El Partit Popular, així com el Ministeri de l'Interior, consideren rotundament falses aquestes informacions i l'atribueixen a una estratègia de la defensa. La catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, Mercedes García Aran, alerta que amb aquest recent conegut cas d'espionatge polític a Catalunya s'obren nous debats, com per exemple la possible privatització de la seguretat ciutadana en un futur. Ja és el que ens faltava, que els serveis secrets a més contractin empreses privades
Per fer feines, ja, bueno, és que ens preocupa com a ciutadans la privatització de la sanitat, però si també es privatitza la seguretat. Cada dia hi arribarem, eh? La seguretat, els serveis secrets, etcètera. Aleshores, pleguem. Mercedes García ara ens ha mostrat molt preocupada davant d'aquesta possibilitat. La catedràtica de dret penal de l'autònoma considera que suposa un risc. I pel que fa al trànsit, quina és la situació ara mateix? Raca Eduard Sánchez, bon dia.
Hola, bon dia. De moment torna la tranquil·litat pel que fa sobretot a la mobilitat propera a l'àrea d'influència de Barcelona. Ara com ara ja no hi ha cues ni punts amb incidència pel que fa a les vies d'accés a la capital catalana i tampoc pel que fa a les dues rondes. Recordem, això sí, que queda aquest carril ocupat a la C25, a Arbúcies, per un camió occidentat pendent de retirar en aquest punt de l'est transversal en sentit Vic, en sentit Lleida. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Reu Maimó. D'aquí a mitja hores en l'aire el vol xarter del primer equip del Barça, direcció Milà, on demà el conjunt blaurana s'enfronta a l'equip rossonero en l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. A les set de la tarda l'equip s'entrenarà Sant Siro amb Xavi Hernández, ja recuperat, però sense Villa i Adriano, que estan tocats.
i no han entrat a la llista de convocats. Avui es disputen dos partits d'aquests vuitens de final de la Champions, Arsenal-Bayern de Munic i Porto-Màlaga. Encara en futbol, el jugador del Girona, l'Uso, estarà entre 7 i 10 dies de baixa. El migcampista té un trencament muscular a l'adductor i no podrà jugar com a mínim el pròxim partit, diumenge, contra el Còrdoba. A la tercera divisió, el capità del Sant Bullar, Isaac Burgos,
Es perdrà el que queda de temporada després de trencar-se l'Homòplat en el partit de diumenge contra el Manlleu. Canviem de qüestió, aquesta tarda es fa el sorteig de quarts a final de la Copa del Rei de Baterpolo, un torneig que tindrà lloc de l'1 al 3 de març a Sant Feliu del Llobregat. Avui seran al Bombo sis equips catalans.
I amb motor Fernando Alonso debut avui al circuit de Montmeló. El pilot astorià aprovarà per primera vegada el nou F-138 a la segona tanda d'entrenaments de pretemporada de la Fórmula 1, que ja estan en marxa i que reunirà durant quatre dies al circuit de Montmeló les 11 escuderies que competiran al Mundial, que començarà el 17 de març al circuit australià d'Albert Park. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10 i comencem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui dimarts 19 de febrer.
Un programa en què començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farà un cop d'ull a l'actualitat més general de l'IA que continua passant per tot el tema dels espionatges. I també ens fixarem en altres qüestions vinculades amb la premsa, entrevistes, articles interessants, música, esports, cultura i una mica de tot.
Més coses, a partir d'aquesta primera hora encara parlarem del temps amb el Carles de la Nèdia Rius, perquè sembla que a partir d'aquesta setmana tornaria el fred de debò, després que avui tornem a llevar-nos amb un dia enteranyinat. No acaba de sortir el sol els últims dies. A les 11 i 10 entrevistarem a Demé Gómez perquè ens expliqui com serà el concert de jazz que hi haurà aquest divendres dins del cicle mensual que es fa a l'Ateneu de Sant Just.
I farem tertulia amb en Pep Quintana, en Jordi Ferraz i en Jaume Campreció. I a la tercera hora del Just a la Fusta tindrem temps per parlar de la història de Sant Just amb en Pep Quintana, també de cuina, amb la Carme Madó, de llibres, amb Diego Marcos i de televisió amb l'Alba Cunesa. Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos també amb bona música.
Avui comencem amb els de Divine Comedy i el seu Tonight We Fly.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passen 10 minuts de les 10 i és moment d'actualitzar-nos amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Molt bé, i tu?
Bé, també a punt per saber què és el que passa a Sant Just. Molt bé, doncs comencem parlant, si et sembla, d'una tradició ja al poble que arriba a la seva 25a edició, el concurs de prosa i poesia en català per a no professionals, que torna a convocar el servei local de català, com deia aquest 25è concurs. Hi ha diferents categories en funció de l'edat i en funció de si és prosa i poesia, evidentment,
i les obres es poden presentar fins al dia 19 de març. Les bases completes es poden consultar al web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat. L'acte de lliurament dels premis es farà per Sant Jordi, com cada any, coincidint sobretot amb l'acte inaugural del nou equipament municipal de les escoles. Per tant, aquest acte tindrà lloc allà. De fet, les aules de l'Escola de Català, del Servei Local de Català, estaran situades en aquest espai,
a partir del tercer trimestre d'aquest curs. Si voleu anar preparant les vostres obres, que sapigueu que fins al 19 de març teniu temps per presentar-les. No queda gaire. És poquet, ja. Un mes, just, mira. Exacte. I tenim més qüestions. Parlem ara de... Músiques, et sembla? Vinga, va.
Perquè aquesta setmana Déu n'hi do a la Taneu. Han programat dos concerts per aquesta setmana. D'una banda, divendres, tindrà lloc un nou recital d'aquest cicle de jazz, del cicle jazz en viu, aquest cop amb The Diego Brothers.
Serà a la sala del cinquantenari divendres a les 10 de la nit i l'entrada costa 10 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 12 per la resta. I diumenge hi haurà un altre concert, en aquest cas amb Inquiet al Matrio, que és un concert de flamenc fusió, el formen Luis Miguel Gómez, José Miguel Galera, que és professor de l'Escola de Música de l'Orfeo Enric Morera, i Pol Sabata. Aquest concert de diumenge serà a les 7 de la tarda, també a la sala del cinquantenari, i les entrades costen 10 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu el preu és més reduït, és de 8 euros.
I cal destacar que ja es poden comprar les entrades anticipades per tots dos concerts de la Secretaria de l'Ateneu cada dia fins divendres de 6 a 9 del vespre. I després en parlarem. Exacte, a partir de quina hora aproximadament en parlarem una mica més ampliament. Per tant, interessant també per tots els amants d'aquest tipus de música saber que aquesta setmana a prop de casa hi ha oferta. Això mateix.
I acabem parlant també de cultura, del cabaret artístic que torna. Sí, el 13 d'abril, el nou cabaret artístic, que reprenen d'alguna manera el cau i Elisa Linares, agafen el relleu en l'organització, després que l'entitat Noctambul el deixés de fer fa més d'un any, perquè les seves components no tenien gaire temps per preparar-ho bé, i ara es fa una crida per tal que s'hi apunti tothom fent el que més els agradi. El nou cabaret compta amb el recolzament del casal de joves i de l'Ajuntament, i des de l'organització ja busquen propostes
i gent que vulgui tenir, d'alguna manera, els seus 5 minuts de glòria a sobre de l'escenari, amb propostes musicals, de dansa, exhibicions... Bé, el que sapigueu fer i que voleu ensenyar a tothom. Si voleu participar d'aquest cabaret artístic ja us hi podeu apuntar enviant un correu electrònic a l'adreça 40anyscausenjust arroba gmail.com amb les vostres dades personals i de contacte i amb l'activitat que voleu fer. Diuen que més o menys tancaran les inscripcions quan portin una vintena d'actuacions, aproximadament,
I de moment només en porten 5. Per tant, cal que aquest nombre d'actuacions vagi creixent. Perfecte, Andrea. Doncs gràcies i fins ara mateix. Fins ara. Estem escoltant Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Back to you. Light me if you will. At the top of their interior.
Back to you Back to you Back to you Back to you Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Just a la fusta. Tot seguit,
Repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, és moment d'actualitzar-nos amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Però ara no parlant de Sant Jus, sinó parlant a nivell més general, no? Fixant-nos, doncs, què és el que passa, què és el que es mou, què és el que se'ns explica avui la notícia del dia que passa per aquesta vaga d'Iberia que va tenir lloc, durarà més dies, però hi va ser el tret de sortida. I, de fet, les portades totes mostren imatges d'aquestes protestes, sobretot a l'aeroport de Barajas,
En portada del diari ara trobem una imatge molt il·lustradora del que va passar ahir. Veiem la policia carregant d'alguna manera contra els empleats. Diu tensió a l'aeroport, la vaga dels treballadors d'Iberia va provocar ahir la cancel·lació de 236 volts amb milers de passatgers afectats i algunes escenes de tensió a la T4 entre empleats i la policia. Diu que la vaga continua fins divendres.
D'altra banda, a La Vanguardia també llegim protestes a la T4, veiem molts treballadors aixecant els braços davant de la policia. La terminal principal de l'aeroport de Madrid, Barajas, va ser ocupada pels treballadors, que fan una aturada durant tota aquesta setmana contra l'acomiadament d'aquests 3.800 empleats. I d'altra banda, el punt avui per últim, perquè avui malauradament no tenim el periòdico, no sé què ha passat,
que el Punt Avui ho veu des d'una altra perspectiva, ho veu més no des de la visió dels treballadors, sinó dels passatgers. Diu que és concert de viatgers en el primer dia de vaga d'Iberia i veiem les típiques imatges que es donen als aeroports quan hi ha vagues, cues immenses i passatgers a terra esperant el seu vol. Una altra cara de la vaga, no? Això mateix. En aquest cas, el Punt Avui a una de les terminals de l'aeroport del Prat. No barajas.
Molt bé, doncs és el que tenim en aquestes portades, la notícia del dia que se'ns destaca. Passem ara a actualitzar-ho amb el que ens diu el 324Lera.cat. De fet, comencem amb una última hora, que almenys se'ns dedica així amb un petit teletip el 324, que és que la policia escorcolla la seu de Mètode 3 a Barcelona i el tema continua sent, almenys avui, l'espionatge. Diu que Sánchez Camacho
hauria col·laborat per gravar la conversa a la camarga. La policia ha detingut el director de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco, la cap d'operacions i responsable dels informes de seguretat del PSC, Elisenda Villena, i dos ex-treballadors que són Julián Petibáñez i Àlex Borriguero. De moment és el que se sap. Després també tenim que els serveis d'intel·ligència espanyols destinen més efectius a Catalunya i un apunt més que és que investiguen
si Esquerra va contractar a Usàs perquè pogués cobrar l'atur. Esquerra Republicana, el partit de l'exconseller, hauria creat una associació anomenada Avancem cap a la Sobirania i hauria contractat a Usàs com a únic treballador durant 26 dies i quan es va extingir el seu contracte es va liquidar també l'associació que estava registrada amb domicili social al mateix edifici que la seu d'Esquerra.
Més coses, l'Ara.cat se'ns diu que dos exdetectius de Mètode 3 admeten les escoltes a la camarga a instàncies dels seus caps. Un d'ells, que feia de missatger, insinua que Sánchez Camacho estava al cas de la gravació del dinar amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, segons explicant el país i la SER. Jorge Fernández Díaz va dinar amb la cúpula del Ministeri d'Interior a la camarga. Ni els ministres ni els caps policials no tenen constància que se'ls hagués gravat la conversa durant la trobada.
I encara un apunt més, els Mossos detenen més de 30 joves i desmantellen la banda llatina Black Panthers. Entre els arrestats hi ha dels dos líders de l'organització, els acusen de tràfic de drogues, retenció il·legal i temptativa d'homicidi. Les atencions s'han fet a Hospitalet, Barcelona i Esplugues.
Sí, no ens diuen a quin barri, però en tot cas sembla que a alguns carrers d'Esplugues hi havia aquests joves que pertanyien a aquestes bandes de la Tinkings. Passem ara a altres qüestions, Andrea, que estiguin a les portades. Doncs els diaris també destacant l'altre tema d'aquests dies, que tu comentaves ara, aquests detinguts pel cas de Mètode 3, i com tu ja has donat moltes dades, passarem a altres temes que també reflecteixen altres portades d'aquests diaris.
El cas Ordangarín. Diu que Ordangarín volia fer un Barcelona assumit per 1,2 milions. Diu que el doctor Palmas sí que va recaptar 281.000 euros de telefònica Rapsol per cas d'assessorament i ve que ell i el seu soci, la seva madreta podríem dir, el Diego Torres, volien intentar fer un Barcelona assumit que és una cimera internacional de salut sobre macenatge, responsabilitat social, corporativa i biorregions que hauria costat 1,2 milions d'euros només el primer any.
Aquesta notícia la recullen tots els diaris en portada, o pràcticament tots. D'altra banda, el punt avui també recull una altra notícia destacada. I en portada ens diu que Bolívia intervé a Abertis i Aena. Evo Morales decreta la nacionalització de les accions de les dues empreses que gestionen tres aeroports, alegant incompliments.
Això ho recullen també als diaris. I, per últim, l'avantguàrdia ens diu a tendències el mercuri al mar una nova amenaça. El nivell en nens del derivat més tòxic d'aquest metall accedeix al límit de l'Organització Mundial de la Salut. El nou límit redueix la ingesta màxima setmana admissible i pel que fa a embarassades i nens, les autoritats recomanen evitar el consum de grans peixos predadors. Déu-n'hi-do. Són les notícies destacades també dels diaris. Doncs d'aquí ens n'anem a fixar-nos al més llegit.
El 324.cat és una dona que queda ferida greu després de cremar-se a l'estil Bons davant d'un caixó automàtic a la plana alta. El segon més llegit, una avioneta a terra a l'aeroport de Castelló dos anys després d'inaugurar-se. I el tercer, que a l'Hospital de la Vila de Cants nega les acusacions de Candela Penya sobre la falta de mantes i aigua, que és el que va denunciar durant la cerimònia dels Premis Goya.
I ara l'apuncat, el més llegit, és que hi ha quatre detinguts per la xarxa d'espionatge. El segon tema, que la policia espanyola diu que arribarà fins al final en aquests casos. I el tercer, a qui hauria donat Adrià Norgarte i el Goya a la millor actriu de repartiment? És una mica, els planteja, doncs, què és el que va passar arran d'aquest... De l'error. No sé com dir-ho, no? Exacte. A l'hora d'entregar els premis, doncs sembla que hi va haver aquest traspaper...
Desordre, diguem-ho així. Sí, de sobres, que no se sap encara com es van confondre aquests sobres, perquè només havies de donar un premi, però bé. És el que va passar diumenge a la Gala dels Goyens. Fixem ara en les contraportades. I comencem el diari ara. Ens titula Diner, mentides i cintes d'espais? D'espies. D'espies, sí. Deu ser d'espies, però m'ho escriu dislàxicament. Doncs...
És l'article setmanal de Salvador Cardús, que diu que tot el que era esclata no és d'ara. Evidentment, referint-nos a tots aquests casos d'espionatge, com podeu deduir pel títol, és de quan no hi havia crisi, de quan se suposava que anàvem tan bé, que fins i tot ens esgarrifàvem, que hi hagués sous de només 1.000 euros. També s'ha de dir que l'atavió moral no és un tot o res, que hi ha gradacions o degradacions, matisa, i que la generalització de l'abús acaba relativitzant la percepció subjectiva de la seva gravetat.
I també destaca, em costa molt creure que puguem tornar al sentit de decència comuna a partir de grans catarsis. Diu que caldrà un camí llarg de revisió, compromís i exemplaritat. Cal que alguns es posin les piles. És el que diu avui Salvador Cardús al diari Ara. A l'avantguàrdia llegim que el microfinançament serà tan important com la borsa. Ho diu el creador de The Fonder Institute, Adeo Reci, que ha fundat més de 900 empreses amb beneficis.
I diu que ell abans que triar números o plans a l'hora de decidir invertir en emprenedors, diu que triar persones, diu perquè els plans i els números encara poden enganyar més que les persones i la diferència guanyadora es troba en la il·lusió que una persona emprenedora té per la seva idea. Diu que els números no és el més essencial, en voler fundar una empresa per pur càlcul no n'hi ha prou, se n'ha d'estar enamorat, diu ho sé perquè quan he fracassat en engegar una empresa no ha estat pels números la idea o el pla.
