logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Pilar Eire, finalista al planeta amb mi color favorito es verte, diu que és una autobiografia sincera del que ell ha viscut l'últim any de la seva vida. En esports, Luis Suárez es posiciona per debut amb el Barça al Barneveu, a la gala en què va recollir la bota d'or al davanter uruguai. Ja va explicar que està al 100%. I tot i que deixa la decisió en mans de Luis Enrique, assegura que per ell seria especial. Avui fa 10 anys del debut oficial de Messi amb el Barça.
A la copa, classificacions del Cornellà i l'Hospitalet i eliminacions del Girona i el Lleida Esportiu. Marca 2 d'ahir, Hòspi 3 i Zarra 2, Cornellà 2, Lleïola 1, Valladolid 2, Girona 0 i Alcuia 1, Lleida Esportiu 0. A la Champions femenina, el Barça és als vuitens. Ahir, 3 a 0 sobre l'Eslàvia de Praga.
I Fernando Alonso d'Aixera-Ferrari ho va confirmar ahir Luca Di Montezemolo, l'expresident de l'escuderia. En embola la Lliga Barça 42-29 amb rècord de 38 victòries seguides.
I al temps, temperatures una mica més altes a primera hora, tot i que en fresca matinada a la meitat nord. Sol o ressol, núvols alts i mitjans més trencats al migdia. I les temperatures, que pujaran una mica més, i els termòmetres, se situaran entre els 23 i els 27 graus. Temps repas de temperatures. Ara mateix, a Trem el Pallars, Jussà, i a Manresa el Bages, 11 graus. 12 a Girona i 17 a Tarragona.
Ara passen gairebé cinc minuts a les deu del dia. Just a la fusta.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10, aquesta serà començant just a la fusta d'avui dijous 16 d'octubre.
Comencem ara el programa d'avui. Primer de tot amb les notícies de Sant Just que repassarem amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia i parlem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i l'Andrea.
A les 11.10 parlarem amb Miracle Serra de Cuina Miracle, perquè la setmana que ve presenta el llibre Cuinar amb fruites, aquí a Can Genestà, i sabrem com s'ha fet tot plegat. A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat amb l'Alien Santabàrbar, la Joan Algarra, el Pere Oliver, el Montse Larria i el Jordi Agulló.
I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Duenyes i avui parlarem de Just Teatre perquè aquest cap de setmana estrenen obra a Santjust. I acabarem el programa parlant de la 25a cursa de l'associació de veïns que es fa aquest diumenge i que enguany es dedica a la pobresa energètica. En parlarem amb el president de l'entitat veïnal José Miguel Sebastián.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia.
I el que fem primer de tot és saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Què tal? Hola, bon dia. Per parlar de les notícies de Sant Just, avui comencem parlant de cars de coixinets, Andrea. Sí, perquè avui s'obren les inscripcions per participar de la trentena cursa de cars de coixinets de Sant Just. Queda un mes, justament, perquè se celebri la cursa de cars, el cap de setmana del 15 i 16 de novembre.
I avui, com dèiem, l'organització obre les inscripcions a través d'Internet. Les presencials es podran fer el 30 d'octubre. La 38a cursa de Carts de Coixinets tindrà lloc, com sempre, als carrers Freixes i Creu del Pedró. Dissabte a 15 es faran les verificacions, els entrenaments i els cronometratges de dos quarts de deu fins a les 6 de la tarda, aproximadament. I diumenge a 16 serà el torn de la cursa de 9 a 3.
Les inscripcions on-line es poden fer a partir d'avui a través del formulari que trobareu al web dels CARS, que és carsdecoxinets.org. El període d'inscripcions per internet es tancarà el 30 d'octubre a les 12 de la nit. I, com dèiem, les presencials es faran al Casal de Joves el mateix 30 d'octubre de 7 a 8 del vespre. Per tant, tindreu una horeta per fer les inscripcions.
L'últim dia per fer l'ingrés de l'import de la inscripció serà l'endemà, el 31 d'octubre. I l'entrega dels premis als guanyadors de la 38a cursa a Casa Coixinet serà el 29 de novembre a les 6 de la tarda.
Tu t'hi apuntaràs, Andrea, aquest any? Doncs aquest any tampoc. Tampoc? No. De fet, és que pràcticament ni me'n recordava i avui m'he trobat amb que avui sobren les inscripcions i mira, una altra cop vaig tard per trobar parella, per tirar-me, per trobar... per fer el cart, de fet, perquè no tinc cap cart fet. Però bé, tu sí? No, no, jo tampoc. Jo mai m'ho he plantejat. Ai, m'agradaria, eh, però també a vegades veig... Bueno, podem fer una crida des d'aquí, Andrea.
Potser no cal. Potser no pel que ve jo m'ho pensaré. Però a vegades veig els cops que tenen alguns concursants, alguns participants quan baixen i dic ostres, aprecio la vida jo com per fer això.
Bé, en fi, més qüestions. Parlem ara d'un altre tema. Parlem de Càritas, de solidaritat. Sí, perquè el rebost de Càritas iniciarà aquest dissabte la campanya omplint la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els elements i productes necessaris per garantir l'imprescindible per alimentar-se i subsistir cada mes. De fet, el rebost de Càritas proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més ho necessiten i aquest mes d'octubre
El rebost de carita es demana que la gent aporti ous, tonyina i sardines en llauna, llets, semides, cremada, sucre i gel de dutxa, per tant, aliments i productes bàsics per la gent. La recollida de productes tindrà lloc dissabte, 18 d'octubre, de 10 a 1, davant del mercat municipal, i també els dissabtes, 15 de novembre i 13 de desembre. Una bona iniciativa.
Doncs sí, demà en parlarem també amb alguns dels seus responsables. I acabem parlant d'una última qüestió, parlem de diferents tallers de Sant Just, no, Andrea? Sí, parlem dels artistes del municipi que han decidit obrir els seus tallers el proper 25 d'octubre. Un grup d'escoltors i pintors sant justens han decidit que aquell dissabte donaran a conèixer la població, les seves obres i la seva manera de treballar a través d'aquesta iniciativa, que són els tallers oberts, que ja es fa a altres barris i altres zones de Barcelona.
La intenció d'aquest grup d'artistes és crear un mapa on subiquin els tallers que obriran el 25 d'octubre per tal que la gent sàpiga quins espais pot anar a visitar. Per això ara aquests dies estan fent una crida a altres pintors i escoltors que volen obrir els seus tallers el dia 25 d'octubre a dues i de cinc a vuit perquè apareguin en aquest mapa i la gent els vagi a visitar.
Si esteu interessats, heu de trucar al telèfon 609 67 46 25. Repetim, 609 67 46 25. I quan aquest mapa estigui enllestit es podrà consultar al web municipal sanchos.cat i també en uns folletons informatius que editaran aquest grup d'artistes. Perfecte, doncs mira, una bona iniciativa.
De seguida parlem de més qüestions d'actualitat abans però, com sempre, posem una mica de música aquell matí de dijous.
Avui ho fem amb una anul·latat que ha arribat aquesta setmana. Fa un parell de dies que ja està a la venda el nou disc de Pau Vallbier, que es titula Pels dies bons, i que té cançons com aquesta. M'agrada el títol, eh? Pels dies bons. Optimista.
Bona tarda!
Jo mateix soc un divendres i tu en diu menges el que vols. Que en realitat busco el diumenge, però de moment no sé com.
El millor sol és el d'hivern, i amb una sola frase al cap, que diguin el que vulguin, que si pensem el que diran, segur que no farem mai res.
M'agradaria veure'l.
El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gentcat.cat. Generalitat de Catalunya. Smooth Jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. Fluzó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen quatre minuts d'un quart d'ondes. Aquesta hora saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea, per parlar d'actualitat. Avui, de nou, la política és el tema principal del dia. Què ens expliquen els diaris? Doncs, primer, comencem pel diari Ara. Llegim les reaccions al nou N. Rajoy Dupta i CETA s'ofereix. Rajoy Dupta ens diu ara que el president espanyol esquiva ara el xoc amb la consulta de Mas, però avisa que tornarà al Tribunal Constitucional
si hi veu motius. I, d'altra banda, dèiem el líder del PSC, Miquel Iceta, amb la balda, durant, aprofita l'atenció entre Massi i Junqueras per posar-se a disposició d'assiu com a associ parlamentari. És la notícia més destacada avui al diari Ara. A l'Avanguardia, llegim que Rajoy espera els passos de Mas i li torna a oferir diàleg, per tant, parlant del president del govern espanyol, durant apunta a un pacte amb el PSC i si Esquerra retira el suport al govern. També llegim acritut en un bloc sobiranista trencat.
I, per últim, al Periódico, una altra qüestió que no hem comentat fins ara als diaris és que ANC i OMNUM ideen una llista sense partits. És el tema del dia. Al Periódico, els organitzadors de les manifestacions independentistes debaten concórrer a les eleccions plebiscitàries i, d'altra banda, CiU i Esquerra donen per acabat el pacte d'estabilitat després del desacord pel succedani del 9N. I un apunt més ens diu també al Periódico que la Moncloa explora un possible acord, CiU PSC.
és el que tenim en les portades dels diaris, actualitzant la informació amb els digitals. El 324 ens comença parlant de Francesc Combs, que aquest matí, el matí de Catalunya Ràdio, sobre una llista unitària, ha dit que estan disposats a fer el que calgui, han demanat perdó per la imatge donada de la pèrdua de consens, i han lluat la tasca d'esquerra d'aquests dos anys.
L'Ara.cat, en canvi, parla d'una altra qüestió vinculatament a la clau política. Diu que Junqueras va oferir dilluns a Mas que Esquerra ocupés les conselleries de presidència i governació segons abans de RAC1. El president d'Esquerra Republicana volia, d'aquesta manera, liderar les carteres clau per tirar endavant la consulta del 9N, però Mas no ho va acceptar.
La vanguardia ens obre amb una qüestió econòmica, tot i que també amb esquitxades polítiques, perquè és que Rato i Blesa compareixen avui davant del jutge per les seves despeses amb les targetes B. Els expresidents de Caja 69 davant del jutge, Caja Madrid, en aquest cas per justificar l'ús de targetes opaques.
Jorge Cepeda i Pilar Eire són el guanyador i la finalista del planeta, el periodista i escriptor mexicà, ha estat el distinguit en una novel·la negra Milena o el cemur més vella del mundo, i Eire ha obtingut el reconeixement amb mi color favorito, és verte. Són els guanyadors i la finalista que es va saber ahir al vespre. Colors, noms, títols molt curiosos. No sé quin és més curiós que l'altre, per dir-ho d'alguna manera.
Bé, són originals. Aquesta any han estat bastant originals. Això sí que ho tenen. Més coses tenim també a l'avantguàrdia. Ens expliquen que Gerard Piqué és denunciat per falta de respecte a la Guàrdia Urbana. El futbolista sent la que va increpar a dos agents quan posaven una multa de trànsit al seu germà i va arribar a afirmar que la Guàrdia Urbana és una vergonya.
Són aquests dels apunts més destacats d'aquest matí. Tornem ara a acabar els diaris. Ens fixem en les fotos de l'Ariadna.
Comencem per la portada del diari Ara. Abans dèiem que els titulars assecats eren Rajoy, Dubtà i Seta de Sofereix. Aquestes dues persones són els protagonistes de les fotografies. A dalt de tot veiem a Mariano Rajoy, al Congrés dels Diputats i a Miquel Seta també al Parlament.
D'altra banda, també a l'ARA, veiem una noia anant amb bici. En Clau Internacional ens diu ara que cobrar... El titular és cobrar per anar amb bici. França pagarà qui pedali per fer el trajecte a la feina. I també a l'ARA, veiem un noi amb la mà alçada, clara simbologia nazi, i llegim el titular que és, et poden dir nazi, equiparar sobiranisme amb nazisme, arribar als tribunals.
Són aquestes les fotografies destacades de l'Ara. A l'avantguària veiem un moment de la sessió de control del Parlament ahir. Oriol Junqueras mirant una mica de Raúl Artur Mas quan estava fent el seu Parlament. I llegim en un blog sobiranista trencat. A la sessió de control Junqueras va acusar Mas d'haver trencat el consens i Herrera va demanar eleccions.
I també al periòdico veiem una imatge molt similar d'ahir a la sessió de control, Oriol Junqueras mirant-se per l'esquena a Artur Mas, que estava assegut més endavant. Són també aquestes les fotografies destacades en clau política. El periòdico, el protagonista, la fotografia més destacada és de Luis Suárez, el davanter del Barça, que surt amb la foto amb la seva dona, Sofía Balbi, que va rebre ahir a Barcelona la vota d'or com a màxim col·legiador europeu de la passada temporada. És aquesta la imatge, de fet, més destacada.
I per últim, al diari Ara, al diari La Vanguardia, perdó, tres fotos més, trobada de parelles reials a Holanda. Els reis Felips i Letícia van fer ahir la seva primera visita oficial a Llanpec, a Lalla, on els van rebre els reis dels Països Baixos, Guillem i Màxima, i veiem, doncs, emportada a la reina Letícia i a Màxima d'Holanda. També una foto de Jorge Cepeda recollint el planeta amb una novel·la de màfies, de La Vanguardia,
I el que comentaves ara, veiem també una foto on es veu Gerard Piqué parlant amb la Guàrdia Urbana en aquest incident que sembla ser van tenir fa unes quantes nits. Uns agents denuncien Piqué perquè els va insultar.
Doncs són les imatges del dia. Anem ara a les pàgines internacionals i cap on anirem avui? Avui parlem del Vaticà i del Sino, que ha estat en un lloc aquest d'estat d'Itàlia. Llegim a l'avantguàrdia, el pols entre conservadors i aperturistes es manté en el Sino d'Extraordinaris sobre la Família, una reunió que gairebé desperta expectatives tan altes com les d'un concili.
Malgrat el llenguatge diplomàtic i l'esforç per mostrar unitat, resulta evident que les qüestions dels divorciats que s'han tornat a casar i de les parelles homosexuals fan difícil el consens a la jerarquia catòlica. Els cardenals i bisbes més jalosos de la doctrina van encaixar malament un document que es va fer públic dilluns passat, la Relatio Post Diskeptationem, que pretenia resumir les intervencions i el to de la primera setmana d'aquest si no de...
Els crítics van retreure un viatge exagerat a favor de canvis pasturals i de llenguatge. Van considerar que els que van elaborar el document van donar massa rellevància a les posicions reformistes, per tant a introduir el matrimoni homosexual a Itàlia, cosa que va distorsionar la veu del sínode i va generar un corrent extern pressionat en una direcció.
Bàsicament, el punt de fricció decisiu continua sent el de la possible readmissió a la comunitat dels divorciats que han tornat a contraure nupcies per alguns cardenals. Això significaria trencar el principi d'indisolubilitat matrimonial i acceptar de facto el divorci catòlic.
i un paper rellevant va tenir ahir el cardenal Lluís Martínez Iztac, cardenal de Barcelona, que va fer una mica de portaveu de com s'estava desenvolupant el sínode i va explicar que tot i aquestes friccions, en el sínode regna un clima de comunió, de fraternitat i pastoralitat.
