Núria Parlón, com a primera secretària,
refrenarà Miquel Iceta en el càrrec,
després d'haver posat el seu càrrec a disposició,
que és el que ens ha dit Miquel Iceta.
Núria Parlón, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tot.
Ara ho valorarem a la tertúlia,
perquè l'han escoltada, aquesta entrevista amb Núria Parlón,
però abans, abans, abans hem de sentir la veu d'Òscar Fernández,
perquè són les 10.
Bon dia, Òscar.
Hola, bon dia.
L'Ajuntament de Badalona no ha rebut cap requeriment judicial,
després que la delegació del govern hagi obert la via judicial
per evitar que els treballadors municipals treballin demà,
dia de la hispanitat i de la raça.
El consistori havia pactat amb els treballadors treballar demà
i agafar festa el 9 de desembre.
En efecte, ara després explicarem això que t'acaba de dir Núria Parlón,
a poc a poc.
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater,
troba escandalós que la delegada del govern espanyol a Catalunya
hagi anunciat que porta a la justícia el consistori
per haver pactat amb els treballadors que demà, com deies,
dia de la hispanitat, puguin treballar a canvi del 9 de desembre.
Segons Sabater, l'Ajuntament encara no ha rebut cap requeriment judicial
i encara no tenen decidit si pensen mantenir o no la seva decisió,
diguin el que diguin els jutjats.
Sabater, de la confluència d'Esquerres, guanyant Badalona en comú,
ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio.
Em sembla escandalós que els governants estiguin pendents d'això
i perdem el temps que es perd en un tema com aquest.
Que la intervenció de la delegació del govern estigui per posar pels a les rodes dels municipis.
Fins ahir a la nit no havíem rebut res.
Estarem pendents de si rebem alguna informació directament.
Sabater ha precisat que alguns treballadors han decidit treballar demà
per convicció política i d'altres per simple conveniència,
perquè els permet fer quatre dies de festa seguits per la Puríssima.
Sobre si això podria obrir la porta a la possibilitat que algú volgués treballar l'11 de setembre,
Sabater ha dit que la celebració àmpliament qüestionada
és la del 12 d'octubre, tant aquí com a l'Amèrica Llatina i als Estats Units.
L'avís que ahir va fer la delegada del govern espanyol,
Maria de los Llanos de Luna, és aquest.
Una normativa que està clara de las fiestas nacionales y por tanto la fiesta del 12 d'octubre
es una fiesta nacional, son fiestas para toda España, retribuídas, no trasladables ni recuperables.
El Partit Popular de Badalona ha dit que portarà el cas davant de la inspecció de treball.
Més notícies amb Carlos Baraiva.
Nosaltres ho acabem de sentir, l'alcaldessa de Santa Cloma, Núria Parlón,
ha dit que si guanya les primàries d'aquest dissabte
proposarà a Miquel Iceta que mantingui el càrrec de primer secretari dels socialistes catalans.
També Parlón ha dit que mantindrà el no a Rajoy
i també ho ha dit Miquel Iceta.
Tots dos han passat avui pel matí de Catalunya Ràdio.
Jo espero que això s'entengui i si no, doncs què hi farem?
Què hi farem? Que ens separarem?
Nosaltres no.
Els expulsaran?
Ah, si ens volen deixar, això ja sap vostè les parelles com va, això.
A vegades et deixen.
Però nosaltres no.
A mi quan em pregunten els últims, vostè vol trencar amb el PSOE?
No.
Vostè vol canviar el tipus de relació amb el PSOE?
No.
Vostè vol votar com el PSOE?
En aquest tema no.
I el PSOE haurà de decidir...
Aquest protocol s'ha d'actualitzar.
S'ha de revisar.
El protocol del 78 està bé, jo me l'he llegit, me l'he mirat.
Hi ha elements en els quals nosaltres hem de poder definir de manera clara la diferència,
no només per temes de caràcter territorial.
Els ministres d'Economia de la Unió Europea estudien aquest matí l'ascensió a Espanya
si no presenta un projecte prou convincent per reduir el dèficit.
I estan en joc mil milions d'euros dels fons estructurals europeus.
Anem a Orucel·les amb l'Albert Elfà.
Bon dia.
Els ministres d'Economia i Finances dels 28 seran avui informats
pels representants de la Comissió Europea
del procés obert contra Espanya i Portugal
pel seu excés de dèficit públic.
Com ahir van informar l'Eurogrup d'on va sortir un acord unànim
per demanar a Espanya que redueixi el seu dèficit públic
i compleixi el pròxim any la fita i el compromís de situar-lo al 3,1% del PIB.
El president de l'Eurogrup va dubtar fins i tot de les dades que presenta Espanya
i va demanar claredat en els comptes públics.
Albert Elfà, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
I l'expresident del patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol,
apel·la al silenci administratiu per defensar que aquest temple
no pagués els impostos municipals els últims 130 anys.
En declaracions a TV3, Rigol admet que en alguna reunió
anys enrere se'n va parlar, però que no es va concretar res
sobre aquest pagament. Insisteix que ningú els pot acusar d'amagar res.
El que no es pot dir és que la Sagrada Família
s'ha construït clandestinament,
sinó que està a la vista de tothom
i l'administració sempre ha callat.
I quan hi ha silenci administratiu
s'entén que aquest permís hi és.
L'altar empaparat de segells de Franco
que hi ha a Call d'Atenes, a Osona,
al monestir romànic de Sant Tomàs de Riu de Peres,
es mantindrà intacte, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio.
El Departament de Cultura creu que té valor històric i també artístic.
Anem a Call d'Atenes. Isaac Vilalta, bon dia.
Hola, bon dia.
Sant Tomàs de Riu de Peres és un dels conjunts més valorats a Osona
per l'altre valor històric i arquitectònic,
però també pel sentimental.
Ara se'n rehabilitarà la coberta exterior
i també la d'un claustre de dos pisos gairebé únic,
justament en un racó del primer pis del claustre
hi ha aquest petit altar que la Generalitat valora no tocar.
Angel Solés, la directora del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya.
Aquest és un element que té un valor històric indiscutible
i més enllà que tinguem afinitat o no amb el personatge,
que evidentment no la tenim
i que ens agradi més o menys des del punt de vista artístic,
és un element molt interessant,
el valor és evident
i nosaltres considerem que això s'ha de conservar
i ha de ser possible a l'insí.
Aquesta passada setmana el ple de Calla Atenes
va aprovar a declarar Sant Tomàs com a bé d'interès públic
i aviat haurien de començar les obres.
Tant l'associació de Sant Tomàs com l'Ajuntament
ja han assegurat que respectaran la decisió que prengui la Generalitat.
Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio, Calla Atenes.
Ara els esports amb Robert Prat.
Sergi Roberto es dubta pels dos pròxims partits del Barça
contra el Depor i el City.
Silesen també lesionat en té per tres setmanes,
mentre que Neymar s'incorpora avui
als entrenaments del Futbol Club Barcelona.
Avui s'assemblarà també l'abast de l'adesió del blanquiblau Felipe Caicedo.
La selecció holandesa va perdre per 0-1 davant França
en partit de classificació pel Mundial de Rússia.
També ha jugat ahir en 2-1, Suïssa 2.
Aquesta matinada es disputa el Colòmbia-Uruguai
com a partit més destacat.
Sense Messi, l'Argentina juga contra el Paraguai
mentre que el Brasil juga a Venezuela.
Avui comença la Lliga de Futbol Sala
amb el partit Peníscola-Barça a les 9.
El Catgàs-Santa Coloma debut a demà a casa contra el Jaén.
També comença la Lliga de Batarpolo
amb el partit entre el Barceloneta i el Terrassa.
També avui es disputa la contrarrellotge individual femenina
dels Mundials de Ciclisme a la Doja.
Les fortes temperatures durant la competició
fregant els 40 graus
i la mala organització han provocat
les queixes dels participants.
Fins aquí les notícies.
Just a la posta.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Molt bon dia, passen 8 minuts de les 10,
comencem aquesta l'aljust de la fosta d'avui dimarts 11 d'octubre,
un dia així una mica estrany, perquè demà és festiu, dijous hi tornem,
però bé, aquí estem per explicar-vos tot el que passa a Sant Just i més.
De seguida arriba l'Andrea, bueno, ella sí que ens posarà el dia de l'actualitat Sant Justenca,
farem un cop d'ull també a l'actualitat general del dia amb el recull de premsa
i en aquesta primera hora també parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius,
perquè estarem pendents d'aquestes pluges que han d'arribar a partir de demà
i de les temperatures que tindrem els propers dies.
I durant el dia d'avui també, exacte.
Després també avui cap a tres quarts d'onze parlarem amb tres acords
per parlar de l'exposició de l'agrupació sardanista
i a la segona hora entrevistarem la regidora d'Ocupació i Empresa,
Carles Humana de Serrano, per parlar del projecte Ruta Singular.
Més coses, farem tertulia avui amb Jaume a Campreciós, Pep Quintana i Jordi Farràs,
cap a dos quarts de dotze per parlar d'actualitat.
Tindrem també un capítol més de la història de Sant Just,
avui ja en dinsat de ple als anys 40.
Sabrem com ha anat aquest cap de setmana l'actualitat esportiva a Sant Just amb el Mar Romero.
I avui estrenarem secció, si ahir repreníem la secció de ioga,
avui estrenem secció nova, serà una sessió de coaching
que farem al final del programa amb la Maite.
Tot plegat des d'ara i fins la bona del migdia, us acompanyem.
Gràcies.
I el que fem ara és saludar l'Andrea.
Bueno, molt bon dia, Andrea, què tal?
Hola, què tal, bon dia.
Per parlar d'actualitat Sant Justenca, què ens expliques avui?
Doncs avui comencem parlant del Sant Just al carrer,
perquè divendres s'acaba la convocatòria per presentar les sol·licituds
per instal·lar una paradeta al Sant Just al carrer.
Recordem que demà és festiu.
La fiera al carrer més multitudinària del poble
tindrà lloc diumenge a 23 d'octubre
i cada any aplega un gran nombre de parades d'entitats,
escoles, artesans i artesanes
i altres col·lectius al voltant de la plaça Barreguer.
Per instal·lar-hi una paradeta
s'ha d'omplir un imprès de sol·licitud d'espai.
El període de recepció de sol·licitud
s'acaba, com dèiem, divendres
i s'han de lliurar l'oficina de gestió integrada
de l'Ajuntament de 9 a 2 en horari de matí
i en horari de tarda fins dijous només
de 4 a 7.
Al web municipal santjus.cat trobareu les bases
completes de la convocatòria que també estableixen
les formes de pagament i els criteris
que hauran de seguir els estants.
La llista de parades admeses es penjarà
als plafons informatius de l'Ajuntament i el web municipal
a partir del dia 20 d'octubre.
Molt bé, doncs primera notícia del dia.
Tenim més coses per això?
Sí, parlem ara del cap de setmana.
Diumenge es comemorarà l'església
l'arribada del mossèn Antoni Nutenes
a Sant Jus fa tot just 100 anys.
El Centre d'Estudis Sant Justens i la parròquia
han preparat un acte d'homenatge al mossèn
que va morir l'any 1953.
Una missa solemne, diferents parlaments
i recitals de Can Gregorià,
que era la música que li agradava a ell,
serviran per recordar la figura de mossèn Antoni Nutenes
i el centenari de la seva arribada
al nostre municipi.
Mossèn Antoni Nutenes i Alibés va ser un mossèn
que segons Maria Quintana,
presidenta dels Entres d'Estudis Sant Justens,
va fer moltes coses per Sant Just
i que és recordat com un home bo
amb un caràcter fort.
A l'acte hi assistiran també
dos nebots de mossèn Antonino
i també s'ha convidat a tots els sacerdots
que han passat per Sant Just,
tot i que alguns ja han confirmat
que no podran assistir-hi per motius personals
i perquè també tenen obligacions.
L'acte d'homenatge a mossèn Antoni Nutenes
tindrà lloc diumenge,
a partir de les 11 del matí,
a l'església dels Sants Justi Pastor
i serà oberta a tothom.
I acabem amb un punt final, Andrea.
Sí, de cara a demà dimecres,
aquest festiu,
però destaquem que hi haurà mercat ambulant
a la plaça Camuapa.
Com cada dimecres,
aquest mercat s'instal·larà a Sant Just
tot i ser jornada festiva.
L'Ajuntament ha autoritzat
els paradistes del mercat,
prèvia a la sol·licitud,
a instal·lar els seus estants
a la plaça Camuapa demà,
aquest festiu, com dèiem,
arreu del país.
El mercat ambulant dels dimecres
és un servei públic regulat
i les persones titulats de cada parada
tenen l'autorització municipal corresponent.
Així doncs, demà, com cada dimecres,
el mercat s'instal·larà a la plaça Camuapa
de 8 del matí a 3 de la tarda.
Perfecte, doncs són aquestes
les notícies més destacades de Sant Just.
Recordeu que en teniu més,
els butlletins horaris i a la una,
els Sant Just Notícies a edició migdia.
De seguida, més actualitat.
Repassarem més notícies del dia
a nivell general,
actualitat a través dels diaris,
però abans una mica va música.
Avui hem proposta de concert,
tot i que entrades exaurides,
però avui és el concert que farà Manel
al Teatre Tívoli de Barcelona.
És aquesta...
La gira és la mateixa que la de l'estiu,
però en lloc de fer festivals,
doncs ara durant una temporada
estaran passant per diferents teatres
i toca el torn de Barcelona.
El concert és avui a les 9 de la nit,
com dèiem, al Teatre Tívoli,
després aquesta setmana també divendres
seran a Madrid, a la Sala Joia Slava,
dissabte a l'Auditori de Granollers,
la setmana que ve també passaran per València,
Jordino, Bilbao,
i després l'Atlàntida de Vic,
la Sala Cossol de Van Resa,
és a dir, que anirem fent diferents...
Molt bé.
Aquí també ens queda a prop a Viladacans,
Baix Llobregat.
Molt bé.
I encara queden entrades pel 19 de novembre.
Molt bé.
A l'estació un vespre de juliol
els va preguntar el nom,
tot i que ja el sabia.
va carregar maletes i regals,
va deslligar els cavalls,
arribaven les cosines.
En el sopar se'l van quedar mirant,
l'estona estàs bé,
però dius massa tonteries.
Durant el ball
van prendre el de la vau,
ens han dit que hi ha un riu
i ens han dit que t'ho iries.
Oh, la lluna és un lloc
que campa pels camins
planejant el sol de l'or.
Tres ombres sense pantalons
s'obriran per comprovar
com està l'aigua del gos.
I estava bé,
i s'ha de dir que estava bé,
quan va voler parlar
d'un amor que ell tenia.
El primer sol
els va secar les pecs
quan pot ser menys greu
i dramàtic ens avisa.
A l'estació
un vespre de juliol
va pronunciar el seu nom
i van passar saliva.
La vida està cruenta i fugaç,
però com passar-ho bé
ho sabia amb les cosidars.
el primer sol
d'un amor que ellen
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La penya del morró, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a Ràdio d'Esvern.
Es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat,
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern,
d'Arrera al Mata.
Fins demà!
Un quart i mig d'11, moment per rebassar l'actualitat general del dia.
Avui, els diaris en paper que es fan ressò de la conferència que va fer Carles Puigdemont a Madrid, Andrea.
Doncs sí, els tres diaris destacant algun titular en portada.
Cal destacar que una de les notícies més destacades és el debat Clinton-Trump de fa dues nits.
El que passa és que ahir no vam poder recollir cap fotografia, no ens vam poder ensenyar cap fotografia.
Doncs bé, avui és el tema en format fotogràfic als diaris, però el tema més destacat és que a la conferència de Puigdemont a Madrid,
com deies, el Lara diu Puigdemont invita l'Estat a negociar el referèndum.
Oferta, el president demana als partits espanyols que omplin de contingut el no a la independència
i una desena d'ambaixadors, però cap representant de l'executiu de Rajoy, escoltant Puigdemont.
El periòdico llegim sota de capçalera que Puigdemont du a Madrid la seva oferta de referèndum,
proposa que a la consulta també inclogui una eventual oferta de l'Estat.
I veiem una fotografia petita de Carles Puigdemont amb Pablo Iglesias perquè van dinar plegats ahir a Madrid.
I per últim, a la Vanguardia, llegim en un ragonet de la portada que Puigdemont ofereix a Madrid
pactar les condicions del referèndum.
El president es veu amb Iglesias que ratifica l'aval a una consulta acordada.
I és aquesta la notícia més destacada avui als diaris.
Doncs actualitzem ara la informació amb els digitals.
Notícies també de política, per exemple, a la Vanguardia,
que obre dient que la gestora del PSOE troba notable resistències i investir Rajoy.
El comitè federal que ha de certificar el viratge encara està en l'aire per la por
a mostrar de nou la factura del partit.
Més coses. Puigdemont demana ajuda per carta a Nacions Unides.
El govern envia cartes a l'alt comissionat pels drets humans de l'ONU i del Consell d'Europa.
I altres temes.
petició de llicència en pla Nul de Gaudí i construir un monumental temple.
Això és referent a una polèmica que hi ha entorn a la Sagrada Família,
que porta la Vanguardia en portada.
I un parell de punts més.
Samsung deté les vendes del Galaxy Note 7 i demana pagar el dispositiu.
I després també la Vanguardia Ferra Soda d'alcaldessa de Badalona,
que veu una reacció histèrica de la caverna mediàtica per treballar el 12 d'octubre.
Aquest és el tema amb què obre el 324.
De fet, diu la justícia ha de decidir avui si permet obrir les oficines municipals de Badalona
el 12 d'octubre.
La meitat dels funcionaris han decidit anar a treballar perquè l'equip de govern
va decidir que sigui un festiu opcional.
Més a punts també el 324.
Rigau, que diu que potser ens comencem a mentalitzar que podem anar a la presó pel 9-N.
El PP diu no, no i no a l'oferta de Puigdemont de pactar el referèndum.
I també en política, un manifest reclama recuperar la Federació Catalana del PSOE.
Més a punts, l'ara destaca avui en portada que el Prat és el 25è Europort d'Europa
en passatgers intercontinentals, tot i el creixement de nombres de vols de llarg ràdi,
Barcelona és la cua en proporció de vols extracomunitaris.
També una notícia que són simpàtiques i tenen força lectures,
que és que Marc i Martina tornen a ser els noms més posats el 2015.
Són aquests els apunts d'aquest matí als diferents digitals.
Passem ara a destacar notícies de cultura.
Andrea, què ens portes?
Doncs avui hem de parlar de cinema, d'una notícia trista,
de la mort d'Andrei Guaida, l'home de ferro del cine polonès.
Ens ho explica el periòdico i altres diaris.
Ens centrem en com ens ho explica el periòdico.
Mor als 90 anys l'autor de Cenisses i Diamantes.
Guaida representa el cine polonès com cap altre director,
malgrat que va rodar tantes pel·lícules fallides com reeixides,
pesades com el Marbre i Efervescents com la Revolució.
Va ser durant dècades el cap visible d'un dels ciners més potents de l'Europa de l'Est.
Va morir diumenge passat a Varsovia per una insuficiència respiratòria.
Tenia 90 anys però seguia actiu.
El 2013 va realitzar Gualesa, l'esperança d'un poble.
sobre l'ideòleg del moviment Solidaritat.
