És a dir, tu pots trobar-te en ajuntaments un acord del PP amb Iniciativa per Catalunya, que existeixen, amb el PSC, amb Convergència, i el pacte té una connotació de ciutat o de poble. Per què? Perquè al final en aquestes dinàmiques locals s'influen molt les persones, les formes de governar, els tarannats, etc. Alberto Fernández Díaz també ha dit que a les polítiques locals no s'haurien d'imposar les sigles de partit.
El govern central ampliarà avui la reforma del sistema de pensions, un avantprojecte que va aprovar l'anterior executiu de José Luis Rodríguez Zapatero i el qual avui el Consell de Ministres hi donarà llum verda. Estableix un retard de l'edat de jubilació a partir del 2013 que acabarà situant-se als 67 anys.
també estableix l'ampliació de 35 a més de 38 anys el període de càlcul per poder retirar-se amb tota la pensió. Segons fons del Ministeri de Treball, en aquest decret no hi ha cap canvi respecte a la norma aprovada per l'executiu socialista. Precisament després d'aquest Consell de Ministres, l'últim de l'any el president del Govern Central, Mariano Rajoy, té previst fer balanç
I donar explicacions davant dels mitjans de comunicació no serà l'únic a la jornada d'avui. A continuació, líder del PSOE i cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, també compareixerà a la seu socialista al carrer Ferraz a Madrid per fer balanç de les mesures adoptades durant aquest any de govern del Partit Popular.
Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça de Bàsquet debuta aquest vespre a la segona fase de l'Eurolliga. Els deixes bascals reben el Fenerbahçe turc al Palau amb l'objectiu de trencar la ratxa de quatre partits perduts de forma consecutiva. El capità Juan Carlos Navarro ressalta la importància d'aquest enfrontament. El partit demà és molt important per nosaltres per canviar la dinàmica. Contra un equip que ha quedat quart a l'altre grup, però que té un talent increïble i que és un equip al món. Jo crec que una de les claus serà...
...defensar molt bé el seu motor, que és Bombe Kale... ...i també estar una miqueta més sueltos en atac... ...a partir que guanyem un partit aquesta dinàmica canviarà... ...i amb moltes ganes, l'equip entrarà molt bé per competir demà. A nocai patins, el jugo del Barça, Marc Torres... ...tarà una setmana de baixa per un traumatisme... ...al costat dret que es va produir contra el noi a Freixenet... ...aquest passat cap de setmana de la seva banda... ...l'argentí Pablo Álvarez pateix un esquins el primer dit de la mà esquerra... ...i caldra veure en l'evolució. Recordem també que el porter Aitore Corrol... ...està entre 4 i 5 setmanes de baixa per una fractura costal...
Tots tres jugadors esperaran l'hoquei Stars que es disputa. Demà, Oviedo, citen que també es baixa Lluís Rodero de Lleida per lesió.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 10 i 5, us parla Andrea. El pessebre vivent de Sant Just busca Sant Josep i Verge Maria. A poc més d'una setmana pel Dia de Reis encara falten aquestes dues figures clau d'un pessebre. És per això que la parròquia dels Sants Just i Pastor fa una crida per trobar dues persones voluntàries
per fer de Sant Josep i de Verge Maria el pessebre el proper dia 5. Si esteu interessats en col·laborar i us heu de posar en contacte amb la parròquia de Sant Just, anant-hi directament, o bé trucant al telèfon 93-371-1297. 93-371-1297. Recordem que el pessebre vivent s'instal·larà als vols de l'Ajuntament el proper dia 5 de gener a partir de les 5 de la tarda. Serà senyal que els Reis Mags de l'Orient estan a punt d'arribar a Sant Just, en la que serà la 61-ena cavalcada al nostre municipi.
La Taneu estrena aquesta nit un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Sola a quartet, amb Toni Sola al saxotenor, Xavier Alganz al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria. Arrencarà així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'activitat de la Taneu. D'aquesta manera, amb el concert de Toni Sola a quartet, començarà aquest nou cicle de música a l'entitat i cada concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital serà a les 10 de la nit i es farà la sala del cinquantenari.
El preu de l'entrada general és de 12 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu serà de 10 euros. I acabem aquest butlletí recordant que dilluns finalitzarà el període per presentar les sol·licituds per optar a un dels 8 locals comercials de lloguer de Proec Salmàs-Lluí. Són els locals emprèn, propietat de l'empresa, i tenen com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials.
S'adrecen a persones emprenedores que vulguin començar una activitat i a les que provenguin dels espais creatius i vulguin consolidar la feina que ja han iniciat. Els locals se situen a la planta baixa del número 1420 del carrer Rosa de Luxemburg, al Mas Lluí. La convocatòria es va obrir a mitjans del mes passat i, com dèiem, ha estancat dilluns. Si esteu interessats, trobareu tota la informació al web de Proexa, www.proexa.cat.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora als propers butlletins horaris i també a partir de l'1 i 5 al Sant Just Notícies edició migdia. Que vagi bé, molt bon dia.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu?
Molt bon dia, avui és divendres 28 de desembre i comencem un nou especial del Just a la Fusta, especial Nadal.
Això vol dir que el programa no tindrà format habitual, sinó que continuarà en la línia d'aquesta setmana, és a dir, que farem un repàs dels millors moments d'aquest primer trimestre, d'aquesta temporada. Per tant, des de setembre fins ara repassarem els millors moments de la secció de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya, també els reportatges del comerç local amb l'Anna Díaz, la història dels invents amb l'Aliar Granull, la volta al món amb l'Irene Pujadas...
o, per exemple, també la secció d'astronomia amb Oriol Rigat o la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Tot plegat durant aquestes tres hores, des d'ara i fins a la una del migdia, i també repassarem alguna entrevista destacada d'aquests mesos. I el que sí que farem també és que a les 11 i 10 cada dia, això sí que no canvia, hi haurà una entrevista d'actualitat Sant Justenca. Tot plegat per acompanyar-vos en aquests matins de festes nadalenques,
i, a més a més, també, com sempre, combinant-ho amb bona música. I també aprofitem per recordar-vos que dilluns que ve, 31 de desembre, no hi haurà aquest especial, sinó el que podreu escoltar tant al matí com a la tarda és el resum de l'any elaborat pels serveis informatius d'aquesta casa.
La màquina del temps La màquina del temps
Dos quarts i mig d'una del migdia, com cada dijous, saludem a l'Aleer de Nui. Bon dia, Lea. Bon dia, Carme. Per descobrir un invent més, no? Sí. Primer de tot, el que fem és traslladar-nos a l'època en qüestió. Sí. Avui, aquest invent, el faig una mica perquè la setmana passada va ser el dia mundial, i aleshores dic, va, farem. Ara explicaré de què va ser el dia. De moment anem a l'any. De moment anem a l'any.
1923. Per parlar de l'hormona, que té efectes importants sobre el metabolismo i altres funcions de l'organisme, i és utilitzada en medicina per tractar algunes formes de diabetes mellitus. Avui parlarem de la insulina, en concret de la insulina que es pot injectar, perquè la insulina tots en tenim.
Perquè deies que la setmana passada era el Dia Mundial de la Diabetes i per això el que vols també és parlar justament de la diabetis, no? Sí, parlar de la diabetis i avui parlarem d'aquesta hormona, la insulina, que va permetre que avui en dia aquesta malaltia no sigui mortal. Però bé, si parlem de la insulina, abans hem de parlar una mica de què és exactament la diabetis, perquè si no, no podríem entendre l'invent d'avui.
La diabetes malitus es refereix a un grup de malalties que provoquen un nivell elevat de glucosa a la sang, del sucre, degut a defectes de la secreció de la insulina. Tots se suposa que generem insulina. Doncs bé, la secreció de la insulina o de l'acció d'aquest hormon al cos. Es tracta d'una malaltia molt antiga, però les seves causes van ser totalment desconegudes fins a començaments del segle XX, o sigui, ja fa relativament molt poc.
La diabetes malitus ja era coneguda fins i tot abans de l'era cristiana. Hi ha un papir, el papir d'Ebers, descobert a Egipte, corresponent al segle XV abans de Cris, que ja s'escriuen símptomes que semblen correspondre a la diabetes. Déu n'hi ha durat. Per exemple, el tema d'orinar molt, quan no estàs diagnosticat, la sed, tot això ja sortia en aquests escrits. Va ser hereteu de Cappadocia qui, en el segle II de l'era cristiana, va donar a aquesta afecció el nom de diabetes, que significa en grec sifó.
per referir-se, doncs això, el signe més cridener, que és l'eliminació exagerada d'aigua pel ronyó, expressant que l'aigua entrava i sortia de l'organisme del diabètic sense fixar-s'hi, com si fos un sifó. Entrava i sortia totalment i litres i litres i litres. De fet, fa molts anys, vull dir que això d'abans de Cris, suposo que amb els estudis de medicina s'intentava veure una mica què és el que passava, no? Però no hi havia cap mena de diagnòstic, ni se sabia per què passava, ni se sabia de quin òrgan estava fallant, quin òrgan se fallava.
Però tornem a la insulina, que és una mica el descobriment d'avui, l'invent d'avui. Aquesta hormona, la insulina, s'utilitza per tractar algunes formes, com ja he dit, de diabetis, ja que aquesta malaltia apareix quan el control dels nivells d'insulina no funcionen correctament. Generalment n'hi ha dos tipus, la tipus 1 i la tipus 2. No sé si això no ho s'han dit a parlar alguna vegada, un breu repàs. La tipus 1, el propi sistema immunològic de l'organisme, destrueix les cèl·lules beta del pàncreas i, per tant, inactiva la producció d'insulina.
Per aquest motiu, aquestes persones dependran de la insulina externa, que és l'invent d'avui una mica, per a la seva supervivència. I normalment s'injecta per via subcutània. Avui en dia, la diabetes tipusor es diagnostica en persones fins als 30 anys. Per tant, aquesta gent, allò que he dit que segregui la insulina, no. No la segreguen, no la tenen. Com que no la tenen, la necessiten. Fins al segle XX, la gent moria. Avui en dia, per sort, no.
Els pacients amb diabetes tipus 2, en canvi, simplement són resistents a la insulina per la qual cosa en poden patir deficiències més relatives. Potser en coneixem més, no? Sí. Cada vegada s'ha associat sempre la diabetes amb la gent gran justament perquè... I amb l'obesitat. Potser hi ha més casos. Sí. No sé si hi ha més casos, suposo que sí. No, cada vegada més. És l'epidèmia del segle XXI, diuen. Va sortir el de tipus 2, no? Tipus 2, exacte. Per què? Doncs perquè la vida sedentària, l'obesitat i l'edat també fa que el teu...
bueno, ja parlarem de quin òrgan és, però fa que el teu cos, la insulina que genera, li costi més, doncs això, precisament, generar-la. Però en té. Tu en crees, per tant, ja no ets com el tipus que directament no en crea. Per tant, a vegades amb una dieta, amb esport i amb alguna pastilleta, doncs, tot es posa al seu lloc. Llavors, què fa la insulina? Què fa la insulina? A veure, intentaré explicar-ho de la manera més fàcil possible. De fet, avui més que invents, sembla que aprendrem de la història. Sí, sí, de la història, exacte.
Però bé, no està mal tampoc saber-ho. La insulina fa que les cèl·lules del fetge, dels músculs i del teixit adipós agafin la glucosa de la sang. La glucosa de la sang no deixa de ser la glucosa, energia. Doncs l'agafen i fa que aquesta sigui emmagatzemada en forma de glicogen al fetge i als músculs i que, per tant, no l'agafi d'altres llocs, com per exemple del greix.
Quan el nivell d'insulina és baix o nul, els que tenen el diabetis tipus 1, la glucosa no és captada per les cèl·lules del cos i aquest comença a utilitzar el greix que té emmagatzemat com a font d'energia. Per exemple, mitjançant la transferència dels lípids del teixís adipós al fetge. Un símptoma de la gent que no està diagnosticada de diabetis és que s'aprima molt. Per què s'aprima? Doncs per això, perquè com que la insulina no li permet agafar l'energia necessària,
l'agafa d'altres llocs. Necessita energia, doncs, com que no me la donen pel cantó normal, que és de la sang i del fetge i tot allò, doncs me l'agafo del greix. Llavors, comences a primar. Ja diu la genoi, que bé, m'aprimo sense fer res. Passa alguna cosa, estant. Perquè el teu cos està ja morint-se dient, a veure, dame argo, i t'ho agafo, doncs sí. Per tant, el nivell d'insulina, doncs, és un mecanisme central de control metabòlic
A l'hora que la seva situació també és utilitzada com un senyal de control d'altres sistemes del cos, com ja he dit, la captació d'aminoàcid per les cèl·lules, el fetge, el múscul, tot depèn d'això. I ara ens centrarem en l'invent d'avui, la producció d'aquesta hormona, la insulina, i perquè està clar que si el problema dels diabètics és que no la produeixen i sense l'hormona acaben morint, la cosa és crear aquesta hormona...
i injectar-la al malalt. Doncs això que sembla tan lògic va costar moltíssim. No sé si vols que tornem a posar, per tirar endarrere, vols que tornem a posar el despertador o el rellotge? No, no cal. Música antiga. O si no és igual, ho deixem així. Sí? No, se'ns ha colat una altra. La teníem a punt. Anyosa.
Ens situem enrere? Una mica. Tampoc tant, però bé, el 1869. Aquell any, en Paul Langerhans, un estudiant de medicina de Berlín, estava estudiant amb microscopi l'estructura del pàncreas. I aquí és on apareix l'òrgan, que no us volia dir fins ara. Què passa amb el pàncreas? Estava estudiant quan va identificar alguns grups de teixits estranys escampats per l'òrgan.
La funció d'aquests grups de cèl·lules, més tard, van ser coneguts amb els noms d'illots, perquè feien comilles, illots de Langerhans. Ell es deia Paul Langerhans i li van donar el nom del que ho va descobrir. I no se sabia ben bé què feia, però era estrany tot allò. Fins aleshores ningú s'hi havia fixat. I un altre investigador francès, Eduard Lagués, més tard, va suggerir que potser aquests illots produïen secrecions o fluids que eren importants en la regulació de la digestió.
Per tant, de moment deixem-ho aquí, això. Tenim que el pàncreas potser ajuda a digerir. Fins aleshores no es pensava per què servia allò, el pàncreas, per res, no? Avancem una miqueta, doncs, 20 anys. El 1889...
