logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Alba, al Vallès Oriental, després de l'accident que hi ha hagut aquest matí, un cotxe ha sortit de la via perquè la conductora ha patit una indisposició per un problema de salut. Fons del sistema d'emergències mèdiques ho han confirmat a la xarxa, tot i que no especificen què li ha passat. Un helicòpter ha traslladat aquesta dona en estat greu.
a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Coneguem la situació del trànsit. Rac Roja Serra, bon dia. Hola, bon dia. La veritat és que hem llegit moltíssim la circulació en aquesta xarxa viària catalana. Ara només comentar aquest vehicle avariat que tenim a l'autopista B23. A la zona de Sant Feliu de Llobregat ens l'informa al Servei Català de Trànsit. Talla carril en sentit Barcelona. Provoca aturades puntuals perquè hi ha poc volum de trànsit però hi ha molta prudència en aquest punt. Vehicle avariat, autopista B23.
a Sant Feliu accedint a la ciutat com tal. I poca cosa més a principi de la resta de la xarxa viària. També en aquestes vies properes a Barcelona parlem de circulació còmode i fluïda. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquesta nit el Barça rep el Paris Saint-Germain en la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions. Catalans i francesos s'enfronten a partir de tres quarts de nou al Camp Nou amb l'empat a dos del partit d'anada. Messi, Adriano i Pedro han entrat a la convocatoria del partit, però sense l'alta mèdica. L'Argenti serà dubte fins a darrera hora i l'entrenament d'aquest matí serà clau per prendre una decisió definitiva. Avui també s'enfronten la Juventus i el Bayern de Munic amb un 2-0 d'avantatge pels alemanys.
mentre que ja estan classificats per a les semifinals de les Champions, el Real Madrid i el Borussia de Dortmund. En basca, l'Esperoni Girona i l'Homenassa buscaran el bitllet per a les semifinals del play-off de la Lliga Femenina. Catalanes i Navarreses, empatades a un partit, s'enfronten avui a les 7 al Paballó de Fontajau i qui guanyi passarà ronda. Escoltem l'entrenadora de l'equip gironí, Anna Caula, en declaracions a la xarxa.
Primer, augmentar una miqueta la intensitat defensiva i, davant, buscar aquest encert. Vull dir que no ens pesen els errors, sinó que siguem capaços d'afrontar qualsevol desencert amb la suficient capacitat de seguir competint i tirant endavant. Afegir en l'àmbit de bàsquet que el Barça-Rigol va guanyar aquest dimarts el Panatinaikós en el primer partit dels quarts a final de l'Eurolliga. Notícies en xarxa
Just a la pusta.
Molt ben dia, passen 6 minuts de les 10, començant aquesta del Just a la Fusta d'avui dimecres 10 d'abril. Un programa en què començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno perquè ens expliqui quina és l'actualitat del municipi. També ja farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través dels diaris, els digitals, d'entrevistes, contraportades i una mica de tot.
per mantenir-nos a l'ordre de l'actualitat d'avui i també parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb el cel més gris, més tapat, per saber què ens espera de cara als propers dies.
A les 11.10 parlarem amb Olaguer Ferraz, membre del col·lectiu ecologista Alnus d'aquí Sant Just, arran de l'exposició de Papallones, que s'inaugura aquest dijous. També farem la cuina amb la Carme Madó i tindrem tertúlia esportiva, com cada dimecres, avui amb l'Emilios Casocchio i el Carles Granredi Rius, pendents del partit de Champions d'aquest nit del Barça contra el PSG.
I a la tercera hora tindrem l'Estric Goldstein, que ens parlarà del món del vi, l'Oriol Rigat amb l'astronomia, avui ens descobrirà el planeta Ura, i a més a més també tindrem una entrevista amb el regidor d'Urbanisme arran de l'enderrocament de l'edifici del carrer Taneu per fer una obertura en tota aquella zona, com ens explica l'alcalde fa unes setmanes, avui en parlarem a més detallar amb el regidor d'Urbanisme.
just a la fusta tot plegat a partir d'ara i com sempre també acompanyant-vos amb la música avui comencem amb Nico Roig i tots els dies autobús aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar que ningú voldrà agafar
I serà molt avorrit. Jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar, que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autòntic que no porta ningú.
Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com potser que estiguis trist tenint marx. Tots els dies autobús que agafem.
s'aniran omplint de llum i de gent. Però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí, jo estaré en un banc
A la parada de Següent, a esperar.
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
I quan passen 11 minuts de les 10 el que fem és saludar a l'Andrea. Molt bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, què tal? Ara sí.
Per parlar de l'actualitat Sant Justenca, comencem parlant avui d'un reconeixement a un Sant Justenc. Sí, bones notícies. El Sant Justenc Joan González, que és director del Festival Docs Barcelona, ha guanyat el premi EDN 2013, que atorga l'Associació Europea i European Documentary Network per la seva trajectòria de suport a la cultura documental al sud d'Europa. És el primer cop que aquesta distinció s'atorga a un professional de l'Estat i és un premi compartit també amb Estefano Otealdi,
que és director de Documentary in Europe. El premi reconeix la lluita d'aquests pioners del gènere per millorar les condicions de producció de documentals i atraure finançament als països del sud d'Europa. Joan González porta més de 30 anys de dedicació al sector audiovisual, va començar la seva carrera professional a Televisió Espanyola i, posteriorment, va ser impulsor de TV3 i un dels fundadors del programa 30 Minuts. Actualment dirigeix Docs Barcelona i la productora Parallel 40, que és la que ens acosta cada mes al documental del mes.
A Sant Just també ha estat membre del Cineclub Recerca, fundador de la Vall d'Avers i també de la televisió local La Sant Justenca Televisiva. Doncs una bona notícia, exacte, ens n'alegrem molt, ja mirarem de parlar-hi aviat també.
I més coses, parlem ara d'aquesta exposició de papallones. Abans dèiem que en parlarem d'aquí una hora aproximadament amb l'Olivia Farràs. Què és això, Andrea? De què va? Doncs és una exposició que preparen des del NOSEPA Ecologistes de Catalunya i que s'inaugura demà dijous al CIM de Can Ginestar per descobrir les papallones de Collserola. L'ha preparat aquesta entitat per tal de difondre la biodiversitat de la serra de Collserola a través de les papallones. A casa nostra, de fet, hi ha prop de 200 espècies, de les quals a la serra se n'han trobat una seixantena, que pertanyen
a sis famílies diferents. La inauguració tindrà lloc demà a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, al centre d'interpretació del municipi, al cim de Can Ginestà, i estarà oberta fins al dia 19 de maig, allà a Can Ginestà. I és més aquest diumenge, es farà una sortida divulgativa per la vall, per parlar de tot plegat, per veure papallones...
La sortida serà, diguem-ho així, des de banda que ens hi n'està i es farà una breu explicació divulgativa quan comenci, una mica abans de les 11, i després es farà la sortida a partir de les 11, una més o menys per la vall de Sant Just. A més, farà molt bon temps i ens sembla, per tant, pot ser una bona oportunitat per descobrir les papallones de la vall.
I acabem parlant ara d'una altra qüestió que passa pel medi ambient i el Walden, que sembla que hi ha molts canvis, no últimament? Això sembla, sí. Pel que fa a la recollida selectiva, en aquest cas d'oli usat de cuina, des de divendres passat els veïns poden reciclar, poden separar l'oli usat de cuina al vestíbul del Walden a través d'un contenidor que s'ha instal·lat juntament amb un dispensador d'envasos especials per la seva recollida. Aquests contenidors s'anomenen Ulisses amb bo...
suposo que fan el joc de paraules, i no tenen cap cost pels veïns i veïnes de l'edifici. Aquest sistema de recollida d'oli és fruit de l'acord entre la comunitat de propietaris del Walden, la Fundació Esproceat, Empresa i Treball, i l'Ajuntament, i és una bona iniciativa perquè aquesta recollida d'oli vegetal permet el seu reciclatge per convertir-lo en biodiesel, en aquest cas, i això, per tant, suposaria una reducció de les emissions de CO2.
I realment la millor manera, si ho tens ben a prop de casa, per poder fer aquest reciclatge. El vestíbul del Walden. Exacte. Doncs gràcies, Andrea, i fins ara mateix. De seguida ens fixem en l'actualitat general del dia, ho fem després d'escoltar els Bremen, i aquesta cançó que es titula Fugir endavant.
El teu cos i el teu somriure demostren que ets important i que junts podrem sortir-ne, que junts hi veurem clar. Adormit sota la pluja, jo et recordo en un sofà.
i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va ofegar. Vam sortir-ne victoriosos i exaltats vam caminar cap a un lloc on s'hi pot viure, amagats però sense espans, abraçats per les coses clares, això no pot parar mai, i el moment en què vas caure vaig tenir temps d'adapar.
Una mà que em demanava que aguantés fins més enllà, que aguantéssim les mirades, que aguantéssim tots els mals. I just quan ja t'ofedaves vaig saber que no era tard, pren tot l'aire fort i crida adéus la llum just al final.
Estem dins d'una piscina, crec que vius a un pis marsal. No veig clara la sortida i em sento sovint malalt. Ves mirant com de fugir amb tots aquells moments estranys. Ves mirant si fots i oblida per què vol dir tot endavant.
Diu el món que són dues vides, viu la vida sense enganys, i si vols després m'expliques com vas caure en els paralls, quan l'aigua el guany t'esficiava, quan vas voler l'ajudar, tots els anys de calma antiga quan et faig una demà.
I no vaig deixar de creure mai en tu ni un sol instant Quan les coses funcionaven, però això ja és molt suposat Que després de la tempesta moltes altres han vindrat Seguirem mirant enrere per després poder avançar Seguirem mirant a terra de raó i per si de cas No fos cas que et despistessis, no fos cas que fos veritat Si de cas caminem tristos, si de cas caminem ras
perquè mig florits de vella, perquè mig florits de plaç.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, saludem aquesta tarda de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar, doncs, d'actualitat, què ens destaques avui de les portades? Doncs avui els protagonistes podríem dir que són Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy. El diari Ara, per exemple, ens diu Rubalcaba tampoc, es refereixen a la consulta pel dret a decidir a Catalunya. Diu, el líder socialista s'assuma a la negativa de Rajoy a negociar el referèndum pel dret a decidir
I Artur Mas, el president, lamenta que Espanya no evolucioni cap a una maduresa democràtica. És com enfocar el diari ara. De fet, el punt avui va en aquesta línia. Diu, ni l'un ni l'altre, referent-se a Rajoy i a Rubalcaba. Diu, iguals, les trobades en Mas mostren el rebuig del dret a decidir de Rajoy i Rubalcaba. I contradicció, el PP i el PSOE diuen que estan a favor del diàleg, però no volen consultes. I en aquest sentit també llegirem un article, el punt avui, titulat El Constitucional Colla.
al Parlament i l'avantguàrdia va en aquesta línia. Ho agafa pel tema constitucional. Rajoy acull amb reserves la reforma constitucional del PSOE. El president espanyol no s'hi nega del tot però creu que ara com ara no hi ha ni consens ni meta definida i Robalcaba confia que el PP s'obri al debat per trobar una válvula d'escapament per a Catalunya.
I el periòdico no el mencionem avui perquè no destaca res, ni de Rubalcaba ni de Rajoy, va per altres qüestions. Doncs ens n'anem ara cap a actualitzar la informació a través dels diaris digitals i comencem avui per l'Ara.cat, que ens continua parlant de crisi econòmica i de Rajoy, que demana ajuda a la Unió Europea per evitar que els ajustos vagin en detriment de la cohesió. El president espanyol demana a Europa passar de les paraules als fets i que faci ús de tots els instruments al seu abast.
Més coses, declaracions de Núria de Gispert a Catalunya Ràdio, que diu que les dues declaracions són vigents i complementàries. Diu que si s'hagués volgut dir que la segona substituís la primera, la pròpia resolució ja ho hauria dit arran de la pregunta del Tribunal Constitucional al Parlament sobre quina declaració val, si l'una o l'altra. I també se'ns adverteix, per si algú no ho sabia, que el Barça busca la sisena semifinal de Champions seguida, sisena semifinal, eh, seguida,
amb la incògnita encara de Messi. El 324.cat també ens parla de Rajoy, que diu que està obert el diàleg però que Mas no vol fer cap cessió. Atenció perquè la Xina continua sent líder en execucions, una notícia negativa o tràgica en primera línia al 324.cat, i que el B i el Cava Catalans, també en primer lloc, desembarquen als Estats Units.
I un últim apunt d'aquest matí és que Andalusia expropiarà pisos als bancs per aturar desnonaments. La Junta aprova a sancionar els bancs i les mobiliàries que tenen pisos buits i destinar els diners recaptats a polítiques d'allotjament per persones desnonades. Una iniciativa que farà la Junta a Andalusia i que sembla una bona manera de trampejar tot plegat. Més notícies a les portades d'avui, Andrea. Ara sí que ens podràs parlar del periòdico.
Sí, però més endavant ho farem. Primer comencem parlant del punt avui, que diu pressió popular al Partit Popular, entrevistes a sis activistes de la plataforma d'afectats per la hipoteca. I la imatge que han triat al punt avui en portada és un moment de la manifestació que va tenir lloc ahir davant de la seu del Partit Popular a Barcelona, en relació amb aquests scratches, d'alguna manera, que s'estan fent davant de... que ahir es van fer davant de les seus de...
del Partit Popular Arreu de l'Estat i el punt avui ha triat la fotografia de Barcelona, tot i que a les pàgines interiors també trobarem imatges de la manifestació davant de la seu del PP a Tarragona. En el periòdico, ara sí, el tema del dia avui és que Jordi Pujol Fill va moure a l'estranger 32 milions. La defensa diu que són operacions declarades. El jutge Ruth investiga 118 operacions realitzades en 3 bancs en 13 països
I el primogènit d'àlex president no es va acollir a l'amnistia fiscal segons Hisenda. I també hi ha un titular que crida l'atenció, que diu... El sumari d'Oriol Pujol. Et regalaran una ITB. No la vols? És això el que he destacat al periódico. Sí, que segueix amb aquests temes relacionats amb la presunta corrupció. El diari Ara també recull una notícia que destaquen tots els diaris en un format més breu que d'altres qüestions. Ens diu que mor José Luis San Pedro...
Desapareix als 96 anys l'economista indignat i autor de novel·les com La sonrisa etrusca i La vieja sirena. Hi veiem una imatge petita seva en portada. I La Vanguardia també destaca un dels temes que destaca en tots els diaris en clau esportiva és que el Barça es dirigeix cap a la 6 en el semifinal i han triat una fotografia de Leo Messi que diu que La Vanguardia es va entrenar bé i que espera jugar almenys uns minuts i més breu ens diu que el Madrid passa i el Malagà cau.
Molt bé, doncs és el que se'ns explica als diaris d'avui. Passem ara a fer un cop d'ull cap al passat.
I comencem avui, no ens fixem en què passava fa 20 anys, perquè ahir ja vam comentar que justament la portata que teníem del 10 d'abril, del 9 d'abril, ho li hem dit, del 93, era doble, perquè coincidíem d'hi vendre sant. Per tant, passem directament a què passava fa 15 anys, per tant, el 10 d'abril de 1998.
que se'ns destaca un tema important, que és la pau a l'úlster. Els líders catòlics i protestants firmaven l'acord de divendres Sant a Belfast. Després de més de 30 anys, la pau arribava finalment a Irlanda del Nord. Per tant, una notícia que passava coincideix just avui, just el 10 d'abril de 1998, ara fa 15 anys.
Era la notícia més assecada d'aquell divendres. Passem ara a fixar-nos en altres qüestions. Fa 10 anys, per exemple, el final del que se'ns parla és el final de Saddam. És el titular del 10 d'abril del 2003. Com dèiem, la guerra d'Iraq ocupava cada dia les portades. Estats Units prenia Bagdad gairebé sense resistència i derribava a la principal estàtua del dictador. I la imatge és justament la de l'ídol caigut, una imatge d'un marin estadounidense veient com aquesta estàtua de Saddam
se l'enduien. El règim es derrumbava davant dels atacs i les seves tropes desapareixien. També ens parlava de diferents saquejos a la capital, on els soldats rebien els primers símbols de victòria. I el lloc on parava Hussein era un enigma sense resoldre la CIA i el Mi 6 discrepaven sobre si estava mort i Moscou negava tenir-lo la seva embaixada. Estats Units amassava Síria per acollir dirigents iraquis fugits, iraquians fugits.
