que la nostra societat ha pintat únicament de rosa. Em sentia ridícul i a més les noves postures i moviments, les meves ganes de ballar volien sortir. Diu que a Ballet Clàssic vaig començar a pujar de nivell i vaig entrar a l'Institut del Teatre, on hi ha un professorat increïble i on he pogut participar en el certamen internacional de dansa a Ciutat de Barcelona, que Gina Rigola, que és exballarina, va crear per donar a conèixer i projectar el talent d'aquí.
Diu també que ballant un aparador increïble va ser el que li va comportar ballat davant de ballarins com ara Julio Boca, Héctor Zaraspe o Nia Bowman o Eagle Perry. Diu amb aquest jurat que és el top del ballet internacional. Diu jo volia una beca per al ballet nacional d'Espanya però no me la van donar i me'n van donar una per l'escola Chiqui de Jerez. Estava content però no satisfet. El que em va alegrar va ser rebre el Premi del Públic. Doncs és la contraportada d'avui del periòdico.
que ens porta a acabar amb la punt curiós del dia, Andrea.
I avui parlem d'un director d'una empresa que vol pagar 70.000 dòlars a tots els seus empleats. Per fer-ho, el que ha decidit és baixar-se el salari. És el director de Gravity Payments, és una companyia amb seu a Seattle, que processa pagaments de targeta de crèdit i aquesta demana ha comunicat als seus emprenedors que reduirà el seu salari de gairebé un milió de dòlars
No està malament. I ho farà perquè cadascú dels treballadors guanya un salari base de 70.000 dòlars anuals, que es farà paulatinament en un període de 3 anys. Ell diu que creu que val la pena baixar-se el salari per fer feliços els més de 100 empleats de la companyia i per construir lleialtat.
I bé, tot plegat perquè fa uns dies també va entrar en vigor la llei del salari mínim a Seattle, que augmentarà el pagament base per hora 15 dòlars. Aquesta implementació progressiva és més ràpida per companyies grans que per petites. I bé, en tot cas, ell ha decidit fer un pas endavant, anar amb tot plegat i dir, mira, me abaixo el meu sou, que és d'un milió de dòlars gairebé, que no està malament, no sé en quina xifra serà baixat,
Potser arriba a final de mes. Bé, no sabem el seu nivell de vida. Home, si els treballadors cobran 70.000 dòlars anuals, m'imagino que potser un milió no arribarà al milió, però no sé, potser aconsegueix amb 100.000 dòlars, menys que no sé quants treballadors té. No ho posa la notícia. Ah, vaja. En fi. No, però és una bona proposta. Igualment, exacte, no, no, no. I encara que sigui algú que té molts diners, no deixa d'estar malament. No, està molt bé, està molt bé. En fi, Andrea, que vagi bé i bon dia. Que vagi bé, Carme, bon dia.
En punt tres quarts d'onze acabem parlant de notícies musicals abans de parlar del temps. Trevassarem els marges Propostes de concerts per aquest dijous Ferran Palau actuen en el cicle Bandeutors 2015. Doncs que respirin els altres
És la meitat de l'ànima d'Animi, que ara es presenta també en solitari i actua aquest vespre amb el seu... presentarà el seu àlbum al Palau de la Música. A les 9 de la nit les entrades costen 10 euros. Ara presenta el seu segon treball en solitari, que és Santa Farida. Per la vida d'un altre
Però hi ha més concerts avui a Barcelona també de discos acabats de sortir aquest any.
Cristina Rosenbinger, que actua avui a l'auditori a les 9 del vespre. Les entrades costen 25 euros i presentarà Lo Nuestro, un disc que ha publicat aquest 2015. Un treball que té un aire més semi-electrònic. Aquesta és la Tejadora, una de les noves cançons que estan incloses en aquest disc.
I a la pole serà James Holden, aquest artista britànic de música electrònica, que farà avui un concert a dos quarts de nou. Les entrades costen 20 euros.
I el City Holly serà Josh Rose també a les 9 de la nit. Per tant, avui moltes propostes, a més a més, amb nous discos que es presenten a Barcelona.
Fins demà!
I acabem aquest rapes també, acabem de concerts i ja n'hem parlat dels d'avui, però el que sí que fem és parlar de més festivals. Abans n'hem parlat de novetats, noves incorporacions al grec amb l'Andrea i ara el que fem és parlar de Betus Tamorla, que serà aviat a Barcelona i que no para de confirmar l'assistència en diferents festivals de la Reu de l'Estat. L'última confirmació va ser ahir i és que serà en el Festival Internacional de Benicà, sí, amb el juliol. Alto he visto llegar
Aquesta setmana també van confirmar que serien el Festival Gigante o l'OBA. I ara s'espelleixen el llistat de noms que seran al Festival Internacional de Benny Cassim.
Un anunci que es va fer també per comunicar que hi serien en aquest festival de Cripes, God Speak You, Black Empire. És la nova tanda de confirmacions d'aquest festival. On ja sabíem que hi anirien Blur, Portisquets, Florence and the Machine o Franz Ferdinand, entre d'altres.
Las ganas de volver te irán acompañando. La próxima vez ya dura demasiado. Yo guardo la fe y tu encuentras el milagro. I de Caribu, de Bistó Amor, la volíem dir que vam parlant de Caribu, que presenta una nova cançó que en du without you. Llegim al web Musical Indispot.
que sona així. Presenta també un vídeo dirigit per Lorenzo Fonda, on hi ha un nen i un peix, és molt bonic de veure també. Presenta aquest Can Do Without You. Presenta el vídeo, la cançó formava part del disc que va publicar el 2014.
Amb Caribú, arribem de seguida a les 11, falten 9 minuts i ens queda encara parlar del temps. Just a la fusta.
I saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Just quan surt el sol. Sí, bueno, és això que tinc. Està bé, està bé. Home, és una qualitat d'aquestes... Que és una qualitat maca, no? Que quan hagis de parlar surt el sol. Coincidència, coincidència.
Bé, tenim el front que ens està creuant, un front que s'està mostrant força actiu, un front destacat al nostre país i ha deixat algunes precipitacions febles, més destacades al Pirineu, com que viatge de sud-oest cap a nord-est, tot el que és el Prepirineu quan s'ha topat amb les muntanyes, amb el relleu.
doncs ha pogut donar precipitacions a tot el que és prepirineu. També n'ha deixat algunes cap a la ciutat de Tarragona, la ciutat de Barcelona aquesta matinada, cap a algun punt del Paix Llobregat. Pot ser que l'hagi sentit la pluja a quarts de cinc o així o no? Sí, però molt poca cosa, eh? Tampoc ha sigut de molt de... Aquí Sant Just no ha caigut res. És que m'he despertat i estava somiant que plovia. Ah?
Llavors, no sé si és que era un somni... És culpa meva per dir-ho que demà el demà hi plaurà, llavors... O si ho tenia el cap, no sé. No ho sé, és en Feliu. A Sant Jus, ja et dic, han caigut tres gotetes per no dir quatre i realment no ens ha marcat ni el pluviòmetre. És una depressió que, com dèiem, ve del sud, viatge de sud a nord. Tenim una primera branca que ens ha travessat...
Aquesta matinada. I després tenim una segona branca que entre aquest migdia i aquesta tarda vindrà a fotre'ns un altre cop canya. Ens vindrà a donar precipitació i tempestes. I a la tarda, com que estarà una mica més alimentada per la temperatura ambiental, doncs podria deixar precipitacions. O sigui que és un dia amb molta variabilitat, un dia...
que ja vam recomanar que hi agaféssim el paraigua. Realment esperàvem, i aquí està la variabilitat de la primavera, i quan parlàvem de diumenge ahir, ens deixàvem amb aquest stand-by, perquè ahir els mapes ens marcaven uns dies de precipitació bastant marcada, un dia amb molta pluja, amb molt gris, amb els terres mullats, i de moment la cosa va aguantant, sí que hi ha algunes zones de Catalunya on hi ha precipitat, hi ha plogut amb intensitat, però no ho està fent a tot arreu, és molt variable, s'estan obrint cleres, com tu dius, perquè estem entre...
una de les branques d'aquesta de presó i la següent. I la següent creiem que la tarda ens pot tocar una miqueta més i pot ser una miqueta més destacada. O sigui que seguim amb aquesta variabilitat i amb aquesta inestabilitat d'avui. També comentàvem ahir el fet que tot i la presència dels núvols, la possibilitat de projectar tota aquesta situació...
no esperàvem una gran baixada de temperatures. Avui la mínima ha estat de 14 graus, el cel s'ha tapat a la nit i no ha permès que pogués baixar massa el termòmetre, i ara en tenim 17, o sigui que són valors que són agradables, i és aquesta diferència tan marcada de... De fa un parell de setmanes teníem una depressió que ens arribava, ens portava a inestabilitat i les temperatures baixaven com a l'hivern, ara ja a poc a poc, encara que ens arribi una depressió, tot i que aquesta ve del sud, no ve del nord, doncs ja no baixen tant les temperatures.
