Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 2 de juny. Ens atem més avui amb aquest Just a la Fusta on parlarem de moltes coses. Començarem com sempre fent un repàs de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem una ullada a l'actualitat general del dia a través de la premsa i també dels diaris digitals.
I en aquesta primera hora també parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius després d'un cap de setmana força variable. Sabrem doncs què ens espera aquesta setmana que comença amb bon temps, amb sol i temperatures força suaus.
I en aquesta primera hora parlarem també amb Vicenç Lozano, un periodista que aquest dimecres impartirà una conferència a la sala de l'Elisidre Cònsol de Can Genestà, una conferència titulada Màfia al poder a l'ombra.
A les 11.10 parlem de política amb en Llorenç Rey, portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just. Repassarem algunes de les qüestions que es van tractar al ple municipal de la setmana passada. I farem d'artúlia d'actualitat amb la Carme Madó, en Vicent Riera, en Josep Coderc i la Palmyra Badell.
I a la tercera hora parlarem del centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. També connectarem amb la Júlia Duran, presidenta de l'UBIC per saber com ha anat la fila de botigues al carrer aquest cap de setmana. I tindrem l'Oriol Rigat amb la sessió d'Ostronomia i també la secció de les xarxes de Justís. Avui parlarem de la família. Amb l'Aneus Blanco i la Natàlia Alzina. Just a la fusta.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
I comencem saludant l'Andrea. Bona, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar de notícies Sant Just Tenques, avui comencem parlant del CAP de Sant Just. Sí, perquè a partir d'aquesta setmana el centre d'atenció primària tancarà els dissabtes a la tarda i obrirà una hora abans de dilluns a divendres. La decisió de tancar el CAP els dissabtes a la tarda l'ha après el personal del centre, després de plantejar-ho a l'Institut Català de la Salut i a l'Ajuntament de Sant Just,
perquè durant un any el centre ha fet un seguiment de la demanda d'usuaris a l'embolatori, els dissabtes a la tarda, i la conclusió a la qual s'ha arribat és que sortia més a compte tancar les dues del migdia. Pel que fa a l'atenció d'urgències es derivarà als mateixos punts que es derivarà en horari nocturn o en diumenges festius, al Coab de Sentil de Fonts a Cornellà o ve a l'Hospital Moises Brogi.
Per tant, ara el CAP tancarà els dissabtes a les dues del migdia, com dèiem, a partir d'aquesta mateixa setmana, i també a partir d'aquesta setmana, el Centre Sanitari obrirà una hora abans cada matí, és a dir, a les vuit. Per tant, les primeres visites començaran a partir de quarts de nou, aproximadament, i el laboratori i les extraccions a les vuit del matí. D'aquesta manera, el Centre d'Atenció Primària, per tant, l'horari definitiu serà dilluns a divendres de vuit del matí a vuit del vespre, i els dissabtes de nou a dues.
Molt bé, doncs queda clar també aquest nou horari a partir d'aquest mes de juny, ja estem al juny, Andrea. Exacte, 12 de juny. Arriba bon temps. Sí, ja es nota aquesta setmana, després del cap de setmana que hem tingut, boig. Exacte, avui dilluns, jo crec que aquesta primera hora ho hem notat, en parlem després també amb el Carles.
Més qüestions? A què més parlem, Andrea? Doncs ara parlem de bones notícies en clau esportiva. Parlem de l'OK Club Sant Just, que finalment la temporada que ve seguirà a Nacional Catalana. La Mater va remuntar divendres un partit que començava perdent per 2-0, amb pista contrària, contra el club petit Belllloc, i que finalment va acabar remuntant per 4-6.
remuntada per tant a l'últim partit de Lliga que assegura la permanència en nacional catalanat de l'UKEI Club Sant Just. De fet, precisament aquest era l'objectiu de l'equip a l'inici de temporada, poder mantenir la permanència al màxim nivell de l'UKEI català. Finalment ho han aconseguit. I al web de l'UKEI Sant Just podeu trobar, de fet, una galeria de fotos del partit i de la celebració posterior. El web és accesssanjust.net i si podeu fer un cop d'ull val molt la pena, sincerament, aquesta galeria.
Ens apuntem per consultar-ne. Hem entrat al mes de juny i tenim pendent una cursa que tindrà lloc al dia 21 de juny. És una cursa solidària pels carrers del municipi per a la investigació del càncer infantil.
Serà, com dèiem, el dia 21 i les inscripcions ja són obertes. La cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu donarà el 60% dels diners recaptats de les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que es destinaran a projectes de recerca en oncologia infantil. Com dèiem, les inscripcions es poden fer al web championship.cat. Hi ha dues categories, la categoria Open Promoció, que inclou les més petites, i la Open Popular, des de cadets fins a veterans.
La inscripció a Open Promoció costa 2 euros i l'Open Popular a 10 euros. Trobareu més informació de la cursa al web challengesolidaria.org i com dèiem per fer les inscripcions us heu d'adreçar a l'adreça championship.cat. Com dèiem una bona iniciativa solidària que tindrem aquí a Sant Just d'aquí pocs dies. Sí, no queda gaire. Molt bé, doncs són aquestes algunes de les notícies més destacades d'aquest matí. Com sempre en teniu més també els vietnens horaris i a l'1 en punt els Sant Just Notícies.
Adició, migdia de seguida repassem més qüestions en clau general, abans però posem una mica de música. Aquest matí de dilluns, i avui està venint el bon temps, i aquestes coses, Andrea, doncs ho fem amb una cançó així estiuenca. L'altre dia, no sé si recordaràs que vam parlar en aquesta setmana de Primavera de Sant, vam parlar un dia del Primavera als clubs,
i vam parlar de diferents grups, més o menys coneguts, alguns no tant, i vam parlar d'un grup que es deia Beach Beach, que eren Mallorquins, si no m'equivoco. Doncs sembla que han tret una cançó que fa molt estiu, eh? Sí. Home, ja el nom és també una mica així, no? Sí, té un nom que és també una declaració d'intencions. Doncs aquesta cançó es diu Just Like Before i que comença així.
han presentat aquesta cançó, són mallorquins, passen de du o quartet, havien tret només un disc de moment, i presenten doncs de moment aquesta cançó, són tres minuts d'estiu, segons els defineixen Dispot, i amb una mica de gir, segons el que havien fet fins ara, que se'ls acostarien, diuen a Real Estate, per exemple. Trauran segon disc, però encara falta, eh?, arribarà el 16 de setembre a Cortesíat de la productora La Castanya. I aquesta primera cançó es diu Just Like Before. Molt bé.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes fonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver. Darrere el Mercat.
Passant quatre minuts d'un quart d'onze, a aquesta hora saludem l'Andrea Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem fixant-nos en les portades dels diaris. Què és el tema principal d'avui, Andrea? Doncs el tema comú als diaris d'avui passa per un membre del Tribunal Constitucional proposat pel Partit Popular, al perièdic on es diu CESA, un jutge del Tribunal Constitucional per Anant Motu Ebrie.
Enrique López conduia sense casc i es va saltar un semàfor a Madrid. És la notícia principal de la jornada al periòdico avui. Una notícia que també he d'estacar, l'avantguàrdia ens diu que dimiteix un jutge del Tribunal Constitucional per anar amb moto, ebri i sense casc.
Enrique López es va saltar un semàfor de matinada i quadruplicava la taxa d'alcohol tolerada i en fotografia a l'avantguàrdia. A més ens ensenyen una fotografia d'Enrique López l'any 2013. I per últim el diari Ara, també recollent portada, dimiteix un jutge del Tribunal Constitucional per anar en moto, ebri i sense casc. De fet és el mateix titular al que han utilitzat a l'avantguàrdia que al diari Ara, més calcat.
Doncs és aquesta la notícia comuna, per tant, una de les més destacades de la jornada avui a tots tres diaris. Doncs actualitzem la informació ara amb els digitals, que ens diuen polèmica per les identificacions d'alguns manifestants per Can Vies, encara és el titular principal del 324. També es pregunta, compra de vots pel Mundial de Catar, respecte al que ha destapat The Sunday Times, que diu que revela una suposada trama de compra de vots per portar la màxima competició del futbol mundial a l'Emirat catarià.
La Diagonal estarà en obres fins al mes de març per l'ampliació de voreres, creació de carrils bici segregats i millores en l'enllumenat de Passells de Gràcia a Francesc Macià. I altres qüestions que tenim també els digitals. A l'Ara.cat ens parlen també del conflicte social barceloní. L'Ajuntament i Can Vies continuen lluny després de la primera nit sense incidents.
i l'avantguàrdia ens parla en clau econòmica, ens parla dels dipòsits bancaris. La Generalitat negocia una compensació per als dipòsits bancaris. Els diners servirien per tornar els funcionaris a pagar extra del desembre del 2013. I atenció a notícia o informació que destaquen tots els digitals d'aquesta hora, que és que Rajoy ha anunciat compareixença de premsa d'equipo castonandrera dels quarts d'onze per fer una declaració extraordinària
No s'ha dit què serà. La vanguardia avança però o fa hipòtesis i diu que la Moncloa no descarta que es tracti d'una remodelació del govern, tot i que no hi ha confirmació oficial de tot plegat. En tot cas, si estem fent encara el repàs de l'actualitat mentre paregui, ja t'ho explicaré.
Això pel que fa a la informació d'última hora, dels digitals. Passem ara a les imatges del dia, de les portades, Andrea. Doncs avui passen per un protagonista, que és el protagonista de la notícia que comentàvem abans, Enrique López, aquest magistrat del Tribunal Constitucional que ha dimitit per anar amb moto ebri i sense cas, que el veiem a la Vanguardia en una imatge del 2013 parlant per telèfon, i el diari ara també en una petita imatge d'arxiu.
D'altra banda, el periòdic o la fotografia de la jornada és el control policial desplegat diumenge de matinada pels Mossos d'Esquadra, la corilla de Gran Via amb Rocafort, al centre de Barcelona, per tractar el conflicte de Can Vies, Atencions, es van fer diutries i els Ocupes s'enroquen per Can Vies, embossament, el polèmic mètode d'Alzandia Balots per acordonar 200 manifestants per identificar-los
Un per una. A més a més els feien fotografies i tot plegat i veiem una imatge d'aquest desplegament al Gran Via amb Rocafort. És la fotografia destacada de la jornada del periòdico i d'altra banda també veiem una imatge de Jaume Collboni, l'entrevista en el periòdico, l'alcaldable socialista de Barcelona, que diu que el PSC s'ha de refondar, no avalaré canvis cosmètics.
D'altra banda, el diari Ara és una notícia que comentaves tu ara. Veiem la imatge d'una pilota sobre un terreny de gespa, una pilota de futbol, i llegim. Joc brut és el tema destacat al diari Ara. Joc brut en el futbol mundial, Catart, investigació dels suborns per poder ser la seu del 2022 i apostes amistosos previst a Sud-Àfrica 2010 sota sospita. Són unes denúncies periodístiques sobre corrupció en el món del futbol.
També veiem una petita fotografia d'una botiga a Barcelona. Ens diu Barcelona viu un caos legal en els horaris comercials. I ens centrem ara a les fotografies de l'avantguàrdia. A banda de la d'Enrique López veiem una imatge de Nairo Quintana, el condor rosa cascorona al gir d'Itàlia. També una foto de Marc Márquez que vens Lorenzo i encaden a la sisena victòria. I ara en parlarem. Veiem també una petita fotografia de Mehdi Nemush, un jihadista que han detingut per la matança de Brussel·les. Ara comentem en clau internacional, precisament.
Doncs obrim justament pàgina internacional i comencem per Quíndria.
Un control ordinari anti-droga de la policia de Duanes francesa permet detenir el presumpte autor de la matança el dia 24 de maig passat del museu jueu de Brussel·les en què van perdre la vida quatre persones. Un matrimoni israelià, una voluntària francesa i un empleat belga. El sospitós és un ciutadà francès de 29 anys, Mehdi Nemush, que pel que sembla hauria combatot durant un any i mig a Síria, a les files de l'organització gigadista Estat Islàmic, a l'Irak i al Lleban.
Nemuj va ser detingut divendres passat, poc després del migdia, quan arribava a l'estació d'autobusos Saint Charles de Marsella, al sud de França, dalt d'un autocar de la línia procedent d'Amsterdam i Brussel·les. La policia duanera, que fa controls periòdics sobre aquesta línia, perquè sovint hi passen traficants de droga, va pujar a l'autocar i, després de notar que Nemuj estava nerviós, li va fer obrir el seu equipatge.
Diu l'avantguardià quina no va ser la sorpresa quan hi van trobar dins un fusell de sal Kalashnikov i un revòlver P38, més de molta munició, que el presumpte autor de la matança de Brussel·les portés tan d'arsenal al damunt, doncs va fer sospitar als experts de la lluita antiterrorista que pogués estar preparant més atemptats a França. És una de les notícies destacades de la jornada, a més a tots els diaris.
I ara ens n'anem cap al Camerún, perquè allà trobem una bona notícia vinculada amb Boko Haram, aquest grup radical del que hem parlat també molt sovint les últimes setmanes. I la Vanguardia ens diu alliberats dos capellans i una monja, retinguts per Boko Haram al Camerún, com dèiem, dos capellans italians i una monja canadenca que havien estat segrestats pels guerrillers integristes del grup Boko Haram, que és el mateix grup que ha segrestat també a més d'un centenar de noies.
Doncs van ser alliberats ahir, van ser segrestats fa dos mesos al nord del Camerún, ahir van aparèixer somrients i aparentment en bon estat, i els tres missioners els van segrestar a la parròquia de Marua, al costat de la frontera amb Nigèria, que és un tel principal radi d'acció Boko Haram. Les autoritats cambroneses, però, no van voler confirmar les condicions de l'alliberament, i, evidentment, doncs el Vaticà també s'ha felicitat per aquest alliberament. Per tant, una bona notícia.
Són els apunts internacionals d'aquest matí, d'aquí passem a explicar algunes de les informacions culturals d'avui dilluns.
I, per exemple, comencem explicant que el Palmarès del Festival Docs Barcelona Premi a Return to Homes és un festival que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona, el mateix que s'ha fet al Primavera Sound, que ha superat els 190.000 espectadors.
Descobreixo en un quadre inèdit de bandit que s'esobestarà per 610.000 euros.
Literàrum supera els 3.000 visitants i es consolida com a fira de programació literària de cara al 2015. Des de l'organització s'espera una inversió més gran per parar l'apartament de cultura de la Generalitat que els posi a l'altura de les fires de Reus, Vic, Manresa, Tarragó i Gualada. S'ha celebrat Literàrum aquest cap de setmana a Mora d'Ebre.
Atenció també a Frederic Backman, que de blogger ha passat a ser Superbendes, la primera novel·la del jove suar que es publicarà a 25 països, després que es converteix en un fenomen de vendes al seu país, col·locant 800.000 exemplars d'un home anomenat off.
i el que dèiem, 190.000 asfaltadors al primavera, que són 20.000 més que l'anterior edició.
Són els apunts culturals d'aquest matí, fixem ara de nou en les portades dels diaris, però en les contraportades volíem dir. En diaris amb paper, en les contraportades per saber què és el que tenim avui. En clau d'entrevista d'articles, per exemple, el diari ara, l'article setmanal d'Antoni Bassas, que avui el titula la indignació no és patrimoni de ningú.
