xarxar.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els ajuntaments catalans es mobilitzen contra la reforma de l'administració local que prepara el govern de Mariano Rajoy. A les 12 del migdia s'han convocat concentracions de protesta davant dels consistoris. Unió de Pagesos acusa la policia de fer la vista grossa amb les deixalleries on es ven ferralla robada. Ho ha dit a la xarxa el responsable d'organització del sindicat, Carles Vicente. Un motorista ha mort aquest matí en accident de trànsit a Sant Martí de Tous, a la comarca de l'Anoia, la moto que portava xocat contra un cotxe.
Esports, el Barça classificat com a primer de grup als vuitens de la Champions. Dilluns pot quedar emparellat amb el Leverkusen, Galatasaray, Olympiacos, City, Schalkersen, Alucenit.
Els ajuntaments catalans, com dèiem, es mobilitzen avui contra la reforma de l'administració local que prepara el govern central. A les 12.00 del migdia hi ha convocades concentracions de protesta davant dels consistoris catalans. En el cas de Mataró, aquesta protesta té un sentit especial, ja que va ser el primer municipi de Catalunya a posicionar-se en contra d'aquesta reforma. Mataró, Ràdio, Elisabet Solsona, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament de Mataró ha estat el primer en aprovar una declaració institucional en contra d'aquesta llei, una moció que ha rebut el recolzament de tots els grups polítics, excepte el Partit Popular, que va votar-hi en contra. Escoltem l'alcalde, Joan Mora. Posició contrària a l'actual redactat del projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local que es tramita a les Corts espanyoles per a considerar que és contrari als principis d'autonomia local i a les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya
regulades en el vigent Estatut d'Autonomia. L'Associació Catalana de Municipis ha cridat els consistoris a manifestar-se aquest dijous a les 12 del migdia en contra d'aquesta norma que està tramitant el govern espanyol.
El sindicat Unió de Pagesos acusà la policia de fer la vista grossa amb les deixalleries on es ven ferralla robada a les masies o a les finques agrícoles. El responsable d'organització d'Unió de Pagesos, Carles Vicente, ha demanat avui des de la xarxa de comunicació local més madura amb els delinqüents reincidents i que es tanquin les deixalleries on se sap, diu, que es distribueix el material robat.
Cal ser estricte. I si veiem un gueto que està fent aquestes pràctiques, hi hem d'anar. I la policia? Està desbordada? Fa el que li toca? Jo crec que a vegades aquestes coses no les afronten. Perquè si jo ho sé, ells també siguem il·lusos. Però no es vol afrontar perquè això té unes conseqüències que després aquella gent l'afrontarem. No sabrem què fent, amb tots els respectes.
Carles Vicente ha lamentat que les ajudes per combatre, d'altra banda, la plaga del cargol Poma al Delta de l'Ebre arribin cinc anys tard de Brussel·les d'Europa, però malgrat tot ha celebrat des del Sindicat Unió de Pagesos que comencin a ser una realitat.
Ho avançàvem en titulars, s'acaba de saber, hi ha hagut un accident de trànsit mortal. Aquest matí el Sinistre ha passat en una carretera a Sant Martí de Tous, a la comarca de la Noia. Una moto i un cotxe han xocat frontalment a la carretera BB Baixa 2202 i ha mort el conductor de la motocicleta. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 8 del matí i investiguen les causes del Sinistre. Hi han intervingut tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels bombers, un helicòpter medicalitzat i dues unitats del sistema d'emergències mèdiques.
I també aquesta hora es coneixen més detalls de l'accident laboral mortal que també s'ha produït aquesta matinada. La caldera de vapor que ha provocat un mort i dos ferits de gravetat al municipi de Sant Joan Les Fons, a la comarca de la Garrotxa, ha explotat mentre l'estaven reparant. L'accident s'ha produït a una empresa de subproductes càrnics.
El treballador que ha mort per l'impacte de la deflagració té 41 anys i és veí d'Olot. Els altres dos empleats de l'empresa han estat traslladats a l'Hospital Josep Trueta de Girona, un d'ells han estat greu i l'altre han estat crític. El sinistre ha passat cap a tres quarts d'una de la matinada quan ha explotat la caldera que pesa unes 10 tones. Una primera inspecció ha constatat que l'explosió ha afectat l'estructura de la nau i al llarg del matí es faran més revisions per concretar-ho.
Els veïns dels municipis de Bequerisses i de Viladecavalls posen en dubte la sentència de clausura...
Ràdio Estrem 98.1 Ràdio Estrem 98.1 Ràdio Estrem 98.1 Ràdio Estrem 98.1
Comencem el programa a aquesta hora parlant de seguida de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb la Carles Hernaneri Rius per saber qui ens espera i ja pensen també en el cap de setmana.
A més a més, a les 11 i 10 parlarem de l'Associació de Beguins de Maslluí, perquè ja ha tancat el termini per presentar les fotografies del primer concurs que han organitzat des d'aquest barri. Parlarem de com ha anat tot plegat. I a les quarts de 12, tertúlia avui amb la Joan Algarra, la línia de Santa Bárbara i la Montse i la Rea.
I també tindrem a la Maica Dueñas, com cada setmana, a la tercera hora, Barbarlada de Teatre. Avui ens nena que ens parlarà dels pastorets de Sant Just, dels contrapastorets, i l'Estric Goldstein del Celler de Can Mata, que avui ens parlarà de vins i de literatura, aquesta simbiosi que de cop més s'enjustenca. Tot plegat a partir d'ara i fins la una del migdia.
I com dèiem, comencem amb les notícies de Sant Just i per això el que fem és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia Andrea. Hola, bon dia Carme. I parlar de les notícies del municipi. Avui per on comencem? Doncs comencem parlant d'una protesta que tindrà lloc aquest migdia a les portes de l'Ajuntament. És una concentració que s'organitza a diferents municipis catalans, una convocatòria simultània.
per protestar contra la llei de reforma de l'administració local. El govern espanyol va donar llum verda la setmana passada a aquesta norma, que preveu limitar les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions. La llei és especialment dura pels municipis que tenen menys de 20.000 habitants, com Sant Just, on els àmbits en què tindran competència quedaran reduïts, entre d'altres a clavegaram, enllumenats, cementiri i mercat municipal.
La reforma s'ha estat elaborant durant tot l'any i compta amb el rebuig de l'oposició en ple i, d'altra banda, la Generalitat defensa que no es tirarà endavant perquè prevaldrà la llei de governs locals que està acabant de llestir el govern català. Per expressar aquest rebuig, aquesta nova llei, avui ja convocada a les 12, una concentració davant de l'Ajuntament, la protesta s'organitza conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis i el Sindicat, l'UGT i Comissions Obreres.
d'una protesta que, com dèiem, serà avui a les 12 del migdia. I tenim més qüestions, no? Sí, us expliquem ara que demà divendres es convoca la Comissió de Treball per elaborar el segon pla municipal de gènere. Al grup de treball hi haurà persones representants de tots els serveis, aquesta és la idea, i la Comissió compta amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona.
La idea és posar en comú les prioritats i accions per combatre les desigualtats en àmbits com l'ocupació, l'educació i la violència de gènere. També es pretén aportar idees sobre quines accions es poden impulsar des de cada àmbit per combatre les desigualtats que hi existeixen. El pla definirà, com dèiem, les línies d'actuació a seguir en aquest segon pla i els projectes a desenvolupar tenint com a referència el primer pla municipal de gènere acabat des del 2006-2008
fins al 2010. I bé, doncs ara és hora d'elaborar aquest segon pla i, com dèiem, demà es convoca aquesta comissió de treball.
Doncs n'estarem al cas també de les conclusions que en surtin i acabem encara amb un apunt més, Andrea. Sí, és un apunt d'agenda per aquest vespre, una proposta interessant que arriba des de CEPA Alnus, ecologistes de Catalunya, una xerra de debat sobre la reconversió ecològica del sistema econòmic mundial. Serà en una conferència, després s'obrirà un debat, que es farà al Centre Cívic Salvador Espriu i que tindrà com a objectiu proposar alternatives al capitalisme, al sistema econòmic que impera arreu del món.
També la idea és mantenir la societat del benestar, proposant aquesta alternativa. És una conferència que conduirà Olga Ferras, que és membre d'ALNUS, i ell ha explicat que el capitalisme no funciona i que cal canviar d'estratègia. I si voleu assistir-hi, que sapigueu que començarà a les 7 de la tarda avui el Centre Cívic Salvador Espriu i que hi participa també i col·laborarà a procés constituent.
Molt bé, doncs una activitat interessant també per aquest vespre. A seguida parlem de l'actualitat general, abans però una mica de música...
És que hem començat cantant, no sabia en quin moment parar-los. Són els Main, no sé si et sonen d'alguna cosa, Andrea. No, m'agrada la veu. Sí? Bé, la música també m'agrada. Ah, és que a mi em costa molt la veu, m'agrada molt. I llavors hi ha dos cantants i aquest que canta, per exemple, em costa una mica més que l'altre. Llavors, és un grup relativament jove, vull dir, tenen dos discs i un EP, aquesta cançó que sentim formar part de l'últim disc, és a dir, La fi del món, justament, i és de l'any passat.
Però plega, no. Si més no, fan una parada indefinida. Avui actuen, és l'últim concert que fan, em sembla que actuen a l'Helio Gaval, em sembla que potser en fan un altre final de desembre a una altra sala, però en tot cas aquest desembre ja es donen... Diu que necessiten descansar i agafar aires, aquest quartet barceloní, i llavors els seus membres agafaran projectes individuals, ho es ficaran en altres grups i tot plegat. I bé, ells creuen que ells sempre havien tingut com a principi que el grup havia de ser la prioritat, ara veuen que això no és possible...
que no tenen falta d'energia i frescor, i que això és el que llegim a través d'una entrevista que els hi fan al periòdico, i que bé, ells ja van anunciar que pararien al setembre, i ara, en tot cas, avui és l'última oportunitat per veure'ls a la sala Elio Gaval, que no sé si queden entrades, vaig a mirar-ho, per si algú ara s'il·lumina. És Gràcia, oi, Elio Gaval? Sí, és aquella sala petita de Gràcia, molt incòmode de fer concerts, però en se'n fan molts.
molt bonica, però no hi ha escenari, com si diguéssim. No hi ha escenari, hi ha al costat de la barra i hi ha el lloc on es posen els músics, amb una paret vermella molt bonica, que queden molt bé les fotos, però sona bé quan fan concerts, vull dir que suposo que... Però que és una mica... Tothom està allà dret i xafat i... Bé. A veure si queden entrades. Entrades exaurides, Main. Main, eh? Sí, sí, sí. Ahir van actuar ja,
Les entrades costaven 8 euros i avui també, doncs, entrades exaurides, però bé, en tot cas, avui, doncs, des d'aquí, just a la fusta, també els recordem. El que passa és que els vull recordar amb una altra cançó, que és amb la que fem aquest traspàs cap a les notícies, Andrea, que es diu Ailita. A veure què et sembla. Ailita.
Estem escoltant just a la fusta.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carts a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937 o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar a la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia. Babilònia.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Per això tornem a salvar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I ens fixem en el tema principal dels diaris d'avui. Què ens expliquen avui? És a dir, que a més a més discrepen una mica entre si. Exacte. Només la vanguardia i el punt coincideixen amb un tema. Bé, el tema principal a tots, no és el tema principal, però el tema comú a totes les portes és el Barça, la golejada del Barça, però vaja, ja en parlarem després esports.
Destaquem que tant l'avantguàrdia com el punt parlen d'aquest simposi Espanya contra Catalunya que comença avui. L'avantguàrdia diu ha grat topada arran d'aquest simposi Espanya contra Catalunya on s'acusa el Partit Popular i Ciutadans de voler liquidar Catalunya des d'una visió imperialista i el govern de l'Estat lamenta les mentides i Esquerra Republicana admet que el títol és inadequat.
I de la seva banda, el punt avui ens diu 300 anys de fets, Espanya contra Catalunya, la trobada d'historiadors, que comença avui a portar proves i evidències de tres segles de conflicte persistent, i el punt avui aprofita per mostrar un catàleg d'atacs i repressió contra el país, centrats especialment en la llengua. És un dels temes del dia en aquests dos diaris, el punt i a l'avantguàrdia.
Al diari ara trobem que l'advocat de Camacho, d'Alici Sánchez Camacho, va redactar la sentència de mort de Puig Antic. Carlos Rey justifica el seu paper en el judici i el Partit Popular adueix que no coneixia el passat del lletrat. Diu que el cas no li va marcar com li poden haver marcat altres casos. I que la família de la víctima que està lluitant perquè el cas es reobri a l'Argentina es mostra sorpresa i l'ara aprofita per...
per desvetllar aquest passat polèmic i per mostrar una fotografia de Camacho i de Rei en portada. I el periódico també obre amb el tema del dia, de fet, que és el presumpte robatori d'un bebè. El registre de la nena del cas de Xeus diu que va ser il·legal. Els pares adoptius van infringir la llei a l'inscriure-la amb els seus cognoms. És com dèiem el tema del dia avui al periódico i el que més destaca la seva portada avui.
Doncs és el que ens porten els diaris d'avui. Ens fixem ara en com actualitzen aquestes informacions a través dels digitals. Per exemple, el 324.cat ens obre amb la mort d'un treballador en una explosió en una empresa càrnia de la Garrotxa, la deflagració d'una caldera en una empresa situada a Sant Joan. Les fonts ha afectat de ple una persona i ha deixat ferits greus dos companys més.
També es parla del hat-trick de Neymar i, d'altra banda, els humanitzadors del simposi buscaven generar curiositat de caire científic amb aquesta mirada històrica d'Espanya contra Catalunya.
Lara continua obrint amb aquesta informació que l'advocat de Camacho havia redactat la sentència de Puig Antic i també diu que Santi Rodríguez, portaveu adjunt del PP de Catalunya al Parlament, banalitza sobre aquest tema, diu demanaré el currículum a la meva perruquera, és el que diu aquest diputat del PP en referència a aquest tema. S'hi ha referit al matí a quatre bandes de Ràdio 4, diu la setmana vinent li preguntaré a la meva perruquera pel seu currículum
L'objectiu del govern és atacar Sánchez Camacho, considera i en aquest context emmarca aquesta informació publicada aquest dijous que la treu el diari Ara.
I també llegim a la Vanguardia.com que arrenca el simbiosi Espanya contra Catalunya entre crítiques i denúncies i se'ns informa també que Màrius Carol rellevarà José Antic al capdavant de la Vanguardia. Serà a partir d'ara el nou director d'aquest diari, un canvi que es farà efectiu el proper 17 de desembre, un cop s'hagi complert el tràmit formal.
Són alguns d'aquests temes d'aquest matí. Ens fixem ara en les fotografies dels diaris d'avui a les portades, Andrea, que ens sembla que passen bastant per futbol, oi? Exacte. Totes les portades dediquen una imatge, més gran o més petita, a Neymar i a aquests gols que va fer ahir contra el Celtic al Camp Nou. Recordem que el Barça guanya per 6 a 1.
Però hi ha altres temes que també destacen als diaris com a fotografia. Al diari Ara, com dèiem, veiem una foto d'Alicia Sanchez Camacho amb Carlos Rey, que és el seu advocat, que era advocat militar i que va ser, com dèiem, el ponent del tribunal que va sentenciar Puigantic a morir al Garrotville. És la imatge del dia emportada del diari Ara, a la Vanguardia. La imatge se l'endú Neymar.
Però també veiem una imatge del nou... del comte de Godó, de Javier Godó, amb aquest canvi al capdavant de La Vanguardia, que comentaves ara. I també una imatge de la tribuna on van seure l'altre dia Barack Obama i la seva dona a l'enterrament, al funeral d'estat d'en Nelson Mandela, per un anuig que sembla ser que va tenir la Michelle, que va fixar Mandela. Sí, sembla ser que va tenir una mica de gelos per la primera ministra danesa.
Al punt avui veiem una imatge de Cristóbal Montoro, la imatge principal és de Montoya felicitant Neymar i el camp, i al periòdico la imatge del dia és la Marina Estivill-Rimbau, que és aquesta nena que presumptament va ser robada quan va néixer a la clínica de Xeus. Doni, doncs aquestes són les imatges dels diaris d'avui, de les portades dels diaris. Ens anem ara a saber què és el que passa en clau internacional.
