Fins demà! Fins demà!
Movimiento Ciutadano aspira a obtenir fins a tres diputats a les eleccions europees del 25 de maig. S'hi ha mostrat confiat el candidat Javier Nart en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. També ha donat per segur que Ciutadans acabarà fent el salt definitiu a la política espanyola i s'acabarà presentant a les pròximes eleccions generals.
L'aviació civil de Malàisia afirma que els objectes que han detectat els satèl·lits xinesos i que podien tenir relació amb la desaparició de l'avió de Malàisia Airlines són una pista falsa. L'avió continua desaparegut i no es descarta cap possibilitat en aquest cas. Avui declararà com a testimoni el judici per l'hotel del Palau de la Música l'exconseller d'Economia Antoni Castells. Ahir l'antiga cúpula d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona va defensar que el projecte era d'interès públic i que beneficiava el Palau, l'entorn i també l'escola La Salle.
La cancellera alemanya Angela Merkel defensa la integritat d'Ucraïna. La mandatària considera il·legal el referèndum de diumenge a Crimea per l'anecció a Rússia, la declaració d'independència del Parlament Crimea i l'enviament de tropes russes a aquesta península.
Avui es publica Això és tot, l'últim llibre de James Salter, que suposa el seu retorn a la novel·la després de 30 anys. Salter, un dels referents de la literatura nord-americana, narra la història d'un exoficial de la Marina que, en tornada a la Segona Guerra Mundial, troba feina com a editor. Catalunya Informació.
Els esports serà també titulars. El Barça torna als entrenaments d'aquí a una hora amb la satisfacció per la classificació per quarts de final a la Champions i la bona imatge oferta davant el Manchester City. Avui Europa League amb els partits Sevilla-Betis i Ludo Goretz de Bulgària-València. Avui també comença la Copa de Futbol Sal amb el partit Barça-Tudela. Amb Ater Polo se sabrà la seu de la final a 4 de la Champions femenina. Sabadell ha presentat candidatura.
I al temps hi haurà núvols compactes al sud i fins a mig matí poden caure alguns ruixats a les Terres de l'Ebre. Temperatures una mica més altes a primera hora, tret del Pirineu, on han tirat cap avall. La tarda serà assolellada, tot i que hi haurà alguns núvols al prelitoral. Les màximes tornaran a tocar els 20 graus. Ara mateix a Barcelona tenim 13 graus a Girona, 7 els mateixos que a Lleida i 13 graus a Tarragona.
Passen 4 minuts a les 10. Just a la posta.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta, d'avui dijous 13 de març.
Un programa amb moltes coses, començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb l'Andrea farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia i, a més a més, tindrem també la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius. I encara més coses, en aquesta primera hora parlarem de la biblioteca amb la Rosa Maria Vallès, la seva directora.
A les 11 i 10 ens revistarem el nou president de l'Associació de Veïns de Sant Just, José Miguel Sebastián, que va ser escollit en assemblea divendres passat. I cap a dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, el Jordi Agulló, la Lina Santa Bàrbara i la Montse Larrea.
I a la tercera hora tindrem el Frederic Planes per parlar del concurs de la Reial Societat Canina, que serà aquest diumenge a Sant Just. També tindrem el món de l'absurd de la Lea Ardenuí. Avui ens parlarà de modes absurdes. I acabarem parlant de vins, com cada dijous, amb l'Àspli Goldstein del Celler de Can Mata.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Just a la posta.
Saludem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, comencem parlant de l'Ateneu. Sí, perquè ahir vas poder parlar amb el president de l'Ateneu i va explicar que l'entrada del cau a l'entitat no es faria efectiu a començaments del curs que ve. Encara s'han d'enllestir moltes coses abans que l'agrupament Escolta Martin Luther King instal·li a l'Ateneu la seva seu i la més important, de fet, és fer una bona reorganització de l'espai disponible a l'entitat.
La idea de les parts implicades és que el cau tingui la seva seu al local de la CEAS, però és una qüestió que s'ha de tractar en junta. Tothom veu positiva l'entrada del cau a l'Ateneu, tant el cau com l'Ateneu com la CEAS, però també tothom té clar que les entitats han de tenir el seu propi espai. De fet, això és el que explicava ahir el president de l'Ateneu, Albert Macià, al programa.
Estem buscant el talla, encara, Andrea, perquè no m'he quedat bé amb el nom i comença Mataneu? Sí, exacte. A veure si trobem... Error, eh? Perquè pensava més refiat, ja el tinc, ja el tinc, ara sí. Podem seguir explicant més coses, si vols. Ara podem sentir.
La Junta, en principi, pensa que majoritàriament el joc prioritàri és el lloc on està a les CES, però les CES també podria mantenir allà un petit espai per poder donar sortida quan hi ha les activitats que fan ells usant al pati. Jo crec que tot això és qüestió de plànols i de moure possibilitats. Jo crec que és fàcil arribar a un acord.
Macià, per tant, ha dit que veu difícil que el cau entri a l'Ateneu el curs que ve. Ara s'està valorant el cost de les obres i analitzant els espais disponibles. A més, a finals d'aquest curs, recordem que el cau es quedarà sense els locals de l'església, ja que no els renovarà la cessió de l'espai que ha utilitzat durant tots aquests anys. Per tant, s'hauria de buscar com a mínim una solució provisional per establir el cau. Per tant, segueixen les converses entre l'Ateneu, les CES i el cau per instal·lar la seu d'agrupament Escolta a les instal·lacions de l'Ateneu, també per
amb la intervenció de l'Ajuntament, que també ha d'estudiar com s'habilitaria aquest espai. Molt bé, parlem de més coses, Andrea. Seguim parlant de trasllats, en aquest cas d'un altre servei, perquè l'organisme de gestió tributària de Sant Just es trasllada dilluns al passat de Sant Lluís, número 6. Ara, aquesta oficina se situa a la plaça Verdaguer, a uns 50 metres del futur local, per tant, no van gaire lluny.
L'organisme de gestió tributària és l'organisme autònom de la Deputació de Barcelona que s'encarrega de la gestió i recaptació dels ingressos de dret públic de l'Ajuntament de Sant Just, és a dir, que ajuda el consistori a gestionar els ingressos que acorden conveni. Per tant, a partir de dilluns, l'oficina se situarà al passatge a Sant Lluís, número 6, justament al costat de la floristeria L'Arrel i a 50 metres d'on es trobarà mateix. Molt bé, doncs un canvi d'informació de servei. Exacte.
I acabem parlant d'agenda? Sí, d'una activitat que tindrà lloc aquesta tarda. Avui es donaran a conèixer algunes eines del mil·lenari per estalviar en el rebut de la llum. És conegut que el preu de l'electricitat no ha parat d'enfilar-se, especialment en els últims anys, una cosa que fa que cada cop estem més pendents i ens fixem molt més en el rebut de la llum. I per això, aquesta tarda, Aniola Esquerra, responsable de projectes de l'empresa Ecoserveis,
doncs impartirà aquesta xerrada per donar eines per poder estalviar en el rebut de la llum. Explica Esquerra que parlarà de com estalviar, per exemple, amb una sèrie d'eines que poden aconseguir un estalvi de fins a un 25%, amb mesures senzilles, tipus tenir en compte el desgel del congelador o deixar 5 centímetres entre la nevera i la paret perquè gasti menys.
La xerrada amb Aniola Esquerra sobre l'estadi energètic serà avui a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social al Mil·lenari. S'adreça bàsicament a gent gran i a socis i sòcies de les associacions de veïns de Sant Just, però és oberta a tothom, i a més es recomana portar un rebut de la llum de casa per posar en pràctica el que s'expliqui i anar mirant sobre la marxa tot el que vagi explicant Aniola Esquerra avui. Doncs interessant també aquesta xerrada.
Recordeu que teniu més notícies, com sempre, a partir dels butlletins horaris i també, com és habitual, a la una en punt del migdia. Ara, de seguida, repassem més notícies en clau més d'actualitat general. El que fem, però, com sempre, ara és parlar de música. Ens està entrant molt baixeta aquesta cançó, però de seguida agafa força.
Són els Yak, aquesta cançó es diu Middle Sea, forma part del Glow and Behold, que és el seu últim disc de l'any 2013, només en tenen dos, el primer era del 2011, un disc que el primer sí que el conec, que es deia Yak també i que m'agradava molt, aquest reconec que no... Yak amb J o...? Yak amb Y, Yuc. Ah, Yuc, molt bé.
No sé si és brunciallac, suposo. No ho sé. N'hi ha idea, n'hi ha idea. Però bé, en tot cas, tenia cançons com aquesta, el primer, potser alguna us sona. Jo era més tranquil·let, trobo. Són catalans? No, no, no. Ah, és que no ho han dit. No ho he dit encara. Jo crec que són... Sí, que és aquest to.
Diré que són americans, però no tinc la informació. Anglesos, mira, sí que la tinc. Són anglesos. Van començar el 2009 i bé, tenien molt bones crítiques de la premsa especialitzada i tot plegat. Un s'ha influenciat per bandes com Pateman o Dinosaur Júnior. I després del seu llançament, el primer disc, el 2011, van anunciar també que marxava el seu líder principal, que era Daniel Bloomberg, a principis del 2013. I llavors el seu guitarrista Max Bloom va prendre les regnes de la banda,
i complint les expectatives amb la publicació d'aquest nou disc que va arribar el 2013. Aquesta que estem sentint forma part del primer, per tant millor que ens anem a descobrir alguna cançó del segon disc. Aquella que hem escoltat no m'acabava de convèncer, crec, i aquesta té un punt... No, comença bé. Estava bé.
Aquesta es diu Out of Time i forma part també d'aquest últim disc que la presenta en Awey al City Hall de Barcelona. Les entrades costen entre 15 i 20 euros des de les 9 de la nit i també hi haurà April Fool's Day. Molt bé.
Fins demà!
Prophecies been made. I belong in the hill. Holy shit. Underneath the gray skies. Still with me, still with the fire. Living on the outside.
Fins demà!
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Fins demà!
Sí, avui parlem d'Església totalment, tots els diaris en parlen. El diari ara ens diu Francesc Any 1, pontificat reformista, i ara es pregunta què ha canviat i què no canviarà. Fan una valoració del primer any del papa francès com a pontífax. I també llegirem alguns articles relacionats amb aquesta notícia, de Francesc Torralba, Joan Estrup, Pere Micaló, Lluís Busquets, Jordi Ellisterri i Sandra Buixaderas.
Al periòdico també ens parlen de l'Església, en aquest cas ens diuen que Blázquez un gest al papà francesc. Cristians de base i teòlegs confien que el substitut de Rouco Varela renova l'Església, de fet és el tema del dia al periòdico. I a l'avantguàrdia també ens diu que el moderat Blázquez presidirà la conferència episcopal, després de l'anunci de la marxa de Rouco Varela.
Per tant, avui podríem destacar que l'Església Catòlica és, d'alguna manera, la protagonista principal als diaris que tenim sobre la taula. Molt bé, doncs ens fixem ara, però, en els digitals. Per exemple, el 3-24, que ens obre per denors de política, Ciu i Esquerra proposen que el decret de pobresa energètica s'apliqui durant tot l'any. És una de les notícies que s'ha suggerit del ple del Parlament que s'està fent avui. Després també se'ns parla d'aquest any del canvi a la ciutat del Vaticà.
I Amazon, que vol instal·lar un gran centre logístic al Prat de Llobregat.
La polinizació, també notícia destacada, el 3-24, que estaran en nivells més alt, atenció als al·lèrgics, dels últims 20 anys. I més coses que tenim als digitals, l'Ara ens parla de la vinculació de Mas contra la pobresa, o sigui, la lluita contra la pobresa a l'estat propi, aquesta vinculació que ha fet el president de la Generalitat.
I a la Vanguardia se'ns diu també que les comunitats autònomes quedaran sense impostos propis i gent de suprimirà la capacitat autonòmica per crear atributs. Montoro vol evitar obstacles a la unitat de mercat. I més a punt sobre aquest famós avió que podia haver volat quatre hores després de desaparèixer dels radars. L'estimació de vol desvetllada pel Wall Street Journal es basa en la informació enviada automàticament des del motor del Boeing 797-200.
I Messi, que allaugereix, tranquil·litza el Barça, un entre els titulars d'aquest matí i després del partit d'ahir dimecres.
Més coses ens fixem ara en les imatges dels diaris d'avui, Andrea. Doncs la imatge més destacada avui, si més no, del tema comú també a les fotografies, passa pel partit del Barça ahir al Camp Nou contra el Manchester City. Tant al periòdico com a La Vanguardia veiem una imatge de Leo Messi celebrant un dels seus gols i al diari ara veiem una imatge de Messi marcant aquest gol, o sigui, en la jugada en què marcava el gol.
És, com deia, la fotografia destacada de la jornada. Al diari Ara veiem una foto gran del papa francès, que en aquest primer any, i també de Magdalena Álvarez, perquè ens diu l'Ara que la jutja imposa a Álvarez 29 milions de fiança, pel cas dels zeros. Al periòdico, a banda de Messi, veiem una fotografia de Ricardo Blázquez, el nou president de l'Església Catòlica, de la cúpula,
I a la Vanguardia, per últim, també veiem una imatge petita de Magdalena Álvarez, una altra d'un home que ha passat 26 anys al corredor de la mort i resulta que era innocent. És el que llegim a la Vanguardia. I també una imatge de la plaça Catalunya de Barcelona que ens diu la Vanguardia que la inversió privada revitalitza aquesta plaça de la ciutat.
Molt bé, doncs són les notícies d'aquest matí en clau d'imatge. Ens fixem ara en les notícies internacionals. Obrim la pàgina del que passa arreu del món. I què ens expliques avui, Andrea? Doncs avui ajuntem Ucraïna amb els Estats Units perquè el primer ministre interí d'Ucraïna, Arseniy Yatsenyuk, ha estat rebut per Barack Obama al despatxual de la Casa Blanca. A l'avantguarda ens diu Abel d'Obama.
a l'Ucraïna unida. El president rep Yatsenyuk en vigílies del referèndum a Crimea i ens diu La Vanguardia que per a un líder estranger ser rebut a la Casa Blanca costa mesos d'esforços, sinó que li preguntin a Rajoy que va trigar dos anys a reunir-se amb Barack Obama.
Diu, però Arseni Yatsenyuk és una cosa diferent. N'ha tingut prou en poc més de dues setmanes en el càrrec, no és un líder tradicional i Washington dona suport a Yatsenyuk, que va arribar al poder després de la insurrecció que va acabar amb la fugida del president Víctor Yanukovych. Moscou no reconeix el nou govern i des de la caiguda de Yanukovych fomenta la cessació de Crimea, la regió ucraïnesa de majoria russa.
I ens diu la Vanguardia també que la reunió de Barack Obama amb Yatsenyuk visualitza l'aval dels Estats Units al govern de Kiev i a l'Ucraïna Unida davant la possible anacció de Crimea per part de Rússia.
És una de les notícies en clau internacional. I ara ens n'anem cap a Turquia. La Vanguardia també ens explica la indignació rebrota a Istanbul. Enfrontaments mortals arran del massiu funeral d'un jove ferit per un pot de fum. Diverses desenes de milers de ciutadans, la majoria curts, socialistes i de credo a la vita, però no només aquests, van oferir a Istanbul la deu més sincer a Berkin Elban, l'adolescent de 15 anys, mort dimarts,
nou símbol de les protestes contra el govern del primer ministre turc, Erdogan. Elban va morir després de passar 269 dies en coma. El calvari va començar per un pot de fum llançat per la policia i que li va tocar en plena cara el juny passat. Des d'aleshores ha estat en coma. Finalment, malauradament, va morir dimarts.
Diu, però la violència continua. Les protestes d'ahir van derivar en enfrontaments amb la policia i van causar dues víctimes mortals més. Un jove de 22 anys va morir en un tirotetge a Istanbul i, d'altra banda, a Anatòlia, un policia va patir un infart mortal a causa dels gasos lacrimògens.
Doncs són les notícies internacionals, algunes d'elles d'aquest matí, les tenim als diaris en paper. I ara el que fem és mirar també diaris en paper, però d'altres anys, altres 13 de març, que és la data d'avui, de fa més anys. Per exemple, fa 20 anys, 13 de març del 94, els renovadors demanaven que guerra continués la nova executiva. Es parlava, doncs, del congrés del PSOE. També es deia que hi havia hagut una forta desacceleració de l'atur al febrer, que només havia crescut en 5.000 persones.
I a la imatge també hi havia el Barça, Stoikov i Romario, que havien marcat 5 gols al Barça, Romario i Stoikov posaven dret al Camp Nou, era una altra exhibició, estem recordant l'època, al final de l'època del Dream Team.
Més coses, 13 de març del 99, la notícia principal era d'aquest segrest de la farmacèutica d'Olot, les investigacions, perquè el titular era que la detinguda del cas Olot identificava el carceller, entre cometes, Iñac, i la descripció coincidia amb la de dues persones, una d'elles morta l'any 98. L'esposa d'Ullastre reconeixia que el Zulo estava al soterrani de casa seva.
En clau econòmica, l'IPC pujava l'1,8% i doblava la mitjana dels països de la zona euro.
I moria Yehudi Menuhin, un dels més grans del segle XX, el violinista, havia mort a Berlín en el 82, després d'una aturada cardíaca produïda per una bronquitis, i la imatge és la que ocupava la part principal d'aquest diari ara fa 15 anys.
