Bon cap de setmana i fins dilluns. Que vagi bé.
Aquest divendres, Maria Núria Solà Franquesa, missionera que treballa en un dels barris marginals de la República Democràtica del Congo. Aprofundirem en la vida de l'actriu Montserrat Carulla, que ha anunciat que es retira dels teatres, i coneixerem alguna persona que ens ha fet feliços de la mà de l'Òscar Moret. Matins en xarxa. De dilluns a divendres, des de la teva emissora local. Amb Marc Lobato.
Biblioteques, un espai del culturat amb la col·laboració de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, data d'inauguració 15 de novembre de 2002. 4.713 metres quadrats de superfície útil. Fons documental format per 109.537 documents. Arquitecte, Josep Palau.
Valor patrimonial i arquitectònic. Ferran Burguillos, director de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell. L'edifici té més de 4.000 metres quadrats. Disposa de diferents espais. Tenim un auditori preparat per més de 150 persones. També tenim cafeteria i pel que fa a les sales de consulta i servei tenim dues plantes de servei. És un antic vapor tèxtil.
Al segle XIX el que es va voler fer en el moment de construir la biblioteca era recuperar una mica tot l'aspecte original. Sí que és cert que l'interior es va reformar amb una finalitat funcional molt clara, que era mirar de fer sales que fossin el màxim de diàfanes possibles. Fons documental.
Des de la seva inauguració la Biblioteca de Corbadia té un fons especialitzat en cultura de la pau. Tracta sobretot temes de desarmament o violència, educació per la pau. Després una altra especialització centrada en l'àmbit de la cerca de feina, temes d'autoocupació, formació d'empreses i habilitats vinculades a l'àmbit laboral. Aquí a la Biblioteca tenim un fons també especialitzat en Pere IV.
Activitats. Els clubs de lectura, de fet, és una de les activitats estrella del públic adult. Tenen l'objectiu fonamental de fomentar el gaudi. La lectura és un fet molt individual i, en canvi, els clubs el que permet és donar a conèixer una mica la teva pròpia opinió sobre aquella lectura que t'ha pogut agradar més. I això és molt gratificant. Biblioteques. Cada setmana al Cultura't i a la teva televisió local.
Catalunya Informació.
Bon dia, són les 10. Ens interessem aquesta hora pel trànsit, equip viari endavant. Bé, doncs, en aquests moments s'està donant pas a l'alternatiu a les costes de Garraf, a la C31 a Sitges, a l'altura del Castelló, i és conseqüència d'un accident que hi ha hagut amb un camí implicat. Hi ha retencions en tots dos, sentits de la marxa i a banda, es manté un camí variat a la B23, el desviament que passa just d'esvern, però no dona problemes de trànsit.
El Partit Popular comença avui a Valladolid una convenció amb l'objectiu de reformar els missatges de la recuperació de l'economia i també la unitat d'Espanya. La trobada està marcada per l'absència de l'expresident Adnar i de Jaime Mayor Oreja crític amb el govern de Rajoy per la política antiterrorista.
CaixaBank ha doblat els beneficis. L'any passat va guanyar 503 milions d'euros després de la integració de Banga Cívica i el Banc de València. L'entitat va destinar 7.500 milions a donacions i va situar la seva taxa d'amorositat a l'11,6%.
La Societat Catalana d'Obstratícia i Ginecologia considera que la nova llei de l'avortament és un disbarat i que no té sentit que s'hi facin distincions entre malformacions fatals. La seva presidenta també critica que els bisbes s'oposin a la interrupció de l'embaràs per anomalies fatals. Les inundacions al sud-oest d'Anglaterra mantenen diverses poblacions aïllades, l'amenaça de més pluges i també la possibilitat que augmenti el nivell de l'aigua, fet que s'evacuin les zones més afectades, sobretot a la costa.
La directora de l'Acadèmia de Cinema Català, Izona Passola, ha dit que l'impost que la Generalitat vol imposar a les operadores d'internet és absolutament necessari perquè el talent audiovisual català pugui finançar-se. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Passola ha afegit que la Gala dels Premis Gaudí, que se celebrarà aquest diumenge, escenificarà el gran talent del cinema català i també la seva projecció internacional.
Catalunya Informació. Ara els esports. El recent de Santander no va jugar a la Copa en protesta perquè no cobren. El president del club no dimiteix i anul·la la Junta d'Accionistes d'avui. El comitè de competició sancionarà avui el Club Càntebra. La Reial Societat serà el rival del Barça a les semifinals de la Copa.
A la Fórmula 1, el Barcelona i Dani Juncadella aprova aquest divendres el Forç Índia a l'última sessió d'entrenaments a Jerez. A l'Eurolliga de Bàsquet, avui Panafina i Cos Barça, dos quarts de nou. I també avui es repren la Lliga a Joval d'Envol amb un granoller a Aragó.
Matí fred amb temperatures entre 3 i 4 graus més baixes. Hi haurà núvols baixos i boira a l'interior. Cel, tabat i neu a la cara nord del Pirineu. Més sol aquesta tarda amb temperatures similars a les d'ahir. Demà canvi de temps. Aquesta hora a Barcelona 8 graus, 0 a Girona, 3 sota 0 a Trem i 7 positius a Tarragona.
Just a la Fusta. Molt bon dia passant 3 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui divendres 31 de gener.
Últim programa de la mesca. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem una repassada a les notícies generals del dia. Avui una mica més ràpid del que és habitual, perquè cap a dos quarts d'onze, aproximadament, entrevistarem a Gina Pol, primer atinent d'alcalde. Avui no tenim a l'alcalde, però parlarem amb ella de com anar al ple municipal d'ahir.
També sabrem quina és la previsió del temps de cara a aquest cap de setmana amb el Carles Hernández i Rius. I a dos quarts de dotze tindrem la connexió que fem cada divendres amb l'Institut, el posem-li veu. Això serà per també acabar la segona hora. I després, com sempre, també farem un repàs a les estrenes de la setmana en cinema amb el Xavi Roldán. Repassarem també la història dels videoclips. Avui parlarem dels videoclips amb la seqüència dels OK GO amb la Clàudia òrberà.
I a més a més també tindrem la Rosa Sort que ens explicarà quines són les notícies més curioses que han passat pel món aquesta setmana. Tot això a partir d'ara i fins la una del migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Per això, com sempre, saludem l'Andrea Buena. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, què tal? Ui, et sento molt lluny. Hola, què tal? Lluny? Sí, no. He començat amb poca força. Ara, ara, vaig recuperar-me. Avui he posat aquesta capel·la, que em sembla que feia dies que no sonava el tot seguit i que sempre posàvem ja la sintonia. Avui l'he recuperat, eh? No l'has sentit perquè no tenies els auriculars a punt, però que sàpigues que avui sí que he pensat. Molt bé.
En fi, parlem de les notícies d'avui. Recordem que ahir hi va haver ple municipal, no Andrea? Exacte, i es van aprovar diferents qüestions. Un ple que va durar una hora i vint minuts, aproximadament, i una de les qüestions que van tirar endavant va ser una moció sobre el dret a decidir, en concret una moció que presentava Junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Barç Llobregat.
És una taula que es va constituir el 18 de desembre passat i es va aprovar l'adhesió al manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el qual el consistori ja es va adherir el mes de setembre. El regidor de Junts per Sant Jus, Sergi Seguia, explicava que hi ha moltes entitats que s'hi han sumat, com l'ANC, el Centre d'Estudis Comarcals...
sindicats com UGT i Comissions Obreres, Federacions d'Associacions de Veïns del Valls Llobregat, en total unes 56 entitats locals adherides i també a nivell institucional els ajuntaments del Prat, Sant Feliu i Sant Vicenç dels Horts. Per això proposava aquesta moció l'adhesió de l'Ajuntament a la taula a
Van votar a favor iniciativa Junts per Sant Just i Convergència i Unió. El Partit Popular i Via Democràtica van votar en contra i el PSC va optar per l'abstenció. El seu portaveu, Joan Bassaganyes, deia que estan a favor del dret a decidir, però que consideren que han de formar part d'aquesta taula els partits polítics i les entitats, però no les institucions locals.
L'alcalde també va fer referència a que el ple de Sant Just ja s'havia manifestat més d'un cop en temes importants referents al dret a decidir, com el Pacte Nacional. El poble de Catalunya va dir que té el dret a votar, d'expressar-se i de ser respectat, i també va recordar la moció que donava suport al dret a decidir i que es va aprovar al ple de Sant Just anteriorment.
Molt bé, doncs això són els temes que s'han parlat principalment ahir al ple. En parlarem d'aquí una estona amb la Gina Pol. Tenim però més coses, Andrea? Sí, una altra moció que es va tirar endavant ahir, el ple, és una moció, ja hem parlat més d'un cop aquí al programa, contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. És una llei aprovada pel Congrés que ha entrat en vigor les darreres setmanes i que afectarà greument les competències municipals emparent-se en l'estabilitat pressupostària i els objectius de dèficit.
Recordem que és una llei que ha entrat en vigor recentment i que afecta els municipis, sobretot, de menys de 20.000 habitants, com Sant Just. L'alcalde Josep Perpinyà deia ahir al ple que la norma penalitza els ajuntaments amb unes limitacions de competències que freguen l'absurd i va denunciar que no és una llei que pretengui fer més sostenibles les administracions locals, sinó que és un atac frontal a les seves competències. Aquesta moció es va aprovar amb els vots a favor de l'equip de govern, de Convergència i Unió, el vot contrari del Partit Popular i l'abstenció de Via Democràtica.
i ho anirem ampliant durant tot el programa d'avui. Perfecte. I acabem encara amb una última qüestió, Andrea. Sí, una iniciativa molt interessant. Parlem d'un curs de coaching que ha engegat l'Ajuntament de Sant Jus per la millora personal en la recerca de feina. El curs, de fet, va començar ahir a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social. En total són tres sessions i la voluntat és fer més edicions perquè més persones en situació d'atur se'n puguin beneficiar.
I en aquesta mateixa línia el Servei de Promoció Econòmica també ha organitzat un altre curs, més adreçat en aquest cas a l'adquisició de competències bàsiques, que començarà el dia 5 de febrer i consta de 7 mòduls que es faran entre febrer i maig de 2014. Com ara es tractaran temes com les competències digitals, competències lingüístiques, aprendre a aprendre, competències matemàtiques, entre d'altres. Els mòduls es poden cursa individualment o fer-los tots i si us hi voleu apuntar podeu fer-ho al Servei de Promoció Econòmica.
480 48 00. Perfecte, doncs una bona iniciativa també que s'ha impulsat des de Sant Justit.
Acabem aquest primer repàs en Justenc, ara amb un apunt musical, avui és divendres, per tant, normalment ens anem de concert, Andrea. I avui parlem dels Inspira, no sé si els coneixes, si algun cop els haurà sentit per aquí. Tenen, per exemple, una cançó que es diu Nits d'hivern, que he pensat que és tòpic, suposo, però i aquí som, ens quadraria, no? Exacte, sí, millor sentir-la ara que l'abril. Ho dic perquè avui actuen també al Centre Cívic Navas,
i bé s'hi pot arribar amb el metro a la línia 1 i presenten el seu tercer àlbum que és Amunt un treball més optimista que l'últim que Les Capistes que també era molt bonic del 2010 aquesta cançó Nits d'hivern forma part d'aquest últim àlbum del 2013 i estan fent aquesta gira de presentació els inspira
Fins demà!
Bona nit.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal. Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atreplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Passa minut d'un quart d'onze del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Estratem com sempre a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar del tema principal del dia, avui què ens expliques? Doncs avui no hi ha un tema definit als diaris. Això sí, tant l'Ara com el... Avui parlen de la qüestió catalana, podríem dir-ho així. L'Ara parla, de fet...
de l'Estatut, perquè avui fa 8 anys ja es va votar contra l'Estatut. Bé, el Tribunal Constitucional. El diari ara ens diu l'efecte boomerang. Rajoy ha passat de recollir firmes contra l'Estatut a topar amb una Catalunya que vol ser consultada sobre la independència. Més de 4 milions de firmes, Mariano Rajoy, aleshores cap de l'oposició a Cádiz, el primer dia de la campanya va recollir més de 4 milions de firmes contra l'Estatut.
El punt avui llegim, artilleria verbal, és en un altre ordre de coses, però també relacionat amb aquesta qüestió. Ens diu, Rajoy, els seus ministres han intensificat des de principis d'any els atacs contra Catalunya. Negacionisme i amenaça són els principals arguments. I en portada veiem alguns d'aquests creuaments de declaracions. Jorge Fernández Díaz, per exemple, deia el dia 3 de gener. Hi ha famílies que no s'han reunit per Nadal com feien sempre perquè el procés les ha dividit.
García Margallo deia demanar el que és possible és sensat, demanar el que és impossible la consulta és altament perillós. Pedro Morenès deia als militars els preocupa que alguns partits catalans puguin posar en qüestió la unitat d'Espanya, etc. Són algunes de les declaracions que veiem al punt avui.
Al periòdico trobem, senyor alcalde, és el tema del dia avui al diari, perquè 10 ciutadans han exposat 10 reptes de Barcelona davant el ple municipal d'avui sobre l'estat de la capital catalana. Temes com la pujada de la T10, el soroll i l'incivisme, la poca presència policial, bicis per les voreres, massa pisos turístics, entre d'altres. És el tema del dia al periòdico.
I a la Vanguardia, per últim, en Economia, llegim que a tard apuja l'aposta per Barcelona i compra l'hotel Renaissance. El fons de l'exèrcit de l'Amirat adquireix el negoci per 78 milions i mig i els responsables anuncien noves inversions a la ciutat en el futur.
Molt bé, doncs actualitzem la informació a través dels digitals. Tenim que Isenda explica com serà el nou mètode que substitueix les balances fiscals. L'economista Ángel de la Fuente, un dels ideòlegs dels comptes públics regionalitzats, presentarà a Girona no els resultats que es faran públics al març, sinó el seu nou sistema de càlcul.
El PP se cita a Valladolid per reformar-se, sí, després el presumpte pederasta de Castelldans podria ser condemnat a 78 anys de presó. I a clau cultural, el 324 destaca que Care Santos guanya el Ramon Llull amb desig de xocolata.
I l'Ara.cat destaca també que l'emblemàtic colmador Quiles de Barcelona podria tancar l'establiment situat al xanfrà entre el carrer Aragó i la Rambla Catalunya. Està d'acord de fluixa per la pujada del preu del lloguer, que passa dels 3.000 euros als 25.000, segons els propietaris del negoci.
A l'avantguàrdia tenim que l'exèrcit de Qatar compra l'hotel Renaissance per 78 milions d'euros, també que tanca l'històric Colmado Kile de Barcelona, està ben amunt d'aquest diari digital, i finalment també se'ns diu que la inflació interanual baixa una dècima fins al 0,2%.
Un moment per mirar les imatges del diari d'avui, de les portades, volíem dir, perquè el diari té moltes imatges, Andrea, però la portada, no?, que és una mica el que també et crida l'atenció quan vas al quiosque avui. Exacte, i de fet, Lara, en referència al titular, avui fa vuit anys contra l'Estatut, veiem una imatge de Mariano Rajoy fa vuit anys recollint aquestes firmes a Cádiz, com comentàvem, en contra de l'Estatut, més de quatre milions de firmes que van aconseguir recaptar, el veiem somrient envoltat de gent en aquell dia...
També veiem una imatge d'una ciutat de Síria, el titular és Síria abans i després, Human Rights Watch mostra la barbària de l'Assad, ara en parlarem també en internacional, i veiem una imatge de l'abans i el després d'aquests atacs que han destruït ciutats i pobles sencers al país.
Una altra de les imatges del dia és un visitant observant dos quadres de cases en una exposició. El titular és Montserrat obert al món, 100 obres mestres del Museu del Monestir fan el primer salt internacional a Itàlia. Això ho trobem en Cultura i Espectacles del diari El Punt Avui.
Una altra de les imatges del dia avui és a l'avantguàrdia i veiem el colmado que comentaves, el colmado Quílez, l'històric colmado de Barcelona, el xanfrà de Rambla Catalunya amb Baragó, que ha hagut de tancar per la pujada del preu de lloguer. I per últim, una protagonista dels diaris avui és Scarlett Johansson, que ara també ho comentarem, que sembla ser que ha trencat amb Oxfam, amb l'ONG Oxfam.
Ah, sí? Sí, per una campanya publicitària i veiem una imatge d'aquest anunci publicitari a La Vanguardia i una imatge d'ell amb un acte en portada del periòdico.
Doncs ara dius que ens ho explicaràs, no?, internacional, Andrea? Aquests dos temes, de fet, el tema de Síria, comencem per aquest tema, perquè el Human Rights Watch ha fet públic un informe que demostra que el règim sirià ha ordenat destruir milers d'habitatges i, en alguns casos, barris sencers, com a càstig col·lectiu pel suport de la població civil als rebels. Són imatges desoladores...
que s'ha fet amb excavadores i explosius, ja no tant amb bombardejos, i milers d'habitatges han estat destruïts pel règim sirià com a represàlia pel suport, com dèiem, de la població civil als rebels. Llegim al diari ara un testimoni d'una dona que diu...
