o en els cursos de formació detectat a l'administració pública i en diversos entremats d'empreses. El president de Farma Indústria, Antoni Esteve, ha reconegut que la indústria farmacèutica no ha estat prou eficaç en relació a la gestió dels nous medicaments que curen l'hapatitis C. En declaracions avui al matí de Catalunya Ràdio, Esteve ha volgut deixar clar que cal garantir que els medicaments que curen arribin als malalts.
Hem de fer i donar forma responsable que aquests medicaments puguin arribar als pacients, a les persones que realment ho necessiten, a les persones que han sigut motiu d'aquest projecte en matèria d'investigació, que era aportar-los alguna cosa que els fos útil per poder pal·liar la seva situació clínica. Això s'ha de fer de forma responsable.
Els bombers de la Generalitat i els de Castelló mantenen des de fa més de 12 hores les eines de recerca de la noia de 22 anys, que ahir va ser arrossegada pel riu Sènia, el seu pas per la pobla de Benifassal, Baix Mastrat. Tortosa, Aurelia Ferrer. Bon dia. Ha estat un cúmul de fatalitats, ens ho ha explicat l'alcaldessa de la Sènia, Pilar Ballester.
tirat al riu buscant el gos. El gos va sortir i ella es va agafar una rama i es veu que es va trencar la rama i se la van portar a corrent. És que hi ha moltíssima... La velocitat de l'aigua és tremenda, no? Rius i barrancs al massís del port baixen molt plens, gairebé el límit. Eulàlia Ferrer, Catalunya, Ràdio Tortosa.
s'ajorna indefinidament l'obertura del Museu del Bardo de Tunís per raons de seguretat, segons ha fet públic un portaveu de la institució. La galeria havia previst tornar a obrir les portes avui, sis dies després de l'atac jihadista, en què van morir 20 turistes estrangers i un policia tunisià. Amb la tornada a la normalitat del museu, les autoritats tunisianes volen enviar als terroristes el missatge, que no han aconseguit el seu objectiu.
Actuació d'emergència als aiguamolls de l'Empordà contra les larves de mosquit. La pluja omplera el parc d'aigua i els tècnics treballen per evitar que proliferin els mosquits. Girona, Isabel Joanola. Bon dia. El responsable del servei de control de mosquits de l'abadia de Roses, Eduard Marqués, ha dit a Catalunya Ràdio que volen evitar que les larves, que hi ha les basses i estanys, es transformin en mosquits. Totes les zones on hi ha depositats els ous d'aquestes espècies típiques d'aiguamolls, que són zones d'inundació...
queden amb la làmina d'aigua nova i aquests ous eclosionen. Aleshores tens uns dies, que tot dependrà de la temperatura, per poder fer uns controls larvaris d'aquestes poblacions de mosquits. S'han detectat 24 espècies de mosquits diferents i de les quals especialment agressives entre elles el mosquit tigre. Isabel Joanola, Catalunya, Ràdio Girona.
Esports, Josep Anton Aïsa. En bàsquet, Chicago s'ha classificat pels play-offs de la NBA després de guanyar aquesta matinada Charlotte 98 a 86 amb 27 punts de Pau Gasol. El seu germà, Marc, també ha fet un bon partit, 21 punts. Memphis ha guanyat a Nova York 82-103.
Aquest migdia, sorteig dels quarts de final de la Champions d'en Vol. El Barça li pot tocar el PSG de França, el Vardar de Macedònia, el Zeguet d'Hongria o el Zagreb de Croàcia. A més, hi ha Lliga Sobala, el Barça juga a Oscar i el Granollers a Pamplona. També hi ha Hoquet, Lliga amb els partits Barça, Cerceda, Igualada Reus i Lleida Vic.
i es disputa la segona etapa de la Volta a Catalunya amb Mataró-Olot, 190 quilòmetres per Santa Coloma de Farners, Amer, Mieres i Besalú. El polonès Paterski surt de líder. Fins aquí les notícies.
Just a lo justo.
Molt bon dia. Passant 8 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 24 de març.
Arrenquem el programa aquesta hora un dia més des de l'estudi 2 de Ràdio d'Esvern. Avui tampoc ens podeu veure almenys de moment a través de la webcam, però sí que podeu sentir-nos i per tant continuem amb normalitat des d'aquí, des del Just a la Fusta. Tindrem de seguida l'Andrea Bueno que ens parlarà de les notícies de Sant Just. Farem també el repàs general de l'actualitat, parlant de les notícies més destacades, de les portades, de cultura, d'esports i d'una mica de tot.
I parlem del temps amb el Carles d'Hernaner i Rius, avui que ens hem llevat amb el cel ben gris, ara també fa una estona que plou, sabrem què és el que ens espera de cara a les properes hores. A les 11 i 10 entrevistarem el president de Sant Jus Solidari, Lluís Casals, per parlar dels nous projectes que tiraran davant l'entitat, tal com es va aprovar la setmana passada en assemblea.
I farem tertuli a partir de dos quarts de dotze amb en Jordi Ferrés i en Pep Quintana. A la tercera hora tindrem Història de Sant Just, un capítol més de la creació del municipi amb en Pep Quintana. Parlem també de dret amb la Cibia Mas Mitjà. Avui ens centrarem en els desnonaments.
I acabarem parlant avui sí d'osteopatia amb l'Òscar Hernández. Avui ens centrarem en l'osteopatia a l'embaràs, què és el que cal tenir en compte en els embarassos i com pot ajudar l'osteopatia. Si teniu algun dubte, podeu fer-nos arribar a través de Twitter o del Facebook del programa o també ens podeu trucar al llarg del matí d'avui al 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Parlarem cap al final del programa.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Just, avui comencem parlant de la miscel·lània, perquè és avui l'esperat dia, eh? Anem parlant de tot plegat, però finalment avui a les 7 de la tarda, no sé si el temps serà igual que aquest matí, vull dir que convida menys a sortir, però en tot cas no és excusa, eh? Perquè hi ha aquesta presentació...
de la miscel·lània de les dones. Sí, més encara, també perquè portem mesos parlant d'aquest tema, mesos treballant-hi. Avui es presenta la miscel·lània de les dones a la sala municipal de l'Ateneu, la dinovena miscel·lània d'estudis engestencs que està dedicada a la història de 50 dones del poble de la primera meitat del segle XX.
S'ha finançat íntegrament gràcies a una campanya de mecenatges, una obra monogràfica de 40 de 70 pàgines, editada conjuntament entre l'Ajuntament i el Centre d'Estudis, que recull la història, el saber, l'experiència i la vida de 50 dones veïnes de Sant Just. El procés de creació ha estat llarg, ha durat molts anys i va començar inspirat, de fet, per un programa d'entrevistes de Ràdio d'Esvern. De fet, és el que explicava el Just a la Fusta fa uns quants dies en aquesta tertúlia que vau fer divendres.
aquí al programa, el Jordi Amigó, que és un dels coordinadors del llibre. Vam començar aquí amb un programa que feia l'Arxiu i la Montserrat Ribarola per les tardes, que entrevistàvem a senyores. Una de les senyores primeres que vam entrevistar va ser la Emília Guàrdia, i l'Emília ens va començar a presentar Senyores del Poble. I aquí està una mica l'inici de tot aquest llibre, de totes aquestes entrevistes que vam anar fent, estan aquí en aquests petits programes de ràdio que fèiem en aquell moment...
Són 50 dones de més de 65 anys que expliquen en aquest llibre la seva vida, les seves experiències i la seva vinculació personal, familiar i professional amb Sant Just. Moltes d'elles no són escudes a Sant Just, però després de tota una vida aquí són ja Sant Justenques d'Arrel. La miscel·línia de les dones es presentarà avui a les 7 de la tarda a la sala municipal de la Taneu i de fet s'emmarca a la programació del Dia Internacional de la Dona Sant Just, que es va celebrar el passat 8 de març.
Més coses, parlem del concurs de prosa i poesia, perquè també avui és data important en aquest sentit. Sí, avui s'acaba el termini per participar-hi, el concurs de prosa i poesia en català per a non professionals, que arriba a enguanyar la 27a edició. La presentació dels textos s'ha de fer a través d'internet, aquesta és la novetat més destacada d'aquesta edició. El Servei Local de Català organitza aquest concurs obert a tothom a partir de 9 anys i el tema és lliure. Les dues modalitats escrits són prosa i poesia, hi ha quatre categories de participants, nois i noies de 9 a 11 anys...
Joves de 12 a 14 anys, joves de 15 a 17 i adults de 18 anys endavant. I com cada any, els premis també varien en funció de la categoria. En la de nois i noies de 9 a 11 anys van dels 45 als 70 euros, es canvia per llibres. En la de joves són de 60 a 80 euros en metàl·lic i en la d'adults de 100 a 160 euros.
El termini d'admissió de les obres s'acaba aquesta mitjanit i s'han de lliurar a través del web del Consorci per la Normalització Lingüística, cpnl.cat, on també hi podreu accedir a través de la pàgina del Servei Local de Català de Sant Jus, que és santjus.net barra Servei Local de Català. I el lliurament de premis es farà el proper 24 d'abril, d'aquí justament un mes, i inclourà un dictat del qual podrà participar el públic assistent.
Molt bé. I aniràs, Andrea, a participar del dictat? Possiblement. Diria que no tinc res. A més, és divendres, oi? Sí, sembla que sí. Doncs, possiblement, hi vagis, sí, sí. Ja que aquest any no m'he animat tampoc a participar-hi, doncs, com a mínim de públic. I acabem parlant ara de ciclisme. Sí, parlem del ciclista Sant Justin Calberto Lossada, que ha acabat la primera etapa a l'Ossada, que va ser baix en l'últim moment per un virus estomacal.
i l'etapa d'ahir començava i acabava a Calella. L'Osada afronta, doncs, la segona etapa de la Volta a Catalunya, avui en 37a posició. El recorregut d'avui va de Mataró a Olot, en un trajecte de prop de 192 quilòmetres. La competició s'acabarà diumenge a Montjuïc, després d'haver passat per Girona, la Molina, Valls i Port Aventura, entre moltes altres ciutats catalanes. Molt bé, doncs són les notícies més destacades d'aquest matí. Com sempre, més informació als butlletins horaris. I a la una, als Sant Just Notícies.
De seguida parlem de més actualitat. Abans, però, posem una mica de música aquest matí tan gris, Andrea, a més a més. Crec que t'agradarà més a més avui. Sí, a veure. Suprem-me.
Una novetat, eh, per això? Sembla que plogui també aquí a la cançó. No, però és com quan surt el sol del dia. Molt bé. D'un dia en què al principi no plou. Avui no surt el sol gaire. No, avui no, avui no. Seria del tot el dia que representaria aquesta cançó. És una estrena d'un d'aquest tema, ara sentirem de seguida com sona, però bé, en tot cas és el segon avançament del nou disc de Florence and the Machine. Oh.
que en el primer s'ensenyava un cantó més contundent d'aquesta britànica i ara ha publicat Saint Jude, que és el segon avançament d'aquest disc i del disc es dirà How Big, How Blue, How Beautiful i és el tercer àlbum de Florence and the Machine
Si no és alegre, alegre, però mira, ens agrada, no? Fa primavera, més o més. Doncs el publica també amb un videoclip que s'adequa bastant al seu estil i bé, en tot cas, el bis sortirà, encara falta, eh? El dia 1 de juny, 4 anys després de l'anterior. Ho llegim avui a Indispot, que recorden que també passa, entre altres punts, pel Festival de Benicà, sí? Certo. La cançó sona així, eh? Esperem-ho.
The patron saint of the lost causes We were lost before she started We lay in bed as she whipped around us Maybe I've always been more comfortable in chaos
Fins demà!
Saint Jude, patron saint of the lost cause. Saint Jude, we were lost before she started. Saint Jude, we lay in bed as she whipped around us.
Fins demà!
And I'm learning, so I'm leaving. And even though I'm grieving, I'm trying to find the meaning that lost revealing. That lost revealing. And I'm learning, so I'm leaving. And even though I'm grieving, I'm trying to find the meaning that lost revealing.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, a cop d'ull a l'actualitat del dia, Andrea, en si sempre mira tot en les portades dels diaris. I avui ens parlen del Partit Popular i d'algunes de les conseqüències dels resultats electorals d'Andalusia. Al periòdico llegim el PP encén les alarmes. Els populars es proposen frenar ciutadans, és el tema del dia al periòdico. Llegim que Rajoy exigeix més coordinació entre el govern i el partit i planteja abandonar l'eufòria econòmica. Susana Díaz anuncia que el PSOE governarà en solitari malgrat estar en minoria.
És el que llegim al diari El Periòdico. A més a més, vinculat amb el Partit Popular, també llegim un titular que diu Corrupció. El jutge Ruth considera aprovat que Gènova controlava una caixa B. D'altra banda, al diari Ara, llegim Doble crisi al PP, vinculada també amb aquestes dues qüestions. Pel que fa al cas Bárcenas, el jutge Ruth tanca la instrucció sobre el seu finançament i acredita l'existència d'una caixa B.
I pel que fa al fiesco electoral, càrrecs del govern i del partit fan autocrítica pels resultats d'Andalusia, mentre Rajoy demana calma. I per últim, al diari La Vanguardia, llegim que els barons del PP culpen el govern de Rajoy i del desastre electoral a Andalusia. 12 presidents autonòmics populars planten el comitè executiu presidit pel líder del partit
I això pel que fa a la qüestió de les eleccions andalusas. I també llegim en portada en clau política que el jutge considera aprovada la caixa B del Partit Popular. Per tant, avui el PP, que és el protagonista, podríem dir-ho així de les portades. Doncs ens fixem ara en els digitals que ens actualitzen.
Amb altres qüestions, el 324 obre parlant de la macrooperació policial que s'ha engegat aquesta matinada contra el tràfic de xix al Baix Llobregat i al Vallès Occidental. Els detinguts haurien traslladat la xix des del Magreb, el portaven a Catalunya i des d'aquí el transportaven cap a França.
Dimiteixen quatre dirigents d'OPID, com ens deies, perquè el partit ha rebutjat pactar amb Ciutadans, i després un altre punt que llegim al 324, nova operació Andalusia contra directors generals relacionats amb cursos de formació.
També l'avantguàrdia parla d'aquesta macrooperació policial en clau de successos. Diu que és contra una de les xarxes de tràfic de haixís més grans que hi ha a Catalunya. I després parla també d'aquests detinguts de diferents exdirectius del Servei Andalús d'Ocupació, registrades almenys 25 empreses de formació andalusia en una altra operació de la jutja a l'AIA.
Angelina Jolie anuncia l'extirpació dels seus ovaris. L'actriu informal de New York Times la seva intervenció i explica que ara té la menopausa.
I a l'Ara.cat, que ens parlen primer de tot de Rosa Díez, que ha dit que no ha arribat el dia en què UPyD ja deixi de ser necessari. La líder d'aquest partit reitera que no té cap intenció de dimitir, malgrat les dimissions al seu partit. I després també se'ns parla d'aquestes qüestions que hem anat comentant. Bàsicament...
Aquests són els temes d'aquest matí. També destaquen, això sí, Pedro Sánchez, que a los desayunos ha dit sobre Ciutadans, és una bona notícia que hi hagi una dreta civilitzada a Andalusia. Amb la qual es pot parlar, és el que ha dit aquest matí el líder del PSOE.
Passem a parlar de cultura ara, Andrea, per on comencem avui? Comencem parlant per una de les notícies culturals a la jornada. Tots els diaris parlem del MACBA i de, segons ho diu el periòdico, de l'escabetxada entre tots els responsables del conflicte sobre la polèmica escultura. Les institucions accepten la dimissió de Bartomeu Marí, el director del MACBA, i la destitució dels dos comissaris.
Llegim que Jaume Ciurana, que és el president de la comissió delegada del MACBA, va comunicar ahir l'escapçament general de la direcció del museu, no en termes de censura, sinó per les dificultats de formar equip que s'han demostrat i que han portat el museu a una crisi profunda. Ni una paraula sobre la decisió del director del MACBA, Martoveu Marí, d'intentar impedir l'exhibició de la sorprenent escultura d'Inès d'Ujac al MACBA, ni sobre la decisió dels comissaris de seleccionar-la, ni sobre la rectificació en extremis de, justament, Marí.
