són els partits d'avui al Mundial de Futbol, dels quals en sortiran els dos primers semifinalistes al Brasil. Hi ha dubtes sobre el rendiment de l'equip. Alemanya té set jugadors amb grip. El Mones ho descarta el fitxatge del porter català Víctor Valdés. L'equip assegura que Valdés no ha superat la revisió mèdica pels seus problemes al genoll i que queda sense efecte el contracte que havien firmat.
Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esbert. Ens agrades tant tu.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atreplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esverb. Ens agrades tant tu.
Just a la pusta.
a la posta d'avui, divendres 4 de juliol. Un divendres molt especial perquè aquest programa no el fem des de l'estudi de Ràdio d'Esvern, com és habitual, sinó que ens hem traslladat al mil·lenari que aquesta setmana celebra el seu des d'aniversari i hem volgut venir directament des de la ràdio fins a aquest centre social per explicar-vos...
Un dia més del que passa a Sant Just i seccions habituals, però a més a més també amb el testimoni d'alguns dels protagonistes d'aquest centre. Per això, avui començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just com és habitual amb l'Andrea Bueno. També repassarem com cada divendres la cartellera del cinema. Tindrem a les 11 i 10
a la regidora d'Acció Social de Sant Jul, Gina Pol, i a més a més també al llarg del matí passaran pels micròfons d'aquí de la ràdio diferents protagonistes, com dèiem ara al principi, d'aquí del Milenari. Per exemple, parlarem amb en Carles Bas, que és un dels residents que s'ha incorporat fa poc aquí als habitatges del Milenari, també amb el conserge, que és qui més es coneix tot plegat, que és en José.
També parlarem amb en Pep Quintana, mirarem de parlar amb el Mirabedell, que són d'alguns dels col·laboradors habituals, de les veus que s'entén un ordenadament també pel Just a la Fusta i que viuen justament aquí a la Milano. I tot plegat, un matí en què anirem combinant aquest paper dels protagonistes amb continguts habituals. Us hem parlat del cinema i també avui parlarem del món del vi, com cada setmana amb l'Street Goldstein del sèrie de Can Mata. A més a més, aquest estiu, el juliol, el que farà,
serà presentar-nos cada setmana un vi relacionat amb un país diferent. Ja que la gent pensa en fer viatges o ja comença a fer vacances, el que farà aquest estiu és portar-nos vi relacionat amb un país o amb un continent diferent. Serà tot plegat cap a les 12. Per tant, així comença aquest just a la fusta d'avui divendres 4 de juliol.
I el que fem primer de tot, com sempre, és posar-nos al dia de l'actualitat santjustenca, per això tenim ja a punt l'Andrea. Bé, bon dia, Andrea, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, de notícies de Sant Just, que no sé si avui ens parlaràs de pluja, ens parlaràs d'agenda...
Avui parlaré de coses ben diferents, que tindrem aquest mes de juliol aquí a Sant Just i també d'un apunt de cara al setembre. Primer comencem parlant de les CEAS, perquè una seixantena de persones assistiran al sopadall i una plena de l'entitat el proper 12 de juliol. Les inscripcions per participar-hi es podien fer únicament ahir al vespre, local de les CEAS, de 7 a 8, perquè s'havia de reservar restaurant, autocar i tot plegat. I es van tancar aquestes inscripcions amb unes 60 persones apuntades, que està molt bé.
El sopar de lluna plena d'enguany serà dissabte 12 de juliol al Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallarols, a la Garrotxa, situat a 1.028 metres. El desplaçament fins allà es farà en autocar i un cop allà es farà un itinerari a peu des del coll de Condreu fins a la Salut de Sant Feliu de Pallarols, passant per les Roques Encantades, que és un recorregut molt maco. Molt bé. El sopar tindrà lloc... Jo ja no puc apuntar-m'hi, però vaja, si ho hauria sabut abans, perquè les inscripcions eren ahir, si ho hauria sabut abans m'hauria pensat, perquè sembla ser que val molt la pena.
I el sopar tindrà lloc al restaurant del Santuari, allà mateix amb un menú tancat. El sopar de lluna plena que serveix per tancar el curs de l'entitat abans de les vacances d'estiu tindrà lloc dissabte, 12 de juliol, dissabte de la setmana que ve i la sortida des del paradó serà a les 6 de la tarda.
Es triga una hora en anar-hi, en arribar allà i una altra hora per tornar-hi. Al web de la CEAS, sanjus.org per la CEAS, trobareu més informació d'aquest sopar de llumetrena. Perfecte, doncs també queda dit això, una de les activitats d'aquest juliol. Després parlem també del concurs de fotografia, que ja arriba al seu
Sí, és que el dia 19 de juliol, d'aquí molt poc, tancarà el concurs popular que forma part del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. A diferents equipaments del municipi podeu trobar les butlletes per participar-hi, on hi apareixen en petit format les 40 imatges que participen del certamen, que són les que trobeu penjades aquests dies en uns cartells als penals del carrer Bonavista.
S'han de marcar les tres que més us agradin i les butlletes que coincideixin amb la fotografia més votada entraran en els sortets d'un cap de setmana a un parador nacional, que està molt bé. Les butlletes participants s'han de dipositar a una urna que trobareu al mercat municipal fins al dia 19 i el resultat final de la foto més votada es farà públic el dia 31 de juliol al web de l'agrupació fotogràfica Sant Just, www.afasantjust.com.
El sortets del cap de setmana per donacional es farà l'endemà, el dia 1 d'agost, que es farà quan s'acabi la passeja de literària de Festa Major, que s'acabarà als jardins de Can Ginestar.
Perfecte, doncs també una altra de les activitats per aquest mes. I acabem parlant ara del carrer Oblau, Andrea. Sí, perquè el dia 1 de setembre, just al tornar de vacances d'estiu, podríem dir, obriran les inscripcions pel curs 2014-2015. Els tallers d'Arts Plàstiques per a Infants de Sant Just ofereixen un ampli ventall d'activitats pel proper curs, com ara pintura, dibuix i gravat, modelat i escultura, experimentació amb materials reciclats, observació i recreació de la natura, tot plegat estimulant la percepció visual i plàstica en torn de l'art i la cultura.
Els infants entre 2 i 15 anys podran participar de les activitats i tallers del carrau. Pels més petits, recordem que es manté l'oferta del petit carrau, que va sorgir fa no gaire, que és un espai familiar per nens i nenes de 2 i 3 anys que es fa els dimarts o dimecres a la tarda. Pels més grans hi ha activitats per nens i nenes de 4 a 8 anys i de 8 a 15 que es fan un dia a la setmana en horari de tarda. El preu del carrau blau són 84 euros trimestrals, mentre que el del petit carrau són 48.
I a més d'aquests cursos d'Arts Plàstiques, a banda d'aquests cursos, el Carrau també exposa els treballs que fan els seus alumnes. A la tardor s'exposarà al Celler de Can Ginestà la mostra Artistes, Infants i Mestres, i també es presentarà el llibre Artistes, fragments 15, reproduint obres de l'alumnat dels tallers.
Per tant, si voleu inscriure els vostres fills i filles al Carrao Blau al proper curs, recordeu que ho haureu de fer a partir de l'1 de setembre a l'Oficina de Gestió Integrada de l'Ajuntament i al web santjust.org barra Carrao Blau i al correu electrònic carraoblau arroba santjust.org trobareu més informació dels tallers.
Molt bé, perfecte. Doncs també queda dit, això ja pensant en setembre i en nous projectes, encara queda lluny. Queda lluny però el temps passa molt ràpid. És veritat, que també és el que dèiem, que Festa Major, en el fons, portem tant de temps parlant-ne que sembla que quedi que quedi, però que ara sí que ja en aquest mes ens hi arribem. Tres setmanes i poc. Exacte. Doncs molt bé, Andrea, moltes gràcies. Que vagi molt bé avui. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Fins ara.
Pràcticament un quart d'onze després de les notícies. De seguida parlarem del temps. Ens posarem al dia de l'actualitat meteorològica, sobretot també després del que ha passat aquesta matinada, aquesta tempesta que ens ha caigut també a Sant Just. I després tindrem més coses al llarg de tot aquest matí. Recordem que avui estem fent aquest programa especial.
Des del mil·lenari parlarem amb diferents dels residents i dels protagonistes d'aquí del mil·lenari. Tot plegat des d'aquest mateix espai, tot i que com sempre ens podeu sentir des del lloc habitual, 98.1 de l'EFM o per internet. A les 11.10 també parlarem amb la regidora d'acció social Gina Pol i a més a més també a la tercera hora repassarem el cinema, el vi i els continguts habituals dels divendres. Tot plegat, us acompanyarem des d'ara i fins a la una del migdia ara.
Per enllaçar amb la previsió del temps, posem una cançó de Dire Straits. He sat up the shade, said something like, you and me, baby, how about it? Juliet says, hey, it's Romeo, you need to give me a heart attack. He's underneath the window, she's singing, hey, I have my boyfriend's back. You shouldn't come around here singing up to people like that.
I forget, I forget The movie song When you're gonna realize It was just that the time was wrong Juliette
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I can't do the talk like the talk on the TV. And I can't do a love song like the way it's meant to be. I can't do everything, but I'll do everything for you. I can't do everything except be in love with you. All I do is miss you and the way we used to be. All I do is keep the beat
Bona nit.
Passa un minut d'un quart d'onze. Aquesta hora continuem aquí, en aquest programa especial Just a la Fusta, des del mil·lenari. I saludem ara una persona molt especial pel mil·lenari, pel Just a la Fusta, perquè és un dels tertulians habituals dels dilluns, en Josep Coderc. Molt bon dia, Josep. Bon dia. Què tal?
Bé... Avui hem vingut nosaltres, eh? Bé, mira, a més avui compleixo anys. Exacte, per molts anys, 90 anys, eh? 90 anys, sí. Sóc dels col·laboradors amb Ràdio Esvern, em penso més vell. Segurament jo crec que és el més veterà de tots ara mateix, eh? Sí, antic no, però vell, sí. Això sí, per edat. Bé, en tot cas, podeu sentir-lo habitualment els dilluns, també amb el Vicenç, la Carme i la Palmira, i avui, ja que hem vingut directament a fer aquest programa aquí al Mil·lenari,
I volíem també saber una mica com vius tu aquí. Estàs content? Jo estic content, molt content d'estar aquí. A veure, és tota una història perquè estic aquí. És llarga, no? M'has comentat abans d'entrar. És a dir, jo en vistes a jubilar-me havia comprat una masia, petiteta, una masia petita, que...
vaig pensar a la Vall d'Urguina, la finca de Vall d'Urguina, i vaig pensar per viure la meva esposa i jo, allà. Aquesta finca era una masia que no tenia ni aigua, ni llum, la vaig arreglar tota, la van deixar completament buida de dintre, i fan una nova distribució, quartos de bany, aigua, vaig portar el telèfon, la llum i tal. Tot. Tot.
I bueno, amb la meva esposa, quan em va jubilar, que em va jubilar als 65 anys, vam anar a viure allà. I anàvem a Barcelona, anàvem al teatre, anàvem al cine, se'm pujàvem, pujàvem de nit i tal. I alguna vegada em vaig trobar que m'havien robat alguna cosa, de la magia, alguna cosa, però no tenia gaire importància, se'm van emportar al televisor, es van emportar un pergamí que tenia, que era antic i que volia les seves passatetes, bueno,
Però, mira, no hi vaig anar d'hipertència. Però un altre dia, quan arribo allà, no em trobo un petit robot, sinó em trobo la casa buida. Desmuntada. Buida, completament. És a dir, s'havien emportat els mobles i tot. Vull dir, clar, llavors et quedes, que et fa una mica de fresa, de dir, carai, te n'han vingut aquí, te n'han buidat, quina mena de gent ha sigut.
Els meus fills es van alarmar, llavors vam optar per dir, no pot ser viure aquí, no, i estem sempre intranquils, perquè algunes vegades el telèfon sonava a les tantes de la nit, em preguntaves, no hi havia ningú, és a dir, te controlaven si estaves a la casa o no. I llavors els fills em van dir, escolta, no pot ser que estigueu aquí, i me'n vaig anar a viure amb la meva filla a Balaguet.
Déu-n'hi-do. A Balaguer, que ella era la secretària de l'Ajuntament de Balaguer. Sí. I vaig anar a viure allà, perquè teníem una casa gran i tal. Però allà amb tan mala pata que al poc temps el meu gendre es va posar molt malalt, molt malalt de càncer i va estar molt temps, molt malament, inclús el meu.
metge alguna vegada havia dit d'aquesta nit potser no passa però com que hi va amb el treball que van fer un equip de Houston l'equip de Barcelona l'equip de l'Hospital de Sant Joan de Déu l'Hospital del Santa Creu l'Hospital aquest després hi havia un altre de Roma que estaven tots tres
portant el cas, diguem-ho així, es va posar bé i es va reser. I llavors jo vaig dir a la meva esposa, dic, mira, escolta, això és molt dur per ells. Ha sigut molt dur per aquest matrimoni. I que ara es trobin aquí dos vells, i està pendent d'aquestos,
Dic, mira, saps què? El millor seria que nosaltres busquéssim una altra cosa. I, verdament, vam buscar uns apartaments, els apartaments Güell, que també són acondicionats per gent gran, i envien l'hospital al costat, diguem, telèfon a totes les habitacions, senyal per trucar, vull dir, molt bé. I vam anar a viure allà. I allà la meva esposa es va posar malaltre,
I també. On eren? A quina ciutat eren aquests apartaments? Apartaments Güell, a Barcelona, a Barcelona. A Barcelona mateix. Sota el Parc Güell mateix. Sota el Parc Güell. Això estava molt bé. I allà va morir la meva esposa de càncer, precisament. Llavors, vist això, els meus fills, oh, perquè no vens a viure amb mi, no vens a... I jo, no, mira, deixeu-me, jo vull continuar vivint, vosaltres feu la vostra vida, que...
Ja viuré aquí, continué. I llavors, un dels fills que viu aquí a Sant Just va dir, allà s'està construint uns apartaments. Dic, ah, si a Sant Just es construís, ja en tinc dos fills que viuen a Sant Just. Clar. Doncs, escolta, ja ho buscaré. I, efectivament, així va ser com jo vaig arribar aquí a Sant Just. Des del principi? Eh? Des del principi, per tant. Sí, és a dir, el meu contracte està firmat el dia 2 d'agost del 2004. Eh?
Sí, que ara farà 10 anys. Farà 10 anys. Jo crec que vaig ser el primer que vaig entrar aquí, perquè jo vaig entrar abans d'estar firmat el contracte. Déu-n'hi-do. Vaig estar a la Bòria, perquè li vaig dir a la Bòria que jo tinc encarregats mobles, perquè jo no vaig agafar els mobles d'aquí, sinó que tinc encarregats els mobles i vaig baixar. I bueno, vaig entrar un temps abans del dos de...
I estava aquí sol. No hi havia ningú més que d'això i encara estaven acabant algunes obres. Clar, clar, al principi suposo que era una mica de ganar-se incorporant, no? I bueno, però ja dic, tinc el contracte firmat del dia 2 d'agost del 2004. I des de llavors he viscut aquí. I s'hi viu bé? Jo sí, jo molt bé hi visc. És a dir...
A veure, en quant a apartament, no hi ha diferència amb l'apartament que tenia allà a Barcelona. No hi ha diferència. Potser una mica la diferència única que és que aquí no hi ha el costat mateix.
un hospital, que és molt ràpid, sinó que aquí tant de venir, tant de molts. Vull dir, aquesta és la diferència, però per allò de més és tot igual. I tots els residents que esteu per aquí, en general, teniu relació? Com funciona? Sí, a veure, la relació, tenim relació aquí, però hi ha hagut una cosa que ens ha fet una mica de mal, en la relació, jo ho dic clarament, que és haver suprimit el menjador.
Per qui anava, també? Ara era la següent pregunta. Haver suprimit el menjador crec que és una cosa que ha fet una mica de mal. I crec que s'hauria de buscar la manera de tornar-lo a reobrir, aquest menjador, perquè vulguis que no és una font de connexió entre tots els veïns. No seran tots els que reuniran en la mateixa taula, no? Però coincidim i veiem que tot això va bé.
Aquesta és una de les qüestions que jo crec que s'hauria de tornar a obrir i buscar la forma d'obrir, buscar veure de quina manera, no sé si ja s'ha tret a concurs, crec que el que es procedeix és treure la labor del menjador o de la cuina a concurs.
Després en parlarem també, com que parlarem amb la regidora d'Acció Social, li demanarem com està tot aquest tema. A veure, a veure, perquè, ja dic, fa falta, fa falta. Perquè el sistema que us han donat alternatiu, el tema dels tiquets, com ho heu viscut? Amb això jo soc molt reacis, ja ho sembla tot. Ja, ja, no, ja me'n recordo que un dia en vam parlar també a la ràdio. Ja ho sembla tot, mira, jo ja soc reacis. No t'agradava gaire, eh? No m'agrada, aquest sistema no m'agrada. Saps què dic?
que no m'agrada ser estomac agraït. No, no, no, ja recordo que era una alternativa però que no l'acaba de començar. Saludem també la Palmira Badell que s'incorporà ara en aquesta taula aquí al mil·lenari. Molt bon dia, Palmira. Bon dia a tothom. També... Comenteu-me que abans de començar feliciti el senyor Josep que vull complar. Gràcies. Després ja li faré petons i abraçar. Però ara li has pogut dir en directe, eh? Ja hem fet la veritat de felicitació. Ja els he convidat que vinguessin també allà.
Ens ha convidat, ens ha convidat. Tenim una mica complicat perquè hem de continuar amb la feina, però ja li hem agraït aquesta invitació. Que no pareu per vinar. Sí, però tot va una mica... Sí, divendres és complicat. Però bé, en tot cas, la Palmira, que també és una altra de les veus habituals de ràdio, que l'heu sortida moltes vegades, i que també viu aquí al Pilenari.
En el teu cas, ens explicava una mica el Josep com va anar tot plegat, com ho estàs vivint, com t'hi trobes aquí a Miranari. Jo estic encantada de la vida.
Quan fa que hi ets? Deu anys. També des del principi. Sí, no, em va venir primer ell. Sí, això ja m'ho ha dit, que ell va ser el primer de tots, eh? Sí. Jo, fet i fet, mentre no vaig fer el trasllat i tot, doncs vaig venir per tots sants. Val. Però jo vaig ser... Jo em vaig apuntar de seguida perquè ho vaig veure molt clar.
donada la situació del meu marit, que tots sabeu com estava ell. Per tant, em va semblar que era una bona opció el fet que era un continu nosaltres de necessitar ajuda i que, evidentment, un veí
a la dona, però no sempre hi és aquest veí, i no t'has de plantejar la vida refiant-te que el veí ja t'ajudarà, sinó que... O sigui, saps que hi ha com suport, no?, d'alguna manera. Això mateix. Per tant, doncs, em va semblar que aquí és un...
