de les rondes. Per exemple, la ronda electoral encara pot anar intensa entre Prim, la Barceloneta, vaja, poca cosa en general. Ja podem parlar de trànsit força tranquil en aquesta xarxa viària catalana. És tot des del RAC. Bon dia. Afegir el balanç pel que fa al trànsit d'un accident d'aquesta nit a Vilanova i la Geltrú ha mort un home atropellat a la C32. L'accident ha passat a la capital del Garraf poc abans de les 12 de la mitjanit, segons ha informat aquest matí el Servei Català de Trànsit.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquesta nit es disputa el cinquè i definitiu partit de la sèrie de quarts a final del play-off descens a la Lliga CB. El Força a Lleida i el River Andorra volen ser les semifinals. A partir de les 9 de la nit, els del Segri han de sorprendre el Palència a domicili.
I els andorrans han de superar el Corunya amb el factor pista a favor. En hockey patins, polèmica entre el Blanes Hockey Club i l'Ajuntament del Municipi de la Selva. El president de l'entitat, Josep Ridaura, reclama al consistori que pagui els diners pendents d'un contracte publicitari. Segons Ridaura, existeix el risc que el club desapareixi com a conseqüència de la delicada situació econòmica. Són declaracions a la xarxa de comunicació local.
I no hem desaparegut, perquè potser tindran que anar a veure l'alcalde i l'interventor a veure per què el hockey banes desapareix. Perquè ho teníem pressupostat, això, sabeu? I era un contracte publicitari. I, clar, no ens estan pagant. I, en canvi, estan pagant altres. Això és més greu, encara, no? Afegit Hockey sobre Patins, que aquest dilluns s'ha tancat la jornada 26 de l'Hockey Lliga. El Reus ha golejat el Lleida a domicili per 1 a 5. Amb aquesta victòria, els del Baix Camps se fermen a la quarta plaça de la classificació i agafen 5 punts d'avantatge sobre els lleidatants i també el Vic i el Noia, tots 3 empatats a 40 punts.
Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem ara el Just a la Fusta d'avui, dimarts 7 de maig. Un programa en començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ullar l'actualitat general del dia a través de la premsa dels diaris d'avui. Ens fixarem...
en la notícia més destacada l'endemà d'aquesta cimera pel dret a decidir que va acabar amb pocs acords i també ens fixarem en altres qüestions, entrevistes, contraportades, cultura, esports i una mica de tot.
Més coses. A partir de les 11 i 10 enrevistarem el periodista Salvador Alzius, que dijous farà una intervenció al diàleg per la independència aquí a Sant Just. Parlarà del futur dels mitjans de comunicació i avui en parlarem amb ell, com dèiem, cap a les 11 i 10 d'aquí una hora.
Hi ha dos corredors de Tertúlia amb el Jordi Ferraz, el Jaume Cambreciós i el Pep Quintana.
A més a més, també, com que és dimarts, parlem de televisió amb l'Alba Cunesa, de llibres, amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. També farem una recepta, com és habitual, amb la Carme Amador i tindrem temps, també, per parlar d'una taula rodona que es fa aquest Vespre Sant Just sobre persones que cuiden els malalts, és a dir, com cuidar els cuidadors. I en parlarem amb una de les persones que intervindran en aquesta taula rodona on hi haurà professionals de la medicina i de l'infermeria. Serà cap a les 12 i 10.
Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre acompanyem-vos amb bona música. Comencem. Avui comencem amb Nico Roig i tots els dies autobús. Aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar.
que ningú voldrà agafar i serà molt avorrit jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús
que no porta ningú però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí tots els dies autobús
que agafem s'aniran omplint de llum i de gent però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí
Jo estaré en un banc a la parada següent, esperant.
Bona nit.
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passant 11 minuts de les 10, és moment de conèixer l'actualitat santjustenca i per això el que fem...
He saludat, com sempre, a aquesta hora l'Andrea Bueno. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, què tal? Per parlar de les notícies del municipi, avui comencem parlant d'economia, perquè ahir van sortir les dades mensuals d'atur. Sí, i podem destacar que l'atur ha baixat a Sant Just en una vintena de persones el mes d'abril. En total ara hi ha 799 persones sense feina, segons les dades que publicava ahir el Ministeri de Treball.
Són 19 persones menys que el mes de març i és el segon mes consecutiu de descens. Des del mes de juny que no es baixava de les 800 persones inscrites a les llistes d'ocupació aquí a Sant Just i tot i la baixada podem dir que encara són 20 persones més que ara fa un any. La tendència a la baixa també ha estat general a la comarca i a Catalunya. Al Bas Llobregat, de fet, l'atur s'ha reduït en 630 persones i ara n'hi ha 72.725 d'inscrites a les llistes i a Catalunya...
també ha baixat en 100.000 persones en aquest cas, i ara la xifra se situa en 657.000. També cal tenir en compte i cal destacar que aquestes dades no inclouen les persones que ja han esgotat els subsidis. Aquestes dades contrasten d'alguna manera amb les que es van fer públiques fa pocs dies amb l'enquesta de població activa, que situava la xifra d'aturats a Catalunya en més de 900.000 persones desocupades. Déu-n'hi-do. Una de les xifres que, en tot cas, sabem les mensuals d'aquí Sant Jus, per tant, ens fixem
En aquestes dades cada mes, per saber aquesta evolució. Passem ara a parlar d'una taula rodona que es fa aquest vespre. Sí, és una taula rodona que es fa en el marc de les activitats de la 13a Festa Tornet Joan Petit. Es tracta del debat Cuidem les persones que cuiden i intervindran professionals a la medicina i la infermeria per tal de debatre en tot les persones que tenen cura dels malalts de càncer, sobretot molt centrada en nens.
En aquest sentit, doncs, es pretén orientar aquests cuidadors. I la taula rodona tindrà lloc avui al casal, com deies, i intervindran la dietista Pilar Sant Pau, la doctora Trinxan, que és pediatra del CAP d'aquí Sant Just, el doctor Lluís Gros, oncòleg i hematòleg de la Vall d'Hebron, Paula Lepadijan, psicòloga i terapeuta ocupacional del Parc Taulí, Anna Barderi, de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Vilavecchia, i Albert Fol, que és pare de l'Albert, un jugador de 9 anys de l'Hockey Club Sant Just, que està ara en tractament oncològic.
moderarà tot plegat la regidora d'Acció Social i aquest acte començarà a les 7 a la sala Ovidi Molló del Casal de Joves i bé, podem destacar també que cada ponent farà una intervenció inicial de 5 minuts i tot seguit s'iniciarà el debat entre els ponents i m'imagino també que amb els assistents. Molt bé, doncs això serà avui a les 7 de la tarda i acabem parlant d'una altra activitat per avui.
Sí, és una altra conferència que, en aquest cas, organitza la secció local de Convergència i Unió. Es farà aquest vespre i conviden l'alcalde de Molins de Rei, a l'Ateneu, a impartir una conferència titulada Què està passant a Catalunya? Joan Ramon Casals, que també és secretari executiu de Territori Política Municipal, parlarà d'aquest tema avui, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu, un títol que és molt general, per tant, m'imagino que aquí parlarà de moltes qüestions relacionades amb Catalunya,
És una ponència que organitza sí, però és oberta a tothom, no només a simpatitzants del partit. I com deia, serà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Molt bé, doncs un dimarts bastant actiu, no? Sí. Vull dir que hi ha coses, hi ha coses. Gràcies, Andrea, i que vagi bé. Fins ara. Fins ara.
Un minut i un quart d'onze del matí. De seguida parlem de l'actualitat general del dia. Ho fem després d'escoltar una mica més de música. Ara amb Byron Unwine, aquest Boy with a Coin.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. És molt.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'11. Salutem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat a un nivell més general, com dèiem, parlem, per tant, de la notícia més destacada del dia que avui passa per aquesta cimera...
pel dret a decidir, diguem-ho així, que es va celebrar ahir al vespre. Això mateix, i els diaris més o menys tiren per la mateixa línia, diu el periòdico, per exemple, intent fallit, Navarro es despenja d'un pacte que només busca la independència, i ens diu també que el govern no consolida per ara una fórmula acordada per la consulta. I en fotografia de portada veiem alguns membres d'aquesta, dues persones que van participar en aquesta cimera, per
entrant a Palau, liderats pel president de la Generalitat. El veiem també seguit d'Oriol Junqueras i també de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El diari Ara ens diu que el PSC s'aparta del pacte per la consulta. La cimera per engegar el procés dels referèndums arrenca amb el rotund desacord dels socialistes i ens diu que Ciu, Esquerra, Iniciativa i l'Scub donen per bo al tret de sortida i aposten per la participació de la societat civil.
En aquest sentit també ens ofereix una fotografia on veiem moltes de les persones que hi van participar ahir entrant a la cimera i també ens diu que Navarro renega de xacón però alhora li fa cas marcant distàncies amb mas sobre el dret a decidir. I per últim a la Vanguardia ens diu en política Esquerda és el bloc dels partits catalans que defensen el dret a decidir. La reunió convocada pel govern per abordar la consulta acaba amb dures crítiques del PSC perquè no és la Catalunya real i amb retrets d'iniciativa.
Doncs aquest tema continua sent als digitals. Se'ns diu que aquesta cimera no aconsegueix superar les discrepàncies. Se'ns continuen destacant les declaracions d'ahir, això en el cas del 324.cat. Tot i això, el tema més destacat ja és un altre. D'una banda és que hi ha hagut sis detinguts a França en una operació contra ETA. La Guàrdia Civil i la policia francesa han actuat al sud de França i al sud-oest de París en una triple operació
que de moment ha acabat amb 6 detinguts i d'altra banda han trobat vives 3 noies desaparegudes fa 10 anys als Estats Units. Els estatges eren anant a casa de Cleveland i n'han pogut escapar gràcies a l'ajuda d'un veí. Van desaparèixer l'any 2002, quan tenien 21 anys, una altra d'elles en tenia 16 i Gina de Giros en tenia 14, aquesta va desaparèixer als 14 anys. Els seus segrestadors, 3 germans d'entre 50 i 54 anys, ja han estat detinguts.
L'Ara.cat ens obre a parlar-nos de De Guindos, que sobre el dèficit ha dit dels desayuners de televisió espanyola que les autonomies més complidores han de tenir algun avantatge. Asegura també que el pitjor de la crisi ja ha passat i que Espanya no necessita cap rescat i tampoc el necessitava fa sis o vuit mesos. També es fa ressar d'aquests altres temes que hem comentat. I, finalment, un apunt més, Rubalcaba, que diu a la cerca, Navarro.
Està treballant per evitar que Catalunya marxi d'Espanya. En això estem d'acord. Ell, Chacón i jo, és el que diu Rubalcaba a la seta. Més qüestions que tenim a les portades, Andrea? Doncs el diari Ara ens parlarem de català i de llengua per una notícia que ahir va tenir molt de bombo també a les xarxes socials. El diari Ara ens diu que l'Aragur rebateix el català de la franja, la Pau,
El Parlament el declararà llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental. Sembla ser que a partir d'aquest dijous passarà a dir-se així. La llengua que s'ha parlat des de fa segles a la Franja deixarà de dir-se català perquè el govern aragonès del PP aprovarà una nova llei de llengües que a més farà que deixi de ser oficial a la comunitat. I ara es dirà la pau.
Això ho trobem al diari ara. L'avantguàrdia ens parla en clau internacional de política italiana. Ens diu que ha mort Andreotti, misteri d'Itàlia. Vèiem una fotografia seva en portada. I l'avantguàrdia es pregunta quins secrets s'han dut a la tomba el que va ser set vegades primer ministre d'Itàlia. La mort de Giulio Andreotti als 94 anys va trasbalsar ahir al país transalpí, però les ombres que es projecten sobre la seva carrera política l'han deixat sense funeral d'estat.
I per últim, el periòdico, en una notícia més destacada en portada, a banda d'aquest intent fallit que parlàvem de la cimera al dret a decidir, diu Una nit a l'òpera del Roca. Els artífecs del celler fan realitat el seu somni davant de 12 comensals i a la nit es va unir d'alguna manera Gastronomia i Art al Centre d'Arts Santa Mònica per posar a la pràctica...
aquest somni que tenien els germans Roca. Doncs quin luxe també, no? Totalment. Un d'aquests dotze comensals. Sí, sí. Déu-n'hi-do. Doncs és un dels temes que trobem avui al periòdico d'aquí, ens n'anem a mirar una mica enrere.
I per tant ens fixem primer de tot en el que passava el 7 de maig del 93. Ara fa 20 anys se'ns parlava d'un conflicte internacional en primer lloc. Se'ns deia que Clinton personava Europa per una acció conjunta contra els servis.
Era el tema més destacat de la portada d'ara fa 20 anys, tot i això també hi havia altres apunts, com ara que una entrevista a l'exjutge en aquell moment i candidat del PSOE, Baltasar Garzón, en imatge on se'l veu molt més jove, evidentment, fa 20 anys, i on el seu titular més destacat era que González estava compromès en acabar amb la corrupció, era el que deia en aquell moment Baltasar Garzón.
D'altra banda, fa 15 anys, la portada ens veia cinquè conseller, ens parlava d'ETA, assassinat Pareta en 10 mesos, en aquest cas era Pamplona, era un exmilitant de l'OH, Tomàs Caballero, que va morir per dos trets, i Major Oreja es preguntava...
on eren les veus que deien que es produïa un canvi en la banda. Déu-n'hi-do, ara que sembla que ens ha quedat lluny tot aquest tema, l'any 98 encara estava en l'ordre del dia de tot plegat. També es parlava de la combustió davant de la trobada d'arsènica en grans quantitats a Doñana,
I encara un punt més, vandàlica crema nocturna de cotxes a Horta i Nardó. Una onada de vandalisme piròmen va recórrer quatre districtes de Barcelona, incendis que van començar a les 3 de la matinada a Sants, també a les Corts, Horta i Nardó i Sant Martí. En total, 20 cotxes van cremar i també 8 contenidors. Això era el 7 de maig del 98.
El 7 de maig del 2003 ens parlava d'Aznar en primer lloc, era la notícia més destacada d'aquest dia, i ens deia que proposava un pacte antiterrorista mundial. El president presentava les seves suggerències davant de l'ONU i Bush preveia incloure a Batasuna la seva llista negra. I la imatge era Aznar donant-se la mà amb el secretari general de l'ONU, Kofi Annan.
Més temes, fuga de metges a Pekín per por de la neumonia. La taxa d'afectats pel virus entre el personal sanitari s'elevava al 40% i el govern xinès enviava 1.200 doctors militars a la capital. Mentrestant, en clau esportiva, el Barça convocava eleccions pel 15 de juny.
Fa cinc anys el tema més de ser que treia la tragèdia a Birmania i vam començar a recontar perquè va arribar als 22.000 morts. Amb aquell ciclo que va tenir lloc ara fa cinc anys hi ha una imatge del paisatge amb destrucció i una barca intentant trempejar-ho tot plegat amb gent a dintre, 22.000 morts, que és una barbaritat.
Atur, el pitjor abril amb 23 anys. Se'ns deia ara fa 5 anys. Diu que l'atur registrat augmentava en 37.000 persones i no sé si diries, Andrea, quan estava l'atur espanyol, eh? Això fa quants? 5 anys. I era el pitjor abril amb 23 anys, eh? No ho sé, però evidentment no una xifra tan brutal com ara. 2.300.000. Mare meva. I era greu ja. Diu que sobretot afectava la construcció, també pujava, però en indústria i serveis.
Solves, mentrestant, assegurava que Catalunya tindria nou finançament el 2009 i després també se'ns deia que l'embús judicial deixava 270.000 sentències sense complir. Catalunya era la comunitat més afectada per aquest col·lapse. Són els temes que teníem fa uns quants anys a la portada de La Vanguardia. D'aquí passem a fixar-nos en les contraportades d'avui dimarts 7 de maig.
I comencem per la contraportada del diari Ara, on llegim opinions fabricades. És l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui parla d'enquestes. I diu que per a la formació professional, cada vegada que es publicen enquestes d'opinió, especialment sobre qüestions polítiques, sigui del CIS o del CEO, de qualsevol altre organisme,
Diu que no puc evitar parar més atenció a com es formulen les preguntes que no pas a les mateixes respostes. Diu que m'interessa veure fins a quin punt és la pregunta la que crea les condicions de la resposta i si és el qüestionari el que imposa una lògica global, que minimitza el caràcter inconsistent d'unes opinions individuals.
