per intentar atracar una entitat bancària al municipi del Vendrell, al Baix Penedès, la setmana passada. El detingut va entrar a l'oficina i va amenaçar el director amb una pistola. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís després que un dels treballadors pulses l'alarma que tenen connectada amb la policia. Els agents van desplegar un dispositiu a l'entitat i van aconseguir arrestar l'atracador. Hi ha hagut un nou accident mortal aquest matí a les carreteres catalanes, a la comarca de la Garrotxa, on un camió d'obres ha tingut un accident per causes que es desconeixen i, segons confirmen, fonts dels bombers de la Generalitat,
l'han hagut de treure del vehicle. Aquest conductor, insistim, ha mort. Comprovem quin és l'estat del trànsit a aquesta hora. Marc Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Comencem parlant d'aquesta incidència. Ja tenim normalitzada la circulació en aquesta zona de Barcelona, aquesta Nacional 260. En canvi, continuen els problemes en aquesta Nacional 2 a Bàscara. En principi, ha d'acabar la manifestació que cada dia talla aquesta Nacional 2 a Bàscara.
en totes dues direccions, i també recordar la neu que afecta la xarxa viària del Pirineu. Per exemple, hi ha un tram de la Collada de Toses on calen cadenes per circular-hi, i un crepat de vies de les Comarques, dels Pallars, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, també on calen cadenes per circular-hi, recordant que tenim tancat a la circulació al port de la Bonaigua, la C-28. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parlaré amb la Rauma i Mou i comença la...
El primer partit de quarts de final enfronta Barça i Madrid avui a les 7 de la tarda. Un duel on repareixeran el blaurana Joan Carras Navarro i el blanc Rudi Fernández, ja recuperats de les seves lesions.
Qui passi a semifinal s'enfrontarà o el Caja Laboral o el Caix Saragossa, que s'enfrontaran avui a dos quarts de deu de la nit. Els altres dos partits de quarts es jugaran demà divendres. En futbol avui Leo Messi renova el seu contracte amb el Barça. L'argentí quedarà lligat al club fins l'any 2018. Amb aquesta firma el Barça s'assegura la continuïtat de tres jugadors clau del primer equip, Xavi, Iniesta i, com dèiem, Messi.
No deixem l'actualitat blaurana. Avui, a les 12, el primer equip, ja amb la majoria d'internacionals a Barcelona, s'entrenaran per seguir preparant el partit de Lliga del pròxim diumenge a les 12 contra el Getafe. I Anteni Rafa Nadal ha aconseguit la primera victòria individual en el seu retorn a les pistes al Manacorí. Ha derrotat l'argentí del Bonis per 6 a 3 i 6 a 2 al quart de final del torneig Vina del Mar a Xilà. Notícies en xarxa.
Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 6 minuts a les 10 i comencem aquesta hora al Just a la Fusta d'avui dijous 7 de febrer. Un programa on com sempre començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un repàs de l'actualitat general del dia a través dels diaris d'avui.
les notícies més destacades, entrevistes, articles, esports i cultura, una mica de tot. I també parlarem del temps amb el Carles, anant a dir rius per parlar d'aquest fred que ja fa un parell de dies que notem.
A partir de les 11.10, ho entrevistarem a Maite Marín, que és la responsable que demà impartirà la conferència de l'ACEA sobre el cicle del paleolític a la romanització. Demà parlarà dels primers fenicis. També farem, com és habitual, tertúlia d'actualitat amb l'Elina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joana Algarra i la Montse Larrea.
I tindrem també la cuina amb la Carme Madó que ens portarà una recepta com cada dia. També farem teatre amb la Maica Dueñas i l'Alea Ranodi ens explicarà la història d'alguns dels invents que han marcat més o menys la nostra vida quotidiana. Just a la posta.
Tot això a partir de la mateixa, acompanyant-vos també a través de la música. Per això avui començarem amb la Nora Johns. Sunrise, sunrise Looks like morning in your eyes But the clock's held 9.15 for hours
I said, ooh, ooh, ooh. Ooh, ooh, ooh, ooh. Ooh, ooh, ooh, ooh.
Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we've made it through
Now the night will throw its cover down on me again. Ooh, and if I'm right, I guess the only way
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10 i és moment de repassar les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I comencem parlant... De què comencem parlant? Perquè ara m'he perdut amb l'ordre, m'has explicat les notícies, però... No, és que he començat pel final. No he pres nota.
Comencem parlant d'una entitat del poble que està d'actualitat per tot el que organitza aquests propers dies. Parlem de les SES, que demà, al vespre, tornarà amb el seu cicle de conferències, d'aquest cicle que es diu del paleolítica a la romanització, i aquesta setmana l'arqueòloga Maite Miró parlarà dels primers colonitzadors grecs i fenicis. Serà les vuit del vespre local de les SES a l'Ataneu i després ens explicarà més coses sobre aquesta qüestió. I d'altra banda, les SES organitza aquest dissabte
la seva Assemblea General Ordinària. Els socis i sòcies estan convocats en aquesta reunió que es farà a dos quarts de 7 de la tarda al local de l'entitat, a la Teneu. I l'ordre del dia, com passa sempre amb aquestes Assemblees generals, preveu aprovar la memòria de l'any passat de l'entitat, l'estat de comptes i el pressupost d'aquest any. I també es faran propostes per al 2013 d'activitats, etc. I els socis i sòcies podran fer suggeriments per al premi especial del concurs fotogràfic 2013 que prepararà l'entitat.
I bé, doncs, a mica en mica anirem parlant també de l'actualitat de les SES i a veure si la setmana que ve també podem explicar com ha anat aquesta assemblea. Perfecte. Doncs això, d'una banda, tenim més qüestions tecnològiques, no, ara, Andrea? Parlem de l'àrea metropolitana de transport, de l'àrea metropolitana de Barcelona, volia dir que he posat en marxa una aplicació per webs, smartphones i tablets per saber quin és el temps d'espera dels autobusos de les línies metropolitanes. Es diu AMB Temps Bus.
A tota la xarxa d'autobusos hi ha 450 panels dinàmics a les parades d'autobús on es poden conèixer el temps d'espera i possibles incidències. I ara amb aquest sistema té registrades les prop de 4.500 parades dels municipis de la primera corona metropolitana entre ells Sant Just i cobreix qualsevol autobús de les línies metropolitanes. Com deia Sant Just és un dels municipis que es beneficien d'aquest servei però també altres localitats veïnes com Esplugàs, Cornellà, Sant Joan d'Espí o Sant Feliu.
amb aquesta aplicació, l'AMB Temps Bus, els usuaris i usuàries dels autobusos de Barcelona podran planificar les seves rutes en autobús de forma més eficaç.
Doncs això és una altra de les notícies d'avui, dijous 7 de febrer, i acabem parlant d'una activitat que és d'agenda per la setmana que ve. Sí, i si voleu ja us hi podeu apuntar. Cuina Miracle, el Centre Cívic Joan Maragall i el Celler de Can Mata organitzen dilluns a la tarda una aula de cuina de cuaresme, acompanyat de tas de vins i degustació, aquestes coses que últimament el Celler de Can Mata no para d'organitzar. Això serà dilluns a la tarda, i les inscripcions es poden fer al Centre Cívic Joan Maragall,
i el preu per participar-hi és de 9 euros amb 73. El curs es farà dilluns a dos quarts de set de la tarda, no al Celler, sinó al Centre Cívic Joan Maragall i, com dèiem, també l'organitzen amb Cuina Miracle, el Centre Cívic i el Celler de Can Mata. Si voleu participar-hi, en aquesta aula de cuina d'Aquaresma, ja us hi podeu inscriure, si esteu interessats.
Molt bé, doncs una bona proposta també d'aquestes en què es combina el menjar o el vi amb alguna altra cosa. Exacte, realment és l'any... És el vi amb una altra cosa, sempre, és l'excusa. Ah sí, en un altre àmbit. Tinta bé. Sí, sí, no sé si hi aniràs, Andrea. No, no crec, no puc. Molt bé. És dilluns a la tarda... Complicat. A veure, si es fes en un altre moment, potser m'ho pensava, sí, però... De moment no puc, no puc. Perfecte, doncs fins ara, Andrea. Fins ara, que vagi bé.
I remember you well in the Chelsea Hotel
You were talking so brave and so sweet Giving me head on the unmade bed While the limousines wait in the stream Those were the reasons That was New York We were running for the money and the flesh
That was called love For the workers in song Probably still is for those of them left Oh, but you got away Didn't you, babe? You just turned your back on the crowd
You got away I never once heard you say I need you I don't need you I need you I don't need you And all of that jibin' around
I remember you well in the Chelsea Hotel You were famous, your heart was a legend You told me again you preferred handsome men But for me you would make an exception And clenching your fists for the ones like us
You fixed yourself and said, well, never mind, we are ugly, but we have the music. And then you got away, yeah, didn't you, babe? You just called.
I never once heard you say I need you. I don't need you. I need you. I don't need you.
I don't mean to suggest that I loved you the best. I can't keep track of each fall and robin. I remember you well at the Chelsea Hotel. That's all. I don't even think of you that often.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. Al condensador de flujo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Tot seguit repassem les portades dels diaris d'avui.
Amb quiosc marcat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbern, darrere el mercat. Un quart i mig d'onze saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de les notícies a un nivell més general.
I, primer de tot, per tant, comencem repassant la notícia més destacada del dia emportada. Tots els diaris coincideixen, els diaris catalans coincideixen, el diari ara diu 12 anys perduts, es refereix a la cimer anticorrupció que va convocar ahir el president de la Generalitat, i hi ha una fotografia que és de l'any 2001, en què els líders polítics van segellar l'anomenat acord de transparència que diu el diari ara mai s'ha complert.
Aquesta comparació entre la foto que es va fer al 2001 i la foto que s'ha fet 12 anys després, una imatge més petita dels líders reunits. M'has proposat convertir en llei un pacte per la transparència signat pels partits polítics del 2001 i que mai s'ha arribat a posar en pràctica. Aquesta és la notícia més destacada pel diari Ara, que també recull el punt avui amb una declaració del president, diu que cal fer net.
Acord per traduir en accions concretes la reunió amb Mas. Iniciativa per recuperar aquest acord consensuat al 2001. Diu que de Gispert anula la reunió amb els partits. I veiem una imatge del moment en què entraven els representants dels diferents òrgans de control i el president de la Generalitat al pati dels tarongers abans de fer aquesta reunió. Una foto molt semblant a la que recull el periódic comportada. Una foto contra la corrupció en plena tempesta.
i diu durant que pressiona Oriol Pujol jo dimitiria si un dia fos imputat. I per últim la vanguardia destaca aquesta notícia amb un format més breu, més petit, diu Mas crida a eliminar la corrupció a Catalunya i veiem una mini imatge d'artur Mas i de la resta de assistents a la reunió ahir. Sí, curiós que la vanguardia li dediqui més sorpresa, que li dediqui tan poc pes a aquesta història encara que sigui per bé o per mal.
Bé, en tot cas passem ara a destacar què és el que ens explica en aquest matí els digitals i el 324.cat, per exemple, ens parla de primer de tot el cas d'Urdangarin. Diu que Urdangarin no paga la fiança i el jutge l'embargarà els vents, el termini per pagar conjuntament amb el seu exòs i els 8,1 milions d'euros s'acabava ahir a la mitjanit. Ara la justícia procedirà a embargar-los els vents fins a cobrir la quantitat. Tant Urdangarin com Diego Torres han presentat recurs contra la fiança conjunta però això no impedeix
que hagin de pagar els diners. També se'ns parla del cas Várcenas, però que inspira la tipografia corrupta. No sé si ho has vist, Andrea. La lletra. No, no l'he vista. He sentit que no sabies si era... que no reconeixia la seva lletra... No, no, no, que han anat esplegats, que lluita això, ha sortit una història paral·lela, que és que s'ha creat una nova tipografia basada en la caligrafia atribuïda a l'extresori del PP i que es diu Corrup Script.
Sí, sí, sí. La tipografia corrupta és com l'ha batejat un estudi barceloní. És Marc Garriga qui ho ha fet. Hi ha 26 lletres i 10 números d'una tipografia completa a la panxa de la seva web. Evidentment assenyala que és un tipus molt d'actualitat jugant amb el concepte de tipus. Tot plegat amb humor i Curanza en salut també firma que són els creadors de la tipografia però que no es fan responsables de l'ús fredolent que qualsevol mitjà de comunicació pugui fer-ne.
per engolpar qualsevol política. En tot cas, també he arribat fins i tot a fer-se en resolt una revista que és Eurocubo, que explica que el seu autor va crear Photoshop per alliberar l'atenció i la crispació ràndons d'aquests casos de corrupció. I hi ha la lletra, sí, sí. Tots la de basadari amb majúscules i minúscules. I números, també. Molt bé.
També se'ns diu el 324.cat, en primer lloc, que arriba al torn de l'altre extresorer popular, Álvaro Lapuerta, en ple escàndol pel cas Bárcenas, sobre aquest suposat pagament. La fiscalia anticorrupció interrogarà aquest dijous un altre extresorer del partit, Álvaro Lapuerta, com va ser entre el 93 i el 2008.
I també es fa resolt 324.cat de la mort de l'actor Joan Dalmau ahir amb 85 anys d'edat, que havia estat finalista als Goya per Soldados de Salamina. Va morir ahir al vespre. A l'Hara.cat també se'ns parla d'aquesta actualitat vinculada amb la corrupció i de fet es recullen les declaracions
de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, de Catalunya Ràdio, que aquest matí ha dit que hi ha parts de l'acord del 2001 que s'han complert i d'algunes parts se n'han fet llei. Diu però que ara s'ha de seguir treballant perquè les nostres institucions no trontollin. I també se'ns diu al diari ara que Mas i Rajoy es reuniran en secret. O ens diu que és millor que els dos presidents es trobin sense la pressió que representa que després t'esperin els mitjans i que abordaran qüestions com tot el tema sobiranista
i també el relaxament dels objectius de dèficit, és el que ha dit el conseller de presidència, Francesc Combs, en una entrevista a TV3. Aquestes són doncs algunes de les notícies d'aquest matí que ens expliquen als diaris digitals. Ens fixem ara de nou en les portades dels diaris i destaquem prou altres informacions més enllà del gran titular del dia.
El diari ara, d'alguna manera, segueix parlant de corrupció i de tots els casos oberts que apareixen ara darrere els mitjans de comunicació. Parla del cas Bárcenas, diu l'extraserrer del PP nega davant del fiscal que hi hagués caixa B. Del cas Urdangarin diu que la fiança li provoca un empobriment injust. Pel que fa al cas ITB d'Oriol Pujol, les conclusions del fiscal agreugen la seva situació i pel que fa al cas Crespo, Petroff confirma els regals
a l'exalcalde de Lloret de Mar. Això és el que destaca el diari ara en portada, que només parla de corrupció en la seva portada. D'altra banda, el periòdico diu toquets, els escàndols minen l'executiu de Rajoy, una mica en aquesta línia, però ampliant la panoràmica. Diu Mato i Montoro comencen a sonar en les quinieles del PP per sortir del govern i Bárcenas passa una prova caligràfica a la fiscalia després de negar l'autoria d'aquests papers.
D'altra banda, el punt avui ens parla d'educació i ens diu que ensenyament avança la substitució dels mestres de baixa. Diu que es cursa els terminis de la substitució. Ensenyament anuncia que les baixes dels tutors d'educació infantil es cobriran des del primer dia i les dels de primària des del 6è i el govern utilitza la retallada del sou dels substituts per reduir l'espera.