Diu que tot això era raonable, però que va fracassar perquè no estava prou entusiasmat. És un home que en principi sap del que diu. Interessant, segurament, de llegir aquesta entrevista, també la que trobem al punt avui, que diu que el dret d'autodeterminació dels pobles és inqüestionable. Diu l'autor del llibre Allò que cal saber sobre els àrabs, Salah Jamal, que es presenta com un barceloní d'origen palestí. Va néixer l'any 51 a Palestina i va arribar a Barcelona l'any 69.
per estudiar Medicina. Aquí ha format la seva família, ha trobat la feina i ha escrit diversos llibres com Aroma Árab, Receptes i Relats, Catalunya en quatre pinzellades i Palestina, Ocupació i Resistència. Diu que per intentar lluitar contra els tòpics de sempre era necessari escriure aquest llibre, tot i que és conscient que els tòpics són impensibles perquè els prejudicis estan molt arrelats des de fa moltes generacions. Diu que de causes n'hi ha 30.000 o més de 30.000 però diu que la primera és la ignorància.
I què pot fer contra la ignorància? Doncs explicar el per què de les coses, perquè la majoria dels àrabs musulmans no mengen porc, perquè tradicionalment preferien tenir fills mascles que no pas femelles, el per què del masclisme, etcètera. Diu que només es tracta d'informar-se abans d'opinar i que això és aplicable a tothom. Doncs m'agraden les contraportades d'avui, Andriens, que val la pena dedicar-hi una estona a cadascun d'aquests temes.
I justament entretenir-se el que va passar aquest cap de setmana, ha passat aquest cap de setmana a la Fira Arcos, que és aquesta fira que s'ha fet a Madrid, d'art exacte contemporani, que això de vegades pot despistar a més d'un, perquè resulta que hi havia un trípode...
que posava a prova els visitants d'Arco que el van confondre amb una obra d'art. Resulta que hi ha un vídeo, si el voleu consultar, almenys jo l'he trobat a través de la web d'antena 3, que és curiós de veure-ho perquè té gràcia veure com la gent s'hi acosta. Diu que l'últim dia de la Fira observaven les obres exposades a Arco, com una caixa tirada al terra, una escala...
de fusta, una estructura coberta per plàstic, diferents coses, doncs s'ha fet també l'experiment de col·locar un trípode de la càmera dels informatius d'antena 3, és aquesta, l'han fet ells aquest experiment, per intentar comprovar què feien els visitants quan s'ho trobaven. I resulta que sí, efectivament a pocs minuts del resultat hi havia diferents
És que té gràcia veure el vídeo. La gent mirant. Hi ha gent que s'ho mira curiosament i passa de llarg, però hi ha gent que s'ho mira, gent que li fa una fotografia. A més és un trípode mal col·locat, vull dir, allò estava inclinat. Se'ls preguntava també a la gent què en pensaven. I diu això que un visitant, quan va saber que no era una obra d'arc, no va dubtant afirmar que podria formar part d'arc o si jo volgués. Perquè aquest és el missatge de venir aquí, això és el que inspira tot això. Altres noies deien que
no aconseguien reconèixer si era una paperera era això o si era una obra d'art de la fira per tant els passava el mateix amb la càmera i per tant doncs tot plegat donava a entendre que l'art depèn de cada espectador el que passa doncs que han fet aquesta broma suposo que segons quins artistes una mica de mal gust per part d'aquests reporters d'antena 3 hi ha hagut algú que hagi dit quina obra més
Escolpidora... Bueno, es veu que deia que això que li semblava que podia ser considerat art. Suposo que entraríem en un debat difícil de resoldre ara. Sobre la cultura fundoprània. Exacte. Doncs Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
Bona nit.
Moment ara per obrir diaris i comencem pel diari ara, un article que ens parla del sistema electoral. Es títula Imaginem un bon sistema electoral i l'escriu Jaume López, que és professor,
de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra. Diu que en el model alemany, per exemple, en una llista es vota el partit i en l'altra el diputat que pot ser d'un altre partit. El que planteja és que no hi ha sistemes electorals bons o dents, que hi ha sistemes electorals amb conseqüències o d'altres amb unes prioritats o d'altres. Bàsicament n'hi ha dues a tenir en compte, la proporcionalitat i la territorialitat. Sembla raonable que tots els vots dels catalans i les catalanes valguin el mateix
visquin on visquin i que el suport popular d'un partit es vegi reflectit en la mateixa proporció en la cambra catalana. Però també raonable diu que no hi hagi ciutadans que per viure en territoris amb menys població no vegin les seves necessitats i preferències adequadament recollides. Aquests dos objectius raonables entren fàcilment en contradicció si la ciutadania no es distribueix uniformament en el territori. Què és el que passa a Catalunya? Gairebé un 75% de la població concentrada a la província de Barcelona. Si diríem
Els 3 milions i mig de vots a candidatures de les últimes eleccions, entre els 135 escons, en una situació de proporcionalitat pura, obtindríem una quota d'uns 26.000 vots per diputat. Llavors diu que, per exemple, a la Vall d'Aran hi ha 10.300 habitants, a Pallars Sobirà 7.600 i a l'Alta Ribagorça 4.400. Diu que caldria que tots els habitants d'aquestes 3 comarques us posin d'acord per aconseguir un representant.
que és gairebé un 8% del territori català. Per tant, planteja com es pot imaginar un sistema que convini aquests dos objectius i, a més, aconseguir-ne d'altres. El que provosa Jaume López és imaginar un Parlament format per 150 diputats, una circunscripció única per tot Catalunya i 50 circunscripcions uninominals en què s'escoll un únic representant corresponents a les 41 comarques i 9 més amb les quals subdividir les grans ciutats.
En primer lloc, sumarem totes les papereretes corresponents als partits a nivell de to Catalunya i d'aquí sortirà el percentatge de diputats que correspondrà a cada formació. Imaginem, diu, que a l'hora de signar els escons comencem per donar-los l'acte a aquells que han guanyat en les llistes territorials. Si els candidats territorials d'un partit guanyen en 20 circunscripcions uninominals i a aquest partit li corresponen 40 diputats, els seus 20 primers diputats seran aquests vencedors i els altres 20 provindran de la llista catalana.
També parla d'aquestes llistes obertes comparant-ho amb el tema alemany i diu que justament avui al reportatge anem a les urnes del programa de divulgació científica que aquí com del 33 es planteja aquest canvi de sistema electoral. Un article avui a la secció d'opinió del diari Ara.
Més coses, parlem ara de Candela Penya, n'hem parlat fa una estona, hem comentat que s'ha parlat de la seva polèmica arran del seu discurs als Premis Goya. I a l'avantguàrdia ens diu que a la gala Candela Penya va dir que el seu pare va morir sense mantes ni aigua a un hospital públic que era el de Viladancans i es planteja si era una queixa justificada.
L'Hospital Sant Llorenç de Viladecans assegura que no li consta cap denunci de la família i des del 2011, quan es van decretar retallades, cada hospital decideix com redueix les despeses. Aquí el director de l'Hospital Sant Llorenç de Viladecans va dir a Punto Radio que es va mostrar sorprès per les paraules de Candela Penya
i va assegurar que al centre hospitalari hi ha mantes pels malalts, beguda i aigua també que es dona a tots els àpats de l'hospital. Monedero va afirmar que no li consta que hi hagués cap reclamació. L'hospital dona servei a més de 200.000 persones i és el més petit que depèn de l'Institut Català de Salut. Des de fa mesos està sota la gerència de l'Hospital de Bellvitge. Segons aquest hospital es va afirmar que a Monedero no faria més declaracions. A la tarda
La direcció va emetre un comunicat en què reiterava les paraules del gerent i, com a la resta d'hospitals, l'Institut Català de la Salut, tots els pacients ingressats reben aigua, l'aigua que necessiten pel bon curs del seu procés assistencial. És el que s'intenta explicar en aquest article de La Vanguardia arran de les crítiques de Candela Penya des de la cerimònia dels Premis Gòbia, que sí i més no han tornat a posar
sobre la taula els problemes del sistema sanitari públic. I acabem aquest recull de premsa amb un article al diari El Punt Avui, titulat L'èxit del cinema formatat. També és arran d'aquesta cerimònia dels boi, el firma Àngel Quintana, i diu que l'any 2012 ha estat per la indústria un bon any, malgrat la crisi. Les tres pel·lícules han aconseguit l'èxit, lo impossible, les aventures de Tadeu Jones i Tengo ganas de ti.
Aquest fet ha motivat que els grans productors no parin de reivindicar com a camí a seguir el d'un cinema industrialment sòlid que pugui penetrar dins del mercat americà, una operació que ha rebut el beneplàcid dels Gaudí i dels Goya. Diu que és un model d'èxit que no ha fet més que expandir-se els últims anys, proposant als espectadors un cinema deslocalitzat culturalment, formatat estèticament i adaptat a un model narratiu únic. La situació resulta força desconcertant.
segons l'Angel Quintana, perquè esclata enmig d'una Europa que no ha part de reivindicar l'excepció cultural i s'ha intentat delimitar la plurinacionalitat. El fet que Lo Impossible guanyés el premi a la millor pel·lícula europea en els passats gaudí és una mostra de cinisme. Podem discutir quina és la pertinença industrial de la pel·lícula, però és indubtable que si la pel·lícula mira a algun lloc no és l'Europa de la diversitat, sinó els models establerts del mercat americà. No hi ha pel·lícula més allunyada d'Europa, segons Quintana, que Lo Impossible.
Ens diu també que la política de construcció de grans blockbusters híbrids representa la victòria absoluta de la més freda i escèptica farador industrial davant de tot model de política cultural. Curiosament, l'aposta sorgeix en un moment en què el cinema d'autor més radical sembla poder sobreviure davant de lo impossible i les pel·lícules com El muerto y ser feliz de Javier Rebollo, Mapa d'Elias León Seminiani o Fins i tot la guanyadora dels Goya Blancaneu de Pablo Berger es converteixen en un model de cinema alternatiu que atrava els seus circuits en els festivals internacionals o en les sales de versió original.
Són fragments de l'article que firma Àngel Quintana avui al punt avui arran de la situació actual del cinema a casa nostra.
Un minut i tres quarts d'onze del matí ens fixem ara en les notícies de les portades esportives. Avui comencem pel nou esportiu que ens diu el Stars, ens parla del Barça, diu que viatja a Milà amb totes les estrelles i demà disposarà Sant Siro de l'equip de Gala.
Aquesta primera eliminatòria per avançar d'aquest camí de la Champions. L'esport ens diu Bojan, futur incert. El davanter té difícil tornar a jugar al Barça. El Milan ha de decidir el juny si exerceix l'opció de compra de 15 milions. I el protagonista del Mundo Esportivo és Gerard Piqué.
Se li fa una entrevista i ens diu Piqué fam de Champions. El central arriba al duel davant del Milán al seu moment més madur i dolç. El record del Chelsea el fa ser encara més ambiciós. En clau cultural, Roberto Bolaño, Salvador Espriu i Pier Paolo Pasolini són les exposicions del CSCB pel 2013. El Centre de Cultura Contemporània té un pressupost de 8,9 milions d'euros, que és un 7% menys que el 2012,
...als mínims de supervivència segons el seu director. Més qüestions, Jordi Galceran... ...que guanya el primer torneig de dramaturgia... ...Catalunya-Argentina de temporada alta a Buenos Aires. L'autor del mètode Gronholm es va imposar a David Plana... ...la Setmana Catalana que el Festival de la Tardor de Catalunya... ...ha organitzat el capital de l'Argentina...
Es clou amb èxit de crítica i públic i confirma el bon moment de la dramaturgia catalana. I encara més qüestions en clau cultural. Pere Riera fa doblet a la cartellera teatral amb Red Pontiac i el Don de les Sirenes.
La filmotega que celebra el primer any del Raval amb una sessió gratuïta i finalment que el Goya de Bayona, per lo impossible, anirà a tensió al fons del mar. Sembla que amb aquest gest el cineasta català i Maria Belón, la dona que va inspirar la història de la cinta interpretada per Naomi Watts, volen homenatjar les 230.000 víctimes del tsunami del 2004 als soters asiàtics.
Dic que se'n farà una rèplica, però que el d'ahir a la nit s'anirà del lloc d'on va venir. És el que diu José Antonio Bayona. Juan Antonio Bayona. I acabem amb una full musical, com sempre. Avui amb una novetat, que és la nova cançó
del Petit de Galeril, que és a punt de treure nou disc. Avui us en parlem tot seguit.
Com un plom és una de les peces d'aquest últim àlbum, la figura del 8 i del seu tercer disc es publicarà el dia 26 de febrer, la setmana que ve.
A través de Van Robert i són 17 cançons. Una d'elles és aquest com un plom que sona molt i molt bé. Ha vent passat, ha deixat una pluja d'aigua que es fa curiosa dins del mar.
com la llum m'endinso dins de casa i veig com l'aigua deixa el seu rastre després del meu pas. Consternat després d'haver viscut un naufragi total, he pres
típic per viòlegs marins que inunden universitats i centres marins Fins la NASA la cosa ha sobtat i em volen enviar a l'espai més llunyà per investigar Jo m'hi avinc
de quilòmetres del meu nit. L'experiment em permet comprovar que m'és fàcil d'estar en tota llibertat a l'espai sideral.
I respirar com el fe i el fons del mar entre algues o estrelles ni sento tan normal. El resultat de nou sorprèn a tots i la gràcia inicial s'ha convertit en no.
Les intencions d'eliminar-me a persona, es devenen per mi el llou més preocupant. De sobte em faig fonedís com a plàcton i viatge invisible per la Via Làctia.
Soc tan feliç, invisible, allà m'on passo i em fa.
Vuit minuts i arribem a les onze del matí, és moment de parlar del temps. I per això saludem el Carles d'Arenedirrius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? Bé, tornem a tenir un dia així gris, eh?
Un dia tontet, però bé, avui s'anirà arreglant el dia ja. Sí, estan marxant aquests núvols, en alguns moments tenim més intencions que el sol. Els núvols fan petxoca, però estan més trencats, tenen algunes petites ullades de sol. Aquests núvols han fet acte de presència durant tota la nit. Les precipitacions fan riure, però entre aquests dos últims dies hem arribat a les quatre dècimes de litre, que és per tirar coets.
Però bé, el fet és que avui ja comencen a trencar-se una miqueta més aquests núvols. La nit ha estat molt tapada, això sí que ho ha tingut, i ha estat responsable que la mínima avui hagi estat de 10 graus a Sant Jus, un valor molt agradable per estar a mitjans de febrer o a finals de febrer. El fet és que...
Si es van trencant els núvols, com hi ha a la previsió, i al llarg del dia d'avui, sobretot aquesta nit queda una mica més serena, les mínimes tenen tendència a baixar. En canvi, les màximes, ahir vam arribar pràcticament als 14 graus, tot i la presència dels núvols i la humitat. Avui, amb el sol, potser fins i tot arribem als 15 graus. Hi haurà una miqueta més d'abonança.
Perquè creiem que a partir del migdia s'han d'anar trencant els núvols, en quedaran, però cada cop tindrem més estabilitat i probablement al llarg del dia d'avui ja passarem a una situació força més estable aquí a casa nostra.
Demà dimecres un dia, podríem dir que espectacular, d'aquells que tu desitgeries o qualsevol mortal desitjaria que quigues amb dissabte o amb diumenge, perquè farà sol, les temperatures seran molt agradables al migdia, farà fred de nit, però bé, si al migdia tens el solet assegurat i les temperatures s'enfilen fins als 15 o 16 graus, és una altra història, no farà vent, no tens aquella sensació de fred.
I potser sí que tenim alguns núvols demà dimecres i també dijous, perquè dijous també serà un dia de procés, però la seva gran majoria del dia serà el sol, el protagonista, i després ja els núvols podrien començar a guanyar una miqueta de terreny, però potser sí que aquests dos dies en zones de muntanya sí que ja comencen a acumular alguns núvols més, poden tenir alguna precipitació, però això parlem només de Pirineu, de Lleida i potser de Barcelona, i poca cosa més. A la resta hem de parlar d'una miqueta d'estabilitat.
Si mirem els mapes, recordeu que parlàvem d'un front càlid que ens ha acabat de creuar avui març, és un front que encara porta aquestes restes de núvols, i el front fred se'ns ha anat cap a l'estret de Gibraltar, viatge cap a tota aquella zona d'Almeria, Múrcia, també pot afectar la zona sud del País Valencià, però Catalunya no ens afectarà massa aquest front fred que al llarg dels propers dies encara farà acta de presència. Hi ha una certa inestabilitat, hi ha una depressió bastant potent que ara es troba a l'Atlàntic,
I que, doncs, ahir ja comentàvem que els mapes al cap de setmana i ahir dilluns, doncs, ballaven una miqueta en funció de com ens podria afectar això de cara a finals de setmana. Doncs bé, sembla que els mapes van confirmar que arribarà Sant Just i que arribarà amb fred. O sigui que sembla que... Hi ha un llegir d'aquest matí que seria potser les temperatures més fredes a tot l'hivern.
