El que fa el temps avui serà un dia de sol i molt estable. Al migdia les temperatures encara pujaran una mica litoral i prelitoral i el vent s'anirà reforçant amb el pas de les hores. El Pigneu, l'Empordà i també les Terres de l'Ebre. Repassem precisament temperatures a aquesta hora. Arreu del país, a Puigcerdà, la Cerdanya, 2 graus, 10 a Mollerussa, el Pla d'Urgell, 16 a Ull de Morins, comarca del Priorat, a Vic, capital d'Osona, la temperatura 17 graus.
Justa la fusta.
Molt ben dia, ara passen 4 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 21 d'octubre.
Un programa amb moltes coses. Avui, primer de tot, com sempre, farem un cop d'ull a l'actualitat del dia amb l'Andrea Bueno. També repassarem l'actualitat general a través de la premsa, en el recol de premsa que fem cada matí, portades, contraportades, també cultura, esports, entrevistes interessants i una mica de tot.
parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius avui que torna a fer sol les temperatures continuen semblants a les d'ahir però sembla que demà vindria ja una mica més de fred ho sabrem tot a l'últim quart d'hora d'aquesta primera hora i després a les 11 i 10 parlarem d'un nou projecte artístic que s'estrena aquesta setmana és l'Espai No Place en parlarem amb dos dels artistes que l'han engegat
I farem tertúlia d'actualitat política amb la Maria Camps, en Josep Maria Majoan i en Josep Maria Ranyer. A la tercera hora, com cada dimarts, tindrem en Pep Quintana amb l'almenac del Cordill.
La Sílvia Mas Mitjà, que ens parlarà d'alguna qüestió vinculada amb el món del dret i, a més a més, també avui entrevistarem el regidor de Cultura, Sergi Seguí, per parlar de les festes de tardor en les quals ja estem immerses i, sobretot, en el món d'actes que es concentren els propers dies, especialment en cap de setmana.
Us acompanyem des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I el que fem ara és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat santjustenca, avui primer de tot fem un apunt d'habitatge. Sí, parlem d'habitatge social, perquè l'Ajuntament de Sant Just està buscant habitatges privats per tal d'incrementar el parc d'habitatge de lloguer social del municipi.
El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses del sector, com de particulars que vulguin llogar els seus pisos, per ampliar el parc d'habitatges socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos socials que s'assumirien als sis habitatges públics adreçats a aquestes persones que existeixen ara mateix.
Fins ara els immobles eren de propietat pública a través de Promunsa o del Departament d'Habitatge de la Generalitat i ara es busca la cooperació del sector privat. El preu màxim de lloguer és de 700 euros mensuals. Les quotes veïnals per despeses de comunitat anirien a càrrec de la persona llogatera i una comissió analitzarà els habitatges que s'ofereixin i es tindran en compte factors com la proximitat a centres educatius, la proposta de renda, nombre d'habitacions i la superfície, entre d'altres.
D'acord amb les bases, l'Ajuntament de Sant Joc garanteix el pagament de les quotes mensuals en cas d'impagaments per part dels llogaters durant la durada del contracte i, a més, els propietaris dels pisos poden beneficiar-se d'una subvenció de l'IBI del 50% de l'immoble corresponent.
Podeu demanar més informació trucant a l'Ajuntament al 934804800 i el termini per presentar els habitatges disponibles s'acaba el dia 27 d'octubre. Per tant, només teniu menys d'una setmana per fer aquestes sol·licituds a l'Ajuntament de Sant Just.
Molt bé, doncs un punt d'habitatge social. Ens n'anem ara a parlar d'actualitat. És una setmana molt intensa, moltes coses a Sant Just. I, per exemple, avui hi ha una conferència sobre els Olímpics Sant Justencs. Exacte. El periodista Sant Justencs, especialitzat en Jocs Olímpics, Joan Manuel Surroca, conduirà una xerrada avui que porta per títol Olímpics Sant Justencs sobre el moviment olímpic i la seva relació amb Sant Just. L'organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs i s'emmarca a les festes de tardor.
Quatre santjustencs han estat esportistes olímpics des de l'any 1948, és a dir, des dels Jocs d'hivern de Sant Moritz. Són Joan Poll, Manolito García, Teresa Rione i Antonio Parrilla. I a partir de la participació d'aquests esportistes als Jocs Olímpics, Sorroca explicarà anècdotes que es van viure en les cites olímpiques.
També es parlarà d'altres curiositats que segurament la gent no té tant present. Sorroca assegura, per exemple, que tothom recorda que la Flama Olímpica va passar per la Caràtera Reial pels Jocs de Barcelona 92, però el que no tothom sap o el que no tothom recorda o no tothom coneix és que la Flama també va passar per Sant Just pels Jocs Olímpics de Mèxic 68.
A més d'explicar la vinculació de Sant Justà amb les Olimpiades, el periodista també parlarà de la rellevància que atorga a una ciutat acollir i organitzar uns Jocs Olímpics i, més concretament, què va suposar per Barcelona i per l'esport. Aquesta conferència Olímpics Sant Justens amb Joan Manuel Sorró, que serà avui a les 7 de la tarda a la sala Piquet de l'Ateneu. Molt bé, doncs una proposta interessant per un dimarts qualsevol, no? Sí, exacte.
I acabem parlant ara de Ràdio d'Esvern, Andrea. Sí, de noves tecnologies, perquè Ràdio d'Esvern ha actualitzat la seva aplicació per a mòbils Android. L'empresa Sant Justenca en Antena de Produccions ha actualitzat l'aplicació per al sistema operatiu Android i properament es llançarà la nova versió per als mòbils que utilitzen el sistema iOS, per tant, d'Apple.
Amb aquesta nova versió de l'aplicació de ràdio d'Esvern per Android es pot escoltar tota la programació de l'emissora municipal de Sant Just des d'un dispositiu mòbil Android, en directe o a la carta. A l'apartat de notícies hi apareixen totes les peces informatives que elaborem des dels serveis informatius de ràdio d'Esvern i a més l'aplicació informa també de la previsió meteorològica Sant Just i segueix el timeline de Twitter amb tots els tuits que fa ràdio d'Esvern.
Podeu trobar i descarregar-vos aquesta aplicació de ràdio d'Esvern per Android al Play Store de Google i, com dèiem, properament, paciència, estarà disponible també per a mòbils iOS. Molt bé, doncs tu ja te l'has descarregat, Andrea. Jo sí, ja la tinc, sí, sí. És que tenia una versió molt antiga que ni funcionava ni res. Ja, jo em sembla que també, eh? I encara no ho he fet, o sigui que... Doncs està molt bé, trobo que és molt pràctica, sincerament.
Molt bé, doncs ho provarem, ho comprovarem, que tothom ho comprovi i que ens digui què els sembla aquesta aplicació de Ràdio d'Albert.
De seguida parlem de més actualitat. Abans, mira, posem una mica de música aquest matí i ho fem avui amb Betusta Morla, perquè hem presentat tercer videoclip d'aquest nou disc que van treure ja fa deu fer un any, no gairebé? Potser, sí. I ara el tercer videoclip és de la cançó Fuego, que és la que sentim de fons. És un vídeo basat en una idea original de l'autor de la cançó, Guillem Galván,
L'ha fet Fernando Franco, que és col·laborador habitual del grup des que va fer videoclips de Lo que te hace grande y el hombre del saco, del seu anterior àlbum, i guanyador del Goya, el millor director novell per la pel·lícula La herida. I ara, doncs, presenta aquest Fuego. Molt bé, escoltem-me. Trajeron ropas para impresionar
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Si aún no ha sido herido
Fins demà!
Si aun sigo vivo.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen quatre minuts d'un quart d'onze. Aquesta no parlem d'actualitat. Fem un cop d'ull a la premsa amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Parlem primer de tot avui en clau política. Com ens expliquen les dos i els diferents diaris? Doncs al periòdico, per exemple, llegim que Mas resisteix a anunciar eleccions després de l'exigència de l'ANC. L'esquerra pressiona Siu perquè plantegi un 9-N unitari. Ja veiem Artur Mas en fotografia de portada.
I també llegim, podrem llegir un article al periòdico, Catalunya vista des d'Espanya, l'Espanya ens roba, fa mal. És una de les qüestions que llegim en portada com a notícia més destacada al periòdico. A La Vanguardia llegim que si ho corregeix Carme Forcadell i li recorda que convoca Mas. Dirigents de la federació qualifiquen d'eixantatge que l'ANC exigeixi eleccions i el govern pressiona sense éxit Esquerra Republicana a iniciativa per recuperar la unitat.
I per últim, el diari Ara, en portada, llegim Iniciativa i Esquerra fan pinya per exigir eleccions. La CUP afirma que està sent utilitzada tant pel govern com per Junqueras i Joan Herrera. És aquesta la notícia, o algunes de les notícies més destacades avui en clau política a tots els diaris.
Molt bé, doncs continuem amb qüestions polítiques, perquè el 3-24 explica qui seta donar llibertat als ajuntaments del PSC per facilitar locals pel 9-9-N, o el matí de Catalunya Ràdio, dictar els ajuntaments socialistes, s'adiran locals per nautar al 9-9-N, si ho demana el govern comparant la convocatòria amb la petició d'un grup d'escoltes, això sí.
I també en política, l'Ara.cat continua titulant que Junqueras i Arrera collen mas perquè avanci ja les eleccions i mentrestant també declaracions d'aquest matí. Per exemple, la coordinadora d'iniciativa, Dolors Camats, que els matins de TV3 ha dit que ens estem movent per recuperar la unitat que el govern ha trencat corrent molts riscos, ha acusat mas d'amagar-se en un joc de paraules i ha exigit data
per les eleccions anticipades. I d'altra banda, Oriol Junqueras avui ha estat al monarrac 1 i ha demanat una reunió amb Mas per recompondre la unitat. Ha dit que ja li havia demanat de tornar-se a veure per parlar-ne. El 324 també explica que mor el dissenyador Òscar de la Renta, una de les grans figures de l'alta costura que va vestir actrius, reines i la majoria de les primeres dames nord-americanes.
I a La Vanguardia llegim que Macfrey cobreix fins a 100 milions per fiances de Caja Madrid. Rato sol·licita la suspensió temporal de la militància del Partit Popular.
I mor el president de Total en un accident d'avió, el conductor de la Lleva Neus, que va col·lucionar a Moscou amb l'aeronau de l'empresari, dona positiu en el colèmia, encara titular també destacat a La Vanguardia.
Són aquests els titulars d'aquest matí. Tornem cap als diaris, ara ens fixem en les imatges. Doncs avui les dues imatges més destacades se centren en Síria, bàsicament en la ciutat de Kobane, ara en parlarem en clau internacional, i el diari ara.
Veiem l'enorme explosió que va provocar ahir un atac suicida de l'estat islàmic amb cotxe bomba al centre de la ciutat, al centre de Kobane. Veiem aquesta columna immensa de fum i de foc enmig de la ciutat. Això ho trobem al diari Ara. I a La Vanguardia, la imatge d'assecada del dia, veiem també una columna de fum i un gran incendi a la ciutat de Kobane. Llegim a La Vanguardia.
Obama ha anat al rescat dels curs a Síria. Els jihadistes envolten la ciutat de Kobane durant el bombardeig d'ahir. És aquesta la fotografia destacada. Després, en clau política catalana, al periòdico veiem Artur Mas i Josep Rull sortint del comitè de Convergència i Unió.
També veiem el diari ara a Joan Herrera i a Marta Rovira, per exemple, al costat del titular que comentàvem abans, Iniciativa i Esquerra fan pinya per exigir eleccions. Els veiem caminant pel carrer amb un to distès. I també veiem, com a imatges destacades, el periódico...
ens diu que tornen les colònies i veiem uns nens amb uns monitors enmig del bosc, amb una excursió. Les escoles recuperen les sortides a preus més ajustats. Al diari ara veiem també una fotografia de dos trens de Rodalies i llegim que l'estat trenca el compromís d'inversió per Rodalies i tres imatges més, en aquest cas a La Vanguardia, d'una banda la de Rodrigo Rato. Llegim que Rato demana al PP la baixa temporal
Per l'escàndol de les targetes, l'exministre ha enviat una carta a Dolores de Cospedal en què defensa la seva innocència. També una imatge d'Albert Ortiz, cuini de l'any, Barcelona, capital de totes les cuines del món. I per últim, una notícia en clau reial. El segon fill dels ducs de Cambridge naixerà el mes d'abril i veiem una imatge de tots dos, dels ducs.
Molt bé, doncs són les imatges d'aquest matí a la premsa. Ens fixem en el més llegit ara els digitals. Per exemple, el 3-24 el pacient ingressat a l'Hospital Clínic dona negatiu per a bola. És el tema més destacat, un tema que genera molt d'interès perquè, de fet, a la Vanguardia la primera notícia també és l'última hora dels casos d'èbola.
A l'Ara.cat, en canvi, el més vist és una mestra de primària que arrasa la xarxa amb una foto d'un tauró blanc captada amb una càmera GoPro, una d'aquestes imatges que ha anat durant la volta al món, perquè és molt, molt, molt impactant. Sí.
El segon tema més llegit a l'Ara.cat és que el govern anuncia un preacord per refer una unitat tècnica al voltant del 9N i després també que una exdiputada d'iniciativa deixa el partit i denuncia el segrest intern del debat sobiranista.
El 324 també el més vist és com s'anuncia aquest preacord i després que trenquen els braços dels dansaires del monument a la Sardana a la carretera de Montjuïc a Barcelona. Sí, una mica de pena.
I a La Vanguardia, l'aparició de Junqueras a Salvados, també l'explicació de la notícia és el segon tema més llegit. I el tercer és un agent que va fer una comanda de plàtans al supermercat i els van enviar l'aranya més perillosa del món.
Jo que sí. Per favor. És a dir, que amb compte quan fem segons quines comandes i com sempre, evidentment, aquestes notícies també desencadenen els clics, per dir-ho d'alguna manera. Sembla que no hi havia només l'aranya sola, sinó que l'aranya estava amb els plàtans.
A dins dels plàtans o amb... Juntament amb la fruita diu que l'aranya va deixar un sac amb centenars d'ous. Per favor, no... Sí, sí, sí. Sí. És que no m'agraden gens. Una aranya brasilera molt perillosa. Per favor. Bon això? A la Tregna Unit. En fi, ens en anem ara cap a les notícies internacionals. Si trobem la sintonia, sí que la tarda. Sí. Ara sí.
Cap on anem, primer, Andrea? Doncs parlem un dia més del conflicte al Pròxim Orient, ho dèiem abans. El diari ara pluja d'armes a Kobane per vèncer el jihadisme. Turquia promet obrir la frontera als combatents curts de l'Iraq. 24 tones d'armes i medicaments van començar a caure en paracaigudes diumenge a la nit sobre zones controlades pels defensors de la ciutat de Kobane. Recordem, assetjada per l'estat islàmic.
Des de fa 36 dies, els Estats Units van fer l'entrega amb avions Hèrcules i el remitent era el govern regional curt de l'IDAC. Els destinataris, unes unitats de defensa del poble, les IPG, que són curts sirians, que recuperen l'ALE i es conjuren per fer fora l'estat islàmic de Kobani aviat.
Mentrestant, Turquia va donar una mica d'aire als curs, anunciant que permetria l'accés de soldats curs iraquians a Kobane. Segons diverses fonts, ens diu l'Ara, el carregament rebut va consistir en armes lleugeres i pesants. Ahir van prosseguir els atacs en almenys sis posicions dels yihadistes, però malgrat els paquets d'armes, la victòria continua sent incerta. Les IPG s'enfronten a un estat islàmic armat amb tancs, morters de gran calibre i fins i tot, tal com ha denunciat l'NG Human Rights Watch, munició de dispersió.