El desenllaç provisional del conflicte va acabar ahir amb la decisió, per part de la comissió delegada que reuneix les institucions que formen part del patronat del MACBA, de donar-se per assabentada de l'última acció del GED director sortint, Bartomeu Marí, la de destituir de totes les seves responsabilitats orgàniques al conservador en cap i al cap de programes públics que ell mateix havia anomenat el 13 de gener passat.
Valentín, Roma i Paul B. Preciado, comissaris del seu torn de la mostra La bèstia i el sobirà, aquesta mostra polèmica. La dimissió de Marí no tindrà efectes fins que s'incorpori la nova direcció del museu, de manera que haurà de continuar treballant en el desenvolupament normal de la temporada expositiva 2015, que s'havia de presentar justament la setmana passada. Per tant, aquesta crisi interna al Museu d'Art Contemporani de Barcelona és una de les notícies culturals de la jornada.
I ara parlem d'un altre museu també de Barcelona, del MUCBA, del Museu Hebreu de Barcelona, perquè del 26 de març fins al 5 de juliol exposarà una mostra molt interessant. Els manuscrits jueus, que tornen a Barcelona sis segles després, mostra per primer cop les Ahadás del goti català. Al segle XIV, jueus i cristians a Barcelona, ens ho diu l'Ara,
Van treballar conjuntament en l'elaboració de les Hagadas, que són els manuscrits, que contenen el ritual del sopa pasqual jueu. El Muc va reunir per primer cop en sis segles aquestes Hagadas, que amb els seus propietaris van haver de fugir de Barcelona després del brutal assalt al Call l'agost del 1391. Aquestes obres, profundament il·lustrades del gotic català, reforcen la identitat de la cultura jueva en contextos històrics complicats.
Són molt més que una explicació sobre què cal fer, què cal recitar, què cal menjar i què cal pregar durant el sopar pasqual. Les agades estan plenes de símbols que expliquen com era i com pensava la comunitat jueva que vivia a Barcelona i com transmetia la seva història, sobretot a través de preguntes que havien de fer els infants. La majoria han tingut una vida molt turbulenta i avui s'exhibeixen a museus d'arreu del món i, com dèiem,
a la mostra Agadàs Barcelona, l'esplendor jueva del gòtic català. Així es diu la mostra. Es podrà visitar el Mugba des del 26 de març fins al 5 de juliol. Ens en podran veure 8 Agadàs en concret. Doncs és una altra de les notícies destacades avui en clau cultural. Tenim encara més a punts ara música, no? Sí, parlem de música. També ho diuen, ho recullen tots els diaris avui.
Bona nit.
Doncs 5 anys després de la seva última actuació a la ciutat de Barcelona, al poble espanyol, Bob Dylan serà un dels grans reclamps a la tercera edició del Festival Jardins de Petralbes, que se celebrarà entre el 8 de juny i el 9 de juliol al Palau Reial. Amb el seu, atenció, 36è disc d'estudi, Shadows in the Night, acabat d'editar...
Dylan actuarà el dia 4 de juliol, en el que sens dubte serà una de les fites d'una rutina en edició del festival que alçarà el taló amb Pet Shop Boys i el tancarà amb Miguel Poveda. Ens ho diu el periòdico. Seran un total de 13 actuacions de gèneres del tot diversos.
amb una nova aposta per les grans estrelles, els valors segurs i el refinament propi dels certaments estivals empordanesos. I actuaran Goran Bregovich, Víctor Manuel i Anna Belén, Jessie J, Buenavista Social Club, Spandau Ballet, diu el periódico en una dramàtica coincidència amb el concert de Durand Durand dins del Sònar.
També actuarà Sara Vares, Melody Gardot, Paul Weller, Anastàcia, Iangus i Julia Stone. Les entrades per tots els concerts es posen a la venda demà a partir de les 8 del matí al web del festival, festivalpedralves.com. Doncs el Tilan que torna a Barcelona ens ha acompanyat ara amb aquesta banda sonora i ens porta ara a parlar d'un altre tema, parlant d'esports.
Sí, mira, per fitxar, és el que diu l'esport. Luis Enrique i Braida dissenyen avui el Barça del futur. El director de futbol internacional proposa un centrecampista i un central. També aquesta setmana oferiran a Daniel B. Renovar per dos anys més i s'estudiaran les possibles sortides de Xavi i Pedro a final de temporada.
També l'esport diu que demanen presó per Rossell i Bartomeu, que ha destacat no tan gran com la resta. L'esportiu parla d'instint bàsic i el tria Suárez. Un altre cop atrepitja la capçalera de l'esportiu. Estan encantats amb aquest futbolista. Lluís Suárez justifica la seva condició de depredador de l'àrea amb el decisiu gol contra el Madrid el 14è que ha marcat aquest curs. Música
I el Mundo Eportivo també parla avui de Suárez, Killer Suárez, és com ho diuen. També diuen que la derrota d'anar al Clàssic incendia la Casa Blanca i que el fiscal demana presó per Rossell i Bartomeu. Més optimistes és la premsa de Madrid. L'AS, per exemple, parla del calendari favorable que li ve ara al Reial Madrid.
El Barça, en canvi, té tres partits delicats més que el Madrid. Tots dos equips hauran de medir-se amb el Sevilla i el València, però el Barça, a més, ha d'anar encara al Vicente Calderón.
I el Marc ha parlat avui de Karim Benzema. Karim, creu, és el que diuen, seguim pensant en la Lliga i la Champions, és el que va dir ahir aquest futbolista en aquest diari. Diu també que la tornada de Modric ens ha anat bé, l'hem trobat a faltar, i en tot cas, Enxelot i la plantilla els diu, hem tornat.
Ara passen cinc minuts de dos quarts d'onze. És moment de fer un cop d'ull a les contraportades del dia. Avui comencem pel diari Ara. L'article setmanal de Salvador Cardús, titulat avui Inferioritats morals.
Ficava les superioritats morals com una de les xacres de la nostra cultura democràtica. Avui afirmo del sentiment d'inferioritat i els acomplexaments morals. Igual que en el cas de les superioritats, els acomplexaments també expulsen els debats socials i polítics del terreny de la discussió racional, de l'argumentació fonamentada amb dades i encara de l'expressió franca i legítima diu de l'adhesió emocional.
Parla, per exemple, de l'assassinat dels dibuixants de Charlie Hebdo. Arrel d'allò, tots van poder sentir allò de si el culpable era el fracàs de l'escola francesa en la transmissió dels valors republicans o allò altre de si les nostres actituds xenòfobes són la causa de l'aparició del ressentiment que aprofiten les organitzacions terroristes.
Diu, no seré jo qui negui les crítiques a les insuficiències dels nostres sistemes escolars, a la barbària dels comportaments xenòfobs, a la desigualtat o al paper del colonialisme a l'Àfrica o a l'Àsia. Però per què no hi hauria d'haver fortes causes intrínseques del jihadisme en els mateixos models polítics en què es desenvolupa, en els interessos econòmics que l'afavoreixen, si no el creen i tot, o en l'adocrinament en determinades concepcions religioses de la vida?
I diu, per últim, que és clar que l'acomplexament moral sol ser el complement perfecte de la superioritat moral. Si hi ha culpables morals, és més fàcil determinar on és la salvació moral.
Saltem ara cap a l'avantguàrdia. Llegim que el càncer t'allibera de la tirania de la vida, Andrea. Doncs ho diu Raquel Taranilla, que és filòloga i enlista de l'ONO Discurs. Ella té 33 anys, és una noia molt jove i amb 27 li van diagnosticar un càncer. Ella, d'entrada, el seu primer símptoma era un mal d'esquena. Des d'un punt de les cervicals hi radiava dolor per tot el cos. Em deien que era una contractura de trapezis per males postures...
que em van diagnosticar al principi perquè feia 3 anys que estudiava maleseguda preparant la tesi. Diu, jo també tenia bombolles metàl·liques a les mans, això és per estèsia, diu el llenguatge mèdic, però jo reivindico el meu propi discurs personal. Diu que vaig estar dos mesos en pastilles, sense millora, no podia pujar els braços, diu, m'havia de treure el sostenidor tallant-lo per davant amb tisores.
Vaig anar a un naturòpata i va veure esclerosi. Esverà, em vaig fer una ressonància fins que va aparèixer el tumor. Diu, entre la quarta i la sisena vèrtebra, entre medula espinal i os. El vaig veure fotografiat en talls tan bonics com versos d'un poema. Diu, i aleshores em vaig sentir alleujada. Vaig saber què em passava. Un linfòcit mal reproduït va causar el tumor, em van internar, me'l van extirpar i vaig quedar a cadira de rodes i sis mesos de quimioteràpia. Diu, jo era un oncocos, calva, pell resseca, prima, pàlida...
També parla de la malaltia i de com és percebuda la malaltia per part de la societat. És una malaltia que mereix amor incondicional de la societat i el malalt sent que ha de ser modèlic. També parla de com tracten alguns metges aquestes qüestions, aquestes malalties.
Diu, una eminència, per exemple, se'n va apropar al llit, jo a jeguda immòbil amb collar ortopèdic, va arribar envoltat dels deixebles i em va dir, a veure, què tenim aquí? I li va respondre el més llest, un linfoma linfoblàstic en estadi 2. Diu, veien un diagnòstic, no una persona, és el discurs mèdic, ets una mena de cadena de muntatge, ets un miracle, em va arribar a dir un altre metge més endavant.
Diu, jo em vaig haver de revacunar de tot i reaprendre a caminar, a moure'm, a escriure'm. I també acaba dient el Víctor Amela, que és qui l'entrevista, li diu, el càncer em va fer més bona persona. I ella respon, ens estimem més aquest relat, però hi ha el dret a retirar-nos de la cursa. Diu, des d'aleshores jo veig la vida com una sala d'espera amb una porta al càncer, que al seu torn té dues sortides, l'una a la mort...
i l'altra de tornada a la sala d'espera. Diu, la salut és una presumpció. Diu, segons els oncòlegs, ara estic curada, així que aquí soc una altra vegada, a la sala d'espera de la vida. Déu-n'hi-do. Avui una bona entrevista a La Vanguardia. Acabem amb el periòdico. Moltíssims adults són superadoptats i no ho saben. Doncs ho diu un d'ells, el Miguel Ángel Funes, que pels 25 anys va saber que tenia una intel·ligència superior. Llavors va reescriure la seva vida i va començar a entendre moltes coses.
A aquella edat, 25-26 anys, va trobar l'explicació a certs petits desequilibris que havien poblat fins llavors la seva vida i que establien distàncies respecte als altres. Va ser diagnosticat com a superdotat. Ara és un dels integrants de l'associació Acacia, creada recentment, dirigida justament als adults amb altres capacitats.
Diu, en el meu cas, aquests desequilibris eren coses molt lleus, no estava especialment desajustat. Diu, per exemple, quan feia algun curs o quan era classe, doncs les coses sempre les entenia a la primera. Sempre, diu, i no ho suportava. Em resultava irritants les preguntes dels altres, per evidents. Quan em diuen que soc superdotat, aleshores aprenc a tenir més paciència.
Hi ha una cosa que és molt comuna en les persones amb altres capacitats i és que som extremadament sensibles. Tens una altra sensibilitat i un altre sentit del que és correcte i just. I com que aquest món dista tant de ser correcte i just, doncs les coses t'afecten més. Diu, però aprens a gestionar-ho quan coneixes la raó que siguis així. Diu, però no parlem només de coses negatives, hi ha moltes coses positives. Diu, per exemple, tenim una gran curiositat, una constant necessitat d'aprendre coses noves
Doncs ho tenim avui a la contraportada del periòdic.
Doblegat ens porta a la notícia curiosa del dia. Avui parlem, Andrea, de la millor ciutat del món, la millor ciutat per viure, del món, segons The Times. La tenim bastant a prop, perquè és Palma de Mallorca. Segons aquest diari, sembla que és una ciutat que ho té tot i d'una manera accessible. És llogar el clima excepcional, s'avalua el pes cultural del casc històric, la proximitat de les platges, que són gairebé...
I, bé, en tot cas, encapçala aquesta llista anual de les 50 ciutats favorites del planeta per davant de Toronto, d'Ockland, de Hoi An, a Vietnam, i de Berlín, que es perfilen per una escala de valors en gastronomia, ciutats costaneres, noves ciutats per urbanites i capital de pressupost ajustat.
Sembla que la capital de les Illes Balears la consideren la millor ciutat del món, la destaquen com la petita ciutat d'Espanya i d'aquestes enrere era vista com una simple ciutat provincial. Hi viuen 400.000 persones i diuen que és la porta de la Vella Sofisticada i Embancant, illa de Mallorca. Citen també tres icones turístiques a poc més de 30 minuts de la capital, com són la platja caridenya d'Estreng, la població de muntanya de Deià,
i també l'endratx, que té les característiques de luxe residencial.
També diuen, parlen del clima, del menjar, dels 10 minuts que calen només per arribar al centre de la ciutat des de l'aeroport. I bé, en tot cas, també parlen de l'àmplia gama de vols barats que s'ofereixen des d'aquesta illa. I després també expliquen això, que s'han vist llocs naturals amb platges espectaculars i més salvatges, però on es pot gaudir del bo i millor és a Palma. Per això el trien com el guanyador, un lloc fàcil d'assimilar per un britànic a l'estranger.
recordem que això ho diu The Times, i és considerada una destinació cada vegada més popular de proximitat pròpia.
Ha d'estar a Palma, Andrea? No, mai. Mira, però ara tinc curiositat. A més, bé, he llegit aquesta notícia també abans i dic, ostres. I a més, he vist fotografies. Sí, he vist fotografies també i realment ha d'estar molt bé. Ja, potser aquest estiu. No tinc plans encara per l'estiu. Tu sí que has estat? És una bona opció. Sí, he estat tres o quatre dies a Palma-Palma i llavors movent-me una mica per aquests indrets de la zona i sí que és veritat que no sé si és el millor lloc al llibre, però sí que val la pena. Per passar unes vacances segur. Molt bé.
Que vagi bé i bon dia.
Dos minuts i arribem a tres quarts d'onze. De seguida parlem del temps, però abans posem una mica més de música. Aquest matí hem parlat ja de la nova cançó que ha publicat Florent and the Machine, també d'aquest festival de Pedralbes. En repassem d'anaria algun dels noms que vindran. Ara sentim Bob Dylan, un dels noms que hi tindrem.
Però, com dèiem, n'hem parlat en aquesta primera hora, en el repàs de les notícies culturals. Us expliquem també altres qüestions. Ooh, baby, ooh-ee Ooh, baby, ooh-ee It's that million dollar bash
It's that million dollar bash
Aquesta cançó que sentim forma part de l'últim disc de Bob Dylan, que el presentarà, per tant, aquest festival dels Jardins de Pedrangles. Parlem d'altres qüestions perquè Blur, que torna, també ha ensenyat com sona un altre tema, és Lonesome Street. Han convertit també el vídeo oficial del primer tema que havíem publicat, que era There are too many of us...
I ara, com deien, publicaran un disc 12 anys després de silenci i han publicat un nou avançament que sentirem ara a continuació.
passaran també a prop de casa de cara a l'estiu. Ara sentim aquesta nova cançó. El dia 27 d'abril publicaran de Magic Week i de moment es poden sentir aquestes dues cançons. Passaran pel FIP, és el principal cap de cartell d'aquest festival. I bé, en principi, ara de seguida, sentim com sona aquest tema. Lonesome Street, de Blur.
What have you got? Mass-produced in somewhere hot.
I parlem d'un altre personatge que ha avançat cançó, estem a la primavera i és un moment de publicació de discos pel que sembla. Open up
Brandon Flowers, líder de The Killers, però la gent que el sabeu segon disc en solitari es dirà The Desired Effect, sortirà el 17 de maig. L'ha produït Ariel Rested, que és productor, per exemple, de Vampire Weekend. I ara es pot sentir el primer singal d'aquest disc que es diu Can Denim I Love. I always thought I'd find my own way What's going on in your head now? Maybe something I said I
Amb aquest tema arribem cap a les 11 i de seguida parlem del temps.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
10 minuts i les 11.