I aquest 2016 va completar un altre biopic,
Po Widoki, After Image,
sobre l'artista d'avantguàrdia Vladislav Sterminski.
Ha nascut l'any 1926.
Guaida va participar en la resistència polonesa
durant la Segona Guerra Mundial.
Va estudiar pintura i es va graduar l'any 52
a la prestigiosa Escola de Cine de Lots.
Va fer el seu primer llarg metratge l'any 54.
Va solir el seu millor moment amb Cenisses i Diamantes,
que és de l'any 58.
Va guanyar la Palma d'Horacan amb l'Hombre de Hierro de l'any 81.
i va rebre un Òscar honorífic el 2000 per tota la seva carrera.
A l'altre bloc econòmic i ideològic
reconeixia també els seus serveis prestats al cinema.
Molt bé, més coses, Andrea.
Doncs ara parlem d'una exposició fotogràfica.
Jo volia ser fotògraf.
No hi ha pràcticament cap imatge captada al carrer
d'aquelles que immortalitzen l'instant màgic,
una abraçada, l'eufòria d'un espectador,
un soldat abatut o la mirada d'un home que ho ha perdut tot.
La veritat és que poques de les fotografies de l'exposició
que podem veure a fotocollectània fins al 10 de desembre
són originals en el sentit tradicional del terme.
És a dir, que són obres no copiades, mai vistes.
I al darrere hi ha tota una reflexió sobre què és la fotografia avui.
L'Ara, el diari Ara, ens explica que els 11 projectes
mostren, sobretot, fotocòpies i fotografies de catàlegs,
imatges tretes d'internet i de càmeres de vigilància
o creacions de noves imatges a partir de les d'un altre artista.
En un món saturat d'imatges,
els seus autors busquen noves alternatives de llenguatge.
És una mostra molt interessant que, com dèiem,
es diu Jo volia ser fotògraf.
El títol d'aquesta exposició pren el nom de l'obra
d'un dels autors que es poden veure a fotocollectània, Roger Guaus.
I també, de fet, el diari Ara
ens ensenya la imatge d'aquesta fotografia
que es diu Jo volia ser fotògraf.
I d'aquí passem ara, Andrea,
a parlar de música, no?
Sí.
Acabem aquest repàs de cultura sempre,
doncs, intentem acabar-lo sempre amb un apunt musical.
Avui ens portes, a veure si ens entra directament,
doncs, la banda sonora particular,
perquè parlem de...
Payonal? Pional?
No sabem massa com es pronuncia, eh?
No sabem bé com dir-ho,
perquè, de fet, l'acabo de conèixer,
però sembla un noi molt interessant,
perquè és molt jove,
però porta una trajectòria,
cada un idol darrere.
Ens anem als Encants de Barcelona,
perquè demà dimecres,
direm, Payonal, va,
actuarà en funcions de DJ,
els Encants,
en la nit dedicada al house del festival
RBMA Weekender.
El periòdico ens explica
que l'EP When Love Hearts,
de Payonal,
ha acabat de publicar,
podria significar un punt seriós,
un seriós punt,
i a part,
en la carrera de Payonal,
àlies del productor electrònic madrileny,
Miguel Barros.
Les coses no li han anat gens malament fins ara,
les seves referències han sigut molt aplaudides,
ha girat amb la banda DXX,
com a aliat en directe de John Talabot,
ha remesclat també grans artistes,
però When Love Hearts podria obrir-li noves portes,
més grans,
diu el periòdico,
si és possible.
No només per tenir el logo de Counter,
filial del segill britànic Ninjatuny,
també per contenir les que podrien ser
les seves millors cançons fins avui.
Així doncs,
demà dimecres,
Payonal actuarà als Encants,
per aquest festival,
també passaran per allà
valors nacionals,
com el xef Abusou,
Efa Onn i Sainus,
a més d'un heroi personal de Barros,
Larry Heard,
que és alias Mr. Fingers.
Molt bé,
em sona així,
el que fa aquest personatge.
Més coses,
parlem ara d'esports.
Avui Piqué,
protagonista de les tres portades dels diaris catalans,
d'una banda l'esportiu que desconnecta,
la renúncia de Piqué a jugar amb la Roja
després del Mundial del 2015,
2018, perdó,
és el punt final d'una llarga llista de polèmiques.
En fotografia,
el futbolista,
en un moment d'un partit com que Xansa,
tots trien,
de fet,
un moment com de queixa de futbolista,
tot i que no relacionat directament amb el que expliquen,
sinó enmig dels partits.
Per exemple,
l'esport també,
en un moment en què està així mig estirat a la gespa,
l'altre dia justament,
doncs mig que Xansa,
i titula,
aquest diari,
Chapó Piqué.
El futbol espanyol es volca ara amb Gerard Piqué,
que rep numerosos mostres de solidaritat
després del tsunami desencadenat
per les mànigues retallades.
I també explica a l'esport
que l'anunci de cop i volta
de la selecció
va agafar per sorpresa
fins i tot els seus més íntims.
I això és el que diu l'esport.
El món de l'esportiu avui fa un d'aquests jocs de paraules
que tan agraden als diaris esportius,
que és Corte de mangas.
És intreduible aquest titular.
Gerard Piqué té motius de sobre
per deixar la selecció,
fart del tracte que rep.
Després de les pitades
i les polèmiques absurdes,
la seva renúncia estava decidida,
però l'última falsedat
va precipitar aquest anunci.
Sergio Ramos,
perdó,
cau durant sis setmanes
arran d'aquest esguins
que es va fer amb la selecció.
Una lesió que s'assuma
als problemes de Zidane,
que durant un mes
tampoc podrà comptar
amb els lesionats
Modric i Casmiro.
També ho tenim,
justament aquest és el tema
que tenim a la premsa de Madrid,
Sergio Ramos,
sis setmanes,
diu el diari AS,
que també destaca
que la federació
envoltarà de carinyo,
diu l'AS a Piqué.
I un altre trencat per Zidane,
és el que diu el Marc
que donen referent
a aquesta nova lesió de Ramos.
Passen dos minuts de dos quarts d'onze,
Andrea,
ens fixem ara en la contraportada
del diari Ara,
l'article que signa avui
Salvador Cardús
i que el títol
l'amenaça a la llibertat d'expressió.
Diu,
en contra dels que substinen
a creure que hi ha mals
que són exclusius d'aquest país
i del tarannà particular
dels catalans,
els grans desafiaments
contemporanis
els compartim
amb la resta
de les societats avançades.
I una de les principals
preocupacions
amb què es troba
el món de les idees
i la cultura en general,
també a Catalunya,
és l'amenaça
a la llibertat d'expressió.
Un drama
que alguns vivim
amb contrarietat
pel fet que l'esquerra
més radical
s'ha aliat
amb la dreta
més retrògrada
a l'hora d'imposar
daltes restriccions,
els uns en nom
de la correcció política,
els altres en nom
del respecte
a determinades concepcions,
les seves,
del món.
Ho ha expressat molt bé
l'actual presidenta
de la Universitat de Califòrnia,
Janet Napolitano,
en un article
al Boston Globe
del 2 d'octubre.
La que havia sigut
secretària de Seguretat Nacional
fins que va acceptar
el nou càrrec,
lamenta que a les universitats
s'hagi hagut de passar
de reivindicar
la llibertat d'expressió
dels anys 60
a defensar
la llibertat
per expressar-se actual.
I acaba dient Cardús
que el drama
arriba
quan les nostres institucions
s'imposen
als qui no creuen
en la força de la raó
per trobar la veritat.
Passem ara
a la contra de la vanguardia.
Ser príncep
m'ajuda
a millorar
el benestar comú.
Doncs sí,
ho diu
és un personatge curiós,
jo no el coneixia.
Diu que
és en Carles Xavier,
que és cap
de la Casa Borbó
Parma
i hereu dinàstic
del carlisme.
Diu
això
que aprofita
la vanguardia.
Sí, exacte,
Víctor Amela
aprofita
la seva posició
com a príncep
per ajudar
a millorar
el bé comú,
el benestar
dels pobles.
Diu
mort el meu pare
fa sis anys,
avui soc cap
de la Casa Borbó Parma
i hereu dinàstic
de la legitimitat
carlina.
És família
per tant
de Felip VI
diu
amb ell
em porto molt bé,
no plantejo cap plet,
el seu pare
va pilotar
la transició democràtica,
un anhel
que el meu pare
compartia,
es respectaven.
Diu
que a Espanya
molta gent
m'expressa sempre
el seu afecte
pel carlisme,
per vincles familiars,
és un moviment
de fons popular,
diu,
i és per això
que he vingut a Barcelona
per presentar al poble
carli,
atenció,
al meu fill
nou nat,
Carles Enric.
Ell serà un dia
el meu successor
i hereu de la causa
i els valors del carlisme.
Parla d'aquests valors
del carlisme,
diu,
són les llibertats individuals
i justícia social,
confederalisme
i democràcia
i diu que democràcia
no és només votar,
és participar.
El poder
és del poble,
emana des de baix
i es delega a dalt,
al contrari,
no és democràcia.
El príncep Carles Xavier
és un europeista
políglot,
diu Amela,
parla castellà-françès,
neerlandès,
anglès-alemany i italià,
pioner en la defensa
de l'economia sostenible
a Europa
i artifacts
de grans acords
en aquest àmbit.
I diu Amela
que també li han dit
que hi ha qui apunta
que les seves lúcides aportacions
poden investir-lo
com a ferm candidat
a ocupar algun dia
a la presidència d'Europa.
Déu-n'hi-do,
doncs una entrevista
curiosa.
El carlisme.
Avui,
a la vanguardia.
Més entrevistes
també curioses,
no?,
amb aquest titular,
almenys que promet.
Li demanava
que em pagués a mavelles,
no amb diners.
Sí,
avui entrevisten
en Xavier Branchat,
Sense Terres,
diu el perièdico,
però amb moltes ganes
de viure el canvi
d'alguna cosa
vinculada al món
i l'economia rural,
Branchat va veure
en l'epicultura
un camí
per fer realitat
el seu somni.
Va buscar un mestre,
un savi pagès
amb ruscos,
l'Arturo,
i va establir
en ell les bases
en què l'ha convertit
en un expert.
I junts,
mestra i alumne
ara elaboren
cerveses artesanals,
alguna amb mel,
amb la mel
que produeixen
les abelles de Branchat,
no amb des de la recerca
constant de flors.
Diu que
en les abelles
va valorar
que els seus productes
es conserven molt bé,
diu,
i que l'epicultor
pot fer tot el cicle,
produir la mel,
envasar-la
i amagatzemar-la
i vendre-la.
Això, per exemple,
l'Arturo va ser
el primer apicultor d'Espanya
que va fer coses
amb pròpolis.
Ell va posar
els meus fonaments
d'una apicultura
que és molt més
que produir mel.
Per això,
ara tinc un ampli
ventall d'activitats
al voltant de les abelles.
Organitzo tallers
per a famílies amb nens
o per a qui vulgui
saber d'apicultura.
Treballo amb pròpolis,
mel, polen, cera,
polenitzo arbres fruiters,
diu,
també trec nius
amb xamanelles
o teulades.
I a més a més
reparteix els roscurs
segons de flor.
Diu,
en grups de 40
en Porto a Cambrils
o al Canà
on hi ha trongers,
Farigola,
a Prades,
al Ginal Montsec
i a l'estiu
a Pretzar a la Cerdanya
amb flors diverses.
Molt bé,
doncs són les entrevistes
que tenim avui
a l'última pàgina
dels diaris.
Passem ara
a obrir la caixa
de música, Andrea.
D'avui 11 d'octubre.
Fas una cara estranya, eh?
No saps on et porto.
No.
Intueixo que als anys
70-80,
una cosa així.
Molt bé, eh?
Bé intuït.
1986,
avui fa 30 anys.
Molt bé.
Que Janet Jackson
començava la seva
segona setmana
com a número 1
a les llistes d'èxit
dels singles als Estats Units
amb aquest tema
que és
When I Think Of You
que va ser el seu primer
número 1
als Estats Units
que hi havia estat
també número 10
al Reino Units.
La coneixes, la cançó?
No.
Jo també la coneixia,
a veure si sentim
una mica com canta.
Doncs un èxit
de Janet Jackson.
Fedeixo
si em fa conèixer-la.
No em farà.
Més coses
d'11 d'octubre.
De fet,
ens quedem el mateix any,
Andrea.
L'11 d'octubre
de 1986.
perquè si ja parlàvem
del número 1
als Estats Units,
ara parlem de que era
número 1
al Regne Unit.
Saps de qui
t'estem parlant o no?
Madonna.
Molt bé.
Doncs Madonna era
número 1
al Regne Unit
amb aquesta cançó
que es diu
True Blue,
que era el seu tercer
número 1
al Regne Unit,
també.
el títol venia
de l'expressió
favorita
del llavors
marit
de Madonna,
Champagne.
Oh,
ostres.
I era un tribut directe
cap a ell.
Oh.
I su love.
Su blue.
Ah, su blue.
No sembla que
hi ha una seva parella.
Jo tampoc.
Casats i tot.
Fa molt, eh?
Sí, fa 30 anys.
I've heard all the lines
I've cried oh so many times
Those teardrops
they won't fall again
I'm so excited
cause you're my best friend
So if you should ever doubt
I don't know what love is all about
Just think back
and remember dear
Those words whispered
in your ear
I said
True Blue
En fi,
ens anem ara
saltem una mica més
cap endavant
per anar-nos
cap als 90
no gaire lluny,
per això.
No gaire lluny
d'on érem.
O sí,
estem ja camíant
de dècada.
Aquesta és que t'agrada,
eh, Andrea?
M'encanta,
que saps si és boníssima.
Per tant,
sabries dir
d'aquí d'any
estem parlant
dels
diré 93.
Una mica més, eh,
1997
que The Verb
començava en la seva
quarta setmana
com a número 1
al Regne Unit
amb el seu tercer àlbum
que era
Urban Himes
que, de fet,
l'àlbum, doncs,
tenia cançons
com The Drugs Don't Work
o aquesta
Bittersweet Symphony
que
va ser en un dels seus
grans kits.
De fet,
va acabar sent
aquest àlbum
l'àlbum
el 15è àlbum
més venut
al Regne Unit.
Ah, sí?
Estem parlant,
per tant,
de fa 19 anys.
19 anys?
21 anys.
Ah, 97.
A veure, 97,
19 anys.
Sí, exacte.
Aquests càlculs?
Ui, jo sóc fatal, eh,
amb les mates.
Tant bona,
els prensos.
Doncs mira,
això era el que era
en hit.
Ara fa
gairebé 20.
I si fem anar
a la caixa de música
directa
per saber
què era el número
exactament
avui,
11 d'octubre,
de fa 25 anys.
Sabries dir
de quina cançó
estem parlant, Andrea?
No,
la cançó
no la conec.
La veu?
M'allegaré
una cosa així,
segur.
Exactament,
emoció, sí.
Té un 91,
però és que no és un 91,
m'he confós d'any,
fa 25 anys,
no?
Sí,
però és que no és un 91.
Sí.
No em sona gens,
eh, la cançó?
No em dic que és un 91,
però...
M'ha passat una cosa estranya.
Què?
Que és que jo tinc
una caixa de música
i que li dic
digues la data
i llavors tu poses
la data que vols,
no?,
11 d'octubre del 91
i llavors et diu
doncs aquesta cançó
o aquesta altra
i llavors
si poses
i tens
5 opcions de països,
no?,
jo generalment poso
Regne Unit
o Gran Bretanya
perquè acostumaran a ser
doncs
d'on ens arriben
la majoria d'èxits
perquè els altres són
Alemanya,
Canadà
o altres.
I ara quan poso 91
em surt un altre cover
Everything I Do
de Brian Adams
i no sé d'on l'he tret
aquesta Emotions
de Maria Carey.
Al principi
l'havia provat
i m'ha sortit
com que era
11 d'octubre del 91
i l'àlbum
és del 91,
vull dir que
ens quadraria bastant.
Sí.
No sé,
potser és que
hi ha més d'on l'he tret.
Això,
número 1
a Estats Units?
No sé dir-te,
ara no t'ho sé dir
perquè no ho trobo...
no sé d'on l'he tret.
Bé, ens ha vist
per conèixer la cançó nova.
Exacte,
sí,
però marxem
amb una altra efemèria
una efemèria
bastant trista.
Oh.
Està més trista,
sí,
perquè avui,
justament avui
fa un any
de la mort del teclista
de la banda
Càmera Obscura,
ara sentirem
sentirem
aquesta banda.
Sí.
Tal dia com avui,
s'informava
de la mort
de Keri Lander
que va morir
d'una estranya malaltia,
un càncer com de sang,
a l'edat de 33 anys.
És una banda
d'indie pop
escocesa,
el seu primer album
és el 2001
i no et sona
de nom?
Sí.
Càmera Obscura?
Mhm.
Gens.
Mira,
ara et diré
ara veure si et sona.
Aquest és un dels sistemes
més coneguts
que diu French Navi,
però segurament
això et sonarà.
d'alguna cosa.
Sí,
i tant.
És la sintonia
amb què acabem
sempre aquest programa,
doncs aquesta sintonia
forma part d'un tema
de Càmera Obscura.
Sí.
Vaja,
doncs avui fa un any
pena.
Avui fa un any
que va morir
exacte,
la teclista
d'aquesta banda
i per això
acabem amb aquest
The Sweetest Deep Thing
és una de les seves cançons.
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Cà蒜
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
de Càmera
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta setmana, el seu 30è aniversari, amb una exposició, una ballada i un dinar popular que serviran per commemorar aquestes 3 dècades d'agrupació.
Ara parlem de doblegat amb la Teresa Cots. Molt bon dia, Teresa!
Molt bon dia!
Ja em rectificaves, eh? Abans que t'obrís el micròfon, ja em deies... He dit alguna cosa malament, no?
No, que faltava que després del dinar hi ha un concert ball.
Ah, val. O sigui, encara més celebració, no?
Sí, més celebració.
En parlem, doncs, quan dèiem la Teresa Cots, que és la presidenta de l'agrupació sardanista de Sant Just.
Una celebració, suposo, un punt també, doncs, agredolça, no? Una mica?
Sí, una miqueta, de veritat.
Fa molta paneta.
Recordem que, exacte, que celebren aquests 30 anys, però que plegueu, no? D'alguna manera ho podríem dir així.
Sí, aquesta ballada a Sant Just serà la número 299 i la darrera que farem a Sant Just, perquè l'última és el novembre, però és la trobada sardanista, que serà la quinzena, i és amb els tres pobles que componen el Parc Torre Blanca.
I que serà la 300, aquesta, l'última.
Sí, serà la... Bueno, no, serà la 299 a Sant Just i 15 trobades al Parc Torre Blanca.
Allà, val. Doncs, llàstima no poder arribar aquests 300, no?
Sí, la veritat és que hauria sigut un rodó que hagués coincidit per una ballada, no arribem a les 300 i el 30 que hauria sigut.
Exacte, sí, sí, per això, et dic que potser és una llàstima, perquè el que dèiem, ara, de seguida parlarem una mica més amb optimisme,
però sí que és veritat que això, que és un 30 aniversari
però com que ja n'hem anat parlant al llarg de l'any
aquí a la ràdio
que s'acaba també la vida
que ha tingut fins ara aquesta entitat
Parlem del que dèiem
del que es podrà gaudir aquests dies
perquè dijous s'inaugura el cim de Can Ginestar
l'exposició, no?