Això és el que està passant ara mateix a Kobane, a Síria. I ara, d'altra banda, ens n'anem cap a Indonèsia, perquè el país ha escollit Joko Widodo com a primer president d'origen humil. Joko Widodo va jurar Ayal Karra com a nou president d'Indonèsia i es va convertir en el primer dirigent que no prové de l'elit militar o política.
substitueix Bang Bang Yudh Yono, que va liderar el país durant els últims dos mandats, i en tan sols nou anys, Huidadó ha protagonitzat un ascens polític inèdit a Indonèsia, la quarta democràcia del món. Ha passat de ser un desconegut a dirigir l'alcaldia de Solo, la seva ciutat natal, durant dos mandats. S'ha escollit governador de Jakarta l'any 2013 i derrotant les eleccions presidencials l'exgeneral Prabono Subianto, que és exgendre de l'últim president autoritari del país. Tot quedava a casa abans.
L'origen humil de Buidodo, el seu estil atípic d'exercir una política de proximitat amb la gent i la seva imatge d'un estat d'eficiència, són les claus del seu èxit polític. Com a alcalde i governador es distingia per practicar una tècnica coneguda com a Blue Sukant, que era una visita espontània, que consisteix en visitar les barriades per parlar en persona amb els veïns i presentar-se per sorpresa davant dels seus subordinats per enxampar possibles trames de corrupció. Aquesta tècnica exercia quan...
quan era governador i alcalde. I a diferència d'altres polítics indonesis, ell és un apassionat de la música heavy metal, diu, i no està valat per una educació superior a l'estranger, però és enginyer forestal i té dots de fuster heretades del seu pare. Doncs és el que tenim avui en clau internacional, alguns dels temes més destacats. D'aquí passem ara a la informació esportiva d'aquest dimarts 21 d'octubre.
I comencem amb l'esportiu que titula primer a Europa. Diu abans de pensar en el clàssic que el Barça està obligat a sumar els tres punts contra l'Àgex per no complicar-se la vida a la Champions en el partit d'aquest vespre. També el Mundial Deportivo diu partit clau i a la imatge presenta a Neymar.
I l'esport diu Lucho passa del Madrid. Diu que el Barça necessita guanyar avui i l'entrenador no vol distracions. Diu que només li obsessiona l'Àgex, que la resta no li interessa. Ter Stegen apunta una altra copa més titular avui a Europa.
D'altra banda, el Marc avui diu que té arreglo, diu Carlo confia en el pla B davant de la lesió de Bale, i a la imatge apareix aquest futbolista assegut al mig del camp. I l'Ars parla de Luis Enriquez.
I diuen que Luis Enrique titula en Bracé en xicle i destaquen paraules que va dir ahir. Abans de fer els canvis preguntem als jugadors i després prenem decisions. Tot el que va passar després és interpretable, segons els interessos, etcètera, etcètera. I segons aquest diari, segons l'AS, la negativa de Messi a ser canviat el deixa en evidència. És l'opinió d'aquest diari que avui presenta en portal.
Passen dos minuts de dos quarts d'onze, és hora ara de fixar-nos en les contraportades, primer de tot amb la del diari Ara. L'article setmanal de Salvador Cardús, titulat avui, diguem-ne riscos. Avui Cardús diu, diria que des que s'ha posat en marxa el desvetllament sobiranista, els catalans ens hem agradat, per dir-ho a l'estil de l'innombrable. Ens hem sorprès per l'audàcia, el coratge i la disciplina per...
que nosaltres mateixos havíem posat en dubte. Però la temptació de l'autocompleença és sempre a tocar, i és convenient advertir d'alguns riscos, cinc, diu, que a parer meu, amenaçant els encerts futurs. Són el primer perill, que consisteix a convertir cada nova fita del desafiament independentista en una qüestió de tot o res. Segonament, és suïcida l'apel·lació obsessiva a la unitat de tothom i tot hora, sigui societat civil, siguin partits.
En tercer lloc, hauríem d'aturar l'encara més difícil si sense les dinàmiques de mobilització social. En quart lloc, diu, i en un sentit semblen, crec que caldria anar alerta a no saturar la ciutadania i, finalment, i en cinquè lloc, considero que, darrerament, estrepitjant molt arriscadament les lènies que haurien de separar clarament l'acció pròpia de la societat civil de l'acció que és responsabilitat de les institucions polítiques. I acaba dient, potser no hi ha hagut errors, però estem assumint riscos que cal avaluar correctament.
El periòdico. Llegim aquest titular. El nostre objectiu, treure aquesta guerra de l'armari. Avui entrevisten a Miquel Carol, que presideix la combativa associació que lluita pels drets als veterans de Sidi Ifni. Ell va fer l'Emili quan tenia 21 anys, l'any 63, allà, a Sidi Ifni, al sud-oest del Marroc, desert per tres punts cardinals.
Diu, jo al arribar allà vaig trobar una ciutat molt cuidada, bonica, en calma, el que va passar és que els dos anys següents vam estar en estat d'alerta permanent, amb la sensació que en qualsevol moment havies d'agafar el mosquetó, que en qualsevol moment tornaria a esclatar la guerra. Diu, el nostre objectiu com a associació és fer sortir de l'armari aquesta guerra que per la majoria de les persones encara és desconeguda, molta gent no sap què va passar allà,
Diu, Franco la va ocultar i durant molts anys es va parlar d'allò com una simple escaramussa. Diu, una guerra en què hi va haver 386 morts, 80 desapareguts i 578 ferits. Si quan moria un soldat la carta a la família deia que havia mort en accident, els cossos no els repatriaven, diu, i els que havíem estat allà no ens deixaven dir res. Imagini's el nivell d'ocultació que hi havia.
Diu el Constituir-nos com a associació, vam començar a enviar moltes cartes als diaris, al govern, als ministeris. El primer fruit el vam recollir l'any 2007, quan va tenir lloc el primer homenatge públic als excombatents, i aquell mateix any vam aconseguir que en un decret llei ens reconeguessin els drets derivats d'haver participat en aquella guerra.
I acaba dient a Miquel Carol que tenim pressa per seguir treballant pels nostres objectius perquè tots som molt grans, jo tinc 73 anys, hi ha gent de 80 i gairebé de 90, dels 5 que van posar això en marxa, n'hi ha dos que ja són morts. La gent s'està morint sense rebre un reconeixement just i acaba dient, i no són els diners, és la dignitat. Doncs una entrevista interessant avui al periòdico per descobrir tot aquest tema.
Acabem amb La Vanguardia, on llegim que l'espiritualitat es construeix a través de la felicitat. Tu has vist l'última pel·lícula d'Indiana Jones, Carme? Crec que no. No, jo tampoc l'he vista, per això vaig una mica apertuda amb aquesta entrevista, però ara tinc moltes ganes de veure la després de sentir la història del Carlos Martínez, que és guardià dels cranis de Quartz i de la penya de Bernal, la Mèxic.
La Imma Sanchis, que és qui l'entrevista, diu Recordeu l'última pel·lícula d'Indiana Jones, El regne de la calavera de cristall? Spielberg s'endinsa en la llegenda dels 12 cranis de cristall sobre l'origen dels quals especulat molt. Per alguns, aquests cranis tenen el poder de elevar la freqüència vibratòria i anuncien canvis al planeta i a la psique humana. Dels cranis n'hi ha còpies per tot el món, però Carlos Martínez, l'entrevistat, assegura que els 13 cranis reals
Es van aconseguir a plegar fa tot just un any. Ha implicat Barcelona amb dos d'aquests cranis i els exposa de franc del 22 d'octubre al 5 de novembre al Bolivar dels Antiquaris, al passeig de Gràcia, on explicarà la història i parlarà de la saviesa ancestral. Diu que aquests cranis de cristall els van tallar els homes de les estrelles i els van heretar els maïs. Quan es reuneixin, la seva saviesa serà transmesa a la humanitat.
Diu, els 13 cranis es van acabar de reunir el 29 de desembre del 2012, i això pels antics maies, i per mi també, significa un canvi d'era, un canvi de consciència. Estan tallats en quarts perquè la sílisa és un gran transmissor d'energia, amagatzemant la memòria universal. I per això ell, pregunta la periodista, ha vist l'última pel·lícula d'Indiana Jones, Spielberg explica part del que recull el Popol Vuh, que és el llibre de la saviesa maia. Diu, de fet, hi ha moltes còpies d'aquests cranis, però només n'hi ha 13 d'autèntics.
Ahir ell ha explicat la seva versió de la història. Diu «Els cranis, que anomenem avis per la saviesa que contenen, són portals, contenen codis que cal dexifrar. Però qualsevol persona capaç de meditar i d'arribar a certes freqüències de vibració pot connectar amb la seva saviesa». Per últim, diu el mateix que li passa a l'Indiana Jones quan mira fixament el crani. Diu «Una cosa similar, tot és cert que s'acosta a aquests cranis, pateix canvis i pot veure amb claredat els seus traumes i limitacions programats en els seus primers set anys de vida».
i assegura que serveixen per elevar la consciència. Si voleu saber més coses d'aquests cranis, ja sabeu aquesta exposició a partir del 22 d'octubre a l'Antiquari. Molt bé. Doncs mira, una entrevista curiosa també vull a l'avantguarda. Sí, totalment.
I la punt curiós del dia, Andrea, avui parlem de Halloween, perquè no sé si ho celebres, però ja s'acosta en tot cas a aquesta jornada. I sobretot se celebra molt a Estats Units, no? Doncs sembla que hi ha una novetat aquest any amb tot el tema de disfresses. La més demanada és molt macabra, eh? La disfressa més demanada. No sé si pots imaginar-t'ho. Eh...
Alguna cosa relacionada amb la bola? Sí? Molt bé, Andrea. Sí, sí, veig que ha sigut ràpida, eh? Sembla que sí, eh? Hi ha, per exemple, equips de protecció contra la bola, que aquesta, bueno, diries que encara té un sentit o pot ser divertida, que baixa també hi ha algunes de com si fossis un pacient amb sang i malalt. Sí que aquesta és jo, sincerament. No.
Les trobo de molt mal gust. Sembla que a través de Twitter, tot i que també en altres xarxes socials, aquests dies previs a Halloween hi ha tot aquest tema de què es portarà més, de què es pot anar, i sent que aquests vestits de protecció amb màscares antigues i toplegats són d'alguns dels que, a més, triomfan tot i que també a la xarxa molta gent les ha criticat. També creuen que aquestes també falten a la sensibilitat de toplegat.
També és veritat que la idea, segons diuen alguns defensors, és que és molt econòmica fer aquesta disfressa perquè... Poses un vestit blanc i ja està, no? Tampoc. I bé, també diuen que, tot i les crítiques, molts també se'n recorden que els venedors de vestits grocs, guants de coma i màscares que van fer al seu agost amb la sèrie Breve Kimbad el Halloween passat, doncs tornaran a fer-ho aquest any amb aquesta altra nova tendència.
En fi, diu que, per exemple, en aquesta notícia que em llegim, hi ha un exemple d'una pàgina que ven un vestit d'aquests de contenció d'éola per més de 60 euros, cosa que no trobo... Més de 60 euros? Molt barata. Home, no. No, i més si podem... Perquè increu tot, eh? La màscara d'oxigen, les ulleres de seguretat, els guants de làtex blaus, etc. Ja, és tota l'equipació, no? Sí, una mica. Però vaja, 60 euros... Bé, no sé, la veritat és que no sé on es poden trobar aquest tipus de vestits, o sigui que...
Segur que internet trobes de tot. No, segurament, segurament. En fi, Andrea. Tendències. Que vagi bé i ja pensaràs de què vas per Halloween. Molt bé, sí, sí, no, ja he de pensar, he de pensar. Bon dia. Bon dia.
Quatre minuts i arribem a tres quarts d'11. Ens fixem ara en altres temes interessants que tenim avui als diaris.
I, per exemple, avui ens aturem a La Vanguardia. A les pàgines d'opinió, amb els articulistes habituals de cada dia en aquest diari...
I parlem precisament de l'article de Quim Monzó que parla del que explicava Mare, d'aquest tema de les disfresses de l'Ebola. Ell titula D'aquí deu dies Halloween i explica el catàleg que hi havia el cap de setmana passat de disfresses diferents de Halloween. Un catàleg de l'empresa Partit Fiesta que incluïa molts productes diferents. Diu també els tradicionals vestidets de monja amb faldilla curta, d'home aranya...
d'esquelet, etcètera, etcètera, ja explica diferents exemples i llavors parla del que dèiem ara, d'aquesta disfressa que segons explica la premsa nord-americana, aquest Halloween arrasarà als Estats Units, que és la d'Infermer, per protegir amb el tema de la bola.
Diu que molta gent es fabricarà una disfresa semblant sense totes les especificacions que comentàvem justament abans, però que vista des de fora record i els equips que han dut durant totes aquestes setmanes han vist un cop i un altre els diaris i televisions. I s'ho faran a casa, diu, perquè consideren que és de mal gust i per tant molta gent no les fabrica en una empresa.
Diu, però Quim Monzó que cap disfressa és més encertada que la que fa referència a l'actualitat, vestir-se de fantasma o de xaqui, té poca gràcia, francament, i que fa un parell de setmanes Reuters recordava com van triomfar en els moments respectius les disfresses de Diana de Gales o la de Mònica Levinsky. Jo, aquest any, diu Quim Monzó, no en tindria cap dubte, o em vestiria d'infermer amb l'equip de protecció
contra la bola o amb disfasaria de Francisco Nicolás. Fran, aquest impostor ha criaturat que ha saltat de la fam els últims dies. Imagino, diu, una festa de Halloween prena de frans seriosos observant-se amb cara de nen i tots els Freddy Krueger per tant se'n discretament i amb respecte. És l'article de Quim Munzel, tenim avui a La Vanguardia.
Saltem ara al periódico, a les pàgines de política, a la sèrie que estan fent aquests dies en què els espanyols parlen del procés. És un reportatge titulat Catalunya des de la barrera, van passant cada dia per diferents punts de l'estat espanyol i avui és el torn de Castella a la Manxa, parlen amb el gol Olga Calero, té 46 anys, és mestressa de casa, va néixer a Barcelona i ara viu a Almaden, a Ciutat Real.
I la cita és amb dos amics seus. El Madent, segons explica Josep Saurí, des d'aquest poble, diu que és un poble tocat i ferit, en la seva feia, en el seu orgull, amb tot just 6.000 habitants, als anys 70 havien estat 15.000, voreja el miler d'aturats, edificis tancats a pany i forrellat a la plaça de la Constitució, al davant i al costat de l'Ajuntament, cartells d'esbendes tanyits pel sol, i explica que el Madent llengueix des que el 2003 va tancar la mina de la qual es calcula que va extreure la tercera part del mercuri que s'ha usat a tot el món.
i explicar el cas d'Olga Calero, neta de Miner, el seu pare extremeny i la seva mare del Madent van emigrar amb 14 anys i venien cada estiu per Setmana Santa, hivernadal, on es va enamorar ella de José Luis. Es van casar i es van instal·lar a Barcelona. Diu que van tenir dos nens i quan el petit tenia 3 anys, ara en té 11, van decidir venir a aquest poble, al Madent. Diu que havia estat molt feliç aquí de petita i volia que els seus fills també visquessin en aquest ambient.
Ella diu, però, que la situació actual és complicada perquè hi ha molta gent manipulada i moguda per les expectatives que se'ls està oferint. I responsabilitza els polítics, aquesta dona, o la Calero, de la situació actual, del mal rotllo que ella diu que viu en aquest poble, també amb la seva família.
És una de les qüestions que llegim avui en aquest reportatge, en què es transcriu en diferents fragments del diàleg d'aquesta dona des d'Almedé, en aquesta barcelonina que ara viu en aquest poble de Castellalamanxa. Interessant per veure també com es viu tot plegat des de fora.