En fa 10 se'ns continuava parlant de l'11M, tots contra el terror. 11 milions d'espanyols es manifestaven contra la matança de Madrid. Barcelona reunia un milió i mig de persones en una manifestació històrica. I la imatge és aquesta, el col·lapse de Barcelona al voltant de la confluència entre el passeig de Gràcia i la Diagonal.
molt, molt ple de gent i també se'ns deia que les proves apuntaven al Qaeda però el govern insistia en ETA. L'organització terrorista basca negava ser l'autora dels atemptats i després també deia que la policia declarava l'alerta màxima i reforçava la seguretat dels locals àrabs.
I també es deia que Europa temia que l'11M inicies una onada de macroatemptats. 13 de març del 2009, fa 5 anys, Govern i Generalitat es donaven 15 dies per pactar el finançament.
I també es deia que Seat era l'única marca amb pèrdues del grup Volkswagen. Una altra de les notícies d'ara fa cinc anys, tot i que també hi havia una punt més en clau teatral, Barcelona s'entregava al teatre de comèdia. Aquests eren els titulars d'ara fa uns quants anys, un altre 13 de març. Tornem cap als diaris d'avui. I ens fixem ara en les contraportades.
Per exemple, al periòdic llegim que no hi ha cap guerra que sigui eterna.
Avui la Catalina Gaià entrevista Osama Al-Khatib. Diu, ens trobem en una cafeteria. L'AMU, un sirià, l'Osama, em dona les gràcies per explicar què passa al seu país. Ella li diu, hi ha molts sirians que no volen parlar. I ell respon, com volen que calli, tinc dret a dir el que està passant a Síria, al meu país. Després d'anys de dictadura, la por està establerta en la nostra societat, no només a Síria. A tot el món àrab, la gent calla per por de les represàlies. Diu, el que passa és que hi ha un règim frívol, inexpert i prepotent, que en lloc d'escoltar el seu poble, li dispara.
Diu, ningú busca una solució, s'ha de deixar que els sirians trobin les seves solucions. Ara mateix, les milícies estrangeres omplen els carrers del país. Són ells els que es barallen. Grups xiïtes de l'Iraq, l'Iran, del Yemen, de l'Afganistan, txetxens... Diu, aquests recolzen el règim. De l'altre costat, estan els salafistes, extremistes i integristes que venen de tot el món, recolzats per països. Les forces estrangeres, tota mena de milícies, haurien de sortir de Síria i acaba dient que ningú vol la pau a Síria. Tots volen controlar.
Doncs un bon testimoni avui al periòdic. A La Vanguardia llegim que la sort i l'amor defineixen la meva vida. De qui ens parlen? De Michael Stolowiczki, que narra la seva heroica fuga dels nazis. Va néixer a Polònia i viu ara a Nova York. Diu que va estudiar a l'Escola d'Oficials d'Israel. Diu que ja en la Segona Guerra Mundial vaig entendre que la pau és el més essencial de la política. Diu que és jueu però no practicant.
Ram Oren va contactar amb ell per recollir les seves vivències a bord de l'Èxodus, que portava centenars de jueus supervivents de l'Holocaust a la llavors il·legal Terra Promesa. Diu que en sentir la seva història va decidir escriure La Promesa de Gertruda, una biografia que narra la història d'amor i la fuga d'un nen jueu, fill d'una família rica, i la seva mainadera i mare adoptiva.
Quan la Imma Sanchez li pregunta amb quina paraula resumiria la seva vida, ell diu, sort i amor, no les puc separar. Vaig ser afortunat perquè la Gertruda, la meva mainadera, em va donar el seu amor. Diu, és la meva mare, de fet, era més que una mare, el millor que m'ha passat. Jo era el fill únic d'una família jueva, cabalada, els meus pares van posar un anunci per sol·licitar una mainadera, va ser la Gertruda.
Diu que el meu pare era a París per negocis i ja no va poder tornar ni a comunicar-se i la meva mare biològica, la Gertruda i jo, van fugir de Varsovia per refugiar-nos, com tants jueus, a Vilnius, a Lituània. Diu, de fet, el xòfer ens va robar els diners i les joies i ens va abandonar. I la Gertruda va fer tota mena de feines, però la meva mare biològica va emmalaltir i el llit de mort va fer prometre a la Gertruda que es cuidaria de mi i que em portaria a Palestina amb uns parents.
i com a punt final diu que els carrers de Vilnius penjaven cartells que advertien que qualsevol que ajudés un jueu seria condemnat a mort. Per tant, doncs ens podem imaginar, o no, potser, doncs, la vida i la infància que va tenir el Michael Stolowiczki, això sí, diu que ell i la seva mainadera van viure pobres, diu, però la meva vida ha estat fantàstica. Ho llegim a Vanguardia, també en el Balant Revista. Acabem amb el diari ara, Catalunya, The Land of Barcelona.
La Bibiana Ballbé avui ens acosta a l'experiència, a la vida de l'Albert Castellón, que després de 10 anys com a director general diu que ara és nou conseller de la Moritz. Diu que el canvi és la seva única constant i viu enganxat a la cafeïna. Fuma en pipa i li agrada la pesca, malmenja, però és un apassionat de la gastronomia.
Diu que és adonista i home de poques renúncies, treballa molt i gasta poc i té una mitjana de set reunions al dia i dedica tres hores diàries a pensar, paper i boli en mà. Diu que té uns ulls desperts, inquiets, a la casa d'una nova aventura. Ella diu que som al velódromo i la seva pròxima reunió s'acosta i ell diu «A vegades em penso que em puc teletransportar, no programo el temps que necessito entre reunió i reunió».
I també apunta que està a l'expectativa d'un projecte que apunta a ser local i universal, i ho parlem, d'unes de les seves últimes aventures. El llibre Catalonia Next Brand in Europe. És l'entrevista avui amb l'Albert Castellón. Són les notícies, les contraportades, volíem dir, d'aquest matí als diaris. Acabem aquest repàs, com sempre, amb un apunt curiós.
Bona nit.
I avui parlem de Mart, d'un forat, amb una enzellada astronòmica, perquè és un misteriós forat de Mart que inquieta, sembla, la NASA. Li preguntarem potser dilluns a l'Oriol Rigat, que potser ens ho desmenteix, perquè això és molt científic.
però en tot cas el que llegim a través d'algun diari digital és que van descobrir de casualitat el 2011 les imatges d'un volcà de la zona de Mart i sembla que ho va fer un d'aquests òrbits que estan reconeixent Mart i que el forat sembla ser una obertura a una caverna subterrània
en part il·luminada a la dreta, hi ha una fotografia, i diu que l'anàlisi d'aquesta imatge i d'un altre seguiment revelava que l'obertura hauria de ser uns 35 centímetres de diàmetre
mentre que l'angle de l'ombra interior indica que la caverna que hi hauria és d'aproximament 20 metres de profunditat. Llavors es pregunta una mica per què hi ha un cràter circular que envolta aquest forat. Això segueix sent un tema d'especulació, igual que l'extensió de la caverna subjacent és el que admet la NASA, tot plegat davant de la possibilitat si hi ha vida o no en el famós planeta vermell.
I dius que hi ha fotografies de caverna aquesta? Sí, però hi ha una imatge que tampoc l'acabo d'entendre gaire. És una d'aquestes notícies que... Li preguntarem a l'Oriol la setmana que ve. A veure què diu. Que vagi bé, Andrea. Igualment, Carme. Bon dia.
Dos quarts i mig d'onze, fem un cop d'ull a les portades esportives després del partit d'ahir. Gran Messi i Gran Barça és el que titula l'esport i el Mundo Sportivo diu, també en la línia de celebració, vius i a quarts.
El nou esportiu també ensenya una imatge dels jugadors abraçant-se i titula ADN Europeu. Diu que el Barça agafa aire, la gran afà amb l'espaus amb l'afició, derrotant el City amb gols de Messi i Alves, els mateixos golejadors que l'anada. I en clau cultural, el Born supera el milió de visitants en els seus sis mesos de funcionament.
El Mercat de Música Viva de Vic serà col·laborador especial del World Music Expo, la Fira de Músiques del Món. Se celebrarà a Santiago de Compostera del 22 al 26 d'octubre. Víctor de Diego inaugura el Festival de Jazz de Terrassa. I la bailaora Sònia Sánchez tancarà un cicle al Mercat de les Flors.
Morbera Chitlova, la directora de les Margarides, innovadora i rupturista, va ser una de les grans figures de la nova dona d'aixeca dels anys 60 i va patir la censura del règim comunista. I les tres bessones que tornen després del litigi pels drets d'autor es rediten els contes de Roser Capdevila.
Són aquestes les notícies en clau cultural i en clau esportiva d'aquest matí. De seguida, parlem del temps.
5 minuts i 3 quarts d'11, saludem ara el Carles de Raúl de Rius, bon dia Carles, què tal? Bé, anem fent, anem fent, caminant cap a la primavera, dies esplèndids, cada cop som més esplèndids, no ens hem d'espantar. I més llargs. Es nota ja, eh? Ja m'achafes una mica, sí, clar que es nota, està molt bé.
A les 7 és de dia encara, eh? Tanta gent que li agrada que... Sí, sí, sí. I al matí també. Sí, al matí t'aixeques i sembla que s'hagis fet tard perquè de cop i volta se t'estan posant els dies que t'aixeques i dius, hòstia, aquesta clara no m'he dormit, m'he dormit. Llavors mires el rellotj i dius, no. Sí, sí, s'està tirant per tot arreu i la tendència és que això vagi a més, eh? O sigui, podríem confirmar des d'aquí de les poques coses que direm avui
que són confirmades i és que d'aquí al 21 de juny la cosa s'allargarà moltíssim. Però bé, és el que toca. Tenim una situació de molta tranquil·litat d'anticiclò, però amb petits ingredients que fan una certa variabilitat i que fan una miqueta la guitza i que són de malpreveure, perquè avui aquest matí, per exemple, teníem algunes precipitacions cap al delta de l'Ebre...
pluges que arribaven a punts del litoral, i és fruit d'aquesta influència de vents de llevant que ha feixat molt la seva intensitat, però que encara podem comprovar com aquests núvols tenen un cert recorregut, arriben a la costa i fan petxoc. Avui, realment, quan sortia el sol, o ara si mirem el cel, doncs realment els núvols aquests són macos, es veu com...
El reflex d'aquest sol, que encara són una mica baix, fan uns dibuixos realment molt bonics. Sembla que siguin molt grossos, però realment són núvols baixos, el que passa és que els tenim molt a prop nostres i semblen més grans. Però no hem d'esperar grans actuacions d'aquests núvols perquè no ens han de portar precipitació ni ens han de portar res.
És més, els mapes ens indiquen, com dèiem ahir, que al llarg del matí tot això s'anirà esveint i el sol, el cel, ens quedarà pràcticament blau. Bé, el blau aquest relatiu que tenim al costat de la ciutat de Barcelona i que aquesta blavor ha de continuar de cara els propers dies. No hi ha canvis importants a la vista. Es manté aquesta situació de tranquil·litat, d'anticicló.
i es confirma una miqueta el que hem de dir durant tota la setmana, que sembla que arriben uns quants dies de molta tranquil·litat, començant per avui dijous, perquè a partir del migdia aquests núvols començaran a trencar-se, i creiem que el sol serà el gran protagonista. Ara ja tenim 14 graus, avui podem arribar als 17 o 18 graus, un valor molt agradable, una miqueta per sobre el que tocaria per l'època, però és que la cosa va més, perquè no només és avui, sinó que divendres i al cap de setmana aquests valors tocaran sostre i podem arribar a superar els 20 graus a Sant Jus, o sigui que...
El pronòstic és molt tranquil, molt de parlar de temps estable i de vigilar una miqueta amb aquestes temperatures. Avui hem baixat fins als 8 graus, no és una baixada molt important, però els responsables són aquests núvols que comentàvem ara, que no han deixat baixar la temperatura. Però com que estem dient que la tendència és que el cel quedi molt més serè, les nits, els ser serenes, tot i que cada cop són més curtes, la temperatura encara aquesta época de l'any pot baixar força, perquè tenim...
certs ingredients que encara el terreny és fresc i el sol no apreta tant, i el que tindrem és molta diferència entre les màximes i les mínimes, i això pot provocar algun encostipat. Sí, sí, és el que toca. A més a més, no sé si ho has sentit, que ens veiem que és un dels pitjors... dels últims... 20 anys. 20 anys és un dels pitjors, aquest, eh? Sí, la polinizació, sobretot del xipre, doncs és realment espectacular, o sigui...
Tampoc no digueu que feu la prova perquè és una mica animal, però si agafeu un pal d'escombra i fotre-li un copet amb un xipre, veureu la polseguera que treu. I no és pols, és la polinizació. I ahir fins i tot hi havia algun mitjà de comunicació que feia referència al fet que hi ha molta gent
que habitualment la primavera no és al·lèrgic, o sigui que no li afecta la primavera i que ara estan plenament afectats. O sigui, personal com un servidor que mai ha tingut cap problemes amb les al·lèrgies, al·lèrgies del tipus natural, doncs ara estic completament sotmès a un encostipat crònic des del mes de febrer i és culpa d'aquesta activitat tan forta que tenim aquest any.
Responsabilitat? Bé, a un hivern una miqueta més càlid, les plantes s'han despertat una mica abans d'hora, i a més a més, doncs, que hem tingut precipitació, ha estat un hivern plujós, doncs, l'explosió de les plantes, les bancades més vigorosa, és molt bonic de veure, però hi ha alguns que ho pateixen amb aquestes al·lèrgies. Ja no dic els que habitualment tenen al·lèrgies a la primavera. Mhm.
els espera un bon tou. O sigui que ben bé, les plantes començaran a despertar i fins al mes de juliol no s'acabaran convivint amb aquesta situació d'explosió natural de la natura que aquest any ens passa factura d'una manera una mica important.
Molt bé, doncs anirem de resistir, no? De moment no m'ha afectat. No, i no té per què portar-te, eh? Però bé, si dius que hi ha tanta gent que està influenciada, igual aquest any també em toca, eh? Veurem. Bueno, jo ja he començat, tranquil. Sí, això sí, això sí. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Fluso, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Ara, passant tres minuts de tres quarts d'onze, a aquesta hora saludem Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Margarit. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, de novetats i altres activitats que esteu tirant endavant des de la Biblioteca, per exemple...
Parlem de la col·laboració que està fent la biblioteca i el projecte PAL, que és el projecte d'animació lectora, per animar o acostar els infants de Sant Just a la lectura, endinsar-se en el món de la lectura. Sí, bé, el projecte PAL, si voleu, us explico una miqueta el projecte que es fa a les tres escoles de Sant Just,
i l'objectiu, evidentment, és acostar els nens a la lectura. El que fan és que es porten lots de llibres a les diferents etapes d'educació infantil i primària i els nens, durant un trimestre, veuen aquells llibres. Llavors, els nens que tenen aquells llibres allà, hi ha una intervenció que pot ser un autor, una il·lustradora, un animador...
I en el cas d'educació infantil el que fan és que els llibres que tenen són de dues il·lustradores, la Mercè Arànega i la Montse Tovella, i el que es fa des del projecte és que la il·lustradora va a l'escola quan els nens ja han vist els llibres i llavors allà mateix els dibuixa, els explica com ho fa, els parla dels seus personatges. I això als nens els fa molta gràcia veure en directe com algú dibuixa.
I el que hem fet des de la biblioteca és, d'aquestes autores, tots els llibres que hi ha a la biblioteca, que ja els hem anat comprant i els tenim allà, doncs els tenim també perquè els nens, un cop anar a la il·lustradora a l'escola, pugui passar per la biblioteca. Se'ls ha fet unes dies de lectura que se'ls dona als nens quan va a la il·lustradora amb tots els títols que hi ha a la biblioteca, les fotografies...
I fa molta gràcia perquè molts venen després a la biblioteca i els fa molta il·lusió trobar-los els llibres. És una bona manera de motivar-los i animar-los a seguir buscant. Sí, la veritat és que és una manera també que els nens s'acostin a la biblioteca, que a vegades per el que sigui, tot i que venen també per les visites escolars, però bé, com que els anem també acostant des de l'escola cap a la biblioteca i es fa una feina conjunta que sempre dona més fruit.
Exacte, està molt bé, és una bona iniciativa, també és una manera que es vagin habituant també a aquest espai. Després també des de la biblioteca esteu fent altres qüestions i ho hem explicat altres vegades que a més a més de llibres també teniu un fons important pel que fa a pel·lícules i música.
I esteu fent també una exposició, no? N'aneu fent i ara, per exemple, en teniu una relacionada amb les pel·lícules dels Òscars, millors pel·lícules de parla no anglesa, no? Sí, a veure, des del que és el fons de cinema, vam començar ja...
al mes de desembre, a fer exposicions temàtiques, perquè els DVDs potser busquen la novetat, però hi ha molts fons interessants. Llavors vam dir, anem a fer una miqueta també per promoure'm perquè la gent ho coneixi.
i fer exposicions i també acompanyades d'una guia amb la selecció de les pel·lícules i alguna informació. I ara, com acaben de donar els Òscars, si hem fet en concret sobre l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, que sabeu que és el que es dona a la pel·lícula d'un país...
