Gràcies.
Gràcies.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10 i a aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 28 d'octubre.
Última setmana d'octubre, avui ens hem llevat amb un cel completament clar també, igual que ahir, que vam viure unes temperatures poc pròpies de la tardor, en aquest sant just al carrer que vam gaudir també a través de la ràdio, un programa especial que podeu poder sentir d'11 a 2 del migdia. I avui, com veiem, tornem a llevar-nos amb un dia amb sol, tot i que sembla que això s'acabarà aquesta setmana. En parlarem avui...
amb el Carles de René di Rius. Abans, com sempre, parlarem de les notícies de Sant Just. En Andrea, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Què tal? Molt bé, i tu? També, també. Va anar bé al Sant Just al carrer? Sí, va anar molt bé, va anar molt bé. T'hem trobat a faltar, eh? Sí, jo també a vosaltres. Em vaig recordar molt de vosaltres. No vaig veure més algunes fotos al llarg del dia. Sí. Has estat guai, però... Bueno, jo tornarem a fer alguna cosa.
En tot cas, d'altra banda, també parlarem d'altres informacions. L'actualitat a través de la premsa amb el Marc Marban aquesta primera hora. Tindrem també la tertúlia dels dilluns amb la Carme Madol, Jaume Jalabert, en Josep Coderc i en Vicenç Riguera, cap a dos quarts de dotze. L'astronomia amb l'Oriol Rigat. També avui parlarem amb la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, la Maria Quintana. Parlarem d'economia amb el Manel Ripoll i, a més a més, també tindrem...
altres qüestions que anirem trobant al llarg d'aquest matí de dilluns. Tot plegat a partir d'ara i fins la una del migdia. Comencem amb les notícies.
I comencem parlant d'empresa, Andrea. Sí, us expliquem un projecte molt interessant que s'està desenvolupant ara i del qual participen tres enjustencs. És un projecte comarcal de reconversió professional dins el sector turístic. Aquestes tres persones són part de la trentena que participen d'aquest programa, que consisteix en recol·locar persones aturades del Bas Llobregat
que provenen de sectors en crisi, com poden ser la construcció i la indústria, cap a sectors que mostren alguns indicadors positius de creixement, tant productiu com d'ocupació. Això sempre tenint en compte la situació de conjunturat desfavorable que tenim. El turisme, per exemple, seria un d'aquests sectors i les accions concretes a nivell d'inserció consisteixen en la realització d'un pla formatiu i d'accions d'orientació laboral per a aquesta trentena de persones, com dèiem aquests tres enjustencs també,
I el programa compta amb el cofinançament del Servei d'Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu i té un pressupost de més de 128.000 euros. Per tant, un projecte interessant en temps de crisi per obrir portes a persones que estan en situació d'atur. Doncs una proposta interessant. N'estarem al cas també. Parlem ara de més activitats per Sant Just per avui i a tarda, no? Aquesta mateixa tarda, sí. A Can Ginestà tindrem un taller gratuït de restauració de mobles i s'han de fer inscripcions, prèviament. És un taller, com dèiem, gratuït.
on els assistents aprendran els procediments més comuns per restaurar qualsevol moble, com ara decapar, polir, encolar o conèixer mètodes per combatre la carcoma i aplicar-los també. També s'introduiran les eines bàsiques de restauració i les tècniques per fer un bon acabat del moble després de fer la restauració. Els participants del taller poden portar avui algun objecte per reparar per tal de resoldre dubtes sobre la restauració i, com dèiem, les inscripcions s'han de fer directament a Can Ginesta de forma gratuïta
I és un taller que començarà a dos quarts de set de la tarda, com dèiem, a la Casa de Cultura. Doncs és interessant, també. I acabem amb un últim punt d'agenda. Sí, és una conferència molt interessant que organitza l'Associació de Salut Mental del Bas Llobregat i tindrà lloc aquest dimecres a Sant Just. És una conferència que es titula Estudis sobre plans de pensions per als nostres familiars en trastorn mental. La impartirà Antonio Sánchez, que és professor de la Universitat de Barcelona de
de la Universitat Nacional d'Educació i Distància i també és economista de la Diputació de Barcelona. Per tant, aquest dimecres a les 7 de la tarda a la Vagoneta, Antonio Sánchez parlarà dels estudis sobre plans de pensions per a les persones, per als familiars amb trastorn mental. Una conferència molt interessant que serà, com dèiem, dimecres. Doncs també queda dit, Andrea. Moltes gràcies. Avui la notícia musical...
passa per l'Urit, que ahir va morir amb 71 anys d'edat, el que passa és que tinc la cançó a punt, però tinc algun problema tècnic, per tant el que farem serà marxar primer cap a publicitat i després intentar sentir el perfect day de l'Urit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. Música
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio dels Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a perfect day Drink sangria in the heart And then later When it gets dark we go home Just a perfect day Feed animals in the zoo
Fins demà!
Just a perfect day Problems all left alone Weekenders on our own It's such fun Just a perfect day You made me forget myself
I thought I was someone else Someone good Oh, it's such a perfect thing
Bona nit.
You're going to read just what you saw You're going to read just what you saw
Bona nit.
Fins demà!
Passant 4 minuts d'un quart d'onze, és un moment ara de parlar d'actualitat. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
I saludem, per tant, el Marc Marmà. Bon dia, Marc. Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, avui quin és el tema principal de les portades?
Doncs, a veure, tema principal que ha destacat amb titulars, no s'han posat d'acord. Això passa els dilluns, moltes vegades. En Andrea comentem que els dilluns cada diari està bé també perquè aposta per un tema o altre i té potser més joc periodístic, però sí que és veritat que els dilluns costa més trobar el gran tema a través de la premsa diària. Exacte, com a gran tema no en tenim de cap de destacat. Això sí, després ho repassarem. L'Urrrit, Pol Espargaró i Betel apareixen...
a tot arreu. Si et sembla bé, Carme, comencem pel periòdico amb aquest baròmetre de tardor del GESOP i que destacant l'auge independentista dona ales a Esquerra i Ciutadans i per aquesta petita creixent, sobretot d'Esquerra Republicana amb un 36-38% amb aquesta forquilla 36-38 diputants i atenció Ciutadans que se situaria amb 16-18 diputats
escons. Per tant, aquesta enquesta d'aquest baròmetre del GESOP, si més no, va estar... Perquè hem de mirar també que si ho baixaria fins a 31-32, la majoria absoluta recordem que és amb 68,
I clar, 31-32 recordem amb 50 que actualment té convergència i Ciutadans multiplicaria per 2, si això fos veritat. Caldria destacar-ho i molt, però l'únic que ho fa és el periòdico en portada. Doncs és el que ens explica avui el periòdico. Ens n'anem ara cap a un altre diari. El punt avui.
El punt A8 destaca com a notícia principal l'entrevista a Joaquim Gall de Montellà, que diu que continuo pensant que el pacte fiscal és una bona eina. Cal inversió perquè no es creï la idea que no hi ha compromís de l'Estat amb Catalunya i sobre l'atur. Gall de Montellà ens diu que s'ha d'esperar nou mesos perquè hi hagi més contractació. Per tant, aquesta entrevista que segueix defensant el pacte fiscal i no el trencament Gall de Montellà.
I això és el que tenim al diari El Punt Avui Passem cap a una altra portada
Sí, passant cap a la portada del diari Ara, on hem de dir que una portada molt del diari Ara, avui, amb una gran fotografia de l'Urrit emportada i amb la notícia destacada, amb el titular destacat a la part superior, les víctimes d'ETA es giren contra el PP. Dirigents populars són increpats per traïdors en la concentració contra la fi de la doctrina Perot.
L'Associació de Víctimes del Terrorisme reuneix milers de manifestants als carrers de Madrid. Per tant, el diari ara aposta per aquesta portada. Recordem amb aquesta manifestació que ahir es va fer present en els carrers de Madrid d'aquesta associació de víctimes del terrorisme, tot conseqüència del que passava la setmana passada després que s'alliberessin els diferents assassins després de la doctrina Perot i a la sentència del Tribunal d'Estrasburg.
I acabem amb la portada de La Vanguardia. Sí, acabem amb la portada de La Vanguardia perquè també els agrada mullar-se i, per tant, jugant a les mitats. És a dir, que ja sabem que La Vanguardia no és els de mullar-se gaire. Parla d'aquesta manifestació de les víctimes amb el titular La manifestació de les víctimes a gira contra el PP. També, per tant, amb la mateixa línia que el diari ara, amb una fotografia en portada...
Comparteix titular amb el president Mas, on diu Mas crida recuperar el diàleg i aparcar la bronca. El president veu constructiva i positiva la cita amb Rubalcaba. La trobada va servir per obrir camins de diàleg segons Navarro. Recordem que el líder del PSC Navarro ahir parlava i destacava les converses que s'han extret entre Artur Mas i Rubalcaba després que el president del govern català tingués diferents, recordem,
amb xerrades a Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro. Doncs són les portades d'avui, dilluns 28 d'octubre.
Actualitzem ara encara la informació a través dels digitals. El 324.cat ens obre per les nous de les aturades parcials a Renfe. Recordem que avui hi ha hagut convocatòria que comprèn aturades parcials de dues hores en cada un dels tres torns de treball de les dues companyies, de 7 a 9 del matí, de 3 a 5 de la tarda i de les 11 de la nit a la 1 de la matinada. Unes aturades que també es fan demà i dimecres. En canvi, dijous està prevista una vaga de 24 hores. Per tant, Déu-n'hi-do, complicacions aquesta demana pels usuaris de Renfe.
I l'altre tema principal, encara a dalt de tot de la portada del 324.cat, és que desapareix aquest animal del rock, que és l'Hurrid, amb la seva mort ahir als 71 anys. Es fan destacar també de les millors cançons del poet alternatiu de Nova York i diferents vídeos que recorden
aquest adeu i la figura de l'urrit. D'altra banda, se'ns diu que la diplomàcia espanyola vol explicacions sobre l'espionatge i l'Ara.cat ens obre parlant-nos justament que s'havien espiat aquests 60 milions de trucades telefòniques a Espanya en només un mes.
La Comunitat de Madrid anuncia una baixada d'impostos, Ignacio González abaixa 1,6 punts el trama autonòmic de l'IRPF i redueix un punt l'impost de transmissions i es compleixen els serveis mínims en la primera aturada de Renfe, també és el tema destacat encara avui a la portada de l'Ara.cat. Són els temes d'aquest dilluns, passem ara a mirar-nos què ens diuen les pàgines internacionals, Marc, què tenim avui?
Doncs avui comencem destacant sobretot aquestes eleccions legislatives que es van produir ahir a l'Argentina i el titular diguéssim que podríem dir que el kircherisme es comença a descomposar perquè recordem que ahir a les legislatives la presidenta actual de l'Argentina
Argentina Fernández està malalta i per tant no va poder fer present, no va poder intentar robar o seguir mantenint algun dels vots que segueixen d'aquest kircherisme i va ser derrotat ahir en les eleccions legislatives
que podríem parlar d'un pròleg, una mica d'aquesta descomposició del moviment peronista davant la impossibilitat constitucional que, com dèiem, la presidenta Cristina Fernández es pugui postular com un tercer mandat l'any 2015. Per tant, Sergio Massa, el líder peronista renovador, es va quedar...
amb les legislatives de Buenos Aires per fer una comparativa diguéssim és com si aquí parléssim del canvi quan es va produir en el seu moment de l'Ajuntament de Barcelona on el va perdre Convergència i Unió doncs estem parlant una mica del mateix allà en canvi són legislatives no són no es tracta de la ciutat de Buenos Aires sinó de la legislació de Buenos Aires on també incombeix altres pobles i ciutats i per tant canvi
i ara Sergio Masa serà aquest líder peronista renovador, el que liderarà la legislació de Buenos Aires. Qui sap potser si aquest petit canvi, perquè l'any 2015, quan hi hagi eleccions ja definitives, eleccions a tot el país de l'Argentina, hi hagi un canvi finalment on Cristina Fernández, que recordem que és la devota després del kircherisme durant molts anys, pugui ser derrotada.
Doncs ho tenim avui, ho podem llegir avui àmpliament a La Vanguardia. Com a punt més? Internacional, Marc?
Sí, recordem que coegen les escoltes sobre les investigacions de la setmana passada, justament ara tu també ho repassaves amb el diari Ara, que es comencen a saber i es comencen ja a desgranar quines són aquestes escoltes que s'havien fet d'aquest espionatge. Possible mentida d'Obama a Merkel, perquè el president assegura a la cancellera que no sabia ara que l'Agència Nacional d'Investigacions Americanes li havia punxat el mòbil
I hem de dir que molt a destacar l'opinió dels americans, diguéssim, de la gent d'Apeu, que destaca que els europeus haurien d'estar agraïts de l'espionatge dels Estats Units perquè combaten contra el terrorisme internacional.
Vull dir, l'exsecretària d'Estat Madeleine Albright, en aquest sentit, ella explica que té mal dany diplomàtic que pot causar a Europa i que és per aquest motiu que es fan aquestes investigacions.
Doncs és el que tenim sobre aquest tema, que suposo que encara em durarà uns quants dies. Passem ara a fixar-nos en què passava fa uns quants anys, un 28 d'octubre, per exemple, fa 20 anys, 28 d'octubre del 93, el tema principal de la portada, en aquest cas, de la Vanguardia, que és on mirem la Maroteca, era que González i Aznar intentaven reobrir la via del diàleg,
Una dura rèplica del PSOE i el PP elevava el crime de recel previ a l'entrevista entre tots dos. També un altre tema era la protesta dels universitaris que inundava els carrers de Barcelona. Més de 15.000 estudiants s'havien manifestat contra la pujada de taxes universitàries dins de les mobilitzacions que s'havien fet en diferents ciutats de l'estat espanyol. Més de 20 anys, no? Sí. Sembla que fos avui. Sí, sí, podríem associar-ho justament amb la manifestació de la setmana passada. Exacte.
