i tiri endavant. El Partit Popular limitarà l'adhesió en pagament a les famílies amb ingressos inferiors a 19.000 euros l'any. Així ho ha avançat a la xarxa el vocal del PP a la Comissió d'Economia del Congrés, Antonio Gallego, hores abans que es voti a les 4 d'aquesta tarda a la Cambra si s'admet a tràmit o no la iniciativa legislativa popular promoguda per la plataforma d'afectats per la hipoteca. Gallego ha assegurat que el PP acceptarà el debat a la Cambra però hi presentarà esmenes i n'ha posat un exemple. Les famílies que tinguin una entrada a casa tenen menys.
de 19.000 i escaig d'euros, sí que podran entrar en la qüestió de la lesió en pagament. Però no una família que entrin 60.000 euros a l'any i que s'hagi comprat una mención a Calafell. La proposta aquesta nosaltres la limitem. La limitem.
La iniciativa que reclama que sigui legal a Espanya, l'entrega del pis al banc a canvi de saldar el deute hipotecari pendent, té el suport d'un milió 400.000 ciutadans. Avui dia de Santa Eulàlia es pot visitar l'Ajuntament de Barcelona en una jornada de portes obertes i també altres institucions públiques de la ciutat, com ara el Manac, el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El primer acte obert a la ciutadania del consistori és la penjada del panó de Santa Eulàlia, aquest matí a la façana de l'Ajuntament,
I a partir d'aquesta hora es preveu que un grup d'alumnes de la ciutat de Barcelona llegeixin un pregó. Des d'avui també es podrà gaudir d'actes tradicionals com la passejada de les laies, les desfilades de tabalers o les arcabiles de gegantons. I al trànsit, comprovem quina és la situació a aquesta hora. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Situació normalitzada, si més no pel que fa a la mobilitat, el volum de trànsit, el plegatge a aquesta hora funciona força bé.
i únicament queden les incidències derivades de la neu de les últimes nevades. Recordem que es manté tancat el trànsit al port de la Bona Aigua, a la C-28, per risc d'allaus i a la resta de trams d'aquesta via s'han de portar a les cadenes, com també a la C-13, cadenes entre sort i esterri de neu, i d'altra banda restricció per camions tant a la Nacional 230, al Tunnel de Viella, com també a la Nacional 260 per passar la collada de Toses. És tot des del RAC, bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Aymó, l'expresident del Barça, Joan Laporta i set exdirectius de la seva junta estan obligats a avalar 23 milions d'euros. El Tribunal Suprem els fa responsables d'onar part de les pèrdues econòmiques del club a la temporada 2002-2003. El pagament s'haurà de fer efectiu si ho demana el soci Vicenç Pla...
que va iniciar el procés, o bé l'actual junta directiva del club. En clau estrictament esportiva, el blaurana David Villa segueix ingressat a l'Hospital de Barcelona. El davanter historià té un còlic nefrític i l'estan tractant per tal d'eliminar el càlcul renal. Evidentment, Villa es dubta per al partit de dissabte contra el Granada. Encara en futbol, la grama ja té nou president. Paco Hernández, fins ara vicepresident del club, ja s'ha convertit en el màxim responsable de l'entitat colomenca.
després de la dimissió de Rafael Osuna. Hernández ocuparà aquest càrrec a l'espera de la convocatòria d'eleccions. Avui torna a la Champions. Aquest vespre es disputen els dos primers partits d'anada de vuitens de final. València, PSG i Celtic, Juventus i un darrer punt d'envol. Avui es disputa un partit avançat de la 18a jornada de la Lliga Sobal. A dos quarts de nou, el Barça visita la pista de l'Acadèmia Octavio de Vigo. Notícies en xarxa.
just a la fusta molt bon dia passant 5 minuts de les 10 comencem aquesta del just a la fusta d'avui dimarts 12 de febrer
Un programa en què, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno perquè ens posi el dia de l'actualitat Sant Justenca. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia que avui passa per aquesta renúncia del Papa Benet XVI. Us repassarem què ens expliquen els diaris, les portades, també les contraportades i altres articles interessants que trobem a la premsa del dia.
Parlem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius per saber com va la previsió, si és que hem de continuar amb aquests dies de fred i també ja pensant de cara al Carnestoltes, que aquí Sant Just celebra dissabte que ve.
A les 11 i 10 parlarem amb Jaume Cambroví, que és un dels mestres impulsors del programa de lectura a les escoles. Parlarem perquè ens expliquin ben bé com funciona aquest programa, com va i en quin estats es troben. També tindrem, com que ha de dir, una recepta de cuina amb la Carme Amador. Farem tertúlia amb la Mercè i la Cristina. I a la tercera hora, a les 12 i 10, ens revistarem a Ignasi Marimont,
que forma part del sectorial de jubilats de l'Assemblea Nacional Catalana i que aquest divendres invertirà el desè diàleg per la independència, en aquest cas sobre les pensions. A més, també tindrem, com cada dimarts, la història de Sant Just amb en Pep Quintana, la televisió, les novetats amb l'Alba Conesa i els llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenyal.
Just a la posta. Tot plegat a partir de la mateixa i, com sempre, també acompanyant-vos a través de la música. Avui comencem amb breu cançó xeracent.
A voi comencem a...
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit!
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passen 12 minuts de les 10, és moment d'actualitzar-nos amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé, i tu? Bé, també. Sí, fa una mica de fred. Sí, bé, ara tinc molta calor aquí. S'han deixat la calefacció posada a l'estudi, potser és massa per mi. Però bé, bé, bé. En tot cas, parlarem de Sant Just i comencem parlant del Servei de Mobilitat. Sí, que amplia el seu horari d'atenció al públic, el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just,
Des que es va crear el mes de setembre, només tenia cada 15 dies, un cop cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre, i ara el servei es prestarà cada setmana en el mateix horari al Servei d'Ocupació i Innovació. Us expliquem que en els primers 4 mesos de funcionament del servei, 33 persones han fet ús d'aquest servei, la majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys, i més de la meitat, un 55%, han estat noies.
Prop del 70% de les consultes s'han atès de manera presencial i les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i les pràctiques professionals a altres països. I per això mateix, per donar cobertura a aquestes necessitats, el Servei de Mobilitat Internacional farà una xerrada aquest dijous sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu d'altres països entre persones entre 18 i 35 anys.
i la impartirà la responsable del servei, la Begoña Aro, a les 7 de la tarda al Casal de Joves, aquest dijous, demà passat. Molt bé. Doncs interessant també tot aquest programa, no només el tema del dijous, sinó el fet que pugui ampliar-se. Bé, és aquella contradicció que dèiem que, en el fons, el fet que vulgui dir que hi ha molta gent que vol marxar també vol dir que aquí tot plegat està bastant complicat. Sí. Però com que això ja ho sabem, doncs, i és una realitat. Solucions, no? I sortides. Exactament. Ok.
Bé, més coses de Sant Just, Andrea. Parlem ara de la CEAS? Parlem de l'entitat perquè ja forma part del Consell Català de l'Esport com a entitat esportiva. És una fita que es perseguia des de feia temps, des de la CEAS, i finalment l'entitat ja és una associació més d'aquest organisme. Va ser una de les qüestions que els membres de la Junta de la CEAS van comunicar a la vuitantena de socis que van assistir dissabte a l'Assemblea General Ordinària.
I l'assemblea també va servir per explicar els projectes de l'entitat per aquest any, com ara van parlar del concurs fotogràfic de les CEAS, que aquest any se centrarà en el lema geni muntanya i a més se seguirà treballant en el mapa topogràfic de Sant Just i com a projecte destacat, les CEAS s'involucrarà en la remodelació del camí de Santa Creu de l'Orda,
I també amb dos projectes, dues propostes que tiraran endavant per animar els joves a participar a l'entitat. D'una banda, es va suggerir estudiar els perfils dels socis i sòcies d'entre 30 i 40 anys per saber com són i mirar de formar un grup. I d'altra banda, un nou soci va proposar crear sortides familiars. Aquesta idea de tirar endavant i podríem fer-se un cop al mes. I com a últim apunt, també podem destacar que l'Assemblea General de la CEA es va aprovar també el pressupost per aquest any, que no varia gaire respecte al de l'any passat.
Doncs interessant, també totes aquestes novetats que aporta la CEES, també n'aniríem parlant si tot plegat acaba consolidant-se. Acabem ara parlant de Carnestoltes perquè ja s'acosta, Andrea, ja s'acosta. Sí, i avui precisament s'acaba el termini per apuntar-vos al concurs de disfresses que es farà aquest dissabte, dissabte a la tarda. Els participants hauran de desfilar davant del jurat a partir de les 6 al Parmaragall, que és on es farà el concurs, amb aquestes 4 categories, millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup i millor individual.
que ara podeu consultar les bases i el procediment és aquí per apuntar-vos-hi al web de l'Ajuntament, el santjust.cat. I després de la desfilada, la comparsa guanyadora de l'any passat, que són els membres del col·lectiu de la plaça de la Pau, faran el pregó. Tot seguit començarà la rua pels carrers de Sant Just i acabarà com cada any a la plaça Camoapa. Allà, un cop acabada la desfilada, es farà una xocolatada, un ball i alliurement de premis a les millors disfresses i, com sempre, després es cremarà el rei Carnestoltes, que aquest any han fet persones de l'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau.
Doncs després parlarem amb el Carles per saber quin temps els esperen també els participants d'aquesta roba perquè avui, doncs, tot plegat sembla que farà fred. Sí, que s'ho vagi preparant. Doncs moltes gràcies, Andrea. De seguida parlem d'actualitat més general. Molt bé, Carme, fins ara. Fins ara. Fins ara.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. I wonder what you dream about when you're sleeping and I hold you. Do you remember some of the many stories that I told you?
I hope that you hear A song to your ear With a groove so jazzy
Fins demà!
See the marauding bandit Shooting as gone In the hot heat of the summer When the rivers run dry And at the dawning of a millennium With no supply In the looted shop
Don't you worry a bit Try to think about me
And in the land of all forefathers Covered in dust People were dying They were sick to their guts And you sowed a holy shore
Fins demà!
Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual.
Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1 A l'escoltes, ràdio d'Esbert.
Sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Just a la fusta.
4 minuts i arribem a 2 quarts 11 del matí avui anem una mica més tard del que és habitual però tot i això repassem
L'actualitat del dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Comencem repassant les portades d'avui marcades, doncs, com dèiem abans, per la renúncia del Papa. Totalment, totes les portades van en aquesta direcció i el periòdico, per exemple, diu tirar la tovallola. La renúncia de Benet XVI el veiem a ell de perfil ahir, en el moment d'anunciar la seva retirada.
Diu, el papa s'ha quedat sense forces després de set anys marcats pel conflicte de la pederàstia. Diu que Ratzinger deixarà el Vaticà el 28 de febrer en un gest inèdit des de fa vuit segles. El punt avui també va una mica en aquesta direcció. Diu, adeu abans d'hora. El veiem ell fent aquesta anúncia ahir. Benet XVI anuncia la renúncia. El papat, elegant que l'estat físic li impedeix continuar amb les seves obligacions i és l'abdicació la primera d'un puntífax en 600 anys.
que plega els elogis unànimes dels leaders polítics i religiosos mundials. La Vanguardia li dedica tota la portada directament a la renúncia del papa. Benet XVI entra en la història, una imatge enorme del papa en el moment de fer aquest anunci en llatí ahir. I diu, per l'edat avançada ja no tinc forces per exercir adequadament. I potser la portada del diari ara és la més gràfica. És només una fotografia, el veiem a ell d'esquenes.
I l'única paraula que podem llegir a la portada és expapa. I és tota la primera plana del diari ara. Molt gràfic, tot plegat. Sí, només aquesta fotografia i aquest breu titular. Doncs és com ens ho explicant avui als diaris en paper. És d'aquests dies que si t'interessa el tema, sobretot pots llegir-ho amb calma i tot plegat, perquè hi ha molts articles i anàlisis. El 324.cat continua sent una de les grans notícies del dia. Diu que succeirà al Papa Benet XVI. Les travesses ja han començat.
I d'altra banda, també se'ns assalten les declaracions de Mariano Rajoy, que ha dit no entenc per què alguns volen privar els catalans d'Espanya. És una de les coses que ha dit avui. Després també se'ns diu que Corea del Nord compleix l'amenaça i fa un tercer assaig nuclear. La prova ha causat un terratrèmol artificial de gaire més cinc graus a l'escala de Richter, que s'ha pogut notar des de Corea del Sud i el Consell de Seguretat de l'ONU ha convocat una reunió d'urgència.
L'adhesió en pagament, els toros passen pel sedars del Congrés dels Diputats, això avui, i d'altra banda l'Ara.cat també ens destacan aquestes declaracions de Rajoy durant la conferència organitzada per The Economist, que quan se li ha preguntat si podrà retenir Catalunya dins d'Espanya, diu no, es preocupi vostè que sí. És la seva manifestació, la seva total convicció.
I després també les cinc claus d'aquest conclevé inesperat, també se'ns parla de la renúncia de Manet XVI, i finalment altres qüestions que tenim, parlen també d'aquest judici de Robin dels Bancs i el debat sobre l'ILP de l'edació al dia que ens espera avui. Per tant, sembla que serà un dia intens també, a nivell d'actualitzat.
Més coses que tenim a les portades, Andrea? Doncs avui potser no és que era sorprenent, però totes les portades li dediquen tot el seu espai a la renúncia de Benet XVI, excepte el periòdico. El periòdico destaca dues qüestions més a un portada. El que comentaves tu ara, l'iniciativa popular que arriba al Congrés per partida doble, la de l'adhesió en pagament i la dels toros.
I d'altra banda, m'agradaria destacar una declaració que diu... És la declaració judicial de l'examen de Jordi Pujol Ferrusola. Maria Victoria Álvarez acusa el fill de l'expresident de portar d'Andorra 400.000 euros d'interessos en una motxilla. I diu també Sánchez Camacho justifica la trobada amb la dona i el PSC nega haver encarregat aquest espionatge. És una de les notícies també més destacades en portada del periòdico.
I en relació a la renúncia de Benet XVI, doncs sí que trobem altres reaccions, altres articles d'anàlisi als diferents mitjans. Al punt avui, per exemple, tenim dos articles que diu, d'una banda, un diu l'Església Catòlica espera tenir el pròxim Sant Pare al març, el lobby italià i el llatinoamericà prenen posicions per al conclave dels cardenals, i d'altra banda, pontificat centrat, aclarir la pederàstia i oxigenar la cúria.
Doncs és el que tenim altres informacions que tenim a les portades. Els digitals també, però com et pots imaginar, el més llegit en aquest cas sí que passa per ser el tema del Papa. L'Ara.cat, per exemple, és doncs que Benet XVI ha donat el pontificat el 28 de febrer. El segon tema, un llamp a la cúpula del Vaticà, hores després de la renúncia del Papa. També això han curiosit els lectors. I el tercer, els que tenen més punts per succeir, Benet XVI. El 324.cat, el més llegit, doncs,
Són les declaracions del papa, el segon tema aprovat amb èxit un tractament contra el càncer que bloqueja les proteïnes que fan créixer els tumors, una molt bona notícia que també va aparèixer ahir, i el tercer, que l'exparella del Jordi Pujol Ferrusola va explicar a Sánchez Camacho el presumpte blanqueig de diners del fill gran del president. Passem ara cap a les contraportades, que m'imagino que no parlen del papa, Andrea.