No et diré un trauma, que tampoc és això, però és una decisió que no és fàcil, perquè surts de casa teva, aquella casa que has muntat amb il·lusió i tot, però la realitat s'imposa.
per tant doncs has de ser pràctic i prendre decisions i la vaig prendre i dic la vaig prendre perquè la vaig prendre jo abans que al Jaume li semblés tan clar com em semblava a mi i això que era ell el necessitat però no i hem estat molt bé val a dir que tenim un veïnat magnífic que aquí en el menjador
llàstima que s'hagi acabat. Hi havia molt bon ambient entre nosaltres. Sí, realment també trobes a faltar, no?, el tema que el menjador no funcioni. Mira, jo estic molt bé a l'Ateneu, perquè l'Ateneu és casa meva. Estic molt bé a Can Carbonell, a la grangeta, perquè també és com casa meva. Però aquí...
Ho teníem a dos passes i, a més a més, la gestió que s'ha fet...
Està bé, però no és la solució per a tothom. L'alternativa, vols dir? El tema dels tiquets alternativa. No és la solució de tothom. Perquè la senyora Maria Antonia mateix no es pot traslladar cada dia. En canvi, aquí... És només baixar, no? Era una cosa molt més fàcil. Esclar que sí. I era casa. Això era...
A casa. No era anar a un restaurant, no? I si mai et trobaves malament, el conserge et posava el dinar. Sí, i si t'havien de fer un arròs bullit tot, deien. Per tant, doncs, aquest és el que trobaríeu una mica a millorar, no?, una mica del mirallari. A mi em van fer tractes especials perquè jo vaig tenir...
Una temporada que vaig tenir problemes digestius i la veritat és que em van cuidar com si fos de família. I el que més us agrada de viure al mil·lenari?
La cosa que dieu, el que més m'agrada és això, que em trobo amb la gent, o que estic a Sant Just, no sé qui és el que valoreu millor. Jo hi estava a Sant Just. Però que pots continuar estant-hi? Que el lloc és molt maco, que el fet de... Mira, jo quan vam arribar aquí, el fet que si el Jaume, que sovint queia, podia tocar el timbre i el conserge venia a ajudar-me, a mi em va fer sentir protegida.
i per tant tranquil·la perquè jo sola no podia amb ell i l'hora que fos jo podia demanar ajuda això va ser molt important i ara visc sola i també és important saber que si em passa alguna cosa tinc un timbre ens fan la neteja que això d'aquest estalvint feina sempre va bé, no? aquí no agrada a veure, clar
No, no, està molt bé. Jo dic que estic molt bé. I l'única falta que tiro falta és això, el menjador que teníem i que li he perdut.
Us coneixeu tots a Miranari, tots els que hi viviu? No, no ens coneixem. Mira el que em va passar ahir. Vas conèixer algun ou? Que jo veig una cara nova i dic, i aquest qui és? I vaig deduir, em vaig fer la meva pel·lícula, que devia ser de l'empresa de neteja i tot. I no, no, no, es veu que és un veí nou que encara no he processat. Veus? I com que tinc una pugna...
una pugna així carinyosa amb l'alcalde, perquè ell coneix més la gent nova que va arribant aquí, no? I jo conec, doncs, la gent de tota la vida. I, esclar, ell ja sabia qui era aquell senyor i jo encara no. Que em passin aquestes coses a mi. Us vau presentar per això, no? Sí, sí, sí. Ah, llavors ja està.
A partir d'ara ja tots coneguts. No sé com es diu ni res, però ja vaig parlar amb ell i tot. Doncs ja està. Ja ha trencat el gel. Està molt bé el que es va fer ahir, perquè, veus, aquest senyor el vam veure. Clar, ahir, de fet, vau fer un dinar de celebració, no?, d'aquest desè aniversari. Com va anar tot plegat? Oh, molt bé. Jo no hi vaig assistir. Oh, molt bé, de conya. Estàs contenta, eh? La gent estava contenta. Sí, perquè en aquestes ocasions...
Tothom porta allò que li queda bé. Per tant, segur que menjaràs bé. Clar, clar, clar. Això és veritat. I després hi ha un parell de senyores molt actives, molt disposades a ajudar l'organització i tot. Molt bé. Vam parar les taules a base de bé.
Ah, molt bé. Per tant, ben celebrat aquests 10 anys i per a molts més, per tant. Doncs moltes gràcies Palmira i Josep per acompanyar-nos avui també en aquest Just a la Fusta especial que estem fent des del Mil·lenari. I serem tot el matí, fins la 1, és a dir, que si voleu anar passant i veure la gent que va entrant i sortint, esteu també... La Carmen Amado, penso que jo la vaig enredar, pobreta.
Em sembla que al final li ha parlat amb ella que potser l'ho tenia més complicat. Tranquil que no es deixi enredar. Exacte, exacte. És que jo li vaig dir que no vindria, que no vol dir això que vagi a veure més o menys. Clar, clar, clar. I llavors ella pot dir, oh, escolta, em vas enredar. Potser ells està sentint ara per la ràdio i llavors ja, si vol pujar, també aquí està convidada. Doncs benvinguts a casa nostra.
Gràcies per acollir-nos. Ho podeu fer ben sovint, això, eh? Ja ho mirarem de repetir-ho de cara al curs que ve, també. Doncs vinga. Gràcies pel mirar, Josep. Que vagi bé. Bon dia. Climbing up on
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Passen sis minuts de dos quarts d'onze, continuem ara en aquest Just a la Fusta, que fem especial des del Milenari. Salutant ara el José Real, molt bon dia, José. Hola, bons dies. Que és el conserge d'aquí del Milenari, i també la Roser Mainés, que és l'administrativa. Molt bon dia. Bon dia. Bon dia a tots dos, que sóc suposo peces bàsiques aquí al Milenari, i des de fa deu anys tots dos, vull dir que ho heu vist, com va néixer, com ha anat creixent, i ara com celebra aquests deu anys, no? Exacte.
Com abans d'entrar fora del micròfon us preguntava si estàveu contents, si hi vivíeu i directament no m'heu fet ni cap cara de dubte, tots dos m'heu dit que sí que sí que us agradava molt treballar aquí, no? És a dir que és una feina entre cometes agraïda pel que veig. La verdad es que sí que es una pasada estar aquí porque el día a día con la gente mayor está muy bien. Los ves todos los días, todos los días les coges cariño y vienes a trabajar como si fueses a tu casa con parte de tu familia. Es una pasada.
A més a més, són fins a uns 80, vull dir que realment hi ha molta gent. Suposo que veieu també un entrar i sortir, no sé si podeu arribar a conèixer els 80 que hi viuen. Sí, a tots. Sí, sí, ens els coneixem, a tots, a tots.
A més, a mi concretament el fet d'estar aquí és perquè hi ha una qualitat humana aquí amb la gent gran que potser en altres llocs no en trobes. Vull dir, són gent que són molt solidària, que entre ells i inclús amb nosaltres sempre tenen aquest tracte humà, com estàs, com et trobes, i això satisfà molt la veritat.
i el poder donar-los servei també amb ells també. Clar, una part com més, vas directament a la part autèntica, per entendre'ns. Exacte, exacte. I això que els coneixem a tots, vull dir, que vulguis que no, doncs... Clar, clar, vosaltres, com és una mica el vostre dia a dia aquí? És a dir, entreu a primera hora, els veieu quan es lleven, com funciona el vostre dia a dia?
Bueno, la faena de conserjería es la de siempre, todos los sitios, pero luego aparte, como es gente mayor y están solos, te piden ayuda para muchísimas cosas, como desde abrir un bote de conservas, el móvil, la tele, todo eso que para nosotros es muy básico, ellos no saben, no pueden, se olvidan, entonces te van llamando, te van llamando, te van llamando y tú vas y les ayudas. Igual hay días que no paras, ¿no? Sí, sí, sí. Recibes cariño.
Es mucho cariño y eso se agradece mucho. Y la faena, pues la igual que conserjería en un sitio de estos, normal. I en el teu cas? En el teu cas és una mica més de tipus paperets, informació de tipus administrativa. A vegades, a part del servei que tenim de perruqueria, podologia, que això donem les hores, després de les activitats també...
doncs hi ha una vegades que pregunta per tràmits, no? Ai, mira, què em passa això? Que he d'anar a fer la declaració d'agenda? Això no sé com funciona? I tot això. En aquest sentit, doncs, és més la meva part, no? Que no pas la d'ell. Bueno, en el fons són suports diferents, no? Exacte. Potser d'una cosa més immediata i d'una altra més general. Exacte. Però m'imagino que també us tenen, per tant, com a referents, no? Dins d'aquí el centre. Sí, sí.
I durant aquests 10 anys, és a dir, des que veu entrar al principi, que evidentment hi hauria menys gent fins ara, heu notat molts canvis? És a dir, heu notat com creixia i com es feia gran tranquil·lament? És a dir, aquest desaniversari s'arriba amb els deures fets, per entendre'ns? És a dir, tot ha anat molt bé, de moment...
Sí, jo crec que sí. A més, ahir ens sorpreníem que ahir celebràvem amb el darrer aniversari. Clar, que precisament això, que penses que hi ha gent que està aquí des de fa deu anys, no? I els veus que estan iguals, clar, no veus tampoc el... Desgraciadament hem tingut gent que també s'ha mort durant el camí, vull dir que... O gent que ha marxat per la circumstància que sigui, però que penses, ostres, han passat deu anys i no te n'adones i estan igual, almenys per mi, no?
Clar, clar, és una visió del pas del temps diferent. Ja te'ls fas com una mica més de la teva família, no? Saps allò del dia a dia que dius tu? Clar, ja te'ls introdueixes. Al principi, el primer any, hi havia tanta gent com ara? O ha anat creixent de manera progressiva? Ha ido creciendo, se hizo un bloque nuevo. Al principio eran 65 pisos, ahora son 84. Vale. Ha ido creciendo.
Sí, que realment en aquests 10 anys s'ha anat passant de ser una cosa petita, no?, una cosa ja que abans la Premira també deia que ara havia entrat algú, que no es coneixien, que es van presentar, vull dir que suposo que també això és part de la gràcia, no?, del milanari, també. Sí, sí, sí, tant, tant.
Comentaven abans també el Josep i la Palmira que troben a faltar el tema del menjador. No sé si vosaltres, des del vostre punt de vista, com ho heu portat tot plegat. Bé, és clar, evidentment a nosaltres molta gent ens ho comenta, no? Ens hem trobat algun cas concret d'alguna persona que ha tingut ara dificultats per sortir a anar a dinar o per fer-se el dinar i que clar, ho troba molt a faltar.
i gent de fora també que ens ho diu. Vull dir, clar, aquí hi ha unes hores, que són les hores del migdia, que hi havia també molt moviment pel fet que funcionava, i que a més que a veure, que és un servei que per la gent que en un moment donat no pot sortir o no pot cuinar, ho tenia aquí a peu de casa, no? Inclusiv, podien demanar i se'ls pujava el menjar, vull dir que trobar falta es troba a faltar.
Creieu que tornarà a existir? Home, nosaltres escriure no ho sabem, jo saber no ho sabem, però a mi m'agradaria, la veritat. A mi també, no hace falta, hace falta aquí el comedor. Es nota, no?, per diferents aspectes, no?, també, ja sigui per la gent que no pot, per la part social, nosaltres també. Exacte.
Després també, com que parlarem amb la regidora, ja hem dit que li traslladaríem aquest tema perquè hem vist que és una cosa bastant comuna. Quina és l'hora del dia en què hi ha més moviment per aquí al mil·lenari? És a dir, ara veiem que hem entrat a les 10, que en principi tot estava encara una mica tranquil i ara ja que són 3 quarts d'11 més o menys hi ha unes quantes taules amb gent...
fent un cafè, jugant al dòmino, llegint el diari... No sé si és matí, tarda... Sí, jo penso que potser a la tarda. Mira, els matins... A més, els matins també depèn dels dies. Avui és divendres, i clar, els divendres la gent també aprofita molt a anar a fer la compra i tot això. Els divendres al matí no hi ha tanta gent.
A les tardes, a partir de les 4 o així, també hi ha un grup de senyores que baixen a jugar a les cartes, que són les senyores que al matí van a comprar, i hi ha molt moviment també. I després dintre de l'horari de les activitats, quan hi ha la gimnàsia, hi ha el taller de memòria, hi ha ball, tot això, és quan també entra i surt més gent.
I en aquestes activitats les acostumen a fer persones residents aquí a Milenari o també ve gent de fora? És una mica de tot? Una mica de tot. Hi ha persones residents i hi ha gent de fora. Funcionen bé? Sí, sí, sí. Quina és la que hi ha més demanda o la que tira més?
El tai-chi funciona molt, la memòria també tenim dos grups, és que els tenim bàsicament tots complerts, el tai-chi i la memòria, i després tenim un grup de ball, que també a més són personatges, són gent que són fixa, que repeteixen any darrere any. I estan acostumats, no? Exacte. I el busquen directament. Exacte, sí, sí, sí.
I ja per anar acabant, no sé si teniu alguna anècdota o algun detall que recordeu de dir, mira, aquest moment durant aquests deu anys, ara us enganxo així perquè no us ho havia dit i triar una anècdota en deu anys costa una mica. Però algun moment així especial que recordeu de tot aquest temps. Estem parlant, recordem, amb el José Real, que és el conserge del Mil·lenari, i amb la Roser Mainés, que és l'administrativa, en aquest programa especial que estem fent aquest matí des d'aquí. Si no, no passa res, però potser teniu una cosa molt clara.
que us hagi passat durant tot aquest temps...
Moltes coses han passat. Sí, moltes. Jo concretament no ho sabria dir-te. A mi m'agraden tot el tipus quan fem les celebracions tipus la que vam fer ahir, quan fem la festa de Sant Joan, quan fem festa major, doncs aquestes coses m'agraden perquè veus la gent que participa, que la gent té ganes de fer coses, té ganes de... Ahir, per exemple, vam fer el dinar de 10 anys, ells van aportar el primer plat i veus la gent les ganes que prepara les coses i que va ajudar-te i fer amanides i tot això...
I això et satisfà, la veritat. Això fa il·lusió. Doncs moltes gràcies a tots dos, José i Roser. Que vagi molt bé, que va ser un bon dia i per molts anys. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Passen dos minuts ara de tres quarts d'onze. Continuem en aquest just a la fusta especial que estem fent des del Milenari, el Milenari, aquest centre social que ara fa deu anys i avui ens hem traslladat des de la ràdio directament a fer aquest programa aquí. Ara el que farem, si fa una estona parlàvem amb la Palmira i en Josep, que porten deu anys des del principi al Milenari, ara fem al revés. I parlem amb dues persones que s'han incorporat fa poc temps. Tenim el Carles Bas. Molt bon dia, Carles. Molt bé.
Bon dia. Que fa uns set mesos, no?, que ha vingut a viure aquí a Milenari. Sí, això va vindre cap al 15 de desembre. Per tant, una mica abans de Nadal, no? Sí. Com ha anat tot plegat? Bé, bé, bé. Bé, el problema de l'ambient, res que digui. De les persones que estan al meu entorn, totes molt amables. Eh...
La meva esposa s'hi troba a la barra de bé. Va organitzar el piset, etcètera, etcètera. A mi, certament, m'ha costat. L'ha costat? M'ha costat. Primera, perquè jo vivíem en un pis molt gran i de 160 metres a 32 realment és un esforç. A mi m'ha costat. Vaig entrant. Una cosa que contribuï molt és que hi ha una biblioteca realment aquí a la vora.
És veritat. Perquè un home que s'ha dedicat tota la vida a la recerca i a la investigació i que ha hagut de donar tota la biblioteca que tenia, que era molt gran, per poder venir cap aquí, això era un esforç. Però, a veure, el vaig superant. Això és un aspecte personal. Clar, clar. Respecte al mil·lenari, no tinc cap problema, ni cap queixa, ni res. Les persones amb les que he tingut algun tracte o alguna...
alguna cosa més directa, fruit d'una senyora que viu aquí a Sant Just, que sempre ha nascut aquí. Ens ha introduït aquí fantàstic. Ahir mateix va haver-hi un acte comunitari. Exacte, on dinar, no? La mateixa gent que estava en el mateix pis ens va dir, volen participar? Si en aquest sentit, cap mena de queixa, si és del contrari.
A mi, una cosa que m'agradaria, però no ho sé, per altra banda, sí que pot de fer 92 anys. Déu-n'hi-do. Sí, ja també és una edat un miqueta avançada. És poder participar en alguna activitat, doncs, no sé com dir-li ara, si li dic cultural, si li dic...
religiosa, no que sigui, alguna cosa, per no quedar-me sentat aquí. Molts dies vaig a Barcelona, això se passa. Però aquesta cosa potser és el que no t'ho veus a faltar. La inquietud cultural. El milanari. Milanari com a tal, em sembla molt bé. El personal ajudant, fantàstic. El senyor Cavats i aquesta noia que hi havia aquí fa moment. Sí, la Roset. La Roset, fantàstic, tots...
és el canvi de vida per tant el que li costa una mica més a mi personalment adaptar-me a aquest com jo dic la gàbia és el que està servient més que per l'espai per haver-me obligat a afrontar el meu entorn i el que havia estat fins ara a casa seva i tenim també el Constantino Gavirondo molt bon dia s'ha de preparar una mica més el micròfon que vostè fa poquet un mes i mig m'ha comentat
No que hi ha cap problema, però m'entén a mi en català? Si no, ja canviarem. Exacte. Endavant. Sí, perquè vostè fa un mes i mig que va arribar aquí al mil·lenari. Voy a hacer este mes 92 años.
Y hace 44 en Cataluña, pero mi actividad profesional se ha movido por el resto de España y un poco por el extranjero. Luego no he tenido demasiada convivencia con catalanes, salvo las familiares, porque mis hijos y mis nietos viven aquí, hablan catalán perfectamente, han hecho su vida aquí. Entonces yo, como recién llegado, tengo que manifestar en primer lugar mi sorpresa,
Mi admiración por un centro, que es este en el que estamos, que yo creo que no es suficientemente conocido en San Yus. Yo creo que esto es un orgullo para San Yus. Y mis circunstancias me han traído porque me ayudé el año pasado. Mis hijos estaban muy preocupados de que yo estuviese solo en una vivienda casi todos extranjeros, de tal manera que si me pasaba algo tengo teleasistencia, en fin, todo cubierto...
Pero al final decidí, me habían hablado muy bien de este centro, hice la intención y conseguí que me diesen un piso, creo que se dice, tutelado. Estoy contento y yo creo que es una obra social muy meritoria, que merece elogio.
Porque hay aquí un tratamiento sobre todo humanista. Un tratamiento, los que han expuesto aquí su opinión, los que regentan este centro, ponen, aparte del humanismo, mucha empatía. Hacen la vida agradable, cosa que para nosotros lo mayor es muy importante.
Y poco más puedo decir que estoy satisfecho, que estoy contento, que esto creo, para mí es un hallazgo. No se lo esperaba, per tant. Es bueno que se divulgue, que lo conozca, San Jus, creo que no lo conocen suficientemente. No se esperaba que... O sigui, se ha sorprès gratament, no? Se esperaba... Bueno, sorpresa relativa, porque las peluqueras, por ejemplo, eran las que yo usaba cuando vivía abajo, vivía en la calle Industria, y sorpresa no tanta...
Pero lo que he encontrado ha excedido lo que me han recomendado los que me han hecho venir aquí. Yo soy catalán hace 44 años, a todos los efectos legales, también por convencimiento. Teníamos opción, mi familia, que ya estaba desarrollada aquí, tengo carrera mexicana aquí, y pensamos si volver a nuestro país...
