l'equip viari de Catalunya Ràdio Cèlia Quintana. Bon dia, avui l'hora punta està marcada pel volum de circulació superior a l'habitual a l'àrea metropolitana de Barcelona. Encara a aquesta hora hi ha retencions quilomètriques que comencen a l'AP2 Molins de Rei fins a B23 Diagonal, a 2 de Sant Andreu de la Barca fins a Sant Vicenç dels Ors, a P7 de Bellaterra a Sant Cuat sentit sud,
C58 a Moncada i el Nus de la Trinitat d'entrada a Barcelona, Pota Nord de Badalona fins al Nus de la Trinitat, BB Baixa 24-21 de Corbera a la Palma de Cervelló, Autopista del Maresme a Badalona i a les Rondes de Barcelona i queden trams d'aturada, sobretot sentit Nus de Llobregat. Celia Quintana, Catalunya Ràdio Centra d'Informació Biària.
El Barça torna aquest matí a les 11 als entrenaments per preparar la final de Champions de dissabte a Berlín. Andrés Iniesta no té cap lesió muscular, segurament podrà jugar. Avui és el dia obert als mitjans de comunicació que marca la UEFA. Parlarà Luis Enrique, la roda de premsa la podreu seguir a Catalunya Informació. També parlaran Iniesta, Sergio Busquets, Xavi, Rakitic, Marcelano i Ter Stegen.
En tenis de Roland Garrós avui sobren els quarts de final. Va a brincar contra Federer i Nisikori contra Songa. Demà jugaran Jokovic contra Nadal i David Ferrer contra Murray. Fins aquí les notícies.
just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 7 minuts de les 10. Aquesta hora comença al Just a la Fusta d'avui dimarts, 2 de juny. Un programa, comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Agüeno, amb qui farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. I també parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius.
A les 11.10 parlarem d'actualitat municipal. Entrevistarem Lloren Rey, portaveu de Convergència i Unió en Funcions per parlar de l'últim Clé Municipal, on per cert també és acomiada de la seva tasca com a regidor. Farem Cartut Lledos Corts del XII amb la Maria Camps i en Josep Maria Majuan.
I a la tercera hora tindrem la secció d'història de Sant Just amb en Pep Quintana. Ens registrarem també a les 12 i 20 l'Arnau Cònsol, que divendres farà una conferència a Sant Just. I acabarem parlant de dret amb la Sílvia Mas Mitja. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
Saludem aquesta hora l'Andrea. Bon dia. Què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies més destacades del dia a Sant Just, avui començem parlant de la Festa de l'Esport. Sí, una vintena d'entitats esportives de Sant Just participaran diumenge de la Festa de l'Esport. Se celebrarà a la plaça Camoapa, a la plaça de la Pau i al carrer Salvador Espriu i comptarà amb moltes activitats esportives durant tot el matí.
Les entitats esportives del poble s'uneixen un any més per dedicar una jornada a l'esport i per fer visible la seva activitat a tothom. A Sant Just hi ha més de 20 clubs dedicats a diferents disciplines esportives, molt variades. De fet, també el complex esportiu municipal la Bonaigua és un referent pel que fa a l'esport, ja que és la seu de nombreuses entitats i on es concentren milers de nens i nenes, joves i adults, per practicar esport.
Així doncs, diumenge, la festa de l'esport comptarà amb activitats com ara zumba i exhibicions de taekwondo, entre moltes altres. Serà a partir de les 10 del matí, com dèiem, a la plaça Camoapa, a la plaça de la Pau i al carrer Salvador Espriu.
Més qüestions, parlem ara de la volta dels Turons, continuem amb plana esportiva. Sí, perquè s'han obert ja les inscripcions per participar-hi. És la decena volta dels Turons que organitza l'Europació Ciclista Sant Just. Una marxa no competitiva que tindrà lloc el dia 14 de juny. Serà un recorregut de 34,7 quilòmetres per Collserola.
de dificultat mitjà alta. És una de les cites més consolidades de l'entitat. La volta discorrerà per pistes i camins de Sant Just, Molins i Sant Feliu de Llobregat dins del Parc Natural de Coll Serola. El desnivell acumulat serà de 1.150 metres. El punt de sortida serà el camp de futbol de Sant Just a dos quarts de nou del matí i també serà el punt d'arribada al camp de futbol.
De moment s'hi han inscrit unes 170 persones. Teniu temps per apuntar-vos-hi fins al dia abans de la Volta dels Turons, fins al dia 13 de juny, a través del web de la agrupació ciclista Sant Just, que és acsantjust.com.
I acabem amb un últim punt, també sobre inscripcions, Andrea. Sí, per parlar de les jornades de la vinya i el vi de Col Serola, perquè Sant Just hi participarà el dia 14 de juny, serem una passejada que es farà a dues barraques de vinya de prop de Can Cuscoll. A més, es visitarà l'Hermita i l'Antiga Casa Payral. És una activitat gratuïta, però cal fer inscripció, prèviament a l'Ajuntament de Sant Just, de nou a dues, de dilluns a divendres. L'activitat compta amb un màxim de 30 places disponibles.
Les jornades, la vinya i el vi de Collserola s'allargaran fins al 20 de juny i participen els municipis que formen part de Collserola, que de localitat organitza i acull, de fet, un munt d'actes per donar a conèixer l'activitat vinícola de la zona. És la sisena edició de les jornades i l'objectiu és reivindicar el llegat patrimonial comú del Conreu de la Vinya, les muntanyes de Collserola, i és que el passat agrícola de molts massos i masies de la serra ha deixat un ric patrimoni construït i una memòria d'usos i costums molt rellevant.
Una de les novetats de les jornades d'enguany, a més, és la creació d'un carnet de fidelitat que premia l'assistència a una tercera part dels actes programats. I aquesta activitat, que es fa el 14 de juny a Sant Just, també forma part d'aquesta programació. Trobareu més informació sobre les sis ganes de jornades, la vinya i el vi a Collserola al web municipal www.santjust.cat.
Doncs aquestes són les notícies d'aquest matí. Recordeu que en teniu més, aleshores en puny també a la una, els Sant Just Notícies, edició migdia. Ara de seguida parlem de més notícies, més actualitat, però abans un punt musical, Andrea. A veure si podem sentir-ho bé, perquè...
Que és un directe. Sí, és un directe, a veure si se'ns carrega un moment. Forma part del Primavera Sound aquest concert i sembla que Mac de Marco va decidir doncs versió una Yellow, de Coldplay. I sembla que és una versió, segons llegim a Indiespot, que... Curiosa, eh? Que val la pena sentir. Molt breu, eh? Més a més, vull dir que... Va ser un concert aquest cap de setmana al Primavera Sound.
No fan aquest tipus de música.
que a DeMarco se li van trencar dues cordes de la seva guitarra i que ho va fer mentre la canviava i les afinava, doncs el baixista del grup va decidir començar a cantar aquesta cançó de forma clarament improvisada i paròdica aconseguint que la resta de banda s'hi unís i que segurament a Martin Limon l'estés una mica si estigués en un altre lloc del món.
Oh, madre. Ja. I gats ràpids cantant.
De fet volia buscar llavors... És que aquesta cançó és tan maca que no em desagradaràs, sincerament. Ah, la versió t'agrada, eh, també? Sí. Pot ser una paròdia, però no ho sé, no ho fa per malament. Està cantant massa radiós i desafinant, però no ho sé. Ui. Bueno, potser sí que li molestaria. Volia buscar... Ara.
Una versió diferent de Yellow, potser que no fos l'original, però sí per enllaçar amb les notícies generals que no fos només la versió paròdica. La gent la cantava, eh? Home, mitiquíssima. Mua bonica. No, i ja, jo sent la gent rient també. I s'hi acaben cantant tots, eh, més o menys. Mira el públic. Sí, sí.
Doncs a veure si trobem ara una versió una mica diferent, que es tingui un altre to, una mica més, ens agradi més Andrea, perquè ens hem quedat, ha estat bé, però per acabar d'ordonir, no? Que tingui, donar-li una mica de força a aquesta cançó, a veure si ens obre el tema en qüestió. El lloc que es mereix.
I si no la mateixa perquè de fet jo crec que és una de les cançons millors que té Coldplay, fins i tot, de totes les que té. I és el primer disc oi? Sana que és el primer. Ai ara no es recordo. El Rush of... Ah, Rush of... Ara no, mira, em fas dubtar. Jo anava a dir el Rush of Plateau the Head però...
No, potser sí. Aquests dos els tinc més o menys situats junts. Jo diria que és el primer. Jo és que crec que a Coldplay ja els vaig descobrir amb un Greater Hits. Per tant, estaven totes les millors cançons en un disc. Per tant, em fas dubtar. Doncs a veure si la trobem. Se'ns està obrint. No patiu. Va ser una mica de música, no? Valdrà la pena, valdrà la pena. L'espera.
No tens més notícies, eh, Andrea? No. Bé, podríem comentar altres coses, recordem si de cas que avui comencen els treballs de connexió de clavegrama a la pla Sant Antoni Manaret. Per tant, atenció als talls de trànsit, tant avui com demà, a la zona del carrer Creu, a tant neu, Montserrat, perquè hi haurà canvis de circulació en el sentit del trànsit i també talls al carrer Creu. El carrer Creu, perdó. El carrer Creu, eh? Sí. Perfecte. A partir d'avui, al matí ja m'imagino, no? A partir d'aquest matí i fins demà, m'imagino que al vespre,
Hem preguntat als companys d'Urbanisme i estan treballant per respondre'ns. Molt bé, està bé. Home, deuen tenir feina, no? Home, si no, avui i demà seran dies estressants per ells. Molt bé, doncs mira Andrea, em sembla que ja tenim ja unes quantes versions, diria. Sí, alguna que valgui la pena? O d'algun grup que coneguis que valgui la pena? Doncs mira, anirem una mica a provar a veure com ens sona.
És de paratxuts, eh, Dre? I ara... Ui! Potser no és la barça que ens pensàvem. I és perquè ens abans diuen yellow, aquesta. A mi no em sona, eh? De qui és? O de quin grup o...? Twentyside. Tinc el plaer.
Crec que no és ben bé una versió. Anem a veure si en trobem una altra. En aquest cas crec que sí que seria una versió. Caroline Pennell. Avançarem una mica per veure si ens agrada o no ens agrada.
No et convenç, Andrea? Bé, molt melòdica, n'hi ha més, n'hi ha més. Aquesta potser em motiva més.
A l'Europa es diu hortopilot. Hortopilot. En una versió, no?
Els coneixes? No. No els has vist en concert? No, no, no. Pitjor. Sí? A veure, més que la dona d'abans. Potser perquè s'assembla una mica més a Eveliassen, també. A veure, tampoc la conec, eh.
M'agrada, és diferent. Doncs va, ens agrada aquesta.
And it was all your fault
Oh, what a thing to do
No, no, no.
Però és cert que és veritat, mira com es veu per tu.
Justa la fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiuconvercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc mercat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de s'enjust desvern, darrere el mercat.
Un minut i dos quarts d'onze, cop d'ull ara l'actualitat general del dia amb l'Andrea. Bona nit, Andrea. Hola, bona nit. Parlem primer del tema més destacat a les portades, per on comencem? Avui guanyen les fotografies, avui els tres protagonistes són els germans Roca, al diari ara llegim que el Celler de Can Roca torna a Ragna.
El restaurant Gironir recupera el primer lloc i Albert Adrià és nomenat millor pastisser al periòdico. També els veiem emportada, molt feliços recollint aquest guardó. El celler de Can Roca torna a ser el número 1 del món. Aquesta és la notícia més destacada de tots els diaris, la comuna.
Llegim el periódico El Rock and Number One, el celler de Can Roca desbanca el danès Noma i torna a ser elegit al millor restaurant del món. I Albert Adrià, com comentàvem, triomfa per partida doble. Va ser escollit millor pastisser i el tiquets puja fins a la 42a posició. I per última, la Vanguardia, també els veiem emportada, molt contents a tots tres, el German Roca, el celler de Can Roca torna al número 1, ja veus titulars en la mateixa línia.
Albert Adrià d'altra banda es corona com el millor pastisser del món. I és aquesta la notícia comuna avui als tres diaris que tenim en paper. Molt bé, doncs actualitzem la informació ara amb els digitals. I comencem parlant de l'atur que baixa de 21.000 persones el maig a Catalunya, és el que llegim amb portada del 324.
També és la notícia més estacada a la Vanguardia que diu que la torre registra el seu major descens des del 96 en un mes de maig. La torre registrat ha baixat en 117.985 persones a Espanya. En total encara hi ha 4.215.031 desocupats, segons les dades de torre registrat que s'han sabut aquest matí. I la meitat dels aturats no cobra ajudes per desocupació, també llegim a la Vanguardia,
d'aquests 4.300.000 que hi havia a l'abril, doncs 2.200.000 es beneficien d'algun tipus d'ajuda, però la resta no. Això seria un 12% menys que el 2014.
Són més noticis que llegim aquest matí a la premsa digital. L'altra notícia que destaca també els diaris, com el 324, que és l'Avedra, que assegura que mai no va pressionar el PSOE a canviar-se mutuament la corrupció. Avui compareix el Parlament, la Comissió que investiga el frau fiscal, també compareix l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, l'exsecretària general de Presidència, Lluís Prenafeta, i l'exdiputat socialista, Luis García Arias Luigi.
Unió nega que es plantegi trencar amb convergència ni abandonar el govern.
Són altres dels temes que llegim aquest matí al 3.24 i finalment l'ara a punt CAT també ens obre amb aquesta comissió d'investigació pel frau fiscal del Parlament amb aquesta fotografia de messiar la vedra amb portada. He defensat sempre els interessos públics dels privats. És el titular que destaca en aquest digital que també explica el que ens veies tu ara, que el CDI de Can Roca torna a ser el número 1 mundial ben amunt en aquesta portada.
Passen tres minuts de dos quarts d'ons, ens fixem ara en l'actualitat cultural del dia, Andrea, per on comencem? Doncs comencem parlant de la literatura, perquè avui ho llegim als diaris amb paper, i ara ens centrem en com ens explica el diari ara, perquè hi haurà quart llibre de 50 ombres d'en Grey. L'autora de 59 ombres d'en Grey, Ella James, va anunciar ahir que s'expandirà la trilogia eròtica amb un quart llibre, es titularà únicament Grey,
i serà la mateixa història de la relació entre el jove magnat Amanda Alzado, Christian Grey i la tendra universitària Anastasia Steele, però explicada des del punt de vista d'ell. Es publicarà el 18 de juny, dia de l'aniversari del personatge als Estats Units i al Regne Unit. No se sap encara quan arribarà a l'estat espanyol. Recordem que la trilogia ha arribat a vendre 125 milions de llibres en 52 idiomes i també ha arribat al primer capítol en versió cinematogràfica.
