la policia continua analitzant la documentació trobada a l'acció d'aquesta agència de detectius. Segons diversos fons, en els escorcolls s'ha trobat documentació vinculada a partits polítics. El mes de març es coneixeren els membres del patronat de la Fundació Pública que gestionarà a partir d'ara el Museu Picasso de Barcelona. Com a mortar, el juny aquesta fundació ja començarà a funcionar. El director del Museu Picasso de Barcelona, Bernardo Laniado Romero, s'ha mostrat convençut en declaracions a la xarxa que serà positiu per a les finances d'aquest equipament cultural.
Si seguimos produciendo como producimos el año pasado, realmente lo que veremos es un incremento. Será más ágil para gestionarnos. Lo he dicho con anterioridad, sin ningún ánimo de problemática, pero realmente somos una liebre con un caparazón de tortuga. Y la liebre necesita correr.
L'any passat, el Museu Picasso va entregar a l'Ajuntament 7 milions i mig d'euros gràcies, sobretot, als ingressos de taquilla, quan, en canvi, havia rebut menys diners del consistori. El 9 de març farà jornada de portes obertes. I el trànsit, quina és la situació? Raca Eduard Sánchez, bon dia.
Hola, bon dia. Hem millorat moltíssim el trànsit. Ara ja pràcticament pel que fa al volum de circulació ja hem de parlar de problemes, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. Si ve cert que pel que fa a incidències, destacarem un punt. És la Nacional 340. Informa el Servei Català de Trànsit a causa d'un accident a l'altura de l'Aldea. S'està donant pas alternatiu. Per tant, hem de parlar de cues i de problemes en els dos sentits de la marxa. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui a dos quarts d'una del migdia el primer equip del Barça farà una suau sessió de recuperació després de perdre ahir el camp del Milan per 2 a 0 en l'anada dels setzents de final de la Lliga de Campions. El conjunt blaurana, obligat a oblidar fins al 12 de març l'eliminatòria de Champions, començarà a preparar el pròxim partit de Lliga dissabte al Camp Nou contra el Sevilla. Altres qüestions. Avui comença la Copa d'Espanya de Futbol Sala amb el debut de l'actual campió, el Barça, que s'enfronta al Saragona d'un quart de 10 al Cala de Henares. Marc Carmona podrà disposar de tots els efectius, excepció d'Igor...
que segueix el procés de recuperació de la lesió als lligaments. Encara en futbol, avui a la una del migdia, el Sabadell presentarà oficialment el nou fitxatge, Samuel de los Reyes. Al lateral esquerra, de 20 anys, arriba el club per l'Equinat per ocupar la fitxa que deixa lliure, el lesionat Toño. I un darrer punt de vaterpolo femení, aquest dimecres, victòria contundent del Sabadell en la visita del Mataró, amb partit pendent de la dotzena jornada de la Divisió d'Honor. Les ballesanes es van imposar les mares menques per 16-1. Amb aquesta victòria, el Sabadell es refermen al liderat de la competició.
Notícies en xarxa.
Just a la fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dijous 21 de febrer, un dia en què ens hem llevat amb el cel ben gris i comencem a notar de mica en mica aquest fred que està pronosticat sobretot.
Per aquest cap de setmana en parlarem en aquesta primera hora de tot plegat amb el Carles Hernández i Rius abans, però com sempre l'Andrea va explicar quines són les notícies de Sant Just i també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat més destacada a través dels diaris d'avui. Més coses, a partir de les 11 i 10 entrevistarem Anna Monzó, que és una de les testimonis. Aquest vespre participarà de la taula rodona que organitza la...
el centre d'estudi Sant Justenxa i la parròquia, i que tractarà de diferents testimonis de quatre religions diferents. Parlarem amb Anna Montsó, que viu a Sant Just i que practica el cristianisme protestant. També tindrem la cuina amb la Carme Madó i, a més a més, tertúlia habitual dels dijous amb en Pere Oliver, la Joan Algarra, l'Alina Santa Bárbara i la Montse Larrea.
I a última hora tindrem a la Maica Dueñas que ens parlarà de teatre, avui a la Lear de Novin no la podem tenir aquí, està malalta, per tant li enviem una abraçada, però mirarem de recuperar algun dels seus invents que ens ha portat al llarg d'aquesta temporada. Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre acompanyem-vos també a través de la bona música.
Just a la fusta. Avui comencem amb els masoni. Al matí, quan et lleves maleint la pudor,
I tanques la finestra tot patint la calor. Realment et preocupa aquest aire esverit. L'altre dia ho parlaves amb un dels teus amics. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res. Esperant que l'aire es torni net.
A la tarda has anat a fer un vol per la Rambla, aquell bar ja no hi és. Els veïns es queixaven, ara estan discutint.
Què em faran de la casa? Potser un hipermercat o un banc que sempre em falten. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res, esperant que canviïn els temps.
La nit plena de llums, trobo la teva cara. Tantes bronques plegats, ja et conec la mirada. Jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs farta. La mateixa comèdia de fa tantes setmanes. Mentrestant,
Fas tirant, sense fer absolutament res, esperant que el temps ens faci bé. Mentrestant, fas tirant, sense fer absolutament res, esperant que el temps ens faci bé. Esperant que el temps ens faci bé.
Just a la fusta. Seguit, les notícies de Sant Just.
Passen 11 minuts de les 10, és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per saber quines són les notícies més destacades d'avui al municipi. Comencem parlant d'una conferència que tindrà lloc aquesta tarda i que recordarà l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, el 23F. Aquest dissabte farà 32 anys d'aquell dia en què Antonio Tejero va entrar al Congrés dels Diputats per intentar fer-se amb el control del govern i
I per això, per recordar tot plegat, l'arxiu ha preparat una conferència amb el periodista Pere Collell, que és coautor del llibre El 23-F a Catalunya. El Cop d'Estat va estar a punt de triomfar al Principat. I ahir el Pere Collell va explicar per quin motiu va estar a punt de tirar endavant aquest Cop d'Estat a Catalunya. Comptava fer el mateix que va fer el primària de Ribera en el seu moment, que és l'efecte dominó. I que anaven sortint els tancs de cadascuna de les competències generals i per evitar el confrontament tothom s'hi apuntava.
Va sortir a València, va sortir a Madrid, i a Catalunya, aquí a Sant Boi, l'hi ha un regiment que es deia nomància, que va estar amb els tancs municionats i a punt de sortir, i es va frenar per alguns militars i alguns soldats. Tots els experts afirmen que si els de Barcelona haguessin sortit també i haguessin baixat pel Diagonal, la resta de capitanies haguessin seguit.
Doncs, per fer aquest llibre, Pere Collell i Andreu Ferraz, que és l'altre autor del llibre, van entrevistar 500 persones, 500 testimonis d'aquell dia. I bé, doncs, si voleu sentir de què tracta aquest llibre, faran la presentació, també parlaran ja no del llibre, sinó del dia en general, on podran intervenir. Que sapigueu que serà aquesta activitat a les 7 de la tarda, avui a la sala de les golfes de Can Ginestà.
Doncs pot ser bastant interessant aquesta proposta per avui, però hi ha més coses també, és això que passa aquí Sant Just, que hi ha un acte, no només n'hi ha un, sinó que llavors n'hi ha tres de cop, gairebé. Sí, has de sortir d'un corrent per anar-te'n a l'altre, però vaja. És més tard, exacte. Sí, el cas és que aquestes dues conferències, de la que parlarem ara està bastant a prop de Can Ginestà, és a la parròquia.
i l'organitza el grup Nostra Dona. Aquest vespre, dos quarts de nou, quatre dones de religions diferents participaran d'una taula rodona sobre dones, vida i pregària. Intervindran testimonis de les confessions jueva, musulmana, cristiana catòlica i cristiana protestant per tractar el paper de la dona i de la pregària en cada cas.
Aquesta taula rodona serà dos quarts de nou del vespre, com deia, a la parròquia. L'organitza Nostra Dona, juntament amb el Centre d'Estudis Sant Justens, i òbviament és oberta a tothom i també pot ser una activitat molt interessant. Molt bé, i acabem amb un últim apunt. Parlem d'educació per recordar-vos que l'escola Montseny obre portes aquesta tarda i demà al matí, pensant en les preinscripcions escolars. L'objectiu és explicar als pares i mares quin és el seu projecte educatiu. La jornada de portes obertes d'avui es farà a les 4 de la tarda,
i demà a dos quarts de deu del matí. D'aquesta manera, els pares i mares que hi vagin podran veure l'activitat del centre, que té una línia, per cert, perquè els nens i nenes estaran a les aules. Una de les novetats de les portes obertes de l'escola és que aquest any comptaran amb una mestra d'educació infantil per donar una resposta més acurada dels dubtes que puguin tenir els pares que hi assisteixin. Tots sabran informació sobre el centre, sobre els seus serveis, com ara el servei de menjador i les activitats extraescolars, i també es parlarà
que l'escola Montseny és una escola verda des de fa 10 anys. I d'altra banda, també recordar-vos que l'escola Montserrat farà les seves jornades de portes obertes ja la setmana que ve, el dia 27 a les 4 de la tarda i el 28 a quarts de 10 del matí. Molt bé, doncs n'anirem parlant també els propers dies. Gràcies, Andrea, i fins ara mateix.
En punt un quart d'onze del matí, d'aquí a no res, repassem l'actualitat general del dia a través del rècol de premsa habitual. Abans però una mica més de música, ara jo la tengo i el seu is d'arena. The things we do on the thinking
The joke we left unsaid Unsure how and when We were misled And if that matters It's the very few And all that matters For me is you Is that enough Of
Is that enough? Well, it's not enough. No, it disappears the way I feel for you.
Fins demà!
Is that enough? Oh, is that enough? Well, it's not enough, no. If it's unfair, the way I feel for you is true. Well, can't come back's what we can't bear to lose.
Fins demà!
to see my way is that enough oh is that enough well it's not enough no there's just no way that it's enough is that enough oh is that enough well it's not enough
No, if it's still not clear, the way I feel for you is sad, but not for the truth. What can come back's worth we can't bear to lose.
Fins ara!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de set i mitja a vuit. .
El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Fa uns dies, m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies, em costava arribar a fi de mes...
Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desveu, darrere el mercat. Un curt i mig, doncs, tornem a saludar l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per fixar-nos en les portades, en què el tema més destacat passa per aquest debat de política general que hi va haver ahir,
Tot i que els titulars són diferents, eh? Sí, cadascú... Segons cada diari. Sí, ara ho comentarem, però vaja, els diaris avui tots tenen clar quines són les notícies més destacades, però bé, cadascú, com sempre, passa a tirar cap a un cantó o a un altre. A La Vanguardia, per exemple, el titular més destacat és Abocats al diàleg. Rajoy anuncia una segona onada de mesures d'estímul econòmic. El president planteja al PSOE un enduriment de les lleis anticorrupció.
I després diu que Rubalcà va atacar el PP però s'obre a pactes per a la regeneració i contra l'atur. I Durant diu instar a inspectar la voluntat democràtica del poble de Catalunya. La fotografia de portada de La Vanguardia la dedica a Mariano Rajoy en un moment del debat. I una de les frases que va deixar anar ahir, ja tenim el cap fora de l'aigua.
El diari Ara obren amb una altra d'aquestes frases de Rajoy ahir. Diu, el vaixell no s'ha enfonsat. Anuncia que el 2014 els autònoms ja no hauran d'avançar a l'IVA. Pel que fa a la corrupció, retreu filessa al PSOE, però li ofereix un pacte per endurir les penes. I pel que fa a Catalunya, evita el xoc amb Durant, però tancat totes les portes a la consulta. Així ho veu el diari Ara. El periòdico, només una paraula com a titular, atrapats. Rajoy i Rubalcaba... Perdó.
Es retreu en la crisi i la corrupció sense avançar en la regeneració democràtica. Diu Rajoy, el meu partit no ha sigut condemnat. El seu sí, respon Rubalcaba. Es pot governar pendent de Bárcenas? Bé, aquests típics retrets que a vegades es fan els polítics en lloc de millorar coses. Coratòria. Totalment. I el punt avui per últim, doncs...
ho enfoca des de la perspectiva catalana, diu que ni fa ni deixa fer. Es refereix a Rajoy, veiem una imatge seva en portada, diu fracàs, Rajoy presenta un balanç nefast i reitera les negatives a Catalunya i durant, si ho qualifica d'horrible, el primer any de legislatura del Partit Popular. Doncs és el que tenim a les portades d'avui. Passem a fixar-nos ara en el titular més destacat, que de fet, per exemple, el 3.24 el que fa és un minut a minut del debat de política general, que continua...
Des d'aquest matí, Déu-n'hi-do, que es va acabar, a més a més, molt tard. Sí, aquestes coses s'allarguen tantes hores. Sí, sí, la mitja part del Barça encara van connectar amb el que estava passant encara al Congrés dels Diputats. Vull dir que Déu-n'hi-do. I diu que el més destacat d'aquest matí, de moment, és que el PNB demana la reinvenció de la corona amb llum i taquigrafs. No n'hi ha prou amunt, ho sento. És el que ha assegurat el diputat Aitor Esteban, que ha considerat que Rajoy ha d'explicar sobre el cas Barça i Nací Sepúlveda per evitar l'ensorrament de la confiança
de la ciutadania i la política. De fet, és el que s'ha destacat aquest matí, actualitzat en el cas de l'Ala.cat. El 324 encara ens parla de Rajoy, que frena a robar el cava i aboca mas al xoc de trens. És el que se'ns diu respecte a aquest Congrés dels Diputats. Més qüestions. Tenim també més qüestions vinculades. El 324 dedica més a més també
una altra columna seguint els comptes oficials de Twitter facilitats pel Congrés dels Diputats, vull dir que dedica realment bona part d'aquesta portada a poder seguir aquest minut a minut i també, evidentment, el directe, fins i tot.
Més coses que tenim, després de l'espessor toca remuntar referent a aquest partit del Barça contra el Milan ahir, que va acabar amb un 2-0 i que va sorprendre tothom. Després, els quatre detinguts per l'espionatge en mans del jutge, han passat a disposició judicial i al llarg del dia declararan. I encara tenim també l'Ara.cat, en aquest cas que ens diu que a Espadaler reunirà amb Fernández Díez per defensar el paper dels Mossos.
D'alguna manera, doncs, aquestes són les portades d'avui. Ah, i un altre punt encara vinculat amb una de les portades en paper. Avui el Mundo, de fet, diu que a la seva portada apareix que havien trobat un paper a Método 3 amb el nom, o una caixa amb el nom PSC Zaragoza, i Zaragoza ha dit aquest matí a Catalunya Ràdio que s'està preparant per carallar-se contra el Mundo. El número 2 del PSC, Antonio Belmón, evita pronunciar-se però sobre les carpetes a nom del PSC trobades
a l'agència Método 3. És el que tenim, doncs, en les portades de Digitals avui. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, tot plegat. Continuem amb altres apunts que trobem ara amb paper, Andrea. A La Vanguardia tenim una notícia que també recullen tots els diaris avui. Navarro, Pere Navarro, sorprèn el PSOE en demanar l'abdicació del rei. El líder del PSC, tot i que es declara república,
Demana que el príncep lideri la segona transició. Diu que està totalment convençut que cal rellevar-lo. Ahir ho va dir així en Pere Navarro. I bé, doncs el PSOE de seguida va reaccionar assegurant que no comparteix aquesta afirmació que troba, diu, inadequada. És una de les notícies més destacades d'avui. El diari Ara d'altra banda destaca en una entrevista a Boi Ruiz, conseller de Salut, i diu donarem 116.000 targetes a sense papers.
