Són les 10.
Primer titular a aquesta hora pel trànsit endavant equip viari. Hi ha uns dos quilòmetres de cua a la C32 a Cornellà per un accident de fa poca estona a l'interior d'un túnel sentit Barcelona. Aturades també la 2 a Cornellà cap a Barcelona a la C32 a Sitges. Encara hi ha un carril tallat per un autobús avariat direcció a Barcelona i a la Nacional 340 a la Mella de Mar. Es continua donant pas alternatiu per un accident mortal d'aquesta matinada.
S'ha estrenat el nou servei ferroviari de Rodalia del Camp de Tarragona amb dues línies. Una, l'RT1 amplia la freqüència de trens entre Tarragona i Reus, que hi havia fins ara, i l'altra, l'RT2 és directa entre l'Arbós, el Baix Penedès i Cambrils, el Baix Camp.
El conseller d'empresa diu als petits empresaris que la Generalitat fa el que pot per ajudar-los en la seva tasca. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio reconeix, però, que té poc marge de maniobra, com la dependència econòmica de Madrid, que fa que no puguin pagar temps les factures. En declaracions també al matí de Catalunya Ràdio, el president de PIMEC, Josep González, anuncia que, després de l'acte d'ahir, han demanat una reunió amb els presidents Mas i Rajoy per traslladar-los personalment les seves demandes.
Australia mobilitza efectius per comprovar si unes restes localitzades a l'oceà Índic són de l'avió de Malàisia, desaparegut el 8 de març. Un satèl·lit ha detectat uns objectes que podrien ser de l'aparell, que transportava 240 persones.
Les forces prorusses de Crimea han alliberat de matinada el comandant en cap de la Marina d'Ucraïna, el contraalmirall, Sergei Gaiduk, detingut ahir en l'assalt i ocupació del quartier general naval a Sevastopol, segons ha anunciat la presidència ucraïnesa, citada per l'agència Interfax Ucraïna.
La dependència energètica europea del Garrus explica la falta de sancions fortes contra Rússia en la crisi. Ho ha dit el Matí de Catalunya Ràdio, el catedràtic de recursos energètics de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, per qui aquesta crisi amenaça sobretot els països de l'Europa central i oriental.
I han quedat intoxicades dues persones i una seixantena de persones més. Les han hagut de desellotjar a causa d'un incendi en un pis de Sant Feliu de Llobregat. El foc ha afectat dos edificis. Poc abans a les 3 de la matina dels bombers han donat l'incendi per controlat i els veïns han pogut tornar a casa seva. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
El Barça prepara el clàssic de diumenge i espera el rival als quarts de final de la Lliga de Campions. El sorteig de demà a Nyon també serà el Manchester United i el Borussia Dortmund. Els anglesos van golejar l'Olimpíacos per 3-0 amb hat-trick de Van Persie, derrota dels alemanys per 1-2 amb el Zenit.
Aquesta tarda comença el Mundial de Motociclisme amb els primers entrenaments lliures al circuit Caterià de Los Ailes. A les 4 sortiran els pilots a pista i a l'NBA 22 punts, 10 rebots i 15 assistències de Ricky Rubio en la victòria de Minnesota a Dallas. Dobles figures per als germans Gasol. Ha guanyat Memphis, però els Lakers han perdut.
I el temps últim matí d'hivern assolellat amb núvols a les costes d'Aurada i Brava a la tarda. Amb l'entrada de la primavera creixeran nubolades al Pirineu i cauran alguns roixats. Les temperatures al migdia baixaran, sobretot a les comarques de Girona. Ara mateix a Barcelona tenim 14 graus a Girona, 8 a Lleida, 7 graus i a Tarragona, 12.
Just a la justa.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 20 de març.
Un programa que comencem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de la premsa. Parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius i en aquesta primera hora també parlarem amb Carles Margarit per parlar de l'espectacla que faran juntament també amb Joan Margarit al Jambori.
A les 11 i 10 parlarem també de cultura, d'una exposició que s'inaugura aquesta tarda de Just 4, un col·lectiu format per quatre artistes enjustenques. Parlarem amb tres d'aquestes artistes. A més, farem tertúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, la Pere Oliver, la Joana Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló.
I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Dueñas i també de vins amb les Tricolstein del Celler de Can Mata. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia i com sempre comencem amb les notícies de Sant Just.
Just a la pusta.
Passen 7 minuts de les 10, saludem aquesta hora l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé i tu? Bé, a punt per parlar de qüestions, d'activitats, per exemple, com la que es fa aquest vespre, per parlar de l'avortament, una xerrada que organitza la Vall d'Avers. Una xerrada molt interessant que anirà al càrrec de Santiago Barambio, doctor en ginecologia i obstetricia, que farà una reflexió sobre les concepcions socials que actualment se li atorga a l'avortament, a la interrupció voluntària de l'embaràs,
ja que hi ha qui qualifica aquesta opció de necessitat i qui creu que és una frivolitat. És una xerrada, com deies, que organitza la Vall d'Avers. La reforma de la llei de l'avortament promoguda pel govern central és un dels temes de més debat, més polèmics dels últims mesos arreu del país. I el doctor Barambio en parlarà avui a l'Ateneu. De fet, la seva intenció és fer un repàs històric de les diferents lleis de l'avortament per tal que els assistents puguin extreure les seves pròpies conclusions.
Segons Barambio, la interrupció voluntària de l'embaràs és una qüestió personal, però també és un fet polític. I això és el que explicava fa uns dies aquí al Just a la Fusta. Sentim Santiago Barambio explicant-ho. L'avortament, a part de ser una necessitat individual, que és la solució d'un drama personal, que és l'embaràs necessitat, també és un fet polític. La demografia...
sempre ha preocupat els pobles. Llavors els pobles es troben en situacions diferents, al llarg de la història han hagut situacions diferents, i aquestes situacions diferents han dictat unes polítiques sobre aquest tema en funció de situacions econòmiques o de situacions demogràfiques.
Doncs Santiago Barambio també ha explicat que totes les lleis tenen una intencionalitat i que aquesta que promou el govern del PP deixa uns grans espais oberts a la interpretació i a més qualifica aquesta norma d'absurda. De tot plegat parlarà aquest vespre Santiago Barambio en una xerrada que es començarà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu i que òbviament és oberta a tothom.
Molt bé, doncs aquest és un dels temes d'aquest matí. Tenim més qüestions, parlem, per exemple, d'un concert? No. Sí, podem parlar si vols d'un concert perquè després coneixerem més detalls, ampliament parlarem amb un dels seus intèrprets.
El poeta Sant Justenc, Joan Margarit i el músic Carles Margarit, el seu fill, actuarà aquest diumenge a la Sala Jambori de Barcelona. Serà en el marc de la 19a edició del Festival Bernassans, Cançó d'Autor, que se celebra fins al 14 d'abril. Va començar el gener i s'acaba el dia 14.
Joan i Carles Margarit presentaran el recital No era lluny i difícil, basat en el darrer poemari del poeta, i en aquest espectacle el jazz i la poesia aniran units de la mà. Acompanyen a tots dos i seran també la veu de la cantant Núria Cols, Xavier el Gans al piano i Miquel Àngel Cordero al contrabaix. El recital serà aquest diumenge a les 8 del vespre la sala Jambori de Barcelona, la plaça Reial número 17, i el preu de les entrades per internet és de 10 euros i de 12 si es compren a taquilla. I després coneixerem més detalls del concert.
Gràcies.
Molt bé, i ara sí que acabem parlant de Sant Jus Solidari. Sí, perquè avui celebren, aquest vespre celebren la seva assemblea general ordinària, com ho estan fent moltes entitats. L'entitat ha convocat els seus socis i sòcies avui per tractar qüestions com ara la presentació de la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes. També s'explicaran quins són els reptes per aquest 2014 i els comptes per poder fer-los realitat. A més, es donarà compte del funcionament dels projectes que Sant Jus Solidari té en marxa actualment arreu del món.
L'Assemblea General Ordinària de Sant Jus Solidari tractarà aquests i altres temes avui a les 8 del vespre serà a l'equipament de les escoles on l'entitat té la seva seu. Molt bé, doncs aquests són els apunts de notícies d'aquest matí, algunes de les notícies d'avui. Recordeu que als butlletins horaris en podeu sentir més i també a partir de la 1 als Sant Jus Notícies edició migdia. Ara de seguida parlem de més notícies, de gaire més general a través de la premsa. Ho fem després de sentir una mica de música.
He conocido a un grupo nuevo. Son la hostia y me divierto. Quina veu. Esta noche saldré con ellos. La veu molt peculiar, eh? Molt...
Déjame venir por ti. És per la maceta, sí, sí. A més a més, jo al moment l'havia sentit molt més agut i m'ha sorprès sentir-lo entrant així, que defensarà el seu últim disc, que es diu Baila Masai, que el va treure el 2013, i ha decidit posar-se també en una guitarra elèctrica, fins ara feia guitarra acústica i tot plegat, havia fet cançons molt, mira, amb un sentit
Amb un altre to molt més diferent. Vull dir, el 2008, per exemple, tot era molt més la guitarreta. Més tranquil·let. Sí, sí, sí. Aquesta veu. Me n'han tancat softis. És bonic. Molt personal.
I després tenen una versió de dones estrangera de Manel, tenen Note, perquè és ell, això que sentíem era el 2008, doncs ara el 2010, que mira, crec que em quedaré amb aquesta versió, eh, potser, perquè és curiós, en tot cas, la cosa és que avui actua a Espaldamaceta l'Helio Gaval, juntament també amb Isaac Ulam,
presentarà el seu últim disc, aquest en què toca guitarra elèctrica i també té bateria baix i distorcions i converteix escenari amb Isaac Olam, que va editar el 2013 Temple d'aigua i llum. Això serà avui l'Helio Gaval a les 9 del vespre i les entrades costen 8 euros. Molt bé.
Com em veuen els teus ulls, dona estrangera? Com em veuen els teus ulls?
Un pare destila prunes i les deixa fermentar i en fires exsoviètiques ven licor de 80 graus. Al jardí la teva àvia vesteix kimono blanc mentre el sol vermell es pon entre les braços.
extranjera com em veuen els teus ulls d'una extranjera mentre vaig
Mentre ens besem entre copes d'arbres gegants, ta mare res a déus estranys, tu em para du que uns elefants.
Quan fem l'amor dos cents d'enseires otomans, girant contents al meu voltant, somriuen i picant de mans. I ens abracem i pujo en un tram via groc, passejo entre obres del barroc, em perdo en la terra del foc.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Ara passen 4 minuts d'un quart d'onze, 5 minuts. De fet, d'un quart d'onze ja són les 10 i 20 i és moment de repassar més notícies, més actualitat amb l'Andrea, com sempre, a través dels diaris, les portades dels diaris, que avui quin tema ens destaquen en primer lloc, Andrea? Doncs avui és un tema econòmic, avui ens parlen de les pimes que ahir van fer una revolta empresarial, segons qualifiquen els diaris. El diari ara, per exemple, és la notícia més destacada en portada, perquè l'il·lustren en una fotografia,
El titular és precisament Revolta Empresarial. Un miler de petits empresaris van clamar ahir contra la discriminació legislativa i política que pateixen respecte de les grans corporacions. És la notícia destacada al diari Ara. El periòdico, de fet, és el tema del dia i ens diu que les pimes catalanes alcen la veu. Acte reivindicatiu. Mil empresaris i autònoms exigeixen més bon tracte legal.
I per últim, La Vanguardia ho recull en portada amb un raconet i amb un titular molt petit. Un miler de pímers reclamen més bon tracte a l'administració. Això està en la secció d'Economia del diari. I és la notícia més destacada de la jornada d'avui als diaris.
També és l'enquesta que porta aquest matí el 324, que estava intentant mirar quants vots rebíem, perquè només ho posen percentatge, no et diu quanta gent ha votat. Potser només han votat dues persones, però en tot cas la pregunta és si et semblen justificats els greuges denunciats per autònoms i pimes, i hi ha un 96% que diu que sí, que et semblen justificats. El que passa és que, com deia, no tinc la xifra absoluta, és un 96%, però potser són 10 els votants d'aquesta enquesta.
Més coses. Destaca el 324 que a Austràlia troba el sud de l'oceà Índic. Dos objectes que poden ser de l'avió desaparegut. Novetats, per tant, en aquesta recerca. Un satèl·lit australià ha trobat dos objectes a l'oceà Índic.
de Perth, Austràlia, que podrien estar relacionats amb l'aparell perdut. Hi ha una imatge del satèl·lit, de tot plegat. Després també hi ha una altra fotografia d'aquestes que és curiosa, avui la portada del 324, perquè tens aquesta imatge de satèl·lit que no es veu gaire bé la fotografia, vull dir, hi ha fletxes indicant els noms, i al costat d'una altra fotografia com borrosa i fosca, perquè explica que és la primera fotografia d'un llop al Pirineu català.
Una fotografia feta per Ferran Jordà que confirma la presència del llop al Pirineu català. Més coses troben restes de l'helicòpter militar caigut a Fuerteventura amb quatre tripulants i la crema tanca les falles amb l'aspiració de convertir-se en patrimoni de la humanitat 2015.
És el que llegim aquest matí al 3.24. L'Ara.cat ens destaca que gairebé 24.000 catalans superen el màxim de 6 mesos d'espera per operar-se. Creix, per tant, la llista d'espera a alguna de les 14 intervencions quirúrgiques en garantia a aquelles que s'han d'operar abans de 6 mesos, com ara les catalactes barius o galindons.
I també es destaca aquesta detecció d'Austràlia, és a dir, una teoria que, si més no, els diaris avui li fan tots plegats força cas perquè també és el tema en què obre avui el digital de la Vanguardia, aquesta trobada de possibles restes de l'avió malàs i desaparegut.
Sí, sí. Les altres teories hauran de perdre, perdran, doncs, pistonada davant de tot plegat. Després govern i PSOE assajuen un pacte sobre immigració i més coses. El Barça aconsegueix la firma més cotitzada. Bé, en tot cas, doncs, són alguns dels apunts d'aquest matí. I una última qüestió, ara sí, en clau econòmica. L'afiliació d'estrangers creix després de vuit mesos de caigudes. Una dada que s'ha sabut, doncs, també aquest matí.
Tornem als diaris, ara però a través de les imatges parlàvem d'aquestes imatges curioses quan entraves al web del 324, però parlem de les imatges ara que tenim als diaris d'avui, Andrea. Doncs avui molt vinculades amb aquest acte que comentàvem que va fer ahir la PIMEC, aquest miler de petits empresaris i autònoms,
reivindicant més bon tracte davant de l'administració. Al diari ara, de fet, veiem el president de la PIMEC, Josep González, mostrant un cartell que diu, diguem prou, el fet que se'ns oblidi i se'ns menystingui amb mesures que dificulten la sortida de la crisi. Posa la data d'ahir, en relació...
el dia que es va fer aquest acte, i al periòdico també veiem un moment d'aquesta manifestació, d'aquesta reivindicació que va tenir lloc ahir, i el veiem a Josep González, amb molts autònoms i empresaris al darrere, també mostrant aquests cartells amb el lema Diguem Prou. Tornem al diari ara, perquè també trobem una imatge de Joan Vinyoli, ens diu en clau cultural que l'any Vinyoli serà viral i educatiu, un article de Jordi Novka,
A l'avantguàrdia veiem també, a banda de la notícia d'Ucraïna, veiem un militar ucraïnes abandonant la caserna escoltat per soldats russos. Ara en parlarem i és que Ucraïna està preparant la sortida de Crimea per l'assetjament rus si utilitzen aquesta fotografia per il·lustrar-ho.
També veiem el mosaic de la Sagrera, que recupera l'esplendor. Durant les obres de l'estació de l'Ave de la Sagrera van aparèixer l'any 2010 les restes d'una vila romana del segle II al IV, que tècnics del Museu d'Història de Barcelona estan restaurant. Entre aquestes troballes estaca aquest mosaic policromat amb flors i ocells, la joia de la corona de l'excavació, que està sent sotmesa a una restauració peça a peça en una nau de la zona franca. I veiem una persona restaurant aquest mosaic.
I també veiem una fotografia petita de Silvio Berrosconi, també en parlarem ara. I al periòdico, per últim, en relació a Crimea, veiem un oficial de l'armada ucranesa sent obligat a abandonar una caserna vigilada per mil·lites prorussos, que, per cert, també van sense identificar. Ja el veiem, doncs, abandonant aquesta caserna.
Doncs és el que tenim en imatges aquest matí, més coses, obrim ara pàgines internacionals, més enllà també d'aquest avió que dèiem ara, o aquestes restes que hem sabut aquest matí, hi ha més qüestions, cap on viatgem avui, Andrea? Doncs cap a Crimea, un dia més, desafiament al Mar Negre, així diu la vanguardia, els ucraïnesos se'n van de Crimea, Kiev prepara la retirada després de l'humiliant el salt rus a les seves bases, després de l'anecció de Crimea,
Les forces prorusses han començat a expulsar els soldats ucraïnesos que durant tres setmanes han seguit les seves casernes per ordre del govern de Kiev. Ara, militars russos, acompanyats per voluntaris desarmats, van obtenir ahir el control de la base naval ucraïnesa de Sebastopol, la ciutat més russa de Crimea. L'anunciada treba militar, per tant, no ha funcionat. Dimarts, Ucraïna va denunciar la mort d'un dels seus efectius quan tropes prorusses van assaltar un destacament militar a Sinferopol.
Rússia, per la seva banda, també va informar de la mort d'un membre de les forces d'autodefensa pel que sembla en el mateix aldarull. Ara Ucraïna planeja retirar les seves tropes i repatriar els soldats i les seves famílies. Hi ha més fotografies que il·lustran aquesta qüestió.
I de Crimea ens anem cap a Itàlia perquè Berlusconi renuncia al títol de Cavaliere abans que l'hi retirin. El Tribunal Suprem italià confirma la inhabilitació política durant dos anys. La Vanguardia fa una reflexió dels alts i baixos que ha tingut Berlusconi, més baixos que els últims mesos.