Clar, clar, no? Aquell matí es notava moltíssim. També és veritat perquè estava tapat, però ja es veu que sí, que estem acabant davant. Sí. Llavors, el fet és que de cara a aquest vespre nit ens podria encarar algun ruixat. A la nit s'obrirà moltes clarianes, veurem ja aquest quart creixent de la lluna i demà divendres ha de ser un dia de sol. Les temperatures demà podrien ser una miqueta més fresques, però amb el sol tot això queda solucionat, perquè realment en aquesta època de l'any està molt bé el solet.
i serà un divendres bastant tranquil. Potser a la tarda comencen a créixer algunes nubulades, algunes tempestes, però no afectaran Sant Jus, sinó que comarques interiors, Matarranya, Franja de Ponent i potser el Pirineu de Lleida.
Dissabte. Dissabte serà un dia on també començarem amb sol, serà un dia estable i tranquil, hi ha un front que està viatjant cap a Catalunya, és el front del diumenge, però mentrestant dissabte encara no el tindrem a sobre. El que sí que podria portar a la tarda és forces tempestes, també una altra cop cap a comarques de l'interior, no tant a la costa, si arriba a algun punt de la costa seria més cap a Tarragona, i també tempestes de mitja tarda dissabte en zones de muntanya i del Pirineu. O sigui que...
dissabte el tenim força tranquil, veurem com creixen les nubulades i difícilment podrien arribar a tocar Sant Jus. I diumenge, avui canvia la situació, per això ho estem dient amb un somriure, perquè el front que teòricament ens ha de visitar, i ahir ho comentàvem, que no ho teníem massa clar, era un front atlàntic, marcava pluges a tot Catalunya, és difícil en aquesta època, si no és massa gros el front, doncs que ens afecti directament...
i avui els mapes ja comencen a canviar una mica les tornes. Ens estan dient que aquest front creu a diumenge, tindrem un dia amb sol i núvols, però no passa res, però que si hi ha precipitació es quedaria a la meitat nord de Catalunya, o sigui que a Sant Jús ens podríem trobar que estaríem al marge d'aquesta situació, en un ambient no tan càlid, no tan calorós, perquè com que ve de nord entrarà en uns aeros una mica més fresquets i s'estarà una miqueta més bé. No estem dient que diumenge hagi de fer fred, però estem dient que no farà aquella calor...
que el sol, per exemple, va fer aquest diumenge, serà un dia amb una certa variabilitat, amb sol i núvols, però la gran notícia d'avui és que els mapes, i també ens ho hem d'agafar amb pinces, perquè això va evolucionant i va canviant a mesura que avancen les hores, però avui els mapes ens diuen que salvem el Sant Jordi.
Molt bé, doncs bona notícia, llavors haurem de celebrar-ho, no? O esperem a demà. Ara hauries de fer l'efecte que té la penya del morro de la pompolla de cava. Exacte. Tot i que demà pot canviar, Carles. Sí, però nosaltres ja ens picava una miqueta el nas, de dir, aquest front no és massa actiu, estan els mapes marcant molta inestabilitat i era un front que no es veia allò amb una petxoca important.
Podria ser que es reactivés, però tampoc no porta associat una massa d'aire massa freda perquè quan arribi a Catalunya pugui reactivar-se. Sí que poden caure tempestes de tarda diumenge, sí que podrien arribar algunes cap al Vallès, però difícilment arriben allà aquí. Hi ha aquesta inestabilitat típica de la primavera, però...
allò que marcàvem de front tot el dia tapat i pluja, això ara es veia difícil. Avui continua veient ser difícil i els mapes ja han canviat. Aviam si continua així la situació i entre demà divendres, ja que és l'últim dia, intentem precisar una miqueta més bé, però avui ho podem dir amb un somriure que sembla que la cosa se salva. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Un minut i mig i arribem en punt a les 11 del matí. És un moment, per tant, de connectar amb el Bulletí de Catalunya Ràdio. Ens posem al dia de l'actualitat, també amb el del Sant Just Notícies. Tornem després. Ens revistarem a Toni Cabré, que demà serà Sant Just. Te la teneu per fer una tertúlia sobre el teatre català. I farem també en aquesta segona hora tertúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, el Joan Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló. Tot plegat després de les notícies.
La informació més propera al Just a la Fusta. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Bon dia, us informa Neus Bonet.
L'Estat talla la comunicació entre les policies internacionals i els Mossos d'Esquadra, segons el comissari en cap de la policia catalana. Avui, en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Josep Lluís Trapero ha lamentat que la coordinació entre els Mossos i la resta de cossos de seguretat no sigui òptima per una lectura antiga, assegura, del govern de Madrid-Marcurado.
És per això que en matèria antijihadista troben certat que es reuneixi la Junta de Seguretat, però creu que també hi ha altres àmbits de millora. Trapero també ha parlat del cas Quintana, la dona que va perdre un ull en una manifestació i ha admès que les coses no es van fer prou bé. El cos policial va mentir i, a més, amb consciència d'estar mentint, li he de dir que no. El cos policial treballava amb rigor i les afirmacions que feia realment tenien tot el rigor com ha de ser, també li he de dir que no. És així.
No, no. Doncs hem après la lliçó. Pel que fa al cas Benítez, amb 8 Mossos pendents de judici, el comissari en cap ha dit que catalan el que digui la justícia però que no pot acceptar que es digui que els agents van netejar la zona per no deixar rastre.
Les últimes arribades massives d'immigrants a Itàlia preocupen molt les autoritats d'aquest país que ja han alertat que no poden fer front sols a la situació. N'hi ha que van més lluny i demanen l'abolició del permís de residència, com ha explicat a la RAI l'alcalde de Palerm, Leo Luca Orlando. S'està actuant amb eficàcia, però això contrasta amb la gran quantitat de gent que hi arriba i amb l'egoisme d'una Europa que no ha entès que ha d'abolir el permís de residència.
Palerm va rebre ahir més de 400 immigrants rescatats del canal de Sicília. L'Ajuntament de Platja d'Aru sancionarà les conductes incíviques al carrer. Prohibeix fer balcòning, orinar la via pública o anar sense samarreta fora de la platja. Platja d'Aru, Carme Caret.
A partir d'ara, la policia municipal podrà sancionar entre 150 i 1.500 euros actuacions incíviques com practicar sexe als espais públics, dormir als cotxes o acampar espais públics no autoritzats. L'ordenança també prohibeix accedir a equipaments i espais públics amb el rostre tapat amb casc integral, mocador o passamuntanyes que impedeixi i no dificulti la identificació i la comunicació visual. Carme Canet, Catalunya Ràdio, Platja d'Aro.
Austràlia, la Xina i Malaisi han decidit avui ampliar en 60.000 quilòmetres quadrats l'àrea de recerca al sud de l'oceà Índic de l'avió de Malaisi Airlines, desaparegut el març de l'any passat amb 239 persones a bord. Això sí, els esforços que porten a terme actualment no donen resultat. Els equips de rescat han registrat pràcticament el 60% de l'àrea que tenen fixada actualment per buscar l'aparell, sense haver trobat res i confien que abans del maig, si el temps ho permet, acabaran la feina.
I el comerç exterior de les empreses espanyoles serveis tanca el 2014 amb un increment interanual del 7,8% de les exportacions i un 7,9% de les importacions.
La fantasia i la ciència-ficció, protagonistes del Saló del Còmic, avui obre portes a la Fira de Montjuïc. El Saló ha ampliat la superfície i confia a igualar la xifra de visitants de l'any passat, que va ser de 106.000 persones. Fins diumenge passaran pel certamen dibuixants llegendaris com l'italià Milo Manara, el nord-americà Scott McLeod o els britànics Brian.
i Mary Talbot. Entre les exposicions s'estaquen les dedicades a personatges com el Capità América, Joker, el Dolent de Batman i Anacleto. Tot per atraure el màxim de públic. Carles Santamari és el director del Saló del Còmic. Pretendemos llegar a muchos públicos porque el Salón del Còmic es un salón abierto, no es un salón cerrado. El Còmic es una manifestación cultural y artística de primer orden y que también en el fondo, como el cine o la literatura, refleja lo que pasa en su entorno.
Esports Montserreia. S'acaba de fer públic el recorregut del Dakar 2016. Els pilots sortiran de Perú, passaran per Bolívia i acabaran a l'Argentina, a Rosario. En tenis fa uns minuts ha començat a partit entre l'Olotí, Tomi Robredo, i el canadenc Milos Raonic, que obre els vuitens de final al Masters 1000 de Monte Carlo. De moment empata un joc a primer set. Més tard, Massa Granollers i Marc López jugaran en dobles contra la parella Haas-Klassen.
