El document que es presenta demà està contemplat. Estan contemplats tots els escenaris amb les reflexions oportunes, amb aquest rerefons que acabes d'explicitar de no farem el joc a l'estat espanyol i, òbviament, la qüestió social és central, neuràlgica i capital. Es pot fer des de dins o es pot fer des de fora. Nosaltres ho farem igualment.
Altres notícies, David Badia. En marxa l'eclipsi parcial de sol que no és visible, la major part de Catalunya per culpa de la presència de núvols en punts de les Terres de l'Ebre, ponent i zones del Pirineu. És on hi ha més clarianes a aquesta hora. Observatori de l'Ebre, Roquetes, Lali Ferrer.
Bon dia, doncs sí, des de l'Observatori de l'Ebre hem tingut sort i hem pogut veure el començament de l'inici. Hem estat afosconats, tot i que els núvols estan amenaçant amb enfosquir-lo. Hi ha expectació, hi ha una cua, tenim aquí a l'Observatori de l'Ebre, una cua de nens de l'Escola Marcelí Domingo que estan esperant veure'l. De moment els han explicat els investigadors els detalls tècnics. La seva professora, Marguerro, ens ha explicat quina ha sigut la seva preparació.
Estan molt emocionats tota la setmana que us ho estem explicant i també perquè a la televisió estan veient molta informació, moltes notícies i s'esperen que un eclipse ha de ser una cosa espectacular. Verem si són les expectatives que tenen ells.
Veurem, doncs, perquè de moment els núvols estan enfosquint el cel. Eulàlia Ferrer, Catalunya Ràdio, Roquetes. El banc Sabadell ha tancat l'acord per comprar el sisè banc britànic, el TSB, que és filial del Lloyds. Ahir el Consell d'Administració del Sabadell va aprovar presentar una oferta per l'entitat que ha recomanat als seus accionistes que l'acceptin. Per finançar l'operació, la més important que dut a terme mai el Sabadell pel que fa preu, l'entitat de Josep Poliu farà una ampliació de capital de 1.600 milions.
Aquest dia han arribat a Palma i a Barcelona els dos creuers en què viatjaven els espanyols afectats per l'atemptat de Tunísia. En el cas de Barcelona, poc avançat de les 9. Port de Barcelona, unitat mòbil, Joan Garcia. Bon dia. Tots de passatgers morts, entre ells el matrimoni de Barcelona i 13 ferits a diferents hospitals de Tunís, entre els quals no hi ha cap català ni espanyol, i és el trànsic balanç de baixes del passatge del creuer MSC esplèndida arran de l'atemptat de Tunís. El director general de la companyia per Espanya, Emiliano González, ha explicat les condicions amb què el passatge i tripulants han fet obviar
El resto de clientes españoles que, por fortuna para ellos, no estaban en el museo, estaban en otra excursión, habían desembargado por su cuenta y estaban en otro sitio, aunque no hayan vivido directamente estas escenas, se han contagiado. Y es lógico, como seres humanos lo entendemos, y yo lo comprendo perfectamente. Y entiendo que ellos tengan algún malestar porque habrían esperado otra cosa. Pero no tenemos una tripulación de 1.200 psicólogos, tenemos una tripulación de seres humanos. Joan García, Cataluña, Radio Barcelona.
Els britànics Spandau Ballet, primers confirmats del Festival de la Porta Ferrada. Les grans icones del moviment niu romàntic actuaran el 18 d'agost a l'espai Port de Sant Feliu de Guíxols. Les entrades es posen a la venda ara a partir d'aquesta hora al web del certamen festivalportaferrada.cat. Spandau Ballet no actua a Catalunya des del 2010.
El Barça sabrà aquest migdia qui serà el seu rival als quarts de final de la Champions. A les 12 es fa el sorteig a Suïssa. El podreu seguir en directe al matí de Catalunya Ràdio. Al Bombo hi ha Bayern, Mònaco, PSG, Juventus, Porto, Real Madrid i Atlètic de Madrid.
A la una també hi ha el sorteig de l'Europa League amb el Sevilla, la Fiorentina i el Wolfsburg com a equips més destacats. Encara en futbol, avui avançat de Lliga, Elx-València. I l'Espanyol donarà la llista de convocats per viatjar demà a la Corunya. En bàsquet a l'NBA, Minnesota ha guanyat a Nova York 92 a 95. A la Lliga LEP, aquest vespre a les 9, Lleida-Palència. A l'Euroliga, Panatina i Cos Madrid. Ahir el Barça va guanyar a Belgrat i va aconseguir la classificació matemàtica pels quarts de final.
A Indian Wells avui Nadal contra Raonic i Berdic contra Federer. Aquesta matinada han passat a semifinals Djokovic i Murray. Fins aquí les notícies.
Molt bon dia, passen 8 minuts de les 10. I aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres 20 de març.
De seguida parlem amb l'Andrea de les notícies més destacades de Sant Just. També farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de les portades dels diaris i dels digitals. Parlarem també de cultura, d'esports i de l'eclipsi que té lloc aquest matí.
I amb el Carles Hernández i Rius parlem del temps. Sabrem quina és la previsió de cara al cap de setmana avui que, com dèiem, no ho hem dit encara, però tenim el cel ben ennubolat que complica aquest visionat de l'eclipsi.
A la segona hora entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per parlar de l'acord que es va signar ahir entre els alcaldes de Sant Just, Sant Joan d'Espí, Esplugues i Barcelona, perquè la diagonal s'allargui durant 5 quilòmetres i, per tant, la B23, el seu pas per Sant Just, entre altres municipis, es converteixi en una ampliació d'aquesta diagonal.
També tindrem la Raquel de Manuel que ve cada divendres a explicar-nos algun conte. Avui ens n'explicarà un parell, a més a més coincideix que és el dia de la narració oral i per tant dedicarà els contes a fer-se resa d'aquesta efemèride, a fer un homenatge a la narració oral. A dos quarts de dotze connectarem amb l'Institut com cada divendres per posar-nos el dia del que més els interessa als alumnes del taller de ràdio de l'Institut.
I a la tercera hora parlarem avui a la secció de la xarxa 06 del projecte d'animació lectora. En parlarem amb la Mercè Kerr, el Jaume Camproví i la Carme Fina. Ens explicaran com funciona aquest projecte que porten per les diferents escoles de Sant Just des de fa més de 10 anys.
I atenció perquè també a la tercera hora tindrem unes grans dones, algunes de les que formen part d'aquesta miscel·lània de les dones que es presenta dimarts de la setmana que ve. Avui parlarem amb la Montserrat Canalda, la Joan Algarra i també l'Alina Santa Bàrbara i en Jordi Amigó, que és un dels que ha coordinat aquesta miscel·lània. Les tindrem aquí a partir de les 12 i 20 aproximadament. Farem aquesta tertúlia.
T'heu plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Saludem a l'Andrea Bueno a aquesta hora. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitats en Justenca, avui comencem per la inauguració del Parc Llúlia Quieta. Sí, per fi de març inaugura el Parc Llúlia Quieta de Mas Lluïc. L'associació de veïns del barri ha organitzat una festa a l'aire lliure, en aquest espai d'esbargiu familiar de 10.000 metres quadrats. Ha costat com 7 anys aproximadament per l'Ajuntament i la Junta de Compensació de l'Ajuntament.
poder urbanitzar el barri de Maslluí i, sobretot, construir també aquest parc. Demà, durant tot el matí, a partir de les 10, hi haurà activitats esportives, concerts i animació en directe amb música swing. A més, es faran tallers familiars, s'instal·laran inflables per als nens i nenes i també un globus aerostàtic
que permetrà veure el barri des de l'aire, ja que pujarà uns 20 metres d'alçada. Cal destacar, però, que ja s'han exhaurit els tiquets per pujar-hi. De fet, hi havia llargues cues el dimecres, que era el dia que es podien comprar els tiquets. A l'espai Mas Lluí hi va haver gent que es va quedar sense tiquet, malauradament. Tot i això, no us estanteu, perquè durant la festa de la primavera demà hi haurà més activitats i, a més, s'habilitarà un espai de pícnic amb caravanes vintage que oferiran menjar i beguda per a tothom, que ara està bastant de moda.
Sí, molt bé, arriben a més lloguer. I també important destacar que, si plou, la festa es cancel·larà. I des del Consistori asseguren que no hi ha dada alternativa perquè se celebri, per tant, si plou, la festa no s'ajornarà, com dèiem en cas de pluja. Això sí, creuem els dits, a veure si demà...
Ens explicarà el Carles d'aquí una estona, eh? Exacte, molt bé. A veure què passa. Doncs això, demà festa... No pinta gaire bé, no? Per això, diguem-ho així. No, és veritat. Ni avui, ni demà, ni demà passat. Comencem bé la primavera. Ni la setmana que ve. Sí, sí, sí, que mirem inestabilitat durant uns quants dies. Però bé, ens empararan Carles d'aquí una estona. Molt bé.
Això pel que fa la neuràstia per Lluia Quieta, si no plou, que serà demà al matí. Tenim més qüestions avui en xerrades sobre xarxes socials. Sí, amb la periodista Alba Carreras, que és llicenciada en publicitat i relacions públiques i una de les veus del programa Africando Matiner de RAC 105.
L'Alba Carreres avui conduirà aquest vespre una xerrada a l'Ateneu sobre les xarxes socials. Les xarxes socials són un mitjà de comunicació instantani amb un poder enorme avui dia i que segons carreres converteixen a tothom en periodistes. La conferència tractarà qüestions com ara els perills i els beneficis de les xarxes socials i com ha canviat la comunicació des que van aparèixer, des que van començar a sorgir.
tot plegat a través d'experiències personals i professionals. El Bacarreres, a més, participa en un munt d'iniciatives del món digital i avui, com dèiem, serà a Sant Just a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu per parlar de les xarxes socials en una conferència que porta per títol Xarxes socials joves i no tan joves.
Molt bé, doncs és una altra de les activitats per aquest cap de setmana. Acabem parlant d'un últim tema, Andrea. Del Dia de la Poesia, que se celebrarà una hora abans, justament, que és aquesta conferència de l'Alba Carreras. Sí, tot a l'Ateneu. El poema Illa escrita de Jaume Pont i el cantautor Ovidi Montlló seran protagonistes avui del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra demà, dia 21 de març. Nombroses entitats enjustenques impulsen la celebració d'aquesta jornada amb aquest acte a l'Ateneu,
Cada any, la Institució de les Lletres Catalanes dedica el Dia de la Poesia a un poema determinat i en Guany li dedica el text Illa Escrita, del poeta lleidatà Jaume Pont. I a més, Pont serà el convidat d'honor a l'Ateneu i llegirà el seu poema.
Illa escrita s'ha traduït a tot Catalunya, a una vintena d'idiomes, i a Sant Just, amb col·laboració dels alumnes del Servei Local de Català, s'ha traduït a prop d'una desenada de llengües, com ara rus, alemany, àrab i gallec. A més, cada any, el Dia Mundial de la Poesia es dedica a una efemèride literària destacada, i avui s'aprofitarà per recordar el poeta i cantautor Ovidi Montlló, justament en l'any i en el mes que es commemora el 20è aniversari de la seva mort.
Així doncs, el Dia de la Poesia se celebra avui a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ateneu i recordem que l'organitzen, entre d'altres, l'Escola d'Escriptura, el Centre d'Estudis, Òmnium, l'Ateneu, la Biblioteca Joan Margarit i la Regidoria de Cultura.
Perfecto, doncs moltes coses, eh? Cap de setmana intens a Sant Just amb la primavera. Avui, a més a més, també, ho hem dit ara a principi en els sumaris, és un dia en què també se celebra el dia de la tradició oral, Andrea, de la narració oral, perdó, si no, de la narració oral. Després la Raquel, doncs, portarà un parell de contes sobre aquest tema. Està de festa, la Raquel, doncs, avui també.
Sí, exacte, és una mica el seu dia. Tenim l'eclipsi, tot i que tenim el núvol, però bé, en tot cas també és un dia important en aquest sentit. Comença la primavera, avui a 3.15 de la nit. I no t'oblidis que avui a la notícia curiosa parlem de Felicitat. Andrea, és avui el Dia Internacional de la Felicitat. Veurem quines cançons han sortit. Ai, per favor. No vas arribar a votar, no? No, tu tampoc, no? No, ja no estem a temps. Potser es pot encara, eh? No sé, no sé. Després ho mirarem. Parlem d'una altra notícia musical, per això que és fora, una novetat...
Perquè després que anunciessin que tornaven, que traurien nou disc, que han aparegut ja, hi ha aparegut un primer avançament, ara arriba el segon avançament de The Magic Week, que serà el nou disc de Blur, i que presentaran, per exemple, al Festival Internacional de Benny Cassim aquest estiu. Aquesta que ens es diu There are too many of us...
I que sona així, no està malament. El grup diu que en principi és conscient, llegim a través d'indispot, que un cop penjada la cançó era impossible aturar la filtració i tot i que l'estrena estava prevista per dilluns que ve, han decidit pujar-la ells directament perquè s'ha filtrat, doncs penjar-la a iTunes, Spotify i altres plataformes d'habituals. Aquest tema que, com dèiem, es diu There are too many of us.
Bona nit.
Fins demà!
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Saludem l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Per parlar d'actualitat, ens fixem primer en les portades dels diaris. Avui Tunísia segueix sent el tema destacat a tots els diaris. El periódico llegint va ser l'estat islàmic. La policia detén 9 persones per l'atac. El grup terrorista afirma que la matança de Tunís és la primera gota de pluja. Manuel Valls prepara a França i es pregunta quan i on serà el pròxim atemptat.
I en portada, és el tema del dia, avui al periódico, i en portada es recullen dues històries que amplien a les pàgines interiors. D'una banda, la història de la Cristina Rubió i el seu marit, ella embarassada i el seu marit, que es van salvar de les bales a l'ocultar-se en un despatx del museu, on van passar 17 hores amagats i veiem la Cristina Rubió.
des de l'hospital, on va ser traslladada després de l'atemptat, explicant aquesta història als periodistes. I també llegim Tragèdia en les Bodes d'Or, és la història d'aquest matrimoni català que va morir en l'atemptat de Tunísia. És el tema destacat avui a la portada del periòdico. A l'ara llegim En defensa de la democràcia, l'estat islàmic reivindica l'atemptat i el govern tunisià decideix treure l'exèrcit al carrer, convocatòria unitària per a una manifestació que es preveu massiva avui a la capital.
I en fotografia de portada veiem una noia en una d'aquestes manifestacions que van tenir lloc ahir a Tunis. Llegim a l'ara que els tunisians no van dubtar sortir ahir al carrer en diverses ciutats del país per mostrar el seu rebuig a l'atemptat. I per últim, el diari La Vanguardia.
Llegim que els yihadistes amenacen a més atemptats a Tunísia. L'estat islàmic busca establir-se el país des de Líbia. Els dos terroristes eren tunisians i un estava sota vigilància. En fotografia de portada veiem una manifestant amb una pancarta que diu No al terrorisme davant del Museu del Bardó de Tunís, on mantenen lloc als atemptats.
I també llegim la història de la Cristina Rubió i del seu marit amagats en un quarto de la neteja del museu. Sembla ser dues versions. Al periòdico deien que estaven amagats en un despatx del museu i aquí diuen en un quarto de la neteja. Diu que Cristina Rubió i el seu home van demanar aigua i sucre quan van ser rescatats. I també en portada veiem una imatge de la Cristina Rubió ahir en un hospital de Tunís.
I és aquesta la notícia, sens dubte, més destacada avui a tots els diaris i que m'imagino que els digitals avui també en parlaran. Si més no, en clau internacional.
Sí, de fet, l'Ara.cat encara obra dient que els tunisians s'uneixen contra el terror, l'estat islàmic reivindica l'atemptat al Museu del Bardo i el que ens deia és que l'exèrcit es desplega al país, de fet, per tant, són notícies que expliquen també és el que hi ha a les portades dels diaris, tot i que també l'Ara.cat es fa ressò d'aquest creuer
amb els supervivents de l'atemptat de Tunís que arriba al port de Barcelona. Arribat aquest matí, el govern espanyol treballa per repatriar aquest divendres les víctimes de Barcelona.
Però l'altra notícia que hi ha a aquesta hora, sobretot perquè és una cosa que passa en aquest moment, és, Andrea, l'eclipsi de sol, que ara, de fet, mirarem de contactar amb l'Oriel Rigat perquè ens ha comentat que ell l'ha pogut veure i ha fet fotos i tot. Tot i que, exacte, sí, el 324 ens diu l'observació de l'eclipsi en perill pels núvols.
Expliquen, per tant, després hi ha un vídeo i tot de consells i precaucions, mesures per veure l'eclipsi i inseguretat, etcètera, etcètera. Però també han desenvolupat una finestra de tuits per entendre'ns de gent que amb Eclipse 2015 penja unes fotografies i és molt bonic, eh, Andrea? Sí, sí, sí. Recomanable de veure-ho, exacte.