Avui destaquem una llista, una portada mundialment coneguda, la portada de la revista Time, que sortirà el proper 23 de desembre i que ja ha triat la persona de l'any. És el papa francès que ha superat l'ex-tècnic de l'Agència de Seguretat Nacional Americana, Edward Snowden. Sembla ser que tot apuntava o Edward Snowden tenia tots els números per convertir-se en aquesta persona de l'any, de la revista Time, que apareixeria en portada.
i el degoteig de filtracions sobre els programes de vigilància massiva dels Estats Units han provocat la indignació al món i un gran debat sobre l'equilibri entre seguretat i privacitat dels ciutadans. Però, vaja, sembla ser que guanyar un papa tan popular com Francesc ha sigut impossible. Sembla ser que des de Wikileaks s'han indignat una mica i han explicat des del seu compte de Twitter que l'elecció de Time ha estat covarda i explicar el perquè de la seva pèrdua de credibilitat.
Això pel que fa aquesta llista, la persona de l'any, que com dèiem serà el papa francès, que apareixerà en portada de Time. I parlem avui de l'Argentina, que està revivint una seqüència de saquejos i caos semblants al del Corralito del 2001. Almenys 12 morts en una onada de salts a comerços enmig d'una vegada la policia. El govern ha denunciat l'ama negra de l'oposició en tot plegat.
Déu-n'hi-do.
van carregar tot el que van poder encarros del supermercat i van marxar. És un exemple de tot el que està vivint el país, com aquesta botiga de Tucumán, milers de comerços de diferents localitats de l'Argentina han estat assaltats al llarg d'aquesta última setmana i, com dèiem, la xifra arriba fins a 12 morts. Déu-n'hi-do, perquè tot plegat tampoc fa pensar que s'hagi de durar de seguida. Exacte, per la vaga de la policia. Doncs és el que tenim avui en clau internacional. Mirem una mica enrere...
Per saber què passava fa uns quants anys o un altre, 12 de desembre, per exemple, 1993, fa 20 anys, González afirmava que la moderació salarial era la millor solidaritat amb els aturats. El president del govern demanava un canvi de mentalitat i fer servir altres mesures abans que l'acomiadament.
I la fotografia era també del Barça, bany de futbol del Barça-València. A la imatge apareixien Goicochea, Ferrer, Koeman i Sergi abraçant a Romario, que havia donat el passe pel primer gol de Vaquero. Felicitat també per Stoicov i Guardiola, que apareixen en aquesta foto d'ara fa 20 anys.
En fa 15, Clinton s'enfrontava a la seva destitució. El president demanava de nou perdó i es mostrava disposat a acceptar una censura del Congrés. Això era el 12 de desembre del 98. I també se'ns parlava del regulador del sector elèctric que qüestionava el bilió de pessetes. Dèiem que consideraven injustificada la polèmica compensació.
Unes 100 persones que havien mort i 44 que havien sobreviscut en estrellar-se un Airbus 310 de les línies aèries tailandeses Thai Airways en una localitat del sud del país quan intentaven un aterratge d'emergència enmig d'una forta tempesta.
I d'altra banda, Pinochet deia que sentia dolor però que no es penedia del cop d'estat. I apareix també la primera foto d'ell des de la detenció en un moment dins del cotxe. A Londres. Fa 10 anys continuava aquesta creació del tripartit. Recordem, el primer tripartit, el 12 de desembre del 2003, la Vanguardia titulava que Iniciativa i Saura entraven amb força al tripartit. El líder d'iniciativa seria el número 3 del govern,
i aconseguia una altra macroconselleria. La federació assumia relacions institucionals i medi ambient i habitatge. Maragall tindria 8 consellers, Carot 5 i Iniciativa 2, i els 3 partits tancaven el programa i l'organigrama.
Berlusconi, que buscava com acontentar Aznar davant de la Constitució Europea, simera de la Unió Europea a Brussel·les, amb greu risc de bloqueig del projecte constitucional.
I finalment, fa cinc anys, Alemanya amenaçava el pla anticrisi de la Unió Europea. Sarkozy i Brown intentaven que Merkel injectés més diners públics a l'economia. La primera economia de la Unió criticava el keynesianisme gruller dels seus socis.
I també se'ns parlava un altre cop de Grècia i de Bolònia, diu, quan salta l'espurna. Grècia i Bolònia posaven a prova el malestar dels joves, això fa cinc anys. Es parlava d'aquests disturbis que havien arribat a Grècia i que havien de passar també a Barcelona i a Madrid, protestes de diferents centenars de joves solidaris amb els manifestants grecs que les sumaven a les dels opositors del pla Bolònia, que preguntaven si hi havia encès
S'havien encès algunes alarmes, es donen les condicions, es preguntaven a la portada per una revolta juvenil de més envergadura i els experts avisaven que no s'havien de subestimar aquestes protestes juvenils. I atenció perquè també Fraga proposava penjar els nacionalistes d'algun lloc. Tots els partits havien exigit una rectificació de les seves paraules mentre que el PP guardava silenci.
Aquest és el repàs per la Maroteca, ens n'anem ara cap a les contraportades dels diaris d'avui. I comencem per la contra de La Vanguardia, on llegim no sabem per què l'intestí ataca la seva pròpia flora.
Avui a La Vanguardia llegim una entrevista molt interessant amb Eugeni Domènech, que és especialista en la malaltia de Crohn. Explica qui era Crohn. Era un gastroenteròleg jueu dels Estats Units que als anys 30 va descriure una malaltia intestinal rara, que cada cop és més freqüent.
Diu, hi ha més casos com més desenvolupada és una societat. Ara hi ha a Espanya 150.000 afectats, cada any 20 casos nous per cada 100.000 persones. Consisteix en que l'intestí prim s'inflama, s'estrenya el pas, això pot causar, diu, oclusió i també hi ha úlceres que poden donar abscessos de pus.
Diu que els símptomes són cansament, perdó de pes, diarrees, dolor abdominal, anèmia i retard del creixement i que s'acostuma a diagnosticar el 25% dels casos abans dels 18 anys, que es pot declarar a qualsevol edat, però que la majoria entre els 20 i els 35.
Diu que hi ha una predisposició genètica en comunitats amb alta consanguinitat, és més freqüent, per això la seva prevalència és alta entre els jueus escanacistes, entre els gitanos. I acaba aquesta entrevista recordant que ara es posa a la venda un calendari solidari que ha fet una infermera que es diu Laura, que li van diagnosticar aquesta malaltia, amb una fotògrafa, les dues s'han associat,
i han fet un calendari per recaptar fons per la malaltia de Crohn, per seguir investigant. Interessant saber una mica més de tot plegat avui a La Vanguardia. Al punt avui llegim que les dones eduquem qui farà els canvis en el futur. Montse Pitxot és creadora del web Invisibles per a dones directives i explica que les raons per les quals les dones no solen ocupar llocs directius són molt ombroses. Ella ha decidit estirar el fil i n'hi han sortit moltes. Adverteix que no hi ha mala intenció
però que la realitat s'imposa per inèrcia. Diu, un exemple clar, segons diu, són els plans de conciliació, que solen ser per a les dones, per poder anar a buscar els fills a les 5 a l'escola. Diu, els que es queden, els que fan cafès i diners llargs són els homes. I acaba dient que si tu mateixa creus que quan tens un fill s'ha acabat a ascendir, ja no et poses en una situació visible. Doncs també un bon punt de vista, una bona perspectiva que podem llegir avui al Punt Avui. Al periòdico, l'entrevista que tenim titula Busquem altres formes de mostrar l'obra.
Avui ho explica Laura Obert, pintora, que es dedica al pop-up, que és una cosa, una tendència que va descobrir a Bristol, quan va marxar a Bristol, i allà em van parlar dels pop-up, i quan vaig arribar a Barcelona em van oferir participar en un. És una trobada esporàdica de criadors de diferents disciplines per mostrar el procés creatiu al públic.
Ella és pintora, però està molt involucrada amb altres vessants de l'art. Diu, estem intentant trobar diferents formes de mostrar la nostra obra, els que es dediquen al pop-up, i Barcelona és una gran finestra, tant de visitants com d'artistes que passen per aquí. Intento exposar-la el màxim que puc, participo en fires i també a través de la web, i m'agrada col·laborar amb diferents disciplines, com ara ha il·lustrat un conte amb un escriptor, també està treballant amb teles, i m'agradaria fer alguna cosa amb una dissenyadora, que consistiria en fer quadres amb teles de vestits de nòvia.
li explica que tot plegat va començar fa 7 anys quan va decidir que volia viure d'això i doncs que per això havia de començar a exhibir el que feia. Molt bé, i acabem amb el diari ara, la contra que fa Viviana Ballver, avui titula en El canvi fa por.
Avui la Viviana entrevista els Òscars, coneguts com els Òscars de la ràdio, Òscar Andreu i Òscar Dalmau. De fet, ella diu que no necessiten presentacions. Són els directors i conductors de la competència de RAC1. S'ha convertit en un fenomen radiofònic, un programa d'esmorzar i riure que ha recuperat la ràdio en públic. I són líders d'audiència amb 203.000 oients diaris, el 52% de share.
Parla amb ells durant un dinar, explica que ha estat una conversa pausada, còmoda i justa, més seriosa del que podia haver estat, i ells expliquen, tant el Dalmau com l'Andreu, que tant de temps treballant junts se segueixen fent molta gràcia. Diu que entre ells no hi ha una competència en el sentit animal, però sí que hi ha la intenció de millorar les coses que fan, competència constructiva, que li diuen.
acaben de rebre el Premi Ondas i per això han rebut una lleu de felicitacions, trucades, propostes, dinars, entrevistes i semblants, però ells mantenen la calma. I expliquen, com a apunt, que el Premi el té a casa l'Òscar Dalmau i l'Andreu diu jo no vull merdes a casa, fa pols i no tinc prestatges. Molt bé, doncs ho llegim avui a la contraportada de l'Iari Ara, interessant saber o llegir alguna cosa sobre els Òscars.
I ara, atenció a la notícia curiosa pel dia. Un dia ja vam parlar d'un home que havia comprat un iPhone i li havia sortit del revés aquesta compra. Ara parlem d'un noi, en Peter Klaworthy, de 19 anys, que havia invertit tots els seus estalvis a la nova Xbox One, que costa 750 euros. Diu que li volia regalar aquesta consola al seu fill de 4 anys. Bé, té 19 anys, el fill...
És un pare jove, no? Sí, sí, i va decidir comprar-la per eBay. Suposo que ell també hi voldria jugar. En tot cas, diu que es va endur bastanta sorpresa. Llavors, ara a una botiga li ha regalat una de real totalment gratis. A veure, anem a explicar una mica de la història perquè és estranya. És aquest noi, aquest senyor no, perquè té 19 anys només, que havia comprat per eBay aquesta videoconsola, 750 dòlars, i quan li va arribar el paquet a casa...
va veure que només hi havia una foto de la videoconsola. Una foto. Ell va decidir explicar la seva història al Daily Mail i, en principi, per alertar l'altra gent que no li tornés a passar, diu que... Admet que l'anunci d'Iveix especificava alguna cosa sobre una foto.
Però com que estava a la secció de les consoles va decidir tirar endavant la compra i llavors l'anunci, sembla que venia una foto de la consola, ell no se'n va donar i clar, l'autor de la foto s'ha endut 750 delors per tot plegat. Però, atenció, perquè una bútiga electrònica
possiblement com a publicitat, ha decidit regalar-li al Peter una videoconsola Xbox real i gratis. Oh, mira. O sigui, no li he sortit del tot malament. Bueno, o sigui, he pagat 750 euros. Sí, però... Però almenys no s'ha quedat només amb la fotografia. Però que ha de ser més cara perquè trobés que 750 euros era una ganga. Suposo. I no va sospitar en cap moment de 750 euros per una foto. Ah, no ho sé, la gent per i bé i sembla que es pensa que hi ha gangues, no?
Home, sí, m'imagino. Però vaja, s'ha de llegir la llitra petita també. Exacte. En fin, Andrea. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
I ara obrim diaris i ens fixem en alguns temes on creiem que val la pena aturar-se. Per exemple, avui el periòdico fa un reportatge vinculat amb el tren que va cap a París. I el títol és Sense últim talgo a París. Una vaga dels ferroviaris francesos anul·la el viatge final d'avui amb vigílies de ser remplaçat per l'Aves, el tren hotel nocturn que unia Barcelona i la capital francesa des del 1974.
Un revoltatge comença dient Paco Serrano, li va trucar per demanar-li permís i ell, esclar, li va donar. No obstant, el va avisar que no fos exagerat, que amb 7 o 8 petars i un parell de bengales ja n'hi havia prou. Estàvem molt il·lusionats, volíem fer-nos l'última foto a bord del tren i no ens hem pogut acomiadar. L'alimentava ahir Víctor García Corbalan, cap de circulació de Talgo, a Barcelona. El Paco és l'operari de l'empresa destinat a Portbou, l'únic que quedava allà i que ara es queda sense lloc en el que va ser un ús ferroviari, que ara llengueix amb la pèrdua contínua de serveis.
El Víctor va autoritzar a principis de setmana el Paco perquè quan ell mateix passés amb l'últim Barcelona-París pel canviador de Portbou el saludés en Pirotècnia. L'ocasió s'ho mereixia, però aquest viatge, com dèiem, no s'arribarà a fer una vegada als ferroviaris francesos. Anunciada per sorpresa, dimarts ha provocat que l'últim trajecte entre les dues ciutats, el que estava previst que sortís avui de l'estació de França a les 8 del vespre i arribés a París demà a les 8.37, s'anulés.
Ens hauria agradat acomiadar-nos, esqueixar un treballador que ja va estar a l'estrena. És el reportatge en homenatge a aquest Talgo Barcelona-Paris que publica avui al periòdico.
El punt avui ens adonem a un article que signa Xavier Serra i Basalú, professor de filosofia a l'Institut Salvador Espriu, a Sala, al Gironès, i el titula Irresponsables. Comença dient que la doctrina del xoc de Klein 2007, l'impresentable de Donald Rumsfeld, deixa d'anar una veritat inlegable. Les idees tenen conseqüències, no és pas el mateix pensar que no ser capaç de fer-ho.
Llavors es pregunta si els humans som responsables o mediocres, si només complim ordres i normatives, si pensem o si sabem que no hi ha responsables, no hi ha culpables. Aquest va ser l'argument defensiu d'Eichmann de l'oficial de les SS de Jerusalem el 61. Per què em condemnes a la forca? Jo només posava gent en uns trens cap a l'extermini, complint ordres al meu deure. He quedat estordit perquè si no penséssim qualsevol de nosaltres podia haver estat Aldolf Eichmann. No és broma.
Tenim 130 estudiants de segon de batxillerat reflexionant des de fa setmana sobre els fonaments de la justícia i qüestions com la banalitat del mal. Potser hem vist com ells la pel·lícula de Von Trotten, que aquesta filòsofa jueva a Alemanya analitza una criminalitat com la del nazisme. El New Yorker l'envia com a corresponsal judici contra Eichmann i els seus textos han convulsat el pensament del segle XX. Crime contra la humanitat, tribunals internacionals o que el mal és fet per persones que es neguen a ser persones veient en bona part d'ella.
Qui negui la filosofia al jovent és un irresponsable. Només l'estupidesa intel·lectual justificaria que no se senti culpable d'una reparició d'Eishman, éssers mediocres que generen dolor i mal. Gairebé mai tots els partits polítics accepten una declaració rellevant. El fenomen ha tingut lloc el 14 de novembre del 2013 en la Comissió d'Ensenyament i Universitats aprovada per anonimitat la resolució 440 sobre la filosofia en l'ensenyament secundari.
I conclou que demà estan convidats a la universitat amb fets, farem palès com n'estava equivocat en verd, amb serenitat, pensant, mirant de fugir, aquella mediocritat que l'Arent Patín ens va indicar d'on ve i cap on condueix. És la defensa de l'assignatura de filosofia avui al Punt Avui.
El diari Ara fa un reportatge sobre una campanya ciutadana que demana que Barcelona deixi de sancionar qui selecciona objectes llançats.
