la marxa. Tampoc no fan net les dues rondes de la ciutat com dalt. De fet, ara la ronda de dalt, a l'altura de la Guinaueta, hi ha un vehicle variat que talla carril en Santillobregat, provoca aturades fins al nus de la Trinitat i afecta la pota nord a la B20 amb aturades de quilòmetre a quilòmetre i mig entre el túnel de Sant de Colomà i el nus de la Trinitat. Pel que fa a la ronda litoral, Santillobregat lenta entre Prím i la Barceloneta, encara amb aturades intermitents entre Zona Franca i Montjuïc. És tot des del RAC. Bon dia.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlo Arnau i Mú. Avui juguen tres partits de la jornada 25 de l'Okell Lliga. A partir de les 9 de la nit, Voltragano i Afraxenet, Vilanova al Coi i Reus i Gualada. De la jornada d'avui és interessant la lluita per la quarta plaça que Reus i Noies disputaran en la distància. A per altra banda, ahir el Barça va derrotar el Moritz Vendrell per 3 a 4. Amb aquesta victòria, els blauranes es consoliden a la segona plaça de la classificació amb 60 punts.
a només 3 del líder el Liceu de la Coruña, mentre que el Vendrell es manté a la tercera posició amb 47 punts. En bàsquet avui coneixerem el futur del blaurana Pete Michael. L'Helene nord-americana oferirà una roda de premsa a les 12 del migdia on informarà sobre els seus plans de futur. Després que fa un mes se li reproduís un trombo embolisme pulmonar que l'ha deixat un cop més fora de les pistes i sense data prevista de retorn. I en futbol avui el Barça torna a la feina per preparar la tornada de les semifinals de la Champions.
Els blauranes han de capgirar demà el 4-0 favorable del Bayern de Múnich per aconseguir un bitllet per a la final. Aquesta tarda, roda de premsa de Tito Milanova i Gerard Piqué i un quart de sis entrenament a la ciutat esportiva. Aquesta nit l'equip blaurana quedarà concentrat a un hotel de Barcelona. Però avui és el torn del Real Madrid, que també intentarà aconseguir una remuntada històrica. Si volen ser Wembley, els blancs han de capgirar el 4-1 de la nada favorable al Borussia de Dortmund. El partit començarà tres quarts de nou al Santiago Bernabeu. Notícies en xarxa.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10, comencem aquesta vals just a la fusta d'avui, dimarts 30 d'abril, un dimarts que és una mica estrany perquè demà és festa, demà és dimecres, dia 1 de maig i per tant doncs és un dimarts que alhora és una mica divendres.
Començarem com sempre el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull general a l'actualitat del dia i a més a més tindrem un moment també per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius que sembla avui que s'han acabat ja almenys de moment aquest episodi intens de pluja. Avui encara ens hem trobat els carrers ben molls però el cel, tot i que encara està una mica gris, sembla que ja no vol tornar a ploure.
A les 11.10 parlarem amb Llorenç Rey, portaveu d'assiu a l'Ajuntament de Sant Just per parlar d'actualitat Sant Justenca després del ple municipal que va tenir lloc la setmana passada.
I, a més a més, també parlarem avui de televisió amb l'Alba Conesa, les informacions del món de la televisió, com cada dimarts amb l'Alba. També tindrem un moment pels llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya, que ens portarà les novetats literàries, la cuina amb la Carme Amador, i avui, possiblement, també tindrem en lloc de fer-ho dimecres, que és festa a l'Oriol Ricat i l'Astronomia.
I això sí també que no falla, com que ara dimarts tindrem la història de Sant Just amb el Pep Quintana a partir de la tercera hora. Tot això a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos amb bona música. I avui comencem amb The Sunday Drivers.
i aquest Tears and Years. You say your kissing gets worse You grow colder, colder It is not like it was
Well, you thought it would be perfect over years and years And I took up every little tear so patiently I was just guessing
The meaning of questions The meaning of games You've never said you'd like to play And you're getting pretty clever As you grow, grow, grow It is known like it was before Water stroke
Well, we both are getting perfect Over tears and years It's not like it was before But I'm not cold I was just guessing
The meaning of games You've never said you'd like to play So take your time and mind And make it all worthwhile Let me see your smile
I was just guessing The meaning of questions The meaning of games You've never said you'd like to play So take your time and mind And make it all worth while
M'agradaria veure-la.
Tot seguit, les notícies de Santjust.
Passen 12 minuts de les 10, per tant saludem l'Andrea Bueno, molt bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de les notícies del municipi, comencem parlant avui
de la promoció de pisos del carrer Violeta Parra amb el Lluís. Sí, us expliquem que aquesta promoció, que recordem que s'havia d'adjudicar fa un parell de mesos, doncs segueix aturada. A Promons encara no ha rebut cap resposta de l'entitat financera amb la que negocieu el finançament dels pisos, que és el Banc Santander.
i per tant encara ha estat tot aturat. Així ho avançava divendres al just de la Fustà l'alcalde de Sant Just Josep Pinyà. Però no hi ha una resposta avui, això és una preocupació inquietant perquè també les famílies que s'han apuntat en aquest sorteig van canviant les seves condicions, poden estar doncs pensant en altres possibilitats, no? I és una situació inquietant perquè hem de resoldre molt aviat i que segurament no resolem ja perquè tenim les ganes o l'esperança que hi hagi una solució positiva, no? Perquè si no ja l'hagués estigut a prendre aquesta solució.
Recordem que és una promoció de pisos que a Promonsa vol fer el carrer Violeta Parra 81012 del Mas Llull i que Banquia havia de finançar. Fa un parell de mesos la Comissió Europea va prohibir a l'entitat financera atorgar un crèdit a Promonsa, l'empresa municipal d'habitatge, en el marc de les polítiques d'australitat europees. També cal destacar que aquests pisos no s'han arribat a adjudicar. Per tant, de moment la promoció segueix aturada.
Doncs és una de les notícies del dia, passem ara a parlar d'altres qüestions. Parlem d'economia perquè l'Ajuntament de Sant Just obrirà el dia 10 de maig la convocatòria per optar a la subvenció de l'IVI, de l'impost de vens immobles de l'any passat. L'objectiu d'aquests ajuts és paliar situacions desfavorables, potser en l'àmbit familiar causades per l'actual crisi econòmica. Per tant, s'aturgaran a les persones que compleixin una sèrie de requisits, en podran ser beneficiàries les persones de 62 anys o més que visquin soles
i siguin propietàries o arrendetàries de l'immobili, famílies nombroses arrendetàries i monoparentals propietàries o arrendetàries. També se'n podran beneficiar qualsevol d'aquestes famílies si un o més membres del seu nucli tenen alguna discapacitat. L'Ajuntament ha autoritzat una despesa de 20.000 euros per fer front a les subvencions que es concedeixin. També cal destacar que hi ha un topall econòmic d'accés segons els col·lectius a qui s'adreça i el percentatge de bonificació també es fixa en funció de l'import patrimonial de cada persona.
Com dèiem, les sol·licituds s'han de presentar a l'Ajuntament a partir del 10 de maig i fins al 10 de juny, per tant tindreu un mes, i ja podeu consultar les bases reguladores i la documentació a la seu electrònica de l'Ajuntament de Sant Just, i podeu accedir-hi a través del web santjust.cat, a través del web municipal. Perfecte, doncs és aquesta informació vinculada
amb l'IVI i aquí acabem amb una punta d'agenda per dijous. Sí, perquè encara us hi podeu apuntar. Recordem que la agrupació del PSC de Sant Just està organitzant una nova sessió de debat 2.20, que és aquella sopar-conferències, sopar-debat, i aquest cop el tema serà la factura de la corrupció i la impartirà a José María Mena, que és exfiscal superior de Catalunya. Tots plegats soparan i també parlaran d'aquesta qüestió.
Això serà a partir de les 8 del vespre, com dèiem dijous, i es farà a la Casa Regional d'Extremadura. El preu per participar-hi és de 10 euros, i si voleu confirmar assistència heu d'escriure un correu electrònic a l'adreça info.sanjust.gmail.com. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les notícies del dia. En podrem sentir més als bulletins, horaris i a la una. Els Sant Just Notícies. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara.
Hey, Mr. Timberman, play a song for me.
I'm not sleepy and there is no place I'm going to. Hey, Mr. Timberman, play a song for me. In the jingle-tangle morning I'll come following you. Though I know that evening's empire has returned into sand.
Vanist from my hand Left me blindly here to stand But still not sleeping My weariness amazes me I am branded on my feet I have no one to meet
And the ancient empty streets too dead for dreaming. Hey, Mr. Timberman, play a song for me. I'm not sleepy and there is no place I'm going to. Hey, Mr. Timberman, play a song for me. In the jingle jangle morning I'll come following you.
Take me on a trip upon your magic swirling ship My senses have been stripped, my hands can't feel the grip My toes too numb to step, wait only for my boot heels to be wandering I'm ready to go anywhere, I'm ready for to fade
Into my own parade Cast your dance and spill my whey I promise to go under it Hey, Mr. Timberman, play a song for me I'm not sleepy and there is no place I'm going to
Hey, Mr. Timberman, play a song for me In a jingle jangle morning I'll come following you Though you might hear laughing and spinning Swinging madly across the sun It's not aimed at anyone It's just escaping on a run
And before the sky there are no fences facing And if you hear vague traces of skipping reels of rhyme To your tambourine in time It's just a ragged clown behind I wouldn't pay it any mind It's just a shadow you're seeing that he's chasing
Hey, mister tambourine man, play a song for me. I'm not sleepy and there is no place I'm going to. Hey, mister tambourine man, play a song for me. In the jingle jangle morning I come following you.
No, no, no, no, no.
And take me disappearing Through the smoke rings of my mind Down the foggy ruins of time Far past the frozen leaves The haunted frightened trees Out to the windy beach Far from the twisted reach of crazy sorrow
Yes, to dance beneath the diamond sky With one hand waving free Silhouetted by the sea Circled by the circus sands With all memory and fate Driven deep beneath the waves Let me forget about today until tomorrow Hey, Mr. Time Marine Man, play a song for me
I'm not sleepy and there is no place I'm going to. Hey, Mr. Timberman, play a song for me. In the jingle jangle morning I come following you.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine!
Aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La festa jove a Dixols 80 amb molts concursos. Si vens disfressat, t'espera un gran regal. Vine i participa, t'esperem.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Tot seguit.
Repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbern, darrere el Mercat.
6 minuts i dos quarts d'onze, saludem ara l'Andrea Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat a través de la premsa del dia. Comencem doncs per la notícia més destacada de tots els diaris. Doncs avui començarem parlant del German Roca, perquè és un conglom que està sonant aquest matí molt, moltíssim. El perièdicó ens diu les Champions dels Roca. M'imagino que també fent una mica de... escanfant motors per aquests dos dies de Champions, està bé que t'anima a la tele.
Diu brindis a Londres, el Josep, el Joan i el Jordi celebren la seva condició tant número 1 al restaurant de Girona, el seu restaurant de Girona és el millor del món, és el tema del dia al perièdico i els veiem emportada a tots tres brindant, com dèiem. I després m'agradaria destacar que la Vanguardia, al punt avui i al diari ara, han triat el mateix titular per parlar d'aquesta notícia. El titular és els millors del món. Són poc originals però realment és el que és, són els millors del món.
A la vanguardia explicant que Catalunya recupera el lideratge culinari amb el celler de Can Roca i en fotografia de portada veiem un foto homenatge dels germans Roca a Girona, els veiem al riu de la ciutat amb tres flames. És realment una imatge molt maca a la vanguardia emportada.
Al punt avui han triat el moment en què recollien el seu premi a Londres. El Celler de Can Roca de Girona ha escollit el número 1 en la llista de referència mundial de la revista Restaurant. I el diari Ara també ens diu que el Celler de Can Roca és, des d'ahir, el número 1, segons aquesta revista. Després de quedar-se amb la mela a la boca l'any 2011 i el 2012, doncs se'ns diu que al Roca han superat el nom adonès.
Doncs una bona notícia que apareix avui a les portades dels diaris, després també en parlarem quan fem el ràcul de premsa, i destaquem prou també que en el seu discurs d'agraïment van agrair els seus equips, també les seves famílies, i van fer un agraïment molt especial a l'hora de dedicar el premi, justament el periodista Sant Justenc va adornar que va morir el mes de juny de l'any passat.
I acabem ara repassant l'actualitat més recent amb els digitals on ens fixem el 324.cat que encara ens parla del celler de Can Roca i també titula el millor. Després de tot plegat també hi ha un vídeo del moment en què reben el premi i s'abracen. I al seu costat també se'ns diu Cames. Diu que amb un dèficit del 2,1% només caldria retallar 300 o 400 milions. D'altra banda Beatriz D'Holanda passa la corona al seu fill Guillem Alexandre.
La reina Beatriz d'Olan afirma aquest matí l'abdicació per passar la corona al seu fill i l'Ine confirma que l'economia espanyola va caure un 0,5% al primer trimestre. D'altra banda, ens fixem en els titulars de l'Hara.cat que ens obre per l'anus de finances públiques amb aquesta confirmació de la caiguda del 0,5% de l'economia espanyola. D'altra banda, se'ns diu que Ardeguindos preveu que el deute públic comenci a reduir-se al 2017. Queda una mica lluny de primeres.
Ho mor un motorista en un xoc frontal amb un camió a la PC de Montornès del Vallès aquesta matinada. La policia investiga les cares de l'accident i, bàsicament, aquests són els temes més destacats d'aquest matí de dimarts.
Més apunts a les portades, Andrea, què més tenim, per exemple? Doncs el diari ara ens diu gestió de la crisi. Berlín recorda Rajoy que se n'ha de sortir sol. Schäuble, el ministre de Finances a Alemanya, adverteix a Espanya que manté l'aposta per l'austeritat. I Fatima Banyet, la ministra d'Ocupació espanyola, afirma que la reforma laboral ha salvat milions de llocs de treball.
És el que tenim al diari. Ara, com a notícia més estacada, avui en portada, a banda d'aquesta que comentàvem del German Roca, i al punt avui segueixen parlant de la consulta i de temes relacionats amb aquesta qüestió, ens diu, procés polític obert. El Parlament alega al Tribunal Constitucional que la declaració de sobirania és una voluntat política, sense efectes jurídics, i la cambra catalana constata que l'acord adoptat només enceta un camí amb efectes per determinar. D'altra banda, l'avantguàrdia.
També ens parlen d'economia en aquest sentit i ens diu que el conseller delegat del Santander, Alfredo Saenz, deixa el banc i s'avança al Banc d'Espanya. L'entitat presidida per Emilio Botín pagarà 88 milions d'euros del pla de pensions al seu ex conseller delegat. És també una de les notícies que recullen altres diaris en portada i al periódico, per últim, a l'apartat Coses de la vida,
Parlar de salut i ens diu crisis en una institució sanitària catalana, es refereixen a l'Hospital de Sant Pau i ens diu que l'agonia de Sant Pau sobleva els metges. Acusen la Generalitat de pagar pel servei de l'hospital menys que altres centres concertats i el col·legi facultatiu atribueix la renúncia del gerent al deficient finançament. I també ens explica en un altre apartat que més coses d'aquest conflicte laboral, els treballadors porten les retallades als tribunals.
Doncs és el que tenim avui a la premsa del dia. Ens fixem ara en què sortia a les portades fa uns quants anys, per exemple. Ara fa 20 anys, a la porta de l'avantguàrdia el 30 d'abril del 2003 ens parlava d'economia, Solxac excloia rebaixar a curt termini els tipus d'interès. Per tant, un d'aquests temes que d'una manera o altra apareix al llarg dels anys era el tema principal d'aquesta portada que realment si es mira a l'estètica, la de fa 20 anys,
Es veu bastant canviada. Potser fa 10 anys es veu molt semblant al que és ara, però fa 20 anys el tipus de grafisme i tot plegat exacte és una mica diferent. I Serra agorava que canviarien moltes coses. González llançava aquell dia el seu manifest electoral i el vicepresident Serra va afirmar que incloure Garzón a les llistes electorals del PSOE volia significar que canviarien moltes coses, que finalment, com dèiem, no va guanyar. En aquest cas, el 93, el Partit Socialista.
