A vegades hi ha casos que, pel seu ressò, tot i que segurament la conducta sigui més o menys retret al nivell que sigui, el fet de parlar continuament del mateix li dona més importància. Aquesta és la sensació que tenim en aquests moments. Per nosaltres, efectivament, vostè ha parlat de 3 o 4 casos, no ha parlat de més.
Miguel Ángel Gimeno ha assegurat també en relació amb una altra qüestió que s'ha de trobar una solució jurídica a la celebració d'una consulta sobiranista a Catalunya. El director general d'alimentació i qualitat de la Generalitat, Domènec Vila, admet la possibilitat que es venguin porros etiquetats com a alls tendres en alguns establiments de Catalunya. Vila ha dit en declaracions a la xarxa que de vegades hi ha treballadors que els confonen per error.
que hi hagi una indústria que faci alguna actuació incorrecta pel motiu que sigui. De vegades són productes de molts semblants i en alguns casos no ens hem trobat manca d'informació per algunes persones que estan treballant o en les indústries, en els centres comercials. I per tant el que hem fet és informar molt bé també les persones que manipulen els productes, que fan etiquetatge, per evitar aquests errors.
Tècnics de consum han retirat de fet safates de porros etiquetats com a alls tendres després de detectar el frau en una gran superfície de Pineda de Mar. A la comarca del Maresme, segons ha pogut saber la xarxa, l'etiquetatge el va fer una empresa del País Valencià. I coneguem com se circula per carreteres i autopistes. Rac Roger Serra, bon dia.
Hola, bon dia. Ara ja parlem de força calma en aquesta xarxa viària. En principi, sense cap gran incidència, ni accidents ni avariats que ens hagin de complicar aquesta circulació. Poden quedar zones intenses al tram portuari de la ronda litoral, algun tram del mateix cinturó de litoral, però, ja com us dèiem, ara parlem de força tranquil·litat, sense grans incidències, sense cues destacades. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquesta tarda el Vendrell celebrarà la conseqüència de la seva primera Copa d'Ukeipatins, que va aconseguir ahir diumenge després de derrotar els Reus a la final per 4-3. És el primer títol important a la història del club que en guany celebra el seu centenari. Per aquest motiu, avui a la tarda s'ha organitzat una festa a la capital del Baix Penedès per rebre els campions.
A les 6 els aficionats ja poden acostar-se a les instal·lacions del club on l'equip arribarà amb autocarca pel A7. Després de la primera edat trobada amb l'afició, jugadors i cos tècnic pujaran a una carroça i faran un breu recorregut direcció a l'Ajuntament. Oferiran el títol al consistori i després sortiran al balcó de la plaça Vella per oferir el títol als seguidors. En futbol, l'Espanyol va empatar 0 contra el Valladolid en un partit ensopit a Cornellà al Prat. Amb aquest resultat, l'equip blanc i blau trenca la ratxa positiva de 5 victòries consecutives a casa.
Els pericos són ara 300 amb 32 punts. Pel que fa al Barça, tot i la derrota al Bernabéu, segueix liderant la classificació de primera. Ara està a 11 punts de l'Atlètic de Madrid i a 13 del Real Madrid. Avui, el primer equip l'haurà de fer festa i no tornarà als entrenaments fins demà. Per cert, aquesta tarda, reunió de la junta directiva amb temes calents sobre la taula, com el conflicte dels avals o la seguretat a l'estadi. Notícies en xarxa.
Just a la posta. Bon dia, passant 5 minuts de les 10, comencem ara al Just a la posta d'avui, dilluns 4 de març.
Un programa on començarem com sempre parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, després també farem un cop d'ull general a l'actualitat de l'IA i també en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius perquè ens expliqui quan sembla que han de tornar les pluges aquesta setmana.
A partir de les 11.10 ens entrevistarem a Jaume Rull, president de l'Associació de Veïns de Sant Just, perquè ens expliqui com va anar l'assemblea anual que va celebrar l'entitat divendres passat. I farem tertúlia, com cada dilluns, amb en Josep Coderc, en Jaume Gelader, la Carme Madó i en Vicenç Riera. Això serà que va a dos quarts de dotze.
I més coses també, com que a dilluns tindrem l'actualitat del centre d'estudi Sant Justencs amb la Maria Quintana, també parlem de cuina amb la Carme Madó i algunes coses més. A més, com sempre, el que farem serà combinar tot plegat, tota aquesta informació, tot aquest contingut a través de la bona música. Avui comencem amb Germán Díon i aquest I wish that I could see the sun.
I had to leave you and go away But I think about you every day In the morning and in the afternoon
I wish that I could see you soon. And when I held you I felt so fine. It was like there was nothing left on my mind. It was like Rockaway Beach in the month of June. I wish that I could see you soon. I had no plans to meet you, baby. I had a million things to do, baby. But you hit my heart with a harpoon.
I wish that I could see you soon The angels go How long till you can see her? And I'm like, the sooner the better Do you really think she will wait for you? Well, I have no way to say And there's nothing I can do Well, I have no way to say And there's nothing I can do Don't listen
Now that I am across the sea I wonder if you're gonna wait for me or if you're gonna find a new boy to spoon I wish that I could see you soon and if you wait a little my pretty friend until I
Come back to hold your hand We'll be like bugs when they break through a cocoon You know, I wish that I could see you soon It'd been a while since I felt like this And now I've found someone I really miss Under the sun, under the moon I wish that I could see you soon, angels How long till you can see her? And I'm like
I'm like, there's no way to say and there is nothing I can do. Well, there is no way to say and there is nothing I can do.
I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do
Justa la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. Justa la fusta. 9 dubtes, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web, Enerpro Seguridad, un cop. Justa la fusta.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passen 12 minuts de les 10. Saludem aquesta hora l'Andrea. Bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia, molt bé. I tu? Bé, també puc saber què passarà o què passa aquesta setmana aquí a Sant Just. Tenim moltes coses aquesta setmana i una de les més estacades, i anirem parlant molt a llarg dels propers dies, és la celebració del Dia Internacional de la Dona, que serà aquest divendres, cada 8 de març.
s'aprofita per reivindicar a tot arreu els drets de les dones i la igualtat entre sexes. A Sant Just, com sempre, es fan diferents actes, com ara el tradicional sopar de la dona, que serà divendres a les 9 del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. I ja podeu comprar els tiquets per assistir-hi. Teniu temps fins dimecres. Els podeu comprar per 8 euros al centre social El Milanari i a Just Dones només dimecres, de 6 a 8 del vespre, que tenen la seu al centre cívic Salvador Espriu.
No només serà un sopar, hi haurà moltes propostes allà, serà entretingut. No sé si ho he dit, però serà l'equipament de la plaça de la Pau. Es farà un concurs de tas de postres. Les dones que vulguin podran portar un plat de postres, acompanyat de la recepta i del nom d'aquell elaborat, i podrà participar en el concurs on s'aturgaran premis als postres més bons i més originals. També es presentarà una exposició titulada Mas Lluís, un barri amb nom de dona. Es llegirà el tradicional manifest del dia 8 de març
i, com sempre, hi haurà un ball. Això d'una banda, però és que d'altra banda, el mateix divendres, el Casal de Joves farà una sèrie d'activitats concentrades totes en aquella tarda, que començarà a partir de les 6. Hi haurà una mostra de tallers, dels tallers trimestrals que es fan, i també una petita obra de teatre amb el grup de teatre social que fan al Casal de Joves. I, per cert, que l'equipament, ja que estem parlant del tema, ja té cartell guanyador pel Dia de la Dona. El cartell que ha tingut més vots és el que signa amb el seu dònim
Macarena Macarena, que ha tingut 45 vots. Aquest cartell serà la imatge de les activitats que organitzarà el casal aquest divendres. Doncs anirem parlant també en els propers dies, això d'una banda, i tenim més qüestions pels propers dies. Sí, i vinculades també amb les dones. Perquè aquest dissabte estan preparant una activitat molt interessant, que va també vinculada a l'exposició que comentàvem ara.
la prepara en l'arxiu l'associació de veïns de Mas Llull al centre d'estudi Sant Justencs. El Consell de les Dones i l'Ajuntament és una conferència titulada Mas Llull, qui eren les dones que donen nom als carrers del barri. Faran una conferència, una explicació sobre la personalitat i la vida de les dones que han donat nom als carrers d'aquest nou barri de Sonjust, que són principalment Carolina Catasús, Maria Centamigó, Emilia Guàrdia i Francesca Cortés.
Aquesta conferència serà dissabte a les 12 del migdia a l'Espai Masllui i prèviament a quarts d'ons, aproximadament, es farà un esmorzar i també és una de les activitats marcades en el Dia de la Dona a Sant Just. Molt bé, doncs són algunes de les activitats per aquesta setmana i acabem justament també parlant d'una activitat per diumenge. Sí, que ja no té res a veure amb el Dia de la Dona, però que és una activitat que es fa cada any a Sant Just i que és curiosa, si més no, divertida,
que organitza com cada any la Reial Societat Canina de Catalunya, Help Wow i l'associació SOS Gats i gossos de Sant Just. És l'exposició canina de la Reial Societat Canina catalana. Es farà diumenge a partir de les 10 del matí a l'esplanada del Casal de Joves. Aquesta exposició és una exposició puntuable per al títol de millor gos de Catalunya 2013. Les inscripcions les haureu de fer allà mateix. No s'han de fer inscripcions prèvies, simplement aneu allà amb el vostre gos
i us apunteu si esteu interessats. I des de Help Wow també faran una campanya de captació de persones que vulguin adoptar gossos, una mena de fila d'opcions de gossos que estan perduts i abandonats. I també es farà una campanya de sensibilització sobre protecció, de respecte i civisme amb els animals tot plegat serà diumenge a partir de les 10 i s'acabarà a les dues del migdia a l'explanada del Casal de Joves.
Molt bé, doncs són algunes de les activitats d'aquesta setmana. Anaríem parlant també al llarg dels propers dies. Gràcies, Andrea, i fins ara mateix. Fins ara. Passa un minut d'un quart d'ons a la matí. De seguida ens fixem en l'actualitat general del dia, més enllà de Sant Just, que és el que es destaquen avui als diaris, que expliquen i en què ens hem de fixar. També fem un cop d'ull als digitals. Ho fem després d'escoltar Grisly Bier i aquest Easy.
L'estiu.
Ah... Ah... Ah... Ah...
I know, I know, doors won't close, pipes won't close, just let it go.
Ah, no, no, no, no, no, no, no, no...
I'm still here. I still can find you.
Sí, sí.
Just a la fusta. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb els de Segundesso. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèmioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk atupereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver. I continuem doncs en aquest repàs per l'actualitat amb l'Andrea. Bona tarda. Bona tarda. Ara fixem-nos en, primer de tot, en les portades, amb el tema del dia, que avui ens has dit que és un d'aquests dies en què tots els diaris aposten per temes propis, cosa que està bé en realitat.
o per temes de l'aviso simplement pels que més els convenen, perquè també alguns temes sí que més o menys els podríem trobar en tots els diaris. De fet totes les portades podríem dir o menys al punt avui, perquè el punt avui sí que és veritat que va una miqueta més al seu aire,
I els altres tres diaris que tenim sí que destacen la notícia de l'operació del rei, a més amb fotografies en portada destacades. El periòdico, per exemple, diu que el rei podria estar sis mesos de baixa, Joan Carles, a s'estirar actes encara que temporalment faci servir una cadira de rodes, i el veiem a ell amb fotografia de portada entrant al cotxe a la clínica La Milagrosa, que és on van operar ahir, i va dir als faredistes, ja torno a ser aquí.
És la notícia més destacada al periòdico. A la Vanguardia, per exemple, tenim una altra fotografia dedicada a la família reial. En aquest cas, veiem la reina i les dues infantes entrant a l'hospital, on estava sent intervingut el rei. Diu que el rei tardarà entre dos i sis mesos a recuperar-se. Joan Carles I, Super Embèxit, l'operació d'Arne A. Discal en una clínica de Madrid. I el príncep Felip informa que el monarca haurà de treballar de valent en la rehabilitació.
I per últim el diari Ara ens diu que el rei supera amb èxit la quarta operació en 10 mesos. Estan fent un càlcul de les operacions que ha tingut els darrers mesos. I també li dedica una imatge que és molt semblant a la del periòdico, més petita. És del rei entrant a l'hospital ahir abans de ser operat.
Doncs és el que ens diuen els diaris d'avui, ens fixem anant com ens utilitzen aquesta informació als diaris digitals i ens parla el diari ara de l'atur, sobretot és la notícia que ocupa tota la primera portada o primera notícia que per tant si mirem una pàgina digital va de banda i banda de la pantalla, diu que l'atur espanyol supera per primera vegada els 5 milions
de desocupats. Hi ha 59.444 aturats més que al gener. Catalunya s'incrementa en 3.359 persones al febrer situant 665.176 persones desocupades. Són les dades que han sortit avui, s'han conegut avui. Aquestes dades que fa públiques al Ministeri de Treball. També cap al migdia o a la tarda sabrem també com queda aquesta dada en el cas de Sant Just. D'altres coses que trobem a les portades d'aquest matí
doncs passen per exemple per una entrevista que els matins a TV3 ha fet a José Montilla que sobre el vot del PSC a favor de la dreta de Ciutat del Congrés ha dit que crec que Navarro va fer el que havia de fer, es mostra partidari de canviar la Constitució per facilitar la consulta però no per marxar d'Espanya sinó per quedar-nos d'una altra manera. Més coses, asseguren haver curat un nadó amb el VIH, per tant doncs una bona notícia per la medicina i doncs per
tot aquesta recerca que també ens importa el tractament dels nens seropositius. Un equip de científics nord-americans han presentat el primer cas de curació funcional d'un onador contaminat amb el virus de la sida en un congrés mèdic que s'ha fet aquest cap de setmana a la ciutat d'Atlanta. I més qüestions encara, també se'ns ha destacat en primer lloc que ha mort l'actor Pepe Sancho.
Més coses que tenim a les portades, Andrea? Comencem parlant del periódico que diu que les peticions van disminuir el 7,4% el 2012. Ens referim a les baixes laborals. El titular destacat és que les baixes cauen per por de ser acomiadat. Els metges avisen que molts empleats van a treballar malalts per no perdre el sou.
I també ens diu al Periódico que Generalitat, empreses i sindicats discrepen sobre la causa del descens d'incapacitats. Això ho trobem a la secció Coses de la vida del Periódico amb un ampli reportatge. I el punt avui també ens parla de conseqüències, també derivades de la crisi. Diu que els menjadors socials no donen l'abast. El nombre d'usuaris es dispara en l'últim any a causa de l'agraujament de la crisi. I també ens diu que entitats i serveis socials serveixen a la ciutat de Barcelona, 2.110 apats al dia.
