de Badalona ha enviat instàncies formals a l'Agència Catalana de l'Aigua demanant explicacions sobre les deixalles que apareixen a les platges d'aquesta localitat. I pel que fa al trànsit, després d'un matí amb incidències, comprovem ara quina és la situació. Rac Roja Serra, bon dia. Hola, bon dia. La veritat és que millora ràpidament el trànsit ja en aquesta xarxa viària, però atenció perquè continua tallada aquesta carretera que ens porta des de Martorell cap a Terrassa a causa d'un accident a prop de Terrassa. Doncs bé, continua tallada aquesta via en totes dues direccions
Aquí sí que encara hi ha complicacions. La via s'anomena comarcal 243C. I també parlem d'un accident a la Nacional 2 a Calella. No provoca grans cues, però tenim tancat l'accés cap a l'autopista des de la Nacional 2, això a la zona de Calella, com et deia, a causa d'un accident. Pel que fa a la xarxa viària més propera a Barcelona, ja només parlem de trams de molta intensitat. A la C58 entre Moncada i Ripollet, sortint de Barcelona, o a la Ronda Litoral entre Prim i la Barceloneta. És tot des del RAC. Bon dia.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó, el nou entrenador del Barça, Gerardo Tata Martino, arriba aquesta tarda a Barcelona i el vespre es farà la tradicional fotografia al costat de l'escut a les oficines del Camp Nou. El tècnic argentí serà presentat demà a la una del migdia i s'incorporarà a la disciplina de l'equip a Oslo, on dissabte el Barça juga davant del Valerenga.
el segon partit de la pretemporada. Ahir, l'equip Blaurana es va estrenar davant del Bayern de Munic. El Barça, molt mancat d'efectius, va perdre per 2 a 0 contra el conjunt que dirigeix Pep Guardiola. També en futbol, ahir, tres equips catalans de segona divisió B van jugar tres partits amistosos de pretemporada. El nàstic de Tarragona va perdre 1 a 0 contra l'Escó, també derrota del Prat per 1 a 2 contra el Sardanyola i victòria clara del Badalona per 4 a 0 sobre la Poble. I en embola, avui a les 12 del migdia, es fa el sorteig de la Lliga Sobal, on hi competiran dos equips catalans, el Barça Interesport i el Freikin Granolliers.
Notícies en xarxa Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel Ràdio d'Espel
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura...
Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu.
Bona nit.
Busca tras cada canción la sensación que te haga sentir, que te haga vivir. Contempla girasoles, margaritas y azucenas. Quieren parecerse a ti un poquito apenas. ¿Qué más quisieran? Tan solo a ti te riego yo, mi sirena. Eres aire fresco que vuela la cometa. Una bala sorpresa sin Rusia ni ruleta. Una carpeta con letras de poetas entre verso y verso. Pétalos de rosas secas.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La sensació que me haga sentir que estoy junto a ti.
Ens agrada estar amb tu. Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. El dius de ser 98.1
Què tal? Molt bon dia i benvinguts novament a una nova edició del Just a l'Estiu, aquest programa que us acompanya cada dia de dilluns a divendres durant aquest mes de juliol, que a poc a poc li anem veient el seu final. I a més hi ha molta gana, no pel fet que s'acabi el programa, sinó pel fet que quan se'ns acaba el mes de juliol en aquest propel...
El que ens arriba és la festa major i tenim moltíssimes ganes que ens arribi aquesta festa amb tantes activitats, retrobada de gent. La festa és grossa, la festa major sempre fa il·lusió, sempre ve de gust i tenim moltes ganes realment que arribi aquesta festa i que la puguem disfrutar. I això va combinat amb un mes de juliol que a poc a poc es va acabant, que tan sols li manquen sis dies i que avui és dijous 25 de juliol del 2013, un just a l'estiu.
que avui tornarà a estar ple d'informacions interessants, sobretot aquesta primera hora repassant l'actualitat local del nostre municipi, l'actualitat més global amb el referent d'aquest accident d'AVE.
que hi ha hagut a Galícia, on marca tota l'actualitat de l'estat espanyol. I d'altra banda, també avui podrem gaudir una miqueta de música, parlarem de la previsió del temps, també parlarem dels invents de l'Alea Ardenuí, parlarem també amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya per alguna recomanació literària que ens pugui fer avui, també potser visitarem alguna ciutat d'Europa o d'arreu del món
amb la Irene Pujadas, i la Carme Amador, faltaria, la Carme Amador també ens portarà la seva recepta de cuina. Moltes històries fins la una de la tarda, sempre acompanyades amb bona música, que és el que intentem aquí també una miqueta, doncs combinar totes aquestes activitats amb una mica de música. I comencem el programa amb molta canya, ella es diu Avicii, és un...
un DJ-compositor que, dins de l'esfera tecno, triomfa arreu d'Europa i els seus concerts estan plens de gent. I, de tant, fa alguna cosa comercialeta perquè ho pugui gaudir un ventall més ampli de públic. És el cas d'aquesta cançó que es diu Wake Me Up. Bon dia i benvinguts. Feeling my way through the darkness
Bona nit.
Fins demà!
I try carrying the weight of the world But I only have two hands Hope I get the chance to travel the world But I don't have any plans Wish that I could stay forever this young Not afraid to close my eyes Life's a game made for everyone And love is the prize
Bona nit.
Bona nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Doncs continuem amb tots vosaltres, passen ja 18 minuts de les 10 del matí, seguim amb vosaltres aquí a la sintonia del Just a l'Estiu i el que fem ara tot seguit és donar la benvinguda a l'Andrea Bueno per parlar-nos de l'actualitat del nostre municipi, de què es cou al nostre municipi. Avui és dijous, és l'últim dijous de mes i no cal ser molt llest per calcular que avui a ple, no? Avui a ple municipal, l'últim dijous de mes, com deies. Bon dia, per cert.
I bé, doncs, l'actualitat del ple mana avui. Avui hi haurà molts temes i a l'informatiu els tractarem també àmpliament. Comencem destacant que l'Ajuntament de Sant Just vol unificar les empreses municipals, Promunça i Proexa. De fet, l'empresa d'habitatge, Promunça, absorbiria la de promoció econòmica, Proexa. És una decisió que ve marcada d'alguna manera pel context de crisi econòmica i per la voluntat de fer una reorganització estratègica de l'empresa resultant
La situació actual del mercat immobiliari al fre a la concessió de crèdits per part d'entitats financeres i l'impagament de deutes per part d'altres administracions i del sector privat han fet que el consistori plantegi aquest canvi en les dues empreses municipals. Doncs sí, és una de les notícies importants, podríem dir. Sembla que se l'hagin guardat per abans de marxar de l'estiu, però és una de les notícies que suposo que marcaran l'actualitat de tot l'any. O sigui, a l'hora de fer un resum de l'any 2013, un dels punts destacats serà aquest i l'altre que comentes ara.
Sí, el tema del mil·lenari Que dolent que soc No, no, fes-ho com tu creies No, no, és que tot va lligat D'avui se'n parlarà el ple Tindrem un monogràfic de ple avui Podríem dir-ho així perquè mana d'alguna manera Com dèiem, el tema de Promunça i Proexa es tractarà avui el ple perquè una de les següents passes serà traslladar al punt d'informació de l'habitatge al Consistori que ara es gestiona des de l'oficina de Promunça
I aquest canvi es plantejarà avui al ple, igual que al trasllat dels treballadors que estan treballant allà, a l'oficina del punt d'informació.
d'habitatge, el seu traslladat a l'Ajuntament. Avui també es tractarà aquest tema. I una de les coses que no m'ha quedat gens clara en aquesta situació és què passarà amb el local que té Promunça a l'edifici Gualdense. A mi tampoc em queda clar. Perquè, clar, si els treballadors, per fer el punt d'informació, es desplacen fins a l'Ajuntament i es torna a recollir aquest punt d'informació aquí, la gent, per parlar amb Promunça, on ha d'anar? El punt d'informació de l'habitatge? A l'Ajuntament. Ja, però llavors el local què hi fan? Bueno, no ho sé. O sigui, és una d'aquelles coses que no ha quedat massa clara amb el comunicat que s'ha fet des de l'Ajuntament i suposo que avui s'
aquesta reestructuració de les empreses municipals públiques del nostre municipi. Sí, però recordem que avui al ple no s'aprova aquesta unificació. Avui el que s'aprova és el trasllat de l'oficina del punt de l'habitatge de Sant Jus, del punt d'informació.
a l'Ajuntament i el trasllat també dels treballadors que estan allà a l'Ajuntament també. Avui es tracta això, que és una de les primeres passes d'aquesta unificació. Això va per llarg. Això no és un dia per l'altre. Jo pensava que ja estava fet, això. Què dius? Home, Carles, en sèrio? Sí. No, home, no, és un procés molt llarg. Bé, molt llarg, no sé quants mesos s'allargarà, però no és d'un dia per l'altre. Són coses que són mica en mica. Jo pensava que avui ja sortim amb Promuexa. El Jordi ahir va fer una proposta de nom. Sí. I crec que anava per aquí, no me'n recordo. Promuexa és maco. Promuexa, potser. Sí.
O Promexa, un tipus així. Promexa. No ho sé. Feu copyright del tema. Això, fem... Sí. Doncs... I qui encerti el nom de la futura empresa municipal, dos tíquets per la Fideuà. Mira. També ho podríem fer, això. Mira, planteja-ho, Carles. Propostes, això mateix. Això d'una banda, això es tractarà avui al ple, i un altre tema que es tractarà és, com deies, l'aprovació inicial del tancament del restaurant i la cafeteria del centre social al Mil·lenari. Ho he insinuat, no ho he dit.
Ho has insinuat, però amb segones. Un tancament que es farà efectiu en principi l'1 d'octubre, ho llegireu al butlletí aquest mes, és que sembla ser que el restaurant i la cafeteria són dos serveis deficitaris i el ple d'11 tractarà aquesta aprovació inicial de tancament. De tota manera, s'ha arribat a un acord amb altres bars i restaurants de la zona perquè assumeixin el volum d'usuaris del mil·lenari que vulguin dinar fora, que cada dia és una vintena, una trentena, aproximadament.
El ple d'avui tractarà l'aprovació inicial del tancament del menjador i de la cafeteria del mil·lenari. D'altra banda, la sessió també té prevista aprovar de forma inicial el nou reglament de participació ciutadana, perquè l'anterior és de l'any 89 i en els darrers mesos s'ha anat revisant per adaptar-lo als nous temps. I bé, doncs s'ha decidit fer aquest nou reglament. Es debatran dues mocions també. Una d'elles la presenten al PSC Iniciativa i Junts per Sant Just, a instàncies de l'Associació de Veïns,
Sobre les preferents de les entitats bancàries i l'altra moció la presenta el PSC per donar suport als clubs i entitats esportives catalanes davant l'acció d'inspecció de treball. El ple d'avui se celebrarà a les 7 a la sala de plens de l'Ajuntament per si voleu assistir-hi. És oberta a tothom. I una notícia que amplia... Hi ha una altra, no, encara? Falta una. Sí, és una notícia d'aquest matí i ja que estem no tot és ple al municipi, per sort. Sí, hi ha altres coses. Sí, és una notícia
Més que res, un recordatori, perquè el dia 9 de setembre obriré la matrícula pel proper curs l'Escola de Música de l'Orfeu Enric Morera, de la Taneu. I al seu web ja podeu trobar el full de la matrícula, d'on us el podeu descarregar, omplir i lliurar després de les vacances. Sí, aquí hem d'apretar perquè si feu una miqueta tard després no hi ha prou places. Això, i ara l'escola està de vacances, i seran tornades de vacances que podreu començar a fer la matrícula el dia 9. El curs arrencarà el 18 de setembre. Per tant, tindreu aquests 9 dies de marge...
encara no us haureu de dormir. L'escola ofereix classes de música en grups reduïts d'alumnes, classes d'instrument individual i música de cambra en grup, i també es fa un seguiment permanent del progrés dels alumnes, i també hi haurà la possibilitat de preparar els alumnes a proves d'accés a grau mitjà en un conservatori. La matrícula, com dèiem, es podrà formalitzar a partir del 9 de setembre a l'escola de música, ja que ara està tancada per vacances, i trobareu tota la informació al web del centre.
EscolaOEM.cat, d'Orfeo Enric Morera. EscolaOEM.cat. Molt rebre, doncs aquesta és una mica l'actualitat del nostre municipi. Segur que ens hem deixat alguna cosa, però al llarg del dia d'avui seguirem confirmant. Hi ha una noticieta que m'ha deixat anar ara, un ocellet que trucava a la ràdio. Ah, sí? A Sant Just hi ha un carrer per excel·lència que sempre s'ha dit al carrer dels Bancs, a part del seu nom original. Bona vista. Sí.
Sembla que hi ha un altre banc que també plega de Sant Jús, que ha tancat les seves portes. És un altre dels bancs que està tancant portes i que aquest carrer Bonavista, que era el carrer dels bancs, cada cop es va quedant amb els banquets. Els banquets. Sí, perquè, bueno, no sé quin nom hi posaran, però de bancs, bancs ja no n'hi ha tants, com havien abans, que en tenia d'una cada tres passes. Sí. Doncs ha tancat, després aviam si podem ampliar aquesta notícia, però sí, que hi ha un altre sucursal bancària que ha tancat les seves portes al carrer Bonavista.
