de 1.700 peces de roba falsificades per valor de 136.000 euros. Els agents van observar com un home oferia roba al carrer als Binans i dos d'ells van abonar 90 euros després de passar a recollir-la per un local. L'home va ser detingut per un delicte contra la propietat industrial. Per avui s'esperen les temperatures més altes d'aquest estiu. Per això, Protecció Civil recorda que s'han d'extremar les precaucions.
A més, s'ha posat en prealerta el pla infocat per risc d'incendi fins a mitjans de la setmana que ve. Les zones del litoral i el prelitoral són les que tenen un risc d'incendi més elevat.
Bon dia, us parla Toni Castro. La selecció espanyola femenina de Waterpolo amb nou catalanes disputarà un quart d'onze de la nit davant Austràlia a la final dels Mundials de Natació per primera vegada en la seva història. Optaran a l'or que van perdre als Jocs Olímpics de fa un any a Londres. La jugadora Annie Espar analitza el rival Austràlia en declaracions a la xarxa de comunicació local. És un equip que ha arribat molt fort en aquest campionat i tenen bones jugadores, però crec que nosaltres tenim...
un bon joc per poder guanyar-les i si fem el que fem fent i amb tota la gent que ens està animant, estic segura que els donarem guerra. El combinat masculí de Waterpolo lluitarà demà per aconseguir la cinquena plaça contra Grècia i va guanyar Sèrbia als banals per 13 a 14. La pròrroga havia acabat amb empat a 8.
A natació, la catalana Marina García buscarà el podi aquesta tarda als 200 metres Brassa. A les semifinals va solir el tercer millor temps. Tot això l'endemà que Mireia Belmonte hagi aconseguit la mavalia de plata als 200 metres Papallona, amb rècord d'Espanya. En futbol, el Barça juga aquest vespre contra el Santos al trofeu Joan Gamper. Serà el debut davant l'afició de Neymar.
que jugarà contra el seu exequip i que ahir va assegurar que té moltes ganes de guanyar títols aquesta temporada. I també jugar aquesta tarda l'Espanyol, a les 7, contra el Montpaller Occità. El partit es disputarà a Canet de Rus, Rosselló, molt a prop de Perpinyà. Notícies en xarxa.
Fins demà!
Molt bon dia, Sant Just d'Esvern. Benvinguts a una nova edició del programa Just a l'estiu, la seva darrera edició, perquè, com ja sabeu, a partir de la setmana vinent, Ràdio d'Esvern, doncs, podríem dir que tanca una miqueta les seves portes, tot i que seguirem connectats amb la Ràdio Màrem, la xarxa. Ràdio d'Esvern fa una aturada vacacional, merescuda, després d'aquesta...
programació completa durant tota la temporada i tornarem a partir del 2 de setembre. Així doncs, avui últim programa aquest matí, plegarem veles a partir d'aquest migdia, a la tarda hi haurà una mica de música i també d'anuncis d'activitats de festa major, però bàsicament l'activitat així en directe podríem dir...
que s'acaba aquest matí. Un matí on tindrem amb nosaltres, com és habitual, l'Andrea Bueno, per parlar-nos de l'actualitat local del nostre municipi, que ve marcada plenament, completament, directament per la Festa Major. Una Festa Major que començava ahir i que nosaltres, doncs, hi vam ser presents.
Amb un pregó excepcional a càrrec de la colla de geganters del nostre municipi, un pregó amb veu pròpia del Gentil i la Fodaneu, que són els dos gegants més grans de Sant Just.
i que justament enguany compleixen 25 anys, ens van fer un bon repàs a l'actualitat del nostre municipi i a tots els ets i uts, parts positives i negatives que té qualsevol poble. Sant Just també els té, i ahir van sortir retratats des del balcó de l'Ajuntament. També una gran festa, aquest punt de trobada que munten l'agrupament... Perdó, l'agrupament? Ai, que em mataran el Club d'Esplai ara mateix...
que ho van fer realment molt bé, va ser una festa molt ben parida, amb un sopar popular també molt ben estructurat. Felicitar-los des d'aquí pel bon muntatge i el bon rotllo que van donar amb aquesta festa encoberta dels grocs, podríem dir, però que no s'ha de dir perquè és una festa, és un punt de trobada i que organitza el Club Desplai ara mateix. Realment va estar molt bé, o sigui, tenim un bon inici de festa, podríem dir,
I avui la festa continua i continua a partir d'aquesta tarda, ja traslladada a un altre punt del nostre municipi, com és el Camp Municipal d'Esports de Sant Just d'Esvern, tot i que, i ara ens ho explicarà l'Andrea, hi ha altres activitats que es mouen per altres punts del municipi. O sigui, avui hi ha activitats de recorregut pel municipi, i després activitat forta també de cara a la nit, a partir de la tarda, al Camp Municipal d'Esports.
En parlarem de tot això, com dèiem, amb l'Andrea, perquè avui en parlarem de la festa major. També tindrem avui amb nosaltres l'Alear de Nuit, amb l'últim espai de la temporada. Aquest espai avui és força curiós. L'Alear de Nuit, recordem-ho, ens ha estat parlant d'invents durant tot aquest mes de juliol, i avui, per tancar temporada, el que fa és explicar-nos invents
que s'han emportat la vida dels seus propis inventors. O sigui, inventors que van crear i van parir una història, però que en el moment de parir-la s'hi van quedar, com si diguéssim. També tindrem avui, com és habitual, la Carme Amador, que ens parlarà d'un plat de cuina refrescant. També amb nosaltres, recomanant-nos literatura, amb Diego Marcos, de la llibreria Resenya, que també hi serà present entre nosaltres. L'Oriol Rigat, també el tindrem, parlant d'astronomia. I, finalment, l'últim espai de la Irene Pujadas, que ens portarà a una capital...
no massa llunyana de la península ibèrica, perquè està dins de la península ibèrica. Ara tots heu dit Madrid, no, Lisboa. 10 minuts passen de les 10 del matí, sintonia ràdio d'Esberna als 98.1 de la freqüència modulada, i el que fem nosaltres és començar el programa amb una cançoneta estiuenca, com no, i que fins i tot serveix per promocionar cervesa.
Bon dia i benvinguts.
Bona nit.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Màgi, he apretat el botó i no m'ha respost com jo volia, fort. Què tal? Hola, Carles, bé, i tu? Ui, quin lluny. Molt bé, bé, home, bé, anem fent, es fa el que es pot. Una festa major, molta festa ahir? Bueno, una miqueta, tampoc no et pensis que va ser jo desorbitat, però sí que vam fer acta de presència, vam estar allà, vam fotre'ns la cervesa de torn...
Però, hòstia, és que fotia tanta xafuga en aquella plaça. Sí, no et vas mullar a la tarda. Suposo que van estar una mica més bé. Van ser els que abans del pregó i tot això van fer un espectacle així de música i aigua. I es van estar mullant bastant. No al rentapeus, curiós, però sí que ho van fer a baix de la plaça. A baix, no? Camp Preciós.
I aquests sí que potser estaven una miqueta més fresquets, però fotia una humitat. I tu no vas baixar a fer-ho? No, jo estava muntant el pregó. Estava muntant el pregó, un pregó molt xulo. Hem fet això una mica d'editorial a saco-paco al començar el programa, parlant una miqueta de les primeres pinzellades d'aquesta festa major, que ja estem immersos dins d'ella. I avui el que fem amb l'Andrea és parlar una miqueta d'actualitat, suposo que està marcada per aquesta festa major.
Si et sembla un breu repàs del que van dir ahir i del que ens van explicar Gentili i Flor de Neu en el pregó de festa major, perquè van fer un repàs de l'actualitat de Sant Just i del País. Van parlar de retallades, d'independència, de la consulta, van reivindicar l'escola en català i també van recordar el robatori de la senyera, de la penya del Moro, van parlar del mural de la Taneu, de la no arribada del metro de la línia 3 a Sant Just, de les escoles Núria...
I de les reformes que els veïns del barri de la Plena Vellsoleig reclamen als seus carrers des de fa anys. I van fer, com veus, un repàs d'actualitat de País i d'actualitat de Sant Jull. Tenim algun tall? Tenim algun tall, sí, tenim... Els tens a mà? T, F, M, Pregó... Festa 1 o 2, si vols, el que vols. El 1 o el 2. Ens escoltem un moment. No ho recordo, vinga. No?
Sí, no, però és que em faig bé. Què dius ara? Que també han fet anar les tisores aquí? I tant, com tothom, ves quin remei. Prou retallades! Prou retallades! Prou retallades! Prou retallades! Bé, bé, a veure si ens haurem de vendre la vall tant que ens va costar de salvar-la. Apa, no crec, eh? Ara que anomenes la penya, has vist el mural de la Taneu? Sí, noia, sí que l'he vist. Que no t'agrada. Sí, és molt bonic.
Però a la silueta de la penya del moro no hi ha la senyera. Bé, potser la van pintar el dia que no la van robar. I es veu que tampoc hi ha el campanar. Potser haurem d'anar nosaltres a fer-lo, com que som d'alçada... Molt de la broma. Sí, molt d'humor amb el pregó, que és el que toca. També tenim consciència que aquests pregons...
doncs hi ha els que el troben bé divertit i amè per una festa major, i hi ha d'altres, doncs, que no els agrada. Sí, hi ha de tot, clar. I també vam poder contrastar algunes veus que deien, ai, és que aquestes coses no... Potser, aviam, o sigui, s'ha de dir tot en aquesta vida, aquesta vida no s'ha de callar el que no agrada amb un, i pot no agradar-te a tu, però amb els altres sí. Poden ser pregons, massatges, a vegades, que li dic jo, de tot va molt bé, tot és festa i tal, i també pregons, encara...
toca repartir una mica de teca, també. Sí, sí, sí. No sé, està molt bé. És que és això, o sigui, la base del pregó és donar-li aquest punt de vista, no? I normalment ja s'agafa, de moments puntuals, no?, que es parla més de la persona, perquè si es convida, com va passar l'any passat, que es va convidar l'arquitecte Bufill, aquest home va parlar més de la seva relació amb Sant Just, d'ell, sobretot ell, en va parlar molt d'ell, i després de recomanacions que feia ell, pensant-se que vés a saber què és, no?, l'arquitecte.
però quan aconsegueixes portar un pregó més cap a entitats que viuen al caldo de cultiu d'un municipi durant tot l'any i que hi formen part de tota l'activitat del municipi, aquestes entitats, des del seu punt de vista, poden fer valoració anual. Si amb el senyor Bufill no se li podia demanar, potser, que fes valoració d'aquell any de Sant Just, pot fer una valoració global del seu estat d'ànim amb el poble...
però sí que quan hi ha una entitat, igual que va passar fa un parell d'anys amb la pròpia ràdio, amb nosaltres, que també es va fer aquesta valoració de l'any, que es va parlar de les coses bones i dolentes que han de tenir tots els pobles. I ahir ho parlàvem amb una de les responsables, que fins i tot va venir aquí d'entrevista amb la Montserrat Bell, i comentàvem això, que un ple...
ha d'estar marcat per la gent que li agrada i la gent que no li ha agradat. Perquè si no, no és ben bé un pregó, m'entens? Doncs el pregó ha d'agradar i no ha d'agradar. Llavors és quan realment pots sentir-te content que has fet una bona feina. No allò de dir, molt bé el teu ple, i des de tots els punts de vista molt bé també. Llavors vas parlant amb molta gent i tots ho troben bé. Dius, has estat massa bo. Ja. Perquè si a tothom li ha agradat has estat massa bo. O sigui que ja va estar bé, ja va estar bé.
Sí, doncs és de tot el que vam parlar gentil i flor de neu i a la plaça Verdaguer, però a banda del pregó, com deies, la plaça es va omplir de gent durant tot el dia en el punt de trobada de l'esplai, amb activitats d'aigua, activitats infantils...
Un sopar popular amb botifarra i gaspatxo i concerts. Botifarra i gaspatxo, un combinat bastant frescot. Està bé. Si està molt calenta la botifarra, el gaspatxo també ajudava. I a banda de tot això, també va actuar el Cesc Freixas, que va tenir molt d'èxit. També hi ha moltes fotos a les xarxes socials i al Twitter. És de cantautor, eh? Molt bo. I si voleu veure les fotos, per cert, a santjust.cat trobareu l'apartat de fotografies. Allà podeu veure ja moltes fotos d'ahir del pregó, dels concerts...
de les activitats de l'Esplai, allà ho teniu tot. Això de les fotos funciona amb els hashtags que hi ha de Festa Major, tant el hashtag de Sant Jús i l'FM Sant Jús. Tothom qui pengi fotos en aquests hashtags del Twitter, el que farem nosaltres és intentar-ho, bueno, intentar-ho, ho col·locarem a les imatges de la pàgina web del santjus.cat i així tothom les podrà col·lar. Les veu. Endavant.
També hi van actuar les absentes i de bombins. I avui seguiran les activitats, això sí, aquesta tarda. Les activitats de l'esplai ja hi van ser durant tot el dia. Avui les activitats arrenquen a partir de les 5, que és quan s'obriran les barraques, una dotzena de barraques al camp de futbol. Una d'elles és la del casal de joves, que farà un taller gratuït per decorar samarretes i gorres.
A les 6 es faran... Bufetades hi haurà a la parada del Casal de Joves a les 5 de la tarda. Per fer... No, a partir de les 6. Això, la del Casal és a les 6. Però a les 5 ja es pot fer cua. Igual hi ha gent que ha dormit aquesta nit, perquè hi ha barrets i hi ha samarretes, i la gent anirà allà... Gratis. Gratis. Gratis. Sí, sí. Doncs a les 6 es faran més activitats d'aigua per fer més suportable aquesta calor que tenim, i també començarà el partit de futbol sènior, entre blaus i grocs, aquestes rivalitats.
A les 7 des de Can Ginestà comença el Quina Barra, el recorregut per diversos indrets del poble per prendre begudes i tapes, bàsicament cerveses. Els tiquets per participar-hi costen 10 euros i s'han de comprar el bar de Can Ginestà aquesta tarda, abans que comenci, perquè en principi ja s'ha acabat el període part. I ho dèiem allò, tornem a recordar, que ningú s'acosti al bar de Can Ginestà aquest matí perquè és tancat, eh? Això mateix, exacte. El preu inclou 6 cerveses i 5 tapes. I a les 7?
Cerveses? Sí, cerveses i cinc tapes. Està molt bé, eh? Sí, sí, sí. Tant si les ha comprat anticipat i el que no ho ha pogut fer, ho compra després, el preu està bé. Home, i tant. Sí, sí. I a les vuit del vespre, passejada literària del Centre d'Estudis Sant Justencs des del Parador, en guany dedicada a Salvador Espriu. S'acabarà Can Ginestà i allà hi haurà un pica-pica pels assistents i un passi de fotos i un vídeo a càrrec de l'agrupació fotogràfica. I la jornada s'acabarà al camp de futbol amb concerts.
que començaran a les 11 de la nit amb els grups Tras de Penguins i l'orquestra Fastux fins a les 5 de la matinada aproximadament. O sigui que també avui...
Podem estar animats. No cal que ens posem música a casa, eh? Però per què a casa? Baixes el camp i ja està. Sí, bueno, però hi ha hores i hores. Bé, a les cinc te'n vas. El dia següent és l'una de les passejades musicals. Les matinades, sí. Si vols, aquesta nit, eh? Recomanació de l'André, no dormo. En Palmas, clar que sí, Carles. Sí, sí, s'ha de ser desperit jove. Ja estem a quelcos, ja no acompanya tant. Alegria, això mateix. Alegria, això mateix, sí, sí.
I és el que tindrem avui una mica. Al llarg dels propers dies també tindrem trobades d'entitats, les matinades, com deies, més gimcanes, més concerts demà a la nit amb el Niño de la Hipoteca, Los Ratones i DJs, diumenge el bateig de foc dels Diablets, la nit estelada a la Penya del Moro i dilluns la Festa dels Blaus al Parc del Milenari. Estic presumint molt, eh? Sí, sí.