Diu que a vegades per fer el correcte has de trencar la llei. És una cita que correspon a Edward Snowden, l'exanalista de la CIA, que viu fugit a Rússia després d'haver posat al descobert el gigantí programa d'espionatge del govern dels Estats Units. La frase diu resumeix el carrerós sense sortida en què s'han trobat tots els revolucionaris a la història quan han defensat una causa que consideraven justa dins un ordenament jurídic o social injust.
Diu que aquest argument de la desobediència deguda apareix en la DNA Ocupa i en les explicacions que va donar dissabte un portaveu de Can Vies a propòsit de la violència de tota la setmana. Deia que ja no només és Can Vies, són 3 anys de retallades, aturra, pressió, no oblidem el 27 de maig de 2011 quan van desallotjar la plaça de Catalunya.
Diu basses, la indignació i fins i tot la ràbia són comprensibles tenint en compte la destrossa social que ha fet la crisi financera i les solucions econòmiques que han proposat els diferents governs. Diu, però la ràbia i la indignació no són patrimoni dels antissistema. O és que no tenen ràbia o estan indignats els botiguers de sants que paguen els seus impostos i la llum i l'aigua i veuen que el comerç no remunta, o els jubilats amb una pensió congelada, o els pares amb fills de 30 anys universitaris amb feines precàries i ja no diguem aquests mateixos universitaris.
i acaba dient amb tot que els ocupes no vulguin continuar negociant amb l'autoritat municipal democràticament elegida. És una mala notícia per a la ciutat i encara més que ho facin amb la comprensió de grups antisistema que ja són dins el sistema democràticament escollits.
És l'opinió d'Antoni Bassas avui al diari Ara. La Vanguardia, llegim el següent titular. Cal saber viure en la incertesa sense perdre la passió. A veure, Andrea. Mira, aquesta entrevista l'hem de tenir en compte també per finals del mes de juny, perquè avui entrevisten en Marc Levinson, que és doctor en física de partícules i director de cinema, que és el responsable de la pel·lícula Bojos per les partícules, que serà el proper documental del mes de juny, que el documental del mes de juny que tindrem aquí a Sant Just.
Diu que l'apassiona l'entrellaçament de l'art i la física. És doctor en física quàntica, com dèiem. Després es va convertir en especialista en so. Va treballar també, per exemple, amb Francis Ford Coppola, Milos Formani, entre d'altres. I ara presenta la seva segona pel·lícula, que és Bojos para las partícules, fascinant documental que narra aquells cinc anys del 2008 al 2012.
en què un grup de 10.000 científics van treballar molt intensament per posar en marxa el gran accelerador de partícules europeu que els va dur el descobriment de l'anomenada partícula de Déu. Diu que venim del Big Bang i som areus d'aquesta matèria primigènia. Parla de la partícula de Déu i diu que quan el premi Nobel Lederman en va escriure, va titular el seu llibre The Godman Particle,
per la dificultat a l'hora de ser detectada, però els editors en van buscar un títol més vistós. Per tant, la partícula de Déu. L'Eiderman sempre ha dit que es penedeix d'haver-ho permès. I ara aquesta pel·lícula, Bojos para las partículas, es presenta al Docs Barcelona. És, com dèiem, el documental del mes de juny que es podrà veure a sales de tot l'Estat. Molt bé, doncs ho tenim avui a l'avantguàrdia. Acabem amb el periòdico on llegim un altre tipus d'història cada cop més joves que abandonen la ciutat.
I ho diuen la Carlota i el Jordi del Fó, són germans forners de carrer que elaboren els pans a l'aire lliure en un forn de llenya portàtil. Els presenta el periódico com a germans barcelonins i en la trentena, un bon dia fa uns set anys, el Jordi i la Carlota van decidir abandonar l'estrès de la ciutat i instal·lar-se en unes masies per la zona del Montseny.
Diuen que amb el temps van crear l'empresa Pan Callejero, ella havia treballat de teleoperadora, ell en la construcció, però diu que va poder saltar abans que la bombolla esclatés. Diu que parlen del seu forn de llenya, els veiem en la fotografia amb ell. Diu que el forn de llenya és portàtil, fabricat amb tot xurrat fractari i forrat d'escaïola, així amb un aspecte mallit perquè encaixi amb els decorats dels mercats on anem.
A Catalunya devem fer una dotzena de forners, que treballem amb fires temàtiques, medievals. El cap de setmana vinent, per exemple, serem amb Arturell. Fem el pa a l'aire lliure, tot el procés, excepte pastar-lo, que ho fem a cobert en un petit obrador protegit amb teles, perquè no s'embruti la massa. Fem servir farina de qualitat, ecològica, de manera que el pa aguanta tant com el d'abans, gairebé una setmana, i tampoc hi afegim additius. En canvi, els pans que venen a la majoria de forns són precongelats.
A l'entrevista parlen d'aquesta nova manera de guanyar-se la vida tan diferent a la que duien abans a la ciutat. Diu que a l'estiu ens guanyem molt bé la vida, perquè hi ha moltes fires i mercats. La qüestió és fer calaix per poder anar tirant la resta de l'any. A més, intentem no gastar gaire i també autogestionar-nos.
asseguren que comparteixen un hort comunitari amb quatre famílies i també fan intercanvi de serveis i la Carlota diu jo estic encantada amb el canvi de vida, la veritat d'estar tancada en un cubicle amb el telèfon he passat a respirar al camp i s'aprèn a anar tirant diu a mi m'ha compensat i acaba dient que no tornaria a una oficina ni boja doncs mira és l'opinió avui d'aquests joves que han canviat de vida la trobem al periòdico
Acabem aquest repàs per l'actualitat avui parlant, com sembra, de les notícies curioses.
I avui parlem d'un raspall de dents, Andrea, perquè, atenció, se sap que a les subhastes les coses van molt cares, però han venut un raspall de dents del pilot de l'Apollo 13, per quan diries, per exemple? Un raspall de dents del pilot? Sí, que el va fer servir en la portada de missió especial de l'Apollo 13. Ah, d'un milió de dòlars. No en tinc ni idea. No, tant no. La cara quedarà molt bo, 12.000 dòlars.
Jo trobo que són diners, però bé. Era el triple de la base fixat per la Subhasta. Va ser divendres passat, teníem el respall de dents d'Oral B, 40, i que va utilitzar el pilot de la Nau durant aquella emissió del 1970. Diu que d'acord amb la casa de Subhastas, aquest valuós respall dental es venia per 11.974 a un comprador que va demanar que no se l'identifiqués.
Sí, sí. Curiós perquè suposo que encara aniran tenint objectes per anar-s'ho bastant i que la gent que tingui especial interès per aquestes curiositats poden anar-se fent d'or, no? O anar-ho tenint i anar-ho venint després. No sé massa què en fan, per exemple. Suposo que l'exposaràs a casa teva. No sé qui és el comprador, però suposo que l'exposar-lo evidentment no l'utilitzaràs.
Diu que per exemple un llapis mecànic o porta mines de plata, que encara funciona, es va vendre per 18.291 dòlars. Que també havia estat a l'espai. Fa més temps, sí, sí. I després un auricular que va utilitzar el pilot, arriba al 6.000, que trobo que és poc, perquè un auricular, mira, no deu funcionar, però potser té més gràcia. I el bolígraf aquest que has dit, el llapis aquest? Sí, 18.000. 18.000? Dòlars, però encara funciona. O sigui, més que a l'espai. Sí.
Té més sentit de la safalla, el trobo com molt poc simbòlic. Sí, té un viatge especial. Poc atractiu. Fins i tot a l'hora d'exposar-lo, el trobo que té poc l'amor. I és molt personal també. Sí, està utilitzat. Bé, si els apassionats d'aquestes coses, mira, si els agrada, provar això.
Si tens diners i vols gastar amb aquestes coses, endavant. Jo abans he dit un milió de dòlars perquè a vegades la gent aposta més fort per objectes més bamats. D'aquí no sé com fer aquesta transició, però recordo que hem dit a primera hora o quan hem començat a fer aquest programa que hi havia una compareixença important avui a la Montcloa, dos quarts d'onze.
del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha anunciat que el rei plega, que el rei abdica.
Ho estem llegint, eh, ara, tot just ara, però ha anunciat això, que l'abdicació del rei Joan Carles abdica els 76 anys i, per tant, obre el procés de successió. Ho ha anunciat, per tant, com dèiem, a Marina Rajoy, que diu, vull retre homenatge al castell d'efensor incansable dels nostres interessos i tot això, de moment, és el poc que podem saber, perquè tot plegat ho està començant a dir.
Ha convocat al Consell de Ministres a posar en marxa el procés successori en la persona del Príncep d'Estúries. Fa aquest homenatge a aquesta hora al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i assegura que el procés es farà amb normalitat. Tot això, com deien, és el que està informant. A aquesta hora el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que hi haurà discurs del rei, també ha dit al llarg de les properes hores.
en plena normalitat i com a exposició de la maduresa de la nostra democràcia. Això és el que està dient el president Mariano Rajoy. Jo crec que, en principi suposo que el que hem dit abans, la vanguardia aventurava que podia ser que hi hagués algun canvi de govern en diferents ministres i normalment la vanguardia és qui té força informació a nivell monàrquic.
És a dir, o bé, o expressament, justament per evitar-ho, o en tot cas, crec que tampoc no s'esperava que avui, no sé, 2 de juny del 2014, hi hagués aquest canvi. En tot cas, ho sentirem també, evidentment, al bulletí de Catalunya Informació a les 11, demà hi ha consell de ministres extraordinari. I el rei compareixerà també. A les properes hores.
Curiós, no, que ho anunciï? Sí, no, m'ha sorprès. A mi també. Perquè de fet recordem que finals d'any passat em sembla que el rei va ordenant una compareixença de premsa, que finalment va dir simplement que l'operava o alguna cosa així, però que ja van córrer molt els rumors justament de l'abdicació. Igual, per evitar-ho, doncs han decidit que sigui el president del govern espanyol qui ho faci, o també suposo doncs amb una voluntat de demostrar aquestes formes.
En fi, tot això evidentment té malaltia, ja ha canviat de tot. Gràcies Andrea. Que vagi bé Carme. I demà ja saps que la foto de portada segurament ja la tenim. Que vagi molt bé. Que vagi bé, bon dia.
És l'actualitat d'aquest matí. De seguida parlem del temps. Ho fem després de fer un cop d'ull també a l'actualitat esportiva d'avui.
I comencem pel Mundo Deportivo, que avui diu que Cesc, el jugador, se'n va. El seu agent ja ha paraulat un acord amb un dels grans de la Premier. El Barça espera una oferta que hauria d'arrondar els 40 milions. Fabregues va estar ahir a Londres i avui s'incorpora a la Roja. I l'esport titula fitxatges examen.
L'afició vota majoritàriament per a Güero i Koke. Luis Enrique, un tècnic a full time i és l'altre títular destacat, diu que des que va fitxar ha treballat 10 hores diàries a la ciutat esportiva. I també parla de Cesc Casacosta a l'Arsenal.
I l'esportiu avui parla de motor, no córrer boles, per parlar tot plegat de la sisena victòria en sis curses de Marc Màrquez, que arriba després d'un extraordinari cos a cos final de set voltes amb Jorge Lorenzo. En el campionat rostri que acaba tercer és ara segon.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta.
En punt tres quarts d'ons, ara és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar de quin temps fa, hem tingut aquesta setmana intens i variable, no? Sí, però si et preguntés quina temperatura màxima creus que hem tingut aquest cap de setmana, què em diries?
No sé, 23. Molt bé. Sí? No, 22 dies que haig, però vaja, pràcticament 22. Ahir semblava més, a migdia. Sí, per això et dic que tenia una sensació de molta calor, sensació que si et foties el sol et fregies, a la ombra s'estava bé, però és aquesta la temperatura que hem de mirar. O sigui, quan fan referència a Andalusia i diuen a Sevilla i tenen 30 graus a l'ombra, perquè és allà on s'ha d'agafar la temperatura, aquest cap de setmana et foties el sol i et fregies viu,
En canvi, estaves a l'home i feia fresqueta. Era una sensació molt rara perquè la ventilació era de frescor. Hem tingut un cap de setmana que semblava que fes calor, però ens costa que 22,7 i 22,3 són dues temperatures tan dissabte com diumenge que no són extremadament elevades.
I portem bones notícies pels amants de l'estiu, perquè dius, bueno, la cosa ha anat així flirtejant durant tot el mes de maig, sense massa dies de calor extrema. Només amb principis, no? Sí, sí, sí. El mes de juny, doncs, és un mes de transició, però pràcticament...
o podríem anomenar d'estiu, tot i que és a finals quan s'entra l'estació. I tot i que encara puguem tenir alguna sorpresa, alguna petita patacada, sembla i tot apunta que aquesta setmana serà la setmana del canvi. O sigui, com a mínim el cap de setmana està previst que sigui espectacular, que faci sol, que faci calor, que se superin els 30 graus a l'interior de Catalunya, o sigui que pràcticament podríem dir
que entrarem en un procés poc a poc xinotxano de temperatures que, coincidint amb el cap de setmana, i alguns municipis com Sant Just, també amb el dilluns, que és la segona Pasqua, tindran uns quants dies de ple estiu.
Aviam, anem a Pams. Avui hem finalitzat el mes de maig. És un mes de maig que s'ha comportat realment molt bé. 46 litres per metre quadrat a Sant Just. Ajunta les dues estacions, doncs podem confirmar-ho, perquè els dies que ens vam quedar sense estació, que en Ginestà, la del Walden estava recollint dades, o sigui que hem arribat als 46 litres. Estem superant els 160-170 litres per metre quadrat aquest mes de... perdó, aquest any 2014. Estem molt per sota del que tocaria. Però bé, aviam, si el mes de juny i l'estiu, doncs a finals d'estiu, és una miqueta més plujós.
El que dèiem avui encara és un dia amb alguns núvols al matí, poc importants, el sol és el protagonista, ja tenim 21 graus, o sigui que avui sembla que la temperatura es pugui enfilar fins als 23 o 24.
i cap a l'interior, avui ja els valors podrien, en molts punts, superar els 25 graus. Si viatgéssim cap a l'interior de Catalunya, recordar-vos que hi ha molta diferència entre màximes i mínimes, que les màximes s'enfilen molt, però les mínimes encara són fresques. La mínima avui ha estat de 15 graus, que és un valor molt agradable, i de cara als propers dies seguirem parlant d'aquesta situació, tot i que, recordar que aquesta tarda, si hem de viatjar cap a l'interior de Catalunya,
No seria d'estranyar que vagis amunt? Podem trobar alguna tempestat a la mitja tarda. Primavera, no? Primavera. Però a la resta res. Seguirem parlant de la mateixa situació. Podrem veure creixer castells cap al vespre, però no ens afectaran. Demà dimecres aquesta possibilitat també ja pràcticament...