Doncs la del diari ara sí, el Salvador Cardú, sí, és... Bé, doncs... Sí, perquè és l'article que tria, m'imagino que és diferent que si fas una entrevista i hi ha el títol on ja és per l'esperança. Això mateix, i per la trajectòria del papa com a papa de Benet XVI des que va ser escollit.
Papa diu, aquest papa diu la veritat, plega a causa de la disminució del seu vigor corporal i espiritual, sense el qual no es veu capaç de governar l'Església Catòlica en uns moments especialment convulsos, diu 85 anys, a punt dels 86, són molts per tenir la força física necessària que demana el lideratge d'una institució tan gran, però sobretot els darrers anys de pontificat han d'haver estat una prova molt dura per a Benet XVI. D'una banda, la ventilació publicada, aquests casos de pederàstia, davant dels quals
ha reaccionat amb tanta energia com dolor, diu, ha demanat repetidament perdó. També destacar les dificultats per fer transparents les finances vaticanes amb la pèrdua del seu home de confiança, Ettore Gotti Tedeschi, la seva detenció també, la posterior condemna i el recent perdó del seu fidel majordón Paolo Gabriele, entre d'altres. I al llarg d'aquest article, doncs,
repassa d'alguna manera tots els mals moments pels quals ha hagut de passar Benet XVI i diu no descarto que el nou papa ens faci assistir als darrers espaternecs d'una església a la defensiva ni tampoc que siguem a prop d'un nou ajornament. Doncs és el que tenim a la contraportada del diari. Ara passem cap a la contra de la Vanguardia on a l'entrevista d'avui podem llegir que la màgia de la vida és la trobada. Ho diu el Premi Nacional de Fotografia 1999 Alberto García Alix
que repassa com es va, repassa en aquesta entrevista que li fa la Imma Sanchís, com es va introduir en el món de la fotografia, va ser d'una manera molt dura, diu que va viure al Madrid de la movida, diu que ara ho veu tot d'una manera molt ingenua, aleshores hi havia agitació, convulsió, la performance era una actitud i ens deixàvem endur per la vitalitat i la vida passava, no n'hi havia mai prou. Es va introduir en aquest món de la fotografia a través de l'heroïna, que va començar a consumir-ne els 20 anys,
i entrava i sortia i es va enamorar d'una dona que era addicte, i bé, doncs, els altibaixos que pot comportar ser una addicció d'aquest tipus. I diu que era l'avançada de l'infern i ho veu ara mateix en la seva fotografia. Hi ha èpoques més lúcides i altres en què gairebé no feia fotos, però diu que hi ha dolors molt més grans. I a la pregunta com veia el món sense drogues, ell respon trist. Diu que estava acostumat a passar-hi les nits als bars i per començar a treballar m'havia deixat alguna cosa.
que era el seu procés creatiu i que va haver d'abandonar radicalment tots els hàbits per poder fer una vida sana. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, doncs l'entrevista avui a la contra de la Vanguardia. D'altra banda, ens anem ara a destacar la que tenim al punt avui. El titular que llegim és que dues energies belluguen el món, l'amor i la por. És l'entrenadora personal de respiració, Mari Àngels Ferreny, que si no recordo malament, l'entrevista també fa no gaire al periòdic, diria.
diu respirem des de la por i si la inspires i l'exhales la fas desaparèixer. Té formació científica, imparteix una disciplina New Age, diu tots els científics i matemàtics tenen la ment molt més oberta i durant la meva estada a l'Índia a punt vaig aprofundir en aquests temes. Es veu que va caure en una malaltia, la fibromialgia, li van dictaminar que acabaria en una cadira de rodes,
però que va treballar intensament amb si mateixa, tres mesos, matí, tarda i nit, i va començar a prendre forma a l'Escola Natura Respira 3.0, on treballa amb el fracàs, que és experiència, i diu, com més t'equivoques, més experiència. Doncs mira, una entrevista interessant de llegir, segurament. I activista també. I el periòdico tenim, que el va trobar el meu germà l'endemà entre les ruïnes.
Es refereix a un record d'un registre escolar on... Bé, comencem explicant què és l'Artur Esteban, que és un home que estudiava a l'Escola del Mar quan la va destruir l'aviació franquista l'any 38 i, com deia, encara conserva marcat un miraculós record d'aquell dia. És un paper on apareixen els noms dels seus germans que estaven inscrits a l'Escola del Mar, que era una escola molt cara,
on no tothom hi podia accedir i la seva família era molt pobra, però diu que el seu pare se les va engeniar, no sap encara com per què entressin tots els germans. Aquell dia van bombardejar l'escola i el seu germà l'endemà es va enterar i diu, bueno, vull anar a l'escola a veure què ha quedat del bombardeig. I va trobar aquell record, que és un paper que el té marcat i és el que veiem precisament en la fotografia, on apareix, on podem...
llegir que és allò mateix, és el registre on apareixen els noms casualment dels seus germans, de l'Artur Esteban i dels seus germans. I cap 15 anys abans de morir el seu germà li va regalar perquè sabia que l'Artur conservaria millor i que tenia més estima per aquest tipus de records. Doncs és el que tenim avui a les contraportades dels diaris, aquestes entrevistes. Sí, més no, mira, jo crec que en general potser no totes són superinteressants cada dia, però...
Sempre aprens a conèixer la nova, no? Sí, és curiós, conèixer la vida de la gent també, sí. I passem ara a la notícia curiosa del dia, que, atenció, no sé si tu creus que, o que tu creus, vull dir, en principi, cada cop les mesures de seguretat dels avions o dels aeroports són més difícils, és cansat i sembla que tot plegat hagi de tenir un sentit, no? I fins i tot quan vas en segons quins trens passa el mateix, no? Sí.
Doncs resulta que un nen belga de 12 anys ha aconseguit burlar els controls de seguretat de l'aeroport de Brussel·les i viatjar sol, sense bitllet ni documents d'identitat, fins a Màlaga, en un vol regular, tranquil·lament. Diu que el menor ja el van aconseguir trobar a la capital malagueña per una gent de l'Institut d'Armat que el va cridar l'atenció, que anar tranquil·lament per l'aeroport d'aquesta ciutat, Andalusa,
I llavors, doncs, es va començar a investigar com aquest nen havia pogut accedir a un avió, que no estava a veure més que els menors d'edat viatgin sols, sense autorització. El nen també va poder travessar el control policial i de seguretat sense targeta d'embarcament i documentació. I, per tant, doncs, ara sembla que no se sap què ha passat i s'està investigant. Doncs, es veu que el nen va sortir de classe un dijous, dius, passat, què faig? Cap a casa seva i va decidir, mira, anar a l'aeroport sense dir res als seus pares, ni res.
I un cop a Màlaga, em sembla, que el van trobar. Potser volia anar a la platja o prendre una mica el sol, perquè a Bèlgica fa molt de fred. Mira, a vegades no t'expliques aquestes coses. Tanta seguretat que et fan treure a vegades les botes i mig d'espullar-te allà als aeroports i després nens de 12 anys poden viatjar sols sense... Bé, vulls que hi ha vegades a la vida. Exacte. Doncs d'aquesta manera t'acomiadarem, Andrea. Moltes gràcies i que vagi molt bé fins ara. Adéu.
I el que fem ara és fer el recull d'abrims habitual, per tant, obrim diaris i us expliquem alguns dels articles, entrevistes o qüestions interessants que podeu llegir si teniu una estona avui per llegir el diari.
i avui comencem parlant del periòdico un article que ens parla d'una tragèdia nord-americana diu el títol era abandonat
I diu que l'home que va matar Bin Laden ha explicat a la revista Squire que és recent desemparat després de deixar l'exèrcit. No té cap pensió, ni segurança mèdica, ni protecció per la família. El seu nom continua sent un misteri, però la seva història ha vist finalment la llum i no és gaire gratificant. És l'home que diu haver matat Bin Laden, que és un dels 23 navicils de la Marina Nordamericana, que el maig del 2011 van assaltar el discret cau del líder del que era votat, a Pakistan.
Es va retirar de l'exèrcit aquest home l'any passat i des d'aleshores les està vessant de tots colors per poder portar una vida normal. Diu que és un heroi abandonat, un altre veterà abocat a una traumàtica reinserció a la vida civil. Diu que ningú dels... Fa referència a les paraules de Barack Obama que va dir que ningú que lluiti per aquest país l'estranger hauria d'haver de lluitar per una feina o un sostre
o la sanitat que s'ha guanyat quan torna a casa. I aquest senyor, aquest heroi, doncs, diu que et retires i et retiren la pòlissa gràcies pels teus 16 anys de servei i ara que et fotin, és el que diu. En aquest reportatge, com dèiem, publica la revista Esquire. I que en general estan intentant canviar el nom de la dona, el dels nens i treure el nom del marit de l'escriptura de la casa per intentar, doncs,
esborrar, diu, de les nostres vides aquestes qüestions perquè per raons de seguretat se'ls recomana poder fer això. És doncs la història d'aquest home o l'home que teòricament va matar Bin Laden. La trobem avui, com dèiem, al periòdico. Passem ara a La Vanguardia on us destaquem l'entrevista que es fa
al cap del Servei d'Oncologia de la Vall d'Hebron, després que ahir es van saber aquestes novetats en la investigació contra el càncer. I Josep Tavernero, que és el cap del Servei d'Oncologia de la Vall d'Hebron, diu que ha après molt dels pacients, diu que ser oncòleg...
és molt garantificant. Diu que és una especialitat que t'obliga a donar el millor de tu mateix i intel·lectualment és un repte continu. Diu que al final del dia arribes a casa amb la sensació que el que has fet ha valgut la pena, que ho has fet el millor possible als pacients i que participes en l'esforç col·lectiu de molts metges i investigadors per tractar cada dia millor el càncer. Aconselleria a metges que s'especialitzessin en oncologia, els metges que vulguin tenir contacte directe amb els pacients, però també que tinguin
l'ambició de fer avançar la medicina. Metges a qui agradin els reptes, que siguin entusiastes i que tinguin ganes de treballar, tot i que no ho tindran gens fàcil. I ell diu que va triar aquesta especialitat perquè l'apassionava a ser metge, perquè li agrada el tracte als pacients i que el meravella el funcionament del cos humà i volia dedicar-se a una especialitat en què pogués contribuir al progrés de la medicina. És el que explica Josep Tavernero, cap del Servei d'Oncologia de la Vall d'Hebron,
Avui en una entrevista a La Vanguardia. També us destaquem l'entrevista que fa Laura Serra al diari Ara a Pep Bou, el domador de bombolles. Diu, m'agradaria que em copiessin
Gràcia i Criteri. És arquitecte tècnic de formació que va saltar el teatre als 70 com a MIM en una època d'explosió de creativitat i aviat es va passar a les bombolles. Fa més de 30 anys que bufesferes amb èxit arreu del món, tot i que Catalunya creu que se li ha fet poc cas.
Diu que ara es fa un espectacle més assequible, també pel que fa a Caixet, però que va poder girar per Catalunya, però que ha estat molts anys treballant el 90% a fora i un 10% aquí. Diu que no és perquè el mercat sigui petit, que és una qüestió més d'entendre la seva feina. A França em diuen com és que no tens un teatre a Barcelona. Ells li han ofert i a Florència també li deien el Michelangelo de l'Evole di Sapone. Aquí se m'aprecia, però pel que fa al circuit m'ha costat demostrar que la companyia hi havia de ser.
Diu que tampoc es vol barrejar amb el llenguatge reivindicatiu excessivament clar i evident pel fet de les bombolles, perquè donen un moment d'evasió, d'emoció, tensió i sorpresa. Diu que tot plegat no hi ha fórmula secreta, diu que és un 5% de segon, 5% de glicerina i que aigua no tractava. És el que explica avui Pep Bou al diari Ara.
i acabem aquest recull de premsa amb l'article que fa avui Enric Vila al Punt Avui sobre barbes i comença dient que des que ha començat a sortir a la tertúlia del Daniel Diumenjó no paro de trobar-me mares i noies i fins i tot òvies que em diuen amb una còmica insistència que amb barba sóc més guapo diu que davant d'una bona barba les dones tendeixen a reaccionar com nosaltres davant d'un bon escot o davant d'una faldilla curta fins i tot en el cas que l'home sigui lleig una bona barba sempre torna les dones indulgents diu que les barbes atempten contra l'ordre social
Per això, si em criden per anar a la tele, miro d'anar ben afaitat. És el que diu Enric Vila, que diu també que se situa al segle XIX per parlar dels orígens, de les barbes, que les barbes de guerrers ja no estan de moda, però diu que ara hi ha les barbes casual style d'aquests nois modernets que sempre sembla que vagin en pijama i les barbes alopèsiques dels carobins en veu de flauta caminen de puntetes per semblar més alts. Cada època té les seves barbes igual, que té els seus valors predominants,
Però hi ha tants estils de barbes com necessitats té la hipocresia. Diu que hi ha la barba aparentment bonomiosa d'home retorçat que porta el president Rajoy i hi ha la barba de policia nacional que llueix Jordi Canyes. La gent que porta la barba ben cuidada en general és gent que s'escolta mentre parla. Doncs d'alguna manera són les opinions d'Enric Vila respecte avui a aquestes barbes.
Fem ara un cop d'ull a l'actualitat esportiva d'avui dimarts. I destaquem les portades dels viarells esportius. El nou esportiu ens diu a Mimus Crac i ens parla Diniesta. Fa una anàlisi del seu futbol. La imatge que trien també és Diniesta celebrant un gol. L'esport en camins diu que dissenyen el Barça 2014, Villa i Zubizarreta. Diu que per fer fitxatges
Un porter, un central i la incorporació del crack Neymar. Les baixes, diu que sortiran almenys tres futbolistes i es faran tres sessions. I pel que fa el Barça B, Déu-lo-feu, Rafinha i Sergi Roberto poden pujar al primer equip. També es fa ressò que Villa està hospitalitzat
I el Mundo Deportivo ens diu els millors per la Diniestra i de Mireia Belmonte, que van guanyar aquests supercampions del 2012. Aquests premis del Mundo Deportivo és el més destacat de la premsa esportiva d'avui. Passem ara cap a la cultura.
La Berlinale que aplaudeix l'amor de Hawke y Delphi abans de la mitjanit. Avemos Papam, que és la premonició de la san renúncia del papa del cineasta Nani Moretti, ens ho explica al diari Ara, diu que el film estrenat amb gran polèmica l'any 2011 explica el procés que s'obre després de la renúncia del papa.
I s'estrena a Barcelona el Chico de la última fila de Juan Mayorga. L'obra va inspirar el cineasta François Oson en la pel·lícula En la casa i es podrà veure aquest dimarts avui a la sala Uidi Montlló de l'Institut del Teatre. El text centra en la relació entre mestres i estudiants.