I un punt més, que és que el PDeS trencava el govern de Xampi després de la decisió del Parlament de mantenir la immunitat de Craxi. En tot cas, temes que ara ens queden lluny, que ens anaven vinculats amb el govern d'Itàlia. Ens fixem ara en l'avantguàrdia de fa 15 anys. Per tant, el 30 d'abril del 98 ens parlava d'aquesta catàstrofe de Lledoniana, que n'hem parlat també fa alguns dies. El titular ens diu justament que la catàstrofe de Lledoniana es gestava des de feia mesos.
explotadora de la mina temia que les pluges dels últims hiverns desestabilitzessin el terreny. Era el tema principal, tot i que també se'ns parlava de política i se'ns deia que el Munier i Borrell costaven postures en el repartiment de papers. I finalment, en clau esportiva i la imatge ben gran de la portada era del porter del Barça en aquell moment, l'an 98 Hess,
No sé si el recordes, tu, Andrea. Sí, exacte. Doncs diu dublet per penaltis. El Barça es va imposar la nit anterior al Mallorca a la final de la Copa del Rey per penaltis, 5 a 4, després d'acabar el partit i de la pròrroga amb empat. Era un equip de bengal que es convertia d'aquesta manera en... aconseguir el seu primer dublet, l'equip de bengal, en 39 anys. Déu-n'hi-do, també, com ha canviat les coses en 15 anys. Lliga i Copa.
I en fa 10 se'ns parlava que França i Alemanya, en tot aquest context internacional i de conflictes bèl·lics, creaven un nucli militar europeu. La vella Europa l'alientava una força militar autònoma de l'OTAN i els marines mataven 13 iraquians en disoltre una manifestació de protesta, un suïcida palestí que causava, mentrestant, 3 morts i 46 ferits a Tel Aviv.
La imatge prou passava per la Xina, caos i por a la Xina per l'extensió de neumonia i se'ns ensenyaven doncs les imatges de diferents universitats de seguretat amb aquesta mascareta per les mesures draconianes adoptades per algunes autoritats xineses per frenar la neumonia que estaven doncs causant por i caos en gran part de la població en llocs de començar a haver-hi també tensió. I en clau política teníem que el PP se liava amb l'esquerra per arrebatar el poder municipal a si. Ho aprovava de la reforma del sistema electoral de consells comarquals
i mentrestant també durant acusava Esquerra de traïcinar per un plat de llenties el model del 87. Era la picabaralla política de fa 10 anys i acabem amb l'avantguàrdia, la portada de fa 5 anys, el 30 d'abril del 2008, on llegíem que Soi i Pepe feien possible el trasbassament a Barcelona, finalment tot aquest tema que portem tants dies a Rossegan,
D'altra banda, l'ONU denunciava la fam per la pujada dels aliments. L'encariment de productes bàsics condemnava 100 milions de persones. La gran banca aconseguia lavar els seus beneficis, tot i la crisi financera. I finalment, en portada, la fotografia era, també passava pels esports, pel Barça, fi d'un projecte, però era el títol.
La falta del gol tornava a condemnar el Barça, que veia entarrat el projecte de Rijkaard, que la foturia braçet per Puyol quan es va acabar el partit davant del Manchester. És el que passava fa uns quants anys, un 30 d'abril, del dia com avui. D'aquí passem ara a les contraportades d'avui.
i comencem pel diari Ara on llegim Enterar el benestar mata la nació. És l'article semanal de Salvador Cardús que avui comença a parlar amb vaja del president de la Generalitat. Diu que fa una setmana Artur Mas acabava una llarga entrevista fent-se una pregunta a ell mateix i respondent-la taxativament. El catalanisme que ha construït l'estat del benestar en pot ser l'enterrador? La resposta és clara, no. Efectivament el catalanisme mai no ha estat una ideologia, diu, merament identitària, sinó un projecte vinculat a dos principis universals.
a la llibertat dels pobles i a l'aspiració de prosperitat. I s'entensia dient, mai com ara, l'estat del benestar i els drets nacionals havien estat tant el mateix. És el que ens diu avui Salvador Cardús al seu article. Doncs és una de les contres d'avui. El punt avui, en canvi, ens trobem una entrevista on llegim que córrer no és equivalent a fer una barató. Avui parlen amb Eva Ferrer, que és doctora de medicina de l'esport i que publica un llibre que es titula Canvia de vida, posa't a córrer. Ha editat per angla editorial.
On dona les claus per iniciar-se en aquesta pràctica i tenint en compte l'equipament, dietes i rutines per treure'n un bon rendiment. En aquesta entrevista dona molts consells a l'hora de començar a córrer, començar a practicar aquest esport. Diu que el primer és s'ha de valorar la salut, s'ha de mirar el cos, articulacions, capacitat respiratòria.
També parla de roba, de l'equipament que has de portar. Primer has d'obrir l'armari i mirar què tens. Diu que és molt important, evidentment, les bambes. Quan surtis a córrer la superfície s'ha d'adaptar als teus peus i les sabates són com les rodes del cotxe que han d'estar en bon estat. I també ens diu que la vorera és el pitjor perquè l'amortidor són les teves cames i, com dèiem, el calçat cadús. També és molt important
La samarreta, perquè convé un material tècnic, no et pots posar d'acuto perquè quan corres sues i la suor pesa, s'acumula i no deixa que es vapori. I diu que això és un fre el fet que el teu cos pugui termorregular bé. I, evidentment, també és molt important, diu, l'alimentació. Diu per tirades curtes, es recomana uns cereals, una fruita o una barreta, i si has de fer tirades llargues, doncs coses més contundents com l'arròs i la pasta. Doncs molt interessant aquests consells que tenim avui al punt avui. I ara ens en anem però cap al periòdico.
On tenim el següent titular que és que els problemes semblen immensos si et sents sol. Entrevisten avui Antònia Domènech que ens diu que una asfixia perinatal li va deixar rigidesa muscular per sempre. La recerca d'ajuda la va il·luminar per crear una fundació. És una dona que pateix espasticitat que és una afectació muscular que causa tensió i rigidesa als que la pateixen i això va provocar una asfixia que va patir en el moment de néixer.
Ara no, ara fa 20 anys va crear l'associació de Fisioteràpia i Rehabilitació, que ara com deia fa 20 anys, i ens parla de la seva malaltia i de com la va començar a notar. Diu que va ser el començar a caminar perquè arrossegava els peus i doblegava els genolls. I des d'aleshores sempre ha caminat amb dificultat, ha hagut de fer molta recuperació, fisioteràpia... I també ens parla de com era la seva infantesa, la seva infància amb aquella limitació, diu que el que li costava més era quan era petita,
era fer que els altres nens em deixessin jugar i tampoc em deixaven fer gimnàstica al col·legi perquè em deien que desorganitzava el ritme del grup. Però des dels vuit anys fins al vint vaig anar cada tarda a casa de la professora de gimnàstica per fer exercicis. Jo no tinc curació però tot el que ajudi a mantenir la mobilitat et dona qualitat de vida. Molt bé, doncs això és el que tenim avui al periòdico. Acabem amb l'avantguàrdia on llegim que l'addicció a la presa ens impedeix ser feliços.
Avui, Massanchís parla amb Carlo Nore, que és periodista, historiador i pare del moviment Slow. Aquesta entrevista diria que també vam llegir una de similar amb un altre diari, en una contra.
I és una entrevista molt interessant. Fa una dècada va publicar elogió de la lentitud i ara publica la lentitud com a método. Aquí vol passar, diu, de la filosofia i els estudis científics i socials a oferir eines per ser eficaç i viure més bé en un món valós. Parla d'aquest moviment slow, diu que...
es va posar a investigar sobre el temps a partir d'una nit, a l'hora de llegir el conte al seu fill petit, li va preguntar, papa, per què no hi ha tres nans aquesta vegada? Per què només hi ha tres nans aquesta vegada? Diu que ella es va adonar que se saltava línies, paràgrafs i capítols perquè sempre tenia pressa. Diu que es va adonar que havia perdut la brúixola i que havia de connectar amb la seva tortuga interior. Diu que la pressa mata, que ens porta a cometre grans errors i que ens roba el temps i ens impedeixi feliços.
ens diu que vivim en la hiperactivitat i la hiperestimulació i això ens resta capacitat de passar-ho bé, de gaudir, d'accedir al plaer de cada moment. I diu, miri quin dia més bonic que fa. Ara farà un tomb i dinarà en una terrassa al sol o ve ràpidament a l'oficina per poder anar al gimnàs. Doncs és el que tenim avui a la Vanguardia, també molt interessant de llegir un dia com avui. Són les contraportades d'avui, bastant interessants. Fem ara un cop d'ull a la notícia curiosa del dia.
Atenció, perquè sembla que existeix ja un iPhone d'or i diamants. El luxe de Hong Kong sembla que ubicat en un centre comercial amb relloents pisos de marbre, el DJ Love Style Store proposa satisfets que apreciïs més indecents aquells clients que no creuen que puguin tenir un telèfon normal i corrent. I el preu, sobretot per distingir-se de la gent normal, seria, en aquest cas, per exemple, uns 20.000 euros. Aquest preu et pots comprar
Aquest iPhone 5 amb carcassa d'or rosa, incrustat amb diamants de 7,2 quilats formant el número 5. Diu que hi ha moltes opcions, algú que diu que només busca un color que reflecteixi la seva personalitat. Estaria disposada aquesta dona a pagar 10.000 dòlars de Hong Kong, que són uns mil euros, per una capa de blau o de verd.
En aquest article diu que igual que a Rússia a principis dels 90 s'estan constituint a la Xina importants fortunes en el sector immobiliari i la construcció, així com també en comerç, etcètera, hi ha aquest gust ostentós. I bé, doncs per exemple també hi ha això, doncs un habitant de la República Popular Xina va passar recentment una comanda de 70 iPhones personalitzats que serien uns 80.000 euros.
I que és una tendència, diu, bastant actual almenys en tota aquesta zona que també doncs agrada molt el Roll Royce, etc. El que passa doncs que sembla que l'iPhone més car del món seria el que va comprar un home que era un iPhone cobert d'or i diamants per 12 milions d'euros. Seria l'iPhone més car del món. Mare meva, quin disgust, no? Si te'l roba no el perds.
Sí, suposo que està a casa i és un tresor, més que un telèfon normal. No crec que facin servir el tren. No crec que vagin amb tren, tampoc. Bé, Andrea. Doncs així acabem aquest repàs. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
4 minuts i 3 quarts del mateix moment ara per fer un cop d'ull dins dels diaris.
I comencem avui per l'avantguàrdia. Ens trobem un article que ens arriba des d'Egipte. Podria ser considerat un reportatge. Forma part de la sèrie de reportatges sota el títol d'Egipte al desencant. Aquest seria l'últim. És la quarta tongada i el signe Gemma Saur, enviada especial d'aquest diari, al Cairo. El títol és una explosió d'adonisme i diu que traïm a Egipte el Magre Granat, un nou estil de música electroàrab que barreja política i vulgaritat.
Comença aquest article dient que us ensenyarem com es fa una bona festa. No ho oblidareu mai aquesta nit. Des de Cabram a l'escenari, l'emcee a la 50. Als seus peus la massa enfermorida es mou al ritme de la música electrònica. Un ratx de bases greus que fa batagar els cors de l'unís. Són cossos posseïts, torsos nus, la polvor dels focs artificials i es barreja amb el fum del tabac i la xix. Una ftera berlín, una nit del sonar a Barcelona, una festa rave fred, fred. És ciutat salam, un suburb pobra del Caire, de carrers polsegosos i lúgubres, blocs, apartaments,
sense acabar, erigits a cuita corrents per l'exèrcit egipci els anys 90 després d'un terratrèmol que va deixar 50.000 persones sense llar. Ciutat Salama està a la celebració. Aquesta nit es casa en Sadat, un noi de 26 anys del barri que ha triomfat a la música. És el rei del Macreganat, significa festival, un estil que combina bases electròniques amb ritmes orientals i una manera de cantar entre el rap i la música popular egípcia.
Tot i que a Anissona, a la ràdio ni a les botigues, però que al YouTube, per exemple, bones cançons sumen 3 milions de visites. Explica Gemma Saurer que els veïns segueixen la festa traient el cap pels balcons. A la pista de baix només hi ha homes, la majoria adolescents, desesperats per poder-se fer fotografies amb el mòbil, amb els seus ídols. Després de l'escenari una mica amagat però no massa, se titiculen la cervesa i els porros de xix. I a l'altre extrem hi ha les dones al voltant de la Núria, la Summer,
una noia del barri de tota la vida. Porta un vestit escutadíssim, que no té res d'islàmic, i ningú no diria que des de fa gairebé un any Egipte té els islamistes germans musulmans al govern. Una de les cançons més famoses és una recreació del gran lema de la Primavera àrab, que sense les manifestacions s'escridava, el poble volen derrocar el règim, Sadat i Figo canten, el poble vol una cosa nova, el poble vol cinc lliures de crèdit pel mòbil, el poble volen derrocar el règim, però el poble està refotudament cansat.
No són lletres gaire elaborades, però la cançó que fa esclat de joia al públic es titula Cullons he perdut les sabatilles. El simple fet de dir paraulotes des d'un escenari és revolucionari i alliberador, és el que explica Gema Saura des d'Egipte. Podem llegir aquest article avui a La Vanguardia i d'aquí saltem cap al punt avui, un reportatge sobre la nova generació reial.
L'escriu Albert Segura des de Brussel·les i és arran d'aquest relleu a Holanda. La reina Beatriz d'Holanda abdica avui a la mateixa edat que té Joan Carles de Borbó però amb la popularitat pels núvols. I la princesa Catarina Amàlia que només té 9 anys avui es convertirà en l'Areva i ja ha demanat al seu pare si pensa passar-se gaire temps al tronc que quants anys preveu regnar als Països Baixos. Una anècdota que explica el mateix Guillem Alexandre que avui al matí
serà entronitza d'Amsterdam com el sobirà més jove d'Europa als 46 anys d'edat. També se'ns diu que els antimonàriques es podran manifestar contra la cerimònia en espais que els ha habilitat. De fet, el 69% prou dels holandesos compten que Guillem i Alexandra no els decebrar un suport en els sondejos que fa un any era només del 59% i el 78%, a més, com dèiem, està a favor de la monarquia.
una informació que podem llegir en detall avui al diari El Punavu. I d'aquí passem a parlar de seguida del German Roca. I ho fem amb un article que escriu el director de la revista Cuina, Josep Sucarrats, al diari Ara, el titula d'Arreu del món a Talaià,
i diu que el celler de Can Roca serà per molts la porta d'entrada a la nostra gastronomia. Ens parla una mica de tot plegat, de com ha anat evolucionant aquesta escalada del German Roca i diu que malgrat tot el trofeu a la mà i des del senat, els tres German Roca van definir el restaurant amb conceptes impropis de rockstars com generositat o hospitalitat. Són els mateixos que descriuen uns metres més enllà del celler de Can Roca la casa de manges familiars que sosté la filosofia roquiana.
Però van citar un tercer concepte, que és creativitat. Aquest color fofa que trobem en els plats d'aquest trio, una peculiar convivència del record i la imaginació. I això no neix de la frivolitat. Per caure, el memorable garrí ibèric amb salsa pebrada i terrina d'als i codons van evolucionar la tècnica del buit. I per aconseguir els popets del fum de bitxo de la Deira van inventar una piba mecànica per controlar el fumat. Per convertir el cava en la salsa dient per les ostres van crear una gelatina que conserva el carbònic. I això són només alguns exemples.
que ens diu Jurep Sucarrats que l'aportació tècnica del Roc ha transcendit els límits del seu restaurant. I acabem amb el periódico. Avui ens quedem amb una entrevista que es fa a l'escriptura Kate Morton a la secció de cultura. Una escriptura nascuda l'any 76 que ara publica l'aniversari secret que diu que tothom necessita guardar algun secret
va saber als 21 anys que era filla i legítima però que no s'anava a vergonyir i no ho va dir a la seva mare fins als 80 anys. Les històries d'un matrimoni amics d'actors diu que li van inspirar la vida a Londres bombardejat. És el que explica Ken Morton en aquesta entrevista al periòdico.