Vam deixar-ho tot. Teníem por de quedar-nos allà un segon més perquè tota la casa tremolava mentre les excavadores destruïen els edificis del costat. Quan es van acostar, el meu marit va sortir a parlar amb els soldats i es va suplicar que salvesin la nostra casa, però li van respondre. Ho volem destruir tot. Són els resultats de tot el que està passant a Síria i d'aquest informe que ha fet públic Human Rights Watch amb unes imatges tremendes.
Déu-n'hi-do, eh? Això ho trobem a l'Avantguàrdia. No, a l'Ara? A l'Ara, sí. Tot i que també hi ha altres diaris que ens parlen. L'Avantguàrdia també ens mostra algunes imatges d'aquesta qüestió i ens ho explica. I al periódico ens expliquen també aquest tema de les Carles Johansson que comentàvem de l'actriu de la musa de Woody Allen que el periódico ens diu que Johansson prefereix la soda.
Sembla ser que l'actriu nord-americana ha dimitit del càrrec d'ambaixadora global de l'ONG Oxfam per publicitar una empresa israeliana. De fet, aquest és el tema principal en internacional, a l'avantguàrdia, i ens diu al periòdico que l'asseu de la companyia és a la Cisjordània Ocupada. El seu contracte amb SodaStream, una empresa que opera des d'un dels assentaments jueus de la Cisjordània Palestina Ocupada,
va posar l'actriu en l'ull de l'horacà i va provocar una onada de pressions contra Oxfam perquè trenqueix la seva vinculació amb ella, perquè des de fa 8 anys que és ambaixadora global. Johansson ha justificat la seva decisió per les profundes diferències d'opinió i defensa, sosté que la companyia que l'ha contractat diu que fa passos per la pau entre Israel i Palestina, el contracte de veïns que treballen junts, que reben els mateixos salaris, els mateixos beneficis i els mateixos drets. Però des d'Oxfam,
Creuen que empreses com Sodastream, que operen els assentaments, contribueixen en pobria de negar els drets a les comunitats palestines a les quals ajuda el nostre treball. Per tant, diferències d'opinió entre Scarlett Johansson i Oxfam, l'ONG de la qual era ambaixadora global. Són les notícies que tenim avui més destacades en clau internacional. Les trobem a la primsa del dia. Mira què passava fa uns quants anys, un altre 31 de gener.
Fins demà!
I comencem, mira, avui em permeto el luxe, la llicència més aviat, que com que avui 30 de jane fa 20 anys, avui que va anar amb el Liceu, però clar, a la portada de fa 20 anys. A més també recordo aquest dia, mira Andrea, aquests dies que estem nostàlgica, recordo que anava a l'escola i que a la tarda els que havien anat a casa, bé, això ho explicarem, evidentment, però ens ho van explicar, van dir, escolta, que hem vist això, i me'n recordo molt, a mi m'impacta molt. Però va ser un matí, oi?
Sí, segurament, va passar el matí, però clarament em va arribar, no em va arribar fins que els nens que anaven a casa a dinar, ho explicaven els que ens quedàvem allà tancats, sense accés al món. Total, que llavors el que he fet, com que fa 20 anys no surt a la portada, perquè encara no hi ha passat, evidentment, doncs hem mirat la portada del 1 de febrer, perquè demà no hi serem, ho expliquem avui. I el titular era Arde, que és crema, però Arde fins i tot em sona com més potent, no? Al Liceu, un incendi destrueix totalment el pati de butaques, els palcs...
I l'escenari del teatre, ara he dubtat, eh? És la tribuna, no? Clar, en Clauda Liceu no sé com es deu dir ara mateix, he dubtat. Milers de barcelonins van acudir a contemplar les feines de l'extinció de foc, els valuosos quadres de cases Urgell i Rossinyol, entre altres, evacuats a parar de la virreina i les institucions acordaven la immediata reconstrucció
del Coliseu en el mateix solar. I la imatge, és una vista aèria d'aquest escenari, és bèstia, la imatge del pati de butaques del Liceu, sense sostre en aquell moment, i encara amb fum, després que els bombers controlessin el foc. I a la part superior a l'esquerra, i direta de la Rambla, apareixien també la buqueria, el campany de l'Església Gòtica del PIB, és a dir, és una imatge aèria que es veu, no, no, no,
Ara que amb els anys m'hem volgut més per aquella zona i tal, no m'imagino cremant allà el Liceu a la Rambla. Molt impactant, sí, sí, sí. Doncs és la imatge, la portada de fa 20 anys, tot plegat. Fa 15 anys, 31 de gener del 99, el PP es distanciava del PSOE en 5 punts, era el tema principal. Piqué s'afiliava al PP, Andrea, i entrava a la direcció del partit. Ara que estem de canvis també, doncs mira, fa 15 anys entrava Piqué. Ho comparem molt bé.
Aznar renovava l'executiva popular per afrontar el gir cap al centre. Mira com han canviat les coses, veus? Quins anys. En tot cas, Piqué formalitzava la seva afiliació al PP, José María Aznar l'incluïa en aquest nou comitè executiu nacional. També deia que en la llista de 30 persones elaborada per Aznar per incorporar-se a la nova executiva del partit també hi ha dos catalans més. Un era Santiago Fises, candidat popular per l'alcaldia de Barcelona, i l'altre era Aleix Vidal Quadres.
Canvis. Sí, fa 15 anys, eh? Fa molt per això, en realitat. Si penses en clau política, no? Sí, les coses canvien i, mira, les tendències també, m'imagino. Sí, exacte. Fa 10 anys l'oposició es raconava a un carot que no es penedia. L'esconseller en cap només emmetia que s'havia equivocat en la forma a l'hora de reunir-se amb Beta.
Maragall obria la porta a la seva tornada al govern si la seva actitud era la que hauria de ser. I el director d'esquerra no escoltava el president i aplaçava la seva dimissió fins al dilluns. Això era un dissabte. I en imatges hi havia Pasqual Maragall, Josep Lluís Calot Rovira, Artur Mas i Josep Piquet, cadascun d'ells per separat. I en aquest cas, el Josep Piquet no el tinc tan controlat, però aquests 10 anys...
Sempre ho diem, però aquests 10 anys, és a dir, des d'aleshores fins ara, sí que amb aquests tres figures importants polítiques els ha passat molta factura. Físicament, evidentment, en molts altres casos, pas que el Maragall és evident, però vull dir que la imatge és bèstia, pensar que només fa 10 anys. I Zapatero, que denunciava l'obsessió malaltissa del PP amb el tripartit.
Fa cinc anys el capital català prenia Espaner per impulsar el Prat el grup liderat per iniciatives i turisme de Barcelona assumia el 80% Espaner que ja no existeix tampoc i els compradors preveien ampliar capital en 100 milions per l'ajust això era el tema principal d'ara fa cinc anys
I avui acabem aquest repàs per l'actualitat quedant-nos a les contraportades, Andrea. Per exemple, tenim la Vanguardia, la contra d'avui. Llegim el següent titular. Prefereixo 100 euros per escombrar que 200 de l'atur.
Ho diu Nitin Nòria, que és de Gadelà Harvard Business School, i diu que confondre el càrrec amb un líder és tan erroni com habitual, però el càrrec no fa el líder. És líder qui s'esforça fins a aconseguir ajudar els altres a donar el millor d'estimat eixos, però les funcions de líder, diu, amb xarxes socials o sense, continuen sent igual de necessàries. Encara necessitem líders capaços de donar potència, intensitat, direcció i sentit al talent individual per unir-lo al del grup, que a canvi l'ha de saber reconèixer. I en referència al titular,
Diu que la dignitat humana és universal, l'autoestima també i s'incrementa quan treballes amb sou i no amb subsidis. El subsidi no pot ser mai un mode de vida, sinó només un auxili temporal que t'ajudarà a formar-te per trobar una altra feina. És immoral pagar algú per no treballar. I el Lluís Amiguet, que és qui li fa l'entrevista, li diu, ara miri'm els ulls i digui'm que s'estima més cobrar 100 euros per escombrar que 200 de subsidi d'atur. I ell respon, m'estimo més cobrar 100 euros per escombrar que 200 de subsidi d'atur.
Molt bé, doncs és el que llegim avui, el personatge que tenim avui a l'avantguàrdia. El diari Ara és el doble article setmanal de Xavier Bosch, que avui titula Informalistes de moda i una autòpsia falsejada. A Informalistes de moda ens recomana una exposició, Vila Casas, a la Fundació...
Vilacases, diu, no és cap joc de paraules. A l'espai Volart, a tocar d'Urquinaona, en un dels magnífics edificis que el farmacèutic col·leccionista d'art contemporani té a Catalunya, s'exposa ara una retrospectiva de Joan Vilacases. Segurament no hi ha cap altre pintor català que hagi merescut un poema de Pere IV i un altre de Salvador Espriu. Hi ha una autòpsia falsejada. Llegim un article sobre Salvador Puigantic.
Diu Jordi Panyella, ha anat estirant el fil amb paciència d'historiador sobre la manipulació del sumari del cas Puig Antic. Diu Salvador Puig Antic, cas obert, és entre altres coses el llibre que revela com l'autòpsia del policia Francisco Anguas es va manipular i falsejar la tarda del 25 de setembre de l'any 73. El llibre desmunta la tesi que el policia morís únicament pels tres trets disparats per Puig Antic i relata en boca dels metges entrevistats per Panyella que el cas del policia tenia cinc orificis de bala.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Doncs és el que explica avui o el que reculla avui Xavier Bosch. Ens anem ara cap al punt avui. Tenim un altre titular. Ara ja no seria possible fer un museu com l'egipci. Ho diu l'empresari hoteler, egiptòleg i aventurer Jordi Clos. Ha fet ara un llibre, diu amb un nom Hitchcock, com la vida en los talones.
I diu que ara ha guanyat la medalla d'or al mèrit cultural de Barcelona. Diu, me l'acaben de donar i és el premi que més il·lusió em fa i en tinc molts. Mascarell, el conseller cultural, va recordar quan el vaig anar a veure fa anys a l'Ajuntament per dir-li que faria un museu a l'egipci. I es va sorprendre que no li demanés diners. Avui anem cap als 5 milions de visitants.
I acaba parlant de l'emprenedoria que té des de petit, perquè de petit venia Coca-Cola casolana. Diu que era una barreja primitiva de gasosa i regalèsia inventada. Sempre ha fet coses i per això ara ho he escrit. Volia que en aquests moments de desànim els joves lluitin perquè voler és poder. Molt bé, doncs aquest esperit el podem descobrir avui en aquesta Contraportada al Puna. Avui acabem amb el periòdico. Sé per on agafar una mamba per no estressar-la.
El Guillem Alemany, que és una mamba, mamba verda, sembla que és verinosa, un animal verinós, diu que la debilitat que doblega la gent normal davant un gos o un gat aquí es toma la sent pels rèptils i especialment per les serps. Ell és així i diu coses com, per exemple, ella sap com en moc jo i jo sé com es mou ella, referint-se al vincle que té amb una mortal, potencialment mortal, mamba verda. Diu que els té efecte, el Guillem Alemany va estudiar herpetologia, que és la branca de la zoologia dedicada als rèptils i amfibis,
i és el cuidador dels animals de la mostra Enverinats des del mes de desembre al Museu Blau, al Fòrum, una de les quatre seus del Museu de Ciències Naturals. I en aquesta entrevista llegim aquest vincle que té amb els rèptils. Molt bé, doncs ho tenim avui al periòdic. És aquest repàs que hem fet per les contraportades d'avui, en aquest repàs que fem cada dia a l'actualitat general del matí. Andrea, avui ho deixem aquí. Moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi molt bé. Bon dia.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Ara passen sis minuts de dos quarts d'onze.
I parlem d'actualitat municipal perquè ahir va tenir lloc el ple corresponent al mes de gener i per això avui en parlem amb la primera tinent d'alcalde, Gina Pol. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar d'aquest ple que va ser prou animat tenint en compte que veníem dels últims que sempre els de finals d'any acostumen a ser més intensos, es debaten pressupostos, ordenances...
i després potser baixa una mica més el ritme a nivell de temes de l'hora del dia dels plens, però de tota manera ahir amb les mocions especialment hi va haver un debat interessant també entre els diferents regidors. Sí, clar, el darrer ple de l'any, per exemple el de desembre, és molt tècnic, és tota la part pressupostària, és molt densa, i és veritat que ahir era un ple que tenia pocs punts, però com que hi havia càrrega política en les diferents mocions que es van presentar, doncs sí que et permetia...
Parla molt del món local, perquè parlàvem de les competències, dels serveis, i jo crec que va anar bé per visualitzar com interpretem cadascuna de les forces la importància d'un servei o d'un altre. Per exemple, el que interpretaven, qui va donar superar l'emoció de tot el tema en contra de la llei, i una visió del Partit Popular que és molt diferent de la que tenim la resta. El paper de l'Ajuntament, qui ha de prestar el servei públic...
Quins serveis hem de tenir? Vull dir que jo crec que aquest debat l'hauríem de fer tots, inclús un ciutadà de dir jo, del meu ajuntament, quins serveis vull que tingui, no? Quina cobertura m'han de poder prestar? O fins on arriba l'ajuntament i on em comença la iniciativa privada, no? No estaria malament fomentar aquest tipus de debats.
Clar, perquè de fet tot plegat venia arran d'aquesta moció que es presentava, d'alguna manera en contra d'aquesta llei de la racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Se n'ha parlat diverses vegades, però ara un cop aprovada, d'alguna manera ahir va tenir lloc aquest debat que, com deia ara la primera tinent d'alcalde, de fet eren respostes, si més no,
el que opinava en aquest cas Oscar Gil des del Partit Popular, que defensava una postura del tot allunyada amb el que defensava en aquest cas PSC, Junts per Sant Just o Iniciativa. En tot cas, ho anirem veient al llarg d'aquest any, perquè és una llei que està aprovada, però que en el fons el que se n'anirà veient aquests mesos és una mica com es pot aplicar i potser també així la ciutadania s'adona del que implica
o no, vull dir que suposo que aquest paper també serà important. Sí, clar, el que estem fent és, ens hem llegit tots la llei, l'hem analitzat amb el secretari, amb l'interventor que tenim a l'Ajuntament, i sí que és veritat que hi ha tot un seguit d'indicacions de la llei que et limiten molt quines competències i quins serveis podem prestar a la gent, per exemple,
Hi ha serveis que oficialment i legalment la llei no ens dona cobertura. Un d'ells seria la ràdio municipal. Fa 30 anys que tenim ràdio municipal. No està previst dins el conjunt de la llei mitjans de comunicació. Sí que es parla de l'espai web on és important publicar tot tipus d'informació legal i oficial i que ha de ser transparent, però no et parla de com pots articular un servei públic, per exemple, de ràdio, no? I figura que no és una competència directa ni pròpia nostra.
Seria... Bé, alguns hauria de dir el què. El problema de la llei és que sí que marca com un marc d'actuació, però no concreta molts temes. Llavors hem d'estar pendents contínuament d'una possible ordre que treguin. Per exemple, com hem de calcular els costos de tots els serveis. És a dir, ara el que diu la llei és... Hi ha competències que són directes teves. Cap problema. Aquestes les prestes. Una d'elles, el cementiri.
N'hi ha d'altres que tu les hauràs de demanar per poder-les prestar. Hauràs de demanar al govern català, escolti, senyor govern català, jo puc fer, per exemple, puc tenir policia local o puc tenir ràdio municipal. Aquest govern català t'haurà de dir sí o no en base...
a uns costos. Si hi ha uns costos que són massa elevats en funció d'uns criteris que marca el Ministeri d'Hisenda de Madrid, no la podràs prestar. Si tens uns costos que s'adapten al parem que ells marquen, llavors sí que la podres prestar. És a dir, estem sempre totalment condicionats que algú et digui, prèviament, si pots, no pots, aquest cost és molt elevat, però com calcules un cost de Ràdio Municipal? En base a què? A una audiència? En base a què? Perquè hi ha serveis que són...
Clar, no hi ha uns beneficis en clau econòmica, no? No, igual que una escola, no?, que el mateix alcalde jo deia, diu, potser sí que tens un cos elevat depèn a on, però és que hi ha algunes càrregues de personal, per exemple, la nostra escola Bressol té una càrrega de personal elevada perquè tens gent molt veterana, amb uns trienis, amb una consolidació de lloc de feina, que fa que li estàs pagant més, perquè, clar, ha consolidat el seu lloc de feina a base de molts anys, és gent que té un gran coneixement, no és una persona que va de sortir de la carrera que l'està formant, no, no,
Són anys i anys de feina pedagògica i de molt coneixement. Per tant, això ho hem de perdre perquè en funció d'un determinat criteri econòmic ja no val. No tindrem dret a rèplica, perquè a part, si estàs fora del barem, no pots replicar res. No li puc argumentar, no li puc explicar la característica del que sigui d'aquell servei municipal o el ball de discapacitats que fem en el Salvador Espriu.
