T'heu passat d'Italiana.
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna m'atrapa quan cau la nit. I el matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te i... De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna m'atrapa quan cau la nit.
i al matí sempre m'aparta. No hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te-hi.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 10.
Primer titular per saber quina és la situació del trànsit endavant d'aquest diari. Bé, doncs millorant. A aquesta hora queden retencions a la B23. Desplugues a la Diagonal, també a la pota nord de Santa Coloma de Garbeneta. Tocal-nos de la Trinitat a diferents trams de totes dues rondes per diferents accidents que han hagut i ja han retirat. I d'altra banda, informar-vos que el tren de la R3 que va de l'Hospitalet a Vic i surt a les 8.55 registra un retard de 20 minuts per una incidència en l'origen.
Joaquim Nadal demana una renovació radical de la cúpula del PSC amb cares noves i a favor clarament del dret a decidir. Creu que hauria de ser una operació com la que va fer Joan Puigcercós a Esquerra Republicana a sond declaracions a Catalunya Ràdio, just el dia que renuncia formalment a la presidència del Partit de Girona.
La plataforma Societat Civil Catalana, contrària a la independència de Catalunya, es plantejaria votar la consulta si fos legal. Més de 8.000 persones ja s'han adherit al manifest d'un moviment que es presenta transversal i que n'és en l'objectiu de plantar cara al procés.
CaixaBank obté uns beneficis de 152 milions d'euros al primer trimestre, un 54,6% menys que el mateix període de l'any passat. Aquesta baixada es deu al fet que l'any passat va obtenir uns ingressos extraordinaris derivats de la integració del Banc de València. Per primera vegada des de la crisi, l'entitat ha reduït la morositat.
augmenten els incidents armats a l'est d'Ucraïna almenys dos morts en l'atac d'un control prorús, segons un portaveu dels separatistes. Kiev confirma un soldat ferit en l'intent de salt d'una base militar frustrada pels militars ucrainesos. Moscou acusa els occidentals de fer servir Ucraïna com un peó en el joc geopolític contra Rússia.
El suec Jonas Jonasson, el moderna Grandes, Kilian Jornet i Pilar Urbano firmen els llibres més exitosos de la Diada de Sant Jordi. Les vendes s'han mantingut respecte l'any passat i, segons el gremi de llibretes, la Diada podria marcar un canvi de tendència.
Mora als 83 anys el poeta de tortosa Gerard Vergés se premi Carles Riba de poesia, distingit també amb el Serra d'Or i la Creu de Sant Jordi. La seva última obra, el poemari El jardí de les delícies, va ser ahir un dels més venuts a les Terres de Libre.
Catalunya Informació Esports. El Madrid va guanyar el Bayern de Múnich per 1-0, fent valer el seu joc al contracop. Benzema va fer el gol a l'anada de les semifinals de la Champions. A la sala de premsa, Pep Guardiola va autoritzar que se li preguntés en català, tot i les advertències fetes per la UEFA, el periodista de Catalunya Ràdio, Francesc Garriga.
Avui ha jugat les semifinals de la UEFA Futsal Cup. El Barça Sergio Lozano estarà a disposició per jugar el partit contra l'Arats de les 6 de la tarda. A l'Euroliga de bàsquet, el Madrid haurà de jugar un cinquè partit contra l'Olimpiakos per ser a la final 4. Ahir va perdre. El Maccabi s'hi ha classificat. El Panathinaikos i el CSK empaten a dues victòries.
La previsió matí en sol al litoral i al prelitoral central. Els núvols aniran augmentant a la meitat oest. Fins i tot caurà alguna gota al matí al Pirineu i al pre-Pirineu Lleidatà. A la tarda les precipitacions seran més intenses a les comarques de Lleida i Tarragona. Temperatures una mica més frenades al migdia. I les temperatures a aquesta hora? A Barcelona, 17 graus, a Girona, 12, a Tarragona, 15, que a Lleida en tenen 14.
Just a la fusta.
Bona nit!
No. No. No.
Justa la fusta!
No! No! No!
No! No!
que seria bo, i ho tenim damunt de la taula, fer un petit camp de futbol en el segon de terra. Per tant, és possible, però no és possible aquest any, perquè les prioritats són les altres. Però és molt possible que acabem fent un segon camp de futbol petit, que seria un futbol a set, on està en aquests moments el camp de futbol de terra.
Me dimiste la primera vez que el día del frío y del enero. Desde que revuelvo y ausente solo podría releer tus palabras.
desde que te escuchaba en un bar. Algo incómoda en tanta belleza que no te cabe como en todas tus fotos mirando al suelo escondiendo esa pena insondable de quien ve demasiado
i no puc mentir i encara sí somriure.
Desde que bailamos ya en nuestro salón. Desde que bailamos ya en nuestro salón.
I des que bailamos ya en nuestro salón. I des que bailamos ya en nuestro salón.
Desde que saliste por la mañana hoy te has levantado de madrugada desde que me siento tan vivo y nada es imposible
Estem escoltant just a la fusta. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esberg, darrere el Mercat.
No, no, no.
No, no, no.
Bé, doncs...
No. No. No.
Bé... Bé...
M'agradaria veure't.
Gràcies per atendre'ns.
M'agrada molt.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no.
Bona tarda!
Fins demà!
No, no, no, no.
No, no, no.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, flussó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Marcos, molt bon dia Diego. Hola Carme, bon dia. Aquest dia de Sant Jordi, com sempre heu dit moltes vegades, és una mica especial perquè també el dia potent aquí al municipi és el diumenge, però de tota manera suposo que ahir també es van vendre llibres. A veure, no estic d'acord amb tu. No? Com jo que el dia potent sigui diumenge en quant als llibres? És veritat que diumenge, a veure, hi ha una oferta més variada que només són els llibres.
i potser fa que a Can Gines passa que un mil més gent, però referim-nos als llibres, el dia forfor és Sant Jordi. Sí? Es nota, per tant... Aquí hi ha la llibreria. Això no canvia, eh? No, no, no. Hi ha gent que... El llibre és aquell dia. Està clar. Com va anar aquí, Sant Just? Com va anar la venda? Bé, si fa no fa, jo diria que com l'any passat. És el que està dient tothom, també, que s'aspirava a igualar...
en quant a xifres, els mateixos números de l'any passat, que jo, a veure, amb això també tinc una cosa a dir, perquè aquí som una mica contestataris, que és que tot s'ha de medir pel mateix, pel tema econòmic. Crec que no ha de ser la unitat de mida a l'euro, en aquest cas.
Clar, també és veritat que potser hauríem de comptar si hi ha moviments, si la gent s'atura a mirar els llibres i tot plegat, no? Sí, si s'atura o la quantitat de llibres o la composició dels llibres que s'emporta la gent, també. Perquè ara quan comentem ja veuràs que som una mica típics. A veure, per tant això suposo que m'imagino que vol dir que no han sortit els que més s'han venut en general, els de les llistes. Aquests surten sempre, no? Hi han sortit. Però a veure, que no hi ha allò, no es pot parlar d'un
d'un guanyador clar, per dir-ho així, per no servir alguna paraula. Per tant, hi ha hagut varietat. Exacte, hi ha hagut molta varietat, molta. A més a veure, sí que s'ha venut l'analfabeta, però no ha estat com altres anys que hi havia un títol allò que tirava i deixava a l'ombra la resta. Hi ha hagut molta varietat. S'ha vengut d'aquí, hem vengut l'analfabeta, hem vengut molt de Cares Santos, amb el desig de xocolata, que era el Premi Ramon Llull,
S'ha venut també bastant els embaixadors d'Albert Villaró, que és el premi Josep Pla del 2014. A veure, després tiren cap al No Ficció, que jo estic sentint por ahir per altres emissores. El que més s'ha venut és el de la Pilar Urbano del Suárez. Això en castellà, no? He sentit? Sí, i en No Ficció. Aquí hem venut el del Suárez, però el del Fernando Onega.
Ah, sí? Mirant. Sí, sí, sí. A veure, la gent venia, igual es mirava el de Pilar Urbano, és un llibre que és de mil pàgines. I en canvi el de l'Ònega, doncs és un llibre que deu ser 300 pàgines o alguna cosa així.
I, sincerament, perquè Vilar Urbano va tenir tota la polèmica aquesta de les declaracions que feia, que haurà sentit de la setmana passada i demés, però això no justifica quasi mil pàgines. Perquè la gent, pel que sigui, pel que sigui el lector, ha preferit el de Suárez, però el de Fernando Onega. I després, que jo diria que està molt a prop, molt a prop, també en castellà, i no ficció, de les vendes que han fet de l'analfabeta, el llibre del Wyoming,
Ah, sí? El no estamos locos, sí. S'ha venut molt, també. Aquí, nosaltres l'hem venut molt. A veure, de no ficció en català, el Kilian Jornet, que aquest sí que ha estat... No falla, eh? I un que a mi m'ha sorprès molt, perquè és un llibre que ja venia de l'any passat, que és el Wonder, la història d'aquell nen que un dia quan fèiem la col·laboració amb tu i vam parlar d'aquest llibre,
que no tenia ni supers poders, ni havia quedat orfa, ni res d'això, sinó que era una història una mica de superació personal. M'he recordat avui quan he sentit que s'havia venut molt, m'he recordat d'aquell dia. Sí, sí, a més a més, sincerament és un llibre deliciós, que jo el recomano des del deu fins als 99 anys, si als 99 anys encara es pot llegir.
També el recomano. I si més grans també, també el recomano. Això es volia preguntar. Venia també... No només el compraven adolescents, el comprava també més gent? No, bueno, és que jo faig servir la coletilla aquesta dels 10 als 99, pràcticament a tothom que s'endugui el llibre. Aquest què tal? Molt recomanable des del 10 fins als 99 anys. Això perquè el pugui llegir tota la família i ho puguin comentar.
Si cal. La gent et demanava premis, et demanava venint amb el nom clar o hi havia una mica de tot? No, no, no. Hi ha hagut molta demanda de consell. Hi ha hagut molta demanda. Per això que et dic que moltes vegades, o quan hi ha una campanya publicitària important vers un llibre, hi ha gent que ve directe i agafa aquest llibre. Per una altra banda, jo ja et diré que jo
No sé si en alguna intervenció vaig dir que jo no recomanaria a ningú que s'endugués l'alfabet, sincerament. Ah, no? No t'agrada? No, a veure, em sembla un llibre... Hi ha el de l'avi, sincerament. Jo amb el de l'avi el vaig començar a llegir i vaig riure molt. Sí, jo recordo que més o menys l'havies recomanat, una mica, el de l'avi, no? Sí, sí, sí, vaig riure molt. El que passa és que a mitja de llibre, el llibre ja se'm caia de les mans.
de la gran quantitat d'incongruències que veia. A veure, si tu a Illes li dones una certa llicència a l'autor d'un senyor que va recorrent tot el món, i és un senyor del poble planer, i es va acudejant amb tots els mandataris de tot el món, amb totes les altíssimes esferes de tot el món, si tu otorges aquesta llicència, d'acord. Però a mi va arribar un moment que l'avi em va...
i se'n va caure de les mans. I aquest segon tampoc. I l'alfabeta el vaig començar, saps? I li vaig donar menys crèdit que l'avi, sincerament. Clar. Això no treu que hi hagi gent que disfruti amb aquests llibres, eh? Al tanto. No treu que hi hagi gent que disfruti. També és veritat. S'han venut clàssics aquest any, Diego, que sempre és allò que hi ha gent que diu no, no, jo aposto per això. No, perquè han tingut el gran absent que ha estat el García Márquez.
Clar, és veritat. Perquè com que els fets que van morir la nit de dijous a divendres, editorials tancades, distribuïdors tancats, tornen de Setmana Santa a dimarts, per molts esforços que hagin fet els distribuïdors, els llibres no han arribat a les llibreries. Llavors, el clàssic que demanava, bàsicament, la gent, era García Márquez. I concretament, els 100 anys de soledat.
Però d'aquest, que normalment és un llibre ja de fons, que tens un exemplar, clar, aquest va desaparèixer immediatament. I immediatament jo també em vaig posar en contacte amb l'editorial per si feien alguna acció especial que tinguessin en compte, però ni han contestat, ni han vingut llibres, ni res. Jo crec que no hi ha hagut temps de reacció, sincerament. No, no, clar, era molt just o plegat. Sí.
Després, a veure, també s'ha venut la Pilar Sant Pau amb el llibre aquest que, a més a més, es presenta avui, es fa una presentació a Can Gine, està amb ella. Sí, després parlarem amb ella, també. Sí, que és el primer llibre de contes que, diguem, més de narracions que treu. Sí. En quant a llibres d'aquest d'acció o thrillers que diuen el Frederick Forsythe, amb la llista. I sorprenentment, que a mi també m'ha sorprès,
La dolor és redondo, però amb el primer llibre que va treure, el Guardian Invisible, que és aquell, no sé si recordes un, que et vaig dir que passava a Navarra i feia una barreja entre tots els éssers mitològics de la zona aquella de la Vall de Bastanc i la resolució d'un assassinat.
i per Sant Jordi també s'ha venut bastant, ha tingut bastanta demanda, aquí, localment. Doncs també està bé aquest recorregut. Diego, se'ns acaba el temps, però moltes gràcies per haver-nos fet aquest balanç de com ha anat tot plegat. Diumenge, encara que es vengui menys, també et trobarem aquí a Sant Just. Aquí en Genestà, vull dir, no? Sí, sí, sí. Està previst que així en sigui. Doncs esperem que vagi molt i molt bé. Moltes gràcies i una abraçada. Gràcies, Carme. Adéu, bon dia.
Catalunya Informació. Són les 11.
Joaquim Nadal demana una renovació radical de la cúpula del PSC amb cares noves i a favor, clarament, del dret a decidir. Creu que hauria de ser una operació com la que va fer Joan Puig Cercos, Esquerra Republicana.
