contra la corrupción no está perdida. Esa es nuestra esperanza, que el sistema democrático hace que en España, aunque sea tarde, los casos de corrupción se conozcan, se investiguen y se sancionen. Pero, señorías, cuando se da una batalla es muy importante saber contra qué nos estamos enfrentando. Nadie puede dudar de que nuestro país tiene un problema de corrupción y de que la percepción social de ese problema es cada vez mayor.
En los últimos años, el mismo volumen de casos ha multiplicado por ocho la preocupación por la corrupción de los ciudadanos. Y eso no debe de ser una mala noticia en sí, sino todo lo contrario, pues significa que la sociedad española exige y apoya medidas que sirvan para combatir de manera más contundente la corrupción. Señorías, yo pertenezco a una tradición política, la tradición socialdemócrata, que no es ingenua respecto a las asimetrías en el poder de las democracias.
Y la principal de esas asimetrías tiene que ver con el dinero. Las personas pueden corromperse por dinero, pero el verdadero objetivo del dinero no es corromper a las personas, ese es solo un medio. El objetivo del dinero es corromper las instituciones y con las instituciones corromper a la democracia. Justo lo justo.
Molt bon dia, ara passen 4 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 27 de novembre.
Un programa començant de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlem del temps en aquesta primera hora amb el Carles de René de Rius per saber com pintar el temps de cara avui dijous i també pensant en el cap de setmana en què sembla que tornaran les pluges.
A la segona hora, a partir de les 11.10, entrevistarem a Janine Kunzi per parlar del mètode educatiu Waldorf. Participarà en una xerrada que organitza Justícia i Pau aquesta setmana aquí a Sant Just. I a dos quarts de 12, tertulia d'actualitat amb Lina Santa Bàrbara, Pere Oliver, Joan Algarra, Montse Larrea i Jordi Agulló.
I acabarem el programa a la tercera hora, avui parlant del dret, com que de dijous en les llimes mitjans, i parlarem de dues coses. D'una banda de desnonaments i també del que està passant sempre a nivell jurídic als Estats Units, vinculat amb el tema de les armes i la defensa pròpia. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Comencem quan passen 6 minuts de les 10 per parlar de les notícies de Sant Just. Tant Andrea Buena, bon dia, Andrea. Hola, què tal, bon dia. De què parlem avui? Doncs comencem, parlen de política local. Avui és l'últim dijous de mes. Avui, per tant, se celebra el ple municipal, corresponent al mes de novembre, en aquest cas. I avui la secció local de PSC Iniciativa Junts per Sant Just, els grups que formen part de l'equip de govern, presentaran dues mocions al ple.
Un dels textos és per garantir i protegir els drets humans i els béns comuns, com són l'aigua, la llum i el gas. I l'altre és per defensar les polítiques de lluita contra la violència vers les dones, justament en la setmana en què hem celebrat el Dia Mundial contra la Violència vers les Dones.
El ple del mes de novembre avui també tractarà qüestions vinculades amb tarifes i preus públics, com ara les tarifes per a l'ús de les instal·lacions i serveis del complex de la Bona Aigua i del servei de natació escolar. L'ordre del dia també preveu modificar el reglament de funcionament intern de la Bona Aigua, el de l'ús de les pistes poliesportives, el del servei públic d'estacionament regulat a Sant Just, entre d'altres,
I un altre punt serà ratificar el conveni de col·laboració entre Sant Just i Sant Feliu per millorar i mantenir els espais públics de la plaça Iulia Quieta, al Masluí, al parc de Iulia Quieta. La darrera part del ple, com sempre, comptarà amb el torn de prems i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. Tot plegat avui a partir de les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
Més qüestions? Què més ens expliques avui, Andrea? Doncs parlem d'art, si et sembla, perquè aquesta setmana es posa el punt final al projecte Custòdia 2013-2014. L'han tirat endavant des de l'espai de lliure creació Carme Malaret durant 10 mesos. En concret, durant aquest període, durant aquests 10 mesos, 10 persones, anomenats angels custodis, han acollit als seus espais particulars 10 obres inèdites fetes per 10 artistes diferents. I a partir d'aquest vespre s'exposaran a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
Aquest projecte es va començar a gestar a principis de 2013 i un dels seus objectius és promoure l'art i la cultura locals, de diferents artistes locals, per diferents espais del poble. A banda de veure totes les peces, a partir d'aquest vespre, a l'espai de Lliure Creació també podrem veure el material gràfic que ha generat el projecte Custòdia i s'anunciarà als artistes i custodis que participaran de la propera edició.
La inauguració tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre d'aquestes deu peces agrupades per fi en un únic espai, a l'espai del carrer Bonavista número 105, i un apunt més, i és que es presenta en format de mostra express. Per tant, només es podrà veure fins diumenge a l'espai de lliure creació. Carme Malaret.
I acabem parlant d'una última qüestió, Andrea. I ja pensant una mica en el cap de setmana, dissabte a la tarda es presenta Lletres Justes 2, el segon volum de contes de l'alumnat dels tallers d'escriptura de l'Ateneu. Els alumnes dels cursos acaben d'editar el seu segon llibre de contes. Són relats de vuit autors enjustencs, que són la Palmira Badell, Josep Maria Carbonell, Maria Antonia Costa, Carme Navarra, Xavier Puello, Maria Rivelles, Montse Sala i Maria Josep Tost.
Col·laboradors i col·laboradores de Ràdio d'Esvern llegiran alguns dels textos a l'equipament de les escoles i a banda de Ràdio d'Esvern també col·laborarà el celler de Can Mata. Com ja va ser habitual amb la degustació d'algun vi o d'algun cava, en aquest cas es degustarà el vi moscatell de la Marina, amb denominació d'origen Alacant. La presentació de Lletres Justes 2 i de la lectura d'alguns dels contes serà dissabte a les 7 de la tarda a les escoles i és un dels últims actes d'aquesta quarta edició del Novembre Literari.
Doncs serà dissabte. Estarà bé. Sí, sí, promet.
Com pot ser?
I ho farem per descobrir a Judith Nederman, que és aquesta veu que sentim de fons. Ella fins ara ha col·laborat amb projectes com Coetos o The Caramophone All Stars. Ara, debut en solitari, té ja un disc que es diu Tot el que he vist.
I és el que presenta aquest vespre a les 8 a la Sala Arte, al carrer Montaner número 83, un concert gratuït. Molt bé. I aquesta cançó es diu Com pot ser? Com pot ser? Com pot ser?
Com pot ser que de com m'han adonit que ha passat el temps Com pot ser que de com m'han adonit que ha passat el temps Tot era real
La vida desapareix, ara són records, ara hi sempre més, la vida va passant, la vida va... Doncs senna que no podem sentir aquest tema, aquest tot el, com pot ser, de tot el que he vist, que és l'àlbum que presenta avui Judith Nederman a la sala Art del Carrer Montaner.
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honoracions, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen 5 minuts d'un quart d'onze, és moment per parlar d'actualitat i ens fixem avui en les portades dels diaris, com sempre, Andrea, bon dia. Hola, bon dia. Que ens porten com a notícia del dia la dimissió de la ministra de Sanitat, Ana Mato. Avui totes les portades en parlen, com a notícia destacada i a més com a imatge destacada de la jornada. El diari ara llegim Rajoy deixa caure Mato, la corrupció tomba la ministra.
Va resistir, tot i la seva qüestionada gestió de la bola, però al final ha caigut. Anamato, titular de Sanitat, assenyalada ahir al matí pel jutge Ruz, com a beneficiari de la trama Cúrtel, va presentar al vespre la dimissió a Rajoy. Amb què apareixen a la fotografia de portada del diari Ara, el president espanyol es desfà de la seva lleia al ministre perquè la corrupció no l'arrossegui.
És la notícia destacada al diari. Ara també trobem a l'avantguàrdia aquesta mateixa notícia, amb un titular molt similar. Rajoy deixa caure Mato per la corrupció, aquí puntualitzen. La ministra de Sanitat dimiteix després que el jutge l'ha acusat de beneficiar-se de la xarxa Cúrtel. El president exposa avui al Congrés mesures de regeneració democràtica. I per últim, al periòdico, llegim. Anna, aquest cop sí...
Rajoy força la dimissió de Mato al ser acusada pel jutge Ruth i la caiguda de la ministra marca el debat d'avui sobre la corrupció. Per tant, el periòdico ens diu que el cas Gorta l'efecta finalment al govern espanyol. I és aquesta la notícia més destacada avui.
Doncs és el que tenim avui com a tema principal. Evidentment també és un tema que s'arrossega a través dels digitals de diferents maneres per això, perquè tot plegat, com que coincideix en aquest ple del Congrés sobre la corrupció, hi ha una mica per aquí també, i els digitals obren amb les paraules de Mariano Rajoy, que ha començat a parlar avui a les 9.
El titular del 324 és no ens hem mantingut impassibles davant la corrupció. A partir d'aquí també recorden aquesta dimissió de la ministra de Sanitat pel cas Gürtel i llavors Sánchez Rajoy que també li ha dit que és hora d'assumir responsabilitats. De moment, per tant, tampoc són titulars gaire destacats ni l'un ni l'altre.
A l'Ara.cat se'ns diu que Rajoy avisa que generalitzar l'ombra de la corrupció beneficia el salvapàtries de les escombres, assegura que Espanya no està corrompuda però comparteix la indignació dels ciutadans. I el PSOE que creu que Rajoy ja no està legitimitat per liderar la regeneració democràtica.
També l'avantguàrdia, evidentment, segueix tota aquesta qüestió. Rajoy, que defensa que Espanya està corrom... Corrom... Corrompida, no? Corrompida és en castellà, llavors està fent la traducció directa. Sabia corrompuda. Corrompuda, potser, no? Corrompre. Té alguns... No, és el verb. Sí, no, que sí, en dubte. Diu que té, això sí, alguns corruptes. I Sánchez de Rajoy, que li diu acceptant la dimissió de Mato, apunta vostè al Partit Popular.
I bàsicament aquests són els temes més destacats avui als digitals. Tornem ara cap als diaris en paper per fixar-nos en les imatges del dia, Andrea. I avui acabarem bastant d'hora, jo crec, amb les imatges del dia, perquè hi ha pocs protagonistes. La més destacada és Anna Mato. El diari ara la veiem en una imatge d'arxiu al Congrés dels Diputats, ella asseguda en el seu escó, i veiem de fons, veiem d'esquenes i molt difuminat,
a la figura de Mariano Rajoy i veiem el titular Rajoy deixa caure Mato. A l'avantguàrdia han triat una fotografia d'Anna Mato precisament en les últimes hores com a ministre, ocupant el seu escó justament ahir, per darrera vegada com a titular de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. I al periòdic han triat una imatge que ocupa pràcticament tota la portada del diari i una imatge d'Anna Mato molt seriosa és el tema del diari.
Una altra fotografia en clau política també. Veiem dos protagonistes de la política catalana, Oriol Junqueras d'una banda i Artur Mas de l'altra. Ahir al Parlament, a La Vanguardia, veiem un moment de la intervenció d'Oriol Junqueras i llegim que Esquerra negociarà amb Mas una alternativa a la llista unitària. Veiem com Mas se l'escoltava. I per contra, al diari ara, veiem una situació similar, però a l'inrevés, Mas parlant i Oriol Junqueras escoltant el president de la Generalitat.
I dos apunts més en portada de La Vanguardia, en format fotogràfic, veiem l'edifici Winterthur de Barcelona, llegim pisos de luxe a l'edifici Winterthur, i per últim una imatge de Vermaelen, que sembla ser que un especialista finlandès finalment l'operarà per tractar les seves lesions.
Doncs és el que tenim avui en imatges. D'aquí passem a les notícies més vistes dels digitals. En el cas de La Vanguardia és la narració del Basílieu de Madrid d'ahir. El segon tema, les reaccions al full de ruta d'Artur Mas. I el tercer, el tràiler de Jurassic World, que sembla que arrasa a YouTube. No l'he vist encara. Jo tampoc. He vist que la gent la comentava, però encara no ho puc veure. Música
A l'hora apuncat el més llegit va ser que dimiteix la ministra espanyola de Sanitat pel cas Gürtel. El segon tema que la participació total del 9N és de 2.345.144 persones.
I en tercer lloc, el Gran Dictat, que dona amb sorpresa el pot més gros de la història del programa. Feia dies que parlaven, a més a més, que hi havia un concursant que porta més diners recaptats que ningú, que sembla que són uns... Ara no recordo exactament quan són, però el noi té 24 anys, a més, sap 8 idiomes, sí, sí, sí. És un crac, no? I semblava que sí, que feia dies, ja que anava fent gros aquest pot, era un pot de 92.680 euros. Sí, sí.
I sabia que aquesta setmana s'entregaria, suposo que allò que es diu també per crear més audiència, i ell acumulava 41 programes, continuava participant, té uns diners ja que són seus de 24.925 euros, que no està malament, però el pot se'l va endur un home que va començar a concursar ahir.
Ah, què dius? No és aquest noi? No, no, perquè el pot és com una part final de... Ja ja, però pensava, dic, home, després de 41 programes te l'enduràs. Doncs va ser un altre home. Què dius? Un home que és arqueòleg, traductor i intèrpret de 54 anys. Aquelles coses que tenen els concursos, no? Per favor, sí, no, clar.
Doncs aquesta és també una de les notícies més llegides de l'Ala.cat. I el 3.24 el més vist és l'anunci de Freixenet, que diu pels pròxims 100 anys junts. Després Mas, que ha proposat la llista mixta de polítics i societat civil, continua sent tema vist. I Junqueras, que respon a Mas en la manera de sumar, ens trobarem.
I obrim ara pàgina internacional, Andrea, tornem a anar un dia més cap als Estats Units, no? Sí, ens anem cap allà, cap a Ferguson en concret, i parlem del president del país, de Barack Obama, ens diu al diari ara que Ferguson posa Obama davant del mirall racial...
El diari ara fa un recordatori. Llegim que quan Barack Obama va arribar a la presidència dels Estats Units l'any 2008, molts van veure complert un dels somnis de Martin Luther King, el primer president negre de la història del país, marca bona fita en l'avenç dels drets de la comunitat afroamericana. Llegim també que les protestes desencadenades per la no imputació del policia blanc que va matar el jove negre desarmat Michael Brown a Ferguson han deixat clara la impotència d'Obama per oferir un veritable canvi també en aquesta matèria.
Ara Ferguson torna a treure el tema a la llum. Els casos de ciutadans negres morts a mans de la policia, la majoria sense cap judici o sense cap sentència condemnatòria, es repeteixen des de fa anys, fins al punt que la gent ha acceptat que disparar els negres és normal. Així ho denuncia, precisament al diari, ara, la directora del Departament sobre Raça, Delicte i Justícia de la Universitat John Jay, Delores Jones-Brown.
I parlant de les protestes, purament de les protestes, les protestes racials estan guanyant força i s'estenen arreu del territori, arreu del país. Les protestes ja van més de 170 ciutats, entre les quals Nova York, Washington, Atlanta, Boston, Los Angeles i Detroit, van viure manifestacions més o menys nombroses dimarts de la nit. Ens diu ara que la majoria d'aquestes concentracions van ser pacífiques i a Nova York i Los Angeles van provocar problemes de trànsit perquè els manifestants van decidir tallar carreteres, avengudes, ponts i autopistes.