Diu, primer el van descavalcar com a primer ministre d'Itàlia, després el van condemnar a una pena de presó i el van inhabilitar per ocupar càrrecs públics. El pas següent va ser la seva expulsió efectiva del Senat i l'última humiliació ha estat perdre el títol honorífic de cavaliere, el cavaller, una distinció que li donava almenys, ni que fos a nivell semàntic, una certa aura de fals aristòcrata. I diu, no li queda ni tan sols això.
I assegura l'avantguàrdia que l'exprimer ministre es va avançar a una decisió que era imminent, va preferir l'autosuspensió abans que passava pel trangul que el fessin fora. I també ens diu l'avantguàrdia que l'exprimer ministre italià era membre de la Federació dels Cavallers del Treball. Doncs són les notícies, algunes de les més destacades en clau internacional d'aquest matí. Ens fixem què passava un altre 20 de març. Dia que passa a ser-te que arriba l'obriadera, Andrea.
És veritat, és avui. No sé per què, penso que és demà. Sí, perquè les altres estacions són el 21, no? Que és el migdia. Em sembla que era a les 6 de la tarda. A les 3. Ah, a les 3? A les 6. A 3 quarts de 6. 3 quarts de 6. Diu que no. Bueno, després que ens ho expliqui. D'aquí poca estona té el seu espai del temps.
Avui el dedicarem a la via mera. Bé, parlem de què passava un altre 20 de març de fa més anys, de fa 20 anys, el 94. El forceig per l'executiva s'entrava al Congrés del PSOE, massiu suport dels delegats a la reforma laboral del govern. Era el tema principal que ocupava tota la portada pràcticament, tot i que també es parlava del Barça, era en diumenge, i havia jugat, havia empatat a Santander, era també el titular destacat a la imatge Veiem l'Audrup.
Fa 15 anys, 20 de març del 99, Itàlia proposava que la Prodi presidis la Comissió Europea. L'exprimer ministre acceptava succeir a rellevar Sánter només si era per un mandat de 5 anys.
Guerra en torna a Gucci per crear un gran grup de productes de luxe. Vuitton llançava una OPA quan Pinol anava a adquirir el 40% d'aquest grup italià. Això fa quan? Fa 15 anys. Ens queda... No ni recordo aquesta polèmica. Després també Mitre estrenava a túnel. La Ronda General Mitre havia estrenat el túnel de 580 metres que connectava Prat de la Riba amb l'avió Augusta simultàniament a la calçada Sentit Besòs de la Ronda del Mig entra a París.
i entre pàvia i travessera de les Corts era la imatge destacada de la Vanguardia que també explicava que el poeta José Agustín Goitisolo als 70 anys havia mort després de llançar-se el buit des de casa seva al carrer Mariacoví fa 15 anys que va morir Goitisolo
Més coses, 20 de març del 2004, en fa 10, presó per tres marroquins com a autors de l'11M, el jutge de l'Olmo els imputava 190 morts i la temptativa d'unes altres 1.400 morts. També es posaven a la presó dos indis, tot i que negaven les acusacions, i el PSOE que deia que el CNI ja sabia la tarda de l'atemptat que no era obra d'ETA.
Bush afrontava el primer any de la vispeira que hi ha amb un avís a Espanya, diu que no pot haver-hi pau per separat amb els terroristes, i a la imatge George Bush cap cot. I una notícia curiosa, si més no, i que dona a entendre bastant, que han canviat les coses força en 10 anys, almenys pel que fa a hàbits possiblement, o pel que fa fins i tot a temes que es tractin, perquè...
Es deia que dos de cada tres adolescents admetien, ara fa 10 anys, comprar per caprici. Un estudi revelava que només un 32% dels joves entre 12 i 18 anys necessitava el que compra. Els menors adquirien articles de moda i només un 4% prioritzava la relació qualitat-preu.
percentatges i estudis que es feien sobre el consum ara fa 10 anys. En fa 5, 20 de març del 2009, finançament mestres i Mossos acusaven el govern, assetjaven el govern. El tripartit desvetllava també que Solves es plantaven 1.200 milions, una xifra inacceptable, i Saura admetia errors en la càrrega policial contra els antigolònia.
La vaga deixava sense classe a milers d'alumnes. De la imatge, dos consellers sota la mirada de tothom, que eren del conseller d'Economia aleshores, Antoni Castells i també Joan Saura. Consellers d'interior aleshores. La OTAN criticava la retirada espanyola de Kosovo, el Fons Monetari Internacional reclamava a Espanya més plans d'estímul i després també es deia que l'oposició aconseguia enterrar el pla de la gossera.
Eren temes d'altres 20 de març, tornem als diaris d'avui. De fet, ara els agafem del revés, ens mirem les contraportades. I comencem per la Vanguardia, que avui ens parla del canvi climàtic, Andrea. Sí, avui entrevisten Michael Roman, que és president de la Societat Oceanogràfica. Ens diu que el canvi climàtic no ha de ser necessàriament dolent. Per tant, és una cosa molt diferent del que hem sentit sempre. Sí, bastant diferent. Carles ja estarà d'acord.
Diu, per què un canvi, encara que sigui climàtic, ha de ser sinònim de catàstrofa? Això és el que es pregunta el doctor Roman. Diu, la Lluís Amiguet li contesta, doncs perquè els profetes saben que els farem més cas si ens anuncien l'apocalipsi que bon temps per demà. I és que els humans hem sobreviscut gràcies al fet que parem més atenció a la possibilitat de catàstrofa ni que sigui remota.
que la normalitat previsible. I una vegada obtenen amb la por la nostra tensió, el resulta més fàcil que afluixem la mosca. Diu, no seria una catàstrofe, seria un canvi. Diu, això és tot. El planeta ha suportat molts de canvis climàtics i els humans també. I avui el superarem més bé perquè tenim tecnologies superiors.
Diu, per què un canvi ha de ser sinònim de catàstrofe? A Maryland, on jo visc, abans només feien una collita a l'any i ara el canvi climàtic ja els permet obtenir dues collites de blat de moro i o de soja. Diu, i acaba dient que en tot canvi hi ha perdedors i guanyadors, però avui tenim la tecnologia, insisteixo, i hauríem de tenir la solidaritat perquè en aquest canvi climàtic guanyem tots.
Doncs una opinió diferent avui a l'avantguarda. Al periòdico tenim un altre titular. A Barcelona venia gent de tot el món a gravar. A gravar. Són gravadors. El Martí Guinovart i el Ricard Tibernon van muntar tinta invisible per exercir el que havien estudiat. Són gravadors. Diu que són hereus d'una tradició que té segles d'història. És la mateixa tecnologia i són els mateixos procediments que utilitzava, per exemple, Rembrandt. El torcul, que és la màquina que utilitzem, ha evolucionat poc.
Diu el Ricard que les noves tècniques tenen a veure amb la pròpia evolució artística i el Martí diu que han canviat, per exemple, els materials. Ara pots gravar en plàstic. Diu que pel nostre taller han passat Josep Guinovart, Ràfols Casamada, Joan Foncoberta, Jaume Plensa. Diu que la relació entre gravador i artista és una relació molt estreta i d'una gran complicitat. I asseguren que nosaltres portem solucions tècniques perquè l'autor arribi on ell creu que ha d'arribar. I acaben dient que per això mai hem tingut cap problema a explorar noves tècniques i amb altres disciplines.
Molt bé, ja acabem amb la contraportada de l'Iariar a l'entrevista que fa cada dijous. Viviana, val bé, avui quin esport, Andrea? Avui a la història de Miguel Noguera, i de fet el títol de l'entrevista és Jo igual a caricato, és el que diu el carnet d'autònom, el certificat d'autònom, diu i apareixo com a humorista barra caricato.
Té 34 anys, és icona del post-humor, va ser monitor de menjador, teleoperador i cambrer i ara s'ha reconvertit en artista, humorista i monologuista. Està considerat un dels millors artistes del món per la revista Cremier, diuen que és el Ferran Adrià del Riure i el nou Gómez de la Serna. Diu, hi ha gent a qui li agrada i gent a qui no, és el que ell contesta. També publica llibres, l'últim és Mejor que vivir.
Diu que és una hora d'entrevista centrada en l'humor, s'ha fet famós amb els ultra-shows, que són espectacles que són com monòlegs, però sense acudits, sense moments quotidians i sense recursos fàcils. Diu que jo vaig estudiar belles arts i em va bé treballar dins d'aquests paràmetres perquè em permet fer el que vulgui amb total llibertat. Diu que el seu segell és fer xocar material críptic, molt privat i íntim i generar un llenguatge propi davant d'una audiència. I assegura que el Miguel Fanx que circula arrossega una legió de fans i tones d'idees
I la Bibiana li pregunta què ha canviat des que va començar. Ell diu que ara soc molt conscient que em guanyo la vida així. Molt bé, doncs és l'entrevista que fa cada dijous la Bibiana Valldé. Avui sí que surt a la foto, no? Que la setmana passada només sortien les sabates. Sí, és veritat. Avui torna? Sí, sí, surt ella al costat del Miguel Noguera posant davant d'una paret. Molt bé, Andrea, doncs gràcies. Ens queda encara l'apunt curiós d'aquest matí.
I per cert, un apunt. El Carles m'ha dit que la primavera arribarà quan faltin 3 minuts per les 6 de la tarda. Molt bé. Encara queden 7 hores d'hivern. 17.57. 7 hores d'hivern.
Jo diria, eh? Sí, no, però em sembla que tornarà. Després d'aquí no està, no parlarem de l'hivern ni la primavera. Parlem ara de menjar, en aquesta notícia curiosa. No sé quants quilos de formatge creus que es mengen de mitjana a l'estat espanyol. De mitjana? Sí, cadascú, eh? No, no, l'any, l'any. Ah, l'any. Uf, no sé quan em pots... No sé. Veu? Vuit, mira, una mica menys.
Una mica més. Sembla que les llars destinen aquest producte a un 3,84% del pressupost per alimentació. Trobo que és poc, no? I seria una mitjana de 56 euros per persona i any. 56 euros? Sí. Jo és que menjo poquíssim formatge. No, jo menjo més i he pensat que 56 euros i potser m'engasto més al llarg de l'any. Sí?
Potser sí. I més de 8 quilos? Clar, no ho sé, en quilos em costa més de pensar, però en tema de diners, és a dir, pensant en quant, vull dir, no ho sé, potser 6 euros en formatge al mes. 6 euros. Llavors ja són més de 56. Sí, sí. No ho sé, depèn del mes i depèn del formatge. En tot cas, sembla que són dades del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mèdia Ambient, hi ha dades per tot, eh? Sí, sí, no hi ha dades. I després també es pregunta pels millors formatges que hi ha a Espanya. Diu que és el millor formatge del món, que és el guanyador del World Cheese Award 2012,
Fins també els premiats a Aliments d'Espanya Millor Formatge 2013. Qui són? I després també hi ha... No, això es trobarà alimentària. És a dir, es parla com a etiqueta. I després diu que també hi ha gent que busca l'etiqueta tipus denominació d'origen protegida. I bé, en tot cas hi haurà un bufet que es dirà Espanya, el país dels 100 formatges. I és un bufet que farà un repàs per la recent evolució de la producció de formatges d'aquí en una selecció que vol ser exquisita. Sí.
i vol descobrir també tradicions i també qüestions més robustes, més modernes i innovadores. A més, també hi haurà maridatge amb mel, conserves, cruditer, fruita, vins, cava, cerveses, refrescos, de tot. Tot això al Saló d'Alimentaria, que és la setmana final de la setmana que ve. I que es fa a Barcelona? Sí, sí. 31 de març fins al 3 d'abril a la Fira de Barcelona, a la Gran Via. Molt bé.
En fi, Andrea, moltes gràcies i que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia. Passant vuit minuts, després d'onzen, tornàvem a la música anterior a les contraportades, però no, ara ens toca parlar de cultura a punts culturals d'aquest matí.
I us expliquem, per exemple, que l'editorial Santillana ven les seves edicions generals del grup Penguin Random House. O que l'any Vinyoli impulsa desenes d'activitats arreu del país per recordar la figura del poeta. La institució de les Lletres Catalanes vol enfortir la presència del poeta barceloní en la vida cultural.
Barcelona reclama 853 obres del llegat Muñoz Ramonet, l'Ajuntament Escarella contra les filles de la industrial per recuperar les peces. I la Fura dels Baus obre el Festival de Música Religiosa de Vic.
Atenció també a aquest apunt musical, 35.000 descàrregues del nou disc de Xarango, només 24 hores. La demanda de Somriu col·lapsa la pàgina del grup i el servei d'amagats a matge d'arxius digitals Mediafire.
Són alguns dels apunts culturals, algunes de les notícies d'aquest matí. El que fem ara és acabar-nos d'actualitzar amb la informació esportiva que llegim a través dels diaris esportius. Per exemple, el nou esportiu titula la llei del 93. Parla de Marc Màrquet, parla de motor, diu que és el vigent campió i té unes capacitats úniques. Marc Màrquet surt a la posició preferent en la lluita pel títol mundial.
Márquez que surt com a favorit amb més o menys arguments, Lorenzo, Pedrosa i Rossi l'han de contestar. L'esport títol avui el millor és Messi i en una imatge hi ha Cristiano Ronaldo i Messi per tant escalfant motors també pel clàssic de diumenge.
I el Mundo Deportivo aposta per un altre titular i diu Força Tata. La imatge, un Tata Martino, en primer pla, molt somrient. Diu que Martino vol guanyar en la seva estrena al Bernabéu, com ja van fent el seu debut Ben Eibols, Bengal, Rijkaard i Pep. El tècnic sorprès per la capacitat destructiva de l'entorn se centra només en l'equip.
Aquestes són les notícies d'aquest matí. Hem fet aquest repàs ràpid amb l'Andrea i de seguida sabem quina és la previsió del temps de cara als propers dies.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
3, 2 minuts i 3 quarts d'onze del matí. De seguida parlem del temps, de la primavera que avui arriba, però de l'hivern que sembla que ara de cop i volta no se'n vol anar.
I per això el que fem ara és saludar el Carles de Nadirrius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, atabalat, de mapes. Sí, avui arribar a l'Uniadera, això és important, diu. Sí, sí, diuen, diuen que és important. Estacional, no?
La primavera... Oficial. Oficial. L'estacional normalment la marquen a l'1 de març. O sigui, a l'1 de març ja és com un mes de primaveral. Com el 1 de desembre seria hivern, no? Sí. Llavors, el que és allò, la primavera exacta, segons l'equinoxi, les hores de dia i les hores de nit, ara estem fent la pau, com si diguéssim. Sí.
doncs comença avui, quan manquin 3 minuts per les 6 de la tarda, com ha comentat l'Andrea. Li ha costat veure-ho des d'aquí, perquè estava fent apunts, però li deixàvem... Primer l'he fet amb els dits, no hi ha manera. Amb els llavis no m'he entès, amb els dits tampoc he escrit amb un paper que també és fumut, mirar-ho des d'aquí. Però al final ho hem aconseguit. 17 i 57 minuts i entrarem en aquesta nova estació. Hem estat buscant com bojos previsions...
Hi ha de tots els colors, l'agència de meteorologia, la NOA, aquesta que fa previsions a molt llarg termini, que són per agafar-les amb moltes pinces, però amb moltíssimes pinces, fa previsions a mesos vista i tenen previsions fins i tot pel mes de desembre d'aquest any.
Sí. I aviam ho hem estat mirant i hem estat intentant contrastar una miqueta el mes d'abril. Els altres dos mesos no ens ha donat temps perquè portem tot el matí buscant mapes com a locos. L'abril sí que l'hem intentat contrastar i sembla, en general, tot el que és la primavera global, parlem d'abril, maig i juny, la pressió atmosfèrica serà més baixa de l'habitual.
Això vol dir que probablement tinguem una miqueta més d'inestabilitat. Avui ja podem comprovar, que és el dia que arriba la primavera, que el sistema d'aires en alçada ha canviat. O sigui, portem pràcticament tot el mes de març en una situació molt calmada en alçada, tot el que és inestabilitat, aires freds, vents freds continentals, tot això que sempre portem a l'hivern...
i parlem d'irrupcions d'aire fred polar o sibarià, tot això ha quedat com una mica clavat perquè hem tingut com una barrera anticiclònica que s'hi ha quedat moltíssims dies amb nosaltres. Recordeu que l'últim cop que vam tenir precipitacions a Sant Jus amb una certa gràcia va ser cap al 16 de febrer, que ens van caure 6 litres per metre quadrat. Que hi ha pau més, clar, és veritat, jo me'n recordo.
Hem fet aproximadament dos dies més, el 18 i el 20 i escaig, ara no recordo, que van caure dècimes de litre. O sigui que potser sí que el dia va estar tapat, va arribar a mullar el terra, però realment el pluviòmetre no va arribar a captar res d'interessant el dilluns. A títol particular podíem veure com els nens al camp de futbol estaven entrenant al camp de terra i com que aquest camp, doncs,
no es nodreix d'un rec habitual, sinó que el reguen quan volen i quan poden i s'ha de fer estalvi d'aigua, els nens estaven jugant i aixecant una polseguera espectacular. O sigui, teníem ben bé dos ditets de pols i això vol dir, a part que no el reguin, doncs que si hem d'esperar que caigui del cel, doncs l'ambient està molt sec i tot està molt sec. Ara hauríem de tenir i hauríem de veure els prats d'aquí davant de Sant Just completament verds.
i no els tenim, tenim aquest to que és més habitual al mes de juliol que no pas ara. És veritat, res a veure amb l'any passat, no? Res a veure. Potser va començar a pleure més tard, però sí que recordo que el maig tot era d'un verd increïble. Sí, i esperem que aquest mes, que el mes de maig torni a estar a verd, perquè les previsions ens porten a una primavera una miqueta més moguda. Aquest canvi ja ha arribat avui, és un canvi que les corrents ja són d'oest, ja són més lògiques,
al nostre país i això ja ens porta una primera visita de cara a aquest proper cap de setmana amb una bossa d'aire fred que passa per sobre de Catalunya i que farà el que voldrà ja ho diem ara perquè les bosses d'aire fred en alçada ja en aquesta època ens fan anar una mica locos això de les previsions del temps perquè cada dia està variant una miqueta aquesta situació d'inestabilitat l'únic que es pot assegurar d'aquest cap de setmana l'únic que es pot assegurar tot Catalunya aquest cap de setmana són les temperatures baixes
perquè és una bossa d'aire fred, en algun punt de Catalunya precipitarà, es desploma aquest aire fred, les cotes de neu aquest cap de setmana estan al voltant dels 800 metres, però en algun punt podria baixar fins als 500 metres, i tots aquests ingredients que sembla que es confirmen, no confirmem que hi hagi precipitació el diumenge a Sant Just, estem dient que hi haurà precipitacions a Catalunya, que costa una miqueta de trobar, ara ho intentarem especificar una mica, però vull dir que el fet és que el que sí que tindrem gairebé segur és que el diumenge serà un dia d'hivern, serà un dia fred.