No la tenim, sí que pot fer acte de presència. Alguns mapes indiquen que podrien baixar una miqueta més i podrien arribar al Vallès. També es presenta un dia estable en general, però amb tempestes de mitja tarda. I a partir de dijous tranquil·litat, anticicló, sol i temperatures amunt. El que dèiem, excepte la línia de la costa, que es mantindran, la resta del país les temperatures seran de ple estiu. O sigui que la línia de la costa quedarà frenada perquè anem...
sempre en conjunció amb la temperatura de l'aigua del mar. Fins que no s'escalfa, no tenim valors extremadament alts, però estarà molt bé. 23-24 graus a la costa és un cap de setmana que serà llarg per la zona de Barcelona i ara metropolitana, o sigui que està bé. Perfecte, Carles. Moltes gràcies. Perfecte. I que vagi molt bé. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
9 minuts i arribem a les 11. Aquesta hora parlem d'una conferència que es fa aquest dimecres a la sala de l'Hospital de Can Gines. Està organitzada per a l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del Basliobracat. És la conferència Màfia, el poder a l'ombra. I serà amb el periodista Vicenç Lozano, que ara tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una conferència, com dèiem, que se centrarà, per tant, en aquest poder de la màfia, aquest poder a l'ombra, que segurament és molt més gran del que ens pensem, potser.
Doncs sí, és molt més gran i moltes vegades no el tenim en compte. Són jutges, sobretot italians, els que han advertit, per exemple, que Espanya és un lloc de posicionament de la màfia molt important a Europa i al món, i aquí és un tema que passa una mica desapercebut, sobretot perquè és una terra d'acollida de capos mafiosos, que viuen i tenen la seva residència aquí,
i normalment allà on viuen, doncs els interessa que hi hagi una pau absoluta i passar el més inadvertits possible. Per tant, s'encarreguen justament d'allunyar aquestes hospites, no? Exacte.
I, de tota manera, en els últims anys aquesta presència de la màfia a Espanya ha augmentat, ha imbat una mica o es manté des de fa temps? Ha augmentat moltíssim. Jo tinc un col·lega italian de tots coneguts, Roberto Saviano, que té diversos llibres sobre el tema, dedicat fonamentalment a la camorra.
i ell ha partit diverses vegades d'aquesta presència cada vegada creixent de la màfia aquí al nostre país, sobretot en aquests moments, si estem parlant de les màfies italianes, potser la cosa nostra, la màfia més tradicional, la màfia siciliana, és la que menys presència té perquè està treballant molt amb les altes finances i per tant està molt amagada al darrere de l'Ibex 35 i al darrere de les cotitzacions de Wall Street,
però la màfia que en aquests moments comet més crims i la màfia que està en extensió és potser la menys coneguda, que és l'Andrangueta, que és la màfia de Regió Calabria, que és la que està en aquests moments introduïda i molt a Catalunya, juntament amb la Camorra napolitana. És a dir, la tenim ben a prop, per entendre'ns. Ben a prop.
I el fet que, per exemple, el que ens comentaves ara, gent com Roberto Saviano, que s'hagi encarregat d'anar explicant tot això, i que d'alguna manera tots en tenim ara més informació que abans potser, fa que es pugui combatre millor, que la gent en sigui més conscient, o encara ho vivim com una cosa que és d'Itàlia i que nosaltres no ens afecta.
Ho vivim encara, jo diria, com una cosa bastant llunyana, una llegenda, una mica de pel·lícula, i som molt desconeixedors d'aquest autèntic poder a l'ombra que significa la màfia en aquests moments. Jo a la conferència faig un recorregut per les diverses màfies, em centro fonamentalment en la màfia més tradicional, que és la cosa nostra siciliana, diverses anècdotes que explico de fets que he viscut,
a Sicília en els últims anys amb maxi processos que ha anat, entrevistes amb jutges i entrevistes també amb mafiosos que ha fet les presons. Aleshores et dónes compte que realment aquest poder que existeix a l'ombra és un poder que l'hauríem de tenir més present i l'hauríem de treure una mica més al sol. Què és el que més t'ha sorprès en aquestes entrevistes que ens comentes que has fet directament amb mafiosos, per exemple?
Són moltes coses que et sorprenen. Et sorpren sobretot el sistema que tenen d'organització, una organització molt piramidal, una organització molt intrincada sobretot en el que és la classe política. És a dir, les relacions entre màfia i política són importantíssimes. Diria que l'existència de la màfia depèn.
directament de l'existència dels polítics corruptes i els polítics que rendeixen fàcilment, diguéssim, per qüestions evidentment monetàries i econòmiques, els dictats d'aquesta màfia. Realment, sense aquesta unió entre màfia i política, que en aquests moments hi ha una judicia itària que està passant molt desresolt, però en el qual s'estan traient moltes dades de com va funcionar
sobretot la màfia italiana durant les guerres que hi van haver entre ells, entre diversos clans. Sobretot als anys 80 i 90 ens dónem en compte que aquesta màfia ha perdurat des de l'època de la democràcia cristiana de Julià Andreotti a Itàlia fins a l'època del borrosconisme. Es pot combatre? És a dir, s'hi pot veure un final tot plegat?
És difícil, és difícil, perquè jo també explico en aquesta conferència que és realment complicat. Els servidors de l'ordre que treballen, els servidors de l'Estat, millor dit, que treballen per combatre aquestes màfies, que van des de la policia fins als jutges, fàcilment són també gent...
que acaba sent corrupta i acaben servint-se per la gran quantitat de diners i la gran quantitat de capital que mouen les màfies en aquest moment, doncs és molt fàcil tentar un jutge o un policia. Molts, en mort, són autèntics màrtires d'aquesta lluita contra la màfia. Parlem dels casos, ho he dit més.
més evidents que són el del jutge Falcone i el jutge Borcelino, però n'hi ha molts servidors de l'estat que han acabat assassinats per aquests caps de la màfia quan aquests jutges han estat més a prop que mai de poder-los enxampar. És a dir que controlar-ho té un preu molt alt, no? Exactament, el preu és altíssim i jo diria, també ho remarco d'una manera molt clara, que la vida d'un jutge, jo n'he conegut molt, he estat a casa d'ells i he estat treballant
amb ells, els seus Palau de Justícia protegits i blindats, treballen en unes condicions i viuen, sobretot, en unes condicions que són bastant pitjors que les que viuen els mateixos mafiosos a la presó. Déu-n'hi-do. Segurament el títol de la conferència ho diu, aquest poder a l'ombra vinculat d'alguna manera amb la força que tenen, poc visible aparentment, i també, justament, amb això que comentes ara, amb aquesta idea que ens sembla que és una cosa llunyana i que segurament és molt més present del que ens podríem pensar.
Exactament. Serà aquest dimecres, aquesta conferència, a les 6 de la tarda a la sala de l'editor cònsult de Can Genestà. Avui n'hem pogut parlar amb el periodista Vicenç Lozano. Moltes gràcies, Vicenç. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, bon dia.
Un minut i mig i connectem tot seguit amb el Bulletin Informatiu de Catalunya i Informació, també amb el dels Sant Just Notícies, tot plegat de posar-nos al dia de l'actualitat, que, com ja hem dit, fa mitja hora, aproximadament, que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha comunicat que el rei abdica en favor del seu fill. Per tant, doncs, evidentment, avui
La informació, durant tot el dia, anirà per aquí. Ho sentirem ara, les primeres reaccions al Bulletin Informatiu de Catalunya Informació, també després de la informació de Sant Juste, en què tornarem, parlarem de política en clau local, amb el portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just Llorenz Rey, i també farem una tertúlia, parlarem, per tant, també de monarquia, amb la Carme Adol, Vicent Riera, en Josep Coderqui i la Palmyra Batell. Tot plegat després de les notícies.
Justa la fusta. Suposo que ara aprofitaran per resoldre d'una vegada. Àngel Casals, moltes gràcies. A vosaltres. Són les 11, el rei Joan Carles Abdica del Tron ho ha anunciat aquest matí al president del govern espanyol en una compareixença d'urgència a la Moncloa. Albert Calatrava, bon dia. Bon dia. De manera solemne, Mariona Rajoy comunicava l'anunci. Su majestad, el rey don Juan Carlos,
acaba de comunicarme su voluntad de renunciar al trono y abrir el proceso sucesorio. Rajoy ha explicat els arguments que li havia donat el monarca espanyol. He encontrado al rey convencido de que este es el mejor momento para que pueda producirse con toda normalidad el cambio en la jefatura del estado y la transmisión de la corona al príncipe de Asiut.
Demà es convocarà un consell de ministres extraordinari i caldrà aprovar una llei orgànica. Por tratarse de una abdicación será necesario aprobar una ley orgánica tal y como señala el artículo 57.5 de nuestra constitución. Yo espero que en un plazo muy breve las cortes españolas puedan proceder
a la proclamación como rey de España del que hoy es príncipe de asturias. Rajoy espera que tot aquest procés es faci en plena normalitat. Estoy convencido de que los españoles sabremos escribir esta nueva página de nuestra historia en un clima sereno, con tranquilidad y con agradecimiento a la figura de su majestad, el rey.
Zarzuela acaba de comunicar que el rei Joan Carles dirigirà un missatge als espanyols a través de les ràdios i les televisions. Doncs estarem pendents d'això naturalment, Albert, que la trava, perquè Neus Bonet s'ha exagerat feina. S'ha exagerat molta feina. Moltíssima feina amb aquesta notícia. L'advocat Miquel Roca, que és un dels pares de la Constitució, ha posat en valor el paper del rei Joan Carles en la transició del règim franquista a la democràcia. Ho ha fet en declaracions aquí al matí de Catalunya Ràdio. La figura de Joan Carles l'hem d'associar
la responsabilitat que va tenir d'entendre que el règim havia de canviar i va ser el que va obrir la porta dels moviments que van conduir a la transició i a l'adveniment de la democràcia.
Recollint també les declaracions que acaba de fer el programa, l'historiador Paul Preston, que es mostrava sorprès per l'abdicació del rei d'Espanya, i ho ha fet fa uns minuts aquí al matí de Catalunya Ràdio. Sí, totalment m'ha sobtat, perquè jo suposava que d'aquí a alguns anys ho faria, però...
Avui no l'esperava. Segons l'historiador, gran especialista en la transició democràtica, després de la dictadura franquista, l'abdicació es deu a motius de salut, d'imatge de la monarquia i a causa també de la crisi. El rei és el cap, diguem-ne, de l'establishment, de tota la política oficial del país, i encara que no sigui la seva culpa,
la gent l'associa una miqueta amb la crisi econòmica. Jo crec que el que ha fet el rei, suposo, amb els consens dels seus consellers, és donar un nou començament per la monarquia. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. A partir d'aquesta setmana el centre d'atenció primària tancarà els dissabtes a la tarda i obrirà una hora abans a dilluns a divendres. La decisió de tancar el cap els dissabtes a la tarda l'ha pres el personal del centre després de plantejar-ho a l'Institut Català de la Salut i a l'Ajuntament de Sant Just.
Durant un any, el centre ha fet un seguiment de la demanda d'usuaris a l'ambulatori, els dissabtes a la tarda, i la conclusió a la qual s'ha arribat és que sortia més a compte tancar les dues del migdia. Pel que fa a la tensió d'urgències, els dissabtes a la tarda es derivarà als mateixos punts que eren horari nocturno, amb diumenges i festius, al Coabda, Sant Ildefons, a Cornellà o a l'Hospital Moises Brogi. I també a partir d'aquesta setmana, com dèiem, el centre sanitari obrirà una hora abans cada matí, a les vuit.
Més coses, l'Hoquei Club Sant Just seguirà la temporada que ve a Nacional Catalana. L'Amater va remuntar divendres un partit que començava perdent per 2 a 0 amb pista contrària contra el club petit Belllloc i que finalment va acabar guanyant per 4 a 6. Remunta de per tant a l'últim partit de Lliga que assegura la permanència nacional catalana de l'Hoquei Club Sant Just.
Aquest era precisament l'objectiu de l'equip a l'inici de temporada, poder mantenir la permanència al màxim nivell de l'UKEI català. Al web de l'UKEI Club Sant Just, per cert, podeu trobar una galeria de fotos del partit i de la celebració posterior. Les trobareu al web accesssanjust.net.
I acabem destacant que el FC Sant Just no aconsegueix accedir a la promoció segona catalana. L'equip ha guanyat aquest cap de setmana el líder i campió de Lliga, el dinàmic Batlló, però han estat 3 punts que no li han servit de gaire, perquè el segon, Elevanteles Planas, també ha guanyat el seu últim partit. El dinàmic ha perdut a casa seva contra el FC Sant Just per 0-2 i Elevanteles Planas ha guanyat per 3-1 al Santa Eulàlia.
Per tant, la Lliga acaba amb el dinàmic Batlló com a campió del grup 10, de tercera catalana amb 75 punts, seguit de Llevanter les Planes amb 70 i només un punt amb 69. En tercera posició està situada el futbol club Sant Just. L'Atlètic Sant Just ha acabat la temporada mitja taula, en desena posició amb 50 punts.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una del Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radyodesvern.com. Molt bon dia.
Your skin as it should be. How naive to be peacing. Whoa-oh-oh. I'm a soft-hearted kid. Take us like we live our lives. You're the worst one, you're so strong. Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
The neighbors we still don't know. You say that she had black friends. Use them for self-defense.
No. No.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdana, amb la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I el ràdio d'Esvern torna al Juguem a casa. Cada dilluns a la nit, de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
No, no.
Oh! Oh! Oh!
Sugar in the shame. There were backstab handshakes made on faith. We were never out of time and were never in a tank. Anybody say the habit of the wind was gonna change? There were mislets, misfits, leave and biscuits. Bottoms full of penny wishes, bodies full of pretty dishes. Side by side with the birds and bees. And we never sat and graced, never ever took a beat. We're the saints and ramblers.
Bona tarda.
No, no.
En punt un quart de dotze, hem sentit una cançó de més de l'habitual, de l'Iron and Wine, presentant Grace for Signs and Ramblers, tot plegat perquè avui no podem fer l'entrevista al portaveu de Ciut Llorenç Rey, no ha pogut venir, l'entrevistarem demà, i en tot cas el que farem de seguida és avançar una mica la tertúlia quan tinguem els tertulians a punts. Abans però, el que fem és situar-nos una mica més en el que estem explicant aquest matí, que hem sabut fa menys d'una hora aquesta indicació del rei Joan Carles.
que evidentment serà el tema del dia o de la setmana o de l'any, en realitat, perquè és una qüestió que potser es podia esperar però que no s'havia sentit a parlar, si més no, en els últims dies. El mateix monarca compareixerà al llarg d'aquest dia per explicar els motius de tot plegat, un anunci que ha agafat tothom per sorpresa aquest dilluns al matí.
El rei anul·la l'acte que tenia previst aquest matí a Barcelona, s'espera que el monarca comparegui. Per tant, aquest mateix matí va explicar els motius que l'han portat a abdicar en favor del seu fill. Recordem que el rei d'Espanya ho és des del 22 de novembre de 1975. Joan Carles de Borbó va ser l'aposta personal de Franco per restaurar la monarquia a la seva mort.
I tot plegat ho han anunciat en una compareixença sorpresa el president del govern espanyol, Mariana Rajoy.
Tot plegat ha implicat també hores d'intensos rumors, tan aviat com el govern espanyol ha anunciat la convocatòria de la compareixença, quarts de nou, quarts de deu, han començat les travesses sobre quin podria ser el motiu, la renúncia del magistrat del Tribunal Constitucional que s'ha abegut i sense cas que una profunda crisi de govern eren algunes de les apostes i ningú imaginava encara que Rajoy estava a punt d'anunciar, llegim el 324, una de les notícies més importants des de la transició al rei Capdica en favor del seu fill Felip de Borbó de 46 anys.