És l'entrevista que concedeix avui al diari Ara i diu que potser haurem de contribuir a pagar una part dels serveis. Pel que fa a la portada del punt avui, trobem també una notícia que diu prudència judicial en el cas dels espies. Això és igual, la portada del punt avui. El jutge modera l'ofensiva de la policia contra l'espionatge i diu que l'instructor limita la investigació a la denúncia de la líder del PP contra Mètodo 3.
I per últim, el periòdico, ja que destaca totes aquestes notícies que hem comentat en portada, ens queda la que parla del Barça i del partit d'ahir, el Barça perd amb el Milan i es complica la Champions. El primer gol havia de ser anul·lat per unes mans i és precisament la fotografia que ha destacat el periòdico en portada. Alguns jugadors del Barça en un moment d'aquella jugada protestant després del gol del Milan per aquestes mans. Doncs és el que tenim avui també en altres apunts de les portades, d'altres racons.
Ens fixem en el més llegit, que l'Ara.cat és molt política avui, Rajoy contesta durant sobre la consulta, no es pot negar el dret als catalans del dret de ser espanyols. Navarro demana l'abdicació del rei en favor del príncep Felip, és el segon més llegit de l'Ara.cat, i el tercer, que Rajoy rebutja impulsar l'adhesió de caràcter general perquè podria danyar la concessió d'hipoteques.
En el cas del 324.cat, per això Andrea, el més llegit és nevades amb cotes molt baixes dissabte, és el que més ha interessat els lectors. Molta gent en parla, de veritat, del fred, de la possibilitat que anem. La neu sempre estima de conversa. I el segon és que una platja gallega i una altra de Formentera entren a les millors del món. En parlarem a la notícia curiosa del dia.
El tercer, Pere Navarro, que diu que planteja obertament també la possibilitat d'abdicació del cap d'estat. Doncs és el que tenim del que fa el més llegit. Ara ens fixarem en les contraportades i les contres dels diaris i aquestes entrevistes que trobem cada dia al darrere dels diaris.
Comencem pel bonavui on necessitem gent que vulgui liderar la pròpia vida. Ho diu Francesc Fajula, que és director general de la Fundació Benestó i escriptor. Diu que el seu currículum impressiona, això diu el periodista, l'Andreu Mas, perquè abans d'arribar a la direcció general de la Fundació Benestó va ser directiu de Terra i de Noné.
A la pregunta si hi ha alguna cosa assegura en aquesta vida, ell contesta que molt poques, la bondat de la gent que voluntàriament decideix ser bona i l'honradesa de les persones. Diu que el que realment importa a la vida és preocupar-se pels altres. Diu que li va ensenyar a la seva mare que encara es preocupa més pels altres que per ella mateixa. Diu també que tenim una cultura en què és millor un frustrat que un fracassat. I als Estats Units és a l'inrevés. És millor un fracassat que un frustrat.
Doncs és el que ens diu avui, el punt avui, aquesta entrevista interessant. Passem ara cap al diari Ara. Fa unes setmanes vivien a l'entrevista de Marí Pauquet i avui entrevista de Júlia Otero. No està tan desapareguda, eh? Però en tot cas, el titular és Fet-se gran, no té res de bo.
L'entrevista avui a la contra del diari Ara i, bé, doncs, parla, com fa sempre la Bibiana, del moment en què arriba l'entrevistat, el lloc de l'entrevista, la descriu tan físicament com la manera en què es comporta. Parla de moltes coses. Respecte a ella mateixa, diu que és correcta i ben educada, diu que la impertinència no és el seu estil, malgrat el que molta gent pugui arribar a pensar d'ella...
i diu que no li agrada mentir i que no és una mentidera, diu que és defensora de la mentida social. Matisa, amb la veritat no es pot anar per la vida, diu perquè el món seria ingovernable i invisible. També parla de política en aquesta entrevista, diu que sospitar-ne és un error, és sospitar de la condició humana, diu que la política és una activitat noble i fonamental i que li apassiona. Diu però que no s'hi voldria dedicar sinó que prefereix tractar-la des del món de la comunicació.
I ara, ens n'anem cap al periòdico, on hem de treballar en equip amb els mapes. Elimina l'ego. De fet, treballar en equip segurament sempre elimina l'ego. Sí, ho diu Lucky Hubber, no ho sé ben pronunciar, perquè és suís. Aquest any fa 40 anys i es defineix com a dissenyador en metodologia.
Diu que el seu currículum ja el bulli i que ara treballa, com has llegit el titular, en mapes. Parla de la seva manera de crear. Diu que fins fa cinc anys treballàvem en paper d'embalar i pòstits, però es perdia efectivitat quan l'equip se n'anava. Diu que ell havia d'ordenar la feina i era difícil de guardar. I va idear crear mapes plegables. Diu que som dissenyadors de producte. Necessitem generar un gran nombre d'idees per poder escollir la millor. Així que hem de treballar de manera molt metòdica.
I per què mapes, diu? Diu perquè faciliten el treball visual en equip, ajuden a estructurar la ment i també a descartar idees. Diu que el seu objectiu és simplificar, hem fet una cosa tan simple com pot ser un mapa, i que l'últim que hem inventat és treballar amb els pulmons per prendre decisions. Molt bé. Doncs és el que se'ns diu avui en aquesta entrevista al periòdico, també vinculada amb el món o amb la manera de treballar en equip.
I acabem amb la contra de la vanguardia. En cosmètic el més natural pot ser el més al·lèrgen. Ho diu Mar Jal, creadora de cosmètics, que presenta a publica un llibre, El secret dels cosmètics, i al llarg de l'entrevista parla de secrets de bellesa, per què serveixen els cosmètics. Diu que un cosmètic, d'entrada, diu que és qualsevol producte destinat a protegir envellir la pell, els cabells i les ungles, i que existeixen des que hi ha civilització. Els europeus ens hi gastem
71.000 milions d'euros l'any en cosmètics. Diu que és per semblar més joves, més atractius, òbviament. I bé, dona algunes curiositats sobre els cosmètics. Diu que per hidratar la pell hem d'utilitzar cremes corporals amb substàncies grases que creen una pel·lícula que evita la pèrdua de l'aigua natural de la pell. I a la pregunta que porten els cosmètics, diu cafeïna i carnitina per a les cel·lulitis, sucres per hidratar, aloe per reparar, queratina per les ungles...
I abans duien placenta d'animals, però la sida, les vaques boges i les dioxines van aconsellar que finalment es deixés d'utilitzar. Sorprenent, doncs també, per aprendre alguna cosa més d'aquesta entrevista avui a la Contra de la Vanguardia. I avui, més que curiositats, ho dèiem, fa una estona parlarem de platges, perquè hi ha una platja gallega i una de Formentera que estan considerades com les millors del món.
Segons la llista de Traveler's Choice Plages 2013, presentat per TripAdvisor i fet amb les opinions de viatgers de tot el món. La millor platja és l'Advisor de Conilli a l'illa italiana de Lampedusa. No sé si la coneixes, jo no tinc el gust. No sé tampoc. I en tot cas, les que ens queden més a prop, doncs és, d'una banda, la platja gallega a les Catedrales, a Ribadeo, que és a Galícia, és la sisena, considerada la sisena millor del món.
I després hi ha la platja Balear de Sesilletes, a Formentera, que és la dotzena, segons aquest rànquing. A nivell europeu, la platja de les Catedrales ocupa la segona posició i Sesilletes la quarta. I tres platges espanyoles més també entren a aquesta classificació. Hi ha la platja de la Conxa de Sant Sebastià, en 11 lloc, les platges de Bolònia, Atarifa i Zahara de los Atunes, que ocupen les posicions 14 i 23. Uns llistats basats en les opinions de millors de viatgers de tot el món, que han votat un total de 276 platges
ubicades a l'Àfrica, l'Àsia, el Carip, Amèrica Central, Europa, Orient i Estats Units. De tota manera, acostuma a passar que llavors tothom vol visitar aquestes platges i sempre n'hi ha alguna d'aquestes amb algun racó més amagat que de vegades convé no fer-la tan pública perquè dir en més secret. De fet, si consultem la pàgina TripAdvisor se'ns ensenyen a més les 10 millors platges
D'Espanya, la primera es considera aquesta Playa de las Catedrales, que és una platja, doncs, per les imatges ja es veu paradisíaca. I hi ha, doncs, la vista de l'oceà... Galícia. Hi ha la vista de l'oceà Atlàntic a la part del Penya Sagat, que és vertiginosa. La platja de les Illetes, la segona, que és aquesta de Formentera, i jo, almenys, de les de Formentera, considero que n'hi ha alguna altra de millor. Però bé, sí que és aquesta imatge, doncs, de tota...
tota la sorra blanca, vull dir que pots recordar la imatge que tenim com a paradisia del Carit. Després tenim la Conxa, Sant Sebastià, com dèiem Tarifa, Zara de los Atunes, cap al sud, després la playa de Cofete, que és a Canàries, i també la playa de Lanzada, és la setena, el vuitè seria Calabassa, Sant Toni de Portmany, playa Estrenc, a Mallorca, sembla que sí.
I en número de Z tenim les Palmes, Playa de les Canteres. Estic veient aquesta de les Palmes, per exemple, i trobo que n'hi ha moltes, almenys a Catalunya, molt millors. És que, clar, la platja és maca, però és que tens tot un munt d'edificis d'aquests que ho espatllen. Per tant, no sé si s'ha de dir la desena millor. Però bé, en tot cas, aquests rànquings que sempre són curiosos. A veure si arriba l'estiu aviat i les podem visitar totes. Ara queda, em sembla que ara justament ens hem de preparar pel fred.
Així farem més ganes. Gràcies, Andrea. I que vagi bé. Bon dia. Dos quarts i mig, doncs, un moment ara per repassar diferents qüestions que trobem als diaris d'avui, articles, entrevistes o altres qüestions que trobem si tenim temps i obrim diaris.
I comencem parlant avui del periòdico que ens planteja un reportatge sobre economia solidària a Barcelona. Ens parla d'un projecte que s'ha engegat al barri de Sant Martí,
De fet, el rebordat gestitula d'autocupació per al barri, la Fundació Desenvolupament Comunitària, bandera un projecte de desenvolupament local i de promoció de cooperativisme al poble nou, treballa en la gestió d'horts i un pàrquing. De fet, la primera proposta en ferm ja s'ha entregat al districte i estan a l'espera d'una resposta, segons explica aquest article d'Helena López. Es tracta de convertir un gran solar a la Marbella, que ara funciona com a aparcament irregular en un pàrquing vigilat,
gestionat amb una entitat de la xarxa amb una estructura no lucrativa. S'ha calculat que hi aparquen entre 800 i 1.000 cotxes cada dia, amb una inversió assumible per habilitar l'espai, es podrien crear diversos llocs de treball. És el que explica el responsable d'aquest projecte, que també planteja altres qüestions. La idea és promoure el treball comunitari i l'autoocupació a partir de l'acció conjunta de les diferents associacions socials que hi treballen.
L'Assemblea del 15M promou des de fa temps un horten un sol abandonat després del desallotjament i posterior endorrocament d'una casa ocupada a l'inici de l'arrable del Poble Nou, tocant a mar i la recent recuperació ciutadana de la Flor de Maig, pretent convertir l'espai en un viver de cooperatives. I aprofitar les propostes que ja funcionen a través del barri, concentrar-les en aquest espai. És el que se'ns explica avui en aquest article al periòdico.
I d'aquí passem a parlar de cultura. Avui al Punt Avui li dedica una pàgina a Lluís Anton Baulenas coincidint amb el seu debut literari fa 25 anys. Baulenas presenta la novel·la Quan arribi el pirata i se m'emporti, publicada per La Magrana.
Ens diu que amb les forces renovades, després de quatre anys de treball, Lluis Anton Baulena es presenta a aquesta novel·la, Quan arribi el pirata i se m'emporti, que coincideix amb aquest quart de segle del debut literari. Durant aquests 25 anys ha publicat 15 novel·les, a més de llibres de contes, assaig, traduccions, teatre i moltes col·laboracions periodístiques. També acumula alguns premis i diu que sempre ha fet la mateixa novel·la, que escriu aventures sempre des d'una implicació creativa,
A vegades amb característiques específiques com el realisme màgic de la felicitat i la nova novel·la, també hi ha elements fantàstics, per exemple, un dels plans narratius marcats per la faula d'un ogre gairebé centenari que viu al Raval, barri on ha ambientat el relat. Doncs avui David Castellón ens parla amb Lluís Anton Baulenes en aquest article El Punt Avui arran de la publicació de la seva nova novel·la.
I seguim obrint diaris, ara ens fixem en La Vanguardia, que fa una entrevista a la nova estrella de la música clàssica. És Yuja Wang i el titular més destacat és El meu estil és més de dominàtrix que de nina. Diu que quan el que faig es converteix en alguna obligació, l'art d'alguna manera mor.
Maricel Xavier diu que raonés totes les característiques que defineixen la nova generació d'estrelles de la música clàssica. És jove, moderna, urbana, global, multimèdia i està boja per la moda. Els seus 25 anys acabats de complir, la xinesa Yuja Wang, un dels grans talents del piano dels nostres dies, acaba de permetre's al luxe de declinar la primera oferta que rep com a solista per part de la Filarmònica de Berlín. El repertori no era l'adequat, diu, que si no està satisfet amb el que fan, en el moment en què es converteix, com dèiem, en obligació, l'art mor i això no està bé.
També es diu que ella mateixa tria les fotografies que li publica la premsa i diu també que la gent diu que tinc look d'estrella del rock però mai no aniria tan lluny. Això ja inclou la cirurgia. La podem veure el 14 de març, també el dia 26, i actuarà a l'auditori.
El 21 de maig a l'Auditori de Barcelona. I amb l'últim article del recull de premsa passem al diari ara i ja passem a parlar de futbol. L'article de Xavier Bosch, l'endemà dels partits, es titula Iber Lusconi va trobar l'antídot.
Diu que el d'ahir va ser la repetició d'aquells partits amb l'equip amb control absolut de la pilota, però sense cap profunditat per arribar a rematar en condicions. Ara, quan pensem a la tornada, ens imaginem un trailer de la mateixa pel·lícula amb un equip tancadíssim, ordenats per acumulació, amb disciplina al darrere i molt de múscul. Tornarem a dir que és l'antifutbol i ens ho implorem dient que el que té Nacho és una vergonya, però a hores d'ara el millor equip de la història té massa números a tornar a caure eliminat.
Diu que Berlusconi tenia molta por de perdre ahir, que un mal resultat futbolístic l'arrossegués en les pròximes eleccions. S'havia dit públicament la manera de nonar Leo Messi. Com es pot fer amb un home a sobre durant tot el partit? Va dir fins i tot que el Sacan havia de ser Flamini, però amb aquest jugador lesionat, Massimiliano Allegri ha optat per fer un 3 contra un Messi en cada acció i se n'ha sortit.
