amb els pobles de l'Almaresme, doncs vindran fins ara any i, per tant, és una millora molt considerable. La millora representa un increment de gairebé el 50% respecte a l'oferta actual. El Consell Comarcal d'Alsagrià exigeix als municipis el pagament de tots els deutes. Això passa després que alguns consistoris, alguns ajuntaments socialistes, hagin acordat retenir les factures fins que el municipi d'Almacelles liquidi el que els deu.
Denuncien un tracte de favor del Consell Comarcal del Segrià cap al Macelles, on governa Convergència i Unió. El president d'aquest Consell Comarcal, Pau Cabré, ha dit a la xarxa que és una lluita de poder per erosionar el govern amb vistes a les eleccions municipals previstes d'aquí a dos anys. Si tenen bé els serveis socials i tenen tot bé, no sé per què hem de fer aquesta menuda de pressió, que és per dir que està el govern, no el teatre. Si estàs escondent el servei i els serveis són les medicions de sempre.
I estàs content? Per què no pagar? És aquest desgast del govern i del Consell. Jo entenc que els ciutadans del nostre territori no s'ho mereixin. El president del Consell Comarcal del Segrià assegura que el Macelles liquidarà el deute al llarg d'aquest any.
Just a la justa.
Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 16 de setembre. Tornem, per tant, a començar aquesta temporada. La setmana passada i l'altra ja havíeu sentit la programació d'Aràdio d'Esvern amb el Jordi Domènech als matins i avui, però, comença ja la programació habitual. Això vol dir que el Jordi Domènech el podreu tornar a sentir, però a partir de les tardes, com sempre, de 5 a 7
A la penya del morro i per tant tornem a fer els matins del Just a la Fusta. Us parla Carme Verdó i us acompanyarà fins la una del migdia, com sempre, amb un munt de col·laboradors que també avui s'incorporan de nou al programa. També, com sempre, el que farem és començar parlant de les notícies, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. A més a més, també farem un repàs, un cop d'ull a les notícies d'àmbit més general a través de la premsa diària, també amb l'Andrea Bueno.
I ens fixarem, com sempre, a la primera hora a la previsió del temps per saber què és el que ens espera de cara a les properes hores i també de cara a aquesta setmana, última setmana d'estiu. De fet, a l'Andrea, ja la tenim aquí a punt. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia, Carme. A punt per explicar-nos, sí, exacte. Feia ja uns quants mesos que no ens saludàvem aquí en directe.
I a punt per explicar-nos uns quants temes. Per on començarem avui? Començarem parlant de català i d'inscripcions. Ara és època de començar a apuntar-se als cursos que començaran d'aquí a poc al municipi. I us hem d'explicar que avui comencen les proves de col·locació i les matrícules pels nous alumnes del Servei Local de Català. Els antics alumnes ja s'hi han apuntat entre la setmana passada i l'anterior. I qui s'hi vulgui inscriure ho pot fer fins dijous de 10 a 12 del matí de 5 a 7 de la tarda.
Com cada any, el Servei Local de Català ofereix una àmplia oferta de cursos en diferents nivells, bàsic, elemental, intermedi, suficiència i superior, i a banda dels cursos, el Servei Local de Català també ofereix altres opcions per parlar en català, com els grups de conversa i les sessions de llengua. Per tant, si us hi voleu apuntar com a nous alumnes al Servei Local, les proves de col·locació i les matrícules es fan des d'avui fins dijous, en horari de 10 a 12 i de 5 a 7 de la tarda.
Perfecte, i de seguida ens expliques més notícies. Abans, però també recordem que a partir de les 11 i 10 parlarem d'uns altres tipus de cursos, són els cursos d'escriptura que s'organitzen des de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Parlarem amb una de les seves responsables, que és la Silvana Vogt, perquè ens expliqui com funcionen i com anirà també el procés d'inscripcions. I a dos quarts a dotze recuperem també
la tertúlia habitual dels dilluns. Per tant, tornarem a saludar el Josep Coderca, la Vicenç Riera, la Carme Madó i el Jaume Gelabert per parlar d'actualitat i de com els anant l'estiu, com han vist tot això i com es presenta també aquest curs que sembla que serà intens.
I a més a més també, a partir de les 12, tindrem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, perquè ens porti cada dilluns tota l'actualitat d'aquesta entitat santjustenca. A més a més també tindrem l'economia que ens fa cada setmana el Manel Ripoll. Avui ens parlarà possiblement de les possibilitats econòmiques d'una hipotètica Catalunya independent. I acabarem parlant també d'astronomia amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern.
Tot això a partir d'ara mateix, com dèiem, fins la una del migdia. Hem començat parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno i ara continuem parlant de més notícies, Andrea. Ara sí, amb aquesta sintonia que ja et correspon més en aquesta secció. Doncs, si et sembla, ampliem una mica aquesta notícia que comentaves ara de l'Escola d'Escriptura de la Taneu perquè obrirà a l'octubre aquest nou taller d'escriptura. La setmana passada no ho sabíem però ara ja coneixem els horaris.
Recordem que hi haurà grups d'iniciació tant de joves com adults i també cursos adreçats a persones que ja escriuen. Pel que fa al grup d'iniciació, l'escriptura per adults, l'horari serà cada dimarts, el vespre, de 8 a dos quarts de 10, des del 15 d'octubre fins al 20 de gener. El d'iniciació per joves començarà les classes el dia 14, el mes que ve fins al dia 21, seran classes que es faran els dilluns de dos quarts de 7 a 8 i el grup de nivell avançat té places limitades
I impartirà les classes els dimecres de dos quarts de set a dos quarts de nou, des del 16 d'octubre fins al 22 de gener. Avui tindrem la Silvana aquí al programa, però també, si esteu interessats, podeu demanar més informació al correu electrònic clubataneu.com o bé a la secretaria de l'Ateneu de dilluns a divendres de 5 de la tarda a 9 del vespre. I recordem que les inscripcions es poden fer fins al dia 3 d'octubre.
Perfecte, doncs és una altra de les ofertes que hi ha a aquest curs de Sant Just. Acabem però parlant d'una última notícia. En clau urbanística i molt important, ja n'hem parlat aquí a la ràdio molts cops, a finals de mes s'obrirà el vial de Mas Lluí, així ho va confirmar l'alcalde divendres. Josep Perpinyà va assegurar que les obres estan pràcticament acabades, de fet ja s'han pintat els carrers, els senyals, etcètera, i que només queda recepcionar l'obra i fer un decret.
Per tant, diu que és qüestió de dies que el vial, que ha de millorar la connexió entre el nou barri de Sant Just i el nucli urbà del municipi sobre el trànsit, i diu l'alcalde, de fet ha recordat que han estat dos anys encara a la Junta de Compensació, és a dir, els encarregats d'urbanitzar el barri i fer el vial, ha tingut una actitud molt passiva, però que finalment hagi acabat pràcticament els treballs. Per tant, a finals de mes o el dia 1-2 d'octubre diu que creu que ja tindrem vial. Molt bona notícia, per començar també al setembre, que finalment sobre aquest vial, de fet diria que
Fa justament un any que és quan es va aturar tot aquest procés i que es deia que potser no arribaria fins al 2014. Per tant, aviat aquesta connexió entre aquest nou barri i el centre de Sant Jus serà possible. I per tant, ens n'alegrem. Anirem parlant també per saber quin dia és exactament el que es començarà a obrir tot plegat. Gràcies, Andrea. Tornem a sentir més notícies als propers butlletins i també a la 1, als Sant Jus Notícies. Novetat, no? Que avancem 5 minuts a aquesta...
aquest programa, ara a partir de la una, podreu sentir el més destacat del dia a Sant Just. I el que fem ara, de seguida parlem d'actualitat a nivell més general, és escoltar un tema musical. No sé si coneixes a Refri, Andrea. Em sonen, però tu els escoltes molt, crec. Sí, de tant en tant havíem posat alguna cosa, però aquest mes de setembre han tret un disc que es diu Nova Creu Alta, l'ha presentat aquest cap de setmana al Mercat de Música Viva de Vic, i ho crec que se'n parlarà bastant, eh?
Sí, es diu Nova Creu Alta i aquesta cançó es diu Els nostres pares.
I és el com deia d'abans dels cadins. I és el com deia d'abans dels cadins. I és el com deia d'abans dels cadins. I és el com deia d'abans dels cadins. I és el com deia d'abans dels cadins.
Fins demà!
que no veien abans els sedits, que no veien abans els sedits, que no veien abans els sedits, que no veien abans la gent del món.
I el menú infantil per només 17 euros.
El Niu convidarà al menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa. Informa't del nostre menú especial celebracions al web restaurantalniusantjust.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Quiosc Mercat
Passen dos minuts d'un quart d'onze, tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea, de nou. Hola, bon dia. Ara per parlar no d'actualitats injustenques, sinó d'actualitat en general, i com sempre ens fixem en quin és el tema més destacat a les portades d'avui. Doncs la política guanya protagonisme avui a les portades, en aquest cas la resposta del govern de la Generalitat a la resposta de la carta de Mariano Rajoy al president Artur Mas,
El diari ara diu sí al diàleg, però sobre la consulta. El govern, disposat a parlar amb Rajoy, sí és sobre el referèndum i sense dilacions en el procés. I des de la vessant socialista, ahir Rubalcaba i Pere Navarro van fer declaracions a la festa de la Rosa de Gabà, i diu que Rubalcaba també obvia el dret a decidir i reitera l'aposta per una reforma federal de la Constitució. El punt diu diàleg i consulta. És més o menys la idea del diari ara. El govern es pren seriosament l'oferta de Rajoy, però no permetrà dilacions en el calendari,
I també parlant de Marc Gallo, que diu que ranyarà avui la Tònia i Lituània per haver-se posat al costat de Catalunya. A l'avantguàrdia, el govern accepta el diàleg amb Rajoy, però rebutja ajornaments. L'executiu rep la carta amb escepticisme, però hi veu base per negociar una consulta legal. I Rubal Cava censura l'immobilisme del líder del PP i ha pressa a parlar del model territorial.
El periòdico parla bàsicament des de la perspectiva socialista. Diu que Rubalcaba exhibeix una tercera via federal. El líder del PSOE evita referir-se a la consulta, però Navarro insisteix a fer-la. I ara sí, la resposta del govern, OMS, adverteix que l'obertura del diàleg no alterarà el calendari per convocar el referèndum. Doncs això és el que tenim a les portades dels diaris d'avui. Ens fixem en el que tenim els digitals, que el 324.cat ja ens diu que avui es presenta
El manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que vol aconseguir el màxim consens. Artur Mas ja té el manifest consensuat d'aquest pacte i el text és el mínim comú denominador de totes les sensibilitats que defensen el dret a decidir. D'altra banda, se'ns destacen les declaracions de David Fernández, líder de la CUP, avui als matins de TV3, que ha dit que al poble no li cal permís desobediència, pacífica i democràcia. És el que ha instat David Fernández avui des dels matins. D'altra banda, un dels temes més destacats d'aquest portal...
és les declaracions d'ahir al vespre d'Èrica Vidal, a Catalunya Ràdio, en què va revelar que Alves volia donar-li el seu fetge arran de tot aquest procés de transplantament que va viure. I des de l'Ara.cat també ens diuen diàleg sí, però sobre la consulta del 2014 se'ns parla que el govern avisa Rajoy que no hem atradat dilacions en aquest calendari i també se'ns destaca el que ha dit avui José Montilla...
al matí de Catalunya Ràdio. L'expresident de la Generalitat ha dit que hi continua havent una majoria que es considera catalana i espanyola i s'ha mostrat també a favor del dret a decidir, però dins del marc de les lleis no descarta fer de mitjencer entre els governs català i espanyol si se li demana.
I ara ens n'anem a fixar-nos en el que passa més enllà encara, no? Ens n'anem una mica més lluny i deixem estar el que passa a casa nostra per fixar-nos en algunes qüestions internacionals, Andrea. I a l'avantguàrdia, per exemple, trobem un tema que destaquen també altres diaris i ens diu que la CSU, la Unió Social Cristiana d'Alemanya, que és soci de Merkel a l'Helan de Baviera, recupera la majoria absoluta i van tenir lloc les eleccions a Baviera.
Des de fa mig segle que aquest partit, la CSU, guanya en aquest l'ant, i no és això la notícia perquè ja guanya des de fa 50 anys, sinó que recupera la majoria absoluta que va perdre el 2008, fa 5 anys. La CSU va obtenir el 49% dels vots, cosa que li brinda una folgada majoria de 102 diputats sobre el 180 de la Cambra Bavaresa per governar.
Queden ara una setmana aproximadament per les eleccions generals alemanyes. La Vanguardia ho recull, com dèiem, a la secció internacional amb més dades sobre les eleccions ahir en aquest l'any. I un altre tema que ja coeja des de fa setmanes és el tema Estats Units-Síria. John Kerry diu a Israel que l'Estat serà atacat si no compleix. Netanyahu demana la mateixa fermesa amb les armes nuclears de l'Iran que amb les químiques de Síria.
Com dèiem, el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, que va informar a Jerusalem, el primer ministre Benjamin Netanyahu, sobre l'acord amb Rússia per la destrucció d'armes químiques a Síria, va advertir que si aquest no es compleix, l'amenaça de l'ús de força continua viva. Diu que Netanyahu va contestar que només els fets compten, tant a Síria com a l'Iran, i va subratllar que el món ha d'assegurar-se que governs radicals no disposin d'armes de destrucció massiva.
és com enfocar avui l'avantguàrdia també de les seves pàgines interiors. Doncs ens n'anem ara una mica més lluny, des de l'avantguàrdia també, i ens fixem en què passava un 16 de setembre de fa uns quants anys.
I començant avui parlant del que passava fa exactament 5 anys, el 16 de setembre del 2008. Se'ns parlava de Wall Street que enfonsava les borses i justament ara, l'aniversari que fa 5 anys de la caiguda del Lehman Brothers. Diu que el mercat dels Estats Units queia un 4,4% i l'IBEX espanyol també es deixava perdre un 4,5%. Estats Units estudiava més mesures d'urgència per evitar el col·lapse del sistema financer.
D'altra banda, fa 10 anys, el tema era un altre, moria una etarra en una emboscada a l'Eretzainza, el comandu havia fugit a peu per la muntanya, després de disparar amb una escopeta retallada, dos agents ferits a l'hora de fer cas a una trucada d'ajut falsa a Àlava. També se'ns parlava en tots dos casos de la tornada a l'escola, perquè, no sé si recordaràs, Andrea, però quan nosaltres anàvem a l'escola el dia oficial, el 15 de setembre, això sí que ha canviat una mica...
I encara fa 5 i 10 anys, encara el 16 de setembre, el tema era l'endemà d'aquesta tornada a l'escola, que ara ja fa uns quants anys que es fa l'endemà de l'11 de setembre. Això, doncs, el que passava fa 5 i fa 10 anys en fa 15. És el 16 de setembre del 98, plantada del PSOE a l'obertura de l'any judicial, el president del Suprem i del PSOE,
Consell General de Política Judicial lamentava l'entitud, l'entitud fa 15 anys dels tribunals i la falta de jutges. I atenció també a aquest titular. Telefònica rebaixava fins a un 50% les tarifes d'internet. Això també estem parlant de l'any 98. Els descomptes eren el resultat de la negociació mantinguda per la companyia i l'associació d'usuaris després de la recent vaga d'internautes. Això també...
També queda una mica lluny d'alguna manera, però sí que ara els últims dies també hem sentit aquests canvis en el rúming. Per tant, aquesta guerra entre companyies ve de lluny i fa 15 anys era una mica més complicat perquè hi havia menys marge a l'hora de pensar en el mercat. I acabem amb el que se'ns deia del 16 de setembre de l'any 93. Era un dijous i el titular més destacat era que un transfoga del PP entregava el govern d'Aragó al PSOEA. La responsabilitzava González
a qui demanava que expliqués el cos real de l'operació. I un apunt més, la Generalitat reiterava l'objectiu que tots els ciutadans coneguessin el català i el castellà. Era un dels temes principals de La Vanguardia ara fa uns quants anys.