Creix un 0,4% el producte interior brut espanyol en el primer trimestre de l'any, suposa dues dècimes més que el trimestre anterior, segons dades avançades pel Banc d'Espanya en el seu bulletí econòmic del mes d'abril.
CaixaBank obté uns beneficis de 152 milions d'euros el primer trimestre i això és un 54% menys que el mateix període de l'any passat. Aquesta baixada es deu al fet que l'any passat va obtenir uns ingressos extraordinaris derivats de la integració del banc de València. Per primera vegada des de la crisi, l'entitat ha reduït la morositat.
augmenten els incidents armats a l'est d'Ucraïna, almenys dos morts en l'atac d'un control prorrus segons un portaveu dels separatistes. Kiev confirma un soldat ferit en l'intent de salt d'una base militar frustrada pels militars ocrainesos. Moscou acusa els occidentals de fer servir Ucraïna com un PO en el joc geopolític contra Rússia.
A l'Afganistan, tres metges estrangers han mort i dos han quedat ferits pels trets d'un guarda de seguretat del mateix hospital on treballaven, a Kabul. La policia ha detingut l'agressor. No s'ha fet pública la nacionalitat de les víctimes.
Els llibres en català de Iones Ioneson, Cares Santos, Marta Rujals i Xavier Bosch, que han estat els més venuts de Sant Jordi. En castellà lideren les vendes, també el Suec, Iones Ionesó, i el Modena Grandes, Pilar Urbano i Sabela Allende. Les vendes han registrat un lleuger augment respecte a l'any passat.
A la sala de premsa, Pep Guardiola va autoritzar que se li preguntés en català, tot i les advertències fetes per la UEFA al periodista de Catalunya Ràdio, Francesc Garriga.
Avui ha jugat les semifinals de la UEFA Futsal Cup. El Barça Sergio Lozano estarà a disposició per jugar el partit contra l'Arasa de les 6 de la tarda. A l'Euroliga de bàsquet el Madrid haurà de jugar un cinquè partit contra l'Olimpiakos per ser la final 4. Ahir va perdre. El Maccabi s'hi ha classificat. El Panathinaikos i el CSKA empaten a dues victòries.
I al temps matí amb sol al litoral i al prelitoral central. Els núvols aniran augmentant a la meitat oest. Fins i tot caurà alguna gotallada al matí al Pirineu i al pre-Pirineu de Lleida. A la tarda les precipitacions seran més intenses a les comarques de Lleida i Tarragona. Temperatures una mica més frenades al migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. El ple municipal d'abril tractarà l'actualització dels valors cadastrals a través d'una moció que presenta l'equip de govern. És un document relatiu a l'aplicació dels coeficients d'actualització dels valors cadastrals a Sant Just, tot plegat arreu de la Llei de Presupostos Generals de l'Estat.
A banda d'aquesta moció se'n presentaran tres més. Una altra moció la presenten PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just per defensar el Servei de Control de Mosquits que gestiona el Consell Comarcal del Barç Llobregat. També aquests tres partits presenten una moció en defensa del Servei d'Intervenció Especialitzada amb Violència Masclista de la Comarca i la Corporació Municipal Entre Ple, un altre document per l'adopció institucional de la Declaració Universal sobre els Arxius tot plegat avui a partir de les 7.
Més coses a la venda? Les entrades per l'espectacle Buffa Planetes a Pepbou demà divendres. El reconegut MIM actuarà demà a l'Ateneu amb benefici dels malalts d'immunodeficiències primàries. Les entrades es poden comprar anticipadament avui a Can Ginestà de 4 a 7 de la tarda o bé demà divendres dues hores abans de l'espectacle a l'Ateneu.
Els diners de les entrades es destinaran a l'Associació Catalana de Déficits Inmunitaris Primaris, l'ACADIP, una associació sense fan de lucre que investiga més de 450 malalties genètiques que afecten molt greument el sistema immunitari. Com dèiem, les entrades es poden comprar avui de 4 a 7 de la tarda a Can Ginestà i demà dues hores abans de l'espectacle al mateix Xataneu. Costen 15 euros pel publicador i 10 pels nens fins als 12 anys.
I acabem recordant que aquest Sant Jordi s'enjusta a sumar a la campanya Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari que promou allargar la vida dels llibres que ja no utilitzem, col·laborant amb una bona causa, fer cursos d'alfabetització per a persones no vingudes. La campanya consisteix en donar llibres per tal que altres persones els puguin comprar per un preu simbòlic.
Els llibres es poden donar a Can Ginestà fins al 9 de maig. El dia 10 també hi haurà un punt de donació a la plaça de la Pau, en el marc de la festa de la Pau de Sant Just, i durant la diada de Sant Jordi aquest diumenge també hi haurà una parada de recicla cultura als jardins de Can Ginestà. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una. El Sant Just Notícies Edició migdia amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio ràdiodesvern.com.
Corriendo con mis yemas. Tu parte más racional. He pensado en desnudarte y contarte lo demás.
Extraño me...
que lo importante es ganar. Participar, ganar, participar, ganar, participar, ganar.
Just a la fusta. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
I ara parlem de l'endemà de Sant Jordi, ahir va ser el gran dia dels llibres i de les roses i el que toca avui és fer una mica de balanç, per això saludem en Jordi Ferras de la floristeria Floreto. Molt bon dia Jordi, què tal? Hola, bon dia.
que és el gran dia del Sant Jordi. Nosaltres tenim uns dies molt concrets. En principi Sant Jordi és el més enamorat, però a nivell d'aquí Sant Just no dic a nivell de Barcelona, però per exemple tenim Tots Sants, la gent que va al cementiri també és una diada molt important. Per Tots Sants es belluga bastant el flor, per anar al cementiri.
El dia de la mare. També tenim una diada que en principi era molt forta. La gent ja marxa més, ja també és més difícil. I depèn de quan cau. Per exemple, aquest any el dia de la mare cau amb un pont de quatre dies. Complicat. Clar, però són unes diades. Però el dia de Sant Jordi i el dia dels enamorats també són una diada important. No per Catalunya. Catalunya es ven, però no com el rest de l'Espanya. Això al febrer, no? Això al febrer.
Són unes diades molt concretes. El que passa és que la nostra diada per vendre roses és Sant Jordi. És el nostre patró i Sant Jordi. Clar, aquí a Sant Just també es fa diumenge una mica el Sant Jordi, però en el fons tothom al 23 alguna cosa o altra fa. Bueno, la festa de Sant Just jo el trobo que es faci més bé perquè si ho consideres en Sant Jordi depèn de com ho consideres, és molt difícil. Llavors la gent tampoc hi col·labora tant. En canvi, si es fa el dia que es pugui passar Sant Jordi o abans de Sant Jordi, que s'ha fet més d'una vegada, jo crec que la gent hi participa molt més perquè ha dit que és Sant Jordi diumenge,
És el que es fa també aquest any. Llavors la gent s'aboca al llibre de festa lliure de Sant Lluís. Si fos festa com a hospitalet, mira, la gent fa festa. En el cas d'aquí Sant Lluís, per això ahir es va notar que va anar tot plegat. Com va anar?
Jo crec que dintre de tot va anar molt bé. No va ser com l'any passat perquè l'any passat jo vaig trobar que va ser una cosa molt excepcional. Es va vendre molt l'any passat i aquest any ja en principi les previsions que tenien els majoristes també no eren com l'any passat. Es van importar menys roses de l'Equador i d'Ecolòpia, que són la majoria d'on te venen.
i se'n van importar moltes menys. I els n'hi han sobrat bastantes. A la floristeria, cada floristeria té els seus proviadors i tu saps el que més o menys pots vendre. Però de sobrant, no és com l'any passat, que ens van faltar. No va ser normal. S'ha venut menys que l'any passat però l'any passat s'havia venut menys. Però més que fa dos anys, per exemple?
Per la nostra part, més o menys, estem calculant sempre... Pels clients que venen i els nous que puguin vindre, ja tenim un cupo. Per tant, esteu contents d'alguna manera. D'alguna manera, esteu contents, perquè si no ho vens, tu has de quedar. Clar. Però encara que et sobri algú, anem de tins. Nosaltres no som les paradetes. Nosaltres podem quedar sense roses, perquè demà vindrà una persona i dirà, avui, 50 roses.
No ens podem quedar. O sigui, sempre n'hem de tindre més per poder servir els clients que venen cada dia. Ja veus les roses que tenim, us n'he posat dues perquè així són contentes, però aquesta ros molt difícil de poder tindre, la tenim tot l'any. Però en diades així encara és més. O sigui, n'hem de tindre moltes varietats. La vermella és la que es ven més? La vermella és la típica.
No falla aquesta no? Aquesta no pot fallar. Jo crec que aquest any l'únic que no he trobat que no s'ha vengut tant és la del Barça. L'any passat es va vendre molt. Clar que això va com a moda, suposo que també deu anar lligat a comprovar els resultats. L'any passat es va vendre molt, aquest any no s'ha vengut tant.
Sí que tinc la sensació que aquest any he vist molta vermella. La vermella a part d'algú que no li agrada la vermella llavors vol canviar el color o si ve un pare i llavors per la senyora li fa la vermella i si per la filla llavors la vol d'un altre color llavors o l'agafen xonja o l'agafen blanca i aquí només vol la rosa blanca però poca gent. La tradició d'aquí i mantenim la tradició de Catalunya que és la nostra, que és la rosa vermella.
Diumenge estareu també aquí a Can Genestà? No, perquè no podem. Diumenge primer que és a Santa Montserrat i normalment la meva filla queda cap a tota la botiga i ella diu que el diumenge vol estar amb els nens i fa la festa de llibre vindrà cap aquí.
Exacte. També s'ha de disfrutar, no? S'ha de disfrutar. És que com que estem posats a tot, a part de les raons que estàs comentant això, el diumenge la CES fa les excursions en família. Llavors hi ha una pujada de penya al moro per poder arribar a qui que ens hi n'està a la festa del llibre quan arribin. Molt bé, doncs tot coincidirà. És una altra activitat que s'intenta lligar amb tot el conjunt. Els nens, els que poden anar en un lloc en un altre, s'ha d'aprofitar.
Doncs moltes gràcies Jordi Ferres per fer aquest balanç a l'endemà de Sant Jordi. Que vagi molt bé i bon dia. Molt bé, gràcies.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
Un quart i mig de dotze. Continuem parlant de llibres perquè aquesta tarda, avui al vespre, Pilar Sant Pau presenta a Sant Just, a les vuit del vespre, a la sala de l'edifici de l'hospital de Can Genestà, el seu llibre, el seu últim llibre, Gent que plora en silenci. I ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Pilar, què tal? Hola, Carmen, i a tothom. Molt bon dia. Un llibre que no és el primer que treus, però sí que és el primer que treus en format de contes, no?
Sí, sí, és la primera vegada que intento començar una etapa com a escritora de relats, de contes curts per a adults i esperant que la gent li agradi, evidentment. Com vas decidir tirar-te a la piscina cap a aquest cantó? Mira, fa molts anys, Carmen, vaig començar a escriure... Sempre escriure penso que és una manera de posar ordre als teus pensaments interiors.
que a vegades no saps com racionalitzar tot allò que et passi i comences a escriure per entendre-ho, sobretot per entendre't a tu. I anava escrivint coses que em passaven a mi o gent del meu voltant o pacients meus, sensacions que tenia i les anava ordenant. Nosaltres tenim una part del cervell, que és el logo frontal, que és on ordenem les sensacions, les valorem, els donem el grau d'intensitat que tenen,
Però les has d'entendre. Per entendre, una de les maneres que es pot fer és o parlar, perquè això de vegades amb el psicòleg o parlar amb algú va bé, perquè fiques ordre, o bé escriure. I aquesta va ser la manera com vaig triar per ordenar-me. I al cap de temps vèiem escrivint, escrivint, escrivint, i un dia vaig pensar, bueno, també això va a la meva i a alguna persona que s'hi pot trobar identificat,
I els meus personatges són personatges en els quals molta gent s'hi pot trobar identificats perquè són coses que passen a tothom en general en un moment o altre de la vida. I així va ser com va sortir el llibre. I no se si en tot cas has trigat molt a fer-ho, quant de temps t'ha portat tot plegat des que vas començar a posar-t'hi, com ens deies ara, fins que surta ara publicat? Uns 10 o 12 anys, Carmen. Déu-n'hi-do. Sí, molts anys, perquè jo he intentat que al llibre no hi hagi coses que s'allunyessin de la veritat.
