el pressupost és de 350 milions, 200 de la Generalitat i 150 aportats entre les quatre diputacions. Els ajuntaments sabran en els propers mesos si reben la subvenció demanada. Ho ha confirmat a la xarxa el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Canyada.
Estem treballant per tal que a final d'any puguem resoldre el proper quadreni. Com bé sabeu, l'impediment a l'hora de fer pressupostos l'any 2013 ha fet allargar un any aquest termini i farà que l'any 2014 ja tots els municipis de Catalunya sàpiguen quines seran les obres prioritzades pels propers quatre anys.
Una quarta part de les sol·licituds són de les comarques de Girona i un 18% de les de Lleida. La Generalitat encara deu prop de 105 milions d'euros de l'anterior convocatòria del Pla d'Obres i Serveis, uns diners que s'havien de pagar abans de final d'any.
Avui fa precisament un any que es va inaugurar el carril Busbau a l'autopista C58, una infraestructura que ha resultat controvertida tant pel cos que ha tingut, 80 milions d'euros, com pel servei que fa. Són gairebé 8 quilòmetres de traçat per millorar la connectivitat entre el Vallès Occidental i Barcelona.
L'objectiu del Busbau és fer més fluid el trànsit de la C58, que és una de les més utilitzades de Catalunya. Pel Busbau només hi poden circular transports públics, motocicletes, vehicles ecològics per a persones amb mobilitat reduïda i amb alta ocupació, encara que al març aquest requisit es va flexibilitzar i els ocupants obligatoris de cada vehicle van passar de 3 a 2. Durant el primer any de funcionament també s'han ampliat les hores d'obertura. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia passant 5 minuts de les 10 i a aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dimarts 29 d'octubre.
Un dimarts que ens hem llevat amb el cel ben gris, amb aquestes temperatures que comencen a ser baixes i que si ara mireu per la finestra veureu aquest dia tapat, que recorda ja, ara sí, la tardor que tan al costat d'arribar.
I en aquest dia de Tardó ens farem un programa carregat de coses, des d'ara i fins a la una del migdia. Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Bon dia, Carme. Què tal? A tu t'agrada, no, la Tardó? Jo sí, soc feliç. Ja fas una altra cara, no? El que m'agrada el fred, però que plogui potser no fa tanta gràcia, però bé, ens acostumeu a tots.
Doncs el Carles Hernani Virrius ens explicarà també cap d'aquí a mitjoreta, més o menys, si plaurà o no plaurà. En tot cas, el que farem ara és parlar de les notícies de Sant Just. També amb el Marc Marbarra passarem l'actualitat del dia a través de la premsa. I cap a tres quarts d'onze parlarem, atenció, d'una nova colla que s'està creant aquí a Sant Just, de Diablets. Molt interessant aquesta iniciativa. I cap a tres quarts d'on sabrem tots els detalls d'aquesta nova colla, perquè avui justament hi ha una reunió per informar de tot plegat.
Més coses, a les 11 i 10 parlarem de literatura. Demà dimecres comença el novembre literari. Aquest certamen o aquest festival no sabia ara quin nom posar-li, però que va engegar ara fa dos o tres anys i que es consolida aquest any amb moltes activitats, més d'una per setmana, dedicades a diferents personatges literaris. En parlarem amb els seus organitzadors, la Silvana Vogt i l'Arnau Cònsul.
Cap a dos quarts de dotze farem Tertúlia amb Jaume Campreciós, Pep Quintana i Jordi Farràs. I a la tercera hora tindrem també la secció que fa Pep Quintana sobre l'alemenac del Cordill, també el coaching amb el Francesc Urbella. Parlarem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya i el Marc Marvà ens acabarà explicant també quins són els temes més importants que es tractaran al llarg d'aquest matí a través de Twitter.
Tot plegat de partir d'ara i fins la una del migdia. I comencem parlant de les notícies de Sant Just, Andrea. Doncs comencem parlant, si et sembla, de literatura. Sí. O és avançat tu ara.
I és que demà arrenca el novembre literari. Demà s'inaugura aquesta tercera edició del cicle literari a Sant Just amb la presentació del llibre que recull els millors relats dels enjustencs que han participat del curs d'escriptura de l'Escola d'Escriptura de la Taneu. Es tracta del llibre Lletres Justes i els autors són Palmira Badell, Josep Maria Carbonell, Carme Navarra, Xavier Puello i Montserrat Sala.
La presentació es farà demà a quarts de vuit del vespre a les escoles i comptarà amb la presència de Silvana Abog, professora de l'Escola d'Escriptura i del poeta Joan Margarit. Així es donarà el tret de sortir del novembre literari, però el cert és que durant tot un mes hi haurà convidats a primer nivell al món de la literatura catalana, aquí Sant Just. El dia 6, per exemple, Paco Camarassa farà un nou club de lectura de novel·la negra i el comentari del llibre La playa de los ahogados, de Domingo Villar.
El dia 8 es presentarà el nou llibre de la dietista Pilar Sant Pau, Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència, i el 21 de novembre Màrius Serra, últim premis Sant Jordi, presentarà a l'Ateneu el seu llibre Plans de futur. Dissabte, dia 30 de novembre, recitar el poètic amb tast de vins, a càrrec de Jaume Pons a l'ordre a l'Ateneu, aquella barreja de tastos i literatura que es fa aquí. Molt interessant.
I també es farà un festival en honor a Salvador Espriu, perquè és el seu centenari aquest any, que es farà els dies 16 i 17 de novembre, amb activitats i actes literaris a l'Ateneu i una sortida matinal literària de les CEAS, els rocs de la vida llavanera, dedicada precisament a Salvador Espriu. I després ens parlarem d'aquesta vegada.
Exacte, cap a les 11 i 10. Més qüestions? Doncs parlem d'un altre punt que tindrà lloc dimecres i és que l'associació de veïns de Sant Just es reunirà demà amb l'alcalde per parlar del cadastre. Fa unes setmanes l'Ajuntament es va trobar amb diversos representants veïnals per informar-los de la voluntat de dur a terme aquesta actualització progressiva del valor cadastral.
Des d'aleshores, la secció local de Convergència i Unió ha engegat una campanya de recollida de signatures en contra d'aquest augment i han recaptat més de 600. És una mobilització que ha molestat d'alguna manera el govern Sant Justenc, considerant que és una campanya que no diu la veritat.
I aquest dijous, a més, es debatran les ordenances fiscals i reguladores per l'any que ve al ple municipal. Per tant, probablement, la sessió també es tracti al tema del cadastre. De moment, demà, les 400 persones sòcies de l'Associació de Veïns es trobaran amb l'alcalde, Josep Pertinyà, per tractar aquesta qüestió. És una reunió que es convoca al Centre Cívic Joan Maragall, com dèiem, demà a les 6 de la tarda.
Perfecte, doncs també estarem al cas de com evolucionar tot plegat, un tema que, com deiem, és important aquesta setmana i que també la setmana que ve, després del ple, possiblement sabrem més coses de tot plegat. Acabem amb un últim apunt. I parlem de solidaritat, perquè hi ha dues entitats enjustenques que estan recaptant fons...
i de fet que ja han recaptat alguns fons per la Fundació Amic Joan Petit Nens amb Càncer, d'una banda el Centre d'Estudis Sant Justencs, que ha recollit 400 euros per la Fundació en un cap de setmana. L'entitat ha venut les Folles de Tardor, que han fet els darrers dies diversos Sant Justencs i Sant Justenques per les festes, els beneficis de les quals aneren a parar la Fundació que lluita contra el càncer infantil, són aquests 400 euros, i d'altra banda Artejust, que també col·labora amb la Fundació,
amb la venda d'uns dibuixos que han fet 12 artistes del col·lectiu per vendre'ls i recaptar fons per la feina que fa l'entitat contra el càncer infantil. De fet, els podeu veure, podeu veure les obres a un blog que ha creat Artejust, que és artejustamicsdejoampetit.blogspot.com Aquí podeu veure els dibuixos i fins i tot reservar els que més us agradin. I quan els vulgueu recollir, ho podreu fer el dia 22 de novembre al Palau Falguera de Sant Feliu de 8 a 9 del vespre, perquè allà inauguraran una mostra els membres d'Artejust.
Molt bé, doncs queda dit també aquesta informació vinculada amb l'Àrtia del Joan Petit. Passem ara, tanquem aquesta primera secció d'actualitat amb la notícia musical del dia, que avui passa per aquest grup, Andrea, just a Morla. Sí. Crec que t'agradava, no? Sí, molt, bastant. De veritat, bé. Doncs sembla que... Toquen a Barcelona. Toquen a l'abril a Barcelona, encara no, encara no, perquè presenten nou disc...
I ahir van anunciar-ho tot de cop, es veu. Sí, els madrilenys, que convertits en un dels grups de més èxit del pop independent en castellà, va fer ahir dos anuncis. Va anunciar el seu tercer disc i també la gira de presentació per l'estat espanyol i per Mèxic, que seguirà. Van treure el seu segon disc l'abril del 2011, per tant ja farà tres anys l'abril que ve,
I ara estan gravant un disc que es titularà La Deriva, que apareixerà la primavera del 2014 i la gira per aquí començarà el 25 d'abril, començarà per Múrcia, Madrid i després arribaran al mes de maig a Barcelona dos dies a Ras Matas. I es poden comprar fins i tot les entrades, eh? És a dir, que si no els vols quedar sense... Vinga, va, potser m'ho plantejo. De moment sentim aquest tema que forma part del seu primer àlbum Un dia en el mundo i es deia Rei Sol.
Las palabras que no existen nos pueden salvar. Prove a saltar sin red ni ahogar. No sé volver, no sé hacia dónde ni con quién. Siempre miras en mi cuerpo y todo ahora siempre soy.
Gràcies.
Bona nit.
Just a la fusta.
En punt un quart d'onze, és moment ara de parlar d'actualitat a través de la premsa de l'IA i fixant-nos en diferents qüestions, les portades, contraportades, articles, esports cultural i una mica de tot.
I per això saludem el Marc Marbà. Bon dia, Marc, què tal? Molt bon dia. Estàs molt fosc, veig. Sí, la llum de l'estudi està apagada i genera un clímax molt de tardor. Perquè un clímax molt de tardor. En principi se suposa que al matí fa sol i aquestes coses...
I mirem de fer aquest estalvi energètic, però sí que avui es nota. Gràcies, Carles. El Carles actuant per la comunitat. És com que veia que hi havia un llum obert, pensava que era part de l'estudi, que potser s'havia fos, però veig que no, que és el meu que reflectia el teu estudi. En tot cas, parlem d'actualitat, parlem de les portades dels diaris d'avui. Hi ha un tema principal avui o torna a passar una mica com ahir, que cada diari aposta una mica per un tema?
A veure, primer hem de dir que el periòdico segueix apostant, òbviament, després de la seva enquesta per al tema. Ens anirà deixant, jo crec que en petites dosis, tot el que ha resultat, la seva enquesta del GESOP, i per tant el periòdico, jo crec que durant el llarg d'aquesta setmana tindrem una doble portada, podríem dir. I a més no tenim l'ara també. Exacte. En canvi tenim el país avui.
En canvi, tenim el diari El País i no és d'extranyar, per tant, que el diari El País aposti o ens parli avui sobretot d'aquests miners que van morir a Lleó per aquest atac, aquest escapament de gas de Grisú. L'accident és el més greu en el sector, en dues dècades, i veiem una imatge a la portada del diari El País que realment és bastant...
commociona bastant perquè veiem algunes de les familiars de les víctimes abraçades després de la mort segurament d'alguns dels seus familiars. El diari El País també ens parla de Madrid i diu que en Madrid desafia Montoro amb la...
amb la rebaixa més gran fiscal a Espanya. Ignacio González rebaixa quatre impostos, entre ells l'IRPF. Per tant, Madrid com a comunitat, que també potser es posa de cul, igual que ho fa la Generalitat amb Montoro, amb aquesta rebaixa fiscal. Doncs és el que tenim, el que ens explica avui el país. Aquest desafiament és, a banda dels milers, el tema principal de la portada. Què més ens expliquen els diaris? Quines altres portades destaques, Marc?
Doncs destaca la portada de La Vanguardia on parla de contactes entre PP, PSOE i Convergència per reobrir el diàleg. Perquè, déu-n'hi-do per mi el titular, després de molts dies o moltes setmanes on La Vanguardia podem dir que destacava o estava informant en una línia més trencadora on Convergència i sobretot el govern català trencava amb el govern central...
Per tant, podem dir que La Vanguardia avança, i interiorment ho podem llegir a través de l'Enric Juliana, aquests petits contactes entre PP, PSOE i Convergència després de les converses que Artur Mas va tenir amb Rubalcaba.
Doncs és el que explica avui l'avantguàrdia i acabem encara amb la portada del punt avui que parla d'una altra història, no? Sí, la portada del punt avui ens deixa el titular Front plurinacional contra la llei verd. Estratègia de Catalunya, el País Basc, Astúries, Andalusia i les Canàries al Senat per mirar d'enderrarir-ne l'aplicació. La meitat de l'alumnat afectat per la normativa depèn d'un conseller d'ensenyament que rebutja l'alum que...
Per tant, amb aquesta llei verd que hauria de començar a ser aplicada l'any 2014 i que comença a fer aquest front plurinacional perquè no sigui així en aquest pròxim any tingui l'aplicació.
Doncs és el que tenim avui a les portades. Més coses, ara ens fixem en la informació a través dels digitals. El 324.cat ens continua obrint amb la vaga de la mineria com a protesta pels 6 morts a Lleó. També ens parla de Ter Stegen lligat, segons Sport3. Aquest seria el porter pel Barça de cara a la temporada que ve. Sí, de cara a la temporada que ve.
I més coses, els Estats Units que reconeixen que els seus serveis secrets necessiten algunes restriccions o la segona jornada d'aturades parcials de Renfe. Són els temes principals del 324.cat. En canvi, el diari Ara ens parla de política. Durant assegura que alguna cosa es mou a Madrid...
Després d'haver-se reunit amb Rajoy el 16 d'octubre, el portaveu de Cigo al Congrés veu oberta una petita porta a l'esperança per evitar el xoc de trens. Ho ha dit aquest matí a la cadena CER, on ha confirmat que es va trobar el 16 d'octubre amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i alguna cosa es mou, diu, encara que molt poquet. Una trobada que es va produir, com dèiem, a mitjans del mes d'octubre. També l'Iaria ens diu que Josep Rull, el secretari d'organització de Convergència, en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
Li diu a Durant que el contracte que tenim amb la ciutadania és dret a decidir estat propi a Europa. Segura que la moderació és avui dia defensar la consulta. I en esports també destaca el diari Ara que Messi, Neymar, Xavi i Iniesta són els finalistes de la pilotadora. El premi es donarà el proper 13 de gener amb Messi defensant el premi guanyat els últims 4 anys. I també destaca el diari Ara que Tirto Vilanova és absent a la llista de finalistes pel premi a Millor Entrenador.
Més coses, ara parlem d'internacional. Què tenim avui, Marc?
Doncs internacional, primer de tot, recordem que tot el tema de l'espionatge dels Estats Units encara estem rebent ara explicacions des dels Estats Units, explicacions ara oficials de Barack Obama on diu desconeixer tot aquest espionatge que es feia als líders europeus. Ja tenim resposta directa des d'Espanya, des del govern europeu,
on diuen estar totalment... La paraula és inacceptable, consideren inacceptable aquest espionatge dels Estats Units amb aquests 60 milions de trucades d'espanyols entre el desembre del 2012 i el gener del 2013. Per tant, primeres respostes que arriben des del govern espanyol per aquest espionatge dels Estats Units i aquesta també resposta oficial...
que no oficiosa de Barack Obama, on diu que desconeixia tots aquests espionatges. I ens hem de creure, no? Ens hem de creure a Barack Obama igual que ens l'havíem de creure quan deia que no s'espiava ningú. Exacte.
Ens el podem creure igual i recordem, ahir ho explicàvem, que Estats Units defensa aquest espionatge com a una defensa internacional. És a dir, diguéssim que ells segueixen creient que això és lícit gràcies a que poden defensar...
possibles atacs terroristes o possibles atacs a Europa. La defensa dels Estats Units, com si fos el pare d'Europa, doncs ho segueixen sentint així. Més qüestions? Sí, deixa'm destacar-te amb Internacional, que a Roma s'ha suicitat un jove...
sobre, bàsicament, perquè se sentia exclòs perquè era homosexual i és el tercer en aquest any 2013. A Itàlia, a més a més. Sí, a Itàlia, a Roma. Una capital com Roma. Recordem que ara a Itàlia no són la gasa aquestes bodes entre homosexuals i això crea una mica un trasfons de discriminació
I és la tercera vegada en menys d'un any que es produeix aquest suïcidi d'un noi homosexual en la capital d'Itàlia. Sobretot perquè es senten discriminats i hem de destacar sobretot el penúltim, és a dir, abans de la mort d'aquest jove, l'últim que es va llançar des del terrat de casa seva va deixar fins i tot una nota que deia «Soc homosexual, ningú compren el meu drama».
per tant, s'aixeca una mica el tema Itàlia perquè és un país com Itàlia que en principi se suposa que tot plegat hauria d'anar molt més avançat que en segons quins altres llocs per tant, una mala notícia avui que s'enferra la vanguardia
Més qüestions, ara tirem endarrere. Ens fixem en què deien les portades d'un altre 29 d'octubre de, per exemple, l'any 1993. La notícia principal era l'enclau política. So i PP acordaven negociar la reforma del Parlament i del Poder Judicial. Tots dos partits obrien negociacions per revitalitzar les institucions després de la llarga entrevista.
Entra González y Hernán, mentrestant Jordi Pujol exigia al govern que fos beligerant en defensa de la plena recuperació del català, i després també se'ns parlava de noves trobatlles que indicaven que una pluja còsmica havia donat lloc a la vida sobre la Terra.