Saludem el Carles Hernández de Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, avui gris, pluja... Sí. Fret una mica, no? Sí, home, 12 graus, de sensació 11, encara bufa una miqueta de vent del sud-est, a vegades d'est, a vegades gregal, però seguim amb una influència marítima de vents que això que provoca és que amb tot el litoral hi hagi una certa facilitat que es pugui carregar de núvols i pugui donar precipitació. Aquest matí, durant la nit, hi ha hagut precipitació, va haver una línia
Molt semblant a la que tenim avui, però més activa fins i tot. Ahir a la nit cap a les 12, a la 1 de la matinada, va creuar tot el litoral, perquè anava paral·lel a tot el que és el litoral català, anava des del delta de l'Ebre fins al Ter, i anava tot avançant de mar cap a terra, i va descarregar-se en just 6 litres més que afegim. Déu-n'hi-do el mes de març, està comportant... Home, penseu que tenim un total... La primavera ha arrencat amb la pluja que la podria caracteritzar, no?
Sí, portem crec que 86 més el que hagi pogut ploure aquestes dues últimes hores, encara no ho he controlat, però portem uns 86 litres per metre quadrat i 60 d'aquests 86 han caigut el mes de març en 5 dies. Perquè, clar, pensem que la pluja va començar a caure divendres, dissabte, ahir una miqueta, aquesta matinada 6 litres més i encara tenim una estoneta més d'una certa inestabilitat. Però parlem d'estoneta i ja s'acaba, se li veu la fi i a més...
que el regalet del final d'aquesta inestabilitat és força bo, perquè engloba bastants dies, engloba temperatures, podríem dir una miqueta més altes que avui, però amb el vent del nord haurem de mirar aviam on pugen i on no pugen, i d'altra banda, doncs, ens parla d'un temps bastant estable. Però bé, anem a pams. Avui encara tenim aquesta situació d'inestabilitat, els mapes continuen marcant...
doncs aquestes precipitacions aquest matí que han d'afluixar, que de cara al migdia ja no sembla que hagi de ploure massa, ja s'està com desfent aquesta línia de precipitació que ha entrat de mar cap a terra a bona part del litoral català. De cara a les properes hores seguirem parlant de molta variabilitat, de molts núvols, alguna ullada de sol, perquè són núvols baixos, es formen el mar, i a la que entren cap a terra pot haver algun moment que es trenquin, com va passar ahir,
i de cara a la tarda i al vespre es podria tornar a reactivar la precipitació. Un altre cop demà dimecres és la mateixa situació. Encara serà un dia que al matí podria haver precipitacions, podríem tenir inestabilitat i podríem tenir en algun moment algun ruixat una mica més destacat com ha passat avui de 8 a 9 del matí, de 8 a 10, diguem-li.
i de cara ja al migdia i a la tarda la cosa té tendència a afluixar, perquè aquesta situació de llevant marxa cap al sud, comença a implantar-se un anticicló molt a poc a poc, de cara al dimecres a la tarda i a la matinada de dimecres a dijous, i aquest anticicló es col·locarà al seu centre cap a Galícia,
té una forma així una mica aixafada i el que farà nosaltres és enviar-nos vents del nord que netejaran molt ràpid l'ambient, que assecaran l'ambient, que mantindran una mica les temperatures a ratlla, però com a mínim parlaríem ja a partir del dimecres a la matinada i sobretot dijous, divendres, dissabte i diumenge de sol.
Les temperatures es poden enfilar una miqueta de cara al cap de setmana. Sí, cap de setmana, de temps, compartim els últims dos, tindrem sort. Sí, si ens quedem aquí, perquè aquest anticiclo hi és, està fent la seva feina, però quan tenim vent del nord, els fronts, l'anticiclo els frena gairebé la franja del Cantàbric i Pirineu, i en aquella zona el dissabte passa un front,
que es quedarà a la cara normal al Pirineu. Nosaltres no el notarem perquè estarem amb una altra influència, que serà la de l'anticicló, però sí que en aquella zona, si ens anem a esquiar, per exemple, el cap de setmana, potser dissabte tenim alguns núvols i fins i tot alguna precipitació. Aquest matí podíem veure fotos de la Vall d'Aran com estava anavant en aquests moments i en algunes zones també de l'interior de Catalunya que la neu fa acta de presència, de l'interior volem dir Pirineu, evident.
I de cara al dissabte podríem tenir algunes precipitacions en forma de neu cap a la que és la cara nord del Pirineu i cap a les comarques més occidentals. La Vall d'Aran, el Pallà Subirà, l'Alta Ribagorça, l'Andorra... Fins i tot podria arribar alguna a la cara nord de la Cerdanya, però bé, això ja és França. O bueno, Catalunya Nord, parlem en propietat.
I llavors aquesta estabilitat continuarà amb nosaltres dissabte, diumenge, dilluns, i sembla que la cosa s'estira una miqueta més. L'únic que podem veure ara amb la bola de vidre de cara a la Setmana Santa és el fet que potser les temperatures es poden enfilar una mica a partir de mitjans de la setmana que ve. Podríem arribar als 20 graus alguns dies. O sigui que aquesta influència de béns del nord potser s'esqueda entre el dissabte, diumenge i dilluns,
I després, quan afluixi aquest vent del nord, clar, ens trobarem amb el sol, que ja té la seva presència i la seva feina, ens trobarem sense la influència de vents del nord i les temperatures es podrien enfilar una miqueta més, superar els 15 o 16 graus i poder fins i tot arribar fins als 20, que també són temperatures que la gent té ganes. I en aquesta època de l'any, quan el sol domina i no hi ha influències de vents del nord, d'Europa, doncs normalment es pot enfilar fins a aquestes temperatures. Així doncs,
de moment aguantar una miqueta, sortir a recollir espàrrecs i cargols, demà al matí hi ha aquesta mateixa situació i de cara a la tarda hi ha moltes clarianes i a partir de llavors sembla que l'estabilitat regnarà a Sant Just. Molt bé, Carles, perfecte. Doncs ens quedem amb aquests apunts. Avui hi ha gaudit de la pluja, no? I demà en parlem de quants litres han caigut a Sant Just. Que vagi bé i bon dia.
3 minuts i escat, i arribem a punt a les 11. Un moment per connectar amb el bolletí de Catalunya Ràdio, posar-nos el dia de l'actualitat, i tornem després de les notícies. Entrevistarem Lluís Casals, president de Sant Lluís Solidari, per parlar dels nous projectes de l'entitat, i farem tertúlia amb Jordi Ferraz i Pep Quintana. Tot plegat després de les notícies, a les notícies, i arribem ara amb la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, amb un caracar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concedir al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Podreu apartar tot aquest embollet de la sala, sisplau? Sí, ara mateix. Torneu després, eh? Sí, sí, gran troballa. Soraya i Sergi Mas. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Continua la crisi interna a UPyD després dels mals resultats a les eleccions andaluses on no van obtenir representació al Parlament. Aquest matí la seva presidenta Rosa Díez remarcava a través de Twitter que encara no ha arribat el dia que Unió, Progreso i Democràcia deixi de ser necessari. D'aquesta manera Díez responia a les crítiques i les peticions perquè plegui pel mal resultat andalusí que han motivat la dimissió de cinc membres de la direcció del partit, entre els quals dos diputats al Congrés.
Ramon de Baciana, líder d'UPE IDEA Catalunya, ha assegurat en declaracions al matí de Catalunya Ràdio que el que cal és buscar solucions inoculpables. Evidentment, això no és una responsabilitat de Rosse Diaz, en tot cas és una responsabilitat de tot el partit i el que hem de fer és posar mides o mesures per tal de millorar els nostres resultats, però no és responsabilitat de Rosse Diaz, en tot cas de tot el Consell de Direcció.
Notícies breus, David Badia. Diversos detinguts en una macrooperació policial contra el narcotràfic a municipis com Terrassa, Rubí, Sant Feliu i Bregat o Gabà. Terrassa, Miquel Jarque. Bon dia. Aquí al barri de la Maurina, a la zona oest de Terrassa, fort desplegament policial, davant una carnisseria àrab, hi ha un detingut tancat en un cotxe, hi ha com una vintena de...
Policies de l'Agència Tributària, és una operació conjunta, ens han comentat entre Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i Policia Nacional. Fort desplegament policial, de moment cap comunicat per part de la policia. Miquel Jarque, Catalunya, Ràdio Terrassa. El cardenal arcabisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistac, creu que el seu successor hauria de parlar català i conèixer la realitat del país per poder arribar als fidels. Segons Martínez Sistac, la Santa Ceu té en compte l'actual situació política a Catalunya per buscar el seu relleu. Ho ha dit en una entrevista als matins de TV3.
això no s'ha acabat d'aquesta situació política, això hi ha al setembre que hi ha unes eleccions molt importants, etc. Home, jo penso que també un pastor també té una incidència social i per tant jo penso que també la Santa Seu i l'església tenen en compte totes aquestes coses, no està al marge de tota la realitat.
Mobilització caòtica al Yemen per mirar de contenir l'abans dels utis. Aquesta milícia xiïta amb el suport de l'Iran s'adreça cap a Aden, la segona ciutat del país, al sud, on hi ha refugiat el president que té el suport de l'Arabi.
És el descens més gran des del novembre del... ...de l'estat. Amb aquestes dades s'encadena 17 mesos d'augments.
Un equip de científics catalans està recollint dades genètiques dels habitants del Pirineu. Volen estudiar si el seu ADN té algunes característiques singulars i utilitzar aquesta informació per prevenir possibles malalties. La seu d'Urgell, Eloi Barrera. Bon dia. La Universitat de Barcelona col·labora amb centres sanitaris de nou comarques pirinenques per recollir mostres de sang. Volen compartir la informació genètica amb altres llocs del món per veure si la població de muntanya té característiques similars i també estudiar factors de risc per determinades malalties. Ho explica el director de l'estudi, el doctor Pedro Moral.
crear un biobanc de població rural de Catalunya i, en segon lloc, explorar el perfil genòmic d'aquestes poblacions.
El Barça de bàsquet ha marxat fa uns minuts cap a Caunes, escenari de mà del partit a la pista dels Salgiris en el top 16 de l'Eurolliga. Els Blaugrana van segons, tenen la classificació per quarts assegurada, però el jugador Marcelinho Huertas ha dit a l'aeroport del Prat que la victòria a Lituània tindria el seu valor.
Intentar acercarnos a la segunda plaza del grupo, que es un objetivo inmediato, y poner también quizá un pelín de presión al Madrid, quizás con ilusión de intentar llegar a conseguir la primera plaza si podemos.
A la NBA, Chicago ha guanyat Charlotte amb 27 punts de Pau Gasol. Memphis ha guanyat a Nova York amb 21 punts de Marc. A la UQ, Lliga, avui Barça, Cerceda, Lleida, Vic i Igualada, Reus. A la Lliga, Dambol, Oscar, Barça i Anaitassuna, Granollers. En ciclisme, a la volta, segona etapa, en Mataró, Olot. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Bon dia, són les 11 i 6 minuts per l'Andrea. Avui es presenta la miscel·lània de les dones de Sant Just. La dinovena miscel·lània d'Estudis Sant Justens està dedicada a la història de 50 dones del poble de la primera meitat del segle XX. S'ha finançat íntegrament gràcies a una campanya de macenatge i es presenta aquesta tarda a l'Ateneu. La dinovena miscel·lània d'Estudis és una obra monogràfica de 470 pàgines editada conjuntament entre l'Ajuntament
i el centre d'estudis que recull la història, el saber, l'experiència i la vida de 50 dones veïnes de Sant Just. La presentació de la miscel·lània serà avui a les 7 de la tarda a la sala municipal de l'Ateneu.
Més qüestions. Els grups que formen part de l'equip de govern presentaran al ple de març una moció en relació a la gestió i a l'atorgament de les beques menjador. És una de les mocions més destacades de l'ordre del dia de la sessió, que debatrà cinc mocions més presentades, en aquest cas, per via democràtica. Al ple del març aprovarà la liquidació del pressupost de l'Ajuntament de l'any 2014 i s'aprovarà també la modificació d'algunes ordenances fiscals i reguladores de preus públics per als cursos 2015-2016.
La sessió plenària serà aquest dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I un apunt més per destacar que ja són obertes les inscripcions per als nous cursos del Casal de Joves. L'equipament ja ha programat les activitats i tallers del tercer trimestre del curs, que començaran a partir del 13 d'abril. Repeteixen els cursos d'inició a les teles i al trapezi, costen entre 20 i 40 euros, i també hi haurà classes de bòlywood i salsa individual. A més, s'imparteix un curs d'introducció a la gimnàstica hipopressiva per després del part. Podeu demanar més informació i fer les inscripcions al web del Casal de Joves, casaldejoves.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Tell me, tell me Is life just a playground? Think you're the real deal, honey And someone will always look out for you
Fins demà!
Fins demà!
No more lies.
Fins demà!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més i treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Ara passa un minut d'un quart de dotze. Aquesta hora parlem de Sant Jus Solidari. L'entitat va celebrar la setmana passada la seva assemblea anual i avui tenim el president de Sant Jus Solidari, Lluís Casals. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar una mica de l'assemblea i també dels projectes, dels nous projectes que s'engegaran a partir d'ara des de Sant Jus Solidari. Perquè n'hi ha uns quants, no? Sembla que hi ha alguns canvis.
Sí, bé, dintre de la dinàmica de l'entitat, doncs, sempre hi ha adaptacions i canvis i coses que s'acaben i coses que comencen, etcètera. Per exemple, què s'acaba? Parlem primer dels projectes que haurien arribat al seu punt i final. Sí, el projecte que tenim encara a Màlaga de microcrèdits, a Màlaga la Palmilla, és un projecte que ha tingut el corregut molt ferm,
treballant amb gent d'exclusió, que és una feina normalment molt difícil, i anava molt lligat a una contrapart, amb un lideratge molt fort de les Germanes de la Caritat, d'una congregació de gent molt compromesa que treballen a les trinxeres més dures socials,
i la responsable del projecte, que ha estat 10 anys treballant amb nosaltres, ara canvia de destinació i això fa que el deixem una mica estant baix, una mica parat i ja veurem el futur. Però, bueno, ha estat una experiència meravellosa durant aquests 10 anys amb una multiplicació...
brutal dels retorns per posar una anècdota. El primer projecte que vam fer va ser un préstec de 3.000 euros amb una dona que cuidava un avi i l'avi li pagava a través de la donació del seu petit pis.
i nosaltres li vam deixar els diners per poder fer l'escritura, etc. Aquest any, aquest any ha acabat de tornar als 3.000 euros. En 10 anys, eh? Per tant, doncs, és d'aquests projectes que suposo que són agraïts, també, en aquest sentit. Són durs, però són agraïts. És un dels que ara, en principi, s'acabaria. I després, també, si parlem de Gàmbia, hi ha alguns canvis, no? També hi ha algunes novetats. Sí, de Gàmbia hi ha algunes novetats. Hem estat col·laborant amb tallers d'alfabetització...
i de formació per a l'Escola de Dones de Fandema. I a la vegada teníem un taller de... Perdona, tinc una mica... Si no, demanem que portin aigua, eh? No, ja estic millor.
i un taller de facilitadores pel parc, el duia una voluntària de Sant Just Sobidari. Aquests tallers han fet un recorregut, avui el centre de Fandema pràcticament està autosostingut, no necessita l'aportació de Sant Just Sobidari, a més nosaltres, per filosofia, no som finançadors. És a dir, si no hi ha gent nostra...
treballant en el projecte però en altres no té sentit i ara la nostra voluntària continuarà treballant a Gàmbia però en un altre projecte estem fent una prospecció d'un altre projecte d'educació de salut i continuarem treballant amb Fandema que és una relació magnífica i que la volem continuar que treballa conjuntament amb Solidances d'aquí de Sant Joan d'Espí que són els de la recollida de roba dels containers moltes gràcies i
I continuarem amb un projecte que es diu Per una altra mirada, que estem molt il·lusionats i participa també l'Ajuntament de Sant Just i altres del Basis de Bregat. Aquest taller del Centre Formació de Dones de Fandema, Tugerenc, a canvi, faran formació de fotografia. Allà no és com aquí, la gent no es pot comprar càmeres de fotos. Llavors contracten un fotògraf quan hi ha un casament, un aixement, etc. I llavors les dones allà aprendran tècniques de fotografia per poder treballar.
i a la vegada la idea és que nosaltres des d'aquí farem recollida material fotogràfic, fonamentalment caberes i tals, se'n miraran cap allà per poder treballar allà, i la idea és que les dones, dintre dels tallers d'aprenentatge, fotografien com veuen elles el seu quotidià, el seu dia a dia, a Tujarenc, als pobles del voltant,
la seva relació amb la família, amb els fills, amb la població. Se l'ha fet una via digital, per tant. Sí, i d'això extreure les millors i poder fer una exposició.