A Ferguson, sotmes a un fort control de la policia i de la Guàrdia Nacional de l'estat de Missouri, les protestes van continuar, però sense el caos i els grans disturbis de la nit anterior. També veiem algunes fotografies d'aquestes protestes al diari Ara.
I ara parlem de França i ens anem cap a l'avantguàrdia perquè avui trobem una informació que ens diu que el país aborda el problema de la superpoblació carcerària. Des de l'any 1875, fa 140 anys, la llei penitenciària francesa obliga a l'Estat que cada reclus disposi d'una cel·la individual, però aquest precepte no s'ha complert mai.
Avui dia, només el 38% dels empresonats i el 17% dels preventius disposa d'una cel·la individual a França. Per tant, ens diu l'avantguàrdia que l'Estat es troba en flagrant violació de la seva pròpia llei. Lluny de ser un problema estrictament francès, la superpoblació carcerària sembla ser una altra manifestació del defecte d'estat i de finançament. Els centres són atapaïts, les condicions de detenció es deterioren, 1.065 reclusos dormen a terra, la
La feina dels funcionaris es complica i, mentrestant, l'Estat continua cedint a certa externalització i privatització de serveis carceraris, seguint una festa lògica de rendibilitat. Ens diu la Vanguardia que el resultat de tot plegat és que a França, als centres penitenciaris del qual no són en absolut els pitjors d'Europa, ostenta una de les taxes de suïcidi de presos més alta de tot el continent.
amb 57.600 places a les presons i 66.530 detinguts, per tant, molts més. La taxa d'ocupació de les presons és del 115%. Per tant, França s'enfronta a aquest problema de superpoblació a les presons. Déu-n'hi-do. Sí. Doncs un agost interessant a llegir avui a l'avantguàrdia, no? Sí. D'aquí ens n'anem ara cap a la informació esportiva del dia i, per tant, el que fem és obrir els diaris esportius, tant els d'aquí com també els de Madrid.
Comencem per l'esportiu, avui Messi torna a ser protagonista de les portades dels diaris catalans. Despecial One és el que diu l'esportiu, diu que Leo Messi reafirma la seva condició de màxim referent del futbol mundial, la còpia desvincular rècords històrics. I és la imatge, doncs també, Leo Messi celebrant un gol la que ocupa aquesta portada. Música
L'esport diu Mister Hat-Trick. Messi ha abatut tots els seus rècords amb 3 gols per partit i ensenyen 3 imatges. Una del març del 2012, quan va ser màxim golejador del Barça, que va batre a César. Això van quedar 5 a 3 contra el Granada. Després el Barça-Sevilla 5 a 1 de l'altre dia, que va ser màxim golejador de la Lliga i va superar a Farra.
I finalment aquest dimarts, màxim col·legió de la Champions va passar Raül amb el 0-4 contra la Poel de Nicosia. I el món deportivo diu Messi pilotador i fa un joc, posa les 10 raons i el 10 és justament la samarreta de Leo Messi en una imatge en què està agafat d'esquena.
I la premsa de Madrid, evidentment, parla del partit d'ahir de Champions de Madrid contra el Basilea, va quedar 0-1 i Cristiano va marcar el gol. Madrid va passar, per tant, com a primer de grup i el que destaquen, sobretot, és 15 victòries. Ancelotti igual el rècord de triomfos, triomfs de victòries, seguides de Miguel Muñoz i de Mourinho.
Això és el que ens diu el diari AS, i el marca també diu ple el 15, és com juguen amb aquestes 15 victòries consecutives del Real Madrid, i després diu Valladanyo, referent al partit de l'Atlètic, que va quedar 4-0.
Passen tres minuts de dos quarts d'onze, el que fem ara és parlar de les contraportades i comencem avui verla del diari ara, Andrea, l'article setmanal de Francesca Nosa, que avui es titula Una carta al futur. Començat dient, el 1997 la galàxia jugava a fer bingo, el cometa Halle Bob ens feia pam i pipa als nassos, Harry Potter va convertir milers de nens en conills lectors, Radiohead ens deia que sí, que això és OK Computer, Mac Ryan i Tom Hanks,
Ho constataven i feien de primers carters digitals rodants la pel·lícula Tens un e-mail. El correu electrònic va ser una de les primeres coses que vaig aprendre d'internet. Després em vaig posar el vestit de bus i vaig descobrir una pàgina web que permetia escriure correus al futur. Tu escrivies l'any 97 que eres feliç com un anís i el 2017, quan el reps, potser ets desgraciat com un cactus sense veïns. Vegetalment fascinant.
I ens posa en la tessitura, ens situem en l'any 1936, abans del juliol de 1936, diu, m'imagino aquell moment, quan el president Lluís Companys li demana com veu el futur al periodista oracle Agustí Calvet, Gasiel, Companys, sac de nervis també pel que es olorava, Gasiel, que aquest any fa precisament 50 anys de la seva mort, que va ser director de La Vanguardia, futuròleg professional, etiquetat com a home de dretes als antípodes de Companys, escriu.
Diu el correu, el rellegirà Gasiel en el futur, l'any 1950. Escriu sobre aquella carta a companys de l'any 36. Després del forat negre, l'exili, l'autoexili. Són una vintena de frases, paràgrafs, de tuits de l'època. Tot diu el mateix, tot assenyalar el futur. I cita, el dramatisme dels nostres dies per a nosaltres, catalans, és aquest. La república durarà prou a Espanya per a permetre'ns afrontar amb èxit la seva immancable caiguda,
Tindrem temps d'enfortir-nos i organitzar-nos abans que s'enfonsi i de fer-ho abastament perquè quan vingui l'ensorrada inevitable no s'ensorrin també les nostres llibertats. Diu, tot depèn de nosaltres mateixos. Doncs mira, és el que tenim avui a la contrada de l'Iari Ara, a la Vanguardia. Llegim una entrevista que ens deixa aquest titular, La religió està en l'opi del poble i avui n'és la dinamita.
Avui entrevistant a Jan Asman, que és catedràtic d'Egiptologia, doctor honoris causa per la Universitat de Jerusalem, diu, abans del nostre Déu del monoteïsme hi havia el del cosmoteïsme, una força de síntesi de l'univers que els humans, meravellats, intueixen que els transcendeix i els inclou. Per entendre-la i acostar-se a aquesta força van crear divinitats que l'encarnaven sense substituir-la.
Diu, he dedicat la meva vida a investigar les religions antigues i milers de textos que els egipcis van dipositar durant segles a les tombes dels seus pròxims perquè els portessin els déus. Diu, he descobert que les creences anaven confluint a través dels segles cap a aquest déu, aquesta força universal a la qual els humans provaven d'acostar-se donant-li personalitats divines però concebudes com a manifestacions del tot del qual ells també formaven part.
Diu que l'essencial és que al nostre Déu monoteïsta d'avui ningú no hi arriba d'aquesta forma natural. I ha acabat parlant de la Bíblia. Diu que la Bíblia no és la memòria de la història, sinó la història de la memòria. No explica el passat, sinó que el reconstrueix. Així reescriu com es va fer el camí cap al monoteïsme. Per això la Bíblia, fins al pacte de Moisés amb Javé, Déu és un ésser ambigu que castiga Adam i Eva o envia plegues a Sodoma. Però en cap moment no demana a cap humà que lluiti per ell.
I el periòdico llegint que van voler enterrar-los però no sabien què eren llavors. Avui entrevisten a la contra del periòdico Arturo Landeros, és mexicà i pertany al grup d'investigació en drets humans i sostenibilitat. Parlen àmpliament de la desaparició d'aquests 43 estudiants a l'estat de Guerrero, a Mèxic. El vintena, dia de la revolució mexicana, Mèxic va viure en una aturada nacional i a Barcelona 500 persones van marxar per exigir justícia per aquesta desaparició.
A Jotzinapa Guerrero, entre ells hi havia l'Arturo, diu que Jotzinapa ja n'hi ha prou del segle XXI, és un símbol que agrupa els 43 desapareguts, la reivindicació de vius se'ls van endur, vius els volem, i sobretot una mobilització contra aquest temps d'indignitat. La desaparició dels 43 estudiants de Magisteri l'organitzen forces de l'ordre públic,
La Catalina Gallà, que és qui l'entrevista, aporta algunes dades. Diu que parlen de gairebé 30.000 desapareguts, 22.000 reconeguts per l'estat mexicà i de 100.000 morts en tan sols 8 anys. Ella li pregunta directament quina és la responsabilitat de la comunitat internacional davant d'aquesta onada de violència.
Ell respon que hi ha una responsabilitat institucional i que afecta des del sistema de drets humans de l'ONU fins a la Unió Europea a causa dels tractats econòmics que s'han firmat en Mèxic i que tenen clàusules de garanties en drets humans. I també parlen de Peña Nieto, del president de Mèxic, diu hauria de demitir
Per moltes de les coses que estan emergent de la corrupció del que nosaltres anomenem narcopolítico empresarial, en qualsevol altre país del món ja hauria dimitit. El problema no és tant si dimiteix, sinó que segueix després. Acabat dient, estem parlant d'una crisi prolongada del sistema polític mexicà. Doncs és el que tenim avui en aquesta contraportada. Interessant també de llegir el periòdico.
Passem ara la notícia curiosa del dia que ens porta cap a Itàlia, Andrea, perquè sembla que un turista va anar al Coliseu, un d'aquests edificis més mítics de Roma, i sembla que va fer una gravació, el turista va gravar una lletra K, va gravar, vull dir... Sí, una paret. Sí, sí, exacte.
Una K, per això, de 17 centímetres d'ample i 25 d'alt. Home, és bastant. Sí, sí, no és allà, una lletreta. I, a més a més, sembla que aquest turista era un home rus de 42 anys i atenció, perquè com que l'han descobert, l'ha trobat un vigilant, l'han condemnat. A què? A quatre mesos de presó i una multa de 20.000 euros. Bona nit.
Sí, la justícia italiana permetrà que l'home no compleixi la pena de presó, per tant va quedar lliure de seguida, però sí que haurà de pagar la multa abans dels propers tres mesos, segons informaven els mitjans italians. El turista rus se'l va sorprendre per un vigilant del Coliseu mentre ara va aquesta lletra K, amb la que pretenia deixar la seva empremta al Coliseu. Diu que alertats pel vigilant, els carabineris, que és la policia italiana, van detenir aquest home que va passar la nit a la comissaria de la capital.
I bé, sembla que el mal que s'ha fet al monument, independentment que sigui moderat, diuen que és notable. La incisió ha eliminat una part de la superfície de l'estructura, a més de posar en perill la seva preservació i imatge. Home. Poca broma, eh? És que és com... Sí, mira. A mi em sembla molt bé que hagi de pagar la multa. Sí, sí, sí. Sincerament. O que, com a mínim, arregli el... Pagui el... El que pensarà més un altre dia. Sí. Sí.
quan has dit? Sí, sí, 25 doncs sembla bé aquesta condemna que vagin molt bé igualment Carme i bon dia 5 minuts i 3 quarts d'11 moment per fer un cop d'ull els apunts culturals d'aquest matí
I comencem parlant avui... ...de Mortadelo, perquè sembla que el cinema fa justícia. Mortadelo i els maldestres agents de la tia, criats per Ibáñez, tornaran a la pantalla, aquest cop en versió animada en 3D.
Tenim també que iTunes estrenarà aquest divendres el trailer d'Star Wars 7 en exclusiva. La productora ha confirmat el compte oficial de Twitter de la pel·lícula. I el dietari Sala de Mirals de Feliu Formosa arriba al Teatre Nacional de Catalunya.
Parlem també del Festival d'Art no convencional del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CSSB, que celebra la seva desena edició, en Gabriela Coleman, una experta cultural hacker, i l'artista digital David Horvitz. Manresa serà la capital de cultura catalana el 2018, la Fira Mediterrània o el Teatre Cursal singularitzen la potència creativa de la capital del Bages.
I Igualada se submergeix en l'edició més internacional del Festival Zoom. S'hi podran veure 34 produccions, entre llarmetratges, curmetratges, documentals i webseries. Tot plegat va començar ahir dimecres i s'allarga fins aquest diumenge, 30 de novembre.
Són els apunts culturals d'aquest matí. Ens anem ara a fixar-nos també a altres qüestions que tenim a l'interior dels diaris, més enllà dels titulars més destacats.
I començem avui amb el periòdico.
Ens anem a les pàgines de Cultura, en avui ens parlen del que dèiem ara de Mortadelo i Fiedemont, que s'animen, arriba doncs aquesta pel·lícula en animació 3D i ens aturem a l'article que titulen del paper a més enllà, parlen del que ha passat després de la presentació de la pel·lícula, que edició en és bé última també la sortida del nou llibre de Mortadelo i Fiedemont amb una altra versió de la història.
I recordo una mica la història d'aquests agents nascuts el 1958, del qual segueix embrutant diversos àlbums a l'any. Diu també que Ibáñez va comprovar la primera vegada que van invitar a veure en primer intent de portar al cine els seus personatges, que el va deixar fred. El 95 se'n va fer en una sèrie de televisió que no va entusiasmar i Antena 3 en va coproduir els 26 capítols amb la cadena alemanya RTL i el grup xinès TBB. Els encarregats dels personatges van supervisar els primers esbossos, però no van poder controlar els dibuixos finals realitzats per un equip xinès.
Parlen també del primer film sobre Mortadelo i Filemon que va idear Fesser i que va donar una alegria a l'il·lustrador català. Es va estrenar el 2003. Després n'hi va haver un altre l'any 2008 i ara arriba aquesta nova pel·lícula en casa amb animació 3D. Aquest repàs que el fa avui al periòdico.
També en clau cultural ens durem avui a les pàgines de La Vanguardia. Una entrevista que fan avui a John Katzenbach, un mestre de la novel·la negra que ara publica El estudiante...
I deixa alguns titulars destacats com ara, que no hi ha límit en el que una persona pot fer un altre, que el que pretén en els seus llibres és entendre d'on ve la violència i que la seva dona es posa nerviosa amb les seves novel·les, però que el perdonen. És el que tenim avui a La Vanguardia. Acabem aquest repàs pels articles destacats de la premsa del dia amb un reportatge que tenim interessant al diari Ara.
Es titula Els altres fronterers i parla de més de 50 persones que creuen cada dia la frontera del pas de la casa per pujar a treballar a Andorra.
Explica, per exemple, la història de Daniel Martín, que cada dia a dos quarts de vuit del matí ell surt de casa i enfila la carretera del pas de la casa per arribar a la feina, que és el Col·legi Sant Armengol d'Andorra-la-Vella, a les 9 en punt. Abans, però, ha de superar dos ports d'alta muntanya, una tasca que molts dies hivernes d'haver força complicada o fins i tot impossible quan les autoritats franceses o andorranes decideixen tancar les carreteres per la neu.
Diu també que a la tarda plega de l'escola a les 5 i assegura que si no hi ha problemes, poc després de les 6, ja és a casa. En aquest cas explica que el que sí que nota és el decalatge entre l'horari d'Andorra i el francès, ja que quan arriba de la feina a França ja és gairebé l'hora de sopar.
