i fins i tot hi ha hagut algun moment que ha plogut. Ho recordem que l'Ajuntament de Lleida ha activat el pla especial per nevades i s'ha convocat el Comitè d'Emergències ara a les 10. Hi ha carreteres tallades a Ponent per culpa de la neu. És el cas de l'autopista, la P2 Soses, l'autovia també tallada per a camions a Tàrrega, la Nacional 240 restringida per als camions, la C12 tallada a llarg de Cants i moltes carreteres locals amb problemes. També s'ha suspès totalment, com deies, el transport escolar
a 4 comarques, la Segarra, les Garrigues, el Segrià, el Pla d'Urgell, i només una línia, la Noguera, i a l'Urgell se n'han tancat 11 de les 15 que hi ha. I al Solsonès, 4 escoles també estan tancades. Com passa sempre en aquestes ocasions, al Pirineu no neva o neva poc i no hi ha problemes seriosos. El 7 d'11, 112 està rebent un munt de trucades pel temporal de neu, la majoria per incidències viàries.
I entre el Baix Penedès, l'alt camp, al coll de Santa Cristina, hi ha un bon gruix de neu que ha frenat tant el trànsit de vehicles particulars com també el pas de les màquines llevaneus. Cosa que pot dificultar les coses en les pròximes hores. Anem cap allà, Manel Sastre, bon dia.
Hola, bon dia. Aquí, a 410 metres d'alçada, hi ha més de 10 centímetres de neu ara mateix i alguna dificultat per arribar, tot i que en aquests moments ha passat una màquina a lleve neu per fer-ho una mica més fàcil. El trànsit continua obert. Neva feblement, però l'estampa és de muntanyes i vinyes totalment blanques i alguns curiosos que han pujat fins aquí.
per fer-se algunes fotos. Al Baix Penedès, en general, no hi ha excessius problemes a les cotes més baixes, tret, això sí, de l'AP7 tallada entre el Vendrell i Martorell, i a la N340, entre l'Harbós i Vilafranca, on es circula molt lentament per acumulació de neu. La neu també s'ha arribat a veure fins ara a cotes molt baixes, fins i tot a Randemar, i on hi ha més problemes és a partir dels 100 metres d'altura i fins a la zona on estem nosaltres d'uns 400. Manel Sasta, Catalunya Ràdio, Coll de Santa Cristina.
I a la demarcació de Tarragona s'ha suspès el transport escolar en 5 comarques. Tarragona, Carme, Casanyes. Hola, bon dia. Doncs s'ha suspès concretament en les comarques del Priorat, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, Terra Alta i Ribera d'Ebre, com dèiem. A l'Alcàm el transport escolar no s'ha suspès, però els autocars només han fet el recorregut per les poblacions del sud de la comarca. Per tant, han quedat sense transport les poblacions del nord, que concretament són la Riva, Figarola, Cabra del Camp, les Pobles, Pla de Manlleu i Caroll.
A Tarragona ciutat només s'han vist alguns flocs a l'urbanització dels boscos. A hores d'ara és obligatori l'ús de cadenes a la C-12 des de Flix cap a Lleida i a pas restringit els camions a la C-44 Tivissa, les dues poblacions a la Ribera d'Ebre. Carme Casanyes, Catalunya Ràdio Tarragona. I a la part alta de la ciutat de Barcelona la neu ha començat a prendre i està dibuixant una postal bucòlica i poc habitual. Anem cap al Tibidabo. Carme Montero, bon dia.
Bon dia, doncs al Parc del Tibidau les atraccions estan aturades i la imatge, com deies, del Parc de Collseroles ben insòlita, tot en blanc quinat i amb molta boira. La neu agafat com un centímetre de terra i el passatge de pujada per la carretera de la Rabassada estava ben enfarinat. Hem parlat amb un dels curiosos que s'ha atrevit a pujar fins al Parc del Tibidau. Per al Christian, un aficionat a la meteorologia, avui és un dia excepcional.
És un dia que a la ciutat de Barcelona tenim poques ocasions per veure-ho. Encara que el Tibidabo neva força a vegades durant l'any, i els de Barcelona no ens assabentem, perquè a vegades són quatre flocs, però avui és una nevada important.
Fem ara un repàs d'altres notícies de l'actualitat. Jordani ha promès una resposta terrible després de l'execució cremat viu del seu pilot pels extremistes de l'estat islàmic. De moment, Amman es reposa amb l'execució de matinada de dos jihadistes condemnats a la pena capital. Un d'ells era una jihadista iraquiana reclamada pel radical.
El grup BBBA ha guanyat 2.600 milions al 2014. Això és un 25% més que l'any anterior i ha retallat la taxa de monositat fins al 5,8%. Un de cada dos nens i una de cada tres nenes a Catalunya tindran algun tipus de càncer al llarg de la seva vida. Coincidint amb el Dia Internacional contra el Càncer, el Departament de Salut recorda que la meitat dels tumors es podrien evitar.
I el poeta Francesc Garriga, un dels grans poetes catalans contemporanis, ha mort als 82 anys a Sant Cugat del Vallès, segons han confirmat a Catalunya Ràdio Fons de l'Editorial Proa. Guanyador del Premi Carles Riba el 2013 amb Tornà és Lluny, Garriga va escriure 13 llibres, l'últim dels quals Swing, que estava a punt de publicar la breu edicions.
Esforç Josep Anton Aisa. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, insinua que la seva imputació en el cas Neymar es deu a interessos polítics i també esportius, amb declaracions a TV3. Bartomeu creu que a Madrid no ha caigut bé que Neymar preferís el Barça i es mostra sorprès per la celeritat en l'actuació del jutge Rull. S'ha pres una línia vermella, certs poders de l'Estat l'han passat, en aquest moment hem de dir prou i crec que aquí al Barça ara ens hi posarem sig més cap encara més amb la defensa dels interessos.
Fins aquí les notícies.
Justa la posta.
Molt bon dia, passen deu minuts de les deu. Avui comencem aquest just a la fusta, una mica més tard. El buit llatí s'ha allargat errant de les notícies de temps, mobilitat, la neu que aquest matí està condicionant a tot el país. En parlarem de seguida de com afecta tot plegat a Sant Just. A Sant Just seran a neva, però sabrem quina és la previsió de cara a les properes hores amb el Carles Hernández i Rius. Parlarem també amb l'Andrea Bueno de les notícies de Sant Just.
i farem un cop d'ull també a la premsa d'aquest matí. Avui és dimecres 4 de febrer i a la segona hora, a les 11.10, entrevistarem a Carles Margarit, que aquesta setmana fa un concert de jazz a qui s'enjusta en el cicle de jazz de l'Ateneu.
A dos quarts de dotze farem tertúlia esportiva amb el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riba i a la tercera hora tindrem l'Astronomia amb l'Oriol Rigat, l'actualitat de l'Ateneu, amb el seu president l'Albert Macià, també parlarem de vins, amb l'Street Goldstein, del Ciller de Can Mata i de llibres, amb la Silvana Boch, a més a més també l'Arnau Cònsul ens explicarà què passaven altres quatre de febrer.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
I comencem avui saludant l'Andrea. Bon dia. I també el Carles. Bon dia, Carles. Entres a l'hora de l'actualitat, avui. Taula d'actualitat. Avui, com deia una notícia, és el temps. Ho heu anunciat des d'ahir. Aquest matí s'han confirmat les previsions i fins i tot ha anat una mica més del que s'havia dit.
Sí, justament el que ha passat és que, a més, és ben curiós. I convidem els ullents a que puguin entrar al servei meteorològic de Catalunya. Posa la música del temps, eh? Ah, si voleu, sí. Molt bé. Vinga. L'hi has preguntat a l'Andreu o a mi? No, no, no, ho he dit directament, ho he dit directament.
Avui és molt curiós veure el radar perquè veiem com les depressions sempre tenen un centre i a partir d'aquest centre comença a girar anticiclònic, comença a girar en el sentit contrari de les agulles d'un rellotge. I el seu centre es troba just al sud del Bajobregat i a l'oest del barcelonès. En aquesta zona és on està l'ull d'aquesta depressió que ens està afectant.
que realment ens ha fet anar una mica locos, perquè és una depressió, i sempre ho diem, això és habitual i és una frase típica meva, que quan una depressió arriba al Mediterrani fa una miqueta el que li surt dels nassos. Fa 3 hores hi havia una previsió i ara ha canviat completament aquesta previsió, que la previsió de nevades a la mateixa platja, a la costa gironina, sembla ser que tira enrere i la cosa se'ns quedarà aquí, a Tarragona i Barcelona.
Aquesta depressió al seu centre es troba en aquest punt, i just en aquest punt, que abarcaríem doncs, i a més és curiós, de Sant Feliu cap al mar. És la frontera, eh? La serralada de Collserola cap a mar, doncs en aquesta zona està l'ull de la depressió i aquí no hi ha precipitació. Però a la que ens sortim una miqueta, anem al Vall Vidrera o viatgem fins a Sant Cugat, o anem a Molins de Rei o a Sant Boi, allà hi ha precipitacions en forma de neu.
Ara he rebut una altra imatge de Sant Esteve de Sarrovires, que també es va jubilat i ha portat més de cinc centímetres. Realment no para de precipitar. I és que aquesta depressió els avui es troba aquí en aquests moments i no té la intenció. Home, des d'aquí teniu una postal també, eh? Sí, home, sí. Perquè hi ha hagut una altra situació que no ho han vist avui, que només ho han vist alguns enjustents, que és quan mancaven deu minuts per les sis del matí, se sentia com picava l'aigua a les finestres i de cop i volta parat.
ha parat a una temperatura de dos graus i mig. I quan ha parat de picar l'aigua a les portes, un servidor s'ha aixecat a mirar per la finestra i estava nevant amb molta intensitat. Que bonic, ningú ho veurà a dins. No ho he fet fotos, Carles? No ho he fet fotos per col·laborar-ho.
Aquesta precipitació ha afuixat una miqueta, després s'ha transformat en aigua neu i van caient de tant en tant alguns flocs de neu. La temperatura és ideal perquè hi hagi la precipitació. Buffa una miqueta de vent perquè estem a l'ull de la pressió i hi ha una mica de calma, però realment a la que sortíssim, 3-4 quilòmetres de Sant Just, fa vent, està precipitant, hi ha mala visibilitat i hi ha neu.
Normalment sempre hem parlat que la neu aquí en aquestes zones, l'àrea metropolitana, no passa res perquè després quan acaba ja surt el sol, la cosa té tendència a desfer-se. Això és el que dèieu, també. Sempre hi ha una tendència a l'abonança. Però també parlàvem d'una irrupció d'aire siberià. Parlàvem que hi haurien nevades en zones poc habituals. I aquestes nevades tampoc no vam fer la referència que després les temperatures seran molt més baixes. No hi haurà neu.
perquè el recorregut de l'aire siberià és sempre continental, arriba molt sec al nostre país i no porta humitat i no dona precipitació, però, clar, si ara combinem un terra moll o un terra amb dos, tres, quatre, cinc centímetres de neu i ho combinem a partir dels propers dies amb temperatures tremendament baixes... Clar, complicat, no? Serà molt complicat perquè s'haurà de tirar sal a alguns carrers, aquí a Sant Just també s'hi haurà de tirar sal i seran dies molt complicats. Més que la nevada d'avui, a no ser que ens sorprengui, ara en parlarem,
de cara al dijous i al divendres, el que hem d'anar molt al tanto és que els carrers... o asseca molt aquest vent de Gregal i aquest vent del nord, que arribarà molt sec i secarà molt l'ambient, però les zones on la neu aguanti pel fred, aquesta neu quedarà glaçada i s'haurà de retirar de les carreteres. Aviam, de cara a les properes hores, ho feia en referència fa una estona als serveis informatius de Catalunya Ràdio, també feia un comunicat al Servei Meteorològic de Catalunya.
Aquesta depressió no evoluciona cap a Girona, el seu centre no marxa cap a Girona, sinó que es queda just en el lloc on està ara. Pot anar-se movent una miqueta, pot viatjar el seu centre cap al Vallès, podria també marxar cap a Badalona, podria tirar una miqueta cap al sud i marxar cap al Garraf, cap a Sitges, que estan anant amb molta intensitat també a Sitges,
i en funció d'aquest moviment, que és molt capritxós, Sant Just es veurà afectat per nevada o no. Creiem que s'ha de moure, perquè normalment aquests centres no es queden estacionaris, sinó que tenen una petita movilitat, i estem parlant de mobilitats de 10 o 15 km. En el moment que això es mogui, se'n vagi cap a dalt o cap a baix, a Sant Just parlarem de nevada. Les imatges, perdó que et tallo ara, però que estic veient a través del digital del Tibidabo, per exemple, és impactant. Ara veig que també la 2 està tallada ahir a l'alça de Brera, vull dir que Déu n'hi do.
Sí, com que el centre de la pressió s'ha quedat quiet, no es pot moure, allà on ja la precipitació no para. I hi ha un provent des de les dues de la matinada, ara perquè estem al centre, però des de les dues de la matinada hem recollit 14 litres, que està molt bé, no ho esperàvem tant de precipitació, jo hi parlava de pluja molt minsa, però s'ha quedat quiet. El tema és que d'aquí fins al migdia,
Aquesta situació de neu és possible a Sant Just. No ja s'ha acabat el tema que ja no neva i neva tot arreu, sinó que Sant Just podria nevar des d'ara fins al migdia. A partir del migdia la cosa ja es complica perquè comença a entrar aquest vent del nord, començarà a entrar per les comarques de Tarragona i tot això es retirarà. Però bé, el perill és aquest. Hem d'estar atents amb la situació que si neva Sant Just al llarg de les properes hores després aquesta neu quedarà glaçada, no es desfarà.
llavors aviam com evoluciona. Però fins al migdia hi ha la possibilitat que Sant Just pugui emportar-se un pontou de neu. Estem parlant de la notícia oposa que hem rebentat conjuntament amb els serveis informatius. Uns 5 centímetres podrien acumular Sant Just. Podrien caure. Podria caure. D'aquí al migdia podria caure. Després ja és més difícil. Però després el problema seria el gel.
Sí, aviam l'ambient serà sec però si cau un tou de neu, aquesta neu es queda. Ho anirem explicant. Si veiem que comença a nevar, potser et fem tornar a endarrer perquè actualitzis aquesta previsió, perquè dius que tot plegat va evolucionant, però en tot cas, d'aquí al migdia vols dir 12 o vols dir més aviat? Tot el matí. Podria anar bastant just.
Òbviament, la temperatura és un grau i mig, estem tenint la mínima de l'any a aquesta hora. Això també ho vas dir, que avui tindríem el dia més fred de l'any. I anirà més freds, eh? Encara anirà més fred. Sí, home, clar, perquè estem parlant de que dijous i divendres es farà molt més fred que avui. Sí, sí, no, no, ens ve una patacada una mica forta. Déu-n'hi-do.
Sí, sí, estiguem ben abrigats, ben al cas de totes aquestes previsions, molta precaució a l'hora de fer desplaçaments, perquè és evident que ara aquí a Sant Just no neva però el fred hi és i el terra també. No, el terra és molt i tenim temperatures prou baixes perquè fa que es glaci. I, evidentment, si es pot evitar, no fer servir el transport privat. Per exemple. Molt bé. Gràcies, Carles, que vagi bé i fins ara.
Tenim més notícies, Andrea, no? Sí, a banda d'aquesta previsió meteorològica àmplia avui, que abans de les notícies... No, que està molt bé, Carles, gràcies. Doncs parlem d'economia i parlem de l'atur. Ahir van sortir les dades de la desocupació a tot el país. I a Sant Just podem destacar que l'atur ha pujat el mes de gener amb 11 persones. 11 persones es van quedar sense feina el mes passat, situant la xifra d'aturats en 692.
La tendència a l'alçada de la desocupació ha estat generalitzada arreu del territori el primer mes de 2015. A l'oest llobregat, prop de 500 persones han quedat sense feina l'últim mes. Ara hi ha 62.787 aturats a la comarca. A Catalunya, al gener va tancar més de 582.700 aturats, 6.000 persones més que al desembre. I pel que fa al conjunt de l'estat espanyol, la xifra de parats arriba als 4.525.000, quan el mes anterior no arribava als 4.500.000.
Cal recordar, però, que les dades d'atur registrat que publica cada mes al Ministeri no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les listes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi d'atur. Doncs és una altra de les notícies destacades d'aquest matí. Més qüestions, Andrea. Doncs seguim parlant de feina, perquè l'Ajuntament de Sant Just convoca nous plans d'ocupació per 17 persones aturades de Sant Just. Ja s'ha obert la convocatòria per optar a alguns d'aquests plans, uns plans que estan supercionats per la Diputació de Barcelona.
Les persones que s'hi presentin han d'estar inscrites a la Borsa de Treball de Sant Just i al Servei d'Ocupació de Catalunya i el contracte és per un període de 9 mesos, de març a novembre d'aquest any, amb un horari de 30 hores semanals i un sou brut de 875 euros mensuals. Les places que s'ha previst cobrir són Auxiliar de Suport de Polítiques de Gènere, Auxiliar Administratiu de l'Àrea d'Economia, Auxiliar Informador per les Entitats, Conserveria, Agenda de Bones Pràctiques, Auxiliar de Suport al Servei de Comerç, entre d'altres.
Per més informació us heu de posar en contacte amb el Servei de Promoció Econòmica al carrer Campadrojeta sense números, just aquí al costat de la ràdio. I també podeu trucar al telèfon de l'Ajuntament al 93-480-4800 o consultar el web promocióeconómica.sanjós.net.
Perfecte, doncs és una altra de les notícies destacades d'aquest matí. Encara ens queda temps per un últim punt, Andrea. Sí, molt breument destaquem que ja han començat les obres d'urbanització de la plaça Antoni Malaret i Amigó. Aquesta setmana han començat els treballs de construcció de l'espai, una obra que costa 619.054 euros i que està finançada per l'àrea metropolitana de Barcelona. El projecte Contemple facilita la connexió d'aquest espai amb el claustrat de les escoles i amb la Teneu i obria els jardins de la Casa Costa.
L'obra ha començat aquesta setmana amb la retirada del mur del carrer Creu a Montserrat que permetrà obrir els jardins municipals a aquesta casa. I un punt més per destacar que la setmana que ve començaran les obres de remodelació de la plaça de la Pau que consistiran en canviar el paviment per formigó armat. El pressupost dels treballs és de 74.000 euros.