Home, doncs és una proposta innovadora, segurament també. Començarà aviat? Ja està en marxa. Qualsevol dia veuràs algun cartell pel poble de recollida de caberes fotogràfiques i ja podeu mirar la nostra web a etjussolidari.cat. Si algú té una màquina digital que no la faci servir, li pot donar...
li pot donar-se un ús, també enllaçant amb la filosofia de solidança, de fandoma, que treballa en temes de reciclatge, que les coses tinguin una altra vida després d'utilitzar-les, no? A més, és de veritat que és un d'aquests objectes que normalment, com que si més o menys tens una càmera, doncs després, al cap d'un temps, dius, va, ara me'n compro una de més qualitat, però, clar, l'altre no és que s'hagi espatllat, sinó que està en un calaix, exacte, sí, sí, sí, segurament tots en tenim alguna, o coneixem algú que en pot tenir alguna, ja anirem, per tant...
Un altre dels indrets on Sant Just Solidari té més projectes de col·laboració és amb Camoapa. Hi havíem parlat bastant del projecte de tot el tema de la retina, del tema de la vista. Com està tot plegat? Bé, el projecte és un projecte de l'Institut Català de la Retina, és un projecte amb col·laboració amb aquesta organització...
que n'estem molt contents d'aquest projecte ja està muntat el recinte dintre de l'hospital i en breu començaran ja a donar servei d'oftalmologia amb enviament de materials que superen els 100.000 euros amb viatges ja hi han anat una vegada tornen a anar els especialistes de l'Institut Català de la Retina a fer formació allà a institu
Per part de la República de Nicaragua destinen ja un oftalmòleg permanent que anirà quasi tots els dies a Camuapa, que inicialment tenia que anar a Boaco, però en canvi serà la gent de Boaco que vindrà a Camuapa a fer-se les revisions oftalmològiques i pensem que serà un canvi molt important. En aquesta línia sempre de Sant Jussovidari d'engegar coses que no generin independències. Posteriorment, amb l'Institut Català de la Retina parlaven que la victòria és quan ells es retirin. Els equipaments estrenen allà, l'oftalmòleg estarà format
la gent veurà la necessitat d'ulleres perquè en els països aquí, quasi un 18%, em sembla que és un 18% de la població, un 20% portem ulleres. Allà és un 2%. No és que hi vegin millor, és que no ho saben. Llavors hi ha un nivell de fracàs molt important de nanos que no veuen bé la pissarra i es pensen que el món és així i que les coses són així. I aquesta és la seva visió en el seu cervell de com és el món, no?
Llavors la idea és que hi hagi revisions oftalmològiques, que la gent pugui accedir a ulleres, però també amb una idea, com dèiem, de no dependència. Això s'ha fet també en contacte amb Òptics Sense Fronteres, que estan en col·laboració amb la Universitat de Managua. Ara surt la segona promoció d'Òptics de la universitat i la idea és que dintre de 5, 6, 7 anys, a més de més que la gent es faci revisions oftalmològiques a Camuapa, hi hagi un parell de famílies que visquin de fer ulleres.
i que tingui un negoci d'ulleres, i en tot cas, si s'ha de subvencionar, s'ha de subvencionar aquella persona que no pot comprar les ulleres, però que no es tracta d'anar a regalar ulleres, sinó que la gent s'haurà de comprar les ulleres com a tot arreu. És a dir, home, és un pas important també justament per això, perquè té molt a veure amb la salut i amb la manera que es pugui avançar, segurament també amb l'educació, etcètera, etcètera.
Hi ha algun altre projecte a Camoapa, un altre projecte que comenci o que continuï? Bé, a Camoapa, per altra banda, tinc ganes de dir que l'any que ve són els 25 anys de la Germanament i alhora són els 25 anys de la creació de Sant Just Solidari, que penso que ja ho podrem celebrar convenientment i ja anirem parlant. Bé, estem pensant en la possibilitat de fer un llibre, que reculli la nostra història d'aquests 25 anys, aquesta nostra filosofia, que aquests 25 anys d'experiència es puguin traslladar
i altres poblacions del nord puguin fer processos similares al nostre, aprenent també dels nostres errors i de la nostra experiència i també amb la idea de fer una exposició, fer actes oberts a la població per explicar aquests 25 anys de germanament. I a nivell de Sant Just Solidari estem en una línia d'augmentar una política de sinergies, d'ajuntar-nos amb altres per arribar més lluny que d'on sols no haguéssim pogut arribar.
Aquest ha sigut, per exemple, l'Institut Català de la Retina. Estem ara en la segona fase del projecte Alianzas per al Desarrollo Socioeconómico, que és un projecte de desenvolupament dels petits i mitjans productors agropecuaris per millorar la seva producció, que ho fem conjuntament amb el nostre contrapart d'allà, que és l'Associació per al Desarrollo Municipal. I també ara, amb l'Associació per al Desarrollo Municipal i amb cinc organitzacions més, comencem un projecte
sobre millores en el... Un projecte que es diu... Espera que mireu el nom exactament. Un projecte de millores en l'àmbit del canvi climàtic. Sí. D'adaptació i motivació davant del canvi climàtic a 14 municipis de Nicaragua. Gràcies a Sant Junts Solidari s'ha aconseguit que un dels 14 municipis sigui Camuapa. És un projecte 2015-2017...
que tindrà quasi 800.000 dòlars, dels quals el 72% està posat per una ONG alemana, que es diu Pa pel món, després una organització de Belgi, una altra organització d'Escòcia, una altra organització de Noruega,
el nostre contrapart a Camoapa, Asseccion pel Desarret Municipal i Sant Just Solidari. D'aquestes experiències n'aprenem moltíssim. En molts llocs diferents. Exacte, i ens ajuntem amb organitzacions molt més poderoses que nosaltres i conjuntament amb ells podem arribar molt més lluny.
Doncs són alguns dels projectes que té en marxa Sant Jus Solidari. Com dèiem d'Illors va fer aquesta assemblea, també pendents, suposo que pensant en aquest 25è aniversari de l'entitat i d'aquest germanament. Sant Jus Solidari, per això, tot i aquests 25 anys, o justament per aquests 25 anys, està en bona forma, no?
Bé, sí, estem a bona forma, només gaudint del nou local, l'edifici de les escoles, que ens ha donat molta més facilitat. Penseu que a Sant Justitari no hi ha cap sou, som un grup de... el moll de l'os de Sant Justitari és un grup de quasi bé unes 17-18 persones amb les responsabilitats distribuïdes.
Ara he passat pel local a buscar la memòria, hi havia un company nostre, el Carlos, que està fent la base de dades, i estava allà treballant. Si vas al vespre trobes el Josep, que està portant els contes. Si vas els dijous i trobes l'Angelina, la Sagetària, la Maria, etcètera, gent a un altre dia a l'assumpte que porta a la web. És a dir, tot un grup de persones que fan que això funcioni. Aquest nom local...
Ha fet que la gent pugui treballar en unes condicions magnífiques, amb llum, amb calefacció, etcètera, que on estava abans era molt dificultós. I també dona més visibilitat, suposo. Sí, exacte. I us dona molta més visibilitat. Quants socis sou actualment? 200, exactament. Som 210. No està malament, per tant, no? Sí, sí. Home, per una gran gestió com la nostra...
ja voldrien moltes ONGs amb pressupostos molt més alts i amb sous i etcètera tenir els socis que tenim nosaltres que ens donen que és un orgull és un orgull per part nostra exacte, ens hem de 214 o 215 creieu que això és una condició concreta de Sant Just o justament pel tipus d'entitat que és Sant Just Solidari pel tipus de projectes que feu?
Bé, jo crec que ha sigut una mica la nostra filosofia. Hi ha hagut germenaments d'altres pobles que coneixem bé i que han sigut germenaments molt marcats, potser per la tendència política, perquè quan nosaltres vam començar, la gent que vam començar estàvem enamorats de la revolució sandinista, no? I per això vam començar aquesta història, que abans era una altra entitat que ens dèiem com...
el comitè de Nicaragua i després el patronat Sant Jusso Solidari. Vam entendre que ens dexarmeràvem amb tot el poble i que aquí teníem que ser tot en el poble i ens vam extendre com una... vam fer una política d'ataca d'oli, no? I ha donat aquests resultats, no? De fer una política oberta, que no ens dexarmeràvem només amb els sandinistes, que ens dexarmeràvem
amb tot el poble de Camoapa i aquí també aquesta mentalitat ha fet que es vagin anant acostant persones. Un altre element molt important és que hi ha hagut altres entitats com la nostra que han volgut estar molt dirigides pels ajuntaments.
I a la gent, quan veu que les coses estan portades i dirigies pels ajuntaments, els fa recansa dedicar les seves hores de voluntariat. En canvi, aquí a l'Ajuntament de Sant Just, i ho posin en la carta de la memòria de tots aquests anys, ha sabut fer un pas que és posar-se al costat i deixar que els diners que l'Ajuntament aporta a Sant Just Solidari per gestionar el germenament estiguin gestionats per la societat civil.
I això ha fet un efecte multiplicador. Jo ho explicava a l'Assemblea. Els diners que l'Ajuntament de Sant Just destina a Sant Just Sovidari, l'Ajuntament de Sant Feliu paga el sou dels tècnics de solidaritat. No m'hi do la dada. És a dir, amb aquests diners, a l'Ajuntament de Sant Feliu es paguen dos sous.
Però encara no has gastat un dur en solidaritat. Està clar. Simplement has pagat dos sous, de dues persones d'aquí. D'acord? En canvi, amb els diners que l'Ajuntament de Sant Just, l'Ajuntament de Sant Just, l'Ajuntament de Sant Just, hi ha 18 persones, 17 persones que treballem sense sou,
Per què? Perquè ens ho hem cregut, perquè ens ho veiem nostre, perquè ningú ens manipula, perquè ningú ens dirigeix, etcètera. Sinó que igualment l'Ajuntament hi és i l'Ajuntament està informat, però ha permès que això també hagués tirat endavant, probablement, però sense els pressupostos, sense el finançament de l'Ajuntament no haguéssim arribat tan lluny. Jo penso que tot això ha fet que la gent hi cregui,
i que tinguem aquest recolzament popular. Doncs moltes gràcies, Lluís Casals, president de Sant Lluís Solidari. Avui hem repassat aquests nous projectes i el que es va parlar en aquesta assemblea. I bé, en tot cas, ja n'hi anirem parlant també, a mesura que tot plegat vagi creixent. Gràcies i fins aviat. I en tot cas, per acabar, fem una crítica constructiva que hem decidit canviar una cosa molt important, que a les assemblees les fem molt avorrides. Sí? I ara volem explicar tot el que hem fet i alguna soci ens feia una crítica constructiva
que la vam agrair molt i prometem a tota la gent i demanem que vinguin a la propria assemblea que farem menys explicació que es pot llegir a la memòria i més filosofia, més debat. Aquest és el nostre compromís i el nostre propòsit per l'assemblea dels 25 anys. Perfecte, Lluís, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Gràcies a vosaltres.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen cinc minuts de dos quarts de dotze i el que fem a continuació és saludar de seguida els tertulians d'avui dimarts, en Pep Quintana i en Jordi Farràs. Els tenim situant-se. Bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Situant-se perquè estem a l'estudi petit. Sí, però és un estudi. Això sí que són quatre parets. Exacte.
el que dèiem, des d'ahir que estem aquí, eh? Vull dir que tot ho hem anat fent aquí, les tertúlies. Sí, no, ja ho vaig sentir ahir. Comenceu que sou dos, eh? Però ahir aquí hi havia quatre persones al matí, a la tarda potser fins i tot cinc, que és a dir que... Però nosaltres encara esteu còmodes. Sí, i tant. En principi, d'aquí una estona nosaltres ja no. Just a la fusta segurament avui continuarem sense webcam, però a la tarda pot ser que ja l'estudi 1 estigui en ordre, eh?
Ah, carai, quins avantatges. Això d'haver segur les retallades, també. Sí, segur. No, perquè estem fent un canvi justament de maquinària. Ah, vull dir, milloren, millores. Són millores, millores. Exacte, en lloc de suspendre el programa, podem fer-ho en aquest altre estudi. Exacte, l'avantatge és de disposar més en estudi. Avui veuríem ploure. Això és greu perquè no tinc la visca. Aquí no veiem ploure, no, aquí dins, no. A més, ahir vaig sentir la Carme que deia jo, com que estic aquí dins, no veig res. No, no, és que no veig res. A més, a més, vosaltres encara...
Encara veieu, potser la finestra que tinc al darrere, podeu intuir, però és que jo tinc la paret grisa després de vosaltres. En fi, hauríem de posar en el webcam perquè s'entengués. Jo crec que, com que tenim uns guions tan extensos per parlar...
El Jaume ja el tenim a fora. El Jaume el tenim a fora, tots els polítics els tenim a fora. Els que es presenten a la política els tenim a fora. Sí, els que som casolans, doncs mira, aquí ens teniu. Exacte. Jo havia apuntat una cosa avui, perquè no sé com... Ja s'ha dit per la ràdio i per la ràdio d'Esvern i per molt...
que la CES el diumenge passat va organitzar una botifarrada popular per la Trey Walker, que es farà el dia 18 i 19 d'abril. Jo crec que hi havia unes 70 persones, jo crec que va anar molt bé, tothom va sortir content, i jo crec que és una cosa que la gent que ho ha proposat aquí en Iran és bastant fort, perquè són 100 quilòmetres en 32 hores. Home, aquí ens en parlava en Pep Gil.
Tot i que ell deia que el tema del recorregut, quan li preguntem, no l'espantava gaire, eh? Deia que, bueno, que ja havien fet en altres ocasions. Ell està acostumat. I això, a més a més, són 100 quilòmetres, però és pla, o sigui que és per la via del carrelet. Però una cosa curiosa és veritat que han d'anar tots junts, és a dir, que és una cursa solidària en aquest sentit. Per equips, no? Exacte. Però que no poden dir, mira, un dels sis sabants o dels quatre. No, no.
Jo crec que ha sigut una cosa que va anar molt bé i com a solidaritat... I econòmicament, vull dir... Econòmicament estan arribant els 1.500 euros que demana l'organització, s'està arribant. S'està arribant. La venda de samarretes i de tot. I de les botifarres. I de les botifarres, que sí, sí, les botifarres, hi va haver molta gent, va haver-hi el senyor Alcalde, el regidor de la Cultura, l'Ateneu...
i gent del poble també va anar molt bé la botifarra era bona la cancel·lada també i el pàtomac i els mongetes també i un altre punt que tenia apuntat que avui sí que s'hi ha d'anar jo crec que s'hi ha d'anar és la presentació de la miscel·lània que es fa a les 7 de la tarda amb això de les 50 dones del dia a les 7 de la tarda del dia d'avui
Exacte, home, és un d'aquests actes divendres, vam fer tertúlies justament amb algunes de les protagonistes, algunes també col·laboradors d'aquí a la ràdio, per parlar una mica de com havíem viscut aquest procés, i el llibre el vam veure, el va portar l'arxivert Jordi Amigó, i fa goig, eh? És gruixut, vull dir que serà interessant. Bueno, Pep, tu també estàs al cas, no? Sí, i col·laborats, evidentment, sí. Jo no l'he vist, jo tampoc l'he vist, no.
Espero que avui en tindrem un exemplar. Jo crec que avui hi haurà gent i, sobretot, encara hi ha uns senyors, almenys jo, em penso portar dues que estan a la residència i les portarem com puguin, si és que encara aguanten avui, que ja estàvem bastant fumudetes. Sí, ja. I hi ha la Teresa Ibáñez i la meva tia, la Teresa Ferraz, que les portarem totes dues. Llàstima la pluja, eh?, perquè avui... Jo no acompanya, cert. Però bé, no passa res. Tot és a Montsí i Sant Antoni. Exacte. Sí, sí.