I fa cinc anys, no que tan lluny, el 10 d'abril del 2008, el govern havia de parlar en París pel trasbassament del riu Rodano, ja recordem que tot plegat depenia d'aquella sequera tan bèstia de fa cinc anys, i d'altra banda, Zapatero, que seria president en segona votació, la falta de suport de les minories aplaçava fins l'endemà la investidura del candidat socialista, i el Fons Monetari Internacional, Andrea, preveia que la crisi deixés el creixement espanyol en un 1,8%.
Fa cinc anys. En un moment encara tot plegat era una mica més lleu. I també la fotografia era el Barça-Mànchester, les semifinals de Champions, perquè un gol de Tureia ja havia permès al Barça derrotar sense brillar, però el Schalke i passar a les semifinals, com dèiem fa sis anys, que si avui passa faria sis semifinals seguides on arriba el Barça.
Veurem què passa, de moment però parlem encara dels diaris i ens fixem en les contraportades d'avui i comencem pel diari ara, Andrea. I destaca, és l'article del Josep Ramoneda, l'article semanal de Ramoneda, titulat La democràcia i els seus enemics. I avui doncs parla de tres qüestions.
Es diu ficció i ens parla de Portugal i del Tribunal Constitucional que ha esmanat la plana al govern conservador perquè va considerar que algunes de les seves mesures d'austeritat violaven el principi d'igualtat en el repartiment de les càrregues de la crisi. És a dir, els mecanismes del sistema han funcionat per posar límit als abusos del poder. La reacció del primer ministre Passos Coelho diu ha estat càrrega contra el tribunal. En lloc de sortir en defensa de la democràcia portuguesa i dels interessos de ciutadans,
culpa els magistrats del que pugui passar a Portugal i s'inclina una vegada més davant la tecnologia estructura europea. Després parla de símbol i fa referència a Margaret Thatcher, de fet la veiem a ella amb fotografia a la contra, ens diu que la societat no existeix, només existeixen els individus, això és una frase de Margaret Thatcher, diu que ha estat la divisa d'aquestes dècades de dissolució de tot el que és social i de triomf de l'home unidimensional que ens ha portat fins aquí i recorda que va favorir les desigualtats i va desprestigiar la funció pública.
I per últim, a fuga, ens fa la pregunta. Ordangarín a Qatar realment fa temps que a la Casa Reial no n'encerten ni una. Com si els membres de la família no fossin prou eficients en capacitat ator destructiva, els estratègics de la tribu sembla que treballin per acabar d'enfonsar-la. Diu que sembla que la imatge que es vulgui donar és que Ordangarín s'està fugant d'alguna manera per sortir a tot plegat. Sí, sí, i sembla que més a més no passi res, per tant, doncs Déu n'hi do, tot plegat.
Ens n'anem ara cap a l'avantguàrdia, on llegim que vostès aquí fan moltes coses bé en investigació. Qui ho diu això? En Ben Lemner, que és premi de la Fundació Catalana per la Recerca, l'FCRI, i que està treballant a Barcelona, al centre ICREA, del Centre de Regulació Geonòmica de Barcelona, i diu que les nostres investigacions, bé, les investigacions que fan ells, evidentment,
publicades a Science and Nature, demostren que la genètica, els factors mediambientals i la combinació de totes dues coses influeixen en que una mateixa alteració genètica acabi sent malaltia en algú i en una altra no. Diu que no ho expliquen tot, però. Diu que una determinada seqüència genètica, igual com el medi ambient o els hàbits que tinguis, et predisposa a determinades malalties però no et condemna a tenir-les.
Diu que tots vam ser una sola cèl·lula i una minúscula variació molecular en les fases inicials pot determinar que et posis malalt per aquesta alteració genètica. Diu que l'atzart, en aquest cas, és part de l'univers. Molt bé, doncs ho podem llegir avui a l'avantguàrdia. I el punt avui tenim que amb el diagnòstic fet no busquis res a internet. Ho diu Pili Giné, que és impulsora del projecte Hola Genís. Fa justament dos anys va començar al Calvari, diu, el Genís va néixer sort i els tres anys i mig
En fer-li les proves per un implant coclear li van trobar un tumor al cervell. I ara, un cop superat el pitjor, la seva mare, la Pili, agraeix el suport que van rebre a través d'aquest projecte solidari. És un projecte per recaptar fons per la investigació del càncer infantil i una manera de donar gràcies al suport que van rebre i la necessitat de fer alguna cosa per als que venen darrere. El seu projecte es diu Hola Genís, perquè en aquest cas el Genís és el seu fill, que és el que ha patit el tumor cerebral,
Però hi pot haver molts hola perquè cedim el nom a tots aquells nens i nenes que han passat una situació similar i que vulguin sumar-se al projecte. I diu també que les organitzacions solidàries hi són i els donatius que s'hi fan arriben. Doncs és el que podem llegir avui, aquesta informació també interessant al punt avui i acabem però amb el periòdico.
que se'ns diu que el meu pare no va ser un heroi a la guerra, sinó a casa. De qui ens parla? L'entrevista és a Miguel Miralles i ens parla àmpliament del seu pare, que va ser, sense ell saber-ho, un dels protagonistes de Soldadors de Salamina de Javier Cercas. És el fill del Miralles protagonista, descobreix l'home real que va inspirar l'heroi d'aquesta novel·la. Diu que fins i tot ell ni ho sabia. Diu que no coneixia el llibre, però un dia va rebre un correu d'un amic
que li va dir, estic llegint la història del teu pare. Diu, no m'ho podia ni creure, però li va deixar el llibre i efectivament parlava d'un Miralles que havia fet totes les guerres, que s'havia exiliat a França i que passava llargues temporades en una caravana d'un càmping de Castelldefels. Diu que la seva germana gran encara recorda un home amb accent sud-americà, el vigilant del càmping, que era xilè, parlant amb el seu pare. Diu que a casa mai els va explicar que havia batallat en diverses guerres. Diu, res, silenci des del 36 fins al 47, quan va deixar l'uniforme.
Diu que de tot això el que li sap greu és no haver buscat més temps per xerrar amb ell de tot plegat i ens el descriu com un home que tenia el cor molt gran, feia broma amb tothom i que la seva mare va morir l'any 65 i que ell els va haver de criar a tots quatre, a tots els seus germans. Déu-n'hi-do, doncs, aquesta història, aquest testimoni que tenim avui al diari, al punt avui. Al periòdic, això. Perdó. Sí, sí.
I anem cap a la notícia curiós, Andrea, no sé si la vas llegir perquè, per exemple, el 324.cat és la notícia més llegida del dia i l'he vist també en altres llocs que parla aquesta notícia de la mida del penis. Que resulta que sí que importa. Diu un estudi d'Austràlia, diu que han fet un grup de biòlegs australians, han aportat la seva contribució
Aquest debat que obsessionava sobretot els homes des de sempre. Diu que és un tema que fa temps que els interessava, etc. I això, a la Universitat Nacional Australiana, a Can Berra, han publicat un estudi que diu que en estudis anteriors ja havien demostrat que les dones prefereixen que els homes més voluminosos, amb les patlles amples i els malucs estrets...
I, doncs, de fet, el seu estudi el que fa és afegir a aquests criteris la mira del penis. Però no només la mira no és suficient en si mateix, sinó que diu que si ets petit amb un cos en forma de pera, un penis gros tampoc no incrementarà el teu sexapil.
Per arribar a les seves conclusions, aquests investigadors han mostrat una gran pantalla a 105 dones de 26 anys de mitjana, a una cinquantena d'imatges numèriques de siluetes d'homes amb mides i formes en què es veia el penis en repòs. I les imatges eren diferents. Davant d'aquestes imatges, els participants
havien de reaccionar anònimament pitjant un botó i demitjant el temps de resposta de les dones perquè cada imatge era molt ràpida de menys de 3 segons i diu que segons el científic aquest fet posa de manifest que es tracta de reaccions que tenen més de reflex que de reflexió un estudi anterior de les mateixes característiques no va ser concluent perquè es basava que en el nombre de reduït d'imatges de format petit en canvi ara doncs hi eren ja
imatges més altes i deien, doncs, que això, que les imatges ensenyaven, doncs, un penis en repòs i que, per tant, doncs, tot plegat no depenia tant, si el sexapil no depèn tant d'aquesta idea. Mira. Molt rebuscat i el titular és més cridaner que el que acabem trobant, però ja et dic que és el més llegit, doncs, del 324, per exemple. El titular que deia que el tamany s'importa, no? Sí, exactament. És un estudi de mostra, no? Exactament. Molt bé.
Bé, Andrea, doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia. I ara obrim diaris i ens fixem en diferents coses que trobem avui. Diferents coses, volem dir articles, reportatges o altres històries si tenim temps d'entretenir-nos amb la premsa d'avui.
I avui comencem parlant del que dèiem de la mort de José Luis San Pedro, La Vanguardia li dedica l'editorial, de fet també hi ha unes quantes pàgines de la secció de Cultura...
bastant interessant, també amb alguns articulistes que li dediquen paraules. I destaquem, per exemple, l'article que fa Carlos Berzosa, que és catedràtic d'Economia aplicada a la Universitat Complutense, on parla de la seva faceta com a professor brillant. Diu que es va preocupar del medi ambient i de la consecució d'un desenvolupament sostenible. Diu que els molts alumnes, que durant moltes diverses generacions vam estudiar a Economia a la Universitat Complutense,
vam tenir l'enorme sort de tenir un professor com José Luis San Pedro. Hi havia diversos professors destacats de gran qualitat, però San Pedro, diu Carlos Berzoso, tenia unes qualitats molt especials que feien d'ell un autèntic mestre. Aquesta mestria es basava en la gran cultura que tenia, l'erudició que mostrava les classes, la brillant oratòria, la imaginació i els exemples tan encertats que posava. Era un professor que reflexionava i ensenyava a pensar, entre altres coses, perquè posava en qüestió veritats acceptades per la ciència econòmica convencional i sobre l'ordre existent.
I acaba dient també que en els temps de foscor en què vivim calen pensadors tant lucits com José Luis San Pedro, ens faltarà la seva paraula, ens queda el consol de la seva obra composta per excel·lents llibres i assajos, una recopilació de nombrosos articles que serveixen a més per acostar-se al seu pensament econòmic que es pot trobar a Economia Humanista, algo más que cifres. Forma part dels articles dels diaris que avui dediquen les seves pàgines a parlar
de la mort de José Luis San Pedro. Ara, però, parlem d'un altre article que ens trobem al Punt Avui. Un article de Jordi Cervera que es titula Hipocresia i impunitat i comença plantejant si us posaríeu a pit descobert davant d'un escamot de fosellament amb les armes a punt d'obrir foc
Si us llançaríeu sense paracaigudes des d'un avió en ple vol i si faríeu una lectura del tirant-lo blanc davant un auditori format per felins afamats? Segur que qualsevol persona amb mig dit de front diria que no a totes aquestes qüestions sense perdre ni una dècima de segon a meditar la resposta. Però i si s'hi introdueix una variant capital? Resulta que sou immortals i passi que passi el vostre entorn la mort no us afectarà mai? Sortireu indemnes de qualsevol situació? La resposta seria diferent?
Per l'abartant de l'adrenalina i de diferents qüestions que estan sortint últimament, sense posar tampoc noms i cognoms, diu que no és estrany que si el cap de família té impunitat absoluta es pugui caure en la temptació de tirar pel dret. El mateix que passa amb els polítics que es paguen classes de golf, que tenen contres a Suïssa, que fan contrabanda de tabac, que passen droga del Marroc i així fins a la Basca. És la impunitat o la sensació d'impunitat? Potser la solució, ja ho sé, utòpica i de compte de fades, diu Jordi Cervera,
Seria la transparència total, unes lleis més dures, càstigs més exemplars i l'abolició dels paradisos fiscals i de les enginyeries econòmiques. D'altra manera, sempre serà allò del jo manu i a mi no em passarà mai res. I acaba dient Jordi Cervera que per redonir el joc hipòcrita i pervers tothom va veure el príncep per poder dir que ell és la salvació de passada demanar que ja va ser una hora que assumeixi el càrrec, és a dir, l'hora que el fill mareti la impunitat
i l'opacitat del pare. Es passa una miqueta a l'escombra i es guardi tota l'ebrotícia sota la catifa 40 anys més, tot dient que es faran públiques unes dades que no són altra cosa que xocolata del Jordi. Diferents gossos amb els mateixos cullerets, diu avui Jordi Serviera en aquest article que signa el diari El Punt Avui.
I ara saltem cap al periòdico i parlem d'una altra informació, un conjunt d'articles ben interessants que ens parlen de la cultura pop, l'art també contra Thatcher, el món de la cultura acomiada de l'exprimer ministre amb més crítiques que lluances i se'ns ensenyen, se'ns fan resoldre diferents frases, per exemple, de Ken Loach, director de cine, que va dir privatitzem el seu funeral, posem-lo a subhasta i acceptem l'oferta més barata, o Meryl Streep, que diu que dones i noies els va donar una raó per deixar de somiar ser princeses. D'altra banda,
Cantants, per exemple, diu Cantant contra Maggie, Elvis Costello, Kras o Morrissey són algunes de les estrelles pop que han dedicat frases no gaire positives a Margaret Thatcher.
I acabem ja parlant d'esports, de seguida repassarem les portades esportives, però abans el que fem és destacar un article, un reportatge que trobem avui al diari Ara i que ens parla justament per saber una mica més del PSG. És de Toni Padilla i el títol a un club marcat per la guerra civil entre els seus aficionats del PSG viu un conflicte entre dos grups oposats ideològicament. Diu que un jove magribi que pretenia veure per primer cop un partit del PSG al part dels príncep explicava en un fanzín
Com va comprar entrades pel gol conegut com Bologna? Era a començaments dels anys 90 i un guarda de seguretat del club el va aturar. Noi, aquí no hi pots entrar, vés a l'altra punta del camp. I aquest jove acabava de descobrir que el gol de Bologna era un espai controlat per l'extrema dreta francesa. El jove Magrimi va a l'altre gol conegut com Otuil i avui té antecedents per violència en el futbol. Diu que l'afició del PSG és una de les més perilloses d'Europa i un dels problemes d'aquesta afició és que està dividida.
Se'ns explica una mica tota aquesta història, ens parla d'antecedents i finalment se'ns diu que pel partit d'aquest vespre al Camp Nou els Mossos d'Esquadra preparen el dispositiu habitual de qualsevol partit de Lliga de Campions que inclou més agents que els que hi ha per partit de Lliga per garantir la seguretat dels aficionats locals i dels visitants.
I pel que fa a les portades dels diaris, d'alguna banda anirà el tema interessant o el tema és Messi, el dubte de Messi. El nou esportiu titula amb ell o sense. El dia esport en canvi ens diu vol jugar i ens ensenya Messi que diu que es va entrenar ahir per primer cop amb l'equip i va tenir bones sensacions i li va dir als tècnics. Vilanova ho decidirà avui i a més a més també és dubte Villa que està tocat.
I el Mundo Eportivo ens ensenya una fotografia de Messi però aposta per un altre titular, titular Fórmula Milan. Messi es va entrenar bé i entra a la llista i el Barça buscarà el triomf des de l'inici per estar en la seva sisena semifinal seguida. En clau cultural us expliquem que Xuxo Valdés i Esperanza Spalding són el cartell del 45è Festival de Jazz de Barcelona.
Que la sala Flyhard tanca per reformes i reobrirà el setembre després de l'èxit del rei Bornil 15 d'abril el teatre tancarà portes i farà obres de rehabilitació. I que les llibreries de Vic apropen els escriptors d'Osona als ciutadans amb la campanya Autos Kilòmetre Zero. Una bona iniciativa a la comarca d'Osona.
Som les restes d'un naufragi.