I enllunyar-se de la veritat vol dir ficar coses per ficar coses. I explicar coses només per adornar no era la meva intenció. La meva intenció era fer coses molt serioses, coses que s'atenciessin a la veritat, i per atençar-se a la veritat cal traure molta palla. La vida està plena de palla i la cal traure, i a vegades necessites distància i repetició. Un dia l'escrivia un relat, va ser un mes i tornava,
que passava 15 dies i tornada, i sempre anar traient coses, anar traient coses. Anar-lo polint, no? I fins que han quedat aquests relats molt escuets, però on no hi ha massa coses afegides per distraure l'atenció. És un llibre, com dèiem, per tant, molt de veritat, per tot això que ens expliques. Un llibre que sigui molt de veritat, Carmen. Coses que tothom ens pot passar en un moment determinat, com per exemple aquest gest de sortir de casa de pressa perquè tens una persona
malalta a casa, que no te botones ni el jersei, i surts de pressa, perquè, més que sortir, és una escapada, no? Una escapada d'un moment difícil, o estàs a l'hospital i surts una hora i tornes de seguida, perquè hi ha algú que creus que li pot ser falta, i llavors aquesta sensació en sap com aquesta. O quan vas a la parella i mira una altra persona que molesta, no? Aquests moments que es repeteixen a la majoria de vides durant molts moments de la vida,
que la persona s'hi trobi reflexada. Clar. I per tant d'alguna manera pot ajudar a l'altra gent, no? També, suposo. I almenys fer companyia. Perquè quan tu notes que una cosa que et passa passa a molta més gent no console, però fa companyia, que ja és molt. És veritat. Això no és tan estrany que jo em senti, per exemple, el primer relat del llibre és la història d'una periodista que tot li va bé i mira la casa d'un front i hi ha una dona
que té una filla malalta i l'enveja amb aquella dona. I no sap per què l'enveja. És una reflexió sobre l'enveja. Moltes vegades envegem vides que aparentment són més dolentes que la nostra, però no sabem per què l'envegem. És una reflexió sobre l'enveja que ens ha passat a tots. I dius, per què enveja aquesta persona? Si en realitat no voldria. I ens posa aquí el relat explicant per què aquella persona, la que té la nena malalta, ha trobat un ordre propi. Un ordre propi vol dir
que dins de la seva història i dels seus problemes ha trobat la seva peticatel·lificat. I ella és la que tu no tens. Tu no has sabut trobar la teva peticatel·lificat dins del teu entorn, que sigui important o no, però dins del teu entorn no ho has trobat, i ella sí. I això és el que envegem. Que a vegades ho confonem en que té un cotxe, o va de vacances, o té més bon tipus... A vegades confonem aquesta sensació d'ordre que ha trobat l'altra persona
en què té algo. I per això comprem molt, volem canviar de casa, inclús a vegades de parella pensant que no sé què, i moltes vegades no és res de tot això, sinó senzillament que la persona a la qual mirem té un ordre propi que nosaltres no tenim encara. És a dir que hem de mirar nosaltres mateixos en realitat. Molt. El que més ens enllunye de la felicitat, Carmen, el que més és l'enveja. I tots n'hi tenim. Llavors el que cal és analitzar-la. I una vegada l'analisis i ja no entens tant perquè ho entens, el que et passi. Quan tu entens,
li has donat una forma i per tant hi tens menys ja. És com la tristesa. Quan tu entens per què estàs trist, segueix sent tristesa, però té una part de racional, una part on tu pots tirar endavant, que és important. I això és el que els personatges del meu llibre intenten. Mira, ahir, per exemple, vaig anar a firmar per Sant Jordi, no? Sí. Les persones que es van atendre a buscar el meu llibre... Clar, jo estava al costat de gent que firmava
Veig cèl·lits, però bueno, allò de 50 en 50, no? Però les persones que s'acansaven a mi no eren persones, eren persones que volien una cosa, un ordre propi. Llavors, tantes hores em van dir, escolti, a mi aquest llibre em pot interessar, que he llegit la part de darrere, i el que diu allà dins a mi em pot interessar, perquè jo també he estat trista, jo també tinc cel·los.
i si qualsevol d'aquestes coses ens pot donar un punt de calidès, jo és el llibre que vull. Clar, jo no soc una gran firmant de llibres de Sant Jordi. Els meus llibres se venen gota a gota, a poc a poc, paraula a paraula, d'algú que li diu, em sembla que et mira bé. I tothom va ser un llibre per regalar. De dir, no, jo crec que a una persona que conec li mirar molt bé. Això dona molta tranquil·litat. Saps? Que algú pensa que pot servir per a algú.
No, no, exacte, està clar. A més a més, comptes amb l'honor, suposo, de tenir de proloquista Joan Margarit. Això ja és un orgull que jo només puc fer que agrair-ho. Quan el Joan va fer el pròleg del llibre, jo, la veritat, i me'l vaig llegir, li vaig donar moltíssimes gràcies, sobretot, és un dels poetes que jo més admiro, si no el que més, i que hagi fet això per mi és un acte de humilitat molt grossa,
perquè ell no té per què fer un pròleg a una persona que comença, i jo li dono les gràcies, l'admiro, i penso que és un acte de molta generositat que ha tingut ella amb mi. De fet, ell diu que la literatura de Sant Pau comença i acaba en la vida, neix de l'experiència pròpia i sap convertir-se en experiència de lector. Cosa que va una mica pel que ens explicaves ara, perquè suposo que el fet que ho digui en Joan Mararit també ens agafa com una entitat forta. Sí, et sents molt arropada. La veritat és que en un pròleg
Dius, bueno, ja vas apuntar tranquil·la pel món, no? L'altre dia precisament una senyora em deia que va obrir el llibre que és la meitat i va agafar un relat que és molt trist, no? I llavors diu, m'he ficat plorar a la llibreria i no vaig comprar el llibre perquè no em vaig veure en cor de continuar, no?
Jo li comentava, dic, dona, però un llibre que et faci plorar és tan important com que et faci riure, vol dir que ha arribat. No el compris per altres coses, però no perquè et faci plorar. És molt bo que hagi arribat a la teva tristesa. I intentes que aquest llibre arribi a les tristeses, a les alegries. Cada un, amb aquest llibre, Carmen llegirà el que té a l'alma. La persona que l'anime, qui té tristesa la veurà, la que té alegria la veurà, la que té serenitat la veurà. Cada un anirà trobant, no se'l reconeix de l'ànime, com un mirallet,
que li reflexa un estat d'ànim. Això és el que pretén el llibre, i per allò que jo estic veient de les persones que l'han llegit i que m'ho diuen, dona la impressió que s'està aconseguint. Amb una portava, també, molt suggerent. És mac, la portava. És un quadre d'un pintor de Girona, que és com si fos un hopper de Tare, no? És veritat. Sí, té un punt actualitzat, diguem-ne, d'aquests personatges americans de solitud.
I ara aquesta noia fregant plats sola... Hi ha dos moments que estem normalment sols pensant, que és quan freguem o quan planxem. Són moments que penses molt, perquè com que fas una cosa mecànica, te permet deixar anar la ment, i és com un moment de reflexió que moltes dones i molts homes freguen un plat en fet. I vaig triar aquest precisament per la quotidianitat, i perquè en algun moment ho han fet tots, fregant els plats, mirant per la finestra i pensar.
i això va ser la raó per triar una mica aquesta portada. És un quadre, penso, bonic i com que hi ha que ser llei de tarda, aquest quadre és d'un gironí i tot està una mica dins de Catalunya. És molt maco. Exacte. Avui el presentes aquí a Sant Just a les 8 del vespre. En tens ganes? Com ho estàs preparant tot plegat? Doncs mira, ara estava triant quin relat seria el que llegiria en tros
És un llibre diferent de presentar, perquè jo estic acostumada a fer una xerrada dietètica quan presento un llibre, i no parlo del llibre, faig una xerrada dietètica i ja està, no? Però clar, això m'obliga avui a parlar, doncs, d'un llibre, i parlar de per què s'ha escrit, i clar, no és una presentació fàcil, és una presentació diferent. I, bueno, sé que la gent que vindrà, són gent que normalment fa molta companyia, i entre tots farem la presentació del llibre,
Ho farem oficialment a Sant Just. Aquest llibre l'he presentat a molts llocs. Té un punt de pudor presentar un llibre propi. L'he presentat a Lleida, perquè és la meva terra. L'he presentat a Barcelona, perquè la editorial m'ho ha demanat. I l'he presentat a Sant Just, perquè és el lloc on visc. Però no crec que l'he presentat a gaires llocs més. Perquè és una cosa íntima. Penso que el llibre ha de fer el seu curs. I no sé si l'he d'acompanyar jo tant.
Està clar. Avui una bona oportunitat encara més per descobrir-ho. Serà les 8 del vespre aquesta presentació amb la Pilar Sant Pau i aquesta gent que plora en silenci. Moltes gràcies, Pilar. A vosaltres, que com sempre me cuideu molt. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i una abraçada. Fins aviat. Adéu. Adéu. Bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Just a la fusta.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Ara passem un minut de dos quarts de dotze i a aquesta hora fem tertulia d'actualitat. Com cada dijous avui saludem el Jordi Agulló, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Escocem els altres dos companys perquè estan de revisions mèdiques. Mèdiques. Sí, d'ITU. Doncs exacte, també queden saludats també. Avui en tot cas la primera pregunta una mica obligada és si vau viure ahir al Sant Jordi, si ho heu disfrutat.
Com va anar? Jo com no puc caminar gaire, però la gent de la meva família que va anar s'ho va passar viva. Molt bé. Feia molt bon dia. Molt bon dia. La gent estava molt contenta. Bé, dintre d'aquest sentiment, per un costat, el sentiment bé.
Ara parlàvem amb el Jordi, que a ell això no li semblava bé. Jo opino, aviam, el Jordi encara no ha opinat, però jo tinc por que aquesta festa se'ns escapi de les mans i que en lloc de ser una festa de cultura, de llibres, de coses, esdevingui una festa folclòrica. Tinc por, veiem, és un petit pressentiment perquè hi ha massa ofòria sobre una festa que fa ja anys que dura i que és una festa
purament cultural i emocional, perquè et toca una miqueta el sentiment, no? I crec que podries devenir una festa folklòrica. A veure el Jordi. La meva companya i filla van disfrutar molt i jo tinc un sentiment anticonsumista molt fort. Admiro que s'apreci el llibre i les flors.
Però des d'una setmana abans, la notícia que jo sentia a la televisió i als mitjans és que aquest any vendrem 6 milions de flors. I un dia, i un altre, i un altre. I un millor i mig de llibres. I de llibres farem el 30% de l'any. Dic, ostres, el més important valorat, i el dia següent, que és avui, el més important valorat, és la quantitat de milions que s'han col·leccionat. I jo dic, una festa que és de la gent, per la cultura,
que és lligir llibres per la emoció de les flors. I el sentiment de regalar-lo a la gent. De regalar la flor poden ser unes flors silvestres, unes flors que tenim a casa. A casa meva van regalar també d'una torreta, d'un test.
pot ser així. D'una festa que el punt fonamental és aquella intimitat i aquella valor, no, l'obsessió és el diners que es faran. Per tant, tot el que hi ha entre mi em rebutja. El meu amor als hibres i a les flors no es valoren diners.
Abans parlàvem amb en Diego Marcos de la Llebería Restaña i ens deia el que deies ara. Que deia que li seria greu que l'endemà, quan l'hem trucat a fer una valoració tot plegat, que el que sortia els mitjans acabava sent dels més venuts, perquè deia que s'anirien a valorar altres coses. Fet una mica aquesta reflexió.
I lligat amb el que deies Montse suposo que també és com una festa molt diversa. Jo també hi veia coses que avançava, quin sentit té, però suposo que algú altre em dirà que això és la clau del Sant Jordi, que pugui arribar com a tots els públics. A mi em fa por que sigui una festa economicista, que només es miri la part material.
com han acabat amb altres festes que els van muntar, diguéssim, a les grans empreses, als grans supermercats, però ha acabat amb això, que és una festa de consum. Clar que des de fora ens miren i és una festa que la valoren, però la valoren des de fora perquè tampoc no coneixen exactament el nostre tarandà.
De conèixer el nostre terrenyà, hi ha poca gent que el coneix. Aleshores sí que es valora, però aquesta explosió, no sé si vol provocar alguna cosa, però provocant aquesta cosa que no és imaginable, que esdevingui res.
No, que es cremi d'èxit. Que es cremi d'èxit. Que mori d'èxit. Que mori d'èxit. Jo no ho crec. Si només es valora l'objectiu de vendre 6 milions de roses i de treure el 30%, el 40% del que es treu l'any, per mi estan equivocats.
S'ha de valorar més el sentiment. D'ensalçació de la lectura, dels llibres, dels autors, la creació, la natura, les flors, però no cal que no estiguin roses, poden ser unes flors silvestres. El meu marit tenia un test amb unes rosetes aquestes de piti mini i ja les va regalar la família abans d'ahir, el dilluns.
A la neta i a la jove. Fomentar la lectura es fomenta des de casa. La lectura es fomenta a casa.
Perquè si tu ets lectora, tu la passes als teus fills. La meva mare era una devoradora de paraules. Ho viuen des dels sis mesos que tu has dit les contes. I els poses en la banyera, que hi ha contes que no es mouen. Des dels contes venen els còmics i dels còmics venen altres lectors.
Aquest nen ha gaudit tant i ha disfrutat perquè ha sentit el sentiment de noves vides que li explica el seu cert éssers estimats, els pares, la mare, els germans, li ho expliquen i això li queda gravat com una emoció molt positiva i passa a ser l'actor. Que això compensi, que aquesta festa compensi tot l'altre que tenen que portar la gent, la gent de peu, la gent de casa. Jo crec que sí, de totes maneres crec que sí.
Per exemple, a casa meva, hem escollit aquest any molt les lectures que s'han comprat. I si altres anys deies aquest, aquest i aquest, doncs aquest any, per cada persona, hem escollit el seu gust. Això és per la crisi, perquè si t'agradaria un altre i un altre, però no. I he pensat, mira, d'aquest que m'agrada i l'altre, quan passi una mica de temps, aniré a la biblioteca.
Lligat amb tot el tema de com es viu el Sant Jordi, abans amb l'Andrea, quan fèiem el repàs de l'actualitat a la primera hora, també fèiem un repàs de la maroteca, i miràvem què es deia fa cinc, deu, quinze i vint anys. I ens ha fet gràcia perquè fa vint anys gairebé no sortia res de Sant Jordi a la portada, era una cosa només política, el que apareixia a la portada era la vanguardia, estem parlant. Fa quinze anys, i en fa deu, es parlava del tema que es feia abans al Pati dels Trongers, és a dir, també doncs de... A la festa que hi acabés. Exacte. Els cos institucionals.