Es parla d'aquest context econòmic tan cruel com l'actual, que demana que no sumultin persones que triïn objectes abandonats al carrer o directament als contenidors de la brossa per endur-se'ls a casa. El testimoni que ha obert la Caixa dels Trons és el d'un ciutadà que ha recorregut la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilar, per denunciar el que consideren una sanció completament injustificable. La sala va muntar amb 90 euros, segons la seva versió dels fets, per contemplar amb interès un quadre que algú havia abandonat a la seva sort al costat d'un contenidor, com passa amb tants i tants objectes
que amb la voluntat que siguin reutilitzats i tot i que està prohibit en les ordinances municipals no s'acaben llançant amb la resta de la brossa. Les denúncies vinculades a la recollida de residus han crescut un 30% el 2013. La sanció per triar objectes abandonats del carrer pot ser de fins a 450 euros i la síndica denuncia el cas d'aquest home multat. Un tema polèmic que avui el diari Ara posa sobre la taula en aquest reportatge de Maria Úrtica.
I acabem amb l'avantguàrdia, article de Julià Guillamont, titulat Els vells coneguts, diu, tinc dues imatges recurrents dels anys 80, la primera una noia que surt vestida d'executiva del gratacel on treballa, entra en un bar, es treu les sabates de taló, es canvia de roba i se'n va prendre copes vestida de pang.
L'altra és una vinyeta d'Ignacio Vidal Folk i sobre un paio que no acaba de trobar el seu lloc va anar a festa de hippies vestit de 21 botó i una festa de 21 botó vestit de hippie. Aquestes imatges diu Guillemont explicant la falta de conviccions profundes, la manca d'ideologia i l'oportunisme que va caracteritzar aquells anys.
Diu que tot això li ha fet pensar l'entrevista a Teresa Barola contra la Vanguardia dilluns passat, que ha desenvolupat un mètode per modificar la personalitat a base de transformar els gestos. I explica Guillemont diferents exemples relacionats amb aquesta història.
Cot d'ullar als títolars culturals, l'històric cinema Alexandra de Barcelona tancarà la setmana que ve, el dia 19 de desembre, després de 64 anys d'activitat. El Festival Tèmpora d'Alta de Girona i Salt tanca amb xifres rècords. I el príncep de Maquiavel fa 500 anys. L'obra de l'autor florentí continua sent un model fonamental per la política moderna.
I finalment l'Exebelline, que publicarà tot el seu catàleg a Spotify. De moment només hi ha complets els dos primers àlbums. La resta s'aniran incorporant fins al 15 de desembre.
i per acabar aquest repàs a la informació d'aquest matí ens fixem en esports i comencem destacant què és el que ens diuen els diaris generalistes en portada del partit d'ahir del Barça per exemple el periòdico és el que ho titula en més petit diu que Neymar anima la golejada del Barça davant del Celtic hi ha una imatge d'ell abraçant-se a Pedro justament el mateix titular s'ha triat des del punt avui amb fotografia però més onant Neymar lidera la golejada i la imatge com ens deia abans l'Andrés Montoya felicitant Neymar
El Barça es retroba amb el joc i el gol. És el que destaca el diari Ara. Els blaugranes s'agellen el seu liderat del grup contra el Cèlnic i Celtic. I Neymar firma el seu primer hat-trick, que és la fotografia, és d'ell celebrant un dels gols, igual que la Vanguardia, que titula Neymar es destapa a les Champions.
També és el protagonista dels diaris esportius, el Mundo Eportivo titula Genial i hi ha un primer pla de Neymar, que és exactament el mateix que el del diari Esport, tot i que la imatge està agafada des de més lluny, que titula Neymar Show i destaca en aquests 6 a 1 d'ahir del Barça.
Finalment el nou esportiu diu que en tenien ganes. Neymar s'estrena com a golejador a la Champions amb un hat-trick i lidera l'exhibició dels blaugranes contra un cèl·ltic impotent. L'equip va brillar, diu el nou, va recuperar les bones sensacions i es refà a poc a poc.
11 minuts i les 11, parlem del temps...
Saludem, per tant, el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Continuem en aquesta línia, no? Poques novetats. Sí, l'únic és ahir al vespre, que de cop i volta, bueno, tu vas encara... ho vas viure més amb la pròpia pell, però ahir al vespre, quan els núvols van marxar i ens va quedar una nit completament serena, semblava que haguessin obert la porta del congelador. El que passa és que tampoc no estava molt reflectit, estàvem amb 8 o 9 graus de temperatura, però no sé...
Durant tot el dia vam tenir aquells núvols i tal, i anàvem amb una temperatura bastant estable, i de cop i volta, quan es va seranar, vam tenir una sensació així de ventilació i que es movia aquest aire fred que teníem tan apalancat a les fondalades de les valls i que ha quedat tan pressionat a terra. Quan s'ha obert el cel aquesta nit, ha començat a bufar una miqueta de vent i s'ha emportat aquest aire fred que arrossega per terra i tenies una sensació molt marcada de fred. Aquest matí hem arribat al set de mínima, tot i que la sensació era molt més...
de molt més fred. Avui tenim un dia serè, ja ho dèiem, que entre dijous i divendres ens podia bufar una miqueta de vent del nord i podia escombrar una mica aquesta contaminació, tot i així continuen reduint la velocitat de tot el que és l'àrea metropolitana, o sigui que no acaba de marxar i aquesta situació l'anirem aguantant una mica, el que passa que no és tan important com la que teníem a principi de setmana.
L'anticiclo que deies tu, poques variacions perquè continua amb nosaltres, vol estar-se bastants dies més amb nosaltres, aquesta situació aniran passant fronts, dissabte fins i tot, el front que llisca per Catalunya pot donar alguna precipitació de neu al Pirineu, però en general no notarem masses canvis, o sigui, el front que ens creu a cap de setmana sí que ens portarà alguns núvols més, però tampoc no són canvis molt radicals.
Avui arribarem a una màxima una mica més alta que ahir, podem arribar als 13, 14... Com veieu, tampoc no hi ha molta variació pel que fa a les temperatures.
que no sé que el sol quedi tapat. Ahir fins i tot se'ns va enfilar més la temperatura del que esperàvem. Vam arribar a gairebé 13 graus, que és la màxima que esperem avui, tot i estar amb el cel tapadot. Les mínimes avui han baixat ja una miqueta més. Dels 9-10 graus que vam tenir la nit que va estar tapada, la nit de dimarts a dimecres, aquesta nit ja ha baixat fins als 7 graus. I de cara a demà tindrem la mateixa situació que avui. Seguirem parlant de sol, amb boires a l'interior, ambient normal i típic
d'un mes de gener, tot i que estem al mes de desembre, perquè és anticicló d'aquests llargs, i de cara al dissabte recularem una miqueta, i com que passa aquest front, potser tenim més núvols, i pot ser que sigui un dia bastant semblant a ahir dimecres, un dia bastant grisot, apadot, i amb temperatures una miqueta més baixes. Però bé, després tenim la bona notícia que el diumenge tornaríem a recuperar un altre cop, un dia molt semblant al d'avui, amb més sol, amb boires a l'interior, això sí que no marxa,
I, doncs, pels esquiadors de cap de setmana, pensar que el dissabte podria caure alguna nevedeta i que el diumenge poden trobar una qualitat de neu realment espectacular. Nevedetes, no estem parlant de grans precipitacions, però sí que és un front que llisca pel Pirineu, que ens aporta alguns núvols més a la resta del territori, però que allà sí que hi poden haver algunes precipitacions.
De cara a la setmana vinent continuarem amb estabilitat, amb el sol, amb anticicló, amb boires a l'interior, amb temperatures que no varien massa i potser a partir de mitjan de la setmana que ve arriba un canvi més important amb un front que creuaria i que deixaria petjada. O sigui, precipitacions a pràcticament tot Catalunya, amb neu als Pirineus, amb un ambient més fred...
Sí, podria ser, però aviam, clar, estem parlant de 7 o 8 dies vista, que això en meteorologia és ciència-ficció, però sí que hi ha molts mapes que apunten aquesta possibilitat de canvi coincidint una miqueta abans del 18, 19, 20, entre aquests dies. O sigui, mitjans de la setmana que ve. Sí, mitjans de la setmana que ve podria arribar algun canvi una miqueta més destacat i podríem parlar de precipitacions. Aviam si estrenem el compte de precipitació d'aquest mes de desembre.
És veritat. Estaria bé. Ara veiem si arrodonim la xifra de final d'any, perquè veiem, hem de plou una miqueta més, veiem si superem els 550 litres per metre quadrat, veiem si hi ha sort. Molt bé, Carles, doncs n'estarem pendents. Sí. De moment, avui, mira, sol. Sí, sí, no, a més, al migdia es pot estar prou bé. Ara, però, anem al tanto, perquè en dies serents, ja sabeu, ja ho heu notat aquest matí, i no cal dir que aquest vespre, doncs, vespre tarda, tarda, perquè ja és fosc, a la tarda, doncs, ens hem de brigar perquè farà fred.
Perfecte. Doncs ens quedem també amb aquest consell. Gràcies, Carles, i que vagi bé. Bon dia.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carts a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.est, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Just a la fusta.
Quatre minuts i arribem en punt a les 11 del matí, és un moment, per tant, de deixar pas a les notícies que arriben de seguida amb el butlletí de la xarxa i també sentirem als Sánchez Notícies el butlletí de les 11 i 5. Després continuem amb més coses, parlem de fotografia d'aquest concurs que organitza l'associació de Mas Lluí i també parlarem de Frente Artúlia amb la Joan Algarra, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bárbara mentre arribem a les 11, però posem una mica de música amb The National i aquest Sea of Love...
. . . . . . .
Fins demà!
Bona tarda.
El sindicat Unió de Pagesos celebra les ajudes concedides per l'estat i per la Unió Europea a la lluita contra la plaga del cargol Poma. Bruxelles i Madrid aportaran un milió d'euros l'any vinent. Tot i això, el responsable d'organització del sindicat, Carles Vicente, denuncia que la plaga ja ha provocat pèrdues elevadíssimes als productors d'arròs i lamenta que les ajudes arriben per la vitalació.
L'exclusió de la caldera de vapor que ha provocat un mort i dos ferits en una empresa carnida a la comarca de la Garrotxa s'ha produït mentre els operaris l'estaven reparant.
De l'empresa, parits han estat traslladats a l'hospital de Girona. Un d'ells ha estat greu i l'altre ha estat crític. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos delinqüents multireincidents que ocupaven il·legalment un edifici al barri de Sants Montjuïc, a la ciutat de Barcelona. Els dos detinguts acumulen 30-70 sedents policials i tots dos tenien també pendents un ordre d'ingrés a la presó.
si venen drogues. Segons els Mossos, ara mateix estan ocupats un terç dels pisos, és a dir, 12 habitants.
L'activació de 4.500 tickets d'aparcament d'una hora gratuïta al pàrquing municipal. Albert Medrano, regidor de comerç. L'únic que intentem és fer l'hora de la gent del poble per comprar casa, que no és diferent d'altres llocs, que els preus a vegades la diferència entre un lloc l'altre no és tant, però al contrari, per la seva part els comerciants repartiran entre els seus clients, butlletes que donen dret a participar al sorteig d'un premi de 3.000 euros en metal. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Concentració davant l'Ajuntament aquest migdia contra la llei de reforma de l'administració local. És una convocatòria simultània a la resta d'ajuntaments catalans i dindrà lloc a les 12. El govern espanyol va donar llum verda la setmana passada a aquesta norma que preveu limitar les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions.
La reforma s'ha estat elaborant durant tot l'any i compta amb el rebuig de l'oposició en ple. Per expressar precisament aquest rebuig, aquesta nova llei, avui a les 12 hi ha convocada una concentració davant l'Ajuntament. La protesta s'organitza conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis i els Sindicats UGT i Comissions Obreres.
Més qüestions. Demà es convoca la Comissió de Treball per elaborar el segon pla municipal de gènere. Al grup de treball hi haurà persones representants de tots els serveis. La comissió compta amb el suport tècnic de la Diputació. Es posaran en comú les prioritats i accions per combatre les desigualtats en àmbits com l'ocupació, l'educació o la violència de gènere. La idea és aportar idees sobre quines accions es poden impulsar des de cada àmbit per combatre les desigualtats que hi existeixen.
I un últim punt per recordar-vos que SEPA el Nus Ecologistes de Catalunya proposarà aquest vespre una reconversió ecològica del sistema econòmic mundial. Serà en una xerrada de debat que es farà al centre cívic Salvador Espriu i que tindrà com a objectiu proposar alternatives al capitalisme i col·labora al procés constituent.
La idea de l'acte és plantejar alternatives al sistema econòmic imparant arreu del món, al capitalisme i alhora mantenir la societat del benestar. Segons Ola Gueferràs, membre d'ALNUS, que és qui conduirà l'activitat, el capitalisme no funciona i per tant cal canviar d'estratègia. Aquesta xerrada de debat sobre la reconversió ecològica de l'economia tindrà lloc avui a les 7 del vespre al Centre Cívic Salvador Espriu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, si voleu consultar l'actualitat de Sant Just, ho podeu fer a través del web de Radio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Les millors carts a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carts a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de caps de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Capdany i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb els de segon d'ESO i parlem del que hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Ara passen dos minuts d'un quart de dotze i a aquesta hora parlem del concurs de fotografia de Maslluí amb un dels representants de l'Associació de Veïns de Maslluí, l'Aleix Casagolda. Molt bon dia, Aleix. Hola, bon dia. Un concurs que és el primer cop que es convoca, que s'acabava en principi el termini diumenge passat. No sé com ha anat, si he rebut fotografies més o menys de les que us esperàveu, com ha anat tot plegat.
Doncs bé, al final, al principi la veritat és que va començar una mica sense la nostra participació, però es van animant la cosa i al final hem rebut uns 10 participants i m'agraden entre tots unes 40 fotografies. Ah, mira, doncs com que podien participar en més d'una foto, suposo que és això, no? Llavors? Exacte, sí, sí, més d'una, han enviat més d'una, i això, per exemple, són gaires, però bueno, 40 fotos al final, que per ser el primer cop no està malament. Exacte, una manera de començar.
Llavors, ara, el procediment és, suposo que el jurat les està analitzant, com funciona? Perquè també hi havia un vot popular, no? Sí. Per una banda, hi ha els tres premis generals, que de principi a tothom, que el jurat està format per cinc persones, tres membres de l'Associació de Vindremars Lluís i dos de l'Associació de Futures i Finsats. Però durant aquesta setmana, em sembla que durant aquesta setmana, acabaran de votar. El procés és cada un...
Vota totes les fotografies, posem-los en una tarda del 10, les 40, tindran feina, i després sumarem els vots, i les que tinguin més vots seran les guanyadores, per ordre. Són tres guanyadors, no? Sí, exacte. I per altra banda, totes les fotos que han enviat a alguns socis, totes les fotos dels associats, els propis socis poden votar els diners,
I això ho farem, doncs, poden venir a votar el local de l'associació avui de 6 a 8, l'horari habitual que obrim, o bé dijous que ve també de 6 a 8. Tenen aquests dos dies per venir allà i votar de les fotos dels socis el que els agradi més. És a dir, a partir d'avui aquesta tarda i dijous que ve, no? Sí, exacte. Això els socis de Mas Lluís, és a dir, no pot venir tothom, sinó els socis de l'associació. Exacte, sí, només els socis de l'associació. I llavors seria aquest el Premi Popular, no? Exacte.
I llavors, quan ho dieu, tot plegat, quan és el veredicte, quan es publica? Doncs dijous que ve, que és el dia que, a més a més, coincideix amb el drenar col·lectiu de l'associació, que el drenar és a partir de les 7, llavors, més o menys a les 8, calculem, hi haurà el veredicte i és donant els premis. Per tant, el mateix dia dins d'aquesta festa de Nadal, no? Com si diguéssim...
Exacte, que aquí poden venir tots els que han participat per recollir els seus premsos, que els hagi tocat, però que no està obert a tothom. Tothom que no hagi participat també vol venir, per suposat, el drenar col·lectiu que fem millor. Per tant, és la manera de celebrar aquest concurs, també, no? Sí. I els premis què eren? Perquè l'últim cap que vam parlar encara no estava del tot clar. No sé finalment si ja... Què s'ha decidit? Els premis eren, em sembla que això ho vam comentar, eren bals de descompte... Bals de regal per Botigues de Sant Just, de l'Unió de Botigués,
Llavors són el primer premi un val de 50 euros, el segon un de 30, el tercer un de 20, aquests els tres premis normals, i llavors, a més a més, la millor fotografia del soci, el que guani aquest concurs popular, tindrà un obsequi, que això és un regal díssim secret, que hi ha algú durant el dia que es recollim. Per tant, doncs el detall aquest de l'associació, no? Exacte. Després les fotos es podran veure en algun lloc...
