Just a la posta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem un nou Just a la posta d'avui dijous 19 d'abril.
Comencem amb un programa carregat de coses. D'aquí a pocs moments parlarem de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull de l'actualitat del dia a través de les portades dels diaris i dels portals digitals. Parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius per saber quina és la revisió pels propers dies. Avui que tornem a tenir un cel tapat.
I també farem una recerca de cuina amb la Carme Madó. Més coses avui entrevistarem Júlio Choa, com a autor de dos dels treballs que formen part de la Miss Alany al Centre d'Estudis i Just Tengs. I parlarem també amb la Delia Rizquez, que és la directora del Centre de l'Escola Brasol Municipal Marrex.
També farem la tertúlia habitual dels Bijous i parlarem de teatre amb la Maica Duenyes, farem notícies curioses amb el Jaume Sucarrats i, a més a més, entrevistarem a Carlos Busquets, que aquesta tarda inaugura exposició a Can Ginestà. Tot això a partir d'ara mateix.
Comencem però amb una mica de música. Avui ho farem amb els Mishima, que com hem anat comentant els últims dies acaben de publicar un nou disc que es titula L'amor feliç i comencen a sonar ja les seves noves cançons. Han començat ja la seva gira i aviat tocaran per Barcelona. Aquesta cançó es titula Els crims.
La nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat. Cor ple, món buit, firmaments com braços extingits i la moixa de quan no ens sentim pel escric.
Els crits, a vegades, quan hi penses, es descobreix allà mateixa sospirant per ser el forat. Hauria de ser el que falta, allò que sortia, amb la seiesa d'aquells que fan el som. Els crits, amb la seiesa d'aquells que fan el som. Els crits.
La mateixa mort immensa de jovint al fons d'un riu. Sovint, sense adonar-se, van les ales i el botali creixen mil milions de flors. Frans i orgullosos, l'eternitat és els colors i la força el vaquès que fa cançons dels cris.
i la força amb aquells que dels clics fan cançons. La mateixa llum intensa de lluny a la nit d'estiu, la mateixa llum intensa de la nina quan somriu,
de la nina quan...
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 10 minuts de les 10, moment de fer un cop d'ull a l'actualitat del municipi, per això saludem el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia, Carme. Avui comencem de nou parlant d'educació. Doncs sí, el número de desempat per les sol·licituds de les preinscripcions escolars ja va sortir ahir, i és el 121.574.
Ahir es va fer el sorteig per determinar l'ordre de les peticions amb els mateixos punts per segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. El Departament d'Educació va informar que aquest número era, com hem dit, el 121.574, i a partir d'aquí s'ordenaran les sol·licituds. També he comentat que el número més gran atorgat a Catalunya és el 155.267. A dimarts es van fer públiques les llistes baramades de les prescripcions escolars, que atorgan aquesta puntuació,
i ara fins divendres, és a dir, fins demà, les famílies poden fer reclamacions a aquestes llistes. Dimeques de la setmana que ve es faran públiques les llistes de sol·licituds amb la puntuació definitiva i l'oferta final es publicarà el 11 de maig. El 18 de maig es coneixeran les llistes de mesos i la matrícula serà entre el 4 i el 8 de juny. Doncs anirem repassem també aquest calendari d'inscripcions. Parlem de més qüestions, activitats per avui al municipi.
Doncs si avui hi ha una activitat força destacada a Santjust, és que Santjust per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs. A les vuit del vespre el sociològic economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista sobre la independència en una conferència a l'Ateneu. Segons Cardús, el paper del sobiranista s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència.
A més a més, Cardús també creu que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006 la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional i opina que molts dels que havien estat reticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida. Finalment, Cardús també es mostra no del tot partidari amb el referèndum proposat pel 2014. Creu que aquest hauria de ser un punt d'arribada després d'una majoria de Parlament.
però de totes maneres, Cardús també confia que la independència pot arribar abans del que la gent s'espera. Doncs serà aquesta tarda, aquest vespre, a les vuit. També hi ha una altra activitat, en aquest cas per aquest matí.
Doncs sí, a les 11 del matí el Casal de Joves organitza una sessió informativa sobre el portal per trobar feina Netvives. L'aplicació ha estat desenvolupada pel Sergi Rada del Casal de Joves i es basa en l'aprofitament de les tecnologies d'informació RSS per buscar feina.
L'aplicació aplega webs per trobar feina, classificades en categories professionals, i també hi apareixen ofertes aparegudes a Twitter i a les xarxes socials. Es pot accedir a aquesta aplicació a través de netvives.com barra CIG, de centre d'informació... bé, CIG. Ho deixem així. Exacte. D'acord. No sabem també les sigles. Exacte. Ahir ho va dir el Sergi Arrada però ja...
Ara mateix no me'n recordo. Bé, en tot cas ara aquest matí a les 11. Però em toca també un enllaç directe a la pàgina del Casal de Joves, casaldajoves.com, per fer-ho més fàcil. Exacte. Si algú accedeix a través d'allà i així no hem de dir les sigles. Molt bé, doncs gràcies Sergi i que vagi bé. Fins ara. Fins ara.
Un minut i un quart d'onze sentim ara els bigots. I'm a lucky guy Since I broke my mind Take a walk by the river
I'm a little retard. Oh, oh, oh.
Cal part in my feet When I go to meet your You feel happy to see me But your daddy say no
Making castles for you An incredible tsunami Takes away all the funny, oh, oh, oh
At last we get married, flying to Xanadu. We have preference places, but the terror is due.
Just a la Fusta, el Magazine del Matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat.
Passant tres minuts d'un quart d'ons és moment de fer un cop d'ull a la premsa del dia, per això tornem a saludar el Sergi. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem rebassant les portades per la del punt avui. Doncs sí, el punt avui titula xaropa marc, fent referència
que els pensionistes hauran de pagar el 10% dels preus dels fàrmacs per primera vegada, i que l'Estat presenta pla per avançar cap a un mapa sanitari homogeni. Però vaig a fer referència a aquest copagament dels medicaments. Exacte. Altres temes que destaca el punt avui. Doncs la derrota d'ahir del Barça d'un nit sense sort és tan fort brits.
i mostra una imatge de Messi portant-se les mans al cap, suposem que era en el moment que va perdre la pilota que va suposar el gol del Chelsea. Un altre tema també destacat, destacat ja a tots els diaris on som, és el del rei. Diu, ho sento molt, m'he equivocat, no tornarà a passar. Simplement es limita a reproduir el que va dir Joan Carles.
I per acabar, a Catalunya, la polució atmosfèrica a Barcelona torna a superar els límits. I també una punta sobre Sant Jordi ens destaca els autors Sales i Rodoreda. L'editor Sales i l'autor Rodoreda, que complessen un aniversari. És el centenari de Sales i els 50 anys de l'aparició de la plaça del Diamant, que és l'obra més coneguda de Massa Rodoreda.
Doncs d'aquí passem al Dia i el País, que ens diu lo siento mucho, també, me he equivocado y no volveré a ocurrir. Se'ns destaca, doncs, també en el titular, les declaracions del rei. Don Juan Carlos intenta frenar la crisi institucional amb una disculpa històrica. Diu canvi de rum a la casa del rei per evitar els viatges secrets i els safaris de luxe. L'editorial també va per aquí. Diu gest sense precedents. També se'ns diu que els pensionistes pagaran per primer cop
part de les seves medicines. Encena que està... És que no se si està malament el titular. M'estranyaria molt, però veig. Els pensionistes pagaran. Por vez primera parte de sus medicinas. Que vol dir bé? Ah, por vez primera. Por vez primera parte de sus medicinas. Por vez primera parte, sí. Ostres, llavors està molt mal tallat, eh? Una mica rebuscat. Tenen un anunci al costat i suposo que han hagut de fer... Sí. No sé, clar, que no cap por primera vez. Bueno, en tot cas, exacte. Per primer cop, ja hem fet bé la traducció.
els treballadors vulneren entre el 50% i el 60% del preu. També se'ns diu que PSOE i Ciutadania avancen cap a un govern de coalició de l'ús i que la borsa pateix el seu dia més bèstia. L'IVX35 retrocedeix un 4% la que ajuda més gran de l'any. És un altre d'aquests adjectius del país que ens diu pateix el seu dia més a fiago. Dit el dia, la traducció ha estat més bèstia perquè hi ha algunes paraules que fan servir sempre en les portades
a la portada d'aquest diari que... no, no, i et dic que sempre els felicito perquè busquen la paraula justa i molt exacta d'aquest diccionari espanyol que està bé, està bé, suposo estaria bé o no sé si... No he intentat traduir-ho mai en català i potser menys passaria que... Ho fan pensant en Catalunya? No, no, jo crec que està bé que ho facin perquè si llegíssim... no crec que passi amb el períbe que la vanguardia perquè són...
i civilingüe, per igual amb el punt avui que juga bastant a jocs de paraules, i ara també ens passaria igual, un dia els provarem de traduir. Molt bé, un dia el fem en castellà. Sí, això del rei ocupa també les portades dels diaris, també ara el comentarem dels diaris catalans, però en el conjunt d'Espanya, per exemple, ara que l'estim aquí davant, crec que avui val la pena mirar com s'ho pren cadascú. La ABC és... Sí, ens diu l'humilitat d'un rei, hi ha una imatge del rei a més amb una mirada així com...
no així mig somrient, i ens diu don Juan Carlos, demana disculpes, fa el viatge, bla bla bla, però sobretot se'ns fa referència a això. En el cas del... del... del món, doncs diu el... se'l tenim aquí davant.
Doncs la Razon ens diu el valor de la monarquia, alguna cosa així. I... Sí, el valor de la monarquia... No es mullen gaire, eh, tots aquests dies. No, però mira que aquests dies la Razon havia... havia perdut una mica, em sembla. No, el Mundo havia estat. El Mundo és el que diu Menja, havia estat una mica més punyent. I ara diu quan Regnà consisteix en saber dir Ho sento. És el titular del Mundo. I diu, ampli suport dels partits polítics, el rei... i ja està. Però, no sé, és un titular així que potser...
la part del que fa ABC, per exemple. Sí, sí. Passem al periódico. Doncs el periódico també obre amb la notícia del rei i diu Joan Carles abandona l'hospital i el titular amb lletres més grans i més destacades doncs és la cita de Joan Carles no tornarà a passar. Diu que el rei reconeix que es va equivocar amb el safari a Botswana i es disculpa.
Diuen que es va equivocar amb el safari de bosc guanyat, tot i que ell no ho va dir, això. Va dir que m'he equivocat, però no va dir en què. Però bé, igual, imaginem que devia ser això. El Princep va impulsar aquest gest inèdit que lleusa el govern del PP. El Princep també, si juga molt, està quedant en tot això. Sí. Altres temes que destaca el periòdico. Els jubilats pagaran part de les receptes i els altres fins al 60%.
I per acabar la derrota del Barça, sense sort, amb futbol i sense gol. El Barça perdona el Chelsea amb dos pals i haurà de resoldre el Camp Nou. I la fotografia també és la de Messi, tapant-se la cara amb la samarreta, després d'aquesta derrota dolorosa. Lamentant aquest resultat. Doncs passem ara al 3-24, que ens porta a l'actualitat més destacada d'aquest matí i més actualitzada.
I se'ns diu que demà si junqueres reunits pel pacte fiscal. És avui aquesta primera reunió. El president de la Generalitat, en C, amb el líder dels republicans, la roda de contactes amb els partits catalans per preparar l'estratègia negociadora amb Madrid pel pacte fiscal. L'estrena dels contactes amb Esquerra s'interpretarà com un gest d'aproximació amb els republicans. M'agradaria veure aquestes reunions en què sempre es veuen només dos líders, no? Què es deuen dir, al principi?
No sé, tinc curiositat per saber perquè no crec que sigui gaire formal després de dintre, no? Deu ser més informal i més... No ho sé, jo el dubte que tinc és si realment aquestes reunions es parla del tema o això ja arriba bastant amastegat i simplement és fer la foto i ja està.
A vegades fan reunions al mig d'una hora, una hora i mitja. I m'imagino que potser l'altre dia hem fet un sopar i han parlat. També se'ns diu que la casa del rei vol passar pàgina amb unes disculpes que la majoria dels partits donen per bones. Per tant, si insisteix en aquest tema, se'ns destaca també a la portada que proven amb èxit una vacuna universal contra el càncer. De fet, és una notícia
que destaca aquest matí, que veig que és d'Israel, i que l'altre dia he comentat notícies curioses amb el Jaume, però diria que va ser la setmana passada, ja l'havíem comentat, apareix avui el 324, i que a Palabrados entre bambolines. Se'ns parla doncs de l'èxit d'aquest joc que ha tingut tant de ressò a través del mòbil. Sí, sí. La veritat és que era un boom. Sí, a mi m'ha cansat, eh. Vaig jugar un dia, dues partides i m'ha acabat enganxant. El Jordi Omena que fa el mateix.
Ah, sí? Potser ell va parlar-ne, aquí va cantar-ne les mil meravelles, aquí va ràvio... Sí, sí, però estic fent una partida amb ell i fa dos dies que no ho dirà. Eh, ja veurem, a la penya del morro ja... Ja l'insistirem, doncs. Ja li direm alguna cosa. I, finalment, també se'ns diu que el ministre d'Educació plantejarà avui a les comunitats augmentar les taxes universitàries. I l'últim punt d'aquest matí, almenys 27 morts i 66 ferits en una cadena d'atemptats a l'Iraq.
Doncs això és el que se'ns diu d'aquest matí de dijous 19 d'abril. Passem ara al diari Ara? Doncs el diari Ara obre també amb el rei i diu, ho sento, no tornarà a passar. I es pregunta, n'hi ha prou amb aquesta disculpa del rei? I bé, doncs a dintre del diari hi ha opinions de Josep Ramoneda, Manuel Milian Mestre, Ferran Requejo i Pilar Rahola, doncs parlant sobre aquest tema. Per tant, el diari Ara vol...
fer bullir una mica aquest tema a veure què opina la gent. Altres temes destacats del dia, doncs la derrota del Barça 1-0 destaca el resultat i diu que tocarà guanyar el Camp Nou. També destaca el tema del copagament dels fàrmacs i diu que els jubilats pagaran fins a 18 euros al mes pels fàrmacs i finalment
També es fa ressò que la borsa espanyola viu la pitjor sessió de l'any i cau un 4%. Això va ser ahir. D'un idò, doncs passem a la seva versió digital, que ens parla de sanitat també, ens diu que obren declaracions de Boy Ruiz d'aquest matí. Diu que hi ha tantes probabilitats de retirar l'euro per recepta com de mantenir-lo.