I l'altre tema, que és la fotografia, una fotografia impactant. Diu, alarma en un gratacel. Era l'incendi que havia arrasat la matinada anterior diferents plantes del gratacel d'oficines de la plaça Calaplacídia de Barcelona i que posava de manifest deien la falta de seguretat de molts edificis singulars construïts abans de la severa normativa del 91è, amb foc en les plantes superiors d'aquests gratacels.
Fa 15 anys el tema principal passava per l'economia i se'ns deia que la retenció fiscal dels comptes bancaris baixava del 25% al 18%. El vicepresident Rato defensava el Congrés dels Pessupostos de l'Estat pel 99 i protagonitzava un temps d'abat amb Borrell. Dimitia un ministre britànic per una aventura nocturna.
I Arias Salgado, també conegut ara de nou perquè torna a ser el govern espanyol, anunciava que l'AVE no arribaria a França fins al 2006 o el 2007.
Passem ara amb el que sortia fa 10 anys a la portada, que tornava a passar per Bagdad. De fet, la fotografia era del cel de Bagdad. Diu, 6 mesos després, feia mig any que havia començat la guerra, jornada de foc a Bagdad, 5 atacs suïcides que causaven més de 40 morts i 200 ferits en el primer dia de Ramadà.
I Aznar recomanava estabilitat a Catalunya per continuar avançant. El PSOE aludia l'autocrítica i es mostrava satisfet amb els seus resultats a la comunitat de Madrid.
I acabem amb un apunt econòmic també, perquè fa cinc anys Trichet anunciava rebaixa dels tipus d'interès la setmana següent a la de la portada i també se'ns deia que Obama prometia superar la divisió de l'era Bush o, d'altra banda, Montilla, que demanaria a les caixes que la liquiditat arribés a les empreses. Per tant, les coses tampoc no han canviat tant en cinc anys.
I d'aquí anem cap a les contraportades. Comencem avui per la de l'avantguàrdia, per exemple, on llegim el següent titular, que ens diu que Simbad era xinès i va arribar a Amèrica abans que Colom. Sí, i això ens ho explica Luis Racionero. Recordem, és un escriptor que acaba de publicar el llibre El mapa secreto, una novel·la farcida de coneixements i aventures...
que podem dir que Raccionero vincula l'harmonia a la figura de Simbad, el renaixement italià i la gesta colombina. Ens explica el Víctor Amela de manera brillant, enginyosa i plausible a diferents buits intrigants de la nostra història.
Recordem, per qui no el coneixin, Luis Racionero és un escriptor de 73 anys que va néixer a la seu d'Urgell i viu a Barcelona. Té un fill que m'ha fet molta gràcia, es diu Alexis, molt bé, l'Alexis, i és més liberal i psicodèlic que mai. És taoïsta i té els ritmes de la naturalesa. Ens explica en la seva entrevista que va viure durant uns anys a la Xina i que l'ha fet canviar de mentalitat una mica la cultura xinesa.
Molt bé. Doncs ho descobriria avui a la Contra de la Vanguardia. Més contraportades, per exemple, ara al periódico llegim que som els últims a saber valorar què és un privilegi. De qui ens parlen?
Ens parlen de l'Armand i el Pere, recordem amb aquestes entrevistes amb motiu dels 35 anys del periòdico, l'Armand i el Pere són collita de l'octubre del 78 i entre els dos la seva gran afició és la del tenis que es troben un cop per setmana per jugar a tenis i havien anat a escoles junts i per tant porten 35 anys compartint passió.
Entre ells em quedo un parell de coses més aviat anecdòtiques, però els dos, després de 35 anys, destacen a Roger Federer com el millor tenista de la història, no en tenen cap dubte, tot i que qui és que destacava al Sampras i a l'Agassi? Era el Pere, eh? El Pere destacava al Sampras i a l'Agassi, però...
s'ha acabat amb Federer i què en diuen de la quinta del 35 creuen que són una quinta que valora molt els drets i privilegis és a dir que valoren el que significa tenir per exemple ens explica l'Armand un mòbil i disposar d'internet a casa és un privilegi i no es tracta d'un dret el Pere diu que són els últims a apreciar altres valors no tangibles com és la bona educació
Doncs ho llegim avui al periòdico. Més contraportades, per exemple, el punt avui a Twitter se li està donant massa importància.
Sí, la primera de tot, aquest titular el destaca la Dolors Boatella, recordem una gran tuitaire, humorista gràfica 2.0 es considera, i és una entrevista que li fa la Gemma Busquets, destaca els temes principals de Twitter no haurien de ser els d'un diari i ens hi estem trobant, cosa totalment que té raó la Dolors,
ens explica la Dolors que a Twitter el que no puc condensar molts cops en 140 caràcters ho puc explicar millor amb un fotomuntatge perquè és una manera d'explicar el meu punt de vista en sentit de l'humor la il·lustració em funciona i és simpàtic per tant arroba Dolors Boatella Dolors Boatella exacte per a tots els que els interessi per als seus muntatges és una periodista col·laborar directe a 4.0 de Ràdio 4 i també a BTV
Doncs interessant avui de llegir també que els interessa el món del Twitter i acabem finalment amb la contraportada del diari Ara, que avui es titula Victòria i Melancunia, l'article setmanal d'Antoni Bassas. I per la... crec que tothom podia apostar del que parlaria avui d'Antoni Bassas i exactament sí, ho fa del Barça-Madrid
M'agrada perquè compara una mica i és crític amb la visió que es va veure del Barça-Madrid. M'agrada la comparació que fa al principi que diu que és com si a la seva contraportada se li hagués de posar una música...
Carme, ell li hauria posat un blues, li hauria posat un blues on diu que al principi diria ja sabem que el món ens mira, que desitja un festival, però jo què més voldria? Si de cas no prendrem mal. És a dir, això, aquestes frases, és el que es dirien Tata Martino i Carlo Ancelotti un a l'altre mentre es ballaven aquest blues abans de començar el partit, sobretot en el sentit en què
no van voler arriscar, no van voler arriscar i després explica Antoni Bassas com a la segona part, segurament Carlo Ancelotti i el Tata Martino van entrar dintre del vestidor, es van mirar ells mateixos i van dir que carai, ara anem a fer el que ens agrada després d'haver-nos reprimit una mica amb la tàctica abans de començar. Doncs és la visió d'Antoni Bassas d'aquest Barça-Madrid d'aquest 17 de passat, d'aquí ens n'anem ara cap a la informació cultural.
Hi ha banda de la mort de l'horrit que hem comentat al llarg d'aquest matí, ahir els 71 anys. Més qüestions, per exemple, 10 personatges d'espriu que tornen a la vida a Mataró. És un dels temes que ens planteja avui el 324.cat a través de l'any espriu, que continua regalant diferents activitats. Ara és una videoinstal·lació.
del pintor Jordi Cullàs a un centre de Mataró amb aquests deu personatges espriuants, que són els protagonistes d'Espectres, el laberint grotesc, que són mil dibuixos esquemàtics per reviure aquest univers d'espriu. Més coses, per exemple, la Capitania i el llegat artístic de Carmen Amaia, el tenen a ser estrenar un espectacle amb Ramon Uller, Rocío Molino i Joan Ginjoan.
I la flauta màgica inaugura la temporada lírica a Sabadell. I encara un apunt més, Nora Naves. Desitja que s'aixequi aviat el càstig al cinema espanyol en rebre el premi a la millor actriu a la Seminci. A més a més, ha rebut aquest premi justament per la pel·lícula que es va estrenar en divendres. L'hem comentat amb el Xavier Roldán i que és Tots volem el millor per ella.
I de la cultura, passem cap al món de l'esport. Ara, Marc, amb les portades esportives d'avui, per quina portada vols començar? Comencem amb la portada del Mundo Deportivo, que després de totes les notícies que hi ha hagut aquest cap de setmana, i sobretot en el dia d'ahir, es queden amb Alexis. Seguint apostant, òbviament, per el Barça, amb el titular Jugadorasso, amb el salt de la fotografia d'Alexis, que ni ell mateix s'ho creia després de la vaselina que va fer dissabte.
A Diego López. I molt m'agrada molt aquest Top Secret, eh? Mundo Deportivo Top Secret ens dona un petit titular. El vestuario aclamó a Alexis por su vaselina. La plantilla improvisó una fiesta con coro y cánticos y con el chileno como gran protagonista. La celebración de los jugadores fue íntima, sin técnicos ni auxiliares. Per tant, encara cogeja...
La vaselina d'Alexis, que en relació amb el que parlàvem abans d'en Toni Bassas... Sí. En Toni Bassas deia en el seu article... La vaselina d'Alexis farà que d'aquí 30 anys, quan hi hagi un Barça-Madrid, a les ràdios se'l truqui encara i se li digui... Te'n recordes de la teva vaselina i ens estigui explicant aquesta vaselina durant tota la seva vida, eh? És veritat. Doncs des que planteja el món deportiu, l'esport fa una portada més general, no?
Sí, parla de triomfadores i llorones. Clar, destaca sobretot aquesta contraposició on Alexis Neymar i el Tata Martino, podem dir que són els tres triomfadors després d'aquest clàssic, i en canvi totes les corrents que estan arribant des de Madrid i tots els plors i llàgrimes i queixes que estan arribant per part de Carlo Ancelotti, perdó, de Sergio Ramos, de Cristiano Ronaldo...
doncs els contraposa. Els triomfadors del clàssic, Alexis, Gerardo Martino i Neymar, i los llorones, com els qualifica l'esport, que són Carlo Ancelotti, Cristiano Ronaldo i Sergio Ramos, per les seves queixes al possible penal que hi va haver-hi sobre el portugués. I tens la del nou esportiu a mà?
No la tinc a mà. Jo la tinc a mà. Parla de motor, eh? Avui, normalment... És el que et deixava entreveure jo. Això és habitual. L'esport, normalment, faran poc cas amb una cosa que no sigui el futbol, no? Hem de dir que ahir, pòquer de Vettel, quart mundial consecutiu...
Pol Espargaró, campió de Moto2, i Marc Marquez, Jorge Lorenzo, segueix el Mundial tot obert. I el diari del nou esportiu... Li dedica directament a Pol Espargaró, el titula El primer, i parla d'això, que és el setè pilot català, campió del món, després de Pedrosa, Pons, Cribiller, Elías, Alzamora i Márquez.
i la imatge és directament d'ell en aquest moment celebrant aquest triomf. És el tema principal que ocupa gran part de la portada i més petitet parla d'un altre ídol al Camp Nou, que en aquest cas és Neymar, segons el nou esportiu. Deixem comentar-te, Carme, sobre el nou esportiu. La portada d'ahir, per qui no l'hagi vist...
molt i molt recomanable. Es veu, és la fotografia del gol d'Alexis des de darrere, com li fa la vaselina a Diego López, i el titular és amb vaselina. I vull dir, amb vaselina, òbviament, el gol d'Alexis va ser amb vaselina, i també entenc que se li va fotre la victòria al Madrid amb vaselina, em va agradar molt, i els del Nou Esportiu m'agraden molt aquests jocs semàntics que...
tenen gràcia i diguem que no us catimen, no? Aquest joc de paraules, si poden, sempre li posen per allà. Doncs bé, Marc, moltes gràcies i que vagi bé. Fins demà. Bon dia. Fins ara. Després tornem a sentir. A última hora. A última hora tornem. Exacte. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Back in the day you had been part of the smart set. You'd holiday with kings, dined out with starlets. From London to New York, cafeta to Capri. In perfume by Chanel and clothes by Givenchy. You sit camp parties with David and Peter.
Dos minuts i tres quarts d'onze, sentim de fons The Divine Comedy, ara per parlar de diferents articles interessants que trobem avui als diaris.
Articles o entrevistes, per exemple, comencem parlant de l'entrevista al Punt Avui que fan a Joaquim Gaia de Montellà, abans ho hem comentat també amb el Marc, una entrevista perquè de fet ocupa el tema principal de la portada d'aquest diari, la fa Laia Bruguera.
i un dels altres titulars que parla a banda del pacte fiscal és que mirem Txèquia, no ens podem relaxar amb els costos laborals, o bé que arribar a un contracte únic seria massa rígid. El mercat laboral necessita unes vuit modalitats. També diu que Foment no ha entrat en el pacte nacional pel dret a decidir perquè el nostre espai natural és governs, sindicats i patronals.
Són alguns dels temes que destaca, també diu que els sous s'han desaccelerat però en 10 anys havien crescut molt i també que no diria que el pressupost de l'estat que estigui a Catalunya però sí que és una de les més perjudicades.
D'altra banda, La Vanguardia, Joana Boneta avui titula el seu article Talons i cervell i comença dient que la indumentària del món dels negocis no segueix les tendències, malgrat que els nous milionaris de Silicon Valley o Palo Alto són paios avillats amb camises de quadres i taxants baixos de cintura que ben bé podrien passar per venedors de bicicletes amb el càdic de vestiment. En aquest àmbit ha variat poc l'estil conservador.
I diu que s'han succeït diversos casos d'executives reprovades i fins i tot acomiadades per anar vestides massa sexis. Escots desinteressats, minifaldillas, brevíssimes i llavis perfilats com un cor, diu, sovint protagonitzant aquesta notícia que intenta fer gràcia que, malgrat la càrrega discriminatòria, destaca més per la vicisositat que per un puritanisme passat de moda.
