encara baixa lenta cap a Barcelona entre Moncada i Roixac i la ciutat com tal. A banda d'aquestes dues vies, la B23 encara val la pena comentar-la amb aturades però puntuals a tocar de l'Avinguda Diagonal d'entrada a Barcelona. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimol, president de la Federació Catalana de Futbol. Fa un bon balanç d'aquesta temporada per al futbol de casa nostra. Andreu Sovias posa una bona nota aquest any, tot i les dificultats econòmiques que viu el país i que afecten especialment l'esport de bas, el qual ha ofert suport i assessorament en l'afer de la seguretat social. Són declaracions a la xarxa de comunicació local.
Els nens juguen, el futbol està viu i cada vegada anem incorporant noves coses per millorar. Hem de recordar que la societat estem com estem, que el món del futbol no se n'escape. Diguem-li que el balanç sempre és positiu perquè fem el que ens agrada, però hem de lluitar molt per poder mantenir una normalitat.
També en futbol el president del Sant Andreu, Manuel Camino, confia que el tècnic Patxi Salinas signarà el seu contracte com a entrenador quadribarrat abans del 16 de juliol, quan l'equip comença a entrenar. Camino també explica a la xarxa que la intenció del club és reforçar l'equip amb el fitjatge de dos davanters i un mig campista. Afegim al motor que Toni Bou va guanyar el Gran Premi d'Itàlia i referma la seva condició de líder del Mundial. El pilot català de Montesa va superar el també català Adam Raga, que està a 5 punts de Bou. Notícies en xarxa
Fins demà!
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts a una nova edició del Just a l'Estiu. Segona setmana d'aquest mes de juliol. Avui, dilluns 8 de juliol del 2013.
Un dilluns que, doncs, ens fa engegar la setmana amb moltíssima calor. Ha estat un cap de setmana o hem assolit el rècord de temperatura màxima del que portem d'aquest 2013. Tampoc no era massa difícil, tardor l'avíem de superar, estan a l'estiu. Hem arribat als 30 graus i dos dècimes, o sigui que, Déu-n'hi-do, la calda que ha fotut aquest cap de setmana. Dissabte vam arribar als 28, diumenge als 30 graus, com dèiem.
I la nit ha estat difícil de coinciliar els sons, sobretot la nit de dissabte, diumenge, amb una temperatura que no va baixar dels 23 graus. Aquesta nit també hem tingut una nit molt càlida a Sant Just d'Esvern. Però bé, tot sembla i tot apunta, tret d'avui dilluns, que la setmana que engeguem...
les temperatures tornaran a la normalitat. O sigui, de fer moltíssima calor, ara només farà molta calor, que és el que toca, per aquesta època de l'any. En parlarem del temps, en aquest just a la fusta que encedem avui, i ho farem fent una miqueta de sumari, perquè aquesta primera hora, a part de parlar del temps, també farem un repàs a l'actualitat local del nostre municipi, un municipi que es va preparar molt a poc a poc de cara a una festa major, a una recta final de festa major que ens arribarà a primers d'agost, sobretot el primer dia d'agost, que és quan comença,
I farem un repàs també a l'actualitat, tant política com de la nostra societat. Tot això ho farem amb l'Andrea Bueno a primera hora, ara tot just després d'escoltar una cançoneta. També aquesta primera hora farem un repàs a les portades dels diaris que s'editen al nostre país gentilessa del quiosc Mercat, diaris que avui ens informen una miqueta de tot, sobretot pel que fa als partits polítics, doncs masses notícies bones, doncs no, sobretot pel que regna en l'estat espanyol.
I d'altra banda, també parlarem de la cuina, però això ja seria la segona hora, perquè farem la cuina amb la Carme Madó a segona hora, després també avui a la segona hora fem una entrevista interessant, i és que...
Doncs aquestes legendàries 24 hores de futbol sala aquest cap de setmana vinent són protagonistes del nostre municipi. Recordem que aquestes 24 hores engegaven a principis de la dècada dels 90 amb el Casal de Joves, amb una coordinació entre Casal de Joves i el Club Esportiu del Futbol Sala. Això va anar evolucionant, també va anar canviant de pistes. Al principi va ser l'antiga Escola Montserrat, la pista de la Taneu, la pista coneguda com San Fernando, després...
va viatjar fins a l'escola Canigó uns quants anyets, fins a acabar ubicant-se on actualment es fa, que és el complex esportiu municipal La Bonaigua. En parlarem avui d'aquestes 24 hores de futbol sala amb el coordinador d'aquesta entitat, que és en Jordi Molina. També al llarg de la segona hora parlarem amb en Diego Torres i ens farà recomanacions estiuenques. Per què no? Perquè vas a la piscina, vas a la platja...
vas a Montllevall, tens una estona per dedicar-te a tu, una estoneta, encara que sigui petita, i si vols, doncs, pots aprofitar per llegir-te aquell llibre que durant l'any, doncs, no pots. Per una qüestió d'estrès, de Montllevall, d'ara cap aquí, ara cap allà, a la feina, doncs, durant l'any no et pots relaxar per poder llegir un llibre. A vegades passa, eh? No tothom té la mateixa situació. Però a l'estiu sí que s'obren més les portes de poder gaudir de la literatura, i en Diego Marcos ens fa recomanacions de cara a aquest estiu 2013. També parlarem avui al llarg d'aquesta segona o tercera hora amb la Lea Ardenuí, que ens portarà...
un d'aquests invents que són imprescindibles per la vida quotidiana. I avui parlarem del clínex, d'aquest tovalló que serveix per mucar-se.
i altres coses. Irene Pujades també la tindrem amb nosaltres avui, farem un viatge i ens n'anirem a Cuba, fins a la seva capital, a la Habana. I finalment també parlarem amb l'Oriol Regat, que potser ens porta, com és habitual, també a un espai d'astronomia per estar una miqueta més informats. Tot això, combinat amb moltíssima música, és el que us oferirà avui, just a l'estiu, des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem amb bona música. Ens n'anem, com és habitual en aquest programa també, cap a la dècada dels anys 80, exactament al 1987,
Un grupet que actualment encara actua en llocs on hi ha molt jovent, no direm on, doncs als anys 80 ja feien les seves coses, feien la seva música i eren numerosos a les llistes d'èxits. Parlem dels Pet Shop Boys, una història que editaven el 87 que es diu Love Comes Quickly. Molt bon dia, benvinguts.
Fins demà!
Fins demà!
If that's what you want Taste for been pleasures Whatever you want You can fly away to the end of the world But where does it get you to? Cause just when you least expect it
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Doncs aquí teníeu la bona música dels Pet Shop Boys amb aquest Love Comes Quickly, una bonica història que compartíem amb tu a través d'aquí, dels 9.8.1 de la freqüència modulada.
Ens agrada estar amb tu. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Doncs bé, després del que és la música dels Pet Shop Boys, nosaltres continuem amb tu, passant ja... Bé, pràcticament és un quart d'11 del matí. Estàs a la sintonia de Ràdio d'Esvern, als 98.1 de la freqüència modulada, perquè a vegades...
Vas pel carrer, a part que la gent et saluda, vas pel carrer i et diuen... Escolta'm, a quin dial està la ràdio? Home, noia, que l'any que... Em fotem 30 d'anys, oi, Andrea? 30. 30, i que encara et preguntin on està el dial de la ràdio. Sí, és veritat. Una mica d'Urílio, eh? Ràdio Sant Just, no? Sí, home, sí. Potser Ràdio Sant Just, sí, sí. Bueno, és el tradicional, dius, aquí sí que no fallaré, perquè, clar, si poses ràdio davant i poses el nom del poble, quedo bé dient Ràdio Sant Just, no? Ràdio Sant Just. I tu l'escoltes habitualment? I tant, cada dia. Ràdio Sant Just, cada dia. Perfecte. Ja ho diuen els...
indicatius, no? Sí, ja diuen. Ràdios enjust. Bé. Doncs anem a parlar de l'actualitat del nostre municipi. L'Andrea és l'encarregada durant tota la temporada de coordinar aquesta informació, d'explicar-nos la IUA i ara doncs és dilluns, és el mes de juliol, no hi ha massa activitat.
Però és el que es pot. Sí, home, hi ha cosetes. Hi ha cosetes? Sí, sí, sí. No coses, però hi ha cosetes. Hi ha coses importants. Ah, llavors hi ha coses i cosetes. Avui d'entrada, ho has dit al principi del programa, intentarem parlar amb el coordinador del futbol sala perquè...
Hem tingut alguns problemes per parlar amb ell aquest matí, per tant... Jo he anat molt de xulín i el que havia d'haver dit, posar-te davant... No, però en principi sí que hem de parlar amb ell, el que passa és que havíem de gravar l'entrevista abans de les 10 i no ens hem pogut agafar el telèfon, per tant esperem poder parlar al llarg del programa amb ell i que ens expliqui més coses d'aquest torneig, de les 24 hores de futbol sala. Però m'agradaria començar parlant d'una altra qüestió. Demà és 9 de juliol, demà per tant...
se celebra el sopar solidari Joan Petit a l'hotel Esperià Sant Just i assistiran 125 persones al sopar, és l'últim acte que es fa a Sant Just, en el marc de la tretzena Festa Tornet Joan Petit per col·laborar en la investigació de les cèl·lules tumorals al moll de l'os. Això anava a preguntar jo, no? Sí, és l'últim acte. Sí, és el que clou tot el que s'ha fet al llarg dels últims mesos aquí a Sant Just a la Festa Tornet Joan Petit.
I bé, doncs, aquest sopar solidari servirà per recaptar fons, per investigar les cèl·lules tumorals al moll de l'os, que és el projecte d'aquest any de la Fundació Amics Joan Patint Nens amb Càncer. És, per tant, la cluenda dels actes que s'han celebrat al llarg de les darreres setmanes, de les quals han participat activament moltes entitats i voluntaris de Sant Just i també de fora de Sant Just. I demà al vespre intervindran al sopar Josep Oliver, que és catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi ha parlaments i tot? I tant, sí, sí.
I ell parlarà de la situació econòmica, d'on venim, on som i on anem. I també intervindrà i assistirà i intervindrà el doctor José Sánchez de Toledo, que és un col·lec, coordinador del projecte d'investigació que finançarà el projecte Joan Petit i que fa poc ha rebut el Premi Català de l'any 2012 per tota aquesta tasca que estan fent des de la Vall d'Hebron i l'equip que ell coordina. El sopar solidari començarà a dos quarts de nou del vespre, com dèiem, a l'Hotel Esperia Sant Just.
i assistiran aquestes 125 persones, algunes de la fila zero, per tant han donat diners però no podran assistir al sopar, i les inscripcions per ser-hi ja estan tancades. Ah, estan tancades ja? Sí, sí, fa dies. Oh, com que fa dies? Em pensava que això ho allargaven fins al màxim possible, no? En principi es tancaven la setmana passada. Ja no ho sabia. No, no, que sí, que sí. Havien de confirmar la xifra, de fet, perquè...
hi havia persones que havien confirmat que sí que anirien i pensaven que potser s'havia de pagar el mateix dia del sopar i no, s'havia de pagar anticipadament per compte electrònic i per compte bancari. I bé, doncs, aquestes 125 persones assistiran demà al sopar. És un sopar que s'adreça especialment a empresaris, però bé, pot assistir-hi tothom que vulgui, però vaja, com és fer un projecte d'aquest tipus, doncs, s'adreça sobretot a empresaris. Això serà demà.
Doncs molt bé, l'última activitat d'aquesta festa de Joan Petit que ja fa uns quants mesos que corre pel nostre municipi, que ha organitzat aquest any Sant Just d'Esvern i que demà té el seu culofó final. Altres notícies de Sant Just? Sí, una conferència, presentació que tindrà lloc dijous, és interessant. Es tracta d'una presentació d'una iniciativa legislativa popular a la qual s'assumen entitats i grups polítics de Sant Just. Es tracta de l'AILP per la Renda Garantida Ciutadana.
és a dir, una renda que permeti a les famílies o persones en situació de pobresa tenir dret a una vida digna. Com a mínim, així ho estableix l'Estatut de Catalunya. I demà, dijous, Diosdado Toledano, que és membre de la comissió promotora d'aquesta ILP, conduirà la sessió informativa sobre el document dijous a Sant Just i al final de l'acte les persones que ho vulguin podran signar el document. La presentació serà a les 7 del vespre a la sala Isidore Consol de Can Ginestà
I a Sant Just hi col·laboren Justícia i Pau, l'Associació de Veïns Esquerra Republicana, Iniciativa i el PSC. I trobareu més informació al web rendagarantidaciutadana.net. I aquest dijous al vespre es presentarà a Sant Just per explicar què és aquesta renda garantida ciutadana. Justament vaig rebre el correu de Justícia i Pau aquest cap de setmana. Vaig rebre la informació aquest cap de setmana. L'Associació de Veïns també ha enviat correus i també ens han arribat.
Home, això ara està guanyant, perquè el tema aquest de poder promocionar a través de correus electrònics, SMS i a través de diferents entitats, el que provoques és que molta gent estigui informada instantàniament d'aquestes activitats i així pugui participar i col·laborar. Molt bé, doncs dijous tindrem aquesta conferència a la sala Esgidor Cònsol aquí a Can Genestà. Doncs, notícies... Hi està, no?
Ens queda una, si vols, sí. Ah, no, perquè clar, m'has començat parlant del senyor Molina i jo m'he confós. Ah, sí, és veritat. No, però mira, parlaré de futbol també. No de futbol sala, però... Va, friso perquè no ho sé. No ho saps? M'assavantaré a través de tu. Què va passar? Doncs, malauradament, el juvenil de l'Atlètic Sanjus no va poder arribar a la final de la Donosticap. Es va quedar a les semis.
Un penal d'uctors, segons diuen des de l'Atlètic, inexistent. El minut 5 de partit va avançar el marcador el Zurriola i Castolà a les semifinals i, malauradament, com deia, els juvenils de l'Atlètic no van poder remuntar aquest 1-0 i es van quedar a les portes de la final divendres a la tarda. Cap categoria de l'Atlètic, de fet, no ha pogut arribar a les finals, però totes han fet bones actuacions durant el campionat. L'infantil va caure dijous a quarts per 3-2 davant d'un equip egipci del Maddie Sporting Judge Club.
L'Alevi B també va perdre per 8 a 1 contra l'antiguo Cobàs, que és la referència del futbol base a Sant Sebastià. I l'Alevia i el Cadet també van ser eliminats dijous. Tots dos van caure als panels després d'empatar a 1. L'Alevia contra el Tolosa i el Cadet contra el Ponte San Pietro italià. I ara ha estat el juvenil de l'Atlètic Sant Just, que tampoc no ha arribat a la final de la donòstica per culpa dels panels. En aquest cas, d'aquest panel del Zurriola i Castola.
Però el fet del que s'ha de treure tot el suc possible és que hi hagi un equip de Sant Just d'Esvern de futbol, de jove creació, amb un nivell esportiu bastant important, i que arribi a uns campionats d'aquest tipus i que estigui fent el paper que està fent. O sigui, que és allò de treure's el barret. Que en alguna categoria ha guanyat. Diria que l'any passat havia guanyat. Sí, alguns anys s'ha arribat a guanyar, fins i tot.