I acabem aquest repàs per la premsa del dia amb la pàgina que avui el diari ara dedica a Eduard Márquez, un article, una entrevista de Jordi Nobka, on destaca el següent titular. Continua veient frustració i incomunicació. Tot plegat després de la publicació dels 29 contes menys, que ha reescrit i reordenat aquests contes escrits entre 1995 i 1998.
Márquez diu que el sector editorial d'ara impera la llei del tot s'hi val. I en aquest article repassa també de què van tots aquests contes, parla del món editorial, com dèiem, i una mica també dels seus referents i del que llegeix.
Interessant també que en aquesta pàgina recomanen tres recerques narratives d'Eduard Márquez. D'una banda, la novel·la, per exemple, destaca l'últim dia abans de demà, també el conte i la concisió que destaca la seva manera d'escriure i també la seva traça a una novel·la infantil. L'ha escrit 25 llibres en total.
I ell assegura que els que li costen més són justament les novel·les infantils. Va debutar-hi el 99 amb Huax i en té d'altres com la malgric si el cavaller no mor mai. Enllacem ara amb els apunts culturals, amb més apunts culturals d'aquest matí de dimarts.
i us expliquem que Antoni Banderas rebrà en guany el goia d'honor que el Metropolitan ens exposa la donació cubista de Leonard Lauder les 81 obres que el magnat de la cosmètica va donar al museu l'han convertit en un dels grans centres mundials del cubisme l'arquitectura d'Antoni Gaudí torna a Nova York mig segle després l'escola d'arquitectura de Bernard en Spitzer dedica una exposició a la Sagrada Família i al procés de construcció de la basílica
Mort René Burri, autor d'una icònica fotografia del Che Guevara, és el fotògraf suís de 81 anys que va treballar per l'agència Magnum des del 1955.
I un apunt final, Brad Pitt lidera la taquilla a Nord-Amèrica amb el drama bèl·lic fúric i encara no ha arribat des d'una cinta dirigida per David Ayer que ha recaptat 23,5 milions de dollars. I fins aquí l'actualitat del dia. De seguida parlem encara del temps.
I ho fem saludant el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Home, bé, bé perquè... Per què? Perquè l'espai d'avui ja té una mica més de suc, que portem molts dies, parlem d'estabilitat, de tranquil·litat, d'estiuet, doncs ara ja tenim una miqueta més de moviment a l'atmosfera europea, podríem dir.
I anem a parlar-ne perquè hem de fotre-li una miqueta la imaginació. Això de fer provisions del temps sense mapes a vegades és complicat perquè vols mostrar i vols explicar quina és la situació que tenim i a vegades costa d'entendre. I ho diem perquè avui tenim ja la influència de vents del nord, ja hem tingut un cop aquest matí de més de 30 km per hora, està bufant entre nord i nord-oest i direu...
Tu et preguntaràs per què estem a gairebé 22 graus i ens està bufant vent del nord i és el que ha de fer baixar les temperatures. Per això dèiem que hauríem d'aplicar una mica la imaginació. Tenim un anticicló. L'anticicló sempre funciona amb el sentit de les agulles del rellotge. Llavors l'anticicló pràcticament es pot trobar al seu centre cap a Madrid i en el seu primer radi d'acció ens imaginem un vent del nord que viatja pel Cantabri, que entra pel Pirineu i arriba a Catalunya. O sigui, en aquest cicle...
Ens està arribant un vent que no és extremadament fred perquè està viatjant pel Cantabri, que entra pel Pirineu i baixa cap a Catalunya. És el cercle aquest. Aquest anticicló, la tendència dels propers dies, sobretot de demà, és que el seu centre viatge una miqueta cap al golf de Viscalla, sobre el País Vasco.
Llavors, al situar-se al seu centre aquí, en comptes de rebre vents del Cantàbric, entrant pel Pirineu i viatjant cap a Catalunya, aquests vents ja ens entraran des del nord de França, com si diguéssim. Què està passant al nord de França? Doncs hi ha una bossa d'aire fred, la primera bossa d'aire fred d'aquesta tongada una mica important cap a la zona més propera a casa nostra d'Europa,
es troba a les Illes Britàniques i a poc a poc, al llarg dels propers dies, baixarà pel centre de França i després se n'anirà una miqueta cap als Alps i marxarà cap al nord d'Itàlia, cap als Balcans, cap a Grècia. Aquesta bossa d'aire fred ens enviarà i ens injectarà aire més fred, com és lògic, de centre Europa. Això serà a partir de demà. Amb vents bastant importants a bona part del país perquè les isobres estan molt juntes, els mapes. I això farà dir...
Ens fa dir avui. Tenim vent del nord, tenim 22 graus, demà tindrem vent del nord i la temperatura a primera hora del matí ja es notarà clarament més baixa. Podríem dir que demà dimecres serà el dia més fred. Del que portem de tardor. Del que portem de tardor no ho sé, però d'aquesta setmana segur, perquè serà un dia que confluirà el vent. Dimícres passat em sembla que també feia bastant de fred, no? Sí, però és que tindrem vent, Carme.
Sí, més que aquell dimecres. Sí, perquè el vent ens donarà sensació de fred. Ja comencem a tenir aquells dies que si hi ha vent del nord, aquest vent del nord és fresquet i a sobre tens una temperatura que ronda els 20 o 21 graus. Per tant, que hi ha jerseis i això. Demà potser al matí espanta més d'un. O sigui, sobretot demà. Demà al dematí tota aquella gent que avui avisa amb xancletes pel carrer, màniga curta, pantalons curts ensenyant les cuixes pràcticament. Aneu al tanto demà perquè tot i que no passarà res al cel...
Tindrem un cel una mica més maco que avui, que avui el tenim una mica enteranyinat, però tot i que no passarà res al cel, ni s'esperen núvols, ni s'espera pluja, perquè a vegades la gent espera que es posi tapat el cel per abrigar-se. No cal. Demà farà un bon sol, però demà ja es nodarà. La mínima d'aquesta propera nit ja serà una miqueta més baixa. Aquests vents del nord poden frenar la baixada important de temperatures, però a la que parin una miqueta les temperatures aniran baixant progressivament. Demà esperem uns 15 o 16 graus, com a molt, de temperatura mínima.
a la nit, i durant el dia es poden arribar a uns valors al voltant dels 21-22 graus, tampoc no apretarà massa més, o sigui que ja serà un ambient fresquet, típic de tardor, i a més amb el vent amb sensació de fred.
Aquesta situació de vents del nord s'anirà accentuant. No és que hagi d'incrementar-se més la intensitat del vent, però sí que aquesta influència de nord, si demà ens arriba del centre de França, després començarà a arribar-nos gairebé de Bèlgica a Holanda, gairebé també ens arribarà de Alemanya. Sí, fred, fred.
Bé, tindrem aquesta porta oberta, és com tenir corrent d'aire. I aquest corrent d'aire és fresquet. Això demà hi prou o més dies? No, per això et dic que aquesta influència que ens arriba cada cop de més del nord, això afectarà dijous ja. Entre dijous i divendres podríem ja tenir tres dies de plena tardor. No farà un fred extraordinari, però sí que serà molt diferent el que visquem avui o el que vam viure ahir. Amb aquesta influència sempre de vents una mica de nord.
Llavors, del que ara al cap de setmana es talla una miqueta aquesta influència i d'estar a 21 o 22 graus, dissabte i diumenge podrem recuperar una mica el termòmetre. Tornarà a la normalitat i, per una banda, hi haurà menys vent del nord i, per l'altra banda, pujarà una mica el termòmetre. I això ens donarà a dir...
segur que més d'un ho diu el dissabte, tenim tres dies de tardor i ara un altre cop arriba el cap de setmana i ens trobem amb temperatures molt agradables al migdia. Podem arribar un altre cop a valors de 22 o 23 graus, ja no serà tan agradable, o sigui, que sí que s'estarà bé perquè aquestes temperatures són aquelles tan agradables de primavera, no farà tant de fred com dimecres, dijous i divendres, i al cap de setmana de moment es planteja força estable. Allò que apuntàvem ahir, que a última hora de diumenge, tot això s'ha anat a Norris. Avui ha desaparegut del mapa i avui no tenim...
Teòricament no, o sigui, tenim un cap de setmana bastant tranquil amb unes temperatures de tardor i no amb una calor extrema, o sigui que s'estarà prou bé el dia de Sant Jus al carrer i de moment tot pinta esplèndid, ja veurem si no s'acaba espatllant, però de moment ahir ho teníem així una mica amb dubte, avui pinta molt bé i al tanto, sobretot, el gran avís, el gran titular d'aquesta previsió d'avui, sobretot demà al dematí, abriguem-nos una miqueta i al tanto a la nit de dimecres a dijous, o sigui, demà aquesta nit no l'altra, perquè aquesta sí que baixarà una mica més.
Doncs et farem cas, Carles, moltes gràcies i ho anirem repassant aquí cada dia. Perfecte. Que vagi bé, bon dia.
3 minuts i arribem en punt a les 11, moment en què connectarem amb el bollet informatiu de Catalunya Informació, ens posem al dia també amb l'actualitat Sant Justenca i tornem després, a les 11 i 10, entrevistem dos dels artistes que formaran part de l'Espai No Place, aquest lloc que s'estrena justament aquesta setmana, aquest nou espai artístic. De tot plegat en parlem després de les notícies i a les notícies hi arribem avui amb els Bremen i les cançons que vindran. Fins ara.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Ara que allargo les tardes amb una canya a la mà i el sol fa que les noies treguin el dos a passejar. Ara que...
Ja tinc bici i els patins a pedalar. Ara que és un bon dia per què anem a dinar? Per què fem el turista dins el tram? Via Blau és l'estranya certesa d'aquests matins de maig. T'has cansat de les meves inseguretats? Ara t'agraïn ell haver-me apartat del teu trevi de sempre, del teu amic Joan. Tu se n'ha de morir amb reverències.
Les cançons que he mirat ara, no sé si ens trobarem a faltar.
Ara, que el diumenge no ens resulta tan trist. Ara, que és un bon dia, per què anem a dinar? Per què fem el turista dins el tram via blau? És l'estranya certesa, un d'aquests matins de maig. Descansat de les meves inseguretats, ara t'agrairé.
haver-me apartat el teu tèdic de sempre del teu amic Juan i celebraré amb reverències les cançons que vindran i celebraré amb reverències les cançons que vindran les cançons que vindran
Són les 11.
El Consell General d'Infermeria denuncia incompliments dels protocols, errors de seguretat i falta de material en la lluita contra l'Ebola a Espanya. El col·lectiu d'Infermeria assegura que els han fet servir com a vocs expiatoris de la crisi amb acusacions a l'auxiliar sanitària Teresa Romero, infectada per la malaltia.
Miquel Lisseta revela el matí de Catalunya Ràdio que ha donat ordres als ajuntaments socialistes que facilitin els locals per anar a votar el 9-9-N, si així els demana el govern. El primer secretari del PSC ha assegurat que Artur Mas és el seu president i que ell mai l'han enganyat.
Aquest migdia a les 12 comença el Congrés el debat dels presbostos generals de l'Estat. L'oposició hi presenta fins a 12 esmenes la totalitat que no prosperaran, ja que el PP i té majoria a la cambra. Els partits catalans retreuen l'escassa inversió per a Catalunya prevista en aquests comptes. Els estudiants de secundària i universitats estan convocats a fer vaga avui, demà i també dijous. La protesta, la segona que fan els estudiants catalans en menys de 15 dies, es fa contra l'OMCE i les retallades d'educació. La convocada entra solitari, en aquest cas, al sindicat d'estudiants.
Morlec, el president de la petrolera francesa Total, en un accident aèri a Moscou, quan l'avió privat en què viatjava ha xocat contra una màquina lleveneu durant la maniobra d'aleirament. La investigació russa determina que el conductor de la lleveneu anava de gut.
La televisió de Catalunya podria perdre un dels seus canals arran de la negativa del Ministeri d'Indústria de mantenir el segon multiplex de TV3. Fons de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals han explicat a Catalunya Ràdio que faran el costat a les actuacions del govern i lluitaran per no perdre competitivitat. Catalunya Informació. Ara, els esports. Òscar Pistorius, sentenciat a un màxim de 5 anys de presó per haver matat la seva parella a trets fa un any i mig. L'exatleta sud-àfricà veu retallada la pena d'homicidi que podia arribar als 15 anys.
El Barça jugarà la Champions contra l'ÀJAX d'Amsterdam sense Sergio Busquets, que es baixa per precaució per una contusió al maluc Esquerra. Els Blaurana van perdre l'últim partit contra el PSG. El tècnic Luis Enrique considera que cal deixar el Clàssic al marge i centrar-se en el partit d'avui. I Catalunya jugarà contra Euskadi el nou Sant Mamés el 28 de desembre. I Jan Laporta i set exdirectius Blaurana obligats a avalar per les pèrdues generades pels vuit dies que el 2003 van comptar com un any de mandat.
Últim titular, com sempre, per la previsió meteorològica. El temps que serà sollat i molt càlit avui. El vent guanyarà força aquesta tarda. Bufarà fort o molt fort al vespre a les Terres de l'Ebre, al Pirineu i també a l'Empordà. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Jurs requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars que vulguin llogar els seus pisos, per ampliar el parc d'habitatge socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos que s'assumirien als sis habitatges socials públics existents.
El preu màxim de lloguer seria de 700 euros mensuals i les quotes veïnals per despeses de comunitat van a càrrec dels llogaters. Les bases estableixen que l'Ajuntament garantirà el pagament de lloguer en cas d'impagaments durant la duradat del contracte. Podeu demanar més informació trucant al consistori al 93 480 4800. El 27 d'octubre s'acaba el termini per presentar els habitatgers disponibles.
Més qüestions als Olímpics Sant Justenc. S'entraran una conferència avui a l'Ateneu. El periodista Sant Justenc especialitzat en Jocs Olímpics, Joan Manuel Sorroca, conduirà una xerrada que porta per títol Olímpics Sant Justenc sobre el moviment olímpic i la seva relació amb Sant Just. L'organitza el centre d'estudi Sant Justenc i s'emmarca en les festes de tardor.
Quatre Sant Justencs han estat esportistes olímpics des de l'any 48, des dels Jocs d'hivern de Sant Moritz. Són Joan Poll, Manolito García, Teresa Rione i Antonio Parrilla. La xerrada Olímpics Sant Justencs amb el periodista especialitzat en Jocs Olímpics, Joan Manuel Sorroca, serà avui a les 7 a la Sala Piquet de la Taneu.
I un apunt més en clau cultural per destacar que l'actriu Sant Justenca Clara Segura està nominada com a millor actriu teatral als Premis Butaca. Són els guardons de referència del món del teatre a Catalunya i aquest any arriben a la seva vintena edició. Segura està nominada per l'obra La Rosa Tatuada i comparteix candidatura amb les actrius Gemma Brió, Carlota Olcina, Carme Alias i Emma Vilar-Sau. El període de votacions és obert i podeu votar a través del web dels Premis Butaca, premisbutaca.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Smart.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passant 13 minuts de les 11, a aquesta hora parlem de la inauguració de l'espai No Place, un espai que s'inaugura aquest dimecres demà al carrer Carles Mercader número 14, un espai del qual ara parlarem amb la Cristina Saneuix, el Nil Nebot i també la Ruth Sòria que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia a tots, què tal? Hola, bon dia. I la Ruth, a veure si em senten bé, bon dia.
Doncs mira, sembla que hem perdut la connexió, ara de seguida mirarem de recuperar-la, això passa, de vegades quan combines el telèfon ja ho sabem, però en tot cas parlarem com dèiem d'aquest espai No Place que s'inaugura demà, dimecres, i crec que la primera pregunta obligada és una mica saber què és ben bé o què serà aquest espai.