És una de les notícies destacades d'avui als diaris en clau cultural. Seguim el diari ara i ara parlem d'un altre tema ben diferent, del Festival de Música Antiga dels Pirineus. Els 45 concerts en 26 municipis inclouen actuacions a la Mina de Petroli, a Estany i al Cim d'Alp. El Festival de Música Antiga dels Pirineus, el FEMAP, és l'únic que té dos programes. Anunci detallant els noms de les 18 formacions que actuaran en aquesta ciutat tiuenca
que es celebrarà la cinquena edició del 3 de juliol al 30 d'agost, per tant, dos mesos ben mons. Se celebraran fins a 48 concerts escom escampats per 26 municipis pirinens, de Beuda, la Garrotxa, a Busòst, a Vall d'Aran i d'Avia Albergada a Canillo, a Andorra.
En l'altre programa, demà, en canvi, hi ha 60 paquets turístics. Per a cada concert, una proposta per part noctà, indrets que són de bellesa excepcional però d'accés difícil. El festival, diu, ha bastat 299 quilòmetres, les localitats van de menys de 100 persones a les 16.000, per exemple, de Berga. Per força, diu el seu director, hem de pensar estratègies perquè vinguin persones de fora, fins i tot anomalòmans.
També ens diu l'Ara que de les 18 formacions convidades, 11 tenen ADN català. Entre els que juguen a domicili hi haurà el quartet Casals, la coral Cantiga, el contratenor Jordi Domènech, que no és el presentador de la Penya del Morro, sinó un contratenor, amb el cor la Xàntria, interpretant el cant de la Sibila, el violoncel d'Arnau Tomàs, Ariadna Saball amb Peter Utlán Johansen i el cor infantil Amics de la Unió, entre molts altres artistes.
i acabem parlant de música, després del festival de música antiga dels Pirineus, parlem d'un concert ben diferent totalment, d'un concert que tindrem d'aquí molt poc a la sala Music Hall, és amb el músic argentí Coti, que presenta a Barcelona, ¿Qué esperas?, el seu setè disc. Roberto Fidel Ernesto Sorokin, així es diu, aquest cantant i compositor argentí més conegut com a Coti,
Presentarà el 10 de juny el seu setè disc a la Sala Music Hall de Barcelona. Ha parlat amb el periòdico i també ha ofert un petit concert al diari, un acústic, de la cançó 50 Hores, una preciosa balada plena de màgia. Diu també que, encara que moltes peces parlen de relacions amoroses, l'àlbum de pop rock inclou entre els seus 14 temes una crítica a la corrupció, amb Bajaràs, per exemple. També recorden que en el seu segon disc ja va incloure Pequeña Historia d'un funcionari corruptor.
Aquesta és aquesta de 50 hores que dius que és preciosa, l'Andrea? Sí. Està contra el verídico, jo no l'he sentit. Diuen que era una balada, pensava que era una balada. Dins del teu estil, no? Sí.
El dia 10 de juny, a la Music Hall. A Barcelona, perfecte. Coti, d'aquí ens anem a parlar d'esports?
L'esportiu parla avui de la xirulada i la polèmica entornada a aquest tema i titulen l'arma del delicte. Imatge el públic del dissabte aixecant una estelada, part del públic, i al davant també combinant jugadors d'atlètic amb del Barça, i al davant doncs un xiulet, un dibuix d'un xiulet, diu l'arma del delicte.
Antivilència encetar una casera de bruixes per establir responsabilitats contra els que van promoure la monumental xiulada l'himne espanyol al rei al Camp Nou.
L'esport parla avui de Messi. Diu que descobreix el secret del trident. Amb Neymar i Suárez som amics. Declaracions de Leo Messi, que també diu que tenim una relació... no ho vull traduir. Diu, molt linda, i és una acció molt argentina, fora del terreny de joc.
També en aquest diari llegim que Iniesta no té ruptura finalment i que finalment pot arribar a la final. I el Mundo Deportivo, que destaca avui declaracions de Gerard Piqué.
Aquest diari l'ha entrevistat i diu que volem la cinquena, la sisena i la setena. Hem coincidit una gran generació de jugadors i hem de guanyar els màxims títols possibles. També diu que miris els tres damunt i Leo té 27 anys, Suárez 28 i Neymar 23. Això ho diu tot.
I pel que fa als diaris de Madrid, el Marca parla avui de Sergio Ramos, Ramos explosiu. Diu, el canvi d'entrenador, a veure si ho hagués decidit jo, potser no hauria estat similar. També va dir ahir, per això estan els altres càrrecs, que són els que més saben d'això, i el que digui que al Madrid manen els jugadors no s'ha vestit de curt a la vida. Benítez és un gran entrenador, on ha anat ha guanyat, és el que va dir ahir aquest futbolista del Real Madrid.
I l'Azpar Labuy de Coneguero diu que és el col·labrot de l'estiu. Florentino vol fer-ne, d'ell, la perla del projecte Benite. Capaç seré d'arribar ahir a Madrid amb vol del club. Estic preparat, vinc amb il·lusió.
Tot i que no és oficial, no encara, Andrea? Sí, ja he signat. Diria que la presentació és bastant imminent, segons he sentit jo també. Doncs és el que tenim a la premsa esportiva. Ens n'anem ara cap a les contraportales del dia.
Comencem pel diari ara, és l'article que signa Salvador Cardús, avui el titula Els Bàsics, Andrea. Diu passades les municipals del 24M, ara que anem de cap al 27S, només falten 117 dies, i abans que les crides de la Gran Trampera final facin impossible demanar que es toqui de peus a terra sense semblar un traïdor, m'agradaria explicar quins són els punts de partida que considero bàsics en aquest procés a favor de la independència de Catalunya.
Diu, en primer lloc, la independència no té una raó de ser identitària o ènnica, com dirien alguns, sinó cívica. I és així perquè la nació catalana, per raons històriques, demogràfiques, econòmiques i socials, s'ha construït sobre aquests fonaments. Segonament, és convenient no oblidar que un país independent, per poc que s'assembli als del nostre entorn i en una democràcia representativa, tindrà de tot. Des d'una esquerra antisistema, passant per una esquerra radical o moderada, socialdemòcrates, liberals, conservadors i fins i tot reaccionaris antisistema.
Fins i tot podria haver-hi extrema dreta xenòfoba, com tenen els països del nord i el centre d'Europa, que més en direm. Diu Cardús, també convé tenir ben present, i en tercer lloc, que la independència no determinarà les futures decisions democràtiques dels catalans. No és fàcil saber, a hores d'ara, quines majories condiran aquest país cap a la independència, però en cap cas es pot aventurar quines seran les majories futures que el governaran.
En quart lloc, cal ser molt conscient que el desig d'independència de Catalunya no pot néixer de cap superioritat moral prèvia, ni pot defensar-se en nom diputètic a superioritats morals futures, i acabar dient, finalment, soc de l'opinió que ni tan sols un objectiu com la independència es pot guanyar de qualsevol manera, a qualsevol preu, ni recurrent a qualsevol tripijoc. A La Vanguardia llegim que el jihadisme manipula el periodisme d'Occident.
Doncs és l'entrevista que Emma Sanchis avui fa a Marian Perl, que és editor en cap de la plataforma periodística Chime4Change, fundació creada per Salma Hayek i Beyoncé i finançada per Gucci, que col·labora en projectes de desenvolupament per a dones i nenes i difons històries de dones silenciades.
Diu que l'11S jo era a Bombay, on vivia el meu marit Daniel Pearl, corresponsal a Àsia de The Wall Street Journal. El 12 de setembre ens vam instal·lar al Pakistan per esbrinar què estava passant. I el meu marit, el Dani, seguia la pista de Richard Raid. La pista va resultar que era una trampa d'alcaïda per segrestar-lo.
5 setmanes més tard van enviar el vídeo de la seva execució. Jo estava embarassada de 5 mesos. Ho vaig explicar al llibre a Mighty Heart, un cor invincible. Soportar el que va passar va ser molt difícil per mi però 14 anys després la premsa continua insistint en el tema. Fa poc em van convidar a una televisió a parlar sobre la meva feina a Change4Change i la meva sorpresa va ser veure una pantalla gegant amb la imatge del meu marit segrestat.
Jo no vaig voler veure mai aquest vídeo i em va resultar francament difícil esquivar-lo. Els mitjans de comunicació saben que tenen una notícia d'impacte i lluiten per l'audiència sense plantejar-se res més. Aquests vídeos estan elaborats magistralment, és la seva manera de sembrar el terror, de dir als seus que estan guanyant la batalla i de reclutar joves musulmans descontents i establerts a Occident.
Jo no tinc la resposta, però considero que per sobre de l'audiència els mitjans haurien de debatre si volen fer de portaveus dels terroristes, posar-se d'acord en quins són els seus valors i fins a quin punt estan disposats a defensar-los en lloc de deixar-se manipular. I entrevisten també avui a Mariam Perla aprofitant que el proper 10 de juny participarà en el TEDx Women 2015 a Barcelona.
i acabem amb el periódico on tenim una altra entrevista que ens deixa aquest titular. En una altra novel·la explicaré la meva vida com a vigilant. Doncs és el Juan Carlos Rojas, que és un escriptor amb tres novel·les publicades, perdó, però el passa al guanyar com a vigilant de seguretat.
Però, com a tants altres, s'ha de guanyar la vida d'una altra manera. Ell vigila, patrulla, està a la guait, el que fa un vigilant. Diu que la feina de vigilant exigeix temps, són torns llargs, però quan a un li pressiona una cosa sempre treu temps per fer-la. Ara mateix treballo a la Narcosala de la Remblada de Prim.
Jo pensava que seria més complicat, però la gent que balla és molt educada, es comporten molt bé, no denen problemes, fins i tot m'arribo a avorrir. És una de les feines més tranquil·les que he tingut, en comparació, per exemple, amb el metro. Vaig estar 3 anys vigilant la línia 1 i la línia 5, em tocava patrullar sol, cosa que comporta més riscos que fer-ho amb un company, fins i tot he estat agredit en alguna ocasió. El problema és que la figura del vigilant està mal vista per al 90% de les persones, i no exagero.
La gent et veu treballant i sempre se sent el mateix, maltractador, deixa'l tranquil. El que passa és que la major part dels casos han arribat tard i no saben què ha passat, què està passant o per què està passant. Diu, de fet, tinc la intenció d'escriure una novel·la sobre això, ja tinc el títol i tot, Cròniques Suburbanes, a la qual explicaré tot el que he viscut.
Vull que surti a la llum la figura del vigilant com a ésser humà, treballador, persona amb família, no només com el que dona cops de porra. I també parla de les tres novel·les que ha publicat ja, després de tocar moltes portes, això sí, durant tants, però finalment el 2013 l'editorial Teado em va publicar Los paladines de Dios, que és el primer llibre d'una tetralogia, Memoria eterna. Després vaig publicar una novel·la que es deia Ereje camino de sangre i ara acabo de publicar la segona de la tetralogia, La rota de la muerte.
Doncs són les contraportades d'aquest dimarts. Ens n'anem ara a acabar aquest repàs amb una punt curios. En Claudi informàtic, Andrea. Et fa mandre, eh? Bueno, no és gaire bona.
Em sembla que una empresa de reciclatge està buscant una dona que s'ha desfet fa relativament poc d'un dels primers ordinadors Apple sense que ella sabés que es tractava d'una peça molt valuosa. Després la va adquirir un col·leccionista per 200.000 dòlars.
Sembla que la dona no va deixar el seu nom ni va donar rebut quan al mes d'abril va deixar a Clean Bay Area una caixa de cartró amb objectes que ja no volia, com equivala a la deixleria. Treballadors del lloc de reciclatge expliquen que la dona va dir que volia treure del damunt aquests objectes després que morís el seu marit i el contingut de la caixa es va examinar setmanes més tard i van trobar, curiosament, un Apple First, un model de primera generació d'ordinadors fabricat per estiu,
quan treballava per Apple amb el seu cofundador Steve Jobs en un garatge al 1976. Només se'n van fabricar 200 d'aquest model, els que es van convertir en objectes de col·lecció pels apassionats de la història de la informàtica, i un responsable de l'empresa d'Arciclatge explica que volia trobar la misteriosa donant perquè la firma telepolítica de compartir
La meitat dels ingressos són els propietaris inicials quan els objectes entregats poden ser rebenuts, que és el que s'ha fet. Per tant, aquesta dona podria tenir al seu compte ara mateix 100.000 euros de més. Potser no sap ni el que ha fet. No, clar. O sigui, ella, inusemble. Segurament no, perquè si no m'imagino que no ho hagués ni portat, creguis. 100.000 no t'hagués quedat tots per ella. De disgust. Per favor, bé, si la trobem ens alegrarà. Mira, m'agradaria que s'emportarà. A veure si la trobem. Esperem que sí. Llàstima. En fi, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta, al magazine del matí.
11 minuts i les 11, ara parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? Parlem d'un temps de juny, no? Sol, no? No és de juny? No. De què és? És de juliol. Sí? Sí, home, sí. Ahir vam arribar a 26 graus. Ens hem de fer una mica la idea. Mira, el mes de maig és un procés de mitjana dels 18 graus als 22. De mitjana, eh? Si analitzem molts mesos de maig, per exemple, l'Observatori Fabra de Barcelona,
normalment, amb els anys que fa que existeix, que em sembla que és des del 1914, doncs el procés del mes de maig és anar augmentant les temperatures entre els 18 i els 24. Això vol dir que el mes de maig, en dies que estan per sota dels 18, també hi ha dies que estan per sobre dels 24. I el mes de juny entrem en un procés que està entre els 22 i els 25, aproximadament. 22-25 graus seria de mitjana el procés d'augment de temperatura cap al mes de juliol, que ja se'ns dispara cap als 25-28.
El mes de maig ha estat un rècord històric. Hem tingut un rècord històric a Barcelona amb 32,4 graus. La temperatura ha estat de mitjana, ben bé dos graus per sobre. Això és una autèntica animalada. Quan parlem d'un mes que està per sobre dos graus la temperatura és una animalada. Pensem que el mes de maig ha estat com el mes de juliol.
sobretot la primera quinzena va ser molt marcada, molt càlida, però la segona quinzena tampoc ha estat prou freda o prou normal com per reduir aquesta mitjana i hem quedat amb unes temperatures molt per sobre del que toquen. És cert que hi ha moltes ganes que arribi l'estiu, és cert que quan passa el mes de març-abril comença a treure el nas al sol.
doncs ens agrada que el sol ens escalfi, però és que hem passat de l'hivern a l'estiu d'una manera bestial. I això portarà les seves conseqüències quan el mes de setembre em diguis estic farta de passar calor. Perquè clar, des del mes de maig que estarem ja amb mànig escurt, o sigui, la situació d'avui de demà, o per exemple el que tindrem entre divendres i dissabte, és més del mes d'agost, de plena canícula, que no pas d'un principis de juny. Ho diem perquè avui ahir vam arribar als gairebé els 26 graus, continua bufant vent del sud, se'ns tira sobre un anticicló,
Tenim tempestes de mitja tarda típiques del mes d'agost, les típiques tempestes d'estiu les tenim en aquests moments. Avui els valors poden tornar-se a enfilar un altre cop cap als 25 o 26 graus, que és que això anirà en augment. Demà, al voltant dels 26-27, dijous 27, divendres 28, dissabte potser 29 i diumenge potser 30.