Sí, s'inaugura a les 7 de la tarda
i serà tota una exposició
fotogràfica
i de records de l'entitat
durant aquests 30 anys
Per tant, la gent s'hi podrà veure reflectida
amb fotos
Sí, sí, i veurem com hem anat canviant
al llarg dels 30 anys
Si anugura dijous fareu algun tipus
de parlament, imagino, no?
Sí, farem una mica de parlament
i després hi haurà un petit refrigeri
i està tothom convidat
evidentment
Serà dijous i llavors l'exposició es podrà veure fins al dia 28 d'octubre
per tant, dues setmanes ben bones
per tenir temps per veure-la
i després diumenge
això i aquesta jornada gran
una mica de la celebració Can Ginestar
tot començarà a les 12 del migdia, no?
Sí, a les 12 del migdia, efectivament
començarà amb una ballada de sardanes
amb la copla ciutat de Girona
que és la mateixa que ens van registrar el CD en el seu dia
i llavors hem pensat de tancar
amb la mateixa copla
amb una copla una mica més bona
de les habituals
Sí, fer-ho una mica més gros, no?
Sí, ja que és el 30 aniversari
Serà, per tant, aquí a les 12 del migdia
Can Ginestar
per tant, una d'aquestes jornades
que suposo que vingui molta gent, no?
Sí, això esperem
El que passa és que aquest dia
justament hi ha moltes activitats en el poble
Però això és molt d'enjustenc, no?
Sí, sí, una miqueta
de veritat
Però bé, en tot cas, una estona o altra
perquè quantes estones estareu fent aquesta ballada
més o menys?
La ballada serà de 12 a 2
Llavors, seguidament
el mateix Can Ginestar
farem un dinar popular
que tothom està convidat
i els tíquets
es poden seguir comprant
al centre cívic Joan Maragall
a l'horari que està obert al centre
fins divendres
el preu és de 15 euros
i un cop acabem
a veure, mentre acabem el dinar
després la Palmira Abadell
ens llegirà un escrit
que ens ha fet per nosaltres
com a comiat
i després hi haurà un concert ball
en el qual es podrà ballar i escoltar
hi haurà unes peces que seran per escoltar
i unes altres que es podran ballar
Per tant, doncs, dia complet, no?
Una mica, diu menja?
Sí, molt complet
i el concert ball es farà també
al centre cívic Joan Maragall
no, es farà, perdona
aquí mateix a Can Ginestar
es farà a algun lloc tancat?
Com es farà?
No, serà a l'aire lliure
Esperem que Sant Pere es porti bé
Sembla que de cara de diumenge
ja haurà caigut tot, segurament
Esperem que hagi plogut tot
i en cas de pluja
esperem que no
llavors farien totes les activitats
al Casal de Joves
Val, en principi, exacte
Esperem que el cel ens ajudi
que no caigui a aigua
Per tant, doncs, un dia que suposo que també estarà carregat d'emocions, no?
Tenint en compte que serà
també es tancarà una etapa, no?
A banda de celebrar aquests 30 anys
suposo que serà com una mica posar
el punt festiu
aquest final
de 3 dècades
Sí, a mi m'agradaria que a final d'any
sortís algú i digués
vinga que l'agafem, no?
Per mi seria un honor i una satisfacció
Encara és possible, eh?
Llavors, no perdem l'esperança
No, no perdo l'esperança
perquè tot el grup
de la Junta
ens agradaria molt
que agafés
algú nosaltres
la majoria
i portem 30 anys
i un relleu generacional
estaria, bueno, magnífic
Clar, perquè igualment
a banda de la Junta
que plegueu
hi ha gent
que ve a ballar, no?
Que forma part de l'Europa César
Sí, molta gent
han ballat
han vingut a aprendre
més de 600 persones
i en la qual
hi ha hagut nens
que ara ja són més grans
Clar, potser aquests nens
ara tenen fills petits, no?
Perquè amb 30 anys
si llavors tenien 9 o 10
potser ara ja tenen
39, tenen fills
i estaria bé
aquesta generació
que va aprendre
que agafés el relleu
Perquè de moment
ningú s'acaba d'animar
No, de moment no
I llavors, en principi
per tant, si no passa això
s'acaba l'entitat, no?
Com a tal
suposo que hi haurà
alguna ballada
de moment de tant en tant
o ja no?
O també desapareixerien?
No, no
Les sardanes no desapareixeran
perquè la subvenció
que nosaltres rebíem
doncs torna a passar
a mans de l'Ajuntament
i l'Ajuntament
llavors ens organitzarà
les ballades
Evidentment
seran molt poques
Sí que nosaltres
com l'Ajuntament
ens hem ofert
que quan facin sardanes
ens avisin
nosaltres faríem
la comunicació
per e-mail
perquè això no costa res
enviar un e-mail
i avisar
de les sardanes
que es facin
aquí al poble
i nosaltres
sí que aniríem
aquell dia a ballar
perquè ja no solament
posar la coble
sinó que han d'haver-hi
unes persones
que sàpiguen
comptar i repartir
per poder engegar
la rotllana
llavors nosaltres
sí que ens hem ofert
a seguir-ho
perquè no es perdi
el poble
saps?
Exacte
clar
d'alguna manera
per tant
podem mantenir
el vincle
no?
Sí
D'aquests 30 anys
Teresa
amb què et quedes?
Jo em quedo
amb
jo no sé
tenim
la Junta
molta satisfacció
per haver ensenyat
a molta gent
a ballar sardanes
haver animat
a les sardanes
al poble
aquí
que estava
molt mort
perquè no hi havia
cap entitat
i l'Ajuntament
va ser qui
va muntar
un curset
a la que ens vam
apuntar uns quants
de la Junta
i llavors
nosaltres
vam muntar
l'entitat
i vam
com
reflutar
una cosa
que feia
molts anys
que havia estat
al poble
que jo no ho vaig
conèixer
però
hi havia hagut
una entitat
i les sardanes
estaven mortes
a mi ara
el que em dol
és que torni
a quedar
com abans
de néixer jo
que estaven mortes
a mi em dol
molt
la veritat
com a persona
i a la resta
de la Junta
també tenim
aquesta pena
perquè es tornarà
a quedar
com anys
enrere
que queda
com mort
jo espero
que dintre
d'uns anys
això
el jovent
ho torni
a reanimar
perquè és una cosa
catalana
i en definitiva
és la nostra dansa
i això
no ho podem oblidar
exacte
i a més a més
tota la feina
que heu fet
que seria una llàstima
que tés també
doncs
jo crec que
exacte
que si
que si hi ha la voluntat
encara que no
continuï
doncs com a Junta
però si hi ha la voluntat
de fer alguna ballada
amb menys activitat
no es perdrà del tot
m'agradaria pensar
que
que perdurà
la tradició
jo espero
que no es perdi
no
perquè
ha sigut un treball
al començament dur
d'arrencar-ho
i tal
i ara que funcionava
doncs
clar
són 30 anys
és un temps molt llarg
per les mateixes persones
que també
és dur
tots ens anem fent grans
no
però
però clar
tot compleix
un temps
i una etapa
no
i ara
la gent
es vol dedicar
a altres coses
i també
un tema
molt important
que
vull llançar
de cara
a la Generalitat
i a l'Ajuntament
que
la gran burrocràcia
que s'arriben a fer
a les entitats
últimament
que ens demanen
jo penso
que és excessiu
a veure
jo m'he ficat
a les sardanes
perquè m'agraden
i tal
ningú m'ha posat
una pistola
però penso
que hi ha una burrocràcia
que ens demanen
que considero
que és excessiva
això ha estat
un dels motius
que ens ha cremat més
més que
fer el curset
de sardanes
mira què et dic
a mi la burrocràcia
arriba un moment
que dius
jo no em vull estar
tot el dia a casa
fent feina
per la Generalitat
i per l'Ajuntament
per justificar coses
això ha estat
un dels temes
una mica
que m'ha cremat més
i s'ha fet
més feixuc
que els últims anys
sí
cada cop
més coses
i això ha estat
un dels temes
que a mi
sincerament
m'ha cremat més
perquè penso
que les entitats
ens dediquem
moltes hores
que no cobrem
un duro
no tinc cap
jo no pretenia mai
cobrar res
ho he fet
perquè he volgut
i els meus companys
igual
hem dedicat
moltes hores
a casa
per les sardanes
no necessitem
no necessitem cobrar diners
per això
però ara
fer papers
per als altres
la veritat
que a mi
no em ve de gust
està clar
doncs queda clara
també aquesta queixa
i crec que també
és important
que se sàpiga
jo penso
sí que és important
que se queixa
perquè jo he parlat
amb altres entitats
d'altres pobles
i tothom està
una mica cremat
per aquest tema
jo penso
que a la llarga
potser els ajuntaments
la Generalitat
qui sigui
on han de posar
unes juntes gestores
que es dediquin a fer
aquesta tramitació
burocràtica
facilitar-ho no
potser una mica
jo penso que sí
penso que és excessiva
el que hem de fer
al gener
per justificar
quan jo
nosaltres
ho tenim tot
mega controlat
mega ordenat
i clar dius
no
passes una pila d'hores
fent papers
i fent fotocòpies
i ordinadors
i justificant
que no
no
que penso que això
l'Ajuntament
hauria de posar
una junta
o potser
una o dues persones
que treballin
i facin això
que facin aquesta feina
burocràtica
nosaltres
jo penso
que així aniran
desapareixent altres entitats
penso jo
i això és una pena
a mi
em fa molta ràbia
no puc
tinc un endolor
i una pena
una cosa
que no sé explicar-ho
doncs jo crec que queda
que sí que es creu
que sí que saps explicar-ho
que queda clar també
doncs aquest sentiment
aquesta sensació
estem parlant avui
de tot plegat
amb la Teresa Cots
presidenta del Grup
de Cisardanistes
Sant Jús
perquè aquest dijous
s'estrena
aquesta exposició
com dèiem
el cim de Can Ginastà
l'exposició del 30è aniversari
de la Grup
de Cisardanistes
Sant Jús
que es podrà visitar
fins a 28 d'octubre
i després diumenge
la jornada gran
d'aquesta celebració
amb la ballada
de Sardanes
a les 12 del migdia
amb la cop
la ciutat de Girona
aquest dinar popular
també a les dues
i després
a la tarda
el concert i ball
i recordar això
que encara es poden comprar
aquests tiquets
fins divendres
tot i que
ja sé que
us agrada tenir-ho
amb més temps
i que tots anem
molt a l'última hora
però encara hi ha temps
per fer-ho
Sí
Doncs moltes gràcies
Teresa
un plaer
Moltes gràcies a vosaltres
per convidar-me
I que vagi molt bé
fins aviat
Bon dia
Bon dia
Just a la fusta
Sant Just en directe
Mig minut i arribem
a empunar les 11
Connectarem les notícies
Bolletí de Catalunya Ràdio
Bolletí dels Sant Just Notícies
Tornem
Després parlarem
amb la regidora
d'Ocupació i d'Empresa
Carromades Casarras
Umar de Serrano
També parlarem
del temps
amb el Carles Hernández
i avui farem també
tertúlia
com cada dimarts
amb Jaume Campreciós
Pep Quintana
i Jordi Farras
Tot plegat
després de les notícies
i arribem
en pocs segons
Catalunya Ràdio
Les notícies
de les 11
Bon dia
Us parla
Òscar Fernández
Fons judicials
Expliquen a Catalunya Ràdio
que el jutge
contenciós administratiu
resoldrà avui
s'hi deixa sense efecte
l'acord de l'Ajuntament
de Badalona
segons el qual
els treballadors municipals
podran demà dia
de la hispanitat
anar a la feina
i canviar el festiu
pel 9 de desembre
L'alcaldessa de Badalona
Dolors Sabater
troba escandalós
que la delegada
del govern espanyol
a Catalunya
hagi portat a la justícia
aquesta qüestió
De moment però
l'Ajuntament encara
no ha rebut
cap requeriment judicial
i encara no tenen decidit
si pensen
mantenir o no
la seva decisió
diguin el que diguin
els jutjats
Sabater
de la confluència
d'Esquerres
Guanyem Badalona
en Comú
ho ha explicat
al matí
de Catalunya Ràdio
Em sembla escandalós
que els governants
estiguin pendents
d'això
i perdem el temps
que es perd
en un tema com aquest
que la intervenció
de la delegació
del govern
estigui
per posar
pels arrodes
als municipis
fins ahir
a la nit
no havíem rebut
res
estarem pendents
de si
rebem
alguna
informació
directament
Sabater ha precisat
que alguns treballadors
han decidit
treballar demà
per convicció política
i d'altres
simplement per conveniència
perquè això
els permet fer
quatre dies de festa
seguits per la Puríssima
sobre si això
podria obrir la porta
a la possibilitat
que algú volgués
treballar
l'11 de setembre
Sabater ha dit
que la celebració
àmpliament qüestionada
és la del 12 d'octubre
tant aquí
com a l'Amèrica Llatina
i als Estats Units
Més notícies
amb Carlos Baraibar
Detingudes dues persones
a Gijón i a Sant Sebastià
per formar part
segons la policia
de l'estat islàmic
els atinguts es dedicaven
a difondre
l'ideari de Daesh
a les xarxes
cridaven a la lluita armada
i afavorien
el reclutament
de nous adeptes
tots dos atinguts
tenen nacionalitat espanyola
i origen marroquí
es retarda l'obertura
de la novena sessió
del judici del judici
per les targetes
blanca a la lluita armada
de procediment
entre el tribunal
i les defenses
per la compareixer-se
de la compareixença de testimonis

del judici de la Gürtel
que es fa
que es fa a la planta de sota
sí que es manté
però la compareixença
de Francisco Verdú
un dels pocs directius
que es va negar
a fer servir la seva targeta
perquè ho considerava
una mala praxis bancària
Lali Ferrer
Catalunya Ràdio
Madrid
Cada set segons
una nena menor
de 15 anys
es casa al món
segons un informe
de Save the Children
coincidint avui
amb el Dia Internacional
de les Nenes
L'estudi analitza
la situació
de les menors
en 144 països
el Níger
el Xat
la República Centroafricana
Mali
i Somàlia
són els països
amb les taxes
més altes
de matrimonis infantils
embarassos d'adolescents
o mortalitat materna
a l'altra cara de la moneda
hi ha Suècia
Finlàndia, Noruega
i els Països Baixos
Espanya
s'ha situat
la onzena posició
per darrere d'Itàlia
segons la NG
el principal repte
que s'enfronten
les nenes
de casa nostra
és la violència
de gènere
un activista uigur
condemnat a cadena
perpètua
l'han guardonat avui
amb el premi
Martin Hennels
2016
de Drets Humans
es tracta
d'Ilham Totti
un economista
de 46 anys
originari de Xinjiang
al nord-est de la Xina
i catedràtic
de la Universitat
Minzu de Pequín
especialitzada
en minories ètniques
un tribunal de Xinjiang
el va condemnar
fa dos anys
a perpetuïtat
acusat de separatisme
els responsables
del premi lamenten
que eliminant
la veu moderada
de Totti
les pròpies autoritats
xineses
posen les bases
d'electremisme
que afirmen
voler combatre
d'ell destacen
els seus esforços
per potenciar
el diàleg
entre les ètnies
uigur i han
tot i rebutjant
el separatisme
i la violència
i han Totti
és també un dels nominats
per rebre
el Premi Saharov
de Drets Humans
els noms
dels tres finalistes
en aquest Premi Saharov
es coneixeran
d'aquí a poc
la Seu d'Urgell
i Andorra
l'Avella
presentaran candidatura
conjunta
per acollir
els Jocs
Special Olímpics
l'any 2018
les dues ciutats
asseguren
que la seva experiència
en l'organització
d'esdeveniments esportius
les situa
com a clares favorites
anem a la Seu d'Urgell
Eloi Barrera
bon dia
bon dia
seria la primera vegada
que els Special Olímpics
es fessin al Pirineu
la candidatura
transfronterera
ja fa més d'un any
que es prepara
i té el suport
de la Generalitat
i el Govern d'Andorra
l'alcalde de la Seu
Albert Batalla
està convençut
que és una aposta guanyadora
clarament fem una candidatura
competitiva
una candidatura potent
una candidatura interessant
que volem que triomfi
el dossier preveu
que la dotzena
de competicions esportives
es reparteixin
entre les dues ciutats
així com les places hoteleres
i les viles esportives
Eloi Barrera
Catalunya Ràdio
la Seu d'Urgell
ara els esports
amb Jordi Turria
comencem amb un resultant
d'última hora
Marcel Granollers
ha derrotat
Yuishi Suhita
i s'ha classificat
per a la segona ronda
del torneig de tenis
de Xangai
on s'enfrontarà
amb Thomas Verdi
que el setè favorit
avui es disputen
nombrosos partits
de classificació
per al Mundial de Futbol
de Rússia
destaquen
l'Esloveni
Anglaterra
l'Alemanya
Irlanda del Nord
el Colòmbia Uruguai
i l'Argentina-Paraguai
també avui comencen
dues lligues masculines
la de Futbol Sal
amb el partit Peníscola-Barça
a partir de 3 quarts de 9
i la de Baterpolo
amb el duel
entre el Barceloneta
i el Terrassa
a la mateixa hora
avui també es juguen
dos partits
de l'Oke Lliga
el Barça
que és el líder
juga a casa
contra alcaldes
i el Vic
s'enfrontarà
amb l'Igualada
tots dos començaran
a les 9
també avui es disputa
la contrarallotge
individual femenina
dels Mundials
de Ciclisme
de Doha
les altes temperatures
durant la competició
s'acosten els 40 graus
han provocat
les queixes
dels participants
fins aquí
les notícies
tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
són les 11 i 6 minuts
us parla Andrea Bueno
divendres s'acaba
la convocatòria
per presentar
les sol·licituds
per instal·lar
una paradeta
al Sant Just
al carrer
la fira
al carrer
més multitudinària
del poble
tindrà lloc
diumenge
i cada any
o plega
un gran nombre
de parades
d'entitats
escoles
artesans
i artesanes
i altres col·lectius
al voltant
de la plaça
Bardaguer
per instal·lar-hi
una paradeta
s'ha d'omplir
un imprès
de sol·licitud
d'espai
el període
de recepció
de sol·licitud
s'acaba
divendres
a l'Ajuntament
més coses
demà dimecres
hi haurà un mercat
amb volant
a la plaça
Camoapa
com cada dimecres
aquest mercat
s'instal·larà
a Sant Just
tot i ser jornada
festiva
l'Ajuntament
ha autoritzat
els paradistes
del mercat
prèvia a sol·licitud
a instal·lar
els seus estants
a la plaça
Camoapa
aquest dimecres
que és festiu
arreu del país
així doncs
el mercat
s'instal·larà
a la plaça
Camoapa
de 8 del matí
a 3 de la tarda
i un apunt més
l'ANC Albas Llobregat
farà diumenge
una festa
al Parc de Torreblanca
durant tot el matí
hi haurà activitats
per tota la família
al parc
com ara concerts
i un mercat
d'artesania
des de les 10
i fins a 2 quarts
de 3 de la tarda
es farà la fira
festa de l'assemblea
a la comarca
amb batucada
inflables
per als més petits
actuacions de castellers
i gegants
i concerts
amb el grup
Riu
Ses Freixes
i Peret Reyes
i també un mercat
d'artesania
I això és tot de moment
la informació local
tornarà en menys d'una hora
i també a la O1
al Sant Just Notícies
edició migdia
mentrestant
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
ràdio d'Esvern.com
Molt bon dia
noch t'invий
dia
a una
l'actual
X
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Club. T'hi esperem.