Doncs mira, la idea del No Place va sorgir fa ja uns anys, arrel de veure tants locals buits, i jo estava estudiant Història de l'Art i començava a fer una assignatura de lliure elecció a Belles Arts.
I aleshores se'm va acudir per què no omplir tots aquests locals buits amb artistes joves per poder fer-los de plataforma. I vaig pensar que estaria bé que la gent hi col·laborés durant quatre dies i s'acedís al local de manera solidària per fer de plataforma amb aquests artistes joves.
i vam començar a posar la iniciativa en marxa ara ja al desembre que vam fer el primer Nou Place a Barcelona al Passeig Sant Gervasi amb la col·laboració de Fincas d'Esvern que és d'aquí de Sant Just i...
I a partir d'aquí va ser on vaig conèixer la Ruth. Sí que la tenim, a veure, Ruth. Hola, què tal? Ara sí que la tenim, veus? Hola, bon dia. Bon dia, estàvem estudiant una mica l'origen de Tot plegat i ara la Cristina ens explicava com us havíeu trobat i a partir d'aquí com vau començar a idear aquest projecte.
Jo em vaig assabentar de l'existència del projecte del New Place a través de la publicitat que vam penjar a la facultat. Al principi em vaig posar en contacte per mail amb la Cristina i ens vam fer una primera entrevista o ens va conèixer el que estàvem realitzant artísticament.
Arrel d'aquesta entrevista em vaig crear un blog, per primera vegada, del que actualment m'ha anat molt bé per fer més difusió de la meva obra i, a través d'internet, així arribar a molt més gent.
I així ja van començar amb la primera exposició a Sant Gervasi, on vaig conèixer els altres artistes del Nou Play. I allà van començar amb la idea de fer l'equip per muntar la mostra, així en versió galeria de totes les obres.
Clar, un equip que és bastant gran, no? Em sembla que sou bastants artistes. Sí, sí, cada vegada s'ha anat fent més gran. Sí, som... Bé, normalment som entre 8, 10... No està malament, no, per això? Vull dir que costa per això llavors posar-se'l d'acord?
O no? No, és bastant fàcil, eh? Sí, perquè normalment el ser així, que és solidari, la gent està molt predisposada a ajudar, a entendre's, a compartir... La veritat és que no és difícil. I, per tant, a Sant Just per això encara no ha començat tot plegat. El primer cop és aquest dimecres, no? Sí, sí. Avui estem fent el muntatge, ja amb els artistes, tenim dos locals...
i un aparador, el de la Carme Malaret, el del costat. El primer artista que vaig contactar aquí va ser arrel de la Carme Malaret, el nebot, que també està aquí. Hola, bon dia.
I per tant, ets un dels primers que van dir que vols participar-hi, no? Sí, exacte. La Cristina va arribar a Sant Just i pel que tinc entès et vas posar en contacte amb l'espai de la Carme i de seguida ja els van parlar de mi i un cop et vas posar en contacte amb mi em va semblar una idea bastant bona com per actuar tota la gent de Sant Just i que a més coincidia amb les festes de tardor i de seguida vam posar gent en contacte amb el projecte i tothom va respondre molt positivament.
Per tant, de seguida, a tu ja et va agradar de seguida, i la resta de gent amb qui ho he anat contactant, en general, és a dir, hi ha un moviment important també ara, d'alguna manera, o almenys la sensació és que hi ha moviment d'artistes amb moltes ganes de fer coses, també, i que a més es fan coses, no només amb les ganes, sinó que sí que hi ha un moviment actiu per entendre'ns, no? No sé si teniu aquesta sensació.
Sí, a més és molt maco perquè en aquest cas els artistes, el Nil Nebot i el Quim Oriol, han decidit fer un grafiti amb un dels locals, que això és molt maco perquè és una obra feta entre dos. Després també estan fent un tòtem entre tots. Vull dir que la iniciativa cada cop és com de col·laborar més i de fer obres conjuntes també, a més d'exposar les seves. Clar, perquè aquest dimecres es fa aquesta inauguració, llavors algú que vingui demà, què és el que es trobarà?
Doncs es trobarà les obres dels deu artistes que ells posen, més un graffiti que han fet entre els dos, un tòtem i molta il·lusió. I el barnissatge, que és el més important.
I llavors es podrà veure durant més dies com funcionarà aquest tema? És a dir, hi haurà algun altre dia que algú que digui mira, demà no puc venir. Puc venir divendres o no? Sí, hi haurà uns horaris on hi haurà algú de nosaltres allà atenent a la gent que passi. Bé, simplement tenint l'espai obert per tal que la gent pugui venir a visitar-ho.
La idea és que sigui un espai obert, no?, en general. Sí, fins al dia 26, que és diumenge. I el dia 26 al matí també participem a Sant Just al carrer. Exacte, aquest diumenge mateix, eh, doncs. Aquest diumenge, que ja serà l'últim dia, que fem uns tallers per a nens i també unes performances amb artistes que pintaran i tocaran en directe i faran coses als locals. Sí, tenim molta cosa preparada. Per tant, clar, a més a més, és la zona on es fa el Sant Just al carrer, o sigui, que us va perfecte, no? Sí. Sí.
Serà, per tant, de dimecres a diumenge, que de vegades hem parlat alguns dies d'això, que de vegades quan està tan concentrat en el fons també és positiu perquè de vegades una exposició durant un mes només s'hi va el primer dia i els últims. Suposo que en el fons és canviar una mica el xip a l'hora de programar en aquest sentit.
Sí, exacte, això també tens raó en el que dius, perquè a vegades, quan hi ha una exposició un mes, dius, bueno, ja hi aniré, ja hi aniré, al final no hi vas. En canvi, si saps que només són quatre dies, doncs potser tu ho tens més en ment. I després d'això, és a dir, després de diumenge, què passarà amb aquest espai? Doncs a l'espai tornen els propietaris, tornen a l'estat en què ens el van deixar,
I ja està. Ens ha servit per fer la plataforma, per mostrar obres d'artistes que potser era difícil de mostrar o de donar-se a conèixer i, bueno, esperant que això doni els seus fruits per ells. Clar. Per tant, és com una cosa molt puntual que serveixi de plataforma una mica per anar cap endavant, no?, en aquest sentit. Exacte.
I llavors ho fareu cap a alguna altra ciutat, a algun altre lloc? És a dir, com heu fet ara Sant Gervàs i tot això? Doncs sí, després en tenim un altre preparat pel restaurant Alforo, que serà el 19 de novembre a Barcelona. I després estem buscant locals per allà on sigui. O sigui, al final, com que som itinerants, doncs allà on ens deixin els locals hi anirem.
Aquesta itinerància és la manera actual de funcionar pels joves artistes, d'alguna manera? O és el camí que sembla que té més força ara? Jo crec que és una mica també la dinàmica d'aquest projecte, que és un projecte que accepta ja les condicions exteriors, els locals que s'ofereixin, els accepta tal com són, sense voler-los canviar o modificar,
i de la mateixa manera el lloc on està o les dates, no una mica... Adaptar-se una mica, no? Adaptar-se una mica, no? Sí, això que diu el Nil és important perquè està bé no haver de modificar el local per deixar-lo com una galeria, sinó tot el contrari, sinó adaptar-se i ser creatiu, no? O sigui, fer que el local ens ajudi a nosaltres a mostrar la nostra obra. Ruth, no sé si vols dir alguna cosa, com que no et tenim aquí és complicat potser intervenir.
Jo volia agrair a la Cristina perquè gràcies a aquest projecte ens ha creat molta més autoconfiança i seguretat i ens ha valorat molt els treballs i ens ha fet superar-nos com a persones i ens ha creat les ganes de continuar fent obra amb molta més il·lusió perquè sembla avui en dia que és molt difícil estar i actualment sobretot els joves en aquest món de l'art.
I per tant és una manera de poder-hi ser, no?, en aquest sentit, d'aquesta manera. Gràcies, Ruth. Gràcies a tu.
Doncs aquesta inauguració serà demà dimecres a les 8 de la tarda en aquest lloc, que és el carrer Carles Mercader número 14, molt a prop d'aquí la ràdio també. I a part de demà dimecres, recordem que fins diumenge hi serà aquesta exposició, i a part diumenge que també us podrem trobar al Sant Just al carrer. I per tant, algú que vulgui conèixer una mica com funcioneu pot ser una bona ocasió.
Moltes gràcies, Cristina Saneuja, Nil Nebot i també la Robsòria per explicar-nos avui aquest projecte i que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Just a la fusta.
Un quart i mig de dotze, de seguida fem tertúlia d'actualitat amb la Maria Camps, en Josep Maria Major i en Josep Maria Ranyer. Després de sentir un tema musical, ho fem ara de la mà d'un dels grans que anem sentint de tant en tant, com són Elvis Perkins in Ireland. La cançó es titula Our Last Ten.
Now, now, woman, sweet, sweet child, little baby, the black, black night will famously make of every little thing warm.
Look here, lady, do you want to see me cry? Out your loving or a little suicide is all that's left to me. The daylight's pounding my eardrum.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
But make no mistake, I'm now awake.
My lonely love. My lonely love.
Midnight Midnight Midnight In the cat's eyes And the two
The devil, the chicken, spirit flies finally. Not so unlike the dark. The hour's last stand is in your hand, my Lord.
Mi amor, mi amor Mi amor, mi amor Mi amor
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ara passa un minut de dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia d'actualitat. Com cada quinze dies, bé, des d'aquesta temporada, com cada quinze dies el que fem és saludar en Josep Maria Majoan, la Maria Camps i en Josep Maria Ranyer. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, molt bé. Per parlar d'actualitat i realment és una temporada d'aquestes intenses, perquè ara jo no recordo ben bé què vam parlar fa quinze dies, però perquè en quinze dies també tot de cop i volta sembla que vagi a un ritme molt ràpid.
Parlem d'actualitat i el que més s'està comentant potser en aquests dos o tres dies és si hi ha unitat, si no hi ha unitat, si s'està perdent, si és important o no aquesta unitat. Ara anirem parlant de diferents qüestions, però pel que fa a aquesta idea d'unitat d'aquests partits proconsulta i tot plegat, com ho veieu, com ho esteu vivint? Creieu que era necessària, que el que està passant ara implica un trencament o pot fer que tot plegat tingui menys força o que no, que no era tan important?
en principi el que voldria dir que sí que va ser el clam principal de la reunió a la plaça Catalunya de la convocatòria a la plaça Catalunya i una mica perquè la gent té la impressió que és aquí on la juguem diguem que surti bé o que surti malament
I per què aquesta unitat? Aquesta unitat potser no seria necessària perquè potser, no sé, hi ha moltíssimes persones que pensem que amb el què, amb la pregunta, amb l'objectiu...
ja n'hi hauria prou, un objectiu unitari, i llavors amb això ja n'hi hauria prou. Però resulta que la gent té una impressió, crec jo, que és la de que... Per què ens la juguem aquí? Perquè és una mica la lluita entre el poder i el país. Vull dir, quan hi ha una unitat, és un objectiu clar, una cosa de país, que hi anem tots, rics, pobres, intel·ligents, tontos, de tot, tota mena de persones...
Estan pel país, volen que el seu país vagi endavant, i és això. I els altres no, és el poder que sempre l'hem tingut, que sempre vol sortir i que sempre vol guanyar, evidentment. I aquesta lluita, per mi, se significa bastant amb això. Si hi ha unitat, vol dir que tothom va pel país.
Si no hi ha unitat, cadascú té els seus interessos particulars. I llavors aquesta lluita d'interessos priva una mica que el país pugui guanyar. Senzillament una mica mal explicat, però és així el que jo penso.
Jo agafant el que diu la Maria, penso que en aquest cas també hi ha una lluita del poder a Catalunya. També és el poder, encara que no té el poder de Madrid, que és el que tu volies remarcar. No, no, jo més aviat el poder econòmic també. Vull dir, a veure, el que està fent que no hi hagi unitat i tot això, sí que és veritat que cada partit té el seu ideal i vol guanyar les eleccions i això és culpa també legítim. El que passa que darrere de tot això sempre hi ha un poder econòmic, que és el que pitja.
Bé, però jo anava més a la cosa més arran de terra, no? Per exemple, jo em sembla que el comportament del govern no ha estat prou correcte en aquest cas. Perquè, clar, si la porcelània era tan fina, s'ha de vigilar una mica més. I l'astúcia a vegades es converteix en l'aprofitament, que també és una categoria sociològica. És a dir, és aprofitar, no parlo de l'astúcia en Madrid, sinó parlo dels partits i de convergència en aquest cas a Catalunya. Clar, el que no es pot fer...
és ser tan astut que abans de fer el que tu vas dir que faries, que és entendre's primer dialogar i després dir el que fem, doncs ho avances perquè la gent ja no tingui res a fer perquè l'unitat els marca. Llavors, esclar, els interessos dels partits, que són prou legítims perquè també han de respondre a la seva clientela, doncs tenen dificultats, però això ha estat buscat. Jo crec que no es pot dir que ha sigut, no sé si ha sigut innocent o no,
però això ha passat i a més la història de Catalunya amb això és molt dura perquè la solidaritat catalana també va petar d'alguna manera però també van ser responsables diferentment alguns partits que altres amb aquest tema i històric, per exemple la Lliga va ser molt responsable després del trencament com es va costar la república per tant jo no vull culpar directament a ningú perquè no és el meu plan però sí que voldria que la porcelana finis cuides una mica més
A veure, quan parlem de la unitat estem parlant de la unitat de la part de les forces polítiques que són favorables a la consulta. Sí, aquesta idea de partits per consulta. Una mica el que deia la Carme ara fa un moment, identificant aquest col·lectiu amb el país, jo crec que és excessiu. És una part del país, una part important, respectable, però en tot cas és la part del país que vol la consulta
i que d'alguna manera es planteja. Vull dir, el qual no vol dir que la resta de forces que no estem per aquesta consulta no estarien pel país. Estarem pel país en una altra manera, en les altres solucions i en altres plantejaments. Per tant, identificar la unitat de les forces que a favor de consulta amb la unitat del país, diguem-ne, és per aconseguir un objectiu. Aquesta és la primera qüestió. I la segona qüestió és veritat. Hi ha hagut tot un desenvolupament
que portava a convocar una determinada consulta. I el compromís del president del govern de la Generalitat, d'Albert Urmàs, era convocar-la. Llavors aquí s'obrien dues possibilitats. No me la deixen fer, senzillament no fem res, i entrem en un altre procés, o bé generem una nova dinàmica. I aleshores jo crec que aquí...
l'element bàsic és que la pròpia pressió, la pròpia situació ha portat que el president Mas, doncs, hagi tingut que fer aquesta nova opció, que no és ben bé una consulta i que genera un trencament, una trencadissa entre aquelles forces que havien pactat el desembre de l'any passat, una fórmula molt concreta, molt determinada i moltes característiques. Si això es pot recomposar o no, això ja ho veurem, però en tot cas, diguem-ne, l'explicació dels fets és aquest, i per tant,
El problema bàsic és que ara hem canviat la substància. El que es farà el dia 9 no és una consulta, és una mobilització amb votacions, amb un altre moment, però és una mobilització molt forta de part o la totalitat de les forces que estan per la independència, clarament.
però que en tot cas veurem el que es produeix i jo amb això discrepo el que diu la senyora Forcadell que això és la primera volta d'unes eleccions avançades les eleccions són una altra cosa diferent del que es farà el dia nou i per tant no es pot dir que una cosa que és diferent a la d'unes eleccions sigui la primera volta d'unes eleccions avançades
Què en penseu del que finalment s'ha dit que es farà el dia 9? És a dir, ara fa una setmana es feia aquest anunci de com seria aquest 9-9-N. Com el veieu, aquesta alternativa? Com la veieu? Bé, jo una mica, seguint el que deia Josep Maria Ronyer, que, per exemple, és veritat que en el MASA li va fer un encàrrec. I aquest encàrrec de tots plegats era fer una consulta el dia 9 de novembre amb una pregunta determinada.