Per tant, doncs poc clar, el Consell de Salut insisteix que necessita veure l'impacte econòmic del nou copagament farmacèutic en funció de la renda un cop ho aprovi el Consell de Ministres, és el que ha dit el conseller aquest matí. També se'ns diu que TV3 supera els 2,3 milions d'espectadors i el 62% de quota amb el Celsius i Barça d'ahir. El partit se situa entre les emissions més vistes
de la història a Catalunya, Déu-n'hi-do. També se'ns diu que Junqueras demana a Mas que trenqui amb el PP i posi data al concert econòmic. La política d'aliances i l'estratègia per aconseguir el pacte fiscal centren la reunió d'aquest dijous que celebren el president de la Generalitat i el líder d'Esquerra. I també se'ns diu que CaixaBank guanya un 84% menys per complir amb la reforma financera, els beneficis
s'han reduït fins als 48 milions després d'aprovisionar de cop els 2.400 euros que obliga la nova llei del govern espanyol. Sí, sí, i això repercut és també en el tema que parlàvem l'altre dia de les participacions de parens, per exemple. Exacte. Perquè algú que en tingui, en principis, n'hi ha beneficis. En aquest cas suposo que sí que n'hi hauria, però queden condicionats també, doncs, aquests resultats. Sí. Doncs passem a l'avantguàrdia, que titula com la resta de rotatius. Ho sento molt, m'he equivocat.
i no tornarà a passar. Les proves del rei Joan Carles, que demana disculpes suposadament pel viatge a Botswana, i el monarca va comunicar les seves intencions a Rajoy i Rubalcaba, que donen per tancada la polèmica. També destaca que el Barça haurà de remuntar a casa després de la ensopegada amb el Chelsea a la nada, i la fotografia és d'una ocasió de Messi. El Barça va tenir moltes, però no van arribar a bon port.
I finalment, diu, els medicaments també seran més cars per als pensionistes. La majoria dels jubilats pagaran com a màxim de 8 a 18 euros al mes pels fàrmacs. I el copagament de la resta de contribuïents pujarà segons la renda. Això és el que destaca l'avantguàrdia en el dia d'avui. Doncs passem ara a les portades dels diaris esportius. Un dia aquest que té gràcia. Si més no, perquè tenen en compte que és un partit de nada, cadascú fa una mica la seva i permet confabular una mica. La setmana que ve ja serà una altra història.
Per exemple, el diari Sport ens diu jugant així a la final. És a dir, algú que no hagués vist el partit pot pensar que ha anat tot bé. Que van guanyar tranquil·lament. Sí, llavors ens diu 1-0. Diu que el Barça haurà de remuntar al Camp Nou i la imatge és un moment en què Messi intentant xutar cap a porteria, però no és cap moment de cap gol perquè només va haver-hi un gol dels anglesos. Això és el que ens diu l'Esport al Mundo Esportivo.
va una mica en una altra línia, ens diu, no és pessimista tampoc, però ens diu, toca gesta. Hi ha una imatge de Messi esbufegant, en relació, potser és una mica més adequat, potser en comptes del partit que anava jugant així a la final, tot i que entenc que pertén ser ànims. El diariàs ens diu, preferits a les apostes, i se'ns ensenyen els jugadors del Madrid, evidentment,
a aplaudir en un moment en què comencen el partit sempre, diu veuen el Madrid campió de la lliga i a la final de Múnic, no diu qui, diu el Bayern Madrid el partit més vist de les Champions, i diu Drogba posa en un embolic el Barça, l'equip de Guardiola va ser superior, diuen, però li va faltar el gol.
Per tant, doncs això és el que ens diu Ali Arias i el Marc ens diu Quim Pal. És el titular que en realitat és Bahia Palo, però a mi m'agrada més com sola de fer fins i tot la traducció. I ara l'hem perduda però... A Madrid es refreguen en aquesta derrota al Barça. Tampoc se la imaginaven i m'imagino que també els ha anat bé. Volem si això és un cop pel partit de dissabte o no.
Sí, també és el que deien ahir, que potser tenent en compte que el Barça no hagi sentenciat l'iminatòria, potser fa que tampoc hi hagi tanta set de rebents. No ho sé, no ho sé. Potser no, eh. Diu, juga el Barça, guanya el Chelsea. Per això el subtitular és aquest, també, destacant el joc del Barça. Doncs, això són els titulars d'aquest matí. Passem ara... Exacte. També el del nou. Sí.
que diu, pròxima parada, Camp Nou. I fa un joc infogràfic entre una jugada del Barça i un autobús d'aquests de dues places londinens, aprofitant que el Barça va jugar allà a Londres. I diu, el Barça juga més i millor que el Chelsea i envia dues rematades al pal, però els anglesos marquen en l'únic xut a porteria. I ara, doncs, t'ho ha quedat remuntar. I també es destaca que el Purito Rodríguez, el ciclista català, ha guanyat la fletxa a balona.
que us anem a destacar en cap dels altres diaris, però el nou, com que sempre vol promocionar molt els esportistes catalans, destaca aquesta notícia. Cal tenir-ho en compte, també. Doncs gràcies, Sergi, i fins aquí aquest repàs per l'actualitat de l'IA. Que vagi bé, fins ara.
Tanto despeinado del vacío que has dejado ya me voy acostumbrando. Y ahora empiezo a aclarear que ironía la verdad hoy me encuentro regular.
un fredaño.
que siempre sentí por ti. Ha grito pelao, va tocando y a su fin me viene en fatal la crisis y este estado permanente corre.
Una vez que caigo alguien sufre daño.
La imobiliària Centri XXI, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge.
121 Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar.
per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93-372-1710. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic.
promulsa obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics, 20 a Mas Llull, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer.
Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.cat. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esver. Just a la Fusta, Sant Just en directe.
Dos quarts i mig del matí, moment de parlar del temps, saludem el Carles Hernández i Rius, bon dia. Bon dia, Carme. Avui no fa fred? No, una miqueta menys, estem a 13 graus ara. No, no, encara amb aniga llarga i abrigats. Has dit avui no fa fred. Però fa molt menys que ahir. Sí, perquè el vent no és tan fred com ahir, avui és més apuntat i no dona aquesta sensació. I feia molt la fred.
Sí, però ha variat un parell de graus. Ahir estàvem a 11 i ja estem a 13. M'ha semblat molta diferència. Perquè el vent és de ponent i arriba més nascalfat i bufava més del nord-oest i et dona més sensació de fred. Seguim en una situació que enganya una mica perquè tenim com un cel una mica serè, van passant diferents núvols però tenim inestabilitat en alçada i això pot provocar que aquesta tarda canviï molt el temps. Ahir, per exemple, teníem un dia bastant bo al matí i de cop i volta al migdia van créixer unes núvolades que no van acabar amb res
però que semblava que anés a caure al cel. Avui aquesta possibilitat hi és, el que passa és que aquestes nublades creiem que no acabaran amb res, sinó que acabaran amb algun ruixat. És bastant més probable cap a l'interior, cap al nord, però no descartem aquesta possibilitat que a última hora a Sant Just puguem gaudir d'alguna precipitació una mica destacada. Seria una qüestió de nit, matinada. O sigui, durant gran part del dia d'avui
però veurem com van circulant els núvols. El front ens està creuant, no ens hem equivocat amb la previsió. El que passa que aquest vent deponent el que provoca és que els núvols es trenquin molt i els donen unes formes molt boniques i no arriba tot el front així compactat, sinó que ens van arribant diferents onades de núvols. Però com que hi ha una miqueta d'aire fred en alçada, hi ha una certa inestabilitat i estem afectats per un front i no per l'anticicló, aquesta tarda a l'hora que el sol comenci a escalfar i faci créixer aquests núvols, doncs el que deien, podem tenir alguna precipitació de cara aquesta nit matinada.
Demà divendres ens aixequem amb un dia amb sol, amb alguns núvols poc importants, i de cara a la tarda tornaran a créixer anul·lades, però no esperem que hi hagi precipitacions a Sant Just. Serà un dia semblant al d'ahir, per exemple, que sí que creixen els núvols però no tenen massa importància. Dissabte, en canvi, el matí el tindrem amb un sol bastant bo. Dissabte serà un dia molt maco, amb el sol com el principal protagonista, i de cara a la tarda poden créixer anul·lades però només escarregarien en zones del Pirineu.
El diumenge ens aixecarem un altre cop amb sol, però ràpidament els núvols han d'anar guanyant terreny. Continuen aquestes previsions, aquest ball de mapes, alguns indicant molta pluja, altres només indicant pluja i altres indicant que la pluja arribarà... doncs que no arribarà. L'hora segur... ah, o sigui, llavors no se sap. No, no se sap. O sigui, el diumenge és un dia...
que sí que durant tota la setmana hem anat dient que es complicava una mica la situació. Avui els mapes que nosaltres consultem i que nosaltres confiem ens donen un matí de sol. A partir del migdia augmenten els núvols. Podria pràcticament quedar tapat. No sabem si plourà. La quantitat de precipitació entre el mapa de les 12 del migdia i a les 6 de la tarda, o sigui, els mapes van de 4 hores en 4 hores, perdó, de 6 hores en 6 hores, a les 6 del matí ens dóna sol, a les 12 ens diu que s'annubula i a les 6 de la tarda ja podria donar precipitació.
O sigui que estem en un procés que durant el dijous s'anirà anul·lant. No podem precisar a hores d'ara si durant la diada de Sant Jordi a Sant Just el cel serà prou carregat per deixar alguna precipitació. Sembla que en un principi fins al migdia estem parlant de si hi hagués alguna gota seria una cosa bastant feble i no hauria d'afectar les activitats de Sant Jordi. I sí que sembla que després ja de cara a la tarda i sobretot al vespre aquestes precipitacions guanyarien terreny i es generalitzarien.
Seguim a l'espera del diumenge. De moment seguim amb la influència d'una depressió que es troba al sud de les Illes Britàniques, on tenim una mica el seu centre. Doncs aquesta depressió va enviant diferents fronts i és el que anirà fent. Avui ens visita un, demà tenim una pausa, dissabte tenim algun nubulet i diumenge ens arriba un altre. Sembla que el de diumenge té una miqueta més d'entitat, per això ho haurem d'anar seguint.
perquè és molt difícil, nosaltres hem fet aquest calendari fins a finals de setmana, però és molt difícil precisar quan creu aquest front i com reacciona aquest front. Recordeu que dilluns parlàvem del front d'avui dijous com un dels més actius d'aquesta setmana. I si ara mirem al cel, si això és un front, jo soc monjo, no? I llavors dius, bueno, va evolucionant, va passant i ens poden sorprendre. Aquest front arriba amb vents de ponent, si arriba amb vents de nord, nord-oest, doncs arriba més fred, els núvols són més compactes, pot donar precipitació,
O sigui que anirem seguint-ho. De moment apunteu aquesta possibilitat de pluja de cara aquesta nit si heu de sortir. I la resta de dies, divendres i dissabte, tranquil·litat. I sembla que el diumenge es podria tornar a complicar, però és una dada que encara haurem d'anar confirmant la mida que avancin els dies. Doncs demà a veure si podem donar algun detall més. Intentarem. I si no, estarem al cas dels mapes. Fins el mateix diumenge. Jo crec que serà la situació que acabarà passant. Doncs ja ho concatarem. Gràcies, Carles, que vagi bé. Bon dia.
I quan falta un minut per tres quarts d'ons, escoltem aquest tema de la Regina Spector.
They made a statue of us.
Nocturnists come and stare at us. Blow bubbles with their gum. Take photographs of fun. Have fun.
Don't name a city an address And later say it's all our fault Then don't give us a talking to Then don't give us a talking to Cause they've got years of experience
I'm living in a den of thieves, rummaging for answers in the pages. I'm living in a den of thieves, and it's contagious, and it's contagious, I said it's contagious.
We wear our scarves just like we used. But not because we want eternal sleep. And though our parts are just like we used.
From a jigger for answers in the pages. And it's contagious. And it's contagious. It's contagious. It's contagious.
M'agrada molt.
Denim-s'hi ips, rummaging-hi per answers in the bed.
És contagious. És contagious. És contagious. És contagious.
Oh, oh, oh, oh...
I com cada dia ens posem a la cuina, com sempre també, amb la Carme Amador. Bon dia Carme. Hola, bon dia. Què tal? Bé. Avui, amb quin plat ens sorprendràs? Avui, un plat que a mi em soluciona molt quan tinc els meus nets a dinar a casa, perquè els encanta. Els tinc un cop a la setmana, això que hi ha aquí.
I els agrada molt. I és un plat que són espaguetis al pesto. És que se'n poden menjar dos plats. Llavors a l'espagueti no fa falta que dient com es fan. La mida per als espaguetis, perquè no et sobri, has d'agafar els dits així, com tu digueu. Sí, fent un cèntim amb el pols i l'índex. Això és el que mideix tècnicament. Això ara és una tonteria d'aquestes que trec jo. Però va bé, no? Sí, sí.
I a més els paquetis encara que ens obri no passa re perquè te'n passes el demà per la paella. Bé, aquí la gràcia és fer el pesto. Tu saps fer el pesto? No, m'agrada molt el pesto però... Si agafes formatge, gorgonzola. Ben d'aquest, ben fort. Un bon tros, però no te'l recomano que el compri ratllat. Perquè no és el mateix. Si agafes un tros d'embassa
A la xarcuteria un compris tu habitualment, dones un tros de gorgonsola i te'l relles, que és que canvia moltíssim. Però un bon tros de gorgonsola, que és el formatge que més alimenta, però si menges un trosset de gorgonsola és com si mengessis 200 grams de l'altre.
Els ciclistes del giro d'Itàlia s'alimenten amb formatge de gorgonzola. Perquè porta moltes calories. Porta de tot. Porta és un formatge exquisit. El que passa és que és el que té. Agafes el bon formatge de gorgonzola, deus tenir un ratllador, tothom té un ratllador a casa. No el podem comprar el mateix dia. Per fer el pesto no ho compraria ratllat. Però bueno, cadascú que faci. Si vols afegir una miqueta d'un emmental per fer una miqueta
més de consistència perquè potser és una miqueta més cremós. Llavors agafem un bon manac de julivert. Es pot tallar a mà però si tens l'elèctric de 1, 2, 3 ja perfecte. Perquè té que quedar molt fi. I a mà els cuiners ho fan molt bé. Sempre sospitat que després ho acaben passant per una trituradora. Però bueno, això és una altra història. Llavors un bon oli d'oliva. Un bon oli. No l'oli que fem servir
d'un grau i tot això no, sinó un oli d'aquests verds potent. Poses per quatre persones un got d'oli. El formatge, el julivert, sal i pebre. Jo és que el pebre el poso tot arreu. Tinc un molinet i el poso tot arreu. Espitures, els espaguetis i ja està, el pesto ja és així.
Aquests espaguetis hi ha una llegenda italiana. Saps que els italians mengen pasta a tot el dia. Tot el dia. I no estan grasos, no diuen que la pasta en greixa. Els espaguetis, la gent que està a taula, ha d'esperar els espaguetis, no els espaguetis. O sigui, com que els espaguetis en deu minuts els tens fets, quan ja estiguin tots a taula, que estan picant una mica a la manida, llavors s'ha d'acollir.
Els escorres, el sal salat, una miqueta d'oli i els poses en una safata, en un bol, a taula i cadascú que es posi el pesto que vulgui. De veritat que, bueno, te'n pots menjar dos plats eh. Sí, sí, agrair el pesto és una bona opció. I també tinc que dir, aviam, que també es pot comprar fet. Però és que ja... Però també té gràcia. Ens hem d'esforçar una miqueta eh. El que venen fet també estava molt bo eh. Res a dir.
Doncs gràcies Carme, no, el provarem, el provarem. I així sempre és millor, sempre es queda millor. La pasta és un plat que agrada a tothom i resolt sempre. Doncs gràcies Carme i fins demà. Que vagi bé, bon dia.