Amb tots els ingredients, no? Sí, perquè a més a més la sensació la tindrem també, perquè amb aquesta bossa d'aire fred també ens entra una miqueta de mestral i tramuntana, sobretot el mestral. I el diumenge al migdia probablement tinguem un cel molt serè a les comarques del sud de Lleida i de Tarragona, fruit d'aquest vent, però clar, amb una temperatura de 13 graus i bufant el mestral fred, doncs realment la sensació serà bastant afredor.
Pel que fa a la previsió general, abans d'anar-nos cap a la previsió a les properes hores, ja deixem aquí una miqueta el tema d'aquest... Si vols, demà parlem del resum de l'any. Exacte, resum de l'hivern i fem... I avui que entra la primavera fem una mica de previsió. Doncs el que hem vist és que la primavera, la primera quinzena, podria ser una miqueta seca. No volem dir que no plogui.
Volem dir que hi haurà més dies de sol que de pluja la primera quinzena d'abril i serà més freda de l'habitual. O sigui que les temperatures, aquests valors de 23-24, les previsions durant tot el mes d'abril no n'hi ha cap de dia que arribi als 23 graus. O sigui, es mouen una miqueta un palet per sota. Per exemple, avui hauríem de tenir una màxima, segons la mitjana a l'Observatori Fabra, durant tots aquests anys que porta recollint dades en un dia com el d'avui, la màxima, la mitjana, és de 16 graus.
O sigui, calculeu que durant el mes d'abril passem dels 16 als 18. És un procés lent, un augment de la màxima que va dels 16 als 18 al llarg de tot el mes d'abril. Doncs bé, ens mantindrem amb aquests valors una miqueta per sota. 16, 17 graus, molts dels dies la primera quinzena seran així, o sigui, serà una mica més freda. I la segona quinzena sí que es mostra una miqueta més moguda, sembla ser que sí que hi haurà més dies de precipitació que de sol i continuarà sent més freda de lo normal.
O sigui que en general l'abril es comportarà com la mitjana, quan fa precipitacions, tindrem dies de sol i tindrem dies de núvol, també tindrem dies de tempesta, i pel que fa a les temperatures serà una miqueta més fred de l'habitual. Pel que fa al mes de maig, sembla ser que, tot i la pressió més baixa, es mostrarà bastant normal, sembla que el mes de maig serà plujós, serà amb unes temperatures normals per l'època, o sigui que recuperarem una mica el termòmetre,
I l'anomalia, que això ho haurem d'anar seguint, és el mes de juny. El mes de juny es pot mostrar més fred i molt més plujós de l'habitual. Ja va ser fred l'any passat, eh? Sí. Sembla que el juny es vol mostrar bastant mogudet. Sí, que haurem tingut un març que no haurem valorat prou, potser.
Sí, al març, aviam, el que ha estat estrany és les temperatures, això en primer terme. La pluja tampoc no tant, perquè dius que és sec, però l'hivern tampoc no és que sigui una època plujosa aquí al nostre país, però sí que és cert que les temperatures ens ha sobtat bastant. Però clar, ha estat fruit d'un anticicló que s'hi ha posat gairebé 20 dels 30 dies o 31 dies que té el mes de març. I això ha provocat que les temperatures poguessin rescalfar, que ja parléssim d'incendis quan no toca, i totes aquestes situacions. Sembla que...
Amb aquest cap de setmana la cosa comença una miqueta a l'an Renou, comença a canviar una mica la situació, i ara ja sí que fent referència a la previsió d'aquests propers dies parlem d'una situació de canvi, ha canviat el sistema de corrents d'aires, i això permet a molts fronts que puguin lliscar i passar per sobre de Catalunya. Començarem a notar aquesta tarda, aquesta tarda ja amb l'arribada de la primavera,
Amb l'arribada de la primavera aquesta tarda, a més, algunes tempestes ja al Pirineu de Lleida, són poc importants, alguns núvols més de cara a aquesta tarda. Demà, situació d'estabilitat, amb el sol com a protagonista, i a la tarda, creixement de núvolades un altre cop que podrien arribar a tocar les comarques de Ponent. Temperatures estables, si fa o no fa... Encara, no? Vale.
Dissabte, els mapes d'avui, que això ho agafarem amb pinces i demà fem-la. Cada dia canvien, sí. Demà, el dissabte, serà un dia variable, amb sol i núvols duran al matí, a la tarda els núvols poden ser una mica més destacats i potser a la nit cau algun ruixat. Potser a la nit cau algun ruixat. Les temperatures baixaran una mica, però perquè no tindrem tant de sol.
I de cara al diumenge sí que sembla que durant la matinada del diumenge i diumenge al matí poden haver precipitacions que són més probables a les comarques de Girona i nord de Barcelona que no pas a la resta del país, però que en algunes zones pot precipitar amb una certa intensitat. Diumenge serà un dia en alguns punts ventós i fred, i en altres punts només fred, amb estonetes de sol, i cap a Girona, creiem, i comarques de Barcelona, fins i tot ploja i fred.
Déu-n'hi-do, doncs, el que ens espera aquest principi de primavera. Moltes gràcies, Carles. Avui hem fet també aquesta previsió de com serà. Ho haurem d'apuntar. Demà, com que parlarem de com ha anat l'hivern, ja miraré de buscar... Si és que vam fer, que no me'n recordo, la previsió a tres mesos i vista de l'hivern, que crec que sí, que és que vas dir que seria molt fred. Ja, demà en parlem. Gràcies, Carles, que vagi bé i bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Ara escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Jus, 98.1.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
7 minuts i les 11, el poeta Sant Justenc, Joan Margarit i el músic Carles Margarit, el seu fill, actuen aquest diumenge a la Sala Jambori de Barcelona, en el marc de la dinovena edició del Festival Bernassans Cançó d'Autor, que se celebra fins al dia 14 d'abril. I avui saludem a Carles Margarit, el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Aquest espectacle, que no és la primera vegada que el feu, no? No, no, inicialment ja el vam fer el 2012 amb una formació gran, que era orquesta sinfònica i un quintet de jazz, que jo dirigia...
i havia escrit la música, i més endavant l'he readaptat a una formació molt petita, que és la que justament presentem al Jambori, dintre del cicle del Barna Sants, que és una formació que ja l'hem presentat, per exemple, al Festival de Jazz de Barcelona, al mes d'octubre a l'Auditori de Sant Cugat.
Per tant, ja teniu una mica de rodatge en aquest sentit, no? Ja sabeu una mica... o ja esteu... o canvia cada concert. No sé si tot plegat fa que sigui una mica més fàcil o si cada lloc és especial, també. Sí, sí, home, sempre és diferent i més perquè pensa que hi ha el component extramusical que, evidentment, que són els poemes que són el fil conductor de tot l'espectacle...
Però hi ha una part bastant important que, com que estem parlant de música de jazz, és improvisat i sempre canvia. I a part, per exemple, en aquest concert del Jambori estrenem una peça que fins ara no l'hem tocat encara i l'estrenem allà. I a més a més presentem el CD del mateix espectacle que acaba de sortir al mercat i que d'aquí en breu estarà a les plataformes digitals.
Home, molt bé, doncs també. Per tant, alguna novetat també hi haurà aquest diumenge. I tant, i tant. És un espectacle que, com dèiem, també és aquest recital basat en no era lluny ni difícil, basat en el darrer poemari de Joan Margarit. És especial que sigui basat en aquest llibre en concret? Ho fa una mica més particular tot plegat? Bé, no és exactament així, però és en aquest poemari, o sigui, l'espectacle agafa el nom d'un dels poemaris del Joan Margarit
Els poemes són de diversos poemaris, que poden ser des d'Aiguaforts, als Motius del Llop, Misteriosament Feliç, o sigui, és una mica com un recull que vam fer una selecció entre el Joan i jo a partir d'una sèrie de poemes. Llavors jo vaig veure quins anaven millor per adaptar musicalment, que és també una altra història. Vull dir que de vegades no qualsevol poema et serveix per poder-lo musicar, no? I llavors...
surten de diferents poameris, malgrat que tenen el nom d'un dels poameris del Joan. Val, per tant, doncs és una mica de diferents etapes, llavors, no? També, tot plegat? Sí, sí. Deies que és difícil, no? Suposo, també, deies que no tot serveixen per adaptar-los o per musicar-los, i el fet que siguin del teu pare, per entendre'ns, ho fa més difícil, tot plegat? No, no, perquè jo... O sigui, des del punt de vista musical, el que t'interessa és que tingui...
una mètrica constant de tal manera que puguis lligar el vers amb la frase musical que tu construeixes. Pel tema que siguin d'origen del meu pare, no, més aviat m'ajuda en el sentit que el tinc sempre a mà per qualsevol consulta que li vulgui fer. En aquest sentit ho faci vida i a part que gran part dels poemes
que ell escriu, i en particular els que hem treballat aquí en aquest espectacle i disc que farem ara, jo en conec l'origen, no?, perquè el Joan escriu a partir de, diguem-ne, anècdotes que ell ha viscut i d'alguna manera les fa universals, no? I això ho ajuda a interpretar també, per tant, no? Sí, interpretar, escriure i, bueno, que coneixes poder més profundament que una altra persona que...
que no ho ha viscut tant de prop. Aquest espectacle, com dèieu, ja heu anat presentant, tot i que s'incorporin també algunes novetats. Com acostuma a respondre al públic? L'agrada? Sí, sí. Sempre que l'hem fet, i això que hem estat a llocs d'auditoris mitjans, per dir-ho d'una manera, sempre s'ha anat plert. De fet, en el Festival de Jazz de Barcelona, en l'Auditori de Sant Cugat, vam observar les localitats
uns quants dies abans, i en el Jambori gran part de les localitats estan venudes, encara n'hi ha, o sigui que animem a tothom qui vulgui venir, doncs que s'animi, i la resposta al públic és molt bona perquè es produeix el que jo diria com la... o sigui, el 90% de les persones que sempre et venen a veure en un concert no saben música,
però capten l'energia que tu pots produir, que no sempre es produeix, no? Però en aquest cas, amb el factor afegit que hi ha els poemes que són colpidors, per dir-ho d'alguna manera, tot ajuda a crear com un ambient emocionalment parlant alt, no? Clar, per tant, doncs és una mica crear aquesta atmosfera, no?, el que també suposo que és el que fa que la gent pugui entrar dins de l'espectacle.
Sí, a part jo crec que també ajuda gent que potser està més atreta per la música a entrar en el camp de la poesia i també al revés, o sigui, gent que potser coneix més la poesia o del Joan o en general i que ve i també veu aquest espectacle i també li pot interessar, no? Vull dir que al ser un espectacle a la llibertat amb música i poesia
fa que el públic pugui ser més ampli. Que pugui costar-se la poesia algú que potser no ho faria, si no fos d'aquesta manera, i al revés. Sí, i també, evidentment, amb l'atractiu de tenir el propi poeta recitant els seus propis versos, que l'espectacle, o sigui, el Joan recita, però els poemes es van presentant, perquè hi ha una cantant, la formació és saxo,
contrabaix, piano, cantant i el Joan com a rapsoda, no? I llavors els poemes estan com articulats, uns són cantats, els altres són recitats, després hi ha una part que només és recitada, els altres són recitats amb acompanyament musical, o sigui, també està com molt estructurat perquè sigui atractiu pel qui ho escolta, no?
doncs serà aquest diumenge, moltes gràcies Carles Margarit, diumenge a les 8 del vespre recordeu la sala Jambori encara que tenen algunes entrades, arribem a les 11 per tant t'hem d'acomiadar, però moltes gràcies Carles i que vagi molt bé, molta sort, fins aviat molt bé, gràcies a vosaltres, adeu bon dia
Bon dia, són les 11. Creixen d'un 6% les llistes d'espera el 2013 respecte a l'any anterior, segons el Servei Català de la Salut. 23.800 catalans superen el temps màxim de 6 mesos fixat a les llistes d'espera per les 14 operacions més comunes.
La PIMEC ha demanat trobar-se amb els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy per traslladar-los les demandes de les petites i mitjanes empreses. Ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio el president d'aquesta patronal, Josep González. Al mateix programa, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha insistit que la Generalitat té poc marge de maniobra perquè depèn econòmicament de Madrid. Tarragona ha estrenat avui el nou sistema de rodalies ferroviàries amb pocs usuaris i la petició que s'acceleri la integració tarifària. Avui també s'ha anunciat nous busos express per connectar el Vendrell i Valls amb Tarragona.
Austràlia mobilitza efectius per comprovar si unes restes localitzades a l'oceà Índic són de l'avió de Malàisia desaparegut el 8 de març. Un satèl·lit ha detectat uns objectes que podrien ser de l'aparell que transportava pràcticament 240 persones. Angela Merkel amenaça a Rússia amb sancions econòmiques per l'anacció de Crimea. La cancellera alemanya considera que Moscou està fora del G8 mentre no se solucioni la crisi amb Ucraïna.
La cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea començarà aquesta tarda amb un acord sobre el mecanisme de liquidació dels bancs. És un pas fonamental de cara a la Unió Bancària. I la FAPAC proposa la insubmissió de tota la comunitat educativa catalana a l'aplicació de la llei VERD. Creuen que la via judicial serà massa lenta i no s'arribaria a temps abans de l'inici del curs del setembre.
Catalunya Informació. El Barça prepara el clàssic de diumenge i espera el rival als quarts de final de la Lliga de Campions. El sorteig de demà a Nyon també hi serà el Manchester United i el Borussia Dortmund. Els anglesos van golejar l'Olimpíacos per 3-0 amb hat-trick de Van Persie. Derrota dels alemanys per 1-2 amb el Zenit.
Aquesta tarda comença el Mundial de Motociclisme amb els primers entrenaments lliures al circuit catarià de Los Ailes. A les 4 sortiran els pilots a pista i a l'NBA 22 punts, 10 rebuts i 15 assistències de Ricky Rubio en la victòria de Minnesota a Dallas. Dobles figures per als germans Gasol ha guanyat Memphis però els Lakers han perdut.
El temps, sol i alguns núvols prims. A bona part de Catalunya avui s'esperen força núvols, però a les comarques de Girona i de la Costa Brava, amb boires altes i ambient més fresc. Els núvols baixos avançaran cap a Barcelona aquesta tarda i cauran alguns roixats al Pirineu de Lleida. Pel que fa temperatures, ara a aquesta hora hi ha 16 graus a Barcelona, en tenen 14 a Tarragona, 13 a Graus a Girona i 11 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea. Santiago Barambio parlarà aquest vespre a l'Ateneu sobre l'avortament i les diferents perspectives socials que té. El doctor en ginecologia i obstetricia farà una reflexió sobre les concepcions que actualment se li atorga a la interrupció voluntària de l'embaràs, ja que hi ha qui qualifica aquesta opció de necessitat i qui creu que és una frivolitat.
És una xerrada que organitza la Vall d'Avers. La reforma de la llei de l'avortament, promoguda pel govern central, és un dels temes més polèmics dels últims mesos arreu del país i el doctor Baràmbio en parlarà avui. De fet, la seva intenció és fer un repàs històric de les diferents lleis de l'avortament per tal que els assistents puguin extreure les seves pròpies conclusions al respecte. Asegura Baràmbio que la interrupció voluntària de l'embaràs és una qüestió personal però també és un fet polític. L'activitat començarà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
Nes qüestions, Sant Jus Solidari farà aquest vespre a la seva assemblea general ordinària. L'entitat ha convocat els seus socis i sòcies per tractar qüestions com ara la presentació de la memòria de comunicació i de sensibilització i la memòria de projectes. També s'explicaran quins són els reptes per aquest 2014 i els comptes per poder fer-los realitat. A més es donarà compte del funcionament dels projectes que Sant Jus Solidari té en marxa actualment arreu del món.
L'Assemblea General Ordinària de Sant Jó Solidari tractarà aquests i altres temes avui a les 8 del vespre a l'equipament de les escoles.
I acabem explicant-vos que el Casal de Joves ha obert les inscripcions pel seu Casal de Setmana Santa. Se celebrarà del 14 al 17 d'abril i a temps fins al dia 11 per fer les inscripcions. El primer dia del Casal serà dilluns 14 a la tarda i serà un torneig del videojoc Mario Kart Wii. Dimarts 15 al matí es farà un curs de mones de Pasqua i a la tarda un torneig de tenis taula.
Dimecres es farà un tallí d'introducció a la percussió i dijous al matí una sortida patina sobre gel. Si voleu més informació us podeu adreçar al web del casaldejoves casaldejoves.com o trucant a l'equipament al telèfon 93 371 0252. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Ya me di por muerto una ocasión Y hace tiempo que dije que no Que no te volvería a perdonar Pero no quiero estar sin verte más
Darte un par de abrazos y explotar. Pero no me dejas otra opción. Siempre eliges más, crees que es lo mejor.
Fins demà!
Cuéntame lo que sabes. Cuéntame lo que sabes. De mis vidas ya no quiero hablar.
¿Por qué no dejar?
Fins demà!
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Uf!
I aquesta hora parlem d'art perquè aquest dijous, avui a les quarts de vuit del vespre, s'inaugura una exposició de pintura de Jusquatre, en grup format per Lídia Viesques, Lòria Canyador, Núria Ruano i Clara Vidal, que es podrà veure fins al dia 11 de maig a Can Genestà. I avui podem parlar amb tres de les components de Jusquatre. Molt bon dia, Glòria, Núria i Clara, què tal? Hola, bon dia. Bon dia.
Primer de tot hauríem de parlar de què és Just 4, perquè em sembla que sou un col·lectiu d'artistes, però aquí és el primer cop que exposeu juntes. D'on ve tot plegat? D'on sorgeix Just 4? La Glòria parlarà ara. Nosaltres fa anys que ens coneixem i arreu que vivim aquí a Sant Just, jo fa molts anys, la Clara també, ens hem tingut l'afició de pintar i nosaltres ja és un ofici.
