Just a la Fusta. Molt ben dia, ara passen 5 nots de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 8 de setembre. Comencem un programa on tindrem moltes qüestions de seguida. Parlarem amb l'Andrea, que ens portarà l'actualitat Sant Justenca més destacada.
També parlarem d'actualitat en clau més general. A través de la premsa ens fixarem en els temes més destacats a les portades dels diaris, també les contraportades, imatges, esports, cultura i una mica de tot en aquesta primera hora. I parlarem també del temps amb el Carles Hernández i Rius. Després de la pluja que ens ha d'esportar d'aquell matí, sabrem què ens espera de cara a les properes hores.
A les 11.10 entrevistarem Jordi Gironer, responsable del concurs de fotografia de la CES. Aquesta demana ja és l'última per presentar les diferents imatges. Encara no tindrem la tàrtula dels dilluns, la reprendrem a partir de dilluns de la setmana que dèl, que sí que tindrem a la tercera hora del programa, a partir de les 12.00. És la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, per parlar de l'actualitat, de com encara en aquest nou curs l'entitat.
A més a més també tindrem el Manel Ripoll amb qui parlem d'economia. Avui recuperarem una informació que vam saber la setmana passada sobre els tipus d'interès i el Banc Central Europeu. Amb el Manel mirarem de treure'n una mica l'entrellat i entendre-ho tot una mica millor. I reprenem també una secció que vam engegar la temporada passada que és la de Sant Just i el món de l'empresa. Avui descobrirem l'empresa SilverSant amb el seu director general Christian Vilaseca.
Just a la posta. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de la diada, setmana, de fet, marcava per aquesta diada, que cau aquest dijous. Sí, exacte, i de fet l'ANC Sant Just participarà, farà organitza, de fet, un munt d'activitats.
De cara a la Diada, la Diada Nacional de Catalunya, aquest 11 de setembre, la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana inaugura aquest vespre una exposició sobre els seus primers tres anys de trajectòria. També participarà aquesta setmana, dimecres en concret, de la Marcia de Torços per la Independència fins a Esplugues i de la Via Catalana a Barcelona a dijous mateix.
L'ANC ha preparat molts actes aquests dies previs, sent conscient de la importància que té l'11 de setembre per Catalunya. Avui s'inaugura el cim de Can Ginastà, una mostra de fotos i de cartells que repassen els primers 3 anys de vida de l'ANC, que va néixer el 12 doctorat del 2011. La mostra s'inaugura avui a partir de les 7 aproximadament i es podrà visitar el cim fins a finals de setembre.
El proper acte serà el dia 10, aquest dimecres, amb la participació de l'ANC i de tots els enjustencs i enjustenques que ho vulguin, de la marxa de torxes per la independència. El punt de trobada serà el parc de Pau Casals, a l'estatua commemorativa a les 8. Allà tothom podrà fer una ofrena floral i a tres quarts de nou arrencarà la marxa pels carrers de Sant Just. I aquest any, per cert, canviarà el recorregut per més carrers del poble.
La intenció és que la marxa Sant Justenca s'uneixi amb la Desplugues i s'acabi al parc de l'11 de setembre del municipi Pai. I ja el dia 11, dijous, l'ANC lliurarà a l'Ajuntament el seu compromís amb el 9 de novembre en un acte simbòlic que es farà simultàniament a tot Catalunya i en el qual es lligirà i es lliurarà a l'alcalde de Sant Just i els regidors el seu compromís amb el 9N. Amb el dia de la consulta també es lliurarà
la llista de les entitats sanjustenques que s'han adherit a la taula pel dret a decidir. La trobada serà dijous a les 12 del migdia davant de l'Ajuntament i, a banda d'aquest acte, l'ANC Sanjust participarà també de la via catalana pels carrers de Barcelona al tram 37, a la Gran Via de les Corts Catalanes. I si voleu anar-hi, si voleu anar-hi amb ells tots junts,
El punt de trobada serà la parada de tram de Rambla de Sant Just a dos quarts de 3 de la tarda. I un últim punt vinculat amb aquesta qüestió és que si voleu tenir i encara no teniu la samarreta groga o vermella la podeu comprar a les paradetes que instal·la l'ANC aquests dies a Sant Just. Avui, per exemple, i seran avui i demà el cim de Can Ginestar coincidint amb aquesta exposició de dos quarts de 7 de la tarda fins dos quarts de 9 de l'espreu.
Doncs queda dit també, hi ha diferents opcions i recordeu una setmana molt activa per l'Assemblea i l'Assemblea Catalana, sobretot. Totalment.
Parlem ara de les CES, Andrea, perquè d'aquí una hora en parlem àmpliament amb en Jordi Gironès, però bé, en tot cas, recordem una mica la informació. Sí, és que tenim en marxa el concurs fotogràfic 2014 de les CES, es va obrir el mes de maig, però ja Jordi Gironès ja va avisar que l'última setmana, sobretot a principis de setembre, en aquestes dues últimes setmanes abans que s'acabi el termini, és quan més fotografies acostumen a presentar, ara només queda una setmana.
Perquè s'acabi el concurs, el tema és l'excursionisme a la muntanya i la natura i en guany compten quatre categories i un premi especial. Les categories són millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions de les CES, millor fotografia segons votació popular i un premi especial a la millor fotografia, que és la novetat més destacada del concurs i seran fotos de masies de Sant Just. Una nova categoria que premiarà les millors fotos sobre les masies...
d'alguna manera per promocionar aquestes cases del municipi. Els guanyadors en totes les categories es donaran a conèixer durant el sopar de motxilla, que es farà el dia 20 de setembre, i a més es votarà el Premi Popular, que és un premi molt disputat. Trobareu les bases del concurs fotogràfic al seu web, sanjous.org barra CES, i com deies, aquí una estoneta coneixerem més detalls d'aquest concurs. Exacte, d'aquí una hora aproximadament.
I acabem aquest repàs en Justenc parlant ara dels cursos de català. Sí, perquè també el dia 15, també dilluns, començarà el procés de matriculació al Servei Local de Català. Aquell dia s'hi podran matricular els antics alumnes i els nous ho podran fer del 16 al 24 de setembre.
Aquest curs, l'Escola de Català ofereix un ampli ventall de cursos per aprendre i perfeccionar el català, cursos inicials i bàsics adreçats a persones que no tenen coneixements de català, cursos de consolidació de la llengua i de perfeccionament. En concret, els nivells són bàsic, elemental, intermedi, suficiència i superior, a més del grup de conversa elemental i del curs de reforç d'ortografia.
Com dèiem, les proves de col·locació i les matrícules pels nous alumnes comencen el dia 16 de setembre i si teniu algun dubte podeu demanar més informació trucant cada dia a les escoles d'11 a 1 al 93 473 44 76 o bé consultant al web municipal santjus.cat perquè allà trobareu tota la informació sobre els cursos que s'ofereixen a l'Escola de Català aquest any.
Doncs ja ho sabeu, no us despisteu, que després tot passa molt ràpid i la setmana que ve ja són aquestes inscripcions. Perfecte, Andrea, de seguida parlem de més notícies a nivell més general, més enllà de Sant Just abans, però notícies musicals. Vinga, bones? Sí, bueno, si t'agrada el grup que sona ara o la formació que sona ara, segur que sí.
Perquè és Damien Rice, que fa molts anys, fa 8 anys, que no treu material nou, i sembla que torna. Es veu que a principis d'aquest cap de setmana passat, els que reben informació, o els que segueixen a Damien Rice via xarxes socials,
Llegim avui a GNS Pop que van rebre una informació que era una llista de 10 cançons que ell havia penjat a la seva web oficial, que és DamienRais.com, que deixava caure l'existència d'un nou disc. De fet, la imatge és un piano i llavors una llista com si fos arrencat d'una llibreta a un paper amb uns títols. Diu que es tractaria, per tant, del seu retorn després de 8 anys i diferents intents, cosa que incluïa també un àlbum gravat a l'estat espanyol que no va arribar a sortir la llum. Vaja.
Aquell llistat de cançons es correspon a més amb l'aparició Amazon de l'àlbum sota el títol de data de l'11 de novembre i sota el nom My Favorite Faded Fantasy i tot i que hi ha altres fonts que l'avancen, diuen que sortirà l'àlbum el 3 de novembre.
Segons Amazon són 8 cançons, tot i que Damien Reyes el seu em posa 10 i com que es poden saber els títols n'hi ha un parell que no apareixen, que no se sap si són bonus tracks o si serà una edició de luxe o què passarà. En tot cas sembla que la gent fan de Damien Reyes està d'espera perquè va ser un disc molt ben valorat, de fet l'últim era Nine, editat l'any 2006,
i després serà seguit amb altres opcions i bé, en tot cas OU, que és un àlbum del 2002, imagina't, va ser un dels més ben valorats i tenia temes molt i molt bonics, per exemple ens quedarem ara aquest que estem sentint és el de l'últim àlbum titulat Nine, que es diu The Animals Were Gone i ens quedem amb una cançó d'OU era el nom d'aquell àlbum i escoltarem una que es titula Volcano i que sona així
per arribar al punt de les notícies. Molt bé, fins ara. Don't hold yourself like that
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
What I give to you is just what I'm going through.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Ara passant 5 minuts d'un quart d'onze, és moment de parlar d'actualitat a nivell més general. Ens fixem, per tant, en el recull de premsa que fem amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea de Nou. Hola, bon dia. Per parlar del tema principal del dia, avui parlem d'Escòcia. Sí, i de l'abans del sí, a Escòcia, en aquests últims dies, els dies previs al referèndum, avui els tres diaris coincideixen. El diari ara, per exemple, llegim...
L'abans del sí a Escòcia s'accege al Regne Unit, Londres ofereix ara millores a Edimburg per evitar la cessació i el traspàs de votants laboristes cap al sí capgira les enquestes. És el tema del dia avui, de fet el diari ara a la Vanguardia, també el trobem en internacional com a tema destacat, Londres reacciona amb un pla per Escòcia, Cameron promet més autonomia política i fiscal davant l'abans del sí i el vot dels immigrants clau per la consulta del 18 de setembre.
El periòdico per últim ens diu una enquesta en la qual guanya el CIT, revoluciona la campanya escòcia, referèndum el dia 18. El sobiranisme treu pit davant el primer sondeig en què vens. És aquesta la notícia del dia, de fet, a tots els diaris, o una de les més destacades, i també ara després en parlarem també en clau fotogràfica.
Molt bé, doncs és aquest tema d'Escòcia el principal que trobem a les portades. Parlem d'altres qüestions, però d'actualitat, tot i que els digitals, evidentment, encara en parlen per exemple el 324. Dic que Londres ofereix més autonomia a Escòcia si guanya el no. El govern britànic intenta contrarrestar, com deies, l'empenta dels partidaris del sí que per primer cop superen els unionistes en el sondeig del Sunday Times.
És el titular més destacat del 3-24 i d'aquí ens n'anem a l'Ara.cat que ens parla de la desigual batalla diplomàtica pel procés a l'hora d'explicar-se fora el si topa amb el boicot espanyol però és atès per les opinions públiques. També se'ns parla d'altres qüestions també en el diari Ara.
Bé, no, tots els altres temes els tenim en paper, per tant no són de tanta actualitat matinal com en altres qüestions dels digitals. Parlem, però, ara sí, de coses que hem segut aquest matí. Per exemple, a la Vanguardia llegim que el preu de l'habitatge a Espanya puja per primer cop en 6 anys. El repunt del 0,8% registrat al segon trimestre és el primer des del 2008.
I Albert Sánchez Vinyol, l'autor de Victus, ha passat aquest matí per RAC1 i ha dit que no era un acte polític, no hi havia senyeres ni estelades, i ha explicat, per tant, la seva versió sobre com el Cervantes va suspendre la presentació del seu llibre la setmana passada a Utrecht. Són alguns titulars d'aquest matí els digitals, tornem però als diaris en paper per fixar-nos-en la imatge del dia, Andrea.
Doncs avui tenen a veure amb el Regne Unit i amb aquesta notícia vinculada amb l'avenç del Ciel a Escòcia. Al diari ara, per exemple, veiem membres de la campanya del Ciel a la independència prenent un te amb pastes a la frontera justament entre Escòcia i Anglaterra. El peu de foto és un te a la frontera i veiem tres persones.
assegudes a terra amb una tovallola, prenent aquest té amb pastes per il·lustrar la notícia. D'altra banda, veiem al diari La Vanguardia una imatge de la reina Isabel II amb una manta escocesa i en companyia del príncep Carles, del seu fill, passant una estona seguint les accions que oferien els jocs dels Highlands, una tradició escòcia, també per il·lustrar.
Aquesta notícia que comentàvem de Londres, de la reacció de Londres davant de l'avenç del sí. D'altra banda, també veiem en portada el periòdico, la imatge del dia són dues persones amb motos aquàtiques per les costes de Barcelona. Llegim la notícia de la febre de l'esport aquàtic. Barcelona treu empreses que fomenten les activitats marítimes. Aquestes són les imatges destacades de la jornada. I després veiem en fotografies més petites, a l'avantguàrdia,
Jugadors de bàsquet, m'imagino, que diu l'avantguàrdia, els gegants dels Estats Units gaudeixen de Barcelona. Els veiem fent-se una foto personal que suposo que s'haurà penjat a les seves xarxes socials. D'altra banda, una altra imatge de Martina Navratilova demanant ample open de tenis a la seva nòvia per casar-se. La veiem agenuliada a terra. Molt bé.
I al periòdico veiem una imatge de Lewis Hamilton en clau esportiva, regal a Hamilton, el pilot anglès guanyà a Monza per errors de Rosberg. I un últim apunt vinculat també amb les imatges que, bé, no ho hem comentat, però ara al diari, ara...
Té un suplement que cobreix el diari en si, el diari en paper bajar, sobre la via catalana, sobre el procés sobiranista i també tenim en fotografia de portada unes mans que simbolitzen una mica tot aquest procés sobiranista i tots els dies intensos que tenim per davant ara mateix.
Molt bé, doncs són les imatges del dia als diaris. Ens anem ara a obrir pàgines internacionals a banda d'Escòcia. Tenim més temes, Andrea. Sí, ens centrem en el que ens explica el diari ara. Parlem de dues qüestions. Primer de tot ens n'anem cap a Ucraïna i llegim tensió bèl·lica. Els atacs continuen a l'est d'Ucraïna i posen en risc l'alto al foc. Una dona mor a Mariupol. L'endemà, que el president ucrainès Petro Poroshenko i el seu mòleg rus, Vladimir Putin,
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Aquesta és una de les notícies destacades en clau internacional, que també trobem a d'altres diaris, no només al diari Ara. I a l'Ara llegim que la Xina vol matrimonis mixtos per frenar les tensions ètniques. Pequín pretén que l'ètnia Han assimili les minories de Xinjiang. Les autoritats d'aquesta regió autònoma de Xinjiang, a l'oest de la Xina,
ara ofereixen diners per incentivar els matrimonis entre les minories i els Han, el grup ètnic majoritari del país, en un intent de calmar la creixent violència ètnica de la regió. Fa uns dies el govern de Cherchen va començar a oferir subvencions de 1.220 euros anuals i durant 5 anys a totes les parelles de novis formades per un membre Han i un membre d'una de les 55 minories ètniques de la Xina.