Molt bé. Bé, molt bé. És un dit. No, aviam traslladant la seva activitat amb una altra pol·lònia. El fet és que manquen 5 minuts per dos quarts, que posarem una mica de música i que d'aquí uns instants farem un repàs a l'actualitat. És un moment d'aquells tristos del dia, perquè parlar de l'actualitat avui que ens porta a la premsa és parlar d'un accident bestial que hi ha hagut a Galícia. Ara en parlarem, però primer escoltem una mica de música, ho fem amb acció i amb una cançó que es diu Ser diferent. Endavant. Fins ara, Andrea. Fins ara.
A tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia jo saber dir que no. El camí més fàcil avança sense por, ràpid que s'acaba el temps.
La gent t'assenyala veure que vas vestit diferent. Et prens el dia tot rient i amb ben poca cosa estàs content. Dispara, el ritme no para i amb aquesta melodia penso sempre on sóc ara i no vull deixar de somiar que en un altre lloc pugui sortir el sol demà. El sol brillarà per tots igual, brillarà per tots igual, però això només pot ser demà.
Però això només podrà ser de mar. Només podrà ser de mar.
Bona nit. Bona nit.
i tu te'n rius de mi perquè sóc diferent i jo m'enric de tu perquè ets com l'altra gent i no vull deixar de somiar que en un altre lloc si surti el sol demà el sol brillarà per tots igual brillarà per tots igual però això un moment podrà ser demà el sol brillarà per tots igual brillarà per tots igual però això un moment
Fins que arribi l'últim dia jo, saber dir que no, el camí més fàcil avança sense por, ràpid que s'acaba el temps.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu.
Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc mercat.
El quiosque t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desbem, darrere el mercat. Què tenim aquí amb nosaltres l'Andrea? Per parlar-nos de l'actualitat que avui surt a la premsa i avui, per desgràcia, a l'hora de buscar una notícia o que ens faci un ressort tota la premsa que arriba a la ràdio, és una tasca senzilla. Són portades avui molt dures i, de fet, tota la informació que anem miren també els digitals són bestials.
Evidentment, tots els diaris se centren avui en el descarrilament, que va tenir lloc ahir a l'entrada de Santiago d'aquest tren, ja van més de 70 morts. El diari ara, per exemple, ens diu Descarrilament mortal, catàstrofa ferroviària, conmoció per un tràgic accident a Santiago de Compostela. Veiem en fotografia de portada com van quedar alguns dels vagons del tren i veiem també cadàvers a les vies tapats amb mantes, una imatge molt dura.
És una imatge molt similar, és la mateixa, de fet, al periòdico. Veiem el titular, diu, horror al tren, el descarrilament d'una àlvia a Santiago causa més de 60 morts. Els diaris en paper, està clar que no poden tenir les dades actualitzades. Ens diu també que al sinistre es va produint un revolt pronunciat de la línia gallega de l'AVE i el tren ha començat a fer moltes voltes de campana, és el que va dir un testimoni ahir.
És una de les notícies destacades en portada del periòdico. La Vanguardia li dedica la portada completa a la tragèdia en un tren desblocat a Galícies, com ho titula. L'accident és el més greu de les últimes dècades i el primer a les vies de l'AVE. La investigació apunta que el convoi anava a 190 km per hora en un rebot limitat a 80. També destacar en fotografia de portada com dos homes ajuden un altre noi ferit a caminar per les vies...
En sortir de la via, el tren amb 218 passatgers va topar contra un mur en ple revolt i diversos vagons van sortir disparats. I també he d'estar comportada una frase que va deixar anar ahir el maquinista He descarrilat, què hi farem? Un maquinista confessa per telèfon el que va passar. Ell i el seu company estan il·lesos. I per últim, el punt avui ens diu tragèdia. El tren de Santiago, 35 morts. Descarrila una àlvia que anava de Madrid a Ferrol i els testimonis s'assenyalen l'accés de velocitat i en fotografia
veiem l'estat d'aquest tren, d'aquesta àlvia, descarrilat allà a Santiago de Compostela. Anem cap als portals digitals. Aquests tenen una xifra de víctimes ja una mica més actualitzada. Al diari 324, la seva imatge principal és aquest descarrilament d'aquest tren i amb el titular 77 morts en el descarrilament d'un tren a Santiago de Compostela. O sigui que la xifra s'eleva a 77.
Aquest tren descarrilat a l'entrada a l'estació de Santiago de Compostela sembla ser que l'excés de velocitat apunta com a la principal causa d'un sinistre en què han bolcat 13 vagons, un dels quals ha volat per damunt d'un talús i ara per ara es parla del menys 77 morts, el que deia a mi, més de 140 ferits. També l'altre titular destacat d'aquesta portada del diari, perdó, del portal 324 és una frase, he descarrilat, què hi farem?
Alguns testimonis expliquen que el maquinista Francisco José Garzón s'expressava així en una conversa per telèfon mòbil poc després de la tragèdia. Poc abans també hauria admès que anava a 190 km per hora, més del doble de la velocitat permesa. I després el 324 va oferint imatges, la fotografia, que em sembla que hem vist avui a la portada del periódico de La Vanguardia, amb aquest noi sagnant ajudat per dues persones. També és una de les imatges que ensenya
avui al portal 324.cat. I una altra de les notícies fora d'aquesta és la notícia que publicaven aquest matí dient que l'atur cauen 225.220 persones en el segon trimestre. A Catalunya l'atur ha baixat de 30.000 persones gràcies al començament de la temporada d'estiu.
i pel fet que 17.000 parats han abandonat el mercat del treball. Ara hi ha més de 870.000 persones desocupades, que és el 23,8% de la població activa. El diari ara també obre la seva portada, com és lògic, amb aquesta fatal notícia, aquesta notícia que coneixíem ahir al vespre, i també el titular fa referència a aquesta xifra. Per desgràcia, augmenten a 77 les víctimes mortals del descarrilament de Galícia.
Hi ha al voltant de 130 ferits en l'accident del tren, el via Santiago de Compostela, el nombre de víctimes podria augmentar perquè hi ha algunes d'elles d'aquestes 130 o 140 segons el 324.cat, doncs estan en estat crític. La recerca de víctimes sota la pluja, el revolt de la mort, perquè sembla ser que aquest matí està plovent en aquesta zona de l'estat espanyol on justament avui començaven les festes de Sant Jaume de Santiago.
i s'han suspès totes aquestes activitats i totes les festes. Molta de la gent que anava a viatjar amb aquest tren viatjava per gaudir d'aquestes festes de la ciutat de Santiago de Compostela. Només es parla d'això, també es fa referència a l'atur, aquests 29.300 aturats menys que hi ha a Catalunya en el segon trimestre, però també...
la dada que contrasta és el fet que 17.000 persones han deixat d'estar d'alta l'atur perquè ja han deixat de rebre aquesta prestació. O sigui que també és una notícia que contrasta amb aquesta baixada dels aturats en època d'estiu en què acostuma a passar. Aquesta és una mica el que ens diuen els portals digitals, actualització de víctimes, no hi ha massa cosa més, no?
Doncs és el tema del dia, sens dubte, però a les portades dels diaris en paper també tenim altres qüestions, excepte la Vanguardia, que li dedica única i exclusivament al descarrilament de Santiago. Al diari ara, però, llegim la fi de la princesa, parlant de Maria Antonia Munnar, que ha ingressat a presó. La justícia l'envia entre reixes per risc de fuga. El punt avui, llegim, en cultura d'espectacles, resolt l'enigma de la maleta d'Argelers.
La Comissió de la Dignitat ha identificat Francesc Bosch, el mític fotògraf de Mauthausen, com l'autor del fons fotogràfic de 1.400 negatius de la Guerra Civil Espanyola. Per tant, ja tenen el nom de l'autor d'aquestes fotos. I per últim, el periòdico, el suplement d'estiu, el periòdico d'estiu, que recordem els darrers dies ha estat la portada principal, diguem-ho així, però avui les portades del periòdico d'estiu, però avui la tragèdia de Santiago...
ha fet que les pàgines del periódico d'estiu passin a l'interior. I trobem un article, un reportatge, que es titula Pencaires de juliol i agost. És la història de joves suplents, sobretot en el comerç i l'hostaleria. Ara que en aquests mesos el sector terciari va a tope, ens acosten avui un reportatge per parlar d'aquests joves que es dediquen al comerç, a la restauració, aquests dies.
Molt bé, doncs, si us sembla bé, deixem les altres notícies de les portades dels diaris, ens anem a les contraportades, que, com és habitual, ens poden portar alguna entrevista i alguna cosa una miqueta més animadora. Avui, mira, són entrevistes interessants, també. A la contra de la Vanguardia trobem una entrevista amb, a veure si dic bé, Boglar K. Haddinger,
que és doctora en psicologia, és logoterapeuta. D'aquí, del carrer de la Creu, no és aquest home? És de Budapest, aquesta dona. És una dona, sí, sí. Va néixer a Budapest i viu a Tübingen i Viena. És especialista en logoterapia, psicoterapia centrada a trobar el sentit de la pròpia vida...
I diu, una relació no va bé si una part no dona. Diu, cap relació no és bona ni tan sols. La de pares i fills, si alguna de les parts no fa alguna cosa pels altres, és important que tots ens sentim necessaris i útils. Diu, els nostres fills, per exemple, els podem demanar més que la felicitat. Els hem d'ensenyar que ells també ens poden donar. Truca a l'àvia, que està una mica trista, li alegrarà sentir la teva veu.
Diu que a Sicília i a Ústria hi ha un projecte, una escola adopta un monument, es diu així, en el qual els nens es responsabilitzen d'un monument, el reparen si s'espatlla i l'ensenyen als turistes. Diu que és una manera de madurar, és una eina essencial per relacionar-se. En una discussió, la maduresa permet que callem a coses que aferirien profundament l'altra persona i la relació. Diu que ens dona la capacitat de tenir curat dels que estimem i de l'entorn.
És la notícia que ens acosta avui, la contra que ens acosta avui, la vanguardia. Molt bé, ens anem cap al punt avui, també tenim contra en aquest diari, si no seria complicat, eh, no tenir contra en un diari. Sí, no, no, sí, i a més aquestes contres del punt avui m'agraden molt. Estan totes relacionades amb l'estiu, de fet es diu en Begut d'estiu, les fa l'Andreu Mas, i cada dia ens parla d'alguna qüestió relacionada amb aquest període. Avui ens parla de l'horari d'estiu, es titula Un anglès tossut i un inspirat
Yanqui diu tots aquests mesos de canícula els passem immersos en el que coneixem com a horari d'estiu per veure que aquest horari s'adopta en primavera i s'abandona a la tardor. Diu les busques del rellotge canvien del ritme hivernal a l'estival a les dues de la matinada del primer diumenge d'abril o l'últim de març, això si vivim a l'hemiesferi nord, com és el cas, quan hem d'avançar una hora al rellotge. El tornem endarreria a les dues de la matinada del darrer diumenge d'octubre. I ens parla de l'origen de l'horari d'estiu, d'aquests canvis també d'horaris,
I ens diu, civilitzacions, com ara l'Egípcia o la Romana, ajustaven molt més el seu ritme als cicles de llum del sol que no pas nosaltres. A Europa, durant el segle XVIII, tampoc hi havia uns horaris concrets, la revolució industrial els va normalitzar. Bé, la paraula normalitzar, normalitzar, tampoc no la faria servir jo, perquè sóc bastant reaci a aquest sistema que tenim de la...
De la interpretació dels camis horaris amb la llum natural. Però bé, està molt bé. Sí, és molt interessant. Sí, viagiré perquè aquests articles a mi també em volen bastant. Bé, si estàs molt indignat, sempre pots escriure-li un correu o posar-te en compte amb ells. No, no, aviam, sí. Per contrastar opinions, eh? Només explicar l'origen. La meva opinió ja la sap tothom. Pensa que és un programa de ràdio que ho escolta més de dos milions oyents al dia. O sigui, aquest home deu estar-me escoltant. Respecto la seva opinió i jo tinc la meva. Molt bé. Ens anem cap al periòdico.
La contra del periòdico, avui trobem una fotografia que segurament... La contra estiuenca. La contra estiuenca, doncs sí, sí. Clar, perquè ara aquí hi haurà dos contres, clar, si tens un suplement dins d'un... Clar, el que passa és que avui no és... O sigui, avui hauríem de tenir periòdico d'estiu, però com... Ah, clar, però la portada no... Clar, avui la portada... Que tenim periòdico... No, no, no és la contra estiuenca, eh? Tenim una contra estiuenca a les pàgines d'interiors. D'acord, vale, vale, vale.
Primer parlem de la Contra no estiuenca, la imatge de portada, la fotografia de la Contra, vaja, és el salt que va fer aquell noi que es diu Félix Baumgarner, recordes que va pujar 39 quilòmetres alçada? Sí, entre 39 i 40, sí.