I hem fet una selecció de les que hi ha a la biblioteca, que no són totes, però que són moltes. Les teniu ara exposades a la biblioteca i les podeu trobar també la guia a la nostra web. O sigui, també si accedim al web de la biblioteca, allà també trobarem quines hi ha, no? Sí, trobarem tota, per exemple, la de l'any passat, que és una pel·lícula molt bonica, que és Amor, de Michael Haneke, que és una pel·lícula que parla de la relació de dues persones quan es fan grans, no?,
La del 2012, Nader i Simina Separacion, que aquesta, per exemple, ja aprofito i us parlo de l'altra guia que vam fer abans i que ha tingut molt, molt èxit. De fet, no sabíem si treure-la perquè la gent continuava agafant les pel·lícules, que era de cinema asiàtic. Que potser no és tan conegut, no? Suposo que també llavors ve si t'ho posen en format exposició per descobrir-ho.
Sí, a veure, el cinema asiàtic és un cinema que nosaltres, per circumstàncies, també una miqueta per usuaris que tenim que són molt coneixedors d'aquest tema, ens anaven animant i ens anaven dient, mira aquesta, mira l'altra, perquè això a nosaltres ens passa molt, que els usuaris ens donen molta informació a vegades i arrel d'aquí hi ha gent que t'ajuda...
Una mica arrel d'això, i després també un treball que es va fer de buscar, es va fer una guia de cinema asiàtic seleccionant de diferents països les pel·lícules més representatives. Per exemple, aquesta de Nadir i Simín, una separació que va tenir l'Òscar, la millor pel·lícula estrangera, està també dintre d'aquesta de cinema asiàtic, i teniu cinema...
de Corea del Sud, de Taiwan, de Xina, d'Iran... I aquí a la biblioteca, vull dir que de vegades hem d'anar a llocs més especialitzats però per tant es va bé saber-ho també, no? Sí, de fet penso que això ajuda que vagi creant un fons que també tingui més valor que no només la novetat, no? I aquesta guia igualment la podeu trobar a la nostra web també, eh? I tots els DVDs els podeu agafar en préstec.
Molt bé, doncs perfecte. I també parlem de novetats que han arribat al catàleg de cinema, de llibres, per exemple. Cada quant arriben les novetats, Rosa Maria? A veure, acostumem a fer un cop al trimestre. Llavors, ara hem fet les d'hivern, les properes seran les de Sant Jordi. Però de moment d'hivern hi ha les novetats de novel·la i hi ha les novetats de música amb CD també.
I de novel·la, per exemple, quines hi ha? De novel·la, aquesta vegada, s'ha fet una tria des de diferents punts de vista per cobrir tot el ventall. Des d'autors consagrats com Isabel Allende, Paul Auster o la Nadine Gordwimmer,
O també com joves promeses, com una autora catalana, que ara està com sortint amb molta força, que és la Marta Rojals, o d'altres, per exemple, un autor portuguès que és Gonzalo Tavares, que és un més novell. També, com sempre, mantenim, perquè hi ha un públic de novel·la policíaca, doncs les novetats de novel·la policíaca, la tercera de la Dolores Redondo, que és aquesta escritora navarra que ha tingut molt èxit...
clàssics com l'Andrea Camilleri o el John Grisham. També hi ha històries com més, si vols dir-ho, intrascendents, per riure, d'entreteniment. Hi ha una autora que es diu Graham Simpson,
També novel·les per emocionar-se, com Vera, de l'Elisabeth Bonarmin, o novel·les més, si voleu dir, com romàntiques, que també tenen el seu públic i surten molt. Sí, sí, la Nora Roberts o Lauren Willing.
o altres més d'entreteniment. Llavors, també intentem tenir, també de totes les cultures, hi ha d'autors ausiàtics actuals, com el Nadem Aslam i l'Iromika Wakami, o del segle passat, autors més, podríem dir, més clàssics, Shushakuendo o Bagin, no?
Ara mateix també hi ha una altra línia que es publica molt, que és sobre la història de Catalunya. Per exemple, hi ha una novetat del Julià de Jodar, que és el desertor en el camp de batalla, o un altre entorn del 1714 del Daniel Defoe, el capità Carleton, un militar anglès a la Catalunya del 1714.
I després també sempre intentem anar posant el que són premis literaris. I ara hi trobareu també l'últim Prudència Bertrana, de la Yolanda Bataller, Faré tot el que tu vulguis, i l'Internacional, el National Book of War del 2012, La Casa Redonda, de Luis E.
Home, bons llibres, no? I una mica per tots els gustos trobem ara amb aquestes novetats. Sí, la selecció aquesta la podeu trobar també penjada a la web. Val, les novetats, d'un cop arriben, també es pot accedir. Sí. I després també, hem entrat més en detall en els llibres, però també hi ha novetats pel que fa també a música, no? Sí, a música, a veure, sabeu que el món de la música en CD és complicat,
Surt menys, no, suposo, ara, que abans? Sí, la música surt menys. Jo diria que té un públic minoritari, però que li interessa molt i que agafa molt de tot. Aquest és fidel, per tant, no? Llavors hi ha alguns cantants o músics que són molt comercials, com el Michael Bublé, a nivell internacional, o a nivell de pop espanyol, o a nivell, per exemple, català, la novetat dels catarres, que aquests surten més, no?
Però, bueno, té el seu públic. També està bé poder-hi tenir aquest accés. Sí, sí, sí. Molt bé, i ara, per tant, les properes novetats seran de cara a Sant Jordi, no? Encara tenim una mica d'un mes i mig per aprofitar aquestes, per entendre'ns, o més endavant, però vull dir que són les més recents, i després ja tenim les de primavera, com deies, no? Dir-vos que si us interessa rebre les novetats, que les podeu trobar a la web,
I a la mateixa web també, si us interessa rebre per correu electrònic tant el que són les novetats de novel·la com el que són aquestes seleccions que fem de cinema, doncs allà trobareu un accés per donar-vos d'alta i llavors nosaltres us posem a la llista i us ho enviem. Perfecte, doncs moltes gràcies Rosa Maria Vallès de la veritat que Joan Margarit i fins aviat, que vagi bé. Moltes gràcies. Bon dia.
Un minut i mig i arribem en punt a les 11. Per tant, moment en què connectem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat i tornem. Després, amb més coses, parlarem amb el nou president de l'Associació de Veïns de Sant Just i a més a més també tindrem la tertulia que fem cada dijous. Ho fem després de les notícies i arribem amb una mica de música.
No me quiero morir.
Són les 11.
El Prat de Llobregat podria acollir el gran centre logístic d'Amazon al sud d'Europa. La multinacional nord-americana estudia des de fa un any diferents ubicacions per construir aquesta planta que comportaria la creació de milers de llocs de treball. El Consell d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, critica la filtració de la notícia feta des de Madrid perquè posa en perill el projecte.
El Ministeri d'Afers Extrangers ja ha enllestit un nou informe per intentar refredar el sobiranisme català que preveu que una Catalunya independent tindria una forta caiguda del PIB, causada sobretot per un boicot comercial d'Espanya als productes catalans. Calcula que les exportacions cap a Espanya caurien a la meitat i que les vendes a Europa s'encaririen un 20%.
La llei d'exteriors del govern de Mariano Rajoy, que tutela l'acció a l'estranger de les comunitats autònomes, s'aprova aquest matí al Congrés. La norma, consensuada amb CIU i PNB, suavitza l'obligació dels presidents i consellers autonòmics d'informar el govern espanyol dels viatges que facin fora de la Unió Europea.
Avui declararà com a testimoni el justici per l'hotel del Palau de la Música l'exconseller d'Economia Antoni Castells. Ahir, l'antiga cúpula d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ha defensat que el procés era d'interès públic i que beneficiava el Palau, l'entorn i l'escola La Salle. L'aviació Civil de Malaisi afirma que els objectes que han detectat els satèl·lits xinesos i que podien tenir relació amb la desaparició de l'avió de Malaisi Airlines són una pista falsa. L'avió continua desaparegut i no es descarta cap possibilitat en aquest cas.
I l'Escolania de Montserrat actuarà aquesta matinada a Nova York en el primer concert que fa als Estats Units. Es tracta d'una gira que s'emmarca en els actes del tricentenari. Els nens del cor faran un repertori basat en la música del monestir i la popular catalana.
Catalunya Informació. Ara a les 11 el Barça torna als entrenaments amb la satisfacció per la classificació pels quarts de final de la Champions i la bona imatge oferta davant el Manchester City. Avui partits d'Europa Liga destaca el derbi andalús Sevilla-Betis, també juga el València a Bulgària contra Ludo Gores.
Avui comença a Logroño la Copa de Futbol Sala amb el partit Barça-Tudela. Amb Ater Polo s'asseabrà la seu de la final a 4 de la Champions femenina. Sabadell hi ha presentat candidatura.
Al temps hi haurà núvols compactes avui al sud i fins a mig matí poden caure alguns ruixats a les terres de l'Ebre. Temperatures una mica més altes a primera hora tret del Pirineu, on han tirat cap avall. La tarda serà solellada, tot i que hi haurà alguns núvols al prelitoral i les màximes avui tornaran a tocar els 20 graus. De moment, ara a aquesta hora en tenen 14 a Tarragona, n'hi ha 13 a Barcelona, 12 graus a Girona i 10 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per l'IBI. Enguany s'amplia el nombre de col·lectius beneficiaris. A partir d'ara, les persones de més de 62 anys podran, propietàries o arrendetàries de l'immoble de residència habitual,
podran optar aquesta subvenció i a diferència de l'any passat no cal que visquin soles. A més augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció. Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades i d'altra banda es mantenen les subvencions per famílies monoparentals, propietàries i arrendatàries i famílies nombroses només si són arrendatàries de l'immoble.
Trobareu les bases completes al web sanjus.cat i les persones interessades que compleixin els requisits poden presentar la seva sol·licitud fins al 10 d'abril a les oficines de l'Ogi de l'Ajuntament.
Més coses. La Biblioteca Joan Margarit segueix fomentant la lectura a través del projecte d'animació Lectora al Pal. És un programa que involucra les tres escoles públiques de Sant Just. De fet, aquesta setmana, les il·lustradores Mercè Arànega i Montse Tovella han visitat l'escola Canigó i a l'abril i al maig visitaran Montserrat i Montseny.
Molts dels llibres de cicle inicial que han llegit els alumnes d'aquest curs són d'aquestes dues il·lustradores i per això els nens i nenes els han pogut fer preguntes sobre els seus personatges i la seva manera de treballar. La biblioteca està molt implicada en el PAL i a més instal·larà el mes de maig una exposició amb els llibres d'Aranagaito Vella a la sala infantil.
I acabem recordant que aquesta tarda es donaran eines del mil·lenari per estalviar en el rebut de la llum. Seran una xerrada que organitza l'equipament i que conduirà a Niola Esquerra, responsable de projectes d'ecoserveis. Esquerra parlarà de com estalviar en el rebut de la llum, per exemple, amb una sèrie d'eines que poden aconseguir un estalvi de fins a un 25%. La xerrada serà avui a dos quarts de sis de la tarda al centre social El Mil·lenari i es recomana portar un rebut de la llum de casa per posar en pràctica el que s'expliqui.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara, i pum, un mort, i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Dos minuts i un quart de dotze. A aquesta hora parlem de l'Associació de Veïns de Sant Just i el que fem és saludar el nou president de l'entitat veïnal, de fet, José Miguel Sebastián. Molt bon dia. Hola, bon dia.
que divendres vam parlar amb el Jaume Rui, com encara era president, ens va explicar una mica el que es parlaria i el que es debatria en l'assemblea que es feia a la tarda i ens va dir que canviaria la Junta i finalment la Junta va escollir José Miguel Sebastián com a nou president. Com va anar tot plegat?
Molt bé, molt bé. Feia temps que havies pres la decisió, és a dir, ja formaves part, no?, de la Junta, de la Unitat. Sí, ja formava part de la Junta, bueno, de dos o tres juntes anteriors, i bé, o sigui, el Jaume Rui ja havia complert el seu mandat i, bueno, tocava amb un altre i va tocant a mi, no?,
En tot cas, sí, exacte, ell havia fet 4 anys, en el teu cas no sé si penses fer-ho durant 4 anys, si et poses... Bueno, no ho sé, no ho sé, no ho sé. Això no es pot predir mai. Clar, l'agafes en un moment que l'entitat veïnal torna a agafar força, no?, d'alguna manera.
sí, o sigui s'han incorporat noves persones disposades a treballar i jo crec que sí que es pot fer una mica de feina perquè sempre hi ha feina però clar, en aquests moments poder hem de tothom treballar una mica més perquè hi ha molts problemes a la societat i val la pena ficar-s'hi per tant d'alguna manera també hem il·lusió, no?
Sí, exacte. Em sembla que a més a la Junta també s'ha renovat del tot o ha entrat més gent nova, no? Em sembla que hi ha alguna novetat en aquest sentit. Sí, hi ha alguna novetat, sí. No et puc dir encara perquè no els conec molt bé. Bueno, sí, conec el Pere Aceiton, no? Sí. I la Sefigueras. Mm-hm.
Per tant, aquí també els coneixem a la ràdio tots dos noms, és a dir que, per tant, gent que em deia el Jaume que d'alguna manera també era gent més jove, no? Sí. En el cas de la Mercè, per exemple. Sí, més jove, més...
Més ficada en una mica dels problemes socials i tot això, i llavors sí, jo crec que estic convençut que donarà més tasca i una mica més protagonisme a l'associació de veïns.
Quin és, d'alguna manera, el gran repte que té ara l'Associació de Veïns de Sant Just? O els grans reptes, eh? Tiar-ne un és més difícil. Bé, grans reptes a l'Associació de Veïns... Home, no som l'Ajuntament ni som la Generalitat, vull dir... O sigui, grans reptes tampoc voldria dir-ho, no? De l'objectiu. Però, bueno, l'objectiu, si volem... Mira, o sigui, el que es va parlar a l'Assemblea,
i qui ens volem fixar com a objectius és que, bé, hem vist que amb altres poblacions, inclús més petites que Sant Josep Vell, doncs el problema de, bé, el problema, jo no diria que és un problema, sinó simplement és voluntat de fer-ho, no?, el tenir un desfibril·lador, un desfibril·lador, eh?,
llavors ja sé que n'hi ha alguns però jo crec que es necessitaria un per aquesta població que estigués constantment a disposició en un lloc públic exacte aquesta seria una de les coses i una altra seria soterrar les lines telefòniques
amb alguns carrers que no s'ha fet això encara, no? I que, bueno, aprofitant que hi ha en aquests moments el desplegament de la fibra òptica per para telefònica...
es podria pressionar una mica perquè la companyia prengués això en sèrio pressionar-los d'alguna manera perquè no hi hagi aquesta visió tercer mundista en alguns sectors de la població
Per tant, d'alguna manera, intentar... És una feina que ja s'està fent des de fa temps, no?, aquestes demandes, però intentar que es puguin... Home, aprofitant que s'ha de fer instal·lacions noves, doncs ja fer-les bé, no?
Clar, aquestes són aquestes qüestions més puntuals i després també, com sempre, la ciutat de veïns que està oberta als problemes que pugui tenir de manera puntual algú o altra. Amb això, clar, sempre estem una mica al tanto, no? O sigui, tenim un telèfon...
que tota la gent pot contactar i sobretot, o sigui, els mitjans electrònics, evidentment, o sigui, estem sempre a punt. El mail associació de l'Apí de Sant Lluís Yahoo.es i allà es pot contactar. I si no, tenim un dia a la setmana
que hi ha una persona al centre cívic de Joan Maragall. Quin dia és? És el dijous. Avui, doncs, no? Sí, exacte, dijous, a partir de les 5 i mitja, a les 6 de la tarda. Per atendre, per tant, la gent que pugui venir. Per atendre el que pugui tenir algun problema i se'ls pugui ajudar. És l'associació de veïns de Sant Just que també té relació amb les veïns que hi pugui haver per barris, no? També manteniu el contacte.
relativament perquè, esclar, aquestes associacions van per lliure van una mica per lliure, clar vull dir, nosaltres no hi tenim cap influència tenim contacte però un contacte així és de clar, però funciona diferent col·legial, però no sí, exacte, tenen els seus presidents les seves activitats intercanviem evidentment, vull dir i a més estem oberts a qualsevol participació clar
A més a més, com dèiem, ara es va fer l'assemblea aquest divendres passat. També es va parlar d'activitats o projectes per aquest 2014. Què més es va tractar a l'assemblea? Bé, o sigui...
En primer lloc, vull dir, es va tractar una mica... És que l'Assemblea, en realitat, no es va tractar de més coses. O sigui, es va exposar les activitats que s'havien fet... Les del 2013, no? Exacte. I llavors, bueno, es va... I llavors, a partir d'aquí...
Es va fer una roda de prems i preguntes i el que va sortir van ser aquestes dues coses i alguna cosa més puntual que en aquest moment no em surt, però vull dir...
En realitat, la reunió post-assemblea encara no l'hem feta, o sigui que... Que va estar molt marcada, per tant, per aquest relleu, no?, d'alguna manera. En tot cas, a mesura que vagin passant la setmana, els mesos, ja anirem parlant d'altres qüestions que tracteu des de l'Associació de Veïns.