Lara.cat també en parla i diu que l'eclipsi deixa les fosques l'Atlàntic i Groenlàndia. Milers d'aficionats es reuneixen a les illes faroe britàniques i les Balbert a l'Àrtic. També les millors imatges, es poden veure en el diari ara, molt fantasmagòric, tot plegat. I també es diu que els núvols i el vent intervoleixen un eclipsi que no es repetirà fins d'aquí a 11 anys. Estrònoms de la UB convidaven a veure aquest fenomen, de fet aquest matí,
a la plaça Universitat i també l'ara de Clara Obert. No sé per què ho hem dit, però hem llegit una altra notícia. Però sí que posa un recull d'imatges de la gent que les fa també a través de les xarxes socials, etcètera. Igual que la Vanguardia, viu l'eclipsis clara en directe, diferents imatges, també explica que el nivell del mar pujarà
14 metres en alguns llocs, que l'eclipsi de sol es pot veure també en streaming, des de les isles Illes Feroe, i després les recomanacions que també es donen en compte. Sí, sí, encara està en marxa. Mirarem de connectar en aquesta hora amb l'Oriol Rigat. I última punt, en clau esportiva, porverien el bombo de la Champions. Avui a les 12 hi ha sorteig, que inclou, segons l'avantguàrdia, molt morbo per un Barça que es guanya al respecte.
Parlem ara de cultura, Andrea. Per on comencem? Comencem parlant d'art. Parlem de dos grans de l'art a casa nostra. Llegim l'avantguàrdia Dalí, Picasso, influències recíproques i és que el Museu Picasso de Barcelona obre avui la mostra Picasso Dalí, Dalí i Picasso, un títol
Molt clar, Salvador Dalí i Pablo Picasso són dos grans genis pictòrics del segle XX espanyol, en permís de Joan Miró, però fins ara no s'havia realitzat cap exposició de tots dos, ni cap estudi comparat amb profunditat. Avui obre les portes la mostra Picasso Dalí i Dalí Picasso al Museu Picasso de Barcelona.
No és una doble retrospectiva, sinó una mostra que explora les seves influències mútues i prioritza les seves coincidències temàtiques. Una exposició de tesi, tots dos s'admiraven malgrat les seves divergències, amb importants obres, algunes de molt poc vistes, encara que també amb eloquents absències.
El Museu del Carrer Moncada de Barcelona exposa fins al 28 de juny un total de 78 obres, de les quals 39 són pintures, i la resta dibuixos, col·leix, escultures i gravats dels dos artistes, a més de 33 documents, incloses 5 cartes de Dalí a Picasso. En conjunt hi ha préstecs de 25 institucions diferents. Llegim també que el respecte mutu va superar la distància ideològica entre aquests dos genis del segle XX.
Aquesta és una de les notícies destacades avui en clau cultural a La Vanguardia, la llegíem. I ara ens n'anem cap al diari Ara, parlem de literatura, parlem de David Grossman, l'escriptor israeli ja presenta la novel·la Gran Cabaret, ho llegim com dèiem ara.
Parla amarat de realisme, fins i tot amb pessimisme, però en cap cas es resigna. Grossman és a Barcelona per participar avui en el Festival Cosmópolis del CCCB, on conversarà amb el poeta, novel·lista i assajista barceloní Carles Torner a partir de dos quarts de nou del vespre.
La seva estada coincideix amb la publicació aquí de Gran Cabaret, una novel·la en què Grossman enfronta un còmic anomenat Dovale al seu passat i a l'escrutini d'un jutge, un antic amic d'infantesa amb qui no havia tingut contacte durant 45 anys. Quan parla de beligerància, Grossman no es refereix a la seva literatura, sinó a Israel, on aquesta setmana el Likud, el partit de Benjamin Netanyahu,
Ha guanyat les eleccions i ell adverteix, Grossman adverteix, el resultat de les eleccions ens porta directament a una tragèdia. Netanyahu ha dit que s'oposa radicalment a la solució dels dos estats i això significa que per als palestins desapareix l'esperança de tenir un estat. Gran Cabaret és la història d'un còmic en què l'escriptor conjuga els seus grans temes, com són la infància, els records, la solitud, la tristesa i la melancolia, i ara també la relació de l'artista amb el públic.
I acabem parlant de música, Carme, i del prestigiós festival Hard Rock Rising, que arriba a Barcelona. I ja han confirmat alguns dels artistes que passaran per aquest festival els pròxims 24 i 25 de juliol. Un dels caps de cartell, sens dubte, serà Kings of Leon. Aquí escoltem aquesta cançó.
Aquest festival aterrarà Barcelona els pròxims 24 i 25 de juliol amb l'actuació d'estrelles com Juanes, Kings of Leon, amb la seva única actuació europea, Olenic Kravitz. La cita musical tindrà com a marc d'operacions la platja del Fòrum de Sant Adrià del Besòs. Es tractarà de la primera vegada que el consolidat i prestigiós festival musical abandona el seu escenari habitual a Londres.
que al principi tenia com a ciutats candidates d'acollida París, Berlín i Roma, segons explicaven ahir Pino Sanglioco, que és el màxim responsable de Life Nation Barcelona, la promotora que organitzarà aquest concert. A més d'aquests tres noms, a banda de Kings of Leon, Juanes i Lenny Kravitz, també està prevista la participació de Betusta Morla, un dels grups més destacats a l'Índia espanyol, i dels DJs Avicii i Estivangelo, que donaran forma a un festival eclèctic i transversal.
Explicaven ahir des de Life Nation que l'aforament serà d'un màxim de 40.000 persones i que la venda de les entrades començarà el 25 de març a les 10 del matí. Els abonaments seran de 96 euros pels dos dies i 61 per l'entrada d'un dia.
Ja aniràs, Andrea? Sí. Directament, eh? Sí, no? Crec que no... És que només Kings of Leon, és que van... Lenni, Kravitz i Fannes, la veritat és que són una mica igual, eh? Però Beto Stamor, Lavitch... Crec que val la pena. Molt bé. Això no sé encara si un dia o dos dies, eh? Una mica car. Hores de decidir. En fi, Kings of Leon, que sentim ara de fons, una de les grans confirmacions d'aquest festival.
I ells ens porten, Andrea, a parlar de l'eclipsi. Perquè ho hem comentat una mica, doncs, que vèiem a través dels digitals, hem vist algunes fotografies i hem vist que hi havia aquests núvols, una part, doncs, també de l'Atlàntica on sí que s'ha vist a les fosques, però tenim l'altre cantó del telèfon ara, l'Oriol Trigat. Bon dia, Oriol. Hola, bon dia. Hola, membre del grup gastronòmic d'Esvern, col·laborador del Just a la Fusta, perquè ens expliqui com ha vist l'eclipsi, perquè l'has vist, no?
Sí, sí, sí, bueno, jo ara està fent una feina, però bueno, m'hem dut les ulleres d'eclipse que tinc des de l'any 2005, tot i que diuen que caduquen, si us ho guardes bé, que no els facin malbé, doncs, entre Clariana i Clariana, que és molt difícil, doncs l'hem pogut veure. Li he fet alguna fotografia que penjarem al bloc. Molt bé. Quan arribi a casa la febrer de la càmera. És a dir, els núvols no t'han espatllat, eh?
No, perquè, bueno, entrar una miqueta en tu ni l'altra l'hem pogut veure, però no pots disfrutar el que és tot un eclipse, no?, que és veure com va tapant de mica en mica el sol, i és allò que vam dir també de veure l'ombra dels arbres, això no ho podem veure tampoc. Clar, perquè tu no estàs a les Illes Feroe, per entendre'ns. No, no, no. Tampoc estàs a Sant Jús, però... Sí, sí, sí. A Barcelona, no? Sí, sí, sí.
i bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé bé
Sí, sí, sí, encara l'estic seguint. Sembla que hi ha una quadiana que d'aquí 5 minuts per passar el anem seguint una mica. Al principi no, des que ha començat fins cap a les 10, a l'estona que m'hi he fixat no n'he pogut veure gent, però ara que hem arribat al màxim sí que s'ha pogut veure. Es veu ben menjat, el sol ha arribat com a màxim del 69%, crec que era a Barcelona.
Però, bueno, i l'altre dia vaig llegir una notícia que les elèctriques estaven molt esbarades per si la quantitat d'energia solar baixava. Dic, mare de Déu, tots aquests enginyers no han anat a escola o què? Continua reivindicatiu, eh, Oriol, com aquests últims dies?
Encara hi ha menys llum que si hi hagués un eclipsi, no? I fins quan s'allargarà Oriol, aquest eclipsi? Fins quina hora, pròximament? Doncs això, fins més o menys un quart, dos quarts de dotze. Encara ens queda, eh, per tant? Sí, sí, queda un horeta. Tu continuaràs mirant-lo o ara ja t'has de centrar amb el teu tema? No, no, no, jo, si veig que ja sol per la finestra, doncs traurem el cap en la darrera. Deixes el tema i te'n vas a veure. I, bueno, tinc la càmera preparada, vull dir, però, bueno, almenys el tros bo no l'hem pogut fotografiar, o sigui que...
i amb si quan arribi a casa ho posem en el blog i... Ja el veiem. Jo, però, si un dia ho comentem. Exacte. Astrodesverb.blogspot.com, eh? Sí, això mateix. Ha estat bé, però llàstima d'aquests núvols, bueno, que estan passant just per sobre. Ara veig que sembla que per on es van movent es anirà clarint una mica més. És a dir, que potser l'última part la podrem gaudir una mica millor.
Doncs mira. Però, bueno, mira. Exacte, la gent que tingui les ulleres i tota aquesta equipació, perquè no hem parat de sentir Oriol, que no podíem mirar-ho si no estàvem ben preparats, eh? En aquest cas, els Consells de Seguretat ens han arribat a tot, segurament. Sí, sí, no, no, no, és que a més és una cosa bàsica, perquè és que una lesiós...
És irreversible, no la podem arreglar. És com si ens creméssim una mica la pell, que mira, podem posar una pomereta... Seria irreversible, sí, sí. Amb l'ull et quedes com una màcula, allò que quan ens quedem alluernats per un flash, que ens queda una llumeta, doncs et queda sempre allò, no? Ostres. Per una estona de gaudir un eclipse no ens hem de jugar a la vista, que no tenim de canvi. Perfecte, Oriol, doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé. Exacte, continua gaudint-ho i en parlem dimecres.
Molt bé, fins diners, que vagi bé. Adéu, adéu. Afortunat, no? Sí, sí, sí. Nosaltres per què no ens ho hem posat? Perquè si no, Andrea, potser podíem haver fet també amb les ulleres i tot plegat. Ja, és veritat. Perquè clar, amb els núvols aquests que tenim a sobre, jo crec que serà una mica difícil per nosaltres com a mínim, allò. En fi, doncs vinga, Andrea, parlem de més coses. Ens havíem quedat ara d'anar a parlar d'informació esportiva.
I com dèiem, avui a les 12 hi ha aquest sorteig de Champions. El Mundo Deportivo ens diu, però, el secret de Messi, diu 3,5 quilos menys. Diu que Leo ha perdut pes, té un nou dietista italià i és assidu al gimnàs després dels entrenaments. El 85% dels internautes de France Futbol consideren que Lionel Messi és el millor de la història i pel que fa al clàssic diuen busquets amb opcions de ser convocat i pel que fa també al sorteig d'avui, el Barça no vol ni el Bayern ni el Real Madrid.
L'esportiu títola dient prou perquè l'AUFEC va reunir ahir uns 2.000 esportistes, directius polítics i representants de la societat civil que van mostrar targeta vermella a les mesures del govern espanyol contra l'esport català. I a la imatge, doncs, aquests representants amb aquests papers vermells simulant aquesta targeta vermella.
Altres temes, dos policies per Messi, és el que diu el diari Esport. Parla del Barça-Madrid, en aquest cas, i bé, és com titulen aquesta portada. I a la imatge, situant Messi, entra Ramos i un altre dels jugadors del Real Madrid, Marcelo, que diu que Ancelotti està personat amb Leo i li posarà Ramos i Marcelo al damunt, per això diu aquests dos policies. El Barça repetirà equip amb l'únic canvi de Bravo per Ter Stegen.
I pel que fa al clàssic, Luis Enrique diu, no vol, no, és pel que fa a la Champions, perdó, no vol ni al Madrid ni a l'Atlètic. I qui sí que parla, doncs, de Champions són el Marca i l'As. L'esperit de Muni, que és el que diu el Marca, diu a Carlos, convenç a Bale perquè sacrifiqui en defensa. I després l'As diu, a Espanya fa por, parlant, doncs, que són ja el Barça, el Madrid i l'Atlètic avui aquest bombo de Champions.
En fins, anem ara a parlar de contraportades. Andrea, comencem... Ui. No, no, no. Comencem parlant del diari Ara, la contraportada que signa Xavier Bosch, avui dobla l'article titulat Riquet com es moles, i continuarem. Doncs a Riquet com es moles, llegim a casa, cada vegada calço els ulls a la pantalla i torço lligerament el cap esperant que en vingui la paraula justa, o una idea que valgui la pena expressar,
Em queden a randa vista els volums de La història de la literatura catalana, on a tota hora al llom hi llegeixo Riquet, Comas, Moles. Dit amb la mateixa entonació i entusiasme, diu que quan diem Messi, Suárez, Neymar. Bé, quan ho diu ell. L'obra conjunta iniciada per Martí de Riquet i continuada per Antoni Comas i el mateix Moles diu M'acompanya tota la vida, de casa en casa, a BUP, COU i a la facultat de periodisme eren material de consulta per fer tota mena de treball sobre la nostra literatura.
Avui és un llegat d'ordenació, sistematització i crítica del vessant més capdalt, potser diu, de la nostra cultura. Ja continuarem parlant, fa una reflexió al voltant de la relació Catalunya-Espanya, tot l'edat, per parlar que Mària Dolores de Cospedal no vol que xiulin l'himne d'Espanya al partit de final de Copa. Diu Bosch.
Continuarem comprant loteria de Nadal i escoltant el carrusel deportiu en les nits europees del Madrid i llegint novel·les de Dolores Redondo i rient, ni que sigui d'amagat, amb una pel·lícula del Torrente i mirant les xifres de l'Ibex 35 i admirant les obres del reina Sofia i bevent un bon Rioja quan ens vingui a gust i fent una ruta en bicicleta entre Mèrida i Càceres. Així, una llarga llista de coses que farem amb col·lació amb Espanya.
Diu, continuarem, si convé encara uns anys, sent espanyols oficialment. Ho serem fins que una majoria molt clara ho vulgui, si és que mai arriba aquest moment. Diu, però allò que va dir Mariano Rajoy aquesta setmana, que d'aquí un any tot estarà millor perquè el procés serà apaivagat, és un sopar de duro. Aquí, els anells de molta gent, mai més no aniran enrere, són molts els que ja hem desconnectat, són molts milers que no ens deixarem seduir per qui amenaça de desallotjar un estadi si xiulem un himne, com va dir ahir Maria Dolores de Cospedal.
I és la reflexió d'avui de Xavier Boscalara. Ens anem ara a les entrevistes. A La Vanguardia llegim que la falta d'intimitat és la causant de tanta violència. Qui ho diu, Andrea? Fadi Buiana, que és arquitecte, empresari i coach. És una història molt dura la que trobem avui al diari La Vanguardia. Diu que tenia 13 anys quan va començar la guerra del Líban i vaig sentir que se'm robava alguna cosa. Diu que aquella va ser la meva aventura, disparar des del búnker i rebent insults dels al davant.
Diu Ima Sanchís, això devia ser pura adrenalina. I ell respon, un company assegut al meu costat es va volar a la tapa dels cervells per error i he vist com torturaven un capturat. I vaig presenciar l'explosió de l'ambaixada dels Estats Units. Diu, encara puc sentir les olors d'aquestes morts, la carn sucarrimada de les persones que formaven la llarga filera davant de l'ambaixada.
Tot això passava quan la meva testosterona s'estava despertant, recordem que ell tenia 13 anys, i vaig pensar que si podíem donar sortida a aquesta passió no seríem allà amb un Kalashnikov a les mans. Diu, vaig voler trobar sentit a la vida i vaig començar un llarg recorregut que m'ha portat a la convicció que la relació fonamental, la més malalta i que em malalteix la resta de la societat, és la relació de parella.
Diu que sense intimitat no hi ha pau. Tot comença en les relacions de parella, sent capaç de viure la intimitat amb una altra persona que no és com tu vols. Crec que en aquest aprenentatge està el sentit d'aquesta vida. Diu també que sense amor hi ha ressentiment envers el món. Aprendre a gestionar les relacions és aprendre a entregar-se i no hi ha relació sense conflicte. Fruit d'aquestes cavilacions, diu Ima Sanchís, que li han ocupat mitja vida, es publica ara El amor excel·lente, un llibre, com dèiem, de Fadi Bujana, el protagonista de La contra, de La Vanguardia.
Doncs una bona entrevista avui a La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico, on llegim El meu padrí és el calamar i pertanyo a la noblesa B. A veure... Sí, no té res a veure amb els papers, amb la caixa B del Partit Popular, no? Estem tranquils. Ferran Moregà Llop és vicepresident, no sé si la coneixies aquesta, però de l'associació Arca de Noé.