Doncs molt bé, han començat aquestes hores, estarem també pendents de com evoluciona tot plegat, tot i que en principi sembla que anirà per llarg. No serà gaire patit. Sobretot la plaça d'en Toni Malaret, la de la pressa de la Pau serà més ràpida. Exacte, molt temps. Doncs són les notícies principals d'aquest matí, recordeu que teniu més informació actualitzada, avui important també per tot el tema
d'aquesta previsió meteorològica i de com evoluciona tot plegat, a les 11, també a les 12, i a la 1, al Sant Just Notícies, edició migdia, i també a l'actualització al web de la ràdio www.radiodesvern.com.
I evidentment també teniu línies obertes aquí a la ràdio, el 933723661, de moment no neva, però no sé, potser algú si s'ha quedat a casa en lloc d'anar a la feina i té ganes d'explicar-nos com està vivint aquest dia, doncs també ho pot fer. Si algú vol enviar algunes d'aquestes imatges, que des d'aquí la imatge de la Penya del Moro és de postal. El que passa és que allà com boira i no es veu... Sí, es veu més l'altre cantó, això és veritat, més d'arregla de Cap Mèlic. Però si enfarinada a la muntanya és maca. Sí, exacte.
Veurem si això va més o es manté finalment aquí a Sant Just. Parlem ara de música, Andrea, de seguida parlem de més actualitat. Avui molt pendents d'aquesta nevada. De fet, tots els digitals obren amb imatges, perquè a tot Catalunya a Sant Just no i a Barcelona tampoc, però molts llocs sí que han afectat. Per tant, important destacar-ho avui. De fet, per la part aquesta, la bellesa d'aquestes imatges i després l'afectació i la logística, que és més complicada.
Però abans música, mira, més crec que fa per un dia així com avui. No sé què és, però sonava bé. No sé si recordaràs que el 2 de febrer de l'any passat es va morir Philip Seymour Hoffman. Ah, sí? I era una d'aquestes morts molt sentides d'un actor que havia marcat una època. I Matthew B. White compartia en nacionalitat amb Philip Seymour Hoffman. Tots dos eren d'Estats Units, però mai s'havien arribat a conèixer.
Llavors aquest senyor, Matthew E. White, ha volgut commemorar la data de mort, fa un any de la mort d'aquest actor, i ha fet servir, ell ha dit que per ell va ser el que un artista sempre vol ser, i encara que jo no sigui actor, vaig ser més una estudiant que un fan. Després de la seva mort em va resultar evident que volia esforçar-me i fer una cançó per ell. Llavors aquest desig s'ha convertit en aquesta cançó que sentim de fons, que es diu Tranquility,
Ha aparegut en forma també de pensament del seu següent treball, que es dirà Fresh Blood, i que sortirà de fet el mes de març, de Matthew E. White. És un tema així com minimalista, que comença amb aquestes cordes, aquest piano, que segons Indis Pot pot recordar a Leonard Cohen. He pensat en ell quan ha començat a sonar la cançó. És veritat tenir aquest to així desossegat, no? Sí, i la veu també.
Doncs és el segon avançament del proper disc de Matthew i White, ho hem llegit avui a través del portal musical Indie Spot i mira, un bon homenatge també a Felicia i Mor Hoffman.
I've read it, I've read it 65 times in hell. Well, a man in the news just saying his work is at an end. You feel no better.
We feel no better than that.
Angel of the cosmos, turn your heart to me. Give me just a minute of your infinity. I'll climb inside your footsteps and sleep beneath you.
Rid my heart of all that leaves its tranquility. Rid my heart of all that leaves its tranquility. Rid my heart of all that leaves its tranquility.
resist tranquility. Oh, rid my heart of all that resist tranquility. Oh, rid my heart of all that resist tranquility. Oh, rid my heart of all that resist tranquility.
Oh, rid my heart of all that raises tranquility Oh, rid my heart of all that raises tranquility Oh, rid my heart of all that raises tranquility Oh, rid my heart of all that raises tranquility
Just a la fusta! Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concert o cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
60 i més.
El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen quatre minuts de dos quarts, doncs ens posem al dia de l'actualitat avui més tard, Andrea, bon dia. Hem fet el temps abans, també el bulletí ha estat en any més tard, però bé, encara parlem de més qüestions, ens fixem en les portades dels diaris per parlar d'altres temes a mesonya de la nevada que ara de seguida quan actualitzem la informació en parlarem.
Els diaris avui ens parlen d'educació, és el tema més destacat comú als tres diaris. A l'avantguardia llegim que els alumnes de primària i de SO faran més anglès i matemàtiques. Rigau pren mesures pel fiasco en geometria de l'informe PISA i s'impertiran 35 hores més de llengua estrangeres a secundària. Els pobres resultats de matèries en matemàtiques en l'informe PISA i la constatació que el nivell de llengua estrangeres quan s'acaba la secundària no arriba al mínim exigit, segons les proves
que s'han fet els estudiants de quart d'ESO han portat el Departament d'Ensenyament de la Generalitat a adoptar aquestes mesures. En concret hi haurà 35 hores anuals més d'anglès als instituts de secundària. És el que ens diu la vanguardia, així ens ho explica. Al diari Ara llegim Rigau dissenya un antidot contra la llei verd. Els nous currículums de primària i secundària blinden el model educatiu català davant la LOMSE i augmenten les hores lectives de matemàtiques per evitar la segregació d'alumnes de tercer d'ESO.
I per últim el periódico és més breu però també ens ho explicarà en portada i llegim el Pla Rigau davant la segregació. Més classes de matemàtiques per esquivar la llei verd i és aquest el tema més destacat d'avui.
Doncs actualitzem la informació i de nou, Andreia, parlem, si et sembla, una mica de tot el tema del temporal de neu, aquesta nevada. Trànsit demana evitats desplaçaments des de Barcelona, Tarragona i Lleida. Hi ha més de 20 vies afectades per la neu, és a dir, que Déu-n'hi-do. I també doncs un munt d'imatges de tot arreu del territori, doncs amb aquest despertar que hi ha hagut blanc, no? Aquest matí, no sé si tu ho has fet, Andreia, però he aixecat la barciana a veure si hi ha dia neu. No ha estat el cas, però ho fas amb l'emoció aquesta, eh?
Carreteres tallades i transport escolar suspès. Les principals incidències per la nevada és el que diu el diari Ara. La 2 està totalment tallada a l'altura de Brera i els camions s'han desviat cap a la B40 en direcció Lleida. La P2 està tallada entre Soses i l'Alburna, les comarques de l'Anoia i l'Ereve, totes les de la demarcació de Lleida, en suspès al transport escolar.
I a la vanguardia també se'ns diu que la neu cau a cotes baixes i complica la circulació de carreteres. Barcelona activa l'alerta perquè neva en alguns districtes. La neu cauria a nivell del mar a partir del migdia. És una altra de les previsions que porta la vanguardia. I la neu obliga a tallar 50 quilòmetres de l'AP7 i 106 de l'AP2. És el tema principal de fet d'avui però amb diferents derivades que explica en aquesta hora els digitals.
Tornem cap a les imatges, demà suposo que hi haurà un munt d'imatges de Catalunya nevada, avui no és el cas de tots els diaris, tot i que alhora ens porta una cosa de neu, no? Sí, alhora veiem una imatge més destacada de la portada, la imatge d'un nen jugant a Montrineu al Lluçanès, alerta pel fred polar, la neu arriba finalment a Cotes Baixes en la setmana més gelida de l'hivern i es preveu que causi problemes de mobilitat a tot el país.
Aquesta és una de les fotos destacades a les portades. Avui, però, el protagonista, ara en parlarem en clau internacional, és el militar jurdà Moaz al-Qasasbeh, que l'estat islàmic ha cremat viu. Es pot veure en un vídeo i unes fotografies que difosa les xarxes. A l'avantguàrdia veiem la seva vidu amb una fotografia d'aquest pilot jurdà, que estava retingut per l'estat islàmic des del desembre.
ensenyant una foto seva amant abans que s'hagués de saber que era mort. És la fotografia del dia a l'avantguarde, la veiem a ella plorant amb aquesta fotografia. I al periódico veiem una imatge lamentable de com tenien aquest hostatge, va ser engaviat i roixeta amb gasolina abans que els botxins calessin foc. És la fotografia del dia al periódico avui.
Un altre dels protagonistes avui a les portades és el president del Barça, el veiem a les tres portades, a l'Ara al Periódico i a la Vanguardia, Josep Maria Bartomeus, a Imputació Express, això llegim al diari Ara, també al Periódico llegim President Imputat i a la Vanguardia, a Imputació Llampeca Bartomeu, pel cas Neymar.
Més qüestions, més protagonistes en format fotogràfic, dues més. La nena model, la nena més guapa del món, Cristina Pimenova, que s'ha quedat sense desfilar a la passarela 080, sembla ser que per un problema burocràtic, i la veiem en portada del diari Ara.
i per últim a La Vanguardia veiem l'autora Harper Lee que ara rescata la preqüela de matar un rossinyol, novel·la que es va publicar l'any 60 i que ara ha recuperat un llibre que va fer abans de publicar aquest Matar un rossinyol.
Molt bé, doncs actualitzem ara la informació de... No és que l'actualitzem, sinó que ens fixem en el més llegit, que justament la vanguardia és aquesta que comentaves ara, l'estat islàmic que crema viu aquest pilot jordà sagrastat, després deu trucs per baixar la factura de la llum, i el tercer, un tema de Gran Hermano Vip, que és que Brené Esteban revela que Quico Hernández té nòvia. Doncs sembla que això també ha interessat molt els lectors de la vanguardia.
I el 324 tot va de fred i neu, tot el més llegit, el primer, les nevades de nit que ja es fan notar, el segon, neu durant tot el matí, i el tercer, l'onada de fred que ens anunciava fa un estona al Carles per dijous. El diari ara, el més destacat, també és la de les imatges que comentaves ara, aquesta nena, la més bonica del món, que no ha pogut desfilar el 080, el segon, que la neu s'estén per la Catalunya central i arriba del Tibidabo, i després també aquest minut a minut de la neu i el fred a Catalunya.
5 minuts i 3 quarts obrim ara pàgina internacional. Andrea, cap on anem? Hem de parlar un dia més de la barbaria jihadista. Parlem de Jordània i de l'estat islàmic que ha cremat viu el pilot jurdà Sagrastat. El 3 de gener passat els jihadistes van tancar en una gàbia de metall el pilot jurdà que van capturar el 24 de desembre a Síria. El van ruixar amb gasolina i el van cremar viu. Així ens ho explica el perièdic avui.
El brutal assassinat d'aquest noi de Moas Al Qasazeb, de 26 anys, es va conèixer ahir, quan l'estat islàmic va difondre les xarxes socials, fotografies i un vídeo de 22 minuts de l'execució. Després, la televisió estatal Jordana va emetre un comunicat de les forces armades de Jordània que revelava que el pilot va ser assassinat fa un mes, el 3 de gener. Encara que ja havien matat l'ostatge a Jordà, els jihadistes van difondre la setmana passada un missatge d'àudio en què donaven la possibilitat d'intercanviar-lo per la presa iraquiana assegida al Rishawi, vinculada a Al Qaeda,
i han presonada Amant per intentar suïcidar-se amb un cinturó d'explosius en un hotel Jordà l'any 2005. Fons del govern Jordà van indicar ahir que aquesta dona serà executada avui, segons el diari libanès The Daily Star. A més, l'àudio del vídeo de l'execució està gravat amb la veu del periodista japonès Kenji Goto, que va ser segrestat també per l'estat islàmic i assassinat fa molt pocs dies. L'assassinat del reporter per decapitació va quedar confirmat en un vídeo difós pels jihadistes fa justament quatre dies.
És una de les notícies destacades avui en clau internacional. No només ens l'ha explicat el periòdico, ens l'expliquen també la vanguardia i el diari ara. En clau internacional d'altra banda, ens anem cap a França, cap a Nissa, per aquí un home ha atacat tres militars que vigilaven un centre jueu a la ciutat.
3 militars francesos que custodiaven aquest centre jueu a Nice van ser atacats ahir amb una arma blanca. Dos d'ells van resultar lleugerament ferits segons el periòdico. Els militars protegien el centre en el marc del plantit terrorista posat en marxa després dels atemptats de París a principis de gener.
Un dels soldats va ser ferit en un braç i un altre a la cara. L'autor de l'agressió, que es va produir a la una del migdia, ja ha estat arrestat. Segons va assegurar una font policial, l'agressor podria tenir un còmplice. L'autor d'aquest atac portava un document que, segons l'alcalde de la localitat, l'identificaria com a Mossà Colibalí. És a dir que tindria el mateix cognom que Amedí Colibalí, que és l'autor del secret en una botiga jueva dos dies després dels atemptats a la revista Charlie Hebdo a París.
són les notícies més destacades en clau internacional d'aquest matí de dimecres. Parlem ara de la informació esportiva d'avui, ens fixem per tant en les portades de diaris com l'esportiu.
que avui parla de Bartomeu. Al darrere hi ha certs poders de l'Estat, destaca declaracions del mateix Bartomeu. El jutge Pablo Ruzva imputai Jura Maria Bartomeu i el Barça en el cas Neymar per un presumpte delicte fiscal.
També l'esport diu Bartomeu acusa el Madrid i el govern i a la imatge una silueta de Bartomeu en un entreguista i a certs poders de l'Estat els que no els ha agradat que Neymar estigui al Barça, ens passen factures polítiques, el concert per la llibertat i la via catalana. És la defensa que ha fet Bartomeu.
En canvi, en un rei portiu prefereix destacar un altre tema i diu Pogba o Isco. El Barça vol el francès, el que també pretén el Real Madrid. Si el de la Juve s'inclina pels blancs, el malagany seria l'objectiu.
I el Marc, que diu el partit de l'escapada, parlant doncs del Madrid-Atlètic, que es juga aquest cap de setmana, potser? Ai, no ho sé. Es juga avui? Avui es juga al Madrid?
No ho desconec. Sí, partit de mig. Crec que sí. A veure, suposo que és el que faltava, Madrid Atlètic de... Carles. No, no, no. No sabem. Carles. Bé, perdoneu, ara intentarem colar-nos el dia d'això, perquè molt malament. En tot cas, sí que veig que avui a tres quarta nou hi ha un partit a GolTV, i crec que és a Madrid Atlètic, i és el que explica avui el Marc.
I l'Iarias ens diu ocasió per obrir aquestes cletxes. Segurament és aquest partit que li queda pendent al Madrid, que sempre diem que quan a la classificació li falta un partit per jugar. Potser és el que juga avui, guanyant aquesta nit el Sevilla. Perdó, no és l'Atlètic, és el Sevilla. Si tu veus-nos avui jugar al Madrid contra el Sevilla, a 3.49, i guanyant-lo, el Madrid posaria el Barça a 4 punts i l'Atlètic a 7. Per tant, sí, és aquest partit pendent.
Obrim ara contraportades, agafem el diari del revés, per fixar-nos en aquesta última pàgina del diari. El diari ara, l'article semanal de Josep Ramoneda, titulat avui El poder de la política. Un dels catalans més ben situats a Brussel·les, del qual no dic el nom per no comprometre'l, em deia divendres passat en relació a Grècia i a Siritza que el que preocupa les altres instàncies comunitàries no és la qüestió macroeconòmica, que fins i tot els mercats donen ja per amortitzada,
Costarà més o menys, però hi haurà acord i es farà veure que agressi a pagar el deute, encara que mai el pagarà tot sencer. El que realment inquieta l'establiment europeu és el debat polític que s'he dit ja posat sobre la taula. En un moment en què dreta i esquerra creixen partits i moviments que posen en qüestió el model de govern vigent. És un debat que no s'esperava i que incomoda, perquè sempre fa muntanya haver de compartir el poder amb desconeguts o no homologats.
Aquesta és la novetat als que no estaven reconeguts com a candidats a governar i que sovint acceptaven de bon grad quedar-se als marges. Com a portadors minoritaris d'un esmena la totalitat del sistema ara volen entrar en el repartiment del poder. Aquesta és l'inici de Josep Ramoneda en aquest article avui sobre política i d'altra banda la segona part de l'article s'itula imatge.
i parla de la declaració de l'expresident Pujol davant la jutge la setmana passada. Diu assegut a la cadira dels declarants, Pujol demana permís per treure papers i avançar una mica la taula per estar més còmode. Tot per dir que si no va fer aflorar abans els diners guardats a l'estranger va ser per por.
Trist destí el del gran patriarca de la Catalunya autonòmica. No som ningú. El cas Pujol és una bomba de successives explosions retardades que condicionarà durant molt de temps la política catalana. I acaba dient que de moment ja és l'ustacle principal per a l'entesa entre siu i esquerra.
Doncs és l'opinió de Ramoneda, l'avantguàrdia. Tenim una entrevista que diu que cal pensar bé per sentir-se bé. Doncs ho diu el psicòleg clínic Ferran Salmurri amb 44 anys de professió a les seves espatlles. Llegim que jo a tots els pacients els pregunto el mateix. T'has plantejat per a què vius? Si veies les cares de la gent, la gran majoria no ho s'ho han plantejat mai. Diu que tots vivim per ser feliços, sentir-nos bé en cada moment de la vida. Això és el que busquem i el que desitgem per als nostres fills.
i no és el mateix estar content que sentir-se bé de manera estable. Diu que ensenyem a pensar en lloc d'obeir perquè cal pensar bé per sentir-se bé. En el moment que crees la norma cal obeir ja que s'atorga el paper de jutge i de butxi i premiem i castiguem. Qui ens ha dit que la funció educativa és judicialitzar la vida? Diu sense entendre que equivocar-nos no és ser culpable, és ser humà. I ens posa un exemple ben clar, una situació que es pot donar entre una mare i el seu fill.
Diu, nen, vols recollir les sabatilles del menjador que cada dia té de dir el mateix? Estic farta del teu desordre, sempre estem igual. Li pregunta a Ferran Salmúria, a l'EI Massanchist, que és qui l'entrevista li sona aquesta escena. Diu, passa a totes les cases de Barcelona on hi ha menors de 30 anys i passa a mig món i sap des de quan des que existeixen les sabatilles. Però aquesta esbroncada no ha servit mai per a res més que per fer baixar l'autoestima del noi, allunyar la comunicació i fins i tot crear comportaments deshonestos, com la resposta jo no he estat ha estat el gos.
Diu que l'alternativa és un comentari menys culpabilitzador i més empàtic. Per exemple, la mare li podria dir al seu fill, viure en el desordre em fa sentir malament. Podries portar les sabatilles a la teva habitació, sisplau? Cada dia, en arribar a casa i veure les sabatilles del fill al menjador, ens sentim malament. Sentim que no ens tenen en compte, que els hem educat malament i que ens som culpables. Diu que ens sentim frustrats.
i de tot plegat ens parla Salmurri al seu llibre Raó i emoció per ensenyar-nos a pensar, fer servir la raó per gestionar millor les nostres emocions.