El físic polonès alemany Òscar Minkowski, amb la col·laboració del Josef von Mering, avui diré molts noms, però bé, més o menys, aquests dos van descobrir que hi havia relació entre la diabetes i el pàncreas. Fins aleshores se sabia que hi havia alguna cosa, que passava alguna cosa, no se sabia què passava, perquè s'aprimaven, orinaven, tenien sed, i s'acabaven morint, s'acabaven consumint. I bastant joves, no? A l'època també es moria més jove, la gent, no es notava tanta diferència. No, però sobretot nens.
Molts nens morien d'aquesta malaltia. Bàsicament aquesta malaltia es diagnostica quan ets nen. Ara hi ha cada cop més quan ets adolescent i jove, però bé, fins aleshores gairebé sempre eren nens. Fins aleshores no se sabia que hi havia relació entre aquesta malaltia i el pàncreas i ells la van trobar. Aquests investigadors el que van fer van extreure, són una mica macabres, però bé, són investigacions, van extreure el pàncreas d'un gos, Sà.
per comprovar la seva suposada participació en la digestió. Perquè recordeu que feia 20 anys s'havia dit que el pàncreas ajudava la digestió. Van dir, què passa si el pàncreas el traiem? Realment és veritat que la digestió serà dolenta. Doncs bé, uns dies després, el cuidador del gos va adonar-se que les mosques s'alimentaven de l'orina del gos. Estava ple de mosques, una barbaritat. Per la qual cosa van analitzar-la i van trobar-hi sucre.
És un altre diagnòstic. Quan la persona no està diagnosticada, com que orina tant, orina per poder treure el sucre que es queda a la sang. Bé, doncs aquesta va ser la primera relació que es va estar vivint el pàncreas i la diabetes. Van dir, si toquem el pàncreas, orina molt i surt sucre. Passa alguna cosa, no? Passa alguna cosa, sí. Van continuar amb els experiments i van provar de lligar-li el conducte pancreàtic per veure si així el gos també tenia diabetes. Van dir, potser si li fem això... Però al gos només li van aparèixer problemes digestius, precisament.
I no li va aparèixer diabetes, van dir que estrany. Van anar fent experiments fins que van concloure que només apareixia diabetes quan s'extreia el pàncreas, quan li treien completament del cos. I també que el pàncreas tenia dues funcions. Una d'elles ajuda a la digestió, precisament, i l'altra controla el metabolismo i els hidrats de carboni. Bé.
Aquí va quedar això. Durant els anys següents, però, es van continuar investigant i els resultats no van ser els esperats. Moltes investigacions van intentar aconseguir extractes o fluids del pàncreas que tinguessin aquesta misteriosa substància hipotèticament produïda pels misteriosos i llots, o sigui, la insulina, però no va ser possible.
Precisament el nom d'insulina a més li va donar un francès, el de Meyer, el 1909. Fins aleshores li deien misteriosa substància, no sabien ben bé què era. Doncs en Meyer li va donar el nom pel tema dels illots, en castellà no és lotes, d'Illes, insulina. Bé, ve d'aquí el nom. Va tornar a aparèixer el desànim entre els investigadors i els anys van anar passant sense cap mena de cura.
I arribem ara als anys 20 del segle passat, el 30 d'octubre de 1920 concretament, i aquí és on comença la història en si. Durant una nit de la insulina sintètica, exacte, la que ens podem injectar. Durant una nit d'insomni, un metge canadenc, en Frederick Grand Banting, amb una carrera no molt prometedora, no era un segon don,
i que ocupava un lloc de subalterna a la Western University de Londres, estava llegint un article macabre en el que es descrivia una autòpsia. I bé, ja ho tenen, que llegeixen aquest tipus d'estudis o del que sigui. Interessats en tot. Sí, l'autor de l'article explicava que uns càlculs, unes pedres, havien obturat el famós conducte pancreàtic
però que malgrat això, malgrat l'obturació, els illots de l'Angermans, això que generava el pàncreas i que anaven pel conducte, estaven intactes, estaven la merda bé. Llavors, el Banting va pensar que és estrany que si et tanquen un conducte, el pàncreas continuï general i estiguin allà tampanjos, els illots. Doncs bé, va tenir una inspiració. Va dir...
Si lligo el canal pancreàtic d'un animal i espero setmanes que l'òrgan es degeneri, perquè evidentment necessita aquest conducte, aquest òrgan, perquè li arribi l'energia i pugui continuar viu, potser obtindré illots de l'Angermans, dels quals em podré extraure la excreció interna, la insulina. Sembla fàcil. Curiosament a ningú se li havia passat pel cap. I aquest home que no era un il·luminat i no era molt bo tampoc, era bastant normal. Se li va córrer això.
Banting va parlar de la seva idea amb un fisióleg de renom. Fisiólegs són els que estudien els processos físics i químics dels essers vius. Un fisióleg que es deia, era canadèc també, James John Richard MacLeod, a qui realment no va impressionar favorablement el saber de Banting. Va dir, ui, aquest és un mindundi. Però va trobar que el projecte era interessant. Llavors va dir, bueno, jo accedeixo a deixar-te el meu espai de laboratori mentre soc de vacances a l'estiu.
o sigui, bàsicament va ajudar-lo a això, però clar, ell necessitava el Banting, necessitava un lloc. Per tant, el Banting què va fer? Va donar la seva feina a Londres i va tornar a Canadà per començar les investigacions. I quedia molt més fermament perquè anar-se'n de Londres i me'n vaig investigar una cosa que vés a saber. El fisióleg va somnistrar-li, a més a més, 10 gossos pels seus experiments, pobres gossets.
Sí, sí, ara ja no es fa, no? No, ara de tot això ja no. He anat amb gossos, amb rates, no? Sí, normalment és amb rates. En cas d'experiment, sí. Sí, sí. Doncs li va somnistrar deu gossos pels seus experiments i dos estudiants de medicina perquè l'ajudessin al laboratori, perquè creia que sol no se'n sortiria. Que realment potser sol no s'hagués sortit. Ja. Aquests estudiants deien Charles Best i Clark Noble. Noble, bueno.
Com que en Banting només en necessitava un, van jugar-se, que ara ho creu, qui l'ajudaria la primera meitat de l'estiu i qui ho faria la segona. I va guanyar en Best, en Charles Best, que va ser escollit pel primer torn i, desafortunadament, per l'altre, al final el Banting va decidir que es quedava tot l'estiu amb el Best. Dic desafortunadament, perquè després veureu que es va endur el Nobel. Per tant, l'altre no es va endur el Nobel, l'estudiant i el primer estudiant...
Potser si no hagués passat el que va passar. Vés a saber, però bé. Mai se sap. El mètode de Banting va consistir en lligar una espècie de cadeneta al voltant del conducte pancreàtic i quan ho van examinar setmanes després les cèl·lules digestives del pàncreas havien mort i havien estat absurdides pel sistema immunològic, deixant milions d'illots, és a dir, el que volien. Llavors van poder allar un d'aquests i el van anomenar, que es van anomenar isletin, i actualment és la insulina, no? I deien isletin però era la insulina. Sí.
Finalment van provar aquest extracte en els gossos, els quals els havien tret el pàncreas, perquè recordem que si no els hi treies no es tornaran diabètics. I bé, unes hores més tard de fer-li uns anàlisis al gos que li havien injectat la insulina, els nivells en sucre a la sang eren un 40% més baixos. No sabia que els gossos podien ser diabètics?
i tant si el pàncreas et atrofia o si té un problema un trastorn no genera insulina és diabètic doncs bé vam veure que funcionava en el gos li funcionava van aconseguir eliminar-li el sucre de la sang que és el que genera els grans problemes
Tot i això, en Banting i en Ves van aconseguir mantenir viu tot l'estiu aquest gos, injectar-li l'extracte cru que havien preparat i li van donar el nom d'Alfa, el gosset. El gos va poder mantenir-se viu perquè els extractes que tenien insulina, això que l'injectaven, li disminuïen els nivells de glucosa en sang. Aquests dos, en Banting i en Ves, van presentar el seu treball al MacLeod, que únicament els havia deixat l'estudi, el laboratori i els gossos,
I quan va tornar de les seves vacances s'ho va mirar i va dir bé, ho trobo bé, però crec que hi ha alguns errors en el disseny i va suggerir que continuessin investigant abans de continuar-ho provant en persones o començar a provar-ho en persones.
Fins i tot els va donar un laboratori una mica millor perquè va veure que anaven per bon camí i va començar a pagar un sou que fins a les hores no li pagava res al Banting per la seva investigació. Sí, ho feia tot per amor a l'art, l'altre, però bé, de donar amor a l'art no vius. Bé, són altres èpoques també, però bé, també has de menjar. Són altres èpoques ja. Com que... Totalment, bé, tampoc és que estic gaire bé ara. Per això, per això.
Com que unes setmanes més tard, la segona tanda d'experiments també va tenir èxit, els gossos no morien i es recuperaven, a més a més, aquell mateix novembre el MacLeod va ajudar-los a publicar els resultats de forma privada a Toronto, els va deixar, o sigui, com que era bastant bo i el coneixien, doncs ell podia obrir portes. No obstant això, van necessitar 6 setmanes més per extreure la insulina de... per què? O sigui...
feia que tot fos molt lent, fins que generaven aquests illots i es degenerava l'òrgan, trigava molt, clar, necessitaven molta insulina, no podien tenir allà milions de gossos produint-la. Total, que van suggerir fer-ho amb un vedell, amb el pàncreas fetal d'un vedell, perquè aquests ho desenvolupaven més ràpid. Total que sí, la idea va funcionar, i un cop solucionat el problema, el següent esforç va ser la purificació de l'extracte. Bé, estem amb termes una mica científics, espero que s'entengui.
El fet és que llavors el MacLeon, que és aquest que et dic que l'únic que donava era laboratori, va dir, bueno, doncs li dic a un amic meu, un bioquímic, que es diu James Collip, perquè us ajudi en aquesta cosa a purificar-ho, perquè realment sortia com massa, era massa...
no estava prou polida la insulina. Doncs bé, en aquest James Collip la cosa va anar molt millor i finalment, gràcies a ell, l'11 de gener de 1922, que és una data molt important en el món de la diabetis, en Leonard Thompson, un diabètic de 14 anys, que s'estava morint, és que es morien, tal qual, s'estava morint en l'Hospital General de Toronto, va rebre la primera injecció d'insulina. Com que l'extracte encara era força impur, malgrat el bioquímic aquest que els havia ajudat a última hora,
el Thompson, el pobre noi, va experimentar una reacció al·lèrgica molt greu i, per tant, no li van continuar injectant, perquè van veure que potser se'ls moria de la injecció. Per tant, durant els següents 12 dies, el coli, pel bioquímic, va estar treballant de forma molt agosestiva per millorar l'extracte de pàncreas i el dia 23 li va tornar a injectar una segona dosi que va tenir un èxit rotund. No només perquè no van aparèixer efectes adversos, sinó perquè van aconseguir eliminar completament
el sucre a la sang propi de la diabetes una gran victòria aquest nen va sobreviure els nens que aleshores morien de cetoacidosi diabètica que s'acaben bloquejant els òrgans per culpa dels nivells de sucre tan elevats que tens es mantenien en grans sales sovint amb més de 50 pacients en una sala
i la majoria d'ells acabaven en coma. Clar, tu un LDBT si no la controles al final i no et diagnostiquen i tal, acabes en la coma. Això avui en dia ja no passa, però aleshores es quedaven en coma i després morien. Doncs bé, estaven allà tots, gairebé tots en coma, mentre els familiars esperaven la mort inevitable, i en Banting, en Bess i en Colib, els tres, van anar, en un dels moments més dramàtics de la medicina, van anar llit per llit injectant el nou extracte,
I abans diuen que abans d'arribar a injectar l'última dosi a l'últim nen, que s'estava morint, els primers ja van començar a despertar-se del coma. Ah, sí? Sí. O sigui, va fer efecte immediat. Clar, fa efecte al cap de res, la insulina. Tot i així, en van tinguem ves, diuen que no van entrar mai a gust amb en Colip, aquest bioquímic, i aquest últim va acabar abandonant el projecte poc després. Bé.
Entre els investigadors tampoc no hi ha vegades. Durant la primavera de 1922, que abans ja, en BES va millorar les seves tècniques fins al punt que podien ser extretes grans quantitats d'insulina segons la demanda i es van anar ja per través d'una empresa, la Eli Lili Company, es van anar produint insulina a grans quantitats i es van posar a la venda. Clar, això va ser un rebombori mundial.
Tant que el 1923, un any més tard d'haver-ho provat amb el primer humà i després d'una gran conmoció com ja he dit internacional, els van donar al Banting i al MacLeo, el que donava al laboratori, el Nobel de Medicina, sens dubte un dels més discutits. El comitè del Nobel no va tenir en compte el company de Banting, l'estudiant que havia dut a terme la investigació,
ni tampoc el coli pel bioquímic que havia permès refinar i purificar la insulina. Aquels detalls, no? Sí. Per tant, cap dels dos guanyadors, com que tampoc estava del tot d'acord, va compartir cadascun la seva part amb l'amic. És a dir, el MacLeo que havia asseguit al laboratori i havia ofert el seu bioquímic amic li va compartir-ho amb ell i l'altre amb l'estudiant. O sigui que bé. Durant anys la insulina es va extreure de pàncreas, però l'ingineria genètica es crea
És a dir, sense que hi hagi animals pel mig, fruit de l'enginyeria genètica. I és sintètica, que és l'invent d'avui. Però tot això no hauria estat possible sense aquests experiments. Home, doncs molt interessant, Alea. Jo crec que ha estat dens, però ho hem entès. Moltes gràcies per explicar-nos la història de la insulina tan necessària. Gràcies i que vagi molt bé. Adéu. Molt bon dia.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero. Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará el restaurante Alambí de Sant Just donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen.
Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambí del Hotel Esperia San Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17.
Fins demà!
Moment de parlar de llibres com cada dimarts a aquesta hora amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme.
Avui començarem parlant d'un llibre que es titula Absolucion de Luis Landero. De Luis Landero, sí, editat per Tusquets, que és qui està editant tota l'obra de Luis Landero. Aquest autor, podem dir que no és... És el que anava a dir, però no m'atrevia a dir jo que fos poc conegut, perquè ja comença a tenir el seu públic...