I acabem ara amb l'apunt musical del dia. Avui us recomanem aquests espectacles, aquest cicle que es diu qualsevol... Els dimarts en sentiràs, és un cicle de concerts que es fa a la sala B. Va començar ara fa tres setmanes aproximadament i avui, que és dimarts, és el torn de Miss Carrussell. A les barbelles
Concerts que es fan a dos quarts de l'edat del vespre, les entrades costen 10 euros anticipades i 12 euros a taquilla i avui és el torn de Misca Rossell que presentarà els seus patis interior i totes les coses perenes. El seu últim disc que vol ser una recerca de l'optimista dels millors espais on quedar-se a viure. Amb cinta mètrica i compàs per mesurar distància i l'angle ascendent
Els dits dos i tres i el braç cap a altres galàxies de viatge i mig mare coratge d'en Bertolt Brecht. I he vingut amb faldilla curta i les mans esteses i l'orgull sota candau i paper de paret.
amb la tinta xuta i les lliçons apreses de totes les lletres de les cintes de casset. Espera't un moment, que encara no em coneixes. Espera't un moment, ara que encara hi ets.
Just a la fusta. Just a la fusta.
8 minuts i les 11, moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme, com anem? Bé. Acostumant-nos al fred. Bé, jo crec que ja estem acostumats, no? Per això. Vull dir, habituant-nos, ara ja incorporant-nos a la nostra rutina. O sigui, ara el que seria normal és que si ve alguna calorada acostumar-nos a la calor, perquè el fred ja fa dies que s'ha instal·lat a casa nostra i el tenim present. Doncs habituant-nos a això, que sigui el pa de cada dia, no?
Jo no entenc això, eh? Aquesta ràbia cap al... Però si s'està perfecte. No hi ha mosquits, no hi ha mosques, no hi ha insectes. Sí, l'altre dia hi havia mosquit aquí fora. Hi havia mosquit aquí fora, perquè aquest el tenim, el cuidem. El cuidem amb aquestes calafacions que tenim enxufades per aquí. Però vull dir, carai, que també hem de gaudir i deixar descansar, que els animals hivernin, que els arbres descansin del subfullam. Home, són moltes coses que s'han de... En el cicle de la vida. Sí, això mateix.
Bé, doncs, el cicle de la vida ens portarà ara cap uns quants dies una miqueta més bons. Sobretot la segona meitat d'aquesta setmana et deshabituaràs del fred perquè la cosa no apretarà tant. Sí que ho farà una miqueta a primera del matí a última hora, però al migdia s'estarà prou bé. Avui ja comencem amb aquest canvi. El front fred ha passat a una velocitat tremenda. Recordem que aquesta nit hem tingut ventades superiors als 50 km per hora,
Que el vent és molt destacat als dos extrems del país i també al Pirineu, però aquí ja comença a fluixar. Aquest matí hem tingut algun cop encara de 30, 40, fins i tot 50 cap a les 6, 7 del matí, però després la cosa ha fluixat. I a mesura que avanci el dia d'avui el vent pràcticament a la zona central, aquí al litoral, no en tindrem. Però sí que encara bufarà al llarg del dia d'avui als dos extrems del país. Això farà que avui més o menys tinguem encara una situació de sensació de fred bastant marcada.
tot i la presència del sol, que dèiem ahir, no teníem presència de sol i teníem la sensació de fred molt marcada, però el termòmetre ho reflectia, i avui, en canvi, el termòmetre s'enfilarà una miqueta més, però encara tindrem aquesta sensació de fred per culpa que el vent et dona aquesta sensació, tot i la presència del sol i que el termòmetre tira amunt. Una màxima avui al voltant dels 10-11 graus, ahir vam quedar una mica per sota, o sigui que avui quedem amb aquestes encara màximes una mica curtes,
I de matinada amb el vent i amb els ingredients dels núvols que han anat passant, avui fins i tot comentàvem aquí fora que hi ha hagut dos col·laboradors de la casa que mirava cap a mar quan s'ha aixecat i veia tot el cel tapat i fins i tot preguntava pel whatsapp si plauria avui. El front ha passat amb molta velocitat, s'ha format una depressió una mica destacada cap al golf de lleó,
També hem de parlar de precipitacions, que jo ho dèiem i sembla que no hagi plogut perquè no ha plogut a Sant Jús, però sí que ho ha estat fent durant tota la nit i matinada. Aquesta? Sí, a Pla de l'Estany, al Gironès, al Baix Empordà, al nord del Maresme. En aquestes zones hi ha hagut precipitacions. També al Pirineu, amb aquest vent del nord, hi ha hagut encara precipitacions. I a última hora, quan miràvem els mapes, encara hi havia alguna precipitació enfront de la costa de l'Empordà. O sigui que sí que el front ha fet acte de presència, sí que d'una precipitació, però no ha caigut a Sant Jús.
El que no tenim és constància de les possibilitats aquelles de nevades de 400 metres si ho ha acabat fent en aquestes zones. El Pla de l'Estac potser no, però sí que cap al Cironès potser hi havia alguna precipitació més.
Doncs bé, vent que va fluixant al llarg del dia d'avui, temperatures podrien dir que agradables al migdia, tot i que avui encara fa fred, i a partir de demà ja l'anticicló s'hi va imposant, s'hi va posant més fort, i això ho notarem perquè el vent anirà perdent força, i això anirà provocant que de nit pugui refrescar una miqueta més, però en canvi de dia comencem a solir valors entre els 12, 13, fins i tot 14 graus, que són valors agradables, i que a partir de demà dimecres
i sobretot dijous, divendres, dissabte, diumenge, tindrem ja uns valors bastant més agradables. Serà un temps que...
que s'estarà bé al migdia però que farà fred de nit. L'anticicló també, habitualment, el que porta normalment és una situació de boires a l'interior. Quan comenci a encalmar la situació i entre dijous, divendres, dissabte, començarem a parlar de males visibilitats, de contaminació, el vent no bufa, tindrem boires cap a l'interior. No creiem que siguin molt persistents, però ja també tenim aquesta possibilitat. I d'altra banda...
O sigui, el dissabte, la previsió a les 6 de la tarda a l'hora del carnestoltes a Sant Jús està al voltant dels 8 o 9 graus, que és una temperatura bastant més agradable que, per exemple, la que podíem tenir el carnestoltes l'any passat a Sant Jús. O sigui, que de moment la cosa pinta bé. Però a partir del diumenge podrien arribar alguns canvis. Canvis que anirien marcats amb una inestabilització del temps, amb una nova situació de nevades al Pirineu, que això ja seria a partir de dilluns i faria tornar a baixar les temperatures.
O sigui que, de moment, molta calma el que resta de setmana fins diumenge i potser diumenge a la nit i dilluns arriba un altre canvi de temps. Però, com a mínim, tenim aquesta bona notícia. Tot apunta a que farà bo... Que almenys farà carnes toltes, exacte. Sí, sí. A més tenim dos, com si diguéssim, festes importants. El divendres hi ha carnes toltes a les escoles, encara hi ha alguna rua, alguna coseta, i de cara al dissabte hi ha la festa forta. I tot això estarà, com a mínim, al migdia, amb bon temps,
no farà vent, que això és l'altre ingredient que és d'agrair, i l'únic que tindrà més. És que porten moltes setmanes de vent, no? Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do aquest any. Més que el vent és aquesta situació de contínua de nord, o sigui, han hagut dies que n'ha fet més, que n'ha fet menys, però aquesta influència de vent del nord doncs sí que ens ha marcat durant els últims dies i això ara es talla una mica, no molt, però es talla una miqueta i al llarg dels propers dies parlarem de més tranquil·litat per agafar el vent i parlarem d'anticiclo. Així doncs,
Un temps que millora de cara a aquesta segona meitat de la setmana, un temps que estarà marcat per temperatures més agradables al migdia, però al tanto amb els acostipats perquè de nit i matinada farà fred, perquè és el que toca. I tu t'hauràs d'adaptar. No, no, no, estic adaptant, estic adaptant. Molt bé, Carles. Doncs gràcies i tornem demà. Molt bé. Que vagi molt bé, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí. A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president del govern central, Mariano Rajoy, insisteix que Catalunya no marxerà d'Espanya. Rajoy, que aquest matí ha participat en una conferència organitzada a Madrid pel diari The Economist, ha dit, a més, que la majoria de catalans no volen deixar de ser espanyols.
¿Por qué se quiere privar por algunos a los ciudadanos de Cataluña de España? Es decir, no veo, yo creo que la mayoría de los ciudadanos de Cataluña no quieren que se le prive de su condición de españoles. Es verdad que hay algunos que legítimamente pueden plantear eso como se puede plantear en otros lugares del mundo...
Mariano Rajoy assegura més que aquell qui vulgui reformar la Constitució té mecanismes per fer-ho, però recorda que cal tenir les majories necessàries. Rajoy ha assegurat que aviat es reunirà també amb el president de la Generalitat Artur Mas.
L'eurodiputat de Convergència i Unió Ramon Tremosa lamenta la manca de voluntat del govern central i de la classe política espanyola Brussel·les per aconseguir el corredor ferroviari del Mediterrani. Tremosa ha dit avui a la xarxa que Catalunya pot ser la Holanda del Sud i portar prosperitat econòmica.
Els catalans tenim un problema. Aquí hi ha moltes multinacionals que estan donant senyals clars que aquesta pot ser l'Holanda del sud, que aquí podem tenir una nova revolució industrial lligada a la logística, que aquest pot ser un país de primer nivell gràcies a la indústria, que serveix avançats, productivitats altes...
salaris elevats, pensions sostenibles de jubilació, però això no interessa segons qui. Potser a Madrid prefereixen una Espanya pobra a una Espanya pròspera, la prosperitat de la qual entri pels ports catalans i valencians. Pel que fa al procés sobiranista obert a Catalunya, l'eurodiputat assegura que a Brussel·les els companys polítics li pregunten quan es farà la consulta a Catalunya perquè no conceben que Espanya pugui vetar el referèndum. L'exsecretari d'organització del PSC, José Zaragoza, diu en un comunicat publicat aquest matí que no és cert
que encarregués gravar la conversa entre la dirigent del PP, Alicia Sánchez Camacho, i l'ex parella de Jordi Pujol Ferrosola, com publica avui el diari El Mundo. Segons el rotatiu, Zaragoza va contractar una agència de detectius el mes de maig de l'any 2010.
amb l'objectiu d'investigar les finances de Convergència i Unió. I per això, l'empresa va ocultar un micròfon sota la taula que van compartir Sánchez Camacho i Victoria Álvarez en un restaurant. Zaragoza afirma que el contingut d'aquesta informació publicada no s'ajusta a la realitat i que en cap moment s'ha apartat de la llei en el desenvolupament de les seves funcions. L'exsecretari d'organització del PSC ha dit, a més, que estudia en prendre accions legals contra el diari que fa aquesta afirmació.
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre persones per cultivar marihuana a Bescanor i a Girona, a la comarca del Gironès, i una cinquena a Bequerisses, al Vallès Occidental. Aquest darrer arrestat l'acusen d'un delicte contra la salut pública per conrear 450 plantes en una finca del municipi. La investigació va començar arran d'un control policial el passat 4 de febrer, quan el conductor d'un turisme va intentar amagar la droga que portava a l'interior del cotxe, quan la policia el va aturar.
El detingut va passar a disposició judicial i ha quedat en llibertat amb càrrecs. I en el cas de Bescanó, els Mossos van localitzar més de 1.800 plantes de marihuana en una urbanització d'aquesta localitat quan els detinguts intentaven desmantellar la plantació. Tots quatre han quedat en llibertats també amb càrrecs. La ciutat de Barcelona celebra avui Santa Eulàlia, la copatrona de la capital catalana. Des d'aquest matí els ciutadans poden visitar l'Ajuntament així com d'altres institucions públiques. Ara fa uns minuts, escolars de la ciutat han llegit el pregó. Barcelona, Joan Porta, bon dia.
Bon dia. Els nens i les nenes dels col·legis barcelonins disfruten de l'ínici de la festa major amb les rondalles i les danses que succeeixen a la plaça Sant Jaume. A l'hora de demanar una ciutat comptal ideal aboguen pel final de la crisi perquè s'evitin les baralles i comprega l'aïda per la justícia social. M'agradaria que els pobres tinguessin vida. La cobla dels sons essencials de Barcelona amanitza els primers passos de la Laia amb la mainada xalant de Llomés.
Bon dia, us parla Joan Barberà. La gramanet de futbol ja té nou president. Paco Hernández, fins ara vicepresident del club, s'ha convertit en el màxim responsable de l'entitat de Santa Coloma després de la dimissió de Rafael Osuna. Hernández ocuparà aquest càrrec a l'espera de la convocatòria d'eleccions.
En la plana poliesportiva, avui es disputa el gruix de la 18a jornada de l'hoquei Lliga. A les 9 de la nit es juguen 7 partits. Igualada, Sant Feliu, Noia, Calafell, Blanes, Vilanova, Vendrell, Xumacenet, Reus Vic, Barça-Alcoi i Liceo Lloret. En embola, avui es disputa un partit avançat de la 18a jornada de la Lliga Sobal. És el partit que a dos quarts de nou enfrontarà el Barça contra l'Acadèmia Octavio de Vigo. Partit a domicili per al conjunt blaurana. Un partit a priori senzill per als homes de Xavi i Pasqual, que són primers a la taula.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari d'atenció al públic. Des que es va crear el mes de setembre, només atenia cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre. Ara el servei es prestarà cada setmana al mateix horari al Servei d'Ocupació i Innovació. En els primers 4 mesos de funcionament, 33 persones han fet ús del Servei de Mobilitat Internacional. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i més de la meitat, un 55%, han estat noies.
Prop del 70% de les consultes estan atès de manera presencial i les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i les pràctiques professionals a altres països. Per donar cobertura a aquestes necessitats, el Servei de Mobilitat Internacional farà una xerrada aquest dijous sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a altres països. La impartirà Begoña Aro, responsable del servei, i es farà a les 7 de la tarda al Casal de Joves.
El nombre d'usuaris del Just Metro es redueix un 2,3% el 2012. Són dades del balanç anual de transports de l'àrea metropolitana de Barcelona. En concret, són 16.000 usuaris menys en un any. D'altra banda, els usuaris del Just Tram han crescut un 4,5% en més de 3.000 persones. També han caigut els usuaris de l'autobús nocturn, que passa per Sant Just l'N12 en un 3%. Això en xifres són 7.300 usuaris menys que l'últim any. En canvi, la línia L46, que fa pocs anys que arriba a Sant Just, ha guanyat un 8% d'usuaris.
l'han fet servir més de 60.000 persones que un any enrere. I acabem recordant que el Casal de Joves ha obert un concurs entre joves de 12 i 18 anys per dissenyar el cartell del Dia de la Dona. Fins al 22 de febrer, els joves que visquin o estudien a Sant Just i que tinguin entre 12 i 18 anys poden fer arribar les seves propostes al casal. L'únic requisit que es demana és incloure un text que fa referència
a les activitats que organitza el Casal pel Dia de la Dona el dia 8 de març a partir de les 6 de la tarda. Teniu temps per presentar els cartells fins al dia 22 a l'adreça casal arroba santjus.cat. Trobareu les bases completes del concurs al Facebook del Casal de Joves. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora també al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5. Mentrestant, us recordem
que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
We can be found.
Bona nit.
Gràcies.
Just a la fusta.
Ara passam 12 minuts de les 11 i a aquesta hora parlem del projecte d'animació lectora, el PAL, que fomenta la lectura entre els nens i nenes de les escoles de Sant Just i en parlem amb dos dels seus impulsors, en Jaume Cambroví i la Carme Fina. Molt bon dia. Bon dia. Hola, bon dia. No sé si ho he dit bé, si sou dos dels seus impulsors, no? Sí. O sou directament els que ho organitzeu. Sí, sí. En el seu inici...