I això que sentim són aquest títol, les restes del naufragi, és l'avançament del proper disc d'Estúpida Irica, un disc que es publica el dia 15 d'abril i que ja ha sortit aquesta primera cançó que es pot trobar a través de la web de Mondo Sonoro. Un disc que s'ha gravat als estudis La B doble per Macbòria i Uriol Bacardit i l'ha masteritzat Víctor García,
I es pot escoltar aquest avançament del disc fora les cendres que sortirà la setmana que ve. A més a més, em sembla que els podrem veure també ben a prop de casa.
Sob les restes d'un naufragi. Sob les restes d'un naufragi. Com fons
i no es desvisteixen i es deixen portar per la dolça veu d'una vella sirena que em diu que em llenci els seus braços
que en aquestes llaves, en el pot de més inmenys, serà Maria que traça el camí avui.
Fins demà! Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Vuit minuts i les onze, parlem ara del temps i saludem, per tant, el Carles René de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, bé. Avui ens han llatat amb el cel més tapat, eh? Una mica enteranyinat, sí. Són núvols poc importants. Com dèiem ahir, les depressions importants circulen per latituds molt, molt altes. I aquí ens arriben escorrialles d'aquestes depressions que no arriben a donar precipitació, que primer al matí podem tenir alguns núvols, però bé, no hem de patir massa el sol. Ha de ser el gran protagonista d'avui. Tenim molta estabilitat
i no només de la resta d'aquesta setmana, sinó també de la bona part de la setmana vinent, i ben bé fins després de Sant Jordi no hi arribaria una miqueta d'inestabilitat, o sigui que tenim un temps molt estable, on passaran molt poques coses...
En petits els i baixos les temperatures, en funció, però també són molt petits els i baixos, no ho notarem, en funció del dia si està més ennubulat o és més assolellat. Ahir vam tenir una màxima una mica forta, 21,8 graus, no ho vam comentar, vam marcar màximes al voltant dels 18-19, que és el que tindrem avui, però ahir ens va sorprendre la intensitat, vam dir que faria vent però no tanta estona i tanta intensitat aquest vent deponent que arriba rescalfat a Catalunya i que va provocar que la temperatura es disparés,
que ha marxat el sol ja cap a les 8-9 del vespre o de la nit, doncs les temperatures encara fossin altes o que precisament aquesta nit, que es continua bufant el vent, doncs la mínima s'hagi quedat als voltants dels 12-13 graus a Sant Jus, o sigui que són valors molt, molt per sobre.
del que tocava, però bé, aquests vents de ponent es van encarregar ahir de provocar aquesta situació de més calidesa del que tocava. Avui, com que han afluixat aquests vents, la temperatura es quedarà una miqueta més curta. També hem d'anar comptant que en aquestes èpoques de l'any, cap a les comarques de l'interior, el sol escalfa i provoca temperatures més elevades, però al litoral, com que encara tenim una certa influència del mar, i és un mar que li costa una miqueta més agafar temperatura que no pas la terra...
Doncs aquest mar també provoca que les temperatures quedin una miqueta més frenades al llindar de la costa. Una mica cap a l'interior ja pugen, però cap a la costa podien quedar una mica frenades.
Això passarà avui, les temperatures seran una mica més baixes, però és pel fet aquest dels béns de ponent i també que la temperatura de l'aigua del mar a aquestes èpoques de l'any encara no està tot allò que un voldria. No convida encara, no? Convida poc. Bueno, convida les temperatures, però l'aigua no. Sí, però aviam si tot juga. O sigui, si l'aigua està freda però després surts i estàs bé, no passa res. Si surts i tens fresqueta, llavors sí que emprenya una mica, no?
però vull dir, ja hi ha negosarats que s'hi han posat en Setmana Santa, en una Setmana Santa primerenca aquesta, perquè és d'aquestes que es toquen abans d'hora, com si diguéssim, però bé, jo crec que al llarg del mes d'abril ja hi ha molta més gent que s'hi començarà a fotre dins de l'aigua, perquè si està molt bé, i sobretot perquè si està bé fora després, o sigui, si estem amb sol i les temperatures acompanyen i no fa massa vent, doncs si surts i estàs bé, doncs ja acompanya una mica més això de l'aigua.
Avui aquests núvols s'han d'anar trencant, ara ja estem veient com el sol s'està imposant, s'han trencat aquest matí i ja tenim una certa tranquil·litat pel que fa al temps. Demà dijous potser alguns núvols als un altre cop, potser alguna tempesta de mitja tarda al Pirineu, però haurem de parlar de masses canvis importants, temperatures estables...
I sí que el que queda bastant clar són aquests núvols alts i mitjancs que podríem tenir dijous a partir de divendres i sobretot al cap de setmana desapareixen del mapa i el que tindrem és una estabilitat total. Divendres, dissabte i diumenge farà sol, serà un cap de setmana realment molt bo, de sol i temperatures agradables.
No seran extremadament altes, però bé, s'estarà bé. O sigui, les temperatures d'ahir no les tindrem, ja el que queda de setmana, aquests 22 graus gairebé de Sant Jús, que és rècord del que portem d'any. Doncs sí. Tampoc no passa res. Però aquests 22 graus no els tindrem els propers dies, tindrem 19 o 20, que això està bé. I les mínimes baixaran una mica més. O sigui, aquesta mínima de 12 tampoc és lo normal per l'època, però ha estat fruit d'aquesta... Amb aquest matí... 11, 12. No, no, no, és que no farà gens de fred. Sí, sí. Bé,
Bueno, va, ho acceptarem, no? Sí, sí, però no, no, o sigui... Jo m'ha semblat que feia més fred. No, no, no, hem baixat. No, mira, les nits... Pensava que el que deies d'això era d'ahir a la nit o alguna cosa. No, no, ahir a la nit, el vent ha continuat bufant aquesta nit i això ha provocat, doncs, que tinguem temperatures realment molt agradables. Ha de baixar més, hem d'estar per sota dels 10 graus en aquesta època de l'any amb les mínimes.
Si recordes, dilluns vam fer 19 i 9. Hi ha una amplitud tèrmica bastant important i això provoca que primer del matí faci fred. Avui no ha passat, però les properes nits seran així, seran amb una amplitud tèrmica molt marcada.
Molt bé, Carles, doncs... Hem mirat a llarg termini, allò que vam comentar, sí. Què? La setmana que ve res de res... Què vol dir res de res? Sol? Sol, clar. Bonança. Poca activitat, poca cosa a poder explicar, i fins al dia 23 tot va bé. Molt bé, eh? Llavors, a partir del 24... Sant Jordi. Sí, el Sant Jordi el salvaríem, i a partir del 24 ja hi ha dies més variables. Que bé. 24 podria ploure...
Potser el 26-27, i aquí entrem amb la festivitat de Can Ginestà, de la festa que hi ha muntada per la biblioteca. Ah, és veritat. Hi ha dies de sol i hi ha dies més variables. Hi ha dies amb baixades de temperatura una mica més destacades. O sigui, que a partir del 24, els mapes indiquen més variabilitat en el temps i més feina pels que ens agrada això de la metrologia. Molt bé. Perfecte, Carles. Doncs que vagi molt bé. Molt bé. I bon dia. Fins ara. Fins ara.
Connectem de seguida amb la xarxa per saber què passa arreu del país. També sentirem l'alletí informatiu dels Enjus Notícies. Abans, però, les Vivi Engels.
Bona nit.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president del Banc Sabadell demana que la reforma de la llei hipotecària que prepara el govern central no sigui retroactiva perquè no deixi els bancs en indefensió. Josep Boliu no ha valorat obertament l'adhesió en pagament de les hipoteques, però sí que ha demanat una solució al problema social dels desnonaments. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia, tot i que Josep Oliu no ha portat, com dèieu, directament la qüestió de l'adhesió en pagament, ha explicat que el banc Cadell que presideix assumeix la responsabilitat social de no executar desnonaments i pactar fórmules individuals, com el lloguer social. Oliu només ha alertat sobre un aspecte de la nova llei hipotetària per evitar que sigui retroactiva. La línia roja de la línia hipotecària, de la nova llei hipotecària, que no se puede cruzar, pero todo lo demás, todo es posible.
La línea roja es que no puede haber cambios con retrocesión, ni en la de hipotecària ni en ninguna ley. En una conferència fa Déu li ho ha dit que el preu dels virus ha tocat fons i que l'anomenat banc dolent no vendrà els estocs que ha comprat a les caixes nacionalitzades a un preu inferior al qual els ha comprat.
El conseller de Territori, Santi Vila, acaba de confirmar al Parlament que hi haurà descomptes al peatge de l'AP7 per a tots els vehicles que utilitzin l'autopista en el tram que va de Massanet de la Selva a la Jonquera, a l'Alt Empordà. El conseller ha reiterat que el 19 d'abril, divendres de la setmana vinent, quedarà prohibit el pas de camions a la Nacional 2 en aquest tram de les comarques gironines. Parlament, Albert Garcia, bon dia.
Bon dia, el conseller de Territori Santibila calcula que més de 2.800 camions s'hi incorporaran per força a l'autopista del total de 3.800 vehicles pesants que hi circulen diàriament per la Nacional 2 al seu pas per les comarques gironines. Santibila ha explicat que l'augment del trànsit a l'autopista permetrà aplicar una política de bonificacions als peatges d'entre el 25 i el 50%.
Una primera, bonificacions pels vehicles que seran de trànsit i que, per tant, faran tot el recorregut. Aquí hi haurà una mínima bonificació d'un 25% i després aquells vehicles que tenen una mobilitat més interna, més el trànsit que podríem dir d'agitació, que estem treballant amb una bonificació que pot arribar al 50%. En aquest cas, l'assumiríem la meitat a CESA i l'altra meitat a Foment i al Govern de la Generalitat.
El conseller Santivil ha afegit que el cost d'aquesta mesura per a la Generalitat no superarà el milió d'euros. El municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat, canviarà demà d'alcalde. Així ho contempla l'actual pacte de govern entre Convergència i Unió i el PSC. Fins ara ha governat Xavier Paz en nom del PSC.
Ho farà Joan Ramon Casals com a representant de Convergència i Unió. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Xavier Baz, l'alcalde sortint, ha dit que malgrat el canvi a l'alcaldia, el projecte és el mateix. A nivell de regidories no hi ha d'haver canvis, continuen amb uns compromisos, tenim les línies vermelles i la fulla de ruta marcada.
amb l'acord de governabilitat per Molins de Rei, que vam signar el 10 de juny del 2011, i per tant la intensitat dels projectes, la presentació de tot el que hem de fer, la voluntat d'aconseguir i complir els màxims compromisos possibles, doncs continuarà plenament vigent. Pel que fa als pressupostos municipals, Paz s'ha mostrat satisfet de l'estat dels comptes, actualment el consistori compta amb 25 milions d'euros, tot i que la generalitat els deu fins a 4 milions, un fet que l'alcalde sortint ha lamentat.
Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castelló. Aquesta nit el Barça rep el Paris Saint-Germain en la tornada als quarts de final de la Lliga de Campions. Catalans i francesos s'enfronten a partir de tres quarts de nou del vespre al Camp Nou amb l'empat de dos del partit de nada. Messi, Adriano i Pedro han entrat a la convocatòria del partit però encara sense l'alta mèdica.
L'Argentí serà dubte fins de darrera hora i l'entrenament d'aquest matí és clau per prendre una decisió definitiva. En bàsquet, el Barça-Riol va guanyar ahir el Panathinaikós en el primer partit dels quarts de final de l'Eurolliga. Els blauranes van derrotar l'equip grec per 72 a 70 a la pròrroga. El segon partit de la sèrie, que és el millor de cinc, es disputarà aquest dijous també al Palau Blaurana. El capità, Joan Carles Navarro, considera que serà un partit determinant.
És el més important, l'avui era el d'avui i ara en 48 hores una altra cop estem a la pista i s'ha de mirar aquestes coses, no començar així, les pèrdues de pilota i intentarem guanyar.
També amb bàsquet l'Espar Uni i Girona busca el bitllet per a les semifinals del play-off de la Lliga Femenina contra l'Obenasa. Catalanes i navarreses empatades a un partit s'enfronten avui a partir de les 7 de la tarda al pavelló de Fontajau en el partit decisiu d'aquesta sèrie. I més bàsquet, els jugadors del Força Lleida han arribat a un acord amb la Junta per desconvocar la vaga d'aquest divendres. La plantilla del Segrià s'enfrontarà finalment al líder de la Lliga Aleport, el River Andorra, ja que els jugadors i el club han arribat a un primer acord econòmic.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. El Sant Justenc Joan González, director del Festival Docs Barcelona, ha guanyat el premi EDN 2013, atorgat per l'Associació Europea i European Documentary Network per la seva trajectòria de suport a la cultura documental al sud d'Europa. És el primer cop que aquesta distinció s'atorga a un professional de l'Estat. El premi és compartit amb Stefano Tealdi, que és director de Documentary in Europe. El premi reconeix la lluita d'aquests pioners del gènere per millorar les condicions de producció de documentals
i atraurà finançament als països del sud d'Europa. Joan González porta més de 30 anys de dedicació al sector audiovisual. Va començar la seva carrera professional a Televisió Espanyola i, posteriorment, va ser impulsor de TV3 i un dels fundadors del programa 30 Minuts. A Sant Just ha estat membre del Cineclub Recerca, fundador de la Vall de Verge i de la televisió local La Sant Justenca Televisiva.
Demà es presentarà el Servei de Convalescència de Sant Just amb una taula rodona al Centre Social El Milenari. És un servei impulsat per l'Ajuntament de Sant Just i per l'Hospital Moïsès Brogi, adreçat a persones que estiguin hospitalitzades al centre mèdic i que una vegada tinguin l'altar ningú les pugui ajudar a casa perquè tinguin dificultats en la mobilitat. Les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant un mes natural com a màxim.
És una iniciativa pionera a l'àrea metropolitana de Barcelona i es presentarà demà al mil·lenari a les 6 de la tarda en una taula rodona. I acabem recordant que el centre d'atenció primària de Sant Just organitza demà al matí la tercera caminada popular. És una activitat que se celebra per comemorar la Setmana Mundial de l'Activitat Física i l'objectiu és conscienciar de la necessitat de moure's com a mínim mitja hora diària.
S'adreça a tothom, però molt especialment a la gent gran. Arrencarà demà, com dèiem, a les 10 del matí. Des de l'ambulatori s'han de fer inscripcions prèvies. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també als Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Però recordeu també que podeu seguir l'actualitat de Sant Just a través del web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
y aún repaso las lecciones una a una cada día. Yo no puedo aconsejarte, ya es muy duro que yo. Dejemos que corra el aire y démonos. Adiós.
Aunque sigas suspirando por algo que no era cierto, me lo dicen en los bares, es algo que llevas dentro. Que no quieres que me quieran, solo quieres que te abracen y publicas que no tuve ni el valor para quedarme. Yo rompí todas tus fotos, tú no dejas de llamarme quien no tiene el valor.
Gràcies.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Bona nit!
Dos minuts i un quart de dotze. Demà dijous s'inaugura al Cim de Can Genestat una exposició per descobrir les papallones de Collserola. L'ha preparat
al nou CEPA Ecologistes de Catalunya per difondre la biodiversitat de la Serra de Colçerola a través de les papallones. I ara en parlem a aquesta hora amb Olaguer Ferraz, vocal de CEPA al nou CEPA Ecologistes de Catalunya, Sant Just. Molt bon dia, olaguer. Hola, bon dia. Doncs sembla que no tenim a punt aquesta connexió. Mirarem de recuperar
de seguida aquesta trucada per parlar d'aquesta exposició que, com dèiem, s'inaugura de medijous a dos quarts de vuit del vespre i que coincideix també amb una sortida que es fa diumenge per acabar de descobrir aquestes pavellones a la vall. Veus de la parròquia
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més.
Passa minuts d'un quart de dotze. Ara mirem de recuperar aquesta connexió amb l'Oleguer Ferraz, vocal de CEPA Sant Just. Molt bon dia, Oleguer. Hola, bon dia. Comptem per parlar d'aquesta exposició que s'inaugura demà per descobrir les papallones de Collserola. Perquè a casa nostra hi ha prop de 200 espècies, que són moltíssimes, no? Sí, les 200 espècies són les que podem trobar a la globalitat dels països catalans. En canvi, aquí al voltant de Collserola...
