El cotxe carregat amb explosius ha pogut ser desactivat per més persones. Han hagut de ser desallotjades de la zona mentre els Mossos han obert una investigació. Fons policials creuen que es tracta d'una rebenja contra els amos d'aquest local.
Els Mossos, que tenia un cultiu de 124 plantes de marihuana al seu pis de Gelida, l'Alp Penedès, el jove amb un ordre pendent d'ingressar a la presó des de feia dos anys, es trobaven a aquest municipi des que va fugir de Barcelona, on vivia abans per evitar entrar a la presó.
en l'habitatge de gelida, també una defensa elèctrica, les plantes de marihuana preparades per al seu cultiu i instruments que permetien el pesatge i la distribució de 1.000 euros, fraccionats amb bitllets presumptament resultat de la venda i del tràfic.
David Flet, a la jornada 14 de la Lliga CB, de bàsquet va acabar ahir amb una derrota del Manresa l'últim segon del partit contra el València amb un triple del pivot francès Geoffrey Lovern. Els manresans van perdre 86 a 87 i segueixen en zona de descens amb només dues victòries a una de la salvació. També va perdre el Barça pel 71 i es complica l'accés a la Copa del Rei. Els propers duels dels colers són en Lliga, Juan Carlos Navarro reforçant-se.
S'ha de convidar amb això, s'ha d'ajudar. Ara tenim un partit, el primer partit, una miqueta a la dina, i després intentem acabar bé l'any. 9 per 96 a 75 contra l'Estudiantes i se situa amb 7 victòries i 7 derrotes, la mateixa marca que té el Barça. En futbol, el Futbol Club Barcelona marxa de vacances fins al dia 2 de gener amb un avantatge de 9 punts sobre l'Atlètic. L'Espanyol és 18è amb 15 punts. La salvació la marca el 7. Bon gol a Baràs.
Bon dia, són les 10 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui és 24 de desembre, nit de Nadal. Comencem avui uns dies de retrobament familiar i de bons desitjos que a Sant Just arrenquen amb les tradicionals misses a la parròquia. A les 7 de la tarda tendrà lloc la missa del Pollet, dedicada a infants i famílies, i a les 12 de la nit la missa del Gall, totes dues per recordar el naixement de Jesucrist. Demà dimarts de Nadal, a les 9 del vespre, es farà el tradicional concert de l'Orfeo Enric Morera a la parròquia, oberta a tothom,
i on tothom podrà col·laborar fent una aportació voluntària que s'utilitzarà per mantenir l'orga de l'Església. Més qüestions relacionades amb el Nadal. Ja coneixem alguns detalls de la 61ena cavalcada dels Reis Mags d'Orient i de la seva rebuda a Sant Just. Com sempre, la nit màgica començarà a les 5 de la tarda del dia 5 de gener amb l'exposició del Passebre Vivent i les escenes nadalenques a l'entorn de la plaça de l'Església. Ja al voltant de les 7 de la tarda està previst que els reis siguin rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde
i els regidors i regidores. Després de saludar tothom des del balcó, Josep Perpinyals lliurarà la clau que obre totes les cases de Sant Just per tal que puguin deixar els regals durant la nit. En finalitzar la rebuda, seguirà la cavalcada on aquest any, com a novetat, participarà el grup de percussió Banda Andarau. I acabem aquest bullet i sol·licitar les subvencions per les entitats per l'any que ve.
Ja s'han publicat les bases que atorguen aquestes subvencions. Es concediran entitats sanjustenques que facin activitats d'utilitat pública o d'interès social durant el 2013. Aquestes bases tenen per objectiu un mínim de lucre que prestin la seva activitat o part de la seva activitat a Sant Just. Al termini màxim per presentar les sol·licituds, feu tota la documentació necessària al portal web de les entitats de Sant Just, www.sanjust.org.
I de moment els propers bulla tins horaris i també a partir de la 1 i 5 el Sant Jus Notícies edició migdia. A tot seguit els deixem amb una nova edició del Just a la Fusta. Que vagi bé, molt bon dia. Molt bon dia. El que fem ara és començar aquest programa especial Just a la Fusta.
des d'avui i fins a festivar diferents moments, els millors moments del just a la fusta d'aquest primer trimestre 2013. Us acompanyarem en l'horari habitual, per tant, des d'ara i fins a la una del migdia, el que passa és que no tindrem les accions que tenim cada dia diferents, amb les tertúlies fixes, sinó que el que farem és destacades, com ara Senya, també de 20, Mata, també tindrem les accions amb la Irene Pujadas, o diferents...
Són algunes de les seccions que podreu sentir cada dia, a més a més també, això sí que no canviarà, és que a les 11 i 10 cada dia d'aquests dies, de dia avui, també el 27, el 28 i la setmana que ve, a les 11 i 10 sí que hi haurà una entrevista d'actualitat Sant Justenca. Des d'ara i fins a la 1 del migdia, pot canviar amb bona música.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La màquina del temps. Saludem a l'Alea Ardenuí. Bon dia, Lea, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar d'un nou invent, avui ens n'anem cap al segle XIX. Sí, al segle XIX, amb un invent mundialment famós i que avui ens n'anem cap a... Per parlar de la beguda carbònica vegetals. Avui parlarem, Carme, de la Coca-Cola.
Fins demà!
Sentim un dels anuncis més mítics d'aquesta beguda. Els últims, que són molt macos, això ja ho té la Coca-Cola, té tants diners que pot tenir els millors publicistes i realment aquesta música és molt bonica, més surten nens. Sempre tot és molt bonic el món de la Coca-Cola. Exacte. És el que han aconseguit vendre, l'animació que han aconseguit transmetre. Una beguda que té molts anys. Sí, té 126 anys, exactament.
i popularment es coneix en anglès com Coke, però nosaltres posem sempre la Coca-Cola. És una popular deguda, com ja hem dit, produïda per cola, de cola produïda actualment per la Coca-Cola Company, i subministrada a més de 200 països. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Però situem-nos als inècils dels refrescos. El primer refresc, Carme, no va ser evidentment la Coca-Cola, ni un refresc de cola, el primer refresc ens situem molt enrere,
comercialitzat amb marca, diguem-ne, va ser un suc de llimona endolcí amb mel. O sigui, una mica com la Fanta, no? Sí, sí, el suc típic de llimona amb mel. El produïa la Company des Limonadiers a partir del 1676. Fixa't que ens n'anem molt enrere. El producte era distribuït pels carrers de París per mitjà de venedors ambulants
que proveïts amb un dipòsit col·locat a les espatlles n'ho farien els transauns. Curiós, eh? Sí, sí. Entrenem tan lluny. Donaven llimonades al primer refresc comercialitzat. El 1760, més endavant, anomenat Joseph Priestley, obtingué la primera aigua carbònica artificial anomenada soda. Això sí que ens deu sonar més, la soda. I el 1770, només tres anys més tard, el químic suís Tober Bergman,
desenvolupar un procediment per produir-ne en grans quantitats. Ja no era allò de, això és uns litres de soda, no, no, ho feia a la gràcia, exacte. La companyia, més endavant, Simon & Randall de Charles, obtingué el 1810 la primera patent americana a anomenar aigua natural d'imitació. També la soda. Però no va ser fins al 1832, quan John Matthews desenvolupava un aparell per produir soda in situ. És a dir,
podia emplaçar-se en un establiment i obtenir soda feta a l'instant. Un tirador. Que devia ser molt modern, no? Clar, exacte. Ara tens els tiradors de Coca-Cola de cervesa, però aleshores això era impensable. Va ser l'inici de la soda Fountain, perdó, el sortidor de soda, on se servien begudes fetes a partir d'aquesta beguda i molt popular als Estats Units, però gairebé desconegudes a Europa.
Això també ve dels Estats Units, que eren els pioners en tot aquest tipus de begudes. Molt sovint els sortidors de soda eren emplaçats, encara que creguem que estaven als establiments de bars. Doncs no, eren ubicades o emplaçats en farmàcies, ja que el consum d'aigües carbòniques era considerat saludable. I els farmacèutics van començar a afegir-hi extractes d'herbes medicinals i aromàtiques
com ara la sarsa, origen de la famosa sarsaparrella, en castellano, sarsaparrilla, salsaparrí, o sigui, sí, bueno, jo coneixia allà, té un color també com marronós. En definitiva, bàsicament, eren xarops adolcorats, com el de Grusella, que barrejaven la soda per obtenir una beguda refrescant. When she heard her bingo croon drinking rum and so sad,
Estem escoltant una cançó que es diu Ron en Coca-Cola. Ens situa una mica en l'època, no? Sí. Ara ja parlem de la Coca-Cola. Ens situem justament al 1886, com ja hem dit al principi. Un d'aquests farmacèutics, ja heu vist que a les farmàcies feien tot aquest tipus de begudes, doncs un d'aquests farmacèutics, en John Pembert, inventa una fórmula que contenia fulla de coca,
i de llavors de cola tenint en compte aquesta composta a la farmàcia en Franck va dissenyar i s'ha convertit en unes formes ho va fer el comptable de la farmàcia sí, curiós aquell mateix any en 1886 en Pemberton el farmacèutic servia el primer got de Coca-Cola presentada com a beguda medicinaus aquest farmacèutic l'havia creat inicialment com a remei que lleugeria el mal de cap i dissimulava les nàusees després també va ser benula com a remei per calmar l'acet o sigui, realment era com una medicina
Sí, sí. De fet, Coca-Cola... Sí, exacte. De fet, Coca-Cola... Durant el primer any, però, Carme, el consum... Tiracuets... Tira coets... Sí, mal. Persones que... Durant el primer any, des de mitjana, o sigui, cada dia venia nou gots, un volum de vendes que no justificava la invada. 2.300 d'òlars a un home de nou. La fórmula. Sí. De fet, és un secret comarque. La urbana que diu que... No, tenen accés més gent, però sí que diuen que estan en aquest banc. Sí, sí.
Doncs bé, al cap de 10 anys d'haver de comprar la fórmula, fixa't, 10 anys, citària, basada en un allau d'anuncis a tots els mitjans, Coca-Cola ja era una de les begudes més populars de la companyia que ho produïa. I Canadà. Para los de variedades, para los juveniles, para los musicales, para los concursos, para los reality show, para los talk show, para los deportivos, para los humorísticos, para los informativos, para las telestarios, para los educativos.
per a els distribuïdors, per a els productors. No ens dic que va tenir més èxit, eh? A mi el deu conèixer, però aquest fa gràcia perquè va dient això, eh? Les ampolles... Està molt ben fes, no? T'ensenyera un tap i et diuen per a l'hostal, les ampolles llarres... Té bastants anys, sí. No sé si en deu tenir ja gairebé 10, eh? O aquest estil. Doncs bé, el 2899, continuem amb la història, va sortir la primera Coca-Cola embotellada, amb una ampolla convencional, immediatament imitada pels competidors.
Per tal d'evitar-ho, Alexander Samuelson, un bufador de vidre d'origen suec, va dissenyar una ampolla distintiva inspirada en una veina de cacau. Si t'hi fixes, té aquestes menes com de... Com si fos això, una veina del cacau. L'ampolla la van patentar en 1915, precisament perquè no els imitessin. I perquè sempre que la cola fos diferent, la resta. L'any següent van ser distribuïdes les primeres unitats, a la vegada que va ser introduït un canvi en la composició inicial del refresc,
per eliminar-ne la coca i la cafeïna, després d'haver rebut diverses denúncies. El nom, però, va continuar immutable. Buscar substituts per marketing. Exacte, però van canviar els ingredients perquè sí que és cert que no calia potser que portés coca i cola, que tenia tanta cafeïna i tal. Ho vam buscar d'altres ingredients. I pel que fa als competidors, evidentment hi ha hagut sempre, i encapçala la llista Pepsi-Cola. Una beguda de característiques similars, produïda segons una fórmula ideada per un altre farmacèutic,
Caleb Bradham, amb establiment a New Bern, a Carolina, al sud. El refresc va néixer el 1893, és a dir, 7 anys més tard que la Coca-Cola, com a Brad's Drink, beguda d'en Brad, que es deia Bradham. Però el 1898, un any, 5 anys més tard, canvia el nom per Pepsi-Cola, dient-se també, com la Coca-Cola. En aquest cas, la pepsina. Un extracte. Sí, clara, la pepsina, doncs, Pepsi-Cola.
La cola, doncs mira, perquè havia de semblar-se a Coca-Cola. Exacte. La pepsina era un extracte digestiu i, com ja hem dit, el mot cola, perquè si no, no feia competència amb la Coca-Cola. El Miriam va dissenyar el logotí i també amb caràcter modernista i amb ornaments sinuosos. Així doncs ja tenien com la competència directa Coca-Cola que estava venent tant. Mhm.
El negoci va anar bé una colla d'anys, però una sobtada baixada del preu del sucre, en un moment en què precisament Bradham, el farmacèutic, en tenia una enorme quantitat, que l'havia comprat a preu més alt, va fer que tingués grans pèrdues que van provocar la fallida de l'empresa el 1923. Per tant, què va passar? El 31 va ser comprada per la Loft Company i el seu president Charles Wood va fer una sèrie de modificacions a la fórmula
i va rellençar el producte per iniciar una guerra particular amb Coca-Cola, que havia de durar molts anys i que, de fet, encara continua. D'alguna manera o altra, no? Sí, però això, el que semblava inventar la Pepsi-Cola va portar l'empresa a la ruïna. I aquí a Catalunya va arribar més o menys al 1928, una intensa campanya publicitària amb molts personatges famosos, des d'artistes de cinema, músics o cantants,
I toreros, també, que sortien proclamant el gran què d'aquesta beguda de Coca-Cola. Les virtuts. Les virtuts, exactament. Algun dels eslògans deien això, que Coca-Cola se duce por su delicioso y raro sabor. Clar, és que no podies descriure qui s'assemblava. Eslògan de l'època, també. Sí.
Però sí que cal parlar d'una intensa campanya de Nadal, pel que dic de les que van fer una intensa campanya aquí a Catalunya, és precisament això, la de Nadal, que és la que va dur a terme Coca-Cola en el seu moment i que ja des d'aleshores anys rere any ha anat...
Sí, no falla. Aquest any, estimada Carme, aquest any, la campanya de Nadal d'Espanya és el bisbal. Cantant, cantant. Ah, no l'he vist. No, no cal que la min. La vaig buscar i vaig dir, no, no la vull. No en parlem. Doncs bé, cada any la campanya de Nadal de Coca-Cola ha sigut mundialment famosa i ha convertit precisament també en mundialment famosa la imatge del Pare Noel, associant-la precisament a la Coca-Cola...
Sempre hi ha màgia. Molt americà, no? Una mica. Totalment. Bé, clar, és que... Coca-Cola. Però els anuncis també responen... Totalment. No sempre, potser aquest argentí no tant, però normalment és aquesta idea, no? De llums, ciutats... Ja sé que aquí també hi és, però... És que sí, és tan igual. Doncs mira, aquest any el bisbal cantant, i també imatges del típic un arbre de Nadal molt gran, o un papenol molt gran, o no hi ha cap de Coca-Cola, evident. Bé.
En fi, tot va venir de 1930, fa molts anys, l'empresa va publicar una imatge de Santa Claus escoltant peticions dels nens en un centre comercial. Així doncs, el Pare Noelo Santa Claus va passar a ser la figura de la campanya nadalenca de la beguda, es van apropiar d'aquest... Una figura més bastant important, no? Molt important, i tant. Tot i que la campanya va tenir èxit, els dirigents de l'empresa van fer canviar la imatge que tenien del Santa Claus més tradicional per una de més real. Va passar de ser un homo
a una persona, doncs, de carn i ossos, més un iaio. Per tant, es va fer més alt, més gros, va tenir un rostre alegre i uns ulls amables. I, evidentment, vestit de color vermell amb motius blancs, que, a més a més, coincidia amb els colors oficials de la Coca-Cola. Que en aquest punt, cal fer incís en això dels colors. Hi ha una llegenda urbana, ara és blanc i vermell per la Coca-Cola, i no és... Hi ha motius a l'anunci, vestit de vermell i blanc. També vestia de verd, però precisament el que va fer la...