Sí que va ser els impulsors, però ara som els continuadors, diguem. Sobre els que us en encarregueu directament, no? Sí. Un projecte que el que fa és animar els nens i nenes de les escoles, no?, o sigui, els nens que van a escola, a llegir, però fora del que seria una classe normal, o sigui, per intentar separar-ho, no? Em imagino no associar directament només llegir a fer classe. Sí.
Sí, de fet ho fem amb hora lectiva per això, perquè hi queda una mica lligat, cada tothom ho lliga també una mica amb la seva activitat de biblioteca.
I aquesta idea que hem dit que fa ja uns quants anys que es fa, aquí Sant Jus fa més de 10 anys, comentàvem ara fora d'antena, que s'està fent, com funciona exactament? Perquè per entendre-ho és allò, vosaltres aneu a les escoles, que sou mestres, i ara esteu ja jubilats, i per tant podeu dedicar-vos també a aquest projecte,
Però com funciona ben bé? Com és la dinàmica? Mira, a veure, aquest projecte de fet va néixer fa molts anys a Cerdanyola per iniciativa d'uns pares, eh? Llavors ho van estendre a Cornellà i en aquests moments estem molt lligats en el projecte que fan a Cornellà. Ells ho fan, bueno, Cornellà és més gran, em penso que són 13 o 14 escoles, un parell d'instituts...
I nosaltres aquí a Sant Just havíem començat fa deu anys les tres escoles públiques per algun motiu que encara no ve el cas o no el sabem ben bé. L'escola Montserrat es va retirar i ara ha demanat tornar-se a incorporar. Els regidors també hi ha... Era un projecte que ho veiem bé i en aquests moments, ara aquest any... En aquest curs, diguem. En aquest curs, sí. Són les tres escoles que ho fan, eh?
Llavors, bueno... El funcionament... O sigui, això... Portem maletes. O sigui, que quan anem a cada classe, doncs anem amb una maleta d'aquestes de lampista i a dins de la maleta, doncs, està plena de llibres. Aleshores, depèn del cicle, doncs són uns llibres o uns altres.
per exemple, educació infantil, doncs són maletes que tenen més o menys el mateix número de títols, diguem, que nens hi ha a la classe, però, clar, són llibres de contes amb poques lletres o, bueno, en tot cas si hi ha lletres, doncs és perquè la tutora els hi expliqui això. Aleshores, iniciem el...
El programa, diguem, amb la presentació de la maleta i expliquem un conte a cada classe. Això seria com si diguéssim l'educació infantil i després el final, perquè això dura pràcticament un trimestre, però entre que comencem i que també ho recollim,
abans que s'acabi el trimestre, són dos mesos i escaig. Al final, doncs, expliquem un altre conte, recollim els llibres i recollim també una valoració de la tutora de cada grup d'alumnes. Llavors, cicle inicial, també, cicle inicial el contingut de la maleta canvia una mica, perquè hi posem sis títols,
amb sis volums de cada títol, o sigui que també hi ha llibres de sobres per a cada un dels nens, i llavors intentem que la majoria dels llibres, dels títols, siguin de la mateixa il·lustradora. I a mig trimestre ve la il·lustradora i els fa una sessió explicant com dibuixa, els nens li pregunten tècniques i així. I llavors també al final recollim les maletes i aquí ja comencen els nens a fer una valoració...
Però, a veure, no es tracta de fer-los a treballar molt ni fer fitxes de llibres, que això potser faria antipàtic al projecte. És simplement una graella on el nen, al costat de cada títol que llegeix, només ha de pintar en verd, si li ha agradat, en taronja, si, bueno, en sa, i en vermell, en el cas que no li hagués agradat. Això també ens ajuda a nosaltres perquè si d'un títol veiem que hi ha alguns vermells, doncs, sempre que econòmicament podem, el canviem, no?
Aquests són els de cicle inicial. De cicle inicial hi ha dues il·lustradores, perquè així també veuen dos estils diferents. En aquest moment hi ha la Montse Tovella i la Mercè Arànega. Per tant, també dues il·lustradores que porten temps, no? Vull dir que està bé que puguin venir a les escoles a explicar-ho. I a cicle mig continuem amb els sis títols.
però aquí ja no ens fixem en autor o il·lustrador, són variats, són sis títols d'autors i il·lustradors variats, i llavors els hi presenta les maletes aquí un animador, a mig curs torna a anar-hi per estirar-los les orelles, que diguem nosaltres. Si no llegeixen prou. Si no llegeixen prou, però vaja, té bastant acceptació, els nens s'ho agafen amb bastant ànim i fora d'algun nen que té moltes dificultats, però bueno...
Això, doncs, i ens en fem el càrrec. I al final, doncs, també passem nosaltres a recollir les maletes, mirem que hagin valorat bé, ells també fan la graella aquesta, i a més a més hi tenim un altre sistema de valoració, que aquest és més voluntari, que és com un sac, que diem un sac amb buit,
que cada sac té el títol d'un llibre i els nens allà voluntàriament posen alguna frase, si els hi ha agradat, si l'han trobat divertit, si els personatges són de la seva edat, etcètera. Per això ja és voluntari. Així és com la graella, els exigim que siguin meticulosos, això ja és més. I a cicle superior, doncs, bueno, a l'inici, doncs, també són això, sis títols. Aleshores, procurem que n'hi hagin com a mínim la meitat que siguin del mateix autor...
I els altres tres, que ja siguin més de la literatura exterior o d'autors reconeguts. Aleshores, iniciem també amb un animador que fa la presentació dels llibres i que els anima, els estimula perquè tinguin interès en llegir-los.
A mitjans del trimestre ve l'autor, que en aquest cas tenim dos autors que ja porten un temps venint, que són l'Enric Larreula i el Josep Gorris. I en aquell moment també veiem com va el tema de la lectura, si podem incidir una mica o si no cal, perquè ja estan en marxa. I després, al final, anem nosaltres a recollir les maletes i també les valoracions...
Sempre hi ha la valoració de la tutora i dels nens. En aquest cas també les valoracions són iguals que el cicle mitjà, encara que en el tema dels sacs els demanem que ja siguin una mica més precisos, que intentin afinar una mica més en les valoracions.
Clar. I com els trieu els llibres? Que decidiu per cada... Això ens porta molt mal de cap, eh? Quan es tracta de triar els llibres de la il·lustradora o de l'autor, no tenim tanta dificultat perquè ells mateixos ja ens orienten una mica. L'únic que has de mirar és que siguin adaptats i adequats a la seva edat, no? Llavors, els...
Els llibres de cicle mig, que són lliures, doncs, bueno, ens fem un fart de llegia, Jaume. Sí, i d'assessorants, no? Sí. Des de la biblioteca de Sant Just, de vegades també Rosa Sensat, amb els de Cornellà, també amb els que fan el projecte. O sigui que, d'alguna manera, intentem tenir alguna dada que ens indica que poden ser interessants. Els llibres són exitosos, ja et dic-hi.
I també ens ajuda molt aquestes valoracions que fan els nens, eh? Quan veiem que un llibre... Ara mateix n'hem de canviar un perquè hi ha bastanta pila d'haver nens amb un decicle mig. I ara, mira, aquests dies estem... Sí, veig que en porteu un parell també aquí. Estem llegint i a veure...
Suposo que també és la manera, perquè a més van canviant, no?, aquests llibres, vull dir que no sempre són, o sigui, per cicle superior no es mantenen sempre els mateixos, els aneu canviant, o depèn també de si agraden o no agraden? Tot depèn una mica de si agraden o no, i també, clar, són uns llibres que tenen un ús bastant continuat, clar, passen per moltes mans, aleshores també es van gastant d'alguna manera, i llavors, doncs,
quan l'economia, diguem, del projecte ho permet, doncs intentem anar-los renovant. O sigui, el que sí que no fem un que agradi molt, doncs...
Si cal, doncs comprem exemplars nous, però del mateix, però en el moment en què també va una mica a modes amb el tema aquest dels nens, no? Hi ha temporades que potser hi ha uns llibres que agraden molt i després no agraden tant, o al revés, de vegades, també. I llavors els mateixos autors a vegades treuen llibres nous i incorporem aquests llibres nous. Per exemple, la Reula va començar amb un parell d'exemplars d'Ala de Corp, que és un llibre de pirates, i ara...
L'editorial li ha demanat que continués la sèrie i en aquests moments em sembla que ja n'ha publicat buit.
Doncs llavors ara n'hem anat afegint d'aquests últims. I trieu autors catalans o també poden ser estrangers? Com ho trieu, això? Bé, abans tots sis eren del mateix autor, però ja fa anys que vam dir, home, perquè a vegades els nens són nens, no? I llegir sis llibres del mateix autor pot ser una mica dur. I en aquest cas, vull dir, ara tenim la meitat del mateix autor i els altres, sí, mira, per exemple, un autor que ens agrada molt és en Roald Dahl...
I en Jani Rodari, sí. Solem buscar una mica autors clàssics, o en carbó, o en teixidor, sí. Però si són estrangers, doncs també els incorporem. Ah, i el que fem també a partir de Tercer és incorporar algun títol en castellà. Ah, sí, és veritat. Dos títols, em sembla, dos. Dos del sis. Dos del sis, sí. Això, del sis, dos en castellà.
I quant temps tenen per llegir-los, doncs, aquest sí? Que són uns dos mesos... Dos mesos i una mica més. I els agrada, no, als nens, aquesta iniciativa? Home, sí, en general ens reben bé i estan contents. Home, sempre hi ha algun d'aquests que els costa molt llegir que pensen, uf, quants llibres per llegir, però vaja, tampoc exigim a ningú que llegeixi tots els llibres. O sigui, nosaltres intentem que llegeixin, però, bueno...
els nens que en tenen dificultats, doncs si en llegeixen un o dos, doncs, bueno, no. No ens hi posem nosaltres, no? Ja també, a més, els tutors o tutores, doncs ja et donen pistes, perquè quan veus la llista dius, ui, aquest n'ha llegit molt poc, i potser li comentes a aquest nen que és que llegeix poc, i llavors, doncs, bueno, ja...
fem el comentari i això. I sempre a veure, no els hi plantegem mai en pla de concurs ni de cursa, no? Perquè a vegades... Però això també els estimula una mica, perquè a vegades això, al cap d'uns dies de portar-los les maletes, els trobes pel carrer i dius, ja n'he llegit dos, ja n'he llegit tres, i això a vegades anem als altres, i un es recomana un títol a l'altre, i bueno, plantegem, eh?, com una cursa o un concurs, però...
entre ells una mica també s'estimulen. Sí, i el que realment apunten allà que llegeixin que sigui veritat, no? O sigui, que realment no és tant que consti que els han llegit tots com que realment els que hagin llegit que els hagin llegit, no? I que també les valoracions...
que siguin personals, que no perquè l'amic ha posat que era perfecte o que no li agradava, que a ell ja no... O sigui, no ho sé, intentem fomentar que siguin responsables amb les seves valoracions i amb el que fan. I bueno, i animem els no-lectors, vull dir, ja els expliquem, ja sabem que hi ha nens amb ritmes diferents de lectura, d'entrada, i els diguem això...
Hi ha qui potser es llegirà tots sis títols en un mes i d'altres que ja sabem que us costa més. A quina edat és més complicat fer animar a llegir els nens i nenes? O depèn de la persona en concret?
Com més grans, eh? A mesura que es van fent grans els hi costa més, eh? Tot i que, a veure, els tutors també ajuden molt, eh? Perquè ens hem trobat amb nens de cinquè, de cicle superior, cinquè i sisè, que, bueno, quasi la majoria els havien llegit tots, eh? I Déu-n'hi-do, no? Perquè nosaltres pensem que com persones adultes llegissis llibres en un trimestre, Déu-n'hi-do, eh? I, a més, clar que no és només que fan això, sinó que fan les classes normals i això és de més a més. O sigui que realment ho valorem com...
com un treball, bueno, que és feina per ells, eh? I pel tutor també, vull dir, perquè també és una cosa més que d'alguna manera els hi portes allà i que, bueno... I algun llibre, així que recordeu que hagi agradat molt?
Aviam, algun llibre que recordem? A veure... Bueno, dels petits, els de la Montse Tovella els agrada, els de la Arànega també. I... A veure... No ho sé...
Home, nosaltres, clar, que els nens dels últims que hem portat, el xamant de la tribu, o sigui, és un llibre que està bastant bé, i un altre que els costa, però que també els que són bons lectors també els agrada, el Tigre. Aquest ens feia una mica por de posar-lo, és un llibre que ha tingut diversos premis, és bastant gruixut,
tracta del tema romà, no?, dels tigres, una mica, hi ha alguna escena una mica crua, però els que són bons lectors, doncs sí, sí. M'has agradat. I no sé si vosaltres que estem parlant ara del projecte d'animació d'un lector a les escoles, n'estem parlant amb Carme Fina, Jaume Camproví, vosaltres que sou, que fa temps, doncs que ara no, però heu estat mestres durant tant de temps, creieu que
que els nens d'ara llegeixen menys que abans llegeixen més o és una qüestió que es planteja sempre però que no té a veure amb les generacions no sé com ho veus tu nosaltres de petits llegíem molt perquè no teníem tele, no teníem maquinetes però vaja vull dir jo
Penso que amb tants entreteniments i dispersions que tenen, Déu n'hi do, però vaja, es llegeix menys que abans. Sí, el que passa és que de vegades es té tendència a generalitzar, no? Sí, sí. I aleshores ara hi ha molts bons lectors i altres que ho són menys i és evident que, clar, que tenen més coses amb què passar l'estona i que...
Realment, llegir vol dir posar-hi la intenció en aquest moment, perquè el més fàcil és distreure's i no llegir, perquè els adults també, d'alguna manera, estem en la mateixa. Si et planteges llegir, t'ho has de plantejar, perquè si no hi ha l'ordinador, el correu, la tele, hi ha mil coses.
Depèn de si el llibre els enganxa, eh? Si tenim la sort que a un llibre els hi agrada, doncs... Segurament suposo que poder entrenar l'actor de tan joves deu ser la clau, no? També per un futur. Sí. Esperem. És l'esperit del projecte, no? Això, ni mai...
que suposo que és la manera d'entrar-hi directament, no? Sí, ja et dic, perquè des de P3 ja els presentem els llibres, eh? Encara que sempre és allò que, bueno, com més gran es van fent, doncs és aquesta dificultat. Jo m'imagino que a l'institut, per exemple, encara es troben amb més dificultat, encara que els que són bons lectors, doncs ja estan arrencats, però... Clar, depèn de les feines escolars, tot se'ls hi suma.
Doncs, en tot cas, és aquesta idea, aquest projecte, aquest programa d'animació lectora que es fa per les escoles de diferents llocs, però aquí a Sant Just es fa les tres escoles públiques, Montseny, Montserrat i Canigó, i avui n'hem parlat amb dos dels seus organitzadors, en Jaume Cambroví i la Carme Fina. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi bé. Molta sort. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta. So sentimental Not sentimental No romantics
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. I aquesta hora parlem de televisió, com sempre, amb l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal?