Tot això coincideix amb l'acceptació per part de Silvio Berlusconi, del líder de Forza Italia, de l'acceptació dels matrimonis entre homosexuals del país. En això ha estat decisiva la jove xicota, l'ex-primer ministre, la napolitana Francesca Pascale, cada un dels últims mesos ha mostrat una fervorosa activista a favor dels drets a les parelles del mateix sexe.
i de fet veiem a Silvio Berlusconi a la vanguardia amb la seva parella i el transsexual Vladimir Luxuria, la foto que va penjar ell mateix a les xarxes socials. I ara l'últim punt en clau internacional el fem a Hong Kong. Si et sembla, llegim a la vanguardia també que la policia de Hong Kong, de l'excolònia britànica, es va convertir ahir en l'objectiu de les gires populars. Li van ploure crítiques i denúncies,
després que es difongués un vídeo que revelava l'agressió a un manifestant detingut durant l'operació de desbloqueig d'un carrer ocupat pels estudiants en la campanya prodemocràtica que estan fent perquè s'instauri la plena democràcia el 2017. El descrèdit es va generar després de difondre'ls un vídeo de la televisió local TVB que revela com apallissaven un manifestant prodemòcrata.
Les imatges mostren sis policies de paisà que detenen i lliguen de mans un activista, el porten a un racó fosc, el tiren a terra i li peguen, colpegen i trepitgen durant quatre minuts. Una actuació policial que es va produir al final de l'acció que va desenvolupar la matinada destinada a normalitzar el trànsit de la ciutat. Doncs bé, idòs, el que tenim en clau internacional, saltem ara cap a la informació esportiva.
Ens parla avui de Luis Suárez. Estic al 100%. És el que diu el titular que destaca el diari Esport, després de rebre aquesta pilota d'or. I és el mateix que tria el mundo esportivo, estic al 100%. Diu que sona bé una davantera més. I Neymar Suárez va aconseguir el premi amb els seus 31 gols, cap de penal.
i l'esportiu. També parla de Suárez, també ha destacat declaracions d'ahir, però en tria un altre, que és que seria bonic debutar Albert Naveu.
És la informació esportiva d'aquest matí. El que fem ara és tornar cap als diaris amb papers. Fixem en les contraportades del dia d'aquell dijous 16 d'octubre i ho fem començar amb la del diari Ara.
Avui et faig córrer, Òndia, eh? Sí, una miqueta. Bé, si no hi ha més informacions esportives... Tu et parles de Lluís i ara t'hi has avorrit. Pensa que portem dues setmanes sense partits de futbol i llavors... És veritat, es nota, no? Exacte. Estirar per estirar, parlem de contraportades.
Avui a la Contra del diari Ara trobem l'article semanal de Francesc Canosa, que avui es titula Peter Pan i Dràcula. I comença recordant la seva infantesa.
Nosaltres, mirant els clàssics, un dia vam veure Peter Pan i vam decidir amb el gat que no creixeríem més, que el carall de campaneta, Wendy, el Capitagarfi i els cogurils del tònix ens ho vam prometre. Però esclar, després ens va menjar Dràcula. Diu, quin paio es fotia tot, quina visió de futur amb la indústria del plasma i ens va entrar al dubte. Diu, podríem fer-nos amatòlegs. I es pregunta que no és de Peter Pan o Dràcula.
Això compare amb Catalunya. Diu que aquests dies a Catalunya pot semblar Peter Pan o Dràcula. N'hi ha que creuen que és Peter Pan, un adolescent etern que no sap créixer, un Lilipotenc mental. Diu un esclau de la talla XSSS, però també n'hi ha que pensem, que és Dràcula, una criatura socialitzant mussades, la fartenera bolímica d'un bufet lliure sanguinari, ho deu veure tot, i no va al dentista.
Diu Peter Pan i Dràcula són germans, tots dos viuen atrapats, són immortals, no moren mai, ningú ha acabat amb ells, i també ens diu que Peter Pan i Dràcula són Catalunya, són els nostres dies de des i ara. I acaba dient, colar-nos per... Tot això per arribar fins aquí, eh? Colar-nos per l'escletxa d'una urna és el primer pas perquè els catalans deixem de ser Peter Pan i Dràcula.
Una dissertació que avui jo no he pres. Ara ens anem a l'avantguàrdia, on llegim que el que és greu no és que s'emportin el mòbil sinó que te'l deixin. Avui, atenció a Lluís Amigueta, entrevista a John C. Leo, que li van usurpar la identitat dues vegades i avui assessora en delictes digitals. D'entrada, al començament de l'entrevista ja xoca, però primer parlarem del seu mètode, del mètode que utilitza John C. Leo per assessorar.
Diu John Silio sap explicar com evitar un robatori. Per començar, et roba. Literalment, abans de fer la seva xerrada es passeja d'incògnit entre les taules dels qui l'escoltaran i buida les dades d'un mòbil aquí, un aipat allà, un ordinador portàtil més allà i comença la xerrada. De sobte, les seves víctimes, que no han trobat a faltar res perquè no els han sostret res, veuen revelades a la pantalla de la sala les seves intimitats, que poden ser incòmodes a mesura que Silio tingui un mal dia.
De fet, l'entrevista amb el Lluís Amiguet comença amb l'Amiguet anant cap al lavabo i comença a assilió dient, però on va home? I Amiguet respon, vaig al lavabo un moment, deixo aquí el mòbil, i ell diu, no et deixis el mòbil perquè és suficient perquè li estreguin les dades dalt del mòbil, hi ha tècniques per fer-ho en segons.
i li robin però que no se l'emportin, no cal que s'emportin al mòbil per robar-li coses. L'aparell per si mateix ja no interessa als lladres intel·ligents perquè les dades que conté són molt més valuoses i sobretot perquè vostè en continuarà generant d'altres. Les volen per exemple per descobrir el seu banc i clicar a ha oblidat vostè les claus i esbrinar-les. Potser ha estat tan incaut per apuntar-les al mòbil o potser ha penjat la seva adreça, la dels seus pares o familiars, el seu aniversari...
que amb les dades que milions de persones s'exposen a les xarxes, per tal que els felicitin, per exemple al Facebook, diu, les màfies russes de Carding sites s'estan forrant. Entri a internet ara i ho veurà. Diu, aquestes vises són un gran negoci. Durant hores, dies, fins i tot setmanes, hi ha qui no mira els seus saldos, diu, mentrestant, els van romant. Una entrevista molt interessant. Molt bé, doncs sí, l'haurem de llegir avui a la vanguardia. Acabem amb la del periódico que ens deixa aquest titular, la planificació urbanística ha d'incloure l'agricultura.
Avui, entrevistant Nat Josep Maria Vallès, que és impulsor del primer Aplec d'Urbana, celebrat a Barcelona del 10 al 12 d'octubre, i comença dient, responent a la pregunta, per què aquest boom d'or urbans? Ell respon, és la gran pregunta. Quan vaig començar recordo dues reaccions, gent que es reia de mi i gent incrèdula. Ara hi ha un canvi de percepció, l'agricultura és entesa i valorada, això fa 10 anys no existia.
Ell és l'escriptor del llibre Huerto Urbano Manual del Huerto Ecológico en Balcones i Terrazas, un èxit i traduït a diverses llengües. Diu ara hi ha una gran quantitat de llibres sobre el tema, jo vaig ser pioner. Diu això significa que hi ha interès i que la gent practica. I assegura que a la seva pràctica té motivacions diverses que el porten a fer el que fa.
Diu que hi ha l'hort escolar com a eina d'aprenentatge, els que fan l'hort comunitari que pretenen ser un motor de canvi social i els que ho viuen com a eina d'integració social. Després hi ha l'hort productiu i l'hort per diversió. Jo crec que l'aliment és l'excusa, el que agrada a la gent és que aquell tomacat és seu. I assegura que ell també parla en aquesta entrevista de com va arribar
a ser aquest impulsor dels ors urbans i ho vaig acabar a Agrònoms i me'n vaig anar a Llatinoamèrica. Allà tots els esquemes culturals i tècnics van caure i vaig aprendre a adaptar-me a la realitat. Al tornar aquí vaig trobar feina en el cultiu de planta ornamental a Santa Coloma de Farnès. D'un viver vaig recollir una taula de cultiu i vaig començar un hort al terrat. Els meus amics em preguntaven com podia fer un hort com el meu
Vaig veure que en el Mercat no hi havia una proposta de com fer horts enterrats i amb un familiar dissenyador industrial vam dissenyar taules de cultiu. I mica en mica s'ha anotat molt per la seva activitat. No està malament. La descobrim avui aquesta història al periòdic.
I acabem amb un apunt que ens porta cap a Estats Units. Andrea, no sé si a tu t'agraden molt els llagums, t'agraden poc... Com ho portes? No sóc gaire fan de les llagums, algunes més que en les llenties sí. Doncs són bones, els llagums, i de fet són importants per la dieta i per demostrar-ho, el que està fent la primera dama d'Estats Units. No sóc gaire fan.
que és Michelle Obama, el que fa és promoure aquest consum de lleums i ho fa per lluitar contra l'obesitat als Estats Units. Una de les coses que fa per promoure-ho és que ha aparegut ballant amb un nap en un vídeo d'uns quants segons que es va començar a moure ahir dimecres.
Hi ha la música TURN DOWN FOR WHAT, hi ha un vídeo amb ella amb un nap a la mà i a aquesta música i són 4 segons només que repeteixen en un loop i diu que la primera dama modifica la lletra i diu
En lloc de dir turn down for what diu turnip for what, que seria turnip vol dir nap en anglès. Diu que aquest vídeo està fet a la mar d'aquesta campanya que es diu let's move i que ja sumava el dimecres ahir que va sortir gairebé 6,8 milions de clics.
Home, són 4 segons, es veu ràpid també, no? Sí, sí, però clar, només l'he fet de clicar, encara que... Doncs sí, sí, Michelle ho va ballant amb un naps. Molt bé, mira. No sé si et convencerà, Andrea, per menjar més llagos. No ho sé jo, eh? El miraré i ja t'ho diré, però vaja. Els naps potser fan una mica de mandra, no? Per això? Sí. Jo crec que només els poso quan fas caldo, saps? Sí, sí, sí. Si de verdures no els identifico amb gaire cosa més. A mi no em veuràs, menjant naps. Perquè sí. Hi ha dies potser sí, però naps no ho crec. En fi, Andrea, que vagi bé, gràcies. Que vagi bé, Carme, bon dia.
Dos quarts i mig d'ons obrim diaris. Per fixar-nos en diferents apunts més enllà de l'actualitat, en què creiem que avui val la pena aturar-se a llegir?
Per exemple, el periódico avui a les pàgines d'Internacional parlen de la guerrillera Arim Mirkan, en un article titulat L'Orgull dels Curs, que explica que aquesta guerrillera es converteix en un símbol al immolar-se i matar desenes de jihadistes de l'estat islàmic. La família de la jove Màrtir manté un dol emocionat i feliç.
Ho explica Andrés Morente, des d'Istanbul, i diu que a la casa dels genxemis no hi ha dol o almenys és un dol diferent, en què les llàgrimes s'ajuguen amb orgull. Diuen en aquesta entrevista amb aquest periodista que la cara somrient de Dilar, que era el nom de guerra de la qual era Harin Mirkan, ha donat la volta al món després d'immolar-se davant de juradistes de l'estat islàmic en el front de Kobani. Explica la seva història, ella és la més petita d'uns anys, que va néixer l'any 92 en un poblet de la província kurda de Frín, a Síria.
i a casa seva sempre s'hi havia respirat política. Era una noia alegre, vital i somrient, segons la recorden els seus germans, i li encantava competir en els jocs.
Fem repàs d'aquest article d'aquesta història, d'aquesta guerrillera, Arim Mircan, que justament va immolar-se el cap de setmana passat. En aquest article, el periódico recorda quins eren els seus orígens i com vivia. Canviem de tema, saltem ara cap al diari ara, que ens fa la crònica de la nit dels Planeta d'ahir.
Ho ha explicat Toni Ball, que diu que és novell a la Festa del Planeta. Un cop quan era bacari va anar a la roda de premsa del dia interior i li van regalar una maleta. Amb aquest bagatge arribo, diu, al Palau de Congressos de la Diagonal i just entrar em trobo amb el gran Ramon Sánchez Ocaña, que tant admirava de petit amb el seu más vale prevenir.
Diu que al matí a llegir que Carme Riera té números pel premi gros de la nit, que just llavors la veu entrar però que no fa cara de premiada. Diu també que saluda l'amic Lluís Cabrera, que li informa que forma part de la nòmina de finalistes. Explica també que veu els premiats d'altres anys i que té temptacions de preguntar-li a José Silva com li prova la imputació recent per haver fotut a la presó Miguel Blesa.
En el moment de màxima concentració de gent, la recepció de la Plata de Congressos es converteix en un bo dèbil. Espero que el relat li faci justícia, diu Kisabergémio saludar a Gloria Lomana i al seu marit Josep Piqué. Ell fa dos petons tirant a freds a Alicia Sánchez Camacho, Lomana vol saludar a Ferran Mascarell, però Piqué no li ve gaire de gust. Camacho diu hola al conseller i l'Alícia, número dos de Planeta. No, l'Alícia, que sembla l'emfitriona, dèiem explicar Jose Creueras, número dos de Planeta.
que no podrà quedar-se al sopar, i després abraça Júlia Otero. Otero saluda el matrimoni Tous, que els torna a conversar amb Albert Rivera, que Macho espera la ministra. La ministra? D'acord, Anna Pastor. I el ministre, verd? Sembla que no vindrà, i Pedro Sánchez diu a la tele que el PSOE no concep Espanya sense Catalunya.
Manel Fuentes abraça Ribera i Camatxa saluda Llanos de Luna. Arriba Artur Mas i Helena Rakosnik i la reportera de TV3 pregunta a la primera dama d'on ha tret el vestit de Ballut Granat que llueix. Que ella respon que del seu armari.
Són algunes de les escenes que va presenciar ahir en aquesta nit de Planeta Toni Ball i que avui explica el diari Ara. I acabem avui amb l'entrevista que fa la Vanguardia amb Manu Txau, que diu que és una farsa la imatge d'una Barcelona bohèmia.
La música actua al Festival Esperança. Aquest dissabte a les 10 al Prat de Llobregat, Divendres ho farà Cherango i també Calima.
El seu fill actuarà a Sant Cosme, un barri en què s'ha involucrat activament, i diu que suposa també que els busos turístics utilitzin la seva música sense la seva autorització. Diu que ell no ve perquè el barri de Sant Cosme hagi estat estigmatitzat durant anys. Diu que ho fa perquè aquí aprèn que és un gran bàsic adonar-se que el que has estat somiant en gran part de la teva vida pots portar-ho a la pràctica gràcies, entre altres coses, al que s'està cuinant en aquest barri. Això et dona esperança.
I sobre el procés de Catalunya, que també se li pregunta pel tema, diu que li desborda una mica aquest tema, que se'n parla massa, que diria que cada poble té el seu dret a votar, però que es queda amb gana en aquestes discussions i debats, perquè li agradaria saber què passaria després.