La companyia Coca-Cola va ser agafar només els que vestien de vermell i blanc, perquè sereien els seus colors corporatius, i va ser la principal causa per la qual ara sí que veiem el pare Noel de vermell i blanc per la Coca-Cola, però la causa, això, no el causant. Doncs bé, enrere all, l'artista que va quedar els dibuixos, Atbón Subblon, el va anar modificant i retocant fins a arribar a l'emàgia actual, que és la del 1966.
No s'ha renovat des d'aleshores. No, no, no. És el de... Exacte. No la trobem passada de moda. Sí, i et dic, va passar de ser el símbol religiós a arribar a la figura més laica i comercial, com ja hem dit, en part gràcies a la companyia Coca-Cola, que continua.
Exacte. Expandint-se i té un superàvit brutal. No sembla que tingui aturador. No, no pas. Estem tots enganxats. Exacte, en tot cas, avui també hem aprofitat per parlar de Nadal, d'alguna manera, com que a més a més no ens trobem fins passat reis, doncs estàs d'una manera d'acomiadar-se d'aquesta història dels impents, que perdo els papers, que fem cada setmana els dijous amb la Lerda Nui. Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Avui per explicar-nos, no el secret, però sí l'origen de la Coca-Cola. Gràcies, Alea, i que vagi molt bé. Bon dia. Igualment, bones festes. Bones festes. Adeu. I ens acomiadem, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dijous 20 de desembre. Agraïm a l'Andrea Bon als serveis informatius, l'Anna Díaz de l'actualitat del dia, el Carles Hernández i Rius.
amb la previsió del temps. També avui hem parlat amb Pep Albanell, autor dels contrapastorets que s'interpreten aquest divendres i diumenge aquí a Sant Just. Hem fet tertúlia amb el Pere Oliver i l'Alina Santa Bàrbara. En aquesta última hora hem parlat també amb la Sílvia Lutxa, del Comitè d'Empresa de l'Hospital Moisés Brogi, de teatre amb la Maica Duenyes i ara mateix de la història dels invents amb la Lea Renu. I us ha parlat Carme Berdoi i tornem demà amb més coses a partir de les 10. No hi falteu, que vagi molt bé que passeu. Un bon dijous.
I sit and wait. Does an angel contemplate my fate? Do they know the places where we go when we're gray and old? Cause I have been told
That salvation lets their wings unfold So when I'm lying in my bed Thoughts running from my head And I feel that love is dead I'm loving angels instead
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
She offers me protection A lot of love and affection Whether I'm right or wrong Down the waterfall Wherever it may take me I know that life won't break me When I come to call She won't forsake me
Fins demà!
Un moment en aquesta hora per parlar de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme.
que com cada dimarts ens acosta a uns quants suggeriments literaris, avui comencem parlant, també la setmana passada vam parlar d'un llibre d'assatge, avui comencem parlant, de fet, del llibre de Santiago Carrillo, Mi Testamento Político. No seria ben bé literatura, potser, a l'hora de qualificar-ho, que a vegades sempre hi ha els dubtes aquests si es parla de literatura...
Si l'assatge entra dins dels gèneres literaris, no? Són aquests dubtes que a l'hora de qualificar les coses... Sí, el que passa és que normalment és molt maco quan algú ens explica alguna història que ens resulta interessant, la sap explicar, la sap articular i et sap mantenir l'atenció de la lectura, però també és molt maco el voler saber els pensaments
Les accions, que és el que han fet grans personatges de la nostra història, tan actual com, o sigui, contemporània com passada, no? I amb això ens trobem amb el testament polític de Santiago Carrillo, que ha sortit, és una edició pòstuma, suposo que ja la haurien de tenir preparada, i ell possiblement decideix que això es publiqués un cop ell ja no hi fos, no? I, a veure...
És un polític que tota la història del segle XX d'Espanya l'ha viscut en primera persona. Un polític que molts assenyalen com a responsable directe d'accions, accions de guerra fins i tot, importants a dins de la nostra història. Serà interessant veure què és el que explica
que suposo que ja deu estar publicat en diaris i demés, què va passar amb els fets de Paracuellos, per exemple, i la Quinta Columna. Hi ha molta gent que el senyala amb el dit, sobretot gent de la dreta, de tots els fets, aquells que van haver a Paracuellos. I clar, jo és que Santiago Carrillo encara dic de la meva tendència o de la meva ideologia...
Crec que dins de la història contemporània nostra, i que quasi és l'últim o penúltim gran polític. Quin seria l'últim? I jo diria Jordi Pujol. Jordi Pujol, no? D'aquesta manera de fer política, no? Sí, sí, sí. D'aquests que, diguem, encara van viure la transició, van viure en una època anterior...
En què fer política era un risc, no? Sí, sí. Eren polítics, diguem, que no eren el que alguns autors ara diuen captadors de fortuna, que és el que bàsicament tenim ara. Són captadors de fortunes personals o fortunes per al partit. Llavors, diguem que és el penúltim animal polític que queda.
Tots han anat desapareixent, és normal, el temps no perdona ningú. I clar, aquí ell té moltes coses a explicar. És un personatge que va viure amb Alfons XIII. Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, ell, em sembla que tenia uns 18 anys o algo així, i era comissari polític.
llavors va viure tot l'exili, va viure la Unió Soviètica, ens dona la seva visió de com era la Unió Soviètica i dels estats, no oblidem que allà, quan ell va anar cap allà, qui governava allà era Stalin, un dels grans dictadors que han existit en el segle XX, no?
I, en fi, després... Va viure un munt de coses que... La tornada de l'exili que va haver de disfressar i de més, com van negociar la legalització del Partit Comunista d'Espanya i la tornada a la democràcia del nostre país, encara que estigui, diguem, molt mancada de recursos i molt deteriorada, però...
però jo trobo que és un polític que s'ha de saber què és el que diu, s'ha de conèixer què és el que ens diu Santiago Carrillo. Doncs una bona manera d'acostar-s'hi és a través d'aquest mi-testamento político, a més a més, per ser una biografia no és gaire llarga, que a vegades estem acostumats a veure... No, és que més que la biografia és el testamento político, però sota la visió d'ell, de Santiago Carrillo. Exacte, per tant, suposo que serà dens, però en aquest sentit concret.
I d'aquí passem a un parell de qüestions, són un parell de reculls, d'una banda un que es titula Amor, d'Isabella Lende, i després la quinta essència d'Antonio Gala. Exacte. Abans em preguntaves com que portava un llibre de mes. Exacte, i una pila més grossa. Sí, i és per això, perquè, a veure, Antonio Gala fa molt que no publica res, jo diria que fa molt que no escriu res, que ja no està en condicions pràcticament d'escriure, no? Sí.
I amb Isabel Allende passa una mica el mateix. Fa com un parell d'anys, com a mínim, que no surt cap novetat d'Isabel Allende. Llavors jo m'imagino que això deu ser una maniobra dels editors que s'han encarregat a una tercera persona que faci un recull de passatges o de sentències dels llibres d'Antonio Gala, per una banda,
i els llibres d'Isabel Allende per una altra. Antonio Gala normalment publica en Planeta i Isabel Allende normalment publica en Placejanés. O sigui que veiem el paral·lelisme que porten el món editorial també a l'hora de treure les novetats. Llavors, una mica jo era per dir-ho d'alguna manera, advertir als lectors, seguidors,
més aviat seguidores tant d'Antonio Gala com d'Isabel Allende, que no és que hi hagi un nou llibre que hagi escrit Antonio Gala o no hi ha un llibre nou que ha escrit Isabel Allende, sinó que és un recull del que ja existeix.
Jo suposo que és una manera de captar un públic que potser ja ho ha llegit, no?, el que hi buscarà. Sí, bueno, qui li agradi buscar, doncs això, poemes d'amor, oi, perdó, poemes d'amor, perquè el d'Isabel Allende són escenes d'amor, simplement, no? Antonio Gala no, Antonio Gala és molt més extens, hi ha tot un índex on es parla, i són més aviat sentències curtes, el que s'han dedicat a recollir. Hi ha un índex alfabètic, bueno...
començant per la A i acabant per la Z, on ens parla de l'amor, l'amor i els seus paisatges, sobre Amar, Andalucía, Arte, a la B tenim Belleza, a la C tenim el Corazón, Conocimiento, a la D la Democràcia, el Destino, Dios, el Dolor, l'Homosexualitat, el Sexo, el Teatro, el Tiempo, això és una mica, però són, Antonio Galas ja et dic, són més com sentències, frases curtetes,
estretes de tota la seva extensa obra Isabel Allende no, Isabel Allende són escenes d'amor també estrets de tots els seus llibres
Doncs són aquest parell de reculls i finalment acabem amb un llibre, en aquest cas per un públic jove, per un públic més juvenil, que es titula Algun dia este dolor te serà útil, de Peter Cameron. Sí, és un d'aquells llibres recomanats, diguem, a partir dels 16 anys fins als 160. Sí? Sí.
Sí, sí, sí, perquè és un llibre que està molt bé perquè és una mica per totes les edats. En general, els llibres, quan som adults, passa això, que ens podem llegir llibres infantils i podem llegir els llibres que estan destinats més a la nostra franja d'edat. Aquí ens parla d'un noi, un noi post-adolescent, que ja ha acabat el que és als Estats Units
I llavors ja té, diguem, plaça allò que fan allà en una universitat per anar a la universitat. Però res, d'això li interessa. Ell està passant un moment que passen tots els adolescents una mica de desorientació i de no saber ben bé cap a on tirar. Llavors a ell el que realment li interessa i el que realment vol
és tenir una cabana on pugui dedicar-se aleshores a llegir i a contemplar la natura, bàsicament. Llavors trobem que està integrat a dins d'una família més aviat desestructurada, i és allò de les típiques escenes nord-americanes, que per una banda està la família desestructurada,
per una altra banda, està el psiquiatre que tracta a la criatura, i per una altra banda, el pacient intentant buscar una sortida a aquest laberint en el que es troba. I és això, tots aquests dubtes que es plantegen en aquesta edat, fins que acabem definint una mica el que serà la nostra vida. Doncs potser interessarà que algun dia este de l'Orte serà útil, és l'últim llibre que tenim
per aquesta setmana. Moltes gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya. L'autor, no sé si l'has comentat. Sí, l'hem comentat. Que és americà, no, suposo? Sí, sí, és americà. Doncs, ja ho sabeu, podeu fer un cop d'ull algun d'aquests llibres, també perquè recordem que la setmana que ve, dimarts, és 25 de desembre, per tant, no hi ha programa, que és festa, i el següent dimarts també és dia 1. És a dir, que si teniu interès en llegir algun llibre aquest Nadal, doncs sapigueu que potser algunes de les opcions poden ser aquestes que hem comentat
alguna d'aquestes setmanes. Gràcies, Diego. Gràcies, Carme. I fins la setmana que ve. No, d'aquí tres setmanes. I un cap d'any. Que vagi bé. Bon Nadal. Adeu.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Introduzca origen
Rambla Sant Just Destino Aranda de Duero Diríjase hacia la diagonal En dos minutos llegará el restaurante Alambi de Sant Just Donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Sant Just Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17
Els llums s'han apallat. Han tret el pastís. Aplouien els parcs. Tot crits.
I tu, potser el centre d'atenció, has fixat el decís del menjador. Un segon, dos segons, tres segons, quatre...
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig, les espelmes cremaven i alguns dels amics t'enfocaven amb càmeres de retratar. Una veu comentava, ai, que guapa està, i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit.
a trobar un raconet a dit petit amb vorets i de taulets fer-me pas amb prudència per un entramat de sabates d'hivern de confeti aixafat i esprintar maleint la llaranyada dels meus nous passets.
i amagar-me entre un tap de suro i la paret. Just a temps que no em mengi el collons de gatet i escalar les cenefes del teu vestit i falcar el peu esquerre en un nascosit i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó i agafar un palet d'aire i amb un saltiró enganxar-te un cabell i impulsar-me
en un últim salt final i accedir al teu desig estava sant
I ja dins del desert
Tenia maneres de jove, discret i educat, presentar els meus respectes a l'autoritat, escoltar amb atenció batalletes curioses, els meus vells, fer-me fotos gràcies.
i amb un home amb corbata que no sé qui és i en el núvol de somnis que tens a l'abast i entre d'altres que ho sento però ja mai viuràs detectar un caminet que m'allunyi del grup o una ombreta tranquil·la on desapercebut estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant el pla indescriptible que és estar amb tu
Avui que et fas gran Mentre fora de l'ull Les espelmes es fan
Un moment ara per fer un nou reportatge del comerç local. De fet, és l'últim d'aquest cicle de reportatges que ens ha fet aquest trimestre l'Anna Díaz. Bon dia de nou, Anna. Bon dia. Avui aquí ens presentes. Doncs el centre de jardineria Berns. El seu propietari és Eduard Pedrosa, que va començar fent de jardiner i després va obrir el negoci. En aquest cas, però, he parlat amb Esther Melero, que és una treballadora d'aquest garden d'aquí de Sant Just,
I bé, doncs ja quan entres veus gran part dels productes que tenen exposat, com testos, vivers per fer reproducció, diverses plantes. És preguntar-li a l'Esther què hi podem trobar. Doncs aquí oferim plantes d'interior, d'exterior i servei de llardineria. Tenim floristeria. També una mica assessorem, sobretot,
tot el que estigui relacionat amb jardineria. Ara, en aquesta època, tenim Ponsetia, que és la planta d'Escalència, tot tipus de verds, eucaliptus, etc. I tenim arbres de Nadal, terra, tenim graves, gespa, tot tipus de llavor. També tenen un servei més especialitzat, com per exemple l'art floral o els productes per grans esdeveniments, com festes d'aniversaris o casaments.
També tenim art floral, fem art floral i fem tot tipus d'avens. Avens significa bodes, un restaurant, comunions, des d'un gram de flors per un compleany, una mica de tot. Durant tot l'any tenen comandes de jardiners, sobretot a qui fan un preu especial, però ara, de cara al Nadal,
el que tenen són vendes molt concretes, sobretot relacionades amb la decoració de les festes. Tot el que sigui vermell assegura que el Nadal es ven molt. Home, planta d'exterior, tenim aquí pels jardiners que venen a comprar i sobretot això, servei de jardineria integral, que podem fer jardins aquí al redaló i venda de planta i terra i testos.
Com que tenen molts productes, que són sobretot de decoració, intenten donar un servei molt personalitzat i assessorar els clients que ho necessiten. Normalment sempre tenim un tracte especial amb els clients, els agafem un per un i una mica els assessorem. Ens ensenyem tots els tipus de productes que tenim, ens ensenyem totes les coses que tenim per guarnir i una mica els ajudem. El tema de flors, assessorar sempre és acompanyar, però sobretot entendre la senyora una mica a veure què és el que vols.
També ofereixen la possibilitat de demanar productes que no tinguin en estoc i un servei amb el que et porten el que compres a casa i tot depèn del tipus de comanda que facis.
Normalment sempre et demanem dades, t'ho encarreguem i quedem per un dia i t'ho portem. Fem un bon servei. Una mica valorem. Si compra molta cosa i necessita aquest servei, si fa una bona compra, li fem aquest servei. Normalment, si hi són moltes coses i hem de portar arbres i tot això, sí que mirem una mica, que és una feina a valorar i sí que cobrem ports a part.
Amb la crisi diu que la gent aprita demanant descomptes i altres rebaixes i ells el que han fet una mica per promocionar i tenir més vendes és premiar els clients. Estem fent un sorteig cada diumenge, fa una compra superior a 10 euros, ens donem un número que és per un sorteig que fem els diumenges. Si us surt premiat el número, doncs premiem un xec regal per 75 euros per gastar aquí a la tenda.
Doncs ja sabeu, si heu de fer algun regal de Nadal, com rams de flors, o inclús encara heu de fer part de la decoració de les cases, podeu fer una visita al centre de jardineria Berns, situat al carrer Electricitat número 37. Molt bé, Anna, doncs moltes gràcies per aquest conjunt de reportatges de comerç local que ens has portat aquest trimestre, també per estar cada dia fent-nos aquest recull de premsa i repassant l'actualitat del dia i al cinema també cada setmana i tot el suport que ens has donat aquí el just a la fusta. De res.
Et sentirem des de París, per això. Sí, exacte. Te'n vas cap a París, però continua res vinculada aquí al programa. A partir de geni primer. Ja ho anirem descobrint. Moltes gràcies per tot. Que vagin molt bé. Bon viatge i bona sort.
Bona nit.
Fins demà!