Entre 39 i 40 quilòmetres. Sí, 39 i pico, sí. Sí, sí, i que es va llançar directament des d'allà, caiguda lliure. Sense res. Diu, veiem una imatge seva en el moment en què es va llançar des d'aquella càpsula. Diu que, ho diu que em diguin amant del risc. L'esportista extrem Félix Baumgartner, austríac, va arribar a 1.349 quilòmetres per hora en menys d'un minut de caiguda. Diu, no hi ha un instant de tranquil·litat en un salt des de 39 quilòmetres d'alçada, que inclou una ascensió en globus mai realitzada,
una temperatura mínima de 64 graus sota zero, aquesta velocitat rècord que comentàvem de 1.349 quilòmetres, i diverses voltes en barrina abans d'estabilitzar el descens i poder obrir el paracaigudes. Diu que tot és perill. Sí, i no és un amant del risc, no? Molta gent pensava que estava una mica boig. Sí. No li agrada que li diguin que és un amant del risc? No li agrada. No, amb totes aquestes dades que porta, no? Sí. I, a veure, doncs avui ens acostem a la història del Félix Baumgartner...
Salt històric que va tenir lloc ja fa uns mesos. Estàvem tots, aviam, si s'aixafava, si no s'aixafava, si es volatilitzava quan entrava amb l'atmòsfera, o sigui, estàvem tots pendents, aviam per on Nassos li sortia el tret. O sigui, era més el morbo que no pas el fet, però bé. De tota manera, diu que tot és qüestió de preparació i planificació. I el periodista, l'Antonio Madridejos, llença la pregunta, acaba així de fer l'article. Ens ho creiem? Sí.
Bé, és la història de Félix Baumgartner. Molt bé. I ara ens n'anem ja a la contra del diari ara, per acabar. Sí, que últimament trobo que estan molt sexuals, les contres del diari ara. Bueno, perquè van lligats amb la temperatura ambiental. Sí, serà. Avui l'Àlex Gutiérrez ens acosta a la vida de Lídia Rius, que ha fet... Aquesta estocalla.
Com? Ah, és veritat, sí, clar. Ha publicat dos llibres de memòries que es diuen Madame. Explica la seva vida en aquests dos llibres que ha dit a l'editorial Coma Negra. I diu, el sexe només es pot fer per amor o per diners. Diu, fer-lo per fer-lo em sembla pecat mortal. Diu que el seu centre d'operacions és un despatxet tapait on hi ha dues butaques amb estampat de zebra. Diu que em sento contenta de poder dir que he fet senyors. No d'haver-los fet, sinó d'haver-ho pogut dir.
Diu, al nostre món sempre és molt cost... Que ha fet senyors? No l'he acabat d'entendre. Em sento contenta de poder dir que he fet senyors. Diu que no d'haver-los fet, no d'haver-los convertit en senyors, sinó que se sent contenta de poder dir que ha fet senyors. M'explico? Potser amb l'alliberament que hi havia... L'alliberament que hi ha... M'imagino que sí, suposo que una mica ve per aquí. Doncs que ho digui clar, coi.
Doncs per això està contenta de poder dir-ho. Doncs me n'alegro per ella. Està molt bé. Diu que el nostre món sempre és molt fosc, sempre amb noms falsos i enganyifes. Diu que em truquen unes 8 o 9 o 10 noies per setmana. Ja sé qui és. És dels anuncis al diari, la senyora Rius, deu ser. Que és madame. Sí.
Clar, és la senyora... Saps els anuncis d'aquests de los contactes, que sempre són senyora Rius? Ostres, però no m'ho he fixat. Discretos, no sé què. Sí, home, és un clàssic, aquesta dona. El diari ara, això? No, home, no, el diari ara no, però vull dir, si és un clàssic del diari ara, és una mica recent. Però a molts dels llibres, d'això, dels anuncis de contactes, sempre són senyora Rius, discreta, i no sé què, saps? Ah, mira, doncs miraré, a veure. Sí, sí, sí. Doncs se la veu molt bufona, ella, en fotografia, amb la seva gosseta i un d'aquests. Ja té una edat, aquesta dona. Sí, sí, sí, però es cuida, eh?
Sempre es dedica un dia per la perruqueria, una altra part diu sol artificial. Una madame, jo crec que és la madame més coneguda de Barcelona. Sí, doncs mira, ara ha publicat la seva història en dos llibres de memòries. Està molt bé. I diu que cada setmana em truquen unes 8 o 10 noies, i més amb la crisi, però gairebé mai n'agafo cap, malauradament. Diu, senyores que fa 4 dies ens criticaven dient que érem unes qualsevol, ara em truquen i ja no sé si sóc una madame o una oficina de col·locació. I ella acaba dient, també això m'ha fet...
gràcia, d'alguna manera, pel que fa als matrimonis, diu, algunes de les senyores nostres segueixen amb els seus marits gràcies a treballar aquí, perquè diu que se senten bufones, s'obliguen a posar-se bufones, els diuen coses boniques, i bé, és la història de l'Elia Rius. Doncs perfecte, que tenim aquesta contraportada del diari ara, que posa a punt i final aquest repàs a l'actualitat.
marcada per aquest accident d'ahir a la nit a Santiago de Compostela. Andrea, posarem una cançó suau, tranquil·la, per anar caminant una miqueta més a prop de les 11 del matí. Encara hem de fer la previsió del temps, però continuem amb el just a l'estiu. Són els Dire Streets. Em sembla que el Marc Noffler té visita obligada a Catalunya aquest estiu. Jo crec que en algun dels festivals de Girona és un paio que ve a presentar el seu nou disc, però també pot tocar...
algunes de les cançons de la seva carrera discogràfica amb els Dire Streets. És una llàstima que aquests es separessin perquè anaven 30 voltes a més d'un que ara va fer un concert repetitius durant tota la seva carrera discogràfica. Però bé, ens queden encara la seva música que sonava entre els 70 i els 80 i escoltarem els Dire Streets amb el Marc Noffler i aquest Porto Belo Bell. Estupendo.
Belladonna's on the high street Her breasts upon the offbeat And the stalls are just the sideshows Victoriana's old clothes And yes her jeans are tight now She got her travel light now She got to turn up all the routes now
She got a turn up for the boots now. She thinks she's tough. She ain't no English rules. But the blind singer, he's seen enough and he knows. Yes and do a song about a long gone Irish girl.
Ah, but I got one for you Portobello band She sees a man upon his back there Escaping from a sack there Belladonna Lunders Her gloves they got no fingers I hear the blind man singing Irish
Oh, but that blind singer, he's seen enough and he knows.
Yes, I do a song about the long-gone Irish girl Oh, I got one for you For a better band Yes, and the barra boys are hawking And the barra keeps squawking Up on a truck there's a window
BELADONNA WALKS BELADONNA TAKING A STROLE
She don't care about your window box or your buttonhole Yes, don't you sing a song about a long-gone Irish girl I got one for you for the bad old band
Fins demà!
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Fins demà!
Doncs continuem amb vosaltres. Avui, 7 minuts i mig, arribem al punt de les 11 del matí i continuem amb aquesta calor marcada, que és típica d'estiu, i com que estem a 25 de juliol, doncs és el que toca. I en aquests moments a Sant Just tenim 27 graus de temperatura, amb una olimitat avui molt elevada. Ahir estàvem amb nivells bastant més baixos que avui, sí que avui la sensació de xafor és molt marcada al país i molt marcada a Sant Just, 73% d'humitat.
Déu-n'hi-do, avui hem de dir que la mínima ha estat de gairebé 22 graus, cap a 3.47 del matí, i que la màxima ahir va tornar a tocar els 30 graus, o sigui que estem en valors de plena canícula, de temperatures molt elevades, vam superar els 30 graus ahir, i sembla, i tot indica, i com a mínim així ho diuen els mapes, que encara no hem fet tope aquesta setmana pel que fa a la calor, o sigui que hi haurà dies...
que seran fumudets pel que fa a suportar aquesta calor. Sobretot, i té noms i cognoms, el dia que ens marca la previsió com a més insuportable o més calorat serà dissabte. Sembla que dissabte les temperatures tocaran sostre a molts punts del país. Hi haurà zones de l'interior de Catalunya que rondaran els 40 graus o fins i tot els podrien superar. I a punts de la costa, tot i la humitat, podríem superar tranquil·lament la xifra dels 30 graus. O sigui que Déu-n'hi-do el que pot apretar al llarg de les properes hores encara una miqueta més
la calor. Pel que fa a les tempestes, doncs, s'han anat reduint, el que comentàvem ahir, que aquesta bosseta d'aire fred, doncs, marxava i deixava una miqueta en pau a tots els pobres de l'interior de Catalunya, de la meitat nord de Catalunya, zones de Prepirineu i Pirineu, que gairebé cada tarda durant aquests primers 20 dies del mes de juliol han tingut precipitacions, moltes d'elles acompanyades amb calamar-se, s'han carregat molts cultius, doncs, tota aquesta indestabilitat de tarda, aquesta aire fred en alçada que contrastava amb l'aire calent de superfície, tot això sembla ser que ha marxat cap a França, i ara entrem
en un període on l'anticicló ens envia vents del sud de mar cap a terra, no hi ha aire a fred en alçada i això pot provocar, per una banda, que s'acabin les tempestes, però, per una altra banda, el que dèiem, que les temperatures màximes siguin força més elevades al llarg dels propers dies. Un dijous avui molt tranquil, amb valors màxims al voltant dels 30 graus com ahir, amb una humitat que avui és força més elevada, o sigui que si sortim al carrer potser tenim més sensació de calor.
que no passa ahir, i això és fruit d'aquesta humitat tan elevada que tenim aquí a casa nostra. I d'altra banda, dir-vos que aquesta calor continuarà, aquesta tranquil·litat atmosfèrica, i aquesta calor continuarà no només avui dijous, sinó que demà divendres seguirem amb valors elevats, potser les màximes una miqueta més elevades, i al tanto dissabte.
de sol i calor, un dia on les temperatures tornaran a pujar d'una manera important, i sembla, i tot indiquen els mapes, que podríem superar tranquil·lament els 30 o 31 o 32 graus, sembla, i podria ser, això també ho aniran confirmant, ho tastarem, el fet que
dissabte podríem tenir el valor més màxim, més alt d'aquest estiu 2013, amb valors que hauríem de superar, perquè ara la nostra màxima és 31,7, hauríem de superar els 32 graus per arribar a fer rècord d'aquest estiu. Així doncs, un ambient molt càlid, un ambient fumudet, el que tindrem al llarg dels propers dies, moltíssima calor.
El nostre país és el que toca, estem en plena canícula i els mapes continuen dient que la cosa relaxa, perquè quan veus tants dies de tanta calor, tan marcats, amb valors tan elevats, perquè no baixarem dels 30 graus ben bé fins a mitjans de la setmana vinent...
Sembla i tot indica que arriba un petit canvi que ens podria fer, no tots els mapes ho indiquen així, però podria arribar un petit canvi coincidint amb el canvi de mes, amb el mes d'agost, de cara al dijous que ve, que podria atenuar una mica els termòmetres. No està massa clar que hagi de passar. La tendència és que...
Els primers 15 dies d'agost també s'han de mostrar bastant càlids, però ja veurem com va, però sembla ser que podria haver un abans i un després, justament coincidint amb la festa major, perquè fa temperatures, no esperem grans precipitacions, però perquè fa temperatures sí que podria haver algun petit canvi. Aviam com van les coses, perquè de moment és la monotonia el més marcat que tindrem al llarg dels propers dies al nostre país.
Seguirem informant del temps. 4 minuts i arribem al punt horari de les 11 del matí. Ho fem amb els francesos Daft Punk i un dels seus grans èxits d'aquest estiu 2013 amb Farrell Williams. Això es diu Get Lucky i això ens porta al punt de les 11 del matí. Tornem després amb més coses aquí al Just a l'Estiu. Fins ara mateix.
Fins demà!
The present has no rhythm
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a IT, Polo i Oriol Pujador. L'atur baixa a totes les demarcacions catalanes menys a Lleida. Segons les dades de l'enquesta de població activa que s'han conegut aquest matí, durant el segon trimestre d'aquest any l'atur s'ha reduït en 29.000 persones a Catalunya. La baixada més significativa s'ha produït a la demarcació de Barcelona amb 20.000 aturats menys. A Tarragona i Girona la disminució ha estat de 8.000 i 6.000 persones, mentre, com dèiem, a Lleida l'atur ha crescut. Ho ha fet en gairebé 5.000 desocupats.