Senyor, haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell. Oh, Déu meu!
La penya del morró. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama. A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya
Just a la fusta
Sant Just en directe
En punt un quart de dotze, aquesta hora el que volem fer és parlar del projecte europeu Ruta Singulars
perquè Sant Just és una de les cinc ciutats europees que participa a aquest projecte.
Ara en parlem, per conèixer-lo una mica més a fons, amb la regidora d'Ocupació i Empresa, Carresoma de Serrano. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que és des de la regidoria des de la qual porteu aquest projecte, que es diu Ruta Singulars. Explica'ns una mica en què consisteix tot plegat.
Mira, el projecte Ruta Singulars és un projecte que, com tu molt bé dius, és un projecte en què participa Sant Just,
l'Ajuntament de Sant Just, com un partner, diríem, del projecte, conjuntament altres ciutats, la ciutat Tornefell, que és la líder del projecte,
que és una ciutat francesa, hi ha una altra ciutat francesa que és Foix, i després hi ha dues ciutats, una a Irún i l'altra a Baracaldo,
i una fundació que és Creanta, aquí a Barcelona. Totes aquestes ciutats, més la fundació Creanta, formem part d'aquest grup de ciutats
que volem portar a terme diferents línies de treball en el marc del projecte de Ruta Singulars.
I són línies de treball conjuntes? Cada municipi fa les seves i després hi ha algun objectiu comú?
Mira, si la idea en aquest projecte, diríem, està dintre del projecte que ha estat cofinançat pel Fons Europeu,
de Desenvolupament Regional, el FEDER, que es coneix com a FEDER, i en aquests projectes el que pretenen
és fer treballs conjunts compartits, accions compartides, amb regions transfrontereres,
que, de fet, es diu que és un projecte dintre de la convocatòria de POC-TEFA,
POC-TEFA és un projecte de cooperació, de relació entre els països, diríem, entre França, Espanya i Andorra.
POC-TEFA és el DOM.
Llavors, aquest projecte, com deia, està cofinançat pel Fons Europeu
i ens han finançat concretament a Sant Just, el total, diríem, del finançament, del cofinançament,
hem de parlar de cofinançament, és de... la part cofinançada seria 291.200 euros.
En total, el projecte de Sant Just tindria 448.000 euros.
D'aquests 448.000, hi ha una part, com deia, cofinançada pel Fons Europeu, que seria el 65%,
i el 35% restant estaria, oposaria, diríem, l'Ajuntament.
I llavors, exacte, és a dir, que és una supensió bastant important, no?,
i que, per tant, entenc que també té aquesta...
el fet de col·laborar amb altres municipis europeus, suposo que també aquesta projecció.
Efectivament, efectivament.
És la primera convocatòria que s'ha fet, del programa que es diu
Programa Operatiu de Cooperació Territorial Transfronterera, POC-TEFA.
És la primera convocatòria i és molt interessant.
Nosaltres ens volíem apuntar en aquest carro, perquè el participar en una primera convocatòria
vol dir que t'obre les portes, et fa una presentació a les altres ciutats que hi participen
i ja et veuen al món, és a dir, que estem ja en el mapa, en el mapa de les convocatòries FEDER.
I això ens interessava molt fer-ho.
Tothom, el Consistori, va estar tothom d'acord que no vam presentar-ho.
I la part, diríem, pròpia de l'Ajuntament, el que és cert és que són diners que ja fem algunes accions, de fet.
I el que farem és, amb aquests diners extra que ens venen d'Europa, el que farem és ampliar aquestes accions
o fer-ne de noves, sempre amb un objectiu, que és el del projecte.
El projecte, l'objectiu és fer ciutats creadores, ciutats creatives, potenciar a través, diríem,
del que és el desenvolupament del turisme cultural i el desenvolupament econòmic local sostenible,
fer accions en aquest sentit, de turisme cultural i promoció econòmica del municipi.
Deies que algunes accions ja es fan, no?, i que per tant es poden potenciar.
Per exemple, en quines accions serien?
Sí, mira, totes les accions nosaltres les hem centrat en tres línies de treball.
Les línies de treball són, una és la creació d'itineraris turístics,
una altra línia de treball és el suport a la indústria creativa
i la tercera línia de treball és la difusió i la transferència de tot aquest treball fet,
de totes aquestes accions que portem tant aquí a Sant Lluís com portaran les altres ciutats sòcies.
Dintre de la línia de treball de creació d'itineraris turístics tenim diverses actuacions,
i alguna d'elles, una, per exemple, és recuperar i adequar espais per a la creació i l'exhibició,
de fet, és crear espais nous també fora, a l'aire lliure,
perquè els creadors, els emprenedors, els nous creadors,
puguin fer una posada davant de la ciutadania de tot el que ells fan,
de les seves creacions, farem aquesta recuperació d'aquests espais,
després ja anirem concretant quines seran realment quins són aquests espais
i ara, de moment, tenim molt clar que volem fer aquesta acció.
Una altra actuació és el disseny i la implementació de rutes singulars
i espais turístics.
Per dins de Sant Lluís.
Per dins de Sant Lluís.
Hi haurà rutes diferents, des de rutes de veure artistes locals,
veure també rutes, diríem, de patrimoni cultural, patrimoni, diríem,
el que és de carrer, també, del carrer.
Després també tenim Collserola, tenim tota una sèrie de rutes, de camins,
que podem, l'altre dia vam veure amb la caminada de les Seas,
tot el recorregut de fons que tenim.
Doncs tenim una riquesa que volem posar-la en aquestes rutes.
I una última actuació en aquesta primera línia de creació d'itineraris
és la difusió, justament, i la promoció d'aquestes rutes, concretament.
A la línia de treball 2, a mi m'interessa moltíssim, també,
perquè és donar aquest suport, com deia, a la indústria creativa.
El que farem és diferents actuacions,
però totes elles aniran amb la línia de donar suport
als emprenedors creatius.
posem per cas, diré, d'alguna manera es concretaran
amb el que és la formació amb aquests creadors artistes,
suport empresarial,
impuls al talent,
donarem, bueno, farem, intentarem fer alguna acció.
Com si fos hi haguéssim beques o alguna cosa?
No sé si anirà per beques,
però sí que serà una idea que donarem suport
a aquells emprenedors,
a aquella gent que volen dedicar-se
al que és la creació, però amb majúscules.
Jo dic que la creació no es queda sols
amb el que és la pintura o l'escultura,
que també, si no, anirem més enllà,
com la fotografia,
i inclús empreses que vulguin fer dissenys propis,
i que els puguem ajudar a través d'aquests projectes.
Dinamitzarem, també volem dinamitzar
tot el que és ajuntar el món de l'empresa,
de l'empresari, dels polígons,
amb els creadors nostres,
amb els artistes nostres,
de manera que aquests artistes
ajudin amb aquestes empreses
possiblement a decorar els halls o els garatges
o a posar una imatge corporativa
diferent a la que tenen ara,
i, en canvi,
doncs, aquests empresaris poden formar,
poden ajudar aquests nous empresaris
a promocionar,
a crear la pròpia empresa,
perquè molts saben fer una obra,
però no saben fer aquest pas més enllà
de ser empresaris,
de ser creadors empresaris.
I també una part de les accions
anirà cap al comerç,
que també el que ens agrada
és veure com carrers que tenien molta vida
a nivell comercial,
ara hi ha alguns comerços que s'han tancat
i que estan als carrers una mica solitaris.
Volem que torni a ser aquell carrer
que incentivi,
que dinamiti la gent a passar-hi.
i podria ser una cosa molt interessant,
parlarem, això,
està clar,
amb els artistes,
i que els artistes poguessin fer
els operadors d'aquests comerços
que siguessin el seu lloc d'exposició,
d'exhibició de les seves obres.
I això,
ja en tenim alguna experiència,
fora d'aquí de Sant Jus,
i crec que estaria molt bé.
Per tant,
amb molts objectius,
amb moltes llenies de treball,
que, en principi,
tot això comença a partir de ja,
a partir de que són tres anys de projecte,
o serà a partir del 2017?
És a dir,
ara s'ha començat a treballar,
entenc,
en els objectius
i efectes pràctics
quan es començarà
a materialitzar una mica més.
El projecte Rutes Singulars
és pels propers,
bueno,
són tres anys,
és des del 2016
fins al 2019.
El 2016,
de fet,
ja hem fet moltes coses,
perquè, clar,
quan comences un projecte
amb ciutats noves
i una convocatòria nova
com és aquesta,
tots,
inclús el líder del projecte,
ens hem d'aclarir
com haurem de justificar tot,
perquè pensa que
en els projectes europeus
hi ha una part
que és molt interessant,
que és que arriba diners,
arriba diners que no esperàvem
i que, per tant,
doncs, bueno,
es podran fer coses
amb aquests diners.
Però hi ha una part
que és que, clar,
que tots aquests diners
s'ha de veure molt bé
on es va,
on es posen,
s'ha de justificar molt bé,
perquè, clar,
hi ha auditories,
hi pot haver auditories,
és a dir,
ha d'estar tot molt,
molt, molt controlat
i això és el que hem anat fent
aquests dies, no?
De fet,
a Sant Lluís
vam tenir la visita,
com el bolletí ja va sortir.
Sí, és veritat,
va separ a la ràdio i tot, eh?
Exacte.
Sí, sí, exacte.
Dels altres municipis, no?
Sí, sí,
va vindre
tots els altres municipis,
una representació
tant tècnica com política
de totes les cinc ciutats,
diríem, no?,
que estem representats,
més la fundació,
i van estar dos dies aquí a Sant Lluís,
una tarda i un matí,
tot un matí,
de dijous i divendres,
i llavors, bueno,
vam dedicar molta estona
a treballar els objectius,
clarament, eh?
A veure com són aquestes accions,
cada ciutat ha de fer una fitxa
on desenvolupi,
descregui molt clarament
què és el que vol fer
amb cada una de les accions,
i tot això ja s'ha començat a treballar.
I llavors tindrem una...
dintre d'aquestes línies de treball
que deia difusió,
cada...
Bueno, s'ha...
En aquest dia,
aquesta jornada de treball
que es va fer aquí a Sant Lluís,
es va concretar
que les jornades...
Es faran unes jornades
de ciutats creadores,
on vindran creadors
d'altres ciutats,
de les altres ciutats participants,
a mostrar el que s'ha fet,
i nosaltres podrem mostrar als altres
el món
què hem fet a Sant Lluís, també, no?
I aquestes jornades
se'n farà una
a Baracaldo...
O sigui, seran jornades
juntament amb aquestes altres quatre ciutats, eh?
Sí, sí, sí.
La primera es farà a Irún,
que serà el 2017,
i nosaltres ens hem reservat el 2018,
concretament a l'octubre del 2018.
Mira, d'aquí dos anys.
Es farà a Sant Lluís.
Tindrem moltes coses a explicar,
de coses que haurem fet,
espero que tothom
ens hi posem a treballar,
nosaltres ja hem començat,
ara hem de parlar amb les entitats,
amb els comerços,
amb les empreses,
amb tothom,
per poder tirar endavant
aquestes accions.
Doncs ho anirem seguint tot plegat,
no?
Ara estem...
Està arrencant tot just
aquest projecte de rutes singulars,
i entenc, per tant,
que tots...
que es notarà,
és a dir,
que la gent veurà
que s'està fent això,
no?
Perquè de vegades es fan alguns projectes
que potser no s'han tan evidents,
però en aquest cas sí que
pel tipus de projecte que és i tot
en sentirem a parlar, segurament.
En primer lloc,
perquè ens obliga,
Europa ens obliga
a...
A difondre.
A que nosaltres
ho fem la difusió
i que sempre posem la nota,
no?
Gràcies a,
o amb el suport del projecte
confinançat per tal, tal, tal,
no?
I això,
ja d'entrada,
ara posarem uns cartells
on es veurà
que Sant Just
és ciutat creadora
i està dintre del projecte
de rutes singulars.
Però a banda d'això,
doncs,
bueno,
ho farem,
ho farem,
ho farem una presentació,
volem fer una presentació
a la ciutadania
de les accions,
convidarem a totes les persones,
diríem, no?,
els col·lectius
que poden estar
més o menys interessats
en el resultat
d'aquest projecte
i, bueno,
farem una presentació,
alguna manera,
un bateig oficial,
eh?,
del projecte
de rutes singulars.
Això,
aquest 2016?
No sé si ens donarà temps,
perquè encara estem acabant
de concretar
aquestes fitxes,
estem parlant,
amb el líder,
cada soci està parlant
amb el líder,
com es concreta
cada una
d'aquestes accions
i, bueno,
fins que no estiguin
les accions
ja pensades,
és cert que
en la concreció
d'aquestes accions
estem parlant ja
amb aquests col·lectius,
eh?,
però la presentació,
diríem,
que ara tota la ciutadania,
la festa grossa
de presentar
el projecte,
doncs,
la farem
possiblement ja
el 2017, eh?
Doncs,
anirem parlant,
ho anirem seguint
tot plegat,
avui hem volgut fer,
doncs,
aquesta primera entrada
en el projecte europeu
Ruta Singulars,
n'hem parlat amb
la regidora d'ocupació
d'empresa
Carles Romà de Serrano,
que també és regidora d'esports
i ja que la tenim avui aquí
ja aprofitem
perquè els dilluns
ja el programa
Juguem a Casa,
aquest programa d'esports
en parlarem després,
cada dimarts en parlem
també amb el Marc Romero,
però avui ja
ja en podem parlar
abans que ens ho expliqui el Marc
perquè ahir justament
un dels temes
que es van tractar
va ser,
vam parlar amb el que
Club Sant Just,
amb el seu president
Fernan Brull,
que va assegurar
ahir el programa
que aquest any l'entitat
no tindrà per dret
el Sant Just al carrer
i que d'ell deia
que havia estat
una decisió de consistori
alegant que les entitats esportives
ja disposen de la festa
de l'esport
per donar a conèixer
la seva activitat
i Brull assegurava
que la decisió
havia agafat el club
per sorpresa.
Si et sembla,
podem sentir-lo,
que és el que deia
exactament ahí el programa.
Perfecto.
Hem deixat una mica
parat
perquè nosaltres ho fèiem servir
per agafar nens
per l'escola,
però clar,
si no podem fer
el nostre espai
on els nens
puguin patinar i tot,
entenem la posició,
però era un espai maco
que ens va arribar
la segona passada
que no hi estaríem
i no dona temps
a poder-ho repensar.
Aquestes són les declaracions
del Juguem a Casa.
És així?
Què ha passat?
Aquí hi ha hagut
algun malentès?
Com ha anat,
tu plegats?
Bé,
segur que hi ha
una confusió,
però s'arreglarà,
segur,
perquè,
a veure,
la idea
és certament
el Ferran
parla
que hi ha
una idea clara
que volem
que la festa
de l'esport
sigui la festa
de les entitats esportives,
de fet,
és la festa nostra,
des de l'esport,
l'àmbit de l'esport
té aquesta festa
concreta.
Això no treu
que hi ha
una festa
de la tardor,
la festa de la tardor,
doncs hi ha les entitats
que poden
posar la paradeta,
qualsevol entitat
del municipi,
sigui esportiva
o sigui cultural,
sigui del que sigui,
del tipus que sigui,
poden demanar
un espai
i aquest espai
el tindrà,
vull dir que
l'espai
el poden tenir.
Si estem parlant
d'activitat,
diríem,
de treure porteries,
com s'havia fet
altres anys,
és veritat
que al carrer
Miquel Reverter,
que és on
tradicionalment
es posaven
les entitats esportives
a fer l'activitat,
doncs,
algunes,
perquè no totes,
no totes
s'hi volien posar,
però algunes sí,
és cert que el club
de hockey
sempre hi era present,
al carrer Miquel Reverter
es farà
el dinar
de la festa de tardor,
que es feia
en altres llocs,
en altres edicions,
i bueno,
es va considerar,
però això no vol dir,
no vol dir
que si el club
té interès
en que sigui així,
nosaltres
no hi posarem
cap inconvenient,
és a dir,
que en parlarem
amb ells,
en parlarem,
perquè,
vull dir,
no,
no,
si,
escolta'm,
si les entitats
volen participar,
no podem dir-los
i que no,
han de participar,
això no els hi podem vetar
en absolut,
ja en parlarem amb ells,
que no s'amoïnin,
que ho arreglem,
segur.
Perfecte,
doncs ja estarem
al cas de com ha resolt
tot plegat,
hem volgut fer també
aquest apunt d'actualitat esportiva
amb la Carles Humana de Serrano,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat,
bon dia.
Gràcies,
bon dia.
Just a la fusta,
Sant Just en directe.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia,
de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
I don't mal.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va Jordi,
va,
ves l'últim,
deixa-ho,
però és que no puc,
no puc,
oh senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Passen 4 minuts de 2 quarts de 12,
aquesta hora el que fem és parlar del temps,
amb el Carles R. Nedi Rius,
avui una mica mestre del compte
i ocupant ja l'espai de Tertúlia,
perquè tenim ja els tertulians asseguts
als seus llocs,
a en Joan de Canfraix i a en Pep Quintana
i a en Jordi Faràs.
Primer volem parlar del temps.
Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Perquè és un dia important, eh?
Avui per parlar-ne.
Màna'm?
No portes cascos.
És complicat, eh?
No portes cascos, no sent res.
Algú li volia deixar els cascos.
Ara sí.
És un dia important per parlar del temps, avui.
Sí, bueno, aviam si tenim sort
i les previsions es compleixen
i tenim, doncs, la pluja.
Ja no veus clar.
Eh?
Ja no veus clar.
No, ha fluixat una miqueta en comparació a ahir.
Ha fluixat una mica,
aquests auriculars no van,
i en comparació a ahir tenim
una situació de precipitacions,
però no tan marcada com quan...
Sí.
Com quan ho pronosticàvem ahir, no?
El fet és que tenim una situació d'inestabilitat
que ha d'arribar a partir de demà
i aquesta inestabilitat ens pot portar a pluja.
El que sí que es compleix una miqueta
és la puntualitat, l'arribada de...
Demà al migdia tarda, eh?
Sí.
Al migdia tarda...
Els que us estiguin veient a través de la web,
que m'és divertit, eh?
Sí, és divertit.
Un ball d'auriculars i moviment.
No ho sé, no hi...
Ara et sents?
Ara et sents, per mi.
Està bé, està bé, perfecte.
Aviam, l'únic que confirmem
és la puntualitat d'aquesta arribada de precipitació,
que teòricament hauria de ser
cap a les 3 de la tarda de demà.
O sigui, aquesta...
Sí?
És molt estrany, però se'n va.
No em sents, eh?
No.
És que està en un lloc que no és el teu habitual
i llavors deu ser l'inconscient.
No, no, però se'n va de tot, de la taula.
No és que se'n vagi,
se'n van tots els auriculars.
Ah.
És molt curiós.
Fa ploc, ploc, ploc, ploc.
El que anava bé, eh?
Sí, doncs...
Jo ho sento bé.
Molt ràpid.