És per treure's el barret i moltes felicitats. Aquest any no ha estat possible, però han fet una molt bona actuació. Que quan en categories inferiors l'important és participar, Andrea. I tant, i passar-ho bé. I tant, i tant, i tant. Passar-ho molt bé fent esport. Doncs no com la selecció espanyola, que quan acaben els partits també s'ho passa bé, no?
Perfecte, doncs aquesta és la informació que tenim destacada avui dilluns. Al llarg del dia d'avui, a cada punt horari, després dels serveis informatius de la xarxa, tenim l'Andrea, que ens va repassant l'actualitat del nostre municipi, i si voleu, a la una del migdia i a les set de la tarda, teniu dos informatius amplis on ens informen de tot, exactament. No es pot dir tot, perquè sempre et deixes alguna cosa. Absolutament de tot. De gairebé tot, sí, sí. Del que passa al nostre municipi. Andrea, ens veiem d'aquí uns instants. Molt bé.
Jo ara et convido, si vols, a veure... No, a veure no, perquè no és una tele, això, però sí a escoltar una cançó d'una noia que es diu Agneta Folskog. Home, l'Agneta. Jo crec que aquest cognom, perquè hi ha una O que porta diàres, i deu ser entre suec, danès i noruec. Sí? Més o menys. A veure, a veure què canta. When you really love someone. És una cançoneta d'aquest any, que no l'hem posat encara aquest mes de juliol i volíem compartir-ho amb la gent i amb tu. Molt bé. Ai, gràcies. Que bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
No one, no one No one When you really love someone
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esvert. Ens agrades tant tu. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat.
el quiost que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Molt fàcil arribar-hi, eh? Si no hi vols anar és perquè no vols, això està claríssim, però vull dir que és fàcil arribar darrere el mercat, al carrer Bonavista, tens el quiost del mercat i allà pots trobar tot el que necessitis per estar ben informat.
I de moment el que us oferim nosaltres és dir-vos, explicar-vos el que diuen aquestes portades dels diaris avui dilluns 8 de juliol. Andrea, benvinguda de vellinou. Gràcies, gràcies. Comencem per les notícies més destacades que parlen aquestes portades. Sí, avui el tema comú, els tres diaris que tenim, avui ens torna a faltar el punt avui.
És Bàrcenas, passa per aquest nom, Bàrcenas, i pel Partit Popular. Què ha fet aquest home aquest cap de setmana? Doncs ha parlat. Ha parlat una miqueta. Amb el jutge? Aquest home parla amb el qui no toca, no? Bé. Perquè totes aquestes coses que li expliques a un un li podries explicar amb els altres. Sí, però bé, suposo que també hi ha alguns interessos, no del darrere?
El diari ara ens diu 20 anys de finançament il·legal amb cometes, entre cometes, il·legal al PP. Luis Bárcena s'assegura que els comptes irregulars del partit afecten de ple els mandats de Rajoy i d'Aznar i diu president i expresident es van reunir ahir a Guadarrama. I és la fotografia portada al que ens mostra José María Aznar i a Marano Rajoy.
reunits ahir, passejant per un parc a Guadarrama. I el periòdic ens diu que Barcenas es tira la manta i deixa el PP descol·locat. L'escàndol de corrupció entra en una nova fase. L'extresorer relata a El Mundo la trama de finançament il·legal del partit i amenaça amb més. Els populars intentaran defensar-se esgrimint la nul·la credibilitat del denunciant.
I a l'avantguàrdia ens diu que Rajoy diu que és aviat per jutjar la seva gestió, defensa la seva política davant Aznar i no parla de les acusacions de Bárcenas i el líder del PP admet que Espanya no va bé però va millor. En referència al que va dir Aznar fa temps, allò d'Espanya va bé. I en fotografiar veiem una imatge seva de Mariano Rajoy i d'Aznar que es van deixar veure en públic per primer cop, el segon des que Aznar
va criticar la política de l'actual president del govern espanyol i els veiem a tots dos somrients donant-se la mà en acte de la FAES. S'han acostumat tant els polítics a criticar quan ja no governen, que és la manera fàcil, que fins i tot poden criticar el seu propi partit, o sigui, és molt fàcil criticar des de fora. No haver marxat per fer-ho millor, clar, o sigui, dius, ostres, tu no, és com si ara el Rubalcaba també s'hi fotràs. És una mena de salvador, m'imagino, no? Qui? Qui?
O sigui, potser es vol veure ell com a... No patiu, Rajoy ho està fent malament, però torno jo. Fem un govern d'unitat amb el Felipe González, el Zapatero i l'Aznar. Farem un... Perquè a més no poden haver-hi, però vull dir... Fem un govern d'unitat amb un conseller, que sigui el Guerra, i a la CBS de Portaveu. Fem un equipet... Un poquer, eh? Sí, sí, però és que estàs rient, però és que és la referència política dels últims anys a Espanya, m'entens? I dius, bueno, nois...
A què nasos jugueu? De què m'estàs parlant? Tu critiques? Tu? Hauríem de criticar amb una poeta d'aquelles petites que posen a l'APM quan un no vol parlar massa fort, doncs aquelles que són dibuixades. Sí. En fi. El que passa és que ha sigut distret aquest cap de setmana el fet que per una banda Bárcenas surti fent declaracions amb el Pedro Jotra Ramírez, amb el seu amic, no amb el jutge, com hauria de fer, i que d'altra banda critiqui...
l'acció de govern d'un partit polític amb els dos caps, i aquests dos caps surtin fotografiats perquè han decidit aquest cap de setmana, després de molt de temps de no parlar-se gaire bé, sortir junts a passejar per on m'has dit? Per un parc, a Guadarrama. És un congrés que han fet a la FAES, crec. Guadarrama? Guadarrama capital de... No és capital, crec que no sé ben bé on està Guadarrama. És igual, tampoc no em traurà el son. A prop de Madrid, potser? Guadarrama? Sí. Bé,
Si vols, sí. Jo crec que sí, em sona així... No sé. Ho estic buscant, eh? És igual, és igual. És un congrés de la FAES, aquest que han fet de les joventuts, de la FAES... De les feies. A Castella la Manxa, possiblement. Sí, ha d'estar... No, no, viatjar massa no viatgen, que surt massa car. Ho han de fer per prop. I l'AVE arriba. S'ha de centralitzar aquestes coses.
Molt bé, doncs... Doncs aquesta és la notícia, que Barthena surt en portada pràcticament a tots... És igual, ja ho buscarem. Molt bé. És el que tenim a les portades com a tema del dia. Molt bé, doncs ara vaig jo i parlo de les portades...
Sí, d'altres titulars. Què ens diuen els digitals? A veure si actualitzen d'alguna manera. Les portades digitals n'analitzem dues, el 324 i l'ara.cat, que són els que tenen la informació actualitzada en aquests moments davant dels mosnassos. I tots dos coincideixen a la denúncia dels islamistes egipcis
que diuen que hi ha hagut un atac contra manifestants favorables al partit dels germans musulmans i que hi ha hagut 57 morts en aquest atac contra partidaris de Mursi. La fotografia és una imatge on els germans musulmans estan fent un míting i en aquest camp de setmana han aconseguit concentrar moltíssima gent en una plaça d'Egipte.
D'altra banda, al Qaire. D'altra banda, també la portada del 324 fa referència a que comença el Ramadà i que més de 300.000 musulmans comencen el seu mes més sagrat a Catalunya, que en són molts.
D'altra banda, també destaca en portada que hi ha hagut com a mínim set morts per un accident d'autobús a Àvila. Aquesta notícia se sap de fa poca estona. Set persones han mort quan un autobús de línia ha bolcat a Àvila, poc després de dos quarts de nou del matí a la Nacional 403, a l'alçada de la localitat de Tornadizos. De moment es desconeixen les causes que han provocat que el vehicle hagi sortit de la via. Una notícia d'última hora que també destaca en portada el 3-24.
i també fa referència a altres notícies que ja se n'han fet ressò al llarg d'aquest cap de setmana i també avui, dilluns, les portades dels diaris que repassaves tu. D'altra banda, passem al diari ara.cat, a la seva edició digital, la primavera àrab, la segona primavera àrab, o l'estiu àrab, és notícia també perquè diuen que els islamistes acusen l'exèrcit d'Egipte de matar a 13, almenys 35, aquí no són 53, aquí són 35 partidaris de Mursi.
Les autoritats mèdiques només confirmen 15 morts a prop del quarter de la Guàrdia Republicana, on suposadament hi ha el president derrocat. Hem de dir que el diari ara en portada també parla del final del termini per renovar més de 200 convenis col·lectius, uns 400.000 treballadors catalans exposats a perdre sou i altres drets si l'empresa ho imposa.
I l'Ara, en portada, no destaca res més. Podríem dir que l'altre també són notícies que ja les coneixem a través de la premsa escrita. O sigui, que la notícia destacada podria ser aquest ball de morts en les manifestacions dels partidaris dels germans musulmans que estan succeint al Caire. Recordem que el 324 parla de 53 morts, que l'Ara.cat
parla de 35 morts i que les autoritats mèdiques parlen de 15 morts. O sigui, hi ha un batigull aquí de morts que no estan encara massa clars i que al llarg de les properes hores ens sabrem una miqueta més. Seguim amb més cosetes. Doncs ens centrem ara a la portada de La Vanguardia per seguir amb el que dius tu. Exhibició al caire dels partidaris del COP militar. Els contactes per formar govern es desenvolupen en un clima de confusió.
i la plaça Terrir va acollir ahir al Qaeda una gran onada humana formada pels partidaris del cop militar i contraris al govern del deposat president Mohamed Mursi. Evidentment, avui les portades digitals estan més actualitzades que el que ens pugui explicar ara l'avantguàrdia en paper, en portada. Al diari ara llegim el mercat més gran del món, repte anticrisi. Els Estats Units i la Unió Europea comencen a negociar avui l'acord comercial més ambiciós de la història,
La magnitud de l'operació i la crisi econòmica fan que l'escàndol de l'espionatge passi a segon terme. I ens aporten algunes dades. 47% del PIB mundial, el tractat donarà als blocs aquest pes. 400.000 llocs de treball és l'impacte laboral que preveu aquest nou acord.
El 0,5% del PIB europeu és l'augment de riquesa anual que preveu la Unió Europea i 545 euros és l'estalvia anual per família que calcula la Unió Europea. És aquest acord comercial que comencen a negociar avui els Estats Units i la Unió Europea. Fins i tot ha deixat de banda altres temes com l'espionatge, que estava com una cosa candent, hi havia una escalfor interna entre els membres europeus versus els Estats Units, volien demanar explicacions...
però com que dins de l'agenda hi ha coses que s'han d'aparcar, perquè n'hi ha d'altres que podrien ser més importants, sobretot quan parlem de calés,
ara no me'n recordo de l'espionatge, anem a fotre aquest gran pacte que tots hi sortiran guanyant i després em tornaré a enfadar. És com un joc, això. Ara no m'enfado perquè no toca, com deia el nostre expresident, i quan toca ja m'enfadaré. Perquè no interessa, tampoc. I per últim, el periódico, perquè recordem que ara no tenim el punt avui, trobem dos temes. Avui el tema del dia, comentaré dues qüestions, perquè hi ha un tema del dia i hi ha una imatge del dia,
El tema del dia, el periòdico és, creix el nombre de temporers espanyols a la fruita, recol·lecció a Lleida, la majoria segueixen sent estrangers, però l'atur empeny els autòctons. És el tema del dia, com deia el periòdico. Cada cop han vingut menys de fora, perquè amb els d'aquí ja fem. Clar, hi ha mobilitat més interna.
I per últim, el periòdico, la imatge del dia, és una trobada de motards que es va fer ahir a Barcelona. Diu la Barcelona Motor. Més de 15.000 motos Harley Davidson van desfilar ahir pel centre de la ciutat. Diria que és la Diagonal, o és la Gran Via, això. Per tancar la trobada de fans de la llegendària marca, que va tenir una participació rècord. I és curiosa, doncs, la imatge que tenim de...
al periódico emportada, doncs, amb aquesta avinguda, que sí que diria que és la Gran Vies, que ara no estic segura. No, s'estàvem per Montjuïc, la concentració l'altre dia a la nit era per Montjuïc, si ja recordo. Doncs, no ho sé, hi ha una parada de metro i una avinguda molt ampla. I bé, doncs, la veiem plena de Harley's Davidsons, que s'ha fet el cap de setmana. Sí, sí, hi ha hagut una concentració important. Hi havia gent molt contenta, on dormirà? Es diu, aquí mateix a terra ja puc dormir, no passa res. O a la moto, no? Són motos prou grans com per dormir-hi. Bé, és una altra notícia del dia, el...
periódico, avui. De fet, a les portades, perquè hi ha altres diaris que recullen també aquestes concentracions.
Molt bé, doncs passem a un altre diari o ja has acabat? Ja he acabat amb les portades. Jo me'n vaig a fer una miqueta d'efemèrides. Realment avui ha costat, un 8 de juliol, no és que hagin passat moltes coses al llarg de la història i intentar trobar alguna cosa a la Vanguardia també se't fa difícil, perquè si no passa massa cosa ens n'anem anys enrere, però tots són... Jo és que a la Vanguardia semblen lectures d'ara o al cuore. Abans? Sí, entre els anys 40 i 60, avui estic a la portada de l'any 60, tots són fotos.
O sigui, el sistema de notícies que tenim ara... O sigui, hi ha una foto, que és la destacada, però hi ha el gran titular i també altres notícies que es desenvolupen dins de les seves pàgines, no? Sí. Però és fortíssim que a La Vanguardia vagis on vagis el dia que estiguis. No sé si a l'estiu hi havia menys gent treballant, però te plantifiquen 4 o 5 fotos, t'omplen tota la portada i hi ha petits titulars. Per exemple, avui hem viatjat fins al 8 de juliol del 1962...
i hi ha dues notícies repletes de fotografies. Un és un homenatge que la ciutat de Barcelona va fer al Capitán General de la Quarta Regió i a la Marquesa de Villatorques, i veiem com l'alcalde del moment posava un culleret a aquesta Marquesa de Villatorques, que és una dona que al llarg de la història s'ha sabut que...
és un punt d'inflexió pel que fa a la història de l'estat espanyol i després d'altra banda tenim unes altres fotografies dues per ser exactament una des d'un balcó amb unes mans aixecades fent senyal de victòria i una altra amb una cartera i és que sembla ser que un 8 de juliol
Argèlia signava un tractat de pau però el titular ho deixava tot molt amb dubte i la història després ho va confirmar i és que posava Argèlia a dos punts la independència no significa la pau i també era portada l'any 62 un buit de juliol un dia com el d'avui d'altra banda hem vist com al llarg de la setmana passada també buscàvem buits de juliol de la dècada dels 70 recordes que vam llegir-ne un al principi de la setmana passada que parlàvem
que Itàlia estava sense president, al cap de pocs dies, un 8 de juliol de l'any 78, Sandro Pertini, polític italià afiliat al Partit Socialista, va ser triat president de la República Italiana, un dia com avui, fa ja uns quants anyets? 35? 35? El 78? 35. 35 anys. I després també hem viatjat fins l'any 44, 1944, un 8 de juliol, tropes nord-americanes prenen l'illa de Saipan, perteneixent...
que pertany a la xipèl·leg de les Marianes. Fins ara, fins aquell moment, estaven en poder del Japó, estaven en guerra amb el Japó i fa 69 anys que els nord-americans van prendre la illa al Japó. Això va continuar en guerra durant una miqueta més. I finalment també hem volgut destacar que el 8 de juliol de 1973, uns quants anyets més, exactament en fa 40,
Doncs Aounar el-Sedat, president d'Egipte, va expulsar els 15.000 assessors militars i funcionaris soviètics que hi havia en el seu país en represàlia que la Unió Soviètica d'aquell moment no li va fer entrega de l'armament que sol·licitava. Coneixedora d'aquest últim apropament entre Egipte i els Estats Units, que encara dura ara. O sigui que ja tenien una certa reticència
entre russos i egipcis, fruit de la influència de l'exèrcit en aquest país. Hem pogut escoltar a Quimamor, hem pogut escoltar moltes cròniques d'aquest país perquè és notícia cada dia.
i realment tenen una empresa privada, que es diu exèrcit d'Egipte, que mou tots els cordills i tot el que cou en aquell país. I, a més, aquest exèrcit està endeutat amb grans potències mundials i això provoca que tinguin un protagonisme important dins del que és la Constitució, dins del que és el país o dins del que sigui Egipte.