Doncs en tenim entre 60 i 70, i queden una mica curtes respecte al global, però diguem-ne que està força bé. Home, Déu-n'hi-do, també, encara que respecte a 200 és menys, però 60 tipus de papallones diferents a Colcerola és una varietat bastant important, suposo. Sí, sí, per allò degradat que està en principi aquest espai natural, doncs encara és bo que es conserven aquestes, no?,
si estigués una mica més cuidat probablement n'hi haurien moltes més i moltes més papallones de cada espècie perquè hi ha algunes espècies que tenen moltes papallones no sé, que en pots trobar en un dia potser 50 o 60 o centenars i d'altres que com a molt en veus una o dues al dos anys, saps? Clar, o sigui que hi ha algunes que deuen ser de manera més puntual suposo que també comptabilitzen com a espècie diferent
D'altra banda, també dieu que pertanyen a sis famílies diferenciades. Sí. Bé, dintre de l'ordre de les papallones o dels lapidòpters, podríem classificar, diguem-ne, entre les papallones nocturnes o les diurnes. I les diurnes són les que s'estudien més i aquestes són les que es fa un seguiment per part de...
fan estudis de seguiment de les papallones. I nosaltres hem fet una mica un treball similar estudiant les papallones a la vall de Sant Just. I així hem pogut fer una mica d'extracte i presentem en l'exposició una mica d'estudi d'aquestes papallones que en el cas de Coixarola
hi ha aquestes sis famílies, en el cas dels països catalans n'hi ha fins a vuit o nou, ara no ho sabria dir exactament. L'exposició com serà? Perquè s'inaugura demà i no sé si és a través de fotografies, m'imagino, no? Bé, sí, és a través d'uns plafons informatius on hi ha fotografies de les papallones i hi ha explicacions de la biologia de les papallones, del cicle de vida, de les estadístiques també de les papallones de Collserola.
i hi ha una mica més enllà, que és la imatge, que hi ha moltes que tenen una gran bellesa i és la pena veure-ho, i ja, si es pot introduir una, conèixer el món de les pavellones. D'altra banda, en altres ocasions també heu organitzat diferents sortides justament a la vall per descobrir les pavellones, que suposo que serà també el que es farà aquest diumenge.
No, aquest diumenge, no, diguem-ne que amb l'exposició farem juntament una sortida, però em sembla que la tenim programada pel 12 de maig, encara falta. És veritat, sí, sí, serà el 12 de maig, ara ho veig, que he deduït directament que era aquest diumenge i és, per tant, l'últim cap de setmana que es pot veure a l'exposició. Serà per descobrir justament el que es pot veure a l'exposició, m'imagino.
Bé, a l'exposició es podrà veure molt més del que en una sortida podem trobar, evidentment. Clar, perquè es podrà veure tot a l'exposició. Ahà, veure amb viures les papallones i poder-te acostar i fer-li fotografies, això és interessant. Això sí que és el que altres vegades sí que heu fet, no? Ja heu convocat una sortida perquè s'hi afegeixi qui vulgui. És l'any 2010 que vam iniciar el tema aquest de sortir per anar descobrint les papallones.
I jo, com que m'hi vaig aficionar, he fet un munt de fotos que són la base d'aquesta exposició. I també del tríptic informatiu que vam fer, vam editar l'any passat i que també es pot descarregar gratuïtament i també donar una informació bàsica del que són les cofallones de Collserola. Ho tenim a la web de l'Aldo. Per tant, són les vostres fotos, les que podrem veure també, no?
Exactament. Veu començar l'any 2010. Us esperàveu trobar-ne tantes, realment, a Collserola? Tanta varietat, si més no. Sí, de fet, de seguida ja vam investigar amb el que els organismes oficials estan recollint dels seguiments que feien,
I, per exemple, a Sant Feliu, que es fa un itinerari oficial de seguiment, des de març fins a setembre, allà s'han arribat a trobar pràcticament 70 papallones. Des de l'any 94 que s'estan comptant papallones. I, per tant, ja teníem una base del que podíem trobar. Aleshores, pel que... Amb aquests 3 anys que porto jo estudiant les papallones que he trobat per la vall de Sant Just, amb els diferents itineraris que...
estic fent per fer-los un seguiment, doncs encara no he arribat a la seixantena, estic sobre la cinquanta. Aquest any, per exemple, ja n'han aparegut dos més que no havien aparegut enlloc. Déu-n'hi-do, per tant, suposo que sempre això és una activitat que no té per què durar-se, sinó que es pot anar ampliant, no? Va evolucionant i espècies que un any apareixen, l'any següent n'hi ha més poques o pot variar molt les poblacions.
en funció del clima o de la meteorologia, o si es produeix algun incendi, o s'estassa, o es fan pastures excessives en un sector, pot variar molt els útils per quan valien les poblacions de les proteïnes. De fet, al començament també ens comentaves que, tenint en compte com està Collserola, us havia sorprès que hi hagués totes aquestes.
per tant suposo que manteniu la idea que no acaba de funcionar encara el parc en aquest sentit que s'hauria de regular una mica més com havíeu dit altres vegades el problema és que ja fa dos anys que es va declarar el parc natural però encara no s'ha posat en pràctica no hi ha un pla especial que defineixi com ha de ser això sempre estem a l'espera perquè ja hauria d'estar aprovat aquest pla que defineixi la protecció del parc
però encara hi ha possibles projectes urbanístics o d'infraestructures que podrien encara malmetre més. I tampoc hi ha cap legislació en quant a les activitats que s'hi fan i, per exemple, la quantitat de ciclistes que es passen per on no han de passar. Oriol, tot això malmet molt.
I no només afecta a les papallones, evidentment, però afecta a tota la fauna del parc. I per què s'està trigant tant? Ho sabeu? No heu parlat? Ho heu demanat? Bé, doncs és un problema de l'administració. Entre el canvi que hi va haver, eleccions precipitades, el que ja estava preparat es va ajornar, ara no engega, aquest nou govern... La cosa va lenta. Diguem-ne que s'ha iniciat un estudi
per elaborar aquest pla, però no sabem quan acabarà, pinta cap. De dos anys per aprovar-lo, però ja està vençut. Diguem-ne que esperem que arribi el més aviat possible perquè aquest pla sigui ben elaborat i ben fet. D'acord, doncs bé, en tot cas això ja seria una altra qüestió que ens ocuparia més enllà de les papallores, com dèiem aquest dijous.
S'inaugura aquesta mostra al cim de Can Genestà, demà a partir de dos quarts de vuit del vespre. No sé si es farà alguna cosa especial o simplement es farà una presentació o es donarà per oberta aquesta exposició. Sí, no, no, és una cosa molt senzilla, es donarà per oberta. També tenim un DVD amb fotografies on es veuen detalls que no es veuen a les fotos i també serà interessant de veure-ho, però això estarà sempre allà a l'exposició.
Perfecte, doncs avui n'hem parlat amb Oleguer Ferraz, vocal de CEPA Sant Just, que és qui organitza aquesta mostra. Gràcies, Oleguer, i que vagi bé. Bon dia. A vosaltres. Adeu, bon dia. Just a la fusta.
Salty dog, salty dog, I don't want to be your antidote. Honey, let me be your salty dog, Candyman.
Worst day ever had in my life My best friend called him kissing his wife
Salty dog, candy man. Salty dog, salty dog, I don't want to be your antidote. Honey, let me be your salty dog, candy man.
Fins demà!
I aquesta sintonia ens indica que és moment de posar-nos cap a la cuina, per això, com sempre, salutem a la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, Carme, com estàs? Bé, punt per escoltar una nova recepta, un nou plat. Què farem? Avui farem un plat amb puré, acompanyat d'una miqueta de tomàquet, que són molt bons per amanir, i amb carn picada. Molt bé.
Llavors, podria semblar que sigui un plat que es pot fer amb pasta, però no. Aquí ens ho treballarem una miqueta i farem amb un puré de patates. Agafem el tomàquet, el deixem per últim moment, un bon sofregit de ceba, però massa ceba tampoc, perquè deixa anar molta aigua. És un problema el tema de la ceba, a mi m'agrada molt, però per cuinar...
Però bé, aquí la recepta és així, s'ha de fer així. Una ceba la passem per la paella, que es torni una miqueta, que deixin a l'aigua, i afegim la carn. La carn picada es rosteix, la fem la rosti una miqueta, la sal pigmentem, això ja per descomptat, i a part fem el puré de patates, aviam.
Tampoc hem de ser tan vagos com comprar ja el puré de patates fet. Exacte. Això pot servir perquè si un dia no tens res, tenir-lo al rebost. Però aviam, però també hem de treballar una miqueta. Exacte, tampoc és tan difícil. No és tan difícil. Agafem un quilo de patates, les pelem, les bullim, poc aigua.
poca aiga, perquè si no... Després no calarà després, no? Sí, però poca aiga, l'escorrem bé i amb el mini primer el batem i llavors hi posem dintre d'aquest puré una miqueta de pebre, mantequilla, que la mantequilla li dona el toc de classe. El salem a gust.
I posem una miqueta de formatge ratllat dintre de la patata. Continuem batent que el formatge no es noti, però que faci una emulsió amb el puré. Llavors posem un plat, unes llesques de tomàquet amanit al costat, per donar una miqueta més de vastositat, una miqueta de puré, la carn picada i el puré per sobre.
I el gratinem al forn, no cal posar-hi formatge ratllat, perquè ja aporta la seva cosa. Perquè es torni una miqueta la patata, perquè es torni una miqueta només. Saps? Que dona una sensació molt agradable. I de veritat que és un plat super econòmic.
i podeu fer el puré d'una altra manera però ja ho he dit treballeu una miqueta sempre és més bo fa la sensació que encara te l'has fet tu és una mica més bo i és un plat molt econòmic i fàcil de fer molt bé, doncs perfecte Carme, ens apuntem amb aquesta recepta gràcies, que vagi bé, adeu bon dia Carave un programa per arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informativcomarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu, els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Just a la fusta, el magazín del matí.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze. És moment de fer tertúlia esportiva amb el Carles Hernández de Rius i l'Emilius Casocchio. Molt bon dia a tots dos. Què tal? Hola, bon dia. Bon dia, Carles. Salut. Avui ens toca fer la tertúlia el dia mateix del partit. Per tant, a l'espera d'aquest vespre, en què avui hem rebassat les portadores esportives,
I el gran tema és Messi, no? Si serà dubte o no, i també... No, dubte, això sí que sí. I he vist també que l'altre, el món deportiu també deia esperit Milan o alguna cosa així com per apuntar... Home, han d'anar sortint jufats com el dia del Milan. Exacte. No, però no només el partit aquest. Si aconsegueixem passar avui...
Tots els partits que es juguen en una Champions... És el que va des de la mostra i ves prou. Sí, has d'estar enxufar fins l'últim minut. Amb tots dos partits. De fet, m'ha fet gràcia... M'ha fet gràcia, en el cas del Madrid, per això, que es veu que TV3, que ahir es feia per TV3 i TV3 Espanyola, a TV3 no tenia gaire audiència, o doblava, de fet, la 1, i en canvi, a partir de les 10 i 20, diu que, que és quan el Galatasaray va fer els dos gols consecutius...
L'audiència de TV3, que llavors havia estat pels 300.000 espectadors, va fer un salt espectacular i es va col·locar per sobre dels 600.000 i es va mantenir fins al final i, de fet, al final, els últims minuts, fins i tot era més alta l'audiència de TV3 que la de Televisió Espanyola a l'hora de mirar aquest partit del Madrid contra el Galatasaray. Sí, clar. T'imagines? Home, sí, sí. Però té gràcia, perquè vol dir simplement que la gent... Jo vaig engegar a la tele, també, en aquell moment. Jo és que estava ahir fent esport a la nit, no em vaig enterar gairebé de res.
Jo vaig voler veure tres partits. A l'hora. A l'hora. Quina et va agradar més? El del Barça de bàsquet. Ah, esclar, és veritat. És que jo amb cacau ahir faig... M'han guanyat la primera part aquí. Amb el cas del Màlaga et sap greu, no?, una mica. Sí, bueno, jo del Màlaga vaig veure l'O2, va ser un gol molt maco.
L'1-2 deien que estaven fora de joc, no? Jo, a veure, no van repetir molt la jugada. Jo diria que el jugador del Màlaga, en el moment que li passa, diguem, o que xuta, estava més enrere de la pilota. Efectivament, no hi havia defensors, però si no estic confós, la pilota també juga. Si t'estàs enrere de la pilota, no és fora de joc. El que passa que, bueno...
El que sí que sembla és que no ho he vist, que el tercer gol del món sí que era fora de joc claríssim. Bueno, un altre àrbitre que no pitarà la final, perquè recordeu que després del gran arbitratge del senyor Stark era un dels candidats a pitar la final. És curiós, o sigui, erres un partit,
I en comptes de rebre una sanció o perdre... No arbitres la final. Però clar, si no arbitres la final és perquè assumeixen que hi van haver errors en aquell partit. Hi hauria d'haver algun tipus de sistema, no sé quin. Una targeta groga o una targeta vermella, no sé.
Sí, jo crec que hauria d'haver un sistema sancionador amb l'àrbitre. És humà i es pot equivocar. Igual que es pot equivocar un jugador i tocar-lo amb les mans quan no voli que ve que piquen un penal. I no té la intenció. Jo no crec que hi hagi cap jugador del món que dins l'àrea vulgui tocar la pilota amb les mans. Tinguin la necessitat, allò, loca. A veure, ahir, que així també ho vaig veure, el partit del Madrid contra Galatasaray va expulsar...
l'Arbeloa perquè va fer el gest que està boig però jo diria que no li va dir a l'àrbitre està sonat sinó que li va dir al jugador del Galatasaray ah no però pot interpretar l'àrbitre va interpretar que li havia dit també ah sí? és que és una festa però jo crec que s'hauria de fer una miqueta més de no sé buscar una mica més les pessigolles no passava tant a Europa això abans
No es parlava tant de l'arbitratge quan no hi havia partits de Champions. Quan hi ha narrades tan grosses i estàs tan a prop de la final... Això encara comença a ser una mica nou. És una pasta, no arribar a les semifinals de la Champions per un equip com el Màlaga. El Màlaga està ben posicionat, té petrodolars darrere, però sembla que s'estan tirant una mica enrere aquests petrodolars i arribar a una semifinal de la Champions són uns quants calarons.
i algun equip passaria tota la temporada i unes quantes amb aquests diners que guanyen no, i també hi ha una cosa, que ara les televisions totes les televisions la que sigui, tenen tertúlia esportiva i per tant et repeteixen la jugada 50.000 vegades la jugada que els interessa perquè hi ha per exemple el gol d'Ibra contra el Barça a París l'he vist a TV3 i fins i tot el segon gol
del Paris Saint-Germain també és molt just i aquella imatge que coincideix amb el final del partit i és normal que ja no hi hagi repetició però estaria bé que també es pogués veure perquè aquella imatge també deixa molts dubtes el muntatge d'Intereconomia amb un gol del Messi amb un arquitecte agafant mesures i dir que estava 3 centímetres fora de joc no l'he vist
Aquí és el debat de sempre d'això dels arbitratges, o sigui que les persones humanes fallen, és normal i és natural. Fins ara es pot parlar que forma part del joc un error arbitral, però s'estan arribant a uns límits, hi ha tantes tertúlies, hi ha tanta premsa, hi ha molts límits pel mig que això és. Que al final seria interessant que les màquines també formessin part d'aquest esport tan bonic com és el futbol. No seria tan estrany. Sembla ser que per al Mundial de Brasil sí que ja posaran la...
Alguna màquina o alguna cosa per anar al gol fantasma. Els li preocupen aquests moments a la FIFA i al UEFA. Però és que s'han dit moltes horrades. La peça que va dins de la pilota podria pesar tant que això desestabilitzaria. Però si hem passat d'una pilota de 4 quilos a 2. A 2, sí, exacte. Si són pilotes a platja, ara resulta que li poses una miqueta més i és un d'altabaix.