Sí, sí, sobretot de cara al diumenge i dilluns. Divendres i dissabte tindrem la sensació de fred perquè potser plou. Llavors, com que les temperatures seran una mica més baixes que les que tenim avui, si està plovent la humitat també dona aquella sensació de fred. Però pel que fa al que reflecteixi el termòmetre, sí que entre diumenge i dilluns...
Les màximes amb prou feines arribarien als 7 o 8 graus, o sigui que són valors molt baixos i potser sí que aquest any encara no hem arribat a un dia d'aquells, home, és que no hem passat dels 5 graus i fa fred, que a vegades també ve de gust, no? Home, la setmana passa de l'altra. 5 graus de màxima... Hi havia uns dies que no ens movíem, no?
No ens movien gaire, però estàvem al 7, 8, hem arribat a baixar a 3,9 de mínima, o sigui, pensem que altres anys hem estat a un grau, gairebé dos graus sota zero, a Sant Jús. Portem un bon tou d'hivern, se'ns està acabant, i encara no hem baixat dels 4 graus positius, o sigui que és un hivern molt benévol. Em sembla que la temperatura més baixa va ser un cap de setmana que vam arribar als 2,9, que són 5 graus més que les mínimes que hem tingut habituals els últims 5 anys. Bé, és que encara queda un mes i mig. Buf, sí.
No, és veritat. Aquell any va nevar el 9 de març. Sí, sí, sí, no i tant. I el 93 també, ara tot just fa 20 anys, ens va nevar el dia 2 de març, també, sí, sí. Aviam, el fet és aquest, que sembla que de cara al dijous encara el salvaríem amb força sol, amb temperatures que no canvien massa, i a partir del divendres sí que els núvols aniran en augment, probablement a partir de la tarda tinguem precipitacions, probablement les temperatures comencin a baixar divendres, aquests valors de 13, 14 de màxima ja no els tindrem, ens quedarem al voltant de 9 o 10 graus, i
Dissabte sembla que amb petites pauses i també diumenge, però la precipitació es podria animar, podríem tenir precipitacions una mica destacades de cara al dissabte i també al diumenge a última hora. I diumenge coincideix amb la baixada més important de les temperatures, que els valors màxims en prou feina es passaran dels 6 o 7 graus i hi ha aquesta opció o possibilitat de precipitació. O sigui que ho hauríem d'anar seguint perquè...
És difícil a Sant Just, però sí que a Cotes Baixes a l'interior de Catalunya podrien tenir alguna nevadeta si les precipitacions aquestes es confirmen. Dilluns continuaríem amb molt de fred i amb inestabilitat i sembla que la setmana que ve, com a mínim l'inici de la setmana vinent, seria força freda. O sigui, sí que entrem en un episodi fred.
Ha de canviar molt la situació perquè sigui irrupció d'aire sibarià o d'aire polar, o sigui, tenim una bossa d'aire molt fred que arriba, que va associada amb una inestabilitat i que pot portar precipitacions i algunes nevades a cotes baixes. Això és el que podria passar de cara al cap de setmana.
però no és cap cosa de l'altre món. És ben normal a l'hivern que tinguem situacions d'aquestes i no una, sinó més d'una. Hem viscut un molt bon moment en zones de muntanya. Ara, a muntanya aquests dies, hem tingut molta tranquil·litat i sol i nosaltres hem tingut els núvols i la poca precipitació, per desgràcia. Aviam si la setmana que ve es rega per tothom. Explota tot. Sí, es rega per tothom. O sigui, tant pot nevar al Pirineu com tenir precipitacions a Sant Jús, siguin com siguin, seran benvingudes perquè Sant Jús realment necessita que caigui aigua
Si cau neu, és bo? Sí, home, és aigua igual. T'acaba desfent-se, acaba xuclant. Mira, la va xuclar a poc a poc, el terra. Però després dels incendis i això, no era... No va ser això l'any passat, que havia nevat... Home, aviam, si ens cau un metre de neu, Collserola parilla. La gran majoria dels arbres de Collserola són pins, els pins no estan acostumats a la neu, es trenquen amb una facilitat tremenda a les branques, i només salvaríem, doncs, els xops, els xipresos, que són arbres que són puntiaguts, que són com els abets, i aquest sí que la neu l'accepta bé perquè cau. Però no caurà un metre de neu, no? No.
La previsió parla d'inestabilitat i de potser alguna nevada en zones baixes i no estem parlant de Sant Just, estem parlant de l'interior de Catalunya, que són ja més números. Ara, la inestabilitat arriba i això s'haurà d'anar seguint durant tota la setmana. Perfecte, Carles, doncs gràcies. Tu vols que caigui un metre de neu? No, no. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Adéu.
De seguida connectem la xarxa i tot seguit el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem de seguida parlant de jazz amb en Demi Gómez a partir de les 11.10 a la segona hora del Just a la Fusta. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La Policia Nacional escorcolla en aquests moments les oficines de l'Agència de Detectius Mètode 3 a la ciutat de Barcelona. La seu principal està situada a l'Avinguda Diagonal i aquests escorcolls es fan, recordem-ho, hores després de la detenció ahir del director d'aquesta agència i de tres ex-treballadors més. Barcelona, Montcarvajal, bon dia.
Bon dia, doncs en aquests moments hi ha una mica de moviment perquè dos agents de la Policia Nacional, vestit de Paisà, estan entrant a un cotxe que tenien aparcat davant de la finca del 520 de l'Avinguda Diagonal, on al tercer pis, com dèieu, hi ha una oficina de l'empresa d'expectius Mètode 3, tancada des de fa temps, segons el porter. Aquests policies no duen cap cap caixa i ara veiem que tornen a entrar cap a la porta del 520 d'Avinguda Diagonal seguits
per un núvol de periodistes. Aquesta és oficina, Mètode 3 té una altra oficina a prop d'aquí, al carrer Tosset, on també hi ha forta presència de mitjans de comunicació pendents d'aquests escorcolls i un altre també a Arribau, 124, a pocs metres del restaurant La Camarga. La policia sembla que vas estar registrant totes tres. Al restaurant La Camarga hi va haver el dinar entre l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola i la líder, volem dir, del Partit Poblar, Alicia Sánchez Camacho, un dels empleats de Mètode 3,
assegura que Alicia Sánchez Camacho sabia que l'estaven enregistrant. Aquest detectiu que acusa Alicia Sánchez Camacho de saber-ho està declarant, juntament amb dos companys seus, el director de Mètode 3, Francesc Marco, a la comissaria de la Verneda, a Barcelona.
El balanç provisional de la macrooperació dels Mossos d'Esquadra contra els Black Panthers és de 24 detinguts i dos imputats, i entre ells hi ha membres importants de la banda llatina a Catalunya, segons fons dels Mossos. També s'han fet escorcolls a 23 domicilis. La batuda ha començat aquest matí a Barcelona, Cornellà de Llobregat,
Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat. En aquest municipi, l'Hospitalet i a la unitat mòbil de la xarxa, Ivana Royes i Jordi Casino, bon dia. Bon dia, doncs fa tot just 5 minuts que un dels detinguts ha abandonat el seu domicili, el número 125 del carrer de la Florida, d'aquí de l'Hospitalet de Llobregat.
El suposat membre de la banda llatina dels Black Panthers d'uns 40 anys anava exposat amb una jaqueta clara i un passamuntanyes blau i acompanyat per diversos membres dels Mossos d'Esquadra en un dispositiu format per dos vehicles i per una furgoneta. Abans d'escorcollar el seu domicili, el detingut ha estat traslladat fins a un cotxe aparcat al mateix carrer per veure el seu interior, tot plegat davant l'atenta mirada d'alguns veïns i curiosos.
La multinacional Nestlé ha ordenat la retirada de productes de pasta farcida amb carn de vedella d'Espanya i d'Itàlia perquè contenen carn de cavall. En un comunicat, aquesta multinacional de l'alimentació ha anunciat que ha trobat rastres d'ADN de cavalls superiors a un 1% en ravioles i tortellinis de vedella de la marca Vuitoni. Nestlé, propietària de Vuitoni, subratlla que aquest fet no suposa, però, cap problema de seguretat alimentària
però sí d'etiquetatge incorrecte. Per tant, retira voluntàriament aquests dos productes de la marca Vuitton i dels països d'Itàlia i d'Espanya. Segona jornada de vaga dels treballadors d'Iberia. Avui l'aturada afecta una norantena de vols a l'aeroport del Prat. El president del Comitè d'Empresa a Barcelona, José Antonio Ramírez, ha fet aquesta valoració de la jornada.
Aquest matí, la ministra de Foment, Anna Pastor, ha demanat des de Barcelona responsabilitat a la direcció d'Iberia i als treballadors per acabar amb l'aturada.
Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça vol a aquesta hora en direcció a Milà, on demà el conjunt blaurana s'enfronta a l'equip rossonero a l'anar dels vuitens de final de la Lliga de Campions. A les set de la tarda l'equip s'entrenarà a Sant Siro amb Xavi Hernández, ja recuperat, però sense David Villa ni Adriano, que estan tocats i no han entrat a la llista de convocats.
Encara en futbol el jugador del Girona Lusso estarà entre 7 i 10 dies de baixa. El migcampista té un trencament muscular a l'adductor i no podrà jugar com a mínim el pròxim partit diumenge contra el Còrdoba. A tercera, el capità del Sant Boià, Isaac Burgos, es perdrà el que queda temporada després de trencar-se l'Homoblat en el partit de diumenge contra el Manlleu.
I aquesta tarda es fa el sorteig de quarts de final de la Copa de la Reina de Baterpolo, un torneig que tindrà lloc de l'1 al 3 de març a Sant Feliu de Llobregat. Avui seran al bombo sis equips catalans, el Club Natació Sabadell, el Mataró, el Sant Andreu, el Terrassa, el Sant Feliu i el Club Natació Mediterrani de Barcelona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El Servei Local de Català convoca el 25è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Hi ha diferents categories en funció de l'edat. Les obres es poden presentar fins al dia 19 de març i les bases completes les podeu consultar al web de l'ajuntament www.sanjos.cat. Com cada any, el tema és lliure i les obres han de ser inèdites. Les categories són nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17,
i persones adultes, i els premis també van en funció de la categoria. Els primers, segon i tercer premiats rebran entre 45 i 70 euros per bescanviar en llibres en la categoria de nois i noies. En la categoria de joves s'atorgaran entre 60 i 80 euros en metàl·lic i en la d'adults entre 100 i 160. Les obres s'han de lliurar al Servei Local de Català a l'Ajuntament de dilluns a divendres de 10 a 2.
Més coses, Lluís Muñoz és el nou cap de colla dels castellers d'Esplugues. Dissabte es va celebrar l'Assemblea General Ordinària del grup, que també va escollir Ramon Sàlvia com a president dels Cargolins, a banda de la resta de les juntes tècnica i administrativa. Molts s'enjustencs i s'enjustenques formen part dels castellers des de fa temps i alguns d'ells estan involucrats en la part tècnica i administrativa. Un dels objectius de Lluís Muñoz en les properes dues temporades és repetir el 4 de 8 més d'un cop i descarregar la Torre de 7 per primera vegada la història dels castellers d'Esplugues.
I acabem recordant que el 13 d'abril es farà un nou cabaret artístic a Sant Just. El cau i Elisa Linares agafant el relleu en l'organització després que l'entitat d'Octambul el deixés de fer fa més d'un any. El nou cabaret compta amb el recolzament del Casal de Joves i de l'Ajuntament i des de l'organització ja estan buscant propostes i gent que vulgui tenir els seus 5 minuts de glòria sobre de l'escenari. Si voleu participar del cabaret artístic el dia 13 d'abril ja us hi podeu apuntar enviant un correu electrònic a l'adreça 40 anys cau Sant Just
arroba gmail.com, amb les vostres dades personals i de contacte, i amb l'activitat que voleu fer. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també als Sanjos Notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc, i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Ara passant 11 minuts de les 11,
La Taneu ha programat dos concerts per aquesta setmana i d'una banda parlem ara del que es farà aquest divendres, que forma part del cicle Jazz en Viu. Aquest cop amb The Diego Brothers. Serà la sala del 50 d'anari de la Taneu a les 10 de l'anill. L'entrada costa 10 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 12 per la resta. En parlem ara amb un dels organitzadors d'aquest cicle, en Demi Gómez. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. És el tercer concert, per tant, d'aquest cicle de jazz. En vam parlar també ara fa...
Ara fa un mes que està, a més a més, anant força bé, no?, més o menys, d'assistència de públic i tot plegat. Doncs sí, la veritat és que estem força contents, l'assistència és força interessant, la gent està molt contenta i troben molt adient aquests concerts que estem portant de jazz. Aquest divendres ens trobem amb The Diego Brothers. Qui són?
Bé, els de Diego Brothers són una formació de cinc músics, liderada pels germans de Diego, com diu el nom. Els germans de Diego són el Joan i el Víctor, que són originaris de Bilbao, però fa ja bastants anys que estan afincats a Catalunya i tenen ja una llarga trajectòria com a músics de jazz dintre d'aquí, sobretot de Barcelona.
La formació que es composa és amb el Joan de Diego a la trompeta, el Víctor de Diego al saxo tenor i l'Elisabet Raspai al piano, també una pianista força interessant, el Pelo al contrabaix i el Casper Sánchez a la bateria. Els de Diego Brothers, aquesta formació es va muntar l'any 93, o sigui que tenen un llarg bagatge. Déu-n'hi-do, sí, sí. Han gravat diversos discos i ells han tocat amb músics tan importants com Phil Boots, Jess Davies...
Jeff Waller, Nicholas Python, etc. Sonen així, em sembla, pel que he trobat per internet.
Sona molt bé, no? De primeres almenys, almenys aquest tema fa venir ganes d'anar a aquest concert, em sembla, sentint-ho. Doncs la veritat és que sí. Ells tocaran composicions seves, originals d'ells, d'aquesta formació, i també temes de Lee Morgan, Wayne Shorter, Horace Silver o Joy Henderson. Per tant, tenen una mica de tot, no? És a dir, composicions pròpies i aquestes versions que potser algú més amant de la música ja reconeix directament. Exacte.
Adaptat per això, adequat per això, també a gent que no entengui tant d'aquesta música, m'imagino, vull dir que sempre aquest tipus de música, només algú que li interessa una mica l'estil, suposo que hi entrarà de seguida en un concert d'aquesta mena. Sí, de fet és el que intentem, programar músics de formacions de jazz que porten un jazz molt assequible per tothom, o sigui, no coses molt especialitzades i molt radicals dintre dels diferents estils del jazz. Mm-hm.
A més a més porten gairebé 20 anys, de fet, des del 93 tocant, per tant suposo que el bagatge és evident en 20 anys. Si han passat per moltes sales de Barcelona i Catalunya hi ha un rotatge també important. M'imagino que a Sant Just l'actuació serà fàcil en aquest sentit. Sí, a més ells tenen ganes de tocar amb aquesta formació perquè individualment cada músic de tota la formació tenen les seves formacions pròpies individuals
i a banda toquen amb altres grups. De fet, ja es veu, quan treballes amb músics d'aquesta talla, a l'escenari, quan fas la prova de so, etc., ja veus les taules que tenen amb la manera de treballar i de funcionar. Que són molt professionals, m'imagino, no? Vull dir que potser és un estil que...
En segons quins circuits sí que és veritat que sembla que no passi mai de moda, sempre hi ha una mica de moviment, això sí que hi ha en sales on es programa jazz de manera habitual, però sí que pel gran públic potser no el coneix tant i llavors es troba possiblement amb bandes molt professionals. Sí, exacte, són bandes que ja et dic, com que han tocat tant en músics estrangers de molta relevància, com dèiem abans, com el Jesse Davis o el Phil Boots,
per exemple, recordo una actuació amb la Barcelona, l'Orquestra de Jazz de Barcelona, amb el Phil Boots, en el qual el Víctor de Diego feia com una lluita de saxos amb el Phil Boots, increïble, no? Déu-n'hi-do, per tant. O sigui que jo suposo que aquest concert d'aquest divendres és d'aquests en què, si t'interessa una mica, val la pena no perdre-se'l. Un concert que forma part d'aquest cicle Jazz en Viu i que hem dit que hi ha hagut un parell de concerts, ara en queden, en principi, encara aquest i un altre, oi?
Sí, ara queda el 5 d'abril, que en principi la idea era programar-los, l'últim divendres cada mes, però donat que a finals de març tenim la Setmana Santa pel mig, vam considerar oportú passar-ho el 5 d'abril, el primer divendres del mes d'abril, que vindrà el Marco Mezqui de Trio, també un concert molt interessant.
