Bon dia, Sant Just. Són les 10 i 8 minuts. Comença el Just a la Fusta.
Comença el Just a la Fusta d'avui dimarts, 20 de març.
El programa d'avui repassarem les notícies de Sant Just.
Farem també una ullada a les portades dels diaris i sabrem quina és la previsió del temps per als propers dies.
En un dia, per cert, en què Sant Just s'ha llevat amb una enfarinada, sobretot a les cotes més altes, a la penya del Moro i al Toró Rodó.
A la segona hora del programa ens visitarà l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Amb ell repassarem els principals temes de l'actualitat del municipi.
I farem tertúlia també amb els nostres tertulians habituals, amb el Jaume Campreciós, amb el Jordi Ferraz i amb el Pep Quintana.
I acabarem el programa a la tercera hora amb el Pep Quintana, que ens parlarà d'història de Sant Just.
Repassarem les miscel·lànies del Centre d'Estudis Sant Justencs.
I també escoltarem en remissió el programa Sant Justenques, que ahir es va estrenar amb una entrevista a l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà,
i a la regidora de Gènere i Igualtat, Gina Pol, per repassar quin és l'objectiu i quines seran les entrevistes que es faran en aquest programa que va començar ahir.
Tot això serà des d'ara i fins la una a l'emissió de Ràdio d'Esvern 98.1 de la freqüència modulada
i també a través d'internet del nostre web www.radiodesvern.com.
Ens podeu escoltar també a través de les aplicacions de Ràdio d'Esvern per a Android i per a Apple
i a través, com dèiem, de la nostra pàgina web també el podcast A La Carta.
Digueu-me que li han donat a la Muraneta
Digueu-me que li han donat que no para quieta
Ha sortit fa quatre dies de casa al vespre
I no ha tornat perquè segueix de festa en festa
Mira la mora morena, la Muraneta, no vol la nit
Mira la mora morena, si amb ella va llum, no pot dormir
Mira la mora morena, la Muraneta, no vol la nit
Mira la mora morena, si amb ella va llum, no pot dormir
Si l'han vista ballant la rumba, però amb la foguera
També diuen que el pas doble, o ja ballava
Que després estava el tecno, vora la riera
I al matí, amb una vanera, ella esgrotxava
Mira la mora morena, la Muraneta, no vol la nit
Mira la mora morena, si amb ella va llum, no pot dormir
Mira la mora morena, la Muraneta, no pot dormir
Mira la mora morena, si amb ella va llum, no pot dormir
Sí fins a animar la gent, allà s'han hipòlit de volastregar
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...


...


...
...
...
...
...
...



...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...







































...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...





...
...
...







































...
...
...
...



























...
...
...
...
...

...
...
...
...
...

























...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
de la gran capital, doncs,
deuen ser milers i milers, les nostres.
Tu vas participar
en una, i sí, hi havia
alguna anècdota, però jo crec que són
subsanables.
Després, paral·lelament, també,
l'Ajuntament està treballant en promocions d'habitatge
públic. Bé, amb aquestes...
Quines promocions hi ha sobre la taula? Doncs mira,
amb aquestes, quan les
donem,
és a dir, quan les assignem o entreguem,
les adjudiquem,
tornarem a ser el tercer
municipi de tot Catalunya,
perquè portarem gairebé 1.500
habitatges, només Barcelona, Terrassa,
Sabadell ens guanya,
però estem per sobre, i ho dic amb molt d'orgull,
per sobre Tarragona,
Lleida, Hospitalet,
Mataró,
Girona,
és a dir, les grans ciutats,
Santa Coloma, Gramenet, Cornellà,
és a dir, qualsevol municipi
dels grans,
no han fet d'anyos luz
l'habitatge que ha fet Sant Just.
Bé, són aquests 1.500
habitatges, 150 de lloguer,
i per tant vol dir que hem anat
apostant molt. Efectivament,
continuem fent, la crisi
ha marxat, i som capaços
de generar, doncs,
noves oportunitats, i
hi ha aquests habitatges de lloguer,
i també de venda.
Tant de lloguer i de venda,
les bases seran del
3 d'abril a l'11 de maig,
i dir que en el cas de lloguer
és imprescindible estar inscrit
en el registre de sol·licitants
de l'agència de l'habitatge
de la Generalitat.
Per tant, els sol·licitants
han d'estar inscrits aquí.
Això és una cosa molt senzilla,
entres a la pàgina web,
si no, però Munsa també t'ho fa,
però cal estar inscrits
en aquest registre
que la Generalitat té,
perquè hem d'anar per aquí.
I aleshores, aquests 20 habitatges
que estan al maig i de lloguer,
i després també de venda
en el mateix edifici,
n'hi ha 5 més,
i després una altra operació
de 38, també de venda.
Bé, doncs, seguim amb això.
Alguna persona pot dir
ens interessa o és més,
és molt millor el lloguer, sí,
però és que el lloguer continua sent,
des del punt de vista econòmic,
permeteu-m'ho dir,
no polític,
i de cobrir necessitats,
no hi ha dubte.
Però econòmicament,
clar, ningú ens ajuda.
I això és una operació deficitària,
és a dir, perds diners
i l'Ajuntament els ha d'assumir
i els ha d'anar a la seva càrrega financera
i per tant els ha de suportar.
I això, si no tens cura,
quan veus tantes necessitats,
segurament t'engrescaries molt,
però això és un problema.
Per tant, hem d'anar a fer les coses ben fetes,
com les hem fet sempre.
L'Ajuntament és econòmicament
més sòlid que mai
i ara a Promunça, per exemple,
m'acaben de passar les dades,
s'ha tancat en positiu,
més de 350.000 euros,
la qual cosa,
l'empresa torna a ser molt sòlida,
ja porta dos anys en beneficis
i torna a ser molt sòlida.
Vull dir que la prudència
és el que hem d'aprendre,
el camí adequat.
I volia acabar parlant del FIDA Stock,
que és una iniciativa molt interessant.
Que tindrà lloc aquest cap de setmana.
Sí, el dissabte, no?
La zona del mercat.
Mira, dos bones notícies.
Una, que les entitats comercials
són capaços de fer propostes
com aquesta.
És a dir, escolta,
i segona,
que en un lloc,
en un espai que està buit,
que és lloc bo, no?
Sí, és on hi havia abans un supermercat.
del supermercat,
ja que va tancar fa 3 o 4 anys,
doncs l'aprofita, no?
L'aprofitem.
Per tant, aquesta fora stocks,
que seria la fira,
pretén treure, doncs,
el gènere de les botigues
i portar-lo en aquest magnífic espai
de la segona planta
i vendre'l,
amb preus econòmicament molt més baixos.
Són stocks.
I, per tant,
és com una fira o un espai
on tu podres trobar
aquelles peces de roba,
sabates, objectes,
el que sigui,
pels comerciants de Sant Just,
que han proposat
a la Rajoderia Nostra de Comerç
aquesta iniciativa
i que nosaltres els ajudem.
Per tant,
jo valoro molt positivament
el fet de sortir de la botiga,
de l'establiment,
i buscar aquests espais
i que, entre tots,
anem allà,
aquest dia concret.
Aquesta serà una activitat puntual,
dissabte,
però...
Matí i tarda.
L'Ajuntament té pensat
algun ús per a aquest espai?
No.
No tenim cap ús
i no surt cap iniciativa.
És a dir,
ni iniciativa privada
i nosaltres,
que podríem tenir
alguna iniciativa municipal,
és a dir,
podríem parlar
de dependències municipals,
crec que no és bo
fer alguna proposta
de dependències municipals.
Jo crec que hem d'anar seguint,
doncs,
treballant amb alguna iniciativa
que surti,
conjuntament sempre
amb el mercat municipal
i amb aquell tipus
de col·lectius
que ens podien fer propostes
perquè, efectivament,
l'Ajuntament podria destinar
allò
a dependències municipals,
però nosaltres creiem
que hauria d'estar lligat,
que és una solució,
no dic que no,
si passen molts anys,
segurament es posarà
amunt de la taula alguna cosa,
però nosaltres hem de
seguir intentant
que hi hagi una activitat
oberta al públic,
que porti molta gent,
que sigui relacionat
amb compra-venta
i que realment
allà vagis a comprar,
que hi hagi activitat comercial,
gastronòmica,
etcètera, no?
Ara,
si clar,
si passen 4 o 5 anys més
i no hi ha cap iniciativa,
finalment,
és un espai magnífic,
no?
Però seguim treballant
amb el mercat
i seguim treballant
amb la regidoria de comerç
el fet que hi hagi
una iniciativa lligada,
diguem-ne,
al sector comercial.
Doncs bé,
de moment aquest dissabte
hi haurà
aquesta fira
fora estoc
amb els comerços
de Sant Just.
Moltes gràcies,
alcalde de Sant Just
Josep Ponyà,
per haver vingut a la ràdio
i ens veiem el mes vinent.
Molt bé,
adeu-siau.
Adéu,
bon dia.
Bon dia.
Ara escoltes
l'àdio d'Esbert
Sintonitzes
l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
T'hi esperem.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo
Cada tarda
de 5 a 7
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions,
els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Aquest dimarts,
A les 10 del vespre,
la música coral
Més de mil anys d'història,
un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Ràdio d'Esvern,
cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern,
98.1
Bé,
Bé,
falten 13 minuts
per les 12,
avui tertúlia més curta de l'habitual.
Sí, sí,
és que tenim el senyor Calde,
que té preferències.