Sí, de fet, ara mateix estan totes publicades a internet. Si algú vols veure, pot entrar al web de l'associació, que és maslluis.santjus.org, això és el blog, i allà troben un link a la galerí de les 40 fotos.
Ah, molt bé, és a dir, no només per la gent que pugui votar, sinó si algú ja vol consultar i fer una mica de mirada, les pot trobar fàcilment, no? Exacte, sí, sí, ja et dic al blog de l'associació, maslluisantjus.org, hi ha un link, on pot seguir el diner aquest, que veuran totes les fotos. Va, ara estic accedint-hi i ja ho estic trobant bastant fàcilment. Us han sorprès les imatges que heu trobat? Creieu que n'hi ha algunes que us donin una perspectiva diferent de Maslluir?
No, en general hi ha bastants paisatges, diguéssim, fotos de l'entorn. També n'hi ha bastantes, que suposo que la gent aquell dia va aprofitar per fer fotos del dia, un dia l'any passat que va nevar. Ah, és veritat, és veritat. I sí que n'hi ha alguna que l'han, diguéssim, retocat una mica, que ha quedat més original.
És veritat que sempre aquests moments, o postes de sol o la nevada, sempre acostuma a agradar. I també hi ha les típides de quan estava tot amb obres. Exacte. Diferents moments, no?, de maslluir, com si diguéssim. Sí, exacte. En tot cas, com dèiem, la setmana que ve serà el Bar Addicta. Suposo que també a través del vostre web podrem saber quina fotografia, quines són les guanyadores.
Sí, i tant, un cop que hem donat el premi ja ho publicarem tot el bloc. I llavors també les millors fotografies les imprimirem i les mostrarem al local de l'associació. Estaran allà ben visibles, no? Quants socis sou ara, més o menys?
Doncs no gaire, diria que ara estem al voltant dels 35 o per allà, però ara mateix estic de mòria no ho tinc clar. Per tant, suposo que activitats com aquesta o certaments d'aquesta manera serveixen també potser perquè la gent comenci a conèixer-vos més, per donar-vos visibilitat d'alguna manera. Exacte, aquesta és una de les idees principals també, sí, sí.
Doncs esperem que tot plegat acabi d'anar bé. Estic fent un cop d'allà les fotos i veig que n'hi ha de xules, realment, n'hi ha de curioses. Totes, evidentment, al barri, però una bona iniciativa que des d'aquí donem el suport. La setmana que ve, com dèiem, podrem saber quines són les fotografies que han guanyat i avui i dijous de la setmana que ve, això només pels socis de l'associació, que es pot fer aquesta votació popular. Exacte. Moltes gràcies, Aleix Casagolda, de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, que vagi molt bé. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. I fins un altre, bon dia. Fins un altre, adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Passa minut de dos quarts de dotze. Aquest hora és moment de fer tertúlia. Com cada dijous, saludem la Joana Algarra. Bon dia, Joana, què tal? Molt bon dia. I també a la Lina Santa Bàrbara. Lina, bon dia. Bon dia, senyoreta. El Pere el tenim a Madrid. El Pere, exacte. En camí a Madrid, que l'he vist aquest dematí, que semblava la Pantera Rosa, que ho anem pel carrer. I, bueno, marxava aquest matí. I la Montse, que no sabem si vindrà de seguida.
Lina, no sé si... Em sents sense auriculars? Ai, no. Els tens aquí al costat, perquè els tens a l'altre cantor. No, però sense auriculars et sento. Deu estar molt al volum, suposo, de fons. Tens la buida fina, doncs. Sí. Per l'edat que tinc, és potser l'única cosa que encara tinc fi. Sí, sí. L'única cosa tampoc. Sí, no, perquè ja vas perdent facultats, això ja passa i...
I ara es tenen que acceptar. Ah, i tant. Sí, però la uïda en un principi sí. Sí, sí, jo quan trec el... No, és el so ambient. Potser està una mica fort. No, en principi no, eh? En principi el so ambient està del tot baixat, és a dir que no sé, deu ser algun auricular o altre. Segur.
Ja, no és problema, ja està, ja està. Ja està, tot arreglado. Avui, sense l'ajuda del meu amic Carlos, ho ens hem arreglat nosaltres. I tant, ja és que estem aprenent. Jo, en castellà diem, no t'hi costaràs sense haver una cosa més, doncs mira, ja hem après. Una abraçada per la Montse, que m'estranya que no siguin aquí. Sí, siguem. Aquest matí estava una mica marejadeta i ens hem trobat un moment.
I aleshores ella estava llegint alguna cosa interessant per explicar avui. Estava mirant alguna cosa i diu que parlarem avui. Jo dic, a veure si la Carmen ens guia, oi? Com ho hauria de ser sempre i no li xafem la guitarra. No, no, també em senta molt bé que em proposeu temes. Perdó, eh? Estava llegint la Contra de la Vanguardia, que és una cosa sempre interessant de llegir. I aleshores dic, home, potser això no ho traiem, perquè és l'enfermedat de Crohn.
Sí, interessant avui, eh, també. Jo no l'he llegit encara, però, esclar, l'enfermeda de crona, el que la pateix... És antipàtica, eh. El que la pateix, se la pateix. Sí, sí, i tant, és greu, és greu. Bueno, està relacionada con los intestinos. Claro, i més no poden anar segons on, no poden menjar segons què. No, no, no, és molt antipàtica. Molt, molt antipàtica. Sí, i entonces, bueno, jo dic, home, fem algo más alegre.
Clar que sí. Però, sense mirar el diari, algú més alegre avui, l'única cosa que és, és el sí, segur no dir. És el meu asquitó de la boca. Perdona. Ui, tant. Jo, quan vaig veure, jo no el tenia posat perquè em fa molta ràbia i em poso molt nerviosa.
Però quan van entrar tots dos homes a casa, l'un del camp i l'altre de la penya, i diu el meu marit, nana, quin partidàs! I el vaig veure. I el Xavi, mama, sis a un! Ja no era sis a un, perquè van jugar molt bé.
i van disfrutar tots molt. Jo vaig anar al camp ahir també. Vas anar? Vas anar al camp. Molt bé. Ah, guapa. Tu eres més afortunada que nosaltres. Exacte, sí, sí, que no hi vaig mai i vaig anar ahir que vam fer sis gols, o sigui... Millor potser li vas portar sort. Jo crec que sí, eh? Pensa que el dia del Barça-Madrid del 5-0 també hi vaig anar. Hi ha quatre cops a la vida. Noia, pues procura anar més sovint. Si ara veiem que perd un, direm d'ell. Exacte. Entre tots, entre tots.
Jo a mi em passava a l'inrevés. Vaig enganxar aquella època que anava tan malament que van començar les festes del centenari un any abans i ens van repartir cartolines de colors i tota la pesca i vam fer la gran festa. I a l'Atlètic de Madrid ens va fumar 3 a 0.
I escolta, diu, jo no hi tornaré mai més. I un altre dia que vaig anar-hi també va perdre per 1 a 0. Dic, no tornaré mai més, no tornaré. Jo durant 4 o 5 anys, l'única distracció que teníem i per això estic aficionada i tal, va ser anar al futbol. Perquè teníem grans, persones molt grans, i aleshores un dia cada 15 dies, i a més el meu marit era suport, era... Sí, sí, era molt aficionat. I que ara sóc jo, ojo, que jo sí...
Tinc el carnet jo i el meu nom, però no vaig. I amb això de l'alt del Canal Liga i totes aquestes coses, de tot veure. I ahir vaig veure que deia Canal Plus Champions.
I resulta que aquest també es pot veure. Ah, bueno. Però quan diu que en el club solo no es pot veure, el SES em fa una ràbia horrorosa. Home, clar. Però sento la ràdio i ja està. No, no, jo em poso tan nerviosa. I ahir és que van jugar de cine, eh, nena? Sí, jo han acabat quan ja està el resultat fet. Llavors, sí, m'agrada molt veure les jugades principals, però ja està el resultat. Si han perdut...
És de casa quan els altres aquí, pel que sigui, veus una jugada d'aquelles que diu ui, ui, ui, ui, ui, que arriben a la porteria nostra o del que hi hagi, doncs diu que jo, diu la meva filla, que jo sense dir res començo ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, i això... I ja està. Sí. Sí, sí. Bueno, mira, és una manera de... Ah, mira. Sí, una manera que no fas mal i ja està. I tant, i tu passes bé. I tu passes bé. I tant que sí. I a més, perdona...
El que és bo, segurament ho vas fer o no ho vas fer? A veure, confesa't. A veure. El bocata del mig. Sí, sí, sí. És que és un ritual, és un ritual. Ja, no, veus, el Xavier ve a casa a sopar. I si han perdut, fem un sopar normal i corrent, i mira, van les cares. I si ha guanyat, llavors fem un estra. No, jo no arribo tant, no. Sí, sí, sí. Ahir diu, mira, saps aquell pernilet que tens guardat, saps? Sí, sí.
el farem amb un liet bo, i sí, sí, mira, s'ho vam passar tot molt bé. Una de les poques coses de les que podem gaudir. Home, aquests dies també, arran de la mort de Nelson Mandela, ha estat bé recuperar o recordar una mica aquesta figura també. És llàstima perquè ha mort, però d'alguna manera...
tot l'homenatge que se li ha fet però fixa't bé que ja busquen sempre tres peus al cap l'apretó l'estressada no sé com se diu l'estreixamiento de la mano de l'Obama con el Raül Castro ja li treuen
Ui, els republicans la que han armat. Sí, sí. L'hebre és com no ho podem entendre, el gènere humà. És cansat, no?, una mica, de vegades. Sí, sí, sí. El que va ser divertit, aquell bon home, que semblava que estava traduint per els sormuts, i resulta que era un bluf, aquell home no en sabia res de res, i feia... Estava l'Obama amb la seva plàctica explicant i parlant. Jo aquí vaig veure, no vaig veure gaire.
I, no, no, això ho vam saber el dia següent, i resulta que aquell home feia uns gestos, diu, mira, ho està fent pels sormuts i els sormuts. Es tornaven bojos perquè no entenien re de re. Perquè, a més a més, és que no era paraules de sormuts, ell anava fent gestos, i allà molt seriós, però re de re, tu. Ara, un altre assunto que estàvem parlant, que ara què diu això dels gestos, m'han recordat.
Un, aquí també, a La Vanguardia, o en un d'aquells cel·lers o aquelles revistes que porta a La Vanguardia, a vegades, d'apultura i tot això, no sé exactament on, ara, fa pocs dies, vaig llegir, no sé si era del Monçó que ho deia amb la seva columna o no sé què,
s'ha posat de moda, no sé si és New York o no sé on, un restaurant que no es pot parlar. Sí, és veritat, és a Nova York. Sí, sí que vaig llegir. Oh, tant de bo, tu. No, no. Perquè per vegades hi ha un escàndol. No, és que no es pot
ni amb la teva parella ni amb la teva parella ni un comentari i aquesta tot ha sortit aquí perquè he anat a la biblioteca un moment a tornar a una cosa i aleshores amb la Rosa Maria la directora ho he comentat mira escolta ha sortit això diu home és una mica frustrant no ho sé vas dic sí però més frustrant és que potser una parella que potser fa un esforç per anar a un restaurant i tenen allà
gent, tant d'allò que li treu, i sobretot si n'hi ha canelleta, jo soc amant de la canalla, però els pares no controlen i aleshores ja li fastidado el romanticisme d'aquella cosa. O la tranquil·litat, que hi ha gent que vol que mengem o sopa, dinar i sopa amb tranquil·litat. I després diu, però és que així poden saborejar, olorar, escoltar,
ho vas llegir oi? i va ser interessant aquesta una i l'altra que també parlant del mateix amb l'última novel·la que vam llegir al Club de Novela Negra que era aquest d'allò de Paco Camarasa doncs vam llegir una novel·la que la Juanita també va llegir-la que era aquella de la Playa de los Aguados i l'ambient és un ambient aquest escritor escriu d'una manera pausada i lenta perquè és gallec
I és una manera de ser. I el que ha estat a Vigo, doncs... Sí, sí, ho reflecteix. És clavat. I una de les coses que es fa molt era tomar un vasito de vino blanco. Sí, sí. I aleshores un personatge, o no sé si va ser camarasa, que va dir que lo chulo és conversar una botella de vino.
A mi em va agradar moltíssim. La idea aquesta, no? La idea de conversar. Sí, però sí, és que mica en mica, darrere de les televisions, les tauletes, els telèfons, i tota aquesta birria... Allà posava, en aquest de New York, te'n recordes, que posava prohibido portar mòbils... També, també. És que, escolta'm, ja no parlem de res, mirem la televisió. El meu fill, que clar, en tot el dia no té temps de mirar les notícies...
I clar, has de callar. Dic, escolta, és que hem perdut ja la relació de família. El arte de conversar. Llavors sí, quan s'acaba el que sigui, llavors ens anem a les 500 a dormir perquè hi ha coses a dir. Però home, que vols que et digui? No sé...
No és perquè facis unes grans xerrades, però comentar sobre el dinar, si ho has fet bé, si t'agrada, o mira qui has vist, no sé, una mica. Però res, res, tu, les tauletes i la televisió, jo les prohibiria. La Joana és més esplèndida, perquè jo si faig el dinar i el tinc que fer cada dia...
Al donar i al sopar faig, està buenísimo, vinga, menjar, buenísimo. No, jo, muy cari acontecida, pregunto, que no està bo? No, res, jo, està molt bo. A mi d'així, quan no ho dic, a mi d'així diu, mama, que no dius allò? I tots dos riuen. Saps què passa? Que a mi no m'agrada gens cuinar.
Però quan cuino... No, cuino bé perquè, mira... Per obligació, no? Sí, però quan ho faig procuro fer-ho bé i em surt bastant bé. Però, noi, és pesadíssim. Home, cada dia... Home, i penses, t'has estat 40 hores aquí embrutant-te les mans tallant, sofregint, i amb un tres i no res ja tens tot buit, mare de Déu santíssima.
No m'agrada gens. No, no, la meva jove. Disfruta i busca fórmules i fa invents. Per a molts anys. Ai, sí, escolta, em sembla que ha conquistat el fill per l'assumpte de l'estómac. Ah, bueno...
Un matrimoni bebès i a l'estómac del marit està bé, eh? Això ja podeu tenir-ho per costat. Jo crec que si el primer matrimoni es deia malbaratar per això, perquè com... No, no li agradava cuinar, li passava com a mi. Però seria greu que s'hagués espatllat només per la cuina. No, no, doncs mira, va ser un 50%, eh? Carme tens de suficient per sentir que Consell de les Viejas...
Però hi ha molts homes que cuinen també. Ja, ara sí, ara sí. Però abans tu li feies un menjar... Sí, guapo. Ui, ja tenies la mitja felicitat, tu. Sí, sí, sí. Jo quan em vaig casar...
M'interessava molt fer amanides ben boniques i fèiem unes amanides totes adornades, amb el mateix, amb tomàquet i olives i amanida, però... I el meu sogre, al cel sigui, diu, sembla que menjo l'amanida més a gust.
La iaia feia l'amanida a l'antiga i mira tu, amb tot el revuelto. Ara les parelles ho fan la meitat i meitat i les que no ja són parelles una mica granades també, a vegades. Sí, jo no puc queixar-me perquè si faig arròs o el que sigui, tinc un pinxa preciós que és el meu marido.
Sí, sí, va traient catxarros. Què puc tallar la ceba? Què puc fer jo? Bueno, mira, no està malament. El que passa és que em fa molta ràbia perquè quan encara no està acabat, sobretot la paella, que ja saps que s'ha de beure una mica el caldito aquell perquè quedi ben d'això, llavors resulta que comença a tastar. No, si l'estic tastant. Dic, m'està sortant tota la flor de l'arròs. Fora d'aquí!