Doncs una bona entrevista avui a la Vanguard, interessant de llegir. El periódico, llegim que Isaac Andic em va dir que havia de tirar o Mango Zara. A veure, què ens expliquen? Doncs avui, entrevista amb Francesc Ros, el fuster de Mango, de l'empresa Mango, de la botiga. Des del 1973, fabrica els mobles de les botigues d'Isaac Andic Almont, que és el propietari de Mango. Jo, personalment, no ho sabia.
A Vegas tenen la seu de l'empresa que fabrica el mobiliari d'una quarta part de les botigues de Mango. És la història de com el Sisko de Cal Fuster, un home de paraula però de poques paraules, va passar de ser el fuster del poble a fer la volta al món. Diu que aquest ofici el va prendre del seu avi. L'any 73 ell va conèixer Isaac Andic, el futur propietari de Mango. Explica que jo m'havia fet càrrec de l'agost familiar l'any 71.
i a través d'una decoradora vaig conèixer un noi que tenia una parada al mercat del carrer de Balmes a Barcelona. Portava roba de Turquia i la venia sobre una mantestesa a terra. Ens va demanar que li féssim un moble amb calaixos per poder guardar-hi la roba i tancar amb clau perquè ella estudiava i només podia obrir a les tardes. Era un xaval, no devia tenir més de 17 anys però jo tenia molt leguit per fer coses i sempre pensava a fer-ne més. Diu que li van fer botigues al mercat del Camell, a Portaferrissa, a la Rambla, al costat de Liceu, a Roxy, a la Palmera i al portal de l'Àngel.
i l'any 84 van obrir el primer establiment amb el nom d'Amango al Passeig de Gràcia. Diu Isac va ser un pioner, tothom el copiava. Jo havia fet algun moble per a Mancio Ortega, però Isac em va dir que havia de triar Amango o Zara. Ells eren amics, però jo no podia treballar per la competència. Amango era més gran, més seriós, jo em sentia més a gust amb Isac i em vaig quedar amb ell. Diu que quan Isac, el propietari d'Amango, et dona confiança, te la dona tota, però exigeix el mateix de tu.
i també parla dels viatges que l'han portat a fer arreu del món aquesta feina de fuster de mango. Diu que abans ho fabricava i m'hi muntava amb tot nosaltres, viatjàvem continuament per Espanya i per tot el món. I diu que jo he arribat a agafar un avió per anar a arreglar un sòcul a París. Una vegada era dissabte i em van trucar perquè l'endemà estigués a Aruba, al Carip, perquè la càrrega s'havia fet malbé al baixar-la de l'avió. I ella es pregunta, a Aruba jo ni tan sols sabia on parava allò. Però el dilluns era allà, amb una caixa d'eines i xapes de fusta.
Doncs mira, és el personatge que tenim avui al perièdic.
Acabem amb una notícia curiosa del dia, Andreu, i parlem de McDonald's, perquè no sé si t'agrada el Big Mac, si algun cop vas a McDonald's, no sé si l'has tastat algun cop. Sí, quan vaig a McDonald's acostumo a menjar un Big Mac. Doncs mira, t'agrada la salsa que porta? Sí, bueno, normal. Dic perquè McDonald's ho bastarà una... Ara em diràs alguna mala notícia. No, no, no, no, no, no, si no que McDonald's ho bastarà una ampolla de la seva salsa secreta pel Big Mac.
Sí, va començar aquest dilluns al portal de vendes on-line, de fet el més conegut, una ampolla de la seva salsa especial per a l'hamburguesa Big Mac. Diu que últimament no és que li vagi molt bé el negoci a McDonalds, sinó que les vendes van caient i llavors diu que aquesta ampolla de 500 ml fa molt temps que està descrita com secreta, és una de les 200 produïdes a tot el món i que no seran venudes als restaurants, cosa que la fa molt especial.
A dilluns la ampolla valia 23.000 dòlars australians, això seria 15.541 euros. Li quedaven encara 8 dies de subhasta. La suma recollectada seria donada a les cares australenes de la Fundació Ronald McDonald, creada pel grup d'Estats Units.
per treballar pels nens. Durant molt temps la salsa especial va estar tancada en un deliciós sandwich que ara s'ha alliberat per un cantó ja de mostassa, la mayonesa, la salsa de tomàquet, perquè res té més gust que la Big Mac. És el que s'explica una mica sobre aquest producte.
I bé, en principi sembla que li estan endalt tot bé a nivell mundial a aquesta empresa, suposo que també està molt ben acostumats. I si t'interessa o algú li interessa molt aquesta història que s'aplica que per més de 15.000 euros podrà aconseguir aquesta ampolla de la salsa secreta. Jo no sé si arribo als 15.000 euros com per pagar-me una ampolla de... Potser descobreixes com és i et fa rica i m'entén una altra fórmula. Doncs mira, podria ser.
Potser em podria inventar jo una salsa pròpia personal. La veritat és que no m'havia parat de pensar en aquesta salsa del Big Mac. És com la fórmula de la Coca-Cola. Sí que té un gust concret el tema de McDonalds. No sabia que era el Big Mac. És veritat que jo també quan hi he menjat Big Mac més que cap altra cosa, pensava que era una qüestió més general. Més que no pas...
Doncs mira, té un secret, però mira, jo no podré entrar en la subestacesta, però vaja, l'ha afortunat que... En fi, Andrea, exacte, que vagi bé, i bon dia. 6 minuts i arribem a les 11, un moment per repassar els apunts culturals d'aquest matí.
I atenció perquè la primera és una notícia trista per les lletres catalanes ha mort el poeta Francesc Garriga. Una notícia que s'ha sabut aquest matí.
És el Premi Carles Ribas 2013 en tornar és lluny. Va escriure 13 llibres, l'últim dels quals, Swing, estava a punt de publicar-se. Ha mort als 82 anys a Sant Cugat del Vallès. Aquest últim llibre que tallem, Swing, estava a punt de publicar-lo. Era la Breu Edicions, havia nascut a Sabadell. Ha estat una de les grans veus de la poesia contemporània.
era llicenciat en Filologia Germànica i la seva carrera literària va començar al 60 amb títols com Entre el neguit i el silenci, foc nostra somni. Els últims 15 anys, títols com Temps en blanc, La nit dels peixos, Camins de serp i Ragtime el van consolidar com un referent de la poesia catalana contemporània.
Doncs obrim aquest trepàs de punts culturals avui amb aquesta notícia de la mort del poeta Francesc Garriga, un dels grans poetes catalans contemporanis.
També us expliquem en clau cultural que Harper li publicarà una novel·la 55 anys després de matar un rossinyol, que Ciutat Morta es guarda unes amb el premi Ciutat de Barcelona, avui justament que és 4 de febrer, fa 9 anys dels fets que denunciava aquest documental. Rihanna, Paul McCartney i Cami West estrenen el videoclip de Four Five Seconds. L'ex Beatle toca els teclats en aquesta nova cançó, mentre que la cantant s'encarrega de les veus juntament amb el raper.
Localitzen documentació de la Generalitat republicana a Ávila. Els papers són arxius d'acomiçats pels nazis a París el 1940. I l'escola de Montserrat faran gira per la Xina. Pequín i Shanghai són les dues ciutats que entre el 23 de febrer i el 10 de març acolliran els escolans que interpretaran, entre altres, peces, cançons populars xineses.
Són aquests apunts culturals d'aquest matí que ens porten 4 minuts només per arribar a les 11 al moment en què actualitzarem la informació d'aquest matí amb el bulletí de Catalunya Ràdio pendent sobretot de com evoluciona aquesta nevada. També sentirem el dels Sant Just Notícies amb l'Andrea Bueno i tornarem després. Entrevistarem a Carles Margarit i aquest divendres actua a Sant Just i farem tertúlia esportiva, tot plegat després de les notícies.
i a les notícies hi veiem avui amb bon hivern, amb un dia de fred i neu com el d'avui, és una de les cançons que pot fer bona ment davant de sonora.
Come on, skinny love, just let it sing in To pour a little salt we were never here My, my, my, my, my, my, my Staring at the sea
So my love to wreck it all Got out all the ropes and let me fall My, my, my, my, my, my, my, my Riding this moment, this honest heart
And I told you to be patient And I told you to be fine And I told you to be balanced And I told you to be kind And in the morning I'll be with you And it will be a different kind And I'm holding all the tickets And you'll be holding all the fines
Come on, skin love, what happened here? I'm so cold, I'm hoping life will cease. My, my, my, my, my, my, my, my, my. Someone knows who's so, so wrong still.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11. Bon dia, us informa, Neus Bonet.
La neu s'està escampant per bona part del territori de Catalunya. Hi ha unes 10 comarques molt afectades per les nevades, sobretot la de Lleida, el Vallès Occidental, Baix Penedès, Anoia o Baix Llobregat. En aquestes demarcacions la nevada ja està deixant gruixos importants. Transport escolar suspesa, moltes comarques catalanes també, carreteres tallades on calen cadenes. Protecció civil demana, sobretot, evitar desplaçaments entre Barcelona, Tarragona i Lleida per l'AP7, l'AP2 i l'A2.
A aquesta hora, aquí, Viari de Catalunya, ràdio Celia Quintana. Bon dia. Bé, doncs, precisament, la P7 es troba tallada, es manté tallada des de Martorell fins al Vendrell, la P2 a Soses o des de Soses fins al Burnà. A la C32, a Castellafels, hi ha hagut un accident just al túnel, sentit sud, un tràiler accidentat, es troba tallada aquesta via a l'autopista, a Castellafels, sentit sud, i a l'altura de Sitges, direcció Barcelona, per aquest accident de trànsit.
Hi ha també tallada la 2 a Brera, en aquest cas ja per neu. Força neu de Tàrrega fins al Bruc i Cadenes, des de Brera fins al Collbató. En el mateix tram de la 2, tallada ara la C14 a Tàrrega. També destaquem la C243C de Martorill fins a Terrassa, 22 al Macelles.
B124 a Castellà del Riu, i la via acabat de Cerdanyola fins a Barcelona local, la que va a Gelida o que circula per Gelida, BB-2249, i també la carretera de la Rabassada i BB-1221 a Matadapera. Santa Margarida de Montbui, també Montall de circulació, i l'accés a Montserrat per la BP-1121. Cadenes a vies força inevitables. La N240 entre Valls i Montblanc, N340 de Vallirena fins a Olés, a C13 a Camarassa.
C-12 de Balaguer fins a les Avellanes, nacional 141 C a Mollà, C-15 de Vilanova i la Geltrú a Vilanova del Camí, C-37 d'Oden a Manresa, A-2 de Brera fins a Collbató i també la BB baixa 51-14 a Fogars de Monclús i l'acabat d'Artesa de Segre fins al port de Comiols, C-14-12 B. Restringit el pas a camions a la C-44 a Etivissa i a la N-420 a Falset. Per tant, molts problemes per circular, el que es demana sobretot és que no s'agafi el transport.
En aquesta línia afegir que la Generalitat centra els seus esforços en les carreteres de titularitat pròpia del Penedès al Baix Llobregat i al Bages, David Badia. Doncs sí, el director general d'Infraestructures i Mobilitat Terrestre de la Generalitat, Xavier Flores, ha destacat en declaracions al matí de Catalunya Ràdio l'obertura de la C-16 en sentit nord.
Hem obert ja la C-16 sud, l'autopista C-16 no ha aixecat de res en el tram d'Enterterrasse Manresa, el que sigui l'alternativa real a la C-58, el tram de la Carices. S'ha fet molt complicat també per alguns accidents que se'ns han creuat alguns vehicles. Fins a un total de 60 màquines lleve, neu, tre, vall i anaràs d'ara per deixar netes totes les carreteries del país. I la neu, com dèiem, també és la protagonista entre específicament el Baix Llobregat i el Penedès, unitat mòbil a l'Ordal. Laia Claret, bon dia.
Hola, bon dia, doncs som dalt de tot del Port de l'Urdal, només s'hi pot pujar amb cadenes des de Vallirana. Al nord de Vallirana què ens hi hem trobat? Doncs ens hi hem trobat molts conductors posant aquestes cadenes dels vehicles i qui no en tenia havia de tornar enrere, no el deixaven passar. I pujant al port hi ha tres camions que han quedat creuats a la via, ocupen més d'un carrer, però ara veiem en aquests moments que hi està passant una màquina lleva-neus i això obre una mica el pas. Aquí dalt hi neva intensament i amb més de 5 centímetres de neu. L'Aia Claret, Catalunya Ràdio, Port de l'Urdal.
A la zona d'Igualada, Protecció Civil ha activat el codi d'emergència per la neu. Igualada, Àngels López. Hola, molt bon dia. Doncs segons ens informa l'Ajuntament, els camions amb pales lleveneus ja treballen als principals carrers de la ciutat perquè es pugui circular. L'Ajuntament ha suspès l'activitat a les zones blaves també per facilitar l'estacionament dels vehicles que han tingut dificultats a l'hora de poder circular també pel centre d'aquesta ciutat.
També s'està especialment atent a que es pugui accedir a l'hospital i als centres d'atenció primària. A l'Anoia la neu continua caient amb força intensitat i a l'Alpanadès on ja s'acumulen gruixos de més de 15 centímetres, recordem, s'han anul·lat les 40 rutes escolars que transporten més de 1.300 alumnes. Àngels López, Catalunya Ràdio i la Franca de l'Alpanadès. A la demarcació de Tarragona, 5 comarques s'han quedat sense transport escolar. També la nevada gairebé ha desaparegut a les Terres de l'Ebre i s'està afablint a les comarques del camp. Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya, a Tarragona, Carme Casanyes.
Hola, bon dia. Concretament, les comarques que s'han quedat sense transport són el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i la Conca de Barberà. A l'Alcam s'ha suspès aquest servei a 6 poblacions més altes de la comarca. En total, s'han quedat sense aquest servei a les comarques d'Alcam 1.100 alumnes i 650 a les Terres de l'Ebre. La neu, com deies, poc a poc va deixant de caure a l'Ebre i l'Alcam es va afablint amb una cota que se situa per sobre dels 200 metres. Carme Casanyes, Catalunya Ràdio Tarragona. I a la ciutat de Lleida, problemes també a escoles, transport escolar i transport urbà. Lleida, Maria Casellas.
Bon dia, doncs aquí a Lleida s'han suspès les classes a dues escoles i el transport escolar no ha arribat al centre, situats més als afores de la ciutat. A més, hi ha problemes en el bus urbals magrenès i a la pujada de Gardeny. Hores d'ara, tot i que ha deixat de nevar una setantena de persones treballen per retirar la neu, sobretot per l'amenaça que es glaci. D'altra banda, aquesta nit 108 persones sense sostre han dormit a l'alberg municipal.
En total, a les còmarques de la Plana de Lleida avui s'han quedat sense transport escolar més de 3.100 alumnes.
Fem un capdoll a altres arguments informatius de la jornada del govern espanyol amenaça de portar als tribunals les delegacions que la Generalitat acaba d'obrir a Roma i a Viena. L'executiu de Rajoy està estudiant recórrer-ho per la via contenciós administrativa perquè creu que aquestes delegacions van en contra de la llei espanyola d'exteriors i poden servir per impulsar el procés sobiranista. Ho ha anunciat el ministre de Fes Estrangers, José Manuel García Margallo, en una entrevista a Antena 3.
Se van a presentar dos concepciosos. Se está estudiando la posibilidad de presentar dos concepciosos contra la apertura de Roma y Viena, que son las únicas anunciadas porque van a encontrar la ley de acción exterior. Se pueden presentar porque este gobierno hizo una ley de acción exterior, si no nos hubiesen presentado.
El nou primer ministre grec, Alexis Tsipras, continua la seva ruta europea per resoldre la crisi del 10 del seu país. Tsipras arneja crucelles amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. És la primera trobada entre els dos mandataris des que s'hidritza de guanyar les eleccions. Combats entre els exèrcits del Camerún i del Txat contra els extremistes de Boko Haram a la frontera entre el Camerún, el Txat i Nigèria. Hi ha mort 200 extremistes de Boko Haram i 9 soldats de l'exèrcit del Txat.
Esports, Josep Antoniisa. Per fer un ràpid repàs a l'agenda esportiva prevista pel dia d'avui, en futbol primera divisió, Real Madrid-Sevilla, a la Copa Catalunya, semifinals aquesta tarda, a Europa, Sabadell i Gavà-Girona, a la Copa d'Àfrica, avui semifinal, Congo-Costa-Dibori, en embol, Copa del Rey, Barça-La Rioja i Ademàr Granollers. En futbol sala, partit de Copa, entre el Posto Murcia i el Marfil Santa Coloma. A la final espera l'Inter Movistar, que ahir va eliminar el Barça per un global de 9 a 5.
Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 8 minuts us parla Andrea Bueno. L'atur puja al mes de gener a Sant Just. 11 persones es van quedar sense feina el mes passat situant la xifra d'aturats en 692. La tendència al alça de la desocupació ha estat generalitzada arreu del territori.
El Basllobregat, prop de 500 persones, s'han quedat sense feina l'últim mes. Ara hi ha 62.787 aturats a la comarca. A Catalunya, el gener va tancar amb més de 582.700 aturats, 6.000 persones més que el desembre. I pel que fa al conjunt de l'Estat, la xifra de parats arriba als 4.525.000, quan el mes anterior no arribava als 4.500.000.
cal recordar prou que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri cada mes no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi.
Més coses, l'Ajuntament de Sant Just convoca nous plans d'ocupació per a 17 persones aturades de Sant Just. Les persones que s'hi presentin han d'estar inscrites a la borsa de treball i al servei d'ocupació de la Generalitat. El contracte és per un període de 9 mesos, de març a novembre d'aquest any, amb un horari de 30 hores setmanals i un sou brut de 875 euros al mes.
Les places que està previst cobrir són, entre d'altres, Auxiliar de Suport de Polítiques de Gènere, Administratiu de l'Àrea d'Economia, Auxiliar Informador per les Entitats, Agent Energètic i PO Forestal. Per més informació us heu de posar en contacte amb el Servei de Promoció Econòmica. També podeu trucar al telèfon 93-480-4800 o consultar al web promocióeconómica.sanjus.net.