Enllaçem ara amb l'actualitat esportiva. Avui comencem pel Mundo Deportivo que titula avui dos a zero al descans. Seria el desig de Tito és el que tria, l'objectiu de Tito és el que tria Mundo Deportivo per la portada d'avui, que també diu que Vilanova va repassar ahir
el vídeo del partit de Múnich duren hores. Gesta o fracàs a Europa, ens parla per tant també del Madrid, Mourinho responsabilitza de si passa o no. El nou esportiu juga en la seva línia habitual i avui titula Sant Begut. L'enteniment i la imatge és de Beckenbauer bevent-se un got de cervesa gegant. Beckenbauer escalfa l'ambient dient que el Barça recorrerà al joc brut per intentar remuntar contra el Bayern i després ho matesa.
I, finalment, el diari Sport. Avui ens diu directament Joc Brut del Bayern. Gira la truita, per tant, i diu que els directius jugadors ja els tremolen les cames i pressionen l'àrbitre. És l'opinió, per tant, del diari Sport. D'aquí passem a parlar de cultura, més enllà d'aquest triomf del German Roca,
Tenim que la Filmoteca descobreix la cinefília d'Espriu amb un cicle dedicat a l'escriptor. I que el Festival de Torrella de Montgri en seta etapa nova em seu a l'Auditori Spiter. Arrenca també el projecte de la pel·lícula de Barcelona de 1714 i el TNC diu que els 11 acomiadaments són una mesura de mínims per equilibrar el pressupost del 2013.
I una punt més, que és que 200 tallers d'artesans de Barcelona obren les portes al públic durant els cap de setmana de maig, artesans de Gràcia, Sarrià, Ciutat Vella, Pobla Sec i Poblenou organitzaran activitats relacionades amb el seu art. I ara fem la punt musical del dia per parlar de neutral milk hotel, aquests que sentim de fons.
La banda que va acompanyar Jeff Magnum afirmant On Abre Island i sobretot aquest Indie Europlane No Over The Sea l'any 98. Aquesta cançó que s'ha entrat de font forma part d'aquest àlbum.
Una banda que almenys en el seu sentit original s'havia separat, però sembla que Pitchfork ha anunciat segons el llegiment d'Espot que Neutral Milk Hotel es reuniran, una notícia que també s'ha fet oficial a la web del grup i que de moment portarà la banda a trucar a tocant cinc concerts, tres a Estats Units i dos a Tòquio entre octubre i desembre d'aquest any, però també s'anunciaran noves dates. Són els Neutral Milk Hotel,
What a curious life we have found here tonight There is music that sounds from the street There are lights in the clouds and there's ghosts all around Hear a voice as it's rolling and ringing through me Soft and sweet, how the notes all bend and reach above the trees
I remember you. How I would push my fingers through your mouth to make those muscles move. Made your voice so smooth and sweet, but now we keep where we don't know. All secrets sleep in winter clothes. We're the one you loved so long ago, now we don't need
What a beautiful place I have found in this place That is circling all around the sun And when we meet on the cloud I'll be laughing out loud I'll be laughing with everyone I see Can't believe how strange it is to be anything at all
7 minuts i arribem a les 11, saludem a aquesta hora el Carles en Envi Rius, bon dia Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps. Sí, per fi. Després d'aquest avisatiu de pluja, exacte, per fi sembla. Encara el veig molt gris i el dia, eh? Però molt a poc a poc, sí. A més a més aquest matí, cap a les 7, 8 del matí, semblava que ens haguéssim robat tota la serra perquè teníem els núvols tan baixos que no es veia pràcticament.
cap dels turons que tenim aquí davant de Sant Just. I a poc a poc això es va aixecant. També hem de pensar que aquests núvols baixos són normals quan hi ha molta precipitació. Recordar que els 13 litres que ens van caure ahir hem de sumar 5 litres més aquesta matinada, o sigui que són 18 en dos dies. I aquest episodi s'ha anat cap als 65 litres per metre quadrat, que sumant-ho tot són gairebé 80 litres aquest mes d'abril.
Deu-n'hi-do, eh? El que passa és que ens han caigut de principi de mes i a final de mes, pràcticament tota la precipitació. Per tant, tot l'any ja portem uns quants litres, no? 2013? Doncs sí, 244 litres. Està molt bé, no? No, perdó.
274 litres. Està perfecte, home, si estem a punt de tocar el que va caure l'any passat. Està realment molt bé, el que passa que tot això és molt benvingut perquè després tenim uns episodis tremendament llargs, sense precipitació, sobretot aquells mesos de juny, juliol, que els costa caure aigua.
La tradició diu que a finals d'agost ja la cosa comença a canviar, però tenim molts dies durant aquests dos mesos de juliol, de juny i juliol sobretot, que som tremendament perillosos per la nostra serra estimada, aquesta de Collserola, i aquesta quantitat d'aigua, però demà si puc escapar-me me n'aniré a fer un passeig. Jo ho recomano a tothom, perquè realment
Està ple de llocs per descobrir aquesta serra i demà tots aquells petits torrentets que se senten per l'interior de les muntanyes demà probablement estiguin amb aigua baixant. És molt maco de veure perquè són zones que et pensaries que estàs tancada dins del Pirineu o dins del Montseny i no, no, estàs a Collserola i són llocs foscos on la humitat pràcticament no hi toca el sol i aquella humitat doncs et crea una sensació de fos ben atapeït.
Tot i que fan molta neteja i últimament estan obrint molt, però clar, això és en revisió d'aquesta estació tan seca que és l'estiu. Però en definitiva, que recomano que facin una escapada, i sobretot demà, que és un dia així que és mig l'estiu per molts, doncs que facin una escapada, que vagin a passejar, com que tampoc no es poden fer grans sortides.
que aprofitem per la Serra de Coixola perquè demà serà un dia d'explosió primaveral. Per una banda, perquè és que hem tingut tota aquesta quantitat d'aigua i està sortint herbetes per tot arreu. Tenim els troncs dels arbres pràcticament verds, o sigui, que sembla que estiguis parlant d'un altre país. I d'altra banda, doncs demà que apretarà el sol i tindràs una sensació de bonança i de frescor que realment serà molt agraïda. Demà serà un dia molt maco. És un dia, doncs, que mira, ja que ens cau un festiu, realment... Sí, es podrà aprofitar. Sí, que després a la tarda s'hagin de fer les manifestacions i de fer tot el que s'hagin de fer pel dia per als drets dels treballadors, però vull dir que
Si teniu alguna estoneta, gaudiu de la natura perquè demà és una combinació de sol, bona temperatura i humitat del terra i tota aquesta pluja que realment és dia típic de la primavera i a més ens cau bon festiu. Aprofitem-lo.
Així doncs hem parlat ja de la previsió de demà dimecres, que no hem d'esperar cap tipus d'inclemència meteorològica. Potser a última hora de la tarda, cap a la Carre Nord o Pirineu, les comarques més llunyanes o cap al nord d'Andorra, allà pugui caure algun ruixat, alguna tempesta, però a la resta no hem d'esperar absolutament res.
Aquests núvols d'aquest matí, tornant una mica enrere amb la previsió, doncs hem d'anar trencant. Aquesta tarda encara tindrem alguns núvols. I demà, dimecres i dijous, també, anirem jugant amb el sol, però amb alguns núvols. Són aquests núvols de bon temps. O sigui, no acabes de fer net, perquè tampoc no ha marxat del tot la depressió. Tenim una certa influència, però ja no ens afecta directament amb aquests aires tan humits que ens portaven tanta precipitació.
Llavors, pel que fa a les temperatures, clar, serà abismal la diferència que vam passar. Els 13 graus són prou feines. Avui ja els tenim en aquests moments, aquests 13 graus. Avui hem baixat a una mínima de 10. Tota això té tendència a anar-se recuperant una mica. O sigui, les màximes no serà 24 graus xancletes, pantalons curts i màniga curta, però sí que els 17, 18, 19, aquests propers dies els podem tenir. Són valors típics de la primavera, però no estiuencs. I pel que fa a les mínimes, continuarà refrescant. A més, com que tenim aquesta humitat al terra, doncs...
a la nit els 10, 11, 12 graus que són fresquets, doncs continuaran sent protagonistes. Llavors, si tenim el dimarts molt tan tranquil i dimecres completament tranquil, a partir de dijous, però sobretot divendres i al cap de setmana, a la tarda començaran a créixer nubulades. Dijous a la tarda aquestes nubulades només afectarien l'interior de les comarques de Barcelona, l'interior de Girona i zones del Pirineu, zones de muntanya, ja hi poden tenir alguna tempesta, o sigui, matí amb sol, tarda de tempestes,
I a partir de divendres a la tarda sí que aquestes tempestes guanyaran més terreny. I aquí sí que tenim el dubte, i ho anirem confirmant demà, no que és l'estiu, però dijous sí, que a partir de divendres, dissabte, diumenge, cada tarda, les previsions ens marquen possibilitat de ruixats a Sant Just, també. O sigui, que aquestes tempestes podrien arribar a Sant Just. O sigui, que podria ser que tant divendres com dissabte, com diumenge... Tornés a ploure. Sí, algunes tempestes de mitja tarda podrien caure. Això també farà de regulador, i quan hi ha aquesta precipitació, o aquesta tempesta de temperatura baixa, o sigui, que podria refrescar una miqueta aquestes nits, tant de divendres com del cap de setmana.
Però en definitiva hem de parlar de molta tranquil·litat i a partir de divendres té temps típic primaveral que ja firmaria qualsevol. Però no com aquests dies, cinc dies seguits, exacte. No, matí amb sol, algun núvolet, a la tarda creixement de núvolades i algun ruixat que pot tocar o no pot tocar. Però hi ha aquesta possibilitat que ho acabarem de confirmar dijous i divendres. Molt bé, Carles, doncs molt bé, moltes gràcies i que vagi bé demà, que és festiu. Això igualment. I la recomanació feu-la, que val la pena. Exacte, doncs et farem cas. Adeu, bon dia.
I connectem tot seguita amb la xarxa arribarem per tant al punt horari de les 11 i tornem després amb la segona hora del just a la fusta entrevistarem el portaveu de civil ajuntament de Sant Just Llorenç Reí. Són les 11.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patrició i Maite Polo. L'economia espanyola ha moderat la caiguda durant el primer trimestre de l'any amb un descens del 0,5%. Tot i això, el producte interior brut ha accelerat el retrocés interanual fins al 2%. Són dades que ha donat a conèixer avui l'Institut Nacional d'Estadística. Qui aquest matí ja ha fet referència a aquestes dades és el ministre d'Economia, Luis de Guindós,
que ha remarcat que aquesta caiguda del PIB és menys dolenta que la que va haver en l'últim trimestre de l'any 2012, de l'any passat. El ministre també ha defensat que les previsions econòmiques del govern central per al 2013 se situen en el pitjor dels escenaris, amb la voluntat de generar confiança. El president Artur Mas diu que amb un dèficit del 2,1%, només caldria reduir els pressupostos de la Generalitat per a aquest any, com a màxim, en 400 milions d'euros.
Mas ho ha dit en una entrevista al programa al cap del dia de la xarxa de comunicació local. Si ho quedéssim en el 2,1 amb 300-400 milions de reducció aproximadament, que et sent molt dolorós, això ho podríem arribar a fer patint, eh? Patint algunes coses, perquè hi ha coses que estan absolutament al límit. Hi ha coses que estan absolutament al límit, no? Bueno, això encara ho podríem arribar a fer. Ara, molt més d'això, doncs...
Serà molt difícil. Si hem d'anar una mica més enllà, doncs també hi anirem. Divendres passat, el Consell de Ministres va aprovar un objectiu màxim de dèficit per a les comunitats autònomes de l'1,2%.
D'altra banda, el president Artur Mas ha deixat la porta oberta a tornar-se a presentar com a candidat a president de la Generalitat, però ho ha condicionat al resultat del procés obert a Catalunya pel dret a decidir. El catedràtic de recursos energètics de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, alerta que Catalunya no pot ser autosuficient en matèria energètica. Tot i això, Marzo ha assegurat a la xarxa de comunicació local que es pot reduir aquesta dependència.
pràcticament impossible ser autosuficient. Autosuficient no ho pot ser ni els Estats Units, és a dir, cap país pràcticament no ho pot ser. El que sí podríem és rebaixar moltíssim aquest grau de dependència, especialment del que ens és Alier, que són bàsicament els combustibles fòssils, sempre i quan ens poséssim al cap que això passa, més que per fer una gestió de l'oferta, el tipus d'energies que hem de subministrar, passa per una gestió de la demanda.
El Catedràtic de Recursos Energètics, Mariano Marzo, ha assegurat que cal canviar les polítiques energètiques. Creu que cal fomentar l'estalvi, l'eficiència i educar la ciutadania. El grup Abertis ha guanyat 141 milions d'euros durant el primer trimestre de l'any. Durant aquest període ha augmentat el benefici net un 12%.
Les dades són difícils de comparar respecte de períodes anteriors perquè s'han tingut en compte les noves concessions al Brasil i a Xile, un fet que han aportat als ingressos del grup 244 milions d'euros. El somaliè Josep Roca espera que el nomenament ahir del celler de Can Roca com a millor restaurant del món serveixi per promocionar Catalunya. Ho ha dit avui a la xarxa de comunicació local.
Estem contents, encantats, agraïts de tanta gent darrere del món que ha fet possible que aquesta situació sigui com la que tenim ara i intentar aprofitar això per poder promocionar el nostre país, la nostra manera de fer, el territori i tot el que és el turisme.
La revista Restaurant Magazine va reconèixer ahir a Londres el celler de Can Roca com el millor restaurant del món. D'aquesta manera, el restaurant de Girona desbanca el conegut restaurant Noma de Nes, que fins ara ocupava el número 1 d'aquesta llista. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Aimó. D'aquí una hora Pit Michael oferirà una roda de premsa al Palau Blaurana on l'Helé nord-americà exposarà el seu futur com a jugador de bàsquet. Recordem que al Blaurana fa un mes se li va reproduir un tromboambulisme pulmonar que l'ha deixat un cop més fora de les pistes i sense data prevista de retorn.
A la xarxa de comunicació local estarem pendents del que expliqui Pit Michael en aquesta roda de premsa on estarà acompanyat per Xavi Pascual i també per Joan Creus. Deixem el bàsquet i parlem d'OK sobre patins, perquè avui es juguen tres partits de la jornada 25 de l'OK Lliga, a partir de les 9 de la nit. Vultregano i Afrashanet, Vilanova al coi i Reus i Gualada. De la jornada d'avui és interessant la lluita per la quarta plaça. Carraus Engs i Sadurni Nens es disputaran en la distància. Per altra banda, ahir el Barça va derrotar el Moritz Vendrell per 3 a 4.