S'ensenyava l'encaixada entre Pujol i Maragall. Fa 15 anys no hi havia cap titular de quin llibre s'havia venut. Fa 10 ens hem fixat que hi havia almenys que Carme Riera havia venut.
i encara hi fa cinc, que és ja el moment crisi, la imatge de portada ja era la Rambla, plena de gent, suposo, com per intentar destacar aquest moment. No, no, però espera. És curiós, no? Potser als diaris no sortia tant, però a les escoles sí, perquè jo me'n recordo el meu fill, que devia tenir deu anys, el petit o una cosa així, a l'escola, al Canigó, organitzaven tot uns grupells, perquè no es poden portar vint nanos o trenta nanos de cop,
i feien a les mestres, i ho feien al matí dos o tres grupets i a la tarda uns altres grupets, o sigui que aquesta afició i aquesta estimació a la festa, aquí sobretot, jo parlo per Sant Just, a les escoles ja es fomentava d'haver-hi entubi.
Però és veritat que l'esmorzar del Palau de la Generalitat ha desaparegut. També està bé que el protagonisme de Sant Jordi no el tinguin els polítics. Però ahir el meu fill va quedar estorat perquè diu tu saps la quantitat de paradetes de polítics que hi havia?
Perquè com tenen les eleccions d'Europa, és clar, tothom arrima l'esco a la jardina. A mi llavors eren comptades i deies que ja passaves de llarg si no t'interessava l'assumpte. Si t'interessava, llavors miraves els llibres, els temes i això. Però eren comptades a la Rambla, sobretot al cap damunt de la Rambla.
quan jo encara em podia permetre el luxe de passar-me tota una tarda caminant, però ara no, ara és que ha sigut... I després es va veure les tertúlies perquè en algunes de les tertúlies van estar convidats els representants dels països i hi havia bastants...
periodistes que estan destinats aquí a Espanya, com a corresponsals del seu país, i es van entrevistar amb alguns d'ells perquè opinessin sobre la festa aquesta, i aquesta manera de convidar-los era també per fer-los entendre el problema que tenim nosaltres. Clar, és que aquest any s'ha ajuntat tot. S'ha ajuntat, s'ha polititzat bastant. Exacte, sembla que hi ha alguna cosa així, suposo que es coincideix.
o sigui han ajudat que els altres entenguessin que alguns han dit clar que el problema és entre nosaltres, Catalunya, i el govern d'Espanya. No precisament Espanya, sinó el govern d'Espanya. Ja, exacte. Que ells vinguin clar que és el mateix. Perquè ja tenim un govern que d'aquí quatre anys en podem tenir un altre. Però el problema és nostre. Aquí a Sant Just el viviu també al Sant Jordi. Us agrada el diumenge passejar per aquí que en gent està? Sí.
Jo l'any passat i l'anterior no vaig poder perquè va coincidir amb una temporada de la crisi de la meva cama que no podia estar dret. Però sí, sí, a casa sí, a casa tots volten i a tots els agrada moltíssim. Diu mira està molt bé i perquè és una continuació, sobretot quan coincides amb uns dies entre mig. Però aquí mira el matís.
Aquí no es parla les notícies dels llibres que s'han venut ni de les roses que s'han venut. Aquí es parla d'estimar els llibres, de retrobar-se, de viure la primavera, la flora...
És això el que jo en essència vull dir. Que estan els mitjans tan apretant el tema que volen desfigurar la festa.
llavors podran ser unes fites econòmiques i reals i angoixar a la gent i tot en el tema aquell, quan del futur és que llibres en paper tiren avall com els periòdics. Els periòdics ara, jo vull que el mundo i el país van a unir-se. Fa uns anys, és inconcebible, si són a la nit i al dia. Si és que cada dia venen menys. Els joves, per sort, ja no estan habituats a la lectura en paper, com estic jo viciat des d'aquest.
Jo els adoro els llibres, a mi m'agrada tocar-los i olorar-los. Acudeixen a les seves web per informar-se i passen ja els llibres. I el futur és que desapareguin del tot. No pot ser del tot. Sí, a casa meva el lloc de comprar el diari és llegir malament.
Quan la teva generació tira endavant, ja no compare ni un període. Per això té d'inconvenient que no hi ha una llei que obligui que la gent que baixa els llibres per internet pagui.
Per l'amor de Déu que els escritors viuen de fer lletres i les editorials i si les editorials tanquen i els escritors no poden escriure o no poden guanyar-se la vida explica-me on anirà la cultura. Sí, però el gran problema d'això és un reajust perquè jo vaig comprar el llibre de l'interior de Toni i ja l'he passat a la filla perquè resulta que per cargar un llibre em cobren 12 euros i el paper em val 19. Això és una estafa.
perquè és un clic. I no hi ha costos. Mentre es tinguin això així, ha d'estar controlat per grans companyies, l'amatònia, l'aprenentat... Això com es menja? A mi no em sap greu pagar un euro o dos si és el llibre del clic, però aquestes estafes... No estàs regulat. La gent es dica a la pirateria i punto. I qui salva sé qui en pot. És el que passa amb la música i el que passa amb tot.
Sí, mira, les pel·lícules s'ha aconseguit que al final una pel·lícula, el que dèiem l'altre dia, estigui a la cartellera una setmana perquè no rendeix, perquè jo tinc un amic meu que sap molt d'aquestes coses i fa temps, resulta que ell tenia ja les pel·lícules abans que s'estrenessin al cine. Això és immoral, muchacho. Jo no em puc permetre el luxe de pagar, però això no és.
Clar, llavors d'aquesta manera ens pirategem els uns als altres. Clar, però quan arribi un moment que ningú no faci pel·lícules, ningú no escrigui cançons, o ningú no escrigui llibres, ja no s'ho podran baixar. Tindran el negoci, ja el tindran a la misèria, ells mateixos han matat la gallina dels ous d'or. Escolta.
Hi ha autors que han fet assajos, tindran el penjat, el que fa la cançó i cobren 50 cèntims o un euro, i aquests fan negoci. A cada vegada que la baixen cobren, no? Sí, cobren el mig euro o un euro i ja està. Però si a tu t'acosta 12 euros baixar té un CD, no?
Són molt cars i no ara. A més a més, tenint en compte quan vas a comprar un CD, t'has de quedar els 8 o 9 o 10 números que hi ha, que el millor només que t'interessen dos o tres.
D'aquesta manera jo dic que les coses han d'estar ben reglamentades. Quan hi hagi un reglament i s'hagi ajustat, tothom té dret a viure de la seva feina. Perquè el meu fill sempre diu jo no sé arreglar un cotxe, jo no sé escriure un llibre, mai d'aguanyar la vida amb la meva feina, que el que jo sé fer
Per aquesta eina d'internet i tot això és perillosa, perquè tothom es connecta aquí dintre, en pel·lícules, en piratejar, en música, en baixar, i llavors què passa? Que la venda també s'ha de trobar
que la venda és menys, perquè el que ven també cobra el que ho ha creat, sigui una pel·lícula, sigui una música. I si aquest no pot cobrar, llavors tampoc pot crear. L'Estat va posar un impost sobre el disc Verge, diguéssim.
Però això també molesta les persones que necessiten aquell disc per fer-se classes o unes altres feines. I no reverteix amb la gent que fa música o escriu o el que sigui. És complicat, força complicat.
Sí, però tot es pot anar regulant, més o menys. Sempre n'hi haurà escletxes, però es pot anar regulant. Trigarem tant. I llavors haurà passat de moda. Hauran passat de moda les tablets i haurà passat de moda tot i tindrem una altra cosa. El fet real és que la premsa escrita es mor.
Pensa escrita. Jo li pregunto que tu quan has comprat, penses escrita? No, no, que sí, però jo soc periodista. En compres o llegeixes? No, no, estic subscrita i tot. A casa sí. A casa érem subscrits.
de tots els joves que conec que res decepciona. Sí, a casa sí. El meu fill estava s'ho ha escrit a l'avantguàrdia. Ara està en plan standby. Perquè també a la nit, com té poc temps, llavors, aquella miqueta de temps que té, agafa la tauleta. Diu, però és una birria. Diu, perquè jo moltes vegades a ell també li agrada tocar el llibre. A més a més, t'aporten una cosa diferent. Jo comprava premsa escrita i la solia comprar. Ja, jo soc gran. Ja, ja surto una miqueta de lo normal.
i generalment comprava dissabte i diumenge. Jo com a persona... Jo aquí a la Ràdio, on el tenim afortunadament quatre diaris, cada setmana no el compro, tampoc. Però cada setmana sí que tinc... Doncs jo no el compro perquè llavors he pres l'acostum d'anar-lo a llegir a la cafeteria.
També hi ha molta gent que ho fa, això. Si em pren el cafè i lleixo la premsa. I molta gent a les revistes les va veure a la biblioteca. Revistes jo no soc tan aficionada, però a la premsa m'agrada. Però si són revistes especialitzades, com aquelles que tracten temes interessants, doncs van a la biblioteca i prenen notes. Allà on estic d'acord, he de prendre el cafè i llegir la premsa. Seguint l'enquesta entre l'altre dia, jo compreva la premsa cada dia, i era el major dia del país,
Ja m'ha quedat una fartada de veure la deriva endretana i anticatalunya, i antidrets laborals, i la compro una vegada a la setmana, que era el domenger. Una altra l'ara, i una altra el periòdic, i la set que em comprava ara em compro tres a la setmana. I diferents, i diferents.
És que a vegades convé diferent. Compares, si tens prou criteri, els articles d'un, les tendències de l'altre, i et fas la teva composició de lloc. Això també passa amb les tertúlies. De segons quines emissores. Mentre estigui en certa rigorositat, perquè jo ja en periòdics, La Rata o l'ABT,
Menteixen descaradament, insulten i no tinc tragaderes per aguantar-les. La vanguardia sempre ha sigut molt liberal.
i ha donat molt màniga ampla. Allà pot expressar la seva opinió cada persona. No té una tendència. Una mica de tendència sí que té. Però és una tendència centrista. O sigui, que dona relacionada amb el govern. A vegades, perquè jo sé que a un director li ha costat inclinar-se molts segons a on li va costar el lloc. I de fet és el que ha passat ara, no?
amb el canvi que hi ha hagut. Clar, hi ha hagut un canvi, i el canvi és més... No se sap què ha passat, però sí que és veritat que des que va haver-hi el canvi de director ha tornat una mica cap a la part menys catalanista i diàl·lico cèntic, que tampoc és que sigui algú molt catalanista en principi, però... No, era bastant moderat. Normalment semblava el que no era, hi ha hagut un gir des que no hi és, i en canvi hi ha Marius Carod, que semblava una altra cosa i no ho sé.
Deu haver-hi molts equips al darrere també. Però sempre ha constat això. Cada cop està més a la dreta, no? No, té tendències, depèn dels directors. Estos dies ha sortit que també es prensa el cafè en llet. El pan s'ha fet amb diners de 1.590 persones.
entre 143.000 NUELs. Tenen la pretensió de fer-ho una vegada al mes. És el primer periódic per a nombres si comptes al mes. I la primera pàgina va tot posant, especificant que tota la premsa està en mans dels bancs.
Tota la premsa. I ho diuen claríssimament en la denúncia concreta. Tot el que pugui atacar les fonts de tal,
No, no ho tocaran. I ara també, tenien un cas d'un senyor que ha estat també processat, aquella notícia no la van posar. El vanguard ja tenen un senyor que també va estar processat, però és de subdirector de lluita, tampoc aquesta notícia no la van posar.
Aleshores ja està la premsa molt controlada. Molt controlada. Fan el que poden els periodistes, feu el que podeu, admirable. La feina vostra és aquesta, no? Ahir Maruja Torres ho explicava en un país que ja la van fer saltar.
ho explicava del tema, que s'autocensurava ella. Quan escrivia, no sé si ho vas veure, a la BT1 va sortir i era claríssim, s'autocensurava ella per fer una cosa... Sabia que hi havia coses que no es podien dir. Perquè si no no li ho publicaven, simplement no li ho publicaven.
Aleshores què fa el periodista? Si no pot buscar i indagar i després publicar perquè se sàpiga. Això de publicar, clar, depèn de la direcció, de l'equip director. Jo diria que espais de llibertat absoluta que tenim aquí a la ràdio, poc n'hi ha.
I tant, aquí, qualsevol dia ens portaran a la portaveuja. El cafè llet, la ràdio Sant Junts, pocs n'hi ha. No està clar, ha de ser una altaveu per tot això. Aquí pot cada una dir la seva... Però la censura és horrorós, perquè jo me'n recordo quan treballava que sortia del torn de... jo entrava de 7 a 11, quan no feia la substitució de les fèmines,
I llavors em donaven tot el plec de guions, imagina't, del Ràdio Fèmina, que eren consells, tal i que qual, Jorge Carranza Gessa, que feia l'assumpte dels detectius, una cosa.
Però una cosa tan blanca, tan enormemente senzilla, escolta'm, li havia de donar a aquell senyor i cada full està segellat per la censura, eh? O sigui, del que podies parlar... Això era l'època blanquista. Tot, tot, tot. Ara la censura es fa més sutil, simplement no t'ho publiquen.
Passa pel director i diu que no n'hi ha espai per això i demà està passat de onda. I com van preu fet per cada article publicat, a part de la gana. Si vols que surti, perquè la teva opinió està de retallar, t'has d'amoldar. Jo recordo a Txegaray, un escriptor que deia que el més repuntava del franquisme,
i és molt important, i tots ho han viscut, el que més li repronava és tenir guàrdia civil a la consciència. Però quan escrivia tenia que pensar en la cultura. Sí, però això fa molt temps. El llibre que estic llegint, que és de l'època del general prim, la lluita entre guerra i de diaris i de tot això, ja és així, ja ho reflecteix.
Sí, jo quan estava a la presó de l'any 74, i era una època que es va donar molt mal de menjar, claro, per dir-li a la mare per la que passaven les cartes per censura, i posaven un segell censura, es posaven el segell. Li vaig dir, en essència vital de la que alimenta el físic, anem deficients. La mare em va dir...