Bon dia, Carme, bé. Per situar-nos una mica en tot el que passa pel món de la tele, començem parlant avui de 4, que converteix el mes de l'amor en el mes del terror. Exacte, en un mes en què la comèdia romàntica envaeix la televisió per allò del Sant Valentí. 4, en canvi, aposta per una programació especial totalment contrària, basada, com deies, en el terror, i en concret en el terror animal,
i és que des d'aquest dissabte i fins al proper diumenge oferirà i ofereix el contenidor cinematogràfic Febrero Animalators, on es poden trobar, per exemple, estrenes com són Predators i Tiranyes 3D, que encara no s'havien vist a televisió, però també títols de culte, com per exemple Tiburón,
llermetratges que han tingut èxit a la taquilla com Serpientes en el avión i, doncs, altres remakes com Marabunt. Déu-n'hi-do. Doncs és curiós, no?, també, el fet que en lloc de decidir-se fer comèdies romàntiques, doncs, canviïn la temàtica del mes d'una... amb una altra història. Però bé, és l'aposta de quatre. El contrapunt, sí. Exacte. La sexta, en canvi, vol remodelar les tardes del cap de setmana.
Sí, els caps de setmana segueixen sent un dels punts dèbils de la Sexta, que tot i que ha aconseguit millorar el prime time amb l'estrena del programa La Sexta Noche i també amb l'estrena de la nova temporada de Salvados, ha de millorar encara la franja de tarda i per això el grup Antena 3 ha encarregat un espai que començarà precisament aquest dissabte vinent a dos quarts de quatre,
i que és un rànquing humorístic produït pels responsables de l'APM. Per tant, doncs, que hauria de sonar-nos l'estil que podrem veure a partir d'aquest dissabte a les tardes de la sexta. Molt bé. I que té, doncs, la voluntat de recopilar en mitja hora els millors tuits, fotomuntatges, comentaris...
i en general tot el que sigui tendència durant aquella setmana en el món virtual. Per fer també tàndem amb aquesta nova oferta, les 6 no es queda aquí, sinó que a les 4, per tant, quan s'acabi el programa dels productors de l'APM, que serà Top Trending Tele, es podrà veure una nova versió d'El Intermedio, que es titularà El Intermedio International Edition,
i que, com el seu nom indica, es centrarà especialment en l'actualitat internacional, segurament presentat per Dani Mateo, que és un dels col·laboradors estrella de la versió oficial de l'Intermedio. També és possible que altres col·laboradors habituals hi participin i, per tant, combinin la seva presència amb dues edicions, la de durant la setmana i la de cap de setmana, tot i que, segurament, també s'intentarà incorporar cares noves perquè no sigui exactament el mateix format. Clar, clar, clar.
doncs veurem com funcionen, no?, perquè també aquestes cadenes acostumen a ser ràpides i si una cosa no trigonfa de pressa les eliminen també, sense gaire miraments. Sí, sí, sí, evidentment, com dius, doncs sí que és veritat que és una cadena activa en provar coses però no té gaire paciència si no funcionen, doncs a veure què tal. Esperem que vegi molt bé. Humorística del cap de setmana a la tarda a la sexta, a partir d'aquest cap de setmana mateix. Parlem ara de Callejeros Viajeros que la cinquena temporada va de casaments.
Sí, efectivament, doncs, des d'aquest diumenge Callejeros Viajeros dona a conèixer les particularitats de casaments de diferents rituals, acompanyant els nuvis en els preparatius i també en el gran dia del casament. Doncs, aquest és una mica el canvi de temàtica que fa Callejeros Viajeros, que no deixa de viatjar, evidentment, però que ho fa, doncs, s'entrença
en aquest dia especial per molta gent i veiem com les diferents cultures l'han enfocat. Està bé, doncs, la idea, no? Pot atraure també, doncs, continuar interessant el públic i alhora, doncs, moure una mica del que s'estava fent fins ara. Sí, els curiosos, no? La gent que li pugui interessar saber, doncs, com es casen en altres cultures, per altres rituals i...
i com és aquesta celebració i també els moments previs que et comentava. Molt bé, doncs és el que trobarem amb els següents Callejeros Viajeros. Passem ara a parlar de l'UNA, el Misterio de Calenda, que arrencarà justament demà la seva segona temporada en TN3. Sí, es tracta d'una sèrie que la temporada passada va tenir molt d'èxit, almenys al seu inici, amb una quota del 19,2%
de pantalla i més de 3,5 milions d'espectadors que després va anar perdent adeptes però que tot i així es va aconseguir mantenir al voltant dels 2.800.000 espectadors i que per tant això va ser un resultat acceptable per Antena 3 que va decidir renovar-la per aquesta segona temporada de 8 capítols que començarà demà i que ja ha fet moure la programació de Telecinco
que ha situat, contra l'estrena de la nova temporada de la sèrie Luna, la segona gala de Gran Hermano, que es va estrenar ahir dilluns i que, al principi, si més no, aquesta setmana farà doblet amb la gala que ja es va poder veure ahir dilluns d'estrena i la demà dimecres per fer competència amb la sèrie Luna. A veure com va tot plegat, perquè són aquestes guerres internes entre cadenes que, bueno, internes no externes, però que a l'espectador de vegades també li acaben fent ballar el cap.
Sí, bastant. Ja ho intenten a veure si te l'acabes repensant a l'últim moment, que pot ser que te la repensis i directament apaguis el televisor, de tan marejat que, com deies, et podem arribar a posar, però vaja, és una estratègia bastant feroxa i que no sembla que tingui ganes de canviar. Exacte. Ja anirem seguint si tot plegat acaba canviant. Acabem parlant, però, de Telecinco, que l'encerta amb La noche de José Mota.
aquest nou programa d'humor amb imitacions, amb parodies de la televisió i del cinema, que va registrar dijous passat una audiència mitjana de 3.627.000 espectadors i, per tant, va aconseguir plantar cara a la sèrie Cuéntame como Paso, tot i que no va poder superar-la. Però, vaja, podem dir que sí que ha estat un encert i veurem si continuen les properes emissions aquesta aposta de Telecinco pel còmic José Mota,
que després d'allunyar-se a la pública de televisió espanyola, també prepara per 4 en aquest cas, però per tant també pel grup Mediaset, una sèrie còmica titulada El Pilon i basada en un poble rural des d'on s'analitzarà l'actualitat. Aquesta és una altra de les apostes que José Mota està preparant pel grup Mediaset i que
Veient com li ha funcionat la noix de José Mota la setmana passada, doncs pot ser que 4 li compri sense pensar-s'ho gaire. Clar. Doncs, mira, també està bé que de tant en tant algunes coses funcionin, no? Segurament. Ja venia, com sabeu, amb molt d'èxit de les seves temporades de Televisió Espanyola i és un còmic que agrada a l'audiència i que també ho està fent, de moment, a Telecinco. Perfecte. Doncs moltes gràcies, Alba. Aquestes són les notícies televisives de la setmana.
I tornarem dimarts que ve més coses. Molt bé, gràcies a vosaltres. Una abraçada. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la This is a happy end
This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away
I'm a new soul. I came to this straight world hoping I could learn a bit about how to give and take. But since I came here I felt the joy on the field finding myself making every possible mistake. A new soul. I'm a new soul. I'm a new soul.
Bona nit.
Just a la fusta
i a aquesta hora com cada dos dimarts fem tertúlia amb la Marce i la Cristina molt bon dia a totes dues, què tal? molt bon dia, buenos dias
Avui, que a més a més ens coincideix que hem tingut una notícia que s'escapa de política i tota aquesta cosa, i per tant val la pena comentar-ne alguna cosa, que és aquesta dimissió del papa de Roma, no sé si l'hauríem de dir així, o si més no, que ha decidit plegar abans d'hora, que normalment els papes sempre acabaven el seu mandat al llit, no?
Fins que morien. Exacte. I aquest és el primer cop en 500 anys, si més no, que passava una cosa així. Déu-n'hi-do, eh? Sí. Però bueno, vull dir... Jo me he quedado un poco... No sé. Digo, ¿y este hombre que le viene ahora esto? Porque no os acordáis el anterior, que estaba bien enfermito el pobre, y ahí va tirando. Però diuen que ja fa un any...
que ja va començar a donar senyals. Que està cansada o què? No, que ja començava a dir, o sigui, que una persona, quan està en un càrrec, que ha d'estar en totes les seves facultats. I té raó, eh? I que ell considerava... Clar, no és tan estrany el que ha passat. I és estrany, però sí que és estrany el que ha passat. I per això, com ja fa un any que ja ho va dir, ja se'n sumaven que ell pretenia ja dimitir. O sigui, que d'alguna manera ja va donar senyals. Vull dir que... Que algú altre ja hi havia caigut, no? Sí, sí, sí.
Yo, de todos modos, el otro día también oía a un... Ahora no me acuerdo lo que era. Mentiría si dijera. No me acuerdo, pero era de la iglesia. Y decía que él nunca tendría que haber aceptado este cargo. ¿Él? Sí. Porque él era más un hombre que lo aceptó por humildad, porque lo eligieron y por hacer un servicio. Pero que él es una persona que en el fondo...
él con sus libros y su retiro, todo este ajetreo a él no le... Todo lo político, porque no es político, todo este cargo político a él no le iba. Y realmente ha sido un papa casi un poco invisible. No ha sido un papa que...
que vieras... Exacto, ni que hiciera ningún... No sé, me da la sensación que estos ocho años el Papa no ha tenido una presencia... Es lo mismo que ocurrió con el anterior... El viajero, pero este estaba para arriba y para abajo. No el anterior de él, sino el anterior que dimitió también fue, o sea, por todas las intrigas... Ah, hace 500 años, sí. Dijo que eso no iba con él, que él quería también estar y se fue de clausura.
Sí, sí, sí, sí. Pero bueno, siguiendo un poco nuestra línea, que siempre salimos un poco, ya que todo el mundo habla de forma muy seria, nosotras no, nos gusta entrar un poco en el folclore, ¿no? Sí. Y estábamos comentando fuera de Antena que, bueno, que según las profecías que existen, tanto de Nostradamus como de San Malaquías, ¿no? Que comentan que, bueno, que ahora vendrá el último papa. Y según Notre-Dame será negro, ¿no?
I podria ser, no? Perquè hi ha tres opcions i una no és Sí, sí A veure, tampoc totes les profecies que havíem pronosticat s'han complert No, però sempre que posem la notita de color Entrem al folclore, el mateix que quan era el 21 de desembre també ho vam comentar Creieu que podria haver-hi un Papa Negre per això?
Bueno, pues quedaría... Claro, y quedaría un poco como... Oye, eso, quedaría un poco como lo de Obama, como modernizar, como modernizar. O sigui, jo no és que no hi estigui a favor, eh, però vull dir... A mi me gustaría. I en el cas d'Obama, clar, a mi també, però vull dir, creieu que l'Església Catòlica, en el cas de Roma, o sigui, jo crec que potser l'Església Catòlica, en segons quines vessants sí, perquè també hi ha diferents vessants, però tot el que implica el Vaticà, millor dit, el Vaticà, més que potser l'Església Catòlica...
sí que ho farien. Potser ens sorprendrían. No sé si os acordaréis que hace ocho años ya se barajaba el nombre de él. Yo ya me fijé que era uno de los posibles... Un que es de gana, ¿no? Sí, ya se barajó. Però no tocava. Perquè la profetia... Decía que va a ser el último. Claro. Cada cosa tiene su sitio. Home, jo potser penso que si no surt es perquè...
No volan duna. La raó. La raó. También, ¿no? Claro, claro. Hombre, es que sería un poco fuerte. Hombre, es que es muy fuerte, ¿eh? Porque la gente no... Sobretodo porque de la clínica no habría cap altra. No, claro. Ellos saben estas... Y muchísimo más. Ellos lo saben y muchísimo más. Y entonces la gente da pie, no todo el mundo, ¿sabes? Ni profecías, ni... Pero ellos lo saben. Con lo cual sería un poco subrealista. ¿No? ¿No te parece? ¿No te parece?
Divertido sí, eh? Ah, eso sí. Tiene su puntito. Tendría su punto. Eso es verdad. Sí, sí, sí. Ara, ya veurem que després diuen que aquest és l'últim i tal. Manu, clar. A mi lo que me hizo mucha gracia de este, no sé si os acordáis, que lo que sí hizo...
Es que volver a potenciar todo lo que era a los que se había casi, ya no había casi, los exorcismos. Y a preparar bien a los curas para los exorcismos. Y eso cuando lo leí me hizo mucha gracia. ¿Así? Sí. No sabía tampoco. Sí.
Él dijo que ese área estaba muy abandonada porque cada vez había menos y que se tenía que potenciar y que tenían otra vez que prepararse. O sea, cuanto más la gente menos cree en eso, el más énfasis le pone. Es que él es muy purista. Claro. Y había cosas que la anterior a lo mejor había evolucionado en una serie de cosas que él...
¿Ha sido en su papado lo de que dijo que existían los extraterrestres? Eso fue... Bueno, él lo que dijo es que podría tal y cual. El que sí que lo dijo... ¿Fue el anterior? No, el anterior y el otro. No, eso hace relativamente poco. Pues eso sería él y yo, no me acuerdo. Señoría, ¿qué fue? Bueno, durante su papado. Sí, el anterior no dijo nada, ¿no? Durante su papado creo que sí.
Ah, cuando se ve... Pues sí, eso fue cuando hubo la polémica con el científico... Ay, ¿cómo se llama? Sí, con el Hawking. Exactamente, que hubo esa polémica de que dijo... Que dijo que nos venían aquí, que nos venían a colonizar y que nos venían así. Sí, yo creo que fue en esa polémica que él dijo algo. Creo. No, no... No sé, Sean. Bueno, pero que la cosa tiene mucha gracia, ¿eh?
Suposo que, a més a més... Es todo extraño. Exacte, sí que hi haurà, a més a més, ara... Claro, ahora hay, por ejemplo, es extraño que un papa dimita, por mucho que tú quieras, todo lo que tú quieras, porque si aceptó el cargo... Actualmente. Claro, porque si él aceptó ya el cargo, por lo que dice... Ara també potser sento un precedent, no? M'imagino que potser el següent papa, quan no es vegi un cor, doncs ja no serà tan estrany dir que plegues, que no hauria de ser-ho. Clar, perquè el fet és...
Mentre quan el papa és tan gran que no pot, qui ho porta això?
Ja els hi devia anar bé, no? Segurament alguns no els heu d'agradar que era la decisió. Pues sus segundos y sus terceros. Ah, y no nos olvidemos también que este papá ha sido el de los escándalos. ¿Os acordáis de su majordomo? Ah, sí, bueno, també, eh? El majordomo. Això també deien que potser no havia portat prou bé, no? I que no li havia... Que començava... Perquè si el millor el senyor ja no dona més a si, pobret, vull dir, perquè ja és molt gran, clar, vull dir... Intrigues, intrigues. El seu majordomo faria, però bueno, vés a saber...
Si el millor era cert, vull dir, si hi havia altres faccions, vull dir, que es volien aprofitar de la situació. Clar, és que aquí hi ha moltes coses. Vull dir, aquí sí que és, vull dir, com l'edat mitjana, vull dir, que hi ha, vamos... Han sortit molts llibres, eh?, de les intrigues que... Del Vaticà, no? Del Vaticà, moltíssims, clar, vull dir, perquè és un poder...
Enorme, eh? I la informació que tenen. Tenen informació del món des de fa siglos secreta. Sí, sí. Clar, vull dir, és que jo penso que és l'organització amb més poder actualment conegut. Sí. Conegut. D'acord?