Eren els temes principals, que també destaquen una altra notícia, que també podria ser del 2013 en lloc del 93, que és que el 48% dels espanyols defensava que es pogués comprar amb festiu. Un debat que tampoc no s'ha acabat de resoldre en aquests 20 anys. 29 d'octubre del 98, fa 15 anys, la justícia anglesa anul·lava la detenció de Pinochet. El tribunal admetia la immunitat de l'exdictador, però el mantenia arrestat fins que es veiés el recurs.
Després perillava el gran projecte de Sant Andreu-Sagrera, continuava la polèmica de l'AVE, el retard d'aquesta futura gran terminal ferroviària de Sagrera-San Andreu, quedava postergat per dos o tres anys després del 2004, juntament amb la connexió de l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa. Per tant, tot plegat també, ja es veia que anava una mica més tard del que es preveia.
I el 29 d'octubre del 2003, fa 10 anys, Espanya tindria aquell any un superàvit del 0,5%. És el que havia anunciat Montoro. Zapatero retreia el govern que no destinés aquests diners a serveis socials.
I d'altra banda, també una notícia de successos. Un jove de 17 anys que moria apunyalat davant del seu institut de Barcelona. El menor va ser atacat per 5 nois quan se n'anava a fer fotocòpies a una botiga del carrer Indústria. Va morir al barri de Sant Martí, una notícia tràgica a la capital catalana. I acabem amb la portada de fa 5 anys. Wall Street feia un giri inesperat optimista i pujava un 11%. Els mercats començaven també a sorprendre
a la gent normal i el mercat preveia una immediata baixada del preu del diner als Estats Units, quan tothom va començar a llegir-se les pàgines d'Economia.
I també se'ns parlava de la primera gran nevada, ara sembla que encara falti, però en aquest cas hi ha una imatge ja de la onada de fred que ja hi havia fa 5 anys i que havia portat la primera gran nevada de la temporada al Pirineu i que havia obligat a tallar el port de la Bonaiga. Aquella onada de fred que venia al fred de Rússia i que ens anàvem a morir tots, ja me'n recordo, de fa 5 anys. Doncs a la foto hi ha una imatge de Baqueira completament nevat, de postal de Nadal. Eren els temes de fa 5 anys.
Tornem ara cap als diaris d'avui i ens fixem ara en les contraportades. Comencem avui per la contraportada del periòdico on llegim que ara que les coses es posen difícils ens costa espavilar-nos.
Marc, t'havia tancat el micròfon. Sí, la Mònica Farguell és qui ens explica i ens diu, i ens deixa aquest titular avui a la contraportada del periòdico, és ni més ni menys que un gran exemple d'un canvi de vida, el que ha fet la Mònica Farguell.
que explica que ella treballava amb una feina molt sacrificada i un viatge li va canviar la vida. Va decidir un nou començament i va fer la seva pròpia marca de bosses. La Mònica treballava amb una empresa de disseny i va decidir amb la seva parella
marcar-se una data i a aquella data deixar les seves feines i emprendre un viatge durant 14 mesos després d'estalviar, no està gens malament, després d'estalviar van estar ell i la seva parella durant 14 mesos viatjant per tot el món amb la intenció de tornar un altre cop a Barcelona després de 14 mesos i
trobar una nova feina aquí doncs la Mònica va trobar i va descobrir noves maneres de fer, noves maneres de pensar i quan va tornar al viatge doncs va començar a emprendre aquesta pròpia marca de bosses, vull dir que un canvi de vida, ni més ni menys el que protagonitza la Mònica Farguell en la contraportada d'avui del periódico
Doncs ho llegim avui al periòdic a més contraportades. Per exemple, al diari El País tenim que els editors ja no fan cas als escriptors novells. Sí, i aquesta editora és la Sandra Bruna, una editora que ni més ni menys editora i agent literària que va descobrir o que va fer el llançament d'Ildefonso Falcone, recordem l'escriptor de la Catedral del Mar. Sandra Bruna intenta destacar o intenta posar en valor
el paper d'aquests editors o d'aquests agents literaris, on són una mica els que recomanen i els que porten pel camí un escriptor. Un agent literari, al cap i a la fi, va de la mà de l'escriptor i li posa la promoció, li fa tot el llançament del llibre, que en aquest cas l'escriptor no domina tant d'aquest camp.
Porten més de 20 anys fent d'intermediària entre autors que desitzen triomfar en el món de l'escriptura i editorials i ella destaca o ella vol reivindicar el paper dels escriptors novells, dels petits escriptors que comencen des del principi amb una mica de por i ella els intenta treure aquesta por. Part de l'èxit de la Bruna ens explica
En aquesta contraportada té el seu origen en el descobriment, com dèiem, d'El Defonso Falcones, qui era un advocat que durant quatre anys es va dedicar a escriure cada matí i cada nit una novel·la històrica que després es va convertir, com tots sabem, en la catedral del mar a benvenut ni més ni menys que un millor d'exemplars.
Déu-n'hi-do. Doncs ho descobrim avui aquest personatge, aquesta editora, al dia i al País. Passem ara cap al punt avui. Avui, amb ganes i talent, tothom pot fer una sèrie. Avui tenim molt talent, eh? Deixar les contraportades que, més o menys, tot plegat, parla una miqueta d'enfrenadors, no?, i aquests temps de crisi.
Sí, i en aquesta contraportada del punt avui es tracta de l'actor Pep Miràs. Avui les contraportades, en relació amb el que deies, molt interessants totes i totes persones que sempre acabes l'entrevista i jo sempre crec que quan acabes l'entrevista i tens ganes de parlar amb aquesta persona...
Bon senyal, no? Has aconseguit una cosa bona. Llavors, felicitats per als escriptors o per aquest cas el Joan Trillas, que és el periodista que entrevista el Pep Miràs, aquest actor. Ens diu, avui hi ha un ganes i talent. Com deies, tothom pot fer una sèrie. Per què? Perquè el Pep Miràs...
ha obert o ha començat a fer una websèrie ni més ni menys perquè diu que o defensa que les sèries a través de la televisió doncs estan molt vetades o estan molt escapçades per al que volen
les televisions o el que volen les macroproductores i per tant impulsa aquesta websèrie Sol i Sombra on ell defensa la llibertat creativa que permet una sèrie pensada per a internet. No sabeu la de guions que s'entreguen a productores i que no arriben ni a sortir del calaix.
Per tant, això és el que diu Pep Miràs, que en aquest cas, amb aquesta websèrie a través d'internet, segur que no es quedarà en el calaix. Sol i Sombra, aquesta websèrie que girarà al voltant del propietari del bar El Naranjito, si bé nosaltres hem rodat el magnífic El Cafè de l'Orfeo de Vic. Per tant, El Naranjito de Sol i Sombra serà El Cafè de l'Orfeo de Vic i l'amo del Naranjito serà un fumador empadraït
que veu que va de putes, diu el que li dóna la gana i és independentista. Això, per tant, ho subscriu Pep Miràs, avui a la contraportada del Punt Avui. Doncs apuntem aquest nom també, a veure si acaba triomfant tot plegat. I finalment, l'última contra que ens queda, que és la de la Vanguardia, és un altre tema, diu en un referèndum hauria sortit un no a la divisió. Qui ens ho explica, Marc?
Ens ho explica Eduard Kucan, que és actualment ministre a través de la ONU per Eslovàquia, qui també va ser ministre de Txeco-Eslovàquia, i ens parla d'aquesta divisió que es va produir a l'antiga Txeco-Eslovàquia, avui convertida en l'Eslovàquia i la República Txeca.
Sorprenentment, Eduard Cucan ens diu que ell no apostava per una divisió de la Xecoslovàquia, tot i que a dia d'avui ell està content i defensa fins i tot aquesta divisió que s'ha produït. Molt en contraposició amb el que pot estar passant a dia d'avui aquí a Catalunya...
i és per mi una mica quasi impossible no fer-hi aquesta relació, on sembla que la societat està decidida a fer aquesta divisió, en canvi el que ens explica Eduard Kucan és que en el seu moment a Xecoslovàquia no hi havia una massa social tan decidida a fer aquesta divisió, en canvi a dia d'avui ja estan tots convençuts que ha estat el millor. Doncs ho descobrim avui també aquest testimoni, aquest personatge a la contra de la Vanguardia.
Aquí acabem amb les contres, ens fixem ara en alguns apunts culturals abans de passar també a l'actualitat esportiva i per exemple tenim un primer apunt que passa per Bebo Valdés perquè una sala d'assaig del Conservatori del Liceu es va omplir ahir amb pràcticament tots els músics i ballarins que aquesta nit participen a rumba per Bebo, un espectacle comandat per Xuxo Valdés i organitzat pel Festival de Jazz de Barcelona per recordar
La figura del pianista cubà, Bebo Valdés, morta el 22 de març als 94 anys. Hi haurà rumbarrom i xocolata, va recordar Bebo Valdés.
L'antologia de poetes catalanes, Six Catalans Poets, fa forat al Regne Unit. És una antologia on hi ha veus com Josep Lluís Agulló, Elías Barberá, Manuel Forcano, Gemma Gorga, Jordi Julià o Carles Torner. I sabem que ara arriba al Regne Unit, aquesta antologia de poetes catalanes.
i que, segons ha explicat la seva directora, Àngela Jarman, el públic està responent amb força interès. Per tant, doncs, interessant allò perquè és una edició que inclou els poemes originals en llengua catalana i després també amb la traducció a l'anglès.
I encara un parell de punts més, en 5 anys els espectadors de teatre han caigut un 31,4% i els de cinema un 11% a l'estat espanyol, ho diu l'anuari de l'ESGAE 2013 i per tant mostra aquesta tendència a la baixa de l'últim lustre en totes les arts escèniques. I acabem explicant-vos que Lleida acull més de 70 concerts en 4 dies, la fira de música independent Live Sessions Day busca la consolidació.
I com dèiem, de la cultura passem cap a l'esport. Marc, avui què ens expliquen els diaris perquè hi ha partit? No sé si parlen del partit, si parlen de porters, què ens diuen els diaris esportius? Sí, avui és ben curiós sempre com poden resoldre aquest tipus de notícies perquè primer de tot...
Recordem, Ter Stegen dona la sensació, o es pot ja afirmar, que serà porter del Barça a la temporada vinent. Tot és conseqüència després que Zubi Zarreta viatgés ahir cap a Alemanya. Per tant, Mundo Deportivo i el diari Sport, Mundo Deportivo, Ter Stegen atado i el diari Sport Zubi ata a Ter Stegen com a notícia principal. El porter alemany que estava en negociacions de renovació amb el seu equip, amb el Borussia Monchengladbach i Ter Stegen.
Zubi va fer un viatge una mica ràpid per intentar parar aquestes negociacions amb el Borussia Mönchengladbach i acaba de lligar Ter Stegen. Comparteixen tant en el diari Sport com en el mundo deportivo en la part superior.
El partit d'avui, recordem, partit a les 10 de la nit, Celta-Barça-Balaïdos, on el Tata Martí no farà les rotacions després de menys de dos dies, quasi, s'acabava el partit del Clàssica, el dissabte, contra el Real Madrid.
El diari Esport ens diu que si Neymar, Piqué, Iniesta i Xavi, per tant, aposten per unes rotacions ben completes, en canvi el Mundo Deportivo centra més en aquest cara, cara que hi haurà a les banquetes avui a Balaidos amb el Tata, i recordem l'entrenador del Celta de Vigo, Luis Enrique, exjugador i exentrenador del Barça.
Doncs veurem com va tot plegat, un partit que, com dèiem, es juga molt tard, eh? A les 10 de la nit. A les 10 de la nit, i parlem del nou esportiu, que sí que ens deixa una bona fotografia de Leo Messi arrepenjat a la xarxa de la porteria, un Leo Messi que ahir va ser també protagonista en la roda de premsa del Tata Martino, on el Tata Martino deia que el Leo Messi està bé, que els dubtes arriben des de fora, que des de dintre del vestidor
no se'n dubta, i en aquesta fotografia del nou esportiu, se'l veu un tio tranquil, eh, a Leo Messi, no crec que li preocupi molt que ara mateix no es trobi en el seu millor moment de forma. Doncs és el que ens diuen els gris esportius, acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia, i atenció perquè és una dona que va quedar per internet amb un home per fer les banyes del seu marit. Home, molt bé. I saps a qui es va trobar quan va quedar el seu sogre. Home.
És el que ha passat d'això, ha passat a la Xina, de fet. Ella es diu Lili, té 28 anys, i va quedar amb un home misteriós i tot plegat, i va descobrir que ha vingut a una habitació d'hotel, ella va anar cap a la cita, i evidentment no coneixia tampoc que el seu marit l'estava seguint, és a dir, que el marit també ja ho sap tot, i el segon que la coneixia era que quan obriria la porta es trobaria el seu sogra de 57 anys.
O sigui, no es troben per casualitat, estava tot premeditat. No, no, no, és casualitat. Ah, casualitat. El que passa que l'altre l'estava seguint i tot plegat va acabar bastant malament, per això em sembla que el marit va acabar fins i tot a la presó perquè es va enfadar molt amb tots dos i hi va haver violència. Per tant, el que havia començat com una anècdota sembla que va acabar amb notícia tràgica. Gràcies, Marc, i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
5 minuts i 3 quarts d'11. Acabem encara aquest últim repàs. Ara destacant-vos algunes de les notícies on val la pena aturar-nos avui si teniu temps de llegir els diaris. I comencem avui parlant de l'entrevista que fa el periòdico Albert Rivera.
Una entrevista on l'atenció deixa el següent titular, un tripartit de Ciutadans PSIPP. Per què no? També diu que la consulta obriria el debat durant una o dues dècades i generaria una fractura interna amb molt de temps. I que és evident que darrere de la notícia sobre la nostra fundació hi ha una campanya contra Ciutadans. És el que defensa Albert Rivera, president de Ciutadans, arran també d'aquesta enquesta que publica aquests dies al periòdico.
Avui la Vanguardia ha dedicat tres pàgines a parlar de la pujada del preu de l'aigua. El preu s'apuja un 8,5% el 2014 en la majoria de municipis de l'àrea metropolitana. Els usuaris pagaran alguns retards pendents i també els canvis de gestió. Hi ha un seguit de preguntes sobre per què puja aquest preu.
Ens parla de la privatització de TELA, de la nova empresa metropolitana, també del dèficit de l'Agència Catalana de l'Aigua, de l'augment de l'IPC i també dels residus. Tot plegat s'explica en detall. Avui interessant de llegir aquest article a les pàgines Salmó de la Vanguardia, signat per Jaume Aroca.
El punt avui ens aturem a les pàgines d'opinió i llegim un article sobre educació que l'ha escrit Xavier Serra i Basalú, que és professor de filosofia a l'Institut Sabadors Prio de Salt, el gironès. El titula Mont global i educació i comença dient que diuen que el millor per motivar una persona consisteix a escoltar-la. Possiblement és cert, així actua el Consell Escolar de Catalunya en la seva jornada anual de reflexió enguany el 9 de novembre a Lleida. El tema del 2013 és jovent i educació en l'era de la globalització.
contextualitza una mica la situació actual i diu que ara estem educant com fa 800 anys. Les universitats són el principal model social de coneixement i aprenentatge. La docència i l'estil d'avaluació perviuen a canvis socials radicals com la impremta, la màquina de vapor, els telègrafs o els ordinadors. Els cursos oberts són massius però es redueixen a un nou suport i es proposa un nou currículum bimodal que eduqui a la tercera revolució industrial combinat, memorització, desenvolupament, competència, l'evolució continuada
i una acurada acció tutorial, però encara hi ha guillats, diu que ho redueixen tot a l'ús de tauletes o a manegar-se en anglès. Com encertar-la? I també acaba dient que la majoria de persones prefereix donar-los la raó ràpidament abans que haver-los d'escoltar, és el que deia Montesquieu, i diu que allà, en canvi, s'ha sent joiós a Catalunya, ens escoltem aquesta jornada 2013 del Consell. Diu, justament, escolti, Bert, l'educació no és com una cadena de producció, cal posar-hi el cos, és l'opinió avui que llegim referent a l'educació, el punt avui.
I acabem parlant de l'artista Paula Bonet, perquè el diari El País diu que tots volen el cartell del Conill Blanc de Paula Bonet, un pòster de l'artista que desapareix dels carrers de València. És un cartell que anuncia el 6è Festival Internacional de Mediometratges.
de València, que es fa del 8 al 17 de novembre i sembla que els han arrencat de parets i murs. Se'n van enganxar uns 3.000 i ja amb prou feina se'n poden veure per València. Anunciaven la propera edició de la cabina, però sembla que aquest cartell de Paula Bonet, una de les joves il·lustradores més populars ara del panorama espanyol, ha volat o ha desaparegut i que ja de moment és reticent a parlar-ne.
Són aquestes algunes de les notícies interessants que podem llegir avui als diaris.
En punt tres quarts d'onze, saludem el Carles Arena di Rius per parlar del temps. Bon dia, Carles. Bon dia! Et dono poc temps, creus, no? Sí, sí, sí. És igual, no passa res. Però ara, jo com que ja estic content, ja m'és igual fer previsions del temps. Ara ja estic ja més en més amb el que és el meu clima. Clar. Doncs, aviam, baixada important... Bravo!
Estàs molt contents aquí fora, no sé. Sí. Ha tocat la grossa. Ah, no, perquè és la tardor. És la tardor. És la tardor. Doncs baixada important de les temperatures, ben que canvia de direcció completament. Tenim nord-oest al llarg d'aquest matí. Això ha fet que la temperatura hagi estat bona part de la nit al voltant dels 19-18 graus. Després, quan ha entrat al nord-est, ha baixat fins gairebé als 17, i ara s'ha enfilat fins als 17 i mig, una cosa així. Però bé, ja estem amb una temperatura completament diferent a la d'ahir.