A dilluns, al Parc del Milenari, a aquesta festa dels blaus, amb xou de ràdio d'Esvern inclosa. Podeu anar amb biquini i banyador, si voleu, perquè és una beach party, perquè recordem que a Sant Just té platja. I l'últim dia de festa major, missa solemne al matí, l'especte clà d'animació infantil amb el peix d'or, ballada gegantera, un aperitiu solidari i al vespre, doncs, tradicional cloenda de foc i habaneres i roncremat per tothom.
Doncs sí, festa major, que tot i que la xarxa fa uns instants s'hagi fotut un repàs espectacular a totes les festes majors que hi hagi al municipi s'hagi saltat Sant Just by the face. Ja ho acostuma a fer la xarxa amb Sant Just, que se'l salta. Ho tractaran en principi. Ho tractaran quan s'acabi, està molt bé. Si més no, el programa de la tarda d'estiu. Està molt bé, però he sentit que Sant Crispí de Riu de Bitlles de dalt comença la festa major diumenge i bé que han fet referència. Nosaltres vam començar ahir i no l'han fet a la referència. En aquest poble que ha anomenat hi viu un o cap.
I nosaltres aquí som uns quants més i estem bastant a prop de les instal·lacions centrals de Com Ràdio. Però bueno, sempre passa el mateix. Ai, perdó, Com Ràdio, la xarxa. La xarxa, la xarxa. Doncs que els de la xarxa digue'ls-hi que tampoc no cal marxar massa lluny, perquè hem fotut un recorregut, hem tingut que fer gairebé 300 quilòmetres per poder anar a algun lloc d'aquests, i aquí a Sant Just estem de plena Festa Major. Que ho tractin la setmana que jo trobo perfecte. El plena de l'agenda, sí. Sí, suposo que ho tenen a mantenir l'agenda.
Molt bé, doncs, Andrea, d'aquí una estona parlem de les portades dels diaris, sobretot d'aquests diaris que avui en comptes de posar punt i a part i punt i final els seus articles posen fin de cita. Fin de la cita. Sí, i el que fem ara és escoltar una miqueta de música dels anys 80. Sí, és bestial, aquest home és bestial. Mai deixarà de sorprendre'ns, que és el que ha de fer un polític, mai deixar-te de sorprendre. Escoltem el Swing Out Sisters des del 1985 amb aquesta història que portava per títol Breakout. Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà! Fins demà!
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no ho va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'opereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Doncs viatgem a les portades del nostre país i avui el que fem, només començar per parlar d'aquestes portades, és la notícia que podem veure a les diferents portades del nostre diari. Ahir se li va oblidar el lladre del punt avui agafar-lo, però avui ha recuperat aquesta inèrcia i no el tenim. Sí, és veritat, no el tenim.
Doncs anem a parlar de quin era que ens agrèdia que fos la Festa Major de Sant Just, però... De moment, en principi, no. Avui suposo que... No pot ser que un altre dia o d'aquí 20 anys, diuen la Festa Major de Sant Just, marca l'actualitat de les portades dels diaris. Exacte. Amb una Catalunya independent, sense problemes i tot perfecte, igual sí. Igual, igual.
De moment avui mana el president del govern espanyol a totes les portades d'aquesta intervenció que va tenir lloc ahir al Congrés Barra Senat. I bé, el poc convenciment que ha tingut d'alguna manera Rajoy...
els diaris es deixa notar. El periòdico diu, el líder del PP es va explicar i al Congrés Rajoy deixa ombres. El president no aclareix la majoria de les acusacions de Bárcenas. Diu, em vaig equivocar al mantenir la confiança en qui no la mereixia. Diu, ni dimitiré ni convocaré eleccions. Que quedi molt clar. I en portada han agafat un... M'ha agradat aquest simil. Veiem una imatge de Mariano Rajoy ahir en la intervenció que va fer el...
direm al Congrés, però va ser al Senat. I una ombra darrere que es projecta, que hauria de ser la seva, però no, és l'ombra de Lluís Bárcenas. Havia de parlar del tema i, bé, doncs, va dir tot plegat. I és d'aquí ve el titular. És el que ens diu el periòdico. A més, avui, doncs, ho comenten molt amb l'actors i, de fet, doncs... Llavors, avui, el periòdico el que ha fet és invertir portades en comptes d'entrar amb la portada de l'estiu, com que el tema és prou important, com per ser portada principal, com va passar amb l'accident de Santiago...
també el que fan és donar prioritat a la portada informativa i a dintre tenim la portada estiuenca, no? Exacte. I també recull una mica el periòdico, perquè és que la resta de diaris no ho fan, aquest fin de la fita que s'ha posat de moda d'alguna manera a Twitter i que ha estat trending topic, i a les portades d'interiors del periòdico llegim alguns tuits que es van fer ahir amb el tema aquest de fin de la fita. Divertit.
El diari Ara Rajoy es declara víctima de Bárcenas i no dimiteix. El president espanyol nega totes les acusacions a l'extresorer i defensa la legalitat dels sobressous. Rubalcaba li demana que se'n vagi... La frase del sobressou... L'estava pensant, ara i dic... És boníssima, és que és molt boníssima, eh? Com pots defensar? Com en qualsevol altre lloc, diu.
O sigui, el fet de cobrar sobres, sobresous i pagues extres quan els hi surti de la fava, la resposta d'un president amb el seu partit diu com en qualquier otro sitio. O sigui, ells fan el mateix que es fa a qualsevol altre lloc. És molt normal. Per cert, Andrea, que tens el sobre sobre la taula i encara no l'has vist. Vinga, aviam si el perderàs perquè hi ha molts calés allà dintre. Gràcies, Carles. Però vull dir, com en qualquier otro sitio? Com es pot tenir aquesta barra? Sí, doncs mira...
És el que va dir el president del govern espanyol. I a sobre s'aixequen els del circ amb el nas vermell i es foten aplaudir quan diu això. De fet, és la fotografia de portada del diari ara. Ell ha assegut, Mariano Rajoy ha assegut, i el PP, els diputats del Partit Popular, de peu, aplaudint en Mariano Rajoy, que evidentment somriu. I llegim també que Rubalcaba li demana que se'n vagi i tots els grups secunden la petició acceptació i el PNB.
I acabem amb l'avantguàrdia. Diu, Rajoy, em vaig equivocar però no sóc culpable. El cap del govern central admet l'error de confiar en Bárcenas si bé descarta dimitir i anar a l'accions. Exigeix presumpció d'innocència i acusa el PSOE de malmetre la imatge d'Espanya. El veiem en fotografia en un moment de la seva intervenció. No sóc un compendi de virtuts però sí honrat.
I veiem també altres respostes. Virtuts, fill meu. Virtuts. I és que, de fet, a la portada de La Vanguardia diu que Rajoy va admetre sobresous, però va defensar la seva honorabilitat. Sí, sí, o sigui, aviam, va defensar que el sobresous és una cosa normal i natural a la vida. I il·legal. I totalment legal, clar que sí, després no ho declaris. I La Vanguardia, per últim, recull en portada, doncs, algunes declaracions, algunes respostes de diferents diputats. Tenim Alfredo Pérez Rubalcaba, que diu, si té sentit d'estat, marxi com més aviat millor, i durant Lleida.
Si no ha dit la veritat, ja en sap les conseqüències. I és com tracten avui els diaris tota aquesta notícia que va tot en el mateix camí. Tots veuen igual, pràcticament. No és perquè sigui de la corda, però tant el senyor Coscubiela com l'Alfred
Bosc. Com l'Alfred Bosc, les intervencions són genials, la del Bosc, dient-li, diu, si vostè no és lladre, és tot tu. En poques paraules li va intentar buscar arguments literaris perquè no li saltés el coll al president del Congrés. No va dir, t'ho va dir, zoquete o... Zoquete, no, m'aclar, per això t'estava dient, és que va buscar arguments literaris que no facin mal, perquè si no el de darrere se li tirava el coll amb un martell. Se li va tirar. Sí, clar, clar. No sé si va ser el Bosc o el Cusco.
Al Coscoviola. Al Coscoviola se li va tirar el coll. Però van estar molt encertats dient-li que es tracta... És que com a mínim que el que faci de... el que faci de contrarresta aquest partit polític, el cap de l'oposició com a mínim que tingui una mica de patxoc, ja que no ho fa el Rubalcaba, que és un tio que sentint-ho molt a mi no m'omple com un president... No el veig jo amb la...
amb la sang prou viva per partir endavant amb aquest tio i fotre-li el 4K al bot, saps? És un tio com molt relaxat. El Rubalcaba sempre l'he vist com un negociador.
Saps aquells de... Tranquils, sentem-nos, parlem-nos... Saps com el típic mossèn de poble que posa pau? Doncs sempre en dius així amb el Rubalcaba. A veure que amb un tio de posar pau de no cantar la canya quan n'ha de cantar-la, saps? Sí. En definitiva, és igual. Anem a parlar de les portades dels portals digitals. Portal, portal. Portal. Començarem per l'ara. L'ara en portada avui a primera hora ja ens parla d'una dada que... No ho sé si ho indiquen els altres diaris. Ara ho descobrirem quan ens ho digui l'Andrea. Però l'atur baixa a Catalunya fins a 6.859 persones al mes de juliol. No, clar, han sortit avui les dades.
Sortit d'avui. Sí. Doncs aquesta baixada deixa a 610.429 aturats. El conjunt de l'Estat, el nombre d'aturats baixa al juliol, amb 69.866 persones, fins als 4.698.814 persones a l'atur. L'altra imatge següent de l'actualitat del diari Ara ens ensenya el conseller d'Economia Andreu Masco Llell amb la seva cartera,
Caminant i amb un titular que diu Catalunya tanca el 2012 amb un dèficit del 2,17% i caldrà retallar 3.000 milions d'euros. Mas Collell haurà de retallar 400 milions més. L'altra imatge, la de Polítics i Entitats Units per fer pedagogia de la consulta, amb una reunió en una de les sales del Parlament. Rigol deixa enllestit el manifest pel dret a decidir.
Altres notícies, una miqueta ja més a baix, podem veure el senyor Rajoy fent una becaïna, perquè té els ulls tancats i s'està tocant el nas amb la posició de les mans com resant. Ja sabem que el diari ara sempre busca la millor imatge del president d'Espanya. Diu, no em declararé culpable perquè no ho soc. Rajoy en deu frases. És un altre dels articles que podem trobar al diari ara. I per fer una miqueta de referència a un dels diaris que no comentem aquí, perquè la seva...
La seva línia periodística, si se li ha de dir periodística, doncs deixa molt a desitjar, és la portada del diari La Razón, que diu Rajoy vence a Rubal Bárcenas. O sigui, ja portem la cosa... Rubal Bárcenas. Rubal Bárcenas, sí, sí, o sigui, que el culpable del cas Bárcenas és el senyor Rubal Cava i que el Rajoy surt ahirosament molt reforçat amb el que es va dir ahir al Senat.
Ens en anem al 324.cat. També destaca i obre portada amb la notícia dels 6.859 parats menys el mes de juliol. Aquesta dada que ha sortit aquest matí que els portals digitals en fan ressò. També destaca en portada que l'interventor, parlant de la tragèdia de Santiago, l'interventor diu que quan vaig sortir del tren portava el mòbil a la butxaca.
com tanta altra gent que va poder sortir pel seu propi peu. També podem veure la imatge del Neymar, que diu el gàmper de Neymar i el Tata Martino. Aquest és el titular, perquè avui tenim gàmper. L'enquesta, a dalt de tot del portal digital del 324.cat, fa la següent pregunta. La compareixença de Rajoy pel cas Bárcenas ha millorat o ha empitjorat la seva imatge? Al tanto, a les dades, 98% l'ha empitjorat.
2% l'ha millorat. El 2% que l'ha millorat suposo que estan fent broma. I, perquè sempre hi ha d'haver el punt humorístic d'aquesta situació, no ho fan els polítics, doncs sempre hi ha d'haver humor a tot arreu. Això és el 324, eh? El 324.cat, sí. Després... Una notícia d'oci pels amants de la ciència-ficció, que jo m'incloc d'una manera bastant important, i surt just a dalt de tot, també, del 324.cat, i amb aquesta acabaríem. Diu, Avatar 2, 3 i 4. Cert. Sí, la pel·lícula que...
Sí. Podem anar fotent articles fins les 12 al migdia, si vols. Sí, no, potser. He sentit aquest matí a la ràdio que serien tres pel·lícules, però no m'havia quedat clar si seria una trilogia o si encara quedaven tres pel·lícules més. Quedaven tres pel·lícules més. Tres, dos, tres i quatre. No, sí, doncs, la pel·lícula ha quedat...
La pel·lícula que ha recaptat més calés a la història del cinema, Avatar, de James Cameron, tindrà seqüela. De fet, en tindrà 3. Andrea, repeat with me. 3. Molt bé. Molt bé. Doncs aquestes són una mica les notícies destacades que podem trobar a les portals digitals 324.cat i ara.cat aquí a Catalunya. Molt bé. Bé.
Doncs passem a la resta de punts. Ah, no, és veritat. O sigui, la dada del mes de juliol no la tenim, com és llogi perquè surti d'aquest matí, però hi ha altres titulars també destacats, a part del senyor Rajoy. Sí, també titulars que fan plorar d'alguna manera. Al diari ara ens acosten avui a la història d'una dona que diu No sé com pagar la residència de la meva mare. L'última tisorada de la llei de dependència deixa 500 persones grans sense ajudes.
És la història de la Yolanda Monfort, que és una de les damnificades per l'última tisorada en dependència. Diu que sense l'ajuda no sé com podré pagar la residència. Diu que va visitar 35 residències abans de decidir on ingressaria la seva mare, categoritzada amb una dependència severa per diverses patologies. I a més va patir un infart. Diu que no rebrà la prestació per sufragar el cos del geriàtric tot i tenir reconegut el dret. Mesures que no...
Tirem endavant ara i que ens acosten a la història de la Yolanda Monfort, que serà una de les afectades per aquestes reformes. Molt bé. A la Vanguardia. La Vanguardia ens diu condemna inapel·lable per de presó per Berlusconi. El Suprem confirma la reclusió per frau, però fa revisar la inhabilitació. Això mateix. El Tribunal Suprem d'Italia va confirmar ahir que l'exprimer ministre és culpable de frau fiscal. Està molt enfadat. Molt.
Per què? Bé, pel que li han fet. Clar, bueno, però... A veure... Si me'n surto a Irós i el meu partit torna a guanyar unes eleccions a Itàlia, el primer que faré és reformar el sistema judicial d'Itàlia. Sí, no, a veure... Perquè entregui tota la culpabilitat que m'han enxupat. I fotre al carrer tots els que m'han fotut a la garjola. Que problema, no? Això, abans, fa molts anys, a mitjans del segle passat, hi ha dictador. Sí. Diu que la sentència demana que es revisi la condemna 5 anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics. Vaja peça.
I, per últim, el periòdico d'estiu ens ofereix una notícia en clau esportiva. Ens diu que Mireia Belmonte repeteix la plata dels Jocs de Londres. De falta un pèl, eh? Sí. No es va quedar massa, massa, massa contenta. Tenia l'esperança de poder guanyar, eh? La Belmonte. La veus que quan acaba la carrera es queda mirant així al marcador per conèixer la seva...
el seu... Bueno, el número, coi, no em sortirà el nom. Segona posició. I no se la veia massa contenta, no. El seu regista. Però bé, també deia que havia millorat la marca dels jocs, per tant...
Estava contenta en aquest sentit, però evidentment espigues a l'or, no? Si tu penses que quan perds 5 a 0 un partit de futbol, també, sempre li has de buscar la part positiva. Com a mínim he acabat el partit sense lesions. Tant han fotut 5. I ens ho hem passat bé, no? L'important és participar. És la màxima dels Jocs Olímpics, aquesta. I tant, i tant. Doncs, Sara, si et sembla, passem amb les contres.