També ens diu Xavier Bosca i Fàbregas en els primers 20 minuts va donar totes les pilotes al rival, que després, fins que el van treure per mèrits propis, havia desaparegut del camp. A més, amb aquest sistema a mini està de fals extrem, el Barça és molt previsible i quan no hi ha espais entre línies ens queden els 11 jugadors per darrere la pilota. Dit això, no s'entén que Carles Puyol vulgui ser d'aquest club que amb 7 Copes d'Europa a la vitrina es tornaven bojos d'alegria quan pensant que el 0-0 era un bon resultat li aconseguien prendre una pilota a Messi.
A l'Arcangel de Córdoba s'entén, però a San Siro no. El millor de la nit, segons Xavier Bosch, diu que va ser sentir després del partit que els jugadors del Barça no buscaven excuses ni en l'estat de la Gespa ni en les mans del Milan ni en l'arbitratge de Craig Thompson. La culpa no deu ser de l'escocès, potser deu ser de Vicenç Pla. És el que ens diu Xavier Bosch i d'aquí enllacem ja amb les portades dels diaris esportius d'avui.
I comencem pel nou esportiu que a títula ferits ens ensenya la imatge de Puyol queixant. Se diu que caldrà una gesta al Camp Nou per eliminar el Milan que va desactivar l'atac del Barça incapaç de generar joc i ocasions.
L'esport diu sense excuses, toca remuntada, l'àrbitre va regalar un gol al Milan, però el Barça no va estar bé. I la imatge és de Messi, lamentant també aquest resultat. En el cas del Mundo Eportivo també ens diu directament que toca gesta, ens ensenya a uns quants jugadors del Barça. Ahir diu que el Barça va patir una severa derrota a Milán i necessitarà tota la seva màgia per passar a quarts. La imatge, de fet, és bastant gràfica i és Puyol...
cridan els seus companys. També l'estitula Susto Muerte i el marca Vallapallo dient que aquest no és el Barça. En clau cultural tenim que detenen l'home que va robar un delí d'una galeria de Manhattan i que el va tornar per correu una setmana després. L'acusat és un ciutadà grec de 29 anys que ha declarat que el robatori va ser estúpid i que estava espantat.
Tarragona substitueix el Festival de Big Sillern per un nou cicle de jazz. Després que l'any passat se suspengués el Festival Internacional per motius econòmics, l'estudi de la música proposa 25 concerts, com l'Stomboly Jazz Band o els alumnes de la Sant Andreu Jazz Band, que padrinaran, de fet, la Tarragona Big Band.
També se'ns explica que mor el director de teatre Pere Dausà i que renca el Guitar Festival Barcelona més alternatiu. Finalment, l'Art Santa Mònica inaugura la primera gran exposició sobre el futur de la fotografia.
I això que sentim és entertainment, el nou single de Fènix, que continua donant alguns senyals de com serà el seu àlbum dels més esperats d'aquest 2013, almenys per tot el món de la música indie. Diu que ja té un títol que es titula Bank Rap i la data de llançament, que de fet és el 22 d'abril. Queden justament dos mesos i un dia més i hi haurà deu títols i una portada curiosa. Tot plegat ja s'havia anat comentant. En tot cas, el que sí que s'ha fet ara és fer pública
Aquest primer single, que és aquest Entertainment. Es va publicar ahir i sona molt i molt bé. Us deixem amb aquesta cançó de seguida parlant del temps. Entertainment Show them what you do with me When
Fins demà!
Vuit minuts i arribem a les onze del matí, un moment ara per parlar del temps, amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia. Setmana que torneu a ser protagonistes als Homes del Temps, heu acabat tota la tensió, torna a ser el tema de conversa... Sí, a vegades fos allò, ei, que podria passar alguna cosa extraordinària, llavors diu, què passa, què diuen aquells? Va, tornem-los a escoltar perquè no els hi fem mai cas, però avui tocaria escoltar-los. Doncs sí, estem en una situació que encara és a l'espera que pogués haver alguna sorpresa...
En llocs on no és massa habitual, tampoc no estem dient allò que hagi de caure al cel, per exemple, ara que podíem veure aquesta exposició no fa massa setmanes sobre la nevada de l'any 62, doncs no és ben bé aquesta extraordinarietat vindria, si es repetís una situació com aquella...
Però sí que hi ha una sèrie d'ingredients, doncs, que combinats, i si els mapes, doncs, es van arreglar a mesura que avancin els dies, doncs, podrien confirmar el fet aquest, no?, d'una petita enfarinada en llocs pocs habituals. Avui portem una mica de tirada d'enrere, o sigui, ahir anàvem molt animats, perquè els mapes ho indicaven així, avui...
Se'n van una mica enrere la situació perquè encara no farà prou fred perquè en el moment que pugui estar precipitant a Sant Just ho faci en forma sòlida. Però bé, ho expliquem. A veure. Perquè, clar, d'un dia per l'altre poden canviar aquestes situacions.
Ahir pronosticàvem, sense anar més lluny, aquest matí encara amb moltes estones de sol, tenim molts núvols, són núvols baixos. Et vas dir que avui faria més sol. Sí, sí, no, i en farà, eh? O sigui, crec que tenim núvols baixos, depèn de mar cap a terra, que estan provocant aquestes boires a la costa central, però a sobre d'aquests núvols baixos encara fa sol, no ha arribat el front, no ha arribat les pluges aquestes.
probablement aquests núvols a partir de migdia es puguin trencar una mica, treguin una mica el nas al sol, però aquest sol es anirà tapant d'un tel de núvols alts, que són diferents d'aquests, i aquesta combinació farà que tingueu algun astronauta al migdia que puguem veure el sol, però ràpidament aquests núvols alts es aniran cada cop fent més importants, perquè la previsió és que ens arriba un front, és un front que obre les portes a una invasió d'aire fred,
que no n'hem tingut cap de massa destacada aquest hivern i que és la primera, així, una miqueta de primera categoria, podríem dir, pel que fa a les temperatures, que afectarà Catalunya de cara, sobretot, divendres, dissabte i també diumenge i dilluns, però sobretot pel que fa a temperatures. A veure...
Llavors, avui, el que dèiem, núvols en augment, aquests núvols són baixos, després vindran els alts, a la tarda es anirà tapant cada cop més, ja a la tarda esperem algunes precipitacions cap al Pirineu de Lleida, cap a les comarques de Ponent, sobretot a la meitat nord de Catalunya, i aquestes precipitacions febles, perquè el que arriba en un principi és feble, doncs podrien arribar de nit i matinada a Sant Just. Estem parlant de com a molt, dos litres per metre quadrat, és pluja molt feble.
Demà el matí tindrem un dia amb el terra mullat, tapat, amb molta humitat, amb un ambient una miqueta més fred. Recordeu que quan la humitat és molt elevada i tens la precipitació, la sensació de fred és més acusada. Recordem que estem tenint uns dies on les temperatures poc a poc, sobretot les mínimes, han anat baixant. Avui no, avui ha baixat una miqueta més que ahir. En alguns punts de Catalunya no, però a Sant Just sí. És curiós perquè sempre anem a parc, com a Carnestoltes.
però vull dir, avui la mínima ha estat de 5,8 graus, la temperatura de sensació és la mateixa, no fa vent, és el que comentàvem quan entravem avui a la ràdio, doncs que no tenies aquella sensació del que realment marcava el termòmetre. El que passa és que tenim la sensació del que marca el termòmetre. Quan fa vent, doncs tenim la sensació molt més baixa, clar. Hi ha més graus, però el vent t'ho tira tot enrere. Llavors, avui hem arribat a gairebé això, 5,8 graus de mínima, i la màxima avui pot estar entre els 12 i els 13, sobretot si aquest pronòstic que estem explicant es confirma, que pugui sortir una miqueta el sol al migdia, només una estoneta. Llavors...
Això que dèiem, durant la nit i matinada un parell de litres, demà divendres al matí encara amb poca intensitat podria anar plovent i de cara a la tarda es podria intensificar una miqueta aquesta precipitació. Els mapes ens indiquen que entre la tarda de divendres i el migdia de dissabte és quan tindrem la màxima intensitat. Alguns mapes apunten al voltant d'entre 15 i 20 litres per metre quadrat que estan molt benvinguts. Recordeu
que estem a 21 de febrer i des del 1 de gener ens han caigut 24. O sigui que potser en dos dies ens cau pràcticament el mateix.
que hem tingut, i això seria molt bona notícia. No està clar, però seria molt bona notícia. Entre divendres i dissabte. Sí, divendres serà un dia tapat, les temperatures tenen tendència a anar baixant a mida que avance el dia, els valors seran baixos, o sigui, aquests últims dies hem rebut alguna precipitació, dies molt tapats, però els valors eren molt elevats, de 12, 13 graus, no. Demà divendres els valors estaran en 7, 8, 9 graus, són valors baixos, ambient fred, i a més a més hi estarà plovent, o sigui que demà serà un dia gris i lleig. Dissabte, aviam.
Les temperatures continuen baixant, de matinada la precipitació pot ser intensa, o sigui que a l'hora que dormim divendres a dissabte pot haver una precipitació destacada. Dissabte al matí continuarem parlant de precipitació. Entre les 6 del matí i les 12 del migdia de dissabte, els núvols han d'anar perdent intensitat, les pluges han d'anar perdent localització i anar reduint-se, i acaben marxant per la costa central, o sigui que l'últim nucli on hi haurà precipitació serà la costa central. Això més o menys els mapes ja fa dos o tres dies que ho van confirmar en aquesta situació.
Llavors, les temperatures durant la nit i matinada de divendres a dissabte baixaran molt i dissabte al matí serà un dia molt fred i hi ha aquest punt que durant el dissabte al matí
Les temperatures seran molt baixes pràcticament a tot Catalunya, estaran per sota els 0 graus i a la línia de la costa entre els 3 i 4 graus. En aquell moment, dissabte al matí, probablement puguin veure flocs de neu i puguin caure flocs de neu entre les 6 del matí i les 12 del migdia. Capitals importants com Olot, Vic, Manresa, són ciutats que es poden veure enfarinades. També els dos vellesos poden quedar enfarinats a primera hora del matí,
Però aquesta inestabilitat, i és la petita diferència amb altres dies de previsió, a partir del migdia s'acaba, s'acaba a tot arreu. Les temperatures continuaran sent baixes, potser dissabte Sant Jús amb prou feines passem dels 4 graus positius, que és un valor molt baix, però a diferència d'ahir, que esperàvem que la tarda de dissabte ploves, els mapes indiquen que no plourà, o sigui que en el moment de màxim fred ja no hi haurà precipitació.
potser alguna roïna pot caure cap a la zona del Tibidau o a les zones més altes de Collserola, podria caure al matí alguna coseta, però ràpidament acabarien aquestes precipitacions encara que la temperatura continués baixant.
no cal dir, tarda de dissabte gèlida, nit de dissabte diumenge molt freda, un diumenge també gèlid, tot i la presència del sol i alguns núvols, sembla que diumenge s'arreglaria una miqueta el temps, i aquest ambient tan fred es podria recuperar una mica, però realment de dia, de nit seguirà fent molt fred, 6-7 graus de màxima, entre el 0 i el grau positiu de mínima. Dilluns a la tarda es podria reactivar la inestabilitat a la costa central, o sigui que no acabem de fer net, dimarts podria ploure a Sant Jús, amb un ambient encara fred, no nevades, però sí ploure,
dimecres podia haver una pausa i dijous i divendres es podrien reactivar les precipitacions un altre cop. O sigui que no acabem de fer net, el fred sí que afluixa una mica comparat amb el cap de setmana, però seguirem amb un ambient de ple hivern i amb inestabilitat. Continuem a l'espera, les hores claus són el dia de dissabte, entre les 6 del matí i les 12 del migdia, esperem al llarg de les propers dies, aviam si a la tarda...
les pluges es poden allargar una miqueta i podria arribar alguna precipitació a Sant Jús en forma sòlida. Tot i això, no descartem aquesta possibilitat, que durant la matinada, com a mínim, les muntanyes d'aquí davant de Sant Jús puguin rebre una petita enfarinada, que el sol el diumenge al matí s'encarrega de desfer-ho, però potser a primera hora podem veure alguna enfarinada. Molt bé, Carles. Doncs gràcies. Demà acabem de matisar tota aquesta previsió de càrrec de setmana. Molt bé. Al moment ens anirem abrigant. Sí, això segur. Que vagi bé, Carles. Gràcies. Bon dia.
Connectem tots aquí amb la xarxa i després sentim el butllet informatiu dels Enjust Notícies i tornem després amb més coses al Just a la Fusta. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. A aquesta hora el conseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig compareix al Parlament, ho fa per explicar els objectius del Departament per aquesta legislatura. La compareixença, però,
ha començat amb la petició d'iniciativa per Catalunya Veres del diputat Xavier Crespo perquè abandoni aquesta comissió. Crespo, recordem-ho, és l'exalcalde de Lloret de Mar que està sent investigat per la seva presumpta relació amb la xarxa de blanqueig de diners de la màfia russa destapada en aquest municipi de la Selva. Parlament, Anna Ruiz, bon dia.
Bon dia, però Xavier Crespo ha continuat a la sala, això tot i que el diputat d'Iniciativa per Catalunya, Marc Vidal, ha demanat a Crespo que abandoni el seu càrrec a la Comissió per Higiene Democràtica. Conseller, era per demanar-li personalment al senyor Xavier Crespo que es plantegi deixar la vicepresidència d'aquesta comissió.
Bàsicament, per una raó, primer perquè tingui tot el temps del món per poder defensar-se de les acusacions que apareixen cada dia, i en segon lloc, per una qüestió senzillament d'higiene democràtica, per evitar qualsevol sospita sobre aquesta institució allà on hi ha sospita sobre les persones que les conformen. Crec que seria un acte de dignitat per part seva i el nostre grup li demana personalment. Moltes gràcies. I continua la compareixença. El conseller Felip Puig ha fet
Dos anuncis, ha anunciat l'elaboració d'una nova llei de cambres i també la seva voluntat de tirar endavant un projecte integrador de la formació professional. Els quatre detinguts de Mètodo 3 per la seva presumpta vinculació en una trama d'espionatge a Catalunya ja són a la ciutat de la justícia. Per declarar, davant del director de l'Agència de Detectius, Francisco Marco, l'exdirectora d'Operacions, Elisenda Villena, i dos extreballadors, Alejandro Borreguero i Julián Peribáñez,
Han arribat a l'interior d'una furgoneta de la Policia Nacional que ha entrat a l'aparcament de la seu judicial al voltant de les 9 del matí. Diversos mitjans publicen avui que entre la documentació intervinguda en l'escorcoll de la seu de l'Agència de Detectius a Barcelona hi ha informes relacionats amb el PSC i apareix el nom de l'exsecretari d'organització d'aquest partit, José Zaragoza.