És una associació que es va fundar fa 88 anys. La història és que hi havia un senyor, Joaquín Ciervo, publicista barceloní, que un dia va anar a visitar el seu amic Santiago Rosinyol. Feia temps que estava deprimit, Ciervo no sabia com trencar el gel i de sobte va dir, s'adona que vostè i jo tenim cognom d'animal? D'allà va sortir la idea de fer una convocatòria adreçada a persones amb nom d'animal i d'allà va sortir l'associació Arcadenoé. Va ser, diu el meu avi, n'és membre fundador, ell va anar aquí al primer sopar, que si miró el llop,
I parla d'alguns dels socis. Diu, cada soci en té un carnet personalitzat amb el dibuix de l'animal que li correspon. Hi ha un altre llop, la Cristina Manresa Llop, que és comissària dels Mossos d'Esquadra, però ella és el llop guardià. No hi pot haver dos llops, són les regles. I com que ella és policia, doncs és llop guardià. Diu, hi havia un altre llop que es va morir. Diu, en el carnet posa el dia que hi vaig ingressar, el 19 de gener del 88.
Posa el nom del meu padrí, el calamar, i posa que soc noblesa B. Hi ha tres categories de socis, la noblesa A, la B i la C, a la primera, a l'A, i pertanyen aquells al primer cognom dels quals és un nom d'animal, a la segona, els que tenen l'animal al segon cognom, en el seu cas moraga, llop,
i ha de ser els que no tenen nom d'animal però que han demostrat únicament afectar per l'associació. Doncs una associació avui curiosa amb el seu vicepresident a la contraportada del perièdic, amb el Ferran Mora Gallop. Molt bé, doncs és el que tenim avui a les contraportades. Acabem parlant avui amb la notícia curiosa del dia, muntó musical, perquè ja no és tan notícia curiosa, perquè l'altre dia sí que ens en curiosia.
No hi ha resultat encara, eh? No ho hem buscat i no ens surt que hi hagi, doncs, quina ha estat de moment la cançó més votada com a cançó feliç. El que passa és que sentim aquest tema de Rem, aquest shiny happy people, però el que fem és parlar de la llista, la proposta que ha fet el portal GNS Pop,
fent-se raça d'aquesta iniciativa. Ells diuen que segur que torna a guanyar Happy de Farrell Williams i ho viuen amb por. Ells diuen que podríem sentir aquesta cançó, aquest shiny happy people, que són típiques en aquestes llistes, però que la troben millor que potser el Happy de Farrell Williams. I a tot això ells proposen el seu propi top five de cançons que els remeten a Felicitat. I mira, de moment, per exemple, tenen aquesta...
Aquesta és la número 1, parell? Sí. Bé, no diuen que siguin... Sí, és la primera que posen. No, en posen 5. És d'Animal Collective, es diu My Girls, i ells diuen, de fet és la cançó ensigne sobretot d'ells, que en aquesta cançó es reflexiona sobre el que resulta a l'edat adulta realment important. Diu, per exemple, no sento que necessiti massa, potser un alma forta i la sang que sangro, però amb una...
Nena petita i la meva dona, l'únic que vull és anar a casa en condicions. Ells consideren que és una manera de parlar de la felicitat adulta. A veure, a mi la cançó m'agrada, però no la consideria massa com... Jo crec que no la conec. L'himne de la felicitat. És la cançó més coneguda en principi, crec que sí, d'Animal Grudu Colèctic. Sí.
En fi, és una de les propostes que posen. N'hi ha més. Ara parlaríem de Sigurros.
Una de les cançons també més populars de la seva carrera és Hopípola i destaca en alguns dels versos d'aquesta cançó que diu somrient, girant en cercles, ens agafem de la mà, el món llueix burrós però tu ets aquí. Diuen, per tant, que és una composició magistral, això sí, on melodies, veus, arreglos lliguen i bé, en tot cas, 4 minuts i 37 segons de pura nostàlgia que capturen també la innocència de ser un nen. Mhm.
Té aquest punt èpic, eh? Potser sí que el podríem posar en aquesta llista. Davant, davant, va. I es diu com, perdona, aquesta cançó? La cançó que es diu Hopipola. És una paraula amb dues pes, també, i accent a la i, no sé, una mica estranya, no sé què deu voler dir, en realitat. Ni jo.
Sona bé? Sí, molt. Ens agrada. Jo l'aprovaria, eh? Més que el My Girls d'Animal Collective. Després parlen de Moloko, amb la cançó The Time Is Now. Parlen en aquesta cançó d'Exprimir la vida al màxim en una composició amb molta musicalitat, melodies vocals. Ells diuen, entrega-te el moment. Ara és el moment, entrega-te el moment. Aprofitem aquest instant. Amb aquesta veu. Mm-hm.
No està malament l'altra proposta. Ens en queden encara un parell més d'aquest rànquing que proposa GNS Pop de cançons de felicitat. I ara parlem de Marina and the Diamonds perquè és una cançó que es diu Happy també.
Una balada amb piano que té un punt més de plorar i crec que de s'alegres. Ells també ho admeten, però diuen que és l'esperança feta cançó i l'himne sublim sobre la trobada de l'analada de felicitat amb un mateix que acompanya la maduresa. No em compens gaire. Finalment he trobat la manera de ser feliç, diuen aquesta cançó. El missatge és bonic.
I belong in all the sadness inside me.
Sí, però jo no la posaria a la llista de cançons felices perquè té un altre punt, no? Té un altre to. Sí. Ens quedem amb... Jo almenys em quedaria de les que proposen amb una de les que... Molt bé. Ens sona, no? Sí, sí, sí. Però és aquest tema de Wizard, Aylan Indesan, que compta amb aquests riffs de guitarres. Recordem que va tenir molta fama perquè va ser un anunci, una melodia d'un anunci de telefonia, diria, fa 15 anys, potser, eh? Sí, fa bastant, cert.
I bé, en tot cas també ells recomanen que es miri el videoclip amb animalets que dirigia Spike Jonze, que molt tendre, que diuen arribar a emocionar i el tema celebra la seva lletra, la tranquil·litat d'una vida senzilla i la felicitat d'unes vacances càlides on l'únic que importa és la companyia de la gent que t'estimes. Doncs mira, així arribem cap a les 11 per parlar del temps amb el Carles, Andrea, i estarem a l'espera de veure quina és la cançó definitiva de la felicitat.
Fins demà!
Fins demà!
6 minuts i les 11, parlem del temps perquè sembla que ens espera un cap de setmana mogut.
I saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Sembla que al final els núvols no han fet tant la gitza i s'ha pogut veure l'eclipsi. Sí, però realment fot ràbia, perquè hi havia els núvols alts, que els tenim presents, i si mirem així cap a l'horitzó, cap al nord o al nord-oest, els veiem, que aquests, bueno, haurien fet una mica la gitza, però tampoc no tant. Però realment se'ns ha fotut un núvol a sobre de Barcelona, de Llobregat, Barcelona, Garraf...
que fins i tot aquest matí, si us hi fixàveu en aquest núvol, es veien com si tinguessin una cortineta d'aigua així molt ben dibuixada, perquè el carregal també li donava una forma molt maca, i és que estava callant aigua, i si miraves el radar, veies com estava plovent. Però, clar, eren aquestes gotetes que la seva circulació cap a la superfície de la Terra es van desfent, es van evaporant, i no arriben a donar precipitació. Però, clar, el radar veu com en un principi des de dalt, des del núvol, doncs està callant aigua.
Doncs aquest núvol el tenim aquí present des de fa força estona, sembla ser que malgrat el de senat alimentat ja el tenim així fixat, i tot i que sí que es pot veure una miqueta perquè el núvol també ajuda a no cremar-te la vista, però si algun animal que s'ho mira sense cap tipus de protecció, doncs en algunes zones sí que s'ha pogut veure una miqueta aquest eclipsi, que encara estem amb ell, que encara podem comprovar.
Tot i que tens la sensació una miqueta que és el núvol el responsable que no es vegi el Sol, però aquesta menys intensitat, tot i la presència d'aquest núvolet que tenim a sobre, és perquè la Lluna està fent el surrecorregut per davant dels nassos del Sol i ens està fent aquest eclipsi. Onze anys, dèieu? Fins d'aquí onze anys. Déu-n'hi-do. I l'últim va ser el 2005, pel que he escoltat. Exacte, per tant, també són gairebé onze anys, deu. Fa molt de temps.
Mira, doncs des d'aquí no l'hem vist perquè no tenim ni les ulleres, però en tot cas l'Oriol ja ens ha dit, l'Oriol Rigat, que penjarà la fotografia al blog astrodesvern.blogspot.com, o sigui que allà ho podrem veure i abans també mirant els portals digitals es veuen ja un munt d'imatges bastant espectacular, tot plegat. Molt bé, doncs.
Parlem del temps, per això, perquè ens queden 3 minuts i ens sembla que hi ha força coses, no? Sí, és un dia que tenim eclipsi, comença la primavera i la primavera començarà amb tots els seus ingredients. O sigui, no hi ha res millor que dir, mira, comencem una estació i com és aquesta estació? Doncs mira, exemple, aquest cap de setmana. És una estació variable, canviant, amb dies freds, amb dies càlids, amb precipitacions, amb una explosió de la natura bestial i, a més a més, per tots aquells que tenen al·lèrgia...
El polen és un inici perfecte per estar tot el dia amb els ulls plorosos o amb el nas tapat.
Tres minuts, el que deies tu, però anirem molt ràpids. És una situació, un cap de setmana, bastant semblant al cap de setmana anterior. Per una banda, temperatures, i així ja ho deixem clar, baixaran, seran clarament més baixes. Avui el Gregal s'ha encarregat de mantenir els valors baixos força bé. Podríem dir que 12 de mínima és una temperatura molt agradable. Fins i tot ha baixat una miqueta quan sortia el sol i ara estem amb 13-14 graus, o sigui que és un valor força estable.
D'altra banda tenim un gregal que hem estat mirant molts mapes perquè demà hi ha un enlairament d'un globus a Sant Jús per poder gaudir del poble des d'alçada i en funció del vent pot enlairar-se o no. Demà ho hem estat mirant i entre 20 i 40 km per hora de gregal el tindrem. A més, quan hi hagi una mica de tempesta... Complicat, per tant, no pinta gaire bé.
No pinta gens bé, res demà. Però, aviam, les temperatures baixaran perquè en el moment que hi hagi precipitació, com que és una entrada d'aire fred en alçada, farà que la realitat sigui regalada. Dijous, perdó, dissabte, podrem estar amb 13-14 graus, el valor que tenim ara, potser diumenge una mica més baixa, al voltant dels 12 graus.
Pel que fa a la precipitació, els mapes continuen indicant que a partir d'aquesta tarda ja es formaran bastantes tempestes a Catalunya. A Sant Just probablement no a la tarda, però sí que ja al vespre o fins i tot a la nit seria més probable que hi hagués precipitació. Durant la matinada podem tenir algun ruixat o alguna tempesta.
Demà al matí seguirem amb aquesta situació, molts núvols tapats i amb alguns núvols més alimentats podrien donar alguna precipitació durant el matí en un principi feble i sembla que es pot intensificar i ser més destacat a partir del migdia. A partir del migdia sembla que aquestes precipitacions, aquestes tempestes podrien tenir més volum o ser més intenses. O sigui que durant el matí, si sou molt positius, es podria aguantar i podria caure alguna goteta i després a la tarda ja la cosa es complicaria i seria de més precipitació.
Durant la matinada s'obriran clarianes, o sigui que la nit de dissabte diumenge probablement tinguem una petita pausa i això provoqui que les temperatures puguin baixar una miqueta. Diumenge desapareix el Gregal, no tindrem tant de vent.
Molts núvols, precipitacions, estones de sol, anirem jugant, però realment la pluja ha de ser minsa i de cara a la tarda es podria tornar a reactivar aquesta precipitació. Això ja diem podria, perquè tampoc no queden massa clar els mapes que el diumenge a la tarda poguéssim tornar a parlar de tempestes. El que sí que està clar és que dilluns probablement tornem a les tempestes de tarda. Déu-n'hi-do. Doncs ho anirem seguint, Carles. Gràcies. I bé, en tot cas, demà, el tema Globus, que la gent estigui alerta, no? I a veure què passa. Que vagi bé i bon dia o en cap de setmana.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet. Últims minuts de l'eclipsi parcial de sol que s'ha pogut veure quan els núvols ho han permès en moltes zones del país on s'està observant millor. És a les comarques d'Interior i Ponent, centre d'observació de l'univers d'Àger per a Joan Alvarez.
Hola, bon dia. Aquí ha estat també, com a la resta de Catalunya, una lluita amb els núvols per entreveure l'eclipsi. Salvador Ribas, director del COU. Afortunament, els núvols en aquest moment ens han deixat veure-ho, però durant tot el mateix ha estat una lluita entre núvols i el sol i hem pogut aprofitar aquests forats per poder-los observar en companyia de grups escolars que avui ens han visitat amb motiu de l'activitat de l'eclipsi. L'experiència l'hem viscuda en directe i envio un centenar d'alumnes d'una escola d'Osona i una altra de sort. Ramon Dalmau, Prejón Alvarez, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Âger.
Notícies breus, David Badia. Condemna de l'Unió Europea a l'atemptat de Tunísia, la mort de turistes europeus en aquesta acció contra el Museu del Bardo de la capital alterar la cimera de cap estat i de govern. Brussel·la, Jaume Masdeu. Bon dia. Aquest matí els cas de govern pactaran també la seva reacció a l'atemptat de Tunísia perquè, tal com planteja l'altrerepresentant Federica Mogherini, és també un atac a Europa.
La majoria de víctimes eren ciutadans europeus. Per tant, és també un atac a Europa i Europa ha de respondre. Reacció previsible de condemna i també encàrrec a Mogherini de preparar mesures de suport per a Líbia si s'hi acaba formant un govern d'unitat. Llama Mas 10, Catalunya Ràdio, Brussel·les. La Generalitat disposada a portar diner públic a un pla de viabilitat de l'empresa Indox de Tàrrega en situació de concurs de creditors. Lleida, Rafael Ventura.
Bon dia. El conseller Felip Puig ha dit que estan a l'espera de conèixer el pla de viabilitat que prepara l'empresa Indox, però deixa aclarar la voluntat de la Generalitat de participar en el finançament per salvar bona part dels llocs de treball. Sí, sí, la Generalitat està disposada en la mesura de les seves possibilitats. Si hi ha també recursos per part de l'empresa, recursos per part d'altres fons d'inversió o altres socis, a aportar i a comprometre's amb recursos financers també.
França condemna dos anys de presó a exempts de compliment l'actricista de Picasso, Pierre Legenet i també la seva dona. El matrimoni estava acusat d'amagar durant 37 anys 271 obres del pintor endalús fins que les van treure la llum l'any 2010. El tribunal també ha condemnat la parella a restituir aquestes peces. La pena és inferior als 5 anys de presó sol·licitada per la Fiscalia.
L'actor William Dafoe es transforma en el controvertit cineasta italià Pier Paolo Pasolini. Y la vida ceremonial de la realeza es un protocolo generalizado de la burguesía.
Després d'estrenar-se amb èxit als festivals de Venècia i Sant Sebastià, avui arriba el drama Pasolini. La pel·lícula reconstrueix de manera evocadora i poètica les últimes hores de vida del director de Saló o els 120 dies de Sodoma, assassinat ara fa 40 anys. L'actor William Dafoe, que és qui encarna Pasolini a la cinta, reconeix que sempre l'ha fascinat el provocador cineasta.
Per mi va ser un pensador molt original. Aquesta combinació d'artista involucrat en la política, amb aquesta ànima poètica i l'amor per la vida, és realment el que m'espera. Entre les estrenes també destaca el contingut thriller L'anyo más violento, la pel·lícula d'animació Home Llar, Dolce Llar i la comèdia dramàtica i l'hombre más enfadado de Brooklyn, protagonitzada per Robin Williams, que recordem ho va morir l'agost passat.
Esports, Josep Antón Aïssa. D'aquí una hora es farà a Nion Suïssa el sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. Sorteig pur. Al Barça li poden tocar Madrid i Bayern com a equips més forts. Juventus, Atlético, PSG com rivals de nivell mitjà. I Porto i Mónaco com a més assequibles. L'equip blaugrana té jornada de descans. Al Madrid sí que s'entrena preparant el clàssic. També s'entrena l'Espanyol i hi ha llista de convocats per viatjar a la Corunya.
En tenis a Indian Wells, avui jugant Nadal contra Raonic i Berdich contra Federer. Ahir Murray va superar Feliciano López en dos sets i Jokovic va eliminar Tomic per lesió del rival. En bàsquet a l'Alep, aquest vespre a les 9, Lleida-Palència. A l'NBA, Ricky Rubio, encara amb molèsties, no ha jugat en el partit Camines Sota guanyat a Nova York 92-95 després de la pròrroga. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sant Jus, Sant Joan d'Espí, Espluves i Barcelona han acordat la remodelació de la B23 i la seva connexió amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona. L'àrea metropolitana encapsula aquesta urbanització que pretén que l'autopista tingui un caràcter més similar a la Diagonal, a més d'humanitzar l'espai i permetre el trànsit d'avianants, bicicletes i transport públic.
A través d'aquest acord, l'AMB proposa allargar la diagonal amb 5 nous quilòmetres que s'assumirien als 10 i mig existents i que permetrien anar des del Besòs al Llobregat. Així es posaria en contacte diversos punts rellevants al territori metropolità, com aquests dos rius, o al Parc Natural de Colcerola, a través de l'ampliació del Parc Cervantes. En concret, aquesta urbanització de la B23 consisteix en la creació de vies laterals que permetrien als municipis dividits per l'autopista crear noves zones residencials amb serveis i també acollirien tots els mitjans de transport i l'accés de vianants.