Va, ens n'anem a les contres. Amb les portades, doncs passem a les contres. N'he vist una, n'he vist una de les que parlaràs. No és igual, comença per la que vulguis. Però m'ha sortit perquè no havia vist mai aquell cotxe. Però bueno, ara en parlaràs. Ah, sí, en parlarem. La segona que farem. Comencem parlant primer del periòdico. Ens diu un govern dues vegades generals. La vuitena vegada la democràcia va aconseguir un suport del 76% dels assalariats al 14N.
I l'Olga Grau, que és la periodista que fa aquest article, ens aporta algunes dades. Diu que des de la mitjanit que donava pas el 14 de novembre del 2012, la indústria va iniciar una aturada de 24 hores. Indústria principal bastió dels sindicats. La resta dels sectors es van unir amb un alt nivell de seguiment. El 76% dels assalariats espanyols van secundar la vaga general un total de més de 9.100.000 treballadors.
El consum elèctric, indicador del descens de l'activitat, va caure un 12,7%, menys que l'anterior vegada el 29M, en què va ser del 16,3%. Diu que la vaga va ser molt més multitudinària a Catalunya, Galícia i Astúries, amb un 85% dels assalariats que no van anar a treballar. Diu també que la protesta contra les retallades va reunir més de 9 milions de treballadors i és la reflexió que fa avui l'Olga Grau al voltant d'aquesta situació.
de les vegades generals que ja portem amb aquest govern del Partit Popular. El titular, de fet, diu això, un govern, dues vegades generals. És molt interessant. Sí, sí. Perfecte, doncs ens anem a la contra de l'avantguàrdia. Un dia agafaràs un encostipat. Passant aquests diaris així per davant de la gana... No he fet cap cop, ara. No, no, no, per això ho he de dir. Normalment es fot un cop, que seria allò lògic, com que tu no ho fas perquè vas de pro, vas de pro, doncs ja veig-ho allò que acaba de passar l'avantguàrdia per davant del micròfon. Digui vostè, a molta velocitat, digui-ho.
Eh? A molta velocitat, sí. Ah, cotxes d'alta velocitat. El 600, 600, mític 600. És que demà farà 40 anys que no es fabrica el Seat 600 i avui el Víctor Amel entrevista el Jaume Cabot, que és col·leccionista i estudiós del Seat 600. És un home que va néixer a Barcelona, però és de Torredambarra. Ja podia haver nascut amb un 600. No, però només condueix 600. Ah, sí? Sí. És el millor expert en el cotxe de Seat 600 a Espanya i ha donat casa als 6 600 que ha rehabilitat.
a Torredembarra, un local obert a qui tingui curiositat per aquests vehicles, i circula ara amb l'un, ara amb l'altre. Diu que és l'únic cotxe que condueix. Diu que circulo amb Seat 600 i li ensenya el Víctor Amela alguns d'aquests, aquest del 1970 de color crema o aquest del
del 73 groc, o aquests derivats dels 600, l'Empúries, 750. Jo aquest Empúries no l'havia vist mai. El Formitxeta o Formiqueta Gris, del 68, amb cabina avançada, aquest prototip de camioneta groga. Diu que circular amb un 600 és una conducció imprecisa, en què controles tu, sense direcció assistida, sense cerbofret, sense llum de marxa enrere, sense líquid de xuga parabrises, sense airbag, sense cinturó de seguretat. Diu, manes tu, també s'ha d'anar molt en compte. I tant que manes, sí, sí. No, no, jo en vaig tenir un, eh.
Sí, no? Jo vaig començar amb uns 600, l'experiència és preciosa, és molt maca, però sí, sí, només... A mi em faria por conduir ara amb uns 600, o sigui, havia acostumat d'alguna manera... Home, era diferent, no, però sí que podries, eh? Sí, sí, sí, no, segur, o sigui, que he conduït
un cotxe que tenia més coses. M'han dit unes veuetes que condueixes tractors. Sí, però en línia recta 10 metres. No tothom ho pot dir, això. I diu també que el Víctor Amela li pregunta, i no s'escalfa molt el motor, i ell diu, és un tòpic, és que la gent hi posava aigua de l'aixeta i la calç feia malbé al radiador. Diu, la mecànica dels 600 és resistent, és dura,
I diu que el motor del darrere és per estalviar en mecànica. La gràcia és que obres la tapa i tens totes les peces a la vista. Diu, molts el feien anar per camins i resistia. Diu, no és un cotxe baix. I diu també que la gent, quan el veu amb un 600, doncs, que els fa gràcia i que em pregunten de tot. És molt xula, l'entrevista. Correccionista de Seat 600. Que en té 6, que ha restaurat ell. Està bé.
Molt bé, doncs anem a l'última portada, que és la de l'ara. Sí, veus la Riera, tu? No. Seguidor de la Riera? No sóc seguidor de la Riera. Doncs avui l'entrevista t'agradarà. Entrevisten a David Plana, que és director argumental de la sèrie de la Riera. Diu que la Riera és un mirall de format dels anells, vicis i virtuts de la societat.
Fa quatre anys que els migdies de TV3 van canviar els carrers de Sant Andreu i Sants per l'imaginari poble maresmenc de Sant Climent. De la Cinta i el Peris van passar la Mercè Riera, els seus fills i els seus fantasmes, i ara hi ha els Guitart, els Almeda, són com la família per molts catalans. Diu el David Plana que estem orgullosos del recorregut de la sèrie perquè a nivell de guió ens hem trencat molt el cap perquè no s'allarguessin innecessàriament les històries per no sentir allò de ja no sabeu què fer.
És una reacció que... És una feina fotuda, aquesta. Quant de temps? Quatre anys. Quatre anys, sí, sí. És una reacció que s'ha d'entendre. Entres cada dia a casa de la gent, l'espectador estableix una relació molt forta amb la història i els seus personatges. I diu també que la nostra feina no és satisfer l'espectador. El que fem amb ell és un joc de seducció. Ara porto per aquí, ara per allà. I diu... Juga amb nosaltres. Sí, és... Sembla polític. Com ho fan, eh? Sí, sí.
I acaba dient, els personatges de la Riera són contradictoris i imprevisibles perquè són moralment perversos. I això fa que la Riera sigui una sèrie addictiva. I diu que és un reflex de la societat? Un mirall de format dels anells, vicis i virtuts de la societat. I és l'entrevista que tenim avui amb el David Plana, director argumental de la Riera. Molt interessant perquè mantenia moltíssima gent enganxada al fil.
Doncs d'una sèrie ha de ser complicat. Tot i que, tot i que, després veus gent enganxada, i parlo de la meva família, a sèries venezolanes, que no hi ha per on enganxar-les, i que dius, és que no ens en perdem ni un. No sé, hi ha un que es diu Monte Arriba o Monte Abajo, que són els meus pares.
No sé com es diu la sèrie. Montarriba, Montarabajo. No, no, que me l'he inventat. Però, bueno, té així un Riba Viajo, o Riba Nueva, o Vieja Arriba. Bueno, no ho sé. No sé com es diu. Estar enganxadíssim. Un dia vaig intentar ja deu minutets. El secreto de Puente Viejo. Algo així, no? Però no és Vana Solana. De casa espanyola. Bueno, pues no és aquesta, llavors.
El fet és que estan molt enganxats a una sèrie d'aquestes rares, amb un canal d'aquests també molt raros. Saps d'aquells canals que fan la publicitat tots junts i a la mateixa hora? Sí. Doncs un canal d'aquells així raros, doncs, veuen una sèrie que estan enganxadíssims. Vaig estar intentant veure 10 minutets i que no li veia res per enlloc. No, no. El seguiment, no sé, no... Però bueno, hi ha maneres de veure la tele, hi ha maneres i maneres. Respectables. Sí, tant, home. Sí, sí. I és que també lluitaven contra el cor... No lluitaven contra el cor de la ciutat, però és que el cor de la ciutat es va mantenir en antena a 10 anys
Això és molt de temps. I clar, la Riera, doncs, sembla ser... Jo no soc seguidora de la Riera. No sé si va a caminar, però està mantenint el nivell, segur, sembla ser. Per tant, molt bé. Una bona notícia pels actors, que la vida dels actors està bastant futura últimament. Pels guionistes. I dels guionistes.
I així poden tirar milles. Andrea, moltíssimes gràcies. 12 per les 11. Tornarem a escoltar les hores en punt de l'informatiu del migdia. I moltes gràcies també per haver passat per aquest programa estiuenc, que és el just d'estiu. Un plaer, Carles. Vinga, a veure.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
This is the moment.
Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Cent Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Doncs després d'escoltar la bona música de Mac Le Mour amb el Ken Holders i després d'uns consells publicitaris, som aquí ara per parlar-vos de la previsió del temps, un temps marcat per la calor, com és lògic i normal en aquesta època de l'any, i que ens portarà una miqueta més de calor de la que ja estem passant al llarg de les properes hores i els propers dies. Avui també és l'última previsió del temps.
a través de ràdio, però el que sí que també us podem dir és que el temps continuarà amb la seva previsió a Radio d'Esvern.com. Radio d'Esvern.com allarga la seva activitat durant el mes d'agost i allà anirem actualitzant dades i també oferint-vos l'actualitat de la previsió del temps en l'apartat meteorològic de Radio d'Esvern.com, que paral·lelament també va adjunt a l'activitat del santjust.cat, de la web web.
de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Això ho fem perquè tenim el control des de Ràdio d'Esvern de l'estació meteorològica del nostre municipi, que també podeu consultar sempre que vulgueu a través del santjust.cat i a través de ràdio d'Esvern.com. I aquesta estació meteorològica a hores d'ara ens està marcant 27 graus de temperatura amb una humitat del 60%. Això són 33 graus de xafogor.
Com heu pogut comprovar, a mesura que ha anat avançant al matí, hem anat veient com un tel de núvols molt finets, molt finets, doncs va arribant i es va col·locant a sobre del nostre cel i ens dona aquest to així mig grisot, groguenc, al cel de Catalunya i també de Sant Just.
Això és fruit d'aquests vents del sud, uns vents africans que han anat des d'ahir, van entrar a la península ibèrica, van afectar diferents zones del litoral, allà és com si fos el llavant aquí, el litoral andalús, allà donen algunes precipitacions, però a Sant Josep arriben completament desgastats, completament desfets, però sí que aporten aquesta mala visibilitat, aquests núvols lletjos que fan com si estigués brut el cel, amb aquest to grugenc.
Això és fruit d'aquest aire més càlid que arriba, que la tenim a les capes altes de l'atmòsfera i que provocarà que els propers dies tinguem una miqueta més de calor. Es notarà molt més en zones d'alta muntanya i a les comarques habituals de tenir els rècords de temperatura. Probablement, i aquesta és una dada que encara està una mica per confirmar, pugui ser en alguns punts de Catalunya el cap de setmana més càlid d'aquest any.
Ho diem perquè en zones, per exemple, ahir a Viella s'arribava a 36 graus de temperatura. No és gens normal que una capital de comarca que està al voltant dels 700 metres d'alçada, com és Viella, doncs estigui amb aquestes temperatures tan elevades. Aquesta bossa d'aire càlid a les zones altes del Pirineu farà pujar i molt els termòmetres. Això provocarà que tinguin valors que puguin ser rècord d'aquest any
aquest cap de setmana en aquestes zones d'alta muntanya. També en alguns punts a l'interior de la plana de Lleida i també del camp de Tarragona es poden assolir valors entre els 35 i els 40 graus, que són temperatures molt altes, que potser al llarg del mes d'agost, i ara en parlarem d'en tindrem algunes, però que probablement també siguin valors d'aquells que marquin un avant i uns després, o sigui, són valors
que potser encara no se n'ha assolit aquest estiu i que podrien arribar aquest cap de setmana. I en canvi a la costa sí que farà molta calor perquè els valors seran alts i probablement tant dissabte com diumenge arribem a superar els 30 graus. Ahir gairebé vam quedar a les portes, 29,8. És la temperatura màxima d'ahir a Sant Jús. Avui probablement arribem a aquests 30 graus. Però amb aquesta humitat tan elevada, una humitat que és empipadora i que sempre està al voltant del 60-70%, baixa molt després a les hores centrals del dia i torna a enfilar-se cap a la nit,
doncs el que podem tenir és una sensació de xafogó i molt acusada, molt marcada, no només per avui divendres, sinó també aquí englobem el cap de setmana, tant dissabte com diumenge. Potser diumenge fluixa una mica, però dissabte farà molta, molta calor. Quan acabaria aquesta calor tan, tan, tan important? Doncs dilluns i dimarts continuaríem amb molta calor, amb un ambient molt xafogós i molt càlid a Catalunya i a Sant Just, i potser ja a partir de dimecres la cosa canviarà, i entre dimecres i el que resta de la setmana que ve...
les temperatures baixarien clarament. On baixarien clarament més? Doncs en aquelles zones, com el Pirineu o la plana de l'interior, on els valors siguin exageradament alts. O sigui, si al Pirineu estem parlant de màximes que superarien els 30-35 graus en zones altes de muntanya, després, quan es normalitzi la cosa, les temperatures podrien baixar gairebé 15 graus. No serà el cas de la costa. A la costa arribarem als 30 aquests propers dies i potser amb la baixada ens n'anarem cap als 26 o 27. Respirarem una mica, seguirà fent calor, seguirà fent sol, però potser és una mica més estable.
I el que dèiem, comentar una miqueta l'evolució d'aquest mes d'agost. Els mapes avui ens marquen, doncs això que dèiem, inici del mes d'agost molt càlid, el que estem vivint ara. Després, entre el 7...
i el 12-13 tornaríem amb temperatures una mica més normals, més baixes, no tan elevades, o sigui, els valors serien més normals, amb el Sol com a protagonista. Després, entre el 12 i el 17, coincidint amb la meitat del mes d'agost, tornaríem a tenir una calorada forta, tornaria a baixar entre el 17 i el 23, a partir del 23 fins al 26-27 tornaria a tenir una revifada el mes d'agost i després tornaria a baixar
fins a l'entrada del mes de setembre. O sigui que, petits els i baixos, però amb una progressiva normalització de les temperatures. Sembla que el mes d'agost estarà més amb valors de 27, 28 o 26 que no pas de 30, com portem acumulats del mes de juliol i amb aquest inici tan eufòric del mes d'agost. Així doncs, hem fet una mini previsió del mes d'agost. Recordem-ho, al radiodesvern.com seguirem informant de la previsió del temps i ara us deixem amb les notícies de les 11 en punt. Fins ara mateix.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem. Maria Josep Guitart i David Collantes. L'atur ha baixat el mes de juliol a Catalunya en gairebé 7.000 persones. És la tercera comunitat autònoma amb un major de 100 i ara hi ha poc més de 610.000 treballadors buscant feina. Al conjunt de l'Estat, l'atur ha baixat en gairebé 65.000 persones. És el cinquè mes consecutiu que la taxa d'atur baixa, cosa que no passava des del 2007. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig,
acaba de valorar aquestes xifres. Barcelona, Montse Idalgo, bon dia. Bon dia. El conseller d'Empresa i Ocupació, Feli Puig, ha valorat les dades amb optimisme moderat, prudent i sensible, però no ha amagat que hi ha un canvi de tendència que per primera vegada des de l'inici de la destrucció d'ocupació per la crisi es fa palès. És que per primer cop en sis anys, per primer cop en sis anys, l'atur ha disminuït en 4.300 persones respecte a l'any passat.
El mes de juliol ha estat un mes de comportament bo. Una tendència similar, però amb més bones dades que molts dels altres anys. Han estat els sectors de la construcció i de la indústria els que més ocupació
han generat el juliol. Per cert, el Consell de Puig també ha avançat que Catalunya no participarà del pla que aprovarà avui el Govern Central a la seva reunió del Consell de Ministres, perquè diu que s'ha de preservar el model de sostenibilitat de les polítiques actives d'ocupació que, entre d'altres, generen ajuntaments i diverses organitzacions socials.