En fotografia de portada veiem una imatge d'un d'aquests menjadors social, el grup Menjar per a tothom, que té 40 persones en el seu servei d'àpats de l'ateneu popular, Júlia Romera, de Santa Coloma de Gramenet, i els veiem en fotografia de portada. Al diari Ara, la imatge és per una sèrie de treballadors que protestaven ahir a Flix, diu un poble contra les cordes, Flix no es rendeix, avui porta la protesta contra Aircross a Barcelona. Diu que el poble veu amenaçada
la seva supervivència i veiem una sèrie de treballadors a les vies del tren protestant amb un grup enorme de gent darrere i la pancarta podem llegir pel nostre treball, Flix en Lluita. I acabem amb l'avantguàrdia que ens parla del cònclebe que s'està preparant a Roma, al Vaticà. Diu que Roma prepara el cònclebe sense un favorit clar. Els cardenals es reuneixen avui en congregació general amb un possible atempteig de candidats.
i en fotografia de portada veiem aquella imatge on el papa sortia cada diumenge a fer l'Àngelus i que ahir diumenge no hi havia papa, per tant veiem una imatge de la finestra sense ningú tancada. Molt bé, doncs és el que ens expliquen avui algunes de les notícies que podem trobar avui als diaris, ens fixem ara.
en què és el més llegit dels digitals. Per exemple, en el 324.cat el més llegit és que bombes polonesos asseguren que un gos ha salvat la vida d'una nena desapareguda de 3 anys. El segon tema que ha mort l'actor valencià Pepe Sancho als 68 anys i el tercer que ha mort el cantant Tony Ronald, famós als anys 70 per les versions dels Beatles. D'altra banda, també aquesta és la notícia més llegida a l'Hara.cat, la mort de Tony Ronald. El segon tema, però, és que un Harlem Shake en un avió en ple vol inquieta les autoritats aèries.
I el tercer, que Fernandes Viat critica el matrimoni gai perquè no garanteix la pervivència, l'espècie. El tema del Harlem Shake fa gràcia, però suposo que si estiguéssim dalt d'un avió seria diferent. Bé, en tot cas és el que tenim a les portades o el més llegit, el que més interessa als lectors d'avui. Ens fixem ara en què ens expliquen o quins descobreixen a les contraportades dels diaris.
I comencem per la de l'Iariara que ens diu el fum d'una bengala. És l'article semanal d'Antoni Bassas que fa referència al Barça i comença dient que fa mal veure aquest Barça exactament per la mateixa raó que feia goig de contemplar-lo fins fa poc. Diu no tant pel resultat sinó per com jugar, no tant per què perdis sinó per com perd. Un equip que ens havia ensenyat que el valor de guanyar residia a no jugar de qualsevol manera ara està perdent de la pitjor manera, oblidant qui era.
Diu que un Cedín sempre almenys un gol al contrari i sense aquella solidaritat interna que a causa del talent i la intensitat produïa un joc sinfònic. I per tant han tornat algunes urgències. Per eliminar el Milan caldrà un enorme acte de fe col·lectiva i el desgast físic i emocional que suposarà no calia. I veiem en fotografia la contraportada un aficionat amb una bengala que es va encendre l'altre dia a l'estadi.
Doncs és el que se'ns diu avui al diari ara, el que explica avui en Toni Bassas. Més qüestions al punt avui. Trobem que no hi ha un jo sense un tu. Com no hi ha un sud sense nord? I ho diu Stasia Rohmer, filòsof alemany, que publica un llibre titulat Amor, el porvenir d'una emoció. Diu ara, ara es nota que ens falta l'amor. El més significatiu sota aquest punt de vista són les taxes europees de naixements tan baixes. A Europa estem creant la clínica geriàtrica més gran,
I amb això no vol dir que amor sigui el mateix que sexe o reproducció, però tampoc és el contrari. El problema principal de la societat actual és la falta de solidaritat i com ha resultat aquesta mancança hi ha una distribució del treball mal feta. I sentència, si l'amor se'n va, el món mostra la seva cara més lletja i això provoca por. Doncs és una entrevista que trobem avui al punt avui. El periódico tenim que tenia molt fons i les mans molt ràpides.
Ho diu un ex-bucsejador que ara entrena, diu el perdedor Xavals, que es volen dedicar al tema. És José Miguel Sánchez Merayo, que el coneixien com a Merayo, a Secas, a la seva època. Diu que va ser campió d'Espanya del pes ploma i una de les estrelles del Grand Prize. El veiem a ell, en fotografia, ensenyant una fotografia seva quan era bucsejador, quan era jove i competint.
Diu que té 266 combats al darrere entre professionals i amateurs i que ara es dedica a entrenar nois que es volen dedicar al boxe en un gimnàs de l'Eixample. Va començar a Bilbao quan no sabia ben bé què fer amb la seva vida, als 14 anys i va començar a anar a un gimnàs a mirar i com a ajudant del preparador recollia les venes que es posaven els boxejadors a les mans. Diu que ell anava prenent i un dia en un combat a Vermeo es veu que va faltar un boxejador i l'hi van posar.
Des d'aleshores ha boxejat, ara ja està retirat però es dedica a entrenar. I diu que a Barcelona va començar a boxejar a l'Apolo cap al 1955 i que també va lluitar un munt de cops al Grand Prize, que era la cantonada de Florida Blanca amb Casanova i que la gent l'esperava a les portes per fer-li el passadís. A l'entrada. Doncs és el que ens explica avui al Periódico, que venen l'entrevista de la Vanguardia a la contra que diu que si m'entengués a mi mateix no necessitaria l'art.
Ho diu Lawrence Boehner, pare de l'art conceptual i inaugura una escultura a Barcelona. Té 71 anys. La contra diu que Boehner porta barba de profeta i té una veu campanuda per arrodonir frases de pèst que fan pastigolles a les neurones. El veiem a ella en fotografia assegut al costat d'aquesta escultura que podem visitar al mercat de Santa Caterina. És una obra sobrelacida per a la Fundació ArtEts.
I bé, doncs el veiem a ell. Diu que quan aboca el seu passat d'estivador se sent il·luminat pels llums dels vaixells que travessen la nit i quan la seva mare va saber que ell volia ser artista li va dir això és de rics i de dones. El cas és que ell doncs no va voler fer-ne cas i mira doncs ara està... es dedica, es pot dedicar a això i és un dels genis de l'art conceptual. Doncs una sort també. I que es posa a Barcelona, més que una escultura a Barcelona.
Doncs són les contrabortades d'avui, els articles o les entrevistes que trobem en aquests diaris. D'aquí passem a la notícia curiosa del dia. A veure. No sé si la sentirem, Andrea, perquè jo l'estava passant amb passió en alguna cosa, que és que s'han posat de moda a la Xina les falses panxes d'embarassada. No, no he sentit això. Són panxes de silicona per simular embarassos. I s'han convertit en una afició. Sí, en principi sí, les dones xineses que les compren per internet.
Hi ha diferents mesos. Tu pots decidir comprar-ne de 4 mesos, de 6, fins i tot de 8, i són falses panxes d'embarassada fabricades de silicona, que fins i tot tenen...
pertenen ser el color de pell o és com el color de pell de la persona que ho porta i que segons les webs que ho venen per internet són tot avantatges. Costen entre 60 euros i 200 i els seus fabricants asseguren que s'ajusten perfectament al teu cos i que no pesen gaire. A més de fer-ho per caracteritzar personatges o per televisió, que en principi suposo que la idea és que justament apareixen per això, no? Teatre, televisió o cinema.
Es diu que a la Xina aquestes protestes s'han posat de moda per assumptes més complicats com, atenció, que una dona pugui seure al transport públic. Diu que li serveix per això. En tot cas, diu que això és el que va fer l'exemple d'una dona, una dona que es diu Zhang, i que va dir que ella feia aquesta pràctica fins que la van descobrir en Fraganti, en un metro de Pekín. Diu que bé, en principi,
La panxa es movia massa i llavors va fer hospital a la resta de passatgers que van descobrir aquesta trampa i es va enfadar molt. I ella el que farà és demanar al fabricant. Ella demana al fabricant. La barrigueta no es mouia. I li ha sortit del revés.
Vols dir cal, això? No m'imagino que es posi de moda això, perquè no ho acabo de veure clar. No ho crec, vaja. És com molt estrany. No em quadraria gaire, exacte. Totes embarassades. En tot cas, Andrea, que sàpigues que és el que es porta a la Xina. Molt bé. Si algun dia hi vaig, ja em compraré una panxa d'aquesta. Vés alerta al metro, amb les embarassades que et trobis. Que es mogui molt la panxa. Que vagi bé, bon dia.
No, no, no, no, no.
I ens fixem ara en diferents qüestions que podem trobar dins dels diaris d'avui. Comencem per avui un article que dedica a les agències de ratting, aquestes agències de qualificació. El titula una tasca fa xugui quasi impossible. Diu que el 2009 el G20 va demanar la reforma del sector de la qualificació.
Les tres grans agències tenen una quota del mercat del 96,4%, el projecte de crear una agència europea ha mort abans de néixer. Ens parla de l'origen de Tutplegat i que el Ledman Brothers tenia una valoració de A, que és la tercera millor nota de les tres grans agències poc abans del col·lapse. Tutplegat fa pensar que aquestes agències estan també vinculades i que formen part del problema que partiran a la mitjana,
de les empreses, no dels estats. Ser analitzat per una d'aquestes tres grans agències implica una despesa mínim inicial cada mitjana auxilia sobre els 700.000 euros. Se'ns diu, doncs, també que a Europa Sonals et veus per la creació de l'agència pròpia de qualificació, una idea tímidament desenvolupada durant l'any passat, que ara sembla, en el millor dels casos, estacionada en via morta.
Se'ns explica aquesta informació al Punt avui i del diari ara avui destaquem una entrevista que fan al Portaveu de Sorto. L'entrevista la fa Òscar Banyuelos des de Vitoria i és a Fernando Barrena, portaveu de Sorto, aquest nou partit de l'esquerra a Berzale. Diu que el PNB no pressiona prou el PP, que ETA no pot tornar a la violència, que no hi ha marxa enrere, que avançarem en el reconeixement de les víctimes d'ETA, sense esperar que reconeguin les nostres,
i també diu que sense pressió el PP no es veurà obligat a canviar. Són alguns dels titulars més destacats del que explica des de Vitòria, Pernando Barrena, Ràndons de la recerca de la Pau, Deuscadi i les opinions del portaveu de Sorto que trobareu avui al diari Ara en aquesta entrevista.
Canviem radicalment de tema i passem a parlar del que trobem avui al Periódico, un reportatge que fa referència als 60 anys de la sala Bikini. Parla de l'aniversari d'un clàssic de l'oci nocturn emblemàtic a Sala Baneixa el 1953 en una diagonal desèrtica. Parla doncs de com van ser aquests principis situats a l'actual illa de Caldó, en l'illa diagonal, i del que és ara liderada per la direcció del grup Sutton i Nicavana.
Se'ns diu també que va tenir diferents èpoques, que el primer gran declivi va ser als anys 70, que la reforma urbanística va obligar a tancar el 90 a les portes de Bikini, que va haver-hi 6 anys més tard a l'illa Diagonal, amb 3 noves sales, i més tard els veïns es van encaixar i es va canviar l'entrada de Déu i Mata per un accés des de la Diagonal. També se'ns ressalta que l'estada Bikini té una de les millors acústiques pels directes de tot l'estat espanyol.
I acabem aquest repàs avui amb l'article que fa Sergi Pàmias a La Vanguardia parlant de futbol, títol a paisatge després del Bernabéu i parla d'alguna manera de l'endemà del partit de dissabte. Diu que un dels costums dels col·legues és comprar tots els diaris i submergir-se en l'oceà d'interpretacions i anàlisis que propicia sensacions que alternen la desesperació i l'esperança, el vertigen i la búlia. Diu que gairebé res no s'ha perdut i acabem amb la lectura dels diaris més animats.
Ens agradaria tenir el convenciment inoxidable del parent que afirma que l'equip no va jugar malament i que la culpa de tot va ser de l'àrbitre, que a més de robar-nos va provocar l'expulsió i probable sanció de Valdez. Diu que abans el teclat d'humors tenia cinc tecles, eufòria, depressió, indiferència, rancúnia i victimisme, i ara és un piano de cua i Sant Albert, noves vies d'identificació. Posem en dubte les pròpies conviccions, busquem el consell dels col·lers savis i ens reconforta escoltar paraules serenes.
fins i tot quan es pronuncien amb l'èmfasi d'una prèdica o s'assocan en romesco, fent també aquest simil amb les calçotades. Diu que no ens refiem ni del voluntarisme sec ni del derrotisme sistemàtic, però alhora ens sentim atrets per aquestes dues tendències. Ens agradaria trobar les paraules per descriure què sentim, una barreja de mals pressagis, pànic infundat, intuïcions fonamentades i agraïments ambivalents. És el que explica avui Sergi Pàmies en aquest article on acaba parlant també de la impaciència dels colers.
I enllaçem això també amb les portades dels diaris d'avui. El Mundo Esportivo que diu que titula la revolució contra el Milan. El Barça jugarà amb quatre davanters i avança aquesta informació. I el Mundo Esportivo ens diu ànims Barça. També destaquem el que ens explica o el que porta a portar avui el nou esportiu que diu en un labyrinth. Per tant, intenta indagar una mica més en el que li passa.
al Barça arran dels últims partits. Què et passa a Barça? També es pregunta a la portada d'aquest diari en la seva versió digital. En clau cultural, actors, directors i aficionats al teatre donen l'última adeu a la sala de tallers. Els assistents van oficiar ahir l'enterrament i van lamentar la mort prematura de l'equipament cultural. També, com comença d'abans, que mor el cantant Toni Rona, ens explica els diaris digitals
També que ha mort l'escriptora Francesca Forrellat, que va publicar la seva novel·la La vostra sang als 81 anys i que era germana Bessona, de la també escriptora Lluís Forrellat. Per tant, diverses morts en les últimes hores també de l'actor Pepe Sancho, l'escriptora Francesca Forrellat i, com dèiem també, el cantant Toni Ronald.
Són les qüestions culturals més destacades de les últimes hores.
I la notícia musical del dia passa per Bigot, que comença a denunciar ja avui la seva nova gira, dates de la seva gira. Ara faltaran justament dues setmanes perquè surti a la venda Blue Jeans, que serà el seu sisè disc, i el succesor de l'exitós D'Areny el soundtrack, que una de les cançons és la que sentim de fons, aquest flying circus.