Llavors, a veure, sí que sempre, això des del començament de tot, el president Mas ha dit el mateix. Ha dit que volia que fos legal. I si no era legal, no ho feien. I per tant, en el moment en què el govern de Madrid la fa ilegal, aquesta consulta, pel motiu que sigui, per el Tribunal Constitucional, per tots els arguments que han posat sobre la taula, pel que sigui, el Mas es troba que ha de buscar, no un sucedani, però sí donar-li la volta una mica a la situació.
Per què és interessant aquesta consulta? És interessant perquè a mi m'agradaria molt saber quan som. Vull dir, aquí... Però no és el mateix, no té la mateixa força. No té la mateixa força. Tampoc tenia una força jurídica a l'altra, eh? Vull dir, no tenia cap força jurídica. El que potser estava més ben organitzada en quant a cens, perquè s'utilitzava en cens d'estadística, no? Vull dir, tenia més garanties. A mi em sembla una mica fort, no això que dius tu, sinó el que has dit tu.
És a dir, a mi em sembla una mica fort que ara s'escudi la gent que un temps va defensar el bret i decidir, sabent que hi havia moltes dificultats, que llavors el president Mas fa una consulta que tampoc té efectes jurídics i té la gran virtut, jo penso en aquest cas, la gran virtut de quan veu que allò acabarà malament, doncs ell...
posar-se de banda que pugui acabar més bé. Llavors, no em serveix els arguments de dir, no, aquesta consulta no és prou bona. Bueno, l'hi podem fer entre tots. Si tothom n'és a votar, encara que sigui una consulta que dibuiguis la macroenquesta, perdona un moment, ara et dic jo la cosa. Tu dius que no, però jo no soc d'agord amb tu, perquè ja m'ho conec, és la posició de la Iceta. Primer va dir que sí, després va dir que no votava l'autonomia, ara diu que està sentat a la taula fumant un puro, i llavors espera que vagin
passant els fets. No fuma. Més igual. Més igual. Doncs jo crec que és aquesta la situació i la seva compareixença pública és aquesta. El cinisme absolut. I això ja ho vaig dir l'altre dia. Per tant, tu pots estar en desacord. Avui ha dit que els ajuntaments... A veure, tinc aquí la informació, però aquest matí a Catalunya Ràdio ha dit que dóna llibertat als ajuntaments del PSC per facilitar locals pel 9N.
De tota manera, ha comparat la convocatòria com si fos la petició d'un grup d'escoltes. És una petició de part, que a més a més no està ni formalitzada, perquè no hi ha cap convocatòria, que organitzaran i que a la qual hi participaran un conjunt de voluntaris,
amb la que no hi haurà campanya d'explicació de posicions... I pot ser-hi perquè no en feu? Perdona, no hi ha campanya perquè no estem amb una participació regulada, ni està alerta, ni hi haurà convocatòria, ni hi ha mitjans. És a dir, aquesta és una consulta que promouen entre un col·lectiu molt determinat que està a favor de la independència, la qual cosa és respectable,
però que aleshores no es pot dir que tingui un valor jurídic. La democràcia jurídic no el té. Des d'aquesta perspectiva, s'ha substituït una cosa que no ha estat prohibida.
que ha estat aplaçada, sospesa. El decret del president Mas no està prohibit, no és il·legal. Està sospès. I queda expensa del que digui el Constitucional. Per tant, una altra opció era esperar resoldre aquest conflicte jurídic. Amb cinc mesos s'ha de resoldre. Perquè si amb cinc mesos el Tribunal Constitucional no es resol, s'aixeca la suspensió. I es podria fer. Per tant,
Aquí s'ha pres una opció determinada per una voluntat política, per tant, allò no ens enganyem, és una voluntat política, no és el Tribunal Constitucional, és una voluntat política. Es podia haver fet una altra cosa i s'ha optat per aquesta. Per tant, des d'aquesta perspectiva, aquells que d'alguna manera no hi coincidim ni amb l'objectiu d'aquesta pregunta ni amb les formes, és evident que direm, escolti...
cadascú que faci el que vulgui, però no li donin un valor judíric, no l'equiparen... Ningú no ha parlat de valor judíric. No, no, no l'equiparem. No equiparem els seus resultats amb això. Això és una mobilització d'una part important, respectable, com han estat les manifestacions, com ha estat el diumenge, etcètera, etcètera. Però, escolta, això té el valor polític que pugui tenir, però no diguem que aleshores el que ha de fer és que la gent que no estigui per la independència...
digui no, escolta, no ens ha comptat amb bé els que no esteu per la independència no, els que no estem per la independència no necessitem comptar-nos amb els que estan per la independència els que necessiten comptar-nos per demostrar quanta gent fos són la gent que està per la independència, respectable però escolta, no barregem les coses ni obliguem ni generem pressions sobre un col·lectiu de gent que no correspon els interventors no existiran
les taules estaran presidides per persones favorables... Això ja ho sabem, ja ho sabem. No cal que t'extinguis tant, home. Això que és important amb la democràcia, resulta que ara no té importància. Avui hi ha un article del Carles Capdevila en el diari Ara,
que diu que moltes vegades, per exemple, el que està passant en aquests moments és com quan tu vas a fer-te un anàlisi de sang i estàs esperant els resultats, estàs tota l'estona que la gent t'està envoltant, no serà res, no sé què, no sé quantos, i et va donant consells i et va donant coses, no? I va parlant i va parlant sobre el tema. Vull dir, al final, quan tu reps, potser la cosa és molt senzilla i dius, bueno, res, prendre aquesta passilla i ja està. Però en política està passant igual en aquests moments aquí. Tothom parla abans que sapiguem les coses com són.
I per tant hi ha un batibull, hi ha un soroll, que jo penso que això ens desorienta molt. I això també fa fracassar molts dels intents que hi ha d'unir-se o així, perquè la gent parla abans d'hora, abans d'hora i a més a més sense massa coneixement, exactament sense el resultat dels anàlisis, per dir-ho d'alguna manera. Veuríeu necessàries unes eleccions en tres mesos?
A veure, abans volia dir una cosa. Abans d'això, potser, si no et fas res. Volia dir que l'acte que s'ha de veure diumenge, a mi em sembla que s'ha volgut també ridiculitzar, no? Per exemple, la premsa d'avui, la Vanguardia, no la premsa d'avui, el seu titular és dir, el govern ha dit... Corregeix Forcadell. Corregeix Forcadell, va.
Doncs això són ganes de l'avantguarda, també, que és el guion que és, no? Sí, sí. Si vosaltres voleu, si el Partit Socialista, no vosaltres, el Partit Socialista li sembla que no és correcte, ell té dret a fer el que dius. Però també estaria bé que tens la seva història catalanista i el que ha anat passant i tot plegat...
fes i digués, bueno, doncs, votem que no, o votem que sí, perquè les preguntes són la mateixa. Hi ha la tercera via perfectament marcada. Sí, la primera pregunta, i després, no, bueno, no cal votar ni la independència. Si diu sí, doncs has de votar no a la independència. És ben senzill, és un moviment de participació que tots, des de l'iniciativa fins al suc quan érem joves, hem defensat. Per tant, això és una mica, per mi, és una excusa.
Llavors, dit això, també em sembla que allò de l'Assemblea... El que va passar diumenge. Sí, per mi va estar bé, per això dic que no calia fer aquesta resposta de voler ja dir-li a la Forcadell que convoca el president, ja ho sap. Això, ella la seva feina la va fer bé. Potser muntar-ho massa mitinert pels meus gustos, però ho va fer bé. Ella té una base que vol l'independència i va mobilitzar la base que em vol l'independència. No veig que sigui mal fet.
Bé, això per dir si farem... Jo crec que realment el president ja ho va dir, l'única solució és les eleccions publicitàries a més curt plaç o menys. Convocarà el president, no convocarà la Forcadell, però és lògic que la gent no participi o pressioni
Perquè si no les coses estan corrompent. En un moment en què l'Estat, mentre no s'acabi de decidir, doncs està no enviant finançament, coses compromeses que deuen ser legals també, com per exemple el tren de Rodolies, el que s'havia de fer, ara s'ha aparcat a no sé quants anys més...
dir-li al Mas que s'assegui, que s'oblida de tot i que li donarem quatre diners, que és el que diu el Rajoy, li mirarem aquells punts que va dir i en tot cas ja li donarem algun duret. Això és molt bé en la història d'Espanya i està passat de moda. Ja no és la manera ni són els moviments. Si tu et mires que es Podemos no té res a veure amb aquesta manera, és un altre discurs i per tant d'acord amb la llei però que el que ha de dir alguna cosa la digui, que no ens deixi que hàgim de trepitjar la llei.
Perquè això també ha passat en tota la història de l'humanitat, que la gent ha trepitjat l'allà i menys mal, sort d'això el Gandhi i 50.000 altres coses. Per tant, a mi em sembla que l'únic remei és fer pel vegetàries. Aviat. Bé, jo diria aviat per no deixar-ho podrir, però tampoc vull pronunciar-me si han de ser d'aquí 3 mesos o 4. Això és una qüestió del president i estic d'acord.
del president i dels partits que encara es poden apuntar al tema, que també ho trobo molt important, que no es manté, que és ben poc important. Perquè, a veure, és que a vegades sombrem criatures. Per exemple, l'actitud d'iniciativa inicialment va ser molt de criatura. Jo no n'he de votar, però... Home, per favor, tio, no gastis. Cartuixos amb això, vull dir, traiem-nos una mica els sapos que diuen en castellà, no?
Per això, jo diria això. Si parlem de la llista única, també diré alguna cosa. Primer anem a eleccions i llavors anem a anar cap a la llista única. Crec que és l'únic remei. I que si no és molt aviat, la gent s'acabarà cansant i s'acabarà... Ja s'està començant a cansar, segurament. S'està començant a cansar. De tots dos bancs.
No, i a més a més és que econòmicament estem a les acaballes, eh? Vull dir que arriba un moment que ja veus que jo, el masculin ja no pot fer pressupostos, i per tant jo, a més a més, amb l'aportació de l'Estat aquest any en els pressupostos penso que no els podem fer, senzillament. No es pot fer, és que és una vergonya. I per tant, per evitar aquesta vergonya, l'únic que pots fer és prorrogar aquests pressupostos i fer l'acció entre visitàries el més aviat que puguis. És que és l'única manera.
Ara, jo tampoc marcaria el temps, perquè el temps és una cosa que o et juga a favor o et juga en contra. Ho has de vigilar molt i has de mirar totes les coses possibles que es donaran durant aquest any. Però jo sí que ho veig. I, evidentment, jo preferiria una llista unitària
però tampoc no trobo que sigui imprescindible. Vull dir que suposo que això també és una cosa que es pot arreglar, diguem-ne. A mi crec que aniria bé perquè això de les legislatures de dos anys no és el que toca. La lògica hauria de ser que el Parlament tingués capacitat de poder establir un conjunt de pactes aquí que permetés una...
Un desenvolupament d'aquest tema. Ara, dit això, com no sóc el que decideixo, ja sé que hi haurà eleccions anticipades. Perquè no hi hagi eleccions anticipades, hi hauria d'haver un canvi molt més profund de l'estratègia, de la tàctica i de la pràctica que es produeix a la política catalana, que no es produirà perquè tothom està massa posat en el seu carril i, per tant, no es produirà. És més.
Bueno, la setmana passada va haver-hi la conversa aquesta entre Durant i TCC. Sí, però, per exemple, posats a fer xup-xup de rumors, avui mateix, per exemple, em sembla que hi ha un diari que ja publica que el president Mas, un diari digital, que el president Mas ja li ha avançat al moment de moment allò sota vot, o menys sota vot, perquè ho diu aquest, que les eleccions seran el 25 de gener.
Vull dir que hi ha... Vull dir, perquè com la condició per reforçar la participació al nou és que hi hagi eleccions, però tampoc el president pot demostrar que li han imposat el que hi hagi en eleccions, doncs li diu per sota i ho dirà després del dia nou. Però bé, en tot cas, aquestes coses són les coses aquestes de la política, no la política de les coses, que és una cosa diferent, no? Vull dir, són les coses aquestes que es produeixen. Per tant, anirem a eleccions...
Jo crec que anirem a eleccions anticipades perquè la dinàmica que s'ha emprès no dona una altra cosa i en aquest tema la posició del president i de l'entorn polític que porta és la d'intentar fer una llista unitària. El que passa és que és molt difícil fer una llista unitària quan les sensibilitats polítiques i les alternatives concretes, els problemes de la gent concreta són molt diferents.
No veig jo. A la CUP o a iniciativa defensant el mateix que el senyor Bois Ruiz pel tema de sanitat. Per tant, com això no ens ho podrem treure en unes eleccions, jo crec que la lògica és que anem en unes eleccions avançades, el que apunta, unes eleccions avançades, amb una pluralitat d'opcions, i aquí l'única cosa que tinc el dubte és si Esquerra i Convergència... Convergència...
són capaços de trobar un espai d'unió per generar una llista conjunta, però no una unitària de tots els que estan a favor de la consulta. I unió que hauria, llavors? En aquests moments jo crec que... És especular, jo no tinc informació dels d'unió, però em dóna la impressió que es trobarien bastant incòmodes amb aquest tema, per el que han anat dient, o si més no, el senyor Durán. La qual cosa no vol dir que tota unió estigui amb la mateixa. No ho conec, però aquest és un moviment
que es genera dintre de tots els partits, tots, genera tensions, perquè no és un tema pacífic, es genera moltes coses, i dintre de tots els partits, encara que normalment tothom intenta passar-li aquell problema del telatre, a tots els partits genera tensions. Però no cal oblidar que també les tensions es generen perquè l'Estat, el Partit Popular i el Partit Socialista sobre Espanyol a Madrid...
no s'espavilen molt quins cales podrien tirar per evitar tota aquesta tensió. Alguns dels que es fan no agraden, però bueno, uns altres no diuen res. El PSOE planteja una opció i el PP no planteja res. La del PSOE no agrada... La del PSOE no és que no agradi, és que no és creïble. No agrada, no agrada. Vull dir, es descarta, vull dir que estem en una política amb la que si no és el que es planteja... Si no és el que es planteja, no...
diguem-ne, no convenç perquè estem en un procés de mobilització cap a un objectiu. I per tant, acceptar menys ara és difícil. Però aquest objectiu suposo que és raonat, no? Perquè fa molt temps que la cosa dura. És raonable i raonat. És raonable i raonat, sí, sí. Però hi ha altres raons i altres objectius.
raonats i raonables també difícil si acceptem la hipòtesi teòrica que un pot ser raonable i raonat l'altre també pot ser raonable i raonat si no, no i tant, l'altre és raonable i raonat accepto això però jo hi poso una condició que és que seria raonable i raonat si una part dels que defensen l'altre el Partit Popular, com dius tu, no defensa res
Per tant, llavors, la possibilitat de fer alguna cosa que satisfaci mínimament la història d'aquest país. Jo penso que és molt difícil. És el que dona la democràcia quan li dones la majoria amb una determinada opció i no una altra. És a dir, Catalunya ha avançat més en altres èpoques, en altres governs de l'Estat, i quan ha tingut governs del PP, doncs no ha avançat tant. És una opció, és una realitat que es produeix. Com que durant l'elecció en general, i espero que no guanyi el PP, potser llavors serà més fàcil el que sigui.