El Congrés dels Diputats a Madrid des de fa un parell d'hores està en marxa la segona jornada del debat de política general. El portaveu d'esquerra republicana Alfred Bosch ha acabat la seva intervenció fa només uns minuts amb un missatge en català i al voltant del procés sobiranista. I això és el que volem fer, un procés per decidir el nostre futur col·lectiu. Tenim un poble ben parit, molt ben parit, i aquest poble tindrà una casa nova.
neta i lliure, amb sostre i amb feina. Ens en sortirem. Segur que sí. És ara o mai. Gràcies. Alfred Bosch ha criticat que el govern de Mariano Rajoy retalli en sectors com l'educació o la sanitat pública, però que en canvi dediqui diners a la festa dels toros.
El Departament d'Ensenyament ha fet marxa enrere en la decisió de tancar al proper curs l'escola El Castell de Tona, a Osona, a conseqüència de la davallada d'alumnes per l'evolució demogràfica. Després d'una reunió mantinguda ahir entre el director dels serveis territorials d'ensenyament a la Catalunya Central, Josep Ramírez, i les direccions de les escoles El Castell i també l'Era de Dalt, es va acordar que el tancament es farà de manera progressiva.
D'aquesta manera, doncs, al curs vinent no es matricularan nens de P3 en aquesta escola, però la resta de cursos continuaran les classes. I els Mossos d'Esquadra busquen els 5 delinqüents que van assaltar ahir una dona gran per robar-li a casa seva arbúcies a la comarca de la Selva. Són 5 encaputxats que van entrar en el mas a plena llum del dia. Eren les 10 del matí.
Hi van lligar aquesta dona de 65 anys i li van fer una ferida al dit per prendre-li l'anell. Es van emportar més diners, un ordinador i joies. La casa és coneguda com a Can Vinyola i es troba a peu de la carretera que creu a la població. Des d'aquell moment, els Mossos han desplegat controls a les carreteres de la zona i han recollit proves a la casa que ara analitzen.
Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça entrenarà aquest migdia a dos quarts d'una després de perdre ahir el camp del Milan per 2 a 0 en l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El conjunt blaurana haurà de remuntar l'eliminatòria el proper 12 de març, si vol seguir viu en aquesta competició. Avui l'equip se centra ja en el proper enfrontament de Lliga aquest dissabte al Camp Nou contra el Sevilla.
Un altre punt de futbol a la una del migdia, el Sabadell presentarà oficialment el nou fitxatge Samuel de los Reyes. A l'altre a l'esquerra de 20 anys arriba el Club Arlaquinat per ocupar la fitxa que deixa lliure la Jeanette Toño.
En futbolsal avui comença la Copa d'Espanya que es disputa el Cala de Henares a Madrid. El Barça debuta a un quart de deu de la nit contra el Saragossa en els quarts de final. El conjunt de Marc Harmona defensa el títol aconseguit la temporada passada. En bascat el Barça jugar avui a Istanbul el primer partit de la segona volta del top 16 de l'Urolliga contra el Fenerbahçe a partir de tres quarts de set de la tarda.
En embola el Barça disputa aquesta tarda l'últim partit de la fase de grups de la Lliga de Campions. Els banals ja sonat a Bielorússia, on a les 6 s'enfrontaran al Dinamo de Minsk. I un apunt duquei sobre patins aquesta nit a les 9 es disputa un partit avançat de la quinzena jornada de la Lliga Femenina. S'enfronten el Sardanyola i el Girona. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Sant Ju us recordarà aquesta tarda l'intent de Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. Dissabte farà 32 anys d'aquell dia en què Tajero va entrar al Congrés dels Diputats per intentar fer-se amb el control del govern. Per avui, l'arxiu ha preparat una conferència amb el periodista Pere Cullell, coautor del llibre el 23F a Catalunya. El Cop d'Estat va estar a punt de triomfar al Principat.
Per fer aquest llibre, Pere Collell i Andreu Ferraz han entrevistat 500 testimonis. Segons Collell, el COP no va triomfar del tot, però sí que va tenir conseqüències a l'hora de fer política com ara amb el Café para Todos. Avui, doncs, l'arxiu ha preparat aquesta conferència a Can Ginestà amb el periodista Pere Collell, coautor del llibre, el 23F Catalunya. El COP d'Estat va estar a punt de triomfar al Principat. Serà a les 7 a les golfes de Can Ginestà.
Més qüestions. L'escola Montseny obre portes aquesta tarda i demà al matí de cara a les prescripcions escolars. L'objectiu és explicar als pares i mares quin és el seu projecte educatiu. La jornada de portes obertes d'avui es farà a les 4 i demà divendres a dos quarts de 10 del matí. D'aquesta manera, els pares i mares que hi vagin podran veure l'activitat real del centre que té una línia. Una de les novetats de les portes obertes de Montseny és que aquest any comptaran amb una mestra d'educació infantil per donar una resposta més acurada dels dubtes que tinguin els pares i mares.
Tots sabran un dossier informatiu sobre el centre i els serveis que ofereixen, com el servei de menjador i les activitats extraescolars. Un dels temes que s'explicaran també en aquestes visites és que és una escola verda des de fa 10 anys. D'altra banda, recordem també que l'escola Montserrat farà de les seves jornades de portes obertes la setmana que ve, el dia 27 a les 4 i el 28 a quarts de 10 del matí.
I acabem recordant que el Servei Local de Català convoca el 25è concurs de poesia i prosa en català per a no professionals. Hi ha diferents categories en funció de l'edat i les obres es poden presentar fins al 19 de març. Les bases completes es poden consultar al web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat. Com cada any el tema és lliure i les obres han de ser inèdites. De moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5. Mentrestant, no us recordem
que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Ahora da la sensación de todo está en mis venas.
Ficulando en mi interior, retorciendo mis arterias.
Porque nada vale nada en un lado o en el otro.
Todo lo vuelvo en el otro, pero tú nunca en el centro, siempre habiendo algún destrozo. Ya no puedo coserme, inventarme ni quererme. Ha sido todo tan raro, sucedió todo tan fuerte. Ahora da la sensación.
Porque nada vale nada en un lado o en el otro.
Bona nit.
I ara parlem d'una taula rodona que organitza Nostra Dona per avui, a dos quarts de nou del vespre, sobre dones, vida i pregària, amb testimonis de dones de les confessions jueva, musulmana i cristiana,
es farà la parròquia de Sant Just, una activitat on també col·labora el Centre d'Estudis Sant Justencs, i el que fem ara és parlar amb una de les dones que participen en aquesta trobada, que és l'Anna Monçó, Sant Justenca, i cristiana protestant. Molt bon dia, Anna. Molt bon dia, bon dia. El protestantisme que no és del més habitual aquí a Catalunya, no? Doncs no, són poquets els protestants, encara que cada vegada n'hi ha més.
Precisa un poquet, sí. La gent que ve prové del catolicisme? Els que dius que s'afegeixen? Hi ha gent que ve perquè potser sí que abans era més de la religió catòlica, però sense ser molt confessional. I també hi ha gent, suposo que d'altres fons, no?
Tampoc t'ho puc dir molt bé, no ho sé. És més gent que busca respostes i dins de la nostra comunitat i dels nostres valors s'hi troba a gust. Està clar. I li encaixa, sí. En tot cas, el que es farà avui és parlar de dones, vida i pregària. Per tant, quin paper té la dona o quin paper se li dona a la dona des del protestantisme?
Doncs bé, la dona està considerada igual que un home, o sigui, amb tots els drets i amb tot el que implica el viure a la fe, a tots nivells, i si estàs en una comunitat a la que assisteixes regularment, doncs tens les mateixes... Es considera que la dona té les mateixes capacitats i valors per portar endavant tasques del que siguin, igual que un home, o sigui, que amb tota igualtat.
Qualsevol tasca, és a dir, que a l'hora de... no hi ha una jerarquia masculina? No en particular, no en particular. Sí que és cert que potser en el passat eren més els homes els que estaven al davant de les esglésies i nosaltres tenim pastors que són una mica el que seria el mossèn dins de l'església catòlica i és més comú veure homes que dones dins d'aquests càrrecs més de responsabilitat
Però això amb els últims anys s'ha superat i es considera que no té per què ser així i la dona cada vegada té més possibilitat d'accedir també en aquesta... d'estar davant, no?, com a pastor o pastora. O sigui, que hi ha la possibilitat que es faci. Potser no n'hi ha tants perquè és una cosa potser més nova, però en tot cas es pot fer i n'hi ha, no?
Sí, i n'hi ha, sí. I cada vegada més, i també dins de la majoria d'esglésies protestantes, es considera la dona amb les capacitats i les possibilitats de fer el mateix que l'home a tots nivells. El que passa és que a poc a poc va venint, però sí, sí. Sí, sí, suposo que és una cosa que va evolucionant, m'imagino que també el fet que hi hagi més gent interessada ara,
en practicar aquest tipus de religió també fa que estigui com en transformació d'alguna manera, no? Sí, sí. A més a més, considerem que a la Bíblia poden haver-hi alguns passatges que parlen en quant a aquesta qüestió, però que tampoc són clars i que hem de viure la fe i la vida cristiana en els temps en els que estem, no? I amb la nostra cultura i amb la nostra manera de fer i de ser en el nostre entorn. Creu que sí.
Creus que potser el que ha passat en els últims 20 anys, per exemple, o aquest fet que cada cop hi hagi gent o durant molt de temps, si més no hi havia gent menys interessada en les religions, potser ara torna a guanyar el sentit per l'espiritualitat? És justament per aquesta distància, potser, entre església, sigui la que sigui, en aquest cas, i societat? Sí, suposo que hi ha molts factors que influeixen, però...
Jo crec que potser al nostre país, a Catalunya i també a Espanya, s'ha viscut una religió que no ha soplert les necessitats de les persones. Llavors la gent s'ha anat apartant i potser últimament jo crec que hi ha comunitats que ens hem estat esforçant per fer un servei també més social, d'ajuda,
d'estar a prop de la gent i després de parlar dels valors cristians i de la fe. I això ha permès que hi hagi gent que torni a buscar. I també la crisi que tenim ara tan forta també crec que fa plantejar a la gent moltes coses. El fet que tenir la vida material resolta tampoc és el millor i necessitats vàries que pot tenir les persones i que ajuden a que
busquin altre tipus de respostes que no siguin només els materials. Des del cristianisme, protestant, la pregària la practiqueu sovint? Sí. I de manera col·lectiva també? És a dir, aneu de manera habitual a l'església o al centre concret? Sí, nosaltres quan ens trobem en comunitat tenim sempre un temps de pregària oberta, on la gent pot participar obertament.
I després també considerem que la pregària és un parlar directament amb Déu, on la persona, l'individu, pot parlar amb Déu en qualsevol moment. Perquè pensem que la vida cristiana no és una religió, sinó que és una relació. És una relació amb Déu que igual que la tenim amb un amic,
amb Déu la podem tenir. Tenim accés directe, no? No cal anar a terceres persones, sinó que ens podem apropar a Déu en qualsevol moment i en qualsevol lloc. I creiem que ella ens escolta també, no? En qualsevol lloc i en qualsevol moment. I aquí, Sant Just, teniu algun espai? No. No, oi? No hi ha cap ni petit grup protestant. Sí que hi ha...
Hi ha un centre d'acollida de nens, que li diem la Residència Infantil Emanuel, que està al carrer... Ai, ara potser et diré el carrer malament. És igual, està aquí a la part en soble i això està portat per comunitats protestants d'aquí de Catalunya. O sigui, els protestants de Catalunya ajudem en aquest centre...
d'acollida de nens que està a Sant Just. D'acord. Però no hi ha cap grup. No hi ha cap grup, no. Doncs aquest vespre, a dos quarts de nou, aquesta taula rodona sobre dones, vida i pregària, amb testimonis de dones de les confessions jueva, musulmana i cristiana. Ara n'hem parlat amb l'Anna Munso, que és de Sant Just i Cristiana. Protestant, moltes gràcies, Anna. De res. I que vagi bé, bon dia. Gràcies, igualment. Adéu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Smoot. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, som un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de fluxo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
Just a la fusta. Just a la fusta.
Estaven bé i eren distretes, era difícil veure's del cap o fer volar el mar que hem regalat. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de la senyora.
Fins demà!
Els altres amb la Vanessa, ai la Vanessa com li deu anar. Menjàvem pipes amb arrogància i se'n fotien des del banc. Fins que avorrim d'aquell espectacle, va venir el Xavi i queda bé.
Deixeu-me un pit, feu-vos enrere, deixeu-me un pit, colla de marrats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I senyors, tan bo és insistir, com saber-se retirar, i no ser l'ignasi, però en el meu cas, reconèixer que em va fer.
Però Búmena reclamava.
i a les rampes tot el camp. Els anys que i mires han fet com homes i malgrat que ningú ha pot fer-hi. Vaig pensant en alternatives, però si mai es volen optar.
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El condensador de Fluso El programa Menys Paradoxes Temporals Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
En punt dos quarts de dotze del matí, és moment de fer tertúlia, com que a dijous, i per això saludem el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia. Bon dia, Carme, i bon dia a tothom. Avui a l'Alina no la tenim, per tant, doncs, li enviem una abraçada des d'aquí. Ben fortes. Ja ens ha dit que no vindria. En tot cas, ho sentia ara, abans d'entrar mirant els diaris, que estava una mica fars de totes les notícies que tenim, eh? Sempre. Ja fa temps que...
que venim farts de segons quines notícies. A part de farts decebuts.
decebut per tot el que va succeint no es pot explicar l'estat d'ànim però mira estàvem comentant una que ens agrada almenys a mi que m'agrada molt el còmic aquest home sempre arrima i lasco a su sardina li dediquen una pàgina al periòdico al método mortadelo el senyor Ibáñez una vegada més s'ha avançat a los aconteceres ja que l'últim àlbum d'Ibáñez està dedicat a l'espionatge i a les escoltes amb micros o culs amb escena de restaurant inclosa
Ah, que bé, sí. A més, fins a l'estrem que un ciutadà entre amb una cabra, que és la cosa més discreta que es pot fer entre un restaurant amb una cabra, i que el microcult estigui dins d'una banya falsa de la cabra. M'imagina. O sigui que hi ha el surrealisme. Però ja hi havia un comentari que jo vaig així llegir, no sé, per sobre.
que ja deia que estem vivint una Espanya de Mortadelo i Filimon Sí, això s'ha dit com a exemple des del primer dia amb una crònica i d'un periodista seriós deia, és que van portar al restaurant aquest, la Camarga van anar allà, Pepe, Gotera i Otílio a posar el micro sobre la taula i després Mortadelo i Filimon espiaven des d'una altra taula o de sota la taula, qui sap? Història total de TVO i Pulgarcito Sí, però escolta'm una cosa, ja fa potser 10, 12 o 15 anys
una persona que era gran, una persona molt entesa, i que tenia una mica de visió de futur, diu, escolti'm, estem controlats...
per tot arreu. Dic, calli, senyor Bosch, com és possible? Diu, sí, vostè i jo estem parlant aquí, segur que s'està enterant algú en un lloc del món. Dic, està carregat de romances. Diu, no, no, no, cregui-ho, cregui-ho que és veritat el que li dic. No, no, si avui no cal, si la gent ho xerra tot, o ho xerrem tot a través del Facebook i del Twitter i de tot...
encara no hi havia Facebook i Twitter i ja ho deia ell no, però estava el superagente 86 que anava amb la sabata i portava el micro al taló de la sabata però si entes dintre d'aquestes operadores com el Twitter o el Facebook i tot això ja tu ja dones un perfil de la teva personalitat clar que ho saben clar que ho poden saber perquè estàs connectada i saben contínuament el que tu parles el que deixes de dir o el que dius
jo amb aquesta xarxa serà per l'edat no hi entro no és per l'edat perquè hi ha gent de la nostra edat que estem connectadíssims jo les meves coses me les guardo per mi i les altres i a més que no és només un mitjà de xafarderia sinó que sobretot és d'enriquiment i de coneixement perquè pot transmetre molts missatges a través de Facebook no necessàriament
té de ser de xafarderies perquè tots els programes per exemple actualment de televisió estan tots connectats tu escoltes o mires un programa de ràdio o mires un programa de televisió i pots donar la teva opinió en qualsevol programa i a més ells ho reprodueixen com haureu vist a peu de pantalla surte el teu missatge i el teu nom
I pots dir-hi la teva de tot. I a més, sense estar connectats a la televisió ni a cap altre mitjà, a través de Facebook per si, la gent té unes connexions de diàlegs de política i de tot tipus de temàtica cultural també, que són en un nivell molt ampli i a més molt universal. No, no, és que està tot connectat. Et connectes amb qualsevol persona de qualsevol país del món.