Sempre.
Pep Quintana i Jordi Ferraz.
Tertulieta,
més que tertulies,
tertulieta.
Sí.
Avui, a més a més,
som dos.
No estem acostumats
a tenir l'alcalde,
perquè normalment ve dimecres.
No, no,
però és que...
Les primeres autoritats
s'han de respectar.
Sempre,
sempre.
Sí,
d'una manera o l'altra,
respectem el rei
que està esquiant
quan es demanen
un augment de pensions,
que el rei està esquiant
com un senyor.
Ai,
què dius ara?
Què més volem?
Heu escoltat
alguna de les coses
que ha dit l'alcalde?
No,
sincerament perquè estàvem fora
i estava baix al retorn.
No,
perquè us anava a preguntar
sobre alguns dels temes
que havia explicat,
però si no és igual.
No,
no,
no,
és que des d'allà fora
se sentia molt fuixet
i...
I estàvem parlant de...
Només se sentia
perquè coneixes la seva veu
i senties...
Sí,
el Jordi m'ha dit
que em sembli l'alcalde.
M'ha dit,
sí,
sí.
Però avui ja dius
que sí que des de fora
ho sents,
però avui està baixet.
Ja ho està com el temps.
que us semblen les...
Home,
ha nevat.
Sí,
home,
avui ens...
Ara ja pràcticament
no queda neu.
No,
però hi havia una hora vista
des d'aquí,
ara feia boig,
sé que s'enferirà la...
Jo a dos quarts de sis
del matí
a casa estava tombant.
Ens hem llevat
amb la cara
i s'ha de nevat.
o a dos quarts de sis
del matí
s'ha de dormir.
Però després hi ha
n'ha de dormir.
Home,
el Carles s'ha de batar
a les quatre
per veure com nevava.
Oh,
bueno,
perquè a ell li toca,
perquè després
ha de donar el parter.
Sí,
exacte.
Després ha de donar...
Clar,
jo com em vaig anar d'aquí
i li vaig dir
Carles,
avui plourà?
Això era mitja tarda.
Diu,
sí,
cap al tard
i a més a més nevarà.
Clar,
i aquest matí
he començat a rebre
fotografies de la família
amb totes teulades nevades
i he mirat per la finestra
i els cotxes de baix
eren tots blancs.
Aquesta vegada
els del temps
no s'han ativocat.
M'han dit que la matinada
a nevarí,
a veure,
quan l'altra vegada
se'n va anar
i no va nevar,
ara sí que feia goig,
teníem tota la coscollera
que estava tota blanca.
Sí,
sí,
tota l'ordal.
Tota la part de garrafa
a la morella
estava tot blanc.
Per cert,
què us va semblar
la manifestació
dels jubilats
l'altre dia?
Ah,
jo no hi era.
Bueno,
jo crec que els jubilats
estan fent,
no és que nosaltres hi anem,
que no s'hi va,
però jo crec que
és una feina
que estan fent
perquè,
per desgràcia,
no crec que
se'n surti ningú
perquè,
segons les declaracions
que va fer el senyor...
Va dir que
els jubilats
si podia.
Si podia
i no com potser
a sobre
se n'enriuen
de les manifestacions.
I llavors
estava llegint
el diari del Sànchez
que deia
que mirarien
que els diputats
els oposirien
també
a un 0,25%.
O sigui,
això és enriure-se
de la gent jubilada
perquè
tots sabem
que tots els diputats espanyols
quan surten
de la seva feina
tenen el sou
i la jubilació
garantitzada.
O sigui,
que això
és...
Per mi,
parlar malament
és en fotre-se
de tots els demà.
Déu-n'hi-do.
Sí,
fa sent greu
perquè sembla
que et vulguin
prendre el pèl
però ja els veus a venir.
que diguin el que vulguin
no te'ls creuràs pas.
No, no,
no te'ls pots creure
i després de les declaracions
que va fotre el Rajoy
amb això
que volguem dir
a veure,
us augmentarem
però el que puguem
i...
Sí,
sí,
podem.
En resultes maneres
com que sabem
com està l'estat espanyol
que està en tot el total.
Si no podem vol dir
que no hi haurà un menj.
I que no hi ha pensions
i que no hi ha peles
per les pensions
però sí que n'hi ha
pel que a ells els interessa.
Home,
i tant,
i el rescat dels bancs
i el que tu hagués.
a tot el que t'ho interessa
això sí que són
i tot el que està
doncs
Creu que això passarà factura
a Rajoy?
No.
A les eleccions?
No.
Estem en un país
com ha passat a Rússia.
Perquè
l'altre dia
l'altre dia sentia
que
dos terços
dels votants
del Partit Popular
són jubilats.
Bé,
és igual.
Voten,
aquests voten
els que manen.
Per molt que estiguin
al jubilat
vull dir
els únics que protesten
sempre són els
que estan més a baix.
O sigui,
els jubilats
que estiguin a dalt
que normalment
són jubilats
que poden tindre
unes garanties
bastant més altes
com a jubilació
però els que protesten
normalment
són la gent
que està curant
els 600
i els 700
i que no arriba
ni als 1.000 euros.
Que potser
aquests votaven
al Partit Popular
i diran
això s'ha acabat
o no?
No ho crec.
Jo no ho crec.
Jo crec que la gent
quan vota el PP
és que aquí
hem de ser
jo sempre he dit
que hem de ser
una mica sincers
Espanya és Espanya
i ho estem veient
amb el nivell de Catalunya
o sigui, Espanya és l'única
i ells abans de tot
són capaços de votar
qui sigui.
Com era allò
d'una grande libre?
Una grande libre.
Això era l'altre banda.
Això era l'abans.
També.
Era una grande libre.
Sí.
Encara hi havia l'àliga.
També hi havia una altra manifestació
aquest cap de setmana
no sé si hi va anar
de Societat Civil Catalana
i estava a primera fila
estava costat al mig
Jordi, què fas aquí?
Que per cert
jo estic amb aquests
d'aquests d'aquests
sí, sí, sí
un periodista de la directa
va agafar una fotografia
del moment àlgid
de la manifestació
i va posar un puntet groc
sobre el cap
de cada persona
i em van comptar
5.030 i...
5.000 i pocos
Sí, sí, és veritat.
L'organització de...
No, la guàrdia
deia 7.000
i l'organització...
No, la guàrdia urbana.
Perdó, la guàrdia urbana.
Sí, deia 5.000
i...
L'organització 200.000.
7.000, 200.000.
És que és igual.
En el programa...
Que diguin el que vulguin
ja es veu
i van haver de suspendre
la de Madrid
perquè no hi va anar ningú.
Perquè plovia.
Ah, sí.
Perquè plovia.
Parabellum.
Parabellum.
Sí, vius, vaig amb...
Parabellum.
Correcte.
Bueno, però jo l'únic que veig
és que ja et dic
que hi ha crítiques
i hi ha moltes crítiques
perquè tenim el rei
que com que no s'atreveix
a anar a Raqueira
ara amb la seva casa
que tenen per allà
se'n va al Formigal.
Ah, al Formigal.
I esclar, a l'Aragó
i allà ells estan esquiant
quan hi ha les manifestacions
que és el que estan dient
i hi ha els pensionistes
que estan reclamant
una pujada digna
que fa molts anys
que no agafen
i allà se'ls està patejant
per una altra banda
que li paguem nosaltres.
I això que el seu pare
és pensionista.
Sí, bueno,
ja voldria dir
una quarta part
de la pensió d'ell.
Pensionista.
És com una cotita.
Només del que cobra
la princesa petita
que té sis anyet,
ja en tindrien prou
uns quants jubilats.
Joan Carles
va estar treballant
fins molt passats
als 65, eh?
Sí, sí.
Per això
suposo que ha cotitzat molt
i per això
té una pensió tan bona.
Jo suposo
que ahir també
que deien
que és el dia del pare
que li deien
amb el Julio Iglesias
diu, ha rebut
de no sé quants milions
de regals
per ser el dia del pare.
Doncs al rei
se li podia afegir
el mateix.
Sí.
Que dels regals,
doncs clar.
A mi,
de fet,
em van trucar
bastanta gent
per felicitar-me.
No era el dia del pare
perquè no ho sóc.
de Sant Josep.
Perquè era Sant Josep.
Home, clar.
Jo perquè no sóc pare
no em podien felicitar.
Vas menjar
la crema de Sant Josep?
No, no, no, no.
Perquè vaig anar a casa
així una mica cuita corrent
perquè tenia feines
de les meves tutories
i no vaig estar
per la crema.
Un altre dia ja ho faré.
A més, a més...
S'ha perdut molt, no?
Això de la crema de Sant Josep.
Home, abans era festa.
Com que era festa
es reunien les famílies,
etcètera, etcètera,
i es feia les coses típiques
com la crema.
Ara,
si tothom està treballant
i doncs, de fet,
no es poden just
coincidir amb les hores de dinar,
per exemple,
a canviar el temps.
No, i ara abans
el que és crema, crema,
que tampoc,
si no te la fas tu a casa,
que avui en dia
la gent no està
per fer tantes coses,
vull dir,
la tens d'anar a comprar
i si l'has d'anar a comprar
però que la gent fa
la crema com Déu mana
perquè ho tenen prohibit,
perquè la qüestió
de tot això no hi ha.
Llavors, jo me'n recordo
que l'únic que feia crema
per Sant Josep
era la pastisseria a Trilla,
que sí que si li demanava
ell ja et feia la crema
com Déu mana, no?
Ara ja.
Ara tancada ja.
Sí, sí,
no existeix.
Però és l'únic que
per Sant Josep
podries anar a comprar la crema
i era crema.
Perquè si no,
el resta de l'any
no en poden vendre
perquè són els hores
de que és liofilitzat
i tot això.
Com s'ha de fer?
Amb uns ous espais?