She's not coming home tonight She says that she's left forever And you're staying in the house Where she's going to live forever And the memories grow
It reminds there's no one new Time is nothing but a lie If she's not coming home tonight And your sleep will never be as good as it used to be When the one you love is gone Oh, when the one you love is gone Da-da-da-da
While you're waiting for the sun The space around you
So you're breathing close your eyes You can feel her warmth inviting you to dance She's cruel, she reminds there's no one new Time is nothing but a lie
Va, va.
Dos minuts i arribarem al punt a les 11 del matí, moment en què connectarem amb Com Radio, tot seguit també sentirem el bulletin informatiu dels St. Just Notícies i tornarem a la segona hora del Just de la Fusta amb moltes coses. Avui parlarem amb Julio Choa, que és un dels autors de la missatana Missalanya del Centre d'Estudis St. Just Tengs, ha fet dos treballs, un sobre els St. Just Tengs i la primera Carre Carlina, i un altre referent a la Creu del Padró, que, recentment, aquest any ha estat instal·lada al seu lloc original, doncs ha fet alguns descobriments més.
També en aquesta segona hora parlarem amb la Dèlia Riesques, que és la directora de l'escola Bressol municipal Marex i que justament aquesta tarda fan jornada de portes obertes. La primera jornada va ser ahir al matí i avui tornen a explicar una mica quin és el projecte educatiu de l'escola Bressol municipal Marex perquè les preinscripcions són al mes de maig.
I com sembla, també, la tertúlia habitual dels dijous, amb el Pere, la Lina, la Joana i la Montse. Tot plegat serà després de les notícies d'aquí a pocs moments. Fins ara mateix.
El condensador de flúso. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Justa la fusta. Com ràdio. Notícies.
Bon dia, són les 11. Us parlem mai de Polo i Oriol Pujol. Convergència i Unió presentarà una esmena a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat si no hi ha un canvi d'última hora del Govern central sobre la inversió en infraestructures a Catalunya. Així ho acaba de denunciar el president del grup parlamentari de Convergència i Unió, Oriol Pujol, quan falta només un dia perquè s'acabi el termini de presentació d'esmenes. Barcelona, Roger Rufín, bon dia.
Bon dia, Oriol Pujol ha assegurat que a hores d'ara Convergència i Unió no pot donar suport a uns pressupostos que donen l'esquena a Catalunya. El secretari general de Convergència democràtica ha criticat que l'Estat només faci recaure l'austeritat en les comitats autònomes i és en aquest context que Oriol Pujol ha deixat clar de quina serà la posició de Convergència i Unió. Difícilment Convergència i Unió pot donar-hi suport. Demà és el límit per presentar o no
es mena la totalitat d'aquests passapostos. No interpreto que hauràs mena de totalitat. Si no canvia res, no probablement és el que hem de fer.
Pujol també ha assegurat que les mesures en matèria de sanitat proposades pel govern central suposen un copagament en tota regla, i en aquest sentit ha reconegut que el govern català haurà d'estudiar o repartejar-se l'euro per receta aprovat a Catalunya, com Radio Barcelona. Ja s'ha acabat la reunió entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. La trobada s'ha fet per avançar en la proposta de pacte fiscal, però també ha servit per analitzar com s'adaptaran els pressupostos del govern català. A les noves retallades, Palau de la Generalitat, Albert García, bon dia.
Bon dia, Oriol Junqueras ha fet una aposta clara pel Concert Econòmic i per allà els ciutadans de Catalunya disposin de la clau de la caixa. Qualsevol altra opció al seu entendre seria un regateig en el qual Esquerra no hi entrarà i una pèrdua de temps.
Esquerra Republicana no participarà en cap regateig de quantitats amunt i avall, perquè seria irresponsable. Seria irresponsable perquè qualsevol pacte implica que l'altra part amb la que pactes està disposada a complir els pactes. I l'experiència històrica i l'evidència del present ens ensenya que l'estat espanyol incompleix tots els pactes als quals arriba.
Oriol Junqueras creu possible que si ho torni a escollir el PP com a soci, però no tant, que l'aporta un canvi d'aliances. En aquests moments intervé el portaveu del govern, Francesc Combs, que ha expressat la voluntat inequívoca del govern d'arribar a acord sobre el pacte fiscal. Com radio Palau de la Generalitat. El president de Caixabanc, Isidre Feiner, confia en la justícia internacional perquè es clareixi les condicions de l'expropiació d'IPF per part del govern argentí. Feiner ha garantit que Caixabanc continuarà mantenint la seva relació financera i també industrial amb l'Amèrica Llatina. Barcelona Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia. Bon dia. El president de Caixabanc, la principal accionista de Rapsol, ha assegurat que estan analitzant totes les possibilitats i que confien al dret internacional. Isidre Feiné ha defensat l'estil de fer les coses de la seva entitat i ha dit que, com si fos una competició futbolística, la història no ha acabat. Un partido no se acaba cuando se hace un gol, sino que el partido durar y una eliminatoria durar muchos minutos, ¿no? Es demasiado pronto ahora para hablar cómo acabará el partido, ¿no?
Hemos hecho una inversión, compramos una empresa, esta empresa ha sido nacionalizada, y lo lógico, que para eso está el derecho, es que esto no se hace de estilo compadre. Faine ha presentat els resultats del primer trimestre de l'any de CaixaBank abans de la Junta General d'Accionistes que se celebra aquest migdia. El grup ha guanyat 48 milions d'euros, és un 84% menys
en comparació a l'any passat i ho expliquen perquè la Caixa ha provisionat més de 2.400 milions d'euros per complir els nous requeriments de liquiditat.
És a dir, en un sol trimestre han fet els deures imposats pel govern per enfortir-se, com Radio Barcelona. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització que es dedicava a saltar turistes a la carretera. Els agents calculen que el grup ha aconseguit un botí d'entre 6.000 i 10.000 euros. La banda estava formada per una vintena de membres que actuaven a la província de Barcelona i altres països de la Unió Europea. Es vestien de policia, aturaven les víctimes i els demanaven la documentació alegant que buscaven drogues. Dels 13 arrestats, 6 d'ells han ingressat a la presó.
Bon dia, us parla Joan Barberà. L'exdevanter del Real Madrid Raül González Blanco deixarà final de temporada al Schalke 04, segons ha anunciat fa uns minuts el club alemany. Algunes informacions apunten que el destí de Raül serà Catar.
A la Lliga de Campions el Barça haurà de remuntar dimarts que ve al Camp Nou contra el Chelsea si vol estar a la final de la màxima competició continental que jugarà a Múnich. En el partit d'anada de les semifinals, disputat ahir a la nit a Stamford Bridge, els homes de Pep Guardiola van perdre per un gol a 0, gol de Didier Drogba en el temps afegit de la primera part. El Barça haurà de guanyar per dos gols o bé anar a pròrroga i guanyar els penals.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla el Sergi Pons.
El número de desempat per les sol·licituds de les preinscripcions escolars és el 121.574. Ahir es va fer el sorteig per determinar l'ordre de les peticions amb els mateixos punts per segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. A partir d'aquí s'ordenaran les sol·licituds. El número més gran atorgat a tot Catalunya és el 155.267. Dimecres a dimarts les escoles van fer públiques les llistes baramades de les preinscripcions escolars
que atorguen una puntuació cada nen d'acord amb unes pautes preestablertes. Fins divendres les famílies poden fer reclamacions. Dimeques de la setmana que ve es publicaran les llistes de les sol·licituds amb la puntuació definitiva i l'oferta final es publicarà l'11 de maig. El 18 de maig es coneixeran les llistes de mesos i la matrícula serà del 4 al 8 de juny. Sant just per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Dijous a les 8 el sociòleg i economista Salvador Cardús
donarà el seu punt de vista en una conferència a l'Ateneu. Segons Cardús, el paper dels sobiranistes s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència. Cardús creu que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006 la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional i opina que molts dels que havien estat reticents ara veuen que no hi ha cap altra sortida. De fet, les enquestes d'opinió donen un 54% favorable a la independència i un 30% contrari.
Finalment, Salvador Cardús no s'ha mostrat daltor partidari amb el referèndum proposat per al 2014. Creu que aquest hauria de ser el punt d'arribada després d'una majoria al Parlament. De totes maneres, Cardús confia que la independència pot arribar abans del que la gent s'imagina. Tot això serà aquest vespre a les 8 a l'Ateneu.
I aquesta hora comença el Casal de Joves una sessió informativa sobre el portal per trobar feina Netvives. L'aplicació ha estat desenvolupada pel Sergi Arrada del Casal de Joves i es basa en l'aprofitament de les tecnologies RSS per buscar feina. L'aplicació aplega webs per trobar feina classificades per categories professionals. També hi apareixen les ofertes aparegudes a Twitter. Aquest portal, aquesta aplicació es pot accedir a través de netvives.com barra CIG
o donant lles directes que trobareu al web del Casal de Joves.
Doncs aquesta ha estat tota la informació per ara. Nosaltres tornem amb el treball de teorària a partir de les 12 i 5 i a partir de les 1 i 5 minuts amb els Senyors Notícies Edició migdia. Però la informació continua a través del web www.radiodesvern.com, del portal www.informatiucomarcal.com i també a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Fins aleshores, que passin un molt bon dia.
Dolça besada, de gust que s'acaba. Un tip principi de viure sense tu. Jo no sabia, jo també m'adonaria
Jo que sabia de l'anys que se'l trobaven, de llavors que s'emboiaven, de mans i de perfums. D'on s'apassada, d'abús, tot s'acaba.
Jo no sabia que en la nit me tastaries, mirem gustos que anava entre botes i racons. Jo no sabia que després me mutaria.
i arriba un dia que sabies un teatre, que sabia un felicitat. Primavera i quina rancor, som qui més has estimat, enreja'ls amb teva vinida i sense tu ja no me val. I s'hora baixa, la deixam passar i me'n mires tan a prop, que me fa mal, desultat sol i encara plor, que t'estim massa i massa pot, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants.
Dolça, basada, de gust, tot es acaba. On té principi de viure sense tu?
de dones que se trobaven, de tipalistes que s'envoiaven, de mans i de perfums. Jo no sabia que en la nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre botes i racons. Jo no sabia que després me mataries, la meva mirada que flora i dicta.
El meu felicitat, primavera i trinaran, que ho sentim més desestimat. T'arrellals amb la meva vida i sense que duja no m'agrada. I s'hora baixa de deixar-me passar i ma vida és tan atrope, que me'n fa mal. De sobte en sol i encara plou, que t'estima sent massa poc, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants.
Primavera i trinaran, que ho sentim més desestimat, per allà alça meva vida i sense tu ja no me val. I sola baixa la deixam passar i me'n mires tan a prop, que em fa mal, que sóc tan sol i encara plou, que t'estim massa i massa pot, que no sé com vol fer recolat, que som amics, que som amants. Dolça besada, de gust que s'acaba,
La imobiliària Centri XXI en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda.
Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centurí 21, la Rambla, el servei de la comunitat.
el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon y Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern,
o el telèfon 93-372-1710. La informació més propera al Just a la Fusta.
Aquest divendres té enlloc la presentació de la missalània número 17 del Centre d'Estudis Sant Justencs. Aquests dies anem parlant amb els autors que han escrit diferents treballs que formen part d'aquesta missalània. I avui saludem Julio Echó. Molt bon dia Juli. Hola, bon dia. Que no només és escrit un treball, sinó que n'hi ha dos. De una banda la Creu del Pedró i de l'altra tenim el Sant Justencs i la Primera Guerra Catalina, aquí al municipi. Parlem primer de la Creu del Pedró.
que justament aquest any s'ha tornat a situar al seu lloc, d'alguna manera? Precisament el motiu d'escriure això va ser d'ençar que es va aconseguir, per una campanya promoguda en gran manera pels interessos injustents, a fer tornar-se a posar-ho, per reconstruir la història de la creu, per donar-la a conèixer què és. Llavors, amb la investigació s'ha vist que la creu, tothom diem la creu del padrou, però en el curs de la història n'hi ha hagut tres creus del padrou.
A qui se'n just? Una primera que era el padró, després la creu de pedra i després aquesta de ferro, cada una amb el seu trajectòria històrica. I per tant doncs d'alguna manera és el que es presenta en aquest treball. Efectivament. I quines són aquestes? O sigui, durant quin temps han estat aquestes tres creus? La primera que era senzillament una fita de pedra amb una creu gravada estava des de temps immemorial i és on es pujava a beneir el terme una vegada a l'any.
La segona es va dirigir a l'any 1919 amb motiu d'una santa misió, que eren uns exercicis religiosos que es feien, i va estar fins a arribar la guerra en què la van tirar avall. I després aquesta tercera, la metàl·lica, la que tots coneixem, va ser posada al poc d'haver acabat la guerra. I que és aquesta que ara finalment s'ha traslladat, no? Exactament.
Les altres dues es pot considerar o s'havia de considerar que hem desaparegut però en aquest article aportem una novetat, una sorpresa i és que encara es pot veure un dels elements de la creu desapareguda en un lloc que tenim tots els injustes davant dels nassos. Ah si? I no es pot desvetllar suposo que es dirà divendres. El llibre ja es veurà i està complint la seva mateixa missió i tots l'hem vist. Ah si? Home, doncs és una bona notícia, no m'ho imagino.
Queda un detall simpàtic. Exacte, és a dir, saber que la veiem potser bastant més sovint del que ens podem imaginar. I tant. S'ha descobert de casualment o és un fet que ja se sabia i que ara es dona a conèixer? Estava de sempre en el lloc i, per analogia, comparàvem les fotos i van dir, caram, però si és això. Home, doncs llavors és un d'aquests descobriments que...
que tenen lloc de tant en tant, m'imagino, i que a partir d'una anècdota porten doncs a un descobriment històric pel municipi, no? Home, és una gresta de la primera creu que es van tirar avall quan la guerra. Exacte. La crea del padró, a més a més, és un element bastant significatiu, no? Sobretot havia estat antigament, almenys si més no, de cada poble, i en aquest cas suposo que el fet que aquesta ara hagi tornat al seu lloc és important per un municipi, a nivell històric.
Bé, n'hi ha una cosa. Molta gent tendeix a associar la creu del padró amb les creus de terme, que són coses totalment diferents. Aquí, a Sant Just, hem tingut creus de terme, la que és una noma al carrer de la creu, la creu de Montaner, que estava a baix de Sant Joan d'Espí, i la de Llavallol, que estava a Vallverera. Aquestes eren les nostres creus de terme. Aquesta altra, tot i que té una forma similar, no és una creu de terme, sinó que és una creu recordatòria de la Santa Misió, totalment diferent.
Ara, és un lloc molt nostre perquè de sempre, ho tenen totes les famílies, el costum, abans més que ara, de pujar per les tardes a fer un passejet fins a la greu per gaudir de tota la vista, de la zona. Exacte. A més torna a estar ubicat en un punt on és agradable arribar-s'hi. Perquè el lloc darrere on estava era el ostracisme total. D'una banda aquest és un dels treballs i l'altre treball
és sobre el Sant Justencs i la Primera Guerra Carlina. Exactament. A la Primera Guerra Carlina, o guerra dels set anys que va anar des de l'any 1833 al 1840, va haver una partida de Sant Justencs, i gran, important, que va tenir un paper destacat, i és el que aquí s'està repostrueix. Tenim un heroi Sant Justencs desconegut, que la causa
política per la qual ell lluités, es pugui compartir o no, és una altra cosa. Però s'havia de reconèixer el sacrifici que van fer tota aquesta colla de Sant Justencs lluitant per un ideal que ells estaven convençuts. Eren carlins, entenc. Exactament de quin any aquesta primera gargajona? Del 1833 al 1840.