I per últim, la vanguardia, a l'apartat viure, ens diu que el carril bus va al metro de vehicles amb dos passatgers. Ja no s'haurà d'anar amb un maniquí al seient del costat que va fer aquell home a Madrid. Per tant, simplement, que hi hagi més d'una persona, no? En un cotxe? M'imagino que sí. I bé, això és el que ens destacen les portades, també, en les portades. Perfecte, doncs fixem ara en les notícies més llegides dels digitals,
Atenció perquè el diari ara és que Cesc Fàbregas protagonitza el nou anunci d'Estrella Damm. És el que més ha interessat als lectors. Has vist l'anunci, Índria? No, no l'he vist. Però és molt d'hora, no? És normal? No, ni em sembla que... No és l'anunci de l'estiu, però de vegades fan algun altre, em sembla. Diria que...
Em sembla que n'hi havia un que protagonitzava aquell actor, el Daniel Brull, que em sembla que no era tampoc distiu. Si de tant en tant era que al gener o així treuen algun altre anunci. No era aquell també que sortien els Amics de les Arts, també potser? Sí, exacte, el de Barcelona, sí, sí, sí. No, Catalunya. Sí, sí, és aquest. Doncs em sembla que sí. Doncs és el que més interessa als lectors de l'ARA, el segon que mas proposa convertir en llei un acord d'autolimitació de despeses electorals del 2001.
I el tercer és aquest, que diem que la lletra de Bárcenas serveix d'inspiració per a una nova tipografia. És el que més gràcia ha fet, ens imaginem, els lectors d'aquest diari digital. En el cas del 324.cat, el més llegit és que dos matemàtics d'universitats espanyoles defensen que la Terra és el centre de l'univers. El segon, que Scotland Yard analitza l'ADN d'una nena que s'assembla molt a Madeleine i viu a Nova Zelanda.
El tercer demanarà al Tribunal Constitucional l'anul·lació del cas Nos i alega que la fiança de 8 milions l'avocaria a un injust empobriment. Aquí ens anem a fixar-nos en altres qüestions que són les entrevistes que trobem avui a les contrabortades dels diaris.
I comencem pel diari Ara on, atenció, la pregunta que es titula avui és, què ha passat amb la Maripau? La Bibiana Vallder avui entrevista la Maripau Huguet, que molta gent ens es preguntava què havia passat amb ella, que ja no sortia a la tele, la gent no sabia què estava fent ara mateix. I bé, doncs, quan es troben, en el moment de fer aquesta entrevista, la Bibiana li pregunta directament què ha passat amb la Maripau. I ella li diu, no ha passat res, soc al Departament del Servei d'Atenció a l'Audiència de TV3.
Diu, t'agrada? Sí. T'omple? No. La meva vida és fer tele. A llarg d'aquesta entrevista doncs parla d'amor, de desamor. Diu que ara mateix està sola, després de molt de temps amb la seva parella doncs s'ho van deixar. Que això és una mica depriment en segons quines coses fa ella. I també parla doncs de què fan el seu dia a dia. Diu que porto una vida perfectament planificada, un horari estricte, exigent i rigorós. Em llevo a les 4 i entro a treballar. El matí? A les 5, sí.
Dino a la una, sopo a les 6 i aleshores em fico al llit. I fer responsabilitat. Què desperta a les 4? La gana. Me la torno a mirar, té el cos d'una nena de 15 anys, és sussuda i fibrada, petita i àgil. És una entrevista molt descriptiva, la de la Mari Pau. La descriu amb tot detall. Avui ens ofereix la Bibiana Vallvé a la seva contra del diari. Molta gent li encorigeix saber justament què ha passat amb la Mari Pau. De aquí anem cap a la següent entrevista.
Què tenim en un espai petit i cap massa mort? La Catalina Gallà entrevista avui a Paula Laberde, que és mexicana i una de les artistes residents de TPK Art i pensament contemporani de l'Hospitalet de Llobregat. És una noia mexicana que diu que va arribar a Barcelona perquè feia disseny gràfic al seu país enfocat en noves tecnologies.
i quan va arribar aquí era el boom dels portals, però el disseny va anar apostant per la part més tecnològica i va deixar la seva part artística. Explica que ara mateix està treballant en una exposició col·lectiva que hem titulat No no es cabe tanta muerte i hem implicat 15 artistes de disciplines i nacionalitats diferents i exposaran el matge a Barcelona i a Granollers el mes de novembre. Diu que s'hi va involucrar com a curadora, coordinadora i artista. I bé, al llarg d'aquesta entrevista, doncs parlar de la violència
de l'art que fa i del que presentaran en aquesta exposició. Doncs interessant, segurament. I ara ens anem cap al punt avui. Ara sí, el castellà és una llengua molt potent a Catalunya. Ho diu Montserrat Cortés, professora de psicologia de la Universitat de Barcelona. Parla dels atacs que s'estaven fent contra el sistema lingüístic català des de l'estat espanyol,
diu l'Andreu Mas si són gratuïts i ella diu que no ho són, són polítics, no estan basats en dades perquè aquestes indiquen que els nens escolaritzats a Catalunya tant saben català com castellà o fins i tot més castellà que català. Diu que les competències que enssoleixen els nens a Catalunya són equivalents a les dues llengües i semblants a les que enssoleixen els nens a la resta de l'estat.
i diu que segregar l'escola per motiu de llengua l'única que ens portaria és a una societat dividida, moltes persones que no tindrien accés al català amb tot el que això suposaria i que tindríem dues comunitats. A més, afegeix que les persones que venen de països de parla castellana només necessiten 20 hores per entendre el català. I l'entrevisten avui perquè és coautora d'un estudi sobre el model lingüístic de Catalunya que ha publicat la UOC en forma d'opuscle.
Doncs també fa mala pinta aquesta entrevista, acabem però amb la de la vanguardia que diu que els rics moren per excés d'atenció mèdica. Ho diu Juan Gervás, que és doctor en medicina i que ens adverteix dels perills de la medicina preventiva. Amb la seva dona, també metgessa, la Mercedes Pérez, han publicat un llibre que es diu Sano y Salvo, i llibre d'intervencions mèdiques si necessàries, on recullen algunes dades curioses.
La Leima Sanchis li pregunta, l'activitat del sistema sanitari és la tercera causa de mort? Diu que sí, que als Estats Units causa 225.000 morts anuals. A Espanya els medicaments tenen uns 19.000.000 anuals d'efectes adversos i provoquen la mort de 6.500 pacients. I diu, també s'ha demostrat a Israel que quan els metges es fan vaga les morts baixen un 45% i diu que les seves afirmacions es basen en estudis científics fiables. Deu-n'hi-do.
Aquest llibre i aquesta entrevista desvella algunes dades curioses sobre la mort i les visites al metge. Segur que també val la pena llegir aquesta entrevista avui. Mira, m'interessen bastant totes les contraportades. Va a dies, però avui sembla que totes tenen alguna cosa.
I atenció a la notícia curiosa d'avui Andrea, no sé si tu eres fan de Hello Kitty de petita. No m'agradava gens. A mi m'agradava. De tota manera la Hello Kitty es va començar a fer famosa quan... No que eren petites. Més tard. Jo la recordo més tard. Deven anar a moda molt més tard, però jo em sembla que quan nosaltres érem petites no estava en auge. Jo recordo que tenia alguna carpeta que era d'alguna cosina meva o alguna cosa d'aquestes. Però m'agradava.
A mi no, sempre l'he tingut una mica de ràbia. Doncs potser t'agradarà saber que la Hello Kitty se n'ha anat a l'espai sideral, 28 quilòmetres de la nostra planeta, per tant la tindràs lluny, aguantant d'ambertures i vents extrems com a part d'un experiment. Un grup d'estudiants nord-americans es van proposar posar en òrbita Hello Kitty i ho han aconseguit. Es pot veure a través d'un vídeo, a veure si guanyem alguna cosa sentint el so. Però què fem? O sigui, què hem ficat allà a la nau? L'objectiu era...
era provar els efectes de l'altitud amb la presió de l'aire i la temperatura i per això van decidir que farien servir la Hello Kitty. La posarien en un coet i a la imatge d'un coet i la típica nina, potser ho veu ara que et giro la imatge del vídeo, la posaven en un coet i després hi ha la imatge de com s'enfila
i puja cap amunt, diu que, això, van posar un coet, la van llançar amb l'ajuda d'un globo meteorològic, i que dins del coet hi havia la Nina i una càmera que ho gravava tot. És impressionant, el que es veu realment. Llavors diu que durant aquest viatge a l'Espai Hello Kitty va aguantar temperatures de fins a menys 30ºC i vents de gairebé 100 km per hora arribant a una alçada de més de 28 km. És molt curiós, eh? Clar, el tema Kitty és el punt fric de la notícia, però la història...
És divertida. Mira, ha arribat bé? La Nina, almenys? Sí, sí. Me n'alegro molt per aquí. Sembla que sí, perquè hem pogut veure el vídeo, sigui que... Sí, va arribar bé el Bom Garner, no? I va pujar més amunt encara. Molt bé, doncs si t'interessa pots mirar aquest vídeo al YouTube. Sí, tinc curiositat. Mai no m'ha agradat anar a excés, aquesta gata, però vaja... Ara t'ha cridat l'atenció. Ha arribat més lluny. Molt bé, Andrea. Gràcies i que vagi bé, bon dia.
Un moment d'obrir diaris i repassar ara altres articles o entrevistes que trobem interessants a la premsa d'avui dijous 7 de febrer.
I comencem parlant de l'avantguàrdia, avui, que dedica la seva primera pàgina, que dedica a la informació internacional, a Tunísia. La revolució del jesamís ens diu que la violència política sacseja a Tunísia protestes massives arran de l'assassinat d'un líder de l'oposició progressista. Igual com fa dos anys, els tunicians van exposar la seva ira contra el govern davant de la seu del Ministeri de l'Interior al centre de Tunís.
El cap del govern islamista substitueix tots els seus ministres per tecnòcrates i l'oposició convoca una vaga general per avui mentre creixen les protestes, tot plegat perquè es va assassinar. Això cridé l'Aïd, que tenia 48 anys i era advocat i líder progressista, se'l va assassinar mentre anava a treballar. La Vanguardent explica que Tunísia passa pel seu pitjor moment des de la caiguda de fa dos anys de la dictadura de Ben Ali, la debilitat del govern i la pobresa que sacseja àmplies zones del país a donar tales de la violència política
i el radicalisme salafista. Milers de persones van ocupar ahir el centre de la capital després que un líder del front popular, l'aliança de forces progressista i laiques que suposen el govern islamista fos assassinat a trets davant de casa seva. Un article que ens explica, ens posa en situació i ens contextualitza tota aquesta història avui a l'avantguàrdia de Xavier Mas de Chaixas.
I el punt avui fa una entrevista avui a Ada Colau, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. El titular més destacat és que davant de la comissió vaig ser massa prudent, tot plegat a l'entrevista, després que hagi passat pel congrés, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que des d'ahir és una de les persones més sol·licitades per la premsa. Se'ns diu en aquesta entrevista que fa la Marta Serredà que ningú fins ara, en els cinc anys de crisi,
ha dit cara a cara criminal al secretari general de l'Associació Espanyola de la Banca, Javier Rodríguez Pellitero, a qui fa responsable que moltes persones hagin perdut l'habitatge i inclús hagin tret la vida per això. Ada Clàudio Camil és defectat sense reconegut en les seves paraules i que subscriuen al que fa organitzadiu La Plataforma. També se li pregunta quin és el següent pas. Diu que m'has votat totes les vies, que tenim més d'un milió d'assignatures demanant la dacció en pagament, que a dimarts vinent es podrà votar
la ILP al Congrés i que farem responsable dels seus diputats que no hi donin el seu suport. Se li pregunta com ho faran, diu que serà una acció progressiva però que informaran per on es mouen, on es morzen, on se'ls pot trobar perquè tothom ho sàpiga.
Ara Colau, que és filòsofa de formació i amb coneixement jurídic, és mare d'un fill de dos anys i que treballa a l'observatori de drets econòmics, socials i culturals, una entitat sense ânim de lucrar, em seu a Barcelona on la lluita és diària.
I d'aquí passem a destacar l'article de Sebastià Alsamor avui al diari. Ara es titula Tenim una nova esquerra i diu que parla justament de decol·laus. Diu ja escrit que em sembla que un dels resultats més significatius que ha donat fins ara el moment del 15MA
Està la mobilitació popular contra els desnonaments que s'ha articulat a través de la plataforma d'afectats per la hipoteca. Diu que es miri com es miri aquesta tasca, que ja ha aconseguit impedir un seguit de persones acabessin al carrer, és valuosa, esforçada i meritòria. La compareixença de la seva portaveu o de colau després d'ahir al congrés dels diputats ho va rectificar i diu que la PAN no tan sol sap actuar sinó que també sap expressar-se amb algun punt fluix, això sí.
Parla d'algun dels efectes que troba Sebastiàls Amorana de Colau. Diu que es va deixar emportar parla amb motivitat i que això va fer que se li escalfés excessivament la boca. Diu que el més greu va venir quan va qualificar de criminal el vicepresident de l'Associació Espanyola de la Banca. Segons Sebastiàls Amorana és una acusació gratuïta, però diu que atret d'aquesta patinada la intervenció va ser brillant, clara, precisa, contundent i carregada dels arguments i raons que pot esbrimir qui sap de debò de què parla.
i, finalment, també acaba fent un elogi amb l'escup sobre el seu debut en l'àrea de la votació parlamentària, sobre la declaració de sobirania, i diu que això va ser un galí, Matías, però que això no impedeix que cadascuna de les intervencions de David Fernández a l'hemicicle sigui un plaer per l'orella i per la intel·ligència, algú que parla amb claredat i amb solidesa, sense domagoja i sense preocupar-se de no destorbar els uns o els altres. És el que diu avui Sebastià Llamora al diari, ara.
I acabem parlant d'una bona notícia, de fet vinculada amb l'economia, a la botiga online d'Eboard Village, tancat el 2012, amb una facturació d'1,7 milions, una botiga online creada per dos catalans. Diu que ja funciona a França i que preveu triplicar les vendes un cop fàcil sal a Itàlia, el Regne Unit i al nord d'Europa. Són Xavier Pala de Llorenç, Àngel Corcuera i Francesc Duari, tres joves de Manresa,
que malgrat tenir cadascú la seva pròpia feina, el coquet de l'emprenedor va trucar a la seva porta. Van detectar que hi havia un lloc al mercat d'una gran botiga esportiva on-line, però especialitzada en activitats com el ciclisme i el fitness. I que en les seves hores lliures, nits i caps de setmana van anar donant forma al projecte. Diu que no han inventat res, que són una botiga com una altra, però que sí que han sabut aplicar les millors eines per crear el millor negoci d'aquest tipus. Diu que malgrat la crisi han tancat aquest 2012 amb 1,7 milions d'euros de facturació al triple que un any abans.
I parlem ara d'esports ens fixem en les portades dels diaris esportius i comencem per la del nou esportiu.
Que diu final per escriure. La imatge és la fotografia de Juan Carlos Navarro vestit amb la samarreta del Barça i ens parla del Barça-Rial que recupera Navarro pel partit inicial de la Copa contra el Madrid aquesta nit. Aquest partit de bàsquet interessant entre el Madrid i el Barça.