I el venen.
Sí,
per fer una truita
en un restaurant
no poden tenir un ou
i trencar-lo
i fer-te una truita.
Han de tenir una bossa
amb ou liofilitzat
que vol dir
que llavors no permet
que hi hagi les joneles
i històries palestines.
No com el que ens fem
a casa, diríem.
No,
a casa tenim l'ou
de la gallina
que hem anat a comprar
naturalment en el súper,
el trenquem
i ens fem la truita.
Però en un restaurant
no perquè la responsabilitat
llavors és d'un lloc públic
i la sanitat
això no ho permet.
Però quan
ho fem a casa
també hi hauria el risc,
no?
Pot ser-hi,
però estan...
Bueno,
és molt diferent.
No pot ser.
Jo me n'he trobat
algun d'ou
que estava en mal estat
però és una excepció
però pot passar.
Primer ho comproves,
agafes un recipient d'aigua,
l'omples d'aigua
i poses els ous a dintre.
Els que suren
ja els pots llençar de cop.
Els que queden a baix
són bons
del tot.
I això ho faig sempre.
Quan vaig anar
a fer una truita
primer
comprovo
si aquells ous
encara s'hi han passat
uns quants dies
que els he comprat,
si encara estan en condicions o no.
si suren
el llenço.
No m'estranya
que els pantans
estiguin mig buits.
Cada vegada
que ens fem una truita
hem d'omplir la banyera.
No, la banyera
no,
un recipient,
home,
quan la banyera.
Perdó.
Jo només això,
allò de l'ou
només ho faig servir
com fan les olives
a l'hivern
per saber com està
l'aigua de sal.
Ah, sí?
No, jo amb els ous
ho faig sempre.
Però si no,
quan faig la truita
compres els ous
ja saps
els ous que compres.
Clar,
si vas a comprar
bols
a malgrat superfícies
i depèn
de les estrelles
que porta l'ou
i dels números
que porta l'ou
pot ser que...
Ara jugues més.
Sí, sí.
Però clar,
si vas a un lloc
de confiança...
No tens el no,
a veure uns quants dies
més del compte.
Home,
han de ser molts dies.
Bueno,
sí,
però jo m'he trobat
tant més d'un ou
que no surava.
El que surava,
vull dir,
el que surava a fora
i el que no sura
és bo del tot.
No,
algun dia en sortirà
un pollet i tot.
Home,
espero que no,
però si no,
mira,
i el pollet no,
perquè no,
de cap manera.
Sempre aprenem
alguna cosa
a les tertúlies.
És possible.
De fet,
ara ve Setmana Santa
també
i també hi ha menjar
típic.
Bueno,
això és abans,
si ara no.
Sí,
els bunyols de cuaresma.
Bunyols de cuaresma
que es fan normalment
el dimecres
i divendres.
Les anegrades.
El dia de la trita
ja ha passat.
El cerrament
de la sardina ja ha passat.
Ara estem a la teoria
que més setmana santa.
La mona de pas
sí que agafen
les pastisseries.
Les pastisseries
i la gent
perquè això
no ho perdona ningú.
Fan l'agosta.
Fan l'agosta
amb la mona.
Si tu ets
el padrí d'algú
ja has de fer la mona.
Jo tinc la meva enamoda
que ja té 32 anys
i encara hi faig.
I si no,
reps.
Si no,
llavors,
clar,
em fot una bronca.
En canvi,
vull dir,
jo tinc fills
que no els heu fet més.
Per això,
vull dir,
depèn de cadascú.
Però la mona
és una tradició
o la fas
o la vas a comprar
i és la tradició
que hi ha.
És el mateix
que hi ha la tradició
ara el diumenge
que és diumenge
de Rams
que ja hi torna,
abans va arribar
un moment
que es perdia,
ara la gent torna
a anar.
a la Palma,
no?
Sí,
a la Palma,
a la Palma,
al Polmó,
al Llaure,
al Llaure,
al Llaure sí que es fa.
Ara es torna a portar.
Jo recordo
que de petit
sí que me n'havien fet.
Sí,
aquest diumenge
em sembla que és
a les 12
o un quart d'una
que es fa
la benedicció
aquí a la plaça
Barraguer,
a baix,
o sigui que hi haurà gent
perquè cada any
hi ha gent.
Ara abans,
ja et dic
que hi va haver una època
que sí que va haver
un baixón
però ara hi torna a haver
molta gent a venir
i al Museu
es fa la benedicció
els que estan a la missa
i després es fa la benedicció
a baix a la plaça.
Sí,
això és aquest diumenge
i ja ho veuràs com hi ha gent.
Però si ho haurà
per allà,
hi sereu?
Home,
jo no vaig a venir
a la Palma
fa molts anys.
No,
però jo algunes vegades
he anat
per fer alguna fotografia
per fer alguna fotografia
sí que hi ha.
Les floristeries
es venen en palmes?
Normalment,
normalment sí,
però és una de les coses
i nosaltres particularment
a la nostra
no en venem,
m'havia vengut
però vaig dir que no.
Sí,
jo.
Perquè és una cosa
que si no la ven
després ja queda.
Es fa molt bé
i queda.
Per Sant Jordi
sí que hi ha feina.
Bueno,
Sant Jordi i aquest any
en parlarem.
En les roses
en parlarem,
encara queda un mes ben bé.
Sí,
no,
justet.
Sí,
si no tenim temps
de parlar
és que per això
com que deies
de Setmana Santa
recordo que abans
de Setmana Santa
tenim el divendres
que la gent
només menjava
bé,
no podia menjar carn.
No,
només menjava
el peix.
És el punt d'entrar
hem d'acabar ja
perquè està a punt
d'entrar a l'emissora germana.
Un,
dos,
tres,
dins.
Catalunya Ràdio.
Les notícies
de les dotze.
Bon dia,
us informa
Òscar Fernández.
La Fiscalia
demana
que es deixi
en llibertat
sota fiança
de 100.000 euros
Joaquim Forn.
És el primer cop
que el Ministeri Públic
es mostra
partidari
a l'excarceració
del conseller
d'interior cessat
i empresonat
fa gairebé
cinc mesos.
Ara,
l'última paraula
la té
la Sala
d'Apel·lacions
del Suprem
que avui
també ha de decidir
si manté
o no
en presó
el candidat
a la investidura
Jordi Sánchez.
Madrid,
Roser Perera,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Doncs si giri
canvi total
en la posició
i criteri
de la Fiscalia,
segons fons
fiscals,
el fiscal general
de l'Estat
ha demanat
directament
la fiança
d'efort
per nulla
reiteració
delictiva,
malaltia
i que s'ha apartat
de la vida política.
Si el tribunal
accepta
la petició
de llibertat
sota fiança
de 100.000 euros,
Ford podria sortir
avui mateix
de la presó
si diposita
els diners.
Tot i això,
la Sala
d'Apel·lacions
no té per què
deliberar avui mateix,
tot i que
semblaria
el més lògic
i que la decisió
podria ser també
que no es fes pública
fins demà.
El Congrés
rebutjarà avui
reformar la llei
d'amnistia
perquè es puguin
jutjar
els crims
del franquisme.
La proposta
és d'Esquerra Republicana
que està indignada
amb el PSOE
perquè hi votaran
contra
al costat del PP.
Madrid,
què ta, Carmany?
Bon dia.
Pel Republicà
Joan Tardà
avui es perdrà
una oportunitat
única
per compensar
les víctimes
del franquisme.
Acusa del PSOE
d'estar cada vegada
més a la dreta.
Estamos
profundamente
ofendidos
puesto que
sin duda
a nadie se le escapa
que podría ser
que en los próximos años
la correlación
de fuerzas
fuese todavía
más favorable
a la derecha.
Queta, Carmany,
Catalunya Ràdio,
Madrid.
Situació pràcticament
normalitzada
arreu del país
després d'una nit
i un matí
on ha nevat
en llocs
poc habituals.
26 rutes
escolars
s'han anul·lat
i fins a 355 alumnes
no han pogut
anar a escola
si no els han dut
els seus pares.
A la Catalunya Central
que és on més ha nevat
és el Moianès
on s'han suspès
el transport escolar.
Collsospina,
Nati Adell,
bon dia.
Bon dia.
A l'escola rural
els ventets
de Collsospina
amb 35 alumnes
on som ara
de classes
n'hi ha
perquè les carreteres
estan netes
es pot arribar
amb tranquil·litat
però han començat
una hora més tard.
L'Eloi
que té 9 anys
i els seus companys
estan encantats
que hagi tornat a nevar.
Esmorzarem a la classe
i sortirem al pati
a jugar amb la neu
i després del pati
farem guerres
i ninots.
Nati Adell,
Catalunya Ràdio,
Collsospina.
Tres autobusos
amb matrícula diplomàtica
han sortit aquest matí
de l'ambaixada russa
a Londres.
Segons agència Reuters
hi viatgen
amb les seves famílies
els 23 diplomàtics
expulsats
pel govern britànic
en represàlia
per l'enverinament
d'un exespia
al sud d'Anglaterra.
Això passa just
quan es compleix
la setmana
de termini
que la primera ministra
els va donar
per abandonar
el Regne Unit.
Precisament aquest matí
Trissamey reuneix
el seu Consell
de Seguretat Nacional
per analitzar la qüestió.
Facebook se situa
a l'ull
d'una tempesta mundial
per la fuga
i manipulació
de dades
de milions d'usuaris
amb finalitats electorals.
La Comissió d'Informació
del Regne Unit
vol accedir avui
als servidors
del Cambridge Analytics
una empresa britànica
que segons han destapat
diversos mitjans
va accedir
a les dades de Facebook
i les va utilitzar
per facilitar
la victòria
de Donald Trump.
Aquesta empresa
la va promoure
un dels ideòlegs
de la dreta alternativa
i exassessor
de Donald Trump
Steve Bannon
i la va finançar
un prominent
donant republicà.