A Barça estan pendents del cop que va rebre ahir Andrés Iniesta a l'esquena a París, on l'equip blaugrana va guanyar el PSG per 1-3 a l'anada de quarts de la Lliga de Campions. Lluís Suart va marcar dos gols després de passar la pilota per sota les cames de David Luís. L'altre gol el va fer Neymar. Mathieu, en pròpia porta, va marcar el gol dels francesos. Lluís Enrique, l'entrenador blaugrana, no dona l'eliminatòria per resolta.
La premsa esportiva catalana destaca el triomf del Barça avui amb aquests titulars. Super Suárez i Assemis, el diari Esport. Olalà, el Mundo Deportivo. I Euro Disney, el nou esportiu. I a l'Espanyol avui sabrem la llista de convocats per a partit de Lliga demà al Camp de Llevant. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. La vacuneta acollirà aquest vespre una xerrada informativa sobre el casal d'estiu que es farà a l'escola Montserrat aquest any. Aquest casal substituirà el que organitzaven les empes de les escoles de Sant Just. El gestiona l'associació Patim Patam i comptarà amb 6 setmanes d'activitats per a nens i nenes de P3 fins a segon d'ESO.
El casal d'estiu es farà del 22 de juny al 31 de juliol i del 31 d'agost al 10 de setembre i tindrà com a centre d'interès els capgrossos de Sant Just. La reunió a la vagoneta serà avui a dos quarts de vuit del vespre.
També avui s'inaugura l'exposició Invaí Can Ginestà i donarà el tret de sortida als actes oficials de Sant Jordi a Sant Just. És una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarantena d'artistes que han fet les seves aportacions per decorar tots els espais de Can Ginestà, inclòs a la façana i als arbres dels jardins. L'objectiu és demostrar que les parets no tenen per què ser barreres per la creativitat. La inauguració serà avui a dos quarts de vuit del vespre i la mostra es clourà el dia 26 de maig.
I un apunt més per destacar que avui clouen les jornades sobre biodiversitat i àrees naturals i protegides a l'Àfrica que es fan a Can Ginestar. Dimarts van començar aquestes jornades que es fan cada tarda a la Casa de Cultura i que compten amb ponències i taules rodones sobre conservació comunitària al continent africà i sobre la conservació dels espais naturals catalans.
Avui a les 5 començarà una conferència a carrer de Daniel Brockington, professor de Conservació i Desenvolupament de la Universitat de Manchester, sobre les tendències a les àrees protegides a l'Àfrica. A 3 quarts de 7 tindrà lloc una taula rodona i les conclusions s'aniran a carrer del coordinador de les jornades, Eduard Gargallo.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora al proper bollet i horari, també a la una, al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
So lately I've been wondering Who will be there to take my place When I'm gone You'll need love To light the shadows on your face If the rain away shall fall
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just quite how my life and love might still go on in your heart, in your mind. I'll stay with you for all.
One, two. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem d'una tertúlia que es fa aquest divendres a l'Ateneu amb Toni Cabré, autoteatral i gestor cultural, sota el títol El teatre català actual de l'escriptura a l'escenari. Serà a les vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia, què tal? Per parlar una mica de tot plegat d'aquest teatre català actual, que la primera pregunta seria una mica saber si creus que estem en un bon moment o no al teatre català.
Home, la resposta és molt fàcil. Realment hi ha un moment excepcional perquè, si mirem la cartellera, hi ha més espectacles amb textos escrits per autors d'aquí que mai a la història. I, per tant, des del punt de vista d'oferta i fins a tot de públic, doncs és un moment excepcional. No s'hi ha viscut mai.
I què és el que permet que ara sigui aquest moment? És que hi ha hagut més autors, que s'ha fet més difusió, que el públic accepta més obres d'aquí? Quins factors han influït en tot plegat? Ho has dit tot. Van passar uns moments bastant complicats fa 25 anys, en els quals un autor català no tenia possibilitats de trobar escenari, perquè el públic tampoc hi anava, perquè potser no escrivia allò que era d'interès. Després va aparèixer que...
Els autors van entrar a la televisió i la televisió va donar molta visibilitat als guionistes i això ha fet també que s'impulsés la dramaturgia d'aquí en els escenaris. I per tant, ara, realment, comparat amb uns desenys abans, la diferència és important i els autors poden veure les seves obres en els escenaris i amb condicions de qualitat molt interessants.
Què li falta per això? Què li falta? Home, sempre falten coses. Jo penso que, i és un dels temes que a mi m'agradarà aquest divendres parlar amb la gent de Dona Tartula i Dona Taneu, doncs segurament li falta més diversitat, segurament li falta més risc, segurament estem una mica molt pendents de la taquilla. Quan dic això vull dir que tenim un teatre que busca molt la comèdia, busca molt l'obra fàcil, molt directa, molt...
que està bé que existeixi, per tant, està molt bé que hi hagi aquest tipus de propostes, però que si comparem la nostra dramaturgia amb dramaturgies d'altres països, veiem que allà també hi ha dramaturgies molt més innovadores, més emergents, més atrevides, menys convencionals, que al capdavall, en el camp de la cultura, no només del teatre, és el que permet avançar i el que permet que la cultura sigui sempre un referent que ens ajudi a no estar adormits.
Sí que hi ha per això també un circuit important ara de sales petites també aquí a Catalunya Sí, sí, hi ha un circuit que s'ha de mantenir i que ha de viure i que ha de funcionar però en aquesta reflexió que em feies fa un moment aquestes sales també els últims temps jo penso que han programat molt espectacles que podrien estar en sales més grans fins i tot hi ha un fenomen molt curiós i és que hi ha espectacles que neixen en sales petites ja la Bequets, la Fleijer
Sala Montaner, moltíssimes, Teatre Acadèmia, i que, com que veuen que són espectacles de molta atracció més massiva pel públic, passen a sales més grans. Vull dir que això és un fenomen que s'està adonant. Per tant, s'han expedit així, però també espectacles que apostin més per trencar, per canviar, per anar una mica més enllà. Això sí que passa, dius, en altres països.
Això sembla. Els textos que ens arriben d'altres països és més ampli a la base. No només hi ha comèdies d'interès de públic, sinó també hi ha espectacles molt més trencadors, innovadors. De fet, els últims que hem vist, per exemple, les cels o incendis, que serien d'un autor estranger, sí que anirien una mica més en aquesta línia de comentes, no? Sí, sí, sí. Aquest autor és un autor molt interessant.
que va més en aquesta dina, naturalment. Tot i que té una manera de fer aquest autor que és capaç de connectar amb grans bases de públic. La qual cosa és un encert per part seva. Però això també li passava a Shakespeare, que tu fas un Shakespeare que és d'un altíssim nivell i connecta moltíssim amb la gent. Per tant, en aquest sentit, no s'ha d'associar...
un espectacle amb molt d'interès del públic, que sigui de falta de qualitat. No hi ha res a veure, això. Per tant, seria una mica una possibilitat que té l'autor d'arribar a més gent, tot i que faci un producte més arriscat o un text més arriscat que vagi més enllà, no? Sí, sí, sí. El que passa és que també hem de...
veure que quan ens arriben textos de fora, són textos que ja estan molt provats, perquè allà són països més grans, són països amb moltes més possibilitats, i que llavors el que ens arriba ja està filtrat, ja són les coses que han funcionat i que ja han tirat. El que hem d'aconseguir és l'efecte contrari, que d'aquí també surtin textos que es provin a fora i que també funcionin, i per tant aquests siguin els que apunta la llança de la dramaturgia. I per tant aquest és un dels reptes, diríem, de futur, que això que s'ha encetat i que està molt bé com està funcionant
que vagi. És el moment de la història en què hi ha més textos generats originalment en català, d'autos catalans, que estan al món, circulant amb normalitat. I això és molt important. Sí, que s'exporten textos catalans, eh? Sí, sí, sí, per descomptat. S'exporten com mai havia passat, eh?