I anirem parlant també des d'aquí de la ràdio. Avui hem volgut saludar també i conèixer el nou president de l'Associació de Veïns, José Miguel Sebastián. Moltes gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres. Fins aviat. Bon dia. Vinga, bon dia.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Ben Big Woods a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix i Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Cinc minuts i dos quarts de dotze, aquesta hora, com cada dijous, fem tertúlia amb la Montse Larrea, la Joan Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santa Bàrbara i també el Jordi Agulló. Molt bon dia a tots cinc, què tal? Hola, molt bon dia. Avui a més entrem una mica més d'hora del que és habitual. Molt bon dia. Regala quatre minuts. Exacte, que sempre després acabem allò per a ciutat, doncs avui entrarem abans. Tenim cinquanta segons cada uno.
exacte, cadascú té el seu minut de glòria aquí tenim molts temes d'actualitat això sí que no s'acaba mai, per això no, l'actualitat si estàs a l'any no s'acaba que des dels alts estaments a Catalunya els catalans cada vegada els estimen més i cada vegada són més generosos home, ara es volen llançar a l'espai, està bé serem exploradors sí, serem exploradors això és a conseqüència de la pel·lícula Gravity
Sí, que estem en ordre. I en òrbita. De fet, aquest matí, veig també ara, a través del portal del 324, José Manuel García Margallo ha dit una altra cosa, que és que ha assegurat que una Catalunya independent faria caure el producte interior brut un 20%. El d'Espanya.
No, no, no. La moneda seria diferent. I estem ja flotant a l'espai prop del planeta Krypton com els enemics de Superman. Perdidos en les tiniebles exteriors, ja no podem fer caure. Que tinguem més o menys. De vegades penses que aquestes persones que...
que els hi dones per sentat que tenen una intel·ligència i treballen en un lloc que és molt visible, que puguin dir aquestes parrafades, aquestes tonteries, com un món sideral, però si a l'espai només hi ha uns planetes.
No, que no, que hi ha les nebuloses i les galàxies. El que passa que... Cuerpos celestes, vol dir cuerpos celestes. Sí, home, ja m'ho imagino que és una metàlola. I els forats negres. I els forats negres, que són on volen enviar. Jo, que això em dona la sensació que no. En l'espai hi va una quantitat enorme de...
Però entre cometes no hi ha encara cap província d'Espanya, entre cometes, que volti per l'espai, encara estan enganxades a Espanya.
Sí, però et trobaries el George Clooney i la Sandra Bullock. Per això dic, mira, res de la pel·lícula que gaviti. Seria interessant. Ara, de tota manera, estan una mica histèrics, perquè el d'Aragó, el president de les Corts, diu, si trauen les urnes, ell suposa que el dia aquell es convocarà.
I com no deixaran estar en locals, treurem les urnes al carrer i ho farem igual. I diu, doncs ja que anar a arrequisar les urnes. Diu, estan una mica volats. Com és possible això per llei? Estan una mica volats i tal. El que passa és que fins ara només que eren brevates d'això i ara veuen que es mantenen. No s'ho prenia més. I gents d'aquí es mantenen ferms amb una cosa que és lògica. Però que és de llei? Si a més a més són tontos.
Perquè aquí n'hi ha la població que són diferents. I que votarien que no. Fa 20 anys i ara ja no. Ara ja han perdut el tren. No ho sabem. Té raó que no ho sabem. Però és l'opinió de cada un. Jo crec que ara han perdut el tren. Jo mateix, que ja a Corre no em preocupava. Si no sents que no era lliure, sinó que el que el tenen és lligat per un xantatge, que a més prova de l'any 78...
de l'any 78, i diuen que el rei és democràcia i no és democràcia, va ser votar-te el 78. El 65% de la població n'ha escut després. I no es posa cada 4 anys de votació al seu puesto. A més, es van enganyar, van dir que o votaven en aquella Constitució o venien els militars.
Van fer un engany pur i dur. Però que ho recolzen, això ho recolzen plenament el sistema, que és el PP-PSOE, absolutament, i ve d'una manera bestial. Ho recolzen això, fins ara han pogut callar les veus. La gent no pot anar a callar la raó, la raó no la pot anar a callar. Això no és democràcia.
I a més posen per davant, Jordi, la llei i la Constitució. Totes les lleis, totes les constitucions són interpretables. Perquè si no es poguessin interpretar no hi hauria jutges, ni fiscals, ni advocats, ni magistrats. Que són una cosa flexiva e interpretativa. La llei no l'entén tothom exactament igual, ni la Constitució té la mateixa lectura. La prova és que sobre una Constitució tan antiga com la de 1812, sobre la Pepa...
A tota una sèrie de dibuixants de l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya vam fer diferents dibuixos i partint d'aquests dibuixos, il·lustracions sobre articles de la Constitució, les interpretacions i les formes d'entendre ja eren diferents. I aleshores, clar, i que no era tan progre, en algunes coses era molt progressista la Constitució d'aleshores.
però en quan els drets de les dones no estaven previstos i la llibertat de culte tampoc aquesta me la vaig llegir tota per a fer els dibuixos no hi ha otra religió en verdadera que la católica apostólica i romana i van dir uns senyors que no eren ni sacerdons ni clergues eren polítics d'igualment és el que dèiem abans un senyor que dona una interpretació de la Constitució i deixa anar coses com que els catalans
por los siglos de los siglos quedarem fora de l'òrbita, això és una interpretació teologal. Però, bueno, teologal barata, no? De teologia de pasucat amb oli, no de teologia com el Torralba o de teòleg seriós. És un teòleg aficionat, perquè una visió racionalista no pot donar aquests...
Bueno, tenint en compte una cosa, també, l'època. Estem parlant de 200 anys enrere. Sí. Ara estava parlant d'últim... Ah, bueno. És igual, aquests senyors estan al·licionats. A nivell de comprensió de moltes cabezes pensantes, que és aquella de...
No, esto solamente son ilillos que han salido del mar. Com el petróleo. Sí, sí, de plastilina. Del prestigi. Tengo mi primo físico que esto del cambio climático, no. No, no, no. Primo de la niña del Rajoy, no? Sí, sí.
La Consti del 78, igual que la del 12, és interpretable, segons qui la llegeix. A més, en el moment que es va fer aquesta Constitució, que s'havia de donar una miqueta de canxa a tots els punts diferents.
I, esclar... Bueno, va ser la primera, però això no vol dir que no es puguin modificar. Clar, escolta'm, els 15 dies de fer la Constitució dels Estats Units ja va haver-hi la primera esmena. Per això, escolta'm, és que... La de 1978 em sembla que és la cinquena, l'estat espanyol. Jo sí...
aquí també en 24 hores vam parar una esmena que s'acabó i sense consensos sempre l'estructura que formen el sistema es van posar d'acord en 24 hores i una cosa tan important com és el treball i altres coses la capacitat de poder-se endeutar per fer polítiques socials per això pum
Anul·lat. Sí, sí, anul·lat, anul·lat. Anul·lat, en 24 hores. O sigui, cadascú fa les coses a la seva manera. Jo ho dic també, faig d'avi i cebolleta també. O aquesta generació o l'altra s'han de donar compte que el sistema s'ha de trencar. Que és el que van dir els xicols del CUP, quan van dir, s'ha parat una data.
El rionge de la història ha començat. Estava paralitzat des de l'any 78 i ha començat. Acabarà amb frustració? Ho acabarà en tal, però ha començat amb orgell. Ha restat a les mans dels nostres. Sí, perquè el dia nou hi ha una gran frustració o funciona. I esperem que funcioni el tema.
però ja s'ha mogut el que estava ben lligat i lligat a tal, a tal, com deia Franco. Però no sembla que la CUP tinguin molt poca... Diria que té poca força, no?
en té 3 i li esperen que arriba 6 és tan de bon tingués 30 però no respon a la societat la societat no respon a les propostes que fan
jo sí, jo si respongui estic ahí i dic que bueno, esta generació un altre ja s'hi donarà compte ahir va dir una cosa molt interessant el de la CUP, m'ha agradat molt el que va dir ahir perquè diu que s'està parlant últimament molt d'ajudar els pobres de solucionar la pobresa de potenciar la caritat i ell va dir no, no, no, que el que falta és més fraternitat i que els que tenen molts reparteixin d'una punyada més solidaritat per què caritat? encara volen més, encara volen més clar
I això s'estableix a través d'impostos i d'un apartiment. I d'una bona política administrativa i econòmica. Perquè, mira, el pastís és rodó. I aleshores, llavors s'ha de fer en parts. I s'ha de calcular cada part el que es mereix. En aquest moment, la situació demana que la part social se li dediqui... Mai poden ser asimètriques. Ai, va.
Ah, impossible. Llavors s'ha de calcular i administrar cada part del pastís a qui li correspon i s'ha de pensar en el cap. Clar, que el que li toca poc no vol que l'altre se n'emporti més. No, però jo ja me'n refereixo amb el pressupost nostre de la Generalitat.
Clar, hi ha moltes tecles a tocar. Ara ens volen tirar els impostos que cobra la Generalitat. O sigui, encara més llenya. Més recentralització. Més recentralització. Perquè si tenim una mica d'entrada a través d'uns impostos que són de la Generalitat i se'ls emporten, què ens quedarà? La misèria. Perquè ara es diu molt que hem perdut el sentit de la responsabilitat fraternal.
Però no podem tenir responsabilitat fraternal veritable si els que tenen més no estan decidits també a ser responsables fraternalment. Si els que tenen més no estan disposats a ajudar, o sigui, gràcies que aquí esteix Càritas, gràcies que aquí esteix milers d'ONGs i de gent que està ajudant. No sé si vas veure ahir l'arcabisbe que li van fer una entrevista a 8TV. A 8TV, sí, la vam veure.
També us volia preguntar de fet ara, perquè avui fa un any que hi ha el nou papa, he vist que... De fet, aquí es va parlar també perquè hi havia el canvi també en l'arcadisbat espanyol, però us ho volia preguntar també. A veure, què hem pensat de tot plegat? Però penseu que càritas no és només la cosa de tipus alimentari.
Càritas té al seu càrrec pisos per gent que està desnonada. Tracta de persones que no estan facultades o de joves descarriats que no tenen família. I és que són moltes. Us ha fet una pregunta molt clau a tots vosaltres que esteu a la parròquia. Per això dic que he pensat que ens lligava molt poder-ho fer avui. Jo puc parlar des de fora, però ells parlen des de dintre. Des de dintre. Contrastarem. Clar.
Clar, d'una banda, el que fa el papa Francesc, com heu vist aquest any, i després també d'aquest canvi que hi ha hagut dins de la part espanyola, com si diguéssim. Exacte, que no es pretén una església revolucionària, sinó reformada. No, jo crec que l'afecte és una mica d'impàs, eh? El que passa, clar, venint de Rocco Varela, suposo que qualsevol...
Persona que volguessin, tot sembla suau, no? Que no podria ser pitjor, no? Diuen, no ho sé. Que no podria ser... Que l'altre potser és una mica més moderat, però que en realitat és discípulo amado del Rocco. Sí, sí, sí. Home, se'l van portar de segon, eh? Sí, l'única cosa que, per exemple, s'ha donat una mica d'aire nou...
L'esperança no es permet. És la manera en què està enfocant el concepte cristià de veritat. I tant. A mi el que m'agrada molt. Aleshores, això, doncs, dius, bueno, perdona, eh, els capellans de base, els capellans que eren obrers, els capellans que volien, que van respirar amb el Consell Vaticà II, doncs ara, en aquest moment, estan veient una altra vegada un alell
una esperança i els cristians de base també els cristians que ja l'he dit catòlics no, els cristians és que la seva frase aquella vull una església pobra per als pobres escolta'm, diu molt almenys de paraula la meva opinió que està molts anys ahir i
l'inglésia dels pobres com dius tu, la obrera i tal, ara no ho estic per mi és que és una bona persona el Francisco com a persona però està en un estat de jefe d'una institució de poder i si no funciona no ho volia dir jo per no fer això és el mateix quan em pregunten per Obama Obama sí, Obama és molt bona persona però és jefe de la màfia
En el sentit que s'ha fet un imperi que s'imposa per les armes. I que ven armes a punta pala i que mata el que sigui. I tant, és una de les seves bases de... Són només... Los drones porten, em sembla que diuen, 40.000 morts civils. I el 80% són nens i dones. I d'això no es parla. I van del Premi de la Pau. El que anava a dir abans, Lina, és que, el que m'agrada que ho dic darrerament al Papa,
És que a la cúria hi ha gent bona de veritat, que dins del clero hi ha gent bona de veritat, igual que la hi ha entre tots els practicats de l'Església, però reconeix que dins de l'Església hi ha un corrent de corrupció molt fort, fins i tot dins de la cúria, i que té molt de poder. I no es refereix només al lobby gay i a la... No, no, no, no, no té res a veure. És poder...
És estructura de poder econòmic. Jo sí que volia dir que si d'alguno vaig sortir, diguem que ens hem de ser germà, és el Casaldàliga. Casaldàliga. Però ell no creu en estructures de poder. Ell va dir, jo me'n vinc aquí, soc un o com ells, i no ha vingut ni a Catalunya. Per què? Dic, per això no poden viatjar, no tenen diners. Jo tampoc en tinc, jo soc un o com ells.
Esta immensa coherència, com li van donar a la creu de Sant Jordi, jo només sent en ella el 99%. Però ho diu clar, l'Eglésia hauria de ser comunitats de base que s'estimen i no una estructura de poder. I ho veu. Aquests serien els símbols que podríem dir si tots els cristians fossim igual. La Teresa Forcada se't refereix? No, no, no.
No, la de Forcada també és una líder, o sigui, ella sap el que vol i tot això. I la Lucia, caram. Sí, vull dir, no, poden ser com una líder i tal, i podria ser també tenir d'allò, però clar, és diferent, va dirigida a un altre públic. Però vull dir que la senzillest, la donació, el ser generosos, sense esperar res més, sinó ajudar per ajudar,
És el que hauria d'estar reflectit en cada un dels pastors, dels pastors de l'Eglésia. A l'amor als germans, l'amor als germans. Si això no existeix, què vols que et digui? Diu, perquè al principi de les primeres comunitats, quan Geòcrates va dir, fora lleig, només que n'hi ha dos.
Estimeu a Déu i estimeu-se com a germans. Doncs, seguint això ja tenim prou. Si un home és bo de consciència, és bo de consciència i serà bo de consciència. En qualsevol estament. Però el Jordi ha dit el que ha dit. Quanta gent va, l'Obama, el Papa, qui sigui, que es posen en allà... En tota la bona voluntat. En tota la qualitat, tots els planetes que l'estan... Sí, on volen, on volen, sí. Què fan? Ofegar-lo.
I a vegades, com a humà, també tenen els seus fallos. Tenint en compte una cosa, el sant pare és jesuïta, eh? I els jesuïtes no són tothom. Per això està riu. En principi no va voler viure en l'apartament del papa. No se'n fiava de ningú, de ningun cuiner, ningú. Viu entre monges i deixa que ells mengen el plat abans i es menja el que mengen les monges. No per res, no per res.
menja el que mengen les monges menja el que mengen les monges diu que ja el sabeu que hi havia un jesuïta un domenico i un franciscà i estan en una reunió i se'n va a la llum el sabeu aquest? no però això es va a la llum doncs esclar el franciscà quan se'n va a la llum diu
La madre luz, la madre tiniebles, no sé què senyor. O sigui, entra en aquesta cosa, germanes i tot això. El domini que es posa també en un racó a meditar, perquè no sé què. I el jesuïta se'n va a la caixa de ploms, pam, pam, pam, al canvi. Aquí teniu la llum. Perfecte.
el pragmatisme dels jesuites i també s'han estat criticats també han estat apartats del poder el poder els va apartar podrà bellugar el que li deixin bellugar
perquè les traves seran... I encara que vulguis... Estan una mica lligats a la cúpula del poder. Canviem-nos si us sembla de tema. I ara aquí ve la cosa esotèrica. On és l'avió? On és l'avió? També un altre problema. És fort aquest, eh? Amb aquesta història és bastant forta.
No el troben? No, no, no. Com pot ser que no el trobin? No pot ser molt fàcil que no el trobin. És que calculen que ell podien, tot i que es va donar l'alarma que ell ja havia desconnectat de la pantalla, tot i que es calcula que podia viatjar... 4 hores més. 4 hores més. En quina direcció?
però clar, és un avió gran no és un avió, no és un dron avui sortia una foto d'un satèl·lit que el tenien captat en algun lloc però clar, a partir d'ahir també s'havia dit que els telèfons donaven senyal de rebre
No, no, no necessàriament, a sota el mar. En el mar, que es considerava que potser... Si està molt fons... No, no, no, ja ho hem descartat. També consideraven aquelles taques de petroli. Sí, que no, tampoc. La taca groga, que podia semblar una balsa. O la Carme o el Pere, un dels dos. Que ens ho expliquin. No, no, perquè no tinc els coneixements de física suficients. No, no, no. Jo sé per això que si l'avió... Hi ha dues coses. Si l'avió s'ha desintegrat...
És molt difícil trobar coses. I si l'avió ha caigut al mar a pes a gran profunditat... No pot ser perquè sonen els mòbils. I ha quedat clavat al fons. El mar és complicat perquè si els mòbils segueixen sonant... Això dels mòbils també és un altre d'aquests misteris. Quan hi ha un accident es mori la gent i els mòbils no es morin.
Però el tècnic va dir que era impossible. Carme, tu no saps que avui dia tenim l'homo sapiens i l'homo mobili? No va broma, eh? Tot el dia tu vas pel carrer i mireu a la gent. I sobretot els joves.
Home, si heu vist alguna pel·lícula com el funeral de mort que donàvem l'altre dia o altres pel·lícules d'humor negre anglès, haureu vist que en un internament i en tot el cerimonial, quan ja estan baixant el mort a baix, a dins la caixa són el mòbil. Els calés no ho sé.
L'altre dia sortia un senyor que va demanar en una notícia curiosa que comentàvem aquí a la ràdio, un home que va demanar com a últim desig que l'enterressin al seu mòbil perquè si per casualitat no estava mort del tot el poguessin trucar, però no crec que puguis agafar-lo si estàs enterrat.