No, no, sí que és un d'aquests projectes que fa poble, no? Segurament. Naturalment, perquè està clar. Jo no pensava que es fes la sala gran, no sabíem que es feia fins que passava la invitació, però jo pensava que es feia aquí a Can Génestà i jo estava posat. No, no, inclús el cinquantenari tampoc. No, no, es fa la sala gran. Esperem que llueixi la sala per la gent que vingui. Jo crec que val de la pena que hi haurà molta gent. Fem un esforç pel dia, per la climatologia, però vaja, esperem que sí. Jo crec que ha sigut una idea bastant bona.
El que deies tu d'un llibre que realment recull unes vivències d'una quantitat important de dones de Sant Just que amb la seva activitat han ajudat, perquè són autores absolutes, de moltes de les coses que vivim avui dia, amb tots els aspectes. I per tant és un reconeixement que se'ls fa públic.
a través d'aquesta publicació, i també recordo que hi ha carreres de Sant Just i noves urbanitzacions que també les honoren, d'alguna manera, amb persones que s'han destacat aquí a Sant Just, en el sentit femení. Exacte. Un bon homenatge. I a més a més, aquesta vegada jo crec que han passat davant les dones dels homes.
Home, això és normal, Jordi. Sempre diuen que els homes... Jo crec que aquesta vegada s'han avançat. Jo diria que és normal, això, eh? No, però es queixen, sempre es queixen. Com parlem de les dirigents, diguem-ne, de les entitats que tenim actualment a Catalunya, qui les porta? Qui són les capdavanteres dones? A veure, a veure, per això dic, ara no els podem queixar, eh?
Que no es poden queixar, que tenen preferència. És veritat que el protagonisme que tenen actualment aquestes persones, independentment del que van tenir en el seu moment, també algunes de les homenatjades en el llibre,
Doncs que és important perquè són capaces d'arrossegar milions de persones. I això està bé et dit, eh? Està bé et dit. Sí, sí, sí. I n'hi ha moltes d'elles que han fet molta cosa per Sant Jurt des de petites. Sí, sí. Llavors jo crec que ha sigut un homenatge que val la pena fer-los-hi i almenys que en tenim de vives, que n'hi ha bastantes. Està clar. Jo crec que s'ho mereixen.
Doncs endavant aquesta tarda, si no hi ha... A les 7, eh? A la sala gran de l'Ateneu. Doncs presentació de la miscel·lània de les dones de senyors. Bé, té un títol més concret. Però bé, que les coneix popularment així, eh? Sí, això mateix. Molt bé, doncs és un dels temes que volíeu destacar i val la pena parlar-ne, exacte. És clar. Avui tenim un dia humil, un dia... Grisot, eh? Grisot, sense el Jaume, que sempre ens anima una mica el cotarro amb els seus números, que sempre...
es treu aquelles llistes de números, de percentatges i de tot plegat que animen una mica més en aquest aspecte. És que passa que el que diem els polítics en saben molt de parlar. Alguns més que altres, això també és veritat. Hi ha categories encara i sense saber-se expressar.
I és una de les coses de les qualitats més importants, segurament, en els principals, en els portaveus. Després hi ha la gent que pugui treballar des de dintre. És el que haurien de tractar més, en general. Jo em refereixo a les persones que han d'estar en un càrrec o que han d'estar al davant i que, d'entent en tant, s'han de manifestar parlant, etcètera. Jo els hi recomanaria algun curs de preparació per parlar en públic, perquè és necessari. Hi ha gent que no se sap treure les paraules de la boca...
i d'altres que se'n van més lluny del compte i saber-se centrar i sobretot saber-se dirigir a la gent hi ha tota una sèrie de tècniques que permeten que captis l'atenció de les persones que t'estan escoltant en aquell moment i que per tant el teu missatge arribi més bé que no pas d'una manera més anònima i mirant al fons de la sala d'alguna manera que et perds és molt difícil és difícil
Que és difícil, sí, però vull dir, hi ha unes tècniques realment, diguem-ne, fàcils per aconseguir això que et permeten després treure molt més rendiment del que en aquell moment necessites. O sigui, el que necessites és comunicar-te. I si tu aprens quatre cosetes per comunicar-te, tens molt de guanyat. I això és important.
També és veritat que els últims anys, com que s'ha vist que la retòrica és important, amb líders com, per exemple, el de Ciutadans, Albert Rivera, o fins i tot el paper mediàtic de Pablo Iglesias, ha fet que potser es torni a ser més conscient de la importància de l'oratòria.
Potser sí, però parlem de fa molt poc. Si parlem ja del Podem o del Podem, és tan recent que potser aquest exemple encara no s'ha pogut aplicar massa o no l'han aplicat massa alguns dels que haurien de fer-ho. A més a més és una novetat que veurem com sortirà. De moment sabem el que ha sortit a Andalusia, que hi han tret un percentatge...
que dintre de tot està força bé per ser el primer any que es presenta. Sí, tot i que no estan contents perquè es pensaven que seria molt més. Però vaja, una cosa és aquesta i l'altra s'ha d'expressar en públic. Això és difícil. Déu-n'hi-do, com parlen aquesta gent, Déu-n'hi-do, eh? M'ha sorprès perquè gent que desconeixíem absolutament, que es dediqués a la política, que molts d'ells venen de la universitat, etcètera, etcètera, doncs que tenen bastanta facilitat de paraules cert. El Rivera també és...
un crac, és un xicot que va sobrat, va tranquil, diu el que creu que ell ha de dir, encara que s'equivoqui ensenyant a pescar en els andalusos. Però per exemple, la seva manera de parlar és segura i sap dir el que ell vol. És una fornada jove.
que ho aprofita les tècniques que hi ha actualment, cosa que recomano jo, dic que no soc ningú, però que recomano que molts dels que inclús ens manen, a nivell local inclús parlo, ens haurien de fer algun reciclatge d'aquest tipus perquè el seu missatge, si més no, aquell moment que s'ha d'adraçar a la gent, doncs poguéssim fer molta més facilitat i tranquil·litat i efectivitat, això també. I sapigueu...
A mi em va fer gràcia la que en sap tant l'alcaldessa de València amb el coloret es va fer el famós amb tot això i no li ha fet un curset accelerat per aquestes coses i sobretot li sortirà bé
Bé, suposo que sí, perquè com que som tan tontos els que votem en general, això no m'estranya que torni a sortir amb les majories absolutes. Però, vaja, l'espectacle que ha donat a dintre del món, mínimament pensant, doncs està molt lamentable. És lamentable. Molt lamentable, perquè, en fi, jo he vist no sé quantes vegades ja...
No el caloret de després de la musiqueta, sinó l'original. I cada vegada que el sento em faig creus que una persona es pogués embolicar d'aquella manera que se suposa que no estava amb els cinc sentits. Per això li faltava el curset. I tant. Em sembla que li sobrava alguna cosa i li faltava el curset. A nivell local no sé com ho tenim tot, perquè com que encara no han sortit les llistes...
Ah, doncs malament, aquí votarem si no surtin les llistes. Sí, exactament, a mesura que han anat sortint. Sí, però potser llistes completes encara no en aquest cas. Sí, se saben algunes, se sap la de l'Esquerra Republicana, se sap la del PSC també. De moment aquestes, exacte, en canvi la Convergència Unió ja ens van dir que encara no se sabria, és a dir que encara haurem d'esperar una mica.
Sabem caps de llista. Sí, amb caps de llista i també sabem que finalment guanyem, no es presentarà, però que iniciativa es presentarà amb un altre nom, segurament. Ah, no serà iniciativa. Aniran juntament, és a dir, una mica com el que havia passat, recordem, a les anteriors eleccions, que és Junts per Sant Just, que Esquerra Republicana formava part amb altres independents, doncs passarà també iniciativa, perdrà, per tant, aquest nom, nom propi, no? I llavors, doncs, s'inclauran alguns independents importants a la llista. De moment, una mica és així com ho tenim.
Els partits són els mateixos que formen actualment l'Ajuntament en general, vull dir tots els regidors. Hi ha aquest nou, el nou aquest que estem dient ara, d'iniciativa. Que no és ben nou perquè iniciativa també hi és. És a dir, guanyem, no es presenta com a guanyem, és el que deiem ara. No, guanyem no, no. Quan dic plataforma vull dir que hi ha aquell partit... La Via Democràtica. La Via Democràtica. I està a l'Ajuntament.
Sí, que està al Ajuntament. Sí, sí, es tornarà a presentar. Es tornarà a presentar. Això és el que pregunto ara. El senyor Barranco, som el que va de cap de llista. El mateix cap de llista. Exacte, sí, sí, és veritat. Som el que va de cap de llista i el següent era el... Que van venir qui? El que era del socialista. Paco Leal. Paco Leal. De moment seria una mica així. El que encara no sabem és qui serà el número 1 del Partit Popular.
Estarem pendents també d'anar-ho actualitzant. Teniu ganes d'eleccions municipals? Us fa mandra? Com ho viviu? Jo, la veritat, és que no he perdut el son de cap manera, vaja, no ho sé, ho dic d'aquesta manera, tan tranquil, vull dir que hi ha eleccions, toca, perquè, evidentment, tenim una, diguem-ne, rutina d'eleccions, que són cada quatre anys, i toca, doncs, molt bé, sembla molt bé, és una manera de repelidar, o de castigar, si és que cal, o de premiar, doncs, si s'ho han merescut,
i és una manera, doncs, de fer aquest repàs, diguem-ne d'alguna manera, no? I veiem després com pugen i baixen, com ballen, com hem vist ara a Andalusia, per exemple, doncs també una mica de com la gent ha votat amb cast i com premi, depèn de com, hi ha hagut partits que han arribat a perdre 17 descons, d'altres, doncs, que s'han mantingut, però tot i així s'han davallat de vots, les pujades noves, vull dir, com a pujades a l'ingrés dels dos partits, del Podemos i dels Ciutadans...
I, en fi, la davallada d'iniciativa. Vull dir, una davallada espectacular, no? Que sembla que no se'n poden sortir de moment tal com han quedat, eh? Costarà molt remuntar, eh? Moltíssim. Això, llavors, ho veurem una mica, també, amb això de cada quatre anys, en aquest sentit, de les locals, com ens tocarà a nosaltres, de veure també una mica aquest ball de xifres, una miqueta, per veure, doncs, com la gent reacciona davant de la realitat, no?
No sé, ja ho veurem. Això ja ho veurem el 25. Però després el que m'interessa més també són les autonòmiques, d'alguna manera, perquè és un altre nivell. Ja hem dit tantes vegades que es vota molt diferent de les locals, de les nacionals... Vosaltres creieu que són una primera volta del 27? Jo crec que no. Jo crec que les municipals...
Com a mínim la gent és més conscient que si els caps de llista són coneguts i són gent que ha treballat pel poble, la gent està més per votar la persona que no el que sigui la llista. Els que coneixen a nivell autonòmic o a nivell nacional, llavors sí que pots votar cicles.
Sí, però si no, persones. Però si no, a nivell local, normalment persones. Almenys, sempre ha sigut la meva opinió i el que he pogut. O sigui, dintre de Sant Jus, jo sempre considero que el que té ganes de fer alguna cosa pel poble i es presenta com a alcalde o com a cap de llista o com el que sigui vol treballar pel poble...
Vull dir, si ho fa bé i el coneixes bé, té el recursament de la majoria. Canvia les sigles que canvi, depèn, cadascú farà. Seria curiós que algú es canviés de partit i ho segueixen votant. Com a persona, com que diem que normalment... Sí, com que diem que tindríem que ser. Per això sempre s'havia parlat de fer llistes obertes. Per això. S'havia parlat de fer llistes obertes. Això es veu que no interessa ningú. Segonament en clau municipal funcionaria bastant bé. Jo crec que sí.
Però, com que no ho volen, doncs no ho volen. I el dia que es decideixin a fer una llei electoral, doncs la faran. Perquè sembla que és el que tinguin la cosa més por, això, que la corrupció. I és molt curiós. Que ja es diu la corrupció. Sí. Parlem de corrupció.
I ara aprofitem uns minuts que tenim aquests casos que ens estan envoltant tan curiosos, especialment per part del Barça. I tenim els dos presidents que demanen anys de presó, eh? Però molts anys, set anys és molt, eh? A mi m'agradaria saber, vull dir, perquè ara ho ignoro, vull dir, com valoren aquest càstig? Arrel de què? Perquè ha de ser molt important demanar set anys de presó per una persona, eh?
Molt important. Ara estàs repassant un moment aquí el diàleg que us posaven i hi havia un que diu que no vol donar el nom però segons ha dit ell diu que el que hem fet és llei i és legal, que està bé. Que està ben aplicada. Està ben aplicada. O sigui, l'aplicació de justícia de 7 anys és correcta. Diu que és correcta, o sigui, alguna cosa s'ha escapat a nosaltres del que diu la gent.
Bueno, era una cosa fiscal fins ara. Sí, sí, era fiscal, però ha de ser molt gros. Per això ho dic. Ha de ser molt gros perquè tenim tots els altres casos que hi ha hagut a nivell de Madrid i n'hi ha posat set anys. I aquí dos presidentes del BASA que els hi posen set anys per un cas, només per una persona. A més a més s'afegeixen moltes coses. S'afegeix ara que hi ha un dels directius que també, que era directiu de la banca adorana.
I està clar, vull dir, també ha de deixar el seu càrrec. No se'n va de la Junta, segons he llegit avui, però els càrrecs que tenia els perd o no els pot exercir. I, per tant, també tenim un altre cas obert...
Català, Andorra, Pujol, etcètera, etcètera, que suma a totes aquelles carpetes que d'enten tant en tant diem que van sortint, que no sabem d'on surten, però que va sortint una altra carpeta i una altra i una altra, que de cara al procés, que diem el procés, aquesta paraula que ens hem fet... Tot això afecta, afectarà molt, perquè afectarà molt, potser els que més o menys som d'aquí no, però potser que els altres sí que els afectarà, perquè estaran dintre de...
del seu hàbitat de dir, mira, veus, aquests volen ser catalans i en canvi ens estan fent tot això. No, no, no, evidentment, clar. Tot això és una mena d'ataca, no dic una taca, sinó una taca, que va caient a sobre amb diferents coses. Ara, de moment, també sembla que tornen a reobrir el cas Palau amb el sentit de l'hotel. El de l'hotel. Ja veurem també com acabarà l'hotel, etcètera, però és que no es fa un pan de net, no? I, en fi, ja veurem...
engega el ventilador i amb algú altre li toca i aquí ens està passant una mica això tan, tan, tan seguit tota aquesta sèrie de coses des que el procés o el moviment de cara a la independència està prenent més cos cada vegada més traves, més històries més judicis més imputacions dir el que vulguis i per tant això també empipa una mica
perquè hi ha moltes altres coses que es podien mirar arreu i no se'n passa si creieu que hi ha una vinculació entre una cosa i l'altra jo crec que sí d'alguna manera ho ha de ser és molt difícil de no creure el que està passant perquè tenim el cas Banquia amb els milions que s'ha tingut que posar el govern allà i ningú els diu res i ara hi ha aquest de la banca d'Andorrana que és el Banco de Madrid perquè aquest no els volen dir res o sigui que no els salven
O sigui que no volen salvar. I van que aquest molt pitjor del que hi ha i l'han salvat. Són coses que, bueno, estem aquí i... Nosaltres aquí, a la barrera. Al final ens hem acostumat també a s'activar la corrupció.
Sí, però esclar, malauradament. Jo crec que ens estem acostumant a moltes coses. Que va bé que se sàpiga. Aviam, la corrupció no és legal. No és legal en el sentit de dir no n'hi ha d'haver. N'hi ha, sabem que l'home és feble, etcètera. Però no ens hi podem acostumar.
