de confiança els prenia objectes i arribava a entrar a casa de les víctimes. Actualitat política s'ha reprès fa tot just una hora al Parlament de Catalunya el debat de política general. El primer a intervenir ha estat el líder d'Esquerra Republicana. Oriol Junqueras ha reclamat al govern d'Artur Mas que els pressupostos per a l'any vinent siguin justos davant del patiment de la ciutadania per la crisi. Tenim una obligació.
en un context especialment injust com el que vivim, i és que els propers pressupostos siguin els pressupostos, almenys en termes relatius, atès que no podem decidir el volum absolut dels pressupostos, que siguin, almenys en termes relatius, els pressupostos socialment més justos dels últims anys. Respon a Esquerra Republicana el president de la Generalitat, Artur Mas, i continuaran intervenint a la cambra tots els grups amb representació.
Parlem ara de mobilitat. El municipi de Cornellà de Llobregat comemora la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible. Ho fa amb diverses activitats. De fet, a aquesta hora comença una caminada destinada a la gent gran del municipi. Ràdio Cornellà, Verònica Tomico, bon dia. Bon dia. La ruta per a la gent gran comença a les 10 del matí a la plaça de l'estació i passarà per tots els barris de la ciutat. A més, el recorregut inclou punts d'interès cultural.
David Calabutge és el tècnic de Medi Ambient a l'Ajuntament de Cornellà. Pot venir qui vulgui. Acabem amb un aperitiu allà al Centre Civilitès en el fons. I crec que és un record molt maco. El dissenya el Frenci Vila, com des de fa 10 anys. Ell sempre intenta que hi hagi racons d'aquells que no ens fixem gaire i que són molt interessants de la ciutat. A la iniciativa també s'han sumat a 3-7 municipis del Baix Obregat i l'Hospitalet.
De fet, aquest diumenge està previst a una bicicleta de comarcal oberta a tota la ciutadania. Notícies en xarxa Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1
Ara passen 5 minuts de les 10 i és moment de començar el Just a la Fusta.
I per això, com sempre, el primer que fem és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Perquè comencem de seguida repassant les notícies de Sant Just. En aquesta primera hora el que farem també serà parlar de l'actualitat general del dia, repassar la previsió del temps amb el Carles Hernández de Rius i, a més a més, també mirarem de connectar cap a tres quarts d'onze amb la Dolors Moreno i el Lluís Martínez, que a aquesta hora estan fent la cursa de mobilitat. Ara explicarem què és aquesta cursa de transports dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Mirarem de parlar amb ells
cap a tres quarts d'onze, quan ja hauran acabat aquesta cursa que fem des de Sant Just fins a Barcelona. I tenim més coses al programa d'avui, us acompatirem fins la una del migdia, com sempre, i cap a les onze i deu el que parlarem és de cinema, del documental del mes que arriba demà divendres a Sant Just, podrem veure Infiltrators, ahir vam parlar amb el president de la Taneu, Albert Macià, i avui en parlarem amb la Laia Auvia, que és una de les responsables de la productora Paral·lel 40, que ens acosta a aquest documental cada mes a Sant Just.
A més a més, també tindem la cartúlia dels dijous amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bárbara i la Montse i la Rea. Una nova recepta de cuina del restaurant El Niu. Avui parlarem de cargols a la llauna. Per tant, els amants dels cargols no us la perdeu perquè sembla que no és tan difícil de fer.
I encara més coses, tindrem la Maica Duenyes, que avui vindrà a l'estudi per parlar-nos de teatre, com es presenta aquesta nova temporada, i a més a més també els vins amb l'Estric Goldstein, del celler de Can Mata. Avui, Andrea, no sé si tornaràs a aparèixer en aquestes accions. Avui era el Carles, crec. Li tocava el Carles. I em sembla una bona proposta. Vestiu jo cada dijous. Anar-vos canviant. Serà avui cap a tres quarts d'una al migdia, al final del programa. El que passa és que no sé si el Carles ho sap. Bé, doncs ja ho trobarem. Ara t'hi recordarem.
Tot això des d'ara i fins la una del migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Comencem, com dèiem, parlant de les notícies del nostre municipi i també el que us explicàvem, aquesta cursa de transports que forma part de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, Andrea. Doncs aquest matí Sant Just està participant, podríem dir-ho així, de la cursa de transports interurbana amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, sota el lema Airenet Fes el Pas. Dolors Moreno, que és tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament, ha sortit a dos quarts de deu amb cotxe des de Sant Just i Lluís Martínez, president de l'associació Amics del Barri Sud, ho ha fet amb transport públic
i hauran d'arribar al centre de Barcelona. És una de les activitats que es fa per impulsar noves formes de mobilitat i perquè es faci servir menys al cotxe particular. L'objectiu d'aquesta cursa és intentar demostrar els avantatges econòmics i energètics del transport públic i reivindicar-lo per Sant Just. Tot i això, la regidora de transport, Gina Apol, admet que en aquesta cursa acostuma a guanyar el transport públic en el cas de Sant Just. No ens sentim... Se'ns acaba la música de cop, justament quan anàvem a donar pas aquest tall. Ara sí, sentim...
la regidora Gina Pol. El que es tracta és de poder comparar a nivell pràctic quins costos té agafar un vehicle privat i quins costos té agafar un transport públic. Per tant, no només es calcula que s'inverteix en temps, sinó també en benzina, en pàrquing per aquell vehicle privat. El que sí que és veritat és que en el cas de Sant Just sempre acaba guanyant el transport privat, perquè tenim molt a prop Barcelona. Volem què passa avui?
Sí, perquè una cosa és guanyar, per exemple, en temps, però l'estalvia energètica o l'estalvia econòmica que pots tenir amb el transport públic potser és diferent. Després ho sabrem. Tot i això, Gina Pol considera que aquesta activitat serveix per conscienciar també d'altres aspectes, com dèiem, com la despesa energètica o la benzina. A Sant Just, un dels reptes pendents a mobilitat és la connexió amb el barri de Mas Lluí, l'obertura del vial en principi és imminent i s'ha de fer en els propers dies, i això permetrà que la línia de bus L10 també hi arribi.
I acabaré destacant dues activitats més pel que fa a la Setmana de la Mobilitat. D'altra banda, el Parc Ciclista dissabte es farà un taller per aprendre'n amb bicicleta i diumenge, com a acció conjunta amb sis municipis més de la comarca, es farà la desena edició de la Passegera amb Bicicleta, que es va presentar ahir en roda de premsa i va assistir el regidor de Medi Ambient, Pere Oriols, i seran més de 16 quilòmetres amb bici per aquests sis municipis del Bas Llobregat. La sortida oficial serà a dos quarts de 10 del matí des del Parc de la Marquesa de l'Hospitalet
I el punt final serà el parc de Torreblanca cap a 3 quarts de 12. Allà hi haurà avituallament, animació, un sorteig de bicicletes, altres activitats pels nens. I destaquem també que la sortida des de Sant Just es farà a 2 quarts de 11 del matí des del parc del Parador. Molt bé. Doncs això, d'una banda, tenim més qüestions. Parlem ara de Sant Just Solidari. Sí, perquè inaugura la seva seu de forma oficial demà i ho fa amb un munt de projectes a Camoapa, al poble nicaragüen que ha germanat amb Sant Just. Un dels més importants
farà que millori l'assistència oftalmològica dels habitants de Camoapa. A banda de seguir amb els projectes que ja tenen en marxa allà, com la Casa de la Mujer o el Centre de Desenvolupament Infantil, l'entitat iniciarà un pla conjunt amb l'Institut Català de la Retina, a través del qual una sèrie d'oftalmòlegs aniran a Camoapa per intervenir a la població que ho necessiti, a més de donar material i aparells oftalmològics, i de portar unes 1.500 ulleres.
La idea és que en els propers anys hi hagi dues òptiques al poble que els nicaragüencs revin una atenció correcta, sobretot als nens i nenes. I a més, els propers mesos s'acabarà el primer grau en òptica que s'ha fet a la Universitat de Managua, la capital de Nicaragua, a través d'òptics sense fronteres. Per tant, hi haurà oftalmòlegs preparats.
a Camuapa, per donar una bona cobertura a la població en un futur. Una bona iniciativa. I tant. I també m'imagino que demà, en aquest acte d'inauguració d'aquest nou local, es parlarà de tot plegat i també Albert Sales, que és activista i professor de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, parlarà també de la transcendència dels nous moviments socials al món, com el 15M. Serà tot plegat, com dèiem, demà, a partir de les 8 del vespre, a la nova seu de Sant Jó Solidària, a l'edifici de les escoles.
Molt bé, perfecte. Doncs aquesta és una altra de les notícies d'avui. Acabem, però, parlant de política municipal. Sí, avui és últim dijous de mes, per tant, toca ple municipal, ple municipal del mes de setembre, que preveu aprovar l'adhesió de l'Ajuntament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La sessió tractarà una moció presentada per PSC, iniciativa Junts per Sant Justiciu per adherir-se al pacte, que tirar endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores.
El ple es farà avui i l'ordre del dia compta amb 10 punts, més el tor de prexit i preguntes. I un dels temes que es debatrà també és l'aprovació del plec de clàusules administratives per la concessió d'un equipament esportiu al Maslluí i també es determinaran els festius locals de l'any 2014 a Sant Just. Festa major, entre d'altres. Aquesta sessió, el ple municipal, es farà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament i s'acabarà, com sempre, amb els prexit i preguntes tant dels regidors com del públic assistent.
Perfecte, Andrea. Doncs demà ens explicaràs com ha anat, no? Ens sembla que acabes tu aquest ple. Em toca a mi, sí, sí. Que vagi molt bé fins ara. Ah, l'empunt musical. Sempre ho tinc preparat i no me'n recordo mai del Marta Pas, o sí que me'n recordo, però me'n recordo tard. A veure, sorprendo's. I ho fem quedar molt malament. Sí, perquè jo, bueno, potser em sorprens tu a mi, jo no els coneixies, diuen Fouls, però no sonen malament, crec que potser t'agradaran. I han tret un videoclip ara de la seva última cançó, que és un dels seus últims temes,
que és Out of the Woods, és aquesta cançó que sentirem de fons, i bé, han tret tres discos, aquest grup que es diuen Falls, com dèiem, i han estat nominats alguns premis, etcètera, etcètera, actuen el 27 d'octubre a les matars, i presentem, doncs, com que presenten aquest videoclip, aprofitem per sentir aquest Out of the Woods, una cançó que diuen que no està gens malament, i que la consideren fins i tot hit, és un vídeo, 28 d'octubre, perdó, a les matars. Dilluns. Doncs coneguem-nos.
Gràcies.
Arriba a Sant Jús el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. St. Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i, pum, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desbem, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, és moment de posar-nos al dia de l'actualitat a nivell general. Avui, a més a més, tornem a sala de l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Que passa en clau política, aquesta actualitat? Sí, pel debat de política general al Parlament. Tres dels quatre diaris coincideixen a destacar el mateix titular, o molt similar, poc originals crec que són,
El periòdico diu la solució, votar. Mas insisteix en la consulta el 2014 perquè Catalunya ja no confia en l'Estat després de 100 anys i Foment s'assuma al document de la Generalitat que demana exercir el dret a decidir en una convocatòria pactada.
és la notícia del dia al periòdico, de fet és el tema del dia i com a punt avui el titular és només hi ha una solució, votar el president Artur Mas deixa clar en el debat de política general que el full de ruta cap a la consulta continua al ritme previst acompanya l'article amb una fotografia seva durant la intervenció al Parlament i també acompanya la notícia amb unes frases del seu discurs pel que fa al procés diu no hi ha marxa enrere pel que fa a la consulta abans de final d'any concretarem la data, el contingut i el marc legal
També va dir que estic disposat a utilitzar tots els instruments democràtics, inclòs a la convocatòria d'eleccions. Pel que fa a les retallades, per primer cop en anys preveiem que no hi haurà noves retallades i un repte. La pobresa és molt alta. No voler veure-ho seria una irresponsabilitat. El diari ara diu solució les urnes. El president manté el rumb per fer la consulta el 2014 i insisteix que les eleccions serien l'últim recurs.
i avisa que les minories no poden obstaculitzar el camí que les majories han decidit emprendre. El veiem en fotografia de portada, una imatge molt gran. I a La Vanguardia l'agafen per una altra banda. Ens diu Mas, Catalunya sent efecte per Espanya però no confia en l'Estat. El president vol una consulta acordada o en un marc de tolerància. La minoria no pot imposar-se a la majoria ni ser exclosa, remarca. Promet restituir l'extre als funcionaris si l'Estat paga deutes.
I acabarem destacant que descarta noves retallades per el 2014 i fa autocrítica. I acaba dient que les urnes són la solució i no el problema. Doncs passem ara a actualitzar aquesta informació. Continua aquesta hora el debat de política general i tant el 324.cat com l'ara.cat fan un seguiment del minut a minut.
del discurs d'Oriol Junqueras, que diu que hi ha motius per l'esperança, però per l'eufòria, no? També l'Ara Puncat, en canvi, destaca que Mas i Junqueras fan evident el seu moment dolç,
I destaca les declaracions de Junqueras que diu que si tenen una alternativa a la independència demostrin la mateixa capacitat de convocatòria que la via catalana. També ha dit que som independentistes perquè en tenim un dret i una necessitat d'origen. També curiós, m'ha semblat que el 324.cat ofereixen aquesta enquesta que fan cada dia preguntant alguna cosa de l'actualitat i avui pregunten, per exemple, si t'ha convençut la intervenció d'Artur Mas i un 85% diu que sí.
Ho dic perquè és un percentatge alt amb una qüestió política que sovint la política sempre... Tots tenim el no molt ràpidament i m'ha semblat curiós. Més qüestions. Foment subscriu al manifest de Rigol però no participarà en el pacte nacional. És un altre dels temes d'avui. O bé també hi ha referent encara en clau política que Rajoy ataca la immersió a l'escola per calmar l'espanyolisme.
I declaracions de Núria Desperta, el programa 8 al dia, que diu que no s'ha tornat independentista, que ella no és independentista. Obrim ara Plana Internacional per fixar-nos en diferents notícies que han passat avui o van passar ahir arreu del món, Andrea.
I ens centrem primer de tot en l'Assemblea General de les Nacions Unides i ens diu l'avantguàrdia que l'Iran planta Obama. El president Hassan Rouhani esquiva la trobada i es reuneix amb altres mandataris com ara amb el president de França, en François Hollande, que amb ell sí que es va voler fer una foto i no va ser així. En Barack Obama diu que l'actitud distant del dirigent iraní obre especulacions sobre el seu marge d'acció i
I pel que fa a la qüestió nuclear, Rouhani diu que ha escoltat el discurs d'Avama i que està disposat a negociar. I una altra qüestió que voldria comentar és el ball de negociacions que s'estan fent a Alemanya després de les eleccions de diumenge que va guanyar el partit d'Angela Merkel. I diu al diari condemnats a governar. Els socialdemòcrates de l'SPD debaten demà la seva participació en l'executiu alemany.
I m'ha fet gràcia com a enclau internacional la Vanguardia ha tractat aquesta qüestió, perquè comença l'article dient qui vol casar-se amb Angela Merkel. Va ser l'avançadora diumenge, però sense majoria absoluta. Necessita, per tant, un marit baixet per continuar governant, però el que tenia, el liberal FDP, no va superar el 5% i es va quedar fora del Parlament. Merkel, per tant, necessita un núvi d'esquerres, però l'esquerra, vers i socialdemòcrates, té por de morir en la braçada marital.
I és com tractar l'avantguàrdia aquesta qüestió. Simpàtic tot plegat avui des de l'avantguàrdia. Mirem una mica enrere ara, ens n'anem al 26 de setembre d'un altre any, del 93, per exemple.
I llegim que Zanar ofereix el seu suport al govern per alliberar-lo de les exigències de Siu. El líder del PP diu que no s'haurà de pagar cap preu si es prenen les mesures correctes. S'han canviat una mica les coses, en aquest sentit, si més no, o almenys de moment ho sembla. Això és el que passava fa 20 anys. D'altra banda, llargues cues a Pedralbes, més de 2.000 persones havien visitat la col·lecció Thyssen, que s'havia inaugurat fa un parell de dies.
Això és el que passava fa 20 anys. En fa 15, la principal notícia era en clau econòmica i se'ns deia que la retenció econòmica de l'IRPF als salaris baixaria una mitjana del 14%. L'executiu preveia pel proper any un augment del 4,2% en despesa pública i del 4,9% en els ingressos. Una tempesta havia deixat sense llum a 57.000 abonats de FECSA i ENER a les comarques de Barcelona, sobretot a les línies també
que s'havien vist afectades de tren eren a Vilanova i Vilafranca. I fa 10 anys el principal tema passava per Ibarretxe, que dilatava el debat del seu pla, un pla sobiranista que presentava el Parlament Basc, que no es votaria abans d'un any. I també ens parlava, no sé si recordaràs, Andrea, la nigeriana Amina Lawal, que finalment no seria la pirada per adulter-hi, doncs...