El que passa és que per ara, i suposo que continuarà, no serà un autor de bestsellers i de grans vendes, però ja et trobes amb clients, diguem, amb persones que van a la llibreria a buscar l'últim llibre de Luis Landero, o sigui, que es va fent els seus seguidors. Podrà arribar a ser, diria jo, com molts altres autors,
de llengua castellana, que tampoc són escriptors de bestsellers, però tenen el seu públic, com poden ser Javier Marías, que ara, val a dir, ha rebutjat el Premi Nacional de Narrativa. Ha complert la seva paraula, no? Sí, ha complert la seva paraula, dient que no acceptaria cap premi aquí, cap premi nacional.
però que, per suposat, estaria disposat a acceptar el Nobel, no? No, a veure, és un autor, sí, però és un autor que ja ha entrat, ha entrat diverses vegades en les quinieles del Nobel. Sí? Sí, en Javier Maria, sí, sí que ha entrat, sí. I al final, possiblement, l'acabin donant en algun moment, com van fer en Vargas Llosa després de no sé quants anys, doncs al final li van donar el Nobel. Bé,
Parlem de Lluís Landero. Sí, a veure. A veure, aquí ens explica la història d'un jove, el jovellino, que després de seguir una vida erràtica i insatisfeta,
aconsegueix finalment ser un home feliç, que és el que ell realment busca. I ens trobem amb els mesos de primavera i davant d'ell és quan s'obre el futur esplendorós, quan ha aconseguit conèixer una noia que es diu Clara i en la qual es casarà uns dies després, no?
I aquesta Clara és filla d'una família caudalada i diguem que serà la que ja li deixarà el futur ben assentat. Tot convida a l'harmonia i a la felicitat. I en el conte enrere, aquell matí que està...
que ell va passejant per Madrid, es veu involucrat en un conflicte al carrer. I aquí és com, diguem, se li comença a torçar una mica la seva història a tres dies del seu casament. I el tema està en com solucionar els petits problemes que se li plantegen i arribar a temps al seu casament i aconseguir aquesta...
felicitat tan desitjada, no? Ens trobem amb una cosa que a mi m'agrada molt, quan trobo novel·les que s'escriuen que els personatges no són ni escriptors, ni intel·lectuals, ni artistes, ni res d'això, sinó que són persones normals. Normals i corrents, no? Normals i corrents, com podria ser un mateix o podria ser el teu veí, no?
I és això el que valoro dels llibres una mica del Luis Landero, que tots els seus personatges s'acostumen a ser persones bastant normals i corrents. L'Absolución està editat per Tusquets en la col·lecció Andanza, que és una col·lecció ja molt coneguda perquè és la que edita
tots els llibres, per exemple, de l'Almodena Grandes, de la Ruki Murakami, també els edita, el John Connolly, també, que és un autor de novel·la negra, és editorial Tusquets. Molt bé, doncs és la primera recomanació del dia. Passem a una altra història que es titula La bibliotecària d'Auschwitz. Aquí ens parla
L'autor és Antonio Iturbe, és un noi nascut a Saragossa. Llavors, això, a veure, està basat en uns fets reals.
L'Antoni Turbe sembla ser que llegint un llibre, que ara us diré, perquè aquí amb les primeres fulles... Ja el cita. Sí. O no estic equivocat. Sí. No, no, no, no.
Bé, llegint un llibre, que ja trobaré on parla i on diu quin llibre és, sobre els camps de concentració, va veure que hi havia una menció que fins i tot a Auschwitz hi havia una petita biblioteca en la qual hi havia vuit llibres. I a partir d'aquesta frase ell es va posar a investigar i efectivament va trobar a la persona responsable, per dir-ho d'alguna manera,
que al camp de concentració d'Ashwitz hi hagués una biblioteca clandestina. Home, interessa en el punt de partida? Sí, sí, sí. Investigant, investigant, va anar a trobar el personatge, la senyora, que als 13 anys va ser confinada a Ashwitz
i la van enviar al que deien el pavelló familiar, que era on anàvem mares amb fills petits, que no era, però li faltava poc, com els altres camps de concentració d'Ashwitt, i que allà es va trobar amb això, que un senyor havia muntat una petita escola, i dins de la petita escola...
Doncs ella es va encarregar de muntar una petita biblioteca. A veure, mira, el llibre que us deia abans, on havia trobat la frase aquesta, és un llibre que es diu La biblioteca de noche.
i l'autor d'aquest altre llibre era Alberto Manguel. No sé donar més dades, més detalls, perquè això ho inclou l'autor del llibre que estem parlant, l'Antonio Iturbe, en l'últim capítol, en l'etapa final del llibre aquest de la Biblioteca d'Aschwitz.
Llavors ens trobem amb això que estaven dient, que és una nena que entra a Ashwood, una nena que el seu nom és Dita, que entra a Ashwood quan ella tenia 13 anys, es troba en què hi ha una petita escola que ha muntat un dels presoners que hi ha allà dintre i ella és la que se n'encarrega de recopilar tota una sèrie de llibres
que un altre presoner, perquè els llibres estaven prohibits a H8, un altre presoner ha anat, diguem que, rapinyant una mica dels trens amb altres presoners que arribaven a H8. Quan arribaven els trens allà, feien que tothom baixés i que deixessin tot l'equipatge a dalt del tren.
Llavors pujaven uns altres personers i revisaven l'equipatge i el fèiem baixar i llavors començaven a fer selecció de coses, no? I aquest senyor, quan trobava algun llibre que podia ser més o menys interessant, l'amagava i el feia arribar a l'Ajuit. I no ho van descobrir? No, no ho van descobrir. No ho van descobrir. Va dir que a la biblioteca eren vuit llibres, eh? En la biblioteca hi havia vuit llibres, que això sí que ho mencionen, no?
El que passa és que, bueno, hi ha això, que estem parlant d'un personatge real, un personatge que encara és viu, i un personatge que jo, perquè he anat llegint, quan va sortir d'Ajuit, als 16 anys, va tenir una família d'acollida, i un temps després, quan tenia 18 anys, es va trobar amb, diguem, la persona que feia de mestre a dins d'Ajuit, amb la qual es va casar.
i en la qual van viure tota la vida. Què els va passar després? Això ja no ho diu en el llibre. Ells es van establir a Praga, eren xecoslovacs, es van establir a Praga després de la guerra, van aconseguir que els hi tornessin les propietats de la família, però, clar, després de la guerra a Praga va arribar el règim comunista, en la qual ho van tornar a perdre tot.
Sí, són vides bastant embolicades les d'aquests personatges. Llavors van decidir que pels anys 50 o així que s'anàvem a Israel. I allà és on han estat la resta de la seva vida, on han tingut els fills i han viscut...
De forma més o menys feliços perquè, a veure, el record que tenen o que la protagonista ens parla que té de lluit és alguna cosa imborrable. Només diu, en alguna entrevista que he vist, que hi ha una cosa només que va superar el mal que li va fer l'estar a lluit, que va ser la mort d'una filla seva.
I això, doncs, són els tres anys aquests que passa la noia aquesta dins del camp de concentració i com es fa càrrec de la biblioteca. Interessant, segurament, aquesta novel·la, aquesta història també situada en aquest... Acabem amb un altre punt, però un públic més infantil, que és el Capita Garfi,
Una edició així llig de col·leccionista, no? No, bueno, a veure, a veure, perdem, perquè quan has dit públic infantil dic jo aquí diré una cosa, i és que a mi m'ha agradat molt. El Capità Garfi. Sí, aquest Capità Garfi, aquesta veritable història del Capità Garfi m'ha agradat molt. A veure, ens presenta l'autor, que l'autor és un tal P. de Bacalàrio,
que sembla ser que és un autor amb un cert èxit en llibres infantils i juvenils a Itàlia. Aquí és totalment desconegut, no tenia res publicat. Llavors ens parla d'un fill bastard del rei George IV d'Anglaterra, que per totes aquelles històries que era l'únic fill que havia del rei i el rei tenia un germà,
Doncs era el que, segons com anés la voluntat del rei, que tenia moltes ganes de tenir un fill, doncs podia ser l'hereu de la corona i el germà queda ser fora. Llavors el germà, amb tots els seus conspiradors, s'ho fa venir de manera que fa desaparèixer el nen i la mare. I els fa desaparèixer, això estem parlant de principis del segle XIX, els fa desaparèixer enviant-los a les colònies, els envia en un vaixell, els fica en un vaixell i els envia a la Índia, no?
Allà aquest nen es va fent gran i als 13 anys ell decideix embarcar-se en un vaixell en contra de la voluntat de la seva mare. S'embarca en un vaixell, marxa i aquest vaixell naufraga. I així és com va a parar a unes illes, que ara no recordo quines són,
a unes illes habitades per pirates on hi ha un altre personatge que ha muntat com si fos un petit imperi o una petita nació i allà és on ell es forja i es fa pirata. L'altre personatge aquest es diu James Brooke i el personatge principal és el James Free. Llavors allà és on ell aconsegueix fer-se pirata.
Es fa un pirata tan famós, tan famós, que al final la reina d'Anglaterra, la reina Victòria d'Anglaterra, l'indulta i el concedeix el títol de Sir. Passa a dir-s'hi Sir James Free. I així és com ell, de ser un fora de la llei i un buscat per la justícia, passa a ser un personatge totalment legal.
Quan ja li arriben a la seva edat, diguem, madura, es refugia a Anglaterra. Va viure a Anglaterra i allà un dia, viatjant en un tren, descobreix un àlbum de fotos on una mica hi ha, per dir-ho així, una mica la seva història. No sencera, però sí la seva història o la seva vida com a pirata.
i aquest álbum de fotos, és del James Barry, que el James Barry és l'autor de Peter Pan. I llavors és com ell es reconeix com el capità Garfi de Peter Pan. Home, doncs està bé tenir la història des d'aquest punt. Sí, i és una història de pirates que està molt bé, molt divertida. Com tu has dit molt bé, és per nens a partir de 10 anys...
Però pot agradar més grans, no? Sí, clar, nosaltres tenim la possibilitat que podem llegir els llibres de nens de 10 anys, cosa que ells no tenen, no? Tenen més difícil. Molt bé, doncs amb aquest Capitagarfi acabem aquesta secció literària d'avui. Gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya, i fins la setmana que ve. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
No minuts i les dotze, moment ara per parlar del comerç en Justenc amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna. Bon dia.
Avui has decidit visitar una farmàcia Sant Justenca. Sí, he volgut aprofitar tota la problemàtica que estan visquent ara les farmàcies amb la vaga del passat dijous 25 d'octubre i el paper de la Generalitat amb tot aquest tema i per això vaig decidir anar a la farmàcia Salom.
Comencem amb una miqueta d'introducció de la història de la farmàcia. El seu propietari és un enginyer en principi, però que va canviar la seva vocació arran del seu sogre, que posseia una farmàcia. Llavors es va treure la carrera de farmàcia i va obrir el seu propi negoci l'any 1977. La farmàcia es diu Salom i he parlat amb el seu propietari, que es diu Jaume Salom,
com amb el cognom de la farmàcia, i tot seguit ens explica què ofereix i quins productes podem trobar diferents als del supermercat, com per exemple xampus o cremes que poden semblar en un primer moment d'estètica. A part del medicament tenim orbelisteria, tenim ortopèdia, dermofarmàcia, pràcticament tot el que pot oferir una farmàcia. Especials per la grassa, per la caspa, però ja són controlats per sanitat. Tenim...
A través dels majoristes, a través de distribució de medicaments dels majoristes, tenim una selecció de productes que es venen a la farmàcia. I dintre aquests són els que escollim. A causa de la pujada del 10% en l'IVA i de l'euro per recepta, la gent s'ho mira més a l'hora de decidir i comprar coses de les que poden prescindir o inclús de medicaments. D'un 60 o 80% en recepta,
i el rest és fora de recepta, dispensació lliure, diríem. O sigui, l'euro va ser fins al setembre. Ara és el 10% més l'euro. Aleshores, la gent s'ho mira i hi ha gent que ho passa malament perquè els ingressos són baixos i aleshores, al treure el medicament, algú possiblement no agafi el que ha d'agafar. Els clients es queixen i en Jaume creu que és una mesura injusta perquè discrimina la gent que té menys recursos.
Sí, es queixen fort que és una mica exigerat. Com a farmacèutic jo crec que és una petita selecció o discriminació referent a la salut perquè s'interposa la part econòmica en la part sanitària. Amb la crisi les farmàcies s'han vist especialment afectades i les vendes han disminuït considerablement. Ha baixat la venda. Ha baixat la venda tant de medicaments com de venda lliure. Ha baixat tot perquè la gent nota molt la crisi.
Tots, des de les cremes, els xampoos, l'homopatia, la dermofarmàcia, tot, tot. La gent somilla tot. Els clients d'aquesta farmàcia són d'edat diverses, però en canvi la franja horària en la que van a comprar està bastant definida. De tot tipus, des de bebès fins a la gent molt gran. Ara, de majoria, potser és un 50% de gent gran, un 50% de gent jove, diria.
El dematí, perquè el dematí de la jornada de farmàcia és més llarga, des de 9 i mitja a 1 i mitja, i en canvi la tarda de 4 i mitja a 8. Per tant, hi ha més afluència del públic normalment el dematí que no la tarda. Cal dir que el vaig entrevistar abans de la vaga del 25 d'octubre, quan encara no s'havia dut a terme, i per tant no sabíem que la setmana passada la Generalitat va anunciar que pagaria les receptes que devien del mes de juliol, i ell exposa els motius pels quals tots els farmacèutics van fer vaga,
i de com aquest deute els afecta el seu negoci. Ens afecta a tots. No hem cobrat ni juliol ni el mes d'agost. Que ens paguin quan toqui, perquè nosaltres el que no podem fer és treure els diners de la butxaca nostra, subministrar els medicaments amb el públic que ho necessiti i no cobrar del client que l'Oxar Social que ens deu pagar nosaltres. Això no podem fer de banquers nosaltres. No tenim una capacitat econòmica per fer de banys. És impossible mantindre aquest estatus.
A nivell personal, en Jaume proposa una possible solució si la Generalitat no paga les factures quan toca. En el cas que no ens paguéssim, ens hauríem de replantar ja a veure com ho hem de fer. En el pitjor dels casos, una idea personal meva potser seria que el que diem pagués i després n'és a cobrar l'usrat social. Això seria un cas extrem, però el que és evident és que si les farmàcies no cobrem l'usrat social no podem pagar.
continuem subministrant medicaments en el públic. Bé, ara ja coneixem una miqueta més la situació de les farmàcies. Aquesta en concret la podem trobar al carrer Tudona, número 3, en horari comercial. Doncs gràcies, Anna, per acostar-nos una setmana més a algun establiment del comerç en Justin. Avui hem conegut una mica més a fons la farmàcia Salom.