Diu que l'altre aspecte en què m'interesso és en la tria de les dades que els mitjans consideren prou rellevants per destacar i també en com les expliquen. I fa una reflexió molt interessant al voltant d'aquestes enquestes que es publicen periodistes. Doncs mira, exacte, des d'un altre punt de vista segurament.
Ens fixem ara en el periòdico on llegim En vaig criar la vinya, jugava amb els clics entre els ceps. És entrevistant avui Josep Maria Nguera, viticultor de la cinquena generació de Casa Gravieldat d'Hermós, a Ribera d'Ebre, i diu que té cura del paisatge i de les vinyes centenàries.
La seva família, la família de Josep Marianguera, va sembrar les seves primeres vinyes al segle XIX, de les quals va brotar el raïm per elaborar aquest vi, el vi de Casa Graviel de Darmós, a la Ribera d'Ebre. Diu, dos segles després, la Lluna i l'Arada, manual, segueixen acompanyant l'atenció a la Terra, que és el millor llegat. I explica com aquesta vinculació seva i de la seva família amb la Terra i també amb el món de les vinyes. Diu que em vaig criar la vinya i jugava amb els clics de fa mòbil entre els ceps,
Des de molt petit ajudava a baramar els meus avis i ho feia amb tota la família. Venien els meus cosins, d'altres pobles també, i encara que era dur, era alhora divertit. Així va ser com de mica en mica vaig anar estimant les vinyes i diu que no era fàcil per mi dedicar-me a una altra cosa perquè ja estimava el que tenia. Doncs un estimó interessant i d'aquí saltem cap a l'avantguàrdia on llegim que els més desafortunats del món són els pessimistes. És una història...
tremenda aquesta que trobem a la Contra de l'Avantguàrdies avui entrevistant Andrea Hirata que és un noi que té una vida de novel·la que s'ha traduït a 23 idiomes va néixer fa uns 27 anys diu fa més o menys 27 anys a Belitong que és una illa diminuta d'Indonèsia on no hi havia registres per tant no sap ben bé ni quin dia va néixer i doncs que ara explica aquest llibre la seva vida en aquest llibre titulat La tropa de l'arcoiris una història com deia extraordinària també diu l'Avantguàrdia
Diu que la seva illa era rica en estany, però durant cent anys el va explotar una gran companyia forana, l'APN, i hi havia dos mons en aquella illa. Els treballadors de l'APN tenien instal·lacions esportives, cases colonials, tenien una escola pels seus fills, i els nadius, fills i nets d'analfabets, nens d'escassos que no tenien dret a l'educació. Però diu que ell va tenir la sort d'anar a l'escola i tenien dos mestres, un vell mestre, que es deia Parc Arga, i una jove mestressa, Bu Musc,
que van habilitar una escola de fusta atrotinada i que fins i tot plovia a dins i tot. I que eren persones tan excepcionals que van fer que aquella barraca fos un lloc de coneixement, així que qui tenia paraigua l'obria i qui no s'aguantava. I gràcies a ells van poder començar a escolaritzar-se. Diu que només eren deu nens, nou nens i una nena, els fills a la qual han anat tots a la universitat, i que l'Andrea Irates, que va tenir la sort d'anar a la universitat, i explica també una anècdota molt maca...
que ell compartia pupitre amb un noi i que diu que era el més brillant de tots. Diu que entre els dos es van fer la promesa que algun dels dos algun dia aniria a la universitat. Una història molt, molt maca. Doncs ho trobem avui... Bé maca, la part... Diu que la part optimista de la història, evidentment, perquè tot el que hi ha darrere fons... Ho trobem avui a la contra de l'avantguàrdia.
Canviem radicalment d'història. Passem a la notícia curiosa del dia per explicar que un home aconsegueix comprar tabac pagant amb un bitllet de 30 euros. Diner fals. És una falsificació però molt ben aconseguida. De fet, hi ha una imatge bastant curiosa d'aquest bitllet que és pràcticament igual que el de 20. L'únic que en lloc d'un 20 hi ha un 30, exactament. Això ha passat a Alemanya, a Dolmen. Un home va anar a comprar tabac a un supermercat i el va pagar amb un bitllet de 30 euros
amb aquesta mateixa estètica. Segons el diari Bill, l'home en qüestió havia alertat hores abans la policia de la ciutat, que hi havia bitllets de 30 euros escampats pel carrer, però ell se'n va guardar un de record i, segons recull el diari, el va fer servir per descuit viu, ell, al supermercat.
Sense que la dependente se n'adonés, cosa també bastant curiosa, és a dir, tu vas a pagar i potser, clar, no t'hi fixes, no sé. El fixes amb el color que és blau, el bitllet, no? Sí, sí, és que és igual que el de 20, però llavors diu que fins i tot li va tornar el canvi corresponent als 30, no als 20, vull dir que si en t'hauria de pensar que és 20 t'haurien de tornar.
El diari explica que la dependente es va donar dels fets un cop el client ja havia abandonat de l'establiment. No se sap l'origen d'aquests bitllets falsos, però tot apunta que es tractaria d'una broma, perquè es fa difícil pensar que algú pot patir de col·lar bons bitllets amb un import que no existeix. Però veu que està molt ben aconseguit la textura i tot? Sí, sí, sí. Mira, home, pot ser una broma, però... Va a comprar tot l'AC, aquest senyor. Ja, sí, sí. No, home, pots fer la compra, potser també, qui sap, no sé, mare meva, bitllet de 30. Sí, sí, una història curiosa. Sí, sí.
Doncs, Andrea, gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Amb aquesta notícia curiosa acabem aquesta primera part de repàs de l'actualitat del dia, però continuem ara fixant-nos en altres temes que tenim dins dels diaris.
I avui en aquest recull de premsa ens fixarem en l'ara, el periòdico i la Vanguardia, perquè avui no tenim a la ràdio el punt avui. I el primer que destaquem és una història que ens explica avui la Vanguardia. De fet, és una mena de reportatge a la secció de tendències i el titula de professor youtuber. De professió. I parla de quan el monòleg espontani a les xarxes d'haver una forma de vida.
Ens explica fins a 5 exemples concrets. De fet, per parlar que el vídeo espontani es converteix en una forma de vida. Els ingressos surten dels anuncis de YouTube i la plataforma Accents. A Espanya el rànquing l'encapçala un jove de 23 anys amb vídeos d'humor i després també ens diu que els vídeos d'èxit es regeix per les regles de les xarxes socials i de l'espontaneïtat. Per arribar a ser un youtuber d'èxit és difícil, però arribar-hi té premi. Cap televisió no pagaria per aquests vídeos, però la xarxa global
Tenen un sentit. I de fet ens parla dels guanys que arriben a fer alguns d'aquests personatges. Per exemple, Smosh que té 9,6 milions de subscriptors, 291 vídeos, 2.300 milions de reproduccions i guanya entre 500.000 euros anuals i 5 milions d'euros anuals. Una barbaritat.
Són alguns d'aquests exemples que ens explica avui Francesc Bracero en aquest article, doble pàgina, a La Vanguardia, la secció de tendències. I ara parlem de Barcelona. El periòdico, a la secció de coses de la vida, ens parla d'una iniciativa promocional a l'Eixample, que és el Tap Antoni.
Sant Antoni va obrir ahir un mes d'etapa amb beguda a dos euros per aprofitar el seu recent atractiu astronòmic i dinamitzar tot el comerç. Establiments d'ahir i d'avui també han sumat forces. Hi ha un plànol que guia el que distribueixen els comerciants i permet seguir aquesta ruta del paladar. De moment, l'estrena, en tot cas, va anar prou bé, tot i que el dilluns és el dia de descans setmanals per molts establiments. Per tant, avui serà el dia més fort.
Una bona iniciativa per donar un impuls, per tant, també al comerç i a la gastronomia local, en aquest cas, al barri de Sant Antoni. Passem ara al diari Ara i ens fixem en l'entrevista que fa l'Arabonilla a David Ponte, que és hostia bota i autor de Massa, Mori, Menos i Buprofeno.
És un barceloni que als 16 anys va patir un accident de trànsit molt greu i una rehabilitació que va ser una tortura. D'aquí neix el seu interès per la medicina osteopàtica, que es basa en la idea que tots els sistemes del cos estan relacionats. Diu que el metge, que no hi entengui d'ànimes, no hi entendrà de cossos. Diu que a Espanya ens mediquem massa, que és l'únic país de la Unió Europea on pots comprar ibuprofenos sense recepta. Hem deixat d'interpretar el dolor, que és un gos guàrdia de la salut. És un amic que ens diu...
que està passant alguna cosa i tenim tendència a anul·lar-ho. La societat ha d'instaurar la idea d'associar el dolor a prendre una pastilla. Diu, per exemple, també que el mal de cap és un símptoma i que no una malaltia i per això s'han d'identificar les causes. N'hi ha cinc i la més important és la circulatòria. Un problema en l'irrigació d'artèries del cervell es pot convertir en una migranya. La segona causa és la mecànica, seria una mala postura i la tercera seria
l'hepatodigestiva. Molta gent identifica aliments que li provoquen mal de cap, com l'alcohol, el formatge, l'excés de cítrics i la briocheria industrials. I per tant, diu, quan canvien la dieta millora, la quarta també és hormonal i també durant l'etapa premenstrual que la dona reté líquids que desencadenen en aquest mal de cap. I també, finalment, parla també de la causa emocional.
Cita també una frase de William Osler que diu que els òrgans ploren les llàgrimes que els ulls es neguen a vessar. Explica David Ponce que l'estabilitat emocional no existeix però la manera d'afrontar-ho sí. Cagandi deia que el dolor és inevitable però el patiment no. Jo puc tenir dolor per la mort del pare però no patir per una cosa que ha passat fa molts anys.
I parla, per tant, d'aquesta barreja d'emocions i el dolor físic o en malalties. En aquesta entrevista molt interessant, avui hi ha David Ponce al diari Ara.
Fins demà!
Més coses, ens fixem ara en l'actualitat esportiva i parlem primer de tot del Diari Esport, que avui titula Gundogan al tapat del Barça, el centre campista de la Borussia. És el nou objectiu del Club Laurana, té 22 anys i només cobra 1,4 milions d'euros per temporada. Per tant, ja amb la mirada pensant en els fitxatges del Diari Esport, també el Mundo Deportivo ens parla en canvi d'un altre tipus de fitxatges de porters, per exemple.
Diu que reina apunta a substitut de Valdés i el central de la Roma guanya sobre Thiago Silva, que seria Marquinhos. I en canvi, Númels, Lebedovski i Íñigo Martínez sembla que no fan pinta per arribar al Barça. El nou esportiu però es deixa d'estar de fitxatges hipotètics i parla de valor en alça. La imatge és una copa alçada, la copa de la Lliga. Diu que jugadors tècnics i directiva destaquen la importància de guanyar la quarta Lliga en cinc anys.
Un clau cultural, abans ens ho comentava l'Andrea, els germans Roca fan realitat el somni per 12 comensals. Està en stil presenta en primícia al matí de Catalunya Ràdio el seu nou disc dentro de la Luz i interpreta també en aquest programa Puedo pedir i troben una pel·lícula dels anys 20 a Reus.
És Heroïsmes, la dirigia Lluís Bonet amb actors aficionats, és un dels fils més destacats de la història del cinema a la ciutat i fins ara només se'n tenia constància per documentació antiga i se n'han recuperat 40 segons.
I una punt més, el Festival Shakespeare ressuscita el Raval, el certamen va néixer a Santa Susana i programarà set espectacles i diverses activitats a Barcelona del 6 al 12 de juny. Una bona notícia per tant pel món del teatre i la cultura en general.
I acabem parlant de música avui amb aquest Happy Days de Ramon Mirabet. S'enfeliven que avui treu aquest disc, el seu primer disc, un disc que promet molt i em sembla que també aviat el tindrem a Ràdio d'Esberna, a la penya del morro. I want to verify I'm all I've known
I'm not afraid to let myself go I say yeah, I say yeah, I say yeah Could I ask myself for more
Cause it's been so far Just happy days All my songs are handed loose On the road
So many things I really want to do And I will cause them to you Say yeah, say yeah, say yeah Couldn't ask myself for more Stay home until the rain
Bona nit.
Yo to' ba'em, p'yo ba'em Yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo to' ba'em, yo
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. I ara és moment de parlar de cuina amb la Carme Madó. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, com estàs? Molt bé, per posar-nos cap a la cuina i per fer un nou plat. Què farem avui? Avui farem unes mandonguilles, que fa temps que no en fem, amb una bona salseta.
Agafarem la carn, carn de vedella, carn de porc. Carn picada. Carn picada. Anem millor a la carneceria, per tant. La carneceria, la carn de porc pot ser, si teniu salsitxes a casa, aviam, les traieu de fer-ho així, i es treu, però bueno, si no, per si teniu algun racó a casa. Llavors agafem, teòricament anem a la tossineria, dient que ens posin...
una lliure, que ara ja no es diu, 400 grams, de carn picada, o mig quilo, perquè el dinar serà per 4 persones, o 6. Igual de vedella. Tu pots pensar, un quilo, un quilo és molt, però estem parlant de mandonguilles potents, no de mandonguilletes d'aquestes que et posen. Llavors, cada mandonguilla pot fer
Uns 150 o 200 grams, no passa res. I llavors agafem la carn, la barregem ben bé, sempre amb les mans, piquem julivert, una llet molt, molt finet, com ja vaig explicar ahir, salpimentem, la sal procureu cada vegada posar-ne menys, perquè està demostradíssim que la sal és...
Nefasta? Sí. S'ha de vigilar, no? S'ha de vigilar molt. I m'agrada més la sal que el sucre. Sí. Si em passo més amb la sal que amb el sucre. Jo no amb el sucre, ni sacarina, ni dolç. Jo tampoc. Per això t'ho dic, que en canvi amb la sal sí que m'agrada posar-me'n a les demaniques i tot. Sí, que es veu que per la pressió i totes aquestes coses... Sí, això és veritat. I s'ha de procurar, ara hi ha una salsa al mercat que es diu Baixes amb Sodic, que potser combina bastant bé. Però bé.
Aviam, no anem ara aquí a explicar el menú de bilbitxer, perquè tampoc és això, eh? Agafem, salem la carn, amb pebre, una miqueta de sal. A més, clar, no ho podem comprovar, no ho podem rectificar. Exacte. Bueno, home, un cop barrejat i t'has passat amb la sal, ja per això a vegades... Vols dir que no ho podem rectificar, no? A més a més, carn picada, vull dir, no podem provar-ho abans. Home, sí, a mi m'agrada crua, eh? A mi m'agrada molt, però no sé si m'atreviria amb les mandonguilles, sí? No és perillós?
No. Nena, la carn és la mateixa que hem menjat a sotar-la. T'hauria diuen que és dolent, no?, menjar carn crua. Ai, nena, doncs mira, aquí a mi m'agrada... A mi l'estig tartre m'agrada molt, eh? Clar, doncs si t'agrada l'estig tartre, bueno, no entrem en les utilitzes personals. Seria un altre tema, exacte. Seria una altra cosa. Aviam, bueno, tornant una miqueta a aquest tema que hem començat,
També diuen que el peix cru i en canvi a mi el substitut això m'encanta. Sí, sí, és veritat. I jo el salmó me'l compro a la peixateria i me'l menjo tot el qual, eh? Sí, sí, a mi també m'agrada. O sigui, llavors, clar, tot també... Diumenge vaig sentir que el salmó és un dels perillosos en aquest sentit, eh? És que nena, què fem? El salmó...
No, la tunyina, perdó. La tunyina crua era la complicada. Era d'aquests que tunyina, peges pas, estarien lligats amb el mercuri. Ja, però tampoc menges tunyina cada dia. Això també és veritat. Ens estem desviant, tot en cas. Estàvem amb les mandonguilles i ens traiem amb la tunyina. Agafem-les amb la mà, ho amasem tot ben amasat, fem unes mandonguilletes, les passem amb ou i per ratllat.