I ara una pilota d'aquestes... Jo recordo de petit pilotes a la platja que passaven més que les pilotes que eren ara. Exacte. I dius, bueno, vale, o sigui, ha evolucionat la pilota, cada cop es fan millors materials. Preguntin als porters si la pilota aquesta és millor que la d'abans. La d'abans, quan la veies venir, venia recta. Venia recta, sí, ara no s'esperen va. Però ara et fot dos S seguides amb un xut de 10 metres de distància. Que això només passava amb les pilotes de platja abans. I amb una mica de corrent d'aire.
Jo crec que les màquines haurien d'estar presents. El Barça no va sortir perjudicat, però imagineu-vos un altre cop un 2-0 amb dues jugades conflictives, o que el corner aquell que tenia dos jugadors fora el senyor Stark i no va aplicar el reglament perquè... Aquest reglament deu ser llarguíssim, també. És normal que una persona, doncs, puntualment diguis...
Com era allò? Amb un còrner, dues persones lesionades, no poden picar el còrner, els he de treure els dos, o pot sortir un quan els dos estan bé, saps? No pot agafar el llibret i repassar el reglament en aquell moment. Una miqueta fàcil, aquestes coses. No hi ha els cotxes ara que ja tenen uns sensors que et veuen les senyals de trànsit i t'avisen? Hi ha cotxes que aparquen sols, tu. Sí, sí, sí.
Sí, sí, i a més un negoci, no?, un esper que mou tants diners, doncs seria normal que ja hagués estat pioner fins i tot, no? No ens atontarem, més no ens atontarem, si ja estem atontats, que si ordinadors, que si iPads, que si smartphones, que no sé què, perquè hi hagi una màquina que també opini en un partit de futbol i digui la seva, i segur que l'encerta. El que sí seria, jo crec que una mica...
que s'hagi de parar el partit, que l'àrbitre hagi d'anar allà on hi ha un munt de televisió, mirar la jugada... Clar, s'hauria d'acabar canviant el reglament, no saber que després es pot rectificar. Mira, doncs aprofitem i fem temps morts al món del futbol i tampoc no passa res, els americans se'n van a passar el dia quan van a veure un partit de beisbol i estan ben assentedets allà i no passa res. Jo amb l'artrosi se'm molestaria una miqueta, estem assessores, però vull dir...
que hi ha molts sistemes. El temps mort és una d'aquelles coses que també no estaria gens malament a aplicar-ho al futbol. I si durant aquests temps morts es pot aprofitar per comentar 4 coses a molts jugadors i s'estanalitzen una jugada, doncs està molt bé. Que comencin amb una cosa distesa, com el tenis, allò de dir, mira, només pots demanar 3 o 4 pilotes. Ja està. També és complicat que hi hagi 5 o 6 pilotes d'aquestes conflictives en un partit de futbol. I que això pugui retreçar 10 minuts un partit...
Bé, però a veure, en un partit... Doncs 5 minuts i 5 minuts d'escompte, no? No, afegit, perdó. Sí, per això, que abans no havien afegit, ja era bé que posen els afegits que volen. Però moltíssimes vegades, la majoria de vegades, el jugador que trenca el fora de joc, el defensa que trenca el fora de joc, és el primer que aixeca la mà. Sí, la referència de l'iner és aquest. Si el que aixeca la mà estava malament, és fora de joc.
Bé, en tot cas, això pel que fa el reglament, veurem què passa avui. No sé si coneixeu l'àrbitre d'Albertic. No se sap encara, no? O se sap ja? Sí, és... Bjorn Kuiperz, holandès. Holandès. Hi ha una certa amistat dels... Sí, no? Els bengals. Bengal, Cruyff, Nesken... És veritat, no me'n recordava de Cruyff, ara. Bogarde. Bogarde. Reisinger, Rijkaard...
Els germans... Exacte, exacte. Doncs veurem què passa. Us fa por el partit d'avui? Eh? Us fa por? Aviam, si el Barça fa el que ha de fer, doncs no. No. No perquè feia més por el 2-0 que no pas un 2-2.
O sigui, ells han de marcar... La gran majoria, encara que ara digui que tothom ho cregués... Jo tenia l'esperança que... Home, l'esperança la tens, però tocant de peus a terra, dient... Era molt difícil. A més que no estaven jugant contra el Galatasaray, amb tot d'elefants... Quan el vaig veure en 3 a 1...
S'hi va pensar, hòstia, han de marcar dos gols més, perquè amb un 4-1 es classificava el Madrid. Ja, però va fotre dos gols en un moment, no? És que jo no ho vaig veure, eh? Clar, o sigui, és que aquests partits és una festa i quan està el Madrid pel mig encara és més festa. Perquè és un joc de barrip barrap, amb un llavall, corre cap aquí, corre cap allà, i ara contraatac jo, ara contraatac tu. Doncs poden fer quatre contraatacs seguits i fotre cinc gols. Igual que el Madrid va marcar també amb un contraatac. I també van perdonar molt els dos equips. Era un partit molt boig.
Els altres anaven a sac, era igual perdre d'un, de dos o de tres, i anaven a sac a jugar, i això al Madrid li va de conya. O sigui, quan el partit està més boig, millor per ells, perquè tenen prou qualitat, perquè amb tres tocs es foten davant de la porteria. El Barça en fa 48, i el Madrid en fa 3. I poden marcar gol els dos, perquè l'últim gol del Barça, de la primera part, l'últim gol del Barça de la primera part de l'altre dia amb el Mallorca, va ser...
Ja van tocar 40 o 50 vegades, ja no ho compten perquè... Sí, no, ja... El xaval va agafar la baixa, el que comptava els passes del Barça en un partit de futbol. Però l'últim gol del Barça, la primera part del Mallorca, la toquen 300 vegades. És una bestiesa i acaba dintre. A sobre dius... Vale que és el Mallorca, però bueno, toca la pilota tantes vegades al primer toc i amb tanta efectivitat. No sé què passaria amb un Mallorca Galatasaray, per exemple. Sí, no, podria ser una festa. Sí.
Aviam, el Barça avui, doncs, ho té bastant més bé. Ha marcat fora de casa, que és superimportant. És molt important. Hi ha més de un, dos. Té equip per tenir la pilota. L'entrenador del PSG ha dit que faran el mateix joc que van fer aquí, o sigui, que és un joc...
que li va molt bé a Alexis, és un joc que el Barça està una mica més incòmode, però també té molts espais per poder passar en profunditat, i tenim dos laterals extrems, i, bueno, és un partit que se li posa bastant de cara, crec, al Barça. Encara que comenci a marcar el Paris Saint-Germain, eh? Fins i tot així, el Barça el té molt de cara, aquest partit, perquè amb el seu sistema de joc i la manera de jugar és difícil que marquen no li entri cap gol. Molt complicat.
i que arribarà un moment que, si la cosa està 0-0, també el Pere i Sant Germán haurà d'arriscar. D'arriscar, clar, perquè amb 0-0 estan eliminats. Llavors, clar, si no busquem el risc i busquem i pugem línies una miqueta més endavant i busquem passes en profunditat, el Barça va trobar molts espais amb una cosa que no passa gairebé mai, és el fet de trobar-te defenses que encara no estan estructurades quan tens la pilota i ja estàs entrenant al camp d'ells. Això, el Barça...
que per això es va sentir tan còmode l'Alexis aquell dia aquell partit perquè les defenses encara no estaven muntades i ella recafava la pilota al mig del camp i tenia un espai que el defensa encara l'estava seguint però no tenia els seus companys col·locats que és molt diferent de tenir dues línies de quatre i entrar allà dintre que és el que normalment acostuma a trobar-se al Barça llavors és un sistema diferent que potser el Barça remena més al seu camp no juga tant al camp contrari però també li va bé perquè són tan efectius amb el pass i són tan hòsties que porten tants rondos a sobre que és espectacular
Ara, que si és cert, no sé, el seguidor, el barcelonista, pot estar més o menys tranquil, passarem... Home, que...
de marcar un gol és difícil i tal, però els jugadors no poden sortir amb aquesta mentalitat. Els jugadors han de sortir a jugar, a fer el futbol que saben fer, i amb això ja n'hi ha prou. Home, de fet, suposo que el partit del cap de setmana, dissabte, va servir justament també per tot el tema, ja pensant en Messi, perquè el món una mica aquests ànims, i justament perquè Cesc i Alexis, que els últims mesos hi han rebut tantes i tantes crítiques, i semblava que realment no acaben de trobar el seu lloc, demostressin que sí. Sincerament, les crítiques a Alexis no les entenc.
Però Cesc aquí n'havia sentit també, que en parlàveu, no? Cesc estava una mica agrapat, però el que li faltava... Potser li faltava a Tito.
És que juga en una posició molt complicada. Sí, és que no és... És que el Cesc té un paio que juga molt bé a futbol, que li diu que és el millor del món... I ocupa la seva posició. I que passa per on està ell sempre. I ell s'ha d'anar a obrint ja, per tant, i quan s'obre i s'aparta no és que es trobi als extrems, és que es troba als extrems dels laterals. I clar, quan rep la pena digui que un narassos estic. Quan no juga el Xavi i el Cesc pot jugar una miqueta més enrere, pot demostrar molt més. No li va caldre tenir el Messi per allà per aconseguir fer parets. Feia...
segons la tertúlia de la tarda d'aquesta casa, feia parets amb aquell desastre de tio que va tan malament, que es diu Alexis. I va fotre un parell de parets dins l'àrea que, escolta'm, que els defenses del Mallorca no són coixos. I que el Cesc ha passat per l'Arsenal no és el mateix Cesc que va jugar als juvenils del Barça amb Messi. No és el mateix, perquè ha canviat la seva manera de jugar i està jugant de Messi. De fet, a la selecció espanyola, com no tenen a Messi, posen a Cesc.
i que un tio, quan no està el Messi, pot jugar de Messi i fa tres gols, què més li vols demanar? Dius, hosti, mira, potser que, perquè a vegades ho hem comentat, de dir, hosti, és que el Messi s'ho emporta tot, està marcant tots els gols, fins i tot l'Enric, que avui no és amb nosaltres, ho diu, és que sembla aquí que, si no està el Messi, qui marca els gols? Qui marca els gols? Perquè alguna vegada...
Aquest dissabte sí, però que algun cop havia passat, no?, algun dia que Messi estava més fosc i... Costava més d'entrar, però bueno, sempre veus aquella jugadeta que no pot fer cap jugador del Barça i que ell sí que la pot fer i l'ha acabat davant. I hi ha aquelles passades, per exemple, d'Albes, que a vegades el veus i dius, ostres, que el Messi no hi és, però que li està passant al Messi. I fa la passada a la centrada al Messi i diu, que no hi és avui.
L'altre dia els hi feia molta ràbia amb els del Canal Plus el dia del Mallorca, veure com havien nous jugadors no habituals del Barça i el Barça estava remenant la pilota i el que us deia, el tercer gol, la pilota la toquen 300 vegades. El Xavi només havia l'Iniesta per allà, dels que toquen normalment la pilota molt contínuament al mig del camp. Sí. Jo no li veig problema a aquest equip, és un equip que està molt bé. I si avui no jugo amb Messi no passa res, eh?
No, no. Suposo que ell, perquè en té ganes, m'imagino que per poc que pugui, intentarà sortir... Ja, però és molt perillós, perquè una petita punxadeta és això, 10 dies... I si arrisques i jugues... I si arrisques, igual no jugues. Què prefereixes? Avui es pot passar amb l'equip que té el Barça, pobres. Sense el Messi pot passar el Barça avui. I no jugar a la final. 2-2-0, però què prefereixes? Que avui surti el Messi, forci amb un 2-2, amb dos gols a favor, el camp contrari, jugant a casa...
amb l'equip que tens, perquè tampoc no tens baixes en defensa, però vull dir que la resta de l'equip està bé i la base de l'equip pot jugar. I te la jugues a que després no puguis jugar ni semifinals ni final? Perquè un trencament una mica més important d'aquesta zona són sis setmanetes. Jo crec que Messi estarà a la banqueta no sortirà de... No sortirà i si hi ha la necessitat a última hora esforçarà perquè s'estarà perdent la possibilitat de jugar a la final, clar. Llavors potser sí, jo crec que és això. O Messi a la banqueta i ja està.
Com rebrà Ibra, el Camp Nou i Ibra? A xiularan o no? No. Grada, eh, també. Vull dir, a molta gent que li agrada. Bé, Ibra no és que fes res dolent jugant amb el Barça, o sigui, al revés, o sigui, el tio quan va sortir al camp va jugar. O sigui, és un tio que marxa no pel seu joc, ni per ser dolent, ni per haver confiat en ell i no haver tingut minuts o haver-ho fet malament, o haver sigut un patat davant de porteria, sinó per un problema de...
de feeling amb l'entrenador i que s'arriba a un acord, se'n va i ja està o sigui que després el Barça a l'hora de negociar doncs ho faci malament i pràcticament regala el jugador al Milan aquest no és el problema de l'Ibre el que s'hauria de xiular amb algú altre però vull dir, l'Ibre va passar per allà quan va estar al camp va fer la seva feina i jo crec que si un jugador quan està al camp s'ho pren en sèrio sí, però si l'entrenador diu aquest no el vull aquest no el vull, doncs no el vull és igual que si vingués a l'Eto que li vols dir a l'Eto no el volia, doncs no el volia
Sí, veig que... Ara tinc oberta la pàgina del Mundo Deportivo i que els aficionats del Màlaga van anar a l'aeroport i els van rebre com si... com si haguessin collat alguna cosa, eh? I que hi ha una pancarta que em fa molta gràcia i que posa...
Si pudimos, no quisieron UEFA mafia. Sí, tenen raó. Està bé, està bé. Les tres frases són sempre. A vegades veus alguns arbitratges amb el Barça i dius que sembla que no hi hagi la necessitat que el Barça no torni a estar. No torni a estar. És que és això. El d'avui, si passa, són sis anys consecutius a semifinals d'una Champions. És una loteria arribar a les semifinals.
Carles, jo ahir, quan el Màlaga guanyava 2-1, el Madrid es classifica, el Màlaga es classifica, el Barça, i començo que es classifica, són tres equips de la Lliga Espanyola amb un de la Lliga Alemana, perquè suposem que el Bayern de Munic es classifiqui. Possiblement això a la UEFA no li interessi.
no, no, no m'interessa ara, també, escolta'm fes-ho amb un altre equip, fes-ho amb el Madrid perquè una vegada que arriba amb el Barça fes-ho amb el Madrid o amb el Barça que sempre hi som per allà o sigui, no em fotis un equip que fot la gesta d'arribar gairebé a les portes a unes semifinals el que passa que, clar, que ja se sap que
T'has de posar amb l'escalfor d'aquell partit, no? Jo deia que fa minut 90 i pico, estàs jugant allò, estan pressionant l'equip contrari, tu estàs classificat i hi ha una jugada, un rebuig i tal. Aviam qui és el xulo que aixeca la bandereta allà. Això és fora de joc. És complicat. Per cert, ara parlem de seguida de l'Espanyol, però veig que Del Bosque, en una entrevista al Confidencial, em sembla, admet diferències entre els internacionals del Barça i el Madrid.
I, com ho diu, diu... Hay cosilla. Hay alguna cosilla entre jugadores, pero no repercute. Va fer gràcia també el titular d'hay alguna cosilla. Bueno, hi ha jugadors que no es relacionen gens ni mica. Però, en canvi, d'altres n'hi ha, que són amics, no? Vull dir que això... Depèn de la persona. Però de les dos cantons, eh? No vull dir que s'hagin analitzat el del Madrid, també s'ha d'analitzar el del Barça. Però vull dir, sí, pot ser que se les han tingut molt, se n'han dit de molt grosses...
I aquí hi ha un ingredient molt important, com la sal i el pebre, que és el senyor Mourinho, que ha instigat un merder que no sé si va en favor de la selecció portuguesa, perquè tampoc no li ve d'aquí, però vull dir que sí que ha instigat una certa mala llet amb jugadors que a vegades fins i tot havien arribat a ser amics. Parlo més d'en Xavi Alonso...