Desde el este llega hasta esta cama con la misma fuerza es la luz de la
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Marta, Patricio i Oriol Pujador. Continuen els traspassos de carteres a diverses conselleries. A Benestar i Família, Josep Lluís Claries ha cedit ja el càrrec a Neus Monté, la nova consellera, que ha assegurat que el seu departament tindrà diàleg amb totes les entitats. El president Mas ahir ho destacava en el seu discurs, la necessitat que aquest continuï sent un govern de diàleg, d'estar a prop de la gent.
En el cas d'aquest departament, davant d'Esta i Família, molta importància a la societat civil, les entitats, els sectors. Minuts abans, a les 9 del matí, el traspàs també s'ha fet al Departament d'Empresa i Ocupació. En aquest cas, entrarà Francesc Xavier Mena i Felip Puig. Mena abandona la primera plana de política i marxa de professor universitari als Estats Units. Aquí es veu més continu. A l'entrada ho sortim.
I també s'ha fet fa només uns minuts l'últim dels traspassos entre consellers ha estat a Territori i Sostenibilitat entre Lluís Racudé i Santi Vila.
El president del grup municipal del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, diu que no dona suports als pressupostos de la ciutat presentat per l'alcalde Xavier Trias perquè no prioritza els interessos de la ciutat. En declaracions a la xarxa, Alberto Fernández Díaz ha acusat l'alcalde de governar a cop de decret i d'estar més a prop de les prioritats del govern català que no pas dels interessos de Barcelona. No ets més a prop de semblar que no pas de fer.
I això és una tragèdia. I a més ella haurà de ser conscient que Barcelona no es pot governar per decret. I que Barcelona no és el Parlament de Catalunya, és a dir, on podia pactar amb tots. Perquè jo de la geometria variable, que es parlava abans del Parlament de Catalunya, abans d'aquesta cosa de la Conferència i Unió, ha de ser conscient que ni Barcelona es pot governar per decret,
ni a Barcelona es pot governar amb un rumb variable. Avui pacto amb els socialistes, demà pacto amb el Partit Socialista, amb el Partit Popular. Per què? Perquè quan en la vida tens un rumb variable, el que estàs fent són siga-sagas i el que confirmes és que no tens un nord.
Alberto Fernández Díaz ha tornat a criticar les polítiques d'immigració del govern de Xavier Trias. Avui es fa la tercera reunió per negociar el tancament de la fàbrica d'aglomerats de fusta Tradema a Solsona. Fins ara no hi ha hagut cap acord i el comitè d'empresa tampoc confia poder arribar a un pacte per a les indemnitzacions als treballadors que no es puguin acollir ni al trasllat ni tampoc a les prejubilacions. Lleida Marta Sarret, bon dia. Bon dia. Els 142 treballadors tenen tres alternatives en funció de la seva situació personal i les preferències.
són la prejubilació, el trasllat i l'acomiadament amb indemnització. El president del comitè d'empresa, Jordi Casas, creu que cal arribar a un acord amb les dues primeres per minimitzar els acomiadaments i assegurar-se així bones indemnitzacions. Sobretot el tema que puguem allògir més en temes de trasllat i en temes de prejubilacions, tot això afavorirà el tema de les indemnitzacions. És a dir, que si aconseguim guarnir unes condicions i condicionants prou importants...
Tot i això, Casas és poc optimista i denuncia que de moment l'empresa ha anat per les prejubilacions com en les condicions dels trasllats.
Bon dia, us parla Roger Castilló. El Barça de Bàsquet debuta aquest vespre a la segona fase de l'Eurolliga. El top 16, els Aixei Pasqual reben el Fenerbahçe turc al Palau Blauran, amb l'objectiu de trencar la ratxa de quatre partits perduts de forma consecutiva. El capità Juan Carlos Navarro ressalta la importància d'aquest enfrontament. El partit demà és molt important per nosaltres per canviar la dinàmica. Contra un equip que ha quedat quart a l'altre grup, però que té un talent increïble, que és un equip bombo. Jo crec que una de les claus serà...
defensar molt bé el seu motor, que és Bumacález, i també estar una miqueta més sueltos en atac. A partir que guanyem un partit, aquesta gent una mica canviarà. I amb moltes ganes, l'equip entrarà molt bé per competir demà. A nocaix sobre patins del jugador del Barça, Marc Torres, estarà una setmana de baixa per un traumatisme al net aquest passat cap de setmana. De la seva banda, l'argentí Pablo Álvarez pateix un esquins del primer dit de la mà esquerra i caldrà veure en l'evolució. Recordem també que el porter Aitore Gurrol estarà entre 4 i 5 setmanes de baixa per una fractura costal.
Tots tres jugadors es perdran, evidentment, l'hoquei stars que es disputa demà a Oviedo. Citen que també es baixa Lluís Rodero de Lleida per lesió. En futbol, el davanter de l'Espanyol Mubarak Ocaso no podrà disputar el derbi davant el Barça el dia de Reis, el 6 de gener, perquè s'ha de concentrar el dia 4 amb la selecció de Ghana. La Federació Africana no ha entès la petició de l'Espanyol que sol·licitava que el futbolista s'hi concentrés a partir del 7 de gener després del partit al Camp Nou. Ocaso, doncs, incorporarà a Ghana el 4 de gener per preparar la Copa d'Àfrica que es fa a Sud-Àfrica del 19 de gener al 10 de febrer.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Ueno. L'1 de gener s'apujarà el preu de les targetes de transport públic més utilitzades, la T10 i la T5030.
L'autoritat del transport metropolità ha donat llum verda a l'augment de les tarifes de les targetes més habituals. Així, la T10 costarà 9 euros en 80, quan ara costa 9 en 45, i la T5030 valdrà 39 en 20, és a dir, s'encareix un euro i mig. Aquests títols de transport més habituals s'apugen més d'un 3%. Pel que fa al bitllet senzill, seguirà costant 2 euros. I l'1 de gener no només s'encareixen els preus al transport públic. El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va anunciar ahir
L'encariment del rebut de la llum, un 3%. Es mantenen, però, els preus de la bombona de potar i del gas liquat del petroli. Canviem de qüestió i us expliquem que el pessebre, vivent de Sant Just, busca Sant Josep i Verge Maria. A poc més d'una setmana pel Dia de Reis encara falten aquestes dues figures clau del pessebre. És per això que la parròquia del Sants Just i Pastor fa una crida per trobar dues persones voluntàries per fer de Sant Josep i de Verge Maria el pessebre el proper dia 5.
Si esteu interessats en col·laborar-hi, us heu de posar en contacte amb la parròquia de Sant Just, anant-hi directament, o bé trucant al telèfon 93-371-1297. 93-371-1297. El Passebre Vivents s'instal·larà als vols de l'Ajuntament, a la plaça de l'Església, el proper dia 5, a partir de les 5 de la tarda. Serà senyal que els Reis Mags de l'Orient estan a punt d'arribar a Sant Just en la 61-ena cavalcada al nostre municipi.
I acabem recordant que el casal de joves segueix avui amb el seu casal de Nadal. Ahir va començar el curs intensiu d'aeris de circ, que costa 35 euros i que es fa cada dia de casal de 6 a 8 de la tarda. Avui a les 5 tindrà lloc una sessió de teatre còmic i de clown i a les 6 una sessió de maquillatge de festa. Cadascuna costa 5 euros i s'adrecen a joves a partir de 12 anys. El dia 2 de gener s'impartirà un taller de cuina per aprendre a fer cupcakes i el dia 4 un altre de manualitats per aprendre a fer polseres i trenes.
Aquests cursos es faran a les 11 del matí. Costen 5 euros i són per joves a partir de 12 anys. El dia 3, dijous que ve, hi haurà una sessió de jocs online gratuïta, també a les 11. I per últim, l'últim dia del taller, el dia 4 de gener, hi haurà un karaoke gratuït a les 5 de la tarda.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Jós Notícies, edició migdia, més ampliada, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, www.radiodesvern.com, i també a les nostres xerxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, molt bon dia.
que en esto hubiera y que no pasa nada, solo me va la batón y he estado aprendiendo de cada momento que he estado contigo y pienso aplicar contra mis enemigos, tus tácticas sucias de acoso y derribo que también he sacado.
El infierno es lo más parecido, te pareces un poco asaltado.
Fins demà!
Que sepas que ha sido un infierno, es tan locurio, que por poco no acabas conmigo, pero soy difícil de matar.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta.
Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Passant onze minuts de les dotze, saludem aquesta hora de nou el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, ben dia, què tal? Per parlar de la història de Sant Just, no? Avui ens remuntem, no recordo on vam quedar. El 1925 anem ara. Exacte, per tant, en la segona meitat de les dècades dels anys 20. Això sí. A veure què tenim, perquè havíem passat moltes coses, no? Havien passat forces coses, sí. Però tenim que, per exemple, esclar, han passat tantes coses com que es va acabar la xomanella de la fàbrica Sansón...
amb 102 metres d'alçada, doncs, vencent la tècnica en la indecisió dels dirigents de la fàbrica, no?, perquè la van fer parar més d'una vegada, i en això caurà, això caurà, i finalment, doncs, va ser la més alta d'Europa en el seu moment. Ara, el que és curiós, que ja ho vam comentar també l'altre dia, per què es fa una eixomereia d'aquesta alçada? Doncs perquè el fum vagi com més lluny millor, vull dir, el poble més lluny millor de Sant Jús, que enviï
doncs el fum i el ciment, perquè dintre d'aquell fum hi havia moltes partícules de ciment. S'han hagut de posar filtres durant alguns anys perquè no caiguessin sobre la població quan el vent bufava cap aquí, perquè la gent havia de tornar a rentar la roba, perquè li quedava amb totes les volves de ciment a sobre, etcètera, no? Aquest és una de les qüestions. Jo vaig dir, no, no, no, no pot ser. Fem una xumania ben alta que almenys porti cap a un altre lloc. Aquesta és la... I on arriba? On deu arribar aquest fum? Quina és la direcció que té? Depèn del vent.
Sí, depèn de si bufa Gregal, Mitjorn, el que bufa, no? Si llevant... I llavors, esclar, va cap un costat o va cap a un altre. No sé si s'ha fet mai un estudi, haurem de preguntar en el Carles Hernández i Rius, si mai s'ha fet un estudi d'on bufa més el vent a Sant Just. Per ser, en aquella època, en aquella època, perquè ara ja no bufa, ja no... La Simoneia no fuma. Exacte. Doncs cap on anava el vent i on te perjudicava, esclar, bé.
Molt bé, doncs allò ens tenim, per exemple, el 25, ara ja passem l'any 25, que hi ha la benedicció dels nous locals de les escoles de govern o escoles nacionals del carrer de la Creu, doncs en un punt que aviat hi haurà obres, hi ha remodelació, etcètera, també és una obra dels germans Campreciós, de l'empresa Campreciós, doncs aquests locals, a part d'escola, més tard s'hi va fer la fira de mostres, ha sigut local de l'OGE, ha sigut bastantes coses, gimnàs municipal, etcètera,
I llavors el 25 es van inaugurar aquests edificis, no? I llavors aquell any també van tenir la visita del rei Alfons XIII, abans que marxés. Van anar a la Torre Blanca i a la fàbrica de ciments Sansón, perquè doncs era una indústria realment potent. La gent que ho portava normalment era gent de la noblesa, o sigui gent amb títols, títols en el sentit de nobles.
I llavors, esclar, convidaven el rei, van portar la Torre Blanca i com que allà mateix hi havia la fàbrica, doncs van anar a fer una visita que ja està documentada. Tenim forces a l'abans, per exemple, es pot veure aquesta visita. D'entant a tant hauríem de parlar també d'abans, perquè no n'hem parlat més. Aquell moment va ser un boom. I ho hem deixat una mica aparcat i cal que d'entant a tant ens el mirem per anar veient què passava realment a Sant Just i està tan ben il·lustrat
que, doncs, és magnífic poder-ho recordar. Sí, sí. Doncs, què passava a part de Sant Just? Hi havia la supressió de la Montcomunitat de Catalunya després de dos anys d'haver estat desvirtuada. O sigui, recordem que hi havia el cop d'estat de Prima de Rivera i llavors hi havia ja la Montcomunitat de Catalunya i la Montcomunitat de Catalunya, doncs, jo saps què, això no ens serveix gaire, ho traurem. Fantàstic. Doncs ho van treure i així va bé. Van anar més bé els que anaven en aquell moment, o sigui, els militars que després van haver de plegar també. Sí.
I el 26, què passa l'any 1926? Apareix el botlletí parroquial de Sant Just d'Esvern, una publicació realment interessant. Sortia sempre, naturalment diu que és de la parròquia, el botlletí parroquial, i portava tota una sèrie d'activitats santjustenques i d'història de Sant Just, que el mossèn va anar publicant a través d'aquest botlletí, i va durar fins a l'any 1936.
El 36 ja sabem què va passar. A més a més, es va cremar l'església, la rectoria, tot va anar a Norris, i aquesta publicació forçosament s'acaba el 36. Clar, clar. També aquell any 26, o sigui, el 36 es va acabar el bolletí, però com que estava ara el 26, doncs aquell any es va obrir el carrer de la Mare Déu dels Dolors, que havíem parlat fa uns programes que s'estava urbanitzant. O sigui, si nosaltres ens posem a la plaça actual de Verdaguer,
Doncs fins al carrer Miquel Reverter, vull dir. Doncs tenim el carrer Mare de Déu dels Dolors. Un carrer ample, ben urbanitzat, està bé. Allà al comencement hi havia un camp de futbol durant la temporada, o sigui que estava ben bé al mig del poble. I què passa? Sí, Sant Llosa, la placeta de l'Església. Ah, això és una altra història bastant curiosa, una miqueta, diguem-ne, escabruseta, si ho hem de dir d'aquesta manera. Per què Sant Llosa, la placeta de l'Església? Que ara, per cert, ahir...
i està molt mal estat que s'hauria tornat a enllosar per anar bé perquè de vegades hi ha hagut alguna màquina que ha hagut d'anar allà per fer alguna reparació i ha cedit l'enllosat i està amb uns bonys realment empipadors què passa? per què es va fer això? perquè abans era de terra i llavors es va posar a sobre unes lloses per això diu enllosat l'any 26 però què passava? doncs que era el cementiri municipal o sigui
tots els difunts que hi havia aquí a Sant Just s'enterraven en l'espai de la placeta, a terra. Per allà passava bestiar, per allà plovia, i per allà hi havia desgast, i per allà hi havia moments que algun parent sortia a la superfície. I, esclar, vull dir, era una situació insuportable. Complicat, no?, per la convivència. A més, la gent havia d'anar a l'església el diumenge...
i es trobava que hi havia aquestes dificultats, aquest espectacle de vegades, i es va decidir enllosar-la. Jo crec que el 90% de les lloses que hi ha actualment, de les toves, que se'n diu la peça aquesta que hi ha, doncs que són les mateixes, encara diria que sí, de la mateixa manera que el 1911 es va fer l'escala, que curiosament es va fer una escala magnífica i no es va enllosar a dalt, la placeta va quedar de terra encara, però bé, doncs quedem amb això.