Fins demà!
Més qüestions. Demà s'inaugura el Parc Iulia Quieta de Mas Lluí. L'associació de veïns del barri ha organitzat per demà una festa a l'aire lliure en aquest espai d'esbargiu familiar de 10.000 metres quadrats. Durant tot el matí, a partir de les 10, hi haurà activitats esportives, concerts i animació en directe amb música swing. També s'instal·larà un globus aerostàtic que permetrà veure el barri des de l'aire. Cal destacar, però, que ja s'han exaurit els tequets per participar-hi. Tot i això, hi haurà més activitats i, a més, s'habilitarà un espai de pícnic amb caravanes vintage amb menjar i beguda per tothom.
I si plou, la festa, malauradament, s'haurà de cancel·lar i des del Consistori asseguren que no hi ha data alternativa perquè se celebri.
I acabem recordant-vos que la companyia Punt i Seguit Teatre representarà diumenge a Sant Just una obra que narra el dia previ a l'entrada de les tropes franquistes a Terrassa el 26 de gener del 39. És una representació que s'emmarca en el circuit d'Arts Escèniques Amateurs Espaià, que torna diumenge a l'Ateneu amb l'obra 25 de gener, escrita i dirigida per Eloi Falguera.
La representació serà a les 6 de la tarda, dins de la programació del cicle Espaià. Podeu comprar les entrades ja al web espaià.cat. L'entrada general costa 10 euros, per als socis i sòcies de l'Ateneu costa 8 euros i per als menors de 12 anys 6 euros. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una, al Sant Jus Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del poble al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Cover your crystal eyes And feel the tones that trample down this line Cover your crystal eyes And let your colors bleed and blend with mine Make your sin takes black sand
Fins demà!
Fins demà!
Cover your crystal eyes and feel the tones that trample down the spine. Cover your crystal eyes and let your colors be and blend your mind.
I'm in this house, I'm in this hole all my time.
Fins demà!
Just a la fusta. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio, just a la fusta. Sant Jús, Sant Joan d'Espí, Esplugues i Barcelona acorden la remodelació de la B23, la seva connexió amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Ahir els alcaldes de Sant Jús, Barcelona, Sant Joan d'Espí i Esplugues, van signar un acord d'àmbit metropolità per tirar endavant aquest projecte. I ara en parlem amb l'alcalde de Sant Jús, Josep Perpinyà. Molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem?
Havíem sentit de parlar ja d'aquest projecte, en vam parlar ara fa dos o tres mesos, però bé, en tot cas, ahir va arribar aquest acord que, per tant, si més no, té aquest caràcter simbòlic que tot plegat tira endavant. Bé, simbòlic relativament, perquè hi ha una voluntat de les administracions d'impulsar i de tirar endavant aquest projecte estratègic, que significa que les administracions estem obligats, i volem,
doncs pensar en el futur, no?, i que no sigui l'atzar el que et marqui el camí. Per tant, és evident que és un projecte d'embargadura, és evident que és un projecte que estem parlant d'anys, però que, com que es pot fer per fases, jo crec que això és bo impulsar-ho i, per tant, encarregar ja a l'àrea metropolitana, que és l'administració que té la competència de vertebració del territori, doncs aquests estudis amb més profunditats i aquests anàlisis, no?
I per Sant Just és una oportunitat, és una gran oportunitat, perquè és evident que nosaltres volem mantenir el model de municipi, la identitat pròpia, però això significa una millora substancial o significarà una millora substancial en els temes de mobilitat, de transport públic,
de bicicleta i etcètera. Per tant, digues, digues. Ho convertirà en un espai més amable, no?, tota aquesta autopista. Sí, és evident, perquè ara és una autopista, no?, i per tant el concepte d'autopista fa de barrera, moltes coses que s'han construït a l'entorn de l'autopista s'han apartat o s'han girat d'esquena, i per tant si això ja és un carrer...
doncs és evident que serà molt més amable i que passaran moltes més coses molt més amables i molt més tranquil·les. Però sobretot insistir en un aspecte que és el de mobilitat. Nosaltres estem com a municipi estratègicament molt ben col·locats com a poble, però crec que ens falta o hi ha un camí a recórrer molt important amb el que és l'aspecte de la mobilitat i, per exemple, el transport públic, doncs aquests futurs laterals,
el fet que puguis anar amb bicicleta i que tot plegat es converteixi en un vial urbà i no pas com ara, que és una barrera. Per què millorarà per això, en caràcter de transport públic? Bé, perquè, mira, ara, per exemple, el bus BAU que està programat, que la Generalitat impulsa, no té parades a Sant Just, ve des de Molins directament a Barcelona. Per tant, aquests laterals ha de significar
la possibilitat que hi hagi molt més transport públic, directe, doncs ja no dic a Barcelona, perquè d'alguna manera Barcelona arribarà conceptualment a una Barcelona metropolitana fins al Llobregat. El concepte metropolità de riu a riu jo crec que és una aposta molt intel·ligent, i en diferents espais com el Parc Cervantes, per exemple, d'Esplugues, connectarà amb el Parc de Collserola.
Crec que fa anys es parlava de portar la Diagonal al mar, des de Glòries al mar, hi havia molta gent que no deia que això era impossible, i es va fer. I ara jo crec que d'aquí uns quants anys això serà una realitat. Què és un projecte a llarg termini mig servir? És evident, però les coses...
s'han de començar. Ara l'àrea metropolitana de Barcelona encapçada aquesta urbanització i en principi l'acord d'ahir, per tant, dona llum verd a encarregar els estudis que calguin per remodelar aquest tram de la B23 que el gestiona el Ministeri de Foment, no? Bé, exacte. El que s'ha de fer ara és fer aquests estudis molt més concrets, per tant, després hi haurà avantprojectes, hi haurà plans directors a aprovar, perquè hi ha peces que aquests 5 quilòmetres llars que estem parlant
on hi ha espais concrets que es podrien executar amb una certa anticipació. És a dir, per tant, és un projecte que el que s'ha de fer és un pla director d'aquests 5 quilòmetres, però on ja marqui les directrius i els criteris i allà on es pugui fer el desenvolupament o que hi hagi alguna oportunitat, ja es faci amb aquests criteris. Això passa perquè el Ministeri de Foment, que és el propietari d'aquesta autopista i, per tant, també dels laterals, perquè té
una afectació important com a propietat d'aquesta autopista, doncs ens accedeixi això. Ja s'ha parlat amb la direcció general de la Generalitat, s'ha parlat amb la Generalitat, hi ha reunions pendents també en calendari, i també s'ha parlat amb el Ministeri de Foment d'això. Es veu positivament per les administracions, que hi hagi una transformació d'aquesta autopista, en un carrer, diguem-ne, i per tant els acords futurs han de passar...
també amb els pertinents convenis, amb aquestes dues administracions que tenen molt a dir. Jo crec que això és un projecte nacional, és evident que és metropolità, però nacional, on la Generalitat ja ha dit que es vol implicar i que segurament així serà en els propers mesos. De tota manera, no hi ha un calendari concret per això, no? Bé, si no fas aquest encàrrec, no. Nosaltres en aquests moments, jo crec que l'àrea metropolitana té ja l'encàrrec de fer-ho de pressa, de fer-ho ràpid,
perquè el que es vol, i jo crec que als quatre municipis això coincidim, és que hi hagi un pla director el més aviat possible, perquè les coses que es desenvolupin ja es desenvolupin amb aquests criteris. Pensa que hi ha modificacions importants de planejament, per exemple, a les mateixes instal·lacions del Barça, del FC Barcelona, hi ha una modificació de planejament molt important, i per tant això ja s'ha de fer pensant com ha de ser...
aquesta via urbana, ja no li dic autopista. I també hi ha altres planejaments que s'estan renegociant i posant damunt de la taula, per tant, Sant Joan d'Espí, mateix Sant Just d'Esbert amb la zona del Pont Reixat, també la zona aquesta de Parc Cervantes a Esplugues, l'entrada diagonal ja a Barcelona, el tinent d'alcalde d'organització ja explicava que això...
Tots ja tenen també diferents modificacions a fer de planejament i els han de fer en funció d'aquests criteris. Per tant, el calendari és que l'àrea metropolitana tingui ràpid aquests anàlisis amb més profunditat i després es faci un pla directe. S'estan fent tots aquests passos i, per tant, la sensació és que d'aquí dos anys haurà començat alguna cosa per entendre'ns. No, no crec. Jo crec que estem parlant...
que hi hagi un calendari entre 5 i 10 anys que comencen a passar moltes coses. Però insisteixo, si això no ho encarregues i no ho fas, doncs jo recordo el mateix a Diagonalmar, recordo el mateix a la zona d'Hospitalet, recordo el mateix exactament la desviació del riu i obregat al final al delta, quan hi havia molta gent que deia això no és possible i el riu aquest es va desviar. I desviar un riu, des del punt de vista metropolità, doncs era un projecte de molta envergadura,
i recordo quan es van encarregar els primers anàlisis que hi havia molta gent que deia, home, però això és possible, doncs el riu està desviat, està molt més ordenada aquella zona, ha generat també activitat a l'entorn, per tant, són projectes estratègic metropolitans que està molt bé des d'un altre punt de vista, que es compti, evidentment, amb el territori. Senllús vol estar amb això, ha d'estar amb això, i sempre mantenint la identitat pròpia, perquè, insisteixo, som un poble,
però estem molt a prop de Barcelona i tenim dificultats o tenim mancances que hem de treballar molt, que és la mobilitat. I aquest projecte ha de servir a mitjà termini per resoldre aquesta mobilitat que és evident que cal millorar-la. Hi haurà d'haver inversió municipal perquè et tiri endavant? No, no té per què haver-hi. És a dir, nosaltres...
hi ha una zona molt important que és del Brogi Portadiagonal i la zona d'equipaments i el polígon Pontreixat. Per tant, tota aquesta zona, passi el que passi, és evident que passaran moltes coses allà,
ha de passar amb aquests criteris aprovats per l'àrea metropolitana. Per tant, des del punt de vista municipal, no hi haurà aportació directa de pressupostos perquè la Diagonal arribi al Llobregat, però sí el que passi en el territori de Sant Just ha d'estar pensat. S'haurà d'adequar, no? Exacte, s'haurà d'adequar, perquè el que no podem fer aleshores... L'autopista insisteix, és una barrera, molt bé.
Fins ara tot és d'esquena a l'autopista, principalment, no? Si mires les activitats econòmiques o les fàbriques del Pont Reixat, ha estat tot amagat, ha estat d'una manera que ningú era amable, això, no? Clar, si l'Avinguda del Baix Llobregat, que això és un repte que ja el tenien damunt de la taula i és un projecte estratègic ja local, per tant, no pots anar al Brogi a peu, de la zona, diguem-ne, de l'Aia Walden, del Walden, barri sud, mig poble, no pot anar a peu el Brogi,
Això és una gran mancança. Nosaltres ja teníem previst, com a projecte estratègic, i per això també hi ha aquesta expropiació del pont Reixat, que això es convertís en un carrer. L'entrada de Sant Just, que és el mateix que fa Barcelona. L'entrada de Sant Just ja vam decidir, o ja hem decidit, pensant en el futur, que no pot ser aquesta entrada, no volem que sigui una entrada d'autopista com tenim ara l'Avingo del Baix Llobregat. Això ha de ser un carrer. Un carrer amable, amb voreres i que passin coses. I que la gent camini, i pugui anar al Brogi caminant.
Doncs aquest mateix concepte és evident que l'hem d'adequar a aquest projecte Estratègia Metropolità. Què passarà aquí? Doncs hi haurà una ampliació del pont de forma espectacular, hi haurà un carrer i una plaça on ara hi ha excessos d'autopista. Per tant, això, connectar ja de forma peatonal i de forma amb una mobilitat que puguis anar amb bicicleta i, evidentment, amb arbrat,
com un carrer, amb la zona de l'Hotel Sant Just, amb TV3, com ha de ser un municipi. I sempre respectant aquesta autonomia, diguem-ne, aquesta identitat de poble que tenim, que no la podem perdre. Doncs n'anirem parlant, estarem al cas de tot plegat. Avui n'hem volgut parlar amb l'alcalde de Sant Just perquè ells va assignar aquest acord per la remodelació de la B23, la seva connexió amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona. Moltes gràcies, Josep Perpinyà. Molt bé, a vosaltres. Que vagin molt bé i fins aviat. Bon dia. Adéu-siau.
Just a la fusta, el magazín del matí.
I aquesta la saludem a la Raquel de Manuel. Molt bon dia, Raquel, què tal? Bon dia, molt bé. Avui per parlar, com cada setmana de contes, però avui també és un dia especial perquè és el dia de la narració oral. Exacte, sí, sí, sí. Per tant, un dia... Felicitats, no? Perquè d'alguna manera seria... I també és el dia de la felicitat, m'has dit tu? Sí, exacte, sí, sí. Avui a primera hora es veu que és el dia de la felicitat. Comença la primavera, no? I també tenim una eclipse mentre se'm... I tant, és un dia complet, aquest 20 de març, exacte. Molt bé.
Sí, sí, sí, no està gens malament. Per la part que et toca, que seria el dia de la narració oral, has decidit, per tant, triar un parell de comptes relacionats amb aquest tema, també.
Ah, sí, correcte. Primer farem un de Francisco Garzón Céspedes, que potser algú el coneix. És bastant conegut dins del món de la narració, sobretot en el món de Sudamèrica. Bueno, ell és un gran expert. Jo no el conec, eh? No el coneixia. No el coneixies. Doncs aquest home ha escrit bastants llibres sobre contes i ell és narrador oral. I avui, doncs, mira, he trobat un petit conte que té ell que parla una mica de la narració oral i del poder que poden tenir o la màgia que pot tenir...
els contacontes i la narració oral el llegiré, bueno, serà en castellà el llegeixo original, com ell el té diu el narrador oral afirmó
Bona nit.
O abrirían una puerta de amor a una pareja desesperada. Otros harían sonreír a los convertidos en estatuas de amargura. Otros emocionarían a los en apariencia indiferentes. Así que Redoblante deseó sus alas como hay que desear lo imposible. A riesgo de perder la razón para reinstaurar otros códigos secretos e inexplicables.
Y le brotaron alas. ¿No me creen? preguntó el narrador oral buscando las miradas. Y cuando insistió, ¿me creen o no me creen? Estas palabras ya fueron dichas mientras el narrador oral sobrevolaba la multitud.
Està bé, està bé, jo crec que sí que és... Home, és un bon conte per avui, eh? Exacte, per volar, per volar, per volar, això que ens fan arribar aquests contes i la gent que els expliqueu, que també és molt important, no? Perquè aquest conte, segurament, si ara el llegíssim, ens agradaria, entendríem això, però és diferent, sentit com l'expliques Torraqueres. Bueno, sí, jo avui he fet una lectura d'aquest conte i, de veritat, busqueu-lo, eh?, el Francisco Garzón Céspedes, perquè té contes molt enginyosos. Me l'apunto, eh? Francisco Garzón Céspedes. Sí, sí.
i de veritat que us agradarà molt els seus contes. I després explicarem una altra, d'algú que ja n'hem explicat molts, perquè jo realment soc molt fan de l'Albert Jané, és a dir, m'agraden molt els seus contes, i anem a aprofitar també gent que escriu contes aquí a Catalunya. Exacte. Home, hi ha molta tradició també, no? Hi ha molta tradició. Hi ha molt tema de contes i narració oral, potser no tant, però sí que escriptors de contes... Escriptors de contes sí que n'hi ha molts aquí. I l'Albert Jané, com ja vam dir que era un dels fundadors de Cavallfort, de veritat, per tant ell...
I se'l va premiar, no?, fa relativament prop, diríem. Sí, fa poc. És que ell encara està viu, ell. Bueno, va néixer l'any 30, he vist avui. És a dir, és un home que tenim allà, un savi que els tenim aquí. Gràcies, com ho has dit, eh? Encara està viu, sí, perquè a vegades sembla que tots els que llegiu siguin de gent mort. Exacte, que era caldés i no, no, no. Albert Jané encara està viu i en actiu, no? Està en actiu, per tant, aprofiteu-lo també i busqueu llibres d'Albert Jané, que és una perla, aquest home.
Doncs mira, aquest és un conte que no és directament de la narració oral, però per mi, jo fa molt temps que el conec, i per mi és com si es referís una mica a la narració oral. Aviam què en penseu vosaltres. A veure... Diu, hi havia una vegada una cosa de la que no se'n sabia gran cosa.
Eren més per tothom que aquesta cosa era multiforma, tentacular, viscosa i proteica. Devorava els esperits espacials, els interplanetaris o interestel·lars és igual, i els intergalàctics també els devorava.
Un d'aquests, en Pisculavis, un esperit d'aquests que devorava la cosa, es va escapar de la voracitat de la cosa i va quedar trasbalsat i es va casar amb la vídua de Puigdollera, que era una dona maternal i generosa. Alguns diuen, males llengües hem de dir, que ahir no s'hagués casat amb ella si no li hagués passat aquell trauma, perquè es veu que ell diuen que es va aprofitar d'ella, d'aquell trauma que va tenir, que ella ha donat en generós, es va aprofitar.