I llavors, un cop s'acabi aquest cicle, suposo que ja encara no se sap, ja s'haurà de parlar d'era si es torna a programar ni que sigui de cara al curs que ve o alguna cosa d'aquest estiu. Sí, alguna cosa ho farem, alguna vegada que ve ens anem acostant a l'estiu, tot això s'animarà força. Clar, clar. De fet, suposo que depenia una mica de la resposta i si més o menys ha estat bona, perquè veu que també la gent que havia vingut estaven contents que es pogués fer això aquí a Sant Just, no?,
Sí, tenim uns quants repetidors de nous que han provat aquests concerts i tothom està molt content i accepta molt bé la iniciativa aquesta de tenir jazz aquí a prop i no havent-se de desplaçar fins a Barcelona o altres indrets. Exacte, aquest divendres, com dèiem, sentirem a The Diego Brothers a la Sala 5 en la vida de la Taneu. Com sona la sala? És un bon lloc per fer concerts? La veritat és que acústicament sona molt bé.
i a més és una sala que és d'alguna manera també acollidora i bueno, sembla que és un bon lloc per aquest tipus de concerts, inclús com a mesura d'espai, de cabuda de gent, doncs està bé, perquè tampoc ni és excessivament gran ni és petita. Si queda alguna butaca lliure tampoc queda tan desengelat, no? Segurament, vull dir que es fa acollidor. Exacte, la gent es reparteix i de fet quan ho veus des de l'escenari sembla que estigui plaer.
L'entrada costarà 10 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i 12 per la resta. Suposo que ja es poden aconseguir també entrades anticipades i, si no, el mateix divendres a taquilla hi ha l'oportunitat d'anar a veure els Diego Brothers, que, com dèiem, són els que sentim de fons. I que forma part d'aquest cicle de jazz que va estrenar l'Ateneu a finals del mes de desembre passat. Un dels organitzadors és en Dome Gómez. Avui hem volgut parlar de com serà aquest concert de divendres.
I gràcies, Deme, tornem el mes que ve amb Eges. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Molt bon dia. Adeu, molt bon dia. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i gent de concert al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
You know you go, you don't gotta worry. Oasis child, but so why? Don't I know you've been in the rest of all this action, all this action of me.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la costa, el magazín del matí. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Dos minuts i arribem en punt a dos quarts de dotze del matí. Per això saludem ara en Jordi Ferraz i en Pep Quintana. Molt bon dia, què tal? Bon dia, què tal? Hola, bon dia. Bon dia. Cara, feia dies que no ens trobàvem. Tots plegats, de fet, tenim també... Tots plegats tampoc. Tenim una baixa, eh? Ens falta el Jaume Camprecio, ens falta justificada. De fet, per tant, doncs... Bé, bé, però és una baixa justificada. No som tots plegats des de fa uns dies, doncs. Però és que hi ha moltes coses a fer. Exacte, hi ha moltes coses a fer i sembla que igualment...
com més temps passi les notícies siguin o totalment diferents o cada cop més grosses jo estic desbordat jo abans comentava que ahir vaig llegir el diari al matí però després no vaig veure ni el Telenotícies ni vaig escoltar la ràdio i avui m'he trobat això que ja tota la vegada havia agafat una altra volada vull dir que
Em sembla que és una qüestió de vendre diaris i d'escoltar, perquè a compte de les notícies cada dos per tres estan totes igual, els diaris no paren de... Jo avui no tinc ni temps de llegir perquè havia de fer altres coses, però vinc poc preparat per les novetats més novedoses, eh? Que deuen ser les d'aquesta matinada, la nit... No sé quines novetats, jo... Home, no sé, que hi ha detinguts... Això és l'altre dia, s'hi ha detinguts... Els estan buscant per allà a dins, també, que hi ha coses... Estan escorpullant al seu local... Que la Sánchez Camacho diuen que sabia que l'estaven gravant, que ho va fer tot ell...
No hi ha tantes coses, aquesta. Són realment que tot plegat aquesta trama es va recargolant cada cop més i que al final només ens la podem prendre amb distància, no? Perquè suposo que si ens la prenguéssim seriosament... Malament. Amb molta prudència, eh? Us ha sorprès per això tot plegat?
tots aquests casos d'espionatge és que també la sensació aquesta la veritat, tants casos d'espionatge que passa que sortin tots de cop ara i només sortint amb aquí és molt molt relatiu també quan, per exemple, durant la campanya de les eleccions d'aquí anaven sortint aquelles coses que si tinc aquests contes a fora, etcètera ja era una manera d'anar deixant anar informació que es tenia el malestar encara potser s'han passat i els hi faltaran coses per segons quan i com vull dir
que aquesta acumulació que és normal, tothom té la carpeta de l'altre, això ja ho hem sabut de tota la vida.
Però vull dir, potser en aquest moment els va caure a terra tot el dossier, o sigui, tota la capsa d'aquella d'arxiu definitiu, i van escampar-se tots els expedients que hi havia. I potser que no hauríem pogut guardar algun, perquè per més endavant vindran més coses. Tenim la Casa Reial així amb dubte... Sí, també és un altre dels temes que tenia a la llista per comentar-vos. Jo crec que si sortissin moltes coses dels que tenia que haver sortit fa temps, la cosa hauria canviat. Hauria anat canviant, sí. Però no, és que no interessa. No interessa.
Estàvem llegint avui que el partit diu, bueno, jo el meu diari ja t'explico això i el meu això, fem un pacte i ni el teu diari ni el meu parlarem de lo nostre.
i que així al poble fem el que podem. És que si acabes amb aquestes conclusions és llestimós, eh? És llestimós, però és que realment t'estan enredant i estem votant els mateixos sempre, perquè són els que ens estan... Volem llistes obertes. De fet, això de les llistes obertes... Sembla que sempre és una idea que de tant en tant apareix, però sí que és veritat que, almenys fa la sensació que en les últimes setmanes de gran de tot plegat,
hi ha, doncs, potser més articles o més, segons quines personalitats del món, polítics mateixos, eh? Aquí a la ràdio també ho comentaven un dels regidors del Partit Popular o també el porteu del socialista, Joan Bassaganyes, que justament defensaven aquesta idea, no?, que sembla que potser cada cop, no sé com, però sí que algun acord s'haurà de fer amb el sistema. És una manera de regenerar, d'alguna manera, els cúpules, perquè si no... És que la gent sí que deixarà de votar, no? Són per als mateixos, estarien entre ells, tu seràs la llista perquè ets més bo...
perquè no t'has portat bé aquest any i després això es va multiplicant i és una mena d'enquistament perquè la gent es fa professional d'això i al final el contacte amb la realitat jo crec que és veritat que no hi és i per tant una llista oberta, unes llistes obertes que permetin regeneració, contacte més directe amb qui tu has votat, per exemple també l'obriga a molt més
Per tant, suposo que també hi ha coses en contra, però coses a favor. Suposo que no els hem tastat i caldria fer-ho, perquè hi ha menjars que són boníssims i no els tastem perquè ens fan no sé què. Jo crec que l'altre de les llistes obertes ja fa tants anys que s'està parlant. Sí, però entre ells no interessa. I no interessat. Aquella gent que estan cobrant tot el dia. No, no, i a més a més, si no és de les seves idees, no hi entres. I això tampoc és, perquè sempre hi ha persones que són més aptes
Hi ha polítics corruptes i polítics que són unes bellíssimes persones. Llavors, s'ha de saber qui és el bon polític i qui és el que té darrere, perquè normalment els polítics, molts dels que estan al capdavant, tampoc tenen la culpa del que fa el subdirector o del que fa el de més avall. Perquè és molt difícil d'entrar-se d'aquestes coses.
Però sí que hauria d'haver un control i el que realment li agrada a la política, que no va enriquir-se, aquest jo crec que es mereix una oportunitat que li hem de donar. Absoluta. Hi ha aquella possibilitat de triar, per una banda, el regidor que tu vols, el diputat o digue-li el nom que vulguis, i per l'altra és el partit. És una manera de separar les dues coses que també...
té aquesta possibilitat que almenys pots triar. D'alguna manera tries la teva afecció amb una forma política i, per una altra banda, amb unes persones de la teva confiança. Encara que siguin o que representin aparentment unes altres idees. Sí, sí, sí, perquè és clar, vull dir, aquí ens trobem que...
Si tu ets d'un partit, has de fer la teva vida sempre lligada amb el partit, encara que pensis com l'oposició moltes vegades. O sigui, tu personalment veus que aquella oferta és bona, que pel poble seria extraordinàriament interessant, i tu et veus obligat per disciplina de vot a votar en contra, cosa que per dintre hi ha algú que deu estar amb les tripes ben regirades. Jo crec que són coses...
que s'hauria d'intentar regular però llavors els partits ja no serien lo que són ara s'ha de canviar de tot jo crec que s'hauria de fer un canvi total de tots els partits i això és molt difícil perquè tothom va les problemes tenim que amb aquests anys de democràcia que tenim
Qui més que mai s'enriqui tothom. I estic segur que si tot el que s'ha marxat i tot el que s'ha estafat i el que s'ha robat durant aquests anys ho tinguéssim, avui a dir, no estaríem retallades ni de sanitat ni d'escola. Tot i així, pensa que això que tu dius de durant anys, hi ha hagut canvis últimament que ens han sorprès força.
els que són avui dia capdavanters de cara a la sobirania, etcètera, fa molt poc temps que si no hagués estat per la pressió, absoluta pressió popular, potser encara estarien fent-la viu-viu. I en canvi ara es veuen obligats a ser capdavanters, capdavanters, vull dir...
d'aquesta qüestió. Sí, sí, que sembla que potser d'alguna manera o altra encara que sempre... La paraula la tenim nosaltres. Però que és el cas de l'Assemblea Nacional Catalana que era una entitat que aglutinava molta gent diferent però que no representava cap partit polític i no vol formar part de cap llista política i ho ha deixat ben clar i que és el que va prendre força i el que va aconseguir, doncs,
convocar aquella manifestació, on després s'hi va sumar qui fos. Però vull dir que sí que és el poder, en aquest cas, de la gent, o en un altre cas diferent del cas català, que és tot el tema de la plataforma de les hipoteques, que han aconseguit, finalment, si més no, que entri a debatres aquesta decisió en pagament al Congrés. I que hi hagi un moviment popular que la gent se n'adongui que existeix i que no és una qüestió d'uns quants...
defensors d'una causa idíl·lica que es posin davant de la policia en un moment del desnonament, sinó que és un moviment realment estès a tot arreu. I no cal oblidar també Òmnium Cultural totes les convocatòries que ha fet anteriorment inclús a l'Assemblea, també pel seu caràcter absolutament polític en aquest sentit.
nacionalista sí, però polític totalment, perquè engloba gent de tota mena de pressaments. Jo crec que n'hi ha moltes que han treballat i hi ha en èpoques de democràcia i en èpoques franquistes sempre s'ha treballat... Sí, associació de veïns... Com que de vegades diem que últimament hi ha...
Estava tan marcada la distància entre el que es fan els polítics amb el que fa la gent. Sí. Sí que sembla que, no sé si arribarà per un port o no, però que almenys hi ha hagut algun moviment popular que ha intentat moure alguna cosa, no? I ho ha aconseguit. Sí, però és que el moviment popular jo crec que és una cosa que sempre ha existit. El que passa que fins ara estaven una mica letargats perquè dèiem, mira, les coses anaven passant fins que explota la bombolla, quan explota, arriba un moment...
que quan et comença a tocar la butxaca del ciutadà és quan la gent explota, quan té problemes, verdaderament té problemes, siguin de vivenda, d'hipoteques, de tot el que sigui, quan veus les grans fortunes que s'estan fent cada vegada més i ara que s'obre, que veus que el que està passant, aquesta gent arriba un moment que diu prou,
i es comencen a fer les mobilitzacions. Aquestes mobilitzacions jo crec que tiraran endavant i gràcies a Déu ens hem d'apuntar tots. D'una manera o altra. Quan dius aquesta gent sembla que parlem de nosaltres mateixos també, en certa manera, no? Des d'un punt de vista o des d'una manera de poder ajudar a tot això, o d'una altra. Aquí, quan volia dir l'advocació de veïns, que és un moviment...
que durant molts anys va tenir la força del barri, del poble, per aconseguir moltes coses de l'administració. Després el que ha aconseguit la pròpia administració és absorbir-ho.
o sigui, els moviments aquests han quedat absorbits pels partits polítics. Això normalment és el que havia passat, perquè quan una entitat, qualsevol cosa, tenia una mica de força, llavors, clar, a l'Ajuntament això no li interessava, llavors, a base de donar subvencions, cosa que ara no pot ser, perquè no en té, però llavors, d'aquelles maneres, a base de donar subvencions, al final se'n feia... Rebaixar, rebaixar. Ara no en tenen. Com que no en tenen, no donen subvencions.
De fet, també és el que ha passat durant molt temps amb els sindicats, que estaven associats a unes idees concretes i que alguns cops aquí a la tertúlia hem parlat que havien de prendre una altra direcció, possiblement si volien seguir representant a la gent. I que potser ha quedat com desfessat i ara s'ha fet més evident amb situacions de les que ens hem trobat últimament. Estan intentant unir-se, inclús. Sí, sí, és molt difícil. A part, també, si parlem dels sindicats en aquell moment...
que encara estiguin subvencionats pel propi govern o per les empreses, en certa manera, aquesta força social la perd absolutament. De qui ha de dependre és dels seus afiliats, un sindicat, no de les subvencions, perquè al final també s'acaba com els partits polítics, una sèrie de persones que viuen i són professionals d'això, i això no pot ser.
Perquè no funciona, ja ho veiem que no funciona. Però avui en dia, Josep, ja saps que aquí més que menys tothom funciona a base de subvencions. Siguin entitats, siguin partits polítics, siguin sindicats... Ho hem discutit aquí. Quan nosaltres érem molts més joves que ara, no existien les subvencions. No existien.
O pagaves tu com a soci o pagaves de la teva butxaca els actes que volies fer. Els actes que volies fer. O si no, el veïnat que feia la catifa o feia la festa major de Sant Just, per plan de Sant Just, i s'ho pagaven tots de la seva butxaca. O sigui, l'Ajuntament no pagava un duro. Clar.
llavors sí que no podien demanar-te fes això o fes l'altre si no eres tu qui manaves i jo crec que això ha d'arribar un moment que tindrà que feixi que seria la independència de les entitats és a dir que a través dels socis els socis ja paguen una quota que sigui a partir de encara que sigui un pressupost més reduït el que es faci de fet vosaltres perteniu a entitats per tant ja està clar que els últims anys s'ha anat reduint més o menys tot el pressupost per entitats tot i que alguns anys s'ha mantingut vull dir que en altres municipis ha estat més gran
la reducció, però d'alguna manera sí que s'han de fer més esforços, potser que fa 5 o 6 anys, justament, no? Ara abans es deia, doncs farem això, ara no ho podem fer perquè no tenim subvenció. I abans no existia i les feia, no? Potser les fèiem a un altre nivell.
Tot val molt més. És cert que tot val molt més. Però tot és proporcional. Allò que es pot fer i no es pot fer. No ho farem, perquè no hi ha una subvenció. Jo, em sembla que he comentat aquesta taula, assistia anualment a uns concerts que feien a Santiago de Compostela. Uns concerts extraordinaris. Van dir, no hi ha diners, no sé què. Fora, tots els concerts fora. En feien 20, eh? Ni un. Home, és que ni un. És una vergonya. Perquè per un ni per cinc o per quatre n'hi havia, no?
Però, vull dir, quan diu no, això ja no ho podem subvencionar, fora, desaparegut, la persona que ho portava més a més es va jubilar, per qüestions de salut inclús, de tant que patia.
perquè me'l coneixia. Per tant, és que estem en un món que hi ha el que és la iniciativa privada, d'alguna manera privada, dels socis, dels amics, dels que han de comprar a l'entrada, inclús ja et posen tantes dificultats, primer perquè no es pot fer, segons perquè el 21% de l'IVA és horrorós. Ha fet molt mal, sí, sí. Ha fet molt mal i en farà. I si això no canvia... És que hi ha d'haver una mena de cop d'estat civil...
en el sentit de dir, això, doncs mira, no hi anirem més aquí, fins que no baixin aquests percentatges, o coses així, de força, com la manifestació. Han sorgit les idees aquestes de... De micromecenatges. Sí, sí, de micromecenatges, o en vez de vendre entrades, pues mira, es venen un paquet de pastanagues...
Exacte, i t'estadies l'IVA del 28%. Clar, també hi ha un teatre, també ho van comentar un dia aquí, que si al sortir t'ha agradat molt l'obra, pagues més. Sí, pagues al sortir. Pagues al sortir. Ara no recordo quina sala és de Barcelona, però que és així. Pagues al sortir, m'ha agradat molt. Doncs mira, ets més generós. Sí. I alguna sala que també donava l'opció, podies pagar entre 5, 10 o 15, i una altra que directament tu triaves posar si volies un euro o posar-ne més. I clar, suposo que el fet
el que fa això és fer-te ser conscient del que ja ningú se n'anava sense pagar, perquè justament ets conscient que havien passat alguna cosa i que el que tu pagaves tenia un valor. Quan poses tu un cistellet a la sortida i dic un cistellet, no pas un sistema com el que tu ara comentaves, és difícil que la gent no vull dir aquelles monedes de coure horroroses i ens trobem després a l'hora del recompte la feinada per comptar misèries de cèntims.