El fet és que demà ens arriba aquesta inestabilitat,
és una pertorbació que no pot circular pel nord d'Europa
i el que fa és baixar la latitud
i afecta tota la península ibérica
i ens començarà a descarregar.
Primer entrarà de sud-oest cap a nord-est,
després es recargularà una miqueta cap al Golf de Lleó
i tornarà a enviar un altre cop precipitacions
de cara al dijous, a última hora,
un altre cop però ens viatjarà de nord-est cap a nord-oest.
O sigui, el cicló el tindrem que passarà gairebé per sota de Catalunya
i això provocarà que primer ens entri de sud cap a nord
i després ens baixarà la precipitació de nord cap a sud.
Déu-n'hi-do.
Sí, és curiós.
El fet és que ahir teníem temperatures molt elevades,
ai, perdó, precipitacions molt marcades,
o sigui, els mapes indicaven...
Estàvem molt contents.
Sí, un total entre dimecres al migdia i divendres a mig matí
podíem arribar a aconseguir gairebé 50-60 litres per metre quadrat.
Avui la cosa ha afluixat fins als 30-40 litres per metre quadrat.
No està malament per això.
Bé, no està mal, però clar, com que necessitem molta aigua,
si n'hagués plogut molt i, a més, amb molt de temps,
no ràpida, doncs hauria anat molt bé.
Sí que hi ha alguns punts de la comarca de Tarragona
i sobretot del litoral que ja sí que poden acumular grans quantitats d'aigua.
També recordar-vos que la possibilitat de tempesta hi és,
o sigui, que no només arriba la precipitació,
sinó que quan es trobi amb aquesta aigua del mar,
que està a un grau i mig per sobre del que tocaria per l'època de l'any,
perquè hem tingut un estiu molt càlid,
doncs es pot formar tempestes, sobretot al litoral,
a partir de Tarragona, també el de Rafa, el de Llobregat,
sí, podríem tenir tempestes puntualment també fortes.
I el tema de partir de les 3 és també aquí Sant Just, eh?
Sí, aviam, no, al matí ja plaurà a Tarragona,
aquí s'envasi cap al delta l'Ebre ja el dia i demà serà un dia bastant lletxot.
Ho dic perquè molta gent ha trucat preguntant per què van anar a buscar bolets.
Tothom, hi ha una desesperació demà per anar a buscar bolets,
perquè se n'han trobat, sí, al matí salvaríem bastant al Prepirineu,
però a partir del migdia, a primera hora de la tarda,
ja la precipitació també arribarà en aquesta zona.
És una pluja que anirà fent durant tota la nit i matinada de dimecres,
creiem que el punt àlgid és quan arriba,
que plourà amb bastanta intensitat,
després hi haurà petites pauses cap al vespre,
i potser de nit i matinada podria ploure una miqueta més,
i ja acabo.
I de cara al dijous, doncs, anirà fent a la tarda,
s'obriran clar i a la nit podria arribar alguna tempesta interior.
Però hi ha de parar aigües també dijous, no?
Sí, dijous al matí encara podria ploure una mica,
cap al migdia podria parar una estoneta,
i després a la tarda les tempestes que es formin a l'interior
tornaran a tocar a Sant Jus.
Sant Jus al carrer?
Sant Jus al carrer, el dia 25.
Queda una setmana.
No, no, però ho he mirat, de moment...
No, no, el 23.
El 23.
El dia 23.
El dia 23.
Falten més de 10 dies.
Sí, de matinada plouria avui.
Avui els mapes diuen que de matinada plourà,
però al matí el salvaríem.
O sigui, nit de tapes...
Sí, la nit de tapes aniria una mica fumuda,
i després al matí...
No, de tapes, la nit...
És la nit de Sant Jus a carrer.
La nit et tapes serà, no et tapes.
Et tapes amb un preu.
No, però falten molts dies, impossible.
Ja en parlarem.
Gràcies, Carles.
D'acord.
Preparats per demà.
Molt bé, bon dia.
Que vagi bé i bon dia.
Sí, és molt aires demà.
Que sí, ja és el dia el bolet.
Canvim la sintonia, perquè veig que ja esteu aquí fent tertúlia, no?
Tenim el Pep Quintana amb el temps a la carta,
el Jordi Ferraz i el Jaume Campreciós.
Carles està parlant del temps.
Fem companyia, Carles.
Sí, de fet, si voleu, podem parlar del temps, eh?
Si no sabeu de què parlar, una opció seria parlar del temps.
També, també.
En fi, però el Jaume feia senyals amb el rellotge,
per tant, entenc que tens molts temes per treure.
Jo heu de tenir pressa per marxar.
No, no, és que després no cobrem per minut...
És veritat.
Per minutatxa.
Per minutatxa, és veritat.
És veritat, es nota a final de mes.
Sí.
En fi.
És que així no paga hores extres.
Ai, senyor.
Exacte.
Molt bé.
Què més?
Mira, de fet, uns tertulians...
No és aquesta taula de tertulians, eh?
Però em van demanar a veure si podia fer-los i minutatge
per saber qui és el que parlava més,
perquè creien que un parlava més que l'altre
i que potser algun dia podríem provar de minutar-los.
Home, això ja passa.
Aquestes coses.
Sí, això a RACU ho fan.
A la tertulia hi ha un moment...
Ho fan amb un to simpàtic, eh?
No hi ha baralles, en principi, per qui parla més o menys,
però sí que em van demanar
Ah, doncs podries calcular un dia amb un cronòmetre,
com que aquí estem fent també el...
Ja que estem fent el tècnic de so
i moderació, potser podríem afegir tres cronòmetres.
Bé.
Jo crec que en aquesta taula guanyaries tu, Pep, per això, eh?
Potser no ens caldria posar el cronòmetre.
Jo, Jaume, jo, Jaume.
Sí?
Jaume el deixem parlar molt, eh?
Si no s'enfada.
Sí.
Diu, ara no vindré, si m'ho puc parlar.
Bé, no, queda un dimarts,
després és fer uns quants dies de festa.
Sí?
Ah, sí?
Molt bé.
Per què?
Perquè vingessin no puc, el dia 1 és festa.
És veritat.
Però no cal venir.
Per això mateix, i al dia 8 tot no tinc un altre compromís,
vull dir que...
Sí, queden un parell de dies.
Queden un parell de dies.
Però encara falta.
Encara falta.
Encara falta.
És un meravelló...
Vas molt endavant, avui, Pep.
Sí, però és que és qüestió de...
Nosaltres ens enganxa perquè és festiu,
però si és dels altres dies farem programa, eh?
Vull dir que no...
No farà...
No sé si hi haurà col·laboradors...
No farà l'equaducte.
No farà l'equaducte.
No farà l'equaducte.
No farà l'equaducte.
No farà l'equaducte.
No farà l'equaducte, que demà treballem.
No, madalona, madalona, madalona.
Sí, de fet, mira, és un tema que...
El tema aquest del debat dels festius,
que justament arriba bàsicament cada 5 anys
quan hi ha aquest equaducte,
després s'oblida tothom del tema,
però sí que és veritat que potser...
Jo crec que sí que ja estaria bé
que es fes com en alguns països
en què les festes es traslladaran a dilluns o divendres, no?
Sí.
Si que demà fos festa...
Si que demà fos festa...
Si que demà fos festa...
Si que demà fos festa...
Si que demà fos festa...
Si que demà fos festa...
Si que demà fos festa...
Molts dimarts, eh, jo crec.
Un abans de calendari, un abans de calendari...
Ah, l'any que ve.
L'any que ve, el 17, sí.
Que n'hi havia bastantes amb dilluns.
Clar, llavors ja no s'arregla el tema
perquè diu, va, doncs aquest any ja està.
I l'altre, doncs...
Sí, em sembla que l'any que ve
no treballarà ningú tota la setmana.
Jo crec que pot estar bé,
però què posem per davant?
Les festes d'extradicions o l'economia?
El 25 de desembre no cal canviar-lo de lloc,
però el 12 d'octubre...
El 12 d'octubre no té cap.
No, no, no, no.
A veure, ella no parlava,
doncs ella parlava de les festes.
Dels festes.
En general.
Exacte.
Però hi havia una proposta, Jaume,
que hi havia excepcions,
que eren 25 de desembre.
Estats Units, Estats Units ho fan,
i tenen...
Clar, com el Thanksgiving, no?
Aquest el mantenen.
El dia d'octubre gràcies que el conserven,
i dos més, i el resta són en dilluns.
Ho passen, sí, en dilluns.
En dilluns, sí.
Més països d'Europa també ho fan.
Bueno, no ho sé, jo, els Estats Units,
però bueno, llavors, la pregunta que em feia és,
estem entint de les tradicions o l'economia?
O la producció en cadena?
I aquí és un dubte...
Home, però la tradició del dia de la Constitució...
No, no, no, no és molt llarga.
No estem parlant...
O de la puríssima.
Estem parlant...
La puríssima sí que és més tradició.
Estem parlant...
Però no se celebra gaire.
Ara, en la globalitat.
Després, cada u tindrà la seva cosa...
A mi, demà no hi ha res a celebrar.
Exacte.
Com diu el lema, aquell.
Com diu el lema.
Demà no hi ha res a celebrar.
Val?
Però n'hi ha altres dates que sé.
Vull dir, a veure...
La Mercè...
La Mercè...
No, no, la Mercè de Barcelona.
La Mercè de Barcelona.
La Mercè de Barcelona.
Vull dir, és tot un...
Un muntany que, a més a més, a veure...
Jo no veig malament posar-les...
Arrambar-les cap a un cantó.
A veure, el sector turístic estaria molt més content.
D'interior tindria més...
Més dies.
Home, i en el nivell de productivitat, mira, a veure,
per exemple, ara mateix a Sant Feliu, que la festa de tarda
coincideix amb el 12 d'octubre, en teoria, perquè s'enrerim,
però bé, sempre es fan dos dies de festa, perquè la festa...
Avui és festa local, però ahir era festa...
Ahir no era festa, és a dir, ahir era laborable,
s'anaven a les escoles, funcionaven les empreses,
però avui i demà és festa.
Llavors, això és una mica absurd,
crec que cada any es va canviant en funció de com cau la setmana
i jo crec que seria viable que sempre fos festa,
per exemple, el segon dilluns d'octubre, saps?
No sé.
És que ahir és estrany, perquè la gent va anar a treballar,
per exemple, o a l'escola, o no hi van anar,
perquè van demanar festa i van tenir pont.
Exacte, també.
Perquè jo aquí...
No, sí, no es fa el pont, perquè a l'escola sí que no es fa el pont,
perquè es potencia, com que se celebri la tradició aquesta de festa de tardor,
però clar, si t'és igual la festa popular
i tu treballes en una empresa de Sant Feliu, tens un pont preciós.
Ja veuràs el pont de...
Del dezembre.
De Tots Sants.
Ah, de Tots Sants.
De Tots Sants, també.
De Tots Sants.
Vull dir, és un dilluns...
És un dimarts.
Dimarts és Tots Sants,
i Tots Sants és 31.
Vull dir, ja veuràs quanta gent el farà.
Però llavors, a veure, també hi ha...
Jo surto que aquí en teníem tot...
Però si llavors el dia 1 fos dilluns,
o sigui, si passés aquell dilluns, ja està.
No, no, a veure...
Que es fes Tots Sants el 31, i l'1 a treballar.
Jo crec que tot es pot canviar,
i si tots aquí els...
Els Tastroliers, no, els que estàs a l'altre cantó del...
Del vidre.
Del vidre, no, perquè estem aquí,
tots hem viscut un canvi molt important de dates.
Dates de Sants, de festes, de...
Vull dir, com tu deies, molt bé, la Constitució,
hi vivien dos o tres que n'hi eren,
i abans teníem la primera Pasqua, la segona Pasqua,
tenies un ventall...
Sant Josep, Sant Joan...
I que tu, tu has vist com han canviat...
Sant Jaume, no, també era de festes?
També.
Aquí l'interfecte.
No, però vull dir que hi ha hagut un canvi...
És que hi havia festius, no?
N'hi havia molts...
N'hi havia molts...
N'hi havia molts...
N'hi havia molts...
Corpus, Corpus, també.
Sí, es va passar els dos...
També és festa ara, Barcelona, els allons de Pasqua.
No, Corpus, parlo, Corpus.
Crec que ara són deu de l'estat espanyol,
que posa l'estat espanyol,
dos que posa l'actualitat autònoma,
corresponent...
Els locals...
I dos als ajuntaments.
Però avant, hi ha...
17 dies...
Ja, ja, però...
No sé...
17...
És igual, però vull dir que el tema és que se'ns fa fer mentalment difícil
i encara a vegades dius
quan jo era jove aquest dia era festa.
Sí, clar.
Però s'ha anat canviant i ho ha anat acceptant
i això pot ser el mateix.
Perquè a més a més, a veure,
és un canvi que no ens teniu unes festes religioses...
Sí, és el que s'ha de justificar per què hi ha un canvi, també.
I a canvi, a Estats Units,
que és un país que té moltes confessions,
per tant, han hagut de buscar algun sistema
per poder-ho regular
i també ja més del tema...
Acosteixo jo,
en fin, a cap al dia d'Acció de Gràcies,
no deixa de ser el dia de celebrar el Nadal
o les festes miliportants.
Sí, que és el dia que es troba tota la família.
Tota la família,
perquè Nadal,
és Nadal,
l'altre és un altre dia.
L'altre és Sant Esteve i l'altre és...
No, l'altre és Sant Esteve,
vull dir que a cada regió té un dia diferent
i llavors es van inventar aquest dia.
Ja, bueno...
Però jo crec que és un tema...
No sé, en els anys veurem canvis,
també perquè n'hem vist tants de canvis,
perquè vol dir que de bonament anem adaptant-s'hi,
però jo em demanaria que, a més a més,
fos clar el canvi,
fos clar, vull dir, justificat, explicat,
si és en benefici de l'economia que em deies tu,
doncs és una cosa.
De car a les tradicions, n'és una altra.
I, per tant, doncs, caldria
que ja n'han patit de tot, eh?
Tant les econòmiques com les tradicionals,
totes ja han canviat de dia, eh?
Totes han canviat de dia.
Han de recordar que de canvis n'hi ha hagut.
O sigui, al principi,
el que era la festa de demà,
recordem que aquí a Catalunya no la fèiem
i ens van obligar a fer-la.
o sigui, és una cosa que l'havíem fet.
És el Pilar, és el Pilar.
L'havia de fer, però s'ha de posar.
I ara m'ho tenen.
La Carme deia Sant Faleu,
o Sant Faleu, tots tenim...
És una extensió, no?
Bé, la festa majoria és Sant Llorenç.
Sí, clar.
Sí, no dic la de tardor.
No, no, perdó.
I la van canviar per fer tardor.
I és la tradició de fa...
A veure, 30 i escaig d'anys,
que són molts anys.
Però que no són anys tradicionals.
No hem buscat...
No hem de buscar a les hemeroteques molt lluny.
No.
I es plogues també van canviar la festa majoria.
Sant Mateu.
Sí, però en tenen dos.
Tenen Sant Mateu i Santa Madalena.
Sí, però Santa Madalena va passar
a un nivell molt pobre
i ara sembla com algú l'ha revifat.
Però en cert moment va passar com un dia...
Sí, la patrona,
com aquí tenim Sant Justí Pastor,
No sé si us en recordeu
que aquí a Sant Just també
es volia passar a la festa majoria,
les festes de tardor.
Ah, sí?
També va haver-hi el debat.
Sí, també.
També perquè la festa majoria era molt pobra.
Però no va revifar.
No va revifar per molts motius.
Vull dir...
A veure...
Molts motius...
Per por, a vegades, de tots.
Això ho hem comentat el dia.
A Sant Just amb això és bastant conservador.
Sant Feliu ho va canviar
després que a nosaltres.
I es plogues ho va canviar
i tots han fet festes
com Sant Just va ser el primer
que va fer una festa alternativa
que a la festa de tardor.
Va ser el primer.
Vull dir, per tant,
són coses...
I ara, en aquells moments,
canviar la festa majoria de Sant Just
és molt difícil
perquè ara...
S'ha revifat.
Els últims anys s'ha revifat.
Molt.
Ara ja es compta amb el fàstiu.
Clar, clar.
Tenim dues setmanes
per entendre les festes
de l'estiu i de la de tardor.
I això que es veu parlant també...
I també les festes de tardor
s'han coincidit amb dos caps de setmana,
també, no?
Llavors...
I he fet un mes.
No, almenys.
Jo crec que s'ha fet de tot,
però tornant a això
que és tan interessant
que estem parlant
de festa major de Sant Just,
també hi ha hagut un canvi
en el tema
de com
fas les vacances
laborals
durant tot l'any.
abans,
doncs fa molts anys,
les vacances era...
El mes d'agost era allò...
Sagrat.
Sagrat.
Sí.
Tothom fora.
Després va anar incorporant
la Setmana Santa,
ara uns quals dies per...
Menys dies a l'estiu
i mig setmana Santa.
Fes Nadal.
I cap a Nadal per anar a esquiar,
per exemple.
O qui pugui fer això
al pont de la Puríssima
amb més tres dies,
tens de dies.
I llavors s'ha anat canviant
i això també suposo
que ha repacutat
a la festa major de Sant Just.
I ara també és...
Ara també és curiós
que hi ha molta gent jove
que fa i molta gent,
però que tot el que són
grups d'espai
i escoltes,
els campaments ara
molts anys el fan
el mes d'agost,
el fan el juliol.
Ja.
Vull dir que m'ha canviat.
Abans, normalment,
la gent marxava
el mes d'agost.
Sí, el mes d'agost era com
inútil.
Inútil, exactament.
Era com inútil
perquè no es podia fer res,
no hi havia res,
tot de manera fora,
no es feia cap activitat.
Hi havia...
I això s'ha de...
No, la festa major,
no sé, és una cosa...
Clar, la festa major,
almenys jo particularment,
quan hi ha fet vacances
ha sigut passar la festa major.
Doncs deu ser...
Cosa teva.
No, no, no,
perdona, Jordi,
no n'anava per tu.
No, no, que se li va.
Se li va la veu.
Se li va la veu.
No, no, però també...
Ara, us en recordeu,
no sé si...
No tenim memòria,
però que a Sabadell
crec que després de la festa major
tancava tot el municipi.
Com que tancava?
Què?
El dia d'agost,
que se'n diu?
Que després de...
Sí, sí,
jo crec que era la festa major
però després ja tancava
oficialment del 15 al 15.
Mira.
De 15 de juliol al 15 d'agost.
No ho sé, hi havia...
Era...
No ho sé,
això no...
Baixaven la persiana
tota la indústria t'estiu de...
de Sabadell.
De Sabadell.
No em facis dir quines dates.
I anaven a treballar a Terrassa tots.
No ho sé,
però vull dir que era això de...
En resum,
no canviaríeu les dates dels pocs?
O sigui,
no seríeu partidaris, eh?
De moure.
A veure, jo, a mi,
personalment,
estem mirant nosaltres.
Excepte Nadal.
A mi,
els dos companys i a mi,
no ens afecta.
Ja tenim vacances tot l'any.
Ja?
No,
queden 30 dies laborables.
Ai, quina ensurt.
Però vull dir que, per tant,
en guany ja el tenim fer.
Sí.
El 18 ja el tenen programat.
Està programat.
Per tant, estem parlant...
El 17 està programat.