El que ha dit Mariano Rajoy, també ha estat lluar a la tasca de Joan Carles com a monarca i ha assegurat que espera que els ciutadans ho facin també en el procés que ara s'inicia en un clima serè amb tranquil·litat i amb agraïment a la figura de la monarca. Rajoy ha destacat que Joan Carles va ser el principal impulsor de la democràcia, tan aviat com va accedir al tronc que ara abandona. Ha estat el millor portaveu del Regne d'Espanya, és el que també ha afegit i sobre el qui serà el pròxim rei d'Espanya, l'actual príncep d'Estúries, Rajoy,
ha assegurat que la seva preparació, caràcter i àmplia experiència en afers públics són una sòlida garantia que la seva tasca com a cap de l'estat estarà a l'altura de les expectatives. I Rajoy convocarà demà mateix un Consell de Ministres extraordinari perquè en tractar-se d'una ubicació serà necessària l'aprovació d'una llei orgànica.
A tot això, la primera reacció és que Esquerda Unida demana ja obrir el debat sobre monarquia o república amb un referèndum. Segons fonts de la Certuella, segons llegim al diari, ara el rei hauria decidit abdicar el mes de gener i s'explicarà aquest migdia en un missatge institucional que s'ha metrat per televisió.
El príncep ja està tornant també del Salvador, mentre que jo he dit també el rei ha anul·lat els actes que tenia avui a Barcelona. Una decisió que segons publica l'Agència EF no seria vinculada amb el seu estat de salut.
Per tant, una de les notícies més destacades dels últims anys, la compareixença de monarca ja té hora. Serà a les 12 del migdia, a 40 minuts.
Recordem també que el monarca ha estat intervingut en 13 ocasions d'elles en els últims 4 anys. Per tant, un ha estat que en principi no hauria estat els motius, però que els últims anys es feia pensar que potser el regnat no duraria gaires anys.
En parlarem de seguida amb els tertulians del dilluns, la Carla Madol, Vicent Riera, en Josep Coderqui, la Palmeira Badell. Recordem que avui havíem d'entrevistar aquesta hora el Llorenz Rey, l'entrevista la farem demà, no ha pogut venir al Porteu de Convergència i Unió, per tant avançarem una mica a la tertúlia i ho farem però després d'escoltar un tema musical, ho farem amb Belen Sebastian, que ja ens estan entrant tot seguit.
I'm glad to see you. I had a funny dream and you were wearing funny shoes. You were going to a dance. You were dressed like a punk but you were too young to remember.
I'm glad to see you I'm outside the house And I've been thinking right to days I've got no energy I'm glad that you were playing with me Tell me all about your day Breaking off this misery I see a wilderness for you and me Punctuated by philosophy I'm wondering how things could have been
I'm happy for you, you better have for me a countenant on your company. We were whistlin' with your friends tonight. I'm feelin' sorry for myself. I keep takin' everything to be outside.
I'm happy for you But now I know this hurt is poison too sharp to be banned I'm sitting on my empty bed I'm on my empty bed at night The fever grows, it's pounding, pounding I'd rather be in Tokyo I'd rather listen to Thin Lazio And watch the Cindy Gang in Harajuku Is something wrong with me? I'm a cuckoo
It was a scary moment in love and every moment I was high from playing shows The loss of seeing up to how close My trouble raised its ugly head I was revealed and I was humming that I was a kid again
And Jesus told me, go after every corn like it was the last in the world. And I take the wayward child. But I'm a little lost sheep, I need my bogey. You know I need my shepherd's teat tonight. Breaking off this misery. I see a wilderness for you and me. Fun, situated by philosophy. I'm wondering how things could have been.
I'd like to see you, but really I should still win. Let you settle down. I've got no place to your crown. I was the boss of you, and I love you, you know I love you. It's all over now. And I was there for you when you were lonely. I was there when you were fine. I was there when you were sad. Now it's the time I need, I'm thinking to myself,
I'd rather be in Tokyo. I'd rather listen to Finale Dio. And watch the Sunday gang in Harvard, you could do something wrong with me.
5 minuts i arribem a dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia com cada dilluns.
Com cada dilluns comptem amb els tertulians de sempre, la Carme Maldó, el Vicent Riera, el Josep Coderb i la Palmira Badell. Avui, a més a més, amb notícies fresques, com aquell qui diu, perquè poc ens esperàvem... poc ens esperàvem que avui tindríem... Ah, no, aquesta qüestió. No, no, espera. Palmira, perdó, estic fent la presentació però la tallo. Bon dia.
Bon dia a tots quatre. Et deia que et camisessis el micròfon però no t'ho dic perquè veig que l'altre no té cable. Per tant, bon dia a tots. No sé si em sentiu bé. Avui us he fet entrar més d'hora, us enganxo així. Bon dia. Sí, no, que n'hi ha uns. Avui, Vicent. A veure, estem aclaparats. Mira què et dic, Carme. Veus, jo... Teníem la carta, no? Mira què faig jo.
Mira el que faig amb la carta, ves? Home pa, mira no, tranquil, que no se sap mai. No, no, no. Home avui sí que és la notícia... Hem de deixar estar això, perquè ara no serà res important només que això. Avui i demà... Clar que és la notícia del mes però és la de l'any i la de... I de temps. Aquest és mono avui, és mono.
No entretinguis el personal. I per què no ho diem? Perquè potser hi ha algú que no sap. Jo penso que fa estona que ho anem dient, però si algú connecta la ràdio ara, que sapigueu, la Carme i la Palmyra han entrat a la ràdio sense saber-ho.
A veure, tot plegat ha sigut que quarts de deu o quarts de nou s'ha anunciat, la Monclo ha anunciat que Mariano Rajoy faria una compareixença de premsa i no et van els auriculars, Vicenç, ara mirem de canviar-los. Aquí està tot desplegat, això ja. Sí, no? Tothom ens ha agafat una mica...
La cosa és que ha anunciat una compareixença de la premsa, no se sabia què diria, potser hi hauria canvi d'alguns ministres o alguna cosa, i finalment ha anunciat que el rei et dicava en favor del seu fill Felip. Ara a les 12 d'aquí mitja hora està previst que sigui el rei qui et digui alguna cosa, però evidentment ja estan apareixent una mica reaccions o una mica tot plegat. No ens enganxarà, haurem de fer mitja hora prèvia abans que el rei digui alguna cosa. Què, us ha sorprès?
Sí que m'ha sorprès. Gratament. M'ha sorprès encara que no l'estranyo. Aquest jutge l'hi dirien dir abans i per això ho va fer. Va emborratxar.
Molt bona, Vicenç, molt bona. Has estat sembrat, eh? El jutge ha dit que tenia motius personals que no podia explicar. Potser ho va celebrar així, però mira, ell s'ho trobarà. Jo no sé a quina incidència pot tindre anar a la política. A veure, que dimiteixi i s'hi posi el seu fill no ens canviarà res. No, perquè serà en Felip VI.
i els Felips ja sabem com ens han anat.
Jo sempre trobo bé que un pare dimiteixi per deixar-li al seu fill. En el cas meu, propers, són sempre o una botiga o un negoci o el que sigui. Per tant, ell també ho havia de fer. I ha deixat el negoci. El negoci que va amb el Borràs.
Jo crec que deu tindre alguna pressió per algun puesto, perquè ell no estava a prova de la bòrnia, ell estava molt conegut. Per què ara, no? El tema seria aquest també. Perquè ara, a principis de juny del 2014, en totes les quantes operacions, en Josep tenia la seva teoria, em deia aquí fora. Exacte. Deixi'ns anar la seva teoria. La meva teoria, bueno, ara s'ha acabat una comèdia de tres actes, que comença
amb l'ajura de les lleis fonamentals de l'Estat del govern de Franco. Un segon acte que comença amb l'ajura de la Constitució. Un tercer acte que comença el 23 de febrer. I ara ve el Seinete.
Què és la dimissió d'ell? Ara vindrà el seïnete, que durarà poc o serà un entremès. No, l'entremès més aviat... Un entremès, un entremès. El més aviat és el del jutge, l'entremès. L'entremès és el del jutge, que és abans que l'abdicació. I ara, a partir d'avui, un seïnete. I ara vindrà un seïnete, que s'acabarà en un sol acte. En un sol acte.
amb un sol acte. És a dir, jo cada vegada ho dic més. Estem en el preludi de la tercera república. I si no, el tiempo. Que sigui més... A veure si ja no posaran president dels socialistes, ja no posaran cap, ara. No cal, no, a pena diu. Home, ja no cal, rebentem-ho tot, ja, per tant se val.
El Felip no li... li vindrà gran, pot ser rei, li vindrà gran. És un xicot que ha volgut casar-se amb una noia periodista, que era divorciada, ha volgut fer una vida normal. Una vida moderna.
No és l'únic rei del món que s'ha casat amb una persona que no era de casa reial. Europa ho han fet bastant així.
tots aquests que s'han casat amb noies que no tenen res a veure perquè ja sabeu que totes les monarquies europees tot són cosins germans i tots, perquè la reina de la terra es cosina allà d'aquí. És per millorar l'espècie. És per millorar la raça, perquè havien tingut en temps pretèrit fills en germans i germanes i cosins germans i tal. I ara això és per politificar la raça, que als nostres no els hi anava gaire bé perquè tots són verbons. Els meus pares eren cosins.
I em penso que la raça no la van pitjorar. Era cusins germans o cusins? Cusins segons. Fills de cusins. Que és el que feien els reis. No, que ells eren estes germans. Què dius ara? Però hi ha gent que això és de molt enrere. A veure, no confonguem. També entre ells es diuen cusins. Pensem que el rei d'Espanya deia Cusien el rei de Marots.
Sí. I no eren cosins. De sang no ho són. No tenen cap parentiu. Vull dir, els reis entre sí es diuen cosins.
No, però amb l'adrena d'Inglaterra sí, home, els Borbons i tot el rotllo aquestos venen de la casta aquesta. Ara ja veig la redacció de l'Ol i les lectures buscant fotos antigues de quan el principi era petit. Aquesta tarda... Això portarà una feinada que alerta que no ens distregui d'altres coses, d'altres temes importants. Aquesta tarda...
Us prometo que veuré el sort, salva-me. Aquests són els que informen. A tu vols sortir informat a dalt de l'altre. A més són tonteries. No home, ara també se sabia que a tard o d'hora va ser sorprenent que sigui ara perquè no hi comptàvem. Que té 75 anys. No, però l'abdicació...
L'any passat... Escolta, que té la seva edat, eh? Però que en l'última operació ja es va dir que potser em dicaria. Ho dic perquè els informatius ja tenen preparades coses. És més, les reaccions... Pots estar sentat, eh? Vull dir, 75 anys no és... Ell pot haver arribat fins al 75 perquè, com que no ha pencat mai, no l'han jubilat al 65 com ens vam jubilar nosaltres, eh?
però crec que si aquesta és la llei, ell, el 65, hauria d'haver fet el mateix. Reaccions dels primers partits polítics, si us sembla bé. Rubalcaba, que ha dit que l'abdicació és un dels fets més importants des de la recuperació de la democràcia, és el que ha dit Falvo Castona.
També ha dit que la decisió del rei de renunciar a ser cap d'estat i procedir a l'advocació és un dels fets més importants. Bàsicament ha dit això. També és el que ha donat a entendre Mariano Rajoy quan ha fet la compareixença, que ha agraït una mica la seva tasca i tot plegat.
I des de l'Izquierda Unida han demanat que s'obri el procés via referèndum per decidir si es vol monarquia o república. Nosaltres ja tenim una data de referèndum.
Bueno, no sé si el que pot durar... Ja ho va dir la setmana passada, tens raó. Ja fa temps que ho van dir. Ja fa temps que ho van dir, perquè cada vegada es veu més que hi ha una tendència molt més cap a les esquerres.
Hi ha dretes que no són pas monàrquiques, eh? No, d'acord. Per això he dit que el primer president de la República no us estranyeu, que siguin l'Aznar. No us estranyeu. Ara hi ha la txacón, eh? No, però l'Aznar és anti-monàrquic. És republicà, ell.
No s'ha declarat mai antimonàrquic, però no se'ls va veure mai un feeling. Descertvèntia republicana, encara que fos la dreta. Oi que ens ho passarem bé. I no m'estranyaria que fos l'Snar qui fes la presidència de la república, com quan la segona república va anomenar primer el president, el Niceto Alcalá Zamora, que era favorable a la monarquia.
es va anomenar com a president. Després va venir a la Zanya, en les primeres eleccions que es van fer, que ja es va fer la Constitució, es va redactar la Constitució, i es va anomenar a la Zanya com a president. Hauríem de recomanar a la gent jove, els més joves, que llegeixin alguna publicació que hagi hagut de la segona república, que potser ens enganyaríem una miqueta. Que no es barallin,
que podria tornar a passar el que va passar. El que passarà o deixarà de passar no ho sabem. Mai se sap. No ho sabem. És del bon ús o mal ús que se'n faci. Del que es tingui. Del que es tingui. Aquesta qüestió és així. Què va passar? Va haver-hi un militar que es va...
Bueno, militant un conjunt de militars que es van alçar contra la República. En realitat no es va fer res per modificar la República en els seus problemes que podia tenir. És a dir, no hi va haver-hi una participació dels polítics per modificar el mal estat de la República. I llavors va passar el que va passar, que s'han excusat sempre amb la mort d'en Carlos Sotelo, amb l'assassinat d'en Carlos Sotelo.
Perdó, això és mentida, perquè això ja estava preparat perquè va ser el dia següent que es van alçar. Es van alçar. I després van fer una cosa i després l'altra. Exacte. Això ja estava preparat. Per tant, clar, tot el que va passar després, hi ha un culpable que va ser un Franco. Va ser un Franco. És a dir, els mil...
Milers de morts que hi van haver, tant d'un costat com de l'altre, són responsabilitat d'en Franco. Que es va alçar. I si no hi hagués hagut l'alçament, hauria sigut diferent la cosa. No sé on va ser la història, però hem de recordar que aquest senyor va estar 40 anys i es va morir al llit. I és qui va triar justament Joan Carles I, no? Tots els dictadors es converteixen en necessaris. L'Estàlia li va passar el mateix.
l'Stalin mort i els russos plorant la mort de l'Stalin. I quants milers de morts no va provocant l'Stalin?
Tots els dictadors arriben a un moment, quan hi van tant temps, que ja es fan imprescindibles. 40 anys és una generació sencera. Iduques. I recordem això que de fet Franco és qui va posar el rei. Que això li passa moltes vegades per la cara també.
De fet, ara estic llegint amb ell. Amb ells li han fotut tres pitos el que li passin per la cara. També és veritat. El rei ara d'aquí quatre, no sé quant, perdonar. Jo suposo que... No volverà a passar. Què en venceu de la figura del rei per això?
Totalment prescindible per mi. La del rei Joan Carles. I la del que vingui també. Crec que és totalment prescindible.
Ja veurem si durarà gaire el Felip VI. Ja veurem si durarà gaire, si no dirà, vaja, buenas tu, jo me'n vaig. Si és intel·ligent, potser dirà, escolteu, ja us ho fareu. Allí parlaran al seu cunyat, a la honda rigarina, a veure com ens ho arreglem per marxar.