Vam conèixer d'Arts Sant Just, Artes Just, i llavors vam presentar el projecte i d'aquí com que tenim una similitud, una manera de pensar, una manera de fer, vam proposar el projecte.
És a dir, que la vostra idea suposo que és fer exposicions juntes, no? O no? En aquest cas ha sorgit així, però jo porto col·lectives, individuals... Però com a col·lectiu just quatre, vull dir? Si algú més podem presentar com això, però individualment també es podem presentar. Nosaltres ara ho hem intentat aquí, a veure com funciona, i endavant.
Per tant, aquesta que s'inaugura avui sí que és la primera exposició en què exposeu totes quatre juntes. És la primera com a just quatre. I per tant, suposo que també d'alguna manera, un projecte nou en aquest sentit, encara que sigui a nivell col·lectiu, com tots els projectes nous, m'imagino que fa il·lusió, no?, també, i és una mica un repte, suposo. Com us ho heu pres?
com ho heu viscut tot aquest procés fins a arribar a exposar amb molta il·lusió amb moltes ganes de fer-ho amb feina molta feina ens ha representat poder-nos inquirir totes quatre però molt bé
a l'hora de pensar com fèieu aquesta exposició vau triar algun fil conductor que hi hagués una temàtica semblant com ho heu fet o cadascú ha pogut aportar el seu estil i la seva obra
Clar, perquè a més a més són estils diferents, no? Són diferents perquè el bo és això que no s'assolapen una amb l'altra. I temàtiques diferents. Per tant, qui vingui a veure aquesta exposició, a més a més he vist el típtic i ja es veu que trobaré una mica de tot, segurament. Sobretot de tot i esperem que els agradi.
Clar, de vegades els artistes, quan us preguntem per l'estil o per a veure com definiríeu una mica allò en poques paraules, ja sé que de vegades us demanem molt, perquè demanem resumir tot un procés artístic amb dues frases, cosa que és, suposo, complicat. Però no sé si per algú que ho estigui escoltant i tingui ganes de saber què pot trobar aquest vespre, com ho definiríeu, el que pot trobar amb aquesta exposició? Sentiment, força...
i un esperit de lluita. Jo crec que també pictòricament és una exposició que és molt interessant perquè moltes vegades vas a exposicions que no et sorprenen i jo crec que per bé o per mal jo crec que els pot sorprendre perquè tota la sala és una pintura bastant diferent del que s'està portant a molts llocs.
I crec que és interessant i... Bueno, té una categoria. Sí, jo crec que... Bé, tampoc és que nosaltres fa molt temps que ens estem bellugant aquí i no és que hàgim exposat aquí a Sant Just només. Per exemple, a la Glòria Jovan ja hem de París i hem exposat amb elles a Madrid i hem exposat a molts llocs, a Milà i a altres llocs. I a Nova York i a Miami. I hem estat exposant a diversos llocs, el que passa que ens fa molta il·lusió perquè això és el poble...
Clar, de vegades passa, no?, que justament, doncs, i amb el món de l'art potser passa molt també en altres àmbits, eh?, perquè fa poc també parlàvem de ciència o coses així, que són àmbits en què potser pel mateix tipus de temàtica és més important o és més necessari treballar en altres ciutats o països i llavors ser desconegut, no?, fins i tot a casa, cosa que segons com pot xocar, no?, perquè...
Mira, jo ho vaig exposar aquí, a Can Ginestar, el 1999, amb el meu pare, Josep Maria Canyador, i vam poder fer una exposició junts perquè ell s'havia jubilat i era la seva il·lusió, i a partir de llavors ja no... aquí a Sant Jus no havíem fet més. Sí, ja fa 15 anys, per tant, no? Doncs sí. Sí, sí.
Una mica, vam estar una vegada en una reunió d'aquestes al Sejust i va haver-hi una de les pintores, bueno, pintora no és, era una de les artistes que havia allà, que va dir, una mica és quan et presentes en públic, és com si et despullessis. I realment, una mica és això. Tu vas allà i... I a veure què, no? I a veure què, no? I a veure què han de venir a buscar-te, sí.
Clar, clar. Suposo que, per tant, també, d'alguna altra manera, també és una oportunitat perquè gent que suposo que us coneix o que potser no coneix tant la seva obra, la vostra obra, ho pugui descobrir, no? També d'una manera fàcil. Sí, jo penso que a molta gent li sorprendrà perquè deu pensar que no pintem. O molta gent que em coneixia quan era petita. Clar, clar. Els que, a més, ignoren que estem pintant. Imaginen, no? Perquè, esclar, no...
Ens hem mogut a fora. Ens ho hauríem pogut prendre també com un hobby, que és perfecte per la gent que té una tarda i dedico una tarda a la setmana. I nosaltres vam voler que això... Clar, cada una venim de mons diferents, però jo, per exemple, la meva temàtica és molt amb l'interior, perquè jo vaig fer arquitectura d'interiors. Aleshores, cada una ens hem... La Lídia, per exemple, que és la que no hi és ara, és biòloga.
Clar, ella ha portat aquesta faceta de la seva carrera, ho ha posat amb els seus quadres. També es veu, no? De fet, al tríptica m'ha passat i quan m'has dit això de la biologia ja m'ha quadrat. És qui era la biòloga i qui era l'interiorista. Això perfectament, cada una la seva personalitat. Sí, és el que jo deia, jo crec que trobaran una exposició molt diferent, que crec que pot ser interessant, perquè moltes vegades vas i et trobes
Que no et diu res. No, que no et diu, no t'arriba. No t'arriba. Cada una té un llenguatge molt diferent, siguen figuratiu, com som totes. Està organitzat, suposo, per parts, no? Vull dir que hi ha una part dedicada a cadascuna de les artistes. Les quatre sales estan molt ben diferenciades. Cosa que també ajuda, suposo, que hi ha una mica. De totes maneres ja ho deuen oburant, que realment està diferenciat.
La inauguració es fa aquest vespre, aquest dijous. Fareu algun parlament? Com funcionarà? Doble que tot teniu pensat. Vindrà el senyor Joan Gil, que és el crític que ens ha fet l'alcoa crític, i dirà unes paraules.
I vosaltres hi sereu. Sí, nosaltres hi serem. A més a més, aquesta crítica la tenim impresa dintre dels fulletos. També deixarem un escric. Deixem una nota de premsa, també, perquè vulgui... Una nota de premsa, perquè vulgui venir durant tot el mes, que dura, i sàpiga... Fas i dos mesos ens durarà. Sareu una segona... Bueno, nosaltres, si algú vol que els hi expliquem l'exposició, estarem...
Clar, per això dic que també el fet de ser-hi suposo que... Sí, però hi serem el dia de la inauguració i hi serem més dies, que si algú ens vol trucar, els vols de xop, hi serem. Però a més a més hi ha una segona inauguració que és el 27 d'abril, que en Ginestà fa una festa. Amb Sant Jordi, no? Sant Jordi i Sant Just. Llavors també hi serem allà, si volen vindre a veure'ns.
Una altra bona oportunitat, per tant. Vostè que sou artistes i que, per tant, fa molt temps que us moveu fora de Sant Just, també, però no sé si creieu que aquí a Sant Just hi ha moviment artístic, si es respira o si la gent valora, per tant, aquesta consciència de valorar l'art, o creieu que falta més? Jo crec que no sabem tots els artistes que arriben a veure-hi.
hi ha poca comunicació perquè ho estem veient amb l'Arte Sant Just i per coses que a vegades parles amb gent i ignores completament el teu veí que està fent i escritors i em sembla, jo crec que hi ha molta més artista crec que Arte Just té un projecte bo que jo no el vaig a descobrir ara perquè això és una cosa que jo t'ho vindrà però que crec que estan intentant portar alguna cosa
per posar al descobert tota aquesta... tota aquesta art que hi ha dintre del poble. I aquí que en gent està. I aquí que en gent està, o sigui, dia en poquet, però està qui pot oler, no? Però és veritat, no?, que de vegades, justament, falta... la falta de comunicació o la de coneixes, no?, fins i tot, no?, és el que potser complica o limita que es puguin fer coses més en comú, eh?, vull dir, evidentment, cadascú en àmbit individual pot progressar, però sí que de vegades, doncs, potser...
Fins i tot per donar-se suport també és fàcil, en el vostre cas, poder tirar endavant una exposició conjunta que m'imagino que també és diferent de fer una cosa individual però que també té els seus al·licients. I tant, cada cosa té una individual, té la seva gràcia i una col·lectiva també i una amb aquest grup que som nosaltres per suposar.
Us plantegeu, després d'aquesta exposició, fer més projectes junts, o sigui, exposar més vegades juntes en altres llocs, o de moment mireu com va... Esperem tenir molt èxit i que ens promocionin molt i llavors podrem continuar. I no descartem, inclús amb unes altres temàtiques. Sí.
Perquè la temàtica d'aquesta exposició concreta, quina és? És a dir, heu triat un tema? No, no. Cada una ha presentat. Per exemple, jo tracto Camil Clodel i Rodent, llavors porto la imatge, i després també tinc fotografia intervinguda, i fem cada una... La que és biòloga fa la cèl·lula, ella fa interiorisme, ella fa natura... Ella t'ha natura, o sigui, és que és una exposició...
On hi haurà de tot, no? Esteu convidats, vamos. És que ho veureu segur. Sí, és veritat que ens passa que amb les exposicions normalment és això, no? Que s'intenta fer venir ganes la gent però que realment la manera de construir-ho és veure-ho. Nosaltres no intentem fer venir ganes, és que els agafarà les ganes només de posar un peu a dins, de seguir veient-te-la tota.
Doncs segur que sí, perquè et dic que tinc el tríptic aquí a les mans i fa venir aquestes ganes que també transmeteu. Això es inaugura avui a dos quals de vuit del vespre a Can Ginesta i es podrà veure fins l'11 de maig. Avui hem pogut parlar amb tres de les membres de Just 4, la Glòria Canyador, la Núria Ruano i la Clara Vidal. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I completa també aquest col·lectiu, la Lídia Viesques, que també hi haurà la seva obra aquí a Can Ginesta. Que vagi molt bé i molta sort. Bon dia. A tu, moltes gràcies. Gràcies.
Just a la fusta. Sant Just en directe. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Quatre minuts i arribem en puna a dos quarts de dotze. Aquesta hora fem tertulia com cada dijous amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Lina Santa Bàrbara i el Jordi Agolló. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Bon dia a tothom. Bon dia, Carme, i bon dia a tots els oients. Avui també queda saludada la Montse Larrea, que ja ens ha dit que avui no podia venir. Per tant, doncs, des d'aquí, si ens està escoltant, també la saludem. Salutacions als que ens mireu per la webcam.
També, també. Que sé que són pocs, però ens miren. Sempre hi ha algú, sempre hi ha algú. I em consta, em consta. A veure, us fan una crítica del maquillatge o no? No, no, no, no. A tant no hem arribat, de moment. No, no, no. La percepció és petita, home. Els comentaris, hem de ser molt humils, perquè els comentaris que tenim per Facebook són poquets. Són poquets, però en substància.
Hi ha nostres programes d'aquesta casa que tenen molt més sortida a Facebook i a la xarxa. Bé, més que ara que el Just a la Fusta no té pàgina. Això t'anava a dir. Té Twitter, no anunciem el que fem, però Facebook, directament del programa de Just a la Fusta, no n'hi ha. Jo parlava per 60 i més. Ja m'ho imagino. Hi ha altres programes, sí, sí. Un que preguntava el Jordi dic que no ens busqueu perquè al Facebook no hi som encara. No, i a més hi ha programes d'aquesta casa que, evidentment,
Tenen també molta més connexió amb els oients perquè són diaris. Són diaris i de molta estona en antena. Aleshores també és molt lògic que una penya del morro que està en antena tant de temps i que a més connecta tant amb la gent jove...
Sí, en un moment o altre tinguin més oients o menys. I també això em consta, i la Joana ho sap, que no hi ha ningú de la gent jove que no estigui a les xarxes socials i en canvi de la gent gran de la nostra edat hi ha gent encara que no s'ha connectat. Sí, sí.
Que té terror a internet. En cas, escolta, de la ràdio tradicional, no? Exacte. Escolta la ràdio i que a més, i a mi m'ho ha dit alguna persona, diu, no, no, jo no miraré mai per internet perquè no em va, i a més tampoc us trucaré perquè ja... Però a internet té un inconvenient, ens va passar ahir nit en les falles. Resulta que teníem connectat per, com les misores de televisió, cap ni una, no va fer la retransmissió. La U, però amb diferit.
No, però després... A tres quarts de dues de la nit. Ah, per això ja estava passat. Però tota la vida que nosaltres a quarts de dotze ja posàvem les falles i tota la festa i tal. I ens vam quedar molt decebuts.
I aleshores el meu fill va a la tablet i sí, hi havia una d'elles, la del mercat, em sembla, que... Bueno, no me'n recordo molt bé. Bueno, ahir estaven xerrant, aquells nois, explicant. I de cop i volta es queda tallat, es penja i ahir s'ha quedat. O sigui, ja no vam veure res més. Va fallar la connexió. Sí, sí, sí, es va quedar, es va penjar. O sigui que, escolta'm...
Joana, si tu vas a renovar el carnet d'identitat i hasta l'ordinador de la policia es pot penjar i et diuen tornar de mar, com vols que no es penja? Això em sembla que és molt millor que tornem abans, que aquell senyor estava allà a les 8 hores, et prenia les dades, et feia posar el dit i s'acaba la història. No, Joana, perquè... Per això encara es fa, justament en aquests llocs. Jo treballo amb internet cada dia, cada dia, cada dia, i es penja una o dues vegades al mes. Tampoc no siguem alarmistes, però molts altres dies...
potser es pensi en el moment que és més important ahir cuita corrent vaig preparar el programa i no se'm va penjar per res i vaig venir aquí tot el temps del dió i quantes vegades has hagut de fer-ho també a mà algunes però no la majoria no la majoria no és infal·lible ah no, infal·lible no és nada per favor infal·lible era el papa fins ara i ara està dient que ell és un ésser humà que estima que
La nova tendència. No, és que això de dir que quedi ben clar que un papa no està per sobre del bé i del mal queda molt bé. Perquè és que hi havia alguns, no papas, sinó altres ciutadans que s'ho pensaven, no? O que donaven a entendre que el que hi havia... O que s'emparaven amb aquesta idea. Mira si és infantil i humà que li va robar el crucifix d'un cura que ell estimava de la tomba.
Són detalls tendres. I a més de que tenen humanitat, formen part de la poesia de la vida. I dic això de la poesia de la vida perquè ve molt a tom que demà és el dia universal, mundial de la poesia, i aquí és injust, hi ha un acte, com tots els anys, en què es llegeixen poesies en diverses llengües i de diversos autors.
i com que el Jordi també té molt... Molt de poeta. I sobretot molt identificat amb la poesia de la vida, ens ha escrit aquí unes paraules senzilles, perquè les llegim, que diu clarament així. La felicitat és senzilla. Un passeig per la vall cada dia. L'àpat compartit amb la família.
Egipte, París, un viatge amb les amistats, l'acoronament quotidià de la companyia, una abraçada intensa de la filla. Veus així la felicitat? I tant. Tan senzilla que és, oi? La felicitat. Molt bé, Jordi, veus que la volies escoltar. El Jordi no la volgut llegir, diu millor que la llegeixis tu, doncs moltes gràcies per concedir-me aquest nom. Molt adequat, no? Per això el Jordi ha volgut que li treies el suc, no?
I seguim parlant de coses de Sant Just avui, perquè hi ha molts actes aquest cap de setmana. Oh, i tant, tot el mes, fins al final de mes. Avui mateix hi ha una xerrada, dos quarts de vuit, a la sala Piquet de l'Ateneu, sobre el tema de l'avortament, que pot ser molt interessant, amb un doctor, un ginecòleg. El dissabte i el diumenge hi ha els actes de l'Assemblea de Catalunya. I a més, hi ha més actes, hi ha més coses.
Hi haurà que donar-li recolzament perquè la volen i legalitzar. Finalment, ara els interessa reconèixer que el MAS no és més comandat, que el que realment n'hi ha darrere és l'Assemblea Nacional de Catalunya i l'estructura civil en Catalunya. Aquí està, l'estructura civil. Això no parava de dir-ho jo a uns amics que han viscut molts anys en Catalunya. Bueno, és que si tenien el MAS, doncs mira, tots els trets contra ells.
viuen en Astúria, viuen a tal, i que no, que el Mas, res. És que tenen la mateixa dèria que quan estava el Carlos Rovira. El Carlos Rovira ha desaparegut, ja no és ni de res. No tenia res de dimoni, ni de res. Ell responia a una realitat que tenia. Aquí el Mas està responent a tranca i barranca, a una realitat
en les contradiccions. I si no ho fa, dintre de poc, és un cadàver polític. Clar. Hi ha alguns diaris de Madrid que ens han donat una imatge molt equivocada amb això. No tots surtosament, perquè el País, per exemple, no? Però hi ha algun diari de Madrid... Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Però quin és el que va fer la caricatura aquella del Mas com si fos un flautista d'Amerí i els catalanets com ratolins tots darrere, no?
Ha sigut el diari que com a primer va destacar aquells paràgrafs que deien que cridava a la sedició. Sí. Escolta'm... Ara veu que han canviat de xip. Ara han canviat de xip. I ara van contra la Carmen i l'ANSE. Creieu que la... Jo no ho crec. No crec que s'atreveixin, eh? Pot ser que conforme s'arriba el dia 9 de novembre i l'assumpte continua...
ho facin perquè estan desesperats. Perquè la seva extrema dreta, els militares, l'Io i tal, estan reclamant mesures repressives. Europa no podria permetre mesures repressives i farien aquesta que no sembla tan repressiva.
Però escolta'm una cosa, ells no han fet res fora de la llei, cap actes ni en sang, totes les manifestacions en les que s'han presentat, sí, cadascú l'aplica a la seva manera. És com una goma, tira el que volen. Sí, però escolta'm, no hi ha dret, que ells no han fet res de dolent, simplement manifestar la seva opinió.