Why don't you shake it and see one more time
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Artà, Patricio i Oriol Pujador. Ja és tot a punt al Palau de la Generalitat, on d'aquí uns minuts començarà l'acte de presa de possessió d'Artur Mas com a president. La cerimònia oficial començarà a les 12, però s'espera, de fet, que Artur Mas arribi d'un moment a l'altre ja a Palau. Albert Garcia, bon dia. Bon dia, així és. L'arriba d'Artur Mas a Palau està prevista per d'aquí uns minuts. El president electe passarà revist a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra. De fet, ja té preparada una catifa vermella a l'exterior de la plaça de Sant Jaume i a continuació arribarà la resta de convidats a l'acte.
En representació del Govern Central hi assistiran el ministre d'Hisenda i d'Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, i la delegada del Govern Central a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. L'acte començarà amb la lectura per part de la presidenta del Parlament, Núria de Gisbert, del decret d'anomenament. A continuació, el president pronunciarà la fórmula de prometatge i se li imposarà el distintiu propi del càrrec, que és la medalla que va estrenar Francesc Macià el 1932.
L'acte acabarà amb un Parlament del president de la General, l'himne nacional de Catalunya, els segadors. En aquest acte no està previst que amàs anunciï la composició del nou govern, per tant, continuaran les travesses. El que ja està confirmat és que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, no continuarà.
La boira dificulta la jornada a l'aeroport del Prat. Aquest matí els avions acumulen un retard de més de 30 minuts, sobretot a les connexions amb el nord i el centre d'Europa. Aeroport del Prat, Maricar Magallau, bon dia. Bon dia. A aquesta hora els retards estan generalitzats als avions que comuniquen al Prat amb el nord i el centre d'Europa, tant a les arribades com a les sortides.
Avions amb destinacions Londres, París o el Cinqui acumulen retards de més de mitja hora. La boira obliga a extremar les precaucions i a incrementar la distància entre els avions. També augmenta el temps. Estos uns 700 volts en el marc de l'operació de Nadal. Fins al dia 7 de gener seran per aquestes instal·lacions gairebé dos milions d'usuaris.
Doncs encara pel que fa al transport, en aquest cas el transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona i per aquestes festes recordem que hi ha horaris especials. Avui els autobusos de TMB faran l'última sortida de les parades d'origen a les 10 de la nit i el servei de metro s'acabarà a les 11. Demà dia de Nadal al metro obrirà a les 5 del matí i acabarà el servei a les 2 de la matinada i per Sant Esteve, és a dir dimecres,
el metro funcionarà entre les 5 i la mitjanit. Pel que fa a la setmana vinent, de cara a cap d'any, el metro funcionarà tota la nit. Ara bé, Transports Metropolitans de Barcelona recorda que algunes línies d'autobús podran tenir alteracions del recorregut per la festa que s'ha organitzat a Plaça Catalunya. El comerç nota la davallada de ventes en el segon cap de setmana de comerços oberts. Aquesta nit comencen les celebracions nadalenques, unes festes marcades per la crisi. Segons el director del mercat de Sant Antoni de Barcelona, Xavier Trull,
Les compres d'aquest any han estat més racionals i es mira el pressupost. Ho ha dit a la xarxa. Les vendes són més racionals. La gent mira més el pressupost i això fa que les quantitats siguin més ajustades. Les vendes en els sis mercats que van mantenir oberts
van ser força satisfactòries, inclús superant les expectatives. En principi, la gent ja té fets els encàrrecs principals dels àpats. En tots els casos, avui seran un dia de recollir aquests encàrrecs i ve a comprar aquells productes, per exemple, complementaris, com poden ser els productes d'aperitiu o, per exemple, productes de charcuteria, etc. Aquells que encara no ho tinguin tot enllestit per als apats d'aquests dies, avui encara poden apropar-se als mercats municipals. Diumenge que ve, tornaran a obrir.
Esports en xarxa Bon dia us per la David Fleta. Aquest cap de setmana s'ha disputat la 17a jornada de la tercera divisió. L'Olot és més líder després de derrotar la Pobla amb el Fomet per 5 a 1 i aprofitar la derrota del Cornellà contra el Terrassa amb 7 punts d'avantatge. Acaba guanyar el Vic per 0 a 1. El davanter de l'Olot, Carlos Lapobla, i és pitxichi de tercera amb 12 gols. L'Ariet expressa la seva felicitat en declaracions a la xarxa. No puc estar més còmode tant en l'equip com...
Com aquí amb la ciutat, estic molt bé, hem tractat molt bé tothom, i la veritat és que personalment estic molt content, m'estan sortint les coses bé, però tot és un fruit de l'equip. Com et dic, sempre ens busquem la millor opció, sempre busquem la millor opció, i és d'agrair a tot l'equip, no és només culpa meva, ni d'Uri, és culpa de tot l'equip.
La jornada 14 de la Lliga CB de Bàsquet va acabar amb una derrota del Manres a l'últim segon del partit contra el València amb un triple del pivot francès Geoffrey Leberne. I segueixen en zona de 300 amb només dues victòries a una de la salvació. També va perdre el Barça per 71 a 69 a la pista de l'unicaja de Màlaga i es complica l'accés a la Copa del Rei. I la joventut va aconseguir el triomf per 96 a 75 contra les estudiantes. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. El casal de joves comença dijous al seu casal de Nadal. En concret es faran 5 sessions els dies 27 i 28 de desembre i el 2, 3 i 4 de gener. Es faran cursos i tallers a l'equipament i sortides fora del casal. Les inscripcions ja han acabat oficialment, però si us voleu inscriure en alguna activitat encara,
Ho podeu demanar a l'equipament. Dijous, per exemple, comença un curs intensiu d'aeris de circ que es farà fins l'últim dia del casal. També dijous es farà una projecció de cinema amb la pel·lícula Brave. Serà a les 6 de la tarda i el preu de l'entrada serà d'un euro. Divendres 28 es farà una sortida per jugar a l'Azertac a Barcelona. Costarà 12 euros, es farà al matí, i al casal us informaran si podeu assistir-hi o no perquè es requeria inscripció prèvia. El dia 28, divendres, també es farà una sessió d'iniciació al teatre còmic i al clown i una sessió d'estètica.
I ja al gener, el dia 2, s'impartirà un taller de dia 4, una altra de manualitats per aprendre a fer polseres i trenes. Per últim, l'últim dia del taller hi haurà un karaoke gratuït. Seguim amb més activitats de Nadal a Sant Just. A l'escola Canigó, per exemple, avui ha començat un campus de gimnàstica rítmica que s'allargarà durant totes les vacances de Nadal. És per infants a partir de 3 anys i es poden fer les inscripcions per dies. En concret, el campus ha començat avui
I seguirà els dies 27, 28 i 31 de desembre i el 2, 3 i 4 de gener. L'horari és de 9 del matí a 2 del migdia i les inscripcions costen 14 euros diaris. I acabem aquest butlletí recordant que ja s'ha obert el termini per sol·licitar les subvencions per les entitats l'any que ve. Ja s'han publicat les bases que atorguen aquestes subvencions.
Es concediran entitats sanjustenques que facin activitats d'utilitat pública o d'interès social durant el 2013. Aquestes bases tenen per objectiu regular les subvencions a les entitats sense ànim de lucre que prestin la seva activitat o part de la seva activitat a Sant Just. El termini màxim per presentar-les és el 31 de gener. Trobareu tota la documentació al portal web de les entitats de Sant Just, www.sanjust.org.
I de moment això és tot. La informació local tornarà als propers bollatins d'horaris i als Sant Jus Notícies a visió migdia a partir de l'1 i 5. Que vagi bé. Molt bon dia. Sintonitzes pràdio d'esperc a la ràdio de Sant Jus.
Avui és 24 de desembre, nit de Nadal. Avui és el primer dia d'uns dies de retrobament familiar i de bons desitjos i també de tradicions.
I també, com és tradició, a Ràdio d'Esvern, pels vols de Nadal, convidem el mostent de la parròquia del Sants Just i Pastor per parlar d'aquestes festes i de com les celebrem a Sant Just. Mossèn Joaquim Rius, bon dia. Bon dia i bona hora a tothom. Com estem? Bé, per ara. Sí? Esperant les festes. Doncs, precisament el que dèiem, avui se celebren aquí a Sant Just les misses del Pollet i també la del Gall, per recordar el naixement de Jesucrist, com s'està preparant tot plegat des de la parròquia.
Bé, perquè hi participa molt els infants de la catequesi, que fan el pessebre, i després, doncs, amb les explicacions i comentaris que podem fer en les diferents sessions, a través dels catequistes, fonamentalment, que són els que porten més l'organització, i, en aquest sentit, la missa del pollet, perquè és la que, d'alguna manera, té unes característiques més especials i volem que, d'alguna manera, sigui una missa, doncs, en la qual hi hagi unes dinàmiques en què els infants hi tinguin part.
I després la missa del Gall, vull dir tradicional, amb el grup de liturgia, que també es va preparar allò que és el funcionament i la composició de la mateixa celebració. Per tant, l'objectiu és el mateix, de les dues misses, però la del Pollet diguem que és a les 7 de la tarda, la del Gall a les 12 de la nit.
perquè si les famílies no poden anar a les 12 perquè hi ha nens o perquè estan celebrant directament la nit de Nadal, doncs per això es fa la missa del Pollet, oi? De fet, aquesta celebració ens val a tenir en compte que antigament, esclar, les misses a les 12 de la nit, etcètera, eren velles per gent gran.
No eren, i que no hauria de ser missa, hauria de ser una vetlla de pregària com és l'avetlla de Pasqua, és a dir, una vetlla a través de pregàries dels sounds, etc., i que acabava amb la celebració de l'Eucaristia.
i que se'n deia del gall perquè llavors aquella celebració de l'Eucaristia ja era molt avançada a la nit, és a dir, no era a les dotze, sinó que ja era a la una, a les dues, o a les tres, jo què sé, l'hora aquella. És clar, d'alguna manera, si aquelles hores voltes una mica pel poble quan comencen ja a cantar els galls,
Per això se'n deia la missa del gall, eh? No és que enviem un pollastre per allà a l'hora de la celebració, eh? No, no, no. A vegades s'ha pensat això és perquè hi ha una catedral, no me'n recordo la que és, no sé si és de Burgos, etcètera, que hi ha un gran pollastre allà i de vegades a les misses canta, vull dir, sempre canta aquell pollastre quan li toca. I per això... I estàs a la celebració i sembla que sigui la missa del gall aquella. No és el cas. No és el cas.
Bé, doncs nosaltres, en aquest sentit, jo diria que aquesta celebració és la mateixa, el que passa és que, com deia, per unes dinàmiques diferents i que els infants hi participen, s'ho senten més seu i em sembla que això ajuda fins i tot a unir la família perquè en aquesta celebració les misses s'ha ajornat, que això no passa a totes les poblacions, eh? Jo he estat en diversos pobles abans d'arribar aquí a Sant Just,
i no n'hi havia enlloc d'aquestes misses. En canvi, aquí l'hi vaig trobar i després se n'hi ha anat introduint alguna altra amb alguna altra població. Però per què?
perquè la família no es divideixi, no es trenqui, i aquell dia hi participi la gent a la celebració, per això es va fer. És una adaptació, diríem, a les circumstàncies actuals. Sant Just és un dels pobles que ha la mantinguda, aquesta tradició. Sí, sí, sí, jo he arribat aquí, ja estava instituïda, i m'ha semblat bé, m'ha semblat bé que... Fins i tot, doncs, val a dir que van detriment una mica de la Missa del Gall, perquè llavors la Missa del Gall queda una mica més pobreta en quant a personal, perquè molts dels persones que vindrien a la Missa del Gall...
ja venen i s'avancen a la missa de les set de la tarda. A part que també és favorable per les persones més grans, no només pels infants, sinó pels més grans. Que llavors porta que la celebració... De vegades dius, ben, aviam, ara parlo pels infants, amb un llenguatge infantil. Però, esclar, veus tota aquella colla de gent gran i penses... Com els parlo, eh? Amb aquests també se'ls hi deu haver de donar un missatge. Però ells en diuen, no, no cal, no cal, no cal, no cal, no cal, ens diuen, perquè ja ho entenem.
Ja entenem també i ens ho apliquem, encara que vostè ho expliqui pels infants, sabem, diríem, transportar-ho al llenguatge més adult i a aplicacions més adultes. Però bé, em sembla que és una missa prou reixida en aquest sentit de participació. L'altra cosa és la de sintonització amb el que celebrem, que això és una altra qüestió més profonda. Sí, aprofundim una miqueta en aquesta qüestió? Sí, perquè és que em sembla que
Nadal, per nosaltres, els cristians no hauria de ser, no és la celebració de l'aniversari de la naixement de Jesucrist, vull dir, celebrar els 2001 anys, per dir-ho així, o 2012 anys del naixement de Jesús. No, no és això. Jo em sembla que és descobrir o redescobrir des de la fe que aquest fet que Jesucrist hagi vingut al món, que és un misteri,
del qual per mi també és un misteri, i per tothom que cregui és un misteri, què vol dir això? Que fa por? No, no, no, sinó que ens depassa totalment que Déu s'hagi fet home, però que em fa descobrir que aquest Déu a terra, el qual anomenem Pare, és aquell que ens envia Jesucrist per dir-nos, si voleu ser fills de Déu, aquells que creieu en mi, imiteu aquest, sigueu com aquest,
que és el meu fill, que he enviat al món perquè us descobreixi el camí que en definitiva és tot l'Evangeli. Per això hi ha aquella dita popular que Nadal no és un dia, sinó tot l'any, perquè és la manera de ser com a persona, com a humà, en aquest món, segons l'estil que Jesucrist i Déu ha volgut, el Pare ens ha ensenyat a través del seu fill Jesucrist. I, esclar, per tant, és una celebració de connexió amb aquell Jesucrist que s'ha fet home,
perquè, com diu la Nadala, no el trobareu només en les celebracions, sinó que on trobareu a Jesucrist és entre els homes. Vull dir, aquesta encarnació de Déu és perquè descobrim a Déu en la humanitat, en allò que hi ha en el món.
que no ens enleirem i que no sé què fem coses rares, i que entenguem que aquest do de Déu que ens ha enviat Jesucrist és per dir-nos, va, home, que vosaltres també sou fills i filles de Déu. Doncs visqueu-ho, visqueu com a tals. Com ho hem de fer? Doncs mira, Jesucrist dirà, si creieu en Déu, és a dir, si teniu un sentit de la vida de Déu, doncs creieu en mi i sabreu com heu de viure. Per això...
Aquest sentit profund és el que intentem transmetre a través d'aquestes dinàmiques, a través de tot això de cara als infants, d'una manera infantil, però sobretot de cara als adults, perquè no ens dediquem a coses infantils i dir mira que és bonic això dels nens i les llumetes i les estrelles i els pastorets. Sí, d'acord, d'acord, d'acord, tot això sí, però escolta'm, si no fem la pressió en el sentit de
d'aquest sentit més profund i més de fe, em sembla que hem perdut el sentit com a cristians de la veritable festa. Creu precisament que s'han perdut una mica aquests valors en la societat. Això és vigent? Redescobreixen tot aquest sentit que està comentant vostè només el Nadal? No ho tenen present durant tot l'any?
Jo em sembla que aquests dies, fixeu-vos en la quantitat de paraules que diem pau, amor, bé, veritat, sí, totes aquestes coses, són aquests valors que sembla que només siguin d'aquests dies. I acabada les festes de Nadal, s'han acabat. Ja no tornem a dir-los més. Home, si els visquéssim, si els diguéssim aquests dies i els potenciéssim per viure'ls després, enhorabona.
Precisament ahir va sortir com un full extraordinari o un plec extraordinari en una de la premsa del país, en el que fa referència a una colla de valors. És curiós. Diu que parla de l'humilitat, del sentit d'equip, l'esforç, el saber renunciar, el saber col·laborar.
Penses, jo que fa d'anys que ho estic dient això, i diu, això és cosa de capellans i tot plegat. Què coi cosa de capellans? És cosa de persones. És cosa de persones. El que passa és que Jesucrist ens ha vingut a dir com hem de ser com a veritables persones. Passa que a vegades associem necessàriament el ser cristià amb coses de manifestacions religioses.