També era acceptat que hi ha un retrat fidel de la cosa. Existeix, eh? Per un pintor bastant conegut, plana de Can Pla, es diu aquest home. I diu que ell estava en un entrenament d'unes forces especials i de cop va veure la cosa passar.
La va retenir dins el seu cap i quan va acabar l'entrenament la va pintar. Va fer un retrat de la cosa. I llavors aquest retrat va passar a formar part d'un lot d'obres abstractes. Els experts asseguren que hi ha més de 50 obres que podrien ser el retrat de la cosa. S'ho tenen molt clar. Hi ha moltes hipòtesis però no estan segurs. També han hagut intents de fotografiar la cosa, però ha sigut bastant fracàs.
No es veu mai bé. Es velen les pel·lícules... Però llavors hi ha un doctor, el doctor Llopis de Liri, que és catedràtic d'esoterisme funcional i aplicat de la Universitat Canònica de Guita Riu, que va dir que la cosa no es podia fotografiar directament, sinó que s'havia de fer a través d'un mirall.
Tothom va riure, però mira, hi ha gent que ho va intentar. I alguns d'aquests intents, doncs mira, no va ser exactament el resultat que esperaven, però diuen que va sorgir, quan van revelar les fotos, va sortir una aspiradora elèctrica, allà, que es veia. Es va veure el rei Bamba ballant la rumba, que no la samba, com es va pensar durant molt de temps. També en una de les fotografies de la cosa va sortir la duquesa Diana de Valentois,
que diuen que va ser l'amant del rei Enric II durant 20 anys, per si voleu buscar-la a internet. També es va trobar el retrat d'una dona desconeguda que va sorgir en una revelació d'aquestes de la cosa, una dona de mitjana edat, ni maca ni lletja, que algú va identificar com la dona d'un inspector d'Isenda que havia fugit amb un músic de la banda municipal que tocava el cornetí de pistons. Bé, un cacau. Així que això és tot el que, ara per ara, se sap de la cosa, que, com veieu, és ben poca cosa.
I així acaba. Quin final, eh? Pensava que descobriríem... És el misteri de la vida, no? És el misteri de la vida de la narració oral, també. Exacte. Està molt bé, perquè realment dona moltes pistes, no? O fa aquest homenatge subtil, si vols, a la narració oral. Sí, sí, sí. També a vegades expliques un conte, no? I cadascú vés a saber la cosa que li passa pel cap. Això és veritat, i tant. Amb aquest mateix, no? Cadascú pot posar-li el nom que vulgui a la cosa. Segurament, si canviéssim el nom de la cosa per una altra...
També tindria un altre sentit. En fi, Raquel, ens ha agradat avui aquest parell de contes per recordar que és el dia de la narració oral i, per tant, fer una mica d'homenatge a tots els narradors orals que tenim aquí, que també n'hi ha, encara que se'ls conegui poc, segurament. Sí, n'hi ha molts, molts, i tant. I doncs ara fem una petita agenda, perquè aquests dies, aquesta setmana, han hagut bastants actes de narració per celebrar el Dia Internacional de la Narració Oral...
Però el que he trobat justament aquests dies pròxims que vindran ha sigut també el Harlem, el dissabte 21 de març, és a dir, de mà, a les 8.30, relacions, liposuccions i altres embolics, que és d'una narradora, l'Assumpte Mercader, que és catalana, també, i va acompanyada d'un teclat de la Núria Brucart. Així que tenim música amb compte. Molt bé. Que també és molt bonic de veure. I després tenim també una altra... A veure si ho trobem aquí...
Ah, sí, també en tenim l'Arnau Vilar de Bo, que també és un dels narradors catalans que n'hem parlat aquí, que va a Cardedeu, al Pla de la Calma. És un espai que està a la plaça Sant Corneli de Cardedeu, que cada setmana o cada 15 dies fan sessions de comptes per adults. A la plaça.
A la plaça, sí, hi ha un espai allà que es diu Pla de la Calma. Ah, sí, és al mig de la plaça. Val, val, val. I llavors allà fan aquesta sessió que es diu Divines Seduccions. Sempre al tema dels déus, eh? En Milard de Bo. I després, perquè sigui més atrevit...
Es fa la cinquena jornada de narració oral a Madrid. Home, molt bé, eh? Del dia 20 al 29. Està bé, home. Aquestes jornades... Aprofito. Sentirem molts narradors orals, vinguts de molts llocs. A més a més hi haurà conferències, tallers... Doncs mira, aquell atrevit que vulguin a Madrid aquests dies, allà està. Perfecte, Raquel. Doncs mira, una bona proposta també.
Interessant l'agenda d'aquests dies i a més bastant variada també. I em seguim descobrint, aviam si qui el vaig obregat. A veure què trobem, exacte. Ho has dengegat tu, Raquel, eh? Jo sempre tinc sentit. Ja us avisarem, ja us avisarem. Perfecte, que vagi molt bé, Raquel de Manuel, gràcies. Moltes gràcies. Un divendres més. Un divendres que ve més.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. I després de sentir aquests contes de la Raquel, el que fem és traslladar-nos ja cap a l'Institut de Sant Just, on tenim a punt, els posem-li veu per sentir una setmana més què és el que ens expliquen els alumnes del taller de ràdio. Ens acompanyaran fins les 12 de la migdia.
Fins demà!
Bon dia, Sant Just, com esteu? Avui l'equip del programa Posem-li Beu venia a parlar d'uns temes molt interessants. En primer lloc, i dins del projecte Les Dones a la Ràdio, com sabeu, aquest mes ha sigut el Dia de la Dona i hem volgut fer una secció anomenada El record de les dones, coordinat per la professora Isabel Pijuan i on estan practicant diversos alumnes de tot l'institut. Avui, dues alumnes de segon d'ESOC ens faran una lectura del poema guanyador en la sessió de SLAM o boxa poètica.
La secció de Jocs i Tecnologia ens vindrà a parlar del percentatge de la gent que compra mòbils i sobre la primera xarxa de telefonia mòbil per drons. Dins d'aquesta secció, i amb motiu del Mobile World Congress, diversos alumnes de primer SOC ens parlaran de les aportacions tecnològiques innovadores de diferents marques. La secció d'Aplicacions per Mòbils ens aportarà alguns apps per aquesta Setmana Santa. La secció d'Esport i Salut ens ve a parlar de les drogues.
I per acabar la secció Cultura i Moda ens parlaran sobre les tradicions de la setmana. Doncs bé, esperem que disfruteu i comencem amb posem-li veu.
Bon dia a tothom i bon eclipsi solar. Estem enmig de l'eclipsi, però no eclipsem les nostres seccions de Posem-li Beu. Avui, a més, comptem amb una nova que es dedicarà a la poesia, perquè demà és el Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març.
fent una mena de el que se'n diu un poetry slam o boxa poètica amb les guanyadores d'aquesta boxa que posteriorment llegiran el poema guanyador. I també continuarem amb la secció de tecnologia parlant de les aportacions al Mòbil Congrés per part d'alumnat de Primer de Societ.
El comerç mòbil creixerà a Espanya un 48% el 2015. Gairebé quatre vegades més que el comerç en línia, la previsió de creixement s'estima en un 13% per al mateix període. Segons l'últim informe realitzat per l'empresa de pagaments Paypal i la consultora Ipsos.
L'estudi que engloba 22 països situa el creixement mitjà anual de les operacions comercials amb smartphones, telèfon intel·ligent. Espanya, molt per sobre de la mitjana europea i tan sols superat per la UE, pels països nòrdics, Dinamarca, Noruega i Suècia. I tots ells amb taxes de més de 50% anual, igual que la Xina, 52%. La taxa espanyola supera països més desenvolupats com els Estats Units, el Regne Unit o Alemanya.
Esperem que compreu molta cosa aquesta Setmana Santa per internet, ja que faran rebaixes. Aprofiteu. I nosaltres opinem que està molt bé perquè ho pots fer des de casa i no cal anar a la tenda. I és més ràpid de fer-ho. Però hi ha un risc, que potser no t'arribarà i t'hagin enganyat. La companyia cadenenca Star Solutions presenta durant el mòbil World Congress a Barcelona el que s'assegura és la primera xarxa telefònica del món creada per drons.
Una solució dissenyada especialment per ser utilitzada en la recerca i rescat de persones i amb millors d'ajuda. La nostra solució és un petit dron amb una xarxa telefònica a bord. El repte tecnològic per fer-ho possible va ser reduir de forma significativa les dimensions, la mida i el consum d'energia mentre mantenia la funcionalitat d'una xarxa mòbil amb lògica i intel·ligència.
per operar en una missió de recerca i captura. Explica la companyia els 5 dies per correu electrònic. Nosaltres creiem que és una bona idea perquè així tothom pot tenir telefonia mòbil sigui on sigui. Esperem que us hagi agradat i bona setmana. Adeu.
Fins demà!
Bon dia, Radio Guient. S'acosta la setmana santa i per això us volem parlar sobre algunes aplicacions per als mòbils relacionades amb aquesta setmana. Tant esperada per tothom.
Per començar, parlarem d'una aplicació que t'ajuda a fer els típics postres de la Setmana Santa. L'aplicació es diu Recetes Postres Setmana Santa.
En aquesta aplicació trobareu una selecció de receptes de 10 dels dolços més típics d'aquestes dates. Entre aquests hi ha la famosa mona de Pasqua, els bunyols, les torrijes... A qui no li venen de gust dolços com aquests, l'aplicació està disponible només per Android i és totalment gratis. Per tant, si vols sorprendre els teus amics i familiars amb uns dolços exquisits, no dubti tant en descargar-te-la.
Una altra aplicació que es troba a internet es diu For Free. Aquesta aplicació serveix per veure el que fan cada cap de setmana. Totes les editats que surten són gratuïtes. Per Setmana Santa trobem les activitats següents. Concert gratuït a la Universitat de Barcelona, taller de teatre, llegir escena, assaig i companyia.
El concert gratuït de la Universitat de Barcelona aniran Didsbury High School, Banda Sinfònica, Canadà, Core Gospel, Barcelona, Fusió i Combo, Sagrera, Barcelona. El taller de teatre t'ensenyen les tècniques del teatre surrealista, mètode Antoni Nartau, teoria metafísica de l'art, improxou i possiblement altres instruments escènics.
Llegir l'escena es farà al Teatre Nacional de Catalunya i les Biblioteques de Barcelona. Oferiran un cicle de conferències sobre disseny teatral. Asaig i en companyia intereix un nou concepte per gaurir de la dansa i el seu entorn. Potser el primer a veure a néixer una nova creació, el debut d'un artista Nobel o moltes més coses. Hi ha algunes d'aquestes que et deixen participar a les activitats i això fa que la gent no s'avorreixi tant. Amb això m'ha acabat fins la setmana que ve.
Gràcies.
A continuació, els demes de primer d'SOC ens parlant de les aportacions innovadores de diferents marques que es van poder veure al Mobile World Congress.
i aquest cop he sigut l'organitzador del projecte del Mobile World Congress amb ajuda de la Isabel P. Joan i aquí el que parlarem serà una petita presentació d'algunes marques que han presentat al Mobile World Congress els seus productes i parlarem. Les meves marques avui són LG i Alcatel.
Comencem per LG. LG és una marca que aquest any ha tret un rellotge intel·ligent, amb el que tens tots els avantatges de tindre un telèfon mòbil al canell. I també ha tret un nou telèfon de gamma mitjana, l'LG Sprit.
Llavors, ha sigut una innovació a l'LG Escrit perquè l'LG només havia fet mòbils de gamma alta i de gamma baixa. Llavors, com que ha sigut una innovació per a ells, s'ha entrat una mica en el món de la gamma mitjana.
El Catel és una marca que no és molt coneguda, és japonesa, i llavors aquest any és el primer any que ha anat al Nobel World Congress i el que ha presentat ha sigut un rellotge intel·ligent com el d'ALG, molt semblant, l'únic que té unes prestacions una mica més baixes. Aquest és l'únic inconvenient que té aquest rellotge, perquè el preu és molt barat.
Hola, soc Lugo Gràcia i vinc a parlar sobre les últimes presentacions que ha fet l'Apple fa dues setmanes. Fa dues setmanes l'Apple va presentar el primer rellot intel·ligent de seu, i és l'Apple Watch. L'Apple Watch Sport, l'Apple Watch i l'Apple Watch Edition. L'Apple Watch Sport ve amb unes corretxes de silicona intercanviables, una esfera de 38 mil·límetres i una altra esfera de 42.
L'Apple Watch normal ve amb unes corretges de cuir i alumini. També ve amb 38 mil·límetres d'esfera i un altre de 42. En canvi, l'Apple Watch Edition ve amb unes esfera de 38 mil·límetres només, d'or rosa, blanc i daurat, amb corretges de cuir només. Els preus van des de l'Apple Watch als 349 euros fins a l'Apple Watch Edition, que val 10.000 euros.
Tots els Apple Watch consten amb una panta de safir que és superresistent. S'han fet test per trencar-la i ha costat molt. S'ha provat inclús a disparar-la amb una pistola i s'ha tardat dos tiros en trencar-la.
Llavors, el processador és el S1, que és el primer processador d'Apple, que els ha costat molt de fer perquè han hagut d'incorporar la placa base, la taceta gràfica, la memòria, tot en un espai de menys d'un centímetre. Per la qual cosa l'han trigat molt i els ha provocat bastants problemes, ja que pensaven que no tindrien gest el producte fins al 24 d'abril, que és el dia oficial a Espanya, el que es podrà comprar.
Hola, soc el Guillermo Cáforo i vinc a presentar la marca Samsung que al Mobile World Congress han fet les novetats presentades.
Aquest any Samsung ha presentat el mòbil Samsung Galaxy S6 i també el Samsung Galaxy S6 Edge amb pantalla corba en tots dos costats. Es mantenen a la grandària 5,1 polsades però milloren la resolució. Hi ha tres versions en funció de la memòria interna amb 32, 64 o 128 GB a l'acció de l'usuari.
El preu és d'aproximadament 699 euros pel Galaxy S6 i de 849 pel Galaxy S6 Edge. També al Mobile World Congress han presentat els accessoris nous. Els nous dispositius van arribar amb un bon nombre d'accessoris com per exemple el carregador sense fil de forma circular o fundes amb diferents colors amb finestres que mostren la informació.
Hola, sóc el Marc Gómez i avui us parlaré sobre les drogues. Una droga és en el sentit àmpli del terme una substància química que té efectes biològics coneguts en humans o animals. Els aliments són exclosos d'aquesta definició malgrat els seus efectes fisiològics coneguts en la majoria de les espetxes animals. El terme droga pot ser utilitzat com tot fàrmac o principi actiu d'un medicament d'origen biològic natural
o producte obtingut d'ell per diversos mètodes. Una substància produïda mentalment que produeix efectes en el sistema nerviós central poden modificar l'estat d'ànim produint plaer i fins i tot arribar a tenir potencial d'abús i perjudici. El terme droga psicoactica s'utilitza especialment en l'àmbit de la medicina i farmatologia com a sinònim de principi actiu o farma. És així per extensió del concepte
o causa de la traducció literal del terme anglès drug, el qual no fa distancions entre els tres termes. La definició original de l'OMS reflecteix aquest ús genèric, però la definició més específica indica que droga és el terme més adequat per referir-se a una substància que s'usa sense finalitats terapèutiques. Altres aspectes afectius, cognitius i conductuals, poden induir estats biològics adaptatius amb els seus usuaris.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, radioigents. Som la Mariona i l'Emma de l'Institut de Sant Just. Avui venim a parlar-vos de la Setmana Santa. Volem parlar-vos d'aquest tema perquè s'està apropant i pensem que hi ha molta gent que no sap el motiu d'aquesta celebració. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua, ja en el terreny de les festes populars el dilluns de Pasqua.
A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals, la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist de la Terra, el que tothom coneix com la passió, mort i resurrecció,
És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja ha proclamat Salvador, fins que ha esprocessat, mort, clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita. La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Per això, la majoria d'aquests actes se celebren sota la lluna plena de març.
D'altra banda, les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua. El calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient. Els països catalans, any rere any, entre el diumenge de Rams i el dissabte de Glòria, els carrers de moltes localitats catalanes s'omplen de processions que posen de manifest la vigència i la significació social d'una tradició molt arrelada a la cultura del país.
La desfilada de passos o misteris armats i vestes presenciada i viscuda per milers d'espectadors fa de les manifestacions religioses populars de la Setmana Santa uns esdeveniments de gran rellevància ciutadana.
Esperem que gaudiu molt d'aquestes vacances, tant com nosaltres ho farem, perquè no tenim escola durant una setmana i podem anar al teatre, al cine, viatjar uns dies i moltes més activitats. Però això vol dir que estarem una setmana sense parlar amb vosaltres. Esperem que ho hagueu pogut informar bé i que gaudiu molt de la Setmana Santa.
Fins demà!
La cançó de la semana es Cheerleader.
Fins demà!
Esperem que us hagi agradat i us esperem la setmana que ve amb moltes ganes. Dos minuts i les dotze de migdia. Se n'esperàvem al final. El posem-li veu que ens arriba sempre però veiem que avui hi ha hagut algun problema al final.