I després de fer aquest cop d'ull, tornem als diaris d'avui i ens fixem no en la portada, sinó en les contraportades, que és el que tenim avui si girem els diaris, Andrea. Doncs ens centrem, si vols, a la portada de La Vanguardia, a la contraportada de La Vanguardia. Avui el Víctor Amela ens acosta el testimoni de Sidney Brenner, que és Premi Nobel de Medicina de l'any 2002, és un home que té 85 anys,
que diu que les paraules són l'excrement del cervell. Diu que és un dels científics més influents del segle XX, diu Víctor Amela, perquè les seves investigacions han ajudat a revelar diverses pàgines del llibre de la vida. Aquesta declaració, aquest fet, que és un dels biòlegs més importants del segle XX, diu que en vindran altres de millors. Diu que jo tinc el cervell en bon estat, però el cos menys. Diu que el cervell d'un científic és analític i descarat.
Diu, atreveix-te a provar experiments que podrien semblar insensats. Per això la ignorància és profitosa, perquè diu que dona atreviment. I ara ve a Barcelona per participar a la vuitena reunió europea del peix zebra, que és un tipus de peix que té un genoma 10 vegades més condensat que el de l'ésser humà i això diu que em facilita l'estudi. Molt bé, doncs bastant curiós també tot plegat.
Ens anem ara a la contra d'ara que tenim l'article semanal d'Antoni Bassas. Ara no parla de futbol, parla d'altres qüestions i el títol d'aquest article es diu Progressives per a la vista cansada i m'ha fet gràcia com comença. Diu que BlackBerry ha fabricat grans telèfons però cal admetre que l'iPhone presenta un avantatge insuperable. Diu que quan l'agafes a mitja nit no cal que et posis les ulleres per veure l'hora perquè els números són grans i clars i es llegeixen sense necessitat de fer zoom amb el braç.
Diu, si tens menys de 40 anys, tot això et resultarà incomprensible, però creu-me, ja arribarà el dia que tu també agrairàs els correus amb lletra gran. Molt bé. Doncs és el que explica avui en Toni Bassas en aquest article. Ens n'anem a la contra del punt avui. Qui tenim? A la Carme Bosch, que és divulgadora d'etnobotànica i creadora i mestra artesana. Diu, olorar una planta medicinal ens fa sentir bé. És trementinaire moderna. Diu que imparteix tallers en què dona a conèixer els diferents usos de les plantes que ens envolten.
i defineix l'etnobotànica com el recull dels usos tradicionals de les plantes, des d'usos medicinals a culinaris, a tinturials. Diu que estudia la relació entre el món vegetal i l'home. És un saber que es transmetia a les cases, majoritàriament de dona a dona, i ara s'ha perdut una mica. Diu, a la farmació la bàsica d'herbes remelleres que hauríem de tenir a casa, diu, per exemple, hem d'incloure el sauc, que hauria de ser una de les plantes sagrades del nostre país, perquè s'utilitza per tot i s'aprofita tot.
Diu que en realitat no són moltes. La menta, la Maria Lluïsa, l'espígol o la banda, la farigola, la valeriana i la tarongina. Diu que per cultivar-les només cal saber si necessiten sol i la quantitat d'aigua. I un apunt curiós és que també ven coixins aromàtics i l'últim és un inspirat en Catalunya. Diu que fa anys que comercialitzo coixins d'herbes aromàtiques i ara n'hem fet un d'aromes de Catalunya amb una triada de plantes aromàtiques del país. La tela és feta nostra i és una foto de Josep Maria Oliveras de l'Estelada
que s'ha fet amb roses vermelles i el groc de la ginesta, l'estel, amb flors de saúc i el color blau amb violetes. És una estampació exclusiva. Doncs mira, una altra curiositat per descobrir. Avui al punt avui. Acabem amb la contra del periòdico, que també parla de descobriments. Exacte. Avui entrevista a Natàlia Borrell, que és cool hunter o caçadora de tendències. Diu que intuïm noves vies en la moda i els costums. Augura que triomfarà la filosofia del fàcil vostè mateix i la passió pel bon cafè.
Diu que va estudiar periodisme, però després de donar voltes per ràdios i televisions es va especialitzar en la gestió de xarxes socials i ara treballar en una agència de comunicació. I diu que surt al carrer amb les antenes alerta i volca les seves observacions i idees en el seu blog, que és lepetitpot.com, i explica què és això de ser Cool Hunter, un castador de tendències. Són persones que intuïm nous camins a la moda i en els costums socials, coses curioses, xules, diferents i que encara es troben en un estadi embrionari. Algú capaç de detectar aquests corrents i predir amb més o menys encert
si arribaran a convertir-se en un gust de masses. Doncs mira, una altra curiositat per descobrir avui a les contres que ens aporten aquests personatges curiosos amb mons particulars. És el que tenim a les contraportades dels diaris d'avui. Si teniu temps de fer-ho un cop d'ull val la pena. Ara ens n'anem a destacar una notícia encara més curiosa que tot això.
És el moment de la notícia fric, que és en aquest cas que busquen el propietari d'una primitiva extraviada de 4,7 milions d'euros. Això passat s'ha venut, no crec que sigui el teu cas, Andrea, perquè s'ha venut d'una administració situada al Carrefour de la Corunya. Es veu que va marcar el 10, el 17, el 24, el 37, el 40 i el 43. Es pregunta si algú ho havia fet, si algú recorda aquests números. I això es va fer el 30 de juny a l'administració del Carrefour de la Corunya.
I sembla que hi ha aquest premi de 4,7 milions d'euros. El propietari d'una administració es va trobar a la botlleta al mostrador i quan va comprovar que estava premiada amb gairebé 5 milions d'euros es va posar en contacte amb la societat estatal de loteries per a partir d'aquesta situació. Sembla que els serveis jurídics de loteries van tramitar l'expedient amb aquesta trobada i es va iniciar el procés que avui dilluns
Culminarà amb la publicació al bolet oficial de la província i a partir d'aquí tothom qui cregui que és propietari d'aquest boletí guanyador podrà reclamar-la. Està clar que abans d'aconseguir aquest botí hauran de demostrar que és seva. Suposo que és difícil de demostrar, no? Perquè no sé que hagis guardat el tiquet del 30 de juny de la loteria. No sé. Jo no jugo loteries, però espero que la persona que hagi guanyat encara el conservi.
perquè si no... Sí, el que passa és que, clar, han passat dos mesos, no? No serveix ja o què? Suposo que sí, però em refereixo que si tu recordes... Suposo que ja l'hauria reclamat i si no, no sé, no sé com aniran. Tot que si dos anys no ha aparegut ningú o ningú que ho pugui demostrar, el legítim guanyador serà qui el va trobar, per tant, doncs aquest propietari. Ah, que bé. A veure com acaba. Bé, que bé parella, està clar. Ho seguirem. Si veiem que hi ha algun canvi o que apareix algú, ja ho explicarem. Molt bé.
Molt bé, Andrea. Doncs moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta primera part del Just a la Fusta. I tornem demà i et sentim després als butlletins gràris. Molt bé, Carme, que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
I quan passen dos minuts de les quarts d'onze és moment d'obrir diaris i fixar-nos en alguns dels articles destacats del dia. Per exemple, a banda de la política i l'actualitat, el punt avui, la columna d'Anna Carreras ens parla de literatura i ens parla de Tirri Jonquet. Diu que és l'autor de Taràntula, que és l'obra que va inspirar d'alguna manera la piel que evito, d'Almodóvar, i diu que com Mary Shelley de Frankenstein, Jonquet crea i destrueix alhora, però amb uns mètodes més sofisticats, opi i hormones.
Parla l'Anna Carreras en aquest article de llits rodons i quiròfans improvisats en soterranis, fuets i somnífers, un piano i dos signes a l'estany que mitiguen el verí i la follia. Diu que és un mestre que inquieta amb elegància. Ens parla, per tant, de Thierry Jonquet en aquesta columna d'Anna Carreras Avui al Punt Avui.
I més qüestions culturals. Avui a La Vanguardia llegim que la Sala Beckett obre un nou espai al Poble Nou i perseveren la idea de convertir-se en la casa dels autors catalans. La sala programa una selecció d'espectacles de la companyia teatral Obscener, per exemple, i se'ns parla d'aquest començament de la temporada 2013-2014 en què la Sala Beckett està marcada per la seva expansió al Poble Nou, on s'ha habilitat un espai per les oficines, tallers i assajos i per un ciclet de set espectacles amb estrenes, versions d'obres clàssiques
i reposicions de les seves millors peces. Caracteritzada per la tasca de suport del Teatre Català Contemporani, el començament d'aquesta nova temporada de la Sala B, que també amb la selecció d'espectacles, n'és un bon exemple i se'ns explica avui això des de la Vanguardia. Ho escriu Teo Camino i ho trobem a les pàgines de Cultura.
I ara sí que passem a un altre tipus d'articles més d'actualitat. Segurament comencem avui pel Sebastià Zamora que escriu una carta a Javier Cercas des del diari Ara.
És una carta oberta a aquest escriptor, diu que la realitat és múltiple, com sabem tots, i que tots sabem també que ningú parla o escriu un idioma en detriment d'un altre. No hi pot haver res de més idiota que això, encara que alguns politicastres ho defensin. Diu que tothom parla l'idioma que ha après de casa seva i no hi ha res més normal que això. Per aquest mateix motiu és encara més difícil d'entendre que algú es posi en contra de la diversitat lingüística, cultural i ideològica, com fa l'actual govern espanyol.
I diu, Elsa Mora, que per això mateix, Javier, per les teves indubtables mostres de respecte a la llei i a la pluralitat cultural i idiomàtica, resulta difícil d'entendre el teu article publicat ahir al suplement dominical del diari El País, sota el títol Democràcia i Derecho a Decidir, on deies que la idea que suggereixes és que el dret a decidir és antidemocràtic.
Diu que en el teu article ho plantegis d'una manera massa crua i impròpia de qui ha escrit un llibre com Anatomia de un instante. Diu que em sap greu, Javier, però no ho entenc. Per quins set sous el dret a decidir una argúcia minoritària? No seria més raonable fer el referèndum a fi d'aclarir què és i què no és majoritari avui a la societat catalana? No creus que els teus arguments s'acosten perillosament a l'obstruccionisme democràtic d'aquesta dreta espanyola de la qual se suposa que abomines? I mentrestant diu que sàpigues que per mi i per molta gent ets un dels grans escriptors catalans en actiu.
És la resposta de Sebastià Zamora des del diari Ara i, d'altra banda, el Contratac, que és l'article semanal de Jordi Évole al periòdico, que avui el titula Un de la majoria silenciosa. I comença dient, soc un afortunat. L'altre dia, la vicepresidenta, Soraya Sant de Santa Maria, va parlar de mi. De mi i d'uns quants més, dels que no vam anar a la cadena humana, aquells a qui ella va anomenar majoria silenciosa, aquell concepte que ha de sortir en el minut de reunió de qualsevol govern que veu sortir al carrer molta gent, tan originals com sempre.
I li diu, apreciada vicepresidenta, jo no vaig anar a la cadena, però li pregaria que la pròxima vegada que parli de majoria silenciosa no m'hi compti, no s'apropiï del meu silenci, perquè li ben asseguro que quedar-me a casa no significa tenir l'opinió que vostè interessadament pressuposa. Diu que no va anar a la cadena perquè segueix mantenint bons vincles amb la resta d'Espanya. De tota manera, diu que viatja per tot d'Espanya sense amagar mai la seva catalanitat i he tingut la sort de coneixer també una Espanya dialogant, plural i tolerant una Espanya pràcticament desapareguda d'alguns mitjans de comunicació
catalans que prefereixen donar ressò a una columna incendiària de la pàgina 27 de la Razón. I passa el mateix amb la Catalunya dialogant, plural i tolerant que ha desaparegut d'alguns mitjans espanyols encaparrats, per exemple, a magnificar les seves grotesques portades la suposada persecució del castellà a Catalunya. I així els extrems s'han anat retroalimentant fins a la situació actual de gairebé no retorn.
Una opinió interessant també avui la de Jordi Evole al periòdico. I d'aquí, dins dels diaris, el que fem és passar a l'actualitat esportiva d'avui dilluns. Ens fixem en les portades dels diaris. Comencem per la de l'esport, que titula...
Messi, Neymar, Societat Limitada. També ens diu que Cristiano ja no està trist arran de la seva renovació. I també el Mundreiportiu ens parla de Són la Bomba. Ens fa ressò aquesta portada, la relació entre aquests dos cracs, Neymar-Messi. Diu que l'afició arrendeix la dupla amb el desequilibri brasilè i els gols i influència de Leo.
És el que ens diu l'actualitat esportiva d'avui dilluns. D'altra banda, en clau cultural, parlem d'artistes que exposen les seves obres en portals de cases antigues a Montbrío del Camp. Una curiositat. Ol Hipnòtic, que ha arribat a la seva desena edició ocupant el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
I un últim apunt, Amor Ray Dolby, el creador del sistema de so Dolby Surround. L'enginyer tenia 80 anys i va ser pioner en poder enregistrar àudio, menys soroll i en generar un so envoltant pel cinema.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. You're always in my heart. You're always on my mind.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció.
I a la ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo.
Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Dos minuts i tres quarts de la matí, és moment de parlar del temps. Per això saludem el Carles Hernanet i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal? Molt bé. És l'última setmana d'estiu, hem dit al principi. Sí, sí, sí. Que t'han de fer sis o set dies, no?, per tancar ja aquesta estació que tant t'agrada. I encetar la tardor. I encetar una estació, doncs, que no em desagrada tant, sinó que m'agrada força més. És una d'aquelles estacions, sempre ho hem comentat, que la primavera és la tardor,
són estacions que agraden a tothom ni fred ni calor tens l'explosió de la natura a la primavera tens aquells tons càlids que et dona la tardor en els arbres quan cauen les fulles tot és així molt romanticota les altres són més crues per la intensitat que tenen sobretot l'estiu i l'hivern pels extrems del clima que tenim
I, doncs sí, diumenge, a tres quarts de nou del vespre, si no recordo malament, doncs se'ns acaba. O sigui, tal com acabem la setmana, acabarem amb l'estiu i després iniciarem la tardor. Un estiu que, doncs, no està sent i pràcticament ja no ho serà extremadament calorós. No gaire, eh? Alguns dies puntuals, ja de dir, bueno, sí que avui ha fet molta calor, sí que hem tingut etapes de humitat molt alta, o sigui, hem tingut xafogor, però el que és el mercuri no...
No s'ha disparat gaire, no? No s'ha disparat gaire, no? Massa espullades importants. Estem parlant de màximes que potser han arribat als 32, 37, 33 graus, però són valors extremadament alts. Però sí que l'aixafuga ha empipat una miqueta més. I, bueno, hi ha aquelles frases que diuen que els francesos s'han equivocat perquè pronosticava un estiu una mica més fresc. I la veritat és que els francesos potser es miraven a casa seva i miraven altres llocs i no pas miraven a Catalunya, perquè allà sí que tot el que és Europa, i sobretot el nord d'Europa, no ha estat un hivern massa normal. Un estiu.