Si sort en tenen molta gent d'aquí que estan treballant a fora i segueixen connectant amb tots els seus amics i coneguts i els seus familiars. Per saber el que passa aquí. Sí, aquesta és la vessant bona. Aquesta és la vessant bona. Però no hi ha prou control, ja saps que jo ho dic sempre.
No hi ha prou control per la vessant dolenta, i la vessant dolenta és molt dolenta, perquè no hi ha qui ho controli, no hi ha persones que tinguin criteri per saber que allò que es diu no és cert, i escolta, també donen molts dubtes a moltes persones. Però això forma part de la condició humana, perquè en èpoques pretèrites estaven los mentideros i estaven altres formes també de divulgació, difusió i xofarderia que també feien el seu mal i també...
Però no ho tenien tant elevat. Responia a la manera de ser del ser humà. Perquè estem al segle XXI. Abans el poble amb un poble separat. Abans de transmetre a través de la veu i ara a través de les zones. Per tant, és molt més ràpid.
I abans el que passava al poble del costat si no anava algú dalt de cavall i anava a enterar-se'n a veure què feia i no ho sabia. I si no, la història i el mentidero de l'edat mitjana i abans eren els trobadors i les persones que anaven de poble en poble que explicaven històries. Ara no cal anar de poble en poble. No, ja ho tenim a l'abast. De tota manera, ahir, per exemple, donant el Lleida mateix que fa servir el Twitter de manera habitual, també deia que havíem de vigilar i que potser...
no centrar-nos en el que fer política no es pot fer només amb 100 caràcters és evident que és una eina brutal també per tot el tema polític i de comunicació però que suposo que també justament segons quins o segons qui el faci servir
Ha de recordar-se que, a més a més de Piolà, ha de fer altra feina, no? Justament. Ha de fer altra feina al que s'ha dedicat, no? O al que se suposa que està dedicat. I a més, a través de les xarxes surten opinions negatives i positives de tota mena. El senyor Durant Lleida, precisament, no ha sigut gaire benèvol amb els comiqueros, por decir algo.
Jo em lamento que el senyor Durant Lleida, quan allà ens estàvem esforçant per editar Bola de Drac i que quedés el més guapo possible, va dir unes coses horrendes de Bola de Drac al senyor Durant Lleida. Sí, però si mal no ve, després, potser passat un temps, era un dels lectors més aficionats.
No ho sé, em sembla que no és gens com Iquero. De totes maneres, vam treure la seva opinió negativa quan vam fer l'aniversari de Bola de Drac. Van sortir les opinions de la gent que en parlava positivament i de la gent que en parlava negativament. I, evidentment, vam treure les paraules de Drac. Home, sobretot si eren tan altisonantes, no? Sí, sí. Sí, bueno, és que té... Aviam, quan parla és bastant sentenciós. El veus molt seriós, però...
però és com tots. Sí, pontifica. Sí, exacte. Per concretar, és que és una corrent d'opinió, per cert, molt extesa, no és només la d'aquest senyor, sinó de molts altres, que creuen que la violència explícita o implícita que surt a les vinyetes d'un còmic o a una pel·lícula és necessàriament negativa per a la persona que la veu. I això no depèn tant del que hi ha a la imatge de la pel·lícula, sinó que quina és la maduresa i la salut mental de la persona.
Perquè en els temps que no hi havia còmics i que no hi havia pel·lícules, també hi havia gent que feia atrocitats. Llavors, si veien un pomp d'escala, s'imaginaven... Això demostra una cosa, que en la seva joventut no devia llegir còmic.
O TVO, és que dèiem nosaltres quan érem joves. Sí, és que la paraula... No devia ser, no devia ser... La paraula còmic aquí es fa servir a partir que el còmic americà es fa popular a Espanya. Sí, eren TVO. I es deia TVO des de l'any 1917, que en 1917, quan va sortir el TVO, va popularitzar aquesta paraula i es va convertir en un nom genèric. Abans no, abans era
Però era una crònica de les vivències i de l'estat en què estava les persones, no? També era una crítica. Sí, sí. Perquè tots els que sortien al TVO, vull dir, tant que fos el... Sí, la família Molise, sobretot, era un reflex de segons quins tipus de família. I a través del TVO, a vegades, també es deixaven anar segons quines idees.
que passaven molt per sobre però que s'expressaven. Sobretot el Pulgarcito i autors com Escobar o Manuel Vázquez van ser molt crítics i molt incisius. La prova és que el padre Vázquez, que era el cap visible de la censura d'aquella època, estava molt a la guait per veure què li deien. I tot i així n'hi colaven moltes. Perquè el padre Vázquez i su equipo els preocupava molt la cosa de l'erotisme.
es dedicaven a posar mocadors als escots de les actrius i que anessin ben tapadetes ara, el text a vegades se'ls hi colaven però els textos en segones els hi passaven totes, totes si no totes, els n'hi passaven moltíssimes ells anaven a per la imatge no a per el text sí, sí, semblava que la gent fóssim tontos i que no llegíem
Nosaltres també, quan portàvem els guions que teníem, el sensor molt al costat de la ràdio. Sí, a l'oficina de turisme. Sí, sí. Aleshores el portaves perquè et segellessin els guions. El vistiplau. I sobretot el que feia l'assumpte de la policia, haig d'anar molt en compte...
perquè segons quines paraules no les puc posar. O sigui, assassino, o segons quines coses no es podien dir. I deies el mateix d'una altra manera, i llavors el posaven al sacell i arriendo. No, ja he explicat moltes vegades que una paraula tan elemental com querida, amb una historieta del TVO, i això ho vaig portar jo en persona, perquè jo rotulava historietes de Coll, de Benejam i d'altres autors,
Que llavors jo treballava molt de rotulista. I un senyor arribava a casa seva i li deia a la seva dona... Hola, querida, què tal estàs? I el censor em va dir... Però no ven ustedes que si pone querida... Pensaran que és la amante. És la amante. Por lo tanto, para que los niños no piensen que és la amante... Tiene que decirle... Hola, esposa mía.
oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi oi
Els que anaven al liceu amb la querida eren precisament les gentes de possibles, aquells que deien, mira, la tu querida és més guapa que la mia. Els que tenien un palc de liceu que se'l podien pagar, perquè no tothom podia anar al liceu amb un palc. Però els ciutadans que compraven el tele, normalment obreretes, gent que treballava 12 o 14 hores cada dia i anaven... Sí, allò els servia de desbarxo, eh? Quan han disfrutat aquests obreretes, que dius tu, amb les historietes...
que, mira, quan les podien llegir, passaven una bona estona i oblidaven... Era la manera de cremar. De cremar mal humor. Per vegis com era, un dia un pom d'escala el va fer retocar perquè deia que les formes curbes erotizaven el lector. Per favor. Jo dic, escolta...
no, no, si hi ha episodis d'allò més senzill la gent no s'ho creuria fins i tot el d'això de cascabell el conte per nens escolta, amb lupa és un conte per criatures un pagès que anava a treballar al camp en una falsa amb una historieta d'Alberdi
Va dir el censor que dibuixar una oz o un martillo és sempre una alegoría subliminal al comunisme. Per tant, sustituïa aquesta oz per una altra herramienta de campo. Arribaven uns extrems delirants perquè tenies tu la convicció.
que allà no hi havia res absolutament i es veu que el censor es tenia que guanyar la soldada i al lloc més impensat trobava l'od i el martillo tu vols que amb tota la meva il·lusió vam estrenar tot esperant Godot
al Palau de la Música de Barcelona. I dic, mira, ja que treballo a Patufet i soc redactor de Patufet, vaig fer un comentari a tot esperant Godot, doncs em van tombar l'article, la crònica, dient que Samuel Beckett era un autor irreverente perquè Godot això queria decir Diosote. I jo no sé que l'havia dret a cap superlatiu perquè a cap diccionari consta. El censor va dir que Godot va dir que això significa Diosote i és, por lo tanto, una blasfèmia. I, escolta, ells...
És que veien, quan no veien blasfèmies, veien, en palabras soeces, quan no veien indirectes... I quan no veien figures modulades... Figures modulades, no, però arribava a l'extrem de que hi ha els dibuixants sistemàticament, tu fixa't que agafes un TVO, un pulgarcito dels anys 50 i 60, no hi ha cap dona que se li marquin els pits, no hi ha cap, tampoc, cap ciutadà masculí que se li marquin els genitals, tothom és pla. Ah, és la imatge plana. És la imatge plana.
Sí, sí, sí. I a més, el director ja deia en conya, en el TVO, las mujeres sintéticas y los hombres simbólicos. Ja era una norma. Sí, ja en plan conya, no? Exacte, no, no, però ja ningú a dibuixar-ho i ja a fer-ho tot en plan, les faldilles llargues fins als peus. Les faldilles llargues fins als peus, i nada de minifarda, ni...
si la cosa era així era una època la censura de l'època en el cas del còmic però per tota la resta era igual o pitjor igual recordem el cas de Mogambo que tantes vegades s'ha explicat la pel·lícula Mogambo que van convertir l'amanta en hermana i se daven uns abraços i uns besos
I allò podia ser incès, no? Això no tenia tanta importància. I a més era habitual en moltes pel·lícules, al moment que s'anaven a donar el petó tallaven. No podien sortir. Això almenys sí que s'ha millorat, no? Vull dir que de vegades es miren res i es diuen... Sí, a vegades pot si passem i tot, però bueno, escolta, cadascú pot pensar com vulgui.
Ara, sobretot, no és imatge, són espies, ara. Sí, anem d'espietes. Suposo que aniran sortint coses... Però a mi em fa gràcia si realment és una cosa d'espionatge d'altos vuelos, perquè diu que només s'investigarà la conversa de la senyora
Sánchez Camacho amb aquesta noia que era l'amant del senyor Pujol. Sobretot que, a més a més, segons les trames d'espionatge molt clares no crec que sigui cap, no? Vull dir que una agència d'investigadors i de detectius suposo que deuen voler fer mans i mànigues per descobrir coses, vull dir que... Oh, i tant, però és clar que alguna cosa d'ilegal deu haver-la naturalment. Tot aquest enrenou que s'ha muntat a través d'aquesta entrevista o digue-li... Conversa. Conversa, digue-li el que vulguis, tot això...
Però què dona de si? Per què? Com és que surt ara, després de dos anys? A qui pot beneficiar? Però a qui beneficia? Que no acabo d'entendre. Vaig sentir un comentarista, jo no estic gaire a la Guai, però escolto, i va dir que en el seu moment aquestes dues senyores es veu que són amigues i afins d'idees i tot això.
i fa dos anys que es va produir aquesta conversa. Aleshores, esclar, elles parlaven de les seves coses, com dos amigues parlen, però la senyora Sánchez Camacho, com en aquell moment estaven a punt de fer una mica de lligam amb ciu, doncs es va guardar aquella cosa per si... Aquella conversa per si... Aquelles dades que li havia donat la seva amiga. Clar, ara com s'ha embarallat,
que ja la cosa no funciona, ara és quan l'ha tret a llum. I, esclar, s'ha armat la que s'ha armat. L'ha guardat dos anys. Si hagués continuat el bon matrimoni, doncs no passava res. Però, esclar, com ara resulta que hi ha hagut separació i divorci,
Doncs ara és quan es treu a la llum. Sempre els pitjors enemics són els antics amics. Home, sí, ben bona la frase. Per aquí, si resulta que tothom... Ha ficat cullerada. Clar, tothom s'espia i s'escolta d'uns als altres, treguem-ho a la llum i diguem les veritats i no una part s'oslayada. Només s'ha d'investigar aquest assumpte?
Doncs escolta'm, les sombreres han de mirar tot. Jo no trobo ni elegant la posició de la senyora que havia sigut amiga del tal... Sí. No trobo elegant, ni tampoc trobo la posició elegant la de la Sánchez Camacho. Però escolta'm... Gens ni mica, eh? Aquesta xerrada, aquesta xerrada pel que sigui...
Es veu que elles ja tenien por costum de quan en quan sortir i fer aquests dinars perquè eren amigues. I sempre els hi posaven un pom de flors? No, el que passa és que aquesta vegada, pel que sigui, qui va donar l'ordre de posar el pom de flors? Perquè diuen que si ella estava d'acord i ho sabia, diuen. Sí, però esclar, la veritat no la sabrem mai, no? Si ella ho sabia, que ho estaven gravant...
en benefici de qui ho grava qui li ha donat l'ordre que li estirava de la llengua la seva amiga i per què havia de ser gravat i per què havia de ser gravat qui va ordenar la gravació el PP, el PSC no, suposo que ella ho devia tal com ho deia aquest comentarista clar, jo no tinc ni jo simplement estic reflectint una de les moltes idees que han sortit per la ràdio i deia això que ho tenia reservat per si de cas
O sigui, per tenir un as en la manga. Sí, diu, jo no podia denunciar perquè jo no era la persona adequada. Home, no eres la persona adequada. Però estaves allà. Però no ho permetis. I si realment deus que s'ha comès...
un acte delictiu i força greu per tothom, comenta-ho amb qui sigui i que s'investigui. Una de les coses que agrairia a la gent és que els polítics dimitri a part o no, però que et matessin de vegades errors, no? Vull dir que sembla que no només negar, anar a amagar fins que... No, no, jo no era ningú per denunciar res. No, no, l'error és humà. Vostè no ha trobat que això era motiu de delicte? Doncs llavors...
O sigui, qui ho ha permès i ha continuat aquesta persona sense ser castigada ni denunciada. Durant dos anys, fins al moment en què ha sortit a la llum pública. Sí, perquè s'ha esventat. Però no sabem tampoc qui ho ha esventat. Ah, amigo.
el propi partit, el PSC el que feia l'espieta, el que l'ajudava el que va posar el micròfon qui ho ha esventat per aquí resulta que tothom espiava tothom fins i tot el Barça havia fet també demandes d'això a mi que em perdonin però és que això és com un núvol de fum vull dir, treuen aquestes historietes suposo que això és per treure importància altres coses el que està passant aviam
La gent està, o la gent estem, jo m'incloc en el grup de sabuts de moltes coses que estan passant, que no haurien de passar, perquè els problemes greus són altres problemes, no són els de l'espieta. Joana, ara que veig que tens això aquí sobre la taula, és que el temps corre moltíssim.