Com dèiem, sortirà el seu no-provet disc el dia 18 de maig però ha començat a anunciar ja dates de la seva gira. El 10 de maig serà a València, l'11 de maig a Madrid i per Barcelona la cita serà doble, dues nits a la Sala Music Hall de Barcelona els dies 17 i 18 de maig. Una doble fita o data que demostra l'estatus que ha adquirit el Sagrada Gossada Bigot gràcies als seus últims discos.
De moment, en principi, sembla que els preus costarien 12 euros, per tant, bastant assequible i pot ser una bona oportunitat per descobrir, si no en coneixeu encara, a Bigot, que són així.
Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí. Ah, sí, sí.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Passant dos minuts de tres quarts d'ons del matí, és moment de parlar del temps amb el Carles de Renredi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia. Buf, feina. Sí. Se'ns ha girat un altre cop fent, és una setmana complicada, eh? I venim d'aquest cap de setmana fantàstic, eh? He estat comptant, he estat comptant, més o menys, en una setmana, tindrem una situació de llevant... Un altre cop? ...i tres fronts atlàntics.
Es diu ràpid eh, però només en qüestió de 7 dies. En els 7 propers dies. En els 7 propers dies. Clar, ens afectaran de diferent manera i no vol dir que estiguem parlant de 7 dies de pluja, però déu-n'hi-do l'activitat d'aquesta primera setmana de març.
perquè ens pot portar bastant d'enrenou. Ara ho intentarem explicar una miqueta, però saps allò que dius vas veient els mapes i vinga, i ara una altra, i ara en passa una altra. Bueno, molt bé, ja hem entrat en una situació... D'estar barbarats, no? El que sí que canvia una miqueta aquesta setmana pel que fa a les capes altes de l'atmosfera, aquest anticicló que es trobava al centre de les llies britàniques, marxa una miqueta cap a Alemanya, Polònia, anant ja cap a Rússia, i això provocarà que, a mesura que vagi avançant la setmana, aquests fronts ja siguin els més normals per l'època. Parlarem de fronts atlàntics,
i no de situacions de llevant. Que és el que va passar la setmana passada, no? Que passarà per les properes hores. A veure. Comencem. Dilluns. Un dia variable que ha començat amb alguns núvols, fins i tot a primera hora del matí que hi ha algun agotet a Sant Just i no acabava d'agafar el terra, però a mesura que avancin les hores, els núvols han de ser cada cop més compactes. Serà un dilluns que encara no hem de parlar de precipitacions. És un dilluns marcat bàsicament... Ni al vespre? A la nit.
Véspre nit començaria a caure alguna gota, però serà més véspre nit. El que pugui caure a mitja tarda serà encara molt poca cosa, són pluges molt febles, però sí que a partir de la nit es pot animar una mica el cotarro, que diria que era una pluja feble a la nit, però que a partir de mitja nit, i sobretot de matinada i a primera hora del matí de demà, ha de ploure amb molta intensitat a Sant Just i han de recollir... doncs podríem dir que el gruix, al començament de la precipitació, podria estar vinculat al matí de demà, o sigui, entre les 6 de la matinada a les 12 del migdia podíem tenir participitacions
A la nit es podria reactivar la precipitació.
I tindrem aquella situació típica d'allavant, que els núvols van a molta velocitat, fins i tot en algun moment d'una ullada de sol i tornen els ruixats. Llavors, a partir de la tarda a vespre, i sobretot a la nit, es podria tornar a reactivar la precipitació. Dos episodis en el mateix dia. Per tant, demà a Paraigües i ben equipat, no? Sí, perquè, a més a més... Serà tipus l'altre dia. Sí, això del Paraigües l'altre dia, jo passejava l'altre dia quan plovia amb més intensitat i el vent estava a voltant dels 40-50 km per hora i al Paraigües dius, bueno...
perquè és molt maco portar-lo pel carrer, però quan es fot aquestes ventanes que et toca l'aigua de cara, que t'estàs mullant el cos i el paregues no hi pot fer res sinó que anar recuperant la posició original quan la perds, doncs tampoc no fa massa feina. Llavors, al dimarts a la nit tornarem a parlar de precipitacions una miqueta intenses que es podrien anar mantenint durant la nit de dimarts a dimecres. Dimecres al matí plourà, no en tanta intensitat, però anirà fent, a mida que abans si al dia molt a poc a poc aniran retirant-se aquestes precipitacions,
i ja de cara a la tarda al vespre a la nit de dimecres, la cosa quedaria com un projecte feble. És un procés lent que anirà perdent força, anirà perdent intensitat, encara quedaria a la tarda algun ruixat despistat, però la tendència és anar millorant el temps ja de nit, i sobretot dijous o matí, doncs ja parlaríem d'un canvi en el temps, perquè tindrem sol, amb alguns núvols, però un canvi en el temps, ja no tindrem la situació d'allà abans. Però estem parlant de dijous o matí, eh?
Dijous el mateix ja canvia aquesta situació que comentàvem a l'inici d'aquest espai, l'anticicló se'ns va cap a Rússia i ja començarem a veure fronts atlàntics. Això farà que afectin totes les comarques de Punen i sobretot el Pirineu de Lleida, que són menys envis afectats. Tot i que alguns mapes ens indiquen que aquesta situació de llevant que encetem avui, que durarà fins a dimecres o dijous, també pot afectar el Pirineu de Lleida, o sigui que és bastant potent i que també podria donar precipitacions. La cota de neu està avui als 1.600 metres.
però en el moment que entrin aquests vents del sud-est, que no és est, és sud-est, i comencin a afectar el país amb precipitacions, la cota de neu se'n pot anar als 1.800. O sigui que estarà bastant amunt, estarà a nivell de pistes, tot l'altre seria pluja. Llavors dijous, comencem amb aquest procés de més fronts atlantis, dijous serà un dia d'impàs, amb sol i núvols, i de cara a la nit ja quedarà prou tapat. I alguns vans indiquen que a Sant Just podrien caure algunes gotes, la precipitació més important se l'emportarà al Pirineu, amb nevades al Pirineu, precipitacions, el front atlàndic es cumbrarà,
d'oest cap a est, tot el país, i a Sant Just a la nit, dijous a la nit podien caure algunes gotes. L'haurà sobremullat perquè dins d'aquest episodi ens parlaríem de bastanta precipitació. Divendres al matí tornarem a parlar de sol, de tranquil·litat, haurà passat el front, són fronts atlèntics que passen molt ràpids, i a la nit tornaríem a parlar un altre cop d'una mica de variabilitat, el Pirineu amb precipitacions, a Sant Just més sol i núvols, però tampoc no parlaríem de massa pluja divendres,
I llavors el dissabte sembla ser que frenaria una mica, tindríem una petita pausa i ja no ens entrarien tants fronts atlàntics. Entre dissabte i diumenge parlaríem de sol i hi ha una altra larra càmera que de moment tampoc no ens ha d'afectar gaire, senyors, però que arribaria a última hora del cap de setmana. O sigui que... Pluja. Pluja, ben repartida per tot el país, nevades per sobre de 1.800 metres. Ara, atenció, aquestes properes hores podríem dir, l'altre és més típic d'hivern, els fronts atlàntics. La segona meitat de la setmana és més normal. O sigui, no seran pluja?
La segona meitat de la setmana no, perquè són fronts atlàntics i pot descarregar amb certa força. L'hora d'una estona i després parar i aquestes coses. L'únic front que li veiem és el primer atlàntic que potser el dijous a la nit ens pot deixar alguna goteta. La pluja més destacada és d'avui a la nit, dimarts, dimecres i dijous ja seria una mica loteria. Sí que tindrem sol, tindrem alguns núvols, però si cau alguna coseta serà poca cosa.
Cap de setmana distret, no hem parlat de les temperatures, aquest cap de setmana hem arribat a una màxima de 15,5, que ha estat molt agraïda i molt agradable. Les mínimes han baixat, com que se'ns va destapar el cel després de la situació d'allà abans, hem tingut una mínima de 6 graus, la més forta, però avui ja hem pujat a 8, perquè els núvols ja han fet acte de presència.
Les màximes avui quedarà més curtes, perquè tenim els núvols i el sol no pot fer tanta feina, potser ens quedem amb 13 o 14 graus. I al diari, els propers dies amb aquesta situació de vents al sud-oest, tant demà, dimarts com dimecres, són dos dies on la temperatura es queda estable, es quedarà al voltant dels 10 o 11 graus i d'allà no sortiran ni per màximes ni per mínimes, perquè aquest vent mantindrà la temperatura i la precipitació. Home, sí que tens la sensació de fred, perquè si et plou amb 10 graus tens sensació de fred, però no serà un fred rigorós. Potser després, amb els fronts atlàntics i amb més
vent del nord que netegi l'ambient, potser sí que podríem baixar una mica les temperatures a la segona meitat de la setmana. Molt bé, doncs, estarem atents a les properes novetats, no? Avui, de moment, fins al vespre tranquils i després, doncs, ja preparem-nos fins dijous, no? Sí. Per estar en aquest ambient de pluja. Una mica més distret. Sí, no, no, no, serà una setmana distreta per anar-ho seguint tot. Sí, sí. Pot variar, a la segona meitat de la setmana, el que hem comentat avui, doncs, encara falten molts dies. Però bé, aquesta situació de Llevant cada cop està més confirmada i a partir d'aquesta nit el que dius tu, més preparats, pam-pam per aigua.
Molt bé, Carles, doncs gràcies, ho anirem seguint. Que vagi bé, bon dia. Camí de les 11 ara de la Mala de los Planetes i el seu Segundo Premio. A les 11 connectem la xarxa, també amb el bulletin informatiu dels Senyors Notícies i tornem amb la segona hora del Just a la Fusta.
Que vengas a explicar que todo ha terminado. Que tengas que decir que no me quieres ver. Es imposible que haya solo mi amor.
A passar-nos...
y todo el tiempo queda desperdiciado. Se puede perder nuevo contra mí. Y si esto te hace daño,
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador, nou màxim històric de la torre registrada a Catalunya. El mes de febrer s'ha tancat a més de 665.000 persones inscrites a les oficines del Servei d'Ocupació després d'un nou augment de la desocupació.
S'han apuntat a les llistes més de 3.300 noves persones sense feina. El govern català acaba de valorar aquest nou increment. Barcelona, Jordi Casino, bon dia. Bon dia. Tot i reconèixer que les dades no han estat bones, el govern català destaca que per segon mes consecutiu es manté la desacceleració de l'atur. I les dades de Catalunya són més bones que les de la resta d'Espanya. Ramon Bonastre és el secretari d'Occupació. Pràcticament tots els sectors augmenten l'atur, excepte la indústria, que ens avalla una mica l'acord registrat, però és gairebé inapreciable.
sobretot l'augment del sector serveis. Totes les demarcacions també augmenten, a destacar Barcelona, que és on hi ha la principal concentració, i potser l'agada, insisteixo, més positiva aquí seria que la desacceleració molt suau, i per tant hem de dir amb tota la cautela del món que es va iniciar el mes de gener.
Aquest mes de febrer també sembla que es mantindria, per tant estaríem el mes de febrer que des que va començar la crisi l'atur registrat ha augmentat menys. Buenastre alertat dels riscos de mantenir l'actual sistema de pensions si no s'incrementa ben aviat el nombre d'afiliats a la seguretat social que han tornat a caure. El conjunt d'Espanya s'ha marcat també al febrer un nou rècord després d'un increment de gairebé 60.000 persones més sense feina. Es supera més per primera vegada la barrera psicològica dels 5 milions d'aturats.
A aquesta hora, uns 800 veïns i veïnes de Flix i la Ribera d'Ebre es concentren a l'Avinguda Diagonal de Barcelona per protestar contra l'expedient de regulació DERCross. Aseguren que els acomiadaments que ha anunciat l'empresa química per a la planta tarragonina significaran la mort del poble. Barcelona, Unitat Mòbil, Ivana Roies i Sandra Valent, bon dia. Bon dia, 800 veïns de Flix, de totes les edats es concentren a aquesta hora davant la seu DERCross. Barcelona vol demostrar el seu total rebuig a l'expedient de regulació d'ocupació que deixaria 150 persones al carrer
més una vintena d'empreses auxiliars en la misèria i que també afectaria els comerços i l'hostaleria del poble. Enric Cervalló és secretari del comitè d'empresa de la planta de Flix Aircross. No és un acomiadament de 150 persones, sinó que és l'acomiadament de tot un poble, perquè aquí el que esteu veient és tot un poble i els que no han pogut vindre, perquè o són jubilats o no han pogut vindre, però això és tot un poble i tota una comarca, perquè no volem morir, volem viure i volem viure a Flix.
14 autobusos han traslladat uns 800 veïns de Fliix a la capital catalana. Avui, aquest municipi ha tancat totes les empreses, bancs i comerços perquè tothom participés en aquesta manifestació. Els veïns han depositat terra de Fliix davant la Seuder Cross com a senyal de protesta també pels residus tòxics que ha deixat la planta química al pantà del poble.
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Jiménez, assegura que s'ha de buscar una solució jurídica a la celebració d'una consulta sobiranista. Jiménez diu a la xarxa que ara mateix no existeix una fórmula per fer-la, però reconeix que s'ha de buscar una resposta. Però el que és cert és que ara no hi ha una base legal que sigui clara per poder fer una consulta i que en tot cas aquesta és una qüestió que efectivament hi ha una voluntat a part d'una part important del poble de Catalunya, si no és una part majoritària,
que ha decidit què vol fer-la. S'ha de trobar una solució. Miguel Ángel Gimeno diu que si hi ha voluntat de la Constitució espanyola es poden fer lectures més obertes. A Barcelona la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han detingut set propietaris de botigues de telefonia mòbil acusats de robar i vendre centenars de telèfons. En l'operació s'han identificat 117 persones i una vintena d'establiments han estat inspeccionats. Els agents han pogut recuperar prop de 400 telèfons mòbils que havien estat denunciats per robatori.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. Aquesta tarda el Vendrell celebrarà la consecució de la seva primera copa del rei duquei i patins que va aconseguir ahir després de derrotar els Reus a la final per 4 gols de 3. És el primer títol important a la història del club que en guany celebra el seu centenari. Per aquest motiu, aquesta tarda s'ha organitzat una festa a la capital del Baix Penedès per rebre els campions.
A les 6 els aficionats ja poden acostar-se a les instal·lacions del club on l'equip arribarà amb autocar cap a les 7. Després de la primera trobada amb l'afició, jugadors i cos tècnic pujaran a una carroça i faran un breu recorregut direcció a l'Ajuntament. Oferiran el títol al Conshistory i després sortiran al balcó de la plaça Vella per oferir el seguitós primer títol del Vendrell a la seva història.