I per tant també és una etapa o una època, potser, desconeguda per aquí a Sant Just, no? Molt poc treballada, eh, molt poc treballada. En el seu moment vaig fer un pinito al respecte, que ho vaig publicar a una altra banda, però ha sortit molta més informació i per això ara valgut la pena difondre-ho a dins de l'àmbit de Sant Just. De fet, el segle XIX és un segle molt convuls, no?, a nivell històric,
i suposo que també poden anar apareixent, divertir diferents estudis, diferents informacions que puguin vincular la causa Sant Justenca. Mira, acabat aquest estic treballant en un altre que encara va per llarg, també relatiu a un altre personatge Sant Justenca. Suposo que una missalània o incloure treballs dins d'una missalània fa també el fet que hi hagi diferents treballs que també és positiu, que enriqueix una mica veure diferents treballs que parlen de la història Sant Justenca.
a través de diferents autors, és donar veu a diferents enjustengues que tenen coses a dir de la història d'enjust. Exacte, són temes diferents tractats amb òptiques diferents i tots perseguint una finalitat comú, que és aprofundir el coneixement del que és el nostre. Exacte, una presentació que es farà d'aquest divendres, ens sembla que també tots teniu un moment per presentar els vostres treballs davant del públic. I que suposo que ja, si serà d'esvetllar alguna cosa, alguna sorpresa, serà d'aquest divendres. Exactament.
Doncs molt bé, moltes gràcies, Julio Etxó, diguem, un dels autors d'aquesta missa l'Ània número 17 organitzada pel centre d'Estudis Sant Justencs d'aquests dos treballs, la Creu del Padró i el Sant Justencs i la Primera Guerra Carlina. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia.
We have songs with our soul. The winter is gone, where do we belong? We have stayed too long. Friday night, we're so uptight we get stung. Sitting at Hampton's it is too cold. We have stayed too long.
Spring is finally here and we're so well dressed. It's a talent and it's our style. So put on your hat because the forecast is rain clouds. Ba-da-da, ba-da-da. Ba-da-da, ba-da-da. Ba-da-da, ba-da-da. Ba-da-da, ba-da-da.
I'm embarrassed and still we are hanging on. We have stayed too long. And we don't mind taking trips to the hero's side. Our money is gone, where do we belong? We have stayed too long. Sick of living here.
No, no, no.
I a aquesta hora parlem d'educació. Avui dijous es fan les jornades de portes obertes a l'Escola Barcelona Municipal Marex, i per això ara saludem a la directora del centre, la Dèlia Rizques. Molt bon dia, Dèlia. Hola. Un any en què s'han fet una mica més tard aquestes visites. També el professor és de preinscripció. Una mica més tard que altres anys. Què s'explica en aquestes visites?
En aquests projectes el que s'explica una mica és el centre. S'explica que al centre hi ha no només l'escola Bressol, sinó que també hi ha espais per a infants i famílies. S'explica una mica l'organització del centre en quant a horaris, a nivell de professionals que hi treballen, les places que hi ha i a les que podran optar les famílies i els nens.
S'explica una mica també els espais del centre, a què es destina cada espai i després es parla una mica de projecte. I en finalitat això el que poden fer és visitar l'escola. Poden entrar, visitar l'escola, parlar amb les educadores, fer totes aquelles preguntes que tinguin més concretes i aquells dubtes que no hagi pogut ser resolts a la primera trobada. Quina és l'oferta de places per aquest any?
Nosaltres aquí a l'escola tenim 107 infants de 4 als 36 mesos, i llavors per aquest curs vinent l'oferta són 8 infants al grup de nadons, que són nens i nenes nascuts al 2012, 31 nens i nenes nascuts al 2011, que són els infants que aniran als grups d'un any, i 16 nens i nenes nascuts al 2010, que estan els infants que aniran al grup de dos anys.
En principi, normalment, s'enjust acostuma a sobrepassar el nombre de demanda o es pot cobrir amb l'oferta actual? Depèn molt dels anys. Hi ha anys que les demandes... Depèn molt dels anys dels grups. Hi ha anys que hi ha grups que les demandes estan equilibrades amb l'oferta. Hi ha anys que la demanda ha superat l'oferta amb força nombre.
depèn una mica dels naixements, la quantitat de famílies que optin per una plaça aquí a l'escola Bressol, depèn una mica. Normalment el que passa és que hi ha més demandes que oferta. Pel que fa al tipus de característiques del centre, al principi també ens comentaves que durant la visita s'explica una mica què és ben bé el centre Marecs. Sí, perquè Marecs no és només l'escola Bressol, llavors Marecs és un...
és un centre d'educació integrals per a infants i famílies, tot i que el que abarca més nombre de famílies i de infants és l'escola Bressol, perquè és el que és més gran. També hi ha l'espai familiar i l'espeinador, que també aten a infants i a les seves famílies. I això és la característica principal del centre.
Pel que fa a les últimes informacions que van arribant, sembla que les noves retallades, els centres d'educació que s'ofereix des de l'escola de Bressol, seran dels centres més afectats i es parla, potser, d'ampliar la ràtio. Com ho veieu des de l'escola de Bressol municipal Marrex? La veritat és que la situació és una situació difícil i sobretot treballant amb nens tan petits, tot el que vulgui dir atendre més infants,
a nivell de grups, doncs és sense augmentar personal, perquè el que passa és que s'augmenta la ràtio, doncs és complicat, és difícil. La tensió que fem des de l'escola és una tensió molt individualitzada cada nen. En aquests primers anys de vida, no tots els nens per tenir les mateixes edats estan en el mateix procés de desenvolupament i es fa és una tensió molt individualitzada. I llavors, quan més nens es ha de tindre, més difícil és donar aquest tipus de tensió.
La veritat és que és complicat. Hi ha una preocupació i això és una cosa que volteja a sobre de l'escola. De moment, en principi, l'oferta és la mateixa que la de l'any passat i, en aquest sentit, de moment, les ràtios continuaran sent les mateixes. Són retreades que venen directament des de la Generalitat. No sé si per això n'heu parlar amb l'Ajuntament de Sant Just.
Sí, n'hem parlat de tot això, clar, i des de l'Ajuntament es valora que és important no fer un augment molt gran de ràtios, però també estar clar que hi ha una cosa que és l'equilibri econòmic dins del mateix... del centre i de l'escola, en aquest cas, i això també s'ha de tenir present. No sé si creieu que s'ho posa un pas enrere a totes coses que s'havien aconseguit en els últims anys, si creieu que era inevitable o si es podria haver gestionat millor.
No ho sé. No ho sé. No sé si es podia haver gestionat millor. El que és cert és que hi ha tota una corrent actualment que s'està infravalorant al 03 i fins i tot el ministre d'Educació ha dit que no és una etapa educativa, que no és una etapa potencial. Clar, vist des d'aquests paràmetres segurament podríem atendre molts més nens i podríem ser molt menys personal, però...
Per nosaltres, aquesta etapa és una etapa molt important. Pensem que és molt important per als infants els primers anys de vida. Són molt importants per tot el que es pugui construir després com a persones. I, per tant, no és un tema de com es gestiona o no es gestiona. La gestió és un tema del valor que tingui
per a cada persona aquesta tarda. I en el nostre cas, doncs pensem que és important tota aquesta part més educativa i de desenvolupament de l'individu. Està clar, doncs de moment sigui com sigui, ahir al matí i avui dijous tenen lloc aquestes visites del Centre Educatiu Marex per tots els que estiguin interessats tenen temps encara de passar-hi a la tarda a l'Escola Bressol Municipal Marex. Moltes gràcies, Delia Riz, que és directora del centre, que vagi molt bé i bon dia. Moltes gràcies, bon dia.
Let me tell you about a place Somewhere up a New York way Where the people are so gay Twisting the night away Here they have a lot of fun
Puttin' trouble on the run Man, you find the old and young Twistin' the night away They're twistin', twistin' Everybody's feelin' great They're twistin', twistin' They're twistin' the night away Here's a man in eatin' and clothes How he got here I don't know
Man, you wanna see him go Twistin' the night away He's dancin' with the chicken slacks She's movin' up and back Oh, man, there ain't nothin' like Twistin' the night away They're twistin', twistin' Everybody's feelin' great They're twistin', twistin' They're twistin' the night Let's twist a while
Sí, sí.
They're twisting the night away Here's a fella in blue jeans Dancing with the older queen Who's dolled up in her diamond rings And twisting the night away Man, you ought to see her go
Twistin' to the rock and roll Here you find the young and old Twistin' the night away There, twistin', twistin', man Everybody's feelin' great There, twistin', twistin', there Twistin' the night one more time
Justa la fusta.
Passen tres minuts del dos quarts de dotze del matí. Saludem a aquesta hora els territorians del dijous, la Joana, el Pere i la Montse. Molt bon dia a tots tres. Molt bon dia, Carme. Bon dia, Carme, i bon dia a tothom. Avui tenim la Lina, de moment, si ens està sentint, doncs la saludem des d'aquí. Havia d'anar al metge. Sí, no crec que ens pugui escoltar, però vaja... Queda saludada i disculpada. Queda saludada i disculpada. Això mateix. En tot cas, una setmana...
Marcada sobretot per un tema que semblava que havia quedat doncs que en l'any ja no se'n parlava o que si se'n parlava era de tant en tant dos o tres cops l'any però que ara comença a portar força a cua com és tot el tema de la casa reial i la monarquia. Justament ahir va sortir el rei Joan Carles finalment per disculpar-se que és una cosa que no s'havia vist mai.
No se si creieu que era necessari, si calia que fes això, si no n'hi ha prou... Havia de quedar bé, i això de ho sento no tornarà a passar... Però a mi em va fer la impressió... Però està bé, és una disculpa, un gest inètil... Sí, però mira, a mi em va fer una impressió molt estranya, que el jefe de l'estat es disculpi com aquell nen petit que diu... Mami, ho sento, no ho tornaré a fer mai més. Jo, que voleu que us diguin, vaig trobar...
o bé s'havia de fer un discurs més institucional.
No se, d'una altra manera. Això ho has tret de l'acudit del Toni Ballori. No, no l'he llegit. Doncs justament això que has explicat és el nen petit... Clar, no, no, és que és la impressió que em va fer amb aquella careta que feien els meus fills quan havien fet una malifeta i... No t'ho farem mai. Es deu sentir molt atrapat quan ha fet aquesta disculpa. Abans suposo que li devien anar. Que s'ha equivocat i li durien potser a aconsellar-me. Home, clar. Sí, perquè escolta, ell ha tingut una vida molt...
Molt liberal a la seva manera. Aquesta gent és la vida de Rigs. Estan acostumats a un assa estatus. La vida de Rigs no només ells, sinó tots els que viuen amb nous possibles. Sembla que ho tenen tot justificat. Les beneficions són navegar amb llocs de luxe, és anar de casera, no són els entreteniments d'un jubilat que va jugar el domino a la petanga al centre del milanari on sigui.
O sigui, el seu estatus encara fins i tot... Li permeten aquestes coses? Li permeten, i a més és que és de bon to. O sigui, si un rei, si els edistòcrates, imagina't els que en lloc d'això es dediquessin a jugar al partxist, quedaria per l'almòleg. Bé, de clar. Vull dir, la visera de la fans, sona una miqueta... No, a mi em fa la seca, avui ho comentaven persones una mica entenimentades, que potser no demanava perdó només per això, sinó...
subliminalment per altres motius i no al poble espanyol, que el poble espanyol mila. Alguna cosa envers dintre de la seva pròpia família. O potser fa temps que ho està i encara ha sortit de la llum, no? Va sortir gent que sap de la casa reial que diu que mai s'ha acabat d'entendre, el rei i la reina...
Però ell fa molts anys que no s'entenen. Per això i que l'aparició de la Letícia no va agradar gens les germanes, totes aquestes coses. I ara fa poc temps l'aparició de la Corina, que això era un rumor. Sí, ara ja ho deia que és que sembla que sí, que realment conviu amb una altra senyora. Aquí Barcelona havia vingut molts anys.
quan feien les regates i deien que aquí també tenia una amiga. No, ha tingut moltes amigues. Però això són les famílies reals. Queda bé no? Queda bé. I és disculpable. Mira la família d'Inglaterra, la reina d'Inglaterra. Sí, però clar, la reina d'Inglaterra té unes arrels tan fondes en el seu país
Que tot i amb això no fremola. Però no pensis que amb l'assumpte de la Lady D també... A més avui ho deia i em diu que malgrat que el partit laborista volia enfonsar la reina al més baix to,
El Toni Blair la va convèncer que almenys dissimulés una mica en el d'això, en el enterrament. No ha demanat mai perdó. No, però de totes maneres, què vols que et digui? Deu-n'hi-do. Però com que la d'aquí sembla que sigui una família real, una miqueta... Sí, més de cara al poble. Sí, sí. Perquè de fet s'ha fet per votació, no? S'ha fet per decret. Però això també fot la part de la gent impossible. Sí. Hi ha la gent d'un estatus elevat
quan anaven antigament al Liceu, o sigui, anaven amb una amant o amb una bona querida, no quedaven bé. No, i a més a més les senyores feien competència entre elles, aviam qui tenia la querida més maca o la més arreglada. És allò que deien, noia m'agrada més la nostra, que vols que digui. O sigui, ja formava part de la família. Això és una part, ara s'ha de reconèixer que ha representat un paper institucional fora del país. Home, és el cap. És el cap d'estat.
i no, han sigut 30 anys que realment ha complert la seva feina. Creu que continuarà bastant de temps o que això s'acabarà? Volem, suposo que d'aquesta fer el que ha sortit més ben parat, més seriós, més tot ha sigut el príncep Felip. O sigui que semblava que fins ara se l'havia considerat es qualca d'aquà i que de com n'hi haven.
Fins i tot la seva pròpia cort. Sí, sí, la seva pròpia. Sí, sí, que hi havia molts Juan Carlistes però no hi havia felipistes.
Però ara sembla que és més seriós i el noi ja té 44 anys. Ja té una edat. Li pot passar el Carles d'Inglaterra i li pot passar el mateix amb ella. No, però el Carles d'Inglaterra li passarà com el seu tiet avuelo que resulta que va governar poquíssim temps perquè la reina Victoria va viure moltíssims anys. I la reina d'Inglaterra també està amb molts anys. Ara em sembla que passarà directament
el net, no se per què m'ho sembla. Es comenta, es comenta. No ho se, eh, no. No, no, però allò és una realesa, aviam. No, no, però la d'aquí volgues que no, també. Perquè no deixa de ser el net d'Alfonso XIII, o sigui que... Bueno, veurem. Però veurem el que passa aquí. Sí, igualment. Mentre es parlem d'això, no parlem de la crisi. Que és bastant, bastant gorda i anxa. Són coses de les altes esferes i altos tàndems. I em preocupa molt més
aquests 18 oracos que haurem de pagar al mes o mes els jubilats pels farmes. Aquest matí ho discutíem, és el mes? Un tant percent per la recepta. Però qui té una malaltia crònica, que és el que dèiem abans, un preu de... El tant percentualitzat, hi ha que més i hi ha que menys, però d'uns 9 a 10 o 11
Fàrmacs per jubilat és el que toca a cadascú. Si no té artrosis, té una dolència cardia, té una dolència de pròstata, té una dolència de feixa, del que sigui. I a més les coses del jubilat són cròniques, no són com les coses de quan som joves.
Com a futur curar-ho. Si ets hiper tens ho ets de per vida, si tens artritis la tens de per vida. I gràcies a això podem viure una vida relativament
Jo a vegades ho penso, quan fan aquests viatges, ho penso, els envien molt lluny, amb autocar, amb avió, llavors el govern deu comptar, veiem quants en moren amb aquests viatges. Manel ho deia una vegada que va haver un accident molt fort, que va morir molts de gent gran, doncs és el que vol el govern, que és morir tots.
El llac de banyoles, els jubilats francesos. Però aquests eren francesos, no? El llac de banyoles eren francesos. Sí, però aquí en els viatges d'Incerso també de tant en tant sempre en va caient. Sí, sí, amb un autocarc. Per això no anem mai amb autocarc. No, no, no, no això només, sinó que em vol donar un infart quan... Perquè menja massa.
L'altre dia em va explicar un amic meu de la companyia d'antologia, que van tenir una baixa d'un espectador
d'una emoció fortíssima que li va donar a un poble al sentir la jota de la Dolores, que feia molts anys que no la sentia. El camp del Barça ha passat alguna vegada també? Si parlàvem d'això, jo li deia que al teatre no passa que amb el futbol, que la gent un cop... Sí que ocorre, perquè jo tinc vivències de que també ha passat. Emocions fortes. Però això és molt fort. Jo crec que si el camp del Barça succeeix, ho deu encamuflar una mica, no?
No, però s'ha de fer, en casos coneguts. Per això vam fer un sistema de seguretat d'avuïdament ràpid, perquè dues o tres vegades havia passat.
Tant per emoció de goig com per disgust. Aviam, això és una alegria que tenim al Barça. Ens dona alegria. Si veuessis la cara que feien els homes de casa ahir nit. El cor s'accelera davant d'una emoció forta. Pot ser de disgust, pot ser de goig, pot ser d'exercici físic, perquè també m'al·lora de bé. A tothom li donen fes molt d'exercici, fes molt d'exercici. Que s'ha mort ara fa poc, no? Que tenia 25 anys. Sí, perquè aquests nanos tenen de base
molt en dintre alguna malaltia, alguna dificilitat. Tot i que ho vigilen, perquè... Sí, però van demostrar amb el Puertas i el de l'Espanyol, van demostrar que és una cosa de naixement que no es mira, és genètic. Que no es veu. No passa només amb esportistes d'èlit, a la gent que cada dia corre pel carrer, la gent que
Si treballes al millor, ja ho saben, que també cada dos per cada tant en tant... Oh, tu també dius, oh, anem a córrer, a fer un fúting... No, no, escolteu, s'ha de controlar. Perquè no mesurem les nostres capacitats. Això mateix. O fins a on podem arribar. I aleshores passa això. O que tenim això, una petita lesió, que no ho sabem, i en un moment determinat es dispara. Que amb una vida normal vivies fins a 90 anys, i en aquell moment s'accelera. Sí, sí, s'accelera, i tant, i tant.
Bueno, hem d'estar capaços de la farmàcia. Sí, exacte. Aquest tema farmàcit com que també estem pendents de com s'acaba aplicant a Catalunya. Avui el conseller de Salut sembla que ha tirat una mica pilotes fora perquè ha dit que...
que hi ha tantes probabilitats de retirar l'euro per recepta com de mantenir-lo, que llavors no saps gaire encara com acabarà. El govern... El preu dels medicaments dependrà de la renda i els aturats sense prestació els tindran gratuïts. I els pensionistes alerten que el canvi agraujarà la pèrdua de poder adquisitiu.
Som col·lectius fràgils, els amics de la gent gran, una organització que lluita contra la soledat de les persones grans, i atén un miler d'avis amb pocs recursos, recorda la fragilitat dels jubilats amb pensions més baixes.
Per alguns avis pagar 8, 10 o 12 o 18 euros mensuals pot ser un gran mal de cap, perquè ara els costa moltíssim arribar a final de mes. Ja perquè hi ha unes pensions baixíssimes. Clar, amb una persona que cobra un bon sou. Sobretot amb gent que ha treballat poc temps o amb baixa cotització. I aleshores la pensió és...
És mince. Molta gent l'han enserronat perquè li deien que cotisaven o no cotisaven o bé cotisaven menys el que els deien. Posaven una cosa amb un paper i no era real. El meu marit de treballar amb una empresa des dels 13 anys fins als quasi 40 i a l'hora de la veritat quan ja es va jubilar a l'empresa que s'ha jubilat resulta que estava cotisant des dels 17 o sigui que 4 anys que s'havien anat en orris.
No, això és claríssim perquè t'envien un llistat amb el nom de totes les empreses. Si avui en dia sí que t'envien. Però això 20 anys enrere aquesta vida laboral que t'envien és que està utilitzant...
per tu, és que això ens enrederen molt aviat. No, a més, m'ho miraves quan arribaves a cobrar la jubilació. I tu no sabies el que havien cotitzat. Moltíssima gent. Llavors ho hem descobrit quan ell va demanar. No, més que llavors, precisament quan et passes aquest paper i descobreixes
que els cons papers que guardaves a casa teva eren falsos, perquè el que posaves allà no era el que en realitat pagaves. Empreses que a més ara ja no existeixen, ves aquí i vas a reclamar. Jo he trobat que de totes les empreses en què he treballat, l'única que ha pagat d'una manera correcta i justa i rigorosa ha sigut el Grup Planeta, i sortosament a Planeta és el lloc on
No he treballat més anys. Els últims anys de la teva vida laboral... Els 34 anys, últims de la meva vida laboral, vaig treballar a Planeta, doncs puc... Sí, tens una pensió digna. Perquè si m'hagués de... És el que li va passar al meu marit, també. ...de les altres set o vuit empreses, perquè van ser vàries que vaig treballant, perquè vaig treballar a Planeta des que jo tenia 34 anys fins als 66 que em vaig jubilar. Les que vaig treballar des dels 14 anys fins als 84 sí que consten,
No, no, no. Va descobrir que el van inscriure a la Seguretat Social 4 anys després, als 17. Trencant una mica amb aquests temes, avui m'ha cridat l'atenció també una notícia així més o menys curiosa que és que diuen que s'ha fet una enquesta a 1.200 persones d'arreu del món i per saber quins països d'arreu del món també els acollien millor com a turistes.
i es veu que, atenció, perquè el país més gruller o d'on és més fàcil emportar-se un mal record, el tenim molt a prop, i és França. Ha sortit com el país diu, que els francesos diuen això, més d'un 20% dels vots, que n'hi do un de cada cinc, creu que França és un dels països menys agradables amb els visitants, tot i que jo veuré que depèn de la zona, perquè sí que és veritat que potser
A París és una mica difícil que, com a turista, et tractin més o menys bé. Jo a la part del sud de França, en general, les vegades que hi he anat, no he tingut mai cap problema. És veritat que tot canvia a la que intentes parlar una mica en francès.
És una mica diferent i que potser llavors aquest matí es fa que molta gent que sí que intenta esfavilar-se amb l'anglès acabi tenint aquest mal record de França. Això passa amb tots els països estrangers. Una persona que parla anglès el tracta en millor anglaterra, que si no el parla i a França s'hi parla. Sí, però a Anglaterra si no el parles una mica són molt xovinistes.
O sigui, comptant que a Perpinyà, clar que parlo de molts anys enrere, però a Perpinyà és la Catalunya del nord, el meu marit va tenir un petit problema, no problema no, un tràmit de papers que havia de passar a una mercaderia i no compré pas, no compré pas i no compré pas i diu jo no em moc d'aquí fins que vostè no m'arregli això. I parlava en català eh. I al final va venir el gendarme i diu escolti si li pot parlar en català que ella el parla.
Diu és que són ganes de tocar els nassos. O sigui que em pensis eh. Continua havent-hi una quantitat numerosa que parla en català. Però molts. I el gendarme li va dir no, tranquil, ja li pot parlar en català.
Diu, doncs escolta, com sigui, eh? Com sigui, jo no moc d'aquí. I la meva furgoneta fins que vostè no m'arretui els papers. La meva experiència és molt diferent perquè anava al Sur de França, amb els grups de teatre, quan aleshores, a causa del franquisme, hi havia coses que aquí no es podien representar, i aleshores, almenys els francesos del Sur, que gairebé tots parlen català, simpatisaven molt amb aquest corrent.
amb aquest corrent. Bueno, perquè era en contra, era en contra de l'estatus de... I el tracte aleshores era agradable, aleshores, clar, però ja dic no puc opinar perquè no anàvem més enlluny de Prades, de Perpinyà... Però també s'ha de tenir en compte una cosa, que França és un país que rep més turisme gairebé del món. Sí, sí. O sigui, em sembla que és França, Estats Units i en tercer o quart lloc nosaltres, els espanyols.
Si parla qualcos esclar, quan més hi ha més opinions en contra. Si ara el lloc on ha crescut el turisme d'una manera desmesurada des d'allà fa alguns anys és a les Illes Canàries. Les Illes Canàries pel seu bon clima reben tot l'any turisme. Sobretot de la tercera edat eh. De la tercera, de la primera i de la segona. I a més a més els de la tercera edat s'acostumen a quedar.
No he tingut la sort d'anar-hi perquè quan havia d'anar-hi es va posar malalt un membre de la família i llavors ja vam haver de suspendre el viatge. Jo he estat unes 6 vegades. El meu marit va acabar de fer el servei allà i tothom el tractava.
de la peninsular es tractaven, bueno, de mil amores. En tot cas, tornant ara ja, hem fet aquesta pausa una mica més per parlar de temes més lleugers, però tornant una mica a l'actualitat que és una mica més complicada. A banda d'aquest tema de la salut es veu que el president de l'estat espanyol, Mariano Rajoy, ha tornat a dir, està a Mèxic, però des d'allà ha tornat a dir que no està improvisant, com se li havia retret,
I que ja té avançades les properes retallades i que d'aquí a l'estiu continuarà amb aquesta línia de retallar. Sí, però també he sentit ara, últim moment, que l'Oriol Junqueras. No, no, de Convergència. L'Oriol Pujol diu que si continua la cosa així, Catalunya, o sigui, Convergència, presentarà una esmena a la totalitat dels pressupostos.
que no els aprovarà. Esperen veure com està repartit. Sí, sí, sí. Però que pensen que els sembla que sí, sí, que presentaran un esmen a la totalitat i aviam què passarà després. Perquè quina solució tenim si no... O sigui, tothom pot contraure deutes, les comunitats, el país, la gent particular, però llavors resulta que les deutes no es poden tapar si no et paguen el que et deuen.
A l'estat ja ha dit que no pensa pagar. Continua dient que no pensa pagar. Ni en estructures ni en res. Llavors ell està practicant una llei o està parlant per parlar perquè el que diu no és el que creu. També hi ha moltes autonomies que pensen presentar un recurs d'inconstrucció.
Estitucionalitat. Molt bé. Que no en sortia. Que no en sortia, sí, és que és una paraula complicada. Sí, sí. Perquè aquest arrossegament de la deuta crec que va del 2008, no? Sí, sí, de temps. 2012, eh. Llavors impossible, per molt que retallem, segons la meva petita opinió, per molt que retallem no podem arribar mai... Però és que sempre retallem en el mateix. Perquè competències, competències, quines estan?
o sigui ensenyament. Ells les van retallant també les competències. Perquè ara amb allò de les escoles. No, però és que arribarà un moment que no es pot retallar més, perquè ja estem tocant fons en el poder adquisitiu, cada vegada hi ha més botigues tancades, cada vegada la gent s'està més d'anar a espectacles, de comprar coses, de comprar roba, de reduir tot, i aleshores som tots cada vegada més pobres. No, no, els carrers. L'altre dia vam baixar al Palau de la Música, eren en quarts de vuit de la nit, que normalment
La Diagonal estava en altres temps que no es podia ni bellugar. Jo escolta'm...
Un tràfic ruïdíssim i moltíssima gent amb moto. Perquè abans podien portar en cotxe, però ara amb el preu que està la gasolina i tota la pesca costa. Motos i senzilles eh. També gasten gasolina. Una de les coses que és més una ciutat, un poble, és veure la quantitat de botigues tancades. Quan vas a Barcelona... No, no, a Barcelona. A Sant Just també. A Sant Just cada vegada més.
I teniu tres mures obertes i una tancada. Només teniu un parador de Sant Just, que era un lloc abans de referència. Amb el seu adreç, restaugant el seu quiop. Perquè es veu que hi ha un dubte molt fort. El que està situant més a Sant Just, ens explicava l'altre dia, l'alcalde de Barcelona són empreses per a tota la zona de polígon, a tota la zona de Sant Just, per a Tariagonal, que es veu que se n'han creat més que fa un any. Funciona més aquell polígon que el del sud oest.
Al sud oest també hi ha moltes empreses que estan tancades. Però jo crec, tocant l'assumpte del parador, jo crec que si allà amb el tracte o el pagament, perquè això és com una concessió, no? Si estigués una mica més adequat al preu, potser la gent sortiria de l'impàs.
però si tu agafes una concessió i t'escanyen, tu no aguantes. No, jo crec que a qui ho tenia fins ara se li han concedit molts terminis. Terminis de pagament. Terminis de pagament del que devia. No, esclar que és que de llantúvia ja va començar a no poder pagar. Ho crec, doncs llavors potser el cànon que li posen no és l'adequat.
per al que pot rendir aquell negoci. Perquè tu no pots fer-hi treballar-ho. Sí, però hi ha molts factors. Hi ha el tracte amb el personal, amb el públic... És una cosa que jo penso, no? M'esbali caire ingressa que ser graciosa. També. I després moltes persones que tenen un negoci, quan estàs davant d'un negoci, que tens que esperar que la gent vingui, tens que tenir un tracte amable. Un tracte molt correcte. No, per amable i tot això, però ja veus... I mira, i el primer any, si un negoci
et produeix pèrdues i no tens perspectives de poder remuntar, val la pena tenir la valentia de dir ho deixo. Plego.
I no anar acumulant deutes i deutes i deutes. I al final s'ho van endur tot perquè a dintre està buit eh. A dintre no hi ha absolutament res eh. No hi ha res. Ni una maquinària, tots els endolls estan arrencats. Tot el que eren els aparells de treballar. Això jo no ho he vist però... Bueno mires perquè està una miqueta el que està tapat. Vull dir es veu una mica a dintre. I és llàstima perquè quan te'n recordes del parador. Com era? Un dels centres de reunió, sobretot a l'estiu.
de la gent del poble, feia el seu vermutet, feien festetes... Tenen la terrassa, la continuen tenint la terrassa. I tant, i un restaurant a dalt i el quios de diaris que li donava molta vida quan hi havia el quios del parador. Però com el quios ja resulta que el van ficar a dintre i la gent que el portaven no... A dintre no té visió. No, a més a més la gent que el portaven volia fer festa el diumenge. I el diumenge també hi ha un diaris eh.