Sí, perquè mira, el teu està vivint a Suïssa com un petxadu. Com estàs a 89? Té 46 anys, Felip de Borbó. Han aviscut moltes ja amb aquesta cadena. Home, s'ha pogut preparar, no? No, preparar sí, però també han aviscut moltes que no.
La raça aquesta dels barbons tampoc han sigut espectacularment una gent molt culta. El rei diu que no s'ha llegit mai cap llibre. A mi com que m'han sobrat sempre. Per mi són prescindibles totalment. Si tu em preguntes per què diré que no ho sé, perquè a mi no em fan falta per res.
No tinc mai aquesta devoció per a ídols.
Però hi ha un tipus de gent que li agrada saber la vida dels reis, dels artistes i tot. Per això avui, aquesta tarda, és imprescindible que dinis, agafis un cafè, te sentis a la tele i et vegis el sàlbame, que te n'enteneràs de tot. Però a quina hora es treuran draps bruts? A quina hora teniu dièstria? Digue'm a quina hora ho fan. Nena, es tracta d'això?
Perquè els de més s'ho agafaran amb paper de fumar, ja ho veureu. Però també voldran dir coses que no siguin veritat. Bé, però és que salva bé diuen alguna vegada. Per això mateix que juguen a això. Només t'has de llegir les cròniques als diaris. Si és que s'ho alimenten tot, però nena tenen un 90% d'audiència al dia. I tu que els hi fas la propaganda? Jo que els hi faig la propaganda ara.
El cinc és d'això, eh? El cinc, sí. No sé, a la tarda, no sé, estan quatre o cinc hores de la bestiesa. Jo, el cinc no el gasto. No. Jo, el quatre... Cadena, cinc no el gasto. Duran i Lleida també ha parlat, eh? Què diu? Què diu el Serillo? El rei Felip és una persona molt capaç i que sigui molt conscient de quina és la voluntat del poble de Catalunya. Que també n'ha de ser conscient. I ell, que n'és conscient?
I Marc Gallo també ha parlat i ha dit que la monarquia no està en absolut en risc. Home, seria estrany que digués una cosa diferent. També, a aquesta hora tots van dient una mica el que ens esperem, no? I van fent temps en el fons que siguin les dotze. No, és que jo no la veig en risc.
En tot cas plegarà perquè ell voldrà, perquè dirà massa feina. Ja en té prou, no? També ha dit durant i Lleida que el rei ha fet abortacions molt positives com a cap d'estat durant els 39 anys de regnat. Un que m'envia un missatge. A veure. I què li diu? El rei plega. La tercera està més a prop.
Monarquia. Ah, i República. Molt bé, molt bé. Estarem a l'espectativa, no deixa per molt que nosaltres ens rellisqui. Ens ha condicionat la nostra vida. Per tant, hem d'estar alerta a veure què passa. Ara no ens ha de relliscar, perquè hi ha molt de maró.
A mi no em rellisca res. Mira, tant és així que portava la carta parlant del... del cas de Can Vies. De Can Vies. Clar, és que anava a dir que, de fet, en una setmana, que fa una setmana vam començar a comentar tot, dels resultats electorals, europeus i tot, i tota la actualitat ha... S'ha ajuntat tot, és que ara... Però ara, jo, per un tio cis de 10 anys, què passa ara?
Què li passa al 6 de gener? Al 6 de gener hi haurà reis. El dia 5? No, jo. I home, això sí que sóc monàrquica, perquè és la festa que m'agrada més de tot l'any. Però el dia de reis no té res a veure amb el rei. Però són màgics. A veure, Vicenç, aquest són uns reis màgics. Et diguin el que et diguin a col·legi?
Els reis són màgics i venen de l'Orient. Per què no parlem de canvies? A veure, que voleu que la llegeixi al final? Jo crec que sí. Hem començat el mes de juny, potser que això faci que l'ambient doni un tomb. Hem passat una setmana molt alterada ben a prop de casa.
La fe Can Vies ha tingut al barri de Sants unes quantes nits sense dormir. Com que no he vist que allà, m'haig de refiar de la informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació. I ja hi som. Si t'escoltes els veïns, tenen tota la raó. I si t'escoltes les autoritats, també. Me'n guardaré prou de decidir-ho jo el que cal fer. Bé, puc intentar convèncer amb dues pas perquè es posin d'acord. Però ja sabem per experiència que això és difícil.
El que em sap més greu és que s'hi hagi barrejat la violència. Aquesta actitud desprestigi qualsevol raó. Vaja que es perd. Però diria que aquí les persones que es mobilitzen reclamant en manifestació al carrer o fent cassolades la reconstrucció de la casa no tenen res a veure amb aquests brètols que cremen contenidors una nit darrere de l'altra. I ho fan encapotxats. Per què? De què tenen por? Per què no ensenyen la cara?
Vol dir això que els coneixem?
I una altra pregunta, per què se'ls emporten a comissaria? I estic en contra. Primera, perquè em fa molta ràbia que hi siguin ells i no aquesta gent que ha robat tants calés a la societat, que som nosaltres i que no cal que us doni noms. I segona, perquè crec que seria millor i faríem estalvi enviant-los ben lluny. Els estrangers, que sembla ser que n'hi ha molts, directe al seu país. Els d'aquí, o ben lluny al mig d'un descampat o directament a casa el pap i la mama.
Deu ser perquè ja tinc una edat que el moviment ocupa, no m'agrada. Us puc assegurar que he conegut casos que s'han apuntat a aquesta moda i no era per falta de casa. Però no em voldria confondre i creure que els violents són els ocupes. Per això pregunto, qui són?
Home, és un tema difícil. D'aquests que... Ja parlen que pujats, entre la moda, canvien la roba de tant en tant. Es canvien de roba perquè no es puguin conèixer la roba. Per què no diguin aquell que va amb el joseu vermell? És a dir, jo crec que són comprats. És a dir, jo crec que obren...
per algú interessat en anar contra el moviment independentista. Vols dir, Josep? Jo crec que sí.
Jo crec que és un corrent. Ara et diré, ahir vaig escoltar una ràdio nacionalista, una televisió nacionalista, i ja van dir a Catalunya el que s'ha de fer és que el Ministeri de la Governació Espanyol intervingui
i tregui l'autoritat o no la Generalitat sobre aquest tema. Sí, no t'estranyin. És a dir, cuidado. Aquest moviment de destrucció, jo crec que aquests tios han sigut pagats. Crec que han sigut pagats. Jo crec que pot ser, però no sé per part d'aquí.
Jo crec que són pagats. Em costa de creure que sigui una cosa... Pagats i ensinistrats. Pagats, sí, sí, i ensinistrats. Perquè són una gent en certa manera professionals d'això. Perquè per fer això s'ha de tenir una certa manera de ser. I són gent i potser els diuen, veniu, veniu, tal dia allà.
Ja sabem que, igual que hi ha els Ocupes, hi ha una gent que no tenen per què ser els mateixos. Normalment els Ocupes són gent pacífica.
I que de fet el que han fet allà portant 17 anys i la gent del barri en general eren bastant vertidàries del que s'hi estava fent. Per això mateix que no podem relacionar les coses amb els violents de les nits.
Per tant, que són una gent que van per tot arreu sembla ser que sí i que ara han sapigut que hi ha això. No el 100% crec que pugui ser això que diu el senyor Josep, que és molt possible. És molt possible perquè els interessa que aquí hi hagi motiu per agafar-s'hi. Qui paga els viatges? Se'ls paga a ells?
No ho sé. Perquè venen de l'estranger i venen de darrere. Tots parlen en castellà. Primer punt. Això tampoc no hem de pensar que... És significatiu. Venen del resto d'Espanya.
I d'Anglaterra diu que n'hi ha moltes. I venen de l'estranger. En quins quartos venen? A mi em fa com una espècie de mal al cor, perquè no sé el que m'he de pensar. Precisament per això jo no els portaria a commissaria, jo els deixaria a descampar i a tapanyaràs. A part de que els ocupen són pacífics, el que passa és que els que haurien de fer-ho, aquests no ho fan.
ocupant, no ho fan. Els que no s'hi tenen de debò. És quan hi havia els hippies, doncs ara hi ha les ocupes. Feia 17 anys que hi havia aquesta casa, els primers estan casats i tenen fills i han entrat d'aquí a l'edat. Ja ha passat, sí. I ara ja és la generació que s'ha baixat. Els hippies ara són diferents. I estic en contra d'aquests ocupes que es registreixen.
ara, que el fet que ens ocupes, que estiguin en un lloc i que no els diguin prou, se'n vagin... Però saps per què necessitem? Perquè estan apoiats per els altres que venen. Hi ha aquesta colla que venen... Ja no ocupes que al mig se'n van a casa a sopar. Jo a la nit sento un programa de la nit dels ignorants
Hi ha veïns que truquen i no tots estan d'acord amb que hi hagi aquells nois allà, eh? Perquè diu que allà no hi ha qui dormi, eh? Hi ha de tot, hi ha de tot. A veure... Bueno, és que aquí em sembla que ho he dit i no ho he sentit.
Però que aquí mateix tenim una casa que està injusta. Hi ha tres pisos. I que l'han estrenada. Una casa vella o una casa nova? Sí, de la casa vella es van bloquejar la casa de la carrera de la sala i ja estan allà. Són els mateixos, traslladats? I els ambos de la casa nova?
No ho sé perquè quan van tancar la porta ja van entrar ells. Això m'ho acabo d'inventar. També fan soroll. No ho sé si fan soroll o no fan soroll.
No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim. No ho sentim.
També és diferent, el cas de Can Vies, a diferència d'entre un i l'altre, per no relacionar-ho, és que era un centre social. Aquí de vegades la casa ocupa, a banda de ser una casa ocupa és centre social i de vegades no, llavors són coses diferents. Em sembla que passaran aviat per la penya del mor. A veure, a tot arreu hi ha veïns
sorollosos, encara que siguin rics i visquin a la seva torre o al seu pis. Només són sorollosos els ocupes i no els defenso perquè ja he començat dient que és un moviment que no m'agrada perquè deu ser perquè ja tinc una edat.
I de l'estètica tampoc. Hi ha molta gent que no necessita parlar que tenen la seva casa ben estant. I que els nens estan d'ocupar. I la casa que tenen feta un sidral. A cadascú que tingui el cas com vulgui. Els veïns que han comprat un pisallà que han pagat 400 milions de pessetes ho tenen per veure. 400 milions de pessetes?
Home, ja sé que els pisos són cars. Jo de veritat us prometo que tot aquest moviment reconec la meva incapacitat per entendre tot. Clar, perquè nosaltres aquí no hi entrem. Si no en general, el que passa al món,
O sigui, a mi quan parlen els polítics, ja depèn, sigui el nom aconís, sigui el de matí, el racó, o sigui, o sigui, siguin de dreta, siguin d'esquerres, jo, tot en cap, però que bé parlen. Això sí que ho tenen. No, que bé parlen. Tots no parlen bé, eh. No, si m'entens. Uns més que altres. Les explicacions. Però quan s'expliquen bé, sense crispacions,
M'agrada sentir-los també. Veieu que tot això ha atapat els pobres socialistes, que estaven organitzant-se per buscar-se un cap i ara què? Que s'ho facin mirar també al PSC. Estan buscant un cap i trobaran la cua. No el PSC, que ja el té el cap.
És el PSOE el que l'està buscant, no? El senyor Pere Navarro va dir que el Rubalcaba havia plegat perquè el seu projecte estava esgotat. I ell no plega perquè ell està començant el seu projecte. Per tant, és on necessiten. Pots que espavili una miqueta.
Ja s'ho trobaran, Carme. No, ja s'ho trobaran. Vull dir, ja s'ho troben. No, ja s'ho trobaran, no. Què vol dir? Que li hem de donar un marge de 4 anys? Perdona. Si no funciona, fora, un altre. Què passa aquí? I com es fa això? Doncs, escolta, vostè dimiteixi. Per què hem fet dimitir... No ho sé. No dimita't el rei. A partir del rei ja pot dimitir tothom. Escolta'm una cosa, tu entres a treballar en una empresa.
amb una qualitat, amb una perspectiva. I no funciona, et diuen. Carme, ha sigut un plaer, no té la coordenada que nosaltres esperàvem. Passi per caixa, li donarem... Carme! I a la puta galle. Perdó, perdó. El partit, hi ha una cúpula que això ja els hi està funcionant. Perquè si no, ja l'haurien tret. El PSC els hi està funcionant. Amb ells, els hi està funcionant.
Si no, ja l'haurien tret. No l'estan esgotant. Sí, exacte. Comencen haver-hi veus dissidents més enllà del sector crític, però que sí que hi havia hagut alguns dirigents que demanaven alguns canvis. Algun canvis? Per això que t'estic dient que una persona ha d'estar quatre anys per real decret, o no? Si no val, no val, fora. Josep, tu què dius?
Hi ha qui es mantenen a la política per viure. Estem parlant d'una altra cosa. Per cobrar. Jo crec que no es pot estar a la política si no hi ha aquell punt... Exacte, hauria de ser així. Si no, no s'aguanten. Només per cobrar no hi són. Quants s'han presentat? A les europees?
Per això, per curar. Sí, perquè és un jove en Europa, eh? És un jove en Europa, eh? Ves fent llista i veuràs totes les coses. Perquè a mi em sembla que els corritos que paguem, no sabem-ho quan es costa tindre tota aquesta gent a Europa. Perquè cada dijous tornen a casa, eh? I viatges, dietes... No em diguis que no és una bona feina. No, no, però vull dir... Em vejo que tenim. Comencem per enviar al quadre, que no ha sortit. Però enviar al quadre ho he de dir-ho clarament. Sí. I almenys això em va ser noble amb això.
No es presentava per PP perquè no el va proposar. Perquè ell volia ser i tal. I per això es va presentar per Vox. No va sortir i mala sort. I ara què farà? Mala sort. En Seralte. Per què s'hi ha presentat? Aquest encara és pitjor que l'oblida del quadre. Per què s'hi ha presentat? Vol dir que li fa falta?
Els hi fa falta per viure? Escolta, cobrarà molt més que el que esperava. Clar, i a més el Giralte ja estava atacat. En Nart, jo el conec personalment. En Nart ja és un professional que anava de baixa.
Per què s'hi ha presentat? Perquè al vidre del quadre pot ser que ho hagués vist. Però que és una persona puta sí eh. Jo no he dit mai el contrari eh, per anar molt concret. No, que vinga a dir que té això, però s'ha de reconèixer, s'ha de reconèixer. Ah sí? Com que jo moltes vegades ho he dit i no em trenco les vestidures per dir-ho, com sentir parlar
que és pitjor que a TV3. Bueno, ja no sé si és pitjor. El que mireu a Los Santos és un tio que pots estar, el pots odiar a mort. Però el tio en sap un rato, eh? Sí, sí. Jo no sé a quin punt es pot considerar que una persona en sap un rato si es dedica cada tres paraules a insultar. Perquè et penses d'una altra manera.
Però també difama. Per què pensi d'una altra manera? No consideraré mai dolent una persona. Però és que el seu estil és difamació i insult. D'acord, però sap a qui difama i quin insult el pot portar en un problema.
L'últim que es pot imaginar és que jo estic a favor d'aquest senyor, que ara l'hi he perdut. Abans estava a la ràdio, però ara ja l'hi he perdut. Que l'escoltava al dematí a primera hora per amatxacar-me. Estava a la copa. Per desvetllar-te. Ho feies per desvetllar-te i sortir al carrer amb mala llet. A la copa i van acabar els dies. No sé on està ara.