Com dèiem, queden dos minuts per arribar a les 12. Connectarem tot seguit amb el butlletí de Catalunya Ràdio, també amb el de Catalunya Informa, amb el de Sant Just Notícies, volíem dir. I després parlarem del projecte d'animació lectora que impulsen des de fa més de 10 anys un grup de mestres de Sant Just en la secció de la xarxa 06. I després parlarem de la miscel·lània de les dones amb algunes de les seves protagonistes i també amb l'arxiver Jordi Amigo. Tot plegat després de les notícies.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Bon dia, us informa David Badia.
Crítiques d'alguns dels passatgers que han arribat aquest matí al port de Barcelona procedents de Tunís pel tracte rebut després d'atemptat al Museu del Bardo. Port de Barcelona, Joan Garcia. Bon dia, sobretot es queixen de falta d'informació i sensibilitat, com per exemple fer pagar les primeres hores el wifi a bord.
La informació de les famílies pel mòbil i res més. Res, no sabíem res. Falta d'assistencia, de sensibilitat hacia la gente. Se quejaron que el negocio es el negocio y cobran las llamadas y cobran l'assistencia médica y tal. Y como consecuencia de eso ya te digo que liberaron las llamadas e internet durante todo el día de ayer. Joan García, Catalunya, Ràdio Barcelona. A les dues d'aquest mitjà està previst que arribi a Tunís l'avió que ha de repatriar els cossos de la parella jubilats catalans que van morir en aquesta sala.
Notícias Breus, Marriera. El líder d'Unió, Josep Antoni Durán i Lleida, demana als dirigents del partit que callin i no es posicionin públicament sobre la pregunta que el partit farà a la militància de cara a fixar el seu propi full de ruta. A la carta que envia, setmanalment, els militants Durán els demana que deixin treballar el secretari general Ramon Espadaler i, mentrestant, es dediquin a guanyar les eleccions municipals.
L'eclipsi parcial de sol d'avui ja és història. Durant més de dues hores s'ha vist amb molta dificultat a Catalunya per la presència constant de núvols a gran part del país. Universitat de Barcelona, Purificació Barcelona. Bon dia. Una mica de decepció a la Facultat de Física per com s'ha pogut seguir aquest eclipsi. Els núvols ens han acompanyat des de primera hora i no han permès veure en totes les fases, com lamentava Eduard Massana, investigador del Departament d'Astronomia.
El que hem de dir és que el temps no ens ha acompanyat, hem pogut veure tant com ens ha agradat. Sí, que no en el màxim. Hem tingut un petit forat i l'hem vist, però bé, no podem fer una valoració massa positiva.
augmenten les exportacions i les importacions a Catalunya durant el gener del 2015 i baixen el conjunt de l'Estat respecte al mateix període del 2014. Segons dades del Ministeri d'Economia a Catalunya, el creixement interanual de les exportacions és d'un 1% i el de les importacions d'un 1,2%. La diferència entre compres i vendes a l'estranger fa baixar un 7,9% interanual al dèficit comercial espanyol el gener del 2015.
El sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions de Futbol a punt el podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio després d'aquest bolletí de les 12. Entren el Bombo, Barça, Madrid, Atlètic de Madrid, PSG, Mònaco, Porto, Juve i Bayern. A la una hi ha els sorteig de l'Europa League, també quarts de final amb el Sevilla. I també aquest matí llista de convocats de l'Espanyol pel partit de Lliga de Diumenge a la Corunya. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla l'Andrea. Demà s'inaugura el Parc Iulia Quieta de Mas Lluí. L'associació de veïns del barri ha organitzat una festa a l'aire lliure en aquest espai d'esbarjo familiar de 10.000 metres quadrats. Durant tot el matí a partir de les 10 hi haurà activitats esportives, concerts, animació... També s'instal·laran inflables per als nens i nenes i s'instal·larà també un espai de pícnic amb caravanes vintage que oferiran menjar i beguda per a tothom. I si plou, malauradament, la festa s'haurà de cancel·lar i des del consistori asseguren que no hi ha data alternativa perquè se celebri.
Més coses, botifarrada solidària a l'Ateneu diumenge per recaptar fons per l'equip Sant Justèn que s'ha inscrit a la Trail Walker Girona 2015. De moment, l'equip de la CEA es porta recaptats més de 742 euros i necessiten aconseguir-ne 1.500 abans el 13 d'abril per participar d'aquesta ultratrail solidària en benefici d'Oxfam Intermont. Per seguir sumant fons, diumenge a partir de les 10 del matí, al Patí del Roure, se celebrarà una botifarrada solidària oberta a tothom.
El preu és de 6 euros i també es podrà comprar la samarreta de la participació de les CIES a la Trail Walker.
I un apunt més, la companyia Punt i Seguit Teatre representarà diumenge a Sant Just una obra que narra el dia previ a l'entrada de les tropes franquistes a Terrassa el 26 de gener del 39. És una representació que s'emmarca en el circuit d'arts escèniques d'amaters Espai A, que torna diumenge a la Taneu amb l'obra 25 de gener.
escrita i dirigida per Eloi Falguera. La representació serà a les 6 de la tarda i podeu trobar més informació al web puntisseguitteatre.blogspot.com i comprar les entrades anticipadament al web de l'Espaià, espaià.cat. L'entrada general costa 10 euros, per als socis i sòcies de l'Ateneu costa 8 euros i per als menors de 12 anys 6 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta hora cada divendres el que fem és parlar de diferents aspectes de les etapes educatives. Avui ens centrem a parlar de la lectura i per això hem convidat el Jaume Camproví, la Mercè Kerr i la Carme Fina per parlar del PAL, del projecte d'animació lectora. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. N'havíem parlat ja alguna vegada, diria, així per donar a conèixer aquest projecte, perquè hi ha fons quants anys que funciona aquí Sant Just.
Oh, i tant. Mira, precisament l'altre dia ho vam estar mirant des del setembre del 2001. O sigui que aquest setembre que ve ja farà 14 anys. 14 anys, eh? 14 anys que ho portem. I mira.
I per tant, exacte, 14 anys, és a dir, per les diferents escoles de Sant Just, no? Sí, vam començar a les 3 escoles, després el Montserrat es va retirar uns anys i ara tornem a estar a les 3 escoles públiques de Sant Just, sí. I en les diferents edats, també? Sí, sí, sí, des de P3 fins a 6è, ara. Doncs anem una mica als orígens del principi, aquest 2001, no? Com se us acudeix començar amb aquest projecte d'animació lectora?
Bé, de fet, ara aquí ja no som cap dels que vam començar aquest projecte, no? Però, bueno, va ser arrel de... A Cornellà ho estan fent aquest projecte, i una de les mestres, diguem, fundadores, perquè més o menys sempre portem mestres jubilats, això, com que ho fem a horari escolar, i una mica va ser arrel del model que ho estàvem fent allà a Cornellà, i després es van animar a fer-ho aquí a Sant Lluís.
Jo recordo, jo estava a l'escola Montseny en aquell moment i vam venir-nos-ho a explicar a les escoles i la veritat és que ens va interessar molt i vàrem donar-hi suport des de l'escola, l'Ajuntament també ho va veure clar i l'Ateneu i aleshores a partir d'aquí es va iniciar tot el projecte, diguem, no?
i expliquem una mica com funciona perquè és a dir, és aquest projecte que des de es va a les escoles animar a llegir, com es fa sí, en principi pal vol dir això projecte d'animació lectora bé, tenim dividit a l'escola les etapes de parvulari de cicle inicial, cicle mig i cicle superior en principi el projecte dura un trimestre mai és sencer però val
I llavors, per volari, els portem una maleta per cada classe amb comptes variats, 27-30 comptes, i quan els portem la maleta nosaltres els expliquem un compte, i llavors la mestra és la que s'encuida al llarg del trimestre d'anar-los explicant la resta de comptes, o deixar-los veure, o s'ho munta de la seva manera.
Sí, d'alguna manera la proposta és que els nens puguin agafar-los, els puguin utilitzar. No és només que la mestra els hi expliqui, sinó que per racons o per petit grupet ells els puguin fullejar, veure les il·lustracions i això.
Sí, que ells triguin a agafar aquests llibres, no? Sí, que se'ls doni l'espai per poder-ho fer, però que no siguin uns llibres que només són per la mestra, com si diguéssim, i que ells no els poden tocar, al contrari, la idea és al contrari.
I ara que en Jaume diu de llibres que no poden tocar, per exemple, primer i segon, doncs ja el programa és una mica diferent. Intentem que els llibres, tots els llibres de la maleta, siguin de la mateixa il·lustradora, perquè a aquesta edat el dibuix té encara molta importància, i llavors a partir de primer els nens ja se n'emporten aquests llibres a casa. La mestra li tenim preparada una grella una mica de control...
i llavors a mig projecte ve la il·lustradora i els explica com fa els dibuixos, els fa un dibuix a la classe, i llavors també ja recollim les maletes. I en aquest cas, en comptes de ser 30 i escaig de llibres, n'hi ha 36, per exemple, però són 6 llibres diferents, com si diguéssim, i de cada llibre n'hi ha com 6 unitats. Sí, que el poden llegir més d'una hora, no? Sí, exacte.
Llavors, això, doncs, a cicle inicial funciona al voltant de la il·lustradora dels contes. Llavors, a cicle mig també continuem amb sis títols, perquè és que a més els nens ja no els hi don l'abast de llegir, en un trimestre és molt curt,
I llavors aquí sí que autors i il·lustradors són variats. I llavors el cicle superior... Parla tu, Mercè. Exacte, pobre que... No sabíem quan fer-te intervenir, no? El cicle superior és ja una mica més centrat també en els autors dels llibres. I aleshores tenim dos autors que col·laboren també en aquest projecte
També tenim la maleta amb els sis títols i el que fem també és introduir-ne un o dos de llengua castellana, a més del català, saps? Sí, a cicle mitjà també. Aleshores es fa la presentació, quan el dia que portem la maleta es fa la presentació d'animació lectora
I a mig trimestre tenen la visita de l'autor. Aleshores, els alumnes poden haver preparat perfectament preguntes relacionades amb el que han llegit, el que els ha sugerit aquella història, o bé per saber com és la vida de l'autor, com s'inventa o d'on treuen les idees per fer aquells llibres. Clar.
i veritablement és tota una experiència, perquè és clar, tenen contacte amb una persona que d'alguna manera viu directament amb la lectoescriptura que tant batallem i treballem, i així és com al segle superior acaben, diguem-li, la primària havent fet aquest projecte. I la veritat és que durant tots aquests anys que esteu dient, jo que ho he treballat quasi durant 11 anys,
Estaves a l'altre cantó, a l'escola, fins fa un parell d'anys. Jo estava a l'altre costat, a veure, que no es perdin aquell llibre, que aprofitem que ens vindran a veure l'autor, que per què t'ha agradat aquest llibre i aquest no, no. És aquell intercanvi d'històries i de vivències, lectores, en aquest cas, no? La veritat és que... I funciona, per tant, eh? El fet que durant tants anys vagi aguantant, ja ho pots...
amb tots aquests canvis que hi ha avui en dia que vivim, que ja saps que no duren gaire les coses. Exacte. També, o sigui, en el tema tant dels autors com de les il·lustradores, en aquest cas són dues noies, diguem, o sigui, el que també dona la possibilitat és de conèixer dues maneres diferents de fer les coses, no? Tant en les il·lustradores...
fan uns treballs, són bastant diferents, no?, i els autors, doncs, que en aquest moment tenim el Josep Gorri i l'Enric Larreula, doncs, també, doncs, tenen, bueno, cada un és molt característic, no?, i són gent, doncs, que ja tenen, doncs, com moltes vivències, que no només és parlar, diguem, dels seus llibres, sinó que és també una mica com de la seva vida, també venen a parlar, no?,
I ens hem deixat uns altres col·laboradors importants, els animadors, a part de les dues il·lustradores, la Mercè D'Ànega i la Montse Tovella, els dos autors, tenim dos animadors, en aquests moments són en Roger Cònsol i l'Aurora Rincón,
que aquests són els que presenten les maletes tant a cicle mig com a cicle superior. Llavors, a cicle mig hi van a mig projecte donar-los una empenta i a cicle superior, doncs, no. A cicle superior ja no, ja els recollim nosaltres. I fan que acabin de motivar-se, no? Sí, exactament.
Suposo que, exacte, a més a més ara dèiem que fa 11 anys, per tant està clar que, a més amb edats diferents, que tot plegat funciona, m'imagino que va una mica lligat de vegades amb el que es diu, que llegir el que s'ha de fer és tenir-ne ganes i segurament heu sabut trobar la manera de com atrapar aquests petits lectors, perquè els llibres sempre hi han estat, igualment a l'escola, però segurament no és el mateix que t'obliguin a llegir un llibre, no?, justament, a que et facin venir aquestes ganes. Clar, clar.
Aquest és el repte, no? O sigui que no s'aconsegueix amb tothom. Espera, se'n diu una miqueta lluny ara, Jaume. Sí, no, que et dic que això és un repte, no? El que passa és que no podem tampoc dir que s'aconsegueixi en tots els casos, no? Precisament moltes vegades els animadors els recorden ells quan eren alumnes també i fins que no trobaven el llibre que els feia desvetllar
aquest gust per la lectura que també els hi havia costat però la veritat és que en general llegeixen bastant ens costa a vegades trobar títols llibres que a nosaltres ens agraden molt a vegades comprovem que als nens no els acaba d'agradar llavors és l'ocasió
Com que ho valoren una mica amb un llistat, simplement amb un color, si els hi ha agradat, si no gaire o no, i llavors a vegades els canviem. També tenim dificultat per canviar llibres, però comptem amb la col·laboració de la biblioteca d'aquí, que a vegades o bé ens els compra o bé fa una demanda a les biblioteques de la comarca i així d'aquesta manera podem anar...
sortint endavant. Sí, i en aquest sentit jo crec que també és important mencionar això, que hi ha dues entitats del poble que col·laboren econòmicament, com és l'Ajuntament i l'Ateneu, i llavors, com si diguéssim, hi ha una part que la porten les escoles. No és un projecte car, jo diria que és un projecte que és molt econòmic tenint en compte el que s'ofereix,
però que té un cost i que aquest cost es porta a tres bandes, com si diguéssim. Potser cal assenyalar que als nens els costa més o menys uns tres euros. A cada nen que participa en el projecte. Durant el curs i durant tot el projecte. Exacte. Realment tres euros durant tot un curs surt a compte, segurament.
I, a més a més, amb aquest avantatge que es fa no només un curs concret, sinó que ho poden tenir al seu abast durant tota l'etapa escolar.
Sí, sí, sí. Cada curs hi ha un trimestre que poden beneficiar-se d'aquestes maletes de llibres i cada curs intentem trobar els títols que nosaltres creiem que són adequats per l'edat i que realment no sempre ho endevinem.
Està clar que, a més a més, abans ho dèieu, en alguns projectes tot va molt ràpid i no duren tant de temps com aquest, i també moltes coses, o moltes coses tant dins de l'escola com de l'etapa educativa en general, han canviat en aquests 10 o 11 anys. Suposo que tota l'aparició de les pantalles es deu notar d'una manera o altra a les aules, però vosaltres, o des de la part dels llibres, heu notat que això...
hagi afectat o que els nens tinguin menys ganes de llegir? O ho han sabut separar? És una cosa que es pot combinar. Sí, a veure, el que notem una mica que a mesura que es van fent grans els costa més llegir, perquè suposo que cada cop estan viciats, si és que es pot dir viciats, amb la tècnica de la imatge, ordinador, pantalles...
Però bé, també depèn molt de la tutora que hi ha al darrere, no? Si els sap motivar, si els hi dona l'empenta, si els controla... No, Déu-n'hi-do, no? Sí, amb això de la imatge, també en quant a què hi ha alguns llibres, doncs, que també tenen més imatges, no? O sigui que no només per per volar-hi, doncs...
hi ha llibres d'imatges, el que passa és que el que sí que intentem és no caure en fer-ho tan fàcil que sigui tot imatges, però sí que d'alguna manera fas algunes concessions. Algun títol d'aquests moderns d'última hora. Algun títol de la Otolina, per exemple, que és un dels que els encanta. El Capità Calçotets. El Capità Calçotets, també.
Clar, suposo que cada vegada el que més agrada no és el que més us convenc a vosaltres. Però saps què passa? Que el CEP, unes persones foranes de l'escola, també té un atractiu pels nens, perquè inclús hi ha una manera diferent d'explicar, de presentar el tema, i, bueno, algunes tutores actuals s'han sorprès com han estat capaços de seguir l'explicació durant tota la sessió que dura aquella presentació o aquella animació del...
de l'autor, de la il·lustradora, sense aquestes pantalles digitals que actualment ja tenen contínuament. Precisament aquest xoc també va molt bé, m'entens? Sí, que hi hagi aquesta diferència, no? És aquesta riquesa que hi ha moltes maneres de presentar. Però jo penso que és un plus que hi hagi uns persones, en aquest cas... L'element extern, no? Exacte, sí, i que és durant un trimestre, això sol.
Està concentrat també durant un trimestre. En el tema dels llibres i dels contes, hi ha una part que, sobretot amb els més petits, hi ha el tema de la tradició oral, la transmissió oral.