Però és que en aquest país l'extrema dreta té molt més poder del que... Molt més, també està governant. És normal en un país que un ciutadà d'extrema dreta pugui arribar a ser tinent coronel d'un estament militar, que ho ha passat recentment. Mireu avui l'acudit d'en Ferreres del periòdic, no sé si el tens aquí, Carme.
No el tinc controlat. És molt bo. No l'he vist, vull dir. Es veuen tot de Guàrdia Civil fer una festassa. Del mig del pastís surt el tejero despullat amb el seu... El tejero padre. Sí, sí, sí, amb el seu tricorni i traient el nas per la porta hi ha el ministre Fernández Díaz dient no feu tan soroll, home, que això és una festa privada, no es valoteu el país, no feu tan soroll. O sigui...
I encara contesta un dels civils, però no hi ha libertà d'expressió, a veure si no podem fer el que volem. Bona amiga, que això l'única notícia que m'alegra és que una altra Guàrdia Civil se l'ha jugada fent fotos i enviar-les al país. Això és la part positiva, m'agrada. Això no vol dir que no tots pensen igual.
que no és un cos d'exèrcit que està, o d'un cos de seguretat, de la màxima seguretat, que són tots d'aquesta ideologia, sinó que dins hi ha moltes diferents maneres de pensar i de sentir, clar, com en tots els cossos de seguretat i en tots els estaments, amb col·lectius tan grans com els cossos policials, l'exèrcit, el clero, hi ha que haver totes les ideologies, el que passa és que no ho poden expressar com a partit, però hi ha de tot, des d'esquerra, centre i al mig.
Un moment que jo vaig posar un cepill d'allò i aleshores va sortir un moment la veu d'un que havia estat a la presó amb un dels copistes i la frestessa que feia. Ah, o sigui, ja estava millor que en un hotel.
Un dels golpistes d'aquelles, que no era el Tejero, era l'altre, aquell de València, no sé de qui era. Inestrilles? No, no, no, no. En aquell moment és que no ve al cap, però diu, no, no, des d'aquí sí, diu, li enviava un de Galícia, li enviava marisc, li enviava no sé què, tenia, o sigui, dintre de la presó. Sí, sí, sí, no, estaven molt ben tractats.
En Pinochet tenia moltes, moltes intercanvis. Molta relació. Sí, sí, sí. A veure, si me'n recordo jo us ho diré. Sí, sí. No seria l'Armada? No. No, no. No, l'Armada va estar molt poca. No, no, no. És a dir, que hi ha coses que no les acabes d'entendre i unes altres sí. Bé, no oblidem que se'n van ser 40 anys de dominació. No, no, no.
n'hi ha estaments, o n'hi ha pensaments, o n'hi ha menys, només que direm menys, que encara tenen la idea absoluta de que... Una grande libre. Això és, una grande libre. Sembla mentida, fins i tot. Sí. Però saps el que és perillós i trist? Que hi ha molt jovent que torna a pensar així. Sí.
I aquí és on es pot produir el joc de trens. Una de les coses que ja vaig sentir, no tenia res a veure amb tot això, és que han descobert el pollo infernal, no sé si ho heu sentit, que han descobert les restes d'un dinosauri que havia estat i que tenia no sé quants metres d'allò i que li deien el pollo infernal. Sí, i aleshores veus l'evolució aquesta de l'humanitat.
i aleshores dius, aleshores eren molt animals i nosaltres hem anat quedant reduint en unes altres formes morfològicament, anatòmicament som diferents, tenim la ment una mica més desenvolupada i tal però l'evolució
No hi és. Som depredadors i som... Sí, sobretot els éssers humans, eh? De les maneres que, perdona, Pere, som molt positiva, no? I penso que les coses aniran molt bé. L'evolució hi és, eh? L'evolució hi és. Però vull dir, com avui mateix a la Vanguardia, que surt, bueno, no és una catàstrofe el canvi climàtic, surt un... A la llarga veurem, eh?
Diu perquè la Terra, la Terra és la que hi va evolucionant. Hi haurà unes espècies que no, però és que l'home durant tota la vida d'aquests millors anys que està a la Terra ha anat fent això, aquesta evolució. A vegades quan diuen que si ha de venir un meteorit i que xocarà contra la Terra o si un...
També potser trobar-ho. Jo crec que l'home és més intel·ligent i cada vegada bé. Però després veus l'absurdessa de les seves reaccions o de les seves predisposicions a molts. O és la cosa de bovesta per sobre de tot. Això és superbia. Jo diria que si es mullem i posem el dit a la llaga direm que, i ho han de dir clar,
El sistema capitalista que predica només que el lucre i s'ha quedat en el lucre per una banda, la globalització, ha abandonat els drets humans i ha fet la globalització sense l'altre braç, s'ha quedat coix.
I a la llarga ell mateix es cremarà. L'eficiència econòmica està molt bé, però sí va junt amb els drets humans. Si se'n va dels drets humans i d'eficiència econòmica, però acaben l'esclavitud, acaben les aberracions. Acaba els crios en 10 anys treballant en les mines, però no escolten, acaben les aberracions que cada dia veiem.
que condueixen a Cava, el medi ambient a Cava, les vines a Cava, i destrossa tot per l'avarícia de més i més capital. Sí, o sigui, posar els diners avui i recollir els guanys demà. I això no pot ser.
Tornant al que deia l'Alina sobre l'instint primari del ser humà, hi ha un llibre del Jung que parla del subconscient i diu que el ser humà evoluciona molt, molt lentament però que mai, mai de la vida ens podem desprendre dels remenents arcaics. Els remenents arcaics és l'herència dels nostres avantpassats més primitius i precisament una de les tendències de l'home primitiu és aconseguir més poder.
O sigui, l'home de la tribu ho feia xafant la teoria del bon salvatge de Rousseau i està desmuntada, hi havia tribus tremendament violentes, i altres que no, com passa amb la tendència humana, però a cops de roc s'imposaven sobre la triu més feble. No tenien cap respecte pel nen nascut defectuós, els llançaven tot muntany avall.
que diu el Jordi. En Esparta ja estaven més evolucionats. El que aleshores és a veure qui tenia la cova més gran i se la quedava per ell, avui és a veure qui s'emporta el pastís més gran i es queda per ell. O sigui, el capitalisme d'avui és el primitivisme d'abans. Aquesta qüestió tan crua i dura l'expliquen els viatges de llibres de viatges que fa l'Escritó, ara me'n recordo. Fa Àfrica, també ha estat en l'Amazones. El de l'Àfrica m'ha impactat molt.
Parla del 1600, que hi havia tribus d'aquestes que feien un exercit i llavors anaven avançant quilòmetres menjant-se tot, els animals, les persones... Tot, tot, tot, tot. I s'havien arrasat i tenia que vindre a la colònia, o sigui, a Portugal o algo tal, portar un exercit per acabar amb ells. Ja no n'hi havia solució. No en tenia que quedar ni un. S'havien degradat tant... Claro, aquestes coses, si els poden salvatges...
No és el Vázquez Figueroa, potser. Sabria algun. Vázquez Figueroa. És un llibre de l'Amazones, també, i dos de viatges. Sí, és Alberto Vázquez Figueroa. I dos de viatges a l'Àfrica, també. A parla de Manaus, de l'Amazones, quan talen els arbres i tot per fer les grans companyies. Sí, sí. Ho diu d'in situ. Sí.
les ruïnes arqueològiques que estaven penso que estan en Guatemala o no sé on estan que veus aquelles canxes que jugaven i que tenien com una espècie d'aros penjats i allò jugava com si fos un bàsquet però el que feien servir era el crani
Sí, els craniers morts. Sí, sí. L'evolució sí que ha passat, el mitjà, vull dir, la mitjana ja veia com estava la gent, tiraven els pitis als carrers i això també va... Oh, i tant, aigua va! I en canvi, per exemple, les canalitzacions que van fer els romans, vull dir que...
I tant! La luna va un tres passos endavant, dos enrere... I torna dos enrere... Però més no tots a la part, perquè mentre uns evolucionen molt, altres pel seu nivell cultural estan endarrere. I sortosament sempre hi ha gent que evoluciona més mentalment perquè també té una més gran formació. Per exemple, el nivell artístic, el nivell intel·lectual, és molt desigual en tot l'espectre humà.
I mira, ja que diem això, m'agradaria parlar, ni que sigui un instant, d'aquesta exposició que inauguren aquest vespre a Can Ginestar sobre quatre dibuixants i quatre pintores. Lídia Viesques... És avui? No és avui. No és avui, les hem enrereïs de bona estona i és avui, eh? 20 de març a dos quarts d'avui del vespre. Avui. Lídia Viesques, Glòria Canyador, Núria Ruano i Clara Vidal. Glòria Canyador és cosina de la...
de la Dolors Callador, que havia estat aquí, us em recordeu? Sí, sí, sí. Ahir ja l'estaven muntant i preparant, però no em van deixar treure el nas. Jo sé que, pel poc que vaig veure, fan servir un vocabulari pictòric molt innovador, en algun cas intrigant i tot, en algun cas, com diu aquí...
enveieixen l'escenari que el contempla, la presència d'elements reals passats pel filtre del pas del temps, o sigui, és una cosa molt elaborada. Estan molt entusiasmades, perquè jo conec la Canyador i verdaderament han posat tot el seu entusiasme i tot el seu carinyo. I d'entrada han editat un catàleg que és una preciositat. Sí, sí, és veritat. Un catàleg preciós.
i fins i tot el disseny del fulletó no és un tríptic, sinó que quan té un, dos, quatre, és un quatre, com es diu? Un quatriple? No ho sé, el logotip de just quatre amb el que es presenten és també una preciositat de disseny, o sigui que... Sí, sí, i les hem sentit ara i estan molt entusiasmades amb aquesta exposició, o sigui que...
Com també ahir em vaig entusiasmar amb la Vall d'Avers que aposta per la il·lustració i fa un reportatge magnífic dels il·lustres dels joves. Fa gent molts críos, de 18 anys i tal. Sí, home, és que es comença jove. El Joan Turu i l'Iñaki B. Escoa, que ja són abastament coneguts i estan ja a propet dels 30 anys, a l'Iñaki encara li falten, acaba de complir 27, el Joan Turu en té 29...
Per això, normalment, el dibuixant comença de molt petit, perquè és una cosa emocional. Sí, ja se li veu, si té tendència. L'Ignasi Clemares, el Blà i el Wellcome, que tenen 18 anyets, o sigui, que són il·lustradors joveníssims. Que dies per nosaltres, eh?
Sí, i tant. I a més, fa molta gràcia, quan els entrevisten, que agafen com a referència, per exemple, Clemares, Van Gogh, Egon Echel, que és el dibuixant aquest que va criticar tant els nazis i ho va pagar amb la seva vida i que fa aquells dibuixos tan tremendament estilisats i amb tanta força expressiva, i després el Gustau Klim, o sigui que agafa el màxim realisme i també els principis de l'abstracció, o sigui que...
És el que diem sempre, els dibuixants, els grafistes, xupem, bevem de totes les fonts i després cadascú creia... El viatge que vas fer a Egipte em va impressionar moltíssim, moltíssim. Una tomba, una tomba de... Perquè com érem 23 d'aquí de Sant Just i teníem la nostra guia, muntaven la nostra tal. I vam visitar unes tombes que no solen ser visitades d'un sacerdot d'aquell i hi haven uns dibuixos de tipus mariscal
Jo diria que no t'ha rebeu Mariscal, perquè fa 4.000 anys d'ella. Sí, sí. Però molt més, menys línies i molta més intensitat del dibuix. Sí, Mariscal, no ha ningú comparat amb aquesta. Però tu agafa el dibuixador que vulguis, tothom ha agafat un trosset d'aquí, un trosset d'allà, has de crear el seu estil. O sigui que és més aviat Mariscal, que hagi agafat d'aquí que no el rebeix. Clar, per edat sí, per edat sí. Fa 4.000 anys d'això.
Mariscal ha dibuixat molt Walt Disney i després desmunta Walt Disney. Però ella ha copiat molt Walt Disney. Mariscal diu que és una reencarnació del que van fer aquests dibuixos. 4.000 anys. És deliciós de la manera que els egipcis escriuen la seva història.
amb dibuixos i en escenes és una meravella s'explicava la història agafaven els nens millors agafaven els nens millors i feien d'aprenent i vivien d'aprenent i estaven 24 hores és que tornant a les arrores des de 8 anys ja només vivien i potser fins a més joves feien tres línies i dius ostres impressionant i la barca diu ostres
Però totes les cultures asiàtiques, de certa manera, parteixen primer el jeroglífic, després de l'ideograma, després del pictograma, i finalment el kanji, que ja és com més elaborat, no? I aquí tenim el cas, per exemple, de Beeskoa, que tan ha begut de la Kira Toriyama i de Bola de Drac com d'un gran mestre del dibuix i la il·lustració americana com Bill Sienkevich. O sigui que agafen des de fonts molt diferents com a punt de partida i després el que ells fan no s'assembla per res, en cap, d'aquest senyor.
Això és com quan dibuixes una font de lletra. Mira, va ser ahir que parlàvem de les homilies d'Organyà? No. Ja fa dies que vam parlar de les homilies d'Organyà. Sí, em sembla que l'any passat. I potser el dimecres que avui en tornarem a parlar, perquè em sembla que fa anys que les van descobrir o alguna cosa d'aquestes. Jo precisament les vaig estar observant, les vaig estar mirant a la Biblioteca de Catalunya, es poden agafar en primer pleno, i veus que allà hi ha un disseny de lletra redondilla molt anterior a la gòtica. Sí.
perquè és el principi del segle XII, el gòtic és dos o tres segles després. I és molt més elegant i molt més simplificada, hi ha qüestió de criteris, però les és, aquelles os que són primetes de dalt i després fan el gruix de dalt, allò està fet amb una pluma d'au i és com si fos redondilla i no s'havia inventat la pluma de redondilla. Jo em vaig enamorar d'aquelles lletres...
Jo no he fat lletres antigues per fer abecedaris. En les llibretres de caligrafia que feia, que estava marcant les línies. Una era fina i la que baixava s'apretava. Amb aquelles plomilles que quan et descuidaves s'anava tota la tinta en orris. Tenies que anar mullant la...
Perdona, però és que quan parleu d'això, parleu del passat. I no, no, els dibuixants, els grafistes, seguim utilitzant aquestes plomilles. Aquí, mira, no... Era antipàtica, per això. Si apretaves massa, se t'anava...
Però tu mires que... Tu fixa que quan dibuixes a plomilla, quan apretes poc surts la línia fina i quan apretes més... Aquí està, aquí està. I aleshores, vull dir que els dibuixants seguim fent servir la plomilla i el pinzer, o sigui, no ha passat a la història. El que passa és que ara és molt difícil trobar una plomilla, només en cases de material de dibuix, perquè vas al... No, no, a les llibreries i a les... No, no, a papereries... Jo demano una plomilla redondilla, diuen, si això no es fa servir... Seré així, senyor. Jo dic...
suposo que hi haurà un renaixement no dintre de gaire temps no, no, no, a Can Piera existeix no, no hi ha renaixement, o sigui, els dibuixants d'historietes, els il·lustradors ho segueixen fent servir cada dia i no han deixat mai de fer-ho el que passa que abans, després sobre aquesta il·lustració
passaven l'aquarela o el color o el que fos, i molts encara ho fan així, i altres no. Altres el que fan és escanejar-ho, ficar-ho dins l'ordinador i colorejar-ho per l'ordinador. Però no tots coloregen amb l'ordinador, perquè aquí tens... També costa, eh? Moltíssim, però clar que sí. La filla d'uns amics nostres, ara està fent-ho, perquè és dissenyadora i fa joies i fa de tot, diu, ha sigut pel meu compte. Diu, però tu saps com difícil que és? I mira...
I a més, s'ha de tenir molt de cura el colorejar per ordinador, perquè l'ordinador estem treballant amb un element que parteix de la física, descomposició de la llum blanca, i un s'anima a fer colors, colors, colors, colors, i després es troba que quan ho imprimeixen, que les tintes d'impremsa segueixen sent química, o sigui, aleshores són pigments, allò que veies transparent i lluminós a la pantalla de l'ordinador, després et queda empastifadíssim, o sigui que...
Has de comprovar-ho abans. Has de comprovar-ho abans i has d'estar molt avançat a treballar amb l'ordinador però saber a la vegada com serà aquest resultat després en imprimir-ho. Home, s'han de fer proves. S'han de fer moltes proves. S'han de fer proves.
Per exemple, hi ha colors que si t'ho fas servir aquell to per enfosquir una cosa partint de l'ocre i del blau, et sembla que quedi apagat, però després hi ha una força tremenda. Però si en canvi, en lloc d'enfosquim l'ocre i el blau, enfosqueixes directament amb el negre, la marranada que surt allà...
Això no es passa a nosaltres quan fem els dissenys per als targetons de Nadal, allà a l'associació. Penses, oh, quina cosa, a vegades la meva neta ha fet un dibuix, dic, home, aquests colors, vols dir? I quan has anat allà ha sortit una reproducció fabulosa.
A veure si teníeu més notícies positives perquè normalment la recta final és la que acabem de repassar. Aquesta me la guardo perquè de positiva no té res. La pots dir que és igual. No és que sigui ni positiva ni negativa però a vegades veus les incongruències que dèiem abans i ara m'ha vingut.
del juez de Jaén. El juez de la orca. Sí, el juez d'un dels jutjats d'allà, doncs resulta que ha donat la sentència que un senyor que és maltractador de 78 anys, que ja l'havien fet alejamiento i no sé què, no sé quantos, bla, bla, bla...
Té que anar a casa de l'ex-mujer perquè no té cap mitjà més que viure bé. A que el cuidin, a que el cuidin. I és un senyor que, no sé si l'heu llegit, m'han cridat l'atenció. No, però aquest no és el cas únic. Jo conec el meu entorn diferents, eh? Varios. I aleshores dius, ai carambes, doncs vale. O és una caritat cristiana per part de la senyora, o és una imposició... O una caritat imposada per part de l'autoritat. Però es pot imposar això?