L'any 73 ja havien petits problemes entre l'aportament d'armament a aquest país entre els soviètics en aquell moment i els americans. Finalment els americans es quedarien com a subministradors principals d'aquest país pel que fa armament i després això provocaria que aquest deute s'allergués al llarg dels anys i els anys i seguissin comprant i és igual, ja ho trobarem, que es diu aquí, ja m'ho pagaràs.
Molt bé, doncs hem fet una mica de repàs d'aquest buit de juliol. No masses coses, però algunes sí que hem trobat dins del que és les pàgines d'internet aquestes efemèrides d'un dia com el d'avui, de fa uns quants anys enrere. I finalment, en aquest espai, que no se m'oblidarà mai més, fem un repàs a les portades dels diaris que tenim avui a les nostres mans. Sí, les contres en aquest cas avui són molt interessants, les he trobat interessants, sempre subjectivament. Potser hi ha algú que les llegeix i diu, a mi no em sembla interessant.
En tot cas, al diari ara avui tenim l'article setmanal de l'Antoni Bassas, que ara que s'ha acabat el futbol ens parla d'altres coses, s'ha acabat la lliga. Avui es titula La decepció del 75% que treballa. Diu, hi ha una xifra que a mig món s'ha sap de memòria, a Espanya hi ha al voltant d'un 25% d'atur. La dada és tan bèstia que quan dius a l'estranger que t'entornes a Barcelona fa encara de condol
I et pregunten si realment no hi ha cap possibilitat que no hi hagis de tornar, amb aquella pena que no fa pas gaires anys miràvem els sud-americans que tornaven als seus països. Diu que el més curiós és que mentre que la percepció exterior de la nostra realitat econòmica ha quedat molt tocada, viatjar a Barcelona, estudiar-hi, venir-hi de congrés o fins i tot viure-hi una temporada, continua sent el somni dels americans amb inquietuds. I és d'aquest tema del que ens parla avui l'Antoni Bassas, que sembla que
que cada dia està més a prop de casa nostra. Sí, m'imagino que parla de la seva situació personal. Diu, una coneguda dels Estats Units va voler saber quina part de realitat hi havia en la notícia de la crisi a Europa i en va exhibar mig partit de futbol de dissabte al matí del campionat escolar la pregunta de si jo tenia família retallada o a l'atur. Diu que a l'estadística li era igual, ella el que volia era tocar drama. Tocar drama? Sí.
com que hagi de fer pena tornar a Barcelona d'alguna manera i és el que ens explica avui l'Antoni Bastas el seu article, la decepció del 75% que treballa Perfecte, doncs passem a altres portales per exemple de La Vanguardia que també deu tenir alguna entrevista interessant Sí, jo l'he trobat interessant és per relaxar una miqueta els ànims una entrevista curiosa a la Xina Iyengar que és neurocientífica Xina es diu
Xina i Engar, que és neurocientífica, investiga com escollim. Diu que cada vegada tenim més capacitat d'escollir, des del color de les ungles fins a la durada de la nostra agonia. Ciència, tecnologia i màrqueting ens brinden una quantitat d'eleccions que els nostres pares ni van imaginar.
I a l'hora de triar parella o amb la persona amb la que compartiràs la vida, diu que elles, per elegir parella, consideren les bones notes, la intel·ligència, les habilitats socials i l'ambició. Diu que són les noies molt segasses endevinant quin jove de 20 anys serà algú quan en tingui 40. Diu, i ells? Diu que també valorant tot això... No, digues, digues. No, no, no, també s'ha de pensar que sigui un bon pare pels seus fills, no?
Clar, suposo que es posarà a imaginar com poden ser els 40 anys. Potser tenen més capacitat d'imaginació en aquest sentit. Són més fredes en aquest sentit, potser. Diu que ells valoren tot això però posen l'accent en l'atractiu físic d'elles, tant que hem comprovat que els homes no valoren la intel·ligència i l'ambició de les seves parelles quan són superiors a les seves.
Diu que les dones restringeixen ràpidament el nombre de candidats, en un moment determinat decideixen no considerar més opcions i es planten, però els homes, en canvi, tendeixen a no restringir el nombre de candidates mai. I quan tenen parella? És possible. Diu que en l'experiment d'aparellament insistim en augmentar el nombre d'opcions, observem que tant homes com dones restringeixen els criteris,
i quan passen de valorar 20 parelles potencials a valorar-ne 50, tots deixen de calibrar la intel·ligència, l'elegància o les habilitats socials dels seus potencials semblants i es concentren a elegir per l'atractiu físic. I és l'entrevista que tenim avui a La Vanguardia. 100% recomanable. No us la girem sencera, perquè si no... No, home, que se la girem, clar que sí. Però bé, alguns apunts que m'han semblat curiosos. Jo ara ja començo a entendre una miqueta el fet aquest que diguis a vegades que les contres a vegades són millors fins i tot que les portades, i trobes coses...
Doncs que no es repeteixen, que no entren dins de l'habitual, del desengany que suposa, no?, cada cop que veus un diari i totes les portades i totes les notícies que et diuen al teu voltant, no? I últimament estan triant, trobo jo, bé, últimament no, sempre troben, busquen algun personatge que pugui explicar alguna cosa, que potser gent del carrer, com potser ara l'entrevista que llegiré al periòdico, la que comentaré al periòdico, però que tenen darrere una història interessant personal.
Complicat, eh?, de trobar-ho, això, per complir cada dia. Sí. Doncs avui, precisament, al periòdico, trobem la història de l'Albert Gaspar, que és cap del parc de bombers de Llevant. Ha intervingut en un centenar d'emergències per temptatives de suïcidi. Diu que ell subsistia de futbolista, porta 35 anys de servei a l'esquena com a bomber. Vaig entrar al cos amb 21 anys, més per necessitat que per res més, però vaig acabar enamorant-me de la professió, tot i que hi ha hagut males estones. Diu, en una ocasió em vaig trobar amb un servei molt fotut en què hi havia un nen...
d'un any i mig que va morir en un incendi a Ciutat Vella per inhalació de gasos i quan va sortir de l'edifici es va trobar a tots els bombers que anaven amb ell plorant. Diu, un periodista del diari, de fet del periòdico Joaquim Coca, va titular la crònica. Els bombers també ploren. Diu, em vaig quedar molt tocat. Què més a explicar? Ell diu que solem inspirar confiança però no som herois. Diu que al llarg de la seva experiència...
ha hagut d'intervenir en una mitjana de 3 anys per any, una mitjana de 3 suïcidis per any. Intents. Intents de suïcidis per any. Diu, em deu haver tocat treballar en un centenar de casos al llarg de la meva vida professional. Diu, tot i que en els 3 últims mesos ha estat en 3 temptatives. Diu, és una feina molt delicada perquè entres en contacte amb una persona que està desesperada, que t'està demanant auxili i has de ser molt acurat amb la comunicació i no et pots permetre cap error.
Diu que d'aquest centenar de casos se n'ha sortit de tots, d'airos de tots. Diu que he tingut molta sort, però insisteixo, jo només soc el director d'una orquestra amb la missió de procurar que la melodia soni harmònica i, de fet, és una de les característiques que ha destacat l'Olga Merino, la periodista d'aquesta entrevista amb l'Albert Gaspar, que ell diu que és un bomber...
però que és un dels de tot l'equip. Això és el que pot opinar ell, no? No som herois, jo estic al mig d'un incendi i veig arribar els bombers i per mi són el risc del Mambo. Per mi em canvia la situació, per molt dramàtica que sigui, a mi em canvia la cara, perquè veig que hi ha professionals que arribaran allà i us deixaran la pell per fer alguna cosa per mi. I la vida, si a vegades cal. No és la idea, però que s'ho juguen tot.
Sí, sí, sí, contínuament. I és l'entrevista també molt, molt, molt interessant al periòdico avui. Sí, senyor. Doncs no sabrem quin diari tira ja, no per la portada, perquè pràcticament totes les portades foten fàstic, però sí que per les contres portades tindreu problemes per triar. Sí, i avui... Una recomanació que podrien fer els quioscos és que posessin els diaris cap per avall, eh?
O sigui, que l'oferta estigués marcada per la contraportada. Jo també ho faig, això, eh? Perquè jo quan vaig a comprar el diari... La visió optimista. Normalment me'n vaig a la contraportada i miro quina és l'entrevista del dia. Bé, normalment el compro el cap de setmana, entre setmana gent improva amb els que hi ha aquí, que ara me'ls emporto a casa, eh?, que són per tots com els que venen a la ràdio, però vull dir que aquí me'ls miro. Però el cap de setmana, que no soc present aquí als estudis, doncs el que faig és, quan compro el diari, me'n vaig a la contra a llegir l'entrevista o l'article que pugui haver, perquè la portada realment ja fa bastants anys que és bastant penós tot. Sí.
Ja saps que quan la giris trobaràs el que trobaràs. A la contra almenys, mira, tens l'apunt alegre, potser. Molt bé. Mira, et transporto ara, Andrea, a quan jo era molt jove i començava un canal que es deia Canal 33. Oh, què dius? I tot just quan va començar va fer una de les seves millors programacions, no fins ara, però sí que dels primers 10 anyets, ben bons, segur. I és que quan va estar en període de proves al Canal 33, connectava amb la MTV. Pensa que la MTV en aquelles èpoques era com una... Però què és això? Tret dels que podiessin tenir sa delit a casa, doncs...
que era això d'un canal que anés oferint música i que poguessis veure vídeos musicals. Doncs ideal. Doncs va ser uns moments platòrics per molta gent com qualsevol mortal com jo, que ens agradava la música i de cop i volta et trobes un segon canal català que t'ofereix música des de les Illes Britàniques, que això era difícil de trobar, no? I en aquelles èpoques dels inicis, quan vaig començar a poder gaudir de la MTV a través d'un canal català, sonaven cançons tan boniques com aquestes. Diu Boris Gardiner i la cançó és molt tendra, eh? I wanna wake up with you. Ah, molt bé. Ah,
Bona nit
I want to feel every beat of your heart And throughout the night I want to hold you tight I want to wake up with you All the love inside me has been sleeping Waiting till the right one came along
You can share the love that I've been keeping baby You can put the music to my song I want to wake up with you I want to reach out and know that you're there I want you to be the first thing that I see
I want to wake up with you And throughout the night I want to hold you tight I want to wake up with you
Fins demà!
I want you to be the first thing that I see I want to wake up with you I want to lay by your side I want to feel every beat of your heart And throughout the night
I want to wake up with you I want you to be the first thing that I see I want to wake up with you
You can put the music to my song.
Doncs aquí teníem aquesta bonica peça de Boris Gardiner des del 1985 amb aquest I wanna wake up with you. Tant sols 3 minuts i mig arribem al punt de les 11 del matí i ho farem amb la previsió del temps, d'un temps que està marcat per una calor intensa, una calor que molts diuen ara és que ha arribat de cop. Bueno, portàvem uns quants dies que estava una miqueta per sota del que tocava i ara de cop i volta aquest cap de setmana hem estat per sobre del que toca. Llavors, clar, hi ha més diferència entre graus i les sensacions.
I això provoca, doncs, que ara ja fa una calor que a alguns ja no els agrada i fa quatre dies que ha començat d'una manera intensa. Tot i així, l'Igualmar està força fresqueta, o sigui que no ens podem queixar perquè quan entres...
i tens la sort d'estar ara mateix a prop del mar, si tens calor, quan estàs fora et fots dins l'aigua i realment l'aigua és fresqueta, no són pixats de burra, que diria aquell. Però Déu-n'hi-do si no estàs a la platja, perquè en aquests moments tenim una temperatura a Sant Jús, i ara us la direm exactament, de 26,7 graus, amb un 60% d'humitat, un 58%, gairebé un 60%. Això dona una temperatura de sensació, ara mateix al carrer, de 33 graus, i estem pràcticament a les 11 del matí.
Tornarem a patir una miqueta aquesta temperatura tan elevada al llarg del dia d'avui. Ahir es van arribar els 30 graus i probablement avui dilluns tornem a arribar els 30 graus. La mínima ha estat una miqueta, només una miqueta, per sota dels 23 graus. 22,9 graus s'ha arribat avui de mínima a Sant Junt. Són gairebé 23 graus. Al centre de la ciutat de Barcelona, alguns titulars que hem llegit aquest matí ens deien que no han baixat dels 25. Són nits exageradament càlides...
i que costa realment conciliar el son. Tenim una situació de calidesa pel que fa a les temperatures que es pot continuar al llarg d'avui dilluns. Alguns mapes ens indiquen que aquesta tarda podríem tenir alguns ruixats cap a l'interior de Catalunya que a última hora podrien arribar a Sant Just. Difícilment, però allà on hi ha gil xàfego, on hi ha gil ruixat, les temperatures respiraran una miqueta més i podríem arribar a mínimes aquesta propera nit al voltant dels 20 graus.
Si arriba a ploure, si no tornarà a ser una nit bastant emprenyadora i empipadora pel que fa a l'aixafogor. Què ens espera aquesta setmana? Doncs és una setmana amb petits alts i baixos pel que fa a la temperatura, o farà molta calor o només farà calor, que això ja és calor, o sigui, tampoc no cal ser molt savi per dir-ho. Hi ha una petita baixada de temperatura a mitjan de setmana i després, coincidint amb el cap de setmana, tornarem a revifar el termòmetre. Probablement, el cap de setmana que ve, tot i que encara falten uns quants dies, tornarem a aquests valors
de 29 o 30 graus amb el sol com a principal protagonista a casa nostra. Això sí, la petita variació d'aquesta setmana és que no només avui poden créixer tempestes sinó que també entre dimecres i dijous també poden créixer dimarts, dimecres, dijous poden créixer tempestes de mitja tarda, sobretot
amb punts de muntanya, Pirineu, Prepirineu, i alguns dies una miqueta més, i podríem tenir uns quants ruixats. Fins i tot alguns mapes, també, i això ho anirem seguint durant la setmana, perquè és una mica més activa que la setmana passada, que va ser molt plàcida. Aquesta setmana hi ha petits canvis que, si es van confirmant, ho podem anar explicant al llarg de tota la setmana. Perquè entre dijous i divendres...