Els pagesos confien que ben aviat hi haurà un acord amb la Conselleria d'Agricultura per poder finançar la instal·lació de xarxes antipedres als arbres fruiters. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local Ramon Sarroca, responsable de fruita i horta de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Estem en contacte permanent i en reunions juntament amb la Conselleria per tirar endavant un pla dintre de la situació que també entenem
que és molt complicada econòmicament a nivell de govern. Però intentem tirar un pla endavant per la col·locació de malles antipedres i jo crec que properament sortirà alguna disposició per a poder fer front a tot això.
Enguany, les terres de Ponent han patit almenys 5 pedregades que han malmès milers d'actàrees de conreu de fruita i cereal. La Guàrdia Civil ha informat d'una operació antidroga que ha permès detenir 31 persones. Les detencions s'han produït a Barcelona, però també a Cantabria i Astúries. A la capital catalana es va arrestar dues persones en interceptar un enviament de dos quilos i mig de cocaïna des de Colòmbia. La xarxa utilitzava l'aeroport del Prat per fer entrar la droga a Espanya.
L'operació Pro es va iniciar a Cantàbria i el grup desarticulat també tenia ramificacions astúries. En total s'han pogut interceptar 6 quilos i mig de cocaïna, la meitat de gran puresa, que s'haguessin pogut convertir en 100.000 dosis. L'Ajuntament de Sant Boi al Baix Llobregat ha posat en marxa un servei d'àpats a domicili per a persones grans amb mobilitat reduïda.
La iniciativa impulsada per la Fundació Cacia Just ofereix un menú diari a un preu que oscil·la entre el 1 euro i 5 euros amb 70. Jaume Bosch és l'alcalde de Sant Boi. La persona té a casa cada dia un àpat equilibrat, un àpat calent i un àpat que el pot ajudar a tenir una alimentació més sana.
que si no fos així no tindria. Per què? Per la falta de mobilitat personal, per la falta d'autonomia i també per diferents problemes que s'analitzen des de serveis socials. La iniciativa va adreçar de persones majors de 60 anys amb dificultats econòmiques i que tenen una autonomia personal limitada.
Bon dia us parlar David Amador. La selecció espanyola femenina de Butterpool amb 9 catalanes disputarà un quart d'11 de la nit davant a Austràlia. La final dels Mundials de Natació de Barcelona per primera vegada a la seva història. A la història de la competició optaran a l'or que van perdre els Jocs Olímpics de fa un any a Londres. La jugadora Annie Espart valora el suport del públic català davant a Austràlia en declaracions a la xarxa de comunicació local. La veritat és que mai havia viscut alguna cosa així i crec que és molt emocionant i agrair a tota la gent que ve a donar-nos...
suport, sobretot la gent que agrada el water polo, però també la gent que s'està enganxant ara i espero que pugui disfrutar la final tant com fins ara. En natació, la catalana Marina García buscarà el podi aquesta tarda als 200 metres Brassa. En futbol, el Barça juga aquest vespre contra el Santos. El trofeu Joan Gamper serà el debut al Camp Nou de Neymar. També juga aquesta tarda l'Espanyol contra el Montpaller Occità. El partit es jugarà Canet de Rosselló, molt a prop de Perpinyà.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, ja estem immersos de ple en la festa major. Ahir va tenir lloc el pregó, des de l'Ajuntament, on Gentil i Flor de Neu van fer un repàs de l'actualitat de Sant Just i del País. Van parlar de retallades, d'independència, de la consulta, també van reivindicar l'escola en català i van recordar el robatori de la senyera de la Penya del Moro. A més a més, van fer referència al mural de la Taneu a la noua arribada del metro de la línia 3 a Sant Just,
a la venda de les escoles Núria i de les reformes que els veïns del barri de la Plana Vellsoleig reclamen als seus carrers des de fa anys. A banda del pregó, la plaça Verdaguer ahir es va omplir de gent durant tot el dia en el punt de trobada de l'esplai amb activitats d'aigua, activitats infantils, un sopar popular i concerts amb ses freixes, les absentes i de bombins.
Avui seguiran les activitats aquesta tarda. A partir de les 5 s'obriran una dotzena de barraques al camp de futbol. A les 6 es faran més activitats d'aigua per fer més suportable la calor. I també començarà el partit de futbol senior entre blaus i grocs. A les 7 de la tarda des de Can Ginastà començarà el Quina Barra, un recorregut per diversos indrets del poble per prendre begudes i tapes. Podeu comprar els tiquets per 10 euros aquesta tarda al bar de Can Ginastà. I a les 8 del vespre arrencarà la passejada literària d'estiu del centre d'estudis des del Parador, en guany dedicada
a Salvador Espriu. La jornada s'acabarà amb concerts al camp de futbol que començaran a les 11 de la nit amb els grups tras The Penguins i l'orquestra Fast Talks fins les 5 de la matinada. I acabem aquest bolletí amb més activitats que tindrem en aquest cas demà dissabte, tercer dia de festa major, les matinades, per exemple, música des del camp de futbol, el partit de futbol infantil de blaus i grocs i la trobada d'entitats. Durant aquesta trobada que es farà a l'equipament de la plaça de la Pau,
Es projectarà un vídeo de la tretzena Festa Torner Joan Petit i el vídeo promocional de la Festa Major. A la tarda, de nou al camp de futbol, seguiran les barraques, es farà la gimcana de blaus i grocs i la fideuà popular. Ja s'han posat a la venda els tiquets per assistir-hi. Costen 7 euros i mig i els podeu comprar al casal de joves. A la nit, teatre participatiu amb improxou, ball de Festa Major amb l'orquestra Gramola i concerts amb el grup El Niño de la Hipoteca i Los Ratones i DJs.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també el Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi i de Festa Major al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
La màquina del temps Sintonia, doncs, que ens indica que és moment de parlar d'algun invent de la nostra història avui, però fem una mica diferent i en lloc de situar-nos a un any concret i veure d'on surt un dels invents que ara tenim tan adaptats, fem una mica de recull d'alguns invents que
que han acabat amb males notícies pels seus creadors. En parlem ara amb l'Alea Ardenúi. Molt bon dia, Lea. Hola, bon dia. Doncs sí, avui és l'últim programa de la temporada i hem volgut fer una cosa una mica diferent. I en aquest cas, com hem anat veient durant aquests mesos, la gran majoria dels invents neixen de l'ecologitat i el joc dels seus creadors.
Tots intenten crear allò que pot millorar un estil de vida, com hem vist durant aquests darrers mesos. Però, com ja molt bé sabeu, equivocar-se és humà. I avui parlarem d'aquells invents que van costar la vida els seus inventors. La vida
Començant, doncs, ens situem també en aquest so, no? Ens vol situar en un món concret. Parlant d'invents del món de l'aviació, perquè precisament en aquest món hi trobem molts intrepids, inventors que al llarg de la història han intentat crear un sistema de vol, o per volar, i que en molts casos han decidit provar ells mateixos els seus propis prototips. I clar, arriscats, emprenedors... Emprenedors que moltes vegades ha suposat un desastre...
i l'invent ha fallat i ells han mort en l'intent per exemple tenim el primer cas que es deia Otto Lillental per qui volar ho era tot va ser un dels pioners de l'aviació i va fer més de 2.500 vols amb èxit utilitzant els seus propis invents durant 5 anys consecutius des de 1891 fins que un fatídic dia de 1896 va caure d'una alçada de 17 metres
és impossible sobreviure doncs en l'impacte no va morir l'instant en l'impacte es va trencar la columna vertebral i un dia després van morir de resultes de les ferides evidentment i més en aquells anys, 1896 és curiós el que va dir les seves últimes paraules o de les seves últimes paraules que van ser, sempre s'han de fer petits sacrificis optimista fins al final exacte, molt conscient de dedicar la seva vida a aquests invents sí
Tenim un altre intrèpit que volia volar, és en Fran Reichtel, que és un altre exemple molt notori. Era conegut sobretot per la invenció d'un abric que, segons ell, hi ha una imatge, segons ell podia actuar com a paracaigudes. La imatge és així com antiga, evidentment, estem parlant de fa molts anys.
I ell porta com un abric, com si fossin unes ales, tipus ratpenat. Doncs una mica així. Ell mateix va intentar mostrar el seu invent, saltant des de la primera coberta de la Torre Eiffel, davant d'una gran multitud d'espectadors. Volia públic. I, evidentment, el seu invent, abric, no va funcionar. Riem, però és que, a veure, qui se li ocorre? És una mica... Es va estavellar contra el terreny, però... Sí. No, massa... Noi.
Home, més aviat. Ell sí que va morir a l'instant i, de fet, deien que amb anterioritat havia dit a les autoritats que primer provaria l'invent amb un maniquí. Tant de bo ho hagués fet. Va decidir tirar pel dret i no va provar el maniquí, però hagués vist que allò no funcionava, el seu abric per a caigudes. La velocitat i els automòbils també han estat un camp en què hi han mort molts inventors.
Doncs anem a parlar d'alguns exemples d'aquesta àrea. Sí, tenim l'exemple d'en William Nelson, que era un treballador de General Electric, que amb només 24 anys va inventar una nova forma de motoritzar bicicletes. Va morir durant unes proves del prototip de la seva moto. Ell conduïa, també. Això en aquest cas per passar a crear una moto. Sí, ell tenia el prototip d'una bici, o sigui, tenia una bicicleta i la volia motoritzar.
Mira, però el que seria avui, una moto, però bé, no li va sortir bé i les provava ell, és el que diem, el bolero prova tu, i tot i treballant per una empresa que potser ho hauria pogut fer un pilot o ves a saber, però ell el bolero provava, doncs, Salim va anar i va morir mentre la conduïa. Més casos en el cas del món del motor. Sí.
En Donald Campbell va trencar vuit vegades rècords mundials de velocitat als anys 1950 i 60. O sigui, fins avui. Era tanta la seva passió i ganes que va decidir provar la velocitat a l'aigua. Va inventar un motor més lleuger i més potent per la seva embarcació. Però, clar, era molt bèstia aquest home al que volia arribar. Les velocitats, ara te les diré. Va tenir molts problemes d'estabilitat i va començar a fallar quan viatjava pel mar.
I la barca es va directament desintegrar a una velocitat de 320 milles per hora, que són uns 500 quilòmetres per hora. Una barbaritat. Barbaritat, clar, imagina't. L'inventes un motor per una embarcació així, està molt bé, realment és un gran què, però clar, li va fallar, li va morir, evidentment. I ja et dic, portava més de 8 rècords mundials i era un apassionat, però en aquest sentit va fallar.
I una altra barbaritat, bueno, una barbaritat com aquesta, que va ser envejada per un altre boig de la velocitat, en Parry Thomas, no, J.G. Parry Thomas, que va decidir crear un vehicle especial per igualar el rècord de velocitat que tenia Campbell. Vinga, igualem-ho. El seu invent va ser un cotxe anomenat Vaps, que tenia un motor tan gran, Carme, que obligava el pilot a conduir amb el cap inclinat cap a la dreta. Home,
Tu t'imagines? A més de conduir amb el cap així girat cap a la dreta, tota l'estona, què va passar? El guia era evident. Durant la carrera es va trencar el cotxe a una velocitat de 270 km h i el problema va ser que com que anàvem al cap de costat, és bastant gore, eh? Es va decapitar morint a l'acte. Clar, és que és el que penses. Si tu li col·loques tan ben col·locat allà...
En fi, canviem el tema de la velocitat i el motor i parlem ara d'altres casos. A veure, altres inventors que també s'hi van quedar, però bé, un altre lín. Sí. En Thomas Mictley va ser un enginyer i químic nascut a finals del segle XIX que va contraure la polio als 51 anys i va quedar greument discapacitat.
Aquest era realment en el seu camp era bastant bo, en l'enginyeria i la química, i quan va veure els greument d'escapacitat va decidir que havia d'idear un complex sistema de cordes i politxes per poder aixecar-se ell mateix del llit. Necessitava continuar fent coses i no es volia veure, que diguem que està allà postrada en la cama, en aquest sentit.
Però l'invent aquest, tantes politges cordes i coses per aixecar-se del llit, es va tornar a la seva contra, perquè va morir ofegat en quedar-se atrapat entre les cordes. Pobre. No, realment ho va intentar, però li va sortir al revés, segurament.
Realment, quantes cordes hauria d'haver-hi perquè et facis tan embolic que... Pobre. És una mica el de l'invent del llit aquest, que t'aixeques, però no li va anar bé. Exacte, perquè s'ha acabat fent, devia ser un dels que ho va començar a impulsar, però va sortir una mica del revés. Parlem ara d'un altre inventor. Sí, d'un altre. Més que inventor, aquest era més el fundador del primer banc de sang de Rússia, que també és una mena d'invent... Creació, una fundació. Rússia, el 1925. L'Alexander Bogdanov.
El contacte precisament amb aquest món el va portar a creure que realitzant-se transfusions sanguínies podria rejuvenir-se. La joventut eterna. Aquest elixir. Sí, el va encegar, la joventut eterna, i va dir, mira, saps què? Doncs amb aquesta esperança va dir, em realitzaré 11 transfusions de sang al cos. Va morir perquè una transfusió de sang era d'un estudiant que tenia tuberculosis i malària.
També podria anar potser més en compte a l'hora de buscar. Aquest temps una mica ja tonto. Sí, potser no va saber aplicar els seus coneixements. Però clar, abans es creia que tot el tema de, jo què sé, fins i tot les baboses o aquestes coses on se't podien rejuvenir la sang i... Doncs mira, en el senyor Alexander Bogdanov no li ha funcionat tampoc. No, el seu gran invent de rejuvenir-se, doncs no.
I una altra, pobra, aquesta li devem molt, la Marie Curie. La Marie Curie realment va morir amb el seu invent. El seu invent, com els seus estudis de la relleactivitat, la van fer morir d'una anèmia plàstica, de resultes, ja dic, de les seves investigacions, durant anys i anys, en què va estar exposada la radiació, i precisament en aquell moment no se sabia...
i on no es prenien mesures de seguretat perquè no se sabia que podia causar la mort càncers i de tot llavors la pobra la nostra pobra nostra perquè és que em sap molt de greu la Marie Curie va morir d'aquesta manera passem ara a parlar d'una impremta sí la impremta rotativa la impremta rotativa també va causar la mort a un dels seus inventors en William Bullock
Inventors o més aviat un que la va millorar. Sí, en William va millorar l'existent impremta rotativa creant una que podia imprimir fins a 10.000 unitats cada hora. Era un gran avanç. Era el 1867 i ja havien passat uns quants anys des de la seva invenció, des que en William havia fet aquests retocs i justament estava intentant instal·lar una impressora en una de les premses, una nova sucursal a Filadèlfia i com que no li sortia es va enfadar
I va donar una puntada de peu a la màquina, amb tanta mala sort que se li va enganxar el peu i la màquina li va aixafar. Llavors el peu es va infectar, va desenvolupar gran grena i en William no volia que li empotessin, que era l'única possibilitat de sobreviure.
Com que ho van deixar passar uns dies, finalment els metges van dir que prou, que ho feien, que li intentaven salvar per tots els mitjans i li intentaven tallar, però va ser massatari i va morir. Tot per això, perquè li va donar una petada. Ja, ja, la mala sort. A la seva màquina. Sí, el seu invent. En fi. I acabem, doncs, amb un últim invent. Això que sembla un agutzin agonitzant. És un submarí. Exacte.
Acabem amb l'inventor del primer submarí que va enfonsar una nau enemiga. Va ser durant la Guerra Civil dels Estats Units. En Horace Hangley, enginyer naval, estava realitzant unes proves amb el seu submarí que, precisament, ja et dic, havia aconseguit enfonsar una altra nau enemiga, que funcionava bé i que anava bé, però li estava fent uns retocs, ell ja era a dintre i alguna cosa va fallar i es va enfonsar amb el seu invent al fons del mar.