La premsa oficial xinesa assegura que l'objectiu dels pagaments és incentivar les parelles a tirar endavant petits negocis i poder formar una família. I les parelles també rebran atenció prioritària per buscar habitatge oficial i en les proves per accedir a ser funcionaris del govern. Les seves llars rebran fins a 2.400 euros a l'any en serveis d'atenció mèdica. És una qüestió que avui ens explica el diari ara bastant àmpliament.
Molt bé, doncs són les notícies en clau internacional que més han destacat d'aquest dilluns. Passem ara a altres qüestions.
I parlem ara de la informació esportiva. Ens fixem, per tant, en les portades dels diaris esportius. Comencem avui pel diari L'Esportiu, que entrevista aquest dilluns a Joan Collet, president de l'Espanyol, i el titular que destaca en portada és No estic nerviós, tenim un equip en construcció.
El president Blanquiblau viu el segon any en el càrrec i repassa tant l'inici del campionat, en aquesta entrevista, en la nova taula amb Sergio González a la banqueta, com també l'estat de l'entitat. Un altre dels titulars que deixa en aquesta entrevista és que vam ser temeraris fent l'estadi.
Defensa amb pany i forrellat, referent al Barça, és un altre dels titulars que tenim aquest matí en el diari esportiu. Diu que després d'un curs farcit de dubtes, el centre de la defensa ha brillat en les dues primeres jornades. Ni contra l'Els ni contra el Vilarreal, el Barça va rebre cap xut entre els tres pals.
L'esport diu que l'afició aposta per dos títols. És una enquesta que ha fet aquest diari i que, per tant, suposo que el cap de setmana ha complicat que no hi ha hagut jornada de la Lliga i alguna cosa ens hem d'inventar. Diu que Luis Enrique es tan convençut l'afició que pot marcar una era com ho va fer Guardiola i pel que fa als rivals, el Bayern de Múnich a la Champions i el Madrid a la Lliga són els que es consideren més perillosos.
I el món deportiu se centra en la figura de Messi. Diu que el crac arriba als 400, de fet la imatge és la silueta de Messi darrere el número 400, perquè diu que en 27 anys ja suma 398 gols entre el Barça i l'Argentina i dissabte davant de l'Atlètic pot arribar a una xifra que només pot aconseguir un geni.
Són aquests els titulars dels diaris esportius de casa nostra, mentrestant les titula que torna a Casillas i el marca que parla de ciclisme avui i titula a Dentellades.
Per parlar, doncs, de la brutal pujada als llacs amb valents atacs de contador, Purito i Valverde, que no van poder despenjar a Frum. Són ara sí els titulars esportius del dia. D'aquí ens n'anem de nou als diaris per fixar-nos en el que tenim a les contraportades.
Comencem per l'article que tenim al diari ara, canvi de firma també, Andrea, en aquesta nova temporada. No hi trobem l'Antoni Bassa, sinó que tenim la Carme Colomina. Exacte, i l'article Les Victòries de Gaspotín el trobem a la seva secció titulada Un pam de món.
I a les victòries de Gaspotín trobem tres articles, tres opinions diferents. El primer es diu Mister Bell i ens diu Antic assessor i confident de Margaret Thatcher. Timothy Bell va passar de ser el guru de la comunicació que va ajudar l'adamada Ferro a guanyar tres eleccions seguides, a convertir-se en el defensor dels interessos de la Fundació Pinochet, del dictador vialorrus Alexander Lukashenko i de l'Aràbia Saudita.
La diplomàcia subcontractada és un mercat a l'alça i Brussel·les és l'escenari perfecte per aquest nou lobisme pagat per governs convençuts que amb les ambaixades no n'hi ha prou per obrir portes i pressionar on cal pels seus interessos. D'altra banda, a expansió ens parla de Rússia, del negoci del gas, diu Rússia no necessitava que la posessin al mapa, però Putin no se sentia a gust encotillat en unes fronteres que li estranyien l'ego i les ambicions.
Antics portaveus comunitaris van començar a exercir de defensors dels interessos de Gazprom. I per últim, l'intractable segueix parlant de Putin i ens diu a Vladimir Putin ja no li importa el que pensen els lidars mundials. Està intractable, diu, es lamentava un veterà de les relacions exteriors europees a l'inici de la crisi ucranesa.
Diu que l'home fort del Kremlin ha trobat altres maneres més contundents que les relacions públiques per legitimar el seu règim i acaba dient que a casa hi té la tradició, la història, les normes i la repressió.
Doncs és l'article que trobem a la contra del diari. Era La Vanguardia, una entrevista avui, clar, també d'independència, no? L'independentisme diu, el titular, busca una sobirania que ja no existeix. Qui ho diu, Andrea? Ho diu Josep Colomer, que és investigador del CSIC, professor de ciència política també a Georgetown, i el Lluís Amiguet, el periodista, li pregunta per què s'ha doblat el nombre d'independentistes catalans en tres anys.
Ell contesta, perquè Espanya s'ha enfonsat durant set anys de crisi i milers de joves l'han abandonat, així que tampoc no era estrany que tants catalans volguessin deslliurar-se'n també. Però cap a on? Diu, aquest és el problema conceptual de l'independentisme català, que busca una independència que ja no existeix. Aquesta sobirania plena, que ossessiona el catalanisme, és cosa del segle passat, un model desfessat i que a l'Europa d'avui seria regressiu.
Diu, en realitat l'únic estat realment independent d'Europa és Albània, perquè és fora de la Unió Europea i de l'euro. Diu, les societats avançades avui són independents. Diu, esclar que Catalunya podria ser dins de la Unió Europea i fora d'Espanya, però ja no com a estat sobirà. De fet, tampoc l'estat espanyol no és sobirà a hores d'ara. Ha cedit els seus poders de decisió a la Unió Europea, a les qüestions essencials.
com defensa, fronteres, moneda i política fiscal i financera. Al llarg d'aquesta entrevista parla molt de totes aquestes qüestions, sobretot del poder reduït de decisió que té ara mateix l'estat espanyol en detriment d'Europa. I diu també Colomer que la bona notícia és que la beligerància dels polítics contrasta amb la serenitat dels ciutadans en debats tan espinosos com el català, fins i tot veient com les institucions els fallaven mentre ells s'empobrien durant tots aquests anys.
Doncs és el que tenim avui en aquesta contraportada, en entrevista quasi interessant a La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico. On tenim que soc dona sense fronteres, quin lloc millor que el llindar? A veure, Andrea. Avui és l'entrevista sobre llibres i sobre la passió per les biblioteques. Nuara López és la bibliotecària de l'Ateneu Barcelonès, agitadora cultural, lletra ferida, confessa i falina. Així es defineix. La Nuara treballa... Falina, eh? Sí, sí, falina.
La Noara treballa a l'Ateneu Barcelonès, a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, des de fa 17 anys. Diu, m'apassiona la meva professió. Als 9 anys ja llegia, escrivia poemes i portava a la biblioteca de classe. Diu, he muntat del caos o del no-res biblioteques públiques i privades. Diu, totes les biblioteques, fins i tot la menys poètica, són boniques, però sí, la de l'Ateneu és molt especial, entra per tots els sentits.
Diu, la periodista, l'Olga Merino, li pregunta, i si pogués quedar-se només amb un exemplar dels que custodia? Ella contesta, ho sento, no puc contestar aquesta pregunta perquè és massa íntima. Diu, però li donaré tres títols clau, diu, Crimi càstig, de Fyodor Dostoevsky, Los versos del Capitán de Pablo Neruda i el clàssic oriental Les mil i una nits.
i explica d'on li ve aquest sentiment de ser una persona lletra ferida. Diu, suposo que va començar al ventre de la mare. Tinc una primera imatge de quan devia tenir 3 o 4 anys i el meu germà em va regalar el meu primer llibre, Burbujita glup glup, diu, a partir d'allà la cosa va anar increixent. Diu que els símptomes del lletra ferit, el lletra ferit de fet, diu, només és un home de les lletres i a mi m'agradava bibliotecajar en lloc d'anar a la discoteca.
I també parla de la seva primera obra, La llibrera de Portbou, un llibre escrit a diverses mans. Diu, és un compendi de mirades en què han participat 21 autors barrejant idiomes, tècniques i gèneres. Però, com diu el professor Lluís Agustí al pròleg, es llegeix d'una sola lectura com un trago llarg. Molt bé, doncs és el que tenim avui, el que descobrim avui al periòdico.
Ara passen 5 minuts de dos quarts d'11, és moment de parlar d'altres qüestions en un altre estil d'actualitat. I ho fem a través de la música, tot i que parlem d'actualitat, Andrea. Parlem també dels referents d'Escòcia.
Estem sentint el Rolling Stones perquè de fet avui hem rotat un article al portal GNS Pop, ja n'hem parlat avui quan parlàvem de la notícia musical, però una notícia sobre artistes a favor i artistes en contra de la independència d'Escòcia.
fan una recopilació d'a veure què diuen els artistes i, per exemple, sembla que hi ha un conjunt d'artistes que han filmat un text en contra de la independència d'Escòcia que conclou que el que ens uneix és molt més gran que el que ens divideix i entre els filaments d'aquest manifest hi hauria Mick Jagger, sentim ara de fons els Rolling Stones, o també tindríem a Paul McCartney. Sí. És un altre dels que apareix, per tant...
ens entra a la seva veu, però també fareix, doncs, apareix en contra de la independència de l'Escòcia i ho signa, doncs, en aquest manifest. Aprofitem, per tant, doncs, també la veu que té una figura tan mediàtica com ells. I després, recordem també David Bowie, que ja ho va deixar clar també en la cerimònia dels Brits, a través d'aquest mot, va dir Escòcia, queda't amb nosaltres. Per tant, també, doncs, aquests tres grans noms de la música que s'han pronunciat en contra de la independència.
D'altra banda, a l'extrem contrari, trobem els que actuaran el cap de setmana que ve en un concert a favor de la independència d'Escòcia. Doncs serien aquests d'aquí.
Hi haurà un concert a favor de la independència diumenge que ve, dia 14 de setembre, i també hi seran els Mokwe. És un altre dels noms que, per tant, es pronuncia en aquest cas. Sembla que el mes de maig es va publicar un article que reunia l'opinió de 40 músics, molts dels quals també es mostraven que dubtaven, que no sabien què farien. Sí, indecisos. Sí, exacte, indecisos.
Per exemple, hi havia Rav Allen de Las Vegas i Emma Pollock de Los Delgados. I també hi havia, entre els indecisos, un altre personatge que és Stuart Marduk, que és un dels components de Ben Sebastián, que a més a més acaba de dirigir la pel·lícula God Help the Girl i que s'estrena la setmana que ve aquí a l'Espanyol.
i diu que hi ha rectificat, perquè ara diu que finalment votarà a favor de la independència. Diu que, en declaracions seves, que Inglaterra sembla estar una mica perduda, obsessionada amb la immigració, obsessionada amb el sentiment anti-europeu i totes aquestes coses negatives. Diu que potser sigui el moment que ens desmarquem i fem les nostres pròpies coses.
I també hi ha una altra pàgina de Facebook, pels que votaran en contra, per exemple, hi ha Charlene Spiteri de Texas, que diu sentir-se britànica, a més a més d'escocesa. També aquest article recorda que Ewan McGregor o Bobby Lispy de Primal Scream també estan en contra d'independència. I The Guardian recull l'opinió d'altres músics i, per exemple...
apareix Nina Nesbitt, que també és una de les que està... No, diu que encara no ha pres una decisió. Diu, tot i que Escòcia es perd la Gran Bretanya, ho veiem com una cosa a part, diferent d'Anglaterra, des que m'hem mudat a Londres per fer música, he notat una diferència enorme. I Dave McLean, de Django Django, es declara a favor radicalment. Hauríem de governar el nostre propi país per moltíssimes raons. Aquesta que sentim de fons és Nina Nesbitt.
I mira, crec que ens quedem amb aquest tema així per tancar tota aquesta secció que et sembla que es diu Hold You i ens serveix per tancar aquesta història de músics que diuen respecte a la independència d'Escòcia. Que vagi bé, Andrea. Gràcies. Bon dia. On this never-ending hill And I keep saying wait just one more day
They slowly drift away And I can hold to their memories But they won't hold me in the same way as you And there's the sense between us Has come and cut between us
Fins demà!
I just want to hold you, hold you, hold you now. You're the one that keeps me, keeps me on the ground. I just want to hold you, hold you, hold you now. Can we turn this knife the long day around?
I keep saying wait just one more day
Fins demà!
This distance between us has made my heart as weak as
Fins demà! Fins demà!
One more day It's like waiting on the rain In the woods of the rain And this distance between us Has come and cut as clean as
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Yeah.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat X-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, Nitbus és el teu mig. I és que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, Nitbus. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Passen 3 minuts de 3 quarts d'11, que estem a parlem del temps, amb el Carles de Hernà de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Bé, bé, bé. Per parlar... Setmana curta, però, no? Sí, bueno, curta. Diferent. Exacte. Això. Bé, en tot cas parlem del temps perquè ja ens ha plogut una mica aquest matí, eh? Oh, sí. Déu-n'hi-do. Bueno, dècimes, no ha arribat el litre.
Sí, però és l'hora en què tothom es llevava més o menys, no? Sí, i els que ens hem aixecat una miqueta més d'hora, realment hem pogut gaudir d'una imatge preciosa, perquè aquesta tempesta justament ha arribat pel cantó del Llobregat, ens ha arribat des del que era el Garraf i ha arrencat la seva entrada pel Llobregat i l'ha creuat.
I clar, per l'est, per la sortida de sol, doncs ha estat completament neta, perquè no hi havia núvols, i teníem aquesta tempesta que realment ha estat molt important al Tarragonès, al Baix Penedès, ha anat fent el seu recorregut, ha anat perdent empistonada cap al Garraf, llavors els seus nuclis més destacats estaven al mar, però a nosaltres ens ha rascat una miqueta, podríem dir, tros d'enclús, o sigui, les escorrialles, com sempre passa a Sant Jús.
i hem tingut aquestes 8 dècimes de litre, en altres zones hi ha hagut molta més precipitació, hi ha una certa inestabilitat, i així ho marcava aquest matí, no?, o sigui, aquest matí hi havia precipitacions bastant destacades a bona part de tot el territori de Lleida, o sigui, pràcticament a les comarques lleidatanes de tot arreu havia plogut aquesta matinada, també estava precipitant cap a Tarragona pel litoral i ha anat pujant fins a Barcelona, o sigui que hi ha una certa inestabilitat encara bastant marcada,
que el que ens porta és a tenir que encara aquesta situació, que em sembla que demà farà 15 dies, gairebé, que estem sempre influenciats per vents humits de mar cap a terra, que el que ens provoquen són unes xafogors tremendes. O sigui, encara que el termòmetre després, quan fem el resum del mes de setembre, doncs, hagui estat dins de la mitjana, no cal dir que aquesta mitjana s'hauria després de regular amb la mitjana d'humitat que tindrà aquest mes de setembre, perquè portem uns quants dies del mes de setembre i també uns quants del final del mes d'agost
on l'eixafogor és tremendament marcada aquesta nit, a Sant Jus no s'ha baixat del 85% d'humitat. Clar, les temperatures poden baixar fins als 22, 21 graus, perquè avui s'ha tapat, o sigui, no ha baixat gaire, però clar, 22 graus amb un 90% d'humitat són 30 graus d'eixafogor. Llavors, clar, dius...