Volver a Madrid, on havia viscut 10 anys, i decidim per una animitat que no és en català. És a dir, per afects legals, però també per convenciment. Ara, per sentiment, sigo estic basc. I el que ens comentava, per exemple, el Carles, que li ha costat el canvi de vida, deixar la seva casa tota la vida, com ha estat en el seu cas? Jo tinc poca vida exterior, és a dir, poca. Soc molt comunicatiu.
en mi círculo de relaciones siempre muy reducido la cosa multitudinaria no me va pero tengo una actividad ahora la tengo suspendida estoy queriéndome curar de una anemia bastante fuerte y he dejado lo que he hecho toda mi vida aparte de trabajar en algo que me permitía vivir yo pinto escribo
Leo todo lo que puedo. Entonces tengo una colección que se expondrá aquí algún tiempo, no sé, cuando consiga ponerla a punto, que en lugar de hacer una exposición ya sería la séptima que he hecho, y las he hecho todas en mi tierra. Yo creo que sin afán de lucro comercial, quiero que mis...
Mis colegas, los que comparten conmigo esta residencia, conozcan quién tienen dentro de la casa. Hombre, es una buena manera, una buena oportunidad. Entonces, como eso me ocupo mucho tiempo, tengo tanta vida propia, tanta actividad, que nunca, como ahora, me ha sobrado el tiempo. Nadie me había oído decir que me aburro. No sé lo que era eso, ¿no? Entonces, pero lo tengo ahora dejado un poco de lado, tengo cosas empezadas que no he terminado...
perquè fa falta no només força física, sinó també força mental, i ara el que ens preocupa és la meva malaltia. Esperem que l'aviat la pugui recuperar. En el cas del Carles ens deia que va a la biblioteca també, d'aquí Sant Just, per tant. Escoltant aquest senyor, que és molt més gran que jo, 98, jo 92, però per altra banda té una, diguem-ne,
Podem capir diferent. Jo m'he mogut poc. Jo m'he mogut molt per tot el món. Per tot el món. Aleshores, el meu problema no és que estigui malament aquí. Estic molt bé aquí. I amb els veïns, bona relació. Amb un grup d'amics, el senyor Coderca, el local Mira...
la meva postió és que jo vull continuar treballant com el que he fet sempre ara ja no puc investigar en el sentit que soc biòleg marí hi ha coses que no puc fer perquè no tinc ni el bordó ni tinc res
però puc fer altres coses de fet ara estic acabant el treball de recensió d'una tesi doctoral que jo vaig dirigir i que és una tesi fantàstica i amb el qual tinc l'alumna doncs tinc una relació està creuillant jo aquí però tinc bona relació
Esclar, la meva dificultat no té res a veure amb el centre aquest, que m'ha acollit molt bé. Clar, és una qüestió personal. És una qüestió personal. Aquest senyor, per exemple, diu que té una col·lecció de pintures, molt bé, doncs jo no vaig poder donar, ja m'haurien de donar la biblioteca, però 50 caixes de llibres no es poden posar aquí.
I a més llibres que són molt especialitzats. Clar, clar, de la seva disciplina, no? Sí, llavors això no. I això és el que potser de vegades trobo una mica a faltar. Però vaja, això té. Es va superar ràpidament. Ara, respecte del tracte, respecte de l'urbanització, respecte de la gent, immillorable. Doncs... Esclar, poder...
doncs em costa separar una cosa de l'altre. Clar, clar, perquè forma part una mica d'aquest procés també. Però som 10 anys, si no 60 anys, el trencament és una mica important. Esperem que ho pugui anar trobant també, d'alguna manera o altra. Estic preparant, per exemple, un llibre sobre el que fes la meva dona, que s'ha dedicat sobretot als...
els mals, els tapissos, moltes exposicions, i m'he portat tot el material aquí, l'estic recopilant, i llavors sí, això sí que entre els principals d'aquí, i poder l'entitat, fer-ne alguna cosa. Home, està molt bé perquè els veig molt actius, realment, per tant... Jo no paro tot el dia, eh?
Això és bo. Doncs se'ns acaba el temps de connectar amb les notícies. Moltes gràcies, Constantino i també el Carles, que vagi molt bé i endavant amb tots aquests projectes. Moltes gràcies. Gràcies.
Bon dia, són les 11. Indignació entre els alcaldes acusats de cobrar sobre sous de la Federació de Municipis de Catalunya a través de dietes irregulars. Aseguren que no eren conscients que cometien aquest fet il·lícit.
Diego Torres, imputat en el casnós, escarallarà contra el seu cunyat Marco Antonio Tejeiro, a qui acusa d'haver mentit. Tejeiro afirma que Ordangarini i Torres són els serveis d'una trama corrupta ideada per saquejar administracions públiques.
El conseller d'Agricultura confia que els peritatges de les 3.500 hectàrees afectades per les pedregades seran ràpids i que es compensarà els pagesos com cal. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio també ha esperonat el sector perquè instal·li xarxes antipedra per protegir els cultius.
Els palestins celebren avui el primer divendres de Ramadà a l'esplanada de les mesquites a Jerusalem enmig de la tensió pels funerals d'un menor palestí víctima d'una suposada revenja d'extremistes jueus. Irel reforça la vigilància, Jerusalem és i a la frontera amb la franja de Gaza.
Elton John obrirà avui el Festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell. Ho fa amb totes les entrades venudes des de fa dies. Fins al 15 d'agost hi passaran artistes i grups com ara Pet Shop Boys, els Amics de les Arts o Brian Adams i David Disbal.
Catalunya Informació. Ara els esports. El Llagostera busca escenaris alternatius a l'estadi de Montilivi per jugar-hi la temporada que ve. Si finalment no es compleixen les condicions per compartir-ne l'ús amb el Girona, el Consell d'Administració del Girona es reunirà aquest migdia per decidir si, com demana l'Ajuntament de la ciutat, hi ha unanimitat per compartir el camp amb el Llagostera.
I avui es jugaran els dos primers partits de quarta final del Mundial de Futbol del Brasil. França-Alemanya a partir de les 6, Brasil-Colòmbia a les 10. Pel que fa al temps, fins a mig matí es mantindrà el risc de tempestes localment moderades al voltant de la costa central i sud de les comarques de Girona. Grans clarianes a la resta amb domini del sol. A la tarda només hi haurà algunes nubolades amb ruixats en zones de muntanya del nord del país.
Repassem algunes temperatures a aquesta hora. 24 graus a Barcelona, 23 a Tarragona, 25 a Girona i 20 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. La intensa pluja que ha caigut aquesta matinada i a primera hora del matí a Sant Just no ha provocat cap incident destacat al municipi. L'única incidència destacable és que aquest matí no funcionaven els semàfors de la Ramblat de Sant Just igual, que ha passat en algunes zones d'esplugues de Llobregat. Per tant, precaució si circuleu pels carrers de Sant Just i no funcionen els semàfors i feu sempre cas del que us indiqui la policia local.
Més coses. L'atur registrat es redueix el juny en 17 persones. A Sant Just ara n'hi ha 725 d'apuntades a les llistes d'ocupació. Són les dades publicades pel Ministeri de Treball que també destacen una tendència a abaixar tot el territori. A Sant Just la llista d'aturats registrats a les oficines d'ocupació disminueix des de fa mesos, tot i que aquest mes la baixada no ha estat tan marcada com els anteriors.
Per exemple, el maig l'atur va baixar en 44 persones i el març en 36. Cal destacar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri cada mes no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi.
I acabem destacant que una seixantena de persones assistiran al sopar de lluna plena de la CEAS el proper 12 de juliol. Les inscripcions per participar-hi es podien fer únicament ahir al vespre, local de la CEAS, de 7 a 8, i es van tancar amb unes 60 persones apuntades. El sopar de lluna plena d'enguany serà dissabte 12 de juliol al Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallarols, a la Garrotxa, situat a 1.028 metres.
El desplaçament es farà en autocar i un cop allà es farà un itinerari a peu, des del Coll de Condreu fins a la Salut de Sant Feliu de Pallarols, passant per les Roques Encantades. El sopar tindrà lloc al restaurant del Santuari amb menú tancat. El sopar de Lluna Plena de la CEAS, que serveix per tancar el curs de l'entitat abans de les vacances d'estiu, tindrà lloc dissabte 12 de juliol i la sortida des del Parador serà a les 6 de la tarda. Al web de la CEAS, www.sanjus.org barra CEAS, trobareu més informació.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una, al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Tot seguit, us deixem just a l'estiu amb atents en directe des del Centre Social El Milenari per celebrar el seu desè aniversari. Que vagi bé, molt bon dia.
Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esverb. Ens agrades tant tu. Als 98.1 de l'AFM.
Just a l'estiu.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Estàs escoltant Just a l'estiu. I aquesta hora, quan passen 11 minuts de les 11, el que fem és continuar amb la segona hora d'aquest Just a la Fusta...
Especial que estem fent avui des del mil·lenari, perquè el Centre Social fa 10 anys ara, i avui hem decidit afegir-nos també a la seva celebració. Ara, en aquesta segona hora, el que fem serà parlar amb la regidora d'Acció Social de Sant Júrge i Napol. Molt bon dia. Molt bon dia.
Hem tingut en aquesta primera hora alguns dels primers residents d'aquí al mil·lenari, també algunes de les últimes incorporacions, és a dir, que hem pogut anar veient una mica com ho viuen uns i altres. Sí, sí, també hem parlat amb el conserge, amb l'administrativa, amb en Cosa i la Roser, i hem anat veient, per tant, una mica com es viu aquí al mil·lenari. Ara parlem amb tu, per tant, una mica amb la veu institucional de tot plegat, però parlem, primer de tot, d'aquest desè aniversari. Aquesta setmana ahir es va fer també...
un dinar i tot plegat, 10 anys d'aquest centre, suposo que també des de l'Ajuntament esteu contents. Ahir, precisament que vam fer el dinar aquí, que estava tota la sala plena, tota la sala del centre social, hi havia el que havia estat el primer director de l'equipament, en Lluís Llaboria. I clar, ell recordava els inicis, ara fa 10 anys que l'equipament està obert, però gairebé 8 anys abans es va començar a parlar d'aquest projecte, de com seria, com es concretaria...
Hi havia l'espai de les monges però en un principi no s'havia decidit encara què s'hi faria. Van néixer diferents iniciatives fins que al final es va anar tot posant a lloc perquè acabés sent un espai on hi hagués uns habitatges amb serveis per la gent gran i primer la idea era una mica revolucionària perquè no era un model que estigués implantat a altres llocs. De fet, ahir comentàvem tot tant amb l'alcalde com amb la Bòria, només va haver un exemple a Barcelona que es va posar en funcionament uns mesos abans i després va venir...
el mil·lenari, és a dir, era un format d'habitatges que el que era habitual era, doncs, quan ja sorties de la teva casa anaves a una residència, però aquest pas intermig, és a dir, vaig a un espai on estic de lloguer però tinc uns serveis que em complementen una concessèria nocturna, uns serveis complementaris com una procuriga, una podologia, era un altre concepte, més obert, no tant d'espai tancat de residència, sinó jo faig la meva vida però si en algun moment tinc un ensurt sé que ràpidament sé on puc recórrer
ja sigui un veí o la consergeria que em té una atenció 24 hores, és a dir, era una altra filosofia i jo crec que s'aniré implantant en el futur perquè molta gent el passa a la residència i el fa en un moment ja que és molt avançat al seu estat d'envelliment i aquest pas intermig jo crec que és útil per sentir-te acompanyat si estàs vivint sol o estàs en parella, no?
Se van les distàncies una mica com el que es fa de vegades, no?, un estudiant quan ha d'anar a viure a Barcelona, en una ciutat, abans d'anar-se en un pis, potser el primer any se va a una residència d'estudiants, i per tant, d'alguna manera és al revés, potser. Una mica de vida d'estudiants també fan, eh?, perquè baixen aquí, se'n van a dinar per allà...
Hi ha una vidilla i un caliu que en un altre entorn de bloc de pisos és més difícil, perquè en un bloc de pisos hi ha molt tipus de família. Hi ha des dels nanos petits i passa només el cap de setmana. En canvi, aquí tothom comparteix uns determinats característiques comunes i això els fa que a vegades també...
s'aglutinin més amb ells per fer qualsevol d'activitat, una sortida, o se'n van a dinar, o el que convingui en aquell moment, no? Clar, és una iniciativa, per tant, o un tipus de model, no?, que ens deies ara, diferent o pioner en aquell moment i que s'escapa bastant del que estem acostumats a entendre.
Com a residència de gent gran, que és el que permet que la gent pugui sentir-se més lliure. El problema és que algunes d'aquestes iniciatives que han nascut a títol més privat són molt com d'altor standing. Per exemple, les plugues en tenim alguna, però clar, és un lloguer molt car, amb uns serveis també que generen una despesa important i clar, depèn qui, a no ser que hagis tingut unes pensions molt altes o que el teu bagatge t'hagi portat a acumular unes bones rendes,
No et pots permetre, depèn de quin tipus de luxe de residència. Això era un terme mig, no? Sí que estan pagant un preu de lloguer similar, o depèn com, al mercat privat a dia d'avui, perquè està afegit en uns serveis, però jo crec que et dona una opció bona per viure aquí al poble. Ha estat difícil mantenir-ho? O sigui, mantenir aquest model des de l'Ajuntament implica també algun...
un cost extraordinari, és a dir, hi ha hagut algun moment de dir, ostres, és delicat. El model s'ha anat movent, no?, a mesura que el temps passava, no?, és un projecte que va començar molt, molt, molt ambiciós, és a dir, els primers serveis que s'hi volien adherir en els habitatges eren molt, molt complerts, per exemple, una iniciativa que s'hi havia posat al començament però no hi va ser mai, va ser, per exemple, tenir una persona d'infermeria, una ATS, només dedicada per aquest equipament, i això...
A mesura que es van fer tots els costos dels serveis, aquesta per exemple va de caure, va començar molt complet, inclús el restaurant, el bar tenia un horari de cobertura molt, molt ampli, però clar, a mesura que tu tenies un volum d'usuaris, aquells serveis a vegades es van haver de modular, no? Alguns no s'han mogut, la perruqueria és com era a l'inici, la podologia també, tu vas, pagas un preu molt baix i tens el servei, però és veritat que em sembla que a l'hora d'abans, també us ho hem comentat, el bar i el restaurant han patit una transformació, ara és una altra cosa, no té res a veure amb el model inicial.
que el va inclús portar una empresa privada a través d'un concurs i ho va deixar perquè els números no li sortien, que en aquest cas era l'empresa Cléce. Aquest és un dels punts més controvertits, el tancament d'aquest restaurant de Miranari, fa ara més o menys un any, i abans justament, més o menys amb tots els que hem anat parlant, amb els últims, perquè no l'han conegut directament, però sí que amb els que hi han viscut des de fa 10 anys, fins i tot l'administrativa i el conseller ens deien que es troba a faltar aquest espai.
Tornarà a haver-hi un bar-restaurant al Miranari? Tornarà, tornarà. Jo crec que havíem de passar un temps de transició. Veníem d'un model amb unes persones escrites que tenien un contracte elaborat amb aquell servei de bar i de restaurant, hi havia un seguit d'hores de cobertura, i mirant els números no sortien, hi havia un volum de menús que no cobria tota la despesa que comportava aquell servei. Temporalment es va dir, eliminem aquest servei, l'estem oferint d'una altra manera, ara tenim convenis amb 8 o 9 restaurants a la zona i tu vas a menjar per un preu molt econòmic,
Però és veritat que percaliu el centre social. Fer un cafè és a través d'una màquina, no te la serveix una persona. Si vols quedar-te dint aquí amb el teu grup i no vols caminar gaire, això ho has perdut. Jo crec que ens hem de demanar una mica de paciència per poder trobar aquell model que per si mateix sigui sostenible. És a dir, podem col·laborar en que sigui un lloguer molt baix si hi ha alguna iniciativa privada, però hem de trobar aquell model que li garantim que un cop ja el tornem a obrir, pot ser sostenible al llarg del temps. Si fem una prova i no funciona, també ens retrauran que no ho hem analitzat prou bé.
Per tant, ens cal alguna mena de model o buscar-li de quina manera ho fem perquè no hi hagi un model deficitari com teníem abans, que havíem d'abocar-hi molts diners i que la persona que s'hi pugui dedicar aquí hi tregui un rendiment correcte i pugui viure bé com a negoci que impulsi, ja pas amb un servei i amb uns usuaris que l'agrairan moltíssim. I és que és veritat, perquè podien venir aquí, pujar al menjar, podien venir aquí i fer el calió amb el seu grup, fer el cafè sense cap pressa i un cafè ben fet, no?, allò amb la màquina correcta, no?, amb aquests de màquina d'euro.
Per tant, jo crec que temporalment això ho hem perdut, però a la llarga ho recuperarem i volem que sigui consolidat, que es mantingui el temps i puguis dir, tranquil, això són 10 anys més d'aquest servei i no hi ha cap problema, no haurem de patir per dir que no és sostant i que no funciona bé.
A la llarga pot ser d'aquí a un any o és una llarga? El fet que torni pot ser que sigui d'aquí... Ara fa un any que es va tancar. Ara fa un any, sí. Pot ser que d'aquí a un any ja torni a existir. L'any que ve torna a engegar tots els papers necessaris, que és preparar un plec en condicions, analitzar quines propostes empresarials aquí tindrien una entrada, perquè potser pot ser algú que es dediqui com a activitat principal a servir el bar i el restaurant, però que tingui una activitat complementària d'una altra cosa que li doni també un benefici per poder subsistir com a empresa. Per tant, això és el que hem de mirar. Com articulem?
aquest cànon públic, aquest servei, perquè es pugui mantenir amb el temps. Per tant, l'any vinent sí que s'ha de treballar amb aquest plec, amb aquest contingut, i en quin model és el que va millor. I com que aquí hi ha un Consell de Centre que hi ha representats, gent d'activitats, gent de pisos, veure que aquell model que els hi proposem és el més idoni que veuen que endavant, no? Hauries de tenir el màxim suport per dir endavant, anem amb aquest model.
Fins el 2015 per això no es treballarà en aquest plec. Ja hi ha documents fets, però no acabem de trobar el model exacte. Però abans d'estiu ja vam tenir un primer document per veure com ho articulàvem. Parats no hem estat, el que passa és que no acabem de trobar aquella fórmula que dius ja està encertada. Amb això segur que no queda desert, segur que s'hi presenta gent i segur que hi pot viure molts anys d'aquest tipus de negoci. Això és el dubte que tenim. Per tant, el punt on esteu ara és trobar aquesta fórmula... Ajustar el model perquè funcioni a llarg termini.
Però no hi ha un calendari, per tant? Abans de l'octubre ho hem de tenir decidit? No, encara no tenim un calendari.
No irem parlant, en tot cas, perquè és el punt segurament més negatiu de tot aquest aniversari. Clar, perquè tens tots els serveis com els tenies abans i aquest el tens molt ajustat. És veritat que, per exemple, a nivell de preus de lloguer també estem ajustant, estem mirant tot el tema de la neteja, com l'ajustem perquè la gent que vagi més justa de diners pagui una mica menys. És a dir, hi ha coses que les estem adaptant a mesura que passa el temps i aquesta va ser la més traumàtica, diguem-ne, perquè perds una entrada en una sala que ara és d'un altre tipus. No té res a veure.