Bueno, mira, són moments. Exacte. Bueno, estem molt contents, molt contentes ara, que aquesta rosa tatuada del Tennessee Williams, en català per primera vegada...
I la Clara se'ns tenca, no? Sí, ser Clara segura. Ara ho comentàvem, és que és un artista d'una peça, eh? Sí, sí. No, perquè fa tots els papers i els... No, no, bé bé, és... És fabulosa. Els borda, els borda. Sí, sí, o sigui, va... Igual aquesta deu estar molt bé, perquè és un personatge... Bueno, estava per a la Mangani. Sí, imagina't, clar.
com ella normalment ho fa molt intensament no, no ho viu, ho viu, molt bé igual fa una cosa de riure que una cosa molt dramàtica i així sí, mira es creix perquè la Clara no és físicament és una persona gran
d'alçada o així, no, no, és fineta, és una nena... No, no, és una nena. No ho sé. Si la veus pel carrer, doncs podria ser la nostra filleta, i ja està. Hola, i tant, i tant. O sigui, què va, no? I com a gent te diu la neta. Sí, bueno, no, que quieres... Sí, sí, més o menys. Sí, la neta, sí. No, la neta no tant. Però sí, sí que, bueno, depèn, clar, sí que hagués pogut ser...
Però és un... I a més té la... Sobretot en televisió i en film Sí, sí, la càmera l'estima La càmera l'adora La sap captar Jo dic que està... Jo en teatre a lo viu no l'he vist No l'he vist I m'agradaria veure aquesta perquè realment És una obra de teatre molt És fort El que passa amb el Tennessee Williams No sé per on l'agafes, eh? A vegades no m'agrada tampoc, eh?
Però sí, sí, el que passa és que fins al 2 de febrer, Déu-n'hi-do, encara tenim temps de veure-la. Sí, acaba d'estrenar, vull dir que a més o més d'aquí a... Per Nadal no sé què també hi són. Sí, això ha d'aprofitar.
Tu tenies alguna mente, Carme? Jo no sé, és el que anava preguntant, però dic que us volia preguntar justament que hi ha tants temes polítics aquesta setmana que ens feia mandra segurament, sé que en aquesta tertúlia acostumem a passar-los una mica per alt perquè també estem una mica... Saturats, exacte. És això, no? Que arriben cada dia també tantes coses, tanta pica baralla, política i tot plegat que... Sí, sí, sí, sí.
Analitzar aire frase per frase acabes entrant en el seu joc, no? Jo em perdoneu, m'estranc. A mi hi ha coses que no les acabo d'entendre.
Resulta que quan es va acusar amb un dels polítics d'aquell que s'hi tenia de cèntims a Suïssa o el que sigui, va sortir una portavoz muy grande, amb molta... Muy grande, ¿cómo? Más bien es pequeñita. No, no, no la pequeñita, no, l'altra. Oh, també, també. La prepotent. No, no, però la pequeña sí, també, ja ho explicaré. És massa vilina. Però, bueno, que no, que si a ella li passés una cosa d'aquestes, doncs que dimitiria automàticament. Li ha passat una cosa d'aquestes...
que pot ser veritat pot ser mentida igual que llavors i no estic defensant a ningú que estic parlant d'una manera apolítica sinó només amb el que té la visió des de lluny doncs carambes i a més a més hi ha per exemple de les frases aquestes lapidàries que fan
que, per exemple, la cosa que té la generalitat, que són els que poden manar o el que sigui, amb la cosa de l'ensenyança, que això no tenia d'haver-se cedit a les autonomies. No, no, però és que ella, jo vaig entendre que deia que ella, si hagués estat a les seves mans...
no hauria hagut ni autonomies. Que la cosa central, o sigui, se destapó tranquil·lamente. Això ella. Per això que deies tu de la persona indicada que tenia diners fora, jo vaig veure una roda de premsa abans de les eleccions,
després de la campanya que es va fer, i la premsa, tots li deien, però està vostè segura que esta persona... Esta persona tiene de tiempo, hasta el día 30, para enseñar todos los capitales que tiene fuera. O sigui que ho va afirmar per tres vegades. Quan una de les persones a les que acusava era el pare... De Pujol...
No, del Mas. Era contra el Mas. I el pobre senyor ja feia més d'un any que era mort. I ho va afirmar tan en sèrio que dius, ostres, i després el senyor Montoro ho acabo de redondear.
I després no han pogut. Tu creus que aquesta persona ha sigut rehabilitada públicament? Si ha dit això, no, no, estàvem equivocats. No, difama que alguna cosa queda. Exacte, i de vegades també és això la sensació que quan apareixen segons quines sentències, segons quines acusacions, no saps fins a quin punt separar-ho d'alguna estratègia política, no? Naturalment.
En un moment tenim un cas flagrante. És el de la senyora... Com se diu? La Sánchez Camacho? La Camacho.
ara què? mètode 3 mira que m'ha rebombori m'ha agradat el titular del punt avui de la portada el dimarts em sembla que era que era mètode res mètode res, sí, sí bueno, ara tot aquest cacau, què? i ara què? a més, tenint en compte una cosa que el que va organitzar tot el cacau va ser ella
Ella, segons l'amo de Método 3, ella va organitzar de posar el micro i tot el jaleu, aviam si estirant-li la llengua a la nòvia del fill del Pujol, en treia coses per després poder-les treure en un moment donat.
I després... El Watergate. Sí, i després que no, que sí, que si els 80.000 euros, no sé quants euros va demanar, que si això, que si allò. I ara diu, no, no, com los he perdonado, lo dejamos estar. Sí, claro. Perquè, clar, l'amo del Método 3 va dir que aniria allà on fos.
perquè tot el que... És que l'han enfonsat, li han enfonsat l'empresa, li han enfonsat la família, jo no sé, aquesta persona no la conec de res, i així a golpe de vista tampoc no em merecia gaire bona impressió. Però quan tan segur, tan segur, estaven disposats a defensar-se de la injustícia que se li havia fet, doncs mira, alguna raó entendrà.
Bé, i ara ja pujats a fer, ens n'anem volant el bar i anar. Sí, sí, clar, aquest tema que també sembla que... De fet, si ara comencem a veure els resums de l'any i tot, hi ha molts temes, fins i tot el cas ITV, que tampoc està acabat, no? No, no, ara torna a sortir. Uns i altres, la Pujol està apartat, però està diputat, vull dir que com ell, com tants altres... Com tants altres, sí, sí. Que era una manera que no sortissin les persones involucrades...
Jo el que m'assombra és que a vegades que n'hi ha coses evidients i tots aquests lius que en comptes de preocupar-se d'una altra cosa és com si un diu tu has fet això? Jo, jo, jo. No, no, el Tomàs. Mira, n'hi ha aquella fàbula de Sopo no, aquesta era de Samaniego i que deia això. Los dos los dos galgos que si són galgos que si són podencos. I en estas discusiones llegaron los perros. Los perros.
Pillan descuidados a mis dos conejos. A mis dos conejos, ¿no? Que si son galgos... Yo dono aquesta impresió, y a los aires es una impresió de desencant.
Per la gent jove, perquè hi ha nosaltres, que encara el cap sembla que ve, i a l'oïda també, com hem vist abans, però que ja veus les coses des de més lluny. Però la gent jove jo crec que a vegades ha de sentir-se molt decebut. Tants problemes que hi ha, que són difícils de resoldre, però que ben treballats s'hi podien resoldre.
Tothom està perdent folle darrere d'aquestes tonteries de partit i torno a dir una frase que no és meva, que és del Lluís, quan també venia a les nostres tertúlies. Estem governats per una partitocràcia i tot es fa a favor del partit. O sigui, les necessitats de la gent
No es tenen en compte. No es tenen en compte en absolut. Imagina't ara, a Alemanya...
segurament faran un gran partit, la Merkel, amb els socialdemòcrates. Doncs, per als grans problemes del país, s'ha de fer una cosa d'aquest tipus, intentar entre tots les soldres i no perdre el temps en coses que, escolta'm, a la volta de pocs anys, em sembla que tindran que benedir-se de no haver treballat com Déu mana.
Sí. Suposo que això sí que d'alguna manera potser està començant a canviar, o si més no, no sé si amb conseqüències, però sí que sembla que segons quins partits siguin conscients que la gent necessita un moviment o alguna cosa. Un aire nou. Però basta ser que un tingui una idea avançada, llavors el partit, si al partit no li interessa, no es porta a terme.
I això és molt trist. Encara pesen massa, segurament, els partits. Oh, clar, que pesen massa. Pesen molt. O sigui, tot funciona en interès d'ells. Tu creus que hi ha... Clar que el títol no està ben fet per això del simpòsiu que ha començat avui.
escoltem totes les tertulies el títol no està bé és veritat que ens quedem amb el titular també perquè en realitat és un títol massa provocador és per demà per cridar l'atenció però bé bueno ahir posaven el sobre què és en los pies de los caballos que si era això que l'únic que sabia era fer coses del Barça home és un senyor que és historiador si aquest mateix títol haguéssim posat un signe d'interrogació al final
diu potser la cosa i ja s'hauria suavissat. I és veritat? Sí, sí. Perquè si fas, quedes aquell dubte, el que escriu o el que no escriu, no ha firmat res ni ha negat res. Sí, sí, però suposo que realment volien un titular important perquè la gent estigués...
O sigui que... No, no, si és que es veu que tenen d'això, tenen ple, eh? I tenen material per poder repetir. 300 anys són molts anys. Sí, clar. Aviam, clar, que cadascú escriu la història segons la viu o segons la sent. Perquè tu llegeixes la història d'Espanya d'un autor o d'un altre i no té res a veure. D'Espanya no parlo, eh? De Catalunya. Catalunya a banda.
La història d'Espanya del marquès de Lozoya no té res a veure amb una altra història d'Espanya, que va sortir més tard, que, clar, la tendència era d'un altre tipus. I deies, doncs, si això no té res a veure. Si cada un de nosaltres expliquem la història com ens convencen.
No, com la sentim o com la vivim. La història, no la història. No la història. Mira, en anglès n'hi ha dues paraules, que és history, que va amb Bach, i story, dic així com és, que no va amb Bach. No, vam deixar sol. La history és història...
com si diguéssim del poble, de la nació, de lo que sigui, la history, la history, pot ser una novel·la o la història. O el que et passa cada dia i l'expliques. I l'hi vas explicant segons a tu. Clar, t'està passant o tu sents en aquest moment. Això mateix. Per això has de llegir dues o tres històries i llavors treure en conclusió, si tens prou criteri,
del que vol dir. Jo, com no m'agraden les vides agenes, potser que tenia, i ho puc dir ara sense cap mena de vergonya, tenia molt bones notes en filosofia, en matemàtiques, en el que vulgueu. Menys història. Història una provada, eh? Perquè tant se m'enfomia a mi que posin... No pot ser, perquè a mi... Bé, l'història de la cultura sí.
Però, i la història, sí, de l'art, eh? És que hi ha moltes històries. No, aquestes, sí. Però les altres, que si sé casó, no m'ho preguntem. No, si sé casó, no. Ara, si el casamiento interferia en la marxa del país, llavors sí que m'interessa. Jo sí, soc una mica xafarbarota. El d'allò, en aquell llibre de la Catedral del Mar, que suposo que l'ho dic, eh? Ah, sí, sí.
Fa gràcia quan abusen d'ella el conde aquell i de seguida fa que el marit torni a abusar d'ella perquè si el fill sortia que no fos un bastardo. Això, i tant, i tant. Sí, sí, el dretxo de pernada. El dretxo de pernada, ja està. Sí, que queda molt fi. Sí, sí.
Doncs nada, senyores. Bé, mira, contents amb el 6-1. La història del dijous, ara, ja l'hem acabada quasi. Gairebé, gairebé. Queden dos minutets petits. Sí, fa sol, ja no fa aquella boira d'ahir, que ahir era un dia espantós. L'altre dia es va demostrar que part del foc que va haver al nit era contaminació, eh? Era contaminació, sí. Però foc també. Vosaltres teníeu raó, eh? El foc va ser a la tarda.
No, no, aquell foc que dèieu era un magatzem que es cremava aquí, a Castellbisbal. Que passa que el vent ho va enviar. Ho va, però fins a Barcelona i tot, va arribar-hi. O sigui que vosaltres, com veieu arribar, teníeu raó. Sí, sí. Bueno, però també hi havia la contaminació. Hombre, la contaminació, aquella gorra que té Barcelona...
Sí, sí, el meu fill ja li va dir al meu marit, diu, ves amb compte amb les velocitats canviants, que escolta'm... Multa al cantó. Hombre, i una multa que te hace temblar, eh? Sí, sí. O sigui que és ben grossa. En fi.
suposo que s'acabarà aquest cap de setmana potser hi ha una mica de canvi a veure si és veritat perquè sí que es nota mira jo ahir sortint d'aquí a casa meva estava perquè em donés un atac al cor de l'ofegamenta i era la culpa de l'ambient sense adonar-nos-en però va calant va s'empassant-ho i ara són privilegiats d'estar aquí
O i tant, o i tant. I privilegiades d'estar aquí a la ràdio. A la ràdio i a Sant Just. Exacte. I a Sant Just, que l'única pega que té són les pujades als carrers tan costaruts. Això. Molt bé. Moltes gràcies a totes dues, Joana.
I, Lina, tornem dijous que ve. Jo no ho sé, eh? No ho sé, perquè me n'haig d'anar a Castelldefels a dinar amb els veterans de la ràdio i la televisió. Si em dóna temps, vindré. I si no, m'escusareu. Vaig anar a Castelldefels a menjar una ronconi. No, no, no. No, carinyo, ens faran brou i cardolles. Molt bé, doncs, gràcies i que vagi bé. Gràcies. Adéu, guapa.
Connectem tot seguit amb el butllet informatiu de la xarxa.
Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5.
Aquesta hora es fa una concentració davant de l'Ajuntament contra la llei de reforma de l'administració local, una convocatòria simultània a la resta d'ajuntaments catalans que hi havia feta per avui a les 12 del migdia. El govern espanyol recordem que va donar llum verda la setmana passada aquesta norma que preveu limitar les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions. La llei és especialment dura per municipis amb menys de 20.000 habitants, com Sant Just, en els àmbits en què tindran competència
Quedaran reduïts en clavegram, enllumenat, cementiri, mercat municipal i poc més. Per expressar el rebuig d'aquesta nova llei avui ha convocat una concentració davant de l'Ajuntament. La protesta s'organitza conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis de Catalunya i els sindicats UGT i Comissions Obreres.
Una quarantena de fotos s'han presentat al primer concurs de fotografia de Masllui. En total de 10 persones han participat al certamen presentat en aquestes imatges sobre el nou barri Sant Justenc. El veredicte del jurat es coneixerà el proper dia 19 de desembre. Hi ha dues categories de premis. En la categoria general hi ha 3 premis a les 3 millors imatges que rebran vals de regal per comprar.
a comerços adscrits a la Unió de Botigues i Comercians de Sant Just i també hi ha una categoria per associats de l'entitat veïnal on només podran votar els socis i sòcies de l'Associació de Veïns de Mas Lluïll. Jurat de la categoria general està format per tres socis de l'associació i per dos de l'agrupació fotogràfica Sant Just. Les imatges es poden veure ja al blog de l'associació maslluissanjust.org i els premis es lliuraran dijous de la setmana que ve en el Mar del Brenar de Nadal de l'Associació de Veïns a l'Espai Mas Lluïll.
I acabem aquest butllet explicant-vos que continuen els treballs d'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. Els operaris treballen ara per desmuntar la coberta de l'antic edifici de Correus i preveuen acabar avui. Després serà una altra empresa qui procedirà a l'enderrocament. Tots els carrers afectats estan oberts al trànsit a hores d'ara i no es preveuen talls al llarg de la jornada. Els treballs d'enderroc del gimnàs s'han d'acabar demà i al gener.
Del 8 al 13 es demoliran l'antiga escola i els gimnàs. Per seguretat, l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Taneu. També queden garantits l'accés als guals i la circulació alternativa d'accés al carrer Creu a través de la Verge del Pilar mentre durin els treballs perquè sí que es preveuen talls puntuals de trànsit. Es calcula que la totalitat dels treballs d'enderocament dels edificis s'acabaran a mitjans de febrer.