Finalment s'havia absolt, era el tema principal i la fotografia de portada se li dedicava justament a ella. Fa 10 anys, això. Sí que em queda més a prop, eh? Sí, sí, jo també m'ha sorprès que ja fes 10 anys. Doncs és el 2003. I en fa 5, el 26 de setembre del 2008, el partit de Buix resistia al rescat de Wall Street. L'aladura del Republican suposava la fórmula del president contra la crisi. Els polítics temien un fort càstig electoral si ajudaven els financers.
i la Casa Blanca intentava pactar les noves mesures amb Obama i McCain. Mentrestant, Zapatero censurava les autonomies per no haver estalviat. Rajoy i la Pimec reprovaven la falta de coratge al govern davant de la crisi. Això ara fa exactament 5 anys. Després de fer aquesta retrospectiva, aquesta mirada enrere, tornem als diaris d'avui i ara amb les contraportades.
I comencem per la contraportada del Punt Avui on llegim que tot està vigilat i processat, ho saben tot de nosaltres. De quins parlen, Andrea? De companyies, grans companyies tecnològiques tipus Google, Apple, Microsoft... És una entrevista molt interessant que fan avui al Punt Avui Daniel Stulen, que és escriptor i que acaba de publicar El Club de los Immortales. Ha estudiat el Club Bilderberg. Els seus llibres sobre el Club dels més poderosos ha venut més de 3 milions d'exemplars i en breu s'estrenarà la cinta basada
en aquest llibre. Diu la periodista Marta Membibres, la humanitat està en perill, i ell respon, sona una mica apocalíptic, però ens hem d'imaginar un món on ja no hi ha països, només una massa que viu en megaciutats de 40 milions de persones, controlades per un elit ben protegida i amb accés a una tecnologia molt avançada. Ella diu, tot això sona una mica Blade Runner, i d'aquí ve el titular, Google, Apple, Microsoft, no són només grans empreses, són un aparell de seguretat del govern americà.
Tot està vigilat i processat, ho saben tot de nosaltres en tots els sentits. I un apunt pel que fa a Hollywood ens explica que Hollywood és un mitjà social de control per implantar idees que s'acabaran convertint en realitat.
Doncs ho llegim avui al punt avui, ens n'anem ara a La Vanguardia, que ens diu que això ho hem d'arreglar nosaltres i no els polítics. Avui les contres van bastant d'empreses, tema empresarial. Avui la contra de La Vanguardia entrevista Hermenegildo Zegna, conseller delegat d'Hermenegildo Zegna, aquest grup de moda, i ara l'entrevisten perquè ve a Barcelona a reobrir una nova seu al Passeig de Gràcia,
I diu que els millors italians ja no volen esperar a veure què fan els partits per ells, sinó que es preparen per fer les coses junts i retornar l'esplendor a la Itàlia febril. Diu que els ciutadans, els professionals i els empresaris hem de parar de queixar-nos, criticar i d'esperar que els polítics ens arreglin els problemes i prendre la iniciativa de sortir junts d'aquest forat. Diu, per exemple, Milà continua liderant la moda però estàvem perdent terreny i Nova York, Londres i París ens el guanyaven. Aleshores ens vam unir les grans firmes italianes i vam arriscar.
Amb els nostres diners vam contractar ponts professionals i en només sis mesos hem recuperat mercat i imatge. Molt bé, doncs ho descobrim avui a La Vanguardia. A l'ara tenim que l'arquitectura pot ser feliç. És l'entrevista de la Viviana Vallver, en l'obladi i l'oblada, que avui entrevista a la marca RCR Arquitectes. Són un equip, Rafel, Ramon i Carme. La Carme sembla ser que no va poder assistir a l'entrevista. Són tres personalitats fermes, diu, tres menys perillosament creatives que troben l'equilibri i compensen els extrems.
Tres punts de vista diferents amb un objectiu global i una química perfecta que els permet treballar en harmonia. I la Viviana, com fa aquest tipus d'entrevistes originals, podríem dir, diu que comença l'article pel final i acabant pel principi. I per això comença aquesta contra explicant com ha acabat l'entrevista. Acabem revolucionats, conversa intensa, emocionant, enèrgica, ens hi hem deixat la pell. En cada idea, cada gest, cada pausa, il·lusió per tots els cantons,
i declaracions clares. I d'aquí el titular. Creiem en un món millor, treballem amb somnis, l'arquitectura pot fer feliç. Intercanvi d'idees diu apassionat sobre la creativitat i un missatge evident de pur positivisme.
I acabem amb el periòdico. El meu pare tenia 60 anys quan va crear l'empresa. Molt empresarial, sí, sí. I també molt de tema emprenedor, aquest del periòdico. Carles Florença és gerent d'Eurocilla, emprenedor, business angel i professor d'emprenedoria. Diu que les claus de l'èxit d'una empresa familiar són les mateixes que per a una start-up, innovació i creativitat constant, afrontar les circumstàncies i buscar noves fórmules.
Diu que el seu pare, que era un professional del món de l'interiorisme i de la decoració, va fundar aquesta empresa amb 60 anys i ell diu, els ho dic als meus alumnes, no hi ha edat per emprendre, és actitud, els avis de fet eren emprenedors. El virus de l'emprenedor em ve de família, diu, tenia molt clar que acabaria sent emprenedor, el que vaig fer va ser formar-me les grans empreses durant 7 o 8 anys i l'any 94 vaig agafar el relleu del meu pare, que va ser qui va fundar aquesta empresa, Eurocilla. Molt bé, doncs ho llegim avui al periòdico.
I ara n'anem. Quan passen quatre minuts de dos quartons a la notícia curiosa del dia, avui passa pels iPhones, perquè no sé si he sentit que la setmana passada va sortir aquesta renovació del software i tot plegat i tots l'estaven actualitzant, que es veu que és molt diferent, etcètera, etcètera. Doncs resulta que hi ha hagut un anunci fals que ha fet que els usuaris hagin submergit els seus iPhones sota l'aigua. Què diu?
Sí, és un anunci fals sobre aquestes característiques noves d'aquest nou sistema que comença a circular per internet. És una publicitat que assenyala que aquesta nova versió promet protegir els iPhones de l'aigua mitjançant l'activació d'un interruptor que activa la protecció interna. Alguns usuaris s'ho han cregut i han vist com els seus iPhones han quedat inservibles.
Ho explica el diari The Independent, que s'ha difus per les xarxes socials aquest fals anunci. Es descriu aquesta característica de submergible, iPhone submergible. Sembla que a algú li va fer il·lusió o simplement ho va voler provar. I resulta que alguns propietaris a través de Twitter han mostrat la seva indignació al moment de fer la prova. Òbviament s'han quedat amb un iPhone sense poder-lo utilitzar. I aquests usuaris van confiar plenament en aquest anunci...
perquè feia servir la mateixa tipografia, imatges d'Apple que fan servir els seus anuncis, de fet hi ha una imatge on apareix i és veritat que sembla real, el que passa és que la característica és tan irreal que suposo que és confiar cegament en tot plegat. És que és un software, és com si t'instal·les una aplicació i ja està i amb això ja pots ficar el mòbil a l'aigua. Sí, sí, sí. Una mica exagerat tot plegat. Exacte. Pobres. Bé, en tot cas, sí, sí, hi ha qui creia... Veia salviar per una altra. Exacte. En fi. Vendria, gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi bé. Bon dia.
Gràcies.
Passen sis minuts de dos quarts d'onze, obrim diaris i ens aturem en alguns articles. Per exemple, en la contra crònica de Cristian Segura, que es titula La guerra dels esprius.
i que parla, doncs, arran d'aquesta primera sessió del debat de política general que va començar ahir a la tarda. Diu que la realitat es pot interpretar de moltes maneres i se va despriu de qui enguany se'n celebra el centenari n'és la prova. Pere Navarro, que va acabar el seu discurs a la Festa de la Rosa de fa dues setmanes amb versos del poeta per demanar diàleg amb Espanya. Artur Mas també va concloure ahir la seva intervenció amb despriu, però per destacar la plenitud que ha de tenir Catalunya malgrat les adversitats i sempre formant part d'Europa.
Parla una mica més de tots aquests versos. També diu que, tot i espriu, el president va sorprendre amb un discurs poc afectat de sentiments ni una metàfora marinera i només una de castellera. Fins i tot el procés, l'aliment que dispara el sucre emocional de Siu no va ocupar més d'una cinquena part de la intervenció. Música
També diu que quan dins de la sala els diputats de Siu i els membres del govern n'esperen, m'has rebut amb una ovació de Torero que no li havien fet ni a Jordi Pujol, com em confirma el cap de premsa del Parlament. Diu que ara és habitual, després d'aquests debats, però en Pujol això no es feia. Potser és que els temps actuals requereixen més estímuls per tirar endavant. I al panell d'avisos, diu Cristian Segura, d'Empleats del Parlament, hi ha nous anuncis, també estimulants, un curs de coaching en un centre de relaxament o un Audi TDI de segona mà per 8.000 euros. A l'entrada de personal...
Descobreixo una foto de Francesc Macià jugant amb uns nens d'aspecte pobre. La imatge era de l'exposició al president Macià i al Parlament i la van deixar allà l'any 2009. I acaba dient que la realitat, sigui Pedralbes o Espriu, és diferent segons les dones miri.
Més qüestions ens anem ara cap a Grècia, que desafia els nazis. Ho llegim des del periòdico, ho escriu el corresponsal d'aquest diari, Atenes, que és Andrés Mourenfa. Diu que milers de persones protesten Atenes per l'assassinat d'un cantant a mans de l'extrema dreta. La hipòtesi que el Bada de Daurada va orquestrar el crim agafa força. Feixisme mai més, fora els neonazis, o no passaran, des que es podia llegir en les pancartes que portaven els milers de persones que ahir
Van marxar pel centre d'Atenes quan es complia una setmana de l'assassinat del cantant de hip-hop Pablos Fisses a mans d'un militant del partit ultradratà, Alba de Daurada. La manifestació contra el feixisme va ser en èxit de participació i va mostrar que la societat grega ha començat a reaccionar davant del perill de l'extremisme nazi. S'ha dit també que el partit feixista dona una cartilla als seus joves per registrar-hi les seves agressions que recluten...
Persones, especialment entre els més joves, i també entre la població més desesperada per la crisi. El mateix Rupaquias havia perdut la feina i havia estat desnonat fins que el Bada Daurada el va fitxar a ell i a dos familiars a canvi de diners. Els nous recrutes són sotmesos a entrenament militar, també, i també se'ns diu que se'ls atorga aquesta cartilla de rendiment. Un article molt interessant per saber cap on va l'extrema dreta a Atenes, a Grècia.
El llegim al periódico. I passem ara al punt avui on llegim l'entrevista amb Ramon Gomes, que és endocrinòleg i director de l'Institut IDVAPS, que diu que els pànqueries artificials ja estan força avançats. Aquesta demana es fa a Barcelona al 49er Congrés de la Societat Europea per l'estudi de la Diabetis
i Ramon Gomis n'és l'organitzador local. Diu que no és gens fàcil tenir diabetis i ser capaç de ser curós amb la dieta, amb l'exercici i amb la medicació dia rere dia. El principal problema de la insulina són les baixades de sucre, els malalts hi tenen pànic, i també diu que encara no sabem per què augmenta la diabetis infantil. Pot ser un virus, un bacteri, un tòxic, a qui ho esbrini, li donaran el Nobel.
Interessant també aquesta entrevista avui al Punt Avui. I acabem encara amb una altra entrevista, ara però en clau cultural, i la tenim a l'avantguàrdia. Entrevista n'ahir amb McEwan, que diu que hauria estat un bon espia, però no vaig passar l'entrevista. L'entrevista, doncs, aquest escriptor la fa Xàvia Ient, i diu també altres frases, com per exemple que la CIA va ser mecenas de la cultura, però perquè ho feien en secret,
També que els contes de la novel·la que escriu el personatge són textos dels meus inicis, o bé que els caps marginaven les noies perquè creien que no sabien guardar secrets. Tot l'actor coneix una cosa profunda de la teva ment i, si t'hi ha llegit bé, et commou. Una entrevista que es fa perquè maquioen a reinventar la novel·la d'espies amb Operació Caramel, que Empúries i Anagrama publiquen la setmana que ve el proper 2 d'octubre.
Una entrevista doble pàgina que llegim avui a les pàgines de Cultura de la Vanguardia. I acabem amb l'actualitat esportiva que avui llegim a través de la premsa esportiva, per exemple...
El diari Esport ens diu quin robatori referent al partit que va jugar ahir al Real Madrid. El Madrid que va guanyar 1 a 2 contra l'Ells amb l'ajuda descarada arbitral ens diu el Mundial Eportivo. Diu que Muñiz va pitar un penalti inexistent a Pepe fora de temps.
I Piqué, a través del Twitter, va dir que havia estat una pel·lícula d'humor. El nou esportiu, en canvi, es parla del Barça, diu sense dubte, i diu que la plantilla del Barça fa pinya per defensar el seu estil de joc i tancar un debat que alguns analistes asseguren que s'ha distorsionat.
I el Mundre Portibó ens parla d'una banda del Barça i de l'altra també d'aquest partit del Madrid. Diu que Messi i Neymar són dos galls que connecten i llavors ens diu Així guanya en Madrid, robatori escandalós de Munyit a Ells. El Marc, en canvi, diu Agarrón a la Lliga i les titula Xaladura de Munyit.
També diu final escandalós a ells per un penalti injust i fora d'hora. Són les notícies d'avui dimecres 26 de setembre.
En punt 3.11, un moment per parlar del temps, amb el Carles Hernández Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Parlem de quins temps fan els propers dies, o d'avui, que avui és el rècord, no? Sí, primer una pregunta. Els amants de l'estiu, persones com tu que desviuen quan arriba l'estació de l'estiu, tot i que ara ja no hi som,
Suposo que arriba el mes de setembre, ja estem a finals de setembre, segueix fotent una xafugor espectacular, les temperatures s'enfilen al migdia i fins i tot a la nit, al vespre, que el sol se'n va pràcticament a dos quarts de vuit, entre un quart i dos quarts, que ja es fa fosc i encara hi ha aquella xafugor, aquella humitat, que convida tant a anar a una terrasseta a fer una cervesa. No esteu una mica cansats els amants de l'estiu, quan esteu a finals de setembre, de dir, bueno, va...
No ho sé. A mi m'agrada, ja ho saps. Llavors, a mi ara m'agrada encara poder portar sandàlies, no? Faldilles, aquestes coses estiuenques. O sigui, tot hi ha els 90 dies d'estiu més el que portem de tardor, són dos o tres. Però no, és una xafuga horrible la que hi ha ara. Home, 89%, gairebé el 90%. Podria estar plovent amb aquesta mateixa humitat. Ara sí que tinc ganes que, ahir tu deia fora d'antena, també, i tinc ganes que ploqui un dia d'aquests. Això sí que també comença a venir a gust. Esperem que els francesos s'equivoquin perquè la tardor no pinta molt plujosa.
Tot i que els mapes a llarg termini, no molt llarg termini, com vam comentar l'altre dia, que dèiem que la tarda podia ser seca, els mapes ens indiquen que potser coincidint amb el cap de setmana que ve, cap de setmana del 4, 5 o 6 o així, ell sí que podria ser una mica plujós. Però fins llavors els mapes indiquen precipitacions. I el que intentarem explicar és una mica el que podria passar diumenge, que podrien caure algunes gotes al matí, però és que no es veuen precipitacions ni tampoc.
allò, una baixada important de les temperatures. Potser sí que queda una mica més curt l'ambient coincidint amb el cap de setmana, però bé, anem a pams i expliquem el que tenim. Ara, en aquests moments, doncs, hem de parlar del que hem tingut aquesta nit. Les temperatures mínimes han quedat molt altes, 20 graus a Sant Jus. Això vol dir que potser a Barcelona, en alguns barris d'aquells allò de...
De caloreta a caloreta potser no han baixat dels 22 o 23 graus aquesta nit, perquè Sant Just s'ha mantingut en 20 graus i estem ja una miqueta apartats de la influència de la metròpoli, no? Però, clar, és una temperatura molt alta i direu, per què? Doncs perquè aquests núvols fan de tap i no deixa que el termòmetre pugui baixar, tot i que ahir la nit, a partir de...
O sigui, hi ha uns moments que encara el termòmetre està prou elevat, que és entre les 7 i les 8, que el sol ja comença a marxar i encara ens queda aquella sensació de xafogó, però després, a partir de ja pràcticament les 9, el termòmetre es comença a desinflar i dels 24 o 25 que podíem tenir a les 7 de la tarda, ens desinflem fins als 20, que bé, a les 9 de la nit, o sigui que la baixada és molt empicat quan arriba a la nit i marxa el sol, no? I llavors encara s'està una miqueta bé, el que passa és que tampoc no baixa tant per culpa d'aquests núvols. Clar.
Avui esperàvem un dia més sol, ja ho diem. Aquests núvols baixos avui ens han fet una mica la guitza i també teòricament demà divendres hem de tenir una situació de més solet, no tants núvols. Però bé, els mapes no es posen massa d'acord. Aquesta influència que tenim de Vents del Sud, hem de pensar que el front ja ha entrat a la península ibèrica, aquest que anàvem esperant durant tants dies mentre no passava res, ja ha entrat a la península ibèrica, gira en el sentit contrari de les aguralles dels rellotges i si ens imaginem la península, l'efecte que rebem a Catalunya són com Vents del Sud.