Amb aquesta victòria els blauranes es consoliden a la segona plaça de la classificació a només 3 punts del líder Eliseo de la Coruña. I amb futbol avui el Barça torna a la feina per preparar la tornada de les semifinals de la Champions i volen ser a la final de Wembley. Els blauranes demauran de cap girar el 4-0 favorable al Bayern de Múnich a un quart de 6 de la tarda. Entrenament a la ciutat esportiva. D'altra banda, els babaresos que arriben cap a dues quarts d'una a Catalunya s'entrenaran aquesta tarda a l'escenari del partit del Camp Nou. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just obrirà el dia 10 de maig la convocatòria per optar a la subvenció de l'IVI de 2012. En podran ser beneficiàries les persones de 62 anys o més que visquin soles
i siguin propietàries o arrendetàries de l'immobili, famílies o brosses arrendetàries i monoparentals propietàries o arrendetàries. També se'n podran beneficiar qualsevol d'aquestes famílies si un o més membres del seu nucli tenen alguna discapacitat. L'Ajuntament ha autoritzat una despesa de 20.000 euros per fer front a les subvencions que es concedeixin. Les sol·licituds, com dèiem, s'han de presentar a l'Ajuntament del 10 de maig al 10 de juny. Les bases reguladores i la documentació es poden consultar
a la seu electrònica de l'Ajuntament de Sant Just. Podeu accedir-hi a través del web www.santjust.cat. Nés qüestions, dijous, l'agrupació del PSC de Sant Just organitza una nova sessió del debat 220. Aquest cop el tema serà la factura de la corrupció amb José María Mena.
exfiscal superior de Catalunya serà a les vuit del vespre i es farà a la Casa Regional d'Extremadura. El preu per participar-hi és de 10 euros. Per confirmar assistència s'ha d'escriure a l'adreça info. Santjust.gmail.com. I acabem parlant de cinema. Al Cinebaix de Sant Feliu estrena aquest divendres la pel·lícula Tango libre en versió original subtitulada en català. La pel·lícula explica la història d'un guardia de presó amant del tango i d'una dona que coneix a classe de ball
i que es torna a trobar a la sala de visites de la presó, visitant a dos interns diferents. Tango Libre va obtenir el premi al millor director, Frederic Fonten, a la secció Horizonti del Festival de Venècia. I a banda de Tango Libre, que es podrà veure fins al 13 de maig, aquest dissabte a quarts de vuit del vespre s'estrena Argentinian Lesson, el documental del mes, també amb versió original subtitulada en català.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies d'edició migdia a partir de la una i cinc. I us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio3bw.radiodesvern.com Que vagi bé, molt bon dia.
So this is what you meant When you said that you would spend And now it's time to build From the bottom of the pit right to the top Don't hold back
I'm just the same as I was. Now don't you understand
Sí, sí.
I'm just the same as I was.
Justa la fusta!
Passant 12 minuts de les 11, a aquesta hora parlem d'actualitat Sant Justenca i per això saludem el portaveu de Siu a l'Ajuntament de Sant Just, Llorenç Rey, bon dia. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, perquè dijous passat va tenir lloc el ple municipal corresponent al mes d'abril. Es van tractar diverses qüestions. De fet, un dels primers temes que es va tractar va ser l'aportació, que s'ha rebut finalment, l'aportació de la Generalitat per les 7 places que s'han creat
a l'escola d'Abrasol d'aquí Sant Just, un punt que es va aprovar per unanimitat. El que es va fer resoldre al ple municipal és d'aquest retard i d'alguna manera d'aquesta por que aquests retards en les diferents administracions pugui convertir-se al final en un costum. Sí, evidentment, no es pot dir al contrari. Hi havia una ampliació de l'escola i s'havien de reconèixer unes places de més.
i doncs ja sigui per errors tècnics, burocràtics o que faltava un expedient o no, el cert és que s'ha enrederit durant un any el reconeixement d'aquestes places i l'abonament de la part de la subvenció d'aquestes places. Res a poguer objentar, l'Ajuntament realment ha fet les coses en els tràmits adequats i doncs ja dic.
per temes de formulismes tècnics, si estava fet en un lloc o en un altre, s'ha demorat el reconeixement d'aquestes set places més i, per tant, el pagament... Un retards que al final per això poden ser perillosos, suposo, perquè si costen fa que l'Ajuntament ens gasti uns diners per una cosa o altra, i suposo que si tots plegats, perquè està passant amb altres administracions,
destrempeja sempre aquestes situacions, imagino que... Sí, sí, aviam, Esteve, en uns moments on no hem de... hem de negar-la maior, vull dir, allò de dir... és evident que els pressupostos són invats. El que també és cert és que, d'alguna manera, a l'hora de fer el pressupost, tu ja no comptes amb aquells diners perquè no tens reconeguts els drets que t'arribaran allò, vull dir, no és el cas d'una cosa
que també passa amb altres tipus d'ajuts, que les tens reconegudes, que comptes amb elles i que després no te les paga l'administració que sigui i allò et fa un declarat a la teva previsió perquè comptaves amb els diners que no has tingut. Aquests eren uns diners que ens mereixíem però que no estaven reconeguts. Després d'aquests tràmits s'han reconeguts, s'han pagat altres
respectivament d'aquest any però no de l'any anterior que és l'any que no estaven reconegudes com a tal ni estaven pressupostades dins de la partida de la Generalitat per pagar a l'Ajuntament de Sant Just. Doncs aquest és un dels temes que es va tractar, també es va provar en el ple de dijous la pujada de taxes de l'escola de Bressol i l'escola esportiva, en el primer cas doncs un augment equivalent a l'IPSE i en el segon cas un augment d'un 9%. En aquest punt Convergència Unió es va abstenir. Bé, ens ha bastindre no tant
una mica és per coherència. Totes les taxes municipals s'aproven quan es fa el pressupost municipal, on es voten totes les taxes juntes, i hi ha aquestes dues que, pel fet que van lligades al curs escolar i no passen a l'any natural, s'aproven per separat. Aleshores, d'alguna manera, tot i que s'aproguin per separat, sí que les entenem que formen part dintre de totes les ordenances generals que s'aproven per l'Ajuntament.
Si totes les ordenances s'aprovessim per separat, molts costos trobarien que un estaríem d'acord, l'altre no. En aquest cas, compartim probablement el fet que les escoles esportives cada vegada més adequin el seu preu. Tot i que és un augment d'un 9%, no arriba a cobrir el 50% de la despesa que origina l'Ajuntament. Tot i que llueguem que, a més a més, aquestes escoles esportives en aquests moments, en la seva pràctica totalitat,
a través de titres esportives de Sant Just, que tenen una forma indirecta de subvenció o de recursos per poder fer aquestes escoles, però també és cert que s'hauria d'anar adequant a que cada vegada vegi, sense arribar al 100%, que la taxa que pagui l'usuari s'acosti al preu real del cost.
que és el que en principi suposo que es farà a partir d'ara. Exacte, el que ja s'està fent és la política seguida des de fa uns anys d'anar cada any augmentant més o menys el doble de l'IPC perquè es vagi adequant, tot i arribant a un objectiu que pugui ser el 75, el 80, el 70, no està establert, però sí que s'ha d'acuïnar una mica més el cor real que això suposa. En aquest cas, a més, també al ple de dijous passat hi va haver tres mocions,
Una d'aquestes la presentava el grup municipal de Convergència i Unió, que demanava la suspensió de les liquidacions de plusvàlues derivades de les decisions en pagament. És a dir que, entre altres coses, reclamava que els afectats per execucions hipotecàries de Sant Just, que acreditin no tenir recursos, no hagin de fer front al deute, a un punt que es va aprovar amb el suport de tot el ple municipal.
Sí, aquí es va negociar l'emoció. Nosaltres el presentàvem, es van fer aportacions d'altres submunicipals. Benvingudes, ressentiu's tots a crear un text unànim entre tots. I una mica és fruit de un petit nou buit legal, sinó que en el seu moment l'Estat va dir que aquells bancs que es quedessin
que es quedessin a casa teva, parlant d'una forma poc rigorosa però més entenadora. El tema és quan el banc es queda a casa teva perquè tu no has pogut fer front a la hipoteca, el banc es soproga amb l'impost de la plusvalva. Però en els casos en què això no va parar a l'entitat financera, sinó que va parar una immobiliària que normalment forma part del mateix grup bancari, que aquest grup bancari és el propietari d'aquella immobiliària, això no succeeix així.
o quan senzillament s'arriba una corda que se deixes al pis i ja no tens més deutes, però aleshores clar, ens trobem en que hi ha un senyor que li han tret casa seva perquè no pot fer front al pagament. Si a més a més es demostra pels serveis socials d'aquest municipi que aquest senyor no té recursos per poder fer front al pagament d'aquest impost,
és d'alguna manera absurd girar un pressupost i un impost que aquest senyor no et pagarà perquè no té diners per poder-te'l pagar, que anirà creant els seus interessos de demora, anirà creant tota una col·lecció d'espeses administratives per part de l'Ajuntament, per al final acabant passant d'aquí uns anys a una deuta inculpable. Doncs directament fem una subvenció per poder pagar això,
Per sort, tot i la situació econòmica, vam fer les previsions que podrien ser un cas o dos casos d'un any. No estem parlant tant de la quantitat que això pot suposar. Per tant, es podria afrontar. Si fóssim centenars no, però en casos puntuals hi podria haver aquesta subvenció. Estem parlant d'una subvenció que si no la dones, dones una subvenció perquè et paguin un impost tant a tu com a ajuntament. Si no, aquesta subvenció
Aquest senyor tampoc et pagarà aquest impost perquè estem dient que hi hagi una acreditació per part de Serveis Socials conforme aquesta persona no pot pagar. Aleshores, és que això no altera en res. Al revés, de l'altra manera, estaries pressupostant que tens uns ingressos que després aquests ingressos no t'arribaran. És el que estàvem parlant al punt d'abans.
La gran diferència és quan tu hi ha comptes amb aquells diners o no. En el moment en què tu gires aquella plusvalva, tens, quan a més a més estem parlant de l'impost de la plusvalva, que normalment en els pressupostos municipals fas una estimativa, perquè nosaltres sí que sabem el que cobrarem d'IVI, perquè sabem el valor del po del municipi, sabem els rebuts que girem, sabem el que girem d'impost de circulació, altes baixes, però diferenciades mínim. Saber quantes transaccions hi hauran de vendre d'immobili,
és un interrogant molt gran. Són partides que sempre, i més en aquests moments de treballar de vendes i mobiliàries, tendeix a pressupostar molt a la baixa els ingressos d'aquest impost. És més un tema d'injustícia social de realment, si ens ho estem pensant, d'aquella persona que és que s'ha quedat sense casa, s'ha quedat sense la seva primera vivenda, perquè a més a més són molt concisos, perquè això no fos un calaix de sastre per moltes coses,
Hem dit a aquell senyor que és de Sant Just, que a la seva primera vivenda se li queda alguna entitat, es queda al carrer, no té on anar a viure i no té diners per poder pagar un impost. És de sentit comú, no? És de sentit comú, que aquella persona que s'ha quedat sense res, a més a més encara li digui
uns diners a l'Ajuntament per un impost que diu que és sobre el benefici que ha obtingut amb el sol. És clar, és un impost del benefici que has obtingut i tu dius, quin benefici, si m'he arruïnat, m'ho he entret tot, no tinc res i ara encara he de pagar pel benefici. Ja dic, no és la quantia, sinó la injustícia que suposava aquest impost per aquest citada.
és una de les mocions que es va debatre aquest dijous en aquest ple municipal vinculat amb tot aquest tema de l'adagació i el pagament. I una altra de les mocions que es va plantejar, la presentava en aquest cas Junts per Sant Just, és una moció que es va debatre bastant dijous passat, que la presentava vinculada a un país lliure de retallades, era el títol d'aquesta moció.
i d'alguna manera va servir també perquè els diferents portaveus fessin reflexions sobre aquesta situació que d'alguna manera o altra la teníem en l'hora de l'ia general. Tot aquest debat que hi ha ara sobre si retallades, dèficit i efecte general vinculat també amb la hostilitat.
Clar, és que en aquesta moció realment ajuntaven dues coses. Una és l'UFEC, és impossible complir amb uns objectius de dèficit que t'estaven marcant perquè realment tenim una deuta acumulada. Tenim dues opcions. O deixem de pagar la deuta, que jo considero que no és una opció. Quan un té deutes les té que pagar i el problema és que després de pagar les deutes
amb l'objectiu que et marquen de dèficit, realment és que no podries fer res. Ja no parlem d'infraestructures, de que no es poguessin fer infraestructures, és que no es podrien ni pagar els sous dels funcionaris que en aquests moments estan treballant. Aleshores, clar, dir no ho vull retallades, però clar, és que no són retallades, és que si no puc ampliar aquest dèficit robustari és que senzillament no es pot pagar. Aleshores, en aquesta emoció es vinculava una mica el fet de dir
a part d'ampliar-me a mi el marge que tinc d'endeutament, per no fer volar colons, sinó senzillament poder mantindre els mínims que es necessiten per no retallar més, a més a més d'això enviem els diners que em deuen, perquè si vostès m'enviessin tots els diners que em deuen, doncs això ja no s'obceiria. I si més no, amb l'actualitat d'ahir, em sembla que era
Si no fóssim contribuents en aquest pressupost,
No que cobréssim, si ens quedéssim el 80% del que ingressem, no tindríem absolutament cap retallada que fer. Clar, que ens dongui lliçons, aquí a més a més. És per sent tot aquests ajuts, a vegades sembla una mica kafkià.
Sí, suposo que també al final fins i tot sembla que es gota, també, sentir totes aquestes opinions i haver de respondre d'alguna manera... La veritat és que és una mica esgotador. Jo, sincerament, crec que estem vivint un moment d'assetjament brutal. O sigui, ens han tallat tots els fons de subministrament i a sobre encara ens diuen que hem de fer més. El dilluns passat hi havia un ple comarcal
Hi havia una emoció presentada amb els senyors del PP dient que sense demorar-se més s'havia de fer a l'Hospital de Viladacans. Escolta, senyors, expliqui-m'ho. Com em poden demanar que facis un hospital si no tinc diners per pagar els...
els metges que ja tinc actualment treballant en uns hospitals. És que això el haurien d'haver fet fa cinc anys. No sé el que s'havia de fer fa cinc anys, però avui demanar això és que és una mica... Repeteixo lo de Kavkia. Vostè no es pot gastar res, però ha de fer coses. Expliqui-m'ho com es pot fer això, perquè jo crec que ningú té la vereta màgica per poder fer això. A sobre és una demagogia molt gran.
Vostè vol retallar, o vostè no vol fer. Vostè no retalli, però li traiem la meitat del seu pressupost. Expliqui'm com es fa això, perquè és que ja dic, ni oblidant-nos de demagogues, de dir, és que si tanquem la divisió de Catalunya, tanquem totes les enbaixades que no sé què, tanquem tot això, tanquem tal, tal, tal, és que no hi ha diners. Tenim que tancar hospitals i tenim que deixar per complir aquest dèficit.
és realment impossible. No és un tema de malbaratament. Això ja dic, reduint les inversions a zero. A zero. No, no, clar. Allò sense fer res. De fet, suposo que en moments d'aquesta mena, també, tot el tema polític, no? M'imagino que en aquest cas, suposo que al final s'ha d'estar com per sobre, suposo, de colors polítics. A l'hora de fer política, sobretot en aquest sentit, com més propent que també, doncs, possiblement,
Us coneixeu més tots i és una mica més... Són més a prop, també, els Estirallarronsas. Sí, sí, sí, evidentment. És un dels temes, doncs, com dèiem, que es va tractar en aquest ple de dijous i que, per tant, continua també l'hora del dia de tot plegat. I, d'altra banda, també acabant, doncs, amb el que es va tractar en el ple municipal, hi va haver una moció més que presentaven els partits de l'equip de govern, PSC Iniciativa i Junts per Sant Just, sobre la reforma urgent de la renda mínima d'inserció i també de suport a la ILP de renda i garantia de ciutadania.
una emoció que va tirar endavant amb els vots a favor de tots els partits, excepte si ho que es va abstenir, perquè almenys el que va explicar el president del partit Miquel Obrador al ple municipal era que tenen qüestions diferents i que tampoc es volien generar expectatives que després no es podrien complir. Sí, aquí hi ha dues coses per separades. Primera, que no s'ha de barrejar el que seria el PIRMI amb la ILP.