Deixem-ho allà, no s'ha de fregir, eh? Perfecte. Ho deixem a part. A part, fem un bon sofregir la ceba ratllada, que només tingui el gust, que no es trobi la ceba. Val. Xac-xac una miqueta de... mitja taceta de conyac. D'acord. Però conyac que tingueu a casa, o whisky o qualsevol tonteria que tingueu, que no costi gaires. I aquí li afegiu una culleradeta de maicena. Molt bé. Remeneu.
I ho tireu en el sofregit aquest. I en aquest sofregit li hem posat escarxofes. Ben talletes, ben finetes. I llavors, mentre es fa la salseta, les escarxofes couen. No les poseu senceres, sinó talleu-les en llàmines. Agafeu un putet de pèsols. Tu t'agraden els pèsols? Jo dic d'un putet perquè a mi no soc un entusiasme amb els pèsols. Però això és una tonteria de quan era petita. No tinc res especial. Ho barregeu tot i us quedarà
Com una salsa, una miqueta blanca. Molt bé. Però riquíssima, i espaceta. Llavors, en aquesta salsa hi tireu les mandonguilles. I aneu remenant així. No sé si m'esteu veient, però imagineu-se, no? Sac, sac. Perquè es vagin fent les mandonguilles amb la salseta, que no es fregeixin. D'acord. I llavors, si és un plat saníssim, per la dieta, aneu afegint una miqueta d'aigua, una miqueta de caldo,
si teniu un caldo aquell de la nevera, aneu afegint una miqueta que no s'espesi massa la salsa, aneu tirant i les mandoquilles que es vagin, no bullint, però couent amb aquesta salsa. Ja m'ho direu. Molt bé. I les carxofes, mentre fem això amb les mandoquilles, les carxofes també es van couent. Doncs una bona recepta de mandoquilles, a més amb salsa de carxofes. Boníssim. Perfecte, Carme, molt complet. I això ho acompanyeu, evidentment, amb una miqueta d'amanida o amb una miqueta d'arròs blanc. Això hi ha al gust de cadascú.
Doncs moltes gràcies i fins demà. Bon dia.
Quatre minuts i les onze. Saludem ara el Carles René de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Molt bé.
Per parlar del temps, que sembla que avui ens hem llevat ja temperatures bastant altes, no? Ostres, doncs... Doncs allà et fa estona, però... Ahir va ser molt curiós, ho comentàvem a l'informatiu migdia, a l'edició migdia dels Sánchez Notícies, que des de les 8-9 del matí fins al migdia, quan es fa l'espai aquest, que és gairebé dos quarts de dues del migdia, la temperatura havia evolucionat només un grau, o sigui, teníem gairebé 18 graus a les 10 del matí i al migdia ens trobàvem amb 19. Després, a la tarda, amb això de l'horari aquest solar que es va inventar algú, que no vull dir ni el nom...
Clar, o sigui, ja no és a les 12 del migdia l'hora principal del sol, sinó que la cosa s'allarga i entre les 2 i les 4 a l'altre tenim el màxim solar i el màxim de calor. I durant aquella hora vam arribar als 22 graus. Ja els tenim avui, ja tenim 22,4 de temperatura. Tot i que hi ha la presència d'alguns núvols, és un front que ahir tampoc no el vam comentar perquè arriba molt descafeïnat i també comentar que avui està passant un front també faria riure una miqueta.
Però és un front molt descafeinat, que ha fet la seva feina per Portugal, i un cop arribat aquí a casa nostra, doncs estarem molt desfets. Tindrem aquests núvolets, que fins i tot com que bufa una miqueta de vent, es queden així com dibuixats pel vent i queden bastant bufons, i això fa que la temperatura avui es torni a enfilar un altre cop. Ja vam dir que tant ahir com avui, i també demà dimecres, són tres dies on els valors màxims s'inflaran una miqueta. Quan estàs en aquesta època de l'any on el sol escalfa igual que el mes d'agost, o sigui, tenim la mateixa presència, la mateixa alçada solar que el mes d'agost,
i d'altra banda tenim tres dies d'abonança, l'anticiclò s'imposa i no hi ha cap situació de vents destacades, el que provoca és que les temperatures es puguin inflar. Però la previsió ens marca d'una primera meitat de setmana bastant estable i una segona meitat amb una més variabilitat i amb temperatures una miqueta més fresques. Abans sentíem a la redacció que hi havia algú que ja optava pel dilluns la temporada de les sandàlies als peus, allò d'anar sense mitjons. Com ho veus? I sembla que podria tirar una mica enrere aquesta decisió la segona meitat d'aquesta setmana, per això ho dèiem.
Demà dimecres seguirem parlant de sol, a la tarda podrien créixer algunes nubulades. Ahir vam tenir una tempesta molt destacada que va lliscar per la costa de Castelldefels, que després se'n va anar al mar, però realment tots els rares avisaven que hi havia pluja molt a prop i era al mar, però hi havia una tempesta bastant destacada que va lliscar només una miqueta pel Baix Obregat.
Demà dimecres sol, temperatures un altre cop agradables, molt semblants a les d'avui, 23-24 de màxima, és molt agradable això, mínimes al voltant dels 13-14 graus, i demà a la tarda podrien tornar a créixer nubulades, i a més a més ens arribaran una miqueta més de núvols. És aquesta situació d'inestabilitat que parlàvem, que no ho diuen tots els mapes, però nosaltres fem cas a aquests que sempre ens deixen una miqueta bé, i és que el dijous sembla que començaríem el dia amb sol, però a la tarda els núvols ja seran prou destacats com per donar alguna precipitació a Sant Just.
Més probable de nit que de tarda. O sigui, que les precipitacions de nit podrien ser destacades. Durant la nit de dijous o divendres podria ploure Sant Just, els mapes ho indiquen així. Al matí, matinada de divendres, encara podríem tenir algunes pluges i al matí ja s'arreglaria.
que al cap de setmana seria estable però amb una miqueta més fresquet. Ja saps que a la primavera quan passa un front i descarrega una mica, després la cosa queda una mica més fresca. 19, 20 graus en comptes dels 23, 24 d'avui o demà. O sigui que refresca una miqueta, temps estable pel cap de setmana i aquesta inestabilitat entre dijous i divendres que ens pot afectar a Sant Jús. Molt bé, Carles, doncs ho anirem concretant aquesta setmana. Gràcies i que vagi bé la calor. Quin remei. Bon dia. Bon dia.
De segons i arribem ja a les 11, connectem amb la xarxa, tot seguit del Sant Just Notícies, el butlletí del Sant Just Notícies i tornem després amb moltes coses, no marxeu. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. El PSC es despenjarà del pacte pel dret a decidir si el govern català i Esquerra Republicana continuen construint estructures d'estat abans de la celebració d'una consulta sobiranista. En declaracions a la xarxa de comunicació local i l'endemà de la cimera pel dret a decidir, el portaveu dels socialistes catalans Maurici Lucena
ha denunciat que l'executiu no és neutral en aquest procés. Si el govern de la Generalitat de Catalunya i el seu soci parlamentari, que crec que en aquest cas és el que clarament està imposant pressió i limitacions al marge de maniobra, si no aturen les estructures d'estat, si no aturen i, per tant, suprimeixen el Consell de Transició Nacional, perquè sobretot això és el que volem decidir,
El PSC no participarà en el pacte nacional pel dret a decidir. La cimera que es va fer ahir al vespre al Palau de la Generalitat amb partits polítics i representants del món local va acabar sense avenços significatius per les discrepàncies entre els partits. El govern català, ja ha dit que en breu, convocarà una nova trobada.
Una segona reunió de la cimera pel dret ha decidit que incorporarà representants de la societat civil. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de la Diputació de Lleida, Joan Ranyer, ha dit aquest matí que creu necessari que s'incorporin més interlocutors a la trobada. Es va acordar que en properes trobades s'incorpori la societat civil organitzada. Per tant, tots els representants d'entitats, associacions que es manifesten clarament en aquest sentit. Per tal de tenir aquest instrument àmpliament representat per la societat civil,
grups polítics, institucions d'àmbit local i societat civil organitzada que, d'alguna forma, totalin i marquin les pautes. Les quatre diputacions i els responsables de les associacions municipalistes van participar en la trobada i, segons Renyer, van mostrar el seu compromís amb el procés. Més de 70.000 alumnes de sisena primària a Catalunya faran entre avui i demà la prova de competències bàsiques que els avaluarà el nivell de català, castellà, llengua estrangera i matemàtiques.
L'examen, que es convoca per cinquè any consecutiu, inclourà per primer cop l'expressió escrita en anglès o francès per incrementar-ne l'exigència. Una altra novetat de la prova d'enguany és que s'avaluaran en quatre nivells en lloc de tres els alumnes, com es feia fins ara, és a dir, nivell alt, nivell mitjà, nivell mitjà baix i nivell baix. L'objectiu és acostar-se a les proves PISA que ja avaluen els alumnes en sis nivells.
Un total de 2.100 centres educatius d'arreu del país participen en aquesta prova. Els Mossos d'Esquadra mantenen el dispositiu obert per localitzar el pres que va aconseguir fugir ahir de la presó de Tarragona. Les patrulles ressegueixen el territori per intentar detenir el reclus que es va escapar del centre i al matí aprofitant l'enrenou que havia causat un suïcidi d'un pres a la infermeria.
Dos presos més que van participar en la fugida van ser detinguts. Un d'ells en el mateix moment en què intentava escapar i l'altre, hores després, al municipi tarragoní, proper al centre del Morell. A Girona, l'economista Iñaki Frade deixarà la presidència de la PIMEC, la patronal de la petita i mitjana empresa en aquesta demarcació, i Pere Cornellà serà qui el substituirà en el càrrec. El relleu al capdavant d'aquesta patronal gironina serà tranquil i, de fet, ja s'ha pactat. Només falta que els comitès executius, tant de Barcelona com de Girona,
l'avalin, un tràmit que es preveu que es faci aquesta mateixa setmana. Frade, que va accedir a la presidència de PIMEC Girona l'any 2009, continuarà vinculat a la patronal, tot i que a Barcelona allà hi dirigirà un servei d'ajuda a les empreses afectades per concursos de creditors. Pere Cornellà és ara vicepresident de la patronal gironina i dirigeix una empresa familiar situada a Fornells de la Selva.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquesta nit es disputa el cinquè i definitiu partit de la sèrie de quarts de final del playoff descens a la Lliga CB. El Força Lleida i el River Andorra volen ser a les semifinals.
A partir de les 9 de la nit, els del Sagrià han de sorprendre el Palència a domicili i els andorrans han de superar el Corunya amb el factor pista a favor. En hockey sobre patins, aquest dilluns s'ha tanca la jornada 26 de l'Hockey Lliga. El Reus ha golejat el Lleida a domicili per un a 5. Amb aquesta victòria, els del Baix Camp s'afermen a la quarta plaça de la classificació i agafen, a més, 5 punts d'avantatge sobre els Lleidatans i també el Vic i el Noia, tots 3 empatats a 40 punts.
En envol, Aidenas Malassinska es deixa el Freiking Granollers i la pròxima temporada jugarà amb el Naturhaus de la Rioja. El central ha estat un dels artífecs de la gran temporada dels de Toni Garcia i s'uneix a una altra baixa important, la del jove porter Gonzalo, que jugarà amb el Tolosa francès. En futbol, el jugador del Barça B, Sergi Roberto, estarà uns 10 dies de baixa. El migcampista Rausenc té una elongació a l'abductor de la cama esquerra.
que es va fent l'últim partit del filial contra el Lugo. I en ciclisme avui es disputa la quarta etapa del Giro d'Itàlia. 244 quilòmetres entre Policastro, Bocentino i Serra San Bruno. Luca Paolini, de l'equip Catuixa, sortirà com a líder de la classificació general a 17 segons de Bradley Wiggins i Rigoberto Urán. Notícies en xarxa Tot seguit,
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquest vespre se celebrarà una taula rodona en el marc de les activitats de la Tretzena Festa Torneig Joan Petit.
Es tracta del debat Cuidem les persones que cuiden i intervindran professionals a la medicina i a la infermeria per tal de debatre amb torno a les persones que tenen cura dels malalts de càncer. En aquest sentit es pretén orientar aquests cuidadors. La taula rodona tindrà lloc al casal de joves i intervindran la dietista Pilar Sant Pau, la doctora Trinxan, pediatra del CAP, el doctor Lluís Gros, oncòleg i hematòleg de la Vall d'Hebron, Paula Lapedijan, psicòloga i terapeuta de l'Hospital Partaulí,
Anna Verderi, de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Vilavecchia, i Albert Folch, pare de l'Albert, el jugador de 9 anys de l'Hockey Club Sant Just, que està en tractament oncològic. La regidora d'Acció Social, Gina Pol, moderarà l'acte, que començarà a les 7 a la sala Ovidi Montlló del Casal.
Més qüestions. Fins el dia 17 de maig està obert el procés de preinscripció per l'Escola Bressol Municipal Marrex. Ahir va començar el termini per presentar les sol·licituds del primer cicle d'educació infantil a les llars d'infants públiques de Barcelona. Les llistes baramades es publicaran el dia 27 de maig i després començaran les reclamacions. El dia 5 de juny es publicaran les llistes d'alumnat admès i el període de matriculació es farà del 10 al 14 de juny.
I un últim apunt per recordar-vos que avui és últim dia per fer les inscripcions per la marxa de regularitat Fulgens i Banyos de la Seas, que es farà aquest diumenge. És la 34a edició i ahir es va fer el primer torn d'inscripcions. Avui es farà la segona ronda, de 8 a 9 del vespre, al local de l'entitat, a l'Ateneu. Aquest any la marxa es farà a Sant Miquel del Fai, al Vallès Oriental. El preu de la inscripció per equip és de 8 euros i el preu de l'autocar per persona és de 12 euros, que inclou l'accés a Sant Miquel del Fai.
La documentació per fer la marxa es lliurarà a les persones participants divendres a les 8 del vespre al local de l'entitat. Cal tenir assegurança per participar-hi i, si no, s'hauran d'abonar dos euros. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. I us recordem que mentrestant podeu seguir de prop l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
I ain't gonna be just a face in the crowd You're gonna hear my voice when I shout it out loud It's my life, it's now or never I ain't gonna live forever I just wanna live when I'm alive
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Un quart de dotze del matí, aquest dijous a les vuit del vespre, el nou Diàleg per la Independència, organitzat per Sant Just per la Independència. El periodista Salvador Elsius serà el convidat d'aquest acte i parlarà de quin futur volem pels nostres mitjans de comunicació. Un acte que es farà a l'equipament de la plaça de la Pau i ara podem parlar amb Salvador Elsius, que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. En un moment de crisi tan general en diferents àmbits com aquest, quin paper hi juga el periodisme? O quin paper hi ha de jugar en un futur més o menys a curt termini?
Bé, jo crec que sobre això no s'ha de tenir cap dubte. El periodisme i la informació, i sobretot la informació, que és el producte que elaboren els periodistes, és una substància, una matèria absolutament clau per a la vida democràtica de qualsevol país. I, per tant, en aquest sentit s'ha de defensar ultrança. Una altra cosa és que canviïn les maneres de l'exercici del periodisme, els perfils professionals, etcètera. Però l'essència, que és...