I aquests vents del sud tenen bastant de recorregut marítim, arriben a Catalunya provocant aquests núvols baixos a prop del litoral, provocant aquestes humitats tan altes, i com que la temperatura és molt agradable aquests dies, i els vents del sud també ajuden a això, doncs el que provoca és que tinguem aquesta xafogor i aquests núvols baixos. Avui tenim aquesta cara d'influència de vents del sud, tenim aquests núvols baixos que en algun moment es van trencant, deixant alguna ullada de sol, i la temperatura és alta, ja estem en 23 graus, tot i la no presència del sol. O sigui que avui, si el sol...
té ganes de sortir i els núvols s'aparten una miqueta al migdia, podríem arribar als 27 graus tranquil·lament. Déu-n'hi-do. O sigui, una temperatura bastant més alta del que tocaria. Demà la mateixa situació, però teòricament, i així ho indiquen els mapes, tindrem menys núvols. O sigui, sí que hi haurà núvols alts, però aquests núvols baixos que estaven completament al sol en algun moment, això no n'hauria d'haver-hi. O sigui, tindrem els núvols alts, que és com un tel. O sigui, no veurem el cel blau, sinó que el veurem així una mica llatxot, que és allò quan veus contaminació, però hi ha tranquil·litat.
i les temperatures s'haurien d'enfilar si fa o no fa, com avui, tot i la presència del sol, o sigui, al voltant dels 27 graus, i si la nit de divendres i dissabte queda serena, que ho dubto, doncs podríem baixar una miqueta més les mínimes. Però jugarem amb això, entre els 27 de màxima, 20 de mínima, tant avui dijous com demà divendres, i probablement bona part de dissabte seguirem amb aquesta situació d'alguns nuvolets, una miqueta més destacats que els de divendres, però amb el sol com a protagonista hi ha temperatures que podríem baixar un palet, 26, però va, estem parlant de calor, o sigui, que el migdia fa calor, i al vespre i a la nit
doncs s'estarà bé. I de cara al diumenge sembla que durant la matinada els núvols serien una miqueta més destacats, sí que tindríem el creuament del gruix del front i això podria portar a alguna precipitació. Els mapes de les 6 del matí a les 12 o migdia de diumenge ens indiquen que podria caure alguna goteta. Els núvols seran prou importants com perquè poguessin deixar anar algun ruixat a Sant Jús. Ja ho veurem, demà ho acabaríem de confirmar però no està massa clar perquè els mapes no s'hi posen massa d'acord. Després el front passarà durant el diumenge i dilluns ens quedarà un temps estable
amb més sol, però les temperatures ja hauran minvat. Diumenge baixen una miqueta més i potser no estem parlant d'una gran baixada, o sigui, si el divendres parlem de 27 graus, probablement dilluns parlem de 24 de màxim. Són 3 graus, sí que es nota, però com que si no entra tramuntana, que difícilment ho veiem, no notarem allà una netejada de l'ambient i una refrescada. Per tant, molt avorrit, no? Molt, moltíssim. A l'hora d'explicar-ho, si més no? Sí, sí, és bastant avorrit el temps d'ara, perquè també és un temps que
ni carn ni peix, no és allò de dir que tens un temps variable, tampoc no fot un sol, tenir uns familiars que volien marxar, jubilats, que volien marxar, passar el dia a la platja, vull dir que és que tampoc no paga massa la pena, o sigui, si tens aquest dia així mig tonto, fa calor, sí, s'està bé, l'aigua del mar està de conya, però clar, tens aquest dia així que en algun moment et treu el nas al sol, però també està tapadó, tampoc no fa massa gràcia, no? I aquesta tònica continuarà.
Demà confirmem una miqueta el diumenge. La setmana que ve començarà més fresqueta i a mesura que vagi avançat la setmana aquests valors es mantindrien. La setmana que ve ja parlem de valors de 23-24 i potser de cara al cap de setmana i sobretot divendres i saps i diumenge podrien arribar precipitacions. Molt bé, doncs estarem al cas, Carles. De moment, tranquil·litat. I paciència. Que vagi bé, gràcies. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Oh, the band marched on inflammation The brass was phasing tombs I couldn't place windows open and raining in maroon, yellow, blue, golden gray
Fins demà!
So happy to leave what was my home With the sky blue sky This rotten time Wouldn't seem so bad to me now Oh, I didn't die I should be
Satisfied, I survived That's good enough for now
With the sky below the sky This rotten time Wouldn't seem so bad To me now Oh if I didn't die
I should be satisfied I survived It's good enough for now guitar solo
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. I després aquest tema de Wilco, aquest Sky Blue Sky, que donàvem també justament a l'àlbum que es titulava així, Sky Blue Sky, és moment de recordar-vos que a partir de les 11 i 10 el que farem serà parlar amb la Laia Auvia, que és una de les responsables de la productora Paral·lel 40,
que és la productora que ens aprova cada mes el documental de la Mesa i que arriba demà divendres a Sant Just. Ens explicarà més detalls de com serà aquest documental. Mirarem de connectar també, ho volíem fer aquesta hora, però sembla que encara no ha estat possible, de connectar amb la Dolors Moreno i el Lluís Martínez, que han fet la cursa de transports aquest matí, des de Sant Just fins al centre de Barcelona. Mirarem de parlar amb ells per saber com ha anat, qui ha guanyat aquesta cursa i com ha anat l'experiència.
També farem tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bárbara i la Montse Larrea. Tot això serà a partir de les 11 i 8, aproximadament, després de sentir el botlletí informatiu de la xarxa, amb qui connectem a les 11, i també el botlletí informatiu dels Sant Just Notícies. I mentre ens hi acostem, escoltem a Klaus Enkinski.
Si os digo mamá, no quiero ir al colegio.
Fins demà!
No vayas, no quiero crecer y ser adulta y trabajar. Madre y comprometerme con la vida y quiero. Mamá, no quiero trabajar. Mamá, no hay responsabilidad. Mamá, no me quiero levantar.
Déjame, llueve que look at me.
Mamá no quiero espasarme para las chicas gustar. Mamá no quiero hacerme viejo y que no haya marcha atrás.
No quiero ser caliente y poderme equivocar. Mamá, yo no quiero morir. Mamá, yo no quiero sufrir. Mamá, déjame dormir ya. Nadarará. Nadarará.
Déjame Yo me quedo aquí a dormir Són les 11 Notícies en xarxa
Bon dia, us parlem a Maite Polo i Oriol Pujador. El llodur de plata contra les pedregades a debat a la tira de Sant Miquel de Lleida. El Saló Agrari s'inaugura amb veus a favor i en contra d'aquí a una hora. El president Artur Mas assegura al debat de política general que els pressupostos de l'any que ve seran socials. És la demanda que ha fet aquest matí el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras. Hi ha retards a dues línies de Rodalia Renfa per una incidència entre l'Hospitalet de Llobregat i l'estació de Sants a Barcelona. Són 15 minuts de demora a la R1 i a la R4.
Esports a les 10 de la nit, l'Espanyol visita el Villarreal. Els dos equips es disputaran la quarta plaça Zona Champions. I en bàsquet avui el River Andorra i el Frat Joventut juguen la final de la Lliga Catalana en l'EM.
Com dèiem, el recinte firal dels Camps Elisis a Lleida acull d'aquí a poc més d'honor a la inauguració oficial de la 59a edició de la Fira de Sant Miquel, una de les mostres del sector de l'agricultura més importants que es fan a Catalunya. Fins diumenge s'hi podran veure prop de 350 expositors i s'hi faran unes 75 activitats paral·leles.
Una de les més destacades és la que ha convocat per demà la Diputació de Lleida per parlar de l'ús de l'iodur de plata per combatre l'efecte de les pedregades als camps de Conreu. El director general d'Agricultura, Miquel Molins, ha avançat a la xarxa que el govern aposta per l'ús de xarxes antipedra a l'espera de conèixer el resultat d'un informe tècnic sobre els efectes de l'iodur. No sabem l'impacte mediambiental que pot tenir i per això aquest debat científic
i també l'altre impacte de la seguretat alimentària. I per això el que volem és que hi hagi un consens, consens de tot el sector, per si hem de decidir o no tirar per aquesta aplicació. Però apostem nosaltres per la xarxa antipedra, perquè realment, científicament, és el que funciona. En aquestes set pedregades, la gent que tenia xarxa no ha patit, o ha patit el mínim possible. A la jornada tècnica de demà hi participaran experts a favor i en contra, administracions i també els productors.
El Parlament de Catalunya continua la segona jornada del debat de política general. El president Artur Massa compromés fa només uns minuts a fer uns pressupostos socials de cara a l'any vinent. Després que el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, demanés uns comptes amb protagonisme de les polítiques adreçades als ciutadans, el president Massa ha assegurat que els comptes seran socials. Ahir vaig dir que era un 20% més petit que fa 3 anys enrere. Ha desaparegut un 20% del pressupost de la Generalitat.
Ara, dintre del que queda, el que pesarà més que abans seran precisament les polítiques socials, que vol dir que en les polítiques socials és on s'ha posat l'accent i la prioritat. S'han sacrificat altres coses, moltes altres coses. Algunes de les coses que ens han sacrificat no es poden sacrificar per sempre. Per exemple, la inversió en infraestructures, que està absolutament sacrificada en aquest moment. En aquests moments compareix el debat de política general al líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, que ha criticat les retallades.
Hi ha retards a dues línies de Rodolí a Renfe. És per una incidència que hi ha hagut entre l'estació de Sants de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Les línies afectades són la R1 i la R4. La demora, segons fonts de Renfe, és de 15 minuts en els dos sentits. La incidència ha passat en unes instal·lacions que són competència de l'organisme estatal Adif. L'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, ha assegurat en declaracions a la xarxa de comunicació local que la gran àrea comercial que s'ha de construir en aquest municipi del Maresme no perjudicarà el comerç local.
És un centre comercial i d'oci que es construirà en uns terrenys de 200.000 metres quadrats a tocar de la platja. Encara, però, no hi ha data d'execució i cal l'acord amb els propietaris. Són declaracions de Xavier Amor a la xarxa. Serà un espai no només comercial, sinó d'oci i de turisme. I el que sí que tenim amb el comerç del municipi és un compromís, un pla de 30 propostes que vam presentar ara fa uns mesos, que estem treballant i que tot el que fem en aquell espai
el que ha d'anar és a ser un motor del comerç que ja tenim. Per tant, entenem nosaltres que no ha d'anar a la contra. Amor, que també és president de la Federació Catalana de Municipis, ha assegurat que la factura del deute de la Generalitat amb els ajuntaments és superior als 600 milions d'euros que reconeix el govern.
El Cercle Català de Negocis considera que la patronal Foment de Treball no s'ha sumat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir perquè ha rebut pressions. El vicepresident i futur president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, lamenta que la principal patronal catalana no s'assumi al pacte. Ho ha dit a la xarxa.
Lamentem que no puguin tenir una projecció per ells mateixos, que no puguin tenir una política ben marcada per ells mateixos, i sembla que durant aquest últim any van donant bandades i no acaben de posicionar-se, i això és fruit evidentment de pressions que reben de dins i de fora de la institució.
Tot i que foment del treball no s'ha sumat al pacte nacional pel dret a decidir, la junta directiva d'aquesta patronal va decidir ahir subscriure el manifest sobre l'autodeterminació redactat per l'expresident del Parlament, Joan Rigol. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Buenor. El ple municipal de setembre aprovarà l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La sessió tractarà una moció presentada per PSC, iniciativa Junts per Sant Justiciu, per adherir-se al pacte, que tirarà endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores. La moció es debatrà al final del ple.
El ple tindrà lloc aquesta tarda i l'ordre del dia compta amb 10 punts, més al torn de pregs i preguntes. Un dels temes que es debatrà és l'aprovació del plec de clàusules administratives per la concessió d'un equipament esportiu al Mas Lluí i es determinaran els festius locals de l'any que ve a Sant Just. La sessió començarà a les 7, es farà a la sala de plens de l'Ajuntament i es clourà amb els pregs i preguntes tant de regidors com del públic assistent.
Més qüestions. Sant Jus Solidari inaugura la seva seu de forma oficial demà divendres i ho fa amb un munt de projectes a Camoapa. Un dels més importants farà que millori l'assistència oftalmològica dels seus habitants. A banda de seguir amb els projectes que ja tenen en marxa, iniciarà properament un pla conjunt amb l'Institut Català de la Retina. Entre aquest any i el que ve, una sèrie d'oftalmòlegs aniran a Camoapa per intervenir la població que necessiti, a més de donar material i aparells oftalmològics i de portar unes 1.500 ulleres.
La idea és que en els propers anys hi hagi dues òptiques al poble i que els nicaragüents rebin una atenció correcta, principalment els nens i nenes. I a més, els propers mesos s'acabarà el primer grau en òptica que s'ha fet a la Universitat de Managua. Per tant, hi haurà oftalmòlegs preparats a Camuapa per donar una bona cobertura a la població en el futur. El local de Sant Jus Solidari s'inaugurarà demà divendres a les 8 del vespre i se'n parlarà de tot plegat.
I un últim apunt per recordar-vos que les masies de Sant Jus seran les protagonistes de les Jornades Europees de Patrimoni que se celebren aquest cap de setmana. Divendres, demà, tindrà lloc un itinerari per la història de Can Ginestà amb Coral Torra, autora de l'article sobre la masia que apareix a la 18a miscel·lània. Tot plegat serà demà a partir de les 7 de la tarda i se sortirà des de la plaça dels Estudis Vells. I dissabte, a dos quarts d'onze del matí, es visitaran les masies de Can Mèlic i Can Cuscoll a càrrec de membres del Centre d'Estudis. La sortida serà Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que trobareu tota la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Countless lovers under cover of the street. You know that I can show somebody. You know that I can show somebody.
Un, dos...
Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. St. Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Smooth Just.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Just a la fusta. Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de transports. Us hem explicat aquell matí, avui s'ha celebrat la cursa de transports interurbana i participa en diferents municipis de l'àrea metropolitana i Sant Just és un dels que hi ha participat. Sortien dues persones des de quart de deu des de Sant Just per arribar fins a Palau Robert de Barcelona i una d'elles era la Dolors, que la tenim a l'altre cançó del telèfon. Molt bon dia, Dolors. Hola, bon dia. Jo ho arribes fa una estona, no?
Com ha anat tot plegat? Molt bé, però, bueno, com sempre, ha reivindicat el transport públic per al nostre municipi, ja que hem tornat a guanyar sortint amb cotxe privat. Exacte. Tu anaves amb cotxe privat i quanta estona has trigat? 34 minuts. I la persona que anava amb transport públic? Ha trigat 30 minuts. Déu-n'hi-do. El doble, no? Per tant...
Sí. Cal aquesta reivindicació del transport públic, segurament. Ha estat molta estona esperant un tram i també saps que reivindiquem el pas per l'Aurea Miró. Això vol dir que el recorregut és molt llarg i en temps d'arribada també. Està clar. Ens has comentat, a més a més, que ara justament estàs amb el president de la plataforma del transport públic, el Ric Carriol, i que ens el podries passar, no?, per preguntar-li un parell de coses.
Sí, ara ens el passarem. Estem aquí fent ara una foto de família a tots els municipis participant. Quants municipis heu participat? Doncs una vintena. Déu-n'hi-do, doncs, Déu-n'hi-do. Sí, molts venen de lluny, com ara Vic, la Franqueda... Clar, en aquest cas suposo que sí que potser el transport públic és més fàcil que guanyi, sobretot també pel tema econòmic i tot plegat. Sí, clar, sí. La majoria de municipis hi és present en el transport públic i guanyador. Clar.
Perquè tu amb un cotxe privat, a més a més, també has hagut d'aparcar, no? Això sí? Sí, hem hagut d'aparcar. Bueno, tenim un embarquings a prop, però hem hagut també d'estimar un temps amb aparcar, sí. Clar, està clar. Tenim el Ricard Riol, si vols neu. Perfecte, doncs ja me'l pots passar. Gràcies, Dolors. Gràcies, bon dia. Que vagi molt bé, bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Aquesta cursa del transport, que ara ens comentava la Dolors Casanjust, torna a passar que és difícil que guanyi el transport privat.
Suposo que encara falten, per tant, que el transport públic cada cop va a més, però que encara falten unes quantes coses per polir perquè sigui una alternativa real, no?, del tot? Sí, bueno, en el cas de Sant Just fa molts anys que s'està demanant des de part de la societat civil i de les forces polítiques de Sant Just poder acabar aquest tramvia inacabat que tenim, no?, que arriba en via única, arriba donant voltes a l'hospital comarcal en comptes de tenir el projecte inicial,
directe per l'Aurea Mirocla. Estem desaprofitant una infraestructura que no està afectada per la congestió, però l'afectació que té és que té un recorregut poc interessant. I això fa que hi hagi poc benefici en termes de temps de viatge i poca freqüència. De fet, fa uns mesos, o fa fins i tot un any, que es va tornar a parlar amb bastanta insistència tota aquesta idea, perquè em sembla que Sant Feliu, Sant Just i algun altre municipi ja havia aprovat, i tenien el vistiplau, em sembla, de la Generalitat,
que es pogués fer aquest pas, però sempre ballava una mica tot el tema d'Esplugues. No sé com està aquest tema. Aquí el tema es convence a l'Ajuntament d'Esplugues que deixi construir aquesta infraestructura, bàsicament, perquè la Generalitat està d'acord, els ajuntaments afectats estan d'acord, i tot i que Esplugues no té gaire guanyar en termes de temps de viatge, sí que té molt a guanyar
en termes de qualitat ambiental, perquè si construïm aquesta variant tindrem molta més gent en transport públic i es podrà reduir el trànsit, que és el que està ocasionant més problemes a la gent d'esplugues. Per tant, hem de girar el discurs, intentar convèncer-los per la via de la reducció de la contaminació que porta el transport públic, com ja ha passat a la carretera de Cornellà, on el tramvian o donatoms porta molta gent i ha aconseguit reduir el trànsit.