Hi ha una miqueta de béns de llevant, de béns de mar cap a terra, que podrien aportar alguns núvols al punt del litoral i fins i tot alguns mapes ens indiquen que hi hauria precipitació en el sud dels països catalans. No està massa clar si han de pujar a latitud i arribar una miqueta més amunt, però sí que és cert que hi ha una certa inestabilitat a diferents punts del país que ho anirem seguint.
i ho anirem confirmant i explicant amb tots vosaltres. De moment, avui ha patit molta calor, demà potser baixant una mica les temperatures, només faria calor, o sigui que la calor està instal·lada a casa nostra i aquesta setmana vinent serà una setmana de calor intensa, típica d'estiu, típica de segona setmana del mes de juliol. Recordeu que ara hauríem d'estar a una mitjana de temperatura de 27 graus, són els que tenim en aquests moments a Sant Just d'Esbert. Les notícies de les 11, després tornem.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El secretari d'Ocupació de la Generalitat Ramon Bonastre acaba de donar les dades dels convenis que des d'avui queden a Catalunya suspesos. Són 14 convenis sectorials que afecten 75.000 treballadors. La gran majoria pertanyen al transport de mercaderies a la província de Barcelona i als centres sanitaris concertats. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia al secretari de Relacions Laborals i Ocupació, Ramon Bonastre, ha volgut deixar molt clar que no es pot dir que a dia d'avui hi hagi cap treballador sense conveni a Catalunya i que això s'hauria de determinar analitzant cada cas. No hi ha, no existeix en aquest moment cap automatisme de manera de pèrdua de vigència a aplicació de l'Estatut dels Treballors Directe. Això no és així, no existeix. Cada cas s'haurà d'analitzar, cada cas. Amb el que vostè m'està dient...
En el cas de la Xup, a risc d'equivocar-me, no hi ha conveni superior, però hi ha conveni de subsector que està creixent. Pot existir la possibilitat tècnica que les empreses que vulguin s'adreixin a aquest subsector? Sí, la possibilitat hi és, ara, si adheriran o no. Llibertat de negociació a les parts.
Ramon Bonastre ha tornat a oferir a les parts implicades la proposta de mediació, que dona 30 dies més de termini a les parts per evitar l'ultraactivitat. I sense treure importància a la xifra de treballadors afectats, sí que ha volgut deixar molt clar que només representen el 3% del total de treballadors que hi ha a tot Catalunya, és a dir, 75.000 sobre 2.900.000.
Aquest matí han començat al Parlament les compareixences davant la comissió que ha d'investigar l'actuació que han tingut els bancs i les Caixes a Catalunya. El primer a compareixer ha estat l'expresident de Catalunya Banc, Adolf Tudó. Parlament, Sandra Valent, bon dia. Bon dia, Adolf Tudó ha assegurat que el seu desacord sobre aturar la subhasta de Catalunya Caixa perquè el seu pare perjudicava l'entitat va provocar el seu cessament. És evident que el nostre posicionament es va fer molt incòmode i només des d'aquest punt de vista puc entendre
que després d'haver-se reiterat en nombroses ocasions i molt recentment el suport i la màxima confiança en l'equip directiu de Catalunya Banc des del FROP, el Banc d'Espanya i els màxims nivells polítics en matèria econòmica, el 10 de maig formalitzessin el meu cessament com a president de l'entitat i el del Jaume Sànec com a conseller delegat de la mateixa. L'expresident de Catalunya Caixa ha estat l'encarregat d'encetar la comissió de Caixes al Parlament que pretén aclarir les circumstàncies
del desmantellament de les caixes catalanes. El secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, manté el seu compromís a no aplicar noves pujades de taxes a les universitats durant els propers tres anys. Això sí, si la situació es manté com ara i, per tant, no empitjora. Ho he dit aquest matí en declaracions de la xarxa de comunicació local. Si les coses es mantenen, doncs, amb la situació complexa de recessió econòmica com la que tenim, ens veiem amb la capacitat de mantenir aquests preus com a mínim durant tres anys, sí.
Castellà defensat que Catalunya té un bon sistema d'universitats i assegura que amb la pujada de taxes de l'any passat, ara el model universitari és més just. El tren hotel que havia quedat aturat a dins d'un túnel a l'estació de Sants de Barcelona ja ha estat remolcat fins a l'andana i la companyia Renfa dona l'incident per acabat.
Tots els passatgers han baixat a Sants, que és on es dirigien, i si volen poden reclamar la devolució de l'import del bitllet pel retard que han patit. El tren procedia de Vigo a Galícia. Han estat dins del túnel una hora aproximadament. S'ha variat a les 9 menys 5 minuts del matí i ara els tècnics revisaran el convoi.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui a les 12 del migdia el Xirona presenta el nou tècnic Ricardo Rodríguez, el substitut de Rubi. Fins ahir, seleccionador sub-17 de l'Aràbia Saudita torna al club de Montilíbio amb exercida segon entrenador la temporada 2006-2007. També hi ha presentació a Tarragona.
A dos quarts d'una del migdia, David Carol va estirar per primera vegada la samarreta grana. El davanter arriba procedent del filial del Betis i ara es torna a trobar amb el tècnic dels tarragonins, Santi Castillejo, amb qui ja va coincidir el Reus. Amb motor, el pilot de Red Bull, Sebastian Vettel, consolida el liderat del Mundial de Fórmula 1 després de guanyar ahir el Gran Premi d'Alemanya, la seva primera victòria a casa.
A la classificació general, Betel té 34 punts d'avantatge sobre Fernando Alonso, quart a la cursa disputada aquest diumenge. A més, temes de motor. Toni Bou va guanyar el Gran Premi d'Itàlia i referma la condició de líder del Mundial de Trial. El pilot català de Montesa va superar el també català Adam Raga.
que està a 5 punts de bou. La pròxima prova serà el 14 de juliol a la República Txeca. D'altra banda, l'equip Yamaha Folk, format per David Txeca, Dani Rivalta, Arturo Tizón i Pedro Vallcàneres, va guanyar les 24 hores de motociclisme al circuit de Catalunya. A més, va matre el rècord de la prova amb 746 voltes completades, 32 més que els seus perseguidors. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Dijous es presentarà a Sant Just una iniciativa legislativa popular a la qual s'assumen entitats i grups polítics del municipi. Es tracta de la ILP per la Renda Garantida Ciutadana, és a dir, una renda que permeti a les famílies o persones en situació de pobresa
tenir dret a una vida digna. Com a mínim, així ho estableix l'Estatut. Diosdado Toledano, membre de la Comissió Promotora de la ILP, conduirà una sessió informativa dijous a Sant Just i al final de l'acte les persones que ho vulguin podran signar aquest document. La presentació serà a les 7 del vespre a la Sala Isidor Cónsul de Can Ginestar, a Sant Just i Col·laborant Justícia i Pau, l'Associació de Veïns, Esquerra Republicana, Iniciativa i el PSC. Trobareu més informació al web rendagarantidesciutadana.net.
Parlem d'educació. L'escola de formació professional Antoni Algaró tanca demà el període de matriculació pels tres cicles formatius del proper curs. Els de grau mitjà estan totalment subvencionats i tots inclouen pràctiques en empreses. Els cicles formatius de grau mitjà que s'ofereixen són un cicle de preimpressió digital i un altre d'impressió. Pel que fa al de preimpressió digital té una durada de dos anys, és a dir, 2.000 hores, de les quals 350 són fent pràctiques en empreses del sector.
Pel que fa al cicle mitjà d'impressió, dura un any, 1.400 hores, 140 de les quals seran pràctiques, i el tercer cicle que ofereix l'escola és un de grau superior de gràfica publicitària. Aquest cicle és privat, així la matrícula costa 250 euros i la quota mensual és de 180. Dura dos anys, és a dir, 2.000 hores lectives amb 350 hores de pràctiques. Trobareu tota la informació al web escolaalgaró.com.
I acabem recordant que 125 persones assistiran demà al vespre al sopar solidari Joan Petit a l'hotel Esperia Sant Just. És l'últim acte que es fa a Sant Just en el marc de la tretzena Festa Tornet Joan Petit per col·laborar en la investigació de les cèl·lules tumorals al moll de l'os, el projecte d'aquest any de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Intervindrà en Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i també el doctor José Sánchez de Toledo, un col·leg i coordinador del projecte d'investigació que finançarà el projecte Joan Petit.
El sopar solidari començarà a dos quarts de nou del vespre demà a l'Hotel Esperia. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la 11.05. Mentrestant, podeu seguir el web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
No, I turned wrong Left your heart told Is that what devils do? Took you so long Where only fools go I shook the angel and young Now I'm rising from the crowd Rising up to go Filled with all the strength I find There's nothing I can't do
Fins demà!
Fins demà!
Doncs amb aquesta força començàvem amb la segona hora d'aquest Just a l'Estiu amb John Newman i aquest Love Me Again, una de les novetats d'aquest estiu 2013 que compartíem en True a través del Just a l'Estiu. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de cinc a set
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmult jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Well, you done done me in your bed I felt it I tried to be chill But you're so hot that I melted I fell right through the cracks Now I'm trying to get back Before the cool done run out I'll be giving it my best This and nothing's gonna stop me But divine intervention I reckon it's again my turn To win some more luck
No more, no more. It cannot wait. I'm yours. Mmm. Mmm. Mmm.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta hora és moment de parlar de ciutats, de fer una mica de viatges a través de la cultura. Com sempre, amb la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Què tal? Bon dia, Carme. A més a més, avui ens n'anem lluny i a un lloc que ve de gust anar-hi. Sí, sí. Exòtic. Ara que ha de començar el bon temps.
Sí, sí. I ja veiem que s'acosta la primavera. Doncs sí, sí, avui marxem molt lluny, canviem de continent i anem a unes illes col·locades entre les dues Amèriques. És la capital de la Guacate, una ciutat agermanada en Barcelona. I bé, avui parlem de la capital de Cuba, la Havana. La Havana
Estem ben situats amb aquesta música, no? Sí, sí, sí. El tema de la música cubana és... És bastant la clau, no? És molt bonic, sí, sí, sí. Ens agrada molt. Bé, l'Havana. L'Havana és la capital de Cuba en tots els sentits del terme, econòmic, cultural, portuari... Bé, jo què sé, tot. És la gran ciutat, no? I bé, es coneix amb els sobrenoms de clau del nou món o ciutat de les columnes i va ser fundada el 16 de novembre de 1519 pel conqueridor espanyol Diego Velázquez de Cuellar. Cosa bastant sèria.
A mitjans del segle XVIII, el 1762, en concret, els britànics van envahir Cuba i van prendre-la de mans dels espanyols durant 11 mesos, fins que van decidir tornar-la a canvi de Florida. I llavors van tornar a ser els espanyols. A finals del segle XIX, després de dues guerres d'independència i l'enfonsament del vaixell nord-americà Maine, Cuba es va independitzar dels espanyols. És un moment molt simbòlic, no? Vull dir que tots ho tenim una mica al cap. Sí, sí. O i tant, oi tant. I bé...
Tot així van quedar sota la tutela dels nord-americans, sobretot econòmicament, i això durarà fins a la Revolució del 1959, que va provocar la caiguda del general Fulgencio Batista i l'arribada al poder del líder de l'exèrcit rebel, Fidel Castro.
Blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen, blen. Blen, blen, blen, blen, blen.
Molt bé aquesta banda sonora d'avui, eh? Ens agrada, ens agrada. Història de Cuba en tres frases, banda sonora bonica... Parlem d'arquitectura, no? Ara, arquitectura de Cuba. Exacte, pel que fa a l'arquitectura... Sí, es pot veure la influència dels diferents estils de l'arquitectura colonial. També hi ha barroc espanyol, edificis neoclàssics, edificis modernistes... Podem dir que l'Aban és una mena de gran mix. I bé, també l'estil mig soviètic de després de la revolució i tal, sí, sí. I bé, diuen... En tot cas...
Vull dir, hi ha molts estils, però és una ciutat que, si n'heu vist fotos, està bastant feta pols, vull dir, per ser sincer. És macota, crec.
Bé, crec que no, és macota, però no està gaire ben cuidada, no? Tot i que això potser també és un dels seus encants per la gent que venim de fora a mirar-ho així turísticament, no? En tot cas, diuen que tots els comens són molt simpàtics, que si vas et demanaran mil cops matrimoni i que menjaràs aguacates gegants i boníssims. Però també que acabaràs molt fart dels aguacates. Sí, sí.
Bé, més el que m'ha arribat. Bé, doncs menys, suposo que serà perquè en tastes de molt bons. Sí, sí. Serà per una bona causa. A mi m'han dit que un cop has anat a Cuba els aguacates d'aquí ja no t'omplen. Bé, en tot cas, parlem mig de literatura, no ben bé. Avui a Cuba hi ha molts escriptors de talla, no? Sí, sí.
però el que volem parlar és del bar dels escriptors. Veus, ja que anem a Cuba avui fem tot una mica diferent, no? Sí, es tracta de la bodeguita del Medio, que és un bar que ara és molt turístic i en el seu moment va ser on hi anava Pablo Neruda, Ernest Hemingway i tal, doncs a escriure, no? I en aquest sentit, doncs, bé,
Podem dir que Ernest Hemingway va escriure a la paret i va escriure My mojito in la bodeguita, my daiquiri in la floridita. La floridita era un altre bar de l'Habana on Ernest Hemingway, famós pels daiquiris, no? Exacte. I bé, en tot cas, això era el bar més conegut de Cuba pel tema cultural i tal. I us vull llegir un petit poema, bastant tonto,
però que l'escriptor Nicolás Guillén va dedicar a la bodeguita. Molt bé, ens endavant, Irene, quan vulguis. Diu així, diu... La bodeguita és ja la bodegona, que en triomfa l'aire és su estandarte agita, mas sea bodegona o bodeguita, la habana d'ella con razón blasona. Arte-se bien allí quien ven abona, plata, guano, parné, pastora, guita, mas si no tiene un quilo y de hambre grita, no faltará cuidado a su persona. La copa en alto, mientras Puebla entona su canción y Martínez precipita,
Molt bé, no? Sí, sí, escolta. Home, és simpàtic. És molt simpàtic, sí, sí.
I bé, també cal dir que Nicolás Guillén va escriure quatre versos pels quals és més conegut aquí a Catalunya, que és En el fonte d'un barracón canta un negro con afán Ay madre, quien fuera blanco aunque fuese catalán Ah, sí? Sí, sí Doncs és divertit també, tall anecdòtic Sí, sí, sí En tot cas... I almenys, mira, parlem una mica de literatura i la vana Sí, sí, ara anem a parlar de coses més serioses Passem a parlar de cinema, doncs Irene Sí
Parlem de la pel·lícula Suïtabana, això és el tràiler. Un tràiler molt visual que val de pena buscar-la, no? Si busqueu Suïtabana tràiler ja us apareixerà, ho dic perquè ara podem sentir-la de fons, però crec que la gràcia...
sobretot són aquestes imatges en què ens va presentant els diferents personatges, les seves edats i, evidentment, en el seu context, que suposo que és la ciutat de l'Havana. Sí, es tracta, com has ben dit, de la pel·lícula Suite Habana, del cineasta Cuba Fernando Pérez. És una mena de pel·lícula documental que relata un dia a la vida de les classes més populars de l'Havana. La pel·lícula no té diàlegs, per això el tràiler... També és així? Sí, se suposa que Suite Habana parla de...
o sigui, es refereix als sons de l'Havana, per això és tot el que estem sentint i per això la pel·lícula no té diàleg, perquè es dona com molta importància del tema del so i de la imatge. És d'una quotidianitat que espanta i en aquest sentit la pel·lícula està molt aconseguida perquè et consereix realment emergir en l'ambient d'aquestes classes populars de l'Havana i bé, tot això en el fin no hi ha diàleg, com he dit.