Tenim encara molts núvols, els núvols més importants, els més destacats els tenim al mar, que estan donant precipitació, fins i tot aquest matí intentava caure alguna gota però no arribava a terra a Sant Jús, ja vam dir que era un front bastant punyetero i que reactivaria bastant amb trobar-se amb l'aigua més calenta del mar i no tant a punts del litoral, però també cap a la zona nord del Baix Llobregat hi ha alguna precipitació a prop a Montserrat.
que també està deixant algunes gotes, o com a mínim així ho indica el radar del Servei Nacional de Metrologia de Catalunya. Aquestes precipitacions continuaran al mar, potser alguna de Resquitlló enganxa, com ha passat aquest matí cap a la zona del Prat, o Viladacans, o a Castelldefels, podria caure alguna goteta allà, perquè van molt a prop del que és pròpiament el litoral, però difícilment s'entraran cap endins.
D'altra banda, el vent del nord-oest començarà a bufar amb certa intensitat a partir d'aquest migdia i això podria obrir bastantes clarianes, o sigui que potser durant aquesta tarda es trobarem que el sol anirà traient una miqueta al nas combinat amb els núvols, tot i que la tarda és molt curta i ràpidament se'ns en va aquest sol, però potser a última hora podem veure una miqueta el sol. Tot i així, avui les temperatures no passaran dels 19 graus, un valor 18-19 graus en valors baixos,
I el tanto perquè durant la nit es serenarà, els núvols es trencaran, quedarà bastant tranquil·la. I baixaran molt, no? Sí, demà la mínima podria estar al voltant dels 12 graus. És una baixada important. O sigui que demà al matí cap a les 8, 9, estarem entre 13 i 14. Avui quan estàvem al matí? 17. Perquè ja feia una mica més de fresca. Avui 17, demà 5 graus menys, ben bé, al matí. Home, ara llegíem que fa 5 anys hi havia hagut una de fred, ja nevava el Pirineu, per tant anem tard, no?
Anem tard, però avui ja pot nevar el Pirineu. Els núvols també s'acumulen amb el vent del nord, sabem que s'acumulen molt cap a la zona de la Vall d'Aran i ja sí que pot haver precipitacions. Al voltant dels 1.500-1.800 metres hi haurà precipitació en forma de neu, o sigui que podria nevar.
I a partir de demà, doncs, un temps molt més tranquil. Baixen les temperatures també demà, una mica més baixes fins i tot que avui. Demà tindrem màximes de 18 i mínimes al voltant de 13. O sigui que demà dimecres farà fresqueta. Igual dijous. Divendres potser aquests 18 s'enfilen fins als 19-20 i al cap de setmana jugarem amb això. Màximes al voltant dels 20 graus, amb sol, i mínimes entre els 14 i els 15 graus. O sigui que és un temps d'aquells perfectes per la gent perquè ni fa fred ni fa calor i només has d'abrigar una miqueta a última hora o a primera hora del dia. I fa sol.
Això sí que s'agraeix, també, no? Tot i que avui així ja es nota aquest canvi de temps directament amb el cel·lito plegat. Molt bé, Carles, doncs anirem seguint i a disfrutar-ho, no? I tant. Vinga. Adéu, bon dia.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio just a la fusta
10 minuts i arribem a les 11 del matí. Ara parlem d'una xerrada que hem anunciat a primera hora per donar a conèixer els Diablets, una entitat que s'està començant a gestar aquí a Sant Just per intentar també vincular més nens que formin part d'aquesta colla de Diablets. Avui es farà una reunió a la sala de legislació del cònsul de Can Genestà a les 7 de la tarda i ara en parlem amb la Rosa Barbé, una de les seves organitzadores. Molt bon dia, Rosa. Bon dia. Què és aquesta colla ben bé o què és el que s'està començant a preparar?
Aquesta és una colla de diablets que està formada per nens i nenes de 5 a 16 anys. I que en principi és una colla independent, no formaria part de cap altra colla de Sant Just? No, és una colla més com els dimonis de Sant Just o com el drac, els diablets de Sant Just.
I que en principi seria una colla de percussió? Ho heu pensat doblegat? Hi ha les dues vessants i es deixa que els nens escollin si volen ser tabalers o si volen ser cremadors. Els tabalers, a més a més, poden començar als tres anys. Clar, perquè també t'anava a preguntar, no? A partir de quina edat poden començar a estar amb el foc? Amb el foc a partir de cinc.
Per tant, sí que hi hauria la possibilitat de seguida, de ben petits igualment, d'entrar ja en el món del foc. Sí, la idea és que, a més a més, els nens puguin anar passant de tabalers a cremadors si en algun moment volen canviar i hi ha la possibilitat per número de persones de fer-ho. De moment, quanta gent s'ha interessat o quants nens formarien part d'aquesta colla de Diablets?
Ara les inscripcions en si mateixes no han començat. Avui a la xerrada, després d'informar els pares i mares, la intenció és començar a inscriure nens. Hi ha força nens interessats i nosaltres en un principi volem començar amb 30 tabalers i 20 diablets. Déu-n'hi-do. Exacte, això no vol dir que calguin aquests, eh? És una mica el número que ens hem posat, doncs,
donat la gent que pregunta i el que creiem que per començar seria el màxim. Que hi hagi un límit, perquè suposo que això també pot engrascar molta gent i potser es podria sobrepassar. Exacte.
A més a més, una colla que naixeria, per tant, una nova colla a Sant Just, que amb 5-6 anys, més o menys, s'ha com regenerat, no?, tot aquest moviment d'entitats que ha començat a créixer a Sant Just, vinculada també amb tot el món del foc, que potser havia estat més apagat o no havia acabat mai d'arrencar gaire aquí al municipi. Exactament. Jo suposo que a poc a poc, a mesura d'anar fent foc, doncs això s'encomana, no?,
i faltava una mica l'abesant de què fem amb aquests nens que volien, que els li agrada i que els volien posar sota, i bé, els que tenien nens i que ens agrada el foc, doncs una mica hem buscat on poder col·locar-los, no? De fet, avui a les 7 de la tarda es començarà a explicar tot plegat, perquè hem dit que és una cosa que encara s'està començant a crear d'alguna manera, però m'imagino que si tot plegat va bé, seria per començar de cara a l'abril, el foc que es fa aquí a Sant Just?
Sí, la intenció és batejar la colla de Diablets al correfoc de Sant Jus que es fa a l'abril. I a banda que estigui formada només per nens, també hi hauria els pares acompanyant d'alguna manera? Hi hauria un grup d'adults que ho coordinaria? Com ho heu pensat tot plegat? Hi ha un grup d'adults que són els que... És a dir, la colla són els menys. Però hi ha un grup d'adults perquè a l'hora dels menys la legislació prohibeix que ells encenguin.
Aleshores hi ha un grup d'adults que són els que els llancen a les carretilles, a les tardos, i els nens els passegen. El que nosaltres sí que demanem, i amb les colles infantils es fa, és l'obligatorietat que el nen sempre ve acompanyat d'un tutor o un adult que es fa responsable d'ell.
que no vol dir que participi del FAC, però que està allà present i que és responsable de la criatura. Que és el que ja passa amb els castellers, no?, per exemple. Vull dir que potser els pares no formen part de la colla, però sí que són allà, com si diguéssim. Exacte. Doncs una bona iniciativa, l'aplaudim des d'aquí, us dono tot el suport, esperem que vagi molt bé, n'anirem a estar en el cas i avui recordem que tothom qui vulgui, no?, pot passar per informar-se a les 7 de la tarda a la sala Elisidor Consul de Can Ginestar. Molt bé.
Que vagi molt bé, moltes gràcies Rosa Barber per explicar-nos avui aquesta colla dels Diablets. A vosaltres, per donar-nos l'oportunitat. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tres minuts i arribem a les onze del matí. Connectarem amb la xarxa, sentirem el bollet informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem després a més coses. Parlarem del novembre literari amb la Silvana Vogt i l'Arnau Cònsol i farem tertúlia en aquesta segona hora amb el Jordi Ferraz, el Pep Quintana i el Jaume Campreciós. Tot plegat, com dèiem, després de les notícies i les notícies i arribem amb una mica de música avui amb el petit de Cal Aril i aquesta cançó que forma part del seu últim àlbum, La figura del buit.
Ei, tu, que no s'acaba l'aire, que no es perd mai el temps, que aquest sempre es guanya. Ei, noi, la vida no és un pols, és fàcil d'enganyar-te, però saps respirar sol. Si va a paguejar la ràdio, quan els diners s'acabin, ve que coi parlaran.
Oh, sí, jo vinc allà on em portis tu, posem-nos dins de l'aigua i no pensem en res. Ei, estira't aquí al sol, fumeu un cigarrer, sents com refila l'Oliver. Oh, que dolces aquest aire i que marca aquest debat que s'endinsa dins meu.
Les coses més petites em treuen les pors i les més immenses m'enxampen el cor. Les coses més petites em treuen les pors i les més immenses.
Aquestes muntanyes ja eren aquí, quan jo tan sols era un petit brot de pi. Oh, les aigües que baixen pel riu on nadem, eren dins del mar i jo n'era un peix.
Tantes coses que han pogut ser, ara són parletes de dins del frenet. Oh, les coses més petites em treuen les pors i les més immenses m'enxampen el cor.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. La llei verd passa avui un nou tràmit al Senat. La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, compareixerà a la cambra alta per intentar frenar l'aplicació de la norma. El rector de la Universitat Pompeu Fabra considera excessiu el nombre de graus universitaris que s'imparteixen a Catalunya i aposta en declaracions a la xarxa per reduir-los.
La Generalitat adjudicarà les obres del nou pla únic d'obres i serveis abans que s'acabi l'any. Segons ha sabut la xarxa, és la resposta del govern als ajuntaments, després de l'ajornament de la convocatària durant tot un any. I en esforç avui a les 9 de la nit, juguen dos partits de l'Okei Lliga, Igualada, Sarceda i Vandrell Tordera.
La reforma educativa del Partit Popular, la coneguda com a llei verd, inicia avui el tràmit al Senat. Cinc comunitats autònomes, entre elles Catalunya, intentaran endarrerir al màxim possible l'aprovació de la norma i la posterior entrada en vigor. Catalunya, el País Basc, Andalusia, les Canàries i Astúries duen avui l'alumse a la Comissió Territorial del Senat per mirar, delantir-ne la seva aplicació. Aseguren que la llei verd envaeix competències transferides a les comunitats autònomes
Té un calendari impossible d'aplicar i un cost molt elevat. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, defensarà la posició de la Generalitat a les 4 de la tarda. La llei verd passarà a aquest nou tràmit parlamentari gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular.
El rector de la Universitat Pompeu Fabra considera excessiu el nombre de graus universitaris que s'imparteixen a Catalunya. Són 460 graus i aposta per reduir-los. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Jaume Casals argumenta que un alumne als 18 anys és incapaç de triar correctament entre 460 opcions i es mostra a favor per una entrada única a la universitat. El que per mi no és raonable és que algú quan està estudiant universitaris
secundària i quan està estudiant el batxillerat, hagi de triar per sempre més quina serà la seva titulació entre 460. Això és el que em sembla malament. Jo sóc partidari d'arribar a l'universitat i que hi hagi moltes menys entrades. Casals també es mostra partidari de reduir de 4 a 3 anys la durada actual dels graus. Avui, precisament, una altra universitat, la Politécnica de Catalunya, fa eleccions per triar nou rector. Hi ha quatre candidats.
Són els catedràtics Antoni Elías, Enric Fossas, Gabriel Junyent i Juan Jesús Pérez i aspiren a substituir el rector de la UPC Antoni Giró. El mes d'abril Giró va decidir convocar eleccions per la tardor i va esgrimir la situació financera que travessa aquesta universitat que va qualificar de delicada. S'han acomiadat 78 interins. El nou rector de la UPC haurà de fer front a un dèficit acumulat de prop de 111 milions d'euros.
La Generalitat vol adjudicar les obres del nou pla únic d'obres i serveis abans que s'acabi aquest any. Respona així el govern a una petició dels ajuntaments després que la convocatòria s'hagi ajornat durant tot un any per problemes pressupostaris.
doncs en els propers mesos si reben la subvenció demanada. Els consistoris reclamaven conèixer l'adjudicació ja que si no corrien el risc d'haver d'esperar tot un any per poder fer les obres per problemes de tramitació i per tant no començarien fins al 2015. Ho ha explicat a la xarxa Miquel Larissa, alcalde de Centelles a Osona i president de la Comissió de Petits Municipis de la Federació de Municipis de Catalunya. Esperem que abans de final d'any estigui adjudicat.
perquè inicialment, perquè llavors ja poden haver recursos i llavors ens adjudiquem. Si això s'adjudiqués provisionalment, doncs ara, per entendre'ns, a finals de novembre, a principis de desembre, vol dir que no estaria adjudicat definitivament fins a març-abril, perquè hi ha tot un període d'al·legacions.
Al Pla Únic d'Obres i Serveis s'hi han presentat més de 4.000 sol·licituds de subvenció per valor de gairebé 500 milions d'euros. Malgrat això, el pressupost és de 350 milions, 200 de la Generalitat i 150 de les quatre diputacions. Avui s'inaugura una nova planta de cacaulat a Santa Coloma de Gramenet amb una inversió de 45 milions d'euros. S'espera que afavoreixi la contractació de persones sense feina.
És, de fet, un dels objectius de les dues noves propietàries de Cacaulat. L'empresa de Micovega, l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, assegura, però en declaracions a la xarxa, que és massa aviat per pensar que l'empresa pugui contractar nous treballadors. Esperem que en un futur, si l'empresa funciona bé i tot de bé, pugui obrir noves oportunitats de feina per a algunes de les persones de la nostra ciutat. Tampoc podem posar totes les esperances i les perspectives en aquesta empresa...
en moments tan difícils en els quals la contactació és complicada, però sí que és veritat que a dia d'avui estem contents perquè hem recobert una utilitat industrial important pel municipi. La plantilla de cacaulat és de 260 treballadors. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea. Roben la senyera de la penya del Moro i col·loquen una bandera del Barça. Diversos veïns van avisar ahir al migdia representants de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana que no es veia una ja la senyera des de Sant Just. L'entitat ho va comprovar in situ i va confirmar que havien robat la senyera a més enlloc seu i ha col·locat una petita bandera del Barça. La NC tornarà a col·locar la senyera tot i que encara no sap quan.
La senyera uneix a la penya del Moro des del juny de l'any passat i aquesta és la tercera vegada que la roben. L'últim cop, però, va ser l'agost de l'any passat. La que ara ha desaparegut es va instal·lar al març per renovar la que hi havia, que s'havia deteriorat. L'assemblea ja ha denunciat el robatori als Mossos d'Esquadra i, com dèiem, en els propers dies tornarà a penjar la senyera a la penya del Moro.
Més qüestions. Tres santjustencs participen d'un projecte de reconversió professional dins el sector turístic. Es tracta d'un programa comarcal que consisteix en recol·locar una trentena de persones aturades del Bas Llobregat que provenen de sectors en crisi cap a sectors que mostren indicadors positius de creixement, com ara el turisme. A Sant Just ha difós el projecte el Servei d'Ocupació i Innovació. Forma part del pla de competitivitat del sector turístic del Bas Llobregat i està impulsat pel Consell Comarcal i el Consorci de Turisme.
Un programa que combina actuacions de suport i d'anemització del sector fomentant l'ocupació. Les accions concretes a nivell d'inserció laboral d'aquest programa consisteixen en fer un pla formatiu i tirar endavant accions d'orientació laboral. És doncs una manera de donar més oportunitats laborals enfocades al turisme a desocupats que no provenien d'aquest sector.
I un últim apunt per recordar-vos que dijous és l'últim dia per apuntar-se a la 37a cursa de Carts de Coixinets. La cursa se celebrarà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu del Padró. Les inscripcions a través d'internet es poden fer fins dijous dia 31 a les 12 de la nit i les presencials es faran el mateix dijous al Casal de Joves de 8 a 9 del vespre. Tota la informació de la cursa de Carts la trobareu al web dels Carts de Coixinets, carsdecoixinets.org.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
La radio ha dicho al fin que sucederá, que todo exceso vuelve como un boomerang. Somos portada con un tremendo titular. Montan debates tensos en cualquier canal, nos dan seis noches, siete, vamos, ¿qué dabas tú?
Algunos dicen que ya han visto la señal, volantes de fuego extrañas, supernova fuga, como las fiebres que con el viento amagarán. Las malas lenguas tiran de otras muchas más y presuponen siempre es un juego fatal, aunque es un fagia.
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11 i parlem de literatura, perquè aquesta setmana comença una de les cites culturals més destacades de Sant Just, el novembre literari, una proposta que va néixer ara fa dos anys i que aquest any es consolida amb més actes que mai, programats des de demà dimecres i fins a final de mes de novembre. Ara en parlem amb els responsables de l'Escola d'Escriptura de la Taneu, que és una de les entitats principals organitzadores d'aquest acte, d'aquesta tercera edició del novembre literari, Arnau Consol i Silvana Alboch. Molt bon dia, ara sí. Molt bon dia. Gràcies.
Parlem primer de l'origen de Tot plegat, perquè recordem que és la tercera edició, ara fa, per tant, dos anys més o menys que va començar. Com s'os va acudir, crear aquesta idea de fer un novembre literari aquí a Sant Just? Doncs, bàsicament jo crec que va néixer perquè fa dos anys hi havia una gran novel·la
que era el Jo Confesso, el Jaume Cabrè, que teníem ganes de portar a Sant Just a presentar-la, que vingués el propi Jaume Cabrè a parlar amb els santjustencs i fer una presentació de pes, i ens vam adonar que el novembre ja hi havia diferents actes i ens va costar encaixar les diferents coses que hi havia, i totes eren literàries.