I això també és cert. Ens hem mal acostumat de vegades, i ara tiro l'aigua per un altre costat, que és a moltes activitats que siguin gratuïtes.
I que siguin gratuïtes, doncs, és un mal que ens semblava que era una cosa magnífica no fer pagar quan anàvem en contra nostre mateix, amb els aspectes. I parlo del món coral, per dir-ho d'alguna manera, que em conec bastant bé. O de la música en general. En general, sí, però el món coral encara més perquè és una cosa molt familiar, diem-ne, no? Perquè bé, la tieta, l'àvia, els cocinets, no sé què, i esclar, com que tots són de casa, doncs, no paguem.
i al final has de pagar tu les partitures, has de pagar el director, has de pagar el local que estiguis, l'electricitat i la calefacció. Aviam, per això m'exclamo, perquè tinc bastanta experiència del cistellet final. Quan no has posat una tarifa, que això ja frena, en part, perquè dius, ah, n'has sentit una coral, s'ha d'apagar? Estem, ja dic, tirant cap a un altre costat, però estem amb l'esforç... No, no, també forma part de tot plegat. Amb l'esforç aquest que diem, doncs, la cultura...
les subvencions, etcètera, etcètera, com funcionen. Perquè si hagués una subvenció magnífica, tu ja no pensaries dir-ho d'aquesta manera de fer pagar. Clar, però això, a banda de la música coral, per exemple, a qualsevol concert, en un cas de festa major, que és quan hi ha més concerts en un poble, durant molts anys, no només a Sant Jus, sinó a molts altres llocs, el concert...
portaven grups, encara que fossin grups que no agradessin a tothom, però pel públic jove, grups del moment, que eren gratuïts, costaven molts diners portar aquells grups. Llavors, clar, com que ara de cop i volta no es pot fer,
L'opció de fer pagar una entrada alta de primera sobte, perquè, clar, el fet de no haver-ho fet mai, suposo que és aquesta cultura del no pagar. Això és el que ens hem acostumat. Home, és com baixar-se la música d'internet. Hi hauria d'haver un terme mig, potser. Resulta que hi ha d'haver música, però qui la paga? O sigui, qui s'ho va dir en el músic que escriu i crea i té les seves idees? Ah, no, ens ho baixem d'internet i ja està.
Això tornarà a canviar, tornarà a sortir els discs de vinil. També hi ha prou formes d'internet que permeten pagar, i hi ha gent que les fa servir.
Bueno, poc, eh? Vull dir... Bueno, poc, no tanta com l'altra, però vull dir que també hi ha algun mecanisme per fer-ho de manera més barata que anar a comprar el disc a la botiga, però comprar-lo a través d'iTons, per exemple, es pot fer. Però hi ha d'haver un mecanisme que privi, pràcticament, si tu abones una cosa ni que sigui simbòlica, que puguis gaudir d'allò.
I això, doncs, es campa tant a l'internet com en una sala de concerts, com en una activitat qualsevol, de teatre, de les que nosaltres vulguem dir, que si no hi ha aquesta també consciència de col·laboració amb allò que s'està produint i gaudint d'allò, mira, l'exemple d'aquesta sala de Barcelona, que tu dius, m'ho he passat la mar de bé, doncs pagaré dintre d'aquest cànon, pagaré més o pagaré menys, o sigui, és una manera, perquè si no, és que ja aconseguien que potser la gent no entrés
I d'aquesta manera diu, mira, amb 5 euros passaré, jo n'he vist l'obra. O sigui, aviam la picaresca i tot el que vulguem comentar sobre això estaríem hores. Jo crec que són costos perquè qualsevol representació o qualsevol activitat que es faci té un cost. Tu quan obres la porta? Llavors aquest cost sí que es tindria que repercutir. Però el que, per exemple, els CDs que baixem d'internet
Clar, un CD té un cost. Un CD avui en dia no arriba als 30 cèntims. Tu dius el que és la peça. Sí, el que és la peça en si. Llavors tu estàs pagant a tots els drets d'autor aquests que te'n vas, imagina el que arribes a pagar, perquè tot un cost que pugui tindre un CD, que te'n vagis a un euro, fins a 15 euros que t'estan cobrant o 20...
Jo crec que si baixéssim potser la cosa també... El que hauríem de baixar és el preu del disc de la botiga. No és que sigui el que fa la música. Aquest no cobra, al final. Si no li compres el disc, no cobra. Aquest és el que no cobra, al final. Els drets d'autors, que són els que de qualsevol música han de passar per ells, per molt que diguin, s'estan forrant. I les discogràfiques, també. Paguen una quantitat i ja no parlem.
Jo també tinc experiències d'això, de quan van sortir aquells discos de Gregorià, i no sé si també ho he comentat en aquesta taula, que es van forrar la discogràfica, però literalment forrar, amb uns discos que ja existien de l'any 78, que jo els tinc en vinil.
i quan els van remasteritzar i posar en CD va ser un boom que el van vendre inclús als Estats Units però tothom tenia aquells discos de Gregorià i els que havien interpretat aquells discos ni un duro perquè en el seu moment ja havien cobrat per fer aquells vinils i havien passat molts anys inclús sé que algú va arribar a dir home, drets d'autor la veritat, drets d'autor per Gregorià no n'hi ha perquè no n'hi ha autor però en canvi reclamaven alguna cosa per veure si que hi ha alguna cosa en el monestir
de cara al que estaven guanyant la discogràfica i finalment tanta pressió van aconseguir que els hi tapessin les guteres de la biblioteca per tant les discogràfiques en aquest sentit també cal que s'ho repensin s'hauran de reformular aquests negocis avui en dia més facilitats el vinil era més difícil de piratejar com aquell que dieu però avui en dia és més fàcil amb els CDs tu poses un CD a l'ordinador i en tens els que vols avui en dia fas els que vols
A més a més, la pots imprimir la caràtula. La pots imprimir sobre el CD. Si tens el programa del Litescript o no sé què. Això són les noves tecnologies que s'han avançat tant i aquí està el programa.
Clar, no anem al mateix ritme, no? Amb això sí que no. Aviam, què, Carme, què ens vols preguntar més? Teníem també pendent, a part de tot això que hem comentat, ens queda ja una mica lluny, i no en aquest sentit més purament de tot el tema, però arran de la renúncia del papa que vas... Home, pobre papa.
Tot el Ramon Bori que va aixecar, doncs com ho veu veure? Jo la veritat és que aquest Sant Pare no hi tenia cap mena de simpatia, ho haig de dir així. Jo ha sigut un dels que, mira, què vols que te digui? Jo després del Joan XXIII realment no he cregut massa amb la Coria. Va fer un canvi bastant radical, però s'hauria de fer un canvi més gran i això també és el que diem, els polítics per una banda i els eclesiàstics per l'altra. També al més o menys tot s'assembla...
Aquests dies que em mirava això que l'última missa que diu que va fer, començava a mirar tota la gent que hi havia allà, si tots eren sultanes negres i blanques i vermelles. Hi va haver un dia que va congregar tots els capellans de la diòcesi. Això després de si n'hi ha. Esclar que n'hi ha, molts. Es queixem dels funcionaris. La diòcesi de Roma és molt gran. Home, si tu portes... Mira, parlaré de funcionaris. Tots els mestres. 60.000...
tots els metges si parlem de funcionaris parlem de tot aquells senyors eren funcionaris d'un lloc d'un lloc concret suposo que n'hi havia menys que no pas mestres això sí però el fet que hagi renunciat ha renunciat perquè la curia és impossible de dominar perquè l'han dominat és la segona vegada que passa depèn de si tu entres en un lloc en 500 anys però no sabem per què els altres eh
Si tu entres en un lloc i ets conscient perquè t'hi has passat la vida, a més a més, eh? Perquè Ratzinger, en 1962, tenia 35 anys i estava dintre del Consell Vaticà II i eren revolucionaris, podríem dir. Després va canviar i li van posar un càrrec que era el de l'antiga Inquisició i llavors, esclar, el seu paper era bastant diferent. Es va carregar al Cunx, aquest teòleg que li va prohibir després ensenyar, etcètera, perquè es van barallar i eren amics íntims, havien estudiat junts
I què passa? Doncs que si tu entres en un lloc amb la intenció de dir això ho podrem renovar, podrem treure la pols d'aquí i uns quants que estan fent nosa, que estan visquent de la moma, etcètera, etcètera, què passa? Això, doncs, depèn dels càrrecs que tenien. Pensem que hi ha la banca vaticana entremig, que és importantíssima, perquè recullen una quantitat de diners extraordinaris i segons en quines èpoques...
molt més, i resulta, doncs, que intenta fer una mica de neteja d'això i no ho aconsegueix. I al final, als 80 i escaig d'anys, diu, sabeu què, nois? Adéu-siau. 85, eh? Suposo que ja en devia tenir prou i... Sí, hi ha caràcters, vull dir, de gent més gran que podia fer, també.
Però vull dir que els 85 anys veien com anava al pati i que ell no hi tenia massa cosa ja a fer. No, jo crec que el que ha fet, per la meva part, jo crec que ho ha fet, el que tenia que fer, ha fet els 85 anys, ja se'l retira els 85, estarà allà amb una caseta allà cuidat, a més a més, estarà, diu que res, el que sigui, però estarà tranquil, no es tindrà que cuidar dels maldecaps que li vindrien ara actualment al darrere...
tal com està l'Església Catòlica, llavors el que arribi, aviam què és el que faran. Clar, amb 5 anys o 10 anys més que podia viure, tampoc s'arreglava res. No podia fer res, no podia fer res. No, suposo que per passar-t'ho malament durant tot aquest temps, m'imagino que... I ara hi ha toquen fer viatges i tot, i vull dir, per molt que vagi amb avió particular, tots els cuidades que tinguis, però no... Diu que porta un marcapassos, que té altres problemes, doncs, de salut.
Evidentment, no deu agradar massa estar així. El papa anterior que va tenir, potser, a diferència d'ell i per això, el que llegim dels vaticanistes, diu que es va dedicar més a viatjar que no pas a preocupar-se de l'interior de la cúria del Vaticà.
I aquest senyor, doncs, ha fet el revés, ha volgut preocupar-se d'això. L'altre, esclar, si no es preocupava d'això, per dir-ho d'alguna manera... No tenia tant mal de cap, però no tenia mateixa. Clar, vull dir, i va permetre... Un ambaixador. Sí, va permetre que forces importants de dintre de l'Església, de sectes i, o diguem-ne com vulguem, de tendències, entressin a dintre i dominessin més del conte.
És clar, ara aquest senyor també s'ha trobat entre l'espai i la paret. Què faig? No tinc prou força perquè deu ser una olla de cols bastant important. Pensem al Batigate, que quan van sortir els papers aquells del seu secretari particular, perquè hi era una lluita interna, que algú li va interessar, com ara interessen aquí, que ens hi trobem, que surtin dossiers...
El sistema és el mateix, encara que sigui allò, és un estat. És igual. És un estat. El sistema és el mateix. És un estat. També passa dins del Barça, no? Tot el sistema d'obtenança. Exacte, ui, ui, no m'ho parles. Ara anava a posar que, per exemple, em semblava exagerat. No és un estat, però també hi ha aquests casos de sospites internes. Exacte. No, però... Salvant totes les distàncies, eh? L'escusa és que diu que és per protegir en aquests propis membres del Consell del Barça o de l'Ajuntament del Barça, no?
Ara, per protegir-los d'aquí, aquestes coses seria també molt llarg, però ens trobem amb aquests papers del Vaticà que demostren que hi ha una lluita interna i et sorprèn més, no sorprèn, som humans, aquests senyors són tan humans com nosaltres.
a més a més, en una situació de poder importantíssima, que volen és mantenir-lo i augmentar-lo si es pot, perquè és la tendència... Hi ha molt de poder. Molt de poder. Des d'allà tu dius, soc de la Congregació de la Fe, per exemple, però vol dir de tot el món. Quan dius una cosa així, no és del teu partit de Catalunya, per dir-ho d'alguna manera, no. És del món, no? Quan diem un càrrec d'aquests, clar, el món és molt món, és molt gran. Sí, sí.
Justament, potser el poder és el que fa que, evidentment, més enllà d'espionatge i guerres internes, sinó que suposo que quan toques tant de poder, ja sigui en el cas del Vaticà, en el cas de qualsevol alta esfera política, o ja sigui el cas del Barça, però d'un altre tipus de poder, que també, quan passen altres grans empreses, m'imagino que es pensa diferent, és el que també va aparèixer quan va saltar
el cas d'Urdangarín, que es deia com és que algú que té la vida solucionada es fica en tot això, doncs possiblement perquè ja és un altre tipus de batalla, no?, de joc. Déu-n'hi-do, a més a més, si ara ens posem en aquest tema... No, perquè ja no s'hi pot posar, sí, perquè... En aquest tema, que aquesta setmana estan sortint aquests magnífics e-mails, recomano guardar e-mails, ho recomano, perquè, doncs, en un cas... Jo no esborro de tant en tant, eh?
L'altre dia quan vaig llegir que hi havia tants e-mails d'aquests públics, pensava... No, el que passa és que te'ls passes en una carpeta. No sempre. No, no, els que t'interessa. Sí, sí, però no per dir que en aquest cas concret, imagina't que els haguessin esborrat, no tindrien proves ara, no? Jo vaig trobar l'altre dia en un cas bastant curiós, que havíem fet una contractació per una audició i resulta que ens vam quedar amb uns percentatges de taquilla.
I en el moment de la veritat, quan ja havíem fet l'audició, doncs el responsable de l'organització ens passa una liquidació que en lloc d'un tant per cent que havíem quedat, doncs era bastant menys, el tant per cent. I s'augmentava el seu, etcètera, etcètera. I llavors jo vaig treure l'email que tenia d'ell, on posava totes les condicions que posava ell, que nosaltres no havíem dit ningú, havíem dit sí, les aquestes condicions ens va bé.
I llavors vaig dir, miri, veu què va dir vostè en el seu dia? I li vaig copiar l'email i li vaig enviar. L'endemà havia ingressat el que corresponia. Ho dic amb un pla així una mica... No, no, clar. És que és així. És que s'han de guardar, però hi ha coses que no... Jo dic en aquest cas, perquè era molt clar i fra la gran. I quan no interessa, veu una inundació i se t'emporta els papers. Sí. A part d'això, vull dir, el mateix...
els e-mails ja automàticament es borren al cap d'un temps si posa molt de temps al gemell sí quan tu poses a la paperera quan tu ja el tens la paperera la paperera aquesta es va buidant periòdicament mentre té una quantitat allà dintre que tu pots recuperar els darrers naturalment
Però vull dir que, i si no, pots borrar tot de cop, tots els que tinguis. Però automàticament et va alliberant una mica la paperera per tal que te n'hi càpiguen més, no? Per tant, doncs, en fi, una carpeteta amb algun d'aquests emails, una mica, que parlin de coses molt concretes, és una tonteria que estic dient, no? Però jo m'he trobat amb això i ho haig de dir i m'ha servit.
Per tant, doncs és un exemple. Quan són coses així, o factures d'empresa, tu contestes amb un, jo contesto l'altre, abans es feia per telèfon i vi les escoltes, però les escoltes són per correu electrònic. O en gerros de flors. En gerros de flors també. Aviam, per cert, aquí a sobre no n'hi ha ningú. Ara hi ha una planta que cada vegada la veig més ofenosa. Més ofenosa per aquesta carregada. Pensa que estem a la ràdio.
que hi ha d'haver més normal. Per falta de micròfons no serà. Micro, clar. Tot queda enregistrat, també. A més, el que estem dient, no ens cal la planta aquesta meravellosa aquí, que llàstima no sigui fruité, un fruité, perquè aquí ens faria, doncs, enganxat al seu lloc, eh? Home, s'ha fet molt gràmer i jo cada cop veig menys finestra. Al final em taparà la meitat de... En lloc del jardí no et vegen a tu, ho aconsegueixo aquí, per això ho vull veure. Ara l'hem mogut una mica.
Ara la hem de treure el dia que plogui que es netegi, perquè se'n té una mica de pols. I la pols el que fa és que tapa, precisament fa una capa, que prima que respiri. Aquí tenim un especialista en respiracions de plantes, sisplau. A veure si realment la setmana que ve plou o no. El Carles, que preveu les pluges de Sant Lluís,
que ja estigui preparat, i llavors ja agafi la planta i la posi aquí fora. Però no sota els porxos, eh? Més enllà. Que li toqui. Però és que pesa, eh? Pesa molt. Bueno, però aquí hi ha gent molt forta, eh? Tu has vist? Aquesta no té rodes, que normalment porten rodes. Bueno, doncs li posen una plataforma un dia, que no costa tant. Tenen que arreglar unes rodes. I llavors una plataforma d'aquestes, un quatre rodes, i pots traslladar-la per allà on vols.