Són alguns dels apunts que trobem a aquesta entrevista que llegim a La Vanguardia i ara el que fem és acabar amb els apunts culturals de matí. Perquè a banda del Premi Planeta hi ha més coses en clau cultural i ara us les expliquem.
Per exemple, ni el Patrick Harris, que anuncia amb un vídeo bastant curiós, que serà el presentador de la cerimònia dels Òscars. L'actor de Cómo conocí a vuestra madre, fet públic, que serà ell el presentador, diu que és un somni fet realitat i la manera d'anunciar-ho és en un vídeo que diu Ja sóc dins.
Parlem també de la nova llei de la providència intel·lectual, que implica més multes per la pirateria, més transparència de les societats de gestió, i la taxa Google són algunes de les novetats d'aquesta llei que el PP ha aprovat al Senat. Claudió Tolcatxir torna a destripar les relacions familiars al Teatre Lliure, els televisius Malen Alteri i David Castillo protagonitzen Emilia d'aquest director argentí.
I també us expliquem que ha mort Marie Dubois, actriu de la novel·la Bac, la intèrpret ha mort als 77 anys, a Lescartes.
I l'últim apunt és que impulsen l'estudi del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes. La Generalitat i la Fundació Alberto Mas i Vassals han firmat un conveni per posar en valor aquest exemple únic a Catalunya. En l'última campanya, el poblat de la Santa Creu s'ha descobert una nova casa vinculada als serveis de monestia. Fins aquí els apunts culturals d'aquest matí de seguida.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Saludem a aquesta hora el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, bon dia. Per parlar del temps, és un altre dia de sol. Sí, sí, sí. A més, continuem intentant buscar el dia del canvi. I no existeix. Metrològic i no. O sigui que, en el dia es vista, no es veu cap canvi. Hi ha un anticicló bastant potent. A més,
Sí que pot variar una miqueta la temperatura, es pot normalitzar una mica, però canvis importants no se'n veuen a la vista fins ben bé, aviam, fins al màxim de dies que podem veure, que és fins divendres de la setmana que ve. De moment seguim parlant d'una tranquil·litat bastant important.
Ahir tampoc no es van enfilar les temperatures tant com s'esperaven un principi, les màximes van rondar els 22-23 graus, va ser un dia que va ser força maco. A més a més ja comencem a veure els efectes d'aquest vent que ens feia aquelles llenties tan boniques, aquests vents que fan nubos lenticulars i que amb la posta del sol guanyen aquests colorets, semblen com nous especials en diferents colors. Ahir la posta de sol era força maca, amb molt bona visibilitat.
i avui ja comencem a notar una miqueta aquest vent que ha de provocar que a l'interior, avui es puguin arribar els 26 o 27 graus, a l'interior, que són zones de Lleida. Aquí podem arribar una miqueta més que ahir, potser els 24 o podem arribar als 25. Són temperatures càlides, molt agradables, però ens hem de recordar que cap a les 7 de la tarda el sol se'n va i que la cosa refresca una miqueta.
Sí que és cert que les hores centrals dels dies estarà bé, però vull dir que també després vigilem perquè no es queda la temperatura com a l'estiu amb 20-21 graus, sinó que baixa una miqueta més, se'n va cap als 16-17, i si hem d'anar amb sandals i ensenyant els peus amb màniga curta al vespre o a primera del matí, patirem una miqueta, i podem veure molta gent amb encustipats i podem veure'n molta més, perquè aquesta situació tan agradable al migdia contrasta molt després, bueno, una mica contrastar amb el matí i amb el vespre.
El que dèiem ara ja tenim 21 graus i mig, ahir a aquesta hora estàvem gairebé 17, o sigui que hi ha una diferència bastant clara pel que fa a les temperatures. I aquest migdia, que per les 3-4 de la tarda esperem això, doncs aquests 25 graus que serà un valor... Molt agradable, no? Sí, i fins i tot entre divendres i dissabte pot pujar una miqueta més. O sigui, podem veure valors a l'interior de 28 graus, podem veure un valor aquí sent just entre els 26 i els 27, o sigui que el migdia realment s'està molt bé. Passa que són moments puntuals.
Com m'ho explicaria? A l'estiu, en ple mes d'agost, a les 3-4 de la tarda, soleixes aquests 27-28 graus i a les 9 de la nit encara estàs en aquests graus. És una amplada horària bastant important de caloreta.
A la tardor, com que el dia redueix, és més curi, el sol se'n va abans, no té temps, el sol està tant d'estona amb temperatures tan agradables. Sí que tenim una influència de vents al sud-oest que això farà que mantingui sempre la temperatura molt agradable. De sopar a la terrassa, aquests propers dies es podrà fer, o dinar... Totes aquestes situacions a l'aire lliure s'està bé, perquè no fa fred, però la temperatura recula i queda per sota dels 20 graus.
Hem d'anar una miqueta al tanto, però realment es presenten dies macos amb alguns núvols, però sempre poc importants el domini del sol i l'anticicló. Ja veurem si la setmana que ve depèn de com es col·loqui aquest anticicló, ens envia vents una miqueta més fresquets i podem tenir una baixada amb les temperatures. Però vaja, que fins ben bé diumenge mantindrem valors pràcticament estiuencs a les hores centrals del dia i després de tardor.
Molt bé, perfecte, doncs ho gaudirem, no? Sí, home, i tant, s'ha d'aprofitar perquè després vindrà l'Aclatallà i s'haurà acabat. Perfecte, Carles, doncs que vagi bé i bon dia. Molt bé, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Seguim-nos i arribem en punt a les 11. De seguida parlarem després de les notícies. Connectarem amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació. Ens posarem el dia d'actualitat també amb el butlletí dels Sant Just Notícies. I tornarem després, entrevistarem a Miracle Serra, que presenta la setmana que ve el seu llibre cuina amb fruites. La presentarà aquí a Sant Just a Can Ginestar.
I a més a més, també farem un tertuliat d'actualitat tot plegat després de les notícies. Hi ha les notícies de les 11 i arribem amb els mans fortes en sons i aquest tema que es diu Lin-Lai Omen.
Weep for yourself, my man, you'll never be what is in your heart. Weep, little lion man, you're not as brave as you were at the start. Rake yourself and rake yourself, take all the courage you have left. Waste it on fixing all the problems that you made in your own head.
But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time, didn't I, my dear?
Tremble for yourself, my man, you know that you have seen this all before. Tremble, little lion man, you'll never settle any of your scores. Your grace is wasted in your face, your boldness stands alone among the wreck. Now learn from your mother, or I'll spend your days biting your own neck.
But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time Didn't I, my dear? But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time Didn't I, my dear?
No, no, no.
But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time, didn't I, my dear? But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time, didn't I, my dear?
Bon dia, són les 11.
Convergència democràtica aposta per una llista de país en unes possibles eleccions plebiscitàries on el protagonisme sigui de la societat civil. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el portaveu Francesc Homs ha demanat perdó per la mà imatge donada pel trencament de la unitat de les forces sobiranistes.
i s'han d'assegurar que, tot i que els implicats en les targetes opaques de caja a Madrid tornin els diners, si hi ha delicte fiscal hauran de pagar les sancions corresponents. Avui mateix els membres de l'ex cúpula de l'entitat declaren a l'Audiència Nacional sobre aquest cas.
Els ministres de Sanitat de la Unió Europea reuneixen aquest matí per coordinar mesures per fer front a l'Ebola i evitar-ne la propagació. La trobada, convocada després del cas de contagi a Madrid, podria fer establir control dels aeroports pels avions procedents dels països africans afectats per la malaltia.
El cap de l'executiu de Hong Kong està disposat a negociar amb una de les principals organitzacions convocants de les protestes pro democràcia, però manté la negativa a modificar la llei electoral. L'anunci l'ha fet en la primera compareixença publicat des de fa dues setmanes.
La borsa espanyola torna a caure, tot i que, de manera més moderada que ahir, al mercat del deute la prima de risc continua pujant. Ara està a 146 punts. Entre els valors que més baixen, un 6%, destaca Fomento de Construcciones y Contratas.
Els accidents de trànsit a la N2, des que no hi circulen camions de gran tonatge, s'han reduït dràsticament. Han passat de 15 a 1 a l'any, des que s'aplica la mesura. Títols d'esports.
Avui fa 10 anys del debut oficial de Messi amb el Barça en un vertit al camp de l'Espanyol amb Victòria Blaurana. L'argentí torna aquest matí a l'entrenament on es trobarà amb Neymar i també Luis Suárez, que ahir va recollir la bota d'or. Suárez també va explicar que està al 100% per jugar contra el Real Madrid. La decisió, però, la deixa en mans de Luis Enrique.
I el Cornellà i l'Hospitalet ja són a la següent fase de la Copa del Rey. En canvi, el Girona i el Lleida han quedat eliminats a la Champions femenina. El Barça és als vuitens, ahir 3 a 0 sobre l'Eslàfia de Praga.
Les temperatures una mica més baixes, més altes, volíem dir, a primera hora, tot i que amb fresca matinal a la meitat nord, sol o ressol, núvols alts i mitjans més trencats al migdia, les temperatures pujaran una mica més i els termòmetres se situaran entre els 23 i els 27 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 4 minuts. Us parlarà Andrea Bueno. Avui arrenquen les festes de tardor de Sant Joss fins al 26 d'octubre. Els carrers i equipaments del municipi acolliran moltes activitats per a tothom, com ara presentacions de llibres i exposicions, visites guiades, ballades i l'acte estrella.
al Sant Just al carrer. Es pot seguir l'activitat de les festes de tardor a través de les xarxes socials i del hashtag FTSantJust. Per exemple, avui les activitats més destacades les protagonitzarà el Carrà Oblau amb la presentació del darrer llibre de la col·lecció Fragments Artistes a les 7 de la tarda. I demà divendres, per exemple, a les 5, contes per créixer, contes per gaudir al costat del Cap de Sant Just, a les 8, una conferència sobre la Catalunya abans del 1700 amb Eva Serra i a dos quarts d'11 de la nit
Cine Club Utopia al Casal de Joves amb la projecció del Lobo de Wall Street de Martin Scorsese en versió original, subtitulada. El preu de l'entrada serà de 3 euros.
Més qüestions? Avui s'obren les inscripcions per participar de la 38a cursa de Cards de Coixinets de Sant Just. Queda un mes perquè se celebri la cursa de Cards el cap de setmana del 15 i 16 de novembre i avui l'organització obre les inscripcions a través d'internet. Les presencials es podran fer el 30 d'octubre. La 38a cursa de Cards de Coixinets tindrà lloc, com sempre, als carrers freixes i creu del padró.
I acabem recordant que el rebost de Càritas inicia aquest dissabte la campanya omplint la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els aliments i productes necessaris per garantir l'imprescindible per alimentar-se i subsistir cada mes. De fet, el rebost de Càritas proporciona un llistat detallat del que es requereix per ajudar les famílies que més ho necessiten. Aquest mes d'octubre, el rebost de Càritas demana que la gent aporti ous, tonyina i sardines en llauna, llet semi-descremada, sucre i gel de dutxa.
La recollida de productes tindrà lloc dissabte, 18 d'octubre, de 10 a 1, davant del mercat, i també els dissabtes 15 de novembre i 13 de desembre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Vivo esperando siempre a que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivo esperando siempre a que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Las palabras que se abandonan no son de nadie, no son de nadie. Dicen que la locura, soy soltura, la luna cambia siempre de cara. Tiene mi cara, tiene mi cara, tiene la tuya.
y no se arrepiente de lo que siente, yo solo digo que es evidente. Sigo buscando algo y puede que ahora lo esté tocando, lo esté abrazando, no digas nada, solo prepara, solo prepara. Como estos porcos a nuestro aliento sigues buscando cualquier momento para esconderte, y buena suerte volver a verte. Buena suerte. ¡Lindos, lindos pasan las primaveras, las carreteras, los ditimuntos, las orineras, aguas enteras, huches enteras! Letras que son ideas y los mensajes que son promesas de alguna parte
Y los músicos les bailan en las farolas, en chimeneas, cenizas blancas, cenizas blancas, cenizas blancas. Y encima me entornice como una fuente de gas extinguis, como una manca de tu cabello y tu presencia de tu cuerpo. Dilo esperado siempre y que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siento. Dilo esperando siempre y que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siento.
No es una moneda, la vida entera lleva más años y no hace daño, no te hace daño. Dicen que si me mientes aunque me quede que tendrás que mentir, lo que se cuente no será fácil y hará más daño y te hará perderte. Pero si miras dentro de lo que somos tendrás más aire, tendrás el mundo, tendrás el tiempo, tendrás el sueño. Bien de dejar la brisa que nos arrastra hasta las orillas de tus momentos, de mis recuerdos, de tus romillas,
i els teus ulleres i les teus ulleres i les teus ulleres i les teus ulleres
Y el firmamento produce como una fuente de gas estrellos, como una manta de tu cabello y la presencia de tu retorno. Vivimos esperando siempre a que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes. Vivimos esperando siempre a que tú me cuentes que estoy adentro de lo que sientes.
Se confunde por el aroma y toda la gente vive consciente y no se repiente de lo que siente y yo solo vivo que es evidente. Ni los árboles bailan ni las farolas son chimeneas de luces blancas, de luces blancas, de luces blancas. Ni los árboles bailan ni las farolas son chimeneas de luces blancas.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama.
Ara passen 11 minuts de les 11.
La setmana que ve, dimecres, es presenta, dins dels actes de les festes de tardor, el llibre Cuina amb fruit. És un llibre escrit per Cuina Miracle i Joan Tarragona i publicat per Vien Edicions. Ara saludem l'autor del llibre, Cuina Miracle. Molt bon dia. Hola, bon dia, Carme.
que anem parlant una mica aquestes setmanes perquè estem fent la secció de cuina d'aquest mes al Just a la Fusta. Estem sentint les teves receptes que són justament de cuinar amb fruita, d'aquestes que formen part d'aquest llibre i que es presenta la setmana que ve. Per tant, estem fent aquests petits tastets
En tot cas, parlem d'aquest llibre que es presenta dimecres que ve, que és tot de receptes que inclou la fruita. Exacte, des d'un aperitiu amb alguna cosa que tinguis fruita, fins a un postre, hi ha plats d'entrants, primers, després hi ha carn, ous, peix... Hi aporta alguna cosa sempre de la fruita. Alguna cosa que sigui adient, busquem una mica l'equilibri.
dels sabors, també els colors, la textura del producte... I mirem això, que sigui una mica protagonista, no? Clar, de primeres, si algú ho sent, diu, ostres, no m'ho imagino, no?, que la fruita pugui cabre a tantes receptes, però es pot, no? Sí, sí, clar. Sí, sí, sí, es pot, es pot. Es pot, a més, aquí, de fet, aquí a Catalunya, tenim molts plats ja amb fruita. Que a partir d'això, vaig tenir l'idea de per què no escrivies més sobre això.
perquè, per exemple, aquí fem molt la pollassa amb prunes. També fem un llom molt normal amb una poma. Vull dir, fem els plats. Jo penso... Hi ha moltes cuines, a més, d'altres llocs del món. Mira, ja vaig fer amb el llibre i és... Hi ha un llibre d'una recepta, que és una espatlla de xai amb sabetes petites i dàtils. Això és un plat molt típic del Marroc, però és que està boníssim. És boníssim. I, a més, no és gens amb bafós, perquè...