Hi ha vegades que en un mes d'agost no arribem als 30 graus mai. Potser el passat. Temps del mes de juliol? No, Carme, no és temps del mes de juliol, sinó que és de ple gos i, fins i tot, podríem dir, i si els mapes tenen raó, a partir de dijous seran dies dels més càlids de l'any. Aquella canícula que sempre col·loquem. Que potser ho seran, no?
Podria ser, però ja m'esperem que també del 15 de juliol o el 15 d'agost també estem en plena canícoles, el moment que escalfa més, tradicionalment per mitjana, doncs és quan tenim les temperatures més elevades i hauria de tocar en aquells moments, però ja diem que aquest cap de setmana proper la Festa de l'Esport, per exemple, és per anar amb vermudes, pràcticament, i sense mitjons, sense per anar i refrescar-nos. I aquell sistema que vam posar fa molts anys a Sant Just, no sé si us ho recordes, fa molt de temps, en una fira d'esvernes va posar un sistema de...
D'aigua? D'aigua que anava caient així difuminada com fan a Sevilla i fan a les ciutats on fa tanta calor. Doncs van posar un sistema d'aigua perquè la gent no passés tanta calor. Doncs seria recomanable que el diumenge a la plaça Camoapa, que és de ciment dur, allà serà un dia complicat. Si els mapes tenen raó. Sempre fem previsions quan arriba un pluja i ens animem molt perquè ai, que arribarà alguna tempesta que podrà ploure, que tal i que qual.
Ara també hem de jugar amb aquella responsabilitat de dir, els mapes indiquen això, tot a punt de cà, fa moltes setmanes que estem jugant amb una monotonia tremenda i... Dues setmanes. Va plorar fa dues setmanes. Des de llavors, no? Dues setmanes senceres. Sí, va plorar un dia. Sí, sí, sí. És espectacular. Però vull dir que tampoc. No estem tenint un temps típic de la primavera. No, no, no. Estàvem en una tranquil·litat i això...
No t'ha de tranquil·litzar ni t'ha d'alegrar, tot i que tu t'agrada el bon temps i a mi no, perquè després igual tenim un estiu que és quan toca fer vacances i quan toca tenir-hi el bon temps ja el tenim tot tapat i no podem estar ni a la platja. Però aviam, esperem que estaria maco que aquests dies tan espaterrans els guardéssim per les vacances, perquè si no... És el que no va passar l'any passat. És el que no va passar l'any passat i sembla que anem camida, però això no es pot probeure ni es pot saber.
Després hem de dir que ens mirem al Maliquí a Sant Just, és un temps monòton i avorrit, però en canvi en altres zones de Catalunya, com és el Pirineu, Prepirineu, comarques interiors, ahir fins i tot va arribar alguna d'aquestes tempestes al Vallès Oriental que a la tarda creixen nublades, descarregant amb certa intensitat, reguen el país que és molt necessari i després refresca la nit i s'està amb temps de primavera.
Sí que és cert que el migdia, primer del matí i al migdia, són temperatures per sobre de la mitjana a l'interior de Catalunya, però en canvi a la tarda, amb les tempestes i els ruixats, es refresca una miqueta. Però bàsicament estem vivint un temps de ple mes d'agost, o sigui, ara estem en unes temperatures, avui la mínima ha estat de 16 graus. Doncs jo encara no vaig bastida com a l'agost.
Suposo que és allò mental, no? No, però ja aniràs. Aquesta setmana ja acabaràs a l'anti. Sí, perquè són molts dies de calor. Avui ja notaràs que et sobren algunes coses, que dius, ai, per què m'he vestit així, i potser a partir de demà dimecres i dijous ja aniríem bastant més fresquets perquè tot apunta que tindrem una punta de calor important, coincidint amb el cap de setmana.
que provocarà aquesta situació. Pel que fa a tempestes ruixats a Sant Just, cap ni un. No se'n veuen per enlloc, però el que sí que és cert és que aquesta tarda, les properes d'aquesta setmana, que ahir no es veia tant, però avui es reforça, continuarem amb aquestes tempestes de mitja tarda. Continuarem veient aquells comolonímbuls que creixen a l'horitzó, que els veiem molt lluny, que en el seu lloc estan descarregant. Fins i tot podem veure
aquests dies ja, per sobre del que és el coll de les torres o mirant cap al Tibidabo, com si vinguéssim per ser més exactes, doncs veiem com creixen aquelles nublades que corresponen, doncs en zones de l'interior del Vallès Oriental, d'Osona, de la Carrotja, allà es veuen els punts d'aquells núvols que estan descarregant amb molta intensitat, que porten calamarça, que porten ruixats, que porten tempestes, i en aquelles zones sí que estan regant el país, però en canvi, doncs el que és la Serra de Conxerola és per patir ja perquè estem en una situació realment complicada,
Tenim 114 litres per metre quadrat. 14 d'aquests han caigut amb el que portem de mitjans d'abril i tot el mes de maig. Estem parlant de misèria i companyia. Si hem de comptar segona quinzena d'abril i tot el mes de maig 14 litres a Sant Just és una cosa que és ridícula.
I és el que dèiem, o sigui, la sensació aquella de dir ai ai ai, que tenim tot a l'agost, l'estem patint ara i després quan arribi el moment de gaudir, de disfrutar, surto al carrer, no tinc res a fer, descanso, desconnecto, haurem d'anar a buscar cargols. No ho sé, esperem que no, eh, però aviam què passa. No estarem pendents, bé, en tot cas per l'agost encara falta, però estarem pendents del que passi aquest dies. Clar, però és aquella rabieta que dius, és que treballant en aquests dies tan xulos fot una mica d'empreniment.
Han ficat-les, doncs ho anirem explicant, exacte. Ens anirem traient la roba. Que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta.
3 minuts i arribem a punt a les 11, en moment en què connectarem amb el bitlletí informatiu de Catalunya Ràdio. Ens posarem el dia de l'actualitat i també de la Sant Justenca amb el bitlletí dels Sant Just Notícies. Tornarem després, entrevistarem Llorenç Rey, portaveu de Convergència i Unió amb funcions de l'Ajuntament de Sant Just, per parlar del ple que es va fer dijous passat, del que es va parlar i també del seu comiat com a regidor i cap de l'oposició a Sant Just. Ho farem després de les notícies.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de vuit a nou del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Catalunya Ràdio, les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet.
L'ex conseller de governació de la Generalitat, Maciel Avedra, reconeix a la comissió contra el freu del Parlament que tenia diners a l'estranger no declarats que, segons ha dit, són seus personals i provenents de les seves empreses. Parlament, Marcel Cossé. Maciel Avedra ha reconegut que va ser un error no declarar els diners dels seus negocis a l'estranger i ha negat cap tràfic d'influències.
No es tracta de cap operació urbanística per part del senyor Prenafeta ni meva. Es tracta d'una intermediació pura i simple. Sense tràfic d'influències per res perquè no vaig parlar amb ningú.
L'exconseller ha declarat que mai l'empresari Javier de la Rosa li va oferir ni un cèntim de comissió i ha negat intervenir en el finançament del partit. Jo no he intervingut mai en el finançament del partit. Menys d'això, ningú m'ha dit mai res, ningú m'ha acusat, per sort. Marcel Cosé, Catalunya Ràdio Parlament.
El jutge de l'Audiència Nacional espanyola, que porta el cas púnica de suposada corrupció, ha citat declarar com a imputats dos consellers de la Comunitat de Madrid, el de Presidència i la Conselleria d'Educació. També haurà de declarar un altre conseller, en aquest cas de la Comunitat de Murcia, i dos diputats de l'Assemblea de Madrid. El cas investiga el pagament de comissions il·legals per serveis en diferents ajuntaments i governs de comunitats autònomes d'arreu d'Espanya.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, considera que les dades de l'atur registrat del mes de maig demostren que la recuperació no és temporal. Demuestra que la recuperación de la economía española no es algo coyuntural, sino que es algo estructural. Hoy ya cumplimos 22 meses creando empleo en nuestro país. A Catalunya, el descens ha estat de 21.000 persones i el total se situa en 531.000 parats. La reducció de les dades espanyoles està en 118.000 persones.
El primer ministre de l'IRAC ha denunciat el fracàs de la comunitat internacional a la lluita contra l'estat islàmic, especialment per la falta de suport del seu país que ha combat des de fa un any l'abans dels jihadistes. París acull avui una reunió dels països que formen part de la coalició internacional liderada pels Estats Units dedicada a establir estratègies per combatre i frenar l'estat islàmic.
La CUP dona autonomia a cada grup municipal perquè pactin la formació que consideri més convenient. Les comarques de Girona són clau per formar pactes en ajuntaments com Sal i la visual d'Empordà. Girona, Isabel Joanola. Bon dia. El coordinador de la CUP a Girona, Joan Sal, ha dit a Catalunya Ràdio que prioritzaran pactes amb Esquerra abans que amb Convergència i Unió. Aquest és el cas de l'Ajuntament de Sal.
La nostra prioritat és promoure o alternar amb la política, en aquest cas a salt, però en tot cas això es farà sempre en base al programa. Continua la recerca dels 440 desapareguts en el nau fràgic d'un vaixell al riu Yansè, al centre de la Xina, arran d'un tifó. De moment s'han rescatat més d'una vegada de persones i s'han recuperat 5 cadàvers. Sembla que hi ha passatgers vius dins l'embarcació volcana.
Un matí complicat pel que fa al trànsit. Segueixen els problemes a aquesta hora. Els localitzem ara mateix. Equip viari de Catalunya, Ràdio Cel·li Quintana. Bon dia. Bé, doncs, unes obres tallen el lateral de la Diagonal d'entrada a Barcelona i encara aturan la B23 de Molins de Rei fins a entrar per la Diagonal, la 2 de Santandéu de la Barca fins a Sant Vicenç dels Ors amb aturades acordeòniques.
APC de Sant Cugat, sentit sud. Queda a la pota nord de Montigalà al nus de la Trinitat. Aquí hi ha hagut diferents accidents i totes les vies cap al nus de la Trinitat, tant les C-58 amb aturades ara puntuals i la ronda litoral. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Viària.
Esports Montserrat ja. En uns minuts ha de començar l'entrenament del Barça que prepara la final de la Lliga de Campions de dissabte a Berlín contra la Juventus. Luis Enrique, en principi, podrà comptar amb tothom, perquè Andrés Iniesta no té cap lesió muscular. Pels vols del migdia podreu seguir l'arroa de premsa del tècnic Blaugrana a Catalunya Informació.
La Juve es concentra en Messi, però el tècnic italià Massimiliano Alegri assegura que no farà marcatge individual a l'argentí. Leo Messi va repassar-hi el llegat de Xavi i va recordar que n'hi ha pocs com Dani Alves. En bàsquet l'únic caja de Màlaga és el rival del Barça a les semifinals pel títol de Lliga. El primer partit de la sèrie jugarà divendres. L'altre, parellament, enfrontarà el Madrid i el València. Ja en tenis, el torneig de Roland Garros a París, avui sobra en el quart de final, va brincar Federer i Nishikori Tsunga.
Demà jugant Diokovic Nadal i David Ferrer Morray. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Aquesta setmana es fa la connexió de Clavacaram de la plaça Antoni Malaret. És per això que avui i demà el carrer Creu entre els carrers Montserrat i Ataneu romandrà tallat al trànsit. Es deixarà accedir als Walls i als veïns i veïnes i es modificarà el sentit de circulació dels carrers Montserrat i Ataneu. Durant aquests dos dies, el trànsit al carrer Montserrat és en direcció al carrer Creu i el trànsit al tram del carrer Creu entre Ataneu i Bona Vista és en sentit de pujada.
Més coses, l'Ajuntament de Sant Just fa una crida perquè entitats i escoles i clubs locals acompanyin la Flama del Canigó en el seu recorregut pels carrers de Barcelona i del poble. Aquesta celebració, festa nacional dels països catalans, té lloc el 23 de juny, abans de la revetllat de Sant Joan. Cada any un grup de voluntaris van a buscar la Flama a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i des d'allà la porten amb torxes de Sant Just per iniciar un recorregut pels carrers del municipi.
Des del Consistori, enguany es fa una crida per la participació ciutadana a identitats perquè s'animin a acompanyar la flama en el seu recorregut. Hi ha temps per apuntar-s'hi fins al 19 de juny i ho heu de comunicar a l'adreça de correu ajuntament arroba sanjors.cat.
I un apunt més per destacar que el dia 4 de juliol tindrà a lloc la segona cursa solidària de Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu. L'organitja el club atletisme a Sant Just i serà oberta totes les edats, fins i tot nens i nenes nascuts l'any passat. Serà un recorregut de 5 km per a categories superiors i per als més petits recorreguts adaptats a la seva edat.
El Club Atletisme Sant Just donarà el 60% de la quantitat recaptada a través de les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que el destinarà a favor de la recerca en malalties infantils. Les inscripcions s'han de fer a través del web championship.cat i trobareu més informació al web del Club Atletisme, clubatletismesanjust.es.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I don't know.
I'll be ready to be swept away And stop chasing Every breaking wave Every sailor knows
Here's a friend made enemy And every shipwrecked soul knows what it is To live without it to receive I thought I heard the captain's voice But it's hard to listen while you preach Like every broken weight on the shore This is as far as I could reach
I don't know.
Sí, no.
I'll be ready to be swept off my feet and stop chasing.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
En punt un quart de dotze ho hem anunciat a la primera hora, ara dient d'entrevistar Llorenç Rey, sembla que arribarà d'aquí una estona, però en tot cas, bé, mentre l'esperem ens fixarem en altres qüestions d'actualitat perquè hem de continuar amb el programa i per tant, aquesta era el que feia més repàs d'actualitat musical. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
I ho fem avui parlant de Beirut, que ha fet el primer avançament d'un nou disc, després de 4 anys, una notícia d'aquest matí, la llegim a la pàgina Mondo Sonoro, aquest primer avançament que ha fet públics a Condon, 4 anys després de Riptide, ha anunciat nou disc. Com a avançament ja es pot escoltar el segon tall de l'àlbum, que és el que donarà nom també a aquest mateix àlbum, es dirà 999.
original d'alguna manera, i és la que sentirem ara de seguida. El tema es va presentar l'any passat durant un bolo a Brooklyn, la ciutat on es va gravar el disc al complet, juntament amb el baixista Paul Collins i el baterià Nic Pitri. 999 es publicarà el dia 11 de setembre.
I bé, seguit d'una gira als Estats Units i a Europa, en principi per això no sembla que hagi de passar per casa nostra.
No sé qui ets.
Doncs així és com sona aquest tema per la resta que ha d'esperar encara tres mesos.
És aquesta la nova cançó. Tenim per això més notícies musicals. Us les expliquem tot seguit a banda d'aquest avançament de Dayroot Més Coses, un avançament del que es fa en ressò també als diferents diaris musicals digitals que seguim habitualment també des del Just a la Fusta. Parlem, com dèiem, de més notícies musicals. Ens en anem ara a parlar d'una altra qüestió.
Bona nit. Bona nit.
Un altre single és Some kind of heaven, en aquest cas és la cançó de Hearts, una cançó que s'inclourà en el tercer àmblom d'aquest duo britànic, un altre informe que llegim a través del web de Mondo Sonoro i ara de seguida sentim com sona aquest nou tema.