Les restes
d'un vaixell romà
que van trobar
l'any 2016
a prop de les Illes Formigues
davant de la costa
entre Palamós
i Palafrugell
conserven fusta
de la seva estructura.
És un fet excepcional
en les troballes
dels últims anys.
Els arqueòlegs
han pogut comprovar
que les restes
han estat parcialment
espoliades.
Girona,
Fèlix Martín,
bon dia.
Hola, bon dia.
Fins ara han trobat
135 ànfores
i a sota restes
de fusta
de la base de la nau.
El responsable
del Centre d'Arqueologia
Subacuàtica de Catalunya
Gustau Viva
explica que això
permetrà estudiar
a fons
l'arquitectura
naval del vaixell.
La part inferior
evidentment del vaixell
es conserva
sota de les ànfores.
Les ànfores
han fet una capa
de protecció
d'aquesta fusta
i que en properes campanyes
podrem fer també
l'estudi sistemàtic
de com estava
construït
aquest vaixell.
Els arqueòlegs
creuen que és una embarcació
de fa uns 2.000 anys
dedicada a distribuir
mercaderies
als ports de la zona.
Fèlix Martín,
Catalunya Ràdio Girona.
Els esports
amb Jordi Turria.
D'aquí una hora
està prevista
la sortida
de la segona etapa
de la volta
de 175 quilòmetres
entre Mataró i Baix.
Un recorregut
que passa
per diferents llocs
on ha nevat
a les últimes hores.
Esportivament
el punt clau
pot ser el coi
de l'illa
de segona categoria
a 10 quilòmetres
del final.
El colombià
Álvaro Ode
que sortirà
amb el mallot
de líder.
en canvi
Buení
ha anunciat
que retira.
L'NBA
victòria
aquesta matinada
de Sant Antonio
i derrota
de Memphis.
A l'Eurolliga
avui primers partits
de la doble jornada
d'aquesta setmana.
Esport 3
oferirà
a partir de dos quarts
de nou
al València-Madrid
i també
al final
de l'etapa
de la volta.
El joventut
per la seva banda
estarà pendent
del ple
de l'Ajuntament
de Badalona
on es pot
desbloquejar
una ajuda
econòmica.
en tenis
comença
el torneig
de Master
1000
de Miami.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
són les 12
i 6 minuts.
Des de dos quarts
de cinc
de la matinada
ha començat
a nevar
de forma intensa
Sant Just
acumulant gruixos
d'un centímetre
a la zona baixa
i fins a tres centímetres
a la zona alta
del municipi.
La temperatura
ha baixat
fins a l'1
grau positiu
durant la matinada
i hem acumulat
més de 20 litres
per metre quadrat.
El matí
segueix núvol
però amb precipitacions
que aniran a menys
i que seran
en forma de pluja
al migdia
ja no plaurà
i s'obriran
clarianes
a la tarda
curiosament
en el moment
que donem
la benvinguda
a la primavera
que arribarà avui
a partir
d'un quart
de sis
de la tarda.
Els propers dies
el sol serà
protagonista
ben bé
fins al cap de setmana
que es podria
tornar a nubular.
les temperatures
a poc a poc
s'aniran normalitzant
però encara
ens queden
un parell de dies
d'hivern a Sant Just.
Demà dimecres
21 de març
se celebra
el Dia Mundial
de la Poesia
a Sant Just
per commemorar
aquesta data
es farà
un recital poètic
a partir
de dos quarts
de vuit del vespre
a la sala
del cinquantenari
de l'Ateneu.
L'acte començarà
amb la presentació
de l'obra
Comelles
una antologia
de poetes
occidentals
del segle XX
seleccionada
per Mireia Vidal-Comte
acompanyada
de l'escriptor
Miquel de Palol
el llibre
consisteix
en una reivindicació
de la poesia
de qualitat
escrita per dones
a continuació
hi haurà
una lectura
de poemes
a càrrec
dels alumnes
dels cursos
de català
del Consorci
per la normalització
lingüística
els alumnes
llegiran
un poema
de l'autor
Marc Cabanell
amb més de 25 idiomes
després hi haurà
una lectura
de poemes
de les poeteses
Montserrat Avelló
i Maria Mercè Marsal
per últim
hi haurà una lectura
dels poemes
premiats
al concurs
de poesia
i prosa
de l'any passat
a càrrec
dels seus autors
amb la col·laboració
també
de la poetesa
Sant Justenca
Elga Simón
que també recitarà
els seus poemes
Ahir es va inaugurar
el carril bicicleta
que connecta
Esplugues
i l'Avinguda Diagonal
i que per tant
afavoreix
la connexió directa
entre Sant Just
i zona universitària
i facilitarà
l'accés
a les línies
de metro
L3
i L9
les línies
de bus express
i les interurbanes
A l'acte d'inauguració
que va tenir lloc
ahir a les 12 del migdia
hi va participar
l'alcalde de Sant Just
Josep Perpinyà
juntament amb l'alcalde
de Sant Joan d'Espí
Antoni Pobeda
i l'alcaldessa
d'Esplugues
Pilar Díaz
Després de l'explicació
tècnica de l'obra
van intervenir
l'alcaldessa de Barcelona
Ada Colau
l'alcaldessa d'Esplugues
i el vicepresident
de mobilitat
i transport
de l'AMB
Antoni Pobeda
Posteriorment
es va fer el recorregut
inaugural
per al nou camí
pedalable
de 880 metres
Aquesta via
es tracta
d'una passarel·la
amb espais diferenciats
per a vianants
i bicicletes
amb el repte
de superar
la barrera arquitectònica
dels enllaços
entre la B23
i la Ronda de Dalt
Aquesta és tota
la informació
per ara
nosaltres tornem
al Sant Just Notícies
edició migdia
a la una
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Molt bon dia!
Passenger
And I ride
and I ride
I ride
through
the city
backsides
I see the stars
come out
of the sky
Yeah, the bright
and hollow sky
You know
it looks so good
tonight
I am the passenger
I stay under
I stay under glass
I look through
my window
so bright
I see the stars
come out
tonight
I see the bright
and hollow sky
Over the city
is a ripped
back sky
And everything
looks good
tonight
And I'm painting
We're singing
La, la, la, la, la, la, la, la.
La, la, la, la, la, la, la, la.
La, la, la, la, la, la, la, la.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just.
Ràdio 2.1
Ràdio 2.1
Ràdio 2.1
Ràdio 2.1
Ràdio 2.1
Faltan dos minuts per un quart d'una, aquesta tercera hora sí que l'hem pogut començar ben puntuals, eh, Pep, no com abans.
Ja, bé, home, hi ha dies que, doncs, les notícies oficials primen i tenen la seva importància.
Quan ve d'alcalde sempre ens allarguem una mica més de l'habitual amb l'entrevista.
Així, en general, el poble s'assabenta de les novetats o del futur o del que sigui, no?
O del que sigui.
Sí, del que expliqui l'alcalde.
En aquest cas, en la secció d'Història de Sant Just ens assabentem del passat.
Sí.
O repassem. Més que assabentar-nos, el repassem, no?
Exacte.
De fet, assabentar-nos, quan es va publicar, dius, mira, ara t'assabentes d'això, que algunes coses es saben, però no estan detallades, treballades.
Moltes vegades moltes coses es saben, però fa falta posar negre sobre blanc, no?
Sempre. Sí, sí.
Això queda per la posteritat, ja.
Clar. En aquí, avui, tenim la miscel·lània. Mira com passen les semanes, eh? La set, aviam, espera, espera. La 18. La 18. Vols dir que ja fa 18 setmanes?
Ja fa 18 setmanes que estem.
12-6.
Sí, sí. Total. Que llavors, doncs, anem repassant aquesta època de sabana, doncs, una de les publicacions del centre d'estudis, no? En aquest cas, la miscel·lània d'estudis de Sant Justens, 18.
A quins temes s'ha dedicat? El format és el mateix que sempre, eh?
Que sempre. Això, repetim, l'excepció de la del bàsquet, el de més, tot igual.
La miscel·lània diu, o sigui, hi ha un treball que és. Aquella nit d'octubre, 75 anys de bombardeig de Sant Just. Aquí, els avions, en retirada, d'alguna manera, jo crec que la teoria explica que s'anaven cap a les bases de Mallorca i que volien anar més lleugers de pes, perquè, clar, estalviar combustible.
No el vendria altra pensada que deixen anar bombes quan van passar per sobre Sant Just. I, per tant, doncs, aquí, en aquesta miscel·lània, que és de l'any 2013, es parla dels 75 anys de bombardeig de Sant Just.
Va morir algú?
Crec que hi va haver alguna persona malferida, però, en general, no va ser tan desastrós com podia haver passat.
Sant Just tenia un refugi antiaeri, però...
Sí, sí, però, esclar.
D'acord, sí.
De cop i volta passen els avions se'n van.
La gent no li dona temps d'entrar.
I, a més a més, en aquest refugi, les bombes van caure a la carretera, a la carretera reial.
Sí.
I, en canvi, el refugi està a la Teneu.
Sí.
O sigui, de sota la Teneu, a les escoles.
Ho recordo perquè vaig estar escrivint una temporada per la Vall d'Avers, i el primer article que vaig escriure, precisament, va ser sobre això, sobre el refugi antiaeri, que ara fa uns 10 anys, aproximadament, el van obrir per fer un parell de visites.
Sí, sí.
Si no m'equivoco.
Sí, encara que el feria algun retoc...
L'has pogut veure?
No, no, perquè era molt dificultós baixar.
Sí.
I, doncs, no ho vaig poder fer.