Per això que potser també el fet que hagi passat alguna cosa d'aquestes, potser sí que... Esto va a dar libros y de todo. Canviarà alguna cosa al Vaticà o realment simplement va com va? Mira, realmente tiene que cambiar porque va a venir un nuevo Papa. Però col·locat en la mateixa línia, no? No lo sabemos. A ver qué va a pasar. Porque no nos enganyemos ellos mismos, también ven que algo está... que se está perdiendo la fe, que...
que hay cosas que no se están haciendo bien. Entonces, desde dentro, no sé si esto es una revolución. Oye, decimos, ¿y si lo han inducido a que dimita? Como dices tú, cuando uno está enfermo, ¿quién lleva esto? Pues a lo mejor también cuando están descontentos con alguien, ¿cómo lo hacen para que se vaya? Sí, sí.
No lo puedes despedir, papá. Exacto, no lo puedes despedir. Es como el rey, que si no estuvieras contento, pues los de su alrededor tendrían que ir intentando, pues, hombre, ya estás mayor, deja tu niño, ¿sabes? Bueno, es lo que ha pasado en Holanda, ¿no? Lo que ha pasado en Holanda, efectivamente. Bueno, no, no. Esto ya será para otro día.
Però lo de Holanda... Bueno, se ve que su madre ya lo hizo, ¿no? La madre de ella. No lo sé. Se ve que no... Bueno, esto es otro día. Un tema para la próxima... Ens el guardem. Dono moltes gràcies, Marcia i Cristina, i tornem d'ahir 15 dies, com sempre. Que vagi bé. Bon dia.
I think we can take it. All the good with the bad makes something that
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
No one else has but you and I.
Bona nit.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Amb les últimes declaracions que el president del govern central, Mariano Rajoy, ha fet sobre el procés sobiranista, Rajoy assegura que Catalunya no marxarà d'Espanya i ha dit aquest matí que aviat es reunirà amb el president català, Artur Mas. Si algú vol reformar la Constitució, té procediments per intentar-lo.
Lo que necesita también es tener los votos suficientes para conseguirlo. Pero yo, que pronto tendré una conversación con el presidente de la Generalitat, estaré siempre abierto al diálogo y estaré siempre abierto a escuchar a todo el mundo.
Mariano Rajoy, que aquest matí ha participat en una conferència a Madrid organitzada pel diari The Economist, ha dit a més que la majoria de catalans no volen deixar de ser espanyols. A les 4 de la tarda el ple del Congrés decidirà si admet a tràmit la iniciativa legislativa popular que reclama l'adhesió amb pagament amb caràcter retroactiu. El text arriba a la cambra amb el suport i l'assignatura d'un milió 400.000 ciutadans de tot l'estat
i demana també una moratòria per a tots els desnonaments. El portaveu del Partit Popular a la Comissió d'Economia del Congrés, Antonio Gallegó, ha avançat aquest matí a la xarxa que els populars acceptaran que es faci un debat a la cambra sobre l'adhesió en pagament, però ha anunciat que hi presentaran esmenes. El popular ha especificat que l'adhesió en pagament, si tira endavant, s'ha de limitar les famílies amb menys ingressos. Les famílies que tinguin una entrada a casa de menys de 19.000 i escaig d'euros sí que podran entrar...
en la qüestió de l'adhesió en pagament. Però no una família que entrin 60.000 euros a l'any i que s'hagi comprat una mención a Calafell. La proposta aquesta nosaltres la limitem. La iniciativa reclama que sigui legal a Espanya l'entrega del pis al banc a canvi de saldar el deute pendent i està impulsada per la plataforma d'afectats per la hipoteca. L'exsecretari d'organització del PSC, José Zaragoza,
Diuen un comunicat que no és cert que encarregués gravar la conversa entre la dirigent del PP, Alicia Sánchez Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrosola, com publica avui el diari El Mundo. Segons el rotatiu, Zaragoza va contractar una agència de detectius el mes de maig de l'any 2010 amb l'objectiu d'investigar les finances de Convergència i Unió.
i per això l'empresa va ocultar un micròfon sota la taula que van compartir Sánchez Camacho i Victoria Álvarez a un restaurant de Barcelona. Zaragoza afirma que el contingut d'aquesta informació publicada no s'ajusta a la realitat i que en cap moment s'ha apartat de la llei en el desenvolupament de les seves funcions.
L'exsecretari d'organització del PSC ha dit a més que estudien prendre accions legals contra aquest diari. Els Mossos d'Esquadra han detingut els presumptes autors de tres robatoris a cases de la comarca lleidatana de les Garrigues. Dos dels arrestats són veïns de les Borges Blanques, de 22 i 29 anys, i els acusen d'haver entrat a robar segones residències de Servià de les Garrigues.
entre l'octubre de l'any passat i el gener d'aquest any. Els agents van trobar part del material sostret en el domicili d'un dels detinguts, com ara televisors, reproductors de DVD i fins i tot una nevera. Els tres detinguts tenen antecedents i van passar dissabte a disposició judicial. Protecció Civil manté activada l'alerta del pla ProCicat en previsió de fortes vendades i la prealerta del pla Neucat pel risc de nevades. Durant la nit i fins a les 8 del matí d'avui els bombers de la Generalitat han rebut 12 avisos
per problemes causats pel vent, des d'arres caiguts a la via fins a elements estructurals malmesos. No hi ha hagut, però, cap persona ferida. Les zones amb més incidents han estat al Baix Llobregat, les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Protecció Civil recomana molta precaució en els desplaçaments, sobretot a les zones afectades pel fort vent i per la neu.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui es disputa el gruix de la 18a jornada de l'Hockey Lliga Masculina d'Hockey Patins. A les 9 de la nit es disputen 7 partits. Igualada, Sant Feliu, Noia, Calafell, Blanes, Vilanova, Pendrell, Xum, Massanet, Reus, Vic, Barça, Alcoi i Liceo, Lloret.
D'altra banda, l'esquiadora Marta García ha guanyat la primera medalla catalana als Mundials d'esquí de muntanya. L'usonenca s'ha penjat el bronze a la categoria d'esprint sub-23 a la prova internacional que s'està disputant als Alps francesos. Es fa patir. És una cursa molt ràpida i, sobretot, és molt tècnica que un petit fallo et pot deixar molt enrere les classificacions.
En envol, destaquem que avui es juga un partit avançat de la 18a jornada de la Lliga Sobal. A dos quarts de nou, el Barça visita la pista de l'Acadèmia Octavio de Vigo. A priori, un partit senzill per als homes de Xavi Pasqual. Primer és a la taula que s'enfronten a l'avant penúltim de la classificació. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 per l'Andrea Bueno. La CEAS ja forma part del Consell Català de l'Esport com a entitat esportiva. És una fita que es perseguia des de feia temps i finalment l'entitat ja és una associació més d'aquest organisme. Va ser una de les qüestions que els membres de la Junta de la CEAS van comunicar a la vuitantena de socis que van assistir dissabte a l'Assemblea General Ordinària. L'Assemblea va servir per explicar els projectes de l'entitat per aquest any. Per exemple, van parlar del concurs fotogràfic de la CEAS que aquest any se centrarà en el lema Geni Muntanya.
A més, se seguirà treballant en el mapa topogràfic de Sant Just i, com a projecte destacat, la CEA s'involucrarà en la remodelació del camí de Santa Creu Dolordà. Pel que fa al repte d'animar els joves a participar a l'entitat, van sorgir dues propostes concretes. D'una banda, es va suggerir estudiar els perfils dels socis i sòcies d'entre 30 i 40 anys per saber com són i mirar de formar un grup. I d'altra banda, un nou soci va proposar crear sortides familiars.
Parlem d'altres qüestions. Esprociat i Solidança contractaran 16 persones aturades de llarga durada de Sant Just. Es tracta d'una iniciativa conjunta entre els ajuntaments de Sant Just, Balliran, el Consell Comarcal i aquestes dues entitats sense ànim de lucre. En total es contractaran una vintena de persones aquest trimestre, 16 de les quals seran de Sant Just. És un programa innovador de suport a l'experiència pràctica de les persones en situació d'atur de llarga durada. Es combinaran accions d'orientació, tutorització, seguiment personal...
formació i experiència professional en aquestes entitats. La durada màxima del programa són 15 mesos. I un apunt més per recordar-vos que avui s'acaba el termini per apuntar-vos al concurs de disfresses de carnes toltes, que es farà dissabte a la tarda. Els participants hauran de desfilar davant del jurat a partir de les 6 al Parc Maragall. Hi ha 4 categories, millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup i millor individual.
Trobareu les bases i el procediment a seguir per apuntar-vos-hi al web de l'Ajuntament, www.sanjos.cat. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5 i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Ara passen 11 minuts de les 12 i aquesta hora parlem del desè diàleg per la independència que es farà aquest divendres a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social El Milenari. Es parlarà del present i el futur de les pensions i la xerrada la conduirà Ignasi Marimón, que és de la sectorial de jubilats de l'Assemblea Nacional Catalana. Avui el tenim aquí, el Jors Telefusta. Molt bon dia. Hola, molt bon dia a tots. Per parlar d'aquesta xerrada que es farà justament aquest divendres, per parlar justament de les pensions, que és un d'aquests temes
que a l'hora de parlar d'independència és un dels que sempre existeix i a més a més és un d'aquests temes intocables, per tant suposo que el que es farà aquest divendres és intentar explicar què hi ha de cert amb tots aquests rumors que van corrent i com anirà tot plegat.
Bé, jo espero una bona assistència el proper divendres perquè crec que és un tema que no només preocupa la gent, sobretot la gent gran i els jubilats, sinó que és una arma utilitzada pels ministres d'una manera molt forta i d'una forma molt descarada amenaçant la gent que amb la independència ens podem quedar sense pensions. Què passaria amb la independència amb les pensions? No seria així, doncs?
Bé, jo diria que objectivament, parlant i amb xifres a la mà, xifres oficials, a Catalunya independent, diguem, les pensions estarien més assegurades que amb l'estat actual en què ens trobem. Tot i que en aquest moment, la situació de les pensions és una situació de crisi a l'estat espanyol. És també un tema delicat, tot el tema de les pensions, tenint en compte com funciona el sistema, també amb aquest atur tan elevat, doncs que
ja va apareixent tota aquesta idea que què passarà amb les pensions en general, suposo que és justament el fet que sigui un tema tan delicat a nivell general que es pugui traslladar aquest fantasma a l'hora de parlar de Catalunya. De tota manera, no sé si... No sé si té prou poder, això, l'estat espanyol per intentar o per aconseguir que les pensions no arribessin a Catalunya, encara que hi haguessin d'arribar.
Bé, l'estat espanyol no té absolutament, absolutament, absolutament cap poder per impedir les pensions. Bé, si cal explicar, o s'explicarà més a dalt el proper divendres, el sistema de pensions, i és una cosa que molta gent desconeix, per el que sigui, és un sistema de repartiment. És a dir...
Les pensions del mes de febrer estan pagades per les cotitzacions, diguem, dels treballadors amb actiu del mes de gener. Per tant, mentre hi hagi treballadors a Catalunya, hi haurà pensions a Catalunya. No ha de parir allà tot plegat, vull dir, no han de patir.
Amb absolut, amb absolut. I a més a més, l'altre tema que es pot parlar d'alguna vegada, que és el tema, diguem-ne, s'ha sentit parlar allò del fons de reserva de les pensions. Bé, això és un petit bluff, no és un bluff, vull dir, hauria de ser real, però és un petit bluff. I, bueno, el fons de pensions, que això sí que ho té la Seguretat Social...
d'alguna forma es va crear el 95 i actualment hi ha 60 i pico mil milions d'euros. Però què passa amb aquests diners? Aquests diners...
no són tals, sinó que el govern successiu, tant el de Patero com el del senyor Rajoy, doncs han ficat mal a la caixa aquesta i s'han dedicat a comprar deuda del Govern d'Espanya, el qual vol dir... són paper mullat. Això en aquests fons de pensions. Sí. I no es pot tornar a recuperar, m'imagino, aquests diners? Sí.
No hi haurà alguna mena de mecanisme que es pugui arreglar o almenys que s'aclareixi què ha passat amb tot plegat. Bé, aviam, de fet, aquest fons de pensions, quan siguem un estat independent, quan haurem de negociar amb l'estat, la forma de repartiment, perquè és ben clar que això d'aquí, en aquest fons...
Diguem, amb un 16% de la població, Catalunya hi ha aportat més d'un 29% del fons. És a dir, que els catalans hem aportat molt més del que hi ha. Com recuperar aquest fons? Es recuperarà a la mida en què el govern pugui fer front als deutes de la bendita deute. És a dir, pagui els compradors, en aquest cas el fons de pensions, li retorni al govern els diners que ha ficat a la caixa. Difícil, no?, per això? Bastant.
Bastant. Suposo que és un tema que potser no sé si s'haurà de donar per perdut o si més no intentar aconseguir una altra alternativa també.
Bé, mira, et diria una cosa. Si això hagués passat, aquest fons hagués estat gestionat des de fa temps per l'estat propi català, en els darrers 15 anys Catalunya ha tingut un superàvit de més de 24.000 milions d'euros. És a dir, si aquest fons hagués sigut exclusivament català, seria diner comptant i sonant que tindríem a les arques per poder fer coses.
Bé, no per fer coses, per assegurar les pensions, perquè aquest fons està exclusivament dedicat per reservar les pensions. I és com que té un fons personal, no?, justament per dedicar-se o per tenir en compte de cara a la jubilació, seria un fons, en aquest cas, però a nivell general de l'Estat, no?, dedicat a un mateix tema. Exacte.
No sé si estem parlant ara de pensions, d'aquesta conferència que es farà aquest divendres amb Ignasi Marimon, no sé si hi ha també altres municipis, n'ha parlat amb altra gent o amb jubilats en general d'aquesta qüestió. Dic per saber si realment la gent està, o sigui, si els jubilats, que és realment qui de moment els afectaria tot plegat, com ho veuen tot plegat? Si estan preocupats, si creuen que realment són paraules que diu el govern per espantar tota la gent, com es viu?
Bé, des de la sectorial de jubilats ens dediquem precisament a això, a anar fent conferències pel territori català. I, aviam, jo crec que els catalans en general tenim un petit defecte, i potser la gent gran encara haurà més, és que ens hem de morir ràpidament. A veure'ns unes paraules de la senyora Sánchez Camacho, dient alegrement i sense cap argument...
si jo vaig d'Espanya no caleris les pensiones a part de ser una mentira en majúscules doncs el que fa és generar por a la gent i això per bé o per mal ho aconsegueixen i per tant diria ojo amb el que us expliquen que us expliquin les coses amb números però no us deixeu embaucar per grans frases que en el fons no tenen res perquè amb números és el que tèiem al principi que estarien garantides les pensions en una Catalunya independent
Bé, potser és una mica fort el que diré ara, però jo com a jubilat estaria molt més tranquil i crec que tots ho estaríem amb unes pensions gestionades per un govern independent que no pas tal com estan en aquest moment gestionades, amb què realment és preocupant com està en aquest moment la situació de les pensions a l'estat espanyol.