Aquest servei no està cobert en lloc de la llei, perquè és un servei complementari que t'ho dones a un públic determinat del teu poble, que en aquest cas és el segment de la població que té unes certes discapacitats intel·lectuals o físiques. Això no està cobert. No puc prestar-lo. És car. És car pagar-li una monitora o dues monitores perquè vetllin perquè 45 o 30 nois i noies...
ballin cada 15 dies de forma distesa en un espai com de discoteca, en un espai municipal. Això no ho podré fer perquè vostès de Madrid creuen que no està ben registrat o ben fet o ben gestionat. Dius, home, jo no tinc potestat per decidir-ho. Tot això desapareix, de fet, en principi. És que queda en terra de ningú. Hi ha un buit legal? D'algunes competències, sí. Per exemple, el servei d'OMIC, que acompanyem la gent o tot gent gran que diu, escolta, tinc problemes amb la factura telefònica, no sé què fer, m'estan cobrant de més...
Aquest servei que es fa aquí al costat de la ràdio, promoció econòmica, que ara es gestionarà directament des de l'Ajuntament, que és el servei aquest d'oficina del consumidor, la llei prohibeix a l'Ajuntament que ho pugui fer. I per què no puc ajudar la gent a acompanyar-lo en temes de consum quan justament ara estem fent més cursos de formació que mai per gestionar el tema de les factures? Ens basa molt en la llum.
vostè té una tarifa contractada més alta de la que necessita. Jo l'informo que si truca a la seva companyia i té una tarifa inferior i paga menys, podrà tenir una mica més de recursos al llarg del mes. Això no ho podem fer, no és lícit que ho faci un ajuntament. És que és molt absurda la llei. Jo no l'hi trobo, a part del criteri econòmic de la llarga que el Ministeri d'Hisenda només passi transferències econòmiques als ajuntaments en base a unes competències molt mínimes, per tant el que hauran de passar és molt poc diner,
Si l'únic argument és aquest i poses en jaquemat i tots els serveis que van a la ciutadania, flac favor ens està fent, per molt que ho justifiquin des del Partit Popular. De tota manera, si és una llei aprovada i tot plegat, no hi ha... És molt difícil veure la marxa enrere? O veieu alguna opció de suma de diferents... Tothom qui estigui en contra, que en principi són de colors bastant diferents, o és difícil? No, hi ha diverses eines. Una, el govern català ja va dir que està estudiant per poder presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional.
també estan fent força els ajuntaments a través de les entitats que ens agrupen a tots, perquè com a ajuntaments, de forma col·legiada o col·lectiva, puguem presentar recursos. Això seria la part potser més jurídica, no? L'altra és, si hi ha una mobilització, com està passant amb el tema de l'avortament, que el conjunt de ciutadania diu, escolta, no, hi ha hagut uns ajuntaments amb un poder polític i una manera de fer la feina de forma jurídica,
individualitzant en funció de les més necessitats com a poble, que m'ho mantinguin, doncs si la gent es mobilitza, igual que passa amb l'avortament, en aquest cas ho estan plantejant el tema de l'avortament, em depèn de quins supòsits, doncs amb la lleula hi ha de passar igual, perquè sí que és veritat que ells, o el Ministeri en aquest cas, va enviant diferents ordres de forma periòdica
que adapten una mica la norma. Potser l'adaptació d'aquesta norma la fa més flexible a l'hora de donar-li compliment. Per tant, si fem pressió, potser aquesta flexibilitat acaba sent d'una manera fàcil de gestionar tot aquest marasma de normes que ens estan imposant. Per tant, jo crec que si ens mobilitzem jurídicament, políticament, de forma ciutadana,
Això ho hem de poder canviar d'alguna manera. No serà mai el 100% com teníem abans, o no serà potser com voldríem tots, però alguna cosa de rectificar farem. I venen les eleccions europees. Si aquesta norma està aplicant-se aquí i altres llocs sembla ser, és perquè hi havia un input d'Alemanya perquè això es fes així. Doncs pressionem també a nivell europeu perquè no siguin aquestes forces de dreta, liberals, que estan imparant a Europa. Canviem-les. Tenim diferents eines com a ciutadania.
igual que diem a vegades el dret a no comprar un producte perquè el fan de manera mal feta amb nens a vegades utilitzant-los com a matèria prima utilitzem-ho també amb el dret a vot és que hem d'anar per aquí amb causes concretes i lluitant per elles
doncs aquesta moció que és la que va donar més debat en aquest ple d'ahir i que finalment es va aprovar amb els vots a favor de l'equip de govern, també de Convergència i Unió, en contra va votar el Partit Popular i Via Democràtica es va abstenir.
D'altra banda, hi havia dues mocions més referents al dret a decidir. Una de les mocions la presentava de fet l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta el 9 de novembre. Aquesta, com dèiem, doncs,
va rebre els vots a favor per tant d'iniciativa Junts per Sant Just PSC i a més a més també Converència i Unió i després n'hi havia una altra que és una moció que presentava Junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Baix Llobregat en aquest cas doncs va rebre els vots a favor de Converència i Unió també doncs de Junts per Sant Just volíem dir iniciativa i en aquest cas sí que PSC es va abstenir
Hi ha dues coses. D'una banda, la primera, de tota manera, encara que sigui un vot a favor i que n'hem parlat moltes vegades, n'hem parlat també en el moment en què es va anunciar això, n'hem parlat amb la portaveu i Joan Bassaganyes, també n'hem parlat amb l'alcalde fa poc, però de tota manera ahir també coincidia, per exemple, a Sant Feliu hi havia una emoció d'aquest estil i PSC va votar en contra, ho dic perquè Sant Just continua sent de la zona una mica diferent en aquest sentit.
Sí, des del principi que s'ha començat a parlar d'aquest dret a la ciutadania a poder votar en un referèndum, sempre des del PSC de Sant Jus ho hem defensat. Considerem que és un dret que tenim, que ens puguem manifestar cadascú de la manera que consideri i amb el vot que consideri més convenient en funció de la campanya tan informativa que es pugui fer quan això estigui llargament convocat i com correspon a un procés de votació. I ens mantenim nosaltres en aquesta posició que cadascú que vagi el dia que correspongui, si és aquest el que s'ha decidit, doncs aquest,
si està convocada la consulta de forma legal i d'acord amb els preceptes del Parlament de Catalunya, el govern de la Generalitat, doncs perfecte, i aleshores poder votar. Aquí nosaltres sí que no ens hem mogut, diguem-ne, no? Vull dir, vam defensar el pacte pel trete de decidir que es va aprovant al Parlament, les resolucions del Parlament, sempre hem donat suport, i quan ens vam fer aquesta proposta d'emoció també vam considerar que
que l'havíem de seguir avalant, perquè considerem que l'hem de seguir mantenint aquesta opció a poder votar i declinar-te per l'opció que consideris. Segurament seria la més coherent, el que passa, com que es diferencia de la posició que va marcar d'alguna manera la direcció del partit en l'últim ple del Parlament que es va debatre, és per això que encara que sigui una cosa que tingui relació amb el que ja has aprovat l'any passat, és diferent del que potser s'espera per part de la direcció.
Sí, però l'últim debat de la direcció també era de quina manera tu reclames poder tenir el dret legal per formalitzar el referèndum. Que aquí és on, per exemple, va haver les discrepàncies, no?, amb aquella proposta que es va alabant al Congrés de modificar un article determinat per poder tenir la potestat, no? Aquí sí que el partit va dir que aquella opció no la considerava viable, perquè on sabia que havia de ser una negociació d'una altra manera...
la que acabés aconseguint que això es pugui fer de forma legal i aquí és on va haver el dilema però nosaltres considerem que el que és el dret en si de poder votar aquell dia s'ha de mantenir i la forma en la qual el demanes o de quina manera ho estàs gestionant aquí és on som més crítics perquè és veritat que a vegades agafaries el Mas i el Rajoy els tancaries en una habitació i diries no sortiu fins que això trobeu la solució per tal que es resolgui
I on que això no hi ha manera de fer-ho així de manera tan dràstica, doncs el que els reclames és, escolta, aneu de parlar, perquè amb l'enfrontament no anirem enlloc. És que, a part, la ciutadania cada vegada està més polaritzada i més tensionada. Parleu-ne, busqueu l'absolució que vulgueu, o la manera de resoldre-ho d'aquella manera que considereu més oportuna. Però jo dic, ai, tu dius bé, i no em moc d'aquí, no ens servirà de res. I fer-la de manera legal o buscant subterfugis tampoc, perquè si no votem d'una manera que després tingui una força legal per dir, eh,
Catalunya ha dit això, i jo t'ho reclamo perquè tinc darrere la ciutadania, si ho fem allò per fer, tampoc no tindrà fortalesa per enviar-ho a un lloc. Perquè el mateix Brussel·les ens dirà, però si això no és legal, si no té validesa jurídica, per tant, haurem de buscar de quina manera donem cobertura perquè puguis dir, han dit això, penseu, arran d'això, què fem?
De tota manera, recordem que aquesta altra moció, la segona que dèiem, en aquest cas sí que el PSC es va tenir, ja va dir que estava a favor del dret a decidir, però que aquesta taula l'havien de formar partits polítics i entitats i no institucions locals.
Com a PSC vam considerar que ja donem prou cobertura en el Parlament perquè faci la feina que hagi de fer i una eina que pugui ser més comarcal o més sectorial no la consideràvem oportuna per tal de formar-hi part com a Ajuntament. Si ja pensem que el Parlament i el Govern treballen per aquesta causa, doncs ja els deixem que treballin amb la fortalesa que tinguin. No cal que ara anem formant part de tot tipus de petits col·lectius que es vagin aplegant per impulsar-ho. Això és més de ciutadania o de pressió...
d'altre tipus d'ens, no? I nosaltres com a Ajuntament ens esperarem que el Parlament resolgui i decideixi per on és el camí que s'ha de tirar endavant, no en aquest cas el govern català, però que una taula o qualsevol ens així més perifèric o més satèl·lit al voltant de la causa en si pensàvem que no valia la pena. Una altra cosa és que els partits s'hi sumin els que vulguin o la ciutadania o entitats, això cap problema. Però com a Ajuntament, que representem una mica tothom, no?, perquè en el fons l'Ajuntament representa el conjunt de les diferents sensibilitats que puguin haver...
en aquest cas preferíem que fos el Parlament qui ho liderés en aquest sentit i no una taula o qualsevol altre ens que pugui anar naixent, com ens va passar amb l'Associació de Municipis per la Independència. Vam pensar que a Sant Josep hi ha gent que sí que serà però independent i altra que no. Per tant, com a Ajuntament, suma'ns-hi.
no tindria sentit perquè no li hem consultat a ningú si podem formar part de què tens cap a un camí concret per això aquesta diversitat de vot no vam votar en contra perquè defensem el dret en si però vam pensar l'abstenció és potser la posició que ens defineix o que ens som més còmodes si anem de formar part que la mesura decideix d'acord però nosaltres no acabem de veure que sigui una eina útil o que sigui la més indicada tenint el que tenim que és un Parlament amb uns diputats i un president que està cancel·lant això
Creieu que els votants socialistes d'aquí Sant Justa entenen la posició del PSC i del municipi o que agraeixen que es distanciï d'aquest altre actiu que ha adoptat més la direcció del partit?
Com a PSC som com qualsevol entitat, que tenim molta gent amb moltes sensibilitats diferents. I que Sánchez potser és diferent d'alguns municipis de més a la vora. Sí que tenim alguna sensibilitat diferent que altres, que potser la seva visió no és tan catalanista en aquest sentit, però intentem aglutinar-ho tot. Per això anem fent una mica de dir, a veure, anem tenint assemblees, d'aquí pot que en tindrem un altre i segurament tornarem a parlar d'aquest tema.
I sí que és cert que hi ha gent que té tendències, jo tendeixo més cap un camí, l'altre cap un altre, però hem de seguir trobant el punt en comú. Nosaltres som socialistes i defensem la igualtat entre les persones, que hi hagi uns drets que garanteixin un determinat servei, unes determinades prestacions, i ens hem d'aglutinar en funció d'aquesta manera de veure el món, socialista, d'esquerres, i la part més d'aquest sentiment d'acord, hem de buscar un punt en comú també.
Hi haurà qui voldrà anar més enllà i qui no voldrà. Són federals. Doncs dins d'aquest marc que ens agrupa, intentant que vins a tots i no trencar-nos. Perquè no serveix de res, si la lluita és la mateixa. Encara que no ho sembli, els grans debats de dia d'avui són de dreta i esquerra.
on s'estan fent polítiques de dreta ultraliberals, és el govern de Madrid, i és aquí on hem de poder anar a dir prou. Digue-li l'avortament, la llei d'educació, la llei de governs locals... És la dreta la que està imparant la política i els grans. En aquest sentit s'està veient que el PP s'està radicalitzant com una oposició. Doncs la lluita està aquí. La part nacional sí que ha de continuar viu, la lluita que cadascú consideri, però...
on estem perdent coses d'allà, de dia a dia, és amb la lluita dret-esquerres, on hem d'anar a incidir a la gent. El dret nacional està molt bé, però és igual, un cop siguem Catalunya independent, quines polítiques volem? De dretes o d'esquerres? Cap on anirà Catalunya? A garantir drets?
O a fer un món molt lliure on l'anística privada imperi tot i que cadascú s'espavili com vulgui? D'aquí és on hauríem d'estar parlant més que no tant de la votació. Anem més enllà de la votació. Cap on aniràs? Quin país vols? De quina manera l'articularàs? Això? No? De quina manera? Això ningú n'està concretant...
com volem la futura Catalunya. Sí que hi ha debats de tant en tant, recordo que l'any passat se'n van fer moltes xerrades en aquesta línia, el que passa que sí que a nivell polític ara està molt centrat directament en la possibilitat o no de poder votar, no? Sí, però que el debat on cabés tots, posa-li més contingut, no?, de quina manera la vols visualitzar aquesta Catalunya futura. Lluit per una Catalunya de tal manera, amb tals drets, amb tal protecció social...
Possiblement hi ha qui troba a faltar el PSC en aquest camí, justament, no? Però és que no pots entrar en el debat, perquè les preguntes es focalitzen cap a un camí molt concret. El sí, el sí, el sí, el no. Jo no vull parlar de sí o no, sinó de què, què prestaràs, què faràs. El govern català no està garantint quins drets. Faràs aquesta mateixa política quan siguis independent i encara tinguis menys recursos perquè has de començar tota una etapa nova com a país? Quina prioritat tindràs? On posaràs l'accent?
Tot això no ens ho estan explicant, o no els convé ara mateix explicar-ho. Jo no em vull esperar el dia 10 perquè em diguin quin tipus de Catalunya volem i que ho decideixin de forma unilateral com farà el Partit Popular. No, vull que m'ho proposin, que em generin un debat, que em diguin cap a on, quin tipus d'estema de pensions, tot, tot el que un ciutadà de dia a dia té.
En tot cas, n'anirem parlant perquè és un tema que no s'acabarà aquest mes, és a dir, que tindrem temps per parlar-ne, ho dic perquè també al ple municipal hi va haver també el moment d'intervenció de brecs i preguntes que Llorenç Rey va interpel·lar a l'Ajuntament en relació, recordem que hi va haver una recollida de signatures per criticar el que se volia fer amb el tema del cadastre, llavors aquestes signatures s'han respost a través d'una carta
I Llorenç Rey des de la Convenció Unió demanava quan havia costat aquestes cartes i també feia referència a com funcionava el tema de la protecció de dades. Ja es va respondre i es va dir que en principi és el que es fa, cada cop que hi ha unes signatures es respon directament.
Sí, en tant que t'entra una instància a l'Ajuntament amb un determinat nombre de peticions, en una proposta concreta avalada per un conjunt d'assignatures, sempre aquest Ajuntament ja fos, com deia l'alcalde, des d'una petició de saboneres millors a la bona aigua o quan es va reduir el servei de la vagoneta o qualsevol altre recollir d'assignatures que s'hagi pogut fer,
Fins i tot fa poc també el barri sud que demanava que hi hagués una casa, que fos la seu de la seva entitat i també hi va haver signatures. Sempre a totes elles s'ha buscat la persona que era de Sant Jús i se li ha respost amb una carta el que convingués per explicar-li aquell motiu que generava l'assignatura. És una cosa que s'ha fet durant molts anys i durant molt de temps i que segur que molta gent ho ha rebut en diferents situacions i ningú mai no ha generat cap polèmica. Us va sorprendre que us retreguessin aquest fet?
Una mica, perquè com que li ha tocat directament a Convergència, a alguna gent de Convergència, ens hem trobat algun cas d'algú que deia, és que jo no ho vaig signar, això. He rebut una carta d'una cosa que jo no he signat. Diu, doncs, vostè estava allà.