Clar, suposo que encara, per tant, esteu pendents de convèncer-los, no hi ha un termini concret, sinó que simplement és... M'imagino que quan es plugues digui el sí, tot plegat, no? Sí, no hi ha termini, però ja no hi ha una negació absoluta, que és el que ens trobàvem fa un parell d'any. Ara es posen alguns condicionants, però ja no es fa una negació, eh? I això s'incurta perquè és una venda. També val a dir que la situació actual, la conjuntura actual, fa que quan agafem aquesta solució...
quan no ens agafem a cap altre, perquè abans havia el miratge que el metro arribaria. Bé, això és una infraestructura que encara que s'aprové, és una infraestructura d'aquí 20 anys vista. No podem estar esperant 20 anys més. Quan tenim un transport el podríem aprofitar com han sabut aprofitar-lo Cornellà i les mateixes plugues de Llobregat en el seu accés cap a Barcelona. Clar, suposo que el metro ja és una cosa que ja ni es planteja, no?, ni a mig termini, m'imagino.
Es planteja, però perquè el paper ho aguanta tot. Hem de ser realistes. En el moment que no veiem la línia nou acabada que està en obra, no podrem afrontar una altra obra d'aquestes característiques. Igualment, jo sóc dels que penso que una cosa no va en contra de l'altra. Les ciutats poden tenir metro i tramvia simultàniament perquè tenir un tramvia que dóna voltes quan el podem optimitzar. A marge que el metro no hi renunciem. Això és una cosa que sempre hem volgut explicar als pluges. Una cosa no ha d'anar en detriment de l'altra.
però ells fan servir el tramvià com a pressió per obtenir el metro. Això en 20 anys no ha funcionat i ara amb la crisi funcionarà menys. Clar, és a dir, almenys poder tenir aquesta alternativa... Aquesta alternativa ens aconseguiria acostar la línia 5 de metro en 7 minuts, cosa important perquè és una línia de metro que condueix a la zona universitària de la part de l'Hospital Clínic, a tot l'Eixample, també ens podríem acostar a la zona universitària en uns 12 minuts...
Està clar, el que falta, per tant, és convèncer es plugues, que ara dieu que ja no ho descarten del tot, que no hi ha aquest no rotund, per tant, doncs, falta convèncer, i llavors em sembla que tampoc era una obra que requeria molt de temps, no?, fer-la? No, estem parlant de 1.100 metres, 1,1 quilòmetres, és una obra d'un estiu, una obra dura, l'obra dura duraria un estiu, és una cosa que, a més, podria servir per consolidar el carrer de l'Aurea Miró i carretera Reial com és comercial.
Aquests eixos que veiem a Europa, que a Europa són tan naturals, que justament es construeixen a les antigues carreteres. I aquesta carretera té un potencial d'espai públic comercial important. L'hem de reduir el trànsit sense bloquejar la mobilitat, per això es demana transport públic i no una simple peatonalització.
I està previst tornar a parlar amb esplugues aviat o és una cosa que ells han de pensar-s'ho? És una cosa gairebé permanent, que hem aconseguit que estiguin les agendes de la Generalitat, que estiguin en el davant de les plugues, no? Ara mateix no hi ha terminis, clar, però el que sí que sabem és que és una cosa que s'està treballant, que l'ATM ho ha inclòs en el pla director d'infraestructures. Només hi ha dos tramvies assegurats en el pla director d'infraestructures, que és l'enllaç del tram Vessós i el tram Bac i la variant de l'Orea Miró.
I això és un missatge positiu per Sant Just Sant Feliu. Està clar, doncs esperem que pugui ser una realitat això, si no aviat, de manera més o menys immediata. És difícil, m'imagino, però almenys que es continuï treballant per poder avançar en aquesta línia. Avui n'hem parlat, aprofitant que hi ha hagut aquesta cursa dels transports, aquesta cursa interurbana, que no sé si, a part de Sant Just, en altres municipis, m'imagino que sí que haurà guanyat el transport públic.
Sí, tenim, mira, precisament el Tramvia directe, ha tingut un guany de nou minuts respecte al cotxe. És una situació radicalment diferent. També Sant Feliu, via Rodalia, ha tingut un accés a Barcelona, que ha guanyat més creix el del cotxe. Ha participat en guany una bici elèctrica, també des de Sant Feliu de Llobregat, que de fet és la que ha trigat per pocs minuts, però la que ha trigat menys.
en la ruta Sant Feliu, Palau Robert, aquí a la Cruïlla, Diagonal, Passeig de Gràcia, que és on estem, doncs aquests representants de 17 municipis, prop de 50 persones. Clar, per tant, realment queda clar que municipis que estan ben a la vora de Sant Jus, que poden arribar-hi, a Sant Jus li falta aquest últim pas, no?, per poder tenir aquest transport públic encara més eficient. Sí, és l'últim graó d'una escala molt llarga, que la tenim ja pràcticament tota feta, per tant, estem a l'última etapa,
jo crec que no podem deixar perdre les oportunitats de culminar els transports públics que ens falten, perquè a vegades en aquesta última fase és que perdem oportunitats, no només ens passa amb el tramvia. La línia 9 la tenim construïda a 45 quilòmetres i ens falten els 5 de res. Són moltes coses que ens falta l'últim pas, al mateix temps és un missatge optimista, és a dir, podem acabar les coses d'alguna manera,
sense iniciar grans projectes nous, podríem millorar bastant el transport públic. En matèria d'autobusos, què podem dir, no? Donar una mica de prioritat semafòrica. De fet, quan nosaltres parlem de l'Aurea Miró amb el tramvia, també pensem en l'autobús, que es pugui aprofitar la plataforma, com es fa la ciutat centro-europea. L'autobús també té molt de potencial, i no tant pensant en sól en el tramvia, sinó en donar...
en resposta a mobilitats diferents, no? Com, per exemple, accedir a la Renfe de l'Hospitalet de Llobregat, un L10 Express. Coses d'aquestes característiques també les podríem aconseguir per poques coses econòmiques. Doncs seria una bona opció, també. L'Una Mas Lluï 2, Mas Lluï 1, tenir una línia, doncs, de muntanya, semblant al Just Metro, però que també serveix per accedir a l'estació de Renfe de Sant Feliu. Tot això són coses que ens podem plantejar a curt termini. Mhm.
Doncs estarem al cas de tot plegat. Moltes gràcies, Ric Carriol, portador de la PTP. Que vagi molt bé i endavant. Bona feina. Gràcies. Adeu, bon dia.
I aquesta hora parlem del documental del mes que arriba aquest divendres a Sant Just amb aquest canvi de dia. Fins ara es feia els dilluns, ara passa a fer-se els divendres i aquest divendres justament podem veure el primer documental d'aquesta temporada que és Infiltrators i per això ara saludem l'Aia Auvia, responsable de la productora Paral·lel 40 que ens apropa cada mes a aquest documental a Sant Just. Molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. Un bon documental, no? Comencem forts la temporada, com si diguéssim.
Sí, és un documental que presenta un material molt inèdit, és a dir, molt únic, que costa molt d'aconseguir. O sigui que crec que una gran part del valor d'aquest títol és ensenyar una cosa que normalment els mitjans no ensenyen, que és els infiltrators, com dius tu en el títol, que són els infiltradors, la gent que passa, persones d'una banda a l'altra del mur que envolta els territoris palestins.
Déu-n'hi-do, doncs que suposo que són aquests temes que, a més a més, si te'ls expliquen a través d'un documental, possiblement és molt més fàcil d'entrar-hi o d'entendre'ls, també, no? Sí, de fet, jo crec que tots, en aquest cas especialment, no?, perquè tots hem sentit de parlar d'aquest mur i tots alguna vegada hem vist alguna imatge, però jo crec que poca gent és conscient de les conseqüències que la construcció d'aquest mur per part de les autoritats israelianes està tenint sobre la població palestina, ja no dic
en termes de conflicte armat, és a dir, sobre els ciutadans i ciutadanes, que de cop i volta veuen que un mur els separa de l'escola, de l'hospital, del lloc on resen, etcètera, etcètera. Es podrà veure, com dèiem, aquest divendres, i el seu director és Calet Gerrard, no sé si ho estic pronunciant bé, però en tot cas és un personatge curiós, no, també? Sí, és una persona que...
que en el món del documental s'estrena amb aquest títol, és a dir, la primera vegada que es posa darrere d'una càmera d'un documental, però que porta molts anys fent propostes artístiques, si en podem dir així, al voltant de tot aquest tema que és la identitat palestina o l'estat palestí. Ha fet coses superoriginals o que després han tingut molta repercussió, com una obra d'art que ell va presentar com a obra d'art, que era un segell palestí per estampar els passaports,
era una obra d'art, perquè com que Palestina no és un estat reconegut, un segell per estampar un passaport era fictici, per dir-ho d'alguna manera, però ha passat que al cap d'un parell d'anys que ell presentés aquesta obra, l'autoritat nacional palestina ha reconegut aquest segell com el segell oficial de l'estat no reconegut de Palestina. És a dir, que ha tingut una repercussió en la realitat, una cosa que ell va presentar com una instal·lació artística.
I ha rebut alguns premis, també, em sembla, aquest documental. Sí, és un documental que en el món dels festivals de temàtica àrab, o que reflexiona al voltant del món àrab, ha tingut molt bona acollida. Per això que et deia, crec, perquè crec que és un documental gravat amb càmera domèstica, és a dir, que és molt de guerrilla, per entendre'ns,
i que es posa en uns punts on ningú habitualment s'hi pot posar, perquè és il·legal creuar aquest mur. Per tant, ensenya punts del mur on hi ha passos, que és una cosa que el govern israelí no estarà gaire content de saber, i d'altra banda perquè ensenya cares de persones que estan cometent aquestes accions il·legals. Ella ha tingut problemes amb aquest documental?
Que nosaltres sapiguem, no. Jo crec que... No sé si és un documental que s'ha mostrat a Israel, això també t'ho he de dir. Parlant amb ell, jo crec que ha fet molta circulació internacional i fins ara ell no ha tingut cap problema. Per tant, entenc que el que ensenya és una realitat coneguda però tolerada, d'alguna manera. Ensenyant que aquest mur...
en realitat no és un mur per frenar l'accés a Israel, sinó que forma part de tot el pla d'Israel d'ocupar territoris que es consideren palestins o que les fronteres del 67, si no m'equivoco, van considerar com a palestines. És a dir, que en realitat no és un mur que s'hagi construït com una barrera impenetable, és un mur que forma part d'una estratègia política i que, per tant, ja es coneix que d'alguna manera s'atreveixen.
Veient el tràiler, que veiem hi ha algunes imatges, per tant, d'aquest documental es veu molt, no? Aquesta idea que és un documental, com deies, amb càmera domèstica i que, per tant, està molt present aquesta idea de realitat, no? De vegades potser estem acostumats a veure un altre tipus de documental que cuida més l'estètica o altres qüestions, en canvi, en aquest cas, suposo que directament tens la sensació d'estar veient una cosa de veritat. Sí, sí, totalment. És a dir, en molts moments el documental...
la càmera ball bota molt perquè el càmera està corrent igual que totes les persones que s'han intentant travessar el mur, algunes vegades corre per travessar-lo, algunes vegades corre perquè s'escapa de l'exèrcit israelià, és a dir que sí, jo crec que en aquest documental prima totalment el testimoni de primer pla, és a dir, estar sobre el terreny filmant una cosa que només està passant en aquell moment. És un documental que s'ha vist poc, almenys per aquí a casa nostra, si més no.
Sí, s'ha vist. És a dir, el documental ha anat fent un recorregut de festivals internacionals. Aquí ja es va veure el Docs Barcelona fa uns mesos, però sí, sí, és un documental que s'ha vist poc i que, sobretot, el que ensenya, la realitat que ensenya, s'ha vist poquíssim. És a dir, ni els mitjans de comunicació això ens ho ensenyen quan parlen del mur de Palestina. Doncs pot ser una bona oportunitat que es podrà veure aquest divendres, a més a més amb aquest canvi de dia, que l'altre dia en parlàvem també
amb el president de l'Ateneu, que possiblement pot fer que més gent s'acosti a veure aquest documental divendres. De vegades és més fàcil que un dilluns, segurament. A veure si funciona aquest canvi de data i tant. Serà, per tant, demà divendres, a partir de dos quarts de nou, l'Ateneu, aquest documental del mes, aquest Infiltrators. Avui n'hem volgut parlar amb una de les responsables de la productora Paral·lel 40, que cada mes ens fan arribar aquest documental aquí a Sant Just, la Laia Òbia. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. I tornem al mes que ve.
Fins la propera. Que vagi bé, bon dia.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Passen tres minuts de dos quarts de dotze. És moment ara de fer tertúlia, com cada dijous, amb l'Alina Santa Bàrbara, la Pere Oliver, la Montse Larre, la Joan Algarra. Bon dia. No ho teníem preparat? Bon dia a tots quatre. Se'ns han colat, eh? Si veus que s'apagava el micro, dic...
ens hem quedat sense veu no és que del veïnat nosaltres som del veïnat era algú que completava la descripció sí, sí, sí és un debat fet per gent del veïnat no tenim convidats de fora avui no
No s'atreveixen. Nosaltres dies sí, Pere. No, normalment no. Alguna vegada ha trucat algú, alguna vegada. I ara també. Comptades, vegades. I tant, i tant, comptades, eh? Comptades. I nosaltres, quan ja xerrem prou, doncs ja n'hi ha prou. Ara ho comentava que nosaltres el programa que fem el dia anterior, tots els dimecres de 8 a 9 del vespre, 60 i més,
Hi ha persones que ens diuen, és que només parleu la Joana i tu. No vol venir ningú. Nosaltres convidem cada dia a qui vulgui, que ens truquin per telèfon, i quan sortien per la tele d'Espluga sí que venien. Es veu que la vanitat de sortir per la tele... Sortir per la tele és una cosa que a la gent els ha traumatitzat. És molt, molt llaminera. Perquè inclús veieu que quan fan reportatges que estan al país del carrer sempre surt un per darrere...
Sí, sí, sí. O sigui, sortir la pantània petita. Sí, mira, clar que sí. Ara t'ho dic que ens filma la webcam i estem a Facebook, com que a Facebook estem tothom, clar, estem una millonada de gent allà i dius, bueno, et mirarà, no, no. I per què?
Doncs alguna vegada m'ha comentat algú que ens ha vist al camp, que ens ha vist al camp i et quedaries parada lluny de Catalunya. I de la gent que ho escolta sense trucar a la ràdio, no? Vull dir que la gent sí que ho escolta. Conegut que viu als Estats Units ara actualment, que està amb el Deutsche Bank.
I un dia em va venir de viatge i em va dir, t'he vist a tu, on m'has vist? Diu, sí, mirant el carrer Miquel Reverter, allà on visc jo, perquè viu encara allà, té casa, diu, la que està al carrer, ets tu, no t'has vist? Jo dic, no. Per satèl·lit. Diu, busca-ho, sí, per satèl·lit ho va veure. I al buscar la seva casa, jo estava a la vorena del davant parlant amb una altra persona.
Té molta gràcia, això. Té molta gràcia, és veritat. M'ha dit, busca't perquè ho veuràs. Els van enfocant, enfocant, enfocant, enfocant, i veuen si s'està estorrodant. Ell m'ho va ensenyar amb la seva tauleta. Sí, m'ho va dir, busca-ho, i vam buscar-ho, i sí, efectivament. Jo estic a la vorera del davant,
d'on hi ha l'arbre gran que dic jo, que estic parlant d'esquena amb una senyora i ell em va conèixer per l'esquena. Carai, que espalda massa. Mig de perfil, saps? Mig de cantó, eh? I concretant aquí a la ràdio, un dia comentàvem la Joana el de les miscel·lànies.
aquestes meravelles que ha dit en el Centre d'Estudis Sant Justins, un treball d'una noia sobre l'origen etimològic de Sant Just d'Esvern i Sant Justin Bierce, i que parlava de la relació etimològica en l'antigüetat entre el Bierzo i Sant Justin Bierce, i un ciutadà del Bierzo de Villavieja de Yeltes de Salamanca ho va veure a través de fe i que ja em va escriure i diu, làstima que no diguais tantíssimes coses en català, perquè no ho entiendo.