Com ha funcionat el tema d'alternatiu que es va proposar, que és aquest dels tiques? Es faciliten uns tiquets per anar a algun restaurant? Sí, qui vulgui un cap al mes ve a qui busca un tiquet i aleshores tu pots anar als diferents restaurants aquí de la vora, com sigui la grangeta o el Jus Cafè o alguns que hi ha pel barri sud, i tu pagues 8 euros de base. La resta del preu que falta per pagar d'aquell menú, aleshores ho cobreix l'Ajuntament.
Per tant, la gent sempre sap que jo puc anar a dinar sempre per 8 euros en aquells elements que estan conveniats. Tots aquells restaurants que volguessin entrar poden fer-ho. La Taneu va ser dels últims que va entrar i és una gran opció perquè pots menjar de qualitat bé i a prop d'aquí. I s'ha apuntat força gent en la iniciativa? No tothom ha agafat la targeta.
i t'hauria de mirar les xifres, però jo crec que deu estar que la meitat l'ha agafat i l'altra meitat no. Hi ha molta gent que menja a casa seva, que el fet de menjar fora per ells no és habitual, i per tant, tothom no ha agafat aquesta targeta per poder acostar-se als restaurants. Però és una opció que té tothom oberta sempre que vulgui, els mesos que vulgui i quan vulgui. I en tot cas es mantindrà de cara a l'any que ve, no?
Sí, mentre no hi hagi aquí un restaurant, això es manté durant el temps que sigui necessari. La idea és que sempre hi hagi un acompanyament amb el tema de la restauració. I a part mantenim també, aquests restaurants també se'ls demana menjar a domicili per la gent que diu, jo vull no em trobo bé, vull estar a casa meva, doncs et pugem allò que necessitis, sigui un plat d'arròs o la truita pertinent o el que hi hagi de menú. Aquest servei continua també existint. A banda de la possibilitat que torni o no torni aquest menjador, hi ha algun altre tema o algun altre factor que creieu que cal millorar o que cal impulsar des del mil·lenari?
Home, el que volem dinamitzar més és el centre social. Ara s'hi fan moltes activitats en grup, com ara que, per exemple, sentiu un soroll de fons, que són les peces del dominó a les taules del fons, que això em sembla que és un dels més jocs més sagrats que hi ha en aquest equipament. A la tarda hi ha el grup de dones que juguen a cartes, però ens falta donar-li més contingut. Sí que hi ha activitats, que tu t'apuntes i hi vas, però que aquí hi puguin passar més coses. El problema és que a vegades hi ha gent que no vol que passin moltes coses...
I hem de trobar un equilibri, no?, entre el molt, el poc i el terme mig. Però la dinamització d'aquest centre, que és per on passa tothom, ja sigui del poble o dels pisos, l'hem de poder dinamitzar més, amb excursions, amb sortides, ara hi ha entitats que tenen aquí la seva seu, com la Cura L'Harmonia, com la gent gran, vull dir que han de passar més coses, i que passen moltes al casal de joves, doncs aquí igual, amb qualsevol altre equipament del municipi, no?
Abans un dels residents que s'ha incorporat fa poc, el Constantino, que ha arribat fa un mes i mig, ens deia que li havien parlat molt bé del mil·lenari, de venir tot plegat, però que estava molt sorprès o molt content de com ho havia trobat i que creia que Sant Just no coneixia prou el mil·lenari, que la gent havia de conèixer més com funciona tot plegat. Ja estàs d'acord? Ja va bé que hi hagi la ràdio avui aquí, no?, per donar-lo a conèixer.
Sí que és veritat que ens passàvem al restaurant, la gent pensava que aquest restaurant era només per la gent resident dels pisos, i deies, no, no, si és un restaurant no hi ha tothom, però només hi ha avis. I deies, i què? La qualitat del menjar és molt bona, hi ha avis com hi ha nets, com hi ha famílies, és a dir, no és una porta tancada. Però potser el fet de no tenir una porta exterior, la gent li donava la sensació que era com un bloc més tancat, no? I l'hem de fer més viu. Hi ha gent del barri Sud que diu, ui, jo pujar, jugar cartes allà al mil·lenari...
A mi no em va bé. I a vegades la sensació de lluny a prop també és molt relativa. Llavors hi ha gent que diu, és igual, jo em quedo, per exemple, al Salvador Espriu i allà ja jugo el dominó i no cal que pugi aquí. A vegades qui pugi aquí entres perquè té algú altre que li ha venut molt bé. Sí que un resident o una persona que està acostumada a venir aquí, té el seu grup de joc i ja està. Però a vegades aquell bocurella que vas tirant i...
I és veritat que en altres èpoques hi havia llistes d'espera molt grans per entrar a viure aquí. I ara encara hi ha algun pis que està lliure. És a dir, la demanda ha canviat, la gent s'ho pensa més o potser no ho coneix. Ho hem de difondre més. Per exemple, l'última crida de pisos s'ha fet a través de publicitat a la Rambla perquè la gent conegués que hi havia l'opció de viure aquí. Però gent de fora et diu que és una llàstima que no visqui aquí perquè aquesta opció no la tinc en el meu poble.
S'ha de viure a Sant Jús per formar part de...? L'empadronament és un dels elements que tens en compte. En alguna ocasió, quan no hi havia prou demanda, alguna gent que no està empadronada va poder entrar aquí. Però si estàs empadronat, tens la porta d'entrada molt més àgil que no, que ve d'Esplugues o de Sant Feliu. Ara hi ha algun habitatge de lliures? Sí, ara queden no dos de lliures. Per tant, en total són 84, en total. Per tant, tens 82 que estan ocupats i els altres dos tranquil·lament és venir aquí a parlar amb l'Enric Camats...
preguntar condicions econòmiques, com va tot, i es pot articular de manera àgil. Hi ha gent que ha entrat fa molt poc i han pogut fer bé la mudança, ja estan situats, estan una mica coneixent l'entorn, com abans una de les persones deia a veure quines altres activitats puc fer per aquí, com em puc integrar més amb el municipi, perquè ara que visc aquí al centre, què més puc fer? Tenen molt temps lliure també i moltes ganes de fer coses, molta gent. Està clar.
Estem parlant amb Gina Pol, regidora d'Acció Social en aquest programa especial que estem fent des del mil·lenari. També volíem parlar d'una altra qüestió, que és que a la Festa Major se celebra sempre un homenatge a les parelles que aquest any celebren les noces d'or, no? Ho dic perquè justament potser, no sé si algun cop n'hi ha hagut alguna d'aquí al mil·lenari o...
En tot cas, no sé quantes parelles acostumen a celebrar-ho cada any, perquè és difícil arribar als 50 anys. Jo trobo que és un gran mèrit i que quan ens hi trobem els hi pregunto com ho fan. Sempre et diuen, no has d'anar mai a dormir enfadada o enfadat, ho has de resoldre tot en aquell moment, perquè si no s'acumula una mena de bilis que a la llarga és molt dolenta. És aquest resum el que he fet amb el que t'expliquen, de parlar molt i intentar resoldre-ho en el moment que tens la...
La controlergia, no? I sí que és veritat que aprofitem per fer una crida perquè la gent que fa 50 anys que estan vivint junts, que es coneixen molts des que són petits, que ja jugaven al carrer junts i que han acabat vivint i convivint, doncs posarà un valor. L'any passat em sembla que hi havia unes 5 o 6 parelles i la idea és que en el baranar de festa major, que es fa aquí a les afores del mil·lenari, se'ls fa com un reconeixement, se'ls dona un ram...
és posar en valor tota aquella feina de vida en comú, perquè en el fons és una feina, has hagut de barallar-te per tema fills, per tema econòmic, per tema pis, residències, és a dir, ara és veritat que la gent jove, la durada dels matrimonis o de les parelles és molt més reduït, però n'hi han d'haver segur moltes més a Sant Just que fan 50 anys i que encara no són conscients que poden tenir aquest moment com de reconeixement. Aquest petit
homenatge, no? I d'extendre una mica la fórmula màgica, no? Igual que aquí hi ha gent que és centenària, li preguntes com has arribat a 100 anys amb aquesta capacitat, com la senyora Rofas que viu aquí, que dius com pot arribar amb aquesta bellesa, aquest port, aquest saber fer, amb 100 anys, doncs igual com pots estar 50 anys convivint amb aquella persona i que et diuen és que me l'estimo encara amb bogeria i hem passat moments molt durs, clar que sí, però...
Bé, se supera. Doncs bé, en tot cas, qui volia apuntar-s'hi suposo que demanin l'Ajuntament, no? Estan atents, no? Sí. Fins quan hi ha temps? Crec que tenen ben bé tot mitjans de juliol per poder arribar a l'Ajuntament, fer una petita instància, dir que venen per aquesta temàtica i llavors ja els orientem de com ho han de fer. Mm-hm.
I d'altra banda, Fabou, vam saber també que n'hem de tema ara, que ha augmentat el nombre de persones que han demanat beques menjadors al Sant Just, no? Sí, ara hem recollit totes les sol·licituds de les diferents escoles de Sant Just. Això és de cara al curs que ve, no? Sí, és el curs 2014-2015. Aleshores, ara hi havia la convocatòria que és puntual de la Generalitat, que es fa a través del Consell Comarcal, que la gent...
En funció d'uns criteris que són únics per tot Catalunya, tu sol·licites. Estem analitzant les sol·licituds perquè la valoració des de l'Ajuntament es fa una valoració més social i des del Consell Comarcal es fa més una valoració econòmica en base a renda i dades que aporten. I per tant, d'aquestes 110, encara no sabem quines continuaran vives o quines decauran o quines canviaran. En tot cas, aquelles famílies que veiéssim que decauen perquè el criteri que ha fixat el Consell Comarcal i el Govern català no...
No s'hi adiu, les beques municipals sempre estan obertes, per tant, el que fem és la repesca. Aquelles que han quedat fluixes o que no han entrat en una convocatòria, les deriven per analitzar-les a nivell local si també compleixen i aleshores resolem d'aquesta manera. Unes són en base d'uns fons econòmics del govern català i els altres, si compleixen també uns requisits que són una mica més generosos que els altres, doncs passen per la porta de la beca municipal. Per tant, qui necessiti en principi ha d'estar cobert totalment.
Creu que anirà més encara, el tema de la demanda d'aquests ajuts? Ho dic perquè a vegades sentim que potser el tema de la crisi no s'està acabant però s'està com estancant, que sembla que no va... Però clar, llavors t'arriben algunes dades com aquestes i dius, ostres, potser sí que continuen... És molt difícil que decaiqui perquè, tot i que alguna família tingui feina, si la feina només depèn d'un únic sou, doncs no t'arriba el sou per tot. L'habitatge no ha baixat, el consum de productes no ha baixat,
És més, estem pagant més diners per moltes d'aquestes coses i, per tant, la gent va molt més clavada de diners per poder acabar el mes i pagar una activitat extraescolar o el menjar bàsic, pel que convingui. Per tant, jo crec que trigarem un temps a veure com cau en la demanda de beques menjador, perquè inclús el que té feina va molt just de diners i el que no en té té una ajuda tan...
tan baixa que va massa clavat per poder cobrir totes les necessitats. Per tant, jo crec que ha de ser una mesura que durant el temps sigui tan forta com sigui convenient perquè és un bon coixí. Tu saps que no només va a l'escola a menjar, va a l'escola a menjar, agafa uns hàbits, a mantenir una relació amb uns amics, no només l'àpat en si nutritiu, també la part educativa, la part d'acompanyament.
Per tant, en la mesura que es pugui demanar i que es compleixin requisits, jo crec que ningú ha de deixar l'oportunitat de sol·licitar-ho i després ja es modularà si estan cobertes tot o és parcial, però com a mínim la porta a entrar-hi i després ja es veurà com s'articula. Doncs moltes gràcies, regidora d'Acció Social Gina Pol, per acompanyar-nos avui també en aquest just a la fusta especial bilanari. Que vagi bé, bon dia.
If you're a cowboy, I would trail you If you're a piece of wood, I'd mail you to the floor If you're a sailboat, I would sail you to the shore If you're a river, I would swim you
If you're a house I would live in you all my days If you're a preacher I'd begin to change my way
Sometimes I believe in fate, but the chances we create always seem to ring more true. You took a chance on loving me, I took a chance on loving you.
I know you'd sing me a soothing song.
Fins demà!
If I was hungry you would feed me If I was in darkness you would lead me to the light If I was a book I know you'd read me every night If you were a cowboy I would trail you
If you're a piece of wood I'd mail you to the floor If you're a sailboat I would sail you to the shore If you're a sailboat I would sail you to the shore
Estàs escoltant Just te l'estim.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze. Continuem ara fent el programa especial que estem fent avui des del mil·lenari, que és Just a la Fusta, que en aquell llarg d'aquest matí ha anat parlant amb diferents protagonistes d'aquí del mil·lenari. I ara en tenim un parell més. Tenim el Pep Quintana, també conegut pels oients d'Ara de Desvern, de Just a la Fusta i d'altres programes. Molt bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Bon dia. També resident aquí al mil·lenari. Resident aquí al mil·lenari ja fa vuit anys. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí.
I també tenim el Jaume Martínez. Jaume, bon dia. Bon dia. T'has d'acostar una miqueta més el micròfon. Que si no, no te'n sentim, però dels oients no gaire. Bon dia. Què tal? Bé, bé. Quant fa que hi és, aquí al Milenari? Tres anys. Sí. És dels joves. O tres i mig. Home, Déu-n'hi-do, tres anys i mig per això ja, no? Sí. Ja comença a ser una mica veterà. Estic aguantant-ne a tots aquests. Ja és bo.
Com hi esteu aquí a Milenari? Com ho viviu? Esteu contents? Sobretot la platja nostra és molt maga. Solt que ens ajuntem fent dinars, fent sopars, hi ha molt bona harmonia. Sí, sou amics, una mica també, no? Sí, sou amics. Ens coneixíem, a la majoria ens coneixíem.
Perquè estava el jove Gelabert, que és la Palmira, està el Pep Quintana, estic jo, està la Claudina Riera, està el Deixant Rodríguez i la Carmen. Tots molt coneguts també, eh? Déu-n'hi-do, perquè, de fet, ens coneixíem tots de ben jovenets, alguns nascuts aquí...
Els altres, que des dels 14 anys, com el Jaume mateix, que ja vivia aquí a Sant Just, i per tant, som santjustencs tots, hi ha d'educció i aborígens. Per tant, podeu mantenir-vos ara a Sant Just i a més junts, no? Evidentment, sí, sí. És un pla ideal. Aquí és un lloc que hem dit moltes vegades.
És com una mena d'illa, aquí on estem, dintre del Parc del Milenari, hi ha un pas del centre a centre de Sant Just actual, a marcar totes les botigues, els bancs, tot. O sigui que només hem de travessar un carrer i estem al centre i tornant-lo a travessar en darrere estem en un lloc absolutament tranquil, que és el Parc del Milenari. El motiu de venir aquí és perquè jo tinc un pit de la plaça Margall i bé bé la plaça Margall.
Però la dona és la que va caure el polideportiu, no sé si em recordeu vosaltres. I, és clar, va quedar paralítica i vaig haver de venir aquí. I em vaig trobar amb tots els coneguts del poble. I la veritat, m'ho vaig trobar molt acompanyat i molt bé. O sigui, va ser una bona solució. I he tingut el pis de la plaça Margall, a la vora cinc anys tancat. I ara l'he llunyat. I estic molt content d'estar aquí i no he tornat al pis.
I en el teu cas, Pep, fa 8 anys per això que vas decidir fer aquest cas. Com va anar el moment de decidir-ho? Mira, quan es va crear aquest espai del divanari, jo hi vaig omplir els papers per venir. El que en aquell moment encara vaig considerar que no era prou temps, o sigui que encara podia viure sol, per dir-ho així, i sol segueixo. A casa teva.
però que podia seguir el carrer Badó encara més temps. El fet és que vaig venir un dia a veure en Jaume i la Palmira, aquí, i la casualitat que primer que em va encantar és amb la vista que hi ha des de la tercera planta que tenim del edifici B, però encara més que l'apartament del costat era buit.
Jo vaig dir, escolta, amb aquest veïnatge, amb un lloc buit així, amb aquesta vista i amb aquesta tranquil·litat que sabia i conec del mil·lenari, vaig baixar immediatament al despatx, vaig omplir els papers i a cap de 10 dies em concedien el pis. Per tant, va ser tot ràpid, llavors. Un cop ho vas decidir? Un cop ho vaig decidir, va ser realment ràpid.
i molt content. Recordo, de totes maneres, que Televisió de Catalunya en aquests moments estava fent una sèrie, que se'n deien maneres de viure o una cosa pel estil, que hi havia gent que vivia en una barca, els altres havien fet una casa de fusta, els altres, etcètera, etcètera, i a mi em van venir a fer el trasllat de Bedó aquí.
Ah, sí? Sí. O sigui, va sortir en aquest reportatge. Sí, vaig sortir en aquest reportatge perquè el que volien els de la televisió era saber com funcionava el mil·lenari. No sabien, tenien referències, que estan tan a prop i molts injustencs que estan a la televisió. Vull dir que sabien que el mil·lenari, i volien saber quin taranari com anava. Llavors van dir, mira, precisament hi ha un trasllat aquesta setmana. I era jo.
I per tant em van venir a filmar amb els meus dolors, diguem-ne en el sentit, que al cap de 66 anys deixava la casa meva del carrer Badón, vaig néixer, a més a més, i venia aquí. Però vaja, d'això en 8 anys s'ha curat, però al cap de molt poc es va curar, perquè aquí és ideal, és ideal viure aquí. Doncs a mi resulta que el jove i el Albert havien sigut veïns del Puiget. Sí. Després van marxar a la plaça Bargant.
I el Jaume, quan a la meva dona li va passar el que li va passar, em va buscar, però em va buscar el pis del que té el rambam, que és una planta baixa, i ell mateix va dir, no agafes aquest perquè no està per tu, per mi sí, però per la meva dona no.
perquè per entrar al bany jo no he estat, però veu que no pots, en la cadira rodes no es poden entrar. És clar, és que aquí s'ha de tenir en compte que s'han adaptat els pisos a les necessitats nostres, i la dificultat de mobilitat, i per tant n'hi ha algun, potser aquest, aquest, aquest. Per tant veu poder agafar un altre. Llavors jo m'ho dic, no agafes aquest pis, perquè per la teva dona no està adequat.
i em van demanar que havia de fer una carta explicant el motiu que renunciava jo del pis. Vam fer una carta, però a veure, que valia 800 euros. Era més car perquè era més gran. Hi havia dues habitacions. A mi no em feien falta. I l'altra que era l'incomendent del bany. I llavors vaig dir, però que no deixava d'esperar un pis. Llavors va morir la senyora, com es deia? Que tu la coneixes? De bona.
Del seu pis? Ah, del pis teu. Sí, sí, sí. Que era l'enfermera, no? Sí, la mare de l'enfermer de la Dora. Sí, de la Dora. Sí. Quan va morir aquella dona, el Jordi em va trucar d'això i el Jordi em va dir, ara n'hi ha un pis.