I què passa? Més a més s'instal·la el primer sortidor de gasolina de Sant Just. Ah, sí? Fantàstic. El 26, eh? Però abans que els acabo d'Olell, encara hi ha un altre sortidor acostat a Cal Federal. El costat mateix és que, curiosament, estava acostat a l'altre. Gairebé en el xanfrà, diguem-ne, de la Rambla, no? La carretera de la Rambla és on hi ha actualment...
el Bridge Service i al costat hi havia una casa que en deia Cal Federal i allà va ser el primer sortidor que hi havia una cosa senzillíssima, una manguera per l'aigua amb el radiador i una regadora i un dipòsit de benzina però és que passaven carros bàsicament per allà però el 26 tenim constància que s'instal·la primer sortidor i neix el club de futbol Sporting Club
Sant Justenc, fantàstic, eh? Perquè és clar, en aquella època també això dels títols anava bastant així anglòfon. I que entrena i juga al camp de la Rambla. Sí, tenim fotografies, eh, també, de la Rambla, que hi ha un camp. O sigui, si agaféssim des de la carretera cap al Parador, amb Esquerra, doncs hi havia un espai gran, que no hi havia cap torre en aquell moment, i era un camp. I aquest camp es va convertir en un camp de futbol.
O sigui, durant molts anys va existir aquest camp. A l'altra banda de la Rambla, a la dreta, que hi ha el Garden, allà també hi havia un altre camp de futbol, però anterior, que se'l van fer els propis socis. Però això ja en parlem un altre dia, perquè també ja té el seu moment d'història, perquè s'hi va trobar el famós mosaic romà, etcètera. Sí, ja seria una altra història, segurament.
Sí, seria una altra història. I el 26 també ens trobem, una cosa fora de Sant Just però important, que és la mort de l'arquitecte Gaudí, Antoni Gaudí. El 26, doncs, sabem que va ser atropellat per un trenvia, que primer va estar en un espai de l'hospital per ingents, o sigui, per gent que no tenia diners, que no sabien ni què eren, fins que van descobrir que el gran arquitecte Antoni Gaudí, que el teníem allà,
Fins que, pobre home, doncs, va morir arrel de l'accident aquest. Déu-n'hi-do, si acaben de passar coses, doncs... Déu-n'hi-do, no? Sí, sí. El 27, què, el deixem per un altre dia o... o tinc encara dos minuts? Sí, va, podem fer encara el 27. Avui, sí. Molt bé. Què passa l'any 1927? Doncs que hi ha la creació del grup teatral Centre Perruquial amb seu al carrer Bedó número 10. Aquí, al carrer Bedó número 10, recordem que hi era una sala, també, que s'hi feien, doncs, valls, etcètera, etcètera.
i que per la festa major s'havia fet un pont d'un local a l'altre perquè la gent no passés pel carrer perquè estava naturalment sense endoquinar ni llusar ni fer dir res i els eduquins que dic jo són llambordes que em disculpin i llavors doncs en aquest local s'hi va crear el centre o sigui un grup de teatre del centre parroquial el quadre escènic el dirigeix Arcadi Cortés aquest senyor és un primer el meu avi
que era el director d'aquest grup de teatre l'any 27, i fruit de la Unió de l'Sporting Club Sant Justenc i del Club de Futbol d'Esplugues és crear la Unió Esportiva Sant Just Esplugues. Sempre hi ha hagut aquesta relació. Aquest vincle, no? Amb un odi. Home, ara amb els cargolins, amb els castellers, ja passa això, no? Perquè són esballats però hi ha molts Sant Justenc. Molts Sant Justenc. És una colla de tots els pobles. Hem tingut l'emissora de ràdio, una de les emissores importants que hi va haver aquí,
era també Sant Just i Desplugues. I després aquí tenim para esportiva també Sant Just i Desplugues. I tantíssimes coses i tants matrimonis que hi ha Sant Just i Desplugues, no? Però sempre era un dels llocs aquells, jo recordo que m'explicava el meu pare que de petit quan sortia d'escola anava allà al Torrent, que se para Sant Just i Desplugues, aquí a la carretera, per anar a fer una guerra de pedres, per tregar-se amb els Desplugues i viceversa.
O sigui que sempre hi ha hagut aquesta relació amor-odi, que si venien els nois per la festa major a prendre les noies, però els de Sant Just també anaven a prendre les noies d'Esplugues. I amb aquestes unions esportives també tota la vida hi ha hagut aquesta relació. Quan jugava al Sant Just i a l'Esplugues, això era una altra cosa. Quan es van unir, ja va ser això. I queda definitivament instal·lat el trenc de la fàbrica de cement fins a Cornellà. Què passa? O sigui...
la fàbrica de ciment, que hem vist que venia el rei a inaugurar-la, i quan va anar a la Torre Blanca, doncs tenia una línia de trenc curiosa, que després es va colgar, quan es van fer les obres del Walden, després es va descolgar en part, es va recuperar algun dels vagons que feien servir per traslladar el ciment que produïa la fàbrica fins a l'estació de Cornellà de la Renfa, o d'una altra línia,
que permetia passar des de la fàbrica nostra amb trenc fins a Cornellà. I hi havia aquesta línia de trenc, era molt curiós, encara recordo, passar per la carretera i a sota hi havia la línia del trenc. Home, no podien haver mantingut, no? Sí, però aquelles coses de la vida que... Que hagués anat bé, no? Sí, molt bé, hauria anat, però bé, com que a vegades no es pensa en el que es fa, doncs així va anar.
I fins aquí em sembla que és el que podem explicar el 27, com el 26. Sí, són anys bons, són d'activitat, com segur gairebé sempre. Cada any té les seves coses. Això és veritat, també. Té les seves coses. Això és veritat, també. Poden passar moltes coses en un any. Doncs moltes gràcies, Pep Quintana, i tornem dimarts que ve. Molt bé, això. Per parlar de la història de Sant Jordi. Això mateix, serà més història. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero.
Diríjese hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambi de Saint-Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Saint-Just. Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com I hurt myself today
The only thing that's real The needle tears a hole The old familiar sting Try to kill it
Fins demà!
I will make you hurt. You stay the hell away from me, you hear?
I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time The feelings
I am still right here. What have I become? My sweetest friend. Everyone I know.
I will let you down. I will make you hurt.
I would find a way.
I és moment ara de parlar d'astronomia. Ho fem, com sempre, amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Amb qui fem aquestes connexions sempre a través de l'Skype? Sí. Mira, la tecnologia ens ho permet. Exacte. Avui, la setmana passada, vam parlar de telescopis, de quins telescopis regalar en èpoques de Nadal, i avui el que fem...
és parlar de llibres, no? Per gent que també li interessi tot aquest tema, has fet una petita selecció. Sí, sí, són llibres que he comprat recentment i que trobo que poden ser interessants. Tenim una mica per tot tipus de gent, o sigui que començarem pels més senzills, però també per qui sigui una mica més entès o una mica més curiós puguin agafar temes més concrets. Aviam, quan començaríeu? Digues. No, no, això, que per quin tema començàvem, doncs?
Comencem per dos temes més generals. Primer començarem per un llibre petitet, que cal 10 euros, si no recordo malament, i té unes 135 pàgines, és a dir, és petitet, però es titula Una petita història per entendre l'univers. Per tant, és per nens o no, o és per adults?
No, no, tot això jo diria que per nens per nens no n'he agafat. Aquests ja són per llegir una mica amb ganes de conèixer com es formen els planetes, per què brillen les estrelles, una mica per conèixer-ho amb més solidesa. De totes maneres, aquest és molt senzillet, és petitet, es diu Herbert Revis i és de l'editorial Coma Negra.
I és en català i és en castellà. Perfecte. Doncs una introducció, no? D'alguna manera, també? Sí, sí, sí. Els temes són poques pàgines, és a dir, que ho ha d'explicar ràpid. Per exemple, ja, com és que calenten el sol, com podem calcular l'edat del sol, són pols d'estrelles, l'univers en expansió... Tot això ocupa com a molt 10 pàgines i et va explicant una mica...
com totes aquelles curiositats que podríem tenir amb l'astronomia. Recordem, doncs, el títol? El títol és Una petita història per entendre l'univers. Perfecte. I en castellà també el tinc, perquè aquests me'l van passar els de l'agrupació de Sabadell, o sigui, que si vols saber, no me'l compro una vegada, però tinc els dos altres, Una petita història per entendre l'univers. De Hoover Rivers, o sigui, R-E-E-B-E-S, i editorial com a negre.
Perfecte, doncs una primera proposta. Tenim més coses, però... Sí, passem a una altra, també. Aquest no és gaire car, sembla que punts 10 o 12 euros. És de Putxaca, d'aquest boquet de Planeta, i es diu El Universo para Curiosos, de Nancy Hathaway.
Aviam, aquest és més o menys el mateix, diguéssim que és més aviat tirant un almenac, saps allò que hi ha de tot, curiositat, cada pàgina és un tema diferent, no són els tipus de llibres que més m'agraden, però té això, curiositats, coses picades...
vull dir, en una o dues pàgines t'explica la biografia de l'Einstein o explica alguna cosa d'astronomia que ha sortit amb l'Edgar Allan Poe Júpiter, l'ataca vermella una mica de tot mira, no està malament i a més com que l'han entès en format butxaca doncs el tenim a molt preu i és per anar llegint una pàgina o dues doncs depèn dels temes que ens interessin molt bé, doncs una altra bona recomanació
Tens més coses, encara, no? Ah, l'univers supercuriosos, es diu. Sí, l'univers supercuriosos de Nancy Hat. Bueno, tots aquests, bueno, ho podem trobar a qualsevol llibre. És fàcil, no? No ha de ser molt específic, suposo. No, no, no. Aquest potser de Coma Negra és una mica més difícil, però vull dir, buscant-lo es trobarà, perquè fins ara hi era.
Després, un que jo una vegada vaig recomanar, o sigui, no és nou-nou, però és molt, molt, vull dir, vaig disfrutar molt llegint-lo, un que es diu Diez mil años mirando las estrellas. És de Fernando Ballesteros. Un títol curiós. Sí, és d'Aliança Editorial, o sigui, és un d'aquests típics, doncs, així, mig de butxaca d'Aliança Editorial, i més o menys...
tots aquests que us estic dient van pel mateix tema, és a dir, a partir d'un petit anunciat desenvolupa un tema més o menys amer, vull dir que no, no es necessita tenir grans coneixements previs, i per tant, doncs, doncs, bueno, no ho sé, aquest és més curiós en aquest sentit que t'explica, doncs, des que fa 10.000 anys, des que els homes miren les estrelles, doncs t'explica una mica aquesta història...
i que la dansa dels pols, perquè els pols es van movent, i això van trobant, i les pedres que causen el cel. Bueno, és una mica, també, una mica de tot, però ja els temes una mica han canviat, o sigui, són més específics, però també molt amè, tal com ho explica. Molt bé. Després, també, d'aquest tema així, també en tenim un altre, un altre d'Eduardo Bataner, que es diu Física de les Noixes Estrellades, de l'editorial Tusquets. Aviam, aquests són...
Són escrits, que crec que et devia fer en algun lloc, són d'una o dues pàgines. Jo crec que també és a més... Són escrits seus, doncs, de temes concrets. Sí, sí, sí, ja ho he fet un recull en algun blog, perquè són temes molt curts, però sí que jo el trobo bastant més complicat, però això va depèn de com sigui la gent, perquè posa molt desfórmula... Potser per més entersos en la matèria, potser hi ha, o gent que ja s'hagi introduït.
Sí i no, perquè ell ho explica, la seva idea ho ha lligat dient que va a un poble on tots són pagesos i tots fan comentaris, uns comentaris molt erudits, però fan comentaris i a partir d'allà desenvolupa fórmules i teories d'això, astrofísica, relativitat i cosmologia.
En principi, les fórmules no haurien d'espantar tant perquè les explica prou bé. Ja. Però, bueno, si la gent no ho vol, doncs aquest potser dirien, doncs, algú que estigui una mica més acostumat a les fórmules. Sí. És a dir, no cal, eh? No cal saber-la perquè jo, de veritat, moltes no les conec ni molt menys, ni ganes que en tinc, i les explica bastant amenament, però sí que reconec que pot arribar-se a fer pesat si no és el que un vol. Molt bé. Després,
Bé, ara és un llibre, però realment són tres. A veure. Es compren per separats, però vaig trobar un que era molt curiós. Era uns llibres que no s'acostumen... Bé, que jo no m'imaginava mai poder-los trobar i, per tant, vaig aprofitar. Aquests ja són més cars, o sigui, fins ara he anat amb llibres de 10 euros i aquest, suposo, com que són llibres que tenen poca sortida, doncs els que començo ja val 28 euros. Déu-n'hi-do. Nikola Tesla. El geni que li robaron la luz. De Margaret Cheney.
És de l'editorial Turner i, bueno, doncs això, 28 euros i en principi és una biografia de Nikola Tesla. I aquest és el primer volum? O els altres són...? No, no, això és un llibre sol que vam fer l'any 2011. El que passa que arran d'aquest, no sé si ha tingut molt d'èxit o no, l'han aprofitat per treure'n dos més relacionats amb Tesla,
amb el mateix disseny, més o menys, i un és Jo i l'energia, que és un llibre, bueno, això són escrits del Nikola Tesla, i després n'han fet un altre que diu Firmado por Nikola Tesla, que són també escrits més breus i cartes. Sí.
Bé, jo crec que Nikola Tesla és un geni científic inventor totalment ignorat per tothom, va tenir la mala sort de no ser tant... no sé, de tenir tanta làbia i de poder parlar tan bé amb la gent i convèncer, i per tant va estar una mica amagat sota de figures com el Thomas Edison i el Marconi mateix. Per tant pot ser interessant recuperar aquesta figura.