Sí, home, perquè en el teu munt n'hi ha espai. No en alta veu, no? Sí, ja és ciència-ficció. No tant, no tant, eh? Que s'han donat molts casos de gent que s'han enterrat. Fa pot, vam sentir-ne un, eh? Catatònics? Sí, sí. Estaven catatònics, els han enterrat i després s'han vist amb la caixa els garrapats. Per això van donar com a llei, com a obligació, les 24 hores i muertes cerebrals.
però sobretot 24 hores en tot cas a mi no em podrà passar ni cal que m'emperdin el mòbil perquè vull que em cremin o sigui que el mòbil no... mira, ha agradat que ho té la seva idea això com el tíbet que diu que posen els difunts per ser més en contacte amb la natura els posen quan és mort damunt d'unes roques perquè els... els voltors els voltors tinguin car no va broma, eh?
Els indis americans també els posaven sobre aquelles construccions. Sí, també els deixaven. Hem de profunditzar en aquelles. És divertida la facilitat que tenim per passar d'un tema a l'altre. A l'ojo cosa.
A l'avió encara no hi és. Si n'hi ha algun oient que sap on està, que ens telefoni. Suposadament que se suposa que ha pogut caure a l'aigua, se suposa. Però clar, per molt que hagi caigut a l'aigua, allà està, no? 2.000, 3.000 metres, 4.000 metres, està allà.
la gent hi són però ja no hi són això passa com aquest pesquer de Galícia que també no el poden treure per la mala mar però el pesquet hi és però no el poden entrar perquè estan els 6 persones però saben on està el pesquet i no està a molt fons el que passa és que per la situació que està que pot caure més avall de moment no el poden tocar
és que si us fixeu la natura és tan sàvia que a vegades es venja d'una manera molt sutil el pesquer és una cosa petita en teoria i l'avió ha de ser un avió molt gran en el Triàngulo de la Berbuda la primera vegada el Mari Celeste que és un dels vaixells que portava gent no s'ha sabut mai més perquè diuen que és molt profund no, diuen que n'hi ha molts pirates
I que aleshores, bueno... Repleguen tot. I una altra cosa és que n'hi ha com succions de la Terra. Sí. I que aleshores sí, sí. Com un embut d'aquells. Estan atrapats. Sí, però bueno. Però bueno, és que mai més es va saber. No, mai més es va saber. Sí, sí. No, no, no.
Normalment, gairebé, no troben cap resta. La ciència-ficció ens anem a Eucuetros a la tercera fase. L'altre dia la vam tornar a fer, sí. Fa una setmaneta o a ciència-vers. No sé quantes vegades l'han vista, la tenen gravada, jo què sé. A mi el que m'agrada d'Eucuetros a la tercera fase és...
que penso, no sé si sóc una enamorada de la música, que l'encontre és a través de la música. Sí, és una poesia extraordinària. És que és d'uns anys enrere. En canvi, els valors ara són els efectes especials. Per això diu l'Empard Moliner, que l'any que ve els efectes especials els guanyarem nosaltres, perquè com que ja vagarem i vagarem per l'espai dels segles...
És terrible, aquesta noia. Aquesta l'hi han donat a Gravity i l'any que ve el guanyarem nosaltres perquè haurem arribat més lluny ja. Els catalans estan vagant. Els enemics de Superman que vaguen per l'espai i es transformen en una mena de quadrats, els exèdres que després es queden plans i floten per l'espai, doncs així ens trobarem. I a més, pels segles dels segles, quasi res. I què és un segle?
Se li em va anar la pinça, però d'aquí una manera. Però què és un segle a l'espai? No és res. És un sospit. De totes maneres, jo no ho sé, i ara diré un desbarat, algú que m'ho senti, però n'hi ha una no sé què de plank que és com si diguéssim els plecs de l'espai.
i dintre, si estàs dintre d'aquests plecs, no sé com va, és com una cordió, vaig a llegir, és una cosa de física, molt xula, però és una cosa que no entenc ni jota. Planck, l'efecte Planck, no sé què, no sé com va això. No, però la cadena que hi ha d'escombraries que volta a l'entorn, ara enviaran un satèl·lit per anar recollint, eh?
Escolta, amb el que es dediqui a les deixalles es farà d'or. Hi ha molts psicots que no treuen més que 10 euros al dia, tot el dia, buscant per la... Buscant faralla i coses. Ja podíem portar-les a l'espai a recollir. A recollir la brossa. Tu que ets muntanyeng, fixa't,
Jo dic ja a l'espai, ja ho hauràs llegit, que a l'Everest hi ha tal quantitat d'escombraries, ports i llaunes i deixalla, que ara tot muntament que vagi a l'Everest s'ha de comprometre a retornar a 8. Es calcula que en fan 5-6 a la persona.
O sigui que n'ha d'acumular dos de menys per a... Així poden netejar. Que si l'Everest està així com està la Collserola i el Pagamanent. Ui, Collserola. Ja vam fer una campanya a Collserola de voluntaris que anéssim, ja que passejaven, que portessin una bossa per anar recollint. Això s'ha fet i ha fet.
No, no, sí, sí, el patronat. El patronat ho va demanar als voluntaris. El grup ecologista van estar dos anys fent-ho. Sí, sí. Però al final es van cansar una miqueta perquè no s'alabava. Clar, perquè la gent és una tomadora de pelo. No dones l'abast. No donàvem l'abast, tornàvem altra vegada i altra vegada.
socialment no n'hi ha abans, potser sents una mica com... Frustrat. Sí, com que el pren el pèl i dius, bueno... Sí, sí, el meu marit que és enormemente ecologista que va pel camí i quan no li fan mal els ronyons va recollint les deixalles d'aquí on hi ha ara i bosses, tot el que vulguis. És desesperant, diu, perquè què costaria només que cadascú posés les seves deixalles en allò que correspon i ja està.
Quanta gent he vist pel carrer, i sobretot a la platja, que hi ha tantes papereres, i llencen els pots, llencen les llaunes, tot. I les borilles, de fumar. Llavors la gent que llença les borilles, que llença els pots, els papers, que deixa la caca de gos a terra, quan aquest senyor va a la muntanya, tant se val que sigui un poixerola com si pogués haver-hi. És la consciència responsable o la inconsciència, no? És un dia que passa, un dia que sembla que cadascú ens pren més el pèl.
Després, molts cops, gent que va a l'estranger i diu, està molt net, no?, segons quins països. Sí, mira, l'Aia ens va, escolta'm, copsar, eh?, perquè és que era tot preciós i estava tot net, ni un... res, res. No tot és net, eh?, perquè jo vaig estar... Amsterdam no, eh? No, no, d'entrada no parlo d'Holanda.
Vaig entrar que veníem de Dinamarca i vam entrar només a Colònia per veure la catedral un moment perquè estava en la carretera de tornada. Va ser, potser vam estar dues hores dintre de la ciutat per anar just. La catedral estava tancada però tot el voltant d'ella estava tan sumament brut.
tan sumament brut, us ho dic de veritat, que aleshores, fixeu-vos-hi, que això no sé ni com va passar pel cap, que vaig pensar, no m'estranya que va haver-hi allò del Hitler, de la gent estrangera. Perquè els pobres que estaven per allà al voltant, que potser no eren ells, o sí, tots eren...
Es veien o turcs, o d'allò, o negres, o xinos, tots els que estaven per allà voltant. I pensava, bueno, aquests són els que han tirat tota aquesta porqueria per aquí. I aleshores penses, no t'estranyi que la gent tingui aquest regeix, aquesta d'allò, amb la gent estrangera.
no devien tenir un equip de netejadores com a la mesquita de Còrdoba que es fan fregar al terra fregant amb la velleta i de jonolls a terra coses de la religió, mesquita de Còrdoba perquè van tapar tots els arcs
Això ho fan sempre, quan entra un que fa el primer, treu arrastres dels altres. Intenten esborrar-ho. Una coseta positiva, abans que s'acabem. Avui no n'hem parlat gaire. Ja hem citat la mesquita de Còrdoba, no us perdeu, molt recomanable, l'exposició de Colita a la Pedrera. Sí, sí, sí.
Colita Isabel Esteve, una fotògrafa extraordinària. Sí, la Colita sí, de tota la vida. Són 30 o 40 anys de treball. Que li diuen, entre cometes, la fotògrafa de la Gauix Divina, però això va ser una de les... Va ser un moment. Ella va ser una fotògrafa de premsa que va treballar per les editorials i els diaris i va fer tota mena de temes i, per tant, la seva temàtica és extraordinària. I a les persones, també, és que les retratava...
Robert? A la Pedrera. A la part de baix de la Pedrera. A l'entrant a la sala de l'esquerra. Jo la vaig conèixer a vindicació feminista i també va treballar per l'Encicomèdia Juvenil Planeta. No, no, jo ja n'havia sentit parlar. Sí, quan va començar a fer fotografies...
Llavors també... A la pel·lícula Los Tarantos va fer la figuració... La gent que col·laborava amb la figuració de la pel·lícula Los Tarantos llavors va començar a fer famosa, retratant gitanes i gitanos... Ja ho era, per això. Ja era famosa, perquè ja havia fet el de l'Agoix Divin. I anteriorment va començar també amb personatges populars tant de la teatre com de la ràdio. Però vull dir que llavors va ser com més coneguda del gran públic, a partir d'aquell moment.
Abans la coneixíem ja dins del món editorial, perquè ella treballava per les editorials com un fotògraf més, com treballava l'Albert Fortuny, com treballava l'Alfons Gutiérrez i com treballava tantíssims fotògrafs. Però ella va ser de seguida molt popular. Sí, perquè a més donava les seves fotos, fins i tot la foto que semblaria més vulgar i corrent per il·lustrar una enciclopèdia, li donava un toc personal.
utilitzant a més la tècnica del claroscur o el blanc i el negre. A més tenia molta sensibilitat. I té, i té, és vivant. Ha demanat, ha demanat, sobretot, això és molt important per la gent gran, ha demanat que hi hagi bancs i sofàs a l'exposició perquè la gent pugui seure. Clar, es pugui analitzar bé l'exposició. Sí, perquè ara hi ha un bé de dir a les exposicions
que les has de veure a peu dret i a la carrera i llavors ja no els hi fiques, ja no les disfrutes els que estic presentant el diari tenen el banc ara sí, ara sí ara ja la pedrera per cert cobren, no? van anar l'última vegada i dic cobren ara al final i després al llarg aquell del Tudor porten un jutge i donen un acobado al miliós, després de robar i de fer-ho mal
es paguen per haver robat el matí. Sí, però és que en l'informe que van presentar al jutge no poden justificar totes les pegues que li posen. Diu, vostès em porten proves i d'això que els hi aixequen i jo llavors obraré inconseqüència. El que acusen de tot el que els acusen. Sí, tot el que diu la carta de comiat diu, de tot això vostès em porten proves.
I llavors nosaltres obrirem en conseqüència. Ho sé perquè ahir en el debat de la primera, a última hora, ho van comentar. I bueno, la cosa està així. Va anar una noia que és advocada i va dir, esclar, ell s'ha assenyit el que diu la carta de comiat. I llavors va dir, porteu-me a proves.
Les proves són que queden dos minuts, segons. Una mica menys, fins i tot. I això que heu tingut exacte al principi. Va guanyar el Barça, eh? Ah, mira, veus una altra bona... Va guanyar el Barça, malgrat que van matxacar tots els pobres dels jugadors, malgrat que són uns animalots, va guanyar el Barça. Sí, però ja Pellegrini dirà que... No, no, Pellegrini que em perdoni, que escolta'm,
El gol, el primer, el nano, el va anul·lar i era correcte. I el que van concedir als altres estava també fora de joc. Mira, ja que hem guanyat, no cal analitzar molt jo. Els dos caballeros que tenim al costat amb això... No, no, ni entren ni surten. Jo no dic res perquè ja m'ha donat la tos i quan parlo... Malament. Visc al Barça però fora la tos.
Gràcies a tots. Jordi, Dina, Pella, Salma i Montse. Tornem llocs que ve. Que vagi bé. Bon dia. I connectem tot seguit en pocs segons amb el butlletit de Catalunya Informació. Sentim també les enjust notícies i tornem a més coses. Ens queda encara la tercera era del Just a la Fosta d'avui.
Són les dotze.
El Ministeri d'Exteriors enllesteix un nou informe per combatre el procés sobiranista català. El ministre Margallo dibuixa una Catalunya independent amb un panorama econòmic desolador, amb una caiguda de la riquesa d'un 20% provocada en bona part per un boicot comercial d'Espanya.
Mentrestant al Parlament, Alicia Sánchez Camacho diu que un referèndum el 9 de novembre emparat en la llei de consultes catalana seria il·legal. El president Mas qualifica de gravíssim que la líder del Partit Popular actui com la portaveu del Tribunal Constitucional.
El Prat del Llobregat podria acollir el gran centre logístic d'Amazon al sud d'Europa. La multinacional nord-americana estudia des de fa un any diferents ubicacions per construir aquesta planta que comportaria la creació de milers de llocs de treball. El conseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig critica la filtració de la notícia feta des de Madrid perquè posa en perill el projecte.
El conseller d'Economia a l'època del tripartit, Antoni Castells, admet algunes irregularitats però nega pressions en la construcció de l'hotel al costat del Palau de la Música. A la seva declaració com a testimoni, Castells afirma que en van avalar la construcció perquè era d'interès públic i un benefici per les arques de la Generalitat.
Convergència i Unió PNB i el grup socialista aconsegueixen suavitzar la llei d'exteriors que s'aprova avui al Congrés. Així es relaxa lleugerament el control que el govern espanyol pretenia imposar en l'acció exterior dels governs i parlaments autonòmics.
El govern de Malaisia desmenteix que l'avió desaparegut dissabte amb més de 200 persones a bord hagués estat volant durant 4 hores després que s'hi perdés el contacte, com afirmaven investigadors nord-americans. Els familiars dels passatgers de l'avió pressionen els governs xinès i malaisi a donar-los informació fiable del que va passar.
I es publica per primera vegada en català l'obra de James Salter, un dels grans autors nord-americans. Això és tot. La seva primera novel·la després de 30 anys arriba avui a les llibreries. També s'ha publicat el recull de contes l'última nit. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. El Barça s'està entrenant a hores d'ara amb la classificació pels quarts de final de la Champions sota el braç després de guanyar 2-1 al Manchester City i al Camp Nou. Avui a l'Europa League, Sevilla Bedis i Ludo Goretz de Bulgària-València.
I avui també comença la Copa de Futbol Sala amb el partit Barça-Tudela. En Baterpolo avui s'assebrà la seu de la final a 4 de la Champions femenina. El Sabadell hi serà juntament amb el Catania, l'Imperi a Italians i el Voliameni Grec.
I al temps hi haurà núvols compactes al sud i fins a mig matí per encaure alguns ruixats a les Terres de l'Ebre. Temperatures una mica més altes a primera hora, tret del Pirineu, on han tirat cap avall. La tarda serà assolellada, tot i que hi haurà alguns núvols al prelitoral i les màximes tornaran a tocar els 20 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. En marxa el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març està obert el període de preinscripció pel segon cicle Educació Infantil i Primària, Educació Secundària Obligatòria i Centres Integrats. A Sant Just, tots els nens que ho demanin tindran plaça en una escola pública, a P3, i a l'Institut d'altra banda, a Primer d'ESO, també es podrà acollir a tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics del municipi, ja que hi haurà quatre línies.
Un dels requisits que segueix atorgant més punts als nens i nenes que entren a P3 estan i germans o germanes inscrits al centre. El lloc de residència o de feina dels pares també compta, així com també que un dels progenitors hagi estat alumne de l'escola.
Més qüestions. L'organisme de gestió tributària de Sant Just es trasllada dilluns al passat de Sant Lluís, número 6. Ara l'oficina se situa a la plaça Verdaguer, a uns 60 metres del futur local. L'organisme de gestió tributària és l'organisme autònom de la Diputació de Barcelona que s'encarrega de la gestió i recaptació dels ingressos de dret públic de l'Ajuntament de Sant Just, és a dir, ajuda el consistori a gestionar els ingressos que acorda en conveni. A partir de dilluns, doncs, l'oficina se situarà al passat de Sant Lluís, número 6, al costat de la floristeria a l'Arrel.
I acabem recordant que a la Biblioteca Joan Margarit segueix fomentant la lectura entre els nens i nenes a través del projecte d'animació El Lectora, PAL. És un programa que es fa conjuntament amb les tres escoles públiques de Sant Just. De fet, aquesta setmana, les il·lustradores Mercè Arànega i Montse Tovella han visitat l'escola Canigó i a l'abril i al maig passaran per Montserrat i Montseny. El PAL consisteix en fer arribar lots de llibres, educació infantil i primària dels centres de Sant Just,
per tal que els nens els treballin. Molts d'aquests llibres del cicle inicial que han llegit els alumnes d'aquest curs són d'aquestes il·lustradores de Marcià Nargà i de Montse Tovella. I en aquestes visites els nens els han pogut fer preguntes sobre els seus personatges i la seva manera de treballar.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Llego tarde, como siempre, ya lo ves. ¿Qué hora es? No quiero contarte lo mismo una y otra vez. Hablo poco, veo más de lo demás.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
La informació més propera al Just a la Fusta.