El nou esportiu tria el bàsquet, en canvi el diari Sportans parla de futbol, diu Festival Coler referent a la victòria de la selecció espanyola ahir per 3 a 1, diu exhibició de la selecció més laurana amb un gol de Cesc i dos de Pedro. I també ens diu que Diego Alves és una opció per la porteria del Barça. En el cas del Mundo Evoortivo ens parla, diu xec en blanc del City a Neymar, sopar a Londres entre Chiqui i la gent Pinis a Gavi,
en presència de la porta, amb un pla sobre la taula fitxant el crac dels Santos. És un reportatge del Mundo Eportivo que també es fa referència a Cesc i Pedro, que ahir van ser decisius. En clau cultural us expliquem que la Virreina acull el torretrat, l'exposició més àmplia feta a Barcelona del fotògraf Alberto García Lix.
que Berlín homenatge a Martín Scorsese amb una exposició mentre escalfa motors per a l'obertura de la Berlinale. Que pompeia el renys de descendes, el jaciment es començarà a restaurar després d'anys de bandó. I vam comentar també al principi d'aquesta secció, mor l'actor Joan Dalmau, protagonista de Soldados de Sanamina, que es va consolidar al cinema ja de gran en pel·lícules com Mar adentro, Los ojos de Julia y Secretos del corazón.
La Pegatina publicarà nou disc a Europa el dia 25 de febrer i es cancela la setena edició del Festival Insomni de Barcelona que s'havia de celebrar justament aquest mes de febrer. De fet havien de ser del 14 al 17 de febrer i el seu director ha anunciat que per causa de força major s'alunnen aquests concerts previstos d'aquest festival itinerant ho ha comunicat el mateix director, Jaume Massagué, en un comunicat a la seva web. En aquesta setena edició hi havia d'actuar Los Ponsetes, Extraperlo, Partido, Arizona Baby,
Joan deusà o Rosa Luxemburg. Per tant, de moment, aquesta edició és inviable a Barcelona. No es descarta fer-la. La de Girona, que es fa del 30 d'abril al 5 de maig. I acabem parlant de música, com sempre. Avui parlem de bigots.
Bigot, aquest noi de Saragossa que hem escoltat moltes vegades al Just a la Fusta i que està a punt de treure un nou àlbum, Blue Jeans, serà el seu sisèdis d'estudi, sortirà el 18 de març, d'aquí una mica més d'un mes, i ara sembla que ja ha presentat un primer tema. És aquest que començàvem a sentir de fons, es titula Find the Romance, i manté una mica la seva línia anterior.
Us deixem doncs amb aquest Fine Romance per tancar aquest recull de l'actualitat del dia. O sembla que no podem acabar d'escoltar la cançó, si més no llavors el que farem serà recuperar una altra cançó de bigot. Just a la fusta
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
No em sembla que tenim problemes amb la música i les cançons, per tant, anem directament cap a la secció del temps.
Quan falten 9 minuts per les 11, saludem el Carles Hernández Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Avui sí que fa fred. Avui fa fred, sí. Molt fred. I a més hem aprofitat per aconseguir el nou rècord de Sant Just del que portem d'hivern, amb 4,4 graus de temperatura mínima a les 6 de la matinada.
I, bé, temperatures de sensació, que com que avui hem tirat encara més avall els termòmetres, encara tens més sensació de fred. Avui, ara, en aquests moments, tenim 4 graus de sensació, són 7 graus de termòmetre, és un valor baix, i recordem que aquesta hora més o menys, cap a les 11, estàvem a 9. O sigui, que temperatures bastant més baixa que ahir. I com que continua bufant aquest amic nostre, ja, que és el vent del nord, doncs... Ja no tant, eh, per això. Bé, no, baixa't una mica. Avui hem arribat a un cop de 56, avui hem superat el 60,
Sí, però ha sigut cap a les una o dues de la matinada. Tenim cops sostinguts d'entre 15 i 20. Sí que és una mica més fluix i que probablement aquest migdia fluixi gairebé del tot. Quedaran només restes de vent als dos extrems del país, però creiem que Sant Just afluixarà bastant el vent avui una miqueta. Però la influència, el recorregut, encara que faci poc vent, continua sent de nord a sud i això va per dies. És el que fa fred, no? Va per dies, sí. Llavors, aviam.
Els mapes ballen moltíssim.
Avisa que el diumenge podrien haver precipitacions a partir de la tarda. Hi ha altres mapes que no. Demà intentarem perfilar una miqueta aquest cap de setmana perquè balla una miqueta dos fronts. El de demà a la nit, que sembla que ha de passar sense pena ni glòria, ara ens comentaven des d'aquí fora la redacció, si demà a la nit, com que és totes les festes de Carnestoltes, excepte Sant Just, que són més xulos que un vuit.
Comencen demà, que hi havia algunes festes ja de cara al divendres a la nit i hi ha la possibilitat que un front que ens visiti ens pugui donar algun ruixat. Clar, la previsió de quantitat és d'un litre per metre quadrat. No és una pluja que hagi d'espantllar masses festes. Però clar, el fred hi serà. El fet que arribi el front, com que és de nord, a vegades arriben fronts i escalfa una mica l'ambient, no.
Si la humitat augmenta, el vent que continuarà amb nosaltres i a sobre de la nit hi poden caure quatre gotes, mal rotllo pel tema fred, la sensació de fred a sobre si cauen quatre gotes emprenya una miqueta. D'altra banda, sembla que aquest front passarà superràpid perquè el vent es torna a reactivar de cara a la nit de divendres a dissabte i al dissabte i això farà que dissabte sigui un dia pràcticament esplèndid sense núvols,
sense precipitacions, amb un ambient fred, màximes molt semblant a les d'avui. Arribarem a una màxima de 10-11, doncs dissabte també tindrem aquests valors, i serà una nit també una altra, com freda, entre 3 i 4 graus podríem tornar a tenir una nit molt freda, si no hi ha presència de núvols, la nit de dissabte, diumenge, que també és una altra de les nits, doncs per excel·lència de festa de carnes toltes, perquè estem al centre d'aquesta festivitat.
De cara al diumenge començarem amb sol, podrien anar guanyant en terreny els núvols, començaria a precipitar cap al Pirineu i les comarques de Ponent, i a mida que avança el dia aquests núvols cada cop seran més destacats, i sembla que a última hora, tarda, vespre, podrien arribar a un front que sembla que és més actiu, que es trobarà amb molt aire fred, que porta molt aire fred en alçada, i això pot portar alguna sorpresa per sobre dels 400 o 500 metres, si hi ha precipitació de cara al diumenge a la tarda.
La previsió en muntanya és completament diferent.
Avui, per exemple, parlem de Sol a Sant Just, però acumularem uns 10 o 15 centímetres més a l'escana nord del Pirineu de Lleida. Demà, aquest vent i aquest front que parlàvem pot acumular un altre cop 10 o 15 centímetres. Penseu que estem parlant d'acumulació, d'una cosa que ja té els seus gruixos destacats i que van acumulant més. O sigui, que estem arribant a uns gruixos importants i destacats, amb unes reserves d'aigua espectaculars, de cara a la resta de l'any pel que fa a Catalunya.
D'altra banda també destacar que el diumenge continuarem aquesta influència d'avents al nord. Dissabte també, o sigui que muntanya a la previsió és molt més complicada i sobretot informeu-vos a l'hora de marxar, fer esquíades. Recordeu que demà els nens tenen festa, dilluns també, a Sant Just. Quatre dies a Sant Just? Sí, sí. Diuen, quan és Carnestoltes? El 16. Doncs fem festa el dia 8 i 11.
Per què? Doncs perquè sí. No farem festa als 16 amb el Carnestoltes de Sant Just, no. Fem festa a les carnestoltes tradicionals, però no ens quedem amb la tradició del poble, que la festa és la setmana següent. No sé, és una cosa molt estranya. Molt estranya. Però bé, jo crec que és falta de comunicació. He d'adudicar, perquè estic així com una mica enrerit.
Jo ho veig, eh? És que hi ha... Bueno, l'estona acabem parlarem amb el regidor de cultura. És la cosa més rara del món. Jo, des d'aquí, transmetre-li tots els meus dubtes cap a aquesta festivitat de carnaestoltes que no l'acabo d'entendre. Les escoles s'ho preparen, les escoles fins i tot avui munten rues, ja sé que estic canviant de tema, molts nens avui els veies pintats perquè... Perquè vas d'acord amb el que passa al món, no? Avui és el dijous que es menja truites, el dijous... Dijous gras. I aquí Sant Just...
xiulant de cara al dia set. No faràs dijous grans el dijous 14? No. O sigui, què hem d'anar a desenterrar la sardina el dijous per tornar a celebrar la festa? És que no ho entenc, no ho entenc. És com, la gent pot trobar-ho com una cosa molt normal, pot dir, escoltem, ja si som tan especials a Sant Just, escoltem, en comptes de 25 i 26 de desembre, fem-ho el 29-30. Total? Així podem estar amb la família el 25 i el 29-30 fem la festivitat nosaltres, fem el Nadal nostre.
No sé, és una cosa molt estranya que ja ens ho explicarà el regidor. Suposo que deuen haver els seus motius, però jo no els acabo d'enganxar. Llavors, aquest és el fet, no? O sigui, ens hem anat cap aquí perquè els nens tenen festa, tant demà com dilluns, són quatre dies de festa, que els pares per nassos s'han d'agafar a alguna festa si és que treballen i tenen aquesta sort.
i s'han d'informar de cara a la muntanya.
que porten molts dies de nevades, de vent, que tampoc no agrada. No es pot disfrutar. Tu dius, me'n vaig a esquiar, i penses en un dia radiant, amb un sol espectacular, d'aprendre una mica el solet a la cadira, baixar a la mar de bé, amb una neu ben trepitjadeta, però, clar, anar-te'n a l'aventura, amb mulleres de ventisca, amb un vent espectacular, amb estar nevant, amb el torb si no neva, tot és un cúmul de situacions que dius,
Quin rotllo, no? O sigui, informeu-vos-hi perquè anirà evolucionant. I abriguem-nos, no? Sí, sobretot. Avui les temperatures del Pirineu, si vols demà fem una miqueta de repàs, però són espectaculars, estan per sota de 0 graus, de manera claríssima, de per sobre de 2.000 metres. Home, si a Sant Just estem a 7 graus, que estem a 120 metres d'alçada, penseu que ahir la màxima Montserrat va arribar als 3 o 4 graus. Només estan a 900 metres. Devem estar a l'Equador de l'hivern, ara.
Sí, més o menys, no? Una meitat. No, encara queda un mes i mig. Idem portar un mes i mig, per tant ja és això, no? Hivern cru. Sí, és el que toca.
I llavors, de cara a la setmana vinent, ho seguim mirant, seguim fixant-nos en el que passaria la setmana que ve, ha de ser una setmana plenament freda, i potser recuperar una miqueta arribant al cap de setmana, això ajuda una miqueta a salvar el carnaxtol despeculiar de Sant Just d'Esvent. Però bé, la setmana que ve sembla que arrencaríem un altre cop amb un fred que potser fins i tot és més destacat que el d'aquestes setmanes, d'aquests dies. Perquè parlen de màxims de 7 o 8 graus, que avui arribarem a 11, o sigui... Ens abrigarem. Ja estarem acostumats, també, és veritat. Si un cop hi entres, dius...
Jo per què sortir, no? Ja s'haurà acabat Carnestoltes, excepte Sant Just, la sardina la enfermarem al fred. No ens en anirem parlant. Hi ha aquesta previsió que ahir comentàvem, que potser ens està seguint cada dia algú que ens escolta, del dia 16, que és el Carnestoltes de Sant Just, de cara a la nit podria caure algun ruixat, alguna pluja, ho estem seguint, avui es continua confirmant aquesta situació de possibilitats de ruixats de cara a la nit de dissabte a diumenge, però bé, és una cosa que encara falta molts dies, ho anirem seguint.
Perfecte, Carles, doncs gràcies. De res. I tornem demà. Que vagi bé, bon dia. Molt bon dia. Mitja minuta i arribem en punt a les 11. Connectem amb la xarxa per saber què passa arreu del país. Després sentim també l'ulletí informatiu dels Senyors Notícies
I tornem després de les 11.10 a entrevistar la Conferència en català. Ens parlarà dels primers fenicis a Catalunya. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Amaité Polo i Oriol Pujador, mig miler d'alumnes de les comarques del Pallars i l'Al Urgell s'han quedat avui sense escola per les nevades que afecten al Pirineu de Lleida. S'han suspès totes les línies de transport escolar que hi ha al Pallars Sobirà, són una quarantena i vuit rutes més del Pallars Jussà també han estat anul·lades.
La gran majoria d'alumnes afectats, més de 400, són del Pallars Sobirà. La comarca de l'Alo Urgell s'han suspès la quarta part de les línies de transport escolar i han quedat afectats una trentena d'alumnes. Pel que fa a la resta de línies del Consell Comarcal, no descarta avançar al migdia la tornada a casa dels alumnes si segueix nevant amb la mateixa intensitat. Protecció Civil ha activat la prealerta del pla alleucat pel risc fort de llaus al Pirineu i també a la Vall d'Aran.
Més de 1.400 escoles públiques deixaran de rebre la fruita del programa engegat per diverses conselleries per potenciar el consum d'aquest aliment entre els nens i les nenes. Una de les escoles afectades és l'Estalella i Graells de Vilafranca del Penedès i la directora del centre, Carme Calpe, ha dit avui a la xarxa que creu que el motiu és que el govern català no pot assumir el cost del transport de la fruita. Calpe lamenta que s'aturi una experiència que era molt positiva.
cada principi de mes, la primera setmana del mes, ens portaven un tipus de fruita que estava molt bé, era de temporada, i que doncs feia que els alumnes canviesin al llarg de tres dies al mes el seu esmorzar habitual per un esmorzar de fruita. I estava molt bé perquè hi havia un tant per cent de canalla que amb fruites com per exemple el nespro no l'havien consumit a casa.
En principi es preveu que el programa de consum de fruita a les escoles es reprengui al març. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, compareixerà d'aquí una hora a les 12 del migdia. Ho farà el Parlament de Catalunya i per explicar les prioritats del seu departament aquesta nova legislatura. La compareixença pot venir acompanyada més d'un anunci de canvi a les condicions per fer servir el carril Busbau a l'autopista del Vallès. Segons asseguren avui diverses informacions,
El departament de Sant Vila permetrà, a partir del mes d'abril, que els cotxes amb dos ocupants puguin utilitzar aquesta infraestructura. De moment, el Busbau està reservat només als vehicles amb tres o més ocupants, així com taxis, motos o vehicles ecològics. Des que va entrar en funcionament aquest carril Busbau, el 29 d'octubre només l'han fet servir uns 2.000 vehicles cada dia. És una quarta part del que preveia el Govern català.
L'extrejorer del PP, Álvaro Lapuerta, és la fiscalia anticorrupció a Madrid des de fa més d'una hora per declarar per la presumta comptabilitat il·legal d'aquesta formació. Lapuerta va ser l'antesesor de Luis Bárcenas al capdavant dels comptes del PP. El fiscal els ha citat a declarar, tots dos, arran de la publicació d'unes notes manuscrites i atribuïdes a Bárcenas.
on s'explicita que durant anys es van pagar sobresous en negre dirigents del Partit Popular. Ahir ja hi va declarar Bárcenas a la Fiscalia Anticorrupció i va negar que mai hagi existit una comptabilitat oculta del PP. I a Catalunya la policia ha desarticulat un grup criminal dedicat al tràfic de drogues i ha detingut sis persones. El grup tenia dues plantacions de marihuana interiors en dos habitatges de Rubí i de Ripollet, que requerien a més un gran consum d'energia elèctrica, per la qual cosa els detinguts haurien intervingut a més també la xarxa elèctrica.
Les investigacions van començar el mes d'octubre passat de la mà de la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra es va descobrir que les 6 persones tenien a més assignats uns roles determinats per poder traficar amb aquestes drogues. Els detinguts tenen entre 26 i 42 anys. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Avui comença la Copa del rei de bàsquet que es disputa fins diumenge a vitòria al País Basc. El primer partit de quarts de final enfronta a Barça i Madrid, aquesta tarda a partir de les 7. Un duel on reapareixerà l'albola orana Joan Carles Navarro, que encara rossega molèsties físiques. Qui passi a semifinal s'enfrontarà al Vascònia o bé al Saragossa, que s'enfrontaran avui a partir de dos quarts de 10 de la nit. Els altres dos partits de quarts de final es jugaran demà divendres.