Ai, perdó, un estiu màxim. De tota manera, també havíem pronosticat que a finals d'agost i setembre seria molt positiu, seria molt càlid, faria més sol, i això sí que potser hem fallat una mica, no? Sí que hem fallat una miqueta, sí, en aquesta situació de més sol. Estem tenint diferents situacions atlàntiques que ens van visitant. L'anticicló no té la potència que té habitualment al mes de setembre, que sempre s'hi posa i ens fa ganyotes dient-nos tot a l'agost aquí, intentant que us faci sol i bon temps, i arriba al setembre i és plàcid.
no hi ha gent, les platges buides, l'aigua neta... Però bé, aquest mes de setembre s'ha comportat una miqueta més actiu, sobretot en altres punts de Catalunya. Sant Just no hem tingut una mica, podríem dir, de mala sort pel que fa a les precipitacions, perquè en aquestes últimes tongades de tempestes importants que ha tingut Catalunya, Sant Just se'm han tingut bastant al marge, hem tingut un parell d'episodis, un de 17 litres per metre quadrat a primer mes de setembre, que podríem dir que va ser dels llocs on menys va ploure, perquè en altres zones, pràcticament del Baix Obregat,
doncs han caigut més de 50 litres. I, d'altra banda, també aquest últim episodi de l'11 de setembre tampoc no ha estat molt espectacular. La pluja que va caure va ser molt menys recollida, aproximadament uns 4 litres per metre quadrat. Ahir era un altre dia amb possibilitats de tenir ben remullat el territori, però tampoc va arribar. Ahir vam tenir l'oportunitat de passejar pel parc de Collserola. Els núvols eren tan baixos, es veien molt negres, semblava que hagués de caure el cel, però eren tan baixos que per això veiem aquella negra tan forta. I això donava com...
Saps quan viatges per aquelles ciutats tan càrides que foten aquelles expressors d'aigua? Sí, sí, és que hi havia aquesta sensació, no? Estàvem per la muntanya tota l'estona amb aquests núvols i amb aquest regaret d'humiditat que anàvem tenint durant el dia. Potser sí que va haver algun moment on la precipitació es va intensificar. També a la nit, cap a les 11 a la nit, que hi ha algunes gotes amb una mica més d'intensitat de Sant Just, però no van arribar ni a agafar força perquè es va acabar molt ràpid. I seguim amb aquesta situació...
que tampoc no és massa clara. Tenim una situació de diferents fronts. En tenim un d'Atlàntic demà dimarts, un que és mediterrani de cara al dijous,
i ja està, o sigui que seguim amb aquesta variabilitat que ens afectarà de diferent manera a diferents punts de Catalunya i intentarem portar a Sant Jus aviam el que passa i ho anirem seguint durant la setmana aviam, avui de moment tenim tranquil·litat però aquesta tarda ja augmentaran els núvols és un front atlàntic que viatja pel nord-oest que arribarà a Catalunya demà al matí i durant aquesta tarda ja es farà notar amb alguns núvols al vespre i a la nit podria caure alguna precipitació per pirineu de Lleida cap a l'interior sempre parlem de coses molt febles en algun punt molt puntual
doncs sí que pot caure amb una certa intensitat. I de cara a la nit i demà al matí podria també caure alguna gota sent just. No estem parlant de grans precipitacions, però sí que demà serà un dia variable que podria caure alguna gota. No farà això aquest sol d'avui, no? No, no. A més, avui tenim entrada de vent del nord. Llavors, demà serà un dia més variable, amb aquesta possibilitat d'algun ruixat o alguna precipitació. A la tarda s'obriran moltes clarianes i les temperatures no variaran massa. Avui s'enfilaran, però clar, és que hi vam tenir el dia molt tapat tot el dia. No vam passar dels 21 graus.
Ara ja en tenim 19 i mig, avui sí que podem arribar als 24, 25, que és el normal per l'època Sant Just, uns 25 graus.
i de cara a aquesta tarda, doncs, podrien mantenir-se les temperatures, no baixaran massa, no tindrem els 17 de mínima que hem tingut avui, perquè l'aní quedarà força tapada a fruit d'aquest front. Cal que dèiem, d'avui hi ha algunes gotetes, temperatures una mica més baixes, perquè l'astre rei no farà acte de presència, i de cara al dimecres, un altre cop, haurà passat el front, entrarà tramuntana, tindrem un dia molt semblant al d'avui, amb un ambient molt sec, amb un ambient molt agradable, amb temperatures també agradables, però suportables, perquè la humitat no serà massa elevada. En canvi, dijous, tornarem...
Sembla ser que hi ha una miqueta d'inestabilitat, una miqueta de llevant que afecta el País Valencià i que dijous s'aproparà fins a Catalunya. Podria portar alguns núvols baixos al matí a punts del litoral de Tarragona i Barcelona, ens ho haurem afectats amb aquesta situació. Podria ploure alguna coseta dijous al matí, també a la tarda serà un dia molt variable, de cara a la nit s'obriran clarianes i tornaríem a parlar d'estabilitat que coincidiria també no només amb divendres sinó amb el cap de setmana. O sigui que divendres, dissabte i diumenge parlaríem d'estabilitat, de temperatures màximes al voltant d'uns 25 graus que són molt agradables amb el sol com a protagonista
Doncs què volem més? Cap de setmana variable, però cap de setmana bo. Que la gent que treballa a Barcelona té pont. Ah, sí? Sí, perquè dimarts és festa, és la Mercè. Llavors, suposo que algú o altre, coincidint, si ha de fer bon temps i aprofitant, doncs, com que no hi ha ponts aquest any, m'imagino que jo crec que serà un d'aquests ponts agraïts. Pinta bé, pinta bé, perquè no només és dissabte i diumenge, sinó que dilluns i dimarts és força bo i es podria complicar la segona meitat de la setmana que ve.
Ja queda lluny. També festes d'esplugues, per tant, també de vegades els hi plou i aquestes coses. Estem entrant a la tardor, ja. Estem camint d'aquests mapes que l'11 de setembre, a dues hores vista, no s'encertava la previsió. O sigui que comença la cosa a fer-nos dubtar tots, però de moment la cosa és bastant estable i tots els mapes apunten a aquesta situació d'una certa variabilitat i de més estabilitat al cap de setmana. Molt bé, Carles. Doncs ho anirem seguint, en tot cas, cada dia a aquesta hora. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Bona nit.
The woman of the woods came by To give to you the word of the old man The morning time When the sparrow and the seagull fly Jonathan and Evelyn gave
Bona nit.
Back to you Back to you Back to you Back to you Back to you
5 minuts i arribem en punt a les 11 del matí. Moment en què connectarem amb el butlletí de la xarxa. Després també sentirem què és el que passa a Sant Just a través del butlletí informatiu de Sant Just Notícies. I després arriba el moment de l'entrevista amb la Silvana Vogt, responsable de l'Escola d'Escriptura de l'Atena de Sant Just, perquè ens expliqui quins són els recursos que ens esperen de cara a aquest curs. La inscripció és oberta fins a principis d'octubre.
Fins demà!
I també recordem que avui hem començat aquesta nova temporada, que avui també arrenca la temporada de Radio d'Esvern, per tant, aquesta tarda hi haurà ja la Penya del Morro, també la Desmulges Club a partir de les 4, i a les 8 tindrem també el retorn del Juguem a casa, el Just Blues i una mica de tot de la programació habitual, que la podeu consultar a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com.
També al Just a la Fusta hi haurà noves seccions i alguns canvis. Us els anirem presentant a mesura que anem avançant en aquest programa i també amb els següents al llarg d'aquesta setmana. De moment us recordem també que avui, després d'aquesta entrevista, a dos quarts de dotze, arriba també la tertúlia amb la Carme Amadol Vicenç Riera, el Jaume Jalabert i en Josep Coderc. I ens acostem al punt àri de les onze amb els Main, que la setmana passada anunciaven que plegaven. Per tant, recuperem aquesta il·lita del seu La Fira al Món.
les escoltes suspiran és un missatge de mar la transmissió comença amb el metall i un locutor que recita una cançó
S'ha convertit en un senyal. Si d'ara ningú l'ha escoltat, tot l'univers per explorar. És tan gran...
Un telescopi ens està apuntant amb tres ulls vermells d'una noia que ha plorat. És la reina de mar.
Fins demà!
S'ha convertit en un senyal. Sigala. Ningú l'ha escoltat. Tot l'univers farà explorar. És molt gran.
Són les 11.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, proposa crear un nou Consell Comarcal al Baix Llobregat Nord. Ho ha dit avui a la xarxa de comunicació local. Cada setmana se salva un petit negoci a Catalunya gràcies a Reempresa, un projecte de la patronal Sacot que fomenta el traspàs d'empreses a punt de tancar.
L'Ajuntament de Pineda de Mar al Maresme premiarà les conductes cíviques dels ciutadans, descomptes a canvi d'utilitzar la bicicleta o apadrinar un animal. Esports, en Lleida és l'equip català millor situat de la segona divisió B, després de superar el llevant B per 3 a 0. I a primera divisió l'Espanyol és cinquè, en posició europea amb 8 punts.
El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha proposat aquest matí crear un nou Consell Comarcal al Baix Llobregat Nord, on Martorell en sigui la capital. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el també alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha assegurat que els Consells Comarcals de l'àrea metropolitana, com el Barcelonès o una part del Baix Llobregat, no tenen sentit i es podrien suprimir. Jo crec que el del Barcelonès segur, el del Baix Llobregat,
No tot el vell agregat està a l'àrea metropolitana, la meva proposta personal.
és que els que estem fora de l'àrea metropolitana fem un Consell Comarcal del Llobregat Nord amb capital a Martorell. Salvador Esteve avisa que el govern espanyol té la intenció d'imposar la seva reforma del món local a Catalunya, malgrat que les competències són exclusives de la Generalitat. Cada setmana se salva un petit negoci a Catalunya gràcies al programa Reempresa. És un projecte que fomenta el traspàs d'empreses i activitats comercials.
Al Banja Gala, patronal ballesana Secot fa un any i mig amb el suport de les diputacions. Durant aquest any i mig s'han salvat 125 empreses que estaven abocades a tancar i han traspassat el negoci a emprenedors interessats. El president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya valora el pla, però demana que es deixi clar qui assumeix els deutes que deixen les empreses. Salvador Duarte ho ha dit a la xarxa de comunicació local.
Normalment el que cal és arribar a un acord entre les dues parts, perquè si ja hi ha fet una inversió, per exemple, en maquinària o en un local, etcètera, aquí cal arribar a un acord entre les dues parts per veure realment què n'assumeix el cost, si entra dintre del preu del traspàs, etcètera, etcètera. Però sobretot els problemes o les deutes, que una societat, per exemple, com la d'altres parts, tingui registrada respecte a la seguretat social, etcètera, etcètera, etcètera.
Amb el Pla Reempresa s'han creat 300 llocs de treball, sobretot al sector del comerç amb més d'un 30% de les empreses traspassades i a l'hostaleria amb xifres similars. L'objectiu del Pla és aprofitar els contactes que ja estan creats.
Els Mossos d'Esquadra han detingut al municipi de Pons. Un home ha acusat d'onze robatoris a l'interior de vehicles. Els fets van passar la setmana passada en aquesta població de la Noguera. Com a mínim, sis dels robatoris s'ha sospita que els va cometre al municipi de Villar, al Bargadà, i la resta a Pons. Els Mossos el van aturar en un control de carretera i van comprovar que portava diverses bosses de plàstic carregades amb objectes electrònics.
I a l'Audiència de Barcelona avui comença el judici contra una vintena de persones acusades i en el marc del cas Riviera i Saratoga, entre els acusats...
Hi ha diversos agents de la Policia Nacional. De fet, avui s'espera la declaració del comissari en cap de la Brigada Regional d'Estrangeria per a qui la Fiscalia demana la petició màxima de pena de 44 anys de presó. Entre la vintena de persones que seuen al banc dels acusats hi ha també dos inspectors de la Policia Nacional, els propietaris dels bordells, advocats i funcionaris. Estan acusats d'afavorir i protegir els dos bordells a canvi de regals donats als policies.
Els arrestats avisaven quan hi havia d'haver batudes per evitar que s'hi localitzessin dones estrangeres en situació irregular o bé menors. El Fesca el demana fins a 44 anys de presó per alguns dels acusats. L'Ajuntament de Pineda demana la comarca del Maresme premia... Avui presentaran programes d'incentius. Ràdio Pineda, Olga Dieguez. L'Ajuntament de Pineda premiarà les conductes cíviques de la ciutadania. Avui es presentarà el programa d'incentius a les bones pràctiques del Civic Club.
Es tracta d'una iniciativa que es basa en que les persones que fan accions cíviques guanyen punts cada vegada que fan un acte cívic. Accions com ara fer de voluntari, fer donacions a ONGs, apadrinar animals o fer ús de la bicicleta són accions premiades que permetran aconseguir punts que es podran bescanviar per productes i descomptes d'un catàleg. La presentació es fa avui a dos quarts de nou del vespre a la sala de plens de l'Ajuntament de Pineda. La trobada és oberta a tothom i també a les diferents entitats que vulguin formar part d'aquesta iniciativa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'equip de govern Sant Justenc treballa aquests dies en l'elaboració del pressupost pel 2014 i de les ordenances fiscals i preus públics. Després de les vacances d'estiu toca doncs engegar la feina de nou. Diu l'alcalde Josep Perpinyà que ara hi ha més moviment a nivell econòmic que fa uns mesos a Sant Just, la qual cosa vol dir que a mica en mica l'activitat va augmentant. L'alcalde assegura que estem en una línia positiva tant a nivell nacional com Sant Justenc i s'ha mostrat optimista de cara a l'any que ve.
Pel que fa al nou curs polític, Josep Perpinyà es segura que ara l'equip de govern treballa en el pressupost, com dèiem, per l'any que ve, i en les ordenances i taxes i preus públics, que s'han d'aprovar al ple del mes d'octubre. Pel que fa al pressupost avançat, que o bé es congelarà o bé s'apujarà una mica. Un altre objectiu de l'Ajuntament de Sant Jus serà mantenir el baix nivell d'endeutament.
Més qüestions. Avui han començat les proves de col·locació i les matrícules pels nous alumnes del Servei Local de Català. Els antics alumnes ja s'hi han apuntat. Qui s'hi vulgui inscriure pot fer fins dijous de 10 a 12 del matí i de 5 a 7 de la tarda. Com cada any, el Servei Local de Català ofereix una amplia oferta de cursos en diferents nivells, bàsic, elemental, intermedi, suficiència i superior. A banda dels cursos, el Servei Local de Català ofereix altres opcions per parlar, com són els grups de conversa i les sessions de llengua.
Per tant, els nous alumnes poden fer les proves de col·locació i les matrícules des d'avui fins dijous de 10 a 12 i de 5 a 7. Trobareu més informació dels cursos i del voluntariat al web del Consorci per a la Normalització Lingüística a cpnl.cat. El curs arrencarà entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre.
I un últim apunt. El Banc de Sang i Teixits farà demà una nova campanya de donació de sang a Sant Jurs. Poden ser donants a aquelles persones que siguin majors d'edat i que pesin 50 quilos o més. El punt de donació estarà demà al Casal de Joves de dos quarts de cinc de la tarda fins dos quarts de nou.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també el Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu. Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalniu.com.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Just a la fusta. Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, que obrirà el mes d'octubre un nou taller d'escriptura. Les inscripcions...
Es poden fer fins al dia 3 d'octubre i hi ha cursos per a persones que ja escriuen, també grups d'iniciació tant de joves com d'adults. En parlem a aquesta hora amb la Silvana Vox, responsable de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Molt bon dia, Silvana, què tal? Hola, bon dia. Ja no sé si crec que és el tercer any que es fan aquests cursos o...? Sí, tercer o quart. Exacte, vull dir que hi ha fons quants anys que tu plegat està en circulació...
