Notícies en xarxa.
Un programa carregat de coses. Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno.
entrevistarem el Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, perquè aquest divendres inauguren de forma oficial la seva nova seu ubicada a les escoles. Una inauguració, per cert, que portarà com a convidat Albert Sales, que és activista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, i parlarem amb ell a través del telèfon, això sí, a partir de les 11.10, per parlar d'aquesta conferència que fa divendres, sota el títol, després del 15M, i ara què?
A dos quart de dotze, tertúlia esportiva, amb el Carles Dernandes i Rius, l'Enric Riba, l'Emilió Escazóquio i els Sebas Elias, després que ahir el Barça va jugar contra la Reial Societat. I a la tercera hora del programa, tindrem la recepta de cuina del restaurant Alniu. Avui, un dia més, aquesta setmana, recordem que estem sentint
Les recetes que ens sugereixen des d'aquest restaurant de Sant Just. I també tindrem el Sebas Elias, que ens parlarà de política. Avui farem un repàs de l'actualitat general de la setmana i també parlarem del sistema electoral d'Alemanya, bastant diferent del d'aquí. I parlarem d'actualitat de l'Ateneu. Farem, com cada dimecres, amb el president de l'entitat, Albert Macià.
Tot plegat a partir d'ara i fins a la 1 al migdia. Salutem l'Andrea. Bona nit.
Per parlar de l'actualitat del municipi. Comencem parlant del ple municipal, per exemple. El ple municipal del mes de setembre es celebrarà demà dijous. És el primer ple després de les vacances d'estiu. I, entre altres coses, preveu aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just al pacte nacional pel dret a decidir. La sessió tractarà una moció presentada per PSC iniciativa, Junts per Sant Just i CIU, per aderir-se al pacte.
que segurament tiraran davant perquè compten amb el suport necessari dels regidors i regidores. L'emoció es debatrà al final del ple i, evidentment, PP i via democràtica hauran de decidir el seu vot. El ple es farà, com dèiem, demà i l'ordre del dia, a banda d'aquest, compta amb 10 punts en el torn de precs i preguntes. Un dels temes que es debatrà és l'aprovació del plec de clàusules administratives
per la concessió d'un equipament esportiu a una parcela de Mas Llull i es determinaran també els festius locals de l'any 2014 al nostre municipi. La sessió és oberta a tothom i es farà demà a la sala de plens de l'Ajuntament a les 7 de la tarda i, òbviament, escriurem els precs i preguntes de tothom, tant de regidors i regidores com del públic que hi assisteixi.
Perfecte, doncs això d'una banda, més qüestions, parlem també de més qüestions d'actualitat documentada amb Fa Nostra on aquest divendres s'inaugura el Local de Sant Just Solidari. Exacte, i avui en parlarem ampliament al programa. Serà aquest divendres, com deies, a les vuit del vespre al nou Local de Sant Just Solidari a l'edifici de les escoles i el sociòleg Albert Salas serà el convidat d'aquesta acta d'inauguració del Local. Salas és activista social
i professor de Sociologia de l'Universitat Pompeu Fabra i parlarà de la transcendència dels nous moviments socials al món, com ara el 15M. Després de la ponència s'oferirà un refrigeri i també actuarà als alumnes dels tallers de música. Si voleu assistir-hi serà aquest divendres, com dèiem, a la nova seu de Sant Joan Solidari a l'adeficit de les escoles a les vuit del vespre. Tothom està convidat.
Perfecte, doncs en parlarem també, com dèiem, avui a 3.11 i també a les 11.10. I acabem parlant d'educació en edat molt infantil, molt matura, no? Sí, sí, els primers mesos i els primers anys de vida parlem de l'espai nadó i l'espai familiar de l'Escola Bressol Municipal Marrex, que es consoliden. Tots dos espais funcionen al centre des de fa anys i aquest curs està gairebé al límit de famílies inscrites. El màxim per grup és 12 famílies i, si n'hi ha quatre més, ja s'obriria un segon grup.
Els dos espais segueixen donant suport a les famílies que acaben de tenir un fill o filla o que volen compartir experiències amb altres pares i mares. L'Espai Nador és un servei adreçat a nadons i els seus pares i mares o als adults de referència que en tenen cura. Un espai per compartir experiències amb altres famílies que estan en la mateixa situació després de l'arribada del primer fill. Es fa un dia a la setmana, els dijous al matí, durant dues hores i participar-hi costa a prop de 24 euros. I, d'altra banda, l'espai familiar està pensat per nens i nenes d'entre un i tres anys
i els seus pares i mares perquè tots aprenguin a relacionar-se entre ells i entrarà la resta de famílies. L'espai familiar es reuneix els dilluns i dimecres al matí durant dues hores i mitja però com dèiem si hi ha més demanda es podria obrir en aquest cas un nou grup de tardes als dimarts i dijous i si voleu participar-hi costa uns 38 euros i també destaquem que les inscripcions per participar d'aquests dos espais no estan cap mai per tant les famílies s'hi poden apuntar quan vulguin.
Molt bé, Andrea. Doncs perfecte. No podem tornar a sentir més notícies. Com sempre, bulletins horaris i a la una els senyors notícies. Edició migdia. Fins ara. Ara ens n'anem avui amb la Maria Coma, que ahir justament va publicar a través de la seva web, que és mariacoma.com, tres cançons noves, presenta nou disc ara a l'octubre i de moment doncs en té tres. Aquesta es titula, si no m'equivoco, Abismes.
i la podem veure, per exemple, a Badalona el 10 d'octubre, a Girona l'11 d'octubre o a Sant Saloni el 19 d'octubre. Barcelona hi serà cap al novembre. Endavant.
Em pensaria aquí si tot per ells m'asfixiaria.
I ara tampoc ho veig ens clar. Tots els morrois t'aniran girant. La planta d'avísme és pressa.
L'empreu...
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Atomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés o cinema.
50 anys del Concil Batica II. Veus de la parròquia repassa en aquest curs 2013-2014 d'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església catòlica.
i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la parròquia estan amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. 60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Ilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció.
Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sejús d'Esver, darrere el Mercat. Passant 5 minuts d'un quart d'onze, tornem a ser l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de la notícia principal del dia. Avui, la notícia principal de tots els rotatius és el Barça, el resultat del partit d'ahir.
i per no parlar únicament d'això, perquè també acabaríem amb molt d'hora, parlarem de la notícia principal cada diari. El punt avui, per exemple, ens diu que la llum s'apuja un 61% en només 6 anys. A l'octubre la factura ja ha augmentat un 11% des del gener i diu també que, malgrat els augments, el dèficit de tarifa supera als 26.000 milions. És una de les notícies econòmiques del dia que només recull el punt avui emportada
D'altra banda, el diari Ara ens diu que Rajoy i Fabra no retallen la paga extra. Els governs espanyol i guarencià no aplicaran aquesta mesura d'estalvi. La Generalitat concentra els ajustos en política social i ajudar l'empresa. Això pel que fa a les finances públiques. D'altra banda, l'Avanguardia ens diu que durant Transmet a Rajoy cala consultar és la solució. El líder d'Unió proposa al PP i al PSOE que es pregunti per un nou estatus per Catalunya.
i el debat de política general del Parlament d'avui buscant més recolzament el dret a decidir. I acabem amb dos apunts al periòdico. D'una banda, de la vuitena reparació del rei, aquest és el titular, Joan Carles torna a passar pel quiròfan a Madrid. És una notícia que recullen només alguns diaris en portada. El rei supera amb èxit l'operació per substituir rei la protes i denyada. El govern descarta ara ràgula les funcions del príncep
I l'altra notícia que ha destacat el Perídico i que voldria destacar és clam a favor de la llibertat de Marc Marginedes. Companys de professió, associacions, ONGs i institucions mostren la seva solidaritat amb una concentració que es va fer ahir a la tarda davant de la seu del Perídico i que en principi es repetiria cada dimarts fins que s'alliberi. I ho veiem en fotografia de portada, per cert.
Doncs és el que ens expliquen avui els diaris d'avui dimecres, 25 de setembre, al 324.cat ja ens obre a parlar del Depart de Política General i que demà es vol sumar al màxim consens per la consulta en front del NO de Madrid. Rajoy descarta que ningú li pregunti per Catalunya a l'ONU perquè és un tema intern d'Espanya i respecte al rei se'ns diu que l'haurem de tornar a operar d'aquí a dos mesos.
i pel que fa al Barça se'ns diu balsambla o grana contra la reial societat. Del davant de l'Ara.cat ens diu que el PSC es valdrà de Duran i Lleida per erosionar el pacte siu-esquerra. Els acords del debat de l'any passat marquen el rum i encara un apunt més, verd, bolblín del castellà com a llengua vehicular a les aules són els principals apunts de les portades dels diaris d'avui.
Ja ens fixem ara en apunts internacionals que també tenim a la premsa diària d'avui, Andrea. Doncs a l'avantguàrdia trobem un titular que diu Obama estelama a l'Iran. Això és pel que fa a la 68è Assemblea General de les Nacions Unides. Ens diu que la diplomàcia dels Estats Units no aconsegueix la conciliació entre els dos presidents.
amb una fotografia. En veiem, de fet, amb una fotografia a Barack Obama, no amb el president de l'Iran, sinó amb el secretari general de les Nacions Unides, en Ban Ki-moon, brindant per l'èxit d'aquesta assemblea. Diu també que Obama demana proves transparents que Iran no està buscant l'arma nuclear. I un altre tema que m'agradaria destacar és el balance que s'ha fet de l'assalt de Kenya de fa uns quants dies,
diu que hem humiliat i derrotat els nostres agressors, afirma Ken Yata, que és el president de Kènia, que fa balanç d'aquest atac, 72 morts i 11 terroristes detinguts. I una punt més, la SAP desmanteix que en el grup estigués la britànica vidua blanca dels atemptats de Londres.
Una notícia terrorífica. De fet, no sé si has pogut veure algunes de les imatges, però realment... Jo vaig veure una galeria el dissabte, em sembla que era així, que vaig veure un enllaç a través de no sé quina altra pàgina, potser Internacional, però posava bastant de pill de gallina i feia esgarrifar-s'hi. Pensava que realment les imatges potser fins i tot eren excessives, eh? M'imagino que és l'escarregant dels morts a un centre comercial. No és poca cosa, Nairobi. Tremendo.
Més qüestions ara ens posem nostàlgics i mirem les portades dels altres 25 de setembre. Per exemple, el de 1993, se'ns deia que Maragall i Carles demanaven respecte pel català. Era el tema principal de la portada d'aquest 25 de setembre del 93, que era un dissabte.
Per tant, ens parla de l'alcalde en aquell moment de Barcelona, Pasqual Maragall, i també de l'arquebisbe de Barcelona que havien coincidit durant un dels actes de Mercè en presència dels Reis i que feien una crida a favor de la convivència i la tolerància. I també se'ns deia que hi hauria vacances fiscals per les empreses de nova creació amb menys de 20 empleats.
L'atura havia crescut l'any 93 i augmentaria encara més el 94, des del que se'ns avisava en aquesta portada del 25 de setembre. D'altra banda, el 25 de setembre del 98, ara fa 15 anys, el tema principal passava per la política. Pujol considerava que la trevadeta podia ser irreversible. El president advocava per explorar fons totes les possibilitats i les perspectives reals de diàleg i negociació. I la imatge de la portada era l'urrit que havia actuat a Barcelona la marçet del 98.
Déu-n'hi-do. Iran, que suprimia la recompensa per la mort de l'escriptor Salman Rushdie. Fa 10 anys, el tema principal, com passa molts dies de les portades de l'any 2003, passava per actualitats internacionals, Roder reparava la ruptura als Estats Units, el conseller proposava a Buix que Alemanya entrenés la policia a Dirac sense enviar tropes,
D'altra banda, augmentava la preocupació per la salut precària del papa, en aquell moment encara Joan Pau II, i Interpol havia informat al 98 d'Espanya que King era una agressió sexual, un tema que ja fa dies que va apareixent també a les portades d'ara fa 10 anys. Acabem amb la porta del 25 de setembre del 2008, la porta de la vanguardia. Se'ns deia que l'assetjament a Batassuna s'estenia a França, detinguts 14 líders a Betzales. La fotografia, però, és de la plaça Sant Jaume plena a Bassà,
al moment en què ballaven els gegants i vi els castells a motiu de les festes de la Mercè. I encara una punt més, crec que Finlàndia sometia judici després de la massacre de l'institut. Són els temes més destacats d'ara fa uns quants anys, un 25 de setembre, tornem a la premsa d'avui per fixar-nos en les contraportades, Andrea. Comencem a parlar del diari Ara on llegim intromissió ciutadana.
És l'article de Josep Ramoneda. Avui el primer article es titula Clarificar. Diu que durant Lleida, que feia temps que s'oferia pels despatxos, ha sortit de l'armari com a líder de la dreta, ni secessionista ni sotmesa. Després d'uns mesos en què l'independentisme ha acaparat l'escena política, les opcions contràries al procés sobiranista semblen decidides a fer política. D'altra banda, el segon article es diu Confondre i diu Rajoy a The Wall Street Journal que la idea de separar Catalunya d'Espanya va contra l'evolució natural del món.
que no consisteix a aixecar fronteres, sinó tot el contrari. El fet és que des de la caiguda del mur de Berlín, d'estats nous n'han sorgit molts i els vells han construït nous murs. I per últim, a educar, 5 anys després de l'esfondrament de l'Eman Brothers i de les aparatoses promeses de reforma del capitalisme per part de campions de la frivolitat com Nicola Sarkozy, el panorama és desolador. Entre altres coses, el capitalisme financer segueix imposant la seva llei,
les desigualtats creixen, la democràcia i la vida de les persones es van degradant, també com l'economia i la convivència, i els economistes avisen que ja tornen a estar en dansa les males pràctiques bancàries que van dur al desastre. Déu-n'hi-do, doncs avui aquest article interessant per estar una mica el dia del plegat. Ara ens anem al punt avui on llegim que les dones són millors líders en temps de crisi. Ho diu Laura Sánchez, que és presidenta de l'Associació d'Empresàries i Directives Funde, nascuda a Lleida fa 7 anys,
Un cop l'any premien les millors empresàries i directives del país en aquests premis que porten el mateix nom, premis Funde. Es va crear aquesta associació de dones directives, diu, per la senzilla raó que encara hi ha molta diferència entre dones i homes en l'àmbit directiu i empresarial. Quan es va crear Funde, les dones només eren un 2% dels càrrecs de responsabilitat de les empreses. Ara això ha crescut fins a prop d'un 10%.
Diu que som molt lluny de la plena equiparació, diu que la diferència és abismal i el que volem des de Funde és potencial missatge que tant bon resultat pot donar al capdavant d'una empresa o d'una urbanització una dona com un home. I acaba dient que potser els nostres nets viuran en una societat on homes i dones manaran en igualtat.
Doncs interessant també aquesta entrevista d'avui. Passem ara cap a l'Avanguardia, on llegim el següent titular, que és que també subastem la caca de dinosaure fucilitzada. Atenció. Sí, ara amb aquestes dues contraportades que ens queden ens posarem una mica escatològiques. A l'Avanguardia, en aquest cas, entrevisten David Lindley, que és vascomte, nebot d'Isabel Sagona i president de Christie's als Estats Units. Ai, als Estats Units, sí. Amb aquesta casada de subastes.
Diu que la peça més singular que s'ha subestat, que ell mateix ha subestat, és aquesta. Subestem fòsils de caca de dinosaure. I diu que també una altra peça és l'ala darrere d'un concord o una columna amb una estatua de Venus o només visible amb un microscopi. Diu que aquesta columna és un cabell humà. Imàquines del milió, pinballs, diu que fascinen els meus fills.
i explica que l'Inlay planeja l'imminent instal·lació de Cristis a Xangai a Bombay amb Leopoldo Rodés, que és conseller de la firma, que li presenta aquesta iniciativa al Caixa Fòrum. I aquí acabem ara amb el periódico que ens diu que qui fa pudor de suor de cavall com el Cirque, on ens parlen del Club de Polo de Barcelona
del món de l'hípica en general és una mena de metàfora. Avui el periódico agent corrent entrevista Toni Sobirana que amb pocs recursos aquest genet i entrenador de salts al Real Club de Polo ha aconseguit relacionar-se amb l'elit de l'hípica. Va començar a fer classes de salt al Real Club de Polo de Barcelona als 18 anys i aquí segueix amb 47, diu, i en sap tant de cavalls que quan en surt algun de difícil li donen a ell perquè l'entreni.