I un punt més, l'exposició Explica'm un conte s'inaugurarà avui al restaurant El Foro de Barcelona. És una exposició que es va poder veure el mes de desembre a l'espai de lliure creació Carme Malaret i que van tirar endavant conjuntament Laura Baringo i l'espai. La mostra s'inaugurarà avui a les 7 de la tarda, una gran part d'aquesta exposició, al restaurant El Foro, al carrer Princesa 53 de Barcelona i serà fins al 2 de març.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una dels Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, també a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, molt bon dia.
I know I took the path that you had never walked for me. I know I let you down tonight. So many sleepless nights where you were waiting up on me. Well, I'm just a slave unto the night. Now remember when I told you that's the last you'll see of me.
So I bet my life, I bet my life, I bet my life on you. I bet my life, I bet my life, I bet my life on you. I've been around the world and never in my wildest dreams would I come running home to you.
I know I took the path that you would never walk through. I gave you hell through all the years.
Don't tell me that I'm wrong. I've walked that road before and left you on your own. Please believe them when they say that it's left for yesterday and the records that I play. Please forgive me for all I've done.
Dos minuts i un quart de dotze. De seguida parlarem del concert que es fa aquest divendres al cicle de jazz de l'ateneu. Serà amb Carles Margarit i Xavier Elgans. Parlarem de seguida amb Carles Margarit abans, però recordem que diumenge hi haurà també un concert a l'ateneu del cor Cantabile. Serà un concert que forma part del cicle Espai A.
i des del Just a la Fusta sortegem dues entrades dobles per anar a aquest concert de diumenge a la tarda. Si voleu aquestes entrades el que heu de fer és molt fàcil, només cal trucar al 933723661 i així formareu part dels participants d'aquest sorteig per aquestes dues entrades dobles per veure el cor Cantabile aquest diumenge a l'Atenció de Sant Just.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Justa la fusta!
I aquesta és el que fem és parlar del concert que es fa aquest divendres a la Teneu, a les 10 de la nit, a la sala del cinquantenari. És el concert de jazz organitzat que forma part d'aquest cicle que tirem davant la Teneu i on ergeix sèries. I en aquest cas, aquest divendres, hi haurà Carles Mararit i Xavier Elgans. Aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon, el Carles Mararit. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Per parlar una mica de com anirà aquest espectacle, suposo que sempre tocar a casa també té l'afegit de nervis o de sentir gent més a prop, però m'imagino que sempre és una ocasió especial, no? Sí, sí, evidentment, tocar aquí em fa molta il·lusió, especialment perquè el seu poble ens coneixem, ja sigui directament o de vista, i sempre té un valor afegit tocar al teu poble.
De tota manera vas tocar fa relativament poc, no? De fet, era un altre espectacle, per això. Sí, bueno, vam tocar la biblioteca amb un espectacle que es diu No era lluny ni difícil, amb el poeta Joan Margarit, que era un espectacle que ja l'hem fet diverses vegades en diversos formats i el vam fer fa relativament poc a la biblioteca. Ara, en aquest cas, per això, és un altre estil, és una altra història. Serà un concert amb Xavier Elgans i quin tipus d'espectacle serà?
Bé, és un concert de jazz de duo amb l'excel·lent pianista Xavier Alganz, el piano i jo el saxo, i llavors bàsicament he agafat peces meves, originals, que algunes fins i tot estan en el disc aquest, no era lluny ni difícil, i que les he adaptat per a aquesta formació,
I, per altra banda, també he arrenjat una sèrie de estàndards, com pot ser els fulles mortes i altres temes, com el road song, etcètera. Adaptat a aquesta formació, que és piano i saxo. Per tant, algunes de les coses que tocareu seran noves, per entendre'ns, no? Vull dir que no s'haurà sentit mai, almenys en aquest tipus de format. Exacte, vull dir, és com... De fet, podríem dir com la...
L'estrena. Sí, l'estrena mundial, per dir-ho d'alguna manera, d'aquest format. El que passa que ja fa molt de temps que toquem junts amb el Xavier Elgans, amb totes les altres espectacles que he fet, i ens coneixem molt, i aquesta vegada presentarem aquest espectacle que, a més a més, porta per títol intimitats, en el sentit que és un concert íntim, que només som dos, i que...
que es dona aquest punt d'intimitat, no? Exacte, que suposo que també és una mica el que es podrà aconseguir amb l'atmosfera del concert de la gent que pugui venir aquest divendres. Aquesta proximitat també, doncs, pel fet que en aquest cas concret també és un músic amb aquesta relació amb Sant Just, i això sempre també m'imagino que ajuda. És un cicle que va començar l'any passat, no sé si has anat a algun altre dels concerts que s'hagin fet o si...
He anat a cap, sí que he anat a un concert i penso que és molt interessant que en un poble com Sant Just, que costa que hi hagi certa activitat i així, hi hagi gent i persones que es cuidin d'això i que promoguin aquest tipus d'espectacles, i en particular, a mi, és el tema de la música.
Clar, i a més a més en aquest cas de vegades n'hem parlat també amb els organitzadors, que sembla que normalment la majoria de concerts que es fan són concerts que potser si es fessin a Barcelona, per entendre'ns, omplirien segur, i que de vegades aquí costa una miqueta, tot i que això sembla que ara està començant a canviar, però de vegades passa, això, que tenim coses molt bones a prop de casa i no ens som prou conscients, potser. Sí, bueno, això sempre passa i penso que a més s'enjusta en el sentit que Burgueson és un poble molt tranquil,
Té una mica el problema que la gent potser no té l'hàbit de fer activitat aquí, es desplaça sempre a Barcelona, i en canvi està molt bé guiar aquest tipus d'activitats, i sobretot que es vagi creant com un hàbit, que la gent sàvia que un divendres a la nit pot anar a sentir un concert com el que podia sentir a qualsevol lloc de Barcelona, i que no cal que es desplaci i pot anar-hi caminant.
Exacte, exacte. I un concert, òbviament, de qualitat. Aquest divendres, com dèiem, actuaran Carles, Malariti i Xavier Algans. Amb aquest tipus de proposta, com dèiem, almenys a les cançons que tocareu serà la primera vegada, però no sé si després teniu previst fer algun altre tipus de concert tots dos junts amb aquestes cançons en altres llocs, Carles. Sí, ara en aquest moment no ho tenim, o sigui, ja confirmat, però sí, perquè a més a més,
És una formació fàcil de moure, en el sentit que els tenim només dues persones. És molt més senzill que hi hagi llocs que els pugui interessar i que ens puguin contractar. De fet, ja ho estic movent, el que passa és que no tinc dates concretes en aquell moment. De moment, el tren de sortida és aquí Sant Just, i a partir d'aquí anirem veient a veure com ho podem gestionar per fer molts concerts, o els que puguem, amb aquesta formació.
És un moment difícil pels músics a l'hora de tocar llocs en directe, a l'hora de poder tirar endavant tots aquests projectes? És més difícil ara que fa cinc anys o deu, per exemple? Sí, jo penso que sí, bàsicament perquè... Bueno, hi penso que passen tres coses. Una és que hi ha molts músics i que toquen molt bé, o sigui, hi ha molta gent que pot fer coses molt interessants. Per l'altra, que en tots els llocs que hi ha potser no són tants com fa un cert temps.
i després hi ha un problema més profund, que és que aquí potser falta educació, en aquest cas musical, i de tenir l'hàbit d'anar a un concert. De la mateixa manera que es va al cine, doncs anar a un concert. Però això jo penso que passa des de fa molts anys, i que paísos com Alemanya tenen...
S'hi fan molts concerts, de música de cambra, de molts tipus d'estils, i la gent està molt habituada. Però això és un tema que s'ha de començar des de petit, amb els nanos, de tal manera que, a mesura que es vagin fent grans i siguin adults, sigui una cosa que la tinguin incorporada a la seva vida.
Això no ha canviat tant, educar el públic a pagar entrada, que de vegades també costa. Estem acostumats que moltes coses siguin gratuïtes i aquest xip de pagar entrada sembla que encara hi hagi gent que sigui més reticent. Encara cal treballar cap a defensar que si s'han de fer concerts, segurament tot plegat té un preu.
Sí, esclar, perquè de la mateixa manera que vas al sabater o al fuster i t'arregla la finestra o et fa un assabat o te l'arregla, vull dir, el músic, evidentment, disfruta molt, però no deixa de ser una feina i destina la major part del seu temps a fer aquesta activitat, no? I no només pel fet que t'agradi, no vol dir que ja hagi de ser gratuït. I a més a més, hi ha un altre factor, que és que el fet de pagar entrada també li dona...
És un valor, aparentment, millor, per dir-ho d'alguna manera. És igual que toquis gratuït o no, en el sentit que la qualitat de la música... tu tocaràs igual, no? Però bé, vull dir que s'ha de valorar l'esforç. I demà també et diré que pot ser que vingui més públic quan cobres que quan és gratuït. Quan cobres una entrada, vull dir. Sí? O sigui que llavors hi ha més consciència que va de debò, no? Sí, sí.
Sí, he observat que pot passar això. Quan s'ha de pagar, com que la gent s'ha d'escalar butxaca, diu, això deu ser bo. Aquest costum que tot sigui gratuït, penso que no és molt saludable. Està bé que hi hagi activitats gratuïtes, però també que es valori la feina que fan, en aquest cas, uns músics.
I per canviar una mica tot això, creus que el que caldria seria que des de ben petits els nens estiguin educats d'anar a concerts de diferents gendres, de diferents estils? Sí, sí, exacte. És una educació de tota la societat. Des dels pares a l'escola, tenir l'hàbit d'anar a concerts i escoltar música a casa. Escoltar... Res és gratuït i escoltar música, diem-ne, complexa o...
o sèrie, que no sigui la música pop, en el sentit que és una música que tothom més o menys pot cantar i de seguida t'hi enganxes per alguna manera, requereix un esforç. El que passa que, un cop l'has fet, segurament et compensarà, i com més el facis, més et compensarà, i més ganes tindràs d'escoltar-te, i de fet jo fa discos que els escolto des de molt petit, i encara els continuo escoltant, i el millor d'aquesta música, diguem-ne, elaborada,
i seria que sempre que l'escoltes és com si l'escoltessis per primera vegada, en el sentit que té coses noves. I de fet és el mateix disc, però tu ja no ets el mateix, perquè l'escoltes d'una altra manera. Per tant, educar una mica aquesta oïda, la manera d'escoltar les coses. Exacte. I educar l'oïda i que hi hagi l'hàbit, com si fóssim l'afició d'anar a concerts. Per tant, una bona manera de descobrir-ho seria aquest divendres aquí a l'Ateneu, aquest concert de jazz,
amb Carles Mararit i Xavier Algans. El preu és de 10 euros amb consumició inclosa i pels socis de la Teneu és de 8 euros. A més, també, als malalts de 30 anys, l'entrada encara és més reduïda, és de 6 euros. Per tant, doncs, un concert d'aquest divendres organitzat per la Teneu i Energies Sèries. Avui anem a parlar amb el músic Carles Mararit. Moltes gràcies, Carles. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Molt bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Tres minuts i arribem a dos quarts de dotze. De seguida fem un tertúlia esportiva abans però posem una mica més de música aquest matí gris i fred a Sant Just, encara sense neu. Ho fem però amb un tema que un dels que sentia mar de fons és aquesta cançó de Bressol.
Fem sentir aquest petit fragment per situar-vos, perquè és el que estàvem sentint ara, mentre explicàvem que Carles Marguit actua aquest divendres a Sant Just. Aquesta cançó forma part del disc que va fer un Joan Marguerit, no era lluny ni difícil.
No, no, no.
Dorm, Joana, que l'overman fosc, tràgic, d'aquell saxo soprano del teu germà al consol de Montjuïc t'acompanyi durant l'eternitat pels camins que tan bé coneix la música. Dorm, Joana,
i si pot ser, no oblidis els teus anys en el niu que has deixat dins de nosaltres. Envellirem guardant tots els colors que van lluir els teus ulls.
Dorm, Joana, aquesta és casa nostra. És un tranquil silenci on esperem enrodonir les pedres del dolor, perquè tot el que fores sigui música, la música que empleni el nostre hivern.
No, no, no, no.
Ah... Ah... Ah... Ah...
M'agradaria veure-la.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz.
i es mou fitxar al club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de justícia i pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modular.
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a les ons en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Gràcies per atendre'ns.
Ara passen cinc nuts de dos quarts de dotze. És moment per saludar l'Enric Riba. Bon dia, Enric. Bon dia, Carme. I parlar de seguida també s'incorporarà el Carles d'en Henry Rius, fet artúlia esportiva aquest matí de dimecres, que abans hem descobert amb l'Andrea que avui juga al Madrid.
Sí senyora. És el partit aquest de Lliga que tot el dia anem dient que el Martí té un partit menys. És aquest partit del Copa Mundialet, d'aquest que van anar a jugar, em sembla que a Marroc, i ha quedat pendent. Sí, sí. O sigui, avui al Madrid... Contra Sevilla. Definitivament.
es passarà o a quatre punts del Barça o a dos, o continuarà un, però ja no haurem de dir allò de sempre... Exacte, d'aquest partit menys que fa la Santa Ràbia. Amb un partit menys. Jugant al Bernabéu, tot i que no hi ha Cristiano Ronaldo, jo crec que el Madrid és clarament favorit, veurem què passa, tot i que el Madrid, com deia últimament, està fuixant una miqueta, l'altre dia contra la Real, sense Cristiano, van fer quatre gols, i per tant, en principi, és un partit que si jo fes una travessa i busqués la lògica,
Posaria un 1. Segurament. Posaria un 1 perquè crec que el Madrid guanyarà a casa. En fet, el Madrid a casa sempre s'ha volit, no? Sí, exacte. I tant. Carles, també he tingut por de la tertúlia. Estaves, suposo, pendent del temps, no? Molt, molt pendent. No anava ara, no? O què? Bueno, esperem anar. Encara hem d'esperar. La previsió ha sigut, o hem parlat, no hem fet previsió, només hem fet el titular, però hem dit que fins al migdia, possibilitats, doncs esperem-ho. A les 6 del matí hi havia dos graus i estava caient neu. Ara, doncs, tenim aquests dos graus i mig. Hi ha inestabilitat. Aviam.
Aquest matí el parc del Canigo estava blanc, quan he deixat els nanos al col·le. Havia collat una miqueta la gespa, molt poquet, i els cotxes estaven una mica blancs. I a les quarts de nou, quan he deixat els nanos, ha començat a nevar molt feblement, ha durat molt poquet, però ha nevat, ha nevat. El que passa és que em comentaven companys que tenim a Rubí, de Ràdio Rubí, que a Rubí s'ha tot nevat. A Molins de Rei també ha nevat. A Corbera hi havia un pam de neu.
La zona alta del Baix Llobregat, o no tan alta, perquè Molins està allindat. Sí, exacte. No, Carles diu que ha sigut... No, ha sigut la curiositat de tenir el centre de la pressió just aquí sobre, entre un trosset del Baix Llobregat, Sant Ju, Sant Feliu, Cornellà, Esplugues i una miqueta del Barcelonès, i aquí s'ha quedat. I ara s'està movent, per això et dic que ara si mirem cap a l'horitzó i cap a la penya del Morro veiem que els núvols són més foscos.
Possiblement aviam precipitar, jo crec que precipitarà aquí al migdia. Si és en forma de neu... A veure aquest. Va d'un grau a dos, no? M'imagino. Va, la cosa justeta. Bé, doncs ja anirem informant. En tot cas, Carles, t'incorporaves, parlàvem amb l'Enrique aquest vespre i el partit del Madrid. Aquest partit pendent contra Sevilla. Home, és un bon equip, el Sevilla. El que passa que el Madrid està molt enxufat. Hi ha aquella teoria que només es diu des d'aquí que sense el Cristiano Ronaldo juguen bastant més bé.
i el senyor Benzema està molt enxufat, va fotre un partidàs l'altre dia i tenen un equipàs, poden guanyar Sevilla tranquil·lament, el que passa que s'ha de jugar els partits, també el Barça pot guanyar tranquil·lament el Villareal i se li va complicar molt el partit, els altres no són coixos i s'ha de jugar.
Exacte. De fet, sí, a més a més la Villarreal que és el rival del Barça, no? A la Copa B. Si això va, aquest partit tan difícil, sempre m'ho feia volar Tartullà, m'emociono. Aquest partit tan complicat, que jo no estic tan acostumat a parlar, aquest partit tan complicat ajuda la Copa per agafar-se amb una mentalitat de no estem a la final.
Exacte, això també fa que hi hagi més emoció. Quan parlaves amb els col·legis semblava que el Barça estava a la final i amb el Villarreal li va plantecar el Barça. I aviam, la Barça va ser millor aquí però li va costar, va haver de remuntar dues vegades, que no és poc. Exacte. És un molt bon equip, es va col·locar molt bé amb defensa realment. El Villarreal estava molt ben organitzat, tapava molt bé els forats i van ser petites errades, molt petites, les que van portar el Barça a tenir impossibilitats. Va acabar
fora de si el suar és perquè hi havia pilotes complicades, les parets no sortien, és que la colocació era de llibre, tenien un 4-4-2 claríssim i cada cop que el Barça es movien, deixaven lliures als extrems perquè entressin per les bandes però quedessin tapades tot el que era la zona de l'àrea. Va fer un molt bon partit.
i els contratacs va tenir molta sort perquè dos o tres bales que va arribar va clavar-ne dos. Home, hi ha una que Piqué rellisca o la perd o es confia i després el joven Ido Sánchez fa una bona jugada. És escarrar, el retalla... O sigui, el Piqué cau, d'acord, però després torna a corrents i arriba allà i sembla que estigui glaçat el camp que fa la Piqué. Sí, si es fa mig camp i amb molta classe de retalla el deixa assegut i li dona una passada de gola al seu company.
De totes maneres, el futbol és un esport en certs i ja sé que és un tòpic. I a Madrid, al Barça, va ser una cagada de l'Iniesta al mig del camp, va provocar un gol. Una vegada que a Tipique es tira l'obèstia, li toca la mà i li peta amb penal, que això va ser el primer gol del Madrid.
A vegades hi ha petites tonteries, però el Barça va dominar el partit de Pape. Va jugar molt bé. I té un Messi enxufadíssim, que defensa, que corre, que com sempre fa gols. Perquè quan Messi xuta és increïble. Hi ha una pelota de Neymar que fa una jugada esplèndida, xuta, rebenta i la tira a la tercera graderia. Jo vaig comentar que aquesta jugada...
A Messi no ho valorem, però no li passa mai. Quan Messi xuta, sempre va a porta. O surt a un pam, o la para el porter, és igual. Però el xut que fa Messi a aquella rosca sembla fàcil, quan ho fa ell sembla fàcil. Exacte, és la gràcia que té.