Per tant, doncs, bona notícia, també una mica en la línia del que deia al principi, no?, d'un dels bons moments del teatre català. Sí, sí, la notícia és bona, telemiris cop telemiris. És a dir, si et compares amb fa uns anys, tot és millor. Però tu m'has preguntat què més... Sí, sí, tant, exacte, reptes per millorar. I que també és la perspectiva que a mi em fa gràcia parlar amb els assistents d'aquesta tertúlia de divendres, de contrastar
Què més s'ha de fer, no? Què més s'ha de fer perquè no ens conformem. El pitjor mal que es podria passar és conformar-nos. Mira, ja en tenim prou, no en tenim prou. Ara hi ha més enllà. Hi ha bones escoles per formar autors teatrals a Catalunya? Això sempre és una discussió, un debat, hi ha opinions per tot. L'autor neix o es forma? És evident que l'autor es forma, perquè hi ha moltes tècnics que s'han d'aprendre,
però ja has de tenir un talent una mica innat que ja tu veies les accions com a dramàtiques i com a teatrals. Hi ha qui diu que qui és un bon narrador és molt difícil que sigui bon dramaturg. I al revés, és molt difícil que un bon dramaturg sigui bon narrador, perquè la mirada del dramaturg, que és aquella mirada de l'espetacle en directe, a través d'uns personatges, d'uns actors que els interpreten, doncs això...
s'ha de tenir una manera especial de concebre la ficció. Si no, el concep d'aquesta manera i tal. Llavors, aprendre d'això sí que és un tema que les escoles ens fan. I quan parlem d'escoles, hi ha molts exemples, però a Catalunya tenim l'Obrador de la Sala Beckett, que està fent una feina magnífica, hi ha diverses escoles, la teniu barcelonès, hi ha diverses escoles que avui ja tenen molt de prestigi aquí a fora,
que estan ensenyant tècniques de com escriure textos teatrals. I, per tant, no sé si són bones adolescentes, perquè el que no puc és cooperar amb les coses de fora, perquè no les desconec, però sí que donen una base suficient perquè qui vulgui escriure textos ho pugui fer. Ara, també és veritat, això que he dit, el talent és el talent, i, per tant, aquell autor, aquella persona que té concepció mental teatral, agafa un paper...
i fa una obra magnífica sense haver passat per cap escola això també s'ha de dir Està clar De fet de vegades parlant de literatura en alguns casos hi ha gent que considera que s'escriuen massa novel·les per exemple no sé si en el cas del teatre passaria una situació semblant o si s'allunya és un cas que no es pot comparar per entendre'ns No, no, jo penso que el problema és escriure en molt o poca el problema és que les bones arribin és a dir, que s'escriu molt de teatre és bo
Molt, que s'escriu tant com vulguis. Ara, el que hauríem d'aconseguir és que aquelles obres que siguin realment d'interès, que transcendeixin una cosa molt concreta, molt efímera, i que siguin obres de més gruix, que aquestes realment trobessin el seu itinerari, el seu teatre i els seus públics. Aquí sí que tinc els meus dubtes. És a dir, si cada any s'escriuen mil obres, no sé quantes n'escriuen, però que d'aquestes mil, les deu, que puguin ser realment excel·lents,
que aquestes trobessin el camí. Trobar el camí vol dir que trobin una bona companyia, uns bons actors, uns bons directors, una bona producció, uns públics que ho puguin acollir. I, per tant, la quantitat ha de donar qualitat. El dubte que jo tinc a veure és que a mi em sembla que hi ha obres de molt de nivell o de nivell molt importants,
que no troben el circuit i de vegades es queden per estrenar o de vegades es queden en un teatre que té molt poc públic o molt poca potència mediàtica i els aprofitem. Tant de bo fóssim capaços que tot aquest teatre que s'escriu i genera amb el temps n'és, diríem, quedant, diríem, quedés al bo, que és una mica el que ha passat quan tu mires la història del teatre,
Doncs quan he dit Shakespeare abans, és clar, quan parles de Shakespeare, molts autors i moltes obres van caure al seu costat i que no ens han quedat o no es veuen. En canvi, hem tingut l'habilitat de continuar fent i continuar llegint Shakespeare. Jo penso que això és el que hauríem d'aconseguir, que d'aquest teatre que es fa ara, també el que qualli, el que quedi, el que siguin referents, sigui el de més alt nivell. I aquí sí que tinc els meus dubtes, perquè en aquest moment...
Em fa la impressió que hi ha teatre de molta qualitat que no troba els camins com per fer-se. Clar. Per tant, seria una mica d'un problema de circuit, llavors, no? Un problema de circuit i de producció. És a dir, si sempre estem atrapats amb la taquilla, hi ha obres que ja no es faran. Ja sigui perquè tenen massa personatges, perquè tenen massa complexitat, perquè són massa, diguen-hi, filosòfiques, complicades... I, per tant...
Jo no sé si una obra com Incendis, si s'hagués escrit aquí, s'hauria fet. En canvi, si ja ve amb tota la pàtina internacional, amb la pel·lícula que també se'n va fer i tal, tot això ja hi dona un gruix que ja fa que aquí ens ho creiem, ja entren als circuits, ja els productors hi creuen...
Per tant, també falta aquest risc de producció, llavors, no? No només a l'hora d'escriure, sinó a l'hora de programar, a l'hora de produir. Sí, el que passa que jo... Sí, sí, d'acord, hi ha el risc de producció, però, clar, els de producció s'hi arrisquen els calés, i jo parlava com a autors, i com a autors tu arrisques, d'alguna manera, és la teva creativitat que arrisques, i per tant, aquí pots tenir uns productes que siguin més de consum perquè, si pregunyar-te la vida, diguem-ho així...
i uns altres que siguin més arriscats o intentant més la innovació i anar més enllà, doncs que també s'han de poder escriure. I el mateix autor pot fer diverses coses. Amb això sí que jo penso que s'ha de ser bastant obert en aquest sentit. No tens per què sempre fer el mateix tipus ni classificar-te. Hi ha una cosa que sempre dic i és que en general en el món artístic penso que hauríem de manar més les obres i menys els autors. És a dir...
Un autor pot fer, ell va creant, i pot fer deu obres que no valguin gaire la pena, però en pot fer una que sigui excel·lent. Doncs aquesta obra l'hem de manar, l'hem d'agafar i l'hem de fer. Per tant, no hem de dir tant l'autor és el bon o no, el bon és aquella obra que ha fet. Perquè hi ha molts exemples en el camp de la literatura, del cinema, del que vulguis, que hi ha autors que han fet obres magnífiques i després han fet de penoses.
Això no vol dir que jo sigui dolent. No, no, obra bona és bona. I l'autor té dret a escriure el que li sembli i a equivocar-se i a fer provatures. Déu-nos en guard que de Picasso haguéssim d'agafar...
tot el que va dibuixar tots els gargots que va fer com a obres excelses. Això passa sovint amb els autors joves, sobretot amb autors novells, que llavors fan una cosa que no agrada tant i ja sense voler ja se'ls classifica d'una altra manera. Perquè es fa per accent i per defecte. Hi ha autors que tot el que escriuen ja ha d'estar bé. Doncs no, senyor. Perquè n'escriuen, no diré noms, però hi ha autors que tenen obres molt bones, que són autors reconeguts, però de tant en tant fan una peça que no s'aguanta. I això s'ha de poder dir.
perquè hi ha peces menors i majors, llavors, i al revés, i els emergents, doncs pot ser que en facis una que estigui molt bé, perquè has trobat un tema que era molt propi, perquè el coneixies molt bé, per la raó que sigui, però la següent no té per què estar al mateix nivell ni molt menys, i no passa res. I torno a dir tot el que t'he dit, jo penso que hauríem d'estar més pendents dels autors, perdó, de les obres que dels autors.
És l'autor que vagi fent, és una persona que té dret a crear el que vulgui i equivocar-se i estripar molt de paper, o esborrar un ordinador. I el que hem de mirar és la seva obra o la seva obra, potser n'hi hagi una, dues, tres, que siguin les realment contundents de les que realment són una lliçó per tots els altres i que pot ser una obra que perduri. Per això no és l'autor que ha de perdurar, és que tocas aquella peça. Hi ha excepcions, com ja heu citat Xespi o Samuel Beckett,
que tot el que va escriure té un nivell i una coherència brutal, però això passa molt poc. És a dir, molts autors tenen un recorregut que tenen obres majors i d'altres que són obres que no cal, no cal anar les rellejint cada any perquè no aporten gaire més que el que van aportar en el seu moment.
Doncs, de tot plegat, se'n parlarà demà en aquesta tertúlia de Taneu, el Teatre Català actual de l'escriptura a l'escenari, les 8 del vespre, a la sala Piquet. Avui n'hem parlat amb en Toni Cabré. Moltes gràcies. A vosaltres per l'atenció. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Molt bé, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora, com cada dijous, fem tertúlia amb en Jordi Agulló, l'Alina Santa Bárbara, la Joan Algarra i també amb la Montse Larrea. Els tenim ja situant-se a les seves posicions habituals i el que fem ara mateix és saludar-los. Bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Bon dia.
Bon dia a tothom. Ja veus que guardem sempre el mateix ordre, eh? El de la taula, eh? És que la gent gran som una mica rutinari. Això ens passa a tots, eh? Som animals de costum. Si anem cada dia a un lloc, ens costa molt, crec, moure'ns de cadira, eh? Sí, a mi em costa. Com si vaig a comprar els llocs, m'agrada comprar sempre, si estic satisfeta, els mateixos llocs i ja està.