Parlen de tota aquesta lit que es concentra al voltant del món del polo, diu, aquests dies, que se celebrarà el concurs de salts, demà comença el polo, i per primera vegada coincideix amb la final de la Copa de les Nacions, que és com la Champions de l'Hípica, diu, no hi participaré perquè no puc permetre'm el cavall que m'agradaria. Per tant, aquests dies es concentraran a Barcelona, diu, reunió de rics famosos i sheiks àrabs, que hi haurà aquests dies per aquí,
Vostè ja ha d'estar acostumat? Sí, la gent que competeix al polo fa grans sacrificis per la seva afició. Xoca en un esport d'elit, però en realitat aquí sempre fa pudor de suor, està tot cobert de pols, i fa pudor de caca de cavall, com el circ, d'aquí al titular. Molt bé, doncs és el que podem llegir avui al periòdico.
I la notícia curiosa del dia d'avui passa per un Robinson Crusoe amb internet en una illa deserta. És l'empresari francès Gaultier-Tolemont que es posa a la pell d'un Robinson Crusoe actual per passar 40 dies, no tant, en una illa deserta indonèsia. Diu, però, que haurà de pescar per menjar, recollir aigua de pluja per beure i demostrar que tot i aquestes dures condicions pot dirigir la seva empresa a distància amb l'ajuda d'internet.
Diu que són una petita societat de nou persones, totes motivades amb aquest projecte, volen demostrar que amb les noves tecnologies i les energies renovables és possible viure d'una altra manera i preservar el medi ambient i un dels objectius és promoure la telefeina i per això volen intentar demostrar d'aquesta manera extrema. Diu que quan torni analitzaran l'experiència i s'organitzaran per a cadascú pugui treballar almenys un cop per setmana des de casa. No caldrà anar a l'illa deserta. Veurem com evoluciona tot plegat.
Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Adéu, bon dia.
Passant 3 minuts, ara fem un cop d'ull a l'interior dels diaris i ens fixem en diferents qüestions que ocupen la premsa d'avui dimecres.
Comencem per una entrevista que llegim avui al Punt Avui a Roger Alvinyana, secretari d'Efers Exterior i de la Unió Europea del Govern de la Generalitat, que diu que Catalunya no quedarà aïllada en el mapa europeu. Diu que, com que Catalunya hagi fet el seu camí, la correlació de forces internacional canviarà absolutament. També diu que vallem amb preocupació profundes contradiccions dins de la Unió Europea sobre la pertinença
i que el govern n'informa però mai no ha demanat a ningú cap pronunciament respecte del procés. També acaba dient que amb les noves lleis l'estat fa una lectura expansiva i invasiva de les competències en acció exterior. Una entrevista a doble pàgina, Roger Elvinyana, que podem llegir al punt avui.
Passem ara a les pàgines internacionals, en aquest cas de la Vanguardia, per llegir un article que se'ns publica avui sota el títol de la paraula contra el Kalashnikov. Se'ns parla de l'escriptor Jueu Marekhalter i un grup d'imams francesos que van a Roma a boca davant del papa pel diàleg i la pau. El firma l'article Lluís Urià, el corresponsal de París per la Vanguardia,
diu que els imams demanaran al papa que impulsi la reconciliació de cristians i musulmans, que el mateix grup ja havia viatjat a Israel a finals del 2012 després dels atemptats de Mohamed Mera. El seu lema és, quan es vol es pot, és un lema que ha guiat i continua guiant la llarga vida de l'escriptor francès d'origen polonès Marek Halt. És professor, pintor i editor, és aquest jueu del ghetto de Varsovia, com ell mateix es defineix, ha estat en tots els combats a favor de la pau, particularment a l'Orient Mitjà,
i pel diàleg entre religions, així com en la lluita contra el racisme i l'antisemitisme. És també cofundador d'ACCIÓ CONTRA LA FAM i de SOS RACISME, i als seus 77 anys la causa que concentra avui les seves energies, segons llegim en aquest article, és l'aproximació entre els jueus, cristians i musulmans. Podem llegir aquesta paraula contra la Kalashnikov avui a les pàgines internacionals de l'avantguàrdia.
I en clau de conflicte arran del segresta síria de l'enviat espacial del periòdico, avui li deia que en també tres pàgines a parlar-ne de tot plegat, i hi ha un article d'anàlisi que designa Francisco Javier Sancho Mas, que és periodista irresponsable d'informació de Metges Sense Fronteres, que el titula Metges Periodistes i un cafè calent. Diu que ningú els envia la força a anar-hi, però són allà treballant on hi ha manes. Es diu que Marc Marginedes, que el coneix o sap, és dels periodistes que miren de cara als ulls de qui li parla.
Escolta, mastega i escriu immediatament. Malgrat haver viscut l'horror de diversos conflictes, encara obre els ulls com el que es desperta de sobte i arrufa el nas. Es lamenta, somriu, s'involucra i et deixa veure la seva sensació d'espant, de tristesa, de fascinació i de ràbia.
I diu també que la guerra sempre ens deixa ferides i no disminueix mai la por que sentim davant d'ella. Al conflicte sidial vivim una especial intensitat entre la frustració i les petites i grans esperances, totes dues al mateix temps, constantment. Marc Marginedes diu que és un bon amic de Metges Sense Fronteres, que s'han trobat en diferents contextos.
i que ell també s'ha implicat en l'ajuda a títol personal. Un article que llegim al periódic oren dels segrets d'aquest periodista a Síria.
I acabem aquest recull de premsa amb l'article de Xavier Bosca el dia ara arran del partit del Barça d'ahir, el titula el superdotat, i comença dient que les comparacions les perdrem totes sempre amb guardiola. El vaticini del títol està batint al tata, tant se val que els resultats l'acompanyin, la nostàlgia ens durà sempre a enyorar el futbol del 2009 al 2006 a Madrid, el 5-0 a l'Estadi i la final contra el United a Wembley sota el mosaic que millor ens ha decidit mai.
i la futbol, però Guardiola ja no hi és. Va decidir plegar, va fer un any sabàtic i va fitxar pel Bayern de Múnich. Continua dient això i llavors que ni és l'entrenador de la Barça ni ho serà mai més. Per tant, elogiem-lo, venerem-lo, recordem-lo, portem-li flors al pedestal, però o ens adaptem als nous temps a la plantilla i a l'entrenador actual o acabarem suïcidant-nos penjats en el record. La companyació serà la soga i l'estil el partex.
Ens continua parlant de Guardiola i també diu que Tata està batint aquests vaticini i diu que acaba dient que de tant en tant no li estranya que es buidés Guardiola, diu que siguem justos però hi deixem que Martino, un entrenador lògic llest amb grans coneixements futbolístics i fidells de l'estil de Tata del Barça, tingui temps d'omplir-se abans de matar-lo, perquè Valderes et diuen les quantes Gardeles a la Quinta Forca.
Un bon article de Xavi Bosch avui sobre aquest debat que s'ha obert aquests dies abans dels dubtes de l'estil del Barça. I ens fixem ara com ens expliquen les portades dels diaris d'avui aquesta victòria d'ahir. Per exemple, el diari ara titula que el Barça tanca el debat. El periódico que el Barça es passeja amb la reial societat.
i la vanguardia que el Barça de sempre goleja a la reial societat. També, al punt avui, dic que el millor Barça convenç golejant la reial, per tant, tots plegats també donen per semi-tancats, i més no, aquest debat que havia paregut els últims dies. L'esport ens diu màgics, parlant-nos també d'aquesta victòria d'ahir, i el món deportivo diu exhibició. I per tancar, us destaquem la portada del nou esportiu que titula amb estil.
Aquests són alguns dels apunts de la premsa d'avui, els temes més destacats d'avui dimecres 25 de setembre. De seguida, parlem del temps.
5 minuts i 3 quarts d'11 del matí
És moment de fer la previsió del temps de cara als pròxims dies i per això saludem el Carles Hernández de Ríos. Bon dia Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Bé, avui sembla que han marxat aquests núvols que t'havíem de tenir ahir, no? Hi són, eh? I són el que passa, que es va movent així, molt capriciosament. Podríem tornar, o sigui, els tenim presents i mirem una miqueta cap al garraf, veiem també que hi ha forces núvols a l'altre cantó del garraf.
També mirant cap a l'horitzó darrere de la serrala de litoral, també teníem alguns núvols. Avui poden aparèixer i poden desaparèixer. I el que dèiem ahir, que si apareixen les temperatures són una miqueta més curtes i si no hi són, doncs el termòmetre s'enfila amb una mica més de facilitat. Aquesta nit ja han estat presents i la mínima no ha baixat tant com altres dies. Estàvem al voltant dels 16-17 graus. Com que hem tingut núvols durant la nit, s'ha mantingut la temperatura i avui hem baixat fins als 18 i mig, gairebé 19 graus aquí a Sant Just. O sigui que la temperatura ha estat més alta, fruit d'aquests núvols, que fan una miqueta el que volen.
Com dius tu, avui és un dia una miqueta més assolellat, el sol fa més acte de presència, això fa que avui ara ja estiguem gairebé a 23 graus, cosa que hi està amb el voltant dels 20, 21, o sigui que en funció del sol anem variant amb aquesta situació.
La notícia d'altra banda avui és el fet que l'anticicló comença a debilitar-se, comença a perdre força i això afavoreix una depressió molt potent que hi ha a l'Atlàntic que pugui començar a entrar cap a la península ibèrica. Aquesta depressió tampoc no està massa clar que hagi d'afectar Catalunya d'una manera destacable de cara als propers dies, però sí que és cert que el que tindrem és una mica més de variabilitat i després a finals de setmana una mica de baixada de les temperatures.
Avui dimitres aquesta mateixa situació. Demà sembla que el sol també podria fer acte de presència. En unes temperatures que demà arribarien al seu màxim. Si avui podem arribar als 26, perquè el sol fa més acte de presència, demà es podria arribar fins i tot als 27. Molta diferència entre la nit i el dia pel que fa a temperatures. I aquests 27 graus seria la màxima d'aquesta setmana.
A part dels núvols baixos que hi puguem tenir, tindrem també núvols alts, frit d'aquest front que intenta arribar a Catalunya. Sobretot entre dijous i sobretot divendres, el que tindrem ja és algunes tempestes cap al Pirineu Aragonès, que també podrien arribar cap al Pirineu de Lleida. A les comarques de ponent, potser també podria caure alguna precipitació, sobretot al ponent de Lleida.
I de cara al dissabte i al diumenge seran dos dies variables, no ha de fer un sol espectacular. De moment no s'esperen pluges, hi ha uns mapes que ens indiquen que potser diumenge al matí, alguns d'aquests núvols amb el pas d'un front que ja estaria completament desfet, doncs podria haver alguna precipitació diumenge al matí. D'altra banda, les temperatures, un cop passi aquest dijous calorós o càlid podríem dir, començaran a baixar i al cap de setmana seran bastant més baixes, o sigui que parlaríem de valors del 23, 24 graus al cap de setmana coincidint amb el pas d'aquest front.
que encara no ho sabem. Demà i demà passat arribarem a confirmar què passarà a aquest front quan arribi a Catalunya. Sí que afectarà d'una manera destacada el que és la península ibèrica, sobretot la zona del Golf de Cadis. Allà sí que s'esperen moltes precipitacions, però quan arribi a Catalunya sembla que arriba desfet. Molt bé. Doncs anirem acabant d'actualitzar aquests dies. Gràcies, Carles. Molt bon dia. Fins ara.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem.
50 anys del concili Baticà II. Veus de la parròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església catòrica i es planteja què en queda
després de mig segle de la seva celebració. Veus de la parròquia estan amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Estem escoltant just a la fusta.
Passa un minut de tres quarts d'onze, a aquesta hora parlem de Sant Just Solidari perquè inaugurarà l'entitat aquest divendres la seva seu de forma oficial. Hi haurà també el sociòleg Albert Sales com a convidat i avui en volem parlar però, primer de tot, amb el president de Sant Just Solidari, Lluís Casals, molt bon dia. Hola, molt bon dia. És aquesta inauguració que es fa de manera oficial, però de fet ja fa alguns mesos que esteu en aquest nou local. Com esteu? Esteu contents de com us estan anant en aquest nou local?
Bé, és una experiència magnífica perquè el local ofereix unes possibilitats incomparables amb la on estàvem abans. És un local que ve de gust d'anar-hi i això pel voluntariat, és molt important, nou, amb llum, magnífic, estem molt contents. De fet, dieu que tot és una mica millor, per tant, us va millor també l'hora de treballar, suposo. Sí, sí, de fet, sembla que no, la feina de Senyor Solidari
en un tant per cent molt important es fa a casa, no? Però al lloc local fa que la gent li vingui de gust anar-hi. I llavors es produeixen més encontres entre les persones voluntàries que treballen. I és un gust, de moment, no? Per tant, tot ajuda, no? Suposo, llavors. Sí, arribes allà i hi ha gent que està fent una reunió, hi ha un company que ens porta, un voluntari que porta la comptabilitat, està a l'ordinador fent les seves coses, és magnífic. I a més hi ha
una exposició permanent d'artesania dels llocs on treballem i és molt agradable. És a dir que també com que esteu situats en aquest local que és les escoles on també hi ha altres entitats i també hi ha aquesta exposició suposo que potser us dóna més visibilitat també. És correcte, a més el lloc en el qual estem que dóna el carrer Montserrat es veu des de fora i com que les escoles són un lloc de molt de trànsit per a l'escola d'adults, pels cursos de català, pels tallers de música, la gent que entra i surt
veu la nostra entitat i que està allà. Heu notat que hi ha més gent que s'interessa, que us pregunta o alguna cosa d'aquest estil? Sí, sí, sí. Hi ha més afluència de gent que ve a preguntar, que a vegades no podem donar resposta a totes les expectatives de gent que li agradaria, doncs perquè tampoc la feina en projectes, la feina de treballar en projectes de cooperació al desenvolupament, no és una feina que generi voluntariat que puguis donar feina immediata a la gent que vulgui col·laborar, no?
És una cosa que requereix l'aprenentatge i a poc a poc estem oberts a treballar amb tothom. Ara comencem aquest curs escolar. Ja sé que a les entitats normalment funcioneu més de manera anual, moltes vegades que no en aquest sentit de cursos, però de tota manera sí que el setembre és un moment de començar o de recomançar d'alguna manera com encareu els propers mesos.
Bé, amb il·lusió, estem mirant, és un moment, aquesta entrada local, és un moment que hem fet com una mica d'aturada, no?, que des de fa més de 20 anys mai haguéssim somiat on som ara, no? Llavors és un moment de mirar enrere, de mirar la nostra trajectòria, de mirar el que hem fet, de mirar la transformació que s'ha produït en els territoris que treballem, sobretot en el territori nostre, si en malament, que m'ho apré una frase,
molt important que deia gent de Camoapa, no ens podíem imaginar el nostre poble sense Sant Just Solidari, sense la profunda transformació que ha significat per la societat de Camoapa l'agermanament amb Sant Just Solidari. Veure aquest camí utòpic en el qual estem embarcats, que hem anat aprenent la mida que hem anat caminant, que és com un territori del nord es pot agermanar amb un territori del sud,
i produir una transformació. La nostra il·lusió és que d'aquí uns quants anys més poguéssim escriure aquesta experiència perquè altra gent del nord amb sentiments de solidaritat pugui, si més no, veure la nostra traïtòria per intuir camins en els quals puguin seguir traïtòries similars.
I en un moment com l'actual en què és una mica més difícil la situació social aquí mateix, és difícil o és més complicat que es continuïn ja no mantenint sinó començant nous camins de germanament en altres països? Vull dir, la gent està més pendent del que passa aquí que del que pugui passar en altres llocs? O al revés, o hi ha més sentiment de solidaritat? No, és obvi que estem passant una situació dramàtica pel que fa a la cooperació, al desenvolupament.
La nostra entitat és una entitat típica, és una entitat que pot resistir bé aquesta arribada, aquest tsunami, que hi ha hagut perquè no tenim despeses pàctiques, tenim molt poques despeses fixes. Actualment, a Senjus Solidari no hi ha cap persona amb sou. Som un equip de al voltant de 30 persones actives. Volontaris directament. Volontaris amb diferents responsabilitats i que fan funcionar tota la maquinària de l'entitat.
Bé, hi ha un sou, però és una persona que està a Nicaragua, que fa molts anys que treballa per nosaltres, un empleat de l'entitat. Però clar, un sou de Nicaragua no és el mateix que un sou de Sant Just. I això fa que nosaltres puguem anar resistint i també amb una bona relació amb els nostres socis, que són un dels finançadors, socis i socies, i amb el nostre finançador principal, que és l'Ajuntament de Sant Just.
I quins projectes teniu ara en marxa o a punt de començar si més no? Bé, nosaltres, en guany que tingui una protecció econòmica, a Nicaragua, tenim vacunacions, que és un projecte que dura fa molts anys i que es fa juntament amb el Ministeri de Salut i l'Organització Mundial de la Salut, que s'arriba a tots els infants de Camoapa, estem parlant d'un territori molt gran, molt més gran que Sant Just.
i el centre d'envolupament infantil, que és una mica el nostre primer gran projecte, que va ser l'inici, que li tenim un carinyo molt especial, que és gairebé 100 nens.