O sigui que suposo que ja estem parlant de consolidació d'aquests cursos? Molt, sí. Estem molt consolidats fins al punt que porto una notícia bona. A veure... Que és que a l'octubre, a l'inici de l'octubre, no sé ben ben encara el dia, presentarem el primer llibre amb el reculls de relats de la gent que ja està fent el tager des de l'inici. Són cinc o sis persones que hem treballat molt aquest any...
i traurem el llibre abans de començar. Com a inauguració del estager d'aquest any, sortirà el recull. És com un incentiu, no?, gairebé de dir, mira, fem això en aquest estager, aconseguim fer això. Sí, perquè tenen molt nivell, o sigui, és gent que treballa molt, que alegeix molt, i un dia vam plantejar la idea de dir, bueno, per què això quedarà només per a les 6 o 7 persones que...
que estem treballant en el grup i no per al poble. O sigui que... S'ha publicat en format llibre, no? Per tant... Sí, és una autopublicació i la idea també amb aquesta gent, que és la gent del dimecres,
que no és un grup tancat, però sí que si algú està interessat en aquest nivell hauria de parlar amb mi, a veure si arriba al mateix nivell que la resta de gent, és treballar durant aquest trimestre que ve també el segon volum del llibre de relats del taller.
continuar, no?, amb tot plegat, amb aquesta idea de poder-ho publicar. Es poden comprar aquests llibres? Suposo que com funcionarà. Sí, però això, o sigui, encara no tinc el llibre materialment, està a impremta, sortirà res, d'aquí un parell de dies me'l donaran i el presentarem a les escoles, que és on farem l'estager aquest any. Abans funcionàvem aquí al Centre Cívic de Can Ginestà,
però ara l'Ajuntament i l'Ateneu de Sant Just ens donaran a les escoles aquest nou equipament, una aula molt bonica, és com... Estarem una mica més còmodes. No perquè a Can Ginezà no haguéssim estat bé, però bueno, és... Tindrem el nostre espai, sí. I hi ha diferents cursos, no? Per exemple, aquest que ens comentaves que és de gent que ja porta més anys, que és aquest nivell més avançat, que és els dimecres, i també algú que no hagi fet mai cap curs d'aquestes...
característiques té l'opció de fer-ho. El d'iniciació del dimarts i aquest any provarem d'obrir un grup per a gent jove, perquè en aquest tager dels dimecres, que és gent de 70 anys, 60, tenia un noi de 13-14 anys, que fa dos anys que ve amb nosaltres, i té amics i gent que demana pels seus fills, si no faria uno per a joves, i vaig dir, mira, ho intentarem, dilluns,
per a joves. Molt bé, per tant hi ha aquestes tres opcions, no? Un d'iniciació general, per dir-ho d'alguna manera, després aquest de joves i després l'avançat. Sí, el de joves, òbviament, també és iniciació, o sigui, veurem les tècniques, la teoria i tot això. El de dimecres, que és aquesta gent que ja publicarà
i que treballarem de cara al segon volum, o sigui, escriuen, corregim, reescrivim, legim, opinem, però ja no faré teoria. Clar. Per tant, en aquests d'iniciació sí que el que s'ensenya una mica són totes aquestes pautes. Això t'anava a preguntar, cada vegada sentim cursos d'escriptura i algú potser es pregunta, i ben bé...
Què es fa? Com funciona la dinàmica d'aquests cursos? És eminentment pràctic. La gent escriu i jo corregeixo, jo i els companys, perquè a vegades sembla que escrius molt bé, que tens un relat claríssim, que has explicat un conte meravellós i quan llegeixes els teus companys no han entès res. Llavors critiquem, o sigui, ajudem la gent que escriu entre tots a millorar el relat
I jo faig la teoria, com ara els narradors, o sigui, el punt de vista per explicar una història, si et convé explicar-la amb un narrador omniscient que ho sap tot, o si et convé explicar-lo en primera persona. Un dels primers exercicis que fem és que, per exemple, si vols escriure un relat on el personatge principal morirà al final del relat,
és gairebé impossible que triguis la primera persona, perquè com jo, que estic explicant el relat, puc explicar la meva pròpia amor. I aquesta mena de... Consell o trucs, no? Suposo que és anar provant una mica de... jugar una mica, també, suposo. Com fer per explicar de la millor manera una història? Mhm.
I, a més a més, suposo que funcionen perquè la gent acostuma a repetir, no? Vull dir que porteu aquest cus que, per exemple, porta uns quants anys ja funcionen. Sí, tres anys, sí, sí. Sí, perquè comences... Veus primero la tècnica, el primer any et adverteixes molt, practicant els narradors, això que et deia, o explicant les històries en temps cronològic, després fent el tomb de... No, ara, del davant pel darrere i així. I el segon any vols continuar perquè ja...
Ja t'he agafat el cuquet de l'escriptura. Ja no pots parar, segurament. I quins preus hi ha? Perquè també és un altre dels temes que si ara està oberta la matrícula... Per als socis de l'Ateneu em sembla que són 80 euros i per a no socis 85. El trimestre?
El trimestre, sí. Són 12 sessions i suposo que una cloenda amb un escriptor reconegut. Molt bé. També acostumo a fer llegir algun llibre. Legim el mateix llibre. Funcionem també com una mena de club de lectura, però només amb un llibre. Per això, per aprendre a llegir, per veure aquest escriptor, per què ha triat aquest personatge, per què ha triat aquesta veu narrativa, per què...
perquè la història és un flashback i no és una història cronològica. I en realitat s'aprèn llegint, llegint i reescrivint. És l'única manera d'escriure bé. Això t'anava a dir, no? Suposo que tot va lligat, no? Que algú que vulgui escriure, a banda d'apuntar-se a fer cursos, un dels consells principals és que no deixi mai de llegir. Mai, mai, mai, mai de llegir. I això, o sigui, s'aprèn molt, molt escoltant els relats dels companys, perquè és quan veus les...
les faltes, les mancances, els defectes, com els alumnes posen de crítics, perquè ve el Josep i llegeix el seu relat i li han de dir, bueno, això m'agrada, això no, per què? Per què funciona? Per què no funciona? M'entès, al final no.
és fluix al final, com milloraríem això? I és d'aquesta manera que s'aprèn. S'aprèn a escriure llegint. De fet, les escoles d'escriptura o els cursos, en els últims anys també hem vist que estan tenint bastant bona resposta, per exemple, l'Escola d'Escriptura de Taneu de Barcelona, que és una de les més conegudes, i no sé si us inspireu en aquest model... Sí, jo soc exalumna de l'Escola d'Escriptura de Taneu Barcelonès i he agafat les coses que més m'agradaven i he millorat el que considerava que eren...
mencances o defectes perquè és una molt bona escola però potser aquest èxit tan bestial de la quantitat d'alumnes les jugo una mica en contra a l'hora de nivelar o de tendir a l'excel·lència però és molt bona és una gran escola d'escritura i el mètode és molt bo aquí fem en petit i en menys gent
Clar, que sempre és millor, no?, el fet de poder-ho limitar una mica més, imagino que facilita la manera d'ensenyar i d'aprendre a la vegada. Sí, sí. D'altra banda, l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, a més a més d'aquests cursos, en els últims anys també heu organitzat diferents recitals. L'any passat, recordo que n'hi va bé, em sembla que pràcticament un per més, suposo que...
No sé si continuareu aquest any en aquesta línia. Continuarem, sí, segur. El primer serà la presentació del llibre dels meus deixebles i després ja continuarem. Tenim un parell ja tancat però encara no diem res. I ara novembre literari també? Ara novembre literari, segur. Tampoc podem dir nom, no suposo? No, encara no, però no fejarà. L'any passat i l'altre, l'any passat...
amb el Bersos Espinyol i l'altre amb Jaume Cabré, el llistó està molt alt. Està molt alt, però tenim gent molt bona també aquest any. Doncs n'anirem parlant, encara falten, com dèiem, un parell de mesos. Ara, de moment, recordar-vos que aquestes inscripcions pels cursos d'escriptura es poden fer fins al dia 3 d'octubre. Es poden fer per correu electrònic, no em sembla? Sí, sí. O es poden fer a la Secretaria de l'Ateneu, no? A la Secretaria de l'Ateneu, personalment, que és a partir de les 5 de la tarda.
I per correu electrònic també a l'Ateneu, que l'Ana ja les enviarà el full d'inscripció i tot això. I llavors els cursos començaran, suposo, a mitjans d'octubre? Sí, crec que la primera classe és el 14 d'octubre per a joves, el dilluns. A veure si aconseguim un número mínim de joves de Sant Just que vulguin ser escriptors.
Doncs esperem que vagi molt bé. Us dic molta sort també en aquest nou curs. També anirem parlant al llarg de les properes setmanes d'aquestes altres activitats i d'aquesta presentació que es fa dimecres de la setmana que ve, hem dit? No, encara no ho sé. Encara no se sap. Suposo que a prop del 3 d'octubre, però encara no ho puc dir. Doncs ja anirem entrant en els detalls a mesura que els anem coneixent. Moltes gràcies, Silvana Boc, responsable de l'Escola d'Escriptura de Bataneu, per acompanyar-nos avui al Jost de la Fosca. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
Do you hear me talking to you across the water, across the deep blue ocean under the open sky? Oh, my baby, I'm trying. Boy, I hear you in my dreams. I feel you whisper across the sea. I keep you with me in my heart.
Bona nit.
They don't know how long it takes Waiting for a love like this Every time we say goodbye I wish we had one more kiss I'll wait for you I promise you I will Lucky I'm in love with my best friend Lucky to have been where I have been
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concessos al cinema.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
En punt dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia com cada dilluns amb el Vicenç Riera, la Carme Madol, Josep Coderc i en Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Hola, molt bé. Com ha anat l'estiu? Molt bé. Ja ens veus, i a tu què tal, bé, no? Bé, bé, bé, també contenta de tornar-vos a sentir. Val, nosaltres que ens hagueu rebut. Home, i tant, només a més abans dèiem que és un d'aquests...
Cada any suposo que cada setembre diem el mateix, però que sembla que seran d'aquests cursos intensos, possiblement, i per tant tindrem bastantes coses a comentar. Hem començat forts, portem només 15 dies, però Déu-n'hi-do. L'any passat deiem que havíem arrencat amb força, però aquest any sembla que la cosa potser va en augment. No sé si...
Si veu estar a la via catalana, com veu viure aquest 11 de setembre, tot plegat? Jo molt bé, jo m'ho vaig passar a pipar. Jo ara, una festa major, personalment, vull dir, l'ambient que es va viure crec que és una cosa de rècord Guinness, però a nivell ja no del rècord Guinness, el que representa, sinó d'admiració, perquè era tot pacífic, tranquil, no hi havia cap problema, la gent amb els crios pel carrer, vull dir, era una cosa que ja vam voler intentar...
Aviam si com que es podia... Va passar un tio en bicicleta amb una bandera espanyola i a sobre el van aplaudir la gent, en vez de xiular-lo. Era una noia, era una noia. Una noia, em sembla que era una noia. I els devia pensar que li dirien alguna cosa i la gent s'obre. T'has de sentir frustradíssim. I l'avió d'Intereconomia també, i a sobre saludar-los. Sí, no, i a sobre saludar-los. Vam donar una lliçó de...
De benestar i de pacifisme, que això és envejable. Jo, un aplaudiment per tots els que vam participar a la via, els quals estava jo i la meva família, clar. L'acte en sí suposo que és això, no?, que no donava tant peu, potser, que hi hagi, de vegades, potser moltes multituds, doncs, poden causar-se més conflictes. Hi ha moltíssima gent. I, en canvi, així, ja, ja, però el fet que no fos tothom ple o el típic acte d'una manifestació, una concentració...
M'imagino que facilitava aquest civisme que comentaves ara, Carme. Sí, i l'alegria. Una cosa era com... Sí, sí. Una festa, va ser un dia de festa. Que no puc definir una altra manera. Nosaltres estàvem acusats d'un hospitalet. I després ja arriba... Com que ja no passa... Ara ja arriba l'anàlisi que fan tots i tot això ja...
Jo no hi vaig ser-hi, però vaig ser-hi a través de la televisió. I creu que TV3 ho va retransmetre molt bé. A mi era difícil, eh?, de cobrir un acte d'aquesta mena. Sí, però va estar molt bé i va ser com si hagués estat. Sí, sí, no, no feia falta. Jo, quan vaig arribar a casa, vaig... Sí, jo crec que és un dels trenotícies més vistos. Jo recordo que estàvem amb en Geni i deien, tinc moltes ganes de veure aquesta nit el TN, allò, semblava que fos la gran pel·lícula. Molt bé, no, molt bé.
i era emocionant de veure el millor 600.000 persones per mi és curtíssim sí, era un coma mínim de fet el que es deia suposo que no es mereixia gaire la xifra encara que no hagués arribat al millor 600.000 haguessin sigut 600.000 ja estava bé també tampoc importen tant les dates tampoc importen tant perquè és veritat és una cosa tan visual de fet el fet de pensar que jo que respirava allà vull dir a mi m'és igual si n'hi havia 800.000 que 600.000
Era la cosa que hi havia allà que... Però l'important és que es va cobrir tot el recorregut. Home, per favor, tot el país enllaçat, no? És que clar. Home, home, va deixar curta l'Eslovenia i va deixar curta... La via Bàltica. La via Bàltica. Sí. I van dir-ho que... Però allà anaven 600 quilòmetres, eh?
Bueno, però vull dir que allà era... T'ha anat a país, però... Perquè, a més, la gent d'allà també venia d'una època molt negra, també, i tampoc estàvem per masses mandangues. Sí, les coses són així. Nosaltres, aviam, estem lluitant per algú, però no venim de... Va estar molt bé. Jo crec que... Suposo que sí que...
Sí que sembla que l'endemà d'aquesta via catalana, no sé si per bé o per mal, però com si de cop i volta, fora de Catalunya, la gent s'ho començés a creure una mica més, que no era una cosa, una rauixada d'aquestes, sinó que la cosa va de debò, potser. I va influir molt les paraules d'en Margallo.
També, clar. Va dir que era una cosa que va ser molt ben feta, molt ben preparada, encara que no és independentista. Va reconèixer que era una cosa que va sortir perfecta. Suposo que la branca ha estigat cara a la paret de mitjana. Ara ja està rectificant i ha citat els ambaixadors de Lituània i la Tònia, per si de cas.
No ho sé, jo espero que tot vagi bé. Tampoc voldria precipitar-nos massa. Jo... Què espereu ara de tot plegat? Jo crec que el 2.14 és massa d'hora. Sí? Llavors, potser s'allarga massa, no, tot aquest procés? Clar, llavors el 16 ja és massa. Però ara és molt precipitat tot. Perquè ara el president Mas té que dir el dia de la consulta.
Que, de fet, si feia cas del consell assessor que va sortir el juliol, al principi hauria de ser just d'aquí un any. Em sembla que era just després de l'11 o el diumenge just abans. És que hi ha tantes coses que negociar, hi ha tantes coses que oferia a la gent perquè la gent s'ho acabi creient tot, perquè és molt maco anar de festa... Sí, però si s'ha de fer malament, també. Escolta, jo crec que... Jo crec que ha passat una cosa. El catalanisme fins ara havia estat en mans dels partits polítics.
a partir d'ara no estan en mans dels partits polítics estan en mans de la societat estan en mans de la societat i no se la pot defraudar la societat vull dir, aquest tracte
Parlar Rajoy i Mas per mi no serveix de res. Per mi no serveix de res. Per què? Perquè ni en Mas representa ja la societat civil catalana, encara que ell la vol representar, però en realitat no, ja no la representa, ni en Rajoy pot fer-hi res. Vull dir, és la societat civil catalana que està empenyent. I és això el que s'ha de donar contesta. És a dir, què poden pactar si no altra cosa que...
fer la consulta, eh? Punto. Punto, no poden pactar res més. Però clar, el nostre mirall ara té que ser, a part del senyor Oriol Junqueras, que evidentment és el que dirigeix, aviam, la història, però ens hem de refiar una miqueta com a mirall amb el senyor Mas, perquè és que si no, qui tenim? Quina és la contraoferta? Aviam...