Sí, hi ha gent que també vol anar a fer sempre el cafè al mateix lloc. Sí, sí, jo sí. Som animals de costums, no? I tant, i tant. L'Ina, que a més... Som fideus. Sí? També és una altra manera de veure. Jo diria que som molt animals. M'he quedat esperverada aquest matí amb l'entrevista que li han fet a l'Eudal Carbonell. Ai, sí, jo t'ho he mirat una estona. És un home que m'agrada molt. Molt, molt. Estic molt reflexat en ell.
Sí, bueno, perquè fa un llibre, diu, quan apreguem a ser humans... I m'agrada molt. Diu, és que si desaparegués l'espècie humana de la Terra, la massa biològica, les espècies augmentarien molt més. O sigui, imagina't què depredadors i què bandidos que som. A vegades diuen científics que som una espècie estranya.
Sí, perquè de què ens serveix la nostra intel·ligència. Tenim el domini aquest de poder... De raó, no? Bueno, que l'altre dia un goril·la li va emparar un cron d'aquells, com es diu... Un dron. Un dron d'aquells per damunt volant per observar-lo, va agafar un pal i va esperar... No, no, va esperar que vingués i quan el tenia damunt li va fer...
I el va tirar el dron per terra. I el va tirar i surten les gravacions del tema. I a més, va gravar i tot quan se li acostava. Clar, ell pensava que era un ocell i se'l volia galar. I estava allà amb el morrito. Allà va estar molt bé. L'altra anècdota d'avui que m'acaben de dir, m'acaben de dir, jo no l'he sentida.
Però el que diu que feia en el comentari és que la d'allò de cultura, la delegada, la Consigual de Cultura de València, ha fet les faltes de fotografia. Sí, sortia a remarcar, 32 faltes en una plana. En valencià o en el semi-català. Escriure l'hem de escriure. Però és que és de cultura, eh? Sí, però tenen que tenir algú... I duram 32 anys, eh?
Alguna persona que repassi, no se li demana a la gent que sàpiga tot, però que diu una persona que repassi. Si fan un text que després el repassin. És estrany. Sí, sí, però majúscules a on no corresponien, faltes d'ortogatòries... A mi això era l'efecte del caloret.
és garrafa jo aquests dies que no he pogut venir per circumstàncies molt de l'animal molt normal així d'on disculpada doncs resulta que portava un retall del diari que em feia trencar de riure escrit pel Montsó perquè està estupendo perquè resulta que diu que havien inaugurat en Vilopó en València
Havien inaugurat, o anava, diu, anava l'arxobispo, anava el ministro de Sanitat, anava la del Caloret, anaven tots allà i tenien que inaugurar.
Un hospital, us ho explico una mica en valencià perquè fa més gràcia, un hospital comarcal que tenia que recollir de tots els pobles que tenien al voltant. I resulta que a l'entrar havien allà dos ambulàncies ja preparades. I ve l'arsobispo, i ve el ministre, i ve l'alcaloret, i tot a s'inaugurar. I resulta que dintre només que hi havia el rebeor...
la sala espera en tres sofàs i després en una habitació havien llogat quatre llits perquè tot el que més estava buit no hi havia res i quan ja es va acabar la paraferralia va venir un camión i se'n va dur els llits que eren d'una empresa això va fer l'esperança de guirre també per inaugurar un quiròfan en un hospital que no estava obert
No ho recordeu. No ho sé, però no. L'inauguritz és fatal. És perpèntico i, com ja venen les eleccions, doncs, ara, tots en ella continuo pensant que... Veig que domines l'accent, eh? A més a més, Lina, veig que domines l'accent.
No, no, no, però és que jo soc un poquet d'allà també. Un poquet d'allà. No, però ella fala, les idiomes es fa tot. Un poquet, un poquet, sí. Un poquet d'allà i un poquet d'aquí. Però el caloret de la senyora. Oh, calla, calla. És que em vaig quedar com en blanc, i esclar, el primer que vaig justificar-se, que ja està bé.
No, però diuen que va parlar així perquè no anava amb el toc... Pels ignorants. No, no, no, no. No anava amb el toc de la graduació de l'alcohol, que quan porta el toc de la graduació de l'alcohol és quan parla bé. Però si no es veu que la pobretat es va despistar. És que em vaig quedar en blanc i mira, vaig dir el primer que se'm va semblar.
Jo quan l'havia sentit... Que bonico, que bonico. Era com una xerlotada, no? Sí, una xerlotada. Això podien haver estalviat. Bueno, però això no... Aprofito de felicitar les dues senyores que surten a la portada de la revista de la 50 más importante del pueblo.
Sí, sí. 50 senyores, no les más importantes. 50 senyores que han deixat petjada. Esclar, si les persones que ens coneixen veuen el pes que tenim, a la força, tenen petjada. Somos mujeres de peso. Somos mujeres de peso, tu, oi, eh? Sí, sí, sí. També el diumenge, allà, el Vicent el Boietí, es presenta el llibre del Dia Estimant la Vall de Sant Just.
L'altre dia el buscaven i no el vam trobar aquí fora, caminyó. No, perquè no hi era. Tu vas dir que... Que el trobaríem per aquí i no el vam... Tu si vaig estar dues hores a dalt, de dotze a dos. Ara sí, per això. Ara ha assegut allí i la senyora aquella que em buscava és que se'm va entrar a dintre a preguntar. Jo estava en la punta, en la punta, se'm veia. No, jo no la conec. Com no la conec, com no la conec.
Són del grup d'artistes. Va tornar després. Justament la senyora volia de guiure's. Era important. Està anant bé, Jordi, el tema. Està funcionant bé, de moment. Ja no en queden gaire. Només queda el 50 de l'Òmnium, que el podrà anar a la venda el dia 19, menys mal, i jo només en tinc 14 per vendre. El dia 19 és... Tinc 7 o 8 peticions.
La festa de Sant Jordi. L'Àmnium en tendrà 50 per vener. El mateix diumenge, eh? Jo encara en tinc uns 14. I ara també una llibreria, en volia 10 i no li ho podem fer. Perquè ha passat... Un moment, un moment, que si parlem tots alhora és complicat. No, ha passat el típic problema burocràtic, que els 300 euros de la biblioteca a través de l'Ajuntament...
Ara han fet uns... unes funcions burocràtiques que hi ha una assignatura electrònica i resulta que la nostra associació, el TEPA, que donen part a la cobertura legal, no té el registre en una associació de la Generalitat. És una institució petita i no la té. I resulta que estem penjats. Volíem reeditar. Si això passés, el que ha passat, que ho preveiem passés, volíem reeditar 50 llibres més en els guanys. Però resulta que els guanys no els tenim perquè la...
vet a saber quan cobrarem, si cobrem, de moment li han regalat a la institució de la biblioteca 25 llibres, perquè cobrar, no sé quan cobrarem. Quins problemes, no? Sí, ara vinc de fer un paper, dir-li al Sergi, busco una altra solució, perquè, quan la troben complert, ja teniu els 25 llibres. Ja teniu els 25 llibres. A la Generalitat ho tenen molt, encara que siguin petites, són molt estrictes. Massa passos de fer que esperto. Molt estrictes, molt.
Bueno, aquesta associació, això ho han començat a aplicar des de gener. No tenen l'assignatura electrònica i m'han dit que ni ho pensaven, ni tal, i que és el que es digui el de la tundament si tenen una altra solució. Si no, ja veig que es queden penjats. Tenim que assumir 300 euros i haver regalat 25 llibres. És increïble. Sí, no, no, la burocràcia és terrible. Que no, bueno...
Bé, en tot cas, el llibre el podem trobar diumenge, no? La gent que vulgui el pot trobar encara diumenge aquí al Jardins, ara en què n'està? Per comprar-lo, vull dir. Si són dels autors o d'això que tenen una rebaixa, doncs que em busquen a mi. I si són de normal, doncs val 12 euros a l'Òmnium també.
Molt bé. Venir honorant per Sant Jordi el dia que es fa aquí a Sant Just, el diumenge aquest en què es fa a Can Gina està? A la Dotge hi ha una presentació oficial. Jo sí que sol venir. A la Dotge hi ha l'apareta oficial. Jo aquest any no puc perquè me'n vaig a aquí al costat, a Sant Cucufate. A Sant Cugat? A Sant Cugat, sí. En sortia en castellà, no en sortia en català. Aquest cervell revolucionat que tinc. A Sant Cugat, a Sant Cugat.