El projecte de beques, hi ha un treball que vosaltres coneixeu bé, conjunt amb Ràdio Camoapa, la casa de Mohair. I com a projectes nous en guany Camoapa hi ha dos projectes molt interessants. Un és de continuïtat, que es refereix a l'hospital que va ser el nostre gran projecte fins ara.
que l'hospital ha produït una transformació exponencial en la sanitat i amb l'ànim de la gent. Quan la gent veu que allà on viu el tema de la salut el té enfocat, la gent canvia el xip. La gent regenera il·lusió, té més il·lusió. Quan la salut no està solucionada, la gent no té il·lusió, o té molta menys il·lusió. Quan la gent veu que els temes de salut estan afrontats i té confiança,
que si té un problema a la tendran, ja pot tirar endavant. Exacte. I llavors ara hem arribat, perquè ens estem reinventant constantment sense recursos, anàvem, no sense recursos, però buscant camins amb pocs recursos, hem arribat a un magnífic acord, a un conveni, a una fundació de la Retina de Barcelona. I aquest any hi haurà un desembarc de diversos metges, diversos oftalmòlegs,
a l'Hospital de Camoapa que durant finals d'aquest any i l'any que ve i durant tot un projecte de reciclatge d'ensenyament als personals sanitaris de l'Hospital de Camoapa en matèria de oftalmologia, ells mateixos se n'aniran allà i durant un temps faran moltíssimes intervencions quirúrgiques, donaran aparells que es quedaran allà per treballar posteriorment i també molt important, faran una primera invasió
amb més de 1.500 ulleres, però no per continuar. La idea de futur és que dintre de 4 o 5 anys que a Moapa hi hagi dues òptiques amb gent de Nicaragua que es guanyi la vida fent ulleres. En aquest moment la mitjana de població que agasta ulleres som uns 25% aquí.
allà és un 2 o un 3%, no perquè no hi vegin millor, sinó perquè no saben que s'hi tenen llocs. I això sobretot és greu amb els nens, perquè fracassen a nivell escolar, et deixen d'anar a l'escola i ningú sap per què no veuen la pizarra. La idea és que per una banda l'hospital de Camoab es pugui diagnosticar en el futur d'informatats osteomològiques d'una forma molt més clara que ara, que no s'hi hagin d'anar en altres llocs, i després com que a través d'hòptics sense fronteres,
L'any que ve o l'altre, em sembla, acaba el primer grau d'òptic a la Universitat de Managua, hi haurà òptics graduats a Managua, que un cop hagin generat aquesta necessitat i veur aquesta conveniència d'utilització de les ulleres, dintre de tres o quatre anys nosaltres desapareixem d'aquesta història i resulta
que hi ha dos o tres familiars que es guanyen la vida fent ulleres a Camp Moabla i venent ulleres. Si després amb algú se l'ha de subvencionar per unes ulleres, ja es farà. Però aquest és el nostre estil de treball i de comparació. Aquest és el que heu fet amb altres projectes, no? Actualment ens apareixem.
I després tenim el gran projecte, és Aliances pel Desarrolló, que és un projecte d'envolupament econòmic amb una despesa molt, molt, molt, molt important. I que serà de gairebé 60.000 euros, no, perdó, 8 Aliances pel Desarrolló, tindrà gairebé 80.000 euros. I és un projecte que he explicat diferents vegades, portem 20 anys treballant en sanitat, treballant en educació,
treballant amb gènere, treballant amb xarxa social, però Camoapa no aguanta més serveis, no els pot pagar. El camí nostre ara és treballar, mantenint altres coses, però volem dedicar la nostra energia a treballar des del punt econòmic. Que la gent de Camoapa pugui trobar el seu mitjà de tirar endavant amb el seu propi... Per si mateixos, no? Per si mateixos amb el seu propi treball.
Un projecte que sí, havíem explicat alguna vegada en cel·la que passa per l'economia, no? Correcte, millora de les qualitats productives dels petits i mitjans productors, millora del negoci d'una de les cooperatives més importants, capacitat de la cooperativa d'entrar en pressupostos internacionals d'ajuda al desenvolupament econòmic, és un treball molt ampli. Doncs déu-n'hi-do, força projectes també.
I obrim també, enguany, per primera vegada, un nou territori, que és l'Índia, amb un grup de treball calcuta, amb treball de gènere i educació, amb treball en una escola de noies calcuta, que ens hem ajuntat amb una altra entitat, que es diu PANI, que és una entitat formada bàsicament per pares d'anus adoptats a l'Índia, ens hem ajuntat amb nosaltres, amb el 50% de pressupost, i amb voluntaris, tant de Senyor Solidari com
de pànic, comencem aquest embrió de projecte Calcuta que pensem que pot il·lusionar moltes persones i que pot tenir un recorregut. Doncs molt interessant aquest conjunt de projectes. Recordem que aquest divendres s'inaugura aquesta nova sede de Sant Joan Solidari a les escoles i que serà un acte on hi haurà una conferència amb l'activista social i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Saras, que de fet en parlem amb ell d'aquí a deu minuts aproximadament,
i també hi haurà una actuació musical, d'alguna manera suposo que farà un acte una mica festiu, no? No profundeixo gaire més perquè ja us ho explicarà l'Albert, però pensem que convidem amb molta il·lusió a tothom que vingui a aquesta inauguració i escoltar l'Albert. El tema de la xerrada és, després del 15M, què? Estem vivint en el nostre país, el naixement ja fa temps, és el 15M, no?, i abans.
el naixement de tots uns moviments, amb uns nous lideratges, a Anacolau, amb la plataforma de desnonaments els propis personatges, com la senyora Forcadell, com la Muriel Casals, per estar naixent tota una sèrie de moviments que els sociòlegs actualment encara estan una mica desorientats i no sabem que és una nova vivència a nivell popular,
de forma de viure la participació a la democràcia, que pensem que és interessant de parança i analitzar-ho, i amb l'Albert Sales, doncs pensem que serà el moment de parlar d'aquestes coses. Segur que sí, serà aquest divendres a les vuit del vespre al nou local de Sant Just Solitari a les escoles. Avui anem a parlar també amb el president de l'entitat, Lluís Casals, que vagi molt bé i molta sort. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me a intervenir. Adéu, bon dia. Bon dia.
Menys d'un minut per arribar a les 11 en punt, en un moment en què connectem amb el bulletí de la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país, i tot seguit també sentirem el bulletí informatiu dels s'enjust notícies. I tornarem després, com dèiem ara, a les 11.10, que entrevistarem el sociòleg Albert Sales, que justament serà el conferenciant d'aquest divendres, i després també tindrem la tertúlia esportiva com cada 10 mecres a aquesta hora. Com dèiem tot plegat, després de les notícies.
Just a la fusta. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aité Polo i Oriol Pujador, municipis i organitzacions ecologistes reclamen que el nou impòs sobre energia nuclear compensi l'impacte de les centrals al territori. El govern preveu recaptar 40 milions d'euros. Els Mossos detenen els presumptes autors de nou robatoris a cases de Reu de Catalunya. Reunió d'urgència a Girona per tractar la plaga de la vespa asiàtica. Esports, avui a dos quarts de vuit del vespre, Espanyol ve parat, tornada de les semifinals de la Copa Federació. Els pericos tenen un 3 a 1 a favor.
i aquesta tarda comencen els quarts de final de la Copa Catalunya de Baterpolo.
Municipis i organitzacions ecologistes reclamen que el nou impost sobre l'energia nuclear que vol aprovar l'executiu d'Artur Mas serveixi per compensar l'impacte que provoquen les centrals sobre el territori, sobre els municipis de Catalunya. L'executiu té una previsió de recaptar 40, més de 40 milions d'euros amb aquesta nova taxa. L'alcalde de Bandallós i membre de l'associació de municipis en àrees nuclears, Alfons Garcia, ha fet aquesta petició en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Nosaltres esperem que una part d'aquests recursos que genera el territori reverteixen sobre el territori. Evidentment, per tant, nosaltres sí que ens agraï que l'administració de la Generalitat també pot sensibilitzar una mica la diversificació econòmica, que és el gran perill que nosaltres tenim a nivell econòmic, que tenim un monopoli, ja que hem de procurar diversificar aquesta dependència econòmica.
El debat sobre l'energia nuclear coincideix avui amb l'inici de la trobada de la societat nuclear espanyola. Aquest migdia comença a Reus al Baix Camp i aplegarà fins divendres més de 600 representants d'aquesta indústria. El president de la Societat Catalana de Cardiologia, Toni Baies, ha avisat des de la xarxa que els hospitals catalans es poden quedar sense personal qualificat d'aquí a 5 anys per culpa de les retallades.
Vallés argumenta que no hi ha relleu generacional. Els metges que es jubilen no se substitueixen i, per tant, no hi ha lloc per als joves quan acaben la residència. Tenia uns que aconsegueixen quatre guàrdies mal pagades. Estem parlant de gent que han estudiat sis anys de carrera, han fet un mir, cinc anys d'especialitat. Hòstia, és l'èlit de la nostra societat, perquè per entrar a medicina ja són els millors de Batxillerat. Per entrar a cardiologia són els millors de la cadena de medicina.
Estem maltractant molt aquesta gent. El cap de cardiologia de l'Hospital Germans, Trias i Pujol de Badalona s'ha mostrat partidari d'exigir controls mèdics als participants a les proves esportives de gran esforç, com ara les maratons. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos lladres acusats d'entrar a robar com a mínim a nou cases a diverses comarques de Catalunya. Tots els robatoris s'han comès l'últim mes.
Els arrestats són dos homes de 27 i 41 anys, veïns de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, i ja han ingressat a la presó. Se sospita que han robat diners en efectiu i joies a nou cases de municipis de les comarques del Pla de l'Estany, al Sagrià, al Barcadà i a l'Urgell.
Els regants del canal Xarta Sènia tenen ja gairebé llestides el total d'actàries que els pagesos volen per regar. La xifra exacta es concretarà en una reunió que aquesta comunitat de regants tindrà amb el conseller d'Agricultura, Josep Maria Palagrí. Antena Caro Roquetes, Paco Tafalla, bon dia.
A principis del mes d'octubre hi ha prevista una reunió entre la Comunitat General de Regants del Canal Xartaseni amb el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegri, per tal de concretar les hectàrees totals que es podran regar. Segons ha explicat el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebreig, Javier Pallares, abans de final d'any s'ha d'engestir el calendari de finalització de les obres.
A principis d'octubre hem de trobar la comunitat general de regants amb el conseller, bàsicament perquè aquesta gent ja tenen molt acotat la quantitat d'hectàries que s'han de regar. Jo estic segur que abans de final d'any podrem ja determinar el famós calendari, que és bàsic, perquè la gent també s'ha de calendaritzar, ha de saber com s'ha d'organitzar el seu futur, i per tant això tot passa per un calendari. El canal Xartasenya permetrà convertir a Regadiu 16.000 hectàries de les comarques del Baisebre i el Montsià.
A la comarca de la Garrotxa creix la preocupació entre els apicultors per la plaga de la vespa asiàtica. Estem que s'estengui arreu del país. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el president de l'associació d'apicultors de Girona, Angel Noguer, ha explicat que a la llarga la vespa asiàtica pot ser un problema greu.
És un animal que nega peix, nega carn, negua truita, negua de tot. Serà un problema per sentir cultors, però la llarga, si embadeix fort, serà un problema greu per tothom. La fruita, la perforen bé, els raïns, també, és un problema.
Per posar fre a la plaga de la bespa asiàtica avui hi ha una reunió d'urgència entre els apicultors gironins i el departament de medi ambient. I al parlament aquesta tarda comença el debat de política general. El president de la Generalitat obrirà el debat a les 5 amb un discurs en què s'espera que fixi les prioritats del nou curs. El procés sobiranista i la celebració de la consulta tornaran a ser els eixos principals. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05. Parla Andrea. El ple municipal de setembre aprovarà l'addesió de l'Ajuntament al pacte nacional pel dret a decidir. La sessió tractarà una moció presentada per PSC, iniciativa, Junts per Sant Just i Ciut per adherir-se al pacte, que tirarà endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores.
l'emoció es debatrà al final del ple. La sessió es farà demà dijous i l'ordre del dia compta amb 10 punts més al torn de precs i preguntes. Un dels temes que es debatrà és l'aprovació del plec de clàusules administratives per la concessió d'un equipament esportiu a una parcela del Pla Parcial de Mas Llull i es determinaran els festius locals de l'any 2014 a Sant Just. La sessió es farà a la sala de plens a les 7 de la tarda i es clourà amb els precs i preguntes tant de regidors com del públic.
Més qüestions comença a les obres de millora de l'avinguda Doctor Rivalda. Es farà en el tram que va des de la carretera reial fins al Parc Joan Maragall. Els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplenada del costat de l'edifici de la carretera on aparquen els veïns i es connectarà pels vianants amb el passatge de Santa Gertrudis. També s'introdurà millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un allumenat tipus LED de molt baix consum. L'Ajuntament preveu que els treballs s'acabin el gener.
I un apunt més per recordar-vos que s'ha obert el termini per participar a Sant Just al carrer muntant una paradeta. La jornada més destacada de les festes a tardors farà el diumenge 27 d'octubre. Com cada any hi haurà parades d'artesania, d'entitats i d'escoles del municipi. El termini de sol·licituds per tenir una parada s'acaba el 16 d'octubre. Podeu consultar tota la informació, la normativa i el full d'inscripció al web santjust.cat. La llista definitiva de parades admeses es farà pública a partir del 24 d'octubre, tant a l'Ajuntament com al web municipal.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Josep Notícies d'edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del nostre municipi al web de la ràdio.
Hello there The angel from my nightmare The shadow in the background of the moor The unsuspecting victim Of darkness in the valley We can live like Jack and Sally if we want Where you can always find me And we'll have Halloween on Christmas And in the night we'll wish this never ends We'll wish this never ends
Where are you? And I'm so sorry I cannot sleep, I cannot dream tonight I need somebody and always This sick, strange darkness Comes creeping on, so haunting every time And as I stared I counted The webs from all the spiders Catching things and eating their insides Like indecision to call you
And hear your voice of treason When you come home and stop this pain tonight Stop this pain tonight Don't waste your time on me You're already the voice inside my head Don't waste your time on me You're already the voice inside my head
Don't waste your time on me, you're already the voice inside my head.
I'm already the voice inside my head. Don't waste your time on me. You're already the voice inside my head.
Just a la fusta. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre.
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vas llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció
Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, SEM Patrick's Preschool.
A Saint Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa tant al telèfon 697
70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Smooth Jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
50 anys del Concil Batica II. Veus de la Perròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església Catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la Perròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició
els dissabtes a dos quarts onze del matí. 60 i més. El magazine fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò
que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les ons en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Passant dos minuts d'un quart de dotze, aquesta hora havíem de parlar amb el sociòleg, activista social i professor de la Universitat Pompeu Fabra, el Berceles. Tenim alguns problemes per connectar-hi perquè era una connexió telefònica. Mirarem de recuperar més tard aquesta connexió i el que farem ara abans de fer la tertúlia esportiva que fem cap a dos quarts de dotze és fer la recepta de cuina que normalment fem cap a la tercera hora, cap a les dotze, un quart d'una. Avui ens avancem i anirem abans a la cuina.
Parlem amb l'Àngels Martínez, propietària del restaurant El Niu de Sant Just. Just a la Fusta, el magazine del matí.
Mm-hm.
I ara és moment de posar-nos a la cuina, per això el que fem és saludar com cada dia aquesta demana l'Àngels Martínez, propietària del restaurant Al Niu de Sant Just. Molt bon dia, Àngels. Molt bon dia a tots. I avun per saber, per aprendre una recepta més, avui a Més a Més, un plat tradicional de la cuina catalana, eh? Que també feu al Niu. Plat tradicional de la cuina catalana i del nostre restaurant, que la veritat que molta gent ens ve al restaurant per demanar-nos els peus de porc, o els peus de ministre.
Doncs a veure, avui descriurem com es fan aquests peus de porc. Què necessitem primer de tot? Necessitem peus que nosaltres els comprem aquí al mercat de Sant Just, ja tallats per la meitat. Necessitarem, l'important d'aquesta recepta per a un cantó són, la matèria prima que són els peus i després un bon sofregit per fer la salsa. I posar-los, no té més. Per fer el sofregit necessitem cebes, que segons la quantitat que vosaltres vulgueu fer de peus, nosaltres per exemple si agafem
10 peus tallats per la meitat, per vosaltres serien 10 racions aproximadament. Nosaltres sempre fem a lo grande. Posem 5 o 6 cebes, posem un pot de tomàquet triturat natural de quilo, posem 4 o 5 alls i després per la picada també necessitem vinavellanes torrades pelades i vin amb melles torrades i pelades.
una culleradeta, unes branquetes, 5 guindilles picants, bitxo, pebre, sal, algun parell de culleradetes de bé crem, unes torradetes de les que tingueu per casa per fer la picada o agafeu aquests palets que ja venen fets o uns bastonets o així i ja està. Aquests són els ingredients més importants.