En futbol recordem l'empat a 0 gols de l'Espanyol contra el Valladolid. El conjunt blanc i blau que entrena Javier Aguirre torna en aquests moments a la feina per preparar el proper partit de Lliga.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Divendres se celebra el Dia Internacional de la Dona. Cada 8 de març s'aprofita per reivindicar els drets de les dones i la igualtat entre sexes. A Sant Just, com sempre, es fan diferents actes, com ara el tradicional sopar de la dona. Serà divendres a les 9 del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. Els tiquets para-sisteries es poden comprar per 18 euros fins dimecres al Centre Social al Milenari i dimecres mateix a Just Dones de 6 a 8 al Centre Cívic Salvador Espriu.
Durant el sopar es farà un concurs de tast de postres i es presentarà l'exposició Mas Lluís, un barri amb nom de dona. També es llegirà el manifest del 8 de març i es farà un ball. D'altre banda del casal de joves es farà les activitats del dia de la dona divendres a partir de les 6 de la tarda, l'equipament amb una mostra dels tallers trimestrals i una petita obra de teatre amb el grup de Teatre Social dirigit pels tallaristes d'Impacta Teatre.
Més qüestions, el ple de febrer ha aprovat una emoció en defensa de l'autonomia local i de les competències de la Generalitat en matèria municipal. La presentaven els partits que formen l'equip de Govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, i també s'hi va sumar Convergència i Unió, en contra i van votar Partit Popular i Via Democràtica. És un document que es presentava al ple després de conèixer l'avantprojecte presentat al Consell de Ministres espanyol de reforma de les administracions locals. Entre d'altres reclamacions, el document aprovat dijous passat al ple,
Demana a les forces polítiques catalanes, en representació al Congrés i al Senat, que defensin l'autonomia i les competències en règim local que té la Generalitat. També s'insta el Govern català a presentar en breu una proposta de Llei de Governs Locals per tal de ser discutida i aprovada al Parlament de Catalunya. I acabem parlant d'energia, l'Ajuntament ha gastat el 2012 un 6,5% menys de consum energètic que l'any anterior.
En total, la despesa ha estat de 4.281 kW, comptant el consum d'electricitat i gas natural de l'enllumenat públic com dels equipaments municipals amb gestió directa. La reducció és sobretot per la baixada del consum elèctric de l'enllumenat públic. Per aquest any, l'Ajuntament es planteja reduir un 2% més el consum energètic respecte a l'any 2012. Així es va aprovar el Decret d'Alcaldia del passat 31 de gener.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També els Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc. I també us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Just, al web de ràdio.svern. Que vagi bé, molt bon dia.
Looking up from underneath, like trimming light on the sea. Reflections still look the same to me.
Before I went under And it's peaceful in a deep cathedral Where you cannot breathe No need to pray, no need to speak Now I'm under a row And it's breaking over me Thousand miles down to the sea bay Found the place to rest my head
I think I'm sure you did it with me With all the pressures you have to take It's the only way I can escape Seems a heavy choice to make
I'm under a roof And it's breaking over me A thousand miles down to a sea bay I've found a place to rest my head Never let me go, never let me go Never let me go, never let me go
i tot és l'oceà que riu a mi. I les flors de l'oceà, per a una dolenta com jo, però els ulls són l'oceà.
I'm just givin' you love Sleepin' on the moon, sweet moon So cold and so sweet In the arms of the ocean
So sweet and so cold. And all this devotion. I know you knew it all. And the crushes of heaven. For sin and release. In the arms of the ocean.
Gimene...
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les blues jazz, el funk, el soul...
o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes comorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més, ara també.
Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. obertament.org Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
I ara parlem de l'Associació de Veïns de Sant Just, que aquest divendres va celebrar la seva assemblea anual. En parlem amb el president de l'entitat, Jaume Rui, molt bon dia. Bon dia a tothom. En vam parlar la setmana passada, d'alguna manera, de grans trets del que es parlaria, però com va anar, doncs, aquesta assemblea? Va venir molta gent, va entrar a la sala plena del Centre Civil de Maragall, van fer una... el que es fa en les reunions és l'assemblea general, no?, lectures als hores anteriors, lectura econòmica,
i després vam fer una presentació de 40 i escaig dies positius a Poir-ponys explicant pas a pas el que s'ha fet i el que es pensa fer. Sí, va estar molt bé, la gent va estar molt engrescadora perquè feia preguntes i, bé, la feien animada. Quanta gent hi havia, més o menys? Havien uns 30 i escaig de persones, perquè aquí a Sant Just és un èxit. Clar, clar. I es va fer aquest balanç que deien i de què es vol fer, què va ser el que va sortir més destacat?
Bé, el que es vol fer, la gent es fica molt amb el transport i amb l'economia. Clar, amb l'economia ja van demanar, ja farem un esquit. Ara avui precisament tenim una reunió amb la part econòmica de l'Ajuntament, amb la regidora. Demanarem una cura de gestió amb tot el que sigui econòmic, la part econòmica de l'Ajuntament, i després, per altra banda, ens ficarem molt en el transport. La gent està molt capsicada amb el transport,
de camp, del milenari, dels russos, de tot el que ha fet de Sant Just. I recordem una mica les iniciatives vinculades amb el transport, que voleu defensar? Sí, el transport ja saps què volem fer, sobretot la línia 177, si pot ser que arribi a Sant Just, la que va a l'aeroport,
La línia 157 això ja està solventat. Que el mes de maig, possiblement, ja estigui canviada. La de Coll Blanc. Després volem també que hi hagi una parada final o inici o parada simplement davant la porta del mil·lenari. I després, el més important de tot, com que seria l'últim problema que ha sortit, l'ampliació de l'LDO Mas Llull. Que això ja està treballant també l'Ajuntament. I estem així.
En el cas del mil·lenari, de quin autobús seria d'aquest que va al Justram? Del Justram, el que va al hospital Broxi. O sigui, tu saps que a la porta del mil·lenari, per la gent per pujar, hi ha una mica de pujada al carrer, no? Sí. Aleshores voldríem que el bus, el Justram, pares davant mateix de la porta del mil·lenari perquè la gent gran, que és la que utilitza poder simplement més al metge, que no tinguis que recórrer ni caminar, simplement baixar del mil·lenari entre el bus.
I d'aquest tema n'heu començat a parlar o serà nou? Això ja portem ja a parlar un any ja. I què us diuen en principi? Diuen que l'autobús que si no així anava pels carrers, doncs sí, això nosaltres creiem que són excuses del pagador. Després que els horaris varien, nosaltres creiem que l'horari no es variarà perquè l'ha d'anar d'un pare de la Lourdes, carrer Ferran, allà jo crec que són dos minuts de desfàcil o així, no? Amb aquesta prova ja l'han fet en vehicle amb l'Ajuntament, ja vam anar un dia a l'Ajuntament, vam fer el recorregut,
però aquestes coses ja sabem que són lentes, però ara la gent apreta més. La gent apreta més, sí, i com que la gent apreta més, nosaltres, els nostres socis i els que no som socis ens apreten, doncs això és una cadena. Nosaltres hem d'apartar, perquè a més ho trobem lògic. Sí, sí, va bé que ho heu de fer, no?, d'alguna manera, fer de porta veus, doncs, de l'opinió del que us diu la gent. Ah, això ho heu de fer. D'altra banda... No va haver cap problema més.
va ser una assemblea molt distesta, no sé, molt bé, i ja sabeu que els plans del 2013, més o menys ja ho sabeu, i ja ho vam explicar, seria continuar les campanyes de recollida d'etaps. Sí. La campanya que sempre la tenim oberta, la gent que no ha vingut, que venen a Sant Just, alguns passen per allà a recollir informació, ve a enterrar-se de què ho són, treballar per la població, fer les sortides culturals que fem el mes de maig i el mes d'octubre,
Després farem la cursa anual. Aquest any farem una cursa anual, no sabem el tema que farem encara. Atenda els problemes amb l'amnistació, si ja sabeu que l'amnistació sempre... Mira, ja et torno a repetir, avui tenim una reunió, no sabem què ens demanaran. L'any passat va sorgir, per exemple, la ILP de les hipoteques. Suposo que també en relació amb altres entitats de veïns.
que diu si hem de fer algun moviment més o si es demanen les confederacions de vins de l'estat, es demana algun moviment més. I el que sí que farem, vam reunir, és tindre informats molt més a la població i als nostres socis de tot el que van sortint, de coordenances municipals, decrets, comunicants, ple municipals, bonificacions per serveis públics... Hi ha molta gent que van descobrir, per exemple, a l'Assemblea,
que té alguna minusvalia a algú i no fa la declaració de com ha de fer. Aquestes coses ajudaran més la gent a saber les bonificacions que té per la seva condició social. Això és el que farem aquest any, com cada any, sempre. Però aquesta serà la nostra fita d'aquest any. O sigui, que el poble estigui i la població estigui més informada del que està ara.
Molt bé, anirem parlant també a mesura que vagin passant coses o que vagin sortint més iniciatives amb el president de l'entitat de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rui, amb qui hem parlat avui arran d'aquesta assemblea anual, que va tenir lloc d'ivendres passat. Moltes gràcies Jaume, i que vagi molt bé, bon dia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
While you were sleeping your babies grew The stars shined and the shadows moved Time flew, the phone rang There was a silence when the kitchen sang Its songs competed like kids with space
We stared for hours in our maker's face They gave us pics, said go mine the sun And go gold and come back when you're done Uh-oh, uh-oh While you were sleeping you tossed, you turned You rolled your eyes as the world burned
The heavens fell, the earth quaked. I thought you must be, but you weren't awake. No, you were dreaming, you ignored the sun. You grew your power garden for your little ones.
And you found brides for them on Christmas Eve They hung young Cain from the Adam trees And danced, uh-oh, uh-oh
While you were sleeping I tossed and I turned Till I closed my eyes But the future burned through the planet turned A hair grey as I relived the day While you were sleeping the money died
machines were harmless and the earth sighed. The wind, you swept sound and gravity brought my love around. The oceans rose, sang about decay while the witches flew and the mermaids stayed full of dreams.
You overslept in keeping with the quiet Through the walls I crept I walked on tiptoes And darkness swirling over all the kitchen In the early morning
I'll never catch up to you, whose sleep's so sound My arms are useless, my heart beats too loud To go to sleep, my mind's too proud to fight
While you were sleeping the time changed All your things were rearranged Your vampire mirrors face to face They saw forever out into space And found you dreaming in black and white While it rained in all the colors of the night Oh
Can it be my money between you and me? Can it be my money between you and me?
So I waited for the riddled sky To be solved again by the sunrise And I made a death super life For my father's ill-widowed wife
Did you have that stranger's dream before you woke? Cause in your gown you had the butterfly stroke. Did it escape you like some half-toed joke? When you reached for your plume.
Oh, can it haunt you? Now, honey, be anyone whose anyone has that same dream. Were you falling? Were you flying? And were you falling now? And were you dying? Well, thank God you're up now. Let's stay this way. Else there'll be no mornings and no more days.
There is a silence when everybody tries to sing. Uh oh. Uh oh. Uh oh. Uh oh. Uh oh. Uh oh. Uh oh. Uh oh.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. La informació més propera al Just a la Fusta.
Un minut i dos quarts de dotze del matí, és moment de fer tertúlia amb la Vicent Riera, la Carme Madon, Josep Coderqui, en Jaume Gelader, bon dia a tots quatre. Bon dia a tots quatre. Un dilluns d'aquests grisos, a l'espera d'aquestes noves pluges, que també van molt bé, que després si no quan vi l'estiu les trobem a faltar perquè tot ha estat tan sec.
Però, en tot cas, de cara a les notícies, també torna a ser un d'aquests dilluns en què costa trobar bones notícies, però n'hi ha una avui almenys d'aquestes, que és aquesta que l'he sentit aquest matí i abans també l'he vist, que és que asseguren haver curat un nadó que tenia VIH, que tenia aquest virus,
i sembla, per tant, que la recerca cap a aquest àmbit, almenys, doncs, millora. A Estats Units, s'ha fet a Estats Units. Però sempre, almenys, podem començar amb una bona notícia, almenys.
Genera poc debat però almenys és una bona notícia, no? Jo també vaig llegir en un diari que no sé si és una cosa bona però crec que sí per la gent que té aquest problema, que també han aprovat ara un medicament per la gent que té els problemes d'alcoholisme. Home, és una benza important. És una benza important perquè potser és una manera de poder-se'n sortir mica en mica.
És una malaltia tan difícil en una cultura com la nostra que el tema del beure està molt incorporat, no? Sí, sí. Però els que poden continuar bevent? No, no, no. Però és justament per parar els efectes de l'addicció, no? L'addicció que no cura perquè l'alcoholisme no es cura. El que és l'alcoholic és per tota la vida, vull dir, és així, és una desgràcia com a altra qualsevol, hi ha moltíssima gent que se n'ha sortit.
però sense provar ni el vinagre, perquè la que proves el vinagre... Sí, sí, caus, caus. I llavors em va sobtar perquè jo tinc un amic que està ficat en aquest món i em va alegrar per ell per pensar que a menys controlar perquè no es pot controlar. És una malaltia i si prenent aquella pastilla aquell dia
Pots pel·liar algun d'aquests efectes. Benvingut sigui tu i jo. També són novetats en tot aquest món. Em va cridar l'atenció també. Perquè és una desgràcia. Home, tot tothom que tingui una addicció normalment és una desgràcia. Però aquesta és molt fotuda eh. Destrossa la vida. I les drogues, el que està addicta a les drogues.
I també, però diuen que és més fàcil de netejar, jo no ho sé, perquè jo parlo de coconec. Jo parlo de coconec. També passa que moltes vegades la persona que té addicció a aquestes qüestions no només té una addicció sinó que potser ho ha combinat. Vull dir que a vegades també és combinar amb l'elodopatia i tot plegat, per tant, ja són... Però em va fer... Em vaig pensar bo, menys o mal, que potser se n'han adonat que per si sol això no...
No es pot ajudar, no? I una altra de les notícies que estic llegint últimament als diaris i que fan reportatges i tot plegat és que tot el tema dels menjadors socials porten bé de la gent que s'ha decidit a... És a dir, es veu que a la Rambla, a Canaletes, ara cada dos dies a la setmana, em sembla que és que hi ha un grup de gent que es dedica a portar menjar que ha fet de casa i el dona a la gent que el necessita. Llavors això, per part de segons quines associacions, fins i tot Càritas o això, deia que no ho acabaven de veure del tot clar perquè estava com fora
de tot aquest circuit, també genera tots aquests debats, però suposo que per la gent que pot aconseguir-ho. Avui el punt a dedicar al menjar de la fotografia i gran part del tema del dia a tot el tema dels menjadors socials i com ajuden a molta gent que està bastant atrapada. S'han desbordat. Els menjadors socials, càrites i mençonies de tota aquesta gent.