I aleshores vam dir, home, si hi ha dues coses literàries, tenim el Jaume Cabré com una tercera, només que en posem una carta, una quarta, que en aquest cas va ser un recital poètic, home, quasi que tinc ningun cicle, per què no ho venem tots junts? Juntament amb la biblioteca. Perquè dos... Sí, la biblioteca Joan Margarit, que en aquell moment no es deia Joan Margarit, però la Rosa Maria, la directora, ja tenia programat algun acte i això, el voler portar el Cabré, vam dir, bueno, fem el novembre literari.
I, per tant, ja va néixer la idea d'anar-se repetint, o això va ser veient que la cosa va anar bé, veu dir, doncs, mira, anem-ho provant cada any. Sí, jo crec que va anar més per aquí, de dir, bueno, fem aquest novembre literari, sumem dues entitats, clar, quan va anar bé, doncs vam dir, clar, va arribar l'altre novembre i vam dir, bueno, escolta, tenim una altra gran novel·la, Victus, en aquest cas, i tenim la biblioteca que té més actes pel novembre, en aquest cas, el 2012, escolta, repetim o què? Mhm.
I aquest any ja ha sigut amb voluntat de dir, bueno, ja en portem dos. Ara s'ha de fer, no? Ara s'ha de fer, no tenim cap gran novel·la que hagi pregut ara, però és igual, ara fins i tot inventem-nos una cosa periòdica i per això hi hem posat el tercer. Tenim el gran llibre que es presentarà demà, que és el de reculls de relats dels alumnes del tajer d'escriptura. Efectivament. Home, que d'alguna manera també és apostar pels autors de casa, que és important, no? Sí, sí.
És un llibre que, a més a més, si esteu veient a través de la webcam, ja ho veureu, però que la Silvana el té aquí al davant, no? Aquest Lletres Justes, els autors són Palmir Abadell, Josep Maria Carbonell, Carme Navarra, Xavier Puyo i Montserrat Sala, i que es presenta demà dimecres. Demà dimecres a les escoles carrer Montserrat 2, a dos quarts de vuit.
Com serà aquest acte? Llegiran algun fragment? N'explicareu com s'ha fet tot plegat? Sí, tenim la presència de Joan Margarit, que ens fa de padrí de l'escola i que va acceptar, encantat, de venir a acompanyar-nos, que llegirà un parell de poemes sobre l'escriptura, sobre el fet d'escriure, i després sí, llegirem un parell de fragments de cadascun, no un relat sencer, perquè són cinc i la gent, clar, no...
no està per això i el celler de Can Mata que també ens portarà no sé si cap o un vi de dolç de panses o algunes coses així per brindar i el llibre el vendrem
Demà mateix, no? Demà mateix, sí. Quant costa? 10 euros. Molt bé, no? Sí, sí. Vam estar discutint si el vendríem o no i quin preu i vam dir no, no, sí, sí, perquè la veritat que el llibre ha costat, té un valor, és bo i vam dir no, això ha de sortir com surten els llibres de veritat.
i l'edició és molt... ara l'he tocat un momentet i l'he mirat una mica a sobre però és una edició maca l'ha fet l'Abreu que també són col·laboradora habituals dels cicles de poesia de gent que portem a Sant Just i fan serveis editorials i la portada és d'un quadre de la Carmen Navarra autora del llibre i pintora de Sant Just i la veritat que ha quedat molt maco el llibre i els relats estan molt bé
És un llibre que forma part, o que els autors que l'han escrit formen part d'un dels curs d'escriptura de l'escola d'escriptura d'aquí Sant Just. Com estan els autors, ara que ja han pogut veure les seves històries en un llibre? Felices. Estan molt, molt contents i ja estan pensant el segon volum.
Clar, clar, perquè suposo que al moment en què es van començar a apuntar en aquests cursos poc s'ho esperaven, no?, que acabaria passant això. Sí, la veritat és que com van anar repetint els tagers, o sigui, és gent que ja fa tres anys que està amb mi treballant, un dia van dir, bueno, ja tenim prou relats i prou tècnica com per això que quedi, que tinguem alguna cosa. I va sorgir la idea del llibre i ara que el tenim em sembla mentida.
Per això quan fas el primer no saps ben bé algunes coses de com quedarà o com fer el recull per temes i per temes. I ara per això ja estem ideant el segon volum.
es farà aquesta presentació d'aquest llibre Lletres Justes demà dimecres com a tret de sortida d'aquest novembre literari i d'alguna manera també és com dèiem aquesta aposta per a autors de casa no sé si creieu que Sant Just és un poble literari o que hi ha potencial o si més no que s'intenten posar algunes eines per destacar aquest potencial vull dir que potser no és que n'hi hagi més que en altres llocs però sí que potser s'intenta cuidar una mica més
Sí, jo crec que sí que hi ha molta gent interessada perquè aquest any els tagers que faig jo d'escriptura és que no paro de rebre inscripció ni d'intentar obrir grups nous perquè estem... Quants alumnes teniu ara?
I uns 20-24, més o menys. Bé, i obriré un de joves, o sigui que per primera vegada he pogut formar un grup de joves, que serà, crec que els dilluns començarem a partir del 4 de novembre, i això està molt bé. Això sí que parla molt bé del nivell literari, de les ganes de la gent d'escriure.
Perquè són joves menors de 18 anys, no? I no està tancat, de moment està obert a més inscripcions. Ja l'obrirem, ja tenim prou gent per obrir-lo, però encara hi ha lloc per algú més. I el nivell és molt alt, jo estic molt contenta, és un nivell molt alt. La gent llegeix molt, la gent està assabentada de les novel·les que surten, que es llegeix, pregunten, escriben... No és fàcil escriure un relat cada dimecres.
tenir l'obligació, i no només és l'obligació, sinó amb la il·lusió que la gent ve a classe i porta el seu relat i corregeixen i tornen a portar-lo, i així està millor, hi ha cap un diàleg, hi ha cap millor una descripció, i està molt bé. Estem parlant del novembre literari, també de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, que és una junta de beneu, una biblioteca, una de les que organitza
aquest novembre literari. A l'escola d'escriptura, que també és relativament recent, més o menys és la que és com el novembre literari, més o menys de tenir dos o tres anys, no? N'esteu contents de com està funcionant? De la resposta que hi ha hagut i de com ho està divint Sant Just?
Del que fa l'escola, sí, sens dubte, per més a més d'aquests tallers d'escriptura hi ha un club de lectura, que tornant a la pregunta anterior, doncs clar, és com el tercer o quart que hi ha, perquè els que tinguen des, a la biblioteca n'hi ha dos que funcionen molt bé, que no donen abans de la gent que tenen.
Nosaltres anem creixent cada any, també amb voluntat de ser un club molt més petit, de no passar els 12 per sessió, perquè la teoria particular és que crec que més gent no deixa fer un bon funcionament, per això són diferents criteris, i pel que ser ni algun altre de club de lectura vinculat al Walden i tot plegat.
Sant Just poble literari, home, més enllà que tenim noms molt importants i que tothom els té presents i no cal recordar-los, és evident que hi ha una voluntat lectora que, no sé com va els altres pobles, però que es fan actes, que la gent hi va i que la gent llegeix i s'apunta a activitats d'aquesta mena, és evident. Contents, per tant, sí, absolutament.
Tornem ara cap al novembre literari a més actes que dèiem que comencen demà s'avança una mica el novembre per tant una mica abans de tots sants i hi ha més qüestions per exemple la setmana que ve que hi ha un club de lectura de novel·la negra justament conduït per Paco Camarassa de la llibreria negra i criminal una de les grans llibreries o la gran llibreria de novel·la negra de Barcelona i que passarà pel club de lectura en el cas és una activitat tancada per tant del club de lectura de la biblioteca
Sí, però la gent s'hi pot inscriure, encara que no... Malgrat tot, crec que anar-hi no farà mal a ningú, tot i clar, si algú haurà de córrer molt, perquè clar, es fa una sessió sobre un llibre concret, La playa de los ahogados, de Domingo Villar, clar, si no l'has llegit i pots anar, però t'assabentaràs de la meitat, no? Per tant, en tot cas, algú s'hauria d'afanyar. Però bé, és una activitat més literària...
que forma part d'aquest cicle, en tot cas, la informació, l'hauria de teure de la Biblioteca Joan Margarit, que és l'organitzadora. Però vaja, després, la setmana que ve, absolutament obert, i amb una autora del renom i el pes de la Pila Sant Pau, la presentació...
del seu nou llibre, menjar bé una qüestió d'intel·ligència, sempre és un èxit quan hi va la Pilar Sant Pau i, per tant, sumar-la a aquests actes o a aquest cicle literari que és aquest novembre, tercer novembre literari, valgui la redundància, doncs, home, és un factor de pes, no?
I després també hi ha un dels actes més destacats, que és aquest festival espriu que es fa el tercer cap de setmana de novembre, no? Un parell de dies, si no m'equivoco, 16 i 17 de novembre. Sí, per mi aquesta vegada és l'acte més important. Així com els altres dos, dèiem que la presentació del llibre estel·lar de la temporada, evidentment hi ha un llibre estel·lar també, que és el del Màrius Serra, ja en parlarem.
Però per mi l'acte central és aquest, sobretot el dia 16, que hi haurà un espectacle que pot durar dues hores, dues hores i mitja, amb intermedi, amb intermedi on evidentment el celler de Can Mata hi posarà un escopet de veurem de què, i vull insistir en això del celler de Can Mata perquè serà present en tots els actes o pràcticament en tots, si ja és el tercer any i no se'n cansa, sinó tot al contrari, pressiona per ser-hi sempre i per nosaltres una sort, perquè evidentment...
Si en un acte com aquest del dia 16, entre literatura i literatura, t'hi donen una copeta, la gent fins i tot hi va més contenta i no té doble sentit. El fet que s'agraeix. En tot cas, home, la gràcia d'aquest festival Espriu, que m'agradaria que fos un acte amb moltíssima gent i participació, és que...
Sí que és clarament viure la literatura d'una manera diferent. No és una presentació d'un llibre, no és un recital que n'hem fet diversos, no és un club de lectura, sinó que és sumar-nos a aquestes acaballes de l'any espriu, que a Sant Jussi hem fet un parell de coses, però més aviat petites, a Catalunya n'hi ha de tota mena, a la ràdio cada dia sentim una frase d'espriu, però acostem-nos d'espriu d'una manera diferent.
d'un concert, d'una banda sí una obra de teatre, d'una altra i entremig una conferència de manera que hem tot plegat, fem una amalgama que la gent surti realment amb molta idea de què és i per què Espriu és important i per què fins ara ens l'hem perdut i no sé, la gent se'n torni a casa i em dedicarà i he perdut el temps amb tot aquest temps, anys que fa que llegeixi no agafes Espriu, no? Clar, justament ser-ho d'aquesta manera d'aquesta manera una mica diferent interdisciplinària, diguéssim
possiblement és el que pot enganxar. Ahir també sentia que amb la nova exposició que hi ha a Mataró, em sembla d'Espriu, i que intenta descobrir una altra faceta de l'Espriu, va lligat amb aquest concepte d'intentar mirar-lo d'una altra manera, o entendre-lo, o llegir-lo d'una altra manera. Sí, sobretot, és a dir, evidentment que sabem que Espriu es pot cantar, perquè el Raimon fa molts anys que el música, però també és un tipus de música que potser no arribarà
a segons qui, o que es veu com una cosa, què sé jo, entre moltes cometes, antiga per segons quines generacions. Home, si qui et canta és la Clara Segura, veïna nostra, i que evidentment tots hem vist el teatre, la tele i el cine, dius, carai, doncs això és diferent. Si més a més la música és del Toni Xuclà, que entre altres coses, diria que és autor d'algunes de les bandes sonores de sèries de TV3,
i productor de Sopa de Cabra, amb el seu moment, i, bueno, no sé, ara tampoc descobriré a Toni Xuclar, crec que és un nom prou conegut, i porta això, ve a presentar un espectacle, que és la presentació del seu disc, amb música, potser ho escoltaries millor, que és música, uns quants poemes d'Espriu, en els quals han intervingut diferents cantants, una de les quals la Clara, que evidentment vindrà encantada. Si més a més un grup de teatre, doncs,
fan una representació de tres o quatre contes i de part de les hores de teatre i entremig hi tenim un especialista literari que és el Samàbrams que amb tota la seva bonomia la seva manera de... crec que alguns enjustencs el coneixen perquè he vingut aquí a parlar de Joan Margarit en més d'una ocasió i de la Carme Riera efectivament
doncs home, clar, tot plegat ho fa més fàcil d'intentar digerir i si ens comenta una de les cançons que hem sentit i després a més a més hi posa tota la base acadèmica però d'una manera ben mastegada que ningú li costi que no sigui una conferència per a grans erudits sinó tot el contrari
Doncs, home, no ho sé, jo crec que això pot fer que el dia següent, el 17, per acabar l'explicació, doncs més gent tingui ganes d'anar a l'excursió de les Cees, que aquest any s'ha sumat també al novembre literari, fent això de dir, bueno, l'excursió literària que nosaltres fem cada any, doncs va, posem-la aquí, a més a més és d'espriu, per tant fem que el festival duri més d'un dia...
I, vinga, hi ha més interdisciplinari que tot això que he dit, i a més a més una excursió al Maresme l'endemà al matí, doncs... Per tots els gustos, eh? Per tots els gustos. Aquest festival espriu que serà el 16 i que costa 5 euros. Jo vull dir ara, però sí, clar, després de tot el que he dit, no sé, la gent n'hauria volgut pagar més, fins i tot, no? Però amb 5 farem.
Doncs això serà el 16 de novembre i encara hi haurà un parell d'actes més per acabar aquest novembre literari, que és el que dèieu la presentació del llibre Plans de futur amb Mario Serra. Sí, és el llibre Sant Jordi, guanyador de l'últim Premi Sant Jordi, sobre un matemàtic amb una malaltia, no recordo quina és, però en tot cas és molt similar al que tenia Stephen Hawking, per tant ens hem d'imaginar aquella teoria i en cap aquella figura, aquesta...
malaltia degenerativa, va viure als anys 20-30, una família amiga de Dalí, Dalí sembla que d'alguna manera el va pintar els seus quadres, i era un absolut geni, només que evidentment ho sabia ell, i a poc a poc el van anar descobrint. I bé, el Mario Serra, doncs tampoc no l'hem de descobrir, col·legor habitual del diari Ara, de La Vanguardia... De Catalunya Ràdio...
un home amb una gràcia natural a l'hora de parlar, ell ens ho va dir, no, jo no necessito presentador, jo vinc a un joc de diapositives i jo tinc tota la presentació ja pensada, encantadíssim de venir i de presentar-vos aquest llibre, que potser alguna gent ja ho haurà llegit, perquè ja fa uns quants mesos que ha sortit, però vaja, jo crec que l'oportunitat de tenir aquí algú com el Mario Serra, un dels noms segurament més coneguts i il·lustres de l'actual literatura catalana, doncs és un petit luxe, no?
I tant. I finalment també hi haurà una altra... No, encara me'n queden dos, de fet, d'actes, no? Hi ha una trobada de clubs de lectors? Tots els clubs de lectura de la Diputació, i per tant també el de Sant Just, fan una trobada a Sant Cugat del Vallès. Per tant, tots els que participen en aquest club de lectura, que insisteixo, són dos a la Biblioteca de Sant Just i per tant són més de 60 persones...
doncs tenen l'oportunitat de sumar-se a aquesta excursió, per dir-ho d'alguna manera, en què es parlarà de la realitat dels clubs de lectura, i a més és aquí por pet, perquè és de Sant Cugat, per tant, hi haurà més a més una representació teatral d'adreça desconeguda, que crec que és un llibre dels que s'ha llegit aquest any,
i que hi ha dos omenots, dos actorassos, com són el Lluís Omari i l'Eduard Fernández, i per tant, doncs, home, doncs, vaja, tots els santjustencs que siguin lectors d'aquests clubs de lectura que abans he citat, vaja, és una oportunitat important. I tant. I finalment s'acabarà el novembre literàri aquí Sant Just, el 30 de novembre, amb un recital poètic, acompanyat també amb un tas de vins. Sí, és aquesta activitat que també ens vam inventar fa un any i mig, o dos, potser,
Ve un poeta, en aquest cas un poeta jove, mallorquí, Jaume Pons de l'Horda. Pel que sé, jo l'he vist actuar, no en directe, però sí que hi ha uns quants vídeos al YouTube, he llegit el Poemes seus, un poeta que m'agrada i sobretot és un recitar molt viu.
Algú li pot recordar d'alguna manera, tot i que m'accent mallorquí, la manera de xou que pot fer el Josep Pedrals. Una manera de recitar molt directa i que, evidentment, no sé quin vi hi posarà l'àstrid del Seria de Can Mata, però segur que hi tindrà alguna cosa a veure. Per tant, sent que ell és mallorquí, serà un vi mallorquí, que són realment molt diferents als vins catalans? Potser sí, però no m'atreveixo, com que l'àstrid sé que ve per aquí, pregunteu-li amb ella, serà un...
un al·licient més per venir i d'alguna manera recordar que tot i que hi hem posat recital poètic, a mi m'agrada més parlar de la fórmula tast poètic, perquè evidentment fem un tast de vins i un tast de la poesia de l'autor que ve i fem les dues coses i tan important és una cosa com l'altra perquè finalment es tracta de...
com durant molt de temps deia la gent, maridar-ho bé. No és una paraula que m'acabi d'agradar a mi, per això prefereixo el tas poètic, no el maridatge, però, en fi, finalment és això, vi i literatura. Sí, sí, que a més a més he dit que també el vi més o menys serà present a la majoria d'actes, és a dir que una bona combinació. Però en aquest cas potser fins i tot més important, perquè s'explica quin és el vi, quina relació té amb la poesia en concret d'aquest autor, hi ha vegades que fins i tot és el propi poeta qui suggereix el vi...
i hi ha una explicació, en fi, de com ha madurat el vi, amb quines botes, amb quin gust té, com s'ha de trobar tots els al·licients, el tipus de raïm, en fi. Doncs déu-n'hi-do molts actes, realment, en aquest novembre i targui d'aquest any. Tot el set, i altres anys en fèiem quatre, per tant és un saltet, no el gran salt dels manels, sinó un pas endavant.