I de moment això és tot, més informació a la 1, al Sant Just Notícies, edició migdia.
Això és espectacle.
Passant 11 minuts de les 12, és moment, per tant, de parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia, com anem? Bé, a punt per saber quines recomanacions tenim per aquests dies. Doncs mira, si et sembla, podem començar parlant per als teatres, per les criatures. Molt bé, perfecte. Ja s'apropen les vacances de Nadal, els pares no saben què fer amb els nens...
i llavors està bé donar-li oportunitats, encara que n'hi ha moltíssima oferta. Moltes coses, la setmana passada vam comentar uns quants d'espectacles ja. Sí, però vull dir que de totes maneres, a part dels espectacles infantils que es fan al teatre, és que n'hi ha quantitat d'opcions, que són, no sé, a les galeries comercials, a les biblioteques, vull dir que si haguessin de fer un repàs de tot el que s'ofereix per als nens petits...
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Bé, començarem. Jo penso que aquest espectacle tindrà molt d'èxit, perquè n'hi ha molts, molts, molts nens que són del Club Super3. Exacte, és un d'aquests que no falla, segurament. Sí, perquè quan fan la presentació allà a Montjuïc, o sigui, està pleníssim, estan tot el dia allà. Bé, doncs, Dagoldegom ha fet Farà.
el musical. Benvinguts als castells embruixats. Ui, quina por. On la faran? Al Teatre Victòria. De Goyldegom al Teatre Victòria. Això per Nadal. Això serà per als dies de Nadal, però comença justament aquest dissabte, encara que l'estrena oficial no serà fins la setmana vinent. Però si la gent ja vol anar...
Ja pot anar-hi, perquè ja saps que els primers dies que es fan les representacions en moltes ocasions fan un preu especial, no? O sigui que si voleu anar, TV3 i la companyia de Got de Gol ha preparat aquest musical a un nou espectacle.
que estarà al mes de desembre al Teatre Victòria i que ja dic que començarà aquest dissabte dia 14. Està protagonitzat, evidentment, per personatges del grup Super 3, de TV3. Està dirigit per el Joan Lluís Botxo i el Gerard Hausman.
I bé, i la història va d'un castell embruixat. Jo no sé... Home, és plou interessant, no? Pels nens segurament és un element bastant atractiu. Espero que no faci massa por, eh? Perquè si no els més petits es taparen els ulls, no? Això també, perquè per quina edat està pensat, en principi? No sé si ho concreten. A partir dels 4 anys. Però jo crec que els més petits no sé si... Encara és massa d'hora, no?
Com que aniré a veure-ho, ja parlarem, d'acord? Molt bé. Bé, i una altra cosa, te'n recordes que l'altre dia vam parlar que al Raval, al Teatre del Raval, faríem Pastoret Superestel, que és un musical molt, molt maco i molt ben fet? Doncs, una petita red.
que el dia 27 de desembre hi havia funció però s'ha suspès. Recordem que estan cada dia a les 6 de la tarda al Teatre Raval, que estan fins al dia 12 de gener, o sigui que tenim temps d'anar-hi a veure-ho,
que és un espectacle dirigit per Enric Arreguan, en cançons de Toni Oliver, i que és la història de dos nens que troben una parella que s'ha quedat a passar la nit al metro de Barcelona perquè no tenen diners per anar a l'hostal. Et sona, això? Ja, ja, ja.
Et sona, no? Sona una mica, em sembla, aquest argument. Doncs, bueno, pas duret superestat. La notícia ja és només que el dia 27 que estava programat no hi ha funció per la gent que hagi agafat les entrades que sàpiga que li retornaran els diners per anar qualsevol altre dia. També queda dit. Doncs, tenim més espectacles infantils, Maica? No, deixem les espectacles infantils perquè tenim molta cosa per gent gran i m'agradaria anar una miqueta...
Mira, per exemple, la Fundació Romea ja saps que fa habitualment espectacles els dilluns, que és el dia que no hi ha habitualment representació teatral. La Fundació Romea fa conferències, fa lectures dramatitzades, fa taules rodones...
En fi, fa una mica de tot en aquests dilluns que dedica al món de l'espectacle. Doncs aquesta setmana, aquest dilluns, no farà ni una lectura dramatitzada, ni una obra de teatre, ni una taula rodona, ni una conferència, sinó que farà un homenatge a Jors Bracent.
Jos Bracel, jo no sé, tu ets molt jove, no sé si el coneixes. Home, però una mica sí que tinc algun referent, eh, Maica? És un dels més grans autors i intèrpretes de la cançó del segle XX i, segons deia Gabriel García Márquez,
deia que era el millor poeta francès contemporani. Déu-n'hi-do, doncs. Evidentment, les cançons de Bracet el que tenen són unes lletres precioses, unes lletres poètiques i unes històries fantàstiques. I llavors, el Carles Canut, que ja saps que és el que dirigeix la Fundació Romea,
ha pensat que podíem fer un homenatge a Jos Bracent amb ell mateix, amb Ferran Frauca, amb el Miquel Pujador, que fa la guitarra i la veu, Joan Homet, contrabaix, i Manel López, que toca l'acordió. És a dir, que aquest dilluns, si anem a la Fundació Romea, al Teatre Romea,
no veurem res teatral. Bé, res teatral. Veurem un concert, no?, que sempre és agradable. Home, se'n fan, de vegades, allà, també, no? Sí, sí, sí. No és la primera vegada. I, evidentment, podrem sentir les cançons d'aquest gran, gran, gran cantant francès, que va ser Georges Brassens.
Bé, ja sabeu que l'entrada és lliure, el que passa és que heu d'espavilar-vos perquè, si no, a vegades no hi ha lloc. S'acaben de pressa, exacte. Sí, s'acaben de pressa. Una altra cosa també per gent gran, que no per nens. Estan fent un cicle de lectures dramatitzats de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya,
I en aquesta ocasió, el dimarts dia 17, a les 8 de la nit, al Teatre Lliure de Gràcia, es farà una obra que es diu, una lectura, una lectura dramatitzada de l'obra Assaig de Soltes a Tornanda, de Josep Minguel. Això també és entrada lliure.
però l'aforament del teatre, com sempre dic, quan és entrada lliure, és limitat. Per tant, si voleu anar, també heu d'espavilar una mica per tenir les invitacions. Tenim el telèfon? Sí. Anem a parlar ara d'una obra magnífica que vaig anar a veure ahir, es va estrenar ahir,
I que la fan en un teatre que moltes vegades hem parlat aquí a Ràdio Desver d'aquest teatre Acadèmia, que està en un lloc molt, molt especial, perquè per aquella banda, per aquella zona de Barcelona no hi ha cap teatre. Està al carrer Buenos Aires, al costat del cort inglès de plaça Francesc Macià.
I es va estrenar Romeo i Julieta. Ja saps que jo sóc una enamorada de Shakespeare, però, a més a més, és que en aquesta ocasió estava doblement interessada, perquè, a part que jo sóc una enamorada de Shakespeare, és que estava dirigida, aquest Romeo i Julieta, per Dugal Bruce Lockhart, que és, com vam dir la setmana passada, te'n recordes que vam parlar de l'obra, que és el director de la companyia Propeller, que a mi m'encanta. Jo vaig cada any a Girona,
Bé, doncs aquest Romeo i Julieta, que es va estrenar ahir al Teatre Acadèmia, em va semblar fantàstic, tot i que, sempre dic, quan vas a l'estrena, doncs els nervis es noten, però la veritat és que està fantàstic. I tenim per parlar...
d'aquesta obra. No tenim el director, el Dugal, perquè no parla pràcticament ni castellà ni català. Seria difícil, eh? Sí, però tenim l'Alma Mater del Teatre Acadèmia, una dona valenta, molt valenta, perquè en aquest temps que estem vivint és una gran valentia obrir un teatre com ha fet ella. La Mercè Managuerra, bon dia, Mercè.
Bon dia, Maica. Hola, guapa. Una persona valenta, molt valenta. El Teatre Acadèmia es va obrir i jo em vaig quedar superemocionada perquè no tothom té la valentia d'obrir un teatre quan les coses estan tan malament, però afortunadament, i això m'ho confirmaràs tu, sembla que va molt bé, no? Bé, jo crec que...
per fer un projecte, o sigui, per dir que un projecte va bé, es necessita una mica de temps, no? Fins ara, jo crec que ens hem anat donant a conèixer a poc a poc. Aquest any realment és un any que ja es nota que n'ha passat un abans, o sigui, que hi ha més gent que el coneix, més gent interessada per la programació, i sí que notem que hem tingut una assistència molt bona en els dos projectes anteriors, la marquesa d'Assad i el Jard. Sí, el Jard, sí.
Per tant, sí, anem fent camí, jo crec.
A més a més, el Teatre Acadèmia, ja que estem parlant amb la Marse Managuerra, després parlarem de l'obra, però el Teatre Acadèmia fa descomptes, els descomptes habituals a gent jove, a gent gran, però a més a més el que em fa molta gràcia és que fan descomptes als veïns. Sí. Pensem que bé, que la gent ara està passant un moment difícil, però que de fet la cultura...
i sobretot jo penso al teatre que, com diu Shakespeare, és el mirall en què la societat es pot veure millor reflexada i descobrir-se a si mateixa, per mi és una eina imprescindible del món on vivim. Aleshores, si aconseguíssim que els veïns estiguessin a prop nostre,
Seria molt important pel barri, penso, i perquè sempre està molt bé, no?, la convivència amb la gent que està al teu voltant. A més a més, està al mig de l'eixample, vull dir que hi ha moltíssima gent visquent allà, gent, a més a més, que pot gastar-se els diners anant al teatre, no?
Bé, la primera setmana sempre fem un descompte 50 i després hi ha els descomptes que hi ha, no? Per tant, per animar que la gent vagi venint i ens conegui. O sigui que aquesta setmana el Romeu i Julieta té el 50% de descompte en les entrades? De la gent del barri. De la gent del barri, clar, evidentment. Doncs escolta, això és una molt, molt bona notícia, eh? Home, pensem que...
De fet, el teatre és millor que estigui ple de gent que li agrada el teatre que no pas intentar que vingui gent que no pot venir. I per tant, jo crec que és un incentiu bo per la gent d'allà, per conèixer-los. I per als actors també, Mercè, perquè no hi ha cosa més trista per un actor que veure que el teatre no està ple. És fantàstic que estigui. I també hi ha molta gent que després poden ser...
portadors del missatge del teatre per explicar als altres o sigui que la gent de proximitat penso que tots ara vivim en xarxa i que és molt important trobar la teva xarxa per conviure i anar més enllà aleshores ja va venint gent que diu ai és que a mi m'agradaria perquè no feu els amics del teatre acadèmia i això jo crec que aquesta escompte pot servir per la gent que de veritat necessita veure teatre per viure
i aleshores poden realment ser com una mena d'apòstols de la situació. Mercè Managuerra, evidentment fa dos anys que va obrir el Teatre Acadèmia, però és una dona que porta tota, tota, tota la seva vida dedicada al món del teatre. Ha estat durant molts anys professora de l'Institut del Teatre, professora d'interpretació de l'Institut del Teatre...
i la veritat és que ha fet moltíssimes coses i, a més, se li nota que li agrada aquest món i que li agrada tenir gent jove i gent amb empenta per fer les obres. Però a mi m'ha sorprès, molt gratament, que el Dugal Bruce Locher vingués a dirigir el Romeo i Julieta al Teatre Acadèmia. Com va ser això? Mira, nosaltres, d'alguna manera, ens diem Teatre Acadèmia, que pot semblar un nom...
l'acadèmia pot ser una cosa molt restrictiva o una cosa, si ens referim a l'escola de Plató, una mirada cap a la tradició. És en aquest sentit que pensem en l'acadèmia, de gent que es reunia en torn de les idees i de la llibertat de les idees. Aleshores, jo penso que el projecte nostre sempre...
També per la meva pròpia naturalesa del tipus de professional que soc jo, que és una persona que s'ha dedicat fonamentalment també a estudiar tècniques d'interpretació. I penso que de vegades ens rovellem perquè els mateixos papers ens van duent, si no és que tenim una gama molt àmplia, cap a fer sempre un tipus de personatges i ens criden per fer allò perquè ens ho hem vist fer...
i volen que ho tornem a fer. I aleshores penso que és molt bo tenir un lloc on hi hagi formació en el sentit de creixement de l'actor i de replantejaments i reflexió de l'actor sobre si mateix. Llavors, sempre intentem tenir complicitats en la formació. I la Fundació AISGE
de Barcelona, que està presidint el Sergi Mateu, sempre fa cursos, o sigui, organitzem cursos allà, perquè jo també pertanyo a ISGE, de professionals que fos difícil que altra gent els pogués portar, perquè implica una infraestructura i un cost difícil d'assumir. Aleshores, jo faig propostes i una d'elles va ser
Quan va acabar una de les representacions, que tu deies que tu també anaves a temporada alta, jo també hi anava, i vaig preguntar si hi havia algú de la companyia que a més a més fos mestre. Perquè, si t'hi fixes, molts dels nostres muntatges són dirigits per persones que han estat mestres i directors. Precisament per ajudar els actors a fer salts cap endavant, per conduir-los en aquest procés d'explorar coses que encara no has explorat.
Aleshores, quasi tots els directors són mestres, també. I vaig preguntar si podia venir algú de la companyia a donar classes de Shakespeare, perquè, com diuen al vers ells, amb el respecte i l'amor per la paraula que tenen la companyia Propeler i amb l'apropament que aconsegueixen de les obres al públic d'avui dia. Llavors va venir el Dugal i aquest curs es va fer al Teat Acadèmia.
Sí, me'n recordo. Jo vaig trucar per a veure si podia fer el curs i em van dir que ja estava ple. Em farà una altra, Maica. Em farà. Perquè s'ha enamorat de Barcelona. Jo crec que va entrar en aquest espai. Penso que aquest espai és bastant màgic. Sí, molt. El Teatre Acadèmia realment és molt original i, com tu dius, té un punt de màgia. I la gent se sent com ben acollida. És com si entréss a una casa del teatre. No et distancies.
de propa, a la mateixa sala. Aleshores, ell li va passar això. Va entrar en aquell espai que era totalment nu per fer el curs i una de les escenes era Romeo i Julieta. I va dir, feia anys que buscava el moment i el lloc on fer-ho. I va dir, va veure els actors fent aquesta escena. Diu, vull aquests actors. Un dia vam anar a prendre una paella quan ja se'n anava. I després de beure vi blanc, una mica de vi blanc i estar relaxats,
ell em va confessar fa molts anys que tinc ganes de fer aquesta obra i m'agradaria tant fer-la aquí i amb aquests actors perquè la cosa bona també d'això dels cursos és que al final puguin arribar que aquest treball arribi al públic
Estic absolutament d'acord, perquè tots hem fet molts cursos, molts cursets, i després, quan acaben, home, et queda el que has après, no? Però, no sé, tu que has passat per molts professors, com la Caro Rosenfeld, com l'Strasberg, no? Com el James de Pol, en fi, tota aquesta gent, doncs, clar, que et deixen la sabidoria que tenen ells, però no et deixen una feina per mostrar, no? Llavors, això és una de les coses que també intentem, que les coses...
puguin anar del laboratori, diguem-ne. Del laboratori és una paraula potser molt antiga. Molt seriosa. Molt seriosa, exacte. Seriosa i antiga, però vull dir, del lloc on tu aprens a superar-te, fas la teva gimnàstia interpretativa i que això et serveixi després per fer arribar millor els textos al públic. Aleshores, el Dugal, amb aquest pont, és exactament el que busca el Teatre Acadèmia, vull dir,
actors que vulguin créixer i després que aquest creixement es pugui posar en una producció. I va passar així, es va dir aquest és l'espai, aquí els propellers treballen amb uns mitjans molt simples. Sí, i tant, i tant. Tenen molta màgia, fan música amb qualsevol cosa. Sí, sí, és una cosa increïble. Llavors, ell va dir que
estaria contentíssim de poder-ho fer va buscar l'equip, molts eren del curs i d'altres que no eren del curs doncs Mercè, felicitats perquè ha sortit un Romeo i Juliet maquíssim, preciós porta tota l'energia de la companyia Propeller i tots els petits detalls que aquesta companyia fa servir en les seves representacions
Jo d'aquí un parell de setmanes penso parlar amb la Sílvia, que ja vaig parlar amb ella, perquè n'expliqui una mica també com ha anat tot aquest creixement, com tu dius, com ha anat aquest curset i el Romeu i Julieta que estan fent ara. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a tu, Maica, per donar-nos l'oportunitat d'arribar als...
els vostres seguidors. Parlem moltes vegades del Teatre Acadèmia, perquè la programació d'aquest any, per exemple, ha estat molt interessant fins ara. Heu fet la Marquesa de Sade, el Jard, que és una preciositat, després vau fer una vetjada literària de Strindberg, i ara el Romeu i Julieta, vull dir que continuarem parlant del Teatre Acadèmia. Moltes gràcies, Mai, que no fas com t'ho agraeixo. Adéu. Adéu, bon dia.