Un duo format per Teo, Hackcraft i Adam Anderson. Aquí sentim la presentació que se'ls fa perquè tornen a l'actualitat amb l'avançament del que serà el Teo tercer disc de llarga durada. És Somkind of Heaven i és una cançó pop comercial menys fosca del que alguns podrien pensar. Una producció que ha anat a càrrec de Joan Esquan, que ja havia col·laborat amb ells en el passat, tot i que l'àlbum també comptarà amb l'ajuda d'Ariel Drextheit de l'Empire Weekend o Stuart. I ara sentim tot seguit
Com comença aquest tema? I am ready for the rapture I am reaching for the light But my heart screams hallelujah When I hear your battle cry I know we're so young but I swear you're the one for me
Doncs és aquest el nou tema de Hearts, com dèiem, una cançó que també arriba avui, que s'inclourà en el tercer àlbum del dúo britànic.
I ara sí que a aquesta hora parlem d'actualitat municipal. Ho fem saludant a Llorenç Rey. Molt bon dia. Bon dia. No sé si hem de dir portaveu de Sibon Funcions o quin seria el carrer correcte. Suposo que deu ser. O portaveu de Convergència. Suposo que deu ser. No, sí, de Convergència o l'Ajuntament de Funcions.
Exacte, encara estem per tant, avui és dia 2 de juny i el dia 13 es constitueixen aquests nous ajuntaments. Exacte, fins al dia 13. Aquests dies és una mica de trànsit, tot i que dijous passat es va celebrar ple municipal, un ple curt, no? Sí, un ple curt. Amb un parell de punts. Amb un parell de punts. De pur tràmit i de coses, doncs, per seguir treballant. La vida, si res que tingui grans recendents en el futur de Sant Just, però si per qui està afectat,
i no es pot paralitzar la maquinària. Sí, perquè en tot cas un dels punts que sí que és aquest canvi que es fa de les noves urbanístiques de la zona de l'hostal per obrir nous locals comercials a la zona del carrer Bona Vista ja teniu, sí que en principi s'hi posaria un canvi, no? Sí, el que passa és que és un tema en el que estem tots d'acord. Si fóssim estrictes, allò purament estrictes, vull dir...
Fins i tot algun podria dir que seria nul aprovar després de fer eleccions en aquest període. Quan dic que no és un punt nou, refereixo a que en l'aprovació inicial no hi ha hagut eleccions per part de ningú. Aleshores és senzillament donar-li tràmit a continuar
una cosa en què tots els grups municipals ja estem d'acord. Senzillament, afectava els usos d'uns quants habitatges de la barriada de l'hostal, que perquè ens entenguem és carretera reial entre el bar García Ruiz i el ferrimac. És un drosset que els baixos havien estat comercials, quan es va provar el pla especial d'allà passaven a ser habitatges, ja es diu que si es vol, a la part baixa es poden fer, es pot simultanejar habitatges
activitats comercials. És un tema al qual estem d'acord tots els grups. Em semblava absurd no aprovar-ho i deixar-ho que s'aproves al primer ple. Com que són coses que d'aquí s'ha d'anar a la Generalitat, després haurem de tornar i a més després a la Generalitat també entrarem en una fase d'eleccions i tornarem a estar igual, doncs més va que el tema es pugui enllestir ràpidament.
I a banda d'aquest parell d'apunts, sí que el ple va servir sort per acomiadar els regidors que no repetireu mandat. Exacte. A propietat tots aquells que ja sabem segur que no repetirem, doncs ens vam poder acomiadar del consistori, dels companys d'ajuntament i dels funcionaris que hi eren present.
En el teu cas també es va fer una mica de broma amb el tema de la corbata, no? Perquè vas tenir un punt peditxista. Era curiós que tothom et deia que anava amb corbata perquè era l'única persona que portava corbata de l'Ajuntament. I jo no m'he caracteritzat per anar normalment amb corbata. Normalment no ho faig. Em feia il·lusió perquè aquella corbata me la vaig comprar quan tenia...
20 anyets per anar al meu primer ple, que tots érem molt grans i molt respectables. Jo era un joveret molt petit i llavors per fer-me una mica més gran vaig posar corbata. I com que no me les poso massa, encara les conservo, les poques que tinc, doncs vaig aprofitar per tornar-me a posar una mica per fer de l'inici i el fi. La primera corbata que vaig posar pel meu primer ple jo me la repeteixo pel últim ple. Simbòlic. El tema simbòlic. Em va fer gràcia.
Ha estat dur aquest moment d'acomiadar-se. Ja feia temps que n'havíem parlat d'aquest final. Jo ho vaig anunciar fa 4 anys. L'endemà de la selecció.
és una mica un sentiment d'aquells de pena, de deslligar-te d'aquest vincle que es pot fer de moltes vegades. Suposo que és el que em passarà el dia que tingui un fill que em digui que se'n va de casa, doncs et fa il·lusió perquè se'n va de casa, però de cop et trobes una mica com orfe. Evidentment, era una decisió presa per mi voluntàriament de marxar, principalment perquè crec que la gent
sempre he cregut en la política com un servei públic i això requereix doncs un temps de la teva vida que hi dediques i ara doncs potser el dedicaré a alguna organització sense ànim quan se vol, potser me'n vaig a Càritas que potser me'n vaig a qualsevol ONG a donar de menjar indigents o durant una temporada doncs jo dic que no, però jo sé que d'aquí ja tinc alguna cosa que em ronda pel cap i d'aquí al setembre o a l'octubre doncs
Estaria en qualsevol entitat o participant d'una cosa, però que no sigui res que perpetuïa la gent al poder. Mai m'ho he pres com un sistema de vida. Vaig fer de conya amb el que m'he tret de tota la vida a l'Ajuntament. No tinc per comprar-me la moto que porto.
Però és que tampoc ho he fet per això. Ho he fet com un servei públic i crec que tot té el seu fi. Ja fa quatre anys vaig decidir que s'acabava ara. Això no vol dir que tingui la paneta aquella. És com ara no podria venir a la ràdio a explicar què ha passat al ple. Espero que algun dia em convidi per parlar de qualsevol història de Sant Just. Aquest últim mandat per això ha estat més difícil que pensaves o al revés?
No, el que passa és que el trist d'alguna manera és... Jo vaig entrar a la política, vaig estar dels 20 als 24 anys com a regidor, després ho vaig deixar durant 16 anys per dedicar-me a fer créixer la meva empresa, després se'm va demanar doncs de tornar-me a liderar el projecte de Convergència, la qual cosa estava en un moment 12 anys rescat, han canviat moltes coses en 8 anys, aquest 8 anys ha estat
un punt àlgid de la meva empresa, doncs no se'm precaria tant i tot funcionava molt bé i en un ajuntament amb ganes i dinamisme per poder fer moltes coses. Va durar la cosa dos anyets i es va enganxar ja un any i mig, es va enganxar aquesta crisi terrible.
La qual cosa ha significat, doncs, requerir per mi, personalment, molt més temps per dedicar-li a la meva empresa, i per altra, doncs, formar part d'un ajuntament, doncs, de vaques molt flaques i de moments, doncs, que no són divertits d'estar aquí. És a dir, aviam, els proïdits no estem per passar-nos-ho bé, estem per treballar i per...
i per fer coses positives, però, evidentment, ningú li ha d'haver de lidiar amb aquesta crisi que ha trastocat qualsevol tipus de plantejament que poguessis tindre fa vuit anys quan volies anul·lar l'Ajuntament. Per tant, aquesta etapa, que és la més recent, evidentment, sí que ha coincidit justament amb la crisi. Ha coincidit amb una crisi com no havíem viscut mai. Aleshores, una crisi que ha aguantat dues legislatures, això no ens havia passat a la història. Però bé,
Esperançats que els ramalatsos seran llargs i res no tornarà a ser com era, però esperant i desitjant que potser sí que hagui tocat fi.
aquesta crisi i es puguin començar a priorificar coses de futur amb una mica d'esperança, que aquests anys han estat realment d'elaborar uns pressupostos per poder subsistir sabent que s'acabaran sent pitjors la situació del que està dalt d'inici del mandat. Potser ara els propers pressupostos es fan pensant que no seran pitjors del que s'han previst i potser alguns ingressos s'incrementaran perquè hi haurà més activitat econòmica,
i algunes despeses socials potser decreixeran no perquè no es faci assistència social, sinó perquè no hi hagi tantes necessitats. Espero que els propers pressupostos aprovats siguin més optimistes que els que hem tingut durant aquests anys. Amb què et quedes d'aquest temps a l'oposició de l'Ajuntament?
Ja et dic que seria difícil perquè han estat anys molt difícils. Han estat anys més de capejar el temporal que de planificar. Aleshores m'hauria agradat contribuir a planificar els enjustos.
els propers 10 anys i tot s'ha tingut que quedar aparcat per poder solventar els problemes dels enjust d'avui, que és el més important, però no s'ha pogut, potser, doncs, planificar estratègies de futur de municipi importants i moltes coses estan embastadetes, però s'haurà de desenvolupar perquè és que
El que sempre està desmentint de Sant Just, dins de la discordança política,
que hi ha un bon entente entre tota la gent i que probablement ens prima a tots els lúdics polítics l'interès de Sant Just per davant del que seria estèticament i únicament el tema ideològic.
La relació entre govern i oposició ha estat bona? Deixem-ho amb lleial i ja està. El govern mai dona tota la informació.
encara continua pensant excessivament que l'oposició és oposició i no el pensa com a un col·laborador, moltes vegades... No ha canviat, això. Això no ha canviat. I és una de les coses que a mi m'ha sapigut greu, perquè sempre m'he mostrat més pro s'enjusten que pro partit. Aleshores, les coses no les faig per ideologia, sinó per s'enjustenetat. Aleshores,
hi ha hagut vegades que ens hem sentit esclosos d'algunes decisions o coses que te n'has assabentat quan ja estaven fetes i haguessis pogut aportar coses amb la fase prèvia que al final has acabat aprovant perquè eren un bé però haguessis pogut participar amb la millora d'aquest bé i no hi has participat doncs jo crec que per desconfiança i donaria un vot de confiança i diria allò que sempre se m'explica que és que
El dia a dia no se'n recorden de consultar de les coses. I aleshores ho deixaríem així. Jo crec que hagués pogut participar més de més coses al bé del poble, no de cap altra cosa.
Estem parlant amb Llorenç Rey arran de l'últim ple municipal que es va fer dijous passat, en què els regidors que no es repeteixen també es van acomiadant, passat també uns viatges d'aquestes eleccions. El dia 13 de juny es constitueixen els nous ajuntaments. En tot cas, la valoració que fas de les eleccions, de com han anat, no sé si la voldries fer o quina lectura en faries de tot plegat?
Aviam, trista perquè hem perdut un regidor. Des de quan teníem vuit regidors, després vam passar set, després vam passar cinc, ens manteníem tres anys amb cinc, costa molt incrementar els vots quan no estàs al govern i no pots capitalitzar la força de govern.
I si a més a més miro el que ha passat a tot el meu entorn del Baix Llobregat, doncs encara podria estar content, no? Aleshores cadascú es mirar allò per on... Si et vols consolar, mires l'entorn i dius, només n'has perdut un. Evidentment, les 13 triomfes no es perdran cap i era solir l'alcalde. No ha estat possible, doncs ens tocarà, doncs, seguir fent d'oposició i esperar, doncs, que... que les properes totes puguem guanyar.
Aprofito perquè abans que ningú faci cap interpretació rara, aquest dissabte dia 13 no hi podré assistir a la Constitució del nou Ajuntament, entre altres coses, perquè quan el Rajoy va decidir que el dia 13 es feia això, no ho va consultar amb la meva sogra, que fa els 50 anys de casada.
i tenim tota la família fora d'aquí. I quedaria molt malament si no hi assistís. Queda excusat, per tant. Quedo excusat, però és per una causa, no perquè no m'agrada ser-hi, que evidentment m'agradaria, m'encantaria ser-hi, però és que és més impossible de poder-hi assistir. Continuarà vinculat amb Convergències? Sí, evidentment. Si no em fan fora, no tinc cap...
Intenció. Fa més de 30 anys que és al meu partit i no han canviat les coses perquè no ho continuï sent. Evidentment, de la mateixa manera, com et deia abans, com que no he ostentat mai cap càrrec ni cap cosa dins del meu partit, sempre he manifestat la meva opinió
per damunt de l'opinió del partit. El que passa és que majoritàriament és el partit en el que coincideixo amb moltes de les meves coses. Podria divergir amb alguna, però és en el que coincideixo amb més coses. Per tant, ara per ara el meu partit és Convergència i el que es pugui succeir en un futur, les refundacions... Ja em crec que realment el terratrèmol que està succeint a la política, ja no catalana, sinó espanyola en aquests moments, genera una nova...
aparició de partits nous i una refundació dels partits clàssics per establir les noves línies, per entomar aquest segle. No sé el que apareixerà o desapareixerà en aquests propers anys, però ara per ara, evidentment, hem opartit es convergència.
Doncs moltes gràcies Llorenç Rey, portaveu de Convergència. Moltes gràcies a vosaltres per aquests vuit anys d'haver-me convidat a vindre'n aquí. I el dit m'ofereixo a quan vulgueu alguna historieta de la memòria històrica, d'aventuretes... Alguna cosa farem, exacte. Aventuretes de la Casa Conestorial. Doncs anarem parlant. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies, bon dia.
Just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Gràcies per ser-hi.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Ara passen deu minuts de dos quarts de dotze, és hora de fer tartúlia.
Saludem tot seguit la Maria Camps i en Josep Maria Majuan, molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Bon dia. A més a més, avui us faig entrar més tard al que ens toca, o sigui que... Hi ha força coses a comentar, eh, perquè ja fa uns quants dies, ara... 10 dies deu fer, en concret, de les eleccions municipals. Per tant, mira, segons com heu tingut temps de reflexionar, no serà una anàlisi en calent,
Per veure, ja se'ns segueix parlant i suposo que també anirem sentint a parlar els propers dies tenent en compte també que fins al dia 13 no es constitueixen tots els nous ajuntaments d'aquestes relacions. Si ara estem a l'època de pactes, no? Exacte, ja seria una altra d'Artúlia aquesta. En realitat ja haurem de fer un pas endavant segurament. Sí, sí. A banda de la valoració inicial, però bé, en tot cas, què us sembla? Us han sorprès els resultats? Com ho heu vist?
A mi no m'han sorprès. Si parlem de Sant Just, té una estructura de vot que és fidel sempre. Podríem senyalar exactament els votants de cadascun dels partits i veia poquet. A Sant Just no s'ha produït el canvi. Per tant, és una cosa que tenim pendent i és una cosa important. Jo ho considero molt important.
que hi hauria d'haver-hi una mica d'aire nou, hi hauria d'haver-hi una manera diferent de fer les coses i no estic d'acord amb moltes de les coses que... sobretot amb la transparència i amb la participació de la gent. Per tant, és un tema pendent i que crec que Sant Just ho ha de fer mirar i ho han de tenir presents a cada de les properes eleccions. I a nivell general,
A veure, era normal, diguem-ne, el resultat que s'ha tingut? Vull dir, el fet que la ciutat de Barcelona vagi amb mans de Barcelona en comú. Vull dir, en certa manera era lògic?