Fins demà!
Dic que unes mínimes regles ajuden a uniformitzar, verb que es pot conjugar com l'acció de controlar la singularitat de cada un i a l'hora d'identificar-lo com a part d'un tot, però és arriscat que s'assenyali qui se salta a les línies del guió no escrit i, com va passar en un fòrum d'inversions, triï calçar-se a uns talons de 15 centímetres. Això va succeir, diu, fa uns dies, quan Jorge Cortell, cap d'una companyia de software mèdic, va tuitejant a foto d'una noia sobre uns estiletos infinits.
Al costat de la foto, Cortell va escriure, se suposa que aquest esdeveniment és per empresaris capitalistes d'èxit, però aquests talons... Un tuit que abans entra a la xarxa, acusant de sexista, però que també va ser defensat per aquells que insisteixen per elaborar un pla de negoci. Cap dona no diu el seu calçat, el de Dita, el de Divontis. And so you come here to escape your little flight.
I diu Joan Albonet, acaba dient que després de l'incendi a la xarxa va arribar la podologia, el mai no vist, d'una societat obsessionada per la salut dels peus de les dones.
Avui el periòdico dedica una pàgina sencera a Felicitas Garces, que va prendre cosí els 13 anys per guanyar-se la vida. Va començar amb uniformes de guerra i va fer el sal al Passeig de Gràcia i amb 92 anys demà inaugurarà la seva setena botiga. El negoci familiar, diu, es va veure amenaçat per la moda low cost als 90, però van canviar el rumb. Diu també que no hauria pogut trobar una altra feina cosint en aquests anys.
si no fos pels tallers d'uniformes de guerra.
Parla de les seves fotos dels seus records i del centre de Barcelona, que ha bategat sempre en la seva història amb aparadors al Passeig de Gràcia, Portal de l'Àngel i Palai, però tot i que l'estereotipa es va fer forta amb la incorporació al negoci d'un dels seus dos fills, quan pavia la família va haver d'aprendre a reconduir el negoci i replantejar l'estratègia als anys 90. Ara, però demà, obre la seva setena botiga.
I acabem aquest repàs de premsa amb un dels articles, els numerosos articles que avui els diaris dediquen a la mort del rit. I és l'article que us recomanem, el del diari, ara que avui signa en Par Moliner, el títol a Màgic i perdut.
I comença parlant de la cançó Harry's Circumcision, explica que és com un conte gòtic, potser un dels poemes que més li han impresionat mai. Comença amb en Harry mirant-se al Mirell i va descrivint com és aquesta cançó, una cançó que diu que és molt emocionant i que pertany al disc màgic en l'os que a casa diu que ho tenim repetit. Un és del meu home que és músic i l'altre és meu perquè me'l va regalar quan ens hem coneix. Em va dir que era imprescindible que el tingués i tenia raó. És un disc que parla de la mort perquè en aquella època a l'Urrit se li van morir dos amics a molt poc espai de temps.
Recordo també diferents lletres i diu que, mentrestant, té de fons una cançó que no és seva, però que va fer més seva que cap altra, potser, i que, en el fons, no diu coses tan diferents de les que diu a Sunday Morning. Parlar de Los Tintestars i de September Song. Un bon article que tenim avui, que llegim avui al diari Ara d'en Part Moliner, arran, com dèiem, de la mort ahir de l'Urrit.
La informació més propera al Just a la Fusta.
10 minuts i les 11, tallant aquesta cançó, aquest sentit morning, és moment de parlar del temps, amb el Carles Hernández i Rius, aquest temps, doncs, que de moment, i fins poc temps, no? És poc propi del mes d'octubre, Carles. Ai, no t'ho veu una mica de fons? No, no m'ho veu. Ara sí, però no funciona. Ah, vale. Ara sí. Doncs molt poc propi, moltíssim. O sigui, jo n'estic fart, perquè ja soc una persona molt vinculada a l'hivern i al fred,
Però bé, hi ha altres persones que ho estan gaudint, ho estan disfrutant i ahir, en comptes d'estar Sant Jusol al carrer, doncs estaven a la platja i realment s'estava bé. Ahir es feia estrany per això, a la nit, com que van canviar l'hora, no? A la nit no, a les 6.30 de la tarda, el fet de veure que, clar, que no hi havia llum perquè eren quarts de set i que et deuries com un propi de l'hivern, però havies d'anar amb mania curta pel carrer, no? Era estranya, l'aspiració. No, realment, xoca perquè aquesta situació...
És completament... No és massa... Bé, no és habitual, perquè ja ho hem pogut escoltar a mils llocs aquesta setmana, doncs, que ha trencat tots els rècords, fins i tot aquest cap de setmana, amb aquests 27, la mitjana encara s'ha enfilat una miqueta més, però sí que és cert que no és massa habitual. Ha estat una situació que aproximadament ens ve des del dia 14-15 d'octubre, que vam estrenar una entrada d'avents de Ponent del sud, sud-oest...
que hi havia una depressió molt important a l'Atlàntic, són d'aquelles situacions que tarda molts dies a marxar, i avui marxa aquesta situació, estem a dia 28, se n'ha estat gairebé 14 dies amb nosaltres, són situacions que van molt a poc a poc, que porten molta pluja en alguns sectors, com és el...
o el golf de Càdiz, o la costa portuguesa, o fins i tot també Galícia, però en canvi a nosaltres ens venen vents molt rescalfats. La traca final ha estat que amb aquest canvi de moviments atmosfèrics que ens portarà aquest canvi que està previst a partir d'aquesta nit, que sobre la traca final hagi estat aquest vent deponent que és el que arriba més rescalfat del món.
a Catalunya, o sigui, pensem que estàvem vents de sud-sud-oest, que són vents que poden ser una miqueta més humits, són empipadors, fan calor, però és que la traca final de diumenge i d'avui és un vent deponent que a sobre això fa enfilar moltíssim les temperatures ahir.
A la tarda d'ahir el que deies tu d'estar a les fosques està 24 graus de temperatura a les 6 de la tarda és tremendament estrany i xocarà moltíssim amb els dies propers perquè a les 7 de la tarda ja amb negra nit serà una situació bastant diferenciada.
No estem dient que passem de l'estiu, perquè això aquest cap de setmana ha sigut d'estiu, recordem dissabte vam arribar a 24 i mig, diumenge ahir vam arribar als 27,3. N'hem fet rècord aquest cap de setmana, tot i la calor, i ahir està al carrer i notar aquella calor, perquè la calor més important la vam tenir el 5 d'octubre amb uns 29,8.
O sigui, ha estat una xifra... Pensem que hi ha hagut tota una primera part d'octubre que anava en camí de lo normal, o sigui, que era un procés que des del primer d'octubre les temperatures van baixant. Vam tenir un pic a l'alça, que va ser cap al 4-5 d'octubre, que ens vam fotre amb aquests 29, amb vents de ponent, com no. Després, cap al 12 d'octubre, aproximadament... Va fer aquell fred, no? Va fer aquell fred, que va baixar la temperatura en picat. Va dur un dia? Sí, a partir d'aquell dia se'ns va disparar la situació...
i hem tingut un progressiu augment. És com si estiguéssim caminant del juny cap al juliol en comptes d'anar d'octubre cap a novembre. Però bé, són situacions que a vegades passen, el que passa que ha estat molt llarga. Llavors, a l'hora de fer mitjanes de tot el mes, ens ha desmuntat. Bé, un cop tenim aquest resum fet i justificat, el que tenim ara és que passarem de l'estiu a la tardor normal.
No inicis de tardor, sinó tardor normal. Llavors, clar, això vol dir, doncs, que en comptes de valors d'entre els 25 i els 30 graus que hem estat jugant, doncs, uns quants dies, passarem a valors entre els 17 i els 20, aproximadament. I on més notarem el calbot serà de nit i de dia. Mhm.
Perquè, clar, estem parlant de valors que quan quedava tapat estàvem al voltant dels 18, avui 18 graus de mínima, i, clar, si estem parlant que les màximes estan al voltant dels 17-19, clar, a primera hora del matí igual estem entre els 10 i els 13 graus cada dia que vindrà. Llavors, clar, aquesta situació sí que ja porta a abrigar-nos una miqueta més. Tot i que al migdia s'estarà bé, ens porta a abrigar-nos una mica més perquè els 10 graus anant caminant pel carrer amb sandàlies, doncs és més fumudet, tot i que al migdia s'estarà bé perquè encara estem a la tardor. Així, doncs,
És molt curiós veure com avui la màxima prevista d'avui dilluns està al voltant dels 25 o 26 graus a Sant Jús, ara ja en tenim pràcticament 23, però que la mínima estarà al voltant dels 17 o 18. Però és que demà la màxima està al prevista per 19. O sigui que l'evolució del termòmetre demà, aquesta nit baixarà una mica la temperatura, es taparà el cel i ja començarien aquesta matinada a caure les primeres gotes a Catalunya. És un front que arriba, que arriba bastant actiu i podria ploure a Sant Jús, no ho descartem.
Clar, o sigui, l'evolució de màxima es demà serà d'un o dos graus, perquè la mínima baixarà, estapar el cel no baixarà massa, i quan comenci a precipitar, en el moment que arribi, és quan notarem que l'aire fred es va començant a tirar una miqueta a sobre. Demà la mínima, tant tu, eh? Demà la mínima està prevista de 13 graus, ja. Demà la tarda... El matí o a la nit? A la nit, sí, sí. Estem parlant de la nit de dimarts a dimecres.
i la possibilitat de tempestes a la tarda més pronunciada. Tot i que ha afluixat una miqueta aquesta previsió de canvi radical, de pluges, tempestes importants entre dimarts i dimecres, el que ens diuen els mapes avui per demà, que són bastant clars, és que durant el dia poden caure algunes precipitacions, serà un dia variable, entrevent del nord...
i a la tarda poden créixer nubulades i tempestes, que poden afectar les comarques barcelonines, i aquí incluïm Sant Jus. Aquestes tempestes en algun moment donat poden ser bastant bèsties, i d'altra banda també podrien anar acompanyades d'una baixada important de les temperatures, perquè descarrega molt ràpid i la temperatura cau amb picat. O sigui, que si tinguéssim alguna tempesta aquestes de tarda, en comptes dels trets aquests de mínim que hem proposicat, podríem baixar fins als 10 o 9, que podria ser una mica més violent.
Dimecres al matí encara restes de núvols, però ja amb el sol com a protagonista, ara ve la teva bona notícia, les temperatures màximes al voltant dels 19 o 20 graus i les mínimes entre els 10 i els 13. Per quant? Dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge... O sigui, estem parlant de tot el... El pont aquest de la castanyada, no? Que sembla ser que farà solet, però tindrem tardor. Està bé, està bé. Ja acompanyarà les temperatures, amb la llum de la tarda... O sigui, ja no estarem subant al migdia...
Doncs, bueno, ens ve l'època de tardor coincidint amb el cap de setmana aquest de tots sants. Per entrar-hi, exacte, directament. Entrem a novembre també, per tant, suposo que alguna cosa es notarà. Serà tardor-tardor. Aquell pronòstic de setmanes enrere de que arribarà l'hivern de cop? No. Entrem a la tardor i és el que toca. Bé, doncs anirem fent aquest procés progressiu, Carles, i anirem seguint. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Dos minuts i mitja, de fet gairebé tres minuts per arribar en punt a les onze del matí. Connectarem amb la xarxa, sentirem també el butllet informatiu dels enllors notícies i tornarem després amb més coses aquí al Just a la Fusta. Ara passem cap a la publicitat.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomartal.com Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La policia desarticula Reus, un grup organitzat que distribuïa droga per tot Catalunya i països d'Europa. Hi ha 11 detinguts a la capital del Baix Camp i a 4 ciutats més. Es doblen els vols de baix cost a l'aeroport del Prat en els últims 10 anys. Els experts avisen que això frena la captació de nous vols de llarga distància. Les estacions d'esquí no descarten obrir temporada l'última setmana del mes de novembre. Ho ha dit a la xarxa el director de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí, Joaquim Elgina.
Esports, la muntanyesa recupera el liderat de la tercera divisió de futbol. I a les 7 de la tarda, rua pels carrers de Granollers per celebrar la victòria de Poles per Gareu, campió de Moto2. La policia ha desarticulat, com dèiem, a la ciutat de Reus un grup organitzat que distribuïa heroïna i cocaïna per tot Catalunya i també a escala europea. A la capital del Baix Camp s'hi han fet 6 detencions i 5 més en post a capital del Montsià, Barcelona, Baraguer, a la Noguera i també a Suècia.
Una part del grup anava a comprar la cocaïna a Madrid i al País Valencià i la distribuïen per ciutats de Catalunya. L'altra part anava a buscar l'heroïna a l'Àfrica, l'adulteraven i la transportaven a diversos països europeus a través de Portugal i Espanya. Utilitzaven persones que portaven la droga amagada dins del cos i viatjaven fins a Suècia, Dinamarca, Itàlia i Alemanya. La investigació va començar a l'entorn d'una masia de reus on el grup s'havia instal·lat i la policia hi ha intervingut diverses quantitats de drogues i una pistola detonadora.
Pel que fa a la mobilitat ja han començat les vagues parcials a Remfa després de l'aturada del matí. La següent serà aquesta tarda de 3 a 5. A Rodalia circularan entre les 3 i les 5 un 33% dels trens, un de cada tres. En mitjana distància els serveis mínims durant tot el dia són 6 de cada 10 convois i en llarga distància inclòs la B 7 de cada 10.