Costa una miqueta tot plegat perquè tens el cos enganxós, qualsevol activitat, allò que neteges la casa o fas els vidres o fas els plats i estàs completament suat, o sigui, emprenya una miqueta aquesta situació d'aixafogor perquè sues i no ve massa de gust. I també quan portes tant de temps sense una influència clara d'un ambient una mica més sec, ja no estem dient que estiguem al 80 o al 90 però baixar al 50 o al 60, doncs seria molt d'agrair perquè continuem amb aquesta situació de molta humitat.
Cap de setmana, doncs, amb una certa variabilitat, ha plogut en algunes zones, realment tempestes espectaculars i impressionants, o sigui, ja vam començar al final del divendres amb la turbonada aquella amb el cap de Fipló que vam veure, doncs, a les comarques de Lleida amb unes tempestes que són molt violentes i que són estàtiques,
Després, el dissabte, podíem comprovar com en tot el que és la zona d'Esparreguera, la frontera entre el Baix Llobregat i el Baixes, també una tempesta es va quedar completament quieta en aquella zona. Va donar molta precipitació, va donar unes padregades tremendes. Podíem veure per televisió que aquestes pedres ja se sortien del que és normal. O sigui, dius una pedra grossa...
valer del tamany d'un euro. Però que les pedres siguin del tamany d'un pressac o d'un ou, doncs això pot fer mal. Fins i tot crec que veiem que vam sentir les notícies que una dona de 70 anys va rebre un impacte d'aquestes pedres i estava bé, però li va obrir el cap. I no cal dir que els cotxes, les taulades i moltes cases surten perjudicades amb aquest tipus de tempesta que realment se'n veuen molt de tant en tant.
Però que jo, per exemple, no recordava haver vist les imatges d'aquestes pedres de tamall d'un pressa, no les he vist mai. Les podies veure als Estats Units amb aquelles tempestes típiques de finals d'estiu, però a Catalunya, amb el clima mediterrani, no. Realment, les tempestes són de caràcter bastant violent, s'estan mostrant...
Són de no molt diàmetre, no són molt grans dins del que és el mapa, però Déu-n'hi-do ja un descarreguen perquè a més es queden com quietes, no? I els altres territoris van rebent. I la tarda, doncs, un altre cop es repetia, igual que el dissabte a la tarda no només...
tot el que és el Bages i el nord del Baix Obregat, sinó que també va repartir per Ripoll, vam tenir precipitacions a Berga i la tarda també, aquestes precipitacions després van viatjar cap al Gironès, cap al Pla de l'Estany, cap a la Selva, doncs Déu-n'hi-do quina activitat que hi ha.
I una mica continuarà aquesta situació. En petits els i baixos, però no arriben grans canvis, però també cal dir que els mapes no es posen d'acord. Avui havia de ser un dia assolellat, on no passava res, i a la tarda es podrien desenvolupar tempestes. I hem tingut una matinada amb molta inestabilitat, una matinada amb precipitacions, i fins i tot ha arribat a ploure Sant Jusk, que és una...
Una dada, doncs, a destacar. Fent un petit break, el divendres a la nit, vaig estar parlant amb veïns de Mas Lluí, i estaven com convençuts que aquest estiu havia plogut. Gent que ha passat l'estiu al Mas Lluí, doncs, que havia plogut moltíssim a Sant Jus. I clar, els hi havies que treure pel cap. Dic, no, no, Sant Jus ha plogut dos dies, uns 5 litres, que va ser just a la festa major, i un altre entre 18 i 23 en funció...
Clar, hauríem de mirar aviam, si demanar a l'Ajuntament una estació metrològica pels veïns de Mas Lluit seria una mica abusarat, però vull dir, hauríem d'intentar contrastar amb algun veí si té algun pluviòmetre perquè realment tenia un parell de veïns que m'estaven allò matxacant dient no pot ser que hagin caigut menys de 30 litres perquè aquest estiu ha plogut molt.
Potser Mas Lluí té un microclima. Ho sabem que el microclima ja el té pel que fa a les temperatures mínimes. Clar, però no està situat. Sí, sí. Quan parlem de temperatures, tampoc no les comentem mai en zones de la fondalada de la vall de Sant Just, tampoc comentem cap allà a la Blana Pedrosa, però Mas Lluí està clar que està molt obert al Baix Llobrecat i en aquella zona una miqueta més alta els valors a vegades glaça Mas Lluí i a Sant Just, doncs, pràcticament ni ens hem assabentat.
Però bé, contrastava aquestes dades, que sembla que, com que ho hem dit tantes vegades, ho hem vist tant per televisió, fet tant dies grisos, que sembla que hagi plogut molt a l'agost i realment Sant Jus no ha plogut. A Collserola sí, però Sant Jus no ha plogut massa.
Va, anem cap a la previsió, anem a parlar dels propers dies, perquè els mapes no es posen d'acord, el que dèiem, o sigui, avui hem tingut sorpresa, doncs imagineu-vos. Aquesta tarda hem de seguir amb aquesta situació, el sol el tenim a l'est, encara tenim alguns núvols, ara fins i tot el radar marcava algunes precipitacions cap a la zona del Vallès, són molt febles i no baixaran cap al Baix Obregat.
Però vaja, que hi ha una certa inestabilitat, però jo crec que el sol s'ha d'anar imposant, ha d'anar traient el nas, com ho està fent ara en aquests moments a Sant Jús. Anirà jugant amb els sols, anirà jugant també amb aquests núvols baixos, amb aquests vents humits de sud-sud-est, que van aportant humitat i que aporten aquests núvols baixos que s'enclasten contra la serra de Collserola. I això aportarà que les temperatures es puguin enfilar amb una certa normalitat, fins als 26 graus, que és un valor normal per aquesta època. I d'altra banda, humitats molt elevades, que no ens les traiem de sobre i provoquen una sensació d'aixa fogó molt marcada, com passarà aquest migdia.
De cara a la tarda tornaran a créixer nubulades als llocs més habituals on sempre allà hi seran i a Sant Just és difícil que hi caiguin perquè sempre aquestes precipitacions fan un recorregut d'oest cap a est i viatgen pel que és el Prepirineu i el Pirineu de Lleida, després Barcelona i de Girona i acaben desembocant
cap a les comarques litorals gironines o fins i tot al Maresme, però ja arriben molt desfetes. Algunes d'elles es poden reactivar i no cal dir que algunes d'elles també poden ser de caràcter intens, fins i tot violent, perquè quan es formen realment en el seu centre els cors són de color lida. És bastant espectacular.
Demà podríem parlar d'una petita pausa. Jo crec que entre demà, dimarts i dimecres, no tots els mapes ho diuen, però els que sempre ens mirem nosaltres, entre dimarts i dimecres ens parlen d'una certa estabilitat, d'una mica de tranquil·litat, i les tempestes, si cauen de mitja tarda, estaran lluny. Ja no parlem ni de Pepirineu, sinó que parlaríem de Pirineu, que això també és típic del setembre, tempestes de mitja tarda en zones de muntanya.
Pel que fa a les temperatures, si el sol té més protagonisme i l'aixafogó apreta, tornarem a parlar de valors de 27 o 28 graus tant dimarts com dimecres. Hi ha una certa estabilitat. Potser dimecres a la tarda es podria complicar una miqueta, però vaja, pel que fa a les tempestes, no només a la muntanya sinó que podríem baixar una mica. Però això encara no ho tenim massa clar i demà ho podríem confirmar.
De cara al dijous, els últims mapes marquen una miqueta d'inestabilitat. Matí amb sol i núvols, no ha de ploure al matí, a la tarda a Sant Just tampoc, a Barcelona tampoc, tindrem aquesta variabilitat, però sí que cap a les comarques de l'interior i comarques del Pirineu sí que podrien tenir ruixats i tempestes dijous a la tarda. I aquestes a última hora sí que podrien arribar a Sant Just. És una possibilitat que vam anar dient... Dijous al vespre, per això.
Vespre a nit podríem tenir algun ruixat que pogués arribar a la costa. No a Sant Jús, a la costa. Ja veurem com va evolucionant tot això, perquè són tempestes sorpresa, com si diguéssim, perquè creixen allà on volen, igual que ha passat avui que aquesta nit no havia de créixer cap tempesta, perquè són les típiques d'evolució diurna, ens ha descarregat pràcticament a tot Lleida amb pluges generals i també tempestes cap al Tarragonès, que després han enfilat cap al Baix Obregat.
doncs aquesta situació no estava prevista i aquestes tempestres de dijous, doncs de moment sembla que no han de tocar directament Sant Just i si tocarien, o si toquessin en aquesta zona de la V baixa, doncs podria ser ja cap al vespre o cap a la nit, més aviat, i a més arribarien desgastades, no creiem que tinguin molta activitat.
I pel que fa a la resta d'aquesta setmana, doncs sembla ser que coincidint amb el pont que faran alguns, que és divendres, dissabte i diumenge, doncs el sol es tornarà a imposar, els valors seran els normals per l'època i aquí sí que no hi ha previsió de precipitació, com a mínim a Sant Jus, o sigui que les tempestes tornarien a quedar recluïdes a algú que és el Pirineu i a la resta no ens afectarien gaire. Una setmana bastant tranquileta, tret d'aquests punts,
que entre dimecres i dijous podem tenir algunes tempestes que vulguin tocar una miqueta el nas, una mica més a prop de Sant Just. Però vaja, en definitiva ha d'estar tot bastant lluny. I aquesta xafogó, que no acabarà de marxar, encara no veiem allò dels vents del nord, que no tenen el vent, com a mínim ens treu una mica l'aixafogó, de moment no. Doncs resistirem, Carles, en aquests dies. Falterà bé, hem de resistir-ho. N'anirem parlant i que vagi molt bé. Bon dia.
Un minut i mig i arribem en punt a les 11. És moment, per tant, de deixar pas a les notícies. A les 11 en punt sentirem el butllet informatiu de Catalunya Informació, també el dels Senyors Notícies, i tornarem després amb més coses. Parlarem amb Jordi Gironès del concurs fotogràfic de la CES, que està a marxa, està a punt d'acabar. 1, 2...
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Bon dia, són les 11. El preu de la vivenda torna a augmentar a Catalunya en termes interanuals. Del segon trimestre de l'any passat a aquest ha pujat un 1,6%. Els preus no s'encarien des del començament de la crisi.
Tots els sindicats dels Mossos d'Esquadra avisen que davant del 9-N hauran de fer complir la llei, agradi o no. Els sindicats de Mossos, consultats per Catalunya Informació, demanen que no se'ls utilitzi políticament. Prop de 470.000 persones ja s'han inscrit a la B, quan falten encara 3 dies per la diada. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana assegura que la consulta ja està legitimada, però que cal assegurar que es pugui votar el 9-N.
El govern de coalició britànic de conservadors i liberal demòcrates busca el consens amb els laboristes per fer una oferta d'ampliació d'autonomia als escocesos a canvi d'un no al referèndum per la independència. El primer ministre escocès, Alex Salmond, tilla el gest de ridícul i diu que no té credibilitat. Continua la recerca del submarinista desaparegut ahir quan feia una immersió a les Illes Medes, al Baix Empordà. Es tracta d'un turista alemany de 73 anys amb més de 20 anys d'experiència.
Ha sortit en llibertat condicional l'agenda borsa Jerome Kerviel, condemnat per haver provocat pèrdues de 4.900 milions d'euros al banc francès Societè General. Kerviel, que estarà controlat mitjançant un braçalet electrònic, insisteix que farà tot el possible per demostrar la responsabilitat de l'entitat en tot el cas.
Catalunya Informació. Ara els esforços. El Blaugrana Munir podria debutar avui amb la selecció espanyola absolut al partit contra Macedònia de classificació per l'Eurocopa 2016. A segona, els Irona és líder en solitari després de les tres primeres jornades. Ahir el Barça B va guanyar 4-1 al Saragossa. Els japonès Nishikori i el croat Sidits juguen avui la final de l'obert dels Estats Units de tenis. I a la volta avui es disputa l'etapa reina de la ronda espanyola, cinc ports de muntanya i un de segona categoria, quatre de primera. Comptador continua com a líder de la general.
Pel que fa al temps, avui ambient molt omet i xafogós, amb núvols abundants, però també estones de sol. Al centre, al sud i a Ponent, de mica en mica estones anirà sortint el sol. Tarda i vespre, però, amb més xàfecs i amb tempestes fortes. Poques se n'esperen, però, a la costa. Pel que fa a temperatures, ara tenen 25 graus tant a Barcelona, a Tarragona com a Girona i n'hi ha a Pina Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sancho celebrarà la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional i la tradicional ofrena floral. El proper 11 de setembre, els actes commemoratius tindran lloc al Parc de Pau Casals, davant de l'estàtua de l'11 de setembre.
A les 12 del migdia es farà una ballada de sardanes organitzada per l'agrupació sardanista Sant Just, que comptarà amb la coble juvenil de Solsona. A la 1 es farà l'ofrena floral institucional d'entitats i una cantada de l'Orfeo Enric Morera. A més, durant l'acte, els assistents podran signar la senyera del 2014 en defensa de l'Ajuntament, que es va estrenar per comemorar els 35 anys dels Ajuntaments Democràtics.
A banda d'aquest acte institucional, la secció local d'Esquerra Republicana farà el seu acte propi una mica abans, a dos quarts d'onze del matí es farà una xocolatada i a les onze una ofrena floral al parc de Pau Casals.
Més qüestions? Seguim parlant de la diada perquè l'ANC s'enjusta encara l'11 de setembre amb un munt d'actes previs. La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana inaugura aquest vespre una exposició sobre els seus primers tres anys de trajectòria. També participarà dimecres de la marxa de torxers per la independència. El punt de trobada serà les 8 del vespre al Parc de Pau Casals.
I també participarà de la Via Catalana a Barcelona el dia 11 al tram 37, justament a la Gran Via de les Corts Catalanes, on s'hi han aplegat molts municipis del Bas Llobregat. Des de la NC destaquen que si alguna persona que tingui problemes per apuntar-s'hi s'acosti al centre cívic Salvador Espriu de 7 a 9 del vespre. I per anar-hi tots plegats, el punt de trobada des de Sant Just serà la parada del tram Rambla de Sant Just dijous a dos quarts de 3 de la tarda.