El film segueix el dia a dia, de matí i nit d'una manera molt detallada, d'unes deu persones aproximadament, que ens presenta al principi, amb les edats, i al final de tot ens diu més o menys qui són i qui voldrien ser. En tot cas, són això, les esperances i desesperances de l'estament més popular de la societat cubana. I bé, tot el tema de la fotografia, com has pogut potser veure en el tràiler, crec que està molt ben aconseguit. Fa molt bona pinta, eh? Sí, sí. A part, és un format estrany perquè és quadrada, la pel·lícula.
I això és, sí, no sé, sorprèn. Suposo, vull dir, la imatge està molt treballada i suposo que també és pel fet de no haver-hi diàleg, no? I bé, potser l'única cosa que es podria criticar és aquest tema del piano, que també al final potser s'accedeix una mica en el tema de sensibleria i com una mica de voluntat de captar la compassió del públic, que potser... Et sobra una mica, no? Sí, que potser és l'única crítica que es li podria fer, però com a documental està molt bé, realment. És bastant trist.
Vull dir, perquè no el relata la gavana de la bodeguita, sinó més aviat... L'estan simpàtic, no? Sí, exacte. Però també està bé, perquè al final a vegades la imatge que estic aquí de Cuba és d'escarga cubana i poca cosa més. Està clar, molt bé. I també està bé, també està bé. Doncs sí, sí, totalment. Passem, però ara parla de més música, no? Ara sí que tornem a veure un trailer d'una altra pel·lícula, un altre estil, eh? Sí, en aquest sentit sí que parlem d'escarga cubana.
Una mica de tot, no? Tenim les dues habanes.
But it was only recently that I learned just how many of the long forgotten yet legendary Cuban musicians... Quina veu, eh? Sí, sí. De què ens parles, Irene? Bé, es troca del documental de William Wenders, Bona vista se fia al club, que relata la nada del guitarrista nord-americà Ray Cudder, aquest home que hem sentit ara, amb aquesta veu així tan...
perquè estava molt interessat en la música cubana i va anar a trobar-se amb compositors cubans absolutament llegendaris per gravar el CD Bonavista se feia al club que va aconseguir un Grammy i totes aquestes històries i va tenir un èxit internacional apavollant i al final els músics fan concerts a Amsterdam i a Nova York i és en plan, doncs tot el procés, no? En tot cas és una manera perfecta d'endinsar-se en el que seria...
doncs la música de llegendes de la música cubana com Compaí Segundo, Ibrahim Ferrer, Elia de Sochoa o Mare Portuondo i bé, els vas coneixent a tots i a més els veus en el seu context de la vana, no? Vull dir, Compaí Segundo està absolutament en su salsa i fa molta gràcia i explica la manera com supera les ressaques als seus 85 anys i Ibrahim Ferrer és absolutament entranyable i timid i així com, no sé...
Vull dir que està molt bé perquè a part de... que són persones que tots hem sentit molts cops, totes les cançons que estem sentint... En sonaran segur, no? Sí. Mira aquesta. I Prim Ferrer. Con ella quiero decir Te quiero Te adoro Mi vida Ponle todas tu atención Que serán tu corazón
I bé, i el documental es diu així perquè el Bonavista Social Club va ser un club que va existir a l'Havana, on els membres s'unien per ballar i tocar música i tal. Llavors, quan arriben a l'Havana, pregunten per aquest lloc i molta gent, vull dir, ja no existeix, però molta gent diu, ah, jo hi vaig ballar, tal, qual... I vull dir, és interessant perquè són... mostra com la cara aquesta també més simpàtica de l'Havana, no?, d'aquesta música així tan...
Vull dir, no ho sé. Sí, sí, la que potser ens ho dic més vegades també, però explicant-nos més coses, no? Sí, sí, també se'ls veu com passejant pel carrer, els llocs on van normalment, van xerrant amb la gent, tot és molt tranquil i bonic i està molt bé. Molt bé. Sí, sí. I bé, i per acomiadar-nos m'agradaria posar-vos la cançó de... El quart d'étola.
T'ho dono a veure què la puguem sentir, perquè aquesta barça dura 7 minuts. Ostres! I, per tant, seria complicat, però sí que almenys d'uns minuts la deixarem. Gràcies. Vinga. I que vagi bé, tornem d'aquí 15 dies. Apa, adeu. Adéu, bon dia.
Allí fueron los bomberos con sus campanas, sus sirenas. Allí fueron los bomberos con sus campanas, sus sirenas. Ay mamá, ¿qué pasó? Ay mamá, ¿qué pasó?
Fins demà!
En el barrio La Cachimba se ha formado la corredera Allà fueron los bomberos con sus campanas y sus sirenas Allí fueron los bomberos con sus campanas y sus sirenas Ay mamá, ¿qué pasó? Ay mamá
Fins demà!
He now, he now. I haven't had a good life all day now. He now, he now. You know you're down. Let's do this right now. He now, he now.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí els teníeu, Martins Solveig i els catarrags amb aquest Hey Now. Seguim amb tu a la sintonia del Just a l'Estiu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Als 98.1 de la FM tens tota la informació local amb bollatins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esverns. Ens agrada estar amb tu.
I quan intento apagar la ràdio, da-da-da-da-da-da-da-da. Jo que sempre t'he dit, això no ha de durar. Ara em passo les nits, t'arà llegenda, da-da-da-da-da-da-da.
Quan fas da, da, da, da, da, da, da, da. I és que només tu em fas perdre el control. Em sacseges el cor. Tu me la vas fregant al cel per després deixar-me anar. I quan intento apagar la ràdio, da, da, da, da, da, da, da, da.
L'intensos ustedes.
Sé deixar-ho aquí. És molt fàcil de dir. Tu me l'heu esplegant al cel per després deixar-me anar. I quan intento apagar la ràdio, da-da-da, da-da-da-da-da. Perquè els dos saben que si em toques no et deixaré a marxar.
I ara en temps que s'espeuixi.
Anar a ballar amb altra gent, imaginar el que no ets per mi. Em torna boig, no sé posar-hi seny. Tu ets per mi, potser deixar-ho aquí. És molt fàcil de dir. Trongar l'he desplegant el cel per després deixar-me anar.
a la ràdio. Da, da, da, da, da, da, da, da. Perquè els dos saben que si em toques no et deixaré marxar.
Doncs aquí el tenies, Cris Berneda, amb aquest Mai podré dir-te adeu, una cançó, podríem dir estiuenca i refrescant, que són aquests dies, aquest estiu 2013, aquí a casa nostra.
Just a l'estim.
Ara és moment de ficar-nos a la cuina, pensar ja en el dinar, i per això saludem la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé, mira. Què farem avui? Aquí intentant coses fresques, perquè ja tenim... Plats que facin estiu, no? Una mica. Sempre els acompanyarem, ara a l'estiu, a l'hivern també, però ara es presta més, sempre amb una bona manida davant.
Llavors, tot el que us dic, sempre acompanyat amb el que vulgueu. No fa falta ni que us ho digui. Les amanides tenen mil imaginacions. Fes-les com vulguis, eh? Avui farem un pollastre fregit a la llimona. Molt bé. Llavors, agafem aletes de pollastre, aneu a la pollastreria, o... També poden ser congelades, però bé, això ja també... Potser que s'ho treballem una miqueta, no? Llavors, agafem les aletes de pollastre i les cuixetes...
La petxuga, que és la gran perdedora del tema aquest, que només agrada rebossada, mira tu quina tonteria, perquè si no t'agrada la petxuga no t'agrada, però si és rebossada, sí. És la rebossada. T'ho hem de fer mirar una miqueta a tots, però bueno.
Aquí es tracta de fer les aletes de pollastre, que en escrius els agrada moltíssim, i a mi també. Llavors agafem, batem l'ou. Sí. Agafem una miqueta de farina de tèmpora, que la pots trobar a qualsevol supermercat. Abans ni sabien que existia. Ara ja tenim la farina aquesta de tèmpora, que ha de molt bons resultats. Agafem les aletes de pollastre, les coixetes,
Si són cuixetes, penseu en donar-li un tallet pel mig perquè no quedi cru dintre. Amb les saletes no tenim aquest problema, però és que el pollastre cru de veritat que és una cosa bastant escarosa. Sí, és veritat que ho has dit moltes vegades. Sí, igual que ho puc menjar un bistec tàrtara jo, el pollastre, no ho sé, no m'agrada. Llavors doneu-li amb el gabinet o amb unes tisores un tallet a les cuixes, en el cas que feu cuixetes. Sí.
Ara estem parlant d'aletes, però si heu de fer un plat per 4 persones es poden barrejar les dues coses. Posem en l'ou, en l'ou li hem posat una miqueta de sal, poca, perquè hi posarem pebre. A la tèmpora la barrejarem una miqueta més de sal, però no gaire, perquè s'ha de cuidar el tema de la sal, i em sembla que ja ho vaig dir, si no demà us matxacarem aquest tema.
Passem per això, ho freginem, l'oli molt calent, però molt calent perquè no s'impregni d'oli, que es cogui però que no s'impregni d'oli. Ja està. Si fregit en tèmpora, a més, com que s'infla molt, dóna la sensació de...
que estàs menjant alguna cosa més especial que el rebossat típic de sempre. Sí, sí, és una mica diferent. I llavors teniu, acompanyat amb una bona amanida, teniu unes saletes de pollastre i pollastre en general. Molt bé, Carme, perfecte. Rebossat en tèmpora. Doncs una bona proposta, també. I és que ara tenim els nens a casa ja, eh? I serà diferent que quan estan al col·legi, eh? Sí, sí, està clar, al menú. Gràcies, Carme, que vagi bé, bon dia. Adéu.
Gràcies. Gràcies.
Fins demà!
My heart is old, it holds my memories. My body burns a gem-like flame. Somewhere between my soul and a soft machine is where I find myself again. Here it lays on down the road that I must travel.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí teníeu els Mister Mister des de la dècada dels 80. Ara ho comentàvem aquí a la redacció, el fet que als anys 80, la dècada dels 80, està farcit de cançons que són com himnes. Aquesta portava per títol Katie, amb aquest grup amb cançons tan bones com el Broken Wings, també, que sonarà algun dia aquí, just a l'estiu. 13 minuts i arribem al punt de les 12. Us deixem ara amb els invents, amb la Carme i la Lear de Noir.
La màquina del temps. Sintonia que ens indica, doncs, com cada dimecres, que és hora de parlar d'algun invent que ens ha marcat o que ens marca encara avui en dia a la nostra vida quotidiana i per això saludem a la Leia Ardenu. Bon dia, Leia. Bon dia, Carme. Doncs molt bé. Avui portes un parell d'invents, de fet. Sí. Té una mica de canvis, no? Sí. I has decidit fer un pack.
Sí, perquè són parell d'invents que realment per si sols potser no acaben de ser una secció, però tenen coses en comú i ha decidit com a penúltim dia fer una mica diferent. Llavors es tracta de dos invents del nostre dia a dia, sí, podríem dir que sí, dels anys 20 i inventats als Estats Units. Per tant, tenen coses en comú. Exacte. Doncs vinga, cap on anem. Començarem amb el primer...
Anem a l'any 1924 i parlem del mocador fet de paper per llançar-lo després d'usar-lo, el conegut Kleenex. Molt útil, en realitat, i molt utilitzat. Per tant, totalment, per això, vida quotidiana. Anem a descobrir d'on venia. D'on ve el Kleenex. Bé, doncs, el Kleenex, el 1907, resulta que a la fàbrica Factoria Scott Paper Company, que tenia la seu a Filadèlfia,
El 1903 va arribar a un gran carregament de paper defectuós. L'empresa, que havia estat fundada el 1879 pels germans Irving i Clarence Scott i que en aquells moments liderava la fabricació de paper higiènic,
Davant la perspectiva d'haver de retornar tot aquell paper defectuós, van decidir fer alguna cosa amb allò. Els hi feia realment... Els hi sabia greu llançar-ho. Per tant, van tenir la idea de tallar-lo en fulls individuals de 33 x 45,7 centímetres aproximadament i distribuir-lo a les escoles de la ciutat, que en aquell moment estaven afectades per una forta passa de constipats. Es tractava que els alumnes utilitzessin els fulls com a torballola d'un sol ús.
I així evitaven el contagi. L'èxit de la iniciativa portava a la comercialització de les primeres tovalloles de paper, les Sunny Towels. Molt bé. Sí, que es van fer habituals en restaurants, hotels, estacions de tren i finalment es van estendre a les llars a partir del 1930. Seria una mica les tovallotes que coneixem de la caixa de cartró que t'hostides. Això és el primer clínex. El precedent del clínex, més aviat, sí.
El 1924, la Kimberly & Clark Corporation, la principal competidora, precisament, dels germans Scott, que havia estat creada el 1872 per John Kimberly i Charles Clark, va llençar al mercat un producte anomenat Kleenex.
Nom derivat de clean, que en anglès és net. Exacte. Van llançar aquest producte, tovalloretes de paper suau, presentades com el mètode ideal per al desmaquillatge. O sigui, ells no ho veien en el sentit de refredar, sinó per desmaquillar-se.
D'acord amb aquesta utilitat, els anuncis publicitaris mostraven actrius de Hollywood, com ara Helen Hayes o Jen Harlow, que enlluaven les virtuts per eliminar les cremes cosmètiques després de les seves actuacions. Deien, fes servir Kleenex, que t'anirà molt bé per desmaquillar-te. Doncs bé, ben aviat el fabricant va veure que va rebre cartes de consumidors
que asseguraven que no utilitzaven clínex només com a desmaquillant, sinó que també com a mocador d'un sol ús. Clar, ja existia. Això suposo que ell no se li ha acudit d'un mocador de roba, no?, per fer aquesta funció. Clar, tota la vida. Que no va pensar-ho per això, clar, té lògica. Ell deia per desmaquillar i llavors va començar a veure cartes de consumions que li deien, doncs jo el faig servir com a mocador d'un sol ús. Exacte. Així doncs, el 1926, un diari de Peoria, Illinois, va fer una enquesta entre els seus lectors per determinar l'ús que feien del clínex. Hmm.
El resultat no deixa lloc a dubtes, el 60% dels encastats el feien servir per mocar-se, no per desmaquillar-se. Per tant, el 1928, Kim Merlian Clark va introduir el conegut dispensador de cartró, el que he dit abans, i el 1930 rellençar el producte com a mocador de paper, sense oblidar, però, la seva utilitat com a desmaquillador. En pocs mesos es van doblar les vendes i el mot Kleenex, una marca registrada, es va convertir en el mot genèric dels mocadors de paper.