En OK Sobre Herva avui comença les instal·lacions del Real Club de Polo de Barcelona, el Top Hockey, una competició que reuneix els millors equips d'Europa i que vol convertir-se en un referent de la pre-temporada hivernal d'aquest esport, com tant participació catalana amb l'Electric Terrassa i amb el Polo. En natació avui també comencen dues cites destacades, el campionat de Catalunya infantil i juvenil, que es disputa a Sabadell, i l'Open Estatal de natació Masters, que es disputarà fins diumenge a les instal·lacions del Club Natació Barcelona.
En futbol, aquesta tarda, a dos quarts de cinc, Leo Messi renova el seu contracte amb el Barça. L'argentí quedarà lligat al club fins a l'any 2018. Amb aquesta firma, el Barça s'assegura la continuïtat de tres jugadors clau del primer equip, Xavi, Iniesta i, com dèiem, Leo Messi. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parlo Andrea. Aquest mes comencen les jornades a portes obertes a les escoles de Sant Just. Cada any, quan s'acosta el període de preinscripció, els centres fan aquestes visites amb els pares i mares per tal que triïn l'escola on apuntar-hi els seus fills. Cada escola farà dues visites, un en horari de matí, que serà a les 9 o dos quarts de deu, i un altre en horari de tarda, a les quatre.
L'escola Canigossa, el primer centre públic de Sant Just, que obrirà les seves portes als pares i mares, serà el dia 18 de febrer a la tarda i el dia 20 al matí. Després serà el torn de l'escola Montseny el dia 21 a la tarda i l'endemà el dia 22 al matí. L'escola Montserrat ho farà el dia 27 a la tarda i el 28 al matí i l'institut només farà una única jornada de portes obertes el dia 6 de març a les 7 de la tarda. L'escola Bressol municipal Marrecs ho farà ja a l'abril el dia 16 i el 18.
L'àrea metropolitana de Barcelona ha posat en marxa una aplicació per a dispositius mòbils per conèixer el temps d'espera dels autobusos de les línies metropolitanes. Es diu AMB Tems Bus i es pot fer servir en webs, smartphones i tablets. El sistema té registrades les prop de 4.500 parades dels municipis de la primera corona metropolitana, entre ells Sant Just, i cobreix qualsevol autobús de les línies metropolitanes. Aquesta aplicació amplia la informació que donen els 450 panells dinàmics que hi ha a les parades.
Sant Just és un dels municipis que se'n beneficien de l'aplicació amb temps bus, així com també localitats veïnes com Vaspluga, Escornellà, Sant Joan Despí i Sant Feliu, entre d'altres. I un últim punt per recordar-vos que l'Associació General Eloi Alfaro celebra aquest dissabte el dia de l'Orient Equatori amb diverses activitats a la seva seu.
El proper 12 de febrer farà 471 anys del descobriment del riu Amazones. Gràcies a Francisco de Urellana, aquella fita va donar lloc a la celebració d'aquesta jornada festiva. I dissabte, des del migdia i fins al vespre, l'entitat organitzarà xerrades, música, audiovisuals i un pica-pica a la seva seu per tal de donar a conèixer la celebració i la importància del riu Amazones per l'Equador. La festa començarà a les 12 del migdia. A la seu de l'entitat, el passatge estruc número 2.
I de moment, això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sancho's Notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc. I mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de RadioDesvern3gdobles.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
I hurt myself today To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole
The old familiar stain Try to kill it all away But I remember everything What have I become My sweetest friend
Everyone I know goes away in the end. And you could have it all, my empire of dirt.
You stay the hell away from me, you hear? I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time
The feelings disappear. You are someone else. I am still right here. What have I become? My sweetest friend.
Everyone I know goes away in the end. And you could have it all. My empire of dirt. I will let you down. I will make you hurt.
Estem escoltant just a la fusta.
Tres minuts i un quart de dotze del matí. Demà divendres les CEES continuaran les conferències del cicle del paleolític a la romanització. Aquesta setmana serà el torn de l'arqueòloga Maite Miró, que parlarà dels primers colonitzadors grics i fenicis. Es farà demà a les vuit del vespre al local de les CEES a l'Ateneu. I ara tenim a la Maite Miró l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia. Bon dia. Fins ara havíem anat parlant, hem començat parlant, doncs, d'aquestes anteriors conferències de totes les èpoques
els primers pagesos, primers nòmades, etc. i ara ja parlem de grecs i fenicis, per tant ja és un pas molt més endavant. Són per tant els primers pobles que es van expandir? Bé, els grecs i fenicis, aquí a la península, més que una expansió, són colonitzacions puntuals en clau comercial. Excepte en el cas dels grecs, que sí que es funda la colònia de Tempúries, però també amb un...
interès molt comercial. I què és el que més els caracteritza, doncs, l'arribada d'aquests dos pobles aquí a la península? El que caracteritza és que ens porten tota una sèrie de materials i de cultura que influeix decisivament amb la formació després del que seria el poblament dels pobles ibèrics. Aquí ja hi havia una població monstrat indígena,
que venia dels Camps d'Urnes i el Primer Ferro. I aquests contactes amb les poblacions que venien de l'altre cantó del Mediterrani, ja en un primer moment els fenicis del segle VII i VI, i després hi ha més professió amb els grecs, doncs els aporten una sèrie de coneixements tecnològics, com les plantacions de la...
de la vinya, tipus de fabricació de ceràmica, d'escriptura, que calaran en el sostrat de la gent i faran evolucionar la cultura dels pobladors dels camps urnes fins a poder-se produir la cultura ibèrica. Per tant, és la base de tot plegat, segurament. Sí.
O sigui, que va servir de base en aquell moment. Sí, sí. I, sobretot per tant, la més important seria la part econòmica i comercial o la clau seria més la cultura? Bé, hi ha les dues parts. És a dir, els primers contactes evidentment són comercials. De fet, els grecs i els fenicis venen aquí no amb una voluntat, així com se la pensa a nivell de colonització,
no mor a voluntat de banxeritzadora, sinó que ells venen a buscar matèries primeres. Si arriben aquí és perquè necessiten sobretot matais, que per a la fàbrica el moment en què es comença la bronça es necessita d'estany. Són matèries que a les zones d'origen, a les Mediterrànies, no se'n troben. Són materials que es troben més a tot l'OES Mediterrani.
els Pirineus, com a la zona atlàntica. Per arribar fins a l'Atlàntic s'ha de començar per arribar a les costes del Mediterrani, que és el que venen aquí a buscar matalla, a buscar matèria primera i per si inicien els contactes. En aquest intercanvi de contactes, tot i que comença sent comercial, no deixen de... Com que porten novetats tecnològiques, noves coses que aquí no hi han,
Aquesta transmissió, l'altra gent se la fa en pròpia. La voluntat d'ells quan arriben aquí no és exportar cultura, sinó bàsicament... Concarir, no? De cap manera? No, no venen a conquerir, sí. De fet, venen a comprar i a vendre. Venen a comprar coses que necessiten i després venen productes que ells fabriquen. A fer negocis, no? Sí, sí.
Quan vam venir aquí, la relació entre la gent que hi havia i ells, com va ser? En principi, les relacions són... Són comercials. Són comercials, són bones, és a dir, no hi ha relacions de conflicte, és a dir, bàsicament perquè tampoc no... Tot a l'època dels fenicis, arriben, compren i marxen. Hi ha algun punt de la zona del Baix Cebre que potser ara es va coneixent,
d'en Claus, on hi ha molt materials d'anici, sempre hi ha el dubte de si són gent que s'instal·la allà com una delegació comercial, o és el lloc on van més sovint a comprar, però la gent que està portant aquests centres són els mateixos indígenes. En el cas dels grecs, sí que després, quan s'instal·la la colònia d'Empúries, que és la colònia de Massàlia,
Ja es funda una ciutat, va també en el mateix sentit de... el mateix nom de la ciutat, Emporion, vol dir mercat en grec. És a dir, es va anar a fundar ja un mercat, perquè es fa una ciutat, i les relacions... O sigui, no es coneixen... Com que ja havien anat fent pràctiques comercials amb l'altra gent, tampoc no veuen una amenaça a la...
la instal·lació de la ciutat allà, perquè installen la ciutat, fan contactes per anar vendent els seus productes, però en cap moment els grecs tenen la intenció de conquerir el territori. És a dir, ells fan els seus pactes amb els pobles que ja existeixen, però no tenen una voluntat de conquerir, i les relacions són cordials. Per tenir diferència entre el paper que tenen els fenicis i el que tenen els grecs.
Sí, una mica, sí. És que els grecs, a banda de comerciar, en algun punt es queden. Clar. Per això es coneix més també, segurament, el paper dels grecs, o se'n voler, sembla que, almenys els que no dominem tot plegat, la qüestió dels grecs la tenim molt més present que no pas el paper dels fenicis. Sí, a banda de que es queden, dura molt més temps, que aquí els contactes dels fenicis són...
Durant molt poc temps, comencen ja amb una edat relativament avançada. Per exemple, a Andalusia comencen molt abans, o sigui, ja des del segle VIII, i en les primeres experiències ja sí que hi ha fundació, els fenicis, la gent de tir... Funden una ciutat, que és Radir, l'actual Cádiz, i allà sí que s'estableixen. I són aquests mateixos, tant els fenicis de...
A la zona de Catànoes i les rutes comercials van una mica més tard. Primer busquen els metalls de la zona del sud de la península.
Però després volen obrir rutes cap a l'Atlàntic i aleshores és quan comencen a tenir contactes, a finals del segle VII, principis del segle VII, en els pobles de la costa catalana i de la zona del sud de França, aquí a la zona de la Narbona, per on poden fer navegacions, penetracions cap a l'interior per no buscar els matais de l'estany de totes les conques mineres atlàntiques.
I a Catalunya on és que deixen més empremta? A Catalunya hi ha sobretot dues zones, és a dir, la zona on es coneix més i on hi ha molta més implantació és la zona del Baix Ebre, on hi ha evidentment la ruta d'inici de plantació a través de l'Ebre cap a l'interior.
i després l'altra gran zona on s'han documentat moltes importacions i frequentacions és la zona també de l'Empordà, on després s'estan fundant empúries, que és on poden començar a establir aquests mateixos contactes com amb la ruta del sud de França. L'establiment, els contactes a la zona de l'Empordà no es poden deixar
i posar en relació amb tota aquesta ruta també del sud de França per anar a buscar els materials atlàntics. Però era un punt estratègic també segurament? Sí, sí, són totalment estratègies comercials molt definides. És a dir, entre mig, pràcticament, si queda tant en tant pots trobar-te alguns materials, fenicis en altres zones, però això potser ja pot correspondre tant
Potser no tant a l'arribada directa de comerciants fenífics en aquesta zona, sinó a la distribució. És a dir, quan ells van amb uns punts, quan ells venen a comprar, però també porten les seves mercaderies, els mateixos indígenes, tant de l'Hibre o de l'Empordà, aquestes mercaderies no només les consumeixen a la seva zona, sinó que també les van...
les van redistribuït, les van venent per la resta del territori. Com que ja veus que és més escaducer, ja veus que ja no és tant un contacte tan directe com en aquestes zones, que realment els que arriben són els vaixells fenicis que arriben a la costa amb els sospitats d'amfores, de vidres, de matais, per vendre els mateixos productes, fer fíbules, joies, per vendre...
I la cultura dels grecs o dels fenicis encara ens marca la civilització actual? La cultura fenícia va quedar una mica més...
En un segon terme, no? En un segon terme, bueno, després dels fenicis van venir els funics, però és com que després el món romà va destruir totalment el que s'havia... El món puny, qui va intentar l'aniquilació total, doncs no... no s'han arribat... no ha marcat la cultura occidental. En canvi, clar, la cultura grega... Ja no estan en els... a partir tant, ja dels contactes...
La cultura clàssica grega forma una part essencial de la nostra cultura.
en la llengua, moltíssimes paraules, que depèn de la mateixa biblioteca. En grec és una queixa de llibres, no? Són paraules que venen del grec. Ho tenim molt arrelat. Molt del nostre lèxic normal no s'entendria sense els grecs. Està clar. Doncs a doblegat se'n parlarà demà en aquesta conferència, que es farà a les vuit del vespre al local de les Seies, aquí a Sant Just. Avui n'hem volgut parlar amb l'arqueòloga Maite Miró, que és qui impartirà aquesta xerrada. Moltes gràcies, Maite.
i que vagi molt bé. Molt bé. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7.30 a 8.
5 minuts i arribem a dos quarts de 12, de seguida fem tertulia d'actualitat abans, però escoltem els mamforts d'en Sons amb aquest I will wait.
Wish we'd known We'd blow away with this new sun But I'll kneel down and wait for now
And I will wait, I will wait for you. And I will wait, I will wait for you. Spring must end, and the land
We forgave and I won't forget Know what we've seen and can't relax Now in some way shape the excess
I will wait for you. Now I'll be bold as well as strong and use my head alongside my heart. Subtain my flesh and fix my eyes
I tethered mine and freed from the lies. Now I'll kneel down, wait for now. I'll kneel down, know my ground.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació. Sí a les persones. Obertament.org.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze del matí i és un moment com cada dijous, de fet artúlia, amb l'Elina Santabàrbar, el Pere Olívia, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre. Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Per parlar d'actualitat, que avui, abans d'entrar hem parlat d'uns quants temes, d'alguna manera també volia comentar-vos primer de tot el tema que ens ocupa tantes i tantes setmanes, però preguntar-vos ja com rebeu tots aquests casos que apareixen cada dia a Corrupció, quina sensació us donen, no? Perquè al final sembla que
No, no, no, no, no.
El gos Pigalle és nostre. Els corruptes estan feliços perquè molts dels jutges que tenen són amiguetes. Aleshores a mi em fa l'efecte que passi d'això. Al final caurà amb la indiferència, l'avorriment i l'oblit i quedarà tot com estava. Però jo he escoltat aquest dematí un bon senyor que comentava
que és que quan hi ha tanta corrupció i ningú posa fre és que realment el poble també és corrupte perquè nosaltres també som corruptes perquè no paguem a Isenda, perquè treballem en negre i totes aquestes coses. O sigui que resulta que és un mal nacional.
Malauradament, per això s'ha d'anar a alguns. La majoria paguem sent presenta i no hem treballat mai en negre. I tant que en Pantemente. Això és indignant. Aleshores, que li busquin una bona solució. Ara estem a punt que a Itàlia havia fer les eleccions aquestes i el que està sortint d'allò és un còmic.
O sigui que la gent de 23 cap avall o serà de 23 a 25 o 30, com és un senyor que representa que està proclamant totes les bestieses que estan fent i tota la mandanga, doncs esclar està arrasant. Però una cosa és que ell com a portaveu d'unes queixes ho faci, però després quan estiguin allò... Jo he comentat amb un italià
Diu que era una dona molt intel·ligent i amb una gran cultura. El poble escolta Berlusconi.
Diu aquí neu al tanto perquè allà estàvem també cansats de corruptes i tota la mandanga i la gent encara va llegir. L'electa va ser el Verrús. Ara se suposa que no. Aquí qui posaríem?
Ahir em van fer una enquesta, em van trucar i em van fer una enquesta sobre els diaris i el que llegia i que deixava. Això és la GM, no? Sí, però la edat i tota la mandaga, que vaig dir que jo era suscriptora de la vanguardia fa més de vint i escaig d'anys i tal. I em va fer una sèrie de preguntes que anaven encaminades, si la soberania, si no sé què, si no sé quant, blablabla, si el català...