I un apunt més per recordar-vos que aquest mes comença el cicle Sant Just es forma un pla de formació contínua per a empreses i comerços que s'allargarà fins al desembre. És un programa que engega el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just i que impartirà l'empresa de formació Corpal Balate. El mes de juliol se'n va fer una prova pilot. Consisteix a oferir cursos per a petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències.
Les primeres sessions del pla, en justes formes, faran a mitjans i finals de setembre i tenen a veure amb l'atenció del client i amb la negociació. Aquestes sessions estan bonificades en la seva totalitat per la Fundació Tripartita, en el cas dels treballadors contractats per empreses, i el 50% en el cas dels autònoms. Podeu demanar més informació a Promoció Econòmica.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passant 11 minuts de les 11, a aquesta hora parlem de les CES, perquè el 15 de setembre, d'aquí una setmana, s'acaba el termini per participar del concurs fotogràfic 2014 de les CES. El tema del certamen, recordem que és l'excursionisme, la muntanya i la natura i enguany,
Compte amb quatre categories i un premi especial. Ara en parlem amb en Jordi Gironès. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. Em vam parlar ja al mes de juliol, perquè és quan es va obrir una mica la convocatòria, però ja ens vas avisar que normalment les fotografies acostumen a arribar sobretot al setembre i que ja ho demaneu una mica, no? Que s'aprofiti l'estiu per fer aquestes imatges. Sí, perquè sempre és més fàcil fer les últimes fotos que has fet buscar entre elles,
que no pas guardar-se-les. Però jo sempre aconsello a la gent que durant el transcurs dels anys, quan fas una foto que dius, mira, aquesta foto m'agrada molt per concurs, que veus possibilitats, que se la guardin amb una carpeteta que es digui concurs, és una recomanació que faig. Te la guardes allà i vas acumulant allà les fotos que en un moment determinat t'han dit alguna cosa, que semblat que eren bones.
I aleshores, quan ve l'hora del concurs, no fa falta que vagis a buscar desesperadament quines fotos pots posar, sinó que ja les tens, perquè no hi ha data. La foto pot ser de quan sigui. Exacte, no s'ha d'haver fet durant aquest mes de l'any, ni molt menys, no? No, no, en absolut. És un concurs que ja fa uns quants anys que se celebra. No sé per quina edició aneu de concurs. Doncs mira, m'agafes així desprevingut, perquè el concurs fotogràfic de les CES...
De fet, n'hi ha hagut diverses edicions. Ara estem a una edició que va començar l'any 98, per tant es pot comptar des del 98 fins ara, seguides, cada any n'hi ha hagut una, però abans del 98 hi va haver-hi concursos, hi va haver-hi uns concursos durant els anys 60, dos o tres,
I durant el temps, diguem-ne, de repressió franquista, que la CES estava mig mig, que si existia o no existia, també n'hi van haver-hi uns que els va fer la CES a través de l'Ateneu. Per tant, el número exacte només podem comptar segurs des del 98 i els uns anteriors. Adéu-m'hi-do.
I d'altra banda, cada any més o menys o cada dos anys sí que es van incorporant novetats, per exemple, aquest any hi ha alguna de novetat? Sí, de fet, ara en els últims anys vam decidir, des de fa quatre anys, aquest és el quart any, vam decidir crear un premi especial per promocionar un tema concret i sobre aquell tema fer fotografies dedicades a aquesta temàtica.
I aquest any el Premi Especial vam decidir, a través de l'Assemblea de Socis, que fos Masies de Sant Just. Masies de Sant Just, eh? Perquè, d'alguna manera, no sé si la intenció és recuperar una mica aquestes masies que tenim més o menys oblidades o que la gent no coneix. Sí.
Una mica la idea és aquesta, és donar a conèixer a molta gent que potser no ho sap, que dins l'entorn muntanyenc de Sant Just hi ha unes masies que val la pena conservar. Llavors, per això sí que tenen aquesta idea, diguem-ne. Per tant, aquesta és una categoria específica. A banda del tema de millor col·lecti temàtica, millor fotografia d'excursions, també hi ha aquest tema específic que seria masies de Sant Just. Exacte. Heu rebut ja moltes imatges, Jordi?
N'hem rebut però no moltes. I tampoc espanta perquè la gent sempre espera el final. Ara, per exemple, he passat per... No vull fer propaganda. Per una botiga que fan fotografies de Sant Just i he passat per allà i hi havia gent de les EES allà demanant per favor fes-me-les de seguida. És a dir, que d'alguna manera la gent sempre espera el final. Llavors el final és tot el que queda de setmana
i el dilluns inclusiu, el dia 15 inclusiu. Clar, per tant, això passa amb tots els concursos, em sembla que no només amb la C, sinó com parlem del concurs de Catà, per exemple, també per Sant Jordi, la gent acostumem sempre a anar a última hora, no? Però és un risc, és un risc, per això ho vull dir-ho,
perquè les fotografies aquestes són fotografies que es fan amb alta qualitat. Aleshores, no es pot badar perquè els senyors que les fan necessiten dos o tres dies per fer-ho. És a dir, no te la fan avui i l'endemà. Això seria una foto normal que te la posen a la màquina i la màquina les treu. Aquestes no, les fan a mà una mica. Per tant, necessita dos o tres dies. Per tant, la persona que ho porti el dimecres, possiblement ja no està temps.
Per tant, avui i demà seria l'ideal, d'alguna manera. Exacte, sí, sí.
Un concurs que recordem dir lluny, com si diguéssim, seria l'últim dia, i els guanyadors en totes les categories es donen a conèixer, donen el sopar de motxilla, que això serà el dia 20 de setembre, i aquell dia, a més a més, també es vota el Premi Popular. Exacte. Que és un dels també... que la gent ja l'espera, no? Sí, sí, ha agafat una tradició, també fa anys que ho vam decidir fer perquè era més guapo, perquè, a més a més, té un interès particular en el sentit que sovint, no sempre, però sovint,
el públic pensa diferent del jurat. I això és interessant. Això és interessant perquè, digues, el públic va per uns altres paràmetres i, en canvi, el jurat en té uns altres. Llavors, tots dos són vàlids. Però és bo veure si... I a vegades coincideix. Quan coincideix és la conya. Clar, perquè llavors vol dir que és la millor fotografia de totes, no? Exacte, sí, sí.
I llavors, un cop es trien la fotografia popular, s'exposa? Com funciona tot el tema de les... Sí, el tema de la votació popular funciona que al sopar aquest any l'avancem mitja hora. Aprofito per dir-ho, a les 20.30 al Pati del Roure de la Taneu. L'avancem perquè commemorem el 50 aniversari del Renaixement, de la...
del represa de la CEES l'any 1964, fa 50 anys. Llavors avancem perquè hi ha més actes dintre del sopar, que això potser us ho pot explicar la Romi, li podeu consultar amb ella, i aleshores el tema ho dic perquè el procés seria el següent. La gent arriba allà al sopar i abans que es posi a sopar puja a dalt a la sala Piquet, on està muntada tota l'exposició,
Llavors allà pot veure les fotos i té unes paperetes i fa la votació. Aquella votació es guarda. I quan les 5 comença a sopar i mentre està sopant algú fa el recompte de les votacions. Les 3 més premiades es baixen a baix del sopar.
I la gent fa una segona votació sobre aquelles tres primeres. Amb alçada o també vot secret? No, sempre vot secret. Sempre vot secret, sí, sí. I llavors, per tant, quan es fa llavors el repartiment de premis, després, al transcurs del sopar, quan la gent ja ha sopat, es fan tots els actes, aleshores es dona el resultat del jurat i també el jurat de la votació popular. Així és com funciona. Per tant, queda tot resolat el mateix dia, també, i tothom veu les imatges. Exacte.
Home, un concurs que ja porta molts anys, per tant, suposo que la gent també l'espera, d'alguna manera, no només per participar-hi, sinó també per veure les imatges i per participar d'aquesta votació popular. Sí, que a més a més recordo que es posaran els últims 15 dies d'aquest mes. És a dir, a partir del dia 20, 15 dies, estarà a la sala Piquet per qui vulgui anar-hi, a les tardes, de les 5 de la tarda fins als 9 del mes.
Totes, eh, per això? Totes. Totes les fotos, no només les guanyadores. No, el que sí que fem és que posem les guanyadores perquè se sàpiga. La gent, quan veu les fotos, sap quina és la guanyadora, la segon premi, tot això, pot saber-ho. Que també tenen premi econòmic, no, les guanyadores? Sí, sí, tenen econòmic, sí. No està malament, tampoc. Sí, sí. Un petit reconeixement. Exacte.
Doncs tot plegat a aquest concurs fotogràfic, recordeu que si voleu saber les bases amb més detalls, les trobareu també al web de les CES, que és sanjus.org barra CES, i d'alguna manera també en aquest sopat de motxilla, quan es donaran aquests premis, també comença el curs de les CES, perquè em sembla que no hi ha excursions encara. En aquest mes, l'últim diumenge, hi ha la primera. Per això, que fins al sopat de motxilla encara no n'hi ha. Aquesta setmana encara tenim lliure, no?
I un curs ja en parlarem també, com deies, amb la presidenta de la CEES, amb la Romi, perquè suposo que el fet que es commemorin aquests 50 anys de la represa de la CEES farà que també siguin d'aquests cursos especials, no? Sí, exacte. Amb ganes de tornar a engegar el curs, de tornar a fer muntanya? I tant, sí, sí.
Doncs anirem parlant també aquí a la ràdio. Avui hem volgut parlar d'aquest concurs fotogràfic 2014 de la SER. Recordeu, últims dies per presentar aquestes fotografies. I moltes gràcies, Jordi Gironès, per explicar-nos-ho tot plegat. D'acord, moltes gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, jacession. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta.
Am I wrong for thinking of the box from where I stay? Am I wrong for saying that I choose another way?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
If you tell me I'm wrong, wrong I don't want to be right, right If you tell me I'm wrong, wrong I don't want to be right If you tell me I'm wrong
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Tres minuts i arribem a dos quarts de dotze. Serà demà que es torna Toni Fuentes, el director de l'audició. Bon dia, Toni, què tal? Hola, bon dia. Caram, feies que no amb el cap mentre sonava aquesta promoció, perquè és la de l'any passat. Sí, però és un tema d'horari.
Ah, clar, per tant, he recuperat encara la de l'any passat, però canvia l'horari, per tant? No canvia, l'any passat em sembla que s'emetia de 8 a 9 del vespre. Per tant, aquesta falca potser és de fa dos anys. Més antiga, encara. Bé, en tot cas, benvingut de nou a la ràdio, perquè aquesta setmana estem ja començant, arrencant temporada, el just a la fusta i a la penya del morro ja és en normalitat, i la setmana que ve comenceu els col·lectius.
Col·laboradors, en programa propi, vull dir. Dilluns, si no passa res, el dia 15, de 8 a 9 d'ovespre, emetrem el programa d'aquesta temporada, que em sembla que és, ara no sabria dir si és la que faia 13 o 14, o 15, no ho sé. Déu-n'hi-do. Sí, Déu-n'hi-do.
Hi haurà novetats pels audients fidels del programa? Hi haurà canvis? Com te la planteges? No, no, me la plantejo exactament. O sigui, vam fer canvis en l'estructura del programa l'any passat. L'any passat sí que vam... O sigui, a més a més, el disposar d'honora. Va ser el primer any que vam tenir la sort de poder-ho fer així. Millor, no? Millor, millor. Perquè llavors et permet variar una mica més i ampliar, evidentment, els continguts. Llavors el que vam fer en aquell moment va ser...
A més a més de les sardanes, establir un espai dedicat a la dansa popular catalana, la que ballen els bars i similars, i també un altre petit espai per la música de coble de concert. Que no cal que siguin sardanes, poden ser sardanes de concert, però pot ser música de coble, pot ser un poema sinfònic o pot ser un...
una glossa o el que sigui. O sigui, anar una mica més enllà del que coneixem com a tradició de les sardanes, no? Correcte. Llavors, aquesta estructura la penso mantenir aquest any. La sort que tenim és que intentem fer-lo el més variat possible, o sigui, que les sardanes, que n'hi hagin de tota mena, en tenim moltes per triar, aquesta és la gran sort, i que les músiques no es repeteixin gaire. Llavors, això, si ho amenitzem també...
una miqueta amb quatre dades i tal, doncs jo crec que és, almenys pel que la gent em diuen a mi, és un programa força digne i jo penso que tal com està no la tocaria. O sigui, només em quedaria, que ho he fet una o dues vegades, fer entrevistes, però clar, fer entrevistes vol dir...
Més feina encara, no? A part de més feina, restar-li temps amb altres continguts. També és veritat, clar, llavors es pot escoltar menys música, no? Bueno, es posa en el que hi ha un espai, una petita notícia, a l'espai de la notícia, una entrevista, però llavors ha de ser una entrevista curta.
L'any passat per això vau fer alguna entrevista? Perquè em sembla que algun Sant Justenc va estar a punt de guanyar un premi o alguna cosa així, no? El Joan Pasqual, sí. Quan hi ha alguna cosa molt important... Home, sí que va ser important perquè un compositor, que no és novell del top, però que és un compositor que dins de la sardana, ell és com a compositor, ha fet moltes coses, però dins de la música sinfònica, música coral, però dins del camp de la sardana porta fetes, no sé si són 14 o 15 sardanes,
i arribar finalista al concurs de la sardana de l'any, això és força important i és un motiu de notícia. I tant. No sé si tens ganes ja de tornar a engegar el programa, Toni. Sí, sí. A veure, és una cosa que jo faig amb molt de gust perquè és una part important de la meva vida i, evidentment, tinc ganes de començar.
La setmana que ve no hi ha, per tant? Si no passa res, aquest dilluns vinent, dia 15, de 8 a 9 de vespre, emetrem el programa corresponent. Perfecte. Tu l'escoltes la ràdio o no? Ràdio d'Esvern? L'escolto tant en tant. No com a cosa fixa, però vull dir, si vaig amb el cotxe cap aquí, cap allà, molts cops la poso a qualsevol hora. Per tant, enganxes programes diferents, també, no? Sí, sí.
Puc donar inclús controls d'audició, de recepció, en llocs que ho he fet algun cop.
I també tinc costum, quan puc, d'escoltar el meu propi programa Afectes de Control. Clar, exacte. De control de si sona o no, no? No, no, no, si sona o no. Això tinc clar que sona de com queda, també. Sempre per tractar de millorar una miqueta més les coses. Clar. I hi ha algun programa de la Graella que digués aquest m'agrada molt o aquest intento no perdre-me'l?