Perquè, si no, ja ens està bé tot el que passa. Com que comencem nosaltres de demanar una factura sense IVA, això ja és la primera corrupció que podem fer. Demanar una factura sense IVA. I això, que sembla una tonteria... És a dir, a petita escala també hi ha. És clar, evidentment. Què passa? Que hi ha diferència entre una cosa i l'altra. Vull dir que sí que és una comparació habitual. Són comparacions perquè dius, bueno, tu ets una IVA, però és que la majoria de nosaltres, qui més, qui menys, intenta, si pots dir, si puc estalviar una IVA,
m'ha bastat el bio, però si hi fas una factura que tinguis que fer per poder desgravar, segur que dius que no, que ja la cal, sí que la vols. Però és que estem parlant de factures, una empresa potser sí que pot facturar, però en aquests casos de corrupció no estem parlant d'una factura de 20 cèntims.
No, no, evidentment. Són molts milions. Sí, però o dir que estàs fent per la fundació del Palau no sé què i t'estàs fent obres a casa, per exemple. Això és corrupció. Jo me'n recordo que ja fa molts anys que qui més qui menys feia fundacions per poder anar traient i això ja no és d'ara. I tot això està sortint. No, no, no.
Aquí no justifica res. El que es diu és que hi ha i que d'aquesta manera no anem bé. La suma de tots els IBEs et fa un hospital. Com a tant? No ho sé. Carme, són milions de milions que estem... Són molts milions a l'Estat, per exemple.
Fes un càlcul del que tu vulguis i veuràs la quantitat de diners que representa moltes vegades. La cosa poden ser 20 euros, però és que poden ser 200 euros també, amb una factura normal i amb unes obres normals i més. Jo ara m'hi fixo, per exemple, els bancs estan fent la llei de la transparència, però jo aquesta transparència no sé si val la gent gran.
Perquè tu, quan tens quatre, el que puguis tindre a tu al banc, et ve una carta que tinguis que posar les dates, tants que fer això, quan entres, quan ingresses, quants interessos tens, però el que està parlant d'aquests, de tants milions, jo crec que no els arriba, això. Potser no. Per això tenen els seus assessors fiscals. No, no, clar, exacte. Clar, evidentment, no. Però bueno, teniu la corrupció. I dintre de la llei. Sí, sí, dintre de la llei, i clar. Les coses, no? I la llei està feta pels que en saben.
Sí, que saben donar-li la volta. Vol dir que saben donar-li la volta. No tindria que ser, però bueno, hi ha una llei feta i el que la fa, ja sap ell que la fa buscant la volta. Sempre s'ha dit allò de fer-te la llei i fer-te la trampa. Però vaja, ara que estan intentant... Ui, que ja tenim l'hora.
I ens queda un minut, eh? Exacte. No, amb tot això que, per exemple, tots els clubs esportius, etcètera, amb aquesta revolta, i totes les entitats, tota mena des de les Ampes fins a l'Associació de Veïns, doncs hi ha de tot, eh? I això de voler-ho amagar tot és un error, perquè al fi i al cap, i torno a ser, són més d'un hospital.
Més d'un hospital. Molt més d'un hospital. Per tant, també hem de ser una mica conscients del que estem fent. No tot està malament. No tot el que diuen ens hi hem de posar en contra. No. Perquè hem de pensar una mica amb el cap. I no amb el cor o amb no sé què.
Doncs bé, així acabem aquesta tertúlia d'avui. Moltes gràcies, Jordi Farràs i Pep Quintana. Que vagi molt bé. Tornem d'aquí a 15 dies. A 15 dies ja haurem passat la Setmana Santa. És veritat, just després de la Setmana Santa. Ja explicarem les processons que hem anat. Que vagi bé. Bon dia.
Una altra cosa no, i era més del millón, eh? Ah, molt bé, també funciona. Era més del millón. Escolteu, moltes gràcies que us veieu els comandaments a distància, però de tant en tant, si feu una volteta, us aixequeu que al meu canal tampoc passaria res. Així que fins la setmana que ha dit, clicats. Fins ara mateix. Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa David Badia.
S'ha estavellat als als francesos un avió que feia la ruta entre Barcelona i Diuserdorf a Alemanya, segons informen diversos agents francesos que més citen fons policials Marjorado. El vol portaria entre 142 i 152 persones a bord, segons les primeres informacions, entre els quals sis membres de la tripulació. Ho acaba de confirmar també el primer ministre francès Manuel Valls. Es tracta d'un avió, un Airbus A320, de la companyia alemanya Germanwings, filial de l'optança que havia de sortir a dos quarts de deu del matí de l'aeroport del Prat, a Barcelona, i que finalment ho ha fet
A les 10 i un minut els radars n'han perdut la localització a la regió francesa d'Alta Provença i s'hauria estavellat a prop de la població de Barcelonet. I ara sabrem quines dades s'estan donant a Alemanya, Berlino i el Serra. Hola, bon dia. Com dèieu, es tracta d'un avió A320 de German Wings. Segons els mitjans alemanys, també han confirmat ara que aquest avió havia sortit de Barcelona i es dirigia a Düsseldorf, al rinc del nord-Basfàlia. L'avió, amb capacitat per a 180 persones...
Segons algunes informacions hi viatjaven 142 passatgers, segons altres podrien ser fins a 150, incloent-hi la tripulació. L'aparell que havia perdut contacte amb els radars s'hauria estavellat a la localitat de Barcelonet, situada entre Avignon i Mònaco, a la regió dels Alts Old Provence. Hem de dir que German Wings pertany al grup Lufthansa i ara mateix estem esperant més dades, sobretot a les que provenguin des de l'aeroport de Düsseldorf. Oriol Serra, Catalunya Ràdio Berlín.
Un dels diputats d'UPID afia la presidenta, Rosa Díez, assegura que és una irresponsabilitat deixar el vaixell quan les coses no van bé. Paraules que fan referència als cinc membres d'UPID que han dimitit arran dels mals resultats a les eleccions andaluses.
El que abandona un barco cuando las cosas van maldades no es un responsable, es un irresponsable. Y evidentemente no está pensando en los intereses.
De moment, dos dels cinc diputats d'UP i D han abandonat la direcció del partit i demanant la dimissió de Rosa Díez.
Bon dia. Jutjats com els de Tortosa, Reus i el Vendrill eren fa dos anys els més col·lapsats de tot Catalunya. La creació de places de reforç ha fet canviar i molt la situació, segons explica Miguel Ángel Jimeno, president de la sala de govern del TSJC. Hem fet un esforç i, en fi, funciona millor. Hi ha un nivell de... Hem baixat els temps de resposta. Si no tots els òrgans judicials i totes les jurisdiccions, sí que és veritat que la majoria d'elles. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Esports Montserreia. Fa uns minuts s'ha fet el sorteig dels quarts de final de la Champions d'Embol. El Barça jugarà contra el Zagreb-Croat l'anada l'11 i 12 d'abril i la tornada el 18 o 19 d'abril al Palau. En bàsquet, el jugador del Barça, Marcelinho Huertas, que troc una victòria demà a la pista dels Alguiris en el top 16 de l'Eurolliga, tindria el seu valor. L'equip viatja ara cap a Caunes. Aquest migdia, segona etapa de la volta, entre Mataró i Olot, el polonès Matxey Patersky surt de líder i a la 1 es presenta l'acord de renovació de Simona.
de Madrid fins al 2020. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Més del 80% dels alumnes de segon de batxillerat de l'institut s'acunden la vaga d'avui per protestar contra el sistema universitari 3M2. A més, el 70% dels estudiants a quart d'ESO del centre de secundària a Sant Justenc també s'acunden la vaga. El seguiment és minoritari a tercer d'ESO i a primer de batxillerat amb un 25 i un 10% respectivament. El sindicat d'estudiants convoca aquesta jornada de protesta contra la privatització de la universitat pública i és que consideren que el sistema 3M2
Significarà la desaparició de carreres, la devaluació del títol de grau i la imposició de la necessitat d'estudiar un màster de dos anys per completar els estudis. Més coses. Els grups que formen part de l'equip de govern presentaran al ple de març una moció en relació a la gestió i l'atorgament de les beques menjador a Catalunya. És una de les mocions més destacades de l'ordre del dia de la sessió que debatrà cinc mocions més presentades, en aquest cas, per via democràtica.
Dues d'elles són relatives a l'empresa municipal Promunsa, una altra a la reducció de sous de l'alcalde i dels regidors de l'Ajuntament i les dues últimes parlen del vial de connectivitat de Mas Lluí i del camp de futbol. El ple del mes de març es celebrarà dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I acabem destacant que el ciclista Sant Justenca Alberto Lozada ha acabat la primera etapa de la Volta a Catalunya en 37a posició. Lozada competeix amb el Tim Catuxa, en substitució de Joaquim Purito Rodríguez, que va ser baix en l'últim moment per un virus estomacal. Lozada afronta aquesta segona etapa de la Volta a Catalunya en 37a posició. El recorregut d'avui va dematar-ho a Olot en un trajecte de prop de 192 quilòmetres. En l'última etapa, la volta passarà per la carretera reial de Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia del Sant Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
With or without you With or without you Through the storm we reach the shore You give it all but I want more And I'm waiting for you
Fins demà!
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
1, 2...
En punt un quart d'una del migdia, a aquesta hora saludem el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Per parlar d'història de Sant Just. Sí, acabem de sentir una mala notícia de totes maneres, que és l'equip d'aquest avió que sortia de Barcelona.
Ja veurem el resultat i les conseqüències. Exacte, anirem sentint també la connexió amb els butlletins horaris amb Catalunya Ràdio. Sí, malauradament, si sigui que aquestes 140 o 150 persones tenen família i tant és que els coneguem com no. No, està clar, la notícia tràgica, evidentment, que avui anirem seguint al llarg del dia.
Parlem però ara d'història, Pep, avui cap on ens vols portar? El naixement d'un poble, no? Exacte, la setmana passada vam estar parlant, ara no recordo quin tema concret vam tractar, però... Bé, perquè hi havia una sèrie de coses, per exemple els carrers com es anaven obrint, la rambla com es anava urbanitzant, etcètera, i vam acabar amb el fet que es havia inaugurat un observatori meteorològic
en les escoles Núria. Aquest era el darrer detall que donàvem del capítol dedicat a la urbanització del poble, amb el llibre aquest de mossèn Antonino. Ara el que tenim és un altre capítol, a part, que comença amb 1304, o sigui que ja sempre saps que comencem com més lluny. Millor, a ser més no, són les dades que ens dona el mossèn, que té del seu arxiu, que va anar constituint...
durant molts i molts anys fins que es va cremar durant la guerra i va tornar a començar després de la guerra i l'any 47 va tenir l'oportunitat d'editar aquest llibre que és el primer i de referència que hem dit tantes vegades de la història de Sant Just. En aquest cas el que es dedica és a explicar-nos a través dels llibres tota la relació de masies que hi ha que conformaven naturalment el poble.
poble, sabem que el vol de l'església, el principal nucli són masies. Exacte. I per tant... I és el que constituïa Sant Just en aquell moment, no? Sí, el constituïa, sí. Llavors es va ampliar d'alguna manera perquè, doncs, hi ha un corrent d'aigua important, que és la riera de Sant Just,
que en el seu moment el cabal que portava era més important, jo ignoro tècnicament perquè ara no baixa l'aigua que baixava llavors, perquè s'hi van instal·lar un grapat de masies, que per tant volia dir que hi havia aigua per poder...
plantar el que fos, o sigui, treten els plats, el blat, la vinya, cereals, fruiters, etcètera, que gràcies a l'aigua que hi havia allà, inclús recordem que al capdavall hi havia el molí fariner.
O no tant al capdavall, sinó a mig camí, perquè encara segueix, després d'allà encara hi ha Can Pedrosa, Can Mèl·lic, Can Rondant, Can Gilaber, etcètera, etcètera. Aquestes masies que han anat conformant com una mena de rosari a tot el llarg de la Riera de Sant Junts. Llavors tenim aquí unes primeres dades del 1304, que el document ja cita la casa de Can Carbonell a motiu de la visita pastoral feta de la nostra parròquia.
I el 1310, la casa Can Fatjó, que és una de les cases també molt conegudes d'aquí, que rebia el nom de Mas Reia o Reia. Això del Reia i Reia ens hi trobem més d'una vegada, amb aquest iellisme, que se'n diu en gramàtica, iellisme.
que la ella es converteix en Y i algunes Y amb elles. O sigui que en aquest cas tenim, doncs, que hi havia aquest fet de Mas Reia o Mas Reia. El 1310 també, en diu un document del reciu de la Pia, la Moina, de la Catedral de Barcelona, diu que Pere Reia o Reia...
Fa establiment a Bernat Cuscoi, o Cuscoi, que després també serà d'aquesta mateixa manera, d'una peça de terra buscosa en Sant Just en un lloc dit cavall. Bé, doncs ja tenim unes dades, que al 1910 hi ha uns documents a la Pia Lamoina de la Caternal de Barcelona. Recordem que pràcticament, diguem-ne, tot el que és registre catastral, registre de les persones, etcètera, és a través de l'Església. Exacte.
perquè eren els que sabien llegir i escriure. Clar, era on hi havia en aquell moment el coneixement. Evidentment, el coneixement. Per tant, allà anàvem portant el control del que eren totes les cases, les persones, etcètera.
Ens diuen després, el 1316, un document de la regió de la Pilla de la Moina, també, diu que Guillem Durfort, de la fem-li Durfort, fou la primitiva propietària de la casa actualment anomenada de la Torre Blanca. Recordem que tenim el parc de la Torre Blanca, aquí hi havia una finca magnífica, un palauet molt bonic, que era dels Durfort. I, per tant, doncs, que diu... Un document diu que fou la primitiva propietària de la casa actualment anomenada de la Torre Blanca.
En grau de trilla li feu venda del Mar Solanes, que posseïa i tenia dit Durfort, en dita parròquia de Sant Just. Els Durfort, que era una família forta, una família rica, poderosa, doncs tenia una sèrie de terres i moradelles, doncs se la venen aquí del Mar Solanes, que tenien aquí Sant Just, i se la venen, no?
Diu, data del primer pergamí, el 1330, que parla de Can Can Preciós, segurament una de les cases més antigues de Sant Just. Recordem, la plaça Can Preciós la tenim aquí a tocar, a tocar nostra. Exacte. Segurament una de les cases més antigues, que rebé com a nom primitiu, Can Preciós. O sigui, com si fos Casa Preciós, Can Preciós, no Junts.
I, doncs, diu a l'arxiu, 13, calendes septembris, el pergamí és còpia d'un testament fet el 28 de desembre de 1326, les calendes d'ianuari, que diu, Oc est translatum originalis testamenti Maria Uxoris Petri de Campo Preciós. O sigui, aquest és el testament original per Maria Uxoris, o sigui, la dona, del Pere del Camp Preciós.
Però, o sigui, no ho posa com a cognom Camp Preciós, sinó Pere del Camp Preciós. Exacte, o sigui, potser ve d'aquí, aquest cognom. Sí, sí, segur. Segur, no? Segur. És un cognom molt típic, s'enjustenc. Després es contrau i diu Camp Preciós, però del Camp Preciós, perquè era molt bonic aquell camp, era preciós, per això ho hem de dir d'aquesta manera.
Després del 1333, també diu que un document de la Pia a la Moina, de la catedral, declara que els administradors de la Pia a la Moina fan establiment en Berenguer de Solanes de tot aquell mas Solanes a dues peces de terra que són en el vinyet de Sant Just.
Sant Just surt escrit de diferents maneres, naturalment, segons qui ho escrivia. Sant Just, desverf, amb la zeta final, etcètera, amb apòstraf, amb mil coses, no? Però aquí ens va dient de quina manera es van prenent posició una sèrie de famílies dels masos i de les terres de Sant Just que van constituint el que és, doncs, tota l'agricultura, la part d'agricultura de Sant Just, que són les magies, que després portaven tots els seus productes al mercat de Barcelona. Mhm.
començant per Sarrià, que era el que tenien més a prop. Per tant, feien de... Sí, sí. Sí, era un graner. Diu, el 1336, el primer nom en què es troba citada a la casa Can Vilà de Muntanya, que és en Mas Moragues, propietari d'un tal berenguer de morais o moraguis, segons una nota de l'arxiu episcopal de Barcelona. O sigui, Can Vilà de Muntanya té Can Vilà del Pla. Darrere mateix de Can Cardona...
on hi ha el Quot, o almenys hi havia el Quot, que és aquella casa on es va dissenyar pràcticament tot el que era el grafisme de les Olimpíades del 92. I aquesta casa és Can Vilà del Pla, perquè moltes de les cases que estaven a les masies també tenien una casa al Pla.