Imagina si el van treure de la Cope. Imagina el que és aquest personatge. La Cope s'ha convertit ara en la Mare de Déu de Lourdes. Se'ns acaba el temps, menys de mig minut. Per tant, moltes gràcies. Estarem alerta de les notícies. Ara tots a la parla. Pel Mira, Josep, Carme i Vicenç. Adéu-siau a tothom. Que vagi molt bé.
Conectem tot seguit, per tant, amb Catalunya Informació a les 12 també amb el bitllet informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Parlarem de les xarxes de l'UCIS, del centre d'Estudis Sant Just Tengs i també d'Astronomia. Tot plegat després de les notícies, que hi arribem, com dèiem, amb menys de 15 segons. Fins ara mateix.
Són unes dotzames.
El rei Joan Carles abdica del tron. Ho va decidir el gener i ho ha fet públic avui el president del govern espanyol en una compareixença d'urgència a la Moncloa. D'aquí uns minuts el monarca ha de fer públics els arguments de la renúncia de la corona. Albert Calatrava, bon dia. Bon dia. En uns minuts, com deies, compareixença del rei Joan Carles al Palau de la Zarzuela. Fons de la casa del rei sostenen que la decisió d'abdicar la va prendre el monarca el gener passat, que és una decisió molt meditada durant mesos i que no està vinculada al seu estat de salut.
ni a cap conjuntura concreta. L'anunci de l'abdicació l'ha fet aquest matí el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en una compareixença d'urgència al Palau de la Moncloa. Rajoy ha elogiat la figura del monarca espanyol. Renuncia al trono una figura histórica tan estrechamente vinculada a la democracia española que no se puede entender la una sin la otra. A todos nos deja una impagable deuda de gratitud.
Demà Consell de Ministres extraordinari per elaborar la llei orgànica que desenvoluparà aquesta fórmula d'abdicació. Doncs, estic aquí al meu costat, Neus Bonet, que ho està seguint tot des de la relació informatius, totes les novetats, més reaccions, no? Més reaccions pendents d'aquesta compareixença que ara ens deia l'Albert, que ha de fer el monarca Joan Carles, el president de la Generalitat Artur Mas també ha de valorar l'abdicació reial, ho farà des del Palau de la Generalitat, òbviament. Mas sembla que a aquesta hora és el seu despatx i preparant aquesta compareixença, no, Montse Pujol?
Així és, el president de la Generalitat compareixerà aquí al Palau de la Generalitat des de la galeria gòtica després que el rei hi hagi comparegut per fer pública la seva abdicació. El president Mas compareixerà davant de la premsa per fer aquesta declaració institucional sobre la renúncia del rei Joan Carles. Tot i així, el president Artur Mas ha volgut mantenir avui l'agenda d'aquest matí que preveia l'assistència a un acte al Palau Robert de Barcelona sobre la fundació del Bulli i després, ràpidament, vindrà cap aquí on compareixerà davant de la premsa.
Moltes gràcies. Estarem pendents naturalment d'aquesta compareixença. Avui és dia de reaccions. Parlàvem fa una estona amb l'ex vicepresident del govern espanyol i exministre de defensa, Narcís Serra, que ha lluat al matí de Catalunya Ràdio la figura del rei durant la transició, especialment en la reforma de l'exèrcit. A la qüestió de si ara cal preguntar a la gent si vol seguir amb la monarquia, ens ha dit això.
Sí, però jo no ho preguntaria, perquè tenim molts altres problemes, i això és una institució que ha anat bé i que ens seguirà anant bé. Jo em dedicaria a resoldre els problemes que tenim, de convivència, d'articulació territorial, de demandes de Catalunya, del seu més alt autovem, de totes aquestes coses. Jo sí que em dedicaria a enfrontar-me als problemes reals que tenim.
I sobre l'abdicació del rei Joan Carles, també n'ha parlat en aquest cas el secretari general de l'UGT, Candido Méndez. Ens ho explicarà des de Badalona, David Àngel, bon dia. Hola, bon dia. Candido Méndez veu en l'abdicació del rei Joan Carles una bona oportunitat per encarar la reforma de la Constitució. Aquesta passaria, segons el líder sindical, per una reforma territorial que permeti l'encaix de Catalunya i alhora per establir una democràcia més participativa.
La predicación del rey Juan Carlos en la figura del príncipe Felipe debía ser considerada también como una oportunidad para abordar una reforma de la Constitución en materia de reparto territorial del poder y en materia de participación directa de los ciudadanos. Cándido Méndez ha fet un balanç positiu de la figura del rey Juan Carlos per la contribució que ha fet a la democràcia malgrat, segons ha dit, el que hagi passat últimament al voltant de la monarquia.
Avui estarem pendents David Àngela de reaccions en múltiples fronts, un altre dels quals és el del dirigent de Podem Pablo Iglesias, que ha reclamat un referèndum per escollir entre monarquia i república. Iglesias demana al PSOE que bloquegi la llei orgànica que ha de permetre la successió. Jaume Gasdeu, des de Brussel·les, bon dia.
Hola, molt bon dia. Efectivament és la primera reacció que ens ha arribat del líder de Podem, que s'estrena com a eurodiputat. Per això és a Brussel·les i ha demanat dues coses. Un referèndum, una consulta als ciutadans i també que el PSOE que no ajudi a provar aquesta llei orgànica necessària per a l'aplicació del rei. Pablo Iglesias.
Pensamos que en este momento de cambio democrático lo que toca es dejar que la gente vote. Por eso, si el gobierno español entiende que Felipe de Borbón cuenta con la confianza de los ciudadanos para asumir la jefatura del Estado, debe someterlo a referendo. Y la segunda petición era la que ha atrasado al PSOE, porque no apruebi esta ley, sino ha dicho que se convertiría en una casta. Tot seguit, les notícies de Santjust.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea. El ple de Sant Just ha aprovat ceder les dades del padró municipal per a la celebració d'una consulta legal sobre el futur de Catalunya. Era una moció que presentaven els grups de Convergència i Unió, el Partit dels Socialistes, Iniciativa i Junts per Sant Just, i a contrast amb la que presentava el Partit Popular, precisament per rebutjar la sessió de les dades del padró a la Generalitat.
La sessió va tractar primer la moció que presentava el PP per rebutjar que l'Ajuntament cedís les dades del padró per fer un referèndum il·legal. El president del PP, Òscar Gil, explicava com un dels motius per presentar aquesta moció que no es va aprovar al traspàs de competències de la Generalitat. La resta de partits van rebutjar la moció. La segona moció vinculada a aquesta qüestió la presentaven CiU, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just per tractar l'ús de dades del padró per a la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya, una moció que finalment es va aprovar.
Més qüestions derivades del ple i és que la sessió va aprovar sancionar les persones que alimentin els porcs senglars de Colserola. La sessió va donar llum verda a la petició que el Consorci del Parc de Colserola ha fet als ajuntaments que en forma part d'introduir sancions a qui alimenti els porcs senglars o altres animals salvatges, degut a la massificació d'aquests mamífers al parc.
Per aprovar la introducció de les penes, el ple va haver de modificar l'ordenança de protecció i tinença d'animals. Aquest punt es va aprovar amb el vot favorable de l'equip de Govern i de Convergència i Unió i amb l'abstenció del Partit Popular.
I un punt més per recordar-vos que el Walden compta amb una nova estació meteorològica. S'ha situat a la coberta de l'edifici i és molt similar a la que hi ha a Can Ginnestà. L'Ajuntament ha instal·lat aquest nou aparell per tal de mesurar la força del vent a la zona del Walden, per tal d'estudiar la possibilitat d'instal·lar un molí com el que hi ha a la casa de la Vila. La informació recollida anirà a parar a Can Ginnestà. De fet, tothom pot consultar les dades meteorològiques de les dues estacions a través del portal weathercloud.net.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I wonder who will be there to take my place. When I'm gone, you'll need love to light the shadows on your face. If a great wave shall fall, I'll fall upon us all.
I don't know.
Just quite how my life and love might still go on In your heart, in your mind I'll stay with you for all time If I could but I won't
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia.
I a aquesta hora se la demana Maria Quintana, vicepresidenta del centre d'Estudis Sant Justencs. Bon dia Maria, què tal? Ai, és perquè tens un micròfon, ara sí, bon dia. Hola, molt bé, ara sí, molt bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat. Sí, per exemple, que nosaltres tenim junta demà perquè aquest dijous tenim feina. Tenim feina perquè tenim les ciutats educadores. És veritat, ja és aquest dijous? Sí, sí, ja ha arribat, ja ha arribat.
Bé, doncs nosaltres el que exposarem durant aquestes jornades de les ciutats educadores, que és el que ens ha demanat l'Ajuntament, doncs exposarem dos dels temes que nosaltres treballem perquè són una mica originals i perquè vegin com ho han fet, com pot ser el buscar els desapareguts i morts de la Guerra Civil, doncs els processos que s'ha seguit, com s'ha seguit, com s'ha fet,
I després també una cosa que per al Jordi Migó em va dir que a ell li feia molta il·lusió que s'ho posessin perquè segur que no ho fan a molts llocs. Perquè nosaltres mirem d'explicar coses que portin, ja no coses que sàpiga la gènica, ja fan. Si pot ser alguna cosa que la millor hi ha llocs que no fan, doncs...
Demostrar que aquí ho fem, no? I què seran? Serien les passejades. Les passejades d'estiu, perquè com que són temàtiques, llavors són del poble. Primer, va ser espriu l'any passat perquè tocava espriu. Però vull dir que nosaltres hem fet els temes del poble, hem fet el sanatori, hem fet la cantata de Sant Just.
Hem fet l'abans, hem fet la nevada, ara farem aquest cèncer els cent anys de la Rambla. És clar, doncs són coses que participa molta gent, ve molta gent, és una cosa que té un èxit. Home, és especial, no? És especial i doncs passarem, com ens diu, un powerponyo, com es digui, un llapis, amb unes fotos perquè vegin el que fem. I quant temps fa que es fan, les passejades? Des del 2009.
Per tant, és una mica recent l'activitat també, 5 anys. Des del 2009 que es fan. I doncs val la pena que... perquè abans hi havia hagut algun any que el Pep, el meu germà, doncs el que feia era passejades pels carrers explicant les cases. Però és una cosa... no ho sé, vull dir... Qui s'apunta hi farem això, no? Però instituïm, anem a dir aquesta cosa ja de festa major i una data concreta. Va, hi ha el número, el dia, però...
Fa cinc anys, des del 2009, que ho fem. I llavors posarem això i el dilluns que ve, si vol, no, que és festa, no, que és festa. És veritat. I ara ho dic perquè tindré vacances.
A la setze ho explicarem. Recordem que la propera passejada és el mes d'agost i que comentaves el centenari de la Rambla. Anem parlant, però suposo que ara ja queden un parell de mesos.
Però en tot cas ja ho teniu bastant emparaulat tot plegat. Teniu els escenaris concrets? Déu-n'hi-do. Saps què farem? Quan veiem els temes que tenim, la quantitat de scripts que tinguem els repartirem per anar fent diferents parades per llegir-les,
i mirarem quins espais fem servir. Sí que hi ha uns jardins que hi podem entrar, però hi ha espais que no hi podem entrar, però hi ha espais per poder-ho llegir. I això és el que ara estudiarem un cop tinguem tots els escrits i llavors ja veurem com els repartim, perquè hi ha llocs que s'han de dir en el lloc que toca. Clar, clar, en el lloc concret, no en situ.
Però bé, això ja... I de gent que participi, perquè recordem que això era la gent que tingués alguna vivència de la Rambla. Quanta gent teniu, més o menys? No ho sé, potser ja tenim 8 o 9 persones. No està malament, no? No, no, no. D'edats diverses, de gent més gran? Bueno, què passa? Les vivències. Qui les escriu, les vivències? Home, i més les que fa temps, perquè algú que li ha passat una cosa fa 10 anys potser no consideraria una vivència. Qui escriu les vivències?
Esclar, les evidències les escric. Però en tot cas situats en diferents èpoques, a partir d'alguna manera. Això sí, això sí. Quins anys teniu, per exemple? Per exemple, jo puc tenir de l'any cinquanta, de quan jo devia tenir set o vuit anys, serà el meu escrit. No era el casament?
No, casament meu... Si no vas parlar d'algú que tenia una petició demà... No, no, allò havia sigut, que jo ho vaig escriure, a la passejada de l'hivern, de la nevada. En el jardinet, que hi havia un jardí preciós, amb unes roses, amb unes olors, que feien aquell jardí preciós del Parador, és on el Josep Maria i jo ens vam trobar... Però també és la Rambla, per tant. Sí, però ens vam trobar per decidir si ens casàvem.
Això. Alguna cosa hi havia. Sí, però no. Això era quan jo tenia vuit anyets. I per tant és el que explicaràs en aquesta passejada de la costa. I algun altre que tinguis així al cap? Hi haurà la farmàcia que hi havia on era el Corberó. Una farmàcia no de botiga.
sinó una farmàcia antiga que hi havia. Després també hi ha els Lladoners de la Rambla. I després també hi haurà els concerts d'estiu que fèiem. Imagina't, no passava gaire trànsit perquè fèiem concerts de cambra en jardins de la Rambla. Imagina't tu en els anys 60.
Això és clar, són vivències que hem tingut i ara alguna altra que ara jo no recordo però que valen la pena i penso que serà molt atractiu. Serà molt interessant tenir un dia ja. És el dia 1 d'agost. Aquest any la festa major comença el 31.
de juliol perquè ja el pregó el 31 i acaba el 6. Són molts dies de festa major. Acaba el 6 que és el dia de Sant Just. Si jo me n'és no ho faria així, però bé. No, com ho faries? Jo començaria el dia de Sant Just. El 6. I faries de 6 al 10 o alguna cosa així. Estava instituït.
7, 8 i 9. Sí, 7 i 8. Sí, 7 i 8. Punto. Caigués com caigués. Sí, 7 i 8. Ja estava. Es fa coincidir amb un cap de setmana, per això, no? No, no, no, no. Ara, ara dic. Bueno, però jo et dic, anys i anys, i anys, i anys, eh?
6, 7 i 8. Però suposo que com que s'ha vist que hi ha més gent 6 en cap de setmana, potser per això es decideix. Bé, ja ho parlarem, en tot cas. Ja ho preguntarem. Però jo el trobo més lògic, començar al 6 i acabar. Perquè si el 6 és dimecres, no sé quin dia és. És dimecres. És que cau una mica raro aquest any, no? Llavors fa el dimecres, dijous i vendres, dissabte, perquè té més festa... Suposo que es deu pensar que la gent ja se'n va, que cau més cap al final... És igual, pensin el que pensin, és igual.
Nosaltres hi col·laborem amb molt de gust, ajudar que es facin coses al poble per tothom, que tothom quedi content, que hi hagi joventut que també treballi, que és el que estan fent i estic molt contenta que el Nuclí tingui la responsabilitat i nosaltres a col·laborar amb el que sigui. Però això no treu que cadascú pensi el que pensi. Està clar. Molt bé, Maria, doncs gràcies. Ja us ho explicaré. I tornem a parlar d'aquí a 15 dies. Que vagi molt bé. Molt bé, Carme. Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, de la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, al magazine del matí.