A veure, com que jo... Ara t'enganxo aquí, eh? No, no, no, com que jo l'escolti esporàdicament, igual puc escoltar qualsevol noticiari, puc escoltar, si és a la tarda, la penya del morro aquesta que s'allarga, és força llarg, a vegades en trobo, doncs, el Carles amb la seva música, també. Si és a la nit, que ja és més estrany, o de vegades enganxat també, o he escoltat...
al programa de la Maria Quintana. Sí. De la música coral. Exacte, també a la mateixa hora que tu, però un altre dia, no?, a la setmana. Per això dic, és que depèn, però ja dic, gairebé sempre és el cotxe, perquè jo a casa no tinc massa costum d'escoltar la ràdio. Molt bé, doncs hem sabut també...
quin és l'hàbit radiofònic de Toni Fuentes i recordem que dilluns que ve, els amants de les sardanes, l'audició a partir de les 8 del ve... No, a partir de les 9. De 8 a 9. De 8 a 9, sí. Ara m'he despistat amb la falca i ja no sabia quin on era. No passa res. De 8 a 9, dilluns que ve, dia 15. Gràcies, Toni. Gràcies, Carme. I que vagi molt bé la nova temporada. Molta sort. A reveure. Adeu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
I estaven bé i eren disretes, però era difícil veure's del cap o fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que es trobaran.
Baixar els altres a la Vanessa, ahir la Vanessa com li deu anar. Menjàvem quipers amb arrogància, se'n fotien des del banc. Fins que avorint d'aquell espectacle va venir el Xavi i quedarem.
Fins demà! Fins demà!
Màgica, lliure, record acceptat. Però no hi ha tant temps per perdre. I tant d'hora només queda una veritat. El boomerang s'encallava entre les branques.
Si sense això, una abraçada molt gran. Dos quarts i mig de dotze, que ara continuem parlant de la nova temporada de Ràdio d'Esvern. Ho fem ara saludant el Jordi Domènech, de la penya del morro. Molt bon dia, Jordi. Què tal? Bon dia a tothom. No sé si t'han despertat. Sí. Més o menys, no? Jo normalment desperto deu minuts abans de començar la penya del morro.
I, per tant, estava dormint. Ara estava en la seva mà profunda, que diria el Rupert Spivell. Per tant, suposo que mal humor i aquestes coses, no? Sí, fa de rem, fa de rem, que diu ell. Exacte. Bé, en tot cas, com dèiem, truquem per parlar de la nova temporada. Fa no tant hem parlat en Toni Fuentes, ens ha explicat com està preparant el programa de l'audició. Sí, sí. Hi ha unes quantes temporades. La penya del morro no tantes, però Déu-n'hi-do, també, no?
Perdona, l'altre dia estàvem calculant aquí a la ràdio quants anys fa que som al programa i em sembla que comencem aquesta vuitena temporada. Déu-n'hi-do. I cap al desembre crec que arribarem al programa 1.500 de la penya del morro. Ah, sí? Sí, és una mica la gran fita d'aquest any. Fem 1.500 programes, allò. Són 1.500 i a plegar el Beles.
Exacte, llavors festa grossa no aquell dia, suposo que per tant ara que aneu pel 1350, no tens comptat? Sí, aproximadament, no, no, ho vam comptar aproximadament i quan arribem al 1500 la idea és fer una gran festa a la penya del Moro. Ah, molt bé, a l'hivern per això. Sí, o si no al cas de joves. Està bé.
Sí, sí, sí, perquè la penya del morro em fa una mica de mandra pujar, llavors potser millor que el de joves, no? Clar, tindria sentit. Per tant, d'alguna manera aquest és el gran objectiu de la penya del morro, no?, d'aquest any.
Sí, arribar al programa M500 i celebrar-ho. Que més o menys, aproximadament, podem dir que serà cap al desembre o cap al gener, però tampoc ningú ho compta, això. Clar, no ve d'un dia, no? Ho farem lligar amb el dia que vagi bé. Exacte, una mica d'un altre. Mira, bussem el M500 i ja farem festa grossa i tal.
Exacte, per la gent que no sàpiga, la penya del morro, que és el magazín que s'emet cada tarda de 5 a 7 per Ràdio d'Esvern i que avui comença la temporada oficial, no? La setmana passada vas fer la penya de la fórmula o la fórmula de la penya? No va ser un programa amb molt èxit. Home, jo aquí al xat veig comentaris aplaudint-te, no? La ràdio fórmula de la penya sempre al meu cor, per exemple. Vull dir que hi va haver interacció.
que és l'Andrea del servei informatiu, que feia les tardes i entrava al xat de la ràdio. No, bueno, vam fer la ràdio Fórmula La Penya, que era una mica escalfar motors, recuperar un programa clàssic de la ràdio, que la gent truca i demana cançons. Van trucar 3 o 4 persones. Doncs ja és molt. Ens va sorprendre, sí.
Però avui ja comença el programa de tardes habitual de la ràdio, que és la penya del morro. En principi, novetats n'hi ha poques, però les que n'hi ha són molt guapes. Per exemple, vindrà la Montse, de l'Espai Essència, que cada setmana ens vindrà a explicar a ella o als professionals, terapeutes amb qui treballa, a explicar coses de la vida, una mica...
les emocions, com estem... Com el tipus, l'ofici de viure de Catalunya Ràdio, però ho he fet aquí. Molt bé, molt interessant, doncs, no? Sí, sí, sí. Quin dia vindrà? No ho sabem encara. Acaben de tancar serrells i aquestes coses, no? Sí, sí, sí. Estem reunint amb els seus representants, els productors del programa i estem acabant de mirar-ho, però vinga, vindrà un dia de setmana. Molt bé.
Sí. I hi ha alguna altra novetat? No. Bé, no està malament per començar. Programar 1.500 i l'ofici de viure. Hi ha més novetats, hi ha canvis de fitxes amb col·laboradors. Per exemple, el Jordi Roca deixa el cinema, després de molts anys de fer el cinema, els revendres el programa, canviarà l'espai i farà
un clàssic també, que són les notícies així curioses i divertides, i vindrà una noia, que és molt lloveneta, que fa segon de batxillerat. Bé, ara començarà, que és la Laia Vidal. Sí, la vam tenir aquí l'estiu, no? Exacte, va ser aquí, llavors una mica va fer la patemporada l'estiu, i ara ja... Està entrenada per fer la penya del morro, no? Exacte, farà l'espai de cinema. Però vaja, avui comencem amb el Manel Ripoll, amb la història de Sant Just, també tenim la tertulia esportiva...
El dimarts tindrem les noves tecnologies amb el Jol Jiménez, l'Àngel Cornejo amb l'espai de videojocs, la televisió amb el David Avila, el senyor Benito i les seves històries... També continuem, eh? Molt bé. Exacte, exacte. I també sense deixar d'ocupar-nos del que passa a Sant Just cada dia amb l'Andrea Bueno quan comencem el programa amb les notícies i després també una mica al voltant, que això també ens agrada perquè hi ha l'espai de carretera reial on parlem de les coses que passen tant a Esplugues de Llobregat com a Sant Feliu, perquè...
La gent que és Sant Just, molt bé que surt a Sant Feliu i sempre estem en permanent contacte amb aquests, podríem dir, suburbis, no? De Sant Just, exacte. Molt bé, doncs, bon programa, Promet, no? Tot plegat. Sí. Ui, poc convençut, et veig. No, no, clar, però és que, clar, sí, que Promet. No veus clar.
Hi ha algun moment que no sé què passarà aquesta temporada, eh? Perquè sí, sí, sí. Jo, els dijous solxegen, per exemple, perquè estic una mica, sí, la Susi Amor, que feia el... Sí, és veritat. El, com es diu això, el consultor sentimental. Bueno, no hem treballat una bona època, ara, a l'estiu, no continuarà. I per això estic una mica... Si notes així, no és perquè...
m'hagi despertat, és que estic una mica tocat. Pel tema suciamor, no? Pel tema suciamor. A l'estiu no... Bé, potser ha passat moltes coses a l'estiu. Sí, és veritat. Setembre sempre s'ha de posar ordre. Sí, tema sentimental, estic t'obret, estic t'obret i, bueno, no sé. Per mi seria escriure i poder comptar amb la suciamor, que el doyent sempre li enviaven cartes. I tant. Tipo, hòstia, mira, em passa això amb les relacions i...
Potser em pots buscar un altre per això. Que fas el consultori, eh, vull dir. No em ficava en la teva vida privada. Ja, bueno, és que es barreja tot, no? Ja. Per això no parlar. Per cert, hi ha una altra novetat que no me'n recordava. És que no tinc aquí els papers davant del programa, però em van venint. És possible, perquè això no és segur, perquè no he parlat ni amb la persona, però m'han passat un contacte
Saps que de penya del morro sempre tenim una inquietud, a vegades massa per les coses extrasensorials, tipus els ovnis, tipus... Tema paranormal, no? L'horòscop, sí, exacte. I llavors és possible que contactem amb un astròloga perquè vi ni cada setmana, ni que sigui 12 programes, a parlar un dia de cadascun de l'horòscop, per exemple,
Però ja professional, no nosaltres que busquem la informació, sinó que ja vindrà una persona especialitzada. I tirareu les cartes i tot això aquí en directe. A mi m'agradaria. Molt bé, home, està bé. Encara de parlar amb aquesta persona, jo me l'imagino com una maga, no? És important. Sí, sí, com una persona retirada ja, no sé, a una cova. S'ha de portar cap al programa, però bueno, estem treballant en això també. Molt bé. Sí, pot ser interessant, pot ser interessant. Sí, sí, tant.
O sigui, a l'hora de preparar el programa, ens obre una ideològica i diem, hòstia, què podem fer com a novetat, no? Hòstia, clar, portem molts anys i ja... Reinventar-se'm molt... Costa.
Costa molt, Carme. Tu tens novetats, Carme. Tinc alguna novetat, però també estic molt acabant de lligar temes, eh? Clar. Sí, tinc... No, no, és veritat. Hi ha canvis de dies, i la Roser Sort, per exemple, que feia fins ara notícies curioses, segurament em farà un tema de tendències i moda i coses així. Sí. I després, clar, no tinc novetats tancades, eh? O sigui, molta gent que m'ha dit, ho hem d'acabar de parlar, per tant, prefereixo no dir els noms.
I em passa una mica això, eh? Tinc el divendres una mica buit, també. Ten dies que estan... Ten dies que estan... Ten dies que estan... Al final, com que li vaig donar llargues i el juny, llavors ara m'ha dit que m'aspiro una mica, però tinc Manel Ripoll, eh? Amb tema economia ve després. Ah, tinc Manel Ripoll. Sí, sí, sí, vull dir que el tema aquest no el tenim tan...
Em falta algú que em faci el cinema, Jordi. Si tens ganes de fer una secció al Just a la Fusta, tenim-ho a fer la cartellera. Bé, tot i que en tinc un dubte, encara hi ha un interrogant. Per tant, encara no ho tanquem del tot, però sí. Sí, comencem al setembre una mica mitges. Sí, però escolta, parlem-nos-hi al cinema. Sí, molt bé. Jo el cinema m'interessa i sempre és tot als orígens, perquè jo vaig començar a la ràdio fent el cinema. Doncs podries tancar un cicle així, no?, fent el programa 1.500 de la penya del morro i ho podries acomiadar-te, no?
Sí, sí. Escolta, has de veure Frozen, de Walt Disney. No, no, és la meva aportació, t'ho juro. No l'he vista, eh? Per tant, l'hauré d'apuntar. Sí, sí. Teníem un debat l'altre dia a un bar sobre si era millor Frozen o Rapunzel. D'on has vist Rapunzel? Tampoc, crec que tampoc. Si et falto jo al cinema, clarament, Carme. No, no, pot ser, pot ser. Pots tenir raó, segurament. Vull dir que ho haurem de mirar.
Frozen fa un any i mig que es va estrenar a Walt Disney, és una de les últimes així que han fet amb animació, és la reina del gel, i des del Rei León, que jo no veia una pel·lícula de Walt Disney on les cançons fossin tan bones que fessin avançar la història, saps? Perquè normalment estàvem acostumats a Toy Story o altres pel·lis, que no hi havia cançons que avançaven a la història. I a Frozen sí. Això torna, no?
De flores, sí, tot això t'està tornant molt. Let it go. El tema de let it go té massa, té massa que, bueno, no pararà de sonar, bueno, a la penya del morro segur que aquesta tarda ho posarem. Està bé. No, el que sí que hem fet és una bona idea. Hem fet un fitxatge d'un parell de tertulians, eh? Vull dir, amb el tema tertúlia sí que hem anat ampliant i, per tant, ara ens queda resoldre el tema seccions, però bé, ja és això al setembre, no? També...
Sí. Anar-ho posant tot allò. Clar, tranquil·lament, la gent torna. Clar, penseu, estimat de gent, que els col·laboradors no cobren. Clar, i llavors... Tampoc no pots anar exigint, i llavors la gent està fent com la seva... I tenen vacances més llargues.
Clar, la gent de l'any, i ara no em va bé, ara començo la universitat, ara estic a la feina... Deixa que miri els horaris, parlem-ne l'octubre, vull dir, sí, sí. En fi, en tot cas hi serem, no? Vull dir que a la penya del morro, a les 5 avui, ja comenceu... Avui a les 5, i perdona, no ho he dit, però vaja, amb un dels pilars bàsics del programa, que és la Cristina Vargas. Ah, molt bé. Clar, tot el Twitter i el Facebook, i avui també ja serà, i com cada tarda fent el programa, quan arribeix
Quan arribi Sitges enviarem el Sergi Arrada a Sitges, en fi... Perfecte, doncs no queda gaire, tampoc, per Sitges, no? No, per això, per això, això ja és el començament d'octubre. Molt bé, Jordi, doncs m'alegro de sentir-te i encara no ens hem vist, per això, a veure si posem ordre, també. Tu estàs bé, no? Hem de fer reunió de Ràdio d'Esvern. Sí, molt bé, molt bé. Hem parlat per telèfon, anem llenguatges, però no... Exacte. Doncs estàs morena, no? Tu també? Sí, sí, tu també.
Jo estic dronja. Val, ja estàs en aquest... Em vaig posar una crema d'aquestes que em van deixar. De pastanaga. Sí, bueno, no de pastanaga, bronzejat durant 48 hores. Saps que és com retroactiva, que te la poses i no cal ni que et toqui el sol i et poses moreno. Ja, i t'ha funcionat estranyament, no? M'ha funcionat a mitges. La gent em diu que em veu com dronja. Clar, ja, clar. La màgia de la ràdio és on la gent no ho sap. Exacte, això és veritat. Bueno, si tenim la webcam, Jordi, encara funciona.
Ja, és veritat. Però jo sempre enfoco els col·laboradors. Ja, ja, és veritat. No sé que parli jo, jo sempre enfoco els de l'estudió que són els col·laboradors. Sí, jo també. És veritat que ara estic parlant jo amb tu, que tampoc et veuen, i la gent veu com entra algú a la ràdio, vull dir que també és un altre... Té un altre efecte, la webcam. Qui està entrant? Aquí entrant algú o a la ràdio, ara? Sí, sí. Ara entra la Montserrat Giró, de Veus de la Parròquia. Ah, Montserrat Giró. I està, se la dansa amb el Carles, l'Andrea Arat. La farem entrar també per parlar de la nova temporada de Veus de la Parròquia. Jo aprofita. A veure com s'engiga. A veure com qui pugui.