I explica que la tranquil·litat de viure en un poble va ser també el que va dur l'any 2005. La Martina Linaris i el seu marit ha deixat el pas de la casa per marxar a viure a Merenles Valls, a l'Arieja. La Martina havia arribat a la localitat fronterera l'any 1992, però quan es va quedar embarassada van decidir vendre el pis que tenien al pas i buscar casa a França.
Sembla que la neu a l'hivern fa que anar de casa a la feina sigui força complicat i que sovint la carretera queda tallada i cal fer una volta de més de dues hores i que és el grup de fronterers més petit lluny dels 1.500 que venen del sud. Una història amb diferents testimonis que expliquen avui al diari ara aquest pas fronterer a la vora d'Andorra.
Just a la fusta. Sant Just en directe. 11 minuts i les 11, ara parlem del temps.
Per això saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Mira, veig que ja ho hem acabat per aigües, ja. Com he començat?
Per això parlem amb el Carles. No has sentit la primera frase? I ara parlem del temps? Sí, perquè... Ah, vols dir que ara vam anar al temps. Ja us veiem la sintonia i... No, no, no, no passa res, que no ho he sentit. Què tal? Sí, home, són protagonistes els meteoròlegs ara aquests propers dies. Estem pendents de vosaltres, eh? Sí, tothom està pendent d'aquesta previsió meteorològica, de què passarà, de com aniran les coses. Bé, dijous passat els mapes començaven a indicar que hi havia la possibilitat que al final d'aquesta setmana pogués arribar una situació de llevant.
I vam dir que fem-ho molt amb pinces perquè a aquestes coses falten molts dies, falta molt per vindre, i a vegades el llevant o les situacions aquestes de llevant són molt punyeteres i amb molt pocs quilòmetres de diferència pot fer un canvi radical en el temps i trobar-nos en situacions bastant diferents. Però... La unanimitat que no trobem al Parlament, però que sí que trobem als que fan previsions meteorològiques...
és per culpa, perquè podria haver, o sigui, si m'explico, si fos una situació només única i exclusivament de Llevant, d'aquesta depressió que ara està voltant per l'estret de Gibraltar i que anirà a petar entre el nord del Marroc, gairebé Algèria, i canviarà aquesta situació de vents de Llevant, sí que podria ser i podria haver l'oportunitat que hi haguessin zones on plogués i altres que no. I això, fins que no t'hi trobes pràcticament a sobre, no ho pots arribar a preveure.
Però aquesta unanimitat i aquesta fiabilitat que pràcticament, no pràcticament, totes les previsions del temps que consultem habitualment, i si vosaltres podeu agafar internet i us aneu a mirar la que mireu vosaltres habitualment, a tot arreu et parla d'entre un 90 i un 100% de possibilitats de pluja intensa a tot el que és la conca mediterrània. I això és pel fet que, a part d'aquesta depressió que ara ja es troba al sud del Mediterrani, que comença a enviar...
aquesta influència de vents humits de mar cap a terra que porten la precipitació, hi ha un altre front que s'ajunta amb aquest i que està entrant per la Benínsula Ibèrica avui, que el fa encara més gros i més fort i encara dona més seguretat a tots els models de poder fer una previsió de pluja de cara a les properes hores.
Doncs bé, tots els models ho indiquen. Podria dir que podria ser un d'altabaix, la meteorologia no és exacta, però podria ser un d'altabaix el fet que ningú està dient que no plourà aquests propers dies.
Llavors, nosaltres ens agafem amb aquesta previsió. Sí que a vegades allò de les llevantades ens les agafem amb pinces, però sembla que aquesta fa petxoca i fins i tot a Sant Jús ens atrevim a dir que arribarem, amb aquest episodi de pluges, a fer la mitjana habitual del voltant d'uns 600 litres per metro quadrat l'any. Perquè estem en tots els mapes i fins i tot el saber metrològic de Catalunya ens parlen de precipitacions intenses, de pluges...
que han començat avui, estan caient algunes gotes, hi ha alguns punts de tempesta a Catalunya en aquests moments que estan donant precipitació, una molt clara cap al Tarragonès i al Baix Penedès, i una altra que es troba entre el Baix Llobregat i el Barcelonès, que és més minça, no és massa important, però està donant precipitació, i una altra que es troba al nord del Baix Llobregat i que ara, de les properes hores, agafarà els dos bellesos.
Són nuclis de precipitació, n'hi ha d'altres de més importants, per exemple, cap al nord de Castelló sí que hi ha tempestes una mica més destacades, i les pluges que trobem a comarques de Tarragona, tant litoral com interiors, també són molt importants, tornen a semblar-se un altre cop ahir. I, a més, són molt punyeteres, perquè podem comprovar com ahir, per exemple, a Sants caien 41 litres per metre quadrat, i aquí en caien 12. Sants Estació, que dius, és que si vas amb línia recta, sembla mentida que aquest núvol no hagi passat per sobre de Sant Just.
Això és el que passarà també, el cap de setmana. No, no, és més regular. Aquests fronts estan viatjant paral·lels a la costa, però a partir d'aquesta tarda i aquesta nit ja comencem a tenir una influència de benzallavant. O sigui, esperàvem que fins i tot aquest matí tinguéssim una miqueta de sol i ja se'ns ha tapat el cel amb aquesta precipitació feble.
i que al llarg de les properes hores es anirà mantenint o podran anar parant, però sí que és molt clar que ja de cara a aquesta tarda les precipitacions començaran a fer acte de presència, començarà a ploure a punts del litoral, i ja durant aquesta nit la pluja farà acte de presència. Demà divendres, un dia plujós, amb vents de llevant, que aniran a més. Això és aquelles situacions...
No estem parlant que ens caiguin molts litres d'aigua, que la intensitat sigui molt marcada, sinó que anirà fent i és una pluja marítima que va passant i va arroixant, és perfecte per regar el llevant. Sí que poden haver moments de tempesta, poden haver moments de precipitació més intensa, depenent del núvol, però sempre és una pluja que va fent, que té moments que fluixa, però...
És bastant contínua. L'únic empipador d'aquestes situacions és el vent, perquè clar, si tu vas amb el paraigües pel carrer dient no em mullaré, sí que et mullaràs perquè el vent arrossega aquesta aigua i fa que et mulli el mateix cos. Impermeable, eh, doncs? Sí, és una miqueta més d'impermeable. És el que ens comentava a vegades gent d'aquí a la ràdio que ha pogut viatjar i se n'ha anat a Londres, han anat a viatjar a llocs on la pluja és més habitual i ja no porten paraigües, porten l'impermeable, que és la cosa més efectiva per no mullar-te, no?
Doncs no serà un cap de setmana ni un divendres de paraigua perquè empiparà una miqueta i se'ns desmunterà el paraigua. Divendres. Dissabte la mateixa situació, uns dies marcats per precipitació. Però quin dia plorà més, divendres o dissabte? Avui els mapes... És que clar, o sigui... No, sí, ja m'estan parlant que aquesta propera nit la previsió és d'uns 12 litres a Sant Jús al llarg d'avui dijous...
De cara a demà divendres està al voltant dels 20-25, dissabte potser podríem arribar als 50 i diumenge tornaríem un altre cop als 20-25. El càlcul, més o menys, si he estat mirant-ho, i entre aquest dijous i diumenge al vespre podrien caure entre 100 i 120 litres per metre quadrat a Sant Jus.
I això va repartir. Em sembla que el dissabte seria el dia amb més precipitació, amb més intensitat. Veu el nas al sol, ara en aquests moments a Sant Just, sigui, anirem jugant perquè són nuclis de tempesta, encara no ha començat aquest episodi que comentàvem. Sí, potser sí, potser sí que s'està plovent, sí que podem veure l'Arc de Sant Martí, que el veuríem mirant com si diguéssim cap al Tividabo, ara.
El dissabte, sembla que la tarda de dissabte i la matinada de dissabte diumenge seria la màxima intensitat de la precipitació, que és quan podria ploure una miqueta més, i ja de cara a la tarda de diumenge es podrien anar obrint algunes clarianes, es podria trencar una miqueta el cel, encara quedarien restes d'inestabilitat i ja de cara a la nit s'obririen moltes clarianes. Aquesta situació de llevant ens portarà molt pocs canvis pel que fa a la termòmetre,
El mantindrem bastant estable entre els 14 i 15 graus durant tot el cap de setmana. No hi haurà als i baixos pel fet de la nit i el dia, perquè mantindrà molt aquesta situació. I sembla ser, i tot indica, que la setmana vinent, alguns mapes, aquí sí que no estan tots d'acord, però alguns mapes ens indiquen que a partir de dimarts, dimecres, quan ens anirem apropant cap a aquest pont de la Purí,
doncs les temperatures cauran i sembla ser que hi ha previsions d'aquí una setmana dimecres, dijous, de màximes de 12 i mínimes de 6-7 graus o sigui que tindríem la primera castanya hivernal a finals de tardor que podria coincidir amb el pont de la Puríssima
Déu-n'hi-do, doncs, eh? No està malament tot plegat. Home, hem tingut uns quants dies una mica empipadors, deies, ostres, quin rotllo, perquè vam començar amb els fronts atlàntics, s'anaven passant, hem començat un novembre i a finals d'octubre hi havia una certa activitat, que fins i tot feia fred, o sigui que ja dèiem, Déu-n'hi-do, ens hem tret d'octubre aquest tan càlid de sobre, i de cop i volta hem tingut una setmaneta de molta calor. Bé, era aquest estiuet de Sant Martí que ha jugat... Que anava en retard, exacte. Sí, ens ha jugat una mala passada.
i ara sembla ser que torna a la normalitat. Pluja, vent, quantitat de precipitació, la setmana que ve fred, o sigui, una mica de tot. Molt bé, Carlos. Doncs exacte, sí, sí, sí, no ens queixarem. Que vagi bé i parlem demà. Bon dia.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Mig minut i arribem a punt a les 11. Connectarem amb el bolletí informatiu de la Catalunya Informació i també ens posarem el dia de l'actualitat amb el dels Sant Just Notícies i tornem després amb la segona hora del Just a la Fusta. Entrevistarem a Janine Kunzi per parlar del mètode Waldorf que aquest divendres farà una xerrada organitzada per Justícia i Pau aquí a Sant Just i també fem la tertulia de cada dijous. Tot plegat després de les notícies. Fins ara.
Bon dia, són les 11.
Els partits de l'oposició al Congrés retreuen a Mariano Rajoy que ni ell ni el PP enredat en la trama Gürtel poden liderar la lluita contra la corrupció. El president espanyol ha proposat una bateria de mesures de regeneració democràtica entre les quals limitar el temps d'instrucció dels macrocasos de corrupció i control més estricte de les donacions a partits polítics.
La davallada de l'electricitat i les gasolines situa la inflació del novembre al nivell més baix des de l'agost de l'any passat. Segons l'indicador avançat de l'Institut d'Estadística, els preus han caigut quatre dècimes l'últim any. La dada catalana s'assebrà a mitjans de desembre.
L'economia espanyola creix mig punt el tercer trimestre i un 1,6% en termes interanuals. El repunt s'explica pel dinamisme del consum i per una menor caiguda de la inversió en construcció. Amb aquests ja són 5 els trimestres consecutius que l'economia va a l'alça.
Els quatre grups que optaven als casinos de BSN World han passat la primera selecció. Són el grup paral·lada, Melco, una societat participada per Beremonte i Harrock i una altra de participada per Melco i Beremonte.
Tanca tota possibilitat de col·laboració amb el govern després de la presentació del full de ruta d'Artur Mas cap a la independència. Des del PP català rebutgen l'avançament electoral i retreuen el president que sotmeti al país el que consideren un calendari electoral excessiu. Aumenta 5 el nombre de morts per l'atemptat contra un vehicle de l'ambaixada britànica a la capital afganesa. Els talibans han reivindicat l'acció.
La dansa europea més jove i innovadora té una cita al Festival Salmon a Barcelona durant 10 dies. Noms com la Veronal, Los Corderos, Jeff Tabandinter o Tania Carballo presentaran els seus treballs al Mercat de les Flors i al Grané. Catalunya Informació. Títoles d'esports.
El Barça torna a preparar el partit ja de diumenge contra el València. La Lliga no hi serà el belga a fer mal en què medita si passa pel quiròfan per corregir la lesió que té els esquits i vials. En cas de fer-ho podria estar cinc mesos de baixa per la seva banda. L'Espanyol rebrà aquest dissabte el llevant.
El Madrid va guanyar i el Basilea la Champions amb un gol de Cristiano Ronaldo i passa com a primer de grup. Quinzena victòria consecutiva de l'equip d'Ancelotti. L'Atlètic de Madrid es classifica per als vuitens de final després de golejar l'Olimpiakos 4-0 amb hat-trick de Manchukic.
I aquest vespre, Marc Gasol passarà pel Catalunya Vespre Esports a partir de les 8 a la sintonia de Catalunya Ràdio. Aquesta matinada, Gasol ha contribuït amb 19 punts i 11 rebots a una nova victòria de Memphis a la pista dels Lakers, 93 a 99. I a la Lliga de Futbol Sala, el Barça jugarà les 9 contra el Santiago.
El temps, avui les temperatures han quedat més curtes, entre 2 i 4 graus més baixes, cel força ennobolat amb boira i humitat alta. Ruixats al litoral i prelitoral de la Costa Daurada a l'espera de la lleventada que arribarà aquesta nit i matinada que portarà pluja, neu, mala mar i vent i que ens acompanyarà tot el cap de setmana. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. El pressupost de 2015 comptarà amb ajudes per a l'emancipació dels joves i nous plans d'ocupació. L'equip de govern tanca aquests dies el pressupost per l'any Cabea-Sanjus, que experimentarà un augment en les partides d'ocupació, serveis socials i inversions.
De fet, la partida d'ocupació es duplica i passarà de 70.000 euros aquest 2014 a 140.000. Pel que fa als plans d'ocupació, l'equip de govern reté fer contractacions a través de l'Ajuntament i d'entitats al tercer sector i es donarà prioritat als aturats de llarga durada. I l'any que ve, d'altra banda, també es tiraran endavant unes ajudes per facilitar l'emancipació dels joves senjostens de fins a 35 anys, sobretot els que decideixin compartir pis.
La secció local del PSC Iniciativa i Junts per Sant Just presentaran dues mocions al ple municipal d'avui mateix. Un dels textos és per garantir i protegir els drets humans i els béns comuns i l'altre per defensar les polítiques de lluita contra la violència vers les dones. A la sessió també es tractaran qüestions vinculades amb les tarifes i preus del complex de la Bona Aigua. També es modificarà el reglament de funcionament intern del complex, el de l'ús de les pistes poliesportives i el del servei públic d'estacionament regulat a Sant Just.
Un altre punt serà ratificar el conveni de col·laboració entre Sant Just i Sant Feliu per millorar i mantenir els espais públics de la plaça Llull i Aquieta al Mas Lluí. El ple serà avui a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I acabem destacant que aquesta setmana es posa al punt final el projecte Custòdia 2013-2014. L'han tirat endavant des de l'espai de lliure creació Carme Malaret durant deu mesos. Durant aquest període, deu persones anomenats Àngels Custodis han acollit als seus espais particulars deu obres inèdites fetes per deu artistes diferents i ara s'exposaran a l'espai de lliure creació. A més a més, també s'anunciarà als artistes i custodis que participaran de la propera adhesió.