Per què m'has dit? Per què m'has dit? Què vols dir? Què m'has dit? Que t'infa mare! No li podries dir que tenies ganes. Estic molt mal alimentat. No es fa enterar. Per què no podies posar que et tractaven malament? No, perquè d'aquella carta no passava.
No, perquè ja no sortia. La censura continua. Per això van mantenir tant d'èxit els humoristes, perquè sempre havies de llegir entre línies.
I sempre tenien aquella acudit i aquella frase graciosa, que els feia molta gràcia però que no en tenien, doncs d'aquesta manera van poder subsistir. És veritat. Buscaven sempre la manera de dir el que volien dir sense dir-ho. I tant. O la Codorní. La Codorní va començar. Encara me'n recordo que reia allò.
Reina en el norte, un fresco procedente de Galicia. I bueno, imagina't. Un fresco procedente de Galicia. I mira, i així anàvem. Déu-n'hi-do. Avui hem fet aquest repàs de Sant Jordi, també del moment que es viu la premsa. I fem una crida que això sigui el que ha de ser.
una sensació de la natura, de sentiments que s'expressen a la flora i d'amor a la cultura que s'expressen en els regals del llibre, però no un comerç. Que no es valoren, que no es valoren perquè si no es mataran.
Si no els ho matarà. És això el que l'estranger canten i admiren. Per no s'adonen que s'està degenerant. Al Japó, sobretot, va haver una temporada que s'hi agradava molt. En tot el món, el que admiren és això. Que s'estima per la flora, per la flora, però no s'adonen que aquí estem valorant només si s'han venut milions de flors i de llibres. Això és culpa de la crisi. És molt que els altres es vulguin copiar, perquè la festa de fet és de llibre, també.
I això ens valora a tot arreu del món. Per això vam coincidir la mort del Shakespeare amb el Cervantes. Ja se celebra tot. Moltes gràcies a tots tres. Jordi, Joana i Montse, tornem. Dius que és festa. Ah, és festa. És lo de maig. Els treballadors teniu que descansar. Això mateix. En nuestro tiempo San José Obrero.
doncs ens retrobem d'aquí 15 dies. Un minut i arribem ja a les 12 en punt del migdia per tant connectarem amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació i tornem després amb més coses parlarem de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l'escola, de l
Just a la fusta, al magazine del matí.
Catalunya Informació. Són les 12. Artur Mas alerta el Partit Popular que imposa, amb estil autoritari, la voluntat d'una minoria oposant-se a la consulta. El president de la Generalitat respon així, Alicia Sanchez Camacho, que el procés tira endavant i serà legal.
La retallada d'uns 17 milions d'euros dels recursos de l'Estat destinats a les polítiques d'ocupació a Catalunya per aquest any representa gairebé un 9% menys segons ha anunciat el conseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig. Creix un 0,4% al producte interior brut espanyol en el primer trimestre de l'any, suposa dues dècimes més que el trimestre anterior segons dades avançades pel Banc d'Espanya en el seu bulletí econòmic.
Almenys una persona ha mort a Slovians, celers d'Ucraïna, en els enfrontaments armats entre soldats ucrainesos i separatistes prorussos. L'exèrcit ucrainès encercla la ciutat, bestió dels milicians, mentre diverses columnes de blindats avancen cap al centre urbà on els prorussos mantenen diversos edificis oficials ocupats.
El jutge acusat de prevaricació, Elpidio José Silva, aconsegueix aturar temporalment el judici contra ell. El tribunal sospet la vista fins dilluns per estudiar la recusació que ha presentat l'acusat per escrit. El RAC demana que restringeixi la circulació de camions per la Nacional 340, igual com es va fer ara fa un any a la Nacional 2 per reduir així els accidents.
Els llibres en català de Jonas Jonason, Care Santos, Marta Rujals i Xavier Bosch han estat els més venuts en la diada d'ahir de Sant Jordi en castellà lideren les vendes. També el suec Jonas Jonason i el Modena Grandes, així com Pilar Urbano i Sabel Allende. Les vendes han registrat un lleugeument respecte a l'any passat.
Ara els esports. Al Madrid s'imposa el Bayern de Mónica amb un gol de Benzema. Va ser la primera derrota de Pep Guardiola com a entrenador al Bernabéu. La tornada és dimarts 29 d'abril. En futbol sala, el Barça juga avui a les sis semifinals de la UEFA Futsal Cup a Bac, on s'enfronten els anfitrions. L'Aràs Sergio Lozano podrà jugar aquest partit. Qui és baixa és Ari Santos.
I a l'Espanyol toca resoldre la continuïtat de l'equip i l'entrenador Javier Aguirre, que acaba el seu contracte aquest estiu. El president Joan Collet vol que es quedi i espera el pare de la direcció esportiva i un pronunciament del mèxic.
Pel que fa al temps, cada cop hi haurà més núvols i més ruixats a l'interior, especialment passat al migdia i de cara ja a la tarda. A la costa clariana, sí, estones de sol, però es anirà tapant, també al final del dia, xàfecs i tempestes fortes en punts de les comarques de Lleida i l'oest de les comarques de Tarragona. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. El ple municipal d'abril tractarà avui l'actualització dels valors cadestrals a través d'una moció que presenta l'equip de govern. És un document relatiu a l'aplicació dels coeficients d'actualització dels valors cadestrals de Sant Just, tot plegat arrel de la llei de pressupostos generals de l'Estat. Una altra la presenten PSC, iniciativa Junts per Sant Just, per defensar el servei de control de mosquits que gestiona el Consell Comarcal del Basliobregat.
També aquests tres partits presenten una moció en defensa del servei d'intervenció especialitzada en violència masclista de la comarca i la corporació municipal entra a ple un altre document per a l'adopció institucional de la declaració universal sobre els arxius. El ple començarà avui a les 7 de la tardà.
I dilluns es convoca un altre ple, en aquest cas un ple extraordinari, per escollir els membres de les meses electorals per a les eleccions europees. Serà dos quarts de set de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Els comissaris se celebraran el dia 25 de maig i prèviament s'ha de fer un sorteig públic per designar el president i els vocals de cada mesa electoral.
En aquest sorteig públic s'inclouen totes les persones del llistat de lectors de la mesa corresponent menors de 70 anys i que s'apiguen llegir i escriure. A partir dels 65, però, es pot manifestar la renúncia en un termini de 7 dies. És per tant un tràmit legal que tots els ajuntaments han de complir abans de celebrar les eleccions del Parlament Europeu el proper 25 de maig.
I un apunt més, l'Ajuntament de Sant Just estudiarà la creació d'un segon camp de futbol de gespa. L'alcalde Josep Perpinyà va assegurar ahir al Just de la Fusta Especial Sant Jordi des de l'institut que l'idea és construir un camp de futbol de gespa més petit com ara de futbol 7 damunt dalt de terra. Perpinyà però ha destacat que no és una prioritat a curt termini perquè l'atenció a les persones és el principal objectiu ara per ara.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Noticiers Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
El corria nunca le enseñaron a andar. Se fue, las luces pálidas. Ella huía de espejismos, lloraste.
A aeropuertos unos vienen, otros se van. Igual que alicias en ciudad el valor para marcharse.
La corriente enseña el camino hacia el mar. Todos duermen ya. Dejarse llevar suena demasiado bien. Jugar al azar, nunca saber dónde puedas.
un instante mientras los turistas se van un tren de madrugada consiguió tratar la frontera entre siempre o jamás llueve en el canal la corriente enseña el camino
Dejarse llevar suena demasiado bien.
Ya duerme tras el vendaval. Se quitó la ropa. Sueña con despertar. En otro tiempo y en otra vida. Dejarse llevar suena demasiado bien. Jugar a la par nunca sabrá.
Ara, passant 10 minuts de les 12 del migdia, aquesta hora parlem de l'escola Bressol municipal Marreix, que aquest matí ha fet la seva reunió informativa, que també es farà la setmana que ve, i en parlem amb la seva directora, d'Elia Ries, que és molt bon dia. Hola, bon dia.
Unes jornades que es fan per conèixer el funcionament del centre d'aquesta Escola de Barcelona Municipal Màrrecs, que és l'escola municipal d'aquí Sant Just. Com ha anat aquesta primera jornada? Molt bé, ha anat molt bé. Hi havia forces famílies i la matí acostuma a ser molt tranquil·la i molt bé. Ha vingut bastanta gent interessada que suposo que ja us coneixíem d'alguna manera o altra.
Sí, suposo que vol ser l'única escola braça del poble, doncs també és cert que la pública és, és cert que la gent durant totes dues mesos enrere ha anat trucant per informar-se de les portes obertes i per tant, sí, la gent ens coneix del poble. Recordem una mica quines són les característiques que fan que la Marrec sigui un lloc singular.
Bé, una mica és el que explicàvem també avui a la Joven de Portes Obertes, no? Explicava una mica el projecte d'escola, tot el que té a veure amb la importància del joc per a favor del desenvolupament dels nens i les nenes, tot el que té a veure també amb els vincles, les relacions que els estableixen amb altres nens i amb els adults de l'escola,
Tot el que té a veure amb els hàbits i les rutines del dia a dia, una mica, explicàvem avui que l'escola funciona com a casa, no? Una mica que ells es puguin fer la idea, no? Els arriben, esmorzen, arrenquen les mans, canvien moltes, dinen, dormen, una mica, no? Aquesta pausa, igual, cada dia també els ajuda, no? I, sobretot, l'obertura a les famílies, és a dir, l'escola no és una escola només dels nens, sinó que...
i les famílies tenen un paper molt important. Intentem que es sentin part del centre. És una etapa molt important en realitat, que de vegades potser ens n'oblidem i pensem que fins als tres anys no passa res i al contrari. Al contrari. Aquesta etapa és com els ciments de la casa.
i després que ens trobeixes, una mica és això. Els primers anys de vida dels nens és on es van construir tots aquests aprenentatges que els ajudaran després a poder adquirir els aprenentatges posteriors. Doncs per això val la pena tenir en compte o triar bé l'escola on es fan aquestes coses? És molt important que sigui una escola respectuosa amb els infants, que sigui una escola on el
Entenem que és veritat que és una escola i per tenir molts nens, però que hi contemplin també aquesta part d'atenció més individualitzada, on es tingui en compte el procés de cada infant, perquè tots els nens són diferents i el que s'intenta és
mirar cada nen i donar resposta a allò que cada nen necessita. De fet, el que passa que molt sovint passa a l'escola de Mossos i Malmarecs és que no hi ha tantes places com es voldrien i per tant sempre és complicat, no? Com es viu aquest any? Perquè també tot plegat depèn de quines places hi ha, depèn sempre de la natalitat i tot plegat.
Sí, bueno, aquest any de places de lactants i de nens d'un any hi ha igual que altres anys. Hi ha 8 places de nens i nenes nascuts el 2014 i 31 places d'infants nascuts el 2013. Però aquest any, si cada grup de dos anys hi ha menys places, perquè estem funcionant amb un grup mixte, i això vol dir que hi ha més nens d'un any que altres anys a l'escola. I, per tant, aquests nens que hi ha a l'escola d'un any que s'han d'ocupar les places de dos anys,
Per tant, l'oferta és menys. Aquest any hi ha 15 places de nens i nenes nascuts el 2012. Per tant, és menys que altres anys d'Elia o...? Sí, a dos anys és menys. A un any hi ha lactants i són les mateixes. Per tant, doncs d'alguna manera tot depèn molt d'aquest sorteig que es fa, no?
Sí, depèn de quants nens finalment facin la preinscripció i com que el que acostuma a passar és que la majoria de nens tenen en la paramació els dos punts per viure aquí a Sant Just, doncs entre aquests nens s'ha de fer un sorteig per desempatar i poder obtenir plaça a l'escola.
en els tres grups funcionen al final els sortits. Què més dona punts? Mira, dona punts al viure aquí a Sant Just i la gent que no visqui aquí també dona punts per treballar, però només per a aquelles persones que no hi visquin aquí. Les necessitats educatives especials, si hi ha alguna criatura que en té, tenir algun germà o germana al centre que continuï l'any vinent,
ser família nombrosa o monoparental, que el pare, la mare o el tutor o la doctora o un germà o una germana tingui una discapacitat igual o superior al 33%, tenir necessitats socials amb un informe de la social o de la treballadora social, i si la renda per càpita de la unitat familiar és un perç del firmament. En quantes d'aquests casos, sempre que s'acreditin,
es pot tenir més punts a l'agremació. També es preguntem quan fem aquestes entrevistes cada any quan arribin aquestes jornades o portes obertes i comença la preinscripció, com esteu vivint l'actual moment, perquè l'educació, el sector de l'educació passa per un moment delicat amb molts canvis, com ho esteu vivint ara des de l'Escola Municipal Marrex?
Aviam, està clar que les coses que passen influeixen i ens influeixen a tots, però està clar que, de moment, aquí a Marex, en quant a personal mantenim el personal, en quant a ràtios, de moment mantenim les ràtios que teníem ara i aquests anys. És veritat que vam viure un increment de la ràtio fa crec que tres cursos, però ara, de moment, nosaltres ens mantenim bastant
amb les mateixes condicions que d'un o dos anys enrere. Però això no vol dir que no influeixi. Clar que influeixi. La nova llei, el fet que la nova llei no parli del 03 i només parli de la part que és més assistencial, doncs sí, clar, influeix. Per tant, pendents una mica també de tot plegat. Sí, pendents. Estem una mica a l'espectativa, a veure què va passant i cap a on van les coses.
Anem parlant, recordem que dimarts que ve hi ha una altra reunió informativa també a l'escola de Barcelona municipal Marreix, que no sé si es fa tan bé a l'escola o es fa al centre cívic Salvador Espriu? Es fa al Salvador Espriu a les 5 de la tarda i després venim a visitar l'escola, com que estem molt a prop ens va molt bé perquè després podem venir a fer una volta. Doncs també què t'ha dit, suposo que al ser tard també potser podria venir més gent, m'imagino que també serà... Segur, a la tarda sí, acostumem a tenir molta més gent a la tarda.