A mi em sembla molt bé que vulguin controlar tot el tema o quan no pots estar al mig del carrer posant-te una paradeta tu com vulguis, perquè allavai, no ho sé, crec que... Home, els menjadors socials hi han sigut sempre. Per això mateix, que fan una bona tasca i no cal que se'ls hi vagi de les mans. Tots d'una manera o altra podem ajudar d'alguna manera. Jo no vull canalitzar el tema ni molt menys. L'altre dia la dic una altra.
Un senyor estava allà, que en feia moltíssima pena, no era gran. No era gran, no tenia res a veure amb nosaltres. I li dic, què fas aquí? Diu, necessito per menjar. I per què estàs aquí? Diu, perquè no tinc treball, no tinc casa, he perdut tot. Diu, bé, vés-te'n a Càritas o a serveis socials. Ah, no, no vull anar.
També hi ha gent que diu que no hi vol anar, és veritat. No, no, em va passar a mi. Em va dir que li donés un cigarro, li vaig donar un cigarro, li vaig donar el paquet, aviam si hem de ser justes, però em va dir que no li vaig donar cèntims ni res.
No, no, com això de gent que dorm al carrer aniran que no volen dormir perquè s'han de rentar en uns llocs d'aquests. La raó és que són complicades d'entendre però sí que hi ha gent que no vol anar-hi. No és la majoria perquè estem parlant de casos puntuals que ja viuen al carrer
que és la seva modus, no? Però estem parlant de la gent que s'ha quedat sense res. Sí, sí, sí. No, hi ha gent que no vol que sigui... No vol? I em va passar l'atrèvia? Hi ha gent que no vol ser atesa. No, no, i no li veig na sent, fins i tot. És molt curiós. Ho vaig donar a l'Altalacú perquè em va donar... Que no es volen deixar ajudar, no? No, no, no. No, no, no. Volen ser lliures. Bueno, és una manera de ser lliures. Creu que són lliures. Sí, sí, sí. Jo m'he dit que he de ser al tanto perquè els que siguin arrepentgen. Ah, també, també. El que és arrepentge és d'aquestes qüestions. Aquest arrepentge és del tanto aquest. Sí.
Hi ha el que no vol ser atès, és a dir, el que dorm a la nit amb un record d'un portal i que va a la policia perquè fa fred. No, no, ells es tapen amb cartons i ja entenen prou. No volen anar-hi. Jo això ja ho havia observat amb una cosa molt curiosa. Quan feia el servei militar, allà darrere del parc,
Hi havia precisament a l'Ajuntament un lloc per dutxar-se, rentar-se, gratuït. Era gratuït. Amb aigua calenta, mai vaig trobar ningú. Jo no em dutxaven al quartal perquè era aigua freda. Sortia, m'anava allà, em dutxava, i a més era una aigua desinfectada, que si tenies pollos o pustes o d'això, et marxaven.
No hi havia mai ningú. És una cosa social també. Hi ha una cosa que tenia per la gent pobra estupenda. Sí, sí.
Però suposo que també deuen tindre un punt d'honor o alguna cosa que els fa que no se'ls vegin amb aquesta ruïna personal. El punt d'honor el pots tenir si ho has de fer amb colla, però si tu estàs sol cap punt d'honor. Almenys no trobant-s'hi amb aquestes coses. Clar que no, clar que no. Sí, sí, no saps mai com actuaries. Aquesta gent que va així, que veu, veu per oblidar de tot el que hi ha.
Sí, es comença així, però després ja és una addicció. No hi ha res més. Mira, les addiccions mal de veritat. És una cosa molt difícil de jutjar i molt difícil de controlar i pensa que pot portar la ruïna familiar que hi ha a l'entorn. Perquè tu pots ajudar amb una persona un dia, pots ajudar un altre dia
i el tercer dia diu, escolta, jo no t'he dit que fiquessis amb aquest merder, saps? O no? És el que diu el Josep, que hi ha gent que no es deixa ajudar. No, no, no, perquè estan en aquell pou i no fan res per sortir d'aquell pou i llavors, esclar, l'amistat... I que no hi ha prou voluntat. Moltes vegades sí que voldrien marxar però la voluntat és dèbil, és una voluntat dèbil i es deixen portar altres vegades. Llavors que l'ajuda és...
Molt relativa, perquè clar, si saps que una persona ha tingut un accident i es queda impossibilitat o qualsevol cosa i no té res més, sí que l'ajudes fins al dia que se'n vagi, perquè no és una cosa, però llavors és l'excusa que posem als que estem nets, els que som puretes i els que veiem les coses d'una altra manera, dius, hòstia, això no és culpa meva, s'hi ha ficat ell perquè ha begut. Quan ja estàs cansat de fer la bona obra, o no és així.
Clar, això de la compassió és una cosa molt relativa. Si ha ficat és molt relativa, perquè moltes vegades per la feina i per contra del cos et queda sol i no tens res. No tens cap diner. És perquè es guanyava molt bé la vida i es pensava que tot el món era el seu.
És molt difícil generalitzar en aquests casos perquè cada excusa sap la seva història. No sé per què hem derivat en això. Sí, hem començat parlant de tot el tema social i una cosa et porta a l'altra. Cada vegada n'hi ha més. No em diuen que n'hi ha menys.
Cada vegada diuen que hi ha més necessitat. He llegit a Terrassa que també han obert un lloc d'aquests perquè hi vagi la gent. Perquè es veuen desbordats els altres. L'altra gent que ho fa, Càritas i aquestes, és clar, ells deuen tenir, no sé, posar un número per 200 persones a dinar. Si n'hi presenten 300, què passa?
És un problema greu. Em sembla que d'alguna manera ho controlen això. No et pots anar a dinar allà. Ara passo per aquí i em vaig a dinar a Caritas. Estava vigilat però hi ha més gent que cada cop. Hi ha entitats no sé quines. L'altre dia sentia explicar que fan una autorització perquè vagis. Tenen com un tiquet. No atenen tothom. Tenen com un tiquet. S'ha d'anar primer enlloc
que en aquest d'això fan... veuen que perdonament és pobra, que ho necessita, i que per tant vagi a... I donen uns bales per dos o tres mesos per anar a comprar a la botiga, per anar a comprar pa i per anar a comprar... Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una bústia. Si no seria una búst
d'atenció a la gent, caldria suministre sucre, arròs, pasta, oli, el que sigui. I també han anat a l'Ajuntament perquè l'Ajuntament els fa un paper certificat conforme aquella persona té necessitat. La quarta part dels habitants de Balaguer
Són foranis, és a dir, són moros, són gitanos i són els que estan més necessitats avui en dia, perquè hem vingut esclar de fora. Els gitanos són nostres, els gitanos són catalans. Els gitanos sí, però, cuidado, també són molt... Canvien molt. Tres humans. Els gitanos no han tingut mai cap problema de demanar res, ells se la busquen no volen ni ajudar. Els gitanos són una raça...
Ja, ja, però vull dir que és una bona part. I a Balaguer, de gitanos n'hi ha bastants, però són... estan molt inserits a la població. N'hi ha que Balaguerí que no vol saber res dels gitanos.
Ells, personalment, estan molt inserits a la població i defensen la població, els gitanos. Ara, hi ha barris determinats, en els barris antics, que és molt curiós, que molta gent esqueix...
De què? Oh! S'han instal·lat allà els gitanos! Escolta, els hi heu vengut vosaltres? O els hi heu llogat vosaltres? Sí, sí. No us queixeu? Què passa en Mallorca? Que diuen que cada vegada serà més alemany a Mallorca. De qui és culpa? Els mallorquins, que els hi venen els terrenos. Esclar, però hi ha gent que, esclar, es troba gran o potser els fills no ho volen seguir i tot.
Diu aquell home que era indiferió d'aquest terreny.
Veníem parlant amb el cotxe del tema de Flix. Sí, sí, que t'havien quedat a manifestar ara la Generalitat. Estaven manifestant, però fins ara, ara és que no voldria dir... No. El Flix es havia manifestat ja que contra el que passava, que no havien dit que desapareixeria la d'allòs. No s'havia queixat ningú que era contaminant.
Perquè tot el poble vivia d'això. Ara sí. És que no se sabia abans, perquè no van provar-ho.
Si ho sabien, només ho sabien els de la fàbrica, algú de la fàbrica. Que defenso la gent que estava treballant. Home, hi ha famílies senceres que treballen allà. No, tot el poble. Tot el poble vivia de termo aquest de la CROS. Si falla la fàbrica se'n va tot el poble. 156 persones volen acomiadar. Ja. Clar, 156 multiplica per famílies i tot plegat, exacte.
És un problema, però clar que ara també surten els ecologistes dient que contaminava i que fins ara ha donat feina a tot el poble. Ara no volem que ho estiguem, però anem i el poble ha penjat.
Sí, clar. Bueno, ara durem en feina. Però és que sí, exacte, si allò s'està contaminant s'ha de descontaminar. I no estava contaminat fins ara. Sí, però no ho devien haver provat. No, perquè ara se'n van a un altre posto que els fa més bones condicions. Ah, potser sí. Clar, potser sí.
Potser també hi havia qui no li interessava que se sabés. Aquella indústria no són quatre pals. Aquella indústria és una indústria que vas allà i caus de cul de la instal·lació que va. No crec que sigui tan fàcil d'això que ho portem a Cubai. Cubai no s'hi fa falta que vagi.
El tema que vull dir en un país d'aquests... Algo així perquè la cross no se'n va d'avui a demà i tanca la barraca. Alguna oferta. Si tu pots comprar per dos, si tu vens així, si compres per dos... Com que no hem de tornar, sinó que hem de muntar de nou, és més ràpid.
Mira, la cosa estava... Passeig de Gràcia, passeig de Gràcia, Aragó, però s'ho va emprendre. Què vol dir això? Però que les coses ja no anaven bé. Home, no, perquè es van traslladar a Reus o no sé on, home, què dius, home... Es va emprendre aquell edifici per una...
Una trimilionada de pessetes. Si m'estàs donant la raó. No, la pela és la pela. Però la gent d'allà flisja es podria estar. No, perquè aquí tenien les oficines, dius unes coses. La cross a Pasista Gràcia eren les oficines. Allà havia treballat la meva mare. Però tota la vida havia estat allà. Però és que les oficines... Com veus que comencen a desbantallar? No home, tens una oferta i vas a un lloc més barat. La camp fa d'anys que marxa la cross d'allà.
Mare de Déu, també. Sí, home. Abans que el Piqué d'allò... El Piqué encara tenia que néixer. El Piqué anava en política i et va sortir d'allà, d'Arcross. Bueno, i què? Ara per què treus el Piqué? Home, si et dic, per tindre una referència de quan era, de què passaven aquestes coses. Abans d'això ja s'havia amagut el edifici, que ara hi ha rotberris i no sé què més.
Jo si tinc una empresa, tinc un negoci, me'n vaig on millor em pugui guanyar. Però avui dia no et donen gaires. Avui dia no, però hi ha hagut altres èpoques. Hi ha hagut èpoques tu que tiraves un cop a terra i sortia en mila de peles.
Escolta, no em havia passat mai. No, no, no m'havia passat mai. No, no, clar, clar, hi ha hagut moments que era més fàcil de terra, eh. Home, estic parlant en plan... A Bárcenas sí que ho va fer-ho, eh. A Bárcenas s'ho va fer-ho. No, bueno, però aquest tio... Però ell no estava per un millor. Sí, sí, però aquest senyor, algú ja que... perquè el tio va campant tu.
L'han de mimar perquè el tio va campant. És el que té més poder suposo de tots. La pela és de totes maneres si pot demostrar que
que va fer negocis amb l'art i coses d'aquestes, no sé fins a quin punt. I té un as a la màniga. No sé fins a quin punt. Encara té un as a la màniga. Un demés, un demés. No, que no sé, tot el... No sé, perquè canvia de canal, eh? Jo canvio de canal, jo canvio de canal. Sí, perquè al final fa pudotes aquestes coses que ve. Tot això, aquest procés, no... Més coses que... Jo ja no m'interessa, ja he arribat a un punt que tot això de la corrupció i tot això... I mentrestant els catalans han quedat aparcats, eh? En el moment no se'ns ha parlat.
Sí, exacte. Per exemple, us volia preguntar també a aquestes declaracions que va fer ahir el ministre de l'Interior, que va dir desafortunada, segurament, que el matrimoni homosexual no garanteix la pervivència de l'espècie. És que tu què vols d'aquest...? De vegades es diuen animalades, perquè això és una animalada. Però aquest és el germà d'això. Bueno, però és el ministre de l'Interior, encara que siguin les seves principis té una autoritat. No cal que ho digui. És que no cal que ho digui.
Aquest matí sentia el director de La Razón, que fa tertulia al Monaracú, defensant a cap i a espasa la declaració de Fernández Díaz.
Jo ho penso també. Què passa? Que m'imagino que el que defensen és tenir varietat, pluralitat d'opinions. Amb això ja tinc un criteri. Amb això dels matrimonis gais i tot això, tinc un criteri. És a dir, hem convertit en breu
però això ja va d'antic. Hem convertit a drets lo que són manifestacions purament genètiques. El matrimoni, com l'enteníem, era la unió d'home i dona per la procreació. És a dir, el complement d'una funció l'hem transformat en un dret.
Clar, i llavors si això ho transformem en un dret, el compliment d'una funció el transformem en un dret, té dret tothom. Homes, casats, entre sí i etò. Té dret. Ara, si sempre s'hagués vist això com el compliment d'una funció, és a dir, el matrimoni va inhèrent a la funció de procrear, llavors ja no és un dret això, és una funció. És una funció. Per tant, aquest és el gran problema, transformar en drets
el que són funcions naturals. Si transformem en dret, tothom té dret. L'home, la dona, tothom té dret a fer el que un altre fa. Ara, a mi no em demanis la funció de parir, perquè no la tinc, aquesta funció.
No, no, està clar. Això suposa que les funcions... Si haguéssim un dret, el de París, jo tindria el dret. No t'hi veu, eh? Clar, vull dir... A veure, el que hem convertit, el que són funcions, en dret. La mateixa pàtria protestant, la hem convertit en un dret. No, la pàtria protestant no és un dret, és una funció.