Tot plegat avui, a partir de dos quarts de vuit del vespre, a l'espai de lliure creació Carme Amalaret, al carrer Bonavista 105. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta.
Ara passant 10 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'una activitat que es fa aquest divendres, demà divendres a Sant Jus. Serà una conferència de debat a dos quarts de vuit del vespre a la sala polivalent de les escoles. Serà una conferència de debat, surt el títol Una altra manera d'entendre el món i serà amb Janine Kunzi, pedagoga i mestre, una xerrada que l'organitza Justícia i Pau. Molt bon dia, Janine. Bon dia.
T'ho vas provar una mica més el micròfon, que no t'ho he indicat. De vegades ens passa que els de la ràdio estan tan acostumats a moltes coses que algunes les oblidem de recordar. Doncs bon dia. Ara, perfecte, bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà demà, que el que dèiem és que té aquest títol, aquesta conferència de debat, un títol bastant suggerent, que és una altra manera d'entendre el món.
Sí, i per entendre el món el primer que hauríem de fer és entendre el ser humà. I llavors voldria enfocar una mica coses simplement per reflexionar sobre aquest ser humà. Perquè tothom ho som i venim d'una ensenyança i aquesta ensenyança ens ha marcat d'alguna manera...
I estem en un moment que penso que hauríem de prendre consciència realment qui som i què volem fer i cap on volem anar d'alguna manera. I llavors jo suggereixo coses, però també tinc molt clar que hem de sortir dels dogmes, perquè hem viscut de dogmes que ens han vingut de part de possibles religions,
però també de part de la ciència. Llavors, la ciència no els hi diu dogmes, però d'alguna manera... Veritats absolutes, no? Sí, ens han marcat. Llavors, per sortir d'allà, jo suggereixo coses, però d'alguna manera vull que els que m'escolteu no creieu que això és...
La veritat, perquè simplement són suggeriments per anar descobrint qui podríem ser, per on hem de buscar la nostra manera de ser i què som. Llavors, suggereixo coses, però no m'ho creieu, si s'entrada. No, això està bé, és a dir, que una mica la idea seria que cadascú pugui pensar que seria l'ideal i en principi sembla molt lògic.
Però ens costa, no? Ens costa. I estem molt acostumats també a que tot ens ho donin fet, no? A que tot ens vingui donat, que hem de fer a cada moment. Doncs el que dono jo és un punt de partida. Tu has parlat de pensar. Això és una capacitat humana que tenim, però en tenim una altra, que és el sentir.
que no està tan reconegut a nivell científic, però sí que tenim molt clar que això existeix. Llavors jo sugereixo que moltes vegades donem més importància a la percepció més del sentiment, que és el que sento jo.
Sí, i això és molt difícil perquè a nivell científic no podem quantificar-lo d'alguna manera, però per mi té molta importància. I després una altra capacitat humana, a part del pensar i el sentir, és l'acció, la voluntat. I llavors aquestes tres capacitats les hem de conèixer més, és a dir, per què faig una cosa? Realment perquè m'ho he pensat i perquè ho he sentit, i llavors amb coherència amb tot això ho actúo,
o perquè queda bé fer no sé què i llavors ho faig, llavors aquí m'haig de pensar una mica realment el que vull fer. És a dir, aquestes tres coses haurien d'integrar-se una mica, no? Exactament. Llavors també venim d'un món marcat molt des de la ciència que observa tot el que és físic.
també sugereixo que s'ha d'observar el que és físic, però potser d'una altra manera. No d'una manera estancada, sinó observar una mica viva la cosa. És a dir, si a l'exterior observo les plantes, veuré que el creixement de les plantes sempre va d'un estadi a l'altre. És a dir, la flor, per agafar una part de la planta, la flor, quan la planta ha arribat a la flor, aquesta flor s'ha de pensir
perquè vingui el fruit, i això es pot observar. Aquest pensí de la flor, per passar el fruit, ens pot donar una imatge d'entendre el que és la vida i la mort, perquè Goethe, el poeta alemany Goethe, per mi és una persona molt vàlida, també ha fet una ciència.
d'observar el que és, el que parla ell és la metamorfosi, la transformació d'una cosa a l'altra. Llavors podem observar la flor, veiem clarament, i que et parla de la mort de la flor perquè creixi el fruit. Una altra observació de la naturalesa exterior és, per exemple, una ruga, una ruga que va caminant, doncs forma la crisàlida per transformar-se en papallona.
també ens pot fer entendre una mica el que és la vida, més a la Terra, d'alguna manera, i la transformació en alguna cosa més sutil que vola. Tot això dins el món físic. Per entendre la nostra mort hem d'anar més lluny, perquè físicament desapareixem, això ho tenim bastant clar. Però sí que voldria deixar també clar el que és el cos, per mi. El cos, per mi, té tres parts. El que és el cos físic, que és el que la ciència estudia,
Però aquest és el que no té vida per mi. Bé, és el que hem de fer viure, el que li hem de donar moviment. Exacte, és el que toca, no? Però també és el que em serveix per expressar-me, perquè sense el cos físic no ens veiem. I llavors penso que hem de tocar de peus a terra i la vida física la necessitem si no ens veuríem i no ens podríem expressar. Però també existeix el que és, bé, segons quines filosofies i tradicions anomenen el cos etèric.
El cos etèric és més sutil a nivell científic, em sembla que no es pot arribar a reconèixer, almenys de moment...
i és el que dona la vida, és el que també fa que les plantes creixin i les plantes creixen en dues direccions una cap a la terra per agafar-se fort i una cap al sol és una mica el moment que l'home també hauria de fer que hauria de créixer cap a la terra i mirar cap al sol voldria dir mirar una mica més enllà del que és el dia de cada dia
I després també, com a cos, penso que tenim el cos astral, que és el cos dels sentiments, que també ho tenen els animals, és a dir, seria el sentiment. Però a part del cos que tenim, que serien aquestes tres parts, penso que el ser humà, i fins i tot l'animal, que ja pel mateix nou motiu, té el que és l'ànima del ser humà.
I l'ànima té per mi també tres parts. Una és la part sensible, l'ànima sensible, que connecta amb el cos físic i amb el cos astral, que són els sentiments, i que competim també amb la part dels animals.
Però l'home després té la part d'ànima racional, que és el que nosaltres siguem, doncs, éssers racionals. Clar, i aquesta és la diferència també. Sí, seria la diferència amb els animals. I també tenim, i aquesta l'estem desenvolupant ara en l'actualitat, perquè té a veure una mica amb l'evolució del ser humà.
bé, o l'evolució del món, o l'evolució en total, doncs estem desenvolupant cada vegada més l'ànima conscient. I aquesta és la que fa que jo pugui estar cada vegada més conscient de les coses. I aquesta és la que hauríem de cultivar més, també? És a dir, de tots aquests factors que hem comentat o d'aquestes parts? Sí, però per això...
És el meu jo, perquè cada un s'anomena jo i aquest jo ja és espiritual. Aquest jo espiritual disposa d'aquestes capacitats de l'ànima i té el cos per expressar-se.
I és aquest jo que ha d'estar ben inconscient. I aquest jo conscient ha de transformar les altres parts. És a dir, la part de sentiments, que és una part important, l'hem de transformar. Hem de passar a ser més ètics, per dir una cosa més general. És a dir, l'ètica l'hem de treballar. I si la treballem, arribarem, i molta gent ho té, ho va fent, és a dir, no explico res que no sigui molt humà,
Si treballem més la part de sentiments, arribem a captar una part d'empatia. Empatia, per mi, és captar com se sent l'altre. I si jo capto com se sent l'altre, si l'altre es troba malament, jo no em podré trobar bé.
I llavors no actuaríem contra l'altre. És a dir, si això poguessin treballar a nivell social, llavors no ens podríem fer mal l'un a l'altre, que ho estem fent constantment. No ens podríem fer mal l'un a l'altre perquè el mal que jo faig o el mal que ens fem entre tots, a mi també el sentiríem.
Jo penso, de fet ho tinc molt clar, que en el futur això vindrà cada vegada més. És a dir, treballar l'empatia, no? Ara es diu moltes vegades que s'hauria de fer una mica més d'educació emocional també des de ben petits i que sembla que són coses que hi ha anat apareixent, evidentment,
al llarg de fa molts anys, però que sí que ara potser és una mica més generalitzat la sensació que cal anar una mica més per aquí, no? Sí, sí, sí. I és això, aquest jo, que per mi és un ésser espiritual i és el que té continuïtat, d'alguna manera, també, junts amb tot, moltes altres coses més. Aquest és el que ha de treballar tot el capat d'empatia, sí.
Exacte, són coses que potser semblen senzilles de portar a la pràctica però que després a l'hora de la veritat costa moltíssim. I de fet només ens podem transformar nosaltres mateixos perquè jo el que fa un altre li puc dir de paraules però l'altra ha de canviar.
el millor seria treballar-ho des de ben petits perquè estigui més integrat en cadascú o és igual o algú que tingui 40 anys pot dir no, jo també ara no, això es tracta dels adults prendre consciència que nosaltres de fet estem participant en l'evolució o se li pot dir creació del ser humà perquè per mi el ser humà encara no està acabat amb la creació tot això que estem fent és crear doncs aquesta creació nosaltres hi participem
Això com a adults, el dia que et dones compte que tu estàs creant el ser humà i el futur de la humanitat, doncs t'ho prens amb més consciència, amb més rigor. I com a nens el que és important és que els nens els deixem expressar-se i no els encaixonem amb idees nostres i per tant l'educació sí, hauria de ser una educació...
No lliure perquè el nen pugui fer el que ell vol, sinó portant-lo cap a la llibertat, portant-lo a la responsabilitat. De quina manera es pot fer això? Bé, primer que els nens petits, fins als set anys, això de fet ho tenim clar, però també és difícil de fer-ho, els nens aprenen per imitació. I per tant, si els adults ens comportem com cal,
llavors els nens també ho faran però és clar, si els adults ens posem davant de la tele 10 hores al dia llavors els nens també voldran tenir la tele si nosaltres anem no vull parlar malament del futbol però si anem al futbol els nens també voldran anar al futbol
Però si nosaltres estem, no sé, tocant un instrument, o anem a cantar el coral, o fem pintura, o anem a passejar la naturalesa, fem coses més de cultura, llavors els nens també ho podran fer i ho faran. Llavors intentar fer que els nens puguin practicar tot el que és cultura creativa,
Però també des de les ganes interiors. I a l'escola? Perquè de vegades passa que des de ben petits ja fan uns horaris molt adults, entre cometes. Home, fan massa horaris. És a dir, fan més horaris i quan han acabat amb l'escola van a les extraescolars. És a dir, no tenen temps lliure per res.
Els nens han de poder jugar. Han de poder jugar i els mestres han de poder ensenyar el que ells veuen que la classe necessita. És a dir, no pot haver un currículum... Que limiti, no? Perquè de vegades, em sembla que aquesta setmana parlàvem també... Ara ja no recordo amb qui, però fèiem algun tipus d'entrevista també i anàvem una mica per aquí, no? Aquesta idea que de vegades el contingut que s'ha de fer, que s'ha de fer, que s'ha de fer, és el que acaba limitant el propi sistema, no? Sí, sí.
Cada mestre és diferent perquè cada un de nosaltres som diferents. Cada mestre té una classe de nens que cada un també és diferent. A la classe s'ha de poder decidir com treballar, com actuar.
però evidentment no hauríem de tenir més recursos per fer-ho bé, això és un altre tema també important, seria amb els recursos actuals potser de vegades no hi ha altra solució, però sí que hauríem de tenir clubs relativament petits o un ajudant a la classe i coses restes per poder realitzar-lo.
I cada mestre en cada moment ha de decidir com vol portar a la classe. I si convé sortir i fer un passeig, doncs sortir. I altres coses de continguts ja es farà en un altre moment. Perquè l'experiència i la vivència és el millor.
El joc lliure, d'alguna manera, fomenta l'acció social entre els altres, aprèn l'aprentatge. Llavors, quan els nens juguen, potser no intervenim a això dirigint, sinó mirant a veure com solucionen ells el problema, que és un problema de convivència social. I que és el que porta cap a la llibertat que dèiem al principi, no? Sí, sí.
Clar, ara hi he caigut. Ahir justament vam entrevistar un dels directors del documental del mes que es projecta aquest divendres aquí a Sant Just i que és un documental justament que expliques una història d'uns ballarins que van a fer un projecte en un institut, en aquest cas amb adolescents de 13 o 14 anys.
i que durant una setmana han de fer una coreografia, una dansa, alguna cosa així. Llavors ells explicaven com, tant pels alumnes com fins i tot pels professors que deien, ostres, és ideal però ens obliguen a seguir uns currículums, com havia transformat les dinàmiques del grup, com els rols es canviaven, com canviava tot només en una setmana de fer una cosa vinculada també a casa amb la dansa. Sí, sí.
Una altra cosa que limita molt també als mestres és que han d'avaluar amb notes
Si poguessin fer una evolució només observant com van els nens, no hi hauria aquest estrès. Hi ha molts nens que s'estressen quan de fer exàmens i això no convé. És a dir, amb l'observació de com evoluciona el nen, i cada un evoluciona una mica més lent o més ràpid, l'equip de mestre ja són capaços de veure si més o menys van bé. No cal fer aquests exàmens. Segurament també estem molt pendents, potser, les famílies, la societat, entre cometes, així en general...
d'aquesta idea de resultats, no?, quan apareixen els resultats de l'informe PISA i aquestes coses que es basen només en xifres, segurament. Sí. I llavors això suposo que també és el que acaba condicionant o limitant tota la resta. Sí, sí. Però el que és important és això que els nens... Jo me'n recordo que quan els meus eren petits...
Era l'època que no s'ensenyava tant, perquè ara a infantil ja fan lletres i números, informàtica i coses d'aquestes, però a la meva època, fa 30 anys, hi havia molt que els nens a infantil jugaven. Hi havia un pare que un dia a la reunió de mestres, a la reunió de la classe, va demanar, i quan aprendran a llegir, perquè ja tenien 5 anys i encara no havien fet res. I llavors la mestra en aquesta època va contestar, nosaltres volem que els nens siguin feliços.
Però avui em sembla que... Seria difícil, no?, que no li rebatessin la resposta, és veritat. Sí, sí, hem canviat molt, sí. Doncs, en tot cas, demà hi ha aquesta conferència de debat sobre una altra manera d'entendre el món, a les escoles, una xerrada que organitza Justícia i Pau, i serà amb la mestra i pedagoga Janine Kunzi, que avui l'hem tingut aquí al Just a la Fusta. Moltes gràcies. De res. I que vagi molt bé. Molt bé, gràcies. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
En punt dos quarts de dotze, que estarà fent tertúlia, és el moment de fer tertúlia. Per tant, saludem el Jordi Agulló, el Pere Oliver, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia, 3-4. Molt bon dia. Bon dia. Es cosem a la línia que està de reparació.