Vaig vindre i em va agradar. Podia escollir tres pisos. Era la Teresa i jo. Però a mi no la tenia més punts per la ferroietat que tenia. I vaig escollir aquest. Aquest valia 100 euros més que l'altre. Però em va agradar. Per tant, tot resolt. Què és el que trobeu a faltar aquí al mil·lenari? Alguna cosa que dieu, això m'agradaria que funcionés diferent o que hi hagués això? Això d'anar malament aquí ha fallat el menjador. A mi m'és igual.
No, no, a mi m'és igual, perquè jo no he vingut mai a menjar el menjador. Jo me faig el menjar a casa, però per molta gent sí que els fa falta el menjar. Aquí som 185 persones aproximadament. 185? Una més, una menys. Jo faig un càlcul així. Una mica menys, no? Més igual 150. Més igual. Passem de 100, d'acord? Molt bé. Encara que sigui parlar amb números grossos, el que jo volia remarcar és qui utilitzava precisament el menjador.
et diria que érem 12 o 14 sí
A part dels que venien de fora, a part dels residents. I inclús, cada dia amb nosaltres, hi havia amics que venien a dinar aquí expressament. O sigui, venien per estar tots junts. I no eren residents del mil·lenari. Venien de fora. Però llavors, quan la gent... És el que deia el Jaume, el Jaume no utilitzava el menjador per res. És un home que, a més a més, cuina molt bé. No li cal. A base de tripa i cigrons...
Jo els hi faig amb ells. I bunyols de vent, que ahir ens va fer els bunyols de vent, aquí pel dinar dels 70, gairebé 70 que érem aquí. Però ho dic amb el sentit que, esclar, era difícil també mantenir aquest espai econòmicament, que ni nosaltres mateixos, d'alguna manera, els residents, ja no el podíem mantenir, no érem prous. El que sí que, per una altra banda, ja s'ho comentat abans en l'entrevista amb la regidora,
El comentari ha sortit que no era prou conegut, ni ho és encara. El mil·lenari en general, i menys encara el menjador. Per què? Si ara és un dir, ara que fa tan bon temps, si aquí davant hi hagués una rastellera de tauletes amb parasols, seria una altra cosa. Sí, sí, està clar. Tampoc es podien fer sopars.
Això és una altra de les qüestions que hem de tenir en compte, si sot torna a obrir, que es pugui dinar i sopar. El sopar no es farà mai, Pep. Espera, això no ho sabem. Perquè la gent d'aquí som llengrant i a partir de les 8 no valen sorolls. Bé, a partir de les 8 no, a partir de les 10 no val. A partir de les 10 no val. A partir de les 10 no val. A partir de les 10 no val. Per això, si hi ha sorolls fins tard, igual no hi hauria. Aquí s'obria, els esmorzars s'obria a les 10 del matí.
gairebé és migdia per tant s'hauria de partir com a mínim a partir de les 9 del matí o a les 8 i escaig que la gent pogués esmorzar això sí que té raó i es pot sopar de 9 a 10 i quarts d'11 a tancar bé, és igual, ara no és el cas millor el que vulguis que aquí dalt
Bueno, doncs, traurem tots els d'aquí dalt perquè puguem tenir un sopar aquí fora. Veurem com es pot resoldre. Som gent gran. Clar, clar, també hi ha unes prioritats, no? No, és veritat que, a veure si més o menys molta gent coincideix en destacar això, no?, que feia molt caliu que hi hagués el menjador, però clar, alhora hi ha tota aquesta part econòmica. Farem com es resol de cara a l'any que ve, que en principi... Jo crec que era impossible tal com anava, eh?
que es pogués mantenir amb el personal que hi havia, que a més a més els caps de setmana les hores són extras, i les festes i tot plegat, no? Per tant, doncs, era una qüestió a tenir en compte. Que ha fet mal en el sentit que, doncs, s'ha creu i que hi ha gent que s'ha disgustat per aquesta raó? Doncs sí, però també hi ha contrapesos. Vull dir, mantenir una cosa que no es podia mantenir, potser valia parar, rumiar com es podia fer i seguir després, no?
Ahir vau participar, el dinar que es va fer de celebració? Com va anar? Molt bé, molt, molt bé. Nosaltres, com és costum, vam dinar junts, un costat a l'altre. Em van dir que cadascú portava alguna cosa de menjar, no? Sí, sí. Per Montse, no sé què ho va portar, no? Va portar el pollastre, el potifarres, el pa, el vi, el cava, les cerveses, els cafès... Està bé. I nosaltres ens vam portar un plat.
Cadascú el que volia, eh? Un va portar com un pica-pica, jo vaig portar postres. I bunyols de vent que vas fer. I llavors ell va portar... Croquetes. Croquetes. Les vas fer tu, Pep? No. Doncs van a buscar el miracle.
No, jo em imaginava. No, no, però està bé. Jo faig moltes coses, hauria pogut baixar una plata amb macarrons o qualsevol altra cosa. Vas voler postar per les croquetes. No, jo vaig anar amb croquetes, cosa que em facilitava anar-les a comprar, com molta gent va fer. I molta gent va elaborar-ho, perquè hi havia uns vols de manida fantàstics.
El Robert. El Robert Santacana. Sí, però ho dius al micròfon. Llavors ho haurem de dir fora del micròfon, perquè si no sí que es posarà amb algun micròfon o altre. No vull dir cada olor que ha portat. No vull dir el que he portat. Exacte, no hem de posar els altres. Bé, en tot cas... Perquè el Roberto encara no es viu aquí.
Estan arreglant el pis. Té el pis arreglat. I clar que bé de vindre. Doncs moltes gràcies Pep i Jaume per explicar-nos també una mica la vostra experiència aquí al mil·lenari. No el pagueu.
Nosaltres ho tenim una mica complicat, eh? Que vagi molt bé. Que molt bon dia. Que us vagi molt bé el programa extraordinari del Miranari. Gràcies, Pep. Ja sabeu que el podeu escoltar fins a una migdia i encara estarem per aquí. Molt bé. Que vagi bé. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Fins demà!
1, 2, 3, yeah, 1, 2, 3. Now you know, now you know how I feel. And I won't back down. Break your finger on the spinning wheel. But don't make a sound.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recte final d'aquesta segona hora del Just a la Fusta, un Just a la Fusta que avui l'estem fent de manera especial perquè en lloc de ser la ràdio ens hem traslladat al Milenari per celebrar amb ells també aquests 10 anys de Milenari. Allà ara de tot el matí hem anat parlant amb diferents protagonistes d'aquí del Milenari i ara a la taula tenim 3 convidats més. Tenim l'Anna Victoria Barraig, molt bon dia. Bon dia.
També tenim el Joan Català i el Joan Grijalva. Bon dia a tots dos, què tal? Julià. Julià? Ah, doncs, bueno, tenia mal apuntat, eh? Perdó, perdó. Julià Grijalva. I, en tot cas, per parlar una mica també de la seva experiència. M'han comentat a la victòria que portes 10 anys. Sí. O sigui, ets de les primeres, ja. De les primeres. Vas a dormir sola. Sí? En tot el bloc. Home, doncs Déu-n'hi-do, quina impressió, no? No, no, no. No?
Tranquil·lament, llavors. Venia tan feliç a viure aquí que no... Com va anar el pas de decidir viure aquí al mil·lenari? Ho tenies molt clar des del principi? A veure, sí. Ho tenia clar perquè on jo vivia havia de deixar el pis i quan em va sortir al stop vaig veure el cel obert. Clar. I estàs bé? T'agrada? Sí.
Molt. Què és el que més, el que fa especial al mil·lenari? La gent, el tipus de... Bueno, jo la gent, la veritat és que no baixo gaire, jo aquí no baixo. I llavors, pues...
Les persones que viuen aquí em porto bé i que només sigui adiós-adiós perquè encara que estigui aquí tinc feina. Clar, clar, clar. Si fas la teva vida tranquil·lament. Clar, tinc la meva aneta que ve a dinar cada dia a casa, el meu gendre, llavors jo tinc feina, o sigui, no puc estar gaire...
Clar, clar, no baixes aquí a jugar al dòmino, per exemple, com sí que fan el Joan i el Julià, no? Vosaltres sou... Us he vist des de primera hora, eh? Des de primera hora fins a l'última de la nit. Sí? Vosaltres... Us ha de grupar una mica el micròfon. Quant fa que hi sou vosaltres, aquí al Milenari? Aquí al Milenari? No, si no viuen aquí. Ah, veniu a jugar. Vosaltres veniu a participar. Venen a jugar. Venim a jugar, a jugar. Des del principi, per això veniu a jugar? Sí, sí, no parem. Bueno, y vamos antes allá...
A baix. I veniu aquí cap a les 10 o una cosa així, no? I esteu, què, dues o tres hores aquí jugant al dòmino?
Tres i quatre i cinc. No, el Joan este tiene... Al dematí. Al dematí i a la tarda. Home, doncs deu ser... Deu ser un expert, llavors. Un expert, no. El que m'agrada a mi és els hacks.
Però els jugadors dels CACs no volen jugar. No. I n'hi ha molts, i bons. Porque nos guanatos. Ah, clar. No, no, no. El que passa és que tenen mandra. És tot terreno. Clar, home, és més diferent que el domino. El senyora de jugar a domino. És més tranquil el domino, no? No, però en tant, en tant, que alguna partida dels CACs també va bé. I no ho aconsegueix fer-la. No, ni posant lleteros ni de cap manera. No hi ha manera. Els CACs no tenen contrincàncies.
En canvi, el domino, veig que hi ha molt d'ambient perquè hi ha dues o tres paules, no? Sí, sí, no hi ha problema. I per la tarda més. Sí, la tarda també, no? Sí, sí, la matí i tarda. Qui guanya, normalment? Els que més en saben. Els que més en saben guanyen. Vostè guanya, normalment? Sí i no. A mi m'agrada jugar...
Sí, perquè, ah, clar, jugueu amb aposta, també. No, no, no, aquí està previs. Ah, sí? No sabia, no sabia. Juguem. A guanyar la partida? I prou. I prou. Queda clar. Bé, ja és molt. I llavors suposo que funcionen amb estratègia. Jo no sé gaire, eh, de jugar al dòmino. Havia jugat fa molts anys, però hi ha tota una filosofia, no?, darrere. Sí, sí, sí. Però ja resulta que si agafes bones fitxes no hi ha problema.
Llavors ja els experts se'n saben molt i guanyen els bons. Ara sí que és bon jo, no hi ha res a fer. Guanyes els bons. El que veig ara, no sé si després de la tarda és diferent o altres dies, però només juguen homes. Les dones no s'apunten a jugar al dòmino? Sí, sí, sí. A la tarda sí. A les tardes. I ara és al matí que està... A les tardes veuen les senyores. I a la tarda hi ha una taula aquí...
Que és del bingo. Però el bingo aquest de cartes, que a mi com no m'agrada, doncs no baixo. I al bingo hi juguen també homes dones? Dones. No us ha acabat d'agradar a vosaltres. No barregem. Us entreuen al dòmino, no? Sí, al dòmino i a les cartes. Veniu cada dia, pràcticament?
Sí, sí. De unido, de unido. Cuando nos deja la bolsa, tenemos que ir a la bolsa del PAC, la bolsa de esto, pues tenemos que ir a... A la combinant, ¿no? Sí.
Déu-n'hi-do. I en el cas de l'Anna Victòria no jugues al dòmino però m'han dit que fas tai chi. Sí, però em sembla que l'he de deixar. Sí? Sí, perquè tinc una èrnia lumbar i segur que el moviment no puc fer-ho perquè l'altre dia ho faci fer i a la tarda un dolor que no podia aguantar. Així és que segurament... Però t'agradava, no? Sí. Fins ara? Sí.
Sí, però si no es torte... I has pensat en alguna altra activitat d'aquí del Miranari o...? És que jo saps què passa? Que tinc molt de rotllo perquè la meva filla m'agrada...
I llavors jo no puc. A l'hora de combinar-ho és més difícil, no? A vegades dic, sí, mira, faré això, faré l'altre. I vinc una vegada o dos i ho he de deixar. Vaig fer també allò de la memòria. Sí, estanyés de memòria. Vaig vindre dues vegades i ho vaig tenir que deixar perquè, clar, que si he d'anar a buscar la meva neta, que si la meva filla, que si... I llavors no em vull comprometre per això. Clar.
Ja, s'ha d'anar veient, per tant. I vostès no fan tai chi? De què? Tai chi. És domino, domino. Domino i ja està. Deporte de mesa. Ja està bé, també. En fi, doncs... Ara el que ens va bé és per poder venir aquí i llegir el periòdic, parlar un poc amb els amics...
Home, clar, per trobar-se, no? Aquí y tal, eso es lo que nos va a decir. Porque muchos de nosotros vivimos solos ya en casa y claro, no tienes a lo mejor ni perro ni gato para hablar con ellos. Clar, clar, és un punt de trobada, no? A part de jugar al dòmino cada matí saps que pots trobar-te a la teva gent.
I després també ens trobàvem abans aquí al menjador, ara com tampoc hi ha... El trobeu a faltar, el menjador? A mi jo només baixava els dissabtes. Llavors tampoc era allò de dir... I els dissabtes, mira, anem a un altre lloc. És que veníem aquí a dinar, doncs anem a un altre lloc. Vostès hi passaven pel menjador o quedava...? Sí, jo anava molt sovint. A mi m'agradava molt com anava. Perquè clar, era molt còmodo per a ell. Era còmodo.
perquè vine aquí, després surt aquí és el que ens deien també alguns dels residents que a veure si realment es pot tornar a obrir i d'alguna manera és difícil això diuen els experts
Diuen que és complicat, que s'ha de buscar la fórmula adequada. Falta la persona que es vulgui cuidar. Exacte. I no la troben. Doncs veurem si resolt. Saps què passa? Que aquí són gent gran. Llavors la joventut vindrà aquí...
S'ha d'aconseguir atraure la gent encara, vull dir, és el que dèiem abans, que la gent pugui conèixer el mil·lenari i que sigui un lloc de tots. Sí, al principi venia gent jove, però després era com era lloc de los viejos. No es atractivo. Bueno, doncs a veure si ara quan es trobi aquesta fórmula es pot redireccionar. L'acta, si això són modes, de vegades, vull dir que...
Però aquí decían que no... Hemos perdido el cliente. Entonces tenemos pocas mesas. En fi, moltes gràcies per acompanyar-nos avui també. Vols donar una cosa, Lluís, també? No, ara hem d'acomiadar, eh? Doncs sí, sí, endavant.
Ens queden dos minuts per arribar a les 12, que és quan connectem les notícies. Sí, soc Lluís Arribas. Fa un any i mig va haver-hi una reunió perquè tanquessin el domenço al dematí. Sí. D'acord.
encara esperem una resposta que es va dir la regidora que es donaria encara l'esperant que he parlat amb ella aleshores vaig fer un incís el primer diumenge que vaig passar per aquí tancat aleshores era per estorbiar per la calefació que no es gasté calefació i vaig veure les cortines avall jo dic el sol dona escalfor per què estan les cortines avall si estorbim per una cosa per què no tirem amunt i entra escalfor
si vaig fer comunicar el responsable i segueix sent el domenatge per tant cal trobar altres maneres d'estorbiar ara l'hivern, ara l'estiu hi ha d'això no hi ha calafessió no hi és? d'acord
també podria estar obert, jo vinc, jo no vinc, vinc, quan puc i el feia, com que ha dit el Julián, ara està aquí, jugo o no jugo, però parles som un, parles amb altres i ja està. Clar. Doncs també queda molt clar aquest incís final. Moltes gràcies a tots quatre, al Julià, al Lluís, també al Joan i a l'Anna Victòria, perquè ara de seguida hem de connectar amb les notícies, o sigui que ens queda agrair-vos la vostra participació i que vagi molt bé per molts anys. Gràcies.
Es mi dia.
Indignació entre els alcaldes acusats de cobrar sobre sous de la Federació de Municipis de Catalunya a través de dietes irregulars. Aseguren que no eren conscients que cometien cap acte il·lícit. Diego Torres, imputat en el cas NOS, escarallarà contra el seu cunyat Marco Tejero, a qui acusa d'haver mentit. Tejero afirma que Urdangarini i Torres són els cervells d'una trama corrupta ideada per saquejar administracions públiques.
Una mestra francesa ha mort apunyalada per la mare d'un alumne davant d'altres nens de la classe. Els fets han passat al vi a Occitània. El conseller d'Agricultura confia que els peritatges de les 3.500 hectàrees afectades per les pedregades seran ràpids i que es compensarà els pagesos com cal. En declaracions, el matí de Catalunya Ràdio també ha esperonat el sector perquè instal·li xarxes antipedre per protegir els cultius.
Alston presenta al Departament de Treball un expedient de regulació d'ocupació per acomiadar uns 190 dels 650 empleats a la planta de Santa Perpètua de Mogó del Vallès Occidental. Així es confirma el pla d'ajustament que l'empresa ja havia avançat a l'abril.
La justícia britànica condemna d'huit mesos de presó l'excap de premsa del primer ministre, David Cameron. La setmana passada ja van considerar culpable Andy Coulson d'espionatge il·legal des del setmanari sensacionalista News of the Wall. Coulson va ser director d'aquesta publicació entre el 2003 i el 2007.
A punt d'exhaurir-se les 25.000 entrades que han sortit a la venda per assistir al festival Canet Rock 2014, que demà es fa a Canet de Mar al Maresme. L'organització recomana que demà els assistents utilitzin el transport públic per evitar problemes per accedir al recinte. Catalunya Informació. Esports. El Barça farà un estrès de pretemporada Anglaterra a finals d'aquest mes i començaments d'agost. L'equip torna als entrenaments després de les vacances el 14 d'aquest mes. El Mundial avui, quarts de final, França, Alemanya a les 6 de la tarda i Brasil, Colòmbia a les 10.
primera jornada d'entrenaments de Gran Premi de la Gran Bretanya de Fórmula 1. El català Dani Juncadella, que debuta en Força Índia, ocupa ara mateix la dotzena posició. Felipe Massa ha topat contra una tanca i la pelota de Williams, Susi Wolf, se li ha aturat al monoplaça després de la primera volta.
Pel que fa el temps, els roixats quedaran limitats a la meitat nord del país i al voltant dels Pirineus. A la resta s'imposarà l'ambient assolellat amb temperatures a l'alça. Aquesta tarda els roixats podran estendre's cap a l'interior de les comarques de Girona localment amb tempesta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Una seixantena de persones assistiran al sopar de lluna plena de la CEAS el proper 12 de juliol. Les inscripcions per participar-hi es podien fer únicament ahir al vespre, local de l'entitat, i es van tancar amb unes 60 persones apuntades.
El sopar de lluna plena serà dissabte 12 de juliol al Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallarols, a la Garrotxa, situat a 1.028 metres. El desplaçament es farà en autocar. Un cop allà es farà un itinerari a peu des del Coll de Condreu fins a la Salut de Sant Feliu de Pallarols, passant per a Roques Encantades. El sopar tindrà lloc al restaurant del Santuari amb un menú tancat.
Més coses en clau solidària. L'hotel Esperia Sant Just donarà el seu accedent de menjar a l'ONG Nutrició Sense Fronteres. És una iniciativa que ha engegat el mes de juny i que forma part del programa Barcelona Comparteix el Menjar. L'ONG repartirà els aliments donats entre diverses entitats socials de la ciutat. El projecte té com a objectiu reduir la pobresa a la capital catalana, prevenint el malbaratament d'aliments. Ara, com deia, amb l'hotel Esperia Sant Just també s'ha sumat al projecte.