Bé, tenim temps d'alguna cosa més? Tenim tres minutets. Fem molt ràpidament. Avui s'estrena al Teatre Nacional de Catalunya i això ho havia de dir perquè la protagonista pràcticament absoluta de la que s'estrena avui al Teatre Nacional de Catalunya és la Clara Segura.
veïna nostra i estimadíssima i admiradíssima actriu. La Clara Segura és la protagonista d'aquesta obra de Tennessee Williams, la rosa tatuada. Recordem, per als que la vam veure, que això va ser una pel·lícula que es va fer a l'any 55, per la qual l'Anna Manjani...
la gran Anna Manyani va aconseguir l'Òscar. És a dir, que el llistó és alt, realment. Sí, el llistó és alt, però estic segura, segura, que la Clara Segura arribarà aquest llistó tan alt que va posar l'Anna Manyani, perquè és molt bona actriu, té moltes capes, saps? O sigui, és com una ceba, no? Pot fer riure, pot fer plorar, pot fer... I molt intensa, no? Sí, molt intensa, però a més a més que té un ventall molt ample, que això per a una actriu és fantàstic, no?
Bé, doncs la Clara Segura s'enfronta a aquest personatge de Tennessee Williams, molt maco, per cert, que va protagonitzar al cinema l'Anna Manyani. El Tennessee Williams volia que l'Anna Manyani anés a Broadway a fer l'obra, però va dir que no, que no perquè el seu anglès no era prou bo i no tenia clar que pogués estar pel que havia d'estar i no pel text, no?
Llavors, curiosament, també la Clara Segura en aquesta ocasió treballa amb el Bruno Oro. Bruno Oro que va ser company seu quan feien aquelles esboixerrades, aquelles obres esboixerrades. Doncs el Bruno Oro, que sempre o moltes vegades fa broma...
Exacte, es mou en la comèdia. Fa humor, aquí no fa broma, perquè interpreta el personatge, diguem-ne principal també, el personatge masculí principal, que en la pel·lícula va fer el bar Lancaster, o sigui que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la pel·lícula la va dirigir el Daniel Mann,
I jo penso que no s'ha de perdre aquesta obra, perquè Tennessee Williams, Clara Segura, Bruno Oro, jo de veritat, i la Carlota Subirós, per cert, que és molt bona directora teatral i que a més a més porta uns quants anys que no fa res perquè va tenir un nen i va dedicar-se una mica a fer el paper de mare...
I diguem-ne que aquesta és la tornada de la Carlota Subirós com a directora. O sigui que jo penso que el Teatre Nacional estarà ple de gom a gom cada dia, tot i que la sala gran costa. I es trena avui, no? Aquesta nit s'estrena. Doncs ja ens explicaràs què tal, Maica. Aniré. I una altra cosa que s'estrena avui...
És el Teatre Lliure de Gràcia, que ho vam comentar la setmana passada, però ho recordem també perquè s'estrena avui, que és Adiós a la infància. És una obra que s'ha tret de textos del Juan Mercè, que la dramaturgia l'ha fet el Pau Miró i que la direcció l'ha fet l'Oriol Brogi. I la música d'aquesta Adiós a la infància la posa el Jaume Sissa. És la història d'un noi jovenet que té 15 anys, el Ringo,
que es queda tancat en una sala de ball de la cooperativa La Llealtat, que és justament l'espai que va ocupar després el Lliure de Gràcia. O sigui que s'han posat d'acord la Perla 29, que és l'Oriol Brogi, i el Lluís Pascual, que és el director del Teatre Lliure, per portar aquest espectacle a l'espai on realment
Passa a l'hora. Ha d'estar. Molt bé, Maica. Aquests dos estrenes també pinten molt bé. Home, sí, són bastant potents de cara a Nadal, suposo. Vull dir que... No sé si tindré temps de veure tot el que s'està estrenant. No anirem parlant, Maica. Adéu. Moltes gràcies. Tornem de jous que ve encara, eh? D'acord. A veure si de jous que ve podem parlar amb el Roger Consul. Dels contrapastorets. Sí, perquè avui teníem la idea que vindria...
per parlar dels pastorets, però a veure si la setmana que ve tenim més sort i podem parlar amb el Roger que ens expliqui què ha fet aquest any amb els pastorets de Sant Lluís. Molt bé, Maica, moltes gràcies i que vagi bé. Bona setmana.
Les millors carns a la brasa les tastaràs al restaurant El Camí de Sant Just. Vine i prova les nostres especialitats amb peix i carns a la brasa. Vacíos, entrecots de vedella, xai, xurrascos i graellada i un àmpli assortiment d'embotits. També podreu degustar les nostres pizzas artesanals amb mozzarella 100% del sud d'Itàlia. Plats de qualitat al millor preu, en un ambient per tota la família.
Tenim menús de migdia, de cap de setmana i de grups, i fem menús especials celebracions on el preu al marc el client. Busca'ns a internet al web alcamidesantjust.es, al telèfon 934731937, o visita'ns al nostre restaurant a la carretera Reial 71. Restaurant Al Camí de Sant Just. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari.
A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la vostra salut. Fórmules de fitoteràpia, consulta de flors de bac i ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal de Nadal que estaves buscant. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bonavista, 87.
Aquestes festes celebra els àpats amb la teva família i amics al restaurant El Mirador. Podreu degustar la millor gastronomia local amb unes vistes espectaculars i fer una cop al nostre Music Club en un ambient exclusiu. I si voleu donar la benvinguda al 2014 d'una manera especial, veniu a sopar la nit de Cap d'Any i gaudireu d'una gran vetllada.
Reserveu ja el restaurant El Mirador. El telèfon 93 499 03 42. Esteve a l'Avinguda Indústria número 12. Restaurant El Mirador. Obrim per Nadal. Sant Esteve, Cap d'Any i Reis.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Quatre minuts i arribem a tres quarts d'una del migdia. Com cada dijous a aquesta hora és moment ja per pensar en el món del vi. Per això saludem l'Astrid Goldstein. Bon dia, Astrid. Bon dia. Del celló de Can Mata. Avui, a més a més, ja pensant una mica en Nadal, en idees per fer regals i tot plegat. Ara de seguida ho explicarem. A més a més, també tenim, com sempre, un nou tast en directe, no? Avui amb Cava, directament. Avui amb Cava, sí. És allò que em sembla que n'hem fet un parell.
però ens quedaven un pèl lluny i dic, ja ens apropem a Nadal, dubtava de si fero la setmana que ve i dic, no, l'avancem avui. I un que va bastant curiós, de seguida parlem del color i tot plegat, també saludem però el Jordi Domènech de la Penya del Morro. Hola Jordi, què tal? Avui has decidit a participar al tast en directe, has vingut abans i tot.
Em va trucar l'altre dia i diu, vine sisplau, a fer-ho, i dic, vinga, va, farem un esforç a veure què passa aquí amb els tasts de vins, que són molt comentats a la ràdio i ja, per extensió, a tot el municipi. Sí, comencen a ser... Però jo et dic una cosa, jo no tinc ni idea de tastar vins ni res. L'any passat hem d'entastar...
Sí, però... Jo tampoc, eh? Jo n'he pres... El poc que he pres ho he pres aquí els dijous. O sigui, jo crec que el Hosmer sap més que jo. No sé si l'has vist, el Hosmer. Aquest és el nivell que tens avui, eh? Serà complicat. Anava a fer un acudit fàcil, no... De poca roba, no ho farem. No, no, però jo porto calçotet. Jo no porto tan gaire cuir.
A veure, doncs si vols esferit, comencem parlant del cava, després parlem dels llibres, després del Jordi crec que ha de marxar i així fem aquest tast així en directe avui una mica a tres bandes. Sí, els altres dos caves que hem tastat aquesta temporada eren blancs, o sigui, fets amb macabé, utxarelo i prellada, i avui afegim un toc de color, és allò que té aquest color així com a salmonat. Molt com de coure, no?, com si diguéssim.
Exacte, té un punt de coure, és allò que dius, depèn de com el posem amb la llum, queda més salmó, fins i tot tu aquí que estàs més fosca, el veus amb un palet més fosc, doncs què té? Senzillament una miqueta de raïm negre.
Això li dóna aquest color. Això t'anava a dir, que l'estat jo fa un moment, que té una mica de raïm negre, pot ser? No saps res, eh? És roba, és roba, eh? No tenen res. Que normalment els caves no porten raïm negre, no? Entenc. Poden portar-lo. El que cal ser que la gran majoria, el gran volum de caves, bueno, home, que veu xerelo per allà de xardoners i varietats de raïm blanques, poden portar...
amb un estrell, poden portar trepat. Amb garnatge no és el més comú, però també hi ha caves amb garnatge. I el que fa la garnatge és que te'ls fa com més... més malosos, fins i tot. Veureu que no és un cava sec. Té 8 grams de sucre residual. O sigui, és un cava que... Jo crec que ara, per l'hora, li cau fantàstic. És ideal, no? Però sí que realment no és un cava sec a el que normalment estem acostumats.
O sigui, no és del típic de brindis de final d'un dia, sinó que és més de... El podríem posar, per la quantitat de sucre. Però jo crec que és allò que dius, té una acidesa molt fresca, o sigui, els caves és allò que dius, a part de l'aroma, les bombolles, també hem de trobar aquesta frescor, no? Doncs crec que, mira, el que deia l'altre dia, si tinguéssim unes maduixes ara, faríem mal.
Per fer el vermut, no? Va bé, per tant, i amb menjar lleugeret, no caldria que tinguéssim allò típic... Exacte, recordes l'últim cava que era el de la finca de Rabanós i Blanc? Era un cava més voluminós, més consistent. Aquest és més lleuger. Molt bé. Crec que és un cava que fins i tot així entra hores. I és un cava que es diu amor.
Directament... Estem a Nadal, però ja parlaríem una mica de tot el tema romanticisme. Jo no sé si veu vindre la inauguració de les golfes de Can Ginestà, que es va posar el nom a l'Isidor Consul... Sí, jo hi era. Doncs vaig escollir aquest cava per la inauguració de les golfes, perquè els tres germans Giovanni, que són els que fan aquest cava, dediquen aquest cava justament al seu pare i juguen amb el cognom Mor...
per dedicar-lo a Mor. Molt bé. I d'aquí ve el nom Amor. Crec que han escollit molt bé fins i tot el color, perquè no és habitual trobar ampolles de color rosa. De fet, jo crec que la de Pinky, aquell que va infantil, és rosa, no? Vull dir que potser...
pot confondre o no crec que s'atreveixin molts productors de cava a fer-ho justament per això. Sí, bé, perquè surt un animaló que és de color rosa i així. És atrevit, eh? Sí, podria ser el cava de Paris Hilton. És glamorós. Sí, perquè és de color rosa i així. Aquests daurats, també. Clar, clar, està molt bé.
Aquí vindria una mica també amb el Nadal. Perdona, aquí és un cava molt romàntic aquest. Molt. Ho dic perquè de color rosa, a més posa amor gros amb aquestes lletres. Et provoca, veig que et provoca. A mi em provoca, si tinguis alguna cita romàntica, portar-lo, eh? Sí, el veig més de parella, sup així romàntic, que potser el típic dinar familiar de Nadal, no? Però a mi que es regales.
ara és l'època potser que més regalem amor no esperem jo i amor exacte i una mica d'il·lusió i d'alegria què fem? l'has tastat? no encara m'estava esperant el tasto jo fa estona que estic tastant
Quan l'olorem té els típics aromes del cava, però sí que trobem un puntet de fruiteta vermella. Saps allò, la maduixeta d'aquella salvatge. És aquest punt que el fa una mica més dolç que altres caves, potser, no? Sí, i clar, i són 8 grams, i té raïm negre.
De tota manera, el tema, el que té el cava, aquesta furtó, es nota, eh? I el gas carbònic ajuda que tots els aromes... Furtó? Quan dius furtó, Carme, què refereixes? Intensitat. Ah, intensitat. Sempre em corrello la intensitat o aquesta contundència, no?, que també cola. No,
Ho dic perquè, a vegades, quan fas un glob d'una copa de vi, doncs tendres subaument i, en canvi, aquí, directament, ja estàs sent conscient que veus alguna cosa... El llenguatge és totalment natural, perquè és el que està sentint en aquell moment. El que passa és que, clar, normalment és allò que si anessin descrivint les coses per furtó i un llenguatge més...
Ser més planer sí que podríem donar connotacions com més. No tinc idea, però aquestes bombolles, aquest gas, és escuma, això? És natural. És natural, això, eh? El cava, per fer un cava, primer fem...
Vi blanc, o sigui, tindríem tres vins. Després es barregen els vins a proporció, perquè cada varietat de raïm dona unes característiques diferents. El posen a dins de l'ampolla, afegeixen sucre i llevats. Per què? Perquè el sucre transforma... O sigui, diríem que els llevats transformen el sucre en alcohol, eh?
Llavors, tot aquest gas carbònic és producte de la fermentació. Quan fem pa, es crea gas carbònic, per això el pa és esponjós. Els formatges que fermenten també tenen bolles. O sigui, que s'infla, com si diguéssim, no? Fa que s'infli una mica tot el platgrafi i volum. Exacte, tot procés de fermentació, com la cervesa...
provoquen gas carbònic. Sí que podem trobar productes a sota preu, diem, que no són cava i on se'ls injecta el gas carbònic. Hi ha moltes begudes carbonitzades. Com, per exemple, què seria? La tònica, no? La tònica és carbonitzada. I fins i tot, si un dia parlíssim d'aigües amb gas, també n'hi ha de naturals i n'hi ha d'afegides. El que porta gas normalment està carbonitzat, no?
Exacte. En aquest cas el gas és totalment natural. Caves joves, bombolles grosses. Ah. Caves més envellits, bombolles... Home, aquest no té gaire bombolla, no? No, és una bombolla que és molt agradable. No tens aquella sensació quan veus que m'estic inflant. Hi ha molts caves que et produeixen...
I de fet queden molt a lalt de tot, no? Les bombolletes no és la típica copa. Ja saps que sempre escollo copes també una mica obertes perquè te'l fa més agradable el cava i fa que aquestes bombolles et quedin una mica més disperses. Ara, si no l'empasses i el tens una estona a la boca, aquí hi ha uns... Passigollets. Sí, sí, pica molt, pica molt, eh? Sí, és el carbònic. Clar, clar, és així.
És veritat que no és la tradicional copa de cava, a més a més, no? L'has triat així perquè no ets gaire partidària d'aquelles copes estretes. Aquelles copes, ni les molt obertes ni les molt allargades. L'anunci de Davidà, que brinden... Exacte, és allò que dius, a mi em fa mal, és allò que dius, aquell cava que té un tracte tan directe, no el pots gaudir, en si vindria a ser una mica l'efecte d'un vi blanc o d'un vi negre, una copa ampla, assaboriu-lo amb la boca. No anem només a veure-ho o a passar-lo ràpid, no.
Però això, amb tots els caves, et passa a tu? Sí, jo els intento posar tots amb copa gran. I per què ho posen amb aquella copa així més prima? Perquè vegis com pugen les bombolletes, potser. És marketing, no? Segurament. És un efecte més visual. Home, és atractiu. Hi ha una part de tradició, és més atractiu, potser sí que fa com més glamurós, però...
No ho recomanes, no? Jo prefereixo que la gent sigui pràctica, jo crec que a part els disfruta molt més, i fins i tot hem començat bevent-lo molt fred, s'està escalfant, i jo crec que ara fins i tot el disfrutarem molt més. Sí, jo cada dia que li...