Perquè els hi era més fàcil fer la relació humana, etcètera, i tenir la casa, la finca fora, per la qüestió agrícola i dels ramats. Per tant, tenim això també. I aquí en tenim un altre que diu, el 1336 també, en relació a la visita pastoral feta el mes de juliol d'aquest any, sabem que Can Cortés se'n digui primerament Can Horta, és en Arnal d'Horta, el seu propietari.
Per tant, Can Cortés també és una de les altres finques que pràcticament no se'n parla, però si veureu aigua fresca aneu a Can Cortés, hi havia una dita d'aquestes curioses de l'aigua per la font que tenien, no?
Seguim una miqueta més. Can Carbonell de la Creu, el 1346, actual Can Cardona, sembla que antigament es digués Can Codina o Codina amb O o amb U. Això també, quan ho escrius i ho dius, nosaltres sabem que la O, que no és àtona, es converteix en una U.
I, per tant, és un nom que es trobava ja en testament del nostre arxiu perruquial otorgat per un tal Bernat Cudina, en poder del rector de Sant Just, mossèn Ramon Guardiola, al mes de novembre d'aquell any 1346. O sigui que aquí ja tenim dades també de Can Cardona, que abans se'm deia Can Carbonell de la Creu.
I el 1346 també, segons un pergamí de l'arxiu parroquial, deixat pel rector mossèn Guardiola, el nom de Cuscoi evolucionarà més tard en la nostra llengua Cuscoi, que és el que comentàvem abans de la ella del iaïsme, aquest famós. Exacte. I, aviam, per tancar aquesta relació d'ara...
Diu, el 1356, la Casa Carbonell de la plaça esmenta un document de la secció de la Pialamoina de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona que parla d'una venda feta en en Pere Carbonell de la plaça de la parròquia de Sant Just d'Esvern d'una peça de terra vinya plantada que posseïa en dita parròquia de Sant Just d'Esvern en un lloc dit Fontanella.
Ja està. Quan dic ja està vull dir que naturalment segueix i seguirem un altre dia també parlant d'aquestes magies que veiem que es van conformant també a base d'aquestes relacions que fa la Pielmoina de la Catedral de Barcelona dient, fulanet de tal s'ha venut a aquesta terra que té a Sant Just o ha comprat aquesta terra de Sant Just i es van conformant precisament també tota la part que ens envolta el cas Corbà.
que són totes les magies, la riera de Sant Just, etcètera, amb els seus camps, que de mica en mica s'han anat convertint, inclús, en urbanitzacions. Exacte, com no sé si notaràs a veure una cosa... Camp Pedrosa, darrere, doncs, té la plana. La plana Pedrosa, etcètera, etcètera, no? I, per tant, doncs, són peces de terra, de finques, que estaven al vol de la dita riera de Sant Just, que tenia més, segons consten en documents, més d'un molí fariner. Se'n parla de tres...
Tenir tres molins vol dir que d'aigua en baixava. Forçosament d'on la treien. No ho sé. Déu-n'hi-do. Avui potser que volíem baixar. Aquests dies veiem baixar la riera. Sí. Sí, perquè és clar, recollir tota l'aigua de la montanya, evidentment. No se'n va per un altre lloc. Però, de totes maneres, el que és curiós és que tingués...
aquesta atracció de posar-hi tantíssimes, perquè des de dalt de tot el límit de Sant Just fins al límit de Sant Feliu de Llobregat, tots són magies, potser n'hi ha 17, 14, 15, moltes, que conformen tot aquest rastellera, aquest rosari que diem de les finques de Sant Just. Això, per un costat, si et sembla que...
Ens anem a la frase, ja, de la setmana? Va, anem a la frase. O tenim alguna cosa més? No, no, això no, ara ho deixem aquí, no, no. Ara, doncs, deixem-ho aquí i parlem. Aviam si triem de les dues o tres que sembla que podríem triar. Aviam a tu què et sembla, eh? A veure. Aviam. Ara mirarem una que diu... Vàrem dir l'altre dia, del sobri amb el ridícul no hi ha més que un pas. Això ja era una que teníem... És veritat, ens va agradar aquesta, eh, també. Diu, tots tenim un recambró al cervell per desar-hi el patiment que s'acumula en la vida.
Sí, aquesta és l'Ada Castells. L'Ada Castells és l'escriptor que, doncs, molt joven encara, perquè va néixer el 68, i ja diu això, del recambró. Diu, el més important de tot en aquest món és tenir manera de saber què ignores. I això ho diu el Guillem Frontera, el mallorquí. Una bona frase, també. Sí, sí, sí. El mallorquí que va néixer el 45. Un altre diu, la poesia és una forma de dir la bellesa i de catalitzar el misteri.
És una manera d'explicar què és la poesia, no? Exacte. De dir la bellesa i de catalitzar el misteri. Això ho diu Carmen Borja, poeta espanyola, del 1957. O sigui que tenim bastant coetanis, vull dir, gent bastant jove, no?, que ens explica tot això. I tota novel·la és un atemptat contra el suposat rigor de la història.
Repeteixo, tota novel·la és un atemptat contra el suposat rigor de la història, perquè una novel·la és inventada, normalment. I això ho diu la Maria Aurelia Campany, que va morir el 91. Per tant, tenim aquesta de la novel·la...
la poesia és una forma de dir, el més important de tot és saber què ignores, i l'altre, tots tenim un recambró al cervell per adesar-hi el patiment que s'acumula en la vida, i la primera de totes, del sublim al ridícul, només hi ha un pas. No sé què dir-te, eh?
T'acabaries amb aquesta, tu? Potser sí, ja m'ha agradat l'altre dia. Va, fem aquesta, fem aquesta. Fet, fet. Enceni-la bé, perfecte. Doncs tornem la setmana que ve, no? O fa Setmana Santa. No, setmana... Pregunto, perquè hi ha col·laboradors que la fan, eh? Per això ho pregunto. No, no, jo no me'n vaig. Que sàpiga, ningú m'ha convidat per anar d'on vol. I, per tant, aquí amb vosaltres. Us faré companyia. Perfecte, Pep, moltes gràcies. Aquí t'esperarem que vagi bé. Molt bé, bon dia. Bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia, que a aquesta hora parlem d'osteopatia i embaràs. Ho fem saludant a l'Òscar Hernández de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona, amb Seu Sant Jus, bon dia. Hola, bon dia. Per parlar de diferents qüestions vinculades amb tot aquest tema, amb el tema de l'embaràs, com pot ajudar també l'osteopatia en aquest procés, perquè m'imagino que cada cop hi ha més consultes en aquest sentit, no?
Doncs sí, és una de les coses que la gent ens va demanant cada vegada més perquè, com tots sabem, la dona quan passa el procés de l'embaràs, el cos està sotmès a molts canvis, sobretot en l'últim trimestre d'aquest embaràs i això fa que puguin aparèixer diferents dolors o motius de consulta i cada vegada és un perfil de pacient que ens acudeix més a consultar i a tractar-se. Quines dolències es pateixen més durant l'embaràs a nivell físic?
La més habitual sempre és el dolor lumbar, la lumbàlgia, fruit d'això, del creixement de la panxa, de l'enxamplament de la pelvis, i això fa que tota la musculatura, lligaments, doncs, pateixin més tensió i llavors aparegui dolor. I a partir d'aquí, doncs, es pot anar complementant amb un procés de ciàtica, de dolor cap a la cama, sensació de cames inquietes, dolors costals, a vegades, a la zona de l'estómac o del fetge, per la pressió que fa el propi fetus dintre de la panxa...
I generalment són aquests tipus de quadres els que també se'ns venen a preguntar. I l'osteopatia pot ajudar a combatre aquestes dolències, a millorar-les, si més no? Generalment sí, generalment. En la majoria de casos sí que sempre podem fer alguna cosa per la pacient. Llavors, a partir del treball manual que fem amb osteopatia, mirem d'intentar acompanyar tots aquests canvis que es van produint a nivell més anatòmic.
que es produeixin de manera més natural i d'aquesta manera es pugui adaptar millor al pacient. Que la musculatura tingui més flexibilitat, que la mobilitat de la caixa torácica sigui una miqueta més gran i, per tant, que davant d'una mica de pressió del fetus no hi hagi aquest dolor o, sobretot, que la columna lumbar es vagi adaptant bé. Per tant, que el cos estigui més preparat, no?, segurament. Exacte. Al final és un treball d'acompanyament i de preparació per assumir un part el més còmode possible.
Hi ha alguna contraindicació per al tractament osteopàtic en una dona embarassada? Com totes les coses, en el procés de l'embaràs sempre el primer trimestre és on pot haver-hi més risc que passi alguna cosa. Per tant, sempre és el trimestre en el qual anem amb més prudència o a vegades preferim esperar una mica i no tractar. Tampoc és el temps en el qual ens venen més motius de consulta, sempre és en l'embaràs avançat. I a partir d'aquí...
doncs, evidentment, en un embaràs i que hi ha una panxa i que hi ha un fetus, també no es farà cap tipus de tècnica mínimament forta a nivell lumbar ni a nivell pèlvic. Sempre es treballarà amb tècniques molt suaus, inhibicions musculars, petits moviments articulars, però mai sense fer cap moviment manipulatiu o brusque en aquest sentit. I quina seria la regularitat en el tractament durant un procés d'embaràs?
Generalment, si la pacient està patint en aquell moment un quadre de dolor agut, normalment es sol visitar dos o tres sessions, potser al cap d'una setmana o un parell de setmanes de distància entre una i l'altra, i després, un cop hem solventat o hem controlat aquest motiu inicial més agut,
generalment el que fem és que un cop al mes anem vigilant o anem controlant la pacient. Clar, perquè també hi ha una evolució, exacte, un cop al mes durant els embarassos és evident que cada mes evoluciona bastant i per tant no és suficient, no? Exacte, sí, correcte. I recomanen als osteòpates algun tipus d'exercici actiu com a complement a tot aquest procés, és a dir, a banda del tractament, que pugui fer cada embarassada a casa, per exemple?
Sí, de fet, l'exercici activ és una cosa que sempre recomanem, no només en l'embaràs, sinó en qualsevol tipus d'adolència. Sempre, no? És molt important, sempre acompanyada d'una mica d'activitat física. Llavors, concretament en l'embaràs, doncs és molt saludable que la dona pugui anar a fer algun exercici dintre de l'aigua, en el qual no hi ha gravetat, i per tant es pot sentir molt més còmode, es descarrega del pes que va acumulant, que porta la panxa, i sobretot les últimes setmanes ho agraeixen molt, perquè de cop i volta se senten un altre cop hi ha ogeres, se senten que es poden moure...
i dintre de la piscina tot el que puguin fer és de moure les cames, fer un treball molt suau a nivell de natació, però molt suavet, inclús exercicis flotant en l'aigua i movent els braços, és molt agraït. I a part d'això també es pot complementar, que ara s'està treballant molt i amb molt bon resultat, exercicis de pilates enfocats en el prepart per embarassades, que adapten uns exercicis determinats de forma molt suau i molt adaptat per embaràs. També és molt saludable el ioga, per exemple...
petits exercicis o algo que li... Exercicis suau, eh? Suau, evidentment. Pilates, evidentment, hi ha diferents nivells, però ioga, natació, tot en un nivell de baixa intensitat. Exacte, sempre adaptat a la dona embarassada i, evidentment, a mesura que avança l'embaràs, cada cop més adaptat, està clar, més suavitat, però que impliqui una miqueta d'activitat i de moviment. Això sempre recomanem i sempre és positiu, en aquest cas, per l'embaràs, però per qualsevol persona l'exercici actiu és vital.
És més positiu per la dona o pel nadó per entendre'ns tot aquest exercici o totes aquestes recomanacions que ens has fet, Òscar? D'entrada per la dona, perquè és la que en principi està patint els símptomes, però en la mida en què anem facilitant aquest cos de la dona, aquest envoltori on està en el fetus, es vagi podent adaptar més correctament,
està clar que l'espai o els moviments que pugui realitzar el fetus dintre de la panxa sempre seran més fàcils i més còmodes. Per tant, de retruc sempre estem afavorint que el propi fetus pugui girar-se, pugui bellugar-se d'una manera més còmode.
Doncs en tot cas suposo que a més a més qualsevol exercici és evident que és positiu per qualsevol persona en aquest cas concret dels embarassos ser conscients també de què implica tot aquest embaràs i evidentment cada cas és diferent i cada embaràs sinó que quan algú ve a tractar-se pel nivell d'osteopatia s'ha de tenir en compte també cada embaràs concret o cada persona ho heu de...
O ho demaneu? És a dir, saber quin tipus d'embaràs està tenint? Sí, clar, sempre que fem una anamnesis o li demanem les dades al pacient i li pregunteu el motiu de consulta, sempre es mirarà de fer d'una manera el més exhaustiva possible per entendre bé el procés que està patint cada persona. És a dir, que l'embaràs, tot i que el procés de l'embaràs sabem que dura 9 mesos de forma normal i que té uns passos, però cada persona el pot viure d'una manera molt diferent a nivell de simptomatologia, a nivell de...
de com es va adaptant a nivell de la panxa, inclús a nivell de si treballa o no treballa, els factors ambientals que envolten el dia a dia d'aquesta persona són molt importants per entendre una mica per què està patint el dolor que està patint i com nosaltres la podem ajudar, més enllà del que fem nosaltres, en quines recomanacions també hi poden haver. Exacte. Teníem al principi que cada cop reveu més preguntes en aquest sentit, és a dir, que tot el tema de l'embaràs també s'està tirant cap a saber com pot relacionar-se amb l'hosteopatia.
Sí, en general el tema de la maternitat, tant l'embaràs a nivell preparat com el postpart i la pediatria, cada cop demanen més ajuda o més seguiment o control d'aspectes més naturals potser, sense haver d'afegir fàrmacs o aspectes més mèdics. Llavors, és una cosa que veiem que de mica en mica va en augment i ens van entrant més consultes.
Exacte. De tota manera, potser sembla que de vegades es tracti més el postpart que el prepart, no? No sé si això també està canviant, no sé si ho heu notat. Bé, és un aspecte també a vegades de conscienciació, no? És a dir, el postpart està clar que té unes, recometes unes seqüeles que cal recuperar i la dona ha de fer un bon treball per després tornar-se a sentir a to.
I el prepart, en canvi, sempre ha sigut tradicionalment més un... Estic embarassada, ja arribarà el parc i a partir d'aquí ja ens tractarem, ens posarem. I això cada vegada, com la gent va tenint per sort una consciència de prevenció i de salut, de cuidar-se, doncs entren més en la dinàmica aquesta de... Jo em vaig a preparar bé pel parc, vull estar el més...
còmode possible, vull que el meu cos estigui físicament el més ben treballat possible, i això també m'afavorirà que en el postpart la recuperació sigui més ràpida, tingui menys olor, etc. Està clar, doncs avui hem descobert una mica més com tractar la mare des de l'osteopatia, n'hem parlat amb l'Òscar Hernández, director clínic de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona, amb seu aquí a Sant Jús. Moltes gràcies, Òscar. A vosaltres. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia. Gràcies, bon dia. You need a soul, traveler. You need a soul.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Dos minuts i tres quarts d'una del migdia. És un moment ara per parlar de dret.
I el que fem en aquesta hora és saludar la Sílvia Masmitja, advocada amb despatx del carrer Muntanya número 2 de Sant Jus. Bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Per parlar avui de desnonaments. Sí. N'havíem parlat fa temps, diria, no? L'any passat vam parlar en algunes ocasions, però feia temps que no tractàvem aquesta qüestió. Sí, hem parlat alguna vegada i, si no me'n recordo malament...
havíem parlat també i havíem fet la diferenciació entre desnonaments per impagaments de lloguer i desnonaments que es parla també molt ara però que són execucions hipotecàries. Vull dir que vam fer aquesta diferenciació i avui jo el que volia centrar-me més és en el tema dels desnonaments per impagaments del contracte de lloguer. Que no són els més habituals, no? Almenys no són els que sentim tant.