Mirar el món i interpretar el món per als altres, jo crec que això és bàsic. Potser, per tant, el que s'està complicant és la professionalització de tot plegat, llavors. I tant, i tant. Evidentment, sempre s'ha dit, i no ho descobriré jo ara a la sopedall, que el periodisme està en crisi. La indústria informativa està en una doble crisi, ara.
perquè hi ha la crisi, diguem-ne, contextual, econòmica sobretot, però també social, política, etcètera, i dins d'aquesta crisi una altra, que és la que afecta una indústria que està en un procés brutal de transformació i que ha de trobar encara els seus propis camins, els models de negoci, etcètera. Això és el que farà molt difícil preveure com podran evolucionar els mitjans de comunicació...
en una hipotètica i desitjada Catalunya independent. De fet, també coneix de prop els joves que volen ser periodistes perquè ha estat durant 7 anys responsable dels estudis de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Com se'ls motiva en aquest context tan incert o tan precari? O tenen un esperit que ja fa que sàpiguen el que hi ha i tot i així vulguin tirar cap endavant? A veure, jo sempre dic que hi ha dos motius
per donar ànims als estudiants que comencen aquesta o qualsevol carrera. El primer, que aquest és el de caràcter general, és de tipus moral. És a dir, ningú, no tenim dret a aixafar les legítimes il·lusions de persones de 17, 18, 19 anys que volen emprendre un camí professional. És a dir, aquell discurs que hi feu aquí desgraciats, que sabeu que aquí no hi ha futur, etcètera, que per desgràcia han mantingut al llarg dels anys molts professors de periodisme o d'altres carreres
jo crec que és directament immoral en aquest sentit. Però és que, a més a més, jo sempre he defensat que és un discurs equivocat, perquè jo, clar, ja soc una mica grandet ara, i des de tota la vida, des que tinc gust de raó, diguem-ne, professional, he sentit dir això, que el periodisme està en crisi, no té futur, i oportunitats n'hi ha hagut al llarg dels anys i de les dècades a cabassos per moltíssima gent.
i això vol dir que difícilment hem de pensar que hagi de canviar. És cert, clar, això no vull tampoc dir, mira, tot és de color de rosa, és cert que ara, en aquests moments, des de fa un parell d'anys, a mi em costa molt, diguem-ne, mantinc la primera raó, la de caràcter moral, diguem-ne, per animals estudiants. Amb la segona es fa difícil perquè, certament, tot està molt tancat, tot està molt complicat, però, vaja, per aquesta...
carrera i per tantes altres, no?, perquè n'hi ha molts que no ho tenen gens fàcil, facin la carrera que facin. Sí, estem parlant amb Saludors Ius que aquest dijous participaran en aquest diàleg per la independència, per parlar, doncs, d'alguna manera del futur dels mitjans, per tant, en una hipotètica Catalunya independent, un mitjà com TV3 hauria de ser, m'imagino, clau, i últimament, doncs, també sembla que trontolla, si més no,
el sistema en què TV3 i també Catalunya Ràdio, com havia funcionat fins ara? Està preocupat? A veure, sí, i la defensa del model de TV3 no cal dir que mereix absolutament totes les simpaties. Dit això, i d'una manera inequívoca, també és veritat, i això és un dels temes que penso, conscient que és una mica polèmic, però el penso comentar dijous, jo crec que no ens hem d'obsecar
en la defensa dels mitjans públics, més que res perquè hauríem de posar molt més d'èmfasi en la defensa del concepte de servei públic, que ara per ara l'han desenvolupat sobretot els mitjans públics, i en aquest sentit és que són imprescindibles. Però seria perfectament imaginable un país on els mitjans públics fossin inexistents o irrellevants i s'exigís, això sí, en els mitjans privats, diguem-ne, la suficient...
podríem dir quota de servei públic. Aquest país no és tan difícil d'imaginar. A Estats Units no hi ha mitjans... Sí que hi ha una televisió pública, però és pràcticament residual, i en canvi els mitjans privats compleixen en bona mesura amb la seva quota de servei públic perquè hi ha una legislació que així els ho exigeix.
Aquí, diguem-ne, hem de defensar mentrestant els mitjans públics perquè compleixen i han de complir encara una missió molt important, però, diguem-ne, si algun dia arriben a decaure pels motius que sigui, perquè no siguin prou competitius, perquè tal, el problema seria llavors quedar-nos, diguem-ne, sense bous ni esquelles, quedar-nos sense mitjans públics i no haver alimentat mentrestant un tipus de legislació que obligui els mitjans privats a
ocupar-se també del servei públic. Quan dic ocupar-se del servei públic vull dir, per exemple, certes condicions lingüístiques, en el cas de Catalunya, o certes condicions d'un model de programació, etcètera, perquè ara resulta que per l'empresa privada, pels difusors privats de ràdio i de televisió, no hi ha pràcticament cap mena de condició que els obligui en aquest sentit.
Per tant, en aquest sentit, suposo que l'ideal seria que també hi hagués mitjans privats i mitjans públics que poguessin conviure exercint aquesta funció de servei públic. Sí, exactament. Mentre això no passi, és evident que, imagina't, clar, el paperàs que ha fet TV3 en els últims ja gairebé 30 anys
en molts sentits, diguem-ne, en suport de la llengua, en suport, impuls, manteniment, etcètera, de la llengua, en oferir un tipus de programació, diguem-ne, que no estigués només al servei de les competències del mercat, etcètera, doncs clar, ha estat una feina inconmensurable, o sigui, es pot dir, per usar la terminologia a l'ús actualment, que TV3 i Catalunya Ràdio són autèntiques estructures d'estat. Mm-hm.
De fet, en aquest sentit, però el fet que aquest mes justament desaparegui la xarxa de corresponsals de Catalunya Ràdio suposo que és un pas enrere en tot aquest sentit. Sí, sí, no, esclar, això són coses preocupants. També és veritat que en aquests mitjans hi ha per retallar, o sigui, només faltaria. O sigui, que si estem tancant quiròfans o estem retallant ajuts a...
a gent dependent, només faltaria que diguéssim, no, no, l'únic que és intocable és les estructures, diguem-ne, empresarials i laborals, etcètera, de TV3 i Catalunya Ràdio. En aquest sentit, jo crec que s'ha d'entendre i s'ha d'admetre que hi hagi, diguem-ne, que calgui, diguem-ne, aplicar fórmules, diguem-ne, d'economia de recursos. Com s'apliquen? Sobre què s'apliquen? Evidentment, aquí llavors ja entra, diguem-ne, el joc polític, en el sentit que tot és discutible...
i potser sí, jo també discutiria certes mesures de les que s'han anunciat, però que ha d'haver-hi una certa cirurgia més o menys dolorosa, jo crec que això també és evident, perquè no és cap secret que són mitjans que s'han deixat potser engreixar en un cert sentit d'una manera excessiva. S'han comès accessos per tant?
I tant, s'han comès excessos. En quin sentit? En sentit de sous? En sentit de desplegament? No, en sentit d'una estructura que segurament s'hagués pogut evitar, però això ja ve de molts anys enrere. És a dir, la Corporació Catalana d'Habitants Audiovisuals, d'entrada va començar amb una formulació jurídica calcada que la de l'ENTE de Radiotelevisió Espanyola. En aquells moments això no semblava greu, perquè dius, mira, ens ho hem copiat, perquè no hi havia cap altra cosa...
més clara a mà. Però què passa? Doncs que aquestes, diguem-ne, això d'alguna manera va sembrar ja la llavor d'un tipus de desenvolupament que ha portat, diguem-ne, cap a una mena d'elefantisme excessiu. Llavors, sí, sí, l'estructura s'ha deixat créixer potser d'una manera descontrolada, eh?
Potser s'hauria hagut de dissenyar d'entrada un model de mitjà on, diguem-ne, els serveis neuràlgics de la televisió, ara parlo sobretot de TV3, haguessin sigut molt més petits i tot, diguem-ne, l'aparell de producció de programes s'hagués pogut externalitzar des del primer moment. És a dir, no deixar créixer una plantilla de 2.000 no sé quants treballadors quan, en canvi, després s'està donant
molta producció, diguem-ne, a fer-se fora, no? Aquí hi ha alguna cosa que és evident que grinyola. El que passa és que desfer això ara és molt complicat, diguem-ne, no? I té uns costos socials, humans, etcètera, que no tothom està disposat a assumir. Però, vaja, a mi això em sembla d'una gran evidència. En una entrevista que em van fer fa uns mesos vaig dir més o menys això i vaig dir que hi havia responsabilitats en aquest sentit per part de...
dels polítics, de torn, diguem-ne, dels successius governs que hi ha hagut a Catalunya en el seu moment, d'alguns dels directius i també per part dels sindicats. És a dir, que aquí tothom ha d'assumir certes responsabilitats. Evidentment, sobretot això últim que vaig dir no va agradar segons quines persones, perquè va dir, no pot ser que tu diguis això, tal, si tu hi has treballat a la tele. Bé, potser per això conec una mica el panyo que es diu...
i per tant ho puc dir amb cert coneixement de causa. És a dir, hi ha un repartiment de responsabilitats, però que consti que les poso perquè es torna la responsabilitat. En primer lloc els polítics, en segon lloc els directius i en tercer lloc també els sindicats. Hi ha hagut massa intervenció política amb consells, per exemple, de la corporació o aquests canvis, cada cop que hi ha un canvi de govern que s'hagin de canviar segons quines coses, això perjudica?
Sí, i això és una cosa de la que és molt difícil sortir-se'n. Sempre invoquem el model de la BBC com a ideal d'independència dels governs successius, etcètera. Tant de bo que tinguéssim aquí unes pautes comparables amb els de la BBC, però allà tampoc no estan exempts d'intents d'interferències governamentals. Això jo crec que passarà sempre. I és una de les pedres de la sabata que tenen els mitjans públics, que poc o molt
sempre hi ha corretge de transmissió dels successius partits, dels successius, diguem-ne, governs, que hi ha al capdavant del país. Això té arreglo? A veure, les lleis, en alguns moments hem tingut lleis, i de fet en alguns aspectes encara ara, que empararien aquesta independència. El que hi ha és, no sempre hi ha la voluntat política per aplicar-les d'una manera...
clara i amb fidelitat allò que diu la llei, perquè les lleis que tenim, tant de la corporació com la llei que crea els mecanismes per al nomenament del Consell de Catalunya, del CAC, són molt clares, en el sentit que exigeixen uns determinats perfils en els seus directius, en els seus consellers, etc. Després el que passa és que els partits polítics això...
per causa dels pactes que han de fer, etcètera, se n'acaben oblidant i passant-ho per alt. No, ho fan amb mala consciència, perquè em consta que de vegades tenen mala consciència amb això. No, no, no, clar, ja ho entenem, això hauria d'anar diferent. Però ho acaben fent perquè els mecanismes del poder funcionen com funcionen. Per tant, d'en Boc se'n salva en aquest sentit el periodisme, suposo. És difícil mantenir aquesta independència en un consell d'aquesta mena. Efectivament.
En tot cas, també parlant en una hipotètica Catalunya independent, que hi hagués, doncs, parlàvem abans d'aquest servei, aquest concepte de servei públic, més enllà de mitjans públics, ja sigui televisió, ràdio o diaris, suposo que el que caldria tenir en compte, a banda d'això que ens ha comentat, aquest interès per la llengua i defensar-ho tot plegat, és d'aquesta força que caldria en aquests mitjans, també necessitaria un finançament important. Sí, sí, sí. I que de vegades suposo que
en moments de crisi és complicat i és evident que el que passa ara segurament és que s'han comès massa errors, però a l'hora d'imaginar-s'ho en un futur, alguna cosa o altra suposo que... Justament, una de les coses que s'haurà de repensar és com es fa aquest finançament. Em penso, ara ho dic de memòria, però em sembla que TV3 costa als ciutadans de Catalunya de l'ordre de 31 o 32 euros per evitar ni any. Bé, clar, una de les preguntes que faré al...
el dijous a la gent que hi ha allà de dir, escolti, com ho volen pagar això? Amb el comptat o amb targeta o com, però d'alguna manera s'ha de pagar. Aleshores, ja se sap que s'han experimentat a diferents països, diferents fórmules que van des de tot exclusivament la publicitat. Això sembla molt difícil ara, atès que estem en un model mix públic-privat. Hi ha la fórmula...
britànica, que és la de la taxa, la de la taxa per tirant-se de televisors, és a dir, i aleshores això vol dir que... És un debat semblant al de qui ha de pagar les autopistes, no? És a dir, se les ha de pagar tothom, perquè és un bé, diguem-ne, que acaba revertint, diguem-ne, en tothom a través de la potenciació, diguem-ne, de l'economia que tenir bones vies de comunicació hi ha, o les han de pagar només els usuaris, i els usuaris les han de pagar, diguem-ne,
amb una mena de forfet anual o les han de pagar cada vegada que passin per un peatge. El debat és molt semblant si l'apliquem als mitjans públics. El que és evident és que si volem programació de qualitat, de l'estil que TV3 i Catalunya Ràdio i altres mitjans públics s'han anat fent al llarg d'aquests anys, doncs això d'algun lloc ha de sortir. Del no re no pot sortir.
evidentment passa més o menys per l'edari públic, però la forma de finançament d'això és una qüestió oberta que en algun moment s'haurà de rediscutir en aquest país. En els últims mesos o en l'últim any potser també han aparegut cada cop més periodistes o personatges públics en aquest sentit que s'han posicionat a favor obertament de la independència. Creu que és un tema que fins ara havia estat com molt aparcat
o que semblava que hi havia d'existir certa neutralitat i que ara, arran de tot el que està passant, potser és un moment en què val més dir obertament el que es pensa? Sí, mira, jo quan em pregunten sobre això sempre explico que va haver-hi una època quan jo feia el Tornotícies, TV3 o en altres contextos professionals, en què jo solia fer, ho vaig fer unes quantes vegades en els polítics dels que havia entrevistat,
una pregunta, però estic parlant dels anys 80, segurament, no? Els he fet una pregunta que els hi deia, Jordi, vostè imagini's que ara té aquí dos botons, eh? I pot prema un dels dos. O té, és igual, un sol botó que pot prema o no. Si jo li dic, vostè, si Catalunya ara mateix pogués ser independent, sense versament de sang, clar, perquè estava en un context que al País Bàs, doncs clar, hi havia ETA pel mig, etcètera, és a dir,
en un context, diguem-ne, de no violència, Catalunya ara pogués, prement aquest botó, Força Independent, vostè el premaria o no? Jo recordo haver-li fet aquesta pregunta fins i tot al Jordi Pujol, i en aquell moment ningú no la contestava d'una manera explícita. És a dir, ningú deia sí o deia no.
És a dir, bé, hi havia discursos de dir, no, sí, no sé què, llavors es van posar condicions i tal, és a dir, que és veritat que durant molts anys, excepte algunes forces polítiques que sí que han estat sempre inequívocament independents, i encara de vegades amb sordina, amb sordina, o amb dir, bueno, s'han de donar les condicions a aquestes coses,
ha funcionat aquesta ambigüitat i tots n'hem estat poc o molt presoners d'aquesta ambigüitat. Què ha canviat en els últims mesos? Doncs bé, que l'ambigüitat ha desaparegut i la gent s'ha pronunciat i la gent, molta gent jo m'incloca en això ens podríem dir que era la careta i hem dit sí, sí, jo estic per l'independentisme o jo no ho estic, és a dir, ens hem hagut de mullar en aquest sentit i ja em sembla bé, ja era hora
La veu la independència en un futur més o menys proper? La desitjo, la desitjo. Això de veure-la, doncs bé, no hi ha dubte que tots tenim els nostres moments d'optimisme i els nostres moments de vegades d'un cert desànim. Fa uns quants dies vaig anar justament en el context Assemblea Nacional de Catalunya a una presentació del llibre, a Gràcia concretament, això del barri de Gràcia de Barcelona,
la presentació que feia el Vicent Partal del seu llibre Un pam de la independència, i va parlar d'això, de l'optimisme. Diu, no, no, la gent em diu que tu ets un optimista. I diu, no, no, però és veritat, no estic fent un posat. Jo m'ho crec, jo m'ho crec i tal. I, a més a més, m'ho crec, però hi crec, racionalment hi crec. És un optimisme que no em surt només deia de les...
de les vísceres, sinó que em surt del cap, no?, allò. I jo no sé si tinc una fe tan incabrentable com la que m'ho estava al partal, confesso que tinc els meus moments de defalliment en aquest sentit, però vaja, crec que hem d'intentar, diguem-ne, que el discur sigui el de l'optimisme, perquè si ens comencem a fer, diguem-ne, a torturar mentalment tots plegats dient no, això tal, no ens en sortirem, etcètera, llavors sí que és segur que no ens en sortim, no?
Doncs, en tot cas, aquest dijous es farà aquest diàleg parlant de pendència sobre, en principi, sobre quin futur es vol pels nostres mitjans de comunicació. Un acte que serà a les 8 del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. Amb Salvador Dius, moltes gràcies per participar avui al Just a la Fusta. Encantat. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, adéu.