Ah, escolta, orden de juez. Per això el que et queda és la cosa. Si no té, no té, clar. El tio es presenta allí i... Sí, sí, si no hi ha diferents casos, eh? I la cosa potser divertida és que aquests que dèiem del mariscal, que si era la reencarnació, n és elevada al blau super no sé quantos,
doncs jo segurament soc de també una reencarnació, però no sapigui escriure mai. I la meva mare s'ha enfadada molt a mi perquè tinc una lletra que és jeroglífica. No hi ha qui l'entengui. Mariscal és un Walt Disney de construir. Igual que el Ferran Adrià va deconstruir els plats. Estaràs contenta i així i tal, perquè t'han escollit les 50 dones...
a destacar del poble jo crec que és per al pes soy una mujer de pes aquí entre les dones destacades del poble a mi el que m'agrada moltíssim és el disseny d'aquest peu el logo fet amb el cognom de les dones que acompanya l'anunci de l'exposició del centre d'interpretació del municipi tu fixa't a dalt de tot el garra està davant de tot
Home, és per l'ordre alfabètic. Sí, però a més d'ordre alfabètic t'han fet en un tipo y cuerpo mayor que las demás. També, por eso, por volumen. Sí, por volumen. O sigui que tu veus el logotip. Jo no l'ho he rebut encara. El primer que llegeixes és... Jo estic suscrita a Vall d'Albert, si no ha vingut encara.
És molt recent, eh? Em va arribar ahir, em sembla. Sí, em sembla que ahir el vaig veure aquí. Jo estic al taló, no? Sí, està des de les últimes. Doncs feu el favor, eh? Aquel taló d'aquí és interessant. I tant, importantíssim. Ah,
Tu ets l'antepenúltima, no? Exacte. Santa Bàrbara, i Algarra, és que va per un alfabètic, però a més és que, esclar, això ho han fet per donar el dibuix de la forma del peu, han obert les lletres d'Algarra i les han ampliat de cos. I després han allà, han allà, el que diu aquest sinopsis que han fet petit.
Aquella cosa que diu, aquí diu, i va fer anglès i francès. És igual, però no ho pronuncies molt bé. A la ràdio poden estar contents que els que venen aquí resulta que és un lloc, un lobby. Sí, sí, sí.
Sí, ui, sí. A més tenim un poeta, un rapsoda, res, escolta. Aquí som... Jo no dic res. Ara reclamarem dretjos d'autores. I ja que parlem d'això, aconsellem que no us la perdeu l'exposició aquesta, eh? Perquè l'empremta social de 50 dones a Sant Just són molt 50 dones...
I el projecte està molt bé, més a més. A més a més, de moment és fet fins a l'any 83 que es va poder votar, diguéssim, el nou ajuntament o el que sigui, és igual, les primeres votacions, tal. Però després hi ha projecte de continuar amb un altre...
Amb una altra... Per edats. I, clar, perquè moltes persones, ja moltes dones han entrat a la política, ja tenen una altra... La gent de 50 anys, o sigui, de més de 50 anys, doncs aquestes hem viscut part de la... O sigui, hem viscut la postguerra, el que manaven els pares, el que manava el marit, i després, com ens vam poder...
desenvolupar i ara l'altra generació serà molt més oberta. Jo suposo, perdona, que la miscel·lània que sortirà, el centre d'estudi, la miscel·lània que sortirà diu alguna cosa més que el que cada una ha posat allà perquè el fet com un extracte. Que dius, bueno, molt bé el que diu. Ara, jo sí que voldria dir-ho i ho dic ara també. Van estar dues hores entrevistant i aleshores una de les coses és dir, bueno, i tu...
Què diries de la muller? Ho dic perquè era la Carmen joveneta i d'allò. Jo li vaig dir, la dona d'avui dia què? La dona d'avui dia és esclava de la seva llibertat. Això vull que consti, això és el que jo penso.
Perquè és veritat, perquè la dona avui dia està molt capacitada, però moltes vegades ja no... Sí, hem guanyat la llibertat, però... Però resulta que és esclava de la llibertat. Tenim un esclavatge a sobre enorme. Però aquí, si em permets, i això ho va parlar també el Jordi molt bé parlant fa ja alguns dies de la por a la llibertat de l'Eric Fromm, que la llibertat comporta...
moltes coses compromeses i molt dures d'assumir. Per homes i per dones. Per dones potser més perquè és doblement ocupada la dona. Treballa fora, té activitats... I tenim doble fora. I a més a més, com saps que pots fer moltes coses, esclar, et carregues de més responsabilitat. Això mateix. I això també s'ha de mirar, eh?
Un aspecte que a mi m'agradaria dir, que vaig estudiar Geografia i Història, és que aquest tipus d'enfoc de conèixer la història em sembla molt fabulós, perquè fins ara la història era la història de l'oficial, que era com de...
les buròcrates que feien una crònica la de Ricardo de la Fierba o el marquès de Lozoya de cara a conèixer les societats i la profunditat i les coses que han marcat i tal, esta forma és molt autèntica sí, sí, perquè és que som al 50% són vivències o sigui la història l'han escrit al 50% les dones que han influït molt i a més a més que han posat al món els homes que han fet la resta
O sigui, que jo sempre dic que som 50-50. Sí, Alberto Ombrec ja ho apuntava també, això. Sí. Carlos V conquistó, no sé què, diu, ets solo? I va solo? No, no, no. Tota la vora és d'equip. Entre tots ho fem tot. Al 50%, sempre.
Així acabem també aquesta tertúlia d'avui. Moltes gràcies, Jordi, Lina. Ah, sí, perdona, i allà diu, jo els he escrit en el llibre que tenen, els hi vaig posar per les noves generacions. Endavant, ser dona és un privilegi, no el malmateu. Ah, jo mateix. Doncs ara sí que així acabem, eh? Gràcies també, Pere i Joana, que vagi bé i fins i jocs que ve. Bon dia. Adéu.
Connectem tots seguit amb el butlletí de Catalunya Informació. Tornem després, amb més coses, ens queda parlar de teatre i de dins. Són les dotze.
La Unió Europea desbloqueja el fons de 55.000 milions per finançar la fallida de bancs. Aquesta matinada el Parlament Europeu i els governs han pactat que aquest fons estigui operatiu d'aquí a vuit anys. El ministre d'Economia, Lluís de Guindos, ho considera una bona notícia i diu que l'acord apuntala la Unió Monetària.
Creixen d'un 6% les llistes d'espera el 2013 respecte a l'any anterior, segons el Servei Català de la Salut. El conseller Boiruid atribueix aquest augment al finançament insuficient. 23.800 catalans superen el temps màxim de 6 mesos fixat a les llistes d'espera. La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, accepta participar al grup de treball impulsat pel ministre Bert per tractar les mesures de l'ALOMCE que garanteixen l'ensenyament del castellà als territoris amb dues llengües.
Tarragona ha estrenat el nou sistema de rodalies ferroviàries amb pocs usuaris i la petició que s'acceberi la integració tarifària. Avui també s'han anunciat nous busos express per connectar el Vendrell i Valls amb Tarragona.
El Parlament de Kiev aprova una declaració a favor de lluitar per l'alliberament d'Ucraïna en referència a l'anecció de Crimea per part de Rússia. Aquesta anecció, i la de la ciutat de Sebastopol, s'acabarà de segellar aquesta setmana, segons el ministre d'Afers estrangers russi, Sergei Lavrov.
Avions i vaixells de diversos països busquen les restes del que podria ser l'avió desaparegut a l'oest d'Austràlia. Un satèl·lit ha detectat uns objectes que podrien ser de l'aparell de Malaysia Airlines, que portava 239 persones a bord. La pluja, però, dificulta les feines per localitzar les restes.
I el concurs de piano Maria Canals, que compleix 60 anys, traurà aquest any 36 pianos al carrer a Barcelona perquè tothom qui vulgui els pugui tocar. 88 joves músics aspiren a guanyar a partir de demà aquesta prestigiosa competició que s'allargarà fins al 2 d'abril. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
El Barça s'entrena preparant ja la clàssica diumenge, espera també el rival als quarts de final de la Lliga Campions, el sorteig de demà a Nion. El rival dels blaugranes ha de sortir d'aquests equips, el Manchester United, el Borussia Dortmund, el Bayern de Munic, el Paris Saint-Germain, el Chelsea, el Real Madrid o l'Atleti de Madrid.
Aquesta tarda, a les 4, comença el Mundial de Motociclisme. Ho fa amb els primers entrenaments lliures al circuit Catarià de l'Oseil i a l'NBA. 22 punts, 10 rebots i 15 assistències de Ricky Rubió. Han permès la victòria de Minnesota a la pista de Dalas a la pròrroga.
I el temps sol i alguns núvols prims a bona part de Catalunya. S'esperen, però, força núvols a les comarques de Girona i la Costa Brava, amb oires altes i ambient més fresc. Els núvols baixos avançaran a Barcelona aquesta tarda i, a més, cauran alguns ruixats al Pirineu de Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. L'Ajuntament ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades de Sant Just. És una nova convocatòria del programa d'orientació, formació i inserció laboral per a empreses del POFI, a través del qual se subvencionen empreses i entitats del municipi inscrites a la Borsa Local de Treball. En guany, les subvencions són d'un màxim de 1.200 euros per contracte de 6 mesos de durada pel que fa a les empreses i de 1.600 per a entitats sense ànim de lucre.
L'objectiu del programa és crear ocupació estable i de qualitat i contribuir a ajudar l'empresariat a crear ocupació. L'empresariat que estigui interessat ha de presentar la sol·licitud a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament abans del 31 de març.
Seguim parlant d'ocupació perquè l'Ajuntament engegarà el mes d'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. És un pla impulsat conjuntament amb la col·laboració de l'Obre Social de la Caixa i l'associació Tiumira i s'adreça joves d'entre 16 i 29 anys que estiguin aturats o que busquin millorar la seva ocupabilitat i les seves competències professionals. El programa es farà al Casal de Joves del 22 al 24 d'abril.
del 28 al 30 i del 5 al 7 de maig. Alguns dels temes del curs són la situació actual del mercat laboral, les competències laborals, el treball en equip, l'entrevista de feina, la mobilitat europea, entre d'altres. Les places per participar-hi són limitades i les inscripcions s'han de fer al Servei d'Ocupació i Innovació de Sant Jus, trucant al 93 475 63 36 93 475 63 36 o enviant un e-mail a l'adreça ocupació.innovació arroba santjus.cat.
I acabem destacant que el poeta Sant Justenc Joan Margarit i el músic Carles Margarit actuen diumenge a la Sala Jambori de Barcelona. Seran el marc de la 19a edició del Festival Barna Sants, que se celebra fins al 14 d'abril. Joan i Carles Margarit presentaran el recital No era lluny i difícil, un recull de poemes musicats extrets de diferents poemaris de Joan Margarit.
En aquest espectacle, per tant, es fusionaran el jazz, la poesia i, en ocasions, la improvisació. El recital comptarà amb Joan Margarit recitant els seus poemes, la veu de la cantant Núria Cols, el saxo de Carles Margarit, el piano de Xavier Elgans i el contrabaix de Miquel Àngel Cordero. El recital serà diumenge a les 8 del vespre, com dèiem, a la sala Jamborí, a la plaça Reial i el preu de les entrades per internet és de 10 euros i de 12 si es compren a taquilla.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Justa la fusta.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Just a la fusta, el magazín del matí.
Això és espectacle. Dos minuts i un quart d'una del migdia, és moment per parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia.
Després de 15 dies sense parlar i ja m'has dit que a més a més estan passant moltes coses, no? Estan passant moltes coses del món del teatre. Sí, n'hi ha moltes estrenes, he anat a veure moltes representacions teatrals i si et sembla comencem una mica per això, per el que he vist. Perfecte.
Vaig anar a veure l'encarregat del Harold Pinter a l'Espai Lliure de Gràcia. Això ja s'ha acabat, però ho comento perquè em va agradar molt.
I pot tornar d'alguna manera? Em van dir que tenien bolos i tal, i si la gent veu que l'estan fent a vora de casa seva, l'encarregat de Harold Pinter, dirigida pel Xico Massó, val la pena anar-hi a veure-ho. Són tres personatges, tres actors, estan tots fantàstics, i...
I l'obra aquesta de Pinter, que és la primera que va escriure, la primera que es va representar de Harold Pinter, del Nobel, doncs et fa pensar en la hipocresia i l'egoisme de l'ésser humà. La història va d'un home que el treuen de casa seva, el treuen de la feina, o sigui, una persona que viu al carrer.
Un altre home li dona l'oportunitat de dormir a casa seva, li dona l'oportunitat de quedar-se i la relació va canviant des de l'agraïment i el que vostè digui, el que vostè vulgui i tal, va canviant a ser l'arribat.
el que vol manar i el que vol fer fora justament a l'amo de la casa molt interessant el tema i molt ben interpretat aquest encarregat després vaig anar a veure dones com jo
Sí, de l'estet de teatre, no? Interpretades i vam parlar amb el director fa poc també. Exacte. Doncs, a veure, dones com jo no és el millor que he vist del Pau Miró i no és el millor que he vist de l'estet de teatre. També em van comentar que tenien bolos però per això també ho comento jo aquí. Després vaig anar a veure dues coses que estan fent el Nacional i que realment
més una que d'altra val la pena d'anar-hi a veure. A la sala petita estan fent Ocell i Llops, de Josep Maria de Sagarra. Està interpretada per la Carme Cunessa, fantàstica, i després n'hi ha una sèrie d'actors joves, joves però que evidentment ja han fet molt de teatre, com és la Roser Tàpies, la Nausica Bonin...
el Llorenç González, el Jaume Madaula, vull dir que són tots gent que ha fet molt de teatre, encara que són joves. El David Bagés i el Francesc Luquetti no els posaria, i la Montse Pérez no els posaria com a joves, però vaja, vull dir que és un repartiment que està molt bé. Jo penso que la interpretació és una mica irregular,
algun dels actors una mica una mica forçats o sigui una mica massa exagerats però la veritat és que l'obra em va agradar molt i la Carme Conesa està genial genial
La història va d'una dona, està ambientada més o més als anys 20-30, el vestuari també és molt maco, és d'una dona que té tres fills i que s'ha quedat vídua i intenta mantenir...
La casa com fins ara i els costums com fins ara i està una mica tancada en el seu món des que va quedar-se vídua, està amb els seus ocells, amb la seva porcellana... La seva història, no? Una mica? Sí, la seva història.
I resulta que els fills que ella pensava que eren modèlics, no n'hi ha ni un que sigui bo. I per això el nom d'ocells, que són els ocells que ella té allà i que els cuida, i llops. Els llops, evidentment, són els fills.
I a més a més és una obra que curiosament no deixa ni un marge per l'esperança, vull dir que és dura, és cruda, saps? I la Carme Conés està genial amb aquest paper de dona una mica fora del món, però que realment té molt clar que vol continuar, que casa seva sigui el que ha estat sempre, no?
M'agrada molt. Ocells i llops al Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Petita. Si alguna cosa hagués de dir d'això, és que penso que la escenografia a dues bandes no li va massa bé a l'obra, però vaja, és un petit detall per dir alguna cosa.
Vaig anar a veure Doña Rosita la Soltera. Molt bé, també n'havien parlat, no? O el lenguaje de las flores, sí. La Doña Rosita la Soltera, doncs, és una obra que està dirigida per el Joan Oller. Va ser la primera obra, o sigui, l'última obra que García Lorca va estrenar aquí a Barcelona, concretament, l'any 35. Poc imaginava l'home que seria l'última obra que estrenaria.
I en aquest cas, la doña Rosita la Soltera està interpretada per la Nora Navas. Molt bé, doncs, no? Sí, la Nora Navas és una gran actriu. Està acompanyada per un repartiment també de luxe, com és sempre el Teatre Nacional, perquè la tieta és la Carmelías, la criada, l'ama, és la Marcia Arànega...
I després n'hi ha també una sèrie de gent jove que ha fet teatre, encara que no sigui el nom molt conegut. El tiet ho fa l'Enric Major. Diguem-ne que el promès de la doña Rosita ho fa l'Albert Triola. Després està el Joan Anguera fent un càtedràtic d'economia, que està fantàstic, em va sorprendre, gratament.
L'Oriol Genís, que fa de mestre, de Don Martín. I el jove que surt al final de tot, que és l'Enric Canvall. Bé, aquesta obra... A mi m'encanta Doña Rosita la Soltera. Les tres protagonistes són magnifiques actrius.
Perquè és la Nora Namas, la Marcia Arànega i la Carme Elias. Però, si t'he de dir, penso que la que està millor, millor, millor de tots és la Marcia Arànega. Perquè està... Home, gran actriu, no? És una gran actriu i, a més a més, està fent un paper que a ella li va. Li va molt.
La Nora Navas, tot i que és una gran actriu, també penso que el Joan Ollé no li ha tret el suc que li podia haver tret. La Carme Elias, per mi, que és una molt bona actriu, no representa el personatge de la tieta de la doña Rosita, perquè la tieta de doña Rosita és una dona...
casolana una dona tendra carinyosa amable i Carmelias no dona aquesta sensació és una dona més freda tot i que suposo que per ella és un repte no ha interpretat un personatge així no acaba no arriba la veritat l'hem vist massa potser no també també potser
Jo penso que el Joan Oller ha comès, per mi, mare meva, un error de càsting. Després està l'Enric Major que fa de Tiet, que està correcte, està bé...
També em va sorprendre una mica la Victòria Pagès, que fa la madre de les solteres, però, en fi, no em va acabar de fer el pes. Penso que des de la direcció no ha anat fins al fons per treure-li als actors tot el que podien fer.
I després també l'escenografia, que és preciosa, és maquíssima, és insuficient totalment. Sí? Totalment insuficient. Perquè és molt maca. Per tant, t'has aprofitat, no? Tot plegat. És molt maca, però imagina't, a l'escenari del Teatre Nacional, que és enorme, que ja saps que és enorme, grandíssim, n'hi ha quatre cadires.
a part de les parets. Sí, per tant, suposo que és volguda aquesta scenografia, no? Per tant, això moltes vegades va en contra no només de l'obra, sinó també dels personatges, o sigui, dels actors. No llueixen prou, no? No, la veritat és que no. I el vestuari, doncs, les tres protagonistes, per mi, el vestuari està molt bé, molt correcte, molt maco, però la resta de personatges, doncs,
tampoc no va gaire. De totes maneres, dit això, ja sabeu que jo sempre acabo dient el mateix. Doña Rosita la Soltera o El lenguaje de las flores és una obra de Federico García Lorca. Hi ha un repartiment de luxe al Nacional...