El 17,
per tant, estem parlant de...
Jo que vols cap al 20,
per tant,
ja tindré vacances fixes.
La veritat és que no ens afecta.
Això és cert, eh?
Perquè nosaltres tenim...
Però el tema de Pons és que,
si hem de ser sincers,
ja han sigut sempre.
I no des d'ara.
O sigui,
sempre hem tingut les èpoques
que hi havia quan coincidia Pons
i hi havia Pons.
Quan les empreses ho pactaven.
Si no pactaven, no.
Pensa,
de totes maneres,
que tampoc fa tants anys,
i de seguida ens hem de remetre
també al que anàvem abans,
que el dissabte es treballava.
Sí.
No, Jordi...
Per tant, vull dir,
aquests Pons també eren relatius,
perquè el dissabte anaves a...
Jordi, Pons...
I els dijous sant no eren festes.
No, Jordi,
n'hi havia menys.
No, no, abans no.
Abans era festa dijous i divendres.
Ara,
el dijous al dematí.
Dijous al dematí,
a la tarda.
A Sant Jus tornarà a la festa,
eh, oficial.
Mireu els diaris o...
No, no.
El dijous sant,
al dematí es treballava.
Jo me'n recordo haver anat...
A Espanya no és festa.
...a treballar en Rochatore,
les botes de muntanya i la mochilla.
Al revés.
I a punt de sortir.
I a les dues,
en puc córrer cap a buscar el trenc.
Ja, ja.
Però, bueno,
podíem buscar més enrere.
És igual, ara no.
No, no, no.
No deien quatre hores de la matí.
No, no.
I era un que diu el Jordi.
A veure,
Pons,
Pons,
Pons,
n'hi havien,
però no se'n feien gaire
fa molts anys.
El que sí que aprofitaves
la segona Pasqua,
els dilluns de Pasqua,
que eren tres dies,
i allò era,
per nosaltres,
era com un pont.
Com unes vacances.
Com unes canses.
Petites vacances.
Perquè marxaves el dissabte al dematí
i eren tres dies.
Ara sí,
després s'ha anat posant de moda
i llavors ja va arribar
el famós pont aquest de la Constitució,
que és com enguany,
que són un dia de treball,
un dia de festa,
un dia de treball.
I que això és una setmana
que tothom,
econòmicament,
les indústries és fatal,
i l'únic que va bé
és per les agències de viatges
que realment
es fan viatges,
els podien fer viatges
de deu dies,
d'una setmana
per aquí a prop,
per al sud de la Mediterrània,
que en aquesta època
estava molt bé.
I per deu dies
es pot posar bastant, eh?
Sí,
però en aquella època,
a desembre,
baixar cap al sud de la Mediterrània,
cap als països àrabes,
i d'això,
estava molt bé.
Sí.
Unes temperatures molt agradables
i podien ser viatges molt macos.
i que no estan lluny
d'aquí a la Mediterrània.
Absolut,
en absolut.
Molt bé.
Res, doncs.
Però tots els que us agrada viatjar,
doncs teniu ponts.
I potser teniu dies de festes...
Perdó,
perdó, Jordi.
Ja saps que tens tot l'any de pont, eh?
Jordi,
ponts,
que ens agrada viatjar,
que aquestes...
I els ponts són per tothom.
Hi ha qui els disfrutarà
quedant a casa a fer vell col·lage,
a fer-me,
evidentment.
Hi ha qui les agradarà a visitar
mosolls a Barcelona
i passejar a Barcelona
com no hi ha ningú,
que és una meravella.
Una meravella.
Això sí que és veritat.
Pots apagar.
Ah, sí,
vas a dir a Sant Lluís
a Parques tranquil·lament,
en algun lloc,
fas la visita que vols
i tranquil·lament...
Això, però,
també t'he de dir
que ara venen molts turistes
i bons...
Sí, ara...
Els que marxen,
pels que venen.
No sé si els compensa,
però, vaja,
que es noten diferències
als dies de festa a Barcelona,
i quan hi ha aquests dies
de festa llarga,
doncs es nota
la circulació...
Si surts una mica...
Però si vas a la rambla,
a la buqueria,
tot això és allà,
hi ha un overblocking.
Però si surts,
deixem-me dir, Jordi,
ara,
si surts d'aquests eixos turístics...
Hi ha molta tranquil·litat.
I tornant això,
al principi,
de tot que parlaves,
dels dies elaborables,
aquests dies,
surten notícies aquestes diaris,
que a l'últim lliure de Barcelona
les botigues podien obrir.
I que va ser un gran fracàs.
Vull dir,
a vegades diem això,
que sembla que tot estigui de moure
pel comerç,
i que sembla que tot estigui permès,
i en canvi...
Però la tradició,
per mi,
em sembla que és molt important.
El fet que sàpigues que
estan obertes,
però no el primer dia,
ni el segon.
O sigui,
ho dic que les coses
s'han d'acostumar a la gent,
de saber que aquell dia és obert
i tot plegat.
jo crec que...
Per agafar un hàbit.
Jo crec que...
Això d'un hàbit...
Sí, a l'hàbit,
per al comerç,
però per a mi,
que el gran...
El que vol que sigui aquest hàbit
són els grans centres comercials
no botig comerç.
Demà Ikea estarà obert.
Què?
Demà Ikea estarà obert, per exemple.
Bueno, Ikea...
I el mercat amb volant de Sant Just
també obre, demà.
Sí, també obre.
Eh,
quan s'enteri,
la senyora Luna de Lluna,
i ara de l'una,
em veuràs,
tots al quartavellu,
demà.
Tots a declarar.
perquè és una festa
que no és obligatòria,
no és recuperable,
ni res de tot.
Ni res, res.
Es té de sortir tots.
Tothom a treballar.
No, festa.
Ah, festa.
A través, clar.
Festa.
Exacte.
Res.
No es pot ni canviar,
com ho ha dit,
ha dit...
Ni caminar, no?
No, no,
m'ha fet molt agressió
perquè ha dit els adjectius...
Sí, sí,
se'ls sabia, eh?
Com això, sí.
En principi,
encara no se sap, eh?
Què passarà?
Llegit aquest màtic,
que està pendent que la justícia
digui què es pot fer.
No, una cosa,
el que passi a la justícia,
l'altra,
les declaracions que ha fet,
allò,
no és recuperable,
no és pagable,
no sé què,
no sé quantos,
tot d'adjectius.
En fi,
hem fet aquest debat
i el trobo interessant,
però...
Moltes festes.
Potser volíeu parlar
d'alguna altra tema.
No, no,
mirad,
les coses...
Nosaltres que treballem tant,
ho diguem al sentit
que ens afecta moltíssim...
Bueno,
l'única cosa que no parla aquí,
com aigui diu,
tu deies dues setmanes,
aquest divendres ja començarà
més o menys
unes festes de tardor,
o tot aquest compendi
de festes
o d'actes
que es poden posar
dins del ventall
de festes de tardor.
del programa
que diu
des del 13.
Dijous 13,
sí,
ja comencen
amb les primeres
escorts que es fan
i s'inclouen,
que passa que és veritat
que hi ha moltes activitats
durant 10 dies
i que són d'estits diferents.
Jo crec que...
Tornem a insistir,
que ho vull dir moltes vegades,
crec que hi ha un abús
de les entitats
per poder fer actes
dins d'aquestes dates
i deixar
la resta de les setmanes
de l'any
una mica oïdes.
Perquè,
et diré un exemple,
divendres hi ha tres xerrades
a la mateixa hora.
Aquest divendres,
ja?
Aquest divendres
hi ha tres xerrades
a la mateixa hora.
No,
a la mateixa hora,
no.
No,
però és quasi impossible
poder assistir les tres.
Bé,
més o menys.
Si no s'enlargui els col·loquis...
Jo què?
Una del centre d'estudis,
una altra de la CEA
i una altra de Corellengua.
Crec que sí.
Vull dir,
a veure,
jo crec que hi ha coses
que es podien fer
durant tot l'any
i que es podien anar
més repartits.
Però, bueno,
estem en aquesta societat...
També és cert
que ara té molta més publicitat,
molt més concentració
i que ja mentalment
ja prediposa
a Garda-Sant-Jus.
Això també és veritat.
Sí.
I a participar més, potser.
I a participar més coses.
No?
És un moment de dir,
va, doncs,
aniré bé.
A veure què fan,
que hi vull anar.
Sí.
Clar,
jo he estat a les reunions,
algunes d'aquestes,
de preparar les festes de tardor
i realment,
això que diem,
en aquell moment,
hi ha una entesa
per fer un escalat
d'algunes activitats.
Està clar.
Vull dir,
si agafem el costum
de fer l'activitat
de l'entitat
per les festes de tardor,
malament.
Per què?
També vol dir
perquè mou gent
i la gent se n'entera,
la publicitat arriba,
és més general
i llavors et trobes
que s'acumulen
potser masses coses
en algun dia, no?
Jo...
Però és que la resta de l'any
hi ha moltes coses,
hi ha entitats que sí
que la resta de l'any
les tenen programades
i continuen la programació,
però moltes no
i moltes esperen,
igual que fer
qualsevol festa,
vull dir,
ara es farà
el dia 22
que es fa el dia de les tapes
al segon any,
vull dir,
jo trobo molt bé
que s'ajunti
com ha fet
la nit de l'any.
No, però també diuen tapes,
també diuen tapes.
No, no,
la publicitat diu
la nit de Sant Jus
al carrer, eh,
de tapes no en parlen.
L'any passat es deia
a la nit de tapes.
Però aquest any no.
No passa res,
però ja ens hem entès.
És una cosa
dintre les festes de tardor
que jo crec que valdrà.
La setmana que ve
podem parlar
tranquil·lament d'aquest tema.
Això mateix,
perquè ara ja
el rellotge s'inspira sobre...
Ara s'han d'acabar el temps,
exacte,
arribem a les 12,
per tant, gràcies,
Jordi, Jaume, Pep,
que vagi bé
i fins i marx.
Bon dia.
Connectem tot seguit
amb el butllet informatiu
de Catalunya Ràdio,
també amb el del Sant Jus Notícies
i tornem després.
Amb més coses
parlarem d'història,
d'esport
i també nova secció de coaching
amb la Maite Barranco.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia.
Us parla Òscar Fernández.
Societat Civil Catalana
decideix suspendre
l'acte
que havia previst
per demà
per celebrar
el 12 d'octubre.
El passa a diumenge que ve.
La causa,
la previsió de pluja
per demà.
L'acte s'havia de fer
demà a la tarda
al parc de Can Dragó
a Barcelona.
Les previsions
de mal temps i pluja
han fet que hagin decidit
traslladar-lo a diumenge
al mateix lloc.
Ciutadans i el Partit Popular
havien donat ple suport
a la celebració
d'aquest acte
convocat sota el lema
Espanya sona bé.
Més notícies
amb Carlos Baraibar.
La presidenta del Parlament
ha rebut fa poca estona
la notificació
del Constitucional
que anul·la
les resolucions
del procés constituent.
Ho han fet
quatre secretaris judicials
per part
de la sala quarta
del Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
en persona.
Parlament, Jordi Corbalà,
bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí al Parlament
dues secretàries judicials
del Tribunal Superior
de Justícia
acaben d'entregar en mà
la presidenta
Forcadell
als membres de la Mesa
i al secretari general
de la Cambra
la resolució
del Tribunal Constitucional.
És la resolució
de dijous passat
que declara
nules
les conclusions
de la comissió
d'estudi
del procés
i s'adverteix
al Parlament
i als membres
de la Mesa
que s'ignoren
la resolució
poden incorre
en responsabilitat penal.
A la mateixa resolució
el TC
demana
a la Fiscalia
que exerceixi
les accions
que correspongui
contra la presidenta
del Parlament
o qualsevol altra persona.
Jordi Corbalà
en Catalunya
Ràdio Parlament.
L'exconseller delegat
de Banqui
a Francisco Verdú
un dels pocs directius
que no va utilitzar
la seva targeta Blac
ha assenyalat
que havia advertit
de la irregularitat
de les targetes
a la cúpula
de l'entitat financera.
Ho ha declarat
a la sessió del judici
que s'està fent
a l'Audiència Nacional
a Madrid.
Anem cap allà.
L'Ali Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Francisco Verdú
va anar a dalt de tot
per advertir
de la falta de transparència
i el president
Rodrigo Rato
no s'ho va prendre
gaire bé.
Jo les puse
al senyor Rato
que
d'aquesta tarjeta
no estava
en mi contrato.
Les puse
que d'aquesta tarjeta
que él me había hablado
de gastos sin justificar
que yo no entendía
que en una entidad
podía haber gastos
sin justificar
y le dije
que no la iba a usar
que la rechazaba.
Él se enfadó bastante
le molestó
y me dijo
bueno pues tú
quédate ahí
haz lo que te dé la gana con ella.
L'Ali Ferrer,
Catalunya Ràdio Madrid.
L'altre judici
que està en marxa
a l'Audiència Nacional
és el de la Gürtel.
Avui comencen a declarar
els acusats
de la suposada trama
de corrupció
a l'entorn del PP madrileny.
El Tribunal ha començat
a escoltar les gravacions
fetes durant la investigació.
Madrid,
Albert Latraba.
Bon dia.
És la declaració
en seu judicial
de l'empresari
Rafael Naranco
que explica
que va pagar
a la trama Gürtel
una comissió
del 3%,
un milió d'euros
per rebre
de l'Ajuntament de Madrid
la concessió
d'un contracte de neteja.
El 3%
era para
el Ayuntamiento.
Nos decía
la adjudicación
ya
desde este tema
vamos a empezar
y
bueno,
nosotros ya
en nuestra dinámica
pues estábamos obligados
a ir
cada uno
de esos 10 años
pues pagando
ese 3%.
Albert Latraba,
Catalunya,
Ràdio Madrid.
Samsung ha difós avui
un comunicat
per confirmar
que suspèn
les vendes
del telèfon
Galaxy Note 7
i demana
als usuaris
que en tinguin un
que no l'utilitzin
i que la paguin.
També s'adreça
a les botigues
perquè deixin de vendre
els terminals
i els recanvis
mentre s'investiga
què passa
amb aquest model.
La companyia
ha pres aquesta decisió
per motius de seguretat.
Els problemes
van començar
després que el 19 d'agost
es va posar a la venda
el Galaxy Note 7.
A principis de setembre
més d'una trentena
de terminals
s'havien encès
quan estaven
en procés de càrrega.
Samsung va decidir
canviar aquests mòbils
i entregar-ne de nous,
però posteriorment
aquests terminals
també s'han incendiat
fins i tot
sense estar
endollats al carregador.
Arran de l'anunci d'avui
les accions de Samsung
electrònics
han caigut
pràcticament
un 6%
a la borsa
de Seoul
de resultes
d'aquestes males notícies
referent a aquest model
al Galaxy Note 7
que de moment
es retira
en quant a la seva venda.
I d'altra banda
tornem a casa nostra
perquè l'atinent
d'alcalde d'Ecologia,
Urbanisme i Mobilitat
de l'Ajuntament de Barcelona
Janet Sanz
s'ha mostrat satisfeta
per la predisposició
del Patronat
de la Sagrada Família
a resoldre
l'impagament
de la llicència
d'obres del temple.
Sanz assumeix
que no es podrà plantejar
el caràcter retroactiu
d'aquesta anomalia.
Nosaltres
amb efectes retroactius
no podem impulsar
cap proposta,
per tant,
seria a partir d'ara,
evidentment.
Amb efectes retroactius
és molt complex,
té molts dubtes
i molts interrogants jurídics.
La nostra proposta
és que puguem començar
a regularitzar
les obres
des de l'actualitat,
diguéssim.
Els esports
amb Robert Prat.
Ara,
aquesta hora,
el president del Madrid,
Florentino Pérez,
presenta el projecte
de remodelació
del Santiago Bernabeu.
Neymar
s'ha incorporat
als entrenaments
del Barça,
els Lauranes
fan una sessió
a porta tancada
amb quatre jugadors
del filial.
L'espanyol
és Pape Diop
qui ja ha tornat
a l'equip
després de jugar
amb la seva selecció.
Avui comencen
dues lligues masculines,
la de futbol sala
amb el partit
Peníscola-Barça,
a les 9,
i la de Waterpolo
amb el partit
Atlètic-Barceloneta-Terrassa,
tres quarts de 9.
També es disputen
nombrosos partits
de classificació
per al Mundial de Futbol
de Rússia del 2018.
Destacen
l'Eslovenia-Anglaterra,
l'Alemanya-Irlanda
del nord,
l'Argentina-Paraguai
i el Colòmbia-Uruguai.
En tenis,
Marcel Granollers
ha derrotat
el japonès
Yuichi Suhita
i s'ha classificat
per la segona ronda
del torneig de Xangai
on s'enfrontarà
amb Thomas Berdits,
el setè favorit.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
són les 12 i 6 minuts,
us parla Andrea Bueno.
Demà dimecres
hi haurà mercat
amb volant
a la plaça Camoapa.
Com cada dimecres,
aquest mercat
s'instal·larà
a Sant Just
tot i ser jornada festiva
12 d'octubre.
L'Ajuntament
ha autoritzat
els paradistes
del mercat
prèvia a sol·licitud
a instal·lar
els seus estants
a la plaça Camoapa
aquest dimecres,
que és festiu
arreu del país.
Així doncs,
el mercat s'instal·larà
demà
a la plaça Camoapa
de 8 del matí
a 3 de la tarda.
Més coses.
A dir d'Andre
s'acaba la convocatòria
per presentar les sol·licituds
per instal·lar
una paradeta
al Sant Just al carrer.
La fila al carrer
més multitudinària
del poble
tindrà lloc
diumenge
23 d'octubre
i cada any
aplega un gran nombre
de parades d'entitats,
escoles,
artesans i artesanes
i altres col·lectius
al voltant
de la plaça Verdaguer.
Per instal·lar-hi
una paradeta
s'ha d'omplir
un imprès
de sol·licitud d'espai
i s'ha de lliurar
fins divendres
a les 7 de la tarda
a l'oficinat
de gestió integrada
de l'Ajuntament.
I un apunt més,
l'agrupació sardanista
a Sant Just celebra
aquesta setmana
el seu 30è aniversari.
Una exposició,
una ballada
i un dinar popular
serviran
per commemorar
les 3 dècades
d'agrupació.
Dijous a les 7 de la tarda
s'inaugura
el 5 de Can Ginestà
l'exposició
del 30è aniversari
de l'entitat
i d'altra banda
diumenge
tindrà lloc
la jornada gran
de la celebració
a Can Ginestà.
A les 12
hi haurà una ballada
de sardanes
amb la cobla
Ciutat de Girona
i a les 2
un dinar popular
amb Botifarrada
i Fideguà.
Encara podeu comprar
els tiquets
per assistir
i de 5 a 7 de la tarda
al centre cívic
Joan Maragall
per 15 euros.
I a les 4 de la tarda
es farà un concert
i ball
per seguir amb la celebració.
I això és tot de moment.
La informació local
tornaran menys d'una hora
més ampliada
als Sant Just Notícies
edició migdia
a la una.
Mentrestant us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
radiodesvern.com
Molt bon dia.
9 e h.
Subtit experience
o thro
Aquile
utilitzar
i
ADStir
que
can't write
my story
I'm beyond
the market
to
i
and
won't
just
conform
as
to
La
ho
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Wins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out, l'esgut jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Oh no, my love.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
Avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, vés l'últim i deixa-ho.