Porta olis, es fa al forn amb una mica d'aigua. Queda molt bo, molt bo de veritat. I llavors clar, jo he anat buscant també. No només és recetes d'aquí, són idelles que també he tingut jo, que me les he inventat, i altres que les he recollit. S'agafa una mica de tot. De fet les has fet amb el teu fill, no? Exactament, sí, sí. L'he fet juntament amb ell. I bueno, sí, perquè jo sola poder no ves ni...
i he pogut fer tantes coses perquè realment això ha donat molta feina. És un llibre que hem trigat jo fa tres anys que estic pintant per aquest llibre. Totes les pintures que inclou en el llibre les he fet jo. Clar, expliquem-ho també que la portada de fet, que l'estic mirant a través del que tinc a internet, la portada és una pintura, no? Sí, és una pintura de fruits vermells i la idea era integrar una mica això, integrar l'art, integrar la pintura,
amb aquest llibre. Vull dir, integrar totes les fotografies que hi ha de pintures són fetes meves, i estan fetes amb pintura acrílica, i treballant amb aiguades, amb col·laps, i bueno, i diverses tècniques així. I ha sigut l'era d'incloure les dues coses. A vegades, primer feia un plat i després el pintava, que això era... el meu fill era molt a l'instigador, diguéssim, perquè el millor feia un plat i deia, doncs, aquest m'ha de fer una pintura, eh, m'ha de fer...
He dit, però aquest és molt difícil, perquè això jo com ho explico. Ha sigut divertit, interessant, jo també hi he après molt, he disfrutat i hem treballat molt, la veritat. Ha sigut una feina una mica llarga, perquè treballant treballant amb el llibre, només amb pintura fa tres anys, però amb el llibre hem estat tot un any per fer-lo.
Pensant les receptes, escrivint-les, no? Sí, no, escrivint-les, després fent fotografies, que no es feien dues sessions per setmana de fotografia. Cada dia per cada que feia l'assistència només es feien quatre plats. I això vol dir que d'un plat fem 50 fotografies per treure'n una, no? Que dèiem, bé, no posaríem, no? Clar, clar. I ha sigut una cosa una mica lenta, elaborada, amb un bon equip. Tenia gent al voltant, tot això, per descomptat, no és un treball que mai es fa sol.
que fa amb més gent que col·labora i participa i aporta les seves idees. També hi ha una part de meridats de vins, no, em sembla? Exactament. Un meridatge que l'ha fet l'Astrid, del celler de Can Mata, que estic molt contenta perquè ha quedat magnífic. Cada plat l'Astrid és una gènio des d'això. Llavors jo vaig connectar amb ella perquè a més tenim amistat de tota la vida i li va semblar una idea
Molt bona, llavors ha quedat un llibre molt rodó, no? Perquè a cada plat s'ha estudiat molt bé el que hi posava, no? I mateix hi ha un cava, que un xampany francès, o que un biter, o que un vermut, o que una cervesa, vull dir. No ha seguit uns paràmetres establers, sinó que els que ha considerat que li tocaven en aquell plat.
Hi ha estat una feina de conjunt, ja et dic, bastant molt interessant, enriquidora per a tots. I bueno, ara espero que la gent també ho gaudeixi, ho disfruti com nosaltres, no? Clar, el llibre ja es pot comprar? És a dir, ja ha sortit de la venda? Encara no, encara no. El presentarem el dia 22 aquí a Can Ginyastà i a partir d'aquí ja es podrà comprar. Jo també el tindré allà a Cuina Miracle i després a les llibreries a Barcelona i hi haurà molts llocs
On es pot comprar, que el llibre estarem a tot arreu als llocs més significatius. Quina és la recepta o alguna de les receptes de les que deia el llibre que et faci especialment gràcia o que diguis aquesta realment crec que s'ha aprovat? Sí, mira, n'hi ha una molt xula que a mi em fa molta gràcia perquè és molt divertida perquè me la vaig inventar l'any passat a l'histiua a casa d'uns amics. Estava fent una lasanya i em sobraven quatre plaques de lasanya.
i teníem formatge amb escarpone i ell tenia cireres per allà. I dic, mira, porta, que vaig a fer un aperitiu amb aquestes quatre plaques que em queden, que a vegades et queden, que vulls que no les has acabat de gastar, i a millors llençaries. I mira, porta, que vaig a fer un aperitiu. I vaig posar formatge amb escarpone barrejat amb les cireres tallades a trossets, una mica de sal, una mica de pebre, i el vaig posar a dins i el vaig fer un canaló, i el vaig tallar a trossets, i el vaig posar amb unes safates, i a sobre hi vaig posar pinyons i formatge.
i ja m'ho he entès allò, tallat de rodanxes o ben servir com aperitiu. Bueno, estava deliciós, eh? I vam aprofitar, vam tenir un aperitiu i, a més, divertit. I aquest està al seu llibre, també, perquè m'ha fet molta gràcia perquè estava boníssim, el formatge, amb la cremositat que té barrejat amb les sireres, és que estava estupendo. I, bueno, hi ha molts plats que fan gràcia, no? I, a més, una cosa que hem intentat, també, molt, amb això, és que siguin receptes fàcils.
que es puguin fer, que siguin productes masequibles, bastant normals. Vull dir, coses que siguin fàcils, que no siguin complicades. Són receptes fàcils, però que tenen el seu què, no? És a dir, que jo les pugui fer a casa meva un dia si vull fer un sopar especial, no?, per entendre'ns. Sempre que vulguis, perquè... Home, sí, ara, per exemple, ara, no puc fer els canelons enxerera perquè no hi ha enxereres, no?, però vull dir...
Pots buscar la fruita del temps, que hi hagi... També és important ser conscient de quina estació estem. Ara què hem d'aprofitar? Hem de fer coses amb taronja, podem fer pollastre rostit amb taronja. Aquí al llibre hi ha una recepta molt bona d'uns tacos de pollastre que són rebossats. És un plat una mica oriental. Porta llima, porta una mica de soja, però és boníssim també i està fet amb taronja.
Es pot utilitzar la fruita que toca, és l'ideal, la fruita del temps, sempre, perquè és més bo i està més bé de preu i és el seu moment, val la pena.
És el que trobarem en aquest llibre que es presenta dimecres de la setmana que ve a la Sala Isidol Cònsult de Can Ginestà. És el llibre Cuina amb fruites de Miracle Serra. Aquell dia suposo que el que fareu serà explicar una mica com ha anat tot plegat. Exactament, farem una mica de presentació. Vindrà també una mica de presentació la periodista que m'ha fet el pròleg del llibre, que és una periodista gastronòmica.
que es diu Anna Lóz i vindrà ella, llavors també estarà l'editor, que és l'Enric Viladot, i entre tots farem una mica de presentació del que ha sigut aquest llibre i del que ha sigut aquest any de feina per presentar-lo al públic, perquè també ho vegin tots els amics, que ho vegin la gent d'aquí del poble, i a mi feia molta il·lusió presentar-lo aquí, la veritat, perquè després farem algun altre a Barcelona,
però en fi em feia molta il·lusió que el primer fos aquí a Sant Just, ja que és el meu poble i és el que m'estimo. Serà la setmana que ve en aquesta presentació dins de l'Arc de les festes de tardor. Són aquests dies que són molt actius i que la gent té ganes de fer coses aquí a Sant Just. Avui n'hem volut parlar amb la Miracle Serra, moltes gràcies Miracle. Moltes gràcies Carme i espero que tots els amics que puguin que vinguin.
Segur que sí, esperen que sí. Que vagi molt bé i bon dia. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Un quart i mig de dotze. De seguida farem tertúlia d'actualitat amb la Joan Algarra, la Lina Santa Bàrbara, la Montse de Grea i el Jordi Agulló, i a més del Pere Oliver. Tot això ho farem però després de sentir un tema musical. Ens n'anem ara amb una cançó d'Angus en Julià Stone, que per cert venen aviat a Barcelona. Actuaran el mes de novembre. Aquest tema es diu The Devil's Tears.
You said I am the devil with me and we'll make many storms. You offered me the universe, but inside my heart's a picture of a girl. Some call her a loving curse, some call her a loving heath,
And she's as much a part of this broken heart See, broken bones always seem to mend I'll taste the devil's tears, drink from his soul
I'll taste the devil's tears, drink from his soul But I'll never give up
He said I am the devil's boy. Come with me and we'll break many laws. He offered me eternal life. Inside my heart there's a picture of a girl. Some call her lovey-dovey. Some call her lovey-feet.
But she's not home And she's as much a part of this broken heart This broken bones always seem to mend I'll taste the devil's tears Drink from his soul
Never give up you. I'll taste the devil's tears, drink from his soul, but I'll never give up you.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gentcat.cat. Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Just a la fusta.
Ara passem un minut de dos quarts de dotze. Aquesta hora fem una tertúlia d'actualitat i ho fem saludant la Montse Larrea, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bàrbara i també el Jordi Agulló. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? Molt bon dia. Bon dia.
Per parlar d'actualitat, una setmana, les que ens esperen segurament continuaran amb la línia d'intensitat. Han passat moltes coses, això sí. Anem una mica per parts. Primer de tot, preguntar-vos què us sembla aquest 99N. Mira, en resumides comptes, votarem.
Ja està. És el que volem, no? Votarem. Sigui el que sigui. L'altre consultat, jo penso, un fi pràctic era per demostrar realment la tendència de la gent a voler ser amos del seu destí. Pràcticament no hagués resolt res, perquè com tu comprendràs, el Govern central no ens hauria deixat. Ara també ho demostrarem. Quan més anem, més riurem.
Però vols dir que sabem exactament on hem d'anar a votar? Ja ens ho diran. Jo el que penso és que realment el debat que feien, no cal ser tonto per entendre que si una part, que són els del 6 o el no en gran, es neguen a anar a votar i hi ha un estat que els empara, l'assumpte quedava una mica en pèter legals,
en certidumbre. De tota manera, la culpa, la culpa jo tinc molt clara, que la culpa no és dels del sí-sí, sinó és d'aquells que han volgut boicotejar la llibertat dels pobles. Per tant, jo també penso que s'hauria d'anar, de les que sigui, així aneu així, com sigui, no s'hauria de cedir que fos el dia 9, com a moviment de força, és del sí-sí, anem allà, legítimament o democràticament poden dir el que vulguin, però són ells els que han impedit
que puguem votar. Està un acte de força, com van ser les manifestacions, hi ha unes llistes de votants certificades i allò, perquè sàpiguen que allà no n'hi ha putxerata, que és el que voldran acusar, i a partir d'allí es convoquen eleccions.
que també se l'altre va, si previsitària no previsitària. Jo diria plurals dintre d'això perquè a mi votar el president Mas no m'apeteix. I això de Cupert-Cupert com a cup i no m'apeteix gent ni mica votar la retallada i votar tal si d'acord amb ell que hem de fer un nou país, però un nou país per canviar-ho tot. I no vull renunciar a això, canviar-ho tot.
Jo diria que es facin dues llistes unitàries si volen, i que vagin expressament en la idea que és declarar la independència molt clara. Totes les llistes independentistes que vagin en aquesta idea.
Això ja ho havia dit fa un mes, fa dos mesos, ja sé que ho havia comprat perquè aquest tenia que és el procés. I ho discutien a mig del si no, que vols enrèiem, però quan es donava les raons és que tenien que quedar callats. Tenien que quedar callats perquè és així, jo tinc el dret, perquè ells estan partidaris del dret a decidir però del si no. Estic rodejat d'amics així.
Però, Jordi, per què no volen les eleccions? Perquè seria la manera de sortir de la sucat, no? Jo no el que he debatit són els del sí, no. Són partidaris del dret a decidir, però voldrien una Espanya federal autènticament federal. El PSOE? No, no són el PSOE. Són de l'Ajuntament d'Iniciativa. No són del PSOE. Són el voltant d'Iniciativa. Clar, una Espanya federal, però clar.
Per això ells s'estan negant perquè si són partidaris del dret a decidir quan deuen tanta opressió i si passen a la repressió s'hauran de definir o es callen perquè davant d'una repressió no es pot ser neutral. S'hauran de definir d'una manera. Tenen aquesta contradicció a sobre que es pesa.
Ho sap greu que s'hagi trencat la unitat que hi havia hagut fins ara entre aquests sis partits de fet polítics? Sí, sí, sí. Ui, Lina, espera que no et sento... Ara no tenia el teu micro obert, eh? És que estan lluny, ara sí. A mi em sap greu, perquè és que la unitat fa la força. Això està claríssim. Sí, però és molt difícil, perquè és que tu imagina't l'imaginari, l'ideari de cadascú del cim. Clar, ja no he dit que no sigui difícil, però si no anem units no farem res.
Podem anar unitge en l'aspecte que correspon i l'altre no té per què. Som una societat plural i defensem una societat plural. La defensa d'una societat plural seria l'ideal. El que passa és que, i recordeu-vos que això és el que em temo, és que no passi com quan a l'Estatut. Abans de treure el carrer i abans de ser provat per les cortes espanyoles. Què va passar? Que primer es va allargar la decisió entre tots.
Jo sé que cadascú té el seu punt de vista però el seu punt de vista, moltes vegades, no és el que s'expressa o el que diuen. Cadascú ho diu a la seva manera i resulta que quan hi havia una cosa que era compacta, ferma, s'ha disgregat. Al disgregar-se, aleshores és com si diguéssim... No tenim força. No tenim la força que teníem. I aleshores aquí és, francament, ho sento, però això és molt propi, no sé si d'aquesta societat nostra o del que sigui.
Deu ser d'aquesta societat nostra. No, no, no. Perquè tots volen tenir raó. Diuen que això és així. I jo crec que ara, perdoneu, he vist com si diguéssim, la figura que si posem en una metàfora seria com el punt blanc de la Diana,
doncs és el senyor Mas, amb tots els sets i uns, amb tot el que tingui de bé i de no, que resulta que tot convergeix amb ell i on es pot clavar el d'art és en aquest punt. I aleshores això és el que agafen els demés per després prestigiar, per tirar per terra, per no sé què, per no sé quantes, precisament i precisament. Si no tenen seny,
els partits que volen que hi hagi una solidesa entre tots ells per dir senyors podem estar equivocats però això és el que nosaltres volem. I posem-se d'acord. No ho fan. Lamentablement això està molt fos. Se'n va en orris. I el que us vaig dir l'altre dia que jo sóc expectant, continuo sent expectant perquè no ho és clar. Però a aquest punt ara, fible. Vull dir fible. Penses, ei, a veure,
Anem a cedir o no a cedir, o anem a posar-nos a tots d'acord? Perquè si no, t'ho heu d'aturar. I a més a més, el que més ràbia em fa és, al menyspreu, l'ensenyament. Jo no sé si en català es diu ensenyament, en castellà no és l'ensenyament.
Encrueliment, sí, ensenyamiento. Doncs que s'està dient que ara tots els representants que ara podríem dir d'una manera digna volen representar els diferents partits i opinions d'aquí. Llavors per posar els interessos de partit per davant dels interessos d'estat, de nació, llavors perdem... Primer es té que aconseguir una fita i quan es tingui aquesta fita aleshores...