Doncs esperem que la resposta de Sant Just també sigui positiva i també fageixi aquest salt. N'anirem parlant també al llarg d'aquests dies. És el moment recordar que demà, que és aquesta inauguració, amb aquesta presentació de Lletres Justes, a dos quarts de vuit del vespre a les escoles. Moltes gràcies, Silvana Bot i Arnau Cònsol, i que vagi molt bé aquest novembre literari. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
El Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen quatre minuts de dos quarts de dotze i és moment de fer tertúlia. Com que de dos dimarts ho fem amb el Pep Quintana, el Jordi Ferraz i el Jaume Campreciós i els tenim tots acabant-se de col·locar de fet a l'estudi. Moment que fem aquest canvi de micròfons.
I ara sí que ho tenim a punt Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia Això de bon dia Sí que van bé, sí que van bé Hola, hola No ho sents bé, Pep? Poc, eh? El retorn, ara miraré el retorn Com el retorn? Hola, hola, hola Que em sents bé ara, tu? Tots et sentim bastant bé Ah sí, doncs bastant Bueno, jo et sento Sí, sí, no sé si és el retorn Si no, canvia't els auriculars Ja està ja, ja, sí, sí És que tenia una orella a fora
Doncs devia ser això. Bé, en tot cas, bon dia, sí, tardor, per tant, doncs és aquest primer dimarts així... Home, avui... Una mica tristet avui, però està bé. Avui, avui... I no sé si ahir, l'altre dia, la setmana passada, que vaig veure que el Jordi venia a participar a un altre programa i em va dir que no volia parlar més de política.
Ah, això sí. Ara ho estàvem comentant molt, Pep, i també deia el mateix. Molt bé. Doncs no, no, em sembla una bona idea. És que només el Jaume de polític aquí, som polítics. Home, però ser polític és bastant difícil, eh? No, no, no, que no és veritat que siguem polític. És molt difícil. Però com que és tan difícil, i aviam parlem de coses més divertides. Com per exemple? Els horaris.
Això és política. Els horaris. Quins horaris? Això que volen canviar l'horari. Això és molt interessant. Esclar, per això volíem parlar-ne una mica, perquè recordàvem quan anàvem a escola nosaltres, no? I els horaris que feien els nostres pares, depèn de l'ofici que tenien, doncs hi anaven amb una hora o una altra. Però dintre d'un hora, de les sis de la tarda ja arribaven a casa. I de les sis endavant, doncs, podíem conviure la família i fer altres activitats. Però l'horari ja era el mateix que tenim ara.
És perquè diu que això és des d'abans de la guerra, no? No, no, des del 40, 42. Bueno, i quan jo vaig néixer el 40... Ja, però vull dir... Però jo vaig néixer un moment tard i recordo això, però el que és veritat és que la societat ha anat tota ella canviant cap a un moment tard. Evidentment. A part d'això, i jo recordo, perquè també hi he viscut, que treballava al matí i a la tarda amb una altra empresa. Per tant, doncs jo també a casa poc hi era.
ara no hi ha tanta feina no, però no hi ha tanta feina sinó d'horaris, és veritat jo recordo quan he començat que abans la gent, els escoviaris de la zona no, els cardejaven al carrer a les 12 d'hi anaven i els veies a la una i els pintors, per exemple, els que estaven a la construcció a la una plegaven
dinaven i tornaven cap a casa, perquè com que també seguien l'horari solar d'alguna manera, vull dir, amb el sentit que la claror a dintre no s'il·luminaven els pisos com ara s'il·lumina per poder treballar, etc. No, res de tot això, res. Buscaves la llum solar i per això plegaven a l'hora que plegaven i s'anaven cap a casa. El mateix que els pagès, com que està pagès també, busca la llum del sol, perquè no sé si no... El que passa és que la ciutat ha canviat i ha començat
des de la televisió, les notícies... Clar, clar, o el futbol, que avui és a les 10 de la nit, per exemple. Sí, i a les 6 de la tarda a la televisió, a les 12 del migdia a l'altre dia. Però és cap de setmana. És a dir, que entre setmana que sigui a les 10 és molt, molt tard. És horrorós. I quants programes fan per televisió? Dons. A partir, eh? A partir, que poden ser dons o dolents. Però en general, mira, que estan bastant tard. Encara que siguin programes...
O que veu la majoria de gent? Alguna pel·lícula interessant? Els de la majoria te'ls fan d'hora. Deu, què, pel·lícules? No, no, vull dir, aquests programes, de la majoria, els fan d'hora. No, no, tant d'hora. Perquè és quan hi ha més gent mirant la televisió. No, tant d'hora. Només comencen a les 10 i acaben a les 12. Si parles del Caracòvia o del Polònia. No, ja, però estem mirant... Estem mirant qualsevol canal. Sí, naturalment. Qualsevol canal. Sí.
No, és una bestiesa. Clar, és que hi ha programes, ja dic programes aquests que... A les 10 de la nit s'haurien d'acabar. Abans, abans, quan érem petitets, sortia al principi de la tele, que sortia abans... A la cama... Jo crec que parlàvem de futur, però estem parlant de passat. No, a veure...
Potser no caldria mirar-te'n endarrere sinó pensar cap endavant què és el que ens pot anar millor. No som troglodites. No, però vull dir que aquesta idea, aquesta iniciativa de canviar tot això també mira l'actualitat però cap a Europa. I pensar això que potser es dinia amb una hora o menys. Europa és aquí.
Doncs al nord d'Europa, països que dinen en menys d'una hora. Jo crec que el horari és una part important, però l'altra la mentalitat de la persona, vull dir, a veure, si les empreses, o nosaltres mateixos decidissim, que la ciutat s'ha plegat a treballar, tant és un horari com un altre. No, si dines dues hores no pots plegar. No, no, a veure, tot, i tot depèn, no, dic, torno a dir, que tot és voluntat nostra de posar a l'hora de plegar. Si vols una hora per dinar o vols dues hores. Vull dir... A mitja hora és dinar. A mitja hora és dinar, però hi ha qui prefereix trencar el ritme
i distreure's, que no continuava l'hora, jornada continuada. Depèn, és que cada... Jo he treballat amb companys i aquesta discussió l'havien dit molt fa molts anys. Hi ha qui deia que preferia tindre mitja hora per dinar una hora i altres que deien que no, que ells ho sentien molt però que
anar a dinar a casa o quedar-se a dinar per l'entorn i després donar un tomb al centre de la ciutat, li era molt més agradable que no plegava abans. Bé, això era... Però una racionalització de l'horari estaria més bé. Jo recordo que la primera feina que vaig fer treballàvem de 7 a 3.
les plugues, eh? Sortíem d'aquí a Sant Just i van a les feines normalment a les laboratoris. Això no ho he aconseguit mai. De set a tres. I a les tres aplegàvem, anàvem cap a casa i a les quatre hi anàvem, perquè esclar, de venir les plugues cap a casa, doncs, requeria el seu temps. I a la tarda quedava lliure. Quedava lliure, malauradament, segons a quina època, per tornar amb una altra empresa i seguir treballant.
però en principi eren uns horaris fixes el que ja podia de 7 a 3 ja plegava hi havia una empresa que feien jornada partida que entraven a les 8 i llavors a la tarda hi tornaven i feien tot el torno seguit i entraven a les 6
i jo depèn de l'empresa el que passa que ara s'ha de donar més llibertat d'horaris que hi ha i llavors cadascú es pot agafar més o menys el que pot a l'empresa l'horari que li interessa jo mateix em sorprèn que a les 10 de la nit m'estic preparant el sopar per sopar a dos quarts d'onze és tard, no?
És tard, sí, però... Però jo algun cop que he aconseguit anar a sopar a les 9, per exemple, en punt, penso que és perfecte en realitat, perquè llavors després en sopes et queda encara un temps tranquil, vull dir que... Però, a veure, jo crec que tot és una obviació, vull dir, a veure...
Però també l'oci és més tard. És a dir, les activitats que pots fer... L'oci és igual, més o menys. Ara ja van ser tots els concerts, eh? Sí, però... Sí, el teatre també. També és cert que estem mirant darrere. M'ho he ocupat abans. Jo recordo haver anat moltes juntes de les CES, principalment.
que era a les 10 trobant-se a començar la junta d'esquadons i ara les fan a les 8 de la tarda perquè a més a més treballaven tots el 90% és igual hi ha gent que treballa sinó que ja fa uns quants anys i quan la gent encara treballava s'estan avançant una mica les coses vull dir
No t'ho havia anat a jugar a futbol a les 10 de la nit. Això encara es fa, per això. No perquè no hi ha lloc abans. Sí que hi ha lloc, però tothom té obligacions al plegar, al treballar. Sí, però vés a buscar tu llogar la sala aquella de futbol sala, perquè trobaràs que has d'anar-hi i són quines hores perquè és ple.
Així que la gent acaba de treballar i ja demana l'hora que ja té donada. I en canvi, això de canviar els horaris, en guany l'Institut de Sant Jus ja fa jornada continuada. Sí, però el que passa és que es fa per temes de crisi. No, en general. I això ha comportat en això de l'esport que tu dius, m'hi fixo, ara que ho vaig a fer al gimnàs, que gent que abans feia esport
els equips de data escolar que abans entrenaven al pavelló tard ara entrenen a les 5 i a les 6 ja surten del pavelló aquesta gent això ha donat un esponjament i també aquesta gent ha canviat pot sortir d'institut pot fer una mica d'esport i si després pot estudiar encara està en forma clar
No, no, però és que s'ha de buscar la part positiva sempre d'això. Nosaltres el que estem intentant és trobar aquesta part positiva, no? És a dir, que arriba un moment, doncs, que anar-se'n a dormir a la una, o a les dues, perquè estàs veient encara un programa de televisió, és abarrant. O perquè és un costum, és a dir, jo no estic veient en el programa, però abans de la una em costa molt anar a dormir. Estan fent-te aquell programa, i si a tu t'interessa aquell tema... Te'n vas a dormir, sí, sí. Mira, jo ara, tornant una mica a la nostra història, però sí.
Bueno, tanto, eh? Sembra que tots siguem 90.000 anys, eh? No, però quan vam començar a fer un programa, crec que era la SER, d'esports, que feia José María García, que es deia Hora 25. Hora 25 ja vol dir quina hora és. A les 12 començava. Sí. Poca gent l'escoltava, al principi. I ara, quanta gent t'escolta programes que fan a les 12 de nit esportius?
Tothom, no tothom. Vull dir, una part important. I recordo que abans poca gent ho deia, és que ha començat molt tard.
algú l'escoltava els matrimonis de la dona que estava cansada de dormir amb José María García en comptes que era el marit però bueno i tot això de l'endemà l'endemà el rendiment de la feina vas cansat perquè si t'estàs fent les dues escoltant la ràdio o mirant la televisió ja em diràs a quina hora tu comences a treballar
que a més a més la gent podria venir a entrar a Barcelona perquè quan anem d'entrar a Barcelona de bon matí és un torment, doncs podíem baixar més d'hora perquè estaríem més descansats i no tindríem aquestes cues. No, clar, si haguessin d'entrar a les 8 totes les empreses, possiblement també s'aniria ja a dormir més d'hora, a sopar més d'hora, etcètera, etcètera. Aquella època que anava a dormir bastant tard,
l'avantatge que tenia que ara va en autobús i aquest trajecte que tens una hora i normalment passava a final podria fer unes bacaines potser tornar-vos a trobar el paradó no, mai, ara quan tenia de parar segons de quines parades passar-vos
Home, estic a sopar a les 10, és molt tard, no? És molt tard. Per la salut, és tard. Jo reconeixo que està inclús la canalla. La canalla està sopar a aquests horaris. Si dinem a les dues, com podem sopar a les 10? Vuit hores de distància sense menjar. Però jo suposo que també és molt la qüestió dels pares, perquè abans els pares, qui més que menys, jo me'n recordo, sobretot jo amb els meus, jo treballava a dos quarts d'onze de la nit, a aquelles èpoques.
i arribava a casa i els meus fills només els podia veure el divendres. Ara no, ara els fills esperen que arribi l'últim de treballar per poder veure el pare. Llavors, potser, si aquesta persona arriba a les 9 de la nit, és lògic que el nano sopi i se'n vagin a dormir molt tard. Llavors, el dematí no els aixequen.
Jo crec que són uns canvis molt forts que hi han hagut, i és el que hi ha actualment. S'ha de trobar l'equilibri familiar. Clar, perquè a més, si passa això, els comerços també hauran de tancar d'anys, perquè si no, no tindria sentit, no? És a dir, no pot ser que només algunes empreses... Evident, evident. Difícil, llavors. No caldria que hauressin els diumenges, eh? Jo m'he trobat, ja fa bastants anys, que qui es va fer una tertula aquí a la ràdio, als principis de la ràdio,
I jo tenia la botiga i em va solvant tan molt una persona, i era una persona d'aquí al poble, que va saltar aquí mateix el que se li va preguntar i va dir que ella, si tenia necessitat de baixar a comprar un quilo de sucre a les 9 o dos quarts de 10 de la nit, ella tenia tot el dret de poder baixar.
I això hi ha gent que encara ho defensa. L'altre té el dret d'obrir. Però això me'n refereixo que és una de les coses que es deien, ara sí que es fan perquè tenim gent que està obrint fins a les 12 de la nit o tota la nit. O que obre el diumenge i tot plegat. Però en aquelles èpoques, recordo que estic parlant dels principis de la ràdio, sobre els anys 80. Però fa 30 anys, eh, d'això? Els principis de la ràdio ja en fa 30. Llavors, esclar, és una cosa molt soltada que jo en aquelles èpoques estava de president de la...
de l'unió de botigues de Sant Just i em va suplementar molt que em diguessin això que els botigues no teniu dret a descansar però encara ara és curiós que s'estigui defensant potser d'una banda aquest canvi d'horari aquest canvi de ritmes i tot plegat i també d'altra banda gent que defensi que els comerços puguin obrir un diumenge etc. en principi tot hauria d'anar lligat s'han solapat una cosa o l'altra
Són interessos oposats, no? I que estan tots dos, doncs... Es poden resoldre unificant l'horari. No, i després... Perdó, un moment, avís la població. Plou. Està començant a ploure. Sí, pot dir per si algú surt a casa ara que agafi el paraigua. Jo no tinc paraigua. No, però ja, en això de comprar, i també bolset en els temps dels horaris,
Abans la gent anava a comprar era anar a comprar una cosa concreta. I qui anava a comprar? La senyora que estava quasi no treballava. I anava a comprar. I ara s'ha canviat allò. Anem de compres. Vol dir anar a voltar. A passejar per Barcelona. A veure, entrar a les botigues i tot això. I això també es va bé a les més multinacionals. Que tenen molta gent que paguen poc. Però el botiguer de peu, la petita botiga, el mata. Però també és cert, i tu...
ja ho vam parlar alguna vegada aquí, Josep, que abans les botigues de que viures no tancaven mai. Ja, clar. Vull dir, i és veritat, si a la senyora Maria a la teva li faltava un pot de safrà... Encara hi ha botigues que van diumenge. Ja, però... No, no, a veure, ha fet una corba. Abans venien...
Es va estabilitzar, es va tancar i ara tornen a obrir. I es troba que això, que anaves a comprar, faltava un pot de safarà. I anaves i t'ho donaven. I el meu com, quan anava aquell dia, estava fent els macarrons de dinar. Espera't un moment que acabo de fer el sofregit. I petava la xerrada. Això passava aquí a Sant Junts quan era en poble. Quan no era poble de ciutat. No, no. Ens passa quan anem a fora, cap al Pirineu, per posar l'exemple típic. I anem a una carnisseria. Se'ns acaba la paciència.
en els de Barcelona. Per què? Perquè aquella gent estan fent la xerrareta, es veuen... És un altre ritme, no? Un altre ritme que no té res a veure. Arribem nosaltres i ens desesperem. Com pot ser? Vull dir, el temps de lleure, i estem desesperant perquè aquella carnisseria no ens dona les salsitxes a la velocitat que les necessitem.
És que aquí anem estrossats. Home, no sé si veu veure el 30 minuts d'aquest diumenge, que parlava de gent d'aquí i joves, sobretot que s'anaven cap al camp. Però... Ja ho vaig veure, però de la perspectiva que jo vaig veure dels anuncis al programa, em va decepcionar. Jo no el vaig acabar de veure, eh? A mi em va decepcionar. Els anuncis què? Vols dir el trailer? El trailer prometia molt, no? Les perspectives...
Alguns petits talls que van fer de trailer era un mallès que hi havia després. No hi havia més contingut. No hi havia més teca. Vull dir, una mica interessant, és un canvi de gent que se'n va, de societat, però no veies què hi ha darrere tot això. Em va deixar una mica amb ganes de buscar més.
Clar, era com només una mica de presentar el tema, no?, i que donaria més joc tot plegat. Això és aquest món, no sé com ho veu una professional de les zones.
Vaig començar-lo a veure perquè va ser interessant i vaig canviar. Et devies passar a veure el reportatge de Ciutat Meridiana de Jordi Ebolé. No, no, vaig mirar una pel·lícula, eh? Tampoc tenir... Però... Tens d'anar fent... Aquests canvis així... Era interessant, no? Plantejava si havia canviat alguna cosa després de tot plegat i parlava amb un filòsof, per exemple, si havíem canviat la manera d'entendre la vida, parlava...
amb veïns de la ciutat meridiana, parlava amb Pérez Reverte, també, és a dir que... Es deu dir Pérez Reverter, oi? Es deu dir Pérez Reverter, perquè s'ha de Reverter, oi? Que li diu a tothom, eh? Reverter, no ho diu per tothom, perquè el coneixem així. Es deu dir Reverter, com es diuen tots els meus amics, Reverter.