Doncs moltes gràcies Delia Ries que és directora de l'escola Bressol municipal Marrecs. Que vagi molt bé i bon dia. Molt bé, moltes gràcies Carme. Adéu. Just a la fusta.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon jesu i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, un mort i l'altre casi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho.
Un quart i mig d'una del migdia, com cada dijous, aquesta hora és moment per parlar de teatre i per això saludem la Maica Dueñas. Bon dia Maica, què tal? Bon dia i bona hora. Per parlar de teatre. Avui, no sé si ens portes moltes estrenes, què tenim? Tinc unes quantes coses i a més a més amb diferents colors. Molt bé. Que això està bé, no? Per tots els gustos, no? Sí. Ens agrada, ens sent la veu.
La primera vegada que parlarem és que demà, dia 25, divendres, a la sala B aquest, a la sala B aquest de Poblenou, que sigui dit, fan una lectura dramatitzada que ve de les escenes sorgides del curs que va fer el Mar Rosic. Llavors li han titulat Exorcismes d'una nit d'estiu,
Vespre de Canícola al Chiringuito. Curiós el nom. I les escenes que es podran veure, més ben dit, escoltar, perquè és una lectura dramatitzada. Doncs és una nit d'estiu d'aquestes fantàstiques i que tothom està al Chiringuito.
I justament han estat tot el dia torrant-se al sol i quan el sol se'n va tothom s'aixeca i se'n va cap a la barra i allà comencen les històries de cadascú.
O sigui que pot ser una lectura dramatitzada interessant i ja dic que el preu són 3 euros com totes les lectures que fan a la sala Beckett i penso que pot estar entretinguda aquesta.
Doncs una bona proposta. Després anem amb una història que s'està fent a la Zala Beckett, el pes de plom de dos autors, de l'Aleix Fauró i l'Isis Martín, que parla sobretot del negoci, del gran negoci de les armes de foc, de les armes de guerra.
De fet, si pensem una mica, tots els dies de la nostra vida en algun punt del món està una guerra engegada. I en aquesta guerra, evidentment, fan servir moltes armes.
En aquesta obra intenten fer-nos pensar en qui guanya en aquesta guerra, perquè els que guanyen més són la indústria armamentística.
Hi ha molts interessos ocults. Exacte, això te n'anava a dir, que les guerres normalment es vesteixen per fora d'una manera o per religió o per socialitat, però de fet a l'interior de la guerra sempre hi ha els interessos econòmics de les empreses armamentístiques o del petroli, sempre n'hi ha
i en aquesta obra ens fan pensar justament en això. Penso que és interessant perquè realment sí que ho parencem però no massa sovint. És veritat que no ho tenim tant en compte com ho hauríem de tenir segurament. Bé, doncs això ja ho hem dit a la sala Beckett. A partir d'avui? Sí.
Després tenim una cosa que pot estar superbé, és per riure, o sigui que això no és per pensar, només és per riure, i ho podreu veure al Teatre Condal a partir del divendres 25, o sigui a partir de demà. Bé, la comèdia es diu Les mares,
Les mares és una producció de focus, és una sèrie de escenes breus, d'humor, evidentment, al voltant de la maternitat i les relacions entre pares i fills, i que estan escrites per diferents dramaturs, però en aquest cas no espanyols ni catalans, sinó anglesos.
N'hi ha uns quants. La veritat és que no coneix ningú. La Teresa Rebeck, que és la creadora de la sèrie televisiva Smash. El David Cahill, guanyador d'un Premi of Throat, Boissiater, el millor monologuista. En fi, que són escenes curtes parlant d'això. A mi, quan he llegit aquesta informació, m'ha recordat molt, no sé si serà de la mateixa manera, però m'ha recordat molt,
aquelles criatures que fa anys van triomfar en tots els teatres de Barcelona i de fora perquè també s'han fet en castellà i en aquest cas també les noies que fan de mare, de filla, són actrius molt conegudes perquè hi ha la Joel Beltran
La Mireia Gobianas i un home, l'Òscar Járquez, la Sandra Monclús i la Vanessa Segura. Per tant, és una comèdia que pot estar francament bé. I la podem veure al Teatre Condal.
Hem fet un de drama, un de comèdia i ara anem a fer un musical. Anem a parlar d'un musical perquè el dissabte comencen les representacions de Carmen en l'Almeria Teatre. Recomanable per tant, no? És un musical a partir de la obra de George Vicet.
l'Almeria Teatre, que està dirigit per al Víctor Álvaro, ja saps que fa coses com molt, molt, molt... o sigui, molt cuidades i molt ben fetes. La direcció musical és del Xavier Torres, que és un magnífic músic, pianista,
i la interpretació la Carmen és la Patricia Paisal, el Don José Lluís Canet, la Micaela la Veà Llea Guerra i l'Escamillo Jorge Berlasco. Suposo que tothom sap la història famosa de Carmen de Vicer. En aquest cas està ambientada en una discoteca
d'un polígon industrial, però és una noia d'esperit lliure, com és la Carme de veritat, i se dueix a Don José, que és un jove policia, deixa davant de Micaela aquest policia,
i després es fixa en Escamillo, que és un esportista de moda, i ja veus que la història és la mateixa però portada al món d'avui dia. Situada, per tant, en aquest altre context, no? Exacte. Però bé, a mi m'agradarà veure-la perquè, primer, que és una aventura posar el Carmen a dia d'avui. És un risc, sí, sí. I després perquè...
La direcció musical i la direcció general, tant el Víctor Álvaro com el Xavier Torres, són una garantia que serà un bon espectacle. Molt bé. Què més? Doncs ara anem a parlar d'un altre text teatral. És Gust de cendra. Gust de cendra és del Guillén Cloua. Ja saps que el Guillén Cloua, des del Smiley,
està treballant molt i molt. Mira, perquè a més a més no ho he dit, no me'n recordava. Quan hem parlat de les mares, que es farà al Teatre Condal, la dramaturgia, a partir d'aquests textos de dramaturs anglesos, l'ha fet el Guillen Cloua. Per això dic que no para. Podrem veure gust de cendra.
Gus de Sendre és una història també molt interessant sobre uns turistes nord-americans que arriben a Jerusalem i aquí enfronten el pes que té aquesta ciutat, que a tothom que ha anat es queda una mica com... meravellat, una mica tocat per Jerusalem.
I, a més a més, la història de dos joves palestins que porten a terme un pla secret per donar sentit a una vida de misèria i d'opressió. Un tema, jo penso, molt interessant, que realment cal veure aquest gust de cendra a la sala Montaner.
Si et sembla bé, ara podríem parlar, perquè tenim més coses, però com que tenim pendent una entrevista, podríem parlar d'un parell de coses que s'acaben aquest cap de setmana.
i mentre recordarem que el Teatre Polo s'està fent la Ratonera. La Ratonera és una obra de gata cristi. Jo la tinc en català, l'hem treballat molt al Just Teatre.
i és una obra magnífica. En aquest cas, el Teatro Apolo ha decidit fer-la en castellà perquè, a més a més, tenen la intenció, quan acabi aquí, que acaba aquest cap de setmana, a Barcelona, doncs quan acabi a Barcelona, aquest cap de setmana, aniran cap a Madrid i després faran les Espanyes. Per tant, la ratonera encara li queda molt de vida.
Això s'acaba aquest cap de setmana. I una altra cosa que s'acaba aquest cap de setmana, i és una llàstima perquè és una obra magnífica, és Givert, que s'està fent a la Biblioteca de Catalunya, que està d'alguna manera esponsorada per la Perla, que és la que porta a la Biblioteca de Catalunya, la Perla de l'Oriol Brogi, i que és una companyia que ha sorgit a partir d'un text, del text que podem veure en aquesta biblioteca cada dia, que és Givert.
I és un text que ha escrit una actriu, una actriu molt jove, però amb una gran trajectòria professional darrere, perquè ella va començar molt joveneta, jo me'n recordo d'ella. Estem parlant de la Gemma Brió. La tenim ja, eh, el recanter del telèfon. Vale, doncs, Gemma, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Vas començar molt joveneta, jo me'n recordo de tu, de les primeres coses que va fer, i la veritat és que ha passat molt de temps, ja.
Ja tens una experiència, no? La Gemma ens presenta aquesta obra, Llivert, a mi em va agradar molt, és una obra original. A la Carme, Gemma, ja t'ho vaig comentar ahir, la nostra companya, també li va agradar molt quan la va veure a l'Almeria Teatre.
I explica'ns una mica com va sorgir aquesta idea i aquesta història, perquè clar, tu no només ets l'actriu, sinó que a més a més has escrit el text. Sí, jo vaig escriure aquest text fa un parell d'anys, que tenia moltes coses escrites de material i va ser una mica anecdòtic, perquè una amiga em va dir que perquè no escrivim una obra juntes
Pots escriure una escena i jo escric tota la resta d'aquest material que tens. Jo no ho he provat mai, havia fet cursos de dramaturgia però no havia provat mai d'escriure per estrenar. I vaig començar a escriure una escena i al final em va sortir una obra sencera.
I li vaig dir que de cas farem l'obra i després ja en farem una altra. Vas començar a escriure i ja et vas quedar allà. Llibert t'explica la història d'una mare que té un nen amb l'alegria que dona quan pareixes.
i que després d'aquesta gran alegria té un trasbalsament molt gran. Explica una mica de què va aquesta obra. L'obra parla de la vida d'un nen que viu 15 dies i està explicada des del punt de vista de la mare. Aquesta mare apareix en aquest escenari que és una sala d'espera, estranya, un lloc mental d'aquest personatge
invoca com si diguéssim a dues persones que l'ajudaran a explicar la història del seu fill en llibert. I aquestes persones són una amiga que la fa la Tata als pèrets i una que canta, es diu així el personatge, la que canta, que és la Murcila. No només canta, sinó que toca la guitarra elèctrica d'una manera genial. Sí, sí, ho fa molt bé.
La part salvatge, el rock, perquè el seu estil és aquest i més concretament en la peça hem buscat que fos bastant estrident i bastant roquero i li dona un contrapunt que jo pensava necessari, perquè el que passa en aquesta història en moments és molt salvatge, com el mateix rock.
Tu d'alguna manera has viscut de prop en la teva persona o en persones del teu voltant aquesta experiència? Sí, això està basat en un fill meu que es va morir i a partir d'aquí veus l'esporna que fa.
que fa que creixi tota aquesta història. És perquè està molt ben explicat tot el que passa. Primer la il·lusió, després l'esperança, després quan veus que no pot ser les ganes que aquest nen no pateixi més i acabi la seva vida.
Parla una mica d'això i també de l'eutanasia, que tant s'està parlant últimament i que en alguns països, poquets, ja és una cosa legal.
Sí, bé, aquest nen, el de l'obra, en Llibert, no se li aplica l'Altenàcia perquè en aquest país, perquè la història passa a Catalunya, a Barcelona en concret, no és legal. Llavors per això viu 15 dies, segurament si visqués a Bèlgica, que a l'Altenàcia és legal o a Holanda, i a Holanda en concret pels nens en general.
que no hauria viscut 15 dies. És una mica la ràbia, la sorpresa, no saber cap on tirar d'una persona que de cop es troba en aquesta situació, quan segurament la majoria de nosaltres mai ens hem trobat en una situació així.
no saps com reaccionar perquè ningú és expert en morts. Afortunadament, o ningú, potser hi ha algú que sí, però en general la població afortunadament no som experts en morts i en alternàcia i en totes aquestes coses i quan et toca et quedes perplex i tota la ràbia que et provoca una situació així i la ràbia també de trobar-te amb impediments en un moment tan tràgic de la teva vida.
També un homenatge, en certa manera, al contrari a les persones que en aquests moments t'ajuden, ja siguin professionals sanitaris.
amics, família o persones anònimes. Parlant d'ajudes, ahir vam estar parlant una miqueta i em vas dir que aquesta obra, la posada en escena, que costa molt de posar una obra en escena, que has tingut molta ajuda de molts professionals.
L'equip és un equip de primer nivell, des de la Xenòbra. Sí, des de la Xenòbra. El Jaume Aventura, els llums, el Ramon Ciercol és el so, el tècnic... Sí, sí, és un magnífic repartiment. Et va costar, Gemma, explicar una història tan personal o et va ajudar tu? Perdona? Et va costar explicar una història tan personal o t'ha ajudat en tot el teu procés?
No, ni una cosa ni l'altra. És la meva feina i és una feina que m'encanta i m'apassiona, però està tractada així com a feina. Però això que deia de l'equip...
és un equip que, evidentment, si l'haguéssim pogut pagar, no l'hauríem pagat, perquè només per un sou normal de totes aquestes persones que són professionals del teatre... Són de primera fila, a més a més. Exacte. Llavors, el que ens va passar és que nosaltres vam intentar trobar finançament, no va ser possible, i vam dir, mireu nois, ja teníem tot l'equip muntat, no la podem estrenar.
Aquesta obra s'estrenarà, aquest projecte és de tots i el tirem endavant.
que no cobrem ni un duro. I aquí estem gràcies a la subvenció, perquè en definitiva és una subvenció. Treballar a la gratis és que estem subvencionant els mateixos professionals del teatre. I tota aquesta gent que he anomenat, i més la... Tothom. La Mara Glent, que ens ha fet el vestuari. La Laia Montañés, que ens ha fet el disseny. Les actrius. La que canta. La Mara Uspila.