Exacte, li enviem una abraçada també des d'aquí just a la fusta. Avui, per parlar una mica d'actualitat, avui les portades, realment, passen les setmanes i ja no te'n recordes de què deies dijous passat? No, i tant. Perquè tot va molt ràpid, els temes que podíem tenir. I a més són temes punyents. Sí, i tant. Avui que tenim totes obren amb aquesta dimissió de Namato, avui ja justament s'està fent aquesta...
al Congrés dels Diputats en aquesta sessió sobre corrupció, què en penseu de tot plegat? Us ha sorprès? No, no, no. Jo no sorprèn res. Sorprendre no. Em sorprenia que no presentés la dimissió.
i fer ara un debat de corrupció que es passa en un partit tirant-se els trastos els uns als altres, dient tu tens més corruptes, no que tu en tens més. Això és espaterrant. A mi em va semblar molt bé el que va dir ahir en el seu Parlament el senyor president de la Generalitat, l'honorable Artur Mas,
que per un moment ens oblidem dels partits i votem i ens pronunciem cadascú com a persones de la societat civil. I que per una temporada ens oblidem si som d'aquella sigla o d'aquella altra. Això ho comentava abans amb el Jordi. A tu et va semblar bé o no et va semblar bé aquesta proposta?
Estic desconectant de la realitat que em volen fer creure que és la que diuen els polítics i la realitat és la que jo... És a dir, no et va convèncer. Visc en la societat de cada dia. I, per tant, saps què faig? Desconnecta de totes les discursos oficials. És difícil, eh, fer-ho, això. Bueno, després mires... No, no, està molt bé. Jo llegeixo els titulars de premsa el dia següent i ja... Més o menys ja estàs assabentat. Estic assabentat. Que no...
I per tant, amb el tema, això que deia ara el Pere del que va dir Mas l'altre dia, és a dir, a dos dies després, què et sembla? Ho tinc clar sense tindre contacte amb la gent de la CUP, que ho tinc clar. No té res a veure amb una sola candidatura perquè els problemes del poble, problemes de la gent que estan passant gana,
i quan penso que estan passant gana no estic mirant fora estic mirant molt a prop dels meus negots aturats 37 anys, 35 crònicament aturats sense res i vivint de l'ajuda que la mare es passa dels 420 euros d'ajuda que li passen per no tindre tal per un exemple Jordi ho tenim ara a totes les famílies i avui la de Càritas que estava la del banc d'aliments
ho estava dient el temàtic, diu, no ho sé, això de la que s'està superant la crisi, diu, aquí està augmentant la demanda d'aliments. Això ho diuen cada cop que surt algú a la tele. No sé quina superació de crisi és aquesta. Això és indignant perquè veus que estan parlant que s'està superant la crisi quan és una mentida tremenda. Per segons quins estaments, eh? Els bancs sí que l'estan superant la crisi. Ah, els estaments sí, però el que diu el Jordi...
És que veiem que els nostres fills, que la nostra família més propera s'està quedant sense feina. És la societat civil la que no té una solució de moment. I que avui siguin els avis els que han d'ajudar els fills i han d'ajudar els nets. I han de donar-los de menjar. Quan parlem de pobresa, tenen la pobresa absoluta. Depenen d'un avi en la seva pensió, depenen dels pares en els seus salaris. Això és la pobresa absoluta, extrema. Qui ho ha provocat, això?
Això ho ha provocat el sistema. El sistema que estem, que el nostre propi govern, és partidari també d'aquest sistema. Tots una mica, segurament. Tots una mica, però ens queixem del govern central. Cuidado, que el que fa el govern central aquí també reverteix. Està obligat a fer el mateix que els altres.
han retallat també els ingressos. Tornaré a dir el mateix. Solucions en un món que tenim exces de pisos, exces de menjar, exces de metges, exces de vivenda, exces de cultura i amb professors a punt de pala i tal, és absurd que tot això manqui per al 30% de la població o es limite o es redueix per al 100% de la població. La llista d'espera siguen 18 mesos, etcètera, etcètera.
Això no té nom, és una mala organització. I tant. I parlem d'alternativa, per ridicar molt fàcil, torno a repetir-la que ja deia Arcadi Oliveras. La societat del 80%. Els que tenim salaris de més de 1.500 euros, renunciem a un 20%, un 20% d'horari, un 20% d'ingressos, i passa a contratar de cop un 20% de persones. S'acabó el paro.
i tot en el 80% en una vida més modesta i podem tirar endavant això estàs treballadors s'han de mentalitzar i veure què els interessa perquè l'egoïtme és espectacular si estan cobrant 1.800 o 2.000 de pensió no volen renunciar a 350 euros
per al seu fill, que està aturat, per al seu nevol, que està aturat. No vol. Recorda Jordi, que és un gran economista, i que un estatal no es pot permetre el que està passant. Però les empreses no hi estan d'acord, tampoc, amb això. Els empresaris no hi estan d'acord. Dins el món de l'empresa, si treballaré menys hores i cobraré menys, si dones feina amb un altre... Jo vull la teva feina.
feina aquí i treballis més hores. El meu fill, en dos anys, li han retallat 300 euros de cada mes. I què? No han entrat a ningú. Al revés. O sigui, que tots els que estaven eventuals les han fet fora. S'han quedat les persones que no podien fer fora perquè els hi havia de donar una indemnització molt forta. Tots els funcionaris
l'ensenyament, els metges, tots els funcionaris els han rebaixat el 30%. Els hi deuen tres pagues que no les cobraran mai. És una indecència. Però és que vam fer un pacte en l'empresa que es reduïa en el sou per poder mantenir tota la plantilla
I, encara que guanyessin menys, fos repartir la feina. Però no ha sigut així. No, senyor. Perquè, clar, els que tenien contractes que acabaven s'han acabat. Una cosa curiós és que aquestes propostes són propostes d'estat. Per sectorial no poden funcionar. No són propostes d'estat. I en això existeix. En el nord d'Europa hi ha propostes d'estat de cara a 15 anys. Diu, hem d'anar de cara a tal, pensant en el 100% de la població. No, no, no.
Només en el sector del 1% o del 10% de la població. Escolta'm, a França es van reduir les jornades a 35 hores. Jo no tinc idea. No volíem canviar. Ja fa anys. No sé si va revertir el poble o va revertir les butxaques dels empresaris.
En França ja està en 1.200 o 1.600 el salari mínim. I aquí en 600. Ah, i tant. I espera. El que ho cobri. És molt diferent. A més, mira tu només les empreses privades, quant temps fa que van començar les reduccions, reduccions de plantilla i reduccions de salari? Molt abans que les empreses públiques.
El que passa és que cada u dins de la seva empresa privada, que treballava a callar i es pensava que allò ho feia només aquella perquè era l'empresa on ell treballava, on les coses no anaven gaire bé. I va ser l'aixecar el cap com a dius de la del costat i l'altre i l'altre i l'altre, també passa exactament igual. I a més, tenia l'esperança de dir, bueno, ara em jubilaré, i com que jo em jubilo i el del meu costat es jubila i hi ha uns grans que es jubilen, ara seran llocs de treball per gent jove que comença a anar
No ha sigut així. Departaments que van jubilar que funcionaven amb 10 i 12 persones, ara aquests departaments funcionen amb 4 persones. I algun d'ells amb algun becari que cobra poquíssim o amb... Sí, cobra. Sí, cobra. Suposant que cobri. A més, li diuen ara quan... Quan és un conveni de pràctiques... Quan és un conveni de pràctiques... I en realment no cobres. I en moltes vegades...
Resulta que quan aquest becari ha agafat més experiència i diu ara em contractaran, el que fan és deixar-lo al carrer i posen un altre becari per continuar amb el mateix sistema. Hi ha gent que té trenta i tants anys sense haver tingut cap feina segura amb cap empresa. I amb contractes encara de becari, amb trenta i tants anys.
Llavors, clar, sembla que això és la norma, no? És la norma. Vull dir, funciona així. Les empreses guanyen més o guanyen menys, però el treballador cada cop guanya menys. Això que vol dir, que les tendes, els barris, si passeges, però qualsevol barri treballador, aquí també, en la part nord, que hi ha un tal, en la part del...
del Walden totes les tendes fracassen porten anys que ha vist jo obrir tendes allí en la zona i tots fracassen no duren ni 5 mesos ni 6 no, perquè clar, si no funciona això es estimula l'economia però no ho entens Jordi, si el Barcelona està tancant les tendes històriques les tendes històriques del carrer Cardenal Casanyes del barri de la Ribera, del barri Gòtic
que donen caràcter al barri, imagina. Tendes, a més, amb estil modernista i que n'hi ha que porten 150 anys obertes i ara han de tancar, mira, la mateixa, la Casa Piera ha de sortir del carrer Cardenal-Cassanyes perquè paguen massa per estar en aquell carrer i se'n van amb un carrer on hi ha menys trànsit amb tant tindran menys entrades. Però no poden pagar la llibertat de lloguers, no? Botigues que fa que estan 70 anys, per exemple, i que ara amb això aquesta llibertat... Bueno, és que hi viu una
moratòria d'un cert temps. Però tot això desapareix. Tot això desapareix. Perquè un que paga 3.000 euros no en pot pagar 30. 30.000, per exemple. És impossible. A tancar la botiga... Llavors venen les grans marques, venen les... I si de les botigues parlem de pisos, la gent que hem viscut de lloguer en barris de Barcelona...
i que hem tingut el goig o el desastre, segons com es miri, de viure amb un edifici artístic que ha entrat dins el pla de protecció i que l'han de reformar perquè sigui ara un pis guai i que costi molt, doncs aquesta gent...
La gent que vivia en aquests pisos han de marxar, perquè del lloguer que pagaven, se'ls ha multiplicat per 10 el lloguer que han de pagar. No poden. Doncs és igual el lloguer d'un pis que el lloguer d'una botiga que fa 70 anys que la té...
I això ja va començar fa anys, perquè quan fa anys vam venir a deixar Sants, trobar ja un pis a Sants o trobar un pis a dins de Barcelona era ja impossible. Era molt difícil. I ara aquí Sant Just i la zona d'aquí estan cada cop més a prop dels preus de Barcelona. Però curiosament, quan nosaltres vam venir a viure a Sant Just fa 40 anys... No, però és que Sant Just era car de tota la vida, eh? No, però a les hores no ho era tant.
Potser no, al centre de la ciutat. Fa 40 anys enrere un pis, a la zona dels pisos, perquè aquests pisos senzillets, no els pisos nous que han fet al carrer de la Creu. Els que s'havien. Els que s'havien fet al carrer de la Creu fa 40 o 50 anys, aleshores eren assequibles. Molt més assequibles que un pis a Barcelona. Perquè si no, no hauria vingut aquí. Jo pels lloguers més o menys de la zona que jo estic s'estan pagant 700 euros de lloguers.
Però ara s'ha multiplicat molt, molt. Aquí Sant Jús, en el temps, jo parlo ja de 50 anys enrere, jo ja vaig anar a viure amb un pis car. Jo ja pagava mil pessetes, llavors, de lloguer. Però és que el pis que vaig llogar, jo sempre he anat de lloguer, el pis en 4 anys es va...
triplicar, perquè de mil pessetes que em pagava al carrer de la Sala, vaig a pagar al carrer de la Creu 3.500.
O sigui que en tres anys... I estaves de lloguer al carrer de la Creu? Sí, sí, sí. Em pensava que estaves en un pis... No, no, no. Al carrer de la Creu sempre havia estat de... Tant al carrer... No, no ho dic bé, sempre ho dic malament. Al carrer de la Sala, en Salt Claver. Com al carrer de la Creu he viscut moltíssims anys de lloguer.
Per què al carrer Enselm Clavé li diu tothom carrer de la sala? Perquè hi havia una sala allà. Aquest és un debat d'aquests... Jo no el sé, eh? No sé per què, no? Li hauré de preguntar al Jordi Amigó. Sempre diu carrer de la sala. El Carles ho sap, potser, eh? Ah, m'ho està dient ara el Carles. Hi havia una sala davall.
el carrer de la sala moltes gràcies un home documentat el jove sí que ho coneixeu però la gent que ja tenim certa edat sempre al carrer de la sala perquè anaven allà de Vallaruca i la plaça de Monsent Cinto Verdaguer la placeta
La que hi havia... La placeta. Bueno, que hi havia una trossineria i una trossineria. Sí, sí, la placeta. Allà era la placeta. Allà era la placeta. La gent no el recorda pel lloc de bailar pegados. És bailar. No. Però tot més moderno. És el muy moderno, no? No, fumis. Me va enrere, no? Tenia que ser el rigodó, no? El foxtrot. Home.
El rigodó. El rigodó, no. I duria ser el Charleston, el Charleston. No, tampoc. Depèn de quan s'inaugurés aquesta sala, perquè si aquesta sala ve del segle XIX, haurien començat amb el rigolònia i acabat amb el rock and roll. O sigui, depèn. Jo quan vaig anar a viure no hi havia cap sala. Ara s'ha vingut trencat, això. Tot que estàvem apretats, ara s'ha distès. Home.
Home, també val la pena. Ja m'agrada. Sí, és que l'única cosa que ens pot dir... Revolucionaris. Això ho deien sempre, jo quan treballava, per favor, a Vázquez Montalbán i al Peric, ho deien sempre. L'única cosa que ens pot salvar de reconèixer que a l'espècie humana no tenim remei és el sentit de l'humor. Quan pensem en sèrio, diu no tenim remei. Comentàvem abans. La societat avança...
Quatre passes endavant, tres endarrere. Quatre endavant, tres endarrere. La tecnologia cada vegada millor, però, en canvi, l'animalot que portem a dins, o sigui, vénen uns senyors amb tecnologia punta, però volen muntar un estat islàmic, no? O sigui, aleshores... Es compagina, o sigui, l'home de nerd ha anat aprenent coses, ha anat aprenent tecnologia, però el bitxarrac no sequeja a dins, o sigui, si no tenim sentit de l'humor... Si no, tampoc no haguéssim pensat, eh? Tampoc, tampoc.
Però jo vaig llegir l'altre dia una cosa així, avui la pluma, que deia que quan ha sortit cada vegada una innovació, doncs realment molta gent d'en principi havia quedat al carrer. O sigui, el tren va tenir un rebuig espantós, no el volia la gent. Fins i tot, l'altre dia ho comentàvem, a les nits anaven a prendre els materials perquè no volien que es fes aquell d'això. Abans és un abans...
en el coll on jo soc el maquinisme la primera república va ser van cremar l'alcalde republicà
i van quemar totes les màquines perquè traiem feina. Hi ha un predomini del pensament anarquista i contra el maquinisme. Sí, però després diu que... És un fet molt apassionant debatre això que ara es tret i veure el futur, perquè en l'any 80 es deien...
properament treballarem dues hores i entrarem en la societat del de tal perquè en dues hores n'hi haurà prou i després omplirem els serveis i la gent podrà anar de vacances aquí i allà però llavors la gent treballarà i ara el 2014 volen que treballem en Europa 65 hores ja ni les 35 ens venien això perquè què ha passat?
això que us explicava de la crònica i deia que tal com si s'havien perdut els d'això la gent que tenia carromatos i les diligències però després van trobar uns mitjans per voler-se treballar amb la telefonia i amb tots els avenços ha passat igual
O sigui que després el ser humà té el suficient recurs per buscar una altra manera de tenir una activitat. I ara espero que també, perquè ara, si tenim tantes hores de lleure, la gent haurà de treballar per proporcionar-nos aquest lleure. Però mirem, per exemple...