Clar, potser el problema seria més de cara a d'aquí 10 anys, però que això ja no tindria tant a veure amb tot això, sinó amb el fet que hi hauria molts més pensionistes que no treballadors en actiu i que, per tant, no seria un problema únicament de Catalunya o Espanya, sinó més general. Bé, mira, les pensions, l'he dit abans, les pensions, diguem, només és funció, diguem, del que hi hagi treballadors. És a dir, els treballadors d'avui paguen les pensions d'avui. És a dir, l'estat no té cap guardiola amb els nostres diners que hem pagat durant tota la vida.
I els tres factors que influeixen en les pensions són precisament això d'aquí, el nombre de treballadors, el salari, és a dir, la cotització que es fa a la seguretat social d'aquests sous,
I la tercera és el que dius tu, diem la piràmide d'edat o diem l'evolució. Precisament, els propers anys apareix en l'àrea de jubilació, diguem, el que se'n diu el baby boom. El baby boom és l'augment, diguem, de població de naixements que han hagut als anys 50 i 60,
i que això, diguem, doncs, és una massa de població que ja està arribant a la de jubilació que els propers anys ens entrarà en força. Per tant, els propers anys, diguem, hi haurà un increment de persones que estaran cobrant pensions. I, per tant, doncs, no hauria d'aparillar aquesta caixa, no?, justament? No, no, no. Dic perquè, justament, quan el que comentava ara, no?, paraules de l'Issi Sánchez Camacho, també altres líders polítics, és un tema d'aquests que
Com que és un tema delicat i és un tema necessari, és un dels que és fàcil posar la por al cost i també justament em sembla que Oriol Junqueras en unes quantes ocasions també ha dit que estarien garantides i que no hi hauria cap problema als pensionistes que obren la jubilació de les contribucions actuals, però que val la pena fer actes com el d'aquest divendres també per aclarir què hi ha de cert en tot plegat.
Aviam, si jo divendres n'és allà i amb tota la meva gran dil·loqüència digués no us preocupeu, les pensiones de Catalunya estan garantides i agafés i marxés, doncs seria el mateix que fa la senyora Camacho. Precisament l'objectiu d'aquestes xerrades és informar la gent. A mi em sembla molt bé que es diguin coses des dels unionismes, però jo el que demano a la gent només és que demanin objectivitat i dades de referència que permetin recolzar aquestes asseveracions tan espantoses.
És optimista amb la independència? Home, jo crec que ens la mereixem. Realment ens la mereixem perquè ja fa anys que hi ha molta gent que hi va darrere d'això d'aquí i, aviam, jo crec que si volem... Jo crec que hi ha unes raons fonamentals i jo sempre aplico una miqueta al model sentimental. És a dir, hi ha quatre raons. És a dir, una pels nostres predecessors, per aquells que no vam poder veure...
Pels nostres fills, és a dir, hi ha grans perquè aconseguiran un país on es podrà treballar millor, on hi haurà més feina, on hi haurà creixement.
Per nosaltres mateixos, perquè hem treballat durant molts anys i necessitem garantir que les nostres pensions seguiran sent fortes, però sobretot, diguem, jo crec, pels nostres nets i netes, és a dir, que mai ens puguin dir a nosaltres els jubilats, és a dir, avi, avi, què vas fer tu per la Catalunya independent. De cara a construir, per tant, aquest futur, no? Exacte. Doncs a tu plecat, sobretot per parlar de les pensions, d'aquest present i aquest futur, se'n parlarà aquest divendres en aquesta xerrada que es farà aquí a Sant Just
El Centre Social Amelenari és el des de Diàleg per la Independència i la conferència l'invertirà Agnes i Mario Món. Avui l'hem pogut tenir aquí a la ràdio, aquí a Just a la Fustes. Moltes gràcies per venir. Gràcies a vosaltres per conviar-me. I que vagi molt bé. Gràcies i fins divendres. Adéu, bon dia, fins divendres.
This is how it works It feels a little worse Than when we drove our hearse Right through that screaming crowd While laughing up a storm Until we were just born Until it got so warm That none of us could sleep And all the styrofoam Began to melt away We tried to find some worms To eat in the decay
But none of them were home Inside the catacomb A million ancient beasts Began to sting our knees While we were on our knees Praying that disease Would leave the ones we love And never come again On the radio We heard November rain That solo's real long But it's a pretty sound
No, this is how it works. You appear inside yourself.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta sintonia ens indica que és moment de posar-nos cap a la cuina i saludar per tant a la Carme Madó. Bon dia Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Bé, a punt per fer alguna recepta.
Avui què ens plantejaràs? Abans treballarem una miqueta perquè us ho poso massa fàcil tot. Avui farem uns bunyols de bacallà. Ah, molt bé. I tampoc és tan laborós. No és tan difícil. Agafem una olla amb bastant aigua. Posem les patates, que les hem parades, evidentment.
Un quilo de patates. Bé, quatre hores amb patates. Cuinem per quatre, no? Cuinem per quatre, sí. Les posem a bullir, empelades. I recordeu-vos que la patata, això m'ho va ensenyar un cuiner, que no s'ha de tallar, s'ha de fer, clac, s'ha de trencar. Perquè allò ens ha de deixar anar l'amidor. No ho sabia, això. Tu, mira, quan facis patates bullides, si les talles d'aquesta manera, queda com un caldet. Val. Sí.
Perquè deixa anar l'almidó que porta la patata. Mira que quines tonteries. S'ha de ser, no sé, professional per això. Però em va fer gràcia i em quedo amb aquestes coses. Bueno, agafem les patates, les bullim, les poseu amb molta aiga, eh? Les patates i el bacallà, tot junt. Ens ens ve? Perquè és que...
Em rebota aquí una miqueta, a mi. Sí? No, no, ja està, ja. Sí? No, no, jo mateixa, eh? És que, saps, passa com que estic una miqueta angustipada quan toca? No, no, deu ser qüestió d'algun botó. Ara miraré d'arreglar-ho. Bueno, no, doncs ja està. Agafem, bullim les patates i el bacallà. Sí. Tot, que estigui ben bullit, eh? El bacallà amb pell, perquè la pell del bacallà deixa anar una gelatina. I tot això fa que sigui compacta. Llavors, quan ja ho tingueu cuit, les patates cuites, que és el primer que ara... Les patates d'ara, no sé què passa, que es fan en 5 minuts, també, eh?
Sí, és veritat. Es fa més de pressa. Vull dir, agafeu i us correu. Però no llenceu aquella aigua, eh? Aquella aigua, a part. Però ho deixeu escorrer durant 3 o 4 hores. Que perdi tota l'aigua. Allò té que quedar sec. Bueno, ja, si teniu més pressa o sou més... Això, doncs amb les mans ben netes podeu aixafar-ho. No, però al principi s'ha de fer amb calma, no? Suposo que sigui per preparar per aquest vespre per sopar. Exacte, vull dir, les deixeu escorrer mentre feu altres coses.
Llavors agafem, ai, perdoneu, eh?, en aquesta aigua i afegim, la torneu a posar al foc, l'aigua que hem escorregut, posem un all picadet i una miqueta de julivert, però una miqueta només, que es vegi el to. Llavors agafem mig quilo de farina, o com la farina, perquè en aquest cas no, com altres vegades que recomano maicena,
Aquest plat no, aquest plat és la farina perquè sí que s'ha de coure. I queda molt més compacte. Llavors es tira en l'aigua aquesta, abans que comenci a calentar-se massa, tira la farina. Anar remenant sense parar. Sense parar, eh? Que es vagi fent compacte. Quan ja es comenci a fer compacte, agafeu un ou per persona i el tireu directament sense deixar de remenar, perquè si no l'ou es quallarà. Llavors allò no queda bé. O sigui, l'ou s'ha de barrejar amb tot.
Sí. Amb la farina. No ha de quedar l'ou... No s'ha de notar directament. No s'ha de notar el color. Si no voleu un ou per persona, poseu-ne dos per quatre. Dos, no? I ja estaria bé. Ja està bé, perquè també aviam si agafarem una tasca de fetge. Quan ja tinguin la massa aquesta ben feta, ja afegim les patates que estan ben escorregudes i el bacallà, sense parar de remenar.
sense parar de remenar la cosa és una bona massa potent és el que li donen el gust i llavors això ja directament aneu fent com si fossin mandonguilles, bunyols així hi ha molt d'oli
Hi ha l'oli molt calent. És la manera, no?, de fregir, de fet. Sí, amb molt d'oli, eh?, que cobreixi, perquè després aquest oli... Ha de banyar, no?, suposo. Sí, té que cobrir els bunyols, eh? L'oli molt calent i aquest oli després no cal que el llanceu perquè no té res. El coleu i el guardeu per fer una altra cosa. Sí, sí. Però aquí té que haver bastant d'oli. I aneu fregint amb l'oli molt calent cada bunyol d'aquests.
perfecte, m'han vingut ganes de fer-ho ho veig molt elaborat no puc assegurar que ho provi no, però un diumenge un dia amb calma, sí un dia amb calma, més que res perquè s'ha de deixar reposar que estigui ben escorregut perquè si no, no es lligarà la massa i ojo amb la farina que s'ha d'anar amb el foc molt lent i és treballós però és un plat resultant
Perfecte, Carme. Doncs una molt bona recepta. Ens l'apuntem també en aquest llibre que creem aquí a la ràdio. Gràcies i fins demà. Bon dia.
Ara passa un minut de dos quarts d'un nou al migdia, parlem aquesta ràdio de la història de Sant Just amb Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Diu que parles amb la història. Parlem de la història. Ah, sí. Hola, bon dia. Bon dia. Què tal? Avui parlem dels anys 50, no? Ah, sí senyora, sí senyora, vas ben orientada, eh? Els 52 començarem, si et sembla bé. Acabàvem el 51 dient que per la festa major es va representar aquí Sant Just la Sarsuela, cançó d'amor i de guerra. Sí. I doncs ara passarem una mica, els 52, no?
Indústria Escosí s'instal·la a Sant Just. Indústria Escosí, vull estar a la carretera Reial, pràcticament davant del Walden, més o menys. Va ser una indústria meteorològica important en el seu moment i tenia unes naus magnífiques. I recordo que, per entrar en el tema de Sant Just i col·laborar amb algunes de les seves activitats,
es va fer el dinar de la festa de la bellesa a dintre de les naus de Can Cosí. O sigui, Indústries Cosí. Bé, aquesta és la qüestió que hi ha, no podem explicar gaire cosa més perquè de moment no hi és, però després farem un comentari de la cronologia, ja no de Can Cosí, sinó en general. Perfecte. Què passa als 52? Hi ha la primera calcada de reis, organitzada pel Frente de Juventudes. O sigui, ja portem pràcticament... Oita, quan portem...
dels 52 al 63 el 2013 vull dir doncs 61 anys recordo que en el celler de Can Ginestà es va fer una exposició dels 50 anys de la cavalcada de Reis és una festa importantíssima aquí a Sant Just perquè aglutina naturalment no cal aniria als nens i nenes de Sant Just però especialment els seus pares que tenen un motiu de portar els nens a la plaça Verdaguer
per veure com arriben els reis i les salutacions que hi ha tan curioses des de dalt de l'Ajuntament, del balcó de l'Ajuntament...
Doncs jo dic-ho cada dia, i com que a aquesta hora és hora, que els nens són a escola, oi que els nens són a escola? En principi sí, però sempre hi ha algú que està malalt, no? Sí, sempre hi ha algú que està malalt. Bueno, doncs una persona que va conèixer molt, molt, molt, i cada dia va conèixer molt, molt, molt en el rei blanc. Però els dos reis blancs, resulta que es van succeir, perquè esclar, els reis es fan grandets. Bé, com ara hem vist avui els anuncis dels diaris, totes les portades, també d'un senyor que es fa grandet,
i després, doncs, ha de ser substituït, doncs, i dino cada dia amb una persona que va conèixer molt, molt, molt, molt en el Rei Blanc. Sí. Ell me'n parla, i doncs en parlem, i és molt amable, i molt simpàtic, eh? Molt bé. Què passa? Que s'instal·la una pista de bitlles als pisos, els pisos, ja sabem que parlàvem d'aquell bloc... És veritat. Que quedava una mica com apartat de Sant Just, que finalment, naturalment, està tot englobat, però que en la seva època, doncs, tenia... Mira com...
com un afegitor, que inclús diria, i no ho diria, sinó que ho dic, que l'Ajuntament va proposar dir-ne Pueblo Nuevo de San Justo d'Esvern, d'aquell barri d'allà, no? Clar, dir-ne Pueblo Nuevo, doncs era una mica exagerat, potser això no va collar i no va tirar endavant. Però allà s'hi va posar una, que en diem volera, o sigui, una pista de bitlles, i, curiosament, perquè era l'esport de moda d'aquells moments dels anys 52, en aquest cas. Que curiós, sí, sí. I va durar temps, o no? Va durar uns quants anys, sí,
però després, com moltes coses, doncs no s'aguanten. Tampoc s'aguanta la petanca aquí a Sant Just i no s'entén. Amb la quantitat de jubilats que som aquí a Sant Just, doncs no costa si ha arrelat. I vaig anar per casualitat a Esplugues fa uns dies i hi havia una animació extraordinària, inclús un local social per la petanca d'Esplugues al costat de l'emulatori. Coses de la vida. Què passava? Doncs que hi havia un tal senyor que era sastre, que es deia Rufino Espada,
que organitzava valls nocturns al casino del carrer de la Sala, el carrer Enselm Clavé, conegut també a l'època de la Sala per molta gent d'aquí a Sant Just, perquè hi havia una sala, precisament de ball, i en aquest senyor organitzava allà els valls. I venien coneguts ballarins de moda de l'època, com era valls de Saló. O sigui, que veiem ara a la televisió pràcticament cada setmana...
un certamen d'aquests de valls de Saló, que a mi em fa la gràcia, com ballen encarcarats com si fossin maniquís, no? Una cosa exageradíssima, però bueno, cadascú se sap el seu i s'ho passa bé amb allò que vol passar-se bé, només faltaria. Llavors, què passava? El Ministeri d'Obres Públiques inicia l'ampliació de la carretera amb quatre metres, o sigui, retalla dos metres per vorera a cada costat i amplia la calçada central amb quatre metres més. Realment es veu que
la superfície que hi ha és suficient les voreres que hi ha crec que compleixen la seva missió bastament i llavors queda al centre de la calçada principal 4 metres més ample del que era i això passa l'any 52 esperem que un dia o altre passi el tren via a veure ja ho veurem varem esperar des del 1903 i al final mira ha arribat esperar que passi per allà és qüestió de paciència què més passava
Ah, sí, perquè el cònsul dels Estats Units, Richard Ford, doncs s'instal·la aquí, a la seva residència, on ara tenim el cil dels avis, no? Ah, sí? Sí, al cap de munt del carrer Montseny, que hi havia a Can Meliton, aquella casa era magnífica, estava situada en el punt més alt de Sant Just, amb una vista espectacular...
I allà, doncs, el cònsul diu que és un bon lloc per instal·lar-s'hi en aquesta casa i s'instal·la durant uns quants anys. Aquí és curiosa, doncs, les recepcions que hi fa molt temps, perquè, esclar, al ser un consulat, doncs, venien artistes, venien polítics, venia tota la premsa, cada nit eren allà, jo em puc donar fe, i, doncs, jo vivia al costat mateix. I llavors resulta que, doncs, era això, una activitat, diguem-ne, doncs, típica d'un consulat
Bastant important, aquí a Sant Just d'Esberna, al centre, al carrer Montseny, al catamunt del carrer Montseny. Què passava més? Per exemple, va venir aquí el Tyron Power i aquests artistes, que la gent anava allà a veure com arribaven amb aquells cotxes americans fantàstics, i era un esdeveniment aquí a Sant Just que va durar poc. Bé, què passava més? Sí, diu, per la festa major es va fer per primera vegada una cursa de patinets.