Tot i la davallada, segons l'enquesta, encara hi ha 873.000 persones que volen treballar i no troben feina, el que suposa una taxa de prop del 24% de la població activa catalana. Pel que fa al conjunt d'Espanya, la baixada ha estat la més gran registrada mai des de l'inici de la crisi. S'han reduït en 225.000 persones la xifra de desocupats, fent que
baixi del llindar dels 6 milions de persones sense feina. Malgrat això, un de cada 4 espanyols ha nedat de treballar i que vol fer-ho encara no té feina. S'espera que el conseller d'Ocupació, Felip Puig, valori d'aquí uns minuts les dades de l'enquesta de població activa. El sindicat Comissions Obreres de Catalunya ja ho ha fet i la portaveu d'aquest sindicat, Cristina Faziaven, ha relativitzat les dades de l'EPA en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Què passa amb la EPA respecte a l'any anterior? Doncs que hi ha un increment de les persones aturades a Catalunya. Respecte a fa un any, n'hi ha 59.400 persones més a l'atur. Ha caigut l'ocupació, ha caigut l'activitat, ha caigut el nombre de persones...
ocupades tant temporals com indefinides. Per tant, en aquest sentit ja som una mica més pessimistes. Per què? Perquè no hi ha un canvi de tendències. Els sindicats alerten també del caràcter estacional dels contractes que s'han fet en aquest període, el segon trimestre de l'any. D'aquí una hora a les 12 ja ha convocat un minut de silenci al davant de tots els ajuntaments catalans en senyal de dol per l'accident de tren que ha provocat 77 morts a Galícia. La crida la fa la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
i el ple del Parlament de Catalunya també es reprendrà a la una del migdia amb un minut de silenci. Mentrestant, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Català, ha dit avui que el sinistre pot estar associat a una infracció de velocitat. De fet, el maquinista va admetre en una conversa ahir a la nit després de l'accident amb el delegat del govern a Galícia que circulava a 190 km per hora en el moment de descarrilar el doble de la velocitat permesa en aquell tram.
A Terrassa, al Vallès Occidental, hi ha hagut un mort les darreres hores en accident de trànsit. És un motorista a Canal Terrassa. Marta Nyé, bon dia. Bon dia. Un motorista ha mort aquest dijous a primera hora del matí a l'avinguda del Vallès de Terrassa, a l'alçada de la passarel·la de l'Amistat. L'accident s'ha produït cap a tres quarts de buit, quan, per causes que es desconeixen, el conductor de la motocicleta ha sortit de la via i ha col·lusionat contra una torre d'alta tensió. Fins al lloc dels fets, s'han desplaçat dotacions de la policia municipal...
i del Servei d'Emergències Mèdiques, que l'han intentat reanimar sense èxit. I a Girona, els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 43 persones que formaven part d'una trama que hauria estafat un milió d'euros a la Seguretat Social. Freqüència a Girona. Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. Els empresaris que formaven part de la trama donaven dalt de treballadors, majoritàriament de nacionalitat magribina, durant un període de temps suficient perquè poguessin accedir a ajudes públiques com ara l'atur o també per regularitzar permisos de residència.
A canvi d'aquest contracte, que era fictici perquè les empreses no feien cap activitat, els treballadors pagaven quantitats d'entre 400 i 1.000 euros. En altres casos, el responsable de l'entremat, que segons la policia és un empresari de la Bisbal d'Empordà, contactava amb altres empresaris perquè contractessin el seu nom a empleats ficticis. Els Mossos calculen que aquest responsable hauria arribat a contractar de forma irregular 160 treballadors.
La policia els va detectant veure que hi havia molt de moviment d'empleats en empreses que aparentment no tenien activitat comercial. En total, haurien estafat un milió d'euros a la Seguretat Social. Els 43 detinguts estan acusats de falsificació documental, frau a la Seguretat Social i afavoriment de la immigració clandestina.
Bon dia us parlar nou i molt nou entrenador del Barça, Gerardo Tata Martín. Arriba aquesta tarda a Barcelona i el vespre es farà la tradicional fotografia al costat de l'escut a les oficines del Camp Nou. El tècnic argentí serà presentat demà a la una del migdia i s'incorporarà a la disciplina de l'equip a Oslo, on dissabte el Barça juga davant del Valerenga al segon partit de la pretemporada.
Ahir l'equip blaurana es va estrenar davant del Bayern de Munic. El Barça, molt mancat d'efectius, va perdre per 2 a 0 contra el conjunt que dirigeix Pep Guardiola. També en futbol, ahir, tres equips catalans de segona divisió van jugar partits amistosos de pretemporada. El Nàstic de Tarragona va perdre 1 a 0 contra l'Escó. El Prat també va perdre per 1 a 2 contra el Cerdanyola, mentre que el Badalona va superar la Pobla per 4 a 0. I als Mundials de Natació, Ona Carbonell opta avui a la seva cinquena medalla ensincronitzada.
Aquesta tarda disputarà la final de duet lliure amb la mallorquina Margalí de Crespí, després d'aconseguir la seva quarta medalla, un bronze a la final de Solor Lliure. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Jou us tonificarà les empreses municipals. De fet, l'empresa d'habitatge, Promunsa, absorbirà la de promoció econòmica, Proexa. Aquesta decisió ve marcada pel context de crisi econòmica i per la voluntat de fer una reorganització estratègica de l'empresa resultant. La situació actual del mercat immobiliari al fer la concessió de crèdits per part d'entitats financeres i empagament de deutes per part d'administracions i sector privat han fet que el consistori planteji aquest canvi en les dues empreses municipals.
El procés serà llarg, però la idea és que l'empresa resultant tingui un sol Consell d'Administració i una sola gerència. Això sí, treballaran els mateixos camps que treballen per separat Promunsa i Proexa. El ple municipal d'avui, aquest vespre, s'aprovarà de forma inicial el canvi del trasllat del punt d'informació de l'habitatge al Consistori, que ara es gestiona des de l'oficina de Promunsa. És una de les primeres passes per fer aquest procés.
L'1 d'octubre es tancarà el restaurant i la cafeteria del centre social al mil·lenari. El ple d'avui també tractarà avui aquesta qüestió perquè aquests serveis són deficitaris. De tota manera, s'ha arribat a un acord amb altres bars i restaurants de la zona perquè assumeixin el volum d'usuaris del mil·lenari que vulguin dinar fora, que cada dia és una vintena aproximadament. Avui es tractarà l'aprovació inicial del tancament del menjador i la cafeteria del centre social. La sessió d'avui també té previst aprovar de forma inicial el reglament de participació ciutadana i dues mocions.
Una d'elles la presenta en el grup del PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, a instàncies de l'Associació de Veïns, sobre les participacions preferents de les entitats bancàries. L'altra la presenta el grup socialista per donar suport als clubs i entitats esportives catalanes davant l'acció d'inspecció de treball. Tot plegat avui a partir de les set.
I acabem destacant que a l'Escola de Música de l'Orfeo, Enric Morera, obrirà la matrícula pel proper curs el dia 9 de setembre. Al seu web trobareu el full de matrícula d'on us el podeu descarregar, omplir i lliurar després de les vacances. L'escola ofereix classes de música en grups reduïts d'alumnes, classes d'instrument individuals i música de cambra en grup. També hi ha la possibilitat de preparar els alumnes a proves d'accés de grau mitjà en un conservatori. La matrícula es podrà formalitzar, com dèiem, a partir del 9 de setembre a l'escola. Trobareu tota la informació...
al web escolaoem.cat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Jòs Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
But not this time.
Fills the darkest night with a brilliant
Fins demà!
Fins demà!
Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu.
Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al Niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gintònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalnius.com. Restaurantalniu. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
La màquina del temps I amb aquesta sintonia saludem avui a l'Alea Ardenoui. Bon dia, Alea. Bon dia, Carme. Per portar una setmana més, doncs, un invent més, no? Sí, un invent més en aquest cas, molt conegut per tots. Aquesta setmana anirem a l'any
1947. Per parlar del recipient de plàstic de diferents formes i colors que permet transportar menjar hermèticament amb una tapadora hermètica i que inicialment es comercialitzava exclusivament a través de reunions de consumidors. Avui parlem del Tupperware. ...les chasseurs a ma porte com les petits soldats qui vol...
I ens situem, per tant, cap a la primera meitat del segle XX, no? Sí, als Estats Units. Earl Tupper era un dels tècnics de DuPont, una empresa química americana que desenvolupava les fibres sintètiques, van ser, per exemple, els criadors dels pantis. Ell hi treballava i pocs anys abans de la Segona Guerra Mundial, Tupper va decidir iniciar les seves pròpies investigacions al voltant dels plàstics. Per tant, doncs, demanar permís a l'empresa per poder utilitzar
algun dels materials de rebuig i el seu supervisor li va oferir un tros de polietilè, que és el plàstic rígid, obtingut com a residu del procés de refinament del petroli. Tàper, purificar el material i el moldejar fins a obtenir un contenidor lleuger i resistent. Després va decidir dissenyar una tapadora hermètica perfectament ajustable fins a aconseguir un recipient idoni per al transport de menjar a la feina o per anar d'excursió.
i també per poder conservar els aliments en la nevera sense que es barrejessin les olors. Recordem que en aquella època s'utilitzava el vidre i la ceràmica, bàsicament, per conservar els aliments. Però, clar, es podien trencar, bàsicament, i a més a més no eren hermètics, per tant, diguem-ne que es barrejaven les olors i totes aquestes coses. I, per tant, això ho resolia, aquest problema. Exacte.
I ara ens situem en concret a l'any 1938. Sí, moment en què Earl Tupper va fundar la Tupperware Plastics Company per a la fabricació dels seus productes, però de fet no es va començar a produir en massa fins a després de la Segona Guerra Mundial. Així doncs, el 1946 començava la distribució dels primers productes Tupperware, que ve a ser la vaixella d'en Tupper, en ferreteries i grans magatzems dels Estats Units, però l'acollida va ser bastant
l'acollida per part dels consumidors força freda. Per què? Doncs perquè els productes eren senzills i resistents i la seva línia era d'alta qualitat, però els consumidors no van quedar impressionats perquè el plàstic no tenia molt bona imatge. Clar, era un moment en què encara suposo que no es feia servir amb quines coses i que vas anar a menjar i plàstic... Menjar i plàstic, exacte, i no donava gaire sensació de...
I per tant van canviar de manera de registrar-ho, no? Sí. Bé, diguem-ne que Tupper no va llançar la tovallola i a finals dels anys 40 va idear un sistema de vendes basat en la demostració a domicili i aquest cop sí, l'èxit fou sensacional. El 1951 tota la gamma Tupperware fou retirada dels comerços per concentrar-se únicament en la venda domiciliària.
Per potenciar aquesta estratègia, Tapper contracta la Brownie Wise, una crack, i una dona dotada d'un encant especial, d'una gran capacitat d'organització, i que aleshores era la cap de vendes de l'empresa Stand Home. La Brownie Wise el que va fer va ser organitzar un sistema de xarxes socials dirigit per distribuïdores que organitzaven trobades domiciliàries amb possibles consumidores.
dins de sempre un ambient acollidor i agradable. Moltes vegades era casa d'alguna de les possibles compradores, s'ajentaven allà, i eren les anomenades Tupperware Party, les reunions del Tupperware.
era un espai de sociabilització femenina que, a més, proporcionava feina a moltes dones, perquè qui ho organitzava normalment, qui ho duia era una dona, i era una època en què, a més a més, tot just s'incorporaven al món laboral, per tant, diguem-ne, que va donar una oportunitat a moltes dones de tenir la seva primera feina. I, a més, va fer, bueno, tot això va fer que els teperguers es retiressin de la venda de les botigues, per tant, l'única manera de comprar-ho era amb aquestes reunions. Música
Tot i això, doncs aquí diguem que comencen a arribar alguns conflictes, no? Sí, bé, els conflictes en parlem després, però diguem-ne que Elle Tupper va fer, m'anomenar vicepresidenta de la companyia de la Guais, i clar, la Guais va començar a tenir molt d'èxit, no? Ella hi va insistir, el senyor Tupper, de la importància...
que la comercialització dels productes s'havia de fer exclusivament a través dels plans de venda per demostració i des del seu càrrec, el que demana el departament, va solir una gran notorietat, fins i tot eclipsar la figura del fundador i propietari de l'empresa, se la coneixia més a ella. Wise va dirigir el departament comercial des de les noves oficines de Kissimmee, que és a Florida, i li van donar llibertat per aplicar les seves estratègies de comercialització.
Cal dir, com ja he dit, que els seus metodes van ser un èxit, la seva habilitat per contactar amb la cultura popular, el mit americà de l'èxit, el desig de felicitat, ajudant a reclutar milers de dones en una carrera, com ja he dit, que en aquell moment el paper de la dona estava vinculat a treballar a casa. Llavors, també fins i tot va aparèixer moltes vegades a la televisió, revistes, articles de premsa, i van fer d'ella un nom molt, molt familiar. De fet, el 1954 es va convertir en la primera dona que va ser portada a la revista de negocis Business Week.
Home, nens molt pionera, no?, també. Molt. Està clar, doncs, que la Brownie Wise va inventar gran part de la cultura corporativa de Tupperware i, per extensió, per part del pla de les organitzacions de comercialització. Va fer un pas molt important. La Brownie el que feia era, a més a més, feia especial èmfasi en els incentius que rebien les seves treballadores.
Un dels principals era els viatges a Florida per celebrar el jubileu anual per veure la seu central de la companyia i tenir reunions de motivació i socialitzar-se amb altres representants d'èxit. Ara tu imagina-te-les totes com anaven amb els vestidets i tot, allà una vegada l'any anant... Bé, jo ja m'ho imagino. I, de fet, clar, allà el que feien no és això. Per exemple, les millors venedores les obsequiàvem amb regals exòtics, com llanxes ràpides, viatges i aparells electrònics.