Les companyies de baix cos concentren ja més de la meitat dels vols que operen a l'aeroport del Prat. És més del doble que fa 10 anys i els experts plantegen certa dependència d'aquestes aerolínies. Un fet per cert que dificulta la captació de més vols de llarga distància.
De gener a setembre, un 52% dels passatgers de l'aeroport del Prat han volat amb Ryanair, Vueling o EasyJet, mentre que el 2003 les operacions de baix cost no arribaven a ser una de cada quatre. El representant de la Cambra de Comerç, el Comitè de Rutes Aèries, Christian Bardegí, ha parlat d'aquestes mancances en declaracions a la xarxa de comunicació local. Dutar-se de més vols de llarg abast que atraguin passatgers de connexió. Passatgers que arriben a l'aeroport amb un vol i surten amb un altre vol.
i d'aquests, bé, el mateix al Prat, són al voltant del 6% dels passatgers quan els aeroports de referència, com puguin ser Londres, París, Amsterdam, fins i tot Madrid, Frankfurt, aquest passantatge és al voltant del 30%. Les mancances a les quals es refereix Verdagí és que l'increment dels vols de baix cost ha situat el Prat entre els 10 millors aeroports d'Europa, però ha tret pes als vols de connexió.
Les estacions d'esquí catalanes no descarten obrir temporada l'última setmana del mes de novembre, és a dir, la setmana abans del pont del desembre. El director de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí, Joaquim Alzina, assegura que les estacions estan en condicions òptimes. En declaracions de la xarxa, ha dit avui que a la crisi no es nota en la venda de forfets, però reconeix que els esquiadors estalvien per altres bandes.
La crisi s'ha notat i força, però no amb número d'esquiadors. Amb número d'esquiadors el que mana sempre és la neu. El que sí es nota i molt és la diferència de despesa. Les persones que pugen no pugen divendres per esquiar dissabte i diumenge, sinó que pugen dissabte a primera hora, matinant més.
Gasten menys hotel. Als restaurants de pistes venem molts més entrepans i molts menys a la carta, això és evident. El Zina reclama millores urgents en els accessos a les estacions d'esquí. A la Mella de Mar avui comencen la sisena jornada sobre la Tonyina Roja. Es tracta d'un dels fòrums més importants sobre els avenços científics i relatius a aquesta espècie. I seran autoritats polítiques també de primer nivell. La Cala Ràdio Francesc Callau, bon dia.
Bon dia. El grup Alfego organitza per sisè en consecutiu a l'ametlla de mar la jornada científica de la Tonyina Roija. Serà inaugurada pel conseller Pellegrí i clausurada pel ministre Arias Canyete. Juan Serrano, director general del grup, pensa que la recuperació de l'espècie és un fet i que s'ha de dir de manera ben clara. Para tener credibilidad en los científicos y que les digan al sector pesquero esta especie está mal,
En aquesta trobada d'avui, la companyia reuneix científics, universitats, pescadors i administracions públiques per impulsar l'ús del coneixement científic com a base per desenvolupar les mesures de gestió de la tonyina i de la pesca. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Aquesta tarda es farà canginestar un taller gratuït de restauració de mobles. Els assistents aprendran els procediments més comuns per restaurar qualsevol moble, com ara decapar, polir, encolar o mètodes per combatre la carcoma. També s'introduiran les eines bàsiques de restauració i les tècniques per fer un bon acabat.
Els participants del taller poden portar algun objecte per reparar per tal de resoldre dubtes sobre la restauració. Les inscripcions s'han de fer directament a Can Ginesta de forma gratuïta. El taller començarà a dos quarts de set.
Més qüestions. Dimecres s'inaugura la tercera edició del novembre literària Sant Just amb la presentació d'un llibre que recull els millors relats dels sanjustencs que han participat al curs d'escriptura de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Es tracta del llibre Lletres Justes i els autors són Palmira Badell, Josep Maria Carbonell, Carme Navarra, Xavier Puello i Montserrat Sala. La presentació es farà dimecres a dos quarts de vuit del vespre a les escoles i comptarà també amb la presència de Silvana Boch, professora de l'Escola d'Escriptura i del poeta Joan Margarit.
Així es donarà el tret de sortida al novembre literari. El programa d'aquesta tercera edició seguirà el proper dia 6 amb un nou club de lectura de novel·la negra amb Paco Camarassa i el comentari del llibre La Playa de los Aogados, de Domingo Villar. El dia 8 es presentarà el nou llibre de la dietista Pilar Sant Pau, Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència, i el 21 de novembre Màrius Serra, últim Premi Sant Jordi, presentarà a l'Ateneu el seu llibre Plans de futur.
Dissabte 30 de novembre, recital poètic amb tas de vins a càrrec de Jaume Pons a l'Hor de l'Ateneu i el Festival de Salvador Espriu es farà els dies 16 i 17 de novembre.
I un últim apunt per explicar-vos que Arta Just col·labora amb la Fundació Amic Joan Petit Nens amb Càncer amb la venda d'uns dibuixos. Tots els artistes del col·lectiu han creat dibuixos i pintures per vendre'ls i recaptar-hi fons per la feina que fa l'entitat contra el càncer infantil. Arta Just ha creat aquest blog on podeu veure ja les obres. La pàgina és artejustamicsdejoampetit.blogspot.com L'import integrat a la venda dels quadres es destinarà a ajudar els nens i nenes que pateixen càncer.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Notícies, edició migdia, amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honoracions, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I ara és moment de parlar d'astronomia com cada dilluns amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. La setmana passada no et vam tenir a punt, suposo que ja tot bé, no? Sí, ara tot bé, tot bé.
Perfecte. Doncs avui el que ens vols explicar és parlar de la definició de rotació terrestre, que és un concepte bàsic de l'astronomia, no? Sí, sí, mira, començarem uns petits programes en els quals anirem ja introduint conceptes bàsics d'astronomia i així, si els tenim bastants clars, anirem avançant.
seguint un petit ordre dintre del que seria l'astronomia bàsica. Espero, doncs, això. Perfecte, i avui vols començar justament per aquest primer concepte, el de rotació terrestre.
Sí, bueno, comencem, diguéssim, al principi, i en comptes de posar-nos a estudiar estrelles llunyanes, distants, i que no sabem quina evolució hem tingut, doncs comencem allà, doncs per qui té casa nostra, la Terra, no? Doncs allà, en principi, la Terra és rodona, i gira sobre si mateixa a partir d'un eix de girar, que ens hem fet nosaltres, que va des del pont de l'altre por sud, i que...
gira cada dia de oest a est. Aquesta és la rotació de la terra. La terra gira en el sentit contrari de les agulles del rellotge, d'oest a est. Aquesta rotació dura 23 hores 53 minuts i 4 segons. Això seria... Que seria un dia, no? Sí, això seria un dia... Fixat, hi ha...
tres minuts i cinquanta segons de diferència amb el nostre temps que fem servir de dia normal. El que és la rotació fem referència a una estrella, per això decideri, decideri és una estrella. El que fem és, nosaltres tenim una estrella a l'horitzó
o per sobre la nostra, diguéssim, i quan ha passat dins aquestes 23 hores, 56 minuts, 50 segons, l'endemà tornem a tenir el mateix teu. La Terra ha fet una volta. Sencera. Perquè aquesta diferència... Perquè la Terra...
Té un altre moviment, que és la població, que és el moviment al voltant. En un dia la Terra ha recorregut, diguéssim, un grau. La diferència d'aquests quatre minuts que tenim...
respecte al dia sideri i al dia, diguéssim, solar, normal, el que fem nosaltres de 24 hores, és perquè aquesta volta que hem fet al voltant de la Terra respecte a l'estrella, si ho medim respecte al Sol, hem de sumar el grau, que és la distància que s'ha mogut la Terra al voltant del Sol, són aquests 360 graus que hem de recórrer durant 365 dies, per tant, és més o menys un grau, no arriba...
cada dia que ens movem, doncs són aquests quatre minuts. Un grau de la circunferència és el que triga...
a veure's la Terra. D'acord. Llavors, això ho hem de sumar. Per tant, nosaltres utilitzem el que se'n diu el dia solar. Per tant, és la diferència entre dia i nit. Per tant, nosaltres hem de tenir el Sol sobre els nostres caps cada dia i, per tant, comptem aquestes 24 hores cada dia. Si no ho comptéssim així, el problema que faria és que
Les hores aniríem desplaçant 4 minuts cada dia i arribaríem a tenir un despàs amb les hores que no ens coincidirien. És la manera que pugui quadrar, no? Sí. És a dir, la rotació de la Terra sobre si mateixa és de 23 hores, 56 minuts i 4 segons. Les 24 hores que fem servir nosaltres és perquè la Terra s'ha mogut
respecte al dia abans. Ha fet un viatge, diguéssim, d'un quart d'un grau en aquesta òrbita al voltant del Sol. I, per tant, aquests quatre minuts és aquesta distància, diguéssim, afegida que hem de calcular perquè aquesta òrbita no és recta, sinó que és dintre de la circunferència i, per tant, ens anem movent una mica respecte al Sol.
També, per tenir-ho clar, per nosaltres, un dia estàndard realment són 86.400 segons. És un compte que fem per fer-ho exacte d'alguna manera. Són 86.400 segons, és el dia solar mig, és el que marim nosaltres cada dia, i això és el que ens farà tenir cada dia, el dia i la nit,
que després són diferents, després el que vindrà la gent em dirà, escolta, que no tenim 12 hores de dia... No, clar, després s'escurça, no? Això depèn d'una altra història. Bueno, depèn que aquest eix que ens hem inventat, que va del nord al sud, realment està inclinat.
El tenir-lo inclinat, la incidència de la llum respecte a la Terra no és homogènia, no és exactament igual cada vegada. Per tant, aquí és on ens venen les estacions. Depèn de quin punt de l'òrbita terrestre estiguem. Avui el que volíem deixar clar era això, en principi...
el que és la rotació terrestre, que la gent hi ha dos tipus de diferència. Una és el que triga la Terra a fer la volta sobre la mateixa i l'altra és el que nosaltres triguem a veure el Sol cada dia al mateix lloc. Exacte. Hi ha una diferència de quatre minuts
però que això tingui clar que una cosa és la rotació de la Terra respecte a una estrella llunyana, en aquest cas, o respecte al Sol, que és el que tenim davant nostres i que és el que utilitzem com a referència. Clar, tota una història. Quan fa que es van establir ja aquests paràmetres?
Bueno, aquests paràmetres són de, sobretot com va ja començar a la Unió Astronòmica Internacional i a partir també dels instituts de mesures i de temps, perquè bàsicament el que estem mesurant ara és el temps, i per tant, això fa un parell de segles enrere que més o menys ho tenim ja bastant apamat. Ara un dia el que s'utilitza és un rellotge atòmic,
El geotòmic va amb una precisió, però també una cosa que es podria explicar és que aquesta rotació que hem dit tan exacta, tan perfecta, no ho és. Això també pot variar. Per què pot variar? Doncs pot variar pels moviments de l'aigua, les marees. Un moviment d'aigua és més important cap a un lloc o cap a un altre, pot fer a traçar o adelantar aquesta rotació terrestre.
els terratrèmuls. De vegades hem sentit que en aquests grans terratrèmuls que hi ha hagut s'ha mogut una mica l'eix terrestre. La gravetat terrestre s'ha desplaçat una mica cap a un lloc o cap a un altre. Això fa que hi hagi unes mil·lèsimes de segon que s'adavanti la Terra o s'atraci en el moviment que fa la volta avoltant sobre si mateixa.
També hi ha uns moviments dintre la Terra, sobretot perquè el nucli de la Terra, per ara encara el tenim, està fos i és el que ens genera el camp magnètic, és un nucli de ferro. Els moviments d'aquest nucli respecte a la Terra, més que per l'exterior, diguéssim, no són...
no són realment homogenis, no són igual, no són de la mateixa direcció. Això també de vegades canvia i fa que el dia no sigui exactament, però estem parlant de variacions de mil·lèsimes de segon. Vull dir que la gent no es pensi que de cop i volta tenia 4 minuts més o menys. I una altra cosa que també ens afecta en aquest cas seria la Lluna, però això ha sigut al llarg del temps que la rotació de la Terra s'ha anat frenant. A mesura que la Lluna s'allunya de nosaltres, el moment angular fa que
la Terra el dia es vagi fent més lent. És a dir, a partir de la formació de la Terra s'han comptat a partir de registres fòssils que la Terra havia tingut dies de 6 hores. Llavors això fa molt de temps. A partir que va aparèixer la lluna se'ns ha anat apartant
el que hem anat fent és alentint, alentint, alentint la velocitat de rotació, i ara han arribat a tenir una rotació de 24 hores,
I és la que ens permet també que hi hagi una vida, diguéssim, més o menys estable, intel·ligent, que és la que tenim més o menys ara sobre la Terra. Imaginem-nos potser una rotació de 12 hores, com ens afectaria a nosaltres, quin tipus d'animals haurien de ser. Aquestes coses també són les que hem de tenir en compte quan estem parlant de planetes extrasolars, que ens descobrem a altres zones. Vida extraterrestre, no?
Sí, vull dir, clar, nosaltres tenim un coneixement bastant limitat del que és la vida, perquè la tenim amb aquestes condicions que tenim aquí. Clar, clar. Si tot això ho variem, és a dir, una rotació diària més ràpida, una incidència de la llum, doncs, potser més extrema, com afectaria, doncs, l'evolució de la vida sobre un planeta? Bueno, doncs, són coses que hem d'anar tenint en compte. Està clar. Bé, esperem que amb aquest petit concepte del que és el dia de la Terra...