Els clínics, però, no van aparèixer al mercat peninsular, aquí a Espanya, fins a finals dels anys 50 del segle XX. Ui, doncs tard, també. Sí, van trigar uns 30, 20 i pico anys. La campanya publicitària incluïa anuncis de premsa i promocions especials, com la que es descrivia el 6 d'octubre de 1959 al diari La Vanguardia. I deia, diu les espectadores que assistieron el sábado por la noche a la proyección del film Indiscreta en Historia y Cristina,
fueron obsequiadas galantemente con un paquete de bolsillo Kleenex. En la deliciosa comedia de Cary Grant e Ingrid Bergman, la célebre actriz sueca aparece en las primeras escenas con una caja de Kleenex, el pañuelo de los mil usos, ideal para el desmaquillaje, tal com Ingrid Bergman lo emplea en la pantalla. Doncs mira, va ser la manera de convèncer de l'època. I d'aquí hi ha el seu ús ara quotidià i és el més habitual del món, portar un paquet de Kleenex al bolso,
sobretot en mesos d'hivern, de refredats. Doncs d'aquí ens n'anem cap a un altre any, no ens allunyem gaire per això. No, i també bastant usual en el nostre dia a dia. Si més no, quan som petits. Ara anem a l'any 1921. Per parlar de la tireta estreta de roba o plàstic amb els extrems engomats per enganxar-se a la pell i la part central...
amb una roba impregnada de substància desinfectant per atalls, ferides, etc. Parlem, doncs, de coneguda com la tirita. Exacte. Molt pràctic i realment ha salvat molts moments, sobretot la infantesa, segurament, com deies. I tant, els genolls plens de tirites. Això és estiu total. Està clar.
Doncs que ens anem també cap al 1921, per tant una mica més enrere cap on érem, però primer ens anem abans, no? Per situar-nos una mica ens contextualitzem. Com va sorgir? Doncs bé, Earl Dickinson i Josephine Francis Knight es van casar el 1917 i la feliç parella es va establir a New Brunswick, a Nova Jersey.
Earl, el marit, observa una preocupant tendència de la seva esposa a patir petites ferides. Deia que la primera setmana de casats Josefine ja s'havia tallat dos cops mentre feinejava la cuina i la tendència es va anar intensificant encara en dies posteriors amb contínuos talls i cremades.
El marit va voler buscar un sistema per tal d'evitar tot l'emmenatge de les hores. Ell la curava i li posava allò denes, gases, de tot. Era un moment que era allò a veure. Busquem una solució a tot això. Per aquest motiu va tallar tires fines d'esperadrap i col·locar un requadre de gasa al mig d'aquest esperadrap. De manera que només calia fixar l'apòsit damunt la ferida en una ràpida operació.
Més endavant, Earl prepara tot un rotlle d'esperadrap amb quadrets de gas adherits a intervals regulars i ho cobria amb un paper allant i el tornar a enrotllar. Va crear la tirita. Exactament, no té gaire més secret. D'aquesta manera, Josefine, la dona, tenia prou apòsits sempre disponibles que podia utilitzar amb el simple ajut d'unes tisores. Ell el que buscava també al marit era que ella mateixa es pogués curar, si ell no hi era.
Per tant, ella podia tallar un tros, el col·locava en algun moment... Exacte, era el que realment era el seu objectiu. Es va donar la circumstància que Earl treballava per la companyia Johnson & Johnson, el primer productor de pòsits sanitaris dels Estats Units, i decideix posar l'invent als seus caps. Inicialment, però, no li van fer cas, però després d'una convincent demostració van decidir dur a terme el producte, desenvolupar-lo...
I el 1921 va sortir al mercat la primera tira adhesiva amb el nom comercial de Dan Aid. Va ser... Tu què creus que va ser? Un èxit? Un fracàs? Home, revolució, no? En principi semblaria... Semblaria, sí, però va ser un fracàs. Va ser un fracàs absolut, fonamentalment perquè era massa gran. I l'empresa, en un esforç publicitari...
Va dir, va, és una mica semblant, per això dic que tenia moltes coses en comú amb el Clínex. Va decidir regalar-les a milers, les que havíem fet, a tots els agrupaments de Boy Scouts d'Amèrica. Realment és de gràcia la solució. Sí, sí, i et dic, abans els clínicos van regalar les escoles i aquí ho regalen els Boy Scouts, que són qui potser es fan més mal. Les vendes es van anar incrementant notablement en ser comercialitzades en diferents tamanys.
el que dèiem que eren massa grans, doncs, van canviar una mica la mida i també es va posar, doncs, va solir un... Bàsicament, és que els boies cal, a partir dels boies cal i dels nens, doncs, es van donar a conèixer aquestes tires i l'èxit va anar, ja sent cada cop més gran, i es va establir, o va ser el colmo, l'any 1939, en ser presentades completament esterilitzades. Clar, clar, clar. Tu presenten un sistema esterilitzat que tu pots, amb un segon, tallar i col·locar on vulguis, a la mida que vulguis, i clar, va ser allò
La revolució. En els petits talls i cremades, sí. Gràcies al seu invent, en Dickinson, el marit de la Josephine, es va convertir en vicepresident de Johnson & Johnson, càrrec que conservava fins a la seva jubilació el 1957. Un any després, precisament de jubilar-se, va aparèixer la primera tireta de plàstic.
Que jo, personalment, no m'agrada tant, eh? Amb plàstic? Sí. Jo prefereixo sempre de... La de roba, no? La de roba, sí. Sí, perquè si fa menys malbé, no? S'embruta menys, fa la sensació... Diuen que no, que el plàstic és millor, però és que a mi el plàstic em dóna la sensació com de... Jo sempre faig de disparar-les. No sé, si les faig servir. No m'acaben de...
Són molt famoses, o tenen molt d'èxit entre els anys petits que tenen els dibuixets. A Espanya, tornem com abans amb els clínicos, a veure quan va aparèixer aquí a Espanya la tireta, van ser introduïdes per un empresari mataroní, de Mataró, en Gerard Coll, fundador del laboratori Unitex, el 1934.
Precisament després d'una estada de 5 anys als Estats Units, Coll torna a Mataró, el 1941, amb la intenció de fabricar-ne. Havia vist l'èxit que tenien allà i volia que aquí també poguéssim gaudir-ne. Però no va poder comercialitzar-les fins al 1952 amb el nom de Tiritas. Una intensa campanya publicitària amb lemes senzills com ara... Atenció.
Per arrasgunyos i heridites ho sé sempre tirites. Rodolí d'aquests que potser enganxàvem. Heridites? A mi és que això m'ha recordat el Flanders del Simpson que parla així com en diminutiu. Heridites, doncs bé, ho sé sempre tirites. I anunciant-ho així amb aquest lema senzill i en forma d'historieta com un còmic, ensenyava un nen que es queia, després la mare que li col·locava, doncs bé, el nou producte es va anar fent un lloc a les farmacioles de totes les llars
I un cop més, el nom comercial d'un producte pioner es va convertir en genèric. Tot i les marques de les tires adhesives,
que podem trobar al mercat, nosaltres sempre direm tirita, igual que clínex. Ja et dic que tenen moltes coses semblants. No, no, és veritat, mira, doncs avui hem fet un altre exercici en aquesta secció de relació entre dos events aquests de la nostra vida quotidiana. En aquest cas, per suplir aquestes minimancances, vull dir que no són malalties que són... No, són refredats i talls i ferides, però també l'ús és el mateix. Mare meva!
M'han anat molt enllà avui. Exacte. Moltes gràcies, l'Alea, i tornem la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adeu. Que vagi bé, bon dia. Doncs amb aquest espai de l'Alea i la Carme, l'Alea Ardenuí, per saber alguna coseta més d'aquest invent, que és el Kleenex, nosaltres arribem al punt de les 12 del matí, en què connectarem amb els serveis informatius de la xarxa. Després de les notícies, tornem amb tots vosaltres amb molta més teca, amb això que es diu just a l'estiu,
i que us acompanyarà fins la una de la tarda. Fins ara mateix.
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. 75.000 treballadors a Catalunya estan des d'avui amb el conveni suspès. La majoria d'aquests treballadors pertanyen al transport de mercaderies a la província de Barcelona i també als centres sanitaris concertats. Aquesta mitjanit s'ha exhaurit el termini d'un any que la reforma laboral donava per negociar aquells convenis que havien caducat o bé estaven denunciats. Malgrat això, el secretari de Relacions Laborals, Ramon Bonastre, ha assegurat que a dia d'avui
no es pot assegurar que aquests treballadors hagin quedat desprotegits. Bonastre ha recordat que aquest conflicte només afecta el 3% de tots els treballadors a Catalunya. La línia 3 del metro de Barcelona està fora de servei entre les estacions de Paral·lel i Passeig de Gràcia per un incident a Liela Companyia. Aquest tram, però, queda cobert amb normalitat per la línia Lila, la 2.
Per tant, segons transports metropolitans de Barcelona, la línia verda funciona parcialment en aquests moments entre zona universitària i paral·lel i entre les estacions de Passeig de Gràcia i Trinitat Nova. La incidència ha passat a la parada de Liceu. El Servei Meteorològic de Catalunya és un avís per intensitat de pluja aquest dilluns al sector oriental del Pirineu i també al Prepirineu. Les comarques que poden quedar més afectades són la Cerdanya, el Ripollès i també la Garrotxa.
Entre les dues de la tarda i les vuit de la vespre poden caure en aquestes zones 20 litres per metre quadrat en només mitja hora. Les precipitacions poden ser intenses de forma local i anar també acompanyades de tempesta. A més, no es descarta la calamarsa. Malgrat aquesta previsió de pluja avui al Pirineu, 14 comarques del centre i de l'oest de Catalunya es troben en situació d'alt risc
Fins demà!
entre els 26 i els 30 graus a la zona del Litoral i el Pirineu i entre 28 graus i 33 a la resta de Catalunya. La cambra de contractistes d'obres retreu als ajuntaments amb els comptes sanejats que no facin obra pública. Ho ha dit el president d'aquesta cambra i també des de la Diputació de Barcelona li han respost.
En declaracions de la xarxa de comunicació local s'ha argumentat que els ajuntaments que s'ho poden permetre dediquen els diners a mantenir l'obra existent i a polítiques socials. Avui començarà una nova edició de la passarel·la de moda 080 Barcelona Fashion i el gerent del Consorci de Comerç i Moda de Catalunya, Miquel Rodríguez.
S'ha mostrat optimista la xarxa de comunicació local davant les inversions que s'estan fent al negoci de la moda a Catalunya i ha confirmat que hi ha un punt d'inflexió. Rodríguez ha dit que el sector de la moda necessita un aparador molt potent per situar, sobretot a fora de Catalunya, la producció dels creadors i creadores catalans.
Avui ha de començar a l'audiència de Girona el judici contra un home acusat de matar el mesover d'una casa de Viloví d'Unyà a la comarca de La Selva fa prop de dos anys. L'acusat s'enfronta a una pena de 25 anys de presó.
i assegura que és innocent. El judici començarà pròpiament a la tarda, tot i que aquest matí ja s'està fent la selecció del jurat popular. Esquerra Republicana de Catalunya aposta per nous impostos a les rendes més altes i una rebaixa de l'IRPF als salaris més baixos. Aquestes són algunes de les solucions que proposa aquest partit per fer front a la crisi. Segons ha dit avui mateix a la xarxa de comunicació local la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira,
Després que aquest cap de setmana el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, en la conferència nacional del partit, hagi demanat a patronal, sindicats, govern i entitats de fer un gran pacte contra la crisi. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquest hora el Girona presenta el nou tècnic Ricardo Rodríguez, el substitut de Rubi. Fins allà, seleccionador sub-17 de l'Aràbia Saudita, torna al club de Montilibí, on va exercir de segon entrenador la temporada 2006...
També hi ha presentació a Tarragona. D'aquí mitja hora, David Carol va estirar per primera vegada la samarreta grana. El davanter arriba procedent del filial d'Albetis i ara es torna a trobar amb el tècnic dels terrenins Santi Castillejo, amb qui ja va coincidir al Reus. En futbol internacional, la De Laide, United de la primera divisió australiana, ha fitxat a dos jugadors catalans. Són el lateral barceloní Sergio Cirio, fins ara l'Hospitalet, i el mig campista Sabadellenc i Saïa Sánchez, que deixa la Pontferradina. Tots dos jugadors formats al planter del Barça s'incorporen a l'equip que entrenen els també catalans
Josep Gumbau i Pau Martí. En futbol sal, el Barça informa que ha arribat a un acord amb el jugador Ángel Velasco Linn per renovar el seu contracte fins a la temporada 2015-2016. I amb motor explicar-vos que la parella de Mitsubishi, Xavi Pons i Xavi Amigó van guanyar el ral·li d'Osona. La cursa va estar marcada per la forta calor que va provocar 35 abandonaments. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Buenor. 150 persones assistiran demà al vespre al sopar solidari Joan Petit a l'hotel Esperia Sant Just. És l'últim acte que es fa a Sant Just en el marc de la tretzena Festa Torneig Joan Petit.
per col·laborar en la investigació de les cèl·lules tumorals al moll de l'os, el projecte d'aquest any de la Fundació Amics Joan Patit Nens amb Càncer. És, per tant, la cluenda dels actes que s'han celebrat al llarg de les darreres setmanes al municipi, dels quals han participat activament moltes entitats i voluntaris. Intervindrà en Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, que parlarà de la situació econòmica, d'on venim, on som i on anem, i també el doctor José Sánchez de Toledo, un col·leg coordinador del projecte d'investigació que finançarà el projecte Joan Patit
i que fa poc ha rebut el Premi Català de l'any 2012 per aquesta mateixa tasca. El sopar solidari començarà a dos quarts de nou del vespre a l'hotel Esperia Sant Just i les inscripcions per sèrie ja s'han tancat. Més qüestions. El casal de joves clourà aquest divendres als seus casals d'estiu. Això, però, no vol dir que les activitats s'acabin aquesta setmana perquè seguiran la setmana que ve amb cursos i tallers.
Divendres hi haurà una galada cloenda amb catifa vermella inclosa. Més de 100 joves estan participant dels casals d'estiu d'aquest juliol en les sortides que organitza l'equipament fora de Sant Just i també en les activitats que es fan a dins. La cloenda dels casals es farà divendres a la tarda a la sala Utopia. Serà en un acte amb catifa vermella i fotocall amb exhibicions dels tallers que s'estan fent aquestes setmanes d'estiu. Per exemple, hi haurà mostres dels tallers de coreografia, sensual dens, del curs de creació d'instruments electrònics que comença avui,
I es farà la presentació del curtmetratge i de l'espectacle teatral que s'han fet a aquest casal. És una activitat gratuïta per tothom, tot plegat a partir de dos quarts de set de la tarda. I acabem recordant que aquest divendres comencen les nits de música a la fresca. Aquesta setmana al Parc de Joan Maragall tocaran dos grups, Abaudnina i Gemini. Són concerts gratuïts. Abaudnina és un grup que fa un tribut a Nina Simone. El formen Alba Serrano a la veu, Adrián Fernández al piano, Brady Lynch al contrabaix i Laia Forti a la bateria.
Després serà el torn de l'altre grup, Gemini, de jazz mediterrani, amb Jordi Bonell a la bateria, Jordi Gaspar a la baixa acústic i Roger Blàvia a la percussió. El concert començarà a les 10 de la nit. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per mantenir-vos informats. Molt bon dia.