I continuem parlant, doncs, de la Brownie Wise. Brownie, no et recorda el... Sí, és que ara ho estava pensant. A més, és un nom estrany, no? Perquè, com a nom de noia... Brownie, sí, sí. O potser era un... Potser era un tiu, no ho sé. Bé. Sí, com sigui, doncs, com dèiem, la Brownie va crear un llenguatge i uns rituals especials per Tupperware i també va motivar molt sempre les seves venedores perquè expressin els seus desitjos.
volia saber què pensaven i com podien millorar. A més a més, va dissenyar els vestits per les cerimònies de graduació de les noves caps de grup, era una experta en fer grans espectacles... Marquina, tot això, realment, vull dir, molt avançada, les coses que es deven explicar segurament a les escoles de negocis. Sí, sí, sí, de fet, ella això feia les festes i xerrades de motivació durant els quatre dies de la convenció i diguem-ne que això va ser presentat als representants de l'empresa com a símbol de la dona ideal dels anys 50.
Per això, per la seva habilitat en la comercialització i rentabilització dels models de xarxa social, totalment. I, a més a més, això, en el que milers de dones es reunien a les cases per comprar tupperwares, va ser una cosa inigualable. De fet, com dius tu, tot això encara és motiu d'estudi per part de les escoles de negocis de tot el món, perquè a més va tenir una gran importància pel que fa a la lliberació de les dones, que recordem que gràcies a aquestes feines moltes van començar a poder guanyar el seu propi sou.
I ara sí que parlem del conflicte, no?, una mica entre la Brownie i el creador de l'empresa. Sí, perquè tot i els èxits de l'empresa Tupperware, la relació entre el creador i la Brownie es va anar deteriorant fins al punt que el 1958 l'Erl Tupper va acomiadar la Wise i, a més, em va esborrar tota referència a l'empresa, com si mai no hagués existit. És a dir, si tu ara efectes de documentació...
o busquessis a l'empresa, és com si no hagués passat per allà. Que forta, i a més és qui realment va fer el salt, no?, realment, de tot plegat. Sí, sí, qui li va donar l'empenta.
Diuen que va rebre una compensació d'un any de sou, que pel que es veu és bastant poc per tota la feina que va fer i va dedicar-hi. La Brownie, a més, conscient que ella havia estat la clau de l'èxit de l'empresa, va decidir fundar la seva pròpia empresa de cosmètics, Cinderella, la Ventafox, però va fracassar. I ja no se'n sap res més. Es va retirar i no se sap on va anar ni què va fer. Quin llàstima, eh, realment. Sí, perquè era una dona tan emprenedora i que va tenir tant d'èxit. I una cosa com els tàpers que realment...
avui en dia salven moltes vides quotidianes. Sí, sí. No, clar, és que Taperuher, en canvi, ella va fracassar, però Taperuher es va consolidar i es va estrendre arreu del món. De fet, aquí, per exemple, a Santa Espanya ens va arribar el 1966, vull dir que tenim ja una història de... Sembla que no, però... Sí, sí.
La patent va caducar el 1984, o sigui que ara per això tothom ja pot fer-ne, i de fet va caducar el 1984 poc temps després que l'Erl Tapper morís a Costa Rica, vivia en aquell moment. I com ja diem, el fet que la paraula Tapper hagi esdevingut un mot genèric per definir qualsevol recipient de plàstic amb tapodora hermètica mostra l'extraordinària difusió del producte que va tenir en aquell moment.
De fet, diuen que actualment cada dos segons es produeix una reunió de tàperware en algun indret del món. Que curiós. Sí. Mira, també parlàvem quan preparàvem la secció d'això del tàper sex. Exacte, que té aquest nom segurament per això. Clar, tàper... Són aquestes reunions de portar un producte a casa, no? Clar, tàperware és la vaixella tàper sex, diguem, la reunió d'això. És la vaixella sexual. Sí. Sí.
més o menys, però reprodueix totalment els esquemes aquests de trobar-se en una casa i gràcies a la demostració que t'acabis quedant un producte. I ja, per acabar, doncs, quins diries que són els cinc països que consumeixes més Tupperware? Doncs jo pensava que potser era el nostre, perquè se'n fan servir molts, però veig que n'hi ha que en superen. Sí, mira, Alemanya seria el primer...
Estats Units, el segon, Mèxic, el tercer, França i Austràlia. De fet, potser els alemanys que tenen aquesta fam han de ser tan ordenats i endreçats, doncs segurament potser tenen les seves neveres una mica més ben posades o que també tenen menys estona per dinar, per tant, segurament deuen endur-se més. Jo he pensat això, eh, del tema del dinar, que allà dinen molt ràpid i qualsevol cosa així, pim-pam, sopen més i... I aquí ara sempre es parla que el fenomen del tàper està com començant, no? Vull dir que potser allà ja fa 20 anys que... Aquí anaven més de restaurants. Exacte. Menú diàleg.
Doncs moltes gràcies, Alea, per presentar-nos aquesta setmana un invent més i descobrir-nos d'on vénen les coses ara sí, de la vida quotidiana. És que anava a dir, veníem de guillotina i vibrador, que no tothom té guillotines ni vibradors. Per tant, avui sí que... Avui és de l'allar. Invent de l'allar. Exacte. Doncs gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vegi molt bé. Bon dia.
Bona nit.
I tried to make a start All I knew Was the scent of seeing you I've been in love before How about you? There's a time for the good in life A time to kill the pain in life
Dream about the sun you clean away. In that big old house, there are 50 beds, and one of them leads to your soul. It's a bed of fear, a bed of threats, regrets and sheets of
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
DREAM ABOUT THE SUN, NEW QUEEN OF GRAY DREAM ABOUT THE SUN, NEW QUEEN OF GRAY
Doncs des del 1987, Roxette, Pierre Gisley i Mary Fredrickson amb aquest Queen of Rain. Amb ells arribem als dos quarts de 12 del matí, 28 graus de temperatura a Sant Joan.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
If a song could get me through If a song could get me through I'd sing my way right back to you
I'll start tonight I know I could Make it last I swear to you That if I knew what I was getting myself into I wouldn't answer to my fears I'll never leave you standing alone Just look at me
Fins demà!
If a song could get me you, la bona música de Marit Larson, quan són dos quarts i mig per les 12 del matí aquí a la sintonia del Just a l'estiu. Seguim amb històries interessants combinant-ho amb bona música aquest estiu càlid, calorós, d'aquest 2013, com ha de ser. If a song could get me you 98.1
Fins demà!
I com cada dia obrim les portes de la cuina amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Per fer una recepta fàcil i econòmica, no? Són aquestes les directrius? Sí, això que intento, això que intento. Però bé, també... De tant en tant fem algun extra. No, hi ha vegades que també depèn d'on vagis, no ho sé, que el peix, per exemple, que és el tema que tocarem avui, doncs hi ha varietat de peix, uns més cars, d'altres més barats, però el peix és tot excel·lent.
És que, clar, no sé. Sí, sí, sí. Mira, l'altre dia vaig veure que a quin mercat hi havia les perdenyes, que no vaig ni atrevir a preguntar. I quan les vaig veure dic, oh, les perdenyes, que és un plac de luxe com el que havien. No em vaig ni atrevir a preguntar, clar. Però quan vaig tornar a passar ja no hi eren, o sigui que...
Sí, sí, normal. Això vol dir que a la gent li agrada. Que les van portar només per tard, saps? Que no era... No n'hi havia moltes, ja. N'hi havia moltes. Tu has provat alguna vegada les perdenyes? No, crec que no. No farem les perdenyes, però avui... No, no farem les perdenyes perquè és un pla molt car.
Avui farem tonyina, pot ser tonyina o pez espada. Aquest no sé com es diu en català. Peix espasa. Però jo soc més de la tonyina. Sí. Mira, això la farem amb una miqueta amb un toc diferent, com si fos una miqueta d'agradolça.
la tonyina si t'agrada molt feta doncs mira ja ho saps però és que la tonyina i el peix espada si et passes per tota la gràcia jo quan demano tonyina per exemple la teneu d'aquí la fan molt bona però tens que dir xac xac
Volta i volta. Aquí ja tenim la tonyina, l'hem tallat, o el peix espada, el que vulgueu, és a bon mercat. La tonyina aquí, al nostre país, és un dels peixos que no és car, que es pot menjar, eh? També és al Japó i... És una altra història. Llavors, què fem? Fem un sofregit, com sempre, ja saps que és la base de la cuina catalana, i en aquest sofregit hi posarem...
Trossos de pinya, quan el sofregi ja estigui fet, la ceba, pinya i panses. Que les hem posades una miqueta abans. Que és el top dolç, no? Que li dono una cosa per trencar.
el que és el peix i llavors això ho hem deixat la pinya i les panses amb una miqueta, un ratet amb una miqueta de conyac deixeu que s'estobin llavors fem pebrot vermell pebrot verd el que no se li senti malament perquè el pebrot és molt bo, boníssim però no es paieix tan bé i sabetes tendres i les rostim per dir-ho d'alguna manera a les
No les obrim ni res. És un plat més treballat, eh? Aquí ja us ho podeu treballar perquè... Un dia que hi hem de dedicar una mica més de feina. Ja està bé, també. I llavors, res, rossejar-les una miqueta tapada i que es vagi mig bullint en la paella. Allò si afegem els pebrots... Perdó. Ja ho tenim tot barrejat. Ja tenim el peix. El peix el fem a l'últim, eh?
tenim la paella ben calenta, una goteta de peix, d'oli, perdó, sac-sac, i llavors es treu i en el sofregit aquest que han fet amb el pebrot i la ceba hi afegem la pinya i les panses. Molt bé. Ho barregem tot i ho tireu per sobre el peix. Ja m'ho direu.
Doncs és un plat molt original que segurament... Ara sembla que sigui molt laboriós. Fa cada vez, estàs una estona i ja està. Jo vull perquè m'he posat en pla intel·lectual, però és fàcilíssim de fer. Molt bé, doncs ja ho provarem també, Carme. Ens l'apuntem a la llista. Gràcies i bon dia. Que vagi. Fins demà. Just a l'estim.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Doncs aquí tenies aquest Play Hard de David Guetta que ens apropava una miqueta més al punt de 3, quart de 12 del matí. Seguim amb bones històries musicals, recomanant-te Bona Música, que és un dels fets importants d'aquest programa que es diu Just a l'estiu. I ens arribarà la bona música de Superdrum amb aquest Bloody Well Right.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estiu. Ja que estarà cada dia, ara ens parlem d'astronomia amb Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Aquí tenim l'altre cantó de l'Skype per parlar de diferents qüestions vinculades amb l'astronomia. Avui ens vols començar viatjant una mica cap al passat, no?
Sí, és a dir... D'alguna manera. Sí, sí, sí, però tocava, tocava. Fa 42 anys que la Unió Astronòmica Internacional no havia...
correspòs com cal a una exploració de l'espai que ara explicarem i realment es mereixia aquest tipus de reconeixement. Estem parlant dels Lunahod. Els Lunahod eren uns carritos, uns cotxes, direm que eren bastant grossos, quasi com un petit 600. És a dir, era gros, uns 700 quilos.
i que van caminar per sobre de la Lluna de manera teledirigida. És a dir, des de la Terra podíem anar amb un joystick, com si fos un videojoc, podíem anar conduint aquest carrito. Van ser els primers cotxes, en aquest cas teledirigits o de qualsevol altra manera, que van córrer per sobre de la superfície d'un altre astre que no sigui la Terra. La gent es pensa que això és una cosa molt normal, perquè fins ara estem acostumats que a Mart,
hem tingut, doncs, a partir des d'aquests petitets de l'Opportunity, l'Espirit, ara hi tenim el Curiosity, que és ja un cotxe tot terreny, a tota pastilla que va corrent per allà. Doncs això...
En certa manera, els americans van trigar 25 anys des que els russos ja n'havien enviat un a la Lluna. Això, doncs, en certa manera, tampoc no ha quedat molt ben explicat, en certa manera també perquè en aquella època és quan els americans arribaven i trepitjaven la Lluna, per tant, enviar un cotxe teledirigit no era molt espectacular, tot i que amb el temps s'ha vist que aquest tipus d'enginys eren molt innovadors,
i que tot l'esforç que van fer va ser tapat, no especialment, sinó senzillament, perquè era més espectacular pels viatges americans a la superfície de la Lluna, no? Sí. En aquest cas estem parlant del Lunohot 1, que en veritat en van ver-hi 2. En aquest cas va ser el primer que va arribar, el van enviar cap a principis de novembre, el 17 de novembre de 1970, a la regió de Sinusiridum, i allà, doncs,
Va recórrer durant 11 mesos 10 quilòmetres i mig. Com aquell qui diu, fins fa pocs dies aquest rècord encara el tenien fins que no van ser l'opportunitat i l'espírit que van superar la seva distància. Van estar operant durant aquests 11 mesos
fins al 14 de setembre del 1971, va transmetre unes 25.000 imatges de televisió i unes 210 de la superfície. Què s'ha fet ara després de 42 anys? El que s'ha fet és un petit homenatge a les 10 persones que van estar conduint aquest cotxe durant aquests 11 mesos,
eren dos equips de deu persones i el que s'ha fet és, a la zona que més o menys va estar movent-se aquest petit cotxe, el Lunohot, va passar pel costat d'uns cràters, cràters molt petits, que no es poden veure des de la terra, i els han provat el seu nom. En principi, doncs han provat Albert, Leonida, Colla, Beira... Un bon homenatge, no? Sí, i el problema, la petita discussió ha sigut per què han tigat tant temps a fer-ho.