Però és que no puc, no puc, oh senyor.
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell.
Oh Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Un programa realitzat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram.
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
98.1.
Just a la fusta,
el magassin del matí.
Passa minut d'un quart d'una del migdia.
De seguida parlem d'història de Sant Just.
La secció que fem cada setmana,
ja ho sabeu,
amb en Pep Quintana.
Per saber una mica més del nostre passat Sant Justenc
i situar-los una mica en entendre
què passava aquí al nostre municipi
ara fa uns quants anys.
Avui ens anirem cap a la dècada dels 40,
però abans el que fem ara
és una mica de repàs de notícies musicals del dia.
Avui ens hem explicat que Manel actua
aquesta nit a Barcelona.
També hem parlat de la proposta de Payonal
i a més hem descobert
què és el que sonava a altres 11 d'octubre
de fa més anys.
Però ara ens anem
a l'actualitat musical del dia
i ho fem parlant de DXX.
De fet, avui justament quan parlàvem de Payonal
ens ha comentat l'Andrea
que un dels seus projectes
era justament formar part d'aquesta banda
que hi havia col·laborat
i ara aquest grup ha anunciat novetats
de cara als propers mesos.
A veure si podem sentir una mica
aquesta notícia en banda sonora
per situar-nos en el que seria
l'univers sonor de DXX.
Per què sembla, doncs, que publicaran nou disc?
Seria el seu tercer àlbum,
la banda que formen
Romy Mead, Lee Croft, Oliver Sim
i Jamie X, X,
llegim a Indispot,
que han explicat que estaran a l'estudi
treballant en el tercer disc.
A més, han compartit una playlist de cançons
que han estat escoltant
durant el procés de gravació,
noms que van de Radiojeta Bjork,
passant per Frank Ocean
o també l'últim de Solange.
L'anúncia arriba
després de la seva recent inclusió
els cartells del festival
L'Holapelousa Argentina,
Brasil i Xile,
entre d'altres.
També tenen noves dates
per Croàcia, República Txeca,
Polònia, Lituània, Japó o Colòmbia
el novembre, desembre i març.
De moment, carta i aquesta llista
d'inspiració i aviat esperem
que es pugui saber ja
quan arribarà el nou material.
L'Holapelousa Argentina
noves i
i
...
Mi
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passant cinc minuts d'un quart d'una del migdia, saludem aquesta hora Pep Quintana, com dèiem.
Bon dia, Pep, què tal?
Hola, bon dia a tothom.
Per parlar d'història.
Parlem una mica d'història de Sant Just, ja sabeu que estem repassant el segle XX, d'alguna manera,
i per tant, doncs ara estaríem l'any 1945, que diu això,
el dia 6 d'agost, durant la Festa Major, l'aviació dels Estats Units llença la primera bomba atòmica a Hiroshima.
Mira, però...
Que celebravem la Festa Major, que Déu-n'hi-do.
I llavors, doncs, resulta que...
Vam explicar després, per una raó botànica,
que aquí a Sant Just tenim uns arbres que són el Ginkgo Biloba,
que estan plantats en el barri del Sagrat Cor.
En els carrers de Gassets i en la mateixa plaça, no?
I resulta, doncs, que sempre s'ha dit que és l'arbre més longeu de la botànica,
el més antic del món,
i que, doncs, enmig de Hiroshima hi havia un Ginkgo Biloba plantat en un parc,
i que va quedar absolutament tot arrasat,
perquè era el centre d'on va caure la bomba.
I l'any següent va brotar.
O sigui, que això demostra, doncs, la fortalesa que tenen aquests arbres i...
La força de la natura, no?
La força de la natura i precisament d'aquesta espècie, no?
Exacte.
Perquè no va quedar més aquest arbre.
O sigui, els altres arbres, pobrets, no van tornar a brotar, eh?
Però aquest sí.
Bé, dit això, diu, el mes d'octubre es nomenen alcalde de Sant Just,
de Josep Maria Domènech i Roig.
O sigui, que ja fa uns quants anys, això?
Quan fa, 74 anys o...
Sí, no? 1945?
45, i estem al 16...
Estem...
71.
Sí.
71.
Déu-n'hi-do.
Sí, comença l'urbanització de la zona de la Miranda.
També ja, mireu, doncs, és una zona de Sant Just que s'ha poblat moltíssim,
s'ha dignificat molt més del que estava al seu començament,
o sigui, s'ha anat modelant i, doncs, té una presència diferent
de com va començar, i d'això ja en parlem, doncs, de 71 anys enrere,
també, com tot l'any 45.
Clar, tot coincideix amb 71 anys.
Què passa més?
Reposa la imatge del Sagrecor, de la plaça, del mateix nom,
de la plaça del Sagrecor, i allà hi havia una imatge
durant la guerra, va desaparèixer, la va destruir,
i després l'escultor local, Xavier Modulell, la reposa,
o sigui, fa una imatge nova, i l'any 45 es reposa aquesta imatge,
en el seu lloc, que és en el dipòsit d'aigua,
que serveix a totes les torres que hi ha,
o almenys servia com a dipòsit d'aigua de les torres que hi ha d'allà.
Què més? Finalitza la Segona Guerra Mundial.
Doncs, en l'any 45, almenys, una cosa que també
val la pena remarcar, que es va acabar
una de les guerres pitjors que hem tingut.
No, i tant. Home, està molt important, realment, el 45.
Sí, fantàstic. En aquest sentit, hi va, però ho ja s'ha acabat,
i no com les FARC, que malauradament estan encara
en aquesta situació d'impàs al cap de 50 anys,
ells, que no acaben d'aclarir-ho bé.
Què passa l'any 46, per exemple? Parlem del 46 també.
Instal·lació de l'Observatori Meteorològic Local,
anexat a les escoles parroquials Núria,
i adherit al Servei Meteorològic Provincial.
Allà hi havia, doncs, un Servei Meteorològic
que els alumnes utilitzàvem,
dèiem, doncs, el paviometrí a qui ha vingut
aquella nit, o la temperatura màxima i mínima,
i això es comunicava, doncs,
en el Servei Meteorològic Provincial.
Per tant, doncs, els alumnes havien col·laborat amb això.
I el 47, per acabar, doncs, aquest any,
mossèn Antónia Nutena es publica
el llibre Notes Històriques de la Parròquia
de Sant Just d'Esvern.
Mira, justament ara, eh?
Evident. Ara celebrem els 100 anys
que va arribar el mossèn aquí a Sant Just.
Ja, mossèn, no?
Mossèn Antónia i Tècnés i de Bés.
I ell es va dedicar, doncs,
a recollir tota una sèrie de fitxes importantíssimes
sobre la història de Sant Just
des de la prehistòria fins al moment que ell ho va escriure,
que va ser el 47,
quan es va publicar aquell llibre, tal com diem.
I llavors el que va passar
és que durant la guerra
l'incendi de la parròquia
i de la rectoria
va destruir tota la documentació que ell tenia.
Els llibres, a més a més, Pinacoteca
i totes les fitxes històriques que havia recollit
i amb una feinada impressionant
amb 7 anys va ser capaç
de tornar a recollir
molta part de les fitxes,
si més no,
perquè dels quadres i dels llibres res,
i llavors va publicar aquell llibre
de notes històriques.
També, per una altra banda,
Jaume Mirri Gómez
és escollit democràticament
per primera vegada després de la guerra
president de l'Ateneu.
Seguim que normalment
eren presidents, doncs, a dit,
i, doncs, etcètera, etcètera.
Tots els càrrecs que hi havia
de cultura
estaven bastant,
diguéssim, orientats, no?
O obligats a algunes persones
a acceptar-lo
perquè diuen
no, no, tu que tal,
doncs fes això.
I aquí, en canvi,
va ser la primera vegada
que democràticament
i per votació
es va elegir
doncs amb aquest president
que de Jaume Mirri Gómez.
El Corrupon de Flors
torna a esdevenir
la secció coral de l'Ateneu.
O sigui,
no hi havia secció coral de l'Ateneu.
Fins al 51 apareix
l'Orfeo Enric Morera.
I llavors, el 47,
el Corrupon de Flors
que havia sortit
i havia anat
amb altres entitats,
doncs, retorna a l'Ateneu
i es constitueix ja
com una secció fixa
de l'Ateneu fins avui dia.
Clar. Molt bé.
Durant el mes d'agost
se celebra de forma clandestina
el segon Consell Nacional
del Front Nacional de Catalunya.
Sant Jus sempre s'ha significat
per aquestes qüestions
i especialment
pel Front Nacional de Catalunya.
perquè els seus fundadors, doncs,
eren s'enjustencs de prou.
De prou, vull dir, de sempre.
Sí.
I, doncs, aquí, aquell estiu
es celebra aquest segon
Consell Nacional
del Front Nacional de Catalunya.
Per la Festa Major
es fan els primers jocs florals
en català
organitzats per l'Ateneu.
En resulta guanyador
el poema
Dols despertar
de Guillem Mitjans
i Llampalles.
Escolta,
s'intenta recuperar
tot el que es pot
després de la guerra.
I una de les coses,
una possibilitat,
doncs, a part d'algun concurs més
és, doncs,
uns jocs florals
que, almenys la llengua
és la manera de recuperar-lo
d'una manera,
llicim,
oficiosa
emparant-se
en uns jocs florals.
També, feta la llei
s'ha de dir tot allò, no?
O sigui,
la gent buscava
tot els recursos possibles,
no?
La manera de poder...
Possible.
Aquests són uns jocs florals.
Què més?
Diu
Francia de Juventudes?
Sí.
Francia de Juventudes
ho han dit
el primer concurs
d'artesania.
O sigui,
la gent
i les empreses
que tenien, doncs,
alguns materials
per exposar,
també a la Frente de Juventud
organitza aquest primer
concurs d'artesania.
I la caja d'orres provincial
de la Diputación de Barcelona
s'instal·la
en el municipi
a la carretera Reial.
I, per tant,
doncs,
aquí acabem
amb les notícies aquestes
que trobem
des del 45, 46 i 47,
que conformen una mica més
la història de Sant Just.
i, doncs,
la setmana que ve,
si no hi ha cap novetat,
doncs,
seguirem explicant
una mica més
aquests fets
i aquestes dates
i dades
que ens ajuden
a la història.
Molt bé.
Tenim frases?
Sí,
tenim frases
recuperades,
per dir-ho,
o sigui,
reciclem
i reciclem
una mica,
aviam,
si n'hi ha alguna
que ens fa el pes.
I si no,
escolta,
mira,
diu,
n'hi ha que per no tenir
res a dir,
però s'entesten a dir-ho
per escrit.
Així,
o sigui,
aquell que,
doncs,
no saben què dir,
però ho escriuen,
perquè t'han res a dir.
Quan perdem una paraula,
perdem una clau
per comprendre el món.
Les paraules
també són tan importants
com,
diguéssim,
els animals que es perden
o la vegetació que es perd,
també.
Les paraules
formen part de la vida
i de la comunicació
entre les persones.
si més no.
Diu,
el somriure
costa menys
que l'electricitat
i fa més llum.
Està bé.
Em fa gràcia
a mi també.
Quan somia,
l'home és un déu.
Quan reflexiona,
un captaire.
Carai.
Sí.
Avui vas profund,
eh, Pep Bens?
No,
jo no.
Amb les frases
que et portes.
Quan has escrit, eh?
Jo no,
jo he escrit això.
Perdó,
diu,
si qui salva una vida
salva la humanitat sencera,
segons el Talmud,
tal vegada,
qui salvi una lectura
salva la literatura sencera?
Es pregunta la Josefa Contijoc
de Manlleu.
Bé,
i l'última,
els oligarques de torn
ens han privat,
ens priven
i ens privaran
del perill
de pensar
i actuar.
Està bé.
Aquesta, eh?
Votes per aquesta,
ja em sembla bé.
La trobo adequada,
i tant,
per penjar-la també,
doncs,
durant aquesta setmana
a la redacció de la ràdio,
Pep,
moltes gràcies.
A vosaltres,
a tots els ullos.
I que vagi bé,
tornem dimarts
amb més coses.
Bon dia.
Molt bé, bon dia.
Just a la fusta,
Sant Just en directe.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts,
de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema
es fa ràdio.
Avui,
a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana.
Fa Assain
Bैucana
Fa Assain
Fa Assain
Fa Assain
Fa Assain
Fa Assain
Fa Assain
Fa Assain
Fa Assain
Fa Assain
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia,
és hora ara de parlar d'esports.
I per això saludem el Marc Romero del Juguem a Casa.
Molt bon dia, Marc, què tal?
Hola, bon dia, Carme.
Et dic que et sento molt lluny, ja t'ho dic.
Molt lluny, eh?
Estic bastant malament, però vinga, ara millor.
Ara millor, eh?
M'he apujat una mica a veure si ho podem resoldre.
Ara millor, del tot?
Sí, més o menys, més o menys.
Perfecte.
Doncs, per a mi d'esport local,
ahir es va fer l'anava a la edició del programa Juguem a Casa.
Aquest cap de setmana també hi ha hagut competició.
Com ha anat, tu plegat?
Explica'ns, Marc.
Bé, doncs, mira,
cinc dels set partits dels primers equips dels clubs de Sant Juls
van acabar amb victòria.
Home, molt bé.
Estètic, Lambol, els dos equips de bàsquet,
tan masculí com femení,
i el futbol sola van aconseguir victòria aquest cap de setmana,
i, per tant, bon cap de setmana.
Les dues úniques derrotes,
la del futbol club Sant Just,
per 3 a 1 a casa del Sant Pancracio,
i la del hoquell,
que va perdre per 4 a 2 davant del Taravell.
Bon cap de setmana, per tant,
tot i aquestes dues derrotes,
jo crec que els equips estaran contents,
i ja comencem a veure,
després de 4 o 5 jornades,
depenent de la competició,
quins equips es perfilen per lluitar.
Ahir, ahir mateix,
parlàvem amb la gent de l'hoquell,
amb el Francesc Brull,
que, si ho hem parlat més d'una vegada,
que venien d'un estiu amb molts reforços,
amb molts jugadors de molt de nivell,
el problema és que porten ja 4 jornades sense guanyar,
i, per tant,
s'estan quedant despenjats de les primeres posicions.
Recordem que l'hoquell només puja un equip,
el primer equip de categoria,
per tant,
només hi ha una plaça per pujar,
i és complicat.
L'any passat ja van despenjar,
i encara és d'hora per això, no?
Aquest any van pel camí.
Carai, doncs veurem si es pot refer una mica la cosa.
Què més ens pots destacar, Marc?
Mira, més enllà d'això,
parlem molt ràpid del bàsquet,
dels nois que van poder guanyar,
si tu en cinquens,
dues victòries, dues derrotes.
Venien de dues derrotes consecutives,
després de guanyar la primera jornada.
L'entrenador Quique López ens ho va comentar l'altre dia.
Doncs que les sensacions eren bones,
però que moltes vegades
els jugadors desconnectaven,
que baixaven el ritme,
baixaven els braços,
i això acabava fent...
Bons partits acaben sent en derrota.
Aquesta setmana hem recuperat la bona dinàmica.
I qui no ha perdut mai la dinàmica encara
són les nolles,
que dues jornades,
dues victòries,
recordem que tenen un partit aplaçat,
però vaja, de moment,
els dos partits que han jugat,
dues victòries.
L'Atlètic,
que també va tornar a guanyar,
important,
5 a 3,
si no m'equivoco,
al Sant Mauro,
en un partit on l'Atlètic
va disposar de dos penals
en minuts importants.
A l'inici de la primera meitat,
al minut 5,
i a l'inici de la segona,
quan el Sant Bancràfi havia emparat,
doncs va ser el moment del Sant Just,
i de l'Atlètic,
que va tornar a ampliar diferències.
I per acabar,
el futbol sala,
que jugava el primer partit de la temporada,
va ser un partit caòtic,
perquè va ser 0 a 1,
1 a 2,
2 a 3,
i 3 a 4,
és a dir, fins a 4 vegades
es va haver avançat
el Sant Just
per endur-se la victòria.
Déu-n'hi-do,
doncs...
No, no, no, no, no.
És el que té el futbol sala,
també.
Clar, també és veritat,
que no és com...
Hi ha diferència.
Doncs...
No parlarem també de l'entrevista,
perquè ahir va passar
en Ferran Brull,
el vicepresident
de l'Hockei Sant Just.
De fet,
vam estar parlant del club,
i com et comentava,
que les sensacions
segueixen sent bones,
el club va intentar enviar
un missatge
per tranquil·litzar
els jugadors i l'equip,
i també a la gent
els aficionats,
tot i les quarts jornades
sense conèixer la victòria,
que s'ha d'estar tranquil,
que l'equip
ha de seguir lluitant,
ha de seguir treballant
i que les sens
encara és possible,
però una de les notícies
que va deixar anar
és que en guany
l'Hockei Club Sant Just
no tindrà paradeta
el dia de Sant Just al carrer,
perquè l'Ajuntament
ha considerat,
o vaja,
això és el que ens deia ella ahir,
que no,
les entitats esportives
no tindrien lloc.
Em sembla que avui
la senyora Carrasomada
ha passat per
els micrófons
del Just a la Fuspa,
no, Carme?
Exacte, sí, sí,
l'hem passat justament
aquest tall del Ferran Brull
i ha respost.
Qualsevol entitat,
del municipi,
sigui esportiva
o sigui cultural,
sigui del que sigui,
poden demanar un espai
i aquest espai el tindrà.
Si estem parlant
d'activitat,
treure porteries
com s'havia fet altres anys,
és veritat
que al carrer
Miquel Reverter,
que és un,
tradicionalment,
es posaven
les entitats esportives
a fer l'activitat,
es farà el dinar
de la festa de tardor,
que es feia
en altres llocs,
però això no vol dir
que si el club
té interès
en que sigui així,
nosaltres no hi posarem
cap inconvenient,
és a dir,
que en parlarem
amb ells.
Aquesta és la resposta,
doncs, Marc.
Sí,
no l'he sentit gaire,
però vaja,
perquè m'has explicat tu abans.
Sí, sí,
que parles,
parlarem amb el club.
Com a mínim,
una miqueta de confusió
en totes dues bandes,
perquè si uns diuen
que els hi han dit
que no poden
i els altres diuen
que sí que volen
que vinguin,
és una cosa
una mica complicada,
vull dir que
com a mínim,
això sí que ho ha dit
la regidora,
que els podran
en contacte amb ells
i que ho aclarin.
Exactament,
era com a resolt
o plegat.
Una mica enrevasat.
I tant.
Una pregunta, Carme,
que ve,
Miquel Reverter?
Sí.
Sí,
amb accident a l'última E,
eh?
No,
amb R final.
Sí,
però vull dir,
amb la forta a l'última E.
Miquel Reverter,
sí,
tens el dubte,
l'has vist sempre
i no sabies com anava.
Val.
Ah,
això,
doncs això,
Carme,
jo crec que
haurem d'estar pendents
del que diguin.
Sí.
També hem de dir
que tant si hi ha entitats
esportives o no
en la festa de l'esport,
tampoc crec que
va més enllà,
no?