És una funció natural. Ho veus amb els animals. Veus que l'animal, la gossa defensa els seus gossets. Veus que l'àguila defensa els seus pollets. Defensen. És una funció. És clar, si convertim això en drets,
Però això ja ve d'antic. Això no és molt cosa del modern i tal. Però sempre heu pensat per què hem de convertir en dret al que són en realitat funcions. I llavors ja la cosa queda ben especificada. És una funció.
Si jo converteixo el matrimoni en un dret, per què no? Tinc dret a fer tot el que un altre tingui dret. Sí, però és que fer aquest tipus de manifestacions així, que sap que tothom se li rebutarà.
és per menjar-la per dir-ho a mi. Suposo que també és per fer parlar d'una altra cosa. És una bestiesa el que ha dit el Fernando Díaz. És una bestiesa. Per què és clar? Vull dir que no cal que ho digui. És que no sé què bé això. Pot ser que sigui això que dius tu Carme, de merejar-la per dir-ho, simplement perquè es parli ara d'esviar l'atenció que vull d'altre tema. De dia a dia amb qui la diu més grossa tu segueixeu tu que estàs al dia i que
Estàs informadíssima perquè demà jo t'escolto. És per avallugar la partiu. I tirar coets de fum. Que parlin de tu encara que sigui malament. Això ho he dit sempre jo. Perquè si no vol dir que estàs ja al canyet.
I tot el tema de socialistes, que va passar la setmana passada després que va fer aquesta tertúlia, encara no ho vam tractar. És a dir, aquest fet que el PSC es va desmarcar del PSOE, que Carme Chacón es va desmarcar del PSC i totes les conseqüències posteriors, com ho veieu? La llançada aquesta del Navarro, la postura de la senyora Chacón, que no ens ha sorprès perquè ja ho sabíem per on anava,
No sé qui s'ha sorprès de la Carmen Chacón, ella va apostar per un... Però encara és la representant del PSC al Congrés. Però ella ja portava per PSOE. Però ella aposta per ser presidenta del PSOE. No cal... I el senyor Navarro... No sé per què... Bueno, Navarro jo crec que va una mica a la lliga.
Vull el dret a decidir per dir que no.
És que no ho entenc. Si algú ens truca per dins... Bueno, és per preguntar, no? En principi, es defensen poder-ho preguntar al poble. Però Carme, si ella diu, el dret a decidir, jo votaré que no, per què s'ha de fer aquesta pam de mima? Per defensar el dret democràtic, que és el que els hi havia retret des del principi. Que si deien que no defensaven el dret a decidir encara que no hi creiessin...
De fet, és la idea de defensar... De dir, preguntem-ho. Exacte. En principi és la coherència amb aquesta...
Era que sí. Si no, seria una declaració unilateral, no? D'això d'una conta que parlant d'això s'ha oblidat tot l'altre, s'ha quedat... Sí, per això es tenia que tirant tuets de fum, que mentre parlem d'això, l'altre no ens en recordem. Els llaves diuen, mira, ja els tenim calmats ara, els hem calmat. Sí, sí. El Madrid diu, bueno, els tenen allà discutint... Mira, ja s'ha frenat una mica el d'aquest senyor del...
el tresorer del PP, el del Barça. Que s'ha frenat i només que posa la ràdio... No, home, no, però no és amb la virulència que tenien que el Barça... No, perquè contra més remeni més. Tota ajuda. És com quan toquen el tema...
Si remenen encara sortirà més porqueria. Allà està parat. En standby. En standby, sí, ja es va fer el seu... Com ha quedat el tema de les escoltes aquestes de la... Aquest tema sí que continua, el tema de Metodo3 està allà. Jo tinc que defensar els de Metodo3, perdona. És una agència d'investigació. No els conec de res, però tothom sap
que les empreses tota la vida, tota la vida han fet servir aquest servei. Ara només hi havia aquesta empresa eh, perquè el metodo 3 ho feia tot. Deu ser l'única que s'ha escurcollat. I per sortir tot el tema del Barça també. Home, les grans empreses des de quan tenies 3 dies de grip ja et seguien o si et tiraves 3 mesos ja perquè t'ho havia contat.
I en els mateixos directius això és una cosa que sembla que baixem tots d'herbeca. Com si això no s'hagués fet mai. No, però el que no es diu mai és que aquestes agències detectives tenen unes autoritzacions del Ministeri de l'Interior. Tenen una autorització per rectuar i tenen autorització per fer aquests seguiments, per ficar-se en coses de la vida privada.
És a dir, quan fan un seguiment per una persona que pargués a l'hospital, que té una amiga, això és vida privada completament. O un amic. O un amic. O un amic també. Però això és vida privada completament. I per tant, no pot fer-ho. La policia no pot fer-ho. En canvi, la policia...
La policia anirà de seguida allà.
Sánchez Camacho no vol que se sàpiga el contingut de la conversa. Per què? La conversa és privada, indiscutiblement.
Aquesta conversa, si afecta qüestions públiques, ja no està en privacitat. Per això no vol que se surti. Sí, si afecta purament la qüestió de les relacions que tenia ella i com ho feia amb el marit i com ho feia. Però tenir comprat un vestidet i tal, això, com que parlaven...
Si és públic s'ha de saber. Si és públic s'ha de saber.
Que fa 10 anys això ara té que sortir això. És el que ha fet el Bárcenas. Anar guardant, anar guardant i quan ha sigut l'hora pam, ara es fa una denúncia. La prova és que no l'han tancat, la M3. No l'han tancat. La governació no l'ha tancat. Per què? Perquè té els seus permisos. Són presos autoritzats. Es van canviar de seu perquè estaven a la Diagonal i ara s'han canviat de seu.
Deuen haver trobat algú més barat. Però tota la vida n'ha existit. Jo és que de veritat aquestes coses em subleven a mi. Directius que s'han fet, alta jugativa que s'han fet. Aviam si els directius que tenien venien coses de... bueno, no puc dir noms, amb altres empreses, patents i coses d'aquestes. Espionatge. Espionatge, home, per favor. I ara sembla que això ho han inventat aquestes dues senyores. Una que volia fotre anar a la família Pujol.
i l'altre que guardava per aviat quan podia fotre el resto del personatge. Hi ha uns quants interessos que segurament no els farem ni saber ni els arribarem a saber, no? Els ocultos d'aviat. Hi ha moltes coses en secret. Si no, clar, aquestes coses és que... Nosaltres estem en un altre món, estem a la perifèria. Inmediadament surt una altra cosa i ja està. Nosaltres estem als llims.
Sempre ens hi hem tingut els llims. No pinxem ni tallem. Ens tenen els llims. Volgaríem d'això, dels coets de fum i totes aquestes coses. I si no surt l'alcalde d'un altre poble que també ha fet alguna cosa...
d'aquesta que no podia fer. De totes maneres, avorteixo una cosa que té que ser bastant fotut, dedicar-te a la política en petita escala. O sigui, no està a primera línia, no? No està a primera línia, té que ser una miqueta fotut. Perquè si tu, per exemple, avui en dia, et poden enganxar perquè has acceptat un esmorzar a la granja del poble. Home, i tant! A veure qui l'ha pagat.
En principi Carme, jo suposo que en aquest cas no... Però si has pagat una excusa, si t'han deixat fer una correbona... O perquè tinc una neboda que ha estudiat no sé què i se'l poso... Escolta, hem tingut la germana de la nena aquesta de Madrid treballant aquí a l'Ajuntament de Barcelona i ningú es va queixar. Hem tingut sis anys. Es va explicar. Es va explicar però...
Convocatòria es va fer per aquella plaça, eh? I l'hem tinguda aquí visc que ella s'ha cansat. La germana de Letícia Horty. La Letícia, eh? L'havien d'anar treballant a l'Ajuntament de Barcelona. En tot cas, se'ns acaba el temps, també. Per tant, arribem cap a les 12. Gràcies a tots quatre, Vicenç, Carme, Josep i Jaume. I tornem de lluny que ve. Que vagi bé, bona setmana. Arribem de seguida a Empuna a les 12 del migdia. Per tant, connectem amb la xarxa per saber què és el que passa arreu del país.
I també, de seguida al Són Just Notícies, el buit llatí de les 12 i 5. Tornem de seguida. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a Itepolo i Oriol Pujador, els ciutadans de Flix, que es concentren a la vinguda diagonal a la ciutat de Barcelona des de les 10 del matí i mantindran aquesta protesta fins a la tarda. Rebutgen, recordem, un expedient de regulació d'ocupació anunciat per l'empresa química Aircross a la planta d'aquest municipi de la Ribera d'Ebre. La mobilització més coincideix avui en una reunió al Departament d'Ocupació entre els membres del govern català i el comitè d'empresa d'aquesta companyia Unitat Mòbil Ivana Roies, Sandra Malem, bon dia.
Avui dia continua la protesta de Proto Miler de veïns de Flix en contra de l'expedient de regulació d'ocupació que, segons els habitants d'aquest poble, suposarà la mort.
Els manifestants han tallat durant 20 minuts l'Avinguda Diagonal de Barcelona, l'alçada de l'Hotel Hilton i el Centre Comercial Illa Diagonal. Marc Murt és l'alcalde de Flix. Estem aquí per lluitar pels llocs on treballa Flix i per l'activitat industrial i la vida del poble. Amb la proposta d'Aircross Flix es tanca. Flix com a poble desapareix.
I el que volem traslladar és una cosa, estem davant d'un ero injust, tremendament injust. Per què? Perquè una empresa tanca una factoria que produeix, que produeix productes que es venen. Membres del comitè d'empreses s'han reunit aquest matí amb representants del Departament d'Ocupació. El sindicat reclama la retirada de l'ero que deixaria al carrer 150 persones, el manteniment de la línia de clor de la planta i que la direcció d'Aircross accepti la mediació del govern català en aquest conflicte laboral.
Aquesta protesta laboral coincideix avui amb la publicació de les noves dades de l'atur. El mes de febrer, segons l'Institut Nacional d'Estatística, el nombre de desocupats va augmentar a Catalunya en més de 3.300 persones. Amb aquest increment ja hi ha 665.000 treballadors que no tenen feina. Des del sindicat UGT de Catalunya, el secretari general, Josep Maria Álvarez, ha fet aquesta valoració de les dades. L'atur continua creixent i continuarà creixent, cada mes tindrà un nou rècord.
Si els governs no fan polítiques per generar l'ocupació, l'ocupació no es generarà perquè sí. En aquest sentit, crec que la reforma laboral, sobretot pel que fa referència als eros, en aquests moments és l'element que crea més desocupació aquest país en gran diferència. Per això crec que s'imposa una moratòria, les empreses no poden continuar fent el que volen sense res més,
El conjunt d'Espanya a l'atur també ha augmentat, s'ha incrementat en 59.000 persones i el febrer es tanca amb el rècord històric de més de 5 milions d'aturats registrats a les oficines. A Tarragona avui també han començat un seguit d'aturades, en aquest cas dels treballadors d'hidrocarburs de l'empresa CLH situada al polígon Franculi. Protesten contra la reducció del nombre de treballadors que controlen el magatzem on hi ha més de 100 milions de litres de combustible.
El sindicat CGT alerta que un sol operari es farà càrrec de la planta a les nits i durant el cap de setmana, i que això pot provocar un problema de seguretat. En todo el caso debería aumentarse el número de operarios por turno. Mientras reducirlo y menos dejar a una sola persona. Después confiamos en que, con tanto la ciudadanía como autoridades, también se personen para... Porque al final no solo un problema a los trabajadores de TLH, es un problema que nos afecta a todos.
Declaracions del president del comitè d'empresa, José Antonio Sánchez. Els treballadors d'Iducarburs CLH repetiran aquesta mobilització cada dilluns d'aquest mes i bloquejaran l'entrada del magatzem.
A la una del migdia s'obrirà la salada vella del cantant Toni Ronald, alternatori de l'Hospitalet de Llobregat. L'artista va morir ahir a Barcelona, era holandès de naixement però vivia a Catalunya des que era jove. Es va fer popular als anys 70 amb temes com la versió dels Beatles Help, Ayudame i des de fa temps es dedicava a la producció de grups musicals. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El Vendrell celebra aquesta tarda la consecució de la seva primera Copa d'Hoquei Patins, que ha aconseguit després de derrotar als Reus en la final per 4 gols a 3. És el primer títol important a la història del club que en guany celebra els seus centenaris per aquest motiu, que avui a la tarda s'ha organitzat una festa a la capital del Baix Penedès per rebre els campions.
A les 6 els aficionats ja poden acostar-se a les instal·lacions del club on l'equip arribarà amb autocar cap a les 7 després de la primera trobada amb l'afició, jugadors i cos tècnic. Pujaran a una carroça i faran un breu recorregut direcció a l'Ajuntament. Oferiran el títol, el consistori i després sortiran al balcó de la plaça Vella per oferir
el títol als seguidors. En futbol avui a dos quarts de vuit del vespre se celebra la gala estrelles del futbol català. És la segona edició d'uns premis que organitza la Federació Catalana. El Laurana Sergio Busquets rebrà el premi a millor jugador, mentre que la perica Sandra Vilanova serà proclamada millor jugadora del 2012. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12.05 per l'Andrea Bueno. Divendres se celebra el Dia Internacional de la Dona. Cada 8 de març s'aprofita per reivindicar els drets de les dones i la igualtat entre sexes. A Sant Just com sempre es fan diferents actes, com ara el tradicional sopar de la dona. Es farà divendres a les 9 del vespre a l'equipament de la plaça de la Pau. Els tickets per assistir hi costen 18 euros i es poden comprar fins dimecres al Centre Social del Milenari i dimecres a Just Dones, de 6 a 8 del vespre al centre cívic Salvador Espriu.
Durant el sopar es farà un concurs de tasques de postres i es presentarà l'exposició Mas Lluís, un barri amb nom de dona. També es llegirà el manifest del 8 de març i es farà un ball. I dissabte al centre de les activitats, el dia de la dona, se situarà a la sala municipal de l'Ataneu. A les 5 de la tarda es farà un taller obert de ioga i meditació i a les 7 hi haurà una mostra de dansa amb l'escola de dansa Renata Ramos París. També s'exposarà una mostra de fotos i es presentarà el projecte de la Casa de la Mujer promogut per Sant Just Solidari a Camoapan i Caraguà.