L'excusa de la UAI, que és la Unió Astronòmica Internacional, és que ells no sabien la posició exacta d'aquest cotxe, i els russos només tenien una posició aproximada, ja que era des de més o menys on venien les transmissions de televisió, des d'on es podia conduir el cotxe.
No va ser fins al 2010 que el Lunar Recognized Orbiter va fer aquestes fotografies tan espectaculars que s'havia vist dels llocs on va aterrar l'Apollo 11, l'Apollo 12, l'Apollo 14, sinó que també ha fet llocs on hi havia sondes i en aquest cas on hi havia aquest Lunar Hot.
A partir d'aquestes fotografies s'han pogut posar exactament les coordenades d'on es trobava aquest cotxe i a partir d'allà fins i tot es veuen les roderes del cotxe marcades al terra de la Lluna i per tant s'ha pogut veure quin recorregut va fer i quin tipus de cràters va visitar i a partir d'allà s'ha fet el corresponent homenatge. Doncs està bé també aquest reconeixement, encara que arribi una mica tard.
Si hagués mal entès o no, doncs, bueno, més val que tard que mai. I ara només falta que ens facin el mateix amb el Lunocot 2, que també se sap la seva posició. O sigui que esperem que d'aquí un temps s'ho prenguin en calma, perquè això de posar noms segur que és molt complicat. Doncs ens posin també els noms d'aquests 10. Realment són 11 persones, perquè eren 5 i 5, però hi havia una persona de guàrdia, que era per substituir qualsevol que pogués fallar.
I, doncs, bueno, era per conduir aquest carrito. Hi havia un que portava el cotxe, un que portava la càmera, un que portava l'antena, un que portava... Era el navegador, el que deia passa per aquí, passa per allà. I, en certa manera...
Van ser uns equips de persones que van estar portant aquest cotxet per tota la superfície de la Lluna, el tros que va durar. Anaven amb uns penins solars. Recordem que no va ser continu com fan fins ara els de Mart, sinó que la Lluna tenim dies i nits de 15 dies. És veritat, funciona diferent.
Per tant, portava com una tapa, una tapa que s'obria com una olla, és que realment tenia forma d'olla amb sis rodes, s'obria, portava uns panells solars que li servia per tenir l'energia, i quan arribàvem els dies, bueno, l'arit en aquest cas, tots els 15 dies que estaria fosc, es tancava, aquesta tapa es tancava, i en principi portava un petit generador d'energia nuclear que permetia tenir escalfats els...
els instruments interns i res, quan es va acabar aquest combustible, doncs es va acabar ja la vida del...
D'aquest robotet. Clar, clar. Déu-n'hi-do, doncs n'estaria també curiosa. Això ha vingut arran perquè potser la gent n'ha vist. Hi ha un reportatge que es diu Un tanque a la Lluna, que han fet uns francesos, que és sobretot com van anar tots els estudis per fer aquests tipus de robots, que l'han fet a la 2, que ara últimament, si et descuides, els documentals els repeteixen 45 vegades seguides.
Vull dir que de vegades es fan una mica repetitius, però bueno, si t'enganxa un que t'agrada, doncs te'l pots mirar un parell de cops tranquil·lament. Millor, no? Sí, fins ara en feien uns de l'Homo erectus, que realment sí, jo crec que el vaig veure que el feien tres o quatre vegades seguides.
i ahir vaig veure que feien aquest del Lunocot després he vist això que des del setembre que el porten repetint o sigui que amb una mica de sort si algú el veu recomano que el vegi perquè és interessant veure fins i tot com va acabar aquests tipus de robots es van utilitzar a l'explosió de Chernobyl per intentar fer-lo servir de robot teledirigit i no haver d'enviar gent al terrat que estava molt contaminat i que per tant s'havia de netejar
I portava una petita excavadora i anava tirant les coses cap a baix. Però, bueno, ja es veu, les coses normalment, encara que es facin per l'espai, sempre tenen una utilitat aquí a la Terra. Això està clar. Doncs avui, Oriol, ho hem de deixar aquí. Sé que tenies un apunt més, però, bueno, el deixarem per la setmana que ve. A veure si tenim una mica més de temps. Disculpa'm, eh? No, no, està bé, tot bé. Doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Now don't you understand
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a IT Polo i Oriol Pujador. L'atur baixa a Catalunya amb més de 29.000 persones. Són les dades de l'enquesta de població activa que s'han conegut aquest matí, que corresponen al segon trimestre de l'any, és a dir, entre els mesos d'abril i juny. Tot i la davallada, segons aquesta enquesta encara hi ha 873.000 persones que volen treballar i no tenen feina, el que suposa una taxa de prop del 24% de la població activa catalana a l'atur. El Consell d'Ocupació, Felip Puig, acaba de valorar aquestes dades. Ho ha fet des del Parlament. Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia, i ho ha fet amb un missatge d'optimisme, però des de la tendència a que s'han de confirmar aquestes dades que hem conegut avui. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha dit que no s'han de llançar les campanes al vol, però que les tendències són bones. No hem sortit encara de la situació de precarietat econòmica.
però la tendència ens mostra que podem ser optimistes i tenir confiança en el futur. Tenim les dades del darrer trimestre que ens diuen que ha estat el segon millor trimestre dels darrers 10 anys.
El conseller Puig ha recordat que la rebaixa de 0,7 punts en la taxa d'atur situa l'índex a Catalunya per sota del 24%. Pel que fa al conjunt d'Espanya, la baixada ha estat la més gran registrada des de l'inici de la crisi. S'ha reduït l'atur en 225.000 persones, fent que la xifra total de desocupats baixi dels 6 milions d'aturats.
Tot i això, un de cada quatre espanyols ha nedat de treballar i que vol fer-ho encara no troba feina. A aquesta hora estan convocats a fer un minut de silenci tots els ajuntaments de Catalunya i la resta de les administracions en senyal de dol amb els ciutadans de Galícia per l'accident de tren que ha provocat 78 morts, un mes del recompte de primera hora del matí. A la ciutat de Lleida ja s'ha fet la concentració en solidaritat amb el poble gallec i l'ha encapçalat l'alcalde Àngel Ros.
Els ciutadans i ciutadanes de Lleida hem volgut aquest dia de Sant Jaume concentrar-nos aquí a la plaça de la Paeria, a la plaça de tota la ciutat per mostrar la nostra solidaritat amb el poble gallec, la solidaritat amb la ciutat de Santiago i el nostre afecte i desig de recuperació de les víctimes i famílies d'aquest tràgic accident.
El sinistre ferroviari deixa un centenar llarg de ferits i n'hi ha 20 que estan en estat crític. Sobre les causes, el secretari d'Estat d'Infraestructures ha dit avui que tot apunta a una infracció de velocitat. El Ministeri de Foment ha aprovat l'adjudicació de l'obra per completar l'enllaç que ha de permetre que els vehicles puguin entrar i sortir de l'autopista P7 tant en sentit nord com en sentit sud a Figueres. Aquest accés, que es va fer fa 30 anys, es va deixar inacabat i només permetia anar o venir de França. Ràdio Vilafant i Holanda Falcón, bon dia.
El Ministeri de Foment ha aprovat l'acord d'adjudicació del contracte d'obres per a la construcció dels dos ramals que completaran l'enllaç de l'AP7 de Figueres Nord. El termini màxim fixat per a la finalització de les obres és de sis mesos i el pressupost de l'adjudicació se situa en els 2,46 milions d'euros.
L'adjudicatària de l'obra és acés a l'actual concessionària de l'autopista AP-7. Completar l'enllaç nord de l'AP-7 a Figueres suposarà posar fi a una situació que s'arrossega des de fa 30 anys. De fet, d'ençà que es va inaugurar l'autopista l'any 1975, aquest enllaç només permet entrar a l'AP-7 si es vol anar en direcció a la Junquera i sortir-ne si es ve del nord, però no fent els moviments en els dos sentits.
Aquestes obres permetran també els moviments de sortida des de l'AP7 circulant sentit nord cap a la Nacional 2 i d'entrada des de la Nacional 2 cap a l'AP7 en sentit sud.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. La barcelonina Ona Carbonell opta avui a la seva cinquena medalla d'ensincronitzada als Mundials de Natació. A la set de la tarda disputarà la final de duet lliure amb la mallorquina Margalida Crespí. Carbonell ahir va guanyar la seva quarta medalla, un bronze, a la final de solo lliure. De la jornada d'avui als Mundials de Natació també destaca el partit de Waterpolo femení entre la selecció espanyola i el combinat d'Uzbaquistan. L'enfrontament començarà a dos quarts de deu de la nit.
Ahir, derrota de la selecció espanyola masculina de Baterpolo. Va perdre 7-5 contra Montenegro. En futbol, el Barça es va estrenar ahir en el primer partit de pretemporada. Va perdre 2-0 contra el Bayern de Munic de Pep Guardiola. Pendents de la presentació del nou entrenador del primer equip del Barça, Gerardo Tata Martino, que arriba aquesta tarda a la ciutat com tal i demà serà presentat.
També en futbol, ahir, tres equips catalans de segona divisió B van jugar partits amistosos de pretemporada. El Nàstic de Tarragona va perdre 1-0 contra l'Escol. Prat també va perdre per 1-2 contra el Sardanyola, mentre que el Badalona va superar la Pobla per 4-0. I en embol, aquesta hora comença el sorteig de la Lliga Soval, on hi competiran dos equips catalans, el Barça Interesport i el Freikin Granollers. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just també s'ha sumat al condol per la tragèdia del tren de Santiago de Compostela amb un minut de silenci. Aquest acte simbòlic està convocat a molts municipis catalans a les 12 del migdia com a senyal de dol i recolzament a les víctimes i a les seves famílies.
A Sant Just, com dèiem, la concentració era durant un minut a les portes de l'Ajuntament a les 12 d'aquest migdia. Parlem d'altres qüestions. L'Ajuntament unificarà les empreses municipals Promunsa i Proexal. De fet, l'empresa d'habitatge Promunsa absorbirà la de promoció econòmica.
Aquesta decisió ve marcada pel context de crisi econòmica. La situació actual del mercat immobiliari, el fre a la concessió de crèdits per part d'entitats financeres i l'impagament de deutes per part d'altres administracions i del sector privat han fet que el consistori planteja aquests canvis en les dues empreses municipals. El procés serà llarg, però la idea és que l'empresa resultant tingui un sol Consell d'Administració i una sola gerència, treballant en els mateixos camps que treballen per separat Promunça i Proexa.
I acabem recordant-vos que arts plàstiques, idiomes, desenvolupament personal i noves tecnologies formen part de l'oferta dels cursos de Can Ginestà i del Centre Cívic Joan Maragall a partir del setembre. A Can Ginestà, per exemple, hi ha cursos per joves i adults relacionats amb les arts plàstiques com ara la bastra, ceràmica, escultura o gravat. Els cursos costen entre 55 i 75 euros per trimestre. I al Centre Cívic Joan Maragall hi ha cursos de desenvolupament personal com ara ioga, zumba, tai chi, qigong i patchwork.
També hi ha grups de conversa amb diferents idiomes, com l'anglès, el francès o l'italià, i cursos de noves tecnologies. Els preus es mouen entre els 70 i els 85 euros al trimestre. Podeu consultar tota la informació dels cursos de Can Ginesta i del Centre Cívic Joan Maragall el primer trimestre del proper curs al web municipal santjust.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la una i cinc, però mentrestant també podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, bon dia.
Gràcies.
Tumor de perro de seguretat.
Bajan las voces.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Als 98.1 de la FM tens tota la informació local amb bolletents horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esverns. Ens agrades tant tu.
I arriba l'hora de parlar de llibres, de literatura, com cada dimarts ho fem amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí Sant Just. Molt bon dia, Diego. Què tal? Hola, bon dia, Carmen.
Avui, a més a més, començarem parlant d'una novel·la que es titula Dos històries nada decentes d'Alan Bennett. Alan Bennett, sí. Això està publicat per Anagrama. A veure, l'Alan Bennett ja havíem parlat alguna vegada aquí d'un altre llibre que es deia una lectora nada corriente, no recordo què era. No sé si recordes que era que la reina d'Anglaterra s'aficionava a la lectura, induïda per un pinja de cuina del Palau de Buckingham. Llavors...
va haver tot un embolic amb la gent que envoltava la reina perquè en lloc de preguntar-los per la família, els preguntava què estaven llegint i això suposava un compromís a l'hora de respondre. Em sona, em sona i a tu també. És una comèdia divertida, no? Aquest Alan Bennett em sembla a mi que ha fet molta cosa de teatre perquè jo llegint aquestes dues històries nadadecentes
quasi m'ho imaginava en un escenari, com anava transcorrint tota l'acció. El llibre, de fet, són dues històries. Una primera història és d'una senyora d'uns 50-55 anys que queda vídua. Té una filla que és molt conservadora. Llavors, per fugir una mica de l'avorriment i millorar, diguem, el seu estatus econòmic,
decideix buscar-se una feineta, i la feineta és anar a les escoles de medicina, a les facultats de medicina, simulant-se pacient. Li donen un dossier, li expliquen els símptomes d'una malaltia, i ha de fingir que té aquesta malaltia, i llavors, sobre això, els alumnes han de fer les seves receptes i demés, no?