Doncs hem acabat parlant de plantes, hem repassat per això d'alguna manera tots els temes del viatge. Per això tenim el Jordi Ferraz aquí. Tenim parlant del papa, també. Gràcies Pep Quintana, Jordi Ferraz, i tornem d'aquí 15 dies. Que vagi molt bé, bon dia. Molt bé, gràcies a vosaltres. Un minut i connectem de seguida amb el bolletí de la xarxa i tornem després del bolletí del Sant Just Notícies amb l'actualitat de Sant Just.
Per continuar, amb la tercera del Just a la Fusta, tindrem cuina amb la Carme Amador, llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya i també la història de Sant Just amb en Pep Quintana. Just a la Fusta, el magazín del matí.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El secretari d'Estat, director del Centre Nacional d'Intel·ligència, està disposat a compareixer al Congrés dels Diputats per explicar que el CNI no ha tingut mai cap relació laboral amb l'agència de detectius Mètodo 3. En un comunicat fet públic fa només uns minuts i després que ahir Convergència i Unió demanés aquesta compareixença, la secretària d'Estat de Relacions amb les Corts ha anunciat la voluntat de compareixer que té el màxim responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència.
En aquest mateix text s'assegura que no ha existit ni existeix actualment cap mena de relació entre el CNI
i l'Agència de Detectius i que la col·laboració serà total perquè amb transparència es pugui valorar i conèixer la feina que fan les persones que treballen per al Centre Nacional d'Intel·ligència. En relació al cas de les escoltes i de l'espionatge entre la classe política catalana, agents de la policia són des d'aquest matí a la seu central de l'Agència de Detectius i custodien les oficines de Mètodo 3. Ahir el director de Mètodo 3 i tres ex-treballadors van ser detinguts. Barcelona Montcarvajal, bon dia.
Bon dia. Dins l'edifici del número 520 de l'Avinguda Diagonal hi ha quatre agents de la Policia Nacional de Paisà. Vigilant una oficina de l'agència de detectius Método 3 perquè ningú no entregui informes. Mentrestant, els quatre detinguts per ordre de la Policia Nacional estan encara a la comissaria de la Berneda. Són el director de Método 3, Francisco Marco, i tres empleats. El jutge d'instrucció número 14 de Barcelona porta el cas de la demanda penal que va posar la presidenta del Partit Popular, Alicia Sánchez Camacho, a un jutjat de guàrdia.
Aquest jutge no ha ordenat cap registre de la seu de Mètode 3, però sí que hi ha aquests quatre agents, com dèiem, custodiant la seu. El director de Mètode 3, Francisco Marcos, va dir en el seu moment que molts documents i informes de la seva oficina s'havien malmès a causa d'una inundació de l'oficina.
El balanç provisional de la macrooperació dels Mossos d'Esquadra contra els Black Panthers és de 24 detinguts i dos imputats i entre ells hi ha membres importants d'aquesta banda llatina a Catalunya. S'han fet a més 23 escorcolls a domicilis. La batuda ha començat aquest matí a Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. A la ciutat de Barcelona i a la unitat mòbil de la xarxa, Ivana Roia, Jordi Casino, bon dia.
Bona nit.
El número 125. Esquerra Republicana nega en un comunicat haver contractat l'exconseller de Governació Jordi Auzàs i assegura la formació independentista que mai ha tingut cap relació laboral. El text diu també que el desembre de l'any passat Auzàs va fer un estudi per a l'associació nomenada Avancem cap a la sobirania sobre l'organització territorial de Catalunya en el marc d'un estat propi i que va cobrar per aquesta feina 1.150 euros.
El Gabinet d'Esquerra puntualitza que és una associació cultural sense ànim de lucre i admet que ara fa una setmana la Inspecció de Treball va fer un requeriment d'informació. Aquesta informació es va entregar i Esquerra demana ara que s'aclareixi com és que els documents d'inspecció de Treball han estat filtrats als mitjans de comunicació. Esquerra considera que s'ha fet amb mala fe i demana que s'assumeixin les responsabilitats que se'n puguin derivar d'aquest mal funcionament de l'administració pública.
Bon dia, us parla Roger Castilló. Voltregà serà la seu de la Copa de la Reina Eduquei sobre patins, que reuneix els quatre millors equips de la Lliga Espanyola Femenina i que es disputarà el 13 i el 14 d'abril a la població usonenca. La competició s'havia de disputar fa deu dies, però es va ajornar perquè cap club es va oferir a acollir-la. Ho explica la xarxa del president del Voltregà, Xavier Sala.
Sí, es va ajornar perquè no hi havia seu. Nosaltres érem l'únic equip classificat en aquells moments. Es va esperar per si hi havia algun altre club interessat. Al no sortir, doncs el voltragàs ha ofert per poder-lo organitzar.
El Voltregal és el gran favorit per guanyar el títol. També hi participaran els Reus, el Viesca de Gijón i l'Alcorcón de Madrid. Aquesta tarda es fa el sorteig de quarts de final de la Copa de la Reina, en aquest cas de Baterpolo, un torneig que tindrà lloc de l'1 el 3 de març de Sant Feliu de Llobregat. Avui seran al Bombo sis equips catalans, el Club Natació Sabadell, el Mataró, el Sant Andreu, el Terrassa, el Sant Feliu i el Club Natació Mediterrani.
En futbol, a aquesta hora és previst que aterri el vol de l'expedició del Barça a Milà, on demà el conjunt blaurana s'enfronta a l'equip rossonero a l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. A les set de la tarda l'equip s'entrarà Sant Siro amb Xavi Hernández, ja recuperat, però sense Villa i Adriano, que estan tocats i no han entrat a la llista de convocats. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. El període de preinscripció pels nens i nenes de 3 anys tindrà lloc de l'11 al 22 de març. El Departament d'Ensenyament ja ha publicat el calendari complet per la major part de sigles educatius. Les llistes amb el barem es publicaran l'11 d'abril i l'endemà es farà el sorteig. Entre el 12 d'abril i el 16 tindrà lloc el període de reclamacions. L'oferta definitiva de les places es publicarà el maig, el dia 17.
i les llistes d'admesos el dia 24. Les matriculacions pel cicle infantil, primària i primer d'ESO es faran del 10 al 14 de juny i el de la resta de cursos d'educació secundària obligatòria serà del 25 al 28 de juny. Pensant en el procés de preinscripció pels nens i nenes de 3 anys, els centres públics de Sant Just fan jornades de portes obertes als pares i mares. Les ha començat ja l'escola Canigó, ahir en va fer la primera, i demà al matí a les 9 farà la segona.
I d'altra banda l'escola Montseny farà les jornades de portes obertes dijous 21 a les 4 de la tarda i el divendres dia 22 a quarts de 10 del matí. L'escola Montserrat les farà la setmana que ve el dia 27 a les 4 i el 28 a dos quarts de 10 del matí. Més qüestions. El Servei Local de Català convoca el 25è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Si hi ha diferents categories en funció de l'edat,
I les obres es poden presentar fins al 19 de març. Les bases completes les trobareu al web de l'Ajuntament. Com cada any, el tema és lliure i les obres han de ser inèdites. Les categories són nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17 i persones adultes. I els premis també van en funció de la categoria. Les obres s'han de lliurar al Servei Local de Català, l'Ajuntament, de dilluns a divendres de 10 a 2.
I acabem destacant que The Diego Brothers actuarà divendres al cicle Jazz a l'Ateneu. És un quintet liderat pels germans bascos de Diego, que han desenvolupat la seva trajectòria a Barcelona durant 20 anys. Els The Diego Brothers portaran la seva música a la sala del cinquantenari aquest divendres a les 10 de la nit. En la tercera sessió del cicle, l'entrada costa 10 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 12 per la resta. I la podeu comprar ja anticipadament a la secretaria de l'Ateneu fins divendres de 6 a 9 del vespre.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5, però mentrestant també us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 12 i saludem aquesta hora el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Hola, bon dia. Bon dia a tothom. Sí, una vegada més. Sí, hem parlat de la nostra nada d'actualitat i ara el que fem és una mirada enrere. Sí, mirem enrere per saber on anirem a parar. Als anys 50. Ara estem als 53 aquest any. Començarem.
a comentar coses del 53. Eren anys, a més, portem setmanes ja amb els anys 50, vull dir que passaven moltes coses, eh? En duren 10, eh? Alguns els havíem anat desfilant més ràpid, vull dir, recordo... Sí, perquè les activitats que es poden fer més endavant van creixent, perquè les coses es van normalitzant, hi ha d'alguna manera més diners, podríem dir, més activitat, que de vegades no depèn dels diners, sinó de la voluntat, i llavors es van fent més coses i per tant en podem recollir més.
segons quin any que no vas a un altre, no? Exacte. El 53, doncs, té un... Déu-n'hi-doret, de les coses que té. El 52, acabava amb el 52 dient que l'esquiador i veí Joan Poll Puig és seleccionat pels Jocs Olímpics d'hivern a Oslo. Els sisens Jocs d'hivern a Oslo. Per tant, teníem un Sant Justenc que se n'anava cap a les Olimpíades, havia quedat seleccionat, no? Perquè, doncs, els esportistes de Sant Just també han estat importants. S'ho anava a dir, ja és una gran notícia. Per ser un poble tan petit, i remarco que és petit Sant Just,
en comparació amb tots els que tenim al vol, doncs ha donat una quantitat de gent important, amb molts aspectes artístics i esportius, etcètera, literaris, etcètera, etcètera, no? Per tant, doncs ens n'hem d'alegrar, per dir-ho així. Aviam, què passa després del 53? Comença el 53, que Sant Just té 4.693 habitants.
És poca cosa. És molt poca cosa. No s'arriba als 5.000. És que quan pensem que són 4.693 l'any 53... Vull dir que són 60 anys, no? Sí. Vull dir que gairebé sí, són 60 anys. Exacte. Esclar, sí. Esclar, vull dir... Veus que aquí érem un poble petit, érem un poble, un poble, eh? 4.000 habitants, ens coneixia tothom. Pràcticament, encara no s'havien construït els pisos, s'estaven fent, no? De fet, ara és el triple, eh? Tampoc... O sigui, és molt...
Sí. Però vull dir que el creixement podia haver estat molt més espectacular. Quatre vegades més. Som a prop de 17.000. Quatre per quatre, sí, clar. Quatre vegades. Quatre cops més. Pràcticament quatre vegades, no és exacte. Però vull dir que potser els municipis del voltant, que també per l'època devien ser petits, no? S'han multiplicat, sí, sí. Esplugues tenia menys habitants que Sant Just, en una època determinada. Els anys 40 fins pràcticament els 50 tenia molt pocs habitants, en tenia més Sant Just. Després que hi ha, doncs si ens posem en aquest aspecte, resulta que a Barcelona es posa un impost a les indústries.
Les indústries el que fan és sortir de la ciutat i busquen llocs al vol de la ciutat, partint el més a prop possible. Això també està passant ara. Per exemple, troben que Esplugues té un terreny industrial important per omplir i porta moltes fàbriques importants, Corbaró, Matès, Montessa, etc. I les porta cap Esplugues. I llavors què passa? Que els treballadors diuen, escolta,
perquè hem d'estar lluny de la fàbrica. Comencen a construir pisos i la gent compra aquests pisos o els lloga per estar a prop de la feina. Per tant, hi ha un increment del volum dels habitants importantíssim. Aquests anys que estic parlant, els 50. Llavors, doncs, esclar, aquesta deslocalització del que és la indústria, que passa a ser a Esplugues, a Sant Feliu, Sant Just de Rafiló, purament Rafiló, és més aviat la indústria de transformació la que tenim a Sant Just, no pas la de
la de formació, podíem dir d'aquesta manera, o sigui, aquí no fem neveres, sinó que podíem dir, amb aquests neveres per exportar-les, o sigui, que és manipulació i és conservació, i transformats, com podríem dir. Bé, llavors què passa? Doncs que aquí Sant Just té aquesta quantitat d'habitants, 4.693...
i que hi ha un fet important que marca un abans i un després en quant a l'Església, i com que en aquell moment l'Església en general també, i per la quantitat de gent que érem, tenia força importància, ens trobem que mor Mossant Antonino Tenes i Alibés. Mossant Antonino sabem, i hem dit més una vegada en aquests micròfons, que és l'autor del primer llibre d'història que hi ha aquí a Sant Just. Per tant, és un fet important que aquest senyor, el mes de gener, doncs mori,
i sigui una manifestació de dol important, perquè va estar durant 38 anys, el que dèiem abans, dels anys que la gent porta en un lloc, aquest de rector a Sant Just, 38 anys, quan fèiem la tertúlia amb el Jordi Ferraz, doncs els polítics que estan 4 anys es van renovar, però en canvi la cúria i el sant pare s'estan fins que es moren menys ara.
que hi ha l'exemple que dèiem abans. Aquí, mossèn Antonio, fins que va morir, va ser rector d'aquí Sant Just i va estar-hi 38 anys. O sigui que dominava el poble, vull dir, coneixia perfectament bé el poble, tothom amb ell, i va ser una manifestació de dol realment important, no?
Llavors, en aquell moment hi havia mossèn Pere Farnès, que era el vicari que hi havia, i es va fer càrrec, diguem-ne, de la parròquia. Un liturgista molt important, mossèn Pere Farnès, encara, per sort, és viu, puja per la festa major aquí, amb alguna xacra, evidentment, perquè l'edat no ho perdona, però, en canvi, encara es manté fidel també aquí a Sant Just i col·labora durant la festa major a l'ofici del Sant Just i Pastor. Què passa més? Aquell any també passen coses en el camp importants. Hi ha una forta gelada...
que mata els garrofers i provoca l'abandonament de les terres de cultiu de secar. O sigui, Sant Just estava envoltat i quan veiem fotografies antigues, inclús quan veiem les de la nevada, que em parlarem més endavant naturalment quan arribi, es veu encara que queden les restes dels arbres dels garrofers a la muntanya. No es van tallar perquè no s'havia de fer res. Allà no s'havia d'urbanitzar per res fins que es va començar a urbanitzar una part. Quines ganes d'anar a tallar fusta, ja es va recuperar després.
però vull dir que l'any 53 aquesta glaçada ja mata una bona quantitat de garrofers que eren una part també important de l'agricultura de Sant Just. I d'aquesta manera ens quedem sense això. Una mala collita, no? Sí, més aviat sí. Què passa? Doncs mira, a nivell cultural, hi ha la benedicció de la senyera de l'Orfeo Enric Morera. Ah, sí? Sí. Aquell any l'Orfeo Enric Morera aconsegueix tenir una senyera, la broda Montserrat Petit, que era una gran broda d'Ora, importantíssima, i cantaira també,
del propi Orfeo Enric Morera, i llavors, doncs, s'inaugura i es beneieix. Aquesta senyera, que és l'emblema de l'Orfeo Enric Morera. Però es podia fer pública en aquella època? És que no era una senyera quan... Aviam, aquí ara confonem una mica la paraula. Ah. En aquest cas, vull dir, jo... El concepte, no? T'entenc molt bé. Senyera no... Perdoneu. No parlem de la bandera. No és la bandera catalana. No. La senyera és l'ensenya, l'estandard que té una entitat cultural...
O sigui, una bandera, o també pot ser una entitat religiosa, com la cofredia del Mar Déu dels Dolors, que té la seva bandera. Podríem dir que és la bandera de la cofreria o de l'entitat cultural. Això és una senyera. Després, el que s'ha dit senyera de la bandera...
O sigui, perquè és una ensenya, no? O sigui, és la marca de la casa. El símbol, no? El símbol, esclar. Per tant, doncs, la senyera no té res a veure. És molt bonic. Per això m'estranyava l'any 53. Sí. Que es beneís, justament. L'Orfeo Enri Morera és molt bonic a la senyera i la va, doncs, brodar aquesta senyera, no? Què passa? Més coses, doncs. La constructora Malaret comença més de 100 habitatges a la zona nord, enfaçant el carrer Major per la... El carrer Major. O sigui, carrer Major, Creu, etcètera.
Els pisos, no? L'altre dia parlàvem dels pisos que quedaven tan lluny. Sí, sí. M'hi vaig fixar l'altre dia. Quan hi passava, vaig recordar la secció de l'altre dia. És que no hi ha com deu. He de parlar d'una cosa que no t'hies fixat. O poc, o no hi tens atenció. Per parar-hi una mica més atenció. Exacte. Parles d'allò. Ah, mira, sí que hi havia un arbre molt bonic, que no sé què, per exemple, no? O la façana, que no sé quantes... L'altre dia em deien el color de la façana que hi ha en el rebal de la Creu, d'aquesta casa que han aixecat, on hi havia abans una guarderia infantil. Doncs...