I la història és molt maca i val la pena d'anar-hi a veure-ho. El que passa és que, clar, jo sempre intento que els nostres oients, quan van a veure una obra... Tinguin una mica... Sàpiguen el que hi ha, no? Exacte. I que es fixin en les coses perquè és una manera bona de saber si realment això funciona o no funciona. Ara, si et sembla bé, anem per unes quantes coses que s'estrenen
Ja. Molt bé. Després parlarem... Aquestes setmanes s'estrenen? Sí. Mira, avui s'estrena a la Sala Beckett d'una obra que es diu El Cetecel, de la Caril Churchill. Sí. És una traducció de l'Arnau Marín i està dirigida per la Glòria Balanyà. La Glòria Balanyà fa molts anys vam treballar juntes. Era una nena, pràcticament, quan vam tenir relacions amb un parell d'obres de teatre...
i ara últimament es dedica a dirigir. De què va el CETESEL? Doncs mira, el CETESEL té dos actes. En el primer acte és a l'Àfrica, està ambientat a l'Àfrica al segle XIX. Llavors, un home blanc és un administrador de les colònies, de les colònies occidentals, evidentment, no?,
I posa els seus ideals a la seva família, als nadius, i tot està molt tranquil, molt feliç, fins que hi ha una revolta de negres en contra de la repressió colonial dels blancs. Que això, la història, tothom ho sap, no?, què va passar, i en molts països d'Àfrica.
I llavors el segon acte està ambientat a Londres, en un segle més tard, o sigui, en el XX, no?, en el segle XX. Sí. I llavors el comportament de la societat ha canviat tant, que això no cal que ens ho digui un escriptor, ja ho veiem nosaltres, no?, nosaltres hem viscut aquest canvi tan radical de la societat,
però tenim algunes mentalitats encara de l'època victoriana aquella època del Londres victoriano d'hipocracia constant i llavors el que explica és que la família aquesta que venia d'Àfrica que estava tan unida explica com es destrueix i
I d'això va el Set Estell. S'estrena aquesta nit a la Sala Beckett. Aniràs, tu, Maica? Aniré, per tant, la setmana que ve parlarem d'aquesta obra. I bé, home, sobre el paper està bé. Em sembla una cosa interessant, però ja veurem com acaba.
Una altra cosa que s'estrena aquesta nit... No, perdona, s'estrena demà. Demà? A veure. Demà, divendres, i no és ben bé una estrena, si hem de ser justos. És l'onada.
L'Onada va tenir un gran, gran, gran èxit la temporada passada. Es va fer al Teatre Lliure de Gràcia. On la fan ara? I ara la fan també al Teatre Lliure de Gràcia. Ah, també? Sí. Aquestes d'aquestes que si hi anem poc, no?, que seleccionem una mica, no ens l'hauríem de perdre, no? Exacte. L'Onada és la història... És una història real, eh? O sigui, va passar de veritat. És la història d'un experiment...
que va fer un professor al Ron Jones de l'Institut de Califòrnia als anys 60, que per cert, l'any passat, la temporada passada, quan van estrenar l'onada, va venir al Ron Jones, un home encantador, un home fantàstic, que evidentment ja no és professor perquè és molt gran,
Però bé, és la història d'ell. L'any 60, ell va intentar fer un experiment, per dir-ho d'alguna manera. Els anys 60 recordem que estava la guerra de Vietnam, que hi havia marxes antiracistes del doctor... del Luther King, no? Hi havia moltes coses que no funcionaven, encara que encara queden coses que no funcionen, però bé...
I llavors ell era un professor d'història, explicava la història, no només contemporània, sinó l'altra. I no hi havia manera que els seus alumnes entenguessin que va passar a l'Alemanya dels anys 30 i 40 amb el nazisme. Llavors ell va fer això, un experiment.
I durant unes quantes setmanes els alumnes han de seguir unes normes estrictes que entren molt bé, vull dir que tots estan, o gairebé tots els alumnes estan d'acord.
i que van convertint aquesta classe en un totalitarisme, o sigui, increïble. Ells accepten, ja dic, alguns no molt de bon grat, però després es veu com l'entusiasme és gran, progressiu.
I la veritat és que al final el professor pensa que se li ha escapat de les seves mans, o sigui que ha anat més lluny del que ell volia. Tinc ganes de veure'l aquesta, Michael. Sí, la veritat és que val la pena. El text ho ha fet l'Ignasi García May, està dirigit per el Marc Montserrat.
i el que fa de professor Ron Jones és l'Eduard Farelo que també és un magnífic actor a mi no m'ha acabat d'agradar en general és una cosa molt particular m'ha fet com més mandra quan he vist el cartell doncs aquí està molt bé
el farelo com molts actors hi ha papers que li escauen i altres que no li escauen i això li passa gairebé tenim tant sentit els anuncis per això que també se'ns fa difícil i doblador treballa moltíssim el doblatge pràcticament treballa sempre el doblatge
Doncs això, jo penso que val la pena d'anar-hi. Els joves són tot gent també, com deia abans, que no tenen encara un nom, però que han trepitjat moltes vegades un escenari. I la veritat és que la premsa, quan es va estrenar la temporada passada, va ser un ànima. A tothom li va agradar. Això s'estrena demà.
Fins al 20 d'abril, no em sembla? Sí. Fins al 20 d'abril. Del 20 de març al 20 d'abril. Molt bé. I després una altra cosa que s'estrena... Bueno, l'estrena oficial és el 27, però s'estrena ja, el 25 de març. O sigui, és una cosa que el nom et semblarà una mica estrany. A veure. Perquè es diu L'Orfe del Clan del Sao.
Sona xino. I és que és xino. Sí que és... Ah! Hi ha tot quadra, llavors, eh, Maica? L'orfa del clan del Sao és de Ji Junxian, o sigui, un autor xinès. És una producció de La Perla, que la dirigeix l'Oriol Brogi. Sí.
I que està interpretada per també un magnífic repartiment. El Julio Manrique, el Pablo Derqui, l'Ernest Villegas, el Lluís Marco, el Borja Espinosa, la Marta Marco. I després també hi ha música en directe del Joan Garriga, que és un dels components de la troba Kung Fu. Exacte. Per cert, que ara que parles molt ràpidament de la... De la troba Kung Fu? No, al revés, de la perla. Ajà.
també que ho vam parlar fa temps, però que el 10 d'abril torna all'hivern, que recordo que et vaig dir, i és una obra que em va agradar molt, que l'han fet a l'Almeria Teatre, no, a l'Almeria, sí, a l'Almeria Teatre Gràcia, i que veig que la fan del 10 al 27 d'abril a la biblioteca. A la biblioteca, sí senyora, justament.
Doncs això no es fa a la biblioteca, Carme. Tot estava lligat a la perla. Això no es fa a la biblioteca, cosa rara. Saps on es fa? Al Romea. I saps que ha fet de scenografia l'Oriol Broxi? T'imagines que ha fet? Què?
A veure, pensa una mica. Ah, sí, sí, ho vaig llegir, ho vaig llegir, faig trampa, ho ha convertit en una biblioteca, en el que veiem a la biblioteca normalment. En un espai de sorra. Exacte. Jo quan va fer l'incendis... I per què no la fa la biblioteca?
Suposo que per... Per espai. No, suposo que perquè hi haurà altres espectacles. Això, per espai de la Garella, vol dir. Doncs quan es va frenar incendis al Romea, jo una mica de broma li vaig dir a l'Oriol que és un fetitge això de la sorra, perquè si posar sorra aquí al Romea, no? I va començar a riure, no?
Segurament, no? Una mica... Va començar a riure i em va dir que no, però vaja, no sé, no sé, jo penso que és una mica com una mena de... No sé, és com que si no té sorra no sap crear, no? Una mica. Podria ser, podria tenir un punt, no és veritat segurament, però sí que potser li dona més seguretat, no?
Jo crec que és broma, però és curiós que a la biblioteca és tot l'espai de sorra, el terra, i les dues vegades, perquè aquesta és la segona vegada que va al Romea, doncs també ha posat el terra de sorra. Bé, doncs això, l'orfa del clan dels Saos. Explica la història d'un home...
que d'alguna manera narra una mica el sacrifici que fa el prota, que és el Zhaogu.
jo parlant xinès, mare meva no sé si ho dic bé ningú ens podrà corregir si algú ho sap que truqui que ens ho digui aquí n'hi ha una gran colònia xinesa ens poden dir si hem dit bé el nom de l'autor i el nom del prota que és un orfe
i que fa un viatge èpic, per dir-ho d'alguna manera, per venjar la mort de la seva família, que ha estat exterminada en una guerra, en una matança, o com vulguis dir-li, d'una dinastia rival, que ja saps que els xinus això de les dinasties ho tenen molt clar, són molt tribals en aquest sentit.
S'estrena el 25, comencen les representacions, i l'estrena oficial serà el dijous 27 de la setmana que ve. I no he dit el repartiment? No sé si ho he dit. Sí, ja ho hem dit. És un repartiment de luxe, i penso que serà interessant. No sé si... Hem vist poca cosa d'autors xinesos, i no sé si estarem acostumats a veure...
Bueno, també si està adaptat per algú d'aquí, suposo que serà la mà. Ho han fet de manera que puguem entrar-hi bé. Suposo. Bueno, anirem a veure-ho. Sí, ja en parlarem. Sí, sí, anirem a veure-ho per tornar a veure el Romea ple de sorra. Tenim alguna altra cosa, Maica? Doncs, a veure, tenim moltes coses, però si et sembla bé, ho deixem per la setmana que ve. Ah, per cert, això ja ho vam parlar la setmana passada. No, l'altra.
El Caballero de Olmedo, que está en cena al Teatre Llura de Montjuïc.
si voleu anar espavileu perquè ja comencen a estar exaurides les localitats com va passar a Madrid o sigui que si voleu anar-hi no ho penseu massa perquè després sempre al final és quan la gent a tots ens passa o sigui quan ja està acabant un espectacle dius que no l'he anat a veure i llavors les últimes setmanes són encara pitjors que les primeres
I, per cert, una de les coses que aquesta setmana se'n va és el que estan fent el Teatre Acadèmia, que ja ho vam parlar d'unes quantes vegades, aquesta obra que dirigeix el Conrad Sendrich i que parla una mica de la relació entre tres germans, aquesta obra que...
Parla de la relació de les dues germanes, que són actrius, i del seu germà, que és filòsof, i que el treuen del psiquiàtric per anar a casa, i és una obra dura, és una obra realment... S'ha de saber què es va veure, no? Exacte, molt ben interpretada, i una obra que és gairebé un clàssic, perquè la veritat és que Barcelona s'ha vist unes quantes vegades, i jo, en el seu dia, fa molts anys, també la vaig fer, o sigui que...
última setmana per anar a veure aquesta obra que val la pena si us agrada aquest tipus de teatre de text, és teatre de text és fantàstic i a més a més és molt difícil de fer per als actors i estan molt bé ells Perfecte Maica, doncs quedem que la setmana que ve dijous repassem més estrena i ens expliques també com va la que vas a veure avui a la sala D'acord, fins la setmana que ve Vinga, fins ara
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduria. No va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
Quatre minuts i arribem en punt a tres quarts d'una del migdia.
Aquesta hora salvem a l'Astric Goldstein, d'Alceller de Can Mata. Bon dia, Astric, què tal? Bon dia. Per parlar una setmana més de vins. Avui arriba l'auria de vera, d'aquí unes quantes hores encara, però t'has estrenat, eh? Sí, tenia moltes ganes. Sí? I m'ha agradat molt l'hivern. Ja, això d'una va dir, em sorprend sentir-te, perquè sempre que jo faig aquest element demanant l'auria de vera, vosaltres em miràveu malament, però bé, en tot cas, veig que ja te n'has cansat. I que saps que el cap de setmana farà fred, per tant...
però és allò de dir més que la necessitat de treure la roba és potser la necessitat de començar i atestar aquests vins el 2013 que estan començant a sortir seria una necessitat vinícola segurament
Doncs el que fem avui és tastar un vi que, a més a més, de color ja també té aquest aspecte com de... Sí, no sé, no tindria per què relacionar-se amb la meva vella, però sí que m'ha fet pensar que era una bona idea, no? Sí, l'he servit potser un pel massa fred.
Sí? Jo abans dava que era expressament, eh? No, he estat durant el camí, que se m'ha refredat massa. Però bé, a veure, us porto. El Clot de les Soleres Macabeu, un vi natural. L'any passat vam parlar molt dels naturals, biodinàmics, ecològics. En aquest cas té aquest vi la certificació ecològica per part del CCPAI i a part forma part de la Productors...
de vins naturals. Què és un vi natural? Ho havíem explicat l'any passat, exacte, que és diferent que els altres, amb alguna manera de fer... La manera de fer, o sigui, bàsicament seria la mínima intervenció, el deixar fer. Llevats naturals, no s'afegeix sulfurós, el tractament a la vinya, seria gairebé la prevenció a les possibles malalties, però res de tractaments químics...
Què més? És això, la mínima intervenció, seria bàsicament la naturalitat, perquè hauríem d'entendre que tots els vins són naturals, però sí que n'hi ha uns que són més tecnològics, o sigui, rectificacions de cereses, aromàtiques, utilització de diversos tipus de llevats, diversos tipus de bacteris, o sigui, química.
però tu, o sigui, fins i tot tu com a enòleg, com a químic pots utilitzar-ho o no en aquest cas hi ha tota aquesta tendència ja del respecte a la terra per tant ja no s'afegirien productes a la terra però és que a part a l'hora d'elaborar tampoc tampoc
O sigui, no ho pot fer tothom, no? Forma part, jo sempre ho dic, forma part del tu com a persona. És allò que dius, si t'agraden els vins molt perfumats, que tu busquis uns aromes, aquella potser una necessitat de modificar, potser per satisfer un públic.
Segurament els vins, un palet més tecnològics, són més fàcils d'arribar, perquè modifiques per buscar gairebé la perfecció. En aquest cas, la perfecció serial és així.
Seria gairebé a la inversa, no? És la tendència que ve avui en dia. La gent s'hi mira molt pel sulfurós, com es tracta... Home, això cada cop es mira més, també, en segons quins sectors i en segons quins àmbits, no? Per tant, pot ser un altre tipus de públic fins i tot atraure, no? Exacte, hi ha tot una vessant de... Per exemple, França, Itàlia, Eslovenia, hi ha molts països que...
Diríem que sempre s'han fet aquests tipus de vi, però de forma natural, és això, per la forma de ser. Aquí realment els últims anys hem passat, com a país, de ser allò de cellers relativament petits, pobres o grans i pobres, a tindre molta tecnologia i utilitzar, i de cop i volta, veus...
que es torna a tirar enrere, el que sempre hem dit, no?, utilització d'àmfores, o sigui, anar a buscar una mica els orígens, no?, en aquest cas, aquest vi, aquest Macabeu, no fermenta en àmfora, fermenta en un dipòsit de ser inoxidable, al voltant d'uns 20 dies, la finca, originàriament, el 1880, ja n'hi ha notes que ja funcionava com a celler, després es perd,
Torna a recuperar, no? L'anyada 2012 i anteriors constava com a penedès. Aquest any?
No té denominació d'origen. Per què? S'han sortit. S'han sortit per la forma de treballar dins el que són les denominacions d'origen. Perquè hi ha molts interessos. Això d'un dia, amb el cava n'hem parlat molt, amb el que és cava, amb el que és no cava en el sentit territorial. Amb els vins no n'hem parlat tant, però sí que a vegades és allò que dius hem parlat d'algun vi de la terra, de tal lloc, no?
Què és important aquí? Saber d'on provenen bàsicament les vinyes, no? Ells estan a Piera, o sigui, estan aquí mateix, 25 minutets, mitja hora. Seria penedès, però aquest any han decidit no sortir, no passar res. És important. D'això està en el tuit que he fet, la contraetiqueta, no?
I posa això, elaboració, raïm seleccionat, escollit a mà, premsat, amb la rapa, la rapa és el tronc central, desfengat estàtic... Et dona una sèrie d'informació que la majoria devins?
Quasi bé no te la don, no? Només sotmes a clarificacions, no sotmes a clarificacions ni filtracions, no additius, el sofre, el conté sulfits 8 mil·lígrams, totalment naturals, no afegits.
Tens un munt d'informació que crec que moltes vegades no la tenim. No la tenim, o no la tenim tant a l'abast, segurament. Vull dir que ens la posen perquè ho puguem saber de seguida, només mirant l'etiqueta. Exacte. No és lletra minúscula, més a més, pel que he vist. Per això ho dic, que es veu bé.
I el vaig descobrir l'any passat i em va agradar moltíssim, perquè tot i que el macabeu és d'aquelles varietats que aromàticament són pobres, no tenen una gran acides, o sigui, és aquella varietat una mica com per omplir, per fer volum. Sí.
A mi m'agrada molt el Macabeu, potser per això, no? Perquè dius, no té potser res que t'enamori, però moltes vegades té uns resultats que et fan com enamorar-te d'ell, no? Si et fixes, ara que no està tan fred, veuràs que aquest vi no és transparent del tot.
No, té com un toxi. Té com un tel, com si estigués una mica més tèrmol. És a dir, com si miressis una finestra és d'aquells vidres que són en un punt translúcids, no? Exacte. És a dir, que no és només el vidre, s'entendran. Jo faig unes comparacions, Astrid, que... Sí, no, però s'entén, s'entén.
Molt poc científiques, eh? Si jo ara miro aquí el vidre a través, ja estaria una mica... Home, però aquest per brut, eh? No seria la idea. No seria el mateix tipus de vidre. No, però és veritat. No seria allò... No és del tot transparent, però tampoc és fosc. Un color molt net ni transparent. M'agrada, eh? El veig com un color de casament. De casament? No ho sé, m'ha recordat. Saps què vull dir? Així com fa estiu.
Això seria una mica... És molt maco veure un vi, molt net, molt transparent, molt clar. Però si tu netejas, si tu treus, estàs traient, tal com diu el nom, no? Per tant, per això no és tan transparent, no? Exacte, per mantindre. O sigui, ja seria una de les màximes. O sigui, la mínima intervenció, no treure, perquè l'hem de deixar més net, si ja es veu correcte. L'olorem? Vinga. Vinga.
