Forcadellatillat d'Antidemocràtic, l'estat espanyol.
L'Assemblea Nacional Catalana és l'organitzadora de la Via Catalana, que per primer cop es farà amb motiu de la diada. Diversos municipis, a causa d'aquest estaveniment, organitzen actes culturals i musicals. Per fer més lúdica aquesta jornada, un d'aquests municipis és Figueres, la capital de l'Alt Empordà. Ràdio Vilafant, Iolanda Falcón, bon dia. Bon dia. Amb motiu de la Via Catalana, Figueres han organitzat un seguit d'actes culturals i musicals, com ara actuacions de crellers i gegants vinguts d'Osona i del Vallès.
Quan comenci la cadena humana, a un quart menys un de 6 de la tarda i davant de la Torre Galatea, es farà un rellotge tou-humà en estil de línia A, que marcarà les 17.14 i una plantada de gegants. I un cop acabi la via catalana, a partir de les 6 de la tarda i a la Rambla, hi haurà parlaments per part d'Enric Marín, professor de la UAP, de l'escriptor ficarenc Sebastià Roig i de la historiador polític català, exsenador i germà de Frédic Rahola, de 95 anys, Josep Rahola.
A nivell de comarca, la majoria de municipis organitzen altres actes com sardanes, lectures de manifest, dinars populars pujades de senyeres o una cercavila de l'Estelada, a la Junquera, per exemple.
Totes aquelles persones que participin de la via catalana a partir d'aquesta tarda estan pendents del temps. De fet, aquesta hora es manté activada l'alerta del pla inuncat per la previsió de pluges. Es preveu que continuï plovent de forma intermitent durant tot el matí el litoral i el prelitoral de les comarques de Barcelona i de Girona, però que el temps millori a la tarda. Tot i això, a la tarda pot caure algun xàfec a les comarques de Girona de l'interior. I pel que fa al trànsit, continua tallada l'autovia 2 a Martorell. El vas Llobregat és encentit a Abrera per l'accident d'un camió que transportava mercaderies perilloses.
Els equips d'emergències treballen a la 2 en aquest punt per transvesar el líquid que hi ha dins la cisterna. Són dissolvents, per tant, molt inflamables. Continua activada l'alerta del Transcat, el pla especial d'emergències en el transport de mercaderies perilloses.
Bon dia, passen 5 minuts de les 10 d'aquest 11 de setembre. Benvinguts a Matins en Xarxa.
Bona viada a tots els oients d'aquest programa que des de dilluns s'emet a través d'un seguit d'emissores municipals escampades per tot el territori català. Notícies de proximitat, informació de servei i aquelles personalitats que podem compartir des de diversos punts de Catalunya a través dels micròfons d'aquestes ràdios locals. Informació al detall de cada població, també d'àmbit més general i compartit, com el que avui ens ocupa els diversos actes en motiu d'aquest 11 de setembre.
De fet, per tant, avui un programa dedicat a aquesta diada, aquest 11 de setembre, a la seva història i als actes que al llarg del dia d'avui tenen llocs a diversos indrets de Catalunya.
Comencem explicant una mica de situació, d'on ve això del 1714, quina és la història que s'hi amaga al darrere i en quins punts de Catalunya hi ha tingut un cert protagonisme. Diu el nostre convidat d'avui que la guerra de successió és, possiblement, la primera guerra mundial que hi va haver. Aquesta afirmació, que pot semblar exagerada, ens dona una idea de la magnitud d'una tragèdia que va incloure i va concloure amb el fatídic 11 de setembre de 1714.
Una data que marca un abans i un després de la història del nostre país, però que estaria bé contextualitzar per entendre l'abast dels fets i les seves conseqüències. Dèiem que el protagonista d'aquesta frase, que la guerra de successió era possiblement la primera guerra mundial, és Àngel Casals, professor d'història moderna de la Universitat de Barcelona. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Bé, la frase no és només meva. És compartida, també. Sí, sí, ho hem dit a diversa gent. I és veritat, és una guerra que...
comença amb l'excusa d'una guerra dinàstica per triar un rei per la monarquia hispànica, entre la casa de Borbó i la casa d'Àustria. Pensem que la monarquia hispànica ja de per si era un imperi mundial, perquè s'extenia no només el que avui seria la península ibèrica o Espanya, sinó també els territoris italians de Sicília, Sardenya, Nàpols i Milà, més els països, que a l'època en deien països baixos espanyols, que és l'actual Bèlgica,
Més les colònies americanes, que arribaven fins a Califòrnia pràcticament, més filipines. O sigui, per tant, un imperi amb majúscules. Exacte, un imperi amb majúscules. I l'excusa dinàstica de l'altre dia de rei, el que amagava era una lluita per l'hegemonia, ja no només continental, europea, sinó mundial, entre França i Anglaterra, que es convertiria al llarg de la guerra la Gran Bretanya. I, per tant, això vol dir que tenim escenaris bèl·lics en el Pacífic, en l'Atlàntic...
I a més és una guerra, que és la primera guerra que sapiguem, que puguem comptabilitzar, que supera amb escréixer el milió de morts, que amb les armes de l'època ja és una xifra francament esgarrifosa. I amb la capacitat també de moviment, imagino, clar. Ara, en unes hores, som capaços d'arribar a l'altra punta del planeta, en aquella època això duia mesos, imagino. Sí, sí, sí, i per això la guerra, diguem-ho així, té seqüències i té temps molt diferents, no?
Realment, dèiem, aquesta Primera Guerra Mundial, les relacions d'aquella època entre el que era aquest imperi espanyol i la zona de Catalunya, quina era? Era una relació problemàtica. És a dir, havia estat problemàtica ja des del segle XVI.
diguem-ho així, uns 150 anys que les coses no funcionaven massa bé. Què passava? Bàsicament que aquesta imperi, aquesta monarquia hispànica, neix a partir de la, diguem-ho així, unitat de dos grans blocs. Un, el bloc castellà atlàntic, per entendre'ns, i l'altre, el bloc de la corona d'Arago mediterrani.
Aquesta monarquia neix, en principi, entre dos socis iguals, a través del matrimoni d'Isabel de Castella amb Ferran. El que passa és que Castella, que és el soci més gran en termes demogràfics, en termes econòmics, en termes territorials, comença a voler convertir aquesta associació en una anexió.
I, per tant, progressivament el que fa és intentar hegemonitzar tot el conjunt. Clar, això tindrà una reacció per part catalana, que és la Guerra dels Segadors del 1640, en la qual els catalans es plantegen la separació respecte del conjunt de la monarquia. Guerra que acabarà el 1652 en una primera instància i el 1659 amb el Tractat dels Pirineus en segona, que té, bàsicament, com a resultat una derrota
de Catalunya i la pèrdua dels territoris de la Catalunya del Nord avui allò de la Catalunya francesa per entendre'ns clar a partir d'aquell moment d'aquesta derrota el que fan els catalans una mica com ara és intentar capgirar el resultat d'aquell fracàs de 1640 intentar tornar a la situació prèvia a la guerra davant la resistència de la monarquia que evidentment de la monarquia cada cop més castellana que el que evidentment volia era no perdre el terreny que havia guanyat
Per tant, quan es proveix la guerra de successió, els catalans es troben davant, per primera vegada, la possibilitat d'apostant per un o altre dels candidats, capgirar definitivament el resultat de la guerra de 1640. I, per tant, és aquesta mala relació amb el govern de Madrid que s'accentua en els primers anys del govern de Felip V, els que acabarà fent que Catalunya triï
allò com una aposta de futur per l'arxidut Carles d'Òstria com a successor de Carles II, del primer rei de la casa d'Òstria. I aquesta mala relació amb Felip V, quin origen tenia? Curiosament, aquesta mala relació no és per culpa del rei, en inici. Felip V, hem de tenir present una cosa. Felip V, quan el proclama en rei, ell és un noi de 17 anys. I quan arriba a Catalunya, en té president 18 anys.
I ell arriba a Catalunya molt ben ensinistrat pel seu avi, per Lluís XIV, el rei de França, que li havia dit si et vols estabilitzar en el tron t'has de guanyar els catalans. I ell es casa a Figueres. El Felip V va casar a Figueres, va estar molts mesos a Catalunya, fins i tot va celebrar un escorç als catalans de la qual els representants de les classes dirigents catalanes van sortir força contents. El que passa és que un cop el rei marxa, el que queda és l'acció del seu govern. I els seus ministres...
evidentment no tenien les ganes de dur a terme totes les promeses que el rei havia anat fent. Per tant, tota la campanya, diguem-ho així, d'imatge pública i de seducció de Felip V va ser estroncada molt ràpidament per l'actuació dels seus ministres i dels seus ferreis a Catalunya. Amb una situació d'imperi espanyol com la que hi havia en aquella època, hi havia, com si diguéssim, l'altra banda, algú que donés suport a la situació catalana? Sí.
El que va passar és que un cop la guerra de successió es generalitza, ens trobem amb dos blocs. Un bloc que seria el format per França i la monarquia de Felip V, un bloc burbònic, per entendre'ns, que a l'època li deien allò les dues corones, perquè eren França i la monarquia hispànica, i de l'altra banda un altre bloc
format per l'imperi, l'imperi era un conglomerat polític que plegava el que avui seria el centre d'Europa, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, per entendre'ns, tot aquest territori, que estava governat per la mateixa família que havia governat la monarquia hispànica fins a la mort de Carles II, la casa d'Àustria, Anglaterra, a punt de convertir-se en Gran Bretanya, que era la gran potència atlàntica del moment, Holanda...
que era una gran potència econòmica i que tenia molta por dels francesos, perquè ja els havien intentat invair una vegada, i aquests són l'altre bloc. I llavors, clar, quan comença la guerra, el que busquen els anglesos, sobretot, és, diguem-ho així, fissures en el bloc de les dues corones. És a dir, algú, algun dissident, algun descontent, algú que estigui disposat a, diguem-ho així, donar un pas per canviar de bàndol. I, clar...
Catalunya és un objectiu molt covejat per dues raons. La primera, perquè Catalunya era la zona econòmicament més desenvolupada de la península ibèrica. I, a més, és el comerç que tenia justament amb Anglaterra i Holanda. Per tant, era el soci comercial per excel·lència. I, en segon lloc, perquè l'últim virrei que havia tingut Carles II...
Jordi de Hetz d'Armstad, un mercenari alemany, que s'havia guanyat la simpatia dels catalans i que apareixia públicament com un dels homes de confiança del candidat austríac de Carles l'Archiduc. Aquests dos motius, la bona relació entre catalans i anglesos per motius comercials i la bona imatge política d'un dels homes de Carles l'Archiduc Carles, més la repressió que Felip V havia començat a fer
sobre els nuclis austriacistes que s'anaven formant, va portar a que un grup d'exilats catalans signessin amb Anglaterra un tractat, l'anomenat Pacte de Gènova, pel qual Catalunya es comprometia a entrar en la guerra a favor de Carles d'Àustria, a canvi de, i això és molt important,
la garantia que els anglesos no abandonarien mai els catalans en cas que estigués en perill el seu sistema legal i la seva sobirania com a estat. Això pel que fa a un punt de vista polític, un punt d'enfrontaments, de tensions. Dèiem que en el cas de Catalunya hi havia aquestes relacions amb Holanda, amb Anglaterra. Quin era l'estat social? Quina era la vida diària que hi havia a les ciutats catalanes?
Bé, hauríem de diferenciar, perquè hi havia, diguem-ho així, dues Catalunyes, per entendre'ns. Una Catalunya, diguem-ho així, litoral i urbana, en la qual trobem ciutats amb una activitat econòmica, social, cultural, molt cosmopolita, molt oberta. A primera línia d'Europa. Exacte, exacte. El cas de Barcelona, per exemple, el cas de Mataró, que en aquell moment es feia una ciutat de Catalunya, el cas de Tarragona, el cas de Tortosa, totes elles ciutats enriquides gràcies al comerç atlàntic,
I després hi havia una altra Catalunya, més a l'interior, que havia patit molt les conseqüències de les invasions franceses de l'última part del segle XVII. Llavors tenim ciutats que, tot i que juguen un paper important d'integració territorial a l'interior, han patit molt, durant les novetats, el cas de Ripoll, el cas de Matlleu, fins i tot Vic...
I després hi ha una zona que comença a quedar deprimida o que comença a quedar enrederida respecte d'aquesta prosperitat del litoral, que són les terres de Ponent, Segrià, la Segarra, etcètera, terra de cereal, terres de secar, terres poc poblades, terres d'interior, que una mica van perdent el tren d'aquesta locomotora que és Mataró, Barcelona, Palamós, Tarragona, etcètera.
Amb tot això, en dèiem, clar, la data que sempre ens ve al cap, aquest 11 de setembre de 1714. Per poc que puguem entendre d'història, clar, això no és una arribada, un desembocament de les tropes que fan el setge a Barcelona i aquí s'acaba tot. Això ve d'un procés previ que s'allarga al llarg d'uns quants anys i que afecta diversos punts del territori. Clar, de vegades correm el risc de...
Si ens centrem molt en el setge de Barcelona, que és de juliol del 13 al setembre del 14, que és una prova duríssima pels habitants de la ciutat, però si focalitzem molt en això, correm el risc d'oblidar que la resta del país també va patir la repressió burbònica. Avui en dia sabem, gràcies als treballs de Josep Maria Torres, d'en Pep Catà, d'en Toni Muñoz, que...
L'exèrcit burbònic, a mesura que va avançant pel territori, i pensem que les primeres ciutats importants cauen mans burbòniques el 1707-1708, cas de Lleida, cas de Tortosa, aquest avanç que fan les tropes burbòniques pel territori es fan acompanyades d'un veritable programa de terrorisme militar. Quines van ser les poblacions més afectades?
Afectades gairebé totes, però de manera molt important, Lleida, quan l'ocupació de Lleida va provocar un veritable massacre al convent del Roser, l'any 1707, molt afectada a Tortosa, Sant Quintió de Mediona va ser cremada dues vegades, Manresa va ser cremada, Argúcies va ser cremada, i altres poblacions menors també van ser cremades, i a més a més, el que buscaven les tropes borbòniques era...
causar prou pànic per tal que allà on encara no havien arribat, abans d'arribar, diguem-ho així, els municipis anessin a buscar l'exèrcit burbònic per rendir-se, perquè no entressin, diguem-ho així, amb la baioneta per davant, no? Perquè si entraven, què passava? Si entrava, el que passava era que eren considerats resistents, però hi havia ordres molt explícites, eh? És a dir, si llegíssim algunes de les instruccions que Felip Cinqué va donar als seus generals, és que el Garrifós, eh?,
el de passar, en una concreta diu passar a cuchillo, a qualsevol resistent que es trobi. I això s'aplicava gairebé literalment. És a dir, quan s'entrava una població que prèvia no s'havia rendit, tots els homes que fossin trobats armats eren automàticament, diguem-ho així, detinguts. Si hi havia oficials militars a la vila, eren executats directament, sense cap mena de judici, i entre la resta el que es feia era, com a mínim, com a mínim,
executar un 10%, a través d'una pràctica que en diuen el diesmo de orca, un de cada 10 eren executats, aleatòriament, al marge del que haguéssim fet, i la resta, si tenia sort, eren enviats a galeres, per períodes que oscil·laven entre els 15 i els 20 anys. És a dir, tenim casos de gent que és enviada a galeres 15 anys, passats aquests 15 anys i dius, escolti, que a mi ja s'ha acabat la pena, i llavors decideixem prorrar-li la pena 5 anys més.
I, per tant, la major part dels que van anar a galeres van morir, diguéssim, remant els vaixells de sa majestat. Això va passant a diverses ciutats, això que dèiem, ciutats que van ser cremades en més d'una ocasió, fins que finalment s'arriba a Barcelona i es produeix aquest setge de gairebé un mes. No, no, de gairebé un any. Un any, perdó. Un any, més d'un any. Perquè comença el juliol del 13 i acaba... 13 mesos. Exacte, 13 mesos. 13 mesos en els quals la resta del país no està pacificat. La resta del país el que tenim són miquelets que es continuen movent
i que aquests miquelets, a més a més, causen veritables problemes entre les poblacions que ja estan ocupades. Quan arriben a una població, el que fan és fer-se alimentar. I llavors, clar, les autoritats municipals, quan arriben 20 o 25 homes que pretenen ser alimentats per part dels miquelets, els alimenten. Però llavors, quan arriben els burbònics, els acusen.
d'intel·ligència amb l'enemic, de complicitat, i els tornen a castigar. Amb la qual cosa, moltes poblacions catalanes pateixen atacs i contraatacs d'uns i altres durant tota la guerra. I, a més a més, hi ha una revolta que esclata el gener del 14, però que és una revolta que no té motius polítics, simplement el de la gent que ja està farta perquè està passant gana i perquè, a més a més, els estan fent pagar el setge de la ciutat. Quines van ser les claus que aquest 11 de setembre
fan que aquesta data sigui considerada així? Bé, la clau, més que en el propi 11 de setembre, hi ha dos moments importants. Un, l'11 de setembre representa una voluntat de resistència, és a dir, pensem que estem parlant d'un setge en el qual, a la fase final, a partir de l'agost del 14, participa el bo i millor de l'exèrcit francès,
dirigit pel duc de Berwick, el millor general de Lluís XIV, contra uns resistents que estan formats per estudiants, treballadors, mestres de gremis, dones...