Exacte. Molt bé, Jordi. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé avui el programa a la 5. Sí, home, i el dubte de fusta, gràcies per trucar i que us vegi molt bé també al matí a la ràdio. Moltes gràcies, Jordi. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat X-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
6 minuts i arribem a les 12 del migdia. Continuem parlant aquesta hora de la nova temporada de Ràdio d'Esvern. Hem parlat d'alguns dels programes que arrencan els propers dies. Avui a les 5 ho fa la penya del morro amb en Jordi Domènech, que acabem de parlar amb ell. També la setmana que ve, dilluns, comença de nou la temporada de l'audició. N'hem parlat amb en Toni Fuentes i ara tenim la Montserrat Giró. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar de la parròquia que arrenca, suposo, també la setmana que ve, no?
Sí, exactament. La setmana que ve comencem la temporada a la ràdio. Exacte. Vosaltres funcioneu en quatre grups, no? Normalment, en diferents grups. Sí, funcionem en quatre grups. Un és Notícies d'Església i Actualitat. L'altre és Paraula Viscuda.
El tercer grup és la finestra de Justícia i Pau, també amb notícies d'Església. I després el quart grup, o sigui, normalment va variant el seu programa cada any. No puc dir el nom encara del programa perquè avui al vespre tenim reunió. Per tant, diríem que estem...
pensant si hi ha un canvi o donem la mateixa línia que l'any passat la mateixa línia però sí que en sentit diferent perquè a l'Església vivim un esprit molt obert i amb molta amplitud de mires del món i llavors això ha de quedar reflectit en el nostre programa perquè el bisbe Francesc així ens ho
ens impulsa a que les coses siguin diferents. És a dir, que és un moment de canvis en l'Església. Potser durant un temps hi havia hagut una època en què la gent s'havia allunyat més, ara suposo que també tornar-se a costar és difícil. És un moment de canvi, és d'aprofundir en l'Espírit Evangèlic, que és un moment important. El canvi de Papa ha influït en tot això? D'autenticitat, d'autenticitat, sí.
Per tant, els dimecres, això sí que no canviarà, en principi, de 8 a 9 del vespre, dos quarts de 8, perdó, a 8 del vespre, és aquest espai que hi ha de veus de la parròquia, cada setmana amb aquest grup diferent. No sé si començareu per això la setmana que ve o si serà més endavant. Començarem el 17, deu ser el primer dia de programa. Exacte, per tant, la setmana que ve. Si no m'equivoco, em sembla que és el 17, sí.
Perfecte, doncs ves de la parròquia, un programa que també deu portar molts anys, no, en antena? Sí, sí, jo no soc pas de les persones que van iniciar, però porta molts anys en antena, jo diria que gairebé tants anys com l'inici de la ràdio, i, bueno, hi ha persones que són pioneres, sí, sí, i tant que sí.
Doncs a partir de dimecres hi tornareu. Avui n'hem pogut parlar amb la Montserrat Giró. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres en nom de tot l'equip. Moltes gràcies i també en nom de la parròquia, evidentment. A vosaltres, que vagi molt bé aquesta nova temporada. Bon dia. Gràcies a tu.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Són les dotze.
El jutge arxiva la querella contra la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Carme Forcadell, presentada pel sindicat Manos Límpies. El jutge creu que no hi ha indicis de delicte. El sindicat, que ja hi ha presentat recursos, li atribueix un delicte de provocació a la sedició per promoure la consulta.
A prop de 470.000 persones s'han inscrit fins ara a la B, quan falten 3 digues per la diada. Precisament la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, assegura que la consulta ja està legitimada, però que cal assegurar que es pugui votar el 9N. Tots els sindicats dels Mossos avisen que davant d'aquesta data del 9N hauran de fer complir la llei agradi o no. Els sindicats dels Mossos, consultats per Catalunya Informació, demanen que no se'ls utilitzi políticament.
El preu de la vivenda torna a pujar a Catalunya en termes interanuals. Del segon trimestre de l'any passat aquest ha pujat un 1,6%. Els preus no s'encarien des del començament de la crisi. El primer ministre de Rússia, Dmitri Medvedev, adverteix que l'adopció de noves sancions contra el seu país amenaça la seguretat internacional. La Unió Europea preveu adoptar formalment avui un nou paquet de sancions contra Rússia per la seva implicació en la guerra a l'est d'Ucraïna.
I han denunciat a 5 empresaris gironins perquè manipulaven els comptadors elèctrics. L'import total defraudat, segons els Mossos d'Esquadra, és d'uns 39.000 euros. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. El Bo Gran Amonir podria debutar avui amb la selecció espanyola absoluta al partit contra Macedònia de classificació per l'Eurocopa del 2016. A segona, el Girona és líder en solitari després de les 3 primeres jornades.
El japonès Nishikori i el croat Sidits juguen avui la final de l'obert dels Estats Units de Genis. El torneig de dobles Marcel Granulíes i Marc López van perdre la final davant els nord-americans Brian. I a la boll d'avui es disputa l'etapa reina de la ronda espanyola a cinc ports de muntanya, un de segona categoria i quatre de primera. Contador continua com a líder de la general.
Hi ha el temps ambient molt humit, eixafogós, amb núvols abundants, però també bastones de sol al centre, sud i ponent de mica en mica. A estones anirà sortint el sol, tarda i vespre, però amb més xàfecs i tempestes fortes, però poques cap a la costa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just canvia l'estructura organitzativa del consistori. El regidor d'Iniciativa, Pere Uriols, ha reduït les seves activitats a l'Ajuntament per motius professionals i això ha provocat que s'hagin de modificar alguns càrrecs entre els regidors i tinents d'alcalde. Uriols seguirà el capdavant de les regidories de Medi Ambient, Gestió de Residus i Espai Natural i d'Energia, però deixa de ser quart tinent d'alcalde i la presidència de ponència tècnica.
El regidor també deixa de rebre la retribució salarial que li corresponia per hores de dedicació. Per tot plegat, Lluís Monfort, l'altre regidor d'Iniciativa al Consistori, amplia en cinc hores setmanals la seva dedicació municipal. Aquests canvis suposen modificacions a les tenences d'alcaldia i Lluís Monfort passa a ocupar la segona en substitució de Pere Oriol.
Més qüestions als tallers des Plàstiques Municipals a Can Genestà obriran 5 nou cursos a l'octubre. S'amplia, per tant, l'oferta formativa dels tallers i ja s'han obert les inscripcions per participar-hi. En concret, les noves disciplines són vitralls, pràctiques de torn, investigació d'esmals aplicats al torn, modelatge amb pasta de paper i concepte de realització d'un projecte creatiu.
A banda d'aquests nous tallers, se seguiran oferint cursos de pintura, ceràmica, dibuix, retaule, gravat, experiència plàstica, històries de l'art i apunts de model masculí i femení del natural, que aquest curs obrirà grup de tarda. Totes les classes tenen 12 alumnes com a màxim, diferents horaris i els preus dels cursos van dels 58 als 75 euros trimestrals. Depenent de la disciplina, podeu trobar més informació a Can Ginestar.
I un apunt més per recordar-vos que els tapissos d'Enke Virgit Màkinec i les escultures de Dogni Abreu són els protagonistes de la nova exposició que podeu veure a Can Ginestà, al celler de Can Ginestà. La mostra, trobada entre tapiss i escultura, combina les dues disciplines amb temes com ara la música i la natura. Els tapissos d'Enke Màkinec donen molta importància a la música i l'escultor Dogni Abreu, amb les seves escultures,
aposta per la influència que va tenir amb ell la seva infància. L'exposició d'Enque Màquinec i d'Ognia Breu, trobada entre tapis i escultures, pot visitar el celler de Can Ginestà fins l'11 d'octubre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
It's too late to apologize. It's too late. I said it's too late to apologize. It's too late. It's too late. I take another chance, take a fall, take a shot for you.
Fins demà!
It's too late to apologize
Fins demà!
1, 2...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, Nitbus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nitbus, dissent línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB Nitbus. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia. Aquesta hora el que fem, com cada dilluns, aquesta hora és parlar del Centre d'Estudis Sant Justens i per això saludem la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Avui ho fem per telèfon, però normalment el tindrem aquí a l'estudi. Avui ens estrenem per telèfon. Exacte. La setmana que ve...
Si Déu vol, ja estaré aquí a l'admissora. Perfecte. Comença, per tant, al setembre, per tant, comença nou curs pel centre d'estudis. Primer de tot, per això, parlem encara fa un mes, però parlem de com va anar la passejada. I tant, i tant, que sí, i tant, que sí. Va ser un èxit. Un èxit de, mira, vam ser unes 160 persones. Déu-n'hi-do, no? Això és molt...
Nosaltres estem contentíssims. A veure, vam començar l'acte amb la inauguració de la placa que va fer la Maria Carme Malaret, inaugurada pel Perpinyà, pel senyor Arcauda i pel Pere Font, el president nostre. Sí. Està posada la placa que diu la Rambla, 100 anys. Sí. I porta les dates i l'escut de l'Ajuntament i el nostre i passejada literària d'aquest estiu.
perquè hi hagi aquest record dels 100 anys. Nosaltres, com a centre d'estudis, vam voler fer aquest regal al poble, així, per dir-ho així, conjuntament amb la... consensuat amb l'Ajuntament, i així, doncs, hi ha aquest record dels 100 anys de la Rambla. I després d'això, doncs, vam començar la passejada, que, de fet, la vam haver d'escurçar una mica perquè, si no, hauria sigut tremendo, perquè moure 160 persones eren bastant...
bastant difícil. Llavors el que vam fer de la idea primera que teníem per avançar carretera, anar fins a casa a les tietes, modulell i tot això, doncs ho vam anar condensant en els diferents llocs que ens aturàvem, perquè on només en llegiu un dels treballs, doncs en llegíem dos o tres. I així perquè al final era bastant ferredor de tirar endavant, però bé, no, va ser un èxit i després vam acabar...
a Can Ginestar, allà, prenent la copa de cava, veient, doncs, amb l'ajuda de Lluís Rambà en l'associació de fotografies amb el Víctor Aldavant havien fet per commemorar aquests cint anys a la Rambla, vull dir, va ser...
Molt maco, la veritat. Va ser la gent molt contenta i nosaltres també perquè ens va sortir bé la feina. I tant. Doncs ens n'alegrem, ens n'alegrem que anés tot bé i suposo que llavors ara agost vacances i ara ja pensant en festes de tardor, nou curs, no? Sí, sí. A més, primer hi ha la jornada del patrimoni.
que ens demana l'arxiu de col·laborar-hi.
però uns edificis, uns edificis. Lluts, que veieu, ho explicaré més bé, això. I després ja tenim, doncs, les festes de tardor, que nosaltres tenim diverses conferències, dues conferències molt interessants, que també, doncs, anirem recordant a la gent, perquè s'ho dic ara, a l'octubre, i ara se'n recordaran, doncs, a mesura que passin aquestes setmanes, al meu espai, aniré recordant les dates en què nosaltres fem algunes
Exacte. Hi ha alguna altra cosa destacada d'aquest curs, algun aniversari, algun objectiu concret? Sí, hi ha un aniversari. Hi ha l'aniversari de les... Com que vam començar sent passejada, però ara és trobada literària o poètica de Nadal, d'allò farà 10 anys, i tenim preparat de fer-ho d'una manera especial. Molt bé. Però també això se'n va parlar, perquè ja vam tenir una junta dijous,
i se'n va parlar una mica, una mica, perquè, esclar, primer tenim altra feina, no?, però ja també és per anar-hi pensant, també ja vaig llançar una idea per la passejada d'estiu de l'any que ve, i sembla que va agradar, però això tampoc ho diré, i llavors anirem a mica a mica anar desglosant les coses que tenim per fer, les feines que tenim per fer. Perfecte, doncs ja ho anirem comentant, Maria. Sí. Cada dilluns, a aquesta hora, ja ho sabeu, l'espai del centre d'estudis. Sí.
Perfecte, doncs moltes gràcies, Maria. I gràcies per haver trucat i ben retrobats tots els que ens escolten, des de casa, des d'on sigui, doncs que nosaltres estem aquí amb el de gust cada dilluns, expliquem el que fem, perquè al fi i al cap és el nostre poble que estimem molt i volem que la gent participi del que nosaltres fem. Ah, està clar. Doncs és la manera també de recordar-ho i que si algú es vol fer soci del centre d'estudis... Això no cal dir-ho, que es faci soci, això esclar que sí. Quan sou ara, Maria?
Sembla que som a sobre de la ratlla de 180 i pico. No està malament, no està malament. Sempre tenim alguna defunció, per desgràcia, perquè, esclar, també la gent no hi és, però també hi ha alguna altra. Vull dir que això també compensa. Però, bueno, hauríem de fer una mica més de pressol·litir, perquè dic jo, no? Però, bueno, la gent, quan ens coneix i veu el que fem, s'anima. Això és veritat. I per poc que pugui, s'apunta.
Perfecte, Maria. Doncs moltes gràcies i fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia.
Parada sol·licitada, sopat X-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sessió. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passen 3 minuts d'un quart d'una del migdia.
I ara que saludem a Manel Ripoll, molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Hem tornat al programa per parlar d'economia, no?, una mica lliçons a petita escala. Avui volem intentar entendre una mica el que vam saber la setmana passada, que vam sentir i vam veure, de fet, emportar tots els diaris divendres passat, que el Banc Central Europeu ha baixat els tipus d'interès al 0,5%, i volem entendre una mica què implica tot això, perquè està bé, tots sabem que és important i tots ho llegim, però de vegades no entenem ben bé què és el que passa, no?,
Exacte, les portades dels diaris van ser molt clares però a vegades el que s'amaga darrere o el que es pretén fer darrere del que es veu a les portades doncs costa de veure tot i que després
llegim l'article i tot, a vegades costa entendre-ho una mica, llavors avui intentarem una mica fixar-ho i anirem veient que aniran apareixent alguns temes que seran avui col·laterals però que permetran en les properes setmanes que anem fent aquestes càpsules o píndoles econòmiques anar tractant altres temes que molts d'ells n'hem anat parlant al llarg de la temporada anterior
però que són temes que sempre van sortint al dia a dia i per tant és bo que la gent els vagi recordant, refrescant i veient si realment els té clars o no. A veure, comencem. Primer de tot, recordem això, que va ser el primer cop a la història del Banc Central Europeu que situava els tipus d'interès del Banc Central a la zona euro al 0,5%, molt poquet, no? Sí, sí, ja després d'aquí veu el 0% o negatiu.