Però, vaja, els companys que van baixar, va dir que era molt interessant, que, doncs, és una construcció molt bona, que estava molt ben pensat,
i, a més a més, vull dir, amb les formes trencades en el sentit que l'explosió no n'està de la baix, sinó que tingués dificultats entremig per poder arribar al fons, etcètera, no?, el sistema de construir un refugi antiaeri dels bombardejos.
Doncs, per tant, el Juli Ochoa ens fa aquest relat dels 75 anys de bombardej de Sant Jus d'Esquerra.
Aquest és un apartat molt interessant, com els que acostuma a fer el Juli, que va a l'última recerca, i sempre troba una cosa nova, però ja després crec que s'ha dedicat bastant, que li han demanat, els professors i alumnes de l'institut, doncs, de visites d'aquest tipus, i ell els acompanya i els explica tot això, no?, en alguns moments.
Un altre dels treballs que hi ha, diu, els Tudó, 120 anys en la història de Can Ginestà, aquí, on som ara, eh?, la família Tudó, la família Tudó, aquí on som ara, doncs, mira, aquí explica 120 anys de la història de la família Tudó, que estaven aquí a Can Ginestà, del 1696 al 1816, aquesta família, no?, i ho fa, precisament, l'historiadora Coral Torra i Penón, doncs, que també fa un treball molt exhaustiu d'aquests 120 anys, amb una fotografia que hi ha a la portada,
de la magia d'aquí a Can Ginestà, absolutament diferent de la reforma modernista que es va fer després, el 1904, i, per tant, doncs, veiem com era una casa de pagès, Can Ginestà era una casa de pagès.
No tenia res a veure amb...
I la veiem, no, perquè, esclar, queden alguns elements, a la dreta, per exemple, hi ha una entrada per carros, que ara hi ha la capella, on hi tenim els gegants, a l'esquerra, doncs, hi ha un lloc, hi ha una porxada per ventilar el gra, etcètera, etcètera,
que és una galeria, on s'hi fan els cursos de belles arts, etcètera, no?, i la façana és absolutament diferent, també, no?,
i hi va haver un canvi important.
Sabis que la setmana passada parlàvem de la figura de Rodolfo Sánchez, el pou alcalde de Sant Just, ell va ser el que va comprar a Can Ginestà,
És a dir, el que, quan ell era alcalde, l'Ajuntament va adquirir Can Ginestà, no s'entenguem?
D'acord, d'acord, sí, sí, sí.
Com una curiositat, eh?
No, no, molt bé, clar, sí, és que Can Ginestà, vull dir, de fet, una masia amb una família tota la vida, ja ho veiem amb aquest article i tot plegat,
que de cop i volta, doncs, per als arts de la vida, doncs, va quedant reduïda a pràcticament una gent molt gran, molt gran, molt gran, que vivia aquí,
i amb poques possibilitats de tirar endavant la casa i mantenir-la.
Llavors, l'Ajuntament va tenir l'ocasió de comprar-la.
Els anys 70.
Clar, sí, els anys 78.
Tu ho recordes, quan això encara era propietat privada?
Sí, perquè havia vingut a jugar de petit aquí amb un dels nois de la casa.
Saltàveu...
No, no, no, bueno, saltà, no, quan venia a jugar, venia a la casa, a jugar a la casa, eh?
Després, com ens deia molta gràcia, les canyes americanes que hi havia al jardí,
i això, de vegades, algú saltava la tanca per poder aconseguir alguna canya americana, eh?
Quan fas un gran trofeu, home, quan ets petit, doncs, tens trofeus de coses molt curioses.
Impensables.
Sí, de clar.
No, jo havia vingut aquí a jugar amb el Miquel Modorell, o sigui, per tant,
hi vam muntar aquí una emissora de ràdio, una petita emissora,
que, doncs, amb un manetofon enregistràvem l'Evangeli del diumenge i coses, així, uns programes,
ens dedicaven, ja ens agradava, diguéssim, la comunicació en aquest sentit,
i doncs, aquí Can Ginestà es va donar la casualitat que ara hi som,
i estem amatent des d'aquí Can Ginestà, com a emissora municipal,
i, doncs, una mica aquests inicis, podríem dir...
Allà es va començar a gestionar el Camp Coral.
Van començar a gestionar uns quants, sí, sí, sí.
Bé, doncs, aquesta és una altra de la Coral Torre,
una altra de les històries importants que ens expliquen d'aquí, dels 120 anys, aquesta família.
Una altra cosa molt curiosa...
És una cosa molt curiosa, deia.
És la mesura del temps.
Els rellotges de sol a la vall de Sant Just d'Esvern.
És un fet curiosíssim,
que a Sant Just tenim una quantitat de rellotges de sol
que no ens ho podem imaginar,
si no seguim una mica, doncs, el treball que ens han fet
el Jordi Conties i el Miquel Almela,
que són membres del Centre d'Estudis,
que, a més a més, tots aquests treballs els han fet
com a...
per documentar el que és el museu virtual
que té el Centre d'Estudis.
Hi ha quantitat de materials,
de diferents èpoques, etc.
I una de les coses curioses
és el recull dels rellotges de sol
que hi ha aquí a Sant Just,
normalment, a les masies.
i com que perquè n'hi havia quantitat,
també, de masies,
i cases particulars,
que també...
Una de les particularitats
que també té el treball
és que t'explica
com pots fer un rellotge de sol.
Però un rellotge de sol ben fet.
És a dir, tècnicament,
t'explica, doncs, els graus, això i allò,
i el de més enllà,
i l'orientació,
per tal que tu puguis fer un rellotge de sol
i tinguis, doncs,
un rellotge que no gasta piles.
A la Sosa no es fan servir tant,
aquesta mena de rellotges.
Funcionarien, eh?
Sí, home,
tots els rellotges de sol
funcionen els dies que hi ha sol.
Sí, això sí.
Avui potser no funcionaria.
No, per això,
és que, a més a més,
vull dir,
tenen una sèrie de refranys,
aquests rellotges,
molt interessants.
Per exemple,
diu,
el rellotge de sol
del carretudona número 2,
diu,
si tu no vas a l'hora,
com jo,
si no fa sol,
pensa que ningú ens vol.
Clar.
Ostres.
Si tu no vas a l'hora com jo,
si no fa sol,
ningú ens vol.
Clar,
per a què servim?
A veure,
quina és la segona frase
de la setmana?
L'altre,
jo,
no, no,
aquesta és a part.
Diu,
jo sense sol,
tu sense fe,
ni tu ni jo,
som res.
Aquesta frase
ho hem d'entendre.
L'altre diu,
que és maco aquesta,
també.
Pel camí del cel,
el sol va fent via,
mira quina hora és
i aprofita el dia.
el sol es va movent
i va marcant les hores,
mira quina hora és
i aprofita el dia.
El sol va tirant,
no t'espera.
No t'espera.
Doncs res,
són,
aquests estan extrets,
vull dir,
aquests rodolins,
etcètera,
són de rellotges de sol
de Quixenjos,
com us deia abans.
Sí.
I aquest,
el darrer,
pel camí del cel,
és rellotge de sol
perdut de Can Bertran,
una casa que va,
es va demolir,
hi ha,
actualment,
hi ha un bloc de pisos
que se'n diu popularment
la plaça de Toros.
Aquí,
té el capravo petit a sota.
Sí.
Quan dic el petit,
perquè ja ens entenem,
hi ha el capravo gran
a la carreteria,
el capravo petit.
Sí que sembla una plaça de Toros,
segons com des del cor.
Sí, vull dir...
Té una forma de ser rodonida.
Ser rodonida.
I s'ha dit així,
de Vox Pòpuli,
no?,
la plaça de Toros.
I aquí hi havia,
en aquesta casa de pagès,
amb aquest,
pels camins del cel,
el sol va fent via,
mira quina hora és
i aprofita el dia.
Això també.
Bé,
llavors,
aquí,
que ve tallat
amb el mateix paper
de la...
Ja passa.
Has de ser atès
al nostre equip
de...
No,
hem de ser d'assistents.
No,
i llavors hi ha un altre també,
un altre treball
interessantíssim,
també,
molt curiós,
perquè d'aquestes coses
que et passen
molt desapercebudes,
no?
I aquest,
el Ramon Campreciós
i Pujades,
que, doncs,
era un familiar
de la família
Campreciós,
naturalment,
són estocadors,
és una família
d'estocadors,
i llavors aquí
relaciona tota una sèrie
de treballs
importantíssims
que han fet ells
com a estocadors,
que, esclar,
com que són
el 99,9%
fora de Sant Just,
no ho saps,
és una cosa,
diem-ne,
molt particular
de l'empresa,
que saben
on van anar a treballar
i quina mena
de treballs fan,
i llavors,
doncs,
trobes,
doncs,
que, per exemple,
a Campoig de Sarrià,
a la pastisseria,
tota la façana
està restaurada
per ells,
hi ha uns esgrafiats
magnífics,
aquí a Sant Just també,
a Camp Cardona,
doncs,
està refet els esgrafiats
que hi havia,
i, en fi,
vull dir,
hi ha una,
a part que explica
tota la nissaga
dels Camp Preciós
com a estocadors,
no?,
el Just,
el Ramon,
el Jordi,
etcètera,
els germans,
que, doncs,
han seguit sempre
aquesta nissaga
d'estocadors
aquí a Sant Just,
allò ens t'explica
els treballs
que han arribat a fer,
i realment
és gairebé exhaustiu,
diu,
Cal Mercader,
Torre d'Embarra,
estocat a calç
i esgrafiats,
preciós,
els dibuixos,
són preciosos,
i, doncs,
a la Pedrera,
també,
la restauració
de totes les xamanelles,
aquelles que semblen
fantasmes,
t'han vingut a atendre
el dit.
Sí,
no, no,
el dit m'ha fet
una mala passada
en el llibre
que li he deixat
un raig de sang.
No,
un raig de sang,
no,
un raig de sang,
ho deia per exigerar,
eh?