Em deien, és molt bonic, el color. I avui venint cap aquí, m'he fixat. I realment és molt bonic. És un verd grisós que queda molt bonic, molt elegant. Tampoc veus? Hauré de mirar-ho. Sí. Si tu segueixes del superenamunt, del superenamunt, cada mica ve Can Mat a l'esquerra, que venen vins i molt bons, i ara fan propaganda. I a la dreta hi ha una antiga guarderia, que després va ser dues o tres vegades un restaurantet, inclús vegetariats, etcètera.
que s'ha arreglat aquella casa, suposo, per habitatge, i s'ha estocat la façana, s'ha pintat, i és molt bonic el col·locatiu. Molt agraït, la veritat és que sí. Per tant, doncs, això. I què passava? Doncs que amb els pisos comencen aquests 100 habitatges l'any 53, per la constructora Malaret. Què més passa? Sí, per la festa major s'inaugura el primer camp de futbol municipal, projectat per l'arquitecte Josep Alemany, que era l'arquitecte municipal que hi havia,
El davant del cementiri. Encara, diguéssim, que d'alguna manera es manté aquest futbol, que n'hi ha dos de camps de futbol allà, un a costat de l'altre. Aquí només n'hi ha un, no? Aquí al 53 n'hi ha un, amb uns rocs impressionants, que els jugadors quan queden a terra es fan unes pelades impressionants. Vull dir, això d'aquest projecte que diuen aquí per part de l'arquitecte, realment...
Com a projecte, doncs, podíem discutir-ho molt, l'home de projecte, perquè es va agafar un camp que hi havia d'unes vinyes, es va aplanar, es va posar una porteria a cada banda, i això va ser el camp de futbol municipal que hi havia, efectivament l'únic que hi havia. Encara no hi havia cap escola, no?, a més a més? No, això l'escola va venir molt més tard, no?
Llavors, què passa? Que aquí s'inaugura aquest camp de futbol per la festa major, i s'ha de fer alguna cosa una mica sonada, i ve un equip amateur del Barça. Home, Déu-n'hi-do, doncs, bastant sonat. Sí, l'amater, un amater del Barça, ve a jugar amb el Sant Just. I després, com que aquí a Sant Just recorda que teníem el míster Richard Ford, cònsul dels Estats Units, que tenia la casa a Camp Maliton, que ara actualment hi ha la llar Nostra Senyora de Lourdes dels Avis,
Doncs, quan venia la flota americana aquí a Sant Just, sempre hi havia un cert moviment i que nosaltres, d'alguna manera, també rebíem les conseqüències. Aquest cas va ser que una secció de la sisena flota, un conjunt d'uns quants mariners, van venir a jugar un partit de futbol aquí a Sant Just amb el Sant Just. El més divertit és que portaven samarretes de rugby, amb números que no tenien res a veure amb el futbol, que, a més a més de jugar futbol,
no en sabien gaire, perquè el futbol als Estats Units sempre ha estat una cosa que ara comença a introduir-se, molt poca cosa, una petita esterracada que se'ls havien d'endur a plegats del camp de futbol, i a més a més no parlo de les pedres que he dit abans, que hi havia terra, que van quedar marcats alguns d'ells i encara han de tenir algun trau d'haver jugat a futbol aquí a Sant Just d'Esvern per la Festa Major.
Es va acabar... Recordo que està clar, va ser tot un esdeveniment que la sisena flota, tots vestits de mariners, ja saps com són aquests americans. Sí, sí. S'ho prenen seriosament. New York, New York... Era com això, pels carrers d'aquí a Sant Just. I llavors portaven tots, curiosament, com que era la tarda que van jugar a futbol, portaven una capsa com de sabates, però més estrateta, més petita, i a dintre portaven el berenar tots. Ah, sí.
Sí senyora, cada un portava el seu berenar i llavors alguns els més arriscats que sense saber ni anglès ni res els van convidar per allà al parador i a algun altre lloc a menjar pa amb tomàquet i pernil els homes van quedar realment extasiats i per exemple a mi un d'ells em va regalar la seva capsa del berenar i a dintre hi havia una mena d'entrepà de pa anglès amb una salsa verduseta
que em sembla que l'havia menjat. Suposo que sí, cosa que jo no havia menjat en ma vida, i a més hi havia una taronja, o sigui, hi havia una fruita, hi havia un entrepà i una fruita, això era el berenar. Però imaginem-nos, doncs, que la sisena flota devia venir aquí amb un dels seus portaavions importants, amb 4.000 persones dintre, 4.000 berenars, ja només parlant d'un dia a la tarda, que van sortir els mariners amb una capsa, tots amb una capsa, a sota el braç, cap a berenar.
4.000 capses amb 4.000 entrepans i 4.000 taronges. I després havien esborçat. Sí, si penses en xifres és sorprenent. Havien esborçat, havien dinat, embrenaven i sopaven. Quan veus això, aquestes xifres que se t'escapen pels zeros que hi ha al darrere amb dòlars, si més no en aquell moment, fantàstic, no? Bueno, doncs van venir els de la sisena flota, es va acabar la festa a casa del senyor Richard Ford, a una recepció, on la gent va poder beure Coca-Cola,
i que, diguéssim, algunes de les famílies més, diguéssim, més ben posades dintre de l'aristocràcia Sant Justinca van poder, doncs, assistir en aquesta recepció i tenim fotografies que hi ha a l'arxiu municipal de les noies d'aquí. Home, l'havia estat tot un esdeveniment. Ho era, ho era. La filla de Mr. Richard Ford era guapíssima, l'Urdes, era una noia molt, molt maca, més aviat, diguéssim, era hispana, perquè la mare era hispana,
O sigui, les seves faccions, en refereixo, no? També hi havia un noi que tirava més, potser en el Richard Ford. La qüestió és que aquest esdeveniment va ser l'any 53 aquí a Sant Lluís, de la qual molta gent, suposo que encara se n'ha d'en recordar, com en recordo jo, que vaig anar al partit de futbol i vaig tenir l'ocasió de berenar com un mariner americà més. Què va passar més? Més coses, aviam, per exemple...
L'Ajuntament compra caps grossos, això és important, perquè per la festa, com més alegria i més elements de festa hi hagi, millor, i tant, això mateix. La SEAT, s'inaugura la SEAT l'any 53. Relativament a prop de Sant Jus. I es demana un autobús, els treballadors que treballaven naturalment a la SEAT,
demanen un autobús que surti més d'hora de Sant Just del que hi ha. Sortia el primer autobús d'aquí, des del Parador, per tal que ells puguin agafar l'autobús de la Barcelona Zona Franca i poder anar a treballar. Clar, perquè si no, feien tard. Sí, sí. Algun problema hi havia, no? I es va posar aquest autobús. Sí, suposo que d'alguna manera van avançar uns minuts l'autobús que sortia primer.
d'aquí Sant Just i així podien empalmar amb l'altre que anava cap a la zona franca. Exacte. I què passa a nivell, diguéssim, peninsular? Més general, no? Sí. Pactes amb els Estats Units, ja veus que estàvem en bones relacions la Festa Major, nosaltres aquí, per les bases americanes i actuació de Raquel Meller al paral·lel. Sí, per una banda va ser l'any que, diguem-ne, d'alguna manera es van començar a fer els tractes per posar les bases americanes aquí. Terracó en Dordó, etcètera, etcètera, etcètera, no? Les d'aviació i també les navals.
I, per una altra banda, doncs, aquesta relació també implica una mena d'acceptació per part d'Europa i del món econòmic de l'Espanya, d'aquell moment, no?, del 53, que feia molt poc, que es havia acabat la guerra, relativament poc, 13 anys, no és res. Exacte. I llavors, doncs, es comença aquestes bases. I, per un altre costat, com a cosa lúdica, la Raquel Meller, que era molt famosa en el seu moment actual paral·lel de Barcelona, doncs, suposo que amb gran alegria dels seus fans. I tant. I tant.
Vols que parlem del 54 una mica? Vinga, sí, va. Bé, una mica. Avui tenim més temps. Bé, aviam. Aquí Sant Just és Bern, com lògicament n'estem parlant. Els tallers de la família Renyer es duen a terme la fabricació de la carroceria del cotxe Biscúter. Ah, senyor Biscúter, fantàstica Biscúter. Actualment hi ha una exposició a Barcelona que encara... Una exposició i una mena de, diguéssim, de magatzem, exhibició, de cotxes antics, no? Entre ells el Biscúter. Sí, sí.
i això et permet inclús que si et fa il·lusió et llogues per unes hores i circules amb aquests cotxes antics aquests petits a més a més que van sortir durant una època que era màxim d'ugues places molt curiosos alguns de carroceria i aquest albiscuter al qual vaig tenir el goig jo de conduir perquè en tenia un doncs la seva carroceria es feia aquí a Sant Just que era de fusta no sabia veus això, molt bé per això ens parlem de la història doncs també es feia el cup de rubí
Sí, sí, no sabia tampoc que es feia aquí a Sant Just. Ah, doncs es feia aquí a Sant Just, exacte, i tant, clar, aquí a Sant Just. Dèiem, poquets però alegrets. Sí, sí. O sigui, hi havia molta activitat. Jo ho veig, ja, i tant. Amb 4.000 i escaig de persones, aquí érem capaços de fer moltes coses i encara la majoria treballaven a Barcelona. Jo, que ell encara no treballava, vaig començar...
al començament del 55 a treballar, però vull dir que va ser a Sant Just per començar, però després ja vaig haver de marxar de Sant Just, anar cap a Esplugues i finalment a Barcelona, com tantíssima gent d'aquí a Sant Just, però no hi havia prou feina per tothom. Bé, doncs aquí es feia el discúter.
Era amb una carroceria, diem-ne, d'alumini, o sigui que la xapa era d'alumini, per això pesava poc, també podies, com que no tenia marxa endarrere, per aparcar el podies moure, o sigui, l'alçaves darrere i el col·locaves bé. Pràctic, no? Pràctic. En canvi, la base del biscotrer era de fusta.
De fusta, de fusta, però així, amb un motor de moto, etcètera, etcètera. Bé, va ser tot un esdeveniment també, també hem viscut a la seva època. El Pla Urbanístic de Sant Just d'Esvern configura una ciutat jardí. O sigui, el 54 diuen Sant Just d'Esvern, ciutat jardí. I llavors es fa una configuració del que és l'entramat del poble i les destinacions dels diferents punts locals, no?
Què passa també? La carretera s'eixampla al pont de Cal Mateu, que uneix Sant Just d'Esvern i Esplugues.
Actualment, hi ha l'arrencada, podríem dir, de l'avinguda del doctor Rivalta, a la carretera. Sí. I fins ara, em sembla que hi havia una casa de mobles, ara crec que en lloc dels mobles hi ha un fisioquines, etcètera. Ara no voldria equivocar-me amb això, però vull dir que és la primera casa que hi ha pràcticament de Sant Jus, després de les aigües, venint de Barcelona, després de la tanca de les aigües, doncs ve aquest espai que arrenca l'avinguda del doctor Rivalta. Allò era un torrent, un torrent absolutament torrent, i amb un pont...
estret. O sigui, quan arribaves enllà, la carretera s'estanyia i llavors el que es va fer va ser ampliar aquest pont. Era el pont d'en Mateu, que se'n diu, i per això, doncs, anys 54 es fan aquestes obres que permet que la carretera tingui, doncs, l'amplada normal d'un costat a l'altre, sense que arribi a un punt que quedi més estret al compte, com passa ara, per exemple, amb el pont de l'autopista, que queda més estret al compte. Exacte, és veritat. Què passa més? Per exemple...
L'Ajuntament adquireix una parella de gegants. Ah, abans van creant tota la família de gegants. Tot el bestiari, amb tots els respectes pels gegants, del que és la tradició popular. Compren una parella de gegants. Fins llavors s'havien de llogar i d'aquesta manera ja es tenen els gegants per la festa major, per el processó de corpus, etcètera, en moments importants. Es fa una rifa popular, això també és bastant curiós, en benefici de l'esport de Sant Just,
Se sorteja una motocicleta ossa, que era la que estava més de moda en el seu moment, valorada amb 25.000 pessetes, que ja són dinerons, eh? L'any 53, doni-do, una ossa, 25.000 pessetes. També se sorteja, en el mateix sorteig, i entra un dormitori de matrimoni, valorat amb 6.500 pessetes. Que curiós. És que és curiosíssim, però hem de pensar...
que també es feien coses de primera necessitat d'alguna manera. Mobles, els mobles l'any 54, en aquest cas, no hi havia què, efectivament, ni mobles a la fàbrica, diria jo, i llavors, o potser sí, però ben justet, llavors el que aquí passa és que es sorteja,
Un... Això... Un... Un dormitori de matrimoni. No, no. Un regal molt pràctic. I una màquina de cosir. Ah! També. Una màquina de cosir, esclar. Les senyores repassaven les robes, feien molta part de la xubar, etcètera, etcètera. Doncs necessitaven una Wartheim, que era la màquina... Les Vertems, que en dèiem, que era la màquina de cosir, doncs que també era... Com la Singer, etcètera, etcètera. I valia 4.000 pessetes, eh?
Al tanto, que aquesta màquina ja valia els seus dinors. Ara potser una de l'elèctrica, segons on la vas comprar, no costaria tant. Proporcionalment, eh? Una màquina de cosir amb tot el seu moble, els pedals i tot això, no? Doncs 4.000 pessetes valia això. Sobre... Hi ha una altra qüestió de dissimulaments... Generals. Generals. Sobre l'estafeta...
S'obre l'estafeta de Correus, el carrer de la Creu número 43, perquè fins llavors eren esplugues i allò ens ja tenim estafeta pròpia. Però eren sant justes plugues, o sigui, curiosament.
Amb això de Sant Justís Plugues, ens portem... Sí, és curiós, eh? Amor i odi no ho diria. Aquests serveis compartits. Sí, d'odi no en parlaria mai, però d'amor sí, perquè el futbol era potser la màxima rivalitat, però després ens trobem que les emissores de ràdio s'uneixen i treballen juntes i creen, finalment, Ràdio Joventut i coses palestines, no? Doncs aquí ens trobem que la safeta Correus és compartida Sant Justís Plugues. Finalment, doncs, se separa com tantes altres coses. També vindrà un any després que hi ha
una centraleta de telèfons, que abans només era esplugues i compartia els dos pobles, i en canvi s'obre aquí a Sant Just. Això ara parlem de l'any que ve, del 55, no? Què passa més? Doncs, el 55 arriba, la carretera reial s'hi inaugura el cinema a Texas.
Ah, crema. Aquest xic el recordo. Aviam, tu recordes el Texas? No, el recordo diferent. Perquè encara existeix i és un videoclub. Per això dic que l'ubico. Un videoclub, ha estat un videoclub. Jo no sé què és. Jo tampoc, la veritat sigui dita. A dintre que és el cine... Però això perquè hem mantingut el nom, no? Sí, a dintre, en el que és la sala del cinema, no sé si encara és ara, però hi havia una bugaderia industrial important. Ah, sí.
a dintre. Déu-n'hi-do. La sala es va reconvertir en una bugadagria. Doncs que Déu-n'hi-do, no? Per tant, doncs, el cinema Texas, important perquè, escolta, butaques de fusta, però butaques.
Allà hi havia un bar que, doncs, se sentia l'olor dels calabans de la romana mentre estàvem fent el nodo. Hi havia una pantalla panoràmica amb una cortina que corria i sorria. Com eren els cinemes de l'època, no? Per favor, està clar, tal com eren tots els cinemes, i era modern en aquell moment, Sant Justi es posava dos cinemes.
O sigui, l'Ateneu, que es feia cine el dijous, el dissabte i el diumenge, i el Texas també. Diria que el Texas es feia dissabte i diumenge, ara no en facis dir amb exactitud. Però, en canvi, teníem dues sales amb una programació variada, perquè el que fèiem era alternar les pel·lícules amb Esplugues, amb la Benz i el Saboi. O sigui, com que eren de la mateixa empresa, hi havia un senyor, que es deia Cots, que anava amb una bicicleta, i passava d'un cinema a l'altre els rotllos,
O sigui, de vegades havies d'esperar que la pel·lícula esperava i dir, perquè encara no ha arribat el rotllo. Ens arribava el ciclista esbufegant. És el que surt a cinema Paradiso, no? És que cinema Paradiso és tan real com la vida mateixa. Vull dir, el senyor que va escriure de cinema Paradiso havia de venir a Sant Just i mirar aquella època i saber que és que hi havia inclús aquella persona que tenia la seva deficiència mental d'alguna manera
que era el que engegava el cinema. I surt aquesta persona també en el cinema Paradiso. Jo et dic, estic segur, eh? El guionista ja era de Sant Just. Segur que era de Sant Just el guionista, perquè els personatges eren els nostres. Efectivament els nostres, no? Doncs sí, ho deixem aquí, Pep, que avui hem repassat molta història i tornem la setmana que ve. Sempre n'hi ha d'història. Sempre, sempre, i tant. Jo veig que els anys 50 més són potents, eh? Sí, perquè es van fent coses, eh? Tot tigrem poquets, com deia jo, poquets però alegrets.