I crec que era lògic, per la divisió de partits que hi havia, la gent nova que entrava, la voluntat de canvi que té la gent en general, perquè jo acabo de parlar de Sant Just, però jo crec que, igual que jo opino això, penso que hi ha moltíssima gent que opina el mateix, que és necessari aire fred, que és necessari canvis. Quins canvis i com i quan, això ho podríem discutir. I per això hi ha tantes diverses opcions, diguem-ne, no?
La de Colau va aconseguir que s'atranpeda aquesta unitat de tots cap a un objectiu, que és el que jo sempre he reclamat en aquestes tertúlies pel procés, és ajuntar un munt de gent de diversa procedència per tant d'aconseguir un objectiu i amb una unitat, i deixar de part els detalls i les masquines que hi hagin en el dia a dia.
i això és el que ha d'aconseguir la de Colau i, per tant, serà, suposo, la futura alcaldessa de Barcelona. A nivell general de Catalunya, vull dir que sí, Convergència ha guanyat, però també és cert que ha perdut regidors, i també és cert que el procés en si ha sumat, i ha sumat més regidors, però en el procés li falta la trampeda, i aquesta trampeda s'ha d'aconseguir d'aquí al 27 de setembre.
Doncs una triple lectura, un triple anàlisi Maria, ens anem ara amb el Josep Maria a veure què diu. Mira que vaig dir una tonteria molt grossa eh. Pensa que la trempera matinera no és trempera verdadera. És trempera d'una altra cosa. És que ara la paraula trempera ja s'ha posat de moda. S'ha posat de moda. L'última paraula no l'he dit per no ofendre. Bueno, anava a dir que Sant just és veritat el que dius de...
de que els resultats són molt estables, és veritat, però ja que ho dius, també volia recordar que les primeres eleccions municipals va guanyar el suc, que va ser una cosa que jo no l'esperava mai, però que va guanyar per 4. Teníem 4, 4 i 4, per als vots en teníem 200 més, me'n recordo, perquè anava la candidatura del PSU. Però també és veritat això de la Trampera Matinera, no? Jo vaig sortir amb una il·lusió de les eleccions,
i ens van tirar una galera d'aigua a sobre. Això em va fer pensar molt pel carrer de Badó i vam anar a Barcelona, que va tenir bons resultats l'esquerra i el suc concretament, jo ja anava pensant això no sortirà bé. La meva reflexió era sempre dir que el suc, malgrat haver guanyat, no representa ser injust. No representa ser injust. Perquè, a veure, és una població d'un nivell de vida una mica més alt i tot això.
Per tant, val la pena reflexionar això. I clar, la transversalitat és una cosa molt important per al procés sobiranista, per exemple. Després en parlarem. Però, de cara a un govern municipal, la gent té opcions. Les opcions, evidentment, no hi ha una majoria comunista ni menys, tal com era abans, tot i que el suc era bastant... era un comunisme ni molt menys radical.
Això és una cosa. Esquerra Republicana també s'ha mogut en aquestes eleccions. La proporció dels socialistes és la mateixa, la proporció de CiU baixa de 25 al 2011 a 18,6.
Esquerra Republicana, en canvi, puja 10 punts, que això és molt, és bastant, eh. No és un 10%, eh, són 10 punts. Vol dir que estava en els... Esquerra Republicana estava al 7% i ara estava... Però ja estava força avall. Estava molt avall, en aquell moment, el 2011 sí.
i ara està al 17. És a dir, que tot i haver-hi una certa estabilitat, també hi ha hagut canvis en el temps i, últimament, amb això d'ERC. Vull dir que aquí hi ha un problema o una diferència que és conseqüent pel tema del... que té conseqüències pel procés. Llavors, una mica això de què deies tu, que s'ha de posar aire nou, és veritat, però... A fer, aquí penso que hi ha dues coses. Una és que el perpinyà,
que és l'alcalde, i la gent es mira molt l'alcalde, tenia molt bona premsa. Això em sembla que algun dia ha sortit, és una persona molt simpàtica, és una persona molt pròxima, te'l pots trobar pel carrer i dir-li qualsevol cosa, mai et dirà que no. Surt molt pel carrer, junts a tots els diumenges de l'any, amb anar a qualsevol inauguració que hi ha al poble, i això té conseqüències. I molta gent
Jo no dic molta perquè ja no conec molta de gent, però alguns que jo conec que no són precisament socialistes ni des del punt de vista del que vol dir el socialisme avui ni socialdemòcrata, i en canvi voten per pinya.
Aquí l'única cosa que hi ha com a anàlisi és que no sé si es correspon l'èxit del Perpinyà amb l'èxit de l'Ajuntament com a funcionament. Perquè penso que hi ha 60 enqueixes de poca rapidesa administrativa amb coses molt senzilles. Tu deies ara fa la manca de transparència. Jo veig que hi ha coses de funcionament i llavors seria molt bo
que l'oposició en lloc de cridar flors i violes es preocupés de com la gestiu, perquè aquí pot haver un tema que hi hauria com nosaltres hi érem. Per exemple, hi parto de molts anys.
que és la rigidesa dels administradors i els funcionaris. La rigidesa vol dir les dificultats de canvi, de samull feines diferents, de millorar les coses. Jo vaig tenir molta sort amb això, amb un economista que va fer allò de l'isenda molt fàcil, però esclar això no passa mai. Si hagués hagut un interventor
Segur que ho hauria sigut molt diferent, perquè l'autoritat dels funcionaris de carrera era una cosa que els socialistes, els gens, ens vam mirar als de dalt a baix. Per tant, els polítics llavors no tenen tant a fer, al final?
Els polítics tenen problemes amb els funcionaris. I no cal dir que un govern a nivell general també té traves. No dic a Catalunya perquè la gent és digressiva. No, perdó. M'ha vingut una cosa al cap. Ara mateix això de la transparència que dèiem. Acabes de fer una entrevista amb el Joaquín Rey i d'acaba de comunicar que van aprovar dos punts.
Ara, en l'interregne, diguem-ne, en l'espai de temps entre les eleccions, i això, dos punts d'urbanisme. Això, d'entrada, si m'ho expliques a mi així, salto. D'entrada, salto. I com és això? I per què? A veure,
pot ser molt bé que sigui una cosa anodina, que tothom hi estigui d'acord, que no tingui cap mena d'importància, però de cara a la gent, això no es fa, senzillament, això no es fa. El que deia és que hi havia hagut ja l'aprovació provisional, no hi havia alegacions i per tant doncs era...
Però no es fa. Això indica que no anem bé. Respecte al que deies, sí que és cert que Esquerra ha pujat molt més però també partia de zero, partia a nivell de tot Catalunya.
parlava, li van venir les eleccions anteriors, van baixar moltíssim i es van quedar sense regidors en molts jocs. Convergència va ser el màxim, veies aquell mapa de Catalunya que no te'l creies que tot era de color blau, no? Per tant, vull dir, partíem d'uns màxims i partíem d'uns mínims, els diferents partits, i per tant, jo penso que sí, que Convergència ha baixat, això ja ho dic des de l'inici, però que Esquerra també ha pujat, també cert, però potser no ha pujat tant com veiem.
Respecte al que deies d'aquí Sant Just, del suc, jo m'hi sento molt implicada en això, perquè de fet Convergència va treure en aquell moment només dos regidors, perquè començàvem, no se'ns coneixia, i hi havia el Front Nacional que recollia tota la gent nacionalista del poble, i per tant en aquest moment va haver-hi com un empat entre el suc i entre el Front Nacional.
I llavors, aquí sí que va ser una disjuntiva, això que diem, que aquesta setmana, la setmana dels pactes, en aquell moment també va ser setmana de pactes, en què dos... Convergència amb dos regidors havia de decidir qui era l'alcalde. I llavors, aquí va venir la Besant Nacionalista, que tenia Convergència en aquells moments, i, vull dir, i va apostar, diem-ne, per l'alcalde nacionalista. Vull dir, en aquell moment haguéssim pogut
i que ens va fer discutir moltíssim. Per tant, van haver de triar. L'hora de fer pactes també és complicada, no? És molt complicat.
Cap persona és purament d'una banda, diguem-ne. No som purament nacionalistes, sinó que volem, precisament en aquest procés ho estem dient, que volem el procés i la independència per millorar tota la banda social. Per tenir més recursos, per poder gestionar-ho millor i per poder donar molts més serveis a la gent i més igualtat per tothom.
Jo no volia dir tant per discutir-ho del sud, perquè vaig escriure en aquell moment que qui havia de ser alcalde era el Malaret.
el malret era el centre de Sant Just i era una persona vinculada a la transició i a la guerra civil i tenia més meris que se pogués tenir qui fos del suc. Per tant, això ja està al Vall d'Avers escrit. I jo hi estic totalment d'acord, perquè abans ho heu dit, no penso reflexionant què és el suc local. Bueno, això ho deixem perquè estem parlant del catapunt quan la gent encara no hi era. No, jo volia parlar una mica de per què també la sents d'esquerra una mica. Clar, per què ha guanyat la Colau a Barcelona?
Clar, ha guanyat perquè hi ha tota una mentalitat neoliberal en aquest país, ficada fa uns anys, que és que els indicadors econòmics del creixement del PIB i d'incurs del creixement de la riquesa mitja de la població són el gran indicador de l'èxit. És clar, a Barcelona hi ha una gran tasse d'atur però això també hi és i d'alguna manera en aquest moment
La Generalitat està lluitant perquè hi hagi més ocupació, i inclús el Partit Popular de Madrid està intentant que hi hagi més ocupació. Per això no n'hi ha prou. Jo penso que la gran explicació de per què ha guanyat l'Anna Colau és perquè les hèlites en aquest país han estat molt pròxims als governs socialistes, des del NarcisR, com deia un comentarista ahir molt informat,
inclús al Pascual Maragall, tenint accés directe, i en canvi la millora dels barris es va fer durant l'època dels Jocs Olímpics, aquella època es tenia molt en compte la millora dels barris, en canvi l'últim temps això no ha passat.
i per tant ha passat que amb el PIB s'han enlluernat i això ha portat la baixada de convergència i la pujada del moviment del 15M. És a dir, no és casual, perquè com vols que sigui casual si la població, les classes mitges i baixes que hi havia a baix d'obregat i tot això s'ha sentit mitges i, com dic baixes, vull dir, simplement treballadors manuals de l'època. No parlo ja dels marginats o dels immigrants.
i els deixo per un nombre racó, sinó per no parlar-ne en un moment si cal. I clar, això és el que ha provocat que el moviment que ha sortit amb força d'això, i que no tenia pes de Barcelona, doncs s'hagi fet amb una majoria important, que tampoc és una gran majoria, però una majoria important, i ha tret aquest sector de la població. Per això Esquerra ha pujat, però també ha pujat Podem, i també ha pujat Ciutadans, avui, en el Baix de Bregat. I penso que això és important. I, bueno, així tinc temps,
Vull fer una reflexió sobre també les hèl·lits aquestes, no? Com és possible que en el cercle d'economia es queixiant coses que no em caben al cap, eh? Tothom es fiqui amb el MAS i el procés d'independència. I ningú sigui capaç de dir per què no s'ha reconegut des del PP o inclús des de Convergència, perquè aquest dia el MAS en una entrevista a la Vanguardia no va reconèixer res, només que això, pujar a l'esquerra, baixar a la dreta, perquè tot això. Però no ha reconegut que hi ha hagut unes polítiques que han
han punxat amb les classes populars. I com a dir populars, no vull dir que els marginats o migrats amb problemes molt grans d'atur o el que sigui, no. Estiparan dels obrers qualificats que amb la desindustrialització estan en baixat i tenien un nivell de vida agradable i s'han deixat els pisos. I tampoc ha fet la Generalitat algun gesto sèrio contra els bancs amb el tema dels pisos.
Com voleu que no hagi passat el que ha passat. I no es pot donar la culpa només del pujament i el baixament dels altres. S'ha d'explicar que les polítiques de dretes s'han fet des de la Generalitat dintre del possible i la no queixa a Madrid per aquests temes ha provocat una selecció que, menys mal, que un partit més defensor de la igualtat hagi accedit al poder. I aquesta por de les hèlits, clar, aquesta por de les hèlits ve donada per la poc... Hi ha una anàlisi, també del Puigverc, en l'avantguàrdia d'ahir, que també vaig trobar molt interessant. Jo que la gent simplement té por.
i la por és perquè no tenen un projecte per Barcelona. O sigui, en aquest moment no hi ha un projecte sobre què ha de ser Barcelona i com s'ha d'afrontar el tema del turisme, no? Fixeu-vos que els costos del turisme en aquest moment els paguen també els sectors dels barris populars de Barcelona, sobretot els barris de la ciutat Vella i alguns de l'Eixample que són intermediats. En canvi, les hàbitats viuen a Sarrià o a Nordamèrica, les que fan els negocis amb el turisme, són els propietaris dels hotels. Aquest és el tema. Com és que no hi ha hagut un interès d'entendre
On t'havien ganat els beneficis? S'han revoltat per una tassa turística, que vinguin a marcar aquí i paguin una mica d'impostos per trepitjar Barcelona no li haguessin de queixar. Aquí hi ha un tema d'unes hèlites poc valentes, poc interessades, amb què la recasa es reparteix una mica. Totalment d'acord amb això.
Tot amunt d'acord amb el que has dit, amb polítiques aquestes que han fallat segur que Barcelona no té objectius o no té això i no hi estic d'acord. Jo crec que Barcelona va apostar ja no ara darrerament sinó ja anteriorment pel tuisme, és una de les apostes que ha fet. Ha fet una anteposta cultural.
ha fet l'aposta per a les noves tecnologies i per a la investigació. Vull dir, i això s'està demostrant dia a dia amb la quantitat d'investigadors en tots els àmbits que tenim i amb tot el ple que està el 22 arroba i voltants d'empreses i d'investigadors que venen de fora cap aquí. Per tant, Barcelona està orientada en quatre àmbits i que és veritat que un d'ells se'ns ha desbocat una mica i aquest que s'ha desbocat és el doctorisme.
Jo crec que el de la investigació, de les noves tecnologies, jo crec que això va per bon camí. El turisme veritablement s'ha desbocat una mica i s'ha de controlar més. S'ha d'enviar exactament què és el que interessa a la ciutat i als ciutadans per no sortir malament. No, estic d'acord amb això. Ara volia dir una cosa també. La recerca s'ha canalitzat només en uns sectors.
i a la universitat les retallades i la falta de beques continua sent una realitat. Per tant, hi ha molts estudiants d'aquests sectors que dic, els fills dels treballadors manuals, que eren a la universitat i ara no hi són. I no hi són perquè, bueno, s'han apujat les taxes d'una forma considerable. I també a Catalunya, molt a Catalunya, precisament.
Potser és veritat que hem de tenir una certa selecció de gent, si no té ganes d'estudiar, que n'estudi. I crec que s'ha d'acabar. I que es trobi potencial la formació professional i que el nostre home ha de ser doctor en enginyeria, perquè hi ha gent que no els hi va i que no cal.