A més, aquest any que es fa l'abans de Sant Jordi, que ahir parlàvem amb el Regiu de Déa, que també era una manera que la gent pogués comprar els llibres aquí abans del 23. En lloc del 23. No, no, està bé. Si ho fem a posteriori, la gent ja ha comprat de Barcelona. Passeja igual, però és diferent. Si no, està molt ben pensat. Però bé, has d'anar amb el cor. Això com...
acompanyant de Cantaire i han convidat l'associació d'allà a tota una sèrie d'acords i llavors hem d'anar a les companyes home, si em quedés em quedaria però vull dir que també ens és greu
ja que hem tingut la gentilesa de convidar-nos doncs aquest diumenge de fet dijous que ve és 23 d'abril i cada any per Sant Jordi el que fem és fer el programa des de l'institut per tant dijous que ve no tindrem tertúlia perquè tots els continguts que tenim del dijous desapareixen aquell dia cada any canvia de dia
i se'n va anar a l'institut directament i la Isabel sempre organitza uns juegos florals també, també, exacte i alguna vegada anava amb persones grans jo he anat dos o tres vegades i vosaltres esteu també allà sí, sí, estem allà tot el matí
Molt bé, però això està molt bé. Aquell matí, a més, que ells, nosaltres ja som, evidentment, i coordinem el programa i serà el just a la fusta, però ells, doncs, hi ha continguts, també venen a les escoles i tot pràcticament ho porten ells. Per tant, doncs, us convido a escoltar-lo aquell dia. Sí, sí, és fantàstic. Jo el divendres ho he escoltat, que són també... Exacte, també són els de tercer ESO. De fet, el Sant Jordi, que també, ara encara no hi som a la setmana, per tant, encara no ha aparegut el debat, però sempre apareix, no?, que és aquella idea de si creieu que hauria de ser un dia festiu
O no, el 23 d'abril? Vosaltres què en penseu? Perquè jo conec opinions molt aferrades a una cosa i a l'altra, eh? Jo no... començo, eh? Jo no el faria festiu perquè la gent, si és festiu, marxa. Jo tampoc no el faria festiu. I aleshores, vulgues que no, tothom o bé a migdia s'escapen una mica...
o les persones que no tenen obligacions van a primera hora al matí, o els que surten a les 6 o les 7, com encara fa bon temps, i estan totes les taules posades i tot, la gent després de sortir també... Jo no el faria. No el faria, perquè perdria la seva gràcia. O sigui, seria totalment... Jo ho dic de manera pràctica. Jo crec que el que diu la Joana té molta raó.
que normalment la gent si té un dia festiu i el dia és bo, escolta, vam veure el sol. O farien allò, farien pont, no? De fet, algun cop quan ha caigut en Setmana Santa els llibreters sempre és quan es posen les mans al cap perquè la gent desapareix. Vull dir que és veritat que a mi m'agrada que tampoc sigui festiu. L'únic que sí que és veritat que aquell dia està bé que les empreses tinguin una mica de flexibilitat, no? Però...
No ens hi podem ficar, no es pot regular. No, perquè els nois, quan anaven a l'institut, era bonic perquè hi havia tot un grup de nanos de l'institut que anava amb les profes de llengua i els hi ensenyaven i els hi explicaven. I jo els hi esperava i quan acabaven llavors fèiem el recorregut particular nostre. I clar, si hagués estat festa, l'institut no hauria funcionat. Jo crec que és millor en dia elaborable.
Perquè hi ha un trasbassament de gent d'un cantó a l'altre. No, no, per aquí la gent agafaria les de vida aquí en Villaniego, eh? Jordi, que és el teu sant, tu com ho veus? Perquè jo sempre m'ho oblido totes, Jordi. Jo celebro l'aniversari. Perdona, perdona. És veritat.
És un d'aquests sants com el Sant Joan, que tots ens en recordem d'una manera o altra. Felicitat a tu que demà també compleixes l'any, 25 o així. Sí, exactament. Ella 25 i tu que uns 33. 33 repetits. Ah, doncs està bé. És maco, no? L'edat de Crist, repetida. 33 repetits. Cada vegada que sigui un número part, és fantàstic. Quan algú es queixa, jo sí. Sabeu per què? Perquè tens un equilibri total.
Per exemple, quan jo vaig fer 50, el meu germà em va telefonar i em va dir, 50, una, com estàs? Jo dic, perfecte, 25 en cada pierna. Què, birna, aguanto. És compensat. Clar, doncs ara si tornes 66, 33 a cada cama. Clar, a mi em toca... Aquest any no, eh? Tinc un número d'imparell. Tu vas cuixeta.
Perquè 25, esclar, 12 i mig... No, són 25, eh? És igual, és igual. Els has complert o no, els 25? Sí, i tant. Doncs ja està. 25. El meu fill... Ai, si s'entera que ho diu...
No, és un coqueto. Em va dir, em dic, què, noi, com ho sents, això dels 50? Diu, bé, però, escolta'm, que no ho semblo, eh? Dic, jo tampoc, el que tinc. Que presumit, eh? Sí, sí, que no ho semblo, eh? Oh, quina gràcia, que presumit, eh? Està bé, en fi, exacte, l'edat normalment sempre es diu que és mental, no?
Intentem sempre camuflar l'edat que tenim, no? És una manera... No, jo no ho he fet mai. Bueno, però hi ha molta gent que ho fa. Home, i tant. Sí, que no diuen l'edat que tenim. Això és el gran meu. El petit té prohibit que el felicitem el dia del seu aniversari.
Prohibidíssim. És un dia fora del... Hi ha gent que ho porta malament. Molt malament. A mi m'agrada, eh? Des del 40 que ho té prohibit, eh? Prohibidíssim. A mi em sembla una persona que ho tinc per bastant intel·ligent. I tant, dic, escolta, què té a veure? No res, no és cap dia agradable per mi. És igual. Passem pàgina. Nosaltres, generalment, a casa meva, fem l'aniversari, eh?
Nosaltres a casa meva ho fem tot. Tot, eh? Sants, aniversari, més aniversari, tot. A poc a poc els hem deixat de banda, els sants. Aquí el que hem deixat nosaltres és de tant regal. I en la balcada fem l'aniversari. Avui estem fent una tertulia així més planera, que se ve també, però aquesta setmana, just pensàvem el tema de les notícies positives ahir, que aquí sempre en parlem d'una o altra, i vaig sentir anar unes quantes de salut.
Cosa que també està bé, que a vegades queden molt avall de les portades, o no estan ni a les portades, però s'han fet alguns avançaments, no? Sí, sí. No solament per la leucemia, sinó per el càncer aquest del pàcries, que és dels més difícils. I per la sida.
I per la sida és un intent de vacuna que sembla que és bastant positiva. Sembla, així se'n parla, no? Tot això és la part esperançadora de la humanitat, sempre ho dic. Això ens salva de les animalades que fem.
animalades del militarisme i que no s'hi adonen que això és una bestiesa i de l'atemptat al medi ambient que no s'hi adonen i les guerres aquestes que no s'acaben mai tot aquest desplaçament desplaçament de gent que viuen en uns campaments on hi ha milers de persones
O, per exemple, la Pedusa, que s'han desaparegut 400 persones. És que ara ja no poden anar a la Pedusa, ja no hi cap ningú. Ara han anat a Sicília. Ja no hi cap ningú. No, han anat a Sicília. És que és un problema. Tot i que l'altre dia
Però s'han mort, 400 persones, han desaparegut. Tot i que les que van comentar això, no? Ho havia mort, oi? Però les que s'han perdut en aquell trajecte, no? Milers de persones, eh? Ah, en total, sí, sí, sí, més o menys. Exacte, el que passa és que en tot concret són 400 les que han desaparegut. Sí, les últimes, últimament... Afortunadament van trobar els mateixos que anaven amb una barcassa. Que són els que ho van explicar.
però de 200, 150... Van trobar, o sigui, van denunciar a un dels embargüences que els havien... Que els havien vengut al passatge. Sí, i la policia l'ha detingut, però va dir tot, mira quina salvatjada aquella persona, es moria,
Bueno, es va morir, i en el moment que va demanar l'últim sospir, el van tirar al mar perquè se'l jalessin els taurons. Perquè ara els taurons, com pobrets, és que és tan salvatge que fa esta cosa d'explicar-ho. Han agafat aquesta ruta perquè com si un, si dos, si tres, tenen jalar de sobres.
els taurons es menjan els que cauen no, però és que no n'hi ha un ni dos ni tres, és que són centenars que van aparant aquelles aigües o deuen estar molt desesperats aquestes criatures o bé els han pintat com deia una edita molt vella, Sant Cristòfol Nano i s'ho creuen tot ja
Han desestabilitzat absolutament Síria, hi ha milions de persones d'una ènia, d'una religió, de l'altra, que entren uns i es volen matar, entren altres també, i què fan els éssers humans per fugir?