Però no, també hi havia aquell senyor de Madrid que es diu Jaime Campani. Sí, està clar. I d'altres, eh? I d'altres, el cunyadíssim. Eh, per cert, un carrer de Barcelona, que és un parent seu. A Barcelona? A Barcelona Sánchez, al carrer Jaume Campany. A Jaume Campany, sí. I aquest parista de Madrid, que és parent d'aquest senyor, que és Campani. Home, esclar, perquè a Madrid la enya no saben que és un enya. Home, també és que ho voleu tot, eh?
En tot cas, vosaltres estaríeu a favor d'aquest canvi d'horari? És a dir, que a part del canvi d'hàbits, eh? És a dir, que es fes de nit a les 5. Jo crec que aniríem bé... Tenéssim com a Londres. Aquesta disbauxa que hi ha actualment. O almenys una mica més d'ordre per començar, sí. Serà molt difícil, perquè s'han de vendre... Ai, de vèncer, vull dir, molts hàbits i molts crisis. Però, vaja, jo crec que sí que ha arribat un moment que és una disbauxa excessiva, no?
Jo crec que si no es canvia els hàbits, el canvi físic d'hora, si no ho associa amb el Josep completament a l'altre, perquè és que si no, a veure, tornar-ho mateix. Sí, potser sí que aprofitaria més del sol, però continuant a sopar a les 10 de la nit,
i anar d'anumir a les dues i aixecar-te a les set, el horari és el mateix. Per tant, ja et dic, torna a ser més als hàbits que no al físic. Home, jo he vist, per exemple, en algun viatge que he fet amb amics, anar a veure amics a Alemanya, que a les sis estaven sopant i quan acabam de sopar s'anaven a un concert.
I a les 9, doncs, ja eren a casa i es podien disposar a descansar. I aquí fas el concert i, quan s'ho fas, vas a sopar. És veritat, és que l'hàbit de menjar fora... Perquè abans no tens temps. Per això, com més temps tinguis, més coses faràs, segurament, no? És aquesta la idea d'aquí.
També és una cosa exacte cultural, no? Normalment comencen a treballar molt més d'hora. Aquí pràcticament hi ha poca gent que comença a treballar d'hora. Llavors, clar, tot això... Hi ha de tot, eh? Hi ha poca gent, perquè hi ha indústries que entren a les 6 del matí. Jo crec que hi ha dos mons a part. Una és la indústria que continua començant a treballar a les 8 del matí si fan un sol torn més d'hora d'haver dos torns. I després hi ha el tema...
administratiu d'oficines, que aquest sí que ha anat degenerant en el tema que abans la gent començava a les 8 i ara ja en horaris fàcils... Entre 8 i 10. Entre 8 i 10. I llavors aquest sí que això porta un retard. I després l'acostum que a mi no m'agrada, però cada dia us veu, que als Estats Units, com ara hi ha Londres, hi ha Anglaterra i això, que és que poden començar a les 9, però això de dinar...
al carrer. Tres hores. No, no, en cinc minuts. En un consum de plàstic extraordinari. Però això et portes el tàper de casa, no? Això cada cop es fa més, també. Almenys amb la gent jove, eh? Portar el dinar de casa. Això ja es feia abans. Però vull dir que durant aquests vint anys de marge, clar, clar, però vull dir que es recupera també, no només menjar fora i menjar ràpid. Abans era la fimbrera, ara anem aquí amb la cremanyola.
El tàper dient, directament. Ho hem catalanitzat i ho posem amb accent a l'A i tot. Sí, tàper. El tu prevaré. Jo crec que... Però és igual. Pots dinar a les empreses. També és veritat que les empreses estan més preparades. Ara hi ha menjadors. Fa molts anys eren quatre empreses les que tenien menjadors. I a les oficines, si volies, moltes vegades ho tenies de fer sobre la mateixa taula, és treure els papers...
Posar un paper de diari i menjar. I després hi ha una cosa que... I ara microones. En el cas d'oficines ho teniu. Jo menjava sobre els ferros. Jo no havia menjat mai a l'empresa. Vull dir, els últims anys ho no l'havia fet. Però és que també hi ha una cosa...
que per mi és una miqueta més que d'abans, que soc de jo, que és psicològica, estar tot el dia tancat dins el mateix espai. Vull dir, va bé sortir, trencar, veure què passa al carrer, donar una volta... Clar, però a vegades com més d'hora pots sortir... Clar, això ho pots fer després de treballar. No, bueno, però... Sí, et tens tota la tarda. Depèn. O pots sortir fent cafè, també hi ha aquí. Menja ràpid a l'empresa i surt a fer un cafè. A veure, és veritat que tot ha canviat perquè...
Abans, fins i tot, hi havia gent que treballava a Barcelona i que pujava dintre al tour de Sant Just. I tots sabem que el projecte del tour de Sant Just és, era, és i serà una hora. Una hora.
Arribava a casa, la mare em tenia tots els plats, un darrere l'altre, preparats, i quan tornava a buscar l'autobús, em menjava la mandarina, la poma, el que vols, poc carrer, i fins a agafar l'autobús. O sigui, pujava a dinar. Perquè tenies el plat a taula. Sí, però fins que em vaig acostumar també a dinar a Barcelona, d'una altra manera. Perquè pujar i baixar.
El temps que jo tenia per dir-ho era inhumà. Tenia poc sentit. Molt poc sentit. Faltava la fiambrera, doncs, no? No, perquè no s'estirava. Ja hi havia, en aquest cas, la mare a casa, que em tenia de menjar a punt, com els altres germans, quan érem a casa i ella preparava i estava a punt. I així que arribava ja m'ho havia d'engolir i menjar-me les postres caminant una altra vegada cap al parador.
Això és així mateix, no? No, però jo que... Es feia molt, es anava a dinar a casa. I encara, bueno, es anava a dinar a casa, els bars en aquesta pujança de Barcelona econòmica que hi va haver als anys 70-80, els bars de menú es van disparar. I es podia menjar més bé. Es podia menjar a tot arreu. A segons quins sectors va augmentar una mica el nivell.
Ja sé que les comparacions són odioses i quan parlo avui per exemple de pagar 11-12 euros que és un dinar normal i si ho traduïm en pessetes cosa que no s'hauria de fer però ja sabeu què vol dir
Jo dinava per 25 pessetes a Barcelona. I si volia... No, però fa molt de temps, Pep. Ja no es pot comparar. A veure, què guanyava llavors d'una mixta teva? No, perdó. Ara de guanyar menys que aquella època, perquè t'ha comentat l'equís.
La comparació potser... Les comparacions no són tan enormes. Jo crec que sí, perquè no es pot comparar el sou en aquella època o el nivell de vida amb el d'ara. No creguis que els sous estan molt equilibrats, perquè abans hi havia gent que guanyava el que s'estava guanyant ara.
No que en un menú valia 25. Estem parlant de... Són anys una mica diferents. Jo cobrava el que em costa dos menús actualment. 3.000 pessetes al mes. Per això que estem parlant de fa més temps.
Bueno, jo crec que tot ha evolucionat i els menús, ara tots els menús, la teva veïna va anar a Cornellà, o al centre comercial. Esplau. Bueno, esplau, si vols més que...
perquè van anar una mica bé allà i sota un menú per 6 euros. Mira, doncs encara se'n troben, veus? Encara. Difícil, eh? Difícil. Un primer plat, suposo que fluix, un segon... Jo em disculparam, però no hi aniré a dinar. Jo vaig pensar el mateix.
Home, però llavors... Algú que ho ofereix, no? Què vol dir ho ofereix? Què poden donar? No sabem. Per això el més balonari... Home, depèn, eh? Depèn si t'hi entra el vi o si no t'hi entra el vi, perquè si et donen aigua i només et donen un potatge de cigrons... A veure, però vull dir que està baixant. Els creus no han augmentat tant com abans els meus diaris. Baixant, baixant... Volta per ser injust tu, diners, per ser injust...
Jo per Sant Just... Se'ns acaba el temps, ens queda menys d'un minut per acabar. La meva opinió personal a Sant Just en els últims 20 anys ha augmentat l'oferta, ha augmentat molt i a sobre ha augmentat moltíssim la qualitat.
Doncs amb aquest últim punt acabem aquesta tertulia d'avui. Gràcies. Que ens trobarem d'aquí fins i tot a quina hora? Perquè depèn de l'hora. Si apliquen els horaris nous? No, no, encara no, perquè encara no ha entrat la llei. Exacte, encara falta bastant de temps. Però som diures per fer l'horari que vulguem. Principi des 4 de 12, com sempre, d'aquí 15 dies, que vagi molt bé i bon dia. Bon dia a tothom.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Marta Patricio i Maite Polo. Dia de balanços en el primer any de funcionament del carril Busbao. L'associació per a la promoció del transport públic el qualifica de fracàs en declaracions a la xarxa perquè no ha reduït el trànsit d'accés a Barcelona. La llei ver passarà avui l'últim tràmit al Senat. Catalunya i unes altres quatre comunitats autònomes intentaran frenar l'entrada en vigor de la norma. Protecció civil activa l'alerta del Pla Inuncat per la previsió de mala mar aquesta tarda a les comarques del nord de Catalunya.
I en esports, avui a les 9 de la nit, juguen dos partits de l'OCAE Lliga, Igualada-Sarceda i Vendrill-Tordera.
L'Associació per a la Promoció del Transport Públic assegura que el carril Busbau ha estat un fracàs. Aquest és el balanç que fan avui i que fa tot just un any de la inauguració d'aquesta infraestructura a l'autopista del Vallès, la C-58. En declaracions a la xarxa, el president de l'associació, Rica Riol, s'ha mostrat molt crític amb aquest primer any de funcionament del carril. Asegura que no s'han aconseguit els objectius de reduir el trànsit, descongestionar l'autopista del Vallès ni tampoc promoure l'ús del transport públic.
Per tot plegat, Riol ha demanat un replantejament en l'ús de la infraestructura.
del seu funcionament, i ho hem pogut contrastar més d'una vegada, el que demanem és un canvi en el seu plantejament. Hem fracassat en l'intent que això sigui un element que redueixi el trànsit d'accés a Barcelona. I encara som a temps de redreçar la situació. No redreçarem la situació si cada vegada convidem més vehicles a omplir l'infraestructura de qualsevol manera, sinó convertint la infraestructura en el que nosaltres volem fer, que és un bus ràpid trànsit.
Recordem que pel bus bo només hi poden circular transports públics, motocicletes, vehicles ecològics per a persones amb mobilitat reduïda i amb alta ocupació, encara que el març aquest requisit es va flexibilitzar i els ocupants obligatoris van passar de 3 a 2. Durant el primer any de funcionament també s'han ampliat les hores d'obertura i funciona de dos quarts a set del matí a 10 de la nit d'entrada a Barcelona de dilluns a dijous i fins a la una del migdia els divendres. Els divendres a 4 de la tarda a 10 de la nit és de sortida cap al Vallès.
i al cap de setmana respon a les necessitats del trànsit. Els viatgers que aquest any s'han beneficiat del carril a través del transport públic han estat més d'un milió 250.000 usuaris. Avui continuen, per segon dia, les vagues parcials a Renfa. L'aproxima aturada es farà de 6 de la tarda a 8 del vespre i d'11 de la nit a la 1 de la matinada. Durant aquestes hores només circulen dos de cada tres trens de rodalies i regionals. Demà repetiran lleugers canvis horaris i dijous 31 d'octubre la vaga serà de 24 hores.
La reforma educativa del Partit Popular, la coneguda com a Llei Verd, passarà avui previsiblement al darrer tràmit al Senat. Els representants del govern català i quatre comunitats autònomes més intentaran endarrerir el màxim possible l'aprovació de la norma i la posterior entrada en vigor.
Catalunya, el País Basc, Andalusia, les Canàries i Astúries duen avui l'alumse a la Comissió Territorial del Senat per mirar davantir-ne la seva aplicació. Aseguren que la llei verd envaix competències transferides a les comunitats autònomes, té un calendari impossible d'aplicar i també un cost molt elevat. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, defensada la posició de la Generalitat serà a les 4 d'aquesta tarda.
La llei verd passarà a aquest nou tràmit parlamentari gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular.
Bànquia desapareixerà pràcticament de la demarcació de Tarragona. L'entitat financera nacionalitzada en eliminarà una trentena d'oficines i només deixarà tres sucursals a la ciutat tarragonina, a la ciutat de Tarragona. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia. Bon dia. A partir del 21 de novembre, Bànquia tindrà únicament dues oficines per a clients i una per a empreses i estaran centralitzades a la ciutat de Tarragona. Emili Domínguez, representant d'UGTA Bànquia, ha denunciat com s'ha dut a terme el procés.
Com que Brussel·les només deixa que tinguem oficines on som territori natural, es veu que han determinat que Tarragona i Lleida no són territori natural. Aleshores, fan una escavatxina a el que és Tarragona i Lleida, en quant a oficines, i a Girona, quasi bé la meitat, 9 o més. Banc ja tancarà 208 oficines a Catalunya després que ahir es conegués que l'entitat ha tingut uns beneficis de 650 milions d'euros.
Protecció Civil ha activat l'alerta del Pla Inuncat per la previsió de mala mar aquesta tarda a les comarques del nord de Catalunya. A l'alt i al Baix Empordà, però es pot estendre la mala mar a la selva i al maresme. Protecció Civil demana extremar les precaucions en les activitats professionals marines o properes a la costa i no acostar-se, sobretot, a veure trencar les zones.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'Associació de Veïns de Sant Just es reunirà demà dimecres amb l'alcalde per parlar del cadastre. Fa unes setmanes l'Ajuntament es va trobar amb diversos representants veïnals per informar-los de la voluntat de dur a terme l'actualització progressiva del valor cadastral.
Des d'aleshores, la secció local de Convergència i Unió ha engegat una campanya de recollida de signatures en contra d'aquest augment i ja n'han recaptat més de 600. Una mobilització que ha molestat el govern Sant Justenc. Consideren que és una campanya que no diu la veritat. Aquest dijous es debatran les ordenances fiscals i reguladores per l'any que ve al ple municipal, una sessió on probablement també es tractarà el tema del cadastre. De moment, demà dimecres, les 400 persones sòcies de l'Associació de Veïns es trobaran amb l'alcalde, Josep Perpinyà,
A les 6 de la tarda, al Centre Cívic Joan Maragall.
Més qüestions? Artejust col·labora amb la Fundació Amics Joan Patí d'Ens amb Càncer amb la venda d'uns dibuixos. Dots artistes del col·lectiu han creat dibuixos i pintures per vendre'ls i recaptar així fons per la feina que fa l'entitat contra el càncer infantil. Artejust ha creat un blog on podeu veure ja les obres. L'adreça és artejustamicsdejoampatit.blogspot.com L'import integrat de la venda dels quadres es destinarà a ajudar els nens i nenes que pateixen càncer.
I un últim apunt. La Biblioteca Joan Margarit acull un taller de robòtica educativa amb Lego per a infants en novembre. Es tracta d'un taller on s'aprendrà a construir robots amb peces de Lego i les inscripcions ja estan obertes. S'adreça a nens i nenes entre 7 i 10 anys. L'organitza una empresa de Sant Just a la robòtica educativa a la Biblioteca Joan Margarit. Es faran dues sessions. Seran dijous, dia 7, i dimarts, dia 12, de 3 quarts de 6 de la tarda a un quart de 8 del vespre. Les inscripcions s'han de fer a la Biblioteca fins al 2 de novembre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I've seen the world done it all Had my cake now Diamonds brilliant
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I know that you were Will you still love me When I'm no longer beautiful Dear Lord, when I get to heaven Please let me bring my man When he comes, tell me that you'll let him
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Passen 11 minuts de les 12, saludem ara el Pep Quintana de nou. Bon dia, Pep. Bon dia a tothom. Ara, per parlar de l'almanac del Cordill, què ens porta aquesta setmana? Almanac del Cordill, doncs, sempre curiositats. I a part del centural, que també anem repetint cada setmana, perquè així, si tenim un parent que estigui un d'aquests homes, ens recordem que l'hem de felicitar. Per exemple, ahir era Sant Farc.
Far sense T final. Far del mar. Far del mar. Curiós aquest nom, no l'havies sentit mai. Jo tampoc. Santa Cirila, Sant Simó i Sant Alberic. Són sants que normalment sonen bastant curiosos. Avui Sant Narcís. Això sí, vull dir, Sant Narcís sí que és conegut. El patró de Girona, i tenim els narcisos al vol, també. I Sant Feliu, també.
I demà dimecres, doncs, mira, Sant Claudi, Sant Herbert i Sant Sanòvia. I acabem el dijous, dic acabem del mes, no pas de la setmana, eh? El mes, doncs, el 31 dijous, és la Castanyada i els sants Lucilla, Quimti i Alfons.
Si mirem al final el que seria divendres i dissabte i diumenge, doncs tenim divendres, Fira de Sant Feliu, Se Serra i els Tots Sants, eh? Aquí ja els tenim tots. Home, important, no? Exacte. Aquí, si ens deixem algun, diu, quan te dius Tots Sants? És el dia important, no? El dia... El de la castanyada. El dia bàsic, sí. Sí, molt bé. El dissabte, que és el dia dels difunts, Fira Puigcerdà i a Sants Tobias i Milà.
I el diumenge, per acabar d'hora, doncs, mira, Santa Siloia, Sant Armengol i Sant Pere el Mató. Són noms que no he sentit gaire de vegades. Jo Pere el Mató encara l'he sentit, però sí, una vegada. Però vull dir que normalment són sants que no tenim el costum de dedicar-los als nostres parents, fills o coneguts, no?