Pràcticament no hi ha cap soldat professional resistint a la ciutat. I malgrat això, des del dia 9, que és quan s'intenta la sala a la ciutat, les diverses entrades que fan les tropes burbòniques són rebutjades una vegada i una altra. I per tant, d'una banda és el símbol de la voluntat de resistència. I de l'altra, el que és important és perquè després del 11 de setembre...
les institucions catalanes, les lleis catalanes, allò amb què els catalans s'havien governat col·lectivament durant pràcticament 800 anys.
és esborrat, diguem-ho així, d'un dia per l'altre, i a més a més sense cap possibilitat de negociació sobre això. Doncs avui volíem posar una mica aquest punt d'història, aquest punt darrera fons per entendre el per què se celebra aquesta voluntat de l'11 de setembre del 1714, avui en el cas de l'11 de setembre de 2013. Ho hem repassat amb Ángel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Moltíssimes gràcies per haver vingut avui. Gràcies a vosaltres.
I aquesta tarda ja sabeu què toca. Toca la via catalana. En farem un seguiment també des de la xarxa. I fem-nos la idea que la fotografia, aquella covejada fotografia que es farà aèria de la via catalana, que travessarà avui el país, passarà a la història. De fet, es calcula que hi haurà mig centenar de parells que solcaran l'espai aèri català per immortalitzar aquest esdeveniment. Una flota que s'haurà de sumar al trànsit aèri habitual. La previsió és que hi hagi helicòpters, avionetes...
i ultralleugers que buscaran el millor angle possible. En volem parlar amb el Jesús Grinyó, coordinador de l'equip de vol, que farà aquestes fotografies de la via. Jesús Grinyó, molt bon dia. Hola, bon dia i bona hora. Hem de puntualitzar que són les fotos oficials, perquè d'imatges aèries imagino que en tindrem per donar i vendre. Exacte, farem una mica de testimonis aèri de tot el recorregut, des del Canà fins al Port Jus. I això com va anar a proposar vosaltres? Escolta, nosaltres tenim aquestes possibilitats...
Intentarem fer les fotografies perquè després les pugueu enllaçar i tinguem el total de la via? No, això no va anar així. Ah, al revés. El Ferran Civit és el que em va proposar Jesús, tu que ets pilot, creus que podríem tenir un efectiu aèri suficient per poder fer una foto aèri i no sé què? I jo li vaig dir que sí, li vaig tirar de cap. Ferran Civit, membre de l'organització de l'Assemblea Nacional de Catalunya, us va fer aquest encàrrec.
Exacte. Ell em va dir, creus que ho podeu fer? I llavors vam buscar tots els efectius dels pilots d'ultrallogia de tot el territori i evidentment s'hi van sumar d'una forma totalment desinteressada. Jesús, a nivell tècnic, quines són les exigències que se us fa d'aquestes fotografies? L'exigència és que tots els avions portem incorporat a l'ala esquerra una càmera tipus GoPro i semblants,
per poder enregistrar aquest pas per tot el recorregut que nosaltres podem sobrevolar. I després d'aquest muntatge, al centre d'edició, el que farà és obtenir tota la pel·lícula en marxa ràpida de tota la seqüència de dalt a baix de Catalunya. Això quedarà ben fet, com si diguéssim, aquest muntatge es pot, no sé com dir, enllaçar una fotografia amb l'altra que hi hagi una continuïtat? Bé, aquest és l'objectiu que tots podem aconseguir, instal·lar-ho de la manera més estàndard possible a cadascun dels avions,
per poder fer una toma que llavors al centre d'edició els permeti fer aquest editatge amb el mínim de problemes possible i amb el màxim de qualitat. Per curar-nos en salut, com que se'ns tiraran a sobre des de fora, com es certificarà que cada tram dels quals es fotografia és diferent? Bé, perquè el muntatge de tota la seqüència veurem a l'horitzó com van arribant els diferents pobles i les diferents ciutats, etcètera. Sí, per tant, no hi haurà dubte, eh? Exacte. A veure,
Doncs, de fet, és aquesta via catalana fotografiada, aquests 400 quilòmetres des del Partús al Canà, que l'equip de pilots ultralleugers fotografiarà, els coordina el Jesús Grinyó, amb qui hem pogut tenir l'ocasió de parlar avui per telèfon al matí ens en xarxa. Jesús, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé la feina aquesta tarda. Gràcies a vosaltres i, sobretot, donar les gràcies a tot l'efectiu aèri de pilots que, d'una forma desinteressada i de voluntariat, doncs estem aviam com aconseguim l'objectiu.
Doncs queda fet l'agraïment. Jesús, moltíssimes gràcies. Gràcies a nosaltres i bona diada.
La xarxa de comunicació local. Musicalia, amb Nando Caballero. Darrere de Llago i la llaga i els detectius salvatges trobem el Santi Eizaguirre i Notícies de Garp és el títol del seu primer disc en solitari. Escoltem Com faig patir.
I és acceptar sense d'inimo les crítiques, la meva virtut, però si m'ofens tinc la pell fina, ho puc deixar. Fet una ruïna, dic que és veritat, què dic? I em confia, se ho ets així, però no vull saber què en penses. Si tenc gat, jo al sobre somri, crec que em costa ser amable.
Fins demà!
Gràcies.
Saps com et faig patir com sóc jo?
Sóc la mala bava dura, que obnovila i fa patir, però també un plat de verdura, m'acompanyo amb un bon vi. Sóc tan rebel com la pena, que no pots tremar mai la set, de justícia i de barbena, de fer canviar el rumb del dret. No demano gaire, altra mança el
M'entén sovint per moments, m'esploso per dins. Sóc un enigma que parla, però tinc por de no dir res. Deixo el cor fer i cagar-la, potser així sóc més després. Som un sec i vull mullar-me, si cal bé s'arruga el front. Tinc el cap on enlairà...
Fins a la una del migdia, viu els matins en xarxa amb Marc Lovato.
Doncs dos quarts de donze del matí, pendents sobretot avui de l'estat meteorològic de saber si plourà, si farà vent, quines seran les condicions climàtiques que afectaran d'aquí exactament ara, 6 hores i 44 minuts, aquesta via catalana.
Per tant, un cop d'ull al cel amb el Servei Meteorològic de Catalunya, on hi tenim la Dolors Ballar. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Quines són les previsions de cara a aquestes hores de la tarda, les que afecten aquest moment de la via catalana posem a partir de les 3 de la tarda? Val, doncs esperaríem que en conjunt pogués caure algun russat a l'interior de les comarques de Girona, russats en general bastant aïllats, poc importants, però sí que en aquest sector podria arribar a caure alguna precipitació a la resta del sector de la via catalana. No esperaríem, doncs,
ruixats. De cara al vespre podia arribar alguna precipitació a la zona del litoral, però ja no afectaria la celebració d'aquesta via catalana. Pel que fa a la banda de Girona, uns ruixats que s'aguanten bé amb un paraigües, amb un impermeable, o cal allò una mica més de reforç? No, sembla ser que serà de caràcter bastant feble. Per tant, amb un paraigües...
Sembla que serà bastant suficient. No semblen ruixats de caràcter molt intens, tampoc. Per tant, apuntes uns ruixats, no sé si no de caràcter intens, amb una intensitat més aviat allò mitjana o fluixa, de llarga durada, que de vegades aquesta insistència és el que acaba minant una mica la moral de les persones. No, sembla que seran bastant intermitents. Serien precipitacions febles, puntualment podrien ser una mica més moderades, a mi de caràcter intermitent i dispers, no esperem en cap cas pluges de caràcter persistent.
Per tant, en aquesta zona de Girona, com dèiem, potser la possibilitat de ruixats. Desestimem ruixats o sembla que no ha de ploure a les altres zones des del Partús fins al Canà? Exacte. Doncs aquestes previsions, gràcies al Servei Meteorològic de Catalunya, sembla que les persones afectades a la via catalana en el tram de Girona potser es mullen un palet, una mica de paciència i tranquil·litat per la resta d'aquests 400 quilòmetres que afecten...
des del Partús fins al canal aquesta via catalana que se celebra a partir d'un quart, un minut abans d'un quart de sis de la tarda. Dolors Ballart, Servei Meteorològic de Catalunya. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Adéu, bon dia.
La Via Catalana serà avui l'acte, diguéssim, final, o un dels actes finals que s'esperen aquest 11 de setembre. Abans, a dos quarts d'aquí una hora, hi haurà aquest acte al Parc de la Ciutadella de Barcelona. I aquest matí el que ha tocat era el torn de les ofrenes florals al monument de Rafel Casanova.
Davant del monument a Barcelona hi tenim la unitat mòbil amb el Jordi Casino, amb el Juan Antonio Calderón. Jordi, molt bon dia. Bon dia, Marc. Com s'ha anat duent aquest lliurement de flors a la tomba del monument de Rafael Casanova? Doncs amb la pluja, com a gran protagonista, si més no, aquest matí encara a la ciutat de Barcelona. Ha començat a ploure, que eren tot just les 8 del matí.
i quan són dos quarts d'onze la pluja continua sent la protagonista. Estones amb més intensitat, com ara, torna a ploure amb bastant intensitat i estones amb menys intensitat. No obstant això, les ofrenes s'estan desenvolupant amb normalitat, la majoria ja s'han fet, tot i que encara n'hi ha algunes dependents. Ara, d'aquí uns minuts, serà el torn de la plataforma prou retallades amb els sindicats, comissions obreres i UGT de Catalunya al capdavant. Encara falten, per exemple,
perquè fa les formacions polítiques, iniciativa per Catalunya Verge i Esquerra Republicana de Catalunya, però el gruix de les ofrenes ja s'han fet. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha encapçalat la delegació del govern català, han estat els primers a les 9 del matí. Després ha estat la mesa del Parlament amb la seva presidenta, Núria de Gisperc, qui també ha fet l'ofrena al monument i ha desitjat que la diada sigui tot un èxit.
Malgrat la lluvia espero que sigui una diada reivindicativa, festiva i familiar com la de l'any passat. I segur que anirà bé, espero que així sigui i que els catalans i les catalanes en algun moment i algun dia del 2014 puguem decidir el nostre futur.
També han fet la seva ofrena al Partit dels Socialistes de Catalunya, també Convergència Democràtica de Catalunya i també Unió Democràtica de Catalunya. I fa una estona ho han fet junts l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, amb la presència també del president de la Diputació de Barcelona. En declaracions a la xarxa de comunicació local, tant el president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch,
com el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, feien aquesta valoració de la diada. Doncs jo espero que sigui esplèndida. El temps no ens acompanya, però bé, diguem-ne que és la història dels catalans que ens toca patir. I avui que s'ha planificat una festa lúdica, pacífica, on unirà tot Catalunya de punta a punta...
Veurem que sortirà un munt de gent, tot i el temps, sortirem, ens donarem la mà, anirem plegats, cridant ben forta que tenim dret a decidir i que apretarem reglamar-ho allà on sigui. Malgrat la pluja, l'acte de l'ofrena es desenvolupa amb normalitat i que aquesta tarda plogui o faci el temps que vulgui serà un gran èxit de la cadena humana que alhora serà un preludir del que ha de passar...
Demà, que és un pas més, de cara a que Catalunya retrobi la seva total llibertat. I en aquests moments, com dèiem, és la plataforma prou retallada que engloba els principals sindicats, UGT i Comissions Obreres de Catalunya, els que estan a punt de fer la seva ofrena floral.
Per tant, veiem que el seguiment o el protocol previst s'ha pogut seguir malgrat la pluja, tot i això, aquests paraigües, aquests impermeables que es poden anar veient en aquest punt de Barcelona. Unitat mòbil de la xarxa de comunicació local amb Jordi Casino, Juan Antonio Calderón, moltíssimes gràcies. Bon dia. Bona diada. Gràcies.
Matins en xarxa, amb Marc Lovato.
El tricentenari, o el pròxim tricentenari del 1714, l'actual ebullició nacional, ha provocat una allau de publicacions al voltant de l'efemèride sense precedents. Llibres, però, des de tres vessants diferents. D'una banda, els històrics d'anàlisi i de ficció ambientats a principis del segle XVIII, coincidint amb la guerra de successió i el setge a la capital catalana. L'enfrontament entre els Bourbons i els Àustries, doncs, torna a l'actualitat i serveix alhora...
per reflexionar sobre les relacions actuals entre Catalunya i Espanya. Una d'aquestes propostes literàries és la novel·la que presenta l'editorial Bromera, Cicatrius de 1714, de l'escriptor barceloní Andreu Martín, un dels autors destacats del gènere policíac, creador del famós detectiu Flanagan, guionista de cinema, i un dels autors més prolífics en literatura infantil i juvenil.
Andreu Martín, molt bon dia. Bon dia. I bona diada. I bona diada. I veig que amb una samarreta groga. Sí. Amb algun tram assignat, doncs? Sí, sí, sí. On et trobarem? A la Vila Olímpica, allà on visc jo. Jo vaig espavilar molt d'hora i vaig agafar al costat de casa. El que t'anava bé, diguéssim. Sí. Home, si ho hagués sabut, m'hauria esperat per veure si omplia buits a Tarragona i aquests llocs, però no em vaig esperar, no vaig poder esperar-me i, per tant, aniré al costat de casa.
Perfecte, doncs, dèiem aquest llibre, Els cicatrius de 1714, una incursió, per tant, ara l'any vinent serà el tricentenari, ja la tenies al cap, va ser un encàrrec d'editorial, vas dir, home, és un bon moment per tocar aquest tema...
La veritat és que va ser encàrrec d'editorial. L'editorial li va considerar que podíem dirigir-nos als joves per explicar el fet del setge. I la veritat és que quan a mi m'ho van encarregar vaig pensar que era molt oportú per mi perquè no tenia ni idea del que havia d'explicar.
Les novel·les tot sovint les escrivim per aprendre nosaltres mateixos, per explicar-nos a nosaltres mateixos alguna cosa. I va ser així com vaig haver de posar-me a estudiar, no només el setge, sinó també l'època i com es vivia a l'època. I per mi ha sigut molt important i molt instructiu, molt conscienciador del que allò va significar. És a dir, sempre, fins ara, havia viscut allò de com som els catalans que celebrem una derrota.
Bé, no es tracta de celebrar, però de sobte vaig entendre per què aquell moment era especialment important a la nostra història. Dèiem que hi havia tres tipus de llibres que han aparegut al voltant del 1714. Uns, els històrics, les cròniques històriques, els llibres de ficció i els llibres que parlen d'un àmbit més polític. En el cas de la ficció, clar, tocant un tema delicat com és el del 1714, quina part...
Pots ficcionar a quina part has de ser fidel als fets? Doncs ficciones la petita història. Aquella petita història que et serveix d'exemple per la gran història. Jo em vaig agafar amb un fet històric que crec que no és gaire conegut, que és la història d'Anna de Cupons.
una aristòcrata catalana que va fugir del setge, se'n va anar a l'ella i des de l'ella feia de Matahari, d'autèntica. Matahari era una espia que alternava amb els oficials burbònics i, bé, gràcies a la seva informació, es van evitar uns quants desastres. És a dir, la meva és una història d'espionatge.
Sí, Andreu Martín ja s'ho ha portat cap al seu terreny, aquí. Efectivament, no podia ser menys. Llavors, per mi, explicar una història d'espionatge resultava molt original perquè, en fi, vull dir, perquè jo, quan vaig començar a estudiar sobre el tema del setge, era un aspecte que no havia vist reflectit enlloc.
Llavors m'inspiro en això i ho faig protagonitzar per un noi de 13 anys. Per què? Perquè amb un noi de 13 anys els seus pares li han d'explicar què passa. És a dir, quan comencen a caure bombes sobre la ciutat, el nano pregunta què passa, per què ens estem barallant amb aquests senyors d'allà fora, per què ens ataquen aquells senyors, per cert, d'uniforme blanc.
És curiós que els atacants tinguessin l'uniforme blanc i els defensors fos de color blau i vermell. Sembla que ho portem arrossegat. Està ben trobat, està ben trobat. No, no, és així, és així. Doncs per què ens ataquen aquells senyors de l'uniforme blanc? Doncs aquestes són les explicacions que a mi em serveixen per explicar la història d'una manera planera, immediata, no...
no exhaustiva naturalment, vull dir precisament per això, en el meu llibre li han posat un epíleg al final, que ha escrit en Jordi Mata, vull dir molt ben escrit per situar-nos millor, però jo he anat directament a l'aventura i a la història, a la petita aventura d'una família
que ha viscut, que està visquent en el 1714, però això vol dir que abans d'aquests bombardejos del 1714, a finals del 1600 ja ha viscut altres bombardejos. Han sigut bombardeig sobre bombardeig sobre bombardeig. I això és el que li expliquen al nano. Des que el nano té ús de raó, ell ha viscut en una ciutat que o bé està sota les bombes o bé està en celebracions al voltant d'un rei. Però tota l'estona és un atac continu.
I la història del llibre, d'una banda deies la història de la senyora Cupons, i d'una altra banda la relació aquesta entre aquest fill i els seus pares? Sí, de fet jo he substituït a la senyora Ana de Cupons per la família aquesta, per aquesta família Sistacs, que també se'n va del setge de Barcelona, se'n va anar a Badalona, no se'n va anar a l'ella, però se'n va anar a Badalona perquè jo necessitava que aquest nano fes una travessia sol, amb barca, des de Badalona fins a Barcelona, i el vaig posar el més a prop possible.