Per tant, suposo que va per aquí, potser llavors les queixes que s'havien rebut, potser els ha subtot alguna resposta de la gent, però és un procediment habitual, en tant que reps aquelles signatures que et demanen una cosa i una instància oficial, doncs tu respons com a tal. L'altre és si en el Llorenç Rey no li agradava la resposta que havien rebut a través de la carta, però clar...
La carta a qui la fa és el que està prestant aquell servei i considera que ha fet allò per aquells motius. Per tant, tu expliques els motius, t'agradaran o no, els podres compartir o no, però com a mínim tens les dues vessants, no? Qui t'ha promogut la campanya t'ha explicat uns motius i quan tu has anat a la institució pertinent a queixar-te t'ha explicat els seus i a rendellar cadascú que prengui la decisió i el posicionament que consideri. Més a dir, no anem a convèncer ningú, simplement a informar-li. Tens les dues opcions, la cara A i la cara B d'aquell problema i tu ja t'inclinaràs per la que consideris.
No és ni totalitarisme, com va dir, ni manipular. No, tu informes i llavors cadascú que decideixi. Però si ho hem fet per altres motius i no es va queixar mai ningú, perquè ara quan és una recollida de convergència sí que és un gran greuge, no? Hi ha algun interès al darrere?
També va preguntar, dic perquè enllaça també una altra qüestió, pel tema del botlletí, que finalment ara tornarà a sortir de manera mensual, excepte dos cops l'any, que serà biomensual. Per tant, una eina que es recupera, demanava pel cost, i també aprofito per recordar també, o per preguntar-te per una altra eina que apareixerà breument, que és una nova aplicació del sonjus.cat.
Sí, el Llorenz Reyes va queixar que no tenia coneixement d'això, però és un dels punts que es van abordar quan vam presentar i aprovar els pressupostos, que tota la partida de comunicació la vam ajustar molt, molt, molt el primer any de mandat, perquè és veritat que econòmicament era molt dur, jo mateixa com a regidora de comunicació vaig dir, fem el butlletí bimensual, reduïm molt les pancartes, fem menys difusió d'actes, però clar, a mesura que han passat els anys hem pogut tenir una mica més d'acoixió econòmic i també hem vist
que tenim una mancança, és a dir, a Sant Just com a municipi hi ha molt pocs mitjans que li cobreixin la informació pròpia del municipi i una de les poques eines que t'informa una mica de tot és el de Bulleti Municipal, sí que tenim la Vall d'Avers però hi ha molts altres que no es fixen en Sant Just, podem tenir un FAR o altres mitjans digitals com el Baix.cat i tal però aborden molt poc la realitat del municipi.
Per tant, vam dir, si econòmicament ja tenim una daca més de coixí, tornem a fer el butlletí, com havia estat sempre, de periodicitat mensual. A part, el fet de ser bimensuals, per les entitats, era molt complicat de gestionar les seves agendes. Havien de preveure molt de temps quan farien un acte. Clar, el butlletí es fa, s'edita, s'imprimeix. Per tant, li demanaves molta previsió a l'entitat. Hi ha entitats que no pensen en dos mesos, vista o tres, què faran en aquest període, no? Aleshores...
Vam generar alguna mena de problema, també, depèn quines entitats. I vam pensar, si podem econòmicament, i hi ha una demanda de tornar-ho a fer, doncs fem-ho en el pressupost, que és totalment públic, i que ell ho pot saber, i mirar per la relació de capítols, pot mirar què costa, però igualment li enviarem i li darem què costa el butlletí amb aquest increment de números, i per tant aquesta qüestió ja estaria resolta. El que és aquesta aplicació és que fins ara la gent rep punts sms, si estan donats d'alta del servei, que li informen quan hi ha un acte o quan hi ha qualsevol presentació...
en funció d'unes temàtiques concretes que la persona tria. I el que fem ara és modernitzar-nos una mica, tenir una aplicació com tenen altres ajuntaments i moltes empreses a dia d'avui, és a dir, la gent amb el seu mòbil es podrà baixar una aplicació i rebrà tot tipus de continguts que es fan informativament a l'ajuntament.
des de notes informatives, l'agenda mateix... El que pot trobar el web, no? Sí, una mica més ampli, també vincle amb Ràdio d'Esvert perquè puguin conèixer també notícies i informació que es dona. És a dir, a través d'una aplicació via mòbil tindran molta informació i aquests SMS es transformaran...
amb notificacions que rebran dins de l'aplicació que tinguin en el seu mòbil, sigui d'Apple o d'Android. Això a partir de quan? Doncs en principi en breu. Si no m'equivoco, el febrer ja hauria d'estar aplicant-se. Sí que generarà la gent que faci una mica de canvi d'hàbits. Fins ara ho rebia i estava d'alta i llavors ara haurà d'adaptar-se. Perfecte, doncs moltes gràcies, Gina Pol, primera tinent d'alcalde avui per fer aquest repàs l'endemà del ple i d'altres qüestions també referits a ser just. Moltes gràcies, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Són les 11. El Partit Popular comença avui a balladorit una convenció amb l'objectiu de reformar els missatges de la recuperació de l'economia i la unitat d'Espanya. Una trobada marcada per l'absència de l'expresident Afnar i de Jaime Mayor Oreja, crítica amb el govern Rajoy, per la seva política antiterrorista.
Les inundacions al sud-oest d'Anglaterra mantenen diverses poblacions aïllades l'amenaça de més pluges i la possibilitat que augmenti el nivell dels rius ha fet que s'evacuin les zones més afectades, sobretot a la costa. La conferència de pau sobre Síria a Ginebra tanca avui la primera fase de converses sense progressos destacats entre govern i oposició. S'espera que avui s'anunciï el calendari de la següent tanda de negociacions.
Anuncien la desarticulació a Tarragona d'una trama que obtenia permisos de residència amb resolucions judicials fraudulentes. Hi ha una dotzena de persones detingudes. Avui s'obre el públic al Centre Cultural Forte d'Ibarth, a la Vall d'Aosta italiana, una exposició amb 100 obres, amb 100 de les obres més destacades del Museu de Montserrat. Una mostra que durarà fin l'estiu i reuneix obres de Caravaggio, Monet, Degas, Dalí, Miró o Rossinyol. Catalunya Informació. Els esports.
El Racing de Santander no va jugar a la Copa en protesta perquè no cobren. El president del club no dimiteix i anul·la la junta d'accinistes d'avui. El comitè de competició s'ancionarà avui al Club Càntabra. La Real Societat serà el rival del Barça a les semifinals de la Copa. A la Fórmula 1, el barceloni Dani Juncadella ha aprovat ja aquest divendres el Forç Índia a l'última sessió d'entrenaments a Jerez. A l'Eurolliga de Bàsquet, avui Panacinecós, Barça dos quarts de nou. I també avui es repren la Lliga Javaldambol amb un granoller a Aragó.
La previsió meteorològica, matí fred, amb temperatures entre 3 i 4 creus més baixes que no pas ahir. Hi haurà núvols baixos i boira a l'interior. De cara a la tarda s'espera més sol amb temperatures similars a les d'ahir. El canvi de temps serà de cara a demà dissabte. Són les 11 i 2 minuts. Catalunya Informació. Ramon Montserrat.
El Partit Popular obre avui la seva convenció estatal amb un missatge centrat en la recuperació econòmica i el no a la consulta catalana. El PP pretén oferir una imatge d'unitat després d'una setmana amb debat intern arran de les absències d'Aznar i de Mayor Oreja. Catalunya Informació a Madrid, Albert Calatrava.
La reunió que comença avui és la posada en marxa de la maquinària del PP de cara a les pròximes eleccions europees, tot i que el partit encara no té candidat. Quan la direcció de la formació política va posar data a la convenció, poc podia imaginar-se que es trobaria amb una setmana tan moguda a nivell intern, amb Aznar anunciant que no assistirà a la cita de Valladolid, o Mayor Oreja renunciant a les llistes europees. Des d'avui fins diumenge el PP vol tancar files, evitar parlar de temes que poden provocar debat intern,
com la llei de l'avortament i vent del missatge que Espanya està en recuperació econòmica. Una de les comissions tindrà el lema d'Espanya una gran nació i s'hi reiterarà la posició del partit davant el procés sobiranista. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just ha engegat un curs de coaching per la millora personal en la recerca de feina. El curs va començar ahir a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social. Són en total 3 sessions i la voluntat és fer més edicions perquè més persones en situació d'atur se'n puguin beneficiar.
A la mateixa línia, el Servei de Promoció Econòmica ha organitzat un altre curs més adreçat a l'adquisició de competències bàsiques. Començarà el proper 5 de febrer i consta de 7 mòduls entre febrer i maig de 2014. Les preinscripcions estan obertes i les heu de fer al Servei de Promoció Econòmica al telèfon 93 480 4800.
Més qüestions? Les obres d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufes, es presenta aquest vespre al celler de Can Ginestar. L'exposició Retaules d'ahir i d'avui recull una petita mostra de la seva obra, les seves eines i el seu procés creatiu. Vilarrufes va morir fa 3 anys, als 86 anys, i aquesta retrospectiva pretén retre-li un homenatge pòstum.
Jordi Villarrufes va tenir un paper molt important en l'art contemporani català. Retaules d'ahir i d'avui mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa. L'exposició es presenta avui a les 7 de la tarda al celler de Can Ginestar, on s'hi podrà visitar fins al 16 de maig.
I acabem destacant que demà dissabte arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, 10 més que l'any passat. A partir de demà dissabte, dia 1 de febrer, es podran presentar les fotografies. Hi haurà temps fins al 30 d'abril.
Un any és l'agrupació fotogràfica, la Unió de Botiguers i els assentadors del mercat organitzen aquest concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament. Cada participant podrà presentar fins a 4 obres per secció, 12 fotos com a màxim i s'haurà de fer a través d'internet.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Música Música Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siento. Vivo esperando siempre que tú me cuentes que estoy adentro de lo que siento.
Bona nit. Bona nit.
Justa la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Nits electrònica ara és bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Ara passant 12 minuts de les 11, aquesta hora parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, bé, eh? I vos? Bé, també. Sí? Sí. T'han fet una mica d'escavetxina, eh? Hem podat una miqueta als jardins de Can Ginestal, a la zona del parking. Sí, però en tinc la publicitat, eh? Tampoc veig gaire. Ah, tampoc no hi veus gaire. N'hem tret ben bé mig metre d'arbust.
Com tenim el temps? Pregunta-m'ho. A veure. Doncs el tenim un altre cop ben boig, eh? Perquè no canvia la situació. Tornem un altre cop en un període. Sí, però és un procés cap a la núvolamenta. Perquè ja afirmaríem avui que el dissabte fos com avui. I sembla ser que no. Home, fa molts dissabtes, Carles, eh? Sí, sí, ara ja portem una cadena. No fa fred. Si no m'equivoco, el passat va fer núvol. Sí, sí.
que era 25. El 18 també va ploure, de fet. L'11 no me'n recordo, però el 4 va ploure també. Sí. Oi? I l'11 què va fer? Doncs suposo que devia fer bo, no?, perquè trencar l'estadística. No me'n recordo. Jo tampoc. Doncs bé, ens arriba un dissabte un altre cop ennubulat. És un nou front més amb aquesta situació de nord-oest que ens visita i que ens afectarà... Va fer núvol, clarament recordat. Sí.
I com recordes el dia 11? Perquè penses que vaig fer, sí, i m'ha costat una mica més, però... Quina sort, jo no recordo aquestes coses de tants dies ja. Doncs el fet és que tornem un altre cop a estar a l'espera d'un altre front que ens visitarà i que ens tornarà a deixar precipitacions i un ambient més fred. Avui hem pogut gaudir d'una nit serena, van créixer tempestes un altre cop ahir, però clar, com que no ens van tocar el melic...
doncs no les hem comentat, però sí que cap al Maresme vam veure com creixien núvolades importants. Aquesta matinada era preciós poder veure quan ja estava a punt de sortir el Sol. Tenim un símbol, que és la Lluna Nova, que es veu molt fineta, molt fineta, molt fineta, i just a sobre de la Lluna Nova podem veure un astre molt, molt il·luminat, que es fa petxoca i és gros, i es diu Saturn. Aquests dies, quan està sortint el Sol, es pot veure, mirant cap a la sortida mateixa del Sol, abans que surti, aquest planeta, Saturn, que es veu amb una claretat
Molt bona. I a més a més, si tenim aquests vents del nord-oest que netegen l'ambient i que donen tanta bona visibilitat, doncs el cel encara es veu molt més bonic en aquesta zona de l'àrea metropolitana. Normalment, si no estem una mica ventilats, realment el cel d'estrels és bastant pobre, però si tenim aquesta ventilació podem tornar a recuperar, com veien els nostres rebesavis, el cel a les nits de Barcelona i de Sant Just, no?
Doncs a l'espera que arribi un front, com anirà procedint? Doncs durant tot el dia aniran arribant núvols alts, molt boniquets, cada cop aquests núvols alts seran una mica més gruixudets, ja de cara a la nit i matinada esperem que es pugui anar tapant. Demà al matí potser encara tenim al matí alguna ullada de so, però els núvols han de ser cada cop més destacats i ja a partir de la tarda les precipitacions començaran per Ponent per les comarques de Lleida i Tarragona i després aniran avançant cap a la resta del país.
Si plou a Sant Jús, probablement la pluja pugui arribar de matinada i a primeríssima hora de diumenge. O sigui, serà un dia tapat, podria caure alguna gota, però els mapes ens diuen que la part més activa d'aquesta inestabilitat podria ser durant la matinada de dissabte-diumenge...
Matinada o nit ja ens enganxaria, no? Ens enganxaria a dormir. Perfecte, està bé això. I a primera hora del matí podria caure també encara algun ruixat, però ja aniríem perdent força. Ens quedaria un diumenge al matí una mica variable, amb sol i núvols, però a poc a poc el sol aniria guanyant terreny per donar pas a un dilluns un altre cop estable. O sigui que seria passar el cap de setmana i tornar un altre cop l'estabilitat. Però també hi ha més inestabilitat de cara la setmana que ve. Sí? Sí, però no amb tant de fred.
O sigui, sembla ser que dimecres podria arribar un primer front, que podria portar pluges. Dilluns i dimarts, normal. Dilluns i dimarts, normal. Dimecres sembla ser que arriba un front, podria portar algunes pluges, però no faria tan fred com aquesta setmana, si se li pot dir fred rigorós. I l'altra mala notícia, que com que falta moltíssim, no es pot tocar, és que el cap de setmana podria ploure. Tant dissabte com diumenge, el 8 i el 9, podria tornar a ploure. Déu-n'hi-do. No miris malament, perquè jo també deia previst fotre el camp. No, jo no tenia res previst encara, el 8 i el 9, però...
però ja m'ha fotut la guitza, perquè aquesta previsió, bé, sempre és bo que aquesta previsió et marqui ara pluja perquè pot variar al llarg de tota la setmana que ve. Sí, això serveix perquè a partir de l'abril, maig, que és quan ve més de gust, fer coses a la cap de setmana. Parlem amb Sant Pere. Fa sí i bo, encén-la bé, perquè recordo que l'any passat també va ploure, va fer mal temps molts caps de setmana. Sí, sí, sí.
Doncs bé, aquesta és una mica la situació. Anem al tanto, perquè durant el dissabte no descartem que pugui caure alguna gota durant el dia. O sigui que és un dia gris, però en algun moment algun núvol pot durar. Gris i fred, a més a més, no? Molt d'hivern. Sí, sí, demà serà un dia d'aquests abrigadots, perquè ara tenim 8 graus a Sant Jus, no ho hem comentat, però la temperatura de sensació és de 6 graus i fa sol. La capa d'aire no canvia demà i si està tapat i la humitat és més elevada perquè arriba aquest front, doncs la sensació de fred serà molt marcada. Demà serà un dia gris i fred.
I aviam com van aquestes petites precipitacions que ja comptabilitzarem de cara al mes de febrer, però realment deixem un mes de gener molt productiu pel que fa a la pluja. Ha plogut en diversos dies, no ens ha caigut tot de cop, i aquestes quantitats al voltant dels 50 litres per metre quadrat ens podem estar més contentes. Estem contents, no? Sí, hem començat amb molta força. Quina és la mitjana de gener de pluges?
Està al voltant dels 20-30. M'han doblat, doncs, potser. Sí, sí, però clar, compto des del 2008, eh, la cosa pot ser bastant més baixa. Pensem que el gener, per tradició, és anticiclònic, de boires a l'interior, de molt de fred a l'interior de Catalunya i d'un temps estable i fred també a la costa, però amb més sol. O sigui, l'anticicló, les boires típiques del mes de gener...
aquestes boires que combinen aquestes imatges que tenim fixades la boira del Pla de Lleida amb tots els atmetllers ja florits i amb aquell cel grisot doncs aquestes boires aquest any no les hem tingut hem tingut aquesta situació de nord-oest que ja fa més de 15 dies que dura i l'únic que canvia de cara a les ambientaments és el que dèiem això les temperatures poden ser una miqueta més altes per tant no s'ha complert aquella dita que m'agrada tant dels 12 dies de l'any 12 primers dies i això jo crec que el dia 1 no va ploure el dia 1 de gener va estar bé però no va ser massa fred
Doncs mira. No va ser massa fred i el genès s'ha comportat més. El dia 2 va fer sol. Crec que tampoc va ploure. Per tant, a veure què fa al febrer. Fins al 4, que és l'abril. En fi, Carles, moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon cap de setmana. Que vagi bé.