I a vegades no cal, no cal una manifestació religiosa, sinó que cal ser una persona autèntica enmig de la societat, tocant de peus a terra com Jesucrist va fer. Sí, no és... Mantenir aquests valors no significa ser...
Seria una religió concreta. Val, val, val, no. Jo em sembla que és del fet de ser persona. Si llavors, a més a més, tu això ho portes enriquit pel do de la fe, de dir que creus en aquell Déu transcendent, en aquell Déu que estima, en aquell Déu que és pare, en aquell Déu que t'ha donat la vida, i que tu li vols respondre com a fill, bé, excel·lent, excel·lent, però jo sempre expreso moltes vegades en les meves celebracions de dir, els que esteu aquí que no creieu, però que heu vingut perquè ens voleu acompanyar,
sapigueu que si esteu a favor de la vida ja ens trobarem però nosaltres tenim un altre sentit que la nostra vida és per sempre perquè Déu el Pare així ens ho ha manifestat i entrarem en comunió amb Déu per sempre després de la mort per tant transcendim aquesta vida i anem a l'altre que ell ens ha dit doncs allà on jo estic ens ha dit Jesucrist i estareu també vosaltres i jo m'ho crec i llavors és el que pretenc
dir-li a la gent que vulgui, Jesús Cris ja ho va dir, qui vulgui escoltar que escolti, qui vulgui fer cas del que jo dic que ho faci, qui em vulgui seguir que em segueixi. Per tant, és lliure. Tinc tot el dret de dir-ho i qui vulgui escoltar que escolti. Això mateix. I precisament el Nadal és una miqueta per recordar tot això, que no només hem de seguir uns valors, que no només som persones al Nadal amb uns sentiments, unes conviccions...
Per això, com deia, és el Nadal una festa en què aquests valors estan, de fet, una mica en crisi i ara, amb els temps que corren, potser més s'estan potenciant o estan creixent alguns altres valors una mica més negatius, egoismes i insolidaritats, potser. Però bé, és una cosa a part d'aquest Nadal. A Sant Just, com veu tot plegat?
Jo em sembla que és bo que aquests dies precisament la gent sensibilitzada davant del fet de solidaritat amb tots aquells que més pateixen...
amb una situació més lamentable. Nosaltres ho hem vist a la parròquia, el Banc d'Aliments ha estat amb una aportació generosíssima per part de moltíssims grups i entitats, associacions d'aquí a Sant Just, d'escoles... Ara no les diré perquè em semblaria que potser me'n deixaria algun.
però els que m'escolten ho saben, perquè si han participat, sabien que era un instrument i un mitjà al banc d'aliments per recollir aliments, que és curiós. Dius, home, però tots aquests... Bueno, hi va venir alguna persona que diu, perquè donaran menjar, faran un dinar el dia de Nadal, diu, i els hi donaran menjar, oi, els pobres? Ai, no, senyora, li vaig dir, dic jo, no, el dia de Nadal, no, dic jo, aniré amb la meva família i dinaré amb la meva família. Vull dir, no es tracta d'organitzar dinars d'un dia.
Tot això és perquè al llarg de l'any, per això demanem productes envasats, i nosaltres no donem productes frescos perquè no tenim frigorífics ni una instal·lació. Bé, només hem fet aquest any ha sigut donar algun pollastre, un pollastre, a més a més, amb el lot que donàvem, i després també donem ara alguns elements frescos...
però perquè ens els porten uns pagesos que ens els serveixen, però al mateix dia que ho repartim. No podem amagatzemar-ho. Bé, a part d'això, jo diria que tot això queda amagatzemat per repartir. I llavors ho dic des d'aquí, com ja ho he dit a l'església a l'hora que celebro les Eucaristies allà, que molts d'aquests aliments nosaltres a vegades resulta que en tenim excedents. Sí.
Perquè Sant Just no té un nivell social més baix, sinó que és més aviat de mig en amunt. I llavors, per tant, de problemes n'hi ha, perquè hem atès unes 20 famílies, més de 20 famílies aquest any, d'aquí Sant Just. Però, a part d'això, jo el que vull dir és que tots aquests aliments són per ajudar. I tant me fa que el que passa gana estigui aquí al poble o estigui al poble del costat.
I per tant, són persones igual, com dius tu, i per tant, doncs molts d'aquests aliments, si hi ha en excedència, ens posem en contacte perquè actuem en xarxa càritas, i llavors doncs ens diem, escolta'm tu,
A Vilanova i la Geltrú hi ha un problema, per dir alguna cosa. Un problema, doncs, greu, que allà ens falta molt d'aliment d'aquest. Tu en tens excedent, doncs, mira, te'l vindrem a buscar i el repartirem allà. I enhorabona, vull dir, no és dir aquí que se'ns podreixi abans que donar-ho. No, senyor, no em dóna la gana que sigui així.
i qui no ho entengui doncs em sembla que té un escord de mires vull dir que la gent necessitada són els nostres pobres els nostres necessitats no senyor, persones que tenen necessitat sigui d'on sigui i per això a vegades ho fem arribar a altres llocs molt gran, almenys aquí tant sí
Aquí sabem que fa no res, per exemple, el grup d'agost pel de Sant Just també va fer un concert solidari, amb benefici del Banc d'Aliments, allà a la part n'ha anat fent coses que han funcionat. Sí, sí, i després, i sobretot aquests dies, amb moltes associacions, entitats esportives, educatives... De les escoles, sí. Sí, molts camps en els que ens han telefonat i ens han dit, escolta, tenim menjar.
Fins i tot, doncs, esclar, el Walden, que és tota una ciutat, allò, també, doncs, va fer una campanya i també ens ha portat, doncs, aliments i altres entitats, vull dir, altres associacions, eh? Per tant, jo, des d'aquí, ho agraeixo moltíssim perquè ets gest de solidaritat que, com sempre dic, que no sigui de Nadal, sinó que sigui tot l'any, que tot l'any aquesta gent pateix i tot l'any...
Hi ha gent que diu, venim a buscar el menjar del dia de Nadal. No, perdoni, nosaltres donem menjar per l'any, no pel dia de Nadal. El dia de Nadal també, però vull dir, entengui que es tracta que vostè pugui menjar durant tot l'any, no només el dia de Nadal. I el dia de Santa Esteve, què? Que es mori de gana? Doncs no, senyor, no val això. Doncs aquestes accions que es fan a l'Església del Sant Just i Pastor, també s'assumen a d'altres activitats solidàries, opcions solidàries que es fan per a la de la Sant Just,
com ara la recollida de joguines que fan al mercat, al casal de joves... I, com dèiem, en Nadal a l'església es fan moltes activitats, actes religiosos. Avui dèiem que es farà la missa del Pujet a les 7 de la tarda, a les 12 de la nit, com és tradició, la missa del Gall, però també al llarg dels propers dies es faran diferents actes. Per exemple, demà hi haurà un concert de l'Orfeo Enric Morera, de la Taneu,
amb la col·laboració de la parròquia allà mateixa, a l'església, a les 9. Què estan preparant per demà? El concert, aquest és tradicional ja, que és un dels llocs que també m'ha sorprès, perquè normalment quan hi ha corals i així ho acostumen a fer a les vegílies o l'endemà de Nadal, però el dia de Nadal no. En canvi aquí és curiós, no? Es manté el dia de Nadal, cosa que m'ha sorprès,
I després ja també és a les 9 del vespre, per tant hi ha el sobretaula que es pugui haver fet després del dinar, doncs ja potser s'ha exaurit. I llavors és bo sortir, estirar les cames una mica, perquè t'has estat dinant allà. I part una miqueta, surts... I llavors escampar la boira, doncs va bé. Llavors també ens va bé a nosaltres perquè aquests concerts...
nosaltres diem home, la parròquia té unes despeses i sobretot pel manteniment de l'orga que tenim que és un dels instruments d'aquí al Baix Llobregat, em sembla una de les poques esglésies que en tingui d'una orga tan solemne com el que tenim aquí però esclar que mantenir-lo suposa el seu cost llavors tots aquests concerts que ens fan
en general, tots, algun no, perquè reconeixem que les persones que venen, que a vegades són músics selectes, doncs perquè viuen d'això. Mhm.
I d'altres, tot i vivint d'això, per què? Perquè, home, aquesta orga, mantenir-lo, afinar-lo, que pugui sonar bé, que els organistes que venen puguin tocar tranquils i oferir-nos uns concerts macos, doncs això, sens dubte, que suposa unes despeses. Llavors, esclar, ens demanem als que participen que donin alguna cosa.
Una aportació voluntària. Una aportació voluntària, que també, d'alguna manera, és demostrar que agraeixen l'acollida i, a la vegada, el desenvolupament dels concerts al llarg de l'any. Això serà el dia de Nadal, a les 9 del vespre, l'Orfeó Enric Morera, juntament amb el cor musical infantil que hi haurà, també hi haurà els del Can Gregorià...
i tots ells acompanyats d'en Santi Vilarruble, que és l'organista que tenim a la parròquia, per ajudar-nos en aquest concert. Molt bé, i el dia 31, ja l'últim dia de l'any, la tradicional missa també amb poemes sobre la pau, amb Justícia i pau, que regeixen conjuntament. Què s'acostuma a fer en aquest tipus de misses? No, el que passa és que llavors el grup de Justícia i pau hi participa, i sigui a través de poemes, sigui a través de lletres d'algun article, d'alguna cosa...
referent a la pau. Llavors, en aquella celebració, ells hi participen, juntament amb les pregàries que es fan, per donar aquell to de la pau, el crit de jornada de la pau, que és el dia 1, que tingui un relleu important en aquella celebració. Només queda limitat amb aquesta cosa, que em sembla que és bo començar l'any...
desitjant la pau a tot el món. Això em sembla. 5 al dia de Reis, quan s'acaben més o menys aquestes festes, d'alguna manera podríem dir, vostè mateix rebrà els Reis Mags, els tres reis, Manciogastó i Baltasar, quan arribin a la plaça de l'Església, adoraran el pessebre vivent, també... Com s'està preparant tot això? Bé, a tot arreu hi ha retallades, eh? Sí, també ho dic perquè...
Cada any hem anat engruixint, ampliant el pessebre, però aquest any no podem, no podem perquè econòmicament treballem conjuntament amb els serveis de l'Ajuntament, per tant, hi ha retallats, que s'han de retallar segons quines coses que no deixen de ser puntuals i, en canvi, n'hi ha d'altres que són més importants, que es dediqui als pressupostos amb altres... Però, amb tot i així, acceptat...
I gràcies a que també els que porten els animals tot és gratuït, la gent és de pura generositat, el que entrega l'associació de botiguers de Sant Just, també els regals que fem a la gent, no sé, tot el muntatge, el vestuari que fem servir es va...
L'ha treballat les àvies que van al servei de Càritas i que fan el cosidor i elles es van encarregar de cosir i de dissenyar els models dels diferents personatges que surten, etc. Vull dir que em sembla que és una troballa bona, jo diria, perquè...
Abans es feia que entraven a l'església els tres reis, anaven allà a l'infant de l'església i, bueno, allà deien quatre coses i marxaven. I aquí s'acaba tot. Ens va semblar que era millor fer com una mena d'autosacramental, que és el del pessebre vivent, que es feia normalment a les portes de l'església i que aquest autosacroma no és un autosacramental, però vull dir, és una representació viva amb personatges del pessebre i això ajuda les persones a...
Tot i que és curiós, eh? Inclús els grans semblen criatures. Veient els animals, portant els seus fills a veure els reis, etcètera, i tot plegat i dius... Veus?
allò que diu Jesús a l'Evangeli, si no ens tornem com els infants, no entrarem al reine del cel. Lògicament, no em baso en que ens tornem amb mentides i coses rares. No, no, no. Sinó que el fet de ser una mica més infants, és a dir, aquell que confia, que s'obre a la possibilitat que algú et digui alguna cosa que et sorprengui, doncs et sembla que aquests dies ho és. Sí, més infant en el sentit de sentiment, d'esperit, d'alguna manera. Sí, que dius, bueno, aviam...
Aquests animals que són vivents, vull dir, potser més un crit a dir estimes a la naturalesa que t'envolta, en general. El fet de veure aquelles figures tan senzilles, és a dir, has descobert la humilitat i la senzillesa que de vegades la vida pot ser capaç de ser contemplada d'una altra manera?
i el fet de regalar-te una cosa, la generositat, no, no, aquí es veu, doncs mira, ja sé que donarem un trosset de pa amb un tall de xoriço o d'allonganissa sobre, això és una xurrada, ja ho entenc, però vull dir, saber mirar una mica més enllà, de dir, amb aquests gestos, de dir, i que tota aquesta gent ho fan...
gratuïtament, sense cobrar res, per transmetre... Per la il·lusió. Sí, per la il·lusió, per transmetre imatges de ciutadania, de companyonia, etcètera. Saber descobrir això, per mi, són els valors d'aquestes diades. I, sens dubte, Sant Just, aquest és un dels dies més macos de l'any. Sí, sí, sí. La il·lusió que veus al carrer. Doncs, volíem parlar amb vostè de les festes de Nadal, que avui recordem que és la nit de Nadal, de media de Nadal...
I bé, que encara ens queden uns dies molt macos per davant. Hem volgut compartir una mica amb vostè tot plegat. Moltes gràcies, mossèn Joaquim Rius, per estar aquí a la ràdio avui amb nosaltres. Jo des d'aquí desitjar-vos a tots unes bones i també una mica santes festes. Gràcies, mossèn. Moltes gràcies. Bones festes. A vosaltres.
Fins demà!
Bona nit.
No one, no one, no one. You're getting away of what I'm feeling. No one, no one, no one. You're getting away of what I'm feeling.
Oh, oh, oh, oh.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino. Aranda de Duero.
Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegad donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambí del Hotel Esperia Saint Just. Teléfono 93 473 93 473 2517.
Passen 11 minuts de les 12 i parlem ara amb el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia, què tal? Per situar-nos uns quants anys enrere, més o menys 100 anys enrere, de fet. Anirem al 1917. Exacte, i saber què passava Sant Just en aquella època. Sí, mira, una cosa bastant important. El 15 de gener d'aquell any es va constituir l'empresa l'Auxiliar de la Construcció NCA, alias la fàbrica de ciment Sanson.
és important remarcar-ho és un moment clau dona lloc o sigui, els llocs de treball de Sant Just augmenten considerablement perquè pràcticament era tot agrícola les vinyes i alguna cosa més algun hort i llavors aquesta fàbrica té molta importància ve gent de molts llocs sabent que hi ha possibilitat de treballar i un d'ells és el meu avi que ve des de Sant Quintí de Mediona ja havia vingut abans però hi va a treballar i arrel d'això jo soc aquí
Per tant, ens remuntem avui als teus orígens, Pep. En part, sí. Els orígens de la fàbrica, si més no. Llavors, aviam, tenim primera referència a l'existència d'un equip de futbol. O sigui, el 17 ja l'esport a Sant Just ja comença a tenir una certa importància. I el doctor Antoni Rivalta i Vilaplà és nomenat metge titular d'aquí a Sant Just, que ja va estar 30 i escaig d'anys. El doctor Rivalta té una vinguda, per cert, d'aquí a Sant Just.
Neix l'escola Cantorum, encarregada de la part musical de la liturgia a la missa, a l'església en general. I primera notícia d'una audició de sardanes a Sant Just d'Esvern. O sigui, tenim una sèrie de coses que comencen aquí. Exacte, són tres coses bastant importants, segurament. Sí, per una banda tenim una empresa important, que és la Sansón, que n'hem dit després. Per una altra banda tothom en diu la Sansón. Com que en català no s'accentua Sansón, tothom en diu Sansón.
Per una altra banda, doncs, hi ha l'anomenament del doctor Rivalta, que va ser una institució aquí a Sant Lluís, anava amb un cotxe a valilla, sempre fumava un puro, que això, doncs, espantava tots els microbis possibles que hi pogués haver, i se salvava gràcies al puro, i rentar-se sempre les mans quan acabava. I després, l'escola, el mossèn Antoni Notenes, doncs, forma l'escola Cantorum de la parròquia, i finalment tenim notícia del que dèiem, una primera audició de sardanes a Sant Lluís, d'una manera documentada, no?,
Això és el 17. El 18, a l'abril, una epidèmia de grip ocasiona dotzenes de morts a la població. Ja m'imagino que el doctor Rivalta devia tenir una feinada de por perquè es declara aquesta epidèmia de grip el 1918, que és quan neix la meva mare, per cert. I al mes de juny s'instal·la el primer telèfon públic. Això de telèfon ja en va, també, perquè a casa, uns anys, més o menys, vàrem tenir la centraleta del poble de Vicent Just. I, per una altra banda, teníem el número 8,
dels antics números que hi havia al poble, que pràcticament era el telèfon del centre del poble. Tothom volia venir, o sigui, venien a trucar a casa, la companyia telefònica ens dictava per telèfon telegrames, avisos de conferència, etcètera, i nosaltres anàvem a avisar la gent, no? Una de les coses més curioses era quan hi havia algun enterrament important que calien bastants capellans, perquè abans eren de 3 a 5, de 8 capellans, etcètera, i llavors des de casa anàvem contractant
els capellans, que hi havia a les parròquies del vol. Coses de la telefònica, evidentment. Exacte. Aviam, què més passava? Ah, molt bé, a la Rambla es planten els primers arbres, que encara hi ha els lledoners, encara hi ha lledoners que possiblement són del 1918, alguns d'ells, no?
Per tant, tenim que es planten arbres a la Rambla. La companyia d'automòbils Sant Justo des Bernes Plugues Barcelona S.A. suspèn el servei. Per què? És d'aquelles coses que tampoc ara en aquest moment sabem i hauríem de dir, doncs, per què van fer fallida, per exemple, o per què la carretera estava tan malament que els autobusos no hi podien circular o coses per l'estil. Ja mirarem per què es va, doncs, tancar aquesta...
Suspèn el servei, més ben dit, no? Sí. Es funda l'Ateneu Sant Justenc. Mira, clar. Una altra cosa importantíssima. Presidit per Manel García Solà, que ja ens surt abans també amb una de les companyies d'automòbils, que ell és el principal promotor d'aquella companyia d'automòbils, és un senyor que resideix aquí a Sant Just, és de Barcelona, i doncs és el primer president de l'Ateneu Sant Justenc, que paral·lelament es va crear l'Escola de l'Ateneu. O sigui, l'Escola de l'Ateneu bàsicament es va crear perquè els fills dels socis,
poguessin anar a escola, tinguessin una escola pròpia. Llavors no hi havia edifici encara. I es va començar amb una sèrie de pisos del carrer Bonavista a fer classes al vespre. Doncs el mestre aluna, etcètera, que era parent de la nostra amiga del sanatori, etcètera, no? Sí. Que era un cunyat, eh?, de l'Alicia Romero de l'Almo. Llavors, doncs, tenim que en alguns pisos es fan classes al vespre, bàsicament,
hi van nens i nenes ja allà, i després, més endavant, ja ho veurem, es construeix l'escola de l'Ateneu i l'edifici actual de l'Ateneu. Com el coneixem ara, no? Com el coneixem ara, això mateix, amb les seves remodelacions corresponents. Aviam, què més? Jaume Coscó i Codina posen en marxa el cinema Jardí al carrer de Bona Vista. O sigui, el primer cinema que hi ha, com que a l'Ateneu encara no hi ha l'edifici, és en el carrer Bona Vista, això en farà pràcticament el carrer Major, baixant el carrer Bona Vista a mà esquerra,
Després ve una torre coneguda com la Campana, perquè la façana hi té un esgrafiat de la Campana, que a més a més és una residència de la Posdei. I llavors, en aquest espai, el senyor Cuscó hi va instal·lar el primer cinema d'aquests anys, que era el cinema Jardí. Era una sala d'actes, també, vull dir que s'hi feien altres activitats, però bàsicament el cinema, no? Llavors, era el cinema mut, naturalment hi havia un piano, llavors hi havia un parell de pianistes, de gent que més o menys sabia taclejar el piano, i acompanyaven les pel·lícules mudes, doncs,
un moment d'emoció i un moment més romàntic. Està bé, està bé. Això era molt curiós per l'època. Era la banda sonora que hi havia en aquell moment. Clar, clar. I el 19... Què tenim cap al 1929? Home, és un any important, no? També hi ha, a nivell... A nivell de moltes coses, també. S'ha acabat la guerra, vull dir... Sí, per exemple. Ah, mira, el 17, ens ho hem saltat ara que parles de guerres, el 17 hi ha l'inici de la Revolució Russa.
Ah, és molt important, els arts i companyia, és quan ja deixen les harines i companyia. I llavors comença l'inici de la Revolució Russa. I el XIX diu, l'instal·lació d'una creu de pedra, en el lloc anomenat la creu del pedró, i d'aquí podríem parlar bastantes cosetes, en recorda la missió de penitència feta a la població. O sigui, hi va haver una missió de penitència. Què vol dir això? Doncs que durant una setmana, per exemple, hi havia una sèrie de prèdiques, venien uns predicadors, d'aquells que des de la trona llançaven llams i trons, i d'això més si no us porteu ben anireu tots a l'inferme.
típic, no?, d'aquestes prèdiques, i era santa missió, per aconseguir que la gent cregués i que seguís i que anés a la missa i que, doncs, tingués devoció. Per commemorar aquesta santa missió, a dalt de la Creu de Pedró es va instal·lar una creu de pedra, i aquesta creu de pedra, posteriorment, es va enderrocar, se'n va fer una altra de metàl·lica, que deien que si era del ferro d'un vaixell rus, bueno, aquelles historietes... Que sempre apareixen, no?
I després hi va haver una altra historieta que va desaparèixer aquella creu perquè va quedar molt amagada en un lloc del nou parc d'allà dalt del Canigó i ara torna a ser en el lloc on havia d'haver estat sempre. Però bé, com que aquí diem que el 19 s'instal·la aquesta crea de pedra en comemoració a la Santa Missió, doncs el que hem de dir avui, no? Llavors neix també l'associació de la Sagrada Família.
Aquelles associacions que, per la protecció de la infància, l'Església organitza per tal que hi hagi un cert seguiment d'aquests fets familiars. La premsa del 19 d'agost afirma, de Sant Lluís, i ara agafa't, que el dia que llegui a cruzar-lo el anhelat del tramvia tantes vegades prometido, más ansiado y deseado, será uno de los más visitados de los cercanos a la capital.
Realment curiós, eh? Estem parlant de 1919. 19, 19, sí. O sigui, han passat cent anys, pràcticament, per tenir el trenvia, però, bueno, les coses de Palacio van despacio. Exacte. I, doncs, més despacio que aquest trenvia, em sembla que no hi ha hagut res, ni amb una tortuga que hagués engegat aquell dia. Bueno, al cap de tres setmanes, ja hi hauria passat allà cap a Sant Fliu. Hi hauria d'anar cap a Sant Fliu, no?
Però vull dir que són aquelles coses que aquí... Aquí, diu una cosa, el dia que arribi aquest trenvia, Sant Just serà una de les poblacions més visitades... Clar, exacte, quan ha arribat ja era més coneguda del que devia ser el 1919. Aquí hi ha una teoria sempre que s'ha dit que si el metro, que si el trenvia, que si el metro portaria aquí a Sant Just un desgavell d'habitatge. Jo crec que és una teoria errònia, des del meu punt de vista, naturalment, em puc equivocar jo, només faltaria...
perquè, doncs, què comporta això? Que hi hagi un tren via, o un metro, el metro era bàsicament el que refusava més, doncs, portaria aquí a Sant Just un tipus de públic, que és el que agafa el metro, i on viurien aquestes persones? On viurien amb el tingut Sant Just? Quins pisos, quines cases, quines torres, quines mansions volien viure? La gent que agafava el tren via, que podia aquí desgavellar el nivell de vida de Sant Just d'Esvern, crasso error des del meu punt de vista, però bé,
i la doctora Estiana de Gràcia, ja veurem al final qui té raó. Jo crec que no en tenien gaire els altres. Però bé, llavors què passa? Qui diu, vaga de la canadenca per reclamar la jornada laboral de 8 hores? Home, una vaga important també aquesta, no? I tant, es converteix en vaga general i dura 44 dies. Déu-n'hi-do. Serà una de les més importants de la nostra història social. Ja veurem si dura 45 dies, un dia més, la vaga aquesta general que està preparada.
S'ha d'unes hores. Se l'ha complicat, eh? Unes hores, oi? Probablement d'unes hores, perquè les coses han canviat molt, perquè... Home, seria impensable, no? Ara una cosa així. Oh, sí, però és que si es vol realment arreglar una cosa, no cal sortir a passejar un parell d'hores pel carrer. Hi ha una cosa més important, no? Al fons, si és una postura, una manera de prendre posició o posició davant d'un fet concret. I això no s'arregla en dues hores, eh? És...
una passejada, podríem dir-ho, i que em perdonin els sindicalistes que creuen... No, clar, però que és una aturada de molts serveis, suposo que... Sí, aturada de serveis, sí. A més a més, aprofiten, que ara que es parla tant d'Europa, que s'ajuntarà amb altres països que també faran la vaga, etcètera, etcètera. Mira, també. Ja en parlarem. Ja en parlarem. Sí, perquè em sembla que el dia abans tenim tertúlia, o sigui que...
Si vols alguna cosa més, tiro pel 20. Sí, fem un any més. Un any més, molt bé. Mira, l'alcalde d'aquella època, del 1920, concretament és en Ferrial Navarra i causar. Aquest senyor va tenir un forn de pa, que és ara actualment Can Vilaseca, al carrer del Raval. Sí. Arriba el primer apotecari, el Tanto. Te'n recordes que es necessitava un permís del governador per anar a la farmàcia d'esplugues? Tens raó, sí, sí, vam parlar. Doncs mira, ja tenim ara l'apotecari en el 1920, ja tenim un farmacèutic, que en deien apotecari...
perquè va obrir una apoteca, i doncs ja tenim, de moment, algun medicament, alguna pastilla, aquelles que feien a la rebotiga, que picaven amb la mà de morter, o algun supositori, que se'n van fer molts en una època. I què passa més? Comencen les obres de prolongació del carrer de Bona Vista fins a la carretera. Això, aquesta notícia...
N'hem parlat tantíssimes vegades. L'última vegada que van parlar del carrer Bonavista, que s'obria un tram, era des de Bedó fins a l'Església. És veritat. Que quedava, doncs, un camí de carro, esticatíssim, no? Però recordem que al final del carrer Bonavista, que es desvia una mica, per què? Doncs perquè un propietari deia per casa meva, no, l'altre deia per casa meva, tampoc. I així va anys i panys. I arribem al 1920, que diu, que t'acrac!
arriben al carrer i toca la carretera i la comencen a empadrar, perquè era de fang. Recordem que també havíem dit alguna vegada que es negaven els autobusos a passar i algun vehicle de línia. Per què? Perquè era impossible que passessin per la carretera pel desgavell que hi havia del fang, dels sots, que quedaven clavats en allà els vehicles i no podien avançar. Molt bé, què passa més? Es concedeix el permís a l'auxiliar de la construcció per edificar una fàbrica de ciment.
Diem que el 17 es va constituir l'empresa i el 20 els hi donen permís perquè facin la fàbrica d'aquí Sant Just. O sigui, al cap de 3 anys... Home, una mica l'entorros... Això sí, però també podria passar ara mateix, em sembla. Home, vull dir que això és un exemple que s'ha mantingut fantàsticament bé. Vull dir que no hem canviat tant, només faltaria que canviéssim tant i n'aniréssim tant de pressa. Doncs 3 anys per dir...
Doncs va, sí, ara que he de donar premis podeu fer la fàbrica, que per cert és una peça realment important quan visites o tens ocasió de visitar l'estudi d'en Bofill, perquè veus com era per dintre encara una bona part de la fàbrica, l'han conservada tal com era, sense pols, evidentment hi han tret tota la pols de ciment que hi havia, però realment és molt bonic l'estructura industrial, l'arquitectura industrial que hi ha dintre. Què passa?
Els jardiners Pedrosa i Dot experimenten amb conreus de roses. Recordem que hi ha sempre la polèmica que si en Dot era de Sant Feliu de Llobregat.
No, senyor. No era de Sant Feliu? El senyor Dot era de Sant Just. Home, el Sant Feliu no ho diuen gaire, això. Oh, bueno, perquè ho han de dir amb la boca ben petita, perquè aquest senyor era de Sant Just. Va, i va a Sant Feliu. Bé, però tenia un rosaràs allà. El senyor Dot no és de Sant Feliu. El senyor Dot és de Sant Just d'Esvern, que tenia un rosaràs a Sant Feliu, i va... Reivindicatiu, eh? Oh! No, aviam, el senyor Dot era d'aquí, i el senyor Poderosa també. Doncs aquí no hi ha cap plaça que tingui el seu nom. Ah, bueno, és Sant Just.
Si se'l vol reivindicar. M'han dit. No, no, no, no, no en conec cap, però vull dir que em sembla molt bé i que es pot reivindicar una vinguda, un carrer o que sigui, perquè va tenir molta importància el senyor Dot, sí. Recordem que fa uns anys, pocs, la recepció de les entitats per part de l'Ajuntament a la Festa Major es va obsequiar a les entitats amb una fotografia magnífica del senyor Dot en el seu rosaràs a Sant Just d'Esvern. O sigui que, molt bé.
I, va, una altra cosa. Hi ha empadronats 1.368 habitants. Actualment pràcticament arribem als 17.000. Sí, sí. Però 1.368 l'any 20. L'escriptor i poeta català Joan Salvatpa Passeit, no poca cosa, viu una temporada al municipi, concretament al Passeig del Serral, on hi té una placa amb uns versos...
perquè estava malament dels pulmons, va morir precisament aquesta malaltia, i era molt amic dels Cardona d'aquí Sant Just, i llavors va passar una temporada aquí a Sant Just, i en el carrer del Serral hi tenia la casa i una placa a la porta, que quan fem passejades poètiques, per exemple, al centre d'estudis, ens hi hem aturat algunes vegades per dir poesies de passeit, a davant mateix de casa seva, en el número 12.
I diuen aquí que des del 1987 hi ha aquesta placa commemorativa. I hi ha la fallida del banc de Barcelona i crisi general. No sé si et sona que hi ha una fallida d'un banc i una crisi general el 1920. Mira tu. O sigui que això vol que d'aquí nou anys hi haurà un altre crac. Si fos el paral·lelisme actual. Paral·lelisme, sí, sí. Si et sembla bé ho deixem aquí. Exacte. I continuem la setmana que ve. La setmana que ve el 21 sinó n'hi ha cap novetat. Perfecte, que vagi bé Pep, gràcies. Molt bé a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Estem escoltant just a la fusta. Oh! Oh! Oh!
Fins demà!
No more I love you Changes are shifting outside
Bona nit. Bona nit.
No more I love you's Language is leaving me No more I love you's Language is leaving me in silence No more I love you's
Changes are shifting outside the world. Changes are shifting outside the world.
No more I love you No more I love you No more I love you No more I love you
No more I love you
Fins demà!
La ràdio de Sant Just, 98.1 Ràdio d'Esbert, 98.1
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Marta Patricio i Oriol Pujador. És a punt de començar el Palau de la Generalitat, l'acte de presa de possessió d'Artur Mas com a president. La cerimònia solemne es fa al Saló Sant Jordi, on a aquesta hora ja hi són tots els convidats. Dijous es coneixeran els noms de les persones que formaran el nou govern català. Palau de la Generalitat, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Els protagonistes de l'acte són el president electe Artur Mas i la presidenta del Parlament, Núria de Gisbert, que d'aquí a uns minuts donarà inici a l'acte de presa de possessió de Mas amb la lectura del decret d'anomenament.
Un dels últims convidats a arribar ha estat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que és el màxim representant del govern central i que ho ha fet acompanyat de la líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho. Cristóbal Montoro està assegut ara entre la delegada del govern central a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, i l'expresident de la Generalitat, José Montilla. José Montilla, que per cert ha tingut una conversa molt distesa amb un altre expresident, Jordi Pujol, que també assisteix a l'acte.