Home, jo crec que és interessant fer-li, que li interessi una mica la ciència, retornar el que es mereix a Nikola Tesla com a inventor de la ràdio, i en aquest cas, i de milions d'invents més que ha tingut, i que ell volia fins i tot repartir electricitat gratuïtament a tothom, i aquí és on va caure una mica en desgràcia, perquè a la gent que l'havia de patrocinar això de regalar l'electricitat no li va agradar gaire,
i jo crec que és un científic geni que l'hauríem de tornar a recuperar de poder borrar dels llibres que Marconi va inventar a la ràdio i no va ser ell sinó Nikon la Tesla i que es mereixeria el Nobel que va guanyar Marconi o Edison i en canvi ell no el va conèixer mai però jo crec que és interessant molt bé
És per un nivell una miqueta més avançat. Ja m'ho penso. Parlo de l'electricitat, jo tampoc no la domino tant, però com que m'interessa ens ho prendrem amb calma. Per acabar, dos llibres d'astronàutica, que això també és molt difícil de trobar perquè se'n fan poquíssims, sobretot perquè sona en castellà, perquè en anglès encara es poden trobar coses. És del principi de tot de l'astronàutica, és la editorial que es diu Melusina, i ha fet dos llibres. Un que és les V2, diu La venganza de Hitler, de José Manuel Ramírez Galván,
I l'altre es diu Herbert Von Braun, entre l'Àguila i la esbàstica, de Xavier Casal. Tot i que podria ser una mica tètric, perquè estem parlant de Von Braun i de les UB2, és a dir, va ser terroríficos béns militars de la Segona Guerra Mundial, hem de reconèixer que això va ser l'inici de l'astronàutica.
Tot i que eren bombes, com tot, doncs van començar com a bombes, però sempre la idea era que aquests coets no tornessin a terra, sinó que anessin cap a l'espai. I en aquest cas, Von Braun, que és un d'aquests inventors de les UB2, després va ser agafat pels americans i va ser, doncs, un dels...
que va fer que el projecte d'anar a la Lluna fos una realitat. Doncs mira, tot té les seves parts fosques i aquests dos llibres en castellà, que això és difícil de trobar, doncs està molt bé que hagin pogut sortir i que ens els puguem llegir. Per conèixer aquesta faceta, no?
Sí, són difícils de trobar, tot i que és de l'editorial aquesta que es diu Melusina, però valen tots dos, cada un val 20 euros, però si la gent no els troba o no li poden demanar, hi ha una llibreria que es diu Aeroteca, que crec que està al carrer Muntanya de Gràcia.
Allà es trobarà, perquè ja tenen tot de coses d'avions, de coets, bàsicament d'avions, tant civils com militars, i en aquest cas tenen aquestes petites biografies, diguéssim, i ho tenen anualment. Que li interessa, val la pena que s'apunti aquesta llibreria. Sí, perquè hi ha llibreries més grans que segurament no ho tindran, n'han tingut un, i fins que no te'l demanen i no te'l porten, doncs mira, allà segurament encara el deuen tenir en estoc.
Perfecte, doncs amb aquest últim parell de llibres acabem aquest repàs de diferents llibres pels interessats en tota aquesta matèria astronòmica i una mica més, el que hem fet avui, doncs sàpiguen quines són les recomanacions. Moltes gràcies, Oriol Trigat, com sempre, des del grup astronòmic d'Esvern, per apropar-nos una setmana més al món de l'astronomia. Només un apunt final ens sembla que aquest divendres hi ha observació.
Sí, sí, sí, aquest divendres, si no tornen els núvols de fens a la punyeta, tenim observació a les 8, allà al mil·lenari, no hi haurà xerrada prèvia, i el que farem, al principi, és observar la Lluna i tots els planetes que ens posin a Tiro, aviam si encara podem caçar en Neptú, hi haurà Urà, i segurament ja cap al final tindrem Júpiter, que està esplèndic, l'última vegada va ser espectacular. O sigui que a qui li interessi, l'esperem. Perfecte, Oriol, doncs moltes gràcies i que vagi molt bé, bones festes.
Bones festes, igualment. Adéu. Bon dia. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu
Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org I was her She was me We were one
We were free And if there's somebody Calling me on She's the one If there's somebody Calling me on She's the one We were young
We the love, we all the love If there's somebody calling me up She's the one
When you get to where you want to go And you know the things you want to know You're smiling When you said what you want to say And you know the way you want to play You'll be so high You'll be flying For the sea
I know we'll carry on Cause if there's somebody calling me on She's the one
When you get to where you want to go And you know the things you want to know You're smiling When you said what you want to say And you know the way you want to see it You'll be so high You'll be flying I will smile
If there's somebody calling me on She's the one If there's somebody calling me on She's the one If there's somebody calling me on
She's the one If she's the one If there's some
La mia, she's the one.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? El senyor Marito què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi...
Hope there's someone who'll take care of me When I die, will I go? Hope there's someone who'll set my heart free Nice to hold when I'm tired
Oh, I'm scared of the middle place.
Between life and nowhere I don't want to be the one Left in there, left in there
There's a man on the rise, I wish that I'd go to bed. If I fall to his feet now, will I rest my hand?
So he's hoping I will not drown While paralyzing lies And God's saying I don't want to go To this seal's watershed Hope this home will take care of me
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I won't forget you, my friend. What happened? If someone said three years from now you'd be long gone. I'd stand up and part them out. Cause they're all wrong and their last kiss I'll cherish until we meet again. In time, baby.
Who knew? My darling, my darling, who knew? Darling, I miss you, my darling, who knew? Who knew?
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta, Patricio i Oriol Pujador. Quatre persones han resultat ferides en un incendi que s'ha produït aquest matí en un pis de Sabadell, al Vallès Occidental. Una d'elles es troba en estat greu i pateix cremades de segon grau a la cara. De fet, ha ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebron a la ciutat de Barcelona. A banda, una dona i dos menors més han resultat intoxicats, en aquest cas de caràcter lleu pel fum.
Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat diverses dotacions dels bombers Mossos d'Esquadra i també la policia local de Sabadell. Precisament dos agents d'aquest cos local han resultat també intoxicats per fum en accedir a l'immoble per ajudar a sortir alguns veïns d'aquest edifici. El foc que ja està apagat ha afectat un habitatge de la segona planta. En aquests moments els bombers estan ventilant i inspeccionant l'immoble. L'últim dels traspassos de carteres entre consellers del nou govern català ja s'ha fet. Ha estat a la Conselleria de Territori
entre Lluís Racudé i el nou cap de departament, Santi Vila. Racudé ha recomanat al nou conseller que tingui paciència amb la ministra de Foment. Per tant, doncs un honor, un plaer, transmetre-li, no en aquest cas la cartera, sinó, penso que uns altres estris han dit que seran molt més útils.
Sant I Vila ha confirmat que la ministra, Anna Pastor, ja l'ha trucat per felicitar-lo. Abans d'aquest traspàs, aquest matí també s'han fet els relleus entre Francesc Xavier Mena i Felip Puig a la Conselleria.
d'empresa i entre Lluís Clarias i Neus Monter a Benestar i Família. Segons el Banc d'Espanya, durant l'últim trimestre de l'any, l'economia espanyola ha continuat caient per la contracció de la demanda interna. L'entitat explica que cal tenir en compte més que en aquest període és on es concentra l'impacte de les mesures pressupostàries aprovades durant l'any 2012, entre les quals destaca la pujada de l'IVA i també l'impost de societats
o la decisió de suspendre l'ajustament de les pensions. Representants dels municipis catalans emperadors es reuniran avui a Madrid amb la secretària d'Estat de Turisme, Isabel Borrego. L'objectiu és, novament, aturar les previsions de l'Estat de tancar aquests establiments durant cinc mesos l'any. Ràdio Seu, Ignasi Cervera, bon dia.
Bon dia. Els alcaldes intentaran convèncer el govern espanyol que els perredors catalans són viables tot l'any. Si com sigui, creix el malestar entre els treballadors que han convocat una nova vaga de dos dies per cap d'any. El representant dels empleats de la seu, Carlos Benito Ruiz, denuncia que la direcció planteja una alternativa propera al xantatge si es vol evitar el tancament parcial i els conseqüents acomiadaments. En lloc de que la empresa sigui viable, que és el que hauria de ser,
lo que están haciendo es utilizar el LRE para que bajemos nuestras condiciones laborales. Con personas que no llegan a los mil euros, nos están pidiendo muchos esfuerzos para nosotros, muy poquitos para ellos. A la trobada d'avui assistiren, entre d'altres, els alcaldes de la Seu i Viella, que ja es van desplaçar personalment a Madrid ara fa dues setmanes per transmetre la inquietud. També hi seran els delegats de la Generalitat.
Barcelona ha presentat ja el dispositiu especial per la nit de cap d'any. Per garantir el bon funcionament i evitar el darulls a la ciutat, s'han reforçat els serveis municipals. A la zona de Plaça Catalunya i a la Rambla, tot i que no hi ha convocada cap celebració oficial, és tradicional que s'hi apleguin milers de persones per celebrar el canvi d'any. La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra establiran un dispositiu preventiu i de control d'accessos en aquests punts i també en els seus entorns. A la nit s'aïllarà la circulació a tot el perímetre de la Plaça Catalunya. També es tancaran
alguns accessos als transports públics situats en aquests entorns. Precisament, recordar que la nit d'aquest any, Transports Metropolitans de Barcelona donarà servei de metro de manera ininterrompuda.
Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça debut aquest vespre tres quarts de nou al top 16 a la segona fase de l'Eurolliga. Els Aixei Pasqual reben el Fenerbahçe turc al Palau Blauran amb l'objectiu de trencar la ratxa de quatre partits perduts de forma consecutiva. El capità Juan Carlos Navarro admet que la situació no és fàcil. És una situació nova per nosaltres. És veritat que el tema de ficar-nos en la copa és important i ens ha passat una mica a tothom, una mica més de nervis dels habituals, però...
que som professionals i això està acabat, amb la nostra gent, que ens apoyi moltíssim i guanyar.
El pivot australià Nathan Jowey es serà a dubtar fins a última hora per un esquins del Turmell. En hoquei patins, el jugador del Barça, Marc Torre, estarà una setmana de baixa per un traumatisme al costat dret que es va produir contra el Noia passat cap de setmana. De la seva banda, l'argentí Pablo Álvarez pateix un esquins al primer dit de la mà esquerra i caldrà veure'n l'evolució. Recordem també que el porter Aitore correu les 34 i 5 setmanes de baixa per una fractura costal. Tots tres jugadors esperen l'hoquei estarts que es disputa demà obviador si tanque també es baixa Lluís Rodero de Lleida per lesió.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Rècord d'aliments recollits a les escoles de Sant Just. Els centres educatius que han participat en la recollida de menjar aquest mes de desembre...
han aconseguit recaptar un total de 550 quilos d'aliments destinats a Creu Roja i Càritas perquè els facin arribar a les famílies que més els necessiten. En concret, l'escola Bressol Municipal Marrex ha recollit 125 quilos i l'escola Montseny 25 quilos. El menjar recollit en aquests centres s'ha donat a Càritas. De la seva banda, l'escola Canigó s'han donat 400 quilos d'aliments que s'han fet arribar a la Creu Roja. Aquestes dues entitats, per tant, faran arribar aquests productes de primera necessitat a les famílies que tenen més dificultats econòmiques.
A Sant Just recordem que una vintena de famílies han hagut de ser ateses aquest any al Banc d'Aliments, una situació a la que cada cop més han de recórrer més persones a causa de la crisi econòmica. Canviem ara de qüestió i us expliquem que dilluns finalitza el període per presentar les sol·licituds per optar a un dels vuit locals comercials de lloguer de Proexa al Mas Lluí. Són els locals Empren, propietat de Proexa, i tenen com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles
on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials. S'adrecen a persones emprenedores que vulguin començar una activitat i a les que provinguin dels espais creatius i vulguin consolidar la feina que ja han iniciat. Els locals se situen a la planta baixa del número 1420 del carrer Rosa de Luxemburg, el Mas Lluí. Tenen un espai útil d'entre 66,6 i 77,85 metres quadrats i els preus de lloguer mensual sense IVA oscil·len entre els 304,
i els 330 euros. La convocatòria es obria a mitjans del mes passat i es tanca, com dèiem, dilluns. Trobareu més informació al web de proexa, www.proexa.cat. I acabem recordant que la Taneu estrena avui un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Solà a quartet, amb Toni Solà al saxo tenor, Xavier al gans al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria.
Arrenca així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'activitat a l'Ateneu de Sant Just. Cada concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital d'aquesta nit amb Toni Sola Quartet serà a les 10 i es farà a la sala del cinquantenari. El preu de l'entrada general és de 12 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu és de 10 euros. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant,
Us emplacem al web de la ràdio, www.radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Per continuar informats, que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
A les portes, la diodas fèl, sintonitzes, la diodas fèl, a la diodas senyors, llorantament per tu.
I cada 15 dies el que fem és anar-nos de viatge, fem aquesta volta al món cultural amb la Irene Pujadas. Bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme. Ens endinsem cap a diferents ciutats i repassem una mica com són a partir de la música, la literatura i el cinema. Doncs sí. Avui ens n'anem a Europa, no? Ens quedem a prop. Sí. Avui ens situem a una ciutat mediterrània amb fama de caòtica i mafiosa. És la ciutat d'origen de les pizzas. De fet, es diu que la pizza original només es pot menjar allà i té una salsa molt característica. Sí.
Està a 1.569 quilòmetres de Sant Jus i podem arribar conduint 14 hores i 7 minuts i passant per ciutats com Montpellier, Gènova i Florència. Estem parlant de la capital de la regió de Campania, Nàpols. Per tant, cap al sud d'Itàlia, no? Exacte. Context.
Bé, Nàpols, Napoli en Itàlia, però Napolità, és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia, amb una àrea metropolitana de 4,4 milions d'habitants. Veu-n'hi duret. És patrimoni de la humanitat de l'UNESCO, com gran part de les ciutats italianes, cosa que no impedeix que la mafia i el crim organitzat tinguin una presència força exagerada que afecta la vida quotidiana dels napolitans. Que tot i això, són gent bastant feliç que menja molta pizza. A Nàpols en concret... Atenció...
i que es dedica majoritàriament al contraband i fa pagar impostos als botiguers, el famós Pizzo, que fa poc vaig veure un anunci italià que animava els botiguers a no pagar-lo. Bé, en tot cas, perquè fa l'arquitectura, per exemple, hi trobem moltes esglésies i basílics i tal, i com a cosa curiosa, un castell anomenat Castell de l'ou. La llegenda diu que ni més ni menys que Virgili va amagar un ou sota el castell que suporta tota l'estructura, i que si l'ou es trenca provocaria no només l'esfondrament del castell, sinó catástrofes a tota la ciutat. Déu-n'hi-do, eh?