Déu-n'hi-do, també, doncs. És una mica depriment, no? Exacte, és allò per acabar i, dècnicament, s'ha d'acabar el curs amb un somriure i avui, realment, clar, hem après molts invents d'aquests que fins ara, doncs, o que són necessaris o que han servit per revolucionar altres invents i que no està malament tampoc recordar, doncs, els seus principis i gent que es va quedar pel camí, vull dir que tampoc no... Sí, sí, no, de fet també és una mica homenatge, no?, el que he dit de la manicurí.
Però bé, són persones apassionades i que tenien en ment intentar crear allò i no els va sortir del tot bé. Però també en podem parlar, no? Avui li hem dedicat el seu moment. Els hem recordat. Moltes gràcies, doncs, Alea. I acabem temporada, exacte, bon estiu i tornem amb més coses a partir del setembre. Vinga, que vagi molt bé. Que vagi molt bé, bon estiu.
The traveler is always leaving town. He never has the time to turn around.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu. Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I els caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalniu.com.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, al bosc. Cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
I'll break down and cry Next time I'll be true Fear of the lost romance Minded baby of you I took a crazy chance Next time I'll be true I'll be true I'll be true Footsteps on the dance floor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta hora és moment de fer la volta al món amb la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Què tal? Bon dia, Carme. A través de la cultura, avui cap on ens portes?
La ciutat d'avui està dins la península ibèrica, però no en territori estrictament espanyol. Està a 1.233 quilòmetres de Sant Jus i podríem arribar conduint durant 11 hores i 15 minuts i passant per ciutats com Badajoz i Madrid. Estem parlant de la capital de Portugal, Lisboa.
Que liga vida a aquest jogo, joga conmigo, un jogo novo, com dues vides un contra l'altre. Ja no em vas d'esta luta contra el teu, o este tempo que mereix. Que bonica, eh? Ens entrevistarem ràpidament. Què ens vols dir de Lisboa, Irene? Doncs vinga, per posar-nos en context, Lisboa és una ciutat més aviat petita, amb mig milió d'habitants,
està situada, diguem, al mig de Portugal i d'on a l'oceà Atlàntic, cosa que l'ha convertit en un lloc de pas i en un port comercial de moltes cultures. I aquí diu que té un origen grec i aquí diu que té un origen feníssim i hi ha una llegenda, de fet, que diu que Lisboa va ser fundada per ni més ni menys que Ulisses. I els grecs hi van estabilir un port comercial que després els romans van anomenar Olissipo. Ah, sí? Sí, i suposo que d'aquí va anar canviant cap a Lisboa, no en tinc ni idea.
En tot cas, l'edat d'or de Lisboa no va arribar fins més tard que pel segle XVI, quan van convertir-se en experts en el comerç amb Àsia, Amèrica i l'or brasilí. Sempre ha sigut el pont entre els continents. I bé, pel que fa a l'arquitectura, això que sentirem ara és Anna Moura, una noia que canta fa dos, però així... Desenfadats. Exacte. Anem de...
Estem animats, eh? Perquè fa l'arquitectura, tothom que hagi visitat Lisboa considera amb mi que està en una ciutat amb molt encant però bastant decadent, no? Exacte, i tant, són aquests dos objectius que primer et venen al cap, no?, quan parles de Lisboa. Sí, sí, totalment, vull dir, jo crec que l'encant és aquesta decadència però realment està bastant...
I bé, hi ha bastant un mix d'èpoques diferents. Hi ha l'arquitectura medieval, del castell de Sant Jorge, hi ha el barri d'Alfama, que són aquelles casetes blanques amb uns carrers superestrets i que existeix des del segle VIII o una cosa així. Hi ha el monasteri de los Jerónimos, que és del segle XVI, igual que el barri Alto, que és aquell barri on pots... és una mica com Gràcia, Barcelona i Lisboa, i pots prendre molt vi i formatge i tothom està al carrer a la nit bevent vi i és molt bonic.
I bé, com a informacions anecdòtiques, cal dir que la festa municipal de la ciutat és el 13 de juny, que el patró és Sant Antoni de Lisboa i que el centre històric té 7 turons i aquells tranvies pintorescos que et surten a totes les fotos turístiques. És bonic Lisboa, és molt bonic. És molt bonic, a mi m'agrada molt, molt, molt. I ara sentim Amàlia Rodríguez, que és la cantant de Fado Portugués, més així tradicional.
Fins demà!
Una cançó, a més a més, que ens fas escoltar per entrar a parlar de la gastronomia portuguesa. Exacte, exacte. Perquè és un tema que, si parlàvem de Lisboa, s'havia de tenir en compte. Com a mínim, per dir-vos que si aneu a Lisboa, algun dia no us podeu perdre dues coses. N'hi ha moltes més que no us podeu perdre, però, com que aquest és un espai limitat, parlarem de dos plats. Primer de tot, el bacalau a braç, que és una mena de revoltijo de bacallà a la braça amb patates i ou, i és increïble.
Vull dir, el fan molt, clar, és un port allà, són uns grans especialistes en peix. I si busques una mica, és increïblement barat també pel que és. És que és molt barat, Lisboa, arrenyant per menjar. O sigui, menjar de menú un dia entre setmana costa potser, no sé, 6 euros o tranquil·lament, no? Sí, sí. Començ fa 4 o 5 anys quan hi havia anat, eh? Sí, sí, jo quan hi vaig anar igual. I a part, vull dir, tot molt bo, molt bo. I segon, està prohibit marxar de Lisboa sense haver tastat els païsters de Belém, que són uns postres...
absolutament increïbles, que són una mena de mini tortells de crema, així com amb pasta de full, no? Així com menys cruixents, calentets, que s'ha d'anar al barri de Belém a buscar-los, o a qualsevol lloc, i en tot cas, vull dir, són una cosa sublim. I bé, si no us va bé anar fins a Lisboa, però teniu ganes igualment de provar aquestes delícies, podeu anar al barri de Gràcia, on podreu tastar vins, formatges, tal, tal, tal, a un restaurant que es diu la Casa Portuguesa,
o molts bacallans de molts tipus a un lloc que es diu el Reconet de Lisboa, que està al carrer de l'Or. També molt bo, eh? Sí, sí. Els dos són restaurants molt recomanables. I mira, almenys, exacte, si ara no ens va bé anar a Lisboa, sabem que a Barcelona tenim un lloc on podem tastar, si més no, la gastronomia. Exacte.
I també el que podem fer, de fet, és llegir llibres. Molts. De Lisboa i de gent de Lisboa es poden llegir molts llibres. Però bé, abans de llegir qualsevol llibre, hauríem d'agafar un dels grans conceptes filosòfics, literaris i de tot, de Portugal, que és l'anomenada saudade. La saudade és un terme portuguès sense traducció exacta a cap... Bueno, no sé si a cap llengua, però vull dir, en tot cas, tothom li diu saudade, ningú l'ha sapigut traduir. Vindria a ser una mena de nostàlgia i...
Bé, la llegenda diu que el 1660 l'escriptor Manuel de Melo, bé, no ho diu cap llegenda, se suposa que ho va dir de veritat, ja va definir la solidaritat com el bé que es pateix i el mal que es disfruta. I és aquesta mena de sensació que et pot venir si vas a Lisboa realment, que és aquesta mena de decadència nostàlgica que t'agrada però que tampoc és això tot una mica silenciós. Que curiós, no seria existir això, Irene? No? No, no, no.
Doncs sí, sí. A part, vaig parlar amb un noi que viu a Lisboa per preguntar-li per què m'expliqués coses de Lisboa i em va dir que la saudade i els fados eren una cosa que es prenen molt en sèrio. Vull dir que... Li farem cas, doncs. Sí, sí. I a part, no només és un sentiment, sinó que també va crear un moviment, que és el saudacisme, que és un corrent cultural que va sorgir a principis del segle XX i que definia la saudade com la principal característica de l'ànima portuguesa. Són un poble nostàlgic. Doncs sí.
Però bé, a vegades a part, Lisboa és una ciutat relativament petita, però que, com has dit, hi ha un món literari bastant gran. Al centre de Lisboa hi trobem l'escultura de l'home més important de les lletres portugueses, que és Fernando Pessoa, que és un home que va ser bastant discret, però que ha passat la història sobretot per la quantitat d'haterònims que va crear. Va publicar llibres sota el nom d'Àlvaro de Campos, de Ricardo Reis, de Bernardo Suárez, d'Alberto Cairo...
I el més graciós és que no només publicava sota aquests noms, sinó que va crear una personalitat per cada un dels heterònims. S'oprenia també molt seriosament, doncs. Sí, sí, els feia fer declaracions, en plan... Ara m'ho invento, però... Ricardo Reis, no sé si era el Ricardo Reis, que era monàrquic i llatinista, i un altre que deia que ell només escrivia poesia, que no podia escriure prosa... Vull dir, els va crear com personalitats. Realment com tot un món a part, no?
Però bé, com que Pessoa s'ha llegit molt, nosaltres llegirem el poema d'un home jove que es diu el Ruï Pires Cabral, membre de la nova fornada poètica. Ell és de l'any 66 i que viu i treballa a Lisboa. I bé, vull dir, la poesia és una mena de visió subjectiva de la ciutat de Lisboa. Perfecte. I la llegeixo en castellà perquè no he trobat cap traducció en català. I en portuguès estaria bé, però no... No t'hi atreveixo. No, no t'hi atreveixo.
d'on sentim aquesta ciutat dels desapareguts.
Cuando en los cafés ya iban apagando las máquinas y al otro lado de la línea nadie volvía nunca a responder como quería, ¿cuántas veces no pude encontrar el lugar y el sosiego para olvidar y dormir? Incluso así nunca te hice justicia, Lisboa, cuando me he quejado de ti. Yo no era quien, siempre he extraído un poco la cama de la vida. Bonito, saudades.
Doncs, des del poema que has triat, a més a més, així hem parlat de Pessoa, un altre dels grans noms que existeix, no?, quan es parla de Portugal i de Lisboa, segurament, o de Portugal, si més no, és Saramago, que de fet va morir fa... farà tres anys aquest estiu. Hòstia. Sí, i va néixer, de fet, a 120 quilòmetres de Lisboa, una mica més lluny, eh? Bé. Què passa, que després sí que va acabar estant a Lisboa i a Lanzarote, i tenia a casa seva era, doncs, com els dos llocs, perquè la seva dona era de Lanzarote i, per tant, doncs,
També va fer molta vida en aquesta illa de les Canàries i un dels seus llibres més destacats, o si més no, més populars, va ser l'Assad sobre la ceguesa, per exemple, que va publicar l'any 1995. Cap.
parlava d'una estranya epidèmia que condemnava un poble, una ciutat a aquesta ceguera blanca i diguem que va ser un dels títols que més popular l'havia fet va ser el 95, vull dir que ja havia anat fent moltes coses ja tenia molta història i és una de les grans figures de les lletres portugueses jo no he llegit també ara saig de la lucidesa ara m'estic equivocant però
No, era les intermitències de la mort, perdó, no sé per què... Ah, també hi ha l'assaig de la lucidesa, però aquest no l'he llegit. Les intermitències de la mort, que també el del 2005, a més a prop cap al final de la seva vida i tot plegat, suposo que li permetria apropar-se. I també té una guia turística escrita l'any 81, una guia de viatge a Portugal, que segurament pot cridar l'atenció a veure com devia ser. Home, això estaria bé, en realitat.
I també, sí, hem de destacar que el 98 va rebre el Premi Nobel de la Literatura. Serà Mago. I a més a més també, si us heu llegit el talent, que algun cop n'hem parlat aquí a la ràdio, també és curiosa la visió que es fa de Lisboa, no? Segurament de dos estudistes barcelonins, que potser ens sembla més o menys propera. I això pel que fa la literatura i les lletres, passem ara a parlar de cinema, Irene. Irene.
Doncs sí, el cinema portugués, diguem que un dels directors més coneguts és Manuel de Oliveira, és segurament el que ha tingut més res internacional. Sí, sí, sí. Tot i que ara, per exemple, tot i que no va néixer a Lisboa, sinó a Porto, però... Ja fa el fet, no? Sí, fa el fet, sí. Però tot això, moltes de les seves pel·lícules, de fet, estan ambientades a Lisboa, com la pel·lícula que vull recomanar, que es diu Singularidades d'una xica rubia, i és del 2009.
Si podem... Em sembla que no havies parlat d'un programa que es deia que són les mil diners d'aquesta pel·lícula. Ah, ja podria ser. De fet, el trailer que veiem, de moment veiem una noia en una finestra, tapant-se, no?, amb una mena d'aventall. Ara apareix un noi, ells ho miren. Com a gràcia. Clar, és important. I hi ha un home també a l'altra finestra. La veu no és cap d'ells, de moment.
I van apareixent, per tant, aquestes dues persones. Ara ja parlem entre elles. Ara estàvem en un portal, per tant, suposo que va seguint una mica... Una cosa cronològica que va anant a més. S'han d'ensenyar la ciutat, com es pon el sol, com surt, etcètera, etcètera. Saudade, no, Irene? Saudade absoluta, sí, sí.
Bé, en tot cas, l'argument és bastant fàcil. Es tracta d'un noi que s'enamora bojament de la seva veïna, que és aquesta noia que estem veient a la façana del davant, no? I vol casar-s'hi. Però el seu tiet desaprova totalment aquest matrimoni, el fa fora de la feina, el fa espavilar-se, i tal, tal, tal, tal. Llavors, finalment, aquest noi ha de passar moltes coses per fer-se una fortuna, i quan es fa una fortuna, descobrirà que la seva xica rubia té algunes singularitades, no?
I bé, vull dir, sí, saudà d'absoluta, perquè tot el cinema de... Bé, no ho sé si tot, eh? Jo només he vist un parell de pel·lícules. Del Manuel de Oliveira és molt en plans, plans molt llargs, molt silenci, com hauràs pogut veure al tràiler.
que és un tràiler, de fet, per tant, imagina't, no? Exacte, vull dir que èpica, és una altra mena d'èpica, que diríem. Però, bueno, segurament també és una pel·lícula que descriu molt bé l'ambient de Lisboa, en plan, tot es veu com una mica antic, i, bueno, no ho sé, aquest encant, no? I d'altra banda, jo volia dir que actualment al cinema, diria que només al Verdi, estan passant una pel·lícula que es diu Tabú, que és d'un director que es diu Miguel Gómez, que ell sí que és de Lisboa.
I jo encara no l'he pogut veure, però me n'han parlat molt i molt bé. Tot i que vaig veure el tràiler i era bastant saudade, també. En la mateixa línia que diem. Blanc i negre... Segurament també és per apreciar com és Lisboa, no? Des de... Sí, sí. O un tipus de Lisboa. Sí, sí, sí. Absolutament. I acabem ara aquest viatge per Lisboa a través de la cultura parlant de la música. Exacte. Tan fado, tan fado, no podíem marxar sense parlar del fado, no? El fado que és...
Bueno, això que estem sentint ara... Amàlia Rodríguez. És el Fado més pròpiament Fado, que és aquesta dona que... que és com la gran veu del Fado, però que, de fet, crec que va cantant molt durant la dictadura i tal, llavors és una cosa una mica estranya, però ella és la gran veu del Fado, que diguem. I bé, què és el Fado? El Fado és un cant que normalment expressa els moments de la vida, no? Saudade, nostàlgia, fatalisme...
coses així d'aquestes, bueno, en plan... Conceptes potents. Sí, fatalisme, tot bastant profund, no? Normalment és cantat per una sola persona i acompanyat per una guitarra espanyola i una guitarra portuguesa. No em preguntis la diferència entre les dues. A Lisboa els Fados es canten a les cases de Fado, que normalment estan, o al Fama, aquest barri petitet amb les cases blanques, que és increïble, o al Barri Alto, que també és un barri increïble.
Tot i que també, bueno, suposo que si aneu això es pot trobar absolutament per tot arreu. El que és bo és que és una tradició que també s'ha anat renovant, no? Per dir, hi ha Amalia Rodríguez, que és aquesta senyora que sentim ara, que és una persona, bueno, és com el fado més traducional, però llavors hi ha Anna Moura o Deolinda, que és la primera cançó, la que hem sentit al principi, que era molt fresqueta.