Per això és el millor. Per això es permet queixar-se quan vol. És l'amo del Barça. És el preu que s'ha de pagar que és normal. No és un preu molt exagerat. Hi ha noves que es pensen que són amos i s'ha de pagar un preu molt alt. I l'has de justificar a tot arreu perquè és del teu equip.
Si analitzem Messi, l'any passat ens feia una mica de por, però és un tio que deu entrenar perquè està en forma, juga bé, ara corre, no se li pot dir res. Si li donen un dia de festa i arribarà més tard, que no l'haguessin donat. I ahir li van donar un dia de festa, o dilluns,
I les fotos que surten a Instagram surten de dimarts, que va anar a la neu. No hi ha problema, en un principi. Queda lluny. No van esquiar. Dimecres passat va haver el partit, el vam comentar prèviament, va haver aquest partit en què el Barça es va classificar per la Copa del Rey.
i que va tenir tot aquell polèm que també de tot el tema, no? Joc brut, no? Tot això? No. Això fa orgull. Vull dir, dic perquè... El tema de la provocació... Exacte, tot el que s'ha rebaixat una mica perquè fa una setmana però... Sí, però sabem l'equip que és i sabem l'entrenador que té aquest equip. No sorpren, no? No, perquè sí que sorpren perquè hi ha persones dins d'aquell equip que són bastant normals
i quan entren en el joc que els marca el seu entrenador, es toquen. Hi ha una sèrie de jugadors allà que no són tan bestes ni tan bruts i que si estessin en un altre equip no serien així. Però si a mi no m'indigna això, a mi el que m'indigna és que després de tot el que passa diguin que el problema és que Neymar és un provocador. I que les espanyes em facin debats i programes i tot això. Si al Barça fos a l'Elge el que s'hagués torejat amb el...
L'altre dia va marcar un gol del seu equip i ho va celebrar ballant.
Jo no crec que el senyor Marcelo pensés en provocar ningú. Si Neymar balla en un gol, tampoc està fent amb intenció de provocar ningú. I són ganes de buscar ser les passigolles. És el primer cop que es balla a marcar en un gol? És el primer cop a la història? I no era el vuitè?
Eren uns gols importants. Si tu vas 8-0 i et fots avallar davant de l'altre, doncs sí que pots dir, escolta, estalvi a tu, però era un gol... És la ràbia. És la ràbia i el no saber perdre. De fet, tot el tema Neymar els molesta. A més, fugint d'estudi és perfecte, tio, perquè aviam tens un tio que es creu que és el millor jugador del món, acaba de fotre dos cops de puny i una patada, li acaben de caure dos partits.
i creiem que és poc, anem a buscar la notícia amb un altre cantó i mirem cap a un altre cantó que és el que ens interessa, i anem a buscar a casa el veí. Ara, per distracció, tenim imputat el senyor president, no?
Sí, jo no sé, aquesta gent el que hauria de fer una mica és agafar i arribar a Catalunya, emportar-se'ls tots a la presó i s'acabaria el problema, perquè anar jugant amb compte gotes, perquè això sembla que vinguin ordres de no sé on, d'anar buscant les parts que són importants a Catalunya i anar tocant totes aquestes entitats i anar-les tras tocant. O sigui, agafem un home que dins de la política va ser el que va ser o estava considerat el que era,
a Espanya hi ha hagut molts que viuen com un autèntic rei i han sigut presidents i també vés a saber el que tenen fora i anem a desgastar aquesta persona, que és un xoriço, però és que de xoriços està ple i a Espanya segur que en té menys. Una regularització d'aquestes que fan, el senyor ex-monarca espanyol ho va fer i no va passar res, el senyor Botín ho va fer amb dos mil i escaig milions.
És igual. Tot plegat... No es va obrir. Jo el que dic és que el Barça deu tenir assessors fiscals. Tampoc deuen ser tan inútils, perquè tot sigui tan clar. Pot ser que el senyor Bartomeu sigui inútil.
Però els assessors que té el bostan que cobren un cala... jo crec que no ho són. Jo no ho puc entendre. A mi em costa de pensar-ho. Jo crec que el que la FAL ha de pagar sigui d'on sigui. Però és que tinc la sensació que tot està focalitzat en el mateix punt. No avança. Messi, resulta que és el contribuent espanyol que més ha pagat el fisc l'any passat.
I continuar imputat. Fuigatge de Neymar. Primer, ni l'agència tributària havia dit res. Arrel d'una denúncia d'un soci, més aviat estrambòtic, que se'l va veure diverses vegades dins de l'edifici del sindicat Manos Limpias, surt aquesta denúncia. I a partir d'aquí comença tot.
El Marc Marquez li passa pel cap d'anar-se'n a viure a Andorra, cosa que ha fet moltíssima gent a Espanya i el tio ha de sortir demanant perdó plorant.
S'estan buscant les passigolles en una zona i s'està intentant donar una imatge que som una cosa i que som una colla de xoriços i que mirem pel nostre butxac i no mirem per Espanya. Què creieu que farà Bartomeu per això? Jo espero que aguanti. Jo espero que aguanti. Ara ja hi ha eleccions que no faci un espantar com l'altre.
Seria fort, no s'ho pot permetre. El senyor Bartomeu em comença a caure bé perquè s'està menjant tots els marrons. S'està menjant tots els marrons i està aguantant. Jo no sé ni com es van abraçar quan va marxar. Jo l'altre dia comentava en una conversa d'aquestes informals que si estigués carregat de milions, que no és el cas, i fos molt culer, que sí que és el cas,
l'últim lloc on voldria estar és a la presidència del Barça. Ho trobo un lloc horrible, tal com està tot últimament. És a dir, és un lloc extremadament fiscalitzat des de tots els punts de vista, no pots cometre cap error, és més coses que jo considero que no són errors, no es perdonen, es perden tres partits i et diuen que la crisi no és esportiva, que és institucional. Aquest rotllo me l'han explicat 40.000 vegades. Aquest rotllo el vaig sentir a l'època de La Porta, quan li van muntar la moció de censura,
que van dir que el problema no era esportiu, que era institucional. I l'any següent es van guanyar sis títols. I el problema institucional va desaparèixer. Ja no hi era. Aquí estem igual. És a dir, ser president del Barça, quines ganes has de tenir? O tens ganes d'embojars de notorietat? Hi ha gent que li mola que el fustiguin. O no ho entenc, perquè és que tothom et matxaca.
I és que... I a més has d'estar forrat, o sigui que si ja no et ve d'aquí per què nassos has d'anar. Doncs mira, hi ha gent que està malalta i que és així. Però és que arribem al punt de que jo he llegit en diaris crítiques de fubizarreta una darrere l'altra i ara que no hi és sembla que torni a ser bo.
Això també fa gràcia. L'estàs criticant durant dos anys. Passa amb els mateixos futbolistes. Sí, però és a poc a poc. Diuen que no discuteix ningú. Tampoc és tan dolent. I Matias és un bon complement.
Cagades n'han fet tots? Dogles, dogles és una cagada. Per mi pot ser que sigui una cagada. Vermalen ja ho veurem, perquè un cop operat i jugui, potser estarà 4 anys al Barça i la gent estarà contenta. Sí, està bé, és que l'operació l'he vingut ara, després de... O sigui, el Vermalen ja porta malament abans a l'operació. Sí, sí, exacte, però un cop operat, és a dir, Guardiola va estar un any i mig que no parava de tenir problemes als discos fins que el van operar.
És veritat? Sí, però això era un tema que aquest xaval el van fer créixer més del que li tocava. Acabo de veure una foto del Camp de l'Atlètic de Bilbao. Tot nevat. Que l'han penjat ara, diu això, pocs dies de rebre el Barça i sí, sí, exacte, tot nevat. Bueno, la neu conserva. Si no gela no passa res. Si no gela no passa res. És diumenge, no? Vull dir que encara queda. Diumenge a les 9. Vull dir que poden passar coses, encara. En definitiva, que... Inclus Guardiola va fitxar Sigrinski. El que vull dir és que...
que cadàvers tothom en té a l'armari. Per mi els errors de Guardiola són d'un altre estil. Per exemple, si no confies en Dani Alves, no portar un lateral en el qual puguis confiar o renova'l. O coses com Tiago, que per tres partits se'n pugui anar al breu que se'n va anar. Coses d'aquestes sí que no les entenc.
Però bueno, jo a vegades crec que tots plegats, i m'inclo que a més som molt crítics, i depenent de l'últim resultat ho veiem de manera o una altra. Aquest diumenge, quan dèiem que el Barça juga contra l'Atlètic, a fora, en aquest camp que dèiem ara que està nevat, què, ja ho veurem? Ho veus complicat? Sí, aviam, entre vent del nord i el Cantabric, el vent del nord és com el llevant aquí. No, no, però ho dic pel partit, eh? Ho veuràs que la nevat continuarà. Sí, no es podrà jugar.
de moment les previsions és que entri nord i si entra nord seguirà precipitant a Bilbao i les temperatures tenen tendència a tocar fons de cara al divendres i al dissabte. Podríem estar amb allò d'un partit menys, però en aquest cas seria amb el de Barça. Jo crec que mitja lliga no es podrà jugar, perquè en el cas de Sant Mamés probablement
És el lloc més desexagerat, no? No, però el que vull dir-te és que probablement a Sant Mamés ara d'aquí 10 minuts la foto aquesta ja es veurà tot verd. És a dir, que et passaran amb les màquines i ho trauran. Però el camp de, jo què sé, del Córdoba o del... Bueno, Córdoba està molt al sud, no? Potser no és l'exemple millor. El Deportivo. El Deportivo o llocs així serà més complicat. O inclús camps de Sagona. Bueno, el Deportivo és de Sagona? Si no, és la primera. És la primera. Sí, és la primera. Sí, sí, és veritat, que va pujar. I l'Espanyol a l'últim minut, eh? Home, això sí que va ser emocionant, no?
Sí, hi ha molt menys. Però més és el fet de com va jugar el partit. Jugaven amb una tranquil·litat. L'actitud, no?, que de vegades diem? Semblaven que tinguessin el partit controlat, no els venia d'aquí. No sé, els vaig veure molt tranquils jugant a futbol. Penseu que hi havia més gent al partit aquest de Copa que en els partits d'Europa que ha jugat al Sevilla aquesta temporada. Ha sigut una de les entrades més fortes de la temporada.
La pressió era bestial. És un camp que s'omple, perquè a Sevilla hi ha molt del Sevilla. Hi ha molt del Betis, però també hi ha molt del Sevilla. I l'Espanyol va jugar amb una tranquil·litat i amb un saber fer i jugant i contraatac. Al minut 3 ens acabava fotent una pilota a la creueta amb una falta. O sigui que el veies que tenia el partit controlat i estàs jugant-te molt...
Però és allò que deia l'Ignasi fa 15 dies, que un gol en contra al final del partit, al Powerade, els va portar a aquell punt d'estar una miqueta més posats al partit i no van arribar relaxats. L'altre dia parlava amb algun perico i m'ho deia, diu que tant València com Sevilla han vingut al Powerade amb una relaxació total, dient que ara aguantem una miqueta i els fotem un ramapolvo.
L'Espanyol està jugant molt bé a futbol. L'altre dia, contra el Sevilla, va perdre el segon.
Hi ha jugadors que il·lusionen amb en Sergió Continua, amb en Caicedo, que ho està fent bé. Tens Estuani, que també és un món revolsiu. Ha sortit gent nova, com Arbilla, que també sembla que ho està fent molt bé. I ara aquest partit que ve jugarà sense el Casilla, però no sé com ho fa l'Espanyol, però sempre treu bons porters. I el segon porter també és bastant bo.
Sempre es parlava que la cantera de l'Espanyol treia molt bons defenses i molts bons porters. A vegades, quan havia jugat contra l'Espanyol, tenia uns porteresos bestials. Eren gent que habitualment et salvava els partits. L'Espanyola a la porteria mai ha tingut problemes de sortir perles molt bones.
I després hi ha aquesta jugada que han fet al mercat d'hivern, que entre sessions que han fet, entre cobraments que tenien i la fitxatge d'aquest noi al Villarreal, 6 milions i mig d'euros, per un jugador que ha jugat 5 partits a primera, que apunta maneres però que no deixa de ser un malo per obrir,
i tal com està l'Espanyol, li ajudarà la tresoreria de l'any. Els pericos en principi poden estar força satisfets. Estan fent una bona temporada, en una bona posició, la Lliga s'està complicant moltíssim a baix, però ells estan en una situació de poder lluitar. Han pogut sortir-ne temps. A més, a la banda del quadre de la Copa,
que els permetria arribar a la final contra un elèctric de Bilò que no és l'elèctric d'altres anys. Jo crec que ara mateix l'Espanyol gairebé diria que és favorit a l'eliminatòria. I per tant podria arribar a la final de la Copa. Una final de la Copa que si en el cas que ja arribés al Barça, que veurem, ja et permetria assegurar-te a anar a Europa l'any que ve. Clar, és veritat. Era lluny encara, no? Sobretot perquè era la... L'anada és la setmana que ve però la tornada és al cap d'un mes.
Ja us quedarà. Són aquelles subliminadores que gairebé ni recordes com han anat. I per culpa del Madrid? Perquè es podria haver jugat aquesta setmana a la propera. La Copa i ho tenies de lligar. No, però no és culpa del Madrid, perquè no passa res que surti la PIN Copa i Lliga. Ja, però si avui no hagués jugat el Madrid, igual que s'haguessin pogut fer l'anada de la Copa 8, la setmana que ve l'altre i l'altre ja comença la Champions.
No ho sé. No ho sé si ha estat per aquest motiu. Jo diria que el calendari estava fet, però no n'estic segur. Tampoc, no ho podria assegurar. La Champions també la tenim a tocar, aviat arribarà... Sí, el dia avui és 3, no, queden encara 3 setmanes. La setmana que ve és Copa del Rey i l'última de febrer... I l'Espanyol contra qui juga aquest cap de setmana?
L'Espanyol està mirant el que talles ara, Carles, que està intens la lliga, i veig que realment entre el 13 i el 18, que són aquestes posicions, les set últimes, són quatre punts el que els separa. Clar, i el 13 teòricament ha d'estar tranquil, trobo. Exacte, exacte, que és la reial societat en aquest cas.
El Barça jugarà un partit a les 12 del migdia, ja ens ha arribat. Però encara falta, no? El 8 de març, el dia de la dona. Al Camp Nou. Sí, ara tenen un parell d'horaris familiars. Aquest diumenge encara... Però aquest diumenge és fora.
Ah, va, és veritat. Després de 5, 4 i 12, crec, als pròxims partits. L'Espanyol contra el València. Diu menjar. El partit guapo, també. Aquí, a la set. El Power 8. Exacte. Aquest partit, els Valències, bé, eren tocats. Van venir aquí a passejar-se una estoneta per Barcelona i van sortir escaldats. Ah, va, però serà diferent. Però vaja, veurem. No, però és un partit que ha de guanyar l'Espanyol si vol estar tranquil allà dalt.
Diumenge a les 7 i després a la Barça, com dèiem, aquest diumenge això també en funció de com vagi tot el tema meteorològic. I el Madrid contra l'Atlético. Al Calderón. Dervi. Ah, que per culpa d'aquest partit només li han posat dos amb el Cristiano. Sí, clar, clar. I en altres èpoques diries al... no hi ha res a fer però aquest Atlético de Simeone últimament està guanyant. Sembla que li té la mesura presa en el Real Madrid. Però també sembla que li tenia el Barça.
Sí, sí, sí, molt bé, tens raó. No vols tenir la mesura presa però aviam. Aviam si no deixen de ser dos bons equips o el Madrid no deixa de ser un equip. En tot cas, exacte, no hi ha un favorit, no? Jo penso que el favorit és el Madrid, sincerament us ho dic. Perquè jo crec que l'Atletico està donant de si més del que pot amb el seu equip aquest any. Ha tingut passats molt importants, i tot i així, jo pensava que ho notarien molt més.
En la partida de tornada tenia baixes? Sí, però em dic que aquesta temporada, respecte a l'any anterior, hem perdut el lateral, hem perdut el davante-centre, hem perdut gent al mig del camp, és a dir, hem perdut... Però veus que hi ha un... Per què tot i així, estan allà? Sí, per això, que jo em pensava que les baixes de la baixa de Diego Costa jo pensava que els afectaria molt més. I han fitxat aquest noi de la Real, que és molt bo, el Griezmann, o Manjuki, que també ho està fent força bé, i ara Torres, que jo també tenia la sensació que era un Stoic of 2, és a dir, la segona vegada que va venir Stoic of el Barça,
que va ser més per una qüestió simbòlica, i de moment, com a mínim, els va donar l'aliminatòria de la copa. I ens va fer un gularro també a nosaltres. Sí, que no va servir, però vaja. Home, està bé, ja hi ha moviment. Hi ha una mica d'emoció. Sí, però portàvem anys en què era més una cosa de l'any passat, no, però l'anterior sí que era cosa de dos. O és igual, o un era més clar, favorit que l'altre, i aquest any... Sí, està una mica més apretat. Per exemple, a la Lliga alemanya, el Bayern que va empatar aquesta setmana està a 8 o 9 punts del segon.
Compte aquesta setmana a l'anterior els hi van caure 4, em sembla. Sí, contra el segon. Però imagina't si hi havia avantatge. I veig que la Copa del Rey és a les 8, a les següents. Aquests partits a les 10 que havíem tingut, que en canvi la setmana que ve... El Barça juga a les 8? El Camp Nou juga a les 8, dimecres. Ah, no ho sabia. Jo tampoc. És molt d'hora, fins i tot, no? Molt, massa. Exacte, ara ens caixarem perquè és massa d'hora. Home, un dia... És que van d'un extrem a l'altre. A mi no molt bé a les 8.
Es van d'un extrem a l'altre. Passem de jugar a les deu de la nit? L'anada i la tornada a les vuit, veig, a la web del Barça. No crec que estigui pas equivocat. No ho crec. No ho crec, oi? A no ser que el Bartomeu també s'equivoquin això.
Seria estrany, no? Posem en dubte per què ens sembla estrany, però sí, sí. Com a del rei, l'anada i la tornada. Els dos partits veig que... Sí, sí, dia 11 a les 8, sí, sí. Curiós. Bé, vols saber o no ho sabia. Bueno, doncs, escolta, estarem pendents. T'haurem de reestructurar algunes coses.