Això també s'hi d'acord i que l'esquerra sempre vulguem anar més, tampoc. Però entre això i l'altre, per exemple, la recerca en altres camps de la ciència, aquí era potent en el món industrial, ha baixat. És a dir, clar, estem només potenciant un hèlit que pot tenir projecció mundial, important, però no hi. S'ha de repartir la riquesa també entre totes. No, però en biomedicina i tot això s'està investigant moltíssim, en molts àmbits.
i amb l'àmbit industrial no cal dir-ho perquè només cal que vegis la quantitat d'empreses que exporten a fora i el que exporten és modernitat, és investigació, és purament maquinàries noves, sistemes nous de funcionament i moltes altres coses. Per tant, jo en aquest sentit no veig que...
que sí que és veritat que la crisi sobretot ens ha portat dos crisis que tenim, la crisi econòmica que ha patit tothom i la crisi que tenim amb l'estat espanyol que ens perjudica molt, perquè ens perjudica amb inversions, amb estructures que s'ha de suplir per la Generalitat, perquè són necessàries absolutament i també, ja ho sabem, l'expoli fiscal que nosaltres patim. Per tant,
Vull dir, sí, és cert que hi ha desigualtat, és cert que s'ha de deixar la cosa per les retallades i per tot això, i és cert que tot això s'ha de corregir, és totament d'acord. I és cert també que això és el que ha donat peu al que tant Podem com l'Ada Colau hagin pogut sortir.
Però també com he dit abans, el mèrit de l'Alcolau ha sigut aquesta capacitat que ha tingut ella d'aglutinar, d'aglutinar i de marcar-se un objectiu, que és aquest de la igualtat, sense ficar-se en detalls petits, perquè els detalls haguessin dividit. Vull dir, els detalls haguessin dividit a tot plegat i potser no ho haguessin aconseguit. Per tant, continuo jo amb el meu de que aglutinar unitat i agafar trampella és el que fa falta.
Veurem què passa a partir d'ara. Ens queda menys d'un minut per arribar a les 12. La propera tertulia ja tindrem els ajuntaments constituïts, tant a Barcelona com a Sant Just.
com a la resta de municipis, per tant, doncs, veurem com queda tot plegat. Què us agradaria? Què creieu que passarà aquí a Sant Just, així, ràpidament? Com creieu que quedarà el govern? Com sempre. Que quedarà igual. Igual, eh? Com sempre, perquè Movem és una disfressa. Home, Movem sí. Sí, perquè fan majoria, sí, les llars fan majoria. Per tant, jo... A veure, un moment. Movem pot ser una disfressa, però Esquerra Republicana posarà condicions, eh?
Suposo que si no, no farà el que ha dit que faria. Aleshores pot ser que mani els socialistes amb iniciativa, però no estant en el govern, Esquerra Republicana, ja no ho sé això, però des del punt de vista de les dades i el compromís amb el tema sobiranista, l'organable seria això, que llavors aprovés des de fora,
totes les coses que tenen a veure amb el millor de la ciutat. Doncs veurem què passa, parlarem d'aquí 15 dies. Gràcies, Maria Camps i Junta Maria Marjuan, que vagi bé i bon dia. Bon dia, Maria Mòbil, fins l'any 2023. Ajuntament de Barcelona, Albert Duran. Bon dia, Trias ha firmat en presència tots els grups que van obtenir representació a les passades eleccions municipals, d'excepció de la CUP, que no està d'acord amb el conveni.
També hi era present la guanyadora de les eleccions Ada Colau. El seu número 2, Gerardo Pissarello, ha dit a la plaça de Sant Jaume, abans d'entrar a la firma, que no estan d'acord amb les clàusules i que intentaran millorar-les. Fer servir a lideratge de l'Ajuntament perquè es benefici aquest event, siguin beneficis que tinguin un retorn social per a la ciutat. A les portes de l'Ajuntament, una vuitantena de treballadors de Mopi... estaren protestant contra aquesta firma. Albert Duran, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Notícies breus, Carme Montero. L'exsecretari general de la presidència durant 10 anys del govern de Jordi Pujol, Lluís Prenafet, ha defensat al Parlament l'honorabilitat de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Parlament, Marcel Cossé. Lluís Prenafet s'ha desmarcat dels negocis de Jordi Pujol, Ferrusola, fill gran de l'expresident, però en canvi ha defensat així l'expresident Jordi Pujol.
Jo tinc un altíssim concepte del president Pujol, vaig amic d'ell, soc amic d'ell i seré sempre amic d'ell. Crec que no es mereix, de cap manera, la lapidació que ha estat objecta, perquè no ha comès cap delicte. El seu llibre de Can Roca es prepara per rebre el German Roca i celebrar amb ells la nova classificació com a millor restaurant del món a la llista de la revista Restaurant Girona Maria Rovira.
Bon dia. Tant els pares del German Roca com els treballadors del restaurant els esperen amb expectació i mantenen la satisfacció per la sorpresa d'ahir a la nit, ens ho explicava Nacho Bencells, un dels caps de cuina. Va ser una cosa inesperada per nosaltres, ens feia molta il·lusió poder-ho ser, però tampoc no era una cosa que ens perdés el son. Tenim moltes ganes que arribin per felicitar-los i per celebrar això amb ells, perquè al final sense ells nosaltres no estaríem aquí, no ens hagués passat aquesta experiència.
A les 7 de la tarda els preparen també una reaccepció a la plaça del Ville. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. La justícia del Canadà condemna tres tabacaleres a pagar més d'11.000 milions d'euros per les demandes presentades en nom de dos milions de fumadors del Quebec. Les tres tabacaleres condemnades ja han anunciat que recorreran la sentència.
4 dies abans de la final de la Champions, Jordi Alba renova amb el Barça a Ciutat Esportiva.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Una vintena d'entitats esportives de Sant Joves participaran diumenge de la Festa de l'Esport. Se celebrarà a la plaça Camoapa, a la plaça de la Pau i al carrer Salvador Espriu i comptarà moltes activitats esportives durant tot el matí.
Les entitats esportives de Sant Just s'uneixen un any més per dedicar una jornada a l'esport i per fer visible la seva activitat. Al poble hi ha més de 20 clubs dedicats a diferents disciplines esportives. De fet, la Bonaigua, que és un referent pel món de l'esport, és seu de nombroses entitats i es concentren milers de nens i nenes, joves i adults, per practicar esport.
Més coses, parlem de solidaritat i d'esports perquè el 4 de juliol tindrà lloc la segona cursa solidària a Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu. L'organitza el club atletisme Sant Justís. Serà obert a totes les edats fins i tot per nens i nenes nascuts l'any passat. Serà un recorregut de 5 km per categories superiors i per els més petits recorreguts adaptats a la seva edat.
El club atlatisme Sant Just donarà el 60% de la quantitat recaptada a través de les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que el destinarà a favor de la recerca en malalties infantils. Les inscripcions han de fer a través del web championship.cat i teniu temps per apuntar-vos-hi fins al dia 30 de juny.
I un punt més per recordar-vos que dijous s'inaugura una nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'escoltor barceloní Marcel Camps inaugura a l'espai del Carabona Vista la seva exposició Portes Obertes, una nova proposta que es podrà visitar únicament durant quatre dies. S'inaugura dijous a dos quarts de vuit del vespre i només es podrà visitar fins diumenge, divendres de cinc a vuit, dissabte d'ons a dues i de sis a vuit i diumenge de dotze a dues.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada els Sant just notícies d'edicció migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Tried to keep you close to me, but I got in between. Tried to square not being there, but said that I should have been.
Hold back the river, let me look in your eyes. Hold back the river so I can stop for a minute and see where you hide. Hold back the river, hold back. Once upon a different life we rode our bikes
We're caught against the tide. Those distant days are flashing by. Hold back the river, let me look into your eyes. Hold back the river so I can start flowing in an empty night or shine.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Lonely water, won't you let us wander? Let us hold each other. Lonely water, lonely water, won't you let us wander? Let us hold each other.
Lonely water
Lonely water won't you let us wander Let us hold each other Lonely water Lonely water won't you let us wander Let us hold each other
Just a la fusta.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia.
Saludem aquesta hora Pep Quintana, molt bon dia Pep. Bon dia, bona hora. Per parlar ara de la història de Sant Just, no? Sí, una mica d'història de Sant Just. Ja saps que anem desglossant els capítols. Exacte. I que anem anomenat finalment el naixement d'un poble. Avui cap on anem? Cap a quina època ens situem?
L'època ja saps que sempre comencem pel més antic, l'any 900, etcètera, i anem tirant cap aquí, que és tal com estan confegits els capítols que Museu Antonino va escriure en el seu llibre de la història de Sant Just, el primer que vam tenir, i que ha estat la base de molts estudis posteriors, per sort. I en aquest capítol, ell parla de la història del... del temple parroquial,
Comença el 986 i diu
Però seria d'estil romànic, segons suposicions. Evidentment. Clar, si no saben ni on eren, ni com eren, etcètera, etcètera, en aquest any... Llavors, hi ha un document el 1438, que fem un salt bastant considerable, i diu, primer document que es menta Sant Just i Sant Pastor com a titulars de la nostra parròquia.
O sigui, els dos germans del Caladenares, el 1438, trobem un document que diu, per primera vegada, que són els copetrons de la parròquia de Sant Just Desvern. Llavors, abans, el 1312, es fa constar la relació de la visita pastoral, que el primitiu temple parroquial està ben conservat, per això hauria de durar tants anys. Són unes expressions bastant curioses. Però diu, el 1312,
Hi ha un... una visita pastoral. Diu que el temps pel porroquial estava conservat. O sigui, que aquesta església que no coneixem, que no sabem ni com era, que, segons aquesta relació, estava bé, segueix al cap d'uns anys que també diu que està bé. El 1343, al cap de trenta i escaig d'anys, també es fa constar el mateix, que està bé. Bueno, doncs mira... Tenint en compte el 1366,
Tenint en compte que aquesta església és massa fosca, fa un mandat construir una finestra a la paret de ponent. Perquè entre és la cloror quan és quan no el sap. També es fa esment que una torre o campanar que ja contigua aquesta església amenaça ruïna i es mana reparar-la pel perill que du a l'església i a la rectoria. Aquí ens va explicant d'una manera molt inconcrita
Com era l'església, aquí hi havia una rectoria, un campanar que estava mal mes, que cal restaurar-lo. I això estem parlant del 1366.
Del 1368 a 18 segredes Cristi abans havia estat guardada dins d'un segrari tancat amb peny i clau. I per tant, doncs, era una manera més d'explicar dintre de les lletres que hi havia. Però és que són dades molt inconcretes, d'alguna manera, perquè doncs tampoc hi ha dades fiadingues d'aquesta època. El que va recollint el mossèn, no?
Hi havia la nostra església, l'altre de Sant Just, més tard anomenat el Ta Major, l'octubre del 1438, on s'hi guardava la Sagrada Eucaristia. Allò que estava a Pany i Clau, podem dir que eren aquí. I després, per exemple,
que l'altar tenia un retaule i al mig del retaule hi havia una imatge de la mar de Déu. Sabem que posteriorment hi va haver un altre retaule importantíssim que va ser cremat durant la guerra civil, això ja hi arribarem en el seu moment, perquè va ser un retaule comprat amb una parròquia que no podia pagar en el que feia el retaule. Si no podeu pagar, el comprem nosaltres i ens el quedem nosaltres. Bé, el que vull dir és que, per exemple, hi havia una qüestió molt important que era el cementiri.
El primer que vam veure era el primitiu cementiri.
ni higiènica ni de cap tipus allà, perquè quan plovia removia la terra, etc. També hi passava bastiar per sobre. Hi havia totes les elements. Llavors aquí diu, els cementeris van a tancar i a cercar de parets, com era antigament. Com era antigament, tampoc sabem com era antigament. Però el 14 d'agost del 1425 encara no havia estat tancat, no, evidentment, es va traslladar al segle passat.
Hi ha coses que també es fa constar que hi havia sacristia ben proveïda,
I aquesta mateixa relació anomena la nostra història parroquial de Sant Just i Sant Pastor dels Berns, de Bernibus a sobre. O sigui, quan parlem dels obrers, ho vàrem dir un dia, que en relació, per exemple, a l'Opus Dei, que són obrers, doncs aquí també hi havia unes persones dedicades al temple. I aquests obrers es cuidaven del manteniment i inclús de la conservació d'aquest temple.
Per tant, doncs aquí ens diu que al 1438 hi havia obrers, o sigui, persones que es cuidaven de la parròquia. Jo de moment ho deixaria aquí, seria la setmana en trama o alguna altra. És això mateix, de mica en mica s'omple la pica. Ens queda parlar de la frase de la setmana? Per exemple, la frase de la setmana, sí, que en tinc unes quantes. Diu, el món és ple de coses òbvies que ningú ni per casualitat no es para a observar.
Està bé. Qui ho diu, això? Això ho diu Arthur Conan Doyle, novel·lista escocès. Va morir al menos 130. Un poeta no hauria de permetre que la mètrica li espatlli un poema. Aquest té la seva gràcia, eh? Això d'un poeta no hauria de permetre que la mètrica li espatlli un poema. Ho signa un poeta o no?
Ho signa Gabriel Ferreter, que va morir a Sant Cugat el 1972. I un altre, per exemple, per fer contrast amb aquest. Hi ha un que està molt bé, és més llarg per atendre un acord. No hi ha pitjor esclavitud que la d'aquell que es té per lliure sense ser-ho.
És sorprenent com les persones poden tenir l'absurda convicció que les seves creences són millors que les dels altres, fins al punt de justificar-ne l'aniquilació.
Si vols, aquest el podem guardar o el podem posar aquesta setmana. Què et sembla tu, Pep? Tu t'agradava la de la poesia, la de la mètrica. Bé, sí. El poeta no hauria de permetre que la mètrica li espatlli un poema, evidentment. De vegades no quadra per allò. Intentes que rimi la mètrica. La mètrica també és la quantitat de síl·labes que tenim en el poema.
i doncs que t'espatllia un poema sencer per la mètrica o per una altra causa semblant, doncs és una llàstima. Fem aquest del poeta? Vinga. I l'altre sí que la podem guardar, eh, per això. I tant, que la guardarem, sí. Molt bé. I la recuperem aviat. Perfecte, Pep, doncs moltes gràcies. Una setmana en trànsit, no hi ha res de nou. Exacte. A reveure. Ens trobem dimarts cada dia. Que vagi molt bé. Igualment. I bon dia. Bon dia.
La informació més propera al just a la fusta. De dilluns a diventes de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara, nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Un quart i mig de dotze que estarà. Parlem de la conferència que es farà aquest divendres a les vuit del vespre a l'Ateneu sobre les quinzenades i l'últim rebrot de resistència a l'interior al combat d'Arbúcies, organitzar les SES i serà amb Arnau Consul, aquí tenim avui el Just a la Fusta. Molt bon dia. Molt bon dia.