Perquè, per exemple, una cosa que s'ha d'explorar és, ahir em va impactar molt el que ens ha dit el soce de Touro. És a dir, després del programa que vaig veure, ja sé que haig de contestar per això. Em va impactar molt perquè diu, heu parlat molt, això sí que m'ha impactat, heu parlat molt amb el govern d'Espanya i molt poc amb els espanyols. Ah, sí, sí que ho va dir. Aquesta última frase d'un article que és preciós de dalt a baix, per a mi, clar, això també depèn de les sensibilitats de cadascú,
Crec que està molt ben fet i explica una mica la seva història i tot plegat. Al final acaba amb aquesta frase. Jo crec que això sí que hem fallat. Hem fallat. Com a catalans, eh? Vull dir que el moviment social, inclús l'assemblea i tot això...
Fer veure a Espanya, que només va haver-hi molt interessant també el programa del líder d'Esquerra l'altre dia amb el Salvador. No ho vaig trobar força interessant, difícil, però va anar bé, com a mínim per començar-ho a fer. Això s'hauria d'augmentar. Llavors, ja per anar a la pregunta que ens has fet...
Jo penso que l'important tampoc, com deia la Maria, no és la vista única o no única, perquè a vegades aquest descrèdit de la política es tradueix en dir que els partits sempre busquen guanyar, però és que és la seva feina, però és que els partits tenen uns clients, per entendre'ns, uns clients no està gaire ben dit militants i gent que vota,
No són clients. Bé, gent que vota, que tria aquella opció és perquè tenen unes preferències i les preferències no són les mateixes del Partit Popular que els de Convergència ni que les iniciativa ni que el Partit Socialista o els grups socialistes ara un mica desmantelats. Per tant, és obvi que la gent defensi també el seu partit. També és obvi que Esquerra Republicana, que preveu que guanyaran les eleccions, pugui desitjar ser president de la Generalitat. El que passa és que jo Esquerra li demanaria una cosa.
Esquerra no s'ha cremat amb el govern de la Generalitat, perquè no s'ha cremat, perquè no ha entrat el govern quan ell ho va demanar, quan el Mars li va proposar i ell no va voler,
I últimament, esclar, el Mas li proposa l'últim moment, i esclar, els altres diuen o com sigui, llavors ells s'ofereixen, però llavors no s'arriuen a acord. És a dir, aquí hi ha també una jugada que, clar, potser sí que Esquerra, si reflexionés molt en termes generals, hauria de preferir que el que ha començat el moviment i que ha pagat els costos, jo diria, en vez de fer retallades amb 50 coses, doncs fos el president que porti el país.
en aquest moment, perquè a més no ho ha fet gens malament, des del meu punt de vista, més bé ho ha fet bé. I té un suport ciutadà molt important. I que l'altre vagi de vicepresident en el que vulguis. Creieu que hi haurà, perdó aquest tallo, duel entre tots dos, justament? Jo crec que no. Jo crec que s'acabaran tenint.
D'alguna manera. Si aquí pot haver duels, si després fan dues llistes, llavors, clar, tothom voldrà guanyar les eleccions. Això és d'una evidència i d'una necessitat també absoluta. Sempre hem de tenir en compte que aquestes plebiscitàries ens portaran en un període de temps relativament curt. Perquè, a veure, després d'això de les plebiscitàries començarà una negociació, suposo que amb l'Estat,
declaració d'independència primer o proclamació o el que sigui, això no m'hi fico, però passarà un període de negociació. Per tant, jo crec que les persones que han de presidir o portar aquesta llista o ser els primers d'aquesta llista han de ser molt bons negociadors, han de ser uns bons polítics, han de ser una gent amb molta experiència, perquè si no, no en sortirem.
Per tant, jo més que mirar personatges o coses així, no, jo miraria persones que tinguin experiència i que siguin uns bons polítics i uns bons gestors. I llavors pensem que això és un període relativament curt o llarg, no sé quan serà, però que no és la definitiva. Després ja hi haurà les eleccions corrents i normals, després de passar per un referèndum i una Constitució nova, i llavors a partir d'aquell moment els partits ja cadascú es dedica...
a fer el seu programa i el que ell cregui convenient pel país. Les veuries com unes eleccions plebiscitàries. Només per declarar la independència i només per iniciar una negociació amb Espanya, perquè necessitem aquesta negociació, perquè si no, no tirem endavant. Per tant...
Això és el que s'ha de fer. I, per tant, això ho ha de fer, això que et dic, uns bons gestors, uns bons polítics, perquè no solament és gestionar, sinó que han de ser uns bons polítics i persones amb molta capacitat. Vull dir, això és el que s'ha de mirar en aquesta llista, per mi, eh? Sí, sí, però potser seria bo, ja dintre d'això...
que realment alguns independents, que es diu, que no sé si ningú és independent, però que siguin molt bons gestors, que tinguin una experiència, per exemple, els de la comissió consultiva o l'advocat que presidita, jo no diré noms perquè no és el meu, no ho sé, em semblava que era una persona intel·ligent i que sabia coordinar, però vull dir que potser sí que això donaria una mica...
un aire social que superava, pels que volem d'independència, ara sí que ho reconec, que superava l'estricte cavall dels partits. Exacte, sí. Això sí. Però també tens raó que els líders, per mi els líders són els que s'han guanyat. El paper de líders han de ser de partits polítics. Ens queda un minut i mig, Ranya, no sé si s'haurà sintetitzar. No, a veure, no, jo m'ho miro una mica des de fora, no? Perquè és veritat que... No les veus, les eleccions així.
No, a veure, sí que les veig, perquè veig que el moviment independentista té aquesta necessitat, la resta no, per tant, el moviment independentista té la necessitat de poder trobar una sortida com aquesta. Ara, si ho farà o no, això ja dependrà dels propis membres d'aquest moviment, i per tant, això jo, com no estic dintre ni comparteixo aquesta idea, doncs és evident que tot el respecte, però m'ho miro des de fora,
No, però de totes maneres tampoc t'ho has mirat tant des de fora. És el teu país. No, no, t'ho dic per... Aquesta opció política, perquè defenso una altra, que no passa per la independència. Per tant, m'ho miro des de fora com s'estructura, com s'organitza aquesta part de la societat que vol la independència. La part de la societat que no volem la independència ens ho organitzem d'una altra manera. Jo respecto molt, i el de la tercera via jo veia molt raonable...
en el sentit que, a veure, nosaltres jo crec que com a país tots, els del sí i els del no i tots, sí, és una qüestió de dignitat. És una qüestió de dignitat, perquè ens hem aixecat. Ens seguirem parlant d'aquí 15 dies. No vol dir que els que no estem per independència no plantegem coses d'aquí 15 dies. Moltes gràcies, Josep Maria Majuan, Maria Camp, Josep Maria Ranyer. Tornem d'aquí 15 dies, que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Són les dotze.
Comença el Congrés del debat dels pressupostos generals de l'Estat. L'oposició hi presenta tots esmenes de la totalitat que no prosperaran perquè el PP té majoria absoluta. Defensa els comptes el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. El PSC s'acosta al president Mas i, en canvi, iniciativa al Colla. Miquel Iceta, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, ordena als ajuntaments socialistes que facilitin els locals per anar a votar el 9-N si així els hi demana el govern. Iniciativa exigeix a Artur Mas que posi data per les eleccions abans de la nova consulta.
El Consell General d'Infermeria denuncia incompliments dels protocols, errors de seguretat i falta de material en la lluita contra l'ébola a Espanya. El col·lectiu d'infermeria assegura que els han utilitzat de boca expiatori en la crisi amb acusacions a l'auxiliar sanitària Teresa Romero.
Human Rights Watch acusa Ucraïna d'utilitzar bombes de dispersió contra els rebels pro-russos a l'est del país. L'ONG té proves de l'ús d'aquesta munició indiscriminada en una dotzena de combats a començaments d'octubre que haurien fet almenys 6 morts i desenes de ferits.
La patrulera francesa Total reunirà el seu Consell d'Administració les pròximes hores després de la mort aquesta nit del seu president en un aeroport de Moscou. L'avió en què viatjava Christophe de Margerie ha xocat contra una màquina lleveneu que conduïa un operari que anava begut. Cada cinc minuts mor un menor arreu del món víctima de la violència o denuncia un informe de l'UNICEF que afegeix que la majoria de víctimes són de zones on no hi ha cap guerra.
Catalunya Informació. Titulars d'Esports. El Barça juga avui a les Champions contra l'Àgex d'Amsterdam sense Sergio Busquets, que es baixa per precaució per una contusió al maluc esquerre. Luis Enrique considera que cal deixar el Clàssic al marge i centrar-se en el partit. Joan Laporta i set exdirectius del Barça obligats a avalar amb 3 milions d'euros per cap en el termini de dos mesos. L'execució de la sentència va lligada al que dicti la sentència de l'acció de responsabilitat.
I Òscar Pistorius, sentenciat a un màxim de 5 anys de presó per haver matat la seva parella a trets fa un any i mig. L'exatleta sud-àfricà veu retallada la pena d'homicidi que podia arribar als 15 anys. Temps assolellat, molt càlid. Avui el vent guanyarà força aquesta tarda i bufarà fort o molt fort al vespre a les Terres de Libre, al Pirineu i l'Empordà. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Jus requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, gestit i a través d'empreses o particulars que vulguin llogar els seus pisos per ampliar el parc d'habitatges socials adreçats a persones amb risc d'exclusió.
L'objectiu és aconseguir quatre pisos que s'assumarien als sis habitatges socials públics existents. El preu màxim de lloguer és de 700 euros mensuals i les quotes veïnals per despeses de comunitat van a carreg dels llogaters. Les bases estableixen que l'Ajuntament garantirà el pagament de lloguer en cas d'impagaments durant la durada del contracte. Podeu demanar més informació trucant al consistori al 934804800. El 27 d'octubre, dilluns, s'acaba el termini per presentar els habitatges disponibles.
Els Sant Justencs Olímpics entraran en una conferència avui a l'Ateneu. El periodista Sant Justenc especialitzat en Jocs Olímpics, Joan Manuel Surroca, conduirà una xerrada que porta per títol Olímpics Sant Justencs sobre el moviment olímpic i la seva relació amb Sant Just. L'organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs i s'emmarca en les festes de tardor. Quatre Sant Justencs han estat esportistes d'olímpics des de l'any 48, des dels Jocs d'hivern de Sant Moritz. Són Joan Pol, Manolito García, Teresa Rione i Antonio Parrilla.
La xerrada sobre els Olímpics Sant Justenc serà avui a les 7 de la tarda a la sala Piquet de la Taneu.
I un apunt més per recordar-vos que el Centre d'Estudis Sant Justencs fa una crida als nens i nenes del poble perquè participin del taller de fulles de tardor. Des de fa un parell d'anys, l'entitat organitza aquest taller previ al Sant Juste al carrer perquè els infants elaborin galetes en forma de fulles de tardor. Les galetes que el Centre d'Estudis vol promoure com a postres típiques santjustenques.
Els diners de les vendes es destinaran als nens de l'Hospital Sant Joan de Déu. El tall infantil es farà divendres a les 6 de la tarda a l'Escola Bressol Municipal Marrex. S'han de fer inscripcions prèviament i demà dimecres és l'últim dia per fer-les. Heu de trucar als telèfons 650 66 34 50 o al 93 371 35 76.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes
Fins demà!
A nuestros cuerpos, a nuestro ambiente sigues buscando cualquier momento para esconderte mi buena suerte y volver a verte mi buena suerte. Los caminos pasan, las primaveras, las que recuerdan, los diez minutos de sol y menas, aguas enteras, luchas enteras, letras que son ideas y los mensajes que son promeses de alguna parte de tu cabeza, de alguna parte de lo que piensas. Los cantores bailan y las farolas son chimeneas de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas.
Fins demà!
Si me mientes en peniten que tendrás conmigo de lo que se cuento, no será fácil, que hará más daño y que hará perderte. Pero si miras dentro de lo que somos, pondrás más aire, tendrás el mundo, tendrás el tiempo, tendrás el sueño. Miento y dejar la brisa que nos arrastra hasta las orillas de tus momentos, de mis recuerdos, de tus familias, de tus vecillas. Siglo sin demorar, me tratamos siempre de recorrerte cualquier esquina.
Fins demà!
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes.
Vivo esperando siempre que te me cuentes que estoy adentro de lo que
Just a la fusta. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areeslora.cat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i un quart d'una del migdia. A aquesta hora saludem el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Ai, no em sents bé? No, ara no et sento. Ara sí, ara sí. Ara sí? I he pujat el volum, jo que el tenia en baix, el que hi havia abans que jo. Doncs, per parlar de l'almanac del Cordill, com cada setmana. Això mateix, sí. A veure, què ens explica avui? Comencem pel central, no? Primer, obriré la pàgina per buscar-me. Estem a la setmana del 20. Sí.
Molt bé, doncs... 20 d'octubre. 20 d'octubre, efectivament. Aquesta setmana el centural comencem com normalment comencem pel centural, però bé, si reconeixem aquells noms d'amics que després ens oblidem sempre de felicitar. I, per exemple, Santa Irena, Sant Aureli i Sant Artemi. Irena, ho coneixem? Sí, i tant. Molt bé. I Aureli.
No, jo no en conec cap. Tu? No, de nom... Vull dir, gent que és d'Aureli, però no... No, allò, un amic per felicitar-lo. No, d'Aureli no en recordo. Úrsula, Griselda, Salina i Constança. Aquests són els d'avui dimarts.
Repeteixo, Úrsula, que en coneixem, Griselda, jo no, Salina, tampoc, Constança, doncs mira, tampoc, però són noms... Difícils, aquests. Sí, una miqueta, és veritat. Demà tenia que el Santa Salomé, Nunila i el Lòdia...
Una mica difícil, eh? Sí, eh? És una setmana complicada, aquesta d'octubre. N'estan, eh? A nivell de Sant Joan. Ens hem ordint gaires amics per felicitar, com amics. No, no, mira. Perquè de moment surten moltes noies, no? Demà dijous, vull dir dijous, Sant Germà, Sant Ver i Santa Oda. Oda. Oda. O-D-A. Oda. Que és curiós. I Ver és B-E-R.
I Germà. De Germà, doncs, en podem conèixer alguns, si més no duides. Germà Bel, sona. Sí, i tant.
I divendres, Sant Martirià, Santa Duna, Sant Antoni Maria Claret. Antoni Maria Claret, almenys nosaltres tenim un carrer aquí, Sant Just, que és Sant Antoni Maria Claret. I Sant Martirià i Santa Duna. Duna, eh? Duna. És curiós, és que els noms que surten en aquest calendari del Cordill són realment curiosos i poc coneguts, molts tills, eh? I dissabte, Mare de Déu del Cullell i de la Bonanova, Sant Bernat, Sant Crispí i Santa Daria.
Doncs mira, Bernat, potser en coneixem algun Bernat. Sí, és habitual, no? Sí, Bernats n'hi ha més, eh? Sí, m'agrada molt Bernat, mira. Mira, està bé. Hi ha el Bernat Metge. Sí, també, també. Però és molt habitual, el Bernat com a nom, no? No n'hi ha masses, eh? Sí, tant. Però és bonic. N'hi ha molts, resum de la meva generació, però sí, llavors. Però ara n'hi ha moltíssims. Parlem de generacions distants.
Ara n'hi ha molts, n'hi ha molts, sí, sí. I diumenge és la Fira de la Castanya a Viladrau, que és una festa que val la pena d'assistir-hi, Sant Llucià, Sant Avarist, Sant Marcià i Sant Rústic.
Aquest dia és tot d'homes, si t'hi fixes. Hi ha dies que són santes i hi ha dies que són sants, com aquest. Doncs mira. Llucià, Avarist, Marcià, el 26 diumenge. Repeteixo, Llucià, Avarist, Marcià i Rústic.