El anem recordant, doncs de vegades... Sí, sí, val la pena. Doncs res més, doncs i...
però que us hagi agradat, i si encara, el pròxim dia parlarem una mica més del que és la trasllació al voltant del Sol, és a dir, un altre moviment que fa la Terra, en aquest cas és un any, durant un any el viatge que fa la Terra al voltant del Sol, i ja veurem que tampoc no és un viatge senzill, sinó que, a més a més, tenim uns moviments per si mateixos a la Terra que culminarà variant tot una mica.
Perfecte, doncs moltes gràcies Oriol Rigat i tornem la setmana que ve i que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
I never thought that I could be so bold To even say these thoughts aloud I see you with your man Your eyes just shine While he stands tall and walking proud That look he kills that guy I wanna see Looking right at me
I never let you down It always seems like you're going somewhere Better than you've been before Well I go to sleep And I dream all night Of you knocking on my door That look you give that guy I want to see
Fins demà!
Nothing like what I'd like to be. Nothing much I know it's true. I like the style and the pedigree. And my chances are so few. That look you give that guy I want to see.
But if, let's see, it won't work out.
I've never let you down I've never let you down
No sé avui per on voleu començar, si teniu algun tema al cap.
Home, saps què passa? Que hi ha tantes coses que hi ha a la premsa i als informatius, tot això, que ja em sembla que... Queda saturat. Que queda ja bastant saturat. Vull dir, suposo que hi ha més professionals, més que nosaltres, que saben d'aquestes coses que hi han parlat de la parot i tot això, no? Això ho deixem estar, no? Escolta, ha quedat jo parat i expliqueu-me què és això, però jo no ho sé. Molt bé.
Home, Carme, t'he sentit, t'he sentit. Hi ha un micròfon davant teu. Calla, però perdoneu, eh? No és que m'ha sortit així sota... No, home, tal com està enllogada el tema, no saps què és la doctrina Perot? No. Home, sí. Jo ara ho explicaré a la meva manera, que segurament... A veure, el que jo vaig entendre al seu moment, per exemple, una persona la condemnaven a 4.000 anys,
primer tot perquè es diu Perot perquè va haver un terrorista que li van aplicar aquesta llei i van haver de tornar enrere o alguna cosa així aquí el tema aquest es deia Perot llavors no poder complir o sigui no poden passar els 30 anys encara que hagin matat a 400 persones perquè aquí no hi ha la pena de mort ni hi ha la pena de mort no hi ha la cadena perpètua et descuides una cosa
Sí, no segur, però ho estic per resumint així. Ara et deixo tu. I llavors van inventar la doutrina, que això és de l'època del Felipe, sortint de la dictadura, es va crear això perquè aquí no passessin dels 30 anys de...
I ara què passa? Aquesta gent, estan tots els que estan sortint, que ja estan en 21, en 22, i llavors no se'ls ha aplicat els beneficis de la condena, i ara tots aquests sortiran tots perquè reclamen estar aquí poder-li. Digues tu que ets el govern. A veure, has tocat una miqueta, però no és tan bé. No, no, es vull fer així grossomodo, eh? El Còdic Penal Franquista preveia la presó fins als 30 anys. Sí, sí.
de tal manera que no podien complir més de 30 anys en la presó i llavors se'ls aplicava a més a més una sèrie d'avantatges que era la redenció de penes per al treball i el comportament correcte i el comportament correcte dintre de la presó però això era el codi penal que no es va modificar quan
va entrar la democràcia, no es va modificar, i s'anava regint tot pel Codi Penal, excepte el que era la pena de mort que es va suprimir amb la Constitució. Llavors, esclar, van haver-hi una sèrie de terroristes que van ser jutjats a tenor d'aquella legislació.
Per tant, no podien complir més de 30 anys a la presó. Per solucionar aquest problema, van dir que la redenció de penes s'aplicarà delicte per delicte. És a dir, no s'acceptava ja que el conjunt de delictes només...
volguessin 30 anys de presó, sinó que al conjunt de delictes se'ls aplicaria la redenció delictes per delictes. I això va ser quan van detenir en Perot i aquesta és la teoria de Perot. Llavors que ha vingut el... Després s'ha modificat el Codi Penal. Després el Tribunal de Drets Humans d'Estatsburg
ha dit, alto, aquests senyors van ser jutjats a tenor d'una legislació que els permetia aquesta redenció de penes per al treball i que en cap de les maneres complien més de 30 anys. Per tant, aquests senyors que ja porten equips temps a tenor d'aquella legislació han d'anar al carrer.
Han d'anar al carrer. Aquesta és la qüestió. I han d'anar al carrer. Bé, això mirarem si és just, no és just. Ara jo crec que els tribunals existeixen per alguna cosa. I si hi ha un tribunal d'Estrasburgo que ha jutjat això, agradi o no agradi. S'ha de respectar. S'ha de respectar, agradi o no agradi. Jo aquí ara vull afegir-hi una altra cosa.
Jo aquí, amb molt de respecte per tots els morts que hi ha hagut, per part que ha ocasionat ETA, amb molt respecte a tots els familiars d'aquests morts, perquè crec que mereixen tot el nostre respecte. El que no m'agrada...
el que no m'agrada gens, que els familiars del mort es considerin víctimes. No, miri, les víctimes són els morts. Són els morts i els lesionats. Aquests són les víctimes autèntiques. Quan hi ha un accident de cotxe, quan hi ha un accident de cotxe i hi ha un mort, ja hem llegat una víctima en aquest accident de cotxe.
I no diem que el pare, la mare, els germans i tot això són víctimes d'aquest accident. No, senyor. Vostès són els germans d'un que ha sigut una víctima. Tot el respecte, tota la consideració i tota l'estima. Però crec que abusen. Crec que abusen. A més de fer familiars de les víctimes, són els que es volen venjar. Ah, exacte. Crec que abusen dels morts. És a dir, crec que ells falten en els morts.
De fet, l'altre dia vaig sentir una entrevista molt interessant amb un conegut, que és, ara no recordo el nom, però es diu Manrique, de cognom, i que justament plantejava un punt de vista... Era un dels pares de l'hipercòs. Exacte, però em deia que, bueno, no sé, em va semblar molt interessant sentir també aquest punt de vista i que deia que cada vegada es parlava de les víctimes del terrorisme o de les assassicions i també se les posava totes al mateix sac quan possiblement també eren molt diferents les unes de les altres, vull dir que realment...
és un d'aquests moments en què és delicat és molt delicat però jo crec que a veure amb tots els respectes dels familiars de les víctimes però perdó no useu els morts per fer política
No us deuen el mort. I això és el que estan fent. Però és que també es barregen els presos comuns amb aquesta negra. Sí, sí, sí. Mira quina gràcia. Això que la vaig preguntar a una altra tonteria per part meva. Per què s'ha de creure el Tribunal d'Estatut?
Perquè hi ha un acord internacional que li reconeixen que amb les qüestions de drets humans s'ha de respectar els seus acords. Però a mi no em diguis, aquest que ja ha sortit, que va matar...
amb aquelles nenes, les nenes del càsset, que els pares, o sigui, no s'han de sentir víctimes. Home, Josep, perdona, jo aquell tio no el puc veure pel carrer, perquè si no jo ja sé... Home, aviam, és que la sensibilitat va per barris, eh? També t'ho dic, eh? Cadascú... Això és molt delicat. Jo és un tema que m'hauria agradat més no entrar perquè és molt delicat això, perquè tu trobes un tio de cara que millor està vivint i a sorra li tenen que indemnitzar, que ja és per morir-se.
I me'l trobo pel carrer i encara m'ha matat els meus fills. Jo no m'he de sentir víctima, home, no. Perdona. D'acord. Tot això, el que ja dius, està molt bé. Però hem de saber diferenciar. Hem de saber diferenciar. El pare i la mare tindran molt de dolor, molt de dolor per la mort dels seus fills. Com la tindran si se'ls hagués mort en un accident de treball.
No és el mateix. No és el mateix, però el tindran. Però és que no és el mateix. Perquè tu vas amb un cotxe i tens el 50% de probabilitats que et passi qualsevol cosa. Suposo que és el detall del nom, és a dir, que es podria dir de familiars de víctimes del terrorisme, que es diuen així, no? Sí, sí, sí. El dolor el tindran igualment. És a dir...
Ara tu imagina't, aquest xicot, o aquesta noia, per comptes de ser víctima d'això, està construint en una construcció que no té prou seguretat, que ha pujat un cinquè pis i que hi ha caigut. Josep, això no és el mateix, l'exemple no em val. No et val, però el dolor el tindrà igual.
No, hi ha altres maneres de dolor. El dolor tens ànimo. No, no, hi ha moltes maneres de dolor. Però el dolor que si et maten algú sí que tens aquest sentiment de... Clar, diferent que et calli d'un quin peix... El que passa, el que passa que responsabilitzes amb una persona que és la que has dat, allò. Sí. La responsabilitzes i llavors el que hi ha no és dolor, és ferit de venjança.
Hi ha el desig de venjança, que aquell es mori per... Que ell ho pagui. Vull dir, no confonguem l'esperit de venjança... Jo no ho entenc com tu, de veritat. Et respeto, però no... No, no, però què m'anaves de dir, tu? Jo, si no ets aquell que em ve davant, jo faria... Jo, bueno, jo ho tinc a... A més, ho he dit moltíssimes vegades, eh? Si a mi, en algun dels meus, els hi fan alguna cosa, jo esperaria la porta que surtin, eh?
Venjança. M'és igual, però és que són els meus. Però com puc viure jo pensant que hi ha un tio que està al bar de la cantonada fotent-se unes gambes i s'ha matat algú de la meva família. Home, no. D'acord, però és l'esperit de venjança. Exacte. És a dir, a veure. O sigui, s'ha de posar l'altra gala. No, no, no. Simplement el dual que respon al sentiment. El dual respecte. El dual respecte. El que no respecte és l'esperit de venjança. Això no ho respecte.
Però quin esprit de venjança, bueno, aviam, viuran... Jo el que no trobo bé és això als 30 anys. Perquè, com que hi ha tantes coses, es considera que el pitjor de tot és matar una persona. I què li toquen? 30 anys. No li toquen 30 anys als 15 anys. No li toquen, no, a lo millor li toquen 15. O al 100 ja està per al carrer. Però al màxim són 30. Al màxim són 30, sí. Hagi matat una persona... O n'hagi matat 100. O n'hagi matat 100. O ha fet un robo.
depèn, hauria de ser un robatori no li tocarà 30 anys però com que ha fet el robo us li tocarà mitjana d'anys no, ningú fa els 30 anys ja ho sé dintre d'això hi ha les ateroades però
el problema d'aquest debat que realment és un debat molt delicat i molt complicat i difícil de tenir una opinió clara és que haurien d'entrar en quin sentit tenen les presons si han de ser un lloc per tancar la gent o un lloc per reinserir aquest és l'altre problema les presons haurien de servir per rehabilitar no purament per un lloc on tenim retinguts els delinqüents no
En alguna part sí que ho fan, no? Sí. En alguns casos, eh? No serveix massa per rehabilitar. És a dir, la persona que entra delinqüent en una presó surt pràcticament delinqüent. No, no. És molt difícil la rehabilitació. Però sobretot, hi ha una qüestió que sí que és i que considero que s'hauria de modificar el codi penal.
que és en els casos de violacions, aquestes violacions continuades i tal. En aquests casos, generalment, ens trobem amb una psicopatia. És una psicopatia, és una persona que fa l'acte, perquè li agrada l'acte sexual, però al mateix temps
disfruta en què fa una cosa mal feta. És a dir, és la psicopatia, això. I aquests no necessiten anar amb una presó, aquests necessiten ser tancats de per vida.
I si es curen, si es curen... Veus com no hi hauria existit als 30 anys? No, no, no, és que jo dic... És a dir, a mi... Veure els dictàmens forenses en aquests casos és que em causen 8. 8. Els dictàmens forenses. Sí, aquest senyor té això, ha fet això, ha fet això altre, ha fet això altre...
Té aquesta psicopatia, però com que distingeix entre el bé i el mal, és responsable. És el que passa sempre quan qualsevol cas, no només en aquest cas, sinó altres casos que deien si una persona estava fora de si o aquestes coses, o fins i tot quan hi ha incendis, els piròmens. Hi pot haver-hi casos que hi ha verdament.
És difícil. És momentàniament. Però el cas de la psicopatia és una cosa que és una malaltia de l'esperit, de l'ànima, que és clar que no té cura mèdica. I la família no té que tindre odi per aquesta persona que li han matat a les filles. No, la família s'ha de quedar... Perdó. No em barregis les coses. Sí, perquè la gent que ens està escoltant segurament hi haurà molta gent amb un altre tipus de sensibilitat que la nostra.
Saps? Perquè vull dir víctimes, clar, jo no estic d'acord amb totes aquestes associacions, eh? Jo estic a favor de la gent individual, clar, millor n'hi ha sortit en aquestes manifestacions, que s'ha entregat la pena, el que has dit que era de l'hipercor, com es deia? Manrique. Julio Manrique. Al principi, quan va passar l'hipercor, aquest senyor no parlava així, eh?
Hem de tenir una miqueta de memòria ara perquè està dintre d'una associació i està també... Bé, perquè hem passat 30. Quants anys hem passat? 25. 25 anys. I ara ja ho veu ells d'un altre prisma perquè també està dintre d'una associació però hi ha gent que no vol entrar en aquestes coses sinó que es tanca a casa a plorar la seva pena i a plorar la seva desesperació perquè li han matat una persona.