Per parlar, el sentiu habitualment els dimecres, avui hem canviat el dia perquè també canviem la temàtica i ens centrem en aquest destructe concret, en aquest combat d'arbúcies. És una conferència que forma part d'aquest cicle que l'AC ha anat fent aquest any de tot el relacionat d'alguna manera amb aquesta guerra. Amb la guerra de successió.
i un capítol més. Sí, i que a més em toca tancar la qual cosa. És l'última. És l'última, i clar, abans, el cicle ha comptat amb... Suposo que els heu anat pel que heu sentit de l'entrevista d'aquí, i ha de molt prestigi. Hi havia historiadors de molt renom. I clar, tancar...
Tenia una misteria de Sant Justin. Sí, no, no, en aquest sentit fantàstic té un avantatge i és que no caldrà explicar tota la Guerra de Successió per arribar a aquest capítol que és bastant al final, és el mateix any 1714, perquè bueno, se suposa que la gent ja se la sap per activa i per passiva, la Guerra de Successió, per tant podrem anar directe a tema, però clar, té la pressió de saber que abans ens ha passat qui ha passat, no?
I per tant, el que tu dius, ho hauran contextualitzat tot molt bé, per tant, la feina serà parlant només d'aquest combat d'arbúcies. Què té de particular, Arnau? Doncs jo crec que té de particular el fet que, d'alguna manera, demostre que no és només el lloc que s'ha venut sempre, cada vegada menys, per sort, el que era el Tricentenari també ha servit per això,
Però, bueno, s'havia explicat la guerra de successió com, bueno, quatre barcelonins que van decidir allò al final aguantar i aguantar, com que tenien unes bones muralles, doncs vinga, fins que no els han derrotat, no? I, clar, no és només quatre barcelonins, ni que fossin dos mil, contra els exèrcits de Castella i França, i fins i tot un cop ja els han abandonat els anglesos i els austríacs. És tot un país que està contra aquesta ocupació, perquè, clar, l'any 1714, el combat de russis és el 13-14 de gener,
i que no s'hagin d'oblidar.
Com diria l'Estèrics, tota Catalunya està ocupada, tota no. Barcelona encara resisteix, Cardona resisteix, i per dintre del país hi ha tot de patrulles allò com d'incontrolats, per entendre'ns, de gent que intente fer el que sigui per distreure, clar, el gruix de l'exèrcit que està atacant Barcelona. I provocant, doncs, alçaments aquí, rebrots allí... Un d'aquests és aquest d'Arbúcies, el gener del 1714, i no és un exèrcit.
No és l'exèrcit català el que aleshores... No, és el poble d'Arbúcies, perquè és la institució que n'ha hagut com el sometent, que se n'ha fet molta broma, perquè en el fons vol dir el poble armat, tothom tenia armes, però cada poble estava més o menys organitzat de manera que els caps de família, del carrer tal, doncs cadascú tenia una arma i quan el del número 1 cridava aleshores els...
M'ho invento, però per entendre'ns. El número 1 del carrer Badó deia a les armes. Tot el carrer Badó s'aixecava a les armes. I el número 1 que era el cap s'esposava d'acord amb el carrer Bonavista i amb el del no sé on. I, bueno... Funcionava així, eh? Funcionava així. I és, bueno... Evidentment, no cridaven a les armes perquè sí. Hi havia d'haver un motiu gros, no? Aquest és el que troben les gendarmúcies el 13 de gener del 1712, aprofitant que passen unes columnes de francesos per allà a la vora.
I clar, planten resistència. Insisteixo, no és l'exèrcit britànic, no és l'exèrcit català que ens havia quedat bastant desballestats, sinó és el poble, que diu una prou, és que no en volem de francesos aquí, francesos i espanyols. I què passa llavors amb aquesta batalla? Doncs el que passa és que... A veure, això del combat d'Arbústia s'ha inflat una miqueta, l'Ajuntament d'Arbústia el que volia era inflar i dir que hi havia hagut una gran batalla èpica. És cert, hi va haver una gran batalla èpica.
El poble vens a un exercit molt més nombrós. El vens parant-li una trampa.
Imaginem-nos, una vall molt estreta, l'exèrcit passant pel mig, tot allò en formació, amb tambors, tot plegat, tot anava un patracol. I, clar, gent amagada, amb escopetes, i també, evidentment, i rocs, i tirant pedres allò fent-les rodolar, muntant la vall, a tots dos costats. Vull dir, milícies. Els altres no s'ho esperen, no tenen temps a reaccionar, i el que fan és, després de veure que no saben ni per on venen els trets, fugint darrere.
És una gran emboscada. I per tant es retiren. I per tant es retiren, d'entrada. Perquè després les conseqüències són bastant greus, no? El problema és que al cap d'uns mesos, en comptes d'anar-hi 200, n'hi enviaran 5.000. I directament, no per passar per allà, sinó directament a les arbúcies i als altres pobles de la vora que els havien ajudat. Sant Hilari-Sacalm, Espinelves, no, perquè és d'això.
S'organitzen tres o quatre pobles.
I bé, fantàstic. Els guanyen, i el problema és que el cap de dos mesos, com a venjança, i fins i tot per demostrar que...
No s'hi valen. Per demostrar el gran poderiu, el que farà l'exercici francès és enviar-hi 5.000 soldats en pobles que tenien només de 100 habitants. 100 o 200, posem-n'hi. Per tant, arrasen. Arrassen vol dir que cremen totes les cases
i conserven l'església. Per això Arbúcies, com Sant Hilari, són unes de les viles cremades que s'han anomenat. Aquest any, crec que, a través del 300 anys, també s'han fet rutes d'això. He de recordar que, escolteu,
És molt famós aquest cas de Xàtiva, que hi va i aleshores cremen tota la ciutat i els diuen els socarrats i per això tenen el fèlixing penjat cap per avall. No és només Xàtiva, va ser un munt de pobles que, com a represàlia, quan es van intentar aixecar perquè no hi estaven d'acord, la solució va ser enviar-hi un exèrcit que triplicava o quintuplicava la població a cremar-ho tot, senzillament. I els habitants, els que van poder fugir cap al bosc.
i els que no, doncs a la presó. I per tant, aquest combat d'Arbúcies, tornant al títol de la conferència, seria una de les revoltes de les quinzenades o és diferent, és una altra cosa a part? Les quinzenades són el motiu, l'últim dels molts motius que tenien la gent d'Arbúcies per aixecar-se. Les quinzenades van ser un impost. Un impost d'aquests que dius, és que també toca-te'ls, sempre em permet l'expressió, que és a dir,
tot Catalunya està gairebé ocupada. I què decideixen els francesos, en aquest cas el ministre de Finances de... de... Lluís XIV encara, no de Felip V, que en aquell moment era un mandal, que és a dir, bueno, clar, és que aquí tenim molts soldats, els hem d'alimentar, aquests soldats. I, clar, som soldats que hi són perquè encara els cafres de la capital no es volen rendir. Els altres, a la resta del poble de Catalunya, clar, bueno...
Ens han d'ajudar, ens han de pagar que hi hagi tants soldats... Per tant, què fan? S'inventen un impost que es paga cada 15 dies per pagar les tropes que estaven atacant Barcelona. I, clar, l'impost no és allò de dir... bueno, m'ho poseu aquí en una bosseta i ha d'indre a buscar. Vol dir que anaven tot una tropa, poble per poble, a dir a vosaltres per poble, perquè hem fet un càlcul així...
Genèric us pertoquen tants rals i també en espècies. I uns quants gallines i uns quants sacs de farina. I millor que no t'hi resisteixis, perquè si no et convertiràs en bé la cremada.
Déu-n'hi-do, doncs és el final de tota aquesta guerra, en dels dos últims capítols, però que... Intens, també, no? Sí, clar, demostra això, que és de dir... El poble està arrasat. Arbúcies, abans d'aquest combat, doncs, clar, havíem participat, havíem vist com els soldats passaven amunt i avall, i ja havien, la gent d'Arbúcies, participat en altres combats, potser no Arbúcies, però anaven a ajudar pobles del costat, anaven a lluitar a Girona, on fos, no? I, malgrat tot, malgrat que és evident que la guerra està pràcticament perduda,
quan els hi posen o no hi posen diuen no. I com que saben que ve un exèrcit, diu que els hi pararem una trampa. Per tant, és aquesta voluntat de dir que no defallim, és que ens és igual. Probablement ja sabien que encara que el combat els hi sortís bé o l'emboscada els sortís bé després o canviàvem moltes tornes o la represàlia seria duríssima, però els era igual. Una mica aquesta és la voluntat de la conferència, si més no, de demostrar que...
que era tot un poble que estava contra una ocupació absolutament, en fi, exhausta. Sí, doncs serà, i serà per tant, d'alguna manera, la que tancarà aquest cicle que s'ha fet des del setembre, des de l'octubre, no? Se n'entrapassen diferents capítols d'aquesta guerra de successió i s'acabarà doncs parlant d'aquest combat d'erbúcies que tampoc és tan conegut, no? O sí? La veritat és que no ho era gaire.
perquè no deixa de ser una emboscada en les moltes que hi ha o un rifirraja que en castellà
Però clar, la diferència és que aquest, segur que n'hi va haver molts més, però aquest, que he decidat per Francesc de Castellbí, el gran cronista, aquest des de l'exili a Viena, intentarà recollir totes aquelles dades que li arriben d'exiliats, i diuen, sí, a Arbúcies hi va haver un combat, i després van... no, i més o menys ho explica, però se'n sap poc més, perquè evidentment els arxius que parlen de... els arxius que parlaven d'aquesta resistència de l'organització, que són els arxius d'Arbúcies, evidentment els van cremar.
Per tant, només després, l'arqueologia, sabent que hi havia hagut aquest combat, sabent, per una dita popular, gent d'arbúcies, gent d'estúcies, mata balons a cop de bastons, que és una de les dites que la cultura popular ha mantingut, els balons eren...
bèlgues, malestar dir-ho, però d'alguna manera que eren d'on venien la majoria d'aquests soldats que passaven per Arbúcies aquell dia, se'ls va acudir passar per allí o tenien l'ordre d'anar-hi, i clar, doncs els Arbúcies es van pensar un estúcia. Clar, tot això, malgrat la derrota, la frase popular queda. Es manté. Es manté. I aleshores què passa? Doncs bueno, no saps mai si és veritat o si no, lo dels cops de bastons els Arbúcies no ho volen dir, perquè clar, matar cops de bastons és com poc èpic.
Per tant, gent d'Arbúcies, gent d'Estúcies, mata balons, punt. Els del poble i de voltants hi afegeixen a cop de bastons. I són aquestes menes de petites tensions, com podem tenir cargolins i rifenys, que hi ha entre els d'Arbúcies i el de Sant Hilari, amb els d'Espinelves, fins que, aprofitant el tricentenari, hi va haver una comissió al Museu Etnogràfic del Montseny que va dir
A veure, aquesta frase, que és font de polèmica, castellvidiu que hi va haver un combat, no hi ha arxius però anem a investigar, anem a escalar una miqueta, anem a buscar altres coses, i comencen a adonar-se que sí, que efectivament el que semblava que era una llegenda, que bueno, una de les moltes, doncs bueno, li podem posar una data concreta,
i a partir d'aquí, doncs, de dir, va, fem-ne una festa. Ara, Bússia, som molt amics de buscar dates, perquè són una gent molt animada. Sí, aquest cap de setmana vam fer també les catifes de flors. Fan les catifes, les enremades, no? Però, a més a més, participen de totes les viles de bruixes i bandolers. Tenen, crec que és un carné solter, també, molt sonat, i doncs, d'alguna manera, es van inventar, entre moltes comèdies, una altra festa,
per tenir el calendari seu, perquè es va promoure el primer any, l'any passat, aquest any s'ha fet per segon cop, una recreació del combat, en el qual els Miquelets de Catalunya i grups d'aquesta recreació històrica hi van anar i hi van, d'alguna manera,
Fent foc de foquets i tal, que podia ser un combat d'aquells. La veritat és que va tenir la seva gràcia. Aquest divendres se'n parlarà a Sant Just en aquesta conferència que es farà a la Teneu, que organitza l'ACEA. Serà amb l'Historidor Nou Cònsul, amb qui hem pogut parlar avui al Just a la Fusta. Moltes gràcies, Arnau. A vosaltres. Que vagi bé i bon dia. Moltes gràcies. Bon dia. Just a la Fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. De dilluns a diventes, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l's good jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Smurf Jazz Club. Cada dia de 11 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Passen vuit minuts de dos quarts d'una del migdia.
Aquesta hora saludem l'advocada de Sílvia Mas Mitjà. Bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. En despatx del carrer Muntanya número 2 d'aquí Sant Just per parlar una setmana més d'una qüestió jurídica. Avui parlem en concret de què passa, què podem fer si no es paga la pensió d'aliments dels fills, dels menors. És un tema d'aquests que... Bé, en tot cas, tant de bo no ens hi trobem mai, però de vegades passa, no?
Sí, sí, estem parlant de casos en què els progenitors s'han separat, ja no conviuen junts, han deixat la relació i n'hi ha fills, d'acord? Lo primer i lo essencial que és el que necessitem per ser pràctics, diré...
donaré unes directrius molt senzilletes perquè tot són qüestions jurídiques i després la gent no acaba d'entendre els termes, què és el que es necessita, quins papers... El més important és tenir una sentència que reconegui
que el pare o la mare té la guarda i custòdia i, per tant, l'altre progenitor haurà de pagar una pensió d'aliment. Això és la base, eh? Això és la base. Perquè molta gent et pregunta, jo m'he de separar, ja no estic amb la meva parella, però tenim un fill i no em paga res.
i el primer que s'ha de fer és tenir una sentència que t'ho reconegui. Llavors, dintre de qualsevol procediment, si estan casats o amb un divorci, si no estan casats, amb un procediment de guarda i custòdia. Perquè ens entenem, una sentència que estableixi que la guarda i custòdia la té el pare o la mare i l'altra part, l'altre progenitor està obligat al pagament de la pensió d'aliments.
Clar, aquí una puntualització, si tenim una guardia i custòdia compartida evidentment no hi ha pensió d'aliments, perquè el menor o els menors passen al mateix temps amb el pare que amb la mare. Aquí no hi haurà reclamació de pensió d'aliments. Però en els altres casos en què només té un la guardia i custòdia, a l'altre li hauran establert una quantia mensual que ha de pagar.
Aquesta quantia pot ser 200 euros, 300 euros... Dependrà del procediment, però és una matèria que no entrarem a fons perquè si no ens en aniríem dalt. Un cop ja tenim aquesta resolució, la part que està obligada al pagament cada mes ha de fer l'ingrés. Si no ho fa, què passa en aquests casos? I a partir de la base de què passa en aquests casos? La sentència.
Hi ha una demanda de reclamació.
La via penal, jo sempre dic que per anar per lo penal ha de ser l'última opció. Perquè per la via civil, com que la llei ho preveu, primer s'ha d'intentar. I si després continua que no paga, ja podries posar una denúncia a la comissaria de Mossos d'Esquadra, per exemple, o al jutjat de guàrdia, perquè seria un delicte.
d'impagament de pensions i que seria com un abandonament de les obligacions familiars, envers del pare o la mare amb el seu propi fill. Llavors la denúncia penal seria la segona opció. La primera, ens centrem en la civil, que és el mateix jutge que ha dictat aquella resolució, aquella sentència, és qui veurà aquella reclamació.