Per començar a fer aquesta recepta, els peus els posem a la olla a pressió, els cobrim d'aigua i aleshores posem unes fulles de lleuré, un grapadet de sal i posem clau. Aleshores això ho tanquem a la olla després i ho deixem 45 minuts. Quan tenim els peus bullits,
amb aquesta salsa, els colarem d'aquesta salsa i ens en reservarem una mica per afegir després a la salsa després de la picada. I ara anem a fer la picada. Tenim els peus bullits amb una miqueta del suc de bullir-los i ara anem a fer la picada. Nosaltres la picada agafem una cassola i posem tres o quatre cebes, inclús si voleu cinc. I les tallem així a rodanxetes i les deixem també que es vagin posant roses.
i quan estiguin una mica rosses, afegim el quilo de tomàquet triturat natural. Això per a un cantó. A part, amb un recipient que et pugui anar bé per fer amb la batidora, fem la picada. La picada la fem amb 4 o 5 alls pelats, crus.
poses unes 10 o 15 avallanes torrades, poses unes 10 o 15 amelles torrades. La veritat és que aquesta picada fa servir la cuina catalana per moltes coses. Unes branquetes de julivert, una miqueta de... Alguindilla, com es diu? Albitxo. Albitxo, que no em surt mai en català. Una miqueta de pebre, una miqueta de sal, una culleradeta de salsa ve crem,
Torradetes, que nosaltres podem posar una set o vuit. Torradetes d'aquestes que tingueu de compreu al súper per fer la picada. I aquí, quan tinguem tot això posat a la batidora, i ho batim tot, i ho tenim ben passat, ho afegim al sofregit que estàvem fent amb la ceba i el tomàquet. Aleshores, quan ho afegim tot, tenim una bona quantitat de salsa.
i amb aquesta quantitat la passem amb una cassola on posarem els peus que ja teníem bullits amb aquesta salsa i aquesta picada que faci xup-xup una mitjoreta o 45 minuts i aleshores ho tindrem al punt. Perfecte, mira que a mi els pels de porc em fan mandra però m'han vingut ganes i tot de menjar-ne. Moltes gràcies Àngels. De res a vosaltres, que vagi de gust. Demà més receptes, que vagi molt bé, bon dia. Gràcies.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
You run through the forest set a beat for the sword.
Evening light when the old men of the woods came by To give to you the word of the old man At the morning time
John the thin and ever-living
Tell me anything you want, any old I will do. Call me back, too. Back to you.
Back to you.
Just a la Fusta, el magazine del matí. Just a la Fusta, el magazine del matí.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Infoma't al web cpnl.cat.
En punt, dos quarts de dotze, és moment, com cada dimecres a aquesta hora, de fer tertúlia esportiva amb l'Emilius Kazokyo, el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riba i el Sebas Elias. Bon dia a tots quatre, què tal? Hola, bon dia. Bon dia. Bon dia.
Molt bé, no ho heu fet d'allò... Tots a l'hora, suposo. Ara està de moda això del Happy Day a TV3. No ho he fet mai, de fer-ho tots a l'hora, perquè jo sempre arribo tard. Això és veritat, exacte, m'ha sorprès que hi fóssiu tots quatre a l'estudi, a dos quarts de dotze en punt, però ho celebrem, i en tot cas avui dimecres, que està bé perquè...
Ja ens lliga molts cops que hi ha partit de Champions o la setmana passada vam fer la prèvia, avui en canvi podem parlar del partit d'ahir que no sé si el veieu veure, si vas mecar amb Enric. No, jo ahir no vaig poder tenir un petit imprevist però vaja, vaig veure després una mica el hat-trick Barça que és com veure el partit quasi. Què us sembla? I pel que he pogut llegir i pel que vaig poder veure.
Doncs molt bé. És a dir, el Barça es va entonant. És veritat que sí que al dia del Rayo vam perdre la batalla de la possessió, Déu meu, gravíssim. 5 anys, eh? Sí, però també és veritat que jo recordo que l'any passat els dèiem que quan només hi havia possessió i no hi havia profunditat, doncs que s'havien de buscar alternatives i el camp del Rayo és un camp petit, la gent es passava malament i es va tirar una mica més el passellar i van a 0-4, no va anar malament. Tampoc ja sé que no ens agrada ser resultadistes.
Però, ostres, tampoc cal que siguem més papistes que el papa, no? Entre tonteria, imbacilitat i poca feina, jo diria. Què dius, el que he dit jo? Bé, més o menys, és el que puc valorar del periodisme esportiu d'aquest país. Au, vinga, xas, espera amics. No, és que m'és igual, els amics me la rapen pinfle, però necessiten omplir, omplir, omplir i arribem a l'imbacilitat. Arriba a un punt la situació que la roda de premsa hi ha ahir.
amb el Tata era del gènere burro. Saps que un tiri fa dies... Buscaven i buscaven i l'altre va flipant. No entenc res. L'altre dia va dir que no era ni holandès ni de la casa i la va fotre per allà. Si arriba a ser l'Eugen Rica ja tindríeu un cidral perquè ja us hagués engegat.
Jo he sentit algunes veus del paradigma esportiu criticant també aquest etern debat. Però ja no és aquest debat. L'altre dia en una jugada d'un dels gols del Pedro, el senyor Locutor de Racú, quan el Messi va pel mig del camp, controlant el contraatac,
i té a la seva esquerra en Neymar i a la seva dreta en Pedro, el Messi gira cap a l'esquerra, veu que el Neymar està tapat per dos jugadors, en el moment que fa el gir per passar el Neymar, ell es frena, fa un dribling i el locutor de la ràdio diu, però què fas, passa-la! Clar, és que el locutor de la ràdio en sap més que el Messi. En sap molt més. I després demana disculpes, diu, m'ho he menjat amb patates perquè el Messi ja tria la millor opció i l'ha passat el Pedro i ha fotut gol, no? Ho sento, però és que estem arribant al punt aquest.
On va aquest fent això? Què fa aquest que fa això? Què li passa al pique que es cau a terra? Surt-ho a córrer, tio. És que arribar a un punt que dius, bueno, tio, és que en sabeu més. Per què no us heu dedicat al futbol? Bueno, ja s'hi dediquen a un altre nivell. Sí, a nivell sofà, cervesa i obrint cromos de pedini. Jo tinc un amic, com més conegut,
És a dir, veus un paret del Barça i estan a mig cap i sents que dius, xuta, collons, xuta! Si vas al Camp Nou... El Camp Nou ja és un altre tema. El gran invent del periodisme català esportiu i mundial és la retransmissió dels partits amb veu d'ambient, amb el so d'ambient. És el gran èxit... El dia de la vaga. Amb molta diferència. No el dia de la vaga, ja el tens. Tens un canal. Ah, ja el tens? Tens una opció que és... A Gol TV el tens i a Canal Plus també. És espectacular. No, perquè ja amb els cris de la gent estan bé.
És com estar al camp, no?, una mica. Ahir vas haver de posar un moment als comentaristes per veure per què li havien anul·lat el gol al Barça, perquè no ho entenia. Se li van anul·lar dos. No, bueno, el segon podria ser fora de joc, però el primer era claríssim. I aleshores vas haver de posar, a veure què diuen, no?, perquè l'han anul·lat. Més enllà de tot plegat, pel que jo he pogut veure, he pogut sentir, la primera part va ser espectacular, no? Sí, sí, sí. I també m'agradaria sentir ara
que aviam també ara trec pit i és oportunista, ho reconec.
Però tots aquells analistes, perquè jo no era capaç d'analitzar-ho perquè deien que Messi i Neymar són incompatibles, que generarien problemes, que Neymar no passa la pilota ni la de tres... Es veu que els últims 5 partits porta 5 assistències de gols. Em sona que fa molt de temps que deien que Xavi i Iniesta eren incompatibles. També, que eren jugadors repetits. Veien que eren cromos repetits. I Neymar va fer un recital per la banda i fent assistent. I cada dia se'l veu millor, ja està fent una progressió real.
És veritat que ha entrat jo crec com s'ha d'entrar als llocs amb certa timidesa, amb respecte al que hi ha, i més si vas a un equip com el Barça, no? Però cada dia està jugant millor i un té la sensació que anirà encara més, no? Li fan moltes faltes però ell no sap mal, ell segueix buscant-lo contra Ull, això, home. I una de les coses que va dir Tata, que crec que és interessant, és que potser cap de nosaltres sabia
la capacitat que també té Neymar de sacrificar-se per l'equip, com a mínim de moment. De moment ho està demostrant. Més que tindrem un altre jugador que anirà caminant, com Messi a vegades fa, que aquest any no ho està fent tant. O com Ronaldinho feia. Ah, clar que no vas veure aquí el partit.
Ja està bé que camini, si marca gols... Aquest tio amb les explosions que té és normal que vagi regulant, i si no es lesiona moltes temporades és pel fet aquest, que ell es va guardant i quan li arriba el plató fot una explosió que fot molt més que ha estat el de tu.
Però tot i així, hi ha molts uns contra uns que els perd. Hi ha moltes jugades del partit. Però és gros, perquè estic d'acord amb tu. L'altre dia dos amics discutint que Messi no està bé, que Messi no està bé. Havia fet tres gols. Per aquesta sensació que no... Però és que Messi és un jugador tan espectacular...
perquè definir defineix com ningú. Tens la sensació que el tires enrere i assistències de gol segur que em porto una pila. Ahir es va carregar la millor jugada de la temporada. I va fallar. I va fallar. I cert que perd pilotes al mig del camp. Són perilloses.
No ens hem de queixar, no? Si després marca un gol i... No, no, però l'important era que el Tata Martino va substituir a Messi. D'altabaix, sí, sí. Va haver de desmentir ell que s'hagués enfadat. Si a la tele estàvem buscant la imatge que el Tata Martino està parlant amb no sé qui i el Messi passa pel costat i no li dius res. Però vosaltres coneixeu algun jugador que en el moment de la substitució no es cabregi? Bueno, ell va dir al Facebook que li agrada jugar sempre, però...
Però que no passa res. A més a més, ell té una cosa molt clara. Però no saludaven, no, amb l'entrenador? Moltes vegades no passa res. Ell té una cosa molt clara. A més va suar. Tens d'abraçar amb un tio que va suar. Tu no ets l'americana nova. Ja el Mundial. Nova no, eh. Nova no, que sempre saludava aquella. Bueno, però mira... Ahir no ho sé si portava blablabla. Neta sí, neta sí. Doncs el que dic és que hi ha Mundial. I a Messi també li interessa arribar al Mundial. Ah, Mundial... No l'has fundat. Clar, està clar. No que broma, no és com altres anys.
El Mundial és el Mundial. El 27 és el seu Mundial. És el seu Mundial. I a Brasil, la capital mundial del futbol. Guanyar un Mundial a Brasil... I a Argentina. I a Argentina seria... I a Maracanà. És a dir, seria ja que ningú pogués discutir que és el millor de tots els temps. Jo us he dit que a tot Espanya eliminava el primer fàrmac. A mi això em fa gràcia. Home, el millor no és el millor perquè no heu guanyat cap Mundial.
Per mi ho és, però és igual. Si ho aconsegueix, ja està. Ni Maradona podrà obrir la boca. Si Messi guanya el Mundial...
Si l'Argentina guanyés el Mundial, si fos un Mundial espectacular... Jo aquest sentit de Mundial tampoc no el tinc. Però pels argentins és el màxim això. Clar, aviam, mai aconseguiran el gol que li marca l'Argentina, després de contra Anglaterra, després d'aquella jugada que fa, que és el millor gol de la història dels Mundials...
Però jo no és una final. No, però és contra Anglaterra després d'una guerra contra ells. És a dir, és com una victòria... És a dir... Bueno, però van provocar la guerra. Ells també van anar sortint del futbol, però van ser ells qui van liar la troca als argentins. A veure, com que no hi ha seleccions catalanes, tu això no ho pots entendre. És que a mi me la rep... Sí, me la rep a mi implementada. Potser a Brasil ja n'hi haurà. Ah, no, que no estan classificats. No estan classificats. No sé que els convidin. No, no ho crec. Com va passar amb aquell europeu en Dinamarca i va acabar guanyant. No ho crec, no ho crec.
Jo estic molt content de com va el Barça. Hi ha hagut algun partit que ens hem avorrit més que 3 anys, però estem molt ben acostumats. Sí, és cert. Hi ha moments que dius, ostres, no és el joc de... Però bé, és que se'ls ha complicat molt. El fet aquest de pilota el senyor Valdés. Obrim els dos centrals a les bandes.
les bandes pugen endavant i baixen dos del mig del camp a recollir la pilota que pugui passar el Valdez per obrir el banc i sortir jugant, això ja s'ho saben. I a més, ahir la Real va fer dues vegades el moviment perfecte, perquè en un camp que és ample com el del Barça, posaven els dos davantes a les bandes perquè els centrals no poguessin rebre, deixaven un marge com de 10 metres perquè els del Barça, els del mig del camp, poguessin baixar a recollir la pilota del Valdez i en el moment que el Valdez deixaven la pilota, hi havia dos tios que esprintaven cap als dos que anaven.
tant amb bosquets com com potser baixava Xavi. Xavi, sí. I clar, aquesta pressió provocava que li tornessin la pilota al Valdez i el Valdez l'aniries a prendre pel sac. Clar, aquesta jugada de la Barça sempre li ha anat de conya, perquè amb dos petits moviments ja tens la pilota al mig del camp i has passat al teu camp. I això ja se'ls hi saben, ja els hi han llegit, aquest moviment. No, no, és cert, no, no, i el joc habitual del Barça se'l coneixen tots, ja. Llavors, a l'hora de sortir, ja tampoc no dic que el senyor Valdez
L'altre dia el Camp del Rayo fotés 17 xuts, però es veu que els senyors estadístics resulta que l'any passat el Camp del Rayo Valdez va xutar 22 pilotes. La posició de l'any passat no va ser del Camp del Rayo, no va ser molt diferent. El Camp del Rayo són 4 metres, són 2 metres per banda d'ample més 5 metres d'un cantó de l'altre. Gespa alta, que això també sense regar.
S'ho troben a tot arreu però ja s'ho han après. Al camp del Barça la pilota no roda, llisca pràcticament. La noia ara està una mica més alta, la Jespa, des que l'han canviat.
Bé, no, perquè l'han d'anar tallant a poc a poc. Aleshores està una mica més alta de l'habitual. En canvi, els altres camps encara ho estan més i no l'arreguen. Per tant, la pilota va una mica més lenta. I al Barça és veritat que al joc li interessa fer el joc ràpid. I l'equip que és valent i va pressionar-los, doncs els hi posa un problema i han de buscar altres opcions. I ni està. El Xavi tampoc està en el seu millor millor millor moment. Ni n'hi està. El Xavi va fent.
Sí, a l'Iniesta potser és el que comentàvem a Tartuli el dimecres passat, que potser sí que són els vaques sagrades, els que després es treuen les castanyes del foc, que són els que han començat una mica més fluixos, però ja m'està bé, ja m'està bé. Que m'està bé que siguin aquests, perquè tard o no recuperaran, per això que hi ha l'Enric, pel Mundial només. I jo no sé si s'haurà quedat ja el tema Bartre, no? Perquè va sortir i va jugar a l'estona i va marcar un pou. No, ahir és el primer canvi important d'un entrenador, al Tito ja no l'hi poso, però sí que...
i poso aquí els altres que van venir després perquè ahir sí que hi ha un moment en què hi ha un senyor que li fa mal la cama perquè té una patacada que t'hi cagues i aquest home no podia haver agafat l'Adriàna un altre cop, col·locar-lo al centre de la defensa... Bueno, Jordi Alba també està lesionat. Si arribes a això ja val més que el Bartra. Però no, ahir va treure el senyor Bartra. I pel que jo vaig sentir, es veu que no va perdre cap pilota, va ser el segon que em va recuperar més,
I el gol és una anècdota, però va ser més bé que el Piqué, que tampoc no és gaire complicat en aquestes alçades, però vull dir que està traient pilotes. I la setmana que ve contra l'Almeria serà titular. Si dissabte guanyem l'Almeria és el millor arran que de temporada hem passat. Però l'any passat no ho vam guanyar tots els partits de la primera volta? Vam empatar el segon o el tercer. Els dos eleccions van empatar-lo.
i a l'any anterior el van perdre a casa contra l'Hércules. El pal era aquest, la parada de 15 dies del mes de setembre al següent partit. Per cert, les entrades més barates del Maria són 150 euros o 130. Per què allà hi ha diners? Pel corredor mediterrani. Estan estalviant. Era una barbaritat. I qui va llavors? Ningú. Està al camp mitja o vuit. Ja veureu com està al camp mitja o vuit. El Madrid també han posat les entrades, la més barata no sé...