I aquí parlant de dones, les dones feu coses molt més importants. Que no xerrar, que xefardaries. Que xefardaries, sinó que aquí hi ha un tema interessant aquesta setmana, aquesta nit, avui mateix, que porta per títol Dones, vida i pregària. És una taula rodona. És una taula rodona, exacte.
Són testimonis de dones d'espiritualitats jueva, musulmana i cristiana. I puntualitzem que en la cristiana hi ha les dues variants, la catòlica i l'evangèlica o protestant. Això mateix. Participen Malca González-Ballo, Aissatou Niang, Anna Monsó, que precisament fa unes tonetes... L'hem sentida, sí, l'hem sentida, i Eulàlia Arfelis.
O sigui, suposo que cadascú proposarà les seves idees i les seves conclusions. O sigui que val la pena assistir-hi perquè realment és molt interessant. Això és avui, dijous, a dos quarts de nou del vespre, als locals de la parròquia. Organitza el grup Nostra Dona, Parròquia de Sant Just i Pastor, i col·labora al Centre d'Estudis Sant Justencs. O sigui que ja ho sabeu.
Si us interessa el tema, que jo crec que és molt interessant. Està bé, no? Tenir totes aquestes vessants diferents sobre un tema d'actualitat, no? I tant, l'ecumenisme, l'ecumenisme és un tema d'actualitat. Aquí avui mateix has pogut entrevistar l'Anna Monçó, no? Sí, sí, sí, fa una estona. I a més, hem vist com sortosament, i ja era hora...
les relacions entre els diferents corrents d'Església Evangèlica, que n'hi ha moltes només a Barcelona, hi ha assemblea de germans, bautistes, metodistes, adventistes, hi ha moltíssimes variants, entre elles hi ha molt més harmonia del que hi havia anys enrere i sobretot entre elles i l'Església Catòlica hi ha ara una... Ja comença a haver-hi un aperturisme i una relació...
Hi ha una relació de fraternitat, perquè era terrible el que passava anys enrere, en què... Fa molts anys, eh, ja. Sí, assortiment fa molts anys. Fa molts anys, perquè me'n recordo amb quin goig, mossèn Anton havia comentat que havia fet un casament entre un noi evangèlic i una noia catòlica, i havia vingut una pastora...
per part de la família del noi, i havien concelebrat tots dos el matrimoni, i ha sigut una experiència tan agradable, que sembla mentida que jo, que potser en els meus principis havia estat...
adoctrinat d'una altra manera i he tingut el goig de poder fer una col·laboració en aquest sentit. De totes maneres... És que hi ha més coses que les uneixen que no que les separen. De totes maneres... Entre elles Déu pare. Però un casament de diferents religions feia falta una dispensa papal. Abans, sí. Perquè jo estic casada amb una persona que no és de la meva religió i vaig haver d'esperar el temps que em va donar l'Eglésia per...
aconseguir la dispensa papal. L'Església Catòlica, en aquest cas. De quina religió és, si no és indispensable. Alemany és luterana, més aviat. És una forma, el luteranisme és la més... I necessitava una dispensa papal. És la més tradicional i primitiva de totes les espais evangèlics. Ara, t'estic parlant de fa anys, eh? Suposo que ara deu ser bastant molt més senzill o més simplificar
Els tràmits, suposo. No ho sé, perquè depèn segons quines coses d'aquestes, segons quines lligies tampoc no ho han. A més, la persona catòlica es pot casar davant de l'altar, diguéssim, catòlic, i en canvi la persona que es casa no està a l'altar, sinó que està apartat, perquè no és de la mateixa religió. No sabia això. Sí.
No, no et cases. O sigui, en aquest moment... No és igualtat de condicions, per tant, en aquell moment no. En aquell moment no, perquè... Com en part d'una altra categoria. Exactament. En aquell moment que et dic, mossèn Antó va concelebrar la pastora de l'altra religió. Sí, sí, però jo no vaig fer-ho així. Estava casada...
davant del tribunal eclesiàstic devia ser molt més temps abans jo estic parlant mossèn Antón ja feia temps que era la parròquia doncs deu fer com uns 12 o 13 anys que estic parlant de fa molts més anys
Era molt més complicat que... S'ha suavitzat. Aquí esteix la cosa burocràtica, que sempre és la més complexa, però en canvi la més planera és la cosa espiritual. A la cosa espiritual, quan diuen quan dos o més es reuneixen en el meu nom, allí estic jo entre ells. I aquesta és una de les frases de les moltes més que hi ha que uneixen doctrinalment catòlics i protestants. O sigui, són seguidors de Jesús. Amb dos creuen que per gràcia han estat salvats.
Aleshores, hi ha unes bases d'octrinàries que són molt, molt semblants i unes altres que són divergents, com per exemple les dels sagraments. L'Església catòlica dona molta importància als sagraments.
I, en canvi, els evangelistes no consideren el sacrament una cosa important, sinó una cosa accessòria. És més, en tenen menys. Vull dir, està el del casament i està el dels últims adeu i està el de l'eucaristia, però cap més. I, en canvi, hi ha bateig, clar, sí. Clar, perquè són de la mateixa... Oh, jo també conec un matrimoni que ells no han volgut batejar. I són joves, eh?
no han volgut batejar els seus fills, pel que sigui, perquè cadascú és molt lliure, i amb alguna persona, perquè jo treballo en un lloc que es tracta de religió i tot això, diu que si no volen entrar dintre de l'Església Catòlica
i fer aquest sagrament pels seus fills, que han d'apostatar, o sigui, que fora, que han de... De renunciar. Sí, de renunciar a la seva fe catòlica. Això és molt radical i molt absurd. Sí, molt. Veiem, a més, que amb el baptisme, precisament, és una de les qüestions
en què l'Església evangèlica i la catòlica no opinen igual i també moltes eglésies evangèliques entre elles no segueixen el mateix corrent, ja que, per exemple, els bautistes no volen batejar cap persona fins que és adulta i ho decideix per si mateixa, i en canvi els metodistes, que també són evangelistes, els bategen de nens perquè consideren que és un regal.
que li fan que el nen ja estigui batejat i espiritualment. I espiritualment ja està. O sigui, s'ha desunit en lloc d'unir-se, no? Perquè ara jo conec moltíssimes persones que són, aviam, suposadament catòlics, perquè no practicants, però que els fills no els fan fer la comunió, ni tant siquera els fills ho demanen. Ah, fins i tot. No, no, al revés, el nostre net...
És batejar perquè nosaltres els vam fer batejar. Jo ho batejava quan era petit. O sigui, els seus pares eren indiferents absolutament, el meu fill gran i la seva dona.
Ha arribat el moment de fer la comunió i va dir que no, que no volia fer la comunió que ell, perquè tenia que fer dos anys d'unes classes de catequesi, que a ell no li interessaven. Fins meu, si tu no vols, ells fes el que vulguis. No, no, això cada dia és més lliure i ens trobem també moltes persones adultes i ben grans que llavors es fan catacúmens i ho volen fer. I volen fer.
Van entrar de ple dintre de la fe catòlica. Si ho fan ara, o de l'Evangèlica, o de la que sigui, ho fan amb maduresa de criteri, cosa que als 5 o 6 anys no. I a més ja veig molts nens que quan els portes a classes de catequesi, els portes a una missa, diuen que això no hi ha qui aguanti, perquè no hi entran i no ho volen. Calenari a la missa del Pollet. Sí. Escolta'm.
Si vols sentir missa, no hi vagis a la missa del pollet, perquè la preocupació d'aquells pares és aguantar els nens perquè no vagin cap aquí, cap allà, i et distreuen. El meu marit va dir, no hi tornaré mai més. No, perquè clar, tu vas... Clar, van perquè tenen el germanet o l'amic que farà la comunió, i és clar, és una manera, de totes maneres, molt respectable. Si els porten és perquè realment aquests joves...
tenen aquell moment de respecte per aquell acte religiós.
Però, esclar, les criatures, com no estan acostumades... No, perquè hi ha una qüestió, i és que, com tu dius, hi ha molt catòlic no practicant, que hi va per Nadal a la missa del Pollet, hi va per Pasqua i a la missa de difunts. O sigui, van tres vegades a l'any, ja ha complert, cada gust ben lliure a fer el que vulgui. Molt lliure. Però aleshores no ho fan de vegades amb el respecte als altres qui són, perquè a la missa del Pollet d'aquest any hi havia gent a la part darrere de l'església que amb una xerrameca allà parlava. Feien tertul. No, no.
A mi no m'hi trobes, perquè per horari ens va bé, perquè ja comencem a ser vellets. Però, per altra banda, no pots, no estàs dintre de l'acte. Sí, hi ha una manca de respecte. Bé, quedem-nos amb això, que ens falta un segon. Testimoni de dones d'espiritualitats diferents aquesta nit a dos quart de nou del vespre als locals de la parròquia. Doncs gràcies, Pere, Joana i Montse, i tornem dijous que ve. Que vagi bé. Moltes gràcies.
Mig minut i connectem amb la xarxa perquè arribarem a les 12 en punt del migdia i tornarem després de les notícies amb la cuina, també el teatre i un invent que vagi molt bé fins ara. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Esquerra Republicana superaria per primera vegada Convergència i Unió en intenció de vot directe segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, el seu. Esquerra Republicana aconseguiria un 20,9% dels vots mentre que Convergència es quedaria amb un 19,3%. El tercer lloc seria per iniciativa mentre que el PSC passaria a quarta força política en intenció de vot. A l'hora de passar aquesta intenció, però, escons,
Convergència i Unió seguiria sent la força amb més representants al Parlament. N'aconseguiria entre 40 i 42. Recordem, però, que ara en té 50. Esquerra es quedaria amb 28 set més que fins ara. El PSC mantindria la tercera força amb vines cons. I el PP seria la quarta formació política amb 17 diputats. Iniciativa mantindria els trets actuals.
Ciutadans i la CUP, segons aquesta enquesta, pujarien en representació. L'enquesta també revela que en un referèndum per la independència el 54% votaria a favor, un 20,8% en contra i un 17% s'abstindria o no aniria a votar.
El conseller de la presidència, Francesc Homs, insta al president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria, a prendre les decisions que cregui oportunes després d'haver estat detingut en el marc de l'operació Manga, una operació que investiga presumptes soborns en l'adjudicació de serveis públics. Des de la ciutat de Girona, Homs també ha volgut defensar en tot moment la presumpció d'innocència per a Fauria. Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. El conseller de la presidència ha assegurat que les operacions policials i judicials, com el cas Manga, en el que està implicat el president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria, requereixen en tot moment respecte per la presumpció d'innocència, però també una reacció política a l'alçada de les circumstàncies.
OMS ha remarcat que aquesta decisió només la podem prendre els propis implicats i que abans de fer-ho cal tenir tota la informació. La mateixa exigència per les dues coses. L'aspecte escrupolós al principi de presumpció d'innocència i assumpció d'aquelles decisions de tipus de responsabilitats que s'hagin de prendre també a tenor dels fets concrets i de les coses que es puguin acreditar.
Francesc Homs no s'ha volgut pronunciar respecte a les informacions periodístiques que apunten que la jutgessa d'aquest cas investiga un possible finançament il·legal de Convergència i Unió a través d'un sobre que l'empresa investigada hauria alliurat a Robert Fauria. Manuel Bustos ja és exalcalde de la ciutat de Sabadell en un ple extraordinari que s'ha fet aquest matí a l'Ajuntament. Bustos ha fet efectiva la renúncia al càrrec arran de la seva imputació pel marversació i tràfic d'influències.
En el cas Mercuri, tots els grups de l'oposició han criticat que el socialista continuï com a regidor consistori i la portaveu d'entesa, Virgínia Domínguez, l'ha acusat de tenir l'únic objectiu de continuar cobrant un salari. Vostè, senyor Bustos, renuncia a l'alcaldia pressionat per la unitat d'acció de l'oposició per no haver-se d'enfrontar a una moció de censura. Vostè manté la cadira i ho fa únicament per continuar cobrant el sou de la Diputació.
L'oposició ha reclamat la dimissió de la resta de regidors imputats en el cas de presumpta corrupció urbanística. L'exalcalde, Manuel Bustos, ha tornat a defensar la seva innocència i ha proclamat sentir-se orgullós de la tasca feta al capdavant de l'Ajuntament de Sabadell.
Els treballadors de l'empresa G-Power Controls de Sant Vicenç de Castellet al Bages faran vaga indefinida a partir de dilluns. Rebutgen el tancament d'aquesta fàbrica, que significarà l'acomiadament de 135 treballadors. Segons el sindicat Comissions Obreres, tota la plantilla de G-Power Controls ha donat suport a la protesta en defensa de la continuïtat de la planta. Segons el sindicat, no existeixen causes econòmiques objectives que justifiquin la decisió de la multinacional de traslladar la producció a Polònia.
Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça entrena d'aquí a mitja hora després de perdre ahir el camp del Milan per 2 a 0 a l'anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El tècnic argentí Ángel Capa, exmembre del cos tècnic del Barça i del Real Madrid, critica l'actuació de Leo Messi en declaracions a la xarxa. No té nada que ver el Messi de hace un tiempo atrás, por no decir un año atrás,
que era una cosa tremenda, una cosa elèctrica que aparecía, que no lo podían parar en la gambeta, y ahora no puede gambeter a nadie, ni siquiera los defensores del Milán, que son bastante torpes en ese sentido. El conjunt veuran a la hora de remuntar l'eliminatòria el 12 de març si vol seguir viu en aquesta competició. Avui l'equip se centra ja en el proper enfrontament de Lliga aquest dissabte al Camp Nou contra el Sevilla.
I en futbol, Sal, avui comença la Copa d'Espanya, que es disputa el Cala de Henares a Madrid. El Barça debuta un quart de deu de la nit contra el Saragossa en els quarts de final. El conjunt de Marc Carmona defensa el títol aconseguit la temporada passada. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Monocrom, color i esports és el tema del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just. A partir de l'1 de març es podran començar a enviar les fotografies relacionades amb aquestes temàtiques perquè entrin a concurs. Tindreu temps per fer-ho fins al dia 20 de maig. El quart concurs internacional de fotografia és obert a tot el món, a persones aficionades al món de la fotografia o a les més professionals. Un any més, les fotos només es podran presentar al concurs a través d'internet.
I cada participant podrà enviar quatre fotos com a màxim per secció, monocolor, color i esports. Un jurat seleccionarà les 50 millors imatges i s'exposaran al carrer Bonavista entre el 15 de juny i el 16 de juliol, que és quan es farà públic el veredicte del jurat al web de l'agrupació fotogràfica Sant Just.
Més qüestions. Daniela Fumador i José Gallardo, alumnes de l'Institut, són cinc dels finalistes en un concurs del canal de televisió infantil Disney Channel. La Daniela i el José han participat en el concurs musical La Gira, Luzes Càmera i Acción, amb el nom d'Everyday, i van participar al voltant d'un miler de participants arreu de l'estat. El concurs La Gira, Luzes Càmera i Acción es basa en la sèrie de Disney Channel La Gira. En aquest concurs els participants havien d'imitar alguna escena musical de la sèrie.