A més a més, són diferents administracions, les que paguen una cosa i les que paguen l'altra. Una cosa és el problema de la inserció laboral, que estem parlant d'uns ajuts que es crea en el seu moment per treure gent que estava perquè ens entenguem. Un altre cop, sense ser tan tècnic, però sempre més clar.
la gent que estava en els semàfors venent tovallons i venent altres coses, doncs buscar en aquesta gent de dir-li, vostè formis, vostè tindrà una sortida laboral i nosaltres li donarem una subvenció condicionada a que vostè es formi, vostè adquireixi uns coneixements d'algun tipus d'ofici i a través d'això aconseguirà un lloc de treball i vostè es podrà reinsertar a la societat. Què ha succeït en aquests últims anys?
que s'ha anat convertint en aquell ajut que rebia, que ja havia esgotat tots els altres tipus d'ajuts, anava a parar en aquest ajut. Aquest ajut, sincerament, és molt llestimos, aquell licenciat superior, aquell arquitecte, aquell ingenier, aquell advocat que es troba sense feina, que ha esgotat l'atur i que no té cap tipus de recurs.
El que fa és que aquest senyor no necessita una renda d'inserció laboral. A aquest senyor no li hem de fer un curset. A aquest senyor el que s'ha de canviar és el sistema per fer una política expansiva que torni a haver-hi feina i que tingui feina per poder treballar. Però aquest senyor no és subjecte d'aquest tipus d'ajut que, a més a més, el paga la Generalitat i que té un pressupost limitat que cada vegada, malauradament, hi ha més gent que el necessita i, aleshores, o acurem bé els destinataris d'aquest impost
o ens trobarem amb la falsa espantativa de la que estàvem parlant. I una altra cosa són altres ajuts que tenen que haver-hi per aquella gent que ha esgotat l'atur i que no hi ha possibilitats que s'inserti en el mercat laboral perquè no troba feina per la situació econòmica en la que estem, però que no requereixen d'un reciclatge ni d'una formació, tenen que haver-hi uns ajuts per aquesta gent que sí que els necessita, però aquests ajuts tenen que ser uns ajuts complementaris de l'atur i que tenen que vindre de l'Estat.
no tenen que vindre de la comunitat de l'OMIC. Com que de l'estat sembla que sigui complicat, tot plegat. Clar, però és que si no al final el que acabem dient és com que vostè no cobra allò d'on hauria de cobrar, vingui a cobrar-ho a través d'uns diners que tenim a la Generalitat, que a més a més ens tenim retallats pertot arreu. Escolta, si convertim això en un col·ladere de tothom, és que llavors ningú el podrà cobrar. El que hem de fer és que cadascú el cobri el que ha de cobrar o no ha de cobrar. Per això, vejam,
per ser una emoció difícil d'entendre, d'alguna manera que la votéssim en contra, dius, no és que la votem en contra, és que considerem que són dos impostos diferents i els perceptors d'un i de l'altre jutge són diferent de població i no podem convertir això en un calaix de sartre per tothom perquè no hi haurà diners per ningú. Doncs queda clar, és el que es va comentar ja en el ple municipal de dijous, com dèiem doncs són els temes més destacats d'aquest mes d'abril, també hem lligat tota aquesta qüestió
d'aquesta última moció vinculada amb el tema del dèficit i d'aquest moment en què també estem pendents d'un pressupost de la Generalitat, de mesures d'estabilitat del govern espanyol, etc. i hi ha d'aquestes últimes dades de turc que hem conegut i previsions econòmiques que també varien cada dia, que és un panorama una mica complicat. Per desgràcia, cada dia són pitjors.
En tot cas, tornem també a Sant Just. Abans de marxar també volíem fer un últim punt, que és aquest tret de sortida que s'ha fet al tornet Joan Petit, Nens amb càncer, i que per tant des de la setmana passada i fins al 25 de maig Sant Just està immers i molt bolcat també. Segons com ens explicàvem l'altre dia, el president de l'OK Club Sant Just, que és un dels impulsos aquí al nostre municipi, que s'hi ha bolcat tothom, des d'entitats, fins a comerços. Per tant, una d'aquestes activitats que fan poble també.
Sí, realment són d'aquelles que fan poble, fan veure que són just.
forma part de Catalunya, que és un país solidari. Això es veu continuadament, que tot i la crisi que patim tots els ciutadans, en un moment en què es fa la Marató de TV3, es recapten més diners que qualsevol marató a nivell estatal entre totes les televisors, i a nivell de municipi, realment, fa goig veure com hi ha hagut molta gent que s'ha implicat, molta gent que participa, molta gent que
vol col·laborar i hi ha un moviment que fa que de vegades estiguem dins del mal ambient, que situa la situació econòmica, veure que la gent encara és solidària, que participa i que vol compartir el poc que té, doncs fa goig. Doncs són els temes d'aquests dies al municipi. Avui n'hem parlat amb el portaveu d'Estiu a l'Ajuntament de Sant Just Llorenç Rey. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bon dia. Bon dia a tothom.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé?
Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove adició als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat t'espera un gran regal. Vine i participa, t'esperem.
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Tothom està menjant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar l'optimisme on hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
que sigui que estigui davant. L'únic que passa són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts de dues quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. obertament.org
Dues quarts i mig de dotze, ara per la música, després d'haver sentit aquesta pausa publicitària i de parlar en Lloren. Porteu de seguida el que fem és escoltar els Bremen, aquest grup barceloní i aquest fugi endavant.
El teu cos i el teu somriure demostren que ets important i que junts podrem sortir-ne, que junts hi veurem clar. Adormit sota la pluja, jo et recordo en un sofà
i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va ofegar. Vam sortir-ne victoriosos i exaltats vam caminar cap a un lloc on s'hi pot viure amagats però sense escans, abraçats les coses clares, això no pot parar mai i el moment en què vas caure vaig tenir temps d'agafar.
Una mà que em demanava que aguantés fins més enllà, que aguantéssim les mirades, que aguantéssim tots els mals, i just quan jatufadades vaig saber que no era tard, pren tot l'aire fort i crida deus la llum just al final.
No, no, no.
Estem dins d'una piscina, crec que vius a un pis massa alt. No veig clara la sortida i em sento sovint malalt. Vés mirant com defugíem tots aquells moments estranys. Vés mirant si fots i oblida perquè avui tot va endavant.
Diu el món que són dues vides, diu la vida sense enganys, i si vols després m'expliques com vas caure en els paralls, quan l'aigua el guai t'esfixiava, quan vas conèixer a ajudar tots els anys de cama antiga, quan et vaig donar la mà.
I no vaig deixar de creure mai en tu ni un sol instant quan les coses funcionaven però això ja és molt suposat que després de la tempesta moltes d'altres en vindran seguirem mirant enrere per després poder avançar seguirem mirant a terra de rebuig per si de cas no fos cas que et despistessis no fos cas que fos veritat si de cas caminem tristos si de cas caminem ras
per camins florits de vella, per camins florits de plaç.
La informació més propera al Just a la Fusta. I cada dia el que fem és fer una recepta de cuina amb la Carme Madó. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, molt bé.
Sí, sembla que a veure si avui s'acaba d'acabar per això tot plegat. Va ser pitjor ahir dilluns, que semblava que s'enfonsava el món. Això sí. De què parlarem avui? Quin plat farem? Avui, com que aquesta setmana és una miqueta així d'aquestes, que en fi no diu una setmana a borda, que no és cap taco. Perquè demà és festa. Demà és festa. Llavors farem un plat una miqueta xuli, que serveixi per al vespre o per un dinar així. Farem uns ous,
Agafem un pa que l'hem tallat i l'hem deixat dos o tres dies o comprar plà torrat directament o torrar-lo a la torradora. Jo suposo fàcil perquè a vegades tenim pa a casa dur que no s'ha de llançar absolutament res. Si no tenim pa, el torrem.
i el passem un xac-xac per una paella amb oli i un allet. El posem, això és una miqueta... és l'única a treballar, però bueno... Ja està bé, sí, mira, demà si no és festa podem dedicar-nos a cuinar una mica. Un miqueta baguiti sí que ho sou. El posem a cada plat dos rodanxes de pa. Agafem pernil, que no cal que sigui 24 vellotes, pot ser un pernil del país. Mondi-lerondo, xac-xac, el passem per la paella.
que és un moment només perquè trenqui el color. Ho posem a sobre d'aquestes llesques de pa. I llavors ens fem uns ous bullits però que quan els pelem, això és un art, són 3 minuts, 4 minuts. És l'ou passat per aigua. L'ou passat per aigua però quan traieu la closca que no s'ho trenqui.
És art, realment. S'ha d'estar molt poca estona, no? Tenen 3 minuts de rellotge. Bullint, amb aigua i sal, els traieu, els feu refredar i quan ja estiguin refredats aneu traient la pell poquet a poquet i poseu l'ou aquest sobre aquesta torrada amb pernil. Tireu una capa de pernil per sobre i els poseu dos minuts al forn que es acabin de cabrar els ous i que es desfagi el pernil.
Ja m'ho direu. Molt bé. Això és un plat per quedar bé amb la gent jove. Que ens ho passi improvisat. Improvisat i et quedes amb el pitbull. A veure si ho provo. Tinc ganes de fer l'eupasaparaigua ja fa temps i no m'atreveixo encara a provar-ho. L'eupasaparaigua pensa que a Europa és com es menja. En cullera. 3 minuts i mig trenques-ho de dalt, una miqueta de sal i els ous es mengen així. Més que els dos. Doncs ho haurem d'aprovar.
De veritat que és un plat molt divertit, eh? M'està venint molta gana, Carme. O sigui que ho provarem. Sí. Bueno, doncs menja que ja t'has assaprimat. Gràcies, Carme, que vagi bé, bon dia. Adeu.
I avui no és el dia habitual, però a aquesta hora parlem d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar, com sempre, de diferents qüestions. Vols començar parlant-nos d'un vol concret? Sí, aviam, és la Nau Space Ship 2.
S'escriu tot un, eh? Vull dir que tot unes no va separat. Són les seves SS2. Aviam, què és aquesta nau? Segur que en sona una miqueta, però en sona la seva germana, que era l'SpaceShipOne. És aquella nau reutilitzable que s'ha fet famosa més que res perquè ho ha patrocinat ara en aquests moments Virgin, tot i que el model inicial no era de Virgin. I és aquesta nau que permetrà a turistes que paguin 200.000 euros
per poder anar a l'espai, més que a l'espai, fer un vol d'avió més enllà dels 100 quilòmetres d'alçada, travessar aquesta línia o frontera on més enllà es considera que és astronauta. Després de molts anys de retard, això hauria d'haver anat més ràpid,
S'ha fet el primer vol propulsat durant deu segons d'aquesta nau. És una nau petiteta que va enganxada amb una altra, una nau que se'n diu Mara, que se'n diu White Knight II. És una nau més grossa que l'agafa a portar la primera nau, perquè la segona també és més grossa.
Fins als 14 quilòmetres d'alçada, un cop va estar allà, la va deixar anar, que normalment és el funcionament com aniria, i a partir d'allà s'engeguen els motors i puja tots els quilòmetres que facin falta. Normalment s'encendia uns 90 o 100 quilòmetres més cap amunt.
Tampoc va funcionar tota l'estona que tocava, perquè tot just era la primera vegada que aquesta Nau, l'A2, l'Starship2, funcionava. I a partir de llavors va anar planejant fins a baixant al desert de Mojave.
on seguirem fent proves. Porten moltes proves realitzades, que són fins a 24, sense encesos. És a dir, que la nau aquesta d'undrisa el puja en aquesta alçada, la deixa anar, i planejant arriba fins a baix. És a dir, l'estan provant molt bé, més que res, perquè és un tipus de nau que no es pot permetre cap error, perquè si no tindríem 6 milionaris menys. I aquestes coses, ja saps que ens hi mirem una mica més. Exacte.
Dic que la velocitat que agafa aquesta nau són uns 3.000 km per hora, és a dir trenca la barrera del sol tranquil·lament, però no arriba als 28.000 km per hora que es necessita per anar a l'estació internacional o fer una sortida cap a l'espai.
Aquesta nau és la germana gran de la primera, de Starship One, que va realitzar 3 vols seguits en menys de 15 dies, en el 2004. Per tant, si algú ho recorda, fa quasi 10 anys, i va guanyar el premi en sari X-Prize. A partir d'aquí, a mica en mica ho estan tirant endavant, han muntat un hangar, han muntat un aeroport, i aquestes nau han de ser fiables, s'han fet més grosses, perquè ha picat més gent,
Esperem que d'aquí un temps els primers turistes que ja han pagat el bitllet de 200.000 dòlars puguin pujar a fer la seva volteta. Encara ho veig com una cosa molt llunyana, que passi això. Però bé, suposo que puguem arribar-hi almenys nosaltres. És a dir, gent que coneixem que pugui fer aquests viatges. Home, crec que hi havia aquell al de sort...
A l'Altaria de Sort creia que ell era un dels primers que ho havia comprat, però bueno, si això fa gairebé 10 anys potser ara ja no en té ganes. Exacte. Bé, doncs, aquest és un dels temes que ens volies comentar. D'altra banda, també ens volies plantejar una altra qüestió, que és com es viu... L'estació internacional. Exacte, i com s'explica, no? En un llenguatge bastant plenè, em sembla. Va, bé, o sigui, per començar, jo no us ho explicaré, bueno, fareu una explicació ràpida, però tot això ho he explicat
Aquest Chris Hatfield és el comandant de l'estació internacional de l'expedició número 35. És el primer canadenc que va a l'estació internacional.
A l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
He aprofitat també per fer una sèrie de vídeos molt obligatius, a partir de preguntes segurament d'estudiants, perquè en algunes dels vídeos es veu la pregunta que fan directament els estudiants, de com es viu a l'espai. Hi ha coses curioses, hi ha diversos vídeos, els intentarem posar els links al nostre web, astrudesvern.
Però això originalment és una notícia que ha ficat Daniel Marín al seu blog, és eureca, l'hem comentat moltes vegades, es diu danielmarinblogspot.com, i allà, per exemple, comença, què passa quan una tovallola, diguem una tovallola o un drap, està ple d'aigua, que nosaltres li fem unes quantes voltes i fem així que s'escorri l'aigua, què passa a l'estació internacional, us ho deixo aquí, us ho podria explicar, però us ho deixo. També què passa si plorem a l'espai,
És curiós de veure el vídeo perquè ell no es posa a plorar, però amb una bossa d'aigua se la posa a l'ull, on sortiria l'aigua, a les llàgrimes i posa aigua.
i allà es queden. Si el problema de l'espai, com que no hi ha gravetat, les llàgrimes no cauen. Per tant, nosaltres, si anem generant aigua, ens anirien fent unes bosses d'aigua aquí als ulls, que ens anirien cobrint l'ull, i si ploréssim molt, molt, molt, ens podríem acabar ofegant. Perquè l'aigua no es mou i va fent voltes allà on queda. És curiós. Després n'hi ha una altra, de com s'han de tallar les ungles.
En aquest és senzill, perquè si li pugui fer una mica d'angúnia, més que res, perquè si ens tallem les ungles a l'espai, doncs, en certa manera, volen. Queden volant, però no se'n van a terra i a cap lloc, sinó que queden volant, doncs tu pots passar per allà, i doncs et pot anar a l'ull, te la pots menjar, és una barranada, no? Una mica, no?
Sí, el que s'ha de fer és tallar-les on hi ha unes zones de succió d'aire, que és el que fa córrer tota l'estació internacional, perquè, clar, l'aire, en certa manera, tampoc hi ha gravetat, tampoc córrer. Això dels ventiladors, aquí no ho explica, però amb altres... Bueno, és que aquests tipus de vídeos s'hi han fet moltes vegades. Bueno, cada astronauta que arriba explica les seves coses, en aquest cas l'únic que ha fet és ell recopilar-les amb moltes preguntes juntes. Però quan es dorm,
És un ventilador que ens mou l'aire.
al respirar nosaltres i per tant també ens acabaríem ofegant. Per tant necessita que hi hagi una circulació d'aire a tota l'estació internacional. Per tallar-nos unes ungles ens estaríem a prop d'aquests succionadors d'aire, que la succioni i es quedin allà, perquè si no aniríem pololant per tota l'estació. Exacte. Hi ha un fotimer de com es dorm, com es menja, què li passa a un... Que bo. Home, doncs és interessant, segurament, de...