Mas prometrà el càrrec, tot seguit pronunciarà un breu discurs. A continuació, el Corre Jove de Sant Manat, dirigit pel mestre Toni Santiago, interpretarà l'himne nacional de Catalunya, els segadors, i l'acte acabarà amb una recepció al pati dels Tarongers. Entre els convidats també hi ha els dirigents de totes les formacions polítiques parlamentàries. Han arribat ja, per tant, Oriol Pujol, Pere Navarro, Joan Herrera i Oriol Junqueras. I en aquests moments veiem com el president de la Generalitat, acompanyat per la presidenta del Parlament, Núria Gispert,
estan enfilant el camí que condueix fins al Saló Sant Jordi per començar ja aquest acte de presa de possessió. El president del govern central, Mariano Rajoy, ha felicitat avui el Nadal per videoconferència a les tropes espanyoles desplegades en missions humanitàries. En el seu missatge ha destacat la feina feta per aquests soldats. Avui ens toca, especialment a vostès, fer d'aquest món un lloc més segur. I en aquesta missió estan comprometits.
Solo me queda desearles mucha suerte en sus operaciones, darle una vez más las gracias de corazón, tener un recuerdo para todas sus familias que les esperan en España y desearles que tengan una muy feliz Nochebuena Bellaz.
Actualment les forces armades espanyoles treballen en operacions a l'Afganistan, al Líban, les costes de Somàlia i Bòsnia. Precisament aquest passat cap de setmana el president del govern central va visitar les tropes espanyoles instal·lades en les bases afganes d'Erat, Kuala i Nau. Catalunya Caixa ha transferit actius per valor de més de 6.000 milions d'euros a l'anomenat Banc Dolent a través d'una nota enviada aquest matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Catalunya Caixa ha fet oficial aquest traspàs dels actius tòxics
o problemàtics a la societat de gestió d'actius procedents de la reestructuració ordenada bancària, és a dir, el Sareb. En total, ha desviat al Banc Dolent actius per valor de 6.708 milions d'euros. Prèviament aquest pas, l'entitat ja s'havia venut la inversió que tenia...
a gas natural, que era un dels requisits que li imposava l'EU de cara al seu procés de recapitalització. La Boira ha obligat a activar l'alerta per mala visibilitat a l'aeroport del Prat. De moment avui s'han suspès tres vols, un de sortida cap a Liverpool de la companyia EasyJet i dos de la companyia Vueling que havien de sortir de Palma i Lanzarote. A més, a aquesta hora també hi ha retards de més de mitja hora en les destinacions cap al nord i al centre d'Europa.
Avui, per sèrie, ha previstos uns 700 volts a l'aeroport del Prat en aquesta campanya de Nadal. La previsió és que la boira persistirà fins al migdia.
Bon dius per la David Fleta. Aquest cap de setmana s'ha disputat la 17a jornada de tercera divisió. L'Olot és més líder després de derrotar la Pobla Mafomet per 5 a 1 i aprofitar la derrota del Cornellà contra el Terrassa per 5 a 1. Els olotins tenen 7 punts d'avantatge respecte al segon classificat, que ara és l'Europa, que va guanyar el Vic per 0 a 1. L'entrenador de l'Europa, Pedro Dolera, parla del que significa ser segons.
Estic molt content perquè la dinàmica de l'equip i el lloc està sent molt seriós, molt regular. No hem fet res, però com a mínim això ja queda ahir i podem estar tranquils sinó com a mínim aquesta setmaneta passar-ho divertit i molt contents que l'any passat no va ser així.
A la jornada d'ahir de l'Hockey Lliga, els equips capdavanters van aconseguir la victòria. Liceo, el Barça, el Vic, el Lleida i el Vilanova van guanyar els seus partits. Els barcelonistes van patir contra el Noia, que van derrotar per dos a un amb dos gols de Marc Torra de falta directa, l'últim a pocs segons per al final del partit. I a la Lliga se ve de bàsquet, derrotes del Manresa i del Barça i victòria del Joventut contra les estudiantes.
Fins aquí la informació esportiva. No tanquem, però, aquest balanç informatiu d'aquesta última hora. Ens demanen pas des del Palau de la Generalitat perquè està en marxa, allà com dèiem, només començar a les 12, la cerimònia oficial a presa de possessió d'Artur Mas com a president de la Generalitat Albert Garcia. Bon dia.
Bon dia, Artur Mas. Està a punt de prendre ja la paraula. El que ell ja ha fet és prometre el càrrec, ho ha fet amb la fórmula si prometo, amb plena fidelitat al poble de Catalunya, després que la presidenta del Parlament, Núria de Gisbert, llegís el decret en el qual li demanava si prometia complir el càrrec amb fidelitat al rei, a la Constitució i a l'Estatut. Escoltem les paraules essencials d'Artur Mas. President Pujol, president Montilla, ministro d'Hacienda, delegada del Govern, senyor alcalde de Barcelona, diputades i diputats, senadores i senadors,
alcaldes, alcaldesses, autoritats, senyores i senyors. Permetin-me unes paraules que no poden ser molt, molt llargues, però sí que seran especialment sentides i espero que també una mica reflexives donat el moment en què estem i en l'acte que avui estem. Una persona que em vaig trobar em va dir que deu ser un dia que la vigília de Nadal poder fer
Poder prendre possessió com a president del teu país, com a president de Catalunya, això segur que és una cosa especialment bonica. I certament és així. Poder prendre possessió, en aquest cas novament, després de dos anys, com a president de la Generalitat, com a president de Catalunya, en un dia com aquest, en una vigília general, per mi és un motiu de joia i és un motiu, a més a més, també d'alegria personal, com comprendreu. Sento també que sent el vídeo.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 7 minuts, us parla Andrea. Bueno, sentíem ara fa uns segons el president de la Generalitat, Artur Mas, prenent possessió del seu càrrec, però aquesta serà una informació que reprendran els companys de la xarxa a partir de les dues del migdia. Nosaltres seguim amb la informació local i us expliquem
que avui és 24 de desembre, nit de Nadal, i a Sant Just les festes arrenquen amb les tradicionals misses del Pollet i la del Gall. És la mateixa celebració, són dues celebracions iguals, però la missa del Pollet es fa a les 7 de la tarda i no a les 12 de la nit i s'adreça més a infants i famílies. Per tant, la missa, com dèiem, del Pollet serà avui a les 7 de la tarda a la parròquia i la del Gall a les 12 de la nit. La missa del Gall consistia originàriament en una nit de vetlles, de pregàries i salms que acabaven amb l'Eucaristia. Ara les vetlles ja no són tan tradicionals
I en molts municipis, com Sant Just, es fa directament la missa a les 12 de la nit. A l'església de Sant Just, els propers dies es faran diferents activitats nadalenques. Demà dimarts, per exemple, a les 9 del vespre, es farà el tradicional concert de l'Orfeo Enric Morera, el tradicional concert de Nadal. I el dia 5 de gener, com cada any és habitual, que el mossèn rebi els Reis Mags de l'Orient, en la seva rebuda institucional a Sant Just i en la seva duració del passebre vivent.
Seguim parlant de Nadal i de l'horari que s'està fent a l'Ajuntament de Sant Just amb motiu d'aquestes festes. Avui, per exemple, la Casa de la Vila està tancada amb motiu de l'horari especial de Nadal. Demà i demà passat estarà tancada també la Casa de la Vila, però a partir de dijous, dia 27, només obrirà als matins, en concret els dies 27 i 28 de desembre.
i el dia 2, 3 i 7 de gener. La tarda del dissabte, dia 5 de gener, l'Ajuntament estarà obert, però per preparar, com dèiem, la rebuda dels Reis Mags de l'Orient. I fem un últim apunt per tancar aquest bolletí. El ple municipal del mes de desembre, l'últim de l'any, va aprovar de forma inicial el pressupost per l'any que ve. Aquest punt va tirar endavant amb el vot favorable de l'equip de govern i el vot contrari de tots els grups de l'oposició.
Els objectius del pressupost, recordem-ho, passen per quatre eixos. L'atenció als col·lectius més vulnerables, l'educació, donar suport a les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament sanejat. El darrer ple de l'any es van donar xifres definitives pel que fa als comptes. El pressupost total serà de 21.365.000 euros, més del previst inicialment. Promunça, l'empresa municipal d'habitatge, disposarà de 6.818.000 euros per treballar l'any 2013 i Proexa, 507.000. Per tant, el pressupost consolidat
serà d'uns 28 milions d'euros. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada, com dèiem als Sánchez Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, recordeu que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta.
Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. Introduzca origen. Rambla Sant Just. Destino.
Aranda de Aranda de Bero. En dos minutos llegará el restaurante Alambi de San Justo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia San Justo. Telefoto de 23 473 925 27 23 473 25 17.
Un minut, una del migdia, que és hora, com cada dimecres, parlem de vins amb l'Astric Holstein. De vins amb l'Astric Holstein. Molt bon dia, Astric Catal. Bon dia. Avui des de l'altre cantó del telèfon, perquè són dies de molt de moviment, molt atrapat, suposo. I t'has quedat al celler de Can Mata. Exacte.
I, de fet, una de les complicacions, encara queden uns quants dies, aquest any cau d'aquesta manera que dona una mica més de marge, potser, per organitzar-se. Jo crec que sí, sobretot pels que tenen agrada, pensar una mica en el que és parar del mercat. Sí. Exacte. I sempre el pots deixar pels dilluns alguna cosa d'última hora. Com si tot això, que el 24, de fet, aquí a Catalunya, la tradició és que, en principi, no es libere tant. I, d'alguna manera, es fa, segurament.
Sí, perquè al final, com que també tots estem tan barrejats i així, però sí, semblaria que potser... Em consta que zona de Madrid no dona molta importància al que es fa del 24. Sí, sí, és la més important de tot. És la més important de tot. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és molt pel·lícula. No, això és
Seria festa, aquí ho és, és tradicional, però a Europa també. Llavors acabem fent així tot un pupurri, totes tres àpats, que hi porten un cert estrès, no? Exacte. Llavors el que faríem fins a 20, perquè són uns àpats que en principi estan molt marcats, no?
Sigui com sigui. La tradició té el seu pes. I crec que tots intentem mirar-los. Però ens quedem amb escudella, la carn d'olla, els gals, l'escudella, la carn d'olla i els galets. Exacte. Aquest sembla que l'escudella i la carn d'olla, que potser no canvien, però l'escudella i la carn d'olla jo crec que pràcticament a totes les cases... Sobretot si n'hi ha nàpies. Exacte. I tant, ja ens costarà una mica més mantenir aquesta tradició. Sí, ho trobarem a faltar, eh?
Però, en tot cas, el que sí que es fa és, sobretot, menjar molt, no? Sobretot, menjar molt, no? Per tant, doncs... Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llargs de vi. Són àpats llar
Vora, et fa molt dura, perquè, clar, ja per l'aperitiu estem pensant en una cosa, en un plat, i realment, mentre estàs menjant, t'adones que allò és, sóc pesat. Jo m'he proposat fer així una mica com d'enllaç, anar seguint el que serien els aperitius o la rebuda als familiars a casa, i fins a arribar el postre, són postres que es fan a les 5, 6 de la tarda. Sí, sí, ben bé, eh?
Per tant, què caldria pels avaritius? Què ens recomanes? Jo recomanaria... Els parlaré de vins, caves, xampanys... I tocarem preus, també, avui. Perfecte. Perquè és allò que... Sí, perquè... Prefereixo donar-li més importància a l'estil de vi que al final... Sí. És qüestió de la butxaca de cada un i tal, que cada una estigui disposat a pagar o... És que...
Pots disfrutar moltíssim amb un vi blanc de 30 euros, però fins i tot pel menjar que tens tampoc seria necessari. Ja. No tenim per què anar pensant, és que ve Nadal...
No puc gastar-me allò. No, és que n'hi ha vins molt humils que ja donen la talla. I ja serveixen. Seria el que busquem, no? Jo sempre ho dic. Que a vegades el pensem només per les pòsters, no? Això hauríem de començar a canviar. Sí, jo crec que si en una tarda que serà llarga i pesada, per què no rebre la pena? Per què no rebre la pena?
Trobem de tots preus, tenim cap de partida 6 euros, que realment està molt bé. De fet, el Freixenet, que és una de les marques com que fa l'anunci oficial de Nadal,
Després no és dels més cars, no? Vull que tot depèn una mica exactament. Però trobar-te a Cava és quasi bé voltant als dos euros fins als molts en general. Fins als molts en general de la denominació d'origen Cava que estan fent la revolució. Dos euros és aconsellable? No, el tema és això... Si tenim en compte que la normativa en uns mínims de temps...
Jo recomano, mira, a partir dels, fins i tot, 4 euros, 2, 4, 3, 4, 3, 4, 3, 4, 3, 4, 3, 4, 3, 4, 3, 4, 3, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 4, 5, 4, 5, 5, 6, 6, 7, 7, 8, 8, 8, 8, 9, 9, 10, 10, 11, 11, 11, 12, 12, 12, 13, 13, 14, 14, 14, 14, 14, 14, 14, 15, 14, 15, 15, 15, 15, 15, 15, 15, 15, 15, 15, 16, 15, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 16, 17, 16, 17, 16, 17
quan estem més oberts a tot, podem rebre també els familiars amb un xampany. Automàticament, ja estem tots automàticament pensant luxe, preu... Sí, no? De primera, sobte. Sí. Ells ho tenen molt més legislat, per això dic que un dia parlarem a fons, perquè ja marquen el preu del raïm, és que aquí es paga molt poc. Llavors, clar, la majoria del xampany s'acostumen a un preu més elevat, no? Perfecte.
Però serien allò, perfectes per rebre algú pel tema del gas carbònic. Ja. Que quedaria també molt interessant, i que no faria falta esperar-nos el postre, rebre els convidats o fer fins i tot l'apartiu amb un gintó. Sí. Home, sí? No és massa? Sí. No, aquest gintó, aquestes ginebres que tenen aquest... Sí. Que són lleugenes.
Sí. Que són lleugeres. Per tant, suavet, no? Home, i la tònica, a més a més, acostuma a anar bé, no?, en aquest sentit. Ah, aquí està, aquí està. És trencador, si no. Sí, sí. No és un gran teixit curt, gros, però un teixit curta. Sí, crec que és força original. Crec que és força original. Llavors, ja anem més cap a plats. Aquí podem jugar una mica els que tinguin brans blans.
Peix de closques, tot el que siguin ostres, cloïses, navalles... Què li queda perfecte? Un albarinyo. Un albarinyo, vins molt atlàntics, buscaria jo, amb un cert grau d'acidesa, perquè es converiden perfectament amb el punt de sal que tenen tots aquests. I és igual si fem blanc o negre, en aquest cas? Sí, l'albarinyo és un raïm blanc, típic de la zona de Galícia, que ens podria anar molt bé també un chauvinion blanc...
que ja és més típic de la zona del Loire. Si vaig dient, ja quasi tot són zones... Tot quadres, sí, sí. Que és el que més lliga. Si volem fer un vinegre, ens podem buscar un vinegre relativament suau, per exemple, de la varietat de raïm que és de Redfranc, que també seria una varietat típica de la zona atlàntica.
Perfecte. Això seria si tinguéssim una mica de primer plat de marisc. Exacte. Que també pot ser una mica d'entrant. I són vins que poden rondar entre els buis, que és una cosa... També hi ha famílies que ho porten un dels vins, potser, per tant... Seria un altre xoc, eh? Famílies que et porten el vi moltes vegades sense saber el menú, i tu que tens aquell vi guardat, que igual t'han regalat, que el vi guardat, que el tens...