Sí,
sí,
encara m'estic escolant.
Doncs,
un tema curiós
que, si no,
segurament no ens hi fixaríem,
no?
Evidentment,
no,
és que no ens hi podem fixar
si no sabem
on han anat a treballar.
Està clar,
ni quina empresa
ha fet aquella restauració,
aquell estuc,
o aquell esgrafiat,
que són importantíssims,
no?
Amb unes tècniques
molt maques.
Doncs,
a veure,
hem repassat ja
la missània número 18,
i ara toca repassar
la frase de la setmana.
Avui som nosaltres dos.
Molt bé.
No tenim ajuda,
a no ser que el Carles
ens pugui ajudar.
Si vol,
amb molt de gust.
Tenim el Richter,
escriptor alemany,
que va morir el 1825,
ja fa uns quants dies.
Diu,
la memòria és l'únic paradís
del qual no podem ser expulsats.
M'agrada.
És l'únic que...
Sí.
Una altra,
que és d'en Josep Maria Espinàs,
un conegut,
una mica a Sant Justenc,
també,
perquè el seu avi
va ser alcalde.
A la senyora.
Ell venia a estiu ja,
cada estiu aquí,
i té uns versos dedicats
a la plaça de l'Església,
a la placeta,
molt interessants.
Sí.
No ho sabia.
I, doncs,
sí,
per la...
Sí.
Doncs,
l'Espinàs,
una persona que va estar,
en aquest sentit,
lligat aquí,
de jove,
doncs,
anava a l'atreu,
jugava a billar,
amb els seus companys,
etcètera.
No sé,
era un Sant Justenc més,
a l'estiu.
Era aquell,
aquests Sant Justenc d'estiu.
Sí.
I, per exemple,
aquí ens diu,
les petites anècdotes
són les que ens acabem emportant
en el nostre equipatge de viatgers.
Sí.
Les petites anècdotes,
és el que ens emportem a sobre,
no?,
les petites anècdotes
quan anem pel món.
I la darrera,
que és del Albert Einstein,
el físic alemany,
que també feia frases,
sí,
també.
Deia,
el que és realment important
és no deixar
de qüestionar-nos les coses.
Sempre hem d'estar
hem d'estar
preguntant-nos
el què,
no?
Quina t'agrada?
No ho sé,
la memòria
és l'únic paradís
del qual no podem ser expulsats
i el que és realment important
és no deixar
de qüestionar-se les coses,
m'agraden.
I l'altre,
de l'espinàs,
jo també,
en aquest sentit.
També, però potser...
No,
amb un altre context,
amb un altre...
Sí,
està clar.
Jo estic entre la primera
i la tercera.
Jo gairebé en quedaria
la primera.
La memòria
és l'únic paradís
del qual no podem ser expulsats.
Doncs vinga,
la primera.
Doncs aquí què?
A mi també m'agrada molt.
La passarem a la...
Molt bé,
sí.
Al final no hi ha hagut discussió.
Que avui no l'hem tingut
aquí de companya
per poder triar
i tenir el seu criteri femení.
Hi hauria pogut haver
un empat
irresoluble,
però al final
ens hem posat d'acord.
Això mateix.
Molt bé,
tota la setmana entrem.
Gràcies, Pep.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu d'esbert
Sintonitzes
l'àdio d'esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Smooth Jazz Club
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'swood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Molt mal.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo
Cada tarda
de 5 a 7
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions,
els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Good好,
la plaça Mireia Bobá,
mira.
Hiro at
ça Не Jewel.
Hiro.
Hiro at
Emme.
Hiro at
Thanks hey,
Hiro at
hiro at
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Foto de la Laura a Roma, moltes emoticones,
un guip graciós, un acudit de la Laura,
la Laura menjant pizza a Roma...
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu, acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Planta-li cara a la fam.
Entra a mansunides.org i comparteix el que importa.
No et trobes bé? Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061 el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
InformatiuComarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
InformatiuComarcal.com
Sant Justenques, un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just
amb Sergi Pont.
Bona tarda, comencem avui un nou programa a Ràdio d'Esvern,
a un programa titulat Sant Justenques,
en què parlarem de Sant Justenques extraordinàries
de l'època de final de la dictadura franquista,
de la transició democràtica.
I per avui fer una prèvia d'aquest programa
i explicar una mica de què anirà.
Tenim amb nosaltres l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Hola.
Què tal? Com estem?
Què tal?
Molt bé.
I a la Gina Pol, regidora de Gènere i Igualtat.
Hola, què tal, Gina?
Molt bones.
Aquest projecte, que és una mica la continuació
d'una miscel·lània que ja es va fer sobre dones,
sobre què va tractar aquesta miscel·lània?
Bé, jo crec que és un encert que s'hagi posat damunt de la taula
aquest tipus de recull, d'entrevista,
i per acabar sent una publicació,
perquè les coses en un municipi
o la societat en general s'han d'escriure
i s'han de quedar, diguem-ne, plasmades, no?
Perquè, si no, moltes vegades el temps...
Tots no reconeixen l'esforç o la presència
i l'esforç de persones, en aquest cas Sant Justenques,
com tu dius,
que han estat, doncs, per diferents motius molt actives
en aquests anys tan complexos,
que són els finals de la dictadura del general Franco,
els primers anys de la democràcia,
fins a que s'estableix, diguem-ne, el que coneixem ara,
en aquest període ja més estable, no?
Són persones que han sigut significatives
o que són significatives en aquest moment
i que venen de diferents procedències
o que venen de diferents àmbits
i que la seva petjada a Sant Just,
doncs, en aquests moments, són referents.
En què es diferencia amb la iniciativa
que en el seu moment va fer el Centre d'Estudis Sant Justenc?
Segurament, segurament, l'objectiu és el mateix,
però amb etapes en el temps diferents,
perquè aquell llibre magnífic,
que també, doncs, l'Ajuntament va participar,
va col·laborar, però va ser principalment fet pel Centre,
doncs, eren persones amb més edat
i que van néixer, doncs,
algunes d'elles, doncs,
els primers anys del segle XX, no?
I que la seva, diguem-ne, presència a la història,
doncs, va ser en aquells anys de la República
i inicis de la dictadura.
Per tant, ara estem parlant d'una etapa
molt més propera als nostres dies, no?
Sí, diguem,
fa uns dies, fa un parell de setmanes,
hi havia la mobilització feminista,
la vaga,
i, bé, és un tema que ara mateix està molt a flor de pell.
Aquest llibre,
aquesta miscel·lània
i també aquest programa Sant Justenques,
parla sobre dones,
perquè, a més a més,
doncs, d'haver passat en una època històrica
complicada,
com va ser la transició,
ho van fer en condició de dones.
Correcte.
Com deia l'alcalde,
el primer projecte tenia un eix una mica diferent,
i és que, per exemple,
tota la recuperació de la memòria històrica
durant una època es va treballar molt
i quan es va començar a fer recuperació de la memòria històrica
es va veure que hi havia una part de la història
desenvolupada per dones
que havia quedat com invisibilitzada,
i és una mica també el que les manifestacions
d'aquest buit de mar reivindicaven, no?
Hi ha una presència,
una lluita femenina
dins de l'entorn familiar,
entorn laboral,
entorn professional,
que queda com de segona,
com sense prou valor, no?
I llavors el que pretén llibres d'aquest tipus,
que hi ha molts ajuntaments
que els han treballat en profunditat,
és que aquella història femenina
que s'ha desenvolupat a vegades en un àmbit molt de segon nivell
passi a ser una mica més protagonista
i que aquest recull d'històries no es perdi
i si les administracions l'anem recuperant a poc a poc,
doncs tots aquests perfils es posen en el seu lloc
i en la seva justa mesura, no?, valorats,
perquè hi ha gent que no valora el que està fent
i el que està contribuint
forma part també de la història local del nostre poble.
La Gina s'encarrega de comunicar
a aquestes persones, doncs,
que han estat escollides, diríem,
per aparèixer al programa Sant Justenques
i a la miscel·lània
i comentàveu que a vegades hi ha dones que diuen
home, però si jo no...
No soc conscients.
No he fet res extraordinari o per què jo, no?
A vegades a la gent li costa, no?,
veure-ho a ell, a una pròpia persona.
Sí, efectivament.
Jo quan la Gina va posar damunt de la taula aquest projecte,
el primer que vaig pensar,
i parlava de 60-70 dones,
vaig pensar, i 200 segurament podíem trobar, no?
Per tant, fer la selecció ja és difícil,
precisament pel que dius tu, no?
Potser un mateix no es dona compte
de com passa la història,
com està en el present,
però potser amb aquesta visió
d'un pas enrere, al costat,
una òptica diferent,
et dones compte que, efectivament,
aquestes persones, aquestes dones
que sortiran a aquesta publicació,
doncs, la seva presència és fonamental, no?
En tots els àmbits.
Fixeu-vos-hi que en el seu moment,
quan repassem o quan es publiqui,
o quan facis aquestes entrevistes, no?,
tu mateix, doncs,
veuràs que són àmbits molt diferents,
molt diferents.
Hi ha gent aquí que va venir
amb la maleta en tren,
va venir amb la maleta així,
físicament, amb un tren,
que arribava a Barcelona
i tenia algun referent o algun amic
i venien, doncs, dos, tres persones
i venien a viure Sant Jus en una habitació.
Aquí seran entrevistades.
Aquí hi ha gent, doncs,
que ha reivindicat el país
durant molt de temps, molts anys,
permanentment la seva presència, no?
I altres han fet vida local intensa
d'una manera extraordinària.
Però, efectivament, segurament,
doncs, quan les entrevistem
o les entrevisteu,
doncs, potser hi ha gent
que no és conscient,
però jo crec que sí.
És la suma.
El que realment costarà o costa
és seleccionar aquestes 70 persones,
perquè estic convençut
que podies fer-ne treure molt més, no?
Però, clar, arriba un punt que...
El que no volem és que ningú s'ofengui.
És a dir, a mesura que vas parlant amb elles,
vas veient que...
Però jo tinc una amiga
que també ha fet molta cosa, no?
I la xarxa de dones
que fan activitats de tot tipus
és immensa.
Hem intentat seleccionar
algunes que,
per algun àmbit concret,
han destacat més
o que tenen un arrelament molt fort, no?
Des de persones com
Mare de Alcalde,
hi havia una persona que em deia
que jo vaig arribar de l'Aragó
i vivíem set en una casa
i teníem el bar a baix
i treballava més de 20 hores
i després de molts sacrificis
i moltes lluites,
doncs ara estic jubilada,
estic bé
i puc dir que...
que bé, no?
Tot el que he lluitat per aconseguir
i que a vegades ara
el que volem
és que tot arribi molt ràpid
i molt fàcil
i ella diu
jo m'ho vaig haver de treballar molt
per tenir-ho
i ser capaç d'estalviar
i de comprar-me una parcel·la
i d'ara tenir un pis en propietat
però vaig venir
amb una mà de bany
i una mà darrere
i treballant en un bar
i a lo que se preste, no?
El que et porti la vida.
I segurament són persones extraordinàries
que han fet això
perquè tampoc tenien altre remei.
Vull dir...
Que dius que és el que m'ha portat la vida a fer, no?
Aquest ha estat el camí
que havien d'aprendre, no?
No, però en un associatiu, per exemple,
hi ha moltes persones
que han deixat
o se'n deixen moltes hores, no?
De la seva vida
per ajudar els altres.
Jo recordo casos també anònims, no?
El que és molt important també
arribar a gent anònima
que això és el que costa més, eh?
Perquè, clar,
normalment tu et mous i dius
mira, però hi ha gent
que treballa moltíssim per la col·lectivitat
i que no els coneixes.
Que es passen centenes d'hores
amb una residència de gent gran
que van ajudar
i que segurament no tenen nom
i que segurament no surten
amb una publicació, no?
Per tant, aquest esforç
d'anar buscant gent d'aquest estil, no?
És el que existeix.
I aquesta gent costa, eh?
Però, doncs, bé
doncs jo crec que estem fent aquest esforç
i hi ha una llista tremenda
jo crec que molt encertada
però, efectivament, segurament
algú que no s'ofengui
com diu la regidora
que no s'ofengui
perquè tot no es pot posar, no?
Però són publicacions
amb molt de sentiment
amb molta visió del que és el present
i el reconeixement de la gent
i després perquè la història
es fa principalment de documents.
Els historiadors
doncs es basen en documents publicats
quan ja han passat uns anys
i les generacions, doncs, ja no hi són, no?
Aleshores es busquen les publicacions
i es fa la història
i amb aquest tipus de publicacions
que s'han de fer bé
i no ho dubto
han de ser rigoroses
doncs d'aquí 50 o 100 anys
els historiadors faran
doncs segurament faran la història
d'aquesta etapa
i ho faran a partir d'aquestes vivències, no?
Per tant, sempre ha estat així
i és molt important
fer aquest tipus de publicacions, insisteixo, no?
Ara hi ha altres mitjans, evidentment, no?
que queden registrats
això ja se sap
però antigament
doncs sempre anaves a buscar el que havia escrit, no?
L'altre dia tenia a la mà
el llibre de mossèn Antoni Nutenes
perquè estava repassant la història de Can Freixas
que feia amb la presentació del projecte, no?
I veia que l'important que havia estat
aquest mossèn
doncs recollint informació
i que ha servit aquest llibre
perquè hi hagi centenars d'articles
i publicacions i altres llibres
sortits d'aquell, no?
Si no aquest senyor no hagués escrit res
doncs estaríem encara amb la meitat de la història de Sant Just
per conèixer
per tant, enhorabona per aquesta iniciativa
i jo crec que
haurem d'anar pensant altres coses
haurem d'anar pensant altres coses
per anar incorporant a més gent
i la inquietud és que arribem precisament a tothom
i aquesta gent anònima
que a vegades dius
ostres, però com és que existeix
si no està en una entitat
o no la veiem a la festa major
o no és entrevistada per Ràdio d'Esberro
i és
i és
l'altre dia vaig estar al carrer Roquetes
amb una persona que
molt gran també
i que porta 60 anys aquí
em deia
i bueno, t'explicava cada cosa
no se sap qui és
o sigui, no té nom
i bueno, va venir precisament així
amb una maleta
i ara ja viu sola
i efectivament
doncs
no la veus
a cap acte
organitzat per l'Ajuntament
per les entitats
Clar, també l'objectiu
és aquest, no?
Precisament donar veu
a persones que
pel que sigui
doncs la vida els ha portat per un camí
en què no ha estat segurament reconegut
com es merecia
i probablement
aquest també és el cas
de moltes dones
concretament
no?
La història moltes vegades
escrita per homes
més que per dones
Això tristament és així
per tant posant valor
el paper de la dona
no?
La sort és que
clar, quan llegeixes
les primeres miscel·lànies
de fa molts anys
veus que
qui sortien
a aquestes històries
bàsicament era
doncs el mossèn del poble
el president de l'Ateneu
el responsable
corresponent polític
i clar
la història oral
que era la que
on estaven presents
les dones
no quedava recollida enlloc
per sort
cada vegada hi ha més dones
que són presidentes
que són líders
de depèn quins entorns
llavors comencen a sortir
en aquests llibres
o reculls oficials
però això costa molt
són generacions i generacions
que han de lluitar
perquè això acabi formant part
del recull tradicional
de la història
i aquí t'ho diu un historiador
Sí, mira
ahir pensava
perquè ahir vam tenir
una mala notícia
que sabeu que s'ha mort
el que va ser alcalde
de Sant Just d'Esbert
en Rodolfo Sánchez
demà hi ha l'enterrament
i entrava a la casa
regional d'Extremadura
en el Cozido
i just quan entrava
a les dues de la tarda
em donaven aquesta notícia
i per tant reflexionava
i pensava
no hi ha hagut mai cap alcaldessa
però pensava
a veure
abans del 79
de regidora
tampoc devia haver-hi pas cap
per tant el paper de la dona
i segur que hi havia dones
relacionades amb la institució
o a prop de la institució
que tenien el seu pes
però en canvi
no tenien aquest càrrec
i bé
jo crec que d'alguna manera
els darrers anys
s'ha obert el paper
existeix
amb grans desigualtats
per això ho estem reivindicant
però des de tots els àmbits
i se m'acorria això
un anàlisi
des de la institució pròpia
com a ajuntament
no com a associació
sinó com a institució
a veure aquells papers
de dones
que van estar relacionades
amb la història
de l'ajuntament
que n'hi ha
que n'hi ha
però que no van ser regidors
o regidores mai
i va ser el 79
com comença
la primera dona
però en canvi
hi havia dones
que estaven a l'entorn
de l'ajuntament
per tant
els àmbits
hauríem d'anar pensant tots
tots plegats
si podem anar recuperant
aquest paper just
que estava segurament
en segona fila
o estava amagada
però que existia
i segurament
si fem un repàs
de col·lectius
santjustencs
diries
ostres
la Taneu ha fet
també
la Taneu ha fet
aquest debat
també
tots plegats
veure la presència
de la dona
l'oculta
si siguin capaços
d'aflorar
la dona
que no estava
en un titular
o que no existia
però en capillera
en aquesta llista
hi ha dones polítiques
no hi ha alcaldesses
ni una
ni una
ni una
però sí que hi ha dones polítiques
hi ha mestres
hi ha metgesses
infermeres
hi ha gent del món
de l'associacionisme
hem intentat que totes les vessants professionals
estiguin cobertes
el ventall és molt ampli
però quan acabem de llegir el llibre
veurem que hi ha
hi ha llocs professionals
on no hi ha hagut cap dona
tampoc
aquest capítol no existirà
perquè no tenim la dona
però potser no sortirà
cap científica
o no sortirà
cap maquinista
d'avi
m'ho invento
però
hi ha entorns
on hi ha molta dona
l'àmbit sanitari
veurem que n'hi ha moltes
l'àmbit artístic
n'hi ha moltes
l'àmbit educatiu
i pedagògic
n'hi ha moltes
però si anéssim
a un entorn més dur
de fàbrica
no n'hi ha
depèn en quin entorn
encara a dia d'avui
la presència és tan poqueta
i podem veure
com que són dones
que són nascudes
doncs als anys
finals del 30
anys 40 i 50
clar
de ben quina professió
la porta encara no estava oberta
encara no hi havia hagut
la primera dona
que l'havia traspassat
i que fos de Sant Just d'Esvergla
és que ajuntem molts condicionants
Fixa't una cosa
l'altre dia també repassava
les històries de les masies
les històries de la gent
que hi vivia
la gran majoria
tu agafes una masia
i mires la història
surt el nom de l'home
sempre
la gran majoria
però qui portava la masia
eren elles
exacte
i en canvi
és evident
que a les masies
hi havia la dona
és evident
si no
no podia continuar
aquesta història
però agafa't qualsevol història
agafa't qualsevol
i la gran majoria
i era l'amo de la masia
el senyor tal
i no sé què
tal
i la dona
i s'escriu
en canvi
un altre àmbit
la història
de les dones
a les masies
de Sant Just
seria fantàstic
és a dir
si pensem tots plegats
en col·lectius
o en espais
jo crec que traurem
informació
i aquesta
la pensava
fa unes setmanes
uns mesos
i molt poc
quan no hi havia hereus
surt alguna referència
d'alguna dona
però normalment
perquè s'han quedat vídues
aleshores
n'han tomat