És com el PSC, el PSOE amb el PP. És que no hi ha contraoferta possible. Quina és la contraoferta? M'han d'oferir alguna cosa? No hi ha de dirigir alguna cosa? No hi ha contraoferta possible. Jo el que veig de malament és que estem massa dividits. A Catalunya hi ha massa diversitat d'opinions.
no ens anem a una, no els catalans un per aquí i l'altre per allà i això es fa molt mal també però bé, ja veig que és la societat per això dic sí, sí, la societat però no tota la societat no està dividida la societat no està dividida l'altre dia et van donar-te l'exemple no estaven dividits aquella gent tots volien el mateix
els que estaven en malaria sí, però per diferents camins sí, però bueno, alhora alhora perquè no tothom que estava allà el que vol és la consulta no tothom els que estaven allà volen independència el que es vol és una consulta per acabar amb aquest tema la consulta és que l'únic que hem de pactar és com es fa la consulta i puntal no tenen que pactar però jo crec que té molt poc temps per negociar que no hi hagi problemes més grans aviam
Que no se'n vagi de les mans, això. Que es faci en pla cívic i sense cap problema. Perquè, aviam, a mi em fa una miqueta de por perquè hi ha molta gent sombada per aia, eh? O sigui... Home, ja ho vas veure a Madrid. Ja ho vas veure a Madrid com van sortir des de seguida. És una cosa molt puntual. Molt puntual, però que, bueno, que han amenaçat perquè avui heu sentit a la ràdio...
han amenaçat a la gent que vol l'independentisme i és molt fort que estic que s'hagi deixat alliberat de seguida que els hagin deixat anar això és un cau de cultiu és que a mi el que em fa una miqueta de por que entrem dintre d'una espiral perquè tots són hijos de papà però escolta, no ho sé us deixo dir alguna cosa perquè jo no sé no, no són uns moments que són jo pronostico
que es farà la consulta. Sí. Però la declaració d'independència... Això per llarg. Serà unilateral. Serà unilateral. Què vol dir unilateral? Que no serà pactat, no? No serà pactat. La declaració d'independència sortirà i sigui la societat civil, sigui Esquerra Republicana i tal, declararà la independència. I caurà el règim burbònic. Pensarà el mateix que quan la república...
Tot de cop, no? Tu creus que estem preparats per això? Pot ser que es precipitin les coses. Mira, quan la república no semblava que s'estigués preparat. Ja, però és que aviam... I va ser suficient que en Messia i en companys sortissin al barcó de la Generalitat, dient que declaraven l'estat català i tal qual, i es va estendre la república a tot Espanya. I quant temps va durar això?
No miris el temps que va durar. No miris el temps que va durar. Estem al segle XXI i s'han de fer les coses d'una altra manera. No miris el temps que va durar, perquè després es pot fer bé. Ja, doncs s'ha de fer bé, es pot fer als mitjans que tenim avui en dia. Saps què va ser? Saps què va ser el pitjor? Saps què va ser el pitjor?
que en Macià es va sentir dèbil en el moment de pactar amb el govern espanyol. En Macià s'havia d'haver mantingut... No, no, és un estat el nostre i res d'estatuts. És un estat el que vull. En aquests moments l'exèrcit no hauria sortit al carrer. Però jo espero que avui al segle XXI això ja no passi.
que el diàleg serveixi per alguna cosa. La gent parlant, s'ha de parlar... Ai, el diàleg. Espero, espero, espero, desitjo, eh? El diàleg. Crec que seria molt difícil veure una imatge de l'exèrcit sortint al carrer, en qualsevol cas, vull dir que això és una cosa que ja... Espero que... El diàleg... Home, jo crec que amb el diàleg, crec que estem, aviam, en un món una miqueta més civilitzat que... Sí, però... Tu creus que no li posarem parla a les rodes?
Home, ja ho estan fent. Home, ja ho sé. Però s'ha de fer en plan civilitzat, parlant, tu. No es poden sortir al carrer amb les matralletes. Home, això no s'ha d'anar a les matralletes. El que no poden fer és dir mentides. Però tots els governs diuen mentides, Jaume. No siguem càndidos ara. No, molt bé. Però els diners que ens deuen a Madrid no estan pagant mai. Aquí ja entrem en què molta gent diu que això és un problema econòmic només.
Jo he sentit a molta gent dir això, eh? Gent que teòricament vol la independència i tal perquè és un problema econòmic. Ja no és un tant problema d'idealisme, sinó que és l'espela. La pela és la pela. Com que diuen que els catalans la pela és la pela, no sé si aquí ja m'he apartat. Però, clar, només cal escoltar una miqueta, no cal ni participar en les coses. A vegades, quan...
Estàs en un grup de persones, sents l'opinió de cadascú i jo he après molt tard a la meva vida a escoltar i a callar. Però sí que fa la sensació que és un tema que es parla. Jo l'altre dia, anant pel carrer, a vegades ens passa que, almenys jo que més o menys treballo amb qüestions periodístiques, sí que és veritat que ho sents molt sovint.
perquè vas a llocs on no té res a veure, o vas al tren, on sigui, i sents que la gent parla de tot plegat. Sí, sí, sí. Amb opinions diverses, però sí que està clar que no és una cosa, com dèieu abans, doncs ja ha superat molt, ha traspassat tota aquesta idea que és més enllà d'una cosa de polítics, no?
sinó que l'assemblea suposo que és el que ha aconseguit portar la veu de la ciutadania. Però què farà l'assemblea fins ara? Ha fet pressió, de moment, no? Què més, quan ja no pot fer res més? Aviam, o es munten com a partit... Et sembla poc el que fer? Jaume, en deixes acabar. O es munten com a un partit que no haurien de fer? Que no ho volen? Llavors, quan...
arribi a la consulta i no es faci res que desapareixeran del mapa com no es fa res? aviam, si no surt la independència si no surt el que volem tots els catalans
si no surt el que està previst en l'assemblea, que han fet una feina increïble, perquè tinc una persona que està implicada fins al tètano, nits, dies i festes de guardar, tot això s'ha de... Ells ja ho van dir, quan em vaig apuntar van dir una quota, una tonteria, i pensa que això és per un temps només, no és per tota la vida. Ells mateix saben que quan s'acabi tot aquell moviment...
desapareixeran. O muntan alguna cosa o desapareixen com a assemblea catalana. O no? Tota la vida hem d'estar així. Però de moment suposo que fins que no hi hagi una consulta sí que existirà ni seran necessaris. Sí, però a mi, escolta, en xapó, eh? Per tots, eh? Des del primer fins l'últim. Perquè la gent, tots els que estan a l'assemblea, ha estat perdent-hi peles, eh? Això, què he dit aquí, constància. Vull dir que la gent que ho ha muntat i que ha col·laborat han pencat, eh?
I tant, és una feinada immensa. Però ara està la crua realitat. Sí, però quan es parli de tot això, si s'hi posa l'ANC, veuran que no és cosa només de partits. Veuran que la societat catalana està de diferents maneres ficades dins d'un grup que vull dir que no té res a veure amb els partits polítics.
Sí, però tu saps la mà negra que han deixat córrer, que són on poden fer més mal, és dir que, cuidado amb la gent de Catalunya, que els jubilats els citaran molt la pensió. Llavors, això és una... Hombre, no em diguis que no. Llavors, la gent gran que estem vivint d'una pensió, o gent molt més gran que millor té la mínima o tot el rotllo aquest, hòstia, tu, si...
Entraran la pensió, ho cobraré menys. Això és la manera d'acollonir la gent. Em digueu que no. Però això ho hem fet sempre. Que s'intenta acollonir la gent, tens tota la raó. Tens tota la raó. Ara, la gent no es deixa acollonir. Però hi ha molta gent, no tothom està... Em sembla que s'està perdent la por una mica. Sí, una mica la por, sí. Però hem arribat a un punt que s'actua més per sentiments.
identitaris que per altra cosa. La gent gran, molt gran, que amb un nivell una miqueta pla, a nivell que no han tingut l'oportunitat de tal, que ja estan acollonits, perquè bé que els hi han dit, en els casals, mirado qui voteix, que la pensió no es tremola. Aquesta gent gran tenen fills, aquesta gent gran tenen nets, aquesta gent gran tenen amics.
Aquesta gent gran també, vull dir, què representaran? Sí que n'hi haurà, que tindran por, però no pesaran, eh? No pesaran. Tot s'ha convertit més sentimental que altra cosa. Hi havia un senyor que va dir que ell era de Geén, però estava allà perquè ell vivint aquí, ell rebia tot el dolent que portaven els de Madrid cap aquí. Diu solució, lluitar contra ells.
Mira, jo soc gran. Ja, no ho sembles. Jo també soc gran. No, però... No sempre li posen la por aquesta quan hi ha coses d'aquestes. És que és llogic que posin la por.
Perquè, mira, és una forma d'atacar i una forma de... Ells hi perden més que nosaltres, eh? Però també hi ha persona que ha fet els seus estudis corresponents sobre com estaria Catalunya independent i no són persones, no ningú, són persones amb coneixements. Això ho casqueix una part de la gent, que no s'explica els pros i els contres. S'haurien d'explicar
I ho expliquen els de fora. Aquests sí que diuen que n'hi ha malament. Però aquí, quan ho expliquin, també hi ha la gent que se n'entén i no el que passarà o el que pot passar. Ja he vist que això explica, eh? No, no, no. Estem parlant del que deia la Carme, eh? De la gent que no ho pot entendre. Ho s'ha d'explicar més clar. Escolta, ja per televisió... T'arribes sentit? Escolta, quan parlen per televisió o quan parlen per la ràdio, parlen per ells, eh? Perquè moltes vegades tornes boja, eh?
jo soc una edit a la ràdio, edit a la ràdio, i hi ha vegades que dic, bueno, em vaig a buscar aviam a RAC 105, almenys em diverteixo el dematí, perquè és que parlant només per ells,
Catalunya Ràdio o RAC1 ja saps que RAC1 i Catalunya Ràdio RAC1 és el número 1 quan entén tothom i llavors parlen per ells aquest matí m'ha fet tornar boja la Pilar Rahola amb tots els respectes i mira que ja home no, no, és el que fa sempre però té això ella és el personatge no, no, però a mi ho he de canviar d'emissora ja t'ho dic eh
que aquest dematí a les 9 i mitja estava ella a la Pilar Rola, al Sardà, no sé què mitja, i després tenia un. Marius Carrol. Marius Carrol i qui més tenien? López Alegre. Sí, que l'han matxacat, però la Pilar Rola agafa el micròfon, és pitjor que jo, perquè jo aquí us deixo així mig parlar, però és que jo no hi deixo parlar ningú. I aquest dematí és que estava com si haguéssim posat una...
I també parlen per ells, perquè el mortal de la gent... Bueno, ja està. També parlaven que si Inter Economia havia agafat dos helicotters per veure els forats que hi havia a la d'allò.
No, vam posar amb un lletrelo, amb la bandera espanyola, que no vas veure? Jo no l'he de veure. Sí, sí, sí. Però suposo que es converteix en un fracàs, tot plegat. Sí, perquè hi té una economia... Però esclar, una persona normal i corrent diu, però què volen fer aquesta gent? Amb el que es veu? Sí, perdó. Home, si es veu, no calia fer res més que mirar...
Però, bueno, mira, aquí fora ho he dit, jo no sé, perquè em van trucant a mi meu i m'ha dit, posa el trenç de televisió, que és una televisió, allò que la tens que borrar de... La Cope, és. Bueno, el trenç de televisió, no sé si la Cope o la Cosa Nueva o no sé de què. És un nou ferrat. Allò és algo, allò és algo, sentia aquell nano, que abans ho deia, que no pot ser que un tio és jove...
Perquè aquell nano que té, no sé com es diu, no tindrà 30 anys. Carlos, em penses que digui Carlos. No, és que no sé, és un programa que fan de les 8 i mitja a les 9, era a les 9 del vespre. Sí, home, per repetir, el programa, com es diu? Bueno, jo. No, el que es que ve a l'altre és un dia el... No ho sé, bueno, el 13 de televisió. Clar, però aquests tius tenen una audiència que és per vera.
que són l'Espanya profunda, i que s'ho creuen. Sí, sí. La televisió, escolteu, la televisió és una fàbrica de tot el que pregonin els polítics, la televisió en dos minuts, hasta el Sálvame s'ho pot carregar. Perquè hasta el Sálvame es veu que feien un resumint del que havia sigut la Diada Catalana, que ja és per morir-se. Que el Sálvame ja opinin. Escolta... El Deluxe o altre. No ho sé, perquè...
llavors ja paga i va, perquè clar tothom critica molt el programa aquest que fan a la tarda però tenen el tope d'audiència algú se'l mira
No, no està clar. Escolta, la sort que vam tenir és que no m'aporra, que si no els tinguin fet malbé els dinors de cartró que hi havien. Sí, sí, bueno, això ja va ser, això ja va ser. Bueno, perquè ja és tot portat al que estrem, no, suposo? Sí, llavors vull dir, no sé, a mi, jo he estat, anem a canviar una miqueta el tema, perquè... És el tema al dia, què és? Serà el tema, doncs, quants mesos? Sí, no, per això, per això, vaig explicar les meves vacances. Molt bé. No es poden tenir tant juntes.
No, dubtes? No, no, jo no. Jo tinc la... No tinc cap dubte, jo. Jo tinc la sapienza, com es diu en català? Saviesa. Saviesa... O la certesa. No, la saviesa de l'edat.
Llavors, sempre tens que ser una miqueta... Els 20 anys és per quedar-t'ho tot. Els 30, també. Els 20 anys et trobes el novi del turno i et diràs la dona de la meva vida. Els 20 anys, els 40 ja no t'ho creus. Jo repeteixo aquella frase, que la prudència no ens faci ser traïdors.
home, això és d'orillà i com veieu el que està passant el partit dels socialistes de Catalunya aquí m'has tocat la fibra aquí ja ens has de donar mitja hora més bueno, queden 8 minuts aviam, el PSC quan venia m'ho he dit i això és una opinió molt personal meva s'ho han de fer mirar s'ho han de fer mirar és un partit necessari però han de fer alguna cosa, han de posar alguna cosa amb tots els respectes pel senyor Navarro que a mi no m'ha fet res
Però algú amb cara i ulls, amb una persona que transmeti alguna cosa. Com per exemple? Escolta, en el seu moment, que després també amb els anys va ser un fracàs, l'oreola que tenia el Felipe quan va sortir, quan la vam votar, que veníem d'una època negra, i el Felipe ens va semblar que era la salvació de la nostra vida.
portava un bagatge de carisma al Guerra, podia ser tot el que volguessis. Va sortir una mica malament, no? I tant, però també va estar 15 o 18 anys. Teníem al Guerra que ens deia tot el que nosaltres volíem escoltar. Chorissos, que sois unos chorizos! Era un moment que et transmetien alguna cosa, però ara? Ara? És que no? És que no? És que dius, bueno...
Què hem de fer amb el Navarro? No, ho sento per aquest senyor. Que ells segur que ho fan tot el que... Em diuen el que hi ha, el que hi ha, i és el que hi ha ara. No hi ha res més. Mira, jo crec que els polítics haurien de ser una gent amb un nivell cultural altíssim. Ah. No, perdona. I on és? Però si és que jo dubto que la majoria de polítics que tenim avui en dia hagin passat ni a l'EGM.
Se'ls hauria de demanar... Bé, l'EGB sí, clar, te'n vas a l'escola d'adults i et donen els certificats. No, però ells en general són universitaris. Bueno, però bueno, no vol dir... No vol dir bé, ho sé, ho sé. Perdona, a veure... Una cosa és els estudis que tinguis, l'altra com pas política. Mira, el senyor Botín va començar de botones al banc, eh? T'ho dic perquè...
quan hi havia botones, te recordes? Sí, sí. Ara ja no hi ha botones. Abans hi havia botones als bancs. I tant. Ara ja no. Vinga dir-te que la classe política nostra en general falta un nivell de cultura bestial i només tens que veure... Aquest matí, José Montilla, expresident de la Generalitat, ha dit el matí de Catalunya Ràdio que hi continua havent una majoria que es considera catalana i espanyola. Ha dit també que estava a favor del dret a decidir dins del marc de les lleis, això sí, i no descartava fer de mitjencer
Entre els governs català i espanyol, si se li demana. Jo també. No ho descarta, no ho dius, eh? Jo també. Bueno, una bona cosa ho explica els meus, va cançant, no? Ara que arribem als últims minuts, si vols, després d'aquesta última notícia, què heu fet aquest estiu? Jo m'he anat a Suïssa.