Però és que no és real perquè no s'ha reduït l'horari i la gent té poder adquisitiu i això ha sigut... Hi ha molta gent que segueix fent lleure d'alguna manera. I això ens sucedia en l'any 80 que alhora estem parlant d'un 30% de la humanitat i d'un 70% condenats a la misèria més astronòmica.
L'escala no està equilibrada. És el cas que ha parlat moltes vegades aquí. A Venezuela podem parlar d'insultar-los, de populistes, d'autoritat, de no sé què. Ha guanyat sempre per eleccions. Però és que resulta que abans, abans que hi havia un partit social demòcrata, l'economia sol arribava un 30%. Els altres no tenien res. Tenien que agafar el seu fill a 11 quilòmetres de la capital, a la una de la matinada,
carregà-lo en braços, demanar als veïns diners per baixar el portal a 11 quilòmetres caminant, al fil malalt, per anar a un metge particular, que ells no es desplaçaven, i portant els diners a la mà on no entrava. Això és la realitat que tal. Si es ve un partit populista, el que sigui, els cubanos envien metges. I ara aquell senyor, en el seu barri, té una clínica al costat d'un metge cubano,
que té les medicines i té aspirines, que no tenen en Cuba, per cert. No ho tenen, no. I a la una del matí o a les dues va a casa d'ell i atén el malalt, em dirà si no va a votar el Chávez. El populisme aquest. Clar, clar. És natural.
i els altres segueixen insistint que no sé què i que s'han desabastet és que els ser humà són cruels no, són cruels els mateixos el 30% però això és el que passava al 80 que quan parlem de tot això estem mirant el 30% de la humanitat no la resta
A més, com tu dius a vegades, Jordi, hi ha menjar per tots, igual que també podria haver feina per tots. El que passa és que està mal repartida, perquè si mires l'inventari que té a l'escola del treball, a l'hemeroteca, la quantitat d'oficis que han desaparegut són molts, però la quantitat d'oficis nous que hi ha també són molts. O sigui, quants oficis hi ha del segle XXI que al segle XIX no hi era. El que passa és que...
És una altra nova tècnica. És una altra manera de treballar. És el que venia a resumir aquest article, que sí, perdem coses pel camí, però les noves les substitueixen. Ja, però llavors vol dir que el reparto no està ben fet. No, el que passa és que t'obliga... Perquè a la humanitat anem trobant diferents problemes cada vegada més grossos. En una època els maltusianos, que a Beloseilos, deien...
Ara és necessària una guerra perquè hi ha molta destrucció. Així hi haurà fent altra vegada. Parlem de la primera guerra mundial, la segona i tal. La tercera guerra mundial, amb les armes que n'hi ha i tal, la destrucció seria... Total, total. I los daños colaterales... Aquesta solució maltoniana no va enlloc ni jo amb la que algú m'agradaria. Esperem que no. Per favor, no. I el Tusià ja no...
Jo crec que no, que són reptes nous que tenim davant, que el que hi ha que fer és una sociabilització humanitària i lliure de la humanitat. No és possible que l'1% tinguin aquestes riqueses, ara aquí mateix. Aquí si s'acaba, clar, hi ha un 12% més de milionaris.
I tant. Clar, si ells miren diran, conya, aquí s'hi s'ha acabat. I es venen molts Mercedes. Sí, però escolta'm, és inconcebible que s'hagin de fer cursets per aprofitar les tones d'aliments
que es malbaraten. Home, com és això? A mi me'n van ensenyar tota la vida, clar, jo soc del temps que soc, però allà a casa meva no es tirava ni un rossegó de pa, perquè es feien sopes de pa. Ara fes sopes de pa, aviam qui se les menja.
Escolta'm, escolta'm. Me vaig a... Jo, per exemple... A casa... No, no, no. Jo les menjo, però no li donis a un jove. Fent-ho un parèntesis de cuina.
Jo a casa tot el pal guardo. I cada dos o tres mesos fas... O farina de remeta. No, no, no. La posa en remulla, que vaig a prendre la meva mare, depilita l'aigua i fa les migues en una miqueta de penil, si vol, però sobretot en aix, oli, i dona-li voltes 20 minuts fregit. És un manjar. A la meva filla li encanta. És com si li fes el plat més bo. Quan li fes una paella.
El cas és que t'has d'entretenir a la cuina a fer-ho. No, no, tu ja estàs amb l'altre. Tot i que tu o jo o la Joana mengem sopes de pa, evidentment el pa el tiren, jo he vist tirar baguets senceres. Sí, sí. Llavors vull dir... No, no, però és que estan fent uns tallers per ensenyar a aprofitar, o sigui, per exemple, ja no...
O sigui, als establiments hi ha productes que encara que tinguin la data de caducitat encara no estan fets malbé. Doncs escolta'm, es poden aprofitar i no s'han de llançar a les seves compraries.
Ja, però es llencen. I després una altra cosa. El menjar que s'obre, que tenim massa, a les zones que hi ha poder, encara que hi ha poder, com pot ser Espanya o com pot ser un altre país, és igual. Perquè encara que el volguéssim enviar a un lloc on no n'hi ha, qui pagaria les despeses? Ah, aquí, el transport. Això ho encareix. I després...
i després arribaria en aquest país on probablement no hi ha ni carreteres. Qui el repartiria? O qui se'ls quedaria per fer contraband? El problema és que arriba Àfrica, ja ha passat, i les màfies...
El tenen ells i el rebenen. I el rebenen. De moment aquí els bancs d'aliments ja tenim problemes aquí. La gent que té problemes aquí, que manca aliments, falten voluntaris per repartir-los i falten aliments i s'estan fent constantment campanyes per recollir aliments. Aquest set de setmana es fa el gran recapte, justament. Demà i dissabte.
Encara que va costar una mica trobar prou voluntaris, però finalment s'ha arribat el que es volia, hi ha hagut bastante promoció també. Clar, perquè hem d'estar distribuïts en tots els llocs. A més, amb molts horaris. Jo ja miro aquesta posició, però que és com de transició.
però crec que podem tenir solucions estructurals. Home, però no seria necessari arribar a això. Com és la renda bàsica. La renda bàsica, que podria estar entre 500 euros, evitaria això, que la gent, és molt poc, però 500 euros poden menjar cigrons, poden menjar cigrons, poden menjar tal... Si tens que pagar un lloguer, no arribes. No, i els serveis...
És que això són altres mesures també, de lloguer social, de tal. Mira el que ha passat amb el projecte aquest de l'ajuda econòmica de l'energia. El d'això central l'han tombat. Sí, sí. Però això de la gent que no podran pagar-la.
No era un remei, però almenys aquest hivern molta gent el passaria mitjanament bé. Tenen una ideologia absolutament liberal, anti-humana, anti-tot, i alguns d'ells es diuen catòlics, no ho entenc. No, tots es diuen catòlics, apostòlics i romans. No sé com llegeixen la Bíblia, no sé com la llegeixen, la llegeixen al revés.
Sí, allò de la mitja capa, del germà que no en té, em sembla que no. Si li pots prendre tot, de millor. Però el papa, que teniu m'acobalment, sembla que... Aquests llegeix la Bíblia bé, però nosaltres, per desgràcia, vam tenir un nacionalcatolicisme que va llegir la Bíblia molt malament. Estava prohibit. No tan sols la llegia malament, sinó que no ens la deixava llegir. No, no, l'estava prohibida. Lean ustedes el catecisme del tercer grado y con eso...
ja tenen bastant perquè no deien que la iglesia o els capellans deien feu el que jo dic però no feu el que jo faig una dita popular però resultava que era així ja veus aquests ciutadans de Granada que malament devien llegir la Bíblia i tant, i tant sí, però malauradament aquesta gent sí l'ha llegit, sí l'ha estudiat i sí la té interioritzada o la capacitat del ser humà de pervertir allò que coneix
és molt fàcil. Què us sembla, en aquest sentit, el Papa Francesc? Molt correcte. I els vas batossar bé, els batossats, l'altre dia... Déu-n'hi-do, ha de tenir molta fe i molta bona voluntat.
per bellugar el que és la Iglesia, perquè és una institució, és com una pedra, és picapedra. És enrocada. Home, no, no el poden fer fora. No, no el poden fer fora. Però feina en té. De moment és més intel·ligent que aquest poble que va donar un mes i mig que el van enverinar. Aquest sí.
Este viu en 200 monges, en un pisset, i menja el mateix caldo que menjen les monges. Si el volen enverinar, matarien els 200 monges, i això seria un problema històric impressionant. Hi havia una tradició d'enverinament al Vaticà que ve de molt antic, que l'Alessandra Sisèia el van enverinar. Però és que si no l'enverinaven, mare de Déu. És que la Gran Roma ja existia que hi va enverinar a Claudi.
Aquest que va durar un mes i mig el van enverenar. Evidentment, no han volgut fer-li una... No han volgut fer-li una... No, a Joan Pau I. I si permeteu un incís, el que m'agrada més d'aquesta història és que el noi que es va trobar amb aquesta situació de bus i que ho va denunciar, en un moment determinat, quan estava parat un semàfor, el truqués al papa i li digués... Soy el padre Jorge. I l'adra va dir... Jo no conozco ningú padre Jorge.
Jorge, debe ser una broma, diu, no, no, que soy el obispo de Roma, soy el papa de Roma, i l'altre diu, caram, o sigui, un papa de Roma que es dirigeixi a parlar de tu, amb una persona de... De peu, de peu. Em sembla que és per primera vegada la història que passa. És que si no hi havia denúncia no podia funcionar contra aquestes persones. És que la pederàstia de la iglesia és molt greu, eh? I molt antiga.
I molt antiga. Molt tolerada, segurament, no? Malauradament. Malauradament ha nascut amb la Iglesia, no? Perquè tenia el poder. La ruta de los hombres perversos, i analitza aquest tema, un llibre antiquíssim de fa segles. Això ve des del temps de Sant Agustí. És que va junt amb la condició humana. El que passa és que sembla que aquestes persones no haurien de fer-ho.
Aquestes persones no, perquè tenen unes bases. No només aquestes persones. Si em permeteu, hi ha una negació de les necessitats humanes, de l'ADN que tenim, al marge de les creences de cada una, que és la necessitat de la sexualitat, de compartir, que la neguen.
I llavors, si la neguen, això no es dona en el món dels pastors, que tenen dona, que tenen tal, i tenen els problemes quotidians de la gent, els normals, els que tenen tots. Però el cel·libato ve del concili de Trento, que és de 1.500. Però abans no, hi havia cel·libato. Però ahí està la trampa.
Que ens acaba el temps, eh? I tant. Avui hem repassat tot. Els darrers segons, ja hem parlat de tot. Gràcies a tots quatre, Jordi Pera, Joan Aia. Bon dia. I connectem tot seguit amb Catalunya Informació. Són les 12 en punt. Parla des de la tribuna d'oradors Pere Macías de Convergència i Unió. Transparència. Se han desarrollado mecanismos de control, seguimiento y evaluación de la actuación pública, cosa que también le voy a proponer.
Se han facilitado desde el reglamento del Parlamento de Cataluña la creación de comisiones de investigación. Sus diputados catalanes han pedido y han aprobado no sé cuántas comisiones de investigación. Sus diputados aquí las bloquean todos. Señor Presidente, por favor, algo de coherencia. Pero para que nuestra intervención sea útil, que es nuestra obsesión en este debate...
Vamos a formularle unas cuantas propuestas muy concretas que no van a ser en absoluto propuestas novedosas porque se las hemos venido proponiendo desde hace tiempo. Primera propuesta, creación de un registro general de intereses o lobbies. Lo tienen numerosos estados.
Nuestro grupo parlamentario, nuestro presidente de grupo, se lo formuló a usted esta propuesta en los debates del Estado a la Nación correspondientes al año 2013 y 2014. El 4 de marzo del 2013, a instancias de nuestro grupo, el Congreso aprobó en la resolución número 1, la primera que en un cierto sentido, textualmente, el estudio de la comisión parlamentaria correspondiente de los aspectos relativos a las medidas oportunas de adoptar
para regular las organizaciones de intereses o lobbies con medidas que clarifiquen cuáles pueden ser sus actividades o cuáles deben ser sus límites. Desde esta aprobación no ha sucedido nada más. En el subsiguiente debate del Estado de la Nación volvimos a plantearlo. Nuestro grupo parlamentario lo volvió a plantear sin ninguna suerte.
Durante el mes de junio y julio de 2013, en la tramitación parlamentaria del proyecto de ley de transparencia, nuestro grupo presentó una propuesta para la regulación del registro de intereses. No contó con la aceptación del grupo parlamentario popular. Hemos presentado una proposición no de ley que nos gustaría que se viera cuanto antes para que creemos cuanto antes este registro de intereses. Creo que es una cuestión de una suma importancia.
Segunda propuesta que le formulamos, señor Presidente, establecimiento de un sistema de evaluación de las políticas públicas que se efectúen. Nuestra propuesta es muy simple. Proponemos que todo proyecto de ley aprobado por el Gobierno venga acompañado de una memoria de evaluación
Al igual que viene acompañado de la memoria económica, de la memoria de impacto normativo. La memoria de evaluación debe establecer cuándo deberán ser evaluadas las medidas que incorpora el proyecto de ley y qué impactos espera que incorpore. Por ejemplo, un proyecto de ley de medidas laborales debe ser evaluado de oficio al cabo de un año y cuantificar cuáles son sus resultados. En este campo, otra propuesta que cada ministro anualmente...
dé cuenta ante la Comisión Parlamentaria de la evaluación de las principales medidas adoptadas por el Gobierno. Otra propuesta, señor Presidente, que le formulamos. Una modificación del reglamento de los Congresos Diputados con el fin de establecer un sistema de control sobre las iniciativas aprobadas por las Cortes Generales. Aquí aprobamos instar al Gobierno a lo que sea, pero nunca más se sabe. Y esto también tiene...
Tiene sus maneras. El Parlament de Catalunya, en una última reforma del subreglamento, obliga a que el gobierno dé cuenta cada seis meses del cumplimiento de las obligaciones que el gobierno contrae con la Cámara. Por tanto, otra sencilla medida que hay que tomar. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. S'ajorna el mercat de Nadal de la plaça Camoapa, previst per aquest cap de setmana. En previsió d'unes condicions meteorològiques molt desfavorables pels propers dies, des de l'organització del mercat s'ha decidit ajornar l'esdeveniment, on hi anaven a participar 150 parades de comerços, artesans i serveis locals. Per tant, el mercat i totes les activitats previstes per aquest cap de setmana s'ajornen pel cap de setmana del 20 i 21 de desembre.
L'encesa de l'enllumenant nadalenc però sí que es manté per aquest dissabte a dos quarts de set de la tarda però sense l'actuació d'infants que s'havia previst.