D'una manera democràtica. Però si ara s'ha desintegrat una mica? No, una mica bastant. El que passa és que és clar, el 9 de novembre tothom pensava, el 9 de novembre després què passarà? Això mateix. És el que dic jo també. Després d'aconseguir digues sí, digues no, és igual, perquè es donava l'ocasió que tothom que no estigués d'acord...
Pogués dir la seva que aquesta és una ocasió d'or que s'ha perdut. Què que estan dient els partits que van en contra d'això? Era una ocasió d'or de dir la seva i dir no. Jo sempre us deia home no ens fem il·lusions. Potser sortirà que no i llavors haurem de callar.
I acceptar la majoria. Hem treballat molt durant dos anys per res. No, per res. Jo no crec. La gent està mentalitzada i s'ha enterat de moltes coses. La societat civil. Aquesta idea d'aspirar amb un estat propi i decidir el teu destí, ara ja també la té la societat.
Avui també alguns mitjans publicen que l'ANC estaria plantejant-se si es presenta. Si es presenta com a partit. Sí, exacte. Dins de les eleccions amb gent de ciutat civil. Com ni un principi nega que estigui parlant tu amb l'ANC, però es veu que alguns mitjans publicen que almenys l'assemblia sí. Què us semblaria això?
M'assembla molt bé. Mentre hi hagi manifestacions i multitudinàries per part de la gent del carrer, és quan jo crec que està la força. I que adopting forma de partit per això? Que hi hagi una rebel·lància, una re... bueno, vull dir de renombre, o regeneració. Sí, com un partit concret, francament malament, perquè sempre n'hi ha
Perquè és que l'ideari no és igual. Tota la vida que havia sigut en defensa més que res de la cultura, dels costums, de la llengua... L'altra banda és una mica més reivindicativa també de la llengua i dels costums, però amb més força. A onar tots dos també seria una mica difícil. Si miréssim les numeroteques, perquè aquí no fem cap diari de sessions,
Però recordeu-vos que fa dos o tres anys vaig dir que la cosa es trenca quan et volen impulsar, quan et volen descartar la teva llengua. A part de totes les altres coses. Jo he de dir que faré d'acord amb la teva bolleta perquè veig que és més estranya que vosaltres, que teniu la sort de ser més veterans, que jo i tothom esteu fent de joventut. És que som molt joves. En la història no es pot tindre pressa.
El CUP porten 30 anys treballant i si han de treballar 30 anys més treballaran 30 anys més. L'esquerra republicana mai han amagat que són independentistes. Porten 60, 70, 80 anys treballant i seguiran treballant. I això és així, donada les condicions que es donen.
Hi ha unes conyultures històriques actuals en la qual molta gent ha cregut, però molt immadurament. La història no és tan fàcil. No se m'hi pot enganyar. La gent ha de pensar que ha d'estar disposat a fer un petit sacrifici en un període de temps, que tampoc serà allà, si volem un altre país. No tot se'n recita.
I potser ja sé que es queda congelat per la repressió o perquè la mateixa gent és tan immadura que se'n vagi a casa i es tanqui a casa. Podria ser. I això no vol dir que el R tiri enrere els seus principis ni que el Q tiri enrere els seus principis ni els que creiem en aquest tema seguirem treballant igual.
Per tant, jo diria que això que diu l'ANC, sí que faria, tornem a l'Assemblea de Catalunya, una llista única d'agents civils que la qual faig un Parlament constituent i aquest Parlament constituent ho no despuncerà per la Constitució i Dissoltres.
en 12 mesos i dilluns i tornar al polarisme polític posteriorment. Hi ha gent que normalment serien grans professors, Marcalio Rivera, el de la jaqueta de colors, per dir algun nom.
molt plural i molt així, de gent que no és la política la seva, poden sacrificar un any per a fer aquesta Constitució, el jutge que tenen a punt de condenar... Aquesta no seria mala idea, però aquesta idea, que fossin gent així durant un any
per fer la Constitució i disoltre'n. Perquè treballen a fer aquella Constitució plural i disoltre'n. No l'acceptarien a Madrid. El Govern central no l'acceptaria mai. Tindria que suspendre l'autonomia. Encara ho pot fer.
Tenia que suspendre l'autonomia. Mentre el Rodríguez digui que se li hauria de fer el màs igual que se li va fer al company. Els fachos van dient que davant de les autoritats de Madrid estan dient màs, màs, màs, màs al càmera de gas. L'han agafat
Com rima bé, no paren. Ho han dit aquí, en Barcelona, en València, davant de la reautoritat, i això els alemanys estan realment espantats. Els alemanys estan realment espantats d'aquesta bèstia, els alemanys de dreta, que fan aquesta alegoria al nazisme.
Ara volen tombar la cosa com que els independentistes són feixistes.
i els altres diuen que acusen independentistes. És una contradicció i estan ben emprenyats. De totes maneres, molta gent, el que tu deies als massa il·lusionats, pensaven que el dia següent, com sortiria que sí, sí,
Ja teníem la independència aquí, i això no, eh. Això no funciona. No, no, no, sí, jo conec il·lusos. Massa il·lusionats, sí, però il·lusos, com diu l'Alina, no. No, no, no. Il·lusos en el sentit que no podia ser. Càndids, càndids. Però escolta, molta gent, eh. Per algun comentarista de Madrid ja havia dit, ja havia dit, havia sentenciat que els que se barallarien serien els catalans.
Ho va dir el Rajoy. El Rajoy va dir, ellos mismos se destrozarán. Dice, primero se romperá Cataluña, que no... Exactament, era aquesta. Primero se romperá Cataluña. Perquè la història, com deia si anem a les hemeroteques, la història en temps antic també ha passat així. Exacte.
I jo crec que si ha passat així és en realitat perquè les coses de tots volen que siguin ben fetes, i legals, i molt bé. És el que tenim els catalans, tot s'ha d'apactar, tot ha d'estar bé, tot ha d'estar escrit, rauja per destrossar-ho.
No hi ha tanta pressa. El camí s'ha de fer a poc a poc perquè si el volem fer de pressa ens el tomben. Hem d'anar a poc a poc. Hem esperat tants anys que un any més tampoc no passarà res. Es tenia que pujar molt i remarcar com els nanos petits que a vegades se'ls hi tenen que ensenyar.
Volíem fer això, nosaltres ens vam reunir, vam fer un estatut, molt bé, ho aproven les Corts i resulta que després posen al·legacions i aquest, el Tribunal Constitucional, diu que no, que aquest és el mateix que després han fet a Andalucía o a València i allà ha estat tot bé. Aleshores, què passa? És perquè no s'han volgut fer les coses ben fetes?
No, és perquè hi ha un nens que no està disposat. Abans, abans, si ha semblat que volia dir això, no, no, perquè ja ho sé, però us dic que soc política. Que és que cada un dels partits es vol posar la meva lluita? Això sí. De qui no? Probablement. No, jo no crec tampoc això. La cosa d'aquella, perquè ho dius tu, no, perquè ho dic jo.
Aquella espècie de portar-se al protagonisme. I de que nosaltres som els defensors de la pàtria. La pàtria és la pàtria. Cada vegada que hem salvado la pàtria la cosa ha anat molt malament. Veurem com ha avançat el plegat. Tenim també més coses perquè avui declaren Rato i Blesa pel tema de les barretes opaques.
Què vols que esperem? És trist que no puguem esperar-ne res. Avui aquest dematí, als matins de la TV3, ha sortit la jueza, la Manuela...
No, carinyo, ui, una jueza, escolta'm, era de jueces per a la democràcia, bueno, i ara han fet-hi tot amb altres jutges, ja és jubilada, clar, ja es pot permetre dir, sempre ho ha dit, eh, però les coses dir-les per la seva manera. Diu, és que no té per què polititzar-se, absolutament. Una cosa corrupta.
No, no, no, és que la justícia no ha de polititzar-se. Han d'estar al cervell de la societat, de la gent, per solventar els seus problemes. I no, per solventar i per fer-los més difícils i que durin les coses moltíssim. Diu, què és això? Hi ha judicis que duren 5 anys i fins i tot 18. Però què és això? Si permeten 30 segons... Digues, digues.
D'això dels judicis, els veïns del Pla Caufec, des del 2007, que jo vaig estar en aquella manifestació, ja aniré de testimoni. I anar de testimoni, en el meu cas era dir que jo també soc responsable del tema. Els demanen de 3, 4 i 5 anys a cada noi. Han agafat per sorteig els que més es movien,
i els de 700 que estaven en la manifestació pacífica que van fer, els han encaixat i els demanen una barbaritat set anys després. Tenen crios, tenen de tot. El judici és el 27, 28 i 29. I estaré de testimoni amb el 28. El dia 18 a la 5 de la tarda, és aquest dissabte a la 5 de la tarda, hi ha la manifestació en esplugues.
per dir que això és una bestiesa. Què va haver-hi sang? No. No va haver res d'anormal. Hi va haver unes valles i vam entrar dintre de les valles.
i la policia fa un fum de folles. Van acusant de tres delictes, que per cert és el Jordi Arassa, el que era jefe de primera vegada en Splugger. La primera vegada que intervenien els Mossos d'Esquadra i tenien de jefe el Jordi Arassa. Aquest tramot s'ha sentenciat ja per tortures i per golpejar el David Fernández, el diputat i altres coses.
llavors, ja que solidaritzem això, que diem, i esperem que el sentim comú, de més, 7 anys esperant el judici, que parlàvem, 7 anys, eh? Des del 2007, el dia 9 del 2007, i mireu com estem. Per segons quines coses, mira que ràpida va la judici. I estan impecables, i molta casualitat que justament ara han reactivat el Pla Caufec i el volen posar en marxa.
Per antes volen assegurar-se a callar el moviment ciudadà. Els queis creuen que són l'avantguàrdia o tal, com funciona. A tallar el coll de la malaltia. Del coll dels que m'heren donat la cara per deixar atxantats.
Esperem solidaritat de tots els agents i de tota la gent davant d'aquesta bestiesa quan són uns herois que han paralitzat una altra bestiesa que s'hauria fet i estaria convertint-se en una ruïna, que a més es va arruïnar a la persa. No s'hauria arruïnat més, s'hauria arruïnat a més bancs perquè hagués sigut en diners dels bancs i això no ho haurien venut.
dos blaus de 20 pisos d'oficines. Per això t'ho dic per unes coses d'avui per demà. Mira, al jutge, l'Espadiemni li han fet res de seguida que la policia va donar la llista, ell com a capdavanter, perquè no s'ha negat mai a dir que en sus hores lliures estava treballant per fer una Constitució, com Ciutadaca, que era a les seves hores lliures,
Llavors resulta que de seguida l'han cridat i l'experiència està en marxa. No penseu, de moment pot treballar, ja veurem què passa. I per aquestes coses que són... La sentència no és unànim. No, perquè va sortir 4 contra 3. La part és que és total anidòlegic, perquè això ho feia com a ciutadà particular.
Clar que sí, en sus hores libres pot fer el que li doni la gana. En el seu treball és correcte, professional, és correcte. Contra això, contra allò i contra l'estat. La gran vergonya que ja estem veient, el que va atrevir a posar la presó, que no tenia que haver sortit, que tenia que portar dos anys ja tancat.
Sí, però mira que és estrany perquè el Bárcenas va entrar i va sortir de la presó. Com és que no el Bárcenas el tenen allà i ningú diu res perquè el Bárcenas sap molt i xerreria molt. Ja ho ha dit quasi tot i l'únic pati que tenen en ell és que no impliquen a la dona si no diu certes coses.
No dona proves de certes coses, perquè ja diu la tira, ja està clar. Perquè això de la banca de Madrid o la caixa de Madrid, aquí hi havia follons. L'altre dia ho van explicar, no sé si ho vau veure, van fer un estadillo, diu que fins al moment que el senyor, que em sembla que va ser el 2008,
La Caixa de Madrid era una de les més solvents no ja d'Espanya, d'Europa, perquè anava molt i molt bé. Llavors, quan va entrar el PP al govern,
Com eren amics contiguos d'assietos de col·legi, llavors el senyor Znar va posar el Bielsa com a director general i aquí va venir la debacle. El desastre, les sortides... El debacle vindrà ara amb el director de televisió espanyola, no? Ah, també.
I també amb això de les targetes d'aquestes hi havia un assessor del rei, no? Aquell va renunciar. Però ara fixeu-vos en els caps aquests que s'han tret d'allò. De l'orgaderia aquest no es diu gaire cosa més. Ha quedat com su mort allò.
Ja no dic morts, si no sou morts. En stand-by, se queda mofino. I és el que jo sóc contra. Tots aquests de la black target, ja veurem qui torna els diners.
Hi ha gent que sí que els ha tornat. I vaig veure una cosa xulíssima que diu que dèiem que només va sortir un d'aquests assessors.
Perquè això també n'hi ha gent bona tu. Sí, sent com és la xocolata del loro que es diu, això que han tret, perquè és molt més greu la bestiesa de forat i de tal que han fet. És molt fàcil que torni els diners, si els faig judicis els envaren.
Quan les comunitats de veïns, per 200 euros, per 500 euros, per 700 euros, ja veïns que no pagaven la comunitat se'n reien i van dir que s'acabava, ara poden embargar-los la casa i de l'embargo, però duït, es veu la casa i es recupera la part que té la comunitat. Des d'aquest moment tot deu pagar.
En el guàrdia ja van 100.000 euros de deute. Hi ha gent que tenia 20.000, 20 anys sense pagar. De cop i volta van pagar tot. No va quedar ningú sense pagar. Molta gent es devia trobar aquestes targetes per tots iguals. Si les lleis les fan com es dóna la gana en un sistema que han governat el PSOE i el PP durant d'anys, si les fan, tot i que es tornarien els diners.
No censura la persona si no torna a les diners. Els 300 milions d'aquells que eren de la Guàrdia Civil, que t'haguessin perdut. Diu que no té res, que és aquí que se li va portar. Si no es torna, tu no donem redenció de condemna. De 24 a 12 anys va passar. Va passar de 24 anys de condemna i va sortir al 12 perquè havia estudiat. Com surti no a tornar a les diners? Havia estat treballant i tot.
Diuen que viu a Saragossa en un piset, que no té 300 milions. Li va fotre el servei secrets. No sé qui era. El cap de policia. Sí, l'altre del servei secrets que li va deixar el diner i que ha desaparegut, que no sabia on era, li van portar els 300 milions.
Això és el que diu o ell que hi pensa. No pot ser que sigui. Aquest tio era menudoerat. El TCI ha desaparegut, s'ha fet una personalitat nova... S'ha canviat de personalitat. No és un dia estètic. És el que és important. Si ho llegim i diuen que no n'hi ha redenció de pena, no n'hi ha tal si no tornen el diner.
A part que se'ls embarguin tots els vents, d'ells i de famílies directives. Per què no ho fan? Per acabar, què us sembla que França pagui 25 cèntims per quilòmetre a qui vagi a la feina amb bicicleta?