Tots hem treballat voluntàriament. I a més a més, també ho he de dir, vam fer un vercami, que ens va anar molt bé, i tenim 117 micromecenes, és a dir, persones que van posar el seu gra de sorra econòmic.
que són moltes, 117 persones que han vingut a veure l'espectacle i que de fet són ells els esponsors i els que han pagat la producció d'aquest espectacle. Escolta, parlant d'això, vau llançar unes paperetes. Jo vaig agafar una perquè jo soc molt curiosa.
i posava registre d'agraïments i posa molta gent amb noms i cognoms, a vegades no, però en dedicatòries com la complicitat i la paciència d'una d'elles.
la dolça, la que et fa sentir únic. Aquesta papereta què vol dir? Mira, aquesta papereta, ho dic també per la gent que no ha vist l'obra, que ho sàpiguen, és un moment bastant còmic de l'obra, dels moments més divertits, que parla del registre i de la burocràcia, que et pots trobar en un moment com vas a registrar un nen.
i més en una situació pràctica com aquesta. No te'l volen registrar perquè està... Sí, sí. Llavors, finalment, quan aconsegueixen registrar el nen, li donen el paper com del registre. Llavors nosaltres aprofitem per fer una festa amb una cançó molt explosiva i llencem com si fos confet i llencem uns papers que suposadament són del registre. I els llencem al públic. Llavors nosaltres vam aprofitar aquest moment per agrair a totes les persones
que no surten en el programa demà, és a dir, que no estan treballant allà dia a dia o que no formen part de l'equip perquè l'equip ja surt en el programa demà. Però clar, nosaltres agraïm a molta altra gent que aquest projecte s'hagi tirat endavant. Sí, per exemple, la mare de la Maria, la mare de l'Aleiri, els pares de l'Ugo, l'àvia de la Jana. Em va sorprendre això, perquè suposo que és gent que d'alguna manera t'han acompanyat al llarg que s'ha estat escrivint aquest text. Exacte.
I una altra cosa que et volia preguntar Gemma, ja acabem aquí perquè ja no tenim més temps. A veure, la obra surt amb molts personatges, amb aparicions molt curtes, però molts personatges. Això ho vas escriure així, com s'ha posat en escena, o tenies previst que aquests personatges fossin cadascú un actor o actriu? No, no. Jo tenia clar que aquesta va començar sent un
gairebé monòleg, és a dir que tot està explicada amb una sola veu, que és la de la mare. El que passa és que aquesta mare, ella per si sola, no és capaç d'explicar la història. O sigui que no és que tu escrius una obra i després veus que tanta gent no es pot fer perquè és molt car el muntatge i fas aquest joc tan teatral que és... No, no va ser això. No, la cosa és que bàsicament
A mi m'interessava el punt de vista d'aquesta sola veu i de l'element del personatge. L'amiga és la que ajuda a explicar la història i no és que es converteixi en altres personatges, és que quan tu expliques una història dius i el doctor va dir i ho dius. Doncs una mica ell, la Tata, que fa tots aquests personatges, fa això. Des del primer moment estava pensat de fer-ho així, no va ser una adaptació.
Un gran espectacle, no gran perquè és de petit format, però amb una molt bona interpretació, amb una història que interessa molt, que passa des de la il·lusió fins al drama, evidentment.
Però que tampoc és curiós perquè tampoc apreta massa el drama. O sigui, no és allò que estiguis plorant... No sé, a la Carme si li va passar... Jo vaig plorar. Tu vas plorar? Ah, sí? Doncs jo vaig pensar... Jo vaig pensar... Està parlant d'un tema tan horrorós com pot ser perdre un fill, però no apreta en el moment que puguis plorar.
És una tragèdia, però no és un drama. És una cosa molt heavy.
però no en fem melodrama. Exacte, exacte. Bé, doncs Gemma, Brió, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies. Una molt bona feina, un molt bon treball. I espero que surti molts bolos i que puguis recórrer Catalunya amb aquest llibert, que és magnífic i una història fantàstica. Moltes gràcies. Gràcies, Gemma. Gràcies, que vagi bé. Adéu, bon dia.
Doncs Maica, hem d'acabar, se'ns acaba el temps. Avui hem de deixar-ho aquí. La setmana que ve parlarem de més teatre. La setmana que ve és festa. Ens hem de remetre l'altre. Avui hem fet una curiosa selecció. Hem fet una òpera, hem fet un drama. Una mica de tot. Perfecte. Que vagi molt bé. D'aquí a 15 dies ens veiem. Adéu, bon dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Passa un minut de tres quarts d'una del migdia.
I ara és moment de parlar de vins amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia Astrid, què tal? Bon dia. Avui per parlar d'un vi, que ens has dit que és un vi de les set varietats recuperades. Exacte. Avui us porto un vi que fa el celler Partida Creus, estan a la població de Monastra, Baix Panarès, sense denominar-se d'origen.
treballen en ecològic, fan vins naturals... I fan una etiqueta molt xula, que m'agrada molt. És allò que dius... és clara. Sí, sí, amb aquest vermell suau. Que és una mica el color del vi. Jo encara no l'he tastat.
Aquest vi. Vaig anar a l'any, no sé si estiu o tardor, vaig veure les vinyes. 7 varietats recuperades. Sabem que els últims anys varietats de raïm que igual no interessaven, donaven poc color o no eren gaire...
A la moda, o vistosa, sí, és una bona paraula, gaire vistosa. Doncs moltes es van arrencar i es van plantar d'altres, sobretot forànies. Molts cabernets, molts merlots... No sé per què és allò que sempre n'hi ha unes que són com de més classe.
Llavors, ells... és un matrimoni italià, el Massimo i l'Antonella, i ja fa uns quants anys que els tenim vivint aquí. Llavors, ells arriben i el que volen és recuperar tota la història, tot el patrimoni que hi n'hi ha en aquesta zona. Llavors, hi ha una finca, un hort, podríem dir, on hi ha aquestes set varietats de raïm. Te les llegeixo perquè no se m'oblidi cap. Alguna sí que sona més.
La garnatxa negra. Sí, aquí n'hi ha molta, però també se n'havia arrencat molta, sobretot de la zona del Penedès.
No em sona tant. No sona tant. Sabem que n'hi ha a l'ull de Llebre. No sé si està gaire emparentada, però podria ser-ho. A més, totes són molt autoctones de... ja no catalanes, sinó, a més, de la zona. El sumoll. El sumoll també n'hem sentit a parlar. D'aquí no res en testarem. Aquí a Sant Lluís n'havíem tingut. Te'n recordes que vam parlar l'any passat? Tens raó. Caixal de Llob.
Nom curiós. No l'he tastat, el raïm, com a tal, però crec que és allò que dius avui en dia. És un via. A la veritat, un queixal de llop i crec que té un cert impacte. Segurament. Samsol, la samsol, que és la carinyena. Garrut, que sona així una mica com a bast. Quins noms, eh? Trapat, que a Trapat n'hem tastat. També en trobem molt a la Conca de Barberà.
I, a més, estan varemats amb aquest ordre. En qüestió de 7 dies es varem a cada varietat de raïm. Per tant, per començar es fan 7 varemes. Que dius, ja Déu-n'hi-do. Llavors, a mesura que el van collint, estan trepitjades amb els peus, com es feia antigament. Ells segueixen les fases llunars,
I bé, estan rebutjades amb els peus, s'utilitza la rapa. La rapa és el tronc central. I cada una dona les seves qualitats. Per exemple, el garrot seria la que potser donaria més color. Sabem que el somoll, el trepat, són pobrets de color, però ens aporten més acidesa. I cada varietat de raïm dona el seu què. Només s'han fet 4.000 ampolles. És el primer any.
És poc, no? És molt poquet, però és això, és una sola parcel·la bàsicament. El color... És aquest vermell suau que dèiem ara, no? És un vermell suau, és allò que... Sembla que sigui el color, ara en diràs de tot, però com del bim gasosa, no? Fins i tot, pot recordar? Te'l pot recordar perquè té un punt èrbol, no està filtrat. A mi em recorda moltíssim a l'ama grana.
És veritat, és aquest color, no és cirera, sinó que és més... Exacte, perquè és allò que dius, no et predomina excessivament el vermell, no? I fins i tot té un punt així com més grisós, i em recorda això, el suc de magrana, de síndria quan és allò tan vermella. L'olorem? Vinga, a veure.
Molt complexa, eh? Sí, sí, no és habitual. No, avui és allò que dius... És fort, és intens. Exacte. Em recorda pètals de rosa. Potser és que les últimes hores, per sort, he pogut olorar roses. Ben fet, també s'ha de fer. Doncs és allò que em recorda, el trobo molt floral.
Ara entrant a Can Gynastà, per exemple, que estan totes les plantes en plena explosió, ara és molt bona època, sobretot si ha estat plovent i així, que els aromes encara sobresurten molt més si anem passejant per aquí pels jardins. I aquest vi és això, em recorda que s'hi ve com un jardí de flors.
És intens però tampoc peca excessivament. No és agressiu i l'alcohol no es nota. Per què? Són 10 graus i mig. Molt poquet. Clar, és veritat. És com un vi diferent, doncs, no? En aquest sentit, vull dir que la manera de prendre-se'l potser també és diferent. No és un vi per prendre per dinar o alguna cosa així. Testem-lo. Ok, a veure. Testem-lo, acabes molt ben encabinada.
Mira, pell de gallina, eh, se'n posa. És àcid. I una bona càrrega d'acidesa. I llarga, és allò que dius, i molt agradable, perquè se't queda... just aquí al davant. Dolç? No. No. Jo ho he plantejat, eh, dic a veure si trobaré un puntet de sucre residual o així, el tindrà tampoc grau. No. És fàcil.
és gustós, és molta fruita, i la cidesa aquesta és allò que dius quasi bé et convida a més. Què seria? Un vi rosat, un vi negre? És un vi. Tu ara deies que potser seria un vi allò de... potser no per menjar, sinó allò...
Clar, clar, com per prendre de part, no? No costa d'imaginar-me el combinent. O a totes hores. És aperitiu, exacte, de mitja tarda, potser. Doncs mira, parlant abans amb l'Antonela, ells el que busquen és que sigui un vi social. A veure. O sigui, me l'has definit. Vaig aprenent a l'street. Jo em costa molt, no soc gens experta, no m'ho he demanat vins, però... Que ningú pensi que he parlat abans, no? No he parlat des de fa 15 dies. I realment és això. Sí.
A més és lleuger, fresc, molt fresc. La temperatura ronda ara, calculo, perquè és difícil de calcular, els 10, 12 graus. Tampoc el porto fred, tampoc vull que pequi de calent, però és allò que dius, realment és un vi molt per disfrutar-lo. I el sol, sí que li podem trobar altres menjars.
No, no, no, no.
Clar, per si sol té molta força, però és difícil. Has frit aquest vino, també. No és apte per tots els paladars. No, és el que tenen els vins naturals, que és allò que dius, no són aquells vins perfectes, amb aquells genomes que es ve reconeguts per tothom. Clar, ja busquen això, no, també, aquesta essència. Exacte, la naturalitat total. Exacte, és el màxim reflex del que és el raïm, del que és la vinya.
Ells en el seu celler els caps de setmana també tenen servei de restaurant. Llavors, no penso suggerir cap àpat ni cap plat, sinó que la gent quasi bé es deixi... fer una escapada. I fer una escapada a monastra i anar-nos a veure. L'Antonella cuina, que és una meravella, perquè a més t'ho fa tot el moment. Ah, ostres, déu-n'hi-do. I la pasta fresca és...
No sé si dir-te que el vi, la vinya o ells són el reflex a un de l'altre.
Tot el temps transcorre amb tranquil·litat, amb pausa, tot està fet al moment, tot és molt de carinyo. És allò que dius, nyan, hi ha molta passió, molt d'amor, i tot està pausat, les produccions els seus vins.
Són molt limitades. Igual que aquí tenim tota aquesta col·lecció de varietats de raïm, que per si soles no donarien per fer un sol vi, però sí que tenen altres varietats que també estan recuperant, com per exemple el garrut.
que fan una ampolla amb tap de suro i una altra amb tap de vidre, perquè el vidre és diferent. Fan un vinyater, un sumoil vinificat en blanc. La veritat és que és un celler per a deixar-s'hi perdre.
amb aquest tap que és de cera natural que més ara te'l deixaré olorar. Tot natural. Fa olor realment de la cera d'abella. És que fins i tot... Tot cuidat, cada detall. No s'escapa res. Estan en conversió en ecològic, però és això, ells treballen amb natural, no hi ha sulfores afegits, i clar, el que tens és això, un vi molt viu.
i que a més és això, està en constant evolució. Molt interessant. És molt atractiu. I aquest cap de setmana, que espero que faci bon dins, ja a Sant Jordi celebrem Sant Jordi. Tots els dies, dissabte i diumenge, matí i tarda, totes les hores. Sí, anem una mica al límit. Exacte. Doncs això també és un bon...
Elisient, de cara a Sant Jordi. Tot està lligat, que hi ha tasse literària també. Dissabte a la tarda la teniu. Intentaré fer una mica de recopilació perquè tenim un poeta que em sembla que llegirà Joan Vinyoli.
És un senyor gran, molta experiència, mestre de mestres, i jo el que vull fer aquí és tornar una mica als inicis. Ara fa dos anys que vam començar a fer els tastos literaris amb el Celler Pascona, va ser el primer. Ell cada any intenta col·laborar com sigui i tornem amb el que és el seu vi al petitó.
Ens anem fent grans però tirem un palet enrere. I el diumenge acompanyarem la presentació del llibre de l'Arnau Cònsol sobre el General Prim amb un vermut. Ben fet, doncs ens agrada molt. Ja ho sabeu, animeu-vos a participar-hi en aquests tastos literaris amb vins aquest cap de setmana. I aquí cada dijous, sabeu que teniu una cita? Dijous que ves festa a Astri. Dijous que ves festa, 1 de maig.
Ja t'ho comunicaré però el dijous 8 de maig farem un tast de formatges amb el nom de Tasta Emocions. Buscarem 6 formatges artesans catalans que us acompanyarem amb 6 vins també per emocionar.