No es canses gaire. I perquè és molt difícil de navegar amb vela llatina. De fet, dèiem, al final del llibre aquesta explicació històrica. Això vol dir que llegint una novel·la, per molt que sigui de ficció, podrem aprendre coses sobre el que passava aquell 1714? Naturalment. És la funció de la novel·la històrica. Ja des del Galdós i els seus episodis nacionales és la manera més amena de llegir la història. Més amena i més propera.
És a dir, en el moment en què, quan a tu et parlen d'història, quan s'explica la història, de seguida te'n vas en els grans noms, en el Rafael de Casanova, en el Villarroel, en els Reis, en el Carles, en el Felip, eh? Però tot això, com ho vivia la gent? És a dir, com menjava la gent?
Quins menús hi havia? Tot això ho he hagut d'aprendre. Quan decidien fer una festa a casa, com era una festa a casa? I com era? Com eren els menús? Com era una festa a casa al segle XVIII al principi? Bé, ho he hagut de recrear. Com era? Doncs hi havia molts plats. Per exemple, a França s'havia imposat la moda de... O sigui, hi havia la idea que mastegar era de mala educació.
Llavors què feien? Mastegueta de mala educació. És l'època en què es fan tots els suflers, les cremes, la carn picada, el tartar, l'estic tartar... Ens ho donen tot mastegat, ja? Tot mastegat. Perquè era, vull dir, el rei Sol, l'acord del rei Sol. A l'acord del rei Sol es parlava que hi havia un dinar normal, tenia 48 plats, per exemple.
Devies sortir rodolant. Sí, sí, sí. I sobretot això, que era de mala educació, perquè deien que no podia ser que per mastegar, que era una cosa com molt animal, interrompessis la conversa.
El menjar no t'havia de fer interrompre la conversa. No sé, perquè em fa pensar que prèviament tampoc això de tancar la boca mentre es menjaves no devia estar molt a l'ordre del dia. Tampoc, no, no, però ja ho veus, no? I, per exemple, la forquilla, doncs la forquilla a Itàlia i a Catalunya es feia servir des de dos segles abans d'aquestes fetges, en què era l'època en què s'estava posant de moda una cosa, que era la forquilla que tenia dos punxes. Mhm.
A Catalunya ja feia un parell de segles que feia Serviem. I a la Toscana, concretament. I no podia tenir tres punxes la forquilla perquè era un símbol diabòlic.
Per això passaven de 2 a 4. I aquí no ens posem pel mig. Això mateix. Apuntaves coses així. Vas aprenent coses així i aquestes coses són naturalment les que acaben farcint el llibre. Però això vol dir que ara apuntaves aquí i a la Toscana també. Això vol dir que has llegit al voltant d'això una sèrie de documentació important.
Tant com ha calgut, i si he hagut de fer navegant els meus personatges amb vela llatina, doncs he hagut de buscar-me un expert de vela llatina que no és fàcil de trobar, però que encara parla Empordà ni algú, i que m'ha ajudat a no cometre errors. És a dir, primer hi ha el curset de vela llatina, i després hi ha quan jo escric, i li envio a aquest expert i li dic, l'he encertat de tota. El curset de vela llatina, vols dir que has fet un curset de vela llatina? Bé.
Sí, sí, més o menys. Una aproximació. Ara no seria capaç de sortir a mar. De venir des de Badalona fins aquí, jo sol a la llatina. Però sí, he fet tot el que ha calgut.
Llavors, vull dir, s'han corregit, s'han acabat pulint errors. Una vela llatina per la nit no posaria mai un fanal a la proa. Jo posava el fanal a la proa per obrir-te pas. No, perquè t'enlloerna, no veus res, el fanal a la popa. Clar, sí, és molt lògic. I que són aquells detalls que després, quan te'ls fan veure un cop escrit,
dius, ostres... Sí, sí, sí. I es nota que per aquí balla alguna cosa. No, descarto que hi hagi algun error, anacronisme, etcètera, perquè, clar, per un llibre no molt gran he hagut d'abarcar una documentació enorme. Clar, quan has trigat a fer tot això? Quants temps ja has invertit? Home, deig portar un any treballant amb això, sí.
I al final dius, un llibre no gaire gran que deu anar al voltant de les 200 pàgines, més o menys. Sí, tenia unes 200 pàgines de manuscrit.
Doncs, de fet, dèiem, d'una banda, els llibres de ficció al voltant d'aquest 1714 i un altre dels gèneres relacionats amb el setge burbònic a Barcelona i, sobretot, amb les seves conseqüències, com dèiem, en començar l'entrevista, és l'anàlisi i les previsions de futur. En aquest context, s'emmarca com Àustria o Dinamarca, la Catalunya possible, escrit a tres mans i que acaba de publicar l'editorial Pòrtic.
Els autors són els doctors en Economia, Xavier Quadres, Morató, Miquel Puig i Modés Guinjuan, a qui saludem ara mateix. Senyor Guinjuan, bon dia. Hola, bon dia. Dèiem, el vostre llibre planteja què significaria per Catalunya la independència econòmica, no com la solució dels mals, sinó com la via per disposar de recursos, instruments necessaris per la millora de les condicions. Bé, és un llibre que pretén precisament concretar
amb alguns detalls i aplicat a nivell de sectors i activitats concretes, com a salut, educació, pensions, etcètera, l'hipotètica independència de Catalunya en què es concretaria? És a dir, l'Estat català, si d'avui a demà fos intendent, en què es trobaria? És a dir, quin bagatge...
econòmic i de responsabilitats portaria, i quin potencial, gràcies a poder fer polítiques pròpies, quin potencial tindria, i nosaltres agafem a l'hora de dibuixar aquest potencial, agafem de referència el que ens sembla que podrien ser un referent interessant, perquè són països avançats, 8 països del centre i del nord d'Europa, que són, a part d'Altra i Dinamarca, 6 més, que són els que a tota hora agafem de referència.
Per exemple, n'apunto dos més com Finlàndia o Suècia, és a dir, que ens anem cap al nord, com deia. Aquests models... També anem a Bèlgica o a Holanda, que és molt més proper. I a Suïssa, que també el tenim més a prop. Serien aplicables aquests models a la Catalunya actual? No hi ha cap país que sigui fotocopiable en relació a un altre. Cada país té la reivindicioncràcia, té la suïssa.
té la seva estructura institucional i, per tant, traspassar unes pràctiques concretes i específiques, per exemple, de Noruega a Holanda, no seria possible. Nosaltres el que agafem és, de tots aquests països, denominadors comuns, formes de tractar problemes, maneres d'abordar-los, filosofia de gestió pública, és a dir, si es tiren més el braç que la màniga o no ho fan, amb quins criteris de cohesió social distribueixen
els impostos, és a dir, com ataquen la desigualtat, com ajuden els que es queden enrere, etc. Tots aquests aspectes tenen alguns denominadors comuns, tots aquests països, i nosaltres el que agafem és la referència d'aquest bloc i diem, aquests països han tingut èxit, aquests països són pròsperts i són competitius.
Les coses les fan així. Si Catalunya fos independent, una de les referències que podria tenir, i atès l'èxit que han tingut, seria desitjable, seria tenir present el que han fet aquests països que han tingut èxit. Una altra cosa seria si l'Estat català seria capaç de fer-ho, podria o voldria, però que seria possible això segur.
Senyor Ginjoan, retenia un moment l'Andreu Martín perquè els volia fer una pregunta comuna abans d'acomiadar-lo, que era el fet d'aquesta presència de llibres, tant des de l'àmbit de ficció, com des de l'àmbit històric, com des de l'àmbit de prospecció política. Aquesta aparició, com si diguéssim multitudinària, de llibres al voltant del 1714, pot ser que arribin a fer-se com una certa competència entre vostès? Ha, ha, ha.
O són complementaris? Jo no podria competir mai amb tot això que estem sentint, que per mi és absolutament instructiu, didàctic i necessari. No, no. Jo, en tot cas, reconstrueixo una cosa passada.
I el que és molt important per mi és omplir un buit que jo he tingut tota la meva vida. És a dir, quan jo deia que quan m'encarreguen el llibre no tinc ni idea del que va passar el 1714, això és una catàstrofe. Una persona de la meva edat que hagi arribat, que hagi pogut arribar sense saber res, vol dir que ni a l'escola, ni a la universitat, ni enlloc m'han explicat...
mai res de res, i que quan ja es podia explicar no s'ha sigut prou didàctic. I llavors jo, com veig que aquí hi ha un forat, tracto d'omplir-lo de la manera com jo sé. Però clar, jo el que faig és omplir un forat modestament, diríem per joves, de la història, però el que ens està parlant aquest senyor ara és una cosa de futur que és, des del meu punt de vista, més esperançadora, més il·lusionadora i més importante.
Això, en tot cas, un altre escriptor, posem de l'any 2300, podrà escriure Cicatrius del 2014. Pot ser, sí. O bé, o es podria convertir, el que ens estan explicant, en una història de ciència-ficció, també. També. Doncs Andreu Martín, autor dels Cicatrius de 1714, moltíssimes gràcies per haver vingut avui. Bona diada. Gràcies. Ens veurem.
El senyor Ginjoan, seguim parlant amb vostè perquè hi ha un àmbit, sobretot, més d'un caire polític, més d'un caire que havíem arribat a dir, que és que ens hem d'anar preparant en certa manera i això en els propers dies ho veurem per part d'alguns mitjans de comunicació que en diran que si això és una moda passatgera, que si és una cosa que ja se'ns passarà del cap, quin punt de raó i de falsedat hi haurà en tot això?
Home, jo no diria que és una moda passatgera perquè la situació en la que està actualment la societat catalana en relació a la consciència, doncs, diguem, de país s'ha anat forjant.
a base de moltes ensopegades i, d'una certa manera, demostracions que l'estat espanyol i Catalunya no acaben la manera d'encaixar i Espanya no acaba d'oferir un projecte que sigui atractiu per una nació com Catalunya. I llavors una altra, és a dir, que això probablement té la seva comunicació en la sentència de l'Estatut de l'any 2010 i després ha tingut continuació amb una sèrie de repris
el mateix sentit, sembla que l'entesa és molt difícil, i després això ha provocat també una reacció, jo crec que és molt important aquest procés, que ve de la base. És a dir, la iniciativa no és tan política, que també hi és, però sobretot
La base són aquests centenars de milers de persones que són capaces de mobilitzar-se perquè tenen la sensació que no estan ben tractats i també perquè tenen una cosa, tenen la il·lusió que aquest país pot ser millor.
Per tant, les persones que posem avui assistiran a la via catalana estan convençudes que hi ha algunes coses que funcionen malament i que es podrien millorar i vostès donen una certa solucions o fan una sèrie de propostes entre alguns dels països que prenen com a identificació o com a possible model. Efectivament. Quins serien els camps més importants en aquest sentit? A veure, diríem que el nostre és un àmbit de caràcter econòmic i no entrem en consideració política ni tampoc
el que és la transició de com es fa de passar de ser actual a ser un estat independent. Això és cosa dels polítics. Tot i així, el nostre nord té dues vessants que són fonamentals. Una que es tracta de països que són competitius. Són rics i són competitius.
I això vol dir que tenen unes estructures productives, tenen un sistema empresarial, tenen un sistema de concertació entre els agents, entre sindicats, entre empreses i estat, que remen pràcticament quan convé en un mateix sentit. I el nord d'aquests països és el progrés econòmic.
I Catalunya té unes bones bases per poder plantejar-se coses que tracten de manera similar aquests països. Això per una banda. Són economies compatibles. I l'altra són països molt cohesionats socialment. D'altra banda, fem un palet d'autocrítica. Quin és el tema central que hauríem de... el vici econòmic que tenim que hauríem de deixar d'una banda per poder-nos posar a l'alçada d'aquests països?
des del punt de vista de l'estructura productiva, fer una aposta del sistema cap a activitats de més valor afegit. Per entendre'ns, menys construcció, menys turisme de baix preu, al final són activitats que són poc valor afegit i, a més a més, els locals, la gent del país no vol fer aquestes feines i, per tant, han de venir immigrants a fer-les i, per tant, a nivells d'atur continuant ser alts,
això d'una banda, i l'altra estimular el que és la innovació i la creació d'empreses cap a productes i cap a serveis del món, aprofitant aquest país té un capital humà opciós extraordinari.
Tenim els nivells de formació, no són els que mai hi ha una història, i en aquests moments és un moment de l'història que els tenim més subocupats. I això és una cosa que al país no es podria permetre. En aquests països ho fan d'aquesta manera, aprofitar el seu capital humà i en tant ser cap activitat de més valor afegida. Doncs propostes com aquestes, com Áustria o Dinamarca, la Catalunya possible escrita a tres mans, un dels seus autors, el Modest Guinjoan, ha tingut a bé posar-se en contacte amb nosaltres al matí ens en xarxa, i li agraïm. Bona diada, senyor Guinjoan.
Gràcies a vosaltres. Molt bon dia.
El Guaire som un poble agrícola. Antoni Perea, alcalde del Guaire pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Evidentment és aquest controvertit aeroport, nosaltres evidentment querem defensar. Origen del nom. El Guaire ve de l'àrab Al-Guyara, la plana petita. La curiositat.
Ens hem especialitzat en la producció de figues. Jo, quan era petit, els meus padrins, jo anava a l'era amb ells i acollien figues. Era com un producte residual als marges, però a poquet a poquet es van anar recuperant. I és fàcil passar per Barcelona i que hi posi figues del guaire. El tema pendent? Tenim un tema d'infraestructures, l'A14, Lleida-Vall d'Aran. Ens falta un tram d'aquesta autovia.
I evidentment que l'aeroport deixés de ser aquesta pedra a la sabata de totes les institucions que al segon moment la van defensar Generalitat, Diputació, Ajuntament de Lleida, li poguéssim donar la volta. Correcte, amb Bruguet Jardí i Gemma Janot.
En tot el domini lingüístic del català, les paraules que comencen amb ex o bé inex seguit de vocal han de pronunciar la x de manera sonora. Per exemple, èxit, exitós, inexistent, exercici, exercitar, exèrcit, correcte. Això vol dir que no poden sonar sordes. Per tant, èxit, correcte, i no èxit, incorrecte. Exitós, correcte, i no
Exitós, incorrecte. Inexistent, correcte. I no inexistent, incorrecte. Exercici, correcte. I no exercici, incorrecte. Exèrcit, correcte. I no exèrcit, incorrecte. Així com dèiem que ex i nex seguit de vocal es pronuncia sonor, la x en qualsevol altra posició és sorda. Taxi, mèxic, oxigen...
Això vol dir que no poden sonar les paraules mèxic, oxigen, exèrcit, exercici, de manera incorrecta. Han de sonar mèxic, oxigen, exèrcit, exercici.
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Continua el primer acte oficial de la Diada amb les ofrenes al monument de Rafael Casanova a Barcelona d'aquí a mitja hora de començar l'acte institucional al Parc de la Ciutadella amb l'absència del Partit Popular. Per primer cop en la Diada es farà una cadena humana a tot el país en favor de la independència. Recorrerà a prop de 400 quilòmetres i 86 municipis. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana confia que el president Mas convoqui la consulta sobiranista l'any vinent, el 2014.
En esports avui es disputa la segona eliminatòria de la Copa del Rei de Futbol amb la presència de set equips catalans.
Com dèiem, continua el primer acte oficial a motiu de la Diada Nacional de Catalunya. És el de les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova a la ciutat de Barcelona i han participat fins ara els màxims representants del govern i del Parlament, així com tots els partits polítics, a excepció del Partit Popular. Unitat Mòbil, Joan Antoni Calderón i Jordi Casino, bon dia. Bon dia, així és. Els últims han fet la seva ofrena fa només uns minuts. Han estat els representants de Convergència Democràtica de Catalunya, acompanyats...
per una delegació del Partit Nacionalista Basc, també de compromiso per Galícia i de proposta per les Illes. I d'aquí uns instants, i ja gairebé per tancar, la jornada serà Esquerra Republicana de Catalunya. Abans, com deies, i sota una persistent pluja, han estat els representants del govern català, amb Artur Mas al capdavant, també la mesa del Parlament, amb la seva presidenta Núria de Gispert també al capdavant, i la Corporació Municipal, a banda del PSC d'Iniciativa per Catalunya Verge.
i d'Unió Democràtica de Catalunya els que han fet les seves ofrenes aquí al monument de Rafel Casanova. També ha fet la seva ofrena conjuntament la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis. El president d'aquesta última entitat, Miquel Buch, en declaracions a la xarxa de comunicació local.
explicava què espera de la jornada d'avui. Doncs jo espero que sigui esplèndida. El temps no ens acompanya, però bé, diguem-ne que és la història dels catalans, no?, que ens toca patir. I avui que, doncs, s'ha planificat una festa lúdica, pacífica, on unirà, doncs, tot Catalunya de punta a punta.
Veurem que sortirà un munt de gent, tot i el temps, sortirem, ens donarem la mà, anirem plegats, cridant ben fort que tenim dret a decidir i que apretarem reglamar-ho allà on sigui. També han fet ja la seva ofrena entitats socials i esportives com el Futbol Club Barcelona, com el Club Joventut de Badalona, el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona i també Òmnium Cultural o la plataforma Prou Retallades que engloba els sindicats UGT i Comissions Obreres de Catalunya.