Què en penseu? Creieu que cal? Creieu que no cal? Són mesures del sistema occidental per davant d'un capitalisme tan bèstia i ferotge que vivim que no és capaç de prendre mesures per damunt del populisme de la gent, del que estima el cotxe, del que estima la comodita.
Llavors saben i saben tots que estem enverinant la ciutat, estem enverinant l'ambient, estem enverinant l'atmosfera, que la realment crisi climàtica que es ve a sobre, segons diuen tots els experts, jo no vull fer allò de gorero, però diuen tots els experts, ho estan dient.
que aquesta serà la real crisi de la humanitat, i ho saben els poders, però mentrestant el sistema geovitalista no se sap endreçar. En 20 anys podíem haver estat emancipats del petroli en aquest país.
Sí, absolutament, però no han volgut. Parlem de París, que és una gran capital, que hi ha molta circulació increïble, però aquí també n'hi ha de circulació molta a la ciutat, i molts cotxes posen l'entrada a la diagonal, van amb una sola persona.
continua, això fa anys que se'n parla, i que deien que si es podia solucionar, fer viatges compartits amb altres persones, però tu comptes els cotxes que hi ha a Monassol amb el conductor, si prou, i veuràs que també estem al mateix nivell de París. Són propostes reformistes, però les propostes de fons no es fan, propostes de fons. Solament entraran els cotxes elèctrics a partir d'un any o dos anys que sigui.
la mesura a la ciutat. No es permeten els altres. No es permeten els altres. De seguida surten els populistes i diuen que els pobres no podran, que només tindran el risc de re, perquè els podran comprar-se el cotxe i ja estem. S'ha d'acabar el temps. Avui us veig molt animats. Està molt bé, està molt bé. S'ha d'acabar el temps per això. 10 segons. Hem de marxar. Que vagi bé.
Catalunya Informació.
La borsa espanyola repeteix a sotregada i avui també és la més castigada pels inversors. L'IBAX 35 aplega els principals valors, cau un 4,5%. Se situa a nivells de desembre de l'any passat per sota dels 9.500 punts.
Convergència democràtica aposta per una llista de païs en unes possibles eleccions plebiscitàries on el protagonisme sigui de la societat civil. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el portaveu francès Combs ha demanat perdó per la mala imatge donada pel trencament de la unitat de les forces sobiranistes. L'editorial del diari britànic The Guardian recomana al govern espanyol que prengui nota del resultat de la consulta del nou ENA encara que no sigui vinculant i afronti el debat sobre la possible independència de Catalunya.
Reunió dels ministres de Sanitat de la Unió Europea per acords de mesures de control pels passatgers que venen dels països més afectats per la bola. Entre altres propostes s'ha suggerit prendre la temperatura, posar el termòmetre als viatgers que venen de l'Àfrica Occidental. Naclaren a la comissaria dels Mossos de Tortosa una desena d'imputats en la fallida de la cooperativa de l'Alde al Vegebre l'any 2011. Entre ells el gerient Daniel Ferrer, que ha passat la nit detingut a la comissaria.
La població de Catalunya disminuirà en unes 200.000 persones fins al 2018. Tornarà al nivell actual al 2026 i pujarà fins als 8 milions l'any 2051. Són les previsions de l'IDESCAT, l'Institut d'Estatística de Catalunya, que ho atribueix sobretot a l'evolució de l'economia.
Els esports han anat amb 20 titulars. Avui es conmemoren els 10 anys de la final del Campionat del Món B d'Ukeipatins, que va guanyar Catalunya a Macau. El president de la Federació Catalana de Patinatge, Ramon Bassiana, fa públic avui la candidatura de Barcelona per als Roller Games del 2017.
També avui fa 10 anys del debut oficial de Messi amb el Barça, l'argentí s'entrena amb la resta de primer equip, Rafinha s'entrena sense l'alta, Douglas fa recuperació. També hi ha Suárez, que assegura que està al 100% per jugar contra el Real Madrid. La decisió, però, la deixa en mans de Luis Enrique. I Tito Robat es pot convertir aquest cap de setmana a Austràlia en campió del món de moto 2. També a Philipp Eiland, Àlex Màrquez s'acostaria al títol mundial de moto 3. Avui el club de la mitjanit serà Berga, amb el sis vegades campió del món de rides Marcoma.
I el temps avui, les temperatures al migdia pujaran una mica més, valors que avultaran els 25 graus i puntualment per sobre sol bona part del dia amb algun núvol prima tot estirà. El Pirineu de Lleida, alguna anul·lada de tarda inofensiva i de cara als pròxims dies estabilitat, sol i calor al centre del dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. Aquesta tarda es presenta el 15è i últim llibre de la col·lecció Fragments artistes. Aquest darrer volum de la col·lecció fa un reconeixement a l'art i al mestratge dels artistes, dels quals s'extreta els recursos pedagògics que han protagonitzat els llibres de Fragments.
La presentació s'emmarca en la programació de les festes de tardor que comencen avui. L'edició de la col·lecció Fragments va començar fa 10 anys gràcies al diàleg establert entre la pràctica diària dels infants del taller de plàstic a Carrou Blau dirigit per Soledat Sants i la teoria dels referents de la didàctica a l'escola de Martabalada. La presentació del darrer llibre de la col·lecció Fragments tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a l'estalegidor cònsult de Can Ginestà.
Més activitats vinculades amb les festes de tardor, les mines d'aigua de Can Candeler es tornaran a obrir dissabte per festes de tardor. Com cada any, el grup espel·liològic Rats Penats organitza una visitada a les mines Sant Justencas i una explicació prèvia de la seva història a Can Ginestà. Les mines d'aigua fan entre 16 i 20 quilòmetres de longitud pel subsol del municipi. És un patrimoni molt desconegut que un cop l'any per festes de tardor s'obre per tal d'acostar-lo als Sant Justencs i Sant Justencas.
L'explicació sobre les mines d'aigua de Can Candeler serà dissabte a les 10 del matí a l'estalegidor cònsult de Cànginestà on es veurà un audiovisual i la visita començarà a les 12 del migdia però ja s'han tancat les inscripcions per participar-hi.
I acabem recordant que Maria Barbal, Joan Margarit, l'any Vinyoli i altres centenaris seran els principals protagonistes del novembre literari d'aquest any. És la quarta edició d'aquest cicle cultural que consisteix en actes i activitats vinculades amb la literatura i l'escriptura. L'organitzen conjuntament l'escola d'escriptura de l'Ataneu, la biblioteca Joan Margarit
i la regidoria de cultura. Durant tot el novembre tindran lloc un munt d'actes literaris que inclouran, com dèiem, la presència de reconeguts autors com Maria Barbal i Joan Margarit, i també historiadors i periodistes com Patricia Gabancho i Jordi Mata.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició, a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Dites-moi d'où il vient, enfin je saurai où je vais. Maman dit que lorsqu'on cherche bien, on finit toujours par trouver. Elle dit qu'il n'est jamais très loin, qu'il part très souvent travailler. Maman dit travailler c'est bien, bien mieux qu'être mal accompagné. Pas vrai ? Où est ton papa ? Dis-moi où est ton papa ? Sans même devoir lui parler, c'est ce qui ne va pas.
Ah, sacré papa, dis-moi, ouais, tu cachais, ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes doigts. Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ? Où t'es, papa, où t'es ?
Per què, que hi creiem o no, hi haurà un dia on no hi creiem. Un dia on l'altre serà tots papà, i d'un dia a l'altre on haurà disparat. Seran-nos detestables? Seran-nos admirables? Des geniters o des genis? Dites-nos qui donen essence als irresponsables? Dites-nos qui? Tien, to'l moun si com'en fait des bébés.
Personne sait comment on fait des papas. Monsieur, je sais qu'on aurait hérité, c'est ça. Faut le sucé de son pouce ou quoi. Dites-nous où c'est caché. Ça doit faire au moins mille fois qu'on a bouffé nos doigts. Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es?
Ué, ton papa, dis-moi où est ton papa Sans même devoir lui parler, il sait ce qu'il ne va pas Ah, sacré papa, dis-moi où est-tu caché Ça doit faire au moins mille fois que j'ai compté mes doigts
Où t'es, papa, où t'es? Où t'es, papa, où t'es?
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Just a la Fusta. Sant Jús en directe. Just a la Fusta.
Això és espectacle. Passant 12 minuts de les 12, que serà com cada dijous, el que fem és parlar de teatre i per això saludem la Maica Duñas. Molt bon dia Maica, què tal? Bon dia, què tal? Avui estem acompanyats. Exacte, avui ets tu sola a l'estudi principal perquè també tenim el Joan Sàlvia. Molt bon dia.
Tot plegat perquè avui el que volem fer és parlar sobre tot d'aquesta obra que just reatre estrena dissabte, tot i que es podrà veure tots dos dies, dissabte i diumenge aquesta obra que és estrena no només aquí a Sant Just sinó que s'estrena en general i que no s'ha fet mai. És una estrena absoluta. Es pot dir estrena mundial fins i tot, si volem fer-ho gros.
En tot cas és la Coca-Cola calenta, aquesta obra que es pot veure dissabte i diumenge i que d'aquí una estona també parlarem amb el director de l'obra. Com esteu? Esteu nerviosos? Com està? Perquè estem a dos dies i realment són... Jo ja saps que les últimes setmanes estic molt neguitosa, perquè no saps mai com sortirà, no? Per més que intentes que surti bé, però bueno. Joan, i tu què?
Home, com sempre, quan has d'estrenar alguna cosa estàs nerviós. Aquestes setmanes, clar, ensagem cada dia, cada dia...
i hi ha un dia que dius, ui, avui ha sortit perfecte, no? I l'endemà hi tornes i dius, carai, ahir va sortir millor que avui, però bé, jo crec que el dia tots ens hi posarem i sortirà bé, segur, sí. Evidentment. Al teatre és això, és posar-se davant del públic i començar doncs a parlar de les coses que s'asseja, no? L'assaig et cal dir que jo sempre en queixo que anem molt, molt, molt...
que a l'última hora sempre estem corrent, en aquest cas em penso que estem una mica més tranquils, una miqueta, una miqueta, una miqueta. Jo crec que aquesta vegada, potser, i ho dic pel temps que estic a Just Teatre, potser aquesta vegada, a part que no fa massa temps que estem assajant-la,
però aviat tots els actors que intervinen ens hem après al paper. Això em sembla que fa que puguem anar una miqueta més ràpid. No puguem corregir els defectes que tenim de posició, d'anar cap a la dreta, cap a l'esquerra. Això que està dient el Joan és importantíssim, Carme, perquè moltes vegades l'actor no memoritza i si no memoritza no es pot treballar la obra ben treballada. En aquest cas tots som molt treballadors
Home, doncs és molt important. Han memoritzat molt ràpid i llavors doncs per això dic que estem en aquest una miqueta més tranquils. Tenim també al telèfon l'Auto de l'Ebre en Joan Guas, molt bon dia. Bon dia.
Hola Joan, bon dia, com estàs? T'hem trucat perquè ara estàvem parlant de la Coca-Cola calenta, però millor que ningú, tu podries parlar de què va i com ha sortit aquest tema de la Coca-Cola calenta. Perquè jo sempre dic quan estem assajant que la Coca-Cola hauria de pagar-nos.
perquè és una propaganda molt gran, encara que ja sé que la Coca-Cola no necessita propaganda, però déu-n'hi-do. Ja et diria bé, que moltes vegades hi ha una gira mundial. Explica'm una mica com va sortir la idea aquesta. Jo no ho sé molt bé, tot això de la creació en general i de la creació literària en concret,
és el fruit de la spontaneïtat. Estàs pensant un dia en una cosa i mira, se t'ocorre una situació, crees un personatge, en crees dos, en crees tres, i d'aquí ve unes reflexions, un diàleg. I així surt. Aquest cas, en concret, sí que record, que jo ja de fa molts anys, un fill d'un amic meu, que tenia 7 o 8 anys,
Un dia va venir a cercar el seu pare al bar, que estaven plegats, i el primer que va fer quan va entrar al bar, diu al cambrer, una coca-cola calenta. I tots em posàrem a riure. I dic, com és que aquest nin val una coca-cola calenta? Ell, clar, ell volia una coca-cola natural, no volia una coca-cola... Però aquesta expressió sempre m'ha quedat i vaig dir, qualque dia escriuré un conte o una obra o alguna cosa sobre
que passa amb una coca-cola grande. Llavors vaig relacionar amb el tema de l'edicció, després amb el metateatre. Tu saps que aquesta obra és una obra de teatre dins el teatre i que jo m'agrada molt jugar amb el concepte, amb les paraules, amb tot en general. La vida és un joc o no cal viure-la.
L'altre dia quan estaven massajant, ara que s'ha explicat això, vaig dir als actors que era a Madrid, a Espanya, no cal que sigui només Madrid, quan tu demanes una aigua natural no t'entenen, perquè ells diuen del tiempo.
Ah, del tiempo. Clar. Llavors, això és una mica el que tu estaves explicant, no? Sí, també. Una coca-cola calenta, que vol dir del tiempo, com diuen a Madrid, natural, no? Però, vaja, en aquesta obra passen moltes coses i a més a més hi ha moments per tot, una mica per riure i un altre moment per pensar una mica, no?
Bé, jo no entenc res més que passar-m'ho bé i jugar una estona. Però clar, en es fons, sí que per tant, al mateix temps que t'ho passes bé, reflexionar sobre tot el que mos envalta la vida.
i en aquest cas en concret pot ser que sigui una reflexió més sobre la creativitat dins el món del teatre. Joan Guades és mallorquí i a part d'escriure de teatres i de tenir molts premis, que no nomenarem aquí perquè té molts premis de teatre, teatrals,
També és periodista com nosaltres. També escriu els diaris de les Illes Balears. No sé si algun de fora de les Illes. Sí, he fet col·laboracions i en faig, si m'en demanen. De manera habitual, estic a la revista El Mirall, que és de l'obra cultural d'Oleà.
el diari Última Hora. Però, vaja, la meva gran vocació... Això, això te'n va dir. Per què vas triar? O sigui, tu comences com a periodista i de cop i volta, bueno, no sé si de cop i volta, et vas decantant una mica cap al teatre. Com va ser això? Bé, jo no sé si tenim temps per explicar-ho tot, però... Així molt ràpid, molt ràpid. Jo vaig començar com a novel·lista de novel·les llargues. Jo al 16, i de 7, i de 8,
Jo ja havia escrit unes quantes novel·les de 200 pàgines i això, per un al·lot d'aquesta edat, és molt gran. I tant. Però, mira, eren escrites, no sé, per influència de les meves lectures. Clar, després jo sí que vaig entrar a un diari, el diari de Mallorca, demanant fer articles literaris. Però, clar, no hi havia públic per llegir aquests articles.