Fins demà!
Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes, but I'm sure it's written all over my face. Surprise, surprise, never something I could hide, when I see we've made it
Now the night Throw its cover down Won't be again And if I'm right It's the only way
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos quarts i mig de dotze del matí, és un moment per fer tertúlia, com cada dos dimarts amb el Jordi Ferraz, el Jaume Campreciós i el Pep Quintana, que ja els tenim a punt. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Us tenia a punt, però no us veia ben bé a punt. Estàvem amb línia. No, no, estàs esperant que callésiu per poder-hi una pas. Ara no hi ha la planta allà. És que amb el reflexo del líder, jo la Carme no la veig. Tot i que van dir que allà hi ha gent que s'ha queixat i diu que allà la planta morirà.
Què hi dius, Jordi? Jordi, canvia-la. Perquè no té sol. No té sol. Home, ha de tornar aquí. Bueno, posem sol artificial. A veure, estan dit ja sol. Quins diners, quins floristes. Mare de Déu. Pot estallar, doncs? Clar que pot estallar. Aquí té llum, per les dues bandes. Llavors ja està. I així almenys us vaig millor.
Ah, no, si a nosaltres, a tu i jo no, perquè el reflexe del virus és tan gran que tu no et veig, eh? Jo no et veig. És l'únic que servia la planta, la poses allà i no el fas reflexe. Sí, Mani. Sí, no ho sé, és que...
Aquesta casa va així, tu, o si el servis. Sí, sí, és veritat. És una mica el que acabo on anirem a tots arreu, segurament. Bé, en tot cas, no sé si us ve de gust parlar d'aquesta cimera pel dret a decidir que hi va haver ahir al vespre. Jo encara no en sé res. Avui fa molt de sol, eh? Tan ràpid d'ahir m'avui que jo no n'he pres res. Encara no he llegit cap diari, que al matí no he tingut ocasió. Per tant, doncs, només vaig sentir ahir declaracions del portaveu del govern.
i la carta de la Chacón va adquirir més protagonisme aquesta carta que segurament per això ho va fer em sembla que li ha caigut la pilota al taulat no crec que li faci gaire el favor cap d'ells no vol saber res
contraris ja ho són de sempre. No, però també el paper del Partit Socialista és curiós, no?, perquè al matí semblava que va dir que estava fora del lloc el que havia dit Carme Chacón, etcètera, etcètera, però després de la cimera, exacte, semblava que encara, tant per tant, doncs potser no haver aixecat tan...
tant de rebombori. Sí, i tantes expectatives. Mentre hi hagi gent que estigui en contra de tot, doncs clar, tot el que sigui en contra nostre... Jo crec que aquí hi ha hagut moltes versions, vull dir, ara faltarà veure l'eta petita, no has estat de dins, també serem les declaracions, parles d'un diuen que és un paper d'un fòlip o no serà la cara, parles d'altres diuen que això és el resum. No, això ho donen, però que és un camí...
que és un canvi de ruta, que per tant està a decidir, i per tant no acabes de veure la que clara, tu pots tenir el teu posicionament polític personal, però a veure allò de dir, què n'ha sortit, per la veritat que costa una mica... Aquí hi havia, per exemple, parlant d'ahir, seguim parlant d'això, que sortien els d'iniciativa, que deien que eren masses fotos, masses reunions amb fotos...
i que volien més activitat real, que no pas tanta fotografia, o la significació de les reunions, etcètera, etcètera. Més feina, no?, en realitat. Sí, el que passa és que tothom, esclar, tothom diu la seva, no? A mi m'agradaria estar al davant, no m'agradaria. Però vull dir perquè fem decisions difícils. Jo sóc que aquí s'ajunten tantes coses, i en el fons n'hi ha una principal,
que és la manca de diners del govern. Home, això és bàsic. I a partir d'aquí tot són demagogis. Algunes reals són altres reals, però com és dir, tu fes el pressupost.
i compleix-ho, però bé, tots sabem que a casa nostra tots sabem que és un pressupost si no tens ingressos. I tant. Tu pots anar a la botiga al costat durant tres setmanes per la quarta. La llista ja et dius, escolti, que no ho passarà a pagar. Exactament. I això els que tenim una edat ho havíem vist. Vinc de part de la mama. Vinc de part de la mama.
No, ja vindrà el dissabte que el marit cobra. Exacte, i tant. Ara els mateixos comerços ja els és impossible posar d'aquesta manera. Aquestes vacances, que vaig estar uns quants dies fora, encara vaig anar a un poble d'aquests petits que tenien la llibreta.
I llavors anava la senyora allà i deia, borra'm això. I li pagava uns euros i li borrava... O sigui, la llibreta... I després vaig comentar, diu, ui, la llibreta encara està molt vigent en molts llocs, eh? Ui, nosaltres encara la tenim, eh? La teniu vosaltres a la botiga, a la llibreta? A mi no em pots borrar de la llibreta.
perquè n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n'hi ha mosques n
Clar, parlant amb una seteta són molts diners que s'emputxoquen. No, i això parles i parles dels treballadors i tot, i després hem de sentir, per si tens de coses autònomes,
que diuen que baixaran els impostos. Sí, sí, fantàstic aquest senyor. És un especialista en fotre maranya. Després, l'altre dia em va arribar un mapa d'això que diuen de l'estat espanyol, que per autonomies, que per un cantó et passaven l'atur i per l'altre et posaven els funcionaris.
Doncs està madur perquè tenia més funcionaris i més atur. Ja, sí. Vull dir que, per tant... I el nivell econòmic més baix. I, en canvi, si posaves l'operació, a veure, és una comparació d'estar per casa, per tant, ho reconec, i si ens estaves tot i per dir, bueno, si compares el promig de funcionaris, de l'estat espanyol, ja no dic ni Catalunya, sinó el promig,
I aquesta gent què fa? Se'n van a l'atur. El tur es disparava a casa 50. T'aclar, i tant. Per tant, vull dir que hi ha coses que no es capen d'entendre. Home, tampoc s'entén que en llocs així que diguem-ne...
l'administració té un límit que hi hagi la quantitat de funcionaris que pot haver pel que poden fer en una administració com ara posem Extremadura, que en podíem posar d'altres també, no? Però, per exemple, Extremadura. En canvi, aquí, si miren les xifres que surten publicades, hi ha menys funcionaris que altres llocs amb una activitat molt superior de moltes altres autonomies. Suposo que és una manera de fer baixar l'atur.
No, bueno, no. Ah, bueno, ho dius si et contracten com a funcionari en un altre lloc. Aquí no, però això és al revés, eh? Hi ha menys. Jo crec que tindries de mirar, bueno, això de funcionaris és molt... Quins sabers vols tenir de tu, perquè, vull dir, ara el pots externalitzar o el pots fer l'administració directament. Sí, sí, i tant. Però és que això és en contra d'ho que està predicant el PP, que vol la diversificació total de tot arreu. Per tant, en un...
autonomia, o mara el PP, però lògicament això hauria d'estar molt per baix. Jo crec que en té més, i clar, defensa. Vull dir que, per tant, hi ha uns contrasentits, total, i tornant aquí, vull dir, l'estimera es trobem lligats de mans i peus, suposa, en molts temes, però el tema econòmic, perquè és que ningú té por. I les notícies de València mateix.
que estàvem fallida totalment el Fabre aquest s'ha trobat també un paquet impressionant però vaja, és del partit i tot el partit ho ha buscat això en aquest sentit perquè si heu estat mai a la ciutat de les arts no sé si us heu espantat de veure aquell faraonisme que hi diuen allà i el circuit de Fórmula 1 que van fer això val una millonada però a més a més és intern amb una bona part que llavors limiten la ciutat inclús els enterraments els han de parar perquè no poden arribar en un cementiri
Mentre ja la cursa, eh? Però jo, això que dius de la cursa, jo vaig estar-hi. No, jo parlo de la ciutat de les Ars. No, no, la ciutat de les Ars, jo vaig estar-hi. Sí, sí, sí. Just poc abans de la visita de Sant Pare. Hi ha una infraestructura muntada allà. A veure si es faltava un mes o així. Hi havia unes infraestructures que dius, tot això...
El que val tot això. El que val tot això. Però... Segur que tots hem fet arròs, perquè també és el nostre país. Bé, i també és el nostre país, però... La part d'aquí... La part d'aquí... No m'anem tant allà. Que està molt a prop d'un sector que ara hem de descobrir una llengua nova. Sí, senyor. L'aeroport de Lleida. Que és l'aeroport de Lleida. Sí, home. A veure, no ho podem parlar. Home, però si tu compares només l'aeroport de Lleida, que estic d'acord, eh?
Però amb tota la ciutat de les arts... Ah, no, no, no. Allò no hi ha qui ho mantingui, que ho pari ni... A veure, és veritat, la ciutat de les arts és una bestiesa. Sí, sí. Molt bonica, molt bonica, arquitectònicament. I prou. I prou. I prou. Feta pel senyor Calatrava, que sembla que últimament li estan creixent els nanys perquè acaba d'agafar un pressupost. Quan acaba, va per tres... Va per uns quants més. Uns quants més? Sí, sí, sí. Però bueno, vull dir...
Però n'hi ha... Això crec que tots arreu no han fet i crec que... També era una època, no? Això és una època molt forta. Fixem-me'ls a la candidatura, que estem dient el de Lleda, però quants aeropols hi ha en Espanya que no funcionen i serveixen per menjar conills? Mira, el que fan ells, però jo crec que és en general. I no tindries d'anar molt lluny, vull dir...
Quantes vegades s'han fet coses i s'han hagut de tancar al cap de dos, tres, quatre anys perquè no hi ha pressupost? Perquè jo dic... Es creien que el món era infinit. I no. El món és finit. És finit. El món sí.
I en aquests moments econòmics, ara es trobem que han viscut tots en conceptes. I que ja els anava bé, l'empaquer la construcció, etc. Però ara estem amb les conseqüències. Aquest matí donem el paleter del cas no és aquest, que els millors no s'han posat a l'amnistia fiscal, en cap i l'altre diu que sí.
No sabrem mai del cert, a més a més. Però el que tot ha dit avui, diu, ell es va posar a l'amnistia fiscal a 1.100 milions, em sembla que deien. En canvi, els hijos del rei, aquests no, no. O sigui que encara els tenen per allà de dins amagats.
O sigui, són cèntims que, vulguem o no vulguem, no entren aquí. I no són els d'ells sols, sinó el que està de molta gent d'Espanya, que hi ha molta quantitat de milions fora del país. I els únics que ens toca pagar sempre són els que estem aquí. Però és que estem al de sempre, vull dir, el gran capital busca paraïsos. I a l'altre dia, no sé si llegia que...
el 80% del capítol mundial estan perejos fiscals. Sí, sí. Unes quantitats que a mi se'm fa... Espanten. Jo crec que no sé llegir. No, segur que no hi ha zero. I un paper que cap i que en tenia zero. Exactament. No existeix. Per tant, vull dir que som molts elements. Som un país petit.
que ens interessa, que alguns creiem en un concepte diferent del que tenim i que costarà perquè ens estan apretant i no tenim subvenció econòmica. Per molt que el Jordi digui que sí, que té a pagar una cançada important als botiguers o d'això. Si passa una altra gent a comprar, tampoc. No es ven. No es ven. No es ven. Després estan canviant les modes de venda.
Bé, esclar, perquè la gent s'ho rumia d'una altra manera, estalvia o perquè no té els quartos, o diu, mira, per quan pugui ser ja ho farem i quan vigui la data més assenyalada i ara no. I si no... Hi ha retallades a nivell personal, eh? Fem retallades de coses que abans... Els que no poden perquè no poden i els que més o menys no t'hauria molt la situació, tens una por bastant important de futur. Sí, esclar. Començant pels jubilats.
com nosaltres, com jo en molts àmbits, o el cas de la llei de dependència per exemple, és una altra dels més sonats això ja és com un crim però sembla que sigui fora del sentit comú també vull dir que ahir també parlàvem amb un altre tertuli però que sembla que estiguis fent política directament doncs només pensant en xifres però sense pensar en la realitat, que potser és el que passa perquè és gent que realment potser no es preocupa pel seu futur o pels seus diners perquè ja té alguna cosa solucionada
i que no es pren, potser, la política com una gestió del què, sinó com una altra història. Jo, això, vull dir, a veure, aquí, suposo que és un tema complicat, i això té la raó, però, per l'altre cantó, estem mirant, primer abans, d'on treus els diners, vull dir, a veure, vull dir, l'atur... Home, on es treuen? Comença, doncs, per l'exercit.
No, val. Esclar, perquè volem una fregata de no sé què i uns avions miralls de no sé què que són de juguina comparat. I si hi ha una guerra en un país. De què serveixen? De què serveixen? Per mantenir una quantitat de gent i la indústria que hi ha, també. Exactament. Això fa molts anys els Estats Units va dir, si tancaven la indústria de guerres els Estats Units s'anava a la mitad del país. Necessiten guerres. Vull dir...
Ara, la famosa crisi grega ve per la delta de comprar vaixells i avions a Alemanya. Bueno, ara ja saps que han descobert que els hi deuen els alemanys i els hi deuen quartos perquè van deixar-ne als nazis i no els hi van tornar. I ara estan reclamant que és superior al delta que ells tenen. Aquí és injustament. Aquí és injustament. Aquí és injustament i hi ha gent que podia reclamar diners a l'estat espanyol de quan vam anar als nacionals i no els hi van tornar els diners. I el dimigó en sap un... Però aquests grecs es veuen que tenen una xifra bastant...
però jo crec que el tema és complicat jo no sé que s'ha convertit en molt mercantil jo crec que haurem de tornar una mica també nosaltres mateixos una mica tots a canviar una mica jo m'he fet un hortet allà a casa ho dic en broma però ho vull dir que sí que són sistemes de vida
hem anat potser una mica més enllà més superflu, més ornamentals tampoc és culpa nostra sol és culpa de la societat que ens ha fet anar d'aquesta manera molt i avui en dia, què és el que passa? que abans alguna persona tenies un lloguer d'una casa, després ja l'has volgut comprar
Després, com que dius, això em va bé, ara compro una segona casa, ara compro un cotxe, compro una teleplana, i a vegades, cada vegada, bastant més en més, i ara ha arribat un moment que dius, això no pot ser. Això són els temes, el tema de la calma de la seva independència, que ha sigut un avanç molt important, un avanç molt important, però que suposo que no conec la societat del principi del 20, però que suposo que
Nosaltres hem viscut el trencament en aquesta societat més permissiva que abans hi havia en aquesta gent. Ja. El que passa és que hi ha una qüestió. Cada vegada vivim més anys. I les malalties...
I abans la gent en principi... Es morien. Es morien, ja no hi havia la malaltia. Passa que tampoc hi havia la feina. Avui en dia treballa el matrimoni, treballen els fills. Llavors els avis no saps què fer. A casa eren tres generacions. Normalment es quedaven els avis a casa. La jove, o el que... Normalment deia la jove, la que se cuidava. I una botiga, que vol dir que la primera generació portava la botiga. La segona generació era la que anava a treballar a fora.
I la tercera érem nosaltres que allò ens anàvem a escola, per dir-ho encara d'alguna manera, no? I érem tres generacions allà, cadascuna i a la seva... Ara tindre els avis a casa és molt conflictiu perquè... Perquè ens hem acostumat a viure sols. No, perquè hem canviat... Els avis tampoc volen estar tan acompanyats, volen estar a viure més sols. Sí, però els crides perquè vagin a cuidar els nanos.