Ara passen tres minuts d'un quart de dotze, de seguida connectem amb l'Institut, d'aquí uns deu minuts aproximadament, per sentir el seu, posem-li veu. Abans, però, fem una mica més de repàs de l'actualitat del dia. Avui, com que hem fet una entrevista més d'hora del que és habitual, cap a dos quarts d'onze ens han quedat encara alguns temes sobre la taula.
Per exemple, repàs a través de les portades, no sé, no, a través de l'interior dels diaris i ens aturem avui al tema del dia del periòdic, on ens ha comentat abans l'Andrea ja aquestes queixes per part dels veïns. Avui val la pena aturar-se a posar cara també aquestes queixes, aquests rostres que protesten i, per exemple, l'Alessandro Malfatti es queixa perquè s'inverteix sense millorar el servei pel que fa al transport públic.
O Júlia Martínez, que és comptable, protesta perquè s'han d'agrupar els pisos turístics, és el que diu. Jordi Forcadell, a la taulell de la seva botiga del carrer Mallorca, diu que tancar perjudica els clients.
I les bicicletes és una altra dels grans escults també per la ciutat de Barcelona. La bici funciona a força de respecte i veiem Francesc Ribes i Teresa Avellán protestant també davant d'una estació de bícic, en aquest cas.
Ell, Prenser Ribes, és periodista i editor, té 49 anys i és un usuari de la bici pública de Barcelona i és, per tant, un dels ciclistes que protagonitzen el boom d'aquest mitjat de transport a la ciutat. I, d'altra banda, ella té 52 anys, és autònoma en una assessoria fiscal i es queixa del que en diuen l'incivisme dels ciclistes. Més protestes que recull avui al periòdico Victoria González. Diu, només vull un sostre per viure.
Forma part d'una de les 300 cases que es desallotjaran a la zona dels Tres Turons per unir 122 hectàrees de part. Pel que fa a seguretat, la policia hauria de tenir més mitjans. Jordi Fernández ho diu des de casa seva a Gràcia, on va patir un robatori. Els lladres van entrar a la finestra del pati interior, que estava forçada, el mes de juny.
També relacionat amb civisme, Ferran Ulloa, des de la Barceloneta, que és el barri en resideix, diu que contra el soroll cal més vigilància, té 65 anys i fa 15 anys que viu a la Barceloneta. En educació no ens poden expulsar del barri, és el que demana Sergi Comelles amb les seves filles, una que té 3 anys i una altra que en té dos.
Diu que a la Sagrera, per exemple, com passa en altres zones de la ciutat, el descontentament del barri va créixer quan l'any passat 52 famílies es van quedar sense plaça perquè els seus fills poguessin entrar a les escoles més pròximes a casa seva. Ell, en Sergi Comelles, va crear ajuntament amb altres airets pares i l'associació de veïns, un procés de mobilitzacions.
Diu que finalment, però, van demanar que s'augmentés la ràtio, no va anar bé i finalment l'opció va ser de l'estimada i ara porta la seva filla a una escola que està a mitja hora a peu des de casa. Sants està fet una porqueria, és el que denuncia Lluís Barba, veí d'aquest barri, davant de casa seva.
I Neus Anglada, de 56 anys i mestre de l'escola pública a Coves d'en Simany, el Carmel, a més de ser voluntària de Reals Fundació al Raval, diu que la recuperació no es nota. El 22% dels nens i adolescents barcelonins corren el risc d'estar sota el llindar de la pobresa, un de cada cinc, per tant. Unes queixes, per tant, molt interessants que recull avui el periòdico coincidint en què avui té lloc el ple municipal del mes de gener a Barcelona.
Un quart i mig de dotze del diari. Ara avui ens quedem amb l'entrevista que Carme Riera Sant Feliu fa a Manuel Montovio, diplomàtic i escriptor. Ell diu que en diplomàcia no tot segueix una partitura, sovint has de tocar jazz. Ofereix Mundo, una geografia poètica, un viatge pels països que ha hagut d'entendre i traduir com a embaixador i com a viatger en trànsit.
Ell diu que hi ha tres funcions tradicionals d'un diplomàtic, que són representar, informar i negociar. Ell diu que n'hi ha dues més, catalitzar i traduir mons. Ho diu perquè hi ha una costa crucial, que és veure el que és normal per un altre i traduir-ho a la teva normalitat. Això només es pot fer si et poses en la pell de l'altre, si entres en els seus paradigmes, al seu univers simbòlic i cultural.
L'entrevistadora li demana a quin país s'emporta el més bon record i ell diu que demanar-li això és com fer-li escollir entre els seus fills tots els llocs on has estat tu mateix acabant vivint amb tu. Potser més enllà dels països hi ha moments. El meu primer destí va ser El Salvador quan es negociaven els acords de pau i el record d'aquest Salvador en construcció. És un moment màgic com el record que puc tenir de l'Espanya de la transició.
Una entrevista que llegim avui aquest diplomàtic al diari Ara.
A La Vanguardia llegim avui, fan dues pàgines de record d'aquesta crema de Liceu, ara fa exactament 20 anys, avui fa 20 anys, i se li pregunta, per exemple, a Montserrat Cavaller, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Joan Pons, Joret Brós i Antoni Rosmarbà què van perdre i què es va guanyar en aquell incendi del 94.
Caballé, per exemple, diu que vam perdre una meravellosa acústica que no hem recuperat. Jaume Aragall parla del desànim, que va ser enorme. I Teresa Berganza, que diu que l'acústica, que quan va tornar a notar l'acústica, molt seca. Joan Pons també diu que va ser dolorós, que vam guanyar que es fes al mateix lloc un encert modern i tan ràpidament. Les seves felicitacions als catalans per les seves ganes de superació.
I Josep Brós, que diu que vam perdre una gran història, un gran teatre i una gran tradició amb una acústica de les millors. Vam guanyar la millor tecnologia i infraestructura i que pugui ser de repertori no només de temporada. I Rosmar Bac, que diu que en acústica no hi vam guanyar res, abans era un punt irregular i ara té llocs conflictius. És seca, li falta calidesa i amb massa moqueta i roba. Vam guanyar la posa del dia de la part tècnica.
I pel que fa a Montserrat Cavaller, diu que es va guanyar el fet de no perdre l'òpera i això mereix un gran elogi a les autoritats i a privats i a continuar fent-la buscant aquests nous horitzons de modernitat. I també se'ls planteja per la crisi actual que viu al tetra de Liceu. Per exemple, Cavaller diu que encara que no tingui aquella grandiositat d'abans, Liceu reviurà perquè continua sent un símbol de la nostra ciutat, de l'amor a la música i a la cultura.
Jaume Regal diu que la crisi d'avui és una altra història, és una qüestió de diners i Berganza diu que una crisi és gairebé com un incendi i aquesta és generalitzada. Joan Pons assegura que crisi a part hi ha coses que es veien venir a l'escenari de l'òpera, aquestes produccions estranyes i desorbitades. Josep Brós diu que la crisi d'ara no és pitjor que aquell incendi i Antoni Rosmarbara diu que són crisis diferents, aquesta està sent com una mort a pessics amb dol veure els cossos estables i deficitaris.
Són notícies que, com dèiem, trobem a l'interior dels diaris d'avui. Ens aturem ara a saber què és el que diu la premsa esportiva d'aquest matí de divendres. Per exemple, l'esport diu Neymar només pensa en tornar.
És el tema que trien, en canvi el Mundial Deportivo parla de la plantada històrica i del Racing contra la Reial Societat. Diu que, suspès, la Reial és el rival del Barça a semifinals. Els jugadors del Racing van complir la seva compromesa i es van negar a jugar al partit. L'equip, amb el suport de l'afició, va demanar als casacers la directiva que no va dimitir.
I també per la del Barça, Ter Stegen, més un altre porter, aquesta és l'opció del Barça segons el Mundial Esportivo, que també diu que descarta reina i busca un altre perfil que vingui com a segon de l'alemany i ja hi ha candidats.
El nou esportiu entrevista avui a Caral Castellet, diu l'esperança blanca, tinc una ronda potent, si em surt bé puc ser al podi. La Sabadellenca afronta Sochi la tercera experiència olímpica amb possibilitats serioses de penjar-se una medalla. Té possibilitats de ser la primera catalana que puja al podi en els Jocs Olímpics d'hivern.
I acabem parlant de cultura i hem comentat que Caré Santos es va endur el Premi Ramon Llull. Tenim però més qüestions, són 60.000 euros, la 34a edició d'Aquest Guardó. Més coses, Casa Vicenç de Gaudí s'obrirà al públic després de ser adquirida per Morabanc. L'entitat andorrana ha pagat uns 30 milions d'euros als seus propietaris que la van posar a la venda el 2007.
I Michael Bublé, que es parla del carisma que tenia, el Canadenc va ficar-se de butxaca a la Sant Jordi en un concert eclèctic i elegant, segons la crònica que publica avui el diari Ara. I la subhasta d'un quadre grego per 5,8 milions de dòlars també és notícia avui a les pàgines de cultura de La Vanguardia.
Són alguns dels temes en clau cultural. Després, com sempre, també parlarem de cinema. Repassarem les estrenes d'aquesta setmana amb el Xavi Roldan. Ara passem a la publicitat i de seguida ens anem cap a l'institut. Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Passant dos minuts de dos quarts de dotze, connectem, per tant, tot seguit amb l'Institut de Sant Just. Esperem sentir els alumnes que cada divendres ens acosten l'actualitat del centre.
Fins demà!
amb molt tecnològic, on parlarem bàsicament dels telèfons mòbils. Diuen que vivim en l'era de la comunicació. Us parlarem del Mobile World Congress, de la nostra participació en el concurs L'Escola del Futur, de l'obsessió que tenim pels mòbils. Ah, i una altra cosa, ja podeu seguir tots els podcasts a través del web insentjust.cat. Comencem amb... Posem-li veu!
I el tema de la setmana és la fira que es fa a Barcelona cada any, anomenada Mobile World Congress. És una iniciativa destinada a convertir Barcelona en el centre mundial permanent de les tecnologies mòbils. Un entorn on persones, empreses i institucions treballin de manera conjunta per aprofitar el potencial de les tecnologies mòbils com un element que transforma la vida quotidiana de les persones i crea oportunitats de negoci.
La missió d'aquest nou programa és crear un nou sector industrial al voltant de la mobilitat i transformar Barcelona en una ciutat líder en el desenvolupament de solucions mobile. La fira estarà a Barcelona del 24 al 27 de febrer. Aquest congrés atrau mundialment molta gent i molt turisme, i això és bo per Barcelona. Cada cop més, la tecnologia s'està fent més important i evoluciona molt ràpidament. Com creieu que serà la tecnologia d'aquí a uns anys?
Tots els divendres i des de Sant Just d'Esbert us hem ribeu. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert us hem ribeu.
Mira entorn a la telefonia mòbil i arribats a aquest punt del programa ens preguntem, fem un ús excessiu d'aquesta tecnologia? Pot ser que hagi estat una gran evolució, però podem estar fent-li un ús erroni. Hi ha casos i casos, però personalment crec que cada cop estem perdent més recursos per la comunicació oral.
Abans un telèfon era per trucar, penjar, manar missatges i poc més, però ara podem xatejar totes hores gratuïtament, navegar per internet i descarregar i pujar arxius i moltes coses més. Fins aquí tot va bé, però en el moment en què es comprometeix gairebé una obsessió, ens ho hem de fer mirar, tant el temps que estem online com els missatges que rebem o enviem. Hem de fer un ús més responsable.
Sabíeu que un de cada dues persones d'entre 18 i 24 anys està vell amb un altre per estar mirant el telèfon? Són dades reals, així que desconnecteu una mica del món virtual i viviu una mica més al real. Coneixeu la gent nova, aneu al cinema amb els amics, quedar amb ells... El que per mi em sembla més trist és el ciberbullying, responsabilitat. No sabeu el mal que es pot fer darrere d'una pantalla.
Fins demà! Fins demà!
Els dispositius mòbils han canviat la manera d'entendre la informació digital. Professors i alumnes aprofiten aquesta tecnologia per portar-la a les aules i innoven els processos d'ensenyament i aprenentatge. Mobile World, Capital Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la GSMA convoquen un concurs al Mobile Learning Awards 2014 dins el programa InSchool.
Us preguntareu en què consisteix aquest concurs i què té a veure amb l'Institut. L'objectiu és premiar la creativitat de l'alumnat imaginant l'escola del demà mitjançant una micronarració audiovisual que faci ús d'una tècnica narrativa dels mitjans digitals. Com que aquesta convocatòria va adreçada als alumnes dels centres educatius de Catalunya, l'Institut ha decidit participar.
Així doncs, tercer i quart d'ESO estem preparant una micronarreació audiovisual de 3 minuts com a màxim, enregistrada amb dispositius mòbils, netbook, tauleta o telèfon mòbil i editada segons un requisit formals establerts a les bases del concurs.
El nostre treball ha estat imaginar l'impacte de la tecnologia mòbil a l'educació en un futur pròxim. Hem treballat qualsevol gènere i tècnica narrativa a partir del tema l'escola del demà, fent una descripció del potencial i dels usos eficients de les tecnologies mòbils. Presentem els treballs la setmana vinent.
Deseu-vos bona sort. Us donem algunes de les idees que hem tingut. A veure, Marc, explica'ns la idea que ha tingut el teu grup per a l'Escola del Futur. Penseu que les idees que tenim són de sense ficció. Bé, en el nostre grup tenim un punt de vista d'allò més tecnològic, amb telèfons que es transformen en llibres de text i connexions per webcam, amb una imatge virtual del professor. Òscar?
En el meu grup hem pensat que en un futur, en compte de passar llista manualment, es pot fer servir patges tactilars en un botó i automàticament passarà llista.
Pau? Sí, al nostre grup hem pensat sobre l'escola del futur. Vam dir unes quantes idees com ara les taules fossin totes unes pantalles interactives o que directament totes les parets fossin pantalles. Sense cadires, amb seients molt còmodes i moltes coses més. Està molt més avançat tecnològicament. Farem un stop motion explicant les nostres idees mentre les dibuixem a càmera ràpid.
Nerea? La nostra idea és que els temes no es facin en llibres, sinó en hologrames, i que puguis viure realment la història, i no haver d'estudiar-la com normalment es fa, a través d'un invent semblant a unes ulleres.
I finalment, José? Bé, nosaltres hem pensat en entrevistar nens del futur. Aquests nens expliquen com és la seva escola. Aquesta escola té tot de parets tàctils. Per exemple, a la classe de naturals, les parets reflexen arbres i plantes i al tocar-los pots veure el seu nom, veure el seu creixement, etc. Aquestes són algunes de les idees i pròximament els vídeos els penjarem a la web del centre.
L'article destacat.
I l'article destacat de la setmana és un article publicat ahir a la secció de tecnologia de la Vanguardia, que diu Consells per tenir una contrassenya segura a qualsevol lloc d'internet. Moltes vegades hem sentit parlar de problemes amb les contrassenyes massa simples i massa senzilles. Doncs així, aquí us deixem 10 consells. 1. Les contrassenyes deuen tenir una longitud de 8 a 10 caràcters mínim.
3. Millor no repetir les mateixes contrasenyes a tot arreu. 4. No s'han d'utilitzar paraules reconegudes al diccionari. Els programes que hackegen els comptes utilitzen diccionaris.
No sé utilitzar dades evidents com són dates importants. 6. Un consell per crear-te la contrassenya viable és que utilitzis les inicials d'alguna cançó que t'agradi. 7. Si tens poca memòria i sols escriure les teves contrassenyes en un paper, procura que ningú el trobi i que no estigui en llocs visibles. Es poden desar contrassenyes en un arxiu de Word xifrat o restringit.
En les preguntes per recuperar la contrassenya perduda, eviteu donar dades conegudes per tothom. Deu, no repetiu els símbols dues vegades. Esperem que aquests consells us hagin donat bones idees. Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esverg.
La música de la setmana és What Does The Fox Say. És una cançó electrònica i vídeo viral d'un dúo nourec. El vídeo ha estat publicat a YouTube i va ser la cançó de l'estiu, ja que va rebre més de 300 milions de visites. Sona What Does The Fox Say.
Fins demà!
Bona nit!
What the fuck say? Big blue eyes Pointy nose Chasing mice And digging holes Tiny paws Up the hill Suddenly you're standing still Your fur is red So beautiful Like an angel In disguise But if you meet A friendly home
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert.