Molt bé, doncs són els sants destacats dels propers dies. Aquells escrits que també ens acompanya, que de vegades tenen bastanta gràcia, diu, només el savi sap que no sap. Diu, en canvi, el ruc ho té tot el cap, perquè no sap res. Llegiu, si no, la història dels savis de Grècia. Diu que el trípode d'Helena de Troia va aparèixer a la xarxa d'uns pescadors que havien venut a l'Avançada el producte de la pesca,
D'amagatotis es van quedar el seient de tres peus, però els compradors se'n van assabentar i així va esclatar la guerra entre el poble pescador i els compradors. Al cap dels anys, fars de guerra, els pobles van signar la pau i van consultar a l'oracle de Delfos què n'havien de fer del fatal seient. L'oracle va demanar que el tripoder de la dona més vella fos per l'home més savi. Per això el van portar a Tales de Milet, però Tales el va refusar, humilment, dient que Vies de Pirena era més savi que no pas ell,
I aquest va dir que era més avi Quiló d'Esparta, i aquest Saló d'Atenes, i aquest Cleòbol de Lindos, i aquest Pítac de Mitela, i aquest Pirandra de Corint. Finalment van dedicar el Tripoder al Déu Apolo. Ho van arreglar d'aquesta manera. Parla de més coses, per exemple. A veure, sí.
Diu, els cultius de carxofes atrauen els talps. Ah. Sí, ja que les seves arrels són el menjar preferit d'aquests animalons. O sigui que... Si plantem carxofes, malament, eh? Que el deuen haver de plantar ara, no? Amb un test aniria bé. La terra ho tenim una mica malament. Difícil, exacte. La carxofa és digestiva, redueix el colesterol i ajuda a netejar el cos.
Molt bé. Home, sí, sempre es diu que la carxofa és una de les millors hortalisses. Hi ha aperitius, inclús, fets de carxofa, eh? Sí, sí, exacte. Xips de carxofa existeixen, també. També, i cors de carxofa. Exacte, hi ha de tot, es fa de tot en la carxofa. Amb aquesta ensana, no?, suposo que es tracta de... Sí, mira, molt fragileta, tallada fina, i també crua, ben fina, però l'amanida. Directament. És excel·lent, sí.
Aviam, recomanem que també ho podíem aprofitar aquí a l'emissora i a tothom que ens escolti el que diuen aquí, l'espai de la reflexió. Aviam, així es titula l'espai que l'estanc Monros de Navarcles té reservat per penjar-hi cada dia una frase que convida a pensar en positiu i fomenta el diàleg entre els clients. És fàcil d'imitar. Podem reservar un suro per penjar-hi una frase cada dia. Sí.
I supongem aquí, tots els que entrem a l'emissora, podrem, doncs... Mira, doncs és una bona proposta, Pep. Comentar la frase del dia. Tenim-ho, que ho facis. Ho he de venir cada dia. O, bueno, pots fer la frase de la setmana, arran de l'almanac del Cordill. Doncs ja ens ho pensarem, per què no? No, no, estaria bé. Sí, fins aquí, doncs, de moment, el que ens diu d'aquesta setmana l'almanac del Cordill, eh, a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Igualment, bon dia.
Just a la fusta.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Passen tres minuts d'un quart d'una del migdia, continuem en aquesta tercera hora del Just a la Fusta, ara saludant el Francesc Orbella. Bon dia, Francesc. Hola, molt bon dia. Per parlar, com cada setmana, de diferents temes vinculats amb el coaching. Avui vols parlar de com funciona el cervell, Déu-n'hi-do, per tant, vendre-ho amb un tema potent, i relacionar-ho amb les dietes.
Sí, exacte. Començarem a parlar una mica del cervell i explicarem una mica com funciona, no?, perquè puguem entendre, perquè a vegades sembla que sapiguem molt del nostre cervell, però a vegades entendre com funciona doncs ens ajuda a entendre una mica més el que ens passa, no?
Tu recordes, suposo que tots els espectadors recordaran el dia que l'11 de setembre va haver aquella... que van entrar a la delegació de Madrid, de la Generalitat, aquells brètols i van fer el que van fer. Va saltar al mig del caos el senyor Sánchez Llibre, que es va posar davant d'un d'aquells nois i...
Com si el volgués esperar, i ho van inventar, etcètera. I a les posteriors, diguéssim, quan va parlar i va explicar el que va passar, va dir, no sé per què ho he fet. I a tots ens ha passat això alguna vegada, que hem fet una cosa i després la fer la pensem.
Aquesta reacció immediata, que no l'hem pensada, possiblement. Exacte. El tema és aquest, que no l'hem pensada. I és que el cervell està preparat per això, per reaccionar a coses sense pensar-les. És una de les característiques que té el cervell, no només dels éssers humans, sinó de tots els animals, que estan preparats per anar més ràpid del que som capaços de pensar.
I això té la seva lògica, perquè en les situacions de perill el que molt sovint fa falta és una resposta ràpida per salvar-te de la situació. El cervell humà hem de tenir en compte que es va començar a formar fa 200 milions d'anys. És a dir, té molts anys, és molt antic, i no es va formar d'un dia per l'altre, sinó que ha estat fruit d'una evolució. Per entendre el cervell hem d'entendre que el cervell és com una ceba, que té tres capes,
La capa més interna és la més antiga de totes, és aquella que dèiem que es va començar a formar fa 200 milions d'anys i és la part més animal del cervell. És la que compartim amb tots els animals i és la que anomenem part reptiliana del cervell. Només té tres funcions, només té tres funcions aquesta part, que són sobreviure, reproduir-se i menjar. Directament, no? És l'inici de supervivència...
Sí, o sigui, bàsicament és el que s'ocupa que tots els òrgans del cos funcionin, que el cos bategui, que els pulmons respirin, que funcioni tot el cos com ha de funcionar, i de la reproducció i d'alimentar-se. No funciona per a res més. És a dir, clar, se'n diu reptiliar perquè és molt similar al que tenen encara avui en dia els reptils, encara es mouen amb aquests nivells de desenvolupament.
Però el cervell humà ha anat evolucionant i s'ha format per damunt d'aquest cervell reptilià una segona capa, que és el cervell límbic, que aquest és la part que ja inclou, diguéssim, les emocions.
Aquesta és la part del cervell que fa que sentim gelos, sentim enveja, sentim por, sentim alegria. Tot això ve perquè tenim aquesta part del cervell, que és la segona part. És una part que es va formar fa uns 20 milions d'anys, o sigui, també és molt antiga, però és la que ens permet ja tenir unes certes relacions personals. L'anterior no, l'anterior és simplement un animal que viu i sobreviu, i aquest és un animal que ara es relaciona.
És una mica més una evolució i és el que té a veure amb totes les estructures hormonals de la persona. Bé, des de l'adolescència i tots aquests moviments hormonals passen per aquest servei que es va una mica situant.
Després tenim una tercera evolució, que és la que ha vingut fa aproximadament entre 5 i 1 milions d'anys, o sigui, ja és bastant més actual, que és la que en diem el neocòrtex, que és el cervell que pensa. Aquesta capacitat que tenim els humans de pensar ve donada per aquesta part superficial, que és la part més petita de tot el cervell. Ah, sí? Sí, és la part més superficial. Però és com la més important, no?
Sí, per tenir les nostres relacions de vida quotidiana és la que més fem servir al dia a dia. A la feina, a la família... Totes les decisions que prenem, les prenem perquè és aquest servei el que està treballant. O sigui, és una part que és molt nova, és molt, diguéssim, molt important, però alhora està poc desenvolupada. Clar.
Però clar, quin és el problema que ens hem trobat als éssers humans? Doncs que malgrat que el cervell és un òrgan que ha estat evolucionant molt, la vida ha evolucionat molt més ràpid. Clar. Perquè clar, estem parlant que el cervell racional, el que pensa, es va formar fa un milió d'anys. Però en què se sembla la vida fa un milió d'anys a la vida d'ara?
Absolutament en res. És a dir, la velocitat a la que han anat pesant les coses ha passat per damunt de la capacitat del servei d'adaptar-se, des d'un nivell d'estructura. O sigui, estem inadaptats. Totalment inadaptats. O sigui, tenim un servei molt bo, però molt bo per la vida de fa 100.000 anys, 10.000 anys. I com s'hauria de desenvolupar?
S'hauria de desenvolupar a una velocitat a la que, diguéssim, genèticament és impossible que es desenvolupin. Clar, clar, clar. Llavors, què passa? Que, com que no és capaç el cervell de desenvolupar-se a la velocitat que hauria, doncs el que fa és improvisar. I aquí és on venen tots els problemes que tenim les persones. És a dir, el cervell el que fa, en el fons, és... Es pensa que encara vivim a la sabana...
perseguits pels lleons, passant gana, a l'hivern fred, a l'estiu calor... O sigui, es pensa que encara estem en aquesta vida, no? Llavors, clar, tot el que nosaltres sentim, tot el estrès, totes les pors, doncs el cervell es pensa que és perquè n'hi ha algun lleó al voltant que està fent coses, o perquè el temps el que sigui, no?
És a dir, simplement el servei s'improvisa i dona solucions que ell creu que són les més adaptatives, però en realitat no ho és. Per què? Perquè la vida fa, posem, 10.000 anys, si hi hagués una paraula amb què s'hagués de definir la vida fa 10.000 anys, aquesta paraula és perill.
antigament la vida era un perill constant per tant el cervell i tot el cos era una necessitat número 1 sobreviure quines són les situacions de perill que es podien donar
en un animal o un humà que visqués fa això, fa molts anys. Es podien donar tres coses, tres situacions perilloses, i només eren tres, encara que ens sembli que els perills podien venir de moltes coses, només podien venir de tres bandes. La primera, que se't mengés un animal.
Per tant, això ho hem descartat, no? A la vida actual és impossible. A la vida actual és impossible. O molt impossible. Però el cervell encara està preparat per sobreviure davant d'això. I aquesta és la primera. La segona possibilitat era morir de gana. Una època de sequera, el que fos, doncs no hi havia aliment per menjar i l'home es moria de gana. Aquesta era la segona situació de perill, a la que es podia trobar un humà de fa 10.000 anys, per exemple, no?
I la tercera possibilitat, i última, és morir de fred. Deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do. Sí, una vida una mica dura, no? Doncs, aquestes tres seran les possibilitats, o que se't mengessin, o que morir de gana, o morir de fred. Aleshores, què passa?
que el servei busca actualment solucions en cara a aquestes tres possibilitats. O sigui, el servei encara es pensa que ens estem a punt de morir de gana, o ens estem a punt de morir de fred, o que se'ns està a punt de menjar algú. Clar, és una situació que, com tu has dit abans, no s'assembla en res a la situació actual, no? Clar. I això porta a que el cos reaccioni davant coses que dius, home, doncs...
No té cap sentit, no? I ara et posaré uns exemples. Tu imagina't ara que estàs a punt de perdre l'autobús, no? Clar, l'autobús vol dir que arribaràs tard a la feina, etcètera. Clar, amb què pots relacionar això el servei? Ostres, molt complicat. Que és amb una persecució o no? Possiblement amb una persecució o que t'estàs a punt de morir de fred, per exemple, no? No ho sé.
O imagina't que tens un examen i estàs a punt de passar un examen a classe. Aquesta situació d'estrès, el cervell, aquell està a punt de relacionar. El cert és que cada persona ho relaciona. Clar, però l'estrès és com una malaltia del segle XXI, es diu sempre. Per tant, suposo que justament és conseqüència d'aquestes respostes del cos a aquestes situacions noves, potser. Sí, l'estrès és una resposta del cos davant d'un problema que es troba. Vull dir, no sé si tenien estrès també en aquella època.
En aquella època tenien estrès. Sí? Hi havia atacs d'angoixa i aquestes coses. Bueno, devia haver-ne i era, però... Devien tenir un nom diferent, potser. Devien tenir per altres raons. El tema és que les coses que a nosaltres ens preocupen avui en aquella època eren molt diferents, però segur que en tenien. A veure, no hem d'oblidar que en aquella època també es formaven famílies, també les mares tenien fills, els fills es morien o s'enfermaven. Aquestes situacions d'angoixa que avui es poden produir
en aquella època també es produïen. Evidentment no es produïen perquè el teu jefe t'està a punt de despedir, aquesta no la tenien, però en tenien d'altres, les situacions eren. I per tant, el servei, en aquella època, igual que ara, davant d'un problema d'aquest d'estrès o d'angoixa, reaccionava igual.
Llavors, aquí m'agradaria relacionar-ho una mica amb fer una reflexió sobre el tema de les dietes. Sí, és veritat, és el que hem dit al principi, no? Sí, perquè tot això té una relació directa. Si entenem, com hem dit, que el servei intenta relacionar el que ens passa amb les coses que passaven fa un milió d'anys, quan tu a un servei el poses a la dieta, què es pensa que li està passant?
Doncs segurament, en molts casos, de fet en gairebé tots els casos, el servei es pensa que hi ha una escasetat d'aliments, perquè de cop i volta comença a menjar menys. I què fa el servei quan detecta que hi ha una escasetat d'aliments? El servei està codificat de la següent manera. Quan detecta que hi ha una escasetat d'aliments, intenta aprofitar al màxim l'energia dels aliments que té.
O sigui, d'alguna manera acumules el màxim de greix possible. Per què? Doncs perquè és possible que d'aquí a una setmana no tinguis res per menjar. I per tant, ves amb compte, no gastis massa...
amagatzem el màxim de greix possible, que la setmana que ve ja veurem què podem fer. És a dir, que en el fons, quan estem dient-li al servei, quan estem ficant-nos a dieta, el que li estem enviant al servei és una ordre de guarda-li-ment... Que curiós, no? Sí, sí. I engreixa't el màxim que puguis. O sigui, per això molts cops no funciona, no? És aquesta idea que... Exacte. Algú comença a fer-ho i li acaba sortint del revés, està més de mal amor, no? Tot plegat. Sí, sí. Perquè poses... O sigui, no podem fer dieta. Exacte.
Bé, es pot fer dieta, jo sempre dic que la millor dieta és l'alimentació sana, és el que s'ha de fer, i sobretot fer esport, perquè fer esport és igual ara que fa un milió d'anys. Clar, això està bé, el que passa que suposo que per perdre molts més quilos del que voldries, alguna cosa s'ha de canviar. Sí, clar, depèn de... Aquí està el que diríem la pressa que tingui una en perdre diferents quilos, però en el fons és una mica una... és contraproduent, no?, relacionar les dietes amb el que el servei ens demana.
I avui ho hem descobert, hem entès una mica d'on venim, no?, mai millor dit en aquest sentit i com funciona aquest cervell que està una mica anclat, no?, a com funcionàvem fa bastants, bastants anys. Això mateix. Doncs moltes gràcies, Francesc Corbella, per explicar-nos una mica avui, doncs, entendre una mica millor com funciona el cervell i també, doncs, perquè algunes dietes de vegades ens van de revés. Exacte. Gràcies i fins dimarts que ve. Molt bé, a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèxica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Un moment ara per la literatura i per això saludem el Diego Marcos de la Lleberia Resenya de Sant Just. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme.
Per parlar de novetats literàries i de recomanacions diverses, avui comencem pel llibre Dinero para Fantasmes, d'Edgardo Kosarinsky. Sí, és un autor argentí que està ubicat a París fa bastants anys, jo diria que des de la diàspora argentina de la dictadura que es va establir la seva residència a París. Llavors, aquest senyor, bàsicament, ell es dedica al cinema. Mhm.
fa produccions que estan entre el documental i la ficció, però la seva activitat principal és la del cinema. I això es reflexa molt en aquesta novel·la que hem estat repassant, el Dinero para Fantasmes.
Quan comença la novel·la, és un alumne de l'escola de cinematografia que està buscant espais per filmar exteriors d'un treball que ha de fer. Llavors entra en un cafè on hi ha un senyor, un senyor ja gran, en una taula que està escrivint en un quadern. Llavors parla amb el propietari del cafè, s'hi pot fer unes fotos, l'explica el projecte,
I, a més, així li deixen fer les fotos. Llavors ell fa les fotos i quan va a l'escola de cinematografia li presenta el seu tutor. I el seu tutor, mentre repassa les fotos, veu la imatge d'aquest senyor que estava assegut en una taula escrivint i li recorda a un vell director de cinema. Un vell director de cinema que de cop i volta va desaparèixer.
Llavors el noi no sabia de qui li estava parlant. Sembla ser que era massa jove, no pertanyia al seu temps. Llavors es va dedicar a buscar informació sobre aquest director de cinema. I sí, efectivament, va trobar que havia estat un director de cinema argentí, que havia fet algunes pel·lícules d'èxit i de cop i volta va desaparèixer.
Llavors va tornar al cafè amb la intenció d'intentar localitzar aquest senyor. Però es troba que la model del cafè li diu que aquell senyor es va acomiadar. Es va acomiadar definitivament, com que ja no tornaria mai més per aquell cafè.
però que havia deixat uns quaders perquè li entreguessin a l'estudiant de cinema. En la qual cosa, això corrobora que realment el senyor aquell era el que havia identificat el seu professor. I a partir d'aquí comença la lectura dels quaders, on parla d'un guió, d'una pel·lícula, que és d'una noia que ell en un càsting, el director de cinema, en un càsting va triar per fer un petit paper
en una de les seves pel·lícules. Llavors va aparèixer allà aquella noia amb aquest petit paper i de cop i volta també va desaparèixer fins que un bon dia qui apareix és un noi preguntant per la noia. Li explica que està molt enamorat d'ella i que l'està buscant i que ha desaparegut des que havia fet la pel·lícula. Llavors comença tota la narració
allò de la trajectòria i de la persecució d'aquesta noia, de com aquesta noia ha acabat a Berlín... Perdó. Com aquesta noia ha acabat a Berlín...
el director de la pel·lícula fa un viatge a Berlín per veure si la pot trobar i efectivament a veure, prepara primer per veure si la pot captar perquè ell indaga dins del món del cinema si a Berlín havia fet alguna cosa i si també havia fet una petita pel·lícula
amb una aparició d'aquestes de minut el que passa és que el que prepara és una exhibició pública de la seva pel·lícula en la que apareixia aquesta noia i efectivament la noia va a veure l'exhibició aquesta i allà es retroben se la troba una noia que havia estat una noia de carrer una noia de barri se la troba jo amb joies caríssimes abrics de pell i amb xòfer particular
Llavors, què es troba? Doncs que ha passat a ser una, diguem, concubina d'un magnate rus. No, la història és una mica... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Ha passat a ser una concubina d'un magnate rus, però que hi ha un contracte, que és que tant l'abric de pell com les joies són de lloguer. Ah, mira...