I acabem recordant-vos que l'1 de setembre obriran les inscripcions pel curs 2014-2015 del Carreo Blau. Els tallers d'Arts Plàstiques per a Infants de Sant Just ofereixen un ampli ventall d'activitats pel proper curs, com ara pintura, dibuix i gravat, modelat i escultura, experimentació amb materials reciclats, observació i recreació de la natura.
Els infants entre 2 i 15 anys podran participar de les activitats i tallers del Carrau Blau. Pels més petits es manté l'oferta del petit Carrau i pels més grans hi ha activitats per nens i nenes de 4 a 8 anys i de 8 a 15. El preu del Carrau són 84 hores trimestrals, mentre que el del petit Carrau són 48.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esverb. Ens agrades tant tu.
Just a l'estiu. Segut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer blau. A boem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles dels miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Fins demà!
Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Farem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades soc al fons.
I treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona l'alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
a la platja de Barcelona una nit de juliol i escriurem que no ens tendran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rombes del port assegut a la plaça del sortidor aquí t'espero com si fos el primer bar la bohem on comença el carrer Blai
que és la petita rambla del poble sec. Als 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes tres dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu.
Passen 9 minuts de les 12 del migdia. Comencem ara la tercera hora del Just a la Fusta, un Just a la Fusta especial que estem fent des del mil·lenari, des de les 10 que hi som. Ens han acompanyat al llarg de tot el matí diferents protagonistes d'aquí del mil·lenari. Ara reprenem una mica l'actualitat del Just a la Fusta. En seccions habituals parlem, per exemple, del temps amb el Carles de René di Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carme. Què tal?
Bé, avui una mica més tard del que és habitual, però si haguéssim parlat a les 10, potser encara estaríem tots amb... La ressaca. Exacte, ho veiem molt recent, a més veiem el cel encara no volat. Ara ha sortit el sol, però fa 6 hores, no?, a les 6 de la matí, hem viscut una tempesta espectacular, no?, aquí Sant Just, també. Sí, era curiós. Jo avui m'he aixecat molt d'hora, ja ho he de dir, perquè, clar, ara començaré a explicar la tempesta, no, l'he viscuda perquè, a més, estava molt d'hora. Avui no tocava dormir, es veu, què coi passava, però aquesta nit... Suposo que és això, no?, l'aficionat a la meteorologia ja olora
Llavors, com que la cosa que estava provant, veia cap a quarts de sis del matí, i cap a les sis es començava a veure una cosa estranya, perquè veies el cel que estava bé, que estava serè, hi havia algun nubolet a la costa, però de cop i volta veies algun llamp, i miraves el cel i estava bé, i deies, d'un nassos bé, i clar, jo com que miro cap a mar, com si diguéssim cap a Sant Pere Màrtir, la tempesta venia per l'altre cantó, i a més era bastant gros, era bastant important, venia del Garraf i de la noia, llavors ha anat apropant-se a poc a poc,
I el que hem tingut, doncs, és un puixat realment espectacular. És d'aquelles coses que comentàvem ara fa dies, que va realment molt bé. Han sigut 21 litres per metre quadrat. Déu-n'hi-do, és molt. Sí, sí, no, ja hem fet el cupo. Ja podem tancar el mes de juliol perquè el cupo ja l'hem fet aquest mes. O sigui, de mitjana ja és superior a qualsevol altre mes de juliol que hàgim registrat amb l'estació. Home, jo millor, bastant més tard que tu, a 3 quarts de 8, més o menys. Que és molt normal.
I, clar, havia tancat la finestra perquè he sentit els llamps i els trons, però després m'he adormit tranquil·lament i, clar, allò, mirar quin temps feia per com em vestia, i he sortit a... i dic, hosta, tot mullat, i fa dues hores i mitja, vull dir que era com xàfec. T'has posat el cangur, les botes d'aigua... Sí, sí, he vingut amb impermeable, eh? Llavors, quan surts al carrer, dius, tot sol, dius, és que això no...
No, aviam, ha estat realment interessant perquè ha hagut moments de gairebé 90 litres per metre quadrat per hora, o sigui que si hagués durat una horeta haguéssim fet un bon patac, si miraves el carrer Indústria a l'aigua baixava amb unes certes ganes, la indústria és un lloc natural de baixada d'aigua de molt amunt, gairebé des de l'escola Canigó,
l'aigua té el seu cató natural pel carrer Indústria i realment hi ha una bona cantonada que absorbeix l'aigua i baixava l'aigua tranquil·lament o sigui que la precipitació en algun moment ha sigut molt intensa i és el que dius tu ha estat en qüestió de mitja hora, tres quarts que ens han tingut aquests 21 litres que estan molt benvinguts, la intensitat no ha estat la més forta d'aquest any però sí que ha estat una tempesta realment important i d'altra banda també l'aparell elèctric perquè ara els hem anat sentint però n'hi ha hagut un parell que ens ha afectat directament a la ràdio perquè la ràdio a quarts de set del matí ha parat, ha dit
jo amb aquests llamps no segueixo treballant, ho ha decidit ella, és que ha caigut un llamp just a la plana Vells Solets. Aquest llamp que ha caigut en un dels carrers propers a on viu la Cristina, que la tenim aquí, ha fotut un patec espectacular i això ha provocat que molts magnetos hagués saltat. Semàfors, no, també, fins i tot? Semàfors, llum de les cases... Clar, quan una cosa cau tan a prop... I a més és estrany, perquè en aquest moment tenim una zona a Sant Juls
que és molt propera a rebre tots aquests llamps, no? Quan vam acceptar l'aenda d'aquest poble o a la FECSA, com es digui ara, jo és l'aenda de tota la vida, doncs vam acceptar que estiguessin allà perquè si hi ha algun llamp ja cau allà, ja ho tenim fet. Doncs no, ha caigut el vell soleig i realment ha estat espectacular, ha estat un patac important, s'han tallat les emissions a la ràdio i hem tingut uns quants llamps molt propers. Això vol dir que la tempesta ha passat just per sobre del Sant Just i per això aquesta precipitació fa un poc bastant.
Molt benvinguda, una temperatura que a la mínima estava al voltant dels 22 graus aquesta nit i just en el moment de la tempesta abaixar fins als 18. De fet, ahir al vespre, perdó que et tallo, però ja es notava com a la nit, vull dir, 11-12, que al carrer es notava com un aire que podia ensumar la tempesta.
Sí, era un aire molt humil, perquè ens estava bufant un vent molt humil de mar cap a terra, no teníem temperatures excepcionalment altes, però l'aixa fogo era molt marcada. Si feies alguna activitat al carrer, tenies aquella sensació d'enganxós, que era una mica rotllo. I aquest vent anava ajudant a aquesta situació. Però, clar, hem tingut tants intents de precipitació aquesta setmana que tampoc no de la jugaves, perquè deies, sí, han de passar tempestes, i ho comentàvem, no? Ha caigut una Badalona, però Sant Just no ha caigut res. Ha caigut una Molins, però Sant Just tampoc no ha caigut res. Doncs mira, finalment,
N'ha caigut una per sobre, ha passat per sobre de Sant Jús, de gran part del Baix Llobregat, perquè l'ha creuat. Per exemple, potser a Olesa avui no ha plogut, potser que l'altre dia va gairebé caure 30 litres per metre cada any, i Sant Jús no ho vam olorar i va fer sol. O sigui que en una mateixa comarca tenim una diversitat espectacular a l'hora de creuar tempestes d'aquestes que són molt punyeteres, perquè sempre parlem, les tempestes van ajudades pel sol, el sol escalfa, la superfície agafa temperatura, els núvols creixen i ens cau la tempesta.
i aire fred en alçada, però és capritxós, perquè és que ha sigut a les 4 del matí s'ha començat a muntar aquesta tempesta cap al Baix Panarès aproximadament, i era molt grossa, entrava bastant cap endins, i ha anat fent un recorregut pujant, de sud cap a nord, pel litoral ha anat pujant, ha passat per sobre de Barcelona també molta precipitació, i ha anat a morir quan s'ha trobat amb el Montserrat del Maresme, allà també ha precipitat, però per exemple hem estat mirant dades de comarques una miqueta més al nord de la selva, o al Baix Empordà ja no ha pogut, o sigui que s'ha anat desfent amb aquest recorregut.
Molt benvinguda, sempre comentem que la precipitació al mes de juliol sabem que l'estiu és molt seca al Mediterrani, que encara que ara tinguem dies de pluja i dies tontos, probablement hi haurà una segona meitat de juliol completament seca, una primera meitat de l'agost completament seca, i aquests 21 litres per poixerola és...
i agraïta més de matinada i abans d'arribar tot és així i just abans del cap de setmana que aquest matí qui més qui menys qui no t'escolta tu doncs pensava ja veuràs un altre cap de setmana un cap de setmana amb pluja i tot plegat però no és perfecte matinada amb precipitació divendres amb solet cap de setmana sense problemes i quan s'acaba el cap de setmana i torna la vida laboral tornen a arribar perquè dilluns tornaran sí
o com a mínim així ho vindran nosaltres avui. Tampoc no esperàvem la tempesta d'avui, o sigui que serà un cap de setmana tranquil, molt càlid, perquè com que deixarem de tenir influències de vents i no hi haurà tempestes de tarda, les temperatures s'enfilaran, avui ja ho faran. Podem arribar a 27 o 28 graus, demà també aquests 28, 29, diumenge també.
El diumenge, demà sol, eh? Però el diumenge allà al matí tindrem algun nubolet, però el sol serà el protagonista, a la tarda els nubos seran més grans, i de cara al vespre, si algú baixa d'alguna zona d'estiuets, tot el que és l'interior de Catalunya, Franja de Ponent i Pirineu de Lleida, sobretot, allà hi haurà precipitacions, hi haurà tempestes diumenge a la tarda. Tot això després s'anirà complicant, creiem que la nit, la matinada de diumenge, dilluns, quedarà completament tapat, i dilluns serà un dia complicat.
O sigui, no estem dient que estigui plovent tot el dilluns, però que una altra tempesta com la d'avui, un dilluns al matí, podria passar. I tornarà sent via gris, nuvolot... Pot passar com avui. O sigui, podem tenir un altre pisari d'una tempesta que va estar potent, depèn de l'hora quan arribi, doncs ens farà més la guitza o menys, però acabarà sortint el sol i tornarà a l'estabilitat. Però bé, ve una altra refrescada. Està bé, està bé. Arrenca, repunten les temperatures aquest cap de setmana, però dilluns tomem a baixar. I això, exacte, si ens permet tenir cap de setmanes de sol, crec que la gent ja està...
Està contenta, no es queixa tant del juliol, excepte els que tenen vacances. Això sí, els que tenen vacances ara, potser sí que si ens senten estan una mica enfadats. Estic més tranquil, estic sola a la platja, però dic que està sola a la platja si fa molt temps, no? Més clar, l'aigua del mar també es refredarà, no? No, això ja no afecta. Ja estem amb aquests 23 a la Costa Brava, 24 a la Costa Central, 24 i mig, gairebé 25 a Tarragona.
Ja tenim temperatures d'aquelles de tranquil·litat a l'aigua. D'estiu. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies. Molt bé. Que vagi bé. Vinga, bon cap de setmana. Bon cap de setmana, exacte. Tenim aquí al costat, vull dir que no marxaràs gaire lluny. Molt bé.
Doncs ara, de seguida, a més a més, el que fem serà... No marxem, perquè passen 18 minuts de les 12, i el que fem és ja saludar l'Àstric Goldstein, del celler de Can Mata. Molt bon dia, Àstric, què tal? Bon dia. T'hem canviat de dia, ara així, amb aquest just a l'estiu que fem... Perfecte. Avui és just a la foto espacial mil·lenari, però en realitat també li hem canviat una mica el nom i és just a l'estiu.
I hem fet una mica de reformulació d'horaris, perquè els que l'acostumàveu a sentir els dijous o divendres no la sentíeu, ara sentireu l'Astrid, que cada setmana ens porta qüestions del món del vi i, a més, l'estiu, el juliol, especial vacances en el sentit de viatge. Exacte.
El que farem serà, per tant, cada setmana anar a un lloc del món diferent. Sí, anar a un país diferent. I avui farem França. Avui farem França, des d'aquí... És la zona més propera, no? Exacte. Amb un vi de clima atlàntic. Molt bé. I de zona plujosa. A més, estem així amb el tema de la pluja i tot plegat. Teníeu molt pressentiment, ja. Sí, no? I ja t'ho sumaves. I també tenim la Cristina...
Vargas, veu-li el teu cognom, Cristina, per un moment. No passa res, Carme, bon dia. Bon dia, Cristina, que també ens està aquí amb el programa de Mil·lenari avui amb tot el tema de la producció. I a part d'això, doncs, avui t'hem convidat. L'Estrit sempre busca gent que vulgui participar al tas perquè entre ella i jo és una mica més avorrit. I llavors, doncs, sempre intentem convèncer algú altre. Home, ens podríeu trucar, eh, els de la tarda, que sempre arribem a la redacció, no? I les ampolles estan mig buides, eh? S'ha de dir, eh?
No sé si serà tant, eh? Depèn del vi, no? Depèn del vi, exacte. Avui tenim aquest vi que es diu, veig ara, Amfibol. Això és un vi de la zona de l'Oira, del Domène Landon,
del que ells li diuen la regió de Nantes. Llavors, és allò que anar rumiant, saps que l'altre, tot just divendres, que va ser durant el sopat vaig dir, em sembla que farem un viatge per França. Sí, farem un viatge a través del vi. Sí, és allò que dius, el gran dubte, no? França, on aniries tu a l'estiu? La Provença?
Sí, o algun estiu he fet. És fantàstica. La zona de Burgonya, també. Sempre a França, les grans regions vinícoles segueixen, sobretot, un gran riu. Llavors, una de les regions on crec que està més ben muntat tot el tema d'enoturisme és la regió de l'Oira. I aquest vi és d'allà. I aquest vi és de l'Oira, però de la part més tocant a mar. Vi atlàntic...
I ja ho sé, trobarem un punt d'acidesa. Però estem pensant, ja que és una zona bastant nord. Hem de ser conscients una mica del que anem. Bastant nord. Exacte. Vols que comencem tastant? Tastant, vull dir, mirant. O vols explicar-nos una mica més de la zona? Què prefereixes? A veure, és una zona que encara no he anat.
Ens has portat un mapa, també. Avui no tenim webcam, per tant no es veu, però tenim... La setmana que ve, ho veureu, avui tenim un mapa aquí molt gran. Ens estàs mig desplegant, no? Un mapa de França. Un mapa de França. Jo crec que és molt important. És molt gran, aquest mapa, realment. Sí, França és gran. I a sobre fan vi a quasi tot el país i en grans regions. Perquè és un mapa específic del tema del vi. És un mapa de carreteres. Ah.
surten totes les carreteres i a sobre surten totes les regions vinícoles. I els radars, m'imagino. Els radars no surten, això ja ho has de buscar per internet. És un mapa que ja heu de tindre com uns 14 anys. O sigui, imagineu ja allò avançats que van a França. Respecte a nosaltres, no? Sí, sobretot respecte a nosaltres. La zona de l'Oira, amplíssima. És allò que va gairebé des del centre de França. És horitzontal, a més a més. Sí, sí, totalment.
i desemboca el mar. Llavors ens trobaríem diferents varietats de raïm segons si és una zona més interior o més exterior. En aquest cas, la varietat de raïm és el melón de Borgonya.
Què dius? No ens sona de res. I a sobre dius melot i de vergonya. Sí, sona com exquisit. Sí, melot de vergonya. Però el vi, la seva denominació d'origen és el muscadet. I és clar, jo t'estic dient muscadet. Automàticament penses en un muscat.
i no perquè és diferent aquest francès exacte, se li diu així mosquedet, dins del mosquedet hi ha diferents denominacions d'origen a veure melón de borgoña si veieu el color és d'aquests clarets és un color estiuany i el vi és molt estiu té un punt de color de cava ja ho sé que té unes idees altes
És una zona que, parlant del temps, no hi ha grans oscil·lacions de temperatura, no fa molt fred, no fa molta calor, una temperatura...
Si haguéssim de comparar-la, no seria mediterrània, però tindria una mica l'equivalència del mediterrani, que no hi ha grans oscil·lacions, justament perquè tenen el mar al costat. No és el mateix el mediterrani que l'Atlàntic. L'Atlàntic és fred i també hi ha molta humitat. Llavors és allò que seran sempre vins amb aquella connotació un palet més verba.
El color és aquest groc pàl·lid, una mica de color de cava, per entendre'ns. Molt pàl·lid. Si l'olorem, també, és molta fruta blanca... Però ja respira l'acidesa que ens dius, eh? Jo ja l'endevino. Aquesta té una sensació de frescor. Sí. Com es fa el mosquedet? És típic fermentar aquesta varietat de raïm, el meló de borgoña, en dipòsits normalment de fusta. En aquest cas, fermenta en dipòsits de ciment,
el ciment és igual de transpirable que la fusta. O sigui, ja s'està sortint una mica del que és dipòsits d'acere inoxidable, que també fa vins un palet més fred, tot i que siguin molt higiènics. És estrany de ciment, no? No, perquè s'havia fet antigament, sempre s'havia fet o fusta en regions que tenen boscos, o antigament es feia amb ciment o bàsicament amb...
en zones que estaven amb rajoles, en zones... O sigui, un material que fos un punt purós però que alhora es puguis netejar correctament. I el fet que sigui de fusta o de ciment canvia una mica el gust o pot arribar a canviar... La fusta sempre donarà algun gust, però bàsicament el que es busca és respirar. Llavors, normalment fermenta,
S'intenta que no faci la fermentació malolàctica. O sigui, quan tenim un raïm i volem que ens converteixi en vi, fa dues fermentacions. Normalment, però no totes les varietats de raïm. Les varietats de raïm que són àcides en fan dues. S'intenta que en facin dues. Una és que el sucre es transformi en alcohol, per tant tenim un vi, i l'altra és que l'àcid màlic del raïm, que és aquell àcid que trobem amb una poma verda, a través de les bactèries làctiques es transformi en àcid làctic.
Que moltes vegades ho podem trobar quan olora, sobretot amb vins negres, aquella sensació de suero de iogur. Aquella sensació làctica.
I el que fa és rebaixar el nivell de l'àcid. Aquí el que s'intenta és mantenir aquest àcid làctric justament com a factor positiu. És el que vol potenciar, no? Exacte. Llavors, fermenta i es deixa al voltant d'uns 4 mesos en contacte amb els llevats. Els llevats morts ja, perquè un cop acaben de treballar i ja tenim alcohol i no tenim sucre, aquests llevats...
Es queden allà. Si els deixem allà, normalment es treuen. Però si els deixem, el vi anirà agafant totes aquestes característiques que li poden aportar aquests llevats. Més greix, més glum... Llavors s'intenta deixar el vi un temps en aquest contacte amb els llevats. També el que s'intenta retindre és el gas carbònic. Una vegada hem intentat el clot de les soleres, que ja seria un element natural.
i després s'embotella. Normalment, per tindre la denominació d'origen, no es pot embotellar abans de l'abril. En aquest cas, aquest s'embotella al febrer. Per tant, no tindria la denominació d'origen. I per què s'embotella? Per què no n'nurti? Per mantindre'l més fresc, més jove, i no buscar-li tant de temps el contacte amb els llevats. Aquí el que es busca és la immediatesa. I perquè ja el podem començar a consumir fins i tot més aviat.