Però té més interès, no? Puc entendre una mica més. L'altre dia, a l'entrada que estic jo assegut a Champions, perquè jo vaig amb avonament, però vaig mirar-ho per curiositat, perquè estava allà esperant una persona i no arribava, i és un lateral, tercera graderia, és a dir, està ben amunt, eh? Primer partit de la lligueta. 90 euros. 90 euros que l'entrada, clar, anàvem dos.
però si compres l'entrada a la guixeta, 90 euros per cap primera ronda de la Champions. I encara està a prop del camp, tot i que ahir hi havia un de la Real Societat que sortia pels micròfons tots de la ràdio escridant. El partit de la Real no, eh? Estic parlant del partit de la Real. Però és una barbaritat quan a Alemanya, que és veritat que tenen un nivell de vida més baix que nosaltres, una entrada de la Champions val entre 20 i 30 euros.
L'economia espanyola està a la Champions League del món. Però això és el tema del futbol a Espanya, no? No cal extrapolar el futbol. A Alemanya en qualsevol partit està ple. Però les entrades valen la meitat de la meitat que aquí. Exacte, per això està ple. I els únics clubs senejats d'Europa són els alemanys. Llavors que s'ho facin mirar.
La primera divisió acabarà buidant-se, però si es comença a buidar aquesta primera divisió... Tu imagina't, anar al camp, molt xulo, tot el que tu vulguis, però a sobre, amb les teles que hi ha avui en dia, que gaudeixes de... No sé, que per tal de no sentir-los, te'n vas al camp...
I escoltes a la senyora Maria que sempre pateix encara que es guanyi 7 a 0, dius mira encara s'estima jo. Hi ha gent que és pitjor que els comentaristes, ja t'ho dic jo. Per cert que l'altre dia vaig sentir que potser el Barça-Madrid es podria fer a les 12 del migdia. No ho va descartar. Però ho va descartar fa temps. Jo el comandament ho va descartar. Ho vaig sentir fa dos dies. Crec que són les 4 de la tarda per això. Aquest sí, però no ens ho vaig sentir.
Jo, sincerament, no em sembla un mal horari. M'agrada més les 12 que les 4. Sí, és el 27 d'octubre. M'acabes de donar una idea. Dissabte a les 4 a la tarda. Jo quan ho vaig llegir vaig mirar si teníem alguna boda.
I vaig veure que no. És dissabte o és diumenge? És dissabte i diumenge. Encara no se sap ben bé quan es jugarà, però jugarà dissabte, segur. És 27. La setmana següent hi ha Champions i crec que el Barça juga dimarts. Escolta, no passa res. És a Madrid o al Camp Nou? Al Camp Nou. Que han de recuperar per guanyar la Lliga. Això ja no es pregunta si obriré més partits a Madrid o al Camp Nou. No passa res. Farem programa especial i ja podem anunciar-ho des d'allà.
Però és el dissabte. Dissabte? Home, si vols ho fem, però... Ah, vale, no passa res a cobrir. No hi ha problema, doncs. Home, sí, tu sí. Tens diners familiars sempre que hi ha cap de setmana. Sempre, sempre. Ja saps que és la meva agenda que no monto jo. Està molt plena, sempre. Bé, en tot cas, esteu contents, doncs, amb Tata de Martino, no?
Jo el que no estic és descontent. És a dir, no és que estigui eufòric, però jo crec que està fent la seva feina amb quarencia. I veurem què passa. I el millor és tenir continuïtat. I el fet de tenir continuïtat amb un entrenador doncs és sempre positiu per un equip. S'ha de veure si segueix aquesta línia que va marcar ahir, un partit molt bo. I que a la mitja hora de la segona part et treguin a Sergio Roberto, et treguin a Bartra per un tema de lesió, doncs s'està donant confiança. La setmana passada també va treure amb el... El Carles està més content amb el Valdez, jo també.
Jo estic més content amb el Valdez. Sí, moltíssim. Home, després de parar dos penaltis, no n'havia parat gaire. No, no, no. Els dolents diran que és perquè vol guanyar-se un nou contracte. Ahir estava amb una tertúlia post-sopà i copeta i tal, i es veu que aquest home se'n va pel deute que son pare... Bueno, Carles, això és una llegenda urbana que no crec que s'hagi de dir per ràdio.
Ah, no es diu per ràdio, jo. Els que ho sabien allà a la taula perquè ho deien. Perquè ho havien sentit per la ràdio, no? O sigui, amb una tertúlia esportiva m'estàs dient que no puc opinar sobre el senyor, però si s'ha parlat de tot... Què passa, que el seu pare té un déu, pare? El seu pare es va dedicar a comprar pisos, es veu, i es va enganxar els dits una miqueta. És una rumorologia que a mi també m'ha arribat. Ho creus que li cal?
El Xavi tenia un immobiliari i això no m'ho invento jo. Ho tenc paraulat amb el Mónaco. El Xavi tenia un immobiliari i no ho dic jo perquè en el programa que li van fer d'homenatge es va veure com treballava tota la família de l'oficina.
Durant una època ha sigut una manera fàcil de guanyar molts diners. Si t'enganxen un parell d'operacions roses... L'altre dia vaig dir que hi ha un grup de socis del Barça que volen fer una via Valdés.
Fins a casa seva. Fins al piano de casa seva. El que passa és que això, és a dir, un il·luminat ho diu a Twitter i l'esport que té poca feina o pública ja està liada. És que el Twitter és perillós. L'altre dia també sortia l'abdicació del rei quan el que anaven a dir és que li anaven a posar un altre ferro.
No, aviam, Dudal Valdez, fot-te el que vulgui, però si se'n va al món... Jo és que el que no entenc és això que deia l'Anthet, que suposo que venies per aquí i no de dir, però hi ha temporades més al Barça, recuperes els calés que hagi hagut... Exacte, això... Fes un tio peculiar, aviam, quin jugador juga amb botes sense marca? Aquest tio té un problema. Té algun problema personal a la seva vida? No, no, la juga sense marca perquè el seu patrocinador... No, perquè el seu patrocinador està provant nous models i no vol donar pistes, per això se les pina. Clar, ja sé, ja és veritat. Sí, sí, sí, això és veritat. Això és el que ha dit ell.
Jo crec que ara en aquests moments té un gran problema, però un dels problemes que ha repetit és que marxa.
Encara que en un moment determinat li puguin assolir algun dubte d'A, és que ha de marxar. No, no. Ha de marxar. No estic d'acord. Mira, la frase senzilla, em quedo perquè l'ofici m'ho demana. Home, l'ofici li demana, no? Això et dic, ja està. És a dir, l'ofici m'ho demana. A part del Carles? Quant t'ho ha demanat? Avui a l'11 de setembre veuràs tota aquella gent vestida de groga. Això ha d'anar acompanyat evidentment d'un superxec, no? Però tu no diràs, mira, que m'he d'opinió perquè Rossell s'ha estirat.
Clar, pensa que a Valdez ara si marxa el Monaco o Manchester City li donen 20 milions d'euros perquè, clar, s'està al via fitxar i llavors li donen al Valdez perquè fitxi pel millor equip, perquè no se'n vagi en un altre. Has de fer molt grossa perquè amb 20 milions no tinguis prou, no? Quant t'he de fitxar aquest home l'any? 10.
10 bruts, no? Bruts, sí. 5 o 6 danets. Més premis. Més premis. Més el que guanyem la selecció. Més patrocinadors. Jo crec que a veure si el... El patrocinador és justet perquè el tio no acaba de tenir... O el forat del pare és tan gran que ja no el cobriria ni anar-se'n al Mònaco. Home, i el Barça acabarà gastant-se 20-30 milions per un porter. Per tant, per què no li donem al Valder, no? Però bueno, escolta, a mi... Ens farà la gracieta si no li anem a fer una via, no? Que, indudablement, si marxa el Valder llorar,
El problema de la porteria... I com que hi ha altres problemes el podem mantenir durant tots aquests mesos fins que marxi. Perquè les tertúlies poden anar plenes. No, el que passa és que, clar, jo entenc. Valder és ara mateix el millor porter que tenim al Barça, no?
Fa quatre dies era qüestionat per un grup de gent. És normal. Hi ha gent que no li agraden les pel·lícules de Clint Eastwood perquè tenen notorietat. A mi m'encanten. El que vull dir-te és que qualsevol cosa pública tens detractors. Jo crec que Valdez no se l'ha qüestionat tant.
Jo crec que tampoc. Hi ha gent que li agrada, més o menys. No cal donar-hi tantes voltes tu. I van al sou que et critiquin. I si te'n vas a la mona que hi fas dos fallos, també et criticaran. O i tant. O te'n vas al Chelsea. També et compararan amb Txet.
Ningú s'ha portat tan malament amb ell. És que ningú m'ha valorat. Com que no t'han valorat? Però ell no diu que se'n vagi per això. El seu entorn diu que no se l'ha valorat prou, que sempre se l'ha criticat. Valdeç se l'ha criticat quan juga a un mal partit i quan juga a un partit se l'aplaudeix.
Ja està, no té més. Però ara tampoc cal fer-li la pilota perquè es quedi, eh, perquè estic tenint aquí com uns punts allò... Valdeu! Escolta, amb una pilota me la para. Està jugant molt bé, Valdeu. Ara el que dic és una cosa. Què està fent el Barça? Com que el seu director esportiu...
No ha afixat a ningú, no tenim més remei que posava el DES. I què passa? Que li estem pagant... Algú li va dir al director esportiu que s'havia de fer el Prote? És que esclar, però hi ha poca comunicació, que allò... No, no, però li estem pagant un any de promoció perquè se'n vagi un altre lloc a tenir un contracte molt més potent.
i ho apaguen les emissores. Crec que ara mateix són professionals i hi hauria d'haver un altre portell a Barça que s'estigués forjant amb el Valdez a la ombra. Es pot fitxar l'hivern, no? Sí, i es pot fitxar el mes de febrer, si volen. El poden fitxar quan vulguin. Ara hi hauria d'haver un portell titular aquí.
Pinto. Si confies en Pinto, també. No dic que no. Qui ha de confiar? El director esportiu i l'entrenador. Ara està clar que no, i confien en Pinto. O confiem per jugar a la Copa del Rey, que podria jugar el Carles, de porter la Copa del Rey, segons quines... Potser no. Jo mulleres sí. Si deixen jugar mulleres sí.
Si no m'he de tirar... Home, hi ha partits que no, eh? Hi ha partits que no. És que amb el Barça, clar, ho sigui, estem valorant una època del Barça... El cap del Barça, tirar-te és un gust, eh? Sí, no? Sí. I aixecar-te és complicat. Sí. Està tan bé. Me pensa que hi ha... que hi ha... Ara hi ha calafacció i tot. Ah, sí? Si la gespa és nova, eh? 400.000 euros cada any ens costa la gespa. I per què hi ha calafacció?
L'Espanyol està fent una temporada increïble.
que hi van posar ben poc tots dos a un partit amb l'Helèria de Bilbao de tu a tu amb una pressió. Un ritme físic, jo no sé com aguanta aquesta gent. Jo crec que aquest és el programa. És igual. Fins a quan aguantaran. Molt fort. No, no, no, que em sembla perfecte. Pot ser que mitja temporada ja estiguin salvats. Sí, sí, no, no, em sembla perfecte. Ara, l'altre dia, no sé si va ser a Catalunya Ràdio, ja vaig començar a tremolar perquè diu, l'Espanyol està en llocs
L'Imma Casares va dir a la connexió que vam fer abans de començar el partit
Aquest partit és molt important perquè juguem contra un rival directe a les places europees. Tornem a un periodista.
Si l'Espanyol guanya Will Bilbao, ja pràcticament té la plaça assegurada de l'UFD. Si tu creus que és això, col·lega. La frase final era, i no passa res, perquè si perdem avui, continuem amb places europees. Però què importa si estem en la jornada de 6?
Si fos l'últim dia diries, no patiu perquè ja estem clasificats. Ja estem clasificats. Clar, aquesta dona ha de fer un insert de 45 segons o 30 segons a l'altre notícies i algú ha de dir... És com aquell que et deia l'altre dia... Hi ha un nen a la graderia patidor, acabat de néixer més mono, que no podia deixar-m'ho de dir. Que tinguin el que vulguin. Víctor Vázquez, sembla que està jugant molt bé, no? Sí. Víctor Sánchez, perdó, sí. Està fotent un bazonguilarro impressionant.
Impressionant. Jo sóc més del pare del seu entrenador. Per rebentar la pilota allà podia haver anat a la ronda i va anar a dintre. Si el marca Cristiano, a tothom li donaria volta molt. Tothom no. Els periodistes. L'altre dia, l'últim gol de Cristiano de Cor és fora de joc. Qui ho va comentar? No ens enganem amb el gol, perquè importa.
però passejava en desfora de joc i llavors ningú ho comenta, l'Arbita acaba el gol, llepita el final i va xulant, xulant. No sé jo com diuen a vegades amb el Barça, és que m'agradaria veure la repetició d'aquesta jornada com diuen a la Gol Television. Me gustaría ver la repetición porque no tengo muy claro. Allà no, allà és un golazo de taco que li cagues, però cal mirar si ve de fora de joc o no ve de fora de joc. De tota manera l'Espanyola, és a dir amb economia de guerra, anant-se venent jugadors cada any, teòricament els millors o els més cotitzats, Guacaso, Verdú,
Van fitxar gent, inclús aquell noi al Lanzarote, que era de la segona divisió. I Vallagol va fotre l'altre dia. I l'estaven comparant amb Baradona. Aquest gol és molt difícil. Tot i que un periodista qualsevol el faria. Carme, para-lo. Tanta bilis, tanta bilis.
Molt bé l'Espanyol tu, molt bé. I fer notacions, eh? Tato. Sí, sí. I dijous partit, no? Una altra vegada? Sí, Villarreal. Tots els que lluiten per Europa. Aquí també es decidiran gran part del futur Europa d'aquests dos equips. I escolta, l'Atlético, creieu que va en sèrio? Sí. Aquest any? Sí. Com va quedar l'any passat?
Tercer. El veig molt... Però ha perdut Falcao, però diu Costa està a casa sur. Sí, però ahir les va passar canutes, eh? No et veu veure-ho? No, però ja veurem la setmana que ve. Tenia contractes molt bons, però estava dominant, no s'ha sonat. Li falta banqueta, jo crec. Li falta banqueta, són molts partits, molta competició, i això passarà fàcil. Però ha començat 6-6 i aquest dissabte el Bernabéu, que ja va guanyar... Aquest dissabte s'hi ha de posar, que empatin i que es facin molt de mal. O sigui, que l'Atlètic jugui guaca contra el Barça. Exacte.
i no passarà res. Que no ho fa mai, mai juga contra el Madrid. Home, l'últim precedent, la final de la Copa del Rey... La final de la Copa, però teniu clar, no? Quin jugador del Madrid cal recuperar? Anava a dir que no, perquè ja no hi és. Però el que estigui més desanimat serà que farà 3 gols.
Es treuen aquest que no els serveix per res, segons el periodisme esportiu que és el Modric, i aquest aquí pateix. Ara Madrid estan feliços, perquè el Barça ha perdut la possessió.
És el tercer equip en possessió, el Rayo Vallecano d'Europa, després del Bayern. Home, es faran contents. El Rayo Vallecano estarà content de tot plegat. Tot i haver perdut 4-0. Qui? El Rayo Vallecano, 4-1. Home, és un 17-0 amb 3 anys, està bé. Home, ha generat la polèmica aquesta, no?
i és l'entrenador del Rayo, no se'l veia contenir aquell senyor... Calçó de la Calva, no sé qui és. No, però és una mica el que de moment, i el que va dir l'entrenador del Levante. Nosaltres ja no he sigut el dentista i ara que vingui el pròximo...
Sí, no, la defensa del Rayo va fer aigües. I no crec que estigui gaire content. Bé, jo en realitat... Bueno, com el primer gol d'ahir del Barça. Sí? El gol de Neymar. Sí, sí, el porter també està content. Sí, és difícil fotre'l dintre, eh? Bueno, però alhora t'esperes que hi hagi dos països que l'agafin com a mínim el primer cop i volta, la tens tu sota les cames, per això se li queda així. Ja va bé que marqui Neymar, eh? És a dir... Ja, però és una llàstima, també. Ja, que marqui aquest quan ha pogut marcar... Sortirà per tot Brasil el primer gol de Neymar al Barça.