El Partit Popular tampoc participarà a l'acte institucional que es farà al Parc de la Ciutadella a Barcelona a partir de dos quarts de dotze del matí. Els populars manifestaran així la seva oposició, el fet que el president Artur Mas rebia avui els representants de l'Assemblea Nacional Catalana. Per primera vegada un 11 de setembre, però, es farà una cadena humana de gairebé 400 quilòmetres de longitud.
A banda, però, d'aquesta cadena humana que es farà a les 5 i 14 minuts de la tarda per commemorar els fets del 1714, a tot Catalunya s'organitzen actes populars i institucionals. Al municipi de Ripoll, l'Ajuntament ha organitzat un acte institucional aquest vespre amb motiu de la diada i participarà el president Artur Mas.
El president de la Generalitat, Artur Mas, claurà aquesta nit al monestir de Santa Maria de Ripoll els actes institucionals amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, un acte que inclourà el Concert Música per la Llibertat a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, els parlaments i l'ofrena floral d'entitats i institucions a la tomba del Comte Guifré. A banda d'aquest acte i de les més de 1.500 persones de la comarca que han confirmat la seva presència a la Via Catalana, el Ripoller celebra avui la Diada Nacional de Catalunya amb actes diversos arreu de la seva geografia.
A Ripoll, els actes han començat amb un esmorzar popular a la plaça de l'Ajuntament i la col·locació d'una estelada davant del monestir de Santa Maria, que endavant ho recupera l'ensenya coral de la Sempre Viva, que data de l'any 1916 i presenta públicament la territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.
L'acte es clourà amb una via catalana cap a la independència pels entorns de la plaça de l'Ajuntament. Els actes d'aquesta jornada de la Diada Nacional de Catalunya estan marcats aquest matí per la pluja. La Direcció General de Protecció Civil ha rebut de fet 185 trucades relacionades...
amb els aiguats que han caigut en les darreres hores. Aiguats que s'han concentrat al Vallès Oriental, al Maresme, Osona i al Baix Llobregat. La majoria de problemes han estat per objectes enmig de les vies de comunicació, a més d'inundacions de baixos i carrers, tot i que a Can Ovella s'ha obert una esboranca en una calçada.
A l'hora, Protecció Civil manté l'alerta del Pla i Nuncat per la previsió de pluges intenses aquest matí al litoral de Barcelona i Tarragona. En aquestes zones es pot superar el llindar dels 20 litres per metre quadrat en mitja hora i s'esperen xàfecs i tempestes localment acompanyats de calamarsa.
5 minuts passen de les 11. Seguiu escoltant Matins en xarxa el programa que podeu seguir a través de diverses emissores locals. Avui programa especial amb motiu de l'11 de setembre amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
I a aquesta hora, qui més qui menys, ja pot tenir clar què farà en una jornada com avui, o com la d'avui, o en tot cas, ho hauria de tenir una mica apamat. L'agenda del dia treu fum, i per si encara us esteu repensant o teniu algun forat lliure, us donem algunes pistes.
De fet, ens les dona la Vanessa Raja. Molt bon dia. Què tal, Marc? Molt bon dia. Avui per on comencem? Doncs mira, costa, he de definir per on comencem una agenda d'actes. Ara bé, val la pena tenir al cap aquest esquema, eh? Ho frenes florals al matí. Bàsicament, pràcticament tots els municipis catalans organitzen la seva, els respectius ajuntaments. Hi ha trobades, hi ha concentracions, hi ha manifestacions de tall polític.
Acte institucional central al Parc de la Ciutadella de Barcelona, que comença d'aquí uns minuts. I la gran novetat d'aquest any de via catalana, aquesta cadena humana que focalitzarà l'atenció a la tarda i que travessarà el país de punta a punta. Però si et sembla, anem a PAMS.
A veure, ara al matí podeu fer dues coses. O bé participar, com us deien, dels actes que s'organitzen al vostre municipi, o bé anar a l'acte de la ciutadella. Per aquesta hora, la majoria d'actes que hi ha són partits polítics, institucions públiques i privades, amb ofrenes, hi ha trobades castelleres, de gegants, aflexardanistes. És un bon dia, també, atenció.
per visitar espais que habitualment estan tancats al públic, com el Palau de la Generalitat o el Parlament de Catalunya. Portes obertes, doncs. Portes obertes, exacte. I ja que hi som, a partir d'avui, portes obertes també al flamant Born Centre Cultural de Barcelona, inaugurat dilluns, i on podrem aprendre molt sobre l'11 de setembre del 1714. I apuntar amb un dels actes centrals està previst que comenci d'aquí 22 minuts i mig al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Doncs sí, és l'acte institucional per excel·lència, on sonarà, per exemple, la música de Bonpou, com la que estem escoltant, un acte que acostuma a ser sensible amb les fites culturals de l'any en curs, d'aquí que dos dels noms que seran protagonistes són el de l'escriptor Salvador Espriu, en l'any del centenari del seu naixement, i el de Carmen Amaia, per exemple, que ara que fa...
50 anys que va morir. Ja hem comentat que a la tarda la tensió estarà focalitzada a la via catalana, però si no hi ha neu, hi ha actes previs o paral·lels que també us permetran viure la diada amb certa intensitat. I és que val a dir que han organitzat múltiples actes simultanis. Alguns que ens han cridat l'atenció, per exemple, a Girona una dansa vertical a les escales de la catedral, 10 minuts abans de les 5. A Figueres es crearà un rellotge delinear davant del Museu de l'I. A Arenys de Mar es desplega una estelada...
sobre el mar o el partús, que és el punt de partida o d'arribada, depèn de com ho miris, de la via catalana. I actuaran el poeta Enric Casasses i el músic Pascal Comelade. I com dèiem, l'acta esperat o potser el més innovador d'aquesta diada, la via catalana d'aquesta tarda. Sí, és l'acta estrella del dia. Per novetat i per magnitud, amb un recorregut de 400 quilòmetres, travessarà el país de punta a punta, com us hem dit, amb alguns trams curiosos, com per exemple...
la cadena de Pilar de Castellers, que es farà a l'Art de Barà, que és un dels punts per on passa, o el tram de Gegants, que podrem veure a Villonet, al Penedès. Diverses iniciatives, però amb una columna central d'actes, també. Sí, sí, sí, perquè hi ha tres escenaris puntals, podríem dir. La Via Catalana ha d'estar formada oficialment a les 17.14, quan començaran a repicar les campanes de la Seu Vella de Lleida. Marcarà l'inici del repic de totes aquelles esglésies que s'hi vulguin afegir.
I com us deia, hi ha tres escenaris centrals, a Barcelona, a plaça Catalunya, amb actuació de l'Orfeo Català, també dels Catarres, amb discurs de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell. Un altre escenari a la punta nord, per dir-ho així, a la frontera amb França, el Partús, amb discurs de Xavier Robert de Ventós. I un tercer escenari al sud, amb un discurs que farà l'actriu Marina Comas.
I un toc festiu també, una mica de música. Sí, música per relaxar-nos perquè el dia promet ser intens avui. Ja cap al vespre, per exemple, a Lleida tenim un concert de la banda municipal a la plaça de Paeria. A Tarragona, ballada de Sardanes a la plaça Nova i a Girona, Can Coral. A Barcelona el menú és una mica més ampli. A dos quarts de vuit, Festa per la Llibertat, el passeig Lluís Companys amb gossos i Blaumut, entre d'altres. I a l'Auditori, concert de l'OBC i de l'Orfeo Català, tot plegat
al quart de nou. I després, a dormir, que estarem esgotats. Doncs sí, de fet, una agenda bastant completeta avui, ja ho veieu. Des de primera hora fins a última hora d'aquest 11 de setembre, una agenda farcida que hem repassat amb la Vanessa Raja. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Marc. Que vagi bé. Bona tiada.
I de fet la vigília de la Diada al Parlament de Catalunya Lliure, les medalles d'honor com a reconeixement a la contribució que catalanes i catalans fan al país. En aquesta ocasió van ser tres dones les premiades, un fet que no havia passat mai fins ara, potser també estaria bé canviar-ho, l'activista social i expresidenta de Caritas, Núria Gispert, la biòloga Anna Veiga, amb les quals, per cert,
vam poder parlar dilluns, i la cuinera Carme Ruscalleda, la primera xef catalana a aconseguir les tres estrelles Michelin. Volem felicitar, facilitar, no, felicitar la nostra cuinera més internacional, Carme Ruscalleda, molt bon dia. Molt bon dia i bona hora. Enhorabona per la medalla d'entrada. Moltíssimes gràcies. Com van aquestes primeres hores de la diada? Bé, doncs a nosaltres toca treballar, tenim la casa oberta, hem de fer dinars i hem de fer sopars, però es respira un ambient de diada Sant Pol de Mar ja molt potent.
Heu notat si han pujat les demandes per algun tram per on passa la via catalana o no us hi ha afectat tant? No, no, no. A més, no els hauríem pogut atendre perquè tenim la sort de tenir les reserves completes. Des de fa dies? Sí, sí, sí. És un espai molt petit, el nostre. Per tant, això estava tancat ja de feia dies? Sí, sí, sí, senyor. Deia, Carme, com veus això? Que quan es fa un reconeixement, el que dèiem, es fa un reconeixement que diem primera vegada que les tres premiades són dones i ho diem com un fet excepcional.
i estaria molt bé que no ho fos excepcional. Precisament les dones hem de fer més camí, hem de guanyar més coses perquè no sigui una raresa dins els reconeixements. Per tant, que en puguem dir, no sé si l'any vinent o l'altre any, que no sigui una cosa que ens cridi tant l'atenció i que ens posem les mans al cap. Evidentment. Segurament en parlem i és excepció perquè no és massa comú. Però bé, tenim la consciència, les dones, que cada vegada ens barregem més en aquests guardons que solen rebre els homes.
El teu discurs, Carme, a mi, si més no, em va sorprendre una cosa, que era l'esment aquest a la sort, que dius que sempre t'ha acompanyat. Que dius, a veure, està bé, està bé, no et dic que no hagis tingut sort, però aquí darrere no només hi ha sort, hi ha un treball constant, que és el que potser fa que de tant en tant vagin les coses bé. Correcte, vaig arrencar dient que tenia sort, però que l'havia treballada molt. Ara, ara. Jo penso que la sort és un element que existeix, i aquí sí, doncs, que m'acompanya, però jo també la festejo.
I això penso que és important. No li has de tirar les canes, està atent. Cada dia passen coses que són interessants i d'altres que has de rebutjar. Aquesta és la sort. Per tant, també vas esmentar això de l'ADN català, que definies un treball d'honestedat de qualitat.
Sí, sí, l'ADN s'ha de tenir caràcter, s'ha de tenir objectius. Penso que s'ha de tenir fins i tot diferència, amb totes les ofertes de la vida, amb tot el que un es planteja. Si aportes qualcom de diferent, doncs cridaràs l'atenció i et faràs un lloc en el teu sector. I aquesta ADN nostra tirem molt de veta d'aquest receptari català que arrenca de tan lluny.
No sé si en aquest 2013, però amb visos del 1714, tu que tens bastanta creativitat amb això, recordo aquell postre de música amb aquella forma del pentagrama que et va donar bastanta fama. Si has fet alguna cosa aprofitant aquests anys. No, no. Mira, saps què passa? La cuina, evidentment, doncs, que has de tenir aquell moment d'inspiració sempre buscant un plaer i una emoció. És un moment potent, però és un moment... vaig ser el born,
el dia de la inauguració, amb l'AUCA, i realment, com veus aquelles pedres, i en un dels discursos van dir les pedres no menteixen, em crea aquell moment de tristor i de pena. Potser sí que la diada avui em dona aquest objectiu de futur, aquest objectiu d'anem junts, millorarà tot plegat, però el 714 el trobo...
Tristoi, tristoi. Sí, no és... Clar, és que sempre arriba... Hi ha aquella discussió cada any. Trobo amargant, amargant, acida. Clar, no seria de bon gust. No, no, seria difícil passar. I en canvi, doncs, juguem com vaig dir ahir a la cuina del plaer. Això és aquella discussió eterna que tenim cada any sobre... Home, celebrem una derrota, no? Celebrem les ganes de continuar endavant després d'una derrota. És allò, aquell punt mig. Exactament. Carme, sabem que el mes que ve participaràs a l'espectacle inaugural del Festival Temporada Alta. Sí. Degustació.
I veurem allò, la teva vessant més d'actriu? No ho sé. O ensenyaràs el que saps fer? Serà, doncs, fixa't. L'Uller, doncs, ens ha donat a la mà de buscar un text relacionat naturalment amb la gastronomia. Jo n'hi tinc tres a punt, tres que m'agrada molt. No te'ls desvetllaré, naturalment, i els ha de triar el director. Però, vaja, m'agrada molt, si més no, doncs, recitar o llegir un text relacionat amb la meva feina. Sóc una mica teatrera, eh? He fet teatre a la joventut i això pot ser... Per això, per això.
I si sortirà a l'avena. No em fa por sortir a l'escenari, no? Però només espero molta il·lusió. Hi ha molta il·lusió precisament d'aquest honor, el treball que han fet els germans Roca a Girona, que ho obre a temporada alta i que ens projecta també al món. Doncs Carme Ruscalleda, xef, propietària del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar al Maresme i del de Tòquio al Japó, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, felicitacions de nou pel reconeixement i molt bona diada. Molt bona diada nacional a tots.
Adéu-siau. De dilluns a divendres, de 10 del matí a 1 de la migdia, escolta Matins en xarxa des de la teva ràdio local.
que s'ha trobat la via i s'hi ha quedat. Si ha trobat la via, la via és la via catalana que té la seva pròpia cançó, la via del dúo Papet i Marieta, que ja tenen el seu lloc a la cadena humana d'aquesta tarda.
Josep Bordes, molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Anava a dir un duo entre el Pepet i la Marieta, que és una companya que no toca, diguéssim, que t'acompanyen als teus concerts. En el cas d'avui, el pont d'en Posta, la Begebre, el Montsià? Sí, allà estarem, de fet, els set tios que formem part de Pepet i Marieta, perquè això del duo ja va quedar una mica enrere, i res, allà estarem amb els set, a partir de les dos quarts de cinc, segons m'han dit, per tocar esta cançó que hem composat per la via en moltes ganes. Imagino que alguna més, també.
Doncs sí, aprofitant la benentesa, ja que montem aquí tot el pipote, també tocarem unes jotes de la nostra terra, perquè s'ha de fer país, però s'ha de defensar el territori. Per tant, dèiem una cançó que esteu disposats, no sé, si a que es converteixi en l'himne de la jornada. Bé, les coses les fas tampoc en cap pretensió. És més, aquesta cançó és fruit una mica d'una coincidència. Llavors, nosaltres la vam llançar, la gent se l'ha fet seva...
li ha agradat i, bueno, si ho convertís en l'emne, bé, i si no, també. La qüestió és fer país i cadascú, des del seu camp, intenta portar el seu granet d'arena. Josep, què vols dir que va néixer com per una coincidència? Perquè, mira, aquesta cançó, de fet, és una versió d'una cançó del nostre últim disc, que vam treure en guany. Aquella cançó primera, que és dia alemany, jo la vaig fer després de l'11 de setembre, i jo li vaig posar a la tornada, a qui vulgui jugar, que s'agafi de la mà...
Qui volgué lluitar que s'agafa la mà perquè és una cantarella que cantàvem al meu poble a l'hora del pati. Una clàssica d'aquelles cançons de nens. Molt bé. Llavors, jo trec aquesta cançó i al cap de tres mesos de treure aquesta cançó resulta que l'Assemblea Nacional decidís que es farà una cadena humana i llavors vam pensar, hòstia, quina casualitat, no?, aquesta cançó que nosaltres parlàvem de la manifestació de l'11 de setembre i que intentàvem ser una mica el retrat
de la humanitat que es va viure aquell dia i de la lluita, òbviament, doncs resulta que té com a tornada un missatge tan adient per la cadena humana, no? I una mica de, ja et dic, va ser quan la vam proposar, quan se'ns va ocurrir fer un arranjament més enèrgic perquè pensàvem que la mani era una mica tranquil i un dia com el de la via necessita una cançó més enèrgica, la vam llançar i bé, molt bé.
La gent, ja et dic, la rebuten amb moltes ganes. En quin moment te'n comences a adonar que la cançó està agradant, que forma part d'aquesta via catalana? Home, doncs la veritat és que avui en dia en això de les noves tecnologies i les xarxes socials, el primer dia ja vam veure que allò petava, perquè la vam treure el primer dia i crec que ja vam acumular no sé si 7.000 visualitzacions al YouTube, no? Vull dir que avui en dia estem en aquest món de la immediatesa,
que abans era molt més difícil i ara avui en dia va ser llançar-la i de seguida va rebre molt bona resposta. Quantes visualitzacions has dit? El primer dia en va haver-hi 7.000 i pico, i després és més... És que és una cançó que es pot descarregar des de la nostra pàgina web, pptimarieta.com, i també, potser ja se l'havien descarregat quasi 1.000 persones. I res, ara mateix no porta 35.000, vull dir que...
l'ha escoltat molta gent. O sigui, l'has penjat públicament i es pot descarregar gratuïtament. Sí, sí, sí. Si no hi has fet ni un calent, això. Ni un, perquè, a més, jo penso que... És més, si l'haguessin volgut fer, segurament no hagués anat tan bé. Vull dir, estem parlant d'un dia on s'ha de fer país i jo penso que l'economia s'ha de deixar d'una banda i s'ha de fer simplement pel que et diria, intentar portar un granet d'arena.