Però digues que nosaltres no ens imaginem... Nosaltres som una visora catalana. Clar, digues que estem en una visora catalana. Avui no diguem res, no? Perquè a partir d'allò les classes en castellà, no? Sí, sí, sí. Lenguatge vehicular. Con permiso de nuestra regidora guapa y bonita, a partir de ahora os contestaré en castellà. Oblida, oblida. Per anar-nos entrenant, no? Nosaltres estamos...
acostumbrados a les dos coses. No, però hi ha molta gent que no és que el parli el català, però hi ha molta gent que l'entén, perquè es fan moltes entrevistes...
que el moderador parla en català de gent de fora ahir precisament en un debat que estem ara en una reunió amb la gent de l'associació del còmic i esclar tenim les reunions a través d'internet estem en diferents llocs d'Espanya i em deia un ciutadà de Madrid diu jo no hablo català ni conozco su gramática y su lenguaje pero hay tantísimas palabras y frases que las entiendo que no me explico como hay gente que dice que no comprende el catalán exacte
hi ha gent que l'entén i no el parlen però evidentment aquest ciutadà estudia el llatí i això també pesa i aquest ciutadà té un nivell cultural i l'interès que pugui tenir en entendre'l no, no, però fixeu-vos-ho en una cosa és redactor, és escriptor fa guions de Covid i a més és menys la llengua la porta però fixeu-vos-ho en una cosa en la cosa normal de la ràdio
Donen un reportatge de Catalunya immediatament, tapen la veu de qui sigui el que està parlant, digues amb mas, digues amb un altre, surt el traductor. Donen un reportatge de Galícia i escolta'm, deixen el gallec que s'expressi i no passa res, i la gent l'està escoltant.
Doncs si fessin igual, també l'altra gent estaria acostumada a sentir la nostra llengua. És que jo crec que si te'n vas a Galícia, tot i no parlant, Gallet, perquè no el parlem... Però si te'n vas a la muntanya... Però és l'única d'atenció... Sí, has d'estar molt atent. Algo no.
Se pot escapar alguna cosa, però no tot, eh? Però jo he vist sovint que amb actes públics, mira, ho veig en el Saló del Còmic, Vinyetes des del Atlàntico, que és el Saló del Còmic que celebra des de fa molts anys a la ciutat de la Corunya tots els mesos d'agost, moltíssims actes del Saló del Còmic de la Corunya es fan amb gallec.
A mi em sembla bé. Però, en canvi, el Saló del Còmic de Barcelona gairebé tot es fa en castellà i quan es fa algun acte en català sempre surt algú que diu, por favor, en castellà. Em sembla que és per tocar una mica la pera. Jo crec que sí, eh? És que ens tenen el dítol. Perquè el moment de radiar-ho, de desposar a la resta,
Doncs hi ha la traducció. Per què la traducció? Si no ho enteneu i us interessa, poseu interès. També és cert que per la pronúncia moltes persones entenen millor el gallec, té més paraules que s'assemblen al castellà, de la mateixa manera que molts entenen més bé el valencià que el català perquè per la seva pronúncia. Hi ha més castellà. També depèn de quin català siguis, si és un català de Barcelona, de Girona, de Lleida... Parlant un català de Barcelona s'entén força bé, eh?
Jo sentia la delegada d'ensenyament de les Balears i aquella senyora parlava un mallorquí, un mallorquí, un que parlen ells, no? Era molt semblant, però molt, molt, molt... Només que ells monen aquella mica de cosa d'entendre. Ah, per què? I a més es mengen l'última lletra dels verbs, però bé. Tot i amb això...
És que parlava al Baleà, que dient, amb un nano, un adolescent ja tirant a vint, que parlava de l'idioma, no sé què, jo deia, bueno, doncs cada un té la seva idocincràcia, té el seu idioma, li fa molta gràcia. Perquè ara imagina't, que diguessin que tu, perquè tens aquest accent tan andaluz, doncs que no ho fas bé, perquè no parles el castellà bé.
No, evidentment que no. I que t'obligaren a fer-ho amb un castellà correcte de Castella. No el parlen. I ara el que deia el Pere d'això, que esclar, a vegades també és molt enrepassat, perquè jo estava treballant amb un metge i sempre a mi em feia traduir
el que venien, moltes gitanetes, era un ambulatori, moltes coses d'aquestes. Arriba una que diu, ai, d'això, jo em veig una mala mirada, no sé què, a mi me dóna la rap, i diu, què diu, què diu, què diu, i aquesta molt. I una graciosa és aquella que diu, què li passa, senyora? Dice, que mareja una mala mirada.
Dice, ¿le han echado qué? ¿Te me ha echado una mala mirada? Dice, con las malas miradas que me han echado a mí. Dice, y mire, todavía voy. O ha salido y ya tengo la fotografía de la raspa. ¿Qué? Una radiografía de la columna. De la columna, sí. I també aquesta idea de vegades que l'accent de Catalunya tots l'intentem potser com dissimular, no? O algun periodista com la Madrid de vegades l'ha com de dissimular i en canvi...
Hi ha accents que... Però en el temps que jo treballava als mitjans, llavors venia una noia d'Almeria, va venir a viure aquí amb la seva família, perquè allà, esclar, no tenien mitjans. I realment, tu, la Crucita, pobrata, ella és morta, tu, Crucita, però tu eres d'Almeria, perquè Almeria, a ciutat, que era ella, es parla molt malament a l'andalús.
Veus, vas als pobles i parlen un andalús graciós i que s'entén, però la gent lletrada el parla fatal. Bé, i de, oh, és que és obligatori. Dice, porque allí no me hubieran dejado, venia d'una emissora també d'allà, a mi allí no me hubieran dejado hablar en absoluto con acento andaluz, ni hablarlo.
En aquell temps no era lliure. Tu només vens d'una època, Joana, que t'ho recorda que Juan Manuel Soriano era canari, no tenia el més mínim accent canari. I a les escoles de dicció, d'aclamació, conservatoris d'art dramàtic, escoles de ràdio i teatre, tant de Barcelona com de Madrid, s'ensenyava
als actors, als locutors i a totes les persones que havien de parlar públicament a polir els accents de qualsevol regió d'Espanya que no fos el castellà oculto de l'acadèmia. A mi em van acceptar perquè tenia un castellà correctíssim entre els anys. Tenia un castellà de les quatre persones. I on te l'havies après? A casa.
A més a més, independentment de tot això, cada un de nosaltres parlem d'una manera, que algunes persones són entenedores perquè vocalitzen o perquè diuen, encara que diguen s'ha cerrado, no dirà s'ha cerrado, per exemple, però cerrado, la paraula aquesta, la diu bé, però n'hi ha gent que, per molt que t'esforcis,
que entens alguna cosa, tu quan parles d'aquella manera, no entens res. Si tu t'expresses amb un... A Mallorca no entén res només, si que es pot entendre. Sí, que no. Jo no he tingut cap problema a Mallorca. Mira, jo a l'Antònia, que vam llogar una casa a Mallorca, diu, la senyora Antònia no la conec de res, no l'entenc de res, no sé què em diu. Hi ha persones que parlen més tant. Hem d'estar predisposats. Però jo he vist, durant... També entenem coses de l'italià, quan en principi no en sabem, no? Sí. El Xavi...
Quan va a Itàlia, era el que vam anar dos cops? Era el traductor del grup?
Però hi ha una cosa, que per això són classes de dicció, que parlen de fresejar, vocalitzar i pronunciar. I això que en gramàtica es diu prosòdia, que és morfologia, sintaxis, prosòdia i ortografia, són les parts de la gramàtica. Se suposa que tots quan hem anat a l'escola ens l'hem ensenyat totes fluidament. Sí, però no els hem retingut. Se suposa.
En el nostre temps, ara als nanos no li parlis amb aquesta monserga. No, no, perdona, avui s'ensenya també l'espai de l'oració de la gramàtica. Sí, s'ensenya. Clar que s'ensenya, però molt por encima. Em deia una persona que va a les classes per adults d'aquí a Sant Just que s'ha de repassar en la gramàtica i l'espai de l'oració. Aquests exercicis que ens posaven a nosaltres. Els anàlisis. Sujeto, verbo, predicado, sujeto directo, indirecto. Escrive, ahir hay un hombre que dice hay.
Llavors averigua d'aquí on està el substantiu, on està la intersecció. Hi ha tres AIs escris de diferent manera. A-I, A-I, A-I, A-I, A-I, A-I, I al final, que és una intersecció, A-I, A-I, entre signos d'admiració. Aquests exercicis, quan jo treballava a l'editorial, també ens els posaven. Però també és lògic, perquè vosaltres també teníeu que fer. Clar, era pel públic. Les lletres.
Però ara amb aquests... Mira, avui és interessant vosaltres, que en sabeu. Jo no. Tot el Sant Dia, la gent que va amb el mòbil, l'iPhone... I tac, tac, tac. I quin idioma parlen allà? Diu, sí, es comuniquen moltíssim. Conyi, coquien...
Comuniquen d'iPhone, iPhone, iPhone. Els iPhones i els smartphones i els mòbils. És un llenguatge particular, que no tothom l'escriu igual. Hi ha un llenguatge abreviat. Hi ha un llenguatge abreviat que també s'estudia i que també s'accepta pel diccionari. Els exàmenes els entreguen moltes vegades amb el llenguatge abreviat. Sobretot els missatges van abreviats.
Jo no acostumo més a abreviar-lo. El que passa és que se'ls hi queda i entonces va un dia i en un examen escriuen escalfrío con ca, no? No, però ara no, el que deia és... Posa'l escàs pertot arreu. El que deiem és això, que estàs, per exemple, en una taula i ja estan les 4 o 5 persones que hi ha i totes estan... Telèfon a la mà. Sí, sí, sí. I dius, vale, dius...
I la K és també una influència del manga, del manga japonès. Els kamehamehas i la quantitat d'utilització de la lletra K. S'han d'obligar a normalitzar en castellà aquesta gent que fa coses en japonès, home. I en català, perdona, que tot el que és...
Joana, que tot el que s'ha dit aquí en manga, i com veieu, tant Planeta com EDT, que és la que abans era Glenat, com Norma, com totes les editorials que estan publicant en japonès, publiquen els manga tant en castellà com en català, i a més amb un llenguatge correctíssim. El que passa... Clar, una cosa no treu l'altra, no?
que la penya i els otakus i els komikeros es compren directament del japonès, i aleshores hi ha moltes coses, cas, que ni tan sols són una K, però que ells la identifiquen com una K i la pronuncien com a K. I, de fet, és una... és un... com es diu això? És un kanji. És un kanji que té un altre significat en japonès, però com que té forma de K, pronuncia una K, i llavors veuen allà K, K, K, i ells ho llegeixen K, K, K. I diu que em vaig perquè fa pudor. Ha, ha, ha, ha.
Oh, mira, quina il·lusió. Ara diu que tenim l'aire molt net d'un temps, aquesta banda, i és potser veritat, perquè ara està boletejant per aquí una papallona preciosa.
això és un toc romàntic de la Joana no romàntic no, pràctic, medioambiental perquè va haver un moment que aquí van volar les abelles són les que fan falta i es moren perquè se les halen uns bitxos invasors, unes abelles assassines sí, sí, sí
Sí, i ens quedarem sense mel. Ara ens quedarem amb una novel·la de Robert Cook. Contagio i aquell altre. Hi ha una cosa que també es comença a notar, que ja es fuma molt menys que abans. No, això sí. Tot i que ara, haureu vist, els titulars d'avui... Hi ha aquests de rets electrònics. M'ha fet gràcia els titulars. D'aquí sortirà una altra malaltia, no? Una altra malaltia, sí. Segur.
però ara compte't perquè tornarem a fumar en segons quins llocs perquè avui hi ha titulars de l'Eurovegas hi ha titulars contradictoris als diaris perquè el país d'avui diu la iglesia i diversos ministres contra Eurovegas en desacuerdo en que se pueda fumar en las salas tragaperras pero el mundo sanidad cede ante Eurovegas se fumará se fumará en salas tragaperras
I això ho defensa també Anna Botella. Perquè no hi ha empleats. Però l'Anna Mato diu que no. Que es fotin. És la ministra de la ciutat. Perquè no hi ha ningú a qui puguis perjudicar. Es perjudicaran els mateixos. És per això, no? El gran agraïment que tenen molts cambrers de bars és que com a fumadors passius devoraven molt més de bar. Sobretot ho diu la... Ara sembla que ja no ens en recordem, no fa tant. Deu fer 3 anys, no? Diu que no es pot despreciar
ni a reconar un projecte d'aquesta magnitud que donarà tanta feina, tants diners. Aquest senyor americà no l'he vist encara posar els diners. Cuidado que diuen que és un mafiós, eh? Aquí està. I quan no l'interessi, si no li renden el que ell pensa treure... Va una mica tard, vull dir que tampoc se l'havia hagut algun entrebanc, no? Perquè va posant moltes pegues. És que ell és molt llest.
perquè ell el capital el vol treure... És molt lleig. És llest. És llest. Perquè els diners no els vol posar ell. Potser no els pot posar ell.
Perquè aquell centre que té... Sí, amb els diners que no són d'ell. D'això es tracta. Això encara és muy a largo plazo i aquest senyor té una edat bastant avançada. Muy provecta. Que es diu en castellà. Exacte.
Sí, que pot tenir algun entrebanc. Pot tenir algun entrebanc. Però, mentre tant, es quedarà tot a mitges, perquè allò estarà començat. I els terrenys comprats. També s'han quedat a mitges moltes coses de València. O no, no s'havia de fer també una gràcia... Ja, perdona, amb els Juegos Olímpicos. Ah, no, no. A València... A València van fer el camp de futbol del València...
I està mig acabat, eh? Està aturat. És que tu saps la millonada que deu València darrere de les seves obres fantàstiques, eh?
però de les seves obres magnífiques. Però potser no necessàries. Ah, aquí, com ho saps? Recordeu, només hi ha que donar-se una volta pel que havia estat la Ribera de Cabanes i veure tants escalets d'edificis buits que mai no s'acabaran. I veure l'aeroport de Castelló, que està allà... Això va ser aleshat de la Madeleine. I veure l'aeroport del abuelo, segons el senyor Carlos Fabra. Recordeu, perdona, el Jordi, que venia aquí. La Carme, tu també el vols conèixer, no? Sí, sí. Uns quants dies.
Va fer aquell caminat, no el Camino de Santiago, sinó el Camino de les grues. De les grues, sí. I passava per allà, us en recordeu? Sí, sí, sí. Perquè ara les grues que no treballen han obligat a desmuntar-les. Home, clar, perquè eren un perill. Home, eren un perill. En uns quants centenars, eh, suposo. Sí, i les tombava el vent, es deterioraven. El que passa que, no t'imagines que la resta del món
Se'n poden riure de nosaltres, no? No, no crec. Està igual que nosaltres. Fem coses tan ridícules? No, les fem ridícules si se comenten aquí. Home, clar, perquè un aeroport que suposadament no hi arribaran mai avions...
igual, és igual. És igual, són diners ampliats. La resta del món ara ja té titulars, quan se'n va el Rajoy a l'estranger, amb les coses que diu, no? Llavors, com a molt, tenen clar, tenen clar pels titulars que deixen anar aquests senyors, que de l'anglès ni... No, però mira... Però tenen traducció simultània, l'entenen igual. Jo no crec això. Jo m'agrada la falta de, podríem dir, de coordinació o la falta de
sentit comú en moltes de les coses que estan dient. A vegades diu, ¿como qué? Voleu sentir que ha dit Rajoy a l'estrangersa, com és el país d'avui? Ha denunciado que Londres desoy el mandato de descolonizar Gibraltar. La consulta catalana de autodeterminación ya no se celebrará sí o sí, como decía solemnemente Artur Mas.
El castellano será siempre prioritario en España. Cataluña siempre será española. Y además ya no me falta. He tingut un articulista que deia en El Mundo y Gibraltar también será española en el futuro. Yo por eso deia... Y ahora ponen Paquito Chocolatero y todos a celebrarlo. Rela, con aquel Etonia y Lituania, darrere de la caiguda del...
i de la seva cadena humana al cap de cinc anys eren nacions independents però poca conya que també tot el PSOE s'ha ajuntat al cor perquè Felipe González ha dit textualment la independència de Catalunya es un impossible entonces le han apoyado Zapatero que és un visionari acabat com sabeu i Rubalcaba jo te prometo
Apoyaré en Madrid tot el que salga del Parlamento. Ara parlant de prohibicions, tot el que no està escrit com a prohibit està permès.
tot el que no està escrit, prohibit, està permès, o hi ha un buit legal, perquè aquesta senyora, aquesta advocada, que ha escrit aquesta, ha prohibit que en la seva façana hi hagi banderes independentistes, no ha dit les catalanes, ha dit només independentistes, aleshores, ella és la propietària de l'immoble, per tant, ella no vol que hi hagi banderes, però li van contradir perquè si en els seus estatuts de lo que és una comunitat
No existeix aquesta norma prohibida que la gent pot posar a fora el que vulgui. Perquè en el moment que està o llogat o han comprat un pis, són amos de... Però quan tu pagues un lloguer, aquell pis és casa teva. És teu.
Però hi ha unes normes, no? Sí, però no estan especificades en els contractes. Si no estan escrites, no estan prohibides. O sigui, nosaltres en el nostre contracte consta que no han d'haver-hi animals a la finca. És veritat. No puguin de les parets de color verda.
Clar, nosaltres teníem una gosseta molt remenuda, però... És igual que hi ha propietaris que no volen canalla a l'edifici. A mi em van posar això, que si pintava de color verd, rosa o vermell...