Un quart i mig d'una del migdia, aquesta hora cada dilluns el que fem és parlar de la xarxa 06, per tant doncs entrem en aquesta etapa educativa dels nens i nenes entre 0 i 6 anys i diferents passetes, diferents àmbits que afecten. Avui parlem directament de la família, ho fem amb la psicopatagoga Neus Blanco, molt bon dia Neus. Bon dia. I a més a més també tenim la Natàlia Alzina, molt bon dia Natàlia.
Aquí tenim l'altre cantó del telèfon per parlar del seu paper com a mare de família de l'escola Bressol. Anirem parlant per tant amb totes dues. Primer de tot parlarem una mica amb la Neus de la família, del concepte de la família.
i del paper de la família en si. És a dir, una mica l'eix de tot plegat. D'on surt o quines són les capacitats que té una família en el moment en què es crea. Aquesta família suposo que és l'aparició d'un fill. Com funciona o com s'ha d'entendre la família en aquest sentit? La família és un espai físic i mental on es dona la primera experiència de relació grupal.
M'ha agradat que hi ha diversitat de models familiars i m'ha agradat que és un moment una mica delicat, inclús per fer de pares. Amb la crisi també hi ha un factor d'estrès afegit al que comporta una criança i una educació dels fills. Totes tenen un punt en comú. Totes les famílies tenen un punt en comú.
l'arribada del primer fill, ja sigui un fill biològic o ja sigui un fill creixut que arriba a la família o procedent de parelles socials. El cas és que aquí es dona la primera experiència relacional com a família. Aquella experiència que obliga els pares d'alguna manera també els fa pensar en les seves pròpies competències i capacitats. D'entrada és un cúmul d'emocions que es presenta davant de l'arribada d'un fill.
Home, clar, és una novetat que implica moltes coses, en realitat. Suposo que és evident que quan qualsevol persona té un fill ja les pensa, però en el fons m'imagino que en arriben moltes o que impliquen moltes més potser de les que fins i tot s'imaginen a curt termini. Clar, sobretot els pares pensen en aquell moment si seran capaços de donar tot el que... d'interpretar totes les demandes dels fills, de saber-les cobrir, totes aquestes demandes de necessitats.
Clar, Natàlia, no sé si des del teu punt de vista, ho dic perquè ara estem parlant una mica d'aquest principi, si ho vas viure d'aquesta manera, no? El moment que la preparació d'aquest naixement ho vas viure com un canvi important en aquest sentit. Home, la veritat és que representa que en principi ja saps a què vas, saps que hi ha un canvi important, però és bastant diferent de la part que un coneix, no? Del que t'esperes que serà. És complexa, però la veritat és que almenys en el meu cas
és molt divertit i molt constructiu, encara que ja et dic que és bastant diferent del que al principi imagines que serà, perquè no ho preveus, no entens ni de dels canvis com aniran ni de com actuaràs tu davant d'aquests canvis, perquè és una experiència que no n'has viscut mai abans. Clar, divertit dius també. Sí, per mi molt, per mi molt divertit.
Perquè suposo que vols dir que descobreixes coses molt diferents de les que et pensaves. I tornes una mica a fer coses que segurament havies deixat de fer durant molt de temps. Com jugar, com fer comptes, com imaginar... Tot això teníem una mica el calaix oblidat i quan tens fills tornes a recuperar una mica i et dónes compte que segueixes gaudint-ne.
Suposo, Neus, que a l'hora de pensar en l'arribada d'un fill potser es pensa més en la part logística o en la part més endavant que no en la immediatesa del que pugui passar en el moment en què comença tot plegat. Sí, però fixa't l'important que diu la Natàlia. Ella diu, ho vaig trobar divertit. És una espera i una projecció també
La teva funció de pare o de mare ha de ser d'una manera positiva.
s'espera d'una competència parental, és justament aquest foc positiu, i sobretot perquè això és el que portarà finalment el que és l'estima, el que és el mirar i l'escoltar al fill en les seves no només necessitats, sinó també en tota la seva, diguem-ne, harmonia de creixement.
Clar, parles de la família com a sistema. Això ben bé què vol dir? És a dir, hem d'entendre la família, és a dir, pare, mare i fill o, en tot cas, hi ha molts models. Al principi també hi ha famílies monoparentals, famílies en què hi ha molts fills, però en tot cas cada família és un sistema diferent, no? O s'ha d'entendre com un sistema propi per entendre'ns? La família com a sistema s'ha d'entendre
com, diguem-ne, l'oportunitat perquè tots els membres que composen una determinada unitat familiar tinguin l'oportunitat de créixer d'una manera conjunta i grupal. És a dir, ara jo, a partir de la primera experiència relacionada i grupal, com és la família en el moment que arriba amb el primer fill, però després això és un...
és un espai que va creixent i no només creix en el que significa la família nuclear, és a dir, el que significa el que una parella tingui diferents fills, sinó en la incorporació també de la família extensa i la incorporació també d'altres sistemes relacionats i pròxim al seu entorn. Sí, altres famílies, no? Altres famílies, l'escola, el barri, la comunitat,
I després també la incorporació de nous elements perquè hi ha dins de la família reconstrucció de noves parelles i arribada de nous membres.
significa que com a sistema ha de tenir una capacitat organitzativa perquè les interaccions entre els diferents membres siguin interaccions que permetin créixer i que permetin un desenvolupament sobretot individual, mental i social.
tots aquests canvis, anar-los incorporant d'una manera positiva. A més suposo que els models actuals que estan canviant cada cop més m'imagino que s'ha d'anar intentant que aquests canvis es puguin anar integrant o assimilant d'una manera o molt més fàcilment o si més no, sent més conscient de tot plegat.
Des del que hem començat a parlar de l'enfoc positiu, de l'estil de desenvolupar una parentalitat positiva i una parentalitat passada en l'efecte, en el vincle efectiu i sobretot també que permeti d'alguna manera
establir, a partir d'aquest vincle, empatia i capacitat d'interaccionar amb la resta del sistema. Si dins del grup familiar no s'arriba a la consistència efectiva serà més difícil, per tant, créixer des del punt de vista cognitiu i social per fer més interacció fora de la família i de l'altre sistema.
Aquest vincle és una mica la clau de tot plegat, no? El vincle efectiu, que és el que bàsicament es desenvolupa en el moment del primer contacte amb els pares, amb la capacitat que els pares poden anar descobrint i desenvolupant respecte a les necessitats bàsiques i emocionals dels fills, que es va desenvolupant aquest vincle i que després és el que dona aquesta capacitat als fills. Doncs això per...
Envolupar-se també, no? Envolupar-se mentalment, socialment, sí. Natàlia, no sé com ho veus tot plegat. Home, jo penso que la relació de la família amb l'infant és un engranatge complex. Vull dir que, inicialment, només depenen, diguem-ne, del pare i la mare de forma directa, però després, és el que deia la Neus, comencen a arribar altres inputs que no són tan fàcils, que fa que el carnador i després l'infant, doncs, rebi més informació
i no només siguem nosaltres la seva referència. Amb el qual, si aquest engranatge funciona de forma paral·lela, tots pensem igual, el pare i la mare pensen igual, els avis pensen igual, amb quant a l'educació de l'infant, em refereixo, és més fàcil, però no sempre passa això. A vegades passa, però és que tu ho faries d'una manera, la teva parella ho faria d'una altra, i vas a casa dels avis i et diuen, mira, jo em faria d'una altra. Llavors tot això fa que ens permeti aprendre un dels altres.
i formar aquest engranatge perquè l'infant es desenvolupi de forma segura. Però ja dic que no sempre és fàcil, no sempre tots pensem igual i hem d'adaptar-nos i això per nosaltres també és una forma de créixer important. Les pautes d'alguna manera poden haver-hi algunes de bàsiques però en canvi potser els teus límits són diferents que els que posaria algú altre que també està en contacte. I t'has de posar d'acord al cap i a la fi perquè l'infant no té que notar això.
Nosaltres no hi estem d'acord o com feria d'una manera o d'altra perquè això li provoca inseguretat. Llavors, l'estar d'acord també fa que a nivell personal hi hagi un apropiament i una formació.
A l'hora d'acompanyar els fills neus en tot aquest procés d'aprenentatge en aquesta etapa educativa inicial, dels 0 als 6 anys, suposo que el que ens comentava ara també la Natalia, a l'hora de posar límits o normes o tot plegat, d'alguna manera si són diferents que els que posen a l'escola Bressol, que els que posaríem nosaltres o com funciona tot plegat,
potser pot xocar una mica o pot fer que ens haguem de replantejar més coses o ser més flexibles o intentar pensar que potser tenen raó els altres, qui té raó... M'imagino que això pot ser un problema o hem d'intentar estar més oberts, pensar que res és definitiu per entendre'ns.
Res és definitiu, però sí que és cert que la coherència de les normes ajuda a créixer els fills i a la família. La família i l'escola són dos sistemes molt interrelacionats i jo penso que la interacció entre aquests dos sistemes ha d'anar molt lligada.
Jo penso una cosa que és que per a qui una organització, i això és un sistema, per qui una organització funcioni s'ha de tenir també l'establiment de límits i per tant els fills i els pares també han de saber el que convé i el que no convé per a aquell grup familiar.
Però hi ha una sèrie de comportaments o de transmissions bàsiques dels pares cap als fills o de l'escola també cap als alumnes que tenen a veure amb la confiança i amb la manera de transmetre aquests límits.
Els fills es queden més amb els gestos, per exemple, que no pas amb les paraules. Això ens costa molt d'entendre. Nota que són tan racionals o que ara de grans ja funcionem tant amb els discursos. I en canvi, tenim molt oblidat aquesta part. És a dir, tot el tema de les emocions.
Els fills ho capten primer i sobretot gratifiquen les agradables, perquè els gestos i les emocions negatives els idolen molt. Les manifestacions d'emocions positives ajuden a créixer des del punt de vista cognitiu i social.
i maduratiu, per tant, i les negatives al contrari. El que dona és un sentiment de desprotecció i un sentiment, diguem-ne, de no pertany a un grup familiar o no pertany a una determinada comunitat. Per tant, sí que hauria de ser el més coherent possible en la transmissió dels adults cap als alumnes i cap als fills, i sobretot tenir molt en compte que aquesta proximitat
tant física com, diguem-ne, de transmissió d'emocions és bàsic pel creixement. No només dels fills, sinó de tota la família, perquè hi ha un anar i tornar. Si tu al teu fill o a la teva filla li transmets aquesta emoció en positivitat, aquesta escolta activa, si li transmets aquest acompanyament amb les seves emocions, diguem-ne, doloroses, ell es retorna també.
aquest agraïment i no només aquest agraïment, sinó el gestament de positivitat, de confort. No sé si tu notes també això Natàlia en el teu dia a dia. Sí, està clar que quan tu et sents segur i et sents bé, doncs transmet els teus fills i ells també ho noten. I el que diu de més el gest que la paraula, realment és important la forma en què
Si tu et sents segur, l'abraces de forma segura, li retransmetràs molt més que si li dius simplement, deixi's que això va bé. Si ja et veu que estàs segur, és una qüestió de percepció, més que de paraula. De fet, qualsevol petit canvi que hi ha, el primer que fan és mirar-te a veure què poses. Si tens una cara de, estic tranquil, les coses van bé, segurament ells també s'ho noten molt més que simplement que els diguin paraula.
De fet, el que deies ara, aprens molt perquè t'adones que tornes a jugar, tornes a viure les coses d'una manera diferent, és justament perquè en aquest moment s'està creixent, s'està aprenent d'una manera molt diferent de la que estem acostumats ara amb el nostre dia a dia, que funcionem d'una manera molt més cognitiva per entendre'ns
i potser ens oblidem d'aquesta part que és igual d'important, tota la part dels gestos i del que transmetem o de com ens sentim, que en el fons suposo que l'hauríem de tenir molt més en compte però que potser tornem a reviure justament quan hi ha algú petit a casa.
Sí, sobretot perquè fixa't que aquesta part, diguem-ne, afectiva, hem dit que partim, en les relacions, en totes les experiències grupals, partim d'una relació afectiva. I per tant, si no hi ha aquesta possibilitat d'efecte, que en definitiva l'efecte és una emoció i per tant és una expressió també de sentiments,
i és una de les primeres interaccions que es fan amb els pares, amb un intercanvi d'emocions, és una manera de conèixer la realitat també. Clar, si nosaltres no fem aquesta part més vinculada des de l'efecte, és difícil que creixi amb una capacitat cognitiva, diguem-ne, doncs això, plena o, si més no, saludable.
Doncs avui hem descobert una mica més tot aquest paper, el paper de la família i les seves capacitats amb la Natàlia Elzina. Moltes gràcies Natàlia. Gràcies. Natàlia. En sents Natàlia?
Ara? En sents? Ara senties que amb el mòbil no hi hagués de cobertura. M'agradaria que agraïm que hagis participat en aquesta secció. Tu com deia que ets mare de l'escola Bressol i estàs vivint tot plegat amb primera persona i també amb la psicopatagògica Neus Blanco. Moltes gràcies Neus, moltes gràcies a totes dues de fet per explicar-nos una mica com funciona tot plegat i per ajudar-nos a entendre una mica millor com és aquest paper de la família en aquesta etapa tan important com és la del 0 als 6 anys.
He estat encantada de compartir aquesta petita estona amb la Natàlia Alcina, encara que amb una distància física bastant... Bueno, una distància física important perquè no estàs a Sant Just, no? No, estic a la feina. D'acord, doncs encantada. T'agraïm aquesta col·laboració també. Que vagi molt bé a totes dues i fins aviat, molt bon dia. Moltes gràcies. Gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les gluts jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon jesu i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
4 minuts i 3 quarts d'una del migdia, ara parlem d'astronomia, com cada dilluns amb l'Oriol Rigat. Avui per parlar dels límits de l'espai, ens comentes. T'he preguntat abans d'entrar què parlàvem i m'has dit els límits de l'espai. De primeres jo pensaria que no n'hi ha, de límits.
Sí, no, però parlarem del límit entre la Terra i l'espai. És a dir, on deixa de ser Terra i on comença a ser l'espai, en aquest cas seria del sistema solar, però que deixaríem de considerar-ho que estem a la Terra, que ja hem pogut sortir de la Terra.
i hem anat a voltar, diguéssim, per l'espai, en aquest cas, del sistema solar. I, bueno, doncs, comencem. Aviam, què és el que miraríem per considerar què és, o sigui, on s'acaba la Terra? Doncs, bueno, la Terra, el que tenim és una de les seves capes, en aquest cas, la capa gasosa, és la capa de l'atmosfera, que tenim just on estem nosaltres, a partir d'on s'acaba la Terra i el mar, fins que busquem aquest límit amb l'espai.
Hi ha un moment que aquesta atmosfera, és a dir, aquestes partícules de gas, que és la que ens ajuden a respirar, deixen de ser prou consistent. És a dir, que n'hi ha tan poques que, per exemple, nosaltres, que no podríem respirar. Home, nosaltres, si tenim un exemple de la gent que va cap a l'Everest, és a dir, uns 8 quilòmetres d'alçada, doncs l'oxigen ja és molt disminuït i, per tant, ens costaria molt de poder viure.