La Daniela i el José, com dèiem, han quedat entre els cinc finalistes i demà viatjaran a Madrid per conèixer el plató on es grava la sèrie i també els actors i actrius. A l'abril tindrà lloc la final del concurs. Els intèrpretes guanyadors podran participar d'un vídeo de Disney Channel amb els actors de la sèrie La Gira. Podeu veure l'actuació al web del canal www.disney.es
I acabem aquest butlletí explicant-vos que el cim de Can Ginestà acull fins al 3 de març una exposició titulada Carnestoltes, festa i disfresses. La mostra ensenya imatges de les quatre etapes del Carnestoltes a Sant Jus, durant la República, durant la postguerra, els anys 80 i 90 i del 2007 al 2012. La mostra es va presentar ahir i, com dèiem, es pot visitar el centre d'interpretació del municipi, el cim de Can Ginestà, fins al 3 de març.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Every time that I look in the mirror All these lines in my face getting clearer The past is gone It went back like dusk had gone
All the things come back to you.
Fins demà!
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
Just a la fusta. Aquesta hora parlem de cuina amb la Carme Amandó. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Com cada dia, a veure preparar una recepta. Avui, què farem?
Aviam, avui és que se m'està complicant una miqueta el tema perquè avui ja, fixa't que som... Dijous? Dijous ja, fixa't, és que passen els dies que... Avui, aviam, ens saltaré el meu protocol personal i avui farem arròs. Molt bé, doncs com toca el dijous. Sí, però bueno, jo... A tu no t'agrada? No, és que no m'agrada, és que m'és igual. Això que no t'agrada fer gru quan toca, no? Quan toca, sinó que em ve de gust. Mhm.
Ahir vaig menjar, vaig estar amb uns amics i em van fer un arròs amb llamàntol, de veritat, i és la cosa, això sí que és, però ja, a veure, el llamàntol també el podeu comprar congelat, eh?
Però això sí que és una mica d'extra, no? Això sí, una mica d'extra. Ahir fàiem escopilles i avui fem llamàntol, suposo que és per fer opcions per totes les butxaques. La recepta original, per dir-ho d'alguna manera, és en llamàntol, que també es pot comprar, però és un plat més de diumenge. Sí. Avui farem un arròs Mondo y Lerondo, com es fa a casa. Un bon sofregit, sobretot el sofregit és...
La base. És la base per tots els plats. Per tot us pugui fer és a l'arròs. El Marc m'ha dit que el seu pare va fer un arròs la setmana passada. Deliciós també. Deliciós també.
Aviam, però d'això que tens que posar, que diu que després es posa el forn i els fideus, i l'arròs i els fideus posen de punta, com es diu això? No ho sé. No ho sé, jo això que estàs... No el conec aquest truc, eh? No, però m'ha dit fideuada, m'ha dit fideuada, calla, calla. I ara l'arròs. Bé, doncs fem un arròs, agafem, un bon sofregit, molta ceba.
Però ojo perquè, clar, una cosa és si vols fer paella o si vols fer un arròs a la cassola, que és molt diferent. Perquè en la paella original no s'hi té que posar ceba, perquè aigualeix l'arròs. Tu em vas a València? No sabia, no sabia. Sí, sí. Posar tomàquet i molt poca ceba. Llavors ja tenim el bon sofregit fet. Agafem una miqueta de... dos talls de pollastre. Sí.
Una miqueta de conill, si voleu. Conill desprestigiat, que no ho entenc tampoc, perquè és una carn exquisita. La gent menja molt poc conill, ara. Almenys jo no sento... No és veritat que no és de les més habituals, però jo estic començant a sentir-la una mica més, últimament. Sí, perquè és una carn no porta greix, és tendríssima, i llavors podeu barrejar. Això ho teniu que arrostir-ho, eh? No hi ha amb el tomàquet ni amb la ceba. A part. Arrostiu una miqueta d'oli, si us posen els fatxets, que són boníssims...
A la meva mare li encantava el cap del conill, imagina't, ara ja està prohibit també. No. Perquè, sí, els caps es llencen, perquè es veu que porten no sé què en els... No sé com hem arribat a aquesta edat, eh? Un bon sofregit i llavors hem fet una miqueta de brou, que el podem fer amb una pastilla d'aquestes que hi ha de caldo, eh? Aviam, tampoc passa res.
Agafem l'arròs, el sofregim una miqueta amb el pollastre i amb el conill, que agafi una miqueta de color i anem afegint-hi. Home, si no voleu brou d'aquest, aigua i anar afegint sal, com vulgueu. D'acord. Que és el mateix. I deixar l'arròs que vagi fent xutxup uns 15 minuts...
perquè ara també hi ha aquests arrosos ràpids. Sí, és veritat, és veritat. A la cuina s'ha complicat molt, eh? Són funció de l'arròs que tingui cadascú, no? Exacte. Sempre ho indica. I llavors, una tassa per persona, diuen que dos d'aigua, això no funciona, ja t'ho dic, o sigui, tu tens que mirar com va l'arròs i vas a fugir a l'aigua, perquè abans es deia una d'arròs i dues d'aigua. Res, això no funciona. Ha canviat també això, eh? I teniu un bon arròs amb conill i pollastre...
que no és car i és un bon plat. Molt bé, Carme. Acompanyat d'una amanideta de tomàquet, si no teniu amanida, i bon profit. Doncs perfecte, un bon plat. Avui hem treballat, eh? Gràcies i fins demà. Bon dia. Adéu.
On the corner of Main Street Just trying to keep it in line Say you want to move on and
I never really gave up on
Can you read my mind? The good old days, the honest man The restless heart, the promises
Fins demà!
Tell me what you find When you read my mind guitar solo
Estem escoltant just a la fusta. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Això és espectacle.
Bona nit.
Doncs mira, començarem per fer una recomanació. Ahir vaig anar a veure un espectacle que hem parlat moltes vegades d'ell, que ara està a la sala Villarroel, la Villarroel, però que realment va començar ja en la passada temporada amb molt d'èxit, va estar a la Seca, a l'Espai Brossa, i de tant èxit que va tenir, evidentment, doncs algú ha recollit el guant i l'ha portat a la sala Villarroel.
estem parlant de ser d'un lugar d'Ivan està bé, doncs sí, molt, a mi em va agradar molt
és una obra que parla una mica de la parella tema interessant perquè no s'acaba mai i sobretot parla d'una cosa que suposo que a tothom ens passa una mica que és que vull que m'estimis com jo vull que m'estimin això d'esperar de l'altre una reacció
o una paraula o una carícia en el moment que tu vols i que resulta que no t'ho fan. Llavors, és un tema per mi interessant perquè suposo que hi ha molta gent que li passa. Estima aquella persona però no és el seu, no sé si dir príncep blau o dir mitjaturó, ja no ho sé. D'això parla.
És una parella que ha deixat de ser parella, ha entrencat, encara que no era una parella molt convencional, ha entrencat, i llavors ell es fica a casa seva i no surt per res, per res, per res, per res. Tant és així que a un veí li diu que li compri coses per menjar i coses que necessita per sobreviure. Ell, en canvi, ha marxat,
Ve a veure'l quan se n'entera que no surt de casa des de fa molt de temps. Sí. I d'alguna manera es veu com tots dos estan l'un per l'altre. Però a l'hora de connectar normalment, diguem-ne, no acaba de rutllar. La posada en escena és molt, molt original. Molt. El públic està absolutament al mig...
d'aquesta casa on estan els dos personatges i la veritat és que jo crec que han prorrogat ah sí? perquè t'anava a dir això que ho vaig mirar la setmana passada però diria que no quedaven gaires entrades pels dies que m'anaven bé doncs han prorrogat vaig estar parlant amb l'Ivan Morales que és el director després estava molt content i han prorrogat el que passa és que només ho fan el dimarts i el dimecres
El dimarts ho fan a dos quarts de nou. Sí. I el dimecres ho fan després d'adreça desconeguda. Que mal han parlat. Mira, ahir justament tinc un ami a qui va anar i em va escriure això que estava encantada, eh? Madreça desconeguda. Sí, sí, sí.
Jo la veritat és que ahir volia fer doblete, que a mi m'encanta això de fer doblete, però no vaig poder arribar a dos quarts de nou, perquè dos quarts de nou, ara ja sé que tots els teatres comencen així, però és una hora una mica difícil per arribar-hi. Doncs, si voleu fer doblete, el dimecres ho podeu fer, perquè a dos quarts de nou comença Adreça a Desconeguda, una magnífica obra que està dirigida per Lluís Omar, interpretada per Lluís Omar i Eduard Fernández, que ja hem parlat aquí diverses vegades,
Parla de la relació d'amistat entre dos homes, que en principi tenen una galeria d'art a Nova York, que són molt, molt, molt amics, i que l'any 33, un d'ells, que és alemany, són tots dos alemanys d'origen, però un eix alemany, nascut a Alemanya, vol tornar al seu país.
I justament torna quan la pujada de Hitler al poder. I a partir d'aquí comença l'obra escrivint-se cartes. És una obra epistolar.
I llavors, a partir d'aquest moment, es veu com a través de les cartes es veu com va canviant la relació d'amistat entre aquests dos homes. Exacte. Un que continua als Estats Units i l'altre que està a Alemanya i li estan menjant el coco. O sigui, es veu claríssim que li estan menjant el coco. Bé, aquesta és adreça desconeguda. I després d'adreça desconeguda, els dimecres, doncs fan ser d'un lugar. Mhm.
O sigui que una magnífica... Propostes interessants a la Vila de Roel, per tant, no? Sí, sí, jo penso que és una bona programació la que estan fent i ja dic, el Lluís, que també vaig estar parlant ahir nit, el vespre amb ell, em va dir que estan fins al 31 de març, o sigui que encara queda tot un mes. Un mes llarg.
I al ser d'un lugar, l'Ivan Morales, que també vaig estar parlant amb ells, em va dir que havien prorrogat. O sigui que tenia una oportunitat de veure dos bons espectacles. Ara anem per les estrenes i tot això. Més coses. Per als nens. El Jove Teatre Regina estan fent aquests dies a la Dí.
No és un espectacle nou perquè ja és la quarta vegada, si no recordo malament, que l'han fet al Teatre Regina. O sigui que gairebé cada temporada torna, perquè ja saps que estan uns dies només les companyies infantils. Aladí és una molt bona proposta per als nens perquè és un musical, tothom canta, la història tothom suposo que sap d'acabar, és un noi molt pobre o molt pobre...
que un dia veu la princesa del seu país i s'enamora d'ella. M'agrada aquesta història. És maco, sí. I s'enamora d'ella i no pot només que pensar en ella i en ella i com podria fer-ho perquè jo soc pobra i tal i qual. I un dia, per casualitat, troba una llàntia
que és miraculosa, una gentia màgica. I llavors em pot demanar tres desitjos, i un d'ells és el de la princesa. És un conte maco, està molt ben interpretat, molt ben cantat, està ambientat, evidentment...
A la moreria, com és normal. I els nens, jo ho veig veure, no sé si la temporada passada o l'altra, els nens ho passen superbé. O sigui que una bona proposta per als menuts. Molt bé, doncs comença pel teatre. Regina, en tenim alguna altra per això, per nens, no? No, anem a passar ja... No, no he trobat res que fos massa interessant. Per tant, passem als estrenes. Perfecte.
Tu te'n recordes, o et sona, una obra que es diu T'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré? Sí, sí, sí que em sona. Vale. Doncs aquesta obra es va fer al Teatre Poliorama fa uns 14 anys, una cosa així. És un musical. És un musical, doncs, del Joidi Pietro. Sí. I la música és del Jimmy Roberts. I són dues parelles. Mm?
De què parla l'obra? Doncs d'això que diu el títol. T'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré. Que això és una frase que no ho dius, però l'has pensat moltes vegades quan comences una relació, no? M'agrades molt, ets molt maco, ets molt bo, però ja et canviaré alguna cosa que no m'agrada. És una utopia, perquè la gent no canvia així fàcilment. Bé, doncs, és un musical de The Of Broadway,
i la veritat és que jo la vaig veure l'altra vegada aquesta encara no l'he vist a mi em va agradar molt vaig divertir molt la productora catalana Bania doncs presenta novament aquest èxit teatral es va estrenar l'any 2000 o sigui que ho he dit bé ho he dit bé 13 anys i el curiós és que el text és el mateix evidentment
però la posada en escena i la direcció és nova. La dirigeix l'Elisenda Roca, que com ja saps és periodista, locutora, i ara fa uns quants anys que es dedica més a dirigir teatre que no a la resta de coses que hi ha. Que són quatre magnífics actors de musicals.
També en fan teatre d'una altra mena, però són especialistes en musical. Dos d'ells ja sortien en l'altra producció que es va fer. L'altra producció, la del 2000, la dirigia l'Esteve Ferrer, que també és un home que té la mà trencada de fer comèdies. El que passa és que ara fa molt de temps que està ubicat a Madrid perquè diu, com molta gent que s'ha anat a Madrid a treballar, que allà té treball i aquí no.
I que allà el cuiden molt bé i aquí no. Doncs, ja dic, l'altra producció la va dirigir a l'Esteve Ferrer i aquesta la dirigeix l'Elisenda Roca. Però una cosa que és comú a les dues produccions és que n'hi ha dos actors que es repeteixen.
Un d'ells és el Frank Atdet. Frank Atdet ha fet La vella i la bèstia, ha fet fama, ha fet la tira de musicals. I la Mercè Martínez. La Mercè Martínez també ha fet La vella i la bèstia, La vampira del Raval. Actualment està fent La viera, és una de les cuineres, no? Sí, sí. O sigui que aquests dos repeteixen, ja saben una mica, la lliçoc.
Els nous són el Jordi Vidal, que també ha fet molts musicals, The Black Rider, i la Montse Rius, que és una dona que porta molts anys en el món del teatre i que ha fet des del Mamma Mia fins a l'última que la vaig veure, que la vaig veure a Madrid, que era El Folí, aquella obra que va dirigir el Mario Gas i que en el seu dia vam parlar la temporada passada i que no ha vingut a Barcelona perquè era supercar. Per tant...
es va quedar així és un tema que sempre l'hem de comentar la va muntar al Teatre Espanyol de Madrid amb un repartiment absolutament de luxe i justament jo vaig anar a veure la Madrid perquè em va dir Maica, si vols veure la Vina perquè segurament a Barcelona no podrem anar i ha estat així no ha pogut venir un magnífic musical bé, doncs això això és el que hi ha
T'estimo, ets perfecte, però ja et canviaré. És una peça renovada, d'alguna manera, però no deixa de ser la peça que va escriure el Jordi Pietro i el Jimmy Roberts. El teatre poliórama. Doncs és una de les obres que podem veure. T'agraden els musicals? No gaire. Perquè hi ha molta gent que li agraden els musicals i d'altres que no es poden suportar. Aquest és lleuger. Sí? Sí.