Que si ho feia, quan maranés havia deixat-la un altre cop de blanc. Nosaltres som una comunitat i tenim uns estatuts en els que es diu que el primer que posa el toldo ha de ser del mateix color que el primer que el posa. O sigui, el primer que el posa marca la pauta. I ara, si jo el vull canviar, no el puc canviar. Me l'he de posar verd per nassos, perquè tots som verds.
Ara, l'última reunió que hi ha hagut es va acordar que el que el volgués canviar el podia posar groc i gris.
que ja s'autoritzava. I també és cert que aquests edificis, aquesta senyora és de les Corts, els edificis de les Corts són gegantins, perquè jo ho veig des del Club Natació Mediterrani, que hi ha blocs d'aquests, que hi ha 40-50 pisos, i a més són molt amples i són molt alts. I a més veus, jo veig des del pati del Club de Natació que sembla una festa major, allò. Hi ha banderes del Barça, banderes del Madrid, de l'Espanyol, banderes espanyoles, catalanes, independentistes...
que no és el mateix perquè quan guanya el Barça o guanya el Madrid les banderes poden estar 48 hores
moment, actualment, fa senyeres i altres hierbes que fa més d'un any que estan col·locades ningú les ha tretes. Aquí és el problema. També en aquests edificis hi ha banderes espanyoles que fa més d'un any que estan allà penjades. Però de les espanyoles no parlava. Ah, però és que n'hi han de tota mena. Molt petita. Hi ha un poble del Penedès que ha comprat
200 cabres per fer neteja de les muntanyetes del voltant. Això és positiu. També contractarà un matrimoni o que sigui que cuidi les cabres i la gent que col·labori, perquè també demana col·laboració perquè les cabres necessiten aliment. La persona que padrini una d'aquestes cabres tindrà com a recompensa quan tinguin els
els xais petitons, a llavors... Un xai. I llavors una cabra amb ideologia potent sempre pot aspirar algun dia a ser cabra de la legió. Això mateix. I anar desfilant amb la lesió. L'he pensat jo.
Això, a mi que la porta endavant, és la mascota. Molt bé, espera, molt bé. Col·lofón final. Exacte, és per tant que aquesta tertúlia amb una mica de sentit de l'humor. Una mica de gràcia. Sentit de l'humor, ja ho has dit. No, no, perquè, escolta, tiempos vendran. Més val que hi hagi un miqueta de sentit de l'humor. Li hem de posar sentit de l'humor. A més, és que inclús la premsa sensacionalista que ve de fora l'hem de mirar amb sentit de l'humor. Jo no llegeixo a l'ABC avui
Más acorralado. Dic que és acorralado. Amenaza con elecciones. És el que dèiem de l'amarillismo. Acorralado és un títol per una pel·lícula. Acorralado. Títol de pel·lícula. I amenazar con elecciones. Fer elecciones no és cap amenaça. Però si t'ho prens en conya, surten acudits d'aquí. Acudits de la premsa. Això sí, això sí.
Doncs gràcies a tots quatre, Pere, Lina, Joana i Montse. I tornem dijous que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Aquí no amenaçem, eh? Vindrem. Connectem d'aquí mig minut amb la xarxa per actualitzar-nos i tot seguit també sentirem el butllet informatiu dels Sanjos Notícies. Encara tindrem temps.
A l'última hora, per parlar de cuina, avui descobrirem com es fan els cargols a la llauna segons el restaurant del niu i també parlarem de teatre amb la Maica Dueñas i de vins amb l'Stricolstein del Sallida que em mata. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. S'inaugura d'aquí uns minuts la fira de Sant Miquel de Lleida, una de les mostres més importants del sector agràri a Catalunya, enguany amb el debat sobre el llodur de plata. El líder dels socialistes Pere Navarro carrega contra les retallades el debat de política general i contra la pròrroga dels pressupostos. Es mantenen els retards a Rodalia Renfa per una incidència a l'estació de Sants de Barcelona i l'Hospitalet són les línies afectades, la R1, la 4 i la 3.
Esports en bascat avui, el River Andorra i el Prat Joventut juguen la final de la Lliga Catalana Lep. I en futbol aquesta nit l'Espanyol visita el Villarreal.
D'aquí a tots, just uns minuts s'inaugura oficialment la 59a edició de la Fira de Sant Miquel a Lleida. Es tracta d'una de les mostres més importants del sector agrícola a tot Catalunya. Enguany aplegarà 350 expositors. L'acte d'obertura oficial el presidirà el conseller d'Agricultura Josep Maria Palagri i el ministre Miguel Arias Canyete. Una de les activitats paral·leles que fins diumenge s'organitzaran en aquesta mostra és un debat sobre l'ús del iodur de plata per evitar l'efecte de les pedregades
als camps de Conreu. Des del Sindicat Unió de Pagesos demanen que la jornada serveixi per consultar el sector i consensuar mesures contra les pedregades.
Antoni Borràs és responsable de Regadius, d'Unió de Pagesos i ho ha dit a la xarxa. Jo crec que aquesta jornada s'ha servit per això, vull dir, per ficar una mica damunt de la taula com estan totes les postures i la consultaixirà, encara que sigui indirectament, perquè els inputs arribaran igual, sigui a través dels consells comarcals, sigui a través dels ajuntaments, sigui a través de les representacions sindicals o del sector agrari, els inputs els hi arribaran igual. Al final, per descomptat que s'haurà de prendre una decisió i serà entre tots.
La jornada tècnica per parlar sobre la idoneïtat de l'idodur de plata se celebra demà. La convoca la Diputació i hi participaran experts a favor i en contra, administracions i productors. Tercera hora del debat de política general al Parlament de Catalunya. El líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, ha carregat contra les retallades i la pròrroga de pressupostos per aquest any.
Navarro assegura que enguany s'han fet retallades encobertes. El líder dels socialistes catalans ha lamentat que el govern no lideri mesures per sortir de la crisi. No s'han presentat pressupostos, no hem fet el debat normal i democràtic, però s'ha retallat encara més. Diguem la veritat, la pròrroga ha servit per fer retallades en la clandestinitat, no per evitar el patiment innecessari.
El president Mas ha assegurat que la pròrroga pressupostària ha estalviat més de 1.800 milions d'euros en noves retallades i ha insistit que els comptes de l'any vinent seran els més socials. I un apunt policial als Mossos d'Esquadra han detingut a Lleida dos homes per robar presumptament videojocs, consoles i aparells electrònics d'un establiment del barri de Pardinyes. Dos veïns de Lleida acusats de cometre el robatori la matinada de dimarts en una botiga del carrer Baró de Maials de la capital del Segrià.
Es mantenen els retards a tres línies de Rodalia-Renfa per una incidència que hi ha hagut entre l'estació de Sants a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Les línies afectades són la R1, la R3 i la R4. La demora, segons fons de Transmet, és de 15 minuts en els dos sentits a les tres línies. La incidència ha passat en instal·lacions que són competència de l'organisme estatal ADIF.
Doncs amb relació a Rodalia Renfa, una setmana i mitja després d'augmentar els trens entre Arenys de Mar i la capital catalana en hores punta, són pocs els usuaris que l'agafen des de la via correcta d'aquest municipi del Maresme. Gran part dels viatgers continuen esperant el tren a l'altra via per manca assegura d'informació. Ràdio Arenys, Gemma Roig, bon dia.
Bon dia. Aquests nous convois estacionen tant d'arribada com de sortir de la via 5, cosa que molts usuaris no acaben de saber o en alguns casos es confonen, ja que no concorda el servei de megafonir amb les pantalles que hi ha instal·lades per part de Renfe. L'alcalde d'Arenys de Mares, Tanisfors, recorda a la ciutadania aquests canvis després de les queixes que ha rebut per part d'alguns usuaris. El que s'ha detectat és que molta gent...
Doncs s'espera a la primera via, la de sempre que arriba a Barcelona, i estan a punt de sortir els trens des de la via 5, que és la que toca mar, i només hi ha gent que hi va agafar-lo, hi ha altra gent que s'espera allà, i marxen els trens i s'estan esperant que arribin només els que venen des de Canet. Recordem que l'increment de trens és en hores puntes, i fins ara teníem quatre convois en una hora, ara disposem d'un total de deu trens. Els Mossos d'Esquadra han detingut una dona acusada de robar dones grans després de guanyar-se la seva confiança.
La detinguda s'informava sobre l'entorn de les víctimes i quan aconseguia dades sobre les seves vides personals s'apropava a les dones i les convencia que era una persona de confiança. Actuava a Barcelona. Els prenia objectes i arribava a entrar a casa de les víctimes per robar-los les joies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. El transport privat des de Sant Just torna a guanyar el transport públic en la cursa de transports interurbana que s'ha celebrat aquest matí. Dolors Moreno, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament, ha trigat 34 minuts amb cotxe des de Sant Just fins al Palau Robert de Barcelona. I Lluís Martínez, president de l'associació Amics del Barri Sud, ha fet aquest mateix trajecte en transport públic
en més del doble, en 70 minuts. Martínez ha anat a entrar en dia fins a la línia 3 del metro i des d'allà fins a la parada diagonal, on hi ha el Palau Robert. El transport privat ha guanyat el públic en temps, però ara s'ha de veure quin dels dos ho ha fet en despesa energètica i econòmica. Aquesta activitat s'enmarca, aquesta cursa s'enmarca en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i l'objectiu és impulsar noves formes de mobilitat i fer servir menys al cotxe particular.
Parlem ara de política municipal perquè el ple de setembre aprovarà avui l'adhesió de l'Ajuntament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La sessió tractarà una moció presentada per PSC i iniciativa Junts per Sant Justiciu per adherir-se al pacte que tirarà endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores. La moció es debatrà al final del ple. La sessió es farà avui i l'ordre del dia compta amb 10 punts més al torn de prems i preguntes i entre altres coses es determinaran els festius locals de l'any que ve a Sant Just.
La sessió es farà a la sala de plens de l'Ajuntament a les 7 i es clourà amb els prems i preguntes tant de regidors com del públic assistent.
I un últim apunt per recordar-vos que Sant Just Solidari inaugura la seva seu de forma oficial aquest divendres i ho fa amb un munt de projectes de camoapa. Un dels més importants farà que millori l'assistència oftalmològica al poble nicaragüenca, germana Tams-Sant Just. A banda de seguir amb els projectes que ja tenen en marxa, l'entitat iniciarà un pla conjunt amb l'Institut Català de la Retina que permetrà que una sèrie d'oftalmòlegs aniran a camoapa per intervenir la població que ho necessiti. A més de donar material i aparells oftalmològics,
i de portar unes 1.500 ulleres. I els propers mesos s'acabarà el primer grau en òptica que s'ha fet a la Universitat de Managua i, per tant, hi haurà oftalmòlegs preparats a Camoapa per donar una bona cobertura a la població en el futur. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just
al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Vindràs amb mi, que tens les mans i un somni imens per construir. Torna'm a dir que sí que, que estàs del meu costat, que t'has afartat de mediocritat, que ho deixes tot i et passes el combat. Ja sé que m'estàs
que mai no has format part d'aquest exèrcit tan covard dels resignats. Torna'm a dir que no, que no tens cap intenció de dir a qui em quedo i planto lleó fins que no siguen rere l'horitzó. Ja sé que m'estic
Per poder-te abraçar quan ho haguem aconseguit.
Digue'm un altre cop que allà on vols arribar, encara és hora que ho trepitgi cap humà. Digue'm un altre cop que només la voluntat serà d'aquest viatge, el timó i el vent farà veritat.
que em vendrà a l'infinit. La revolta serà més dolça si et tinc a mà per poder-te abraçar quan ho haguem aconseguit.
Fins demà!
Gracias, compañera.
i aquest era el moment de parlar de cuina per això com cada dia d'aquesta setmana el que fem és primer de tot saludar l'Àngels Martínez, propietària del restaurant del Nil de Sant Jus, molt bon dia Àngels, què tal? Molt bon dia, molt bé aquí amb vosaltres Exacte, a punt per descobrir una nova recepta ahir fèiem peus de porc i avui també un altre d'aquests plats no sé si de cuina catalana clàssic o si és una qüestió més general però aquí es fan bastant, no? Cuina catalana clàssica i de Lleida Això és veritat Cargols a la llauna Cargols a la llauna, sí, sí Què necessitem?
Doncs mira, el primer més important per fer els cargols a la llauna, encara que sigui una mica així, és la típica llauna en la qual es fan els cargols. Perquè aquesta llauna li va molt bé per transmetre el foc, per la mida de local els ingredients que li posem, i tal com quedaran torradets, l'important és tindre la llauna. Si la busqueu, la trobareu en Mercadillo, on tenen estris de coses de les cuines, les he vist en llocs especialitats...
En ferreteries a vegades també inclús les he vist, o sigui que si les busqueu, no és una cosa habitual que hi ha pertot arreu, però si les busqueu les trobeu. Molt bé. Aleshores, tenint aquesta llauna, nosaltres els cargols comprem al bober, al restaurant, que ja ve net i polit. Aleshores, l'únic que fem és que els tenim en uns recipients adequats pel cargol que respiri, perquè el cargol el que tindrà no el pots tapar i matar, sinó que va amb una maia que ell hagi de respirar. Llavors, com ja el tenim aquí, l'agafem, la quantitat que
ens cobreix el cargol com posat en un puzzle un al costat de l'altre a la llauna, els agafem, els posem a sota de la pica i els rentem ben bé. Però com que aquest cargol ja no menja, ja ve a casa net, no s'ha de ratejar 40 vegades ni res. Quan aneu al mercat i compreu els cargols que generalment els tenen a les colleries dels mercats, si demaneu-vos-ho bé, aquests ja fa molts dies que no mengen els cobres, ja els tenen allà en dejú fa molt de temps. No és el mateix
com si els anessis a buscar tu a la muntanya, aquest ja és un altre tema, però els que compres generalment ja no tenen a dintre brutícia. Els netegem i aleshores els posem, ja us dic, un al costadet de l'altre a sobre del que és la llauna. I els posem que la closca toqui la llauna. I el que veurem és la part de la carn del cargol. Quan tinguem això, sense posar-hi res més, els posem al foc. Nosaltres els fem al foc, no els fem al forn.
Hi ha gent que els fa el forn, però nosaltres els fem al foc directament dels fogons. Els poses molt poquet foc, sense sal en aquell moment. No li has posat res, només els cargols nets de sota la pica, posats ordenadets i te'n vas al foc. Si tu deixes aquest cargol amb el foc molt lent, el cargol, sent escalfor, no sap el que passa i treu el cap. Llavors, en aquell moment, és quan tu veus que treu el cap i que està fora, que està passant, ai, que me quemo, que me quemo. Llavors, és quan puges al foc
i el cargol et quedarà amb el cap fora. Ideal per poder després agafar-lo i menjar-te'l, i també que se't cuini, perquè si no queda dintre de la closca i no es cuina. Quan el tenim aquí, nosaltres el que fem és afegir un gotet d'aigua, perquè es vagi coent, i pugem el foc a tope. Aleshores, quan veiem que aquesta aigua s'evapora, si tu veus que li fa falta una mica més, doncs repetim l'avapuració una miqueta més d'aigua. Quan ja aquest cargol està fora, i ja ha xupat l'aigua, que ja s'ha començat a coure,
Llavors comencem a posar ingredients. Llavors comencem per la sal, un bon grapat de sal a tots amb ells que els cobreixi. Comencem amb herbes provençals. Nosaltres posem una barreja d'herbes, una mica de romaní, una mica de farigola, una mica d'orenga. I després posem oli d'oliva. I anem posant oli d'oliva i una miqueta de pebre. Llavors és qüestió d'anar remenant una miqueta i d'anar afegint una miqueta i quan tinguis aquests cargols fets,
te'ls pots menjar amb aquella salsa romesco que l'altre dia vam explicar, de la salsa de l'amanida xató, que nosaltres els fem així, i amb un bon alioli. Molt bé, clar. I això no costa res, o sigui que no us faci mandra, compreu uns cargols, convideu els amics, compreu unes llaunes, i és un plat que amb un quart d'hora el tens fet. Doncs ho haurem de provar, eh? Perquè veig que és més fàcil del que em pensava, també. Més fàcil que els peus de porc, eh? Això sí, això sí. Moltes gràcies, Àngels Martínez. De res, a vosaltres. Que vagi bé i bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Això és espectacle!
Ara passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia i és moment, com ens indica aquesta sintonia, de parlar de teatre amb la Maica Duenyes. Molt bon dia, Maica. Hola, bon dia. Com estem? Benvinguda de nou. L'altre dia vam fer una connexió telefònica, avui però et podem tenir aquí per presentar ja d'alguna manera com pinta aquesta temporada, nova temporada teatral.
Doncs jo diria que pinta molt bé, tot i que quan va començar la temporada, que va començar oficialment el dia 7 de setembre, amb l'espectacle de Catalunya Txecartaló, doncs quan va començar la temporada ha dit que, que és l'associació de tots els teatres de Catalunya,
doncs van donar unes xifres una mica esgarrifoses. Bastant dolentes, eh? Bastant dolentes, sí. S'han perdut molts espectadors, evidentment diuen que tots el que s'han perdut, o gairebé tots, són per l'augment de l'IVA, que això ja ho està parlant la temporada passada, i bé, doncs la cosa pinta malament, però...