Vaig pensar que potser estava encarregada aquesta enquesta per CiU més aviat. Algunes són dels departaments de marketing dels mateixos diaris. La mateixa pregunta que has fet tu, si ja estem una mica tips i avorrits de tota aquesta informació que rebem,
que així com els primers dies t'indignes ara sembla el que deies tu. Que t'acostumes. Que t'acostumes a veure aquesta corrupció. És una cosa quotidiana. Sobretot perquè ningú s'aparta. Cap dels casos que apareixen encara que... Només en el cas del PSC recordo que Daniel Fernández el va anar a apartar en aquell moment però dels últims casos que han aparegut no... Hauria de ser la pròpia persona. Hauria de fer ell una reflexió i hauria de dir jo dimiteixo perquè tot això
es faci un procés de neteja. Però, per exemple, et parlen d'això, que si el Rajoy dimitis, parlen del Gallardon, parlen de la... Les gràcies contra el Gallardon. Recordem, avui ens ho recorda al diari Ara,
que el 26 de febrer de 2001 els líders polítics van assajar l'acord de transparència que mai s'ha complert i que no s'ha fet servir. I que existeix. Per això diu... 2001! 12 anys perduts és el titular. 12 anys perduts.
La portada del diari ara avui m'agrada molt que recuperi aquesta portada, en lloc d'aplaudir la reunió d'ahir que fa ser una mica recordatori. Han de esperar 15 dies per tornar a fer una altra. Han ressuscitat el document en la cimera amb les institucions de lluita contra el frau. Per això ha estat mort durant 12 anys que no es comida ningú.
aclariu-se sobre la finançació dels partits polítics, aclariu-se d'una vegada, per totes, per tots els partits iguals. I llistes obertes. I després n'hi ha una altra cosa. Diu, o sigui, perquè ara nosaltres traiem això,
Diu que esteu dient a les persones acusades o imputades. Queda molt bé això d'imputades. I no dius cap paraulota. Aquestes persones diuen si ho sabíeu abans perquè no ho dèieu. Qui tira allò que dèiem, qui tira la primera pedra...
Que està lliure de pecar. Malauradament és que planeja sempre l'ombra de dubte sobre les institucions i les administracions. I això no pot ser. Mentre planeja un nombre de dubtes sobre la gent que ens governa, o sigui, el que passaria en unes properes eleccions és que les votacions serien tan minces i tan reduïdes que ja no hi ha confiança en cap partit. I us dic, ahir la pregunta que se'n va fer aquesta, si vostè demà tingués que votar, a quina persona o què faria?
Jo em penso que no ho faria. O sigui, no li puc contestar. Potser just a l'últim moment... Hauria de prendre la decisió. De demà, 24 hores, no ho sé. Hauria de pensar molt. I com tu, molta gent. Que té tants dubtes que ara ja no sabria a qui ha de votar. No, perquè els partits ganants, que són els que han regut fins ara més vots, són els que tots els ha esquitxat un cas o l'altre. Tots, però a tots, no s'escapa ningú.
S'escapen els que encara no han manat. Iniciativa s'escapa també, per exemple. Hi ha un temps que també està... No, però està tan gobert. I tant, està una mica embolicada l'exèrcit de la Lúcia, que també està governant. Però com que és petitona encara no l'han pogut enxampar.
Els que més de llegeixen no m'han anat. Com deia el meu pare, de teves a meves quantes no em fotria. Si estem parlant de la Rosaria no sé si l'heu comentat ara. Jo no l'he sentida. Jo no l'he sentida. L'he sentit que el que deia era molt assenyat.
No, és que sempre s'ha assenyat. Si tu sents la senyora Camacho quan parla... També, últimament. No és igual, és igual. Té aquest punt de naus. Està molt convençuda del que diu la Camacho. I la senyora Díaz ja em va fallar quan també va dir el de Catalunya. Aleshores no n'hi ha cap que salvi.
Et quedes que dius o no enteneu res o us falta una mica de seny. Quan s'acomenta si tornaran al pacte fiscal, ja hi ha les veus que surten.
Res especial per Catalunya. Ni tocar-ho. Jo sempre hi dic, i m'ha dit molta gent que no, que si el dia que va anar el president a parlar amb el Rajoy hagués hagut una mica d'entente, doncs aquesta cosa no s'hauria produït.
Jo ho crec, perquè ell estava molt convençut que podria, almenys, parlar-ne. És molt trist per part de la senyora Rosadías i també, malauradament, per molts altres polítics i també per tota una sèrie de periodistes que confonguin la voluntat d'un poble
amb la mania d'un governant. O sigui, pensen que això és una xaladura del senyor Mas, que ens han gatosat a tots, no? Vull dir, som tots tan borreguitos que el senyor Mas ens diu que volem solucionar el carrer. Doncs, segons aquests senyors i senyores, sembla que és el senyor Mas que ens ha convençut perquè féssim això. Quan ha estat al revés, o sigui, ha estat ell que davant...
davant la voluntat d'una immensa majoria del poble. No tothom, evidentment, hi ha una altra majoria que no. No, hi ha més a més. Segurament que hi ha una altra majoria que no. El que ara es discuteix és poder expressar aquesta opinió. És que pot sortir que no? Que hi ha molta gent que no està per la sobirania? Doncs deixem que parlin. Ara, com més excursin aquesta llibertat nostra, ens farà més independentistes. Però jo crec que és que tenen por al sí.
Tenen por que no és una cosa certa. I quantes lleis s'han de fer i quines circumstàncies. No és d'avui per demà com pensen molt. S'hauria de raonar molt bé i s'hauria de legislar. Potser està lligat de mans el Rajoy. Potser sí que ell faria alguna cosa.
per si sol i el partit no li permet. A darrere d'aquesta cosa de la FAES, que sembla que remenen les idees, molt més del que en primer lloc sembla. I aquests senyors no tenen cap actitud dialogant. Perquè si des del govern central hi hagués una actitud dialogant amb Catalunya, es podria aconseguir, si no la independència o la sobirania, una autonomia molt millor. Si es resolgués una autonomia molt millor,
L'entesa amb la resta d'Espanya seria també més sòlida. Però és que a més a més estan llançant una imatge de Catalunya... Negativa. Totalment negativa. De més negativa del món. Però en canvi ens reuen. Si és mentida. Però en canvi ens reuen. No, no, perdona. Clar. Ells no pensen això perquè ja fa molts anys, em sembla que ho vaig dir un dia i va semblar una bestiesa, ja deien, ja estava el president Pujol, diu, és que Pujol ens roba.
Sí, sí, s'ha dit, no solament parla molt bé. No fa gaire, també s'ha dit. Sí, i van fer campanyes en contra quan hi havia el senyor Pujol, recorda que ella de Pujol en ano habla castellano, i van fer campanyes en contra en diverses ocasions. No, no roben res. I últimament també s'ha dit això, que nosaltres sempre ens queixem. Bueno, això sempre es dirà, no? Suposo que deu ser la manera... Per això no ens té que confondre. No, no, no. No és aquest el nostre aspecte. Escolta'm, contribuïm al PI nacional
El PIB molt, molt i molt. Es confon massa sovint la reivindicació d'uns drets legítims amb victimisme. I no, victimisme és com diria, ai, que no em donen prou... Sempre utilitzen aquesta paraula, victimisme. No, no, no. No són planyideres. No, no. Les reivindicacions que hi ha són justes i són lògiques del poble que remana al que li correspon. Exacte. També es volia preguntar, no sé si ja heu sentit la intervenció d'Ada Colau, que és la portaveu de la plataforma de la hipoteca Dimarts, dilluns.
Els punts es posen molt valents i hi va sobrar l'agressivitat. Però com que hi havia aquell punt que s'hi fixa és de dolor. Jo crec que tenia raó per mostrar-se contundent. A mi em va semblar molt bé.
que va ser tan perfecta, això li va treure una mica... Al Japó, a Tunísia, penso que és, que hi ha hagut tota aquesta cosa, a Tunísia, a la part aquesta del nord d'Africa, doncs tirar una sabata és el després més gran que es pot fer. Bueno, van fer-ho amb un Parlament de l'Est, oi? Sí, sí, ara fa molt poc. Van tirar una sabata a Nauru de Dau. Sí, també a l'Alirano. Al Bús li van tirar una sabata, també. Clar, però també on estava? Estava a l'Orient Mitjà o a l'Orient Lede o on sigui, no?
Total, que jo d'aquesta noia tira una sabata i diu, però com s'atreve aquest senyor a dir tot això? Però dir-li criminal i que li tiraria una sabata?
Per tu és que estava a punt de provar que va veure molta gent que segurament ha vist casos que la gent s'ha suïcidat i no va poder pagar? Si ha portat gent que per aquesta causa s'han matat, l'actitud criminal d'aquest senyor...
La paraula és forta i ho va dir amb energia. Ho va dir amb contundència. A mi em sembla molt correcte. A mi em sembla que va estar molt bé al seu lloc. Algunes persones han de saber que han arribat a cremar la gent fins aquest extrem. Llavors els hi ha de dir en paraules dures. Els hi pot dir de qualsevol manera.
Rectifiqui i pidi per expliqui, ni parlar, perquè eres usted el culpable que tenia que haver-la atajada a vostè. També estem acostumats de vegades a sentir altres polítics en què és el que sigui, a dir-la grossa i al cap d'un segon disculpar-se i ja queda tot arreglat. Sí, sí. No, ella si ho sentia ho va dir. Diu i després retirar-ho perquè així d'aquesta manera ho ha dit però després ho ha matisat. Que són d'aquests casos en què...
Un d'aquests casos en què està clar que el paper de la gent, el suport de tota la gent del carrer, és el que ha aconseguit portar aquest tema a debat al congrés. Té molt de mèrit naturalment. Ja porten molts morts. Hi ha una cosa d'aquí que diu que es gasta un milló de d'euros per protegir els pisos. Ho has llegit, no? I en canvi els pisos estan buits i sol per guardar-los.
És que sembla absurd, no? Si ho penses en preu. Es vol dir que esperen que torni a augmentar de preu. Feu lloguer-lo, encara que sigui per poquet, amb gent que només pugui pagar els que passen. Un lloguer moderat. Perquè els lloguers de moderació no en tenen cap. Exceptuant alguns propietaris que sí que han cedit.
a la pressió que hi ha per a tu i hem baixat una mica. Però els que són conscients del que està passant, els altres no, perquè es mantenen al seu nivell, es tenen tancats.
Ni els lloguen, ni els venen. Però el problema és que qui més té pisos tancats són les administracions. La d'això financiera, els bancs. I fins que no s'acabi aquest estoc dels bancs és el que es diu que costava molt que... I això que els estan venent a preus molt baixos. No els interessa llogar perquè mai saps a vegades qui et poses a casa.
Ara n'hi ha unes regles que estiguin responsables. Aquestes regles, amb una neboda meva, li han costat molts cèntims. Ha aconseguit treure el llogater, però ha tingut que renovar el pis de dalt a baix. I se'n duen les aixetes. No va cobrar més que les dues primeres mensualitats. I les dues que tenia de dipòsit. I s'ha acabat la història. Heu vist que l'Empart Moliner
li dona tota la raó a l'Ada Colau, portaveu de la plataforma de factats per la hipoteca que va intervenir al Congrés dels Diputats del Reina d'Espanya. La para del Moller és d'Estalini. És de l'Estalini. És de la del zapato a la cabeza. Jo que li dono, diu totalment la raó. Si el govern treu la paga doble d'alguns treballadors, no seria just que els treballadors poguessin rebaixar el preu de la casa que paguem?
Diu que està passant com si formessis part de la cursa del cortainglès i de cop un treu el patinet i avança per la dreta tota la resta. Aquesta noia va sortir a 8D la de Colau. I realment amb molta passió defensava, no va dir paraulotes ni va dir expressions
tan fortes com el d'això. Com el de criminal. Estava plena de raó i sobretot aquestes persones que han mort per una injustícia. I les que no han mort perquè també s'ho estan passant fatal. A banda del nombre de mort. Aquesta no és el nombre que es diu. És el que passa amb tot el tema de les solucions. Abans que se'ns acabi el temps, fora comentàvem aquesta entrevista
segons com potser polèmica de la contrabortada de l'avantguàrdia. Que es feia Juan Gervas que és doctor medicina que adverteix dels perills de la medicina preventiva i el titular que es feia es destaca que els rics moren per excés d'atenció mèdica. I la sobra medicació. Ara no tant eh, des de l'euro per recepta i que s'ha de pagar un tant per cent pels productes ja et fas més enrere.
Parlem amb aquí fora micro, que també hi ha una sèrie de metges
que si no és amb la prova no es decideixen de fer segons què. I el diagnòstic, per què hem estudiat medicina? Afortunadament ja la medicina familiar, aquesta que abans era el meu, el metge de família. Ara cada vegada estan preparant i estan fent-los més però abans un metge que tota la vida ha portat aquell pacient sap no només la part física
sinó la fara emocional, psicològica i familiar. Amb aquesta entrevista de la Vanguardia, si et fixes al final diu que menjar la dieta mediterrània, que no vol dir prendre cullerades d'oli de viva, sinó menjar amb companyia, amb un ambient relaxat,
Està rient, està en una sèrie d'allò. Fes sobretaules, que han passat a la història de sobretaules. I t'allarga la vida vuit anys. En canvi, la quantitat de radiacions... Tot ho solucionem amb la radiació. Es fa un excés de taxis i ressonàncies i coses d'aquestes que ahir em vaig quedar parat perquè vaig anar al metge perquè em fes una ressonància en un lloc determinat
i em vaig adonar que me la va fer per tot el cap. Diu que ja que estava posat aquí dins del tub vam aprofitar i el metge em va dir que no hi havia cap necessitat de que dirreguessin tot. A mi us explico una cosa que fa una mica de viure dins de la tragèdia, com si diguessin quan em van fer les proves pel càncer i abans de fer-ho, per tenir-ho tot.
Un dia m'adonen un líquid de contrast, vaig haver d'esperar, això queda antirratllat tot el cos, i després al cap d'un rato vas i fas la prova aquesta. I com que també m'havien fet una altra prova, jo li dic al metge. Ara ja quan arribi l'enjust la gent ja s'apartarà.
El sentit de l'humor que no ens falli. La veritat és que jo em veia irradiant. Una oreola radioactiva. És veritat i aquí també ho diu. Un excés de...
Aquests també estaven en contra de la vacuna de la gripa.
el iodi de la guerra de les galàxies. I no sé com m'ho vaig explicar que la persona que em va escoltar va posar al·lèrgic al iodo. I aleshores quan em van anar a operar va dir que he dit a vostè que no suporta el iodo. Vaig dir res del iodo. Jo vaig dir el iodi de la guerra de les galàxies. I com se li ha acut en aquest moment? A mi per acabar el protocol de tot allò diu ara li farem una ressonància magnètica després de les proves que m'havien fet. I jo dic que és necessari
Diu, no, però així ja la història... Ja ho tenim complet. Saps què li he dit? Que no. I vaig dir, bé, el que vostè digui, clar que sí. A vegades si no cal no cal, però també hem fet aquesta sèrie, que és el que comentàvem, aquella de House. Si ara ho veiéssiu...
en els consultoris, ara potser és separat, però amb els metges, escolti, és que m'he d'haver de fer un tac, o m'he d'haver de fer una prova, o m'he d'haver de fer... Hi ha algunes idees, o és que el doctor Hauss veu fan o... Algunes sèries com House o com Hospital Central han donat cada paperet als metges que diuen que la gent es pensa que venen aquí a l'Hospital Central.
Però és que es pensen que urgències... És com una pel·lícula. S'han de penjar, per això què és? Es dona una versió molt equivocada. Els metges lligaven el quiròfon. Ja estàs enredada.