Aquesta que sentim ara és en amour. Que també és així més... És... No, és tan saudable. És un entraire, exacte. És més actual. Exacte. Però està bé perquè ho han renovat molt. Està molt bé. Sí, sí. I bé, també pel mig hem sentit Chico César, que és brasilè, però aquest noi de Lisboa em va dir que aquí s'escoltava molt. Així que mira, si escoltem el que es conten ells. Però bé, tot això, el grup que recomanem no té absolutament res a veure amb el Fado. I l'he trobat en...
l'he trobat en una pàgina on parlaven de nous grups portuguesos que calia tenir en compte i és en plan modernet modernet, així pop però bé, mal toca aquest pintoresc que se'n té ara com les una màquina d'escriure i a mi m'agrada molt són de Lisboa capital, així que us deixem amb aquesta cançó que es diu The Sad Story of a Little Town no parlen ni en portugués, es diuen Nois Herb però està molt bé
Perfecte, Irene. Doncs moltes gràcies per descobrir-nos avui una mica més Lisboa. I tornem d'aquí 15 dies. Perfecte. Que vagi bé. Bon dia.
Don't want to be dead if you die. I just want to be glad above this life. Just want to be the time that you spent just thinking about us. What a vibe.
What a life. What a life. What a life. What a life. Say what a life and two can do some water. The wind and thought safe for 24 hours and two quarters left when it's time to all can fail and keep the faults done. And when you guide the faults
Just bring some flowers and throw them all to the town. The town where the leader cried. The town where the winner pried. The second one last time. The crown of the winner boy. Was given to the one to stop. To stop this little fight.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Ràdio Estel. Ràdio Estel.
Fins demà!
Fins demà!
I was wrong Now I'm fine Just one thing Makes me forget Red, red wine Stay close to me Don't let me be in love
I have sworn that we die Thoughts of you would leave my head I was wrong Now I'm fine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són les dotze. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maria Josep Guitart i David Collantes. L'atur ha baixat el mes de juliol a Catalunya en gairebé 7.000 persones. Al conjunt de l'Estat, l'atur ha baixat en gairebé 65.000. A més, és el cinquè més consecutiu que la taxa d'atur baixa, cosa que no passava des del 2007 i és el millor registre en un mes de juliol dels últims tres anys. Des del govern es parla ja de canvi de tendència, però els sindicats no ho veuen amb tant d'optimisme. Atribueixen les dades a l'estacionalitat. Cristina Facievent, de Comissions Obreres,
Recorda des de la xarxa de comunicació local que, a més, el 94% dels contractes són temporals. Per això creu que al setembre tornaran a augmentar les llistes de l'atur. És estiu, Espanya és un país turístic, dona la casualitat que els països que ens fan la competència més directa a nivell turístic estan amb unes inestabilitats polítiques enormes, el que ha fet que nosaltres també hem guanyat molt públic. Gràcies a això no podem prendre de vista. No estem encara en una situació de recuperació econòmica. Ja ens agradaria, però malauradament,
Això és un miratge.
Des de comissions obreres també avisen que l'atur femení no només no ha baixat, sinó que ha augmentat. Avui es tornarà a viure un dia de molta intensitat a les carreteres catalanes. Entre avui i demà sortiran mig milió de vehicles de Barcelona i l'àrea metropolitana, segons avançat a la xarxa de comunicació local, el director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern. Aquesta bona temperatura fa que la gent vulgui aprofitar les platges. Alguns començaran les vacances, altres també les finalitzaran i alguns només sortiran...
per fer el cap de setmana o un dia de platja. I, per tant, gran volum de vehicles a les carreteres catalanes. Valorem que sobre una xifra superior als 500.000 vehicles sortiran entre avui i demà a la tarda. Isern ha explicat que es posaran en marxa mesures per assegurar la fluidesa del trànsit a més. Ha reconegut que una de les seves principals preocupacions és la sinistralitat entre els motoristes. El dèficit de Catalunya el 2012 va pujar al 2,17%, dues dècimes, per sobre de l'1,96% que s'havia anunciat.
La dada sorgeix de l'última revisió de dèficit que ha fet la intervenció general de l'administració de l'Estat, que la va corregir a l'alça.
El pla d'equilibri econòmic i financer del govern aprovat aquest dimecres durant el Consell de Política Fiscal i Financera ja incorpora la nova dada. El govern decidirà dimarts que ve si presenta un nou pressupost per aquest any o opta per prorrogar els comptes. Els Mossos han detingut un matrimoni polonès per estafar més de 31.500 euros en hotels de luxe de tot l'Estat. Els agents els van arrestar a un establiment de Barcelona on ja havien fet una despesa de 15.000 euros.
La parella que viatjava amb les seves filles menors d'edat estan acusats de set delictes d'estafa, una falta d'afurt i quatre faltes d'apropiació indeguda i es troba en llibertat amb càrrecs. S'allotjaven a hotels on només deixaven la documentació de la dona alegant que havien estat víctimes d'un robatori, quan es descobria que les seves targetes de crèdit no tenien fons per pagar.
La factura prometien fer una transferència que no es feia efectiva mai i marxaven, doncs, sense pagar. Més de 40 activitats conformen la programació de la Festa Major d'Estiu de Constantí, que s'allargarà fins diumenge 4 d'agost. Reus Digital, Josep Cartanyà, bon dia. Bon dia. Entre esplats forts destaca la presència de l'actiu catalana Llull Bertran, que va ser l'encarregat de pronunciar el preu de la Festa Major dimecres passat. Pel que fa a la programació musical, la ritme nostàlgica tindrà com a protagonistes els grills. El primer grup d'eroc de Constantí de finals de les 60...
que repareixeran aquest divendres a les 11 de nit als escenaris. Demà dissabte a les 11 tindrà lloc la nit jove amb el concert dels Gossos, que acturan per primera vegada a Constantí. Els acompanyaran el líder dels Beripomelo i Xerí Maresté, que presentarà el seu primer disc en solitari, i la banda local U-Rock. Enguany tampoc faltarà una nova actuació del ball parlat de dames i vells de Constantí, que tornarà a la càrrega amb l'humor i la sàtira que els caracteritza.
Bon dia, us parla David Amadora. Als Mundials de Natació de Barcelona, Mireia Belmonte s'acaba de classificar per a la final dels 800 metres amb el segon millor temps. Ahir la badalonina, recordem, va aconseguir la seva segona medalla als campionats plata als 200 Papallona. Aquesta tarda Marina García lluitarà pel podi a la final dels 200 Brassa amb el tercer millor registre.
La selecció espanyola femenina de Butterpool amb 9 catalanes disputarà un quart d'onze de la nit de Benaustràlia a la final dels campionats. Per primera vegada a la seva història optaran a l'or que van perdre als Jocs Olímpics de fa un any a Londres. Escoltem la jugadora Annie Espart en declaracions a la xarxa de comunicació local. Sí, la veritat és que si no ens conformem amb la plata, hem de perdre una final i que aquest cop no es repeteixi.
En futbol aquesta nit, a dos quarts de deu, el Barça rep el Santos. El trofeu Joan Gampers serà el debut al Camp Nou de Neymar i Tata Martino. Tello serà baixa per lesió. Per cert, el davanter va renovar i fins al 2018 l'Espanyol juga a les 7 de la tarda un amistós davant el Montpaller Occital. El partit es disputa a Canet de Rosselló, molt a prop de Perpinyà i en tenis.
Doble presència catalana a les semis del torneig de Quitsbuche. L'Àustria Albert Montañer jugarà contra l'holandès Robin Haas, mentre Marcel Granollers s'enfrontarà a l'argentí Juan Monaco. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Aquesta tarda es reprendran les activitats de festa major. A partir de les 5 s'obriran una dotzena de barragues al camp de futbol. A les 6 es faran més activitats d'aigua per fer més suportable la calor d'aquests dies i també començarà el partit de futbol sènior entre blaus i grocs. A les 7 des de Can Ginestà començarà el Quina Barra i a les 8 des del Parador la passejada literària d'estiu dedicada a Salvador Espriu.
La jornada s'acabarà amb concerts al camp de futbol que començaran a les 11 de la nit amb els grups, trast, The Penguins i l'orquestra Festucs fins les 5 de la matinada. Demà dissabte, tercer dia de festa major, hi haurà més activitats com les matinades amb música des del camp de futbol, el partit de futbol infantil entre blaus i grocs i la trobada d'entitats. A la tarda seguiran les barraques, es farà la gimcana de blaus i grocs i la fidegua popular. Ja podeu comprar els tiquets al casal de joves per 7 euros i mig per assistir-hi.
A la nit, teatre participatiu amb un pro-show, ball de festa major amb l'orquestra Gramola i concert amb el grup El Niño de la Hipoteca i Los Ratones i DJs. Diumenge, dia 4, al Rentapeus, de bon matí, tindrem un esmorzar per 3 euros, activitats de foc infantils, com el bateig de foc dels Diablets i la festa de l'escuma. I a la tarda, l'aberí de contes als jardins de Can Ginestà i festa al Parc del Milenari per la gent gran. El vespre, nit estelada, organitzada per Sant Jus Parla Independència. El punt de trobada serà Can Ginestà a dos quarts de vuit del vespre.
Al centre de les activitats, dilluns dia 5, estarà al Parc del Milenari en la Festa dels Blaus, amb activitats d'aigua i també es podrà gaudir d'un sopar blau per 4 euros i del concert de Contrablús i també d'un xou de ràdio d'Esberna, carreg de la Penya del Morro. I l'últim dia de festa major, el dia 6, es farà la missa solemne a l'església del Sants Justi Pastor. També tindrem ballada de sardanes, gegants, ballada de gegants, un aperitiu solidari. I a la tarda, a la plaça Camoapa, botifarrada popular, espectacle de màgia,
i cloenda de foc amb el rifenyo del drac de Sant Just. Com que de festa major, els actes es tancaran amb aveneres del grup Peix Fregit i Rom Cremat per a les persones assistents. I això és tot de moment. Recordem que la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia i que mentrestant podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesverm.com i també a les nostres xarxes socials. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fills the darkest night with a brilliant light. Cause it's time for you to shine. Brighter than a shooting star. So shine no matter where you are. Brighter than a shooting star. Shine no matter where you are.
Just a l'estiu. I ara és moment de parlar de cuina amb la Carme Mandó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Vull a dijous amb una recepta
Per fer, no sé si avui lligaràs amb el plat del dia, que alguns dijous ho fem, amb l'arròs... Avui sí, avui tocaré amb l'arròs, però no el típic arròs. A veure, doncs. Perquè el típic arròs ja sabem com es fa. Avui farem un pastel fred d'arròs. Molt bé. Amb tonyina i tomàquet. També, dintre de la tònica, de coses fàcils. Agafem l'arròs, el bullim. Que quedi més aviat pastocillo, ben bullit.
l'escorrem amb una escorredora, el deixem, si el feu el dia abans de la tarda, el deixeu tota la nit que s'escorri, que no li passa res, eh? Per estar fora de la nevera o dintre de la nevera. No, no passa res. Bé, que escorri ben escorregut, que no quedi ni gota d'aiga. Ja. El posem en una safata, una capa. Llavors ja hem fet un bon sofregit amb tomàquet, tonyina, una miqueta de cea poqueta, tomàquet
L'heu de ratllar perquè la pell del tomàquet és molt indigesta, sempre ho he dit, la gent que ho sàpiga, la pell del tomàquet no s'hauria de menjar. Llavors, ratlleu el tomàquet amb una miqueta de ceu, feu un bon sofregit, tres o quatre alls ben ratlladets, que això li dona una miqueta de sabor, dos o tres lleonetes de tonyina, ara parlo de lleonetes perquè, clar, la tonyina...
que es noti la tonyina llavors ho tirem tot per aquesta capa d'arròs llavors amb l'altre arròs sobrant fem com una espècie de pastel d'arròs amb tonyina molt bé i és un plat molt original i econòmic llavors per sobre tirem per fer-li una gràcia és un plat fred perquè els nanos
s'ho mengin més a gust ni no diguin, ei, arròs blanc, agafem un tub d'aquests de ketchup, que això està molt bé, no està prohibit. No, és veritat. Sí, sí, no, és veritat. I podem posar a sobre el nom de ketchup. Home, està bé, així queda divertit, no, també? L'Anna, o Arnau, o Guillem, ja està.
o un dibuixet o qualsevol cosa que trenqui. I amb això podem fer servir aquests productes, que el ketchup està tot al món del món, eh? Entre l'aspirina i el ketchup es troba tot arreu del món, vagis on vagis. Molt bé, Carme. I queda molt bé. Perfecte. I els nanos menjaran la tonyina, que tampoc els agrada gaire, que també jo no sé què passa, ni el peix, quan no volen veure el peix. Home, la tonyina encara, no? Per això, i la tonyina així queda més...
És un bon plat d'arròs, quan ho talleu, partirà, ja us ho he dit. És el moment, portar-lo a taula que quedi bonic i després ja perd la màgia. Gràcies, Carme, que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Mil otros me habían hablado ya de ti alguna vez.
No puedo decir que no estaba avisado y ahora escucho los discos de esos desgraciados que en su día también se postraron ante ti. Hay alguno muy serio que te odia
Algún otro se atreve y te nombra y el más necio de todos piensa que volverás. Me he convertido en el líder de esa congregación y al salir a la calle todos me apuntan con el dedo
Ahí va, ahí va, a él también se lo dijo Entre risas, besos, rayas y copas de vino Pero ninguno de ellos conoce Que fui yo quien descubrió el secreto Que aún hoy llevas guardado en ti
Y es que tú, y es que tú, y es que tú eres la chica a la que todos escriben canciones de amor.
He hecho una estadística sobre el mundo de la canción de amor y no sé qué hacemos tú y yo. Odio a los banqueros que siempre me dicen chico bella gana más que tú.
Odio a tus padres y odio a los míos. Odio a tu hermano y a tu sobrino. Odio la filosofía del bienestar emocional y aliento a la lucha de la clase social.
Las estadísticas no juegan a nuestro favor Te quiero con toda el alma para ti todo mi amor Pero las estadísticas no juegan a nuestro favor Quiero ser el único que te saque a bailar
La verdad lo llevamos.
Maldita sea. Maldita sea.
Gràcies.
Just a l'estil.
Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu? Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial Celebracions al web restaurantalnius.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu. Moment de parlar de llibres com cada dimarts a aquesta hora amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme.
Avui començarem parlant d'un llibre que es titula Absolució de Luis Landero. De Luis Landero, sí, editat per Tusquets, que és qui està editant tota l'obra de Luis Landero. Aquest autor, podem dir que no és... És poc conegut, no? És el que anava a dir, però no m'atreveia a dir jo que fos poc conegut, perquè ja comença a tenir el seu públic... Sí.
El que passa és que per ara, i suposo que continuarà, no serà un autor de bestsellers i de grans vendes, però ja et trobes amb clients, diguem, amb persones que van a la llibreria a buscar l'últim llibre de Luis Landero, o sigui, que es va fent els seus seguidors. Podrà arribar a ser, diria jo, com molts altres autors,
de llengua castellana, que tampoc són escriptors de bestsellers, però tenen el seu públic, com poden ser Javier Marías, que ara, val a dir, ha rebutjat el Premi Nacional de Narrativa. Ha complert la seva paraula, no? Sí, ha complert la seva paraula, dient que no acceptaria cap premi aquí, cap premi nacional.
però que, per suposat, estaria disposat a acceptar el Nobel. No, a veure, és un autor, sí, però és un autor que ja ha entrat, ha entrat diverses vegades en les quinieles del Nobel. Sí? Sí, en Javier Maria, sí, sí que ha entrat, sí. I al final, possiblement, l'acabin donant en algun moment, com van fer en Vargas Llosa després de no sé quants anys, al final...
li van donar el Nobel. Parlem de Lluís Landero. Sí, a veure. A veure, aquí ens explica la història d'un jove, el jove Lino, que després de seguir una vida erràtica i insatisfeta aconsegueix finalment ser un home feliç, que és el que ell realment busca. I ens trobem en els mesos de primavera i davant d'ell
és quan s'obre el futur esplendorós, quan ha aconseguit conèixer una noia que es diu Clara i en la qual es casarà uns dies després. I aquesta Clara és filla d'una família caudalada i diguem que serà la que ja li deixarà el futur ben assentat. Mm-hm.