Això els avis quan són per joves, però quan ja arribem a l'edat de la dependència ja costa més. Jo crec que és un canvi de societat que ens vam adaptar i ara ha vingut un altre canvi i ens hem de tornar a adaptar.
adaptar, per força per força i tindrem d'adaptar-nos i suposo que algú es queda poc a mi sí, realment hi ha gent que no et pot tirar i hi ha gent que no tira i tindrem de i et preocupa
que, no sé, les beques d'escola, que veus que hi ha no sé quanta gent que no menja a les escoles. Sí. Una dada bastant important. Ara volen treure... Bueno, ahir discutien que precisament Europa reclama a l'estat espanyol que no li pot cobrar l'IVA en el menjador escolar.
li està cobrant el 21%. Sí, però de moment encara ho cobren. Sí, però això va ser ahir, la notícia, que s'exclamaven que no els havien de cobrar. Clar, si rebaixen el 21%, potser sí que es quedarà més gent a dinar a l'escola. Sí, però el problema ja era un 21%.
d'un menjador escolar un per un no són diners perquè no quedi dinar jo crec que el problema és molt més de fons és que el problema és que un matrimoni que només tingui dos fills i els deixi tots dos a dinar ja són diners perquè avui en dia els sous no pots no, però tampoc jo crec que una cosa és el menjador l'altra són activitats escolar perquè si un es queda allà llavors
sembla que hi hagi discriminació que no ho fa i com aquesta crisi en el món escolar
quanta gent va muntar cases de colònies pensant que tothom seria tota la vida, i ara, si no van les escoles, doncs aquesta gent... I van als famílies, ara. Sí, però no és el mateix. No, no, ja, però se salven d'alguna manera, també, doncs fent activitats familiars. Sí, però vull dir... Sí, però, bueno, la família que hi vagi, també, ja has de comptar que són quatre membres, com a mínim. Sí, però surt més econòmic, un hotel o un altre lloc. Sí, llavors, és que, si no us ho deus, que aquests fa...
Anaven als hotels, és que és una cadena. I la qüestió és que no es dona per tot. Nosaltres tenim congelat el sou, i en canvi tot puja cada dia més. I els sous baixen. Un dia que val 1,46, 1,47. Com es pot pagar 1,46 o 1,47 de la benzina? I el gas i el dipòsit, i quan acabes...
allò, els que tenen una edat, ho tradueixes de pesset. Et quedes així i dius, i abans recordes... Home, també hauria canviat fa uns anys. Vull dir que també no valria el mateix, que també ens ha quedat... Però no, no. Mira, també hi ha un altre. Mira, hi diré la marca i tot. Ricola. Aquella capseta de Carmeleta Ricola. Què valia abans? Unes 25 pessetes. Què val ara? 500.
500. Carme. Pagades per mi fa dos dies. Carme, no t'estic dient que a l'Iva ho hagi... L'euro. No, no, ho ha pujat, però dic que també la comparació concreta... No, la comparació concreta és que penses que quan ha pujat molt més tot aquest servei que el nivell de vida.
És aquest contacte. És una tonteria com aquesta que tenia d'uns carmels. Home, però si vas a comprar un sobre de cromos d'aquests que porten els nanos ara, compres un sobre de cromos, un euro.
són 166 pessetes i van 3 cromets diu la mare de Déu això és una tertúlia com deia abans de jubilats però és la veritat el que volia dir és que realment són unes coses caríssimes a la gasolina que tu dius és que se te'n va una part important del sou molt aneu a peu depèn del lloc jo no tinc cap inconvenient d'anar-hi però un dia un dia perquè a la societat surt
Jo vaig a Ballirana sovint. No m'he de peu a Ballirana. A mi se m'acordia anar a la feina a peu per motius rics. Tenia d'anar a l'hospitalet, estic a la zona franca i dic, mira, ja que tinc d'anar allà i acabo. Quan vaig arribar a la zona franca, eren dues hores després, la camisa semblava un drap de jugar al cotxe...
Encara recuperes. Bé, ens acaba el temps. Queda mig minut per arribar a les 12. Exacte, per tant, no ho hem de deixar aquí. Terminarem d'aquí 15 dies. Exacte, a veure si ha canviat alguna cosa. Sí, home, sí que canviarà, no? Amb els de Can Roca potser ens convidaran a dinar. Això no ho hem dit, mira, veus? Era una bona notícia, exacte. Aquesta és bona, eh? Per Catalunya és bona. Molt bona. Que vagi bé, gràcies, Jordi. Bon dia.
Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, denuncia que la presó de la ciutat és obsoleta l'endemà de la fuga de tres reclusos d'aquest centre penitenciari Ballesteros.
ha demanat que s'agilitzi el trasllat dels presos al nou centre construït al municipi del Catllà. Per l'alcalde, és necessari que el trasllat es faci com a molt d'aquí a un any. Es constata també que el pas a la presó de Mas Enric és una necessitat llargament acaronada i que amb la darrera visita del conseller Gordó ja vam abordar aquí a Tarragona i li vam donar tant a ell com nosaltres la màxima prioritat.
La presó de Mas Enric Alcatlla ja està construïda, però encara no compta amb els serveis necessaris. Mentrestant, els Mossos d'Esquadra han augmentat els controls a les carreteres per tal de localitzar. El presc encara continua afogat. Un ja va ser arrestat quan intentava fugir del mateix centre penitenciari de Tarragona i el segon va ser detingut ahir a la tarda a un camí rural del Morell.
Ja ha començat la reunió del Consell Executiu habitual de cada dimarts. La trobada avui està marcada, però, per la cimera sobre el dret a decidir, celebrada ahir al Palau de la Generalitat. Una reunió que va acabar sense grans acords i amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, més allunyat del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Maurici Lucena és portaveu dels socialistes catalans i s'ha expressat així avui a la xarxa de comunicació local.
Si el govern de la Generalitat de Catalunya i el seu soci parlamentari, que crec que en aquest cas és el que clarament està imposant pressió i limitacions al marge de maniobra, si no aturen les estructures d'estat, si no aturen i, per tant, suprimeixen el Consell de Transició Nacional, perquè sobretot això és el que volem decidir, el PSC no participarà en el Pacte Nacional pel dret a decidir.
El govern català va valorar positivament la reunió d'ahir i ha anunciat la voluntat de fer una segona trobada ben aviat. El Consell d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha anunciat que la Generalitat ja ha començat la rehabilitació d'alguns edificis del patrimoni públic perquè esdevinguin sostenibles.
El conseller ha avançat que aquest, de fet, és un dels eixos del Pla de l'Energia i el canvi climàtic de Catalunya. Barcelona, Esther González, bon dia. Bon dia. La Generalitat vol potenciar les polítiques d'eficiència energètica començant amb la rehabilitació d'edificis públics. Així ho ha anunciat el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que ha avançat que ja s'han licitat els projectes de remodelació de l'Arxiu Nacional de Catalunya i el CAR de Sant Cugat. Hem començat amb les licitacions de l'Arxiu Nacional de Catalunya i amb el Centre del Rendiment de Sant Cugat,
per tirar ja endavant projectes de reconversió en aquest sentit i de remodelació i de millora de la seva aficiació energètica, per continuar amb tot el patrimoni públic, tant l'hospitalari com el d'equipaments col·lectius del govern i de les administracions públiques, però també per incidir clarament en el sector privat i per tant també de ser un agent catalitzador.
Puig ha fet aquestes declaracions en el marc del seminari l'eficiència energètica en la rehabilitació d'edificis organitzat per Gas Natural Fenosa. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos presumptes atracadors de benzineres a Terrassa, a la Vallès Occidental. Els delinqüents actuaven sols i no tenen cap relació entre ells. Intimidaven els treballadors amb ganivets per obligar-los a donar els diners de la caixa. Els robatoris van succeir als mesos de març i abril a cinc benzineres.
a la carretera de Castellà de Terrassa en dues ocasions i també a les gasolineres de l'Avinguda del Vallès i del carrer Colom. Esports en xarxa Bon dia, us parla Eduard Cabrè. Aquesta nit es disputa el cinquè i definitiu partit de la sèrie de quarts de final del play-off descens de la Lliga ACB de Bàsquet. El Força Lleida i el River Andorra volen ser a les semifinals.
A partir de les 9 de la nit, els del Segrià han de sorprendre el Palència a domicili i els andorrans han de superar a la Corunya amb el factor pista a favor. En hoqueix sobre patins, aquest dilluns s'ha tancat la jornada 26 de l'hoqueix Lliga. El Reus ha golejat el Lleida a domicili per un gol a 5 amb aquesta victòria. Els del Baix Camp s'aferren a la quarta plaça de la classificació.
i agafen 5 punts d'avantatge sobre els lleidatans, i també el Vic i el Noia, tots 3 empatats a 40 punts. En en vol, Aidenas Malassinskas deixa el Freiking Granollers i la pròxima temporada jugarà amb el Naturhaus de la Rioja. El central ha estat un dels artífecs de la gran temporada dels de Toni Garcia i s'uneix a una altra baixa important de cara al pròxim curs, la del jove porter Gonzalo, que jugarà amb el Tolosa francès.
I en futbol, el jugador del Barça B, Sergi Roberto, s'estarà uns 10 dies de baixa. El migcampista Rausenc té una elongació a l'abductor de la cama esquerra que es va fer en el darrer partit de Lliga amb el filial, el camp del Lugo. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Aquest vespre se celebrarà una taula rodona al voltant de les persones que cuiden nens i adolescents amb càncer. És una taula rodona que es farà al Casal de Joves en el marc de les activitats de la tretzena Festa Torneig Joan Petit Nens amb Càncer. Hi participaran professionals de la medicina i el benestar social. Es tractarà el debat Cuidem les persones que cuiden i, com dèiem, es parlarà de les persones que tenen curar d'aquests malalts.
Hi participaran professionals com ara Anna Barderi, de la Fundació d'Oncologia Infantil, Enriqueta Vilavecchia. A més, hi assistirà Albert Folch, pare de l'Albert, un jugador de 9 anys de l'Hockey Club Sant Just, que està en tractament oncològic. La resta de ponents seran la dietista Pilar Sant Pau, la doctora Trinxan, pediatra del CAP de Sant Just, el doctor Lluís Gros, oncòleg i hematòleg de la Vall d'Hebron, i Paola Lapadijan, psicòloga i terapeuta del Parc Tauli. L'acte començarà a les 7, a la sala Ovidi Montlló, del Casal de Joves.
Més qüestions aquest vespre en clau política. La secció local de Convergència i Unió convida l'alcalde de Molins de Rei a l'Ateneu a impartir una conferència titulada Què està passant a Catalunya? Joan Ramon Casals, que també és secretari executiu de Territori i Política Municipal, parlarà d'aquest tema avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu en aquesta ponència oberta a tothom, no només a simpatitzants del partit.
I acabem destacant que l'escola Montserrat farà dissabte el segon mercat de Segona Mà. L'horari serà de dos quarts d'onze a dos quarts de tres al pati de l'escola. El primer mercat de Segona Mà que el centre va fer el novembre va tenir molt d'èxit i per això s'ha decidit fer un nou mercat. Cada paradeta haurà de pagar tres euros per participar-hi, que s'abonaran dissabte mateix. Això sí que cal fer inscripció prèvia per tal de controlar quantes hi participaran. Ho heu de fer a través del blog de l'AMPA, www.emparrat.blogspot.com. Repetim, www.emparrat.blogspot.com.
emparrat.blogspot.com I això és tot de moment. La informació local tornarà més ampliada en menys d'una hora, a partir de la 1 i 5 al Sant Just Notícies, edició migdia. I us recordem que, mentrestant, també podeu seguir la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Impossible, impossible, impossible I remember years ago Someone told me I should take caution When it comes to love, I did Tell them all I know now Tell them all I know
Bona nit.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Just a la fusta. Aquesta tarda se celebra una taula rodona en el marc de les activitats de la tretzena Festa Tornet Joan Petit. Es tracta del debat Cuidem les persones que cuiden que la moderada Gina Pol intervindran professionals de la medicina i la infermeria per tal de debatre en torn les persones que tenen cura dels malalts de càncer. Una de les participants serà Anna Verderi de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia que ara la tenim al telèfon. Molt bon dia Anna. Hola, bon dia Anna.
D'alguna manera, com hem dit, hi haurà professionals de diferents àmbits i parlem amb tu que justament representaràs aquesta Fundació d'Oncologia Infantil que fa més de 20 anys que va néixer a Barcelona. Quin és l'objectiu d'aquesta Fundació?
Mira, aquesta fundació va néixer ja quasi fa 25 anys, l'any que ve complim el 25è aniversari, i el seu objectiu fonamental és atendre les necessitats dels nens i adolescents malalts de càncer i oferir suport a les seves famílies. Nosaltres treballem per millorar la seva qualitat de vida, per donar-los resposta a totes les necessitats que no tenen cobertes i també per potenciar avenços en el camp de l'oncologia pediàtrica.
De fet, segurament qualsevol procés d'aquesta mena, qualsevol càncer és difícil, però quan passa en un camp infantil es generen molts més interrogants, molts més dubtes dins de la mateixa família, m'imagino. Sí, realment el càncer infantil presenta moltes diferències respecte del càncer dels adults i una de les principals diferències és l'impacte que es genera quan es diagnostica amb un dels petits de la família que allò que té és un càncer.
S'inicia llavors un procés llarg, un procés dur, en el qual cal adaptar-se molt ràpidament, sovint no hi ha temps per prendre decisions, cal anar molt ràpid i cal que tota la família s'adapti a molts canvis. D'entrada del nen, possiblement a l'inici quedarà ingressat durant molt temps o iniciarà un tractament molt llarg, caldrà separar-lo del seu entorn habitual, de l'escola, dels seus amics, dels seus germans.
caldrà que un dels dos pares es desplaci fins a l'hospital i així comencen tota una sèrie de canvis molt abruptes per la família. Està clar, i a més com dius, sovint no hi ha temps per adaptar-se i s'ha d'actuar gairebé sense pensar segurament en alguns casos. Aquí intervé molt l'ajuda dels professionals que guien en aquest moment d'impacte emocional tan gran i que van orientant a les famílies sobre les decisions que cal prendre.
El càncer és una malaltia coneguda que tots coneixem de més a prop, a nivell personal o amb algun familiar o amb algun amic, però quan el càncer és en un nen la situació canvia. És una qüestió molt inesperada per tots, per la família, pels amics, per la gent de l'entorn i aquestes famílies necessiten ajuda. Se'n parla massa poc encara del càncer o de quan en una família hi ha un càncer que
És difícil, doncs, treureu fora tot aquest tema, també? Se'n va parlant més. És cert que en les últimes dècades això ha anat canviant. Abans era pràcticament un tabú. No s'anomenava ni la paraula càncer. Ara ja no... Ara hi ha hagut, inclús, moltes aparicions de sèries i de pel·lícules que el que han fet és sensibilitzar una mica, apropar una mica la realitat dels nens que pateixen aquest tipus de malalties i també dels adolescents, que eren els grans, grans oblidats. Mhm.
Quant a les hores de la sèrie, suposo que en el cas recent de TV3 de Polseres Vermelles, no sé si creus que això ajuda als adolescents que pateixen una malaltia d'aquesta mena. En els que pateixen una malaltia d'aquesta mena no sé si els ajuda. El que està clar és que ha ajudat a sensibilitzar, ha ajudat a que molta gent es plantegi que això passa i que es plantegi la vida que hi ha dintre d'una àrea de pediatria d'un hospital i que hi ha nens i adolescents que hi passen llargues temporades. Sí, en aquest sentit sí que ha ajudat.
Què és el més important o algun dels consells que calgui tenir en compte quan dins d'una família trobem que un nen o un adolescent té càncer? Ui, és difícil donar un sol consell. Realment és clau establir confiança amb els professionals que els portaran i que els atendran i això consisteix en un equip multidisciplinar de molts professionals diferents on tots tindran un paper clau. Evidentment, l'oncòleg pediatra que el portarà
serà qui guiarà tot aquest procés, però després intervenen moltes persones, tant dels equips sanitaris del propi hospital com de les entitats, com és el nostre cas, i altres entitats que estan treballant en aquest sentit, que ajuden en aquestes famílies, que ajuden en aquests nens, perquè el nen serà molt important seguir jugant, seguir desenvolupant activitats quan estigui a l'hospital o quan estigui a casa. Pel seus pares serà molt important poder trobar espais de descans
per poder atendre també els altres membres de la família i això és una mica el que es plantejarà en la taula d'aquesta tarda, que aborda una mica això, cuidem les persones que cuiden dels nens malalts, perquè també ells necessiten ajuda. De fet, quan deies on serà aquest tema, sovint quan hi ha un cas d'aquesta mena és evident que qui més ho pateix en qualsevol cas és la persona que té la malaltia, però possiblement en algun moment o altre s'haurà de prestar més atenció
ja sigui amb professionals però també dins de la mateixa família, la gent que se'n fa càrrec d'alguna manera. I no voler-ho fer tot, suposo, intentar sentiments de responsabilitat, de culpes, barregen moltes coses, imagino. Hem de prestar atenció i ajuda a tota la família. El nen, a l'adolescent malalt, evidentment passarà per moments molt durs,
i hem d'ajudar també a la família a acompanyar-lo en aquest procés i perquè el pugui acompanyar necessita ajuda la família nosaltres per exemple hem desenvolupat un programa d'atenció domiciliari en voluntariat que el que pretén bàsicament és dues coses oferir espais de joc, d'acompanyament d'entreteniment amb el nen a casa oferir propostes noves, fer manualitats fer tallers, fer coses noves
I també oferir un moment de descans, de respir, de descàrrega en els pares, en els cuidadors principals, perquè puguin descansar, perquè puguin anar a buscar el germanet a l'escola, perquè puguin sortir, perquè puguin tenir un moment per fer les tasques de casa amb una mica de tranquil·litat. És un moment per agafar aire i tornar a agafar forces.