I a xerits. Doncs gràcies Pep Quintana, que vagi molt bé. A vosaltres. Fins dimarts que ve. Fins dimarts que ve. Avui finalment no parlarem de televisió amb l'Alba Cunesa perquè la tenim malalta, per tant li enviem una abraçada des d'aquí i el que sí que farem de seguida és ficar-nos cap a la cuina després d'escoltar Nacho Vegas i la seva gran broma final.
Dejan los tambores de sonar y un gonja anuncia la retirada. Se discute la capitulación mientras se aproximan carcajadas. Obtuve un premio por miedo a padecer
De cinco años de indolencia. Es la semana grande de la crueldad. Y en nuestro norte celebran una fiesta. Yo me limitaba a contemplar la misma grieta de la pared.
Alguien dijo habrá que demoler, no sé cómo no lo vi llegar. Era el día de una gran romantina. Ha cundido el pánico en Madrid.
Salen fotos en la prensa rosa, en la alfombra roja habla el director. Él sabe cómo se hacen bien las cosas, puede que el tiempo te dé la razón.
Pero no queda tiempo, hoy es el día en que dos planetas estrellarán. Mientras tú concedes entrevistas y ahora ya me empiezo a preguntar
¿Cuál de estos chistes es el mejor? ¿El del día en que te hablé de amor sabiendo que daban temporal? ¿O el del día de la gran broma final?
Como un mar me presente ante ti, en parte agua y en parte sal. Lo que no se puede desunir es lo que nos habrá de separar en el día de la gran broma final.
Hay quien decía que era grande y fuerte nuestro amor y lo era igual que las torres gemelas allá en Nueva York y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz
Cuando no es posible ser feliz y te asustas como un animal, es el día de la gran broma final. Cuando te griten con rabia
Fins demà!
Un golpe seco y casi un grito y luego ya no te molestes, ya no hay nada que arreglar. Es el día de la gran broma final. Ya nada será igual.
Tras el día de la gran romana
I aquest era el moment de parlar de cuina amb la Carme Amador, com cada dia. Molt bon dia, Carme. Hola, bon dia. Per parlar d'una recepta, alguns consells d'aquests per fer plats econòmics, fàcils, ràpids de fer, unes quantes indicacions. Què ens portaràs avui seguint aquests patrons? Avui farem un plat també, com sempre, fàcil i intentem que sigui econòmic,
una broqueta de gambes amb salsitxes de Frankfurt amb una salsitxeta que a vegades tenim un paquetet per casa i no sabem massa què fer i això acompanyat amb una amenida teniu un plat completíssim agafem amb un bol i posem una llimona tot el suc de la llimona
trieu els els els granets que hi ha dintre la llimona perquè això amarga moltíssim no passa mai que les sense voler l'arrossegat? no és un detall de les tonteries aquestes agafem un bol un suc de una o dues llimones ja et dic no passa res vi blanc sec que tot això s'apurarà quan acabem el plat
oli d'oliva, que estigui bé, i una cullereta de pebre vermell. O pebre de cayena, però bé, tampoc fa falta que això amb un pebre vermell dolç... Sí, ja fa el fet, no? Fa el fred, eh? Llavors, el que fem? Els pinxos aquests que tots tenim a casa. Tu no tens un paquet de pinxos d'aquests que els venen al súper, ja? Si no el compres, no? Vull dir que... Venen uns paquets que n'hi ha en 50. Vull dir, aviam... Agafes i poses...
Hem comprat, bueno, que ens anem directament a comprar el matèria prima, que ara m'he quedat d'aquí amb l'amanida, amb la salsa. Agafem i ens anem al departament de congelats, perquè estem a dimarts, i aviam, encara el mercat no està d'això. No hi ha el millor veig fresc, no? I aquí es tracta de fer un plat econòmic, eh? Les coses com siguin. Agafem unes gammes congelades. Les deixem congelar en un moment. Aviam, si tens molta pressa, en microones on posa frost,
allà es descongela perfectament. Si no, l'ideal suposo que és fora de la nevera. De fora de la nevera els poses amb una miqueta d'aigua, en la mateixa bossa, sense treure-les de la bossa que l'hagis comprat, els poses una miqueta d'aigua i ja està. Llavors agafes els alcistes de Frankfurt, que ja suposo que les teniu, i si no les compreu, passa res.
tallem a trossets així de dos dits, un trosset de salsitxa, una gamba, un trosset de salsitxa i feu una broqueta. Quan ja la tingueu feta, ho poseu tot en un plat pla i treu tot el suquet aquest que hem preparat per sobre i ho deixeu com mitja hora que... Que reposi, que ho absorbeixi bé, suposo, no? I ho poseu si teniu una planxa o una paella sense oli, aquestes paelles negres, o aquestes de ceràmica, que no fa falta que sigui una... Home, si teniu una planxa, millor...
Vull dir, si és que la feu servir, perquè jo tinc una planxa que no la vaig comprar, doncs ja està. No, és veritat, perquè és que, aviam, totes les coses que tenim a la cuina, quasi tot serveix per tot, o no? Sí, sí, segons com el feu servir pot ser una cosa o altra. A llavors, un paper amb bé amb aquesta salseta. Sí. La planxa ben calenta, la paella ben calenta, ben calenta, sense sol ni res, sac, sac.
Dues voltes, perquè la salsitxa de Frankfurt necessita un 5 minuts. I la gamba també és ràpid, no? I la gamba es fa en seguida perquè no es tracta que quedi sec. Exacte. O acompanyem la plata amb una muqueta, si teniu ganes de fer una miqueta de puré, i si no amb una bona amanida. De tomàquet, que ara hi ha tomàquets bons, i una miqueta... I és atractiu a la vista, aquest plat, també, no? Ja teniu un plat facilíssim. Ens agrada. Una broqueta de gambes sense salsitxes. Molt bé, Carme, perfecte. Vinga, fins demà. Doncs gràcies i fins demà. Bon dia.
Fins demà!
I a aquesta hora, cada dimarts, parlem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí Sant Just. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar, doncs, sobretot d'un llibre en concret, no?, una de les recomanacions de les novetats d'editorials i després fem una mica de repàs del que ha de venir els propers dies. Del que arribarà, els aspirants a bestsellers. Exacte. Comencem parlant, avui, però, d'Intempèrie. Intempèrie, sí, que és de Jesús Carrasco. És la seva primera novel·la.
Aquest autor va néixer a Badajoz, no sé si Badajoz capital o la província o així. I a mi, llegint el llibre, m'ha recordat bastant... Bé, m'ha recordat a diversos autors, un d'ells de l'Ibes. Podem dir en part per la manera d'escriure els paisatges... Sí, sí.
La concreció a l'hora de fer servir paraules molt concretes que defineixen algun accident geogràfic del terreny, que és el que feia molt de l'Ibes. De l'Ibes sabia quina paraula es podia fer servir, no es podia, s'havia de fer servir per evitar...
donar voltes i fer explicacions i demés i amb aquest Jesús Carrasco m'he trobat per una part això i per una altra part en la trama de la novel·la que fa m'ha recordat el Comar McCarty la novel·la aquella de la carretera que va ser portada al cinema una novel·la molt dura, duríssima en la que hi havia dos personatges que anaven caminant per la carretera
M'ha recordat en aquest sentit perquè els personatges d'aquesta novel·la també són un adult i un nen que van caminant però en camp a través i pels camps. A veure, la novel·la comença que el nen està amagat, ha fugit del seu poble i està amagat en el forat d'una olivera.
mentre sent les veus de tota la partida d'homes del poble que l'estan buscant. Quan passa tota la partida aquesta, ell decideix sortir del seu amagatall i mentre va caminant per les grans planures que ens explica l'autor, es troba amb un pastor de cabres. I és amb aquest pastor de cabres amb el que fa tot el recorregut de la novel·la.
El nen s'ha d'amagar per algunes coses que s'entreveuen amb la narració del que pot haver passat, poden haver hagut uns abusos sexuals de l'altocil del poble, que és qui més interès posa en tornar a trobar el nen...
I la novel·la acaba de forma... Dura. Bastant tràgica, sí. Déu-n'hi-do, doncs. No, però per qui ho vulgui llegir, al nen no li passa res. Al nen ho passa molt malament, però... Però una novel·la dura igualment, no? Suposo que per tot el que comentes. Sí, sí, sí, és durilla. No tan dura, jo no l'he trobat tan dura, ni molt menys, com aquella del Comer McCarty de la carretera que comentàvem abans.
Però sí, a veure, és... A part que no està... És una novel·la que no està ben bé situada en el temps ni en un lloc geogràfic. Tot això queda una mica com indefinit. Clar que el temps podem intuir que això deu ser la primera meitat del segle passat o sobre 1950 o així. I és una mica, doncs, això que era la...
podem dir l'Espanya rural de l'època, per posar algun país, però igual que és allà, podria ser en qualsevol altre país, amb un nivell de desenvolupament equivalent al que hi havia aquí en aquella època. Quina edat té l'autor? Jo diria que aquest noi deu tenir uns 40 anys o alguna cosa així. Vull dir que potser explica una època que no ha viscut, no? No, i si l'ha viscut, això molt de resquilló, no?
Clar que si ell és de la zona de Badajoz, una zona menys desenvolupada, per exemple, que Catalunya, als anys 60 encara es podien donar els fets, més o menys, que va narrant. Doncs és Intempèrie, aquesta primera novel·la que hem comentat avui en aquesta secció. En repassem les diferents novetats literàries.
Ara ens fixem en altres temes que són a punt d'arribar, per dir-ho d'alguna manera, i que a més es preveu que siguin els grans venuts d'aquest Sant Jordi. Ara que tenen un parell de mesos... Sí, però a les editorials els llibres ja han de començar a arribar perquè comenci a funcionar el boca-orella i els futurs compradors de Sant Jordi tinguin coneixement. Aquesta setmana, per exemple, ens arriba ja
el Premi Sant Jordi ens arribarà, que és del Màrio Serra, amb el títol del Plans de Futur, on ens explica una mica, no és ben bé la vida del Ferran Sunyer, que el Ferran Sunyer va ser un matemàtic de Figueres paraplègic, i que va tenir bastanta ressonància internacional en el món de les matemàtiques.
sinó més que la vida de Ferran Sunyer, és de la gent que l'envolta, sobretot dones, perquè és un llibre, jo pel que he vist, on els homes pràcticament desapareixen. Ah, sí? Sí, o desapareixen... A part del protagonista. A part del protagonista, sí. O desapareixen perquè es moren, o desapareixen perquè fugen... Que curiós. Sí, o desapareixen perquè s'han d'exiliar, no?
I llavors el que queden pràcticament són dones, són les dones que van cuidar, van tenir cura d'en Ferran Sunyer. Ja dic, un personatge que jo havia vist abans que sortís això del Premi Sant Jordi, suposo que una mica el detonant deu ser la història aquesta de Mario Serra, vaig veure un petit reportatge en televisió on parlava d'aquest Ferran Sunyer. Em sembla que va viure entre 1912 i 1967 o...
o alguna cosa així. Doncs ja aniríem parlant, és un dels més esperats o almenys si més no per segons pel gremi, no? Suposo que per les vendes és un dels que normalment surt bastant al Premi Sant Jordi. A veure, no acostuma a ser el més venut al Premi Sant Jordi, no. El que passa és que, a veure, a mi la història aquesta em sembla bastant interessant, sincerament.
L'he dit a prova, el Premi Sant Jordi? Sí, l'he dit a prova. A veure, no acostuma a ser el més venut. És dels que sempre es venen, el Premi Sant Jordi, però no acostuma a ser el més venut. Ara, amb un autor comença amb Màrius Serra, que també és bastant mediàtic, diguem.
és possible que sí, que entri dins de la quiniela dels més menuts. També és a punt d'arribar el Premi Nadal de Sergio Vila-Sanjuan, que es titula Estava en l'aire. Estava en l'aire, sí. Aquí el Sergio Vila-Sanjuan sembla ser que continua una mica com si fos una saga familiar, perquè en el llibre que va publicar l'any passat són en castellà, el Nadal és en castellà.
que era la heredera de Barcelona, ens parlava, em sembla recordar, que era de la seva àvia. I aquí ens parla del seu pare. El seu pare, que era empresari d'uns laboratoris farmacèutics, que feien un medicament que em sembla recordar que era l'ardinomicina, que era pel tractament de la grip. I llavors va esponsoritzar un programa de ràdio
que era per buscar persones desaparegudes. I llavors ens explica també una mica l'època aquesta dels anys 60, 70, els problemes amb la censura, amb el programa de ràdio. Ens parla, a veure, que era una dona...
que es diu Tona, és una dona molt maca que és acollida per la família de l'executiu aquest dels laboratoris de la rinomecina, que en teoria era el pare d'en Vila Sant Juan, no?
I llavors és això, que veurà com la censura va intervenint, va retallant el programa radiofònic i el posen seriosos aprietos. Doncs és la història que planteja, estava a l'aire de Sergi Vilassan Juan, que és el Premi Nadal.
Acabem destacant també que també aviat arribarà a les llibreries la reina descalça, dit de Fonsa Falcones, que també és una d'aquestes figures que ven molt. Sí, sí, va vendre molt a la Catedral del Mar, després va treure la mano de Fàtima, que no va tenir tant d'èxit com la Catedral del Mar. El que passa és que, suposo no, segur que és una de les apostes...
de Pla Cijanés o Grijalbo, ara no recordo ben bé quina de les dues són, les dues editorials són del mateix grup. Em sembla que és Pla Cijanés qui ho edita i serà, jo suposo que aquesta també sortirà un de l'Espinosa en el mateix grup editorial, és de les apostes per Sant Jordi. El que passa és que ens trobem amb aquestes maniobres que fan les editorials
que no donen pràcticament informació, que volen que sigui una incògnita i fer el llançament, allò, i tenir a tothom pendent. Jo us puc dir una cosa, que la història de la reina descalza tracta sobre una ex-esclava negra que ha fugit de Cuba i ha arribat fins a Sevilla, i allà contacta amb una gitana del barrió de Triana, per suposat, no pot ser d'una altra.
i hi ha les relacions amoroses que tenen una i l'altra la gitana té el seu príncep encantat i la cubana dona la casualitat que s'enamora de l'avi de la gitana perden el contacte però després es tornen a retrobar a Madrid a partir d'aquí ja no sé què més pot passar
Per tant, bé, tenim alguna cosa més, no? Alguna idea d'aquesta propera novel·la? Sí, alguna cosa hi ha pogut esbrinar, sí. En tot cas, suposo que arribarà també en les properes setmanes, no? Està anunciada pel dia 21, demà passat. Ah, doncs mira, sí, sí. Suposo que llavors sí que farà una promoció el mateix dia i tot això, no? Sí, sortirà tot arreu. Revistes a tots els mitjans i aquestes coses que passen. Sí, sí, sí, sí.
Molt bé, doncs avui hem parlat d'aquesta intempèrie de Jesús Carrasco i aquests altres llibres que està previst que arribin els propers dies i que, a més a més, són justament els premis o grans noms que, en principi, s'haurien de vendre bastant. Hem parlat, com cada dimarts, amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya. Gràcies, Diego, i fins la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Que vagi bé, molt bon dia.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Mig minut i arribem en punt a la una de migdia. Per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui, dimarts, 19 de febrer. Agraïm a l'Andrea Buenol, Carles Hernández i Rius, al Pep Quintana, al Jordi Farràs, al Diego Marcos i també al Demi Gómez, de qui hem entrevistat arran del cicle de jazz que es fa aquest divendres a l'Ateneu per fer possible aquest programa, aquest just a la fusta d'avui, dimarts, 19 de febrer. Us deixem amb les notícies. Primer bolletí de la xarxa i tot seguit l'informatiu migdia amb l'Andrea Buenol. Que vagi molt bé i tornem demà a les 10.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem amb Aite Polo i Oriol Pujador. El Consell d'Interior, Ramon Espadaler, considera l'estat deslleial i l'acusa d'invasió de competències per mantenir al marge els Mossos d'Esquadra en la investigació sobre la presumpta trama d'espionatge a Catalunya i encarregar-la només a la Policia Nacional. En un comunicat fet públic aquest matí, el Departament d'Interior assegura que els Mossos tenen competències per investigar aquest cas, ja que són policia judicial i es posa