En fi, doncs bé, vas anar al camp el diumenge, Enric, que era aquest dia que feia tan de fred? No, contra qui vam jugar diumenge? Sí, al camp, a talla anecdòtica. Ah, contra Villarreal? No, no vaig anar, no vaig anar. No, no, va ser bestial, a la mitja part veies com tota la gent va sortir per pot, semblava un final de partit amb una victòria de 10 a 0. I van aixecar-se de l'esquadra i van sortir cap a dintre, però disparats a la mitja part. I l'altre dia vaig sentir aquí a Montzorracó com va fer molta gràcia a un, perquè criticaven a Racó, a la transmissió van dir
És que cala, el camp està a mig buit... Reco criticant? Bueno, deien que el camp està a mig buit i hi havia 60.000 persones, clar, i el Quim Monzó comentava, ah, amb el fred que fotia, l'hora què era? Un diumenge? Què voleu? 60.000 persones? De febrer, sí, sí. 60.000 persones? Hòstia! I vosaltres esteu treballant, xatos? Què vindríeu si no treballéssiu, si no cobréssiu per vida? 60.000 persones? Jo trobo que és molt. El plus calentet amb l'estufa als peus, eh? Quin esdeveniment, és a dir, quin esdeveniment a Catalunya omple amb 60.000 persones un diumenge a la nit a aquesta hora?
S'ha de tenir molta fe. I podem-lo veure per la tele. Clar, per això et dic, que l'antoiem una manteta. Que aviam, no ens enganyem. És a dir, el futbol es veu millor per la tele i amb aquestes teles que hi ha avui en dia...
Has anat a una pantalla de 50 pulsades. Necessitat tens de jugar-te un gripasso de 15 dies. Doncs bé, en tot cas aquest diumenge no s'haurà d'anar al camp, per tant no hi haurà excusa per practicar-lo. Ara sembla més ple estarà. Però seran 30.000 o 40.000. Malgrat que 60.000, és a dir, són molta gent. En fi, veurem què passa. Que vagi molt bé, Enric i Carles, tornem dimecres que ve. Bon dia.
Coneixem ja Catalunya Ràdio i tornem de seguida en la tercera hora del Just a la Fusta. Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, us informa David Badia.
La neu ha ferinat bona part del territori català, ha priorat la conca de Barberà i també l'Alcà. Els gruixos superen ja els 20 centímetres. La zona central del país, el seu entorn, acumulen gruixos de neu d'entre 15 i 20. Al Penedès i al Vallès Occidental la neu també hi està provocant problemes. A les comarques del Sagrià, a l'Urgell, el Pla d'Urgell i les Garrigues no hi ha cap complicació important, però sí petites afectacions. Des d'interior informen que si els oarís volen demanar informació truquin al 012, no pas al 112.
que s'està col·lapsant i només s'ha de fer servir en cas d'emergències. Protecció civil demana, sobretot, evitar desplaçaments entre Barcelona, Tarragona i Lleida per l'AP7, l'AP2 i l'ADOS. Ara sabem quina és la situació a aquesta hora. Conecció amb l'equip viari de Catalunya Ràdio, Celia Quintana. Bé, doncs, a aquesta hora, bon dia. Es mantenen tallades l'AP7 de Martorell i el Vendrell, l'AP2 de Soses fins a Banyeres del Penedès i l'ADOS de Brera el Bruc, que, a més a més, hi ha gel i neu en un tram llarg des de Tarrega fins al Bruc. Per tant, per això,
Ara es demana sobretot que no es vagi cap a aquestes zones. Una altra dada a tenir en compte és el tall de circulació que es manté al túnel d'Algarraf. Hi ha hagut un tràiler que ha quedat atravesat al túnel d'Algarraf, a Castelldefels. Direcció Tarragona. Es trobava tallada i sentit. Barcelona. Ara segons dades del Servei Català de Trànsit han obert.
Direcció Tarragona, però es manté l'acu important de vehicles. Tallada també la C14 entre Tàrrega i Passenant, la C243C de Martorell fins a Terrassa, A22 al Macelles i diferents vies locals. I cal encadenes a moltes vies inabituals com són la N240 entre Valls i Montblanc, N340 de Vallirana fins a Oblesa, la C13 Camarasa, C12 de Balaguer a les Avellanes, la C15 de Vilanova i la Geltrú a Vilanova del Camí,
C-37 d'Òdena a Manresa, també la C-233 a Borges Blanca, C-16 a Vila de Cavalls o la C-242 de Juncosa a Torreveses. Per tant, molta precaució a l'hora de circular si us trobeu amb vehicle privat i, sobretot, és important evitar-lo si no cal que l'agafeu. Concretem ara, doncs, sobre el terreny tres sales. Doncs, a aquesta hora, la 2, a l'altura de Brera, està tallada per la neu. Hi ha un important col·lapse viari. Allà hi tenim una unitat mòbil David Àngela.
Hola, bon dia. Doncs molts vehicles, i sobretot una oruga de camions, estem aturats a la 2 a l'alçada de Brera, al Baix Llobregat. Els Mossos han tallat el trànsit perquè la neu impossibilita la circulació de vehicles amb seguretat. Hem parlat amb alguns conductors. Aquest testimoni considera que, davant la previsió de nevades, les autoritats potser no han actuat amb prou diligència. Home, jo crec que la nevada que esperaven ells no seria potser tan forta com això, però com la que fa 5 anys enrere, jo crec que sí, que tenien que estar preparats.
En algun punt més endavant de l'A2, suposem que els Mossos d'Esquadra ofereixen un desviament o un pas alternatiu, perquè molt lentament i de forma intermittent els vehicles van avançant. Martí Cuní i David Àngela, Unitat Mòbil, de Catalunya Ràdio Abrera. Al nacional 340 Vallirano, vaig dir que també hi ha camions atrapats. Vallirano, la hi ha claret.
Bon dia som a Lladoné en una urbanització de Vallirana pujant al port de l'Urdal. Just a dalt de tot de l'Urdal hi havia un camió fins fa poca estona encallat, l'acaben de treure a res. Ara mateix l'havia estat tallada fins ara però ara hi passa la màquina Lleveneus i darrere hi poden circular els vehicles. Aquí a Lladoné hi ha en José un camioner aparcat a la benzinera atrapat per la neu. Pues aquí estamos esperando por trabajo, por trabajo. No podemos pasar porque está todo esto y a ver cómo lo está. La ICO.
Ara, pràcticament, aquí no hi ha neva, hi ha uns cinc centímetres de gruix de neu i això sí, gera la carretera. La Lliga Claret, Catalunya, Ràdio Vallerana. El Priorati i la Conca de Barberà són dues de les comarques més afectades per la neu que està deixant gruixos importants. Unitat mòbil a l'Espluga de Franculico i Avellasté.
Hola, bon dia. Neva des de les 3 del matí. El gruix de neu és de més de 10 centímetres, però no ocasiona problemes greus. David Rovira és l'alcalde de l'Esploga. Tant tenim quatre màquines treballant, dues abonadores que tiren salt, i més enllà esperem que quedi en un peixatge bonic que realment ho ve.
L'Ajuntament neteja els carrers però el pregó acaba de deixar clar que davant de casa és cosa dels veïns i ja hem vist més d'una escombra que avui serveix per treure neu. La Catalunya central, la Noia i el Penedès acumulen gruixos de neu d'entre 15 i 20 centímetres. Aquestes comarques ha parat de nevar les complicacions de trànsit però continuen i no hi ha transport escolar. Igual a d'Àngels López.
Hola, molt bon dia. Aigualada ara mateix pràcticament en genoll neva, però continua activat en fase d'emergència el pla per a nevades. Les màquines llevaneu continuen treballant per deixar practicables les principals vies d'aquesta ciutat i també els accessos a hospitals i centres d'atenció primària. El pavelló de les comes s'està preparant
Per si ha arribat el cas, caldria rebre conductors que puguin quedar aïllats a l'autovia 2. I és que, de fet, al Tunel del Bruc, relativament a prop, ara mateix encara hi ha vehicles aturats. Continua a haver-hi dificultats també per circular amb vies interurbanes. El perill ara són les glaçades. Penseu que en diversos punts d'aquesta comarca, també a l'Alpenedès, els gruixos han estat superiors als 15 centímetres. Àngels López, Catalunya, Ràdio Igualada. L'Alta Sagarra i les Garrigues són les zones de la plana de Lleida més afectades per la nevada. La Diputació de Lleida i els ajuntaments intenten minimitzar-ne els efectes. Lleida, Rafael Ventura.
Bon dia, els equips de la Diputació de Lleida, amb vuit vehicles, intenten retirar la neu, que ha afectat a uns 630 quilòmetres de la xarxa local de carreteres. Es preveu utilitzar més de 3.000 tonnes de potassa. La neu remet i l'objectiu és evitar que la propera nit es formin plaques de gel. El transport escolar s'ha suspès a gairebé tota la Plana de Lleida. Ramon Dalmau i Rafael Ventura, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Montserrat, ja. A primera divisió de futbol, avui Madrid-Savilla, a tres quarts de nou del vespre, partit ajornat. Enxaloti no reserva cap jugador. A les vuit semifinals de la Copa Catalunya de futbol, Europa, Sabadell i Gavà-Girona. En futbol sala, Marfil Santa Coloma pot fer història, aconseguint per primer cop la classificació per a la final de Copa, jugant a Múrcia contra el Pozo. Amb un 6 a 3 a favor de l'Anada, primer finalista, és l'Inter Movistar que hi va eliminar Barça. També hi ha Copa d'en Vol a les 9, Barça a La Rioja, i a tres quarts de nou a Demarca Núñez.
I Marc, que t'ha estat el més ràpid a la primera jornada d'entrenaments de pre-temporada de MotoGP a Sepang, seguit de Prot per Rossi i Lorenzo, Pedrosa IV i Espargaró V. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 7 minuts, us parla Andrea. Bueno, però Montse redueix els preus de l'aparcament del mil·lenari. L'empresa municipal ha aprovat les tarifes per estacionar en aquest espai, aquest 2015, i contemplen quatre modalitats establertes per turismes i un únic preu per motos. Pel que fa als cotxes, de dilluns a diumenge s'estableix un horari diurn, de 8 del matí a 9 del vespre, per 38 euros al mes,
i l'horari nocturn de 9 del vespre a 8 del matí per 24 euros. L'estacionament il·limitat costa 58 euros i per les persones residents del mil·lenari 38. Pel que fa a les motos hi ha un únic preu de 15 euros mensuals per a qualsevol d'aquestes modalitats. Més informació a Promunça, al Walden i al telèfon 93 470 79 30.
Demà dijous s'obre el període per apuntar-se al concurs de disfresses de Carnestoltes de Sant Just. La decena festa de Carnestoltes se celebra dissabte 14 de febrer i com cada any inclourà una desfilada de disfresses, una rua i la festa posterior a la plaça Camoapa. A guanyar els premis seran en metàl·lic i hi haurà quatre categories del concurs. La millor comparsa, que guanyarà un premi de 600 euros, la millor comparsa escolar,
Un premi de 700 euros, el millor grup 300 euros i la millor disfressa individual, un val de compra per valor de 150 euros abans que enviar qualsevol comerç de l'UBIK. Les inscripcions s'han de fer entre demà dijous i dijous de la setmana que ve, dia 12, a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament.
I un apunt més per recordar-vos que aquest dissabte es reuneix de nou l'Assemblea de guanyem Sant Just. És una plataforma ciutadana que vol crear noves maneres d'implicar els senyors tencs a la vida política del poble i establir un diàleg dinàmic amb l'Ajuntament i les institucions per tal d'elaborar conjuntament polítiques públiques. Aquest cop l'Assemblea de guanyem Sant Just canviarà d'emplaçament. Fins ara s'han reunit al Centre Cívic Salvador Espriu i dissabte ho faran a la sala 1 del Centre Social del Milenari. L'Assemblea serà a dos quarts de dotze del matí.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels Sant Just Notícies Edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Cold hands, white light. Yellow lips and blackened skies. Double hooks and deep brown eyes. I'll sing you a song that I think you'll like. And we'll walk the places we always go. A million faces, I don't know. I say the words, yet always hope that our hearts are racing.
Even though I know what it's all mean I know that it's all over I know I can't keep calling Every time I run, yeah, I keep hopeful I know what it's all mean I know that it's all over I know I can't keep calling Every time I run, yeah, I keep hopeful
On the way you stand, on the way you sway, the way your hair curls in the rain, the little lines, the right, your face, all the winter nights, you come and stay, all the way.
I know it's all over.
I know what you told me. I know that it's all over. I know I can't keep calling. Just every time I run I keep on falling. I know what you told me. I know that it's all over. I know I can't keep calling. Just every time I run I keep on falling.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Aquesta hora és moment per parlar d'astronomia, com cada dimecres.
Saludem l'Oriol Rigat, bon dia. Hola, molt bon dia. Avui per parlar d'unes observacions que heu fet aquí a Sant Just. A part de les que tenim programades, com a grup, de vegades fem observacions per a nosaltres mateixos.
Però us trobeu al mil·lenari per entendre'n? Sí, sí. Tot i que aquesta vegada, ara que parlarem, teníem intenció d'anar una mica més lluny, no sé, d'anar cap al coll de Can Solanes o darrere de... Bueno, ara cap a Mas Llull per intentar veure el cometa. Finalment vam dir doncs intentar-lo. És un cometa que és bastant potent.
Per tant, vam intentar que ens ho podíem veure des del milenari, cosa que així feia que passéssim una mica menys de fred, que és el que té aquests dies. I així ho vam fer. La primera observació la vam fer una setmana abans de la que tocava oficialment. I la vam fer el 26 de gener. La setmana passada, no? La setmana passada, no. O sigui, el divendres passat, no l'altre. Era 24.
Era 23 de gener, l'últim. Va ser el 24, vam fer un dissabte. Vam aprofitar per observar el cometa, tot i que es diuen que es pot veure a simple vista, està molt justet i menys impensablement intentar-ho veure des de l'àrea metropolitana.
Moltes vegades, quan veiem titulars que diuen cometa, fot veure simple vista, normalment això vol dir amb condicions ideals. Ideals vol dir foscor màxima, la màxima que puguem tenir, que la lluna estigui ben lluny, que no tinguem contaminació alumínica... Hauríem d'anar a la penya del moro, no? Per entendre'ns? No, no, no. Ens haurem d'anar al mig del desert del Sàhara o una cosa d'aquestes. Sí, sí, sí.
Clar, això ha estat una mica, entre cometes, pervertit, i doncs, clar, sembla que des de la ciutat veurem grans cometes quan, si la gent aixequa el cap, amb prou feines podem veure les estrelles. Bueno, doncs això és el que vam intentar fer des de... des del mil·lenari, tot i que tenim alguns focus que ens enfoquen a nosaltres al sostre, no ho he entès mai, com un operari pot fotre un focus d'aquests d'aquesta manera, devia estar, doncs, pensant en una altra cosa, és que és increïble, és un focus del pàrquing, ha d'enfocar el pàrquing, no el sostre del mil·lenari, però, bueno,
Què hi farem? Potser alguno ha passat un psicotècnic. Passem a la contaminació lumínica. Precisament per aquests focus mal col·locats, tenim una contaminació lumínica galopant a la zona. La gent no hi pensa... S'ha separit, eh? La denúncia hauria de... No, no. No prou forta, no prou forta, perquè és que és indignant quan realment hi penses. Per què no hi pensa la gent? Perquè no mira el cel. I si miréssim el cel, què passa?
que el veiem de color taronja i ens quedem tan panjos. Per què és de color taronja? Doncs perquè la llum de color taronja s'enfoca en el cel. Ara que ja és una mica més normal anar amb avió, perquè qui baix més o menys alguna vegada i s'està acostant amb avió a l'aeroport del Prat, o ja fa una estona que es demà fent l'aproximació, és a dir, que hem anat baixant per tota la costa, hauríem de fer una reflexió. Si hem tingut la sort també, que això ja és tenir molta sort de seure al costat de la finestreta,
I mirem el terra, veurem dos tipus de llums. Unes que no veiem la llum, senzillament veiem una llum difosa que ens il·lumina el terra. I després veiem unes llums que fan el nom mateix, però a més a més veiem el pic il·luminat, és a dir que nosaltres veiem la bombeta.
La reflexió és, com pot ser que des d'un avió veiem la bombeta? Això vol dir, tornem a dir que estan mal col·locades, no només pel operari. Tenim uns quants exemples d'arquitectes il·luminats que fan il·luminacions fantàstiques, que bàsicament és llum al cel, que això sempre va bé per il·luminar les estrelles, per si no les veiem bé. Què fa tota aquesta contaminació il·lumínia que tant ens emprenya?
En aquest cas, hem tingut un cometa que era el 2014 Q2, l'Obejoy. És un cometa molt lluminós, per al que estem acostumats a veure. No és dels grans cometes que ens han visitat, però és un cometa una mica estrany, molt semblant al Yakutake, que ens va visitar el 1996.
És a dir, que té una coma, el nucli del cometa emet molts pols i ens fa una bola molt lluminosa entre el nucli. El que passa és que aquesta llum, aquesta llumba, jo no soc molt entès amb cometes, són més gasos que pols i llavors ens fa que la cua no es desenvolupi.
El que veiem és, amb les fotografies més espectaculars que alguns astrònoms en llocs privilegats han pogut fer, veiem que tenim un nucli, una bola lluminosa molt potent, i una cua molt disgregada, que no és compacta perquè vol dir que està feta de jets, que el nucli va fent voltes i aquesta cua està desenredada, estaria tota barrejada.
que no és una cua neta com la que podríem veure, per exemple, el cometa que tenim més a prop que podem recordar va ser el Halibop, que és una cua d'estel·les de Nadal. Tot i així, per què el vam voler observar? Precisament per aquesta curiositat que té el nucli, un nucli molt potent en el sentit que emet molts gasos i per tant que és lluminós, lluminós entre cometes, no es pot veure a simple vista aquí a Barcelona,
Però sí que el podem veure amb uns prismàtics normals. Normals vol dir amb un 7 per 50 del que costuma tenir la gent a casa quasi et diria una mica abans. Ara s'han portat de moda uns altres prismàtics més petitets, més potents. Normalment es fan per observar ocells o natura, que això és una mica més normal que observar les estrelles, diguéssim.
i per tant aquests prismàtics tenen molta potència d'augment però tenen poca lluminositat, és a dir que les ulleres són petites en comptes de ser grans. Al revés, a la nit necessitem ulleres molt grans perquè hi entri molta llum a dintre i per tant puguem observar alguna cosa. Amb aquests típics prismàtics, que és el 7x50, es podia veure, en aquests moments estava molt a prop de les Pleiades, a més era una mica fàcil de trobar,
i vam poder veure el seu nucli. Va ser un dia una mica d'humitat i tot i que quan veiem el seu nucli vam veure una bola burrosa. Llavors s'utilitza la tècnica de visió lateral que vol dir mai mirem el cometa directament al centre de l'ull sinó que ens fixem en alguna cosa que tinguem al voltant de l'ocular i en aquell moment, no sabem com,
hi ha un espai burrós que comença a il·luminar-se i, ostres, què passa? Gires a l'ull, hi ha un qui és allò que has vist i desapareix. Això se'n diu la visió lateral bàsicament perquè a l'ull tenim dos tipus de sensors, uns són els cons i altres són els bastons.