Perquè l'Arbelóa i tots aquests són més de... Ja no venen de tan enrere, no? Però pensem que el Xavi Alonso... El Xavi Alonso és un d'aquells que sí... El Xavi Arlanda també ni està... Aquests venen de categories inferiors que també han jugat a l'absoluta, no? Amb subsetses i...
i que arribes a tenir una amistat, no?, perquè, clar, et vas coneixent, saps que hi ets, i que estàs, i que et veus, i ets jove, i... I amb el Xavi Alonso, crec que ni el Xavi ni el Puyol es parlen, va haver-hi un anunci que havien de fotre tots dos junts, i al final ho van fer per separat, perquè no recordaves. El que passa és que és això, o sigui, quan hi va haver la pitjor relació, doncs hi va haver dues persones, el Xavi i el Casillas, que possiblement van reflexionar, van dir, bueno, a veure...
ens hem de jugar una amistat, una cordialitat una bona relació per... potser no
Van parlar pel telèfon i van arribar a dir, perdona, Tito, no volia... Tu pots no tregar amb un tio que està jugant amb ell, però dius, escolta, mira, ens dediquem a jugar i quan acabem no ens anem a fotre una birra, ens anem a casa seva i ja està. No passa res. Si jo me la passo, tu me la passes. Això t'ho trobes a qualsevol feina. Tens un company de feina amb el que no... No te'n aniries un cap de setmana amb ell romàntic. Exacte.
però en canvi a l'hora de jugar apliquem tot el que sé jo i el que saps tu i fotem-li candela
Està clar. Doncs acabem parlant ara de l'espanyol, que ara mateix veig que situa número 12 en aquesta classificació, per això molt a prop dels de damunt, més lluny dels de sota, però que tampoc no volen cantar victòria, no? Bueno, hi ha algun jugador que ja comença a parlar de la UEFA, que han de mirar Europa. Home, és que estan a 8 punts del 6è. Sí, clar.
No, no, i la lliga és molt boja i poden passar moltes coses. I a 13 del descens, estan més a prop de la UEFA realment que del descens. Jo el que faria de moment, i és el que suposo que s'ha dit des de Can Perico, que el proper partit del banyin a casa, que assegurin la permanència i a partir d'aquí somiar. Somiar és ben sa. Quan ja tens assegurar el que és la part darrere i tens els...
els dolents molt lluny, doncs agafa i comença a somiar, i per què no? O sigui, pot ser un objectiu. Un cop tens la salvació, pot ser un objectiu. El que passa és que, a veure, la salvació està en mans d'ells, i arribar a llocs de UEFA ja no depèn tan sols d'ells, sinó també depèn del que facin els altres. És que segueixin amb la tònica que estan, o sigui, aviam...
Ara jo crec que les grans preocupacions, a part de la salvació, que jo crec que aquesta setmana que ve ja estarà, hi ha la continuïtat de l'entrenador, que ha entrat molt bé, que ha salvat l'equip, que era amb l'objectiu que se l'havia fitxat, que ha creat un bon rollisme allà dintre, que no hi era...
amb l'intocable Poquetino, i que això s'ha de transmetre amb una renovació de l'entrenador i poder enfocar la temporada vinent amb una certa alegria, amb una tranquil·litat de dir allò als socidus. Començar del revés que l'any passat. Es va començar fatal, s'ha acabat fent un bon futbol, s'ha acabat pressionant, s'ha acabat jugant bé, s'ha acabat guanyant partits fora de casa, que el va espanyol...
un grapap de tendes... Sí, unes estadístiques que fotien por en no guanyar fora, en no marcar més de dos gols fora, en guanyar per la mínima casa i aquest any s'ha començat a veure pallisses de l'Espanyol, un 0-2 de l'altre dia, o sigui, s'ha començat a veure bons jocs, s'ha començat a veure que hi ha jugadors que marquen la diferència, jugadors que s'han fitxat, que potser podrien portar el dubte que són massa grans ja i que arriben... O sigui, t'emportes les perles que són el futur del futbol espanyol i arriben aquí dinosaures i els dinosaures han respost i han jugat força bé...
que la cosa ha anat bastant bé després d'aquella com es deia jo l'assemblea que va haver de Can Perico que es van dir de tot i va ser horrorós de cop i volta jo comença a ser un avançador i cap al president també tal com va agafar el club i a mi em sembla boníssima i perfecta l'actitud de l'entrenador quan li pregunta per la renovació jo tinc contracte a final de temporada deixeu-me acabar la feina i quan acabi la feina no passa res
Suposo que s'hi troba gust. Home, sí, si no hagués marxat. O no hagués vingut. O que no haguessin respost els resultats. O sigui que dius, estic tu, fixo-ne un tio per fer de revulsiu a la banqueta i a l'Espanyol. Continuo igual. No es parla d'aquestes coses. De moment que...
Que se salvin aquest cap de setmana, que ja matemàticament la cosa quedi clara, que qualsevol jugador pugui dir el que vulgui, que se'n vol anar a la UEFA com si vol anar a la Champions, o sigui, que s'intenti tu. Que s'intenti, no. Que segueixi jugant el mateix. Això, és que aviam, has d'implicar el jugador i transmetre-li una intensitat d'aquí a final de temporada, encara que estigui salvat. La intensitat és aviam ser fallant els altres i que després no sigui culpa nostra. Si no arribem a empatar aquell partit, els altres sí que han fallat. I per culpa nostra no ho hem aconseguit. De moment que ho guanyin tot fins que acabi la temporada.
Doncs a veure què passa. Gràcies a tots dos, Emilio i Carles, i aviam com va aquesta nit. Aviam. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura que el govern català no presentarà els pressupostos d'aquest any fins que l'executiu de Mariano Rajoy no rebaixi els objectius de dèficit per a les comunitats autònomes. Mas assegura que amb la xifra actual els comptes suposarien la destrucció de l'estat del benestar. Parlament, Albert Garcia, bon dia.
Bon dia Artur Mas, espera que les properes setmanes es concreti la revisió de l'objectiu de dèficit i a partir d'aquí poder presentar els pressupostos al Parlament, uns pressupostos que el govern ja té enfilats, ha dit. Fer el contrari, segons Mas, seria una operació de maquillatge i un engany. El president ha assegurat que no passa res per resistir una mica i ha rebutjat la possibilitat d'elaborar uns comptes amb l'objectiu actual del 0,7% de dèficit. Si l'hem de fer així, no el sabem fer, ni el podem fer.
perquè no estem disposats a carregar-nos l'estat del benestar en aquest país. Tot té un lift. M'has afegit que el rumb cap al dret a decidir es manté. Al mateix temps s'ha marcat com a objectiu construir una hisenda pròpia després de 30 anys d'autogovern. D'altra banda, el president català ha assegurat que l'estabilitat del govern és alta, tot i que no sigui total.
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, no descarta que la nova llei hipotecària inclogui l'adhesió en pagament. Oliu demana, però, al govern central que no traspassi allò que ha definit com una línia vermella, que la llei no tingui efectes retroactius. Hay una cuestión, una línea roja de la nueva ley hipotecària que no se puede cruzar, pero todo lo demás, todo es posible. La línea roja es que no puede haber cambios con retrocesión.
ni en la llei hipotecària ni en ninguna ley. El president del Banc Sabadell, Josep Poliu, ha fet aquestes afirmacions davant d'un grup d'empresaris a Barcelona en un esmorzar a l'escola de negocis de Sade. Tots els vehicles tindran un descompte al peatge de l'autopista AP7 al seu pas per les comarques de Girona. La bonificació serà del 25% per als vehicles que facin tot el recorregut entre Massanet de la Selva i la Jonquera a l'Alt Empordà.
i pot arribar a ser del 50% per als vehicles que es moguin pel territori. Ho ha anunciat avui el Consell de Territori Sant i Vila al Parlament, on ha reiterat que la data prevista per prohibir el pas de camions de gran tonatge a la Nacional 2 en aquest tram és el 19 d'abril.
L'Institut Català de la Salut ha incorporat un nou gestor de dades que millora la feina que fan els mitges als ambulatoris. És una eina que suggereix per a cada pacient i cada problema de salut les millors opcions assistencials basades en l'evidència científica. A més, presenta totes les dades del pacient per ordre cronològic, cosa que evita els mitges perdre temps buscant l'historial clínic. Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local el director de l'estació clínica d'atenció primària i metge de família, Rafa Coví.
Al tenir l'eina que des d'un mateix lloc pots fer-ho quasi tot, pots seguir tota la gestió clínica del procés que estàs veient en el pacient, que a més a més molta informació ja no l'has de buscar sinó que te la busca l'eina, et permet fer un seguiment entre que entra el pacient i acaba sense tantes petites interrupcions.
La nova eina ja està instal·lada al 90% dels ambulatoris de Catalunya. A Vilafranca del Penalès, els Mossos d'Esquadra han detingut un home com a presumpt autor del robatori en un habitatge de la ciutat. Es dona el fet que és un tècnic que va estar fent treballs de reparació en aquesta casa i que se sospita va utilitzar les claus que li havien deixat els propietaris per entrar-hi a robar.
Els Mossos es van situar sobre la pista quan el detingut va vendre les joies sostretes en un establiment de compra i venda d'or. La víctima va denunciar que li faltava, a part de diners en efectiu, un anell i un braçalet. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Roger Castelló. Aquesta nit el Barça rep al Paris Saint-Germain la tornada als quarts de final de la Lliga de Campions. Catalans i francesos s'enfronten a partir de tres quarts de nou del vespre al Camp Nou amb l'empat a dos del partit de nada. Messi, Adriano i Pedro han entrat a la convocatòria del partit però encara sense l'alta mèdica.
L'argentí serà dubte fins a darrera hora i l'entrenament matinal que ja ha començat és clau per prendre una decisió definitiva. Per cert, fa uns minuts la Lliga ha donat a conèixer els horaris de la jornada 32 a primera divisió. El Barça jugarà contra el Llevant dissabte 20 d'abril a les 8 del vespre. L'espanyol de la seva banda visitarà el camp del Getafe el diumenge 21 d'abril a les 12 del migdia.
En Bàsquet, l'Esparoni i Girona busca el bitllet per a les semifinals del play-off de la Lliga Femenina contra l'Obenassa. Catalanes i navarreses empatades a un partit s'enfronten avui a partir de les 7 de la tarda al pavelló de Fontejau en el partit decisiu. També en Bàsquet, el Barça de Riga el va guanyar aquest dimarts al Panathinaikos en el primer partit dels quarts de final de l'Eurolliga. Els romanes van derrotar l'equip grec per 72 a 70 a la pròrroga. El segon partit d'aquesta sèrie...
que és el millor de cinc que es disputarà aquest dijous també al Palau. I en Baterpola avui juguen dos partits enterrarits de la penúltima jornada a la divisió d'onor masculina. A les quarts de sis de la tarda el Mataró rep al Mediterrani i a les no de nit el Catalunya s'enfronta amb el Sant Andreu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Demà dijous s'inaugura al CIM de Can Ginestar una exposició per descobrir les papallones de Collserola. L'ha preparat el Nucepa Ecologistes de Catalunya per tal de difondre la biodiversitat de la xerra de Collserola a través d'aquests insectes. Al conjunt dels països catalans hi ha prop de 200 espècies de papallones
de les quals a la serra de Colxarola se n'han trobat una seixantena, pertanyents a sis famílies diferenciades. A l'exposició es podran veure diversos plafons informatius amb fotos de les papallones que es troben a Colxarola i amb informació sobre les diferents espècies. La mostra s'inaugura demà al vespre a dos quarts de vuit al cim de Can Ginestà i estarà oberta al públic fins al 19 de maig.
Més qüestions. Dissabte torna al cabaret artístic de Sant Just. De moment hi ha una quinzena d'actuacions programades, però encara hi ha temps per apuntar-se a fer algun espectacle. Un any després de l'últim cabaret, el reprèn a Lista Linares, amb el suport de l'agrupament Escolta en Martin Luther King, el Casal de Joves i l'Ajuntament. S'accepten actuacions de tot tipus, com ara música, ball, recitals, malabars, explicar acudits o fer màgia, entre molts altres.
De moment, com dèiem, hi ha una quinzena d'actuacions, però encara hi ha temps per apuntar-s'hi enviant un correu a l'adreça cabaretartísticsantjust arroba gmail.com. El cabaret serà dissabte i començarà puntualment a les 11 de la nit. Per tant, des de l'organització demanen que el públic comenci a arribar a partir de dos quarts d'11 de la nit a la Sala Utopia del Casal.
I acabem recordant que el Sant Justenc David Íñiguez i David Gessalí presenten divendres a Sant Just el seu llibre La guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. Serà un acte que es farà a les Salores Golfes de Can Ginestar i que organitzen el Centre d'Estudis Sant Justenc i d'Esvern Accions. La presentació serà, com dèiem, divendres a les 7 de la tarda.
I de moment això és tot. La informació local tornarà a la 1 i 5 al Sant Just Notícies, edició migdia, en menys d'una hora, informació més ampliada. I mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Don't hold back.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Ara bé,
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i un quart d'una del migdia. Aquesta hora parlem d'urbanisme i per això saludem el regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Sant Just, Pere Jundaniel. Molt bon dia. Molt bon dia.
Per parlar, en primer lloc, de l'enderrocament dels edificis del carrer de la Creu a tocar l'antiga escola Montserrat, vam comentar en Sela fa un parell de mesos ja amb l'alcalde que ens va comentar que era un enderrocament que d'alguna manera formaria part d'enllestir tot aquest projecte de les escoles.
Què es vol fer, ben bé? És a dir, què és el que passarà o què és el que es tirarà a terra, per entendre'ns? Bé, bon dia a tots. Aquí aquest projecte consta de dues fases. Una és la fase que hem treballat a l'antiga escola Montserrat,
I l'altre, producte d'això, serà la segona fase que és d'enderrocar l'antic edifici de Correus. Per què? Home, doncs perquè justament totes les activitats que s'hi fan en aquest edifici són les que passen
en l'equipament nou. El de les escoles, no? El que acaba de començar i que s'inaugura oficialment a finals d'aquest mes. El dia 26 farem la inauguració, diríem que oficial, encara que des de...
el cap de setmana de la Setmana Santa, doncs ja hi van anar pràcticament tots els que han d'utilitzar aquest equipament, aquest espai, i ja s'hi han posat, i jo vaig anar-hi abans d'ahir, el dilluns a la tarda, i està en ple rendiment, ja estan funcionant.
Per tant, d'alguna manera quedaria inutilitzat, com si diguéssim ara, perquè aquestes activitats que es feien allà ja tenen una nova ubicació...
i per això es decideix tirar terra, i per fer-hi què allà? És a dir, quina és la idea, quin projecte hi ha, en principi? Bé, quant a espais que queden sense activitat, seria l'edifici aquest del carrer de la Creu amb el carrer de la Taneu, i després el taller de música que ja vaix al carrer Major. Nosaltres, des del dia que els tallers de música, ja us dic, per Setmana Santa,
van anar a l'equipament de les escoles. El que hem fet és tapiar totes les obertures.
El taller de música ja ho hem tapiat tot, ara estem tapiant a l'edifici del carrer de la Creu i quan tinguem pressupost el que farem és l'enderroc. Què farem amb això? Bé, en l'espai que ens quedarà lliure de l'antic taller de músics, el que farem és ampliar l'aparcament que hi existeix.
És a dir, el que hi ha ara a tota la zona de l'illa Walden, no? Exactament, sí, sí, està a Salvador Espriu amb el carrer Major, doncs aleshores allà aquell aparcament s'ha d'ampliar.
I per una altra banda, el que farem també al carrer de la Creu és una actuació de poc import, tot i que tot val molt,
que donarà accés a la pista que hi ha actualment. Aquest accés... La pista de l'antiga Escola Montserrat, no? Entenc que és aquesta pista que hi ha allà ubicada. Exacte, exacte. La pista que està al costat de l'Ateneu. La pista es manté perquè funciona i aleshores el que fem és, entre la pista...