I aquelles persecucions pels quiròfons. Però hi ha gent que si va al metge i no li recepten alguna cosa no surt content. Jo soc a l'ES i he treballat amb metges quan era més jove i durant bastants anys. Jo m'he trobat que si ara li dic que només queden 3 aspirines ja té prou.
Diu que s'esbolota amb la manera i t'estic parlant de 50 anys enrere.
La solució ràpida. Jo vaig anar al metge la setmana passada amb molta tos i em va dir que si té molta tos no prengui res, begui molta aigua. També un altre problema, que beguin molta aigua. La meva mare, jo no recordo haver-li vist beure aigua excepte la que es menja amb les sopes i tal. Mai bevia aigua. Jo també tinc baralles a casa que jo conec.
Per estar primers, a vegades prengui vostè. Ha estat tres minuts. Això jo us ho dic jo, que no ho feu. Perquè el ronyó que fa funció de curador l'obligues a treballar molt. El Pobre Ronyó treballa massa. Tens que comptar el líquid que prens amb les sofes que dius tu, amb els cafès, la llet...
amb tot el que poses el mes a mes. Segurament tot depèn de cada organisme o de cada persona i de cada manera de dolarar les coses, possiblement. Doctor Puig Berra vaig conèixer i enviava a tothom l'aigua de Venassal a la fonda ensí perquè es purifiquessin els ronyons.
A tanta gent va enviar allà que l'avinguda més important de la fonda en seguretat... Es diu el nom del doctor Puigbent. Es diu avinguda del doctor Puigbent. Ara fan viatges dins Cerso.
L'altre dia vaig rebre una oferta. Sí, el meu tiet que tenia problemes de pedres al ronyó. Aleshores va canviar la residència, se'n va anar a viure cap allà. Com ja s'havia jubilat. Mira, ja ho tinc aquí a la mà. A més, el costo demana quan tens 7. Quan som grans, no. No, partim les 7.
Es veu per la webcam, veus? Jo sempre bec aigua i quan estic aquí vaig beure aigua. No, no, cuidado, a part que el Pere ho faci. Jo he vist obsessivament gent obrir la bossa a l'autobús, treure l'ampolleta i beure-la.
El clop d'aigua. Aviam, fins a quin límit hem arribat? Això sí que ho faig. Jo porto sempre una ampolla d'aigua i vaig per l'autobús, per tot arreu. O la regla o l'excepció, perquè jo no ho faig. Llavors tu i jo som una excepció. I a mi personalment us dic una cosa. L'aigua l'haig de beure abans de menjar.
perquè si no em revoluciona l'Èrnia de Iatof i llavors ja val més que ho deixi el corra. Tu t'estàs estudiant el teu cos, a veure com reacciona. No li posis tres litros perquè el millor em té prou el mitjor litro. No hi ha cosa més bona que un sàpiga si verdaderament allò és allò o allò és allò altre. Quan jo vaig amb les revisions aquestes, que et faran anar un cop a l'any, li dic no, està aquí
pot ser perillós. Una cosa ara que acabem, comprem productes del país, que mira quina qüestió, vaig estar aquest cap de setmana, vam estar a Solsona, i mira quina aigua venien a Solsona, aigua de Burgos.
Però això és la distribució de les aigües. I ara hi ha una invasió de pomes del Tirol que no volguis saber. Són bones eh. I avellanes de Turquia. Escolta'm, perdona, també són bones les de Girona eh. Home, com no saps si al costat de casa allà hi ha camps per tot arreu. Mira, les fugi, aquesta cosa. A mi m'agrada les fugi eh. No, claro, però és que també les fan aquí. Japoneses. Les fan aquí ara. També les fan. Si a Girona o Lleida, però les fan i volen. A Girona, a Girona hi ha molta poma.
I la Volvenc que fan a Lleida ara també la fan a Giro Poma. La darrera Poma que ens queden 20 segons per dia 10. Gràcies a tots 4, Pere, Joana, Lina i Montse i tornem dijous que ve. Gràcies.
Connectem tot, seguim la xarxa i després tornem amb el teatre i la història dels invents, a més de la cuina. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador al carrer Busbau de l'autopista C58. S'obrirà els vehicles amb només dos ocupants. La mesura entrarà en vigor com a molt tard al mes d'abril, segons han confirmat fons del Departament de Territori per incrementar d'aquesta manera el volum de trànsit que passa per aquesta via. Des que es va inaugurar el mes d'octubre de l'any passat, la condició principal per utilitzar-la és que els vehicles
passin amb un mínim de 3 ocupants. Es dona el fet que hi passen menys de 2.000 vehicles cada dia. L'obertura del Busbau a cotxes amb dues persones la pot anunciar aquest migdia el Parlament, el Consell de Territori i Sostenibilitat Sant Vila, que hi compareix a partir d'aquesta hora per explicar els objectius de legislatura de la conselleria que dirigeix.
Unes 250 persones d'una trentena de plataformes defectats per la hipoteca de Reu de Catalunya s'han concentrat a les 10 d'aquest matí a la plaça Universitat de Barcelona. En una marxa pacífica s'han desplaçat fins a la seu del BBBA de la plaça de Catalunya i allà hi són des de les 11 del matí aproximadament. Aquestes persones han entrat dins de la seu del banc.
i han començat una assemblea en la qual exposen els seus casos. Els membres de les plataformes defectats per la hipoteca estan a l'espera que hi vagi un interlocutor de l'entitat del banc Bilbao-Vizcaya-Argentària per intentar negociar. La Fàbrica de Creació, Fabra i Coats i el Dramaturge Jordi Casanova són alguns dels guanyadors dels Premis Ciutats de Barcelona d'aquest any. Els convoca el Consell de la Cultura de la Capital Catalana. Barcelona, diria que el cantarà, bon dia.
Bon dia. Entre la vintena de guardonats també hi són l'escriptora Clara Osona en literatura castellana i l'institut Moisés Brogi en educació. El president del Comitè Executiu del Consell, Antonio Monégal, ha destacat la diversitat dels premiats, la meitat dels quals són col·lectius, entitats o associacions. És un símptoma important del que es fa a la ciutat. És una radiografia d'una ciutat en la qual la producció cultural no queda reservada
a un segment determinat. El ciutat de Barcelona tenen una dotació econòmica de 7.000 euros i es lliuraran el 18 de febrer a l'Ajuntament de Barcelona.
La plataforma sindical unitària ha lliurat fa només uns minuts un manifest del Consorci d'Educació de Barcelona en què demana que els pressupostos d'aquest any de la Generalitat no incloquin noves retallades en els serveis públics. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. El president de la Junta de Personal del Professorat Públic de Barcelona, Lluís Filella, ha avocat perquè es mantingui en els serveis públics i socials i es millori les seves prestacions després de 4 anys de contínues retallades al manifest que ha lliurat el Consorci d'Educació de Barcelona defensant l'ocupació com a dret de les persones i motor
del desenvolupament econòmic i social i reiterant la necessitat de l'estímul a l'activitat productiva i als serveis públics. Perquè ja seria el quart any consecutiu i realment aquesta administració que teòricament havia d'aprimar ja està escalètica i per tant no es pot continuar així. Per tant s'ha de fer en front a aquesta situació i veure que no es pot, un any més, seguir presonant els serveis públics.
La placa de prova sindical unitària de la funció pública convocarà mobilitzacions durant el procés de debat i aprovació dels pressupostos de la Generalitat pel 2013. Manuel Bustos ja és a l'Ajuntament de Sabadell on s'ha reincorporat avui després de passar dos mesos apartat del càrrec per la seva imputació. En el cas Mercuri, Ràdio Sabadell, Xavi Miralles, bon dia. Bon dia. En declaracions als mitjans fa cosa d'uns minuts. Bustos ha dit que torna amb tranquil·litat a les seves tasques habituals i ha afirmat que té ganes que s'acabi un procés que ha qualificat de malson. Jo tinc pressa.
perquè se sàpiga la veritat. Nosaltres tenim pressa i voluntat de col·laborar perquè sàpiga la veritat, perquè estem amb la comunitat tranquil·la. És més, avui hi ha molts que ja comencen a donar-se compte que segurament el primer titular no s'ajustava a la realitat, és a dir, nosaltres no hem dit res que veure amb cap trama de corrupció urbanística ni cobrament de comissions.
Alguns grups de l'oposició a l'Ajuntament de Sabadell com a iniciativa per Catalunya Verts, l'entesa per Sabadell o Esquerra Unida i Alternativa han amenaçat reiteradament en presentar una moció de censura. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui comença la Copa del Rei de Bàsquet, que es disputa fins diumenge a Vitoria. El País Basc, el primer partit de quarta final, enfronta a Barça i Madrid. Aquesta tarda, a les 7, un duel on repareixerà el blaugrana Juan Carlos Navarro, que encara arrossega molèsties físiques.
En uke i erba, avui comencen les instal·lacions del Reial Club de Polo de Barcelona al Top Hockey, una competició que reuneix els millors equips d'Europa i que vol convertir-se en un referent de la pre-temporada hivernal d'aquest esport. En natació, avui també comencen dues cites destacades, el campionat de Catalunya infantil i juvenil que es disputa a Sabadell i l'open estatal de natació Masters que es disputarà fins diumenge a les instal·lacions del Club Natació Barcelona. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. El Casal de Joves ha obert un concurs entre joves de 12 i 18 anys per dissenyar el cartell del dia de la dona. Fins al 22 de febrer, els joves que visquin o estudiïn a Sant Just i tinguin entre 12 i 18 anys poden fer arribar les seves propostes al Casal.
L'únic requisit que es demana és incloure un text que fa referència a les activitats que organitza el Casal de Joves pel dia de la dona, el dia 8 de març. Com dèiem, teniu temps per presentar els cartells fins al dia 22 a l'adreça casal-sanjust.cat. S'han d'enviar amb un pseudònim i el cartell guanyador es triarà per votació popular a través del Facebook. El premi és un tiquet regal de 60 euros per gastar la vacus.
Més qüestions? Fins al dia 12 de febrer podeu apuntar-vos al concurs de disfresses de carnes toltes d'aquest any, que es farà dissabte dia 16. Trobareu les bases i el procediment al web de l'Ajuntament. El certamen comptarà amb 4 categories. Millor comparsa de 10 persones o més, la categoria millor comparsa escolar, una categoria nova que inclourà 30 o més membres d'ampes d'escoles de Sant Just, millor grup de 2 a 9 persones i millor individual.
La millor comparsa guanyarà un lot de productes ibèrics i la millor comparsa escolar un espectacle d'animació infantil per al 2013, un espectacle que faci l'empa de l'escola. El premi pel millor grup seran entrades al Tibidabo i per la millor disfressa individual un val de compra per valor de 100 euros a pes canviar qualsevol comerç de la Unió de Botiguers i Comerciants.
I acabem recordant que el grup Riu i la Sant Justenca Claropeia estan nominats als Premis Enderroc d'aquest any. Per segon any, els Riu estan entre els 10 millors grups i els 10 millors directes de folk per votació popular. Aquest any, a més, opten al premi al millor disc de folk per Amcanya i a la millor cançó per Castells. La Claropeia, de la seva banda, opta al premi al millor disc de cançó d'autor per tot aquest silenci i poemes per seguir caminant. Podeu votar els Premis Enderroc a través del web de la revista www.enderroc.cat.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia. Però també us recordem que podeu seguir l'actualitat local, mentrestant, al web de la ràdio, 3bw.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
I hear your heartbeat to the beat of the drums Oh, what a shame that you came here with someone So while you're here in my arms Let's make the most of the night like we're gonna die young We're gonna die young We're gonna die young
Let's make the most of the night like we're running high on Hearts out our minds, running till we out of time Wild childs looking good, living hard just like we should Don't care who's watching when we tearing it up, you know That magic that we got nobody can touch
Oh, what a shame that you came here with someone So while you're here in my arms Let's make the most till the night Like we're gonna die young We're gonna die young We're gonna die young
I hear your heart beat to the beat of the drums Oh, what a shame that you came here with someone So while you're here in my arms
I ha arribat l'hora de posar-nos cap a la cuina, per això saludem com cada dia la Carme Madó. Bon dia Carme, què tal? Hola, molt bé.
per fer un nou plat. Aquestes setmanes estem més laboriosos que altres vegades, però ja està bé. Tot i això sí que és un plat econòmic i laboriós que no vol dir difícil. Però també dediquem una miqueta, no pot ser això. Avui farem unes cuixetes de pollastre a la brasa. Molt bé, més fàcil avui. Només es tracta de posar, que et donin dos o tres talls a la cuixa de pollastre,
perquè es pugui cobrar, perquè pollastre cru és una de les coses que jo... Ho sento molt. Difícil a menjar, eh? Bueno, no difícil, jo crec que per mi impossible. Que no es treguin la pell. O sigui, encara que la pell no s'ha de menjar, perquè porta el greix, però que fregideta està riquíssim, també t'ho dic, eh? Ui, perdona. Però que no es treguin la pell perquè el suc aquest aquell que deixa el greix de la pell,
Encara que no ens la mengem, pot servir. Exacte, perquè entubes, amorossies el pollastre, saps? Que es facin dos talls, el saleu, el pimenteu i a la brasa. Tens una planxa de coure, no una planxa de planxar. Sí, sí. Llavors ho poses xac-xac i ja està. I llavors en aquesta mateixa planxa agafem uns...
Una esvergínia, que ara n'hi ha de boníssimes. Només aquí és on hi ha la feina, l'esvergínia. Perquè l'esvergínia la tens que tallar abans, posar-la en sal i veuràs que deixa anar un suquet. Aquest suquet és el que molesta molta gent. És indegent. Una mica d'àcid, no? Una mica d'àcid. Això si caus un parell d'hores abans i estàs per casa o al matí quan te'n vagis ho poses en sal i després només tens que es vendil. Ho asseques amb paper i ho poses a la planxa. Una miqueta de sal, un pebrotet,
Un pobretet vermell, tot això que es vagi fent amb el pollastre. I tens un plat baratíssim, facilíssim de fer, a part de l'esvergínia, que si no vols posar esvergínia, pots posar carabassó. Ah, també és un altre complement. A mi m'agrada més. Carabassó tallada de rodona i es fa en seguida amb el pollastre. Perfecte, doncs en bon acompanyament. I també un plat perfecte. Molt bé, Carme. Doncs gràcies i fins demà, bon dia.
Sweetness, you can come home with me
Against all hope and sense of decency The sweetness, take off that dress for me
Against all hope and sense of dignity. And the world spins around and I don't care anymore. Oh, sweetness,
You can fall in love with me Against all hope and sense of dignity My sweetness You can come be by my side
Against all hope and sense of human pride. And the world spins round and I don't care anymore.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 82 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
El condensador de fluxor. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern.
Ara passant tres minuts d'un quart d'una del migdia és moment de parlar de teatre amb la Maica Duinyas. Molt bon dia Maica, què tal? Hola, bon dia. Avui una mica constipada, per tant t'agraïm que hagis vingut perquè és un dia que segurament hauries de fer.