Més qüestions al concurs de Poesia i pros en català per a no professionals fa 25 anys. El Servei Local de Català celebra en guany la 25a edició d'aquest certamen que darrerament convoca uns 300 participants entre totes les categories. Les obres han de ser inèdites i s'han de presentar abans del 19 de març. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conèixer el proper dia 26 d'abril
durant la inauguració del nou equipament de les escoles. Les categories són nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17 i persones adultes i els premis també van en funció de la categoria. Les obres s'han d'allorar al Servei Local de Català de l'Ajuntament de dilluns a divendres de 10 a 2. Teniu temps per fer-ho fins al 19 de març. El format i la manera de presentar-les els podeu consultar a les bases del concurs que trobareu al web www.sanjus.cat.
I parlem d'un altre concurs per recordar-vos que ja és obert el IV Concurs Internacional de Fotografia de Sant Just. Fins al 20 de maig teniu temps per presentar les fotografies que aquest any giraran al voltant de tres temes, monocrom, color i esports. Les imatges, recordem-ho, s'han d'allunyar únicament a través d'Internet. El IV Concurs Internacional de Fotografia és obert a persones d'arreu del món i la inscripció al concurs torna a tenir quota econòmica, seran 15 euros per persona. I de moment això és tot. La informació local tornarà
En menys d'una hora, més ampliada, el Sant Joseu Notícies Addició migdia. Mentre tant, recordem que ens podeu seguir també al web de radiodesvern3bw.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Welcome to the new age.
I'm breaking in, shaping up, been checking out on the prison bus. This is in the apocalypse. I'm breaking in, shaping up,
To the new age, to the new age I'm radioactive, radioactive I'm radioactive, radioactive All systems go Sun hasn't died Deep in my bones Straight from
Estem escoltant just a la fusta. Passen 11 minuts de les 12 i saludem a aquesta hora la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Ui, espera, sempre ens passa el mateix amb aquest micròfon. Ara sí? Jo sempre estic al mateix lloc. Sí, que passa que just després de la tertúlia que tenim al lluny hi ha un canvi, llavors no recordo canviar-lo. Pots tenir coses canviades, d'acord?
En tot cas, vicepresidenta del Senyor Estevi Santjustencs, molt bon dia. Avui, a més a més, per parlar sobretot de l'acte que es fa aquest dissabte. Sí, aquest dissabte a les 12 del migdia, a Mas Llull, al local social que els hi ha deixat l'Ajuntament a l'Associació de Veïns, parlarem de les dones de Santjust que donen nom als carrers que seran els que hi ha mig construïts i els que encara s'han d'edificar. Així és que parlarem de la Carolina Catasús, que molta gent jove
I no tan jove. No la coneix gaire perquè es va morir als anys 70. Després també parlarem de la Emilia Guàrdia, que va ser la comadrona de tot el poble. I després parlarem de la Maria Cintamigo, la senyoreta Cinteta. I després de la Francesca Cortés, que és la nostra mare, tant el Pep com meva.
Totes 4 són de la mateixa època o són d'èpoques diferents? La Carolina potser era la més gran. Després hi havia la senyoreta Cinteta o la mare, ara no ho recordo bé. De començament del segle passat, l'Emilia Podinó potser era una mica més dels anys vint i pico o potser trentes, ara no ho sé, no ho tinc aquí davant.
Però bé, van ser dones que pel que han considerat, tant les dones de Sant Just, que són les que van sol·licitar que portessin els seus noms als carrers de Mas Llull, com l'Ajuntament que es va fer seu aquesta petició, crec doncs que reconeixen el valor que en els seus àmbits van tenir cada una d'elles. En quins àmbits es movien? Doncs mira, la Carolina Catasús era infermera,
anava amb un biscuter, amb un motociclet, amb el gos, amb el guqui, i el veig pujant al carrebador. Era de còmic. Era un personatge que s'havia pogut fer tires, com fan els americans, les tires de còmic. Només perquè a l'època no era molt habitual. No, no. Una dona conduís una moto amb un ciclet i amb un gos amb el ciclet. Però era una dona molt entregada, que va ajudar molta gent. Era una persona que
anava a posar indiccions que diem a les cases i que doncs ho feia d'una manera molt voluntària moltes coses. Cases seves tenien botiga ontària a Calvallar allà era també la botiga de la Carolina, de la seva mare i doncs esclar, era una dona que tenia bastantes cases al carrer Bonavista però era una persona peculiar, per entendre'ns. L'Emilia, l'Emilia Guàrdia va venir de l'Empordà, era empordanesa
i va venir molt jove, era dinàmica, amorí, era un terratrèmol.
Era una dona amb un caràcter molt fort, molt enèrgic però més a més positiva. I era una gran comadrona. Va portar al món la meva germana petita. Molta gent d'aquí Sant Just. Molta gent, moltes dones de Sant Just. Van ser les mares i després potser les filles també. Va morir, va morir. A més va tenir un accident bastant fort i va quedar molt ullida.
però era una dona molt reivindicativa a la part nacional també de Catalunya, una persona reivindicativa de la nostra independència, per dir-ho així. I era de les que amb el llenguatge de cada dia diríem que no tenia pèls a la llengua, que et deia el papa i el bibí.
Hi havia persones que l'estimava molt i potser persones que no l'estimaven tant. Tenia les reies clares, no? Sí. A més, la gent que l'estimava era entregadíssima. Ho puc dir-ho per qui ho ha viscut. Després tenim la senyoreta Cinteta, que va ser la meva mestra, que em va dur a les escoles Núria quan jo tenia 17 mesos. I això l'any 44 no era gaire normal.
I també és d'aquests personatges que jo sempre he sentit a parlar que la gent li té molta estima. És una dona que va educar nois que després van ser pares, que van ser avis i quasi ves avis. Totes aquestes generacions van passar per ella. Va fer una cosa fabulosa, almenys aquí, que va ser aplicar el mètode Montessori.
i vam aprendre amb el mètode Montessori, que era molt revolucionari. Era molt que la criatura despertés els seus instins, cordant, descordant, fent coses que... Hi ha moltes escoles que ho continuen fent, el Montessori. Sobretot als Estats Units és un mètode molt apreciat. Una escola a Estats Units, et parlo per Nova York, que hi tinc amics, que han mirat que els fills poguessin anar a una escola que ensenyessin el mètode Montessori.
Ella va ser una dona entregadíssima, va ser professora des de molt joveneta i va entrar a les escoles Núria després de passar per les escoles de l'Ataneu. Va ser una persona profundament religiosa que s'entenia molt bé amb la línia que seguia la parròquia.
Jo el vaig presentar el dissabte. Vaig fer una escrita a la Vall d'Avers quan ella va fer 90 anys i en aquesta escrita explico per què li dono les gràcies i és el que llegiré. El dilluns que ve el portaré. Perfecte. El portaré perquè ja fa anys que va sortir a la Vall d'Avers. Jo vaig dir què escriuré d'ella.
a tornar a revisar el que havia escrit a la Vall d'Avers, doncs diré això. Perquè és el que jo sentia i el que sento. I després hi ha la Francesca Cortés, que és la mare del Pep, la meva, i la nostra germana Berta, que la llegirà l'Alberta perquè el Pep no hi pot ser-hi, però l'escrit l'ha fet el Pep. I també el llegiré la setmana que ve, si us sembla bé. Perfecte. És preciós. No vull parlar de la meva mare.
De fet, justament, el fet que es pugui reconèixer amb carrers, aquest conjunt de dones, suposo que és gairebé la necessitat de tenir aquest reconeixement, sobretot per la gent que, no només nosaltres, sinó els que puguin venir més endavant, perquè ara et preguntes per què es diu d'aquesta manera o l'altra del carrer. La idea que havíem tingut el centre d'estudis és que quan hi haguessin els carrers ratificats, tots, perquè només n'hi ha un i mig, com deia un dia, només hi ha la Carolina i un trosset de la Maria Cinta Amigó,
que quan tots estessin faríem un dític o el que fos per explicar qui eren aquestes dones, que cadascú sabés. I això potser ho farem quan estigui fet del tot. Que encara falta. Que posar a cada bústia de vius a aquest carrer perquè aquesta persona que porta el nom del teu carrer era aquesta persona. Això també pensem, és una idea que tenim ja fa temps i temps al centre d'estudis de fer-ho amb la nomenclatura del poble, perquè hi ha molts carrers que no sabem.
o no se sap què es diu en aquell moment. Tenim molta feina i de vegades això ho anem aparcant. Però s'ha de fer. Normalment quan vius en un lloc sí que busques per què es diu així aquell carrer. Com que ens ho ha demanat l'Ajuntament, i suposo que també les dones de Sant Justdona, anem a fer aquesta xerrada amb un local
per explicant a la gent que bonament vulgui venir per què portaran aquest nom a aquests carrers de Sant Just. Sant Just, Mas Llull. Sí, sí, que també és Sant Just. Sant Just, Mas Llull, sí, sí, sí. I farem això. Serà aquest dissabte a les 12? Sí. A les 12 del migdia. Sí, allà Mas Llull. Doncs allà és una bona oportunitat per conèixer, sobretot els veïns del barri, però evidentment qui tingui interès per conèixer també pot acostar-se a Mas Llull, descobrir una mica el barri també i saber una mica més de la nostra història de Sant Just.
Aquest és el gran tema d'aquesta setmana, de la poesia, en parlarem la setmana que ve. Hi ha coses que potser varien. Avui tenim reunió i a veure com anirà perquè segurament es canvia la data. En parlem més endavant. Molt bé, gràcies. Bon dia.
De seguida ens posem cap a la cuina amb la Carme Madó abans però escoltem la versió de Cross Day Universe de Fiona Apple. Words are flowing out like endless rain into a paper cup They slither while they pass, they slip away across the universe
Saves of joy are drifting through my open mind, possessing and caressing me. Jack-o-da-va. Nothing's gonna change my world.
They tumble blindly as they make their way across the universe.
No, no, no, no.
i les llengües de l'Erdre sonen a través dels meus ulls oberts incitant-me i convidant-me. Quan escoltes una llibertat que s'aventura al meu voltant com un milió de sons i em crida a tot el món, a tot l'univers,
Oh, oh...
5 minuts i dos quarts d'una del migdia, es moment ara per posar-nos cap a la cuina, amb la Carme Amador. Bon dia, Carme, què tal?
Sí, bon dia Carme. Per fer com cada dia una recepta. Aquests dies de fred, que la setmana passada vam fer molta recepta així de collera i de coses elaborades. Avui és veritat que el tema és més que fa gris que no fa fred. Avui recomanareu una recepta del Ferran Adrià?
Molt fàcil, que li va donar el primer prèmit a una noia que li va escriure una carta. I llavors ell la va premiar i va sortir amb una revista. Una recepta que aquí sí que ha dos minuts. Agafem els canelons aquests que ja venen la pasta dels canelons, que ja són congelats o crus. La pasta dels canelons són més tradicional. M'agrada més la pasta dura i cobre'ls amb molta aigua i sal.
Sal i oli, com si fessin uns espaguetis. Quan estan cuits, els poseu en un tovalló net sobre el màrmol, sobre la cimera que tingueu a la cuina, poseu allà les plaques de canelons, i llavors agafem...
Salmó fumat, una miqueta de manida, pinyons, panses. Agafeu, feu una miqueta de pesto. El pesto és facilíssim, però si voleu, compreu un poteig de pesto que també està molt lograt. El pesto ja sabeu què, és oli, formatge ratllat i julivert, no té res més. Julivert o menta, no? Seria? Menta o julivert. Però té un gust diferent, eh? Sí, però ja anem a escalar menta, jo us poso el julivert perquè ho tenim més a l'abast. Sí, això sí.
perquè la menta ja costa una miqueta més de trobar al mercat. N'hi ha, n'hi ha. Però són aquestes que venen amb... Sí que n'hi ha. O la pots fer a casa, no? Bueno, si sents el lloc per tindre... No, perquè són petites, les mentes, no? No, jo ho faig en julibert i em queda boníssim, amb molt de formatge per messa. Molt bé. Bueno, agafem el salmó, en quantitat, agafem salmó fumat, aquest que venen envasat.
amb quantitat, talleu a trossets o barregeu amb totes aquestes amanides que hi ha ara al mercat, que són divertidíssimes, la rúcula, amb qualsevol escarola, que també les venen netes i preparades, és que ens ho posen tan fàcil, ho amanim abans d'embolicar això, amb el pesto, que el pesto ja sabeu que porta a l'oli. Agafem, ho emboliquem, com si fessin canelons.
allà és una miqueta de pinyons per sobre, amb una miqueta més de pesto, més formatge ben sec, per mesar. Per mesar això un cop per sobre, no? Per sobre, i dos minuts, però no ha de ser calent, perquè si no, el salmó no ho mat i la manida se'n va en orri. Clar, clar. Ha de ser només per, amb la part de dalt, per torrar-lo una miqueta. O si no voleu posar el forn, i teniu una cosa que tu segurament no saps ni ho que és, però...
Ja ho sabràs un dia. Saps allò per cremar els flams? Una cosa que es posa... Són uns ferros. No ho conec. No ho coneixes? No ho conec. Per això venen totes les ferreries del món. Això des que els àrabs marcaven els cavalls i els pagesos a la lletra en el cul. Saps aquells ferros? Són els mateixos. Sí. Que és una placa rodona, es posa en el foc i quan està ben vermella es crema el flam.
No ho sabia. De què penses que es crema el flamat? No ho sé, no m'ho havia plantejat mai. Has vist? Ja he après alguna cosa. Agafem allò, si en tenim, perquè el cas està rovellat. Però posar-lo al foc, el cremar-se, tot se'n va. I ho poses per sobre aquests canelons.
per no haver-los de posar al forn. Tens un plat de veritat, primer premi amb concurs del Ferran Adrià. Molt bé. Ara el pesto generós eh. Fa bona pinta eh. Fa bona pinta. Molt bona idea aquest plat. De veritat. I facilíssim i econòmic. La pasta dels canelons i el salmó. És una de les coses que... Es pot. Sí, sí. Està una mica a la base. Potser no cada dia però es pot fer. Home si te'n vas a buscar
El pur de Noruega, que te la venen a les grans botigues, hi ha una altra diferència. Ja és una altra història. Però bueno, hi ha uns al mercat perfectes. I de veritat que us ho recomano perquè és un bon plat. Molt bé Carme, perfecte. Doncs ens apuntem a aquesta recepta que hem dit que farà l'Adrià la prova. Per això tenia interès.
I la noia que la va fer es diu Sandra Alemany. Si ens sent, enhorabona. Exacte. Aquí li donem aquesta enhorabona. Gràcies Carme. Tornem demà. Bon dia.
Talk in the garden, now it's covered in mud. And dragging your mother's clothes, cindering smoke. A snake in the basement, found with a juniper shade. The farmhouse is burning down.
As the flame will rise, cinder and smoke.