Tot convida, doncs, a l'harmonia i a la felicitat. I en el compte enrere, aquell matí que ell va passejant per Madrid, es veu involucrat en un conflicte al carrer. I aquí és com, diguem, se li comença a torçar una mica la seva història a tres dies del seu casament, no?
i el tema està en com solucionar els petits problemes que se li plantegen i arribar a temps al seu casament i aconseguir aquesta felicitat tan desitjada Ens trobem amb una cosa que a mi m'agrada molt quan trobo novel·les que s'escriuen que els personatges no són ni escriptors ni intel·lectuals ni artistes
ni res d'això sinó que són persones normals i corrents com podria ser un mateix o podria ser el teu veí i és això el que valoro dels llibres una mica del Luis Landero que tots els seus personatges s'acostumen a ser persones bastant normals i corrents l'Absolución està editat per Tusquets en la col·lecció Andanza que és una col·lecció ja molt coneguda perquè és la que edita
tots els llibres, per exemple, de l'Almodena Grandes, de la Ruki Murakami, també els edita, el John Connolly, que és un autor de novel·la negra, és editorial Tusquets. Molt bé, doncs és la primera recomanació del dia. Passem a una altra història que es titula La bibliotecària d'Auschwitz. Aquí ens parla
L'autor és Antonio Iturbe, és un noi nascut a Saragossa. Llavors, això, a veure, està basat en uns fets reals. L'Antoni Iturbe sembla ser que llegint un llibre, que ara us diré,
perquè aquí amb les primeres fulles... Ja el cito. Sí, op, o no estic equivocat. Sí, no, no, no. Bé, llegint un llibre, que ja trobaré on parla i on diu quin llibre és, sobre els camps de concentració, va veure que hi havia una menció que fins i tot a Auschwitz
hi havia una petita biblioteca en la qual hi havia vuit llibres. I a partir d'aquesta frase, ell es va posar a investigar i, efectivament, va trobar a la persona, diguem, responsable, per dir-ho d'alguna manera, que al camp de concentració d'Ajuit hi hagués una biblioteca clandestina.
Home, interessa en el punt de partida? Sí, sí, sí. Investigant, investigant, van trobar el personatge, la senyora, que als 13 anys va ser confinada a Ashwitz i la van enviar al que deien el pavelló familiar, que era on anaven mares amb fills petits,
que no era, però li faltava poc, com els altres camps de concentració d'Ashwood, i que allà es va trobar amb això, que un senyor havia muntat una petita escola, i dins de la petita escola, ella es va encarregar de muntar una petita biblioteca. A veure, mira, el llibre que us deia abans, on havia trobat la frase aquesta, és un llibre que es diu «La biblioteca de noche».
i l'autor d'aquest altre llibre era Alberto Manguel. No sé donar més dades, més detalls, perquè això ho inclou l'autor del llibre que estem parlant, l'Antonio Iturbe, en...
diguem, en l'últim capítol, amb l'etapa final del llibre aquest de la biblioteca d'Ashwitz. Llavors, ens trobem amb això que estaven dient, que és una nena que entra a Ashwitz, una nena que el seu nom és Dita, que entra a Ashwitz quan ella tenia 13 anys, es troba en què hi ha una petita escola que ha muntat un dels presoners que hi ha allà dintre, i ella és la que se n'encarrega de recopilar tota una sèrie de llibres
que un altre personer, perquè els llibres estaven prohibits a H8, un altre personer ha anat, diguem que, rapinyant una mica dels trens amb altres personers que arribaven a H8. Quan arribaven els trens allà, feien que tothom baixés i que deixessin tot l'equipatge a dalt del tren.
Llavors pujaven uns altres presoners i revisaven l'equipatge i el fèiem baixar i llavors començaven a fer selecció de coses, no? I aquest senyor, quan trobava algun llibre que podia ser més o menys interessant, l'amagava i el feia arribar a Juit. I no ho van descobrir? No, no ho van descobrir. No ho van descobrir. Val a dir que a la biblioteca eren vuit llibres, eh? En la biblioteca hi havia vuit llibres, que això sí que ho mencionen, no?
El que passa és que hi ha això, que estem parlant d'un personatge real, un personatge que encara és viu, i un personatge que jo, perquè he anat llegint, quan va sortir d'Ajuit, als 16 anys, va tenir una família d'acollida, i un temps després, quan tenia 18 anys, es va trobar amb la persona que feia de mestre a dins d'Ajuit, amb la qual es va casar.
i en la qual van viure tota la vida. Què els va passar després? Això ja no ho diu en el llibre. Ells es van establir a Praga, eren xecoslovacs, es van establir a Praga després de la guerra, van aconseguir que els hi tornessin, diguéssim, les propietats de la família, però, clar, després de la guerra a Praga va arribar el règim comunista, en la qual ho van tornar a perdre tot.
Sí, són vides bastant embolicades les d'aquests personatges. Llavors van decidir que pels anys 50 o així que s'anàvem a Israel. I allà és on han estat la resta de la seva vida, on han tingut els fills i han viscut...
De forma més o menys feliços perquè, a veure, el record que tenen o que la protagonista ens parla que té d'ajuit és alguna cosa imborrable. Només diu, en alguna entrevista que he vist, que hi ha una cosa només que va superar el mal que li va fer l'estar ajuit, que va ser la mort d'una filla seva.
I això, doncs, són els tres anys aquests que passa la noia aquesta dins del camp de concentració i com es fa càrrec de la biblioteca. Interessant, segurament, aquesta novel·la, aquesta història també situada o partint, si més no,
d'aquesta Biblioteca d'Auschwitz. Acabem amb un altre punt, però un públic més infantil, que és el Capità Garfi, una edició així... Sí. ...mig de col·leccionista, no? No, bueno, a veure, a veure, perdem, perquè quan has dit públic infantil dic jo aquí, diré una cosa, i és que a mi m'ha agradat molt. El Capità Garfi. Sí. Aquest Capità Garfi. Aquest. Aquesta veritable història del Capità Garfi m'ha agradat molt. A veure, ens presenta l'autor, que l'autor és un tal...
de Bacalàrio que sembla ser que és un autor amb un cert èxit amb llibres infantils i juvenils a Itàlia, aquí és totalment desconegut no tenia res publicat llavors ens parla d'un fill bastard del rei George IV d'Anglaterra que per totes aquelles històries que era l'únic fill que havia del rei i el rei tenia un germà
doncs era el que, segons com anés la voluntat del rei, que tenia moltes ganes de tenir un fill, doncs podia ser l'hereu de la corona i el germà quedés a fora. Llavors el germà, amb tots els seus conspiradors, s'ho fa venir de manera que fa desaparèixer el nen i la mare. I els fa desaparèixer, això estem parlant de principis del segle XIX, els fa desaparèixer enviant-los a les colònies, els envia en un vaixell, els fica en un vaixell i els envia a la Índia, no?
Allà aquest nen es va fent gran i als 13 anys ell decideix embarcar-se en un vaixell en contra de la voluntat de la seva mare. S'embarca en un vaixell, marxa i aquest vaixell naufraga. I així és com va a parar a unes illes, que ara no recordo quines són,
A unes illes habitades per pirates on hi ha un altre personatge que ha muntat com si fos un petit imperi o una petita nació. I allà és on ell es forja i es fa pirata. L'altre personatge aquest es diu James Brooke i el personatge principal és el James Free. Llavors allà és on ell aconsegueix fer-se pirata.
Es fa un pirata tan famós, tan famós, que al final la reina d'Anglaterra, la reina Victòria d'Anglaterra, l'indulta i el concedeix el títol de Sir. Passa a dir-s'hi Sir James Free. I així és com ell, de ser un fora de la llei i un buscat per la justícia, passa a ser un personatge totalment legal.
Quan ja li arriben a la seva edat, diguem madura, es refugia a Anglaterra. Va viure a Anglaterra i allà un dia, viatjant en un tren, descobreix un àlbum de fotos on una mica hi ha, per dir-ho així, una mica la seva història. No sencera, però sí la seva història o la seva vida com a pirata.
I aquest álbum de fotos és del James Barry, que el James Barry és l'autor de Peter Pan. I llavors és com ell es reconeix com el capità Garfi de Peter Pan. Home, doncs està bé tenir la història des d'aquest punt. Sí, i és una història de pirates que està molt bé, molt divertida. Com tu has dit molt bé, és per nens a partir de 10 anys
Però pot agradar més grans, no? Sí, clar, nosaltres tenim la possibilitat que podem llegir els llibres de nens de 10 anys, cosa que ells no tenen, no? Tenen més difícil. Molt bé, doncs amb aquest Capita Garfi acabem aquesta secció literària d'avui. Gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya, i fins la setmana que ve. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap boc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura. Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu.
I a aquesta hora parlem d'astronomia, com cada dimecres amb l'Oriol Ricat. Aquí tenim l'altre cantó de l'Skype. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Avui vam parlar de diferents rècords vinculats amb l'espai.
Sí, bàsicament, rècords fets pels homes, hi ha diferents, diguéssim, èxits, i molts d'aquests difícils de superar, però bueno, va, comencem. Aquests no els podem superar més, perquè en principi eren els primers homes i dones, o sigui, home i dona, els nascuts més aviat que van ser astronautes. En aquest cas, d'home teníem el Joe Walker,
que va néixer el 20 de febrer de l'any 1920 i que va volar en el vol 90 de l'X-15. L'X-15 era un avió supersònic estratosfèric, és a dir, quasi com un coet amb bales, que feien servir els americans per arribar més enllà d'aquests 100 quilòmetres que sempre han dit que serien els astronautes. El que havia nascut abans, van venir astronautes abans, però aquest era el que va néixer abans, el que va néixer l'any 1921.
I com a dona tenim la Valentina Tereskova. Bàsicament, aquesta dona té quasi tots els rècords de dones, perquè durant molts anys, quasi durant 20 anys ben bons, va ser l'única dona que va anar a l'espai. Per tant, nascuda el 6 de març de 1937, va volant al Vostoc 16, i per tant, doncs, mira, tenim la dona, la primera dona i la més vella, la que havien nascut abans. Aviam.
Un altre rècord que tenim és la velocitat més alta que ha agafat mai un home, en aquest cas volant amb un coet. Si anem amb un cotxe, suposo que si anem molt ràpid amb un de Fórmula 1 arribarem als 300 km per hora. Sí, que ja és. Si anem amb un avió podríem arribar als 900 km per hora.
Però en aquest cas va ser a l'Apollo 10. Els tripulants eren el Thomas Stafford, el John Young i el Eugene Cernan. D'aquests dos homes, al final en parlarem perquè han fet més coses. Van anar a l'Apollo 10. En aquest cas no van anar a la Lluna, sinó que van fer la volta a la Lluna. Va ser l'últim massatge que van fer els americans per...
per fer aquest viatge a la Lluna. En aquest cas, fins i tot van arribar a separar les dues naus, perquè hi havia dues naus, una que era el molt de servei i l'altra era l'aterrissador. Es van arribar a separar, es van acostar molt, molt a la Lluna, però no estava preparat que toquessin terra. Per tant, va ser una mica una interrupció d'aquest alonissatge.
Però, en aquest cas, no van fer-ho. A quina velocitat van sortir de la Terra? Van sortir a 39.896 km per hora. Déu-n'hi-do, no? És gairebé impossible d'avançar-ho. Això ho tenim difícil, com no anem amb un cuet.
en direcció a la Lluna o més enllà, ho tenim molt difícil. Era una velocitat d'11,1 km per segon, aproximadament. Això el que seria és un 0,000037, és a dir, un 0,40 i un 37% de la velocitat de la Lluna. És a dir, no arribem mai ni a un petit 1% de la velocitat de la Lluna. De totes maneres, aquest record, que es va establir el 26 de maig del 2019,
Del 1969, encara està per superar. En aquest cas, no perquè haguem d'anar a la Lluna, sinó amb alguna nau que hagués de sortir de la Terra a més velocitat. Després tornem a trobar l'Eugène Cernan i el Harrison Smith, però aquests són de l'Apolo 17, i aquests quins rècords van superar?
van superar la major estància a la superfície de la Lluna. Cada vegada que els coets Apolo van arribar a la Lluna, crec que va ser el primer Apolo 11, va estar unes dues hores i pico, no va estar gaire més estona, van fer la volta, van recollir les pedres i se'n van tornar a anar. En aquest cas, ells van estar 74 hores, 59 minuts i 40 segons, és a dir, més de tres dies a la superfície de la Lluna.
doncs recollint mostres, viatjant amb aquell petit rover que tenien, era com un cotxe per recórrer més grans distàncies, com a lluny des d'on havia aparcat la nau, doncs crec que era més de 40 quilòmetres de distància, és a dir, millor que no et passi res, perquè com hagi de combinar 40 quilòmetres a la Lluna per arribar a casa del temps negre. Difícil, sí. I, bueno, això va passar l'11 de desembre de 1972, i...
I també és difícil, tornem a dir-ho, que això es torni a superar. Són aquests rècords que gairebé són per quedar-s'hi, no? Vull dir que quan torni a haver algun altre rècord s'ha d'anar cap a algun altre àmbit, m'imagino. Bé, no, o podrem superar-ho quan hi hagi les noves estacions de llarga duració a la Lluna, però potser nosaltres o no ho veurem o ja ho tirarem molt a veure-ho.
abans potser la gent a la mitjana a l'altra banda del món era la cosa més perillosa que podia haver-hi perquè potser si la Terra era plana s'acabava el món i caiem per unes catarates doncs en aquest cas anar a la Lluna era difícil ho hem aconseguit, doncs ara anar més enllà tornarem a trigar molt a aconseguir-ho però segurament es farà aviam ara ens anem al màxim temps que l'home ha estat a l'espai
Hi ha dos tipus de rècords. Un, el que té el Sergei Kirikalev, que ha estat 2,2 anys a l'espai. Això no és seguit. És a dir, és un dels astronautes que més vegades ha volat a l'espai.
i, per tant, ha acumulat 803 dies, 9 hores i 39 minuts de vols més enllà d'aquests 100 quilòmetres que tenim de frontera, diguéssim, en principi amb 6 vols especials. Trobo que no és tant, no? Què us dir, no és tant? No m'ha impressionat tant el rècord, com si diguéssim dos anys. Pensar que hi hauria algú que hauria estat més temps a l'espai.
Home, mira, tu diries d'un altre punt de vista, hi ha astronautes que només han pujat una vegada amb un coet, en aquest cas seria el transbordador espacial, per exemple. Recordaríem, com a astronautes espanyols hi havia el López Alegria i després el...
el Duque, el Pedro Duque, després d'entrenar-te durant molts anys, acabes fent una missió. En aquest cas, Pedro Duque en va arribar a fer dues, perquè el govern de l'Esnar va pagar, literalment trinco-tranco, un segon vol amb una soyuz. En aquest cas, de totes maneres, no va estar malament, vam tenir més experiència amb vols tripulats, sobretot pel Pedro Duque, millor per ell, però és molt difícil que un astronauta, sobretot,
pugui repetir més d'un bol. Els americans sí que ho han fet, han arribat a fer-ho tres i quatre vegades, però, en certa manera, has de ser molt bo. És allò que de vegades hem dit, que per ser astronauta no només has de ser molt intel·ligent i preparat intel·lectualment en molts camps, sinó que, a més a més, has de ser físicament quasi un superhome o superdona, en aquest cas, vull dir, en el cas que hi hagi dones.
perquè has de superar moltes gers de gravetat, és a dir, molta força de gravetat tant a la sortida com a la reentrada de l'atmosfera, i a més a més has de viure amb ingravidesa, i això fa que el petit aparell que tenim aquí a l'orella de l'equilibri
com que no té gravetat i, per tant, no té punt de referència, doncs, faci, doncs, això, que molta gent es meregi. Si hi ha gent que, doncs, mira, com jo, que ens meregem, de vegades, amb un autocar, amb un cotxe, a l'autobús, imagina't, doncs, pujar una nau especial, doncs, seria un calvari. Un cas important va ser un astronauta alemany que tenia la missió de sortir a fora de l'estació internacional i fer una sèrie d'eves, que se'n diuen, d'activitats extradiculars. Sí, sí.