Home, ja el criticaven a Madrid per no marcar, perquè Pepe havia marcat i... Sí, bueno, i la pregunta que li van fer allà... Diu-te que ell s'ha agradat marcar un gol més maco, el primer gol del Barça. Què va dir? Un gol és un gol. El que va dir que va anar a l'Armit i li va dir que no l'hi sumés. Home, veiem contra no sé quin equip ha fet un xut al pal, ha tingut moltes oportunitats. Jo crec que estem tots contents, i inclús els que poden tenir certs dubtes sobre el Neymar, està fent-ho molt bé.
i s'està integrant bé. És el virus Barça. Entres en aquell lloc, o sigui hem arribat a tenir... No porta cresta. O sigui entrava un tio que es deia Albert... Conec bastant de gent que diu que... Amb un barret blanc rus en ple mes de setembre que es va fotre allà a la grada i vam dir, hòstia, va entrar a baix i l'únic que no es va trobar és perquè feia mal. Però tot l'altre va canviar, tret d'un dia mulleres. Home esclar, és que aviam, tu entres en un vestuari
Tu tens que haver vist el Neymar el mes de juny, semblava un pollastre. Però tu entres al vestuari i convius amb un tio que té una casa com Andrés Iniesta, fuent de l'ovilla. És la del teu pare.
Aviam d'haver la d'aquí. Ara s'està fent un nou vitrall. Un nou vitrall amb l'escut del Barça per fer petons. Gràcies a tots quatre, ens acaba el temps. M'encanta que sigui tan normal, també ho dic. Això és el que després diem tots. Que vagi bé, bon dia.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Comença a Reus la trobada de la Societat Nuclear Espanyola. Es reuneix fins d'ivendres 600 representants del sector. Es reuneix el comitè d'empresa de Panrico a Santa Perpeto de Mogó de Vallès Occidental. Després de trencar negociacions amb la Direcció, la companyia vol acomiadar la meitat de la plantilla. A Barcelona s'inauguren els nous encants amb tres mesos de retard. Les instal·lacions es van negar al juny per les fortes pluges.
Esports de dos quarts d'avui del vespre, espanyol bé parat, tornada de les semifinals de la Copa Federació de Futbol. I aquesta hora comencen els quarts de final de la Copa Catalunya de Vaterpolo. Ja ha començat a Reus, la capital del Baix Camp, la trobada de la Societat Nuclear Espanyola, que reuneix des d'avui fins a divendres 600 representants d'aquesta indústria del sector de les nuclears.
La trobada ha rebifat el debat sobre la nova taxa que el govern català vol aplicar aquest tipus d'energia a la nuclear. Un nou impost que s'hauria de provar abans d'acabar l'any i que preveu recaptar més de 40 milions d'euros. Els experts, però, veuen poques possibilitats que la proposta arribi a bon port i consideren que l'impost és poc efectiu per canviar el model energètic. Daniel Gómez, president de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics, en declaracions a la xarxa.
El que sembla, tenint en compte que el pla d'energia no contempla aquest tancament, és una altra mesura desesperada, motivada per l'estat de les finances del govern, més que un impost amb una voluntat d'ajudar a fer una transició cap a un altre tipus de model elèctric.
diversos alcaldes catalans reclamen que el nou impost reverteixi també en les poblacions que pateixen l'impacte de les centrals nuclears. A aquesta hora està reunit el comitè d'empresa de la fàbrica de Panrico a Santa Perpétua de Mogó del Vallès Occidental i després de trencant negociacions amb la direcció d'aquesta companyia. L'empresa ha proposat acomiadar la meitat de la plantilla i a la resta de treballadors, els que es quedin, a baixar-los el salari fins a un 45%. Ràdio Santa Perpétua, estrella Núñez, bon dia.
La Fàbrica de Panrico a Santa Perpetu de Muguda es prepara per afrontar un nou conflicte laboral. L'empresa va explicar ahir a Madrid a les seccions sindicals intercentres el pla industrial que vol aplicar. Un pla que preveu l'acomiadament de més de 1.900 dels 4.000 treballadors que té l'empresa a tot Espanya. Els representants dels treballadors
han decidit no negociar aquest pla perquè consideren que la proposta de la direcció és inassolible i extremadament dura. Als acomiadaments plantejats des d'ara i fins al 2015, cal destacar que la resta de la plantilla patiria una retallada salarial d'entre el 35% i el 45% per als assalariats i d'un 20% als autònoms. La setmana passada, Panrico va anunciar que sosponia temporalment el pagament de les nòmines per problemes de tresoreria i per poder pagar els proveïdors.
A Barcelona aquesta hora s'inauguren els nous encants. La inauguració ha arribat amb tres mesos de retard. El motiu són les inundacions que va haver a les noves instal·lacions el mes de juny per les fortes pluges. Ara s'ha canviat el sistema d'adrenatge de la coberta. Els periodistes esperen un augment del nombre de visitants amb el nou mercat. 90.000 persones passaven cada setmana pels encants vells de Barcelona.
El Consell Comarcal del Baix Ebre demanarà finançament al Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient per a les millores del camí de Ronda, conegut com a GR92, que passa per aquesta comarca tarragonina. El ple del Consell Comarcal ha aprovat per unanimitat la sol·licitud dels ajuntaments de la Mella de Mar, l'Empolla i el Parelló. La Cala Ràdio, Olga Tomàs, bon dia.
Bon dia, el ple del Consell Comarcal del Baix Ebre ha aprovat per unanimitat la sol·licitud dels Ajuntaments de la Mella de Mar, el Perelló i l'Ampolla perquè el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient assumeixi les actuacions de millora del GR 92 al Sopas per la Comarca. Ens explica Ruben Lallana, portaveu del Consell Comarcal del Baix Ebre. Diu una petició de finançament d'obres d'accessibilitat i seguretat, millora en arranjament en definitiva.
del camí de Ronda, conegut com a GR92, i traslladar-ho al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mid ambient per a la seva aprovació i realització de les obres. A partir d'aquí s'assignaria un conveni de col·laboració entre els ajuntaments per fer el manteniment anual. Segons un estudi consultat pels tres ajuntaments, les millores estarien xifrades en uns 400.000 euros.
I ja són a la presó els dos presumptes autors de nou robatoris comesos a cases de diverses comarques de Catalunya van ser detinguts dimarts passat després d'entrar a robar una casa d'una urbanització de Berga. Són dos homes de 27 i 41 anys veïns de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona i els robatoris es van cometre durant l'últim mes.
Se sospita que han robat diners en efectiu, joies i objectes de valor a 9 cases de diversos municipis del Pla de l'Estany, el Sacrià, el Vergadà i l'Urgell, en aquest darrer cas amb violència. Els va sorprendre el propietari de l'habitatge situat a Gramunt i li van clavar una forta empenta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 us parla Andrea Bueno. Sant Just Solidari inaugura la seva seu de forma oficial aquest divendres i ho fa amb un munt de projectes a Camoapa. L'entitat arrenca nova etapa amb uns projectes ambiciosos a llarg termini però que començaran a fer les primeres passes als propers mesos. Un dels més importants farà que millori l'assistència oftalmològica al poble.
Sant Just Solidari porta més de 20 anys en actiu i treballant a Camoapa. Abans de seguir amb els projectes que ja tenen en marxa, com ara la Casa de la Mujer, l'entitat iniciarà un pla conjunt amb l'Institut Català de la Retina. Entre aquest any i el que ve, una sèrie d'oftalmòlegs aniran a Camoapa per intervenir a la població que necessiti, a més de donar material i aparells oftalmològics i de portar unes 1.500 ulleres. La idea és que en els propers anys hi hagi dues òptiques al poble i que els nicaragüencs treguin una atenció correcta, principalment als nens i nenes.
I, a més, els propers mesos s'acabarà el primer grau en òptica que s'ha fet a la Universitat de Managua, a través d'òptics sense fronteres. Per tant, hi haurà oftalmòlegs preparats a Camoapa per donar una bona cobertura a la població en el futur. Més qüestions? Al ple municipal del mes de setembre, Sant Just aprovarà l'addesió de l'Ajuntament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La sessió tractarà una moció presentada per PSC, iniciativa Junts per Sant Justiciu, per adherir-se al pacte,
que tirarà endavant perquè compta amb el suport necessari dels regidors i regidores, que està emociós de batrà al final del ple. I la sessió que es farà demà dijous compta amb 10 punts, més el torn de precs i preguntes. Un dels temes que es de batrà és l'aprovació del plec de clàusules administratives per la concessió d'un equipament esportiu a una parcela de Mas Llull i també es determinaran els festius locals de l'any 2014 a Sant Just. El ple començarà a les 7 de la tarda demà a la sala de sessions de l'Ajuntament.
I un últim punt per recordar-vos que aquest matí han començat les obres de millora de la vinguda doctor Rivalda. Es fa en el tram que va des de la carretera Reial fins al Parc Joan Maragall. Els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació de la via i de l'esplanada del costat de l'edificit de la carretera on aparquen els veïns i es connectarà pels vianants amb el passatge de Santa Gertrudis. També s'introduiran millores pel que fa a l'eficiència energètica perquè es posarà un allumenat tipus LED de molt baix consum. L'Ajuntament preveu que els treballs s'acabin el gener.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada a partir de la 1 al Sant Just Notícies Edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No, no, no.
No. No.
Justa la fusta.
Passen deu minuts de les dotze, és moment de parlar de política, aquesta secció de política ben correcta amb el Sebas Elias, aquí tornem a saludar. Bon dia Sebas de nou. Hola, bon dia. Ara per parlar no d'esport, sinó de política. Començarem fent aquest repàs de diferents
Notícies polítiques que hem tingut aquesta setmana. I comencem parlant d'un tribunal egipci que il·legalitza totes les activitats dels germans musulmans. Un tribunal d'Al-Qaeda ha prohibit aquest dilluns les activitats dels germans musulmans i ha ordenat la congelació dels seus fons i propietats immobiliàries.
Per tant, els guanyadors de les eleccions són il·legalitzats. Sí, perquè s'ha de recordar que el Partit Libertat i Justícia, el braç polític dels germans musulmans, va ser el guanyador en les primeres eleccions legislatives després de la revolució que el 2011 va de derrocar el dictador Hosni Mubarak.
El líder de la formació, el deposat president Mohamed Mursi, va penjar als comicis presidencials del 2012. La confraria, que va ser fundada el 1928 per Hassan Albana, va ser il·legalitzada ja el 1954 per Nasser. Tot i que després de la revolució que va acabar de reclamar ara que el 2011 va quedar en una situació al·legal que havia mantingut fins ara. D'altra banda, més a prop, si més no a Europa, de fet no sé què estaria més a prop, si a Egipte o a Alemanya. Depèn de...
Sí, des d'aquí sí. Bé, en tot cas Merkel ha arrasat Alemanya. Amb un resultat històric, diumenge a les urnes, Angela Merkel encara el repta de forma a govern. Amb 311 escons, la CSU, el supartit, s'ha quedat a 5 diputats d'obtenir la majoria absoluta. I la cancellera vol pactar i no governar en minoria. Merkel ha dit que Alemanya necessita un govern d'estabilitat, de manera que renuncia a governar en minoria i buscarà el suport dels socialdemòcrates de l'SPD amb 192 escons o dels vers, amb 63.
L'anomenada Gran Coalició, que suma CDU i SPD, és a dir, el partit de Merkel amb els socialdemòcrates, ja va funcionar durant el primer mandat de Merkel, que va arrencar el 2005 i els resultats van ser desastrosos pels socialdemòcrates que es van enfonsar a les eleccions del 2009. Descarta, per tant, també, modificar la seva política a la Unió Europea. La Cancellera ha volgut deixar clar que no preveu cap reorientació en la política d'austeritat a Europa. Va dir que l'objectiu de les reformes a Europa no és estalviar, sinó guanyar competitivitat.
amb aquest resultat electoral continuarà en la mateixa línia. Continuem fent doncs aquest repàs general a les notícies d'aquesta setmana i us expliquem ara que Camacho i Cospedal anuncien un front anti sobiranista. La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alicia Santés Camacho, ha anunciat aquest dilluns que el seu partit ha creat un grup de treball amb l'objectiu de constituir una plataforma que defensi la unitat de Catalunya amb la resta de l'estat.
s'iniciaran en breu contactes informals amb partits polítics fonamentalment amb el PSC, Unió Democràtica i Ciutadans. I organitzar-se és la clau per Camacho. Sánchez Camacho, defensat que convé que, més enllà de les discrepàncies ideològiques, es crea un front comú que doni resposta al desafiament independentista. Diu Camacho que els partidaris de la independència estan molt organitzats i tenen el suport dels mitjans de comunicació. Per aquest motiu, s'ha mostrat partidària que els contraris a aquestes posicions facin el mateix.
i, mentrestant, durant el Lleida defensa una tercera via.
i per tant han arribat un missatge clar abans del debat de política general que es fa avui dimecres. Aquest missatge representa la intervenció oficiós de l'Unió en un debat on no té veu pròpia tot i tenir 14 diputats durant fixa posició i l'estrena el terreny de mas. Veurem què fa mas el debat que s'està celebrant avui mateix al Parlament de Catalunya.
Ja acabem parlant encara d'una altra notícia, en aquest cas passa per Sant Just i també vinculat doncs amb les finances perquè la Generalitat deu 950.000 euros a l'Ajuntament de Sant Just. Són uns diners que el consistori va pensar dels seus fons propis per la construcció de l'edifici de les escoles i que el govern català havia de cobrir. Ara la vicepresidenta del govern, Joan Artega, ha anunciat que la Generalitat pagarà als ajuntaments que els degui diners abans d'acabar l'any, però l'Ajuntament de Sant Just no figura en aquesta llista.
Per aquest motiu, el consistori ha fet un toc a la Generalitat, reclamant un certificat que acredita que el govern deu aquests diners a l'Ajuntament de Sant Just. Ara, l'equip de govern municipal està a l'espera que l'interventor els confirmi que, efectivament, Sant Just figura com un dels municipis a qui la Generalitat els deu aquests diners. Doncs veurem també com ha resolt tot plegat. Aquests són doncs els temes principals o alguns dels temes de l'actualitat política que ha marcat aquesta setmana. És el primer que rebassem sempre en aquesta secció i després el que fem és entinsar-nos en una altra qüestió, un tema
que avui també té un punt de relació amb una de les notícies que hem comentat, que és el sistema electoral alemany, que és una mica diferent o bastant diferent del que tenim aquí, no? I en principi farem una mica de... l'intentarem entendre comparant-lo també amb el que tenim aquí.
Tu tens totes les coses molt clares, saps més o menys com funciona i jo no en sé pràcticament gens, per tant intentarem desgranar i descobrir com funciona tot plegat. Jo no soc cap expert perquè he de reconèixer que em costa molt entendre'l, però és interessant, molt interessant repassar-lo primer de tot si més no vull fer un repàs del que és un sistema electoral.
Un sistema electoral és el conjunt de principis, les normes, les regles, els procediments tècnics que s'han enllaçat dintre si i que són legalment establerts, per mitjà dels quals els electors expressen la seva voluntat política amb vots, que a la seva vegada aquests vots es converteixen en escanys. Per tant, podem dir que és la llei fonamental en política. Molts cops no s'ensena per la gaire, però pels politòlegs és la clau per transformar aquests vots en escanys.
que hi hagi un o altre sistema electoral respon a estratègies dels partits que fan la llei. Per tant, si aquí tenim un sistema proporcional, la llei d'on respon a unes voluntats polítiques. Que de tant en tant surt a debat, no? De fet, més o menys quan hi ha eleccions, o alguns partits ho treuen més a debat. Què és la llei d'on? La llei d'on és un sistema, dins del sistema proporcional, que reparteix els escons segons els vots, i depèn també de la circunscripció,
Depèn de moltes coses, però aquí a Espanya s'intenta ser proporcional, tot i que no és... Territorialment, no? Exacte, es busquen les províncies i dins d'aquestes províncies es busca una proporcionalitat que al conjunt de l'Estat no és proporcional, perquè si veus...
Si féssim una circunscripció uninominal, és a dir, només l'estat espanyol, els resultats canviarien. Clar. Perquè, per exemple, Convergència no tindria tants vots. I PP i PSOE baixarien en favor d'Esquerra Unida, per exemple, o d'UBIB. Petits més petits, no? Clar, perquè es busca el vot útil, en aquest cas, a Espanya. Bé, per exemple, l'Espanyol és perfecte, diria, per fer que hi hagi una sobrerepresentació de dos partits majoritaris. Així va ser la voluntat en l'any
78 amb la Constitució i després amb la llei orgànica de que hi haguessin dos partits majoritaris i després uns partits territorials, més petits com Convergència, però també altres com Esquerra Unida. Llavors ara passem a parlar del sistema alemany, que primer de tot s'ha de dir que es diu representació proporcional, és a dir, tenim aquesta part personalitzada, és una representació proporcional personalitzada.
Què vol dir tot plegat? Personalitzada, comencem amb personalitzada. Es refereix al sistema anglès. El sistema anglès és un sistema majoritari i se l'anomena el first pass de post, que és circunscripcions unil·luminals molt petites, és a dir, territorials, de pocs habitants, de 100.000, 200.000, que es guanya un, només un candidat per majoria simple. Els de més perden, els de més no obtenen representació. Per això a Anglaterra només hi ha tres, quatre partits
No n'hi ha més, perquè en un territori sempre hi ha aquest vot útil. A mi m'agraden els vers, però com que no sortiran voto els socialdemòcrates.