el lideratge
de l'empresa
digue-li unes amat
digue-li
depèn quin perfil
és
arran de la manca
de la figura masculina
elles entomen
un lideratge
que et diuen
si jo no volia ser
líder d'aquest àmbit
dic ja
que la vida
t'hi ha portat
perquè ha desaparegut
qui tradicionalment
havia d'estar
el líder
d'aquell projecte
vull dir
que a vegades
per absència
hem estat protagonistes
no per dret
d'adquirir
n'hi ha unes quantes
d'aquestes
a la llista
de dones
que
d'entrada
no estaven destinades
a tenir el paper
que han tingut
però al final
per accident
l'han hagut d'assumir
i ho han fet
doncs
també el millor
que l'home
que estava al seu lloc
també hi ha
moltes dones
emprenedores
que a vegades
sembla un àmbit
que sembla
que també estigui
tancat
exclusiu
per als homes
i n'hi ha moltes
a la llista
aquí trencarem
aquest tòpic
està bé
trencar la llança
perquè ara parlem
molt d'emprenedoria
femenina
parlem molt de xarxes
d'empresa femenina
però tenim dones
no és una cosa nova
hi ha dones
de fa anys
hi ha barris
que si no hagués
hagut aquella dona
que van prendre
el colmado
que li deien
o hagués obert
aquella botigueta
de que viures
doncs
clar
no haguéssim tingut
una xarxa veïnal
tan forta
com hem tingut
en algun àmbit
vull dir que
mantenir un paper
no només de negoci
sinó de transformació
del barri
de canalització
de reivindicacions
veïnals
i aquest paper
que vam fer
doncs clar
s'ha de posar en valor
ha fitxat en un món sanitari
per exemple
l'ambulatori
se n'haurà
l'any 91
i les primeres dones
entren a l'ambulatori
actual al CAP
però el que era
anteriorment
eren
l'anècdota
on estava la Creu Roig
on estava l'ambulatori
antic
de la carretera
tot això és l'anècdota
per tant
fer aquest esforç
com s'està fent
és reconèixer
i buscar
el paper
de la dona
de la història
i això
estem obligats
precisament
a anar fent
aquest tipus
d'iniciatives
no hem tingut
cap director
ai perdó
directora
de Ràdio Esver
potser
també seria
una altra
malament
ara mateix
vaig a canviar això
doncs
no farem
ara
no direm
tota la llista
de persones
que surten
que surten
al programa
però
segurament
qui ens estigui
escoltant
ja deu estar
fent travesses
qui surt
avance'ns
algun nom
7 o 8
els podríem avançar
tots just ara estem
avisant
a les dones
potser algunes
que no ho saben
encara
no jo intentaré dir
aquelles que sé
que ho saben
i que
moltes d'elles
algunes són
usuaries
de Ràdio Esver
o perquè
tenen algun programa
o perquè també
hi han participat
perquè són
gent que està
movent
iniciatives
per exemple
la Miracle
que la tenim
en un negoci
gastronòmic
i la tenim
en el món
de l'art
i que està fent
exposicions
reconegudes
a Barcelona
i a fora
de Catalunya
doncs
és una persona
que té una entrevista
com dirien
a la ràdio
la de la Miracle
ja la tenim
enregistrada
perquè se n'havia
d'anar a Menorca
la vam enregistrar
abans
sortirà la setmana
que ve
i és una entrevista
molt potent
bé perquè el personatge
és molt potent
no és que en vulgui
posar mèrits
però el personatge
és molt potent
per tant
la Miracle
és una
quan parlaven
per exemple
de l'àmbit
de l'ambulatori
doncs
tenim una Rosa Candial
que és una mestra
molt valorada
al municipi
que ara ja
ja està jubilada
però la seva mare
va ser una de les primeres
que era
una tesa
que era llevadora
que tenia un paper important
en l'àmbit sanitari
i per tant
aquí
mare i filla
les dues
tot i que són diferents generacions
entren dins
el mateix període
del llibre
i les dues
han destacat
dins el seu àmbit
professional
i se li ha de reconèixer
perquè potser la Rosa
com que és l'àmbit educatiu
el reconeixement
és més fàcil
que te'l facin
l'escola t'ho valora
et coneixen moltes famílies
però potser la seva mare
que hi va dedicar
una part de la seva vida
després al tenir fills
això ja no
ja va com desaparèixer
del seu perfil de dona
doncs aquella etapa laboral
que va ser intensa
i que va ser molt valorada
doncs ningú l'hi ha acabat
de reconèixer
i la ràdio ho farà
perquè la ràdio
és part participativa
d'aquest projecte
i jo crec que
és molt bo
que hi ha coses
que s'han de poder reconèixer
va digues un altre nom
i hi ha dones
com una Maria Quintana
que la tenim aquí
aquesta archiconaguda
exacte
ella és presidenta
d'un centre d'estudis
un centre d'estudis
que li ha costat
també obrir-se
cap a aquests perfils
més femenins
tenim una Romi
que també ha estat
una mestra
implicada en l'àmbit
de l'institut
de secundària
i presidenta de les CEAS
exacte
implicada en una entitat
enorme
com tenim el poble
que és l'Ateneu
vull dir que
tenim regidores
com la Costi Rubio
que han estat dones
que han obert
camí polític
és un corcó
dins la seva formació política
és un corcó
dins el Consell de Dones
és una dona
que no es conformarà mai
amb el present
sinó que vol millorar el futur
per tant
hi ha perfils
com la Palmira Badell
que també és col·laboradora d'aquí
implicada en un munt
d'entitats del poble
amb unes ganes
que la cultura popular
quedi ben arraigada
i que no es perdi
i és una lluita seva
dona
implicada també
en política
durant un temps
de la seva vida
vull dir que
hi ha molts perfils
hi ha una Enki
que és artista
que ve de
és de Polònia
dona que va venir aquí
fa molts anys
i que
es va haver de fer
el seu camí
i obrir-se
i ara celebrarà
80 anys
fent una obra col·lectiva
amb altres artistes
vull dir que
hi ha molts perfils
que
que ella
és el que deies tu
en el seu dia a dia
diu
jo m'he dedicat a això
perquè m'apassiona
no esperava que ningú
m'ho reconegués en un llibre
diu
és que vostè té
vostè té
un mèrit
doncs moltes gràcies
a l'alcalde de Sant Just
Josep Perpinyà
i regidora
de Gènere i Igualtat
no sé si ho dic bé
Gènere i Igualtat
va-hi
Gina Pol
moltes gràcies a tots
em serveix
gràcies a tots tots
per haver vingut avui
a obrir
aquest programa
i des de la Ràdio d'Esvern
també
de seu medí
doncs que
molt contents
i satisfets
de poder tirar endavant
aquest projecte
que
bé
segur que serà molt
molt enriquidor per tots
molt bé
a vosaltres
moltes gràcies
i
bona tarda
bona tarda
adeu


de la Ràdio d'Esvern
de la Ràdio d'Esvern
de la Ràdio d'Esvern
de la Ràdio d'Esvern
de la Ràdio d'Esvern
de la Ràdio d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
de la Ràdio d'Esvern
d'Esvern
de la Ràdio d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta!
Fins demà!
Arribem al final del programa d'avui dimarts, 20 de març.
El programa d'avui hem repassat les notícies de Sant Just i hem fet un cop d'ull a les portades dels diaris.
La primera hora l'hem tancat parlant de la previsió del temps i de la nevada que ens ha sorprès aquesta matinada a Sant Just.
A la segona hora del programa hem entrevistat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, amb qui hem repassat l'actualitat local i hem fet tertúlia amb el Jordi Ferraz i amb el Pep Quintana.
I hem tancat el programa a la tercera hora parlant d'història de Sant Just també amb el Pep Quintana, del Centre d'Estudis Sant Justencs.
I l'hem tancat amb la reemissió del programa Sant Justenques, que es va emetre ahir per primera vegada, ahir dilluns, a partir de dos quarts de vuit del vespre.
D'aquesta manera tanquem el Just a la fusta d'avui dimarts. Nosaltres tornem demà, com sempre, des de les 10 i fins la 1 a Ràdio d'Esvern. Fins demà, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Sant Just.
Altres temes de la jornada.
del poble.
Demà dimecres 21 de març
se celebra el Dia Mundial de la Poesia.
Sant Just, per commemorar aquesta data,
es farà un recital poètic
a partir de dos quarts de vuit del vespre
a la Sala Cinquantenari
de l'Ateneu.
Demà, l'Ajuntament de Sant Just ofereix
una sessió formativa gratuïta
per explicar els canvis que incorpora
el nou reglament europeu respecte a
l'actual normativa de protecció
de dades.
Bon dia.
Ahir es va inaugurar el carril bicicleta
que connecta Esplugues
i l'Avinguda Diagonal de Barcelona
i que, per tant, afavoreix la connexió directa
entre Sant Just i la zona universitària
i facilita l'accés a les línies de metro, L3 i L9,
les línies de bus express i les interurbanes.
A l'acte d'inauguració que va tenir lloc ahir
va participar l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà,
juntament amb l'alcalde de Sant Joan d'Espí,
Antoni Pobeda,
i l'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz.
Els tres alcaldes es van trobar amb bicicleta
a la plaça Triasfarga
a l'inici del camí pedalable
per anar junts cap a l'acte amb bicicleta
al parc de Cervantes.
Després de l'explicació tècnica de l'obra
i als parlaments es va fer el recorregut inaugural
per al nou camí pedalable de 880 metres.
Josep Perpinyà ha recalcat aquest matí
al Just de la Fusta
que el camí no només és per bicicletes
sinó que també té un espai important
per a vianants.
No s'ha inaugurat només
un pas de bicicletes,
és al costat,
hi ha un pas de vianants
el doblement ample
que ahir ja començava a circular
moltíssima gent amunt i avall.
Per tant, efectivament,
jo crec que és un gran...