En el cas dels dipòsos negatius, l'únic que és la història que ha passat ha estat al Japó. Esperem no arribar a aquest nivell, però no hi ha gaire més marge de maniobra. De fet, des que ho va baixar ja al 0,25%,
Va fer ja una baixada estranya fa uns mesos, que va ser el 0,15. Normal és sempre baixar de 25 punts en 25 punts. Va baixar 0,15 perquè si baixava 25 punts ens quedàvem al 0. I ara ha tornat a fer una baixada estranya per intentar fer el que ara intentaré explicar. O sigui, aquestes baixades que ha anat fent, sobretot des que va començar la crisi el 2007, segueixen tres motius.
El primer d'ells és el fet que, si ens fixéssim, o si tenim al cap, i ara us comentarem un moment, les dades de creixement econòmic d'aquest segon trimestre del 2014, aquest segon trimestre que quan van sortir ràpidament Rajoy i Montoro van sortir a dir que Espanya anava al capdavant del creixement de la zona euro. Van treure pit, no?, amb aquestes dades. Exacte, van treure uns gràfics des del Ministeri d'Economia i Isenda...
amb uns gràfics que anaven del menys 0,6% al 0,6%, hem d'imaginar la magnitud de l'escala, de menys 0,6% al 0,6%, o sigui, un punt, creixement de la zona de la Unió Europea que estava al 0,2%, teníem Alemanya que estava decreixent, el motor de l'economia europea estava decreixent, i teníem que tant França com la zona euro estava al 0% de creixement. Sí que és veritat
I amb això té raó el govern espanyol de dir que són els que estan creixent, però és que estan creixent dins d'un país de nans. Clar, clar, clar. La comparativa no és que sigui... Clar, o sigui, sí que ets el que creixes més, però és que els altres no creixen. Si et compares amb qui t'hauries de comparar,
que per exemple són països que també han patit la crisi, a la seva manera l'han patit, però l'han patit com per exemple els Estats Units o per exemple Xina. Clar, però és incomparable el tipus d'economia que puguem tenir aquí. Però en principi la zona euro es va crear per competir amb Estats Units i per competir amb Xina. Xina no ha patit la crisi que hem patit nosaltres perquè la seva economia
Creix a uns ritmes que són inalcançables per qualsevol altra economia del món, això ho tenim d'acord, igual que la Índia, igual que altres països, però als Estats Units va ser on es va iniciar la crisi i ara són capaços de créixer xifres del 6%. Per tant, ells van patir la crisi, van ser els que ho van destapar amb les hipoteques i les escombraries, amb el problema d'un Goldman Sachs, tot això i ells han sigut capaços de sortir i d'estar al 6%. I nosaltres traiem pit del 0,6%.
S'ha d'anar una mica amb cuidado quan es treu pit amb aquestes coses. Llavors, el primer objectiu del Banc Central Europeu és intentar que això torni a nivells d'abans de la crisi i aquells nivells que diuen que perquè funcioni tot més o menys bé ha d'estar en torn del 2%. Això fa molt que no ho sentim, no?
Fa molt que no ho sentim perquè des del 2007 estem on estem i ja fa 7 anys. Però abans que comenceix la crisi econòmica que estem patint ara, tots els manuals i tots els llibres d'economia i quan es va crear el Banc Central Europeu, l'objectiu del Banc Central Europeu era tenir creixements regulats i més o menys estàndards del 2%. Aquest és l'objectiu.
Per què? Perquè es creu o s'ha estudiat o s'ha vist que en uns creixements del 2% es genera ocupació. Per tant, si Espanya vol sortir d'on està i Catalunya també, el 0,6% no ens serveix, ni el triple d'això que seria el 1,8% ens serveix per crear ocupació, que és el gran problema...
que segurament té Espanya i segurament no té ni França, ni Itàlia, ni Alemanya. Tenen molts problemes, però que fins i tot la taxa d'atur de Grècia està bastant per sota de la d'Espanya, no? I és un problema, més que els problemes macroeconòmics, és evident que són importants per un país, però per la gent...
directament, si no hi ha feina, és complicat. Llavors, un dels intents que fa Mario Draghi al baixar el tipus d'interès és reactivar, intentar reactivar aquesta economia, perquè no és baixar-ho i que s'activi sola, intentar reactivar aquesta economia i que no passi, com que també és una cosa que un dia tractarem aquí al...
en la secció d'economia, que hi hagi crisis en forma de L, en forma de V baixa, en forma de doble V baixa. Quan ensenyen aquests gràfics del creixement i et van ensenyant l'evolució, aquest gràfic pot fer una forma de L, que hi ha hagut una baixada molt forta i es manté a baix i no hi ha manera de recuperar-ho. Pot ser una forma de V baixa que caus i tornes a pujar i llavors ja te'n vas cap amunt. Pots fer una forma de doble V baixa, que és el que havia passat fins ara, que intentaves pujar, baixar, pujar, baixar i no te n'en sorties.
O podria passar una cosa, que això em va fer molta gràcia quan Salai Martí ho va explicar, diu que podrien ser els cabells de Bar-Simpson, no? Cabells de Bar-Simpson són moltes B-dobles juntes, i és el que està passant ara i el que alguns economistes havien dit que passaria, que durant diversos anys ja en portem set, anirien pujant-baixant, pujant-baixant, pujant-buixant, superant la B-dobla i anem fent una mica així els cabells de Bar-Simpson. Llavors ens trobaríem en aquest estat fins que una baixada d'aquestes provoqui una pujada que ja no torni a provocar baixada. Però de moment estem en aquest...
moment en aquest tipus de crisi i a veure com va evolucionant. Un dia explicarem totes aquestes formes i què volen dir exactament aquestes formes. Llavors...
Com ho fem, això, per reactivar l'economia? O sigui, per què aquesta baixada del 0,05%? Per intentar que creixem més d'aquest 0% de la zona d'euro, aquest 0,6% d'Espanya, aquest 0,2% que creixia a Itàlia. Com ho fem, això?
Doncs, en principi, quan tu intentes sortir de la crisi, ho pots fer de dues maneres. O perquè els teus habitants, els ciutadans del país, comencen a consumir, que de fet aquest ja és el cas, o sigui, els ciutadans...
potser s'ho creuen més que els propis governs, que es pot tirar endavant i que es pot sortir, perquè estan començant a consumir, no a nivells abans del 2007, perquè allò abans era una alegria desmesurada i que tampoc era el cas, però sí que comencen a consumir més que el 2008, que el 2009, que va ser quan hi va haver aquella forta restricció i que la gent inclús deia, posen guardar els diners a casa, que se'n va parlar molt. Ara sembla que la gent ja comença a estar alguna cosa més alegre i comença a consumir,
I comença a consumir tant que el que produeixen les empreses espanyoles no és suficient. I per tant, has d'anar-ho a buscar fora. Això pot ser bo, però pot ser bo si les teves empreses produeixen molt i tu consumeixes molt i per tant ho vas a buscar fora. Però si has d'anar a buscar fora perquè les empreses d'aquí no són capaces de produir el que demana la demanda interna del país, és que alguna cosa va malament.
Perquè sempre ens omplim la boca de les exportacions. Però si hem d'anar a buscar més a fora del que produïm nosaltres, hi ha alguna cosa aquí dintre que no funciona. Com s'intenta arreglar això? Això s'intenta arreglar baixant aquest tipus d'interès al 0,05%.
perquè el que fa el Banc Central Europeu, una de les seves funcions que fa, és fer de banc de bancs. O sigui, tu, Carme Verdoy, o Jordi Domènech, o jo mateix, tenim un compte al banc i hi posem els nostres diners. Sí, per això n'estem tan pendents, no, llavors? Exacte. Llavors aquests diners els posem allà i nosaltres, doncs, sí, tens una quantitat una mica més gran, si els tens a la llibreta normal no, però si hi fas un dipòsit a plaç fixa et donaran un tipus d'interès. Poquet, però te'l donaran.
Això és el que fan el Banc Sabadell, la Caixa, el BBVA i el Banc Central Europeu. I el Banc Central Europeu, a canvi, ara ja només els donen els 0,05%. Llavors, la idea és que anar-ho baixant progressivament ha de provocar que els bancs entenguin o es donin compte que els surt més a compte prestar aquests diners a una empresa el tipus d'interès que ells vulguin, el 4, el 5, el 6%, però que els hi prestin
i que quan els vagi tornat aquests diners l'empresa hauran guanyat un 6% i no el 0,05%. De moment els bancs encara tenen por i prefereixen guanyar el 0,05 que aquest hipotètic 6% perquè no es creuen que l'empresa el pugui tornar.
però aquesta és la idea és a dir, que quan diuen que és una bona notícia entre cometes és molt entre cometes perquè justament el que vol dir és que no està funcionant i que els anirà millor però que la cosa és que hauria d'estar més amunt exacte, o sigui, hauria de fet quan ho va baixar al 0,25% hauria d'haver fet ja la idea era aquesta, que fluís el crèdit quan ho va baixar al 0,15% la idea era que fluís el crèdit i quan ho va baixar ara també perquè clar, l'altra cosa que tampoc crec que ho facin, això ho va fer el Japó un cop perquè el Japó porta 20 anys en l'estat que estem aquí
i no se n'en surten, és ficar-ho negatiu. Si ho fiques negatiu, ja veuràs ràpidament com els bancs troben tots els diners d'allà, perquè, clar, si els hi deixes els diners i a sobre et cobren per tenir els diners allà... Clar, seria molt estrany, no? Seria molt estrany. Segurament no s'arribarà aquí. Segurament no s'arribarà, però sí que poden arribar a dir, miri, el 0% els vol tenir aquí, jo no li pago res, ja els hi guardo aquí, però no en traurà cap benefici de tenir-los aquí. D'acord? Aquesta és la primera idea.
exacte la segona idea seria perquè la gent tingui una mica d'idea i el nom que li podríem ficar que Salai Martí li va dir així ho trobo curiós com allò dels cabells de Bart Simpson li va dir Draghinòmics perquè Mario Draghi és el cap visible del Banc Central Europeu i Econòmics d'Economia va decidir batejar així aquesta idea que ell va llançar el problema és que la idea és molt bona perquè Mario Draghi sap de què parla però
No la pot dur a terme ell perquè el Banc Central Europeu controla dues coses que ara explicaré, però no controla aquesta tercera pota que si la controles ja seria l'òstia, però no és la seva funció. Ell pot fer recomanacions, que és la que direm ara, però no pot obligar que els governs facin això perquè el govern...
fa el que vol no pot intervenir no pot fer recomanacions però li fan bastant cas que són una recomanació una mica d'advertència exacte però què vull dir que si el govern de Rajoy o el govern d'Olan no ho vol fer no ho farà o si Angela Merkel ha de fer una altra cosa farà una altra cosa
Llavors, perquè tinguem clar, el Banc Central Europeu pot actuar de dues maneres. A través de política monetària, que és aquella famosa màquina de fer bitllets que havíem explicat que té el Banc Central, que apreta un botó i comença a treure bitllets d'euros, allò que veiem en les notícies quan parlen d'economia, aquelles grans màquines que van fent bitllets...
I pot decidir imprimir bitllets i amb aquests bitllets comprar deute, fer el que sigui. S'ha de vigilar quan es fa això perquè ja vam explicar que això pot crear inflació. I la inflació a nivells molt elevats és dolenta. Però aquesta és una de les coses que pot fer el Banc Central Europeu, crear més bitllets perquè circulin.
també el que pot fer és el que hem dit ara fer de banc de bancs i reduir o incrementar aquest tipus d'interès perquè els bancs li deixin els diners guardats allà i per tant el que està fent és fer aquesta política econòmica pot fer política monetària o pot fer política econòmica tocant el tipus d'interès són les dues potes que el Banc Central Europeu pot tocar
De fet, amb això que hem dit, tant en un com l'altre, la idea és fer circular el diner dins de l'economia, perquè si hi ha més bitllets, la gent els utilitzarà i els gastarà de la manera que ell cregui convenient, o si aquests bitllets que imprimeix els utilitza per comprar deute de l'Estat, l'Estat tindrà diners que els decidirà fent autopistes, fent aves, compren bolis, el que vulguin.
Compraran aquestes empreses i faran que el diner es mogui. Aquestes són aquestes dues potes. Quina és la més habitual, Manel? De les dues? A veure, s'acostumen a fer bastant... Es complementen, una mica de cada. Exacte, o sigui, a veure, el que veiem sempre per la tele i el que atrau la gent és que toquin el tipus d'interès. I és la notícia que sempre surt en portada. Però això no vol dir que, si miréssim la quantitat d'euros, que nosaltres, si ho veiem, ens desmeiem dels números de zeros que hi haurien,
Però si veiem la quantitat de bitllets que hi havia abans del 2007 i que hi ha ara el 2014, és una borrada perquè, clar, per rescatar Grècia, per rescatar Portugal, només hi ha una persona que pot donar-li el botó i fer bitllets, que és el Banc Central Europeu. Llavors, la quantitat de diners que s'ha generat i que s'han fet servir per comprar aquest deute i per rescatar qui s'havia de rescatar, això ho ha fet el Banc Central Europeu. Per tant, sí que el que veiem més als diaris és l'altre del tocar el tipus d'interès, és el que és portada...
però el Banc Central Europeu, de la mateixa manera, ha anat fent servir, ha anat fent l'altra política. I en el cas d'Espanya va ser un rescat bancari, per tant no va ser com el d'Irlanda o Portugal, però de tota manera... No, però els diners van sortir al mateix lloc. Exacte, perquè en el fons no es va rescatar el país sencer, però es van rescatar els bancs, que és en el fons una mica gaire bé el mateix. A l'igual que Holanda, el govern...
treu pit i, bueno, és un pas menys, és un glau inferior, però no és un rescat al país sencer, perquè no han agafat el senyor Rajoy, l'han fet fora i n'han ficat un de Brussel·les, però li han dit has de fer això, això, això i això, i ell està fent això, això, això i això.
Per tant, en el fons han sortit al mateix lloc, segurament. Doncs a veure, tindríem aquestes dues maneres per fer circular els diners, no? I quedaria aquesta tercera pota. Exacte. Aquesta tercera pota, que és la que recordem el senyor Draghi no pot tocar perquè pot fer recomanacions al respecte.
i que segurament el ministre d'Economia de la zona euro, que ara no sé si havia estat durant un temps el Múnia, però ara crec que és una altra persona, perquè crec que el Múnia ara és el de competència, també fa aquestes recomanacions en aquest sentit, és afectar la política fiscal. El Banco Europeu s'encarrega de la política econòmica i la política fiscal, de moment, fins que no es decideixi el contrari i costarà, ho decideix cada estat a la seva manera.
De la política fiscal avui en dia, i això en vam parlar també aquí a la temporada anterior, està centrada en reduir el dèficit. Des d'Alemanya s'ha decidit que el que s'ha de fer és reduir el dèficit i o bé gastar menys o bé pujar impostos perquè els països i els governs estaven molt endeutats i això és dolent.