Això encara funciona, no? Això encara funciona. És que quan després anem a recollir les maletes, els coordinadors també els expliquem un conte. O sigui, és el presentar, el tornar, o sigui, el recollir aquesta transmissió i, bueno... És a dir, que el conte encara té força, eh? Aquesta força no s'apaga.
Sí, esperem, no? Perquè això ho han de continuar d'alguna manera, bueno, des de casa s'ha d'impulsar i de vegades potser no tothom és sensible a aquestes coses, però, bueno, és important pels nens, doncs això, que se'ls hi expliquin contes i que...
No només llegir-los, sinó si allò que recorden i es poden explicar és una altra situació que llegir un conte, és explicar un conte. Tot el que comporta també tot aquest entorn, no només llegir sinó compartir-lo, etcètera.
Doncs són una mica els objectius d'aquest projecte d'animació lectora que, pel que ens heu explicat, jo crec que de moment funcionen, no?, s'aconsegueixen. Un projecte, com dèiem, fa més de deu anys que funciona a les diferents escoles d'aquí Sant Just i avui n'hem volgut parlar amb vosaltres. Sou vosaltres tres els que formeu part d'aquest projecte? Sí, en aquests moments sí. Per tant, tenim l'equip al complet avui d'aquest projecte d'animació lectora. N'hem parlat, per tant, amb el Jaume Camproví, la Mercè Quera i la Carme Fina. Moltes gràcies.
que vagi molt bé i fins aviat molt bé la informació més propera al Just a la Fusta 5 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia
Dimarç de la setmana que ve a les 7 de la tarda a la sala municipal de la Taneu es presentarà la miscel·lània d'estudi de Sant Justenc, la 29a miscel·lània, que és la història de 50 dones de la primera meitat del segle XX. Una publicació que recull la història, el saber, l'experiència i la vida de 50 dones veïnes de Sant Just i que ens permet també endinsar-nos en una època concreta. Avui hem convidat al Just a la Fusta algunes de les protagonistes d'aquesta miscel·lània, són la Joan Algarra,
la Lina Santa Bàrbara i també la Ivonne Prieto. Molt bon dia a totes tres, què tal? Bon dia. I tenim també el Jordi Amigo, l'Arxivet Municipal. Bon dia, Jordi. Hola, bon dia. Que també és qui ha coordinat d'alguna manera tot aquest projecte i que ara el tenim, si l'esteu mirant nosaltres a través de la webcam, el veureu fullejant aquest llibre, que Déu-n'hi-do és gruixut, eh? Sí, sí, ja té...
470 pàgines. Ja fa tota la nostra vida. Sí, sí, tindrem temps. Heurem de dedicar-hi estona per llegir-ho tot. No sé què és la webcam, però... Està aquí, està aquí. Aquest és el llibre. Exacte, a veure si es veu una mica lluny, però bé, tot que ara es pot intuir. Un avançament del dimarts. Que a la portada hi ha totes aquestes fotografies, totes les dones, no? Sortiu aquí. Sí, a les 50. Sí, sí.
us heu buscat a vosaltres? us heu trobat? sí, es veu estan més guapes al natural gràcies que és amable ara es veu que el Jordi és el caballero al Dante no sé si hi havia si hi havíeu vist el llibre o és el primer cop que el veieu?
En aquest format és la primera vegada però el dia que vam anar-hi també fa un temps doncs era un altre format però ja la portada ja era així Us fa il·lusió sortint aquest llibre? Oh, naturalment
Ens heu sentit molt... Molt honorades. Parlem primer, si sembla, amb el Jordi, perquè hem anat parlant d'aquest llibre, un procés que ha estat llarg, no?, i que finalment aquest dimarts arriba al punt i final de Tot plegat. Com ha anat Tot plegat? Com ho has viscut? És un procés volgudament llarg, perquè inicialment es volien presentar set dones, i vam pensar que eren molt poques d'un treball que s'havia fet,
Llavors ens vam començar a animar fa uns anys, vam començar a fer entrevistes, fins a arribar a la xifra màgica de 50. I han sigut un projecte que d'alguna manera podríem dir que va néixer una mica aquí a Ràdio Desvert. Fa molts anys, l'any 90, ha plogut molt. Home, 25 anys, eh? 25 anys. Vam començar aquí amb un programa que feia a l'arxiu i de Montserrat Ribarol per les tardes.
que entrevistàvem a senyores. Una de les senyores primers que m'entrevistava va ser la Emília Guàrdia, que va venir aquí a la ràdio, i l'Emília ens va començar a presentar Senyores del Poble. I aquí està una mica l'inici de tot aquest llibre, de totes aquestes entrevistes que vam anar fent...
Estant aquí en aquests petits programes de ràdio que fèiem en aquell moment i que entrevistàvem a dones del poble. Vam entrevistar l'Emília aquells anys, vam entrevistar la papeta Dalmau, mare de David Guàs, altres que hem entrevistat. La Francisqueta? La Francisqueta Cortés també venia bastant per la ràdio, però abans, perquè ella va morir el 87, però havia vingut a la ràdio entre el 83 i el 87,
I la Joana Algarra en aquells moments també venia per la ràdio, perquè jo recordo que el 93 entràvem i nosaltres vam continuar fent el programa. I vam començar amb veus de la parròquia, jo. I jo, la Joana, la vaig conèixer aquí a la ràdio. I a l'Alina potser també ens vam anar coneixent. És a dir, que a la ràdio vam estar... Jo vaig estar fins l'any 2000 fent programes i entrevistant les senyores i a veure'ns després...
amb aquestes senyores que havia conegut a la ràdio, els vam fer una entrevista més àmplia. Sí, molt més. Molt més ampla i... Un dia, sortint de la ràdio. Sí, exacte. Però si puc dir que les vaig conèixer aquí a la ràdio, la ràdio em va donar...
Ens va donar moltes coneixences de gent que es movia per aquí. Fèiem els sopars de la ràdio, també coneixíem més gent. Una persona t'emportava a una altra. I a partir d'aquí va sortir tot una mica, no? A partir d'aquí va començar a sortir. Les primeres van començar d'aquests programes de ràdio. Després, l'any 2008, ja es van fer entrevistes amb càmera de vídeo, en plan professional...
I bé, fins avui, no? Que hem arribat a les 50. Al principi no va ser una idea de... O sigui, més que res, en plan, per l'arxiu. Va ser la idea inicial, tal com vam comentar al dia de l'entrevista, que era per l'arxiu i res, en plan, les dones, la importància que hagin pogut tenir en el devenir del poble.
Només demanàvem dues coses, que tinguessin més de 65 anys i que haguessin viscut o haguessin tingut una relació amb Sant Just. No calia que haguessin nascut, simplement que haguessin treballat, que haguessin viscut un temps, que compartissin Sant Just, que haguessin estat un temps a Sant Just. Clar, perquè, per exemple, vosaltres heu nascut a Sant Just alguna de les tres? Jo no. Jo no.
No, jo tampoc. Però resulta que el 48, jo vaig néixer a Barcelona, però el 48 ens vam traslladar a Esplugues. Però Esplugues no feien gairebé vida, perquè fora de la festa major no hi havia un moviment de molta, molta cultura. I aquí sí, i feien festes, i feien de tot, i mira, caminant, eh?, del cap davall d'Esplugues fins a Sant Just,
I després vaig conèixer a la ràdio, vaig conèixer el meu marit, que és de Sant Just, i aquí s'acabó la història. I llavors et vas quedar instal·lada a Sant Just. I aquí sigue la història. I en el teu cas, Ivon, quan vas arribar aquí a Sant Just? Madre mía, hace 60 años, pero en este momento no me preguntes cuándo. Bueno, Déu-n'hi-do, per tant, ara ja Sant Just tenca. Oh, i tant. Igual que la Lina, no?, també, que no... 53. Imagina't.
Jo no et tendria que calcular Jo em vaig caçar i teníem l'ocasió de poder venir aquí i aquí va ser, vaig dir que era preciós que encara avui dia quan entro en l'autobús per les Rambles de Sant Junts és com si el meu cor s'omplís i respiro fondo i dic, ai, ja he arribat a casa i aleshores ja havia conegut una persona fill del poble
Jo era de Barcelona i està Barcelona o està aquí. I aleshores vam tenir l'ocasió i a la casa que estic vivint la vaig estrenar, la vam fer nosaltres, com penes i rodelons, però la vam fer. I sempre he estat aquí. La Ibon...
Perdó, eh? Sí, no, no, que va, perdó. La Igón va arribar, si et llueve el llibre o diu, a l'any 62, en el 62. A l'any 62. Sabéis mejor que yo todos. El libro lo dice. Por eso digo, si ya la sabéis más que yo, porque vosotros lo tenéis escrito y él ya no trabaja.
Imagineu si estava lligada a Sant Just, que vaig preferir casar-me jo d'Esplugues a Sant Just, con el disgusto grandísimo del rector d'Esplugues, que deia que les núvies es casaven a la seva parròquia, i vaig venir a casar-me a Sant Just, perquè m'estimava Sant Just i m'estimava el Manel. Clar...
A més, aquest llibre repassa moltes parts de la vostra història, la relació amb Sant Just, també la relació amb la família, amb la feina, moltes, moltes coses. Quina part us agrada recordar, per exemple, del que heu explicat o surt en aquest llibre? Si ara feu memòria i mireu endarrere, quina història us agrada recordar relacionada amb Sant Just?
Jo no ho sé, jo de seguida vaig intentar, sobretot amb els nens, que vaig tenir les criatures, que van anar al col·legi Núria, i aleshores, com a mi m'agrada la pedagogia, vaig dir, si necessiteu algú que us ajudi, perquè algú està malalt, alguna professora, doncs podeu comptar amb mi. I sí, sí, i com cada dos per tres hi havia algú que estava malalt, anava a fer les classes...
I bé, aleshores hi ha aquella relació de nens i gent i professores. Després ens vam apuntar a les CEAS, que era molt interessant, i participàvem en les CEAS. Després a la parròquia, després a la Creu Roja...
També, també. Després, res, bueno, és a dir, aleshores t'integres tant en el poble que dius, bueno, sí senyor, ja estem al servici del poble. I ara la ràdio, bueno, la ràdio ja la vaig descobrir fa no sé quants anys. Però molts, eh?, quan encara estàvem per allà al Colomar de Can Ginestar. De Can Ginestar, sí. Era al principi. I aleshores, doncs estàs com integrat a Sant Just. I tens la... És allò que a vegades diem de la pàtria, doncs la pàtria és Sant Just.
la pàtria és on tens unes arrels jo diria que estem enrelats més o menys i el Jordi igual no diu res perquè diu ara aquí amb les dones no parlo però el Jordi també està enrelats jo el recordo perquè era joveneta feia poc que m'havia casat va ser el proper corpus després de casar-me fent les catifes jo vivia al carrer de la sala
I, bueno, tallant el verd, com tenien pocs quartets, doncs feien verd i només que ginestra. I mira, escolta'm... Però era molt xula, eh? Venia tothom a veure-les, eh? I tant, i tant que sí. O sigui, aquells moments allà tirada per terra fent les escatifes. Després, clar, la integració amb les criatures i tot això. Però, realment, me'n recordo també les criatures quan vam anar al principi a l'escola de l'Ateneu.
quan va a la segona etapa, que era a l'Ateneu, i bé, doncs, també ells, els primers anys de l'escola, van anant allà.
I, Ivon, ¿tú alguna cosa que recordis? ¿Algún recuerdo que te guste relacionado con Sant Just? Tú tenías de la Miranda, ¿no, Ivon? Sí, sí. Yo vivía en Hospitalet, muchísimos años. Y tenía mis padres, que por eso fue el venir a Sant Just, tenía mis padres en la provincia de Teruel, en la mina, digamos. Y mi padre a Barcelona decía que él no venía ni a Tau.
Bueno, pues entonces entre una hermana mía y yo decidimos comprar el terreno donde ahora estoy viviendo para hacerle a mis padres una casita para que ellos vendrían del pueblo. Hicimos la casita, vinieron mis padres, mis padres se murieron, la casa se hizo grande, no pequeña, sino hasta muy bien.
Se murieron mis padres y entonces yo, como ya tenía eso, ya me vine a vivir con mi madre, que se quedó viuda, y aquí sigo. Pero antes vivía en hospital. Y sigues en esta casa, ¿eh? ¿Eh? En la misma casa sigues. Sí, sí, y que hasta que me lleves. Que yo no me voy, ¿eh?
Cuando me lleves. Sí. No, no, pero además, fijaros bien, yo he viajado poco, pero bueno, he viajado bastante. Y entonces conozco algunas capitales... Poco o bastante. Vale, esto es muy propio de mi carácter, ¿eh? Bueno, y aleshores, pues, trobo que n'hi ha... Bastante. Bastante. Trobo que Barcelona potser és una de les ciutats més macas que jo he vist. Uh-huh.
Perquè té tot. Et pots situar molt bé, et pots orientar, és preciosa. Ara, ojo, ojo, vivir en San Justo, muchachos. Aquí sí que no hi ha nada. Barcelona, preciosa. I incluso para mí más que París, más que Brussel·les, más que Londres.
I Roma, que... Però la visita. No, però Barcelona, que no me la toquen, eh? Però ser just... Ei, passo bé, me'n vaig a ser just. Vull dir que aleshores estem, jo diré, sí, som dones que aquí potser sí, que esclar, amb cada una el seu estil, doncs...
Té una empremta, potser també perquè som dones de pes, ja l'anar caminant deixem l'empremta aquesta, no? L'Alina va néixer a la Corunya, aquí on la veieu, eh? Sí, jo vaig néixer a la Corunya, però mira, saps què te digo? Que no sé nada d'allí perquè nací i me fui. ¿No has vuelto a la Corunya? No, no, no. Bueno, sí, fui una vez, però quan ho tenia ja no sé cuánto. No, no, no, però res, és que no té cap...
Cap problema d'allò, ni amb la família ni a res. El meu pare era valencià, la meva mare era d'aquí, de Barcelona. I ho he dit, però... Se me he preguntat, d'on ets? De Sant Just. Perdona, jo sóc de poble. A mi m'agrada molt dir que sóc de poble. I el teu pare era submarinista de l'Armada, no? Buzo. Era el buzo del Juan Sebastián Elcano. I va donar dues vegades la volta al món. Quan aquí no hi havia tele...
Ell ja l'havia vist a New York. Oh, naturalment. Dugues vegades la volta al món. Però la vida... Sí, sí. Era com un astronauta a la seva època.
I res, mira, aquí estem. Exacte. Home, sí, sí. Som dones de Sant Jús que segurament, si diguessin, tenim que defensar Sant Jús. Eh, Ivon, cogeríem la bandera i iríem abanderats a defensar Sant Jús. Aunque no hayamos nacido así, los hijos son de aquí y todo, pero nosotros los primeros con la bandera, Sant Jús, Sant Jús. Sí, sí, sí, absolutament.
És un llibre, aquesta miscel·lània que estem comentant, que es presenta dimarts que ve, que parla de moltes coses, no?, perquè, com dèiem ara, ens parla de la família, del paper laboral, també parla de la condició de la dona, no?, de com ha canviat, que suposo que en tot aquest temps vosaltres heu vist...
Si ha canviat o no, no? La entrevista que Jordi particularment a mi em va fer va ser molt xula amb unes preguntes perquè a vegades costa més de fer preguntes que fer respostes, no? I va ser molt intel·ligent.
Jo quan deia l'evolució de la dona, dic que això m'agradaria que estigués en el llibre, no sé si està o no. Però va dir, tu com veus la dona actualment? I dic, jo ara la dona la veig una mica esclava de la seva llibertat. No sé si consta aquí, però això m'agradaria que constés. I és verdad.
Porque la mujer sí que estábamos un poco supeditadas. Bueno, yo nunca he estado supeditadas. Mi marido era muy normal. Era muy normal y además hacíamos aquello. Él mandaba y yo hacía lo que me daba la cara. Eso como todas. Pero hoy en día, como la mujer resulta que tiene que estar también a la misma altura. Oye, no cal estar a la misma altura. Puedes estar a la altura que sea, pero en cambio estás ahí tú.
I s'ha acabat. El género són dos géneros, però són la misma persona. La persona, el género està compuesto al 50%. Al 50%. Jo sempre ho dic. De feminista, en aquest sentit, res, fora. No, no, i el bé que s'està. No, no, perdona, jo de poble i mujer. O i tant.
No, no, clar, és un altre dels aspectes. De fet, clar, cada cosa es repassa a través de les 50 mirades. Vull dir que hi ha una visió també molt diversa. Potser una altra senyora tindrà una altra visió i ho considerarà d'una altra manera.
Jordi, algú que llegeixi aquest llibre i que no sigui de les 50 que ho han vist des de prop, quina sensació tindrà o quina perspectiva li quedarà? Perquè suposo que és molt global, l'objectiu és ambiciós. L'objectiu és global, llavors no vam fer mai, ens vam plantejar de fer les 50 biografies de les dones una de la de l'altra.
sinó que amb les seves 50 mirades el llibre s'articula en 11 capítols i llavors les persones que ho vegin de fora s'hi poden sentir identificades. Perquè vull dir, el llibre està fet d'una manera que elles van donant la seva visió, una gradera a l'altra, però qualsevol persona que ho llegeixi es pot sentir identificada més amb una visió o més amb una altra. I pot veure, si és una persona que té certa edat, que ha viscut els mateixos aconsejaments o que ha viscut el mateix itinerari.