Han fet un esforç tots els teatres i han coproduït coses i s'han juntat per tenir més calerons per fer produccions que tinguin cara i ulls. I la veritat és que jo penso que es presenta una molt bona temporada. Curiosament, els espectacles més vistos de passada temporada...
És la família irreal, en el Victoria, que va tenir molts, molts espectadors, penso que 151.000 van dir. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. I després també, curiosament, perquè era la segona temporada que es feia...
El programa, l'espectacle de la Cubana, que també va ser la segona com més espectadors de la temporada. I això, clar, la temporada passada van tenir més espectadors perquè hi havia productes, diguem-ne, musicals. Sí, agrada, no? Sí.
Normalment va gent que no va habitualment al teatre de text, no? Però bé, la cosa pintava molt malament, però jo després veient tot el que s'ha programat per la propera temporada...
Penso que tindrem una molt bona temporada teatral. De moment podem parlar de les coses que s'estan fent a Barcelona. Al Teatre Goya podem veure una obra que es va poder veure fa molts anys.
interpretada per la Lola Herrera. I estem parlant de 5 hores con Mario, de Delibes. En aquest cas, la obra de Miquel Delibes no està interpretada per Lola Herrera, sinó per una noia molt jove i molt guapa. I, curiosament, ella sí que és nova en el muntatge, però tant el director com el productor
Són els que havien fet 5 hores amb Mario amb la Lola Herrera. La Natàlia Millán, que és l'actriu que fa aquestes 5 hores amb Mario, explica que va trucar a la Lola Herrera per demanar-li consell.
sobre això, perquè ella havia estat molts anys i en gires apoteòsiques fent aquest espectacle. I la Lola Herrera li va dir «Deja-te llevar por delibes y que su voz fluya a través de ti». Això és un consell una mica general.
Es pot aplicar, no? Sí, es pot aplicar, però suposo que la Natàlia Millán volia alguna cosa més que això. El que és curiós és que el productor, el Sama, va comentar que sí, que volia tornar a fer aquest espectacle, però que li agradaria que el monòleg aquest ho portés una noia més guapa.
Mira, una bona condició, no? Sí, sí. I evidentment està dirigit per la Josefina Molina, que és també la que ho va fer en el seu dia. Per tant, podem anar al Goya Codorniu a veure aquest monòleg, perquè recordeu que 5 hores com Mario és un monòleg que dura ben bé dues horetes, hora i mitja potser.
I que parla una mica, per la gent que no va veure en el seu dia el de Lola Herrera, explicarem que és una dona que es queda vídua i que davant del cadàver del seu marit, quan l'està fent la vella, que es diu, abans que l'enternin, comença a rememorar la seva vida, la seva vida junt al seu marit.
I aquí surten coses bones i coses dolentes, evidentment, perquè tota una vida amb una parella n'hi ha una mica de tot. A mi, en el seu dia, quan la vaig veure, em va semblar el text molt interessant. La Laura Rivera ja saps que és una magnífica actriu. I la veritat és que aquest no l'he vist, però aniré a veure'l perquè penso que pot estar molt bé.
Això, el Goya Codorniu. Perfecte. Què més tenim? A la sala Montaner s'ha estrenat la temporada amb una obra que et sonarà moltíssim, que és Fresa i xocolata. Sí. Fresa i xocolata és una obra de Senel Paz i vam veure una pel·lícula que la dirigia el Tomàs Gutiérrez Alea, el 94, jo no sé si tu la vas veure...
Era una pel·lícula encantadora, va ser una pel·lícula que era cubana i va estar nomenada als Òscars, que pràcticament ha estat l'única pel·lícula cubana nominada als Òscars.
Bé, doncs aquesta obra de Senel Paz es va estrenar, com ja dic, al cinema, però després ha fet un musical també, un musical que no ha sortit de l'Havana. I ara aquí ens arriba una obra teatral, també signada pel mateix autor. La curiositat d'aquesta obra és que Fresa i xocolata és la relació de dos homes
I en aquest cas, doncs, és només un home al que veurem a l'escenari fent tots els papers. És un actor cubà que es diu Joel Argelino. Sí. I, bé, qui li va agradar molt la pel·lícula, doncs, pot anar a veure a la muntanera aquest experiment perquè no és gaire fàcil...
fer els dos papers, tots els papers que surten a l'obra. Però jo penso que és una... Home, és un repte, no? Sí, sí. Jo crec que ho passarem bé perquè l'obra era molt maca i parlàvem una mica també de la problemàtica que hi ha o que hi havia a Cuba en aquella època, que era...
Doncs la de lluitar per la llibertat, no? Molt bé. I la veritat és que la temporada a la Montaner pinta molt bé, a la sala Montaner, perquè es podrà veure gust de cendra, que ja en parlarem amb el seu dia. Després també estaran les Antonietes, que cada temporada venen a la Montaner a oferir... Ah, sí? Sí. Cada temporada les Antonietes...
estan a la Montaner fent la seva obra de l'any. Després també hi haurà obres que ja s'han vist a la Montaner i que van tenir molt d'èxit, com per exemple, no sé si te'n recordaràs, Cosmètica de l'Enemic.
No la recordo. Doncs vam parlar aquí amb el Lluís Soler i el Xavi Ripoll, que és una magnífica obra. També tornaran a la Montaner els dolents, un repte actoral que està superbé protagonitzat per Manel Barceló, que era sobre els dolents de Shakespeare. Després es podrà veure per un sí o per un no.
Per un sí, per un no també és una obra que es va veure fa molts anys al Teatre Poliorama i que estava interpretada per Flotats. Ah, sí? Per Josep Maria Flotats. En aquesta ocasió, aquest per un sí, per un no estarà interpretat per el Lluís Soler i el Xavier Boada i estarà dirigit per el Ramon Simón. Això, quan ho facin, anem a veure-ho perquè així podrem, ja saps, comparar, comparar
Sí, sí, és difícil, no? Però suposo que... Jo la vaig veure, ja dic, en el seu moment al poliorama, interpretada per Flotats, i em va semblar... A veure, és una obra feixuga, eh? Però a mi em va agradar. O sigui, quan facin aquesta, aniré també, perquè... Home, sí, sí, per veure què tal. A mi ja saps que m'agrada molt comparar. I, per cert, parlant de comparar,
La temporada també al Teatre Acadèmia s'hi ha iniciat amb l'obra Les Mujeres de Sade. Les dones de Sade, la marquesa de Sade, és una obra que es va poder veure fa molts anys al Teatre Lliure, al de Gràcia, clar, que era l'únic que hi havia.
I jo el que més recordo, i vaig estar comentant-lo amb les actrius que vaig anar a veure l'altre dia, el que més recordava era la Julieta Serrano, que em va agradar moltíssim. Bé, doncs el paper de la Julieta Serrano ho fa la Montsa Alcanyís, que en aquella època del lliure, la Montsa Alcanyís ja saps que és una...
històrica del lliure, no? Sí. Doncs en aquella època del lliure feia el paper de la més jove. Clar, clar, i ara han passat els anys, no? I ara fa el paper de la més gran. O sigui que és una obra brillant, les actrius estan molt, molt bé interpretades i la història explica una mica que el Sade l'han
L'han empresonat, que el volen matar, i la seva dona lluita perquè no el matin i el deixen a la presó. I ell està tota la vida lluitant perquè el deixin lliure...
espera el seu marit, encara que la seva mare, que és la protagonista gran, diguem-ne, li diu que no val la pena, que aquest home és molt dolent. I bé, al final no explico el que passa al final, perquè si no té gràcia. Perfecte, ens ho desballarem, no?
Doncs la marquesa d'estat de la fan al Teatre Acadèmia, que també, Déu-n'hi-do, la programació que tenim per aquest any al Teatre Acadèmia. Si vols, ja en parlarem un altre dia de la programació. Però podrem veure obres molt, molt interessants. I una altra cosa que a mi m'admira. Faran cinc produccions pròpies.
En aquesta època que els diners no n'hi ha diners... Té mèrit. Té molt de mèrit fer cinc producions pròpies. Bé, la marquesa de Sade al Teatre Acadèmia, de Yuko Mishima, i ja dic, és una obra que parla de la mort, de la llibertat, una mica de l'esperança també, no? I és una manera molt bona d'obrir temporada en el Teatre Acadèmia, que recordem...
per la gent que no ha anat mai, que és un teatre que està, la temporada passada també ho comentaven, està al carrer Villarroel a Buenos Aires, o sigui, al costat de la Diagonal. Al costat de Francesc Macià, no? Sí, al costat de Francesc Macià. I després, si et sembla bé, per acabar, jo no sé el temps que tenim, però...
acabarem amb un musical. Molt bé. Però que és un musical antic perquè és una zarzuela. Ah, no està tan de moda, no? Menys de moment. Bé, en aquesta ocasió jo penso que té molt d'èxit i té molt de mèrit perquè...
Estan fent al Teatre Victoria la Tabernera del Puerto per la companyia Más Zarzuela. La companyia Más Zarzuela la temporada passada va fer també al Victoria Cançó d'Amor i de Guerra. Sí. I dic que té molt de mèrit fer-lo perquè totes dues, les dues obres que s'han vist d'aquesta companyia estan portades als nostres dies, que això ja és difícil. Home, sí, no? Sí.
I, a més a més, en aquesta ocasió, n'hi ha un cohort de 30 persones. Déu-n'hi-do. 17 músics. I tot això és gràcies a que Lluís Cavalt,
i Maria Illescas, que són els directors d'aquesta companyia, vam posar un projecte especialment arriscat la temporada passada. Vam parlar també aquí perquè tota la gent que està de la companyia, bé, no tota, però la majoria de la gent que forma la companyia són estudiants de teatre i cani. I, per tant, jo suposo que per això es pot portar un espectacle amb tantíssima gent
Segurament, perquè són unes condicions diferents. En aquest temps que estem vivint, que tothom fa monòlegs o diàlegs perquè no hi ha diners per més. La Taberna del Puerto es va estrenar, en el seu dia ja ho vam comentar, al Cursal de Manresa. Ha passat pel Teatre Fortuny de Reus.
i estarà en Victòria fins al 29. És una versió moderna.
i està dirigida per un gran mestre del teatre un gran director teatral que és el Rafel Durán que s'ha estrenat a dirigir Zarzuela tot i que ha fet els seus pinitos a l'òpera Rafel Durán ja saps que és un gran director que ha fet moltíssim teatre a Barcelona i a Madrid inclús i per exemple va debutar fent òpera amb Anna Bolena a l'Iceu
I ara debuta en la zarzuela con la tabernera del puerto. Doncs potser una bona manera també de... o de descobrir-lo, si més no, qui no el conegui, doncs potser s'hi pot endinsar amb aquesta obra. La tabernera del puerto és aquella obra que no sé si te'n recordaràs de la cançó que diu Eres alta y delgada como tu madre morena salada, ¿no? No la conec. Bueno, doncs és igual. Podríem dir que és un musical, encara que és un musical molt nostre, no ve de fora.
Perfecte, Maica. Doncs amb aquesta recomanació tanquem aquesta secció d'avui. Deies, no?, que era l'última punt que fèiem. Si vols, tinc més coses per dir, però vaja...
Per exemple... Així ràpidament. Podria recordar com van inaugurar la temporada al Teatre Lliure, de Montjuïc, que la va inaugurar en un espectacle que a mi em va semblar preciós, preciós, ben muntat, i de veritat, em va agradar moltíssim, que és recordant la Fedra, que era una lectura dramatitzada de l'obra Una altra Fedra, sisplau, d'Espriu,
Estava dirigida pel Lluís Pasqual i no és que fessin una altra fedra, sisplau, d'Espriu. Sí que hi havia trossets de l'obra, però el que em va agradar moltíssim és que a l'escenari hi havia molta de la gent que la va fer en aquell moment, en el seu moment. Està bé, doncs. I la protagonista,
era la Núria Esper i llavors la Núria Esper explicava la seva relació que havia tingut amb l'Espriu de com s'havia muntat l'obra i de veritat em va agradar tantíssim que encara que només la vam fer un dia i no serveix perquè els nostres oients puguin anar a veure-la
volia fer això, un petit apunt. Aquest esment, perfecte. Val la pena també, quan les coses surten bé, poder-les recordar, encara que ja no s'hi pugui anar. Una gran inauguració per al Teatre Lliure de Montjuïc. Perfecte, Maica, doncs moltes gràcies i tornarem la setmana que ve per parlar de teatre amb la Maica Dueñas, que cada setmana ens explica les novetats i l'actualitat del món teatral. Gràcies, Maica, i que vagi molt bé. Adéu, bona setmana, adéu.
La informació més propera al Just a la Fusta.
L'extranya certesa d'un d'aquests menys de maig. Amb una mirada em diràs que no he de ser jo qui es llevia al teu costat. Ara que s'il·luminen els racons d'aquesta ciutat. Ara que allargo les tardes amb una canya a la mà i el sol pacà.
Les noies treguin el dos a passejar. Ara que ja tinc vici i els matins ho a pedalar. Ara que és un bon dia perquè anem a dinar. Perquè fem el turista dins el tram Via Blau. És l'estranya certesa d'aquests matins de maig. Descansat de les meves inseguretats. Ara t'agrairem.
haver-me apartat del teu tevi de sempre, del teu amic Joan. I celebraré amb reverències les cançons que vindran. Ara no sé si ens trobarem a faltar.
Ara, que el diumenge no ens resulta tan trist. Ara que és tu amb línia, per què anem a dinar? Perquè fem el turista dins el tren i la blau. És l'estranya certesa d'aquests matins de maig. Descansat de les meves inseguretats, ara t'agrairé.
Haver-me apartat del teu tevi de sempre, del teu amic Joan. I celebraré amb reverències les cançons que vindran. I celebraré amb reverències les cançons que vindran. Les cançons que vindran.
Just a la fusta, el magazín del matí. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'aigua de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Tres minuts i tres cors d'una del migdia, acabem el programa dels dijous, aquesta temporada parlant de vins, és el que vam començar a fer ja la setmana passada, avui a més a més estic veient ja a través de la webcam, també ho veureu, que s'incorpora a l'estudi, a més a més de l'Astrid Goldstein del celler de Can Mat, el Carles Hernández i Rius, l'Andrea Bona també està per aquí fent una foto, és a dir, que els dijous són dies moguts. Bon dia Astrid, què tal? Bon dia.
I també bon dia de nou al Carles. Bon dia, Carles. Molt bon dia. T'incorpores a aquesta secció de tas. I jo també, de fet, aquí darrere, no ho veieu perquè no hi ha la càmera enfocada, però també tinc... El que tenim tots, que no sé si es veu prou bé, però en tot cas tenim tots una copa de vi d'un vi que es diu l'Interrogant. L'Interrogant, sí, sí, amb molt de misteri, eh? Sí, sí. I a més a més avui ens has portat raïm. El raïm que va ser collit el dissabte i ha vingut una mica ja atropellat.
Bé, és autèntic, no, llavors? Vull dir trepitjat? No, ha vingut una mica que potser ja n'hi ha alguna petita fermentació dins de cada grà de raïm, no? Però el que creia jo que era interessant era poder tastar. O sigui, si la setmana passada vam fer mostos i era potser una mica dur per l'escòmac, aquesta vegada tastarem els tres raïms que porta aquest vi, el de l'interrogant. Molt bé. Que va amb 45% de garnatge, 45% de carinyena i 10% de cabarret.
Llavors, com ho farem? Com ho farem? A veure, us ho explico una mica. Aquest vi està elaborat al Priorat, al poble de Lluà. Tots els tres terrenys sot de Licurella. Lluà és un poble calorós.
influeix-ne, també? Sí, és allò que dius, és dels pobles que... Que el terra s'escalfa. Exacte, perquè el cel Licorella, com trobem gairebé a tots en just, doncs és una terra que escalfa força. Però alhora és bastant ventilat, per tant, no seria d'aquelles zones on podríem trobar raïms podrits, o sigui, tenim un raïr força, força sa. Què farem? Normalment el que fem és tastar directament els vins i moltes vegades no sabem quinc gust tenen els raïms, per tant, directament...
Com ho fem? Comencem per la garnatxa. Que són, clar, són diferents, no? Són els tres raïms totalment diferents. Joanets, per exemple, aquest matí estan collint la garnatxa per fer-ho. Avui. Avui. O sigui, si la nostra ja és del dissabte...
Està fresquet, està bé. Si en tenia a la nevera. Està bé. Doncs aquest matí hem començat a collir la garnatxa. D'aquí un parell de dies ja gairebé començarà a fermentar. Estarà al voltant d'uns 20-30 dies fermentant.
I a partir d'allà, ja cap a la barrica. Cada varietat fermenta en el seu moment òptim de maduració. És molt petitó, no? Clar, jo soc un... Sembla de olives, més aviat. Hi ha de més grosses, de petites. Penseu que l'haver-ho tingut a la nevera s'ha creat una mica d'aigua i es pot haver inflat, no? Però sí...
Jo sóc un ignorant, eh? Podem trobar grans més grossos. Podem trobar grans més petits. Normalment, els grans de raïm que tenen rec van ser més grossos perquè tenen una aportació d'aigua. Ara, si deixes que la terra i el cel facin la seva feina, són així. Pensem que el periurat fa dos, tres mesos que no plou, doncs hi ha raïms més petits. I cada raïm també és diferent. I aquest raïm es ven després, també? No. Això és el que t'anava preguntant. És només per fer vi. No és tan exagerada amb dos com el...