Més qüestions. Comencen diferents recollides solidàries d'aliments a Sant Just. Com cada any, les escoles del municipi i diverses entitats s'engeguen aquestes iniciatives per ajudar les famílies amb més dificultats econòmiques. Les escoles han començat aquesta setmana les seves campanyes de recollida i aquest cap de setmana, a més, se celebrarà el gran recapte d'aliments.
Aquesta setmana ha començat la campanya de recollida de menjar a les escoles Montseny, Canigó, Marrex i l'Institut i s'acabarà el dia 12 de desembre. A més, demà i dissabte se celebra una nova campanya del Gran Recap de tot Catalunya i diverses entitats hi col·laboren amb accions pròpies de recollida d'aliments que s'estiren a Càritas.
Des de l'organització del Gran Recapta demanen que es doni arròs, llegoms secs, llet, bosses de pasta, oli, llaunes de conserva de peix, bosses de sopa, tomàquet triturat de llauna i capses de galetes. I per als més petits es necessita llet de lactància, farinetes de cereals, llet amb pols per a nens i potets per a nadons. A Sant Just es podrà col·laborar al Caprabo de l'Illa Gualden.
I acabem destacant que el documental del mes de novembre mostrarà com els actes subtils poden canviar la societat i la manera de veure el món. Serà a través de Five Day Students, el documental que es podrà veure demà divendres a l'Ateneu. Els realitzadors i guionistes Pepe Andreu i Rafa Molé són els responsables d'aquest documental que es va rodar en cinc dies en un institut de Sant Sebastià. Durant aquests cinc dies, alumnes i mestres havien de deixar de banda les classes i assignatures per tal de preparar i assajar una coreografia.
El documental del mes Five Day Students es podrà veure demà a les 8 del vespre a la sala del cinquentenari de l'Ateneu. L'entrada costa 5 euros pel públic en general i 3 euros pels socis de l'Ateneu. I això és tot a moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Here comes the shame, here comes the shame.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracà amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema.
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Dos minuts i un cordonada del migdia. Aquesta la parlem de música, parlem de concerts, perquè aquests dies en venen uns quants. Avui ja us hem fet una proposta per aquest vespre. T'ho ha ajudat Nederman a la Sala Arte de Barcelona. Però hi ha més coses també de cara als propers dies i de seguida la repassem. One, two...
I ho fem, per tant, al ritme de la música que pot sonar els propers dies. Per exemple, el que hem dit, la primera que hem destacat ja aquest matí a primera hora, una proposta d'aquest vespre...
Ara ja ets allà, no et vaig avisar, et vas oblidar aquell món que dóm la teva olor. Quan arriba l'anyó, l'obriga dia i nit, és la part de tu que es queda amb mi mentre estàs lluny. Ja sé que la vida és així.
I sé que tothom fa el seu camí. També sé que sempre hi ha canvis, però a vegades... Judit, anem a actuar avui a les 8 del vespre, però tenim més propostes de cara a aquesta setmana. Un altre també per avui dijous.
Me la deixo el temps que he perdut al teu costat. També en clau catalana, el Quintet Rai Dibam, que ofereix un concert avui per celebrar el desaniversari de la banda, la Sala Music Hall de Barcelona. Les entrades costen entre 7 i 10 euros. I és avui a dos quarts de nou.
M'aleixo el temps que he viscut somiant tots aquells moments que no arribaran. I no tornaré a caminar sobre el fang de tots els teus consens.
I un altre concert per aquest vespre, en un altre estil, també Barcelona, és aquest. A la sala de Barcelona, Marlango. I todo se olvida. Y luego llega el beso y todo vuelve a comenzar. Tan solo esto.
Tan solo esto solo soledad sumando por venir siempre por
Marc Langó proposarà el seu concert a la Sala Bars de Barcelona, com dèiem, quatre anys després de debutar al Festival de Jazz, també tornant en el marc d'aquest festival. És la banda liderada per Leonor Walling, que sentim la veu, i que presenta en el seu 6è disc d'estudi, que és El Porvenir, que té cançons com la que estem sentint de fons, que té el mateix títol i cobra aquest disc d'aquest 2014.
El preu de les entrades va dels 18 als 35 euros.
Tan solo esto, tan solo esto, por venir. I parlem d'una altra història una mica més diferent que es farà a l'auditori demà, divendres. És l'orquestra del Caballo Ganador on hi haurà Za, Cabo San Roque, que són els que sentim ara de fons, i Sara Fontan.
Aquesta orquestra, que són els habituals de Lillio Gaval, es presenta ara a l'auditori. Totes les nits on hi ha l'orquestra del cavall o ganador són especials i diferents per definició, tot i que conflueixen en aquestes uns quants factors que fan que encara siguin més especials, que és l'ús d'instruments de Cabo San Roque, amb aquesta tímbrica curiosa.
I també la inclusió de la nova màquina de Cabo San Roque que permet la improvisació. Serà a l'auditori demà divendres, entrades que costen entre 12 i 15 euros.
Pels que vulguin alguna cosa més convencional, demà. Ja ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Els amics de les arts al Teatre Joventut de l'Hospitalet presentaran el seu últim disc. Només d'entrar sempre hi ha el dinosaure. I que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podies ser. Tot això no ens passa, tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem.
La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens No fem ni un pas en fals Planifiquem, no ens arrisquem I clar, no ens passa Ningú no n'hi es va visar Va ser un dia parlant Altres històries, Pere Ubu Una altra història, la sala 2 de l'Apolo aquest divendres And I want you to
Aquest punt de punk rock que arriba demà a divendres presentarà Carnival of Souls, que és el seu 18è disc d'estudi. I don't want you to know I don't want you to know I never wanted the sport of your party
Són concerts que tenim revistos per llarg d'aquesta setmana. Aquesta setmana, de fet, des d'ara i fins aquest dissabte. Són propostes musicals pels que tingueu ganes d'anar a algun concert.
De seguida parlem de dret amb la Sílvia Masmitjà. Ho fem després d'escoltar Elvis Perkins, que no el tenim per aquí a Barcelona, però sempre es vol escoltar aquest While You Were Sleeping. While you were sleeping, your babies grew. The stars shined and the shadows moved. Time flew.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
While you were sleeping I tossed and I turned till I closed my eyes but the future burned through the planet turned a hair grey as I relived the day While you were sleeping the money died
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Un minut i dos quarts durant el migdia.
Saludem aquesta hora la Sílvia Mas Mitjà. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Et vull quedar en despatx a Sant Just, al carrer muntanya número 2, per parlar avui de diferents qüestions vinculades amb el dret, no? Perquè estan passant coses, han passat diverses coses. Sempre en passen, eh? Cada dia en passen. Hem pensat que ens poden anar bé per tractar-les. Per exemple, no és el primer cop que passa, evidentment, i n'hem parlat també moltes altres vegades, però sí que el cas del desnonament de Valliques torna a posar sobre la taula...
Tota aquesta problemàtica, que és evident que no s'acaba, per molt que es vagin resolent coses, n'hi ha prou, no? Exactament. El tema dels desnonaments, a veure, ja hem tractat aquí més d'una vegada, em sembla, el tema dels desnonaments, hem parlat dels conceptes teòrics, els conceptes jurídics...
Hem parlat de la diferenciació entre el que és un desnonament en tema de contracte de lloguer, d'un incompliment del pagament de les rendes, i també l'altra diferència amb el desnonament que està derivat d'una execució hipotecària.
En el cas d'aquest actual, que ha passat amb aquesta senyora de 85, si no m'equivoco, 85 anys... Clar, són temes que... També un altre cop per aquests casos típics que ell havia avalat el seu fill, no? Exactament, és el que anava a comentar. Ens trobem moltes vegades, actualment, que en els préstecs que s'han concedit a persones joves...
Com que la vivenda no era suficient garantia, no tenia el suficient valor per garantitzar aquest préstec hipotecari, aquests diners, o perquè potser la nòmina d'aquella persona o de la família no era suficient garantia, doncs què passa? Que s'afegeixen el que s'anomenen els avalistes. En el cas que aquella persona titular del préstec hipotecari no paga, el banc va contra aquella persona.
I aquí fan un incís. Que això se sabia? És a dir, sempre diem, no sabies com firmes les coses, tal qual. Es dona per fet que si la balista després... És a dir, que se'n posi de tant en contra. La balista signa malconeixement. Sí. A més, qui ha de garantitzar aquest coneixement i aquesta capacitat és el notari. Vull dir, si una persona... Aquí, clar, són molts temes a tractar. Potser seria important que mencionéssim si una persona gran...
signa com a balista, hem de tenir en compte que aquella persona ha de tenir la capacitat d'entendre el que està fent i de saber quines conseqüències té. I aquesta funció és del notari. Per això què passa? Que si ens trobem amb una escritura
Signada per una balista, és molt difícil després demostrar que aquella persona no ho sabia, perquè els notaris tenen la presumpció que quan s'ha signat ho han comprovat. I n'han parlat, no? Exacte. Si més no ho han llegit. Per desmuntar aquesta presumpció o aquesta capacitat per dir que aquella capacitat no era certa, hauríem d'anar als tribunals.
Però què passa? L'única figura jurídica que exoneraria una persona que signaria com a balista és que en el moment de signar com a balista tinguéssim una sentència d'incapacitat d'aquella persona. Què vol dir? Una persona que està incapacitada judicialment perquè té una malaltia mental o perquè, per exemple, un Alzheimer o perquè és una persona...
que, encara que no sigui gran, té una discapacitat i que se l'ha incapacitat judicialment i amb aquella sentència tu estàs demostrant que anteriorment un jutge ja ha dit que aquesta persona no pot signar cap contracte ni pot prestar diners perquè no està capacitada. Llavors, si al notari se li passa, aquella operació no seria correcta. Però si no tenim cap sentència d'incapacitat, aquella balista quan signa...
sap el que està fent i les conseqüències. I, evidentment, el banc, i també un incís aquí, els bancs, quantes més persones hi hagi dintre d'aquest contracte de prèstec, més possibilitats tindrà de cobrar. Què és el que passa amb els matrimonis? Doncs que jo em divorcio, però no puc divorciar del banc.
Això passa moltes vegades últimament, no? És a dir, en els casos de desmanaments moltes vegades ve justament d'algun divorci o alguna cosa així. Sí, perquè suposem el cas, un cas pràctic. Una parella que es divorcia i tenen un préstec hipotecari, la persona normalment que es queda a viure allà assumeix el 100% de la hipoteca, a vegades no, perquè si ja menors depèn de la situació o del cas concret. Però imagina't que es queda una persona, de les dues, i fa front a aquell préstec, no pot pagar-ho, amb la qual cosa el banc
va contra, no només ella, contra l'altre que no està vivint. I si l'altra persona té una nòmina, li embargaran. I si no, acabaran executant aquella vivenda. Clar, molta gent diu, és que jo no... Hi ha parelles que, per exemple, un diu, és que clar, tu m'has de treure. No, no és que l'altre hagi de treure, és que el banc no vol treure ningú.
El problema és que el banc no vol treure i una subrogació seria possible, però sempre i quan tu marxes i entra en el teu lloc alguna persona que el banc consideri que sigui més solvent que tu, si no, no et deixaran.
D'acord. Clar, clar, és veritat que llavors és molt complicat també. Un cop s'arriba a situacions límit, no? És a dir, complicat en el sentit que tot això no porti on porta. Com es pot fer? Clar, és el que diem, que jo quan em caso amb una persona em puc divorciar, però quan signo un préstec hipotecari, és molt difícil divorciar, entre cometes, del banc. Sí, sí, està clar. Sí, sí, és complicat a la pràctica.
Llavors, què és el que ha passat amb aquesta senyora? Doncs que el seu fill no ha pogut fer front i el banc ha anat contra el fill i contra ella. I el que sí que és important també és que nosaltres a la pràctica, quan per exemple hi ha uns deutes i aquests deutes acaben amb un embarc, ja sigui de la nòmina, quan no hi ha nòmina evidentment se'n va al patrimoni d'aquelles persones,
Els jutges, el normal i el que estem veient és que per 1.000 euros, 2.000 euros, no t'executen la vivenda. Per què? Doncs perquè això suposa un procediment de subhasta, una vivenda que posem un preu assequible, no sé, 100.000 euros, assequible entre cometes, no? Poneu xifres rodones. 100.000 euros per un deute de 2.000, no farà fora aquella persona, posarà subhasta, es vendrà per 70.000,
i el banc es quedarà 2.000 euros d'això. O sigui, no ho solen fer, però sí que crida l'atenció que, clar, la llei ho permet. Llavors, si el jutge aplica la llei, això és correcte, però el que fan normalment és intentar, per tots els mitjans, a veure si hi ha altres maneres de cobrar. O sigui, l'embargament de la vivenda, d'un patrimoni,
d'un bé immoble és l'últim que es faria perquè hi ha un procés de subhasta i perquè el dany o el perjudici és desproporcional perquè clar, de 2.000 euros fas una persona fora també s'ha de dir que si a subhasta i d'aquella vivenda s'entreuen 70.000 euros evidentment
a l'acreador, ja sigui banc, ja sigui persona física, es quedarà els 2.000 euros de deute. Després, si hi ha costes en el procés, també se les cobrarà, per exemple, però tota la resta se li donarà a la persona que l'apropietaria a la vivenda. Però, de moment, ja t'han fet fora. I t'has de buscar un altre lloc per viure, teu domicili... En fi...
És una situació complicada i remarquem, la llei ho permet, tot i que en els jutjats, normalment, per sentit comú el que diem i per qüestions socials, no s'embarga una vivenda per cobrar-se un deute de 2.000 euros.
D'acord, per tant és una cosa que porta més enllà i de fet també és veritat que aquest cas l'hem conegut més perquè les fotografies eren molt impactants i tot això ha fet que hi hagués més ressò però és evident que n'hi ha molts cada dia de desnonaments el que passa que sí que és veritat que també el que dèiem al principi quan afecta més a la balista és com fins i tot quan ens toca més, no? Ostres!
Clar, és que és el que està passant ara. No és que el banc se n'emporta una família, se n'emporta tota la família. Tot el que estigui lligat en el moment d'avalar aquella persona. Perquè, clar, molta gent el que està fent és que el banc se'ls queda al meu pis però me'n vaig a viure a casa dels meus pares. I els meus pares són una balisa i també se'ls emporta el pis.
Què fa tota la família? És un drama social. I que no només ha d'afectar el buscar les solucions a la part jurídica, sinó que han dintre d'organitament tots els elements de la societat, segurament. Clar, el que es fa en aquests casos és negociar. Perquè si aquella família no pot pagar el prestat hipotecari, que el banc es quedi amb la vivenda i que els hi posi un lloguer social.
per com a mínim no tocar el que és aquest pis de lavalista, que normalment és gent que és més gran, que són els pares de... Exacte. Segurament és quan origeix més també buscar alguna solució. Clar, gent que està tota la vida treballant per pagar-se la seva vivenda, que ja la té pagada i que estan vivint amb una pensió irrisòria. Vull dir... És injust. Sí, sí, sí, sí.
En fi, doncs aquest és un dels drames que hem tractat també en diferents ocasions, i a banda d'això també tenim un altre tema que volíem tractar avui d'actualitat, arran de tot el que està passant als Estats Units, no?, tot aquest conflicte que la gent ha sortit també al carrer, el debat de les armes, Sílvia, que evidentment jo crec que és un debat diferent aquí que als Estats Units, eh?, justament.