Tres minuts i un quart d'una del migdia. Ara parlem de la Reial Societat Canina de Catalunya que torna a Sant Just per organitzar una nova exposició canina aquest diumenge. Una exposició puntuable per al títol de millor gos de Catalunya 2014. L'exhibició es farà al Parroquetes a partir de les 9 del matí i ara en parlem amb el president de la Reial Societat Canina de Catalunya, Frederic Planes. Molt bon dia. Bon dia i bona hora.
Aquesta exposició que torna cada any a Sant Jús, no?, ja fa uns quants anys que passa per aquí el municipi, també. I forces ja, eh?, comença a fer. Ah, no me'n recordo exacte, perquè... Sabeu que és el 14, eh? Déu-n'hi-do, doncs, eh? Déu-n'hi-do. Ja és una tradició, per tant. A veure, recordem una mica, pel qui no sabia com funciona, com va tot plegat, no?, perquè no poden participar tots els gossos, no?,
Bé, en principi, quasi tots poden participar. Ah, sí? Sí, perquè l'exposició és una exposició puntual pel Campionat de Catalunya, i aquí sí que només hi participen aquells gossos que tenen pedigrí, que tenen opció de poder participar. Després hi ha una sèrie de gossos que no tenen pedigrí, i que poden fer, si són de raça, poden treure'l, que es diu fer el reconeixement,
Llavors, un gos que, per dir alguna cosa que no té papers, ve allà i un jutge es mira el gos i a partir d'allà diu si és on és de raça i es pot treure el períric, amb la qual cosa, en principi, quasi tot es poden entrar. A més a més, hi ha una prova que diu el bon ciutadà caní, que és d'obediència, que aquí l'únic que s'ha de fer és gos. Per tant, el períric és un períric. Són de bornes que ha de complir l'animal i llavors...
es considera que és un gos que és un bon ciutadà i que és un gos que a tot el dia tindrà de veí. Perquè vol dir que no és agressiu, que no és un gos que sap anar al pas, que sap anar, que va endreçadet i polit i que obvieix el seu amo i no possega ni a la gent ni als altres gossos. Aquí sí que no fa falta res més. I després hi ha el concurs infantil de nena amb gos que ha de mirar el nen amb el seu gos i participar.
en el concurs infantil, o de nen en gos, que aquí l'únic que es demana és el nen que millor el passa, és el que està més al cas del seu gos i que més bé el passa, aquell és el que es premia. No es premia el gos, amb la qual cosa aquí és igual que estigui de raça com que no estigui de raça. O sigui que es podria dir que poden entrar-hi tots els gossos, poden venir d'aquesta viada a passar l'estona al Parc de Roquetes, que és on es farà l'exposició aquest diumenge. Durant tot el matí, no? Durant tot el matí, sí.
Si la gent vol inscriure els gossos a l'exposició, té camí de dos quarts de 10 a dos quarts d'11. Aquesta hora és quan es fan les inscripcions. Si la gent vol venir només a veure-ho, abans de les 11 que no vingui, perquè encara no s'ha començat.
i l'eforç va poder ser, diguem-ne, cada 12 a una serà el punt àlcit on hi ha més gent mirant i més gent participant. És aquesta, exacte, que a més a més de la gent que tingui cos i vulgui participar per veure-ho, doncs també és tot un espectacle, no? Home, és obert al públic, vull dir que no...
No obliguem a ningú que vingui o deixi de venir. Em sembla que farà molt bo, o sigui que tot ajuda en aquest sentit. Jo crec que sí que farà molt bo, ja normalment... Jo només recordo un any que ens va ploure una mica i teníem la sort d'estar a la part de baix, i com que hi havia aquell boladís, allò ens va a xupugar i vam provar a fer l'exposició. O sigui que acostumàvem a tenir bon temps, som més de març de Sant Just.
Clar, i pel títol de millor gos de Catalunya 2014, suposo que després hi ha moltes més proves, no?, perquè... Sí, concretament s'han de fer, és com una lliga que és de base de punts, i s'han de sumar un sèrie de punts, depèn de les edats del gos, si és un cadallet amb 3 punts ja el guanya, si és una classe oberta, si els gosos de més de 24 mesos ja són 5 punts, etc. I això es fa a l'allar davant, que es fan unes 10 exposicions arreu de Catalunya.
Clar, Déu-n'hi-do. I llavors es diu a finals d'any, m'imagino. Sí, llavors l'any següent es entreguen els premis de l'any anterior. A més, és un certificat que també el firma la Generalitat de Catalunya, el Departament d'Agricultura, amb el qual té un cert valor d'autenticitat i la gent pot lluir d'aquest campió, és el millor gos de Catalunya a l'any,
perquè hi té un recolzament oficial que ho diu. L'interès pels gossos fa molt que existeix, però no sé si creieu que últimament jo almenys m'ha semblat que hi ha com una mica de repunt, no? Veig molta gent amb el seu gos. Jo que m'alegro, perquè precisament la gent del món del gos la crisi també li ha afectat, eh? Perquè la gent abans de fer un regalo d'un gos s'ho pensa, dues vegades, perquè el pinso és cart, el veterinari no és brato, i tal...
Sincerament, també s'ha baixat, eh?, la venda de gossos. Doncs haig de ser jo que m'hi fixo més, llavors. Sí, probablement no, i potser pot ser que a nivell d'estadística s'agrada, als llocs on hi hagi més, podria ser. Són zones on hi ha més o menys... És còmodo i la gent... Hi ha zones que sí, zones que no. Però puc assegurar que va començar el 2004...
amb el tema dels gossos perillosos, allò ja va fer un bon catacrac a la indústria. Perquè la gent diu, home, a sobre que em vaig a comprar un gos, em vaig a treure els papers, etcètera, i les sancions, i els guàrdies estaven bastant pesats en demanar papers a la gent, etcètera. Allò ja va fer una baixada. Després de la crisi, ha fet una altra. El que passa és que no està en la crisi com si ho fos la construcció, que no es venen. Vull dir, els gossos, afortunadament, es venen.
i cada vegada serà més així, perquè només ens hem de mirar allà amb els països que ens envolten, França, Itàlia, Alemanya i tal, i encara hi ha més gossos que aquí.
doncs encara estem per costa l'os per càpita, és més petit la proporció que no pas ho pot ser a Inglaterra o a França. Clar, clar. Déu-n'hi-do. Doncs, bé, en tot cas, aquest diumenge també pot ser un moment, com dèiem, pels amants dels gossos, perquè mouren molts en aquesta exhibició que es fa al Parroquetes i, evidentment, la gent que en tingui que s'animi a participar-hi, no? Clar, sí, i a més a més hi haurà demostració de gossos sinistrats, que també fa una mica de distracció i tal.
Digues, digues. Quants gossos acostumen a participar-hi, normalment? Com a mínim hi haurà 50 gossos. Jo deia molt que es passés la xifra, però ja et dic, no vull dir 100, si hem de ser 70, que seria un èxit, però tot i així no... No, però a 50 els passarem, eh?
Déu-n'hi-do, llavors és una bona xifra. Serà aquest diumenge, recordem que qui vulgui participar-hi s'ha d'inscriure entre dos quarts de 10 i dos quarts d'11, no? Perfecte, molt bé. I després a les 11 comença tot plegat, no? I a les 11 comença la participació. Els cadallets, després els joves, després els mitjos, perquè els gossos participen per edats i per les edats cada raça amb ella mateixa.
Perfecte, doncs avui n'hem parlat amb en Frederic Planes, president de la Reial Societat Canina de Catalunya, moltes gràcies. A tu, vull dir, i Carme, ja ho saps, allà el diumenge, eh? A veure, a veure si puc passar. No pots faltar, si no posem, et tatxarem de la llitza. Exacte, posarem falta. Gràcies i que vagi molt bé, bon dia. Que apunti tothom que pugui, que vol dir la pena que hi hagués molta gent de Sant Jus. Esperem que sí. Que vagi bé, bon dia, fins aviat. Gràcies i bon dia, adéu.
Just a la fusta.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I a aquesta hora saludem a l'Alea Ardenu i bon dia, Alea, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Per parlar, no hem anomenat encara no hem titulat aquesta secció, tot i que d'alguna manera és una mica parlar del món de l'absurd, no? Sí, de fet, sí, és que una mica és el punt en comú.
Coses quotidianes que passen, no? I que penses que en el moment en què ho llegeixes dius, mare meva. Doncs és una mica això, mare meva. Bon absurd. I avui la cosa va de barbes, no? Em sembla? Sí, de barbes, barbes i de hipsters.
Una paraula que ara descobrirem. Sí, suposo que tothom ja ho haurà mig sentit o sabrà més o menys el que és. Si no ho sabeu, doncs, bàsicament... Com ho diríem, Carme, què és un hipster? Un noi d'uns 20-30 anys, modern, que es caracteritza perquè un estil de vida alternatiu... De fet, exacte, crec que el primer, la manera que va començar a surgir, que jo potser fa un any o dos com molt que ho sentim...
I fins que no vaig entendre ben bé què era, però era més la idea, no tant potser de l'estètica, sinó del tipus de cultura que feia, no? Allò una mica alternatiu que deies ara, no? Indy en recometes. Exacte, amb el tema del menjar, les pel·lícules, l'art, tot ha de ser com molt... L'actor de Time Out, no? Sí, Time Out i anar a festivals de primavera sauna, tots aquests així, els...
És que tu et saps més d'aquest. Seria el contrari de Mainstream, no? Una mica. És a dir, seria una mica... A vegades el que és hipster ja passa a ser Mainstream i llavors alimenta una mica... Mainstream seria més de tothom, no? De masses. Ah, exacte. I això ell mai anirà a les masses. Però tot i que el primer era saun, eh? Però... Però sí, allò de descobrir el típic restaurant estrany on et donen no sé què... Tot és una mica allò que dius, ai, noi. O noia també, perquè...
Però bé, en aquest cas els hipsters es caracteritzen sobretot també per la indumentària. Quina indumentària? Així com molt general i per riure'ns una mica diríem que van amb la camisa allalletaire. Tot i que no sempre van amb camisa allalletaire, però és molt habitual que al seu armari hi hagi unes quantes camises d'aquest tipus. I sobretot una barba molt poblada. I aquí és on vendrà avui el nostre tema, la barba poblada.
Exacte. Ja no només és el tema de les ulleretes de pasta, ja tothom porta ulleres de pasta avui en dia. Ja no és una característica també el que deies, no? És mainstream. Ja és la moda general. Ara ells les porten potser més rodones, eh? Sí, rodones, com que diries tu del meu avi. Exacte. El meu avi duia aquestes ulleres, doncs ells les porten.
I sobretot el que deia, una barba molt poblada. Però clar, què passa quan aquestes barbes... Hi ha gent que no tothom té aquesta barba, li costa molt tenir-la. Doncs bé, passa el que direm a continuació de la notícia que tenim avui.
Doncs que existeix a Nova York un lloc on t'implanten pèl a la cara i així pots aconseguir una barba ben poblada per ser un bon hipster. És a dir, el titular seria, vull tenir barba. Hipsters, costi el que costi. I és veritat. I és veritat. No és una notícia del món de today, no? No. Vull dir que today. És una notícia del diari ara. Sempre diem les fonts, més o menys.
El diari Ara, que sortia fa una setmana llarga o així, i deia això, explicava aquesta notícia que a Nova York, sobretot, s'han trobat, hi ha un tipus de gent, uns joves, els hipsters, que tenen un problema, no? Hi ha molts que no acaben de tenir la barba que els agradaria per diferents motius, perquè no tothom té aquesta característica.
I què fan? Han començat a desfilar per les clíniques d'implantament de pèl, que ja existia, a la CAP, a mil llocs. Hi ha gent que s'implanta pèl als llocs. I ells van allà i pregunten i s'implanten una barba que costa més o menys al voltant d'uns 5.000 euros. És més car, de fet, que una operació d'estètica...
O de miopia. De fer-te els pits més grans, no? És per l'estil. Els pits, depèn d'on vagis si te'ls fas bé, crec que ronda això una mica més. Però bé, per exemple, per tant, els ulls, com a molt 3.000 euros ho tens, per l'amor de Déu, i per posar-te barba la cara. Però bé, és el que ells volen. És el que us explicaré ara. Mira, allà és el que deien, no? El tema de la demanda s'ha disparat durant els últims mesos.
tenir barba significa, doncs, amb el tema de... és distintiu, no? I, aleshores, els executius, doncs, hi ha alguns que volen tenir-ne per semblar més agressius, els galants semblen més masculins i els hipsters, com deien, semblen més hipsters. Aleshores, el que fan és anar a aquestes clíniques, ja et dic, costa entre uns 5.000 i 5.800 euros...
I si el que volen és simplement omplir una mica algunes zones que no tenen tant, les clapes, ja pots anar-te'n pels 2.000-3.000 euros. No sé si val la pena, ells diuen que sí. S'ha fet popular perquè se n'ha d'adonar que és una manera molt útil perquè la barba se la implanten d'altres zones del teu clatell. Bàsicament del clatell.
Treuen pèl del clatell, que és clar, evidentment el teu propi cabell. Jo quan ho llegia dic, però d'aquí es posen el pèl? D'altra gent? D'animals? No, és seu, és seu. És la part del clatell, els hi treuen els... Com que et creix tant el cabell, pots agafar d'allà i te la posen a la cara. Aleshores, l'operació triga molt poquet, eh? Vull dir, tu surts tofant un dia i surts al mateix dia i el dia següent ja la tens, la barba. Què passa, aleshores? Doncs que et cau...
O sigui, fa el procés normal com si fos el pèl de tota la vida allà. Ah, si no et cau perquè t'afaites, no? Et cau sol. Et cau al cap d'uns dies sol, d'allò, bueno, fa el procés. I aleshores et creix ja com si fos... Com si ja fos barba. Teva de tota la vida. I tu ja comences a afaitar-te-la i tot. Sí, el positiu que diuen, sobretot un dels doctors...
és que és molt fàcil de semblar que sigui teva, perquè a més de la col·loquen d'una manera perpendicular, que és teva. Vull dir, és que no sembla que sigui implantada, és perfecte. Fins ara, com ens diu una de les doctores que entrevistaven, deia que fins ara els més desidus a aquest tipus d'operacions eren dones que estaven canviant de sexe i evidentment no tenien pel a la cara, o jueus ultraortodoxos, on la barba té un paper molt important...
i fins i tot algunes comunitats asiàtiques i llatinoamericanes que tenen menys borrissol. Els japonesos, no els veuràs amb molta, molta barba. Clar, és veritat, és veritat. Doncs ells ja eren els que fins ara anaven. Però que diuen això, que fins fa 3 anys era així, i que des de fa 3 anys cada setmana apareixen 4 o 5 nois d'entre 20 i 30 anys que ja tenen barba,
però que van a preguntar què passaria si no volgués tenir més barba. I sí, sí, s'ho fan perquè ja et dic que és un procés quirúrgic que no té cap mena de dificultat. Sí, sí, i ja et dic, en tres mesos el cicle natural del cabell ja és correcte tot complet i en tres mesos ja, com si no t'haguessis operat mai la barba fos teva de tota la vida. No m'estranyaria que es cregués aquí també.
Bé, és que segurament algú ja ho ha fet, no? No ho sé, aquestes barbes que veus a vegades, que sembla que siguin... No, hi ha gent que la té seva, no? Sí, evidentment, però ja et dic, hi ha gent que veu això i diu, jo vull tenir això. Molt, molt, molt curiosa la notícia i et dic...
Jo crec que on estem arribant, no? Un moment, una cosa és l'estètica i l'altra és arribar a gastar-te 5.000 euros amb això, gastar-te tu amb una altra cosa. Però bé, prioritats. És per tota la vida, aquesta barba, eh? Quan vingui la moda del revés, no sé què faran, perquè era pràctica abans de no tenir barba. Depilació dermoestètica, llavors, déu.
Continuarem parlant de modes absurdes avui, precisament amb això obríem, però un últim apunt d'un hipster, és que m'ha fet molta gràcia, Carme. Si vols us pots llegir-ho tu mateixa el titular, eh? Què diu? Americans consideren hipsters. No és aquesta? No, no era aquesta, però la del neguet.
La de l'anaguet. Ah, sí, un hipster que té a un anaguet vivint dins de la seva barba. Jo no me la vaig reconec, que quan m'ho vas enviar vaig pensar, no pot ser. No, no, és veritat. I la vaig buscar, eh, a veure... L'has vist, la foto? Sí, sí, sí. És molt bonic. És molt fort, això. Vull dir, és fort, té un animal a dins de la seva barba. Sí, tot té una explicació, no és perquè sigui un friqui que ho és una mica, no? Però a veure, un home que, un home la té 3 anys, dels Estats Units,
Va comprar uns ous per tenir gallines, a més, i aleshores acaben morint tots, només li va quedar un, i per la seva sorpresa el que va sortir d'allà dintre no era una gallina, sinó que era un pollet, un ànec, bàsicament, vull dir. Llavors li va posar Pips, el seu animalet,
I, clar, tenia un problema i és que no acabava d'estar del tot calent i sa. I, aleshores, doncs, què va fer? Doncs se va posar dintre de la barba perquè dormís i visqués. Clar, era tan petit que, bueno, tenia una barba molt poblada, eh? La fotografia és molt curiosa. Total que el Pip s'ha agafat la barba com si fos casa seva. I, aleshores, clar, es va anar fent gran, va acabar sent un ànec molt bonic, la veritat és que sí, i molt gran i molt sa.