Let's go. All right. All right. Okay. All right. Okay. All right. Okay. Return to the Mac. Get up what it is, what it does, what it is, what it isn't. Looking for a better way to get up out of bed instead of getting on the internet and checking a new hit me get up. First shot, come struck walking. A little bit of humble, a little bit of cautious. Somewhere between like Rocky and Cosby, split a game. Nope, nope, we all can't copy it. Bad moonwalking. And this here is a party by posses.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí tenies els Mac Lemore amb aquesta història que es diu Ken Holders i que pots trobar dins la història aquesta que es diu The Haste, l'últim àlbum d'aquest grup que ha triomfat aquest 2013. Continuem amb tots vosaltres. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics i internacionals, el mètode Automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Parlem de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
És moment de parlar de literatura, per això saludem el Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia. Avui, ja ho hem dit aquests dies, que tardor normalment acostuma a ser època de novetats editorials, és un dels bons moments de l'any pel sector. No sé si per això, a l'hora de comprar, potser no tant, no? No, però això és amb vistes al Nadal. Sempre les editorials intenten
que les novetats, diguem, ja estan rodades, s'hagin posicionat de cara a les èpoques fortes, que són Sant Jordi i Nadal. Llavors, acostumar a treure alguns dies abans, mesos abans, fins i tot, perquè els títols es vagin posicionant en les llistes dels més venuts.
Doncs comencem parlant d'una d'aquestes novetats, que és Que ningú no et salvi la vida, de Flàvia Company, de l'editorial Proa. Exacte. Bé, és un llibre que, diguem que el títol fa una referència molt clara de què va el llibre, que ningú et salvi la vida. Aquí, a veure, es tracta d'un parell d'amics que es fan amics en el moment en què un li salva la vida a l'altre. Mhm.
El salvat, diguem, es dedica a la traducció de llibres i el salvador de la vida és un home dels que es pot dir un home d'èxit, un executiu d'aquests que tot li surt bé, amb grans deportius, disposa de molts diners i de més. Llavors, què passa? Que un dia, quan estan al bar de la facultat,
no es coneixien, ells encara, el Víctor, que és l'executiu, li salva la vida a Enzo, que és...
és el que es dedica a la traducció, a traducció de llibres i documents i demés. I com passa això? Després Enzo, amb les seves reflexions, arriba a la conclusió que això ho ha fet per impressionar la noia que l'acompanyava. I és que Enzo va agafar una oliva, se la va posar a la boca per menjar-se-la, i aquesta oliva li va tapar els conductes respiratoris, i ràpidament Víctor...
segons l'altre personatge, li salva la vida fent-li treure aquella oliva que l'estava ofegant. Llavors, què passa a partir de llavors? Doncs que es fan bastant amics. Diguem que Víctor és l'únic amic que té Enzo. Però què és el que passa després? Que després de salvar-li la vida, a l'Enzo li declaren una malaltia terminal. Amb la qual cosa...
Víctor, aprofitant amb Deus una, en aquest cas, li fa un encàrrec. I és un encàrrec una mica brut. I llavors, per això, és que el títol d'aquest llibre, que ningú et salvi la vida, perquè pot ser el preu que has de pagar és massa elevat. L'engla, com en aquest cas. Sí, parlem una mica del personatge aquest, de Lenzo, que és el personatge principal i el que està condenat a mort...
i és, a veure, ja ho he dit abans, és traductor de documents, llavors una editora en un moment donat entra en contacte amb ell i li demana, o sigui, són dues persones que tenen molt poca relació, llavors l'Enzo intenta lligar amb l'editora i l'editora li diu que ho té molt malament perquè ella és lesbiana. El que passa és que li demana que ella i la seva parella
volen tenir un fill llavors li demana esperma per fer una fecundació artificial llavors es fa la fecundació artificial tenen una filla a la qual Enzo no arriba a conèixer però que també té a veure amb el títol del llibre perquè és l'Enzo abans de morir deixa una carta escrita adreçada a la seva filla que li han d'entregar quan ella faci 24 o 25 anys
on li explica tot el que ha passat i la recomanació és que ningú no et salvi la vida. Està bé, doncs queda tot ben... Sí, és un llibre que jo l'he trobat molt interessant, a més a més molt ben escrit, un llibre d'unes 200 pàgines, més o menys, i bastant amè. A veure, hi ha passatgers que són una mica dursos. Per exemple, a veure quan Enzo està ja en la fase terminal...
hi ha unes converses que parlen de l'amor com una... Bueno, ja és una cosa ineludible, no? Ell ho té clar, que és ineludible. Llavors, truca al seu metge i li demana que l'endemà, diguem, vingui ja i ja acabem d'una vegada que no vull esperar més, no? I després, l'afredor en què Víctor l'encarrega a Enzo que elimini una persona que pot acabar amb la seva exitosa carrera, no?
pel tema aquell que deia abans em deus una me l'has de pagar doncs això Flàvia Companys em sembla que s'ha traduït al castellà em sembla que s'ha traduït al castellà és l'última setmana passada em sembla, no? que és les Leyes de la Frontera de Javier Fercas a mi m'ha recordat molt o m'està recordant perquè encara estic amb ell m'està recordant molt els soldats de Salamina ah
Explicaré una mica, en el sentit que l'estructura i la tècnica que ha fet servir el Javier Cercas per aquest llibre és similar. Els soldats de Salamina, recordem, hi ha un periodista que es dedica a buscar personatges perquè hagin tingut relació amb un altre personatge de la Guerra Civil, que va ser aquell que no va donar mort...
el Rafael Sánchez Mazas, no? I aquí una mica l'estructura és igual, també és un escriptor que es dedica a entrevistar gent que ha tingut relació amb el Zarco, que era un delinqüent de Girona dels anys 70, no?
Llavors aquí ens trobem, a veure, el personatge principal és el Canyas, em sembla que de nom era Vicente o algo així, Vicente Canyas, el cognom segur que... Bueno, i el Zarco li diu el Gafitas, no? I una mica l'acció està tota ubicada a Girona, en el que era el casc antic de Girona als anys 70 i als barris perifèrics, no?
i ens ve a explicar una mica la línia sutil, aquesta frontera que separa el que pot ser una vida normal d'una vida delictiva. A més a més, és una cosa que hi ha una certa sutilesa en això, perquè hi ha el noi aquest, el Canyes, que, diguem d'alguna manera, els seus amics i companys d'escola i d'institut
arriba un moment que el defrauden i el comencen a fer mòbing. Llavors, com ell es comença a sentir fort i a sentir-se allò i a poder fer front a aquesta pressió que li fan els seus amics, entrant en contacte amb el món de la droga i la delinqüència. Com travessa aquesta línia tan prima que ens dibuixa en Javier Cercas en el llibre
d'una manera molt subtil, i és que ell freqüenta una sala de recreativos, una sala de jocs, no? Llavors, per allà apareixen un dia, ell estava jugant una màquina de millón, que era la seva preferida, i apareixen un dia el personatge aquest, el Zarco, i la que és la seva xicota, la Tere, no?
L'aparten de la màquina, acaben de jugar les partides que li quedaven pendents, van posant diners i tal, i després li deixen que continuï jugant, no? I li fan unes preguntes, com quin horari fa el local, a quina hora tanquen i de més, no?
Llavors, a veure, el senyor responsable de la sala de recreatives aquest, quan han marxat aquests personatges, s'apropa a aquest noi i diu que de què han estat parlant. I aquest noi li explica una mica. Llavors, el senyor li proposa que si li vol fer d'ajudant, a l'hora de tancar, sobretot, per no estar l'home sol. I a tot això, els delinqüents aquests...
li han dit que ells es troben normalment en un bar del barri xinès i que esperen que vagi un dia per allà per parlar amb ells, no?, que tenen un cert interès. Llavors, el noi aquest dubta bastant de si anar o no anar fins que un dia decideix passar-se pel barri xinès. I allà, doncs, es troba amb tota la pandilla i se n'adona que el que intenten, doncs, és fer un atracament a la sala de recreatius, no?,
Llavors, en una conversa privada amb el Zarco, aquest noi li diu que sí pensàvem fer un atracament. I diu que per què ho preguntava? Diu, perquè aquest senyor no el podeu atrapar. I el Zarco li diu, que és col·lega teu. Diu, sí, és col·lega meu. Diu, ah, doncs sí, és un col·lega teu. Llavors, no l'atracarem. No l'atracarem. Digue-li a aquest senyor que pot estar tranquil, que ningú l'atracarà. Però...
Com dèiem en la novel·la anterior de la Flàvia Companys, em deus una. I aquest em deus una... També torna a ser... Exacte, és que en aquest mundillo, diguem, aquesta una que deus, en un moment o un altre l'has de pagar. I com la paguen? Fent-li allò que passi a formar part d'aquesta banda de delinqüents, no?
I amb això em referia que són aquestes línies tan subtils, d'aquesta forma tan subtil, és com el capten aquest noi i el fan que entri a dins de la banda del delinqüent. No delinquim ell, no delinquim, però sí que siguem còmplice de la banda, siguem observadors i fem transmissió d'informacions.
Molt bé, doncs aquest és l'argument de les leies de la frontera de Javier Cerques. Passem ara a un últim llibre, en aquest cas per un altre tipus de públic. Es tracta de La casa de les pors, de Ricardo Alcántara. Sí, està publicat per Baula. Això és un llibre que el Baula el recomana a partir de vuit anys. Jo normalment faig una llei d'aquests llibres i
i veig que generalment un lector normal no té accés encara a aquest tipus de llibre. Les editorials crec que ho volen adelantar tot una mica massa. De vegades tinc la sensació, algunes editorials concretes, i Baula és una de les que em fa la impressió aquesta. La Casa de les Ports, en la contraportada Ports a partir de 8 anys,
El personatge té uns 10 anys o alguna cosa així i és un llibre per ajudar a vèncer les pors. Es tracta d'un nen, fill únic, que en certa manera intueix que les pors aquestes que té...
En certa manera, els pares també són culpables perquè ell és fill únic. Llavors, té un amic, perquè encara no han tingut contacte, un company d'escola el que admira, dos anys més gran que ell, i amb el que als seus pares li diu que va a casa seva, però no va a casa seva. El nen el que fa és anar-se'n a un parc d'atraccions
i intentar superar la por que li fa, sobretot, pujar el que seria el tren de la bruixa, no? Llavors, un dia es troba amb aquest noi i la seva germaneta que van a pujar al tren de la bruixa i ell decideix que, després de molts intents i no haver-ho fet, pujar al tren de la bruixa amb aquest amic i la seva germaneta. Amb tan mala sort que el tren de la bruixa, quan estan a mig recorregut, s'atura. Hi ha un fallo elèctric i s'atura, no?
Llavors, per la megafonia, els diuen que el fallo elèctric, que diguin les vagonetes, que ja els aniran informant, quan estigui arreglat ja els rescataríem. Però l'altre nen diu que no, no pot ser, que ell anirà a buscar un telèfon de socors i demanar que hi ha la seva germaneta amb ells i no es poden quedar allà. És impossible sortir perquè això és molt laberíntic. No, no, jo he de sortir perquè he de sortir amb la meva germana.
L'autoritzen a sortir i li donen unes indicacions. I el llibre és tot del recorregut que han de fer per l'interior d'aquest túnel que és llarguíssim i passen moltíssimes històries a dins del túnel fins que aconsegueixen sortir i el que es converteix en l'heroi, diguem,
és el noi que tenia les pors, perquè l'altre, en un moment donat, es despista dins del laberint i el recorregut l'han d'acabar de fer entre aquest noi i la germaneta. I així és com al final surt, es retroba amb els seus pares, la seva mare li anuncia que tindrà una germaneta i ell es posa molt content perquè, entre altres coses, parla la seva germaneta, la panxa de la seva mare,
dient-li que gràcies a ella ell no tindrà la pressió i la sobreprotecció a la que l'han sotmès els pares i que és part de la causant d'aquestes pors. Doncs aquesta és la història d'aquesta casa de les pors de Ricardo Cántara i així quedem aquest repàs setmanal per diferents novetats literàries. Ho fem sempre amb el Diego Marcos de la llibreria Ressenya. Moltes gràcies, Diego, i fins la setmana que ve. Gràcies a vosaltres.
Just a l'estim.
Bona nit.
For I'm the type of boy who is always on the road Wherever I lay my hat, that's my home I'm telling you that's my home
Bona nit.
Oh, you keep telling me I'm your man
Fins demà!
Don't you know that I'm the type of man who is always on the road Wherever I lay my hat, that's my home Wherever I lay my hat, that's my home
Fins demà!
Trots de cançó que ens acompanyava de la mà de Paul Young, aquest Whatever I Lay My Head. Bonica peça. Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu Akbar.
Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esverb. Ens agrades tant tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm so tired of trying to fake it. I want to know.
Doncs, tros de cançó que sona d'actualitat aquest 2013 des d'un treball titulat Turn on the lights, ens arribava aquest Crazy de Daniel Potter. Amb ell arribem a dos quarts i mig per la una del migdia, amb una temperatura de 27 graus a Sant Jus d'Esvern i una calor capreta de debò, perquè és el que toca en ple mes de juliol, 8 de juliol del 2013. Això és el just a l'estiu, cada dia acompanyant-te de del matí a una del migdia.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Ràdio de Sant 98.1
I ara és moment de parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol. Hola, molt bon dia. Aquí tenim l'altre cantó de l'escai per parlar de diferents qüestions vinculades amb el món de l'astronomia. Avui parlem d'Ura. Sí, Ura és el setèbre planeta del Sistema Solar, comptant a partir del Sol, i és el primer planeta que es va descobrir amb el telescopi
després de tota la vida que havíem tingut els cinc planetes que es movien al cel i que, teòricament, es pot veure a simple vista, és a dir, que podria ser observat a ull nu i, per tant, no hauria fet falta el telescopi, però està en el límit del que seria la visió a ull nu
El problema és que la seva òrbita és molt lenta. La seva òrbita fa que no es mogui gaire i, per tant, no és com, per exemple, Júpiter, que es mou com a mínim, fa el moviment d'un mes, uns 12 graus, així, a l'any. Per tant, el passat brilla molt i es va moure bastant ràpid. Però, en canvi, Urà, que té una òrbita...
una òrbita molt llarga, són de 84 anys i 30 dies, per tant, és difícil de poder anar mirant el seu moviment, si no és que són molt metòdics i som a sobre. De fet, el planeta aquest no va ser descobert fins al 1781 per William Herschel i, en principi, ja havia estat observat en 1690 per un...
el John Fluxmutet, però l'havia catalogat com una estrella, era la 34 Tauri. Per ell era una part de la constel·lació de Tauri, però amb el temps es van demostrar que aquestes
que aquesta estrella no era així, vull dir, no era una estrella com a tal, i fins que no va ser observada pel William Herschel no el vam poder anotar com a planeta. El nom també és curiós, perquè el nom segueix la mitologia grega-romana, és a dir, en principi és grega, però amb els noms romans, però, clar, com que aquest era el primer planeta descobert,
doncs Herschel el va voler, tal com també va intentar fer Galileu, dedicar-lo al seu patrocinador, normalment la gent que paga diners per poder fer aquestes observacions i per poder-lo anar a estudiar, i li va posar el nom de l'estella de Jordi. Sí, sí, clar, vull dir, ell tenia un patrocinador...
que era el rei Jordi III, i per tant li va voler posar el Georgium Sidus. Sí, que això dels patrocinis ve de lluny, no és una cosa que ens haguem trobat nova ara, ni molt menys.
No, no, no, vull dir, sempre els astrònoms eren l'astrònom reial, per tant tenia un sou a partir del rei o de l'emperador, que sempre el feien servir per fer les seves cartes astrals, això sempre ha sigut una relació una mica per treure'm diners, però també per anar subsistint, i a partir d'allà també feien la seva astronomia amb tots els diners i mitjans que posaven al seu abast.