Jo també voldria dir-vos que aquest llibre ha estat possible per 11 autors que de forma voluntària han escrit cadascun dels capítols i llavors han condensat i han resumit tota l'entrevista que va ser llarga llavors ells han fet un capítol per exemple el primer capítol és la família d'origen el segon la vida laboral el tercer els moviments migratoris
El quart, la vida efectiva. El cinquè, l'educació. El sisè, fets històrics viscuts, bàsicament la república i la guerra. La vida associativa i l'osi, com han viscut aquestes dones. El cinquè seria la revisió política i l'activisme social que han patit o que han viscut. Després, el franquisme, totes elles han viscut sota el franquisme, de quina manera ho van viure. El paper que ha tingut la religió.
i han acabat per acabar una cosa que en diem a punts de gènere, que aquí és on plantegem si hi ha consciència de les diferents desigualtats entre gèneres, la consciència dels canvis de les relacions de gènere. Aquest seria el capítol de gènere. I el 12 capítol seria una mica una petita fitxa biogràfica de cadascuna de les dones.
És a dir, que no és que siguin les 50 biografies d'elles. Elles posen al servei del tema les seves vivències. Más que nada, la convivència que hemos tenido ellos. Sí, cada uno posa la seva... Llavors, podeu trobar els seus talls de veu. Els seus talls de veu han estat aquí transcrits. Hi ha un lligam, hi ha autors que utilitzen més talls de veu que altres, però en tots els capítols podeu anar llegint els talls de veu.
I és un llibre que es llegeix, no cal llegir-lo de cabo a cabo, que es diu, sinó que es pot anar llegint de forma trencada, perquè és molt fàcil de trobar les intervencions de les dones i els talls de veu. Pots anar saltant i dir, ara vull llegir aquest capítol i m'assabento de com era la família d'origen, per exemple. Sí, de com es vivia, de com eren les cases, de quins van ser els motius que van...
Fer que la gent migrés, que vinguessin aquí a Sant Just. O sigui, una part de la història de Sant Just vista a través de les experiències de 50 dones. Vosaltres us coneixeu amb totes, les 50?
Que sí, gairebé. Sí, sí, sí. Potser alguna... Alguna que ja no és amb nosaltres, que és molt del principi. Jo diria que tot és gairebé tret de l'Elisa Romero, que és la cantaora que li van fer als sanatori per elles. Tret d'aquesta que ja és més gran i que potser alguna la va arribar a conèixer.
Però més o menys gairebé totes es coneixen. Hi ha una senyora que aquest setembre farà 101 anys. Vull dir, va fer 100 anys quan això i... 101, eh? Va que broma. 101, sí, sí. I està vivida i coleando. Exacte. Qui és? És la senyora Bullic. Ah. Pilar Bullic, ella. Sí. Farà 101 anys aquest mes de setembre. No és la tieta de la Josefina? Sí. Eh que sí? Sí.
Veus? Tot queda en família. Dons un nom, la gent es va sortint. I si no, la relacionem amb la família. Jo diria que totes es coneixen entre elles. Si no, s'acaben coneixent. Nos llevamos muy bien.
No, més que res Nosaltres, perdona Joana Amb l'Eivonne nosaltres hem fet moltes excursions Sí, ja A mi l'Eivonne me la va presentar l'Emilia Guàrdia, per exemple I gràcies a l'Emilia conec l'Eivonne Va ser aquest programa de la ràdio Hi ha una persona que anava presentant I l'Eivonne m'ha presentat a altra gent també Hace muchos años, eh?
No, quatre dies. Esto no es nada comparado. El tiempo es muy objetable. Según depende. No, no, està clar. I a més a més, com que queda recollit amb tants fragments, encara queda més disgregat, no? Sí, sí, sí. No, no, i aquest dimarts, per tant, a la presentació, hi sereu vosaltres? Hi anireu a la presentació? Sí.
Per tant, també serà una manera de trobar-vos totes i fer aquesta memòria. Ara no fa gaire ens vam tornar a trobar.
Bueno, ens van convocar aquí al Can Gina, està a dalt, a la sala aquesta, per fer aquestes fotos que penso que han sortit en la biografia de cada una. I va ser molt agradable. Sí, sí, molt. O sigui, n'hi ha com un caliu, un cert caliu entre tots. És el que anava a dir, que és encara sent just, dintre que un dels eslògans era poble-ciutat, encara és molt poble-poble.
Pobla per tots els que vivim de molts anys. I preferiu que sigui poble, no? Sí, naturalment. Us coneixeu amb la gent. Saps el que és bonic? Això una vegada, no sé com t'ho vaig dir-ho, és que tu surts al carrer, Déu-siau, bon dia, un somriure, passi-ho bé.
encara que ara veus ja molt jovent i molta gent però algú ens integra ara jo tinc al costat uns veïns que és una parella que potser fa 3 anys que han vingut o 4 com a màxim i de seguida com són al costat si necessiteu alguna cosa compteu han tingut una criatureta aquell nano és el nen petit que ha sortit en aquell carrer perquè no n'hi ha de nens petits i això no t'ho trobes en un altre lloc
Que puges a l'ascensor i fa... Això sí ho fan. Como nosotros no tenemos ascensor, no me encuentro con nadie. Nosotros vamos a pie. Ara sí que tinc ascensor. Al carrer de la sala tenia... Yo cuando voy en un ascensor y hablan, digo, ¿a quién será? A mí no, que no me conoce.
O sigui, és especial, Sant Just, eh? Sí, mira, i a més és que té de bo, ara que tenim un membre també de l'arxiu, eh? És un poble que s'ha cuidat molt de la cultura. Molt.
És un poble que per la població que n'hi ha, el número d'habitants, té moltes coses que això... Hi ha molts actes. Tenim que donar les gràcies als ajuntaments, ja no dic que específicament, i a les entitats del poble. I a la ràdio encara més. Quan vau començar la ràdio, en aquell moment no s'hi estava lecto, no sé que hi havia,
Sí, sí, dijeron que querían que todas las entidades del pueblo participasen en la rádio. Y así continúa el asunto. Esto es muy interesante, es como abrir las puertas a la población de aquí. Claro, a tots els estaments i a tots els nivells del poble.
Sí, però s'han preocupat, s'han preocupat i s'han preocupat. I això mateix, es continuen preocupant. Passa a vegades tots... Sí, mi hija està matida en tot. Ell és joven, eh? Menys mal que tenim gente joven. Mi urnia, me vas a quitar el trabajo. Us voldria dir que a part dels escriptors, de les persones que fan els capítols, el llibre també ha tingut la col·laboració de 48 padrins i padrines. Ah, sí.
que són les persones que han llegit les entrevistes i han fet una mica de resum. Llavors, ha sigut un llibre força participatiu. Entre senyores entrevistades, padrins i padrines i autors, gairebé hi ha un centenar de persones que s'han mogut a l'entorn del llibre. Jo vaig quedar molt sorpresa un dia a la Marta Mossà, que havia estat la meva professora de català al primer curs.
I llavors, bueno, tenim una relació i una... de lluny, però una amistat, perquè sempre ens preguntem amb ella i la Irene igual. I un dia diu, ah, diu, escolta'm, ho conec tot de tu. I em vaig quedar una mica sobtada. Què vols dir? Diu, sí, diu, saps una entrevista que et van fer que tal i que qual?
Doncs, soc la teva padrina. Dic, ah, molt bé. Encantadíssima. Això m'ho veia a mi la Dolors que es dona. Això també ha servit perquè les padrines i els padrins també prenguin una mica d'història i també s'impliquin una mica en el projecte d'aquella manera. Però és una manera de fer extensiu el projecte i que sigui un projecte més participatiu. No és obra d'un sol autor, sinó que... I ara també passa que tots els padrins aporten la seva visió
un padrí pot triar unes coses i un altre en tria unes altres i d'aquesta manera hi ha diversitat que si fos un sol autor potser el llibre tindria una impronta o tindria un tall molt marcat i això també és trasllada amb els autors hi ha padrins que també s'han convertit en autors la llista de padrins és de 48 i
I a vegades hi ha senyores que han tingut diversos padrins, perquè a vegades s'han fet revisions, o bé, vull dir, que el que sigui, una persona pot haver estat apadrinada per una o per dues. I després, exacte, s'ha fet també, hi ha hagut la campanya de micromecenatge, vull dir, que és un projecte molt col·lectiu. Molt col·laboratiu, sí. Han acabat, quan el llibre va estar en fase de publicació, es va pensar d'optar per...
per aquest tema del micromecenatge, que ara està molt en boga, i també per no... Bueno, per aconseguir algun diner extra... I perquè no és honorós per l'Ajuntament, no pel centre d'estudis. I llavors us puc dir que s'han aconseguit 2.000 euros, que gairebé és una bona quantitat, una cinquena part del que podria costar això, i llavors, doncs,
Bé, això ajudarà per fer la propera miscel·lània, per fer la propera publicació. Molt bé. I s'ha iniciat un camí amb lo del micromecenatge, que bé, que més endavant doncs pots...
Pot continuar i fer les publicacions més completes i que no resultin oneroses per l'Arabi. Llavors és una manera també d'anar disminuint despeses i que la gent també participi més. Això mateix, que la gent s'interessi en aquests projectes que són molt i molt interessants. Moltes vegades no es fa tant pels diners que pots recollir, que també, però també perquè la gent participi. Clar, que no estan aquí a casa seva i...
Ara, el que diria ara, potser ja no té res a veure, però té molt a veure. Tornem al mateix, que sí, que no hi bastant té. Aquesta cosa que diu tots els llibres del col·legi tenen que ser gratis per les de la canalla. Al tanto!
Tenen que ser gratis mentre aquell nen cuida aquest llibre. Perquè si no, com no li ha costat res, toma castanya. És com aquí, a vegades... Aquesta consciència, no? A canvi, si costa una miqueta... Això és diferent perquè és voluntari, però si són així aquest tipus de donacions, però encara així tot...
li dones més valor a aquella cosa. Sí, sí, el llibre té un preu. Això em passa a mi amb el bolletí, i ho hem comentat moltes vegades en el programa 60 i més amb el Pere. Com els bolletins, que estan molt ben editats, molt ben maquetats, i, escolta'm, atreu molt l'atenció, doncs resulta que, com no costa un duro i fan una bustiada, llavors la gent, ni sense mirar-los, moltes vegades en llença a la paperera. I et sac greu
que realment una cosa que val diners i que és per informació del poble no es respecti. És veritat, aquesta consciència que les coses també tenen el seu preu. Les coses, poc o molt, s'han de pagar per elles i així es valoren més.
I aquest és un dels motius pels quals la miscel·lània té un preu, valdrà 20 euros, no és cap cosa de l'altre món, és el que et pots costar... És un llibre complet. I llavors aquests diners també serveixen per seguir fent publicacions. Jo us voldria dir que portem 20 anys de publicacions amb el centre d'estudis fent miscel·lànies, que hi ha poques col·leccions a Catalunya que hagin durat tant,
a finals d'any possiblement sortirà el número 20 i bé, vull dir, penso que és una cosa per felicitar el centre d'estudis que ha col·laborat amb... Sí, sí, sí, és una publicació, diguem-ne, que va a mitges, que a vegades el centre d'estudis la publica en solitari i que ells són els que tiren de la corda, vull dir, perquè són els que mantenen la col·lecció, mantenen els seus socis, donen els seus socis i sempre anem col·laborant.
el que també s'ha de dir és que els que som socis del centre d'estudi, com ja paguem una quota, sempre tens la miscel·lània. Això ja són temes del centre d'estudi, però vull dir que no deixeu... Que si en algun moment no pogués ser, sempre pagaríem...
Però que d'una manera o d'una altra es paga, la miscel·lània d'una manera o d'una altra es paga, vull dir que el centre d'estudis també ha pagat les miscel·lànies que donarà els seus socis, vull dir que no els surten gratis. L'Ajuntament també ha pagat les miscel·lànies que donarà...
convidem tothom que el dia del llibre de Sant Jordi que visitin l'estat del centre d'estudis i que les comprin perquè val la pena és una història de Sant Just que te n'enteres de tot
I tant. Doncs dimarts que ve a les set es fa aquesta presentació oficial. Avui hem volgut fer un petit tastet amb l'arxiver Jordi Amigó i també amb la Lina Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Yvonne Prieto. Gràcies per acompanyar-nos avui aquí al Just a la Fusta. Gràcies a vosaltres. I fins aviat. Que vagi molt bé. Molt bé. Bon dia. Gràcies.
I així acabem aquest just a la fusta d'avui, dijous, di no... Dijous, no, divendres, fin de març, agraïm a la gent que ha fet possible el programa, a l'Andrea Bon als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernani de Rius en la previsió del temps, avui també hem connectat amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern, per parlar de l'eclipsi d'aquest matí. Hem parlat també amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Arpinyà, sobre el projecte d'ampliació de la Diagonal fins a Sant Joan d'Espí.
Hem tingut la Raquel D'Emanuela amb els seus contes, l'alumnat de l'Institut de Sant Just amb el Posem Libeu. Hem parlat del projecte d'animació lectora a la secció de la xarxa 06, amb en Jaume Camproví, la Carme Fina i la Mercè Kerr. I ara ho heu sentit, hem parlat d'aquesta miscellània de les dones, amb la Ivonne Prieto, la Joana Algarra, l'Aliena Santa Bàrbara i l'arxiver municipal Jordi Amigó.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem dilluns amb més coses com cada dia per posar-vos el dia de l'actualitat Sant Justenca. Ara us deixem de seguida amb l'Andrea Bueno i els Sant Just Notícies. Que vagi bé, que passeu un bon divendres i un bon cap de setmana.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
La remodelació de la B23 i la connexió amb l'Avinguda Diagonal serà una bona oportunitat per a la mobilitat a Sant Just. Ho ha dit l'alcalde que ahir va signar l'acord de remodelació de l'autopista. L'objectiu és convertir-la en una via urbana que permeti el trànsit de vianants, bicis i transport públic. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 20 de març. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Demà s'inaugura el Parc Iulia Quieta de Mas Lluí. És un espai d'esbargiu de 10.000 metres quadrats que ha hagut d'esperar 7 anys per ser construït i inaugurat. Per això, l'associació de veïns a Mas Lluí organitzarà allà, si no plou, la festa de la primavera. El poema Illa escrita de Jaume Pont i el cantautor Ovidi Montlló seran protagonistes del Dia Mundial de la Poesia a Sant Just. Nombroses entitats santjustenques impulsen avui la celebració d'aquesta jornada que es comemora demà dissabte.
I també parlarem de l'agenda del cap de setmana. Avui xerrada sobre les xarxes socials amb la periodista Alba Carreras i diumenge Potifarrada Solidària amb benefici d'Oxfam Intermont i representació teatral sobre la Guerra Civil.
Bon dia. La remodelació de la B23 i la connexió amb l'Avinguda Diagonal serà una bona oportunitat per la mobilitat de Sant Just. Ho ha dit l'alcalde del municipi, Josep Perpinyà, que ahir va ser un dels signants a l'acord de remodelació, juntament amb els batlles de Barcelona, Xavier Trias, el de Sant Joan d'Espí, Antoni Poveda, i la d'Esplugàs, Pilar Díaz. L'àrea metropolitana encapçala aquesta urbanització que pretén que l'autopista tingui un caràcter similar a la Diagonal, humanitzar l'espai i permetre el trànsit de vianants, bicicletes i transport públic.
Sant Just Notícies. La B23 és una via ràpida per la qual circulen únicament vehicles motoritzats si no disposa de vies laterals que permetin el pas de transport públic, bicicletes o vianants. A més, travesar la via és difícil perquè només compta amb una dotzena de passos entre els dos costats de l'autopista i estan distribuïts de manera irregular. És, segons Perpinyà, una barrera per als municipis del voltant.
L'urbanització de la B23 consisteix en la creació de vies laterals que permetrien als municipis dividits per l'autopista crear noves zones residencials amb serveis. A més, aquestes vies acollirien tots els mitjans de transport i l'accés de vianants. Josep Perpinyà, l'alcalde de Sant Just, considera que aquest projecte de gran embargadura és una oportunitat per millorar la mobilitat al poble. N'ha parlat el Just a la Fusta. Nosaltres estem com a municipi estratègicament molt ben col·locats com a poble,
però crec que ens falta, o hi ha un camí a recórrer molt important, amb el que és l'aspecte de la mobilitat i, per exemple, el transport públic, aquests futurs laterals, el fet que puguis anar amb bicicleta i que tot plegat es converteixi en un vial urbà i no pas com ara, que és una barrera.
Per exemple, el busbau que va per l'autopista Molins de Rei no té parada a Sant Just i amb aquesta actuació sí que faria parada al poble. El projecte també planteja el cobriment de la via en alguns punts. Aquestes actuacions permetrien la creació de nous espais públics just a sobre de l'autopista, com ara nous parcs. Per tot plegat, Josep Perpinyà assegura que transformar la V23 en un carrer és una bona oportunitat per Sant Just.
I per Sant Just és una oportunitat. És evident que nosaltres volem mantenir el model de municipi, la identitat pròpia, però això significa o significarà una millora substancial amb els temes de mobilitat, de transport públic,