Bé, ara anem a parlar de la ràdio. La ràdio també és un metge digital. Portem dos mesos i fem un petit resum. Nois, equip de ràdio, què penseu? Bé, doncs que la ràdio està sent una oportunitat perquè també amb companys que no ens parlaven tant ara tenim més contacte i també que és una oportunitat per desenvolupar la nostra capacitat per fer redaccions, articles i tot això, que després a l'hora d'escriure el català i tot això també millora. Sí.
A mi sembla una bona forma de compartir informació i la forma més divertida.
Pau? Bé, al principi feia una mica en bé ja parlar, però al final no. I donem gràcies a Ràdio Sánchez Esbén per donar-nos aquesta oportunitat de parlar i el que vulguem. Nèria? Doncs jo penso que és una manera original de fer una optativa en la qual també s'aprèn a redactar textos i que ara hem canviat una mica de manera de fer perquè al principi era tot molt caòtic i hem decidit fer que som en un tema
Llavors és més organitzat i més retingut. I José? Bé, a mi em sembla una assignatura molt divertida i també, a part d'aprendre a redactar, també s'aprèn a perdre una mica la vergonya, ja que per la part la ràdio...
és difícil el primer cop sí, la veritat és que al principi tens molts nervis i també va haver la ràdio per deixar-te anar una mica perdre els nervis i tenir presència també i és molt guai ja està
Tanc més que poder saber el que hi ha més enllà del sol i quanta gent, qual que passi demà, si et tinc al meu davant, res no m'importarà.
Desitjar-me no és dolent. I això ha estat tot per aquest divendres. Us avancem que la setmana vinent parlarem de ciència. Tenim moltes coses que explicar-vos. Adeu, Sant Justens. Des de Posem-li Beu ens acomiadem de vosaltres fins al proper programa. Esperem que us ho hagi passat molt bé amb nosaltres. Bon cap de setmana i a descansar, que ja toca. Adeu.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta.
Doncs moltes gràcies als alumnes de l'Institut de Sant Jus que participen d'aquesta optativa, aquesta connexió que fem cada setmana a dos quarts de dotze, uns 20 minuts de connexió amb el centre de secundària de l'Institut. De seguida tornem, ho fem després de la publicitat. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Centjust. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Centjust. Fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Vuit minuts a la una del migdia. Encara ens queden moltes coses per fer. Parlarem de les estrenes de cinema. També parlarem dels videoclips. Ho hem encit abans amb la Clàudia. Avui ens parlarà més a més d'Ok Go i dels seus videoclips en format seqüència. Tot plegat serà després de les dotze del migdia. Avui no tindrem a la Roser sort en directe perquè està malalta. Li enviem una abraçada des d'aquí.
però el que sí que farem serà descobrir també algunes de les notícies curioses d'aquesta setmana. Tot això, com dèiem, després de les 12, després del bolletí de Catalunya Informació i també després del que sentirem amb l'Andrea. I mentre ens hi acostem el que fem també és posar una mica més de música aquest matí de divendres.
Fins demà!
Y después se hizo el silencio y el silencio fue a parar a una especie de pesada y repartida soledad. Y la soledad dio paso a un terror que hacía el final.
Fins demà!
¿Qué será tratándote adivinar qué fue eso que hicimos tan mal si en fin se trata de morir o de matar? Así que si aún andas por aquí y alguien vuelve a romper el amor
Con dinero, encanto y alguna canción. Por favor, prepárate para huir. De lejos y invítrate a observar esta estrena tan mujer. Conoció a unas diez mujeres y a cincuenta enamoró. Conoció a otros tantos hombres
Bona nit.
Bona nit
Fue aquella gitana que nos leyó el porvenir. Dijo uno es el asesino y el otro es el que va a morir. Y salimos de allí y me miraste asustada y el miedo sonó en tu boca.
Fins demà!
Fins demà!
Y tus párpados cayendo se me antojan mi rutinas y te observaré durmiendo y me pondré a susurrar. Nuestras almas no conocen el reposo, vida mía, pero si hay algo que es cierto es que te quiero un mundo entero con su belleza y su fealdad.
que esto no se trata más que amor mío de morir o de matar, de morir o matar. Moriré, moriré, moriré, moriré, moriré, moriré, moriré, moriré y es lo único que sé, moriré.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Connectem tot seguit amb Catalunya Informació, ens actualitzem, sabem què passa arreu del país i a més a més també sentirem el bollet informatiu del Sant Just Notícies. Tot això des de les 12 i d'aquí una estona tornem amb més qüestions, notícies curioses, cinema i videoclips. Fins ara.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Catalunya Informació
Són les dotze. CaixaBanc doble beneficis. L'any passat va guanyar 503 milions d'euros després de la integració de Banca Cívica i el Banc de València. En la presentació de resultats, el president Isidre Feiner ha afirmat que segueixen interessats a la subhasta de Catalunya Caixa.
L'Euribor tanca el gener el 0,562% més car que el desembre, però per sota que ara fa un any. Les quotes mensuals de les hipoteques, que s'hagin de revisar, pràcticament no variaran. El jutge de Gada Palma autoritza la infanta Cristina accedir en cotxe als jutjats el pròxim 8 de febrer, quan comparegui com a imputada pel Casnós. El jutge ho argumenta per estrictes motius de seguretat i fa cas així a la recomanació feta per la policia.
El Partit Popular comença avui a Valladolid una convenció amb l'objectiu de reformar els missatges de la recuperació de l'economia i també la unitat d'Espanya. La trobada està marcada per l'absència de l'expresident Aznar i de Jaime Mayor Oreja.
L'exèrcit d'Ucraïna reclama al govern mesures urgents per estabilitzar el país mentre l'ONU fa una crida al diàleg i a la investigar també els morts i les denúncies de tortures. El secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, es trobarà per primer cop amb l'oposició ucraïnesa a la cimera de seguretat de Múnich, que arrenca avui.
Detecten nivells alts de radioactivitat en una planta nuclear britànica. L'empresa assegura que no són nivells preocupants i que no representen cap risc pels treballadors ni per la població. Desarticulada a Tarragona, una trama que obtenia permisos de residència amb resolucions judicials fraudulentes i a 12 persones detingudes.
Pep Guardiola, Woody Allen, Serrat i Daniel Bruhl seran els narradors de la pròxima pel·lícula de Manel Huerga, La rosa de foc, Un passeig per Barcelona en tres dimensions. Huerga ha fet l'anunci al matí de Catalunya Ràdio, on ha explicat que la pel·lícula tindrà diferents versions en funció de l'idioma.
Catalunya Informació. Ara els esports. La plantilla, els tècnics i els treballadors del Racing de Santander agraeixen en un comunical les mostres de suport que estan rebent del futbol espanyol. A Santander estan pendents de la decisió que prengui el comitè de competició i de si es fa o no la Junta d'Accionistes que ahir va anul·lar l'encara president Ángel Lavin.
Aquesta hora, el partit de demà contra el València a la Lliga. S'espera la llista del Tata Martino, que al vespre concentrarà l'equip. El València arribarà sense Seidú Keita, que avui ha passat revisió mèdica. L'espanyol espera definir avui el futur de Tibi.
Pel que fa al temps, s'espera una tarda tranquil·la, amb més hores de sol i ambient fresc a l'interior i al nord. En canvi, ambient suau a la costa i temperatures d'uns 15 graus de màxima. Demà dissabte, canvi de temps a causa d'un front fred que entrarà el matí pel Pirineu, roixats i nevades al centre i nord de Catalunya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Buenou. Rebuig majoritari del ple de Sant Just a la reforma de l'administració local. Els partits que formen l'equip de govern i Convergència i Unió van presentar ahir, al ple de gener, una moció per rebutjar la llei de racionalització i sostenibilitat aprovada pel Congrés al setembre.
el desembre. És una llei que afecta sobretot els municipis de menys de 20.000 habitants. El document, entre altres coses, denuncia que la norma posa en qüestió la proximitat, l'equitat i la democràcia als municipis, ja que limita les competències dels ajuntaments. Aquesta moció es va aprovar amb el vot favorable del PSC, Convergència i Unió, Iniciativa i Junts per Sant Just. Via democràtica es va abstenir i el PP hi va votar en contra.
Més qüestions? La ciència i el disseny s'uniran aquest vespre en un diàleg creatiu a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'espai organitza periòdicament unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Avui, el dissenyador Quim Déu i el científic Arnès Giral parlaran de maquetes i realitats. L'objectiu és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com poden ser la ciència i el disseny. El diàleg artístic començarà a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de lliure creació Carme Malaret al carrer Bonavista 105 i és oberta a tothom.
I acabem destacant que demà dissabte es parlarà a l'equipament de les escoles de les actituds renovadores del bisbe de Roma, Francesc, en el sí de l'Església. Serà en una trobada que organitza la parròquia per tal de reflexionar sobre el canvi d'aires que està introduint el papa Francesc en l'Església. El rector de la parròquia del Sant Justi Pastor conduirà aquest acte i, a més, després d'esmorzar es treballarà en grup per debatre sobre reptes, l'Evangeli i el futur de la parròquia.
La trobada començarà a les 10 del matí, s'allargarà fins la 1 aproximadament i es farà, com dèiem, a les escoles. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Welcome to the new age To the new age
Bona nit.
Fins demà!
Ara passen 9 minuts de les 12. Com dèiem, avui no tenim mal, us ho sé sort, però de tota manera rescatarem algunes notícies curioses d'aquesta setmana.
Fins demà!
I, per exemple, la curiositat que passa per Barcelona, que és la tercera ciutat més fotografiada del món després de Nova York i de Roma. El cercador de Google ha publicat avui una llista amb les 10 ciutats més fotografiades del món, basant-se en la informació que recollia l'aplicació Sitemaps, i Barcelona es consolida com a important destí turístic en ser la tercera ciutat on més instantània s'han fet després de Nova York i Roma.
Aquesta web Sitemaps ha pogut fer un mapa de calor que mostra les 10 ciutats més fotografiades del planeta gràcies a que totes aquestes imatges van ser captades amb geolocalització. També s'ha de tenir en compte això, una aplicació que determina el lloc on està l'usuari i després es van penjar a Google Maps. Per tant, es parteix també de les imatges que estaven amb aquest geolocalitzador.
Aquest rànquing, com dèiem, primer de tot hi ha Nova York, després hi ha Roma, després tenim en tercer lloc Barcelona. Per darrere de Barcelona apareixen París, Istanbul, Venècia, Monte Carlo i Budapest, perquè es torna. I també hi ha Buenos Aires en novena posició.
I continuem parlant de ciutats, però ara de símbols com, per exemple, la Torre Eiffel, que en principi tothom associa directament a París, doncs sembla que no només és una qüestió de París, perquè Tòquio, Las Vegas, Anxou o Tegucilgapa, totes tenen una rèplica més o menys ben aconseguida de la Torre Eiffel, que probablement sembla el monument més imitat del món.
Per exemple, la Tokyo Tower o el Paris Hotel Casino de Las Vegas són algunes de les que tenen més notorietat. En canvi, n'hi ha d'altres de més kitsch. Per exemple, a la capital de Bolívia és una mica més sorprenent la Torre Eiffel que apareix allà. Sembla que la de Las Vegas, que es va inaugurar el 99, a principi devia ser més alta que el monument original de París, però la proximitat a l'aeroport de la ciutat va obligar els arquitectes a reduir la meitat de les seves ambicions per no complicar aquest trànsit aèric.
i a Tòquio la torre que es va construir 58 pintada vermell i blanc és una de les còpies les poques còpies més altes que l'original fa 333 metres i aquesta torre de televisió continua sent un monument emblemàtic de la capital japonesa
A París, a París amb H final, és un municipi situat al peu dels mons dels orals de Rússia. Es va fundar el 1842 per comemorar la victòria russa sobre l'exèrcit de Napoleó 30 anys abans i es va inspirar en l'obra d'Agusta Beifel.
Això sí, el nombre de Torre Eiffel és una marca registrada. Qui vulgui fins i tot batejar un restaurant o una marca de perfums ha de pagar drets per una quantitat que depèn de la importància del projecte.
I ara parlem dels Jocs Olímpics d'hivern que es faran a partir de la setmana que ve, de fet, del 7 al 23 de febrer.
Doncs hi ha algunes dades curioses. Per exemple, que l'estat d'unidens A.B. Hughes va intentar controlar el seu vertigen per por a la pràctica dels salts d'esquí. Diu que la seva por a les altures realment la envaeix i diu que no pot, per exemple, mirar entre les escales, que manté la mirada cap amunt i que si mira cap a un cantó, directament li comencen a tremolar les cames. És el que diu aquesta atleta.
I després, per exemple, Zimbabue, que té un equip d'un sol home, és l'esquieto de 20 anys, Luke Stein, que participarà en Eslalun i en Gegant, i va néixer a Harare, tot i que la seva família es va mudar a Suïssa quan tenia dos anys. Zimbabue i Togo són països que participaran per primer cop als Jocs Olímpics d'hivern.
El joc sobre gel sembla que va començar el seu camí pel pas olímpic en els Jocs d'Estiu d'Enveres el 1920 i ara és un dels esports estrella dels Jocs d'hivern. Canadà, l'actual campió, ja era un dels que dominava aleshores en aquesta disciplina.
I després, atenció, aquesta curiositat que és que el saltador japonès Noriyaki Kasai ja va fer rècords abans d'arribar a Rússia, convertint-se en el guanyador més vell de l'història de la Copa del Món, quan el gener es va proclamar avançador de la prova de Toplitz a Àustria. Ell tenia 41 anys, 7 mesos i 4 dies i ja va ser plat als Jocs Olímpics del 94.
I la ciutat on seran els Jocs Olímpics aquest any a l'hivern, a Sochi, serà una de les més caloroses. El febrer la temperatura mitjana serà 8,3 graus, un clima subtropical. Aquestes són, doncs, algunes de les curiositats d'aquests Jocs Olímpics d'hivern que es faran del 7 al 23 de febrer.
Més curiositats ara un adolescent que roba un banc amb una pistola de joguina a Alemanya. Un adolescent de 16 anys que va robar un banc amb una pistola al sud d'Alemanya abans de donar-se la fuga a tensió amb bicicleta, tot i que després va ser arrestat.
El jove va ingressar en un banc de la ciutat de Bad Fussing, cridant assalt i esgrimint una arma falsa. Després de rebre una quantitat de diners de quatre dígits, que no ha transcendit, va pujar a la bici i es va fugar, segons la policia. Després la policia aconseguia arrestar-lo quan intentava creuar la frontera amb Àustria, a prop de la localitat d'Orbenberg, que amb el seu voti va reconèixer els fets, tot i que no van quedar clares les raons que van portar a actuar d'aquesta manera. Després la justícia el va alliberar.
I acabem aquest repàs de Notícies Curioses parlant de vacances. Atenció per peluixos. Sembla que a Tòquio hi ha una agència de viatges que es dedica a organitzar travessies documentades perquè els peluixos es diverteixin com qualsevol ésser humà. Recordeu la pel·lícula Meli que no es canviava postals? Sembla que això ara s'ha fet realitat directament a Tòquio.
De seguida parlem d'altres curiositats en clau de pel·lícula. Les propostes del cinema d'aquesta setmana ho farem després d'escoltar una versió d'Amazoni d'Un dimecres Qualsevol dels Pets.
quan et lleves maleïnt la pudor i tanques la finestra tot patint la calor realment et preocupa aquest aire esverit l'altre dia ho parlaves amb un dels teus amics mentrestant vas tirant
sense fer absolutament res, esperant que l'aire es torni net.
A la tarda has anat fent vol per la Rambla. Aquell bar ja no hi és. Els veïns es queixaven. Ara estan discutint. Què en faran de la casa? Potser un hipermercat.
un banc que sempre em falten mentrestant vas tirant sense fer absolutament res esperant que canviïn els teus
La nit plena de llum, trobo la teva cara, tantes bronques plegats, ja et conec la mirada. Jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs farta, la mateixa comèdia.
Fins demà!
I amb aquesta sintonia inquietant, avui comencem... Ara ja no estem inquietant. Comencem la secció de cinema del Just a la Fusta d'avui amb el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi. Hola, bon dia. Si no dic alguna cosa, aquí la gent marxarà. Bueno, jo no soc una persona inquietant. Soc una persona inquieta. Sí, això està bé, clar. Veus moltes pel·lícules, cada setmana ens les expliques, les veus abans que l'altra gent. Exacte, això ja no és tan inquietud com bici, puro. Sí.
A veure, i avui comencem més per una que és, doncs, la gran pel·lícula dels Òscars d'aquest any, no? Ho dic perquè he sentit molt a parlar de la gran estafa americana. Sí, una d'elles. És més que això, suposo, o menys. Més que què? Més que la gran pel·lícula dels Òscars, perquè dits això jo s'ha fet una cara com estranya i dic adeus. No, no, perquè m'estava pensant a veure què dir. És que què entenem per la gran pel·lícula dels Òscars? No sé, és una pel·lícula...