O sigui, és un vi ja amb tota la idea de ser consumit aquell estiu com a producte fresc, àcid, àcid com a virtut, que tinguem sispa. Molt bé, molt idea estiuenca, no? Molt idea estiuenca. Per tant, què? Per tant, qui vagi aquest estiu a la regió...
de l'oira que hi vagi. Sabent, exacte, i sabent el que demanarà, eh? Vull dir, tenint en compte tot el que ens ha explicat. Que no serà un moscat. Exacte. Tu demanaràs un mosquedet sabent que és un meló de la vergonya. Li hem mirat el color i l'hem olorat, per tant, ara aniríem ja a què? Fem el primer tast? Fem el primer tast, sí.
Es nota, eh? Jo al principi no ho noto, però a mesura que has acabat de beure em puja una mica més l'acidesa aquesta de la que parlem. L'acidesa, perquè amb el cul ens sembla que volta als 11 graus, eh? O sigui, no té gaire. Mira aquesta acidesa, vinga, anar salivant, salivant. És com si haguessis agafat una cullerada d'àcid tartàric...
i el poses amb un got amb aigua el primer moment, ja saps que el tema de l'acid el noto de sang i potser per això és com la pell de gallina hi ha persones que ho noten més i d'altres que menys i segurament la Carme que porta tot el matí és en directe és allò que dius, potser està més sensible clar i potser per això ho nota més a mi sí que és cert que a l'hora de fer el primer glob l'he notat molt fresc al principi però després sí que un cop hi han passat m'ha pujat una mica l'acidesa
I també es va salivant, i sobretot aquí al costat. Aquest allà recorregut, no? S'agregues molta saliva. Va tornant el gust. El gust es manté fantàsticament, jo crec que molt bé.
És perillós, és a dir, és d'aquests que jo ara ja faria el segon lop i per tant... Sí, oi? Jo crec que sí. Que fa aquest efecte, tot i que té uns graus, però... És allò que dius, és fresquet, ara seus aquí fora, ara estem aquí en directe i dius... És d'aquests que sembla que no, que vas i et vaguen i al final no t'adones, però... O a la tarda o fins i tot allò que dius a mitja tarda o al vespre i clar, i a més sent conscient que són 11 graus. Això a vegades és pitjor, no? Perquè pots relaxar. Què faríem? El faríem sol? El faries acompanyant-lo amb alguna cosa?
Com ho veus? Què creus que es menja a la zona? Formatges. No ho sé, formatges i sobretot el que tenim aquí. Producte sec, si vas a l'Ivan ja veu que... Ara estem al costat del mar. Producte de mar, però peix més aviat de closca. Ah, molt bé. Sempre és allò que, com deia l'altre dia, abans de passar aquí havia d'haver passat per la peixateria. Unes ostres, unes cuisses, ara sí. És el vi ideal.
Per tot el tema de closca. Amb un bacallà? No. Home, el podem fer. Però no seria, el bacallat, un... O sigui, ostres, potser no ens podem permetre, però tema cloïsses... Cloïsses, uns musclos, o sigui, tot el que seria peix de closca, de roca... Tallarines, no? Exacte. Jo crec que seria l'ideal, no?
Si anem a França podem descobrir, a més, tota la gastronomia d'allà, no? Ells ho tenen molt clar, no?, el vi de la zona amb el producte de la zona. A un formatge de cabra també li podria anar molt bé, crec jo, eh? O sigui, el veus més d'acompanyar que sol, algun vi que ens portes a vegades aquest? El ve com molt, això, un vi com molt d'aparitiu, molt de principi, molt de picar...
De l'entrant, no? Tot el tema d'aquest tipus de peix per entrar. Sí que ha estat atractiu, però crec que som conscients que en una paella se'ns pot quedar un pelcú. La paella sempre pot estar per sobre, no? Però per això sempre penso en el peix, que potser és un vi que li respecta molt el gust.
Del mateix peix. Sí, i les notes salines del peix, amb aquest vi, crec que poden acompanyar molt bé. Molt bé. Si anem més cap a l'interior de l'Oira, ja trobem vins blancs, amb xauinyon blanc, una miqueta més corpulents, no? O sigui, quasi sempre, tot el que és més cap al centre, són plats més...
Tota la costa, normalment, canvia i són més lleugers. Sobretot perquè bàsicament el producte és el peix, la carn. Estem parlant de vins a l'Strip Goldstein, que cada setmana ara d'aquí fins a finals de juliol ens portarà algun birr relacionat amb un país diferent. Avui parlem de França. Suposo que si algú se'n va a França i no va potser a aquesta zona, però tinc ganes de tastar viu alguna cosa, que ha de deixar-te aconsellar, m'imagino.
Deixar-se aconsellar i... A part, és molt habitual això, trobar-se el vi de la zona. Així com moltes vegades aquí ens queixen, que vas a un restaurant i t'ofereixen un vi de la Rioja, o un verdejo... Això allà no passa. Això allà no passa, o no acostuma a passar. Tu te'n vas ara, mira, a la zona més pròxima, tota la zona de Llengua del Rosselló. Zona vinícola gran, descomunal, a més, sempre ha estat de molta producció.
Allà el que trobarem amb blancs macabeus, que seria la més autòctona, però trobem d'altres varietats i amb negre, garnatges, carinyenes, merlots, cabarrets. És una zona rica i gastronòmicament molt semblant a la d'aquí, tot el Mediterrani tenim molt en comú. Si anem cap a la Provença, allò ja és un plaer.
Ja per un poblet de la Provença, seure amb una copa d'un vi rosat, però a més són aquells rosats tan pàl·lids. Pels amants del vi, la Provença seria el millor destí? A França? No. Són tots. El tema és que quan hi vas, et vas perdent per totes reures. Sí, perquè a més en pocs quilòmetres trobes molts estils de vi. O sigui, entraries a França amb un perfil molt similar al d'aquí,
Si vas cap a la zona de Nimes, ja trobem moltes carinyenes. Podem pensar en Empordà, en Priorat, vins consistents. Cap a la Provença ja es tornen a suavitzar i a la que tirem roi damunt, allà trobem moltes garnatges, cires...
Si anem a la Borrugonya trobem bàsicament Pinot Noir i allà tornem a trobar delicadeses, més fins, ja és una alçada bastant alta. Txardonés amb certa corpulència. D'aquí passaríem a la Champanya, a l'Oira i fins i tot podríem tornar bàsicament per Bordeus, des de les zones que sempre han tingut pins amb més coses. Podem fer una ruta del Vivert. El que passa que una setmaneta...
Dona per por. És complicat, eh? Més dies, no suposo? Sí. Perquè a més pots fer uns 15 dies de ruta francesa de vi, no? I amb relax, eh? Perquè això d'anar bevent, també, amb el cotxe... T'acaba de dir a un lloc i dorms allà, no? És una bona idea. I fins i tot és allò que dius, si anem a la zona, per exemple, zones que no són molt típiques a l'estiu, no? La zona de...
De la Cebolla, que potser en pensem... Quina zona és? La zona de la Cebolla són els Alps. Allà també trobem molt rosat, molt típic els formatges de vaca, molt arreglet... Suposo que tot arreu de França, no? A França és allò que dius...
A veure, si s'ho tenen tan cregut, és que s'ho han treballat amb denominacions d'origen molt clares, molt ben estructurades, un pèl rígides, però sí, és allò que dius, és el gran país. I anem a illa, també, eh? O sigui, a la illa de Sardenya també trobem... Varietats de la zona, no? Fins i tot varietats així més antigues. Però és que tota illa i fins i tot allò a la zona del Jura, o sigui, seguint tots els Alps?
Sí, també. Sí, no s'escapa, eh? Som vins més curiosos, la zona d'Alsàcia, també, que allà trobem i a vostra energia. És una zona més seca, o sigui, quasi bé podríem seguir-la climatològicament, o per tipus de terreny, o per rius. A la part que toca ja en Alemanya també deu haver-hi una altra varietat, no? Sí.
Bàsicament trobem algun Riesling però bàsicament Riesling i llibustrà. Finot gris, o sigui, varietats que ens sonen una mica com rares. Jo crec que són les que valen més la pena si viatgem cap a França.
Doncs un bon destí, si volem gaudir del vi, suposo que ara tot arreu en podem trobar, però França és un dels ideals, eh? Jo crec que sí, perquè a més és allò que... És... És agraït. És molt agraït. I a més, a més, pots anar compaginant. Jo me'n recordo fa anys que és allò que vaig començar enfilant RoiNamunt i llavors te'n vas a Le Puy en Belé, compres les típiques llenties de la zona... O sigui, sempre compaginant també el vi amb el producte típic, no?
Molt bé, Astrid, doncs ens queda apuntada la recomanació de França i també d'aquest vi en concret, eh? Recordem el nom d'on ser. Fresc, àcid, àcid s'ha de dir. Àcid exacte, però amb moltes de les qualitats també de l'estiu. Sí, molt acigüent. Entra molt bé.
d'Atlàntic. Perfecte. Doncs moltes gràcies. La setmana que ve, divendres que ve, en principi des de la ràdio, aquest cop, tornarem a fer un altre tast, com és habitual. I anirem cap a una altra zona. La tens pensada ja? No, no la tinc pensada. Si algú té alguna suggerència, seria fantàstic. Perquè el tema és allò que primer pensava. Va, t'escapes dels cinc continents. Pot ser complicat o no, però per què no fer un salt a Austràlia o Nova Zelanda? Canviem d'hemisferi, perquè no ho hem fet tant tot l'any.
Doncs ja ho provarem, ja ens anireu explicant. És més car. O sigui, França et pot sortir cara, perquè pots anar comprant molt, però si te'n vas cap a Austràlia o Nova Zelanda et sortirà cara el viatge, però no ho podràs carregar. Això sí. En fi, Astrid, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia, cap de setmana.
It was 25 years to take that man away. Now the freedom moves in closer every day. Wipe the tears down from your saddened eyes. They say Mandela's free, so step outside.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
It's been 25 years around this very day From the one outside to the ones inside we say Oh, Mandela's free
Oh, set my never free. Na, na, na, na, my never dead. Na, na, na, na, my never free.
I don't know what's going on.
Recte final del Just a la Fusta, aquest Just a la Fusta especial mil·lenari. Estem celebrant avui també els seus 10 anys, els 10 anys d'aquest centre. Al llarg de tot el matí hem parlat amb diferents protagonistes d'aquí del mil·lenari. Ara també heu sentit a les Tricolstein parlant-nos del món del vi i el que fem ara també és fer una de les accions que habitualment fem els divendres al Just a la Fusta, com és repassar la cartellera.
Avui ho fem amb la Laia Vidal. Bon dia, Laia, què tal? Bon dia. Per parlar d'algunes de les pel·lícules més destacades de les que s'estrenen. N'hi ha unes quantes i tu n'has triat unes tres o quatre per explicar-nos així ampliament. Sí. Comencem per una pel·lícula que es titula Bajo la misma estrella. A veure, de què va tot plegat? Aquesta pel·lícula és...
És molt famosa perquè ve d'un best-seller que va ser escrit per John Green i molts joves l'estan desitjant veure. Tu ets una d'aquests joves, no? Ja t'he vist la cara que la tenies controlada. Per tant, perdó per la meva desconeixença d'aquesta història. Bajo la misma estrella i és l'adaptació d'aquest best-seller. És una d'aquestes trilogies? No, és una novel·la, és una història.
tracta d'amor i drama el seu director és Josh Boone i el guió va ser escrit per Scott Neustadler i Michael H. Weber aquests són els guionistes i després els protagonistes que suposo que són joves són coneguts els noms o no els conec? no són molt coneguts perquè són noves estrelles de Hollywood
Perquè van fer fa molt poquet la pel·lícula Divergente. Ah, sí. Són ells. Sí, surten a aquesta pel·lícula. Llavors, doncs, són nous actors que ofereix... Però hem d'anar apuntant els noms perquè segurament seran famosos, no? Com es diuen els protagonistes? Es diuen Shailene Goodley i Ansel Elgort. Perfecte. Doncs explica'ns una mica de què va aquesta pel·lícula, aquesta història.
Doncs la pel·lícula va sobre la Hazel, que està encarnada per Shailene Woodley, i el Gus, que és en Hansel Helgort, que són dos adolescents que es coneixen en un grup de recolzament per persones amb càncer, perquè els dos han patit aquesta malaltia en el passat.
Com en qualsevol altra pel·lícula romàntica, al final s'acaben enamorant. Sí, que al final més o menys ja el podríem anar endevinant, no? No, exactament. Ja ha fet de sorpresa, millor no ens l'expliques, no? Millor no el revelem. Com hem dit, està basada en el bestseller, homònim, de John Green, i és una història que ens ensenya la felicitat i l'emoció, però també la tragèdia, que suposa estar viu i enamorat.
Déu-n'hi-do, doncs un drama romàntic d'aquests de primera línia que segurament atreparà el molt públic jove, no?, una de les estrenes d'aquesta setmana. Després tenim una altra pel·lícula, aquesta també una de les més destacades de la cartellera que s'estrena avui, que és Mil maneres de morder el polvo.
Aquesta és completament diferent de... Canviant de registre, eh? Sí. És una comèdia, bueno, mig comèdia, ambientada en el western, en l'antigu oest. Molt bé. D'Estats Units. El seu director i guionista és Seth MacFarlane. MacFarlane, perdó.
i està protagonitzada per Charlize Zeron, Amanda Seafield, Liam Neeson i Seth MacFarlane. Sí, ho fa tot, eh? El director és guionista, també és actor, i bon repartiment, per tant, aquesta pel·lícula, almenys amb cares conegudes, que suposo que també farà que la gent potser vagi al cinema, perquè quan veus el cartell amb les estrelles, de vegades també...
Tries la pel·lícula així. I quina història ens expliquen, en aquest cas? La història és bastant simple. Tracta de l'Albert, o l'Albert, que està encarnat per Seth MacArlene, que està implicat en un duel de pistoles, però a l'últim moment es retira. El que implica que la seva dona, Amanda Cefil, l'abandoni per una altra. Però llavors apareix una dona a cavall, la Charlize Zero, que ajudarà l'Albert a trobar el seu valor. Clar.
Però justament quan comencen a enamorar-se, arriba el marit de la dona, que és en Liam Neeson, i està decidit a venjar-se.
Per tant, comèdia d'embolic ambientada, però a l'oest, cosa que pot donar un cru de diferència. El director és el que va dirigir també la pel·lícula de Ted l'any passat, que és una pel·lícula molt bizarra. Sí? Sí. És un desmadre, o sigui que... Per tant, pot ser que els trets vagin cap aquí, no? Segurament. Aniràs a veure aquesta? No ho crec. Millor bajo la misma estrella.
I tenim una altra de les estrenes, en aquest cas també una mica diferent, un tema de thriller, que és Open Windows. Correcte. Pel·lícula destacada per això també em sembla, no? Sí, sí, també és destacada. El director és Nacho Bigalondo i els protagonistes també coneguts pel gran públic. Sí, són Elijah Wood i Sasha Gray. També la història és una mica complicada. A veure si la podem entendre.
La Gil, que és la Sasha Gray, és l'actriu més exitosa del moment, a la pel·lícula. Va bé.
Llavors, resulta que hi ha un altre personatge que és en Nick, que és un fan d'aquesta actriu, i gràcies a un concurs d'internet ha guanyat una cita amb ella. Però la Gil no vol tenir aquesta cita. És obvi. I és per això que com a una compensació, el cap de la campanya cinematogràfica on la Gil treballa, ajuda en Nick a seguir els passos de l'actriu. És com una compensació.
Però per culpa d'aquesta trama, en Nick va descobrint que és com una espècie de titella... Ell mateix, no? Sí, ell mateix. És una espècie de titella en un pla molt recargolat i molt maniàtic d'aquest misteriós cap de campanya.
Déu-n'hi-do, doncs una bona història, no?, un argument que pels amants del thriller pot ser bastant interessant, aquest Open Windows, que suposo que juga també una mica amb el tema, doncs, per tant, dels ordinadors i la tecnologia només amb aquest títol, no? Doncs són algunes de les estrenes més destacades d'avui divendres, i si vols digue'ns els títols d'altres pel·lícules que s'estrenen, però amb aquestes hem fet un bon repàs. Què més hi ha? Hi ha cinc estrenes més que no explicarem del tot. Són El extraordinario viaje de T.S. Spybet, que és una comèdia,
Després tenim El secreto del cofre de Midas, que és una pel·lícula d'aventures i de fantasia que es pot veure amb tota la família. Molt bé. Després tenim Omar, que és un drama thriller, semblant a Open Windows, en aquest cas del gènere.
I un parell més, no? Sí, en quarta posició tenim The Kings of Summer, que és una barreja de comèdia i drama, o sigui, podem trobar-hi de tot. Una mica de tot, és veritat, eh? I un drama final, no? Un drama final que es titula Un largo viaje. Molt bé, doncs són les estrenes de la cartellera d'aquesta setmana, ens les ha explicat la Laia Vidal, que també, no marxis Laia, perquè com cada dia ens portes el hit de l'estiu.
Avui, a més a més, els divendres faríem un hit en català dins d'aquestes llistades d'èxit. Avui ens portes Corre l'estiu.
A veure si la podem entrar, perquè aquesta també... Aquesta, aquesta, aquesta. També és un bon hit, eh?
Ja veiem que l'estil és una mica diferent dels que ens heu portat aquesta setmana, no? És una altra història. Però és la cançó de l'estiu, no? També una de les cançons de l'estiu. Sí, és la cançó catalana de l'estiu perquè és l'escollida per TV3 i Catalunya Ràdio. És la que fan per promocionar l'estiu, no? Clar, i segurament l'escoltarem durant tot l'estiu. La canta Papet i Marieta. Què ens dius d'aquest grup, Laia?
Doncs, bueno, és un grup, jo no el coneixia abans, i està format per músics procedents de les proximitats del riu de la Sènia, que és un riu que va des de Catalunya fins al País València i desemboca al Mediterrani.
Està liderat pel cantant Josep Bordès. I tenen altres cançons, no? A part d'aquesta tenien, potser no molt conegudes, però alguna cosa sí que havien anat fent, no? Sí, havien fet cançons com La Mani, que refereix a la manifestació, que va haver-hi l'11 de setembre per la independència, per això La Mani, manifestació, i La Via, també inspirada en La Via Catalana, per tant podríem dir que és com un grup a favor de la independència.
Que no se n'amaga gens, no? Vull dir que directament fa cançons reivindicatives. I ara hem fet aquest Corre a l'estiu, que fa poquet que ha sortit, no? Sí, fa molt poquet. Concretament el 27 de maig d'aquest mateix any, de 2014. Molt bé. Doncs sona així. És festiva, no? Sí, és d'estiu. És de baix de festa major. Exacte. Doncs és la cançó que ens portes aquest divendres, dins d'aquest repàs dels hits de l'estiu que fem cada dia també, amb tu, Laia, i també amb l'Estela, que avui no ha pogut venir, però que dilluns, en principi, també ens tornarà a portar una altra cançó.