És que clar, això és molt... Però no barreges les coses. No barreges. No barreges les coses, perquè me les estàs barrejant. No les estic barrejant. Ja hi he dit jo, que amb molta consideració mereixen totes aquestes persones que ploren als seus morts. Amb molt de respecte. De la manera que em mor. I de la manera que em mor. Amb molt de respecte. Però cuidado. D'aquí a passar a l'esprit de venjança...
Són aquests límits que dic que són complicats. Si us sembla, parlem d'un altre tema. Parlem de l'Ajuntament. De l'Ajuntament de Sant Just, Carme? Aviam, que teníeu que dir vosaltres a l'Ajuntament. Només vingut dient que avui has de dir alguna cosa. Jo no, avui no. El tema que jo continuo amb els deixalles, que són...
Has fet alguna reclamació a l'Ajuntament? Volia preguntar-te l'altre dia, d'aquest tema, justament? Aquestes respostes ha hagut i tot plegat. Quan he avisat que passava alguna cosa al carrer, hem vingut enseguida. Això també s'ha de dir. Per exemple, jo ja m'he queixat 40 vegades que a les 11 en punt de la nit tancen els llums al nostre carrer. D'acord.
Cero, perquè hi ha la bombilla de la casa de davant. Per què et tanquen la llum d'aquell carrer? Jo ara pensant això de fer una reflexió respecte a coses de Sant Lluís, el que trobo que s'hauria de mirar és molts solars que hi ha en Sant Lluís i un és a vora casa.
que és una torre que s'enventa, i al jardí s'ha fet una selva, i hi ha de cada rata que despanta la terra. Això ho haurien de vigilar, que els propietaris fessin càrrec de netejar-ho.
Perquè aquella casa està allà, deu ser allò a la selva. I n'hi ha diverses senyors, eh? Això s'ho ha de netejar, perquè per allà, al jardí de casa, passen per sobre el filat de la valla. Es veuen, no? Sí, sí, sí. Però clar, això també és a els veïns que viuen. A mi no m'ha afectat, encara que siguin...
És qüestió del propietari, no?, en principi? És qüestió del propietari o dels veïns que es queixin a l'Ajuntament. A casa teva mateix hem fet neteja, una neteja molt forta, molt potent. Sí, per la part de darrere. Sí, sí, sí. Està molt bé, eh? Està molt bé, però vull dir, per la casa aquesta, concretament, els veïns que viviu més a sobre de la casa, de la cantonada... Jo a sobre estic. Llavors ens deia l'Ajuntament, senyor, sabíem aquí qui posa sobre. No ho dic per aquesta solament, sinó perquè n'hi ha diverses així. Mira, hi ha un altre cas...
que també ho dic ara perquè també ho toco, és a costat de la residència d'Itàlia, hi ha aquella escola a Algueró, i tota la part que no està edificada, que tenen sense edificar, allò és un cau de rates. Van les rates a la residència? O sigui, que se'n veuen moltes.
Si fa una rata, això és la residència. Que hi ha gent pobra que està allà a sentar-me la que ella li vol posar-se a sobre. Això s'hauria netejat. Aquests solars que no hi ha edificació, nets. Però hi ha algú que s'ha hagut de queixar d'aquest tema? Ningú s'ha queixat.
Sí, jo sé un que s'ha queixat diverses vegades al ajuntament i sembla que no li fan cas, no ho sé. No, hi ha coses que... No, no, que s'ha de dir, que s'ha de dir. Això seria una cosa que s'hauria de vigilar i tingués alguna persona que se'n cuidés, no sé si és, de vigilar aquestes coses. Bueno, hi ha uns vigilants pel carrer que són vigilants cívics, no sé si es fixen... No sé si per què serveixen.
Per què serveixen els vigilants civils? Per qüestions menors, no?, en què no cal que hi hagi la policia, és a dir... Tipo quan els gossos no fan el que haurien de fer, és veritat. Quan els amos no fan el que teniu bé de fer. Aquest quart del col·legi de Lugueró, aquest es veu del carrer, la grució de herbes, no?
el nostre, com que jo tinc això, no es veu el carrer, perquè està ballat, no es veu el que hi ha dintre, està ple de, farcit, de plantes, és una selva, eh? Sí, sí, sí. No, bueno, aquí, si hem de tocar coses de... Què us va semblar ahir la festa al carrer? Veu passar? Ah, molt bon, molt èxit, molt èxit, moltíssima gent, tu no vas anar, molta calor, eh? No hi vaig anar, jo.
Però jo vaig baixar tal qual, vaig anar a tot un passeig perquè hi havia tantíssima gent. Molta gent. I més parades del normal, no? Sí, 300 parades. Aquest any es va arribar, es va superar un altre cop la xifra. Un ambientillo, però... Home, ahir el temps acompanyava, també, no? Clar, clar, molt bé. Va estar, francament, molt bé. Sí, l'única... Bé, jo soc dels que dono la volta. M'agrada perquè en aquestes festes així del dematí, per exemple, acostuma a veure's amb molta gent jove, amb crius,
molta gent que no els veus que no participen en res aquí i que els veus al carrer és una manera de fer poble amb aquestes coses sí que funcionen la gent amb aquestes coses no es fa gaire perquè aquestes coses aquí a Sant Jus fes un cop a l'any i ara la setmana que ve els cars encara falta el tercer cap de setmana de novembre perquè els meus nens ja estan preparant el car perquè vol temps
Està plegat. A més l'altra cosa molt llent. Home, és un dels actes on hi ha més gent, no? Tant a Sant Josep del Carrer com a Esclats. L'únic que ho haurien de coincidir, vull dir, coincidir al revés, no coincidir...
amb la festa d'ahir és igual, perquè està tot barrejat. Però hi ha dies que fan festes, fan coses, fan actes, que coincideix inclús hasta amb l'hora. Això va passar la setmana passada, un divendres, que hi havia moltes conferències interessantes en Justica. O anaves a un lloc o anaves a l'altre. Clar, no podies anar a un lloc de hores. Això ha passat.
Això ha passat alguna vegada a la biblioteca de la qual soc un habitant? Les entitats amb això s'haurien de reunir en casa, com l'any, i dir, nosaltres podem fer això, i nosaltres què? Mirem de no coincidir amb l'hora, amb el dia... Clar, és que el bolletí va per un cantó, la Vall d'Avers, que també és la veu del poble, va per un altre,
i llavors hi ha coses que posen a Vall d'Avers que no les posen al butlletí i llavors jo ahir a la tarda vaig anar al teatre perquè hi havia el com es diu aquella parella com es deia no me'n recordo perquè em va trucar el meu fill perquè no m'havia enterat ja això de veus és el que fan mimo com es diu a...
A la Taneu, no? A la Taneu, ahir. Hi havia molta gent i em va sorprendre. Tot això es falta a vegades de llegir. Vol Ràs, els de Vol Ràs. I no me n'havia enterat. Potser tampoc m'havia llegit bel llotí. Una altra cosa que ja entenc, que això ho podia parlar amb Josep.
Ai, mare de barra, Fran sortia a parlar. Bueno, per l'hora, no tinc pèls de la llengua. A veure... Digue'm, és la qüestió del menjador... Sí, que l'hem parlat diverses vegades, no? El fet que està tancat. El menjador del mil·lenari. I el bar. Es va tancar i està tancat. Jo crec que el que s'hauria de fer...
jo no he acceptat la targeteta com a substitut per poder descomptar l'import si vaig a Can Carbonell o vaig a la plaça Maragall o si vaig a la pizzeria no, jo pago normalment a Can Carbonell a la pizzeria i a la plaça Maragall no l'hi he acceptada per una raó perquè qui ha incomplet el contracte és la Montse
Jo tinc un contracte firmat per Promunsa i vull que quedi constància d'aquest Promunsa la que he incomplut. A més, això. I, per tant, no accepto substituts. Ara bé, també considero que a hores d'ara ja s'hauria d'haver publicat un concurs per l'adjudicació d'aquest menjador perquè el treballessin i el fessin treballant.
Que això és el que us havien dit que es faria, no? Us van dir calendari o no? No, no ens han dit. És a dir, crec que s'estan fent passos buscant la persona a veure que se'n faria càrrec.
Això vol dir que llavors el concurs es faria a conveniència d'aquesta persona, cosa que per mi s'ha de descartar totalment. El concurs s'ha de ser lliure, s'ha de publicar els dictes en el butlletí, que vingui el senyor que sigui de Barcelona o que sigui de Sant Just o que sigui del Vendrell,
que és on vol fer càrrec i presenta les condicions amb les que se'n faria càrrec aquell. I llavors, les millors condicions s'adjudica en aquell que presenti millors condicions. Crec que això és el que s'hauria de fer. És que ja crec que s'hauria d'haver fet, posar-ho a concurs.
Sí, perquè està deteriorant, d'alguna manera. S'està fent malbé, d'alguna manera. Clar, s'està fent malbé. Vull dir, a mi em sorprèn tant que es faci molt bé aquell menjador, aquella cuina, perquè jo l'he vist, aquella cuina, quan hi havia la Bòria. Hi havia la Bòria, me la van assenyar. Jo, dels primers que vaig entrar en el mil·lenari, me la van assenyar. Aquella cuina la voldria qualsevol d'aquests...
cuiners famosos que hi ha hagut, eh? És un bon espai, no? Sí, un bon espai per congelar unes neveres magnífiques, un espai de fogons per fer a la brasa, per fer... És que ho té tot, ho té tot. Això s'està llançant. Per tant, suposo que demaneu que us diguin alguna cosa, no, també? Que demaneu que us expliquin si es farà alguna cosa.
Bueno, van sortint rumors, va sortir el rumor que així se'n faria càrrec de la Torre de l'Hareu, però no ho sé. Però és que jo també, com a centre cívic, per exemple, jo no hi visc, eh?, ni ho freqüento, no per res, perquè estic a tirar cada vegada de mil·letros.
Però com a centre cívic jo crec que sobretot aquest any ha fallat moltíssim, perquè que tanquéssim tot el mes d'agost un centre cívic, que el dissabte estigui tancat i que només som un saltat de tarda, unes hores, això ho he discutit jo amb persones que viuen allà i persones reconegudes. Escolta, un centre cívic també poden estar a casa veient la... No.
Hi ha gent que necessita sortir de casa, anar a fer la seva partideta i fer la seva tertulia. Saps qui ha guanyat de tot això? Qui ha guanyat? Vitàlia. Vitàlia ara té una cuinera que tenia el mil·lenari i tothom està content, tu. Fins ara es queixava tothom de menjar i ara està la mare de content, tothom. Un centre cívic per mi... Vitàlia on està? Ah, que és la residència privada. Però un centre cívic no té que ser perquè la gent vagi allà a lliginar-hi a distreure's? No ho veieu així vosaltres? Sí, sí, clar. Per mi, jo aquest estiu va ser...
Però no era el primer estiu que passava això? Tancat, barrat? Em sembla que sí, eh? No, no, no. Em sembla que no, eh? Em sembla que el tema aquest no va lligat amb la novetat de... Segur? Tancat, barrat, tot? Sí, sí, sí. No ho discuteixo, no ho sé. No ho sé, però jo aquest any m'ha sorprès moltíssim. I ara hi ha el lletrero que els dissabtes, també s'ha tancat el dematí, només s'haurà anar a la tarda de 4 a 7 o alguna cosa així. Ah, sí? Sí.
els hem posat allà una màquina per treure el cafè vull dir, no té cap caliu no té res allà hi ha quatre bueno, no ho sé bueno, crec que el centre cívic té que tindre un altre vessant per mi no ho sé, com ho veieu vosaltres?
Sí, sí, jo... Home, jo no ho faig servir, però... No, però si és meu allò que no... Cívic no li he fet servir, jo visc allà, però no li he fet servir. Però ara hi ha moltes persones que es reuneixen. Hi ha altres persones que es volen allà a fer la tertúlia, a fer les seves cosetes. Jo crec que allà falta també algú que animi altres coses. És a dir, no pot ser que tots els que venen allà només sàpiguen jugar al domino.
Però no es fan tallers o activitats de tant en tant? O el mil·lenari no es fa així? Sí, s'anuncia alguna activitat. O una xerrada. No, no es fa gran cosa. No es fa gran cosa. I els veus allà tots reunits jugant tots al dòminus. No hi ha ni un que jugui a les cartes. O a cartes. Algo que sigui de més, de pensar més. No, no, no, no. El dòminus.
Ja, suposo que hi ha... És el costum, no? Suposo que hi ha... Què falta? Una persona que... Que ho dinamitzi, no? Que dinamitzi una mica aquestes coses. Entres allà, de veritat que entres per una porta o per l'altra... Allà falta un xoc. Sí, falten... O persones grans que se sentin amb esprit. O que estigués aquí ara, si vingués aquí algú de l'Ajuntament, potser ara vingués algú de l'Ajuntament, ens podria donar una explicació. Sí, sí. Dic, persones grans que tinguin ganes de fer-ho. Això és més difícil.