Déu-n'hi-do, no sentim tant, tens raó amb això, però sí que es dona judicialment molts casos a diaris, diàriament vull dir, en tots els jutjats, sempre hi ha algun procediment de desmunament per impagament de rentes. Exacte.
Doncs parlem d'aquest tipus de situacions, és a dir, desnonaments, pagaments de lloguer, que no sé si hi ha un període màxim, és a dir, no sé si hi ha d'haver un número determinat de mesos, com funcionaria? Bé, el normal és que a partir del segon mes d'impagament ja es pot iniciar la reclamació.
Hi ha dos tipus de reclamacions. A veure, molt senzill, és l'extrajudicial, que és a través d'un burofax, que llavors el propietari li envia a la persona que està vivint en el pis dient, perdona, em deus dos mesos, sisplau paguen perquè si no jo iniciaré la via judicial. Aquesta seria la reclamació extrajudicial que normalment es fa a mitjançant de burofax. Sí.
Després ja entrem en el que és la nostra tasca pròpiament, com a advocats, que és interposar la demanda judicial. Llavors, dintre d'aquesta demanda, clar, ja com a mínim, el que comentàvem abans, es reclamaran dos mesos deguts, però entre canvies el burofax i presentes la demanda, el normal és que això, en dos mesos, tres mesos, ja deuen. Llavors, dintre d'aquesta demanda,
El que reclamarà el propietari és la renta que no s'ha pagat i, a més... És a dir, els diners que s'han deixat de pagar és una cosa que s'ha de tornar sí o sí, no? O que reclamen que es torni sí o sí. Exactament. A vegades és la renta de tot el mes o a vegades no han pogut pagar tota la renta i llavors es descompta del que ja han pagat. Si la renta és de 600 i durant tres mesos han pagat 200 cada mes, doncs la diferència és el que es reclamarà, d'acord?
Però a part, dintre d'aquesta demanda hi ha també una qüestió molt important, i és que es pot afegir, això és tècnic, una acció acumulada. Què vol dir? Doncs que a part de les rentes, tu també pots reclamar com a propietari els suministres, perquè a vegades la llum, l'aigua i el gas, aquests suministres potser a vegades estan a nom del propietari perquè al llogater no s'han fet el canvi de nom o el que sigui,
Llavors, li està arribant al propietari i què passa? També hi ha la llista de morosos, no? Exacte. Aquest deute no només és de la renta, sinó que també pot ser dels suministres. Llavors, dintre de la mateixa demanda, tu pots reclamar les dues coses, perquè si no, imagina't, hauries de posar dues demandes per separat. No, es posa tot en el mateix procés perquè tot deriva d'un mateix títol, que és el contracte de lloguer. Llavors, important, si hi ha uns suministres d'aguts,
Doncs llavors també s'inclouen. Què passa? Que aquesta demanda li arriba a la persona que viu a la vivenda i llavors té un termini per contestar. D'acord? Si no contesta per escrit, ja directament hi ha una data que es diu el llançament, que és que li fan fora. Però si hi ha una oposició per escrit, contesta aquesta demanda i suposa, abans que el facin fora té dret a celebrar un judici, a celebrar una vista.
Què vull dir amb això? Doncs que des que es posa la demanda fins que hi ha la vista i després un llançament, si és que realment a la sentència es reconeix aquest deute, poden passar diversos mesos. Què vol dir? Que si aquests mesos tampoc s'ha pagat, les rentes i els suministres, al final de tot no has de posar una segona demanda per reclamar la resta, sinó que dintre del mateix procés pots afegir aquestes quantitats que es van de vent durant els mesos.
D'acord, vull dir, això també és molt important. Per tant, ho estaria integrat, no? És a dir, tu un cop fas aquesta demanda... Un cop tens la demanda... Suposa que hi ha una cosa amb l'altra. Ja està. El que interessa molts propietaris és que marxin l'abans possible, perquè si deixa de pagar, el més segur... Home, pot ser que hi ha famílies que es queden sense feina la parella i que després del tercer mes tornen a tenir feina i...
i retomen el pagament. Però el normal... Hi ha d'haver molta confiança, suposo, en un cas que es pugui permetre així, m'imagino. Sí, després, a veure, tothom parlant s'entén, i pots dir, he passat una mala temporada, m'he quedat sense feina, i fins i tot no arriba el jutjat, si es pacta després entre el propietari i la persona que està de lloguer. És el més habitual?
Clar, nosaltres el que veiem en el despatx ja és la via judicial. Però sí que és veritat que moltes vegades també arribem a pactes entre els advocats i diem que el propietari el que vol és recuperar la possessió. Perquè si sap que aquella persona no et pagarà, el que vol és no esperar tres mesos a que li tornin les claus, sinó tenir les claus avui i moltes vegades el pacte va en aquest sentit. Jo et torno les claus però el deute d'aquests tres mesos me'l perdones.
Una cosa per l'altra. Això sí que es fa. D'acord? Després, una altra qüestió important en el tema dels contractes de lloguer seria el tema de la fiança. Perquè molta gent et pregunta, bueno, què passa amb aquesta fiança? Clar, tu, com a persona que entra a viure en aquella vivenda...
i que entres de lloguer i pagues el normal i el mínim que et demanen és un mes de fiança, que és un mes de lloguer, clar, si tu, per exemple, has deixat de pagar una renta, inicialment aquesta fiança no és per...
per cobrir un impagament de rentes o de suministres. Aquesta fiança, el concepte dintre del contracte, és per pagar els possibles desperfectes que tu puguis deixar un cop deixes la vivenda, si hi ha desperfectes, doncs per cobrir aquells desperfectes. De fet, normalment, això quan signes el contracte ho ha d'indicar, no? Exacte. Vull dir que suposo que es podria posar una clàusula que digués hi ha cas d'impagament, bla, bla, bla. Clar, de fet... Si no, clar, que no torna. Sí, clar. El que passa és que també suposo que el propietari es pot inventar també que...
És a dir, és una mica matisable, eh? Per altres creus en què m'he trobat del tema de tornar a la fiança o no, de què implica desperfectes, si vol dir que hi hagi forats a les parets o no. Exactament. És que per aquí va el tema i no és... O sigui, és un tema del que podríem parlar molta estona, precisament, per el que estàs dient. Perquè moltes vegades després et diuen, sí, però és que aquí hi ha un desperfecte i et presento un pressupost i una factura i aprofito que tinc una ratllada al terra per canviar tot el pis. No.
Què passa amb aquesta fiança? Aquesta fiança no pot cobrir un impagament de rentes, però sí que és veritat que si hi ha un desnonament i es deuen uns imports, si tu no ho pagues, al final aquell propietari què farà? Executar la sentència. Què vol dir executar? Doncs que si tu no en pagues per les bones...
Tu ja estàs fora del pis, que ja ho he aconseguit, però encara m'estàs de vent un import. Llavors, el que fa el propietari és demanar al jutjat que s'embargui el que pugui tenir aquella persona. Si no té feina, no té nòmina, evidentment res, però s'esperarà i potser l'any que ve sí que té nòmina. Llavors, dintre d'aquest procés d'execució, la persona que estava de lloguer sí que pot dir compensació de deutes.
Què vol dir? Doncs que jo et dic a tu 3 mesos de lloguer, però tu no m'has tornat a mi la fiança. Llavors, dintre d'aquest procés, tot i que el concepte, com deia jo abans, no equival la fiança a l'impagament de rentes, però dintre d'aquest procés sí que es pot demanar una compensació de deutes. Què passaria en el cas que no hi hagués desnonament i tu marxes del pis i no et tornen la fiança? Aquí està el tema important.
Doncs bueno, et poden enviar una carta i dir no, perquè clar, tenim aquests desperfectes. L'única solució és enviar... Ara estic parlant... Estic a la banda del llogater. Sí, sí. Surt d'allà... Hem canviat. Exacte, hem canviat de banda. Surs d'allà, de la vivenda, li demanes per telèfon o per correu electrònic, et diuen que no, t'envien uns pressupostos, unes factures que són desmesurades...
Llavors, tu l'opció que tens és enviar un burofax per dir, perdona, en un despatx, el seu és que un advocat redacti un burofax dient, perdonin, això no és correcte, sisplau, els demano que tornin la fiança de tanta quantia. I si no ho fan, el següent passaria en el jutjat. I llavors, en el jutjat discutir, a veure, tu tens el contracte, on hi ha aquesta clàusula que reconeix que tu has pagat aquesta fiança. Això és molt important, eh? Que t'ho reconeguin, perquè molta gent
A vegades et sorprèn, però la gent dona diners amb mà i sense cap rebut a canvi. Llavors diuen, no, és que jo pagué 3.000 euros de fiança, però és que no pots demostrar. Llavors, és molt important que aquesta clàusula hi sigui en el contracte, perquè normalment en el contracte ja et diu que en este acto se ha hecho entrega de 3.000 euros, per exemple, o de 600, del que sigui. Llavors tu amb això...
Si no t'ho tornen, te'n vas anar a jutjar, dius que tens aquest contracte, que tu ho has pagat i que no t'ho tornen. Llavors l'altra part et dirà no, és que hi ha uns desperfectes
I llavors, dintre d'un procediment judicial, ja discutiràs, tu i l'altra part discutireu, i el jutge decidirà quins desperfectes. Potser no tornen els 3.000, perquè hi ha hagut uns desperfectes, però tornen 2.500. Però d'això a que no tornin res, canvia molt. A més, potser que torni aquesta fiança i tu puguis pagar uns mesos d'aquests de lloguer, podria passar això també.
Sí, exacte, és que molta gent quan surt... Sí, podria ser un equilibri, en el fons, depèn de cada cas és evident, eh? Sí, no, i el problema d'aquests casos és que quan surts d'allà surts per anar a viure a un altre lloc. I clar, a l'altre puesto també et demanen una fiança. I dius, vale, doncs faig el pont, no? Demano que me la retornin per pagar l'altra fiança. I molta gent es troba que no pot fer perquè després el propietari diu no, perquè és que em passa això està malament, malament, malament.
Ostres, anem a mirar-ho bé. Però la solució última és acabar pel jutjat i que el jutge decideixi. Vaig tenir un cas fa poc que van sortir de la vivenda i no els hi tornen la fiança. I a més són estrangers, amb el problema de l'idioma, no parlen anglès. I el fort és que ells quan van entrar tenien dintre del contracte una clàusula que deia que el pis estava en perfectes condicions.
També, molt important, quan entres en un pis, fes fotos. És molt important també que el propietari faci un inventari. Redacti un inventari amb tot el que hi ha i deixa d'haver-hi, per després que no et reclamin. I fer fotos de l'estat inicial i fotografies de quan surts. Ja sé que això costa, perquè tu entres en tota la il·lusió del món i ningú pensa que puguis tenir un problema, però més val prevenir que curar. Exacte.
I en aquests, precisament, en el contacte d'ella està tot en perfecte estado. Què passa? Que quan surten d'allà i hi havia coses que estaven malament, els hi fan reparar ara.
El que estem intentant, i aquí ja és part de la imaginació de l'advocat, és, com que van entrar uns altres inquilins la setmana següent, com que els contractes de lloguer a vegades els propietaris és un model corta-pega-corta-pega i canvio els noms, dic, aconseguim-me, sisplau, aquell nou contracte, perquè si també surt la clàusula de que està en perfecte estado, hem guanyat el judici i t'han de tornar tota la fiança. Clar.
Vull dir, són qüestions que cal tenir en compte. Totalment. Doncs avui hem entrat una mica més en tot aquest món dels desnonaments de lloguer i també hem acabat parlant de fiances, que també és un gran món. Hem parlat, com sempre, cada dimarts amb l'advocada Sílvia Masmitjà. Gràcies, Sílvia. Gràcies a tu, Carme. Tornem la setmana que ve amb més coses. Bon dia.
Quatre minuts i la una del migdia. Tanquem Bertona el Just i la Fusta d'avui dimarts, 24 de març. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández i Rius avui a la previsió del temps. Hem entrevistat també Lluís Casals, president de Sant Just Solidari. Hem fet tertúlia amb en Jordi Farràs i en Pep Quintana.
Hem parlat d'història de Sant Just amb en Pep Quintana d'osteopatia i embaràs amb l'Òscar Hernández, director de l'Escola d'osteopatia de Barcelona amb seu a Sant Just i ara ho heu sentit també parlat de dret amb l'advocada Sílvia Masmitjà. Des de les 10 ha parlat Carme Berdo i tornarem demà amb més coses com cada dia de 10 a 1 del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb els Sant Just Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu un bon dimarts.
Cigarettes en jacques de mel.
Bona nit.
Bona nit
Tens to make one part So broken out here Certain here remembering me Always been a shoemade for the city
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aquest vespre es presenta la miscel·lània de les dones de Sant Just. La dinovena miscel·lània d'estudi santjostenc s'està dedicada a la història de 50 dones del poble de la primera meitat del segle XX. S'ha finançat íntegrament gràcies a una campanya de mercenatge i es presenta avui a la Taneu. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 24 de març. Amb titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Sant Just Solidari potenciarà un programa de formació en fotografia per a les dones de Tujerenc a Gàmbia. És un projecte que impulsa l'entitat, l'Ajuntament de Sant Just i altres consistoris de la comarca. Aquest, però, no és l'únic projecte previst de l'entitat. Música Més de 80% dels alumnes de segon de batxillerat de l'Institut de Sant Just secunden la vaga d'avui per protestar contra el sistema universitari 3 més 2. A més, el 70% dels estudiants de quart d'ESO també secunden la vaga. Música
I el ciclista Sant Justenca, Alberto Lozada, acaba la primera etapa de la volta ciclista a Catalunya. En 37a posició, Lozada competeix amb el Tim Catuxa a l'etapa d'avui va de Mataró a Olot i diumenge passarà per Sant Just.
Molt bon dia. Avui es presenta la miscel·lània de les dones de Sant Just. La dinovena miscel·lània d'estudis santjustencs està dedicada a la història de 50 dones del poble de la primera meitat del segle XX. S'ha finançat íntegrament gràcies a una campanya de massenatge i es presenta avui a la Taneu. Sant Just Notícies.
La dinovena miscel·lània d'Estudis Sant Justens és una obra monogràfica de 470 pàgines editada conjuntament entre l'Ajuntament i el Centre d'Estudis, que recull la història, el saber, l'experiència i la vida de 50 veïnes de Sant Just. El procés de creació ha estat llarg, ha durat molts anys i va començar inspirat per un programa d'entrevistes a ràdio d'Esvern. Ho ha recordat el Just a la Fusta, l'Arxive Municipal, Jordi Amigó, un dels coordinadors del llibre.
Vam començar aquí amb un programa que feia l'Arxiu i la Montserrat Ribarol per les tardes, que entrevistàvem a senyores. Una de les senyores primeres que vam entrevistar va ser la Emília Guàrdia i l'Emília ens va començar a presentar Senyores del Poble. I aquí està una mica l'inici de tot aquest llibre, de totes aquestes entrevistes que vam anar fent, estan aquí en aquests petits programes de ràdio que fèiem en aquell moment.
50 dones de més de 65 anys explicant en aquest llibre la seva vida, les seves experiències i la seva vinculació personal, familiar i professional amb Sant Just. Moltes d'elles no són nascudes a Sant Just, però després de tota una vida aquí són Sant Justenques d'Arrel. És el cas de Joan Algarrà i l'Ina Santa Bàrbara que han explicat com van arribar al poble des de Barcelona on vivien.
Jo vaig néixer a Barcelona. Però el 48 ens vam traslladar a Esplugues. Però Esplugues no feien gairebé vida, perquè fora de la festa major no hi havia un moviment de molta, molta cultura. I aquí sí, i feien festes, i després vaig conèixer a la ràdio, vaig conèixer el meu marit, que és de Sant Just. Jo vaig caçar, teníem l'ocasió de poder venir aquí,
I aquí va ser, vaig dir que era preciós, que encara avui dia, quan entro amb l'autobús per les Rambles de Sant Just, és com si el meu cor s'omplís. I aleshores hi havia conegut una persona fill del poble. És una miscel·lània plena de records de Sant Just, viscuts a Sant Just. La Lina, la Joana i la Ivon Prieto, que vivia a l'Hospitalet,