I la història és maca, perquè són dues parelles i tal. Però n'hi ha molta gent que no li agraden els musicals. És curiós, eh? Tot i que, quan fan un musical, un gran musical... Sí...
Les sales estan absolutament plenes. I són cares, les sales. Plenes, i són caríssimes. Vull dir que realment sorprèn, sí, sí, a mi em sorprèn. Però bé, també hi ha molta cultura del musical, com deies, no? Hi ha gent que el tractibus de teatre de text no li agrada tant, en canvi, doncs amb els musicals s'hi vol que més, encara que sigui una mica més car. Per això estan fent els colors, no? Bé, doncs n'anem a parlar d'una cosa absolutament diferent,
És l'espectacle que es pot veure a la Sala Beckett. Es diu El don de les sirenes, és d'un autor d'aquí, de casa nostra, del Pere Riera. El Pere Riera, doncs, el vam veure, o sigui, ha escrit unes quantes obres que han tingut èxit. Va estar també al projecte Tassís, del Nacional. Però, curiosament, la direcció d'aquest espectacle
no la fa ni ell ni un director d'aquí. La fa un director que és argentí, el Nelson Valente. Va llegir l'obra, que es diu El don de les sirenes, i li va agradar tant que va dir-li al Pere Riera que la volia dirigir. Molt bé. Llavors, la història va d'un matrimoni, una parella, el Román i la Betina, que es traslladen a viure a Barcelona.
per motius laborals, per motius que ho entenem tothom, no? O sigui, volen una vida millor i volen tenir feina i el que li passa a milers de persones, no? Doncs estreja d'anar a Barcelona per motius laborals i tenen un amic aquí, un amic català, el Carles, que és el primer enllaç...
i que a més a més els ajuda i tot el que necessiten s'ho facilita i tal. Llavors, quan porten molt poc temps aquí, que encara no s'han ambientat, el Carles li diu que s'ha d'operar a vida o mort. Déu-n'hi-do. Això per la parella és difícil d'encaixar-ho. I en aquell moment, justament, apareix en l'obra una veïna, la Glòria,
que d'una manera sutil, d'una manera inquietant, com un comportament una mica difícil de pair, doncs deixa aquesta parella d'immigrants una mica preocupats. Aquesta és la història del don de les sirenes i, evidentment,
Doncs els quatre protagonistes, dos són argentins, com el seu director, i dos són d'aquí, de casa nostra. No l'he vist, el Pere Riera ha escrit coses bones, per tant, si voleu anar a la Sala Beckett, estarà... Doncs pot ser interessant, no? Més o menys com un mes, perquè a la Sala Beckett gairebé sempre estan un mes. Molt bé, quins tenim, Maica? Anem a parlar d'una obra de Darío Fó i la Franca Rame...
que és una obra que ja s'ha vist a Barcelona, la van fer una companyia valenciana fa unes quantes temporades, potser cinc temporades, ben bé, i que en aquell moment es deia «Així no paga ni deu», i que ara al Teatre Tantarantana la podrem veure, han canviat una mica el títol, «Si no ens paguen, no paguem».
que s'entén molt bé, no? Si no ens paguen, no paguem. Una mica com aquesta gent de l'IVA, no? Que diu, si no em paguen, com pagaré jo l'IVA? Doncs això. La posada en escena és del Carles Fernández Guia, que és el director, i el que ha fet el Darío Foy, la Franca Rame, és agafar aquesta obra i posar-la al dia. Aquesta obra es va estrenar a Milà, que es deia Non si paga, non si paga, en italià,
Es va estrenar el 1974. Ha plogut molt. Sí. Ha plogut molt, però la crisi continua estant aquí i parla una mica d'això. És una temàtica social que, d'alguna manera, recorda els salsals aquests que han tingut diversos supermercats d'aquí de casa nostra i que, doncs, no...
omplen el carro i després no volen pagar. Per tant, parteix molt de l'actualitat. Parteix una mica del que estem vivint, de la gent que no té recursos per continuar vivint i d'alguna manera han de continuar vivint, sobretot si tenen família.
La novetat, entre cometes novetat, perquè ja es fa gairebé, fa molt més teatres, és que aquest espectacle de si no ens paguen, no paguem,
serà la taquilla inversa que es diu. Ah, que n'hem parlat alguna vegada ja també aquí, no? Sí, per això dic que no és nou. Ja ara s'està posant molt de moda. La taquilla inversa vol dir que tu veus l'espectacle i a la sortida doncs dones el que et sembli que has de donar. Està bé, està bé aquesta iniciativa que suposo que cada cop també s'anirà estenent per altres llocs, no? Sí, jo penso que s'anirà estenent sempre i quan
Sempre i quan passi el que li va passar al primer espectacle que es va veure d'aquesta manera a la sala Beckett. Que no sigui per aprofitar-se'n sinó que sigui pagar consciència. En comentaven a la sala Beckett quan ho van fer en l'anterior espectacle que va ser la primera vegada.
que havien tret molts més diners que si haguessin venut totes les entrades cada dia. Que curiós, eh? Sí, sí. Però, clar, jo penso que això és la novetat, però no anirà a més. Jo crec que anirà a menys, eh? Però, en fi. Doncs, res, això. Al Teatre Tantarantana, si no ens paguen, no paguem. Una obra de Darío Fó i de Franca Rame...
una comèdia, però que toca tots els temes actuals i que ens veurem reflectits moltes persones en aquesta obra. Molt bé, doncs... Tenim les estrenes, vols que continuem amb estrenes? Sí, una mica més, va. Doncs mira, parlem de Roberto Tzucco. Ah, sí, sí, sí, avui he llegit el diari que em parlava, no?, d'aquesta obra. Roberto Tzucco, ara la podreu veure al Teatre Romea,
Roberto Txucos va fer fa ara 20 anys, ben bé, el que era el Mercat de les Flors Antic. No justament on està ara el Teatre Lliure de Montjuïc. Has anat, no? Sí, sí. Doncs aquell edifici del Teatre Lliure de Montjuïc era part del Mercat de les Flors. I era un mercat. O sigui, una nau enorme amb algunes parades fetes, com si veus un mercat buit
Doncs una cosa així. I allà es va fer el Roberto Txucco fa 20 anys, dirigit per el Lluís Pasqual. I el Roberto Txucco, el principal protagonista, era l'Eduard Fernández. L'Eduard Fernández... Ara fa 20 anys, no? Sí, ara fa 20 anys, sí. La obra és magnífica. És l'última obra que va escriure el Coltés, el Bernard Marí Coltés,
I la va escriure ja quan sabia que tenia el SIDA. I és una obra que ha escrit amb tota la fúria, amb tota la ràbia de saber que no li queda temps, que el temps fuig i que morirà, no?
És una obra molt espectacular, està reconeguda com el seu testament literari de Bernard Maricoltés i en aquesta ocasió l'ha dirigit el Julio Manrique.
Molt bé, ja és una garantia, no? Bé, per mi no. No? No et convenç com a director? No, a mi m'agrada molt més com a actor que com a director. L'ha traduït, o sigui que no és la mateixa versió que es va fer fa 20 anys, la Cristina Genevat, que és la seva dona,
I el repartiment és també de la gent que habitualment treballa sota la batuta de Julio Manrique. Això sempre ho fa, eh? S'envolta dels seus habituals. I jo, la veritat, l'Ivan Benet, la Maria Rodríguez, el Xavier Boada, la Rosa Gami, Xavier Ricard i Oriol Guinard. L'únic que m'agrada, així sobre el paper, d'aquest muntatge...
És que el Roberto Txucco, el personatge principal, l'actor principal, és el Pablo Derqui. Que el Pablo Derqui és un molt bon actor. El vam veure, per la gent que vegi la tele, a la sèrie Isabel. I a Vendel Pla. A Vendel Pla també? Vale, doncs a la sèrie Isabel, que fa poc que va acabar, era el rei que era germà de la Isabel, eh?
Doncs el Pablo Derqui és el que farà de Roberto Chucó. I la història d'aquesta obra és... Roberto Chucó era un assassí, un assassí en sèrie, italià. Als 19 anys va començar matant els seus pares, la seva mare i el seu pare. Evidentment el van agafar, el van posar a la presó, es va escapar de la presó i va començar a matar...
a sang freda, a tota la gent que es creuava en el seu camí. Déu-n'hi-do. Sí, al final, evidentment, va ser detingut. Això passava el 1988. I d'aquesta història real, d'aquests fets que van passar a Itàlia, doncs el Bernard Maricoltés ha fet aquesta obra. I curiosament,
a l'assassí en sèrie que estem parlant es deia Roberto Succo no Succo o sigui que l'únic que ha canviat és la S per la Z però es diu exactament igual que l'assassí que va matar moltíssima gent que suposo que estava malament del cap doncs és una de les estrenes que tenim per aquesta setmana i ara també recomano he començat recomanant però torno a recomanar
Perquè vaig veure Smiley. Sí. Smiley. Em va agradar? Que maca, que maca. Em va agradar moltíssim, però moltíssim. L'estam fent a l'espai lliure del lliure de Montjuïc. Un espai que feia temps que no es feia servir i que és un espai magnífic. Jo he treballat amb ell en aquest espai i és un espai molt, molt, molt acollidor tant per al públic com per als actors. Perquè és un petitor. No és el de gràcies.
no, és el de Montjuïc l'espai lliure l'espai lliure és un espai relativament petit que es pot muntar l'espectacle a dues bandes a tres bandes, a quatre i sempre el públic està molt a prop de l'actor del que està passant a l'escenari que està al mig diguem-ne de la sala el Smiley és una història d'amor una història moníssima de dos homosexuals
Comença amb un error, amb una equivocació. Un d'ells, dels dos personatges, treballa en un bar, agafa el telèfon i es posa al contestador allà on truca.
I comença a retret, a fer-li retrets però molt, molt grossos a la seva parella entre cometes. Li diu de tot. Bé, es posa super, super cabrejat. Resulta que... que s'equivoca de nom. Llavors, la persona que escolta el missatge, que és l'altre actor, el truca per dir-li que tot el que havia dit
Que no li havia arribat a la persona que... I a partir d'aquí comença una relació perquè el que... I són dos personatges... Però ja el coneixia en principi a qui truca. No, no, no, no. Ah, no, no, no. És un número que s'ha equivocat en algun número. És un número que s'ha equivocat. Llavors, el que està... Estan molt ben definits els personatges. Un és un homosexual d'aquests que són guapetones, que van al gimnàs...
que tenen moltes relacions, que li agrada molt la música, que va molt a ballar i a lligar i tal i qual. Aquest és un dels personatges que és el... El que rem la trucada. No, el que truca. El que està en el bar, que treballa en un bar. No treballa, és un soci. I l'altre és un arquitecte que és superseriós,
que és molt puntillós en tot, que és molt instruït, cosa que no és l'altre. O sigui, són dos personatges absolutament oposats. Absolutament oposats. I l'Albert Triola, que és el Bruno, que és el que rep la trucada erroniament, doncs va a conèixer el Ramon Pujol, que és l'Àlex, que és el que té el bar. I a partir d'aquí...
Comences a riure, però també a pensar, també a emocionar-te. És una història molt maca. A mi em va agradar moltíssim i teniu ocasió d'anar-la a veure a l'espai lliure de Montlluïc, que és una sala també superagraïda. Els actors estan fantàstics, tant del Ramon Pujol, que és el Catxas, com l'Albert Triola, que no només fa...
el paper del personatge principal, sinó que fa tots els estereotipos dels homosexuals. O sigui, que està fantàstic. Jo diria que és per donar-li un Premi Max. Una bona obra per anar a riure una estona, a més a més, no? Sí, sí. En un sentit positiu, també. Et rius i, a més a més, t'emociones. Molt bé. És una història superxula. Doncs em penso que ja tenim prou, no? Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies. Tenim unes quantes obres per anar a veure...
O sigui que tinc, mira, personalment tinc bastant pendent ser d'un lugar i l'adreça desconeguda a veure si puc anar-hi. Sí, a veure si pots anar-hi perquè val la pena d'anar-hi, eh? I recordeu que a qui li agradi la cubana i encara no hagi anat, que s'acaba d'aquí a res el Campanadas de Boda, eh? És veritat que també ho vam comentar la setmana passada. Doncs gràcies, Maica, i tornem diusos que ve. Adéu. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Avui no tenim, com fem normalment aquesta hora, la Léa de Novi amb la seva història dels invents. La tenim malalta, per tant, li enviem una salutació i una abraçada. El que fem, doncs, és acostar-nos camí a la una del migdia amb els Bright Eyes i el seu First Day of My Life.
This is the first day of my life This is where I was born right in the doorway I went out in the rain Suddenly everything changed They're spreading blankets on the beach Yours is the first face that I saw I think I was blind before I met you
I don't know where I am, I don't know where I've been But I know where I want to go And so I thought I'd let you know Yeah, these things take forever I especially am slow But I realize that I need you
And I wondered if I could come home Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange you said everything changed you felt
So if you wanna be with me
I mean, I really think you lie.
I, I, I, I
El condensador de fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre A Ràdio d'Esvern Fa un mes tenia dos fills Ara també Fa un mes m'encantava passejar Ara també Fa un mes em quedava dormida Cada nit davant de la tele Ara també Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia Fa un segon Jo era la mateixa persona que ara Però tu
Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Tres minuts i arribem en punt a la una del migdia. Per tant, tancem aquest just a la fusta d'avui dijous 21 de febrer. Agraïm la col·laboració de l'Andrea de Buenol Serveis Informatius i a l'actualitat del dia el Carles Hernández de Rius
A la previsió del temps, avui hem parlat amb Ana Montsó, que intervindrà a la taula rodona aquest vespre que organitza Nostra Dona a la parròquia. Hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea, i a més a més també hem parlat de teatre amb l'home i Caduenyes, i hem fet cuina amb la Carme Madós. Ha parlat Carme Verdoy i tornarem demà. Moltes més coses a partir de les 10 i fins la 1 del migdia, com cada dia per explicar-vos tot el que passa és injust i també intentar passar-vos millor aquests matins de 10 a 1 del migdia.
Ara connectem tot seguit amb la xarxa i us deixem amb les notícies de Sant Just, l'informatiu a dir-se migdia amb l'Andrea Bueno. Marxem avui amb els Mishima i el seu guspira Estel Ocarícia. Bon dijous. La meva ànima voldria enlairar-se, però el meu cos no la deixa sortir. És com si jo volgués allunyar-me de mi.
Però quan l'àngel o la musa m'inspiren, sóc l'alè d'un exèrcit divi. Sóc cuspira, esteda eucarícia. Cuspira, esteda eucarícia. Per fi...
Quan l'àngel o la monja m'inspira, sóc l'alè d'un exèrcit tímil. Sóc cospira, estela o carícia. Cospira, estela o carícia.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Un dia abans que Brussel·les anunciï, si dona més temps a Espanya per complir l'objectiu de dèficit, el govern català torna a reclamar a l'executiu espanyol una distribució més justa de la càrrega del dèficit a les autonomies. Ho ha dit el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, fa només uns minuts al Parlament, on compareix per marcar els objectius d'aquesta legislatura. Parlament, Anna Ruiz, bon dia. Bon dia, i si no és així, adverteix el conseller d'Economia, ningú no serà capaç de complir l'objectiu de dèficit.