La lletra, com dèiem, festiva d'una banda, crítica també amb la imatge que fora de Catalunya se sol donar, sobretot als mitjans de comunicació. Sí, hi ha una part de la cançó que diu que després diran que només érem quatre gats i només mostraran les imatges que ells vulguen com a vegades ha passat cotxes incendiats, no? Sí, de tota manera també té una cosa. Jo me quedo una mica en un missatge de la Carme Forcadell, la presidenta de l'Assemblea, que aquí un llocona un dia va dir que això no era una guerra contra Espanya,
sinó que era una lluita per millor per Catalunya, no? O sigui que me quedo una mica en este missatge i sí que és veritat que potser no mos ho farem fàcil des de fora, però nosaltres hem d'anar a lo nostre i lluitar per lo que nosaltres pensem que és lo millor per a nosaltres. Mira, de fet, aquest matí, el Notícias en xarxa, edició matí, la Carme Forcadella en un moment del debat se li deia no, clar, perquè vostès que van contra Espanya deia no, no, contra Espanya no, escolta, nosaltres en tot cas tenim un problema de consideracions diferents d'estat, però nosaltres som amics dels espanyols, vull dir que aquest enfrontament que quedi distingit una cosa de l'altra.
A aquesta cançó que també rola per internet d'Espanya el nostre no funciona, bàsicament això, però igual que en totes les parelles, si a tu no et van una parella, ho dices, però després no tens per què no deixar de ser amic o de tindre una mínima relació. Simplement que les coses no funcionen junts i ens podem separar.
Parlàvem, Josep, d'aquest vídeo penjat a YouTube, en aquest cas, en aquesta plataforma de vídeos per internet. 35.000 visites a banda d'aquest vídeo. Feu una crida a les persones que vagin a la via, que vagin gravant i que vagin enviant coses, també. Doncs sí, senyor. Tenim la pretensió, i crec que ho aconseguirem, de fer un videoclip de la via, precisament, i vam pensar que seria una bona idea que hi pogués participar tothom. Llavors, el que demanem és que la gent enregistre vídeos del dia d'avui...
se poden enregistrar a si mateixos, poden enregistrar al casteller, al tabaler o a qui sigui que veguin per la via que trobin interessant, i que estos petits vídeos, que demanem que no siguin molt llargs per no col·lapsar la xarxa, si és que m'envien molts, que m'envien a pepetimarieta arroba hotmail.com. A veure, a veure, a poc a poc, això. Pepetimarieta... Pepetimarieta, ni llatina, arroba hotmail.com. I això t'arriben directament a tu i tu els penges? Sí, llavors el que farem és fer un recull de tot el que ens arriba, ho organitzarem una mica...
Tenim 3 minuts 30, no crec que tinguessin temps de posar-los tots, però bé, intentarem posar-los el màxim possible i el que farem serà una tria. Quan tens curtets, què vols dir? Que siguin curs? De quina durada, més o menys? Doncs mira, de 30 segons. 30 segons. És més, jo sé que anem molta gent ja familiaritzada en estos sistemes d'enviament d'arxius grans, com WeTransfer o YouSendit, i demanem que sigui així, si és possible, perquè així, si m'on arriben molts, no mos colapsaria el correu. Però bé, que mos envien com vulguen, però que mos envien.
Josep, de fet, deixa'm apuntar una cosa que aquests dies s'ha anat demanant, sobretot per part dels organitzadors d'aquesta via catalana, l'utilització dels dispositius mòbils. Gravem el vídeo, però ja l'enviarem quan arribem a casa. No cal que els enviem tots des d'allà, que llavors fallaran les cobertures, allò el 3G que sempre patina quan hi ha grans aglomeracions. I en aquest cas, si tenim en compte aquests 400 quilòmetres des del Canà Albertus passant per tot aquest litoral català, si ens posem tots a enviar el missatge, al mateix moment col·lapsarem la xarxa.
Fem-ho des de casa i, a més, que ja et dic, la pretensió és treure'l ràpid, però tampoc tant. Vull dir, la qüestió és que... No ve d'un dia. No ve d'un dia. Volem que sortiguin representats tots els punts del recorregut de la via i per aconseguir-ho no ho podem aconseguir en sis hores, m'entens?
Tu, a poc a poc i bona lletra. Doncs Josep Bordes, responsable del Papet i Marieta, d'aquesta cançó dedicada a la via catalana, aquesta versió d'una cançó que s'havia dedicat ja a la manifestació de l'any passat per la diada. Aquesta nit, al pont d'Amposta, al Begebre, al Montsià, on hi cantaran aquesta cançó i unes quantes més del seu repertori. Josep Bordes, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Molt bona diada. Vinga, igualment. La mare que li do, nada en mama. El bé que jo
que s'ha trobat la vea i s'ha quedat.
I de fet us havíem dit que l'acte institucional del Parc de la Ciutadella a Barcelona havia de començar a dos quarts de 12 del migdia. Era l'horari previst, el que estava apuntat per les autoritats, però sembla que finalment, no sé si per les condicions meteorològiques, pels motius que han endarrerit una mica l'acte, ens ho explicarà de fet...
el responsable d'aquest acte del Parlament de Catalunya, l'acte que es farà al Parc de la Ciutadella de Barcelona. El responsable d'aquesta narració, també l'editor del Notícia en xarxa, edició matí, Roger Rufín, molt bon dia. Molt bon dia, Marc. Què ha passat? Doncs sí, la pluja que ha caigut aquest matí a la ciutat de Barcelona ha fet endarrerir uns 25 minuts aquest acte que, com deies, havia de començar a dos quarts a dos del migdia.
i que, bé, l'organització ara apunta que 5 minuts abans del migdia, de les 12, és quan es donarà l'inici a aquest acte institucional, que un any més es fa al Parc de la Ciutadella, com també bé deies ara, i que enguany, doncs bé, fa un homenatge sobretot al poeta Salvador Espriu en el centenari del seu naixement, també a la bailaora Carmen Amaya, també un recorregut important per tot el que és la llengua catalana, i que bé comptarà amb l'Orfeó Manresa, que és qui interpretarà, doncs, algunes de les peces que avui...
se sentirà amb la part de la Ciutadella, com per exemple també el Segador, sens dubte, i també aquesta senyera que cada any un municipi de Catalunya entrega perquè sigui isada en aquest acte central i que enguany també en el marc d'aquest homenatge que et deia a Saludós Priu li tocarà Arenys, que serà...
el municipi encarregat de portar la senyera fins al parc de la Ciutadella i isar-la en aquest acte institucional, que, bé, com dèiem, començarà 5 minuts abans de les 12 i que des de la xarxa us oferirem íntegrament en directe. Ens anirem apropant més al punt del migdia, aquesta bandera, aquesta senyera, com deies, que ahir una java a Arenys de Mar serà...
la que unejarà d'aquí una estona al Parc de la Ciutadella de Barcelona, en un acte que a banda dels discursos oficials, dels discursos de les autoritats, té sempre també algunes actuacions, o de grups musicals, algunes actuacions de persones del món de l'art, de l'espectacle, per tant, amb una complexitat tècnica que fa que aquesta pluja hagi hagut de ralentir una miqueta l'acte que inicialment estava previst.
que començés a dos quarts de dotze del migdia i que començarà, doncs exactament, sembla ser, el punt del migdia, una retransmissió que podreu seguir de l'acte per part de l'editor del Notícias en xarxa, el Roger Rufín. Moltíssimes gràcies, Roger. Hem de pensar també que fins fa ben poca estona moltes de les personalitats que també avui seran al parc de la Ciutadella es troben fent també la tradicional oferenda floral al monument Rafael Casanova. Per tant, escolta'm, segur que hi haurà aquí l'anir a fer aquest referiment.
Doncs, en tot cas, pendents de la començament d'aquest acte institucional des del Parc de la Ciutadella de Barcelona, on hi connectarem les emissores que formen part de la xarxa tan bon punt comenci l'acte. Matins en xarxa. De dilluns a divendres, de 10 del matí a 1 del migdia. Des de la teva emissora local.
La xarxa de comunicació local. Un poble en un minut, amb Joan Pau i Narejos. Avui, ALT.
Població. 1.745 habitants. Gentilici. El Penc, el Penca. Comarca. La Cerdanya. La meitat de la comarca és Lleida, la meitat de la comarca és Girona. Ramon Moliner, alcalde d'Alp per Convergència i Unió. Però després el que són les relacions territorials i humanes són molt cap al Berguedà i cap al Baix i cap a Barcelona. El més destacat. Calp és un dels motors de la comarca. No hi ha una estació d'esquí sinó que té dues estacions d'esquí, com són la Molina i Marbella.
La curiositat. Alp organitza els jocs florals de la Cerdanya. Sí, fa 30 anys hi va haver aquí una sèrie de gent del poble i van entendre que Alp tenia capacitat per acollir un esdeveniment d'aquest tipus, no? El tema pendent. Seria una mica trobar una oferta més variada en èpoques més complicades com pugui ser la primavera i tardor, no? És una explosió de la natura, simplement estar d'espectador a la comarca és un luxe, no?
Musicalia amb Nando Caballero. Batega va ser el tret de sortida de Tashkenti, un grup d'un tinyent al País Valencià. El seu nou treball es diu Saba, un disc ple de rock, swing i rumba. L'amor és el títol de la seva ballable proposta.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Mirada pura i dolça, calor humà que escolta. Fluidesa d'energia, sensacions de nit i dia. I és que no puc parar, parar de somiar. Les coses que crec demà passaran. Em nega a pensar que l'estir ja està escrit. Perquè quan caminen se'n faig l'infinit. One love. One love. One love. One love. One love. One love.
One love, one love we love.
Terminar és l'amor dintre de mi. Vas aprendre a caminar per sender sense fi. Dallà on s'escoltem de no brolla la vida. Paraules que escoltem són plenes d'estima. I el meu gent és el vent que ressega el meu alè. I ni vull ser paisatges allà en van ser. Tendres són sols que envolten intencions.
Matins en xarxa, amb Marc Lovato.
Dos quarts de dotze del migdia, el moment en què dèiem, estava previst que comencés l'acte oficial del Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella en aquest acte de celebració de la diada d'aquest 11 de setembre. Ens comentava també l'editor del Notícies en xarxa, Edició Matí, el Roger Rufín, que potser a algunes persones fins i tot els hi havia anat bé aquest petit endarreriment per aquest lliurament de flors
el monument de Rafael Casanova a Barcelona, s'havia allargat una mica més del previst. Anem fins a aquest punt, on hi ha la unitat mòbil de la xarxa amb el Jordi Casino, amb el Juan Antonio Calderón. Jordi, bon dia de nou. Bon dia, Marc. Hi ha encara persones fent lliuraments de flors? Ho he acabat.
No, no, no, encara continua l'entrega d'ofrenes florals al monument a Rafel Casanova, com deies tu, la pluja. No hem pedit que se celebrés el cerimonial, però sí que l'han darrerit una miqueta i a hores d'ara encara hi ha alguna ofrena fent-se. De fet, a hores d'ara els protagonistes són els membres de l'Assemblea Nacional Catalana. Abans han estat, com és habitual, la resta d'entitats socials i polítiques les que han copsat el protagonisme.
El president de la Generalitat Artur Mas, amb els seus consellers, a les 9 un punt del matí, han fet la seva ofrena floral. Després ha estat la presidenta del Parlament, Núria de Gisper, amb la mesa de la Cambra Catalana, i després la Corporació Municipal de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'absència destacada dels membres del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, que aquests sí que volien participar, però que darrere hora no ho han fet per la presència d'una estelada en el monument a Rafael Casanova. No obstant això, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, destacava la importància de la jornada.
És un dia, jo crec, per commemorar el que som i on estem, i això jo crec que és molt important, perquè hi ha cops que no ens adonem de les coses que s'han aconseguit, i per tant jo crec que és un dia per saber què és el que hem fet.
però al mateix temps i durant tots aquests anys des de la democràcia la diada ha tingut un aspecte reivindicatiu perquè el que és evident és que encara no som tot el que volem. Amb l'excepció del Partit Popular de Catalunya, la resta de formacions polítiques sí que han fet la seva ofrena, per exemple el Partit dels Socialistes de Catalunya o Esquerra Republicana de Catalunya. En el cas d'Esquerra Republicana de Catalunya, la seva secretària general Marta Rovira apostava...
decididament perquè la consulta es faci l'any vinent. Un acte tan reivindicatiu i tan massiu com el d'avui, com el que va ser també el passat 11 de setembre, hauria de fer obrir els ulls, a més d'un, que aquí som l'immensa majoria de demòcrates que demanem senzillament fer un gest, fer un vot...
posar la nostra voluntat dins d'una urna que això és democràcia i que, per tant, s'hi haurien de venir a parlar-ho, a dialogar-ho i a negociar-ho. No entenem cap altra postura que no sigui la demòcrata. De la seva banda, el líder del partit dels socialistes a Catalunya, Pere Navarro, defensava una nova relació amb Espanya que passa per la via federal.
La consulta en si mateixa no és un projecte polític. Nosaltres hem d'intentar canviar la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya. Per tant, els partits polítics hem de presentar un projecte polític de nova relació entre Catalunya i Espanya. Per tant, la consulta és instrument democràtic
per saber què opinen els catalans, però els socialistes de Catalunya i de tot Espanya tenim un projecte de nova relació que s'ha de començar a parlar ja entre Catalunya i Espanya que diu federalisme. Continua plovisquejant, tot i que amb molta menys intensitat del que va fet al llarg del matí aquí a la ronda de Sant Pere, cantonada amb el carrer a l'Ibei de Barcelona.
Doncs Jordi Casino, des de la unitat mòbil de la xarxa amb el Juan Antonio Calderón, els serveis tècnics, l'ajuda tècnica, gràcies per acostar-nos a aquesta realitat del lliurement floral al monument de Rafael Casanova al centre de Barcelona. Moltíssimes gràcies. Bon dia. Bon dia.
Els actes de reconeixement a Rafel Casanova es fan d'una banda en aquest monument que diem al centre de Barcelona a tocar de la plaça Urquinaona i també a la seva tomba, Sant Boida Llobregat, de la qual els actes dels quals ens n'informa el Jordi Còdul, company d'Esplugues Televisió. Molt bon dia, Jordi.
Hola, molt bon dia, què tal? Com estan en l'acte? Com estan en el lliurement floral? Doncs ara ja s'ha tancat l'acte, un acte que ha començat ben d'hora al matí, a partir de les 9, quan l'alcalde de Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch, rebia totes les autoritats que han volgut fer ofrena floral a la tomba de qui va ser consellent cap de Barcelona el 1714, Rafael de Casanova. La pluja no ha impedit que es pogués fer, malgrat que, evidentment, dificulta sempre un acte tan institucional i tan massiu com aquest.
Ferran Mascarell, el conseller de Cultura, ha estat l'encarregat de representar el govern de la Generalitat en aquesta ofrena i, en essència, el conseller ha dit que avui es demostra que en un acte com el de Sant Boi el que cal és avançar en la capacitat de fer a Catalunya un país més lliure, més capaç, per tant, de donar forma al seu benestar des de la seva pròpia sobirania, reivindicació, per tant, enmig de l'ofrena floral.
a la tomba de Rafael Casanova. L'alcalde de Sant Boi de Llobregat li ha donat també un sentit més social, explicant que, a banda del setge que va haver de suportar Casanova, doncs ara n'hi ha un altre de setge, que és el de la crisi, un setge que es resol amb consens, amb diàleg, però alhora el socialista Jaume Bosch ha dit que cal també escoltar el que diu el poble i, malgrat que ell no serà la via catalana, doncs animat a la gent que hi vagi. Sí que hi serà el conseller de Cultura Ferran Mascadell, que serà des de la plaça de Sant Jaume, doncs seguint la via catalana.
I al llarg de tot el matí diverses autoritats, representants de tots els partits polítics, de les joventuts, també de tots els sindicats, altres entitats socials de la comarca han anat lliurant flors dins de la parròquia de Sant Baldiri, que és on hi ha enterrat Rafel la Casa Nova.
un pilar per part dels castellers de Castelldefels, han desplegat una senyera, i ens comentaven una de les primeres vegades en què dins de l'església s'ha pogut sentir crits d'independència, això és el que passava dins, a fora, diversos col·lectius i plataformes socials reivindicaven millores en els seus drets socials i laborals, buscaven la manera de fer-se sentir també a l'hora de trobar feina i de solventar la situació econòmica de casa nostra, en fi, s'han pogut sentir totes dues reivindicacions en l'acte d'aquest Matías Amboi.
Per tant, si ja sigui bé des d'un punt de vista protocolari d'agenda o bé des d'un punt de vista reivindicatiu, tot i la pluja, hi ha hagut assistència, hi ha hagut l'assistència habitual, diguéssim, en aquell lliurement de flors a la tomba de Rafael Casanova.
Sí, fins i tot potser un punt més de gent. Es notava que aquest és un any una mica especial, una mica diferent, i tant a nivell institucional, que hi havia representants polítics de totes les institucions, Consell Comarcal, pràcticament tots els ajuntaments de la comarca del Baix Llobrecat, però també d'entitats, i també molta gent de Sant Boi i Rodalies que vol veure i viure un acte com aquest, tan emotiu i a més amb tanta simbologia al darrere, com és el reconeixement a la tomba de Casanova, l'ha pogut viure des de dins de l'església, per tant...