Potser una mica menor, si ho mires en el context d'Òscars, sempre totes les pel·lícules d'Òscars són així històriques, grans, enormes, com aquesta del Doce anys d'Esclavitud, que és una gran pel·lícula, però que té més empaque. La de l'Esclau. Quan estic davant de la cartellera intento buscar-ne una altra. És dura, és una pel·lícula bastant dura, però està ben feta. I aquesta de la gran estafa americana, efectivament, ve avalada per un munt de nominacions als Òscars. Els Globus d'Or també es van dur uns quants premis, millor pel·lícula de comèdia i millor...
alguns premis interpretatius com la Jennifer Lawrence. I és una de les grans apostes, però ja et dic, no és una d'aquelles pel·lícules... D'entrada perquè és una comèdia. Llavors, poques comèdies guanyen l'Òscar a la millor pel·lícula. A la història dels Òscars hi ha hagut poques comèdies premiades. Per això ho dic, això que potser no és tan la típica pel·lícula norma i tal...
Però és una bona pel·lícula, és una pel·lícula ambientada als anys 70, en una mica ambients d'estafadors. És la història d'un gran estafador que és extorsionat per un policia que veu en ell una oportunitat per desmantellar tota una sèrie de corrupció. L'extorsiona el policia, o més ben dit, li fa un d'aquests tractes que fa la policia, de si treballes per a mi no te meto en la càrtel.
i a partir d'aquí la cosa es va desmadrant. És una comèdia, és bastant divertida, té moments que rius bastant, cosa que jo trobo faltant a les comèdies de l'actualitat, algunes no em fan gaire gràcia. No riem tant, no? No, i aquesta té moments bastant divertits i té un reparto de campanilles, on hi ha el Christian Bale, on hi ha el Bradley Cooper, la Amy Adams, la Jennifer Lawrence, que ja hem dit,
i el Jeremy Renner, i després hi ha el Louis C.K., que és un còmic que fa un paper molt divertit, tots plegats dirigits pel David Russell, que l'any passat ja també va estar en el tema Oscars per aquella pel·lícula que es deia El lado bueno de la vida. Les coses, sí. El lado bueno de les coses. The Silver Linings Playbook. Sí, no la vaig arribar a veure, aquesta. Bueno, a veure, també n'ho he comediat una mica més. Tampoc era tanta, no? No, no, aquesta no era per tant. Però aquesta, La gran estafa americana, doncs, és una pel·lícula ben feta, ben ambientada, ben dirigida i divertida, entretenguda.
Doncs l'apuntem, anem cap a la següent, que em fa molta gràcia. A mi no. Però perquè jo no sabia que existís, ara ho situem, eh? Però l'altre dia em van parlar, em van dir, escolta, jo no... Bueno, van fer la Mary Poppins a la tele. Sí. I em va fer gràcia, perquè jo l'havia vist moltíssim durant una infantesa, em sé, trossos de memòria, aquestes coses. Sí? Podries cantar alguna cosa? No, no.
Aquí com fora de context, d'aquí mig matí se'm fa estrany. Però podria cantar-te alguna cosa i recitar-te diàlegs entre els germans i aquestes coses. La setmana que ve. Sí, total, que vaig comentar això i algú em va dir hi ha una pel·lícula i vaig pensar que em prenien el pel·li i em deien que sí, que sí, que és una pel·lícula sobre com convèncer-ho al Disney. I no m'ho vaig creure i avui, quan m'he trobat el guió, perquè no n'havia sentit a parlar, em trobo a l'encontre de Mr. Banks.
Se'n va parlar una miqueta, poquet, quan va saltar la notícia que el Tom Hanks interpretaria el Walt Disney, doncs una mica se'n va parlar d'això, però se n'havia oblidat. Havia quedat una mica de oblidat aquesta pel·lícula fins ara que l'estrenen, l'han nominat també en alguns premis, especialment als Globos d'Or, als Oscars, em sembla que no han rescat res, i és això que has explicat tu, és el procés que va portar el Walt Disney a adaptar la novel·la de P. L. Travers, que era l'escriptora de Mary Poppins, per portar-la al cine.
Clar, és que jo em vaig llegir, vaig mirar la pel·li mil vegades, com he dit, però llavors em vaig llegir el llibre, quan tenia potser 10 anys o així, i vaig com flipar, era... No té res a veure, no? No, era molt dur, i a més potser ara m'agradaria més, però amb 10 anys, que a més m'esperava una mica... Bueno, no em va desagradar, però vaig trobar que realment era una altra història, o sigui, el personatge no tenia res a veure...
La pel·lícula explica això, Emma Thompson fa d'escriptora i explica com el Walt Disney arriba a convèncer aquesta dona, que era una dona, segons diu la pel·lícula, molt rígida, molt severa, que no volia ni deixar-los una miqueta de llum en aquesta gent perquè li adaptessin la pel·lícula. Clar, deia, no, me lo vais a convertir todo en una tontería de dibujos animados. I el Walt Disney deia, no, que te lo vamos a hacer bien, te lo vamos a hacer bien. És el procés fins que s'arriba a rodar la pel·lícula.
Tu no ens la recomanes, eh? És que és una mica rullet, eh? És una mica... A veure, per tots els públics, sí, és un drama una mica de mediopelo. Està ben interpretada, però tampoc passa molt res. L'evolució d'ella és una mica de tonta. L'evolució de mal geni a acceptar que Walt Disney... Una mica xorra.
D'acord, doncs anem cap a la següent, que és Jack Ryan. Sí, ui, què ha passat? Re, he canviat la música i ho he fet més tard del que hauria de fer. Ah, d'acord. Jack Ryan, doncs, és, com el seu propi nombre indica, la nova entrega de les aventures de Jack Ryan, que és aquest personatge que va crear Tom Clancy i que havia passat ja pel cine, l'havien interpretat uns quants actors, potser el més rellevant, Marcel Harrison Ford,
que va fer aquelles pel·lícules tipus Juego de Patriotes i, no ho sé, em sembla que en va fer dues o tres. És un agent de la CIA i són aventures de la CIA, d'espionatge, de totes aquestes històries. Ara hem volgut rescatar el personatge que l'última vegada que el vam veure al cine l'interpretava el Ben Affleck,
amb poc èxit, no van tenir molt d'allò, perquè l'Affle aquí tampoc és molt d'allò. Però ara l'han volgut rescatar i han posat el Chris Pine, el protagonista de Star Trek, a fer de Jack Ryan. Dirigeix el Kenneth Branagh, que es veu que s'ha animat amb aquestes franquicidacions una mica d'acció. Bé, ja venia de dirigitor.
Quin canvi qui, el Kenneth Branagh, eh? Sí, venia de dirigitor i diu, bueno, mira, m'agrada això de cobrar molts diners. Sí, hi ha més que en Shakespeare, no? Sí, probablement. I bon repartiment, no? Sí, un repartiment bastant d'altura sobre el Kevin Costner i tal. I ja et dic, no té massa res. Jo no l'he pogut veure, però suposo que no de parar massa sorpreses. Aventurilles d'acció amb una mica d'espionatge i una mica de guerra freda i tot això. I tant, i tant. I tant.
Després tenim la Venus de les Pieles de Polanski.
Sí, gran pel·lícula, jo crec que la millor d'aquesta setmana, de les estrenes, però també és una pel·lícula difícil, una pel·lícula molt difícil, perquè és molt minimalista, transcorren en un únic espai, que és un escenari de teatre, i té només dos protagonistes, el Matías Malric i l'Emmanuel Senyer, que és, per cert, dona del Polanski. És la història d'un autor de teatre, interpretat pel Matías Malric, que pretén adaptar aquesta obra clàssica, la Venus de las Pieles,
i acaba de tancar un càsting i ve a última hora una actriu que interpreta la Manuel Senyer, que és una tia així com molt desgarbada i molt que en un principi sembla que no hagi de valer res, però comencen a fer el càsting, reganyallentes d'ell, al final diuen, bueno, va, vinga, passa, i el fem. Fan el càsting i a poc a poc es van ficant tots dos en els papers i es produeix una mena de confusió entre realitat i ficció bastant...
No malaltissa, però una mica allò que fa el Polanski, que fa aquell humor com pervers, aquella cosa amb una certa càrrega sexual, amb una certa càrrega psicodramàtica i tot això. És una pel·lícula molt ben escrita i molt minimalista, insisteixo. Bé, doncs també ens apuntem per això com a proposta de la setmana? Sí, home, i tant, i tant. Els fans del Polanski més hardcore segur que els agrada.
Tenim també Ventura Pons, que arriba amb Ignasi Emma. No se n'ha parlat gaire, no? Sóc jo, que estic desconnectada. Se n'ha parlat una miqueta, però no gaire. Per ser Ventura Pons, que sempre apareixia com si se li feia una mica més cas. No et pensis, el Ventura Pons ha fet més pel·lícules de les que ens pensem. L'únic que de tant en tant se li fa una mica de cas. Però sempre va fent pel·lículetes així, que passen, s'impenen i glòria. I aquesta, doncs, bueno, se n'ha parlat una mica, però sí, sí que és veritat que no s'ha fet un gran d'allò. És un documental centrat en aquest noi, que es diu Ignasi Emma,
Ignasi, la Emma, no me'n recordo d'on bé, no és anònim, que és un homosexual i té una vida una mica pinturesca. Està malalt de sida, però el tio es mira la vida amb optimisme, diguem-ne.
Molt bé, i una última pel·lícula, ens en queden dues, però ens queda poc temps, per tant, demano que en triïs una, aquestes que ens queden. Doncs és igual, perquè són una mica intrescendents dues dues, agafarem potser la menys intrescendent, que és Into the Mind, que és un documental de muntanya, dirigit per Eric Crossland i Dave Mossop, doncs en van anar a muntanyes d'Alaska, a l'Himèlaia i a Bolívia.
i van fer un documental d'aquests que suposo que, com a mínim, deu ser espectacular visualment. I també té el seu públic, aquest tipus de... Home, i tant, sí, hi ha molta gent de muntanya que no va mai al cine, però mira, podrien anar aquí a veure aquesta pel·lícula. I tant. Perfecte, Xavi, doncs moltes gràcies. Moltes de res. I tornem la setmana que ve. I tant. Que vagi bé, m'agrada la setmana. La informació més propera al Just a la Fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Well, you done done me and you bet I felt it. I tried to be chill, but you're so hot that I melted. I fell right through the cracks. Now I'm trying to get back. Before the cool done run out, I'll be giving it my best. This and nothing's gonna stop me, but divine intervention. I reckon it's again my turn to win some more.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara és moment de parlar de videoclips i per això saludem a la Clàudia Barberà. Bon dia, Clàudia. Hola, bon dia. Per descobrir una setmana més novetats del món, o novetats o coses característiques del món dels videoclips. Per exemple, avui vols parlar-nos dels videoclips de pla seqüència. Sí, sí. Més que res, curiositats, que a mi m'agraden així com que et trobo curioses dels vídeos. Pla seqüència són els que hem portat molts cops, que són els videoclips que estan gravats d'una sola tirada de principi a la fi, que no hi ha cap tall de càmera.
Doncs bé, hi ha un grup de música que sembla que hagi fet aquest tipus de gravació, de presseqüència, la seva religió a l'hora de fer videoclips, més o menys, que són els Ok Go. No sé si els coneixes. Em sonen de nom, el sentit d'algunes cançons, tot i que els videoclips no els tinc vistos, eh?
És un grup de música dels Estats Units, són quatre nois, quatre homes i ja, bastant crescudets, que han agafat, segurament, si te'ls explico o si els mires a internet, els vídeos et sonaran molt, perquè s'han convertit en una mena de videoclips virals, vídeos virals que han guanyat premis i premis per lo creatius que han arribat a ser. Anem com des del més simple, simple, que també porta molta feina, al més complicat. Molt bé. Hem comentat tres tipus de videoclips que han fet tots tres ells de presseqüència. Doncs vinga, comencem.
Aquesta la conec, eh? És coneguda, és coneguda. I no sé si la tens en ment, aquesta cançó, però segur que si t'explico el vídeo et vindrà molt ràpidament. Et ve al cap una imatge de sis cintes de córrer d'aquestes estàtiques amb quatre nois ballant per sobre d'elles i no en passant i fent com acrobàcies. Doncs això ho vam posar de moda els OKGO. Ah, sí? Sí.
en aquest videoclip que després va estar copiat per tants i tants programes, fins i tot va sortir en un capítol dels Simpsons. És a dir, que perquè un videoclip surti per obviat en un capítol dels Simpsons és que ha arribat a triomfar fort. És veritat, això vol dir que ja s'ha convertit en una referència, una icona, com si diguéssim. Exacte, doncs el va dirigir la Trissi, que és la germana d'un dels cantants, d'un dels guitarristes, perdó.
I és l'home que s'encarregarà més tard també de dirigir diferents videoclips. Doncs bé, perquè sortís tota la coreografia sencera, realment, ho anava de repetir en total 17 vegades perquè sortís d'un tirón. Clar, clar, és que és molt difícil, no? 17 vegades són moltes, però després vores que perquè sortís a l'últim dels videoclips de dificultat ho anava de repetir 60 vegades.
Has d'anar amb paciència també, suposo, perquè... Està bé la broma de voler-ho fer tota una tirada, però té les seves complicacions. No és tan fàcil com plantar una càmera allà i a veure què passa. Doncs aquest vídeo es va estrenar a YouTube el 31 de juliol del 2006 i al març del 2010 ja l'havíem vist més de 50 milions de vegades. És a dir, que això per un vídeo és moltíssim. El que dèiem, que s'havien convertit en una mena de videoclips virals que cada cop que publiquen un nou a l'OK&GO...
peten, peten a la xarxa, peten, peten, perquè s'han esperat i ja és una mena d'aconteixement. No només això, sinó que el van fer en directe al premi de... a la gala dels MTV Video Music Awards i va guanyar el vídeo, el va guanyar un Grammy, el millor vídeo musical curt i va guanyar els premis YouTube de la categoria videocreatiu, és a dir...
I, per si fos poc, vendrà els 30 millors videoclips de tots els temps de la revista Time. És a dir, que en un videoclip que aparentment no està gaire ben gravat, perquè la llum tampoc és allò que diguis, uau, quina llum més treballada, si no és llum plana, un fons que tampoc és com si haguessin posat una tela així una mica...
Clar, però era innovador, no? Suposo que es va valorar preu a això. Ah, exacte. Són quatre nois ballant en cintes mecàniques, en una càmera fixa que n'hi es mou. És a dir, imagina't el que es pot arribar a fer amb una mica d'ingènic. Això es podria fer perfectament qualsevol de nosaltres amb un mòbil a casa. És tenir la idea, no? Tenir la idea. I que sigui molt bona i molt efectiva. Exacte. Després ens anem amb una altra cançó que és el White Knuckles.
que tornem a tenir un pla seqüència del principi l'efici sense cap tall i s'escoltem.
Torna a ser un videoclip amb càmera fixa, és a dir, la seqüència és sobre càmera fixa, és a dir, la posaran en un trípode i no la mouen d'allà durant tot el rato i el que tenim aquí és... És barat, per tant, de fer, no? És barat, és barat. Implica el temps, clar, això sí, si ho passa 60 vegades ja no és tan barat. Implica temps i en aquest cas gossos entrenats i domesticats. No sé si l'has vist.
Jo crec que pel que he llegit sí, però no... És a dir, em sona molt aquesta idea. Hi ha un fons blau i ells van vestits de blanc amb mobles d'Ikea blancs. Llavors primer estan ells quatre, allà al mig, posant blanc. Em sona molt, sí. I de cop van entrar en gossos els quals fan acrobàcies i tornen a sortir. És a dir, que no són només ells a la màquina de córrer fent-me una coreografia, sinó que depenen de gossos que facin exactament la coreografia que ells han pensat. Els gossos fan de tal coses com, per exemple, sortir per una...
Posen una estanteria d'Ikea i els fan passar per diferents forats, com si diguéssim, de l'estanteria i els gossos ho claven a la perfecció. És a dir, crec que hi ha un més de 50 gossos allà ensinistrats que van estar ensinistrats dues setmanes abans que agravessin el videoclip cada dia...
perquè... Déu-n'hi-do, eh? Hi ha molta feina de preparació, clar, perquè tot surti bé després, suposo que ho pugui sortir... De fet, és curiós perquè hi ha 100 gossos i una cabra. A veure qui troba la cabra en tot el videoclip és curiós de mirar. Sí. Doncs aquest va aconseguir més d'un milió de visites a YouTube en només 24 hores.
Que fort, no? És penjar-ho i ja és una sensació. La difusió, no, també? A més ja era 2010 i que també hi havia més difusió de xarxes socials. Suposo que tot ajuda, no? Exacte. Molt bé, doncs Déu-n'hi-do. Passem cap a una altra cançó seva, no? I un altre videoclip d'aquest estil. Exacte. Aquest és el de les 60 vegades, no?