No, sí que hi ha gent que es belluga. Sí, però costa més. Home, vosaltres veniu a la tertúlia, no? Cada setmana, cada dilluns puntuals per explicar una mica la vostra manera de veure. No, però, si vingués algú de l'Ajuntament aquí i expliqués què passa amb aquest espai, potser callaríem, ja no diríem res més.
si ens expliquessin què és el que estan esperant amb el restaurant, què és el que, saps? No ho sé. Crec que era una explicació a la gent que s'està escoltant. Clar, tothom diu, ai, hem tancat el Milenari, però ningú tampoc té res. No hi ha cap encarta pel carrer i tornem a obrir el Milenari. Jo, si tingués menys anys... No.
et dic de benes que m'hauria de fer càrrec de la cuina, jo. I ens ho creiem, eh? Segurament. Jo, amb menjar, no ho sé, però repostaria, sí. No, jo sé cuinar, poc amor, sé cuinar.
una mica més que bo, que cuinar. Però és que, cuidado, no cuinaria jo sol. Tu dirigiries. Això a mi m'agrada, veus? Això de ficar la cullerada, jo també. Ja ho heu associat, eh, segurament. Vull dir, allà que les cuines.
Ja, ja ho diu sempre. Escolta, si es pot fer per tu mateix molt càtringa. Se'n pot fer molt. I tenir-ho guardat. I que quan s'ha acabat una cosa, de vegades el menú, no tenim això. Només tocava o la croqueta congelada o el calamar congelat o el bistec també congelat que és absurdo com una sabata.
Se'ns acaba el temps, eh? Continuarem parlant la setmana que ve. Moltes gràcies, que vagi bé, que tingueu bona castanyada també divendres. Adéu, adéu. Fins dilluns, bon dia. Gràcies per escoltar-nos, eh? Mig minut i arribem a les 12 en punt del migdia. Connectarem amb la xarxa, sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després amb més coses. Pararem dels centres de Sant Justens, també d'economia amb el Manel Ripoll i d'actualitat amb el Mar Marbà. Tot plegat després de les notícies.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La Generalitat recorrerà a la sentència que arxiva la causa sobre l'origen de la plaga del Corgol Poma al delta de l'Ebre, ho ha anunciat el conseller d'Agricultura.
Més de la meitat dels vols de l'aeroport del Prat depenen de companyies de baix cost, és el doble que fa 10 anys. El primer cap de setmana de les fires de Sant Narcís de Girona se salda amb una quarantena de denúncies menys que en els mateixos dies de fira de l'any passat. Esports, aquesta tarda es farà una rua pels carrers de Granollers per celebrar el campionat mundial de Moto2 que ha guanyat Pol Espargaró. I en futbol la muntanyesa recupera el liderat de la tercera divisió de futbol.
La Generalitat recorrerà a la sentència que arxiva la causa sobre l'origen de la plaga del cargol poma que afecta el delta de l'Ebre. Ho ha anunciat aquest matí el conseller d'Agricultura, Josep Maria Palegrí, a l'obertura de la sisena jornada sobre la tonyina vermella que es fa al municipi de l'Amella de Mar. El conseller Palegrí ha assegurat que el govern català reclamarà judicialment que s'aclareixi l'origen d'aquesta plaga als arrossars. Diu el conseller que el cargol poma no és només un problema de Catalunya, reclama més ajuts al govern central i a la Unió Europea.
No totes les ciutats ambientals es perdran si es fa aquesta inundació i es fa aquest secatge. Crec que el sector està d'acord amb aquesta solució. En segon lloc, nosaltres hem insistit en que nosaltres necessitem més recursos per fer front a aquesta plaga del carregol Poma. Aquesta no és una plaga només de la Generalitat i el que demanem és que hi hagi una major implicació de l'Estat, insisteixo, major implicació de l'Estat des del punt de vista econòmic i també de la Unió Europea.
El conseller d'Agricultura s'ha reformat també en la decisió de sacrificar ajuts agroambientals europeus per lluitar contra la plaga a partir d'aquesta tardor. Les companyies de baix cost concentren més de la meitat de les operacions que es fan a l'aeroport del Prat. És més del doble que ara fa 10 anys i els experts plantegen certa dependència d'aquestes aerolínies. Un fet que, a més, també dificulta la captació de més vols de llarga distància.
Des de gener fins al mes passat, un 52% dels passatgers del Prat han volat amb Ryanair, Bueling i EasyJet, mentre que l'any 2003 el percentatge d'operacions de baix cost no arribaven a un de cada quatre. L'increment d'aquest tipus de vols ha aconseguit situar el Prat en un dels 10 millors d'Europa, però alhora ha tret pes als vols de connexió. Des de la Cambra de Comerç, el representant al Comitè de Rutes Aèries, Christian Bardegí, ha parlat d'aquestes mancances en declaracions a la xarxa. Dotar-se de més vols de...
de llarg a abast, que atreguin passatgers de connexió. Passatgers que arriben a l'aeroport amb un vol i surten amb un altre vol. I d'aquests, bé, el mateix del Prat, són al voltant del 6% dels passatgers quan els aeroports de referència, com puguin ser Londres, París, Amsterdam, fins i tot Madrid, Frankfurt, aquest passantatge és al voltant del 30%. A Girona, la presència de les companyies de baix cost ha incrementat un 20% l'ocupació hotelera.
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos falsos revisors del gas a la comarca del Baix Llobregat. Feien signar contractes falsos de manteniment, pels quals cobraven fins a 100 euros. Són un home i una dona que es feien passar per treballadors de gas natural i feien signar les víctimes falsos contractes anuals de manteniment, pels quals cobraven entre 75 i 100 euros. L'home té 44 anys, és veí de Cornellà de Llobregat, la dona 26, de Sant Joan d'Espí, i els acusen d'una falta continuada d'estafa, coaccions i intrusisme professional. Han de declarar davant del jutge.
El primer cap de setmana de les fires de Sant Narcís de Girona s'ha saldat amb una quarantena menys de denúncies per delictes i faltes. Un balanç que fa referència a les dades del mateix cap de setmana, però de l'any passat. Fem Girona, Sònia Tubert. Bon dia.
Bon dia. Durant el primer cap de setmana de les Fires de Sant Narcís del 2012, la Policia Municipal de Girona va tenir coneixement d'una quarantena de delictes i faltes més que en el primer cap de setmana de les Fires d'aquest any. Es tracta, per exemple, de robatoris o d'agressions. La disminució l'ha destacat el programa Matins en Xarxa. Girona, ara defem Girona, el cap de la Policia Municipal, Josep Pelusia.
L'hem passat de 115 fets coneguts l'any passat a 79 aquest any. És a dir, és una reducció important. Per tant, en un moment que hi ha tanta concentració de gent que és fàcil que amb aquesta concentració pugui haver algú que se n'aprofiti, la veritat és que en un moment s'aprofiten poc, però aquest any se n'ha aprofitat menys que l'any passat. Pel que fa a un altre dels temes que preocupa més la policia municipal, que és el consum d'alcohol per part de menors, Pelusier ha dit que encara no disposen de les dates d'assistència, però té la percepció que han estat menys que l'any passat.
I els trens ja tornen a circular per l'estació de Sant Andreu Arenal de Barcelona després del descarrilament d'un tren ahir a l'espre. Aquesta incidència de les darreres hores s'assuma avui al primer dia de vegades parcials a Renfe i a Diff. La pròxima aturada serà de 3 a 5 d'aquesta tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. Tres enjustencs participen d'un projecte de reconversió professional dins el sector turístic. Es tracta d'un programa comarcal que consisteix en recol·locar una trentena de persones aturades del Bas Llobregat que provenen de sectors en crisi, com la construcció i la indústria, i enfocar-los cap a sectors que mostren indicadors positius de creixement, per exemple, el turisme. A Sant Just ha difós el projecte el Servei d'Ocupació i Innovació, que ha fet seguiment entre les persones inscrites a la Borsa de Treball que s'adequaven al projecte.
El programa compta amb el cofinançament del Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu i té un pressupost de més de 128.000 euros.
Més qüestions? Artejust col·labora amb la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer amb la venda d'uns dibuixos. 12 artistes del col·lectiu han creat dibuixos i pintures per vendre'ls i recaptar així fons per la feina que fa l'entitat contra el càncer infantil. El blog on podeu veure les obres és artejustamicsdejoampetit.blogspot.com L'import integral de la venda dels quadres es destinarà a ajudar els nens i nenes que pateixen càncer. Al blog també podeu veure les obres
Triales que més us agradin i fins i tot les podeu reservar enviant un correu electrònic a l'adreça artejust2.es. El dia 22 de novembre, en la inauguració de la mostra Diàlegs d'Artejust al Palau Falguera de Sant Feliu, les podreu passar a recollir.
I acabem parlant-vos d'una altra activitat. La Biblioteca Joan Margarit acull un taller de robòtica educativa amb Lego Guedo per a infants al novembre. Es tracta d'un taller on s'aprendrà a construir robots amb peces de Lego i les inscripcions ja estan obertes. S'adreça a nens i nenes entre 7 i 10 anys. L'organitza una empresa de Sant Just, Tabar Robòtica Educativa, a la Biblioteca i es faran dues sessions. Seran dijous dia 7 de novembre i dimarts dia 12, de 3 quarts de 6 de la tarda a un quart de 8.
Les inscripcions s'han de fer a la biblioteca fins al 2 de novembre. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia i mentrestant podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia.
Bona nit
I will wait, I will wait for you. And I will wait, I will wait for you.
Now in some way shake the excess.
I will wait for you Now I'll be bold As well as strong And use my head Alongside my heart So tame my flesh And fix my eyes I tethered my
Fins demà!
Fins demà!
Tres minuts i un quart d'una del migdia. És moment de parlar del Centre d'Estudis Injustencs, com sempre, amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia, Carme. Has dit que volies parlar de victòries. Sí, estic contentíssima. Contentíssima, però de veritat, de veritat feliç, perquè els nervis, les angoixes, la preocupació aquella que... De la setmana prèvia, no? Sí.
que deia la setmana passada, el dilluns passat, que tot vagi bé, que tot surti. Doncs sí, sí, sí, va sortir. Ja vam començar... Estem parlant de les fulles de tardor, les galetes en forma de fulla... Sí, de les fulles de tardor, això. Parlem ja del divendres, que vam fer el taller amb els nens. Com va anar? Van venir nens? Fantàstic, 14. Molt bé. Et diré que teníem dos pastissers de tres anyets. Ah, sí? Però que es van portar de meravella.
I ho van fer bé, també. Ho van fer molt bé. Va ser un èxit. Un èxit perquè primer he donat les gràcies a la Susana Pera, a la Núria Bullic, a la Laia Coma Quintana i a la Mireia Domingo Quintana, que van portar els nens a ensenyar-los a fer massa. Després, quan feien les galetes...
guarnir-les, adornar-les, decorar-les... I molt bé, després els vam fer un obsequi cada un dels nens, els vam regalar un pack amb motlles per fer galetes a casa. I els pares, contentíssims, demanant que ho fessin més sovint, i m'agraden gràcies, ja n'hi ha hagut prou. Van quedar molt contents, els nens es van portar de meravella, i després, el dissabte al matí, davant del mercat, vam posar la parada del centre...
i vam vendre les galetes de la gent gran, la que havia fet la gent gran. Amb una hora i quart es va acabar. Déu-n'hi-do, eh, doncs. Perquè es van acabar totes les galetes en forma de fulles de tardor. I després, ahir al matí, vam posar a la venda la dels nens, més de gent gran que en viadut també,
i puc dir-te que també va ser un èxit per dir que hem recollit 400 euros pel Joan Petit. Doncs molt bé, no? Vull dir que realment aquesta iniciativa... Quan eren unes bossetes que eren de dos euros. Exacte, per tant se'n van vendre moltíssimes. Ja dic, els nervis del divendres no els vull a ningú, perquè el mal de cac que vaig tenir tot el dia, perquè no m'arribava els avantals que obsequiaven a les senyores...
no tenia prou premis i vaig haver d'anar corrents a Barcelona. Aquelles coses que passen però que després et sents molt satisfeta de la feina feta. Què us deia la gent? La gent gran que hi va participar, per exemple, o la gent que venia a comprar les galetes, quina era la reacció? Bé, molt bé, molt bé. La gent que va fer galetes m'havien fet ja l'any passat. El que passa és que s'havia fet la mostra al mil·lenari i havia quedat una cosa tancada.
El fer-ho davant del mercat va ser molt obert, la gent al passar en comprava, va ser que la gent se'n va enterar més. També vam entrar unes bandaguetes petites a les parades de dintre al mercat perquè la gent les provés i després, si els agradaven, doncs que en compressin.
Bé, jo crec que l'any que ve hem d'implicar més gent. Ara hem implicat els nens. A la gent gran, doncs, potser ens aniria bé la gent de 30 i 40 anys. És una franja difícil, aquesta, eh? Sí, però que la lograrem. Estic segura que si les mames joves ho faran. I d'altra banda, també deu tenir-hi parada, no?, durant tot el matí. A veure, sí, informació, vam vendre algun llibre, però ja sabem que no és Sant Jordi. A més, les miscel·lànies dels nostres socis, quasi tothom ja les tenia.
Però hi deia el Pere Font que havia vingut també algú que tenia unes fotografies interessants. Sí, sí, sí. Jo a la part dels llibres ahir no me'n vaig preocupar gens. Estaven repartits. No, estàvem junts. Bé, estàvem un a costat de l'altre però estàvem dedicats a l'una de les galetes. Van venir els nens amb els pares ahir a fer-se fotos davant de la parada. I bé, què puc dir? Que aquest poble és maquíssim.
No, no, et veig molt contenta, Maria, i a més a més volíem aprofitar, perquè si esteu mirant el programa a través d'internet, a través de la webcam, veureu que al costat de la Maria hi ha el Marc Marvà. Bon dia, Marc, què tal? Molt bon dia. Perquè m'has dit que vols fer una proposició a la Maria Quintana i he dit, home, doncs fem-la en directe, no? No, si no és una proposició indecent, ja que no me'n passin.