Sí, aquí, bueno, ja la primera diferència és que, clar, ja el tema de l'ús de les armes està a l'ordre del dia, no?, i que la societat civil pot tenir-ne i la seva regulació és molt permissiva. Què passa? Doncs que, precisament, amb aquest tipus de lleis fa...
que passin situacions com la que acaben de viure allà. Doncs que, per error, com que tothom pot tenir-ne o pot tenir accés o pot tenir ús a aquestes armes, per error, evidentment, un policia ha disparat a un jove perquè tenia, suposadament, un arma a les mans. Clar, aquí no passa, perquè aquí no és normal que algú hi vagi amb un arma. Si veus un arma, ja és com... ha de ser veritat, no? Però allà...
Com que ho tenen, la llei és molt permissiva... Pots tenir armes a casa, no? Sí, exactament. Què passa? Que hi havia un jove en un parc i un policia l'ha disparat. A veure, aquí hi ha qüestions. Perquè pots tenir arguments a favor i en contra del que ha passat, no? Per una banda, el noi jove tenia una arma que era de joguina, no?
Però que li havia, segons l'he llegit a la premsa, li va treure com una enganxina per distingir que era joguina, que era de veritat. Doncs, a veure, aquestes coses no es fan. Però, d'altra banda, clar, un policia que dispari i que al final això acabi en una mort... En principi, això t'anava a dir, se suposa que saben on s'ha de disparar o què s'ha de fer. Vull dir, crec que és el que complica també, evidentment, doncs...
En primer lloc, quina amenaça va rebre aquell policia? Quina amenaça va rebre per disparar? Perquè aquí entra el que es diu la legítima defensa. Si jo veig que m'estan amenaçant, que em poden agredir i que em poden matar, doncs jo disparo abans perquè m'estic defensant, defensa pròpia. Quina amenaça li va fer aquest jove?
jo no la veig després el que tu dius era un policia una altra cosa és que sigui una persona com tu com jo que si tenim una arma que ja serà difícil que la tinguem però bueno imagina't que la tenim i disparem i escolta no som professionals jo no sé com funciona una arma no l'he fet servir mai i pots matar l'altra persona però un policia que sap com funciona
Per què no dispara, per exemple, a la cama o al braç per intentar impedir? Perquè la legítima defensa és això, és fer servir... És que la seva actuació no és de legítima defensa. No, no, no, no, va directament per ell. O sigui, et treuràs el de sobre. O sigui, què vol dir legítima defensa? És que jo, amb la mínima força imprescindible, intento evitar que em facin mal a mi. Val?
Amb tema d'armes, és molt senzill. I més quan l'altra banda, l'altra part és un professional. I que, a veure...
Vull dir, no estava en un camp de batalla. Hi ha un parc, tu estàs preparat. Vull dir, no és allò que és un dispar o un bombardeo, saps? Vull dir, que ho tenia clar, ho tenia davant. Vull dir, no hi ha cap excusa per dir no, és que ha actuat d'aquesta manera per això. Jo no ho veig. Tot i que la fiscalia allà s'estan posant de més de part de la policia i, clar, evidentment, això socialment,
Tenint en compte l'altra circumstància que s'inclou en aquest cas, que és que el policia de blanc i el noi jove a negre, doncs aquí salten les alarmes. La legítima defensa, doncs això, si jo, per exemple, rebo una agressió, però sense una arma, a vegades és molt difícil diferenciar el que és, o intentar demostrar-ho o provar-ho davant d'un jutge. Perquè, clar, si tu, imagina't, Carme,
que algú ve i et dona un cop de puny i tenir un forceje, tu estàs pensant quina és la mínima força imprescindible per defensar-me perquè sigui legítima defensa? No ho penses. Clar, clar, que no està clar. A veure, llavors... És un conflicte segurament en aquest cas que va molt més enllà i que segurament en el cas dels Estats Units està vinculat amb el debat de les armes, que és un debat que tampoc ells el volen encara com l'encararíem nosaltres, no? Vull dir que...
No sé realment com abarcaran el tema de les armes, perquè clar, si allà com que defensen tant les llicències i l'ús, doncs bueno, després arriben aquest tipus d'errors. Però clar, tu quan t'estan agredint, tu no estàs pensant a veure que no li faci més mal del que ell m'està fent a mi.
Perquè això és la legítima defensa. Perquè si jo, per exemple, el que rebo és un cop de puny i jo acabo matant l'altra persona, això és desproporcionat.
Llavors, diuen, no és legítima defensa. Però per legítima defensa, per donar aquest tallistia, per exemple, aquí, jo què sé, una baralla en un bar o alguna cosa així, algú que es defensa i l'altre acaba morint, és a dir, una baralla, va a la presó. El que mata encara que sigui en defensa pròpia, no? En alguns casos ha passat. Clar, perquè la legítima defensa no vol dir que jo puc defensar-me i sortir de russites.
És a dir, aquest policia, que a més a més és una legítima defensa estranya, a sobre el fet que l'hagin exculpat és el que evidentment desperta aquesta polèmica tan gran que es trasdueix en violència al carrer. És un altre debat també com funcionem a l'hora de discutir-ho.
que s'entén aquesta idea de dir... Sí, nosaltres, a veure, el Codi Penal dels Estats Units, la veritat és que no me'l conec, però sí que puc parlar del d'Espanya, i és que, a veure, la legítima defensa no vol dir que jo faig mal a algú perquè m'estic defensant i a mi no em passarà res. No, o sigui, la legítima defensa es pot al·legar, i si es prova, per demanar un eximent.
O sigui, la responsabilitat hi és allà. El que passa és que l'eximent què vol dir? Pot ser un eximent complerta o incomplerta. La incomplerta vol dir que hi ha una sanció, hi ha una condemna, però se't rebaixarà pel fet de tenir aquesta legítima defensa. És com el tema de les atenuants, no?
Això no vol dir que jo puc fer... O sigui, que amb l'actuació que jo he tingut sí que hi ha una resposta penal, sí que hi ha una condemna, però se m'atenua el que és la condemna per legítima defensa. Què passa?
Enllacem també amb un cas que fa uns anys, el tema de la casa dels tous. Sí, tots pensem segurament quan pensem armes aquí a Catalunya perquè no n'hem viscut gaire. I de legítima defensa que es va alegar per part de la defensa. L'únic que també lligaven amb la idea d'on va disparar. Exacte, però és que si una persona està corrent i tu estàs d'esquena i el dispares, això no és legítima defensa. Bé, i a part aquí no es poden tenir armes, no?
No, a part que l'ús tampoc era el d'allò, però clar, legítima defensa és, si jo veig que m'estan, no sé, estan intentant agredir,
Quan es posa en perill la teva vida. La llei diu protegir béns jurídics. Els béns jurídics poden ser tant la teva persona, la teva integritat física, com, per exemple, també és veritat que per defensar els teus béns, però si aquella persona ja ha sortit de casa i està corrents, la força mínima indispensable que et parla el codi penal, si tu el dispares per l'esquena...
també és molt difícil. No es pot acreditar un algitema de defensa perquè no es compleixen els requisits. Per tant, la conclusió suposo que també depèn molt per això de com funciona el tema de com et defensa un advocat i aquestes coses, en aquests casos. Sí, depèn del cas concret, depèn de les proves que tinguis en aquell moment...
I depèn molt no només de l'advocat, de com exposi les proves, de com faci el seu informe de conclusions, de l'interrogatori que es faci, sinó també és molt important, fixa-t'hi, en aquests casos de legítima defensa, el tema dels informes mèdics.
Perquè, clar, aquí podem jugar moltes coses. Hi ha moltes variants. Perquè imagina't que jo et dono un cop de puny, però jo no sé que tu tens un tipus d'enfermetat i que aquell cop de puny ha fet que la teva enfermetat... S'empitjori. S'empitjori.
Llavors estem jugant amb diferents variables que llavors per una part és legítima defensa, però per l'altra banda podria haver-hi, per exemple, un homicidi imprudent, perquè clar, la meva intenció era lesionar-te o donar-te un cop de puny, però no matar-te. I la meva intensitat no ha sigut per matar-te, però...
Aquest últim terme és el que es faria servir també en el que talla una baralla d'un bar que acabi així, no? Seria homicid imprudent quan algú es mor sense que sigui, vaig a matar aquesta persona. Exacte, exactament. O pot ser perquè la persona, per exemple, tingui una malaltia que tu no saps, o pot ser perquè tu l'has donat un cop i ha caigut per unes escales que tu no tenies ni idea,
I aquella persona ha caigut. Clar, evidentment, tu no pots dir no, no, és que jo ni va matar-li. No, no, no. La resposta penal i és. Hi ha una condemna, però s'atenuarà perquè hi han hagut unes variables, unes circumstàncies que han fet que es produís aquell resultat. Ara ja estaríem barregant conceptes, però en el cas d'un accident de trànsit o un accident en què s'hagin involucrat dos vehicles, per exemple, i el que mori sigui el que salta un stop, per dir alguna cosa? Sí, homicidi imprudent, també.
I llavors, en aquest cas, hi ha un judici tot plegat i el que acaba causant la mort, encara que no sigui culpa seva, pot anar a la presó, pagar una multa, tot això? Exacte, sí, sí, sí. De fet, crec que hi va haver alguna notícia, no fa molt, crec que era d'una dona, a València, fa uns mesos, que va passar això, no? Doncs que...
realment l'accident de trànsit no havia sigut culpa seva, ja no havia comès cap infracció, però en l'accident va resultar mort un conductor del vehicle a l'altre cotxe, un conductor, no me'n recordo, un passatger, no me'n recordo qui era, i a ella li va caure una condemna de presó. Déu-n'hi-déu.
En tot cas, són tots aquests matisos que anem coneixent, anem desgranant cada setmana una secció jurídica amb la Sílvia Mas Mitjà. Moltes gràcies, Sílvia. Avui hem reglat aquest parell de temes d'actualitat i ens anem a altres qüestions que derivaven. Tornem la setmana que ve amb més coses. Gràcies, Carla. Que vagi molt bé i bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta. 6 minuts i la una de migdia. És moment per tancar ja aquest Just a la Fusta d'avui dijous 27 de novembre.
I marxem agraïnt a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bono, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Janine Kunz i que demà fa una conferència sobre pedagogia a Sant Just. Hem fet tertulia amb el Pere Oliver, la Joana Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló i a més a més també hem vingut la Sílvia Masmitjà que ens ha portat la secció jurídica de cada setmana.
Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses. Com sempre, cada dia us acostem l'actualitat Sant Just en cada 10 a 1 del migdia. Per part nostra, res més. De seguida arriba l'Andrea Buen amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu un bon dijous.
Jimmy, won't you please come home The grass is green and the buffalo's roam Come see Jimmy, your Uncle Jim And your Auntie Jim and your Cousin Jim Come home, Jimmy, cause you need a bath And your grandpa, Jimmy, is still gonna die
Fins demà!
Jumbo, Jimmy, better hold your nose. Our roads lead to Rome with the buffaloes. And the buffaloes used to say, be proud of your name.
Fins demà!
Fins demà!
And the buffaloes used to say Be proud of your name The buffaloes used to say Be what you are The buffaloes used to say Roam where you roam The buffaloes used to say Do what you do
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
Lluitar contra la pobresa energètica és l'objectiu d'una moció que es presenta avui al ple de novembre. La presenta el PSC Iniciativa Junts per Sant Just. Una altra moció reclama polítiques de lluita contra la violència masclista. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 27 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
S'ajorna el mercat de Nadal de la plaça Camuapa, previst per aquest cap de setmana. Es farà finalment el cap de setmana del 20 i 21 de desembre. Tot i això, l'encesa de l'enllumenat nadalenc sí que es farà dissabte. Comencen diferents recollides solidàries d'aliments a Sant Just. Les escoles del municipi han engegat aquesta setmana una campanya per recollir aliments per a famílies amb dificultats econòmiques. I demà comença el gran recapte.
I la pedagoga Janine Kunzi conduirà demà una conferència a debat a Sant Just sobre una altra manera d'entendre el món. Kunzi parlarà de l'ésser humà, de sentiments i d'educació en una activitat que organitzen Justícia i Pau i la parròquia de Sant Just.
Bon dia. La secció local del PSC Iniciativa Junts per Sant Just presentaran dues mocions al ple municipal de novembre. Un dels textos és per garantir i protegir els drets humans i els béns comuns, com són l'aigua, la llum i el gas. D'aquesta manera es pretén evitar al màxim possible les situacions de pobresa energètica que pateixen moltes famílies.
A través d'aquesta moció, l'Ajuntament es compromet a garantir els drets a les famílies i a tramitar els ajuts d'emergència necessaris. L'altra moció és per defensar les polítiques de lluita contra la violència vers les dones, justament la setmana que s'ha celebrat el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. El document reclama a les administracions que les lleis vigents s'apliquin amb el màxim desplegament. El ple municipal de novembre se celebrarà aquest vespre a partir de les 7. Sant Just Notícies.
La cessió també tractarà qüestions vinculades amb les tarifes per a l'ús de les instal·lacions del complex esportiu de la Bonaigua i del servei de natació escolar. Totes dues augmenten el mateix que l'IPC. Precisament l'ordre del dia també preveu modificar el reglament de funcionament intern de la Bonaigua. I és que l'anterior és de l'any 2002 i no recull els canvis que s'han produït a l'equipament al llarg de tots aquests anys.
També es debatrà avui l'ús de les pistes poliesportives municipals i el reglament del Servei Públic d'Estacionament Regulat a Sant Just i al Milenari. Al Milenari, per exemple, les tarifes es redueixen. Amnès avui es modificarà l'ordenança que regula l'obertura d'establiments i control d'activitats, serveis i instal·lacions.
I un altre punt serà ratificar el conveni de col·laboració entre Sant Just i Sant Feliu per millorar i mantenir els espais públics de la plaça Llúlia Quiet al Mas Lluí. El conveni en concret regula la cooperació en infraestructures d'aigües freètiques i de rec. La darrera part del ple, com sempre, comptarà amb el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. El ple de novembre serà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just.
Sant Just Notícies. Ara passen justament quatre minuts de la una del migdia. S'ajorna el mercat de Nadal de la plaça Camoapa, previst per aquest cap de setmana. Es farà finalment el cap de setmana del 20 i 21 de desembre. Sant Just Notícies. En previsió d'unes condicions meteorològiques adverses pels propers dies, de fet,
Des de l'organització del mercat s'ha decidit a jornar l'esdeveniment, on hi anaven a participar 150 parades de comerços, artesans i serveis locals. Per tant, el mercat i totes les activitats previstes s'ajornen pel cap de setmana del 20 i 21 de desembre, al mateix espai, a la plaça Camoapa. L'encesa de l'enllumenant de l'any, però, sí que es manté per aquest dissabte a dos quarts de set de la tarda.
Parlem ara d'economia local i parlem del pressupost, perquè les partides pel 2015 comptaran amb ajudes per a l'emancipació dels joves i nous plans d'ocupació. L'equip de govern està tancant aquests dies el pressupost per l'any que ve.