Moltes gràcies per acompanyar-nos també en aquest just a la fusta especial que fem des del mil·lenari. Que vagi molt bé i bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Que tota cuca viu, canyetes a la mar, rebelles a la plaça. Corre l'estiu, que tota cuca viu, onades de passió, amors de matinada. Corre l'estiu, que tota cuca viu, i un sol del matinet s'estenda amunt l'arena. Corre l'estiu, eque, equeu, mosqueta tan perdit, tutrida i remena.
I deixem ara aquest hit de l'estiu, aquest hit a la catalana, aquest correu a l'estiu, per acabar aquest programa. Ens queden pocs minutets ja, vuit minuts per arribar a la una del migdia, per acabar aquest just a la fusta especial que estem fent des del mil·lenari. Tornem a parlar amb alguna de les persones protagonistes d'aquí del mil·lenari. Tenim la Macarena Zapata. Molt bon dia, Macarena, què tal? Hola, bon dia. Ets la perruquera d'aquí del mil·lenari, no? O sigui, estàs aquí ubicada físicament al mil·lenari, no? Sí. I t'encarregues, per tant, d'atendre els residents que viuen aquí, no? Sí.
A tots. I què, tens molta feina? Home, déu-n'hi-do. Ve gent cada dia, més o menys? Sí, només venim tres dies a la setmana i normalment estan complets. Deu-n'hi-do, per tant, vol dir que la gent vol anar maca, eh? Van guapos, van guapos. Què venen? Més dones, més homes? Més dones. Això no canvia, eh? No. Els homes estan acostumats al barrer. Clar, clar, clar. I els hi costa, venen, però menys. Les dones sí que... Hi ha algú que vingui cada setmana, per exemple? Llama.
la majoria, venen cada setmana. O sigui, però només pentinadeta i ja fan una altra cara, com diu Areia, pobreta. Clar, clar, o sigui que realment hi ha dones que no fallen aquesta cita de perruqueria setmanal, eh? No, no fallen. I et demanen llavors, hi ha algú que et demana alguna cosa curiosa o en general sempre volen filmar? Algú que et digui, va, fes-me el que vulguis o això, costa més? No, costa més. Normalment costa la gent jove. De mercader, rulets, és una mica més...
Sí, sí. El tema està definit, no? En aquest cas el tall està definit per entendre'ns. Sí, sí. Tens també algun home per això? Sí, alguns clients tenim. Poquets, però tenim. Que els costa una mica més perquè estan acostumats potser a un altre tipus d'anar al barbell que dèiem abans, però sí que llavors venen a tallar-se, suposo que en aquest cas és molt més fàcil, no? Sí, és molt fàcil. Perquè hi ha poquet i curtet i justet, sí, sí.
Són exigents o què? Perquè suposo que de vegades estan homes com dones, eh? Vull dir que m'imagino que hi ha algú que deu tenir molt clar el que vol. Sí, ja que sí, que són una miqueta... Però bueno, molt bé, són molt agradables, eh? La veritat és que molt bé. Clar, tu has dit que veniu tres dies aquí a la setmana, per tant, suposo que també combinant-ho amb l'altra peroperia on estàs... Jo, sí, treballo amb un altre pelot, aquí de Sant Lluís també.
Però que suposo que el fet de combinar-ho és interessant, no? Perquè és un altre tipus de funcionament, no? És un altre ambient, però tu passes bé, eh? Déu-n'hi-do. És agraït. Són divertits. M'han comentat també que t'encarregues de la podologia, no? Del tema de... No.
Ah, que ara vindrà, perdó, és que estic rebent molta informació. Jo era tota perruqueria només. Pensava que era molt bona i facètica, però bé, en tot cas, ara vindrà. Per tant, tu només perruqueria, que és 3 matins a la setmana? Bé, dimarts tarda i dijous i divendres tot el dia. Fem dos dies i mig, però a tope.
Això t'anava a dir, i que es pensava que era 3 matins només, però si teniu pràcticament ple durant tot el dia. De 10 a 2 i de 3 a 7. Déu-n'hi-do. Aquí no parem, eh? Tenim la llista i... Ara, de fet, a la 1 vas a fer un altre, tens algun encàrrec. Bueno, ja he deixat-te la senyora allà, pobreta. Doncs deixem anar a fer, si vols, la teva feina. Moltes gràcies, Macarena, per acompanyar-nos també aquí. Gràcies. Bon dia. Adéu.
Gràcies.
I acabem, ens queden 4 minuts només per acabar aquest just a la fusta. Ho fem per això, tornant a parlar amb una de les persones que ha passat per la primera hora del programa, amb la Roset, molt bon dia. Bon dia. Per parlar ara, molt ràpidament, perquè potser no hem comentat, que es fan molts tallers també des d'aquí, des de Milanes. Sí, sí.
Feia tai-chi, hem parlat d'altres del taller de memòria, però per tant hi ha activitat, no? Sí, aquí des de l'octubre fins al juny fem diversos tallers, tenim tai-chi, tenim gimnàs, hi ha memòria, hi ha ball i després hi ha també internet. Hi ha un senyor que fa internet els dilluns, a més és un senyor que és un soci del centre que ho fa gratuïtament per la gent que vulgui aprendre.
Home, és una bona iniciativa. Sí, la veritat és que sí. I a part d'això tenim com a serveis, a part de la perruqueria hi ha podologia i també tenim una noia que fa massatges, quiromassatges. I també ho tenim tot molt ple, molt ple. Sí, ara ens comentava la Macarena que el tema de la perruqueria, per exemple, està... Si no hi ha lloc, per exemple, té una bona reserva. Sí, la veritat és que sí, perquè a més també són uns preus reduïts, són uns preus més barats per la gent gran...
i ho tenim ple. La podologia mateixa estem donant hores ja pel setembre. Déu-n'hi-do. Hem volgut fer també aquest apunt sobre aquesta activitat que feu al mil·lenari i així també agraïm que avui ens hagueu deixat aquest espai per fer aquest just a la fusta. Moltes gràcies, Osset. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé endavant amb tota la feina que feu des d'aquí. Molt bé, gràcies. Que vagi bé, bon dia. Adéu, bon dia.
I així tanquem ja aquest just a la fusta especial. Avui ens hem traslladat des de la ràdio fins al mil·lenari per celebrar amb ells també aquest desè aniversari. Hem parlat durant tot el matí amb molts dels protagonistes d'aquí mateix, és a dir, amb gent que viu aquí, amb gent que ve a participar en algun taller, que juga al dòmino...
hem parlat també amb la regidora d'Acció Social, Gina Pol, hem parlat amb la Rossella Administrativa, també amb el José, que és el conserge de Totplegat, hem parlat amb molta gent. Els noms no els tindria tots aquí, però en tot cas agraeixo a tothom que ha passat per aquí, també a la Cristina, que ens ha fet la producció del programa, al Carles, que ha fet que tot això pogués sonar, i per tant també, i a l'Enric i a l'Andrea, que són a la ràdio, fan que Totplegat acabi de funcionar. Moltes gràcies a tothom.
i tornem dilluns amb més coses, això sí, des de la ràdio. Que vagi bé, molt bon dia, bon cap de setmana.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El mil·lenari celebra el seu desè aniversari. Ahir va fer 10 anys que es van posar en marxa els habitatges de lloguer amb serveis per a la gent gran i el complex ho celebra amb un dinar col·lectiu amb els llogaters i amb la missió en directe del Just a l'Estiu des del Centre Social. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jòs Notícies edició migdia d'avui divendres 4 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
Una seixantena de persones assistiran al sopar de lluna plena de les Cees el 12 de juliol. El sopar es farà al Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallarols a la Garrotxa. Després de recórrer a peu, els indrets més destacats a la zona. L'1 de setembre obriran les inscripcions pel curs 2014-2015 del Carreo Blau. Els tallers d'Arts Plàstiques per a Infants ofereixen un ampli ventall d'activitats pel proper curs. I també aquell dia s'obriran inscripcions pels tallers de música.
El dia 19 de juliol tancarà el concurs popular que forma part del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. A diferents equipaments municipals podeu trobar les butlletes per participar-hi i aconseguir un cap de setmana a un paradó nacional.
Bon dia. El mil·lenari celebra aquesta setmana el seu desè aniversari. Ahir va fer 10 anys que es van posar en marxa els habitatges de lloguer amb serveis per a la gent gran i aquesta setmana el complex ho celebra amb diferents activitats. Ahir amb un dinar col·lectiu amb els llogaters i avui amb la missió en directe del programa Just a l'Estiu des del centre social amb la intervenció d'alguns dels seus habitants i treballadors. Sant Just Notícies.
El projecte dels habitatges amb serveis per a la gent gran del mil·lenari, gestionats per Promunsa, va ser un dels primers complexos d'aquest tipus a la ciutat. Ho ha explicat Gina Pol, regidora d'Acció Social, a l'Especial del Just a l'Estiu, avui des del mil·lenari. Només va haver-hi un exemple a Barcelona, en funcionament uns mesos abans, i després va venir...
El mil·lenari, és a dir, era un format d'habitatges que el que era habitual era, doncs, quan ja sorties de la teva casa anaves a una residència. Però aquest pas intermig, és a dir, vaig a un espai on estic de lloguer però tinc uns serveis que em complementen una concessió de dia noturna, uns serveis complementaris com una procuriga, una podologia, era un altre concepte. Més obert, jo faig la meva vida però si en algun moment tinc un ensurt sé que ràpidament sé on puc recórrer.
El projecte inicial comptava amb 65 habitatges, tot i que després s'hi van afegir 19 pisos més. Per tant, ara n'hi ha 84. La idea inicial preveia un munt de serveis adherits que podrien gaudir els jugaters dels pisos. Alguns es mantenen, com el servei de perruqueria i podologia, i d'altres no es van poder posar en marxa mai.
Els primers serveis que s'hi volien adherir als habitatges eren molt, molt complerts. Una iniciativa que s'hi havia posat al començament però no hi va ser mai va ser, per exemple, tenir una persona d'infermeria, una ATS, només dedicada per aquest equipament. I això, a mesura que es van fer tots els costos dels serveis, aquesta, per exemple, va de caure. Incluso el restaurant, el bar, tenia un horari de cobertura molt, molt ampli. Però, clar, a mesura que tu tenies un volum d'usuaris, aquells serveis a vegades es van haver de modular, no?
I un dels serveis que s'ha hagut de suprimir i substituir amb el pas del temps ha estat el de bar restaurant. A l'octubre es va tancar el menjador del mil·lenari perquè era deficitari. Des d'aleshores, els llogaters poden dinar a diferents bars i restaurants a Sant Just per a un preu reduït o finançat en part per l'Ajuntament. Gina Pol, regidora d'Acció Social, assegura que la intenció és reprendre el servei el més aviat possible, però amb un model que sigui rentable per qui el gestioni i també pels usuaris.
Però és veritat que percaliu el centre social. Fer un cafè és a través d'una màquina, no te la serveix una persona. Si vols quedar-te dint aquí amb el teu grup i no vols caminar gaire, això ho has perdut. Jo crec que ens hem de demanar una mica de paciència per poder trobar aquell model que per si mateix sigui sostenible. És a dir, podem col·laborar en que sigui un lloguer molt baix si hi ha alguna iniciativa privada, però hem de trobar aquell model que li garantim que un cop el tornem a obrir pot ser sostenible al llarg del temps. Si fem una prova i no funciona, també ens retrauran que no ho hem analitzat prou bé.
Pol ha assegurat que l'any que ve es començarà treballant els tràmits per poder engegar de nou el servei de bar del mil·lenari. Aquesta és, precisament, una de les coses que més troben a faltar els usuaris. Sant Just Notícies. Un dels serveis imprescindibles del mil·lenari és la consergeria 24 Hores. José Real, el conserge del centre, hi treballa des dels inicis i ha explicat al just a l'estiu què significa per ell treballar el mil·lenari.
La verdad es que sí, que es una pasada estar aquí porque el día a día con la gente mayor está muy bien. Los ves todos los días, todos los días, les coges cariño y vienes a trabajar como si fueses a tu casa, como parte de tu familia. La faena de conserjería es la de siempre, todos los sitios, pero luego aparte, como es gente mayor y están solos, te piden ayuda para muchísimas cosas, como desde abrir un bote de conservas, el móvil, la tele, todo eso que para nosotros es muy básico, ellos no saben, no pueden, se olvidan, entonces te van llamando.
La Rosema Inés és l'administradora del Mil·lenari i coincideix amb el José Real en destacar la gratitud i la cordialitat dels llogaters del centre. El fet d'estar aquí és perquè hi ha una qualitat humana aquí amb la gent gran que potser en altres llocs no en trobes. Vull dir, són gent que són molt solidària, entre ells inclús amb nosaltres sempre tenen aquest tracte humà, com estàs, com et trobes, vull dir, i això satisfà molt la veritat.
i el poder donar-los servei també amb ells. En el meu cas és una mica més paperets, informació de tipus administrativa, a vegades, a part del servei que tenim de perruqueria, podologia, que això donem les hores, després de les activitats també...
A banda d'aquests serveis, també hi ha servei de neteja a domicili i a les zones comunes. D'aquesta manera es garanteix la independència total de la persona llogatera amb serveis i activitats complementaris durant tot el dia. A més, el mil·lenari acull entitats i grups com ara l'Associació de Gent Gran de Sant Just i la Coral Harmonia. I al llarg d'aquesta dècada hi han passat més de 125 persones. Sant Just Notícies.
Dues de les primeres persones que van entrar a viure al mil·lenari són Josep Coderc i Palmira Abadell. Tots dos hi viuen des dels inicis, ara fa 10 anys. Coderc, que no vivia a Sant Just, hi va entrar quan va morir la seva dona i aprofitant que els seus dos fills vivien al municipi. Tot i que està content vivint al mil·lenari, troba a faltar un hospital a la vora. Vist això els meus fills, per què no vens a viure amb mi?
Jo, no, mira, deixeu-me, jo vull continuar vingint, vosaltres feu la vostra vida. I llavors un dels fills que viu aquí a Sant Just va dir, oh, allà s'està construint uns apartaments. Dic, oh, si a Sant Just se'ns construís, ja en tinc dos fills que viuen a Sant Just. Bé, i efectivament així va ser com jo vaig arribar aquí a Sant Just. És a dir, el meu contracte està firmat el dia 2 d'agost.
Del 2004, jo sí, jo molt bé, potser una mica la diferència única que és que aquí no hi ha al costat mateix un hospital.
De la seva banda, Palmira Badell va tenir molt clar que el mil·lenari era una bona opció per viure, donada la situació del seu marit, Jaume Jalabert, que anava en cadira de rodes. Em va semblar que era una bona opció el fet que era un continu nosaltres de necessitar ajuda i que un veí te la dona, però no sempre hi és aquest veí, i no t'has de plantejar la vida refiant-te que el veí ja t'ajudarà. És una decisió que no és fàcil, perquè surts de casa teva, aquella casa que has...
muntat amb il·lusió i tot, però la realitat s'imposa. Tots dos viuen el mil·lenari des de fa 10 anys i ja estan completament adaptats al complex i als veïns, i d'altra banda, dos dels llogaters més nous, Carles Bas i Constantino Gabilondo, s'hi van adaptant mica en mica. De l'ambient, res que digui. De les persones que estan al meu entorn, totes molt amables. La meva esposa s'hi troba a la barra de bé. A mi, certament, m'ha costat. Vivim en un pis molt gran...
I de 160 metres a 32, realment és un esforç. Una cosa que ha contribuït molt és que hi ha una biblioteca realment gilagora. Un home que s'ha dedicat tota la vida a la recerca i a la investigació. I que ha hagut de donar tota la biblioteca que tenia per poder venir cap aquí, això era un esforç. Como recién llegado, tengo que manifestar en primer lugar...
Mi sorpresa, mi admiración por un centro que es este en el que estamos, que yo creo que no es suficientemente conocido en Sanyús. Yo creo que esto es un orgullo para Sanyús. Enviudé el año pasado. Mis hijos están muy preocupados de que yo estuviese solo en una vivienda, de tal manera que si me pasaba algo tengo teleasistencia, en fin.
Per celebrar els 10 anys del complex del mil·lenari, una setantena de llogaters van fer ahir un dinar de germanor i, com dèiem, avui, el just a l'estiu de Ràdio d'Esvern, s'emés en directa des de l'equipament. Sant Just Notícies
Passen nou minuts de la una del migdia. Seguim amb més qüestions que hem destacat en titulars. Una seixantena de persones assistiran al sopar de lluna plena de les Cees el proper 12 de juliol. Les inscripcions per participar-hi es podien fer únicament ahir al vespre, al local de l'entitat de 7 a 8, i es van tancar amb unes 60 persones apuntades.
El sopar de lluna plena d'enguany serà dissabte 12 de juliol al Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallarols, a la Garrotxa, situat a 1.028 metres. El desplaçament es farà en autocar. Un cop allà es farà un itinerari a peu des del coll de Condreu fins a la Salut de Sant Feliu de Pallarols, passant per les Roques Encantades. El sopar tindrà lloc al restaurant del Santuari, amb un menú tancat.
El sopar de lluna plena de la CEAS, que serveix per tancar el curs de l'entitat abans de les vacances d'estiu, tindrà lloc dissabte 12 de juliol i la sortida des del Parador serà a les 6 de la tarda. Al web de la CEAS, sanjus.org barra CEAS, trobareu més informació.
I ara parlem d'inscripcions. L'1 de setembre obriran les inscripcions pel curs 2014-2015 del Carreau Blau. Els tallers d'arts plàstiques per a infants de Sant Just ofereixen un ampli ventall d'activitats pel proper curs, com ara pintura, dibuix i gravat, modelat i escultura, experimentació amb materials reciclats, observació i recreació de la natura, tot plegat, estimulant la percepció visual i plàstica entorn de l'art i de la cultura. Sant Just Notícies.
Els infants entre 2 i 15 anys podran participar de les activitats i tallers del Carreu Blau. Pels més petits es manté l'oferta del Petit Carreu, un espai familiar per a nens i nenes de 2 i 3 anys que es fa els dimarts o dimecres a la tarda. Pels més grans hi ha activitats per nens i nenes de 4 a 8 anys i de 8 a 15 anys que es fan un dia a la setmana en horari de tarda.
El preu del Carrau Blau són 84 euros trimestrals, mentre que el del petit Carrau són 48. A més dels cursos d'arts plàstiques, el Carrau també exposa els treballs que fan els seus alumnes. A la tardor, per exemple, s'exposarà al celler de Can Ginestà la mostra Artistes, Infants i Mestres, del 16 d'octubre al 30 de novembre.
I també es presentarà el llibre Artistes, fragments 15, reproduint obres de l'alumnat dels tallers. Les inscripcions pel proper curs dels tallers de plàstiques per a infants s'hauran de fer a partir de l'1 de setembre a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de Sant Just. Podeu trobar més informació al correu electrònic carraoblau arroba santjust.org i al web santjust.org barra carraoblau.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I també ho hem destacat en titulars. L'1 de setembre s'obriran les inscripcions pels nous alumnes dels tallers de música de Sant Just. Les dels antics alumnes ja s'han fet i després de les vacances s'obriran per a la gent nova. Un dels objectius dels tallers de música de cara al curs que ve és crear una aula de música folk. Sant Just Notícies.
El curs 2013-2014 ha estat un any molt intens pels tallers de música de Sant Just. Cursos de música electrònica i de cant han estat les novetats més destacades i han acabat la prova amb un nivell d'excel·lació.