Suposem, en certa manera, cap allà als 10 o 12 quilòmetres, una persona ja no podria respirar tranquil·lament. Com que no tenim muntanyes tan altes, no ens hem de preocupar, perquè no hi anirem pas caminant. Una altra... Aquestes partícules es mantenen a prop de la Terra bàsicament per dues coses. Una és per l'atracció gravitatòria,
Bàsicament, la Terra no impedeix que se'n vagin volant cap a l'espai, és a dir, que les té atrapades. Però, clar, hi ha un moment que aquesta atmosfera, aquesta força, doncs és molt petita i, doncs, les partícules desapareixen i passen a haver-hi l'espai. Signíssim, en un avió, un avió, no per als comercials, sinó si serien avions d'aquest tipus més preparats o militar,
com a molt poden arribar als 60 quilòmetres d'alçada. És a dir, que fent servir l'atmosfera, l'aire, mitjançant la sustentació de les seves ales, doncs més enllà dels 60 quilòmetres, doncs no podríem volar ni maniobrar. Per tant, diguéssim, pel límit dels avions, doncs seria als 60 quilòmetres. Amb els globus aerostàtics és una mica menys. Recordem aquest noi que es va tirar des de molt amunt amb un globus, precaigudes, allò va arribar a uns 33, diguéssim,
33, 35, 38 quilòmetres d'alçada és el màxim que aquests aerostàtics permeten aguantar-se i volar fins allà. De totes maneres, si pugem una mica més, ja trobarem una cosa que se'n diu el límit de Bon Carmen. Aquest límit de Bon Carmen es va calcular que és l'alçada, 100 quilòmetres, això ho recordaran la gent quan parlen de 100 quilòmetres, que la gent ja és astronauta. L'astronauta ja considera que ha sortit de la Terra.
Aquest límit, bàsicament, està basat en que per volar aquella alçada necessitem anar amb molta velocitat. En aquest cas, tenir quasi una velocitat d'escapament de la Terra. És a dir, com quan enviem naus a l'espai, necessita arribar als 28.000 km per hora. Sí, no, no, clar, arriba un moment on t'has d'anar molt ràpid, però tot i així, estant a 100 km, en menys d'una òrbita, el que és volar d'allà tornaria a caure.
Per tant, no és que estiguem a l'espai, sinó que la Terra ens segueix atrapant. Per enviar satèl·lits que durin alguns dies, és a dir, que en una òrbita no caiguin, ja els hem d'enviar a 150 quilòmetres d'alçada. Això, per exemple, l'Spugnik, que va ser el primer satèl·lit que es va enviar, el Perigeo, que és la part de l'òrbita més propera,
Estava molt proper als 200 quilòmetres. Tot i així, va durar uns tres mesos. Llavors, passem a l'estació internacional, i totes aquestes naus canviem amb astronautes i que hi viuen una temporada, aquests estan molt més amunt, estan entre els 400 i els 500 quilòmetres d'alçada. Tot i així, sovint, quan els arriben les naus de càrrega, s'inviten a activar-les amb un motor i anar-los pujant, perquè tot i estar a 400 quilòmetres,
l'atmosfera no és prou despreciable i, per tant, té un fregament que fa que la nau perdi velocitat i, en aquest cas, el fet de pèrdua de velocitat vol dir a caure cap a la Terra. És a dir, que si anem més lents, la Terra ens va atrapant i, en qüestió d'uns quants mesos, doncs, tornarien a caure a la Terra. El límit que diguéssim, que químicament, per molècules, ja no hi ha res d'atmosfera,
per descomptat nosaltres ja fa quilòmetres i quilòmetres que no hi podríem estar vivint, però que encara no és prou despreciable, és a dir, que afecta les naus i tot això, doncs hi ha un moment que tot això desapareix i diguéssim que és cap als 10.000 quilòmetres. Seria més o menys, diguéssim, doncs una vegada el diàmetre no arribaria, però més o menys una vegada el diàmetre de la Terra. De més, gran. Això no és gaire exacte, perquè tant la del 100 quilòmetres com tot això que hem anat parlant fluctua molt, és a dir,
l'atmosfera no és una capa homogènia tota l'estona, sinó que, per exemple, la part que està encarada al sol és més petita, perquè el vent solar l'apreta una miqueta, en canvi per darrere és una mica més gran. Més que res, per aquests reflux de les forces. Després, també, la part on està més propera la lluna, tant com afecta la lluna, la força de gravetat a les mares,
És una mica més gran. Aquests límits són mitjanes.
a la Mercè els radis còsmics que ens arribarien a nosaltres. Algú dirà, home, però nosaltres tenim fatalisme més amunt, que són els diostacionaris, que estan a 36.000 quilòmetres. Tots aquests, tant els de posicionament global, els GPS o els Galileu, que és la nova flota que està fent a Europa, aquests volten cap als 20.000 quilòmetres. I els 36.000 tenim aquest anell, perquè n'hi ha tants que semblen un anell,
de satèl·lits geostacionaris, vol dir que són satèl·lits que sempre estan encarats a la mateixa part de la Terra, és a dir, que giren estacionàriament però a la mateixa posició. És a dir, que han agafat una velocitat que fan una volta a la Terra, diguéssim, cada 24 hores, amb un diàmetre molt més gran, per tant, va amb molta més velocitat, però són aquests satèl·lits de comunicacions, bàsicament, que sempre estan encarats a una part de la Terra.
Tots aquests satèl·lits, els geostacionaris, estan ja a 36.000 quilòmetres. I diríem que estan fora de la Terra, estan a l'espai, però tenen una mica de gravetat, és a dir, la gravetat que ens està atrapant. Doncs quin seria el límit de la Terra que ens deixaria d'atrapar? Home, això és difícil, però, clar, hi ha un moment, per exemple, que ens arribaria la gravetat de la Lluna. Hi ha un moment que la gravetat de la Terra desapareix i passa atrapant la Lluna, que això seria...
a la distància de la Lluna, són de mitjana, uns 350 milions de quilòmetres, ja ens estem anant a xifres molt grans, doncs aniríem a una tercera part arribant a la Lluna, doncs la Lluna ens atraparia i ja no estaríem a març de la Terra. De totes maneres, si volem ho podem complicar molt més, cosa que no farem,
Però la Terra no és un planeta, aquesta Sol, sinó precisament hi ha el Sol, que ens afecta, i després del Sol hi hauria Júpiter, i per tant, són una interacció de forces de gravetat que fa que tot més o menys ara es mantengui estable, però que quan deixem d'estar dins de la Terra, sempre passem a estar en un altre cos, que és el que ens atrau. Vull dir, si marxessin això ben lluny de la Terra i la Lluna, doncs en aquest cas seria el Sol,
com a cos més gros del sistema solar, que és el que ens atraparia. Si amb aquesta trajectòria ens acostem a Júpiter, doncs en aquest cas, com que el sol ja estaria molt lluny, seria Júpiter el que ens agafaria. És a dir, aquests límits, en certa manera, els 100 quilòmetres, també són una mica convencionals. Quan va començar la Guerra Freda, els primers astronautes americans no superaven els 100 quilòmetres. Per tant, els interessava que 100 quilòmetres fos l'espai interestel·lar.
Aquest límit es vol mantenir.
Són unes naus que no poden superar els 100, 120 quilòmetres d'alçada.
doncs ens podem considerar encara una mica astronautes, no? Sí. Doncs aquest límit de Bon Carmen és això, doncs els 100 quilòmetres d'alçada. 100 quilòmetres, eh? 100 quilòmetres, sí, sí. Per tant, un avió no ens hi porta, un avió com a molt va cap als 9.000, 10.000... 10.000 metres, 10 quilòmetres. Per tant, doncs ens quedem amb 10% de ser astronautes, diguéssim, però amb aquests nous serveis, doncs això que han fet aquestes naus que poden enviar turistes,
suposo que poden arribar aquest límit. Si algun dia algú té el temps i els diners per anar-hi i superar els 100 quilòmetres, es considerarà un d'aquests astronautes que per ara tenim com unes 600 persones des de fa uns 50 anys que han superat aquesta alçada. Tampoc no són gaires. És una fita difícil d'aconseguir. Es pot fer, no? Es pot fer.
D'aquí un temps no hem arribat més enllà de la Lluna. El límit d'una persona ha anat... estranyament, si teniu un moment, és només una curiositat, la persona que ha anat més lluny de la Terra era un astronauta de l'Apolo 13. Aquella missió que va anar a la Lluna i no va poder aterrar, perquè va tenir un accident amb un dels dipòsits d'oxigen, va explotar i amb profeines van poder tornar a la Terra.
Un dels camins que van fer va ser com que la trajectòria era directa a la Lluna, va ser desviar-se amb l'òrbita de la Lluna i tornar. Però no es van acostar tant com feien les missions que baixaven, sinó que van agafar una separació bastant gran a la Lluna. I, per tant, en el moment que passaven per la part de darrere de la Lluna, és la distància més gran que hi ha hagut una persona separada de la Terra.
i en aquest cas era quan els astronautes de l'Apolo 13 feien una sincronvalació de la Lluna per tornar cap a la Terra, doncs com que van fer una òrbita molt separada, doncs va ser el moment que van estar més lluny uns humans, doncs en aquest cas de la Terra. Doncs d'això ja n'han passat uns 45 anys ben bons, doncs esperem que no trigui gaire més
a poder intentar... Home, anirà més ràpid, no, això, ara? Bueno, no ho sé, després de quasi 50 anys jo diria que la cosa està una mica estancada, però bueno... Sí? Sí, esperem... Sempre diuen d'anar a mar, jo sé que la meva... La veritat. La meva opinió és que no sé fins a quin punt és necessari enviar una persona a mar, quan un robot ens ho pot fer tot molt més fàcil, però bueno, doncs sempre és una fita, sempre és un...
o un repte, si el nen supera ni de mica en mica, arribem més lluny.
Molt bé Oriol, doncs moltes gràcies, una setmana més per descobrir-nos més qüestions avui i aquesta distància entre vinculada doncs amb tot plegat amb la Terra, no? Sí. O sigui, com ho diríem? Perquè jo ara m'estic ja embolicant fent la presentació i jo ho he fet al principi. Diríem on s'acaba el límit de la Terra, diguéssim, i comença l'espai. Exacte, ara ha quedat clar. Doncs gràcies Oriol Rigat, que vagi molt bé i tornem dilluns que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta, al magazine del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tres minuts i mig i arribem ja al final d'aquest Just a la Fusta d'avui. Dilluns 2 de juny agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, a l'Andrea Bueno, als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat també amb el periodista Vicenç Lozano, que aquest dimecres, periodista de TV3, farà una conferència sobre la màfia al celler de les golfes de Can Gynastà.
Hem fet tertúlia d'actualitat amb la Carme Madó, el Vicent Riera, el Josep Coderqui i la Palmyra Badell. Hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estudis i Justencs amb la vicepresidenta de l'entitat, Maria Quintana. Hem parlat de la família avui a la secció de les xarxes Eurosis amb la psicopatagoga Neus Blanco i la Natàlia Alzina. I també ara mateix ho sentit hem parlat d'astronomia amb l'Oriol Rigat, membre del Grup Astronòmic d'Esver.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, com cada matí de 10 a 1, per apropar-vos l'actualitat Sant Justenca i explicar-vos també el que passa al municipi, fer-vos una mica més entretinguts aquests matins. Tornem demà, ara us deixem de seguida amb els Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu molt vendilluns.
Why do you let me stay here all by myself? Why don't you come and play here? I'm just sitting on the shelf. Why don't you sit right down and stay awhile? We like the same things and I like your style.
It's not a secret. Why do you keep it? I'm just sitting on the shelf. I gotta get your present. Let's make it known. I think you're just so pleasant.
Don't you sit right down and make me smile. You make me feel like I'm just a child. Why do you end it? Just give me credit. I'm just sitting on the shelf.
Ah, ah, ah...
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'abdicació del rei Joan Carles sorprèn els Sant Justencs i Sant Justenques. La decisió del monarca d'abdicar en favor del seu fill ha anunciat aquest matí el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Els Sant Justencs s'han mostrat sorpresos, però no estranyats. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns, 2 de juny. En titulars, destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
El poder de la màfia és el tema d'una conferència que tindrà lloc dimecres a Cannes Ginestà. El periodista Vicenç Lozano parlarà del poder que exerceix la màfia en molts sectors de la societat, fins i tot a Catalunya i a Espanya. El CAP canvia d'horari a partir d'aquesta setmana. Ara l'ambulatori tancarà els dissabtes a la tarda perquè s'ha detectat una demanda d'usuaris molt baixa en aquesta franja i a més entre setmana obrirà una hora abans.
I en clau esportiva, bones notícies per Lloquei Clubs Sant Just, que aconsegueix la permanència nacional catalana després d'haver remuntat divendres el partit contra el club Petit Belllloc. I en futbol, el futbol Clubs Sant Just no ha aconseguit accedir a la promoció a segona.
Bon dia, l'abdicació del rei Joan Carles en favor del seu fill sorprèn els Sant Justencs i Sant Justenques. La decisió del monarca és la notícia de la jornada després que l'hagi anunciat en una breu compareixença a la Moncloa el president del govern espanyol Mariano Rajoy. Sant Just Notícies.
Rajoy ha explicat que el rei li ha comunicat la decisió d'abdicar en favor del príncep Felip i que el procés de transició s'iniciarà en un clima serè i tranquil. A ràdio d'Esvern hem parlat amb alguns santjustencs i santjustenques poc després de saber la notícia. Molts s'han mostrat sorpresos en conèixer la decisió, però asseguren que no és estrany, entre altres coses, per l'estat de salut del rei Joan Carles. A més, confien en que el príncep d'Estúria sabrà portar les regnes de la corona. Dicen que va abdicar el rei, has oído la noticia esa?
Bé, si ella és gran, pobra, si no pot fer una altra cosa, que li doni el mando al fill. Jo ho veig molt bé. Fins ara sembla que ho has fet bé. Bé, és que a mi la monarquia no és que... ni idea. Però millor, suposo que no. Serà perfecte que abdiqui perquè ja és molt gran, però igualment estic en contra de monarquia o síbica. Per mi serà el mateix. Si apliquen el seu fill, ja li toca.
Un senyor gran està molt tocat i suposo que el fill pot fer millor, sobretot per qüestió d'edat, i esperem que ho faci millor que el pare. Si no segueix els passos del seu pare, suposo que sí, que la monarquia no només seria una figura, sinó que seria una cosa important. Deixem la representació d'Espanya i fer alguns canvis positius i col·laborar amb el govern.
Em sembla molt bé. El joven és el que triomfa. Com a sentiment humà, jo crec que el príncep m'encanta, perquè veig una persona que em sembla a mi que és com cal. No passa res, que si passa bé, estupendo. Per mi sí. Perquè, escolta, mira, jo li tinc simpatia. I no sóc ni d'un cantó ni de l'altre ni de l'altre, perquè no sóc, no, hòstia de llop, que el món vagi bé i prou.
És millor donar un vot de confiança, no? Perquè almenys, de cap a un temps, podem decidir si val o no val. Ara no es pot dir res. Que hi hagi hora que acabi ja, d'una vegada, perquè el pobre està molt malament. Jo crec que sí, un noi jove sempre... Els veïns ja ens han de retirar. I el noi es veu molt llest, el noi.
Joan Carles I va ser proclamat rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975 i demà...