I, per una altra banda, decideix rellogar alguna de les habitacions de casa seva a estudiants de la mateixa facultat o d'altres facultats. Llavors, tot això amb la reticència de la seva filla, que no vol que treballi i només fa que mencionar-li que què diria el pare si s'ha entès que vol ficar gent nova a viure a casa. Llavors, a veure, per una banda, ja...
La seva relació, diguem, professional, on hi ha el professor, metge, que està... es pot dir bastant enamorat d'ella. El que passa és que no s'atreveix a fer-li proposicions. I, per una altra banda, estan els llogaters de les habitacions, que és una parella d'estudiants, que fan parella entre ells, i...
i comparteixen la casa i llavors els problemes comencen a venir... Problemes, és quasi una comèdia d'embolic, o sigui que no es poden qualificar de problemes, però fem servir la paraula. Problemes comencen a venir quan hi ha endarreriments en el pagament del lloguer de les habitacions. Quan arriben al que tenen, sembla que són quatre setmanes endarrerides de pagament, i la senyora els va insinuant de tant en tant...
Llavors, la parella d'estudiants li fa la proposta de fer-li una sessió pornogràfica en directe. I, bueno, el preparen tot. Ella accepta, li prepara en la seva cadira, al costat del llit, perquè ella pugui observar. Li col·loquen la cadira de forma estratègica, on pugui veure com interactuen els dos, com interactua la parella i a més. I, bueno...
ho fan una primera vegada diguem i consideren el deute saldat i llavors ella surt a preparar unes tasses de té mentrestant i quan torna a l'habitació amb les tasses de té es troba amb que la parella torna a estar una altra vegada fem la mort i ella s'ho ha perdut comença per aquí llavors a partir d'aquí
es troba amb que religiosament cada setmana li van pagant el lloguer de l'habitació, amb la qual cosa la senyora es queda sense l'espectacle aquell directe, no? Fins que arriba un punt en què el professor d'aquests estudiants, doncs sí, li comença a insinuar de quedar per anar a sopar i establir una certa relació, no?
i li demana de casar-s'hi amb ella, amb la qual cosa ella diu que ja s'ho esperava, però que necessita un temps per respondre. A tot això, els inquilins que té marxen, i venen uns de nous. Ella, en principi, no era partidària de tornar a rellogar l'habitació, però al final accepta,
I resulta que els que venen de nous tenien notícies dels anteriors de la forma de pagament del lloguer. Sí, els interessava el tema. Sí, sí, sí. Llavors es produeix tot un embolic, que la noia ha de marxar a cuidar una germana seva, llavors es queda el noi sol. Amb la qual cosa, qui accedeix, diguem, a fer de partener en les sessions sexuals, doncs és... Clar, clar.
La que sé. Directament, no? Ella. Exacte. Decideix aprofitar i una mica, a més a més, ja ho va dient, que és una senyora de 50 anys que encara té un cert atractiu pels homes i més. I aprofitant també que ha tingut la proposta de matrimoni de l'altre professor, decideix tornar a passar a l'acció, no?
ens va comentar que la vida sexual amb el seu marit havia estat molt avorrida amb el seu marit anterior. És divertida, per tant, la història. Sí, sí, sí, és d'aquestes de plis-plas. Es llegeix de pressa... Sí, perquè la primera són 150 pàgines i la segona història són 50 pàgines. I també el tema una mica ve a ser el mateix. Aquí es tracta d'un noi de classe mitja alta que s'enamora molt guapo, perquè tota la família són guapos,
que s'enamora d'una noia molt rica però molt lletja. I, a més a més, té un nom que a la seva mare no li agrada gens, ni mica, no? Però, bueno, són les coses de l'amor, s'ha enamorat... Sí, sí, és la vida. Què hem de fer? Llavors, aquí, bueno, la mare porta la seva lluita perquè no es casi amb aquesta noia, perquè és lletja i el noi és guapo gràcies a que ella i el seu marit són guapos i han engendrat un noi guapo. I, per una altra banda, està el pare del noi...
que l'únic temor que té és que el fill es casi, amb qui sigui, però que es casi, i que llavors tota l'atenció que capta el fill de la seva mare passi a captar-la a ell. Llavors, a tot això, s'embolica més el tema quan aquest noi, a l'hora de fer l'amor, necessita que hi hagi un mirall. Hi hagi un mirall on pugui veure amb qui està fent l'amor,
però la seva imaginació vola cap a cossos masculins. I aquí és on està tot l'embolic de les confessions que ha de fer a la mare i demà. Està bé, doncs aquestes dues històries nadadecentes, aquestes dues històries que em sentia mare... Nadadecentes. Exacte, de la Benet. És la primera proposta d'avui. Tenim ara altres novetats que també són a punt d'arribar a les llibreries, no? Les repassem més ràpidament. D'una banda, una és la persona de John Irving...
Sí, a veure, comença la novel·la dient, ens forma allò que desitgem, que això ho diu en Billy Abbott, que és escriptor i narrador protagonista, i ho diu al començament de la novel·la, i és ell qui explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a sospitor sexual, també. Avui estem una mica reiteratius amb el tema, no?
Jo no sé si aquesta corrent de llibres, amb un cert component, quasi tots els llibres s'acostumen a tenir el component sexual, però aquests amb més component sexual ve donat per la corrent aquesta de les 50 sombres que vam parlar un dia. Ah, clar, canvi és que funciona el tema eròtic i potser hem decidit explotar-lo una mica més. Possiblement, el que passa és que amb autors com el John Irving no és sospitós d'això, ni molt menys. Sí, sí.
Bé, doncs parlaven del Billy Abbott, que és el protagonista, que en els seus primers anys de formació, a mitjans del segle passat, en un poblet de Vermont i amb l'enamorament imprevist d'una dona més gran que ell, que és la senyoreta Frost, que és la bibliotecària d'allà on estudia, i la descoberta de la seva homosexualitat.
També com el protagonista de l'última història. Tot això li provoca un torrent d'emocions contradictòries. I al llarg del mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistint a diferents moments estel·lars de la seva vida per la qual desfilen un ampli càsting de colorits personatges...
que desafien totes les convencions i els quals George Irving obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat. Molt bé, doncs és aquesta història que trobem sota el títol d'Una sola persona. En tenim més de llibres, ara per exemple parlem de tots els llocs en recorden a tu, de la Núria Coll. Mira, en aquest llibre que també ens arribarà cap a... Bueno, suposo que arribarà aquesta setmana ja, sí, perquè...
perquè està anunciat en les novetats d'aquesta setmana, de la Núria Coll, ens parla d'una tal Susana Ardébol, de 32 anys, que és periodista d'un programa estrella dels matins de ràdio d'àmbit català, sense parella estable des que l'ha deixat en Ferranc. El seu grup d'amigues i el seu inseparable telèfon mòbil són el bàlsam perquè les...
perquè superi el seu trauma amorós, per anar comentant la jugada dels eus embolics sexuals sonats i tots els dubtes i anècdotes del dia a dia. És que és el tema de l'any, eh, realment? Sí, sí, sí, me n'estic adonant que sí. Sempre hi és, però almenys aquest any, almenys a l'hora de destacar-ne, en parlen gairebé tots els llibres.
Doncs aquest és el Tots els llocs em recorden a tu, és l'argument d'aquest llibre de Núria Coll, i tenim ara una altra història amb clau juvenil, Scarlet. Scarlet, això formarà part de quatre novel·les que les protagonistes seran les princeses dels contes clàssics. Ah, molt bé. I en Scarlet ens trobem que la protagonista està decidida a ajudar a Cinder, que és la novel·la anterior a aquesta,
en una batalla intergalàctica mentre busca la seva àvia desapareguda. I coneix en Llop, que és un lluitador en el que haurà de confiar perquè pot tenir informació sobre on és la seva àvia. I tots tres faran equip per salvar el príncep Kai de les malifetes de la malvada reina lunar. O sigui, que són les...
les Princeses de Conte, ens trobarem en la Ventafocs, ens trobarem en la Blancaneus, no sé si ens trobarem en la Caputxeta, em sembla recordar que vaig llegir en algun lloc, i no sé dir del quart personatge quin serà. De gràcia, doncs, tot plegat. Sí, sí, a més a més, tot és això intergalàctic i de més. Està bé. Sí, sí.
Trobo que sí, que és una bona manera de tornar a enfocar els contes clàssics. I acabem parlant d'un llibre que no és de ficció, que és Quatre vies per la independència, de Martí Anglada. Sí, que també ens ha d'arribar. Aquí el periodista Martí Anglada, expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d'accés a la independència...
de quatre nous estats d'Europa. A més de conèixer l'estratègia, les circumstàncies i el procés de cada país, l'interès del llibre radica en la evolució del país després d'haver assolit la independència. O sigui, ell ja fa un anàlisi d'Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia. De tot el procés i com els hi ha anat posteriorment. Trobo que pot ser interessant i pot
ajudar una mica a aclarir coses que tots tenim dubtes. Està clar, sí, sí, tant. Doncs amb aquesta proposta de Martí Englada acabem aquest repàs de novetats literàries que fem cada dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí a Sant Just. Moltes gràcies, Diego. Gràcies a tots. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de cinc a set
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu.
I avui tornem a endinsar-nos en el món dels viatges i de la cultura, per això el que fem és fer, com fem de tant en tant alguns divendres, La Volta al Món, amb la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme.
I avui ens anem a un lloc bastant desconegut que em sembla que poca gent, possiblement de la que coneixem i de l'entorn o dels que ens estigueu escoltant, no és un dels destins més habituals. Doncs sí, Carme, avui ens posem bastant exòtics i viatgem a una ciutat que està a 18 hores i 1.035 quilòmetres de Sant Jús i podríem arribar passant per Múrcia i València i en general tampoc en sonarà massa. Es tracta de la ciutat d'Urà, Algèria.
Algèria, segonament, un dels països del nord d'Àfrica, que potser són els més habituals de visita de l'Àfrica, no vull dir Marroc o altres zones, però, en canvi, Algèria, qui és ben a tocar, és un dels grans desconeguts, possiblement per la situació o pel context que hi ha actualment. Sí, exacte. I sí, sí, la veritat és que jo crec que és una ciutat...
No crec que sònia gaire gent, però mira, hem decidit buscar coses més desconegudes i això. No, no, ens agrada, Irene, ens agrada la idea. Doncs vinga, va, posem-nos en context. Sí. Haurà, hi ha hagut molts habitants des de fa centenars de milers d'anys, hi van passar els fenicis, els berberts, els toarecs i els romans.
Però la ciutat va ser fundada pels àrabs que venien de l'Àndalus a principis del segle X. La ciutat ha estat atacada pobra en nom de totes les ètmies, nacions i religions possibles i va estar sota l'administració francesa fins l'any 1962, que és l'any de la independència d'Algèria. Com a anècdota, cal destacar que els uranesos mengen coques, tenen uns embotits molt semblants a la sobrassada i reivindiquen, atenció, la invenció de la paella. Ah, sí? Perquè diuen que arriba d'un plat àrab que també es fa amb arròs i marisc. Ah, podria ser, no?
Oix, aquestes coses, tu... Clar, clar. Sí, sí. I com a segona anècdota, et direm que haurà, durant l'administració francesa, si parlava la llengua patuet, que era la denominació del català parlat d'Algèria. Atenció. Ah, sí? Era un català... Sí, perquè es veu que hi va haver molta immigració d'origen menorquí a la Cantí, quan encara parlaven català, i rossellonès. Llavors va ser com una llengua influïda, a més, pel francès i l'àrab, i li van posar aquest nom, patuet.
Molt bé, doncs... Està bé, tu. Sí, sí, simpàtic el detall. Sí, sí. I bé, comencem posant-nos una mica en matèria literària. I parlem d'un dels grans noms, no, de fet? Exacte, parlem d'Albert Camí i la seva novel·la La Pesta. Va ser publicada l'any 1947 i mostra els efectes que tindria una plaga en època contemporània a la ciutat d'Urà, que és la ciutat que es posa com a...
com a context, això, no? Exacte. Efectivament, apareixen moltes rates i la ciutat d'Urà acaba tancant-se amb tota la població a dins i llavors veiem com tots els sentiments es van com col·lectivitzant i com va reaccionant la gent i bé, com tothom va canviant a la seva manera, no? I trobem algunes de les típiques característiques d'Albert Camí, com l'existencialisme i aquesta presència constant de l'absurd i la banalitat general, bé, totes aquestes coses que són una mica...