Aquesta figura de les persones que et cuiden ha anat canviant també durant tots aquests anys en què esteu treballant tot plegat? O ha anat, si més no, acceptant més facilment aquest suport i no encarant-se tota aquesta tasca en solitari? Sí.
Aquest és un tema important, el saber acceptar l'ajut. Tots nosaltres, si ens plantegem que tenim un fill malalt, és molt difícil que marxem una estona i que deixem el nostre fill amb algú. De vegades és difícil acceptar aquesta ajuda. Aquí és fonamental la intervenció dels professionals i la coordinació entre tots, entre els equips dels hospitals i els equips de les entitats, i que tots tinguem el màxim rigor possible
en la nostra feina. Nosaltres, per exemple, l'atenció domiciliària només la fem sota estricta sol·licitud de l'hospital. És l'hospital qui sol·licita el servei i qui envia els nostres serveis als domicilis i amb això creem també tot un clima de confiança que ajuda en aquesta família.
Treballeu en diferents hospitals des de la Fundació i, per tant, suposo que també a l'ordre del dia també hi ha tota aquesta retallada pressupostària a gran escala i, a més, en molts més àmbits. Però no sé si en aquest sentit concret, en el vostre àmbit, us fa por el que pugui passar de cara als propers anys, tot plegat, us fa patir. Sí, a veure, aquí no li fa patir les notícies que sentim cada dia al matí. Jo el que, mira, voldria aprofitar per posar en valor...
Dos coses. És cert que l'escenari és molt difícil, també per les entitats que treballem en l'àmbit social i, evidentment, per les que treballem amb els nens amb càncer. L'escenari és pessimista, però hi ha dues coses que crec que és fonamental posar en valor i aprofitar l'oportunitat. D'una banda, l'actuació dels professionals sanitaris dels hospitals de referència. Nosaltres treballem amb els cinc hospitals de referència en oncologia infantil,
i la qualitat de l'assistència segueix intacta, perquè els professionals hi estan posant molt per part seva per aguantar aquest escenari de retallades. I d'altra banda, posar en valor també a les persones. Nosaltres tenim programes de voluntariat i en aquests moments tenim una avalanxa de gent que vol participar i que vol ajudar. Nosaltres, en el nostre àmbit, amb els nens malalts, però això està passant amb totes les entitats socials.
En aquests moments de dificultat, la gent s'està comprometent i està fent un pas endavant a través del voluntariat, participant en programes d'ajuda social. I això, des del meu punt de vista, és una notícia molt optimista. Aquesta tarda es parlarà de tot plegat una mica arran d'aquest tema que hem dit. Cuidem les persones que cuiden, intervindran professionals de la medicina i de la infermeria per tractar aquesta qüestió
i una d'elles serà Ana Berderi de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Vilavec, amb qui hem parlat avui el Just a la Fusta. Moltes gràcies, Anna. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia, molta sort. Gràcies, bon dia.
El teu cos i el teu somriure demostren que ets important i que junts podrem sortir-ne, que junts hi veurem clar. Adormit sota la pluja, jo et recordo en un sofà.
i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va ofegar. Vam sortir-ne victoriosos i exaltats vam caminar cap a un lloc on s'hi pot viure, amagats però sense espans, abraçats les coses clares, això no pot parar mai, i el moment en què vas caure vaig tenir temps d'agafar.
Una mà que em demanava que aguantés fins més enllà, que aguantéssim les mirades, que aguantéssim tots els mals. I just quan ja t'ofagaves vaig saber que no era tard, pren tot l'aire fort i crida adéus la llum just al final.
Fins demà!
Estem dins d'una piscina, crec que vius a un pis massal. No veig clara la sortida i em sento sovint malalt. Ves mirant com de fugir amb tots aquells moments estranys. Ves mirant si pots i oblida perquè voli tot endavant.
Diu el món que són dos vides, diu la vida sense enganx, i si vols després m'expliques com vas caure en els paralls, quan l'aigua el guany t'esficiava, quan vas voler-me ajudar, tots els anys de calma antiga quan et vaig donar la mà.
I no vaig deixar de creure mai en tu ni un sol instant. Quan les coses funcionaven, però això ja és molt suposat. Que després de la tempesta moltes altres en vindran. Seguirem mirant enrere per després poder avançar. Seguirem mirant a terra de rebull, però si de cas no fos cas que et despistessis, no fos cas que fos veritat. Si de cas caminem tristos, si de cas caminem res.
que a mi es florís de pedra, per camí es florís de plaç.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Quatre minuts i dos quarts d'una del migdia. Saludem aquesta hora al Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Què tal? Hola, bon dia. Bon dia a tothom. Per parlar, com sempre, de la història de Sant Just. Ara ja arribant gairebé els nostres dies, eh? Ens queda... Els nostres dies, jo ella. Però sí, falta un grapat d'anys perquè naixessis. No, no gaires, ara ja. Estem als 80 ja, no? Als 77, ara. Ah.
I tu, quan vas néixer? El 86. Imagina't tu, fantàstic. Bueno, però vull dir que no sé, jo crec que acabarem la temporada, suposo, arribant ja quan s'acaba el llibre. Sí, potser sí, exacte. A quin any s'acaba aquest? Ah, no ho sé, deixem-ho mirar. Aquest deu acabar d'hora també, els 90 i alguna cosa. No, no arribava als 2000. Per això que... Espera, deixa'm mirar ara que... El farem d'hora, si més no. 1992, per aquí va.
Sí, el 92, les Olimpíades, no havia començat les Olimpíades, perquè si no reflectaria alguna cosa aquí, com ara que tot es va fer el disseny, es va fer aquí Sant Just, etc. Doncs, en tot cas, parlem avui de 1977. 77, sí. Resulta que hi ha un decret del 6 d'octubre, el 6 d'octubre és una data bastant curiosa a Catalunya, perquè també hi ha els fets d'octubre, que són el 6 d'octubre, no?
Doncs que el Consell de Ministres oficialitza el nom català del poble. I a partir d'ara, aquí diu serem. Jo dic, tornem a ser Sant Just d'Esbern. Perquè Sant Just d'Esbern ja ho era. No serem, sinó que tornem a ser Sant Just d'Esbern. Almenys ho reconeix oficialment aquest Consell de Ministres. Cosa que no sé per què ho havíem de reconèixer. Però vaja, la vida és així i l'administració també. Exacte. Té lloc la primera baixada de cars de coixinets. Això és important. Ah, i tant. Perquè encara ara...
Cada any, per els rodors, més o menys els vols, de les festes de tardor, tenim la baixada típica dels cars de coixinets. I, per tant, és una tradició sant-justenca molt important. I que ve del 77. El 77 té la primera baixada, té lloc la primera. Què passa, també, d'aquelles coses curioses, senzilles, de poble, encara una mica, que s'instal·la primer semàfor a la Rambla Carretera Reial. Clar,
Abans és que la circulació que teníem nosaltres era molt escassa, per dir-ho de bona manera, però el que costava de vegades era sortir de la Rambla i agafar la carretera, perquè és clar, la carretera tenia molt més tràfeg, lògic, que no pas la Rambla de Sant Lluís, i per sortir, doncs cal un semàfor, i instal·len un semàfor a la Rambla Carretera Real. Molt bé. Els sindicats també es mouen, i aquell any es crea el comitè local de l'UGT. I què passa més? El 24 d'abril hi ha un acte públic i...
de lliurament de signatures a l'Ajuntament per la companya Volem l'Estatut. Ah, clar. És que estem encara en reivindicacions, a darrere reivindicacions, i encara seguim ara reivindicant. El 15 de juny se celebren les primeres eleccions legislatives. Les organitzacions democràtiques existents al poble són el PSAN, Convergència Democràtica, Front Nacional, PSC i PSUC. Mhm.
I entre el març del 76 i l'octubre del 77, els partits polítics d'esquerres fan presentacions al poble, cosa que fins llavors no s'havia fet. Home, era un any important, eh, el 77, realment? Clar. Llavors, doncs, fan presentacions.
que ara avui ja també en diríem mítings o algun altre, reunions d'aquest tipus. Sí, suposo que amb més il·lusió, i la gent hi anava amb més il·lusió. Esclar, era una novetat o recuperar una normalitat que eren els partits polítics que havien estat prohibits i escapçats per tot arreu. Exacte. L'11 de setembre, la voluntat col·lectiva del país va quedar palesa en una manifestació gegantina de més d'un milió de persones a Barcelona. Recordem que també és l'any 77,
que hi ha l'11 de setembre famós a Barcelona del milió de persones. I el 29 de setembre el govern central restableix la Generalitat mitjançant un real decret llei. O sigui, l'11 de setembre hi ha aquesta pressió d'aquest milió de persones, el 29 d'aquest mateix mes el govern central restableix la Generalitat de Catalunya i el 23 d'octubre retorna a Catalunya el president Josep Terradellas. Un mes més tard es crea
El primer Consell Executiu Unitari. Un any molt intens, eh? Molt intens. Recordem que dèiem de l'any anterior que l'Orfeon Rigorera havia gravat els segadors, que una comissió vàrem tenir l'oportunitat d'arribar-nos a San Martín Lévole per tal de lliurar en el president, a l'exili, en aquell moment, uns exemplars d'aquest disc que era el primer dels segadors que es gravava després de la guerra.
I ja tenim que el 77, el 23 d'octubre, torna el president amb aquell famós ja soc aquí. Exacte, sí. Perquè tothom se'n recorda, si més no, perquè ens ho han també passat diverses o centenars vegades per la televisió. Què passa més? La inflació és importantíssima aquest any 77, el 22%.
i el dèficit comercial, la dràstica disminució de les inversions estrangeres i l'increment de l'atur són característiques d'aquesta època. O sigui que també ens trobem amb una crisi importantíssima, el 22% d'inflació, hi ha un atur molt important, les inversions estrangeres retiren, no arriben... Suposo perquè era un moment, clar, de canvi de sistema, que suposo que tot això genera incertesa... Sí, fins que veus que les coses són normals, que les coses...
segueixen el seu curs i llavors la gent torna a reemprendre d'alguna manera l'activitat, no? Que tant de bo sigui el que passi ara i com és aviat millor, perquè aviat doncs ja no... En fi, no sé què passarà. Passem al 78, aquí hem acabat el 77, i és curtet, però vull dir que després del 79 passen tantes coses que ho deixarem per la setmana que ve, si et sembla bé, no? En sembla bé. Molt bé. Diu, què passa? Aprovació de la Constitució Espanyola.
Mira, la Constitució s'aprova, s'ha d'anudir aquesta... Sí, amb ungles, dents... Enferrissadament, exacte. D'una manera incomprensible, però és així. I mira, a Sant Jus hi ha 5.057 votants. O sigui, d'aquella època... 5.057. Sí, 5.057 persones que poden votar per l'edat, etcètera, etcètera. I 4.524 ho fan a favor. I 286 en contra...
Es decideix adquirir la finca de Can Genestà, mira, on som ara, per 24 milions de pessetes. No està malament, no? Està bé, molt bé. Aquí resulta que hi vivia una família que per raons d'edat ja anava quedant molt mimbada i que era un terreny extraordinàriament important. El centre, podríem dir, històric de Sant Just, al costat mateix de les gràcies. Recordem que la Sagrera és el lloc on la gent es podia refugiar a unes 30 passes
de l'Església en cas de perill. I llavors comencen, la major part dels nuclis, diria que tots els nuclis habitats comencen al vol de l'Església per aquesta raó, que totes les cases que hi ha al vol en un moment poden acostar-se a l'Església i refugiar-s'hi. I sempre hi ha aquest cordó, diem-ne, de seguretat al vol de l'Església. Per tant, recordem que el vol de l'Església de Sant Just està ple de masies, que són el nucli bàsic i principal del creixement de Sant Just. Per tant, que hagin estat, era una masia...
Tot i que ara té aquest aspecte de modernista, que va ser gràcies a que van fer uns dinarons a la casa i llavors van dir, mira, els destinarem a treure'ns aquest... que era preciós, eh? Quan veiem les fotografies antigues... Però ara també, no? Sí, però molt diferent. Clar, sí, que s'ha canviat, no? Era una casa de pagès molt maca. No s'ha reformat, o sigui, no es va reformar, restaurar, sinó que es va reformar. Es va reformar, es va convertir en una casa modernista, que després, quan s'ha fet ara la darrera...
Doncs restauració de la casa, han sortit unes peces i unes pintures als ostres i unes teles pintades i uns mosaics preciosos que hi havia a la casa arreu, que es va transformar la masia en una casa modernista. Però bé, llavors resulta que per tal que quedés pel poble...
I l'Ajuntament fa la compra per 24 milions de pessetes l'any 78. Hi ha una placa a la porta que hagin d'estar, comemora que l'Ajuntament va adquirir aquesta finca i s'ha dedicat a casa de cultura. Què passa més? Mossant Miquel Leirac és el nou rector de la parròquia, després de la mort a Egipte de Mossant Ramon Graner, fill de Sant Feliu de Llobregat. De què va morir? Va morir ofegat en una piscina. Ah, sí? Se'n va anar de vacances a Egipte.
i devia agafar un cobriment de cor, alguna cosa, un infart, el que fos, i va morir a la piscina de l'hotel. I llavors aquí, esclar, hi va haver la baixa del rector que teníem, i entra, doncs, mossèn Miquel a l'Airac, com ara nou rector d'aquí a Sant Just, no? Perquè l'anterior, que era fill de Sant Feliu, era graner, i era d'uns ceramistes que hi ha a l'entrada mateixa a Sant Feliu. Sí, sí, sí. Encara hi ha el cartell a mitges. Exacte, el cartell a caries. Doncs era fill d'allà, eh?
Aviam, què passa amb l'esport, per exemple? Mira que el lokei Club Sant Just puja a primera divisió. Home, està bé. Tenim uns campions. Fantàstic, eh? Què passa? Inneuguració de l'ampliació de l'escola Canigó.
Escola Canigó, és un moment que també hi ha més alumnes, el poble creix, com és lògic i natural. I de fet es converteix en la més gran de tot el poble. Sí, està clar, perquè té tota una sèrie d'edificis que no tenien les altres, més espai de jocs, de camps d'esport, etcètera. Està situada al capdamunt del poble, en un lloc ben esventat, la creu del padró, no? I llavors allà hi ha aquesta ampliació.
I també es legalitza la segona associació de veïns, reconeguda i presidida per en Ricard Segura. Recordem que la primera també es va fer per tal de defensar una mica el poble dels fums i de les molèsties de la fàbrica de Svensson.
que es veu que la xomanella no donava prou. Recordem que aquesta xomanella és perquè el fum i la porqueria se'n vagi al poble del costat, o el cop més lluny millor, que així és, i no té altra solució. Ben ideat, eh? Molt ben ideat, sí. I això és una cadena. Molt cívic. Molt cívic, per això, esclar. I llavors, què passa? Doncs que es va crear la primera associació de veïns. Després hi ha la segona, que ja reivindicarà tota una sèrie de coses...
les associacions de veïns d'aquell moment venen a ser, com diguéssim, un apèndix, en certa manera, d'alguns partits polítics que pressionen els ajuntaments i defensen els drets dels ciutadans i per associacions de veïns, per veïnatge, per el contacte més directe, que no pas la participació també directa amb un partit polític. Per tant, tenim el 78 que es crea aquesta segona associació de veïns. I fins aquí, si et sembla, deixaríem la història de Sant Just
per explicar el 79 l'any vinent. Exacte, l'any normal, l'any vinent tampoc, eh? Deixem-ho per la setmana que ve. Era l'any vinent, però de la llista que teníem ara. O la setmana vinent, deixem-ho aquí. Exacte, i tornem dimarts que ve. Moltes gràcies, Pep, que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
I'm wondering how things could have been
Fins demà!