Que és una anècdota,
bueno,
una anècdota sí que és notícia,
però per mi vull dir
que si hi ha entitats o no,
que ahir el Ferran Brulla
ens ho comentava,
l'Ajuntament ens ha dit
que com que ja tenim
la festa de l'esport,
doncs la festa del Sant Just pel carrer
per la resta d'entitats.
Clar,
això és el que en principi
no és el que
és el que desmentia
justament la regidora
que deia
que potser és la part més
del Tribunal de les porteries
que és el que sentia mar al tall.
Veurem si finalment
es pot resoldre això
o no,
o si realment
hi ha un conflicte
o era un malentès.
Clar,
la qüestió és que
si al final
es decideix separar
les entitats esportives
per un cantó
i la resta d'entitats
per l'altre,
el que ens hem de preguntar
és si la festa de l'esport,
tal com va estar organitzada
l'última vegada,
si realment
és un bon aparador
per les entitats esportives.
Això és...
Quan arriba un moment
també s'haurà de posar
sobre la taula
perquè l'any passat,
ja fa dos anys
la festa de l'esport
va costar engegar-la,
engrescar-la
i l'any passat,
doncs bé,
Déu-n'hi-do el que va costar.
No és que
hi havia gent,
però vaja,
ni molt menys
la gent que hi ha
quan es fa al Sant Just pel carrer.
Exacte,
a veure si
si s'hauria...
O sigui,
proposaries
que potser
s'unifiqués,
no?,
una mica
i que formés part
també d'aquests
enjus al carrer.
Jo poso sobre la taula
el debat,
de dir,
jo entenc perfectament
el que ens us
perquè diuen,
és que a nosaltres
ens va molt bé
per trobar més gent,
entenc perfectament
que l'Ajuntament
digui,
és que en aquesta festa
l'hoquell
o les entitats esportives
ocupen molt d'espai,
és completament normal,
però llavors
quina és la solució?
Anem una mica més enllà.
Si la solució
és enviar
les entitats esportives
a la festa de l'esport,
potser s'ha de fer
alguna cosa
amb la festa de l'esport.
No ho sé,
no ho sé,
jo ho poso un dubte,
ho poso sobre la taula
i que la regidora contesti.
que la parlar-ne,
de fet la tindreu aviat,
no?
La teniu un cop al mes,
li podeu també...
La vam tenir ja
fa un parell de setmanes.
Ah, és veritat.
Bueno,
doncs d'aquí dues setmanes.
Però a final de mes,
i tant,
que li preguntarem,
a més a més,
la pròxima vegada
que la tinguem ja
serà per parlar també
de cards,
que ja s'acosten,
que s'acosten ja.
Exacte.
És veritat,
et tires o què aquest any, Marc?
Ens tindrem tu i jo, Carme?
Jo no.
Ja l'he dit a l'Andrea
que no,
però l'Andrea
us queda acompanyant.
Jo em tiraria només
si és amb el Carles.
No, no.
I ell em penya,
el Carles em penya.
Doncs em sembla que
llavors de moment
crec que ho tens complicat.
No sé si...
Bueno, mira,
ja tenim els cosos, doncs.
En fi,
doncs en tot cas,
això,
no ens ho harem
no ens ho harem
parlar
sota la vista,
però sí que suposo
que en parlarem
ampliament
aquesta quarantena edició
més a més
de cursa de cards de coixinets.
En fi, Marc,
no sé si pots destacar
alguna cosa més.
Aquest cap de setmana,
sou en algun partit?
En principi,
en principi
ens anem
al Futbol Club Sant Just.
Molt bé.
El primer partit
que no arreglem
del Futbol Club Sant Just.
Molt bé,
doncs.
Sí.
Contra qui?
Portem la bona sort,
que per cert,
no ho hem dit, eh?
Telisma?
El telisma encara.
El veu trencar?
Ah, no, no,
és veritat, no?
No, no, no,
no el veu trencar.
Tens raó.
I, per tant,
el Futbol Club Sant Just
que aquest cap de setmana
guanyarà, no?
Seria una mica
el titular.
Sí, no,
no em facis mullar
fi.
Contra qui juga?
Hòstia,
ara m'enganxes.
Ara m'enganxes
perquè tinc el paper baix.
Però no,
ara m'enganxes.
Dissabte o diumenge?
Dissabte.
Dissabte,
dos quarts de set de la tarda
començava per aquí,
per tant,
un quart d'hora abans
la pràvia.
Perfecte.
Doncs gràcies,
Marc Romero,
del Juguem a casa.
Tornem a parlar dimarts que ve,
més esport local
aquí en Just a la Fusta.
Que vagi bé.
Bon dia.
Adéu.
Dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'swood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet
el programa 1700
de la penya
del morro
a ràdio d'Esvern
i després de 9 temporades
no sé si podré
continuar fent
el programa.
És un pes
molt feixuc
que ja no puc
suportar més.
Sempre penso
va Jordi,
va,
ves l'últim
i deixa-ho
però és que no puc,
no puc,
oh senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure
olivètica
m'està taladrant
el cervell.
Oh,
Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7
tot és un drama
a Ràdio d'Esvern.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema
es fa ràdio.
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana.
Just a la fusta,
el magazín del matí.
Un minut i arribem
a 3 quarts d'una
del migdia.
Aquest era el que fem
avui dimarts
per tancar el programa.
És estrenar una nova secció
que farem cada dimarts
amb la Maite Barranco.
Molt bon dia, Maite, què tal?
Hola, Carme, bon dia.
La Maite és coach
i estrenarem
secció de coaching
en aquell programa
que n'havíem tingut lliure
que fa un parell d'ans o així
però ara feia temps
que no el teníem
i per tant estem contents
de tornar a introduir
el món del coaching
una mica al programa.
Com que això que et deia,
ara fa temps que no en parlàvem
el primer que et demanarem
és una mica
o aquesta secció
justament
hem pensat de dedicar-la
a explicar
ben bé una mica
què vol dir
com funciona
tot això del coaching
perquè ens sentim a parlar molt
és veritat
però sentim a parlar
de tantes coses
que de vegades
no ens acabem de situar.
Exactament.
Molt bé, perfecte, doncs.
Gràcies, Carme,
sobretot, bueno,
de poder venir aquí
i de presentar el coaching
que està com molt de moda
però com que està tan de moda
hi ha tantes escoles, opcions
que no saps ben bé
i m'agradaria començar
sobretot, bueno,
distingint, no?
Què és un psiquiatre,
què és un psicòleg
i què és un coach.
Perfecte.
En què es distingeix?
Llavors, un psiquiatre
és molt senzill,
és un metge
especialitzat
en la ment.
Sí.
No?
Ha estudiat medicina
i llavors quan tu tens un problema
i vas al psiquiatre
en la majoria de les casos
el que rebràs
és una medicació.
Un recepte
o a vegades no
però en la majoria de les casos
va per aquí.
Va per aquí.
Que pot estar molt bé
o no
perquè no sempre
necessites medicació
a vegades
el que necessites
és una altra cosa.
Un psicòleg, en canvi,
doncs ha estudiat psicologia.
La psicologia, diguem-ne,
més tradicional
es basa en les teories
de Freud.
Llavors,
hi ha moltes escoles
i tu pots trobar
des de la clàssica
psicoteràpia
que veiem
en les pel·lícules
del Woody Allen,
que estàs allà
estirat al sofà
i aquesta gent
que viu a Nova York
i es passa
un, dos i tres anys
fent teràpia
per saber
per què tenen aquest trauma.
Exacte.
I com diu a l'acudit,
després dels tres anys
saps per què tens el trauma
però no l'has solucionat.
I, clar,
una mica
més a prop del coach
està el que es diu
teràpia breu estratègica.
Que és una escola,
diguem-ne,
que amb màxim
deu sessions
et resol
o se suposa
que et resol
el problema.
Exacte.
Evidentment,
tu has d'estar ben clar
de si vols només
resoldre un problema concret
o si vols
analitzar
més coses,
això ja depèn
de cadascú.
I per fi
el coach
que de fet
el problema
és que no està
del tot reglat
encara
i molta gent
hem fet cursos,
hem estudiat a l'estranger
o online
coses d'aquestes
perquè a vegades
necessites més
i no està encara
implementat,
diguem-ne,
com un,
evidentment.
I la diferència
és que, a veure,
el coach
busca
dins de la persona
els recursos
que ja té
aquesta persona
i, diguem-ne,
els treu fora.
No sé,
tu tens un problema
amb els teus fills
i
no necessites
medicació
i normalment
tampoc necessites
fer un psicoanàlisi,
no?
Però sí necessites
una solució
i tu,
tu que ets,
per exemple,
la mare o el pare
d'aquests nens,
tu tens
les eines
però no aconsegueixes
com gestionar-les.
Exacte,
o estàs insegur
o no saps ben bé
per on tirar,
no?
I el que fas,
bueno,
el coach va començar
als Estats Units
que eren coach
esportius,
no?
D'aquí,
i era com una mica
els motivadors,
que no és
l'entrenador físic.
És una altra part,
no?
Exacte,
no?
Tu estàs motivant
i estàs dient,
tu ets,
no?
Estàs traient
el millor de cada persona.
Doncs,
no sé...
És una mica
aquesta de feina
dels coachs,
no?
Exactament.
però també funciona,
o sigui,
treballeu amb algú
que us ve
i diu
tinc un problema
o no arriba a ser
tant un problema
sinó que és més
algú que està,
doncs,
passa per un moment estrany,
no sé quin tipus
de situacions us trobeu,
si és també semblant
els psicòlegs
o és diferent,
al perfil?
A veure,
una persona
que necessita,
un psiquiatre
és una persona
que necessita
una medicació.
Però aquí ja estem parlant
de casos de,
a veure,
gent que ha intentat
suïcidar-se.
Coses més greus.
gent que ja està
en una,
no sé,
per exemple,
una esquizofrènia
diagnosticada.
Però és que
abans d'arribar a aquest punt
hi ha molts altres punts
i normalment
el que passa
és que ho has deixat
córrer,
ho has deixat córrer
i llavors...
Ho vas embarcant.
Exacte.
El coach et soluciona
un tema
o més d'un tema,
no?
Un darrere l'altre
però és,
no preventiu,
però és una solució
d'un tema concret
normalment,
no?
Mira,
et faré un exemple.
Et pot passar
que vinc una persona
i digui
és que estic deprimida.
o estic amb estrès,
això és tot
i és res.
Llavors,
la teva missió
és seure amb aquesta persona
i dir,
a veure...
Què passa?
Exacte.
O sigui,
estic deprimida,
això en general
té un motiu,
no és estic deprimida
en general.
Què passa?
Et faré un exemple,
una senyora
que és una senyora gran
que s'ha jubilat,
els tres fills
estan fora de casa,
ara el marit
està malalt
i està en una residència.
Clar,
tot això
és un context
i tu mires
i dius,
a veure,
el que s'anomena
la roda de la vida
i vas mirant
els aspectes
de la vida
d'una persona
i trobes
el punt feble,
diguem-ne,
i allà és on
es comença a treballar.
Clar.
Molt resumidament,
ja si vols,
un altre dia
en parlarem,
exacte.
en anglès
s'utilitzen les sigles
grow,
créixer,
que la G seria
goal,
objectiu,
la R seria
reality,
la realitat,
la O
seria
options,
opcions,
i la V doble
will,
will que es pot traduir
per voluntat
però també per pla d'acció.
i llavors
perquè aquest és una mica
l'esquema
molt, molt, molt
general
del que faríeu
des del cotxe,
exacte,
en qualsevol
circumstància o situació.
Exacte,
arriba una persona,
el primer que has de saber
o buscar,
si no el saps,
perquè pot venir una persona
i dir
tinc concretament
aquest problema
i vull
resoldre això,
ajuda'm,
molt bé,
però hi ha molta gent
que no ho té clar.
Que no sap què li passa,
no?
Exacte,
no sap cap a on vol anar.
Si tu no saps
on vols anar,
com pots saber
quin és el camí adequat.
Llavors,
la primera missió,
la primera cosa
que has de fer
és tenir ben clar
l'objectiu
que volem solucionar,
quin és el problema
o el punt feble
o el que sigui.
Si la persona
no ho sap,
doncs has de començar
per aquí.
Molt senzillament
és,
si tu vols anar
del punt A
al punt B,
primer has de saber
el punt B,
on vols arribar,
quin és l'objectiu.
Aquest seria
el primer pas,
el goal.
Clar.
que no és tan fàcil.
No, no,
de vegades
és trobar l'objectiu,
no?
Exacte.
Igual les opcions ja la sabràs.
Hi ha gent que ho té molt clar,
que diu,
no sé,
jo vull ser cantant,
per exemple,
i llavors has de mirar
què passa,
què passa és que té vergonya,
el que sigui,
o hi ha gent que no ho sap,
que arriba i et diu
és que estic fatal,
tinc molts problemes,
no sé què,
no sé què,
llavors,
a veure,
llavors has de mirar
quin és l'objectiu.
I a partir d'aquí
trobar l'objectiu,
no?
Llavors.
Exacte,
aquest és el primer pas,
trobar l'objectiu,
perquè si no,
no pots,
no tens una direcció.
Exacte,
no es pot avançar.
Exacte.
El segon punt,
reality.
La realitat vol dir
on estem.
Sabem on volem anar,
però hem de saber
on estem,
des d'on partim,
no?
Sí.
Perquè no és el mateix,
per exemple,
que tu vulguis anar a Esplugues
des de Sant Just
o des de Barcelona
o des de Cornellà.
No és el mateix camí.
Hi ha opcions diferents,
no?,
per fer-ho.
I has de saber,
és com,
bueno,
on estem.
Ara,
si jo,
per exemple,
ja he fet tres passos
en aquesta direcció,
no és el mateix
que si estic
en el concero.
Començant.
Clar,
o no sé ni on estic.
Vull anar
a Sevilla,
però on estem?
No?
Estem a Madrid
o estem a Jerez
o estem a Lisboa?
Clar.
I llavors,
el segon pas
és establir exactament
on estem
i quins recursos
ja tenim
i quins ens falten,
no?
Normalment,
la primera sessió
és d'establir
ben clar
l'objectiu.
I quan tu dius,
i bueno,
on estem?
On estem per saber
com és a llarg
el camí,
la majoria
de les persones
no ho tenen clar
al 100%.
Les persones
que ho tenen
superclar
on estan
i on volen anar
normalment
no busquen un coach
perquè ja ho tenen
per...
Exacte.
Tenen un talent
natural,
saps?
llavors tu seus
i dius
anem a mirar
l'inventari
que és el que tu tens
per arribar
a aquest objectiu
que et falta
i normalment
de la primera
a la segona sessió
els deures
que li poses
a aquesta persona
és fer un inventari.
Si tu vols
anar cap allà,
a veure,
que penses
que ja tens
quina eina
o quina facilitat
o quin talent
o quines connexions
eh?
No ho sé,
jo, bueno,
vull ser...
vull treballar
a Ràdio Desvern,
no?
Bueno,
què he de fer?
No ho sé,
puc venir
o puc trucar
o si aquesta
potser no és el camí,
potser el camí
si ja he estudiat
periodisme
és una cosa,
si no l'he estudiat
és una altra,
no?
Depèn de moltes coses.
I llavors
aquest seria
el segon pas
a la realitat
que tenim ja
per establir
com de llarg
pot ser el camí.
Perfecte.
I el tercer pas
nosaltres
anem a buscar
opcions.
Jo vull arribar aquí,
estic aquí,
en principi,
no?
El camí més
més directe
se suposa
però no sempre
és el millor.
Ja.
El que es busca
és un...
es generen opcions.
Tu has de dir,
mira,
és que
d'aquí a aquí
no és tan clar
com agafar
una autopista.
Clar, clar.
Has de mirar
a veure
com es pot fer
i sobretot
generar opcions
perquè
estem parlant
d'una persona
i després
amb altres persones
que interactua
i tu
quan vas,
comences un camí
potser les coses
van exactament
com tu havies planejat
però potser no.
Però hem de començar
amb un pla d'acció.
Clar.
Diem,
generem opcions,
no sé,
cinc possibles maneres
d'anar de Sant Just
es plugues
i tu dius
home,
el camí més ràpid
és aquest i aquest
però quan tu comences
t'adones
que aquest carrer
està tallat.
Tenia més, clar.
Ah, sí que pots tenir
més traves, clar.
Bueno, traves.
La vida és això.
La vida és això.
És anar caminant
i no sempre.
Exacte, no?
I dius
bueno, aquest carrer
està tallat
o jo havia planificat
no sé,
es posa a ploure
necessito un paraigües
i coses aquestes.
O potser
és una persona
que no vol
fer el camí
més ràpid.
Vol fer el camí
on hi hagi flors
pel camí
o un camí
que pugui fer
amb amics.
És que és personal.
Això és totalment
individualitzat.
I llavors
quan tu
tens aquestes opcions
és que pots dir
mira, aquesta
en principi
és,
no ho dius tu,
no?
Amb la persona.
Aquest camí
és el que jo crec
que és el més adient
per mi.
El que em pot servir.
Exacte.
Llavors
passes del pla d'acció
a l'acció
i et poses en camí.
I com diu un probarbi
el camí més llarg
sempre comença
pel primer pas.
Clar,
i fas el primer pas
i vas avançant.
Exactament.
I
és molt personal
perquè cadascú
té el seu ritme també.
I
avui en dia
sí, el que veig
és molta gent
estressada
per aquesta
volen ser perfectes
ho volen fer tot
super, super, super.
A veure,
tu ho fas
el millor que tu pots
i no has de ser perfecta
tampoc, no?
Hi ha gent
que tenen més talent
per una qüestió
o per una altra.
Bé,
i comences
i llavors
això es va com
revisant.
Si tu vas perfecta
i no te trobes
entre bancs
i tot funciona
com havies planejat,
fantàstic, no?
Però sempre poden haver-hi
qüestions
que no havies calculat.
Exacte.
Doncs ho anirem descobrint
també cada setmana.
Entrarem una mica més.
Avui hem volgut presentar
una mica com funciona
el coaching
i cada setmana
mirarem de tractar
també alguna temàtica
concreta
i ho farem
amb la coach
Maite Barranco
que també la podeu contactar
al seu correu
maite352000
arrobaiajo.es
o al telèfon
652 87 81 60
Maite,
moltes gràcies.
Gràcies a tu, Carme.
I ens trobem la setmana que ve.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Els matins de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
I així tanquem també
el programa d'avui
dimarts 11 d'octubre
Agraïm a la gent
que l'ha fet possible
l'Andrea Bono
als sabers informatius
i a la producció del programa
Carles Hernández de Rius
a la previsió del temps
avui hem entrevistat
Teresa Cots
presidenta de l'Eucupació
sardanista Sant Just
i també
la regidora d'Ocupació
i Empresa
Carles Humada Serrano
hem fet tertúlia
amb Jaume Campreciós
Pep Quintana
i Jordi Ferraz
hem fet història
amb el Pep Quintana
també hem parlat
d'esport local
amb el Mar Romero
i ara hem parlat
de coaching
amb la Maite Barranco
Des de les 10
us ha parlat Carme Averdó
i tornem demà
demà no
demà és festa
doncs tornem dijous
amb més coses
com cada dia
de 10 a 1
que vagi bé
que passeu un dimarts
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'Smooth Jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suol
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
Emma de música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
díso
que
résid으
de
fàrio
más
tío
i
de
fe
tío
tío
m
fàrio
p'
p'
s
e
tío
m
fàrio
o
sé
b
se
m