Give me your hand Your mother is drunk as all the firemen shake A photo from father's arms, cinder and smoke You asked me to pray for rain with ash in your mouth
A mi m'agraden les cançons.
Ah... Ah...
Justa la fusta.
Un moment doncs per parlar ara com cada quinze dies en principi de ciutats o de la volta al món a través de la cultura amb la Irene Pujadas. Bon dia Irene, què tal? Bon dia Carme. Avui ens n'anem a Dublín. Exacte. Ens n'anem a Dublín, que bé, si ens vols introduir així una miqueta musicalment Carme, per posar-nos allò...
i context. As I was going over the faraway hairy mountains, I met with Captain Farrell and his money he was counting. I first produced me pistol and I then produced me rager. Take, stand and deliver for you are a bold deceiver. Mush-a-ring-a-doodle-da, wha-pa-la-da-yo.
En sena que estigui directament, ens situarem en terres irlandeses. Molt folclòric, exacte. Bé, comencem amb les dades aquestes així... Bàsiques, no?, una mica de context directe, per si algú pensa que no sap ben bé on cau Dublín. Que esperem que no passi, però bé. Dublín és la capital d'Islàndia i té una població de mig milió d'habitants, tot i que dària metropolitana compta amb un milió, 120.000 habitants, que vol dir que no és gaire gran, de fet,
És la ciutat més gran d'Islàndia. La ciutat va ser fundada al 1841, ni més ni menys, pels Vikings, que la van crear com a base militar i centre de comerç dels clavos. No és un origen gaire digne, però bé. I d'anades del temps,
Del 841 passen directament al 1922 en què Dublín va esdevenir la capital de l'estat lliure irlandès i després la república d'Irlanda. És a dir que els britànics van acceptar la independència d'Irlanda i aquesta va començar a existir oficialment com a tal, després de molt temps, de molts problemes i aquestes coses. El nom. El nom de Dublín és un derivat de l'irlandès Dublín, així separat, que significa llacuna negra i que es referia a la llacuna que es formava per l'estancament del riu Pòdol abans de desenvolupar en el riu Liffey.
llacuna que va mantenir-se fins al 1700 i va ser canalitzada després per temes de que la ciutat havia de créixer i totes aquestes mandangues. Però llavors es veu que els normans quan estaven per allà van carregar-se la separació, van ajuntar el nom i tenim Devilin o Dublin, que és el que coneixem ara. Molt bé, doncs no sé si es coneix massa l'origen del nom, per tant també ens hem situat del tot en saber l'origen justament del nom actual de la ciutat.
Aquesta noia que estem sentint és la Kathy Baby, que és una cantant irlandesa. Per canviar una mica la matèria, no només sentir la música tradicional i també introduir-nos a l'actualitat. Sí, sí. Si no, seria una mica injust. Què més ens expliques de Dublin?
Sí, molt ràpid. Alguns dels edificis més coneguts de Dublín són el Trinity College, que és la famosa universitat on ha estudiat molta gent famosa i totes aquestes històries, i el Castell, que és una mena de cosa immensa, no? Jo, quan vaig anar-hi, em vaig quedar molt, molt, molt encantada amb l'Irish Film Institute. És un cinema, vull dir. Va ser com la Filmoteca de Catalunya, però a l'irlandès.
Però l'edifici és preciós i era un lloc molt acollidor. Segurament si anàvem a Dublín no aniríeu al cinema, però... Ens l'hauríem d'apuntar, per tenir allò... Sí, sí. A mi la veritat és que és el que m'agrada més. La ciutat de Dublín em va agradar, però vaig anar amb unes expectatives molt altes, he de dir-ho. Però bé, és una ciutat bonicota, ben bonicota. Hi ha uns voltants preciosos, l'Anna és... És d'aquestes persones que sempre hi plou, no?
Sí, sí, clar, clar. Però, bueno, llavors també és frondositat. També és frondositat, sí, sí. Exacte, aquestes coses. Aquí no ens plou, però s'acaba, eh. Molt bé, Irene. Doncs hem entrat ja en les dades bàsiques i ara el que fem és entrar directament, no? Ara sí, amb la cultura. Exacte. I ens portes avui en llibre de James Joyce. Sí, perquè vull dir...
Començarem l'apartat literari per parlar d'un dels grans il·lustres dublinesos, que no podia ser menys, que és James Joyce. Joyce va néixer i va créixer a Dublín i va estudiar no al Trinity, sinó a l'University College, que és de la mateixa ciutat. Tot i que va passar la major part de la seva vida fora de Dublín, com a mínim a nivell literari, va tornar molts cops, sobretot amb aquest gran recull de comptes superconegut, que és els dublinesos. Es va publicar el 1914, tot i que Joyce l'havia escrit 30.000 anys abans,
És una mena d'història molt llarga que es veu que va tenir 30.000 problemes per editar-lo. Però en tot cas, l'objectiu de Joyce era retratar una mica l'ambient de Dublín i el caràcter dels dublinesos. Llavors, clar, l'època en què ell va començar a escriure el llibre era just com els anys abans de la independència, i eren anys com de molta pressió, moltes tensions, molts dubtes. Llavors, i bé, jo tinc una gran teoria sobre com afecta el clima en les persones.
I allà passava, segurament, vols dir? Sí, crec que tots els contes són així com molt grisos, molt així de coses estranyes que passen i molt de com es coneixen els personatges a si mateixos i... Molta introspecció, d'un dia a l'altre. Exacte, total i absolut. I la imatge que us ofereix la classe mitjaner baixa no és com dolça i alegre, sinó més aviat d'una ciutat plujosa i grisa i uns habitants que es comporten tal com la ciutat està una mica.
però és molt bo, està molt ben escrit, i és famós sobretot per les epifanies, que són una mena de moments en què jo és com retratava com els personatges entenien coses de sobte, allò que s'atapareix la llum, doncs a la majoria de comptes hi ha com aquest moment en què un personatge de sobte ho entén tot i... Veu la llum. Exacte. I bueno, això està molt ben escrit. És dense, eh? Sí, sí. Jo només me n'he llegit un així, no puc llegir gaire, però sé que vaig dir...
Déu-n'hi-do, no són comptes de llegir-te al metro, segurament. No, jo vaig cometre el gran error d'intentar-me'l llegir en anglès, perquè vaig dir que anés a llegir en anglès, però va ser una gran tonteria, me'l vaig comprar i després a la biblioteca el vaig agafar en català perquè vaig pensar que no farà res de bo. Ja en tindrem prou, exacte. En tot cas, aquest és segurament un dels millors llibres que ha de llegir si es va a Dublín, per allò de la conya de llegir-te coses del lloc, però justament a Dublín, i ahir tenim molts altres escriptes il·lustres, premis nobles i històries com ara
Oscar Wilde, Beckett, George Bernard Shaw o William Butler Yeats. És una ciutat que a nivell literari té potencial. I amb aquest canvi de to passem ara a l'àmbit cinematogràfic. Sí, passem a l'àmbit cinematogràfic i segurament aquesta banda sonora us sona d'una pel·lícula així molt coneguda, molt maca.
molt d'estàtus agafadets i guants que passa a Dublín i que en tendreja tothom. A mi em va agradar molt, però he pensat que era una pel·lícula molt coneguda. El que us vull recomanar és un altre, que és Veronica Guerin. Si voleu posar el tràiler. Vinga, entrem directament per saber de què va aquesta pel·lícula.
Algunes històries que poden canviar el món, no? És el que llegim, també, a través d'aquesta història, que ja vèiem que és intrigant, no?, d'alguna manera, i que se situa, doncs, a Dublin. Sí, sí, sí. No sé si la coneixereu. De fet, va ser un hit bastant gros, de fons quants anys,
La pel·lícula està molt bé i il·lustra els problemes amb les drogues que va haver a Dublín durant els últims 30 anys del segle XX. Verónica Guerin era una persona de carn i ossos, era una senyora de veritat. Tot estava basat en una història real. Ella era una periodista que treballava pel Sunday Independent i que va començar a investigar i escriure sobre el tràfic de drogues a Dublín. Va començar a ficar-se en matèria.
Va començar com escrivint quatre articles tontos, va començar a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, va començar a rebre amenaces... I no els va fer gaire cas i tal i qual. I finalment va ser assassinada el 26 de juny del 96. Doncs no la coneixia, la història. Mentre conduïa per una carretera va passar una moto pel costat i la va matar. Casualment. I és com una... Sí. I és això, és com... És una mena de tribut a aquesta dona que...
De fet, quan vaig veure la pel·lícula no sabia que Dublín no hi hagués tant problemes amb les drogues, però ara tampoc no sé com està actualment el tema, però una mica sí durant els anys 80 i tal, que va ser quan aquesta dona... Una època dura també tota Europa i potser... Sí, exacte. De fet sí. Però en tot cas, la pel·lícula està molt bé per saber qui era aquesta dona i per saber una mica sobre aquest moment. Molt bé, doncs és aquest Verónica Eirín,
La podem trobar fàcilment, suposo.
I ja ens està avançant una de les supostes musicals que tens a l'hora de parlar de Dublín. Exacte, això és el que hem sentit al principi, que és així molt folclòric i tradicional, però em faria gràcia parlar-ne perquè em sembla com la personificació de tots els tòpics que nosaltres tenim sobre Dublín i sobre Islànda. Són The Dubliners, com no podia ser d'altra manera, i és una d'aquestes típiques bandes de folk tradicional que van començar tocant informalment als pubs i han continuat tota la vida tocant informalment els pubs a Dublín.
Es van formar així en sèrio l'any 1962 i van començar dient-se del Ronnie Drew Folk Club i van canviar-se el nom per fer-se publicitat gràcies a la novel·la de Joyce, que dic els tontos també, van veure que s'havia publicat The Dubliners i van dir aquesta és la nostra i van apuntar-s'hi. I bé, el seu èxit, com no podia ser menys, es titula Seven Drunken Nights i totes les seves lletres són així,
les nostres nits al bar i la frondositat d'Irlanda i tot així. Una altra manera de viure-ho, de viure a Dublín diferent. Sí, sí. Però per fugir una miqueta del tòpic, ens volia recomanar un altre grup dublinès que se'n va una mica d'aquest tòpic de la cervesa i la germanó. I la música tradicional, no? Sí, perquè tampoc, no sé, hi ha altres coses, no?
I us vull recordar un noi dublinès que s'allunya de tot això, aquestes coses, i fa coses com més tranquil·les i modernes. Aquest noi que esteu sentint es diu David Kidd. Va néixer el 1975 a Dublín i va començar a fer música a la seva habitació quan anava a la universitat, per dir-ho d'alguna manera. Vull dir molt en plan casolà. I el seu estil és una mescla de pop i electrònica. Va estudiar com música i tecnologia i no sé quines coses.
i fa moltes històries de loops. És molt tranquil, però no sé com el vaig descobrir i em va agradar molt. I bé, això que esteu sentint ara és una versió d'incident de Moonlight, que és així més tranquileta i més nimeta. Però té altres cançons molt maques, així que podem acabar amb això, Carme. De fet, no sé si vols marxar amb aquesta o alguna altra en particular.
Aquesta ja està bé. És prou bonicota. Doncs ens acomiadem amb aquesta volta al món per les ciutats a través de la cultura amb aquest Dancing in the Moonlight de Dublín. Gràcies, Irene, i fins aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia. Adéu.
I won't get out till Sunday I'll have to say I stayed with friends But it's a habit worth forming If the means justify the end I'm dancing in the moonlight It's got me in a spotlight
It's all right dancing in the moonlight On this long, hard summer night
I'm walking on the last bus is long, long gone. I'm walking on the last bus is long, long gone.
I'm dancing in the moonlight It's got me in a spotlight It's alright dancing in the moonlight On this long, hot summer night
y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar se supone que debía ser fácil tienes frío pero a veces lo hago un poco difícil perdón
Suerte que tú ríes y no te enfadas, porque eres más lista y menos egoísta que yo. ¿Todavía tienes frío? Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.
Imagino una caleta, yo te sirvo una clara, es verano y luce el sol, es la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando a Tor de Francia en la típica etapa d'entre l'Anscana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo.
De nuevo el chiringuito, un bañito, helado de pistacho y partida al futbolín. Lanzamos unos frisbeys, jugamos a las cartas y acabamos cenando, sartinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.
Ah... Ah... Ah... Ah...
No, no.
Pero nos da igual, hoy ganaremos el mundial Subimos a casa, hacemos el amor Y sudamos tanto que nos deshidratamos El tiempo se para, el aire no corre Mosquitos volando y grillos cantando Y tú a mi lado, muriendo de sueño Cansada, contenta, me pides un cuento Y yo te lo cuento, más bien me lo invento Te explico que un niño cruzó el universo Contado en un burro con alas de plata Buscando una estrella llamada Renata
que bailava salsa con un asteroide llamado Julian. Rodriguez de Malta, malvado, engreído, traedor, forajido, conocido, bandido, en la vía láctea por vender estrellas independientes a multinacionales, semiespaciales y a todos los mes.
Les noies que són la sal en tus ládios vivan. Les noies que són la sal en tus ládios vivan. Les noies que són la sal en tus ládios vivan.
Como siempre, dormimos abrazados, y cuando ya suspiras, me retiro a mi espacio. Me gusta dormir solo, a tu lado. De la cama, esta cama, hoy repleta de mantas, en esta mañana,
Estem escoltant Just a la Fusta. 5 minuts i arribem a l'1 al migdia. Per tant, arribem al final del Just a la Fusta d'avui dilluns 4 de març. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui.
l'Andreu en els serveis informatius i a l'actualitat del dia el Carles Hernández i Ríos i la previsió del temps. També avui hem parlat amb Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns, hem fet tertúlia amb el Vicent Riera, en Josep Coderc, en Jaume Jalabert i la Carme Madó. També hem fet la cuina en la Carme Madó i hem parlat de l'actualitat del centre d'estudi Sant Justencs amb la Maria Quintana, hem fet ciutats amb la Irene Pujadas i us ha parlat Carme Verdoi. I tornarem demà
amb més coses a partir de les 10 i fins a la una del migdia. Ara us deixem de seguir amb les notícies de la xarxa. Primer el butlletí i després l'informatiu migdia dels Senyors Notícies. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns. La informació més propera al Just a la Fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Just a la fusta.
Oh, at night when I sleep All the dreams that come to me Make me believe That my life is not my own
And if life like my dreams all the things I would see I would be so much braver than I know
I don't understand what it means to be a man and to need a woman from her heart. And if love were indeed all the things I believed, then I guess I'd never feel alone.
And if this city never sleeps Does that mean that no one dreams?
És la una. Notícies en xarxa.