Molt bé, allà sí que saben, eh? No, perquè jo vaig viure allà molts anys, llavors he anat a, més o menys, com que és un viatge que no tornarem a fer, he anat a disfrutar com una cosaca, com una mena sola. He estat a Berna, he estat a Locarno, he estat a Lucerna, he estat a Lago de Como, agafava el tren i tot això amb tren, eh? Molt bé. Tenia el quartel general Lugano. El que vinc a dir, la societat suïssa continua, no m'ha defraudat en absolut, continua sent exemplar.
en tots els seus defectes, la gent que ve allà també tenen les seves queixes, evidentment, perquè, clar, allà està tot caríssim, no es poden bellugar d'allà els jubilats, que millor aquí vivim molt més bé que els jubilats a Suïssa, que els jubilats tenen que anar-se'n a Màlaga i a Marbella, aquests llocs, perquè amb el que cobren a Suïssa sí que poden viure aquí, però allà no.
Perquè pensa que allà un... anava a dir un paquet de tabaco, però sí, un paquet de tabaco em pot costar 10 euros, que a mi m'és igual, perquè el tabaco jo fumo, però posaria 50, vull dir cap problema. Però la vida és caríssima, però continua sent un país admirable, que la gent... Aviam, tenen... Bueno, aquests sí que són federalistes. Mhm.
Llavors, vull dir, hi ha una cosa que a vegades volen si poguéssim ser con Suïssa, però què dius? Però què dius? A Suïssa et donen, per exemple, aquest dematí, no sé si tenim temps, en una ràdio, després de treure la rola, no sé quina ràdio, me n'he anat, que un senyor ha trucat i ha dit que està molt bé això d'ajudar els estudiants amb beca i tot això, està molt bé, però quan treballin i rindeixin per el que han estudiat,
Tornin les peles, que és el que es fa a Suïssa. I això m'ha vingut i he dit, mira, això ho diré a la ràdio. S'hi poden pagar fins a la carrera. Perquè allà a Suïssa tens l'educació obligatòria. Fins aquí. I després si vols anar a la privada, els pares te'n haurien de pagar. Si després els sous es permeten fer-ho, està molt bé, però suposo que si t'has de deixar el sou de 4 anys tornant-ho...
Noia, però que això que ens convertíem en el PER d'Andalusia, o és que no se'n recordeu del PER? Ah, tu no saps què és el PER d'Andalusia? Que ets molt jove encara, eh? Però vull dir, imagino que hi entra poc i massa. No, però és que ahir deien també un jornal per tothom, el TO. Mentre tinguis una pensió, home, això s'ha dit i s'ha publicat.
que tothom té dret a una mensualitat de 500 i escaig d'euros. És la venda mínima, no? Ja, bueno, d'acord, però la gent jove no se la pot... Així, tu, s'ha de bellugar al mercat. Hi ha d'haver més possibilitat d'offenda. Pots estar dos anys. Sí, bueno, però on està l'economia submergida, també? Aquest és un altre tema. Això t'ho accepto, però d'altra banda és molt difícil...
I llavors, parlant d'això dels estudiants, el que treu bones notes a l'institut, el govern li paga la carrera que vol estudiar. Això estic d'acord. A quin sassa o en vulgui. Però quan estàs rendint per aquella carrera, té que tornar les peles. Encara que siguin, 20 euros al mes. Però té que tornar-les, que això ens sembla correctíssim. O no? Perquè tinc que finançar jo una criat... Bueno, quan dic nanos, dic nens i nenes, eh? A mi això de dir nens i nenes, una cosa... Els nanos. Nanos en general, perquè, ja veu, que millor vol estudiar...
com s'inflen els globus amb l'hojano si s'ha de guanyar la vida amb això que em torni les peles que jo li he anticipat o no no ho sé, és el dret de l'educació llavors si l'educació ha de ser a l'abast de tothom llavors algú que s'hagi pogut pagar perquè els seus pares tenen diners no haurà de tornar no, perquè m'han pagat els pares
Ja, ja, per això dic que és l'etern debat. És que si tu vols anar a una universitat... No, tu vas a una universitat privada aquí, els teus pares ho poden pagar a col·legis privats, és el problema. Però vull dir que ara la pública val el doble de quan jo estudiava que fa només 5 anys, eh? Vull dir que llavors tot és un amic i s'encaritza molt a nivell d'habitat. Però Carme, tu que ets jove, has vist com estan les universitats? És impossible.
És impossible. Tothom no pot anar a la universitat. Estic d'acord que cal regular-ho, però que aquesta no és la... No sé, tothom no pot anar i tampoc crec que sigui... Potser la gent s'esforçaria molt més també a anar a la universitat i treure...
Això sí, això estic d'acord. Preparar-se o ens hem de preparar, eh? Bé, ja està. Ja s'ha acabat. Se'ns acaba el temps, exacte. Ens queda mig minut. Ai, adéu, mira que m'hi he proposat. I haurem de tornar dilluns que ve. Moltes gràcies a tots quatre. Vicenç, Carme, Josep i Jaume. Tornem, per tant, dilluns que ve després de dotze més coses. Adéu i gràcies. Que vagi molt bé i bona setmana. Bona benvinguda, eh? Adéu.
Connectem de seguida amb el bolletí de la xarxa per actualitzar-nos de què és el que passa arreu del país. També després sentirem el bolletí informatiu dels Sant Jus Notícies i tornem encara amb l'última hora del Just a la Fusta. Parlarem del Centre d'Estudies Sant Jus Tengs d'Economia i d'Astronomia. Tot això després de les notícies. Fins ara. Són les dotze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Pla Re Empresa salva més d'un centenar d'empreses abocades a tancar el projecte engegat per la SECOT i les Diputacions. Ha generat 300 llocs de treball. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, proposa crear un nou Consell Comarcal al Baix Llobregat Nord. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local. Els patronats de turisme de la Costa Daurada participaran a la fira del sector que demà comença a Moscou. L'objectiu és fidelitzar els turistes russos.
Esports en futbol. El Lleida és l'equip català millor situat de la segona divisió B després de superar el llevant B per 3-0. I a la primera divisió l'Espanyol és cinquè en posició europea amb 8 punts.
Com dèiem, a Catalunya, un centenar llarg d'empreses ha evitat tancar portes malgrat la crisi gràcies a un pla, el Pla Reempresa. Es tracta d'un servei de la patronal vallesana Secot que ajuda a traspassar els negocis que es veuen obligats a baixar la persiana. En el darrer any i mig s'han pogut salvar 125 empreses i s'han creat 300 llocs de treball.
Les societats traspassades pertanyen sobretot al sector del comerç i a l'hostaleria. El president de la patronal SACOT, Antoni Abad, destaca a la xarxa de comunicació local que és una oportunitat per a persones a l'atur. Hi ha moltes persones a l'atur que veuen amb reempresa una oportunitat de tornar a estar actius i de guanyar-se la vida d'una manera diferent. I aquestes persones són aquestes que, a més a més,
no solament analitzen l'empresa que estan intentant comprar, però el que és avui, sinó que la compraran, si a més a més, i li veuen nou recorregut. El projecte Reempresa té el suport de les diputacions. L'objectiu del pla és aprofitar els contactes que ja tenen fets les empreses que es veuen obligades a tancar per evitar arrencar el nou negoci de zero.
Els patronats de turisme de Salou, Cambrils i la Pineda, ajuntament amb Port Aventura, participaran aquesta setmana a la fila de turisme que es fa a Moscou, a Rússia. L'objectiu és fidelitzar el turisme rus, que s'ha convertit, de fet, en la principal font de turisme estranger que visita la costa d'Aurada. Reus Digital, Josep Cartanyà, bon dia. Bon dia. La presència de Cambrils, Salou i la Pineda a la Fira al Lésir de Moscou, que pot arribar a acollir a gairebé 26.000 visitants professionals,
Ha estat potenciat un any per la presència de PortAventura i de molts empresaris locals que s'hi despassaran per començar a fer contactes per la propera temporada de 2014. L'acció promocional es completarà dimecres amb un acte adreçat a turoperadors, empresaris, premsa i autoritats, una tasca que serveix per fidelitzar el turisme rús a la costa d'Orada Central.
Teresa Clave, portadora de l'associació de Torera de Salou Camlils de Pineda. Ha estat una feina molt important d'empresaris i també de l'administració que ha vingut aquest turisme aquí a la nostra zona i s'hi ha quedat, ha anat venint i fins i tot podem dir que ja s'ha fidelitzat. Els municipis de la Costa Aurada i Port Aventura també aprofitaran el viatge per commemorar el 20è aniversari de l'obertura de l'oficina de l'Agència Catalana de Turisme a Moscò.
Fins a la una del migdia, viu els matins en xarxa a la teva emissora local. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. A finals de mes s'obrirà el vial de Mas Lluí. L'alcalde ha assegurat que les obres estan pràcticament acabades i que només queda recepcionar l'obra i fer un decret. Per tant, és qüestió de dies que la via que ha de millorar la connexió entre el nou barri de Sant Just i el nucli urbà del municipi s'obri al trànsit. L'alcalde ha recordat que han estat dos anys en què la Junta de Compensació, és a dir, els encarregats d'urbanitzar el barri i fer el vial, han tingut una actitud molt passiva però que finalment
Ja ha acabat pràcticament els treballs. Per tant, a finals de mes tindrem aquest nou vial obert. Més qüestions. El Casal de Joves arrenca aquest divendres un curs per aconseguir el carnet de monitor de lleure infantil i juvenil. L'impartirà la Fundació Catalana de l'Esplai. El curs consta de 108 hores teoricotècniques i 150 hores de pràctiques. Es farà els divendres a la tarda al Casal i els dissabtes durant tot el dia al Centre Cívic Salvador Espriu.
El curs es farà els divendres i dissabtes fins a finals de novembre i costa 195 euros. La teoria que s'impartirà al Casal de Joves i al centre cívic s'haurà de complementar amb pràctiques en alguna empresa del sector. L'horari dels divendres serà de 4 a 7 de la tarda i el dels dissabtes de 10 a 2 i de 4 a 8. Podeu demanar més informació adreçant-vos al Casal de Joves al seu web casaldejoves.com.
I acabem explicant-vos que el casal de joves ha engegat unes classes de gimnàstica hipopressiva postpart. Les inscripcions estan obertes tot el trimestre i hi haurà sessions en horari de matí i de tarda. El curs s'acabarà el dia 20 de desembre i costa 45 euros i mig. Aquestes classes s'adrecen a dones que hagin estat mares, com a mínim amb dos mesos de marge, que vulguin tonificar l'abdomen al sol palviar i millorar la postura. Tot plegat es treballarà amb exercicis hipopressius, densa del ventre, abdominals, sense risc i estiraments.
El curs de gimnàstica després del part asfals divendres en horari de matí de 12 a 1 i en horari de tardes de dos quarts de 9 a dos quarts de 10 a la sala Ovidi del Casal de Joves. Podeu consultar tota la informació i fer les inscripcions a través del web de l'equipament casaldejoves.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora a la una al Sant Joc Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Passen 9 minuts de les 12, és moment de saludar la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estoies Sant Justencs. Bon dia, Maria. Hola, molt bon dia, ben retrobada. Tornem a començar aquest curs i com sempre... Ja hi som. Cada dilluns a aquesta hora ens parlaràs de l'actualitat del Centre d'Estoies Sant Justencs.
I com que encara estic tan fresca en el sentit que encara no tinc molta cosa dins el cap de reunions i tot això, avui porto deures. A veure. He fet els deures, vull dir. Sí? Em porto el calendari d'aquest 2013 de les coses que ens toca fer encara fins a final d'any. Perfecte. Ho dic perquè vegis, això cada vegada, cada mes ens ho donen a la reunió de junta.
Però jo me'l deixo sempre. I no el porto mai i sempre dic que l'haig de dur. I avui, com que encara ja et dic, era allò de, ai, mira, avui comencem. Doncs l'he dut per fer una mica de repàs. Perfecte. A veure... Doncs primer he de dir que vam anar a la jornada de l'11 de setembre. Doncs plovia, ja ho sabem que plovia. Sort que només va ploure fins a les...
tres i una mica més... Encara va aguantar, no? Però aquí, a l'ofrena floral, el 11 de setembre, doncs, esclar, només hi havíem les entitats, les sardanes es van haver de fer a la vagoneta, però bé, i vam ser-hi, que era l'important, eh? Era l'important i ser-hi. I després, doncs, ja, fora que cadascú va anar a la via, doncs, això ja cadascú és una cosa personal i que cadascú fa el que creia que havia de fer, el més, doncs, mira, t'explico una mica el calendari, doncs, ara te'l dic.
A veure, després de la Diada Nacional de Catalunya tenim la Patrimoni del Baix Llobregat, que són el 27 de setembre, la Colònia Güell, que això ho organitza el Centre d'Estudis del Baix Llobregat. Després tenim nosaltres les Jornades Europees del Patrimoni, que són 27 fins al 29 de setembre. I així, aquí volem, si és possible...
fer una passejada per una sèrie de masies i de cases. Per això te'n parlaré quan ho tinguem més lligat, perquè encara no sé ben bé. La setmana que ve, no? Sí, és la setmana que ve, però és que no sabíem encara com es podria fer. Si et puc explicar-te alguna cosa, no el dilluns que ve ja estarà, no?
Ja estarà? No, perquè serà el 27, no? Ah, sí, sí, perdona. Encara tindrem temps. Sí, és que encara tinc els números una mica... Serà per final de la setmana que ve. I ja t'ho explicaré, dir-me, a veure com ho tenim. Llavors hi ha la passejada dels 75 anys del Gumbardeix de Sant Just, que això es farà el 5 d'octubre. La conferència sobre en Daniel Cardona, que es farà aquí a Can Ginestar, el 18 d'octubre. Després també participem al Correllengua Calvern el 19 d'octubre.
I les festes de Tordó, que fem una mostra de fulles de Tordó el 26 d'octubre, i les festes de Tordó el 27 d'octubre. T'explico fins a l'octubre, perquè si no... Clar, clar, hi ha força coses, no? Suposo que més molt concentrats en festes de Tordó. No parem, no parem, eh? Hi haurà les postres, finalment, aquest any, de Tordó? Les fulles, vols dir? Sí, sí, sí. Les fulles hi han de ser i volem ampliar-ho, però això ja t'ho explicaré quan ho tingui més lligat, perquè encara està una mica a les beceroles i volem...
lligar-ho perquè tingui més ressò que l'any passat encara. El que sí que pot dir és que el dia 26, com aquí ho diu, la mostra de fulles de Tord del Corà i la gent gran estaran davant del mercat. Molt bé, un bon lloc de pas. I al mercat, si cometem, entrarem les plates amb les galetes. Però ara això... Encara és d'hora, no? No et pensis, eh? Només vaig fer vacances del 6 d'agost al 31 d'agost, eh? Perquè el que més ja ha sigut
reunions, pensar, començar a estructurar les coses i és la feina que s'ha de fer, vaja. Està clar. Molt bé, Maria, doncs anirem parlant com sempre cada dilluns a aquesta hora. Doncs ben retrobada, Carme. Igualment. Que vagi bé. Bon dia.
Dos minuts i un quart d'una del migdia, de seguida arriba l'Almanel Ripoll per parlar d'economia, abans però posarem una mica més de música aquest matí, amb aquesta versió que fa la iaia de la cançó guaiè d'Antònia Font. Jo canto a la lluna i l'estrella, la jungla i el bosc animat, entrena el vaixell l'avioneta,
I el teu sumari aquí aparcat. Jo canto el cafè i la galeta. Quan tu dius podria ser meu. Que sexy, que dolce, que freda. Oh yeah. La zebra passa un samarit.
Cosmètics i margaretastor, ja sé com s'escriu, Juliet. Jo canto a la rosa i al càtus i també llepits d'IQ, un pistatxo. Que divertit el que escric quan estic avorrit.
Per exemple, el teu cos al jersei d'estallit, el carrer blanca sol. El meu cos a damunt, per exemple, el teu llit de perombra i llençols amb el terro espatllat. Per exemple, a dormir. Jo canto a la lluna i l'estrella, la jungla i el bosc animat, tren al baixet l'avioneta,
i quan acabi riuré que la pots nen o fas princesa, oh yeah. Que divertit el que escric quan estic avorrit, per exemple, el teu cos al jersei destanyit, el carrer blanc de sol al teu cos a damunt, per exemple, el teu llit a penombra i llençols amb el termo espatllat, per exemple, adormits...