Déu-n'hi-do, aquesta potser és la cançó més èpica i també s'ho mereix perquè és el videoclip més èpic que jo crec que hem fet. Perquè es tracta d'un... Saps l'efecte papallona? Que comença movent-se una cosa i tot porta a una altra cosa? Sí, sí. Doncs això és portat a lo gran. Comença un del grup de música, comença movent un petit cotxe de joguina, que acciona un dòmino, que tira totes les peces i això fins...
grans quantitats de coses en una fàbrica tot buit i tot d'objectes que es van accionant els uns als altres. És realment impressionant i realment impressionant és el que va costar realitzar això, que són 90.000 d'olars. És una passada, no és moltíssim. És a dir, no és posar ja 400 corredores i córrer a sobre i ho farem 17 vegades. Cada cop
T'has de superar, no? Exacte. Només et dic que hi ha un piano que cau i es trenca. Hi ha de tot allà que es va accionant. És una barbaritat veure com està allò quadrat. Perquè no només està quadrat que una peça sigui la palanca per la següent, sinó que està quadrat de temps. Perquè, per exemple, hi ha un moment en què roda com un paraigües en el qual han lligat unes peces que toquen amb unes copes i donen unes notes. Imagina't, saps el típic de provar la nota amb un cot d'aigua?
Doncs sí. Fa rodar aquest paraigües i toca les notes just en el punt clau de la cançó. És a dir, no és tan obvi fer això i fer-ho bé. Però val molt la pena veure-ho, perquè jo crec que és un dels grans èxits com a videoclips de pla seqüència, que dius allà hem estat treballant... És tot amb la seqüència, vull dir que realment és bèstia, no? Exacte. Hi havia preses que les feien, per exemple, que acabaven només 30 segons després del procés, però altres, per exemple, acabaven...
que fallaven al mig, i fallar al mig vol dir que tot el que s'ha fet fins llavors no funciona, no serveix, i s'ha de tornar a repetir tot. I a vegades trigaven com una hora mínim a reconstruir-ho tot, imagina't. Ha de ser frustrant, eh, també. O tenir un equip carregat de paciència, que segurament també devia anar per aquí. Crec que sí. Eren moltes persones aquí. Entre 60 persones treballant en aquest videoclip, ho tenia per aquí apuntat. Doncs...
És digne de veure, jo el posaria que és bastant al·lucinat. Sí, no? Aquest no l'he vist, segur. Per tant, crec que del que expliques m'han vingut ganes de descobrir-lo. Pensa que no és només un pla seqüència, perquè hi ha un únic tall en el vídeo, perquè al final van decidir que es quedàvem amb una de les 60 preses, que si no, no podia ser. Hi ha un únic tall, però no és només un pla seqüència gravat amb càmera fixa, com havíem dit fins ara, que era com...
posar un trípode i ja està, sinó que és la seqüència i coreografia de la càmera perquè la càmera es va movent amunt i avall de tot aquest magatzem enorme que han posat aquests dispositius i es va passejant per allà i no només que la càmera també està ben treballada, no hi ha ni un remoló de la càmera sinó que tot funciona a perfecció i és com la combinació de tantes coses perquè surti bé que és normal que hagin tingut mínim 60 vegades de prova.
Déu-n'hi-do. Doncs mira, se'ns acaba també la cançó. És a dir que així, Clàudia, acabem avui aquest repàs per videoclips fets en pla seqüència. Recomanables, eh? Ok, go. Busquem-los, busqueu-los, perquè em sembla que és un d'aquests videoclips que val la pena mirar amb la calma, no? Entretenir-se. I uns quants més que en tenen? Ells també. Ells, ells. Doncs mira, suposo que tots els que facin ara ja els faran així, no? A veure. A veure, super. A mi, Clàudia, moltes gràcies i que vagi bé. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Adeu, bon dia. Adeu.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta.
I estaven bé i eren dissetes, però era difícil treure's del cap o fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores
Baixar els altres a la Vanessa, ai, la Vanessa, com li deuen? Menjaven pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc. Fins que volint aquell espectacle, va venir a marxar.
que això és canet, que això el que vol és un bon joc de març. Senyors, tan bo és insistir com saber-se'n retirar.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Iagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Iagonal. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Set minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment, per tant, d'anar tancant aquest just a la fusta.
I ho fem com sempre, agraient a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buenol, serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps, la Gina Pol com a primer atinent d'alcalde, amb qui hem parlat avui a primera hora, després del ple municipal que es va fer ahir.
També hem connectat amb els alumnes de l'Institut de Sant Just al Posem-li-Veu i hem parlat de les estrenes de cinema d'aquesta setmana amb el Xavi Roldán i de videoclips amb la Clàudia Barberà.
Us ha parlat Carme Verdoy des de les 10 i fins la 1 del migdia. Us acompanyarem de nou dilluns que ve, a partir de les 10, com sempre, i a més a més us recordem que si voleu recuperar qualsevol dels continguts del programa d'avui o d'aquesta setmana, ho podeu fer a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu al web de la ràdio, radiodesvern.com. Tornarem dilluns amb més coses, ara us deixem de seguir allà a la 1 en punt, amb el Sánchez Notícies, edició Migdia, amb l'Andrea Bueno.
Que vagi bé, que tingueu un bon divendres i que passeu un molt bon gat de setmana.
But if I did, I would kneel down and ask him
Oh, Lord, into my arms.
Oh, Lord, into my arms Oh, Lord, into my arms I don't believe in the existence of angels
I would summon them together Ask them to watch over you
Oh, Lord. Into my arms. Oh, Lord.
But I believe in love And I know that you do
I believe in some kind of bed The weekend walk down me and you So keep your candles burning Make a journey bright and pure That you'll keep returning Always and evermore
Into my arms, oh Lord. Into my arms, oh Lord. Into my arms, oh Lord. Into my arms.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoracs o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema. La ràdio de Sant Just.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El ple de Sant Jus rebutja la reforma de l'administració local. Els partits que formen l'equip de govern i Convergència i Unió van aprovar ahir al ple una moció per rebutjar la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, aprovada pel Congrés el desembre. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia de 8 divendres 31 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'Ajuntament de Sant Just s'adhereix a la taula pel dret a decidir del Bas Llobregat. El punt es va aprovar amb els vots a favor de Junts per Sant Just, Iniciativa i Convergència i Unió. Dia Democràtica i Partit Popular van votar en contra i el PSC es va abstenir. Dimecres comença un curs de formació per adquirir competències bàsiques. L'organitza Promoció Econòmica per facilitar la recerca de feina a les persones que estiguin a l'atur. Ja es poden fer les preinscripcions per participar-hi.
I a l'informatiu també parlarem de les activitats del cap de setmana a Sant Just. Avui s'inaugura una mostra de retaules i es fa un diàleg artístic i demà tindrà lloc una trobada per parlar del bisbe de Roma, Francesc. A més, avui, assemblea del centre d'estudis.
Bon dia, rebuig majoritari del ple de Sant Just a la reforma de l'administració local. Els partits que formen l'equip de Govern i Convergència i Unió van presentar ahir, al ple de gener, una moció per rebutjar la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, aprovada pel Congrés dels Diputats al desembre. Sant Just Notícies.
És una llei que afecta sobretot els municipis de menys de 20.000 habitants. El document, entre altres coses, denuncia que la norma posa en qüestió la proximitat, l'equitat i la democràcia als municipis, ja que limita les competències dels ajuntaments. L'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, va assegurar que és una llei aprovada pel Ministeri d'Hisenda, no pel d'Administracions Públiques, i va donar a entendre, per tant, que l'objectiu real de la llei no té res a veure amb l'estructura de les administracions. A més, Pinyà va dir que la norma frega l'absurd.
que els ajuntaments, que poc tenim a veure amb aquest dèficit públic, perquè és un percentatge realment molt baix, estem penalitzats amb unes limitacions de competències que arriben a l'absurd. No és una llei que pretenia racionalitzar i simplificar les administracions, és un atac frontal a les competències que tenim i precisament sense pensar si aquests serveis s'estan fent amb coherència, amb racionalitat...
L'alcalde va llegir la moció que defensa l'impuls dels serveis públics de qualitat i de proximitat per part dels ajuntaments als darrers 30 anys de democràcia i reivindica que Europa també ha enfortit les competències dels municipis i les institucions amb legitimitat democràtica directa. Sant Just Notícies.
Aquesta moció es va aprovar amb el vot favorable del PSC, Convergència i Unió, Iniciativa i Junts per Sant Just. Via Democràtica es va abstenir i el Partit Popular hi va votar en contra. El president dels populars, Òscar Gil, va justificar el seu vot contrari llegint alguns dels articles de la llei, ja que considera que molts dels que la critiquen no se l'han llegit. Sentim-lo ahir al ple.
El municipio ejercerá, en todo caso, como competencias propias, urbanismo, lo desarrolla, medioambiente urbano, abastecimiento de agua potable, infraestructura viaria, evaluación e información de situaciones de necesidad social y la atención inmediata a personas en situaciones de riesgo de exclusión social, policía local, protección civil. Me agradaría saber que aquí no ha estado de acuerdo en eso.
En el punt sin l'aldeile terminarà la competència municipal propia de que se trate garantitzant que no se produce una atribució simultània de la misma competència a otra administració pública. Que no siguin dues administracions les que siguin fent l'omateix.
A més, Òscar Gil va assegurar que un article de la llei disposa que els ajuntaments podran oferir una sèrie de competències si les poden assumir a un cost més baix que les diputacions. De fet, és el mateix que va dir el Just a la Fusta fa uns dies el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rui. Des dels grups contraris a la reforma, el regidor de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, es va mostrar indignat amb la llei.
I aquesta llei ens fa tornar a temps que, bueno, jo no hi era, però els que m'ho han explicat m'han dit que millor que no hi fos. I aquesta llei ens fa tornar allà. I perdem 30 anys de lluita o més de 30 anys de lluita per l'autonomia dels municipis. Tot això que he llegit està molt bé. Però tornem enrere a una època fosca. Els ajuntaments no podrem fer absolutament res del que s'espera d'una administració propera i d'una administració que ha de solucionar els problemes de la gent.
El portaveu d'iniciativa, d'altra banda, va defensar que els ajuntaments són més eficients que les administracions superiors perquè treballen des de la proximitat i que l'elecció dels regidors d'un ajuntament, a través d'unes eleccions, són una escola de democràcia. Tot i això, Lluís Monfort també va fer autocrítica. Hem vestit els models municipals catalans en base a competències potestatives, ocultatives o complementàries, que és precisament...
el que tu molt hàbilment no has esmentat, que és aquest punt que el que fa és restringir de manera brutal la possibilitat que els ajuntaments prestin aquests serveis complementaris que crec que són els que ens han conformat. Per tant, des de tots els partits que ara enrereguem les vestidures, i el meu segurament no el primer, no hem sigut capaços de vestir en aquests 30 anys els ajuntaments d'unes competències com Déu mana.
Des del Partit del Socialista, Joan Passeganyes va destacar que el deute dels ajuntaments és només un 3% del dèficit públic total i va proposar una alternativa a la llei. Hauria estat molt més fàcil dir, escolti, jo estat, us redueixo l'aportació que faig amb els ajuntaments i vosaltres ajuntaments, en base als instruments fiscals que teniu, decidiu fer i prestar les competències que vulgueu.
I a partir d'aquí, si vosaltres es voleu prestar més competències i la vostra població us ho demana i la vostra població està disposada a pagar més impostos per tenir aquests serveis, que ho puguin fer-ho. Des dels grups de Convergència i Unió i Via Democràtica no van voler intervenir al ple per justificar els seus vots. Finalment, la moció de rebutge a la llei de reforma de l'administració local va tirar endavant el ple amb els vots a favor de PSC, iniciativa Junts per Sant Just i Convergència i Unió, l'abstenció de Via Democràtica i el vot contrari del Partit Popular.
Sant Just Notícies. Ara passen 7 minuts a la 1 i no deixem davant del ple de gener perquè també va aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just a la taula pel dret a decidir del Bas Llobregat. Es va constituir el 18 de desembre passat, el mateix dia que va aprovar l'adhesió al manifest del Pacte Nacional pel dret a decidir, el qual el consistori ja es va adherir al mes de setembre. El tema es tractava ahir al ple a través d'una moció que presentava Junts per Sant Just. Sant Just Notícies.
El document reclamava que l'Ajuntament s'assumés a la taula pel dret a decidir del Baix Llobregat. El regidor de Junts per Sant Jus, Sergi Seguí, va llegir la moció que explicava que actualment hi ha prop d'una seixantena d'entitats locals adherides, com ara el Centre d'Estudis Comarcals, sindicats, federacions d'associacions veïnals i també, per exemple, els ajuntaments del Prat, Sant Feliu i Sant Vicenç dels Horts. Seguí va explicar ahir els objectius de la taula pel dret a decidir i també va parlar del compromís de Sant Jus sobre aquesta qüestió.
Les institucions i entitats adherides a la taula pel dret a decidir al Baix Llobregat es comprometen en l'àmbit propi de cada una d'elles a endegar iniciatives per tal de promoure la conscienciació ciutadana i fer pedagogia per reclamar l'exercici del dret a decidir a tots els catalans i catalanes. El poble de Sant Just ha demostrat en reiterades ocasions el seu compromís amb la democràcia i la lluita social i aquesta trajectòria ha de veure's confirmada amb el suport inequívoc al dret a decidir.
A banda de Junts per Sant Just, també Iniciativa i Cius s'hi van sumar. Des d'Iniciativa, el seu portaveu, Lluís Monfort, assegurava que ho feien per treballar per la democràcia i des de Ciu, Miquel Obrador va recordar que el seu partit ja havia demanat sumar-s'hi. El PSC, però, va decidir abstenir-se. Gina Pol, primer atinent d'alcalde, ha explicat per què el Just a la Fusta. Ja donem prou cobertura en el Parlament perquè faci la feina que hagi de fer...
i una eina que pugui ser més comarcal o més sectorial no la considerarem oportuna per tal de formar-hi part com a Ajuntament. Si ja pensem que el Parlament i el Govern treballen per aquesta causa, doncs ja els deixem que treballin amb la fortalesa que tinguin. No cal que ara anem formant part de tot tipus de petits col·lectius que es vagin aplegant per impulsar-ho, no? Això és més de ciutadania o de pressió d'altre tipus d'ens, no? L'alcalde Josep Perpinyà també justificava ahir el ple de la decisió dels socialistes d'estenir-se en aquest punt. Crec que institucionalment aquest ple...
s'ha manifestat en dos temes importantíssims, i és el pacte nacional, on el pacte nacional diu clarament que la sobirania del poble de Catalunya té el dret de votar a expressar-se i ser respectat, amb un recolzament absolutament majoritari. I per l'altra banda, una moció també on el dret a decidir ha quedat clar també, recolzament majoritari.
A més, el portaveu del PSC, Joan Bastaganyes, també va explicar que considera que qui ha de formar part de la taula són els partits polítics i les entitats, però no les institucions locals. La moció d'adhesió a la taula pel dret a decidir del Veslobregat va tirar endavant amb el vot a favor de Convergència i Unió, Iniciativa i Junts per Sant Just, l'abstenció del PSC i els vots contraris de Via Democràtica i Partit Popular.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen tot just 10 minuts de l'una del migdia. Deixem davant del ple municipal del mes de gener d'ahir i parlem d'altres qüestions que també hem avançat en titulars. El Servei de Promoció Econòmica engegarà aquest 5 de febrer, dimecres, un curs de formació per adquirir competències bàsiques. És un curs que consta de 7 mòduls que es desenvoluparan entre febrer i maig i ja s'han obert les preinscripcions. Un dels objectius és facilitar la recerca de feina a les persones que estiguin a l'atur.
El curs tractarà competències digitals, lingüístiques, d'autonomia e iniciativa, matemàtiques, interacció amb el món físic i aplicació de les competències lingüístiques a la redacció de textos. Els mòduls poden cursar-se individualment o fer-los tots. Podeu fer les preinscripcions al Servei de Promoció Econòmica trucant al telèfon 93 480 4800. Sant Just Notícies.
I en aquesta línia també ha arrencat un curs de coaching per a la millora personal en la recerca de feina. Va començar ahir a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social. L'objectiu és aprendre a gestionar les emocions, reforçar l'autostima personal i donar eines per a un lideratge més efectiu. Són tres sessions i la voluntat és fer més edicions perquè més persones en situació d'atur se'n puguin beneficiar.
Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Ara passant 11 minuts de la una, aquest cap de setmana tenim un munt d'activitats a Sant Just. D'entrada, les obres d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Villarrufes, es presenten demà al celler de Can Ginestar. Es presenten aquesta tarda, volíem dir. L'exposició Retaules d'ahir i d'avui recull una petita mostra de la seva obra, les seves eines i el seu procés creatiu. Villarrufes va morir fa 3 anys, als 86 anys, i aquesta retrospectiva pretén retre-li un homenatge pòstum. Sant Just Notícies.
Jordi Vilarrufes va tenir un paper molt important en l'art contemporani català. Retaules d'ahir i d'avui mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa, amb un domini absolut i transgressor.