Comencem amb una bona notícia
i que deixa una mica en suspens si continua de gira amb l'obra o no. Però la notícia no és aquesta que ja vam comentar l'altre dia, sinó que han muntat tot un espectacle, com fan sempre. Aquest últim espectacle vols dir o un altre? No, han muntat una moguda per al dia 14 de febrer, que és Sant Valentí.
i quina és la moguda, coneixent la cubana serà gran i serà segurament tallant al carrer i tot això que fan ells. Llavors, el 14 de febrer, totes les dones, posen les dones en la nota de premsa, però jo no sé si algun home ho vol provar, i potser també funciona. Totes les dones que arribin vestides amb vestit de nòvia
que no cal que el vestit de novia sigui d'elles, pot ser de la seva mare, de la seva tieta, de la seva veïna o de qui sigui, o comprar-lo en humana per quatre duros. Doncs totes les dones que arribin al Teatre Condal
entre les 12.30 i la 1.30 del dia 14 de Sant Valentí tindran dues invitacions per veure la obra. O sigui que ja ho saps, busca un vestit de núvia i vés-te'n cap allà perquè a més a més suposo que serà molt divertida la moguda. Intentaré anar-hi, el que passa és que és dijous. Ja li he comentat a la gent de la Cubana que aniré quan acabi el programa
Si vols, mai que anari, podem fer una connexió des d'allà. La notícia és aquesta. El dia 14, totes les dones, posa les dones, però jo suposo que si va un home caracteritzat amb un vestit, també li donaran l'entrada i a més a més faran gresca amb ell. La Cubana ja sabeu que va néixer al 1980, més o menys.
va tenir uns quants èxits increïbles al principi, i que porta 32 anys. I que ha tingut de bones i de dolentes, evidentment. Però el que sí que s'ha de dir és que munten uns tinglaos impressionants. Per passar-ho bé, el dia 14, amb vestit de núvia, evidentment a la porta del Teatre Tívoli de Barcelona.
Per això dic que tanquen el carrer cas, que no seria ni molt menys la primera vegada que ho fan. La notícia trista, suposo que ja els ullens ja ho saben, és que ha mort un actor. Sí, n'hem parlat aquest matí. Sí, un gran actor. Joan Dalmau va morre als 85 anys. Cal dir que és un home que ha viscut tota la seva vida al teatre, a la televisió, al cinema,
Vull dir que ha tingut una vida plena, perquè la gent que es dedica a la professió que estima, penso que és el millor regal que et pot donar la vida. Ell va començar al cinema ja una mica grandet, no era un jovenet. El podem recordar, per exemple, fent de pare del Ramon San Pietro, aquella pel·lícula tan dura. A Mare adentro, sí. Sí, Mare adentro, sí.
Després també va fer el padre de soldados de Salamina. Ha fet moltes pel·lícules. L'última que ha rodat va ser Los ojos de Julia.
És un home que ha passat tota la seva vida fent teatre, televisió i cinema, i ràdio també ha fet dublatge, ha mort... I en un moment bastant dolç, aquest a nivell professional, ha tingut uns últims anys importants, a vegades passa al contrari. Sí, ha estat treballant molt, per això dic que ha mort amb les botes puestes, que és el millor que li pot passar a un actor.
A 85 anys, Joan Dalmau ja no el podrem tornar a veure mai més, com a mínim en directe, perquè les seves pel·lícules quedaran, evidentment. Que això no ho té el teatre. Sempre ho dic, el teatre... És el que dèiem fa unes setmanes d'Analysaran, no? Exacte, el teatre no queda, però el cinema sí. Bé, l'altre dia vam parlar de Dispar, Agafa el Tresor i Repeteix, te'n recordes? Al Teatre Lliure. L'he anat a veure. I què tal?
M'ha semblat magnífica, és absolutament recomanable, tot i que són unes quantes històries que tenien el denominador comú.
de la violència, de la guerra. L'autor, el Marc Ravenhill, ha fet 17 històries, però el Josep Maria Mestres no ha agafat les 17 ni molt menys. Ha agafat 4 o 5 històries. La veritat és que la obra dura 3 hores.
i no es fa llarga. El que passa és que hi ha històries que es podrien haver pentinat una mica, o sigui, haver-les tallat una mica perquè seria una mica més dinàmic. I sobretot, a mi personalment, l'última història de la obra, agafa el tresor i repeteix,
L'última història no em va agradar gaire. Les altres eren molt, molt, molt potents i l'última, concretament, penso que va perdre una mica d'emoció i de força. Cal dir que els actors estan fantàstics. Mónica López i Alice Casanovas, que fan un matrimoni que està obsessionat per la seguretat.
i la protecció del fill que està dormint i que no tenen molt bona relació entre ells, o sigui que estan tota l'estona barallant-se. Després hi ha una Silvia Bell fantàstica, assistent d'una força estranyera en un país ocupat, diguem-ne, i que intenta ajudar una persona d'aquell país. Però és el que sempre diuen, intenta ajudar
des del punt de vista de l'altra persona no l'està ajudant. Molt bona, també. També hi ha una altra història, que és un soldat que també és ocupant d'un país estranger i que demana a la força
que una dona que acaba de perdre el seu fill i el seu marit l'estimi. I passen moltes coses, evidentment, perquè la dona no està per aquestes qüestions, però ell, vessant-se la llibertat i la democràcia, demana... Aquests valors nord-americans que ho justifiquen tot. Per això dic que és molt, molt interessant. La veritat és que a mi em va agradar molt. I després hi ha un altre, que està fet per la Carmen Macchi,
Per cert, la Carme Matxi em va sorprendre molt perquè al principi fan una història a totes les dones que surten a l'espectacle, una història superxula, que la titulen l'Astroiana, i que totes estan al mig de la sala, no al escenari, després puja al escenari, però comença l'espectacle amb totes les dones per allà per la sala cridant com boixes. I em va fer molta gràcia perquè la Carme Matxi ho fa en català,
I llavors, quan va acabar l'espectacle, vas estar parlant amb ella una estoneta i li vas dir, Carmen, que excito, que bé lo haces i tal. I diu, ah, hija mía, ha tenido un mes y medio, un mes y medio, ¿de verdad lo hago bien? Digo, hombre, lo haces perfecto. Evidentment, el accent és una miqueta obert, però està molt bé. Però la història de ella, la història que fa ella, la fa en castellà.
I es tracta d'una dona, anglesa, que no vol que li diguin, els dos que venen de l'exèrcit, que el seu fill ha mort.
i llavors monta una... està increïble, de veritat. Doncs s'ha d'anar a pintar, no, a aquesta hora? Molt, a mi em va agradar molt. Són 3 hores, jo l'última història és la que menys em va agradar, però realment és que l'Àlex Casanovas, la Mónica López, el Roger Casamajor... és que estan tots bé, no podria dir...
Aquest no m'ha agradat i això és sobre que ells són bons, però també que han tingut una bona direcció del Josep Maria Mestres. Per tant, aquesta setmana us recomanem.
I a més a més d'això, la notícia, a part de la recomanació, és que aquest dissabte, justament aquest dissabte, vindrà a l'autor. El Marc Ravenhill vindrà i farà una taula rodona després de la representació. Ho dic perquè, a veure, si aneu aquest dissabte a veure la representació i voleu quedar-vos a la taula rodona, perfecte. Però si ja l'heu vist o no l'heu vist encara però teniu intenció d'anar-hi a veure-la,
Doncs l'entrada és lliure. El que passa és que la representació dura 3 hores, o sigui que serà al voltant de les 12, més o menys, quan començarà la taula rodona. Jo intentaria anar-hi perquè em sembla molt interessant el punt de vista que té aquest autor sobre el que estem fent al món civilitzat, entre cometes, amb l'altre món. Molt bé, doncs és una proposta que fa bona pinta, també.
I ara, si et sembla, passem cada dijous a veure què fan pels nens. Vinga, a veure. Avui, si ho deixem pel final, normalment és el que primer expliquem. Sí, per això. Hi havia notícies. Tenim dos espectacles molt diferents, però tots dos tenen la mateixa composició, que és la musical.
A la Puntual, que és una sala de teatre que només es dedica a fer teatre de titelles i que està allà al barri del Gorm, a la plaça... ara no me'n recordo com es diu la plaça, on estava el... Bueno, a la Puntual, ho podeu mirar, a la plaça... La deu trobar fastament. Doncs fan aquest cap de setmana Vivaldi,
La cigarra i l'ormiga. Això que han agafat, han agafat les estitelles i li han posat música de Vivaldi, i és un conte evidentment. Un conte entre la cigarra i l'ormiga, que tothom també el coneix, i n'hi ha la música de les quatre estacions de Vivaldi per arrodonir l'espectacle. Està dedicat als més petits, poden anar perfectament a partir dels dos anys.
I després n'hi ha una altra que també està molt recomanada per gent molt petita, el Versos Teatre, que es diu El Gall Frederic i la Gallina. És un espectacle també de ninos, de titelles, però també n'hi ha en persones. Barreja una mica, no? Sí, barreja una mica. I canten cançons molt populars,
que els crius saben i que segurament els crius participaran també a l'espectacle. Home, està bé, doncs no? Jo crec que sí. O sigui que la puntual, Vivaldi, La cigarra i l'ormiga, i Albert Sus Teatre, el Gall Frederic i la Gallina. Molt bé. Doncs són aquestes propostes per a nens i nenes. En tenim algun altre? Sí, jo, si et sembla, parlem d'estrenes. Vinga, sí, i tant.
Doncs mira, justament el Versus Teatre s'estrena aquesta setmana una obra que es diu La Llama en Cople. La Llama en Cople, com ja pots imaginar-te, és un musical on es canten cançons tan populars i tan conegudes com
Pena, penita, pena, miniñalola, la parral·la, tatuaje, la bien pagar... Vull dir cançons espanyoles, cançons espanyoles. I la companyia que ho fa és la Barney Teatre, que és justament la companyia que va fer fins ara, fa poc, no sé, aquella obra que a mi em va agradar moltíssim en el seu moment, que era Miguel de Molina i Memorial.
Te'n recordes que vam parlar fa un parell de temporades? Ho vam fer al... al... aquest espectacle de Miguel Molina y Memoria. I aquesta temporada l'han tornat a repetir.
a la Seca, a l'Espai Brossa, perquè va tenir molt d'èxit. Aquesta és la companyia de Barney Teatre, que ara fan L'Ellamancople. Són gent jove, que van sortir, concretament quan van fer lo d'In Memoriam, Miguel de Molina, sortíem pràcticament de l'Institut del Teatre. Estan dirigits una mica per al Marbi i la Bella, que va muntar l'altre espectacle.
I per la gent que li agradi aquest tipus de música, doncs és una oferta original, perquè no es veuen ben amb molts musicals, però concretament de musicals d'aquí, d'aquí, de casa nostra, de Catalunya, no hi ha cap. O sigui que podríem anar a veure això al Versos Teatre, de llaman Copla.
Això és una estrena. És una estrena d'aquesta setmana. Què més tindrem? Després tenim una estrena. Avui és l'estrena oficial. Intentaré anar-hi. No sé si arribaré, perquè com que estic una mica... una mica acostipadeta, no ho sé. Avui s'estrena al Teatre Nacional, quan despertem d'entre els morts. És una obra de Henry Ibsen, el pare del... dels escriptors, diguem-ne.
Jo diria clàssics. I és un testament literari, és una reflexió sobre la creació artística. Quan despertem d'entre els morts, doncs el protagonista masculí és Rubek, que és l'escultor famós.
No l'explicarem perquè és molt bona la obra. El que sí direm és que s'estrena avui i que al final, aquesta obra de quan despertem entre els morts, hi ha un enigma que no vull...
No el vols que es balla, l'haurem d'anar a veure. Sí, sí, la veritat és que sí. Val la pena d'anar-hi perquè està dirigida per el Ferran Madico. El Ferran Madico també fa molts anys que es dedica justament a dirigir, va començar com a actor.
justament amb el Calixta Viejto. I ara ja fa uns quants anys que es dedica exclusivament a dirigir. Per tant, avui s'estrena el nacional quan despertem d'entre els morts. Bé, Ipset. A mi ja saps que a Ipset m'agrada molt. Sí, sí, n'hem parlat diverses vegades aquí en aquesta secció. Bé, i una altra estrena, estrena relatiu, estrena relatiu, perquè ja s'ha vist a Barcelona, és Seriu un Lugar. Ah, sí?
Aquest cop la consegueixo a veure. Jo la vaig veure fa un parell de temporades quan es va estrenar. En aquesta ocasió el Sergi Lugar torna a la Villarroel.
L'altre dia vaig estar parlant amb l'autor i director perquè em vaig trobar els Premis Gaudí i vam estar parlant. Està molt content que aquesta obra seva tingui aquesta llarga trajectòria, encara que passa d'un teatre a l'altre. Exacte, que vaig saltant d'escenari en escenari.
L'Iván Morales estava molt content. Va comentar que quan van fer ser d'un lugar estaven en un espai com aquest, de 3x3, amb el públic al costat.
que ha intentat a la Villarroel també que el públic estigui molt, molt, molt a prop dels hiperpreps. Però que, clar, no sap... És diferent. Algú altre, exacte, quedarà més allunyat. Exacte. Bé, doncs sé d'un lloc que va tenir el Premi Butaca com a millor obra de petit format. La podem veure o tornar a veure, aquesta en acosta coció, a la Villarroel, a partir del 5 de febrer. O sigui que ja podeu anar.
Perfecte. I realment val la pena, és una obra molt maca i que ho passareu superbé. Molt bé. I... Tenim més temps? Sí, encara tenim un parell de minuts. Doncs anem a fer un repàs de les coses que marxen aquest temps de setmana. El que ens hem de fanyar, no?, perquè si no ens ho volem perdre. Exacte. I que val la pena de veure. N'hi ha més coses que s'acaben aquest temps de setmana, però, vaja, parlem del que realment és important. A veure.
Black Bear, el teatre lliure de Gràcia. Recordeu que ja ho vam parlar aquí, que és la història d'un home i una dona que han tingut una relació quan ella tenia 12 anys i ell gairebé 30, i que es retornen a veure 15 anys després.
I tot el que passa i tot el que es diuen aquesta gent, que són magnífics els actors, i la història també. O sigui que Blackbird és l'última setmana que es pot anar a veure al Teatre Llibre de Gràcia. Una altra cosa que es pot anar a veure al Llibre de Gràcia és Ivany els gossos.
Això va ser una obra que va representar-se en temporada, no va estar gaire els dies, tot sibilit, i va haver-hi molta gent que va quedar a fora, que no va poder entrar a veure i venir els gossos, i llavors l'han recuperat.
El que passa és que l'han recuperat d'una manera una mica complicada, però vaja, han fet quatre divendres. I aquest divendres, dia 8, és l'últim divendres que podem anar a veure Ivan i els gossos. És un espectacle que ha agradat moltíssim.
i que, a més a més, l'interpretació també és molt bona. Però no sé si trobareu entrades, perquè com que és un dia com és... És molt puntual. I després seguim amb el llibre perquè també s'acaba per als nens
El Tiansa lliure de Monyuic s'acaba La regna dels colors, que ja heu vingut a comentar fa un parell de setmanes quan es va estrenar. És una obra dedicada als més petits, a partir de 3 o 4 anys. És d'hombres xinesos però molt original perquè hi ha una persona que va
dibuixant en l'ordinador els personatges i les obres i van sortint a l'escenari. Molt maco, molt acurat. Una cosa que s'acaba també i que val la pena d'anar-hi per riure i per passar-ho bé, el poliorama Forever John. També s'acaba aquesta setmana? També s'acaba aquesta setmana. També és de la temporada passada, ja veus que estan reposant obres perquè és clar,
Això és una manera de treure diners. Si ja has amortitzat l'escenografia, has amortitzat el vestuari, anem a reposar obres que han funcionat. I una que va funcionar molt bé la passada temporada va ser Forever John. És la història d'un grup de gent gran que estan en una residència
i que tots són actors, cantants d'aquest estil. I rius molt, perquè tenen unes sortides molt bones.
Una altra cosa que s'acaba absolutament diferent és Quartet, al Teatre Acadèmia. També me'n parla fa poc, oi? Sí. El Quartet és de Henry Mueller, està dirigida per el Conrad Zedrich. La interpretació també és magnífica, del Bingo Raffol. I la veritat és que val la pena d'anar-hi. També s'acaba aquest cap de setmana. Jo no sé si tinc deu temps de veure tot això. Però vaja... Tenim per triar, no? Sí, sí. El Forever Jones per riure.