I són refugiats polítics. I segons els drets humans, refugiats polítics s'han d'atendre. Però Europa s'està rentant les mans davant d'esta qüestió. És que a nosaltres, concretament aquí a Catalunya, aquella entrada d'un milió en poc temps de persones,
Sí, per un costat, van solucionar coses de segons quina mena de feina, però per l'altre va ser un problema enorme, tant per la seguretat mundial... Però què s'hauria de fer, llavors? No, suposo que repensar-s'ho una mica, no? Però la solució no té que venir de nosaltres, perquè nosaltres no hi podem fer res. La solució és dels governs.
Però, escolta'm, la solució tampoc és posar aquestes persones, que ho ha explicat Amnistia Internacional, posar-les allà a la zona franca, allà amuntagades... Amb un dipòsit. Home, és que, clar, ara ja no hi ha feina. Ara s'estan acabant els calés. I, a més a més, el senyor Draghi ahir dient que, escolta'm, que s'havia de tornar a regular l'assumpte de les lleis laborals. O sigui, encara s'han de fer... Per treballar més i guanyar menys. Veu veure la noia que va...
I rompren aquella conferència de premsa. Com va saltar, eh? Quina agilitat, eh? Com va saltar en aquella taula? Quina enveja! Quin vot va fer? Sí, sí, sí. I cridant, eh? I cridant, sí. Ensenyant la samarreta. Jo em pensava que es despulleria allà. No li van donar temps. No li van donar temps. No, però es va espantar, ell, eh? Sí, la cara... Que no t'ho penses.
I tots els paters de sobre la taula. Aquest tema no es pot al·ludir i s'han de donar solucions. I diré que no meves, sinó d'Arcadi Oliverats. I d'altres.
És més barat haver gastat un 0,7 permanentment, ensenyar a treballar a l'Àfrica perquè ells no tinguessin que tal, que no anar, i ho poso com a exemple de la culpabilitat, a Senegal. Senegal pescaven artesanalment. Van arribar les barques d'aquí, els grans factories, i els van arrasar.
Per tant, pensem, el Congo és ric, ric en matèries primeres, però resulta que està arrasat. I a vendre armes. Qui ven armes? Espanya, Itàlia, Suècia, Estats Units... I continuen en aquest cinisme. Continuen en aquest cinisme.
que a l'Iberia un nen, que aquí ho vas dir, un nen de 14 anys, el salari anual d'allí a l'Iberia són 36, eren 36.000 pessetes, eren pessetes, doncs tenia un calestinó que valia això. Sí, sí. Com que li ha donat el calestinó? Té nen de 14 anys. Que val un any de salari. Per quin interès li l'han donat? O sigui, que tenim molta culpa, molta culpa, i l'orientació ha de ser col·lectiva,
però com no podem anar a l'empori militar-industrial, que són els que estan darrere, el monerès, que està aquí, de ministre del Govern, ho diuen clar, i són grans criminals per al negoci. I a tots els grans indústries, jo ho va dir a Aixensower, d'Estats Units, el gran perill d'Estats Units era que la indústria, la compendi militar-se, s'ajuntessin, però resulta que això ha passat.
Això que ell va dir que la gran perilla ha passat, i està passant. I ahí està la contradicció que tenim. És bona persona, però no pot tampoc anar tot l'òbvia. I en aquesta desgràcia estem. A Àfrica és molt fàcil, el posem endavant, li ensenyem a fer cooperatives, i no, xinos, els xinos en saben. Els xinos diuen que caben 3 milions de xinos en la zona que correspon al...
riu del Congo, i que són terres totalment abandonades, que ells posaven en producció i que col·locaven milions de persones, 50, 100, no ho sé, ara no, no puc dir, però una barbaritat de milions, que volen col·locar xinos, això parla el Menkel, el tema. Els africans no en saben, són analfabets, només estem jugant amb ells, jugant amb ells, i tal, fent bandes, fent tal, sent tarisme, i allà estem. Per tant,
Parlo clar i dur, i aquests tots que venen aquí són víctimes. I ja sé que aquí no hi caben tots, i que el que tindríem és que tinguessin al seu país. Si la majoria d'ells no se'n sortirien. Però no tenen cap possibilitat. O això, o es moren. O es maten. Perquè aquests aquells cristians de les muntanyes de Síria van tenir que fugir perquè es mataven. Sí, sí, anaven contra ells. I menys mal que els kurdos, víctimes històriques de tot sempre, els han emparat. Els han emparat.
Els curts són un exemple, tenen hasta brigades de dones, mira que són pacifistes, però tenen brigades de dones armades, i parlen de la humanitat, no parlen de la humanitat, són musulmans.
però parlen de la humanitat i la dona té una personalitat i té el seu propi espai i el seu propi exèrcit i l'emancipació i emparen altres això és positiu i per conjuntures han tingut que donar un territori però mai es no en donaven sempre arretien bufetades per tot arreu per Turquia, per Síria, per Irac ara veuen que sí que són els que paren els peus a la batalla contra el sectarisme
és un problema ben embolicat està ben embolicat continua ben embolicat per això des dels anys 80 ja ve des de l'any 80 i abans el Yemen és un país de fet és un país petit
En població, sí. Població no és molt gran. Té molt grans muntanyes, molt grans llocs. Sí, però està poc habitat. Però mira, ja estan ara també entre sunnites i xiites. Una guerra... Una guerra religiosa tremenda que recorda l'ades catòlics i els protestants dels segles de tal. I tant, i tant.
que era d'estermini, perquè anaven a aldees i les cremaven, anons, dones, vells, de tot. Era ben trist. Els sunnites eren la jerarquia i els que manaven. Els xiites eren el pueblo ya, no? I tots al darrere. És clar.
L'un del cunyat i l'altre del nebot. El Saddam Hussein era dels sunites i tota l'estructura de tal tenien el poder. Ha canviat i com ha canviat, doncs aquí...
Ha sigut una desgavellada. O sigui, la guerra de l'Iraq, que el senyor Bush i altres van organitzar, en lloc de... Sí, aquella persona era una mala bèstia, d'acord? Mala bèstia total. Però, de totes maneres, portava el poble bastant organitzat, a la seva manera. I ara, què? I ara, què? No hi ha manera. Han destruït tot, la cultura. Tot. Ho han destruït tot. Escolta'm, que fa dos anys... O va l'Iraq, eh?
I està 12 anys. No s'han conformat, han desestabilitzat a Síria. Síria l'ha passat a Maté, l'han desestabilitzat i tota la zona. Ens queda un minut. Avui hem acabat al revés. Sí, hem quedat al revés. Amb alegria i acabem. Hem entrat. No passa res exactament.
De totes maneres, el proper diumenge anem a comprar llibres, passegem, que diu que farà bon temps, i si fa molt temps, igual. Al final ens salvarem de la pluja. Jo, gràcies. Això és dedicable, no? Per tant, hi hem de confiar, perquè ell ens va dir que plauria i avui que no, o sigui que hi podem creure. A mi van dir que plauria ahir a París i no va ploure. M'havien donat que plauria i no va ploure.
Res, la cosa bona, tu. Ja acabamos con un 1-3. El 1-3, sí, encara que el pobre Matisse... Ai, pobre, va fumant la pota. Sí, va fumant la pota. L'hi perdonem, l'hi perdonem. És francès, eh? És per això. L'hi dado, eh? Jo no sé si era del Paris Saint-Germain. Igual. Que vagi molt bé, Jordi, Lina, Joana i Montse. Tornem d'aquí 15 dies. Bon dia. Bon dia. A vosaltres. Gràcies.
Bon dia, us informa Quim Balaguer.
El síndic de Greuja, Rafael Ribó, ha dit al Parlament que continuarà actuant per prevenir la tortura a Catalunya malgrat la sentència del Constitucional, que li retira la competència d'autoritat en la matèria a Parlament, Ignasi Abad. Bon dia, Ribó diu que, acatant la sentència, continuarà prevenint la tortura.
Algú creu que s'ha d'aturar la tasca d'anàlisi, inspecció, visita per prevenir mals tractaments a Catalunya perquè hi ha hagut una sentència? A continuar la tasca, no com a autoritat. Com ens podem dir? Mecanisme català de prevenció de la tortura i mals tractaments. El cíndic d'Agrosius defensa que el 2014 va fer més de 80 visites a presons, centres d'internament i psiquiàtrics mentre que el defensor del poble només 59 a tot l'estat i 3 a Catalunya. Ignàcia va a Catalunya Ràdio Parlament.
Notícies breus, Marriera. Rússia i l'Iran han tancat l'acord pel subministrament a Teheran de sistemes de míssils antiaeris russos S-300, malgrat l'oposició dels Estats Units i Israel. Ho ha anunciat el ministre de Defensa iranià, José Indegan, que ha afegit que ja s'han començat a discutir els terminis per l'entrega dels coets.