Aquests són els sensors que fan que un cop la llum ens travessa a l'iris i arriba a la part de darrere de l'ull, doncs troba aquests sensors. Doncs què passa? Els cons són els que ens donen el color i els tenim més cap al centre, és a dir, si ens entrés per dintre l'iris, directament darrere, tindríem aquests cons. Això ens sembla que ho hem estudiat, és veritat, ara que ho dius em va sonant i estic tornant una mica al passat.
i els bastons sonen. I després tenim els bastons, que es tenen més al voltant, i ens donen el detall. Quan ho tenim de dia, com que tenim tanta llum, només que ens arribi al centre podem reconèixer els colors. Què passa a la nit no només mirant estrelles, sinó a la nit també?
que deixem de veure colors, passem a veure blancs i negres. Això què és? Perquè els cons necessiten molta potència de llum, és a dir, necessiten llum de dia, perquè es puguin activar o arribar a reconèixer aquests colors. En canvi, els bastons, amb molt poca llum,
troba sensabilitat i això ens passa molt quan estem al llit i hem tancat tota la llum, que al principi no veiem res. Exacte, no reconeixem res. Però a mesura que tenim la vista oberta, comencem a caure una mica de llum a algun lloc i comencem a reconèixer les portes, les estanteries, aquestes coses. Això és el que fan els bastons. Per tant, a la nit, quan observem les estrelles, és el que hem de fer. Paciència, per tant. Sí, sí, o sigui, el que normalment es fa és, primera, no estan lluernats. Per això, qui hagi vingut a l'observatori ha vist que tenim dos llums.
Unes són els solucents, que quan muntem el telescopi el tenim obert, i de seguida que ho tenim tot muntat, els tanquem i s'obren uns llums vermells, perquè unes bombetes vermelles. Per donar així un ambient una mica més sensual... No, és mentida. L'únic que fa és que aquesta llum no ens enlluierna.
Amb la llum vermella podem veure'ns-hi, però no quedem enlluernats. I quan ja portem uns 5-10 minuts podem començar a observar coses realment dèbils. En aquest cas serien les cometes, que són poc brillants i intuïtius, igualment que les galàxies. Per exemple, d'aquí uns dies la cometa no es podrà veure en el mateix camp, però passarà molt a prop de la galàxia d'Andròmeda.
En Gràcia d'Andròmen hem vist fotografies realment espectaculars, penes d'estrelles, núvols i colors. Això és impossible de veure a simple vista. A simple vista es podria veure, és a dir, en un camp totalment fosc que es pot intuir, és a dir, veus que hi ha una cosa borrosa, amb els oculars més o menys et veu igual si no fem una fotografia, que normalment el que fan les fotografies perquè vegin la diferència és retenir la llum.
Nosaltres, per això tenim en cinema els frames, és a dir, nosaltres no, el que fem és refrescar la imatge contínuament i el que fem és, és a dir, no recordem, no acumulem llum, cosa que les cames de fotografia, tant siguin les pel·lícules com la CCD, acumulen llum. Acumulem llum vol dir que si tinguéssim els ulls oberts i no refresquéssim, per tant, ens acabaríem enlluant sempre, però és la manera de retenir aquesta llum
i veure'n més els detalls. Quan veiem fotografies molt maques i espectaculars, sabrieu que és una fotografia. I a simple vista només ho veiem borros. Que no és tan espectacular, probablement ho has vist. La Galàxia d'Andromeda està molt lluny.
i també va bé sapiguer mesurar les expectatives amb el que realment veiem i com pot ser que fa molts anys la gent hi trobés més detalls només amb la seva vista. Normalment, també recordem que els grans astrònoms han sigut gent amb molt bona vista. No només per portar... les ulleres ho arreglen. No vol dir que portant ulleres no tinguin bona vista. Hi ha gent que realment amb ulleres o sense no en té. Llavors hi ha detalls que no es percep. De la mateixa manera que hi ha gent que olora molt bé o sent molt bé.
amb la vista tenim el mateix poder percebre els petits detalls que ens pot veure en un moment i això també es va molt bé quan podem observar Júpiter i la Lluna potser no tant, però els crates petits sí, quan hi ha turbulències, hi ha moments que ho veiem més burros i més enfocat
Indicar que la pròxima observació oberta al públic la tenim el dissabte 28 de febrer. En principi a les 7 de la tarda. Encara falta per tant. Però que la gent que estigui animada crec que no sortirà a l'agenda perquè ho vam portar una mica tard. Doncs ja ho anirem comentant des d'aquí. Ara queda dit i a l'agenda de la ràdio. De totes maneres tenim la nostra pàgina web que és astrodesvernblospot.com o si poseu només astrodesvern al Google
Ja ens arribarà i allà tenim un correu de contacte. Vull dir que qui estigui interessat que pugui venir i doncs això, de disfrutar una mica del cel, encara que sigui a Sant Just i amb contaminació lumínica. Exacte, que també es pot fer el menys. Exacte, una mica o altra també es pot fer. Sí. En Fioriol, doncs moltes gràcies. Ja anirem parlant quan s'acostilada també. Que vagi bé i fins ara. Fins ara.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes, conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball natural i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
Tres minuts i dos quarts d'una del migdia, és moment ara d'obrir la taula dels immigres.
I el que fem a aquesta hora és saludar tota la gent que hi ha avui a la taula dels dimecres, que a més feia molts dies que no teníem doncs tot l'equip al complet, i avui, doncs amb més gent que mai, saludem, per tant, de nou l'Oriol Rigat, també l'Albert Macià, president de l'Ataneu, l'Astrid Goldstein del Celler de Can Mat, la Silvana Vogt, l'Arnau Consul, i avui veiem que també tenim el Sergi Seguí. Bon dia a tots, què tal? Bon dia.
Hem vingut a diverses estaves. Veig que el tema de la neu fa que avui tothom hagi sortit cap a la ràdio. De neu no n'hem tingut però el que sí que tenim és fred i el vi que ens anirà bé. Comencem parlant per la teneu. Albert, perquè hi ha força coses aquesta setmana.
Tenim un cap de setmana amb bastantes activitats. Comencem divendres amb Carles Margarit. Tornem a tenir una persona de Sant Just a l'escenari. En aquest cas és Carles Margarit, acompanyat de Xavier Alganç al piano.
I això serà el divendres a les 10 del nit a vessar el 50-nari. Recordem que a vessar el 50-nari tenim calefacció. Exacte, no passa res del fet. Tenim les tauletes i l'entrada, com sempre, inclou una consumició d'una beguda. Això serà, per tant, aquest divendres.
El dissabte la CES se'n va a la neu. Sembla que de trobar no en trobarà, altres coses que puguin arribar. Seria lamentable que per aquest motiu no poguessin arribar per qualsevol tema. Ja ha de sortir de la neu. Aquí, per del compte, sí que ja no hi ha places disponibles. És un anunci per veure l'activitat però no per animar més gent perquè ja està tancat. El dissabte també hi haurà valls de saló a la sala gran, com és normal per organitzar.
I el diumenge tenim el cor Cantabile, el finalista de Lo Happy Day a les 6 de la tarda a la sala gran. Exacte, deixa'm recordar Albert que estem sortejant des d'aquest matí dues entredes dobles per anar justament a aquest concert, el del cor Cantabile, és a dir que la gent que ha trucat té temps encara fins divendres, però el 9323661 pot participar a part d'aquest sorteig, dues entredes dobles, per tant, doncs una bona oportunitat, perquè és un cor que està molt i molt bé.
Jo particularment no participaré a les sortes. I demà tindrem algun dels cantaires d'aquest cor, potser fins i tot vindran a la ràdio. Les entrades estan disponibles a l'ateneu, també estan disponibles a la web de l'Espaià. El que passa és que a la web de l'Espaià tenim un acord
Estan a punt d'acabar-les o les han acabat i els socis tenen descomptes sobre el preu general.
Perfecte. Doncs, déu-n'hi-do, activitats per a tots el gustos aquest cap de setmana. La Teneu, que és això, encara que faci fred, en principi tot es mantindrà. Les dues sales tenen calefacció. A més, ara que ja tenim cobertes tota la taulada amb la reparació que s'ha fet, tant a la sala gran com a la sala 50, també podem assegurar que encara que plogui, en principi no ha d'haver-hi tampoc goteres.
Perfecte. Això ja s'ha acabat, ja passa a ser cosa del passat. L'Assemblea, quan n'ateniu Albert? L'Assemblea és a final de febrer. Encara queda. Sempre és l'últim dissabte de febrer. I aquest any, l'últim dissabte, més coincideix amb l'últim dia de febrer, 28 de febrer. Per tant, quedarà... Encara queden dies.
Perfecte, doncs no anirem parlant, no sé si hi ha algun altre tema pendent de Teneu? No, no, a més avui amb la gent que som... Exacte, hem d'anar per feina, eh? Perquè, exacte, com dèiem, avui és dimecres, parlarem de vins, parlarem de llibres i de... de què passava, doncs, una altra quarta de febrer. Parlem, si us sembla estric, no sé, si vols comencem parlant de llibres, potser, o què? O és un vi d'aquests, no sé, estic pensant que no sé com ho hem de fer. Avui ningú té pressa per això, no? No, no. De vegades... No, que té el temps. Pel vi, no, com sempre.
Sí, així tenim temps. Som plàstics, som plàstics. Doncs va, no canviem l'ordre i comencem pel dia. Espera, que busco la sintonia. No la trobo, ara, la sintonia. Tens dies que no et sentia amb el... Sí, amb el xinxin. Ara. Per parlar de vi... Avui vi negre, eh? Vi negre, sí.
i d'Andorra. Lligat amb el fred que faig. Era una mica per posar-us en situació. Diríem que tinc contactes amb el d'allà dalt. Estava pensat per això? No, ha coincidit. Potser és l'hivern. Aquestes altres setmanes que no venia que pensava.
hauríem de buscar un dia d'aquells allò freds, per posar-nos una mica en situació i portar aquest vi... L'has trobat, per tant. Sí, clavat. És allò que dius, ideal, per posar-nos una mica en situació. Perquè quan es parla de viticultura al límit és allò que pot quedar així una mica com surrealista. Sí, el nom m'ha encurrisit bastant quan he llegit a través de Twitter. És al límit més que totes primeres per alçada. Aquí anem rondant entre els...
Més o menys als 1.000 metres d'alçada. És allò que dius... Normalment això ho trobaríem cap a la zona d'Argentina, Chile, alguna vinya... amb molta més alçada, fins i tot. Però la majoria, ja considerar-lo a 900.000 metres, es considera ja bastant límit. Aquí, que hi ha alguna finca que arriba als 1.200, és molt més que límit.
Un altre aspecte, la climatologia. És allò que dius... Marca molt. Iverns, més que llargs. A més, les tardors no són exageradament llargs. Els estius són depenent de l'any. I és allò que dius, són uns iverns bastant llargs. La orografia del terreny pendents. O sigui, són les planes d'Andorra, poques.
Hauríem de buscar ja més aviat bastant d'alçada. Un al davant de l'altre. Que potser no serien bones per planta vinya.
Endorra, és allò que dius, vinyes, cellers, és allò que trenca una mica. I en el segle XII hi havia vinya plantada, o sigui, tota la zona, o sigui, quasi tot Catalunya, la zona del Pallars, els Pirineus, hi havia vinya plantada.
L'únic que segurament hauria d'haver-hi uns quants anys o malalties i d'altres que hi van provocar que anés desapareixent. Perquè si vas a buscar una mica d'informació, poca cosa en trobes. A la casa Arany de Plandolit a Ordino. Que coneixeu bé?
Perfectament. Casa preciosa. Exacte. Doncs allà sí que n'hi ha encara alguna resta del que va ser aquella Andorra vinícula. Allà a l'Alçada encara fins i tot és més... Allà hi ha vinies també, no? Allà també hi ha vinies. Llavors, jo fa uns quants anys és allò que dius, em vaig assabentar que hi havia un celler,
i vam venir una mica així a la busqueda d'anar a investigar. I llavors allò em vaig assabentar que hi havia Ordino, havia vist Vinyà plantada a l'entrada d'Ordino, vaig conèixer els demà un celler a la parròquia de Sant Julià, d'allà va vindre que descobrís també casa o Vinyà, bord de Sabatè, després ha vingut a casa Berenguer, o sigui, a la parròquia de Sant Julià n'hi ha quatre cellers.
És allò que dius Déu-n'hi-do. És molt, no? És molt. Després hi hauria aquesta plantació ordino, que encara està a tipus experimental, que és d'un grup inversor, i aquests de la parròquia de Sant Julià, tots situats en diverses poblacions, però quasi bé entre ells es miren. O sigui, cada una està situat en una vessant diferent, a una vall diferent,
L'alçada varia entre els 800, 1.200 metres d'alçada i orientacions diferents. Un mira cap a est, sud, oest, sud, sud, sud-oest... Llavors, clar, tot això també provoca les seves variants. Variatats de raïm, també totes diferents. Cada celler, diríem, que té una mica les seves pròpies. Casa Ubinya comença una mica a tirar-se a la piscina.
el 2005 en un projecte del Ministeri d'Agricultura per recuperar una mica el que havia estat l'agricultura a Andorra. Es recupera la vedella bruna autòctona del Pirineu, la patata també es torna a plantar, o sigui, es comença a deixar una mica de banda la plantació del tabac, tot i que tots els cellers tenen tabac. I segurament molts són igualment del tabac.
La llei d'exportació endorrana és de fa molt poc. Si jo ara volgués comprar, encara tindria dificultats per passar-ho legalment.
Tot valent, però les coses canvien. Descobreixo casa Ubinya amb un vi blanc elaborat amb bionye, albarino... Varietats que et xucaven una mica. Aquest és el primer vi negre que s'elabora a Andorra.
La primera és del 10, l'11 no surt, aquest és el 12 i tenen dues varietats de raïm. Tenen cira i pinot noir.
El 2012 jo els vaig anar a visitar al cap de dos o tres dies d'una gran pedregada, una altra d'aquelles característiques que no tindrien una climatologia fàcil. Les pedregades a Andorra són bastant...
comuns, sobretot a l'estiu, que ja és quan, diríem, sobretot afecta molt a la planta del tabac, no? Doncs els conec, això, al cap de dos, tres dies, una gran pedregada, torno a la tardor, o sigui, jo, que estanyada del 2012, l'he anat una mica com... Ja veient... Seguint, no? Creixer, sí, sí, seguint, no? I per això em feia una mica d'il·lusió portar-la avui. Producció, 572, en pot.
Sí, que no són 572 litres, que és molt menys. Encara vull dir que és una producció realment molt familiar. I aquí tenim una ampolla, vull dir privilegats. Aquí ràpidament ens veurem un dos per mil de la producció. La Cristina Tor del celler me la va regalar perquè sap que en algun moment o altre la utilitzaré fins més enllà que simplement de beure un vi. Jo crec que avui era...
el dia. El color pot sorprendre però la varietat que una noia ja té aquest color. Per què sorprèn? A mi no em sorprèn. No et sorprèn? No. Clar perquè últimament portes coses així una mica. Fora de lo comú però sí que la gran majoria de vins negres. Aquest és pàl·lit. Té poca intensitat de color. És de color granatós però és molt transparent. Potser sí.
També recordaria una mica aquella garnatxa que vaig portar del Mont Sant, del Joan d'Anguera. És allò que dius, potser una garnatxa també és allò que podria buscar aquesta similitud. Si busquem els aromes...
És allò que dius és intens. Jo pensava que necessitaria molt més temps per moure'l. És d'una intensitat profunda. A mi m'ha recordat una mica de violeta o així quan l'hi he obert. La grip encara va fent. El tastem? Diguéssim que el color i l'olor tan intens sembla que no lliguin.
No, perquè pensen que les coses que quan són pàlides no tenen intensitat. I la intensitat amb la profunditat poden anar lligades. La veremes va fer en cel·la que era a finals d'octubre, o sigui, cel·la ha de dos dies de nevar o així, també, si és allò que dius... Aquí d'andual acolliria molt d'hora, doncs allà tot és... I fa que siguis especial, per tant, és molt curiós, no? De gust, així, almenys de primeres, eh?
El trobo molt bo i no sabria com definir-lo. D'aquests que l'has d'amastegar gairebé. Exacte, de suau no té res. Els que estem fora d'aquest món sembla que quan sortim de certes denominacions d'origen els vins són fluixats. I també hauríem de dir que aquesta varietat de raïm tampoc és la que normalment trobem més aquí. Aquí no tenim clima de fin on no ha. Però tot el que seria ja més zona
de més alçada o de més fred. És perfecte. Són 13 graus i mig. Aquí les maduracions costen de que arribin, perquè és això. Per exemple aquest últim...
Si el 2012 va ser un any calorós, la zona d'Eubinyà té un microclima que a les tardes pots arribar als 30 i escaig graus, fins i tot. Que és allò que dius que gairebé no hi cauríem, no? Sí, molt extrem tot blancet. Tens alçada si fa dies que està blanc. Doncs és allò que dius, té aquell microclima molt especial que més amb el sol de tarda, que seria el més torrat, el que més...
Si la torre o donaria més maduració al raïm té més incidència. Però també hem de pensar que normalment les pluges i tronades són a la tarda. Per això sempre dic que són tota aquesta colla d'afectors que no són fàcils de veure aquí.
M'he estat mirant la pàgina web i el que es veu és que les primeres versions les tenien 3 mesos en barrica, en canvi les últimes hi ha 6 mesos. És una vinya molt jove, normalment jo el que he pogut observar és que normalment les vinyes joves donen vins més senzills, més...
No tan consistents com aquests vols dir? No tan consistents, més desequilibrats i aquí en molt poc temps estan donant uns vins que dius Déu-n'hi-do. Jo en el cas dels negres no els he anat seguint perquè la producció és més que mínima, però en el cas del blanc sí que veig que aquella ampolla que em tinc guardada, que l'abast estan...