Fantàstic. Molt bé. I no va durar gaire aquesta, potser tampoc, no? No va ser un costum que més de relar. No crec que gaire. Ara tenim per sort els cars que han arrelat moltíssim. I és una altra cosa que ha donat peu a moltes curses de fora d'aquí que s'han inspirat en els nostres cars, eh? Que consti que si...
curses de llits, i tot està inspirat amb Sant Just d'Esvern. L'origen. També a la barriada de la Mercè també hi ha un origen bastant proper a nosaltres, perquè aquelles pendents que fan aquells carrers permetia que els nois, normalment els nois, aquí corren nois i noies sense distinció, i que també practiquessin per aquells carrers. Però bé, els carres de Sant Just són un referent històric. I l'esquiador...
L'esquiador i veí Joan Poll Puig, doncs, és seleccionat pels sisens Jocs Olímpics d'hivern a Oslo. O sigui que un Sant Justenc va participar amb els Jocs d'hivern a Oslo com a esquiador. I llavors, doncs, tenim un Olímpic aquí a Sant Just. En tenim més d'un, eh?, d'Olímpic. Sí, sí. Sí, el tenim al...
Aviam, ja ho diré demà. El Manolito. El Manolito, que era un putxejador d'unes proporcions realment gegantines, que doncs era putxejador de pes pesat, lògicament.
I també va anar a Roma amb unes Olimpíades, el que passa que no va tenir massa sort, però, doncs, de fet, va participar. Era campió de Catalunya, era campió d'Espanya. Ja n'hi do. El seu currículum és importantíssim. Jo l'hi puc visitar a casa seva, que encara viu a Sarrià actualment, i, doncs, allà, el que són els cinturons aquests famosos dels...
totes les medalles, tots els títols, etcètera, que els té la casa empaperada, pràcticament això, doncs és importantíssim. I va participar a les Olimpíades de Roma. Molt bé. I aquí s'acaba d'alguna manera el 52. Si vols t'explica una mica el 53 o ho deixem per la setmana entrant? No ho sé, tens moltes coses pel 53. Home, unes quantes, eh? Ho deixem per la setmana entrant, eh? Avui hem fet poca cosa, però... El que volia dir abans, un moment, un segon, és que aquesta cronologia és un llibre imprès.
I que estem rumiant ja fa molt temps que s'ha de renovar. I si, tal com estan les coses, que l'online és una qüestió que s'està imposant perquè és el més lògic en aquest moment, perquè et permet una actualització immediata, una rectificació immediata,
vol dir que segurament es començarà a treballar molt, molt, molt aviat amb una nova cronologia de Sant Just online. De tot això ja us en donarem detalls, perquè entre el Centre d'Estudis i l'Arxiu Municipal portarem endavant, si no hi ha cap novetat, aquesta iniciativa.
Està molt bé. Doncs n'anirem parlant. De moment, també, cada dimarts anirem repassant una mica més de la història de Sant Just. I tant, del segle XX. Exacte. I ja parlarem una mica del XXI, també, quan convingui. Sí, de moment encara ens està costant els anys 50. Arrenquem menys, eh? Encara anirem jovenets. Passen moltes coses, ja. Alguns de nosaltres érem jovenets, els 53. Perfecte, Pep. Doncs moltes gràcies i tornem dimarts que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Un moment ara per parlar de llibres amb en Diego Marcos de la llibòria Resenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme. Avui començarem parlant de l'últim llibre de Goiti Solo, que és Paisajes después de la batalla. Sí, editat per Galàxia Gutenberg. I intentarem explicar una mica... Sí.
de com va perquè intentarem explicar perquè això normalment amb la Carme ho fem sense guió jo el que tinc és el llibre a la mà i el llibre és el que em va transmetint el que més o menys he de comentar llavors a veure es tracta d'un personatge un personatge bastant estrany que viu al barri de Sentier a París és un exiliat un exiliat no se sap ben bé d'on i llavors va fent
tota una sèrie de reflexions, sempre des de la finestra de la seva bordilla on viu, sobre el barri, l'evolució del barri, plantejaments fantàstics de la seva pròpia fantasia que el fan convertir-se en terrorista i també en...
en exegjador de nenes, diguem, de fantasies sexuals normalment amb noies petites. Déu-n'hi-do, doncs. Sí, sí, sí. A veure, és un personatge, ja dic, en Goitissolo aquí ha escrit... Una bona part del llibre està escrita en tercera persona, o sigui, hi ha un narrador que va parlant que moltes vegades diu...
Nuestro héroe, encara que es relativitza i li adjudica uns qualificatius que són bastant denigrants. I altres vegades és que és quan el personatge aquest viatja en el seu món fantàstic parla en primera persona. Sí.
Llavors, és això que deien, és una mena d'exiliat i viu en un barri que ha arribat a la marginalitat de París. Llavors es dedica, no fa res, no fa res. No se sap si ha acomiadat o ell ha deixat la feina o què. S'ha separat de la dona, malgrat viu en el mateix edifici, però en apartaments diferents.
però també és una separació estranya perquè ell li continua fent notetes a la seva dona no parla amb ella parla molt poquet d'ella no sabem com es diu de fet pràcticament no hi ha ni un nom propi en tota la novel·la sí, sí, és un llibre molt curiós el que passa és que és això que ens va explicar una mica, ens va narrant com s'estan transformant
algunes ciutats, sobretot alguns barris de ciutats, de grans ciutats europees. Com va canviant la fauna, els seus habitants i tota la gent vernàcula està quedant reduïda a un nucli molt petit
i s'està substituint per tota la immigració aquesta que hi ha, grups de nord-africans, grups asiàtics, i com, diguem, els pocs perruquians, i com això també va transformant el barri, va transformant les botigues, és una realitat, o sigui, està explicant una realitat. El que passa és que, una realitat del que passa és que, bueno,
Ell, en certa manera, de vegades fa un enfrontament, un xoc frontal amb tot això que està passant, i s'imagina que és un terrorista i planifica els seus atemptats. Altres vegades, és allò que dèiem, s'imagina que se'n va a un parc on hi ha tot de nenes i fa d'exhibicionista...
Tot això són les seves imaginacions. Ah, és imaginació. És imaginació, si no són fets, què passa? Fins i tot arriba a imaginar-se com el de té la policia i l'acusen d'estar ficat en una organització que és la del poble Oteca, un poble ja que hi
està a punt de quedar extingit. I fins i tot fa un parell de mencions o de paral·lelismes entre l'extinció dels pobles i la desaparició de la seva llengua amb, ho diu clarament, com pot passar amb els catalans. Ah, sí? Sí, sí, sí, ho diu clarament. Déu-n'hi-do. Bueno, el Juan Guiti solo és, diguem,
de tots els que dèiem autors progres a l'època dels 70, no? Sí, sí. O sigui que és una persona ja que té una certa sensibilitat en quant a tot aquest tema. A més, a més, em sembla recordar que ell no viu aquí, no viu a Espanya. Em sembla recordar que està instal·lat al Marroc. Ah, doncs té una altra perspectiva de tot plegat, no? Sí, sí, sí, sí, sí.
Llavors és això, és el que comentava, és un llibre tan difícil d'explicar. El que passa és que a mi, és un llibre que m'ha fet reflexionar bastant, m'ha fet reflexionar en quan això, el que està realment succeint, com s'està articulant. Moltes vegades parla, fa descripcions que va pel carrer i troba tota una sèrie de pintades que no sap si estan més properes al carrer
els hieroglifis egipcis, que a l'escritura a la que estem habituats normalment, que això ho estem trobant nosaltres cada dos per tres, veu també la transformació del que era el cinema del seu barri, un cinema on es projectaven pel·lícules d'una certa qualitat, ha passat a la projecció de pel·lícules bàsicament de Disney, no?
per atrapar, diguem... Al públic, sí. Sí, sí, a tot el públic nouvingut. I és això, i és... De vegades pots entreveure també com si ens hagués de sobrevenir un futur catastròfic amb tots els temes polítics,
que també el tracta tot el tema de l'ecologia i de la destrucció de la natura. Doncs Déu-n'hi-do, aquest paisatge després de la batalla és potent. Sí, sí, sí. He trobat potent i actual. Sí, sí. Doncs una bona proposta de Juan Guaiti Solo. D'aquí ens aniríem, però altres novetats que també ens arribaran aviat també a les llibreries. I comencem parlant de Maite Carranza amb el fruit del Baobab.
Sí, a veure, Maite Carranza la tenim més... Ah, sí, no ho sabia. Si més no, fa molts anys que hi viu, vull dir que... La tenim més reconeguda, diguem, pels llibres que ha fet per públic juvenil. Sí, sí. Ara ens presenta aquest, El fruit del Baobab. És per adults, aquesta. És per adults, sí. L'edita Edicions 62. Arribarà aquesta setmana.
I aquí ens parla de la Lola, que s'acaba de traslladar a Mataró per treballar com a pediatra. Amb 39 anys s'ha separat fa poc de la seva parella i sap que li queden poques oportunitats per satisfer el seu desig de ser mare.
I un dia se li presenta a la consulta una dona gambiana, més jove que ella, però que ja és mare de quatre fills. La filla gran, la vinta, és una adolescent que s'ha integrat molt bé i no vol saber res de les tradicions de la seva família. La seva rebel·lia provoca molts problemes a casa.
I les tres dones establiran una relació de solidaritat i comprensió que les portarà a qüestionar els principis i les tradicions en les quals van ser educades.
Doncs està bé, aquesta ja... Sembla interessant, aquesta estòdia, no? Suposo que sí, perquè Maite Carranza, almenys amb el que ha escrit, que és una mica, encara que estigui destinat al públic juvenil, diguem-ne, és una mica allò per totes les edats, ens ha de fer disfrutar amb... Domina, no?, tota la narrativa. Doncs és una de les novetats que arribaran aviat, igual que Terra, de David Van.
Sí, David Van va ser el premi llibreter del 2010 amb aquella novel·la del Suquang Island. Aquella novel·la angoixant que passava en una illa d'Alaska. Exacte, és la paraula, angoixant. Sí, sí, sí. Acabaves de llegir-lo i...
Tres ombres de sobre, com si diguéssim. Sí. Estava molt ben feta, però vull dir que realment les sensacions que transmetia anaven per aquest cas. Sí, és que era molt dura. Feia descripcions, algunes descripcions que eren duríssimes, no? Sí, sí. Aquí, mira, som a l'any 1985 i el Galten, que té 22 anys, viu amb la seva mare emocionalment dependent en una casa antiga en un subúrbi de Sacramento, a Califòrnia. No sap qui és el seu pare.
El seu avi és violent i abusiu, però ja és mort, i la seva àvia, que està perdent la memòria, viu en una residència. Gallen i la seva mare sobreviuen gràcies a una herència familiar que els han disposat amb els altres membres de la família, en particular amb la seva tieta Ellen i la seva filla Jennifer, que té 17 anys.
que també aspiren a aquesta herència. En Galen és un noi molt especial. Vol alliberar-se de la presó del seu cos i aprendre a ser tan lleuger com l'aire, però és incapaç de resistir-se a les temptacions que la vida li posa al davant, especialment provenint de la seva cosina.
Déu-n'hi-do, m'imagino que hi ha la línia també d'escriure en aquest estil que comentàvem, no? Jo crec que sí, perquè el David Bang, ara no recordo l'altre títol de... Sí, Desolacions es deia l'altre títol, després del Suquang Aizan. I és una mica això, és una mica... és durillo, és dur.
Doncs és una de les propostes que arribaran els propers dies. Igual que No somriguis, que m'enamoro. Una altra història una mica diferent, eh? Sí, aquesta sí que és per a jovenes. Directament, no? Sí, directament. Pel públic femení. Exacte. A veure, l'autor és Blugin. Sincerament no sé qui és Blugin. Sé que té un blog molt actiu, a internet, sí, sí, i que té tot un grup de fans...
I a més a més, pel que m'ha comentat alguna lectora, contesta a les cartes. A tot, déu-n'hi-do. A tot. Contesta a tot per internet i si hi ha cartes escrites també les contesta. Abans d'aquest vam tenir, perquè això és com si fos una segona part,
vam tenir el primer llibre el primer que va sortir després d'una trilogia que havia fet abans també tot adreçat al mateix públic públic jove femení però l'anterior aquesta es deia Bon dia Bon dia princesa allà vam conèixer un grup de sis amics que era el Club dels Incompressos que estava format per quatre noies i dos nois
I a No sonriguis que m'enamoro, que és la que ens arribarà aquesta setmana, trobem els mateixos personatges, però amb nous problemes. Continuen les seves històries d'amor, d'amistat i els seus secrets. I s'incorpora un personatge, l'Alan, el professor de francès, que ja apareixia a la trilogia anterior, que eren cançons per la Paula, i haurem d'esperar a veure què passa...
en l'enamorament que porta l'Ester, un dels personatges del seu entrenador de bèisbol, que té 15 anys més que ella. I com que hi ha una mica de tot tipus d'ingredients, també veurem què és el que passa de les relacions per internet de la Maria amb una altra noia.
Per tant, ben situada en el món actual, no? Exacte. Jo suposo que l'èxit d'aquest autor, Blue Jeans, és aquest. Deu saber-ho retratar bé, suposo que deu conèixer-ho. Suposo que l'èxit li ve per aquí, perquè ja et dic, entre noies de 15 anys o així... Agrada. Sí, agrada bastant.
Molt bé, doncs són les novetats pels propers dies. N'hem parlat avui amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí Sant Just. Com cada dimarts a aquesta hora, gràcies, Diego. Gràcies a tu. I fins la setmana que ve. Adéu. Adéu, bon dia.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Tres minuts i arribem a la una en punt de la migdia. Tres minuts, de fet, i una mica més. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts, 12 de febrer. Araïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Guano, els serveis informatius, el Carles Hernadi Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Jaume Camproví i Carme Fina del projecte d'animació lectora que s'està fent aquí a Sant Just. Hem fet tertúlia amb la Mercè i la Cristina, hem tingut a la televisió amb l'Alba Conesa,
i hem parlat també de llibres, ara mateix amb el Diego Marcos, d'Història de Sant Just, amb el Pep Quintana, hem fet també, hem parlat de la conferència que es farà aquest divendres sobre pensions, un diàleg per la independència, hem parlat també Ignasi Marimon, el conferenciant, i hem fet cuina amb la Carme Madua, us ha parlat Carme Berdoi, i tornarem demà des de les 10 i fins la 1 per acompanyar-vos com cada dia i explicar-vos què és el que passa i el que es mou per Sant Just.
Marxem avui amb Cat Power i aquest tema que es titula Salty Dog. Fins demà, que vagi bé. Bon dia. Salty Dog, Salty Dog.
I don't want to be your antidote Honey, let me be your salty dog Candyman Two old mates sitting in the sand
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Candyman. Salty dog, salty dog. I don't want to be your antidote. Honey, let me be your salty dog. Candyman.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. D'aquí a tres hores, el ple del Congrés dels Diputats decidirà si accepta a tràmit la iniciativa legislativa popular que demana l'adhesió en pagament.