El blanc-ver és per pensar una mica, el quartet és per escoltar les paraules de Henry Mueller, que és magnífica, hi ha una mica de tot. Perfecte. Doncs tenim opcions per a tots els públics.
que s'acaba, n'hem repassat també estrenes, és a dir que realment no s'acaba el món del teatre. No, no s'acaba, però Carme és el que diem sempre, es nota la crisi. Jo hi vaig molt menys al teatre. Quan vaig anar a veure Dispara Agafa el Tresor i Repeteix, al Teatre Llibre, era extrema. Hi estava el Lluís Pascual, no? Sí. I li vaig comentar, dic, quin luxe i quina
Felicitat veure damunt d'un escenari tanta gent i tanta gent bona. Diuen, sí, sí, és que això ara mateix no es veu enlloc. Dic, no, no, ja ho sé, ja, perquè tot el que ja s'estrena o som de dues persones o som monòlegs o som tres persones, vull dir que es nota moltíssim la crisi. Però també vaig estar parlant als Premis Gaudí amb el senyor Ferran Mascarell.
I anem a parlar d'això, perquè és el monotema, la crisi i el 21% d'IVA. I em va comentar una mica picarescament que estan pensant de fer alguna cosa
per evitar el 21% de vida. I jo, una mica rient de broma, li vaig dir, què farem als teatres? Podrem vendre pastanagues com al Teatre de Bascanó?
i que és això el que penses. I bueno, bueno, ja ho veurem, ja ho veurem. Estem pensant en fer alguna cosa per evitar el 21% de l'IVA. O sigui que ara si és veritat, cap debò, no? I tant, i tant. Doncs gràcies, Maica. I tornem dius que fem més coses del món del teatre. Adéu, guapa. Que vagi bé. Adéu a tots. Adéu. Just a la fusta.
She's a primitive girl, she says it herself. She cuts to the chase like nobody else. If you say how you do it, she'll say I'm doing well. She's a primitive girl, she says it herself.
She's a primitive girl, don't like to boast. From a natural head to a natural toes. The girls got a lot of what they call the most. Yes, she's a primitive girl, but she don't like to boast. And I'd like to think I'm a primitive guy. I see the difference, the difference between what I want and what I need.
She's a primitive girl
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El condensador de flussó. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desverns. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, que un dia el meu germà... i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi.
vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara,
Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Ara passen dos minuts de tres quarts d'una al migdia i saludem l'Alea Ardanui. Bon dia, Alea. Què tal? Bon dia, Carme. Molt bé. Per situar-nos avui en el segle XX, principis del segle XX, no? Sí. Avui parlarem de la nostra infantesa, segurament. I en concret, doncs, com has dit, anirem a l'any
1902. Per parlar de la joguina suau de peluix en forma d'os, avui parlarem de l'ocell de peluix conegut en anglès com el teddy bear.
Tenia una cançó preparada, veig que se me n'ha anat, que no sabia, no és ben bé el mateix, però Winnie the Pooh, que és un d'aquests referents, que s'ha fet en una pel·lícula fa poc fins i tot, fa un parell d'anys, amb una banda sonora que no està gens malament, eh? Sí, sí, sí. El Winnie the Pooh una mica ve d'anècdota.
El tema aquest que es van posar de moda, els ossos... Exacte, l'os de peluix, que és veritat que el tenim com un referent super habitual, no? I no ens hem plantejat mai, a menys jo no hem plantejat mai d'on ve aquesta tradició. I a més, voldria dir, fredament pensem i és com podria ser una vaca. Un gos. No, no, és un os. I perquè un os, tampoc és tan normal que tinguem un os com a peluix més carrer. No, no és un animal gaire habitual. I gaire domèstic tampoc. Doncs bé, hi ha diverses explicacions.
T'he de dir, Carme, que molts països es barallen per la paternitat dels ossos de peluix, i encara ara ningú s'ha acabat de posar d'acord. Això sí, tots coincideixen en que va aparèixer, com hem dit, a principis del segle XX. Després del tot el que és llegit sobre el tema, jo diria que va començar als Estats Units, amb una història molt curiosa. No ens sorpren, tampoc. Sí. Dic-lo de la que es barallen per la paternitat perquè es va començar a fabricar, a més a més, simultàniament, per part de joguines, morris, mitges, com?
mig Tom als Estats Units i Stace Richard a Alemanya durant els primers anys del segle XX. Des de la creació dels primers ossos de peluix, que tractaven d'imitar la forma dels veritables ossets, ha variat molt la forma, l'estil i el material, alguns s'han convertit en objectes de col·lecció i no és estrany veure'ls en algun tipus de sobastes. Que curiós. No sabia que arribava tan lluny.
És un dels regals més populars per als nens i es donen a vegades als adults per simbolitzar amor, felicitacions o condol.
Una amiga em va portar un uini de pu i no fa tant. Fa un any de fet. Va fer molta gràcia, no m'ho esperava però és curiós. Té aquesta connotació. Quina es creu que és l'origen? Anem a la famosa història dels Estats Units. Allà els ossos de peluix s'anomenen teddy bear.
I, d'on ve això, ve del nom de l'ex-president dels Estats Units, Theodore, bueno, Theodore Roosevelt. Sí, el seu nom del qual era Teddy, de Theodore Teddy. Que curiós. Sí. Anem a l'any 1902. El president dels Estats Units, com ja hem dit, Theodore Roosevelt, en aquell moment viatja al sud del país amb la intenció de posar pau en un conflicte fronterer entre els estats de Louisiana i Mississipi. Tenien problemes i van allà en persona a solucionar-ho.
Allà va ser convidat pel governador precisament del Mississipi, Andrew Longuino, a una casera que s'havia organitzat per entretenir-lo. O sigui, què poden fer per entretenir el president? Doncs organitzar una casera, una mica el que fa ara el rei que se'n va a caçar. Sí, és un costum molt reial. I molt d'homes, sí.
Hi havia diversos caçadors rivals de l'altre partit i la majoria d'ells ja havien matat algun animal. El conjunt d'assistents del president, liderat per Hall Collier, va dir que nosaltres també farem que el president mati algun os. Llavors van acurralar, colpejar i lligar un os negre americà
Aquí hi ha diferents versions. Aquí diu que era un os molt gran, molt vell, per tant, evidentment, es va costar menys d'agafar. I aquí diu que era molt jove, com molt inexpert. Com sigui, està clar que no era un os fort i amb la seva edat més bona. El van lligar a un salsa i llavors van cridar a Roosevelt al lloc i li van suggerir que disparés. Volien que el president tornés a casa amb un trofeu. Ell es va negar a disparar el mateix os
considerant aquest acte antiesportiu. Vull dir, a veure, quin sentit deia ell, quin sentit té que lligui aquest pobre animal que està aquí. Doncs bé, aquest acte es va convertir en el tema per a la caricatura política del Washington Post. En aquell moment hi havia allà el dibuixant Clifford Berryman, el qual va fer un dibuix del president amb el fusell a la mà durant l'esquena a l'os. Hi havia el peu de pàgina i va posar, traçant la frontera amb Mississipi, el que havia anat a fer. Aquest dibuix es va publicar el 16 de novembre de 1902.
Per tant, doncs, un dibuix que es va veure en molts llocs, no? Sí, doncs, precisament això. Aquest dibuix és el que va impulsar tot el tema de la joguina. És en Morris Mitchum, un venedor de joguines, va veure el dibuix al diari i es va inspirar. I va dir, bueno, al veure-lo es va pensar en crear una joguina.
un rudimentari oced de Felpa que tenia botons en lloc d'ulls, perquè no tenia res millor, eh? No perquè, digués, hi hauria de ser creatiu. Dius que no tinc res per fer ulls, agafa uns botons. En mitjà, va col·locar l'os i la caricatura del diari retallada a l'aparador, i això ho va fer amb l'objectiu de cridar l'atenció dels vianants. També li va col·locar un cartellet a l'os on deia Os Teddy, Teddy's Bear. Es diu que
Bueno, com ja he dit, tèdia en honor al president, es diu que abans de posar-ho a l'aparador, havia enviat un os al mateix president i em va rebre el permís per utilitzar el nom. Ah, mira. Bé, no saps si és d'agenda, no? El que sí que és cert és que el fet tot això no sabia que acabava de néixer el rei de les joguines. L'os va ser un èxit immediat, va treure un munt de comparadors, tants que al mig som el venador
va començar a produir una sèrie en sèrie ossos de felps amb botons per ulls amb el nom aquest de Teddy Bear. Quan va passar un any, l'any següent, la demanda era tan gran que no podia amb ella i aleshores va fundar la Ideal Toy Company, que és molt important avui en dia. L'augment de la joguina era imparable i fins i tot en aquell moment les sofisticades nines de Porcellana, que eren l'Omàs,
Van ser literalment escombrades per la tendresa de l'Osset Teddy. Home, és que a més hi permet jugar molt menys, no? No anirem a la borcellana... Clar, i l'Osset el pots fer molt... abraçar-lo... De fet, fins i tot en aquell moment es va pensar que era una cosa del passat, l'Osset, que sempre havia estat allà i acabava d'aparèixer. I com havíem dit abans, al principi els ossos de peluix van ser fets per semblar ossos reals. Tenien el morro llarg, els ulls molt petits i brillants...
Però els més moderns van començar a tenir uns canvis, doncs tenien els ulls més grans, el nas més petitet, es considerava que així semblava més tendres, seguien una normativa del tema de, que ho deien els que feien joguines, sembla més tendre, més efectuós i van cridar més atenció pels més bonics. I també es van començar a fer complements, peces de roba pels ossos, per exemple jaqueta, jersei, aurics, i d'això li posava del teu os, i bueno, com ara amb les nines, però amb l'os també.
Així el 1906 els fabricants que no eren ni Midsom ni Stave, que en parlarem després, els van unir la moda dels ossos Roosevelt i van començar també a crear els seus propis ossos. Va ser tan bèstia el fenomen que fins i tot les dames enduien, no entenc com, però sí, sí, enduien, i els nens es feien fotografies amb ells, fins i tot el mateix president Roosevelt,
El va utilitzar com una mascota la seva candidatura per a la reelecció. Va guanyar la presidència. I va utilitzar un os com una mascota. Vull dir, relacionar això amb ell. Fins i tot es diu que un comerciant va demanar al fabricant que en fes més, al mitjum, i els va reenviar com a decoració de la cerimònia a la boda de la filla del president. Hi havia ossos.
La cançó es diu Push Final. Suposo que hauria de ser un moment de tensió en la pel·lícula de Winnie the Pooh. Com has vist, la paternitat nord-americana de Los està molt ben documentada, però a Europa hi ha molta polèmica per trobar-ne els orígens.
Els russos i els alemanys es disputen la invenció. A Rússia es veu que els ossos eren regals que es feien entre els polítics i es servien també per simbolitzar acords i tractats. Però no t'imagines el típic os de Felpa, eh? Eren ossos de fusta. Està documentat com l'any 1892 el Czarnik o la segon li va regalar un os de fusta
aleshores president de França, precisament amb motiu de la firma d'un tractat franco-rus. Llavors això era com que un símbol per segellar el pacte. Segurament amb el temps es va canviar el material i els nens doncs van tenir molt a veure amb aquest canvi de funció dels ossos. Això es diu. Els que es pensen que l'origen de l'os és alemany diuen que és perquè l'os és el símbol de la ciutat de Berlín. I per això els fabricants de joguines de la ciutat i després del país es van posar a fer-ne. Podria ser madrileny, llavors el símbol de l'os.
Però bé, si hi ha una història ben documentada a Alemanya, és la Margaret Stave, abans anem dit només el nom, una propietària d'una próspera fàbrica que mentre va viure va assegurar que ella havia creat l'os de Felpa, almenys el d'Europa. De Margaret, el nom del qual va arribar a ser molt respectat dins el món de la indústria de les joguines de Felpa, patia poliomelitis i per tant havia d'anar sempre tota la seva vida en carrera de rodes.
Per aquest motiu, ella va començar amb el tema de cosir. Al 1880 ja cosia molts animals de feltre. Un dels més famosos era un elefant verd. Era com una cosa molt seva. Explicant als alemanys que poc després d'aparèixer la caricatura de Clifford Berryman, el caricaturista del Washington Post, un visitant americà va anar a la fàbrica Stave i va ensenyar la il·lustració a la Margaret. I li va suggerir, perquè no fas tu també un os de feltre, similar al del dibuix,
I allò ho va fer. I també es diu que quan el va crear el va portar a la Fira de Leipzig, molt famosa, al 1904, i va ser tot un èxit. La seva empresa es va veure plena de comandes. Realment va triomfar aquells.
Així doncs, com ja deus, són dues creacions diferents d'ossos, però la primera està clar que va ser dels Estats Units. Sí, i després van aprofitar l'èxit dels altres, suposo. Exacte, sí, sí. I bé, doncs el nebot de la Margaret, que va entrar a treballar a la fàbrica uns anys més tard, com a gran admirador dels ossos, va ser dels primers que va suggerir que es comencessin a fabricar amb articulacions, el cap mòbil... És a dir, mica a mica es va anar perfeccionant la fabricació i el feltre utilitzat en un principi,
Va ser canviat per Mohai, que encara que era cada donava els ossos més suavitats. De fet aquí després apareix el Mimocint, molt conegut de les nostres infàncies. Comences a fer memòries que t'adones que hi ha moltíssims ossos que ens envolten i realment un os, perquè ja el tenim molt assimilat, podria ser una vaca. Però sempre és un os, és veritat.
Segurament totes aquestes històries d'aquí i del president. Doncs avui hem descobert d'on ve aquesta tradició de tenir un os de veloix quan ets petit o quan vols fer algun regal encara que siguis adult. Gràcies, Alea, i tornem dijous que ve amb més invents de la nostra vida quotidiana. Adéu. Adéu, bon dia. I també ens acomiadem perquè falta només mig minut per arribar a l'1 en punt del migdia. Agradeïm la gent que ha fet possible el programa d'avui. Ara hem sentit l'Alea Ardanou i també l'Amai Cadueñas,
a la Carme Amador, a la Teatre i a la cuina, a l'Andrea Buen, al Serveis Informatius, al Carles Eran, Lady Rius, a la Previsió del Temps, avui hem parlat amb Maite Miró, arqueòloga que demà imparteix una conferència sobre els fenicis i els grecs a la península ibèrica, i a més a més també hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i l'Elina Santabàrbar. I tornem demà a les 10 més coses, que vagi bé, que tingueu molt bon dijous. És la una.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem. Ai, té Polo i Oriol Pujador. Els vehicles amb dos ocupants podran utilitzar el carril Busbal de l'autopista del Vallès. Ho acaba de confirmar el conseller de territoris Santi Vila al Parlament, que ha apuntat que probablement aquesta nova mesura entrarà en vigor a partir del mes d'abril. Tres mesos després de la inauguració d'aquesta plataforma, s'ha demostrat que hi passen menys vehicles dels previstos. Parlament, Albert García, bon dia.
Bon dia, els vehicles amb dos ocupants o més podran circular pel carril Bus Baó de l'autopista C58 a partir de l'april, aproximadament. L'anunci l'ha fet el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, minuts abans de compareixer la Comissió d'Infraestructures del Parlament. Santi Vila creu que el rendiment que s'està traient actualment d'una infraestructura que ha costat 81 milions d'euros no és satisfactori. A curt termini el que segur que implementarem és revisar la decisió de què és el que es considera
efectible i viable a dalt d'un vehicle perquè optimitzem el carril i passarem bàsicament