També passa que, normalment, quan passa això, jo em sembla que el vi es guarda per un altre dia i tranquil·lament, no? Vull dir que això, hi ha la cortesia aquesta, hi ha la família... A vegades, jo porto el vi, no? Des d'aquell detall, porto algú, no? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més tenim en el cas de l'escudella? Què més
o sigui, si trobem vins al voltant dels 8 euros d'aquest estil, doncs fem un salt. Encara estem amb el marisc, eh, per això? Encara estem amb el marisc. Ara ja aniríem cap a la carnó i els galets... Clar, la sopa que costa de combinar, no? Potser. Sembla de primeres que el vi en aquest moment... Però sí que s'espeix una cosa, possiblement. Jo crec que tots pensem en blanc. Jo crec que tots pensem en blanc. Aquí ja comença a estar una mica a la frontera, no? Perquè, clar, depèn de com sigui el caldo...
o anem a buscar un vi blanc amb una certa consistència, que podria ser una garnatxa blanca de la sant del briurat, o buscar aquell vi negre encara amb aquell punt de suavitat que tinguin a gaudir del plat. El que hem d'anar pensant és, sobretot això, que
És una altra història, sí. Sí, llavors sempre buscarem uns vins a tants. Compensa una mica el plat. Doncs... Sempre busquen una mica l'equilibri. Si tenim un...
plat que és gras dur i pesat, si li busquem un vi que és fort, consistent i pesat, potser ens farà molt feixuc, no? Sempre anem a buscar el punt d'equilibri. Per poder-ho exacte, equilibrar una mica tot. Molt bé, doncs vinga. Si encara estem sencers, passem al bàsicament dels plats que són dels més principals, que seria ja la carn
Sí, sí, que a més a més acostuma a ser potent aquest dia. Sí, aquí podem ja pensar quasi bé entre també els canals, ànecs, pollastres, també tots els animals a corral, quasi bé en general, no? Està clar. I normalment encara acostumen a ser més que uns vins, per tant anirem a buscar també vins que l'hora de consistència, però que l'hora...
ens deixi també aquella sensació molt més agradable. Jo l'últim any ja he estat tastant vins de gaire més atlàntic. Sempre paquem una mica de vins sàlids i de raïm. Tenim varietats que no serien tan dures. Podem trobar vins suaus com, per exemple, el pàter, el tèrram...
de més econòmic fins i tot com l'acústic, i una molt bona suggerència, el viu negre. Un vi negre que es fa a sort. Seria vinya del Saba, per tant, molta frescor, i una varietat típica de la zona de la Borgoña. Mira, aquest, abans l'estaven mirant i pensaven, mira, és un vi molt polivalent, fins i tot amb molts plats, perquè tot just es quedaria al voltant dels 13 euros...
No és una cosa ni molt exagerada ni molt curta, però el vi és llarg, és fresc. Si hagués de portar només un vi en un dinar, segurament tiraria cap aquí. I de preu com està? Encara, no? Tampoc és una cosa... Per fer festa es podria fer. Sí, exacte, exacte. Més que res, jo pensant en aquell vi, el polivalent amb tot l'àpat, no? Sí, exacte. Que no ho pecaríem amb res. Mm-hm.
Anem cap als postres. Això, perquè encara no s'acaben aquests dinars. És que no s'acaba. I anem una mica allò... I pensam acompanyar-nos. Perquè normalment amb aquest rostit així l'acompanyaríem... Queda molt bé, la veritat, amb... Menys també acaba de passar abans. Una compota de poma. Aquí no hi ha gaire l'hàbit. Al centre d'Europa es veu molt més acompanyar els plats grassos amb compota de poma. Ah, sí, sí, no és habitual. Perquè mantenen aquell punt de l'acidesa de la poma... Uh-huh.
i contrarresten el greix de la carn. Molt bé, doncs mira, potser també una manera de trencar una mica, d'innovar una mica amb tot plegat. I queda fresc, és allò que dius, tornes a menjar un producte una mica fresc i no cuinat. Està clar, doncs mira, pot ser un consell també, en aquest cas exacte, culinari més que pels vins. I què farem? Fem cap a postres, aquí podem trobar de tot.
Normalment es fa el cava, no, també, per acompanyar-ho, llavors? Sí, aquí normalment és quan tots trauríem el cava. Per aquí, es deies, també hi ha torrons... Tenim torrons, els fruits secs, tot en general. Llavors, aquí és quan traiem el cava. Recomano aquí, si traiem el cava, que tingui un puntet de dolç. Nés que res, pel postre, que serà dolç, i tot l'acumulat de menjar. Ja, ja, ja. Que si ara afegim un cava extremadament sec...
el trobarem fins i tot molt més sec del que realment pugui fer. Podem recuperar el vi ranci, les misteles, el vi de missa. Són vins que acostumen a sortir molt econòmics i una mica lligar-ho amb el dia, no? Recuperar les tradicions. La tradició és la que dèiem per la castanyada, no? Ara fa unes quantes setmanes. Exacte, exacte. Sí, sempre aniríem a la mateixa roda, més o menys, no?
No vam parlar gaire del... Sí, vam parlar una mica del Ramsey, però és allò que dius, és que estem al límit. Sí, sí. A més a més, és un bon còctel, per això. Suposo que també cal fer una copa com a molt, no?, de cada cosa, si ho barregem. Sí, és que més és gairebé complicat. Bé, normalment els homes acostumen a veure més, les dones menys...
Aquí podríem introduir alguna copa, això sí que s'està perdent, la copa de brandi, de conyac... La copeta final. Algú aquí va aguantant i aquí és on quasi tothom ara estaria pensant en el gin tònic. I també el podem posar, no? Pensant en el caí. També el podríem portar, doncs, en aquest cas. També el podríem introduir, sí. Una copa d'oporto, un rond, aquí és allò que hi dius quedem... i una bona tassa de cafè.
Això, segurament hi haurà primer el cafè i després passaríem a la copa, no? Bé, és que clar, és allò que dius, tenim aquí tant de joc amb tots, i aquí ja és quan se'ns fan això, les 7-8 del vespre. I llavors ja ho podem enllaçar gairebé, suposo que aquell dia no se sopa, no?, que es fa una cosa lleugereta, però igual sí que com que es va adormir tard, potser sí que també hi hauria qui veuria alguna cosa més. Aniríem allargant, no?, allò d'anem buidant ampolles, que si ve...
Sí, però no us parlen demà. Això t'anava a dir, és aquest consell d'anar amb compte perquè no queda el 26 i, de fet, al cap de poc també tindríem menús una mica més d'atreviment, de joc. La gent juga més a menjar japonès, també. Sí, sí, sí. Es fa moltíssim menjar japonès. També és més lleuger, no? El cap d'any és més en plan joc. És diferent en aquest sentit, no? Sí, queda molt més obert.
Sí, aquí sí que es pot innovar una mica. Sí. Va molt bé caminar allò de dir, vinga, fins i tot abans de fer el sobrepostre, fem una passegereta de mitja horeta. Sí.
i sortim a caminar, que ens salqui l'aire, perquè, clar, portarem tantes hores a taula. Llavors potser algú s'escapa, també, d'aquestes reunions familiars. Suposo que es pot aprofitar l'ocasió. De tota l'oferta cultural que pugui haver-hi, un festiu a la tarda, marxarem o no, com que els dies són curts, és allò que no te n'adons i quedes...
a taula o cap al sofà. Doncs, Estrin, no sé si tens algun altre consell final, però ens sembla que ho hem anat repassant pràcticament tots. Aquell que hauríem de dir seria el de sempre, no? Veure moderació, ser conscients, gaudir de la taula. No anem a pensar aquí, vinga, és festa, anem a veure... Celebro que n'hi hagi molts controls a la carretera. Ser conscients, el que us deia, entre...
abans de fer gairebé el segon postre, s'últim a caminar, doncs fins i tot abans d'agafar el cotxe fem un passeig de 20-30 minuts i amb la fresqueta que fa quedem una mica més desperts, no? O sigui, si hi hem conscients... Del que fem, no? En general, de què mengem, què bebem, una mica per poder-ho disfrutar més. És problemàtic i els hospitals, si vas urgents i és un dia de Nadal, saps que et tocarà esperar.
Està clar. Mengem amb tranquil·litat, amb consciència, gaulim de la família, de la sobretaula, i no anem a... A destrossar-ho tot, no? Exacte. Doncs moltes gràcies, Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, avui per fer-nos aquesta selecció exhaustiva de quins vins podem fer servir i podem combinar en aquesta època de Nadal. Si us ho heu perdut, podeu recuperar-ho a través del podcast, o sigui que...
Val la pena que tinguem en compte aquests consells que ens has donat. Moltes gràcies, Estrit. Moltes gràcies a vosaltres. Estàs enfeinada, o sigui que deixem tornar la feina. Sí, ja he agafat aquells 10 minuts de parada i sort que la setmana és llarga.
Això és veritat, ja no hi ha festius fins la setmana que ve. I ajudarà, ajudarà, però bueno. I tornem després de festes, doncs. Exacte, ja gairebé cap a Reis. Passat Reis ho farem. Val. Parlarem de la ressaca. Exacte, a veure què podem fer per depurar una mica. Exacte, seria un bon tema. Què fer en casa o com previndre una possibilitat de ressecar? Seria una bona opció, ja ens ho apuntarem també. Exacte, o els règims. També, mira, veus, hi tenim unes quantes opcions per començar la temporada de gener.
Molt bé. Molt bé, Astrid, moltes gràcies i bones festes. Res més que desitjar a tothom que passi un bon Nadal i unes bones festes. Igualment, que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia. I com que cada 15 dies, aquesta hora el que fem és fer la volta al món a través de la cultura. El que fem és, primer de tot, saludar la Irene Pujadas. Bon dia, Irene. Bon dia, Carme. Molt bé, i tu?
I a partir d'aquí el que fas és endinsar-nos en alguna ciutat del món a través de la música, la literatura i el cinema. Avui ens n'anem cap a Brooklyn. Exacte. Avui parlem, de fet, no de la ciutat, sinó d'un barri. Un barri molt gros, tan gros que és més gran que el doble... Vull dir, podria ser més gran que el doble de tota l'àlia metropolitana de Dublin, per exemple. I bé, si vols posar una miqueta de musiqueta així per contextualitzar-nos... És xunga, aquesta música. Anem-n'hi do, eh? Sí, m'esperava un altre tipus d'història.
però una mica així, bé. Bruixa, bruixa. En tot cas, bé, posem-nos sèrius. Brooklyn és un dels cinc comptats de Nova York, el més poblat de tots, amb 2,5 milions d'habitants, cosa sèria, és a dir, bueno, quasi com tota l'àrea metropolitana de Barcelona, va ser una ciutat independent fins al 1898, any en què va incursar-se a Nova York, cosa que no significa que el barri perdés identitat ni molt menys. De fet,
Avui, si fos una ciutat, Brooklyn seria la quarta ciutat més gran d'Amèrica, d'altres era de Nova York, Los Angeles i Chicago. Jo això ho vaig llegir i no m'ho acabo de creure, però realment és més del doble de la població que San Francisco. Que fort, eh? Sí, sí, no sabia això, veus? Jo tampoc ho sabia, em pensava que era molt més petit del que era, del que és en realitat. En tot cas, el nom Brooklyn ve de la ciutat holandesa de Brooklyn perquè tots dos tenien un petit aigua moll.
I bé, en holandès és Breuk i petit és Ellen, d'aquí, Brooklyn. Curiós. En tot cas, bé, aquesta música potser és més agraïda al barri de Brooklyn, amb personatges molt variopintos, des de Michael Jordan, Jay Zep, o Al Capone, fins a Lenny Kravitz, Woody Allen, Paul Oster, Lou Reed o Eddie Murphy. Déu-n'hi-do, eh, realment. És un reguitzell de gent diversa i interessant, segurament, no? Sí, sí, però clar, clar, clar, realment és una ciutat
És com una ciutat, vull dir que jo pensava, clar, hi ha molta gent acumulada molt bona, però és que és molt gran. Té un sentit, exacte, sí, sí. En tot cas, se'l coneix com un barri molt gualló, amb descriptors intel·lectuals, però també hi ha qui diu que tot això és pura hipocresia, perquè és un barri molt segregat, tant a nivell racial com econòmic, i que tots els guallons que hi viuen superbé i superintel·lectuals, vull dir, viuen amb guallons intel·lectuals i estan allà com també solets, no?
En tot cas, a Brooklyn ara mateix, quasi tothom somia feliç en la victòria d'Obama i són aproximadament les 6 del matí. Per tant, ara que ens hem situat d'una mica el que fem és obrir algun llibre. Com sempre, en aquesta secció que hi ha alguna cosa o altra interessant trobem, no? Avui de què ens parles? Avui us parlo d'una novel·la d'una escriptora irlandès que es diu Colm Toybin i que es titula precisament Brooklyn. Tracta del fenomen de la immigració als Estats Units...
fenomen en el qual Brooklyn, doncs, juga un paper força important perquè és un districte supermulticuli. En aquest cas, la protagonista és Leilis, una noia d'un poble d'Islanda que viatja sola a Brooklyn per buscar una vida millor, tal, tal, tal, tal, tal, tal. Aviam, no és una novel·la que ens canviarà la vida, tot i que poques novel·les ens canviaran la vida, també, però bé, a mi em va agradar molt. Em va agradar perquè, d'una banda, Com Toivin és un autor irlandès, però parla en català perfecte, té una mesia del Pallars Subirà.
i està molt interessat en tots els nostres temes. Que curiós. Però part d'aquest motiu tampoc científic. També perquè l'obra retrata molt bé l'ambient de Brooklyn dels anys 50, en què la societat del consum ja està com totalment establerta i els drets civils dels negres comencen a aparèixer. I, per exemple, la noia, aquesta irlandesa, treballa a la botiga, a la primera botiga que deixa entrar la població negra. I hi ha com, vull dir, com la història personal de la noia...
i totes aquestes històries socials que es van deixant entreveure. I bé, és bastant entranyable, la novel·la. És força curiosa, a més, perquè també hi ha una pel·lícula d'Elia Casan que es diu A Tree Rose in Brooklyn, que parla d'una família amèrico-irlandesa a Brooklyn. Vull dir que sembla que hi ha molts irlandeses, no ho sé. En tot cas, moltes de les novel·les de Paul Auster també tenen lloc, com ara Bogeries de Brooklyn o Sunset Park.
I bé, Arthur Miller també va estar vivint durant un temps, vull dir que és un barri de cultura, tu. És un d'aquests escenaris que n'hem sentit parlar moltes vegades, no? Segurament, potser tenim una idea, potser equivocada, però si més no, potser els podríem ubicar en el mapa, no? Sí, és això. Jo em vaig llegir un article que criticava com la fama que té Brooklyn, potser fora de Brooklyn, però jo crec que sí que deu haver com molts barris d'aquests com els que nosaltres pensem, però clar, n'hi haurà de haver...
molts altres també. Bé, doncs això pel que fa a la literatura tenim ara un moment per parlar de cinema que segurament molta gent coneix Brooklyn justament per Woody Allen, no? Exacte.
¿Conocen este chiste? Dos señoras de edad están en un hotel de alta montaña y dice una, vaya aquí la comida es realmente terrible y contesta la otra sí, además las raciones son tan pequeñas. Pues básicamente así es como me parece la vida, llena de soledad, miseria, sufrimiento, tristeza y sin embargo se acaba demasiado deprisa.
Otro chiste importante para mí es uno que generalmente se le atribuye a Groucho Marx, pero creo que fue Freud quien lo dijo en relación con el subconsciente. Y dice así, en paráfrasis, jamás pertenecería a un club que tuviese a alguien como yo de socio. Ese es el chiste clave de mi vida adulta en cuanto a mis relaciones con mujeres. Saben, últimamente pasan cosas muy raras por mi cabeza porque yo ya soy cuarentón.
I supongo que estoy pasando por alguna crisis vital. No sé, no me preocupa la vejera. Estem parlant d'Annie Hall, no, Irene? Exacte. Hem sentit aquest monòleg. Serà el barri on va créixer Woody Allen. No podíem evitar recomanar Annie Hall, que és, per mi, potser fins i tot el gran hit d'aquest cineasta brooklinès. Annie Hall va arribar a les pantalles el 1977 i li va valer un òscar al millor director a Woody Allen.
La pel·lícula està protagonitzada per Alvis Singer, un comediant bastant molt neuròtic, evidentment protagonitzat per Woody Allen, que parla de la seva vida i la seva relació amb Annie Hall, que és protagonitzada per Diane Keaton, que a la vida real, a més, era en parella, cosa que, bueno, és així una mica d'homerojisme, no? D'on es joc, exacte. I bé, vull dir, la pel·lícula, tots sabeu quina és...
I és molt, no sé, a mi em sembla una pel·lícula molt recomanable. Sí, és divertida, eh? Val la pena recuperar-la, també, si alguna l'ha vista. Sí, sí, però igualment us en vull recomanar una altra que no és tan coneguda i també és molt, molt, molt recomanable. Es diu The Squid and the Whale, és a dir, el calamar i la balena, però en castellà està tradicida com una història de Brooklyn, o una història de família, cadascú. Escoltem el tràiler, tot i que potser no s'entén gaire. If you can, try and hit at your mother's backhand, it's pretty weak.
Sentim una mica malament, sembla, sí. És qüestió d'internet, per això em sembla. Bé.