Molt trist això que dius, que no hi hagi públic per llegir articles literaris. Encara no sé si n'hi ha. No, no, per això t'ho dic, perquè la gent llegeix poc, la veritat és que és així. El cas és que m'oferira l'oportunitat de fer articles o cròniques esportives. I així vaig començar el món periodístic. De un nivell. Que em van ensenyar moltes coses i me'l vaig passar molt bé. I clar, però jo no deixava de tenir la meva vocació literària.
i escrivia algunes novel·les, algunes contes, fins que una d'aquestes novel·les no me'n sortia.
i jo acabava de veure per televisió, en aquells famosos estudis uno, de televisió espanyola. Que tothom recorda... Tot és per Angodot. De Beckett. De Samuel Beckett. Que érem amb Manuel Galiana i no sé qui més. Estàvem comptant coses del segle passat. Una obra difícil, eh? Tot és per Angodot. Però que me va encantar. Me va assorbir la meva ment. I aquesta cosa que ja estava escrivint, que era una novel·la,
era un cant a l'amistat, era un tema entre dos amics. I vaig pensar que allò influït per tot Esperangador podia fer intentar explicar el que jo volia a través de diàlegs. I em va sortir la màs de bé aquesta obra, que jo escrivia a les hores encara en castellà, la vaig presentar al Premi L'OPDB Gai Bagunyà.
Va ser excéssit del Premi López de Llega de l'Ajuntament de Madrid
O sigui que vas entrar al teatre més o menys perquè vas veure l'Esparangodot de Samuel Beckett. És veritat que la teva obra teatral, la que jo conec, està una mica dins del teatre de l'absurd, del teatre avantguardista d'alguna manera. Jo diria que és més teatre filosòfic.
El meu costat tenim el Joan Sàlvia i no diu paraula. No sé si és perquè està tallat per al micro o és perquè no vol parlar. Joan, bon dia. Què passa?
Què fas aquí? Escolta, perquè ja veus que no obre boca, eh? Escolta, home, m'agrada molt tot el que has dit. Aquestes converses ja les hem tingut tu i jo, alguna vegada, eh? Jo i el Joan som amics de fa estona. Ell és mig mallorquí. I tu mig català, no? Som totalment català, perquè els mallorquins són catalans. És veritat, tens raó. Som catalans de Mallorca.
Jo quan era petita vaig estar uns quants anys vivint a Mallorca i tinc records preciosos d'aquests anys. Escolta'm una cosa, a l'obra en un moment donat diu un personatge que quan escriu li dona llibertat als personatges.
Això t'ha passat a tu? Que no sé, fas un esboç del personatge i després el personatge surt per una altra banda? Jo sempre. Sempre, de tota la vida. Els personatges van a la seva. I què fas, llavors? Els deia que manin. I és quan em sorprenen. Perquè coses que jo no havia pensat, ells me les fan presents. Mira per on. Això que no se m'havia corregut mai.
aquest personatge creat meu, no ho sé, jo penso que a la vida ens han creat per ser creadors. El nostre objectiu és crear. Sí, però no tothom té capacitat per crear. Sí, d'una manera o altra, sí, perquè jo que sé, un qui dibuixa, un qui fa una cadira, un qui fa qualsevol cosa a la vida, tot és creatiu, encara que
Molta vegada distingim l'artesania amb art, però és que l'artesania també és creació. Tot en aquesta vida. I això és la gran aventura de la vida. Cal dir quan hem començat aquesta entrevista, Carme, que això és una estrena mundial. La Carme està aquí però tampoc obre boca. Aquí la metxerraira soc jo, ja veus, no? És la Gemana, Joana és la Gemana.
En aquesta obra hem dit al començament que era una estrena mundial. També, per aquesta estrena, una obra que no estava editada s'ha editat, s'ha imprès i tenim el llibre, tot ha acabat de sortir de la imprenta.
I això quan tu les obres que escrius les veus editades, què t'entra per dins? Em dona una gran alegria. Aquesta no l'he vista, com tu saps.
La teníeu aquí a Sant Just i a Mallorca encara no ha arribat. La tenim aquí perquè el dissabte i el diumenge posarem uns quants llibres a l'abast del públic en general per si el volen i per si li interessa el tema. Jo penso que ha de ser com un orgull per un escriptor.
Veure una obra de teatre representada ja és el màxim. Però si mentrestant també s'ha editada i l'espectador, el que està una mica interessat, l'apò llegir és una manera de seguir-la d'una manera més profunda. I l'autor això l'honora molt.
Més que l'honor, el satisfà. Joan Guas estarà aquest cap de setmana aquí a Sant Just per veure la obra, que no l'ha vist. No, hi vendré a firmar llibres. Ah, molt bé. I de pa, signarà els llibres que la gent vulgui portar-se. Doncs Joan, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres.
El Joan Sàlvia no s'ha estrenat? No sé. Pregunta-li alguna cosa, home. Joan, que estic molt content de poder fer una obra teva, que tu ja ho saps, això. I tant. Ell ha parlat, quan es va escriure a Mallorca sempre em deies, va, digue-li la Maica, digue-li la Maica. Jo sé que vos estàveu divertint molt amb aquesta obra i això és en el fons del que es tracta. Jo em vaig divertir quan escrivia, ara vos divertiu vosaltres amb el de Satjà.
I tots ens divertirem quan la vegem 17 dies més. I Joan, tindràs alguna sorpresa cada altra, eh? Ah, sí? Perquè jo també sóc molt creativa. El millor de aquesta obra publicada del llibre és el pròleg. No diguis això, per favor, quina vergonya.
Zapatero a tus zapatos. D'això de fer pròlegs, no en sé. Ho vaig fer precisament perquè m'ho vas demanar, però no. No, no, no. Lo meu és dirigir teatre i en aquest àmbit soc creativa i tindràs alguna que altra sorpresa quan vinguis a veure-la. Això és el que m'agrada, la sorpresa. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres, Joan. Molt bé, gràcies a vosaltres. I ens veiem el dissabte. Exacte. Joan, fins dissabte, records. Molt bé, una abraçada a tots. Adeu. Adeu.
Carme, tu tampoc t'has trenat eh. No perquè veia que anàveu fent vosaltres i us deixava fer, ja que condomineu i esteu directament a dintre de l'obra, us he deixat fer, però bé, en tot cas... Jo crec que ell també s'ha explicat molt bé tot el que ha dit i tal i qual.
I ara m'agradaria fer-li alguna pregunta al Joan que et sembla. El Joan que tenim aquí. Aprofitem-lo, no? Joan Sàlvia fa relativament poc que està al Just Teatre. És de les últimes remeses d'actors. I és un home treballador 100%. Amb una memòria fantàstica. Però li costa evidentment, com a tothom, memoritzar.
En aquesta obra t'ha costat més que, per exemple, per dir alguna cosa al passat del riu, que també la vas protagonitzar?
Doncs mira, és més curta que ha passat el riu però diré que en principi em semblava que no em costaria però després m'ha costat més perquè hi ha moltes paraules que es repeteixen. Exacte. I quan es repeteix la paraula i a vegades estàs parlant i no saps si la paraula aquella és del parla abans o després i et quedes a vegades com una mica col·lapsat, no perquè es repeteixen aquestes paraules.
Potser com a text, és bastant menys text que he passat al riu, però potser una miqueta, si no més difícil, més entrebancat el tema. Jo me'n recordo que vaig dirigir una obra que es deia Vindrà algú, un autor noruec.
I, al vindre algú, algú vindrà, us repetia, un dia ho vaig comptar, no sé, potser 130 vegades o... Deu-n'hi-do, eh? I això costa més llavors, no? Era dificilíssim per als actors, perquè, clar, quan tu estàs assajant... No tens referències. Clar, quan tu estàs assajant, pares un moment, dius bla, bla, bla, bla...
i després retomes, no? I no sabíem per on estaven mai, perquè com que tota l'estona estava dient vindrà algú, algú vindrà, per això li he preguntat al Joan això, perquè aquí també d'alguna manera n'hi ha no frases senceres, però sí... Però finals de frases. Paraules, no? Ahir mateix, ahir mateix va passar, això mateix es desitjava, hi ha una frase que acaba en un moment
Jo vaig dir dues o tres coses i després hi torna. Ja no sabíem si era el primer o era el segon. Quan porteu assajant-la, aquesta obra? Doncs des de principis de setembre. No estan, no? És poquet. Des que vam començar un altre cop el curs. A part del Joan Salvia, evidentment, tenim el Joan Borràs, magnífic actor.
A la Núria García, que avui havia d'estar aquí, que li ha fet molta pena no poder-hi estar però tenia una feina, un treball que havia de fer a la facultat i no ha pogut venir. Després tenim el Vicenç Rodríguez, veí d'aquí i ben conegut al poble.
I tenim el Miquel Simón. L'equip tècnic és el de sempre. No ha canviat, eh? No ha canviat. Estan els mateixos, les perruqueres, l'Anna Simó, la Laura... En fi, l'equip tècnic és el de sempre. I esperem que us agradi.
i esperem que si no acabeu d'entendre o no acabeu d'això, el llibre suposo que ho aclarirà tot si hi ha algun dubte. Jo animaria la gent de Sant Just, normalment ja ens fa costat i bé, que aquesta vegada no és el típic que es fan o que fem els autors coses de comèdia o drama. És un altre tipus d'obra, però jo crec que en fi,
treballada com està i amb les ganes que tenim jo crec que agradarà a tothom. I a més no és massa llarga. Deixem la Coca-Cola calenta, si et sembla. Perfecte, anem cap a algun altre tema. Mira, ahir es va estrenar, jo aquesta setmana no puc anar a veure res. Normal. La setmana que ve ja en parlarem de coses que he vist.
Ahir es va estrenar la Traviata al Liceu. Diuen la gent que l'ha vist, amics meus que van anar-hi a l'estrena i tal, que és la Traviata més teatral que s'ha vist al Liceu i que està super, super bé. Ja sabem de què va la Traviata, evidentment, és una mort impossible. La música també és prou coneguda.
i la posada en escena sembla que és molt i molt bona. Si voleu, al Liceu teniu aquesta traviata, que no està gaire dies perquè acaba el dia 29 d'aquest mes. Encara tenim un parell de setmanes, no? Sí, però per ser una obra tan complicada la tenen poc temps.
Avui també s'estrena una obra que val la pena recordar perquè també és una obra que té molta gent que la segueix.
una obra que es diu Emilia. Emilia és del Claudio Tolcàxir, que és un autor-director argentí, que aquí a Barcelona vam veure, no sé si tu la vas veure, perquè va tenir molt d'èxit de públic i de crítica, l'omissió de la família Coleman. No. No la vas veure. Bé, doncs l'omissió de la família Coleman és del Claudio Tolcàxir, va tenir molt d'èxit, i aquesta Emilia
Parla d'un tema dur, perquè parla d'un nen que no ha tingut l'amor ni dels pares, ni dels avis, ni de ningú.
que l'única mort que ha tingut durant la seva infantesa és de la seva maïnadera. Llavors això li crea en el seu cervell una mena de resposta, que és que l'amor s'ha de pagar per tenir-lo. I amb aquesta mena de clau que porta aquí al cervell, quan es fa gran li passa el que li passa, no ho explicaré,
És el que tracta l'obra, no? Sí, és el que tracta l'obra. Ja saps que els actors argentins aquí a Barcelona estan molt ben mirats, estan molt admirats, fan un teatre molt proper al públic, amb una naturalitat que sembla que estiguis veient, que estiguis assegut a la cadira de casa de la persona que està
A l'escenari. I el repartiment és la Malena Alterio, que tothom la coneix, ha fet moltíssimes pel·lícules. El David Castillo, el Daniel Grau, Alfonso Lara i la Gloria Muñoz, que és la que fa el paper d'Emilia, del títol de la obra.
i que és la Mainadera, que quan era petit el Prota de la Obra va tenir. Això és el Teatre Lliure de Montjuïc i s'estrena aquesta nit. Jo suposo que la setmana que ve tindré temps d'anar a veure-la i en parlarem perquè també està fins al 29. Vull dir que fuc aquest temps per veure-ho.
Després m'agradaria també un parell de coses que són molt interessants i que a més a més no costen diners. Això és important, sempre convé saber-ho. El dilluns...
Al Teatre Romea, organitzat per la Fundació Romea, que ja saps que molts dilluns fan espectacles de tota mena, no? Doncs en aquesta setmana fan el Somni, que és una lectura dramatitzada. El Somni és del Bernat Metge i la Fundació Romea ha fet un repartiment també de luxe per fer aquesta lectura dramatitzada. El Joan Pere, que és el que fa
Després hi ha el Ferran Frauca, el Jordi Boixaderes, el Jordi Brau i el Miquel Puixador. O sigui, un repartiment de l'UPSA per aquesta lectura dramatitzada que es podrà veure al Teatre Romea aquest dilluns dia 20 a les 8 del vespre.
Hi ha una col·laboració especial en les biblioteques i la Diputació de Barcelona perquè ja saps que el sector artístic de Barcelona s'està reinventant d'alguna manera per poder continuar.
Una altra cosa que també és interessant és que al Teatre Acadèmia comencen unes lectures molt interessants que parlen cada setmana també, aquest dilluns comencen també, o sigui, cada dilluns, durant quatre dilluns seguits, es podran veure... no són obres ben bé,
En aquest cas, la primera, parlem de la primera. L'actriu és la Sílvia Bell. La que fa la presentació d'aquest espectacle i la que fa preguntes i la que porta el pes de l'espectacle és la Mònica Rius.
que és un especialista en cultura i literatura àrab. I per què és especialista en literatura àrab? Perquè els textos que llegiran són d'un autor sirià que es diu Sakaria Tamer.
i que és un dels mestres del relat curt que tenim ara mateix dins de la literatura ara pactual. Després, Sílvia Vela estarà acompanyada no només per la Mònica Rius, sinó també per Gani Mirso, si toca el laüt.
i la direcció la dramaturgia de la Teresa Vilardell. Jo penso que val la pena d'anar-hi aquest dilluns al Teatre Acadèmia per veure aquesta mena d'espectacle, d'actura o com vulguis dir-l'hi.
perquè serà superinteressant. A mi m'agrada molt la Silvia Bell, la veritat. Tot el que ha fet... Té molta força, no? Sí, té molta força. I suposo que en aquests relats curs d'aquest home, d'aquest autor àrab, estarà superbé. I després recordeu també el Teatre Acadèmia que estan fent a la Borre de l'Aigua, que ja ho vam comentar l'altre dia. Ja veurem si la setmana que ve podrem portar el director d'aquesta obra a la Borre de l'Aigua, que és l'Emilia Carilla.
I també tenen teatre familiar. Estan fent els tres jobs i el Port Farrotxa. És un espectacle de titelles. Ho dic per la gent que, si voleu, suposo que la pàgina web de la Teatre Acadèmia ho explicarà millor. Però són titelles però realment està recomanat a partir dels tres anys. O sigui que és per gent molt petita.
I a part d'això, recordeu que s'està fent Pensaments Secrets, ahir vaig estar parlant amb el Lluís Soler, que és el director de Pensaments Secrets, perquè recordes que vam dir que estava fora de Barcelona, que estava fent una pel·lícula.
Ahir em va trucar perquè acabava d'arribar a Barcelona, ja no donava temps que estigués aquesta setmana aquí, per tant intentarem que la setmana que ve, tot i que és l'última setmana que es podrà veure pensaments secrets, a veure si podem tenir el Lluís perquè ens expliqui.
el seu debut com a director teatral. Estava molt content, venia molt cansat perquè ha estat fora molt de temps però està disposat a venir encara que sigui l'última setmana. I per acabar, si et sembla bé, parlem de la mostra de teatre. Ja saps que la mostra de teatre es fa dilluns, dimarts i dimecres al Teatre del Raval de Barcelona
Aquesta setmana fan un parell de peces que són molt bones sobre el paper. La obra de teatre que presenten són molt bones. No sabem com serà la posada en escena. Fins que no ho veus no ho pots saber.