Sí, sí. És el dia de la setmana que es venen més diaris. Sí, ha sigut un cúmul de circumstàncies que és clar. Llavors fa pena, quan estàs al parellot i et tombes, veure aquell local tot sesejat. I que havia tingut tanta vida, tanta vida. Jo havia anat molt a buscar el diari al parellot perquè era fantàstic. I en el temps que estava a la biblioteca allà també funcionava molt bé. Bueno, hi havia més moviment de gent. Però en general, és el que diu la Carme, han crescut molt les indústries grans, en grans empreses i sobretot les d'emprenedors,
i sobretot els que tenen iniciativa de fer una proposta original que altres no fan, i les indústries perifèriques han crescut algunes bastant, però són els petits botigues els que més han rebut. Clar, perquè és el que tens que està esperant, ho sé, per experiència, perquè els meus últims anys de feina han sigut amb una botiga. I has d'estar esperant que vinguin.
o és que tu dius que, mira, si li has de donar una recepta de cuina, li dones, si has de treure-li la taca, li treus. I mira, doncs faci això, perquè vols que la teva... I emplear moltes hores, moltes vegades, per no guanyar res. I això que no era precisament meva, però jo la portava. Hi ha restaurants que surten al carrer, a veure si cap t'encapllen per a dinar. Per això, restaurants d'allà del voltant, que vam passar del Palau de la Música, dos, tres taules, una taula,
I jo penso, tants cèntims amb llum, amb personal. Amb tot. Quines despeses, amb IVI?
Qui ho pot resistir a això? Jo m'he adonat que ara has tocat restaurants d'un cert nivell. I tant. No hauria quedat bé, doncs surto... Això ho feien molt a França. A França ho feien. Sortia al carrer i sobretot... Jo me'n recordo fa moltíssims anys, quan abans marxés el Soler Serrano a Amèrica, que fa moltíssims anys.
I deia, venia d'un viatge a París i deia, mira, em va fer una gràcia perquè deia, amb perdó de l'audiència, suposo que les criatures no estaran, però és igual, dius, los cien culos más bonitos de París. I eren xicots, però escolta'm,
sortir al senyor allà, explicar-lo i a cridar a la gent, veniu, que els voreu. Com si fos la Barceloneta, no? Perquè això s'havia fet a la Barceloneta. I es fa, a la Barceloneta, els restaurants a la Barceloneta. Sí, sí, surten al carrer a oferir-te. Mira que t'apropa el client. Doncs d'aquesta manera acabem avui la Tàrtulia d'aquest dijous. Moltes gràcies a tots tres. Gràcies a tots. I tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Mitja minuta i arribem en punt a les 12 del migdia. En un moment en què connectarem amb Com Radio, també sentirem el bullet informatiu dels Injust Notícies i tornarem tot seguit amb la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara. Estem escoltant Just a la Fusta.
Ràdio 2B, FM, 98.1.
Bon dia, sou les 12. Us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. El govern català pràcticament descarta la presentació d'un recurs als tribunals si el govern central no paga a Catalunya els diners que li deuen aplicació de l'Estatut. Ho ha dit el portaveu de l'executiu Francesc Homs, després que ahir el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, assegures que el govern central no està obligat a pagar els diners que corresponen a l'edicional tercera. Palau de la Generalitat, Albert García, bon dia.
Bon dia al portaveu, Francesc Combs ha dit que l'impagament seria un fet molt greu i que la presentació de recursos té un valor polític. Ara bé, Francesc Combs admet que els arguments jurídics són contraris a les aspiracions de Catalunya arran de la sentència del Tribunal Constitucional. El resultat d'aquesta desgraciada sentència del Tribunal Constitucional, inspirada pel govern socialista de l'època, doncs no ens és favorable des del punt de vista
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha dit a Com Radio avui que l'euro per recepta no està en discussió malgrat l'augment del cost dels medicaments anunciat ahir pel govern central.
davant la possibilitat que a Catalunya s'apliquin les dues mesures, la coordinadora d'usuaris de la sanitat, Maria Carme Sabater, s'ha mostrat indignada, també en declaracions a Com Radio, pel greuge que això s'oposaria per als ciutadans catalans. És evident que el govern, i en aquest cas el conseller d'Economia, el senyor Mas Collell, no crec que s'ho deixi perdre, encara que el conseller faci
El govern espanyol ha donat moltes idees al govern central.
Sabedé alerta que alguns treballadors es veuen obligats a abandonar tractaments mèdics perquè no poden pagar el 40% del cost actual i demana que es reparteixi l'augment del copagament de manera més distributiva. El jutge que instrueix el cas Palma Arena és avui a la Ciutat de la Justícia, a l'Hospitalet de Llobregat, on pren declaració a 41 testimonis en relació amb les activitats vinculades a l'Institut Nos. Aquest matí ja han començat a declarar proveïdors, traductors i també un regatista. Ciutat de la Justícia, Montcarbajal, bon dia.
Bon dia, a les 10 havia de declarar l'exsecretari general d'ESADE i exconsultor del NOS Marcel Planelles. Planelles, que encara és professor d'ESADE, s'ha presentat, però no ha declarat perquè ja ho havia fet davant del jutge el dia 24 de febrer. Fons judicials han informat a Com Radio que haurà de tornar-hi, perquè els advocats de les parts també hi volen parlar i, per tant, el cridaran. Segons Fons d'ESADE, Planelles va presentar una factura a València Sumit per 30.000 euros.
i després va ser l'institut NOS, que la va tornar a presentar fraudulentament dos cops més per cobrar-la ells. Aquest matí estan declarant proveïdors, traductors i un regatista. Demà declararà la secretària del DUC, Julita Cucarella, i dissabte l'exconsellera de Salon Marina Geni. Explicarà a Jordan Garin si va proposar organitzar un seminari després d'estar oficialment desvinculat de NOS, com Ràdio Barcelona.
El gremi de majoristes de la flor de Mercabarna confia a vendre 6 milions de roses a aquest Sant Jordi, un 20% més que l'any passat. El 2011 les vendes van anar malament perquè la festa va coincidir amb Setmana Santa. Sant Boi de Llobregat, Maricarme Gallego, bon dia. Bon dia. Les roses vermelles compartiran espai amb les blanques, les blaves i les drogues, que són els colors que més es demanen. Els majoristes confien que Sant Jordi sigui aquest any un èxit i es deixi de banda la crisi. Jaume Esteve és el president dels majoristes.
I és un dia que, a més a més, està demostrat que la crisi no hi juga cap paper. És un dia que jo diria que fins i tot és una manera d'amagar les penes, no?, de compensar aquests moments complicats. Les reses que es venen a Catalunya procedeixen a Dolanda, a Ecuador i a Colòmbia.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça haurà de remuntar dimarts que ve al Camp Nou contra el Chelsea si vol ser a la final de la Lliga de Campeons de Futbol. Ahir, partit d'anada de les semifinals, estan fort brits. Els blauranes van perdre per un gol a zero. Escoltem l'ex-tècnic del Futbol Club Barcelona, Carles Reixac, analitzant el partit on els de Pep Guardiola van perdre, però van gaudir de moltes ocasions de gol.
El Barça va perdre, i això és l'encant del futbol, però jo al primer de mitja hora, sobretot el Barça, em va semblar un cel·lic. Com pots un equip d'aquest nivell que estigui allà a casa seva, ficats al darrere, deixant el Barça amb el nivell, hi havia un moment que el percentatge em semblava 8,5 a 15. Una cosa fa el normal. No és un partit de final de Champions.
Abans de tot això, però Barça i Madrid s'enfronten aquest dissabte al Camp Nou en un partit decisiu de cara al títol de Lliga. Els blaurans, recordem, són a 4 punts dels blancs. Per cert, un exjugador del Real Madrid, Raúl González Blanco, avui s'ha confirmat que deixa el Schalke 04 final de temporada. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 i us parla de Sergi Pont. El número de desempat per les sol·licituds de les preinscripcions escolars és el 121.574. Ahir es va fer el sorteig per determinar l'ordre de les peticions amb els mateixos punts per segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. A partir d'aquí s'ordenaran les sol·licituds. El número més gran atorgat a tot Catalunya és el 155.267.
Aquest dimarts les escoles van fer públiques les llistes baramades de les prescripcions escolars que atorguen una puntuació cada nen d'acord amb unes pautes prestablertes. Fins divendres les famílies poden fer reclamacions. Dimeques de la setmana que ve es publicaran les llistes de sol·licituds amb la puntuació definitiva i l'oferta final es publicarà l'11 de maig. El 18 de maig es coneixeran les llistes de mesos i la matrícula serà del 4 al 8 de juny.
El fotògraf Sant Justenc Francesc Fàbregas publica un llibre. És un recull del treball que ha fet des dels anys 70. El llibre mostra fotografies de músics als escenaris, però també es descobreix els secrets dels camerinos i els estudis de gravació. Tot i l'abast del seu treball, l'afició de Francesc Fàbregas per la fotografia va néixer envoltat dels seus, a Sant Just. Francesc Fàbregas ja va mostrar les seves fotografies en una exposició d'Itinaran, que ens hi anestava a acollir-la fa dos anys. El llibre neix com una necessitat de l'autor de perpetuar el recull de l'exposició.
Sant just per la independència continua amb el seu cicle de diàlegs per la independència. Aquest vespre, a les 8, el sociòleg i economista Salvador Cardús donarà el seu punt de vista en una conferència a l'Ateneu. Segons Cardús, el paper del sobiranista s'ha de centrar en preparar el terreny cap a la independència. A més a més, també creu que des de l'aprovació de l'Estatut del 2006, la societat catalana ha fet un canvi espectacular en el plantejament d'un nou horitzó nacional. Opina que molts dels que havien estat reticents
Ara veuen que no hi ha cap altra sortida. D'altra banda, Cardús no s'ha mostrat del top partidari amb el referèndum proposat pel 2014. Creu que aquest hauria de ser el punt d'arribada després d'una majoria al Parlament. De totes maneres, Cardús confia que la independència pot arribar molt abans del que la gent s'imagina.
Doncs de moment això és tot per ara. Nosaltres seguim amb més informació al Sant Just Notícies edició migdia a la una i cinc minuts. També podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com, a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter, i a través del portal www.informatiucomarcal.com. Fins al proper Sant Just Notícies. Que passin un molt bon dia.
Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre, sense fer-ho expressament. És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple, tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció, que manfort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja no és comestible, això ja són esversers. Mantenim la compostura, recusin els exclusius, tenim les noves guies per no ser-nos desagradits. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé, i no perdre l'esperança de ser amics dels iraners, però seguim trencant-nos fem-ho sense fer-ho expressament,
És l'erònia simbiós i algun dia n'aprendrem.
Ràdio d'Esmeralda, 98.Q.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. Avui, a dues quarts de vuit del vespre, el celler de Can Genestà s'inaugura l'exposició 50 anys il·lustrant llibres per infants de Carlos Busquets. Es podrà veure a més a més en aquell mateix espai fins al dia 3 de juny i avui hem convidat l'estudi a Carlos Busquets. Molt bon dia. Bon dia. És una mostra que han organitzat de fet els seus fills, no? Li fa il·lusió com va rebre aquesta idea? Home, la vaig rebre en principi bastant...
bastant malament, eh, perquè no em creia jo que pogués fer una cosa important. Però bueno, al final van insistir i bueno, aquí està, aquí està l'exposició. I fa força goig, eh, vull dir que per creure que no era prou important, finalment està quedant una mostra molt interessant. Bueno, sí, crec que sí, ara que la veig, crec que sí que és prou interessant. Que tenien raó.
De fet són 50 anys il·lustrant però vostè va començar sent fotògraf. Sí, jo en principi vaig ser fotògraf. Vaig estar amb el meu pare que tenia una fotografia i la veritat és que a la fotografia m'agradava força.
Lo que mica en mica el estil que no podia canviar jo del meu pare i família eren per mi una mica passats de moda i no vaig poder canviar-lo. Vaig intentar canviar però no vaig poder canviar. I com que ja dibuixava, ja feia postals, feia crismes,
Després em vaig posar a fer llibres i vaig trobar que la cosa m'omplia més. I al final vaig fer un cop de cap i vaig decidir, vaig deixar la fotografia i em vaig dedicar de ple a la il·lustració.
De quin any estem parlant més o menys? Com dius? De quin any estaríem parlant quan comença a il·lustrar? Doncs calcula com de... de 40 i pico d'anys, 45 anys enrere. Deu-n'hi-do, era il·lustració infantil i a més a més molta varietat, no? Perquè com es pot veure en aquesta exposició, d'una banda ja per exemple contes clàssics... Sí, hi ha hagut molta cosa. Jo vaig començar primer amb postals i crismes.
i estampes. El que passa és que això em donava un camí molt curt perquè les postals i els crispes es feien en sèrie de quatre originals o de sis originals com a molt i llavors tenies que canviar el tema i fer un estil diferent i no hi havia manera de poder fer una cosa continuada.
Aleshores vaig veure la possibilitat de fer llibres, que llibres té moltes pàgines almenys, en relació al CRISMA, i vaig començar per llibres i vaig anar a visitar la que aleshores era una molt important editorial, que era Editorial Roma,
i vaig començar amb editorial Roma i aquest va ser el principi del llibre. A més a més, com es veu a l'exposició, hi ha llibres que eren diferents llibres d'un mateix personatge. Sí, evidentment, perquè jo, per exemple, per posar un exemple, la capotxeta vermella almenys la he il·lustrada 23 vegades. I aleshores,
Vol dir que he tingut que fer 23 vegades una versió diferent, un punt de vista diferent, uns personatges algo diferents, una fórmula diferent perquè evidentment totes estaven al mercat i totes es feien la competència unes amb les altres. Encara que lògicament la cosa no era al mateix temps. Hi ha capotxetes de 20 anys abans que altres.
La diferència és notable. Podien anar evolucionant. A més a més també a l'exposició, a banda de veure línies concretes, hi ha llibres, hi ha aquestes postals, hi ha retallables, també. Per tant, que ens fem una idea. Sí, sí, sí. Sí, perquè el retallable, per exemple, a mi m'ha agradat molt i he sigut un especialista en el retallable. Feia postals retallables, crismes retallables i al final llibres retallables.
això també tenia la seva gràcia. Hi havia editors que podien fer-ho, altres que no els interessava, perquè és una cosa bastant complexa. I bueno, això és el tot d'aquesta història. Jo bàsicament he anat fent el que m'ha vingut de gust. He tingut la immensa sort que els primers moments que vaig
per portar els meus originals en els editors, em refereixo a llibres, vaig, diguem-ne, enganxar. El primer de tots va ser el Sosaeta de Madrid, i allà hi vaig fer una sèrie de col·leccions. Em vaig atrevir a fer personatges meus, que em feien gràcia, els hi vaig oferir, van funcionar,
i d'alguns d'ells, per exemple, un que es diu el Sócrates, que és un conill blanc vestit de professor, diguem-ne, i d'aquest conill blanc se n'han fet una sèrie de sèries. Després del conill blanc me'l van vindre a buscar de París, d'uns fabricants de roba deportiva, i van fer unes il·lustrars decorats.
unes samarretes esportives. Després em van vindre a buscar de Suïssa, uns fabricants de ninus, i bueno, vam fer uns ninus, que malauradament els van encarregar a Xina, la seva fabricació, i els meus ninus són una mica complexes, perquè tenen moltes peces, i ells xinos amb això no s'hi venien, total, que van fer...