El que he escrit quan estic avorrit, per exemple, el teu cos, el jersei destanyit, el carrer blanc de sol, el meu cos a damunt, per exemple, el teu llit de penombra i llençols amb el termo espatllat, per exemple, dormir.
Fins demà!
Passen dos minuts d'un quart d'una de migdia i aquesta hora parlem d'economia amb el Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, molt bon dia, Carme. Hem canviat de dia aquesta secció per entrar directament als dilluns en matèria econòmica, avui que estem fent aquests dilluns, tots estem més concentrats i més contents de l'actualitat. I avui justament ens volies parlar d'una hipotètica Catalunya independent i, de fet, abans deixem dir-te que aquest matí
Justament el vicepresident de la Comissia Europea, el Múnia, ha tornat a dir, o ha dit, en aquest cas ell no ho havia dit encara, però torna a generar-se aquest debat que ens planteja avui perquè ha dit que una Catalunya independent
quedaria fora de la Unió Europea, és el que ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, que ha instat també el govern espanyol i la Generalitat a parlar cara a cara i amb el cap fred en lloc de fer-ho per carta, que això ja seria aquest altre debat que s'ha continuat aquest cap de setmana. Per tant, una mica arran de tot plegat, ens has decidit parlar aquest tema avui en la primera secció d'Economia, el Just a la Fusta.
Sí, la veritat és que, vist el que va passar aquests dies a l'11 de setembre amb el de la via catalana i tot el que se n'ha anat parlant, doncs vaig trobar interessant que, per començar durant aquest mes de setembre, algunes coses anirem tractant sobre què passaria si Catalunya fos independent i un dels primers temes interessants seria veure què passaria perquè és una de les grans pors o una de les grans armes que fan servir els
els que ens espanten dient-nos que ens deixin fora de la Unió Europea, altres temes que no podrien pagar les pensions, tot de coses negatives. Llavors anirem veient què hi ha de cert de tot això i què no hi ha de tan cert en totes aquestes afirmacions que des de certs sectors van dient de tant en tant. Perfecte. A més a més, tu recordem que t'inspires molt en l'economista Xavier Salamartin. Sí, ell té un videoblog que va fent també aportacions com les que fem aquí a la ràdio i algunes vegades les
Les escoltem per veure més o menys què és el que diu i després entre el que ell diu i el que jo crec anem fent. Exacte, fem una mica de resum de tot plegat. Exacte. Per tant, comencem parlant d'això que deia ara, que Catalunya quedaria fora de l'UE si s'independitzés? A veure...
Sent sincer i mirant-ho fredament, en principi ningú sap exactament què passaria amb Catalunya, si s'independitzés o no, amb el tema de la Unió Europea i sobretot perquè la Unió Europea és una cosa, diríem, bastant heterodoxa, té diverses coses la Unió Europea, la Unió Europea té moltes dimensions,
existiria el que és l'Espai Schengen, que és la lliure circulació de persones, existiria a part també la lliure circulació de mercaderies i capitals, existeix l'euro, existeix la Comissió Europea, el Parlament Europeu, per tant, té com diferents branques, diferents potes, i molts dels, o alguns, no molts, no, alguns dels països que formen part de la Unió Europea
o que estan dins d'Europa, no estan en totes aquestes branques alhora, sinó que han escollit estar en unes o estar en l'altre. Per exemple, Gran Bretanya no forma part de l'euro, però en canvi sí que forma part de les altres branques.
o per exemple a Suïssa, que no està dins de la Unió Europea, sí que hi ha certes coses que li ha interessat agafar, com per exemple la llibre circulació de persones. Si tu vas a Suïssa, no fa falta que vagis amb passaport, amb el DNI pots entrar a Suïssa perfectament. També a l'hora d'exportar mercaderies no hi ha problemes i no cobren aranzels, tot i que no formen part
de la Unió Europea i per tant no és obligatori formar el 100% part de la Unió Europea per formar-ne part d'algunes de les seves parts. Exacte, que no vol dir que et limiti del tot, no? Exacte.
Llavors, a més a més, també ningú no sap exactament què passaria, també mirant-ho des del punt de vista de les lleis de la Unió Europea. La Unió Europea, quan es va constituir i quan va aparèixer al principi amb la Comunitat Econòmica Europea i després Unió Europea, té molt clares les lleis al que marquen...
per ingressar-hi, o sigui, què és el que ha de fer un estat membre, quins requisits ha de complir un estat membre per entrar-hi, però en canvi no diu res de què passaria quan en un propi país de la Unió Europea hi hagués una segregació i es separés en dos, què passaria en aquest nou país de la Unió Europea. I això també perquè és complicat de veure perquè, en principi, aquests ciutadans d'aquest país que segregaria ja eren membres de la Unió Europea, per tant,
quedaria una mica estrany que diguessis fins ahir éreu membres de la Unió Europea, éreu ciutadans europeus, a partir d'avui ja no ho sou. Vull dir, són els mateixos ciutadans. És un d'aquests temes que suposo que s'hauran de plantejar molt bé perquè si s'acaba passant o no seran dels interrogants principals, no? Exacte, perquè clar, també és veritat que la Unió Europea, com que mai s'havia trobat amb això, no ho havia redactat i tampoc hi ha cap antecedent històric al que ens puguem referir per veure què havia passat amb anterioritat al resoldre un problema d'aquestes característiques.
El que sí que sabem, en canvi, que això sí que és clar i no porta a cap tipus de dubte, és que Europa és una zona d'interessos econòmics, de fet, és el que comentava abans, abans que es digués en Europea es deia...
Comunitat econòmica europea, per tant, l'important eren els interessos econòmics que es creaven entre els diferents estats membres i, per tant, a ningú li interessa que a dins de la Unió Europea hi hagi una espècie de forat negre que seria Catalunya, que...
avui és part de la Unió Europea i el dia que s'independitzen deixaria de formar part de la Unió Europea. No beneficiaria gaire ningú, segurament. Exacte, no beneficiaria ningú i sobretot a qui no beneficiaria és Espanya perquè ells evidentment hauran de fer aquesta posició de força i dir que tot el dolent que passaria i que ens faríem fora de la Unió Europea i tot, però si s'ho miren ells fredament i agafen un mapa polític i...
de la Unió Europea veuran clarament que per portar totes les seves mercaderies des d'Espanya cap a França tenen dues opcions, o passen per Catalunya o passen per Irún pel País Basc. No tenen més vies de sortida a Europa, per tant.
Generar aquesta espècie de forat negre o posar aquestes barreres que ells diuen que desapareixerien no els interessaria molt perquè cada vegada que haguessin d'exportar tant per carretera com per tren haurien de pagar els aranzels a Catalunya per poder seguir cap a Europa, haurien d'esparar-se la frontera que el Mossos d'Esquadra els inspeccionés si hagués d'inspeccionar o no les seves mercaderies i deixar-les passar i per tant
totes aquestes amenaces que fan són poc creïbles, ja que, en el fons, d'una manera o d'una altra, tant Espanya com Europa els interessa, que potser no al 100% d'inici, perquè segur que hauràs de fer un acte per demanar l'ingrés formal, però algunes coses, com la lliure circulació de persones, no té molt sentit que tu, per passar d'Espanya...
cap a França, doncs els demanis el passaport i facis parar-los i tot. Complicaria tot una mica, segurament. Exacte, ho complicaria tot i certes coses com l'espai Schengen o la llibre circulació de mercaderies o capitals, o inclús que l'euro circulés a Andorra, per exemple, tampoc forma part de la Unió Europea, però la moneda que es fa servir per comprar és l'euro. Per tant, no hi hauria cap problema perquè l'euro segueix circulant dins de...
Catalunya, tot i que en el primer moment no fos membre de ple dret, diguéssim, de la Unió Europea. Clar, també és veritat que una cosa és l'euro, no?, i l'altra la Unió Europea. Sí, però tot forma part, o sigui, de l'Unió Europea. Són aquestes diferents potes que deien, com allò de l'Espai Schengen, o la lliure circulació de mercaderies i capitals, clar, hi ha certes coses que, indirectament, es vulgui o no es vulgui, doncs, se li hauria de donar accés. Està clar.
Suposo que són alguns d'aquests grans temes que ara aniran apareixent i que tots aquests interrogants que ens plantegem a l'hora de pensar en una hipotètica Catalunya independent que qui més qui menys el que més li preocupa també és saber
Què passarà amb tots aquests temes pràctics, no? Exacte, exacte. I això és el que intentarem, doncs, aquí anar desgranant. Les pròximes setmanes mirarem això que comentàvem, si Catalunya podria o no pagar les pensions, quin tipus de bons tindria Catalunya, si tindrien una bona qualificació o no. Veurem que la temporada passada ja vam explicar que era...
que era la balança fiscal, veurem què passaria amb el dèficit de la balança fiscal de Catalunya, qui l'acabaria pagant, totes aquestes coses anirem veient-les en aquestes properes setmanes. Perfecte, Manel, doncs encetem aquest nou bloc, recordem que la temporada passada vam començar a principis, de fet aquest 2013 parla de diferents qüestions econòmiques explicades així de manera senzilla per entendre'ns, ara en lloc de fer-los divendres ho farem els dilluns,
i més o menys això són blocs de dues o tres setmanes i ara hem encetat per començar doncs comencem forts una mica amb tot aquest tema sí, bueno, amb l'actualitat exacte, estem ben bé al dia de l'actualitat i gràcies Manel Ripoll i tornem per tant dilluns que ve i ens sembla que aquesta tarda també et sentirem la penya del morro en aquesta altra vessant la vessant històrica sí, la vessant històrica si intentarem no barrejar-les aquí parlem d'economia a la tarda parlem d'història que si no encara ho creuaríem tot perfecte, moltes gràcies Manel i fins la setmana que ve que vagi molt bé, bon dia adeu, bon dia
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, que encara vull sense remei, tot trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé, i que no hi ha hores aquells temps que fins i tot el recordar, no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món,
que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat amagat en mentidetes amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció fugaz d'una vida millor amagat en som molt joves per tenir res massa clar amagat en no sé què és però nena no puc respirar ahir ben volgut que estrenic un dia et van fer mal
El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit.
Música Música Música Música
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat, suposo que és moment d'acomiadar-me esperant, no haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adeu fins sempre a sort, per si un dia ens creuem ja em disculpo que em conec, faré d'home seriós.
Fins demà!
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo diré, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschools.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extraradi. També parlant de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les segons d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a la ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
I a aquesta hora, com ens indica aquesta sintonia, és moment de parlar d'astronomia i per això saludem l'Oriol Rigat del grup astronòmic d'Esvern. Aquí tenim l'altre cantó de l'Escaip. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Per tornar a fer aquestes accions que fem de manera setmanal per parlar de diferents activitats que es fan des de l'agrupació astronòmica d'aquí Sant Just,
i també altres qüestions vinculades amb el món de l'astronomia, que no ens n'adonem, la majoria, si més no, però passen coses bastant sovint, no? Sí, sí, sí, la veritat, aquest estiu s'han acumulat moltes notícies. Avui comentarem una sonda que està preparada per un futur anar a Júpiter, però tenim una bona llista de notícies que han passat aquest estiu. De totes maneres, les hem anat apartant i que siguin interessants, encara que hagin passat un temps, les comentarem aquesta temporada, sí, sí.
De tota manera, volies començar parlant sobretot d'aquesta activitat que es va fer a principis del mes d'agost, ara fa tot just un mes, que és aquesta activitat que ja havíem comentat també el programa, que es faria de manera conjunta des de l'associació amb la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Sí, així va ser. Es va organitzar una nit estelada i, parlant d'estels, el grup d'astronomia d'Esbert el que vam fer és que vam pujar un parell de telescopis a la penya del Moro
I allà vam poder observar les estrelles que hi havia en aquell dia, en aquest cas dos planetes, que és el que potser a la gent li va agradar més. En aquest cas va ser un Venus, que era el que estava més a punt de pondre's, i més tard ja teníem Venus amb els seus anells i la seva lluna tità, que era el que es podia veure millor des d'aquestes latituds.
Bueno, va ser una nit molt reixida, va haver-hi molta gent, va haver-hi cua perquè la gent pogués veure els planetes, en aquest cas. Déu-n'hi-do. Bueno, la cosa tampoc no va ser molt distesa a l'astronomia, perquè hi havia molts temes a tractar, en aquest cas, quan es feia fosc, es va fer la cadena humana, però bueno, en general vam estar tots molt contents i dèiem de poder-ho donar a repetir-ho un altre dia. Home, suposo que són d'aquestes ocasions en què també algú que no ho ha pogut veure mai,
ho descobreix, i més endavant, en aquestes observacions que feu durant l'any, potser també s'hi afegirà. Sí, així ho esperem. Ja hem posat les pròximes tres observacions que farem aquest any. Aquest any les farem amb dissabte, perquè amb els memes del grup ens anava millor poder coincidir amb un dissabte. Hem triat l'octubre, serà el 12 d'octubre, a les 8 de vespre, allà al Miranari,
i després hem quedat pel 16 de novembre i el 14 de desembre. I a part del camp... Sí, sí, digues. En aquest cas ja hem quedat a partir de les 7 del vespre, més que res, perquè ja serà fosc i no sé si ja podeu observar bàsicament la Lluna amb quart creixent i després, doncs, mira, si hi ha algun planeta, doncs, aprofitem i ens ho mirem també. I a part del camí de dia, no sé si continuareu també amb les xerrades que fèieu abans de l'observació.
En principi, les xerrades no les hem col·locat, perquè també el mil·lenari de vegades amb dissabte tenen tancat o alguna cosa, vull dir, això ho hem d'acabar de parlar. Bàsicament, com que venia l'agenda que s'havia de preparar abans, doncs ja hem preparat els dies. Això sí, com que en aquest cas ja l'hivern començarem molt abans, la gent que tingui cap consulta ens la pot fer ella mateix, pot portar el seu telescopi petit també, per si el té i no sap com fer-lo anar, vull dir, estem oberts a qualsevol tipus de col·laboració o de...
o d'ajuda que es pugui donar qualsevol persona de Sant Just que vulgui millorar la seva observació a les estrelles, conèixer la Lluna, per això hi som. De fet, teniu un blog, no, també, on se'ls pot trobar fàcilment? Sí, sí, mira, la manera més fàcil de buscar és, amb el buscador més conegut que hi hagi, posar Astro d'Esvern, tots junts, i ja sortirà a la nostra pàgina web, que fem servir un blog, astrodesvernblogspot.com,
I allà és on anem posant bàsicament les observacions que fem. A partir d'allà la gent pot col·laborar amb nosaltres, pot venir i si surten iniciatives com més siguem més riurem. Està clar. Doncs això d'una banda també quan s'acostin a aquestes observacions ja les anirem comentant. D'altra banda ens comentaves al principi
que volies parlar-nos d'aquesta sonda que aquest estiu ha arribat a Júpiter, o l'han enviat cap a Júpiter. No, no, no, però és una sonda que porta una mica de cua. A veure... Aquesta sonda es diu Clipper, i, bueno, si recordem una mica, l'any 1989, la NASA va enviar una sonda cap a Júpiter, en aquest cas va ser la sonda Galileo. Va arribar a Júpiter, el que va ser cap allà al 95...
i va estar uns 8 anys funcionant. Va tenir un mal funcionament de l'antena, en aquest cas és una antena que s'obria com un paraigües, perquè la gent es faci la idea, i va haver-hi un problema amb una de les varilles, diguem-ne, i no es va desplegar bé l'antena. Això va fer que no podia transmetre informació, excepte per una antena molt petita que tenia just a la punta,
Com si diguéssim, se'n diu de baixa ganància, envia molt poca informació, però era com una segona oportunitat si alguna cosa funciona malament. I la mala sort va ser que es veu molt reduïda la banda d'informació que pot enviar i això fa que tota la informació de fotografies que enviava es va reduir molt, molt, molt, molt.