El dia 20 d'octubre, ja tenim tres espectacles per al dia 20, haurem d'escollir algú. El dia 20 d'octubre faran la forma de les coses. Daniel La Booth. La forma de les coses es va veure. M'agrada moltíssim aquesta. La vas veure. Les dues vegades. Fantàstica.
Jo la vaig veure al lliure, a l'espai lliure. Jo al lliure i després quan la van fer allà en un dels teatres de la Rambla, no recordo quin era. Jo la vaig veure a l'espai lliure i era fantàstica. Estaven tots... Ni la But ja saps que és un dels millors escriptors teatrals que tenim ara per ara, que també fa cinema, evidentment.
Però la forma de les coses explica una història molt interessant que fa pensar una mica. Són dues parelles i una d'elles, la noia, intenta anar canviant les maneres del seu nòvio, de la seva parella.
el canvien el vestit, inclús en la manera de pensar. Influeixen ells per canviar-lo totalment. I al final de la obra es veu perquè és això. No ho direm al final perquè si no, si la gent va a veure...
Desballaríem d'aquesta història, eh? Sí, però és molt bona. I tant, i tant, sí, sí, sí. Boníssima. La forma de les coses al Teatre del Raval, el dilluns, dia 20, dins de la mostra de teatre. Només estan un dia. I el dilluns haureu d'escollir o anar al Teatre Acadèmia a veure la Silvia Bell i aquest espectacle, en principi, molt interessant, anar al Teatre Rome a veure la lectura dramatitzada del Somni,
o anar a veure la forma de les coses al Teatre del Raval. Vú, tu què escolliries? És que tinc dubtes, perquè clar, si la forma de les coses m'agradaria tornar-la a veure, no? Però també hi ha el de sempre, que si ja l'has vist potser que prestes per una altra, així que no sé. Tu com que et quedes, Maica? Jo aniria a veure la Sílvia Abel. Sí, no? I tu Joan, que estàs aquí, a on aniries? Jo també, a veure la Sílvia.
El dimarts 21 fan una altra peça magnífica del teatre nord-americà que és el Rufián en la escalera. El Rufián en la escalera és de Joe Orton.
Està dirigit per el Ricardo Moya, que és un home que ha fet teatre, jo he treballat un parell de vegades amb ell, però no es prodiga massa en el teatre, no sé per què. El Rufián en l'escalera es podrà veure el dimarts 21 i és una història molt dura, molt bèstia que el Joe Orton s'ha posat a escena.
Parla també una mica de l'Irlanda, perquè els protagonistes són irlandesos emigrats als Estats Units. I parla també de la justícia subterrània, que no és igual la justícia per a tothom, encara que sempre tothom diu que la justícia és per tothom igual.
La història és d'una parella estranyament unida perquè és un matrimoni molt peculiar. Ella és una ex prostituta i ell és un mató de tercera.
Llavors, amb aquestes vivències, te pots imaginar el grau de violència i el grau de desesperació que hi ha en aquesta obra del Joe Orton. El Rufián en l'escalera es podrà veure dimarts al Teatre del Raval dins de la mostra de teatre de Barcelona dirigida per Ricardo Moya. Mira, el trucaré per veure... Perfecte.
perquè fa molt de temps que no sé d'ell. I el dimecres, que és l'últim dia perquè la mostra es fa a dilluns, dimarts i dimecres cada setmana, fan Congost. Congost és una obra que és del Xavier Lleuder i la Victoria Albero, i la direcció és de ella mateixa, de la Victoria Albero,
i explica una mica la crisi existencial d'un home que en un moment donat es troba perdut, no sap què fer, no sap què farà amb la seva vida i per què està en aquest món. Es fa preguntes d'aquestes... Crisi existencial. Difícil de respondre. I al final decideix anar al congost de Montrevell, que és un precipici,
I aquí doncs ha de prendre una decisió. Llençar-se des del precipici o quedar-se en aquest món. I bé, doncs és una tragidocomèdia que acaba... No, direm com acaba, perquè si no, ja no cal anar a veure. Bé, Kongost és l'única d'aquesta setmana que és una obra relativament nova, perquè està interpretada i dirigida per als mateixos que l'han escrit,
Així que tenim tres opcions per anar a veure la mostra de teatre de Barcelona. No està malament. Doncs mirem, tenim per triar, que sempre és bo. I tant, i tant. Perfecte, Maica. Doncs ho deixarem aquí, no? Perquè tornem la setmana que ve més coses. Que vagi molt bé molta merda per dissabte i diumenge, perquè està estrena de la Cola Calenta. Esperem que vingui molta gent. Esperem. I sobretot que disfruteu. Gràcies, guapa. Que vagi molt bé, Maica. Esperem a tu també, eh, Carme? I també al Joan Sàlvia. Moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de vuit a nou del vespre, ràdio d'Esvern, flussó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
A aquesta hora parlem de la 25a cursa de l'associació de veïns de Sant Just que voldrà conscienciar la població sobre la pobresa energètica. Diumenge l'Ancitat Veïnal organitza aquesta cursa anual que cada edició es dedica a una causa o a un problema social diferent. I ara en parlem amb el president de l'associació de veïns de Sant Just, José Miguel Sebastián, molt bon dia. Bon dia. 25a cursa, ja. Molts anys i moltes causes. Sí, molts anys i moltes curses. Encara que vull dir que el format de les curses
ha anat canviant. Ara més que una cursa és un moviment ciutadà. En aquest cas també els últims anys sempre de fet es vincula amb una causa concreta i aquest any s'ha decidit consciència sobre la pobresa energètica o és un tema que potser no el tenim tant al cap. Sí, exactivament. Tothom sabem que
L'energia cada dia ens costa més el pressupost de les famílies i ho tenim al cap per això. El que no tenim al cap és el que entenem nosaltres per la pobresa energètica. La pobresa energètica es refereix a que hi ha moltes famílies que no poden pagar. I llavors el problema que tenen és bastant més gros que el que simplement...
que l'energia estigui cara o no, sinó que no poden pagar-la. La Confederació d'Associació de Veïns ha endegat una campanya perquè la gent tingui en compte tot això i traslladar aquesta preocupació
a les administracions, en aquest cas fos directament als ajuntaments. A qui s'enjusta hi ha constància vosaltres que hi hagi gent que tingui problemes que se'ls talli el subministrament energètic o situacions així? Sí, efectivament n'hi ha, potser no tant com a altres llocs, però també n'hi ha, evident. I heu parlat amb ells a l'associació de veïns o ho heu detectat d'alguna manera?
Directament no. O sigui, tenim notícies per part de l'Ajuntament. O sigui, nosaltres entre els socis que tenim, home, pot tenir algun i tal, però no ens ha arribat allò directament que algú vingui i digui que no pot pagar. És més, una idea general, no? Sí, sí, és una idea general.
És una causa que organitza la confederació? La confederació a través de les associacions de dins. I aquest diumenge qui s'enjusta es fa d'aquesta manera amb aquesta cursa. Com anirà tot plegat? Com serà l'activitat? L'activitat comença a les 10, la inscripció de participants. Més o menys a les 10 i 20.
Comença la marxa, que és una marxa pels carrers del poble, fins a arribar a la plaça de Camoapa. Des d'on se surt, des de quin lloc? Des del centre cívic de Joan Maragall. I quantes estonades cal calculeu que serà el recorregut? Bé, això ja depèn una mica.
Normalment, vull dir, són uns 20 minuts de caminar. Per tant, és una mica d'apgata a tots els públics, no? Esperem una mica que arribin tots i llavors allà passarem un... llegirem un manifest i a partir d'aquí els que vulguin hi haurà unes pastes, es podrà menjar alguna cosa i vindrà també un grup de música
de percussió, tambors i tal, que acompanyaran una mica l'acte. Quanta gent acostuma a participar normalment en aquestes curses que feu cada any des de l'entitat? Home, hi ha hagut anys que han vingut 500 persones. Aquest any ja ho veurem. Clar, perquè no hi ha inscripcions anticipades, és a dir que ho trobareu directament, no? Exacte.
O sigui, l'excripció es fa al mateix dia. El fet que sigui també una marxa de 20 minuts pels carrers del municipi fa que tothom, encara que tingui algun problema de mobilitat, més o menys pugui participar-hi, no? Sí, exacte. Sí, home, es fa per això, perquè no es tracta aquí de córrer i batir records, sinó simplement participar
amb una activitat social. Doncs serà aquest diumenge, com dèiem, a partir de les 10 del matí. Correcte. No sé si teniu també altres projectes pels propers mesos des de l'Associació de Veïns. José Miguel. Sí, home, a partir del que es faci això, el que pretenem ara és presentar una moció a l'Ajuntament per conscienciar els partits polítics.
El que és important és que la societat civil estigui convençuda del problema.
al tanto d'aquests temes i es preocupa per això, no? Molt bé. Doncs estarem al cas de tot plegat. De moment, recordeu que aquest diumenge hi ha aquesta 25a cursa de l'Associació de Veïns de Sant Just per conscienciar la població sobre la pobresa energètica. Avui en hem parlat amb el president de l'Associació de Veïns, José Miguel Sebastián. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Bon dia. Gràcies. Adéu. Bon dia.
La informació més propera al just a la fusta. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Quatre minuts i arribem en punt a la una del migdia. I per això el que fem aquesta hora és acomiadar-nos, marxem fins demà. I ho fem com sempre agraïn a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, i a la producció del programa, el Carles Azerna, el Riri Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també Miracle Serra, de Cuina Miracle, que presenta Dimecres Cabell, llibre Cuina amb fruites.
Hem fet arturia d'actualitat amb la Lina Santabàrbar, la Joan Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló. I en aquesta última hora hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes, també amb en Joan Sàlvia, que és un dels actors de l'obra de Just Teatre que estrena aquest dissabte. La Cola Calenta també hem parlat amb el seu autor, en Joan Guas.
I hem acabat parlant de la 25a cursa de l'associació de veïns que es fa aquest diumenge i que aquest any es dedica a la pobresa energètica. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses. Ara de seguida arribar l'Andrea Bueno amb els Sant Just Notícies, edició migdia.
Marxem avui amb aquest tema dels Que vagi bé, que passeu molt bon dijous. Why is man saying
Only fools rushing But I can't help Falling in love with you Shall I stay? Would it be a sin If I can't help
falling in love with you. Like a river flows surely to the sea. Darling, so it goes, some things were meant to be.
Take my hand. Take my whole life too. For I can't help falling in love.
És la una, bon dia. Avui comencen les festes de tardor de Sant Just. Als primers dies de les festes, Sant Just acollirà activitats com ara les presentacions als llibres del Carrà Blau de Cuina Miracle i del 1714 al Basliobregat i una visita a les mines d'aigua de Can Candeler.
Amb aquesta notícia obrim el Sant just notícies d'edició migdia d'avui dijous 16 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Avui s'obren les inscripcions per participar de la 38a cursa de Carts de Coixinets de Sant Just. La cursa tindrà lloc els dies 15 i 16 de novembre i avui l'organització obre les inscripcions a través d'internet, les presencials el 30 d'octubre. El rebost de càrites iniciat dissabte, la campanya omplim la cistella davant del mercat municipal. La intenció és que tothom que pugui aporti els aliments i productes necessaris per garantir-li imprescindible, per alimentar-se i subsistir cada mes.
I els artistes de Sant Just obriran els seus tallers el proper 25 d'octubre. Un grup d'escultors i pintors de Sant Just Tengs donaran a conèixer a la població les seves obres i la seva manera de treballar. Encara hi sou a temps per participar-hi.
Bon dia, avui arrenquen les festes de tardor de Sant Just. Fins el dia 26 d'octubre, els carrers i equipaments del municipi acolliran moltes activitats per a tothom, com ara presentacions de llibres i exposicions, visites guiades, ballades i l'acte estrella. Al Sant Just al carrer es pot seguir l'activitat de les festes de tardor a través de les xarxes socials i el hashtag FTSantJust. Sant Just Notícies.
Per exemple, avui les activitats més destacades les protagonitzarà el Carràu Blau. Aquesta tarda es presenta el quinzei últim llibre de la col·lecció Fragments, Artistes, el darrer volum de la col·lecció que fa un reconeixement a l'art i al mestratge dels artistes del qual s'extreta els recursos pedagògics que han protagonitzat els llibres de Fragments. El llibre Artistes està dedicat a 26 artistes reconeguts com ara
Niquel, Barcelona, Joan Brossa, Cézanne, Gaudí, Kandinsky, Matís, Joan Miró, Eduard Munch, Picasso, Tàpias i Vincent Van Gogh, entre d'altres. La presentació d'artistes serà avui a les 7 a la sala Gidor Cònsol de Can Gynestà. A més, vinculat amb aquest acte, a dos quarts de vuit s'inaugurarà al Celler l'exposició Jocs Art amb artistes, infants i mestres. Sant Just Notícies.
Demà divendres a la tarda, a les 5, contes per créixer, contes per gaudir al costat del Cap de Sant Just, a les 8 una conferència sobre la Catalunya abans del 1700 amb Eva Serra, i a dos quarts d'11 de la nit Cineclub Utopia al Casal de Joves amb la projecció d'El Lobo de Wall Street de Martin Scorsese, en versió original subtitulada. El preu de l'entrada és de 3 euros. Festes de tardor.
Durant 10 dies se celebraran moltes activitats per a tothom que anirem repassant els informatius i ara també en parlarem d'altres propostes per a aquests dies. Això sí, el Colofó serà al Sant Jost al carrer, diumenge 26 d'octubre. Les paradetes artesans, escoles, entitats i altres col·lectius ompliran els carrers propers a l'Ajuntament i, a més, el programa La Penya del Morro de ràdio d'Esvern celebrarà el seu programa 1.500 amb un programa especial en directe des del Sant Jost al carrer.
Avui, per cert, és l'últim dia per sol·licitar un espai per muntar una perdeta a la Fira, omplint el formulari que trobareu al web municipal Santjust.cat.
Ens ampliem també algunes de les activitats de festes de tardor. Aquest dissabte, les mines d'aigua de Can Candeler es tornaran a obrir. Com cada any, el grup espel·liològic Rats Penats organitza una visita a les mines Sant Justenques i una explicació prèvia de la seva història a Can Ginestar amb un audiovisual.
Les mines d'aigua de Sant Just fan entre 16 i 20 quilòmetres de longitud pel subsol del municipi. És un patrimoni molt desconegut que un cop l'any, per festes a tardor, s'obre per tal d'acostar-lo als Sant Justencs i Sant Justenques. Francesc Riera, del grup espeleològic Rats Penats, i un dels organitzadors de l'activitat, n'ha parlat al just a la fusta. M'agrada que tenim una xarxa entre 16 i 20 quilòmetres
El fet d'estar amagades sota terra són totalment desconegudes.