No va sortir perquè es trobava malament. Realment va estar marejat i li van fer una quantitat inhumana d'injeccions de biodramina, diguéssim, i no va haver-hi manera que la primera sortida extravincular la pugui realitzar ell. I, per tant, la va fer un astronauta a reserva. Són molts anys d'entrenament i molts diners que costa un astronauta. No et pots jugar a tornar a pujar aquesta persona...
i que torni a estar marejant la pròxim volt. Per tant, aquest post-tonalte ja ha tornat a pujar mai més, tot i que va arribar a fer una sortida extrajudicular, però suposo que tampoc amb les condicions que haguessin tocat. Moltes coses d'aquestes realment no les podem descobrir fins que no estem a l'espai una bona temporada. Aquí només ho podem simular amb centrifugadores, que són unes màquines que puges, comencen a fer voltes, i voltes i cada vegada més ràpid, que allà aguantes les gers i més o menys també et mereixes com una sopa.
I després també tenim aquests vols estratosfèrics que l'únic que fan són uns avions normals, com els que fan servir per viatjar nosaltres normalment d'un país a un altre, però l'únic que fa és que puja molt amunt i quan arriba dalt apaga els modors i es deixa caure amb caiguda lliure. Això fa que durant uns...
Un parell de minuts tenim, en certa manera, gravetat zero. Doncs aquí és on la gent més o menys s'entrena una mica a com podria ser viure l'espai. Aquí també podíem detectar, però bé, clar, fer-ho això durant dos minuts, de vegades, doncs més o menys ho pots dissimular. Però un cop et trobes allà dalt, que no pots baixar així com així. Ja és una altra història. De dues maneres...
Estar tant de temps a l'espai ho va aconseguir viatjant amb la Soyuz, que era una primera de les naus russes que envien fins i tot ara a l'espai, però fins i tot abans tenien un petit laboratori. Després va haver-hi l'estació Mir i després l'estació Internacional. Per tant, ha sigut tot un astronauta veterà amb la vida a l'espai.
Després tenim, de dona, en aquest cas ja passem a ser una americana, la Peggy Whitson, que ha passat 376 dies, 17 hores i 22 minuts. En aquest cas, una mica més d'un any. Ho ha fet en dues vegades que ha estat a l'estació internacional. Són aquestes estades de llarga duració
que normalment fan uns sis mesos per tant potser una miqueta més i per això ha pogut fer aquest any de permanència a l'espai i també aquest tipus de permanències com que hi ha molts astronautes també és difícil que ho puguem repetir amb més d'un de totes maneres suposo que els astronautes que estan increïblement dotats per ser astronautes no se les juguen ni més d'una vegada repeteixen de totes maneres tenim un cas especial
A veure quin... Tenim el cas de Valeri Poliakov. I aquest, què té de raro? Doncs aquest, en certa manera, és el que ha estat més estona a l'espai seguida. Ha estat 437 dies, com a 7...
a l'espai. Això és més d'un any. I com ho han fet, aquest pobre home? Bàsicament, es va trobar en una situació una mica rara. Va pujar, sent com a ciutadà de la Unió Soviètica, la Mir, i quan va passar ja era un tripulant rus. Per tant, és aquella època on la Unió Soviètica es va desmembrar i, per tant, amb aquell bypass...
de quin era el president, qui manava, doncs bàsicament no es van recordar gaire dels astronautes que hi havia a l'espai, no perquè no pogués tornar, perquè sempre hi ha una nau de reserva que ell pot agafar-la i tornar a la Terra, sinó que per no deixar-la deshabitada era difícil triar, no difícil, però coses de pressupostos, enviar algú, va haver-hi una descoordinació i no enviaven el relleu a aquest pobre astronauta
Bueno, tenia un company, però no portava tant temps com ell, i doncs, bueno, vulguis o no, doncs es va passar més d'un any, aquests 437 dies, si no recordem gaire, vull dir, si recordem bé, ara va haver-hi una mena d'experiment, perquè, diguéssim, era com un gran hermano, però una mica més científic, que era simular l'estància de 500 dies tancats, perquè simulàvem, doncs, que anàvem cap a Mart.
Aquest home, quasi sense vulguer-ho, penjat allà a l'espai, ho va aconseguir-ho. Serà difícil que Torero superar, més que res, perquè quan va baixar el pobre ja estava una mica tocat. Tants dies a l'espai això afecta molt, sobretot el que és musculatura i maneres de moure's. Clar, sembla que no, però canvia molt, no?, suposo.
Sí, bàsicament el que passa és que els muscles deixen de fer força i per tant perds massa muscular i també tens una mica de descalcificació d'ossos. És a dir, no estem fets per estar gaires estades a l'espai. Per tant, doncs, bueno, de mica en mica acaben fent més, hi ha més exercicis, es fan exercicis físics per anar fort.
tenint més força els muscles quan baixem però tot i així això és complicat per tant haurem d'anar a poc a poc i anar veient com ho fem l'últim rècord
A veure... Tenim els homes que han anat més lluny, que han anat més lluny de la Terra. En aquest cas, irònicament, no és un rècord que havia de sortir expressament, és a dir, en aquest cas de l'Apollo 10, doncs sí, tal com arrencaven, sabien que més o menys superarien aquesta velocitat, però en aquest cas ens trobem que això ho van aconseguir per error. I quin error era aquest? Doncs mira, si us dic quina missió era, era l'Apollo 13. L'Apollo 13 és una nau que portava el comandant James Lowell,
el Fred Heiser i el John Swigger i bàsicament el que els va passar és que van tenir un accident en direcció a la Lluna i van haver de, bueno, amb sort van haver d'avortar a poder baixar a la Lluna i l'únic que van fer és per poder tornar perquè no tenien manera de comandar la nau
Tenien la sort que, en aquest cas, anava en direcció a la Lluna, i la Lluna, si no fem res per frenar-nos, el que fem és passar al seu costat molt ràpid i fem com si la tinguéssim lligada amb una corda, un joio, diguéssim, el fem tornar, fem aquesta la força centrífuga, aquesta fruta li fa la volta i torna cap a la Terra. Doncs mira, aquesta ha de ser la sort, però també amb això vam aconseguir que vam passar per la cara oculta més lluny del que haurien d'haver passat,
Va ser a 254 quilòmetres de la superfície, però això sumat amb la distància de la Terra són els homes que han anat més lluny. En aquest cas, 400.171 quilòmetres de la Terra. Això va passar a les 19.21, en aquest cas de la tarda, del 14 d'abril de 1970.
Aquest i altres rècords que hem parlat de la Lluna, però ara duraran molts anys per superar-se. Diuen que cap a l'any 2020 Japó i Estats Units volen enviar algú a la Lluna, ja ho veurem, però suposo que més endavant algú ho superarà. De totes maneres, els rècords estan per això, per superar-se, no? Sí, ara.
Ara ho passem amb els equips del Guardiola, es pensaven que no podien superar cap record i sempre, sempre es poden superar i cada vegada semblen més incredibles, encara que si la cosa es fa molt quotidiana la gent ja no hi pren tanta atenció i molts d'aquests records de la Lluna al principi eren espectaculars però després la gent no hi va fer gaire cas perquè com que hi era una rutina i el dolent d'aquestes coses és quan es tornen rutina.
Però bé, mica en mica anirem descobrint més l'espai i esperem que algun dia l'home pugui anar més enllà dels planetes que tenim al nostre voltant. Molt bé, doncs avui hem descobert una mica més aquests rècords, aquests grans reptes, o els reptes més importants, si més no, pel que fa a distància, a rècords, és a dir, de coses que s'han fet, però els que més, no? Vull dir que tampoc no vol dir que siguin els reptes més importants aquests.
Bé, i si algun dia anem a la Lluna, a Mart, si algun dia anem a Mart, doncs segurament molts d'aquests es superaran ràpidament. Però bé, això ja serà un altre tema. Bé, doncs moltes gràcies, Oriol Rigat, per arrupar-nos una setmana més al món de l'astronomia i tornem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Que vagi bé, adeu. Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar.
Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Ràdio 2798.1
Doncs senyors i senyores, fins aquí hem arribat amb el programa d'avui i podríem dir que també amb el programa d'aquesta petita temporada d'estiu que us hem ofert des del primer dia de juliol fins avui divendres 2 d'agost del 2013. Ha estat el Just a l'Estiu, un programa musical, també amb molts col·laboradors que ara repassarem i que us ha intentat refrescar una miqueta més aquest mes de juliol tan càlid, tan calorós que hem viscut a Sant Just d'Esvern.
Avui al programa, com sempre i com cada dia d'aquest mes de juliol passat i d'aquests dos dies d'agost, hem tingut amb nosaltres, l'Andrea Bueno, parlar-nos de l'actualitat del nostre municipi i també dels diaris, de les portades de l'actualitat que es cou arreu del món. També hem tingut amb nosaltres, com cada dia, l'Alea Ardenuí, parlant-nos d'invents que han canviat les nostres vides. També...
Durant molts dies hem tingut a la Carme Amador fent-nos cada dia una recepta de cuina. També, com no, en Diego Marcos, que també ha estat amb nosaltres fent aquestes recomanacions literàries des de la llibreria Resenya. També hem pogut parlar molts dies amb l'Oriol Rigat parlant d'astronomia. La Irene Pujadas ens ha fet recomanacions per poder viatjar visitant diferents capitals de molts països diferents d'arreu del món.
També hem tingut algun dia entre nosaltres a la Astrid Goldstein del celler de Can Mata parlant-nos i recomanant-nos vins també per aquest estiu 2013. Així doncs que ha estat un munt de gent que ha anat passant pel programa, que ens ha anat explicant les seves històries i que ens han portat aquest estiu una miqueta més suportable. Ara tan sols queden 30 segons per arribar a la una de la tarda. Nosaltres posem puny final a aquest programa del Just a l'Estiu. Recordem-vos que ara a la una hi ha la informació amb la xarxa
i després també amb els serveis informatius d'aquesta casa, que farà l'informatiu migdia, que serà l'últim de la temporada, fins al mes de setembre. Recordar-vos que la ràdio està pendent contínuament de totes les activitats que es fan a la Festa Major, que aquesta tarda programarem música i us anirem anunciant els actes més destacats d'avui divendres i també del cap de setmaní de dilluns i dimarts, i que participarem activament físicament de totes aquestes activitats de la Festa Major. Que vagi molt bé, ha estat un ple, un servidor, en Carles Hernández i Rius, és la una de la tarda, que vagi bé i bon estiu.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maria Josep Guitart i David Collantes. La construcció ha liderat la creació d'ocupació a Catalunya durant el mes de juliol en 2.200 persones menys vinculades al sector registrades a les llistes de l'atur. Això vol dir que una de cada tres persones que ha trobat feina, si bé el major nombre de contractes firmats, correspon al sector serveis. En declaracions a la xarxa de comunicació local, la secretària de suport a les persones aturades de la UGT Raquel Gil ha lamentat que la contractació cada cop és més precària.
si analitzem el tipus de contractació que va vinculada a aquesta baixada de persones a l'atur, això ens fa patir. Ens fa patir perquè estem parlant d'un increment molt important de contractes temporals, perquè dels 47.000 contractes aproximadament que s'han fet,
L'últim mes, 40.000 són del sector serveis i molt temporals, i per tant això ens fa pensar que estem davant de contractació molt estacional i a més contractació bastant precària. La xifra d'aturats apuntats a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya s'ha reduït de 6.859 persones al juliol i per primera vegada des de l'inici de la crisi s'ha millorat respecte de l'any anterior.
L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs encara no ha pres una decisió sobre el futur de l'edifici del carrer Venus al barri de la Mina, on va caure part del sostre dimecres passat. Tot i que l'estructura de l'immoble no està malmesa, el consistori considera urgent reallotjar les 220 famílies que hi viuen per la degradació que pateixen les zones comunes. Els pisos, per reallotjar-los, ja estan construïts, però els veïns no poden fer front als més de 30.000 euros que haurien de pagar. El consistori reclama a la Generalitat que el crèdit el concedeixi
L'Institut Català de Finances ho ha explicat a la xarxa Gregorio Belmonte, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Sant Adrià. Estem parlant d'una mitjana de 34.000 euros per 200 famílies aproximadament, que són les que necessitarien aquest crèdit. Estem parlant nosaltres, els càlculs és això, entre 12 i 13 milions d'euros...
El conseller de Territori Santi Vila s'ha compromès a donar una resposta al consistori el mes de setembre. Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre persones que tenien en total més de 300 plantes de marihuana a dos domicilis del barri de la Font de la Pòlvora de Girona. Les detencions formen part d'un dispositiu policial organitzat en aquest barri dimecres a la tarda. Freqüència Girona, Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. En el dispositiu policial hi van participar agents de la brigada mòbil i la unitat canina dels Mossos d'Esquadra i també la policia municipal de Girona.
Durant la tarda de dimecres es van registrar 5 domicilis del barri de la Font de la Pòlvora de Girona, un dels més conflictius de la ciutat. En un pis hi van trobar 152 plantes de marihuana i en un altre domicili 153 plantes més i es van detenir 4 persones. Se'ls acusa de ser les presumptes autores d'un delicte contra la salut pública. També es van inspeccionar dos bars del mateix barri en els que es van identificar 20 persones.
Des dels Mossos d'Esquadra han assegurat que continuaran col·laborant amb la policia municipal per dur a terme més actuacions d'aquest tipus. I la Festa Major de Gràcia de Barcelona millorarà l'accessibilitat dels vianants i serà més diurna que nocturna. Començarà el 15 d'agost i s'allargarà fins al 21. El cantant del Sirex Leslie serà el pregoner. En total es guarniran 17 carrers, un menys que l'any passat.
Ricard Estruc és president de la Fundació de la Festa Major de Gràcia. Tots els carrers tindran una vorera completament lliure perquè la gent pugui entrar i sortir pel carrer, sense cap obstacle. Vol dir, no hi haurà ni cadires, ni barres de bar, ni res que pugui molestar a la gent amb mobilitat reduïda especialment i també a la gent que passejant normalment no trobi entrebancs per creuar el carrer de dalt a baix.
L'Assemblea Nacional Catalana organitzarà l'encesa de 6.000 espelmes que formaran una estelada i un assaig per la cadena humana de l'11 de setembre. Esports en xarxa Bon dia us parla David Amadorals Mundials de Natació de Barcelona. Mireia Belmonte s'ha classificat per a la final dels 800 metres. Escoltem les seves valoracions.
Ha anat bé, és més o menys el mateix temps que Londres, l'any passat pel dematí, així que de moment estic al meu nivell, però sí que m'ha costat al principi començar i anar amb boi. Sí, era estar en màxim contacte amb ella i que la setmana és el menys possible. Aquesta tarda Marina García lluitarà pel podi a la final dels 200 braços. Els catalans Albert Puig i Gerard Rodríguez, amics del Balear Marc Sánchez, han fet rècord d'Espanya però s'han quedat fora de la final.
Fins demà!
Al Congrés Mundial de Penyes, el president Sandro Rossell ha anunciat un fitxatge abans del 31 d'agost. L'Espanyol juga a les 7 de la tarda un amistós davant el Montpaller, Occitast o Anisbaixa, d'última hora. Notícies en xarxa.