S'olor a fort, a més a més, vull dir que ja només mirant des d'aquests dies que sí. No hi ha aromes tropicals, no hi ha pinyes, no hi ha moltes flors, és allò que dius, és una olor realment... No és dolç. Molt neutra, no et dona sensació de dolç, eh? És una olor molt neta, molt polida, molt de fruita blanca. Sí, és veritat. Vull que el tastis. A veure...
Déu-n'hi-do, eh? La primera sensació... Sí, però després l'has d'acabar mastegant, eh? És fruit, recorda, és àcid. Però això és normal, no? La primera característica, l'acides. Vull dir, pell de gallina al moment, d'aquests així ràpides. És una acides molt fresca, aquell punt allò que dius, és una acides molt cítrica, molt refrescant. Sí, sí.
Això... Diferent dels tipus de vins que estem acostumats a tastar, no? Que moltes vegades van amb rectificacions d'acidesa. Clar, clar. O van molt filtrats, o van amb quantitats de sulfurors també més altes. Un vi realment despullat com aquest, l'acidesa és una de les seves virtuts.
Per tant, busquen justament trencada amb això. Clar, perquè encara no hem tret ni hem afegit, realment, pel que he pogut anar observant vins amb poc sulfurós, expressen molt bé aquesta sensació fresca, aquesta acidesa. I per mi, que sempre és allò que dic, per mi l'acidesa és una virtut, és el que realment et fa com una pujada a la boca, és allò que...
Estàs tastant vi, no? I és autèntic, una mica és aquesta sensació. Si estic menjant, és allò que dius, és el que encara farà que el gust del menjar també es reforci. Has trobat un puntet de carbònic? Sí, m'ha semblat que sí, eh? És a dir, no sé com definir-ho tu, però ara que m'ho has preguntat... No és molt evident.
Bombolletes, no? Té unes petites bombolletes, sí. Doncs l'any passat també va potser més cridar l'atenció que aquest, no? Això és producte de la fermentació. Quan estem fermentant, ja sigui vi, sigui pa, sigui formatge, el que es produeix és gas carbònic.
El que busquen ells és retindre aquest gas carbònic. Per què? Perquè també te'l farà més fresc, una mica l'efecte allò del cava, però sense arribar a tant. I a part, el gas carbònic també és conservant. Pensem que és un vi més aviat d'escolladet, el nostre diner al sofros. El gas carbònic també és un protector. Sí, sí. Que moltes vegades amb vint d'aquests naturals, quan arriba a l'estiu, que no seria...
per ells potser la millor època, perquè clar, són vins que és això, el no haver estat nets del tot, pot quedar alguna resta de llevat. I per tant, quan seria millor prendre'ls? Si puja la temperatura, pot haver-hi alguna reformentació. No passen tots, però sí que hi ha una certa possibilitat. Si aquest vi el mantenim sempre per sota quasi bé dels 20 graus, el mantindrem molt bé.
Tota la nevera. Però si de cop i volta tenim unes ampolles, les exposem al sol i les posem a 28-30, tant aquest com els altres, els més tecnològics i els que tinguin més sulfurós, allò diríem que es torna a posar en marxa. O sigui, no és el més adequat per aquest estil de vi. Llavors, ens poden haver-hi refermentacions.
que molta gent associa aquests punts de gas carbón i que, mira, aquest vi ha refermentat. Però en aquest cas, no. Jo crec que és molt evident que aquest vi és molt pur, molt net, molt polit. És veritat, això, no? Que sí que és aquesta idea lligada també amb la de la frescor, no, Astrid? Exacte, exacte. Tornem a tastar, eh? Sí.
Sí, sí, sí que té aquest punt. Fixa't ara, ja no el tenim tan fred. I és això, entra suau, però com va guanyant volum, no? I aquesta, l'acides. L'acides que topla tota la boca, però és que és molt fresca. Aromàticament, correcte. Exacte. L'alcohol...
12 graus, no és una cosa excessiva. Un vi molt polivalent, molt per ara, per estar fent la copa, molt l'aperitiu. Sí, ara estrenant a la primavera, donar la benvinguda. Ara estrenant a la primavera, és veritat, és una bona l'acció. Ara van les dues últimes setmanes, Déu-n'hi-do, eh? Entre el dolç de Pedro Ximènes, el Virranci... Anem fort, eh? Que he donat una mica de canya. Sí, no sé la setmana que ve en què ens sorprendràs, però... No ho sé, encara. Suposo que el llist és fatal, per tant...
És un vi molt per ara, no? Allò de... Comencem ja segurament... Les calçotades ja començarien a acabar-se, encara ens queden les carxofes, tenim molta verdura, però fa bo, comencem a obrir la porta, sortim a la terraceta ja... El dia es llarga, tot plegat més de gust, és veritat. Llavors crec que és l'ideal, no? Aquests vins que dius estan acabats de fer, però és que estan fantàstics. És fàcil trobar-los, Astrich, d'aquests vins...
No estan a grans superfícies, la producció és petita, l'any passat em sembla que ja a l'estiu ja em vaig quedar sense. O sigui, són vins d'aquests de... Sí, sí. De curta durada, no? Comencen ara a moure's... No, no és complicat. És un altre tipus de mercat, també, exacte. Existeixen en cellers, m'imagino qui són, vull dir que...
Aquí està, no? Però sí que és allò que dius... No és un nom, ni un... No tindria encara molt de renom. O sigui, és allò que dius... Podríem parlar que sí que estem en els seus inicis. La producció és petita i s'arriba on s'arriba. Però sí que realment s'acaba l'any sense vi. I això és molt important, no? I crec que el grau de satisfacció amb la gent...
És bo. És bo, és molt bo, sí, sí. I el que és maco d'aquests vins és observar que al llarg del temps com evolucionen, no? Evolucionen segurament més ràpid que els altres, però aquesta potser és un dels seus encants, no?
Molt bé, doncs avui l'hem conegut, recordem el nom, per si algú el vol dir... El Clot de les Soleres, Macabeu, el nom del raïm. Ells reivindiquen molt, ells fan tres vins blancs, el Macabeu, el Xarelo i el Xardone, i reivindiquen molt l'expressió de cada varietat de raïm.
Perquè moltes vegades és això, és aquella barreja que dius, mira, tot el que vagis barrejant et queda bé. És veritat, eh? Però l'autenticitat la perds i si el macabeu és així, suau i humil, per què no? Per què? Exacte, perquè no mantenir-lo, no? Sí. Molt bé, va anar bé, per cert, i el tast, tast de xocolates. Sí, molt bo, molt bo. Casal de joves, va agradar? Va agradar, no eren molts.
És allò que dius, va haver-hi alguna baixa. Estrany, no?, perquè semblava que el de xocolata és el que agradaria més. Sí, però suposo que potser el Sant Josep, que així potser la gent tenia celebració. Dia del Pare, no?, aquestes coses. Sí, suposem que hauria de ser això, no? Però sí que vam menjar a gust, perquè fins i tot em van recomanar un forn que està a la Colònia Güell, que fan xocolates aquestes així més casolanes, no? I la xocolata negra anava amb unes avellanes...
Ja m'està obrint la gana, em sembla. Vam acabar amb unes maduixes. Molt bé. Xocolata, 99% de cacau amb unes maduixes ben maduretes. Fantàstic. I el vi també. I el vi també, tres vins i sobretot el dolç. El dolç que vam tastar la setmana passada. Molt bo, molt bo.
Teniu monogràfic a l'abril, també? A l'abril fem monogràfic de garnatges negres del món. Sí, aquest sí que serà una sessió de tast pura, dura, entre cometes, però sí que serà més... És allò que dius, la gent li estan agradant molt aquests vins de garnatge negre i ara potser és el moment de començar a obrir les portes i tastar una garnatxa de Madrid, una garnatxa de la Provença.
una garnatxa de l'altra punta del món. Quin dia? El 23 d'abril, Sant Jordi. Ah, sí? Sí. Data complicada, no per això? Data complicada, però no tothom se'n va a Barcelona. No, també és veritat que aquí a Sant Just es fa molt el cap de setmana, el diumenge. Sí, quasi tot ho centrarem al cap de setmana, que també hi haurà dos actes literaris amb vi. Amb vi? Amb vi. Doncs ja en parlarem aviat. Déu-n'hi-do, l'abril se'n girarà bé. I em sembla que és el 14 d'abril...
No és Sant Jordi, no sé si era el dia de la República.
És un dilluns. És un dilluns. La Setmana Santa infantil. El primer dia de Setmana Santa. Després del diumenge de Rams. Exacte. A veure si aquest el controles tu més. Doncs al Centre Cívic Maragall farem un tast d'olis amb maridatge. Doncs ho anirem parlant, perquè veig que és un abril que promet també. Molt ple, molt ple. Perfecte, Àstric, gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres. Fins dijous, bon dia. Fins dijous, bon dia. Fins dijous, bon dia.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. I arribem de seguida a la 1 en punt del migdia. Per tant, ens queda només acomiadar-nos, recordar-vos que tornem demà des de les 10 i fins la 1. Us ha parlat Carme Verdó i ara a la 1 en punt arriba les notícies de Sant Jus. El Sant Jus Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea. Que vagi bé, que passeu un bon dijous.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'avortament serà el tema principal d'una xerrada aquest vespre a l'Ateneu. El doctor en ginecologia, Santiago Barambio, parlarà de les perspectives socials que té la interrupció voluntària de l'embaràs i de les seves connotacions polítiques. Serà una xerrada de la Vall d'Aversa.
Amb aquesta notícia abrima el Sant Joc Notícies edició migdia d'avui dijous 20 de març. Amb titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
El Centre Cívic Joan Maragall i Can Ginestà ja han programat els seus cursos pel proper trimestre. Els dos equipaments ofereixen cursos i tallers de desenvolupament personal, noves tecnologies i arts plàstiques, i també incorporen algunes novetats. Lídia Viescas, Glòria Canyador, Núria Ruano i Clara Vidal exposen juntes per primer cop a Can Ginestà. Formen el grup Just 4, a la mostra Arcollobres de totes quatre, que tracten temes com l'interiorisme i la biologia. S'inaugura avui a dos quarts de vuit.
El poeta Sant Justenc Joan Margarit i el músic Carles Margarit actuen diumenge a la Sala Jambori de Barcelona. Seran el marc de la 19a edició del Festival Barna Sants. Portaran a sobre de l'escenari el recital. No era lluny ni difícil.
Bon dia, Santiago Barambio parlarà aquest vespre a l'Ateneu sobre l'avortament i les diferents perspectives socials que té. El doctor en ginecologia i obstetricia farà una reflexió sobre les concepcions que actualment se li atorga a la interrupció voluntaria de l'embaràs, ja que hi ha qui qualifica aquesta opció de necessitat i qui creu que és una frivolitat. És una xerrada que organitza la Vall d'Avers. Sant Just Notícies.
La reforma de la llei de l'avortament promoguda pel govern central és un dels temes més polèmics dels últims mesos arreu del país i el doctor Santiago Barambio en parlarà avui a l'Ateneu. De fet, la intenció del ginecòleg és fer un repàs històric de les diferents lleis de l'avortament per tal que els assistents puguin extreure les seves pròpies conclusions. Segons Barambio, la interrupció voluntària de l'embaràs és una qüestió personal però també és un fet polític. Ho ha dit el Just a la Fusta.
L'avortament, a part de ser una necessitat individual, que és la solució d'un drama personal, que és l'embaràs de Sitxà, també és un fet polític. La demografia sempre ha preocupat els pobles. Llavors els pobles es troben en situacions diferents, al llarg de la història han hagut situacions diferents, i aquestes situacions diferents han dictat unes polítiques
sobre aquest tema en funció de situacions econòmiques o de situacions demogràfiques. Santiago Barambio ha explicat que totes les lleis tenen una intencionalitat i que aquesta que promou el govern del PP deixa uns grans espais oberts a la interpretació. A més, qualifica la norma d'absurda. Santiago Barambio ha explicat per què. Anem a fer una llei perquè no diguin que no tenim una llei, no sigues que Europa digui que som el altre estat, però anem a fer una llei on sigui tan complicat fer-ho que no es faci.
Això és una mica il·lus, perquè avui dia agafar un avió i anar-se'n a Londres és facilíssim i baratíssim, i a Londres t'ho farà. Llavors aquesta persona pot recórrer a la clandestinitat, no? I llavors, si li passa alguna cosa, vagi-se a l'hospital que no la podrem condemnar per això. Llavors, clar, aquesta llei és com molt absurda. Li dona a entendre que, mira, si voler avortar, avorteu, però no dintre del marc legal nostre.
Creu, per tant, que és molt probable que el mateix partit presenti esmenes al text. D'altra banda, el doctor assegura que, a més a més, els ciutadans i ciutadanes volem prendre decisions per nosaltres mateixos i no que els governs ens imposin les seves voluntats. L'individu vol que els governs facin el que ells volen, no que els governs imposin a la població el que ells volen. Per tant, en aquest moment hem fet una nada
o una vinguda, com es vulgui mirar, del pèndol. Ara, en aquest moment, vivim en una llei on deixa que l'individu prengui la seva pròpia decisió i, en canvi, estem anant cap a una situació en la que és el govern el que pren la decisió per tu.
De tot plegat parlarà aquest vespre el doctor en ginecologia i obstetricia Santiago Barambio en una xerrada organitzada per la Vall d'Avers que voldrà plantejar l'avortament des dels punts de vista de qui el considera necessitat i qui el considera frivolitat. L'activitat és oberta a tothom i començarà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Sant Just Notícies
Ara passant 5 minuts de l'una del migdia, hi parlem d'ocupació, perquè l'Ajuntament ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades de Sant Just. És una nova convocatòria del programa d'orientació, formació i inserció laboral per empreses, el POFI, a través del qual se subvencionen empreses i entitats sense nen de lucre que contractin persones aturades al municipi inscrites a la Borsa Local de Treball. Sant Just Notícies.
En guany, les subvencions són d'un màxim de 1.200 euros per contracte de sis mesos de durada pel que fa a les empreses i de 1.600 per entitats sense ànim de lucre. L'objectiu d'aquest programa és crear ocupació estable i de qualitat i contribuir a ajudar l'empresariat a crear ocupació.
L'any passat s'hi van acollir 6 empreses que fan una valoració positiva de la iniciativa. El 90% de les persones contractades, de fet, segueixen avui formant part de la plantilla de l'empresa. La taxa d'atura de Sant Just, tot i ser una de les més baixes de la comarca del Bas Llobregat, és actualment del 9%. L'empresariat que estigui interessat ha de presentar la sol·licitud a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament abans del 31 de març. Per més informació també podeu trucar al Servei Municipal de Promoció Econòmica al 93 480 48 00.
Gràcies.
I ara parlem d'ocupació juvenil, perquè l'Ajuntament engegarà el mes d'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació dels joves. És un pla impulsat conjuntament amb la col·laboració de l'Obre Social La Caixa i de l'associació DiuMira i s'adreça a joves d'entre 16 i 29 anys que estiguin aturats o que busquin millorar la seva ocupabilitat i les seves competències professionals.
El programa es farà al casal de joves del 22 al 24 d'abril, del 28 al 30 i del 5 al 7 de maig. Per tant, està estructurat en nou mòduls formatius de 3 hores de durada. Alguns dels temes del curs són la situació actual del mercat laboral, les competències laborals, el treball en equip, l'entrevista de feina, la mobilitat europea, entre d'altres.
Les places per participar-hi són limitades i les inscripcions s'han de fer al Servei d'Ocupació i Innovació de Sant Just. Truquen al telèfon 93 475 63 36 93 475 63 36 o enviant un e-mail a l'adreça ocupació.innovació arroba santjust.cat. Sant Just Notícies.
I a més, d'altra banda, el proper 10 d'abril s'impartirà una sessió on s'informarà i s'orientarà per a la recerca d'ocupació a càrrec del sociol aquí historiador Emili Palacios. És una sessió que es fa en el marc dels plans d'ocupació municipals i s'orienta a persones interessades en conèixer la situació actual del mercat de treball i millorar les seves possibilitats d'ocupació. Es farà de 10 a 1, com dèiem, el dia 10 d'abril, a la sala polivalent de les escoles i s'han de fer inscripcions per participar-hi a l'adreça promocióeconòmica arroba santjust.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Parlem ara d'inscripcions per algunes activitats que es faran a Sant Just al llarg de les properes setmanes. El Centre Cívic Joan Maragall i Can Ginasta ja han programat els seus cursos pel proper trimestre. Els dos equipaments ofereixen cursos i tallers de desenvolupament personal, noves tecnologies i arts plàstiques.
Pel que fa al centre cívic Joan Maragall, dins dels cursos de desenvolupament personal, hi haurà activitats de ioga, tai-chi, zumba, dansa del ventre, patchwork i diferents nivells d'idiomes, com ara anglès, francès, italià, alemany i rus. Uns cursos que costen 70 euros al trimestre. I pel que fa a les propostes de noves tecnologies, es faran cursos d'informàtica, de programes com l'Illustrator, el Dreamweaver, el Photoshop i es coneixerà també el sistema operatiu Android i es farà una introducció del món dels blogs, entre d'altres.
Aquests cursos de noves tecnologies costen 85 euros. I d'altra banda, Can Ginastà seguiran les activitats d'arts plàstiques com són alabastre, ceràmica, experiència plàstica, gravat, pintura, taller de cultura popular i apunts de model masculí i femení al natural, entre d'altres. També s'introdueix un nou curs de vitralls. Els preus d'aquests cursos oscillen entre els 55 i els 75 euros trimestrals. Podeu conèixer l'oferta completa dels equipaments al web municipal santjust.cat.
I el Casal de Joves ha obert les inscripcions pel seu Casal de Setmana Santa. Se celebrarà del 14 al 17 d'abril i a temps fins al dia 11 per fer les inscripcions. Sant Just Notícies. El primer dia del Casal de Setmana Santa del Casal de Joves, dilluns 14, a la tarda, tindrà lloc un torneig de videojoc Mario Kart Wii. Dimarts 15, al matí, es farà un curs de mones de Pasqua i a la tarda...