Molt participada, malgrat la pluja, aquesta primera activitat tan institucional aquí al Vas Llobregat. Doncs Jordi Còdul, company d'Esplugues Televisió, gràcies per acostar-nos. Com ha anat aquest lliurament d'ahir en floral i aquestes reivindicacions a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi de Llobregat? Molt bon dia. Molt bon dia, una abraçada.
I d'aquí aproximadament uns 20 minuts començarà el Parc de la Ciutadella de Barcelona, l'acte institucional de la Diada. Les màximes autoritats del país se citaran en aquest punt, juntament a diversos representants del món de l'art i de la cultura. Abans que tot això comenci, volem fer una primera aproximació a tot allò que ens trobarem d'aquí uns minuts. Per entendre millor la part més política de l'acte, hem convidat a l'estudi l'analista polític Toni Piqué. Molt bon dia.
Molt bon dia, hola. Molt bon dia. I a banda d'això, aquest acte té un escenari, un guió, uns actors, potser no de teatre, però uns actors al cap i a la fi, i per analitzar els punts forts i febles de tot plegat, hem cregut més que convenient convidar avui un especialista en la matèria, com és l'actor i director de teatre Ferran Madico. Bona diada. Hola, bona diada. Has tingut l'oportunitat de veure o de conèixer alguns detalls de l'escenari, de com esperar tot aquest espectacle? Sí.
A veure, no hi ha molta complicació, no hi ha molta possibilitat de variació quan es fa en un espai lliure i això et comporta uns condicionants que són gairebé, ho facis on t'ho facis, més o menys, pot ser més o menys a vostè. Jo crec que l'austeritat que està apuntant em sembla que és encertada.
I el problema de la pluja és un problema afegit no només per autoritats, seients mullats i terra que pugui relliscar, sinó pel tema d'electricitat, de megafonia, de micròfons inalàmbrics. Per tant, està bé jo crec que s'hagi decidit retreçar-ho una mica perquè puguin aixugar.
explicant una anècdota del dissabte passat, que era l'estrena, podríem dir, de la temporada, l'estrena del Lliure, un espectacle emocionant, un espectacle fantàstic, en el Teatre Lliure, on es feia un altre fre de Fedra, de Salvador Espriu, funció única, i a fora ja no plovia, però durant dos moments la llum va saltar durant l'espectacle. Durant l'espectacle? Durant l'espectacle, és a dir que els...
L'electricitat d'aquests aparells tan sensibles, un canvi d'humitat, un canvi de no sé què també s'encén. Per tant, jo crec que el retras és bo. També dic que, afortunadament, l'habilitat d'en Lluís Pasqual, que era el mestre de cerimonies d'aquest brillant espectacle, va denotar que la presència d'Espriu es havia manifestat un parell de vegades.
En aquest cas, Lluís Pasqual, en el cas d'avui, Joan Uller crec que és la persona encarregada. I quan dèiem espectacle, ho dèiem en el sentit més respectuós de la paraula, en tant que acte que va adreçat a una sèrie d'espectadors, i potser, en aquest cas, des d'un punt de vista polític, més que mai. No sé si l'acte d'avui, aquest acte institucional de la Dia del Parc de la Ciutadella, pot ser també més mirat a altres punts del planeta que a altres ocasions.
Segurament sí, perquè darrere d'aquest acte hi ha altres actes, altres celebracions, altres esdeveniments que ens marcaran el dia més políticament. De totes maneres, l'acte institucional de la Ciutadella a mi em sembla que és un acte molt neutral, políticament parlant. No se sentirà res estrany? No.
Absolutament res segur. I això em sembla que és una gran troballa, és un gran gir que es va fer en el govern del president Maragall. Jo crec que es va aplicar aquí, i en Ferran això ho podrà explicar millor segurament, el que es va aplicar als Jocs Olímpics del 92. Pels que van viure en aquell moment, els Jocs Olímpics tenien una cerimònia d'apertura i de clausura que era una mica castrense, una mica com...
Bé, és com es feien les coses, no vull implicar res, no? Però, de sobte, aquí a Barcelona es va transformar en una festa on el públic era part del xou, la desfilada dels atletes era només una de les seqüències de la cerimònia, on hi havia un teatre, una representació d'idees, etcètera, on s'ensenyaven unes... s'ensenyaven unes... es feia una proposta de mostrar...
la ciutat, el país que acollia els jocs, els seus valors, allò per mi ho va capgirar tot i ha inspirat moltes cerimònies, també inclús polítiques. Aquí, què celebrarem? Celebrarem la bandera, que és la representació, és una mica el sumari de la llengua, del territori, de la història, de la cultura i si l'acte es pot fer com està previst,
se'ns mostraran uns fragments del que és aquest país. Deies que havia servit com a referència a altres actes polítiques. Barcelona 92. No el canvi que es va aplicar a la manera de fer aquí. El canvi que va suposar Barcelona 92 amb aquesta mena de cerimònies, això s'ha notat en moltíssimes altres cerimònies. No podríem entendre el que va passar, per exemple, als Jocs de Londres de l'any passat, on ens van ensenyar què era Anglaterra.
inclús la seguretat social, que és aquest gran invent britànic de mitjans del segle passat, si no hagués passat
Barcelona 92, això no... Potser continuaríem fent desfilatletes i fent aquestes parades semimilitars, diguem, no? Sí, sí. Com molt bé tu dius, en el 92 la ciutadania va esdevenir l'espectacle. Això. El Mediterrani va ser l'eix de la festa, entenem Mediterrani com no castrense, sinó obert, zona portuària, zona d'intercanvi, zona de cultures, zona de...
de diferents estètiques i també de diferents ètiques, i totes han d'estar agrupades. I crec que aquest també és un tret, com es va fer en el canvi de la diada, en la posada en escena, que se va donar a un director, en aquest cas el Joan Uller, que ho ha anat fent aquests últims anys. És a dir, em sembla que és molt important entendre, i això sí que és una cosa del nostre país, mani el color que mani, i em sembla que això encara és més important, que és que la cultura forma part de la manera de ser.
Cosa que en altres indrets això no passa, és a dir, segurament si a Madrid entenguessin que la cultura l'ha de gestionar els que fan la cultura, probablement no hi hauria tantes empreses d'esdeveniments, ni tants casos Gürtel, i probablement la tassa del café con leche no s'hagués dit.
I, per tant, ell hagués gesticulat molt menys. Perquè la gent de la cultura sap sobre com mantenir un discurs, però també com arribar al màxim de públic. Per tant, jo crec que és un tret de diada i és un tret de país. I, per tant, m'agradaria reivindicar i que no s'oblidi, perquè a vegades el que hem aconseguit, oblidem, que és que
Tothom té en el cap que cultura és part de la nació, és part del país, i que els agents culturals ajuden a construir. Justament, en el Parlament parlaran diferents actors, i que la cultura ha d'estar en mans de la gent de la cultura, i que la cultura dona identitat. La manera de ser del català, aquesta diferència amb la tafa de te, con el café con leche... Relaxing cup of coffee.
Aquesta diferència crec que és un tret que és perquè hem integrat i tothom té en l'imaginari que cultura és part del país. En aquest cas, per això Ferran deies, potser si els haguessin assessorat... Creus que en aquest cas el Joan Uller ha tingut la possibilitat d'assessorar les persones...
que participaran d'aquest acte al Parc de la Ciutadella? O en aquest cas ho complica una mica més pels actors que hi participen? Jo crec que per la gent que hi surt no fa falta assessorar-los. Hi ha una banda que hi ha els professionals, que són els que guien, i per una altra banda, en el fet de la tria, i jo crec que està molt ben triada, tu no pots dir a una persona com ho ha de fer, però sí que la manera en què embolcalles l'espectacle, si transmets o no sobrietat,
la manera com tu destries i com l'articules, aquí sí que hi ha. Jo estic segur que cas que el Joan Oller hagués de tenir l'Anna Botella, aleshores sí que entraria, posaria mà i posaria uns certs límits perquè aquesta és la nostra feina. Toni? És així. Jo estava pensant en allò que diu sempre l'Iohan Cruyff.
que ell no pot canviar la manera que tenen els jugadors de jugar, però sí que pot fer l'equip. Llavors, el Joan Oller, el director d'escena, és aquell que té al cap la globalitat de l'espectacle, de la celebració, de l'esdeveniment, i per tant...
posar ordre, en fi, això que explicava també... De fet, la feina d'un director és aquesta, igual que un entrenador de futbol, en el sentit que tu no pots manipular la manera de ser de cada individu, que són uns professionals que venen a treballar en tu, sinó que has de saber reconduir, has de saber conformar un objectiu comú, estimular-los de tal manera que cadascú aporti
tot el seu bo i millor per aquell objectiu en comú que és l'espectacle, o en aquest cas, que és la sobrietat o que és l'elegància en la posada en escena d'aquesta diàleg, que espero que sereixi. Deia el Toni Piqué que no esperava que hi hagués cap, no dic estirabot, però cap sorpresa al llarg d'aquest acte. Potser, no dic sorpresa, però sí l'acte o el discurs on es podien deixar més part política va ser el que va oferir ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, en el discurs previ que fan sempre la nit abans
de la Diada de Catalunya. El president deia això. Com fa un any enrere, el meu paper institucional aconsella no ser-hi físicament. Tanmateix, el meu compromís avui no només és tan sòlid com el de fa un any, sinó que és clarament explícit. El poble de Catalunya ha de ser consultat l'any vinent sobre el seu futur polític. Això avui, com deia un anterior president, no toca? Aquest discurs queda pel discurs institucional d'ahir i avui es tocarà en altres temes? Evident. Avui el que es farà, segons...
El guió de l'acte és un acte que em sembla molt inclusiu perquè és senzillament una celebració d'una part de la nostra cultura, no de tota la nostra cultura, però sí de la nostra diversitat, sí de la nostra pluralitat. Hi ha una base comuna, perquè si no, no ens podríem reconèixer, això és obvi,
però el que celebrem és aquesta pluralitat, que és el que volem ser. Ara sentíem l'alcalde de Barcelona, que ho ha dit molt ben dit el meu parer, que és que no som tot el que volem ser. I aquesta celebració amb aquests fragments que apareixeran a l'acte de la nostra llengua, del territori, de la nostra història, de la nostra cultura, de la nostra pluralitat,
no pot dividir ningú. Això és el que volia dir, no? Possiblement el projecte polític que encapçala el president hi ha gent que no li acaba de fer el pes o d'agradar. Això no vol dir que no sigui honest, que no té res a veure. Però aquesta celebració del país, això no ha d'enfrontar ningú, no ha de dividir ningú si no és...
que aquest algú que se sent dividit o exclòs o separat o segregat és... En fi, m'atreviria a dir que això és per ignorància o és per sectarisme o és per mala voluntat o totes tres coses alhora, no? Però per l'acte en si, això és una cosa on tothom es pot trobar còmode, identificat, inclòs. No hi haurà, com tu deies, no hi haurà estirar vots polítics, diguem, o proposta política i així ha de ser.
A banda de l'acte al Parlament de Catalunya, aquesta tarda té lloc aquesta via catalana, la famosa via catalana de 400 quilòmetres des del Partús al Canà. Això buscat també amb una vocació d'un impacte mediàtic fort, no només a l'estat espanyol, sinó també de cara a fora, per buscar els suports que siguin necessaris en el cas que es necessiti discutir o tenir el suport d'altres nacions. Quin impacte tindrà això, tenint en compte que es busca aquesta imatge?
Jo crec que té un impacte brutal, brutal en el sentit d'imatge, és a dir, en el sentit de qui és espectador i mira des d'un altre país el que està passant en aquest, en el nostre.
des del qui participa i des de la col·lectivitat en el sentit que, igual que el teatre més contemporani, que ja no és aquell que té la quarta paret on hi ha uns que actuen i uns que ho miren, sinó que es barregen, es fonen, tots són part de l'espectacle, encara que uns siguin més actors i els altres més espectadors, però l'espectador ja no és només espectador, sinó és espectador-actor, per tant, en participa i això genera una implicació emocional que jo crec que hem de veure el ressò que té
perquè jo crec que pot ser impactant. Diguéssim que els mitjans de comunicació, els diaris, per posar l'exemple fàcil, han reservat allò mitja pàgina o una pàgina demà per la fotografia.
Jo crec que no és només la pàgina que han reservat, sinó que, com està passant en tot aquest procés des de fa uns quants anys, és tot allò que no es diu, és tot allò que no es publica i és tot allò que els polítics probablement es discutiran per fer un titular amb un accent o amb un altre accent. Però que la massa social que...
400, 500, 300.000 persones, no sé quantes hi caben, més els seus familiars, més el seu entorn, tot això, estigui teixint, a més amb una voluntat clara i gairebé única, és a dir, amb obertura, amb comprensió, que això és un fet cultural, no és el fet excloent, que és el que tu apuntaves, és a dir, en el fons jo crec que aquesta dreta espanyola, en el fons el que té és por, perquè la por és l'únic que ens fa no deixar-nos travessar, no deixar de ser empàtics amb els altres.
Cadascú amb la seva opinió, no? I aquest tret obert català, mediterrani, de zona portuària, que ja ho deia el Pierre Vilar, no?, la messeta com a cosa aida... En Madariaga també es descriu així. I el port com a zona perifèria i país de Cruïlla, per tant, de barreja, això és un tret...
idiosincràsic, però jo reivindico que aquesta idiosincràsia és cultura. Per tant, reivindico que la cultura sigui recolzada, apujada i tinguda en present sempre. De fet, al llarg d'aquesta via catalana s'hi fan diversos actes culturals en diversos punts d'aquesta cadena a Figueres, a Girona, a Barcelona, a Tarragona. Per tant,
Sí que es fan diverses expressions culturals al llarg d'aquests 400 quilòmetres des del Canà fins al Partús. I d'una banda, dèiem, d'imatge, té aquest impacte ja buscat des de fa temps, aquesta fotografia que intentarà recórrer aquests 400 quilòmetres. Des d'un punt de vista polític, quina força té? Això té la política... No sé si el 50, el 60, el 70, el 80% és símbol. Per això, quina força simbòlica té? La força simbòlica que té això és...
no voldria dir-ho amb to adversari encara que el que diré ara se'n podrà aprofitar qui vulgui per fer demagògia però és dir ens hem aplegat aquí i som més i tot això aquest l'acte de donar-se les mans m'acaba de venir al cap un exemple que pot semblar una bajanada però no ho és
hi ha un munt de gent al món que es guanya la vida fent tècniques de formació d'equips. Els exercicis bàsics que es fan, perquè hi ha una part d'exercicis físics, i això està molt ben vist, és també simbòlic. No és l'exercici en si el que dona coses, sinó allò que es simbolitza, allò que està amagat al darrere, allò que es deixa, que trasllueix. I molts d'aquests exercicis són justament
fer cadenes, abraçar-se, estirar una corda a tots plegats, ajudar-se els uns als altres a muntar una torre humana, aquesta mena de coses. Això que al principi la cadena semblava un joc com de nens, de parvulari, etcètera, té una força simbòlica espectacular.
I per la gent que no sigui desmemoriada, tot això, per exemple, evoca la lletra dels segadors, no? Quan convenceguem cadenes... Sí, avui millor que no. Avui millor que no la seguem. Però està allí, no? Tots aquests elements ajuden la gent a deixar de banda...
I això és política també, és fer política també. A partir de demà ens trobarem també... A deixar de banda les divisions, etcètera. Com aquest anunci, aquest clip que protagonitzen el Quim Monzó i el Juan Puig Corbé, que si no l'heu vist l'heu de veure perquè és genial. I jo no sé, ahir a la nit una mica em deia, escolta...
Tu vols dir que la Isona Passola, darrere de tot aquest videoclip, no hi té una sèrie? No podríem fer una sèrie amb això? Jo pensava per dins que, ostres, res no m'agradaria tant perquè ens divertiríem. Si en un minut i mig de clip
I cada cop que el veig, és que em fa somriure. Llavors, és això. És esperit català, també, buscar a veure això. És el que deia el Ferran. Això és la mediterrània, els veïns que es xinxen i al final es troben allí. I el Juanjo el mira, és espectacular, com el mira, li diu, caso'm la mar, tu aquí, dona'm la mà.
De fet, Juanjo Puighorbé que ha tingut també el seu racó mediàtic. El Juanjo fa una mirada d'actor, és a dir, que va més enllà de la gèstica, sinó que també hi ha la respiració, i el Quim fa una mirada més d'algú que està actuant però que no és un professional. És a dir, pots llegir moltes més coses a nivell de sensibilitat, a nivell de condició humana en la mirada de Juanjo, que no en la de l'altra, tot i que estan els dos. Totalment d'acord.
Doncs, de fet, en seguim parlant, ara que has apuntat el tema de Juanjo Puig Corbé. Parlarem de les persones amb un cert component mediàtic que s'han referit també a l'acte de la via catalana i demanarem també quina serà o quina prospecció en poden fer del que en diran demà els diaris, abans de fer-se la via catalana, el que s'apuntarà, on es mirarà el punt aquell més dèbil, el punt aquell més fort.
i quins podrien ser alguns dels titulars que llegirem demà a la premsa. En seguirem parlant amb el Toni Piqué, periodista polític, amb el Ferran Madico, dramaturg, amb qui estem intentant analitzar algunes de les conseqüències que podran tenir els actes d'avui de la diada. Ara hi tornem. Fins a la una del migdia, viu els matins en xarxa amb Marc Lovato.