M'han menjat quatre, eh, ja. Quatre, ja? Això no són les campanades, eh? És que són molt bons. El trobo molt dolç, per això, eh? És dolçet, però no tant com el mosquetell. Té una pell, un pèl dura, però no massa dura. O sigui, és una pell que no te n'adons i te l'has empassada. Però perquè el clima es dur s'endureix més la pell, o...? Cada varietat tindria la seva capacitat, no? O sigui, varietats...
Primerenques, aquelles que es cullen més aviat, normalment acostumen a tindre una pell més fina. I aquelles varietats que són molt més dures, molt més llargues, acostumen a tindre-la. I això influencia el vi, no? I això influencia el vi, perquè mengeu... Per fer un vi negre necessitem pell. Si no tenim pell, no tenim color. I què li dona la pell? El color. El color, els aromes...
Que curiós. O sigui, ara queda de raïm, perquè realment és allò que dius. Si no hi hagués pell, per exemple, que seria un color més aigualit. Pàl·lit, sí. Que curiós, no sabia que era per la pell, eh? Sí. Doncs el mateix colliro. Aquest raïm, primers d'agost, era verd. Verd, verd. De color verd. O sigui, el raïm negre no creix negre. Sí, sí. Creix verd. Els camis venen amb la pujada de temperatura a l'agost, no?
I suposo que també s'ha de vigilar que no passi, no? Perquè suposo que un cop passi aquest negre ja es converteix en... Si ens passem de temps, la pell va quedant com més... Com nosaltres, Carme. Com nosaltres. Es va pensint. Tot és natura, no? Tenim més sucre i tenim menys acidesa. Però, clar, el vi necessitem... Tenim menys sucre, hem de vigilar amb les dietes. Llavors, aquest vi, que és la garnatxa, li dona... Què li dona? Espera, primer... Ara l'hem tastat. Comprovem tot. I tenim...
Em dic que el trobàvem dolç i potser un pèl àcid, però tampoc una cosa exagerada. Tastem la... La següent, no? La carinyena. No havies dit mai aquest nom. El color és el mateix, per això, eh? El color, sí, a simple vista... Ui, és molt àcid, no? Bueno, molt àcid no, però l'altre és que és dolcíssim. És més àcid. És diferent i la pell també és molt més consistent. És més brusca, no? No, però és diferent, eh? Per això tenen nom diferent.
Aquí hem de mastegar. La pell és molt més resistent. Aquesta carinyena serà collida potser d'aquí dues setmanes. La carinyena té un... I s'endolcirà més o serà aquest el gust, en principi? Home, perceu que això és com és el raïm i després hi ha un procés de fermentació. La fermentació produeix.
Diferents gustos. Clar, això és la base, com si diguéssim, no? Això és la base. És l'aliment original. És allò que... El mos de l'altre dia, el primer, era... Oh, té gust de raïm, no? Clar, clar. Aquí ni tan sols és mos, té raïm. Directament, no? Però si encara no s'ha convertit en res. Sí. Sí.
Sempre es diu que la garnatge és ideal per fer vins dolços, justament perquè diuen que no té aquesta característica per envellir més. Teòricament, un raïm amb una càrrega d'acides més alta serà molt més propici per guardar-lo molts més anys. L'acides a l'alcohol són conservants naturals. Pel color, aquí més o menys es veu igual. Però no són iguals.
Bé, ja has dit que era més petita, no? I acostuma a ser un palet més... Més rodona, no? Més rodonides, són com més exactes. Si anem al tercer, aquí sí que són més petitones.
Deuen ser més cares. El tercer que és el Cabernet Sauvignon. Això ja és... Grà més petit, d'origen francès. Aquí tenim les dues varietats autòctones del Priorat, la Garmentxella Carinyena. Aquest ja és d'origen francès. I aquest és més petit, rodonet. Els granets són sempre més compactes. També totalment diferent. És cruixent, fins i tot, no? Sí, però la pell és més... Aquest es colla abans? El Cabernet el colliran a la setmana que ve.
Perquè l'API ja està més... El tema, quan varamem, depèn del terreny i tu què vols fer. Hi ha gent que ja està varamant carinyenes, buscant una acidesa, una frescor, i hi ha que potser l'acolliran les garratges i les carinyenes cap a finals d'octubre, buscant una maduresa, vins aquells més madurs, que et recordin més una mica de pança. L'acidesa també serà més baixa, no? Però clar, clar, clar.
Cadascú fa els vins realment com creu que els ha de fer. I tan vàlids són uns com altres. D'això també que trobem vins molt diferents.
És més amarg, aquest. Sí, sobretot la pell. La pell et queda aquell gustet que és desagradable, que a vegades et porta... Un toco més vegetal. Sí. Més de terra, no? Més de terra. No convida tant a anar fent... Els altres són dolcets. Els altres passen molt bé i aquest dius... I aquest és allò que dius, no pots dir que sigui dolcet. No, no, no. Entra bé, però és al final. Jo al cap de setmana que vaig estar voltant una mica pel Priorat, vaig estar en raïms, a diferents finques i així, i realment...
Del poble de la Figuera vaig estar tastant un cavernet que dius, mare meva el que li queda, perquè era àcid i amar, que allò que notes que no està madur. I que has d'anar amb el pot d'almacs al costat. En canvi pot tenir una garnatxa que dius, això està fantàstic. És una altra història. És el que té la garnatxa, que acostuma a enamorar molt fàcilment. Sí, sí, no ho sabia. I els cavernets acostumen a fer vins més consistents, més estructurats...
I totes aquestes varietats, doncs, són només per fer vi directament, no? Vull dir que no en podem comprar al mercat ni res. No, en principi... Això és qüestió de deixar-ho perdre per alguna vinya i anar amb compte que no... Sí, m'heu de demanar permís.
Doncs aquí diríem que la garnatxa l'estan collint avui, el cavernet ens sembla que va la setmana que ve, després anirà la carinyena, cada varietat fermentarà per separat. I quins tants percents ens has dit? 45, 45 i 10. Aquí es juga segons el que tenim cada any. Aquest any, o sigui, el 2012 és aquesta proporció, però potser aquest 2013 diuen el cavernet no el necessitem per característiques, perquè clar, cada una porta la seva. Què dona el cavernet, eh?
O vols que primer ho tastem? Primer jo el tastaria. Espera. Cada una fermentarà per separat. Després cada una anirà al voltant d'uns 9 mesos en barrica. Sí. Sola. Cada varietat. Sola. Curiós. I el tema en barrica també és relatiu, no? Tant pot estar 6 mesos com 12. Aquí també és l'enòleg el que decideix.
el que aporta la barrica si necessita més o menys. I llavors que surt a l'estiu, com si diguéssim. Et dirien que el vi s'estarà fent, s'estarà calmant. I la barrica és porosa, per tant, hi ha una oxigenació, i el que li aporta, bàsicament, són tenins, els aromes de torrats, de vainilla... El que passa és que, clar, com menys temps el tens, menys aporta.
si ara s'està collint ara s'ha començat a collir doncs cap a mitjans finals de novembre dirien que tot començarà a anar amb barriques
I llavors mig any, no? I d'octubre aniran barriques, llavors allà el tindran el temps que necessiti i després l'embotellaran. I llavors esperaran que el bis estigui fet. Déu-n'hi-do, eh? És un ventany tan ampli de possibilitats en funció de cada any. Sí, sí, és un món... L'any passat era un any sec. Que ja veníem d'un any sec. Que no havia plogut gens a la primavera ni a l'estiu. La planta va patir. Aquest any a l'hivern ha estat fred...
i plujós, una primavera plujosa, van tindre pedregada dos cops. O sigui, han perdut ja molt raïm. O sigui, ja molt raïm ja no s'ha fet, perquè la floia es va perdre, eh?,
I durant l'estiu no ha plogut. O sigui, cada any és diferent. I aquesta és la gràcia que cada vi... Sí, sí, és la màgia, no? Una mica el reflex del que ha estat l'any. Però llavors d'un any per l'altre pot variar moltíssim el mateix títol. Sí, que curiós. Jo recordo el del 2011 molt més càlid. Aquest és el millor nom per un vi, no? L'interrogant, no? Cada anyada trobes una cosa diferent. Doncs si et sembla Astrid, t'estem, no? Perquè saps on acabarà el temps.
Com sempre, primer olorem una mica, remarem la copa... Si veieu, el color és fruitar. És preciós, aquest color, a mi m'agrada molt. És allò, el que busquen ells és que sigui molt el reflex del que és la fruita. Si aquest vi hagués estat dos, tres anys en barrica, totes aquestes notes tan morades no hi serien, ja anirien més cap a marrons, cap a vell. L'olor és forta, també.
És intensa, eh? Sí, sí. Fa olor d'alcohol, que es nota. Sí, sí. Exacte, no és com a l'altre dia. I ara què tastem, no, doncs? Tastem-lo, tastem-lo. Queda la llengua en punt resposta. Sí, sí. Memoritzem com era...
el raïm. Exacte. El raïm ens ha deixat aquesta textura de la llengua més rasposa i fins i tot ells fermenten una mica també amb la rapa perquè li doni una mica més de... És bo, eh? És molt bo. És àcid. És molt fresca, és gustós, és fruita. Però és un àcid que passa bé, eh? Clar, el punt aquest del primer, de la garnatxa, no el sabem trobar tant, no, de primeres? No, ara ja està totalment conjuntat, no? I llavors, clar, el ser 45-45,
Diríem que no hi ha un que predomini sobre l'altre. Clar, clar. Jo em quedo amb l'àcid, eh? De dins àcids que a vegades he tastat... És que... Perquè és fresca. A part que us he portat el vi voltant, potser el 16 graus o així, que això també és important. Sí. Però n'hi ha molts vins que quan els tastes, és com si et pesessin, no? Només que tinguessin un punt d'acidesa, un palet més elevada, te'l fa fresca. Te'l puja, te'l revifa, no? Sí, sí.
I aquest, la veritat, és que és això, és molt, molt, molt fresc. Que si haguéssim de parlar una mica de tendències de vi actual i així, aniríem cap aquí, no? Allò buscant vins joves per no haver de pensar, necessito un plat per aquest vi. Clar, aquest en principi ho podríem fer servir en general, no? Allò que dèiem a vegades del peix i la carn. Sí, és un vi per prendre una copa de vi. Exacte. No el facis en funció del que vas a menjar. Ell per si mateix, no?, ja té aquest cos.
I serà, però fins i tot allò de dir, obrim una ampolla i la compartim, sense haver de tenir l'argument de menjar. Quin grau té? És molt elevat o què? 3. Anem fent aquests globs aquí. 13, del normal, no? El que sempre dic, el que posin les etiquetes és relatiu. La llei permet mig amunt, mig avall. No va passar res.
Molt bé, doncs aquest interrogant, que és del Priorat, no? És del Priorat, estan al poble del Lluà, els podeu anar a veure, els podeu trucar, fan visites a la vinya, fins i tot us poden organitzar un tast i un sopar al mateix celler.
Molt bé, doncs avui hem descobert aquest interrogant i sobretot com es fa, no?, aquesta base a través d'aquests tres raïns, aquesta carinyena, l'alegantxa i el cavernet, i hem après una mica més aquest procés de com es fa. Que teòricament carinyena no es pot dir per temes polítics, perquè n'hi ha la denominació d'origen carinyena que no ens deixa utilitzar el nom carinyena. Per això moltes etiquetes veureu que posa samsó, perquè diuen que això és samsó. Això ja seria un tema...
Un altre joc, exacte. Però a mi m'agrada dir les coses tal com són. Moltes gràcies també al Carles que avui ha participat d'aquesta societat. Estan variant les properes setmanes. Dijous que ve, més TAS, perquè l'Andrea també reclamarà d'entrar, la Maia que també ha dit que li feia gràcia un altre dia participar. Jo crec que tindrem cua, Astrid.
Bueno, anirem fent diferents tongades. El proper que fem amb el Carles podem buscar, per exemple, un vi atlàntic. I parlem de l'Atlàntic. Així compaginem temperatures i climes. I així ja hi ha el compromís per tornar. Exacte, exacte. Gràcies a tots dos. Que vagi molt bé i fins la setmana que ve. Adéu. Bon dia.
Un minut i mig i arribem ja a la una en punt del migdia. Avui és tard, per tant, tanquem ja aquest Just a la Fusta. Agraïm a tothom que ha participat avui i ha fet possible aquest programa, l'Andrea Bona, els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius de la Previsió del Temps. Avui hem parlat també amb la Dolors Moreno, que ha participat a la cursa del transport de Sant Just, amb el Rick Arriol, el portaveu de la plataforma pel transport públic, amb la Laia Àubia del documental del mes, que arriba demà a Sant Just. Hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, amb la Joan Algarra, amb la Línia Santa Bàrbara i amb la Montse Larrea, i a més a més també
Hem parlat de teatre amb la Maia Caduenyes i de vins amb l'Estric Goldstein i de cuina amb l'Àngels Martínez del restaurant El Niu. Us ha parlat Carme Merdoi. Tornem demà a partir de les 10, com sempre, i fins a la 1 del migdia. Ara us deixem amb els Sánchez Notícies d'així migdia i l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé. Bon dia. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterrati. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1. És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El cotxe guanya el transport públic des de Sant Just en la cursa de transports interurbana que s'ha celebrat aquest matí. El cotxe ha trigat 34 minuts fins al Palau Robert, mentre que entre en via i metro la durada ha estat de més del doble. A municipis com Esplugas o Sant Feliu ha guanyat el transport públic.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 26 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada. La cursa de transport ha tornat a posar de manifest la reivindicació de fer passar el tram baix pel carrer Lauriamiró, per dalt d'un dies plogues i s'enjusten menys temps.
A més, un altre repte en transports al municipi és fer arribar la línia de bus L10 al Mas Lluí. El ple municipal de setembre debatrà avui una moció d'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La presenten conjuntament PSC i iniciativa Junts per Sant Justiciu. La sessió plenària se celebra aquest vespre i és oberta a tothom.
I a l'informatiu també parlarem del documental del mes que es projecta demà a l'Ateneu. És Infiltrators, un reportatge que mostra les conseqüències que té per la població palestina el mur que l'ha separat Israel. Es projectarà demà a dos quarts de nou del vespre a l'Ateneu. Bon dia. El transport privat des de Sant Jus torna a guanyar el transport públic en la cursa de transports interurbana que s'ha celebrat aquest matí. Dolors Moreno, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament,
ha trigat 34 minuts en cotxe des de Sant Just fins al Palau Robert de Barcelona. I Lluís Martínez, president de l'associació Amics del Barri Sud, ha fet aquest mateix trajecte en transport públic, en més del doble, en 70 minuts. Martínez ha anat en tramvia fins a la línia 3 del metro i des d'allà fins a la paredat diagonal, on hi ha el Palau Robert.
El temps d'espera del tram baix ha estat un factor clau en aquesta cursa. Ho ha explicat Dolors Moreno, el Just a la Fusta. He estat molta estona esperant un tram i també saps que reivindiquem el pas per l'Aurea Miró. Això vol dir que el recorregut és molt llarg i el temps d'arribada també. El transport privat ha guanyat el públic en temps, però ara s'ha de veure quin dels dos ho ha fet en despesa energètica i econòmica.
D'altra banda, d'altres localitats ha guanyat el transport públic, per exemple, des d'Esplugues, amb un avantatge de 9 minuts, i també des de Sant Feliu. Una vintena de municipis de Barcelona i una cinquantena de persones han participat d'aquesta cursa, que s'emmarca a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. L'objectiu és impulsar noves formes de mobilitat i fer servir menys al cotxe particular. Sant Just Notícies. La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura s'acabarà diumenge amb un dels actes més destacats, la desena passejada amb bicicleta.
Es va presentar ahir en roda de premsa un acte al qual hi va assistir el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Pere Urriols. Hi participaran els municipis de l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan d'Espí, Sant Boi, Sant Feliu i Sant Just. Seran més de 16 quilòmetres en bici per aquestes localitats. La sortida oficial serà dos quarts de 10 del matí des del parc de la Marquesa de l'Hospitalet i el punt final serà el parc de Torreblanca cap a tres quarts de 12.
Les inscripcions es podran fer de forma gratuïta el mateix dia de la passejada en els punts de sortida. Sant Just Notícies. La de Sant Just, la sortida des de Sant Just es farà a dos quarts d'onze del matí des del Parador. Al Parc de Torre Blanca, al punt final, hi haurà animació. Durant tot el dia es farà el sorteig d'una bici i s'ensenyarà als nens i nenes a moure's independentment en bus per la seva ciutat, a través del grup Baix Bus i l'activitat Puja al Bus.
La passejada amb bicicleta vol conscienciar la ciutadania que canviar el vehicle particular per la bicicleta significa respirar un aire de més qualitat. I no deixem de parlar de transports perquè la cursa de transport interurbana d'aquest matí ha posat de manifest de nou la reivindicació de fer passar el tram baix pel carrer Laurea Miró per Taldonir es pluga si s'enjusta en menys temps.
De fet, aquesta és una de les conclusions que s'han extret avui, després de constatar de nou que el tramvià fa una volta innecessària per connectar Esplugàs i Sant Just. Segons el president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, Ricard Riol, la infraestructura ha estat desaprofitada.