Doncs sí. Avui la música... És forta. Folklòrica. Sí. A part, no acaba d'entonar amb el llibre que us volem recomanar ara, que és una cosa una mica de més seriosa. Es tracta del llibre Els peixos no tanquen els ulls, de l'escriptor napoletà Herri de Luca. Mhm.
És una mena de novel·la divagació en què un home torna amb els pensaments a la infantesa i al poble on va néixer, a la costa de Nàpols. I bàsicament es dedica a recordar aquells anys i una nena que va conèixer i com es va convertir... Bé, com el pas de la infantesa i l'adolescència i va com... bé, va com rememorant els esdeveniments socials de l'època, tal, tal, tal. És un llibre curt, molt entranyable, gens en plan màfies i tal, sinó molt com poètic i tranquil i mediterrani.
Tampoc ens canviarà la vida, però és com una mena d'edredon, així molt simple i tendre, però tampoc en plan llibre per infants. També hi ha moltes coses crues i tal, però és tendre, és la mirada d'un home gran que es mira la seva pròpia infantesa i ja està. En tot cas, el llibre parla força de Nàpols i, per exemple, hi ha un moment en què descriu Nàpols com el circ més gran del món o un altre fragment en què diu... Llegeixo? Sí. Destí, segons la definició, és un recorregut escrit per endavant.
Per l'Espanyol és simplement l'arribada. Per algun escut a Nàpols, el destí és al darrere, és venir-ne. Haver-hi nascut i crescut, escuta el destí. Vagi on vagi, ja era rebut com a dot, mig llast i mig salt conduït. A les coses que explicaven la mama, l'àvia i la tia, hi havia els grans magatzems de les històries. Les seves veus van formar les meves frases escrites, que no són pas més llargues que la lem que es pronuncien. Que bonic, no? Sí, sí, no, tot el llibre està molt, molt ben escrit.
I bé, us volia parlar una mica de l'autor. Estiu, el rei de Luca, va néixer a Nàpols el 1950, i no només ha estat escriptor, sinó també reporter de guerra, va estar a Belgrat quan hi va haver els bombardejos, conductor de camions o treballador en una fàbrica d'automòbils. És a dir, una vida molt prolífica. I bé, en una entrevista en un diari, el rei de Luca parla de Nàpols i de quan era petit, i diu, explica, per exemple, que era la ciutat amb més mortalitat. I, per exemple, diu, perquè no m'ha de formació...
perquè a Nápoles, en què vaig créixer, no hi havia cap formació. Al contrari, era una resistència a la deformació. Les meves històries expliquen la resistència a les malformacions de l'ambient. Molt bé, reflexió interessant, realment. Sí, i també parla del dialecte néixer i créixer amb el napolità i l'italia era com la seva segona llengua, no? I diu que la va adoptar com a llengua de residència perquè era una llengua tranquil·la i com una llengua que estava com en silenci, suposo que comparada amb el dialecte napolità. Està clar. Però en tot cas...
Molt recomanable, jo crec que ell així com a escriptor en general, i els peixos no tanquen els olis com a llibre en particular. De Risa Luca, molt bé, doncs mira, avui hem descobert també una faceta més, o un llibre més arran de parlar de Nàpols, i ara la que fem també és descobrir una pel·lícula. Exacte.
És una pel·lícula que de fet podem trobar ara mateix al cinema, no Irene? Exacte. És una pel·lícula, es tracta, és reality de Mateo Garrone, una pel·lícula molt recent que va guanyar l'últim Grand Prix del Festival de Canes. Bé, la pel·lícula es situa a Nàpols i parla d'un peixater anomenat Luciano, que es presenta al concurs de Gran Hermano, aquí Grande Fratello, i està convençudíssim que l'agafaran.
Per tant, un argument que podria semblar de primeres proper, no? Vull dir que a la gent l'interessa, segurament. Sí, sí, sí. I a partir d'aquí... O sigui, la gent l'interessa. Vull dir, un tipus d'activitat que potser aquí també se li codiria a la gent. Realista, sí, sí, que podria passar. A partir d'aquí comença Bellucciano, comença a creure que els de Gran Hermana l'estan espiant per jutjar si és moralment acceptable i si es mereix entrar a Gran Hermana, cosa que el trauria a totes les seves penúries econòmiques, no? Ell és peixater a Nàpols, tal, hi ha com...
Si veieu la pel·lícula o el trailer, tot se'ns presenta així d'una manera una mica... Se'ns presenta un àpols bastant horterilla i poc culturitzat, segurament personificat en aquest dialecte totalment ininteligible, que tota la pel·lícula està feta en dialecte nepolità, que recorda molt, curiosament, el portugués. En tot cas, sí, sí, sí, molt. I bé, en tot cas, tot se'ns presenta com molt provincial, no? La pel·lícula comença tenint molt bona pinta i acaba sent potser una miqueta massa simplista, amb...
presentant els... No el sentim bé, eh? El trailer, per tant, doncs, el deixem estar. Sí, no passa res. Si no, complica tot una mica més. Però la podem trobar al cinés, com deies. Digues, digues, parlaves que canvia una mica cap al final de la pel·lícula, no? Sí, sí. És a dir, és una situació possible, però al final ho acabo fent una mica simplista. És a dir, presentant la gent de Nàpols com si no tinguessin d'internet, quasi, i que van anar a grande fratelo com si fos...
És una situació que realment es podria donar, però potser està una mica massa caricaturitzada. Clar, que potser sembla que acabi sent tot Nàpols així, no? Sí, exacte. Que segurament també suposo que és la intenció, no deixa de ser una comèdia, però bé. En tot cas, vull dir, la fotografia i tal, i tot com, no sé, la presentació de l'ambient està com molt ben aconseguit. Així que aneu-hi, però potser en dia de l'espectador, no? D'altra banda, el director, Mateo Garrone, també és el director de Gomorra, que és una pel·lícula
Basada en la novel·la homònima de Roberto Sabiano, molt coneguda, que parla de la mafia napolitana i les seves conseqüències en la vida quotidiana de diversos personatges. De la regia de Nàpols, que va ser... Sí, sí, a més, se'n va parlar molt bé també de la pel·lícula, no només del llibre. Sí, sí, se'n va parlar molt bé i bé també, vull dir, molt recomanable a totes dues.
però bastant diferents. Doncs exacte, tenim un parell de pel·lícules interessants. Passem ara amb una mica de música, no? Deixem estar tot això. Sí, continuem així amb el folclor napolità. Sí, això que sentíem ara, de fet, no era música italiana, eh? Bé, però ara això ho compensa tot, Carme. Bé, d'una banda, trobem això que esteu sentint, és la cançó napolitana, una mena de cançó popular que va institucionalitzar-se cap al 1830 a través del festival Pietigrota, un concurs de cançons.
Així van aparèixer cançons mítiques com la que s'està sentint O Sole Mio. Però aquest festival va ser, malauradament, abandonat del 1950 i els intents de fer-lo reneixer han fracassat. En tot cas, ara mateix sentim Luciano Pavarotti interpretant O Sole Mio. O no!
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Sí, em va fer una mica, de fet. Ha d'agradar. No, no, ostres, li reconeixem la feina, però... Bé, en tot cas, la nostra recerca sobre música divertida a Nàpols no ha pogut anar més lluny, malauradament, tot i que estem segurs que hi ha molta gent que fa moltes coses maques, però us deixem amb una cançó de Dean Martin, es diu Write me from Nàpols. Dean Martin és un cantant nord-americà, fill, perdó, d'immigrants italians, en realitat es deia Dino Paul Crochetti. Mhm.
I bé, té aquesta cançó, Write Me From Naples, bastant divertida, en què diu, per exemple, Call me, cara mia, I can hear a mandolino while I raise a glass of vino. Tots els tòpics. Condensats en aquesta cançó, amb la que acabem també aquest repàs, avui hem conegut una mica més Naples, gràcies, Irene, i d'aquí 15 dies, més ciutats. Vinga, adeu. Que vagi bé, bon cap de setmana.
Call me Calamia. Tell me all that's new. Write to me from Nabal. Keep my heart with you.
Fins demà!
Bona nit.
I'm already torn.
So I guess the fortune teller's right Should've seen just what was there And not some holy light That you crawled beneath my veins And now I don't care I have no luck I don't miss it all that much There's just so many things That I can't touch, I'm torn I'm all out of faith This is how I feel
Fins demà!
He used to lie. My inspiration has run dry. That's what's going on. Nothing's right untorn. I'm all out of faith. This is how I feel. I'm cold and I am shamed. Lying naked on the floor. Illusion never changed into something real.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero. Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará el restaurante Alambí de Sant Just donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
A les portes, la viuda es veu. Sintonitzes, la viuda es veu. A la viuda es veu. A la viuda es veu. A la viuda es veu. A la viuda es veu. A la viuda es veu. A la viuda es veu.
It looks like morning in your eyes, but the clocks held 9.15 for hours. Sunrise, sunrise, couldn't tempt us if it tried, cause the afternoon's already coming.
Fins demà!
Now the night will throw its cover down It won't be again And if I'm right It's the only way
Passen 5 minuts de dos quarts d'una del migdia, un moment per parlar de l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia, Astrid, què tal? Molt bon dia. Avui ho vam avançar la setmana passada, el que fem és fer una mica d'història, no?, i repassar, doncs,
com era el cultiu de la vinya aquí a Sant Just, justament als segles XVIII i XIX. Has decidit, de moment, centrar-nos en aquesta època, perquè suposo que hi ha prou matèria, no hi ha prou teca, i un altre dia, si en cas, ja parlarem del vin. Exacte, que seria el que ens quedaria més proper i podríem... Molt més aviat. Es parla, o he llegit, que acostumaven a haver-hi...
les típiques tampeses de l'agost i que hi havia una certa por per part de la població que s'esgarrés la collita. D'aquí vindria potser aquesta... Que es fes abans d'hora, no? Una mica abans d'hora. Llavors...
S'arriba a comparar el vi de Sant Just com que té tanta qualitat com el que podem trobar a la zona d'Alella. Ah, home, molt bé. Es compara amb l'Alella perquè seria el més pròxim. O sigui, també és difícil ser comparat amb una zona molt més llunyana. Llavors, es compara amb aquest d'Alella perquè, bàsicament, a Sant Just el que hi havia era això, el consum propi, i on es venia era Barcelona. Mhm.
Llavors ens va augmentant la producció, cada vegada es planta més, molta més vinya, s'arrenca molts pins i anem guanyant amb extensió de terreny. Això coincideix en què Catalunya comença a exportar molt vi i aiguardent
Cap a Amèrica. Als Estats Units, clar, també és l'època. És l'època, és el boom, o sigui, comença la comercialització global de tot Catalunya. I per tant va prou bé, no, m'imagino? Va prou bé econòmicament, cada vegada també es recauden més diners. Això el 18 i el 19 ja, no? Cap a finals del 18. Del 18. Sí, i ara ens anem cap al 19, cap a una extensió ja molt, molt generalitzada,
També, si parlem de varietats de raïm, també hem de tindre molt en compte el tipus de terreny que tenim a Sant Just, que és la licorella, aquesta pissarra que tots associem amb el priorat. I això, per tant, també influeix a l'hora de fer uns vins o uns altres, m'imagino. Sí, estava considerat com a uns...
uns grans vins i fins i tot he trobat escrit que es compara el Vida Sant Just amb el d'Hospitalet i diuen que clar, que no hi ha punta de color, no? I dius clar, segurament vindria marcat per l'orografia del terreny, aquí estem en una zona més alta i a part el tipus de terreny. I el 19 continua també el comerç? El 19 continua el comerç d'una forma bastant considerable i aquí ens trobem a metat de segle amb les plagues.
Que en serien dues, sí. Es diu que, bueno, generalment es diu que el gran canvi vinícola ve a tota Europa degut a la filoxera, que és aquest insecte que vindria dels Estats Units, que entra per Anglaterra, d'Anglaterra passa a França i d'allà es va extenent per tot, per tota Europa. Aquí a Catalunya triga uns quants anys perquè el tindre als Pirineus fa una mica de barrera.
Llavors va arribar i es va arrencar en vinya. Però bàsicament aquí a Sant Just el que fa més mal va ser un atac de uidi. Què era? És una malaltia produïda per un fonc i coincidiria amb unes pluges molt fortes que van haver-hi. Això a mitjans del 19.
A mitjans del dinar, abans de la filoxera. Es va carregar també part de la tradició que havia començat a impulsar-se, no? Exacte, perquè és això, que a l'aver aquest fong es comença a menjar les parts verdes del cep. Per tant, ens quedarem sense fruit de cara a la tardor. Llavors, tot el que era la vinya, sobretot propera,
el riu, el tenim just aquí a tocar, doncs són les que més ho pateixen. Al no fer-se tractaments la cosa es va extenent i es comença a arrencar moltíssima vinya. I va una mica a la baixa, m'imagino. I comença a anar a la baixa i és quan apareix la filoxera que ja seria el toc mortal, no?
Això consistiria també allò de si no tens amb què menjar, amb què vendre, o sigui, si no pots produir, bé associat la pobresa. Clar, també estem parlant d'un temps concret, suposo que... Seria la decadència. De tot aquest cultiu de vinya. De tot aquest cultiu de vinya i d'altres, no? Perquè no vindria el gas, però també aniria amb allò que deia a primers del segle XIX, tots els problemes amb el blat.
Clar, clar, per tant ja va lligat també amb altres tipus de colliques. Sí, però era allò que dius, era molt variada, hi havia vinya, hi havia olivera, hi havia el blat. Ja recupera a finals del 19 o ja hauríem d'esperar el 20?
Cap a primers de... Fins a 1918 dirien que no, que no es recupera, baixa moltíssim la producció i entre, sembla que és al voltant de mitjans del segle XVIII cap a... No, mitjans del segle XIX i primers del segle XX, que la vinya cau un 44%. D'unidor, d'unidor. És el que et deia, no? Ja condiciona tota aquesta època d'expansió. Exacte, o sigui...
La part agrícola de la població s'empobreix moltíssim i la gent ha de començar fins i tot a canviar de vida i marxar.