Però clar, troba a faltar la barba, ja no hi cap, i aleshores la imatge següent que hi ha, primer és la del pollet petit i després la de l'ànec ja ha crescut, surt enroscadeta al costat de la barba. Clar, és com el seu pare, el seu pare, i la barba és el seu niu. No, no, tampoc se les diferencien tant, no, una barba d'un niu. No, és veritat, és una mica la mateixa idea, la protecció, sí, sí. Però bé, teníem aquesta notícia deia de... Clar, i a més és que és un hipster, el que ho ha fet. No és un tio amb barba, és que no es posi de moda, eh, això. Portar un ànec a la barba.
Coses pitjors es podrien haver vist, vull dir que... Què faran quan lliguin? Potser és buscant un d'ones que els agraden els grangeres. O potser ell també els hi acaba agradant, no se sap mai. Una altra moda, ara ens anem cap al Japó, perquè també és curiós aquesta. La moda de buidar la barba ja és curiós, ha d'operar-se, aquesta ja acaba, vamonos.
L'última moda al Japó és operar-se les mans. Atenció, per què? Per canviar el destí. És a dir, les línies de les mans que les pitonisses o les gitanes llegeixen i diuen tindràs molts fills i tens 50 anys i no tens fills. Aquestes coses. Bé, doncs ja ha arribat un punt en el qual els japonès us diuen jo vull dirigir el meu... Bé, ja som una mica així, no? Vull marcar el meu destí, el meu futur. Com que les línies de la meva mà no m'agrada el que diuen, doncs me les opero.
Molt fort. Sí, sí. Sobretot, si ho fas, et canviarà el destí, també, no? A veure, sí, l'únic que tira és unes cicatrius del mil aquí a les mans. Però bé, la intervenció durà uns 10-15 minuts i es poden unir, trencar o fins i tot crear noves línies al palmell de la mà
I això ho fa un cirurgia plàstic allà al Japó, Taki Matsuoka, que diu que va ser una idea, no d'ell, sinó dels seus pacients, que li van començar a demanar que investigués sobre el tema de canviar la seva sort. Aleshores, ell va estar llegint una mica sobre el tema i va trobar que si operava amb bisturi elèctric i practicava una incisió manual, aconseguia fer aquestes cicatrius. Perquè si ho feia només amb làser, l'únic que feia eren ferides, que no acabaven de ser línies. Aleshores, va començar a fer-ho amb el bisturi elèctric
I ja et dic, ara ha fet unes 50 intervencions. No són tantes com ens pensaríem, però bé, 50 intervencions, Déu-n'hi-do. La majoria de joves que tenen al voltant els 30 anys. I bé, els homes el que demanen és la línia dels diners i les dones la de l'amor. Està molt a pensar que la vida et canviarà a partir d'aquesta operació. Fes-me una línia del diner i així... I paguen per això. Però hi ha gent que s'ho creu, sí, sí. No he trobat el preu, però m'agradaria molt saber...
Quant pagues? No crec que sigui una quantitat gaire diferent que la de les barres, no? Vull dir que podria ser una cosa semblant. No ho sé, ja et dic. En fi, més històries, una altra moda que m'ha sorprès també aquesta, eh? Que és la moda Belfi. Belfi, i acabaríem amb aquesta ja avui. Belfi, què saps què és el Belfi?
No ho sabia, la veritat. Ho heu descobert també amb aquest guió que m'has portat. El Belfi és la nova moda, és absurda, però és clar que tot és absurd avui ja, la moda de fer-se fotografies al cul.
I entre parentes t'he posat... Sí, sí, perquè és el que surt directament. Això jo heu anat veient, jo. Si et mires a vegades, clar, jo miro a vegades diaris gratuïts i busco notícies d'aquest tipus, ja veig això, no? Allò, la modelo tal, la famosa tal... I pensava, què fan? Doncs ara m'han adonat que allò té un nom, no? De les models, les famosos... Sobretot l'Instagram ha fet molt mal, o Instagram, com diu la gent, ha fet molt de mal perquè han començat a fer-se fotografies dels seus culs.
I això li han posat un nom, que és el pitjor, posar-li un nom. Bé, l'any passat, el terme que va recórrer el món, l'any passat i fins fa re, els Òscars, que pesats que van ser, amb el selfie. I ara encara continua, la gent. Van omplir els comptes de tot tipus de xarxes socials, amb el tema del selfie, fer-se una autofoto. Tot i que el tema d'autofoto, jo fa molts anys que ho sento.
Sí, però és que l'autofoto, el selfie, té la característica que no has de sortir perfecta. I això és fins i tot com amb les proporcions estranyes. Clar, clar, que és a tu mateix. No et cuides que sigui una foto perfecta, que sors tu, allò de perfils, sinó que es vegi que te l'has fet tu allà. Que és divertit. I va ser tant, com dèiem, l'èxit del selfie, que fins i tot van nomenar al diccionari Oxford la paraula de l'any 2013. Va ser aquesta, selfie.
I bé, moltes personalitats es van sumar a la moda. De fet, ja fa molt de temps que veiem aquest tipus de fotografies. I ara això ha sorgit aquesta altra moda. És bo que ja el selfie ja està fora de... Ja no es porta. Sí, ja no està la onda. És la pera, tot això. Ja no es porta, llavors ara el que ha quedat antiquat.
Ara el que es porta són els belfis, que ja et dic, és simplement mostrar el teu cul. Però com mostrar-lo? Doncs bé, és insinuar o mostrar-lo allò com de cantó i tu et fas la foto en un mirall, llavors es veu, o que estàs a la piscina i que només se t'enfoca el cul, llavors saps que és teu perquè el penges tu a la teva xarxa social. Aquestes n'hi ha moltíssimes, d'aquestes famoses. Que si la Miley Cyrus aquestes, o mai com es digui... Que curiós, eh? Em sorprèn una mica. A mi em sorprèn molt, sisplau.
A part, ho trobo com fins i tot un punt de... Sobretot són dones, d'aquí ho fan. Això també ho diu la notícia. Fins ara són molt pocs homes. Ho trobo una mica com... Bueno, masclista en aquest sentit, no? Però si ho fan elles, per què volen? Per això, però què estan mostrant a la gent? El seu cul. I preciós. Està molt bé, estàs orgullosa del teu cul, em sembla perfecte. Però d'aquí hi ha a penjar una foto del teu cul constantment. I a sobre que li posin un nom. Belfi. Belfi que... Ostres, vaig trobar el que ho significava i ara aquí no ho tinc.
Ara veus que no... Ho descobrirem a la propera secció. Sí, la propera vegada t'ho dic. Però bé, és això, Belfi. No sé, potser l'any que ve, Carme, tenim la moda de fer-se fotos als peus o fer-se fotos als genolls. També pot venir. Les ungles, que també ho fan molt amb les maricures. Exacte. Segur que alguna cosa o altra d'aquestes sortirà. O parar, posar-se pèl al braç. No ho sé. També podria ser que tornés per alguna cosa. Per veure-vos les línies d'expressió de la cara. Bueno, ja ho fan, no, això, però...
En fi, coses tan absurdes. En fi, avui hem revisat totes aquestes modes absurdes, des d'aquest belfi fins a la barba dels hipsters. Gràcies a l'Ea, tornem d'aquí 15 dies, més o menys. Intentarem que sigui així. Que vagi molt bé i bon dia. Adéu.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Aquesta hora parlem de vins amb l'Astrik Goldstein del celler de Can Mata. Bon dia, Astrik, què tal? Bon dia. Com sempre, la setmana més ens portes ja un exemplar per fer aquest tas pràctic que fem cada dijous. I avui, a més a més, ens has dit que és un vi dolç, no?, el que ens portes. Exacte, i que seria venir una mica del tema de les modes absurdes. Sí, sí, sí, és veritat, podríem lligar-ho, eh? Aquest seria un vi antimoda, és allò que dius, és un gran clàssic...
però que no es posa mai de moda, per sort. Per sort per què? N'hi ha vins que són tan grans que no saps mai per què no arriben a ser ni tan sols populars, com és el cas de tot el que serien els vins dolços de tota la zona sud d'Espanya.
En aquest cas us porto aquest vi dolç de Jerez de la Frontera. Normalment pensaríem en finos, manzanilles, amontilladors, que estan fets amb una varietat de raïm que es diu palomino. Doncs aquest està fet amb Pedro Ximénez.
Molt bé. Nom, cognom. Sí, sí, el identifiquem ràpidament, no? Que diuen que tindria el raïm un origen alemany... Bueno, hi ha moltes suposicions, no? El cas és que aquesta varietat de raïm Pedro Ximènes, justament a la zona que conforma
Jerez de la Frontera, el Porto de Santa Maria i Sant Lucar de Barrameda, no seria la varietat de raïm que més es troba. I dic que són grans perquè si fem memòria de la setmana passada que parlàvem dels vintrancis, que els deixàvem enranciant aquest sistema de criaderes i soleres, que jo et vaig comentar que és aquella imatge d'una bota sobre de l'altra, així com amb sistema piramidal, que les més velles són les de baix i les més joves són les de dalt.
que així també es fan els manzanilles i altres. Són vins que no tenen anyada. Per tant, són això, una barreja de diferents anys. I es poden veure, sempre es tindrà el mateix gust, vols dir, o no? Poden variar. Es busca que tinguin un cert perfil. Jo, teòricament, he portat un...
Un vi dolç de raïm blanc. Sí, té un color de xocolata, eh, directament. De xocolata, sí, senyora. El que parlem d'aquí una mica, però és que el que et genera, no?, aquest remet, quan ho veus, és això. És aquella xocolata, aquell brandy, fins i tot, aquell...
És un color que recordaria algun tipus de fusta, fins i tot. Té uns tocs molt macos, perquè a més si l'inclinem una mica té uns tocs així que recordarien fins i tot algun toc com és el betadine.
Home, que com a color val, eh? Com a idea. Tu estàs a fosques i jo tinc molta llum. Sí, m'incosta i a part, diguem que el color de betadine és un color d'altres coses. Ah, és que m'ha agradat molt classificar-lo. Sí? Com a cosa... Sí, perquè crec que és d'aquells colors que la gent entén molt fàcilment, no? Que són tots aquells caobes, aquells colors... És com el del tofi, no? Una mica també. Com el del tofi, aquells tocs que així de... Carmel, carmel. De carmel. Notes com més oxidades, no? Uh-huh.
I, bé, això és resultat bàsicament de la solana que té. Sí. Si normalment el raïm per fer un bijó, el collim en el seu moment òptim de maduració per trobar totes les flors, les fruites, que tingui una bona acidesa, que tingui el sucre perquè es transformi en alcohol. Sí. En aquest cas, per obtindre aquest vi dolç, però dolç de forma natural,
el deixem pacificar el sol. O sigui, seria una mica el que fem nosaltres quan ve l'estiu, que ens exposem al sol i acabem moltes vegades com a panses. Exacte, doncs també li ha passat aquest vi per ser com és, no? Exacte, doncs s'ha pacificat el sol, eh?
Tenim el raïm, el tenim a la vinya, la zona de Jerez és de les zones que es rep més hores de sol, plou relativament poc, però sempre està rebent vents humits de l'Atlàntic, sobretot.
Són els que més... És allò que és la frontera entre el Mediterrani i l'Atlàntic, però sempre els aires més freds provenen de l'Atlàntic. Doncs, en el punt on comença quasi bé ja a torrar-se en el CEP, el tallem i l'exposem a terra. Per això deia jo una mica el que fem nosaltres, no?
S'assembla, no?, el mateix procés, una mica. Home, sí, hi ha gent que queda una mica com a pansa, que quan arriba a setembre fa fins i tot una mica de mala cara, eh? Molt negra, però... Doncs aquest raïm el tallem i l'exposem així al terra durant uns 12, 15, 20 dies, més o menys. Per què? Perquè tota l'aigua que té el gra de raïm el perdi.
l'aigua i el que mantenim són els sucres i el raïm es va torrant com una pança fosc per tant si normalment d'X quilos de raïm en podem treure X quilos de most perquè tenim molta aigua en aquest cas d'una pança poc treurem clar, és veritat bàsicament el que traiem és molta concentració, molt sucre però no tenim aigua i llavors com es fa?
No, és que perdem molts quilos, o sigui, els quilos quasi bé els perdem avaporant-se. En aquest procés. Per tant, seria un procés ja una mica costós primeres, perquè s'ha de fer tot de forma manual, i segones, que potser al pacificar-lo potser estaríem perdent ja diners.
però d'aquí traurem aquest nèctar dels déus com el vaig qualificar. Un cop ja el tenim deshidratat, es premsa, fermenta de forma totalment natural, no s'afegeix alcohol vínic ni res, i queda aquest producte. Però no és aquest ben bé. O sigui, quedaria torrat, però el que fem és, de la línia més alta d'aquest sistema de criaderes i soleres,
De la part de sota es trauria una part, una part que serà embotellada. Llavors, com que ens ha quedat aquella barrica de 500, normalment són barriques grosses, una mica buida, afegirem de la fila de dalt. De la fila de més amunt anirem. I és un sistema que va...
reomplint-se un l'altre. Per tant, quan tenim el vi més fresc, l'afegim a dalt. Això que aconseguim, que sigui sempre homogeni, és un procés llarg, dura anys, i normalment a la solera tenen molts anys.
Déu-n'hi-do, una història molt curiosa. Està molt bé la història dels vins en general, però aquesta concreta... Els vins de Jerez els tenim com una mica aparcats, no? Però és...
és allò que dius, és molt fàcil fer un vi jove, o fer un vi que passi per barrica i plis plas fora, però aconseguir tot aquest procés no és fàcil, i això s'aconsegueix sobretot allà per la situació geogràfica que té. En aquest cas, per exemple, d'aquest celler, el Ximérez Espínola, que és un celler també petit, familiar, van totes les ampolles numerades, perquè és allò que dius, és fàcil localitzar de quina barrica ha sortit,
Està molt bé. Perquè moltes vegades no ens vénen així. L'únic que és això, no té anyada. És una barreja de molts, molts, molts anys. Com que sempre l'estem refrescant, és això. Sempre trobarem un vi més homogènic.
L'olorem? Vinga, anem. Ja l'he olorat perquè només agafar-lo, per mirar-lo, ja m'ha vingut una mica aquesta flaire que avui és forta, també. És forta, és intensa. Però agradable, eh? És un pitol, ja ho hem dit, i per tant, doncs, directament ens remet aquesta sobretaula, segons com, no? I l'olor sí que ja ens convida, allò, ens hi ha de pensar tant. El de la setmana passada donava notes sobre madures que ens fèiem pensar en dolç, però aquesta que té notes sobre madures...
Jo crec que és una olor molt més bonça. Aquí sí que veiem les panses, no? Les panses, les figues. Ja sé que ho has dit ara i per tant, teòricament, potser m'he avançat per això, però sí que aquests fruits secs avui es noten, no per aquí. Fruits secs, panses, les figues, és allò que dius. Sí, també, també. Totes aquelles fruites que estan, que les mengem allà. Molt bona l'olor. Sobremadures, seques. I un punt dolç. Un punt dolç. Que ja arriba també. Té també unes notes de cacau. Ah, sí? No m'he fixat. A veure, anem a provar-ho.
Clar, l'alcohol és alt i també... Sí que potser estàs prenent alguna cosa. Cacau, cafè... Moltes vegades fins i tot et pot donar notes d'aquelles de tiramisú... Molt bé, de postres així... Sí, o sigui, al cap ja ens està funcionant. Sí, sí, exacte. Ara en parlarem. Primer tastem-lo, no? I anem a pensar en què ho podem maridar.
És molt bo, eh? O almenys a mi m'agrada molt. Tots són molt bons sempre el que ens portes. Però aquest és un d'aquests que s'ha de mastegar gairebé, no? S'ha de mastegar, però fixa't que no és... No crema. O sigui, la quantitat de sucre... No ho he mirat, la concentració és alta, però no és espès.
O sigui, és allò que quan te'l posa a la boca té una certa fluidesa. És allò que dius, té una certa densitat, però a la vegada una certa fluidesa. L'he portat una miqueta fresquet. Tots els vins que tinguin aquesta quantitat d'alcohol, millor una mica frescos. Quant té d'alcohol, de grau? Doncs d'haven d'estar 15.
És perillós aquest vídeo, perquè és d'aquests dolços que entra molt bé i ara ja faria el segon glob, potser no el faré, però vull dir que sí que és d'aquests que atreta, eh? Sí. El veig molt de sobretaules. Molt de sobretaules. És un tòpic, però sí que...
És que a més és aquella sensació que a vegades penses, com el descriuries? Com un caramel de tofi que se't va desfent, poc a poc, poc a poc. Perquè és veritat, té una intensitat que és alta, però... I que vas trobant sabors, també. Sí, aquí està. El que havíem trobat molt olorant-lo, el tornes a trobar amb la boca. I et queda potser més aquesta sensació d'això, dels torrats, del cafè...
Veus com has fet el segon glob? És que és... Per trobar aquests altres gustos que ens deies, eh? No es pot dir que no, això. És com un bici. Sí que nota una mica el sucre aquest, no? És a dir, fins i tot recorda una marmelada, per dir-ho d'una manera, no? Exacte. Què passa? Que l'acidesa també és alta. Ja morens el que diem sempre, un grau alt d'alcohol, de sucre...
sempre ha de venir una mica contrarrestat amb l'acidesa. Si no fos ací, ens pesaria. Hi ha en Pedro Ximénez que són més dolços i més pesats. La seva virtut és que això no hi ha manipulació de cap tipus. L'acidesa no està rectificada, el dolç tampoc, és molt natural. És aquest procediment de tot el...