D'allà també va sortir un millor aprofitament del que se'n diu la compressió d'imatges del JPEC i així enviaven imatges que ocupaven molt poquet però que anaven comprimides i cop les desplegàvem eren molt més grosses. Va deixar de funcionar el 2003 i a partir de llavors, ja portem més de 10 anys, no s'envia res més a Júpiter.
Recomenem que sí que s'han enviat una a Saturn, però bé, tot i així, que ara ens queden prou planetes amb totes les seves estrelles, com seria Urana, tu, i esperem que d'aquí dos anys s'arribi a Plutó amb la Horizon Express, la New Horizon, que ja s'ha enviat, no? Que ja s'ha enviat, no? Que després tant de temps... Digues dies? Dic que aquesta de Plutó ja s'ha enviat, doncs, no? Sí, sí, aquesta ja fa temps que està a tota la pastilla cap a...
cap a Plutó, el problema és que, clar, com hi va molt ràpid, també passarà molt ràpid. I, per tant, hem de tenir ben calculat què és el que s'ha d'estudiar. I pel camí s'han descobert dues llunes més, és a dir, tindrem d'aquí dos anys un bon estudi de Plutó. Què li passa a Júpiter? Doncs Júpiter porta molts anys sense una sonda que pugui estudiar les seves llunes. Recordem que les llunes més importants, que fins i tot es poden veure amb uns prismàtics,
Són el que se'n diuen les llunes que va descobrir Galileo, és a dir, el sistema galileà, que és Europa, Ganímedes i Galisto. Són les grans llunes, dues d'elles tenen molt de gel i estan molt a prop i és molt volcànic, volcànic de tota nena, té molta necessitat.
I Europa té un mar glaçat i que segurament estarà a poca profunditat del gel que hi ha a la superfície. Tot això és molt interessant d'observar, però fins ara no hi ha diners per poder enviar fins a Júpiter. Una de les opcions seria aquesta, l'Europa Clipper, però ha anat rebent moltes...
canvis, moltes configuracions diferents. Primer s'havia d'anar amb això que hem parlat de vegades. Són un combustible radioactiu, que és el que li donaria energia un cop estàs tan lluny del Sol. L'altra opció és que és molt més barata que ja s'està triant, s'enviar amb aquells solars. I al principi aquesta seria la configuració que s'enviaria a partir del 2020. Encara queda, per tant...
És una previsió a llarg termini. Però si la volem tenir feia, hem de començar a fer-la ja. I la segona cosa és que un cop siguis enviat, una de les maneres de reduir costos és enviar-la amb un coet petitet.
Això faria que s'hauria d'enviar amb una trajectòria no directa, sinó que hauria de passar per Venus i dues vegades per la Terra. És a dir, aniria fent voltes a l'interior del sistema solar fins que agafés prou velocitat com per anar fins a Júpiter. Això trigaria un viatge d'uns sis anys i que finalment arribaria a Júpiter com a l'any 2025. Bàsicament ens agradaria poder-ho veure abans que ens jubilem tots plegats.
i esperem que aquesta crisi ja prou mal ha fet a tot el que és el nivell del desenvolupament científic i observació del sistema solar, en aquest cas més concret que nosaltres. Però, bàsicament, recordar també que l'altre dia vaig veure uns números del que ha costat la intentona, l'última, no tot plegat,
de Madrid s'ha de fer. Sí. Crec que el Montante puja més de 25 milions d'euros, que no ha servit per res, ni hauria servit per gaire més, però que és la reducció que s'ha fet en moltes de les investigacions que hi ha dintre del CSIC. La mateixa xifra, no? Més o menys, sí. Més o menys és la part que s'ha reduït del CSIC, on molts investigadors...
marxar del país perquè no poden investigar moltes investigacions pel càncer i l'Alzheimer han sigut tallades és a dir que no es poden continuar i que el dia que s'hagi de començar de nou aquestes branques d'investigació s'hauran de gastar molts més diners perquè s'haurien de tornar a començar des de zero doncs tota aquesta quantitat diguéssim s'ha gastat per anar a l'Argentina i això que ens podem prendre un cafè con leig a la Passamallor i poca cosa més
És així de trist, però ja sabem que els polítics de vegades no estan pel que els toca, sinó per omplir-se les butxaques. Això és trist, molt trist, però molta gent que es veu afectada. I per la gent que ens interessa una mica la ciència i l'investigació, veiem que sí, que...
que aquests 25 milions que s'han gastat en provar coses que no funcionen, doncs podíem tenir investigadors de primer nivell, que ara se n'han d'anar als Estats Units o a Europa, que és el lloc on sí que es reconeix. I entre una de les coses seria aquesta sonda que s'ha anat reduint i que, en certa manera, esperem que finalment es pugui llançar i que la investigació, per exemple, molt important per veure si a Europa la Lluna de Júpiter podia tenir algun...
alguna mena de vida, ja que hi hauria aigua gelada, a més, al seu interior, doncs així ho podríem aconseguir. Doncs a veure, perquè en tot cas sí que és veritat que, independentment del debat sobre si aquests diners de Madrid 2020 tindrien sentit o no, en el cas de la ciència, cada cop s'inverteixen menys diners, ja sigui pel que fa al govern espanyol, com també aquí a Catalunya, no? Sí, sí, sí. És una cosa, un problema bastant general, al final.
Bueno, però és que això ens podem remuntar senzillament al segle XVII, al segle XVIII, al segle XIX. Sí. Ens recordem tots uns escrits d'aquests clàssics de la literatura espanyola, el Larra. I, bueno, voler l'estem mañana o que inventen ellos. Aquestes coses, doncs, continuen, estan enquistades, doncs, som així. No han canviat tant.
No, no, no ha canviat tant. Vull dir, sempre és millor que inventin ells, perquè nosaltres som molt espavilats, no? Vull dir, és que treballin ells, nosaltres ens en aprofitarem. Així ens van les coses, però així ens ha anat sempre. Llavors, és trist també, doncs, que seguim, diguéssim, arrossegant-nos amb aquest tipus de tics.
Una de les opcions seria, ja, no sé si milloraria molt que nosaltres fóssim, que Catalunya fóssim independent, si aquest tipus de branca i de resolucions estigués més els europeus, això seria una opció, però també per ara sembla una mica sense ficció, fins que la gent no s'hi posi en marxa, en aquest cas els polítics.
I que en cas d'emergència, en aquest cas, com tenim aquesta crisi, doncs tenir clar que és el que s'ha de retallar i el que no. Jo crec que aquí és on hem fet una bona cagada, diguéssim. La gent, doncs, els de Madrid no suporten que tinguem nosaltres encara unes Olimpiades i ells no les tinguin.
Ho han intentat, doncs sí o sí. Crec que també van dir l'altre dia que sumant les tres intentones d'anar als Olimpiades, més totes les infraestructures que s'han fet per justificar que ja anàvem, pujan més de 8.000 milions. Home, no ho sé, crec que aquesta és la quantitat que s'ha retallat aquest any. Vull dir, és que clar, no ho sé, suposo que tot al final tot suma, no?
Està clar. Ja sabem que som un país una mica de pareta i que les falles estan... És a dir, fer grans munts de coses i després cremar-les que no seixem per res, doncs també tenim una tradició llarga, llarga, llarga. Doncs mira, és trist dir-ho, però és així. Veig que has tornat bastant combatiu, Oriol, després d'aquest estiu a la secció d'astronomia. Home, hem de defensar el que ens interessa i...
i una mica de ciencia, una mica més de saber.
una mica menys de notícies de polítics tot el dia, és que a mi em fa molta ràbia sentir les notícies durant tota la setmana, que només són polítics polítics que diuen però no fan res, i arribem al cap de setmana i continuen igual, és com que no descansen i diuen, bueno, però nosaltres també volem descansar a veure què passa al cap de setmana, però no, segueixen dient el que faran, el que volen fer, però no ho fan, i això és trist i una mica que cansino, és a dir, que diuen, home, fem una mica de ciència, fem una mica d'aprendre què és el que passa, què és el que som, tinguem una mica més de criteri,
Si això ho podem arreglar, perquè veig que qui ho hauria de fer no ho fa ni ho farà. I després encara ens volen enredar, no pot ser. Tot té un límit. Això és el que intentarem fer. I una manera és aprendre què hi ha al sistema solar. Exacte.
I com ho podem observar per nosaltres mateixos, i un cop tinguem aquests coneixements, doncs ja ningú ens podrà enredar i dir, no, no, mira, són coses que passen, màgia. No, no, no hi ha màgia. Tot és la naturalesa de l'univers i tot funciona per un què. I si no el sabem, doncs el volem saber. No ens quedem, doncs això, no ens quedem amb màgia i coses sobrenaturals, sinó que totes hauríem de saber aquest programa tan interessant de TV3, que és el Quec i Com, que és...
Això és el que procurem també fer des del nostre observatori de Sant Junts. Exacte, és el que intentarem explicar també, per tant, cada dilluns des d'aquesta secció, amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern, amb qui connectem a través de l'Skype, perquè si algun cop sentiu algun cop estrany és que no és telèfon i tampoc és ben bé, no el tenim aquí en persona, però podem fer aquestes connexions gràcies a l'Skype. Gràcies, Oriol, i tornem la setmana que ve. La setmana que ve, doncs. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu-teu.
Just a la fusta, Sant Jus en directe. 10 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia. Ens acostem al punt de la 1 en punt del migdia, acompanyats dels Mishima i aquesta bella ferida de l'amor feliç, el disc que van teure l'any passat.
L'he sentida com si fos una veu coneguda d'una vella amiga que et tornés a cridar-me. La vella ferida ha tornat a sagnar-me
Era tan oberta que tot l'univers s'hi abocava. Entenc que aquesta ballada no podria escapar-ne. La vella ferida
Et torna-te, zeg-ne-n-e-me.
Sobte has entrat tu com una força de la natura i posant fin a l'agulla d'una paraula en la teva veu. Has posit la boca roja que era oberta i ara els teus llavis la sutura. Has entrat tu com una força de la natura
posant fiu a l'agulla d'una paraula a la teva veu, exposint la boca roxa que era oberta i ara els teus llavis les suturem.
Fins demà!
Quatre minuts ja arribem a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem ja aquest just a la fusta d'avui, dilluns 16 de setembre, el primer dilluns d'aquesta nova temporada, aquest curs 2013-2014. Com dèiem, avui hem encetat aquesta nova temporada. Per tant, a partir de les 5 avui també sentireu la penya del morro amb el Jordi Domènech i tota la programació habitual que a partir d'avui ja va agafant forma. De moment, agraïm a la gent que ha fet possible aquest just a la fusta d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius,
El Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat Silvana Vox, responsable de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, que ha obert ja el procés d'inscripcions pels cursos d'escriptura que comencen a l'octubre. I hem fet tertúlia amb la Carme Madol, Vicenç Riera, el Jaume Jalabert i en Josep Coderc. També hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll, d'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs, amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana,
i d'astronomia. Ara mateix heu sentit a l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem a partir de demà amb moltes més coses des de les 10 i fins la 1 de migdia i recordem com sempre també que si voleu recuperar qualsevol dels continguts del que heu sentit avui o del que no heu pogut sentir avui
De 10 a 1 ho podeu fer a través del podcast que trobareu al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Ara marxem, us deixem de seguida amb l'informatiu migdia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'equip de govern de Sant Just treballa ja en l'elaboració del pressupost i de les ordenances i preus públics pel 2014. L'alcalde assegura que ara hi ha més moviment a nivell econòmic que fa uns mesos al municipi i es mostra optimista de cara a l'any que ve. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia de 8 dilluns 16 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
A finals de mes s'obrirà el vial de Mas Lluí. L'alcalde ha confirmat que les obres estan pràcticament acabades i que només queda fer un decret. És, per tant, qüestió de dies que es millori la connexió entre el nou barri de Sant Just i el nucli urbà. L'escola d'escriptura de l'Ateneu tindrà a l'octubre tres tallers d'escriptura. Les inscripcions per participar-hi ja són obertes. I una altra entitat que ha oberta avui les matrícules és el Servei Local de Català. Totes dues estrenaran curs a l'edifici de les escoles.
I a l'informatiu també parlarem del casal de joves que reprèn la seva activitat diària amb força després de les vacances. Aquest divendres arrencarà el curs per aconseguir el carnet de monitor de lleure i també ha començat un taller de gimnàstica per després del parc. Bon dia. L'equip de govern Sant Justenc treballa aquests dies en l'elaboració del pressupost pel 2014 i de les ordenances fiscals i preus públics.
Després de les vacances d'estiu, toca engegar la feina de nou. Sant Jus Notícies. Diu l'alcalde que ara hi ha més moviment a nivell econòmic que fa uns mesos a Sant Jus, la qual cosa vol dir que a mica en mica l'activitat va augmentant. Tot i que no ha volgut entrar en detalls, Josep Perpinyar assegura que hi ha projectes sobre la taula que impliquen inversions importants al nostre municipi. Des del punt de vista de construcció ja hi ha més coses, hi ha empreses de Sant Jus, instal·lacions esportives que han presentat projectes molt atractius...
I això fa que penses que si realment hi ha gent que es vol gastar o que vol invertir 30, 40 o 50 milions d'euros en un lloc determinat, sigui de la seva propietat o vulgui estar present en el territori, doncs aquesta gent o aquests grups empresarials tenen les idees o veuen el futur molt més clar.
L'alcalde assegura que estem en una línia positiva tant a nivell nacional com s'enjustenqui. Es mostra optimista de cara a l'any que ve. Estem en una línia bastant correcta. I crec, crec personalment, i ho he dit, que el primer trimestre l'any vinent, o si no és el primer trimestre, és el segon, l'economia espanyola.
doncs creixerà. I quan comenci a moure's, quan es comença a moure el 0,1, 0,3, 0,4, doncs això és una roda, perquè entre treballar 1.000 persones, 3.000, 5.000, 10.000, aquests consumeixen. Ara, hi ha gent que des del punt de vista de drets, de reivindicacions laborals, de sous, de retribucions, doncs això s'ha ajustat potser massa. Pel que fa al nou curs polític, Josep Perpinyà assegura que ara l'equip de govern treballa en el pressupost per l'any que ve.
i a les ordenances i taxes i preus públics, que s'han d'aprovar al ple del mes d'octubre. Pel que fa al pressupost avançat, que o bé es congelarà o bé s'apujarà una mica. Un altre objectiu de l'Ajuntament de Sant Just serà mantenir el baix nivell d'endeutament. I parlem ara d'urbanisme, perquè a finals de mes s'obrirà el vial de Mas Lluí. L'alcalde ha assegurat que les obres estan pràcticament acabades i que només queda recepció a l'obra i fer un decret
Per tant, és qüestió de dies que la via ha de millorar la connexió entre el nou barri de Sant Just i el nucli urbà del municipi i s'obri el trànsit. Josep Perpinyà. És recepcionar l'obra i fer un decret. Per tant, no serà la part administrativa que l'aturi. Estem parlant damunt de la taula a final de mes, estem parlant de dies. Crec que l'1 d'octubre, i si no és l'1, serà el 2. Però ahir el regidor d'Urbanisme, en Pere Joan, em parlava d'això, 27, 28, l'1...
és un tema només de fer una recepció d'obres, és un document que ha de fer la Junta de Compensació i un decret del mateix regidor i, per tant, això, podem obrir-ho ràpid. L'alcalde ha recordat que han estat dos anys en què la Junta de Compensació, és a dir, els encarregats d'urbanitzar el barri i fer el vial, han tingut una actitud molt passiva però que, finalment, ja ha acabat pràcticament els treballs. Sant Just Notícies
Ara passen cinc minuts de la una del migdia i seguim amb altres qüestions que hem avançat també en titulars. L'escola d'escriptura de l'Ateneu tindrà a l'octubre tres tallers d'escriptura. De fet, l'escola obrirà un nou grup d'iniciació a l'escriptura adreçat al jovent. Les inscripcions per tots tres es poden fer...