La xarxa de comunicació local. Un poble en un minut. Amb Joan Pau i Narejos. Avui, Alt.
Població. 1.745 habitants. Gentilici. El Penc, el Penca. Comarca. La Cerdanya. La meitat de la comarca és Lleida i la meitat de la comarca és Girona. Ramon Moliner, alcalde d'Alp per Convergència i Unió. Però després el que són les relacions territorials i humanes són molt cap al Berguedà i cap al Baix i cap a Barcelona. El més destacat. Calp és un dels motors de la comarca. No hi ha una estació d'esquí sinó que té dues estacions d'esquí, com són la Molina i Masella.
La curiositat. Alp organitza els jocs florals de la Cerdanya. Sí, fa 30 anys hi va haver aquí una sèrie de gent del poble i van entendre que Alp tenia capacitat per acollir un esdevenen d'aquest tipus, no? El tema pendent. Seria una mica trobar una oferta més variada en èpoques més complicades com pugui ser la primavera i tardor, no? És una explosió de la natura. Simplement estar d'espectador a la comarca és un luxe, no?
Musicalia, amb Nando Caballero. Batega va ser el tret de sortida de Tashkenti, un grup d'un tinyent al País Valencià. El seu nou treball es diu Saba, un disc ple de rock, swing i rumba. L'amor és el títol de la seva ballable proposta. Tashkenti, amb paraules per definir, jo més antic i vei del món.
L'amor és el que tot transforma. L'amor és el que dona la forma. L'amor és tu, sóc jo. L'amor és puresa d'intenció.
Mirada pura i dolça, calor humà que escolta. Fluidesa d'energia, sensacions de nit i dia. I és que no puc parar, parar de somiar. Les coses que crec demà passaran. Em nega a pensar que l'espia està escrit. Perquè quan caminen se'ns veig l'infinit. One love. One love. One love. One love. One love. One love.
One love, one love we love.
Terminar és l'amor dintre de mi. Vas aprendre a caminar per sender sense fi. Que allà ens escoltem de no brolla la vida. Paraules que escoltem són plenes d'estima. I meu gens és el vent que ressega el meu alè. I ni vull ser paisatges allà amb marges. Tendres són sols que envolten intencions.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La pluja retarda a l'inici de l'acte institucional de la Dia del Parc de la Ciutadella a Barcelona. La cerimònia havia de començar a dos quarts de dotze, però encara no ha pogut començar. S'han fet les tradicionals ofrenes florals al monument de Rafael Casanova a Barcelona, amb la participació de Govern, Parlament i tots els partits polítics, excepte el Partit Popular a l'Ajuntament de la Capital Catalana, que s'ha retirat per la presència d'un estelada. La Dia d'enguany, però, està marcada per la Via Catalana, una cadena humana que unirà tot el país de nord a sud.
En esports, en joc des de 3 quarts a 12, el partit de Lliga de Tercera de divisió entre la Gramenet i la Muntanyesa empaten a 0. En principi, d'un moment a l'altre, hauria de començar l'acte institucional que es fa com cada any al Parc de la Ciutadella i amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Un acte encapçalat pel president de la Generalitat Artur Mas i per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
Segons està previst, l'acte institucional l'ha de conduir l'actriu Mercè Pons i començar amb la desfilada de la formació de gala dels Mossos d'Esquadra, així com el lliurament de la Senyera per part d'un municipi de Catalunya que en aquesta ocasió serà Arenys de Mar al Maresme, que és la imaginària cinera de l'escriptor Salvador Espriu. La pluja però que cau a la ciutat de Barcelona ha retardat, insistim, l'inici d'aquest acte previst per dos quarts de dotze,
La pluja, en canvi, sí que ha permès que es fessin les tradicionals ofrenes florals al monument de Rafel de Casanova a Barcelona per part d'institucions, partits polítics i entitats. El Partit Popular hi ha anat per participar-hi, però s'ha retirat de l'acte en protesta per la presència d'una estelada. Després de participar en l'ofrena floral, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha expressat la seva confiança que la consulta sobiranista es faci l'any vinent, el 2014, a Catalunya.
Malgrat la lluvia espero que sigui una diada reivindicativa, festiva i familiar com la de l'any passat. I segur que anirà bé, espero que així sigui, i que els catalans i les catalanes en algun moment i algun dia del 2014 puguem decidir el nostre futur. El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, també s'ha mostrat optimista malgrat la prorogia i s'ha mostrat convençut de l'èxit de la cadena humana organitzada aquesta tarda per primer cop en una diada.
Doncs jo espero que sigui esplèndida. El temps no ens acompanya, però bé, diguem-ne que és la història dels catalans, no?, que ens toca patir. I avui que, doncs, s'ha planificat una festa lúdica, pacífica, on unirà, doncs, tot Catalunya de punta a punta, veurem que sortirà un munt de gent, tot i el temps. Sortirem, ens donarem la mà, anirem plegats, cridant ben fort que tenim dret a decidir i que apretarem reglamar-ho allà on sigui.
El monument a Rafel Casanova està situat a la cruïlla del carrer Alivell i la ronda de Sant Pere de Barcelona, en el lloc on el consellent cap va caure ferit l'11 de setembre de 1714 durant el setge a la ciutat.
Durant tota aquesta jornada festiva a Catalunya són molts els ajuntaments que també organitzen diversos actes i ofrenes florals. És el cas del que han fet ja aquest matí a la capital del Baix Camp, Reus Digital. Joan Marc Salvat, bon dia. Bon dia. Dezenes de personalitats han desfilat aquest matí a la plaça del Baluart de Reus. L'escenari, emblema d'aquells que han perdut les llibertats del nostre país, serveix cada any per a la tradicional ofrena floral. Passades les 10 del matí, l'alcalde Carles Pellicer ha dipositat la pertinent ofrena i ha declarat que aquesta diada serà la més històrica celebrada fins al moment.
És un on de setembre molt més històric que a l'interior i que a tots, a primera part que hi ha una voluntat del poble de Catalunya que es manifestarà i que es manifesta explícitament. Avui ho podem veure aquí en aquest acte d'ofrena floral i es veu que hi ha moltíssima més participació que als anys. La plaça del Valois rebrà al llarg del matí les ofrenes de les diferents entitats cíviques i socials d'arreus.
El mal temps i la pluja marquen l'inici d'aquesta diada i condicionen els actes institucionals. De fet, es manté activada l'alerta del Pla Inuncat per la previsió de pluges de cara a aquesta tarda. I es preveu, és la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, que continuï plovent durant tot el matí el litoral i el prelitoral de les comarques de Barcelona i Girona, però que el temps millori a la tarda. Tot i això, a la tarda pot caure encara algun xafeg a les comarques de Girona de l'interior i cap al vespre es preveu que les pluges s'estenguin a les comarques de Girona de la costa.
De fet, la Direcció General de Protecció Civil ha rebut 185 trucades relacionades amb la intensa pluja que han caigut a les darreres hores. Ha caigut força aigua al Vallès Oriental, al Maresme, Osona i al Baix Llobregat. La majoria de problemes han estat per objectes caiguts enmig de les vies de comunicació, a més d'inundacions de baixos i carrers, tot i que a Canovella s'ha obert una esboranca en una calçada. Protecció Civil manté l'alerta del Pla Inuncat, com dèiem, per la previsió de pluges intenses.
En aquestes zones, litoral de Barcelona i Tarragona, es pot superar el llindar dels 20 litres per metre quadrat en mitja hora.
5 minuts passen de les 12 del migdia. Seguiu escoltant el programa especial de Matins en xarxa des de les diverses emissores municipals catalanes. Un programa dedicat avui, aquest 11 de setembre, a aquesta diada de Catalunya, avui.
Un quart, dos quarts de dotze del migdia estava previst que es fes l'acte institucional al Parc de la Ciutadella de Barcelona, un acte anual que sempre té més o menys presència cap a aquesta hora del matí. La pluja ens ha obligat a interrompre una mica més el temps, a allargar, o si més no, a posterioritzar aquest acte. I estem pendents del moment en què comenci, mentrestant, seguim a taula amb el Toni Piqué, periodista i analista polític, amb el Ferran Madico, dramaturg, intentant analitzar els dos vessants d'aquest acte. D'una part,
El que veuran els espectadors, aquesta part d'espectacle, ho dèiem, amb tot el bon sentit de la paraula, allò que s'emet, allò que no es diu de paraula, és a dir, la imatge i els arguments que es poden explicar a través del que podem veure, i d'altra banda la part més de guió, del que s'hi dirà i de les seves connotacions amb l'analista Toni Piqué.
Havíem deixat un dels temes pendents abans d'arribar a les 12, que era el fet, aquest que dèiem, no? En la cadena, com es veurà demà? Hi haurà persones que comptaran els metres o quilòmetres de cadena que s'han establert i hi ha qui anirà a buscar els dos centímetres en què no hi ha alguna persona. Què passarà demà? Passarà el que tothom pot pronosticar.
tots els mitjans i tot l'ambient adversari buscarà els forats. I això ja ho sabem avui. Avui un periodista amb una mica de quilòmetres pot molt fàcilment fer les portades dels diaris de demà dels uns i dels altres fàcilment. Hi haurà qui...
algun diari molt nostrat caminarà, com diuen en portugués, caminarà per sobre de la tàpia, sense caure ni a un costat ni a l'altre. Veurem, no? Jo crec que serà molt difícil, a no ser que hi hagi alguna pluma ben esmolada que ho pugui explicar bé, o que s'animi a explicar-ho bé, de reflectir tota l'electricitat que hi haurà a la...
a un quart de sis, en els 400 quilòmetres d'aquesta cadena. Això serà molt complicat i això per mi és el fet polític de primer ordre, que és la cosa que no es veu. El Ferran abans feia al·lusió a això. Això és clau.
Hi ha molta gent que no entén el procés senzillament perquè no sap que darrere hi ha moltes coses que no es veuen i que són les que realment passen dins la gent. De fet, això que deies, algú es pot quedar a mitges tintes? És a dir, pot dir... Doncs, perdó, hem d'interrompre el debat més carrer. Comença l'acte en directe al Parc de la Ciutadella. Roger Rufín, company del programa Notícia en Xarxa, edició matí, l'editor del programa Notícia en Xarxa, edició matí, la persona que reflectirà aquest acte.
Bon dia, Marc. En aquests moments comença l'acte després d'aquest retard de mitja hora com a conseqüència de la pluja i, si us sembla, sentim ja en directe la presentació d'aquest acte que acaba de començar. I el president de la Generalitat de Catalunya. En aquest moment fan la seva entrada a la tribuna d'autoritats el president de la Generalitat de Catalunya i la presidenta del Parlament de Catalunya.
Bé, doncs ha començat, com dèiem, aquest acte amb l'entrada en escena de tot el govern català en aquest escenari... Si en les edicions anteriors hem iniciat aquest acte institucional. Dèiem que havia entrat el govern català, ara ho han fet el president de la Generalitat Artur Mas i també la presidenta del Parlament, Núria de Gispert,
mentre l'esplanada que s'ha muntat també davant d'aquest escenari plena de persones que han hagut de suportar aquesta pluja prèvia. Si en les edicions anteriors hem iniciat aquest acte institucional, amb la desfilada solemne de la formació de gala dels Mossos d'Esquadra, els acords d'una melodia tradicional, avui ho volem fer amb una melodia que, tot i ser contemporània, està en la memòria de molts de nosaltres.
Reinald Colom i Jordi Molina interpreten un arranjament de Toni Xuclà per a tenora i trompeta de la cançó número 6 de les cançons i danses de Frederic Montpou. Gràcies.
Gràcies.
Mentre de fons sentim aquesta cançó i dansa de Frederic Montpou. Fan també, en aquest cas, presència a l'escenari principal, una formació dels Mossos d'Esquadra vestits amb el trage de gala dels Mossos. Són 42 Mossos d'Esquadra que desfilen davant del públic que avui assisteix a aquest acte institucional davant del Parlament de Catalunya.
i que es dirigeixen cap a aquest escenari principal, com dèiem, mentre sona aquesta melodia de Frederic Montpou interpretada per Toni Xuclà i també en Jordi Molina.
Bona nit.
Atenció, dreta, ara. L'il·lustríssim senyor Estanislau Forç i Garcia, alcalde del meu poble, Arenys de Mar,
la imaginària ideal cinera de Salvador Espriu. Lliurarà la bandera que uneix al balcó del seu Ajuntament, a la presidenta del Parlament de Catalunya, que el seu torn la farà a mans del president de la Generalitat. Gràcies, president. És un honor en nom de tots els aranyans i aranyanques que puguem fer-vos entrega a aquesta senyera, aquesta senyera d'Aranys de Mar, que presideixi avui aquest acte tan emotiu de la diada. Moltes gràcies. Que tingueu una molt bona diada. Gràcies.
A continuació, el molt honorable senyor president de la Generalitat, lliurarà la nostra bandera l'intendent del cos de Mossos d'Esquadra, el senyor Josep Guillot, perquè sigui sa dels acords del cant de la senyera. Interpretat per l'Orfeó Manresà, institució fundada l'any 1901 i presideixi aquest acte. Dirigeix l'Orfeó el mestre Lluís Arguijo. President, presidentes...
La formació d'honors del cos de Mossos d'Esquadra a les seves ordres. Moltes gràcies. Que tingueu una molt bona diada. Moltes gràcies.
En aquests moments els Mossos Esquadra seran la bandera que avui ha cedit enguany al municipi d'Arenys de Mar. Aquest és un dels actes que es ve fent tradicionalment en aquest acte institucional davant del Parlament. Un dels municipis de Catalunya és qui entrega la bandera a la senyera, en aquest cas, al president de la Generalitat i a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Com dèiem, enguany ha estat a Arenys de Mar i el seu alcalde, Stanislav Forç García. Ha estat l'encarregat de fer-ho ara amb el camp de la senyera, interpretat per l'OFEO Manresà.
sis a aquesta senyera del municipi d'Arenys. Més triomfants, el companys agarrorem, en senyal de germandà, en germà el vent es femla, en senyal de llibertat, que ho vegi i contemplem-la.
majestat contemplem la dolça majestat al damunt dels nostres cants aixequem una senyera que ens farà més triomfants
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
alçarem els ulls al cel, al mirall del Sobirania, alçarem els ulls al cel. Oh, damunt dels nostres cants, aixequem una senyera,
que ens farà més triomfants. Atenció. Descans. Ara. Demà.
Dia 12 de setembre es commemoren els 800 anys de la batalla de Moret, població situada al sud de Tolosa de Llenguadoc, en la qual les tropes de Felips II de França, comandades per Simó de Montfort, van vèncer els exèrcits aliats de Ramon VI de Tolosa, Bernat V de Comenja, Ramon Roger I de Foix i Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, que va morir en combat.
Aquesta batalla no només va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània, sinó també la fi de l'expansió catalana cap a aquelles terres. Un parell de segles més tard, l'occità Gaston Febus, conte de Foix, va compondre una preciosa melodia que ha arribat fins als nostres dies. Una variant d'aquesta composició és des del 1990 l'himne oficial de la Vall d'Aran, que enguany commemora el 700 aniversari de la Carimònia,
privilegi concedit per Jaume II d'Aragó al Just, els habitants de la vall, i que constitueix el dret històric de l'Aran. Volem solidaritzar-nos una vegada més amb els nostres veïns del Pirineu, que el mes passat de juny van patir unes greus inundacions. Acompanyada per Manolo López al Contrabaix, Marc Pulido a les Campanes i Cati Plana i Liv Hallum a l'acordió diatònic, la cantant aranesa Alider Sanz ens interpretarà
Aqueres muntanyes, també coneguda per Secanto.
que tan altes són, m'empeixen de veure més amors a un som.
Fins demà!
Fins demà!
cantes, cantes pas per jo, cantes per mare jo que no hi pres vejo. Montanhas coronades tu t'eran degueu tan altes e veres
Fins demà!
de totes grandeses bus a durnevis.
Recordo-nos també en aquest cas cap a la Vall d'Aran en aquest acte institucional del Parlament de Catalunya el motiu de la Diada Nacional de Catalunya amb la interpretació que la cantant Lider Sanz feia de Aqueras Montanes. Tampoc no ho va ser just dos segles més tard, el 1413, perquè aquell any moria a Barcelona Bernat Metge, primer representant de l'humanisme i el renaixement de les lletres catalanes. En aquell temps...
El català era llengua de la cort i l'administració, juntament amb el llatí i l'aragonès. I és gràcies als funcionaris de la cancelleria que la llengua escrita s'estabilitza i apareix una prosa culta i treballada. La cort és l'avantguarda cultural del moment. L'obra mestra de Bernat Metge, traductor d'Ovidi Petrarca, així com secretari dels Reis Joan I i Violant de Bar, és, sens dubte, l'ossomni.
escrita el 1399. L'especialista en cultura medieval, Antoni Rossell, ens enllegeix un fragment. Pot temps ha pensat que, estant en la presó, un divendres, entorn mitjanit, adormim.
No pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir. Estan així, a mi aparec un home de mitja estatura abrebrencara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d'aur, amb un barret vermell en el cap.
I acompanyaven-lo dos homes de gran estatura, l'un dels quals era jove, fort vell, i tenia una rota entre les mans. L'altre era molt vell, amb longa barba i sense ulls, el qual tenia un bastó en la mà. En tots els de sus dits hi havia molts falcons, astors i cants de diversa natura, que cridaven, eudolaven fort leggerment.
I quan haguíves remirat, especialment lo de sus dit hom de mitja estatura, a mi fobi jaires que veés lo rei en Joan d'Aragó, de gloriosa memòria, qui poc temps sabia que era passat d'esta vida, al qual jo longament havia servit. I dubtant qui era, espagordim terriblement. «Oh, senyor, com sót-vos així?»
I no morís l'altre dia? No morir, diu ell. No ho crec, respongui jo, car si fos ets mort, no fos ets així. Entenc que sots viu, mas la gent ha més en fama que sots mort. La fama, diu ell, és vera, que jo he pagat lo deute a natura, i lo meu esperit és aquest que parli ab tu. Vos, senyor, me porets dir que us plaurà?
«Mas homens morts no parlen». «Verès», diu ell, «que els morts no parlen, mas l'esperit no mor, i per conseqüent no li és impossible de parlar». «No m'apar, digui jo, que l'esperit, si és res, ha pres la mort».
Car moltes vegades he vist morir homes, i bèsties, i ocells, i no veia aquest esperit ni altra cosa, l'urgis que és del cor. Mas tots temps he cregut que això que em diu esperit o ànima no fos sinó la sang o la calor natural que és en el cor, que, per la discrepància de les seues morts, mor. Així com fa el foc que el gita de son loc.
Doncs amb aquest fragment de l'Ossom imprimarà en aquesta fase dedicada a la llengua catalana en aquest acte. Al Parlament sentim la presentadora Mercè Pons de l'acte. El català pot fer un llarg camí ple d'obstacles fins a esdevenir una llengua científica. Si alguna institució n'ha tingut una cura especial, és l'Institut d'Estudis Catalans, fundat per la Diputació de Barcelona l'any 1907 i presidit per Antoni Rubió Illuc.
El gener del 1913, ara fa just un segle, l'Institut promulgava les normes ortogràfiques que amb lleugeres adaptacions s'han assumit al conjunt dels territoris de llengua catalana i constitueixen un dels signes més visibles de la unitat lingüística i cultural de la nostra comunitat. La consecució d'aquell acord normatiu que va obrir les portes als que successivament es produirien en el camp de la gramàtica i del diccionari
és de la màxima transcendència històrica. Així ho expressava tant l'opuscle de la primera edició de les Normes com l'article que publicaria Enric Prat de la Riba als finals del gener del 1913 a la veu de Catalunya amb el títol Per la llengua catalana, del qual Isidore Marí, president de la secció filològica de l'Institut, ens llegirà un fragment.
Deia en aquell article Enric Prat de la Riba, crear una llengua literària és l'obra cabdal d'un poble. La possessió d'una llengua literària és la consegració de la nacionalitat. Nosaltres la tenim, una llengua literària formada pel treball de nombroses generacions. Però aquesta llengua nostra, encaure Catalunya com a poble,
va restar durant segles sense conreu literari, sense poetes, sense filosofs, sense estadistes. I al tornar a la vida de les llengües literàries havia ja passat l'hora florida del renaixement clàssic que va portar a les altres parles mitjavals germanes de la nostra
la sang de les civilitzacions helènica i llatina i les va enfortir, depurar i fixar en formes i lleis definitives. Així s'ha trobat la llengua catalana en la situació d'haver de formular la seva gramàtica, depurar i completar el seu lèxic, fixar la seva ortografia quan ja totes les altres llengües tenien acomplida aquesta tasca.
ja que no ha tingut el català l'evolució normal de les altres llengües llatines, ja que no ha tingut ni té encara un estat que hagi imposat o pogués imposar des de dalt formes úniques, definitives, donem-nos-les espontàniament, lliurement, nosaltres mateixos. Establim-les per un ànim plebiscit de tots els catalans. Fins aquí la citació de l'article.
Aquell plebiscit que invocava Prat de la Riba es va guanyar. Les normes de l'Institut, en arribar als anys 30, havien estat assumides per tots els territoris de llengua catalana com a base d'una llengua literària comuna i una cultura moderna compartida. Ara tenim davant un plebiscit molt més decisiu, no tan simbòlic ni simplement lingüístic.
I el guanyarem si sabem on cal posar l'accent avui, en un projecte intercultural capaç de superar les desigualtats i d'integrar el poderós capital humà de la diversitat entorn del català com a llengua pública comuna compartida per tothom. Aquest és avui el plebiscit de convivència i cohesió social que construeixen les nostres escoles.
Un plebiscit que ningú no podrà impedir que guanyi la nostra societat en conjunt. Doncs, reivindicada la llengua catalana, en aquest darrer espai també, en aquest dec de Prat de la Riba, ara arribem a un dels punts centrals d'aquest acte institucional. Avui, que ens trobem en l'any del centenari d'aquelles primeres normes, constatem que no sols ens cal reconèixer la lucidesa, l'esforç i la perseverança tant de Pompeu Fabra
el principal artífex de la codificació normativa moderna del català, com de tot el món cultural i polític favorable a la plena recuperació de la nostra llengua. Per ells, i d'una manera molt especial, per la lexicòloga Joana Raspall, nascuda el mateix any de la publicació de les normes, el nostre aplaudiment. També...
Aquell 1913 naixia a Santa Coloma de Farners, Salvador Espriu i Castelló, un dels poetes que més s'ha preocupat per la pervivència i l'evolució de la nostra llengua. Aquí dedicarem la part central del nostre acte d'avui, en què hem volgut col·laborar les actrius i els actors, Marta Batriu, Jordi Buixaderes, Àlex Casanovas, Carme Elias, Eduard Farelo, Nora Naves, Clara Segura i els cantants
Gemma Homet, Jordi Vidal i Mercè Martínez. Els grups Blaumut i Taima Tessau, amb la col·laboració de Reinald Colom. Tots ells participants del disc en homenatge a Salvador Espriu, amb música o escoltaries potser millor, produït per Toni Xuclar, director musical d'aquest acte. També hi col·laboren els cantants, el cantant Carles Dènia, el grup Turne FICC i els músics Pau Figueres, Sixto Càmera,
Alba Pellicer, Lluna Aragón, Marsal Pàmies i Manolo López. No m'agrada gaire parlar de mi ni de les meves obres, sobretot dels meus poemes. D'altra banda, no sé el que és la poesia, a no ser una mica d'ajuda per a viure rectament i potser per a ben morir.
Quasi a la ratlla dels 40 anys no puc complir cap fitxa biogràfica del més petit interès. Vaig ser amic de Bartomeu Rosselló. Sento una fidel admiració per Ruïra i em plau conversar de tant en tant amb un o dos coneguts. Estimat Rosselló, si podies venir...
amb la barca del temps amb el vent de llevant a l'Alguer i senties amb mi com és viu i arrelat i tan clar aquest nostre parlar català de l'Alguer com et diu el teu nom i somriu la ciutat de l'Alguer allunyat amic meu que ara ets el xiprés a l'indret on comencen a obrir el record i el baler i el camí que et va ser sempre car el camí de la mar de l'Alguer
Si podies venir amb la barca del temps, amb el vent de llevant, amb la barca del temps. Com et diu el teu nom i somriu la ciutat, allunyat amic meu. Allunyat amic meu, si podies venir amb la barca del temps.
Sonet, de Bertomeu Rosselló Porcel, d'aquí aquest any també commemorem el centenari del seu naixement.
Quan ella dorm, el gaudi somnolent del vell jardí, vibrant de flors i nits. Passant per la finestra, sóc el vent i tot és com un ala nau florit.
Quan ella dorm i sense fèries ment, tomba a les grans fundàries de l'olip, la vella so que clava la roer, la bulla fúria i foc en el seu oiris.
I jo causa del dol de la dolçor em faig les delícies del pecat
I amor que ve ulls closos al combat, s'adorm amb un somriure embatent. Quan ell adorme el gaudi somnolent, el vell jardí vibrant de flors i nits.
Passant per la finestra sóc el vent i tot és com una lana florit. Passant per la finestra sóc el vent i tot és com...
Vaig anar a la universitat. Treballo per mantenir-me i aspiro sense esperança.
a l'oci. Crec que amb la lectura del predicador, les lletres a l'osili, la divina comèdia, el príncep, el discurs del mètode, el quixot, el discreto i algunes novel·les de lladres i serenos, hi ha temps ben bé prou per passar, sense crits existencialistes i altres ineducades expansions, aquesta trista vida. Encara no he tingut temps de casar-me ni l'optimista coratge
o l'abnegada desesperació de fer-ho. Et diré sempre la veritat, et diré sempre la veritat.
la meva quotidiana solitària amor. I amb cruel accent carrego aquesta única síl·laba del meu petit saber que sols perquè m'agradaria que sentissis dintre teu ben endins on acaba...
Com humilment silenciós t'estimo. Et diré sempre la veritat, et diré sempre la veritat, et diré sempre la veritat.
Veus el so vent a l'herba, i tu i jo una dona i un home, i tots els noms de tan fràgil bellesa. I aquesta tarda per nosaltres pot ser immortal, però no vols endevinar mai els meus ulls.
Qui soc jo, com soc jo, i ara m'omples la buida densa, sorollosa, argila de paraules, fins a fer-ne un insalvable amor. Aquest corpàs, aquest corpàs, que ja del tot, que ja del tot em sapàs.
Et diré sempre la veritat. Et diré sempre la veritat. Et diré sempre la veritat. Et diré sempre la veritat. Et diré sempre la veritat.
Detesto els Premis Literaris, la verícia i la brutícia, les felicitacions de Nadal i de Sant, les quals agraeixo des d'aquí d'un cop i per sempre, tot demanant als meus amics que facin el favor de no recordar-me mai més en aquests dies. Els homenatges, el vent, el desordre i el soroll, sortir de nit, menjar fora de casa,
Això que em diuen vida de relació, els concerts, les conferències, aconsellar, les obscenes expansions de la vanitat. Mentre em deixin tranquil, estic disposat tota hora a creure de molt bona fe que tu, Iadoc Bosch, no importa qui, sou els millors escriptors del món. Serentari.
em plauria viatjar de tant en tant amb una comoditat incompatible amb la modestia de la meva bossa. I per això determino de no moure'm gairebé mai. Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge a terra...
I com m'agradaria allunyar-me en nord-en-llà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores, a la congregació, els germans dirien, desaprovant, com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret, mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni,
I em quedaré aquí fins a la mort, car sóc també molt covard i salvatge, i estimo, a més, amb un desesperat dolor, aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
En el centre del món no ets ben bé tu, per més que en tinguis la il·lusió. Si et esballaven al mig de la nit, no vulguis preguntar-te per què dius, distreu-te arrossegant-ho.
quan el centre del món queda tan lluny de tu. Que honestament comences a saber que no ets ningú, part per un moment, inventa el primer nas un cop de puny. Problemes cada volta més esquius,
Fins demà!
Tant si ets actiu com si fas el gandul en aquest nostre món sense demà. És molt difícil de guanyar-te'l.
Fins demà!
A la vora del mar, tenia una casa, el meu somni, a la vora del mar. Alta proa, per lliures camins d'aigua, l'esbelta barca que jo manava. Els ulls sabien tot el repòs i l'ordre d'una petita pàtria. Com necessito comptar-te la besarda que fa la pluja als vidres. Avui cau nit de fosca damunt la meva casa. Les roques negres m'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic, el meu esforç inútil. Qui pot guiar-me a l'alba? Ran de la mar tenia una casa, un lent somni. Els nostres avis vàrem mirar fa molts anys aquest mateix cel d'hivern, al i trist,
i llegien en ell un estrany signe d'emparança i de repòs. I el més vell dels vianants l'assenyalava amb el llarg bastó de la seva autoritat mostrant-lo als altres. I després va indicar aquests camps i va dir «Certament aquí descansarem de tota la vastitud dels camins de la Golà, certament. Aquí m'enterrareu». I varen ser enterrats un a un a safarat tots els que amb ell arribaven, i els fills, i els nets també.
Fins a nosaltres. Carprou sabem que molts som encara escampats en el vent i en la peregrinació de la Golà. Però ja no volem plorar més al temple ni sofrir l'infinit enyor de la nostra ciutat. Per això, quan algú de tard en tard, setança i amb un posat saber, ens pregunta per què us quedeu aquí, en aquest país aspre i sec, ple de sang? No és certament aquesta la millor terra que trobàveu a través de l'ample temps de prova de la Golà.
Nosaltres, amb un lleu somriure que ens apropa el record dels pares i dels avis, responem només, en el nostre somni, sí.
El meu somniment de la gran pau blanca
Sota el cel clement. Passupa els camins encalmats que porten la claror dels cims. És un temps parat a les vinyes altes per damunt del mar.
He parat el temps i records que estimo guardo de l'hivern. Però tu riuràs que ara veus com estan cant llavis catalans. I es va donar el sol
de captaïres plegues de la pros. Ningú no ha complès el que jo volia que demies el pes. Mai no he entès ningú perquè sempre parlo
del meu món perdut les paraules són forques donant trossos venjolant raó prendant a plebent cordes que no poden suportar més pes
El cantig és lluny i la breu campana toca als tifons. Ha cessat el ball de l'altiva monja i de l'endriac. La dansa també
del peludimoni amb la reina Esther. Ja no volta l'os, he llegit el llibre del predicador. Veso a poc a poc dintre de la capsa
Tots els meus minuts. Ara he de callar que no tinc prou força contra tant de mal. D'un mal tan antic, aquesta veu feble, no et sabrà guarir.
En un estrem buit manant el silenci i la solitud. Sols queden uns noms. Barbra, casa, terra, ple de tona sóc. Només
fràgils mots de la meva llengua, arreu i llavors. La mar, el vell pit, pressentida barcat, la por de morir.
Quina petita pàtria encercla el cementiri. Aquesta mar, cinera. Turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més
excepte l'ombra viatgera d'un núvol, el lent record dels dies que són passats per sempre. L'11 de setembre de 1714. Almenys ens han deixat l'honor de caure sols.
En la desesperança acceptem la foscor. Demà retornarem al treball, a l'esforç, traçats amb d'acabar els bancals de la por. Aprofundim rars pous als orbs ulls de la mort, enllà d'aigües llotoses, terra bona, llavor. Ara digueu, la ginesta floreix,
Arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova fals comencem a assegar el blat madur i amb ell les males herbes. Ah, joves llavis desclosos després de la foscor. Si sabíeu com l'alba ens ha trigat. Com és llarg d'esperar un alçament de llum a la tenebra. Però hem viscut per salvar-vos els mots.
per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguísseu el recte camí d'accés al ple domini de la Terra. Varem mirar ben lluny del desert. Tavellàvem el fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu, nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues.
Ara digueu, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble. Gràcies.
Bevíem a globs, espres fins de burla, el meu poble i jo.
Escoltàvem forts arguments del sabre, el meu poble i jo. El meu poble i jo.
El meu poble i jo. Senyor servidor.
Som indestriables el meu poble i jo. Senyor servidor, som indestriables el meu poble i jo.
Tenim la raó, contra vords i lladres, el meu poble i jo. Salvàvem els muts de la nostra llengua, el meu poble i jo.
A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. De ballats al pou esguardem en l'aire el meu poble i jo.
Senyor, servidor, som indestriables al meu poble i jo. Senyor, servidor, som indestriables al meu poble i jo.
El meu poble i jo. El meu poble i jo.
Jo sóc d'una petita terra sense rius de debò, sovint assadegada de pluja, pobra d'arbres, gairebé privada de boscos, escassa de plenures, excessiva de muntanyes, estesa per llevant al llarg de la vella mar que atança el difícil i sangonós diàleg de tres continents. Unes palmeres que amb els ulls colosos miro, sempre immòbil, sota l'oreig,
tanquen el meu país pel mitjorn, pel nord unes maresmes, i a posta de sol hi ha unes altres terres que anuncien el desert, les nobles, agostades, espirituals terres germanes que jo estimo tant. Els cims trenquen la meva pàtria en dos estats,
Però una mateixa llengua és encara parlada a banda i banda i en unes clares illes endinsades en el mar antic i en una contrada també insular més llunyana que avui pertany a un tercer poder.
Que diversa la meva petita terra i com ha hagut de sofrir durant segles i milenaris la violència de diversos pobles, les aspres guerres civils enceses dintre els seus límits i més enllà del palmarà i els aiguamolls, de la seca altiplanura i de les zones. Perquè prou sap el nostre llarg dolor que qualsevol guerra desvetllada entre els homes, la més estranya o grandiosa lluita que s'abrandi entre els homes
és tan sols una guerra civil i ens porta a tots patiment i tristesa, la destrucció i la mort. Per això ara és tan profunda la nostra esperança, en el meu somni ja contemplada realitat, d'integrar-nos en un temps que sentim proper, salvades la nostra llengua i la nostra història,
en una unitat superior que du el nom obert, bellíssim, d'aquella filla d'Àgenor que un savi esguard veier prodigiosament passar de la costa fenícia a les platges de Creta. Quan arribi el dia, haurem fet el primer i inesbordable,