Mira. Molt bé. Aviam, què ens diu, per exemple, aquesta pàgina del calendari del Cordill? Diu, quan comencem un hort no ens hem de preocupar pels paràsits i animalons? No. Diu, no, depèn de l'hort, suposo. Són naturals. Diu, en un hort petit els animalons es controlen fàcilment. Diu, no ens n'hem de preocupar perquè es controlen fàcilment.
A vegades, fins i tot amb la mà, es poden treure. Depèn dels animalons que es tracti, no? Si hi entra un senglar... Clar, això també suposo que... És diferent. No, m'imagino que són els que es posen a les plantes, però clar, a les formigues i tot això... Les formigues i... Fa una mica de mandra. Una mica. Diu, a la família tothom hi té espai i tothom ha de tenir-hi un paper.
Petits i grans han de compartir tasques i neguits. Els nens també. Però això amb l'hort o en general? Això és a part, és a la vida. Això és la vida. Això és la vida familiar. Especificarem cada tram d'aquest perquè no ens confonguem que els nens han de treballar a l'hort, que sí que és veritat, però no és aquest el cas. Repeteixo, a la família tothom hi té espai i tothom ha de tenir un paper.
Petits i grans han de compartir tasques i neguits. Els nens també. A la família tothom s'hi ha de sentir integrat i estimat. Vol dir que nen per a taula, també, vull dir que o treu les escombraries. Tothom ha de col·laborar amb tots els aspectes. Alguna cosa o altra s'ha de fer. La família, sí, esclar que sí.
Passo de tema. Me'n vaig a les Cigonyes. Ah, per què? Perquè ho diu aquí. Les Cigonyes de la plana de Lleida van deixar d'emigrar fa una vintena d'anys. Ara es queden tot l'any al Segrià.
Potser perquè l'hivern no és tan dur i també perquè hi troben més aliment. És bastant corrent, eh?, veure ja els nius de cigonyes. És molt curiós si una obra dura força temps, que en la grua t'hi trobes els nius de cigonyes que es van grotxant, com aquell que, mira, deu abraçar a la cigonya petita, no? És una cosa molt curiosa, els que hi visio a les grues de les obres. Aviam, ara fa un verset d'aquells que diu, aquí dalt de la muntanya tot on ve de Déu i tinc...
Les roses de 4 en 4 i els clavells de 5 en 5. Ho havia sentit mai, això? No, està bé, m'agrada. Aquest de jovenet ja l'anava sentint. Aquí dalt de la muntanya tot un bé de Déu i tinc. Les roses de 4 en 4 i els clavells de 5 en 5. Crec que inclús té una mica de melodia. Es pot fer una cançó, no? Sí, pot ser una cançoneta, sí.
Diu, les coses més importants no són coses. És un proverbi xinès. Molt bé. Les coses importants no són coses. No són coses. Està bé. Sí, té la seva gràcia. I acabem. Diu, balada de l'UART, el mariner.
Un popular poema de Josep Maria de Sagarra descriu la vida i la mort del vell luart, fumador de pipa, bebedor, jugador de cartes i contador d'històries de sirenes. I diu, més sec que un boll, més pobre que una rata, entre els ciulets i les cançons s'esbuny. Si el cor de les misèries li estripa, amb un traguet ja ha posat oli en llum. Cridaire, mentider i home de bé, luart el mariner.
Això ho trobem a l'Almanac del Cordill. Sí, senyora. En aquesta pàgina que es correspon del 20 al 26 d'octubre. Com que la setmana passada no vàrem parlar de la frase, potser ara no en som gaire... Però després vaig ser conscient a l'arribar a casa. És veritat, jo també hi vaig pensar, que estrany. Què ha passat aquí, eh?
Que estrany, sí. Sí, però mira, va anar així, no? Sí. I, doncs, per exemple, intento portar-les breus, perquè potser s'entenen més de vegades o són més concises. Mira, sí, sempre et queda més, no?, així en format titular. Sí, i és més fàcil de reproduir-les després de la pissarra.
Exacte, es veuen allà directament. I quina portes avui? En porto tres. Ah, haurem de triar. Sí, haurem de triar. Ja que no ho vam fer la setmana passada, triem. I si ho convé, triem dues per compensar. Molt bé. Diu, malfia't de la història, somnia-la i refes-la.
Està bé. No està malament, eh? Això és del Joan Oribell per a quart, eh? Està bé. Que el senyor sabia també el que feia. Sí. En repeteixo. Malfia't de la història. Somia-la i refes-la. Aquesta és una. L'altra diu... La naturalesa de l'home és malvada. La bondat és cultura adquirida. Durilla, eh? És dura, aquesta frase, per mi, eh? Que diu... La naturalesa de l'home és malvada. Sí, no hi estic de tot d'acord, crec. I la bondat és cultura adquirida. Això ho diu la Simone de Beauvoir.
i ens queda l'última encara no em diguis que és mentida que el sol es banya al mar aquí és poesia ara anava aquí que normalment fem cosa molt prosaica i poca poesia no ens arriba gaire però en aquest sentit és bonic el Frio Formosa escriu aquesta frase no em diguis que és mentida que el sol es banya al mar
Tu amb quina et quedes? Aquesta m'agrada molt, perquè a més trenquem una mica el que et deia. Tenim poca poesia. I per tant tindrem un dia així poètic, una setmana poètica aquí a la ràdio. Està bé. Perfecte. Molt bé, Pep, moltes gràcies i fins dimarts que ve. Que vagi bé i bon dia.
De seguida parlem de cultura, de les festes de tardor farem entrevista amb el regidor Sergi Seguí i abans de fer-ho el que fem és posar-nos en un punt musical amb la Russian Red i aquest Casper del seu agent Cooper, el disc que ha tret aquest any.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
And all the girls are doing fine Cause they have trust No need to pray for all their lives But all their people seem to worry We feel sorry for our time And only I stepped away I could be sleeping by your side Your side Oh, your side Is home to me
Fins demà!
Oh, you shook me. Oh, you fooled me. Oh, you shook me. You still fooled me.
There was one and there were two. Then I probably lost a count.
Dos minuts i dos quarts del migdia, aquesta hora el que fem és parlar de les festes de tardor, i per això saludem el regidor de Cultura de Sant Jus, Sergi Seguí, molt bon dia. Hola, bon dia. Unes festes que van arrencar, de fet, el cap de setmana passat, i el cap de setmana que ve concentren la majoria d'actes, però, Déu-n'hi-do, tenim una setmana molt intensa, també. Sí, sí, hi ha una setmana bastant plena d'activitats, al final ha sortit una activitat, o a vegades més d'una activitat per dia.
Aquestes, de tota manera, com dèiem, el principal o l'eix més destacat acostuma a ser el cap de setmana que ve, tant dissabte com diumenge, especialment amb el Sant Just al carrer. Suposo que tu, com a regidor de cultura, no sé si pots ser-hi a tot arreu.
M'agradaria, m'agradaria... Farem l'esforç, eh? Però no, m'asseguro que puguem. Suposo que hi ha coses... Clar, clar, que unes coses també es deuen ser alhora, hi ha aquestes coses que passen, no? Sí, hi ha coses que coincideixen i llavors, com que encara no tinc el do de dividir-me en dos, doncs no puc ser-hi, però sí que intentaré ser la majoria. Els dies més complicats, més complicats en el sentit que hi ha molta activitat i que ens fa complicat pel Regió de Cultura poder ser a tot arreu, són com deies dissabte i diumenge, que és una
la majoria d'activitat. Diumenge, com sempre, intentarem fer una cosa per tots els carrers, per veure les parades, però al mateix temps també està a la teva pròpia parada, perquè als partits muntarem carpa, i el dissabte intentarem ser a tot arreu també, però es farà difícil ser al davant del mercat amb el centre d'estudis, però al mateix temps ser a Mas Lluí perquè hi ha activitat tot el dia, i a la nit als concerts,
i a banda seran dies molt llargs, evidentment. Clar, no, està bé perquè es continua mantenint una mica aquesta idea també que hi puguin participar entitats bastant diferents, no? Ara deies, per exemple, el cas que hi hagi coses des del centre d'estudis, concerts més pel públic jove, conferències aquesta setmana, també el tema de Mas Lluís, és a dir, que la gent se sent seva també a la festa de tardor, no? Molta gent diferent. L'idea és que les festes populars de Sant Jus tornin a ser això, festes populars. Crec que amb la festa major...
S'ha aconseguit des de fa uns anys i ho estem mantenint. I en festes de tardor encara ens falta una petita empenta. Sí que és veritat que nosaltres intentem des de l'Ajuntament que tothom s'hi senti implicat, que tothom s'hi senti representat i que a més a més tothom tingui alguna cosa, tingui alguna oferta que li cridi l'atenció. I en aquest sentit, evidentment, també intentem aplicar el màxim d'entitats possibles perquè tothom tingui el seu lloc.
De cara a l'any vinent havíem pensat fer un petit canvi de format, concentrar les activitats dijous, divendres, dissabte i diumenge, intentar que hi hagués un tret de sortida de les festes de tardor, que fos una mena de pregó o una cosa similar, i cloure-ho amb festa amb Sant Jus al carrer, i no tenir-ho, diguem-ne, dispersat tota una setmana, una setmana i mitja. Intentar concentrar...
en quatre dies per tenir més aquesta sensació que comença la festa de tardor d'alguna manera. I estan d'acord les entitats? N'heu parlat? Ho vam proposar en un Consell de Cultura l'últim que vam fer i en principi tothom ho veia bé, tothom veia bé de com a mínim que hi hagués un dia que diguessis aquest dia i amb aquest acte comencen les festes de tardor, ens les sentim nostres i el poble sap que estem de festa.
perquè si no el que ens passava és que sí, hi ha un programa, hi ha unes activitats dins del programa, però la gent del carrer no acaba d'esperar quan comença la festa de tardor. Per la gent, la festa de tardor és Sant Jus al carrer, perquè és el dia que tothom surt i que tothom passeja. I el que intentem fer sempre d'allargar aquest dia, doncs és evident que no estem sortint bé i per tant caldrà fer un plantejament i un petit canvi.
Evidentment, aquests canvis es proposen al Consell de Cultura, que és on ja representa la majoria d'entitats i de gent del món cultural de Sant Just, i no es va veure malament, per tant, tirarem cap a aquesta línia. Per tant, la idea és que tota la gent que surt al carrer diumenge surti al carrer també o a fer activitats els altres dies, no? Exacte. Aquesta és la idea, que durant quatre dies sapiguem que hi ha festa i que, per tant, si hi ha festa hi ha gent al carrer.
Clar, d'alguna manera, abans deies al principi que sí que s'ha fet un canvi amb la festa major, amb la festa que es fa a principis d'agost. En el cas de festes de tardor, potser fins ara no hi ha aquesta necessitat, potser, de marcar aquest canvi, perquè ja funcionava molt bé, per exemple, el Sant Just al carrer o els concerts del dissabte, no? Sí, és evident que aquestes dues activitats funcionen molt bé. És evident que el dissabte anterior de Sant Just al carrer han anat creixent i han anat passant coses, sobretot barri de Maslluí, que des de fa dos o tres anys s'ha animat a fer tot un dia d'activitats,
coincideixen amb els concerts el dissabte a la nit. Vull dir que dissabte i diumenge són dos dies que funcionen molt i molt bé, però necessitem fer alguna cosa amb la resta, diguem-ne. I això és el que estem intentant fer, seguint els mateixos paràmetres que fèiem amb festes de tardor. Tot i així, hem d'admetre, hem de dir i hem de constatar que en els últims anys ha fet un canvi la festa de tardor, perquè des del Consell de Cultura i des de les entitats culturals
Fem unes trobades per organitzar-nos, per coordinar-nos, per intentar que el calendari concedeixin el menor tipus de coses possibles, per intentar que hi hagi sinèrgies entre entitats, que hi hagi col·laboracions. I això ha funcionat. El que hem d'anar fent és anar evolucionant i anar fent passes per acabar obtenint una festa popular com cal. Quina és la principal virtut de les festes de tardor de Sant Just?
Jo crec que la tradició, jo crec que aquest caràcter popular en el sentit que és una festa que organitza la gent. Sobretot pensant en Sant Jus al carrer. Sant Jus al carrer, si ho penses bé, des de l'ajutament perquè ho organitzem, ho coordinem i perquè assignem els espais, diguem-ne. Però l'essència és que la gent baixi una taula i una cadira i posi coses allà al carrer. És el més bàsic i el més senzill que hi ha al món.
I a partir d'aquí el poble surt a xafardejar, a fer una volta, a veure tothom, a ajudar els alumnes de sisè dels centres educatius que busquen finançament pels seus viatges. Jo crec que no hi ha res més maco que això. I crec que aquesta és l'essència que caldria destacar, vaja. I el que li faltaria, per tant, és el que deies abans, aquesta concentració una mica que hi hagi més consciència que aquest dia comença la festa. Sí.
Exacte, això és el que busquem. No ho hem seguit en aquests 3 anys i mig, 4 anys, però la idea és posar això una cosa tan senzilla com fer un pregó, com fer un tret de sortida. Doncs provarem amb això a veure què es fa. Com es fa al mes d'agost, no? Exacte. I en principi es començar a treballar per fer-ho l'any que ve o encara s'ha de madurar una mica més tot plegat? En principi ja hi hem començat a pensar, com que aquesta edició ja la tenim tancada fa dies i l'únic que hem fet ara ha sigut
recollir les peticions de paradetes per Sant Just al carrer i avui em consta que les ajuntaments estan treballant en distribuir-ho.
doncs ja estem pensant en com millorar-ho de cara a l'any que ve. Evidentment, quan acabi. Si és aquest any, doncs asseurem, mirarem que ha sortit bé, que ha sortit malament i començarem a treballar per les de l'any vinent. Clar. Molt bé, doncs n'anirem parlant. En tot cas, recordem que aquests dies ja està activa aquesta festa de tardor, sobretot amb molts actes de cara al cap de setmana. Hi ha moltes coses. Hi ha alguna cosa que diguis, això no us ho podeu perdre? Sé que sempre és difícil, eh? Però alguna cosa o no? Sí, sí que m'agradaria destacar una cosa.
M'agradaria destacar una activitat que es farà dissabte, al matí i a la tarda, que són aquestes portes dels diferents tallers creatius que hi ha a Sant Just. Això és una iniciativa privada, però que ens van venir a explicar a l'Ajuntament, ens va semblar fantàstic, és una iniciativa d'un parell de persones que va néixer amb una petita idea d'omplir locals buits, mobiliàries i de més,
per donar-los un altre aire, per obrir-los a cara a la ciutadania, ni que sigui un dia a l'any. I a partir d'aquí han anat creixent i ells han anat posant en contacte a través de la nostra i han anat fent de mitjans. S'han anat posant en contacte amb d'altres espais creatius, en el títol de la Carme Malaret, per exemple, perquè s'assumessin en aquest dia. I a mi em sembla que pot ser molt interessant dissabte d'11 a 2 o de 5 a 8, passejar per Sant Just,
i veure aquests espais oberts, veure els plens de cultura, plens d'art... I pot ser interessant. Crec que és una iniciativa que té molt de recursos, que pot ser molt interessant anar-la treballant, i que, a més a més, això és una idea de dues persones que se'ls va acudir com poder donar vida en aquests espais buits i cercats, i que, com a mínim, durant un dia tinguessin un altre aire i la gent s'hi fes amb uns altres ulls, ens va semblar molt interessant, i crec que això...
pot ser atractiu i pot tenir recorregut d'aquí uns anys. Perfecte, doncs les coses noves sempre s'han d'explicar més perquè costa més d'arrencar també una mica, no? I tant, tot el nou cal explicar-ho bé perquè la gent s'animi. Jo crec que de veritat pot ser molt interessant i a més a més s'editaran uns petits plànols perquè tothom vegi on està col·locat cada espai i pugui fer una ruta i pugui resseguir-los. Jo crec que pot ser
I després, evidentment, els centros del carrer, com que no cal dir-ho, ja és fàcil que tothom surti. Evidentment, aquí ja no animo a ningú a sortir, però la gent ja surt de per si, diguem-ne, però simplement recordar que és diumenge 26 d'octubre, que ningú es despisti, i a més a més recordar que la nit de dissabte o diumenge es canvia l'hora, i que per tant ningú vingui als 12 o a les 11, que es posin els rellotges a l'hora.