En tot cas, sí. Sí, sí. Però si tu ens sentíem també en anglès, no? Sí. Descute in the Whale és una pel·lícula dirigida per Noam Baumbach. És una pel·lícula independent que va sortir el 2002. S'emmarca a Brooklyn i potser utilitza un dels estereotips de la zona, el que coneixem. És una família progressista de classe mitjana, Brooklyn. El pare és escriptor, la mare intenta ser-ho. El pare és força cínic, força egocèntric, la mare...
Estava una miqueta frustrada i també és egocèntrica i no suporta que el pare se senti superior i, jo què sé, corregeixi les correccions del que es creu ella, aquestes coses, no? En tot cas, els pares es separen, el fill gran idolatra el pare, el fill petit idolatra la mare i, bàsicament, és la història de problemes familiars, les conseqüències del divorci dels pares sobre els fills, temes com l'admiració, la idolatria, l'acceptació, tal, tal, tal...
Vull dir, tampoc és una història superespacial ni res, però trobo que està molt ben gravada, molt ben feta. El guió és molt, molt bo. I bé, la vaig descobrir per casualitat i la trobo molt recomanable. La podeu trobar per molts llocs. Doncs val la pena buscar-la, no? Segurament. Sí, sí. Una història de Brooklyn. Molt bé, Irene. Perfecte. Doncs així que veiem també aquesta part cinematogràfica i ens n'anem amb més música. Uau!
És bonic això que sona. Molt bé. Per acabar a nivell musical us vull recomanar aquest senyor que esteu sentint. És estar d'un grup que es diu Clems Knight. Hem sorgit a Brooklyn que porta el nom d'un personatge de l'escriptor William S. Brooks.
En tot cas, Clemsonite fan una música d'aquesta indie moderneta, però jo trobo que és música molt, molt, molt ben feta i les altres valen molt la pena. Així que, res, vull que aprofiteu la cançó. Es diu Let's Explode i, res, que vagi molt bé. Disfrutem-la, no? Gràcies, Irene. Ens hem situat, doncs, a Brooklyn. D'aquí 15 dies, més ciutats i més cultura. Molt bé. Que vagi bé. Adeu. Adeu.
La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana continua aquesta setmana amb els diàlegs per la independència. Aquest dijous
El convidat és Martí Anglada, periodista i excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín. Justament aquesta experiència servirà per debatre sobre el present i futur de Catalunya a Europa i també les relacions internacionals de Catalunya. Per avançar el que es tractarà aquest dijous, aquesta hora tenim a Martí Anglada a l'altre cantó de telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia. Suposo que per la seva feina acumula molts anys d'experiència a l'estranger explicant el món a què és de l'estranger a Catalunya. Varia segons els països i varia segons les èpoques, és evident.
És a dir, Europa, que és la que parla de les primeres presidències Pujol, els anys 80 i especialment els anys 90, ens vam veure com un model era molt conegut, el cas català, com un model d'autogovern pacífic dins d'un altre estat. Era un model d'autonomia, eh?
i això va ser molt mínim en països des de països com Itàlia, com la mateixa França, com Anglaterra, és a dir, era un fet conegut, és un fet conegut, això li va ajudar també al tema dels motors d'Europa que formava Catalunya amb una regió francesa de Reinalds, amb una regió italiana de Lombardia i amb una regió alemanya de Baden-Württemberg. És a dir, que això va fer la nova independència, però govern dins d'un altre estat. Era com un model, un model democràtic, i després s'obria un parèmps
que va ser, que va canviar, va canviar, que va ser l'època de la presidència de Maragall, que la qual va posar l'accent en les relacions amb el país veí, especialment en França, recordarem Maragall i Benigó, i això era una clara aposta per la relació de Catalunya, amb l'Occitània, per tant, amb tot el mitjorn francès, de veïnatge, amb clau europea, molt, molt interessant. Els pares ens veien, hi va haver com un període, diguem,
un període fosc, un període no existent, que és el període en el qual hi va haver la política exterior de Catalunya, depenia de presidència, la nou Europa, amb la qual es va arribar a una situació bastant semblada a la paràlisi. I això, ara, l'últim, en canvi, en aquesta segona fase de...
del govern tripartit, hi va haver esdeveniments que van tenir un gran ressò, un gran ressò també en aquesta projecció d'una Catalunya pacífica i democràtica, que va ser el referèndum d'Arenys de Munt i després el de Barcelona, sobretot el primer i l'últim, i després, per sobre de tot, la prohibició de les curses de braus
que això va tenir un ressò mundial, una imatge tant la democràtica i tot el mig, eh, naturalment, però ens demònia va acabar a Barcelona, el Parlament de Catalunya de les Cupsos de Braus, el segon, un gran ressò benèfic, molt benèfic, en aquesta imatge democràtica i pacífica de Catalunya. Així no va tenir com a govern una política exterior estructurada, però en canvi van produir uns esdeveniments d'una enorme ressò. I aquí sí que aquesta segona projecció de Catalunya, estic parlant de l'àmbit europeu sobretot,
Aquí, aquesta segona ja no va ser amb clau de model d'autogovern, sinó amb clau de nació amb aspiracions d'independència, però democràtic, democràtica i pacífica. L'última és, evidentment, la macro-manifestació de l'11 de setembre, de la diada, de la vereda diada,
que això, diguem, ja ha obert un nou capítol, però també, i afortunadament, sempre presidit per el caràcter democràtic i pacífic de la reivindicació independentista catalana. I l'acceleració d'aquest procés, justament vinculat una mica amb aquesta manifestació, els ha agafat desprevinguts? No, no, perdó, no l'he sentit bé. L'acceleració d'aquest procés, justament vinculat amb aquesta manifestació, els ha agafat desprevinguts, d'alguna manera, els països de la Unió Europea?
Desprevinguts no és la paraula. Sorpresa sí, sorpresa és la paraula. És a dir, desprevinguts no. Home, ells, evidentment, per poder aplicar el tema desprevingut hi ha el tema d'Escòcia, i el tema d'Escòcia és un estat més antic, la seva arribada a les taules de Brussel·les. Per tant, Salva va guanyar les resolacions ja, dient que faria un referèndum. Per tant, aquest tema el tenien sobre la taula portat per Escòcia des d'abans. La paraula desprevingut no.
Una altra cosa és que no hagin fet públic, que no hagin fet públic encara una posició, i de moment no la faran, una posició sobre què faran amb les coses de Catalunya. Això no ho han dit encara, no ho ha dit. La Comissió Europea formalment n'ha fet cap declaració oficial. Hi ha xerrameca, hi ha contradiccions d'uns comissaris que un dia diuen una cosa al davant i diuen la contrària, però no hi ha hagut cap presa de posició oficial de la Comissió Europea. Però això no vol dir que no estiguin desprevinguts. Realment han tingut temps
per meditar-hi, i aquest no crec que sigui, i és molt bé el que faran amb cada possibilitat i segons les pressions que rebin en cada moment. És a dir, crec que preparats sí que ho estan. El que no sé si, diguem d'una manera, aquesta preparació que han pogut fer, sí que ha portat a ser a posicions unànimes. Això ja ho ignoro. És a dir, que el grau, però desprevingut, no ho faria. A mi sorpres, sí, sorpres, sí, perquè, vaja, és que la sorpresa...
de la magnitud de la manifestació. Passa per aquí també, potser, no? També ha passat aquí, eh?, la major sorpresa. I això és una sorpresa que segurament algú que ens pugui escoltar de S'Àngels d'Esvern el meu tothom va sorprendre, eh? La sorpresa sigui molt general i les grans dimensions i el gran caràcter pacífic de la manifestació, sobretot les enormes, les colossals dimensions, això a escala europea s'ha qualificat de colossal,
i d'aquestes que són molt, molt úniques, això sorpresa a tothom. A tothom, començant per la gent que ens escolta. És molt d'hora per saber cap on anirà tot plegat, segurament, però aquests dies que també s'estan sentint diferents veus. Algunes d'aquestes veus que pronostiquen que una Catalunya independent quedaria fora de l'euro, es contempla aquesta possibilitat? Seria viable? A veure, el que diuen algunes veus és que seria fora d'Europa, fora de la Unió Europea. Fora de l'euro...
n'he sentit, això és molt més relatiu és a dir, l'euro en últims dies, vaja, l'euro és impensable encara, fins i tot a la hipòtesi que Catalunya passés una temporada fora de la Unió Europea no quedaria fora de l'euro, això segur que no perquè l'euro no és una qüestió de pertany o no a la Unió Europea
És a dir, es pot tenir l'euro... Si vostè va a Montenegro, pagaran euros i no són pas membres de l'Unió Europea. Això, tenir una moneda no té res a veure amb un club determinat. El que sí que té a veure és poder participar en els organismes dirigents d'aquest club. És a dir, una Catalunya que quedés... Això ja ho veurem, ja ho veurem.
que està tot molt... Jo no ho crec. Jo, començant, no crec que Catalunya quedi fora de la Unió Europea. Però sí que és, encara que fos una temporada, segur que continuaria actualitzant l'euro, això. El que passa és que no tindria accés a tenir una veu decisòria en el Banc Central Europeu. Això no. Com li pot passar Montenegro o com li pot passar Andorra, que també té l'euro i tampoc participa de les decisions.
o no pot participar a les decisions de l'encentral europeu. Però a l'Europa no ho trauria ningú, home. A l'Europa ho són tot en temes d'economia, ho poden ser tot, poden ser maldestres, poden ser lents, però que no són les suïcides. Això no ho han sigut mai. Per tant, això és evident que no passaria. Una altra cosa és el tema del quedar o no fora de l'Unió Europea. Això s'ha de veure. Per això hi ha hagut, fixi si bé, hi ha hagut opinions de tots colors i sobretot hi ha hagut dos comissaris europeus
els unis que han parlat sobre aquest tema, un és espanyol, que és el Joaquim Lamón, i l'altre que és luxemburguesa, que és la Vivian Reding. La Vivian Reding, si vostè agafa les declaracions que va fer el diari de Sevilla, deia exactament el que podria dir Oriol Junqueras, per entendre'ns, per dir, escolti, la lògica diu que aquesta gent vol continuar a Europa i la lògica és que ho hem de sobre en una taula però aquesta gent ho hem de continuar. És a dir, això és el que li va dir el diari de Sevilla.
Després l'he de rectificar, perquè és clar, Espanya és un govern, és un país dels mitjans, mitjans tirant a grans de la Unió Europea, va pressionar, i la dona, doncs, ha rectificat. Almúnia, depèn d'on parla, Almúnia, ara, ahir estava a Madrid, i ahir va dir, perdó, abans d'ahir, aquesta setmana, va dir que quedaria fora de la Unió Europea a Catalunya, però en canvi, en canvi, 4 o 5 dies abans, a Barcelona, a Brussel·les va entrevistar per un mitjà d'aquí,
havia dit que era poc honest, que no era honest, dit excessivament, això són paraules textuals d'ell, que no era honest, dit excessivament que Catalunya quedaria fora.
i diu la mateixa persona, després passen cinc dies i diu el contrari quan parla quan està a Madrid. És a dir, que ell parla segons el lloc on està. I en tot cas és pes curiós, perquè es veu que en cinc dies el Múnia ha enfilat la via de la zona esperat, perquè va dir que la zona és el que ell mateix ha dit cinc dies després. Això, miri, això el que passa aquí és que hi ha pressions. El Múnia el que pensa, perquè ja ho dic més d'una vegada, és que està per veure el que passaria. I quan diu això li piquen la cresta...
li pica en la cresta des de Madrid, i llavors ell fa el peatge, que és dir, no, no, quedarà fora. Però ell mateix diu una cosa i diu la contrària. Vivien Reding, ja sabem el que ha passat, ella opinava el que va dir primer, i després l'han obligat, com a membre de la comissió, han dit, tu no pots dir això, i Espanya, és clar, Espanya s'està movent, i s'està movent amb totes les pressions que pot. El tema aquest, el tema de l'Unió Europea, és un tema obert. És un tema obert perquè no hi ha res escrit en els tractats.
Per tant, és una ampliació interna, no és algú que vulgui entrar, que està fora, segur que hi ha dins. Per tant, això no és totalment nou. L'especte és verge, això. No hi ha res escrit. I dependrà de la voluntat política dels governs europeus. Això sí. Per tant, aquí què és el que interessa Catalunya? El que interessa Catalunya és deixar d'especular. Que això és una especulació que no porta enlloc, perquè no hi ha res escrit i tot és possible en Europa. Tot és possible. I com que tot és possible, el que s'ha de fer és treballar per tenir amics.
Casa Catalunya és tenir amics d'Europa. Això és el que ha de fer. Perquè com més amics tingui, més clar i més planer serà continuar dins de la Unió Europea. Perquè tot és possible. D'alguna manera, suposo que aquests últims passos d'Artur Mas, el president de la Generalitat, cap a l'estranger, suposo que és una mica el que s'ha de fer. Això és una cosa que és a lamentar el que faci, perquè hi va anar a Madrid, això és a lamentar el que ho faci. Però jo no aguantaria buscar amics
Això se'n diu, no es parlava de Brussel·les, que l'hospital europei que té més mitjans de comunicació creditats de tot el món. Per tant, si tu vols tenir... És el número 1 a Europa, a Brussel·les, en quant a mitjans de premsa creditats i presents a Brussel·les. Per tant, si tu vols, tu no es pots fer venir tots a Barcelona. Per tant, el més lògic és que vagis allà i parlis allà i convoquis una conferència, una macroconferència a Brussel·les. Però això no és el que jo estic dient.
els mitjans de comunicació és clar que se'ls ha de treballar, però jo dic fer amics. He dit fer amics. Fer amics vol dir una política exterior. Vol dir una política exterior i vol dir treballar els governs europeus. I això jo crec que és una feina que encara està per fer. Això encara no s'ha tingut mai prou en compte, potser, no? Bueno, sí, sí que s'ha fet. Abans ho he explicat. Ho va fer Pujol al seu temps, es va fer amics, carai, si em va fer. És el que ha fet més, aquesta política. La va fer amb el tema dels quatre motors d'Europa i van anar a conèixer Europa a molts governs
a molts governs europeus. El que passa és que han passat molts anys, i ara ja no els governs tots estan renovats, són canes noves, però això s'ha de refer tot això. S'ha de refer. S'ha de refer, i això vol dir una política exterior catalana molt activa, i això és una cosa que jo espero, espero que després d'aquestes eleccions això s'engegui, perquè això és el que realment compta. El que compta amb el tema europeu és tenir amics a Europa. Això és l'important.
Seria el que seria funcionar com un estat, no? És a dir, per relacionar-se de tu a tu, com si diguéssim, no? Per tenir... Donar-te a conèixer, ser amics, tenir relacions amb ells, és a dir, de manera que quan arribi el moment de decidir coses, que ja arriben el moment de decidir coses, puguis comptar amb aquest, aquest, aquest, aquest i aquest em donaran suport. Això vol dir tenir amics. Una política internacional, doncs, per tant, política exterior...
necessària, que és el que s'hauria d'apostar, segonament. Clar, pel que s'hauria de tenir una posició exterior, i més en els moments actuals, ha de tenir una posició exterior molt activa, a més en els moments actuals, per fer amics, per fer amics, per consolidar amics. Aquí no es tracta de ser-los de nou en nou, ja dic, hi ha un pòsit, pel que he explicat el president Pujol i el president Maragall especialment, hi ha un coneixement molt ampli actualment, per tant, què falta ara? Falta consolidar aquestes amistats, consolidar-les en clau política, en clau de...
Em clau que el moment que arribi això ens donarem suport. Doncs de tot plegat se'n parlarà aquest dijous en aquests diàlegs per la independència. El convidat d'aquesta ocasió és Martí Anglada, periodista i excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín. Avui hem pogut parlar amb ell també just a la fusta. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins aviat. Molt bé, moltes gràcies. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Marta Patricio i Oriol Pujador. Ja s'ha acabat la cerimònia de presa de possessió d'Artur Mas com a president de la Generalitat. En el seu discurs, Mas ha agraït la feina feta als consellers, ha estès la mà a les formacions polítiques que vulguin sumar-se als objectius sobiranistes per a Catalunya i, a més, ha advertit que, si no s'aconsegueix canviar el rum de Catalunya, el país, ha dit, va cap a la deriva. Palau de la Generalitat, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Artur Mas ha pres possessió com a president de la Generalitat en un acte solemne,