Doncs avui hem repassat una mica la història del cultiu de la vinya a Sant Just als segles XVIII i XIX. Avui tenim menys temps, ens ha anat tot una mica més llarg, però continuarem amb aquesta història de cara a la setmana que ve o una altra setmana. I com cada dimecres l'Astric Olsen ens porta una mica d'història de vins o curiositats de tot aquest món aquí just a la fusta des del celler de Can Mata. Gràcies Astric i fins dimecres que ve. Molt bé. Adéu, bon dia.
Bona nit.
Well, you done done me and you bet I felt it. I tried to be chill, but you're so hot that I melted. I fell right through the cracks. Now I'm trying to get back. Before the cool done run out, I'll be giving it my best. It's enough that's gonna stop me but divine intervention. I reckon it's again my turn to win some more.
No more, no more. It cannot wait. I'm yours. Hey, hey.
Fins demà!
Fins demà!
Mm-hmm. I've been spending way too long checking my tongue in the mirror and bending over backwards just to try to see it clearer. But my breath fogged up the glass and so I drew a new face and I laughed. I guess what I'll be saying is there ain't no better reason to rid yourself of entities and just go with the seasons. It's what we aim to do. Our name is our birth.
Fins demà!
Fins demà!
I a aquesta hora parlem de literatura, perquè el poeta Sant Justenc, Joan Margarit, acaba de publicar un nou poemari sota el títol Esperta el senyal. Per parlar-ne el tenim ara a l'altre cante del telèfon. Joan Margarit, molt bon dia. Molt bon dia. Primer de tot, felicitats per treure aquest llibre, que a més a més, d'alguna manera, sembla que tothom l'esperava, no?, una mica, vull dir que hi ha hagut com fins i tot expectació, cosa que per un llibre de poemes de vegades és difícil, no? No per desmereixo, però...
hi ha un problema de fondo d'habitud, és a dir, molts editors han menyspreat sempre, diguem menys tingut, més que menyspreat, menys tingut la poesia. Això no és així, jo recordo que en vida de l'Isidore Consul, quan ell portava Proa, doncs li vaig dir un dia, i vam estar parlant llargament d'aquest tema, i al final vam dir, escolta, fes el favor de tractar-me no com un
no com tracteu els poetes, que els tracteu malament, sinó que tracteu-me com un novel·lista segons el que vengui, perquè després em vaig adonar que hi havia novel·listes que venien menys que jo, que era poeta, llavors els tractaven millor. Hi ha aquest menys tenir la poesia i el poeta. Perquè fa poc, potser. Fa poc, potser, segons que em pugui. Hi ha aquest mena de menys preu, menys tenir, etcètera, etcètera, i el decisió del cònsul va ser el primer que se n'en va donar, d'això.
I la realitat és que això forma part d'aquest pensar-se que la gent és tonda. És clar, la gent no té un pèl de tonda. La gent té els seus interessos i vol les seves coses, i si li demanes un esforç, doncs, depèn de per què li demanis el fa, o depèn perquè li demanis no el fa, o no li ve de gust, bé, tot això, però de tonda no té un pèl. Està clavart, que vull dir que la gent llegeix, llegeix, no? Llegeix el marit, quan un...
I quan a un li van bé les coses i tot rutlla, doncs potser no té necessitat ni d'escoltar música ni de llegir poesia una persona que no està molt formada culturalment, però quan el dia que el deixa la dona, doncs aquell dia correm-hi, perquè aquell dia no li serveixen el futbol. Està clar, doncs. Clar, és que això, la vida és això. Aquest expert al senyal arrenca amb una cita de Josep Pla que diu que les biografies haurien d'estar escrites en vers. Per tant, és una mica un llibre autobiogràfic?
És una part del llibre. El llibre és com una trena, són tres línies, igual que amb una trena es fan tres línies de cabells diferents i es van lligant i va quedant al final una peça única, que és la trena. Aquest llibre té tres línies, una d'elles és autobiogràfica, una ràpidament de poesia civil, per dir-ho d'alguna manera.
i una tercera és de poemes, doncs, com sempre, sobre temes variats i el que m'han vingut bé a escriure. I llavors, amb aquests tres, no es fan tres parts diferents, sinó que es fa una trena, es van lligant l'un i l'altre, també n'hi ha que alhora pertanyen a dues línies alhora, n'hi ha que sent autobiogràfics, doncs, també són civils, o n'hi ha uns que són generals, doncs, acaben sent autobiogràfics. També és una mica... És la complexitat, perquè, clar, si els poemes han de sortir de la vida...
Doncs la vida és complexa, clar. El fet de ser autobiogràfic el trasllada també a la infantesa, als primers anys de vida, o és més general? Sí, no, comença. L'autobiografia, la cita del Pla, per mi va ser molt important, va una mica desencadenar l'ordre d'aquest llibre. Penseu una cosa, un poema s'ha de fer, el poeta el poema el fa a partir de la seva vida.
El fa a partir de la seva vida perquè no la pot fer a partir de la vida de ningú més. Un no té més que la seva vida per meditar, pensar i donar-hi voltes. Ara bé, totes les vides s'assemblen molt. Són diferents en les circumstàncies, però en els temes de fons les vides són sempre iguals. Per això es pot escriure poesia. Per això jo li puc escriure un poema amb un finlandès que se li ha mort una filla. Clar que li puc escriure, però ja sé perfectament el que li passa a un finlandès que se li ha mort una filla
I ell sap el que li passa a un català que el deixa la dona, és evident. I gràcies a això es poden fer els poemes. Ara bé, jo a partir de la meva vida tinc d'escriure un poema que tu, quan el llegeixis, diguis aquesta sóc jo. Ah, aquí comença la complicació. Exacte. Aquí llavors ja hi ha el secret de cadascú, no? Llavors, això és el que vol el pla de la biografia. Perquè una biografia en prosa, diguem-ho ràpidament...
n'hi han descrites fantàsticament, eh? Ara, llegir una biografia en prosa, una autobiografia en prosa, és exercir la curiositat, la xafarderia, la informació, com vulguis dir-li. És anar a veure la vida d'un altre. Clar, no podràs fer de mirall, no? No la teva, no la teva, la d'un altre. I el pla, esclar, el que el pla et diu és quan jo llegeixi una autobiografia d'algú, el que vull és trobar la meva de vida.
I això només ho fa la poesia, no ho fa la prosa. Està clar, és aquest efecte de poder-s'hi veure reflectit d'alguna manera. Exacte. O sigui, en un llibre de poesia autobiogràfic hi ha poca xafarderia i molt de la pròpia vida de l'lector que la llegeix. Exacte. No descobrirem tant tota la vida de Joan Magritte, sinó que... No, és la de cada lector. Exacte. Si jo només trec el meu de la meva vida, el lector o la lectora em dirà, escolta, una mica m'explica. I tindrà tot.
Per tant, hem dit que trobem diferents moments de la vida que ens poden haver marcat i, per tant, que també els podem trobar a través d'aquesta mena de biografia que és el principi d'aquesta part d'Esperta el senyal. També he comentat que hi ha una altra part de... Són tres parts, no? Comentava també una part... Sí, però lligades, eh? O sigui, no estan una després de l'altra. Estan barrejades... Com la vida està tot barrejat.
Per tant, doncs és barrejar una mica aquests sentiments més universals amb coses més del dia a dia? Sí, clar. És que ho està de barrejar. Està de barrejar tota la transcendència del món està barrejada amb tenir gana o tenir son, evidentment. Sí, sí, la poesia està a tot arreu i la poesia està amb les d'exercir buscant-la en un hospital o buscant-la al teu dormitori o buscant-la al camp del Barça. A tot arreu hi és.
Estem parlant amb Joan Bargrit, que és un dels poetes vius més llegits del moment. Aquesta frase que sigui dir-la és estrany, però és un dels poetes que, com dèiem, també ha tingut més ressò ara que acaba de publicar també aquest poemari i que és estimat també, d'alguna manera, per la gent. També una de les novetats dels últims temps és que han posat música als seus poemes. Com ha viscut tot això?
Música, sí, bé, ja fa temps que la poesia i la música van molt lligades. Hi ha poemes meus que han posat música més o menys fortuna, doncs l'ha posat el Serrat, em va posar en aquell poema, Malamar, doncs el Gerard Quintana, hi ha hagut moltes... La música i la poesia és un tema a part, és un tema diferent.
Una cançó, per exemple, per mi la cançó més maca que s'ha escrit mai és Les Folles Mortes. Fèiem Octa, és una cançó que té una música, que ara no me'n recordo el compositor, i és un poema de preverd. És un poema que no mata com a poema. És una música que no mata com a música. Ni el poema és rilke, per entendre'ns,
ni la música és Beethoven. Ara bé, quan s'ajunten aquella música i aquella lletra, formen una cosa nova que aquesta sí, que puja enormement de valor. Aquest és el misteri de la cançó. No ho saps mai com anirà. Poemes boníssims han estat un fracàs en fets cançó. I músiques boníssimes han estat també un fracàs a l'hora de fer una cançó.
És un misteri, com un misteri de l'art, és això. Per tant, forma part d'una altra disciplina, no? Com si diguéssim. Sí, és una altra disciplina. Aquest poemari, Esperta el senyal, apareix després de No era lluny ni difícil. Escriu cada dia vostè, Joan Margarit. Sí, perquè la poesia necessita la inspiració. Però la inspiració, quan t'ha vingut, et dóna feina per molts mesos.
Llavors ja et pots llevar cada dia i treballar 8 hores. Sense la inspiració no pots fer res. No saps què escriure, no saps què fer. Ara, quan ha vingut la inspiració, una inspiració que dura uns segons, et pot donar feina per mesos. I, per tant, aquests poemes són fruit d'aquests últims anys o és un recull d'altres...? Sí, són aquests dos o tres últims anys treballant a tot gas, dic a tot gas, perquè, clar, no tinc massa més coses que fer...
ja que estic jubilat i, per tant, treballant de veritat. També fas recitals per això, no? Sí, sí, sí, mira, me n'hi vaig. Ara me'n vaig a fer-ne per tots els Estats Units. Estats Units, aquest cop, doncs. Sí, sí, sí. Però vull dir, no he deixat de fer-ne. No he deixat de fer-ne perquè el recital primer et posa en contacte directe amb la gent i això sempre va bé. Quedar-te sol en un racó no és mai bo.
Si el que és d'escriure ho és d'escriure pensant en els altres, que no és tant mai un poeta que pensés que escrivís per ell mateix. Per mi mateix no m'interessa escriure. Tenir-me a la tauleta de dit no m'interessa gens. I llavors, esclar, el recital et procura aquesta relació i et procura una altra cosa egoista, també. I és que és com els cotxes abans, que els joves no us en recordeu, però abans els cotxes es rodaven. És a dir, quan et compraves un cotxe nou,
havies de fer tota una sèrie, em sembla que eren 2.000 quilòmetres o 3.000 o 1.000, els havies de fer sense passar d'una determinada velocitat i en una sèrie de condicions perquè el cotxe anés rodant i es anés despertant, diguéssim. Això és com s'engegava un cotxe abans. Doncs amb els poemes continua passant també això. Llavors, un recital et permet llegir un poema que encara no has publicat, que estàs fent.
I no te n'adones tant, quan tens persones al davant, dels errors que has fet, de les coses que podries millorar, que quan ho fas sol. Quan ho fas sol, tendeixes a dir-te que tot el que fas tu és meravellós. En canvi, quan tens gent al davant, dius, escolta, no, aquí l'he pifiada. L'autocrítica puja i és més fàcil posar-hi remei. Mhm.
Doncs això pel que fa als recitals, no sé si creu que en el moment actual tots estem més disposats o estem arran de la crisi a la poesia, doncs potser també és un exercici de refugi d'alguna manera. Sí, clar, en els moments difícils aquestes disciplines com la pròpia música puja de valor perquè ho necessites més, clar. Sí, sí, això és... De totes maneres la vida és...
està tan feta sobre les dificultats, sobre el dolor, sobre tot això, que fins i tot amb el que se'n diu en uns bons temps poden ser uns bons temps socials, però en canvi a les vides individuals sempre hi ha una angoixa o una altra, sempre hi ha un motiu per no dormir. Sempre hi ha una mala nit i aquesta mala nit sempre té causes molt concretes.
I ja per anar acabant, volia acabar parlant del moment actual que estem vivint també a nivell aquí a Catalunya, que està enmig d'una campanya electoral. No sé si creu que la sensació és que aquestes eleccions són una mica diferents, que la gent s'ho està prenent com una cosa més seva. Són un munt de diferents. Jo encara me'n recordo quan vaig fer el pregó de la Mercè a l'Ajuntament de Barcelona el 2010,
que vaig dir més o menys el que ha dit el Mas ara, però no amb tanta força el ser el president, evidentment. De fet, el que vaig dir és que ens n'havíem d'anar i que havíem de ser un país com a Holanda. I només fa dos anys, eh? Amb la vida m'han insultat tant. I molts dels que ara diuen que hem de ser com a Holanda no van defensar-me. Vull dir que... Escolta, també voldria dir, aprofitant que som tots a casa...
a Ràdio Sant Just i som de Sant Just i estem a Sant Just, doncs que a la Biblioteca de Sant Just jo presentaré aquest llibre el dia 13 de desembre. El desembre? Mira, doncs això no ho sabia. Sí, sí, sí. I ens ho apuntem, doncs. 13 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca farem la presentació d'aquest llibre. D'aquí a un mes, per tant, doncs... Això mateix. Doncs ja n'anirem parlant. Perfecte, avui hem pogut parlar amb el poeta Joan Margarit, que acaba de treure, com dèiem, esperta el senyal, el seu nou poemari...
on d'alguna manera aprofundeix també en els records. Moltes gràcies, Joan Margarit, i que vagi molt bé. Moltes gràcies. A vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
és la una notícies en xarxa
Bon dia, us parlem a Marta Patricio i Oriol Pujador. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, assegura que el nou executiu català potenciarà el diàleg dins i fora de Catalunya abans de convocar la consulta sobiranista. En declaracions a la xarxa, Ortega creu que el diàleg s'ha de fer sense prejudicis ni tampoc personalismes. Perquè aquest és un repte important que, a més a més, ha de sortir bé. Hem de ser conscients que tothom ens mirarà i que tothom ja adona per suposat que se'ns tancaran moltes portes
I aquest, com deia molt bé el president ahir, ha de ser un govern del diàleg, un govern de pactes, i diàleg i pactes...