A canvi, hi ha un altre contracte de lloguer que ella està llogada al magnate rus i mentre donin aquests contractes ella podrà gaudir de tot això.
Llavors, a partir d'aquí, estem parlant d'uns quaderns on ha escrit aquest senyor, a partir d'aquí, aquests estudiants de cinema són els que comencen a elaborar un guió per fer una pel·lícula. I fan una pel·lícula que, en definitiva...
és que en la trama del guió el que fan és que el noi, el noi aquest que buscava la noia, la troba, fan que la trobi definitivament. El que passa és que han trobat un cadàver a Berlín d'un camello que duia no sé quants grams de cocaïna a dins de l'estómac i l'havia reventat una de les bosses
I la documentació que duia era la del noi aquest. Llavors elaboren un guió on realment... És una mica embolicat. Intentaré explicar-ho. A veure, sí. On realment el noi ha anat a Berlín. Ha fet de camello. Sí.
S'ha trobat amb la noia. Però el xòfer i guardespatlles que porta la noia és el cadàver que troba la policia. Amb la cocaïna i amb la documentació del noi. El noi i la noia es troben a juntar. La noia ve a alguna de les joies que tenia en lloguer i desapareixen.
Llavors, quan aquests dos alumnes de l'escola de cinematografia van a una exhibició d'alumnes d'escoles de cinematografia en un petit poblet...
Paren en un restaurant de carretera i aquí es troben, Carme, el noi i la noia que havien decidit refugiar-se en un poblet petit de l'Argentina fora de les màfies russes. Molt curiós. No és la novel·la així, sinó que això és el guió
Exacte, que està a dins del llibre. La novel·la és l'altra, és la dels dos estudiants de cinema i el director aquell desaparegut. Déu-n'hi-do. És curiós perquè això és el que...
passa a convertir-se en el tema principal del llibre. Clar, clar. És veritat. És el tema central. Sí, sí, sí. Passa a convertir-se en el tema central del llibre i és una història que passa a dins d'una altra història. Exacte.
Això ja ho havia llegit jo alguna vegada en el Paul Auster, també. Sí, és veritat. Sí, un llibre dins d'un llibre i un llibre. Doncs és el llibre principal que hem recomanat avui. Passem ara a comentar algunes altres novetats literàries que podeu trobar aquests dies a les llibreries i, per exemple, parlem de L'último Superviviente.
Sí, l'autor és un tal Chip Walter, i ni més ni menys és, diguem, la història de l'evolució humana. Fàcil. Bueno, acostuma a no ser fàcil, no? Per això, per això. Sí, perquè aquest senyor, a part de desenvolupar molt l'etapa de l'infància, fa molta incidència també en el desenvolupament del cervell, com hem arribat a tenir aquest cervell, no?,
I, a més a més, busca diverses arrels. No només el Nandertal europeu, sinó que també hi ha els hobbits d'Indonèsia i els... A veure, això ho he de dir, denisovanos de Siberia, que són els habitants de la cova del Cervol Vermell. Sí que és una... Últimament hi ha hagut
Allò que la branca evolutiva no venia només d'una espècie, sinó que són moltes les espècies que han donat origen a l'home actual. I una mica està basat en això.
Molt bé, doncs és un altre dels llibres que portem avui dimarts. Anem cap al següent, que és Imhotep, com no sé com es deu pronunciar, eh? Suposo que és Imhotep, és egipci. A veure, l'autor és Christian Jacques. Christian Jacques, jo feia anys que no veia un llibre d'ells.
sempre havia escrit coses sobre Egipte. Sí. Sempre. I algú molt entès en temes egipcis em va dir que era bastant rigorós. Molt bé, doncs mira. I era així que si algú realment estava interessat en els temes egipcis, que valia la pena... Doncs ara pot ser un bon moment per llegir-lo, no? Sí, el que passa és que l'obra de Christian Jacques en temes egipcis és una mica inabarcable. Entem...
moltíssima cosa publicada. I ara ja et dic, feia uns anys que jo no veia res, no apareixia res per les llibreries de Christian Jacques, i m'ha sorprès, doncs, això, tornar a veure que es tornen a publicar coses d'ell, no? Molt bé, i acabem amb l'últim llibre d'aquesta demana, que és Vale la pena l'Utxar, de Marcos Anna. Bé,
Val a dir, aquí, millor dir, s'ha d'aclarir una cosa, que és que Marcos Anna és un lluitador de... Sembla que ara ha de tenir 93-94 anys. Qui era aquest senyor? Doncs aquest senyor...
És un noi que va néixer, era un noi que va néixer el 1920, amb 16 anys se'n va anar a lluitar amb la joventut socialista, la guerra civil, quan la república va regularitzar l'exèrcit
El van fer fora perquè no era major d'edat, no tenia 18 anys. Llavors el 38 va complir els 18 anys i ell va tornar una altra vegada al front. Es va acabar la guerra, el van fer presoner, el van ficar a la presó i cap allà l'any 60, 60 i pocs, va sortir una mena d'amnistia, en Franco encara viu,
que dictava que tots els presos polítics que duguessin a la presó més de 20 anys podien ser alliberats. I en què es van trobar? Que amb l'única persona que feia més de 20 anys pres polític que hi havia a les presons espanyoles era Marcosana. Llavors, en què es troba? Un noi que amb 18 anys entra a la presó i amb 40 i alguns surt de la presó, no?,
Sí, no havia viscut, no havia tingut vida, pràcticament. I jo recordo llegint un llibre anterior del Marcos Anna, que es deia si esto es un árbol o algo así, o esto es un árbol, el títol és algo así.
Ell narrava els seus anys de la presó i com quan va sortir de la presó que no coneixia res i es va trobar amb una prostituta i li va explicar que ell mai havia estat amb una dona i demés, la prostituta se'l va endur a casa seva.
el va iniciar amb l'acte sexual i no li va voler cobrar res. I a partir de llavors es van fer bastant amics. Bé, doncs ara Marcos Anna surt amb un llibre que diu que això, diu, vale la pena luchar. I una mica reiteratiu i en la línia del Hessel i de José Luis San Pedro.
d'això, que no ens deixem vèncer, que estan intentant fer-nos fora del sistema, quasi com aquell que diu, i que realment val la pena lluitar i s'ha de continuar lluitant. Doncs un bon últim apunt per aquesta setmana. Moltes gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya. Tornem la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Que vagi molt bé i bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
10 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. Per tant, ja és la recta final del programa. I el que fem a aquesta hora és parlar d'actualitat i ens fixem en què s'ha parlat a la xarxa aquest matí de dimarts. I per això saludem el Marc Marmà. Bon dia, Marc. Què tal? Molt bon dia. Bé, molt bé. M'ho godeta a la xarxa. Sí, no? A més a més, encara s'arrosseguen alguns temes d'ahir al vespre, com per exemple Batalles 1, que això fa referència al programa de Vot.
Sí, el programa de la Voz, recordem aquell programa on els diferents concursants mostren el seu talent i després tenen com els seus coaches, els seus entrenadors. Doncs ahir va triomfar, perquè de fet encara des d'ahir a la nit...
que és trending topic a tot el país, i es veu que va triomfar molt, jo no vaig poder veure, però tot el que he llegit va triomfar molt una batalla que va haver-hi entre un dels alumnes de Bisbal i un dels alumnes de Malú, que va acabar guanyant el de Malú. Per tant, aquest hashtag de Batalles1 era, diguéssim, la primera ronda, per això el hashtag és Batalles1.
Molt bé, doncs és el primer dels hashtags, n'hi ha un altre que és FIFA, directament, no? Sí, perquè FIFA, relacionat totalment amb la pilota d'or, Balón d'Oro, són els dos hashtags que hi ha ara mateix de novetat màxima. Per què? Perquè ni més ni menys que la FIFA i l'equip han publicat els 23 nominats a la pilota d'or, que s'anunciaran, recordem com sempre,
a finals de desembre d'aquest any. Per informació a tots els que ens estiguin escoltant, nominats del FC Barcelona, Leo Messi, Andrés Iniesta, Xavi Hernández i Neymar. Vull dir, quatre nominats del Barça. A més a més, dic que Xavi i Iniesta, els únics jugadors espanyols i catalans nominats en aquesta pilota d'or. I estàs d'acord amb aquestes nominacions o com ho veus?
Sí, m'agraden bastant, m'agraden bastant, tot i que m'agraden molt més els que s'han deixat. És a dir, m'agrada que no hi siguin jugadors, per exemple, com Iker Casillas o Sergio Ramos, és a dir, els passa factura una mala temporada, tot i que també, per exemple, hi ha jugadors com Eden Hazard, un jugador del Chelsea, un jugador belga, que no acabo d'entendre molt bé què hi fa entre aquests 23 nominats.
Però tot i així, resulta curiós, saps qui hi ha nominat? Mesut Ozil, aquell jugador que al Madrid es va deixar escapar aquest estiu. Doncs, per el que fa al Barça, com dèiem Messi, Xavi, Niesta i Neymar, per el que fa al Madrid, Cristiano Ronaldo...
i Gareth Bale, només. Vull dir que dos jugadorets del Madrid entre aquests 23 nominats. Algun més que segur que ens faria gràcia, doncs Jaia Touré, aquell que vam deixar escapar per la porta del darrere del Camp Nou, i qui també opta a poder guanyar aquesta pilota d'or, més enllà de Leo Messi, Cristiano Ronaldo, és Frank Ribery, el jugador francès que va guanyar la Champions amb el Bayern de Múnich.
Molt bé, doncs en alguns dels temes d'aquest parell. N'hi ha més, un altre que també ve d'ahir al vespre, que és arran del convidat, Maruja Torres TV3. Sí, Maruja Torres TV3 i el convidat, igual que el tema de la voz. Encara hi són, eh? Sí, és una mica el conte de la marmota. Cada dimarts pel matí encara arrosseguem la voz i el convidat al programa d'ahir de la Maruja Torres TV3.
que va deixar algunes parletes, el tinc guardat per veure'l, eh, Carme? Tu no sé si el vas veure. Jo l'he de veure, tampoc no els dilluns, no els puc veure mai en directe, però sí que la setmana passada, tard, vaig veure el de Salamartín, em va agradar molt, i tinc ganes de veure també el de Maruca Torres, o sigui que ja m'anà d'apunto.
Jo hi he dit algun titular que Marujca Torres va confessar que va drogar ni més ni menys que algun personatge de les Rambles i se'l van portar al llit. Això va aixecar bastanta controvèrsia. Marujca Torres i la seva vessant més esbojarrada va aparèixer ahir en el convidat.
Doncs és un altre dels títols, més un altre ara vinculat amb el tema futbolístic, també, perquè és trending topic, Simeone. El Xolo Simeone, exacte, l'entrenador de l'Atlètic de Madrid, perquè, clar, de la FIFA i de la pilota d'or es nominen els 23 jugadors que opten aquesta pilota d'or com a millor jugador de l'any 2013, i de la mateixa manera també es nominen
els 10 entrenadors per guanyar el títol el millor entrenador d'aquest any 2013 i què passa amb el Xolo Simeone que no hi és en aquesta llista i per tant tots els abanderats de Simeone ja han corregut ràpid a les xarxes socials a sortir en defensa de l'entrenador argentí que recordem que l'any passat va guanyar la copa contra el Real Madrid a la final
defensant a Simeone molta gent personalment no hi estic gaire d'acord no creus que no hi hauria de ser?
si veiem els altres 10 entrenadors personalment estan ara mateix per sobre del Xolo Simeone potser és l'opinió antipopular veient com s'està movent a la xarxa i com la gent surt amb la defensa aferrissada de l'entrenador de l'Atlético però recordem Pep Guardiola tampoc hi és perquè Pep Guardiola no va entrenar l'any 2013 i el que més em sorprèn a mi és exactament Tito Vilanova que no hi és en aquesta llista de
de 10 nominats, entre els que sí que hi són Vicente del Bosque, Escolari, entrenador del Brasil que va guanyar la Copa de Confederacions, Joop Henkes, que recordem va guanyar el triplet amb el Bayern, i jo crec que no hi haurà dubte que és qui se l'emportarà. Molt bé, i acabem encara amb un parell més de trending de tòpics, que són León, arran d'aquest escape de gas i la mort de diferents miners.
Sí, recordem a Leon i ho comentàvem també aquest matí quan obríem el programa amb els titulars, aquesta fuita que va produir sis morts, ni més ni menys que a la ciutat de Castella i que per tant encara totes les condolències que s'estan expressant a través de la xarxa.
I l'últim, que és la NBA, no? Perquè comença, torna aquest torneig, aquest campionat. Torna el torneig més important o, si no, que té més ressò, sobretot el que fan els Estats Units, ho farà aquesta matinada. Per als més malalts, torna avui LeBron James.
A mi la NBA m'agrada la manera en què es ven, però t'he de dir que a l'esport sóc més seguidor, m'agrada molt el bàsquet, m'agrada més la CB. Vull dir, sóc un tio molt tradicional, però a mi la NBA m'agrada veure més els shows, que no... Dormiré tranquil aquesta nit, no em despertaré a hores intempestives a veure la NBA. Em sembla que tu tampoc, no? No, no, no, jo tampoc, tampoc.
Doncs moltes gràcies i tornem demà més coses. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
I d'aquesta manera tanquem aquest just a la fusta d'avui dimarts, 29 d'octubre. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea i els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat dels Diablets, aquesta nova colla que s'enceta avui. Hi ha una reunió a les 7 del vespre a Can Ginestà. També hem parlat del novembre literari amb l'Arnau Cònsol i la Silvana Boc de Tertúlia, d'actualitat.
Avui hem parlat del canvi d'horari amb el Jaume Campreciós, el Pep Quintana i el Jordi Farràs i també hem tingut temps per parlar d'històries del Marc del Cordill amb el Pep Quintana, també de coaching amb el Francesc Corbella, de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya i ara mateix ho sentit el Marc Marvà parlant d'actualitat. Tornarem demà amb més coses, us ha parlat Carme Berdoi i us acompanyem cada dia de 10 a 1 del migdia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracà, amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La ràdio de Sant Jus.
És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Tornen a robar la senyera de la penya del Moro. La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana confirma que algú l'ha arrencat i al seu lloc hi ha col·locat una petita bandera del Barça. És la tercera vegada que la senyera desapareix i l'ANC assegura que de seguida es tornarà a col·locar. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 29 d'octubre. Amb titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'augment de l'impost del cadastre s'explicarà a l'associació de veïns d'aquesta setmana. Dama, concretament, l'alcalde ha convocat una reunió amb l'entitat per explicar l'actualització que ha generat polèmica arran de la recollida de signatures de Siu en contra de la pujada. Demà arrenca el novembre el literari. Durant un mes, Sant Just acolliran un brossos actes literaris amb convidats de primer nivell. Al cartell el formen, entre d'altres, Joan Margarit, Pilar Sant Pau i Màrius Serra. Al centenari d'Espriu també s'entrarà en alguns dels actes.
I els Diablets de Sant Jus volen fer el seu bateig de foc oficial a l'abril al Correfoc i per això el grup de foc vol seguir involucrant a més nens i nenes del municipi i fer pinya. Avui a les 7 de la tarda faran una xerrada per explicar l'activitat de l'entitat.
Bon dia, et roben la senyera de la penya del Moro i col·loquen una bandera del Barça. Diversos veïns van avisar ahir al migdia a representants de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana que no es veia unejar la senyera des de Sant Just. L'entitat ho va comprovar in situ i va confirmar que havien robat la senyera. A més, en lloc seu, hi han col·locat una petita bandera del Barça. L'ANC tornarà a col·locar la senyera, tot i que encara no sap quan. Sant Just Notícies.
Membres de l'ANC van pujar ahir a la tarda a la penya del Morro i no hi van veure les restes de la bandera. Una d'elles és Montse Molinero, que ha explicat a la penya del Morro què s'hi van trobar. Estava arrencada perquè sí que ha quedat el tros del llom que hi ha reforçat, diguem-ne, que és els punts d'enclatge, però el rest de la bandera no hi és. I a sota hi havien posat una bandera del Barça, d'aquestes petitones, que deu fer 20 per 15, una cosa així, o sigui que és molt petita, però hi ha la bandera del Barça.
La senyera uneix a la penya del Moro des del juny de l'any passat i aquesta és la tercera vegada que la roben. L'últim cop, però, va ser a l'agost de l'any passat. Montse Molinero avisa que enfilar-se per treure-la o arrencar-la és perillós. També s'arrisca la vida, perquè tal com està penjada, aquesta persona ha sigut enfilant en el pal i posar-la, cosa que ell sabrà el que s'arrisca. Aquell pal té molta alçada i balanceja, vull dir que vagin jugant.
La cara desaparegut es va instal·lar al març per renovar la que hi havia, que s'havia deteriorat. Des de l'INRC, Montse Molinero agraeix el suport de la ciutadania. Tot ha sigut desaparèixer i ens han conversat a enviar missatges, missatges i trucades dient que no veiem la bandera, que no veiem la bandera, suposem que això haurà sigut ahir al vespre o aquest matí. I de seguida la gent ha reaccionat, o sigui que hi ha una vigilància permanent d'aquesta bandera per part de la ciutadania.
L'Assemblea ja ha denunciat el robatori als Mossos d'Esquadra i en els propers dies tornarà a penjar la senyera a la penya del Moro.