És allò que dius, em vaig comar unes quantes i dius, va passant els anys i dius, va guanyant consistència, sent una viña tan jove i sense gairebé rells d'informació de si aquesta varietat de raïm s'adaptaria bé i de quina podria ser la seva evolució. També he vist que al principi barrejaven, els dos. Sí, perquè clar,
No teníem prou. No hi ha prou. Llavors vam generar el 2012 empadregada a l'estiu. Que és allò que dius, se te'n va tot. No és que se te'n vagi el raïm, és que se te'n van les branques. És allò que dius, et quedes a un cel pelat i a sobre ferit de cara a l'any següent. Doncs és allò que jo vaig poder observar, les vinyes, tot el que eren els ceps de raïms blancs van quedar molt afectats a aquesta finca de...
De più, no en no ha. Fins i tot és allò que...
parlant amb la Cristina em deia, diu, observa, diu, com fins i tot les fulles sembla que caronin els gotims i l'hagin protegit, no? Llavors és allò que s'ha d'anar molt en compte, per exemple, en zones que són de molta intensitat de pluja i de pedres, de quan ve l'estiu de no treure molt la fulla, buscant la incidència del sol per la maduració, sinó de pensar també en que la fulla protegeix de la climatologia, no?
i la etiqueta, que m'estranya molt. És molt curiosa. És atrevida. Ells en les etiquetes tenen dos dissenyadors, la Mapi, ara no me'n recordo el seu cognom, una noia que em sembla que és de la zona d'Huesca i l'Enrique Torrijos, que són els que els fan les...
les etiquetes, buscant una mica el centre, trencador, innovador... Com que estem a la ràdio i encara no us ho expliquem com és l'etiqueta, perquè a la gent encara no s'ho sap, però es veu el tors d'una persona nua, l'esquena d'una persona nua, sembla una dona, amb els braços oberts, i d'aquests braços oberts té una mena de guà que li va fins a l'espatlla i del guà li pengen uns altres guants.
És com un guallard d'aquest amic. El de la pel·lícula, no? Sembla un àguila o una cosa similar. O un ocell amb les ales obertes. Vas dir això d'Argentina i vaig mirar l'etiqueta i vaig dir, mira, sembla un còndor. Ah, mira, mira. Potser és per l'alçada. Podria ser, no? És molt maca. I és trencadora, és allò que dius.
Molt bé, no no, lliga amb aquest vi que hem tastat avui i aquest vi que més m'agrada això del límit. El límit, sí, és realment el límit, perquè es considera quasi bé que per sobre dels 1.200 metres d'alçada la bioticultura és més que dificultosa. La berenjona, la vinya que ja ha plantada a Ordi, que dius ja són els 1.200 i escaig que a sobre està una zona una mica uvaga al costat del riu.
Allà sí que és allò que dius, estàs al raïm a l'octubre i encara està per madurar. Ho tindran realment més que complicat, no? O sigui, no sé que sortirà d'allà. Jo l'he dit que volia estar d'allà, és al raïm. Però està bé, està bé que s'intenti recuperar.
I descobrir que són diferents del que estem més acostumats. Són tot un país que és tan turístic que la gent quan vagi allà i vagi a menjar i als restaurants també pugui tindre l'opció de conèixer un vi de casa. Aquí mateix, en païs de vins, vas a restaurants i mires la carta.
I de 15 vins n'hi ha dos del país. Ara ha sortit la notícia que per primera vegada Catalunya ha superat a Rioja amb vendes. Són els gustos, són grans apreses... He pensat i almenys estic equivocat, però la Rioja va ser els que van començar a elaborar els vins amb uns professionals al darrere que els van saber vendre.
i va arribar un moment que, a més a més, amb la propaganda oficial d'un govern d'aquells moments... Tot fa el seu, eh? Va arribar a pensar a la gent que allò era el millor del món, i que era insuperable, i que enlloc no s'emparien. I que encara n'hi ha dubtes. Encara, vull dir, crec que viuen d'aquesta inèrcia. I de la història, no? I ara l'estan trencant a tot arreu, perquè ja no només a Catalunya, sinó a l'Estat estan fent vins d'una qualitat altíssima. Perquè altres llocs estan fent vins de molt bona qualitat, d'altíssima qualitat,
que són tan o més bons com els de la Rioja, que en continuen fent de molt bons, però d'altres llocs també se'n fan de bons. És així de senzill. És el rest de gent que s'ha posat al nivell de... Exacte. Però encara és això, n'hi ha noms que pesen.
És com si diguéssim que abans hi havia el Via Granel, que anàvem a comprar la bodega, que era el de taula, i ens deies, no, comprem un Rioja per festa major. I d'aquí de Catalunya ha sortit molt de raïm i molt de vi, cubs per anar allà, és allò que venim i d'allà també han anat per altres llocs. Són coses que han passat. El que és important és que si allés hi ha un cert renom de la Rioja, comencen també a dir, me'n surto i vaig a la meva.
En fi, anarem parlant aquí cada setmana, us tallo ja. I això en fi hauríem de menjar, perquè és un pinot noir i això m'interessa, perquè no sé si s'hauria combinat. Tu que ets de carn, Silvana? No ho sé, dime tu. Jo la cuino després. El que passa que jo el tastar l'he trobat com més suau que d'altres que són més aspres, aquest no ho és gens.
La seva maduració és més lenta però potser no és tan agressiva. I la frescó, és allò que té sobretot aquesta sensació de frescó que t'ha de donar l'alçada. Que per això tothom està plantant en alçada. Llavors amb què més podríem fer-ho? Jo crec que amb... Amb un bacallà. Amb sa feina. Oh, sí, sí. Sí? També. Dic que és que una carn molt forta no m'hi va. Necessitaria un vi molt més fort. Per tant, què? Doncs bueno...
M'ha vingut el bacallà perquè és allò que moltes vegades et diuen, no, el bacallà amb vinagre. És l'únic peix que vol ser amb vinagre. I en canvi no en necessitaries un de tan fort. Tiro de clàssics, de tòpics, però...
doncs seria una bona opció. Un dia hem de portar el menjar també. Sempre diem això però el menjar no arriba. Queda molt poquet per arribar a la 1 al migdia i hem de parlar encara també de llibres. Silvana, avui què ens porteu?
Veig que teniu uns quants llibres a la taula. Sí, no sé si hi ha temps o no. Venim una mica tocats amb l'Arnau perquè s'ha mort aquest matí el poeta Francesc Garriga. Llavors jo portava un llibre del que ja puc parlar el dimecres que ve i l'Arnau es pot llegir alguns poemes del gran, immens poeta Francesc Garriga, a més a més mestre d'escriptors,
d'aquests homes de la cultura que no només ha estat preocupat per la seva obra, sinó per ajudar els joves poetes, la gent amb iniciatives a fer la seva feina i a sortir endavant i a publicar. I era el padrí literari dels nostres amics d'Editorial Labreu. De fet, publicarà un llibre aviat, no? Sortirà Postum, pensaven que no, però sí, el llibre... ara no em ve el nom. Swing.
El que va publicar primer a l'Abreu es deia Ragtime, i ara publica Swing, que és una evident parella literària. No sé si té una continuació, perquè evidentment no és correcte parlar de continuacions, però sí que, per exemple, el Marc Romera parla sovint que tots els llibres del Francesc Garriga són un sol poema, encara que vingui molt subdividit, i que en el fons cada llibre no deixa de ser una evolució del següent.
que els temes no deixen de ser els mateixos, reelaborats i més que reelaborats, i per tant doncs bueno, que hagués trobat aquesta vena jasística del rack-time-pass-al-swing i ves a saber què és el que deixa el calaix.
Dels Swin va venir a fer un recital aquí a la Teneu fa un any i va llegir molts poemes inèdits que són els que els sortiran ara amb Swin, amb l'Abreu.
Realment és un dia fotut, perquè els que l'hem tractat, i crec que també és el cas només dels quatre a la taula que hi érem aquell dia, sinó també del Sergi, que l'ha tractat fins i tot més sovint i tot. És cardat, perdó, és fotut, perquè era mestra en el sentit literal, va ser mestra de molta gent, encara és periodista, escriptor, etcètera, allà a l'institut, mestra secundària, però també ho era metafòricament.
Tota aquesta generació de grans poetes, no només poetes, sinó de grans rapsodes que tenim ara, amb Pedrals, amb Marc Romera, la Núria Martínez-Bernes, amb Martí Salas... Ostres, tota aquesta gent envagut de la poesia d'en Garriga. De fet, d'en Garriga no era estrany veure l'original a Barcelona, que és l'espai, per excel·lència, de la poètica ara mateix a Barcelona, davant del Macbe, a costat del CCC.
Sempre hi era. Sempre hi era. I hi era gaudint de la poesia que feien gent jove. I corregint-los, ajudant-los, i a més a més en Francesc Garriga em fa riure perquè tenia sempre aquell puntet de mala bava, que ja no sabia si t'ho deia de veritat o perquè t'enriguessis. De fet va ser poeta d'honor del Festival de Poesia de Sant Cugat, del Festival Nacional de Poesia.
I és allò que dius, ostres, els últims poetes d'honor han sigut en Garriga, en Montserrat Avaló, en Palau i Fabra, en Vergés i penses, mare de Déu senyor, potser que deixem de fer-los poetes d'honor, saps? O que li donen el perdó.
Era un home gran, 82 anys. Li va arribar molt tard un premi, que no era pas d'honor, que pot tenir lògica que arribi cap al tard, potser no tant, però en tot cas cap al tard, però un premi com el Carles Riba, que és una obra presentada, li va arribar fa un parell d'anys només. És allò que dius, home, se'l mereixia probablement fa 25 anys, oi?
Segurament. Hem perdut una gran veu i una gran persona. Un gran mestre. No és només la pèrdua cultural, sinó també la pèrdua personal que en aquest moment tenim a la cultura catalana en general i en concret al món de la poètica, i sobretot que tota aquesta generació de joves han perdut el seu referent. I potser va haver de recordar que havia participat en un programa de llibres, un dels primers que va fer
El 33 avisen quan arribi el 2000, que es va fer conegut com l'avi que anava a recomanar llibres i a criticar-los i a parlar sense pèls a la llengua. Va tenir els seus anys, perquè no sé com va durar el programa,
de glòria que sens dubte doncs també els va mereixi i fa que després molta gent el tingués present. Doncs llegim alguna cosa, no? Just he obert un llibre que es diu La nit dels peixos que publica l'Osa menor i clar mira és el primer poema que trobo i clar d'alguna manera lligue amb això que venim a fer els dimecres aquí a la ràdio perquè diu quan Dionís
m'abandonar a la platja, vinguer i atnar amb el seu fill per dormir al laberint. La fam del minotaure, la por de geu, les veles... Potser és això la vida. La cua al cap del peix.
Doncs mira, que és realment lligat també amb aquesta tertúlia que fem els dimecres, poder llegir aquest poema per homenatge a Francesc Garriga. I amb aquest Dionís, Déu del Vi, que abandona algú a la platja, no? I a partir d'aquí, refau un mite que té a veure amb Teseu, i en fi.
En tot cas, m'ha fet gràcia perquè el primer que he llegit és això, quan Dionisme va abandonar la platja, quan el Déu del Vi diu que si el colboquem aquí... En tot cas, serà bo recuperar quan surti aquest llibre que malauradament serà posto, Swing, doncs en fi, parlarem...
Exacte, el podem posar també aquí a la ràdio. Potser forebó, més a més, convidar-hi l'Ester Andorrà, aquí darrere de Túlia, o el Marc Romera, perquè ens en parlin amb més saber. Doncs perfecte, n'estarem pendents. No hi ha data, no, per això? Vull dir que se sabia que era una cosa que s'hauria de fer aviat? Sí, però ja estava imprenta, em sembla. En tot cas, sí que serà bastant aviat, per tant.
Doncs aquest record també per Francesc Garriga, amb això ja hem d'acabar pràcticament aquest just a la fusta d'avui dimecres, 4 de febrer. Renau, per això potser ràpidament podem recordar què havia passat a altres 4 de febrer. Sí, portar una anècdota que lligava amb una de les dates de la setmana passada, perquè tal dia com avui va morir Francois Rechel.
que no, no crec que el conegueu, jo tampoc el coneixia, ho he de reconèixer, però va ser l'inventor del Paracaigudes. I com va morir, doncs... Provant nou. Provant-ho. Es va llançar des de la torre Eiffel. El fet que fos la torre Eiffel i havia fet una quantes innovacions al seu invent, que li funcionava bé, i les innovacions no estaven del tot lligades. A banda d'això, 4 de febrer, és un llibre, una data que explica molt
El món d'avui, el contemporani, perquè d'una banda va començar la conferència de Yalta, que va posar fi després a la segona guerra mundial i, entre altres coses, va dividir Alemanya en quatre parts, després van quedar en dues, però en principi eren quatre.
i ells van reunir Roosevelt, Stalin, Churchill... Es van repartir una mica el pastís, van decidir que a Polònia la feien més gran i, en fi, Yalta, que recordem que és a Ucraïna, a la Prodíncia Crimea, que és aquesta zona calenta, perquè ara els ucranesos i els russos se la discuten.
I una data molt més propera, perquè tot just fa 10 anys, 11 de fet, perquè el 2004 què seria el món d'avui si un senyor que es deia, aquest sigui el que coneixereu, Mark Zuckerberg, no hagués inventat què? Facebook. Ara fa 11 anys, eh?
Justament, 4 de febrer del 2004, ja n'hem fet una pel·lícula i tot. Ja se l'ha venut, jo crec que hi havia una a illa del pacífic o un arxipèric directament.
La moda nova és que el Marc Zuckerberg,
recomana lectures o explica l'últim llibre que ha llegit, diu què li sembla i llavors tothom allà li va comentant i bueno, és un club de lectura virtual, diguem-ne, a través de Facebook, que és última moda. Exacte, a veure si val participar, també. Aquell dia en tenen dos milions, d'aquell llibre. Segurament també deu anar per aquí, eh. Avui, 4 de febrer, també és l'aniversari dels fets d'aquells cèl·lulers del carrer de Ciutat Morta, que ara s'han tornat a ressurgir a partir de la pel·lícula Ciutat Morta.
Són alguns dels fets que han passat a altres quadres de febrer. Així acabem aquesta tàrtulia d'avui. Gràcies, Oriol Rigat, Albert Macià, Strik Goldstein, Silvana Vogt, Sergi Segui, Arnau Cònsol. Tornem, no sé si tots, però esteu convidats dimecres que ve a la mateixa hora. Si no tens res a envejar, ni el Basté ni l'Aterribas. Que vagi molt bé i bona setmana. Adéu-siau.
I també marxem, acabem aquest Just a la Fusta també agraïn altra gent que ha fet possible el programa. El Carles Hernández i Rius avui a la previsió del temps des de primera hora, l'Andrea Bueno a la producció del programa i als serveis informatius. Avui hem entrevistat també el músic Carles Mararit que actua divendres a l'Ateneu i hem fet tertúlia esportiva amb el Carles i l'Enric Ribà.
Des de les 10 ha parlat Carme Averdó i tornem demà amb moltes més coses. A partir de les 10 i fins a la 1, com cada dia, ara de seguida, amb menys d'un minut, arriba ja l'Andrea Bueno amb els en Just Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimecres.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'esvent, 48.1, ràdio d'esvent.
Peus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives cada dimecres a dos quarts avui del vespre en aquesta mitja hora 98.1 de la freqüència modular.
És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Pendents de la neu, que hores d'ara segueix sense arribar a Sant Just, és que gran part del territori molt a prop d'aquí ha estat nevant avui. Per això, Protecció Civil manté el nivell d'alerta del Plan Neu Cat. De seguida, comencem amb la previsió del temps per saber què podem esperar al llarg del dia d'avui. Abans, però, fem un resum del mes destacat d'aquesta jornada dimecres 4 de febrer.
L'atur puja al mes de gener a Sant Just. 11 persones es van quedar sense feina el mes passat situant la xifra aturats en 692. La tendència a l'alçada de la desocupació ha estat generalitzada arreu del territori el primer mes de 2015.
L'Ajuntament convoca nous plans d'ocupació per a 17 aturats de Sant Just. Ja s'ha obert la convocatòria per optar a alguns dels plans que contemplen feines d'auxiliar administratiu, consergeria, PO forestal, entre altres. Estan subpensionats per la Diputació. Hi ha clau cultural, recital de jars divendres a l'Ateneu amb Carles Margarit i Xavier Algan. Seran el marc del cicle de jars que organitzen l'Ateneu i on erges sèries. Sant Just serà més allò com estrenaran el seu nou projecte conjunt, Intimitats.
Bon dia, comencem aquest informatiu parlant del temps amb el Carles Hernández i Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Dèiem que estaven pendents de la neu, hores d'ara encara no han anat a Sant Just, com a mínim aquest matí. Sí que ho ha fet. Aquest matí és la primeríssima hora del matí.
Ho ha fet a les 6 del matí i nevava amb una certa intensitat. Ha arribat a coallar l'esplanada del Canigó, les zones altes, la zona de Can Mèl·lica, la plana Pedrosa. Aquí sí que els sostres han quedat emblanquinats, però cap a les 8 del matí ha començat a caure aigua neu i això ha desfet la poca neu que havia caigut fins a aquella hora a Sant Just. Ha estat precipitant durant tota la nit. Han caigut a Sant Just fins ara uns 11,4 litres, uns no. 11,4 litres, que és una precipitació interessant. Era més del que s'esperava, també, no?
Sí, sí, s'esperava que aquesta depressió passés durant la nit, al matí arribés fins a les comarques barcelonines i després continués al seu centre un recorregut cap a les comarques de Girona. Per això s'esperava que aquesta precipitació d'aquest matí fos fins a les 10 o 11 del matí, fos present al Baixo Bregat i després marxés, i aquesta inestabilitat marxés cap a Girona. Què ha passat? Que ha agafat el recorregut del Delta del Llobregat al centre de la depressió i s'ha quedat just quiet durant una bona estona aquest matí
Doncs a tot el que és la zona del Baix Llobregat, que podríem dir que és la banda nord del Llobregat, o sigui Sant Feliu, Sant Just, Esplugues, Cornellà, Hospitalet, tot el que és el barri de Sants, la part de la Diagonal, la part de Pedralbes... En aquesta zona teníem el centre de la pressió, l'ull de l'huracà, i a la resta del territori, al voltant, ja podries anar a Vallvidrera, podries anar-te'n al Tibidabo, a tot el que és la resta, als voltants, la neu anava a fer acte de pressió,