Jo li he fet la proposició fora d'estudi i la Carme m'agrada molt que ens deixis aquest espai per fer-la oficialment i és perquè avui els dilluns de 9 a 10 fem el Juguem a casa el programa d'esports de ràdio d'Esvern
i crec que la Maria és el fitxatge d'aquesta temporada, el fitxatge d'hivern que li falta al tata Martino. No, és que el meu representant encara no ha parlat amb tu. Deixa'm dir-te, Maria, que abans quan estaves preparant el programa que se met els dimarts, el Marc m'ha dit, ostres, doncs realment m'agrada molt la veu que té, la vull fitxar, tot plegat, i no m'ha dit perquè de bé. Ai, quina il·lusió, quina il·lusió.
Llàstima, no és indecent la proposta, és molt decent, molt decent, però s'accepta.
S'accepta, home, aleshores. Molt bé, doncs, i quan començareu? Començareu avui, la setmana que ve? Home, avui podria ser un dia espectacular, perquè ens podria explicar totes les anècdotes del Barça-Madrid, com ho va viure la Maria. Jo, com ho visc, jo, vols que ho expliqui? Ara no, ho explicarem aquesta nit. Aquesta nit, exacte. El que t'he explicat abans a tu, que t'ha fet tanta gràcia. Exacte, a mi el que m'interessa més és com la Maria viu al Barça. La seva passió per al Barça és el que volem transmetre i el que voldrem explicar en el Juguem a casa.
Doncs ho citem avui a les 8 o les 9? A les 9. És en directe? El programa és en directe de 9 a 10 i la primera mitja hora avui parlarem d'en Vol i a la segona mitja hora tenim assegurat la Maria i la seva vivència del Barça Madrid.
Home, si vens en directe ja... Home, sí, perquè per telèfon és molt fred. Home, doncs, perfecte. Convidadíssima. Home, jo veu un noi guapo? Com puc dir que no? A més, n'hi ha més, em sembla, eh? Més guapos encara no. Sí, n'hi ha més. Impossible, més guapo que el Marc. Sí, home. No, però serà una experiència, per què no? Sí, serà una experiència. Per què no?
No, no, jo des d'aquí us aplaudeixo, m'agrada molt la idea. Per això he volgut que es pogués materialitzar aquí en directe aquesta petició. Tu ets el testimoni del fitxatge. Exacte. He fet una mica de jutge. Presentació oficial avui a les 9.
Veus, parlem de coses molt... Anem a dir sèries així i després ens podem relaxar parlant del nostre esquim. I és el vespre plegat i és un bon dia per començar. Sí, a veure què passarà. Doncs gràcies, Maria. A vosaltres, com sempre. Moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta.
Bona nit.
Si te busco encuentro solo sucede años.
Bona nit. Bona nit.
Alguien sufre daño
Un quart i mig d'una del migdia, s'anedem com cada dilluns a aquesta hora el Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar una setmana més d'economia, avui amb un d'aquests conceptes bàsics que estem parlant en les últimes setmanes, no? Avui parlem de la IPC. A veure, explica'm una mica el que vol dir tot plegat, no? Aquest concepte que sentim cada mes com a mínim, no? Doncs anem a desgranar-lo una mica.
Exacte, fent una mica el que comentaves que portem unes setmanes parlant, hem parlat de la taxa d'atur, del TAE, avui un altre d'aquests conceptes que veurem que és això de l'IPC i de retruc veurem també com està relacionat amb la inflació i això ens permetrà en posteriors setmanes tractar alguns temes
relacionats amb la inflació per acabar-ho de rematar-te una miqueta però el primer i el més important és tenir clar el concepte general que és aquest IPC que pel que serveix és per respondre la pregunta de si miréssim els preus de l'economia espanyola o catalana i volguéssim saber si aquests han pujat o baixat
Doncs això es podria fer de dues maneres. Una, que potser seria més correcta però molt costosa, seria agafar tots els productes i serveis que existeixen i anar veient un per un si el preu ha pujat o ha baixat.
I anar-ho anotant per veure, doncs, realment què ha passat amb cada un d'aquests productes. Això, evidentment, seria molt costós i, a més a més, seria una llista molt llarga i... No sortiria gaire a compte, no? Exacte, i seria inclús potser poc informativa perquè, doncs, costaria molt desgranar-ne la informació. Exacte.
L'altra manera, i que és el que es fa amb l'IPC, és fer una espècie de resum a través d'una mitjana i així veure aquesta mitja de preus si ha pujat o ha baixat, i és el que ens va dient l'IPC cada mes quan surt i quan es comenta. El problema que hi ha aquí a l'hora de fer mitjanes, a l'hora de fer aquest resum i sobretot amb...
amb els temes que tractem ara, de diferents productes i diferents serveis, és que els consumidors, els ciutadans, no valoren tots els productes iguals i no consumeixen la mateixa quantitat de tots els productes. I, per tant, el que és important a l'hora de fer aquesta mitjana...
és ponderar aquests productes de forma correcta, de tal manera que si la gent el consumeix més, se li doni més pes, i si la gent el consumeix menys, en aquesta mitjana se li doni menys pes.
Ficant així un exemple senzill en dos productes qualsevols, per exemple, les cols de Brussel·les, si aquestes pugessin un 15% durant un mes, doncs, com que no és un producte que tothom consumeixi en grans quantitats i, sobretot, és un producte que si pugés molt, doncs, podrías consumir una altra cosa, doncs, en aquesta cistella imaginària que ara formaríem per fer aquesta mitjana, doncs, li donaríem poc pes. Aquest...
Per tant, no es compta tant, no? O no val el mateix? Suposo que deu formar part d'un grup d'animents, si més no. Exacte. Per contra, si miréssim el tema, per exemple, de la gasolina, doncs això sí que és important. Si pujés un 15% la gasolina, doncs tindríem un gran problema, perquè és un producte que la gent sí que fa servir en grans quantitats per transport, per tot tipus de coses.
Molt bé, doncs això seria una mica una de les idees principals, no? I llavors també es fa una enquesta als consumidors, no? Sí, llavors, clar, per poder fer aquesta ponderació, doncs el que es fa és preguntar-los als consumidors quants diners gasten cada producte per poder fer aquesta ponderació que estàvem comentant.
i poder crear aquesta cistella representativa on, com hem comentat, amb aquests dos tipus de productes, per exemple, en aquesta cistella hi haurien poques cols de Brussel·les però hi hauria molta gasolina. Llavors, aquesta cistella, més ben dit, el preu d'aquesta cistella seria l'IPC, és a dir, el promig ponderat d'aquesta cistella que fa cada consumidor.
Exacte, sí, aquesta cistella que es faria, o sigui, aquesta cistella, un cop que s'hagués preguntat als consumidors què és el que consumeixen i tot, doncs s'escuiden una sèrie de productes que són els més representatius de l'economia i es crea aquesta cistella. Llavors, aquesta cistella o el preu d'aquesta cistella és el que es coneix com índex de preus al consum, que és el...
però mig ponderat de tots els preus de l'economia, on els productes que més diners gastem tenen un preu superior. D'aquí aquesta diferent ponderació i que no tots els productes valen el mateix. Clar, clar. Jo crec que ho hem entès una mica més, perquè sempre ens apareix aquesta notícia, però costa una mica deduir-ho. Tens més detalls, no?
Sí, abans d'entrar tenim, perquè ara estàvem aquí comentant uns exemples senzills, però aquest índex de preus al consum diríem que està agrupat en diferents sectors, en total n'hi ha uns 12, i per exemple perquè la gent es faci una idea, per exemple l'alimentació i les begudes no alcohòliques, dins d'aquesta cistella imaginària que es crea perquè el color índex de preus al consum té un pes o té una ponderació del 18%.
Bastant alta, no? Sí, perquè tot el que es consumeix al dia a dia, tant de menjar com de beguda, té aquesta ponderació. Per exemple, altres coses com el transport, i aquí segurament hi ha tot el tema de la benzina, també té un pes bastant elevat que és d'un 15%. I en altres productes hi ha la vivenda que també té un pes important, gairebé un 12,5%.
Hi ha els hotels, els cafès, les cafeterines, els restaurants, perquè tot el sector servei també és important veure si puja o baixa els preus d'un mes a l'altre. Hi ha l'oci i la cultura, hi ha comunicacions, hi ha diferents, són 12 grups, 12 sectors, que es ponderen diferent en funció d'aquesta enquesta que hem comentat, que es preguntava a la gent què consumeix més, què consumeix menys,
doncs es crea aquesta cistella. I per això moltes vegades, no?, em sembla que la setmana passada sentíem, diria, dades de l'IPC i se'ns deia, doncs aquest mes ha passat això i és perquè ha augmentat això, ha baixat dual... Exacte, comenta, ha pujat molt el preu de la benzina i per tant l'IPC ha pujat aquest mes o aquest mes... Es pot atribuir directament. Exacte, en funció del que s'ha vist que ha pujat més o menys d'aquest grup, llavors es pot dir que és un que ha afectat més que no pas un altre.
Llavors, per relacionar-ho, això és amb la inflació. La inflació simplement és l'augment d'aquesta cistella d'un mes a l'altre, és simplement l'augment de l'IPC. Per tant, si el preu de la cistella ha pujat un 3%, direm que la inflació ha pujat un 3%.
Directament, no? És a dir, algunes vegades també sentim que els preus han pujat. En lloc de dir IPC, alguns periodistes o alguns mitjans ho fan més accessible, aquesta idea, i es diu que és els preus, no? Que d'alguna manera és aquest índex, però que varia sent el mateix. Exacte, que va ser el mateix. És a dir, la inflació, en el fons, no és res més que el promig de tots els augments de preus de tots els productes de l'economia
on, com hem comentat abans, els productes més importants o aquests que consumeix més la gent tenen un pes superior. Això sempre sí que és interessant que a la gent se li quedi clar que aquesta cistella que fan no tots els productes pesen igual, sinó que hem comentat aquí i hem dit aquests 12 sectors que hi ha, doncs que alguns tenen més pes que d'altres. Per exemple, la medicina només té un 3% de pes en aquesta cistella o l'educació té un 1,5% de pes en funció de com s'ha anat creant i com s'han fet aquestes enquestes per
decidir quin pes se li donava a cada un d'aquests diferents sectors. Molt bé, doncs molt interessant, Manel. La setmana que ve descobrim la inflació, no? Possiblement? Sí, la setmana que ve veurem alguns casos, hem d'acabar de decidir quin acabem de fer perquè podem parlar d'un cas específic que és la hiperinflació, que és portar la inflació al màxim extrem per conèixer aquesta paraula relacionada...
Que això passa sovint o ha passat alguna vegada? Això passa alguna vegada a la història, no acostuma a passar molt sovint, però com que hem parlat del tema de la inflació, doncs és un dels casos extrems que hi poden haver. I també hi ha l'altra cosa que podríem saber és veure per què existeix la inflació. Ara que ja coneixem el concepte, veure quin és el modiu pel qual
existeix la inflació. Perquè serveix, no?, una mica, o com funciona. Exacte, serien aquestes dues coses que durant les pròximes setmanes anirem comentant ara que ja sabem què és això de l'IPC i què és això de la inflació. Molt bé, Manel, doncs moltes gràcies i tornem dilluns que ve més lliçons d'economia, més càpsules d'aquestes. Que vagi molt bé. Molt bé. Bona setmana. Adéu, bona setmana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Música
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Just a la fusta. Sant Just en directe.
Bona nit.
I see the difference, the difference between what I want and what I need
Fins demà!
Passen sis minuts de dos quarts d'una de la migdia. A aquesta hora recordem que ahir diumenge vam celebrar el Sant Just al carrer aquí al municipi i des de Ràdio d'Esverma vam fer un programa especial d'11 a dues entrevistant a diferents entitats protagonistes d'ahir diumenge d'aquesta jornada de Sant Just al carrer.
Van ser tres hores intenses de ràdio amb els diferents protagonistes, també amb representació de l'alcalde de Sant Just, del regidor de Cultura o la regidora de Comunicació, que va parlar també d'aquests 30 anys de Ràdio d'Esvern, aquesta 30è temporada i aquest 30è aniversari, farà els 30 anys el dia 2 de març del 2014.
I podeu recuperar aquest programa especial a través del web de la ràdio, trobareu fàcilment l'Enacast. En aquest podcast podeu recuperar diferents fragments o tots sencers i podeu escoltar aquestes tres hores de programa especial de Sant Just al carrer. Agraïm a tota la gent que el va fer possible, sobretot per part de les entitats que van ser les protagonistes d'aquesta jornada tan especial.
I de seguida parlarem d'actualitat, els trending topics de la jornada d'avui dilluns 28 d'octubre abans, però posem una mica més de música aquest matí i ara ho fem amb Jo la Tengo i aquest disc d'Arenav del seu últim disc titulat Fate.
Unsure how and when we were misled. And if that matters, it's the very few. And all that matters for me is you. Is that enough?
Is that enough? Well, it's not enough. No, it fits on here the way I feel for you.
I wonder if you're sleeping. I wonder how to know. I wonder why I hate to let that show. It's unimportant as far as I can tell.
Is that enough? Oh Is that enough? Well It's not enough No If it's unclear The way I feel for you It's true What can't come back's what we can't bear to lose
Bona nit.
No, there's just no way that it's enough. Is that enough? Is that enough? Well, it's not enough. No, if it's still not here, the way I feel for you is sad.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.