L'important per fer la demanda és tenir la sentència, com dèiem abans. Per què? Perquè és el paperet, és el títol que obliga l'altra part. Llavors, tu com a part representant del teu fill,
Pots reclamar, com a tutor legal, pots reclamar a l'altre progenitor aquesta quantitat que no t'està pagant cada mes pel teu fill. Llavors el que fa el jutge és agafar aquella sentència, comprovar que realment hi ha aquesta obligació i els advocats el que han fet prèviament amb la demanda és exposar els fets, dir que no s'està pagant i dir quines quanties són, quants mesos s'ha deixat de pagar i quina quantia es queda més i al final és una multiplicació.
És un tema matemàtic. Nosaltres necessitem ajuntar a la demanda de reclamació aquesta sentència. És imprescindible. Sense això no es pot reclamar res.
Molta gent diu clar, llavors no m'està pagant, has de posar aquesta demanda de divorci, de separació... Es triga molt més. Perquè clar, si pensem que no tenim aquesta sentència i hem de començar de zero, doncs potser la pensió d'aliments arriba d'aquí sis mesos o un any. I després si no paga, quan ja tens la sentència ja pots reclamar.
Aquesta reclamació, a veure, el que ens permet la llei és dir, bueno, es pot embargar la nòmina o la pensió que rebia aquesta persona directament del compte bancari, però això només també ho pot fer el jutge. Llavors, imprescindible, presenta la demanda, la seva resolució, i després el jutge, quan ho comprovi dirà, doncs llavors aquesta persona que deu aquests diners, la li embargarem.
Quan es presenta aquesta demanda sapigui més o menys, per poques dades que el client ens pugui facilitar, alleugerim el procediment. Si sabem en quina empresa treballa és més fàcil comunicar-li al jutge que treballa en aquella empresa perquè el jutge requereixi
Aquesta empresa on treballa s'avança i li digui a l'empresa que a la nòmina del seu treballador li ha d'embargar tants diners al mes perquè té un deute. Si no té nòmina, a veure si té comptes corrents. També donar pistes en quina conta corrent pot estar, perquè si no, fer una variguació patrimonial a vegades és...
Aquests procediments pels advocats a vegades ens suposen molt difícil perquè tampoc és una feina nostra. Nosaltres posem la reclamació però després ja trobar a l'altra persona si té diners, si té patrimoni i els embargaments ja és més complicat. Amb els nostres clients també diem paciència. Nosaltres fem fins on es pot.
Fins on es pot, que és presentar els escrits al jutjat però després o bé el funcionari també està a tope i no pot atendre tampoc tot el dia i d'altra banda a vegades trobar l'altra persona perquè potser s'ha canviat de domicili a averiguació de domicili. Ja no treballa a l'empresa? Averiguació patrimonial.
Informa de vida laboral s'ha de demanar per veure si ha canviat d'empresa a veure quina ha estat l'última. Un cop tenim l'empresa aquella, es fa el requeriment. És un procediment una mica... pot ser lent, si no es troba res. Una dada important aquí és que si la persona no té feina,
però té uns ingressos d'una pensió que pot ser una invalidesa o un subsidi perquè no té feina, llavors és l'únic cas que es pot embargar i deixar el compte a zero.
Sabem que per regla general, qualsevol tipus de reclamació només pots embargar i deixar el mínim interprofesional. Per sota del mínim interprofesional, que és un salari establert, és un mínim establert que es fixa calent, un 600 estem parlant, per sota d'això no es pot embargar. Però si el que estem reclamant és una pensió d'aliments, com que és per un menor, aquí sí que es pot deixar el compte a zero.
Deu-n'hi-do. Perquè la raó és ben senzilla. Els menors no tenen l'opció a tenir feina. No tenen opció a tenir ingressos. Clar, en principi aquesta part suposa que podria tenir accés a alguna altra cosa. Llavors, són la part més vulnerable. De quants diners estarien parlant? Depèn de cada cas. Clar, depèn de cada cas. Quan s'estableix la pensió d'aliment,
El jutge el que té en compte, bàsicament, i això és el que diu la llei, i el jutge el que fa és aplicar la llei, és dos paràmetres. El principal, les necessitats del menor. I després segona, els ingressos econòmics dels pares. Què vull dir amb això? Un exemple pràctic de les necessitats del menor. Doncs no és el mateix un nen que ha anat a una escola pública
que té unes beques de menjador i que després fa un extraescolar que pot ser futbol, a una altra família que abans de la separació, el nen anava a una escola privada, feia dos extraescolars, idiomes, cada any marxava a l'estranger, toca el piano... Sí, has de tenir en compte tot això. Clar, vull dir, cada nen, segons el que ha viscut a la seva família abans de la separació, és el seu, entre cometes, nivell de vida.
Clar, perquè es parla de pensió d'aliments, però va més enllà dels aliments, és el que volia dir-te. Exactament. Dintre d'aquesta clàusula que es posa de pensió d'aliments, el que englobaria pensió d'aliments no és només el que es menja, sinó també la roba, el transport... És la pensió en general. És la pensió per mantenir el menor, també la seva educació. El que estaria fora, que també es regula, que també volia comentar-ho perquè és una especialitat dins de la reclamació, són les despeses extraordinàries.
Quines serien, per exemple? Despeses extraordinàries, normalment es divideix en tres grups. Despeses mèdiques que no estan cobertes per la seguretat social, i aquí englobarien bàsicament temes d'òptica, euftalmologia, odontologia,
i també podologia, que normalment és el que no entra a la sauretat social. Aquestes 3, si el menor té alguna visita mèdica per aquest tipus, això que no està cobert per la sauretat social, serà una despesa extraordinària i el normal és que es fixi que el 50% d'aquesta despesa ho assumiran els pares. El 50%, però després el que dèiem que de cas és un món, perquè potser el pare guanya 4.000 i la mare guanya 600.
Si el pare o la mare no paga aquesta pensió d'aliments i tampoc paga les despeses extraordinàries,
La reclamació es fa conjunta, es fa en un mateix escrit, la petició. Amb la pensió d'aliments, com que no hi ha dubtes perquè és una quantia al mes fixa, cap problema. Però què passa amb les despeses extraordinàries? Aquí està el tema principal. Amb les despeses extraordinàries hi haurà un judici.
amb l'altre no, l'altre seguirà la seva reclamació, buscaran i embargaran, d'acord? Si poden trobar alguna cosa. Però amb les despeses extraordinàries es farà una vista. Per què? Doncs perquè com que no s'establert quines activitats aquesta escola està fent al menor, per exemple, dèiem de les despeses mèdiques, però també pot ser activitats fora de l'escola com esports, idiomes, informàtica, tot això és despesa extraordinària, d'acord? Llavors què passa?
Les mèdiques ja ens ho diuen els jutjats quan dicten les sentències, ja diuen que són despeses necessàries. Normalment no es qüestionen les despeses mèdiques, no sé que sigui una operació d'estètica m'ho estic inventant. Però si és algo que és per al que el menor ho necessita,
perquè és vital arreglar-se les dents, perquè potser té un problema, qualsevol cosa. Les despeses mèdiques normalment es discuteixen en el judici, però si la persona que ho ha pagat, el pare o la mare que ho ha pagat, aporta la factura, el jutge obligarà l'altre a que pagui la meitat d'aquesta factura, a que li doni aquests diners. Després, què passa amb les activitats extraescolars? Com que no es fixen
ni tampoc diu la llei perquè cada menor és un món i no saps què farà. Amb l'edat van creixent, canvien d'activitats... A veure, aquí l'important és, i jo ho recomano sempre, el progenitor que té la guarda i la custòdia li ha de comunicar a l'altra part
que vol apuntar-lo a aquella activitat. Com ho comuniquen? El correu electrònic al final queda per escrit, queda constància. Hi ha moltes sentències que parlen de notificar. Seria aquí amb un buròfax.
per tenir-ho més lligat, amb un burofax es comunica a l'altra part que s'apuntarà en aquell extraescolar. A veure, també t'estic dient casos extrems, perquè a vegades a monòtoca de telèfon es soluciona, però per si de cas, si estem per la via de la reclamació, prèviament s'hauria d'haver fet això, comunicar-li o notificar-li a l'altra part que es farà aquella activitat, el preu de l'activitat i es farà resposta.
L'altra part ha de prestar la seva conformitat. El que també aconsello, si estigués jo ara, de defensar l'altre pare o mare que no paga, és contestar. Perquè si no contestes vol dir que ho acceptes. És una acceptació tacita, entenc jo. Llavors, el que s'hauria de fer és contestar. I dir si o no.
Perquè el que ens trobem en aquests casos, i per això hi ha un judici, per veure i per demostrar-se si els pares han estat d'acord. Perquè moltes vegades, això no ho diu la llei, però sí que és el costum del que els jutges solen posar les seves sentències, solen resoldre. Què vol dir? Doncs que per a aquella activitat extraescolar es necessita el consentiment dels dos pares.
per obligar l'altre que ho pagui. Perquè si jo, per exemple, vull que el meu fill faci piano o vull que marxi a l'estranger a estudiar anglès i resulta que l'altre part no està d'acord perquè vol una altra activitat o perquè econòmicament no ho pot pagar i per això tampoc està d'acord, jo, que ja saps la seva resposta, estic assumint la despesa total.
M'entens el que vull dir, Carme? Tampoc seria just que si jo tinc uns ingressos de 600 euros, la mare, de cop i volta, després de separar-nos i després de 3 anys de separació, vulgui comprar-li un piano. No, no, clar. Tot això ha de tenir una lògica, en principi, no? Exacte. Llavors, el que es veu en el judici és com s'ha fet aquesta gestió, no? I si el dels 4.000 decideix comprar-lo, li pot demanar a la que cobre 600 o al que cobre 600? Reclamar o podrà reclamar? Perquè ningú et nega. Però no té per què pagar-li l'altre.
Però llavors en el judici el que farem és demostrar quins ingressos té cada un, què és el que passava abans, quines activitats venia fent el menor, això ha sigut un canvi que ha volgut el parole de mare demostrar els seus ingressos i després d'aquell judici el jutge decidirà. Per això dic que la pensió d'aliments és bastant ràpid i senzill perquè tu ja tens la sentència i diu que és 200 euros al mes, és una multiplicació. Quants mesos no ha pagat per 200 euros?
Però en les despeses extraordinàries es fa un judici. Llavors aquí s'ha de discutir si l'altra part està obligada a pagar el 50%. No n'hi do, eh? No és tan fàcil. Si no tots érem advocats, segurament.
Avui hem descobert per una mica més com funciona tot aquest tema de les reclamacions de les pensions d'aliments, a més a més de què són i què impliquen, amb l'advocada Sílvia Masmitja. Gràcies, Sílvia. Tornem la setmana que ve amb més coses. Que vagi bé, bon dia.
I falten cinc minuts per l'una del migdia, per tant també tanquem el Just a la Fusta d'avui dimarts 2 de juny. Tanquem agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bono als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat Llorenç Rey, portaveu de CiU a l'Ajuntament de Sant Just, hem fet tertúlia amb la Maria Camps i Josep Maria Majuan.
Hem parlat d'Història de Sant Just amb en Pep Quintana i també d'Història amb l'Arnau Consul, que divendres farà una conferència sobre el combat d'arbúcies en el marc de la Guerra de Successió en el cicle de les Sees, aquí a Sant Just. I hem acabat parlant de dret amb l'advocada Sílvia Mas Mitjara, ho heu sentit.
Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornem demà amb moltes més coses, com cada dia de 10 a 1 del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb els censurs notícies. Edició migdia, res més que vagi bé. Que passeu un molt bon dimarts.
I was on 45, I was half out of a bag. Yeah, I knew that you saw me, you laughed when I looked back. I thought I'd given up, now I didn't feel so bad. A little shot went through me, and then I walked right back.
No, no.
Bona tarda!
És la una, molt bon dia. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El portaveu d'estiu els darrers quatre anys, Sant Just considera que el govern municipal ha mantingut l'oposició al marge dels processos de presa de decisions. Llorenz Rey també ha explicat que el mandat que es tanca el 13 de juny ha estat un mandat difícil pels partits de l'oposició.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimarts, 2 de juny. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada.
Avui ha començat la connexió de clavegaram de la plaça Antoni Malaret. Per això, avui i demà, el carrer creu entre els carrers Montserrat i Ataneu, romandrà tallat al trànsit. Ònicament es deixa accedir als guals i al veïnat. L'Ajuntament fa una crida perquè entitats, escoles i clubs locals acompanyin la Flama del Canigó en el seu recorregut pels carrers de Barcelona i del poble. Aquesta celebració tindrà lloc el 23 de juny arreu dels països catalans.
I també parlarem de solidaritat i esports, perquè ja s'han obert les inscripcions per córrer la segona cursa solidària a Sant Just d'Esberna per Sant Joan de Déu. El 60% dels beneficis es destinaran a la recerca en malalties infantils.
Bon dia al portaveu de CiU. Els darrers quatre anys Lloren Rey considera que el govern municipal ha tractat l'oposició com a col·laboradors, més que no pas com a part participativa d'un procés de presa de decisions. Lloren Rey assegura que el mandat que es tanca el proper 13 de juny ha estat un mandat difícil per als partits de l'oposició.
Llorenç Reia apunta que el mandat 2011 a 2015 ha estat un mandat que ha consistit més en trempajar els moments difícils que no pas de construir i planificar els enjust del futur. Ho ha explicat el just Tarafustà. Ha estat anys molt difícils, han estat anys més de capejar el temporal que de planificar. Aleshores m'hauria agradat contribuir a planificar els enjust.
dels propers 10 anys i tot s'haurà de quedar aparcat per poder solventar els problemes dels senyors d'avui, que és el més important.
Segons Rey, el govern municipal no ha aconseguit millorar la tremesa d'informació i la comunicació amb els grups de l'oposició. Aquesta és precisament una reivindicació d'aquests partits des de fa anys, ja que sempre s'ha encaixat que, per exemple, revien la informació que es tractava als plens municipals molt poc abans de les sessions plenàries. Sentim de nou el portaveu de CiU amb funcions. Llorenz Rey.
El govern mai dona tota la informació. Jo crec que el govern continua pensant excessivament que l'oposició és oposició i no pensa com a un col·laborador. Això no ha canviat i és una de les coses que a mi m'ha sapigut greu perquè hi ha hagut vegades que ens hem sentit esclosos d'algunes decisions o coses que te n'has assabentat quan ja estaven fetes i haguessis pogut aportar coses amb la fase prèvia que al final has acabat aprovant perquè eren un bé
Llorenç Rey no repetirà el mandat que ve a l'Ajuntament de Sant Just, per tant plega després de vuit anys com a cap del partit majoritàri de l'oposició al Consistori Convergència i Òneo. Sant Just Notícies.
Més qüestions quan passen 4 minuts de la 1 del migdia. A les 10 d'aquest matí han començat els treballs de connexió de Clavagaram a la plaça Antoni Malaret. Per això, avui i demà, el carrer Creu entre els carrers Montserrat i Ateneo-Rum ha d'haver tallat el trànsit. Únicament es permet accedir