La mateixa, no? L'existencialisme. A més, el narrador és un home científic, el metge Bernat Rieu. Rieu. Aquest francès. De manera que tot està escrit com si s'estigués fent una mena d'anàlisi. Una mica... Bé, sí, com l'estil aquest d'aquest gran escriptor. Interessant, doncs, segurament, no? Sí, sí. I bé, a part de ser un llibre d'altíssima recomanació, tot aquest existencialisme també es fa palès en la mateixa descripció de la ciutat d'Urà, que...
no és que sigui un simple escenari, sinó que la van descrivint tota l'estona també com va canviant ella amb els efectes de la pesta, no? I se'ns apareix com una ciutat sense pintoresc, sense vegetació, sense ànima, i que acaba per adormir-ne la gent, no? És bàsicament una ciutat on ningú hi aniria a fer turisme, però bé. Que curiós, eh? Sí, sí. Que de vegades això potser et trobes amb un altre cost interessant, no?, per la zona, però...
Exacte. I bé, sí, la descriu com una ciutat seca, moderna, banal i on tothom fa el mateix. Jo crec que també és una mena de metàfora de totes les ciutats, eh? Vull dir que agafa aurà, però en podria agafar qualsevol altre. De la zona. Sí. I bé, hi ha un petit fragment on diu que la ciutat és tan còmoda que costa morir-hi. Ho podem llegir. I tant. I am only day, my second day, I am only day.
Més original és, a la nostra ciutat, la dificultat que un pot trobar-hi per morir-se. Si bé es mira, dificultat no és la paraula exacta, fora millor dir-ne incomoditat. Mai no és agradable estar malalt, però hi ha ciutats i països que ho sostenen en la malaltia, i on, en certa manera, un pot abandonar-s'hi. Un malalt necessita que l'envolti en defecte, li plau de recolzar-se en alguna cosa, això és natural. Però haurà, els rigols del clima, la importància dels nejosis que s'hi fan, l'insignificància de la decoració, la rapidesa del crepuscle i la qualitat dels seus plaers, tot demana bona salut.
Un malalt s'hi troba molt sol. Penseu, doncs, què serà d'aquell que estigui a punt de morir, pres en el palany darrere centenars de parets crepitants de calor, mentre que en el mateix minut tota la població, al telèfon o als cafès, parla de lletres de canvi, de descomptes i de coneixements de càrrega. Es comprendrà què pot haver-hi d'inconfortable en la mort, fins i tot en la mort moderna, quan sobreveixia en un doc sec.
Interessant, doncs, eh? Sí, sí. Ens agrada, ens agrada aquesta història. I aquest turà d'Algeria que fins ara, almenys per part meva, jo el desconeixia. Sí, sí, jo crec que es coneix sobretot per aquesta novel·la. Tot i que també hi ha hagut, crec que part del Quixote també passava. Doncs mira, veus, ja és una ciutat que té historietària. I a més a més també el que fem és parlar ara de cinema, és un altre dels elements culturals que afegim en aquestes voltes al món,
I parlem d'una pel·lícula bastant coneguda, que és de dioses i hombres. Doncs sí, la pel·lícula no passa exactament a Aurà, ho hem de dir, però no hem pogut trobar cap pel·lícula que tingués aquesta localització precisa. Difícil, difícil. Però bé, parla d'Algèria, passa a Algèria i tal. Sentim el tràiler, si et sembla? Vinga.
Voici la nuit, l'immense nuit des origines, et rien n'est triste, ormi l'amour, ormi l'amour qui se dessine. En séparant le sable et l'eau, Dieu le préparait quand même,
El trailer doncs que el tenim en versió original, però sobretot en la primera part en què hem sentit aquests monjos cantant ens introdueixen una mica en el que és aquesta pel·lícula, no Irene? Sí, sí, sí.
La pel·lícula, sí, és cosa bastant sèria i relata la vida dels monjos amb un estir, no tinc ni idea de com es pronuncia, i bé, la pel·lícula s'ha de posar en el context de la Guerra Civil argelina, que va ser del 1941-2002, i bé, aquest grup de monjos viuen al món atles o alguna cosa així,
I van veient com la tensió augmenta a causa de la Guerra Civil i augmenten els assassinats i comencen a fer-se preguntes. I la gran pregunta és què val més la pena, tornar a França o tornar a la comoditat de França o quedar-se a Algèria assumint tots els riscos, no? I llavors, clar, vull dir, per ells és... Sí, sí. És un gran debat, no? És un dilema interessant, no? Sí, i bé, no el revelarem al final, però és una pel·lícula... No l'he vista, eh? No, és molt recomanable. És una pel·lícula molt silenciosa, molt de plans llargs, de poques...
històries tècniques però està molt i molt ben feta i a part és una història real val la pena per entendre una mica el que passa suposo més enllà de passar una estona a mirar una pel·lícula exacte, és una pel·lícula amb mayúscules sobre la història d'aquests monjos que és això, que més va ser real i va guanyar el gran premi del Festival de Canes però no sé ben bé quin any va ser ara t'has anava a preguntar perquè em sona molt la història la pel·lícula i se n'ha parlat bastant diria que és més o menys recent sí
però sí la veritat és que no sé ben bé és més o menys recent no molt recent però no és de fa 15 anys ni molt menys ja es pot buscar fàcilment això sí sí, molt fàcilment doncs això pel que fa al cinema i acabem parlant de música com si
Doncs aquesta cançó és una cançó de Calet, que és el músic d'aquí parlem, perquè sobretot el que hem sentit en aquesta secció és música de Calet, també hem sentit abans al final Ibrahim, i és un músic nascut l'any 1960,
és cantant, compositor i multiinstrumentista, que el que fa és actuar sobretot sobre aquest nom artístic, Calet. Ell va néixer a Orà, a la plaça d'Ekmul, a Argèlia. I, de fet, ella es fa dir això, Cheb Calet, que en àrab significa home jove calet, en contraposició als tradicionalistes sheiki. I s'ha convertit en el cantant argelí amb més fama internacional en tot el món àrab.
i també després també es veu que ha traspassat fronteres i també la seva música ha arribat a altres continents i la seva popularitat li ha donat també el títol no oficial del rei del rai aquesta cançó que sentim, aquesta iixa, és una de les 6 cançons més conegudes tot i que abans hem sentit també una música una cançó amb un estil una mica més diferent també doncs això he tingut cançons que s'han fet servir en pel·lícules de Bollywood diguem que potser no en sona gaire aquí
però que té el seu moviment dins de tot aquest món de música ara. Per tant, justament és nascut a Orà. Ens agrada, ens agrada. Ens ha anat perfectament per il·lustrar aquesta secció, Irene. Molt bé. I així acabem. Aquesta volta al món per Orà, per Argèlia. Gràcies i d'aquí 15 dies ens anarem cap a algun altre lloc del món. Adeu, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Oh, get my baby man.
Fins demà!
Arriba a Sant Jús el primer centre d'educació infantil anglès, Sam Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics i internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. 100 Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu.
A la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. A Bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens perdran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Parla'm de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar.
I creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com...
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens prendran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rombes al port i mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir la nit tinc por de posar ordre aquesta vida
o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït.
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
a la platja de Barcelona una nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del poble sec. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu? Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros.
El Niu convidarà al menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa. Informa't del nostre menú especial celebracions al web restaurantalniusantjust.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Doncs després de la música d'en Cesc Freixas i aquesta petita rambla del poble sec i uns consells publicitaris, posem ja el punt i final del programa d'avui. Amb nosaltres, com sempre, l'Andrea Bueno fent un repàs a l'actualitat local i també general. També hem tingut entre nosaltres avui a l'Alea Ardenuí parlar-nos d'aquest invent que és el tàper.
Hem parlat amb Carme Madó, ens ha portat una recepta de cuina, com és habitual sempre en aquest programa refrescant d'aquest estiu 2013. També hem tingut amb nosaltres avui a Irene Pujades, ens ha parlat d'un país que es diu Algèria i de la seva capital, l'Alguer. I també hem parlat amb Diego Marcos, de la llibreria Resenya, que ens ha portat, doncs, algunes actualitats literàries per poder, doncs, gaudir d'aquest estiu que tots just estem vivint en aquests moments. També hem parlat, com no, amb Oriol Rigat,
amb connexió via Skype i hem parlat amb ell d'astronomia. Doncs res, fins aquí hem arribat amb aquest programa d'avui, 25 de juliol del 2013. Ara a la 1 en punt connectem amb els serveis informatius de la xarxa i després també amb l'edició migdia del Sant Just Notícies.
Així que nosaltres ens retrobem demà a partir de les 9 al matí i serem per portar-vos bona música i tota l'actualitat del nostre municipi, combinat també amb molta activitat, ja que la festa major la tenim pràcticament a tocar. Ha estat un plaer, un servidor en Carles Hernández i Rius. Que vagi tot bé i demà hi tornem a ser. Bon dia!
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller d'Ocupació, Felip Puig, valora positivament les dades de l'enquesta de població activa que s'han conegut aquest matí i que confirmen una baixada del nombre d'aturats a Catalunya de 29.000 persones. Puig diu que els resultats són positius.
malgrat recordar que encara hi ha 873.000 catalans en edat de treballar que no tenen feina. El conseller creu, però, que és massa d'hora per parlar d'un canvi de tendència. Ens ve a remarcar aquesta tendència positiva dels darrers quatre mesos amb atur registrat i que també té una evolució positiva pel que fa...
a la població ocupada. I una disminució de 0,7 punts de l'atur de la població aturada a Catalunya i que ens fa baixar del 24,5 al 23,85 és una dada esperançadora.
L'atur s'ha reduït a Catalunya a totes les demarcacions, a excepció de Lleida. La baixada més significativa s'ha produït a la demarcació de Barcelona, amb 20.000 aturats menys. A Tarragona i Girona la disminució ha estat de 8.000 i 6.000 respectivament, mentre Lleida, l'atur, com dèiem, ha pujat i ho ha fet en més de 5.000 desocupats. El conjunt d'Espanya, la baixada, ha estat la més gran registrada des de l'inici de la crisi,
L'atur s'ha reduït en 225.000 persones. El Parlament, justament a aquesta hora, reprèn el ple monogràfic que va començar ahir per combatre les altes xifres d'atur entre els joves catalans. La sessió ha de començar amb un minut de silenci per les víctimes de l'accident de tren a Galícia.
Ens ho explica des del Parlament, Montse Hidalgo. Bon dia. Bon dia. En breu es reprendrà la segona jornada del ple sobre la situació de la joventut aquí al ple del Parlament i ho farà, com dèieu, amb un minut de silenci en solidaritat amb les víctimes de l'accident de tren a Santiago de Compostela i el suport institucional de la Cambra Catalana a través d'una declaració...
de la presidenta Núria de Gispert. Un ple recordem que aprovarà una resolució per combatre l'atur juvenil i diverses iniciatives que s'han anat pactant al llarg d'aquest matí, com, per exemple, l'obertura d'una oficina per ajudar la gent jove que vulgui marxar a trobar oportunitats de feina a l'estranger o bé per a aquests joves que també vulguin tornar a Catalunya.
Mentrestant, a Galícia, el darrer balanç de víctimes passa per 78 morts i 140 ferits. Balanç de l'accident de tren que es va produir ahir a la nit a Santiago de Compostela. 20 persones estan, a més, en estat crític i encara hi ha cadàvers per identificar. Sobre el tren Àlvia, d'alta velocitat que feia el trajecte a Madrid al Ferrol,
Avui s'ha confirmat que el convoy va passar una revisió el dia del viatge. El govern de Galícia ha declarat set dies de dol oficial i des de Santiago el president del govern, Mariano Rajoy, ha anunciat tres dies de dol a tot l'estat.
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat dos grups acusats de falsificar els segells de la ITB, la Inspecció Tècnica de Vehicles. Hi ha 47 persones detingudes, la majoria a les comarques de Tarragona i 78 diputades. Les acusen de participar en aquesta trama i cobrar 150 euros per vehicle.
asseguraven al propietari que havien passat la ITB i falsificaven els documents que teòricament així ho acreditaven. Una de les bandes tenia la base d'operacions a Tarragona i l'altra a Tordera, al Maresme. Els Mossos d'Esquadra demanen als ciutadans que hagin encarregat aquest tràmit a una de les empreses que s'hi dediquen que comprovin les xifres que hi ha al darrere de l'adhesiu que s'enganxa al vehicle. Els detalls d'aquestes xifres són a l'apartat de notes de premsa del web dels Mossos d'Esquadra.
Comencem parlant d'envols. S'està fent en aquests moments el sorteig de la Lliga a Subal 2013-2014, que ha de començar el 14 i 15 de setembre. El Barça Interesport debutarà a casa, al Palau Blaurana, contra el Ciudad Encantada de Conca, mentre que el Freikin Granollers jugarà el primer partit de la propera temporada a la pista del Balomano Aragó.
D'altra banda, el Barça d'en Bol ha anunciat que allarga una temporada més la sessió de Corrales a l'Òscar i que també cedeix Carlos Molina a l'equip aragonès. El Futbol Club Barcelona d'en Bol està treballant per l'evolució dels joves jugadors sortits des de les categories de formació del club per seguir aquesta línia. El club ha arribat precisament a un acord amb el Club d'en Bol d'Òscar per prolongar una temporada més.
la sessió, com dèiem, de Corrales. Pel que fa als Mundials de Natació, la barcelonina Ona Carbonell opta avui a la seva cinquena medalla en sincronitzada. A les set de la tarda disputarà la final de duet lliure amb la mallorquina Marcalida Crispí. Carbonell ahir va guanyar la seva quarta medalla, un bronze, a la final de solo lliure.