Si són curtets, encara que ho expliqui en anglès, doncs només veient com funciona també sabem com va. N'hi ha alguns potser una miqueta més complicats, perquè al principi sabem què està fent, però és què passa si surt el líquid, si queda aigua, en aquest cas, doncs sols queda volant per l'estació, com es recullen, quins instruments es recullen, però fins i tot si fossin experiments o fossin líquids tòxics,
Quins tipus de gadgets tenen per anar-ho recollint? Bàsicament són tovalloletes, guants, ulleres... Però tot és una mica més especial, perquè han de ser molt absorbents, però va tenint. I res, ja per acabar, com es talla els cabells. Bàsicament és una talladora d'aquestes dels barbers, però que hi té enxufat una aspiradora, també un succionador, per tant, perquè els pèls no quedin volant,
Ostres, Plaglars, que seria complicat, eh, tallar els cabells i no?
Home, és que bàsicament una cosa que tothom ha vist amb imatges però no en sap gaire consciència és que allà tot flota. Tot, tot. Absolutament tot. Fins i tot nosaltres. Vull dir, nosaltres, per veure si és a dalt o a baix, és perquè tenim la càmera girada, però podíem estar al revés i no ens passaria res. Per tant, qualsevol cosa que no la puguem compactar queda flotant per l'aire, i per tant, depèn de què sigui, ho menjarà un o l'altre. En aquest cas, per exemple, els primers vols especials que van fer els americans van descobrir
i més que res perquè un astronauta s'ho va amagar a la butxaca perquè com que els vols cada vegada eren més llargs, s'hi acabaven 4 hores i era que eren els primers de tots els americans, hi va haver un que se'n va endur un sànguix perquè li dic, això et trigarà a sortir i jo tindré gana. Llavors van descobrir que si et menges un entrepà, les molles comencen a volar i no te les treus de sobre.
Han de ser recipients que tu us puguis succionar o menjar molt compacte, que tu us puguis anar menjant a caixalades, però que no us facin molles, i per tant no s'ha de tot omplir tota l'habitació de molles. Una cosa és que tinguis els pantalons o el jersei una mica ple de molles, però l'altra és que la tinguis per aquí volant, que es pugui entrar a la boca o als ulls.
Si no és una cosa molt neta, de segons com, també és una mica fastigosa i s'ha de vigilar. Fins i tot, en el cas dels líquids, també és molt curiós com és la bossa per vomitar. És una bossa que porta incorporada una tovallola a paper quan tu posis la boca. Has de tapar amb aquesta tovallola a paper que tot vagi a parar a la bossa. A més a més, aprofites això per netejar-te, perquè no et quedi res que pugui anar flotant.
Ho han d'anar a tenir previst. Són coses més quotidianes, que normalment no surten en els reportatges, però en aquest cas... És curiós de saber, també. Sí, sí. Molt bé, Oriol, doncs amb aquestes últimes anècdotes acabem aquesta secció d'avui. Moltes gràcies i tornem la setmana que ve. Doncs si la setmana que ve. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Quatre minuts i ja arribem a les dotze en punt del migdia i ja arribem de la mà de la Feist amb aquest tema que és un dels seus més coneguts i que es titula Masha Boom.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
Watch in the fire as we grow.
I got a man to stick it out and make a home from a rented house. And we'll collect the moments one by one. I guess that's how the future's done. How many acres, how much light, trapped in the woods and out of sight.
Talk to the neighbors and tip my cap on a little rug barely on the mat. Oh, dirt road. Weed deep snow. Watching the fire as we grow.
Ah... Ah...
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. Hi ha hagut un nou assalt violent en un habitatge a Catalunya. Ha passat assalt a la comarca dels gironers. Segons els Mossos d'Esquadra, un pintor del municipi va ser atracat ahir per quatre o cinc homes encapotxats quan estava a punt d'agafar la furgoneta al seu taller.
Després de deixar-lo lligat al grup de lladres es va dirigir cap a casa seva amb les claus de la víctima. A dins de l'habitatge hi havia la filla del pintor dormint. Els lladres van aconseguir robar una quantitat important de diners sense que la noia es despertés. És el segon atac violent en només quatre dies a les comarques gironines.
El president de la petita i mitjana empresa a Catalunya, Josep González, proposa una fórmula similar a les minifeines instaurades a Alemanya per combatre les elevades taxes d'atur que hi ha a Catalunya. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia, segons Josep González s'ha de considerar una fórmula semblant a la dels minijobs alemanys que allà resulten atractius perquè inclouen incentius fiscals, tant per a les empreses que estalvien en seguretat social com pels treballadors que no paguen renda cotitzant a la seguretat social però no tenen atur. Segons González s'ha de fer qualsevol cosa per combatre la taxa d'atur.
Això és un enriquiment de les alternatives que hi ha per poder trobar una feina d'unes hores. Jo crec que són aspectes aquests que valdria la pena que estiguessin en consideració i que no ens podem quedar amb una relació de mini-job, és precarietat. Més precarietat és 27% de gent que no té feina.
Segons González, ara ja no és el moment de les mesures de contenció i les retallades sinó de les mesures de reactivació.
La Càmbra de Comerç de Barcelona reclama a l'estat que Catalunya tingui un límit de dèficit públic del voltant del 2% del producte interior brut. Així ho ha demanat aquesta entitat avui a través d'un comunicat on critica que la distribució de l'ajust del dèficit públic entre nivells d'administració no s'ha fet de forma equitativa i diu també que les comunitats autònomes tornen a suportar un major esforç en la reducció del dèficit que no pas al govern estatal.
Així les comunitats hauran de reduir en 0,6 punts el dèficit, en 6 dècimes, mentre que l'administració central només ho farà en 4 dècimes. La cambra considera necessàries mesures més rellevants per impulsar l'economia i critica que la pujada d'impostos del govern central incidirà negativament en la recuperació econòmica. Una petició que coincideix avui amb la publicació per part de l'Institut Nacional d'Estatística de les dades del PIB del primer trimestre de l'any.
Durant aquest període, l'economia ha moderat la seva caiguda amb un descens del 0,5%, però el producte interior brut ha accelerat el retrocés interanual fins al 2%.
El president Artur Mas diu que amb un dèficit del 2,1% només caldria reduir els pressupostos de la Generalitat per aquest any 2013 en 300 o 400 milions d'euros. Mas ho ha dit en una entrevista al programa al cap del dia de la xarxa de comunicació local. Si quedéssim en el 2,1, amb 300-400 milions de reducció aproximadament,
que et sent molt dolorós, això ho podríem arribar a fer patint algunes coses, perquè hi ha coses que estan absolutament al límit. Això encara ho podríem arribar a fer, ara molt més d'això serà molt difícil. Si hem d'anar una mica més enllà, també hi anirem.
D'altra banda, el president Artur Mas ha deixat la porta oberta a tornar-se a presentar com a candidat a president de la Generalitat. Això sí, ho ha condicionat. El resultat que tingui el procés que s'ha obert a Catalunya pel dret a decidir. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Roger Castillo Pitmay, que l'ofereix a que es farà una roda premsa al Palau Laurena per exposar el seu futur com a jugador de bàsquet.
Recordem que fa un mes se li va reproduir un problema pulmonar que l'ha deixat un cop més fora de les pistes i sense data prevista de retorn. En aquesta roda de premsa de l'aire nord-americà es treu acompanyat per Shay Pascual i Joan Creus. En hoquei sorapatins avui juguen tres partits de demés de la jornada vint-i-cinquena de l'hoquei lliga. A partir de les 9 de la nit voltreganoia, Vilanova al coi i Reus igualada. Ahir el Barça va derrotar el Moritz Vendrell per 3 a 4.
Amb aquesta victòria, els col·les es consoliran a la segona plaça de la classificació a només 3 punts de líder al Liceu de la Colonia, que jugarà demà. En futbol, fa uns minuts hem conegut horaris de la 35a jornada de primera divisió. L'Espanyol rebrà al Real Madrid dissabte, 11 de maig, a partir de les 10 de la nit a Cornellà al Prat, i el Barça visitarà el Camp de l'Alet de Madrid el diumenge 12 de maig a les 7 de la tarda. El conjunt l'hauran de tornar avui a la feina per preparar la tornada a les semifinals de la Lliga de Campeons.
si volen ser a la final de Wembley. Els colers hauran de capgirar demà al 4-0 favorable al Baena de Múnic. A partir d'un quart de sis de la tarda hi haurà entrami a la Ciutat Esportiva. Abans, Rolda Pemsa, Tito Vilanova i de Gerard Piqué. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just obrirà el dia 10 de maig la convocatòria per optar a la subvenció de l'IVI de 2012. En podran ser beneficiàries les persones de 62 anys o més que visquin soles i siguin propietàries o arrendetàries d'un immoble, famílies nombroses arrendetàries i monoparentals propietàries o arrendetàries. També se'n podran beneficiar qualsevol d'aquestes famílies si un o més membres del seu nucli tenen alguna discapacitat.
L'Ajuntament ha autoritzat una despesa de 20.000 euros per fer front a les subvencions que es concedeixin. Com dèiem, les sol·licituds s'han de presentar al consistori del 10 de maig al 10 de juny. Les bases reguladores i la documentació les podreu consultar a la seu electrònica de l'Ajuntament, al qual podreu accedir-hi a través del web www.sanjus.cat.
Més qüestions el proper 26 de maig. Se celebrarà el primer concurs de colles arrosseres de la Plaçat de la Pau, adreçat a membres del col·lectiu de la Plaçat de la Pau. La idea és que s'organitzin una sèrie de colles entre 4 i 6 i de 5 a 20 persones cadascuna per tal que preparin qualsevol plat on l'arròs sigui el protagonista. El preu per participar i oscilar entre els 3 i els 5 euros i les inscripcions s'han de fer abans de dimarts que ve, dia 7 de maig. Podeu demanar més informació al correu electrònic del col·lectiu de la Plaçat de la Pau
i acabem recordant que la plaça que es farà tocada, el nou equipament de les escoles, portarà per nom Antoni Malaret i Amigó. És l'homenatge que l'Ajuntament farà el que va ser primer alcalde democràtic de Sant Just. D'aquesta manera se li reconeix la tasca que va fer durant la dictadura franquista per la recuperació de les llibertats de Catalunya i la feina feta a l'Ajuntament als primers anys de la democràcia.
Aquesta plaça es farà l'espai que quedarà quan estiri a terra l'edifici de l'encreuament del carrer Creu amb bataneu. Encara però, no hi ha data de construcció. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies d'edició migdia a partir de l'1 i 5. I us recordem que també podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I hear your heartbeat to the beat of the drums Oh, what a shame that you came here with someone So while you're here in my arms Let's make the most of the night like we're gonna die young We're gonna die young We're gonna die young
Fins aquí el vídeo.
És l'última nit de la setmana.
Oh, what a shame that you came here with someone So while you're here in my arms Let's make the most of the night Like we're gonna die young We're gonna die young We're gonna die young
Dio!
I hear your heart beat to the beat of the drums. Oh, what a shame that you came here with someone. So while you're here in my arms, let's make the lowest of the nights like we're gonna die young.
Just a la fusta.
Passen 11 minuts de les 12 a moment per parlar de televisió.
Saludem, per tant, l'Alba Conesa. Aquí tenim l'altre cantor del telèfon. Molt bon dia, Alba. Què tal? Bon dia, Carme. Bé, i vosaltres? Bé, a punt per sentir les novetats televisives. Avui, primer de tot, a més, parlem d'aquest gran èxit televisiu, que és Pulseres Vermelles, que tindrà tercera temporada quan els actors siguin adults. Exacte. Com sabeu, la sèrie va acabar la seva segona temporada dilluns 22 a TV3, amb una quota de pantalla del 20,6%, i els nous episodis trigaran a arribar
3 o 4 anys, ha dit Albert Espinosa, guionista i creada de la sèrie, perquè es pretén esperar que els actors siguin adults per no explicar el mateix, sinó narrar la malaltia des d'una perspectiva diferent. En aquest sentit, doncs, us haureu fixat que en la primera temporada es donava una perspectiva més infantil a la malaltia, on els protagonistes la vivien
com una cosa exterior contra la qual lluitar. En la segona ja eren adolescents i el conflicte era més interior, i la tercera temporada hauria d'aportar una nova mirada. Per això haurem d'esperar que creixin una mica. La veritat és que entre la primera i la segona ja hi va haver dos anys, així que potser els seguidors estan acostumats.
a esperar, no sé, ha dit això uns 3 o 4 anys, ja haurà de ser. La segona temporada va obtenir rècord històric en la seva estrena, va aconseguir 842.000 espectadors i un 25% de xert, tot i així ha anat baixant en els successius episodis, però ha millorat notablement la primera temporada, que havia aconseguit... Alba?
Hem perdut, momentàniament si més no, aquesta connexió. Mirarem de recuperar de seguida aquesta trucada, aquesta secció que fem setmanalment amb l'Alba Conesa per parlar de televisió que ens estava explicant. Doncs que Polseres Vermelles tindrà tercera temporada quan els actors siguin adults.
No, no, no, no.
Doncs ja, tornem a tenir l'Alba, aquestes coses que passen quan es fan trucades en directe i que quan es graven no passen mai. Bon dia de nou, Alba. Hola, Carme, no sé per què ens passa, però sí que és veritat que ja és la segona setmana, em sembla, consecutiva. Doncs, vaja, acabar parlant de polseres vermelles per dir-vos que Antena 3 es prenen la segona temporada aquest estiu.
Mentre que el canal de parlament TNT ja l'emet des del passat 8 d'abril. I vaja, fins aquí potser les vermelles a esperar que els protagonistes creixin una mica. Doncs passem ara a parlar d'altres qüestions del món de la tele. La Sexta trenca el monopoli de la U als Premis Iris. Exacte. L'Acadèmia de la Televisió va alliurar el passat dijous els Premis Iris. Aquest any amb escassa reivindicació, perquè si recordeu l'any passat
Va ser l'any en què Jordi Evole va aprofitar per comentar que no li agradava el tracte que havia rebut el director d'Informatius de Televisió Espanyola, Fran Llorente, ni Tampoc Ana Pastó. Era en el moment en què Televisió Espanyola ja s'havia vivint aquest reciclatge de cares tant a les informatius com en els programes.
I aquest any, malgrat que Evoli ha estat premiat, de fet, per partida doble, ha estat premiat com a presentador i també al programa Salvados, doncs la veritat és que com que no ha assistit, suposem que això ha fet que no fos tan reivindicatiu aquesta gala. Televisió no l'ha tornat a ser la més premiada, això ja s'habitua en aquests premis iris de l'Acadèmia de la Televisió, ha aconseguit deu premis,
però deies en el titular que a la sexta li ha plantat cara i ho ha fet amb sis premis. En canvi, ja a força distància es troba Antena 3, que n'ha aconseguit dos, i la 2 de Televisió Espanyola i el Canal 24 Hores, que n'han aconseguit un cadascun. El grup Media C ha tornat a ser el gran oblidat d'aquests premis iris, només han portat el premi especial a la BOS,
que es veu que ha estat atorgat in extremis per presió popular, i també el premi a Maria Teresa Campos per la seva Trajectòria. La gran sorpresa de la nit va ser la sèrie Isabel, de televisió espanyola, ja que va aconseguir destronar a Cuéntame cómo pasó, que portava molts anys sent la millor ficció en aquests tremis iris, i també millor actor protagonista, que ho va aconseguir Rodolfo Sancho,
i no el sempre favorit i manualària protagonista. És com van quedar aquests premis. No sé si vols fer-nos algun apunt més d'aquesta gala. Podem dir que el Gran Guaiomini i l'Internedia també van aconseguir premi completant els premis atorgats de la Sexta.
i la Sexta Notícies 2, que va també donar la sorpresa obtenint el Premi al millor informatiu que acostumava a fer per la televisió pública, televisió espanyola. I finalment, també parlant de televisió espanyola, cancela el programa Mas Gente. Sí, el magazine de tard de l'ou de televisió espanyola s'acomiada el proper 17 de maig, sense esperar el final de temporada, com s'havia dit en un principi, que s'esperaria al juny.
I el motiu són les baixes d'audiència que ha tingut el format des de la seva estrena al setembre de 2012, obtenint mitjanes d'audiència del 5% i fins i tot inferiors. Televisió espanyola ha aprovat a excursar l'horari d'aquest magazine de tarda, estrenant el talk show Tenemos que hablar, i fins i tot va pensant fitxar Carolina Ferre per substituir a Negat i Buru al capdavant del programa,
però finalment ho va descartar i amb els canvis que va fer les audiències no han millorat, per tant, Televisió Espanyola cancela més gente. I parlem encara de Televisió Espanyola, perquè Ada Colau acusa aquesta cadena de censurar una entrevista amb ella. A veure això, Alba. Sí, la porta veu de la plataforma d'afectats per la hipoteca Ada Colau no està conforma amb el tracte que ha rebut de Televisió Espanyola i així va manifestar al Parlament Europeu on va acudir
per demanar mesures contra aquests desllotjaments. Colau havia de participar en el magazine Per a tots la dos, la televisió espanyola, com a coautora d'un llibre sobre els desllotjaments i les seves conseqüències, i en l'últim moment la cadena va decidir cancel·lar la seva participació
argumentant que s'ha creat una norma a la corporació fa algunes setmanes per la qual els protagonistes de l'actualitat política no poden acudir a programes culturals, només a informatius. La corporació argumenta que aquesta norma es va adoptar amb anterioritat que fes aquesta entrevista de Colau,
I que no és l'únic cas perquè també, per exemple, les informacions de la Casa Reial o les relacionades amb el Cas Nos s'han suprimit de programes que no siguin informatius. S'han posat únicament a programes informatius. Per tant, diuen que no ens han sortit de colau i que, de fet, el Telenotícies va parlar de la seva compareixença a Brussel·les i va participar també de colau en un reportatge d'informe semanal sobre
En tot cas, el Consell Informatiu de Televisió Espanyola sí que considera que el que ha passat és un cas de censura, ja que diu que la Colau havia d'estar entrevistada com a coautora d'un llibre i que el programa per a tots lados aborda tant temes culturals com socials i, per tant, hi encaixava en aquest sentit. Per tant, hi hauria discrepàncies.
perquè fa l'opinió del Consell d'Informatius i l'opinió de la Direcció d'Atavís Espanyola sobre si ha estat censurat o no. Doncs veurem com acaba tot plegat. Telecinco, mentrestant, rebendrà la missió de CSA i Las Vegas després de mesos d'espera. Sí, ho havia anunciat el mes de gener però va comprar el dret de la Copa del Rey i la sèrie va caure de la graella. Telecinco encara ha demetrat 7 episodis de l'onzena temporada.
En aquests moments, la sèrie Els Estats Units ja ha acabat la número 13 i té confirmada la renovació per la número 14. I encara no s'ha dit si s'estan ametent promocions, però no s'ha dit quan finalment començarà a ser a Las Vegas, però es troba que pugui ser la nit del dijous quan acabin els pocs episodis que queden de la primera temporada de la Noche de José Mota. Molt bé, suposo que els seus fans també estaran a l'espera de tot plegat.
I ara parlem de la noche de José Mota, que ens deies que tindria segona temporada. Ja n'hem parlat, doncs, Alba. Sí, els deia que acabava amb uns episodis per finalitzar la primera temporada, i s'ha confirmat que tindrà segona temporada, perquè, tot i que l'Espai ha tingut un comportament força irregular pel que fa a audiències, ha promitjat uns 2.710.000 espectadors,
però Telecinco confia en el format, ja que, per exemple, Televisió Espanyola va ser a partir de la segona temporada quan va començar a despuntar de manera significativa i, per tant, creuen a Telecinco que encara se li ha de donar aquesta segona oportunitat i que, de fet, diuen que l'humor de José Mota els encaixa molt amb altres sèries de tipus humorístics que tenen, com Aida o La que se Vecina, i, doncs, fins que arribi aquesta segona temporada i després que acabin els capítols
de la primera que estan en aquests moments amatent-se, Telecinco té previst oferir programes especials que recopilin els millors moments de la Noche de José Mota i que podrien incloure també sketches inedits o making ofs d'algunes freqüències. I després, doncs, probablement ja sigui la segona temporada de cara a l'any vinent. Per al grup Media Set, també, Mot va estar preparant una tira diària
que seria, en aquest cas, per la cadena 4, ambientada en un poble rural, des d'on s'analitza l'actualitat. Molt bé. I finalment, atenció, perquè aquesta nit NEOX... proposa una marató gegant del Simpson. Sí, el canal del juvenil NEOX proposa aquesta marató de la sèrie d'animació del Simpson des de les 9 d'aquesta nit fins a la una de la matinada, amb deu episodis centrats en els deu personatges més influents de la sèrie, i doncs serà una jugada més,
de la cadena NEOX, on els Simpson triomfen, com també ho fan a la seva germana gran, Antena 3. I, de fet, doncs és una sèrie que, com sabeu, porta més de 24 anys en Antena, al seu país d'origen, amb 24 temporades i més de 520 episodis. Per tant, èxit garantit. Molt bé, i tant, sí, sí. Tu te la miraràs, Alba? Doncs, potser... Aquesta nit m'han de dir altres coses, però, vaja, sé que és una aposta segura per molts seguidors d'aquesta sèrie.
Perfecte, doncs moltes gràcies, Alba, per explicar-nos, acostar-nos una setmana més al món de la tele i tornem dimarts que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Igualment, una abraçada, adeu.
This is the first day of my life. Swear I was born right in the doorway. I went out in the rain, suddenly everything changed. They're spreading blankets on the beach. Yours is the first face that I saw.
I think I was blind before I met you And I don't know where I am, I don't know where I've been But I know where I want to go And so I thought I'd let you know Yeah, these things take forever I especially am slow But I realize that I need you
And I wondered if I could come home Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange you said everything changed
As if you just woke up And you said this is the first day of my life I'm glad I didn't die before I met you But now I don't care, I could go anywhere with you And I'd probably be happy So if you wanna be with me
With these things there's no telling We just have to wait and see But I'd rather be working for a paycheck Than waiting to win the lottery Besides maybe this time is different I mean I really think you'll like it
i i i
Justa la fusta!
Dos minuts i dos quarts d'un al migdia. Saludem aquesta hora Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, què tal? Per parlar de la història de Sant Just. Sí, i recuperem una mica la setmana passada, com que era Sant Jordi, que era més important la diada i celebrar-la. Suposo que va anar molt bé des de l'institut. Jo no vaig tenir ocasió de seguir-ho, però vaja, suposo que... Sí, va estar molt bé. Més o més, moltes col·laboracions de les escoles i la gent de tots els cursos de l'institut. Per tant, va ser...
Un programa especial que a més es pot recuperar a través de la web, si algú li interessa. Això mateix, sí, sí, sí. I en tot cas el que fem ara és tornar als anys 70, que és on ens hauríem quedat. Sí, això mateix. Vam acabar al 74 dient que desapareixia la figura del Sereno, perquè jubilava la persona que en aquell moment ho estava fent, que era el senyor Bartomeu Fajardo, i aquest senyor es va jubilar i es va acabar això del Sereno, el vigilant del Sereno, ja estava, llavors ja teníem...
diguéssim, més policia local o va venir a partir d'aquí. Recordem que ja teníem un cotxe, un ràdio-patrulla, etcètera, aquelles coses que es van normalitzant i modernitzant dintre del municipi. I llavors passem al 75, que no és un any massa brillant per les coses que hi passen, però tenim que, per exemple, l'Ajuntament adquireix els terrenys per urbanitzar la plaça Joan Maragall. I important, recordem que era un torrent que inclús
L'aigua que venia de Sant Pere Marti es recollien allà i els nens d'allà, i quan dic nens penso en el Julio Ochoa sempre, que vivia allà als pisos, es anaven a banyar. Perillosament, però es anaven a banyar. Llavors l'Ajuntament compra aquest solar, aquest terreny, aquest espai que estava fet d'un torrent, perquè era una altra cosa que un torrent, i ho converteix en la plaça Maragall més endavant. Per tant, ja tenim això.
que passa a Maragall que també ha tingut successives transformacions urbanístiques, no ho oblidem. Què passa més? Els col·legis públics Canigó i Montserrat fan les primeres classes de català l'any 75. Imaginau-vos-ho. És l'any important, també. Sí, o sigui que farà 40 anys, aviat, tot això.
doncs comencen les classes catalanes, tant el Canigó com el Montserrat. Què passa més? Oposició del poble per la possible instal·lació de l'Hospital Clínic de Barcelona en terrenys a Can Baró. Recordem que Can Baró és una de les finques de les masies que hi ha en aquesta mena de rosari que hi ha al llarg de la Riera de Sant Just, i està al cap damunt de tot, no? I llavors es veu que algun equip va decidir o va mirar si allà es podia instal·lar l'Hospital Clínic.
i doncs hi va haver una oposició, que en aquest moment no sé per què. Home, Sant Just sempre s'acostuma a oposar que facin coses al poble, que vull venir molta gent de fora del poble. Aviam, els de fora del poble, aviam què dieu, no sé què. Ho dic perquè, la veritat hauria d'esbrinar per què el poble es va revelar contra la possibilitat d'instal·lar un hospital a Sant Just. No ho sabem.
Home, que era un lloc més assequible que, per exemple, menys assequible, vull dir, que no passa al Brogi, actualment, que està en terreny límits de Sant Joan d'Espí. Dic límits perquè toquen a Sant Just també, no? També és veritat, sí. Estan a Terres 3, totes aquestes instal·lacions. Exacte. Estan una mica gairebé una cama cada banda, que no és veritat, pertanyen a Sant Joan d'Espí. Però vull dir que ho tenim tan propers... Pagant impostos a Sant Joan d'Espí. Sí, aquí està. Que aniria bé que els paguessin a Sant Just i potser aniríem una mica més tranquils, no? Bé, dit això, què passa més?
L'equip de hockey de Sant Just és campió de Catalunya i cinquè d'Espanya. Tenim l'esport que funciona bé aquest any 75 i es proclama campió de Catalunya i cinquè d'Espanya. A Pamplona fan l'últim partit que es proclamen campions. I el dia 15 de novembre es constitueix l'àmbit local del Congrés de Cultura Catalana.
inauguració de l'edifici Walden 7 de l'arquitecte Ricardo Bufill. O sigui, per exemple, el Congrés de Cultura Catalana s'institueix aquí a Sant Just, és una entitat important a nivell cultural, com diu el seu nom, i comença les seves activitats aquí a Sant Just. Però, per una altra banda, una cosa important, que encara tenim avui dia a l'Armèrica per molts anys, tenim el Walden.
Per tant, em sembla que tu ja has viscut, no? No. Ah, no, no, ja has viscut el Walden. M'equivoco, m'equivoco. Borro, borro. Doncs, que s'inaugura. L'edifici Walden 7, de l'arquitecte Ricardo Bufill, es fa l'inauguració aquest dia. Molt bé, per tant, un moment especial. Sí, i el 20 de novembre encara hi ha un entrafet més especial, el 75, que és la mort del general Franco. I el dia 22, en Joan Carles de Bourbó, és coronat rei d'Espanya. Quantes coses, sí, sí, realment, l'any 75. 75 té això, eh, vull dir,
poc però concentrat. En canvi, el 76 sembla que s'hagi desfermat la cosa, almenys per la varietat de notícies que tenim. Parlem una mica. Es creia a Sant Just des Bern la primera secció local de comissions obreres, allò que en diuen alguns CCOs. El recital de Lluís Llach, Raimon i la Trinca,
també aquest any. El 20 de febrer, la reina Sofía inaugura el Centre Pilot Regional d'Educació Espacial que tenim aquí. Encara està en ple funcionament, però el 76 ve la que era princesa i la reina Sofía, en aquell moment ja, si és veritat que ja era rei el rei, doncs inaugura aquest Centre d'Educació Espacial. La Comissió Local d'Urbanisme, reunida a la Teneu, tracta la confirmació de la zona verda de Can Ginestà i del polígon Sant Joan d'Espí.
Clar, encara estàvem en uns terrenys aquí que estava una mica dubtosos de què s'hi faria, no? I finalment es decideix fer aquesta zona verda. Per sort tenim la Casa de Cultura, tenim la Missa Hora, aquí a sota mateix. Exacte, i és un espai molt interessant. Es recullen durant les festes de tardor 650 signatures per demanar a l'Ajuntament la recuperació de la toponímia en català de tots els carrers de la població.
és una campanya que es fa durant les festes de tardor, 650 signatures, i ja és important, estem parlant dels 76, perquè eren molts menys que ara, també de gent conscienciada, doncs no mai és tothom, naturalment, sempre és un percentatge, i per tant, doncs demanen que això, que dels carrers, la toponim en els carrers, torni a ser en català. S'organitza la campanya per Nadal tots a casa, en solidaritat amb Lluís Maria Xirinax i els presos polítics, i en favor de l'amnistia,
Veus el 76 com va pesant amb una sèrie de coses realment importants. Vaga General Baix Llobregat, que s'estén a Sant Justes Bern, per mitjà de Bulca, una empresa que hi ha a la Riera, que ha treballat tocant a Sant Feliu de Llobregat. I altres empreses també s'hi ajunten a aquesta vaga. A les indústries cosí es fa vaga per motius interns.
A l'indústria exclusiva actualment hi ha uns constitucionaris de cotxes. A davant mateix el Walden, per entendre's. Baixant la carretera cap a Sant Feliu amb esquerra, recordem això, pels que coneixen una mica Sant Just. Aviam, què passa més? El cor italià Hermes Gryon, convidat per Orfeu Enric Moreira, inaugura la plaça Montfalcone, que en vàrem parlar un dia, que van enviar-nos un àncora a través del transport. Ells són els que feien el canguró bianco, canguró ros, etc.
O sigui, són les draçanes que hi ha a Montfalcone, feien aquestes línies, aquests ferris, i llavors, per la amistat que hi havia amb l'Orfeu Enric Morera, ens envien una àncora, que és el seu símbol, perquè ells fan vaixells, i a la plaça Montfalcone s'instal·la l'àncora aquesta. Aquesta gran àncora, exacte. Això correspon als jardins Sant Just d'Esvern que hi ha a Montfalcone. O sigui, si tu te'n vas a Montfalcone, de cop i volta trobaràs passejant pels jardins Sant Just d'Esvern.
Està bé, està bé, agermanament, no? Això mateix. Aviam, arribada de la marxa de la llibertat, amb un acte a la plaça de la Vila i una ofrena floral a la tomba de Daniel Cardona i Civit. Al Walden s'hi col·loca una senyera amb el lema, poble català, posa't a caminar. Els satjustencs de la marxa continuen fins a Sant Feliu de Llobregat, on pateixen l'acció dissolutòria de la Guàrdia Civil i es porten la detenció d'alguns veïns, que va a durar unes hores,
s'havia de fer, no? Vull dir, no es podia permetre que una marxa de la llibertat anés lliurement pel món, sinó que l'actuació de les forces de l'ordre havien d'actuar i dir, doncs ara bé, esteu una estona aquí qui ets, i tot plegat, no?, perquè no va anar-nos enllà, tampoc, no?, en aquell moment. Es parlen les obres de l'Institut de Batxillerat, que tu sí que hi has anat. Sí, aquí sí. Aquí sí. Jo ho conferia molt valent, em sembla.
Total, que resulta que no hi ha diners per problemes burocràtics i econòmics, es para l'edificació, i va durar bastant temps que no n'havíem d'er, no? 17 entitats locals, polítiques, culturals, esportives, cíviques, etcètera, etcètera, demanen a l'Ajuntament el canvi de Sant Justo d'Esvern per Sant Just d'Esvern.
O sigui que ja tenim també un altre fet important amb la toponímia. Per tant, Sant Just Desvern encara hi ha gent que diu que viu a Sant Just Desvern. I s'equivoquen, perquè no existeix. Perquè Sant Just Desvern no existeix. Existeix Sant Just Desvern, no? Signatura al Poliesportiu de la Bonaigua. La Bonaigua assigna el contracte per fer-lo endavant. A la zona industrial es comença moltes coses, eh, realment. És una època així de... Es comença moltes coses, realment. És una època així de...
Semblava que després de la mort del Francona aquí es bucava tothom i tothom feia coses. És curiós. Què passa, per exemple, a la zona industrial, si fa una prova de campionat d'Espanya de cars de motor. O sigui que ja tenim aquí Sant Just a la zona industrial, els carrers amples, que hi havia en aquell moment, és una prova de cars de motor. Sí, sí. Està molt bé. L'Orfeu Remolira enregistra el disc dels segadors per primera vegada després de la guerra.
Això també és important. Sí, és important perquè encara jo puc anar saludant pel carrer el responsable de l'empresa editora, que és en Pere Vidalnyaco, i que va ser qui va proposar a l'Orfeó l'enregistrament dels segadors. Recordo que hi havia inclús una anècdota, o més d'una anècdota, però una d'elles era el canvi de lletra.
Es va posar aleshores segadors i es va posar aleshores catalans, per exemple, i que va colar perfectament bé a la censura de l'època. Es van fer una tirada extraordinària de discos, que a Corte Inglés també els venia, i llavors una comissió d'aquí a Sant Just, de l'Orfeu-en-Rebrer, es va dedicar a anar-lo a portar al president de Radelles a l'exili. O sigui, encara no havia tornat. El president de Radelles encara no havia tornat. Estem parlant ara del 76.
i doncs ens en vam anar corrents a casa seva, a Sant Martí Nebó, i li vàrem dir, mira, president, ja tenim aquí enregistrat l'Himne Nacional de Catalunya. Tens un detall, no? Tot un detall. Després ell va tornar a la visita quan va venir aquí, va venir a l'Orfeó, doncs amb alguns actes a la treu, promocionats també per l'Orfeó, i per tant va tornar-la a aquesta visita que li havien fet poc abans, perquè va ser immediatament tornar-hi,
Per tant, ja tenim això, que tenim el disc enregistrat. I què més? Que passa? Ah, sí, una altra cosa d'aquelles importants per quantitat de gent.
D'això, no?, que... Exacte, i també és d'aquest 76. També és d'aquest 76. Molt intens, eh? Molt intens, molt intens. Què més passa? S'aprova el Pla General Metropolità i el Pla Comarcal, hi ha una vaga generalitzada de la construcció, 146.000 persones a Barcelona. Està malament, perquè és clar, el ram de la construcció sempre ha arrossegat quantitat d'operaris, perquè no són només els paletes, per entendre'ns,
sinó tot el que comporta la construcció. Hi ha guixaires, rajoladors, etcètera, etcètera. Pintors, etcètera. Molt bé. Si et sembla bé ho deixem aquí i la setmana que ve parlarem del 77. Què passa al 77? Ja que gairebé hem cremat tots els cartutxos. Què ens queda per cremar? Molt bé. Doncs molt bé. Doncs gràcies i fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Igualment. Adéu. La informació més propera al Just a la Fusta.
You're a white-collar boy and you've given to the law. Giving to the pressure, the cops gonna catch you. You were a thieving dog at work until they caught your little paws. Your wings won't stretch, they're picking up jacks. A custodial sentence, you're not really a boy then. Community service, you had to go along with your bang and the rock's a deal.
Bé.
Well, let's finish off and go home, she said. Not from me, I've got plans for later on. So she fell to the sarge, she jumped on her forge. And you fell, you fell, you fell, you fell. You fell, you fell, you fell, you fell. White collar got dirt in your pants, she got egg in your head. You got spit in your chin, you're a white collar scared to be born.
I'm not calling, she's opening doors. Why call her?
No, no, no.
You're a pain, you're a pain
White collar got dirt in your pants, you got egg in your hair, you've got spit in your chin, you're a... White collar got dirt in your pants, you've got egg in your hair, you've got spit in your chin, you're a...
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat t'espera un gran regal.
Vine i participa! T'esperem!
I aquesta hora, com cada dimarts, parlem de literatura amb el Diego Marcos de la llibreria de recenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme. Vam parlar ja la setmana passada també de Sant Jordi, de com havia anat tot plegat, s'ha allargat una mica, a més a més, em sembla. Sí, sí, bueno... La setmana, no? Sí, hi ha hagut la presentació del llibre de la Carme Riera aquí a Can Gimestà, que vam venir a portar llibres, amb el bateix, diguem, de la sala de les golfes, amb el nom de Isidor Cònsol,
La sala es va quedar petita, suposo que ja heu informat aquí a la ràdio, em va sorprendre, perquè jo cada vegada que havia anat a algun acte allà sempre havia sobrat espai, però aquesta vegada la sala es va quedar petita amb l'acte aquest. Va estar força bé, sí. Una manera de celebrar el Sant Jordi també aquí al municipi, més enllà del dia 23. I de tota manera, encara que hagi passat Sant Jordi, aquí no s'atura tot el tema dels llibres i per això cada setmana, cada dimarts,
Rebassem les novetats literàries amb el Diego Marcos de la Lliberia de Ressenya. Avui comencem parlant de Les torres del cel, de coi avall. Sí, és un llibre que m'ha passat una mica inadvertit, aquest Sant Jordi. Jo pensava que tindria més demanda. Bueno, en català encara ha tingut demanda. La traducció al castellà és la que no s'ha mogut pràcticament gens. I és una novel·la que ens parla això de, diguem, els foraments del monestir de Montserrat,
Ens anem cap allà al segle XI, quan l'Habat Oliva, abat del monestir de Ripoll, decideix enviar una expedició de tres monjos cap a Montserrat, que després de fer tot el viatge des de Ripoll a Montserrat, decideixen instal·lar-se en una ermita, que allà és l'ermita de Santa Maria de Montserrat, i allà és on comencen
a fer els preparatius, diguem, per la futura construcció i ubicació de l'actual monestir. Primer, ja ho he dit, són tres monjos que venen. Un d'ells és un ex soldat. Quan arriben a Santa Maria de Montserrat, el que es troben és que allà hi viu una ermità. Pensaven que no trobarien ningú i troben que sí, que l'ermità estava ocupada, però és un senyor que no parla.
té el vot de silenci, no parla amb ningú, però són ben acollits, diguem, per aquest senyor. No són tan ben acollits per una altra petita congregació de monjos benedictins, que ja estaven instal·lats en una altra de les ermites que hi havia. I després d'aquests tres monjos i els preparatius i altres, l'Abat Oliva envia una altra expedició de 12 monjos
que són els que posen els fonaments del que és la congregació actual del monestir de Montserrat. És això, ens remuntem al segle XI. Em va sorprendre una mica el nom, el nom que tenia en aquella època o que li donen, suposo que Collabasté es va informar
bastant bé de... s'ha documentat, diguem, a l'hora d'escriure aquest llibre. Deia que em va sorprendre molt el nom que tenia Monistrol de Montserrat. Com es deia? Que es deia Guadbaixet. Ah. Guadbaixet. Això ho trobareu en un mapa que hi ha entre la portada i la guarda del llibre, hi ha un petit mapa de la muntanya de Montserrat,
i allà és on veiem el poble aquest de Guatbaixet. I està una mica més lluny Marganell, que suposem que és Martorell, que era... Existeix Marganell. Existeix Marganell. Hi vaig estar fa un any més o menys i tampoc la coneixia, eh? Per això ara l'he sociat de seguida. No ho havia sentit mai. És molt petit, molt petit. No sé jo per què, per la situació que té en el plan òbvi de més, l'havia relacionat amb Martorell.
Doncs està bé que hi hagi també tot aquest mapa per ubicar tota aquesta història dins d'aquest llibre. A més, a la colla avall veig que està obrint com una adreçera en el camí de la novel·la històrica escrita per dones. És veritat, és poc habitual, no? I és el segon llibre seguit de novel·la històrica d'Edad Mitjana que publica. El primer va ser El mercader, que és
És desenvolupar la Barcelona, em sembla recordar que és del segle XIII. Home, i la Montaner de Montserrat també dona joc, no? Suposo que també haurà interessat o interessarà, si més no, a futurs lectors. Sí, sí que dona joc. Jo ara, mira, parlaria d'un llibre aquí, us recomano, per nens, que és el País dels Lassets, em sembla que es diu, el viatge al País dels Lassets.
que està ubicada a l'acció a Barcelona, a la prehistòria. I allà ja ens parla una mica de les muntanyes sagrades, un viatge que fan nens d'aquesta tribu per trobar-se amb unes altres tribus i han de creuar que és la muntanya sagrada que és Montserrat. També en aquell llibre, almenys en les primeres edicions,
un petit plànol que ens ajudaven a situar-nos una mica com era tot, no venia situat al Timidabo, ara no recordo quins noms els dona, el Gran Riu, que és el Llobregat, que l'han de creuar i tot això. Aquest és un llibre per nens de 8-10 anys. Viatja al país dels lacets. Doncs interessant també, avui hem parlat prou d'aquestes torres del cel, de la Collaballs, i ara parlem de properes novetats que arribaran els propers dies.
Com per exemple, algun dia t'ho explicaré tot, de Daniel Krein. Mira, aquí en aquest llibre, que això ho publicarà l'editorial Empúries, en situa el 1990 a un poblet a prop de la frontera entre les dues Alemanyes, una frontera que està començant a diluir-se gràcies a la caiguda del mur de Berlín. La Maria és a punt de fer els 17 anys i viu amb els Joanes a la mansarda de la granja dels seus pares.
és dolça, somniadora, i viu immersa en la lectura dels germans Kramazovs, de la literatura clàssica russa, dient, i el poble del costat, i viu en Henner, que és un home de 40 anys, fins que en un moment donat es creuen els dos, i a partir d'aquí és quan has desenvolupat tota la història d'ell. Algun dia t'ho explicaré tot. Molt bé, i d'altra banda també, un capvespre
A París, que és una ciutat que no deixa de ser mai un escenari literari, no ho suposo, que és recurrent. Sí, sí, i a més a més no sé què passa últimament, hi ha bastants títols que porten el nom de París. Aquí ens trobem en Nicolas Barró, que aquest senyor, jo quan vaig llegir el primer llibre que era El sonriure de les dones,
No sé per què, tenia la idea que aquest llibre l'havia escrit una dona i no resulta que és un noi. Primer va fer aquest, El sonriure de les dones, després un altre que ara mateix no recordo el títol i ara ens arriba una tercera entrega. I són llibres que estan una mica en tot ells,
Hi ha la trama aquella de xico o xica, troba a xico o xica, xico o xica perd a xico o xica i llavors s'inicia la búsqueda. De la conquesta? Més que de la conquesta no, perquè aquesta pèrdua és desaparició.
En el primer mes que desaparició era no arribar a aparèixer el segon personatge. Per tant, tornar a conèixer algú o buscar algú. Exacte, i es tracta d'això. I en aquest no, en aquest es tracta d'un noi que té un cinema d'artiesatge a París i al qual va una noia que sempre seu a la Fila 17. Una noia que va amb un abric vermell.
Fins que un dia, concertant una cita, tot va molt bé, el noi queda encandilat i la noia desapareix. Després que la noia desaparegui, és quan s'inicia aquesta búsqueda de l'altre personatge. Ho dic perquè en el primer, en el somriure de les dones,
Era una noia que... és que no recordo si vas amb tu, em sembla que sí que vam parlar que ja estaves tu que no eres l'Enric del llibre aquest del sonriure de les dones. Una noia que llegeix un llibre en un moment de desengany amorós en el qual troba que el personatge d'aquell llibre on està és al seu restaurant, al restaurant de la noia. Llavors decideix connectar amb l'autor.
i és la búsqueda de l'autor del llibre, que és un autor que no existeix, és un pseudònim, algú que s'està fent passar per aquest autor. I és el que deia, que sempre hi ha búsquedes en els llibres del Nicolàs Barró. Són llibres que jo els trobo molt agradables, molt agradables de llegir. No són llibres d'acció, com pots suposar. Ja s'imagina, exacte. Exacte, són llibres més romàntics, podem dir, té un pèl de romanticisme,
i una certa nostàlgia, no? Intentar allò trencar amb la solitud i viure en bona harmonia.
Doncs és el que trobarem en aquest capvespre a París de Nicolás Barró i aquests són els llibres que hem comentat avui amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. I que arribaran aquesta setmana. Exacte, aquests dos últims encara no hi són. Moltes gràcies Diego per parlar-nos d'aquestes novetats i tornem dimarts que ve. Gràcies a tu Carme. Que vagi molt bé, bon dia. Gràcies.
Estem escoltant Justa la Fusta. I després de parlar de llibres, amb 4 minuts arribem a la 1 al migdia. Per tant, tanquem aquest Justa la Fusta d'avui, dimarts 30 d'abril.
Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andreu en els serveis informatius, el Carles, Hernández i Rius en la previsió del temps, també avui hem parlat amb Llorenç Rey, portaveu de si l'Ajuntament de Sant Just, i hem fet el repàs de la informació d'astronomia amb Oriol Ricata, a més a més també hem parlat de televisió amb l'Alba Conesa, de cuina amb la Carme Amador, d'història de Sant Just amb el Pep Quintana i ara mateix de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya.
Us ha parlat Carme Verdoi i tornarem, demà no, perquè és festa. Per tant, hi tornarem dimecres, a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia, com cada dia. Ara us deixem amb l'informatiu dels Sant Just Notícies, edició migdia, i ens queda desitjar-vos que demà passeu un bon dia de festa, que vagi molt bé, i ens trobem dijous de nou. Marchem avui amb The Magnetic Fils.
time stand still all I can feel is the time standing still as you put down the keys and say don't call me please while the radio plays I think I need a new heart oh I think I need a new heart
I've lied too, but it's a sin that I can't tell the truth, cos it all comes out wrong, unless I put it in a song. So the radio plays, I think I need a new heart. Just for you, I think I need a new heart.
Because I always say I love you when I mean turn out the light And I say let's run away when I just mean stay the night But the words you want to hear you will never hear from me I'll never say happy anniversary Never stay to say happy anniversary
So I think I need a new heart Oh, I think I need a new heart Oh, I think I need a new heart
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patrició i Maite Polo. La policia nacional ha detingut 145 persones a Catalunya per estafar presumptament prop de 8 milions d'euros a la Seguretat Social. A banda dels arrestats, hi ha també 275 imputats en aquesta operació policial.
Estan acusats tots ells de delicte de falsedat documental i frau. Es tracta d'un entremat d'empreses relacionades sobretot amb la construcció, però també amb els sectors dels serveis de neteja i de la jardineria. Totes les empreses eren fictícies i havien estat creades amb l'objectiu de tramitar altes falses de treballadors
perquè aquests poguessin rebre prestacions per desocupació, l'atur o bé altres subsidis. Entre la majoria dels detinguts hi ha administradors d'aquestes empreses fictícies, així com falsos treballadors que havien pagat per ser contractats. Els Mossos d'Esquadra investiguen la sal d'ahir a un taller de sal al Gironès en aquest atac.
Vam deixar lligat el propietari i després van anar a saquejar casa seva. El delegat del govern Girona, el dalt Casadesús, ha insistit en declaracions al programa Girona Ara, de Freqüència Girona, que acabar amb els assalts violents és una prioritat màxima.