I al carrer de la Creu fem un petit parc infantil amb quatre parells per la canalla i després un petit parc que el que fa és absorbir la pendent que té al carrer de la Creu. Tot això donarà accés en un futur...
perquè ens situem per la part de darrere de la pista, ens donarà accés al pati també de les noves escoles. Quedaria tot comunicat. Sí, i també pot donar pas al pati del Roure. També donarà pas per allà.
Són moltes coses i també he comentat que depèn una mica tot plegat dels diners, del pressupost. No sé si la idea és que tot plegat es pugui fer de manera més o menys immediata o si el que es farà de moment és l'enderroc i tots aquests projectes seran molt més endavant. Quin seria? Hi ha una mica de calendari previst en tots dos casos? Sí, més o menys. En primer lloc, dir que l'edifici de les escoles està totalment pagat, això per una banda,
I, per una altra banda, el pressupost que tenim és aproximadament d'uns entre 35 i 50 mil euros.
els dos enderrocs, i després tenim un pressupost que és estimatiu, aproximadament d'uns 100.000 euros pel tema del parc aquest, aquest excés. Això ens ho tenim que mirar ben mirat encara, per una banda, i per una altra banda també un és el preu que surts i l'altre és el que els industrials et poden licitar, que s'espera que serà de menor quantia.
El que sí que està clar per això és que l'enderroc sí que serà aquest any
Sí, sí, sí, si no passa res, sí. Més o menys... Sí, immediat, eh? Vull dir, si no passa res abans de vacances d'estiu, això està enllestit. En tots els casos. És a dir, la part dels tallers, antics tallers de música i la resta. Sí, sí. Penseu que a l'enderroc de l'edifici del carrer de la Creu també el que ens donarà és una visió de tot aquest espai, de tot aquest equipament que no tenim ara.
Imaginem-se baixar pel carrer de la Creu i abans d'arribar al carrer de l'Ateneu ja es podrà veure el nou edifici, es podrà veure ja la pista, vol dir que quedarà un espai obert molt agradable. Arran, retoblegat, però aquest bitllons passat va passar per la Penya del Morro, el Magassin de la Tarda,
Joaquim Carbonell, que havia escrit també fa poc una escrita a la Vall d'Avers, on deia que al carrer de la Creu, fent cantonada amb el de la Taneu, llegeixo textualment, deiu salsa valenta una part intocada i servible de tot aquell complex de les escoles nacionals fet fa 88 anys. S'hi poden veure, diu, les cenefes que decoren les façanes, els forjats que imiten robustes columnes,
i la porta d'entrada i les finestres laterals que il·luminaven l'interior. Ell demana un indult perquè aquesta peça de l'arqueologia arquitectònica s'enjustenca, sentim
En tot cas, què és el que va dir també aquest dilluns Joaquim Carbonell a la Penya del Morro? També acolliria la iniciativa de l'Ajuntament que fos la de conservar l'angle recte que fa la façana del carrer de la Taneu i el carrer de la Creu. Però si es conserva tot l'edifici, que és una aula que pot servir com a sala polivalent per petits actes, encara estaria més content.
Això suposo que no és possible, o no està previst. Bé, aquí un parell de coses, no? Vol dir, a veure, clar, ja sé que a l'endarrocar un edifici, doncs, sempre costa, no? Però, clar, aquest senyor diu, escolta'm, que sigui una aula que es pugui fer servir per...
Això vol dir un altre equipament, vol dir una part d'un equipament, vol dir una superfície que no hi comptàvem i, per tant, vol dir unes despeses. Per tant, ja, en aquest sentit, això trontolla una mica des del meu punt de vista. Per una altra banda, justament diu, home, segons he pogut entendre, el que pretenen és que la paret de la cantonada dels dos carrers que es deixi.
Justament si féssim això faríem el cas contrari del que he dit jo, que baixant pel carrer de la Creu ara no es veu res perquè tens aquesta visió de l'edifici i en canvi el que pretenem és que es vegi, que tingui allò una obertura que sigui, jo diria que espectacular, perquè també hem de pensar...
més endavant en un futur això ara quedarà així ara farem això, ara fem això no hi ha res més pensat però en un futur doncs això estarà molt més obert hi haurà molt més espais
I, caram, nosaltres pensem que fins i tot des d'aquí, hi havia un projecte de fa anys que es va deixar, però el projecte aquest fins i tot donava l'entrada a l'Ateneu, al teatre, des d'aquest pati.
Vol dir que jo crec que posar elements que distorsionin aquestes visuals i les obertures dels espais, des del meu punt de vista no puc estar d'acord.
En tot cas, hem dit que tot plegat començaria, en principi, si tot va bé o si tot continua així, abans de l'estiu. I quan estarà vist que durin aquestes obres? És una cosa més o menys ràpida. A l'Andorroc és molt ràpid. Després caldrà fer aquest espai, adequar-lo...
amb aquestes tanques vegetals i tot això que hem pensat. Això, en principi, sí que serà... Això, potser, si no es pot fer aquest any, es pot deixar per l'any que ve. Això no ens menjarà pa. El que sí que ens menja pa és el tema d'aquests edificis, perquè aquests edificis estaran tancats i, per tant, el que convé és alliberar aquests espais.
Doncs és el que es farà, com dèiem, en aquests dos edificis, d'una banda els antics tallers de música, que ara estan situats a les escoles, igual com també en aquest edifici que està situat al carrer Creu i fa cantonada amb el carrer de la Taneu.
Sí, si em permeteu, voldria perquè també tinc una notícia, suposo que la gent ja l'està veient aquests darrers dies, que hi ha unes vestides justament a la façana aquesta lateral de l'Ateneu, que és la que dona tancament a la pista d'esports que ara hi ha,
I aquesta vestida què és? A veure, ho voldria explicar perquè això crec que té interès, sobretot en el moment en què estem passant ara, la mancomunitat d'esforços i sobretot amb l'activitat privada.
A nosaltres ens va venir una empresa especialista en posar aquestes cartelleres d'informació i ens van dir, escolta, tenim una mitjera que està a la carretera real...
a la carretera real número 60, que això està al costat de la gasolinera Bridge, i allà tenim el permís, diríem, de la comunitat de posar un panel informatiu gran. Clar, això sabeu que està taxat, hi ha una taxa que grava això. I aleshores el que vam dir és, escolta, vosaltres podríeu fer una altra mitjera, arreglar una mitjera? Diu, home, sí,
I aleshores se'ns va ocórrer que si fem totes aquestes obres de pavimentació nou en l'espai aquest que ens quedarà lliure i tenim ja el tema de les escoles tot nou, aquesta mitjera, aquesta façana, realment estava molt malmesa.
Per tant, ens hem posat d'acord l'Ajuntament, el propi Ateneu i aquesta empresa privada perquè a cost de l'empresa privada faci aquesta mitjera, l'arregli, la faci tota nova...
a canvi que l'Ajuntament no cobrarà aquestes taxes del permís de fer aquesta propaganda en la primera mitjana que ells ens deien. És a dir, que és a canvi d'arreglar la façana, en lloc de pagar efectiu, com si diguéssim. I això interessa explicar-ho perquè a vegades sembla que... D'on surten els diners, no? D'on surten, no? Bé, doncs també han sortit d'aquí en aquest sentit.
doncs sí, val la pena, queda clar també saber què és el que passa en aquesta façana, doncs que per tant no sé si deuen estar a punt d'acabar-se també tot plegat perquè ja fa un temps que funcionen o...? Sí, bueno, el dilluns també que hi vaig passar i m'ho vaig mirar, tot el tema dels aïllaments estan fets, l'Ateneu també va dir que hi tenia unes esquerdes, s'han arreglat totes aquestes esquerdes, s'han posat a l'aïllament, ara suposo que han d'acabar de fer l'acabat final...
Però, a més a més, serà, jo crec, bastant bonic, perquè hi haurà un sòcul final, un sòcul inferior, un sòcul inferior, amb un altre color, que ens farà una mica el que podríem dir l'skyline de Sant Just. Vol dir que jo crec que serà una façana que quedarà força bé. Doncs tota una remodelació i renovació en aquesta zona cèntrica de Sant Just. Avui n'hem parlat
amb el regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Sant Just, Pere Joan Daniel, moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Molt bé, adeu-siau. Us espero a tots el dia 26 a la tarda. Exacte, ara hi serem. Adeu-siau. Que vagi bé, bon dia. Mid segle fa cap al món
Va i camina que camina, per escabrós viarany, vora el gran riu de la vida. Veig anar i veig venir les zones rodoladices, les que venen duent flors i alguna fulla mercida.
Més les zones que se'n van, totes s'enduen ruïnes. De les que em venen damunt, quina vindrà per les mies? Més les zones que se'n van, totes s'enduen ruïnes. De les que em venen damunt, quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu, d'una riba a l'altra riba. Fa cara de seguidor, la barquera que la guia. Qui es deixa embarcar, mai més torna a terra, n'adiua. I es desperta l'altre món, quan ha fet una adormida.
Per careta del bon Déu, no em facis la cara trista. Si tanmateix vens per mi, embarca'm tot de seguida. L'un d'esterros se'm falla, vull t'adormer l'altre arriba. Que mosollets tenen son i el caminar me fatiguen.
Per careta del bon Déu, no em facis la cara trista. Si tanmateix vens per mi, embarca'm tot de seguida. Lo d'esterros se'm fa llarg, vull t'adormer l'altre arriba. Que mosollets tenen son i el caminar me fa diguer.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
Passa un minut de dos quarts d'una de la migdia, saludem a aquesta hora l'Astri Goldstein del celló de Can Mata. Molt bon dia, Astri, què tal? Bon dia. Per parlar de vins i avui més concretament parlem també de Sant Just, no? Perquè primer deixem preguntar-te com va anar el tas de dissabte passat. Ah, molt bé, molt bé, perquè a més, tot i que va ser així un dia com frascot i així... Sí, una mica...
Molt bé, i realment el vi estava esplèndid aquell dia. Sí, de veritat que a vegades s'ha d'explicar. Hi ha dies que...
si no coneixes el vi ni te n'adons però quan coneixes molt bé un vi hi ha dies que dius avui no ha sortit com normalment el conec i la veritat que el dissabte estava esplèndid i com que el vam acompanyar d'unes sardinilles i així va caure molt bé tothom va vindre molt tranquil molt relaxat
Sí, és allò que dius, era un dia com tonto, però productiu. Exacte. Doncs això d'una banda, i d'altra banda el que parlem ara és de parlar dels propers tastos, perquè és un mes d'abril molt intens. Déu-n'hi-do. I sense encara parlar de Sant Jordi. Exacte. De moment parlem del tast d'aquest divendres, que torna a ser un tast literari. Exacte. Aquesta vegada el passem, si n'hem fet en dissabte, n'hem fet en diumenge, aquesta vegada el passem a dissabte, perquè és això, ja comencem a tindre problemes d'agenda.
El farem divendres a les 7 de la tarda a la sala Piquet de la Taneu. I és un tast literari, és poesia i fins i tot aquesta vegada acompanyats del so d'un violí. Molt bé, no? Ja que s'hi ve, estem ja augmentant aquí l'orquestra. Sí, sí. Serà un tast? Jo crec que diferent. Buscaré molt la complicitat de la gent perquè sigui participatiu, perquè a més la poesia...
entrarà en uns punts com de conflicte emocional. Podrem riure, ens pot emocionar, podrem sentir ràbia. Intentarem sentir quasi tots els sentiments possibles. El biòlic quedarà molt ben integrat, perquè és allò que dius, jo crec que el so, la paraula...
queden molt ben compartits cada un dins del seu espai exacte llavors per aquest acte he buscat un vi que clar era allò que dius cada vegada sembla que em compliquin més la vida però bueno és un repte molt divertit i buscant una mica les arrels de l'enrosmarí torrents que serien italianes he anat a buscar aquesta vegada un vi del nord d'Itàlia de la zona del Veneto molt bé
amb Garganega, que és una varietat autòctona d'allà, i Chardonnay. Buscant què? Buscant una mica l'emoció, potser, no? El so del violí. I a un moment ens enlligo una mica, que serà un vi que ens començarà molt fresc, anirà a poc a poc traient...
el seu potencial aromàtic, ens anirà a variar, perquè a més és un vi que varia moltíssim. És un vi amb un grau d'acidesa considerable, que jo crec que serà el que ens farà una mica més palpar les emocions, tant de so, de la veu, exacte, del que sentirem en general. I a part és un vi sense sulfurós, afegit. Per què? Perquè jo considero que aquesta noia, realment, si te l'hagués de descriure, et diria això. És...
sense embuts, tal com és autèntica molt autèntica, sí, jo crec que l'espectacle realment també serà molt visual llavors és allò que dius jugant tots els sentits sí, realment potser serà de les vegades que el posarem més més al límit molt bé, doncs això serà aquest divendres a les 7, com ens deies per tant, doncs, tothom està convidat, és un acte gratuït totalment gratuït, com sempre
I per tant valdrà la pena, suposo que s'organitza conjuntament també amb l'escola d'escriptura, aquests actes que s'han anat fent uns quants ja, aquest curs, o sigui que tampoc no s'ha aturat del tot, i ara amb el bon temps encara ve més de gust. Jo crec que sí, és allò que dius, ja ens convida a sortir una mica, i aquesta vegada un altre repte, amb divendres tard. Exacte, i una altra cosa que ve de gust és evidentment sortir-ho en favor, i per això aquest dissabte el celler de Can Mata també surt al carrer.
Sí, ens agrada molt, perquè és allò que dius a dins, fins i tot tens aquella sensació de que fa fred i que que bé està la gent passejant pel carrer, que venen del mercat amb el cistell a la compra, els nanos, els cotxets... Entra com una mica d'enveja, enveja molt sana. Llavors ens hem pensat, ja que aquesta vegada vindrà l'Ancanen, que és propietària juntament amb els seus pares del celler Clos Figueres de Gretallops, hem dit
Saps què? Et traiem al carrer i gaudim una mica tots una mica de l'espai, no? I tenim una mica la tranquil·litat i aquestes ganes de xerrar que ens pot donar el fet d'estar al carrer. Clar, clar. Llavors, a partir de quarts onze del matí fins les dues, com sempre, els dissabtes, doncs podrem tastar dos dels vins negres que fan, els Serres del Priorat i el Font de la Figuera,
Segurament també tastarem un dolç, un dolç que vam treure ara fa relativament poc i que és totalment sorprenent. Què buscarem? Que la gent tasti, que passegi, que s'ho passi bé, que conegui l'An, o sigui, que comenci a conèixer qui hi ha al darrere d'una ampolla de vi o d'una copa de vi, no? Perquè moltes vegades és allò que tenim molt desconeixement del que hi ha. Doncs sí, és veritat, és veritat. Llavors, és allò que dius...
En aquest cas, no seria una persona que és pròpiament del Priorat, no? Portem una persona que ja és per anglès, mare francesa, i que ara fa uns 30 anys o així van anar cap al Priorat a viure una mica com enamorats del seu paisatge, d'aquestes terres i d'aquests vins. En conec molt poc al Priorat, eh? Per tant, doncs, mira, seria una bona oportunitat. Seria una bona oportunitat d'endinsar-se i, si vols, en podem parlar... Sí, un peix...
Si no és la setmana que ve l'altra, podem parlar un dia més específic del priorat, del priorat fins i tot més clàssic, o amb aquests nous priorats de gent que ha vingut de fora, també. Sí, sí, exacte. També té una altra forma de veure el món, no? I tant.
Doncs això es podrà tastar una mica aquest dissabte, en aquest tast, suposo, just davant del cel. Sí, a la porta, a la zona de l'ombra a primera hora, després ja ens tocarà el sol, més que res, perquè... Serà interessant, doncs, de veure aquest dissabte, com dèiem, i a més a més també els propers dissabtes, si no m'equivoco, també hi haurà tast, no? O no? Em sembla que el dissabte 20 també fem un tast, també el farem al carrer, amb vins de l'Empordà, aquí ja canviem de zona, i l'últim,
jo crec que també el podrem fer al carrer perquè a més coincideix amb Sant Montserrat és la setmana de Sant Jordi és allò que dius seria fàcil que ara aquests mesos d'abril, maig siguin els més propicis per sortir després ens tornarem a amagar amb l'aire condicionat aquest dissabte farà bon temps per tant doncs esperem que tot vagi bé i a més a més ja en parlarem més la setmana que ve però dimecres que ve
Tornen les sessions conjuntament amb el casal de joves, unes sessions que sí que tenen aquest preu de 8 euros i que es tastaran caves. Caves, sí. Tornem a trencar. Hem passat per la cervesa, vam fer formatges, vam fer vins negres i blancs. Doncs aquesta vegada fem caves. Caves i no caves. Perquè la denominació d'origen cava diríem que potser s'ha quedat una mica...
A l'antiga comencen a aparèixer cellers que es volen sortir. La independència, jo sempre dic, comença a casa d'un. Comencen a aparèixer molts nanos joves que comencen a fer vins espumosos amb altres varietats que fins i tot no són les típiques del cava. Però podem parlar una mica així de...
Del que és el món del cap actual i del que pot esdevenir properament, no? Aprofitant de fer aquest tast al casal de joves, t'estarem pensant que vaig amb la idea de posar set. Déu-n'hi-do. Sí. I el casal de cap, normalment, no es diu que fa mal de cap, però això també és un mite, potser, que tombarem. Hi ha molta gent que l'afecta, el gas carbonic, aquell punt de sofrós...
Bueno, tastarem algun també un poc sulfurós, tastarem un espumós alemany, que ja el vam utilitzar també una vegada per fer un tast literari, un d'italià... Intentarem potser fer una mica això, de geografia i formes de treballar. Molt bé, doncs això serà ja dimecres que ve i en parlarem també la setmana que ve. Moltes gràcies a Street Goldstein del Celler de Can Mata per apropar-nos una setmana més al món del vi. Exacte, que cada vegada sembla que se'ns quedi més petit. Exacte, sí, sí.
Que vagi bé i que vagi molt bé el tas de dissabte. Us esperem a tots. Exacte. Adéu, bon dia. Adéu.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Moment ara per parlar d'astronomia. Amb l'Oriol Rigat, com sempre, aquí tenim l'altre cantó de l'escaip. Bon dia, Oriol, què tal? Bon dia, com anem?
Bé, a punt avui per parlar d'un planeta, del planeta Urà, no? Per què està inclinat aquest planeta? Sí, allà, fem una petita introducció. Urà, Urà és el planeta que tenim després de Júpiter i Saturn, tenim Urà, un planeta, bueno, diguéssim, gasós, una mica, bueno, és més petit que tant Júpiter i Saturn, però tot i així té una peculiaritat i és que la seva rotació està tot...
tan inclinada, té una inclinació de 98 graus, que fa que la seva translació, és a dir, la seva òrbita al voltant del Sol, la faci de cantó, és a dir, com si una altra la fa o de cul o de cara, diguéssim.
I això és una cosa que ha intrigat molt els astrònoms que estudien, en aquest cas, el planeta i la formació del sistema solar. No és l'únic planeta que tenim en aquesta situació. L'altre que tenim és Venus.
I aquest encara és més exagerat, perquè la rotació de la Terra que nosaltres tenim és completament al revés. És com si hagués fet tota una volta, 180 graus. L'explicació que es dona a Venus, bàsicament, és un gran impacte. En la formació del sistema solar, fa uns 4.500 milions d'anys, no teníem els planetes que tenim ara, sinó el que teníem és tota una sèrie de protoplanetes de diferents mides, com la Lluna, com la Terra, com Mart,
És a dir, s'ha detectat de vegades que podia haver-hi com un centenar d'aquests protoplanetes, centenar que anessin orbitant al voltant del Sol. Aquests protoplanetes van anar xocant entre ells, van fer planetes més grossos, en aquest cas, per exemple, la Terra és dels planetes més grossos. Si no, Júpiter van agafar els gasos i en aquest cas també devia haver-hi, en menor mesura, doncs, Uran i Neptú.
En algun d'aquests impactes, impactes d'objectes tan grans com la Terra, per exemple, podria fer que un planeta quedés totalment girat.
Bé, també hem d'imaginar que aquests protoplanetes no són com els que tenim avui en dia, és a dir, ni la Terra ni Venus eren planetes amb mars, vull dir, amb oceans i atmosfera, és a dir, que potser eren més enllà d'unes boles de roca fosa que s'anaven, doncs, de mica en mica solidificant i intentant formar aquests planetes que són avui en dia. Per exemple, la Terra...
va rebre un impacte, era més gran del que tenim ara a la Terra, i es dedueix que va rebre un impacte d'un planeta tan gran com Mart. D'aquí es va deduir que això, una part de l'escorça, va quedar arrencada, que es va tornar a fondre i tornar a muntar amb la Lluna que tenim avui en dia. A Venus li podia haver passat això, quedat totalment tombat i continuava fent la seva vida.
Per què no va passar exactament el mateix amb Urà? Era una de les teories que tenien finjada. És a dir, que un objecte, com que el planeta Urà és molt gran, doncs un objecte, diguéssim, dos vegades la Terra va xocar amb ell i el va girar.
Això seria possible si no tinguéssim en compte les llunes, perquè Ura té llunes, i aquestes llunes, també, més o menys, quan es van anar formant per l'impacte, haguessin quedat girades. És a dir, haguessin quedat diferents del moviment que queda al planeta, sinó de la seva formació. I, en canvi, segueixen el que seria l'equador del planeta, o sigui, es van anar girant amb ell.
L'explicació que donen avui en dia és que aquest impacte no va ser tan gran i tan potent, sinó que pot ser que piquessin un parell de vegades en aquest planeta, és a dir, que de mica en mica li anessin fent fer aquest moviment que té ara, que està totalment girat, 90 graus, 98 graus en aquest cas, i que fa que la traslació de l'òrbita seva sigui anant de cul, i per això de vegades ho podem veure a l'hemisferi sud o a l'hemisferi nord, depèn de l'òrbita on es trobi.
no té les estacions que tenim com nosaltres, perquè nosaltres, en principi, tot i així, estem inclinats 23 graus, 23,5. És veritat, que no ens en recordem mai, potser. No, no, clar, nosaltres a vegades pensem que estem rectes, no? Sort que estem, diguéssim, inclinats, i a l'estiu, doncs, tot i que estem més lluny del sol, doncs és quan ens arriba més llum a nosaltres i estem més calents, i a l'hivern nostre, de l'hemisferi nord, doncs és quan estem més a prop del sol, però, com estem inclinats, és com ens arriba menys llum.
Això fa també que hi hagi una dinàmica a l'atmosfera que a nosaltres ens vagi bé. En aquest cas, se'l va estudiant, en aquest cas no tenim una sonda, però tenim el telescopi Hubble i també alguns de la Terra, que són bastant grans, com el de Canàries, que té els seus 10 metres.
podem fer-li fotografies i anar veient com l'atmosfera pateix canvis, és a dir, quan durant molts anys té molta radiació el sud, doncs s'escalfa, evidentment per poqueta calor que arribi, ja ho hem
fa un parell de programes, la poqueta llum del Sol que arriba a planetes més enllà de Júpiter, a vegades més petita, però una mica d'energia li arriba i, per tant, això fa que es vagi escalfant. I hi hagi uns moviments de convecció de trossos de l'atmosfera que van de l'hemisferi sub cap al nord o del nord cap al sud, depèn de quina és la banda que està il·luminada en aquell moment. Bé, tot això en principi són especulacions, però de mica en mica...
anem veient com podia haver sigut la formació del Sistema Solar, perquè d'informació directa en tenim molt poca. Ara, el que comencem a tenir és molta informació de planetes extraterrestres. De vegades, he recomanat una aplicació per mòbil. És una aplicació una mica geek, d'això que se'n diu, és una mica friki de l'astronomia. Es diu Exoplanet i et va informant amb dades molt precises, però poc didàctiques, de tots els planetes
del sistema solar, és a dir, exoplanetes, que es van trobant. La majoria, fins ara, també per la seva mida i la seva densitat, són planetes tan grans com Júpiter o més, que estan molt a prop del Sol, és a dir, no tenen la configuració del nostre sistema solar, que nosaltres ens pensàvem que era la configuració estàndard. Els planetes terrestres es formen més a prop del que és el Sol i els planetes gasosos més lluny. Per el que estem veient, els planetes gasosos es formen molt a prop del Sol. Llavors...
Aquí és on entra això que us he explicat abans dels protoplanetes que es formen. És a dir, no es formen només 10 planetes en tota l'estona, sinó que se'n formen molts amb tot el que és la nebulosa que va fer el sistema en formació. Llavors, aquesta sèrie de protoplanetes van xocant entre ells, doncs de tant en tant s'expulsa algun planeta fora de les seves òrbites i és una de les opcions que es dona tant per orar
com per Neptune. És a dir, que se'ls atribueix una formació més propera al Sol, però que amb el temps, per X raons, és a dir, per assistències gravitatòries, que s'han acostat massa a Júpiter, potser també s'han acostat massa al Sol, o han tingut impactes, fan que la seva òrbita canviï i se'n vagi cap a fora del que és el sistema solar, a la part més llunyana. Aquestes són teories que ara cada vegada tenen més...
Més seguidors, i això també ho fan amb els experiments amb ordinadors, a dir, simulacions, on veuen que aquests planetes tindrien una bona formació si haguessin sigut a prop del Sol, no lluny. I, per tant...
han d'haver hagut una sèrie de moments on els planetes han xocat entre ells, d'aquí la formació de la Lluna amb la Terra, d'aquí la inclinació d'alguns planetes, i per tant hem d'anar-ho estudiant, bàsicament, perquè com que no tenim informació directa d'aquells moments, doncs ara comencem a rebre aquesta informació d'altres llocs, i l'exemple seria, per exemple, imaginem que arribem a la Terra, però només tenim...
dos dies per estar a la Terra, i hem d'estudiar com és la vida a la Terra, en aquest cas dels homes, com és, com evolucionen, com viuen i com moren. Home, tenim dos dies, poca cosa farem. Dos dies què fem? Doncs miram, dos dies podríem anar a un parc transitat, és igual, anem al centre de Barcelona, a Passa Catalunya, ens assentem allà i què veiem? Veiem una sèrie de persones grans que estan assegudes als bancs
i que, doncs, potser tenen mala cara i dius, bueno, aquests d'aquí pocs dies, doncs, potser es moren. Després veiem nens que estan al centre de la Passa de Catalunya donant menjar els coloms i dius, home, aquests són petits i alguns van amb cotxets, hi ha famílies, hi ha pares, hi ha mares. Doncs això és el que es fa tant amb les estrelles com que també amb el sistema solar. Aquesta observació, no?
Veiem alguns que estan junts acabats de formar. Hi ha alguns que són més vells i, en cas d'estrelles moribundes, que dius que ara ja està a la fase final, està una fase vermella, el seu gas s'escampa i això de qualsevol dia fotrà un pet com una gla, tindrà una nebulosa molt bonica, però s'haurà acabat. Bàsicament, el que intentem deduir és posar-los un al costat de l'altre
i anar dient, mira, aquest és de 3 anys, aquest és de 5, aquest és de 7, segur que de vegades ens equivoquem i posem el de 18 anys al costat del de 5, per exemple, també perquè cada planeta és diferent, és a dir, també tenim nois que són alts, nois que són baixets, no perquè siguin baixets han de ser més joves, doncs aquestes coses és el que passa amb els planetes, de vegades potser per la formació, perquè es van formar diverses estrelles juntes, doncs també va fer que hi haguessin pocs planetes, això no vol dir que ja sigui un sistema solar vell, que algun planeta estigui expulsat,
perquè una altra de les coses que també s'ha dit últimament és que hi ha una gran quantitat de planetes grans com Júpiter que estan voltant per la galàxia, en principi amb la nostra, suposo que amb tot és igual, i que no tenen una estrella associada. És a dir, amb aquests caramboles còsmiques i de vegades les estrelles passen a prop unes de les altres, depèn d'on sigui el planeta, també són expulsats. És a dir, pot ser que algun planeta ens el trobem voltant per l'espai i no tingui una estrella associada.
o s'hagi mort l'estrella, perquè era molt petita, s'ha apagat, no ha explotat, en aquest cas podria ser una nana marrón, o una estrella més petita que el Sol, per exemple, doncs això també fa que tinguem diferents dades de com es poden anar formant o movent els planetes. Per tant, en mica en mica hem d'anar observant, veiem com ho trobem, i segurament d'aquí un temps trobarem una altra explicació, potser més raonable, perquè haurà estigui inclinat,
però fins ara, doncs, mira, n'hem tret que la seva formació sigui més a brut del Sol i que segurament va rebre alguns impactes. Estaria molt bé que enviéssim una sonda, com la que hi ha a la Cassini, que està a Saturn, o la Galileo, que fa uns anys va estar a Júpiter. És a dir, que orbités el planeta, poguessin fer fotografies de les llunes amb detall, no només la Voyager, que hi va passar a cuita corrent, i llavors potser tindríem també una mica més de detall de formació de les llunes, si han sigut capturades, si es va formar per aquests impactes,
De mica en mica això és l'astronomia, anar observant i anar tenint conclusions. I si hem de canviar les teories que teníem fins ara, es canvia. Es fa tranquil·lament. No com altres pseudociències que són més dogmàtiques o religions i que tot va a missa, mai més ben dit. Les coses poden canviar i no passa res. D'aquí uns anys tindrem millors aparells per observar i segurament ho veurem tot d'una altra manera.
Molt bé, Oriol, doncs moltes gràcies per explicar-nos una setmana més algun d'aquests temes vinculats amb el món dels astres. Avui hem parlat d'Ura. Gràcies i que vagi bé fent la setmana que ve. Fins la setmana que ve, a veure. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
I així que ve amb el Just a la Fusta d'avui, dimecres 10 d'Averill. L'agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles de René de Rius, a la presidió del temps i també a la tertúlia esportiva amb l'Emilios Casocchio. Hem entrevistat Eulaguer Ferraz, membre d'Alnus, vocal d'Alnus, CEP, ecologista de Catalunya, aquí a Sant Just, que demà dijous presenten una exposició de papallones al cim de Can Genestà.
I, a més a més, també hem parlat amb el regidor d'Urbanisme, Pere John Daniel, arran de l'enderrocament dels edificis del carrer de la Creu, a tocar de l'Ateneu, que es faran de cara a l'estiu. I també acabem de parlar d'astronomia, amb l'Oriol Rigat, i hem parlat avui de vins amb l'Stricolstein, com cada dimecres. Us ha parlat Carme Berdoi, i tornarem demà a les 10 amb moltes més coses, com sempre ara els deixem amb el butlletí de la xarxa, i tot seguit també amb les notícies de Sant Just, l'informatiu migdia, amb l'Andrea Bueno.
Marxem, que vagi molt bé i que passeu un molt bon dimecres. Us deixem amb un tema musical per acostar-nos al punt horari de les notícies. I escoltarem Adam Green.
No matter what you think is true
Fins demà!
So I skipped our second date We fall in love by accident A heavenly coincidence No matter what you think is true Let me introduce you to someone
Friends of mine Friends of mine Friends of mine Friends of mine Friends of mine
We fall in love by accident. A heavenly coincidence. No matter what you think is true. Let me introduce you to... És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Parlament es debat a aquesta hora una proposició de llei per prohibir la fracturació hidràulica a Catalunya, una tècnica coneguda com a fracking. La proposta la presenta a Iniciativa per Catalunya Verge. Parlament, Sandra Valent, bon dia. Bon dia, el diputat d'Iniciativa, Salvador Milà, encarregat de defensar la proposició de llei per prohibir el fracking, ha explicat els riscos d'aquesta tècnica i ha demanat a Convergència i Unió que retiri l'esment a la totalitat que ha presentat. Asegura que si no ho fan,
Es posa de manifest que hi ha dos pactes a Catalunya, el de Ciu i Esquerra Republicana pel dret a decidir i el de Ciu i PP per les retallades i la política energètica.
Quan es tracta d'afectar temes com el facte.
Des de Convergència Unió, Antoni Fernández Teixidor ha dit que el seu grup el que proposa és