Això, però també tenim un altre vot, que és la representació proporcional pura. A Alemanya hi ha dos vots. El primer aquest i després el de la representació proporcional pura, que és el sistema holandès per excel·lència, que és una única circunscripció, tot el país, la Federació Alemanya en el conjunt, i es vota el partit. Una llista tancada i bloquejada. O sigui, cada vot de cada persona val el mateix. Sí, exacte. Sigui de Múnich, sigui de Berlín.
Llavors, hi ha dos tipus de vots, com he dit. El primer, aquest personal, s'eligeix la meitat del conjunt de la cambra alemanya. La meitat és per el vot que tu dius a tal persona? A tal persona se li assigna, em sembla que són 600 i algo escons, doncs 300 i pocs. S'escullen per aquest sistema, un sistema on les circunscripcions, és a dir, el territori és molt petit i es vota una persona i només guanya una persona, només guanya aquella persona.
Per tant tu votes a una persona més que al partit. Encara que també els vincles partidistes són grans a Alemanya. Són els diputats que s'anomenen diputats directes a Alemanya. Quants vots han de tenir? Hi ha d'haver un mínim, no m'imagino. Clar, és majoria. Però poden sortir molts, no o no? Majoria simple. Si es presenten 20, el que obtingui més, per exemple, sigui un hotel. O sigui, pot ser algú desconegut, per tant. Pot acabar sortint algú que...
són circunscripcions d'uns 300.000 persones, per tant... Però sempre s'ha d'estar vinculat a un partit, eh? Sí, sí. I el partit diria que també té alguna cosa a dir... En els noms que posen. Exacte. Però tu també et pots formar el teu partit, per tant, et pots presentar. Però només surt un. Si es presenten 20, només sortirà un. Després, el segon vot, aquest que diem representació proporcional pura, segueix una forma de vot de llista tancada i bloquejada.
I no és que s'escollegin l'altra meitat, ho podries pensar. Doncs l'altra meitat s'escollegin. No, s'escollegen tots. És a dir, amb el primer s'escolli la meitat i amb el segon vot de tota la Federació Alemanya s'escoll tot el Parlament alemany. Llavors, un vot serveix per triar el total i l'altre la meitat. Exacte. Llavors el que es fa... Però el tot no es menja la meitat? Sí. Però clar, aquí està la gràcia.
Tu agafes els que s'han triat per aquí per sistema majoritària, és a dir, la meitat s'agafa aquests vots i es resta en el total que ha sortit. I el resultat de resta, per exemple, han sortit 30 diputats directes. I el segon vot han sortit 100 de l'altre vot, del total. Per tant, 100 menys 30, 70. Són els diputats de llista, els que els col·loca el partit.
però tu tindràs 30 segurs. És una mica això, 30 diputats directes i els altres per llista. Pot restar vots el total, o pot sumar també? No, el total sempre serà el que hi ha a la federació. La diferència que hi hagi entre el total de la federació
i el total dels diputats directes serà el que vingui de llista, el que col·loqui el partit. I els diputats directes que hagin sortit sempre hi seran al Parlament? Sempre, sempre. Això segur. És aquest sistema. Però pot restar números de la llista, no? És a dir... No, no, no. És a dir, tu agafes els que surten per representació proporcional, els restes els diputats directes
És a dir, el total de país alemany resta als diputats directes i el número que surti seran diputats de llista, els que no tria la gent sinó que els posa el partit. Llavors, el que intenta aquest sistema és aprofitar l'avantatge que té el sistema majoritari anglès, que en té, i el sistema de representació proporcional pura.
Les avantatges del sistema majoritari és que tu es cuis un diputat de llista, tu es cuis una persona, per tant tu saps què fa aquella persona, saps que defensarà el teu territori, es comprarà cap a casa, i saps qui és, pots anar a veure'l, no és com una llista que si tu votes a una llista però no saps qui és el que surt.
Després, què s'aconsegueix amb el sistema de representació proporcional? Que sigui molt proporcional, que si hi ha 30 vots a un partit sobre cent, hi haurà 30 diputats. No n'hi haurà 20, com pot passar aquí a Espanya, que hi hagi molts vots però es tradueixin en pocs escons. Si es mira la proporcionalitat, Alemanya és el país amb més proporcionalitat, tot i tenir el sistema majoritari, també es concentra en la representació proporcional pura,
I és un país amb molta proporcionalitat, més que Holanda, es podria dir. Hi ha estudis que afirmen que hi ha més representació proporcional que Holanda, que és el sistema per excel·lència, i també que Espanya. Hi ha molta més proporcionalitat. I hi ha més partits també, potser, o no?
Sí, poden haver-hi més partits. O poden anar al Parlament, que acabin apareixent més partits o no tant. No, perquè hi ha un llindar establert en el sistema de representació proporcional pura que és del 5%. És a dir, si tu al conjunt de l'Estat no treus més d'un 5% no pots entrar. Hi ha excepcions, com que siguis un partit territorial que representi minories, etcètera, sí que aquest llindar no es respecta.
Llavors sí que es frena molt aquest auge de partits petits i també amb el sistema majoritari els partits petits no entren directament. Llavors, també hi ha desavantatges. Un dels quals és que es creen dos tipus de diputats amb prestigi desigual perquè, clar, tu tens el diputat de llista que és el teu però després al mateix partit n'hi ha un que ve de llista que l'ha col·locat al partit i que pot haver perdut en un altre territori. Per tant, hi ha aquest...
que els diputats no són el mateix, encara que a la pràctica això no repercuteix gaire. I la segona desavantatge és que es crea el vot útil. Per exemple, hi ha votants verds que donen el seu primer vot, és a dir, el personal, a candidats socialdemòcrates. Com pot passar aquí, no sé, amb territoris petits, que es reparteixen cinc diputats,
en comptes de tu votar Esquerra Unida, votes el PSOE perquè és el que sortirà. Això és el que ha passat molts cops a Espanya, no? Exacte. Més que a Catalunya, que potser ara queda una mica més repartit. A Catalunya, més a Barcelona que a Lleida o Girona, perquè a Lleida també es reparteixen pocs escons. Llavors, clar, aquí diem que a Espanya hi ha un sistema de representació proporcional, però realment no ho és tant, perquè acaba veient aquest vot útil que no acabar...
dient la veritat. I en segon lloc, també hi ha votants democràtics cristians que acaben donant el seu segon vot, el de Gista, els liberals, per assegurar que sobrepassen el 5% i es fa col·lició amb els seus. Per tant, també es busca una col·lició entre partits i aquest vot útil que hi hagi partits que sobrepassin el 5%, que a vegades estan al límit, es dona aquest vot perquè saps que pactaran amb el teu partit. Per tant, es busquen aliances, també. I bé, aquest és el sistema alemany.
Déu-n'hi-do. Suposo que és complicat d'entrar-hi, si més no, però m'imagino que un cop el descobreixes té avantatges, no? Sí, sí. Tu et convences més que el que tenim aquí? Sí, bastant més, perquè pots votar primer a una persona del teu territori, que saps qui és, que defensarà els teus interessos, i després pots votar el teu partit, que és representat al conjunt de l'estat. Per tant, aprofita aquestes dues avantatges que donen els dos sistemes que més s'han implantat arreu del món, el sistema anglès,
i el sistema proporcional que està gairebé tota Europa. I això s'ha parlat, que a Catalunya no hi ha una llei electoral, es regés per una... S'està tramitant, no? S'està elaborant? No, no, no. Això s'ha intentat a cada legislatura que hi hagi una llei electoral, però no s'aconsegueix, perquè es requereix una voluntat molt gran de...
de fer-ho i aquest que ja tenim, doncs ja va bé els que surten, perquè els que surten surten, perquè hi ha aquest sistema electoral. El panelló, clar, clar, és difícil, doncs. Exacte, i en regim per la llei orgànica de 5.285, que és la que hi ha a Espanya, llavors diu que si la comunitat autònoma no tenen llei electoral, doncs es fa servir la que hi ha a l'Estat. Per tant, és l'únic territori a Espanya, l'única comunitat autònoma que no té llei electoral,
i que no es farà, perquè es requereix unes voluntats que als partits majoritaris no interessa. Déu-n'hi-do. Doncs avui hem descobert... Sí, es parla que l'alemany seria ideal aquí a Catalunya, i s'ha parlat que sigui el... Sí, però clar, no ho veig a curt termini que es pugui fer. Bé, de moment, si més no, és una de les idees que hi ha, no? Sí, sí, exacte. I també que es pugui estudiar, si més no.
Avui hem descobert una mica aquest sistema parlamentari alemany, tenen en compte que diumenge hi va haver aquestes eleccions, i ho hem descobert amb els Sebas Elias en aquesta secció que fem cada dimecres de Políticament Correctes. Doncs fins la setmana que ve i ja explicarem un altre tema. Exacte, gràcies que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilíngua, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697-70-3505 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Saint Patrick's Preschool inaugurem la primera setmana de setembre. Smooth Jazz
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
50 anys del concili Vaticà segon. Veus de la parròquia repassa en aquest curs 2013-2014 l'impacte d'aquell moment d'obertura i renovació de l'Església catòlica i es planteja què en queda després de mig segle de la seva celebració. Veus de la parròquia està amb vosaltres cada dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i en repetició
Els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
No, no, no, no.
Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia i a aquesta hora parlem de la tena de Sant Just amb el seu president Albert Macià. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una secció que estrenem d'alguna manera aquesta temporada. La setmana passada ja vam fer una primera connexió a través del telèfon i vam dir que normalment la faríem des d'aquí a l'estudi. Per tant, doncs avui, el primer dia que et podem tenir aquí, benvingut i moltes gràcies. Molt bé. Intentarem anar parlant cada dimecres una miqueta del que fem i de com adrecem el nostre treball cap a la població de Sant Just.
Exacte, la setmana passada vam parlar una mica també de com s'encarava el curs d'alguna manera o altra, aquesta ens sembla que també ja comença a haver-hi més moviment també a l'entitat. Bé, l'entitat té moviment, es para una mica l'estiu, com gairebé tothom, aquí la calor, les ganes de sortir, etcètera, deixen el nostre poble paralitzat, però un cop arribar a setembre tot comença a moure's, i ara mateix tenim un munt de coses sobre la taula, ja n'hem fet, ja s'està treballant, però al mateix, hi ha una sèrie d'activitats ja programades,
obertes als socis, però en general també a tota la població. Per exemple, què tenim aquesta setmana? Així per començar, el divendres tenim el documental del mes. Comencem la temporada d'alguna manera, canviem de dia. Abans el fèiem el dilluns, després de fer una pregunta a gent interessada,
Va semblar que el divendres podria ser un dia que vingués encara més gent i amb aquesta intenció hem fet el canvi de fer-ho el darrer divendres de cada mes.
L'any passat que es va tornar a recuperar aquest documental del mes, més o menys hi havia gent. Hi havia un petit grup de gent gairebé fidel, però creiem que estem parlant d'un cinema documental de primer nivell i que mereix que pugui venir més gent.
Són projeccions que es fan, com dèiem, a l'ateneu i que ensenya que pels socis ja l'entrada costa 3 euros i pels no socis 5 euros, efectivament. Per tant, doncs a un preu assequible, no? Efectivament, sí, sí. Aquest divendres a la mateixa hora sí que es manté l'hora? L'hora es manté a dos quarts de nou. Aquest divendres fem Infiltrators, és una pel·lícula que parla dels problemes que tenen els palestins
palestins i palestines de totes les edats per travessar els murs que els hi han posat al seu país i no estem parlant, no estem parlant de contrabandistes o d'allò, sinó simplement a vegades de famílies separades, etcètera, etcètera, de com se l'han de jugar poder notar moltes vegades la vida però si hi ha el físic. Doncs a l'internet s'han d'escobrir-ho perquè tot això sempre, si és a través d'alguna pel·lícula o algun documental, sembla que també tots ho entenem una mica millor, possiblement. Efectivament.
Tenim més coses, també, que aquest de setmana? A vegades la gent s'embaragada una mica, però aquest cap de setmana també hi ha excursió en família, de les Sees, que això és una nova activitat, realment, a part que també comencen les...
Hem començat ja les excursions normals, però aquesta família, que ja va haver-hi la presentació, jo crec que és una oportunitat molt gran perquè a vegades hi ha molts pares amb crius que sortirien a la muntanya i a vegades no ho fan perquè...
Coneixen poc, no? No, més que coneixen poc, a vegades perquè no s'atreveixen a anar amb nens a la muntanya sols, però moltes vegades perquè els nens necessiten altres nens per passar-s'ho bé. Aquesta activitat jo crec que pot ser molt positiva, va ser realment una idea molt bona per part de la nostra secció de muntanya.
Sí, sí, segurament, a més a més, suposo que pot aportar gent nova a l'entitat, o si més no, no només pels nens, sinó pels seus pares, no? Els pares, efectivament, sí, sí. De fet, forma part de totes les coses que diferents accions estan fent per intentar rejuvenyar una mica l'entitat. Això serà aquest diumenge, si no m'equivoco, per tant, suposo que començem també amb sortides mensuals, és a dir, que ja hi haurà aquesta primera sortida en família per part de les SES.
Per tant, doncs, són algunes de les activitats que comencen. No sé si teniu més coses pendents de cara als propers dies. Bé, vull recordar que estem a punt de començar els cursos de lectura, d'escriptura, que hi ha molta gent interessada. Realment són cursos, ara tenim una secció que és l'escola d'escriptura de Teneu, que ens hi hem posat i que ja té bastantes matrícules i ja començarem immediatament la setmana següent.
Em sembla que és, o l'altre, ara repeteixo de memòria, moltes vegades no ho tinc tot al cap, però això sí, les classes les farem a les instal·lacions de les escoles, que l'Ajuntament posa a la nostra disposició perquè les condicions d'aquestes aules són més modernes que les que tenim a la Teneu. Més pràctic, està ben al costat. Efectivament, està dins del mateix... del mateix aïll d'equipaments de la població.
Quantes seccions té la Teneu ara mateix? Més o menys, eh? Ja suposo que... Ho dic perquè en realitat hi ha moltes... comentàvem l'altre dia que hi ha moltes entitats que són subentitats de... Amb números així no t'ho sabria dir, 8 o 10, però si vols les podem anomenar. Tenim des de tres grups, tres seccions de música, que són el Cor, l'Orfeó i el Can Gregorià, tenim Teatre, el Grup de Just Teatre, tenim Baix de Saló, tenim la Teneu, tenim l'Escola d'Escritura...
Segur que em deixo avui, ara. Sí, en els diferents àmbits. Tenim les Cs, però estàvem parlant i sembla que... Que queda ben cobert, no? Jo crec que tothom que tingui alguna inquietud segurament a l'Ateneu trobaria algun espai. I després tenim, que no és l'Ateneu, però tenim una relació molt directa amb la Penyeu Lourana,
I amb altres entitats de la població, com poden ser la CAL o això, per exemple, que fem conjuntament amb la CAL, fins i tot fem els pastorets, per exemple. És veritat que també es repeteixen aquest any, doncs? Es repeteixen, sí. Petits canvis, que és el que es fa sempre tradicionalment amb això dels pastorets, però es repeteixen. Suposo que, d'alguna manera, la intenció d'un ateneu o de l'ateneu, almenys si més no d'aquí se'n just, és poder créixer també a través d'aquestes seccions, no?
La finalitat d'una teneu és portar la cultura al carrer. El que sí que necessitem sempre és que hi hagi moviment, és no parar. Lògicament, si a sobre creixem, estem més satisfets. La voluntat final és fer arribar la cultura fins a l'últim record del poble.
A banda d'aquesta intenció que hem comentat ja en diverses ocasions d'intentar aconseguir socis més joves i aquest ratlleu generacional, estic contents.
la vitalitat, com si tinguéssim de Teneu, és a dir, hi ha moviment igualment, no? Nosaltres, quan estic dient nosaltres, m'estic referint en aquest moment a la Junta actual, estem molt satisfets del que hem anat posant en marxa, d'haver donat una mica més d'obertura d'activitats cap a fora, perquè tradicionalment sempre s'han fet moltes coses a la Teneu, però moltes vegades s'han fet d'una manera molt tancada per les seves seccions,
i ara estem intentant obrir-nos molt més i queda molt per fer. Som molt conscients que no hem arribat ni de lluny allà on ens vam posar nosaltres el llistó, però estem satisfets del que anem fent dia a dia. De vegades semblava que entrar a la Teneu era complicat. Sí, amb molta gent li semblava que era una casa tancada i el que ha de ser una Teneu és una casa oberta. És tot el contrari d'aquella sensació que tenia molta gent.
es tracta que la gent senzillament conegui que és una casa oberta per fer activitats i que se'n pugui beneficiar tothom. Doncs això és una mica el que mirarem d'explicar també cada dimecres, recordem també que aquesta setmana hi ha aquest documental del mes divendres, el diumenge també hi ha aquesta sortida en família i avui n'hem parlat amb l'Albert Macià, president de l'Ateneu, amb qui parlarem cada dimecres de tot plegat una mica. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres per aquesta finestra que ens oferiu. Que vagi molt bé, bon dia. A reveure.