Tal com ho va fer, doncs, encens de manera Galileu, com ho feia Tico Brahe. Bé, total, que va posar aquest nom, però més tard es va canviar. Vam haver-li de posar un nom que anés adient amb tots els planetes que tenim fins ara. Sí. I, per tant, doncs, se li va posar, doncs, el nom de Neptú. Ai, el nom d'Ora. Neptú és el següent que també... el següent planeta de gasos que es va descobrir. Orà...
És el pare de Cronos, que en aquest cas seria Saturn, i l'avi de Zeus, que en aquest cas seria Júpiter. És a dir, vam fer que seguissin les divinitats gregues. Bé, de què havíem de parlar d'Ura? És que Ura té una cosa molt curiosa respecte als altres planetes del Sistema Solar. És la seva inclinació.
La inclinació dels planetes que tenim al sistema solar, per exemple, en el cas de la Terra, són uns 23 graus. És a dir, que el nostre eix de rotació no està paral·lel al pla de trasllació del planeta i, per tant, estem una mica inclinats. Això també fa que puguem tenir aquestes estacions. Hi ha moments de trajectòria de la Terra on l'hemisferi nord està més a prop del Sol i hi ha altres que l'hemisferi sud
estan més a prop del Sol. Això no es correspon exactament amb les estacions, és a dir, ara en aquests moments, quan estem més a prop del Sol, és l'hemisferi sud el que està més a prop, ai, perdó, és l'hemisferi nord, i en canvi estem en hivern. En canvi, el que per nosaltres és l'estiu, que és l'hivern de l'hemisferi sud,
és quan estem més a prop. Bé, doncs això a Urà no passa. Urà no passa perquè està inclinat 98 graus. És a dir, quasi va inclinat totalment perpendicular. O sigui, el seu eix de rotació quasi es correspon a l'eix de trasllació del planeta. Per exemple, el que tenim, que en aquests 84 anys de període que té orbital, més o menys tenim que la metat del temps...
més o menys, per dir-ho d'alguna manera, tenim que el Pol Sud és el que està encarat amb el Sol, per tant, l'altra banda, el Pol Nord, doncs està en foscor durant aquests quaranta i pico anys.
El que tenim és que haurà estar tan inclinat que amb els seus 84 anys de traslació, o sigui que es va movent al voltant del Sol, tenim que a la metat del temps la part més important que està encarada al Sol és un dels pols, en aquest cas el pol sud, i l'altra meitat dels anys és el pol nord. Hi ha una època que és l'Equador, que el tenim així una mica més transversal, però les estacions que té no es corresponen com nosaltres fem amb aquestes tipus de...
de rotacions. Això és molt estrany i una de les teories és normalment que un objecte de la mida més o menys d'una o dues vegades la Terra va aixocar amb el planeta i el va fer inclinar.
Això, doncs, ara últimament hi ha hagut gent que està no gaire a favor, per no dir-hi en contra, i és perquè diuen que un objecte tan gros l'hagués fet girar molt bruscament i, per tant, els anells i llunes que té no haurien de fer-li voltes en la mateixa inclinació. És a dir, que és com si els...
les llunes ja tinguessin la seva òrbita i l'únic que fa aquest impacte és girar el mateix planeta. Això no és veritat, és a dir, en aquest cas els anells i les llunes també els tenim inclinats, per això hi ha algunes fotografies que més que semblar un planeta tipus Saturn amb els anells totalment perpendiculars, el que veiem és quasi com una diana, veiem el Sol i els anells que li fan volta cap amunt, com si passessin pel pel nord.
La nova teoria, alguns diuen, és que no va ser un sol objecte, sinó que devien ser com a mínim un parell, més petits. I, per tant, la inclinació podia haver sigut gradual i, per tant, les llunes i els anells s'haurien anat desplaçant amb la mateixa...
canvi d'inclinació que va tenir el planeta. Bé, això tampoc no és gaire segur i, bàsicament, el que sí que s'ha deduït sempre dels planetes Urà i Neptú, que són els, diguéssim, els dos següents planetes gasosos, aquest Urà és d'un color blau, un blau cel, un blau turquesa, un blau així una mica més, una mica verdós. Nosaltres l'hem pogut veure amb les observacions que hem fet. Es nota que és blabós, però que no estan, diguéssim,
tan elèctric com ho és el planeta Neptú, que és un blau així, diguéssim, més marí, més fosc, no? Sí, sí. Això, bàsicament, és per la composició que té la seva atmosfera, on hi ha molècules, a part de l'hidrogen i l'heli, per tant, molt semblant als planetes gasosos que tenim de Júpiter i Saturn, sinó que també té bastant de matar,
i això de vegades amb la descomposició de la llum fa que doni aquesta tonalitat blavosa. Això, de totes maneres, la...
diguéssim, evolució o naixement de planetes, no està molt clar que aquests planetes ho fessin a aquesta distància, perquè per aconseguir aquest gas hauria d'haver sigut amb zones més properes, entre un 25 i un 75% més properes al Sol. Per tant, sempre s'ha dit que va haver-hi un moment que aquests planetes van migrar, d'alguna manera, no sé, pels impactes o per alguna cosa, cap a fora del sistema solar.
D'aquí també es deriva, de vegades, a l'última, diguéssim, gran onada d'impactes que van tenir, en aquest cas, per exemple, Mercuri o la Lluna, que són els planetes, i la Lluna, en aquest cas, que no té atmosfera i, per tant, han pogut mantenir més el que són els cràters, però això faria, doncs, que en l'estadi final de constitució del Sistema Solar no era, o sigui, el Sistema Solar no es consosponia amb aquests, diguéssim, 8-9 planetes o planetoides que teníem al Sistema Solar, sinó que en podien haver hagut
cap a una cinquantena o més llavors això va fer que en mica en mica els planetes grans anessin absorbint aquests petits planetes i en aquest cas per això hi ha hagut tants impactes o a la Terra se li suposa que un planeta com Mart va xocar i d'aquí es va crear la Lluna doncs en aquest estadi això s'aniria cap als 4.000 3.600 milions d'anys és a dir, just al principi de formació del sistema solar quan vam haver-hi tota aquesta sèrie d'impactes
Això podia haver fet que aquest planeta, que potser estava més a prop del Sol del que ara hi és, es va anar separant.
de les seves òrbites, i per això va rebre aquests impactes al travessar diferents òrbites d'aquests planetoides, i per això va quedar una mica inclinat. En certa manera, tampoc ho sabem. Per exemple, Venus està quasi 180 graus inclinat, és a dir, que ell roda al contrari que la Terra, però amb el eix més o menys perpendicular a la seva traslació. Per tant, és com si hagués girat el nord pel pol sud,
i giréssim al revés. Això és el que li passa a Venus. Per tant, Venus també podia haver tingut una sèrie d'impactes que el fessin rodar al revés, perquè és molt difícil que tots uns objectes que són esfèrics, que tots giren cap a la mateixa banda, de cop i volta un tingui una rotació al contrària, i això és el que intueix que podrien haver hagut aquesta sèrie d'impactes al principi de la deformació del sistema solar. Bé,
Bé, si hem d'estudiar una mica aurà, tenim molts temes que potser ens anem guardant per altres dies, perquè també hauríem de parlar de les seves llunes, dels seus anells, perquè encara que sembli mentida, no només Saturn té anells, en aquest cas no són tan espectaculars. És veritat, que sempre pensem en Saturn amb els anells i que els altres ens passen més desapercebuts als altres planetes aquests.
Sí, els altres planetes tenen uns anells molt tènues i que són difícils de veure i, per tant, amb telescopi, evidentment, almenys en el casolà que tenim nosaltres, segur que no. I llavors això també fa que no hi comptem, perquè fins que no hi van passar i a les nous Voyager no els van anar trobant.
De totes maneres, deixem per més endavant poder estudiar una mica més aquest planeta. És un planeta interessant, poc estudiat, no té l'estudi que té Júpiter i Saturn, més que res, perquè no ha rebut una sonda permanent, entre cometes, com va fer l'angileu a Júpiter i la Cassini, que està ara...
a Saturn, o sigui que seria interessant poder enviar algun tipus d'aquestes sondes per poder observar les llunes i veure si són restes d'algun impacte i que ens pogués donar alguna pista del que li va passar al planeta als seus primers moments de formació. Doncs ja anirem parlant també. Avui hem descobert una mica més del planeta Aurà. Moltes gràcies, Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern, per atendre'ns cada dimecres des de l'altre cantó de l'Skype, en aquest cas.
Que vagi molt bé i bona setmana. Fins la setmana que ve, a veure. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Als 98.1 de la FM tens tota la informació local, amb bolletins horaris i dos informatius, al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber que passes en just. Ràdio d'Esverns. Ens agrades tant tu.
T'igua! Yoina, baby!
Fins demà! Fins demà!
From the first time that I saw the look in your eyes I've been thinking about you for all of this time Well, tonight Tonight we could be more than friends Ain't looking for someone to call my own But with you, boy, we're in the danger soon And if you like what we doing Why don't we give in for the night
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí tens la Ina, des dels Balcans, amb aquesta història que es diu More Than Friends.
amb la col·laboració de Daddy Yankee. Amb ell arribem a un minut i escaig per arribar al punt horari de la una de la tarda, moment de la informació, tant a la xarxa com als serveis informatius d'aquesta casa. I a nosaltres no es queda res més a dir que agrair-vos la vostra presència al programa al llarg del dia d'avui, que hem estat amb vosaltres l'Andrea Bueno fent les notícies i les portades dels diaris. També hem tingut avui entre nosaltres el Diego Marcos fent les seves recomanacions literàries.
L'Alea Ardenuí, a parlar-nos d'algun invent important de la nostra història. La Irene Pujadas, a portar-nos fins a l'Habana, a la capital de Cuba. O l'Oriol Rigat, a parlar-nos una estoneta d'astronomia.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc en foc. Cap foc del bosc, cap foc, cap foc del bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura. Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Des d'avui a Catalunya, 75.000 treballadors tenen el conveni suspès per aplicació de la reforma laboral. És la xifra que dona el govern català, tot i que el sindicat Comissions Obreres a Catalunya eleva aquesta quantitat d'ampleats afectats fins als 100.000. S'ha anul·lat la clàusula dels convenis que s'anomena d'ultraactivitat, perquè ahir es va acabar el termini per negociar-los.
Això significa que alguns empresaris tenen la intenció d'aplicar condicions laborals noves i més precàries als nous treballadors que contractin a partir d'ara. Així ho ha dit en declaracions de la xarxa de comunicació local el secretari general del Sindicat Comissions Obreres a Catalunya.
Uns empresaris el que estan començant a insinuar és dir no, jo mantindré el conveni per als que avui estan treballant però les noves incorporacions a la feina els hi aplicaré noves condicions de treball més baixes, les que vulgui perquè no hi ha conveni els hi podré aplicar altres condicions laborals. Nosaltres hi hem avisat que això és inconstitucional perquè la Constitució consagra el dret a la igualtat. Per fer la mateixa feina no pots tenir condicions de treball diferents, per tant aquell empresari que vulgui
per als nous treballadors, especialment a la gent jove, introduir condicions precàries al marge del conveni, evidentment això anirem a judiciar i creiem que ho tenim guanyat. Declaracions de Joan Carles Gallego després que aquesta mitjanit s'hagi acabat, com dèiem, el termini fixat per la reforma laboral per a la pròrroga automàtica dels convenis pendents de renovació.
L'Ajuntament de Girona estudia posar en marxa un autobús de barri al nucli antic de la ciutat. La intenció és que substitueixi la línia que donava servei en aquesta zona i que la setmana passada va quedar suprimida. Ho ha anunciat aquest matí a Freqüència Girona el regidor de mobilitat de la capital gironina. Freqüència Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. La setmana passada es va fer efectiva la supressió de la línia d'autobús que passava pel barri vell de Girona i el trasllat de la parada de la plaça del Vi més a prop del pont de Pedra. El regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Girona, Joan Alcalá, ha defensat la mesura des dels micròfons de freqüència Girona, assegurant que la línia tenia només una vintena d'usuaris cada dia.
i ha explicat l'alternativa que estan estudiant, escoltem-lo. Un autobús petit, de dimensions molt petites, que pugui donar cobertura a tota la zona, no només del carrer aquest que comentaven, Ciutadans, fins a Correial, Pons i Martí, etcètera, sinó per la part alta de...
del barri vell. Seria de forma circular i que potenciaria altres zones de la ciutat que no despunta o per donar cobertura. Alcalá també ha parlat de la girocleta, el servei públic de lloguer de bicicletes. En aquest sentit, ha anunciat l'obertura de dues noves estacions al barri de Santa Eugènia
i la creació de més quilòmetres de carril bici que enllacin les diferents estacions. Un motorista mort aquest matí a la Ronda Litoral, a l'altura de l'Hospitalet de Llobregat. És un home de 40 anys que ha xocat amb un cotxe a tres quarts del vuit del matí per causes que ara s'investiguen, segons el Servei Català de Trànsit. Una ambulància del sistema d'emergències mèdiques...
Ha traslladat el motorista encara en vida a l'Hospital de Bellvitge, però ha mort al centre hospitalari per la gravetat de les ferides que ha patit. Avui comença una nova edició de la passarel·la de moda 080 a Barcelona. El gerent del Consorci de Comerç i Moda de Catalunya, Miquel Rodríguez, s'ha mostrat optimista a la xarxa de comunicació local davant les inversions que s'estan fent en el negoci de la moda a Catalunya i ha confirmat que hi ha un punt d'inflexió.
Jo crec que estem just en aquell punt, jo diria d'inflexió, si estiguessin fent una corba, d'inflexió o d'una certa recuperació en què de mica en mica van reapareixent actors que hi eren i que allò que és més difícil, que és la formació professional i que es pugui transmetre, diríem, generació rere generació, això existia i en el moment en què hem tornat a posar el marc, doncs s'ha tornat a posar en marxa.
Rodríguez diu que el sector de la moda necessita un aparador molt potent per situar, sobretot a fora de Catalunya, la producció dels creadors catalans. Esports en xarxa. Bon dia us parla Jordi Cervantes. El Girona ha presentat el nou tècnic Ricardo Rodríguez, el substitut de Rubí, fins ahir seleccionador sub-17 de l'Aràbia Saudita. Torna al club de Montilivi, on va exercir el segon entrenador, la temporada 2016.
2007. També hi ha hagut presentació a Tarragona, la del jugador David Carol, el davanter arribar procedent del filial del Betis, i ara es torna a trobar amb el tècnic dels tarragonins, Santi Castillejo, amb qui ja va coincidir el Reus. En hockey patins, el Barça ha decidit rescindir el contracte de Sergi Mires un any abans que finalitzés el Lligam.
El club blaugrana ha decidit exercir la clàusula de tall a l'acabament d'aquesta temporada i prescindir de mires. El jugador barceloní de 27 anys es va formar a les categories inferiors del Barça i va tornar a la disciplina al blaugrana l'estiu passat procedent del Liceo. I en futbol sala el Barça ha arribat a un acord amb el jugador Ángel Velasco Lin per renovar el seu contracte dos anys. L'ala serà jugador blaugrana fins la temporada 2015-2016. Notícies en xarxa