Uns ninots que no fan gens de gràcia per mi, no? I, evidentment, devia ser que tampoc li feia gràcia al públic que els veia perquè molt poc es va comprar. Clar. I es va quedar la cosa també... aturada, no? O sigui que va tenir repercussió internacional, també, no només enllà del país. Exactament, sí, perquè el que es pretenia és que la tingués, perquè, evidentment, va anar internacionalment, però internacionalment va fer un fiasco, no va ser.
I en canvi les samarretes van anar estupendament fins que la fàbrica va fer suspesa. I llavors vaig quedar després de 3 o 4 anys fent samarretes que quedaven molt bé. Es feia servir samarretes per esport, per tenis... I després es feia servir com camisón de dormir per les nenes i per les senyores i així quedava original. Amb aquesta imatge del conill.
Amb aquesta imatge del conill. Sí, del conill. I bueno, he continuat, després se'm va ocórrer fer un altre conill blanc, aquesta vegada sense vestir, i tots els seus amics, el vaig oferir amb un editorial belga, que es diu Emmack, que ha acabat siguent l'editorial que més llibres m'ha fet, i ha funcionat molt bé, i funciona.
Per tant encara està en marxa una mica tot plegat. Encara està en marxa, ara ho has dit bé, encara està en marxa però no té una marxa important en aquests moments. Funciona en un altre ritme segurament. Dibuixant què se sentia més còmode? Quan podia inventar per exemple algun personatge concret o amb algun conte? No, a mi m'he sentit sempre més còmode inventant-me personatges.
I sobretot, animalets era el que anava més bé. Aleshores, amb aquesta línia d'animalets, vaig fer aquest que et dic el Sòcrates, que era un grup de nanos, i el Sòcrates era el seu professor, el seu jefe. I aquest conte, concretament, anava amb vestits. Els vaig fer vestits, contra de lo normal per a mi,
perquè vestits podien emplear més els colors. Es podia fer, esclar, vestir-lo una jaqueta, un pantaló... Era diferent que fer un animalet sense vestir. Però després vaig fer un altre conillet blanc. En aquest cas se'n va ocórrer fer-lo blau. Era un conillet que un dia la cigonya va portar un conill i era blau.
I bueno, érem un entremaliat i aquest conillet es desenvolupa tota una sèrie d'aventures amb els seus companys del bosc i bé... es tracta d'això. També s'inventaven les històries o fèiem alguna altra? Sí, sí, totes les històries me les he anat inventant jo. D'altra banda, no sé si en aquests 50 anys, si hi ha hagut alguna època en què hagi hagut més complicacions, que hagi estat més difícil,
Home, sempre hi ha nals i baixos, però normalment en aquests 50 anys ha estat sempre bé. O sigui, per dir-ho d'alguna manera, jo no he parat mai. Sempre he dibuixat.
Doncs és una sort segurament també. Sí, sí. I l'època així que recordi, algun moment que recordi amb il·lusió, que tingui un bon record, d'algun moment concret potser? Bé, doncs a la Fira de Frankfurt, que per un personatge meu van vindre els xinus a buscar-lo per fer uns còmics. Tipo aquests còmics que feien els xinus.
Després la cosa no va quedar amb res. Però la il·lusió va ser, en principi, que em vinguessin a buscar aquests que fèiem per televisió, tots aquests... Mangres, no? Sí. Està clar. Em va fer molta il·lusió però no va reir així. I il·lusió, doncs, sempre, sempre m'ha fet il·lusió.
El tindre idees noves, fer una altra col·lecció amb un altre enfoque, sempre m'ha fet il·lusió. Avui, aquesta tarda, al dos quarts de vuit, es presenta aquesta exposició. No sé si es farà alguna cosa especial, si s'explicarà una mica.
si parlarà davant dels que vinguin o com anirà? No, simplement si parlo parlaré per explicar molt lleugerament el que i per agrair a tothom el que han fet per muntar aquesta exposició. Es podrà veure fins al 3 de juny i de fet segurament tothom qui passi veurà que crec que alguna vegada o altre tothom ha vist algun dels seus dibuixos o ha llegit algun dels seus contes. Suposo, perquè... O algunes de les postals, perquè...
Són dibuixos que els hem vist pertot arreu i que no sabien potser, almenys en el meu cas, que eren seus. Evidentment, molta gent té els meus llibres a casa per quan eren nanos i pels seus nanos d'avui. El que passa és que tindran compte que ja porto 50 anys dibuixant. Això són molts anys. I l'estil d'avui
és diferent. Aleshores, això em diuen que soc passat de moda. I bueno, el que nosaltres creiem és que més que passat de moda, que hi has devingut un clàssic. Exacte, perquè són molts anys de constància. Molts anys de dibuixó, sí.
Doncs avui, a partir d'avui, a partir d'aquest vespre es podran veure aquests dibuixos i tot aquest conjunt de llibres, com dèiem també hi ha exemplars de retallables i de diferents línies, a partir d'avui a dos quarts de vuit al celler de Can Genestà. Avui hem parlat amb Carlos Busquets, moltes gràcies. A vostès. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
Durant avui, un ús en poema, ràdio trasfer. Durant avui,
I'm on the corner of Main Street just trying to keep it in line. You say you want to move on and you say I'm falling behind.
I got the green light.
No.
Just break down. Waiting on some sign. I'll pull up to the front of your driveway.
Oh, tell me what you find underneath my mind.
The stars are blue.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Això és espectacular. Doncs amb aquesta sintonia comencem a parlar de teatre amb la Maica Duenyes. Bon dia Maica. Hola, bon dia. Què tal? Ens has dit que, a més a més, avui tenim moltes coses. Ui, tenim moltes coses a dir i no sé si ens donarà temps de tot. Va, comencem. Comencem parlant dels més petits, que ja saps que m'agrada que els petitons ja comencin a anar al teatre. Perquè resulta que aquest cap de setmana, a Igualada, es fa la Fira de Teatre Infantil i Juvenil.
És una fira que ja està molt consolidada, que realment porta uns quants anys i està molt bé, i sobretot està molt bé perquè venen molts programadors a veure els espectacles. Per tant, tot el que es dedica al Teatre Infantil Juvenil vol anar a la fira d'Igualada. Però, evidentment, també està obert al públic, evidentment. I allà es poden veure estrenes a nivell nacional, es poden veure
espectacles que ja s'han vist per als pobles. En fi, la fira aquesta del cap de setmana, doncs penso que és una bona ocasió, si tens Canalla, doncs per anar-hi o... va començar dijous. O sigui, comença avui. Comença avui.
doncs dijous, divendres, dissabte o diumenge, a fer un vol per igualada. I la veritat és que n'hi ha, mira, quantitat d'espectacles. No podem agafar un... Es veu amb la càmera perquè... Ho veus, no? ...dues pàgines i la lletra ben petita. O sigui, comencen a dos quarts de deu del matí ja és el primer espectacle, diguem-ne, que fan. I l'últim que es fa és a les 11 de la nit.
Vull dir que teniu tot el dia per escollir i si us agrada molt el teatre per anar a veure més d'un espectacle. I a més a més una altra bona notícia és que n'hi ha bastants, uns quants, tampoc direm que tots, però que són gratuïts. Home, doncs mira, això és una bona cosa i tant. És fantàstic, no? Si no voleu anar a Igualada, o si us sembla que no teniu ganes d'agafar el cotxe i fer quilòmetres,
També podeu portar els nens, en aquesta ocasió, més petits, a partir de cinc anys, a la Seca, a l'Espai Brossa, perquè fan una obra que es diu Planeta Lares. És un espectacle dedicat al públic familiar. Com ja he dit, està recomanat per nens a partir dels cinc anys. I el Planeta Lares és una producció de quarts teatre.
que realment és la primera cosa que fan dedicada al món dels nens. Elles, perquè som gairebé totes dones, alguna vegada, contraste amb un home, però normalment són totes dones, doncs han fet sempre, la majoria de les obres que s'han fet des que aquesta companya està muntada, Quarts Teatre, ha estat obres clàssiques, dels grecs clàssics i tal.
i ara fan aquest espectacle dedicat als més petits. L'obra presenta un viatge d'una nena que va descobrint el món. I, més o menys, és la pròtacla, la nena. Això a la seca, Espai Brossa, que com ja sabeu és l'antic Espai Brossa, i que està al carrer Flaçades, per si algú no ho sap, al costat del costat,
de Santa Maria del Mar. Queda difícil de trobar però després n'hi està. Sí, sí, és molt fàcil. Està una mica més a prop que a igualada. Si no voleu anar a fer quilòmetres, doncs ja ho teniu aquí. Queda a prop. Molt bé. Doncs aquesta és la primera de les propostes i en tenim ara per a un públic més adult. Sí, ara comencem per a les adultes. Vaig anar a veure, que encara no l'havia vist, i mira que ha voltat
Per tot arreu, però encara no havia arribat a Barcelona i jo no l'havia vist, Burundanga. I què tal? Molt, molt divertida. Molt divertida. És una comèdia de Jordi Galceran, del famós Jordi Galceran, El método Kronkul i tantes altres. O sigui, s'ha fet d'or. El Jordi Galceran s'ha fet d'or.
i està dirigida per el Jordi Casanovas. El Jordi Casanovas és el que porta a l'Alma Matter, diguem-ne, de la sala Flaher. Jo no sé si ho dic bé, eh? Flyhard, no? Flyhard, em sembla. I ara doncs han aterrat a la Villarroel. Burundanga és una història, la veritat és que està molt bé, és una parella que, evidentment, s'estimen,
i que ella queda embarassada. I llavors ella vol saber si el seu nòvio estarà content amb el nen o es quedarà amb ella per obligació, i si l'estima de veritat. I no s'ha de donar una altra cosa que donar-li una droga, que es diu bonundanga, que la fan servir a Amèrica del Sud, perquè és la droga de la veritat, no?
i resulta que el noi, en comptes de dir-li que l'estima i que està content de ser pare i tot això, li diu que és un terrorista. I a partir d'aquí comença tota una comèdia per riure, perquè a més a més, no l'explicaré, però és molt divertida. Són quatre actors molt joves de la companyia justament de la sala Flyhearts,
que és la Roser Blancs, la Clara Colts, el Pablo Lambert i el Sergio Matamala. I aquests quatre actors joves, doncs tenen el contrapunt d'un actor amb pes dins del teatre, que és el Carles Canut. Doncs que et dona força, suposo, no? Carles Canut és el punt, perquè...
Bé, bueno, no ho explico, perquè si no no té gràcia. Aquesta que s'ha d'anar a veure, no? M'imagino. Burundanga a l'altre sala a Villarroel. Una obra molt divertida, ho passareu bé. Tampoc té gaire pretensions, eh? Vull dir que... Entretenir, no? M'imagino. Només entretenir. Molt bé. Més obres. Després tenim Volras. Ho vam comentar l'altre dia. Volras és un trio que normalment fa mim.
de fa molts anys. Un dels components de Volras és el Joan Faneca, que és fill de senyús. I en aquesta ocasió la novetat és que fan una obra de text. S'han passat del mime al text. La obra es diu Murphy, tragèdia a Hanson House.
Hanson House és una obra d'Agatha Christie i ells han fet una mena d'adaptació de la obra per fer-la superdivertida. O sigui que si esteu interessats, doncs Volras estarà al Sant Andreu Teatre, estarà del 20 al 29 d'abril. Són poquets dies
i jo crec que valdrà la pena, jo si puc, aniré a veure aquest bolras parlat. Clar, clar, deu tenir gràcia, no? A veure com se'n surten. No ho sé, no ho sé. Ja ens ho diràs. Sí, sí, perquè... i evidentment la obra es diu Murphy, i parla una mica de la llei de Murphy. O sigui que la torrada sempre cau del costat de la mantega, no? Doncs d'això parla. Molt bé, doncs...
Queda dit i ja veurem com ho resolen. A veure com va. A lo millor venen aquí a Sant Lluís. Seria fantàstic que la poguéssim veure aquí. Però si no, doncs al Sant Andreu Teatre... Fem una escapada. Fem una escapada. Ahir a la nit, avui... Avui dijous, sí. Avui dijous s'estrena els jugadors de Pau Miró. T'anés a dir de parlar bastant, eh? Sí. Ahir a la nit vaig anar-hi. I què tal? A la setge general, a la prèvia. I em va agradar moltíssim.
Moltíssim. Li vaig felicitar el Pau. El Pau i jo som bastant amics. I és un noi que tot el que escriu a mi m'agrada molt. N'hi ha escriptors que t'agraden més que d'altres. És com que agafa el relleu de Julio Manrique d'alguna manera. És d'aquests que va escrivint coses i a tothom li va agradar bastant. Però el Julio Manrique no és tant escriptor. Adapta més, no? Sí, el Pau és escriptor.
El collom Enrique és més actor, més director i adapta o escriu alguna cosa. Bé, el Pau, els jugadors es va fer per primera vegada dins del festival de temporada alta de Girona. Penso que el mes de novembre o una cosa així. Jo no vaig poder anar i ahir doncs el vaig trucar i vaig dir a l'escolta a veure si puc venir i tal. I bé, em va semblar fantàstica.
Només que et digui el repartiment ja veuràs que no pot sortir res de dolent. Hi ha l'Andreu Benito, el Jordi Boixaderes, el Jordi Bosch i el Boris Ruiz. Quatre magnífics, magnífics actors. I la història és una història molt normal, de perdedors, de gent que perd la seva feina,
que no li van bé la vida. I són quatre germans que al voltant d'una taula per jugar les cartes van una mica explicant no només el que els passa ara, els problemes amb la dona, els problemes amb la feina... Tot s'inicia una mica amb el problema que hi ha, que el personatge de l'Andreu Benito,
és professor a la universitat, és professor de matemàtiques i resulta que en un moment donat, per al que sigui, li dona una bufetada a un noi, a un alumne i llavors a partir d'aquí comencen els problemes perquè els retiren de la universitat, té un judici i bé, els quatre germans són persones normals, corrents, perdedors que passen per la vida
Simpera ni glòria, no? Jo penso que... Però també fa riure. Perquè a vegades quan veus problemàtiques d'aquest tipus tan greus i tan normals, a la vegada, doncs té el puntet que com que tu ho estàs veient des de fora, fa riure. Les interpretacions són fantàstiques. La scenografia és una scenografia senzilla,
També em va comentar que és sense pretensions, és una obra per pensar. Es fa molt curteta perquè les interpretacions són fantàstiques i del que es parla t'arriba molt bé i jo crec que tindrà molt d'èxit.
Molt bé, doncs ens l'apuntem també. El Pau estava ahir una mica neguitós, deia. A veure què, no? Perquè com que la cosa està tan malament, dic si la cosa està malament, però... Però el teatre segueix així, no? Exacte, però el teatre amb molts teatres... Està als actors menys afectats, potser. Molts teatres estan accelerades a la localitat, o sigui que tan malament no anirà. Després també, perquè és per molt poc temps,
El Barcelona Teatre Musical, que s'ha dit el Palau d'Esports, un parell de setmanes faran un espectacle diferent, no és un espectacle teatral, però és un gran espectacle, que és el Jack dels Cignes sobre gel. Evidentment, amb música de Tchaikovsky, aquest espectacle ha voltat per 22 països, ha tingut més de 3 milions i mig d'espectadors,
i arriba doncs dues setmanes perquè després torna al Royal Albert Hall de Londres. Els protes, o sigui els patinadors, són medallistes, o sigui, són super dotats, són professionals, evidentment. Diu la nota de premsa que sumen més de 250 medalles
com a patinadors professionals, entre tots els que surten. I a més a més podran veure figures del patinatge que s'han fet expressament per aquest espectacle. Jo no se si a tu t'agrada el patinatge sobre gel. Em costa una mica. M'agradava abans, quan era més petit, recordo que em feia molta gara si mirà'l, però m'ha acabat avorrint.