Doncs promet, promet molt tot això. En parlarem, per tant, d'aquí 15 dies. En parlarem el dia 8 mateix. Exacte. Que vagi molt bé a Street. Igualment. Bon cap de setmana literari, també. Adéu, bon dia. Adéu.
I aprofitem també per acomiadar-nos, tan que en canvi aquest just a la fusta d'avui, dijous 24 d'abril, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, bons serveis informatius i a la producció del programa. Avui hem parlat amb Diego Marcos de la llibreria de recenya, amb Jordi Farrás de Floreto, també amb la Pilar Sampao, que avui presenta el seu últim llibre, un llibre de contes, a més a més el seu debut en aquest tema dels contes, a Can Gynastà. Hem fet tertúlia amb la Joana Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló, hem parlat amb la directora de l'escola braçol municipal Marex d'Elia Risques,
també de teatre en la Meca d'Oeñas i la Gemma Brió, autora i directora i actriu protagonista de l'obra de Llivert, autora i protagonista, i també de vins, ara mateix, amb l'Astrigosta i el Dàlcel de Can Mat. Us ha parlat Carme Verduy, tornem demà, des de les 10, i fins a la una. Que vagi bé, que passeu un bon dijous.
Ara escolta Estradiu d'Esfer, sintonitza Estradiu d'Esfer, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'Esfer, 48.1, ràdio d'Esfer,
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Pilar Sant Pau presenta aquest vespre el seu nou llibre Can Gynestà. Gent que plora en silenci és la immersió de la dietista en els contes o relats per a adults amb històries quotidianes que tothom ha viscut algun cop a la seva vida. El prolac l'ha escrit el poeta sant justenc Joan Margaré. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Noticias d'Edició migdia d'avui dijous 24 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Avui ple municipal es tractaran 4 emocions, entre elles un document sobre l'actualització dels valors cadastrals. Serà avui a les 7 i dilluns es convoca un ple extraordinari per a escollir els membres de les meses electorals per a les eleccions europees. A l'informatiu parlarem de com va anar la Diada de Sant Jordi ahir al municipi. Pel que fa al nivell de vendes de llibres a la llibreria ressenya es manté en relació a l'any passat i la venda de roses també va ser molt positiva per a Floreto.
I l'Ajuntament de Sant Just estudiarà la creació d'un segon camp de futbol de gespa. L'Alcalde ha anunciat que la idea és construir un camp de futbol gespa més petit, com ara de futbol 7, damunt del de terra, però no serà a curt termini.
Molt bon dia, Pilar Sant Pau presenta aquest vespre el seu nou llibre, Gent que plora en silenci a Can Ginestà. Amb aquest llibre, la dietista s'estrena en els contes o relats per a adults amb històries quotidianes que tothom ha viscut algun cop a la seva vida. El llibre, precisament, va ser un dels més venuts ahir per Sant Jordi a la llibreria ressenya de Sant Just. Sant Just Notícies.
Gent que plora en silenci és el primer llibre de relats de la dietista Pilar Sant Pau. És un llibre que ha trigat entre 10 i 12 anys a escriure i que ha vist la llum recentment. Sant Pau el va començar a escriure per ordenar pensaments i emocions per tal de veure'ls amb distància d'una manera més clara. Ho ha explicat el Justa Raffosta. Sempre escriure penso que és una manera de posar a ordre els teus pensaments interiors, que a vegades no saps com racionalitzar tot allò que et passi, i comences a escriure per entendre't, sobretot per entendre't a tu.
i anava escrivint coses que em passaven a mi o la gent del meu voltant o pacients meus, sensacions que tenia i les anava ordenant. Avui Sant Pau el presentarà Can Gynestar a les 8. La dietista assegura que l'ha anat escrivint mica en mica i que el va començar fa uns 12 anys. Ha trigat tant de temps perquè, segons diu, volia ajustar-se a la veritat al màxim possible. Jo he intentat que al llibre no hi hagués coses que s'allunyessin de la veritat i allunyar-se de la veritat vol dir ficar coses per ficar coses.
I per a tensar-se la veritat cal traure molta palla. La vida està plena de palla i la cal traure. I a vegades necessites distància i repetició. Un dia l'escrivia un relat, passava un mes i tornava.
que passava 15 dies i tornada i sempre anava traient coses, anava traient coses. El nou llibre de Pila Sant Pau recull un seguit de contes per a adults que expliquen situacions quotidianes i on molts lectors poden sentir-se reflectits. Sentim de nou Pila Sant Pau posant alguns exemples. Com per exemple aquest gest de sortir de casa de pressa perquè tens una persona malalta a casa que no te botones ni el jersei i surts de pressa perquè més que sortir és una escapada.
És una escapada difícil.
que la persona s'hi trobi reflexada. El poeta de Sant Justenc, Joan Margarit, ha estat l'encarregat d'escriure el pròleg del llibre de Pila Sant Pau. Gent que plora en silenci, es presentarà avui a les 8 del vespre a la sala Isidor Cònsult de Can Ginestà. Sant Just Notícies.
Ara passen cinc minuts de l'una del migdia i parlem d'altres qüestions. En clau política, el ple municipal d'abril tractarà l'actualització dels valors cadestrals a través d'una moció que presenta l'equip de govern. És un document relatiu a l'aplicació dels coeficients d'actualització dels valors cadestrals a Sant Just tot plegat arrel de la Llei de Presupostos Generals de l'Estat. A banda d'aquesta moció, se'n presentaran tres més tot plegat, com dèiem aquesta tarda. Sant Just Notícies.
Una altra moció la presenten el PSC, iniciativa i Junts per Sant Just, per defensar el servei de control de mosquits que gestiona el Consell Comarcal del Barç Llobregat. També aquests tres partits presenten una moció en defensa del servei d'intervenció especialitzada en violència masclista de la comarca.
i la Corporació Municipal entra a ple un altre document per reducció institucional de la Declaració Universal sobre els sercius. A banda de les quatre emocions, el ple tracta de qüestions com l'aprovació inicial de l'Ordenança Municipal de Protecció de l'Arbrat i dels Espais Verts de Sant Just,
i una proposta d'acord sobre la modificació d'ordenances fiscals i preus públics pel curs 2014-2015. Aquests i altres punts es trobaran avui al ple municipal ordinari corresponent al mes d'abril a l'Ajuntament de Sant Just. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens i al final es farà un torn de precs i preguntes per part dels regidors i del públic assistent.
I també ho hem avançat en titulars. Dilluns es convoca un ple extraordinari per a escollir els membres de les meses electorals per a les eleccions europees. Serà a dos quarts de 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Els comissaris se celebren el dia 25 de maig i prèviament s'ha de fer un sorteig públic per a designar el president i els vocals de cada mes electoral. En aquest sorteig públic s'inclouen totes les persones del llistat de lectors de la mesa corresponent, menors de 70 anys i que sàpiguen llegir i escriure.
A partir del 65 es pot manifestar la renúncia en un termini de 7 dies. El president haurà de tenir el títol de batxillerat o el de formació professional de segon grau o el de graduat escolar o equivalent. Es procedirà de la mateixa forma pel nomenament de dos suplents per a cadascun dels membres de la mesa. El sortatge es farà amb el programa CONOCE, consultat de censo electoral en processos electorals, subministrat als ajuntaments,
gratuïtament per l'Institut Nacional d'Estadística. És per tant un tràmit legal que tots els ajuntaments han de complir abans de celebrar les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig. El ple extraordinari, com dèiem, serà dilluns a dos quarts de set de la tarda a l'Ajuntament d'Estan just.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen vuit minuts de la una, reprenem un tema amb el qual obrirem aquest informatiu. Sant Jordi es manté al nivell de vendes de llibres a la llibreria ressenyat de Sant Just per la Dia de Sant Jordi aquest any i el passat. El volum de vendes és bastant similar. Enguany, però, no hi ha hagut un títol destacat per sobre d'altres. Sant Just Notícies.
Com ha passat arreu de Catalunya, en no ficció. En català, un dels llibres més sol·licitats a la llibreria ha estat l'Analfabeta, que va salvar un país, de Jona Jona, son el més venut arreu del país. Tot i així, Diego Marcos, de la llibreria Resenya, ha assegurat que no hi ha hagut un guanyador clar a l'establiment. No es pot parlar d'un guanyador clar, per dir-ho així. Exacte, hi ha hagut molta varietat, molta. Sí que s'ha venut l'Analfabeta, però no ha estat com altres anys que hi havia un títol allò que tirava i...
i deixava l'ombra a la resta. Han venut molt de cares santos amb el desig de xocolata, que és el premi Ramon Llull. S'ha venut també bastant els embaixadors de l'Albert Villaró, que és el premi Josep Pla del 2014.
Pel que fa a la no ficció en castellà, un dels llibres més demandats a Catalunya ha estat la gran desmemòria de Pilar Urbano sobre la vida de l'expresident del govern espanyol, Adolfo Suárez, mort recentment. A Sant Just Prou, un altre llibre sobre Suárez ha triomfat més que el de Pilar Urbano, el del periodista Fernando Onega. Puedo prometer y prometo. Jo estic sentint por ahir per altres emissores. El que més ha venut és el de la Pilar Urbano de Suárez i en no ficció. Aquí hem venut el del Suárez, però el del Fernando Onega,
La gent venia, potser es mirava el de Pilar Urbano, és un llibre que és de mil pàgines, i en canvi el de l'Ònega és un llibre que deu ser 300 pàgines o alguna cosa així. Diego Marcos també ha assegurat que el darrer llibre de Pilar Sant Pau, Gent que plora en silenci, que es presenta avui a Can Ginestat, també es va vendre bastant ahir. El propietari de ressenya també ha destacat altres títols. Molt a prop, molt a prop, també en castellà, i no ficció.
de les vendes que hem fet de l'analfabeta, el llibre del Wyoming, el No estamos locos, sí. No ficció en català, el que lia en jornet, i un que a mi m'ha sorprès molt, perquè és un llibre que ja venia de l'any passat, que és el Wonder, la història d'aquell nen que no tenia ni supers poders, ni havia quedat orfa, ni res d'això, sinó que era una història una mica de superació personal.
Marcos també ha apuntat, com a molts reclamats, els llibres de Gabriel García Márquez, sobretot Cien Años de Soledad i El Guardián Invisible de Dolores Redondo. Pel que fa a les roses, l'altre element típic de Sant Jordi, la que més va triomfar ahir a les fluisteries de Sant Just i a les paradetes del carrer era la rosa vermella. Jordi Ferras, de Floreto, n'ha parlat al just a la Fustam. La vermella és la típica. Aquesta no pot fallar. Jo crec que l'única que no he trobat que no s'ha vengut tant és la del Barça.
L'any passat es van vendre molt. Aquest any no se mongu tantes. O l'agafen taronja o l'agafen blanca. Hi ha qui només vol la rosa blanca, però poca gent. La tradició d'aquí, mantenim la tradició de Catalunya, que és la nostra, que és la rosa vermella.
I en relació al nivell de vendes, Ferras considera que la jornada va anar molt bé, però pitjor que l'any passat. Però no perquè la gent comprés menys roses ahir, sinó perquè l'any passat el nivell de vendes va ser excepcional. Jo crec que dintre de tot va anar molt bé. No va ser com l'any passat, perquè l'any passat jo vaig trobar que va ser una cosa molt excepcional. Es va vendre molt l'any passat i aquest any ja en principi les previsions que tenien els majoristes també no eren com l'any passat.
es van importar menys roses de l'Equador i de Colòmbia, que són la majoria d'on venen, i se'n van importar moltes menys. I els n'hi han sobrat bastantes. Recordem també que la venda de roses seguirà aquest diumenge al matí als jardins de Can Gina està en la celebració de la diada de Sant Jordi a Sant Just.
amb tota la informació local a Sant Just Notícies. Aquest Sant Jordi i Sant Just s'assuma a la campanya Reciclar Cultura. És una iniciativa de la Fundació Servei Solidari que promou allargar la vida dels llibres que ja no utilitzem, col·laborant amb una bona causa, fer cursos d'alfabetització per a persones no vingudes.
Sant Just Notícies. La campanya Recicla Cultura consisteix en donar llibres per tal que altres persones els puguin comprar per un preu simbòlic. Amb aquests diners es financeran els cursos d'alfabetització que s'imparteixen a prop de 2.000 persones cada any. Fins al 9 de maig es poden donar aquests llibres a Can Ginestà. El regidor de cultura, Sergi Seguí, ha donat més detalls al Just a la Fusta. Recullir llibres vells que la gent tingui a casa, que no els utilitzi, en comptes d'anar a la deixalleria o al...
o a la brossa de paper, que els portin a Can Ginyastà fins al 9 de maig. També el dia 27 d'abril hi haurà una parada a fora als jardins de Can Ginyastà i després a la festa de la plaça de pau el 10 de maig també serà un punt de recollida i a més a més de venda. El que fa aquesta entitat és recollir tots aquests llibres i després posar-los a la venda a un o dos euros i tots aquests diners que es recollen van al casal d'infants del Raval.
Doncs els llibres es poden donar a Can Ginestà fins al 9 de maig, però com sentíem el dia 10 també hi haurà un punt de donació a la plaça de la Pau, en el marc de la festa de la Pau de Sant Just. A més, durant la diada de Sant Jordi diumenge també hi haurà una parada de recicla cultura als jardins de Can Ginestà.
I a Sant just de fet estem celebrant Sant Jordi durant tota la setmana, perquè cada dia s'ha programat un munt d'activitats per a tothom i una de les jornades grans serà diumenge. Com ja és tradició, als jardins de Can Ginnestà se celebrarà la Diada de Sant Jordi amb les entitats del poble a partir de les 10 del matí. Entre altres propostes hi haurà parades de llibres i roses, portes obertes a Can Ginnestà i a les exposicions que hi ha instal·lades, com ara la de just 4