Exacte, cada any passa, cada any a algú li passa aquesta confusió, perquè sempre és l'últim d'octubre, sempre coincideix pràcticament amb les festes de tarda de Sant Just. Doncs avui n'hem volgut parlar amb el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Moltes gràcies, Sergi. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies, bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Dos quarts i mig d'una del migdia. De seguida parlem en clau jurídica, com sempre amb la Sílvia Mas Mitjà, com que de dimarts avui ens vol parlar de qüestions vinculades amb mossegades de gossos, sempre evidentment des del punt de vista del dret, de seguida després de la publicitat.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La informació més propera al Just a la Fusta.
Tres minuts i tres quarts d'una.
Aquesta hora saludem la Sílvia Mas Mitjà. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Advocada amb despatx del carrer Montanya número 2 d'aquí Sant Just per parlar cada dimarts d'alguna qüestió vinculada amb el món del dret, amb el món jurídic. I avui ens vols parlar d'alguna cosa que de vegades pot passar i segurament no sabem què hem de fer com actuar en clau jurídica, que és quan em mossega un gos. M'ha sorprès que m'has proposat el tema, però m'ha sentat molt interessant també.
És que precisament avui una clienta em demanava assessoraments sobre això i he pensat, ostres, mira quin tema més curiós per tractar també a la ràdio perquè qualsevol dia anem passejant i ens pot passar perquè molta gent té gossos. Home, en principi qualsevol dia tampoc perquè...
La majoria de gossos no mosseguen. No. O què? Ho dic perquè a mi em fan por a vegades els gossos i si penso que m'han de mossegar ja... Complicat. Jo també tinc molta confiança i m'agraden molt els gossos i sempre poso la mà i no m'ha passat mai res, toquem fusta.
Però no només pot ser una mossegada, pot ser... Bé, els seus pares tenen una gossa que li dona per donar salts i brincar i imagina que agafa una persona gran, se li puja a sobre i la tira al terra. No és una mossegada, però això pot derivar en unes lesions de la persona que han sigut produïdes perquè un gos l'ha tirat al terra. Vull dir, quan diem mossegades, també volem dir tot en general, no? Qualsevol...
fet o qualsevol... És que, clar, moltes vegades no és un atac, perquè a vegades volen jugar, no? Però què passa si després, derivat d'això, doncs caiem al terra i tenim unes lesions. Doncs, bueno, a veure, en el cas dels gossos que mosseguen, evidentment,
primer de tot s'ha de complir la normativa tots els municipis la tenen i és de portar-ho lligat i gossos segons quines races han de portar el bozal i evidentment amb això amb aquestes mesures preventives és molt difícil que et puguin mossegar però tot i així si aquella persona el porta suelto o el porta lligat però no porta el corresponent bozal doncs bueno
En el cas que passés, com a vegades passen, i normalment al despatx sí que solem tenir cosetes d'aquestes. Sembla que no és habitual, però sí que es dona. O, per exemple, a l'estiu, no? Estava pensant jo a la platja i a l'estiu. A la platja, moltes vegades, a la temporada, quan jo no és estiu, molta gent se'n va passejar a la platja i els deixa allà sueltos perquè corrin i es campin i tal. Doncs, bueno, es poden donar casos, no?, en aquesta situació. I què hem de fer, llavors, si passen?
Si passa, identifica sobretot el propietari. Perquè, clar, aquell gos... Bueno, en principi, clar, no s'escaparà tampoc el propietari, no? Vull dir que una cosa així... Bueno, també passa que... Pot haver-hi conflictes, no? Sí, fan mitja volta, marxen i, clar, si no tens el nom cognoms i li adreça, clar, el que s'ha de fer és posar una denúncia.
jo recomano sempre potser anar als Mossos d'Esquadra o anar al jutjat de guàrdia del lloc on s'hagin produït aquests fets llavors què passa? que tota la denúncia és identificar alguna persona perquè aquella persona és la que es farà responsable dels actes del seu animal parlem de gossos i podríem parlar de nosaltres animals clar, si no identifiquem la persona el que diem qui respondrà d'això? impossible, amb la qual cosa el primer important en el moment dels fets
identificar aquella persona. Normalment la gent, si té sentit comú, doncs ja se presta a mirar el que sigui, perquè a vegades no és que et causi lesions, és que t'ha fet una mossegada o amb les ungles o el que sigui t'ha pogut fer algú al vestit, a la roba.
Clar, allò no són lesions, són uns danys. Si jo porto un bolso que m'ha costat tant i me l'ha trencat, doncs bueno, que m'ho paguin. Llavors, a vegades, aquella persona ja dona les seves dades i s'intenta arribar a un acord amistós extrajudicial, no? Trucant-se i tal, doncs mira, jo et pago això, el que sigui...
Però si aquella persona després no contesta mai, no se sap res d'aquella persona o el que sigui, llavors posa la denúncia. I posar la denúncia no ha passat un any. Com a màxim, el mes o dos mesos següents estaria bé posar-la. Perquè si no, clar, com després també, en el cas que quan tu poses la denúncia, allò després hi haurà un judici.
Si jo, per exemple, tinc una mossegada o una esgarrapada d'avui i poso la denúncia d'aquí a un mes, pot ser que el nexe causal no pugui justificar el dia del judici. Perquè en un mes em poden passar moltes coses i em pot passar en una altra situació i en un altre animal o sense que hi hagi un animal pel mig. Llavors és important que el mateix dia, fins i tot, anem a posar la denúncia. Si hi ha lesions, evidentment, també amb el metge, un informe mèdic i ajuntar-ho juntament amb la denúncia. D'acord.
Llavors, aquelles lesions es valoraran. Això és més o menys com un accident de trànsit. Després, judicialment, el que es fa és, aquella persona, segons l'alcance on puguin arribar aquelles lesions, per cada dia que, per exemple, ha pogut estar de baixa, cada dia se li computarà un valor per una indemnització.
Una cosa són els d'anys, imagina't. La camisa que val 60 euros, per una banda. Però jo he estat una setmana de baixa mèdica, i ho tinc justificat amb els informes mèdics, després això, que faran 6 dies o 7 dies, a 30 euros al dia, tanto. O, depèn, si és més greu, doncs 50 euros al dia seran. I això és una indemnització que és de responsabilitat civil.
El que diem, els animals evidentment no poden respondre d'això, són els seus dueños, amb la qual cosa l'amo respondrà de l'indemnització civil, tant si hi ha danys o lesions, més la multa que li pugui correspondre, perquè clar, se suposa que si anava lligat i anava amb tot correcte, doncs potser la multa...
no hi hauria... s'hauria de discutir. Podria llorar-se'n. Però, clar, si el portava suelto, llavors aquí hi ha hagut... Llavors és més difícil, no? Hi ha intervenen més factors. Per tant, clar, suposo que també depèn molt, per tant, en aquest cas sempre, però de cada cas específic, de cada història, com hagi passat o com s'expliqui la situació, no? Exacte. L'important és...
Tenir-ho el mateix dia que passen els fets no és el mateix denunciar-ho aquell dia que més tard. Això ja fa canviar tot el curs del procediment. Després, tenim bon assessorament perquè, clar, aquella denúncia després se li ha d'ajuntar l'informe mèdic. Si aquella persona no va al metge...
doncs llavors també anem cojos. I després, un cop està d'entra del jutjat, si el jutge mateix no ho demana, doncs que el propi advocat sigui qui digui que el metge forense ha de visitar aquella persona, perquè al final de tot el metge forense és qui farà l'informe amb la valoració de les lesions, que no vol dir que el metge forense el tracti com a pacient,
Perquè el que diem, per què és important l'informe mèdic previ? Perquè el metge forense, quan li arriba al jutge, potser han passat sis mesos o un any i aquelles lesions ja no existeixen. Però es basa en l'informe d'urgències que tu tens aquell dia. Clar, clar.
Llavors, s'ha de mirar tot, s'ha de mirar també, a la denúncia especificar molt bé quina raça de gos es tracta, com anava, si anava lligat, no anava lligat, les dades de la persona que és responsable d'aquell gos. Tot una mica, i sobretot el lloc, perquè el lloc determinarà també la competència del jutjat.
Semblen cosetes, que no li donen importància, però després, en el procediment judicial... Tot suma. Sí. És veritat, que això no entenem... Sobretot, suposo que el més important, per tant, és tenir en compte, en moment que passi qualsevol cosa, que hem de tenir la màxima informació possible, no? Exactament, perquè moltes vegades, i jo m'ha passat a mi fent un cafè amb alguna amiga, m'ha comentat, doncs fa dos mesos, saps què va passar? Un gos va atacar la seva gossa.
Això també s'ha de mirar, clar. Clar, o sigui, seria un altre cas. Vull dir, potser amb els humans no passaria tant, però entre gossos, jugant, doncs mira, imagina't. I jo per separar-los, a més amb aquesta amiga li va passar això, que separant li va fer una esgarrapada també a la caçadora, tenia una taxana o alguna cosa així. Però clar, li vaig preguntar, i quan va ser això? No, fa tres mesos. Clar, jo no serveig, no?
No, si tinc el telèfon de la persona, però clar, encara no m'ha dit res. Ja s'arriba massa tard, no? Per tant, també és important tenir en compte que com més ràpid s'actui, més resultats es poden tenir, no? Exactament. Sí, perquè deixar-ho córrer després ja donar-li la volta és molt complicat. És massa tard segurament, no? Exacte. Això pot passar en qualsevol cas, en una accidenta és evident que també, no? Exactament, exactament. Per això...
M'ha semblat important tractar el tema perquè potser com que no l'escoltem o no ens ha passat o potser no tenim alguna cosa propera que li hagi passat, si algun dia ens passés això, moltes vegades com que no saps per on anar, doncs dius que és igual, ja està.
i una indemnització i més que res perquè si és una raça perillosa imagina't que agafa un bebè o un nen i el mal és molt més gran doncs també això s'ha de tenir molt de compte Molt bé Sílvia, doncs avui hem descobert una mica més com funciona aquesta part del dret quan passa alguna cosa amb algun accident amb algun animal, moltes gràcies i tornem dimarts que ve més coses A vosaltres Que vagi bé, bon dia
I arribats a aquest punt, tanquem ja el Just a la Fusta d'avui dimarts 21 d'octubre. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat de l'Espai No Place, que s'inaugura demà a Sant Just, on hem parlat amb la Cristina Saneuja, també amb la Ruth Sòria i amb un altre dels artistes que hi participa, amb el Lluís.
Hem fet tertúlia d'actualitat política amb la Maria Camps, en Josep Maria Majoan i en Josep Maria Ranyer, i en aquesta última hora hem parlat del Manac del Cordill, amb en Pep Quintana, també hem entrevistat el Regidor de Cultura, Sergi Seguí, per parlar de les festes de tardor, i ara mateix, com la sentim, hem parlat amb l'advocada Sílvia Masmitjà de la secció jurídica.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses com cada dia, de 10 a 1 del migdia, per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. De seguida arriba l'Andrea Bueno amb els serveis informatius, amb el Sant Just Notícies Edició Migdia. Res més, que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert Sintonitzes l'àdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
I have borrowed all my lonesome life And I can't, no I can't get through The borrower's debt is the only regret of my use
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Ajuntament de Sant Jus requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars, per ampliar el parc d'habitatge socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 21 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Dimecres es presenta a Sant Just el col·lectiu No Play. És un grup de deu artistes que exposen les seves obres en locals que el cedeixen de forma voluntària. És el primer cop que exposen a Sant Just com a col·lectiu.
Parlarem també d'activitats de festes de tardor, com ara de la conferència dels Sant Justencs Olímpics aquesta tarda. El periodista Sant Justenca, expert en Jocs Olímpics, Joan Manuel Surroca, parlarà a l'Ateneu del moviment olímpic i de la seva relació amb Sant Just. I un dia més parlarem de l'actriu Sant Justenca Clara Segura, que està nominada als Premis Butaques. Segura està nominada com a millor actriu teatral per l'obra La Rosa Tatuada. Es pot votar al web premisbutaca.cat.
Bon dia. L'Ajuntament de Sant Jus requereix pisos privats per incrementar el parc d'habitatge de lloguer social. El consistori demana la col·laboració del mercat immobiliari privat, ja sigui a través d'empreses o de particulars, que vulguin llogar els seus pisos per ampliar el parc d'habitatge socials adreçats a persones amb risc d'exclusió. L'objectiu és aconseguir quatre pisos que s'assumirien als sis habitatges socials públics existents. Sant Jus Notícies.
Fins ara els immobles eren de propietat pública a través de Promunça o del Departament d'Habitatge de la Generalitat i ara es busca la cooperació del sector privat. El preu màxim del lloguer és de 700 euros mensuals i les quotes veïnals per despeses de comunitat van a càrrec dels llogaters.
Una comissió analitzarà els habitatges que s'ofereixin i es tindran en compte factors com la proximitat a centres educatius, la proposta de renda, el nombre d'habitacions i la superfície, entre d'altres. Les bases estableixen que l'Ajuntament de Sant Jus garantirà el pagament de lloguer en cas d'impagaments durant la durada del contracte.
A més, els propietaris podran beneficiar-se d'una subvenció de l'híbit del 50% de l'immoble corresponent. Podeu demanar més informació trucant a l'Ajuntament al 93 480 4800. Dilluns 27 d'octubre s'acaba el termini per presentar els habitatges disponibles. Sant Just Notícies
Ara passant tres minuts i mig de la una del migdia i parlem d'altres qüestions que us hem avançat en titulars, en clau cultural. Dama dimecres es presenta Sant Just al col·lectiu No Place. Es tracta d'un grup de deu artistes que exposen les seves obres en locals que els deixen de forma voluntària. És el primer cop que exposen a Sant Just com a col·lectiu. A partir de dimecres, durant quatre dies, mostraran les seves obres a tres locals de Sant Just, anomenats espais No Place. Sant Just Notícies.
Una de les creadores del col·lectiu, Cristina Saneuja, va tenir la idea d'aprofitar els locals buits que hi ha a Barcelona per muntar exposicions a artistes novells. D'aquesta manera podrien donar a conèixer les seves obres. Cristina Saneuja n'ha parlat al Just a la Fusta. La idea del Nou Place va sorgir fa ja uns anys, arrel de veure tants locals buits.
I jo estava estudiant història de l'art i començava a fer una assignatura de lliure elecció a Belles Arts. I aleshores se'm va acudir de dir, bueno, per què no omplim tots aquests locals buits amb artistes joves per poder fer-los de plataforma. I vaig pensar que estaria bé que la gent hi col·laborés durant quatre dies i s'adís al local de manera solidària per fer de plataforma amb aquests artistes joves.
Els artistes que formen part del projecte i que exposaran les seves obres a Sant Just a partir de demà dimecres seran Nil Labot, Doni Abreu, Juan de Jesús Gutiérrez, Olga Álvarez, Josep Plaza, Janira Romero, Ignasi Clemares, Quim Uriols, Toni Molins i Cristina Moreno. A banda de mostrar les seves obres de forma individual als espais No Place, també els utilitzen per col·laborar entre ells. Sentim de nou Cristina Sanauja.
Els artistes, el Nil Nebot i el Quim Oriol, han decidit fer un grafiti en un dels locals, que això és molt maco perquè és una obra feta entre