T'agrada més, no? I continua sent fresc. O sigui, hem de tenir una mica la idea de... No perquè el cava estigui fred, gelat, a dos graus, el trobarem més fresc. No, la frescó ens la dona l'acidez. I quantes vegades, segurament, tots aquests culets que queden per aquí els dijous, algú a la tarda encara els agafa i no estan freds. No, no, passant més a la tarda. Mai s'acaba, eh? Mai, mai, mai, mai. Jaume Arans, un bon vi amb una bona acidez. Continua.
Amb aquell punt de frasco. A mi el que m'ha sobtat era això, que et posis el cava en copes de vi. De fet, tu perquè ets una experta i ningú pot discutir res. I al final cadascú fa el que vol. Tu això ho fas, no? Segur que reps crítiques. Exacte. Aquestes copes no toquen. Cadascú realment a casa seva que faci el que vulgui. Jo recomano
Jo ho faré i diré, no, no, és que moui l'àstrit al celler de Camp Bata. Exacte. Ah, val, d'acord. Les culpas sempre són meves. No, doni l'àstrit... De missa? No, experimenteu, o sigui, ho proveu. Un dia agafeu una copa, un altre dia una altra. Un dia vam fer la prova, vam tastar un tramat amb dues copes diferents i realment hi ha una que era perfecta. O sigui, l'altra no estava malament, però sí que hi havia una que era molt més agradable.
Està bé, això, amb gots de chupito, no? Això no ho hem arribat a provar. Escolta, en un cas d'urgència tots hem acabat agafant el got de la Nutella i... Ah, sí? Amb la Nutella inclòs a dins. No. No, però és veritat, no passa res. O sigui, potser pitjor el got de plàstic. Sí, això és veritat. Però és allò que dius moltes vegades...
Aquest seria el primer regal que proposes de cara a Nadal. Jordi, ja deixem el cava, els llibres et fan més mandra. Els llibres no m'interessen. Jo he vingut el que he vingut. Doncs crec que valen la pena. Sí, segur que sí. Gràcies, Jordi. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Tenim uns quants llibres vinculats per això també amb el món del vi, no, Astrid? Exacte, totalment. És allò que pensava, clar, sempre parlem de vins, que tots els vins que parlem són perfectes per regalar, i pensava, anem a buscar alguna coseta més. La temporada passada us vaig parlar dels ignorants. Te'n recordes? El còmic. Sí, és veritat. Mira, no me'n recordava, eh? Vull dir que sol que m'ho he refrescat perquè pot ser una bona idea. Jo crec que aquest és una molt bona idea. A més...
És molt retornable, dius, ja me l'he llegit, però és igual, torna, té alguns trossos molt entranyables, no? I dius, crec que és una bona excusa, perquè a part és allò que no es troba, suposo, en moltes llibreries i així, i sempre és un regal diferent on sempre el podem acompanyar d'un vi. Després et porto una...
Guia. Una guia que en aquest cas és la guia vinòlog del Priorat. És una parella, l'Èlia i el Miquel van començar ara fa un parell d'anys fent una guia de l'Empordà. Llavors, ara ens trobem... General, la guia. General, però específica de tots els cellers de l'Empordà i fent una mica de recorregut per tot el que és l'Empordà, els pobles... I és una guia que només es va dir en anglès, pensant sobretot en un públic...
turístic exacte però d'aquí va sorgir la segona guia que ja és específica del priorat també en anglès? en català suposo crec que en anglès també en castellà i a part jo moltes vegades la porto dins el cotxe
Molt bé, home, clar, si vas per allà... Vas per allà i tens els telèfons de tots els cellers, tens una fitxa de cata de tots els vins que han tastat, sense anar a buscar puntuacions ni grans històries, senzillament el que és el vi, o sigui, descriuen d'una forma molt honesta
com són els vins que han tastat de cada celler. A més, en consta que han anat a visitar-los a tots, sí que a ells els ha agradat fins i tot fer les fotografies i fins i tot dels pobles també hi ha recomanacions de restaurants, de botigues, de llotjaments rurals. Mira, com a anècdota, aquest any per Sant Joan havia d'encomanar la coca.
A gratar llops. Doncs fins i tot la guia em va salvar per poder trucar per telèfon que em guardessin la coca. O sigui, realment una guia com molt de butxaca, molt per portar-la a sobre si ens movem pel priorat.
Sé que n'estan preparant més, no diré. És un regal bastant adequat, no? És molt adequat. Se't pot tornar el regal, no? Sí, és això, no? El pràctic. Diríem que no hi ha una distribució molt directa a llibreries. Jo la tindré al celler, perquè és això, considero que...
forma part del dia a dia i no hi ha pretensió d'anar a buscar els tops ni d'anar a criticar, no, de demostrar senzillament el que hi ha en una zona vinícola. I el tercer llibre ha sortit fa realment poc, és Els vinos naturales en Espanya, escrit pel Joan Gómez Pallarès, ell és catedràtic de Filologia Llatina,
Aquí la història. A veure, mentre el vaig llegint, vaig revivint moltes coses. És un llibre que està escrit amb molta sensibilitat, amb molt coneixement. Ell és una persona molt observadora. Sí.
I, com passaria amb la guia i fins i tot amb l'altre llibre, no hi ha pretensió de voler-te vendre res, senzillament de gaudir una mica aquelles vivències. La temporada passada vam parlar força dels vins naturals, ecològics, biodinàmics, i crec que és una molt bona forma d'aprendre, de conèixer, a través d'un llenguatge realment molt planer, molt amable,
què són els vins naturals, què és la biodinàmica, a través de les seves experiències i visites a... Una manera diferent de fer-ho, molt bé. Exacte. També ens agraden. Home, doncs, unes quantes propostes. Sí, són tres, crec que són...
perfectes no són les típiques guies que es fan feixugues on el que importa és el preu del vi els punts perquè les coses són molt relatives sí, és allò que dius aquí crec que n'hi ha molta passió molt sentiment i crec que és un bon reflex igual que quasi bé trobaríem amb el Cava per això em quedava molt lligat aquest Cava Amor amb aquests tres llibres
Perfecte, Astrid, doncs queda dit també. És bo, eh? Aquest cava, acabo de fer un altre club i m'agrada aquest cava amor. Sí, a més, és allò que dius, és fresc, veus? Aromàticament està creixent. Cada vegada ens dona més aromes. Sí. I és això que... És que te'l beuries, aquestes coses. Directament, no? Molt bé, Astrid, que els te'n dels veus de Can Mata. Gràcies, una setmana més per acostar-nos a aquestes propostes. Avui ja pensant una mica en el Nadal i tot plegat. Exacte. La setmana que ve, plats. Deures, exacte. Plats de Nadal.
Plats de Nadal, cap d'any... Sí, una mica com l'any passat, un menú més econòmic, allò de dir, vinga, anem... No buscant l'austeritat, sinó senzillament podem fer un bon àpat de Nadal amb uns vins realment econòmics. Molt bé. I també parlarem una mica d'aquests vins una mica més de culte, més buscats, que no s'acostumen a trobar i que són cars. Perfecte.
No és que res perquè ja ens vagin sonant. Sí, sí, en tinc ganes de tornar a sentir. Serà dijous que ve, per això, cap a dos quarts del migdia. Com sempre, moltes gràcies, Astrid. Tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Un minut i arribem a la una del migdia. Agraïm la gent que ha fet possible aquest just a la fusta d'avui perquè ja marxem. Per tant, Andreu, bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Aleix Casagolda de l'Associació de Veïns de Mas Lluïda, el concurs de fotografia que han fet aquest nou barri Sant Justenc. Hem fet també tertúlia amb la Joana Algarra i la Lina Santa Bàrbara. I en aquesta última hora també hem parlat amb la Maica Dueñas,
Gràcies a tots, us ha parlat Carme Bredó i tornem demà amb més coses a partir de les 10 i fins la 1. Que vagi molt bé. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
A l'escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Els treballadors públics de Sant Just protesten contra la reforma de l'administració local. Sindicats i federacions de municipis han convocat una protesta simultània aquest migdia a les portes dels ajuntaments catalans per rebutjar la llei que limita les competències dels governs locals.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 12 de desembre. En titulars destacem altres qüestions de la jornada.
Segueix l'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. Els operaris treballen ara per desmuntar la cobertura de l'antic edifici de Correus i preveuen acabar avui. Durant aquesta jornada no es preveuen talls de trànsit als carrers afectats. Demà es convoca la Comissió de Treball per elaborar el segon pla municipal de gènere. Al grup de treball hi haurà persones representants de tots els serveis. La comissió compta amb el suport tècnic de la Diputació.
I una quarantena de fotos s'han presentat al primer concurs de fotografia del març Lluí. 10 persones han participat al certamen amb imatges sobre el nou barri Sant Justenc. El veredicte del jurat es coneixerà el proper 19 de desembre.
Bon dia. Una seixantena de treballadors públics han protestat aquest matí contra la llei de reforma de l'administració local. Sindicats i federacions de municipis han convocat aquesta protesta simultàniament a les portes dels ajuntaments catalans. Sant Just Notícies. El govern central preveu donar llum verda d'aquí pocs dies a la norma que limitarà les competències dels ajuntaments per evitar duplicitats i que donarà més pes a òrgans com les diputacions.
La llei és especialment dura pels municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, on els àmbits en què tindran competència quedaran reduïts en clavegueram, enllumenat, cementiri, mercat municipal i poc més. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha explicat altres àmbits als quals afectarà aquesta reforma de l'administració local. Com pot ser l'educació, l'escola Bressol de Sant Just haurà de ser gestionada d'una altra manera.
La política d'habitatge es qüestiona, les polítiques d'ocupació es qüestionen que les puguis fer, perquè no em faig creus que l'escola de Brassols hagi de ser gestionada d'aquesta manera per la Diputació de Barcelona, quan es dona el cas, per exemple, amb aquest exemple concret, que la Diputació també està en contra d'aquesta llei.
La proximitat, segons Perpinyà, quedarà greument afectada pel que fa, per exemple, als serveis socials. Ara una persona té una necessitat clara i ve a l'Ajuntament de Sant Lluís, parla amb els professionals de serveis socials, es mira com està aquesta necessitat, quina problemàtica té la família i s'apliquen els serveis i aquests ajuts que hi ha. Això no es farà així.
hauràs d'anar al Consell Comarcal, hauràs d'anar a altres administracions i per aquesta proximitat de conèixer la família, el cas particular, aquesta realitat que la coneixem en un municipi com el nostre, serà adreçat a altres administracions.
Perpinyà assegura que l'atenció que donaran des d'altres administracions segurament serà correcta, però defensa el paper dels professionals de Sant Just que coneixen les situacions de cada família. D'altra banda, la llei també afectarà les polítiques d'ocupació i a les d'habitatge. L'alcalde rebutja que la norma no permeti als ajuntaments sanejats invertir en crear més llocs de feina o habitatge. O tota la política d'habitatge, és a dir, que digui, solti, pel fet de no tenir 20.000 habitants, vostè no pot fer política d'habitatge.
Bé, per què? Qui ho diu això? Si la fas bé, tens recursos i pots fer-ho, per què no li dons aquest recurs a una persona que no pot accedir a un habitatge privat?
La reforma s'ha estat elaborant durant tot l'any i compta amb el rebuig de l'oposició en ple. D'altra banda, la Generalitat defensa que no es tirarà endavant perquè prevaldrà la llei de governs locals que està acabant d'enllestir. Per expressar el rebuig a aquesta nova llei, s'ha convocat aquesta concentració a les portes de l'Ajuntament aquest migdia. La protesta s'ha organitzat conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Municipis i el Sindicat Sujeta i Comissions Obreres en moltes localitats catalanes.
Sant Just Notícies. Ara passant cinc minuts de l'una del migdia, parlem d'economia, perquè l'equip de govern ja ha tancat el pressupost per l'any 2014. Ara es presentarà als partits de l'oposició, Convergència i Unió, Partit Popular i Via Democràtica i s'haurà d'aprovar el ple municipal del mes de desembre, dijous dia 19. El portaveu del PSC a Sant Just, Joan Bassaganyes, ha avançat que la partida que comptarà amb més diners serà la de serveis socials. Ho ha dit el Just a la Fusta.
A banda del que són les despeses vinculades a serveis bàsics, reculler descombraries, manteniment de l'enllumenat, neteja de la via pública, que tenen més pes dins el pressupost, la resta, la gran part del pastís, se l'emporta a serveis socials. Entenem que estem en un context en el qual hi ha molta gent que ho està passant malament i, per tant, ara toca prioritzar
Joan Bassaganyes no ha entrat en detalls en com es distribuiran finalment els diners a les partides, perquè abans volen informar els partits de l'oposició, però sí que ha avançat que el 2014 creixerà la inversió en via pública i equipaments. El que passa és que sí que és veritat que l'any que ve creixerà molt la inversió en millora, sobretot d'espais públics, però també d'equipaments.
Jo crec que la resta s'ha respectat bastant les previsions que vam fer quan vam aprovar el pressupost. Com dèiem, el pressupost de l'Ajuntament de Sant Just per l'any 2014 s'ha d'aprovar el ple municipal del mes de desembre, que tindrà lloc el proper dijous, dia 19.
Més qüestions. Segueixen els treballs d'enderrocament dels edificis del carrer Creu amb el carrer Ateneu. Els operaris treballen ara per desmuntar la coberta de l'antic edifici de Correus i preveuen acabar avui. Després serà una altra empresa qui procedirà a l'enderrocament. Tots els carrers afectats estan oberts al trànsit d'hores d'ara i no es preveuen talls al llarg de la jornada. Sant Just Notícies.
Recordem que els treballs en derroc del gimnàs s'han d'acabar demà. El gener del 8 al 13 es demoliran l'antiga escola i els gimnàs. Per seguretat, l'Ajuntament restringeix la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu. També queden garantits l'accés als wals i la circulació alternativa d'accés al carrer Creu a través del carrer Verge del Pilar mentre durin els treballs, perquè sí que es preveuen talls puntuals de trànsit.
Es calcula que la totalitat dels treballs d'enderrocament dels edificis s'acabaran a mitjans de febrer. Amb l'enderrocament d'aquests edificis continua el projecte de remodelació del barri centre que preveu crear un espai públic obert i que des de l'abril compta amb la posada en marxa de l'equipament de les escoles.
Ho hem destacat en titulars. Demà es convoca la Comissió de Treball per elaborar el segon pla municipal de gènere. Al grup de treball hi haurà persones representants de tots els serveis. La comissió compta amb el suport tècnic de la Diputació. Sant Just Notícies. Es posaran en comú les prioritats i accions per combatre les desigualtats en àmbits com l'ocupació, l'educació o la violència de gènere.
La idea és aportar idees sobre quines accions es poden impulsar des de cada àmbit per combatre les desigualtats que hi existeixen. El pla definirà les línies d'actuació i els projectes a desenvolupar, tenint com a referència el primer pla municipal de gènere 2006-2010.
Parlem de solidaritat. Aquest dissabte, el Banc d'Aliments de Càritas organitza una recollida d'aliments davant del mercat i de diversos supermercats del municipi. Serà durant tot el matí de dissabte, de 10 a 2. D'altra banda, continua en marxa la campanya solidària de les escoles.
Els alumnes encara poden portar aliments de primera necessitat als ponts de recollida de menjar al centre. Les escoles Madre Sacramento, Canigó, Montseny i Montserrat hi col·laboren, igual que l'Institut i l'Escola Bressol Municipal Marrex. Caritas Creu Roja i la Fundació Banc d'Aliments de Barcelona se n'encarregaran i els repartiran a les persones que més els necessiten. La campanya de donació d'aliments va començar dilluns 25 de novembre. Caritas i Creu Roja els recolliran demà divendres i el Banc d'Aliments el dia 19, dijous de la setmana que ve.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I a la 1 i 10 minuts obrim Plana Cultural. Una quarantena de fotos s'han presentat al primer concurs de fotografia del Mas Lluí. Un total de 10 persones han participat al certamen presentant aquestes imatges sobre el nou barri Sant Justenc. El veredicte del jurat es coneixerà el proper dia 19 de desembre. Sant Just Notícies.
Hi ha dues categories de premis. En la categoria general s'estableixen tres premis a les tres millors imatges que rebran vals regal per comprar a comerç.