Doncs a veure, és veritat que quan tu estàs veient, a mi m'agrada veure-ho, quan tu estàs veient els concursos i tot això, doncs sí, gairebé sempre fan els mateixos, no?, les tombarelles, els espirals, però a mi m'agrada, i sobretot si està acompanyat per la música de Tchaikovsky, el llac d'alcígnes pot ser una opció boníssima, i sobretot també
és un espectacle familiar. O sigui que pots anar amb els nens o amb els jovenets perquè també s'ho passaran bé. I estarà fins al 29 d'abril. Queden un parell de setmanes. Què més? A veure, Forever Young ha tornat, no? Forever Young ha tornat, sí.
Sempre jove. Ha tornat al Teatre Poliorama. I bé, doncs també vaig anar a veure-la l'altre dia. És impressionant la caracterització dels actors. És un musical. I parla doncs d'uns quants artistes vells que estan en una residència.
amb una infermera molt dura i molt... com pinta sempre les infermeres. No sé per què les pinta així. I la veritat és que tu passes bé. Tu passes molt bé rient i veient com és difícil arribar a ser vell. Què més? Una altra cosa. No sé si la setmana passada vam parlar de David i Sara.
Sembla que no. David i Sara, Pegasus desaparecido, és una obra de l'Ever Blanchet. S'està representant al Teatre Gaudí de Barcelona. I Ever Blanchet és escriptor, és director, porta dues sales teatrals de Barcelona. I David i Sara és una història d'una parella, d'un home i una dona, no diré d'una parella, d'un home i una dona,
Comença la història quan són ells. Si estan en una residència, curiosament, passem d'una residència de Forever John a una altra residència del David i Sara, estan en una residència, són grans, i llavors a partir d'aquí la obra va cap enrere. O sigui que es veuen tota la vida fins que són molt, molt jovenets. No joves, molt jovenets, gairebé nens. Fins al final,
No se sap ben bé si aquest home i aquesta dona han estat parella, estable, si han estat amants, si han estat només amics com Derecha Roce. No se sap ben bé la relació. Què ha passat, no? Sí. I al final, la veritat és que és molt, molt contundent, al final. Que no ho explicarem, perquè si no espatllen la obra. Per mi, la veritat és que...
el que més em va agradar de tota la obra, veient-ho no des de l'espectador, sinó des de la persona de teatre que soc, és que és un bombonet per a un actor, perquè fer de persona vella, gran, gran, que no pot caminar, que es moviments tan difícils i tal, a passar gairebé a nen, en una hora i mitja que dura la obra, doncs és un bombó per a qualsevol actor.
i la veritat és que a mi em va agradar. Vaig entrar bé, la cenografia és molt senzilla i els actors estan bé. Molt bé. David i Sara al Teatre Gaudí de Barcelona que estan al carrer Sant Antoni i Maria Claret al costat de Passeig de Sant Joan. Perfecte. No, millor diguem que està al costat de Marina més que de Passeig de Sant Joan. Què més?
Aquest cap de setmana també podem veure, si voleu anar al teatre de l'aliança de Poblenou, a l'altra banda de Barcelona, hem dit abat del Sat, doncs el Poblenou també està una miqueta més lluny de Sant Andreu, no? Sí. O per allà, més o menys, no? Sant Andreu... Més o menys, sí. Està quedant a prop, una mica.
Doncs si voleu anar a l'aliança de Poblenou podreu veure una obra que es diu Más allá del puente. És una obra en castellà. És una direcció de Roger Igual, que ha fet moltes coses, sobretot pel·lícules. Exacte, sobretot pel·lícules. I els actors que interpreten aquesta obra són dos, un noi i una noia. El noi és el Santi Millán i la noia és la Marta Tomé.
Parla una mica de la relació d'un home i una dona quan som parella i dels problemes que surten en el dia a dia. I això sempre ens agrada, no? Que parlin de nosaltres. Jo crec que sí, perquè et sents identificat i llavors entres molt bé a la història. L'Aliança del Poblenou es pot anar-hi dijous, divendres, dissabte i diumenge.
Cada dia a les 9 de la nit i el diumenge a les 6 de la tarda. O sigui que n'hi ha quatre oportunitats d'anar a veure aquesta Massalla del Puente, que és una hora i mitja també, o sigui que es fa ràpid. Tenim algun altre punt? Sí, volia comentar-te abans que res, que la Vampira del Raval, un musical magnífic, magnífic,
fantàsticament il·luminat, escenografia magnífica, interpretació fantàstica, tot el que vulguis, se'n va ja. S'acaba? Sí, ha estat aquí, va començar en penso al novembre, per tant, fa molt de temps, ha tingut, en un teatre petit com el Teatre del Raval, ha tingut més de 10.000 persones que han vist la obra, gairebé tots els dies estaven les entrades exaurides,
De fet, la mitjana d'ocupació es diu que ha estat en un 97%. Deu-n'hi-do, moltíssim. Deu-n'hi-do, sí, sí. I es va estrenar el desembre, he dit el novembre, no, el desembre. I marxa el dia 29 d'aquest mes. Per tant, també últimes setmanes, no? La gent que no hi hagi anat a veure val la pena. I la notícia no és només que marxa la Vampira del Raval, sinó que el proper dilluns 23 d'abril, dia de Sant Jordi,
El dijous ja sabeu que els teatres no funcionen. No hi ha cap teatre que funcioni. Doncs el Teatre del Raval funcionarà perquè faran una representació especial justament el dia de Sant Jordi.
Per qui vulgui anar, doncs el Teatre del Raval està al carrer Sant Antoni Abat, que és una travessia, diguem-ne, on acaba al carrer Urgell una travessia de la Ronda. Molt bé. De la Ronda de Sant Antoni. Cap allà baix, al barri de Sant Antoni. Sí, justament al costat del mercat. Sí, és a prop de la Universitat, també. I després, per acabar, per acabar, només recomanar-vos
perquè queden tres dies que podeu anar, la Passió d'Esparreguera. Vaig anar dissabte, em va agradar moltíssim. Tècnicament és una obra magnífica. Les escenografies, la il·luminació, el vestuari, la sonorització, magnífica. I l'única falla una mica,
és una mica irregular, és la interpretació, però evidentment una obra d'aquesta embargadura, i que a més a més està feta per gent del poble... Clar, és normal, no? I queda salvat. Però està molt bé, molt bé. Orquestra en directe, cor en directe,
més de 500 persones al damunt de l'escenari. I ja dic, realment, per cert, que avui aquesta tarda a la passió d'Esparreguera li donen la creu de Sant Jordi. És veritat, que van anunciar l'últim cap de setmana. Jo havia d'anar però al final no podria anar. Doncs, també li donaran la creu de Sant Jordi, i per això volia anar més que res, perquè li donaran la creu de Sant Jordi a Paco Morán. Que em sembla perfecte, em sembla un regal.
Per reconèixer la seva trajectòria. Sí, la veritat és que sí. Paco Morán, ja saps que l'últim que podem veure d'ell com a actor va ser l'Enfermo Imaginario, que estava allà molt malaltet. I estic molt contenta que li doni l'actriu de Sant Jordi a Paco Morán. I evidentment també a la Passada d'Esperadera. Molt bé, doncs gràcies Maica i fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia.
Al condensador de flux.
Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Un recte final 8 minuts i la una de migdia. Saludem a aquesta hora el Jaume Socarra. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. I avui, a més a més, han passat moltes coses curioses arreu del món.
Sí, sí, el món està cada dia més boig i amb aquestes notícies tenim un petit exemple de tot el que deu estar passant. Atenció amb el tema dels codis QR, que s'estan posant molt de moda. S'estan posant molt de moda, és una tecnologia d'aquestes que la gent ho deu haver vist segur i molta gent ho deu saber ni el que és allò que enquadra, com un codi de barres que si ho llegeixes amb un mòbil, doncs te dona informació, que pot ser des d'una pàgina web o informació sobre un lloc.
és un nou sistema tecnològic. Doncs què passa amb això? Doncs que un publicista s'ha tatuat un codi QR al seu braç i a més a més el subasta com a suport publicitari. Això és una notícia que ens arriba de Madrid. Fred Borsch és el protagonista d'aquesta notícia, es veu que portava molts demesos que es volia fer un tatuatge, el tio no sabia què fer-se i va decidir fer-se un tatuatge QR. Ell treballa en una agència publicitària
Els de l'agència publicitària ho van trobar molt bona idea i van dir doncs anem a treure profit d'aquest tatuatge. I què fan? Doncs el venen. I com ho podem trobar? Doncs a través d'e-buy es veu que ell et ven el seu tatuatge per 30 dies tu pagues una suma de diners. I què fa de casa teva?
Com? Però és ell, no? Que té el tatuatge? Sí, ell té el tatuatge, però allà on vagi ensenya el tatuatge. Mira aquest tatuatge, la gent ho agafa amb el mòbil, de cop. És com una publicitat molt directa, no? És un nou sistema. Clar, no arriba a molta gent, però sí que a la gent que arribi... A la gent que interessa. Segur que se li queda segur, no? És com un molt directe. A quins preus pot oscilar això? Doncs veu que hi ha més de 25 persones que s'han interessat per aquest tatuatge i publicitar-lo i han ofert fins a 60.100 euros.
El tio ja s'ha pagat el tatuatge a tots els que vulgui.
que s'ha disculpat per haver dit unes declaracions inoportunes. Últimament, aquests dies estem sentint com un filtreig, com es diu això, un coqueteo que hi ha entre l'Argentina i l'Espanya, per tot el tema aquest econòmic. El ministre García Margallo es veu que va dir que l'Argentina s'havia disparat un tret al peu.
Duit això, sona com a algo molt raro, més venim de taber del net del rei que li va passar allò, però es veu que l'home s'ha disculpat i ha dit que no anava en doble sentit. Pot ser que se l'hagi escapat i potser el subconscient li ha fet una mala passada. Jo crec que sí, que el subconscient li ha fet una molt mala passada perquè és que, a veure, ell treballa d'això, es dedica a això, és una representació de tots i fa aquestes coses.
Bé, no ho sé. L'acceptem, el perdó, no? Fem com el rei, l'acceptem, no? No sé, que quedi que cada ullent s'ho faci de la seva manera. Exacte, ho deixem obert. I ara ens en anem a parlar d'un poble que té un nom... Me l'ha guanyat, eh? És un poble que es diu Fucking. Fucking, sí senyor. F-U-C-K-I-N-G, com el mateix verb que vol dir allò que no es pot dir per ràdio. L'alcalde de Fucking, que aquest poble d'Austria, ha acceptat iniciar un debat
tot el poble per canviar-li el nom. Clar, es veu que tots els veïns estan una mica de farts de totes les burles que reben pel nom. A més a més, el cartell que hi ha fora del poble, que diu clarament fucking, els hi roben cada dos per tres.
No sé, al municipi es veu que fa uns anys enrere ja havia tingut aquesta disputa de canviem el nom o no canviem el nom, però havien dit que mantinguem-lo per les nostres arrels i tal. Ha arribat un punt que ara l'Ajuntament, el nou Ajuntament que hi ha, ha decidit tornar a aixecar aquest debat i a veure si el poble, què volen fer els ciutadans. Doncs a veure quin nom acaben triant, perquè el nom d'un poble tampoc és fàcil.
Facking, és un nom facking. Clar, però vostè deu voler alguna altra cosa, suposo. No sé. Ni deia. En tot cas, ara ens en anem a parlar de Johnny Depp. Sí, perquè Johnny Depp, el nostre pirata del Caribe preferit, ha estat demandat per una noia
discapacitada per un incident que va tenir amb els seus guardaespatlles. Aquest incident es va produir durant el concert d'Igui Andestojes, Igui Pop, el famós Igui Pop, de tant, doncs ell continua viu, s'ha de dir això, que també forma part curiosa, no? Llavors es veu que l'incident va provocar a la noia diverses lesions, inclús es veu que li va dislocar l'ombro, sense voler, i diverses cops, moratons i ferides. La dona,
acusa els guardaspatlles del senyor Johnny Depp, dient que la van exposar, la van arrastrar, la van agredir i la van humillar en públic. No ho sé, jo no vaig estar allà, no vaig poder veure-ho. Si té lesions sí que es pot demostrar. Segons la dona està molt enfadada amb Johnny Depp perquè la dona s'estava queixant i cridant molt fort i el Johnny Depp va com passar d'ella i va seguir el seu.
Això és el que sosté la dona. Encara no sabem què diu en Johnny. Una versió de Johnny Depp, exacte. Qüestions del món de la fama, suposo. Sí, sí. No ho sé.
Ens en anem ara a canviar de tema i parlem d'un restaurant aquí a Barcelona, un restaurant bastant original. S'estan fent molts de tipus de restaurants perquè la gent disfruti del menjar. Ja no només és allò que era un menú ràpid per comer, sinó que hi ha molta gent que ja diu, vull anar a disfrutar del menjar. Com ha fet cultural. Exacte, com degustació. És que la gastronomia és un plaer. Un restaurant organitza sopars totalment a les fosques
Camarers que són invidents i ho fan per potenciar el sentit del gust. Si tu no veus res i només et van portar a menjar, estàs assegut a la taula i vas menjant i només aprofites el plat. I després no pots repetir però té gràcia. És una experiència
Ho podeu trobar al portal si us t'ha interessat, restalo.punes i al restaurant de Barcelona és el Dans la Noia. Molt bé, doncs una bona proposta així, original, si voleu sorprendre alguna vegada.
I ja acabem amb una d'aquestes morts curioses, aquestes notícies que freguen la tragèdia, no? Sí, sí, aquesta però que evidentment ens arriba de Estats Units, perquè Estats Units està ple de fenòmenos. A Chicago. I cada dia ho veiem, eh? Una notícia de Chicago. Un home mort atacat per un signal a fora de Chicago. Aquest és el titular, i clar, dit així, sona perillós, no? Doncs es veu que un home es va ofegar després que l'ataqués un signal. L'animal es veu... el tio anava amb un caiac. Sí. Va bé, anava així, però...
pel riu, estava fent caia, entrenant i tal i es veu que va començar a perseguir un signe.
No era l'aneget lleig, era un signe. Quina por, eh? Es diu Anthony Hensley, el protagonista de la història de 37 anys. Es veu que treballava en una companyia que proporcionava signes per mantenir els gansos, o sigui l'altre, per fer-los fora de les zones que estaven habilitades pels signes, per dir-ho de manera. En fi, que el signe el va anar perseguint, el va atacar i ell per mala sort va tenir un problema amb la caiac i va morir. I va acabar molt malament, tot plegat. Doncs... Vigileu amb els signes veïns de Sant Just.
que no s'han de fiar. Doncs gràcies, Jaume, per aquest recull de notícies curioses. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. I de fet, també ens acomiadem de tots vosaltres, perquè arribem ja al punt horari de la una del migdia. Us deixem ara amb el bitllet informatiu de Com Radio. Tots seguim també les notícies de Sant Just. I tornem demà, com sempre, amb moltes més coses, a partir de les 10. Que vagi molt bé, bon dia.
amb ràdio Notícies.