Aquesta verema relativa que és exposar-la al sol i després passar-ho a les diferents criaderes i soleres, no? Dius, hi ha els anys que s'està per fer. Clar, sí, sí. O sigui, tot aquest procés es queda concentrat, no?, també, i es pot aparèixer entre cometes. Hi ha una essència aquí, doncs, igual, de les antigues soleres, que igual tenen més de 50 o fins i tot en podem trobar de 100 anys. Clar, clar.
I crec que és un dolç que no se't fa gens amb palagós. O sigui, sí que té aquell punt de... És que potser n'hi ha ara aquí 200 grams de sucre. És molt, no? Però... Te'l fa... Te'l fa fresc. En què el podríem acompanyar? Fruits secs. Directament, no? Vostres de músic. Sí. Més que no formatges, això, no? O què? Com ho veus? Amb un rock i forta atreviries? No.
Potser sí, és veritat. Potser sí. Els roqueforts, a vegades, l'aquella quantitat de sal que tenen... Sí, com per fer un gran a sopar, com si diguéssim, no? Aquí podríem jugar, ara així, amb unes torredetes una miqueta d'un roquefort o un cabrales, eh? Perquè moltes vegades, quan diem roquefort, seria l'estil formatges blaus, en general, no? Amb uns fruits secs, és allò que dius. A mi em convida. Fa molts anys...
vaig anar a Jerez de la Frontera ara durant uns anys no s'ha fet però cap al mes de maig hi ha una fira de vins dolços de tot el món és espectacular perquè allà ho descobreixes quasi bé tot i em vaig enamorar d'aquest estil de vi i sí que vam estar tastant moltes coses però és allò que dius aquell formatge amb aquell punt tan salat que a vegades és complicat i aquella furtó perquè és fort doncs combinat amb un vi d'aquest estil doncs és fantàstic
i com no la xocolata també, també, una altra dels ingredients que ens lligaria també ens comentes això perquè justament dimecres que ve el tas que organitzeu amb el casal de joves és tas de xocolates tas de xocolates a veure, seran xocolates diferents també? sí, és una mica encara li estic donant voltes de com l'organitzo perquè és allò que dius tots fem la tauleta de xocolata negra que jo l'aconsellaria moltíssim amb aquest estil de vi i fins i tot amb un whisky un whisky de malta
és allò que dius per mi tot el que siguin vins licorosos amb alta graduació intensos li queda molt bé la xocolata negra com més quantitat de cacau tingui, molt millor l'únic que fer un tast de xocolates així molt...
Molt directes, pot tenir un punt de complicat, no? Perquè dius, pot empalagar un pèl. Clar, clar, és molt potent tot plegat, no? Aquí està, i dius, dura una hora i mitja i hem d'acabar mitjanament sencers. Llavors ens intentaré molt jugar amb el que serà la xocolata negra...
la xocolata blanca, que no seria xocolata, fruits secs, la fruita... O sigui, jugar una mica amb tota una sèrie de productes que ens ajudin una mica a portar-ho una mica... A pair-ho millor, també, no? Millor, no? Perquè, a més, hi ha escollit tres vins i els tres... Bueno, dos són força consistents. Un és aquest, l'altre és un oporto, que allò també hi són 20 graus, és raïm negre, i l'altre és un vi negre.
que moltes vegades... Directament vi, no? Directament vi, perquè m'agrada molt que moltes vegades estem allò acabant el segon plat, la carn, tenim un vi negre, sobretot si és una varietat com la garnatxa, que serà el que posaré, i anem cap al postre. Doncs moltes vegades és acabant-nos aquell vi...
amb els vostres llavors ens hi ha escollit aquest a l'Oporto i un vi negre elaborat amb garnatge negre però de la zona de Navarra per sortir-nos també una mica sempre de Catalunya que està molt bé mirar una mica més enllà també
Sí, sí. Està bé, m'agrada la idea. Jo crec que de tant en quant va bé. Sí, perquè a més és allò que dius... Que hi hagi una mica de tot, està bé. Mira, doncs de cara al trimestre que ve ens en el casal hem programat un tas d'engarnatges del món. O sigui, ja és allò que dius, la gent té l'enquietud de tastar garnatges negres d'altres zones del món. La cosa està molt bé.
Molt bé, Astrid, doncs avui hem descobert aquest vidols que ja et dic que m'ha agradat molt, és la meva opinió personal, però està molt bé. Potser seria més un estil que trobem més a la zona de Montilla, Moriles, més cap a Màlaga, o sigui, hi ha altres zones que és molt més típic que aquests vins de postres, justament és això, la zona de Jerez no seria la més...
Però també fa més gràcia, no? Sí, sí, això és veritat. Doncs, Astri, moltes gràcies per descobrir-nos una setmana més un nou vi. I la setmana que ve ens has dit també... Vam dir-ho ja, que parlarem? La setmana que ve crec que portaré un vi natural, ja del 2013, un vi blanc que també s'hi ha acabat de fermentar. Crec que encetarem tot just la primavera i tornarem a recuperar una mica això, no? Aquests dubtes, els vins naturals, els sulfurors...
Exacte, aquesta idea que vam parlar força l'any passat, el curs passat, i aquesta no ho hem tocat exacte, no ho hem tocat directament per entendre-ho, cosa que no em portava, amb poca quantitat, fins i tot algun amb certificació de mèter de biodinàmica, però com a natural no. Llavors farem un vi dels que es considera vi natural i que està dins de l'associació de vins naturals.
molt bé, doncs ara dijous que bé els haureu d'esperar encara una setmana exacte, gràcies Astrid, que vagi molt bé i bona setmana igualment
I així quedem també el Just a la Fusta d'avui dijous 13 de març. Tornarem demà a partir de les 10 i fins a la 1 amb més coses i ara agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea, bueno, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, també avui hem parlat amb Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Margarit, hem entrevistat el nou president de l'Associació de Veïns, José Miguel Sebastián, i hem fet tertúlia amb la Línia de Santa Bárbara de Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i el Jordi Agulló.
Hem parlat també de la Reial Societat Canina amb el seu president, en Federic Planes, perquè aquest diumenge tornen a fer un concurs puntual i exhibició de gossos a Sant Just. Hem descobert modes absurdades amb la Lea Ardenoui i també hem parlat de vins ara amb l'Estric Goldstein del senyor de Can Mata.
Us ha parlat Carnarador i tornem demà a partir de les 10 amb moltes més coses. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies edició migdia amb l'Andrea Bueno i que vagi molt bé, que passeu un molt bon dijous. Mentre ens acostem al punt horari de la 1 al migdia el que fem és escoltar el petit de Calaril. Ei, tu, que no s'acaba l'aire, que no es perd mai el temps, que aquest sempre es guanyi.
Ei, noi, la vida no és un pols, és fàcil d'enganyar-te, però saps respirar sol. Si va a paguejar la ràdio, quan els diners s'acabin, de què coi parlaran? Oh, sí, jo vinc allà on em portis tu, posem-nos dins de l'aigua i no pensem en res.
Ei, estira't aquí al sol, fomeu un cigarrer, sents com refila l'Oliver. Oh, que dolces aquest aire i que marca aquest debat que sentim-se dins me. Oh, les coses més petites em treuen les pors i les més immenses m'enxanten el cor.
Fins demà!
Aquestes muntanyes ja eren aquí, quan jo tan sols era un petit brot de pi. Oh, les aigües que baixen, el riu on nedem, veurem dins del mar, i jo n'era un peix.
Entre tantes coses que hem pogut ser, ara som parletes de dins del frenet. Oh, les coses més petites em treuen les pors i les més immenses m'enxampen el cor.
Ràdio 98.1 Ràdio 98.1 Ràdio 98.1
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
José Miguel Sebastián és el nou president de l'Associació de Veïns de Sant Just. Ho ha aprovat divendres a la tarda l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat. Sebastián agafa així el relleu de Jaume Rui i manté els mateixos reptes de cara al futur. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 13 de març. En titulars destaquem altres qüestions rellevant a la jornada.
L'entrada del cau a l'Ateneu no es farà efectiva a començaments del curs que ve. Encara s'han d'enllestir moltes coses abans que l'agrupament Escolta instal·li a l'Ateneu la seva seu. La més important, reorganitzar l'espai disponible a l'entitat. Endesa millora la xarxa de subministrament elèctric de Sant Just. L'empresa ha invertit 63.000 euros en reformar la xarxa de quatre municipis del Bas Llobregat i del Barcelonès de Sant Just. 710 clients Endesa es beneficiaran de l'actuació.
i avui es donaran eines del mil·lenari per estalviar en el rebut de la llum. Seran una xerrada que conduirà Aniol Esquerra, responsable de projectes d'ecoserveis, i on donarà a conèixer instruments i actuacions per reduir el consum.
Bon dia, José Miguel Sebastián és el nou president de l'Associació de Veïns de Sant Just. Ho ha aprovat divendres a la tarda l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat. Sebastián agafa així el relleu de Jaume Rui, que ha estat president durant quatre anys, i manté els mateixos reptes de cara al futur. Jaume Rui passa a ser ara el vocal de l'Entitat. Sant Just Notícies.
José Miguel Sebastián no és una cara nova de l'associació de veïns, ja que ha format part de les anteriors juntes. Ara es posa al capdavant de l'entitat conscient que amb la crisi hi ha més feina que abans. A més, compta amb el suport dels membres de la Junta. Sebastián n'ha parlat avui al Just a la Fusta. O sigui, s'han incorporat noves persones disposades a treballar i jo crec que sí, que es pot fer una mica de feina. Sempre hi ha feina, però clar, en aquests moments...
hem de tothom treballar una mica més perquè hi ha molts problemes en la societat i val la pena ficar-s'hi
De cara als propers anys, José Miguel Sebastián manté els reptes que deixa l'anterior junta. Un dels més destacats és aconseguir instal·lar un desfibril·lador a Sant Just. També es plantegen fer pressió a Telefònica perquè soterri algunes línies telefòniques. El tenir desfibril·lador. Jo crec que es necessitaria un per aquesta població que estigués constantment.
I una altra, soterrar les lines telefòniques amb alguns carrers que no s'ha fet, això encara. I que, bueno, aprofitant que hi ha en aquests moments el desplegament de la fibra òptica per pare telefònica, doncs, no sé, es podria, jo crec, pressionar una mica.
El canvi de Junta i de president va ser, doncs, un dels punts més destacats a l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Banys de Sant Just, que es va celebrar divendres passat al local de l'entitat, al Centre Cívic, Joan Maragall. Sant Just Notícies
Més qüestions a la 1 i 4 minuts del migdia. L'entrada del cau a l'Ateneu no es farà efectiva a començaments del curs que ve. Encara s'han d'enllestir moltes coses abans que l'agrupament escolta Martin Luther King i instal·li a l'Ateneu la seva seu. La més important, fer una bona reorganització de l'espai disponible a l'entitat. Sant Just Notícies.
La idea de les parts implicades és que el cau tingui la seva seua local de les Cees, però és una qüestió que s'ha de tractar en Junta. Tothom veu positiva l'entrada del cau a l'Ateneu, però també tothom té clar que les entitats han de tenir el seu espai. Albert Marcià, president de l'Ateneu, ha donat més detalls al just a la fusta. El conseller executiu, la Junta, en principi, pensa majoritàriament que el joc prioritàri és el lloc on està les Cees, però les Cees també voldria mantenir allà un petit espai
per poder donar sortida quan hi ha les activitats que fan ell i Josana al pati. Jo crec que tot això és qüestió de plànols i de moure possibilitats. Jo crec que és fàcil arribar a un acord.
Macià, per tant, ha dit que veu difícil que el cau entri a la Taneu al curs que ve. Ara s'està valorant el cost de les obres i analitzant els espais disponibles. A més, a finals d'aquest curs, el cau es quedarà sense els locals de l'església, ja que no el renovarà a la cessió de l'espai que ha utilitzat durant tots aquests anys. Per tant, s'haurà de buscar com a mínim una solució provisional per establir el cau.
Per fer-ho necessitem ampliar espais i estem encara, bueno, estem en aquest moment ja valorant el cost del projecte i quan el tinguem valorat llavors entrarem en una fase de portar-ho a l'Ajuntament i veure fins on podem fer. I amb això ja hem parlat també amb l'Ajuntament, que l'any que ve necessitarem, en cas que la parròquia no pogués mantenir la situació actual, segurament necessitaríem una ubicació temporal pel cau.
Per tant, segueixen les converses entre l'Ateneu, les CES i el CAU per instal·lar la seu de l'agrupament Escolta a les instal·lacions de l'Ateneu. També s'ha de parlar amb l'Ajuntament per estudiar com s'habilitarà l'espai i poder donar cabuda al CAU, que actualment compta amb un centenar de nens i nenes i 15 caps.
I parlem ara d'un altre trasllat, el que farà dilluns l'organisme de gestió tributària de Sant Lluís, que es traslladarà al passatge Sant Lluís número 6. Ara l'oficina se situa a la plaça Verdaguer, a uns 50 metres del futur local. Sant Lluís Notícies. L'organisme de gestió tributària és l'organisme autònom de la Diputació de Barcelona que s'encarrega de la gestió i recaptació dels ingressos de dret públic de l'Ajuntament de Sant Lluís. És a dir, ajuda el consistori a gestionar els ingressos que acorda en conveni.
A partir de dilluns, l'oficina se situarà al passatge Sant Lluís, número 6, al costat de la floristeria Larrel.
Parlem ara d'altres qüestions quan passen 7 minuts de la 1. Les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per l'IBI. És una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'impost de béns immobles que ofereix l'Ajuntament de Sant Just per segon any consecutiu. Enguany s'amplia el nombre de col·lectius beneficiaris.
A partir d'ara, les persones de més de 62 anys, propietàries o arrendetàries de l'immoble de residència habitual, podran optar aquesta subvenció. I a diferència de l'any passat, no cal que visquin soles, sinó que poden formar part d'unitats familiars més àmplies. A més, augmenten d'un 5 a un 10% els percentatges de subvenció.
Els ajuts també s'amplien a unitats familiars amb una o més persones aturades i, d'altra banda, es mantenen les subvencions per famílies monoparentals, propietàries i arrendatàries i famílies nombroses, només si són arrendatàries. Trobareu les bases completes al web sanjus.cat. Les persones interessades que compleixin els requisits establerts poden presentar la seva sol·licitud fins al dia 10 d'abril a les oficines de l'Ogi de l'Ajuntament.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I a la 1 i 8 parlem d'eficiència energètica. Endesa millora la xarxa de subministrament elèctric de Sant Just. L'empresa ha invertit 63.000 euros en reformar la xarxa de quatre municipis del Vals Llobregat i del Barcelonès, com ara Sant Just, Esplugues i l'Hospitalet.
De Sant Just, 710 clients d'endeses beneficiaran de l'actuació. La companyia elèctrica ha substituït 360 metres de cablejat soterrat de tres línies d'esplugues per un de més modern i segur. I Sant Just, com dèiem, se'n beneficiarà d'aquesta operació. Sant Just Notícies.
Per una banda, Endesa ha substituït un tram de línia de baixa tensió de 60 metres, destinant 12.600 euros per duro a terme. Els treballs han tingut una durada d'un mes i s'han localitzat al casc antic d'Esplugues, en concret a l'avinguda Lluís Companys, a la plaça de les Moreres i al carrer de l'Església.
D'altra banda, s'han substituït 300 metres d'un altre tram de línia soterrat situat a l'avinguda de Jacinta Esteve Fontanet i al carrer Ferrer Ibassa d'Esplugues. L'operació ha suposat una inversió de més de 50.100 euros i ha durat un total de 3 mesos. Aquestes obres formen part del pla d'inversions de la companyia elèctrica a la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona.
I l'Ajuntament de Sant Just s'ha quedat a poques dècimes de reduir un 10% el consum energètic municipal de 2013. El consistori es va marcar com a objectiu rebaixar els consums d'electricitat i gas natural del conjunt d'equipaments i l'enllumenat públic un 10% respecte a les dades del 2012, un objectiu que pràcticament s'ha assolit perquè la reducció global ha estat del 9,56%. Per aquest 2014, la intenció és reduir un 5% el consum respecte a l'any passat. Sant Just Notícies.
Per sectors, la reducció més important s'ha fet als 18 equipaments de gestió directa amb un 14%, seguit de l'enllumenat i semàfors, on s'ha baixat un 11%. Segons l'Ajuntament, aquest descens suposa un estalvi econòmic d'uns 100.000 euros. Aquests resultats es van presentar a la Comissió Ambiental Interna de l'Ajuntament.
Per aconseguir els objectius de reducció del consum es desenvolupen plans d'acció específic, s'incideixen les bones pràctiques i es destinen 50.000 euros per inversions que millorin l'eficiència energètica. La intenció del consistori és estendre aquesta cultura de l'estalvi energètic a equipaments de gestió indirecta i a les persones usuàries de les instal·lacions municipals.
De fet, els enjustencs i enjustencs tenen assumit que l'estalvi energètic és molt important, i més ara, en temps de crisi. A Ràdio d'Esvern hem sortit al carrer per preguntar si els enjustencs s'han tornat més estalviadors. En el agua no tanto, pero en la electricidad mucho. Home, procures fer-ho. No tens tampoc moltes possibilitats per estalviar ara. Però, claro, si pot, t'hi mires més. No me sap peor.
Hombre, claro, a ver, si no hay gas, tienes que apretar de otro lado. Ni do del gas, vull dir, sense donar-te en compte, només una mica tiquis la calefacció posada o una cosa d'aquestes, o els fogons i tot, no? Déu-n'hi-do. Amb la calefacció és horrorós, no? Vull dir que abans les cases normalment ara és econom.