Que de fet és una mica la política d'austeritat que s'ha anat imposant també per aquí, no? Correcte, que s'ha imposat aquí perquè ens ha vingut imposada des de Brussel·les perquè es va decidir... Eren les condicions, una mica et deixo aquests diners però has de fer això. Exacte, o sigui, rescato tots els bancs però a canvi ho fem així. Llavors, això és bo, de fet aquí vam explicar que hi havia dos tipus de polítiques fiscals i de reduir el dèficit o no, que ho vam explicar que és el que va fer una...
Però això que estan fent ara, just el contrari, d'estranyar-te el cinturó, estranyar-te el cinturó, estranyar-te el cinturó, fa 7 anys que ho fan i tampoc funciona. I la recomanació que els fa Mario Draghi és dir-los, mirin, quan estrenyen tant el cinturó a la gent, perquè ens tanquem,
Provoquen dues coses. Primer, provoquen que l'Estat hagi de pujar impostos, perquè hi ha un moment que l'Estat no es pot estrenyar més el cinturó, i quan estrenya el cinturó l'Estat, l'estrenya les comunitats autònomes i l'estrenya els ajuntaments. Hi ha un moment que no el pots estrenyar més, i per tant, puges impostos. Si puges impostos, i de fet ho hem fet, puges els impostos, què passa? El consumidor té menys diners per gastar. Per tant, per molt que vagin el tipus d'interès jo, si no reactivem l'economia perquè no consumeixen, no anirem enlloc.
I l'altre tema és que si estrenge el cinturó al govern, perquè estàs dient gasta menys, tot això que hem dit que comprant-li el deute, quan el Banc Central li compra el deute a imprimir diners i va allà i amb aquests diners li diu, escolta, a Espanya et compro deute, gasta i reactiva l'economia del teu país com ha estat,
no ho pot fer perquè no pot comprar el que hem dit abans, no pot comprar bolígraf, no pot fer carreteres, no pot fer res perquè estan... No gasto, no gasto, no gasto, perquè m'han dit que no gasti i que pugi impostos. I no pot invertir, per tant. Exacte. I la gent ho nota, llavors, no? Exacte. Ha de pagar més impostos i, en canvi, no veu repercutit en cap altra cosa. Correcte. Llavors, això us diu... Cosa que, en el fons, és dolenta, perdona que et talli, per tot el tema de conscienciar sobre la importància dels impostos, perquè els últims anys el que estem assumint és que, en realitat, pagar impostos serveix només per...
Per tot això, no hi ha la idea que els impostos suposa que són perquè tu reps un benefici i paguem impostos perquè pertanyem a una societat. Això ha desaparegut, també. Sí, bé, els impostos, de fet, quan es defineix impostos, la diferència entre un impost i una taxa és que tu pagues els impostos i no saps què faran aquests diners. Exacte, però confies que alguna cosa o altra hi hagi. Tu t'ho creus, però no saps què en faran. I avui en dia amb aquests diners el que estan fent és això d'aquí, reduir el dèficit de l'Estat perquè en el seu moment es va creure que...
Alguns països, o la majoria de països d'Europa, en temes d'abonança econòmica, com que ingressaven molt, gastaven més del que ingressaven i es van endeutar. Han dit, això ho hem de reduir, hem de reduir aquest dèficit, i s'està fent això. Draghi els ha dit, escoltin, a llarg termini ja ho tornarem a fer, perquè és veritat, hi ha uns nivells de deuda que són inassumibles, però escoltin, a curt termini, relaxin una mica això, perquè si no, les dues potes que jo toco no serveixen de res si vostès no toquen aquesta.
Com que no existeix un organisme semblant al Banc Central Europeu que s'encarregui dels impostos, perquè clar... D'haver-en de cada país, no? Si això existís a nivell europeu, hi hauria un senyor com el senyor Mario Draghi que diria escolti, jo que tinc el barret de la política fiscal...
Faig això amb coordinació amb el senyor Mario Draghi. Això no existeix perquè els estats i els governs l'únic que els queda gairebé és la política fiscal. L'únic que poden fer bandera quan fan eleccions no poden dir jo baixaré els tipus d'interès, vostè no toca res, jo imprimiré diners, vostè ja no toca això, jo baixaré els impostos, això és l'únic que poden dir.
O jo em gastaré tot de diners fent infraestructures, fent hospitals, quan s'omplien la boca de que faré hospitals, fer no sé què. És l'única pota que poden tocar i és molt difícil que l'acabin cedint. Ara bé, si estigués cedida, segurament s'hauria fet el que està dient Mario Draghi perquè qui tingués aquest barret dins la Unió Europea hagués fet el que s'havia de fer. Ara haurem de veure si en els propers mesos li fan cas o no.
Clar, clar, haurem d'estar pendents, com sempre, en realitat, no?, de Mario Draghi, que realment és un home molt, molt poderós, més del que ens podríem pensar segurament, o de fet, perquè hi ha repara gent del Banc Central Europeu, que és qui té tot aquest poder, Banc de Bancs, poca broma, no? Exacte, sí, sí, amb aquest concepte queda molt clar el que fa el Banc Central Europeu.
En fi, Manel, doncs crec que una mica més ho hem entès, eh? Tot això, tot el que dèiem, aquest tema de portada de la setmana passada, aquesta baixada, tipus d'interès del 0,05... No, 0,05% que va fer el Banc Central Europeu. Gràcies, Manel. De res. Tornem la setmana que ve amb més qüestions econòmiques. Ja buscarem a veure què tractem, sí. Perfecte, que vagi molt bé i bona setmana. Adeu, bona tarda.
Just a la fusta.
Cic minuts i tres quarts d'una del migdia, de seguida parlem del món de l'empresa, reprenem aquesta secció que vam començar la temporada passada per parlar de diferents empreses i emprenedors del municipi. Avui descobrirem una empresa de tres generacions, Silver Sanz, en vam parlar també la setmana que ve que va tirar endavant un mapping, el Polígon Sotobest un té ubicat a la seva seu, en parlarem amb el seu director general, en Cristian Vilaseca, després de la publicitat.
Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Just a la fusta. Sant Just en directe.
I aquesta hora parlem del món de l'empresa Sant Just. Avui descobrim SilverSants, que és una empresa de tres generacions dedicada a la comercialització de material elèctric i també del sector de l'electrònica. I per això saludem el director general, Cristian Vilaseca. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar de SilverSants, que, com dèiem, una empresa de fins a tres generacions, per tant, es remunta a fa més de 50 anys, no? Exacte, exacte. Hi ha història darrere, hi ha motxilla d'experiències i, bueno, la veritat és que
amb molta gratitud el poder explicar com a tercera generació les aventures que han passat. Des d'aleshores s'ha anat transformant, evidentment, però conserva alguna cosa de l'esperit de l'inici? Bé, una cosa sí que és, jo crec que com un denominador, a més culturalment, com a companyia, i és una mica l'ingatut. Jo, per mi, definir la companyia com una persona o com una entitat inquieta
és una cosa que em sembla que representa les tres generacions que han posat per aquí. Sempre hi ha hagut aquest esperit de buscar noves aventures i sobretot de crear valor afegit. Que segurament el tema de la inquietud és necessari per qualsevol aventura empresarial, per entendre'ns? Bé, suposo que depèn dels factors. Jo en general, com que jo crec que és una cosa intrínseca en l'home, l'esperit de buscar sempre i de tenir aquesta...
aquesta manera de ser com l'anem petit, al final és una mica d'experimentar, no?, sempre. En aquest sector, des de llavors sí, perquè si no, diguem que hi ha massa, diguem que producte commodity, molt similar, o gent que hi ha molt, també molt oportunisme, no?, que se'n van, doncs, gent a Xina, torna aquí i diu, bueno, ja soy vendedor d'electrònica, no?, llavors has de tenir sempre aquest criteri, aquesta manera de saber diferenciar-te,
I sobretot de tenir aquest punt d'enfoc de fer inquietud. De fet, compteu amb un equip d'unes 150 persones, no? Sí, sí. És una empresa gran, també. Bé, sí, com a quantitat de gent, sí, diria que sí. Això és una estructura que ha anat acomodant-se també a les necessitats. I bé, doncs som...
Som els justos. Per sort, no hem hagut de fer cap disbarat eros, eres o similars. Hem hagut d'ajustar, com a totes les empreses, en temps de crisi, alguns procediments, algunes coses. Però a mi m'agrada poder dir això. No hem hagut d'agafar la navalla i tallar pel mig. És difícil gestionar un equip de 150 persones per això? Com deies tu, és una aventura. Jo tinc la sort de sentir-me molt...
molt reconegut amb el que faig i disfrutant el dia a dia. És difícil, no t'enganyaré, però té la seva contraprestació. Quan veus que les coses més o més van sortint i que la gent està molt focalitzada en la missió de la companyia, això és molt gratificant. Parlem també una mica del que feu. Hem dit que us dediqueu a la comercialització de material elèctric i del sector de l'electrònica. Quin tipus de productes dissenyeu i comercialitzeu?
Bé, nosaltres tenim com dues grans divisions, dos parts de negoci. Una és la distribució. Distribuïm algunes marques molt reconegudes, no sé, Barta, per exemple, o Remington, que són marques de distribució, bàsicament, que li diem nosaltres, on aquí, diguem que distribuïm exclusivament. I després està tota la nostra unitat de negoci pròpia, que és on hi ha més valor, on hi ha més creació particular, on hi ha més disseny, etc.,
que són marques que desenvolupem nosaltres de zero. El disseny està fet aquí, la producció la tallarem a Àsia, però després els comptes de qualitat i tot ho fem aquí també. I són marques, bàsicament, o d'accessoris de fotografia, per exemple, una altra divisió d'il·luminació, bàsicament ara hi ha tot LED, i una altra de PAE, que es diu Pequeño Aparado Electrodoméstico.
Per tant, són aquests els tipus de productes variats, doncs, no? Sí, al final, quan entres a la web, dius que sembla un bazar, això. Però, bueno, sí que hem intentat dividir després també per equips i per divisions les feines, perquè si no la gent es torna a qui s'obren. I us plantegeu obrir fora perquè actueu des d'aquí, no? Sí. Normalment només sou aquí. Com a seu base.
Jo fa un parell, ara ja deu fer 4 anys, que vaig tenir una mica també l'inquietud de treure el nas una mica fora. L'empresa, de totes formes, tu per tenir una possibilitat, i això és un missatge que m'agradaria que tothom entengués, per tenir certes possibilitats remotes de vendre fora, no se vale solo ir fuera. Tu realment has de tenir un producte diferencial...
amb algun valor afegit extraordinari, una cosa que realment no puguis trobar a França, ni a UK, ni on sigui. Evidentment, tens poques opcions. Nosaltres fa quatre anys no ho teníem, això. Estan ben desenvolupats. I fa dos anys vam començar aquesta estratègia de dissenyar els productes aquí, exclusivament per nosaltres, que tot l'equip tècnic estigués per aquest producte ad hoc,
i el producte final que nosaltres llancem al mercat és únic. I per això, amb això, ara fa dos anys que estem a Suïssa, estem a França, estem a UK i estem intentant entrar a Xina. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. No està malament, no està malament. La setmana passada deu fer també un màping en el polígon sotobès d'aquí Sant Just. Com va anar tot plegat? Bé, bé, va ser una mica bogeria, no?
La idea era aprofitar que teníem la convenció de ventes del període de Nadal, que la fem ara al setembre, i que és la part més important de l'any en quant a ventes per nosaltres, i juntar-ho tot amb premsa, amb clients, amb proveïdors, llavors vam muntar un tingladu aquí curiós. Però molt bé, la veritat és que la reacció de la gent molt bé, la reacció dels serveis de la policia, sobretot, que ens van tractar de manera impecable,
Van tallar els carrers, van tallar les llums del carrer també perquè tot... Perquè es veu més, no? Sí, sí, sí. Va sortir rodó. Estem parlant de SilverSans en aquesta secció del món de l'empresa Sant Just. No sé si vosaltres abans ens deies que no heu hagut de fer retallades en el tema de personalitat plegat, però si la crisi econòmica també us ha afectat d'alguna manera, si ho heu pogut trampejar, com ho esteu vivint? Bé, sí, evidentment en tots els nivells la crisi arriba, no?
L'aventura està en que jo vaig plantejar-me en el seu dia, i això és la cuina interna de l'empresa, però ja que no ens escolta ningú no passa res. Per una banda vam dir que hem d'ajustar l'estructura als temps que venen i que creiem que estan venint, i evidentment això passa per tonejar algun procediment, per...
per ser més eficaç en segons quins procediments, per ser més econòmics, evidentment, però a la banda que fas això, és a dir, si només t'apretes el cinturó, arriba un moment que no et queda cintura. Llavors, per l'altra banda, vam crear un pla de creixement a mig plaç per tenir, quan la crisi no fos tan agressiva, un pla desenvolupat i ja corrent que ens permetís seguir vivint, perquè molts dels errors típics
dels empresaris, és agafar la via fàcil, que és, bueno, faig un ERE, foto 30 persones al carrer, la meva estructura baixa, no sé, un 20%, però, clar, no tinc cap pla de creixement, no? Llavors, el problema és que tens una companyia molt més petita, però sense capacitat de venda. Nosaltres hem fet això, hem fet bàsicament això, les dues coses a la vegada, els deberes, una mica el tonejar,
part de l'estructura i, bueno, això ens va bé. De moment ha funcionat, no? El fet d'estar ubicats a Sant Just us aporta alguna cosa, algun fet diferencial? N'esteu contents d'alguna manera? Sí, bueno, la veritat és que tens una... Les connexions amb l'aeroport és perfecte i amb els centres de ciutat també, amb la qual cosa tens... Estàs en un polígon industrial però com que bàsicament estàs integrat amb la ciutat, doncs és molt agradable, no?, també venir aquí és molt agradable i molt senzill.
perquè no sé altres polígods però jo en 15 minuts estic al despatx això és perfecte doncs avui hem descobert com funciona una mica l'empresa SilverSans recordem una empresa de 3 generacions dedicada a la comercialització de material elèctric i el sector de l'electrònica amb el seu director general Cristian Vilaseca moltes gràcies a vosaltres i que vagi molt bé, bon dia igualment, que vagi bé, anem
Estem escoltant just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
6 minuts i la una del migdia. Acabem ja aquest Just a la Fusta d'avui, dilluns, 8 de setembre. I com sempre agraïm a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bon als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem parlat amb Jordi Gironès per parlar del concurs de fotografia de la CEAS. Estem ja en els últims dies per presentar les imatges.
Hem parlat amb alguns dels protagonistes de la nova temporada de Ràdio d'Esvern, amb Antoni Fuentes de l'Audició, el Jordi Domènech de la Penya del Morro i també amb la Montserrat Giró de les Veus de la Parròquia. I en aquesta última hora hem tingut la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, i també hem parlat d'Economia, amb el Manel Ripoll. A més a més, hem acabat parlant del món de l'empresa, avui descobrint SilverSanta, amb el seu director general, Cristian Vilaseca.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia, des de les 10 i fins a la 1 del migdia. Ens deixem de seguida amb els Enjus Notícies, edició a migdia, editat per l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns.