Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 6 de maig.
Un programa en començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. A més a més, també avui és dilluns, per tant, toca tertúlia amb el Josep Coderc, la Carme Amador, el Vicenç Riera i en Jaume Jalaverda. A la segona hora, parlarem del temps, també, que no ho hem dit encara, en aquesta primera hora, amb el Carles Hernández de Rius, per saber qui ens espera aquesta setmana, després d'aquesta setmana més o menys esplèndid, amb algunes pluges, això sí, com s'havia pronosticat.
I més qüestions. Mirarem de parlar també d'un taller de jocs a taula que es fa a la papereria Escriva aquest divendres a la tarda. Mirarem de parlar amb un dels organitzadors d'aquest acte.
I també, a la tercera hora, parlarem del Centre d'Estudis Sant Justens, amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Farem la cuina amb la Carme Amador i, a més a més, també parlarem de les CEAS. Aquest cap de setmana se celebra la marxa de regularitat i parlarem amb Pere Feitón, un dels organitzadors d'aquesta marxa. I també, com sempre, tindrem el coaching amb el Francesc Orbella, que cada dilluns ens aporta un tema diferent. Avui ens plantejarà què és la felicitat.
Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos amb bona música. Comencem! Just a la posta
Benvolgut permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig benvolgut jo reconec que hi faré covard de mi no és que siguis cada tarda el meu tema preferit vostres són les promeses que ningú ja complirà
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant.
I ben volgut, ni sospiteu, que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, que encara vull sense remei tot trucar.
un toll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé, i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant, i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat, amagat en mentidetes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor.
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai ben volgut que estrany si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit.
Fins demà!
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per si un dia ens creuem.
ja em disculpo que em conec faré d'homes seriosos esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa veig que ara els busques als mentre tu et reivindiques com molt més elegant farem adeu i marxarem i ell em dirà que t'ha vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny com el creatí que abans d'entrar a història li tocava el cul
I tu, ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Entre els matolls, sortim tu i jo diré, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Passant 12 minuts de les 10, saludem a aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Per parlar de les notícies que afecten aquí al municipi, aquí a Sant Just, comencem parlant avui d'educació. Sí, perquè avui és dia 6 de maig, avui, per tant, comença el procés de preinscripció per l'Escola Brassol Municipal Marrex. Des d'avui fins al dia 17 de maig està obert el període per fer les preinscripcions del primer cicle d'educació infantil a les llars d'infants públiques de Barcelona, educació infantil, recordem, de 0 a 3 anys,
I a partir d'aquí, quan s'acabi la preinscripció, el dia 17, es publicaran les llistes bramades el dia 27 i després començarà el període de reclamacions, entre el 28 i 30 de maig. El dia 5 de juny es publicaran les llistes d'alumnat en mes i el període de matriculació es farà del 10 al 14 del mes que ve. Pel curs 2013-2014, fent memòria, l'Escola Brasol Municipal Marrecs oferirà 60 places per nens i nenes entre 0 i 3 anys. En concret, són 8 places al grup d'electants, és a dir, nascuts aquest any,
31 places per nens nascuts l'any passat i 21 pels infants nascuts l'any 2011. Doncs és aquest procés que comença avui, sobre avui, per tant cal estar alerta la gent que hagi de matricular els seus fills.
I ara parlem d'altres qüestions. La festa de la Pau, que arriba també aquest cap de setmana aquí a Sant Just. Sí, dissabte concretament se celebrarà aquesta festa de la Pau a la plaça de la Pau. Allà hi haurà, durant tota la tarda, activitats per a tothom, molt enfocades sobretot també pels nens i nenes. I diverses entitats muntaran les seves parades a la plaça. I destaquem que a prop d'una vintena d'entitats de Sant Just hi participen, són unes 17. Entre d'altres hi haurà una xocolatada, un espectacle infantil, ballades de sardanes, actuacions dels gegants, circ,
una actuació del grup de percussió van d'Andarà, també del Drac de Sant Just i un concert amb versions dels Beatles. I a més a més es llegirà el manifest per al pau d'aquest any i s'encendran 400 fanalets per comemorar la jornada. També hi haurà una botifarrada popular al vespre i els diners que se'n recaptin es destinaran a la plataforma d'afectats per la hipoteca.
Tot plegat serà dissabte a partir de les 5 de la tarda aproximadament i ja hi ha programats alguns horaris, però vaja, tots els horaris poden variar en funció de canvis que es vagin produint sobre la marxa. Molt bé, i acabem parlant d'un parell de curses que comencen, viuen on es van viuen a curses, aquesta marxa de realitat de les CES que anunciàvem fa una estona.
Però que s'obren les inscripcions, en tot cas. Sí, avui i demà es han de fer al local de les CEAS, de 8 a 9 del vespre. Aquest diumenge, com deia, es torna aquesta 34ena marxa de regularitat de les CEAS, que es farà a Sant Miquel del Fai. I avui i demà es poden fer les inscripcions. I la sortida serà diumenge a dos quarts de vuit del matí des del Parador. I a banda d'aquesta marxa de regularitat, destaquem també una cursa popular que es farà a Sant Just el proper 1 de juny, la primera cursa popular del municipi,
Una activitat que es fa en motiu de la recerca en oncologia infantil a Sant Joan de Déu. Hi haurà diferents categories i les inscripcions ja són obertes. Es poden fer fins al dia 29 de maig. Seran 5 quilòmetres corrent per Sant Just i el preu d'inscripció varia en funció de les edats. Serà d'un euro per nens i nenes o bé 3 euros si es vol samarreta i per adults el preu va entre els 7 i els 11 euros en funció de si es vol obsequir samarreta.
mig euro d'aquesta quota infantil i dos euros de la d'adults es destinaran a la recerca en oncologia infantil. Aquesta cursa, com deia, serà el dia 1 de juny. Ja es poden fer les inscripcions i trobareu tota la informació al web www.sanjust5k.com Perfecte, Andrea. Doncs queda dit també aquest període d'obertura d'aquestes inscripcions. Moltes gràcies i fins ara. Fins ara.
Just a la fusta. De seguida repassem l'actualitat del dia. Ho farem després d'escoltar el Kings of Convenience i aquest 24-25. Que no sona ben bé així, sinó sona, ara sí, d'aquesta manera.
She'll be gone soon, you can have me for yourself. She'll be gone soon, you can have me for yourself. But do give, just give me today. Or you will just scare me away.
But somewhere I lost count of my own And somehow I must find it alone
Twenty-four and blooming like the fields of May Twenty-five and yearning for a ticket out Dreams burned, but in ashes are gold Dreams burned, but in ashes are gold
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat.
El quiosc et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per parlar de l'actualitat més general, el tema més assegat de les portades d'avui dilluns, quin és? Doncs, com és dilluns, a vegades no es posen d'acord. Exacte. Cadascú posa per una cosa, no? Sí, però el tema comú, jo crec que tots els diaris passen per Síria i per aquest conflicte que sembla ser amb Israel. Per exemple, el diari ara diu que Israel apunta...
A Síria, el règim de Bashar al-Assad qualifica de declaració de guerra l'últim atac israelià i demana la intervenció de l'ONU. En fotografia de portada veiem un moment de les tropes actuant i diu que el diari ara que Síria acusa a Israel d'acte de guerra pels atacs a Damasc i Tel Aviv no aclareix si és el responsable de les quatre explosions registrades en un centre militar del règim.
Això ho trobem al diari Ara. A La Vanguardia també és la imatge destacada del dia. El resultat de com va quedar... El resultat del segon atac aèri, volia dir, sobre Damask, amb els efectes que mostra la imatge en un edifici totalment destruït, fet per l'aviació israeliana, i diu Israel el vespre sirià. Al-Assad ho va aprofitar per atribuir a una conjura exterior la situació interna del país. Això ho trobem
en internacional, a l'avantguàrdia. I al periòdico també ho trobem, però en un format més petit, avui no és la imatge del dia pel periòdico, i ens diu màxima atenció pels atacs d'Israel a Síria. Conflicte al Pròxim Orient, Netanyahu posa en alerta les ambaixades per por a represàlies. Com enfocar els diaris avui. És com ens expliquen exacte aquesta notícia principal, aquest conflicte bèl·lic en clau internacional. Ara, però, actualitzem...
amb la informació d'aquest matí dels diaris digitals que passa per les dades d'atur. La setmana passada, o fa 15 dies, coneixem les dades de l'enquesta de població activa i avui han sortit les dades mensuals que fa públiques al Ministeri d'Ocupació, que diuen que l'atur baixa el mes d'abril i ara hi ha 657.000 parats a Catalunya i menys de 5 milions a l'Estat. Sembla que aquestes són les dades que actualitzen aquesta informació. Recordem que fa dues setmanes situaven l'atur
per sobre dels 900.000. És a dir, que ara comencen a ballar bastant aquestes dades, sobretot tenint en compte, com en diria altres vegades, que aquestes dades d'atur pla inclouen la gent que està inscrita a les oficines d'ocupació i que, per tant, gent que ja no cobri aquest subsidi, per exemple, ja no consta aquí i, en canvi, sí que consta en aquesta enquesta de població activa. En tot cas, segons aquestes dades, la gent a punt d'aquestes llistes són 7.000 menys que el mes anterior.
D'altra banda, se'ns diu que Messi deixa la Lliga a tocar, arran del partit d'ahir al vespre, i d'altra banda, l'altre tema, cita el periòdico i diu que el PSC assegura que la carta de Chacón està totalment fora de lloc, arran d'aquesta carta on Chacón insta a Navarro a no situar-se al costat de Mas.
Durant a Lleida diu a RACU que li afecta moltíssim que a Catalunya li diguin botifler. També el líder d'Unió ha dit en aquesta emissora que no té clar que es torni a presentar a les eleccions al Congrés. I un últim apunt, fem referència al que ha dit el portaveu del govern, Francesc Homs de TV3, respon a Chacón i diu que l'error de base és plantejar que el PSC fa el joc essiu,
i també defensar la celebració de la Cimera pel dret a decidir com a espai pel debat i per consolidar una àmplia majoria a favor del poble de Catalunya, que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.
I d'aquí fem un últim apunt i ens fixem ja en altres temes de les portades. Acabem dient que amà es torna a ser esbroncat. En aquest cas, la Fira d'Abril fa una setmana ho va ser el Trofeu Compte d'Agudó, amb un públic totalment diferent del de la Fira d'Abril, però sembla que, rep xiulets, aquests dos llocs han anat els últims cas de setmana. I ara sí, passem a fixar-nos en altres temes que tenim a les portades, Andrea.
I comencem destacant el tema del dia avui. El periòdico ens diu que Itàlia suma Espanya a un feble front anti-austeritat. Europa ha debat l'estratègia per sortir de la crisi. Ens diu el periòdico que Letta agafa el relleu d'Holant, que ha fracassat el plan tacarà a Merkel. I també ens diu que Rajoy i el primer ministre italià volen un pacte europeu pel creixement.
En aquest sentit, en política també ens diu el periòdico que Rubalcaba proposa una forta intervenció pública per crear ocupació. És precisament el que ens destaca l'avantguàrdia, aquestes voluntats del PSOE i Rubalcaba. Ens diu que Rubalcaba proposa un pla per congelar els acomiadaments. El PSOE planteja destinar 30.000 milions per finançar les pimes i cobrir hipoteques. I ens diu també que l'Estat pagaria fins al 2015 la meitat del sou dels treballadors en risc.
És el que ens diu l'avantguàrdia avui. Al diari Ara trobem una entrevista. Avui hi ha Roger Albinyana, que és secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, en un article titulat La diplomàcia catalana, i diu que les ambaixades pressionen perquè no ens rebi ningú. Madrid ha activat el servei exterior contra el procés, denuncia Albinyana, i també diu que el pacte nacional pel dret a decidir comença a caminar avui a Palau. I el punt avui, avui ens ofereix una...
que m'ha fet gràcia, d'alguna manera, per no plorar, evidentment, que es titula Diccionari Popular i ens ofereix el canvi de llenguatge que han experimentat els ministres Rajoy, el propi Rajoy, per no dir les coses pel seu nom. Diu, l'exili de joves desocupats és mobilitat exterior i Bárcenas és aquella persona.
Per tant, eufemismes a Dojo, diu el punt avui, per exemple, per la A ens diu aquella persona, es refereix a Bárcenas, i per la C trobem complir el meu deure, que vol dir, segons el punt avui, contradir el programa del Partit Popular. I també hi ha aquesta de la mobilitat exterior, que és la fuga a l'estranger de joves aturats, que la va dir la Fàtima Báñez, la ministra d'Ocupació, el passat mes d'abril, el dia 17,
I també hi ha per l'APE programa d'assistència bancària, que és el rescat europeu de la banca espanyola, segons van dir Rajoy i el ministre de Guindos l'octubre de l'any passat. Doncs és el llenguatge de la comunicació política, que suposo que no s'acabarà aquí i continuaran regalant nosaltres perles, per dir-ho d'alguna manera, en els propers dies. Ens fixem ara en el que es deia als portades de fa uns quants anys.
Fa uns quants anys, i també un 6 de maig, en aquest cas del 93, ara fa 20 anys, Roca proposava una nova regularització fiscal. Siu creia que l'afloració de diner negre serviria per allaugerir el deute de l'Estat, i mentrestant els sindicats acceptaven un increment salarial del 4% a Renfe. I un apunt més, que és que els servis acceptaven el pla de pau si l'ONU suavitzaven les sancions, Rússia es comprometia a portar tropes a les forces d'interposició
de l'ONU. Era la novetat referent a tot aquest tema. Sortia en fotografia l'Ider Servi Karatzik en el moment d'arribar en aquesta assemblea.
I atenció, el 6 de maig del 98, ara fa 15 anys, el titular era Econòmic, reaccions després de la històrica cimera de l'euro a Brussel·les, i ens deia que es baixava el 4,25% el tipus d'interès, 4,25%, l'altre dia d'any que havien baixat el 0,5%, ens diu que les divises es revaloritzaven davant del dòlar, també tenint en compte, encara no hi havia euro a punt, però baixaven les borses, el Vangún d'Espanya havia baixat el 4,25%
El tipus d'interès es deia Rojo, clar, m'ha sorprès el titular perquè diu Rojo baixa el 4,25% i de primeres no ho he identificat i per tant, clar, encara hi havia, per tant, cada país tenia la seva moneda.
i el tipus bàsic se situava a 0,95 punts del similar alemany amb el que s'hauria de convergir abans del dia 1 de gener. El Banc de Dinamarca, en canvi, tenia els seus tipus al 4%. Ens feia també una gràfica amb els països que havien d'entrar dins de la zona euro i com estava aquest tipus d'interès.
D'altra banda, ETA tenia planejat atemptar contra el rei a Sant Sebastián durant la inauguració d'un nou aquari i un apunt de política catalana, PSC i Iniciativa per Catalunya, amenaçaven a trencar el pacte sobre el català. Dèiem, l'estat per la falta de consulta.
És a dir, ells mostraven malestar per si el govern decidia desplegar la nova llei de forma unilateral sense consultar-los res. Cultura, tal com es publicava feia uns dies, diu que preparava 5 decrets que desenvoluparien la llei i que, segons el socialista Nadal, el govern n'havia pactat negociar.
Fa 10 anys la portada ens deia que el PNB estudiava tutelar les llistes dels de Batassona, la coalició AUB negociava amb els nacionalistes que els seus vots nuls es contessin i el govern deia que el partit d'Arzallot apostava per la desobediència civil, mentrestant Aznar demanava a Bush que inclués Batassona en la llista de terroristes.
També continuava el tema de l'OPA de Gas Natural. Gas Natural renunciava a l'OPA sobre Iberdrola. Brufau deia que tornaria a llançar l'operació i no s'explicava el rebuig de la Comissió Nacional de l'Energia. El deute del Barça es disparava. Enric Reina anticipava que el club tindria a finals de temporada pèrdues per valor de 55 milions d'euros. Per tant, també amb molt complicat.
Ha canviat molt, ho plegat en 10 anys, tota la situació del Barça. El president rebia xiulets dels compromisaris en un ambient molt i molt crispat. I finalment, la Unió Europea obligava a fixar uns mínims en la qualitat de l'educació. És el que ens deia fa 10 anys, en fa 5, el 6 de maig del 2008. Era un dimarts i la Vanguardia ens deia que el govern...
demoraria el finançament fins al 2010. L'executiu assumia que era difícil. Arribava un acord per pressupost del 2009 i la crisi econòmica i la sentència de l'Estatut influïen en el retard. ACB es deixava la direcció del PP i facilitava Rajoy la renovació i se'ns parlava en fotografia també d'una catàstrofe a Birmania pel cicló Nargis que havia provocat almenys 15.000 morts al sud d'aquest país.
I l'última punt, en clau esportiva, el Barça apostava per Guardiola, que també apareixia en una imatge, Guardiola molt més jove del que estem acostumats a veure ara en fotografia després d'aquest pas d'aquests 4 anys pel Barça.
I després de fixar-nos en què passava fa uns quants anys, ens n'anem ara cap a les contraportades. I comencem avui per la Contra de la Vanguardia, on llegim Mai no he invertit en art, en col·lecciono, què és diferent? Avui a la Contra llegim una entrevista amb Leonard Lauder, que és de la col·lecció de Steve Lauder, dels dissenyadors, diu...
és autor de la millor col·lecció cubista de la història, que ara ha donat aquesta col·lecció cubista al Museu Metropolitan, l'ha donat, i el periodista es pregunta, té fills? Per què no se la ve? No la deixa en herència, en lloc de donar-la al Metropolitan. I diu el Leonard Lauder que si els deixa 100 milions de dòlars, es pregunta, si els deixa 100 milions de dòlars als seus fills es fa un favor,
Diu, perquè jo crec que els faria uns desgraciats si els deixo tot això. Diu, ho he vist moltes vegades entre els meus amics que han donat fortunes als fills i els han fet desgraciats. Diu, que en van parlar, els seus fills, i no van mostrar l'interès especial que requereix una col·lecció d'aquesta mena. I a més, es pregunta, vostè coneix la fiscalitat de l'estat de Nova York? Perquè si la deixo una obra d'art taxada en un milió de dòlars, vostè, per poder heretar-la, ha de pagar 650.000 a l'estat.
I també parlen, al llarg d'aquesta entrevista parlen molt d'art, i també parlen del MACBA, de Barcelona. Diu que és un museu excel·lent, que ell no faria res, no tocaria res més del MACBA. Diu que potser sí, el que podríem fer és fer alguna cosa amb joves creadors catalans. Potenciar més aquest aspecte.
Molt bé, doncs ho podem llegir avui a la Vanguardia. Entenem ara cap al punt avui on tenim que la banyada gegantera ha generat molta expectació. Entrevisten avui a Marc Buch, que és cap de colla dels geganters i grellers de Calella. És greller i fa més de 10 anys que forma part de la colla de gegants de Calella i com a cap des de fa dos anys advoca pel relleu generacional i defensa els valors, el treball col·lectiu i l'energia positiva que desprèn aquest món.
a explicar com va ficar la colla de Calella en aquest sidral, diu, d'organitzar la ciutat gegantera. Diu que sempre hem estat molt actius i l'experiència de la fira del món geganter, quan vam celebrar els 75 anys, ens va esperonar. Amb una junta renovada i jove se'ns va passar pel cap, presentar la nostra proposta i primer van obtenir el vistiplau de l'Ajuntament i després va venir tot plegat. Diu que respectar les tradicions no vol dir, en cap cas,
que siguin inamovibles i bé, al llarg de tota l'entrevista reflexiona i parla d'aquest món, dels geganters i grellers. Molt bé, doncs ho podem llegir avui al Punt Avui i al periòdico llegim que vaig néixer amb bon caràcter i el deure d'amortitzar-lo. És la història del Quim Rivalta, viatger tanàs, astrònom i pilot que va perdre el braç en un accident d'avioneta i va haver d'aterrar fins i tot a l'autopista per salvar la vida d'alguna manera. És vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, la seva ciutat natal,
i explicar al principi d'aquesta entrevista com va ser l'accident en el qual va perdre el braç, va ser l'any 2002, el dia 22 de juny, i explicar que ell i un redactor de successos del diari de Sabadell, en Namesi García, volien sobrevolar el massís de Montserrat, però no van arribar ni a Sant Quirza del Vallès. Anaven perdent altura, mica en mica, així que va haver d'aterrar a la C-58, i bé, un per 3 centímetres diu...
Va tocar un pal amb l'ala d'un cartell de l'autopista que va saltar i per això es van precipitar. Tot i això, van sobreviure i el dia que va néixer diu que li van regalar un bon caràcter amb l'encàrrec d'amortitzar-lo al màxim i és per això que creu que la seva obligació és ajudar els altres tant com pugui i d'ell sobreviure, que és el que ha fet fins ara. Molt bé, doncs ens podem fixar en aquest testimoni curiós del periódico. Acabem amb el diari ara la contrasetmanal d'Antoni Bassas que diu que passi el líder, sisplau.
Avui parlar del Barça, òbviament, com cada dilluns, i de fet veiem la fotografia de Tito Vilanova en la roda de premsa posterior a la derrota contra el Bayern amb cara d'amoïnat, però l'article va en una línia totalment diferent. Diu, amb la primera trompada i fidel al seu escut, el Barça ha començat a escriure el primer capítol del futur en forma d'angoixat dubte existencial, revolució, renovació o migdiada llarga, es fa aquesta pregunta.
Diu que la resposta dependrà de com de gros considerin que és el problema els que l'han de resoldre, que són Rossell, Zubi i Tito. Diu, ja els dic ara, que si hi ha un club amb la solidesa i la plantilla del Barça, més la Lliga d'aquest any, li han de començar a tremolar les cames, és que no hem entès res de la transformació en referent mundial que el Barça ha protagonitzat els últims cinc anys. O sigui, veiem la fotografia de Tito Vilanova com preocupat després d'aquesta roda de premsa, però és un tou molt optimista, l'Antoni Bass, esclar.
Doncs interessant aquest punt de vista que tenim avui en aquesta contraportada. D'aquí passem a la notícia curiosa del dia.
I ens n'anem cap a Bilbao perquè resulta que hi ha una dona, que és curiosa, la història, que bé, al mig del museu Guggenheim es va despullar mentre cantava La Internacional. Ah, mira.
Sí, una dona de 38 anys ho va fer a la sala dedicada a Richard Serra, al Museu de Bilbao. Un home, perdó, un home de 38 anys que es va despullar de cintura cap avall, no es va treure la samarreta. En aquesta sala dedicada a les escultures de Richard Serra i va ser el dia 1 de maig, d'alguna manera en homenatge al Dia del Treballador, mentre cantava aquest himne obrer.
de la Internacional, les dues del migdia, en aquesta sala, que ara acull l'exhibició permanent de les monumentals escultures d'aquest artista nord-americà. Ara no, si és permanent, per tant l'acull sempre. I en tot cas és un home de Bea Sain, de Guy Puscoa mateix, i va començar a entonar.
aquest tema mentre dues o tres persones ho gravaven i quan se'n van adonar els vigilants de la sala van avisar els anys els agents es van presentar en aquest lloc el van obligar a vestir-se i identificar-se i el van convidar el van donar al museu li han obert de moment també un expedient per desordre públic perquè tampoc no hi havia comès cap delicte per tant no hi ha molta no hi ha molta perquè només és desordre públic faltarà una mica el personal que hi ha en aquell moment
Molt bé, mira. Aquestes coses curioles, mira, sortit, exacte, i ara n'hem parlat. Per tant, suposo que ja és el que buscava. Sí, total. Doncs, Andrea, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Que vagi bé, bon dia. 5 minuts i 3 quarts, doncs, obrim ara diaris i ens fixem en què trobem avui a dins dels diferents diaris.
I avui comencem pel diari El Punt Avui, un tema que ens arriba des de Berlín i el titula L'Alemanya més fosca. Parla de l'amenaça de l'ultradreta. Comença avui a Múnich el judici contra la supervivent d'una cèl·lula neonasi
responsable de l'assassinat de nou immigrants entre el 2000 i el 2007. El cas ha generat polèmica per la inoperància dels cossos de seguretat i les sospites de connivència amb els acusats per part dels investigadors que van destruir actes relacionats amb la banda. Ens ho explica Gemma Serra, des de Berlín, i diu que Beates Cape, de 38 anys i única supervivent del tercer de neonazis, anomenat clandestinitat nacionalsocialista, representa...
Tot allò que sembla impossible a l'Alemanya d'avui, l'odi racista capaç d'assassinar nou immigrants triats a l'atzar, entre el 2000 i el 2007 la inoperància d'uns cossos de seguretat que no van saber lligar caps entre aquests nou morts, tots amb la mateixa arma, ni relacionar-los amb una desena de víctimes, un agent de la policia, les sospites de la connivencia sobre uns investigadors que van destruir actes relacionats amb el grup i, finalment, la rigidesa d'una justícia que pertania a deixar fora del procés els mitjans turcs, malgrat que la majoria de les víctimes
eren originàries de Turquia. El Tribunal de fet no va reservar llocs per la premsa de Turquia d'on procedien la majoria de les víctimes. I si no hagués estat perquè la policia els perseguia, potser no s'haurien acabat suïcidant dos d'aquest tercet. I potser ella, la dona de rostre hermètic, no hauria calat foc a la casa on vivien tots tres, a Zwickau, una ciutat de províncies de l'est d'Alemanya. Probablement tampoc no hauria d'hi fos abans de lliurar-se la policia els vídeos macabres
en què una pantera rosa recorria a la nòmina dels assassinats del tercet. Feia aleshores uns quatre anys que no havia matat ningú més, que sàpiga, potser perquè l'última mort, la de la gent policial, els va a morir. Un article, un reportatge que trobem avui al diari El Punt Avui sobre aquest conflicte de l'ultradreta alemanya.
D'aquí canviem de tema, radicalment de tema, i passem ara cap al diari Ara, un article que ens parla de façanes que cobren vida. Que cobren vida. Cientifs catalans inventen un formigó que facilita l'augment del verd urbà amb poc manteniment. És un formigó que fa que creixin a les parets dels edificis determinats organismes. El material facilita l'augment del verd urbà amb poc manteniment.
Ho han descobert Antonio Aguado i Ignacio Segura del grup de tecnologia d'estructures de la Universitat Politécnica de Catalunya i se'ns ensenya també en aquest reportatge aquesta textura del formigó adaptat per tots tipus d'edificis. També se'ns explica com s'ha aconseguit aquest formigó. Un tema medi ambiental que trobem avui al diari Ara.
I del medi ambient passem cap a la cultura perquè avui se'ns parla al periòdico, se'ns planteja, és un reportatge de micromecenatge. Veu-se a favor i en contra en el món de la cultura. Per exemple, Pedro Almodóvar diu que si un director consegrat ha de trobar finançament d'aquesta manera és un mètode precari. Gràcia querejeta, també cineasta, diu que jo no s'ho pot permetre. Un altre acord és que la gent opti per aquesta via abans de quedar-se a casa i no fer res. I Àlex de la Iglesia diu que és un problema de poder.
Hi ha gent a qui no interessa que la indústria canviï perquè perden el seu lideratge. O Alfonso Sánchez que va acabar fart del crowdfunding gràcies al qual va rodar El Mundo es Nuestro. També el professor Rubén Romero reflexiona si la gent no té diners per entrades però en canvi sí per pagar pel·lícules. Tot i que segurament la diferència és que una cosa és una contribució puntual a un producte i sentir-te
micromecenes, que en canvi pagava 8 o 9 euros per una pel·lícula. S'es pregunta, per tant, a tractors i defensors i hi ha un reportatge a doble pàgina molt interessant i també se'ns parla d'il·lusió, un curtmetratge, exemple del cine low cost, produeix i dirigeix Daniel Castro, escriu i protagonitza aquesta comèdia, aquesta il·lusió.
Una pel·lícula, de fet, finançada amb 20.000 euros. Ja acabem aquest recull de premsa amb l'avantguàrdia, l'article que fa cada dilluns Sergi Pàmies a la secció d'Esports. Avui el titular de la blasfèmia a l'eufòria en 90 minuts. Ja ens parla del partit d'ahir.
Comença dient Sergi Pàmies que les turbulències de l'actualitat barcelonista, lògiques després d'una eliminació tan preocupant i dolorosa com la Champions, més que el com que no pel que, revifen l'expressivitat d'una part de l'afició del Camp Nou. La gent s'escalfa i diu coses de les quals poc després es penedeix o no. Ahir en vam tenir un bon exemple. De l'entrada, durant els set minuts que van separar el primer gol del Betis de l'empat d'Alexis, vam tenir l'oportunitat de triar el camí de la blasfèmia i de l'infart. Més endavant vam passar de l'esperança a Farbacent, veient el talent provocador de Tello,
A la confiança veient el feliç, eficaç i extraordinari retorn de Leo Messi i a l'eufòria, celebrant de manera prematura el títol d'una lliga treballada i merescuda. També diu Sergi Pàmies que amb Alexis en canvi es viu en reaccions paradoxals, fins i tot quan juga bé com ahir els seus atractors més creatius l'acusen d'haver reaccionat tard i com a conclusió constructiva diuen que ja va bé que llueixi perquè d'aquesta manera podrem vendre a més bon preu.
I parlant de mal rotllo i de paradoxes de final de temporada, fa uns dies en una entrevista a l'expresident Joan Laporta acusava directius actuals d'haver ridiculitzat Pep Guardiola i dir-li de l'Ailama. No és un mal nom gaire sagnant i és coherent amb una caricatura de Guardiola semblant a la que hem vist, probablement en un altre to, molts gags del Cracòvia de TV3. Diu Sergi Pàmies, però, que aquesta ridiculització pot ser l'expressió d'un sentiment que rebenja reactiva i de masquinesa, per descomptat, però el barcelonisme sempre ha contingut el seu famós ADN
Una fascinació per la maldiensa greujada per l'opacitat comunicativa del club. I acaba dient també Sergi Pàmies que no importa que milers d'aficionats s'expressin amb respecte i que els seus punts de vista mantinguin una preocupació moderada pel futur.
Subratllar i desmentir les reaccions més extremistes d'una banda i l'altra, oficialisme versus revisionisme, perpetua el rampell sobre la reflexió, desatén una preocupació que la victòria d'ahir ajudarà a no dramatitzar mentre s'acosta cada cop més al títol de Lliga. I enllaçem ara també amb l'actualitat esportiva, però fixant-nos, no en l'opinió, sinó...
en les portades dels diaris esportius d'avui. I tenim el diari Esport, que titula El Liron, el Liron, con Messi campeón. Aquest diari aposta per aquest titular a l'hora de parlar del 4-2 ahir al Camp Nou contra el Betis.
I ens diu que Leo va sortir a la segona part per marcar dos gols i deixar la llista vista per sentència. El nou esportiu ens diu, ens parla també de Messi, ensenya una imatge d'ell content i celebrar un gol i el titula l'antídot. Messi surt i treu les castanyes del foc en un partit decisiu en què el Barça pateix més del compte. I acabem també amb el Mundo Deportivo amb la mateixa línia que titula Messi a lo campeón.
I ens diu, per tant, l'Irona el dimecres sí, el Madrid no guanya el Màlaga. Leo, amb dos golaços, va revolucionar el partit sortint al minut 56 amb 2 a 2. I el Camp Nou ja va cridar campions, campions. I en clau cultural us expliquem que les exposicions del Caixa Fòrum de Barcelona passen a ser de pagament a partir d'avui.
Que la novel·la Manfred de Jordi Manuel guanya el Premi Ciutat de Garragona Pini Soler. Oquerip Bardo en homenatge dissabte als cantants morts als 27 a la Sala Apolo de Barcelona. Els petons de Bollywood enfronten els indis, les escenes censurades de les pel·lícules es passen a la festival que ha tancat i provoquen problemiques, escenes...
I la Bienal d'Art Contemporani Català diu adéu després de 37 anys del certamen artístic no s'organitzarà l'any que ve per manca de recursos econòmics. I acabem parlant de música. Avui podrem veure, podrem sentir, de fet, una interpretació de Tom York, de Carme Polís, el seu tema que tenia, o amb qui tocava...
Radiohead, però en solitari. Ho sentim, doncs, ara de moment sentim encara com el presentador anuncia aquesta qüestió. Ell, doncs, va tocar Ingenu i també Carmapolis, dos d'aquests grans temes en una interpretació en solitari al piano.
Per tant, poder-ho sentir després de recordar que Tom York últimament es dedica a experimentar amb l'electrònica i tornar-lo a veure al piano, encara que sigui amb aquestes breus cançons, val la pena. Podrem sentir com fa aquesta interpretació de Carme Polis.
I de seguida mirem de sentir aquest tema que el tenim a punt i que l'hem perdut.
Just a la fusta, el magazín del matí. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar.
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
5 minuts i les 11, un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia. Gràcies per deixar-nos gaudir d'aquesta sintonia de fons així una estona tan més. Sí, està bé, està bé. Estava comptant litres amb els dits. Perquè ha blogut, finalment, no? Aquesta setmana. Sí, te'n recordes, eh? Divendres ho vam dir, eh? No hi havia massa gent que ho digués, això, eh? No, no, tens raó.
A vegades ens hem de posar medalles, com feia el mag. Sabta i diumenge, no?, una mica. Sí, diumenge també van caure algunes gotetes, més al camp del Barça, perquè és que a Sant Jus veies com no estava plovent i miraves les imatges de camp Barça. Sant Feliu sí que va ploure, veus? Sí, sí, sí, Sant Jus van caure algunes gotetes, sí, són aquests núvols punyeteros, però bueno, també és curiós que Sant Feliu estiguis plovent, al camp del Barça també, Sant Jus que està al mig, no, però és igual.
Sí que va plorar una miqueta, però no va arribar a comptabilitzar. Ja et dic jo que, com que d'aquí no massa temps tindrem novetats meteorològiques a Sant Jús, pel que fa a registres d'aparells, doncs potser podem contrastar una miqueta més aquestes dades, perquè el nostre pluviòmetre no encara... no el veig jo massa fi. Però bé, en definitiva, dissabte a la nit sí que va precipitar amb una certa intensitat, vam tenir una precipitació, a més que va ser, en algun moment donat, va ser intensa, de 7 litres per metre quadrat per hora...
I justament, doncs, ens van caureu al voltant d'uns dos litres per metre quadrat a Sant Jús, que és una precipitació, dius, és poca cosa vista així, però, bueno, va fer peixoc en el moment que teníem la precipitació. A més, estàvem a Barcelona, i això a vegades ens passa que és que som aficionats a la meteorologia, no?, perquè estàvem justament a la Diagonal, a prop de l'illa, Diagonal, estàvem amb un semàfor,
I jo li deia al meu fill, mira, mira, veus cap allà dalt, veus cap allà a la Torre de Collsola, veus que està tot blanc, doncs allà està precipitant. I si no ens donem pressa, ens caurà la pluja i ens caurà tot a sobre. I, clar, a Barcelona a aquella hora estava tot ben circulat, no? I veig uns de darrere, mira, dalt, no sé què, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ju, ju, ju. Vam entrar a la illa, vam anar a buscar el cotxe, vam tirar cap a Sant Just, estava plovent, la gent corrent amunt i avall, els cotxets, els nens fotent-se bosses,
Fan allò del marciano, la bossa de plàstic futur del cap, perquè la perruqueria és molt cara. Totes aquestes coses que habitualment fa la gent quan no s'espera la pluja, o no estan pendents, o són uns malalts de la metrologia com altres, que estan tot el dia mirant el cel a veure què passa. Doncs sí, precipitacions dissabte de mitja tarda. Ahir també van els núvols. A més, és una època molt maca per veure com es desenvolupen els cumulonimbus, perquè ahir, per exemple, a Sant Jus, si miràvem des del poble, com si diguéssim cap a...
cap a la Xemeneia del Gualde, cap a la Xemeneia de Sanson, veies com aquell cúmul que pel migdia anava fent, anava creixent, anava fent tota la part de dalt seva, el capilatus anava tirant amunt, amunt i anava engreixant-se, i a mida, si et poses una càmera i després ho passes amb molta velocitat, veus com creix amb una velocitat bestial, aquests núvols d'evolució diurna que se'ls diuen, i que després poden arribar a donar precipitació tapant el cel completament.
Doncs ells podien veure com evolucionaven, però no evolucionaven amb la mateixa intensitat i força que dissabte, es veia que afluixaven una miqueta. I tot això és culpa perquè la poca inestabilitat o mínima inestabilitat que teníem una miqueta dissabte ha anat afluixant, ahir va afluixar bastant i avui afluixa del tot.
Podríem dir que tenim una setmana tranquil·la, la seva primera meitat, més o menys, i la segona meitat es complica, després hi ha una certa incertesa, ho explicarem, perquè torna un altre cop la primavera, la segona meitat de la setmana, tenim moltes activitats, moltíssimes, a l'aire lliure, ja és època de sortir al carrer, fer moltes coses al carrer, no està tancat a casa, i realment la segona meitat l'haurem d'anar seguint. Aquesta setmana ja teca per anar a continuar dia a dia, anar a continuar amb aquesta previsió, perquè pot ser complicat. De moment el que dèiem,
s'esvaeix una mica aquesta inestabilitat a mitja tarda, avui tindrem tranquil·litat, i tant avui com demà dimarts i dimecres les temperatures màximes tenen tendència a anar pujant una mica, ja ho han anat fent aquest cap de setmana, 19 dissabte, 20-21 diumenge, avui podem arribar als 22, entre dimarts i dimecres 23-24, avui i demà probablement en alguns punts de Catalunya se superin els 25 i gairebé estiguin tocant els 30, i potser dimecres en alguns punts de Catalunya s'arribi als 30. Sant Just podem arribar als 24, dimecres al migdia, o sigui que seran dies
realment molt agradable, sense tempestes de mitja tarda. I a partir de dijous es canvia l'actualitat. Dijous tindríem un dia una certa variabilitat al matí, a la tarda podríem tenir alguna precipitació, de nit sembla que s'intensifica la inestabilitat, divendres al matí restes d'inestabilitat, dissabte a la tarda s'obren moltes clarianes, i aquí està la incògnita. Dissabte, alguns mapes indiquen sol dissabte i pluja és diumenge, però a partir de dissabte a la tarda ens podria caure precipitació, tenim la festa de la pau al tanto, i altres diuen que torna la tranquil·litat però amb un ambient més fresc. Quan anirem seguint perquè tenim aquests dos ingredients...
Uns, per una banda, diuen que ens pot ploure la tarda de dissabte i diumenge, i l'altre ens diuen que tindrem tranquil·litat, però les temperatures no passarien dels 19 graus a Sant Jus. O sigui que seria una miqueta més fresquet. Per tant, pendents de com evolucion els maves, exacte, de cara al cap de setmana, que sempre és el que la gent interessa més. Gràcies, Carles. Demà ho anem matisant. Que vagi bé. Bon dia. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'atur ha baixat lleugerament a tot Catalunya el mes d'abril, excepte la demarcació de Lleida. Segons les dades que aquest matí ha fet públiques el Ministeri d'Ocupació, on més s'han disminuït les llistes d'aturats és la demarcació de Barcelona, amb més de 3.800 persones. En segon lloc, l'atur també ha baixat
a la demarcació de Tarragona amb 1.600 persones que han trobat feina, una xifra molt semblant a les que també han trobat feina a les comarques de Girona. En canvi, a les terres de Lleida s'han apuntat 62 persones a les llistes de l'atur el mes d'abril, malgrat la davallada d'aquestes xifres.
A Catalunya encara hi ha prop de 657.000 persones registrades sense feina. Des de la Generalitat, el secretari d'Ocupació, Ramon Bonastre, acaba de reconèixer que aquesta disminució de l'atur al mes d'abril no resol el problema. Barcelona-Monsidell, bon dia.
Bon dia. Segons el secretari general d'Ocupació de la Generalitat, Ramon Bonastre, Catalunya s'acostuma a crear ocupació des de l'abril fins a finals de l'estiu. Per Bonastre, la davallada dels registres del mes d'abril són insuficients, tot i que s'ha repartit a tots els sectors productius. Entenem que és positiva, però el que està en basc és insuficient per acabar amb la situació d'atur que tenim.
Per sectors, tots els sectors han treballat a destacar, sobretot, serveis. No és estrany perquè, sobretot, cíclicament, el sector serveis, debut al turisme i debut al que, sobretot a Setmana Santa, cal dir que l'efecte que es nota, doncs és un dels elements dels sectors més productius en aquest sentit. Bonestre ha destacat com a positiu que el mercat de treball català hagi generat més de 650.000 contractes, tot i que la major part siguin temporals.
El conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila es mostra partidari de crear nous carrils bus-bao, és a dir, carrils exclusius per a autobusos i cotxes que circulen amb diversos ocupants. El conseller ho ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local. Sí, sí. Com a concepte, jo crec que l'experiència ens demostra que funcionen, això sí, sense dogmatismes, amb una gestió molt i molt dinàmica, que pugui anar revisant-se periòdicament, sistemàticament.
Les proves que quan hem fet els ajustos que havíem de fer amb el carril busbau actual, hem doblat la seva intensitat de trànsit. Pel que fa a la proposta que la B23 s'hi habiliti un carril exclusiu per a autobusos i motos, el conseller també s'hi ha mostrat partidari. A la 6 d'aquesta tarda, el president de la Generalitat d'Artormàs ha convocat la cimera pel dreta a decidir. Seran presents a banda de Mas els consellers Francesc Oms i Joan Ortega i els dirigents polítics de les formacions favorables
a la celebració d'una consulta, és a dir, Esquerra, Republicana, PSC, Iniciativa per Catalunya Verge i la CUP. A la cimera també hi assistiran els presidents de les quatre diputacions, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i els responsables de les associacions municipalistes. Una casa deshabitada es va enfonsar i el vespre monistrol de Caldés el baixa sense causar ferits. La teulada es va esfondrar i va arrossegar la façana de l'habitatge, deixant mig edifici amb les habitacions al descobert.
Com que és una casa aïllada, no ha provocat danys a cap altre immoble i han treballat sis dotacions dels bombers i ara l'arquitecte municipal de Monistrol de Caldés haurà d'estudiar en quina situació ha quedat la casa i què s'hi ha de fer. Una altra casa també s'ha enfonsat parcialment, en aquest cas, a les darreres hores i a la mateixa comarca, al Baix, és el municipi de Valsareny. La característica en comú...
amb la casa de Monistrol de Caldés, és que també estava abandonada. S'hi ha ensorrat la porxada del pati interior, ha passat a dos quarts de set del matí i tampoc s'han produït ferits.
Bon dia, us parla Arnauma. I molt Barça és a un sol pas de guanyar la Lliga. Els de Tito Vilanova poden proclamar-se campions aquest dimecres si el Madrid perd contra el Màlaga. Els blauranes van guanyar ahir el Betis per 4-2. La plantilla té festa fins dimecres. Avui sí que s'entrenarà l'Espanyol després de perdre contra el Sevilla per 3-0. Una derrota que alluny a l'equip blanquilblau del somni europeu. A la classificació són 11 a 6 punts d'Europa quan queden 4 jornades perquè s'acabi la Lliga.
A segona divisió, el Sabadell va guanyar el Numància per 2 a 1 i pràcticament s'assegura la permanència a la categoria, mentre que el Girona és segon a la classificació amb 67 punts, a dos del tercer l'Alcorcón i a cinc del quart el Vilarreal. En hockey sobre patins avui es disputarà l'últim partit de la jornada 26 de l'Hockey Lliga. A partir de les 9 de la nit, Lleida Reus, els del Baix Camp, volen mantenir la quarta plaça, que perdran si els d'Albert Fulguera aconsegueixen el triomf.
d'explicar-vos en bàsquet que a Lleida i a Andorra s'ho jugaran tot el cinquè partit. Els del Segria van perdre l'oportunitat de segellar l'accés a semifinals davant l'afició, van perdre per 62 a 75 i demà buscaran la provesa a la pista del Palència. Més bones sensacions per als de Penyarroia que van soparar el Corunya per 69 a 84 i buscaran la sentència a casa. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui comença el procés de preinscripció per l'Escola Presol Municipal Marrex. Des d'avui fins al dia 17 de maig estarà obert el període per fer les preinscripcions pel primer cicle d'educació infantil a les llars d'infants públiques de Barcelona.
Les llistes baramades es publicaran el dia 27 de maig i després començaran les reclamacions entre el 28 i el 30 de maig. El dia 5 de juny es publicarà el llistat d'alumnat admès i el període de matriculació es farà del 10 al 14 de juny. Pel curs 2013-2014, l'Escola Bressol Municipal Marrex oferirà 60 places per nens i nenes entre 0 i 3 anys. En concret, són 8 places al grup de lactants, 31 places per nens i nenes nascuts l'any passat i 21 pels infants nascuts l'any 2011.
Dissabte se celebra la Festa de la Pau a la plaça de la Pau de Sant Just. Una de les novetats d'enguany és que es faran horari de tarda a partir de les 5. Per tant, al matí no hi haurà actes. El lema de la festa d'aquesta edició és Tots junts per la Pau i participen prop d'una vintena d'entitats de Sant Just. Des de l'inici de la Festa de la Pau diverses entitats muntaran les seves parades a la plaça fins a les 9 del vespre i al llarg de la tarda hi haurà una xocolatada, actuacions diferents i un concert amb versions dels Beatles. També es llegirà el manifest Parla Pau
i s'encendran 400 fanerets per comemorar la jornada. El vespre es farà una botifarrada popular i els diners recaptats es destinaran a la plataforma d'afectats per la hipoteca. I un apunt més per explicar-vos que aquest diumenge torna a la marxa de regularitat Fulgens i Banyos de la CEAS. És la 34a edició i les inscripcions s'han de fer avui i demà de 8 a 9 del vespre al local de la CEAS de l'Ateneu. Aquest any la marxa es farà a Sant Miquel d'Alfà i al Vallès Oriental.
El preu de la inscripció per equip és de 8 euros i el preu de l'autocar per persona és de 12 euros. La documentació per fer la marxa es lliurarà a les persones participants divendres a les 8 del vespre al local de l'entitat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. I us recordem que mentrestant podeu seguir informats al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11 i a aquesta hora parlem de Jocs de Taula perquè aquest divendres a partir de les 5 de la tarda es farà un tastet precisament de Jocs de Taula a la papereria L'Escrivà d'aquí Sant Just. Serà Xavier Moradón, és expert de l'U2, que és una empresa especialitzada en Jocs de Taula i que ara tenim aquí just a la fusta. Molt bon dia. Bon dia.
Els jocs de taula que d'alguna manera o altra suposo que ara sembla que no hagin d'existir però que encara estan a l'ordre del dia i suposo que van evolucionant, vull dir que no és només la idea que tenim tradicional, m'imagino, del trivial o el parxís i prou.
No, de fet, els jocs de taula, els primers que es troben és el 3.500 abans de Crist, o sigui que evolucionar han evolucionat una mica. Llavors, els jocs de taula que nosaltres presentem ara són jocs de taula que se'ls diu de segona generació o Eurogames, i són uns jocs de taula una mica diferents d'aquests que has esmentat tu. I al contrari del que pugui semblar, que amb tot això de l'electrònica i les tauletes que puguin anar de baixa, de fet, és un sector que ara està creixent.
Sí, potser perquè n'hi ha molta gent, per exemple, aquí al nostre país, que són molts jocs que eren molt desconeguts i llavors els està descobrint ara. I llavors està experimentant un augment. De fet, és això, que no són jocs tradicionals, és a dir, aquest divendres en principi no es podrà jugar a aquests jocs que coneixem més, sinó que podrem descobrir altres tipus de jocs, no? Perquè dius que a més a més està en augment, per tant m'imagino que també la gent, suposo que quan en descobreix un de diferent, doncs potser té ganes de descobrir en algun altre, etcètera, etcètera. No sé si us passa que veieu que
la gent cada cop s'interessa més en aquest sentit, un cop en coneix un. Sí, la veritat és que aquest cap de setmana, per exemple, hem estat en un càmping, diguem, a prop de Tarragona, fent una mostra de jocs, i n'hi havia molta gent que entrava sense saber ben bé què s'hi podia trobar, i la primera reacció és com de sorpresa, dir, ostres, no sabia que això existia, m'agrada molt, on ho puc trobar, i quins més n'hi ha? És que ja m'han portat una mostra a 30-35 jocs, però és que n'hi ha molts més, n'hi ha milers, vull dir, de jocs aquests...
que a més tots, bé, hi ha diferents mecàniques, que treballen diferents coses, però tots realment molt bons, surten moltíssims. I a quina edat s'adrecen aquests jocs de taula? A nosaltres, normalment a les caixes es posa això de fins a 99 anys, però nosaltres diem que som de 4 fins al 104, no?
Hem fet alguns tallers a residències d'avis i funcionen molt bé. N'hi ha molts jocs per treballar temes de memòria, de lògica, d'habilitat i això de tot el que és sistema psicomotriu també els hi va bé i també els hi va bé a nens petits. Per això dels 4 anys n'hi ha algun joc però no gaires perquè...
Es considera que és a partir dels 4 anys que són capaços de seguir unes normes, de guardar un torn, de tenir la paciència necessària per estar una estona asseguts a taula, etc.
I també, d'alguna manera, suposo que el que permet és que puguin jugar gent d'edats molt diferents, no?, en aquest sentit. Sí. En aquests jocs se'ls diu jocs familiars, però nosaltres preferim anomenar-ho així com a intergeneracional, perquè realment permet barrejar a persones de diferents edats. És a dir, hi ha en aquests jocs, un cas diu Ziquezake, per exemple, que permet jugar a persones de 4 anys, amb els pares i amb els avis,
I el resultat és incert. A vegades guanyarà el nen de 4 anys, que és bastant habitual, a vegades els pares, a vegades els avis. Vull dir que no són jocs aquests que diguis, hauré de donar-li una mica de peixet perquè el nen pugui guanyar i no se l'enfadir. No, no, no. Ell és capaç de guanyar-te tot sol, perquè en aquest cas és de memòria. En altres mecàniques potser els costa molt. Però, per exemple, els nens de 4 anys, tema de memòria, tenen molt superat això. Clar, clar. Tenen molt per la mà. Doncs també és interessant, segurament, el fet que tothom pugui competir d'aquesta manera en un mateix joc, competir en un sentit positiu, en aquest sentit.
Compatir o no competir, perquè llavors també hi ha jocs cooperatils, o en guanyen tots o en perden tots. Hi ha jocs que són molt bàsics, diguem, per nens molt petits, com per exemple el frutal, i n'hi ha altres jocs ja més complicats, com un que es diu Flashpoint, que és de bombers, un que es diu Pandèmic, que es tracta d'erradicar en unes epidèmies, diguem que van sorgint arreu del planeta, un que es diu l'aïlla prohibida, per exemple, també...
que són uns aventurers que han d'anar a rescatar uns tresors, i en tots aquests casos es tracta de jocs cooperatius, un que es diu les Ligiendes d'Andor, també. Són jocs cooperatius on guanyen tots o perden tots. Tots tenen una missió que han de fer, han d'aconseguir fer-la abans que se'ls hi ha que hi havia el temps, o que s'enfonsi la illa, o que en el cas de les Ligiendes d'Andor els trolls i els orcs acabin amb ells, no? Han d'aconseguir uns objectius.
I s'han d'ajudar entre ells. I si no s'ajuden, és impossible guanyar. Llavors, aquest tipus de joc, ara cada vegada també n'hi ha més. No tots són bons, però n'hi ha aquests, per exemple, aquests són tots, els quatre estan molt bé. Llavors, què es farà aquest divendres aquí a Sant Just? És aquesta activitat que comença a les 5 de la tarda a l'Escrivà. Exacte, sí.
Llavors, la idea és, una mica, són jocs que només veien la caixa, perquè et diguin el nom, diries, sí, molt bé, però no sabria si comprar-me o gastar-me 30 euros amb això, o uns altres que valguin 10, tant és.
Llavors es tracta que la gent tingui la possibilitat de veure'ls i de provar-los. Allà estarem, portarem els jocs oberts, ensenyarem com són, com es juguen i, bueno, i si es pot, diguem que, i si hi ha temps, diguem, de poder fer algunes partides o algunes rondes a alguns d'aquests jocs perquè s'entengui millor. Llavors es tracta que la gent, quan compri alguna cosa, diguem, estigui segura que allò que compra és, diguem, què li agradarà. Clar, suposo que es podrà comprar, no?, també, el mateix divendres. Sí, sí, sí.
I en principi també és obert, com deien, per diferents edats. No és una gràcia que vinguin nens amb les seves famílies, però que també puguin jugar, no només els nens, sinó si finalment es fa alguna partida, tothom pugui participar-hi, no? Sí, sí, sí. A més, n'hi ha jocs que permeten participar molta gent. Vull dir, depèn dels que siguem, ja veurem com ho fem. Però la idea és que la gent pugui provar els jocs allà mateix. Si veuen, ui, mira, aquest m'agrada, explicar-los...
com és, que el vegin, que el toquin, explicar-li la mecànica i si diuen, ai, però m'agradaria fer una partida. Doncs en aquell moment es pot fer. Hem parlat d'algun exemple, a mesura que anàvem explicant aquestes qüestions, les edats, la manera de si es competir o cooperar. Per tant, si vols, ens pots comentar algun exemple més, algun joc que et sembli curiós o que t'hagi equilibrat l'atenció, que els coneixes una mica tots...
Home, n'hi ha un, per exemple, que està molt bé, que es diu Carrera de Tortugues. Sí. És un joc d'estratègia que poden jugar nens a partir de 5 anys, però amb adults també funciona molt bé. És d'aquests jocs que es pot barrejar. I està molt bé perquè és com una cursa de tortugues, només amb un taulei de 10 caselles, però en què es tracta d'anar intentant...
Perquè tu saps quina és la teva fitxa, però els altres jugadors no ho saben. I sempre es poden jugar fins a 5 persones, però nosaltres te'n recomanem que només juguin 4. Perquè així n'hi ha una que no és de ningú, però ningú sap al principi quina és. Llavors, una de les tasques que has de fer és intentar esbrinar quina és la tortuga que hi ha que no és de ningú, intentar... A veure, el joc al final es tracta d'arribar al primer, no? Però al mig hi ha tota una sèrie d'enganys que has de fer, d'estratègies que pots aplicar,
que és molt curiós, que els nens de 5 anys ja siguin capaços de fer tota aquesta gestió de les cartes que han de fer i de competir amb persones més grans. Aquest, per exemple, és un joc que està molt bé. També abans fora d'antena comentàvem alguns dels jocs i m'ha fet gràcia un que m'has dit que hi ha un joc que s'han de fer trampes, que està permès, com si diguéssim. Sí, aquesta es diu l'Arna Tramposa. És un joc que està dissenyat per dos nens, que també els seus pares dissenyen jocs.
I el... sembla que es diu Marcus i... Ah, no ho recordo. Emily Brandt. Molt bé, no? Aquests nens precoços, també. Llavors, en aquest joc, una de les normes, per poder-se desfer de les cartes, les cartes les pot jugar al mig de la taula, però una de les normes que hi ha és que et pots desfer d'elles fent trampes, llançar-les pel terra, amagant-les a la butxaca...
a les mànigues, etc. I llavors n'hi ha un vigilant que si et veu et penalitzarà i t'hauràs de quedar tu la carta del vigilant i llavors a partir d'aquell moment tu no podràs fer trampes, etc. En principi la gràcia del joc és que t'has de desfer les cartes, que pots fer trampes, al contrari que la majoria de jocs, i realment el que comentàvem abans és que se sap si el joc s'ha jugat bé o no, si n'hi ha més cartes o tota la taula que a sobre. Nosaltres, per exemple, vam provar el joc a una fira a Canes i vam jugar amb dues àvies d'aspecte venerable
que al final van acabar tenint moltes cartes a les mànigues i dius, no pot ser. I a més, i a sobre no les vaig veure. I jo era el vigilant i dius, m'estan fent trampes portat arreu i no m'estic adonant. I per l'aspecte que tenien no ho semblava. Veus? Home, és gràcia, llavors. Sí, sí, sí. Perquè també et juga una mica amb aquest component, que també és estratègia, no?, en el fons, suposo. Sí, sí, sí, de fer-se el bo i després no ser-ho gens.
Suposo que, per tant, hi ha jocs d'estratègia, jocs de memòria, també hem comentat, m'imagino que aquests són els més habituals. Potser també hi ha alguna cosa de càlcul? Hi ha molts jocs de lògica, d'estratègia, de càlcul, de memòria també, com has dit. Hi ha de llenguatge, per practicar anglès o per practicar qualsevol altre idioma. Hi ha jocs de geografia. El tipus d'habilitat que es pot treballar a partir dels jocs és realment molt àmplia. Nosaltres, per exemple, els oferim, jocs a escoles,
perquè pugui treballar diferents matèries a partir del joc o instituts. Per exemple, temes d'emprenedoria es poden fer a través de joc. Temes d'idiomes es pot fer a través de joc. Depèn de quines coses vulguis fer de matemàtiques, es pot fer a través del joc d'una forma diferent. De fet, és una idea que també fa temps que comença a sonar una mica, la idea que a través de la part lúdica es poden aprendre moltes coses, no només quan s'és nens, sinó també un cop s'és adult o s'està treballant cap a alguna altra formació. Sí, sí, sí, realment sí. I el...
I jo com una mica, bueno, diguem que tothom té molt coi avall, diguem, que els nens juguen. Però sembla que a partir d'una determinada edat ja, diguem, no sé, has de deixar de jugar. I no és cert. Vull dir, aprenent, diguem, jugant, apren tothom, tinguis l'edat que tinguis, no? I n'hi ha jocs que permeten realment...
fer un tipus d'aprenentatge molt bo. En aquest tipus de joc, una cosa que nosaltres mirem molt és que s'hagin de prendre decisions. Prendre una decisió vol dir avaluar quines són les diferents possibilitats i, llavors, prendre una decisió conforme has fet aquesta avaluació, després veure quin resultat han tingut, acceptar el resultat que hagi tingut i, llavors, modificar el teu comportament a partir d'això. I dius, ha explicat això i dius, no, no, sembla una cosa molt tècnica, però és que ho fan constantment quan juguen. Sense pensar tant, segurament, no? Sense pensar tant. Sense fer-ne consciència més, no? Exacte. Sí, sí, sí.
Per tant, les tauletes, els jocs d'ordinador i tot plegat, que tampoc és nou perquè els jocs d'ordinador o les consoles ja fa temps que existeixen, no perdran el lloc els jocs de taula. No, inclús l'altre dia hi hagi un article, sembla que era The Guardian, un diari anglès, on posava que precisament hi ha gent que a partir dels jocs amb tauleta després ha descobert el joc de taula.
Perquè jo, per exemple, també a la tauleta tinc alguns jocs per poder jugar sol, perquè si una vegada és difícil trobar un grup, no? Llavors tinc jocs que duren potser una hora, una hora i mitja, dius, ai, aquests a vegades trobar gent i posar-me a jugar és difícil, però, vull dir, jugo amb la tauleta i ja està. Però no és el mateix, és a dir...
La tauleta per jugar amb aquests jocs hauria de ser jo faig la meva jugada, li passo al jugador del costat, llavors no veig el taulell, ell fa la seva jugada, li passa al jugador del taulell, es perd l'element social. Llavors, a partir de la tauleta dius, ostres, mira, he descobert aquest joc i està bé. Em compraria el joc físic per poder-lo jugar amb els amics a sobre de la taula, etcètera. Perquè realment...
Una cosa important no és la mecànica del joc, que és el que es pot copiar en una tauleta, sinó que és el fet dels components, de poder-los tocar, de poder-los veure, que tothom estigui al voltant. És aquest component social que també és important. I l'element del disseny també que n'hi ha en els jocs. Vull dir, molts d'aquests jocs estan molt ben fets a nivell de disseny, a nivell de...
a nivell de materials, de fusta, molt cuidats, tot el que és la part gràfica, per exemple, i això és una cosa que és maco de veure, també de tocar. Doncs un món que no està esgotat ni molt menys, no?, en aquest sentit. Les cartes, suposo que és una altra idea, també ens queda més dins del marc tradicional, però no sé si també hi ha algun joc que utilitzi les cartes, perquè recordo que quan va aparèixer l'Uno, que era un joc que en el fons ja existia, es podia fer amb les cartes tradicionals, va ser també tota una revolució, ara fa potser 20 anys, eh?
Vull dir que són aquests temes que de vegades en un joc tradicional se li dona una altra forma o un altre disseny, com deies ara, i acabes demanint també tota una moda.
Sí, no, no, n'hi ha molts jocs, molts jocs de cartes molt diferents. Ara, segurament aquest divendres ensenyarem un que es diu Backout, que és molt simple, és una sèrie de bitxos i llavors els has d'anar caçant, no? Diguem, tens dues cartes, un dels bitxos que primer es posen per sobre de la taula, en la versió més civilitzada del joc, si vols fer una mica de cremar més calories, les pots posar pel terra de l'habitació, i si no, doncs diguem, per tota la casa, no? Llavors reparteixes, d'altra banda, unes altres cartes que tenen els mateixos bitxos, diguem, a cada jugador, cadascú tindrà bitxos diferents per caçar.
I llavors es diu un, dos, tres, ja, no, diguem, i es tracta d'anar-los caçant. Per sobre de la taula és més fàcil, si els has d'anar buscant per la casa, diguem, la cosa és més animada, no? Però de jocs a cartes n'hi ha moltíssims, n'hi ha, seguirem també aquest del Picapic i el Picadoc, que és un joc que, per exemple, està editat a Hong Kong, i que es tracta d'anar reconeixent patrons, diguem, i d'anar col·leccionant cartes.
D'aquí de Dèvir, per exemple, n'hi ha un que diu El rei de los enanos, que recupera, i jo trobo que una mica, des de jocs de cartes normals, jo podria, per exemple, jugar amb la meva àvia, que no me'n recordo mai com es diu el joc, no sé si era la brisca, no sé, jo sé que cantava a les 40 i feia algunes coses així, però, diguem, que recobre una mica l'esperit d'aquests jocs, el que passa és que incorpora coses noves, sempre n'hi ha unes cartes que permeten fer unes accions especials i només surten un cop, diguem, a cada ronda,
i llavors l'objectiu de cada ronda l'escollir també un jugador i cada vegada és diferent unes vegades et puntuarà si tens tants de la jota unes altres vegades si tens si ets el que tens més potser et suma punts o pots escollir que no, que qui tingui més li resti punts a cada ronda serà diferent la forma de jugar és el joc de cartes tradicional però diguem que li han donat una volta més és com els quatre enraies n'hi ha moltíssims i dius, és que quatre enraies se jugarà sempre de la mateixa manera, doncs no, no
Hi ha gent que li dóna la volta i n'hi ha moltes maneres de partir d'un 4 en ratlla s'han creat jocs molt diferents. Doncs està molt bé aquest divendres, es podrà descobrir tot plegat aquest munt de jocs de taula, aquest univers que com hem dit no s'acaba i se'n parla en aquest acte, aquesta activitat que es fa a les 5 de la tarda a la paperia Escrivà, aquest testet de jocs de taula i serà també l'expert de l'U2, aquesta empresa especialista en jocs de taula, Xavier Moratones, amb qui hem parlat avui. Moltes gràcies.
Gràcies a tu. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club.
i esperem Fa uns dies
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Passen 3 minuts de dos quarts de 12. A aquesta hora saludem els tertulians dels dilluns, el Vicenç Riera, la Carme Madol, Josep Coderc i en Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia.
Comencem setmana amb diferents qüestions. D'una banda han aparegut aquestes dades d'atur que els mitges contradiuen amb les de fa 15 dies, però perquè analitzen índexs diferents d'alguna manera o altra. Després també torna a aparèixer aquesta picabaralla entre els socialistes. Chacón que es veu que li ha dit per carta a Navarro que no se situï al costat de Mas i mentre està en el PSC, en principi, d'aquí hauria de ser líder Chacón, o encara ho és en principi, almenys al Congrés,
li ha dit que està totalment fora de lloc i, per tant, sembla que aquestes picabaralles, jo crec que últimament les teníem una mica més aparcades, tot aquest tema català, doncs, tornen a la primera línia. Cansen una mica, també, no?, d'alguna manera. La Chacón és del PSC, la candidata? Sí, està com a PSC, és a dir, el Congrés... És la que aspira a ser presidenta. Bueno, està així, però bueno, ara hi ha el Navarro, no? Ah.
Però no està prou del Congrés dels Diputats d'Espanya, qui hi ha representant del PSC, la número 1 és ella, em sembla. I vol dir ser presidenta del PSOE. I presidenta... Suposo, clar, que és la manera de fer punts, no? Si la poden fer reina, doncs també, ara que estem a punt de carregar... Reina per un dia. No ho sé, jo de veritat. A més, aquesta senyora no té cap... I també Durant li ha sabut greu que, avui he dit a RAC1, que a Catalunya li diguin botifler i en canvi a Madrid li diguin que és independentista.
i que estan una mica tristes. És que no es poden jugar dues cartes. Home, Convergència i Unió ha fet durant bastant de temps, no? Sí, però vull dir, ella no pot jugar dues cartes. La Chacón? Sí, clar. Però ella en juga una de sol, en realitat. Ja fa temps que aposta bastant per aquesta. Sí, però en principi no.
Ara, des que està més a Madrid, ha jugat més la carta. No, esclar, ha canviat del principi, no, perquè estava aquí, però ara ja... Vull dir... No sé. No és ni política, això. No, o sigui, és tot aquest...
Teatre derivat de la política, no? Però no és política pura per solucionar problemes. És el protagonisme total. Ja no els dic res més d'egoisme personal. És un egoisme personal. Si em fot que la gent tingui problemes, és igual, és el seu protagonista. Tots volen sortir a la primera pàgina. Sí, sí.
Más el van xiular i a la fèria d'abril. La setmana passada el van xiular al Godó i aquesta setmana l'han xiulat a la fèria d'abril, suposo que... Bé, és que a la fèria d'abril... Aviam, jo xiularia els que han donat el permís als senyors de la fèria d'abril amb tots els respectes, perquè si nosaltres anem a fer la Mercè a Sevilla no sé quina gràcia els hi faria.
I aquí tot està bé. Escolta'm, aviam. T'haurien de donar diners. A la fèria d'abril l'has pagat tu, eh? Ja, ja. Tu di'm perquè ho sàpigues, eh? Però si vagis de vida a fer la Mercè no t'ho pagaran? No, no, però que vinc a dir-te que ens agafem els fils tan finament per algunes coses i per a les altres tot ens està bé. Vull dir, no tinc res, aviam, no tinc res contra la fèria d'abril en si, però sí amb les peles que ens ha costat.
Si s'ha de retallar tant en tot, pues escolta, ho sento prou folcloris perquè ha d'aparcat tranquil·lament. S'haurien de quedar les seies aparcades ja. Aviam, com diu el robacal que vol congelar tot, pots congelar-ho. No, el robacal ja té prou feina per ell. Però vol congelar els acomiadaments. Ara, quan t'acomiadin, congelaran i ara menjaràs ni res.
No, congelar els acomiadaments vol dir, no que no cobris, que ja no... No, no congelava. No, però és que mira, llegis el diari, de veritat, ja... Com una bossa de fava de llena. Hi ha unes hores que no es pot, bueno, jo tinc la sort, la santíssima sort, que m'agrada molt la música, ja tinc una cosa solventada, perquè és que hi ha unes hores al dia que és que no pots posar a la televisió.
És que no pots posar la... No, però amb música i em poso... No, no, ni les ràdios ni... Bueno, tots els mitjans que t'han informat d'algú, perquè és que...
és que dius, bueno, vale, jo m'avorreixo moltíssim que voleu que us digui. Ah, solia parat tot, tot parat. És que no li veig la solució a res, perquè parli qui parli, tothom en sap molt, tu, jo no sé què passa, tothom en sap molt, bueno, començant per mi, que aquí quan em deixo anar també... Home, per això es convidem. No, no, que no entén ni paja ni idea de res, com tu comprendràs.
jo el limito a diu qui jo penso no és un quart que algú em fes cas però això també passa que segons són professionals que quan apareixen temes que en principi potser la gent domina menys com qüestions internacionals i aquí sembla que sempre sàpiga de tot o s'ha passat la nit estudiant que no ho sé estàs d'acord amb mi que hi ha 9 mitjans de primera línia que tota la gent que ballàs teòricament ha de saber que
ho que llegeix el diari i ho que entén, teòricament. Que no ho entengui jo, mira, em puc fer una idea, però no perjudico a ningú, per dir-ho d'alguna manera. Exacte. Però és que... Oh, potser creies més opinió de què et penses, Carme. No, no, però és que és així. Sense parlar uns i et diuen una cosa. Sense els de...
Bueno, aquest dematí, no sé si era aquest dematí, si aquest dematí, poso la tele i tenia Intereconomia perquè ahir vaig veure... No, sempre ho dic, que els domenies a la tarda, al vespre, jo veig Intereconomia perquè fan un programa que està molt bé. I ho sento, lágrima sent la lluvia, ho sento, aquell tio porta, és un culturet i porta gent que...
Persones d'aquestes, científics, i de tota la vida gent d'aquesta cansada. I ells només a la tarda, cap allà a les set, primer fan una pel·lícula, que no la veig. No parlen ni de futbol ni de política? No parlen de futbol ni de res. Ah, va bé. No, no, exacte. Ni de política, eh?
saps qui és el Juan Manuel de Prada saps l'escritor aquest que ell ve a fer una cosa així com ja ho he dit diverses vegades com la clave sense la categoria de la clave i és un programa que està molt bé si porta polítiques els porta de tots costats si però no porta gent gent ja gran amb un bagatge cultural que dono sentir-los parlar bueno total crec que aquest matí poso la tele i en surt Intereconomia
Oh, Dios, el Jiménez Los Santos està a Intercolme. Sí, sí, sí, hem fotut la seva banda. Sí, sí, bueno, però què? M'he quedat un rato sentint-lo. Però passa que és un tio el Jiménez Los Santos. Ara aquí em fotaré un...
Un sac? Que creu en el que diu? Que el tio està convençut? Però de tota la vida? Ja ho sé, però pensa que aquest tio... Nena, però pensa que aquest tio estava aquí, estava a terra lliure, eh? Però per això diu moltes mentides ara des de la seva posició i té molta gent que se les creu. Ja ho sé, però no...
També està convençut Maruenda i també està convençut molta altra gent que fa servir el poder que tenen com a mitjà de comunicació per mentir. El RAC1 sembla que ja no el portaran més. Fa dos dilluns que hi ha aquí. Perquè els van amenaçar que es cremaria la misura. De conya, eh? Perquè, clar, portar RAC1, Paco Maruenda ja és... La diversitat és molt bé. Exacte, és donar veu a tots. O som o no? O som. Agafen altre tipus de dreta, m'imagino, o d'espanyolisme. Paco Maruenda, i això que és català, perquè ja veiem,
És que és català. Hi ha catalans que té la, eh? Que no ens pensem que... Que és sordolent. Fixa que tots, eh? Home, és veritat. I m'ha sorprès perquè jo no sabia aquest tio que tenia un programa a la tele.
Ah, sí? No, no ho sabia, perquè jo no... Només poso el menys a la tarda, perquè ho recomano. És un programa que està molt bé. I jo he dit això. S'han, no ho sé, s'han barrejat el Cope i Tereconomia, i després la televisió de la Cope... És que no ho sé, veus aquests... És tot un maramangum que... Per ser massa... Exacte, no tenien... Un dels dos no tenia diners, em sembla. No, no, bueno, he volgut dir això, que he vist el tio aquest, que és una...
un decelebrado, però el veus tan... Però és el que vol aconseguir. Tan convençut... Que no el creguis, perquè hi ha gent que se'l creu. No, no, però bueno, allà està. No és que escriu mentides, al final mentides donen la volta, els hi diuen amb ells... L'ho he dit com a anèdota perquè no sabia que estava a la televisió, em pensava que havia desaparegut al Jiménez Sánchez. No, no.
Home, el cas de, no sé si ho heu sentit o si ho heu vist o heu llegit, el tema de Telemadrit, que en un informatiu va sortir, o sigui, en un informatiu, hi ha una part dins de l'informatiu que no sé com li diuen, però és una càpsula que són 3 minuts, per tant és més, i era com un informe.
on parlàvem del nacionalisme català i la comparaven directament amb el nazisme, però amb imatges també. I és una televisió que és pública. Sí, però jo no la veig TeleMadrid. No, jo tampoc, però ho vaig sentir l'altre dia i deien que quatre dies més tard que hagi anat apareixent tot aquest tema tampoc no hi ha hagut cap disculpa per part de la cadena. Que s'han de disculpar, que s'han de disculpar. Però és fort, que passi això. Sí, sí.
no sé si estan convençuts o no però ho diuen que l'independentisme és necessari som igual que els nazis han de comparar amb el pitjor que trobi sempre però en canvi són els que propicien que hi hagi més necessari perquè amb les coses que fan el més que diguen pitjor que has de fer això és el suïcidar-te
Ara m'ho ha d'aprendre a emplear la mateixa dita d'ells, a Palabres Nefias. Hi ha unes que fan una mica massa de mal. Fan mal, sí, sí. He sentit aquest comentari per un altre mitjà, però no per aquesta, perquè no tinc aquesta.
Però abans, quan jo anava a col·legi, que en parlàvem en castellà, de, a palabras necias, oídos en estado como adoso. Sí, era així, per fer-te l'intel·lectual. No, però és veritat també aquestes coses, perquè a nosaltres ens fan mal aquestes coses, de sentir-ho, perquè nosaltres no hem temps mai de criticar-los amb ells d'aquesta manera.
Però fa mal relativament, eh? Home, una mica sí, Cardo. Home, escutxa per nins. Però no pots assumir això. No perquè no t'ho creus, però el fet que estiguin dient que són uns quines barbaritats. El que no se n'adonen, que és contraproduent. És a dir, justament, sentir aquestes manifestacions, aquells que...
Tant en el dubte entre una cosa i l'altra, en l'altre això no. Això ja no ho acceptem. Per tant, van perdent addictes, sobretot d'aquí. Van perdent addictes en el sentit espanyolista. I en canvi van fent més separatistes.
aquesta és una realitat com més ataquin pitjor si serveix per algú no es raona veig que no es raonen suficientment sobre l'independentisme català jo sóc un dels que dic que en Rajoy està badant en Rajoy està badant en Rajoy hauria de donar per fet que a Catalunya anirà a la independència i en Rajoy hauria de pensar ja
amb assegurar-se una confederació. És a dir, molt bé, un estat català que es confedera amb l'estat espanyol.
En la qual, evitem una sèrie de problemes per gent que surt aquí i que volen seguir continuant-se sent espanyols. En la qual, es pot introduir la doble nacionalitat. Moltes empreses que tenen negocis a través d'Espanya i tal, i que, per tant, amb una confederació, això es pot continuar mantenint. Vull dir, crec que hi hauria d'haver aquesta visió per part del president del govern central,
Perquè tard o d'hora s'arribarà una independència. Tard o d'hora, no sé què serà. D'hora, tard, no ho sé. Però i si arribarà. I aleshores, home, comencem a assegurar tot allò que ens creï una bona harmonia entre els dos. No una lluita constant. I amb la Confederació hi pot ser. A la Federació hem vist que farà gasart.
l'estat federal ha fracassat s'ha volgut fer cafè per a totes no ho diguis de segons qui no ho diguis de segons qui ha fracassat, l'estat federal ha fracassat el sistema federal perquè els del PSC sí, però volen la modificació fixa-t'hi bé, volen l'estat federal però volen la modificació de la Constitució clar, per què? perquè no funciona la Constitució aquesta federalista no funciona
No ha funcionat des del principi. Es va voler fer cafè per a tots i el resultat ha sigut que no funciona. Per què? Perquè n'hi ha unes autonomies que tant els difum la seva autonomia. Tant els difum.
Bueno, avui... Si els diguessis, bueno, voleu ser centralistes d'altra vegada, ah, sí, sí, de mi l'amor és tu, que se n'encarregui l'estat de les clíniques, que se n'encarregui l'estat de necessitat de la gent, que se n'encarregui l'estat de tot això, que ho tenim traspassat a les autonomies. Hi ha moltes autonomies que cedirien tots els... Tots els drets. Tots els drets que ells tenen, perquè diuen, així ja no ens hem de preocupar més. Hi ha...
Clar, cadascú és que més. A Catalunya no. A Catalunya hem volgut assumir una sèrie de drets que ens costa defensar-los ara.
costa defensar-los jo confesso que cada vegada entenc menys del tema de l'indepatentisme en si quan per exemple el PSC no vol l'indepatentisme i en canvi el PSC era com ser molt d'esquerres abans i ser ara el PSC no sé a qui juga jo no tinc ni pajolera mentre sigui una filial de la PSC prescindeix de les sigles
Mira el número de PCCistes. Han disminuït. El PCC ha disminuït. On han anat aquesta gent? O han anat a iniciativa...
O han anat a... A Convergència. A Convergència. Bueno, això ja ho trobo més. Vull dir, aquesta gent... I això li passa també pel PP? No ha sigut a través del CIS, que han baixat tots. El PP ha baixat. El PSOE ha baixat. Exacte, per això que... Mira't com està. Com ho fan aquestes enquestes? Com ho fan aquestes enquestes? Són deig telefònic.
A mi no m'han fet mai, eh? Mai a la vida, ni pel carrer, ni pel telèfon. M'ha de dir que algú em pregunteix... A mi m'han fet aquesta electoral, un cop. De la TV3, aquesta, que també... Normalment sempre es diu que és de les més fiables, i sí que un cop sortim de votar, hi havia gent de TV3 i em van preguntar. I vaig a respaldre la veritat, eh? No, no. Però jo les estadístiques aquestes no sé com... No, no, jo les estadístiques no les segueixo. No, no. No sé. Però em sembla bastant evident...
que ha disminuït el PSC. Ha disminuït. Per tant, persones del PSC, o s'han pensat a iniciativa, o s'han pensat a convergència. A convergència, més que iniciativa. Depèn, depèn. No ho sé si hi ha convergència. Fins i tot, jo crec que potser s'han anat cap al PP, d'algun sector més socialista espanyol. Iniciativa ha pujat molt. Esquerra ha pujat molt. Clar, el partit PSC continua existint, però...
No és el PCC que era, eh? No, no, clar. I el PP li passa igual aquí a Catalunya. No té, però l'hi he disminuït. Però aquí a Catalunya la tela, eh? I tu tens l'evidència, i a mi em sap que és greu donar noms, però tens l'evidència de persones que eren del PP, parlem amb un que surt molt per la tele i que no ho nega, que és en Millán,
Millà n'era del PP i ara avui en dia està contra el PP. Ho ha deixat córrer. Sí. I n'hi ha una persona que em penso que viu aquí, a Sant Just, i que tampoc, eh? Quan l'he venit, eh? Quan l'he venit, eh? Vull dir, i són persones significatives, aquestes. No són persones de qualsevol. Són persones que tenen una sèrie de persones que els segueixen. Ja, ja. És clar, és a dir...
Jo estic veient aquest fenomen que com més s'ataca, pitjor per ells, perquè van disminuint. Vull dir, aquestes persones, en Millán, és una persona amb criteri, la Neurera, ja que l'hem mencionat, també és una persona amb criteri. Clar, diuen...
No és el nostre, això. No és el nostre. Segueixen camins diferents. I aquesta és una realitat. Per tant, jo crec que com més diguin, més aquí es mantenen en un sentit contrari. Jo crec que entre tots, vulguem el que vulguem, ens unim de creure el que volem.
Sí. Creure, perquè l'altre dia, quan encara estava el Paco Maruenda a la ràdio, cada vegada que sortia ell, tornem una miqueta al tema, una miqueta jocoso, perquè tampoc és una taula aquí que hem de canviar el món ni molt menys, però van dir que cada vegada que sortia el Paco Maruenda, pujava l'índex d'independentistes. És veritat.
Perquè, clar, ja... Sí, sí, sí. Llavors crec que cada vegada que... Però a l'hora de les eleccions... Vull dir que cada vegada que hi ha alguna cosa en contra nostre, hi ha 50.000 independentistes, en teoria. Però a l'hora de la veritat, a l'hora de la veritat, hem de mirar...
les últimes eleccions, què va fer el PP aquí a Catalunya? No va pujar tant com es preia. Però què va fer el PP aquí a Catalunya? Es va mantenir. Ah, escolta, no va haver cap de ballada, eh? Però ja va créixer en molts llocs també. El PP es va mantenir, però a Esquerra li va passar el domani. Exacte, van passar aquí i Ciutadans va treure uns quants diputats que pensava que trauria el PP. O sigui, el PP pensava que Serica guanyaria. A veure...
Ja, ja, però suposo que estan anant cap a una altra línia. Va perdre el seu força polític aquí a Catalunya. Qui? El PP. Va perdre una mica. Sí, però va... Encara que no ho admetin, s'esperaven treure... Ja, ja, però hem de mirar els números també, vull dir que... Sí, sí, clar. No, no, això està clar. Que no és que aquí arrassin els moviments independentistes, ni Esquerra, van treure molt, tant Esquerra Unida... Bueno, però Ciudadans és com el PP, no té res a...
no, ciutadans en teoria són partits d'esquerres sí, home es venen així, no? perquè m'imagino que hi ha gent que té una part espanyolista i que potser creu que el PP està fent política dretes el problema que tenim és que entre tots tampoc ens creiem massa les coses també el concepte d'esquerres i dretes està una mica obsolet ara mateix el concepte d'esquerres i dretes tal com l'he conegut està obsolet és que jo m'agradaria que algú, si fos d'anar amb el plat avui, al segle XXI
més de maig del 2013, algú em diu, què és avui? No estic parlant d'això, d'extremes, eh? Què és avui? Ser de dretes i ser d'esquerres. Avui. La gent es defineix de centre, no? No, no, però algú ha de dir, mira, ser d'esquerres representa tindre aquest pensament i ser de dretes representa tindre aquest pensament. Així, els dos clars. N'hi ha ningú que t'ho sàpiga dir. Mhm.
És veritat? Sí, sí, està clar. Perquè jo, mira, a la gent gran acabem dient a mi mentre em toquen la paga ja va estar bé. Saps? Que a fin o a cabo som els que anem a votar, la gent gran. De fet, també us volia preguntar, i veig que se'ns acaba el temps, d'aquest tema que va saltar sobretot la setmana passada, però que va ser després del dilluns no en vam arribar a parlar, que és tot aquest tema del Partit Popular, del govern espanyol, vinculat amb la llei de dependència.
aquesta retallada brutal, que jo en vam parlar divendres passat també amb la Gina Pol, regidora que la teníem aquí, perquè jo sentia testimonis divendres o parlant i posa la pell de gallina realment. El problema de la llei de dependència comença amb el propi noixement de la llei de dependència, perquè no hi havia pressupost.
mai s'ha complert del tot de fer la llei que mai s'ha complert del tot es va fer una llei que necessitava un pressupost i no es va fer va ser una llei que ja va néixer
Però sí que està vist que el PP sempre ataca els més dèbils. Sempre ataca els més dèbils. Els parats, els de la llei de dependència. A més es va fer una llei de dependència que se n'havien d'encarregar les autonomies. I sense pressupost.
És una cosa que... Pagant els altres, quants ens menjaríem? Suposo que això ja... Suposo que el que ha passat és que es fa política sense pensar en les persones, no? Vull dir, realment es fan números i es calcula i no es pensa què implica fer aquesta redallada, perquè si no, no ho entenc. Sense pensar... Mira, jo sempre dic una cosa... Però segur que coneixen algú que ho necessita. Inclús les lleis. Ara es modificarà, per exemple, la llei hipotecària. Segurament es modificarà.
Es votarà la modificació article per article? No. Ja estem fumuts. S'ha de votar article per article. Perquè després et trobes amb una llei que té un article contradictori amb l'altre. Sí, sí, clar. S'ha de votar article per article.
Aquí van els grons. Vinga, va, som-hi. Clar, suposo que així, després els que coneixen, doncs poden fer les trampes que puguin fer o simplement els complir amb els buits legals que hi hagi. Es tornarà a tindre que injectar diners als bancs. Sí, sí. Si no s'esregla. No ho sé, el de la llei hipotecària jo crec que s'ha d'arreglar d'alguna manera perquè ha quedat obsoleta. És una llei obsoleta. És una llei que no va ser pensada pels bancs.
I actualment la llei hipotecària només la fan servir els bancs. Bueno, com que no els havia agradat treballar gaire, la gent sempre agafava les lleis que ja venien, perquè les lleis aquí a Espanya de quins anys són. No, per això et dic, la llei hipotecària no es pensava en els bancs.
Era entre particulars, en una hipoteca era entre particulars. Tu que em pots deixar-me un milió de pessetes, ja te'ls tornaré. Mira, noi, clar, un milió de pessetes, un milió de pessetes, escolta, que en dones de garantia. Mira, tinc aquesta finca, què et sembla? Sí, però, molt bé, però... Hi havia les claudes, era molt... I, per tant, el ser entre amics, normalment, també entre amics es podien fer moltes coses.
al marge de la mateixa llei. Arribar a un punt, home, no et puc pagar, ara et puc tornar-te'ls 500.000, més endavant poder tornar. Bueno, molt bé, doncs reduïm la hipoteca, fem això. Vull dir, era una altra qüestió, ara no. No, esclar, van a guanyar diners. Els bancs van a guanyar diners. Els bancs van a guanyar diners. I quan van intervenir els bancs amb les hipoteques, ja malament, la llei hipotecària s'havia de canviar.
jo estic ja una miqueta cansada d'aquest tema em sembla que m'aniré a viure a Euro Disney a Euro Disney ja veuràs que t'ho passaràs la mar de bé que és molt maco és molt maco i t'ho passes bé deu ser car ara no? no ho sé jo vaig anar quan el meu net gran que ja és gran era petit i també em vaig gastar 10 o 12 anys jo fa potser 30 anys hi vaig anar i molt bonic i molt maco que deu ser car no, no, bonic, sí
No, no, i estem parlant de París, també, que... Vés a Port Aventura i ja veuràs com te'l enterran i de quina manera. Ahir vam estar amb una trobada de gegants i els nanos recollien les etiquetes de les ampolles d'aigua perquè recollint en no sé quantes et donen l'entrada de franc. Però em sembla que a Port Aventura ja parteix, que la gran majoria de gent hi va amb descomptes, perquè jo que hi he anat...
potser 3 o 4 cops a la meva vida però mai he anat pagant l'entrada sencera que val 40 euros em tenen lligat sempre perquè com que has de menjar no deixen entrar res no ho revis encara no cal anar a Porta Aventura perquè jo fa poc uns amics meus tenim temps, un minut van tindre la gentilesa de convidar-me a dinar a un restaurant a Barcelona bastant important i llavors vaig dir, bueno, però ara quan sortim no preneu cafè que us invito jo als cafès, vam assentar al Pacís de Gràcia
Sí. Vuit euros cada tallat. Sí, sí. Déu-n'hi-do, eh? Devies anar a una terrassa molt important, Carme, per això, eh? No, això també és queixar els turistes que a la Rambla els hi feien. Un cafè, vuit euros. Li dic a la camerera, li dic, escolta, diu, senyora, jo, dic, no, home, els faltaria...
Però si la terrassa passis de gràcia. I a la Rambla igual, la terrassa és aquella que posen al mig. A més, és contaminada i tot. Déu-n'hi-do. Bé, doncs, moltes gràcies. A tots quatre, Vicenç, Carme, Josep i Jaume. I tornem dilluns que ve. Que vagin molt bé. Bona setmana. Bon dia.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, aposta per fer pagar tots els vehicles que circulin per una via ràpida a Catalunya. En declaracions de la xarxa de comunicació local, Vila diu que el sistema s'hauria d'implantar de manera progressiva fent pagar primer els camions i més endavant tots els conductors. Bé, això s'ha d'anar graduant. Hem de començar pels vehicles de gran tonatge.
Però és evident que les vies d'altes prestacions han de tenir alguna fórmula de copagament amb els usuaris que les fan servir. La normativa europea estableix, de fet, que l'eurovinyeta hagi d'entrar en vigor abans l'any 2016 per als camions i que el pagament per vehicles es faci com a molt tard l'any 2020. El conseller aposta per avançar aquest sistema.
L'atur registrat ha baixat en 7.000 persones a l'abril a Catalunya, si bé continua a 20 i prop de 657.000 aturats a les llistes del Servei d'Ocupació. Per demarcacions, la desocupació ha baixat a tot Catalunya, excepte a les comarques de Lleida, on s'hi han afegit 62 persones.
Els sindicats, però, avisen que la situació de l'atur a Catalunya és en realitat pitjor, tal com reflecteix un altre indicador, l'enquesta de població activa. Hi ha moltes persones que no estan apuntades a les llistes i ja no reben cap ajut ni cap prestació. Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local Cristina Faciàven de Comissions Obreres. Estem ja amb 245.300 persones més que consten com a aturades a l'EPA que no pas a l'atur registrat. Cada vegada ens fiem més de l'EPA perquè l'atur registrat no deixa de ser un registre administratiu on tu...
Estàs aturat i t'inscrius com a demandant d'ocupació, però pot ser que no estiguis inscrit i en canvi sí que estiguis aturat, que és el que valora l'EPA. En aquest cas, joves que han tornat als estudis o altres motius, estàs fent un curs, etc., fa que no estiguis inscrit i en canvi sí que constes com a demandant de l'EPA.
I des de la Generalitat, el secretari d'Ocupació, Ramon Bonastre, ha dit que la baixada de l'atur a l'abril és clarament insuficient i que cada any això passa a Catalunya de forma cíclica, coincidint amb la temporada de bon temps. Aquesta tarda, a les 6, al Palau de la Generalitat, el president Artur Mas ha convocat una cimera sobre el dret a decidir i seran presents els líders dels partits favorables a la celebració d'una consulta sobiranista, Esquerra Republicana, PSC, Iniciativa per Catalunya Verzi, la CUP i també una àmplia representació del món local. Participaran a la reunió.
els presidents de les quatre diputacions, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i els responsables de les principals associacions municipalistes. El Consell Comarcal del Bages estudia mancomunal servei de les escoles Bressol per fer front a la caiguda de preinscripcions. Es calcula que aquest any la matriculació baixarà d'un 20% respecte del curs passat. Ho ha explicat a la xarxa la responsable d'ensenyament del Consell Comarcal del Bages, Sònia Díaz. La solució passa per això que et dèiem, eh?
m'encomunar serveis, serveis menjadors, fer-ho tot a l'una i, per tant, pots tenir un contracte de menjador més competitiu, compra agregada de material, ajustar els horaris, però ajustar horaris no vol dir ser fora personal, no vol dir ajustar-los realment a la demanda de nens i nenes que hi han matriculats,
Avui comença el període de preinscripció a les llars d'infants públiques amb una pujada de taxes a molts centres. A Badalona, els Mossos d'Esquadra han desmantellat un punt de distribució de cocaïna i han detingut dos homes acusats de tràfic de drogues. La quantitat de droga intervinguda és de 810 grams de cocaïna, que una vegada tallada es calcula que podria haver generat prop de 7.000 dosis amb un valor aproximat al mercat d'uns 210.000 euros. Esports en xarxa
Bon dius per la David Fleta. El Barça és a un sol pas de guanyar la Lliga. Els de Tito Vilanova poden proclamar-se campions dimecres si el Real Madrid perd contra el Màlaga. Els blaugranes van guanyar ahir el Betis per 4-2. La primera plantilla té festa fins dimecres. Avui s'entrena l'espanyol, que pràcticament...
Ha dit adeu a Europa després de perdre contra la Sevilla per 3 a 0. A segona divisió, el Sabadell va guanyar el Numància per 2 a 1 i pràcticament s'ha assegurat la permanència. A la Girona és segon, a la taula, amb 67 punts, dos per sobre del tercer, l'Alcorcon.
En hoqueix sobre patents, avui es disputa l'últim partit de la jornada 26 de l'hoqueix Lliga. A partir de les 9, Lleida-Reus, els del Baix Camp, volen mantenir la quarta plaça que perdran si els d'Albert Furguera aconsegueixen el triomf. En bola i bola, el Sant Pere i Sant Pau ha aconseguit l'ascença Superlliga 2. L'entrenador Vladimir Stepovski valora l'èxit, tot i que encara s'ha de valorar si el club pot afrontar econòmicament l'ascença de categoria. Estamos en un muy buen momento, estamos disfrutando del resultado y...
Y veremos en los próximos días de semana qué va a pasar. Por eso no estoy pensando mucho en lo que va a pasar. Estoy disfrutando de lo que hemos hecho y veremos en el futuro qué pasará. También hemos perdido la categoría hace dos años por tema económico. Empezamos de cero y vamos poco a poco, paso a paso. I a la Lliga CB de basca del Barça va guanyar la penya per 80 a 59. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla l'Andrea. Avui comença el procés de preinscripció per l'Escola Brassol Municipal Marrex. Fins al dia 17 de maig està obert el període per fer les preinscripcions
pel primer cicle d'educació infantil a les llars d'infants públiques de Barcelona. Les llistes baramades es publicaran el dia 27 de maig i després començaran les reclamacions entre el 28 i el 30 de maig. El dia 5 de juny es publicaran les llistes d'alumnat admès i el període de matriculació es farà del 10 al 14 de juny. Pel curs 2013-2014, l'escola Bressol oferirà 60 places pels nens i nenes. En concret, són 8 places al grup de lactants,
31 places per nens nascuts l'any passat i 21 pels infants nascuts l'any 2011. Canviem de qüestió. L'Ajuntament de Sant Just obrirà divendres, dia 10, la convocatòria per optar a la subvenció de l'IVI de 2012. En podran ser beneficiàries les persones de 62 anys o més que visquin soles i siguin propietàries o arrendetàries de l'immoble, famílies nombroses arrendetàries i monoparentals propietàries o arrendetàries. També se'n podran beneficiar qualsevol d'aquestes famílies
si un o més membres del seu nucli tenen alguna discapacitat. L'Ajuntament ha autoritzat una despesa de 20.000 euros per fer front a les subvencions. Les sol·licituds s'hauran de presentar al consistori del 10 de maig al 10 de juny. I acabem recordant que l'1 de juny es fa la primera cursa popular de Sant Just. És una cursa de 5 quilòmetres pels carrers de Sant Just que organitza el Club La Sansi per la recerca en oncologia infantil a Sant Joan de Déu.
El preu de la inscripció infantil és d'un o tres euros, depenent de si es vol samarreta o no. Per adults, el preu va dels 7 als 11 euros, en funció de si es vol obsequir i samarreta. Mitjà euro de la quota infantil i dos euros de la d'adults es destinaran a la recerca, com dèiem, en oncologia infantil. Les inscripcions es poden fer fins al dia 29 de maig i la recollida de dorsals serà el mateix dia 1 de juny durant tot el dia. Per més informació podeu consultar el web www.sanjust5k.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir actualitzats al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I stumble through the words that's still leaving me Tremble at the sight of your majesty And I cut myself just together now This time I'll be different, I promise you
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 12 i és hora de parlar del Centre d'Estudis Sant Justens. Per això saludem a la Maria Quintana, la seva vicepresidenta. Molt bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia, molt bon dia. Mira, anar fent... Aguantant la primavera. Perquè no sé per què estic mitja fònica. Ja, això, doncs, m'ho conec a més d'una que li ha passat, eh? Però no ho sé, però m'ha passat de cop avui, ara. No ho sé, mira, aquelles coses que passen. Els misteris o invadals. Sí, això no ho sé. I deu tenir a veure. Sí.
bé, parlem en tot cas del centre d'estudis vam tenir la reunió de junta el dijous passat es van posar els temes que hi ha sobre la taula lògicament parlant ja de la propera miscel·lània de com podria ser i tal i qual després ja havíem dit que havíem anat a Ripoll pel recercat que era la ciutat cultural de Catalunya la capital cultural i bé, també plovia això encara no havíem vist el Pere i no ens ho havia explicat
plovia força, però havíem posat uns tendalls que estaven força bé davant de l'Ajuntament i nosaltres hi vam portar, que em sembla que ho vaig comentar al vídeo, d'explicació del que era el nostre centre, i no hi havia un lloc per poder-los passar. Llavors, esclar, es va donant al president de la d'allò, a la gent de l'IRMO, de l'Institut Ramon Montaner,
i bé perquè el tinguin per això sí sé que es penjarà a la nostra web i que hi haurà difusió hi haurà difusió sí però cadascun el seu lloc vull dir així
I després, per allò de més, es va treballant, es va treballant en moltes coses importants, que són d'aquelles coses que sempre diem que al centre d'estudis és com una formigueta que va treballant a poc a poc i que a vegades no es nota la feina, però que quan surt... Es van fent coses. Sí, es van fent coses i coses que, lògicament, fins que no estan fetes del tot, més val no dir-les, perquè després si surt alguna cosa malament o no es pot arribar a la realització també sap greu...
I s'estan mirant coses, s'estan buscant temes, s'està, doncs, d'alguna manera intentant, doncs, les coses que teniu en projecte, portar-les a terme. També s'ha de dir que la miscel·lània està sortint estupendament bé i que la gent que l'interessi torna a repetir, doncs, que la Pilar, l'estanc del Camp Vila de la Carrera Bonavista, en té, en té pels socis que encara no el tinguin o poden anar a buscar allà i els que els interessi hi ha aquesta miscel·lània i totes les demés.
i anar fent la feina i preparant també col·laborant amb el Joan Petit és una altra de les entitats col·laboradores que crec que ho hem de fer tots plegats perquè al final és una cosa que el poble s'ha implicat i les associacions ens hem d'implicar i més en temes com aquest altres coses et diria passem què es farà des del centre d'estudis? el centre d'estudis el que he fet és fer unes caixes plenes de miscel·lànies
perquè hi ha la miscel·lània de la Sardana que hi ha la història del hockey. És veritat. I llavors el que s'ha fet és aquesta, i em sembla que n'hi ha un altre, em sembla que és el de les CES, que es donarà, bueno, regalarà a cada equip que vingui, doncs se li regala aquestes dues miscel·lànies. Molt bé. Perquè hi ha la història del hockey de Sant Lluís i després també perquè sàpiguen on som i qui som. Clar, clar. I això és una de les coses. Després hi havia un altre projecte que de moment no se'ns ha dit res,
que em sembla que ho havia de coordinar el Jordi Amigó, que era que mentre estiguin aquí els equips, per a les famílies que encara els equips no juguen, però que són aquí, fer-los una passejada pel poble... Però això, de moment, no se'ns ha dit encara res, estem a la disposició, si creuen que és bo que hi col·laborem, però no se'ns ha dit res, no sé aquest tema com està, però vaja, estem amb això...
També tenim reunió de les festes de la Festa Major, que també anem a cada reunió de Festa Major. I ja fa des del mes de març que ja es fan les reunions. Vull dir que la gent no es pensi que això es fan dos dies. Està clar. Està clar i a més a més està implicat el nucli.
que estan treballant moltíssim això s'ha d'agrair i s'ha de reconèixer que ja és hora que hi hagi una mica de relleu en aquestes coses i per allò de més anar fent i també dir que es va morir el senyor Covells el senyor Toni Covells havia sigut tresorer mentre el Pep Quintana va ser president del centre d'estudis ja hi era abans
era dels socis quasi fundadors, i es va morir l'altre dia, el vam anar a l'enterrament, i des d'aquí donar el condol a la família, que ja ho farem particularment, però vull dir donar-ho, i a més de dir que persones com l'Antoni Covell fan molta falta, perquè era un senyor íntegre, un senyor seriós i treballador, i completament entregat a les obres benèfiques i a les altruistes, que això és molt important.
Vull dir que se'ns en va anar una bellíssima persona. I des d'aquí ho vull remarcar. Doncs, home, aquest record d'acabar amb aquesta secció d'avui del Centre d'Estudis Sant Justens, la Maria Quintana. Moltes gràcies, Maria. A vosaltres. I tornem dilluns que ve. Sí, deu vol. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
De seguida ens n'anem cap a la cuina. Ho farem després d'escoltar Nits, que són de matins, de Pau Allvent, del seu últim àlbum, The Bosch. Vespres voltant tots dos
Ara que és fosc Nits que són de matins Tota la tarda I ara ho tinc clar Vull perdre el temps
Oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh.
Nits que són de matins, molt lluita a casa. Vull navegar, vull perdre el temps.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Just a la fusta. Ara passen sis minuts d'on quart d'una del migdia i és moment d'ara pensar en el dinar. Per això saludem la Carme Amador. Molt bon dia, Carme. Com queda ara? Bon dia, Carme. És així? Hola, hola, què tal? Per fer una recepta de cuina. Avui què aprendrem a fer?
Bé, avui farem, seguint la tònica de la casa, una cosa molt fàcil, farem una truita d'espinaques. Molt bé. Però una truita d'espinaques que aviam ens la treballarem una miqueta, eh? Perfecte, a veure. Agafem un paquet d'espinaques congelades. Ens serveix, no? Perquè avui és lluny, ja? És lluny i tenim poques ganes de fer feina. L'estirem amb una miqueta calenta, el temps té 3 minuts i les colem.
En plan rudo, diria jo, que amb la mà mateix, quan ja estiguin fredes, hi traieu tota l'aigua. Ja se sap que la gent que està a la cuina porta-les més netes. I si no, amb el colador, amb una forquilla, amb una xola, es traient l'aigua. La qüestió és aixugar-les bé. Un cop bullides, no? Ja tenim un cop bullides. Les deixem allà. Llavors fem un sofregit amb una miqueta, molt poqueta ceba,
Unes ametlles, picadetes, que l'hem fet amb un, un, dos, tres, unes pances de coninto que les hem tingut una miqueta maiga abans, perquè més que res per donar-li una miqueta de toc, eh? Molt bé. Les ametlles, panses, nou, si voleu, tot picadet.
Ho afegim en una miqueta de ceba, no us passeu, eh? Mitja ceba perquè si no deixa anar molta aigua. Una llet picadet, molt xafadet. Si no teniu aparatets aquests que hi ha totes aquestes tonteries que hi ha al mercat...
que els tenim a casa i ningú els fa servir, agafeu l'all, li doneu un cop al malalt de morter i amb una cullera l'aixafeu. Perquè així no es nota tant. I queda així. El passeu per la paella i després el traieu a l'all. Això barregeu amb el sofregit. Amb el sofregit i tot el rotllo. Migs tomàquet ratlladet, un d'aquests petits, perquè clar, no llençareu l'altre mig tomàquet. Passeu tot pel sofregit aquest que hem fet i ja tirem les espinaques. Les passem per la paella que acabin de treure tota l'aigua
i quan ja siguin ceques posem batem els ous, dos ous per persona ben batuts li poseu la meva invent que ja hauria explicat més d'una vegada una punteta de mostassa la sal i pebre això un cop s'han batut els ous amb els ous batuts mentre batem els ous que es barregi la mostassa de veritat que li dona un toc molt especial i això ho he de provar encara no ho he provat tens raó
xac, xac, xac, agafem i fem una truita normal. Llavors, perquè aquesta truita quedi una miqueta esponjosa, hi afegim mitja cullereta a l'ou de bicarbonat.
Sí, home, sí. Una punteta, no? Doncs ho podem passar, no? No, home, escolta, el carbonat serveix moltes coses, per netejar les bambes i per cuinar, aviam. D'acord, d'acord. Una punteta, perquè això el batem ben bé i això li dona una esponjota, perquè no se quedi una truita plana. Molt bé. Llavors agafem dos ous per persona, batem bé, ho fiquem tot a dintre...
que hem fet el sofregit, ho remenem bé, ho tirem a la paella, la paella que no estigui calenta perquè es pugui cobre l'ou bé. Sac, sac, que la paella es pugui anar balluant, eh? Llavors, amb un platel, aneu a això fins que estigui torradeta. I tenir una truita d'espinaques, la mar de bé. Molt bé. I el tema del bicaronat, de veritat que es fa serrincuïna, eh? El toc de mostassa, les pances, és una truita d'espinaques molt especial. Molt especial i molt contundent.
i acompanyeu-ho amb una miqueta d'un tomaquet amanit per no posar més verdura al tema i això va dirigit als nens i nenes criatures que no hi ha manera que mengen espinaques i això és una manera que se les mengen perfecte Carme, doncs moltes gràcies i que vagin molt bé, bon dia
Just a la fusta. Cigarettes and chocolate milk
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Cigarettes and chocolate milk Cigarettes
Gràcies.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
En punt dos quarts d'una del migdia és moment ara de parlar de coaching, per això tenim el Francesc Corbella a punt. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, molt bé. Avui, a més a més, per parlar sobre la felicitat. Sí. Estem en un punt, doncs, sempre ens centrem en qüestions més concretes i avui potser és un tema més difícil de tractar o que ens sembla menys
almenys el primer cop d'ull pot semblar més abstracte. Sí, és un tema molt ampli, podríem dir, és bastant interessant, crec. El tema de la felicitat és molt complex, perquè tots sabem el que és, però ningú sap realment el que és la felicitat. Exacte, és difícil també de definir, m'imagino, com que també depèn de cada persona, té components racionals i emocionals...
És complicat, no? És la gran recerca universal, suposo. Exacte, sí, és d'aquestes coses que ens passem la vida buscant i suposo que al final de la vida et preguntes si l'has trobada o no i no saps respondre tampoc. Sí, sí. Perquè, de fet, si preguntéssim a algú si és feliç, així, de cop, escolta, ets feliç?
Tenim tres possibilitats. Que ens diguin que sí, sí, sí, soc feliç. Que diguin que no, no soc feliç. O que, la tercera, que és la més freqüent, que diguin sí, no? Sí, diríem que sí, però sense tenir-ho molt clar, no? Però ara he imaginat aquesta persona, no?, que li diu, sí, soc feliç. Ara li dons una mala notícia. Sí. I a continuació li preguntes, ets feliç? Sí.
Així de cop, no? Doncs probablement en aquell moment et digui, home, doncs ara mateix no, no? Perquè, llavors, què és el que passa? Doncs el que passa amb la felicitat és que depèn molt, no? Depèn de les circumstàncies, depèn del dia, depèn de si plou, de si fa sol, depèn de moltes condicions i d'aquesta manera la felicitat és com un termòmetre.
que va pujant i va baixant, o sigui, és una cosa que no està sempre estàtica. La felicitat ha sigut un tema tractat des de sempre, en la història. Els primers filòsofs ja parlaven de la felicitat. És una cosa que des que som nens busquem, o sigui, és una cosa que és com innata, nosaltres.
i diríem que està en el nucli de l'evolució és a dir, si hem arribat a ser les persones que som ara a tots els avanços tecnològics tot això és per la felicitat busquem sempre la felicitat sí, tothom
Sense ser-ne conscient, potser? Sempre es busca. El que passa és que a vegades hi ha gent que diu... Pot ser que en algun moment de la vida alguna persona digui... Jo no vull ser feliç, no? Sí, això pot passar en algunes circumstàncies. Però bé, són moments puntuals, són casos puntuals, relacionats a vegades a pèrdues molt importants, no? Llavors, una espècie de... És una mica una reacció. Un procés, no? Sí, exacte. Però és una mica com un dol que triga el seu temps. Però la cerca de la felicitat és una cosa que està...
Des de... És una cosa que està semblant. Clar, suposo que hi ha camins molt diferents, no? Vull dir, que ens semblaria potser que no tothom, però clar, algú potser trobar la felicitat només enriquint-se, enriquint-se, enriquint-se, no? Sense pensar de quina manera pot fer-ho, no? Suposo. O algú altre que li és igual fer mal a segons qui per aconseguir la seva pròpia felicitat, no? O enfoca aquesta felicitat cap a una lluita concreta, cosa que...
No sé, suposo que és això, no? El fet que és una cosa que tothom busca, però que, clar, per camins molt diferents i amb objectius segurament també bastant diversos. Exacte. De fet, aquestes dues possibilitats que dius tu són les que es van estudiar ja els filòsofs clàssics, que ja estudiaven el tema de la felicitat i deien que la felicitat pot ser per dues raons. O per sentir-te realitzat, que fas el que tu vols, o perquè ets una persona independent i autònoma. I quan ets independent, ets autònom i no necessites...
ningú que et cuidi, ningú que et faci res, llavors ets feliç. Sí, que va lligat amb la llibertat, segurament, no? Sí, per algunes persones sí, anava lligat a la llibertat, a l'altre anava lligat a aconseguir el que un es proposava. Són les dues possibilitats. Aristòtil, que va ser un dels primers a estudiar la felicitat, i considerava aquesta segona. Considerava que les persones que aconseguien els seus somnis eren les que eren més feliços i les que no aconseguien, no.
Si et sembla, comencem dient què és la felicitat. A veure com ho definim. Mira, diríem que la felicitat és un estat mental, per començar. És a dir, no és una cosa tangible, sinó és un estat de la ment. És una essència d'alegria, o sigui, en essència és una barreja d'alegria i de satisfacció.
Per tant, no és eufòria, sinó segurament és una cosa més de tranquil·litat, segurament, no? Sí, és quan has aconseguit una cosa, llavors estàs content, estàs satisfet perquè t'ha costat treball i estàs alegre. Diríem que en aquest moment ets feliç. Quan això es produeix d'una manera continuada en la teva vida, doncs diríem que ets una persona feliç, no? O sigui, és el que anomenaríem una persona feliç.
Com és que, o sigui, diríem que la felicitat està lligada als somnis, d'alguna manera. Però llavors com és que hi ha gent que no aconsegueix els seus somnis i és feliç? I aquí és on ve el gran problema. O sigui, tu pots ser feliç i tenir un objectiu que no estàs acomplint. Això a vegades passa, pots trobar-te una persona o pots ser una persona feliç i que no estigui aconseguint els teus somnis, però cal fer un matís aquí.
Cal diferenciar entre un somni i un desig, és una cosa molt important. Desig, per exemple, perquè, sobretot els somnis, que també s'anomenen objectius, els objectius vitals, tenen a veure amb el nostre sentit de la vida.
És una mica allò de què és el que hem vingut a fer, per què hem vingut a aquest món, totes aquestes coses. En canvi, els desitjos són coses més materials. Mentre un somni és, per exemple, ser un gran metge, un desit seria tenir un bon cotxe, per exemple. Són coses que estan a diferents nivells. I es pot aconseguir també, se suposa que es pot aconseguir la felicitat també a través d'objectes materials?
Clar, es pot aconseguir, però és una cosa més momentània. Per què? O sigui, tenir una casa preciosa o un cotxe preciós, se suposa que és una felicitat, però tu creus que no dura gaire, no?, aquesta? Clar, el problema és que quan tu tens un objecte... T'has cansat. Sí, clar, i el problema és què passa quan l'aconsegueixes, no? Jo vull tenir una casa preciosa a la muntanya o a la platja. Molt bé, doncs tu tens la casa preciosa i llavors el té següent què?
Clar, o sigui, si tu... O sigui, has d'aprendre a gaudir, no?, llavors del que et pugui donar aquests objectes. Clar, però això és totemporal, perquè clar, tu tindràs la casa, la gaudiràs durant un temps, però arribarà un moment que aquesta casa ja no t'omplirà, perquè tot allò que t'aportava... Clar, les persones sempre volem més, no?
O sigui, més, una miqueta més, el dia següent una miqueta més, no? Però clar, quan tu tens la casa a la platja, el dia següent segueixes tenint la casa a la platja, i el dia següent segueixes tenint la casa a la platja, no tens més, no? Però llavors, d'alguna manera, les persones volem alguna cosa més, llavors és quan aquí entren els desitjos, llavors, doncs aquesta casa, doncs ara l'ampliarem i farem una caseta de no sé què, i al cap d'un temps, doncs, ostres, aquí estaria molt bé que tinguéssim un gosset, no?, donant voltes per aquí...
És a dir, basar la felicitat en quant als desitjos té aquest perill, que sempre avassa més, sempre busques més, sempre vols més. En canvi, els somnis, com que la naturalesa del somni és per naturalesa inassumible, per exemple, un somni per una persona podria ser ser un gran metge. Clar, tu quan ets un gran metge, quan consideres que s'ha aconseguit el teu somni,
realment no aconsegueixes mai ser un gran metge. Llavors no pots estar tampoc pendent sempre d'això, no?, per ser feliç. Sí, perquè quan tu estàs en aquest camí, et van passant coses a la teva vida que et demostren que estàs aconseguint el teu objectiu. Per exemple, si tu vols ser un gran metge i en aquesta...
En aquest afany de ser-ho, doncs, cures un malalt d'una malalt molt complicada, aquell dia tu et sents molt feliç, no? Per què? Perquè estàs veient que estàs aconseguint allò que tu et proposes, que és ser un gran metge i salvar la gent o ajudar la gent. És a dir, aquestes petites fites que a tu et demostren que estàs aconseguint el teu somni, són les que et fan sentir feliç a tu.
En un moment com ara, que en principi sembla que laboralment és una situació molt complicada, aquest tipus de desitjos també vinculats amb la projecció laboral o professional,
pot frustrar molt de gent, no? Llavors, és a dir, si algú no pot tenir la feina que volia i n'ha de fer un altre, com ho fa per ser feliç en aquest sentit? Clar, aquí és molt important que siguem capaços de readaptar els nostres somnis, no? Clar, tu et pots plantejar ser el millor futbolista del món, no? Però potser tu arriba un dia que tens 40 anys i te'n dones compte que se t'ha passat ja l'arròs i que ja no podràs jugar al Barça, no? Per exemple, clar, és a dir, la possibilitat de readaptar aquests somnis...
a la teva realitat és una cosa bàsica, perquè si no et pots sentir frustrat, com tu deies. També hi ha un altre factor important, hem de tenir en compte que els somnis no sempre han d'anar lligats amb feina. Per exemple, un somni pot ser ser un gran pare o ser una gran mare i educar els fills de la millor manera possible. Això pot ser un gran somni per molta gent. De fet, ho és. Hi ha molta gent que avassa la seva vida en la relació amb els fills. Això no és perillós? És a dir, si el somni és ser un gran pare o una gran parella o tenir una família, pot...
pots projectar massa cap a persones, no?, en aquest sentit. Sí, en aquest sentit és molt important tenir en compte no crear una expectativa sobre aquest fill. És a dir, per exemple, no és adequat dir jo vull, o el meu somni és que el meu fill estudi una carrera universitària, o que el meu fill sigui metge, o que el meu fill sigui una cosa. No. O sigui, el teu somni ha de ser que el teu fill sigui la millor persona que sigui possible, per exemple. Però les expectatives del teu fill són les expectatives seves.
O sigui, no es tracta de carregar les teves voluntats en les voluntats del teu fill. A veure, fill o qualsevol familiar, a vegades passa amb la parella, inclús, que tens somnis, coses que vols que aconsegueixi la teva parella...
I que la teva parella en aquell moment no és la seva idea. És a dir, sempre els somnis s'han dedicat a la pròpia persona. I quan aconseguim aquests somnis nostres és quan ens sentim feliços. I si en teoria s'aconsegueix el somni de ser un gran metge per dir alguna cosa o alguna cosa així, però llavors descobreix que s'ha aconseguit el que et portes tants anys buscant, però que no acaba de ser feliç, pot passar això, no? Sí, pot passar. O això són eterns insatisfets.
Bé, a veure, pot ser que tu tinguis un somni, que t'hagis plantejat el somni amb un objectiu concret, per exemple, l'altre dia parlàvem del futbolista Vidal, no? Sí. I el cas dels esportistes és un cas molt exemplar d'aquest tema. T'ho he imaginat que un esportista, per exemple, un futbolista es marca i el meu somni és guanyar la Champions. Ja.
Clar, el dia que has guanyat la Champions, llavors què passa aquí, no? Doncs tornar a guanyar-la, o com va això, no? Perquè ja s'ha aconseguit al màxim. O sigui, el tema és que els objectius, perdona, els somnis, han de ser objectius que no es poden aconseguir mai.
Llavors mai serem feliços. Sí, perquè tu veuràs que estàs en el camí. D'acord, i això et donarà satisfaccions. Sí, el somni és com una brúixola, que et diu que vas cap al nord. Però realment, quan s'acaba la brúixola? La brúixola no s'acaba mai, tu sempre vas caminant cap allà. És com una manera d'evolucionar com a persona, per dir-ho de bona manera. El que tu deies, que un dia et descobreixes que jo no vols ser un gran metge.
Si normalment quan descobreixes una cosa d'aquestes és perquè has descobert una altra cosa que t'omple més. Clar, clar. Aleshores, deixes de ser un gran metge perquè has vist una altra cosa que t'aporta allò que abans t'aportava a ser metge, no? Pot ser que durant molts anys de la teva vida tu t'has sentit molt feliç treballant, curant la gent, per exemple. I un dia descobreixes que hi ha altres coses que t'omplen més.
Acostuma a passar en temes familiars, doncs t'omple més a estar a casa amb la teva família, a veure créixer els teus fills, i pot ser que diguis, no, doncs mira, recondiciono la meva vida i a partir d'ara el meu somni ja no serà allò que li he dedicat tantes hores que és estar a l'hospital o on sigui, sinó que ara vull dedicar-me més a estar a casa.
pots recondicionar una mica la teva vida al teu somni, i el teu somni canvia. El que no canvia, en qualsevol cas, s'acostumen a ser els valors i les motivacions personals, eh? Pot ser que... No canvia? No, aquestes es mantenen molt, molt, molt constants durant tota la vida. Si tu tenies una ànsia de salvar la gent o d'ajudar la gent, quan refoques la teva vida cap a una altra àrea, acostuma a ser per aquí, també. Potser et fas missioner a l'Àfrica, eh? Això no ho sé, això cadascú va com va, eh?
Però diguéssim que la cosa canvia Sí, sí Ara m'agradaria, si et sembla A veure Et presentaré una persona Molt bé Tu imagina't que diem Qui és la persona més feliç del món
I si l'anéssim a dibuixar, quin seria el perfil de persona més feliç del món? Per exemple, on viuria la persona més feliç del món? On viuria? On viuria? El Canadà. El Canadà, no? Un altre diria el Carib, no? Estaria bé. Doncs mira, la persona més feliç del món viu al Nepal. Ah, sí? Sí, allà, al mig de les muntanyes.
La segona pregunta seria, quina edat té la persona més feliç del món? 30. 30 anys, no? Això jove, encara pot fer coses... Amb un punt de maduresa, exacte. Ah, exacte, 30 anys. En té 61. Mira, veus. Algo més del 30. Estàvem trencant tòpics, no? Molt bé, sí, exacte. Què és home o dona?
Dona. És home, és home. L'estic dient tot de revés, eh? Exacte. Jo crec que els que ens estan escoltant, van per la teva línia, em sembla que estem feien tots aquí. La seva professió no te la preguntaré, perquè això sí que seria... Estaria bé que la... Sí. És biòleg molecular. Déu-n'hi-do. Sí, però no s'hi dedica. Ah, molt bé. Va estudiar biologia. O sigui, és la seva formació, no? Sí, no s'hi dedica. Està casat. És nascut a Nepal, per això? Sí.
No és ben nascut a Nepal, és francès. És francès. Està casat, em preguntaves. Això, sí, tu què creus? Que no? No. Està rejuntat, alguna cosa d'aquesta? No. No, res. Solter. Segurament. 61 anys, solter. O separat. O separat. Sí. Està solter. Està solter. Està solter, sí. Més, és ric...
No, suposo que no. Home, ja. Sense el presentar així, ja m'imagino que... Exacte. Doncs, resulta que és monjo. Què et sembla? Bé, no? Mira, curiós. Doncs sí, és un monjo que, evidentment, està solter, per tant, no té relacions sexuals. És un monjo budista que viu en un monestir al Nepal. D'acord. És la persona considerada més feliç del món. I per què? Quin índex hi ha que ho mesuri, això? Doncs resulta que a la Universitat de Wisconsin, ja fa un parell d'anys, vam fer un estudi
que uns científics van estudiar el cervell, el comportament de les zones internes del cervell per estudiar la felicitat de les persones. I van estudiar moltes persones diferents, els van analitzar i aquest home resulta que va trencar tots els motllos. Es veu que un 0,3% era el màxim de felicitat que ells havien estudiat
I ell tenia un 0,45, o sigui, va trencar el màxim del que s'esperava, no? És la persona... Curiós. ...més feliç del món, però, curiosament, doncs, no té relacions sexuals, viu en un monestir... Clar, no sé si tots serien feliços o tan feliços com ell en les seves condicions, no? I dependria de cadascú, imagino. És a dir, no crec que ara si tots ens fem monjos...
arribem a aquest nivell de felicitat. Tu sí, creus que sí? Jo crec que si em fes monjo no seria gaire feliç. I crec que molts de nosaltres no. Però la qüestió és, no és el fer-se monjo, no és el no tenir diners, no és el viure en una muntanya. La qüestió és aconseguir el teu somni. Ell és feliç fent el que fa. Actualment és assessor del Dalai Lama,
és una de les persones més reconegudes del budisme, és una persona que escriu llibres, és una persona que porta la vida que ell vol i és conseqüent amb els seus principis i amb les seves religions. I això fa que ell sigui una persona molt feliç. Altres persones tenim més coses, tenim més possibilitats de fer coses...
Però, en canvi, potser no estem aconseguint els somnis que ens plantegem com ell, no? I ell sí que s'hi sent realitzat, no? I ell sí que s'hi sent realitzat, exactament. És un estudi molt curiós que es va fer ara fa un parell d'anys als Estats Units.
I el que ens demostra, sobretot, és que sempre es pot ser més feliç si treballem per els nostres somnis. Jo no sé si recordaràs, ara fa uns anys va sortir una pel·lícula que es deia En busca de la felicitat. Em sona, em sona. Del Will Smith. Sí, sí que em sona. On, bàsicament, em sembla que la pel·lícula anava que ell era una persona que no tenia gaires diners i decideix fer-se broker, no?,
a Nova York i tot aquest procés de fer-se bròquer fa ser un procés molt dur hi ha una escena de la pel·lícula que està amb el seu fill i li comenta està amb el seu fill jugant a bàsquet i de cop i volta el seu fill s'enfada perquè el seu pare li diu que no vulgui ser jugador de bàsquet això de ser jugador de bàsquet és per la gent que és molt alta i per la gent que té diners i que ell no s'ho pot plantejar i el nen s'enfada i
Llavors ell reacciona davant de l'enfado del nen i li diu, no deixis que mai ningú et digui el que no pots fer. Ni tan sols jo, que era el seu pare. Si tens un somni, vés a per ell. Aquesta va ser la reflexió que va fer. I és una reflexió molt interessant, perquè moltes vegades ens oblidem de quins són els nostres somnis. Hi ha molta gent que si ara ens està escoltant i pensa, quin és el meu somni? Potser està dient, ostres, que no ho sé, jo no en tinc cap de somni.
És que a vegades s'oblida, no? Sí, sí. Exacte. Potser teníem alguna cosa i hem canviat d'idea, després creus que t'has equivocat, no? Suposo que... I també estem molt coaccionats, suposo, per l'entorn, pel que pugui, per invançar els altres de doblegat. Exacte. Moltes vegades ens deixem portar per les circumstàncies...
i renunciem una mica a aquests somnis que són els que ens fan feliços de veritat, no? Llavors ens deixem enganxar per als desitjos que ens porten a tenir coses, cada cop tenim cotxes més bons, cada cop tenim mòbils que fan més coses estranyes, ordinadors més ràpids i més lleugers i més tot això, però i els nostres somnis on són? No ens han quedat, no? Estan en un bagul allà al fons de l'armari, doncs esperant que algun dia els recuperem, suposo, no?
Doncs, d'alguna manera, avui ens hem acusat una mica d'aquesta recepta de la felicitat. No sé si encara tens algun apunt més, Francesc. Com a principi crec que hem tingut moltes pautes. Exacte, hem conegut també l'home més feliç del món. I hem après una mica què cal fer per intentar ser feliços. Gràcies, Francesc. Molt bé. I que vagi molt bé. Fins dilluns que ve. Fins dilluns. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
She came from Greece, she had a thirst for knowledge. She studied sculpture at St. Martins College. That's where I caught her eye. She told me that the tap was loaded. I said, my case left from a Coca-Cola. She said, fine.
Fins demà!
I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling. Are you sure?
But she didn't understand. She just smiled and held my hand.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Especial on him. I think it's all such a laugh. Yeah. I think Jim's face of grace will come out in the bath. You will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist and they burn so bright whilst you can only wonder why
Fins demà!
Fins demà!
Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Quatre minuts i arribem en punt a la una del migdia. Tanquem, per tant, el Just a la Fusta d'avui, dilluns 6 de maig. I tornarem demà des de les 10 i fins a la una. Ara us recordem que podeu consultar també qualsevol contingut del Just a la Fusta a través del podcast de Ràdio d'Esvern, que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. I us deixem amb les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno i l'informatiu migdia. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno als serveis informatius, el Carles René de Rius...
A la previsió del temps avui hem parlat també amb Xavier Moratones de l'empresa L'U2 aquest divendres, fan una activitat de jocs de taula a l'escriva de Sant Just i també hem fet tertúlia amb la Carme Amador, el Josep Coderc, el Jaume Jalabert i el Vicenç Riera també hem fet la cuina amb la Carme Amador i en aquesta última hora hem tingut temps també per parlar de coaching amb el Francesc Orbella i del Centre d'Estudios Sant Justencs amb la Maria Quintana. Us ha parlat Carme Berdoi i tornem demà
Com sempre, a partir de les 10. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dilluns. Ara els deixem amb els Antoni Afon i una cançó del seu Lamparetas, Isabergs i Geisers. Que vagi bé. Bon dilluns. Lamparetas
com segles de glaceres solitàries, cavallant mil·límetres cap als oceans.
Molt abans que habitàssim la terra els éssers humans. No hi havia ningú per mirar-les, només prostacis i algues. Jo l'anyor, com el titànic, com si m'haguessin talletes. Colons, mil elefants en estampida, ja se m'enduen sa vida.
Som davant les portes de l'infern, és igual la mà infinita navellant de dins la fusta. Som a les portes de l'infern per tu i tens plans de futur. Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries, navellant mil·límetres cap als oceans, un piano taient.
que se'm paira estet. Era tonta i rosseta, segons se lot, se Joleta. Som davant ses portes de l'infern, plataformes de petroli amb diàmetres enormes. Som a ses portes de l'infern perdut i tenc plans de futur.
Som davant les portes de l'infern, rodejat de flamarades molt amunt dins les ombres. Som les portes de l'infern per tu i tens plans de futur.