So sentimental. Not sentimental, no. Romantic, not disgusting, yeah. Darling, I'm down and lonely. When we're unfortunate only. I've been looking for something else.
No, no, no.
Well, there's the mania She can't put to your throat I'm like a ride, like a rider Not easily offended No hard to let her go So I'm gonna mess with the mistress Follow misguided and still Discuss discouraged On this precious weekend And then this love for a gentleman only Welfare a gentleman only But now that you're lonely
Let's both slowly discourage We'll burn the pictures instead When it's all over we can barely discuss For a woman and only Not with a fortune and only Thought it could have been something else These days it comes, it comes, it comes, it comes, it comes, it comes and goes A list of many of
Not easily offended, not hard to let it go. Not easily offended, not hard to let it go.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. Un minut i tres quarts d'una del migdia, aquest divendres inaugura la nova seu de Sant Just solidari a les escoles, i el convidat d'aquest divendres en aquesta inauguració serà l'Albert Salas, activista social i professor de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra,
que parlarà dels nous moviments socials al món. Avui el tenim a l'altra cançó del telèfon, Albert Salas. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una conferència que es titula Després del 15M què? El 15M suposo que va ser l'esclat d'un malestar conjunt que ja feia temps, de fet que es movia, no? Sí, i tant. En el 15M al final vam acabar tractant temes que altres moviments socials ja havien estat treballant des de feia molt de temps.
amb tot de l'abans d'una ideologia neoliberal que justifica una sèrie de canvis socials, polítics i econòmics, doncs el malestar es va gestant. Va ser una mena de carta de presentació al món, el 15M? Jo crec que sí, que ha marcat un abans i un després. És una altra manera de mobilitzar-se políticament.
és una manera que trenca els esquemes clàssics que havien mantingut com una certa pau social des de feia molts anys i en el cas de l'estat espanyol també es trenca el consens de la transició que se suposava que havia deixat les coses d'una manera que era gairebé inamovible. Fa més de dos anys tot plegat, no sé si creieu que el moviment aquest
Aquest moviment del 15M es va apagar o en realitat va servir per crear consciència i començar a treballar des d'altres punts de vista? Jo no crec que s'hagi apagat. De fet, hi ha mobilitzacions que tiren endavant. Va ser una mena de catàrrec col·lectiu. Hi havia molta gent mobilitzada i no mobilitzada que necessitava aquests punts de trobada. I a partir d'aquí hem anat desenvolupant altres estratègies. No es pot continuar debatent a les places,
constantment si no hi ha un abens de propostes i de petites victòries. Un exemple molt clar és la plataforma afectat per les hipoteques, que és un moviment social on s'ajunta gent preocupada per l'entorn i gent a qui li afecta directament el drama dels desnonaments. A partir d'aquestes petites victòries es crea la consciència social que les coses no poden continuar així, que hi ha maneres per canviar-les.
De fet, aquest any, aquest exemple que ens comentaves ara de la plataforma d'afectats per la hipoteca o en un altre tipus de reivindicació, però entitats com l'Assemblea Nacional Catalana, que són moviments que d'alguna manera sorgeixen més enllà de la classe política, que és el que potser faltava en els últims anys. Aquesta reivindicació de base, però que tingués prou força. De vegades existia, però potser era més en petits col·lectius. La necessitat fa que la gent prengui consciència que cal sortir del dia a dia.
De fet, els moviments que millor funcionen són precisament aquests en els quals hi ha una necessitat clara i ben identificada. En el moviment anticlobalització, que va ser el moviment que va començar a denunciar el funcionament del neoliberalisme i el funcionament d'aquest paradigma ideològic, un dels grans problemes per ser un moviment de masses era que el malestar no es materialitzava aquí, es materialitzava en els països de la perifèria del sistema econòmic.
En canvi, avui, que nosaltres estem a mig camí entre la periferia del centre i on estem patint aquestes conseqüències, necessitem sortir d'aquest encaixonament que el que ens sotmet el sistema polític clàssic i el sistema de partits. D'alguna manera, potser la gran majoria està desencantada del sistema o dels partits polítics actuals. El que passa és que funciona així, el sistema OVIM.
cal trobar aquests mecanismes per intentar, no sé si imposar-se o començar a canviar algunes coses, que es comenci a transformar tot aquest sistema, encara que sigui a poc a poc. Bé, jo crec que tenim una urgència. No ha de ser a poc a poc, doncs. No pot ser a poc a poc, perquè a poc a poc, en el moment d'insostenibilitat ambiental i social que vivim, significa anar de cap a la catàstrofe.
i de cap a la radicalització en uns fenòmens que són molt preocupants, com la criminalització de la pobresa, la criminalització de les migracions, l'odi injustificat cap a col·lectius que viuen amb nosaltres i que no tenen cap mena de culpa del que està passant, mentre els que sí són culpables continuen embutxacant-se als calés de tots i totes. Per tant, cal una mica de rapidesa
i no només en forçar les institucions existents a fer canvis d'actitud i de funcionament, sinó a crear les nostres pròpies institucions. El Procés Constituent és un d'aquests exemples, d'aquests canvis? Sí, per què no? És una iniciativa interessant, és una iniciativa que toca de ple a aquesta necessitat de crear institucions noves i de suposar una ruptura i un trencament.
Hi ha altres moviments. També hi havia un front d'esquerres en gestació, també des de l'esquerra no parlamentària. Hi ha infinitat d'iniciatives que han d'acabar convergint en algun lloc. Jo crec que el Procés Constituent el que pretén és això, que aquestes iniciatives convergeixin. No sé si ho aconseguiran, però si més no, hi haurà un treball fet des d'un partit.
De fet, també, el cas que les CUP entressin al Parlament va generar d'alguna manera aquest debat. Hi havia qui creia, o hi ha qui creu ara, que en realitat està seguint un mateix sistema i en canvi qui defensa que és una manera de canviar les coses des de dintre. Si més no, mai s'havia sentit en seu parlamentària determinats arguments i mai s'havia plantejat en seu parlamentària que el sistema no funcionava.
Per tant, crec que un avenç és... No crec que segueixin la mateixa lògica. Em sembla que aquesta crítica parteix de la desinformació, perquè només cal veure el funcionament en la presa de decisions per veure que, si més no, si no compleixen certes característiques pures del que seria el moviment assembleari, no funciona des del punt de vista de lògica de partits convencionals.
Per tant, crec que s'acompleix de moment l'objectiu d'introduir un cavall de troia dins del Parlament. Inclus en la iniciativa privada també s'estan donant iniciatives d'aquest tipus. També hi ha moviments socials que estem introduint-nos a les juntes accionistes d'empreses per denunciar com funcionen aquestes empreses des de dins de la junta d'accionistes i perquè tots els accionistes en siguin conscients.
Una cosa no és incompatible amb l'altra. Es tracta d'obrir fronts i de generar alternatives. De fet, també ens porta a veu de la campanya Roba Neta. Una firmeu que gran part de la roba que podem trobar a les botigues està fabricada en condicions precàries per treballadors del tercer món. Sí, gran part, per no dir la majoria. De fet, la tònica dominant amb el sistema de producció deslocalitzat és l'exploitació laboral.
La confecció és una de les indústries pioneres en la deslocalització i la majoria de la roba de les grans firmes internacionals està fabricada sota condicions d'explotació. De vegades legals i permesses en els països on es fabrica, de vegades ni tan sols compleixen la legalitat del país. Per tant, si començéssim a mirar més enllà del que estem acostumats, veuríem moltes petites coses que suposo que són aquests petits gestos
que encara que siguin urgents, farien molt, aquests canvis de consciència en molts dels nostres àmbits de la vida quotidiana. Per descomptat, des del consum de productes, de roba, de productes electrònics, fins a alguns gestos de sostenibilitat ambiental, com plantejar-nos la generació de residus passant per les polítiques energètiques i veure de quina empresa
Estem pendents a l'hora de tenir electricitat a casa i veure que també hi ha alternatives. Hi ha infinitat de petits gestos que tots, per canviar alguna cosa i per avançar cap a algun lloc, han d'anar acompanyats de l'acció política de la mobilització i de recuperar una mica la capacitat d'organitzar-nos amb els nostres veïns i veïnes i tirar endavant iniciatives que aconsegueixin petites victòries.
Creus que l'activisme social anirà més en els propers temps, així a curt termini? Jo crec que sí. A part, és que és una necessitat. És una necessitat social i és una necessitat personal. Hem de transformar el nostre hòstia, també. El nostre hòstia no pot ser tancar-nos a casa, que ens rentin el cervell amb productes audiovisuals, o passejar-nos llenar de compres. El nostre hòstia també ha de passar per conèixer els nostres veïns i veïnes,
i per ser capaços d'emprendre iniciatives conjuntament. I això és activisme social. Suposo que és una d'aquests moviments que estan creixent cada cop més. Suposo que la crisi, més enllà de les qüestions econòmiques o socials més generals, també passa per aquest canvi de consciència a més petita escala, possiblement. Sí, jo crec que sí. O cal dir de més. Els símptomes són positius en aquest sentit. Nosaltres portem molts anys
parlant d'aquests temes, amb les diferents campanyes de denúncia i, vaja, jo crec que tenim força més bona acollida. Noteu que potser ara hi ha més gent de més edat que també us escolta més, que potser abans era una cosa més de... potser un públic més jove, aquesta idea de canviar segons quines coses i que ara aquesta franja d'edat s'ha ampliat?
Sí, sí, a l'hora de venir als actes i a les xerrades, etcètera, sí. De totes maneres, també és remarcar que quan parlàvem d'explotació laboral, hi havia tota una generació que l'havia viscut aquí que era perfectament capaç d'entendre-la i que quan venien a les xerrades, quan venien als actes o als debats, sempre portaven un punt de vista molt interessant. Però a volum sí que és veritat que s'apropa més gent de totes les edats. Abans, potser era un públic més jove.
Aquest divendres es parlarà de tot plegat, en aquesta conferència que ha estat xerrada sota el títol després del 15M. Serà amb Albert Salas, activista social i professor de sociologia a l'Universitat d'un Pueu Fabra amb qui hem parlat avui. Moltes gràcies Albert. A vosaltres. Que vagi molt bé, adeu, bon dia. Bon dia.
5 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. Per tant, és hora de tancar aquest just a la fusta d'avui, dimecres 25 de setembre, i agraïm ara la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen, els Serveis Informatius, el Carles Hernández i el Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Lluís Casals, president de Sant Joan Solidari, i ara també amb Albert Salas, activista i professor de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, que participarà
de la xerrada que es farà en la inauguració de la nova seu de Sant Just Solidària aquest divendres. Hem fet cuina amb l'Àngels Martínez, propietària del restaurant El Niu de Sant Just, hem parlat també d'esports, hem fet la tardúlia esportiva dels dimecres amb el Sebas Elias, el Carles Genanadi Rius, l'Enric Riba i l'Emilius Casokyo, i en aquesta última hora també hem parlat de l'Ateneu, amb el seu president l'Albert Macià i de política amb el Sebas Elias.
Us ha parlat Carme Averdó i us hem acompanyat des de les 10 i tornarem demà també a la mateixa hora i recordeu també que podeu recuperar qualsevol dels continguts d'avui a través del podcast del programa que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesert.com. Ara us deixem amb les notícies de Sant Just, l'informatiu migdia amb l'Andrea Bueno i abans però ens en anellirem amb un punt musical, un punt final
Avui escoltarem un tros de fang de Mishima. Fins demà, bon dia.
Tu no saps com em fas sentir com un ninot per la caixa, tant patint significant a les teves mans un tros de fal. Tu no saps com em fas sentir com un idiota que compta el temps perdut.
Tant d'un i ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconèixer en mi. El que tinc dalt et sembla una llauna. Jo m'arrobo i vaig oxidant-me. El que trobo dolç a tu t'amarga.
I per allargar la tonteria que ens cremava avui està ofegant-me. I per allargar la tonteria que ens cremava avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir Tu no saps com em fas sentir
Tu no saps com em fas sentir. Tu no saps com em fas sentir. Ara escolta, està viu des d'ell.
Bon dia, és l'1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant Just Solidari inaugura la seva seu divendres amb molts projectes a Camoapa. L'entitat de Rencanova atapa amb uns plans a llarg termini però que començaran a fer les primeres passes als propers mesos. Un dels més importants farà que millori l'assistència oftalmològica a Camoapa. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 25 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
El ple municipal de setembre debatrà una moció per aterrir-se al pacte nacional pel dret a decidir. La presenten conjuntament PSC iniciativa Junts per Sant Justiciu. La sessió plenària se celebra demà al vespre i és oberta a tothom. Aquest matí han començat les obres d'ara vinguda doctor Rivalta des de la carretera reial fins al parc de Joan Maragall. Els treballs han de millorar la recollida d'aigües, la pavimentació i l'allumenat. L'Ajuntament preveu que s'acabaran el gener.
L'Espai Nador i l'Espai Familiar de l'Escola Bressol municipal Marrecs es consoliden com a punt de trobada per a famílies sant justenques. Estan gairebé al límit de famílies inscrites i no descarten obrir un nou grup. Bon dia, Sant Just Solidari inaugura la seva seu de forma oficial aquest divendres i ho fa amb un munt de projectes a Camoapa.
L'entitat arrenca nova etapa amb uns projectes ambiciosos al llarg termini però que començaran a fer les primeres passes als propers mesos. Un dels més importants farà que millori l'assistència oftalmològica a Camoapa, el poble nicaragüent que ha germanat amb Sant Just. Sant Just Solidari porta més de vint anys en actiu i treballant a Camoapa. A banda de seguir amb els projectes que ja tenen en marxa, com ara a la Casa de la Mujer, al Centre de Desenvolupament Infantil i a Ràdio Camoapa, entre d'altres, l'entitat iniciarà un pla conjunt
amb l'Institut Català de la Retina. Entre aquest any i el que ve, una sèrie d'uftalmòlegs aniran a Camoapa per intervenir a la població que ho necessiti, a més de donar material i aparells uftalmològics i de portar unes 1.500 ulleres. La idea és que en els propers anys hi hagi dues òptiques al poble i que els nicaragüencs rebin una atenció correcta, principalment als nens i nenes. Ho ha explicat el president de Sant Just Solidari, Lluís Casals, al Just a la Fusta. La idea de futur és
que dintre de 4 o 5 anys, que a Moapa hi hagi dues òptiques amb gent de Nicaragua que es guanyi la vida fent ulleres. En aquest moment, la mitjana de població que gasten ulleres som uns 25% aquí. Allà és un 2 o un 3%, no perquè no hi vegin millor, sinó perquè no saben que s'hi tenen ulleres. I això sobretot és greu amb els nens, perquè fracassen a nivell escolar, et deixen d'anar a l'escola i ningú sap per què no veuen la pizarra.
A més, els propers mesos s'acabarà el primer grau en òptica que s'ha fet a la Universitat de Managua a través d'òptics sense fronteres. Per tant, hi haurà oftalmòlegs preparats a Camoapa per donar una bona cobertura a la població en el futur. L'any que ve o l'altre, em sembla, acaba el primer grau d'òptica a la Universitat de Managua i hi haurà òptics graduats a Managua. Que un cop hagin generat aquesta necessitat i veur aquesta conveniència de l'utilització de les ulleres, dintre de tres o quatre anys nosaltres desapareixem d'aquesta història i resulta
que hi ha dues o tres famílies que es guanyen la vida fent ulleres a Camoapa i venent ulleres. D'aquesta manera, Sant Just Solidari segueix col·laborant amb Camoapa fent incidència en l'àmbit sanitari. De fet, un dels projectes més ambiciosos de l'entitat els darrers anys al poble ha estat la creació de l'Hospital de Camoapa, que ha millorat substancialment la vida dels seus habitants. Sentim de nou Lluís Casals. L'Hospital ha produït una transformació exponencial en la sanitat i en l'ànim de la gent. Quan la gent veu que allà on viu,
el tema de la salut el té enfocat, la gent canvia el xip, la gent regenera il·lusió, té més il·lusió. Quan la salut no està solucionada, la gent no té il·lusió, no té molta menys il·lusió. A banda dels sectors sanitaris, Sant Just Solidari seguirà potenciant el projecte Alianzas para el Desarrollo. Consisteix en ensenyar als habitants i petits empresaris de Camuapa a millorar el seu desenvolupament econòmic. Que la gent de Camuapa pugui trobar el seu mitjà de