I'm a cuckoo.
Bona nit.
Jesus told me, go after every coin like it was the last in the world. And protect the wayward child. But I'm a little lost sheep, I need my bogey. You know I need my shepherd here tonight. Breaking off this misery. I see a wilderness for you and me. Bunguated by philosophy. I'm wondering how things could have been.
Bona nit.
I'm a cuckoo.
Bona nit.
Un moment pels llibres, parlem de literatura cada dimarts. Aquesta hora amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia, Carme. I per parlar de diferents novetats, comencem parlant avui de la libreria Encantada de Christopher Morley. Sí. Aquest és un llibre que és una continuació d'un altre que en el seu dia, ja potser fa un parell d'anys o així ens vam parlar. Farem una mica de recordatori perquè és...
Ja dic, continuació dels personatges són els mateixos i podem dir que és la continuació de la història. Era un llibre que es deia La llibreria amb volant i era un senyor a principis del segle XX que amb un carretó tirat per un cavall es dedicava a recórrer els pobles i poblets dels Estats Units
venent llibres, portava la seva llibreria amb volant, i un bon dia arriba a una granja on viuen un parell de germans, no? Ell preguntant, demana pel germà. El parell de germans és una noia i un noi. Llavors, en aquells moments, el noi no hi és a la granja. La intenció és de vendre-li la llibreria. Ell ja s'havia cansat de crear Amèrica de punta a punta amb la seva llibreria...
i volia, enyorava, instal·lar-se a Brooklyn, a Nova York. Total, la història continua que es fa una relació entre la noia, la granjera, i el llibreter, diguem, que no tan sols no li ven la llibreria al noi, sinó que fa que la noia se'n vagi amb ell a vendre llibres.
era una història molt maca també era una història que em va agradar molt llavors a veure decideix marxar amb ell la noia que era la que es cuidava a part de la granja de les qüestions domèstiques i demés simplement li deixa una nota al seu germà dient-li que no sap quan tornarà i se'n va amb el llibreter doncs ara en aquest llibre en el que ens trobem
és que han deixat de ser llibretes amb volants i han decidit instal·lar-se a Brooklyn. S'instal·len a Brooklyn en el que ells diuen la llibreria Encantada. Que és la que han atit de la llibre, no? Exacte, exacte. I aquí ens trobem que els entranyables Rogers i Helen Milfink han deixat de recórrer els camps i els pobles en la seva llibreria amb volant i s'han instal·lat.
allà on volia Rogers, que era instal·lar-se a Brooklyn, i regenten aquesta llibreria que hem dit, la llibreria Encantada, que és un pernasso a casa on acudeixen tot tipus de personatges, des de poetes, guapíssimes herederes, farmacèutics alemanys, i sobretot acudeixen altres llibreters. Altres llibreters per fer les seves tertúlies,
parlar de llibres i degustar els deliciosos pastissos que els fa la Helen. Molt bé. Per tant, un punt de trobada interessant, no? De gent interessant, segurament. Sí, sí, sí. I és això. Ens trobem també en un moment en què està finalitzant la Primera Guerra Mundial i llavors hi ha tota una sèrie d'avanços tecnològics i demàstics
Situem-nos que és principis del segle XX. El que passa és que, clar, podem veure també els paral·lelismes que existeixen amb els temps actuals, amb tots els avanços tecnològics i demés que tenim. I això és tot, Carme, del llibre de la llibreria Encantada. Una bona història que trobem, per tant, aquests dies a la llibreria. Passem ara a parlar d'altres novetats, d'altres llibres que, si més no, són a punt d'arribar.
Per exemple, aquest que juga una mica amb el títol li es titula Emprenyades. Sí, ho han posat així, a més a més, en dos tipus de tipografia diferents, amb una tipografia i prenyades amb una altra, no? I és jugar una mica amb això. Són quatre noies, entre 30 i 40 anys, que estan embarassades i totes tenen relació entre si, encara que som, diguem que, molt diferents i es dediquen a coses molt diferents, no? Eh...
Hi ha qui viu amb la seva parella i comparteix també alguns caps de setmanes alters amb els fills de la seva parella. Hi ha qui, per mig de mitjans d'inseminació artificial, està embarassada, no té parella. Hi ha qui té el que se suposa una parella estable, però que és qui realment ho embolica tot.
i fa que les prenyades acabin una mica emprenyades. L'única que té la parella estable, per dir-ho així, és la que... Sí, que és novel·la, no? És ficció. Sí, sí, sí. No, no, és...
És novel·la. Vé gent a la llibreria a buscar llibres per embarassades i tot plegat? No, molt poquets. Per tant, suposo que és una novel·la que pot ser més general, també, no? Vull dir, qui ho estigui li farà gràcia, o qui ho hagi passat. A veure, qui ve a buscar llibres d'això d'embaràs i això, ve a buscar llibres que es pot dir de poricultura. Exacte. Embaràs, part i poricultura. I això no, això és una novel·la, és la història d'aquestes quatre noies i com interactuen entre elles i demés.
Molt bé, i acabem parlant d'un últim llibre que es titula Així és com la perds, de Jonot Díaz. Jonot Díaz. Aquest noi va néixer a la República Dominicana l'any 68, és un noi relativament jove, relativament no és jove, bastant jove, i diguem que és el segon llibre de relats curts que es publica aquí.
Llavors, és això, és un llibre que està composat, em sembla recordar que som 17 relats, i tots són relats d'amor, també. I on podem treure una mica la lliçó aquella de vigilar el que fas amb la teva parella, vigilar com et portes perquè, segons què facis, tu et pots trobar després amb algú que et faci el mateix. Sí.
I és allò d'on les donen, les prenen, per dir-ho d'alguna manera. I és això, és un escriptor, ja he dit, jove, i que s'està convertint en Estats Units, ell escriu en anglès,
s'està convertint en els Estats Units una mica amb la veu dels lectors hispanoparlants. Ah, sí? Sí. O sigui, allà està agafant bastanta tirada. Sí, bastanta tirada, sí, fins al punt que, em sembla que he llegit en algun lloc que té una certa relació també amb el president Obama, la...
M'imagino que per tema d'acaparació de vots hispanos el deu haver acollit. Aquí hem llegit alguna cosa abans? No, és el primer llibre que porto del Junot Díaz. Encara no ha arribat tampoc, però aquesta setmana també ens arribaran. Doncs és aquest d'Així és com la persa, aquest és l'última recomanació literària que portem per avui.
Gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya de Sant Just. I tornem la setmana que ve amb més llibres. Gràcies a tu, Carmen. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Vuit minuts i la una del migdia. Salutem ara l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba. Què tal? Bon dia, Carme. Per parlar, com sempre, de televisió. Avui comencem parlant
de les audiències del mes d'abril. Com ha anat tot plegat? Si bé a Catalunya la líder continua sent Televisió de Catalunya amb un 14,3% de quota de pantalla, a nivell estatal Telecinco ha desfet l'empat que tenia Mantena 3, superant-la en 6 dècimes. Han quedat 13,6% enfront de 13%.
En el cas de l'empat entre 4 i la sexta, el resultat ha estat el contrari i en aquest cas és la cadena del grup a 3 media, que és per tant la sexta, que hi ha superat a 4 en mig punt. Per la seva banda, la U de Televisió Espanyola ha millorat en 7 dècimes i queda en tercera posició després de Telecinco i Antena 3. Doncs és com queden d'alguna manera les audiències d'aquest mes d'abril.
Passem ara a parlar d'altres notícies de programes que tornen. Per exemple, Aguilar Roja va tornar ahir a Televisió Espanyola. Correcte, la cinquena temporada de la sèrie s'emet en substitució de l'altra sèrie Gran Reserva i després de més d'un any d'espera des que finalitzés la temporada anterior. Per tant, segur que els fans ja esperaven aquest retorn d'ahir d'Aguilar Roja. El repartiment d'actors que hi havia fins ara en aquesta sèrie tan seguida
S'incorporen com a novetats Loles León i Carlos Areces, que en aquest cas trenen un registre dramàtic, radicalment diferent al perfil còmic al qual ens tenen acostumats. També apareixen com a personatges episodics Marta Etura, que interpreta una aristòcrata misteriosa, Eloi Azorín en el paper d'un jove que penja els hàbits, Carles Francino fent d'un enigmàtic religiós que ha estat enviat per Roma i Paula Prendes com una...
noia del poble, que s'introdueix a Palau. Des de la seva estrena el mes de febrer de 2009, Aguilar Roja està batent rècords d'audiència i ens hem de remuntar fins al 2005 per trobar una sèrie espanyola que superi les dades d'audiència que està aconseguint Aguilar Roja, que ha liderat en el 100% dels seus capítols un total de 51 i amb el d'ahir ja són...
Per tant, hem d'estar ben atents, però en principi és un èxit assegurat per Televisa Espanyola. Està clar. I ahir també va tornar la sèrie CSI Las Vegas a Telecinco, en aquest cas. També un altre èxit d'aquests segurs. Sí, exacte. La cadena emet ara els set últims capítols de la onzena temporada de la sèrie CSI Las Vegas en doble entrega setmanal, els dilluns a partir d'un quart d'onze.
i dir que la cadena americana CBS ha renovat aquesta sèrie per una catorzena temporada. Per tant, en principi, èxit per estona i per anys. Molt bé, a veure com va tot plegat. Suposo que n'hi haurà dubtes, però bé, mai se sap. I Pesadilla en la Còcina tornarà aquest dijous a 4. Sí, després de l'èxit de la primera temporada, tant en audiència com en salvar locals, ja que només han tancat dos dels 12 restaurants
els quals va ajudar Chicote. La productora ha rebut sol·licituds d'ajuda de més de 300 restaurants en aquesta segona temporada, entre els quals ha hagut d'escollir uns protagonistes, una desena una mica més, i Pesadilla en la Cocina, com deies, tornarà aquest dijous, per tant, la competència en el dia d'emissió serà previsiblement dura, ja que s'enfrontarà a les gales de Gran Hermano, que Telecinco ha traslladat precisament des de dilluns
a dijous per no haver de competir amb Aguilar Roja, i també s'enfrontarà a la recta final de la 14a temporada de Cuéntame como pasó, per tant, doncs, a veure com funcionar a 4 peça d'Illena Cocina aquest dijous. I també torna a 4 el DocuReality Me Canvio de Familia. Sí, la gran novetat d'aquesta nova temporada és la participació de personatges del món de la faràndula, que intercanviaran les seves famílies amb persones anònimes durant dues setmanes.
La cadena americana ABC ja va produir aquesta edició VIP del format de Me Canvio de Família l'any 2011 i a veure què tal li funciona a 4 aquesta nova visió del DocuReality que en la seva segona temporada ja va tenir prou èxit perquè va registrar una mitjana del 8% de share i va superar en 4 punts a la sexta en la seva franja d'emissió.
Per tant, aviam què tal aquesta tercera temporada. De moment, substitueix el Reality Desafío en el Abismo, presentat per Jesús Calleja, que desapareix temporalment de la graella de 4 després de només dos capítols de mesos, perquè en aquest cas sí que ha tingut discretes dades d'audiència. I ja si no es va, descansa aquesta setmana, però tornarà dilluns que ve ampliat. Correcte, el grup A3Media ha donat una oportunitat al magazín presentat per Florentina Fernández i Anna Simón a la Sexta
per millorar les seves audiències. Aquesta setmana, si no es va, es fa descansant, perquè s'emet el mutua Madrid Open de tenis, però tornarà dilluns, com deies, ampliat, començarà una mica més tard, sobre les quatre, i durarà més, però encara no han dit exactament quant de temps. El que sí que és veritat és que el programa està tenint un èxit relatiu en el sentit d'aconseguir les mateixes audiències que va tenir al seu moment ser lo que hicisteix,
De moment sí que ha tingut més audiència que no pas altres projectes fallits de la Sexta, com Mucho que perder, poco que ganar, o Alguien tenia que decirlo, que ho havien intentat anteriorment, però encara no destaca. Es manté al voltant del 4% de la quota de pantalla. I molt ràpidament, dos apunts més encara de la Sexta. En aquest cas, dilluns, la Sexta estrena el concurs Taxi. Sí, exactament. Abans, si no es va, a dos quarts de quatre de la tarda...
S'emet aquest programa, que és una adaptació d'un format de la BBC, que compta amb versions en 25 països, que ja es va emetre a Telemadrit i a Canal Sur, i el que succeeix és que ciutadans que pensen que pugen a un taxi qualsevol es troben per sorpresa en aquest taxi concurs amb la possibilitat de guanyar diners només responent a unes preguntes. I el nou programa d'Ana Pastor s'emetrà també la sexta.
Sí, serà un format en la línia periodística en què és especialista Anna Pastor i per la qual ha rebut diversos premis i dir que des que la van acomiadar a la televisió espanyola ja sabeu que Anna Pastor també està a la CNN presentant un programa d'entrevistes que és Frente a Frente, doncs ara ho compaginarà amb el nou espai a la sexta que encara no té dia d'emissió però pel qual ja s'estan fent promocions a la cadena.
Molt bé, doncs aquestes novetats avui hem anat una mica més a pressa del que és habitual, Alba, però moltes gràcies perquè hem pogut completar tots els apunts d'aquestes novetats, aquests retorns i també les audiències d'aquest mes d'abril. Gràcies, Alba, i tornem dimarts que ve. Molt bé, un plaer, fins la setmana vinent. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu. I acabem també, ens acomiadem, perquè queda mig minut només per arribar a la una del migdia, per tant, us deixem de seguida amb les notícies de Sant Just, primer botlletí de la xarxa i tot seguit,
l'informatiu migdia. Moltes gràcies. Us ha parlat Carme Berdoi. Tornem demà a partir de les 10, com sempre, i fins la una de migdia. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els alumnes de sisè de primària de tot Catalunya han fet ja aquest matí les primeres proves de competències bàsiques. Més de 70.000 estudiants dels centres públics i concertats s'han examinat de català i de matemàtiques i demà ho faran de castellà i llengua estrangera. Els exàmens són avaluats per professors externs per comprovar els coneixements dels estudiants abans de començar l'etapa de secundària.
Un dels més de 2.000 col·legis on s'han fet aquestes proves és el Joan Palagri al barri d'Ostafrancs de Barcelona i la majoria de les alumnes han trobat les proves fàcils. A mi m'ha semblat molt fàcil, m'ha avorrit. Llavors havíem preparat a classe i havíem fet el de les proves i la de català m'ha semblat fàcil.
i l'he acabat de seguida. La mateixa ha sigut una mica més difícil, però també tampoc m'ha costat molt perquè ja l'havien practicat. A mi la prova de matemàtiques m'ha semblat una mica difícil perquè hi havia preguntes que no es entenia molt bé i ja tenies que llegir dues o tres vegades l'anunciat.
A la ciutat de Barcelona hi ha una escola on no es faran aquestes proves de competències bàsiques per decisió dels pares. És el Turó del Cargol. L'Associació de Pares i Mares vol mostrar així el seu desacord amb la deriva de l'escola pública arran de les retallades. A la ciutat de Figueres, a l'Alt Empordà, les llars d'infants municipals flexibilitzaran els horaris per atraure-hi més nens.
S'hi podrà portar la mainada al matí o a la tarda i no es cobrarà matrícula. Amb aquestes mesures esperen cobrir les 70 places vacants que hi ha a les llars d'infants de Figueres. Ràdio Vilafant, Toni Guerrero, bon dia. L'Ajuntament de Figueres flexibilitzarà a partir del curs vinent els serveis i horaris de la llar d'infants municipal, tot i que amb l'objectiu