Iniciativa Esquerra Unida insta al govern a organitzar una consulta a Lleida per saber si els ciutadans estan d'acord o no amb el Consorci Sanitari. Tornem al Parlament, Victòria Vilaplana. Bon dia. Els ecosocialistes no es donen per vençuts i han registrat al Parlament unes al·legacions que tenen com a objectiu impedir aquest Consorci. Sentim la diputada Marta Ribas.
S'ha d'escoltar el que vol la ciutadania de Lleida, que ja s'ha manifestat via marea blanca durant tot aquest any. I perquè creiem que la millor manera de donar un bon servei a Lleida és integrant-ho tot a l'ICS, fem unes al·legacions demanant que no es creï el nou Consorci.
Els efectius de salvament marítim continuen controlant l'evolució de l'ataca de combustible que ha provocat el naufragi d'un pesquer rus al sud de Gran Canària. Segons algunes informacions, l'ataca té una extensió aproximada de 12 quilòmetres quadrats i es desplaça a Marandins, lluny de la costa més pròxima de punta de Maspalomas.
El Festival Sónar de Barcelona completa el cartell d'aquesta edició amb la incorporació d'una trentena d'artistes, entre els quals hi ha Pioneer, el Jazz Blaze o aquell Gigano. El Sónar es farà del 18 al 20 de juny als fires de Barcelona i l'Hospitalet i entre els caps de cartell hi ha The Chemical Brothers, Durant Durant o Strílex.
Esports Montserreia. L'Uluti, Tomi Robredo, juga contra el canadenc Milo Raonic en partit de vuitens de final del Masters 1000 de Monte Carlo. Empata un 7, 6-3 per Raonic el primer, 3-6 per Robredo el segon i acaba de començar el tercer. A Barça s'entrena aquesta tarda pendent d'Andrés Iniesta, que hi va rebre un cop a l'esquena a París, on l'equip blau grana va guanyar el PSG
1 a 3 a l'anada de quarts de la Lliga de Campions. I Pau Gasol ha acabat com a líder de l'NBA en dobles-dobles, després d'aconseguir almenys 10 punts i 10 rebots, o 10 assistències, per partit en 54 ocasions. Des del 1987, cap jugador a Chicago aconseguia aquesta marca. Avui Gasol ha notat 18 punts i 13 rebots contra els Atlanta Hawks. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts us parla Andrea Bueno. La inauguració de l'exposició Invaí Can Ginestat donarà el tret de sortida avui als actes oficials de Sant Jordi a Sant Just. És una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarantena d'artistes que han fet les seves aportacions per decorar tots els espais de Can Ginestat, inclòs a la façana i als arbres dels jardins. L'objectiu és demostrar que les parets no tenen per què ser barreres per la creativitat. L'inauguració tindrà lloc avui a quarts de vuit del vespre a Can Ginestat.
Més coses. Acte participatiu de Movem Sant Just dissabte per perfilar el seu programa per a les municipals del mes de maig. El grup és una fórmula d'entesa de progrés municipal que lidera en Lluís Monfort i Justo Salva i que es presentarà a les comissis recollint el treball que ha fet els darrers mesos l'Assemblea de Guanyem Sant Just, que el mes de març va decidir no concórrer a les eleccions.
La idea és comentar les aportacions que facin els assistents i decidir si s'inclouen al programa. Entre altres temes es parlarà d'educació, habitatge, benestar, cultura, medi ambient i urbanisme. La trobada serà dissabte a les 10 del matí.
I un apunt més per recordar-vos que el nucli obre la convocatòria del tercer concurs de cartells a Festa Major de Sant Just. L'objectiu és triar el cartell que representarà la Festa Gran del Poble aquest estiu entre tots els participants. El cartell cal incloure les frases següents. Festa Major 2015, Sant Just d'Esvern i del 30 de juliol al 6 d'agost. El tema és lliure, però ha d'haver-hi algun motiu neutre, blau i groc, que fa ser referència a la picabaralla entre blaus i grocs que caracteritza la Festa Major de Sant Just.
El premi és un sopar per dues persones valorat en 75 euros a un establiment de Sant Just. Teniu temps per entregar els vostres cartells fins al 22 d'abril. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Al final parece que Cupido nos dejó de disparar. La solución más simple es la correcta, dice la navaja de Oca. Dejar de darle vueltas a lo nuestro y acabar.
Pero hay momentos que nadie nos puede explicar. Y la verdad, si todo es mentira en la vida, ¿qué más da? Qué gran verdad, que quién más te quiere te hará llorar.
Estaré bien, aunque olvidarte me cueste la vida y el reloj se nos paró justo a la hora de la despedida, pero yo estaré bien.
Al final las cosas van a ser como contaban. Todo empieza, todo sigue y todo acaba. Las canciones y los libros, las películas que vimos explicaban que el amor es algo eterno y el destino estaba escrito. Tengo
Dudo con vuestro permiso. Hay historias que nadie nos puede explicar. Y la verdad. Si todo es mentira en la vida. ¿Quién más da? Qué gran verdad. Que quién más te quiere te hará llorar.
Estaré bien.
Justo a la hora de la despedida y el dolor nos sorprendió Estaba oculto entre las bambalinas del amor que se cayó Y nos arrastró sin darnos tiempo ni un momento a disfrazarnos y a pedir fe
Estaré bien, porque olvidarte me cueste la vida y el reloj se nos paró justo a la hora de la despedida, pero yo estaré bien.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen 12 minuts de les 12 del migdia.
I el que fem és parlar de teatre, perquè aquest diumenge la companyia 2050 representarà l'obra el 30 d'abril de Joan Oliver, serà a l'Ateneu, i ara en parlem amb el seu director, el Roger Cónsul. Bon dia, Roger. Molt bon dia, Ràdio d'Esvern. Gràcies per fer-nos aquesta entrevista. No, i tant, per parlar d'aquesta obra, que és el 30 d'abril, la podem veure aquest dia 19 d'abril, i una obra de Joan Oliver. Exacte.
no sé si és de les més conegudes, de les... No. No, oi? És que jo anava a dir que no, però ara potser diré que no. Professionalment, diguem-ne, amb els 30 anys de la democràcia, o 40 gairebé, s'ha representat una vegada el Teatre Lliure. Home. Em sembla que va ser cap als anys principis dels anys 90, però amb un repartiment, o amb la direcció del Pere Planella, i un repartiment on hi havia la desapareguda recentment a la vida de mà,
amb en Rosa Novell, que feia de Xamuc a Xepé. Hi havia també la desapareguda no tan recentment analitzant. Hi havia el Jordi Bors, hi havia el Pep Montnè, hi havia tot l'aleng del lliure, d'aquell lliure que el va fundar i el va portar a nivells impressionants. Però no, tenies raó, no és gaire coneguda, potser per la situació que planteja de bon inici. Ara, si de cas, la comentarem o això,
L'únic que si jo m'agradaria dir-me, sí, és que ara que m'has dit que eren les 12 i 12, que de fet ara deuen ser les 12 i 13. I 14 ja, eh? O i 14 ja. Doncs imagina't, m'ha fet gràcia dir, mira, les 12 i 12, aquesta repetició, perquè veu que l'atzogat del títol, el 30 d'abril, creiem que la companyia ha dit, ostres, però això ho podríem fer a l'abril, que ara també és en Jordi, molt a prop de la data, molt propera al títol de l'obra, el 30 d'abril.
pensàvem que era una gran idea i tu no saps la de whatsapps i e-mails que diuen, però això és el dia 30, però no ho havia dit el diumenge, el dia 30 és dijous, no, no, no. I diumenge 19 d'abril, aquest diumenge 19 d'abril, i l'obra es diu el 30 d'abril. Total, aquesta bona pensada que ens pensàvem que havíem tingut, resultat que em sembla que a nivell de màrqueting és molt dolent. Però bueno, de tot se n'aprèn. Clar, com a títol segurament també és particular, no? És particular. I a més a més és que, per començar a parlar d'aquesta obra o presentar una miqueta...
Hem de dir una cosa. Joan Oliver, Pere IV, quan feia poesia, que firmava sota pseudònim, poesia satírica, té un aire sempre, o gairebé sempre, molt irònic, sarcàstic fins i tot, sona en fotia de tot, és un punyetero. El Joan Oliver era un punyetero molt morri, que sona en fotia de tot, amb situacions, i sobretot amb les poesies es veu molt. Amb les obres de teatre, com que aquí hi havia una estrena, i l'estrena es veu a un públic,
i en aquell temps que s'escrivia, es devia a unes censures, si passava o no passava, una obra en català, perquè estem parlant que Joan Oliver escriu sota el franquisme, sobretot, doncs aquí, per exemple, una obra molt famosa, que s'estudia molt a l'ESO i a batxillerat del Joan Oliver, és Vallrobat. Vallrobat intenta agafar una corrent
europea de la legislatura dramàtica i la posa... i és una obra molt bona, però aquesta és més correcta, diguem-ho així. La poesia, amb Pere IV, és on el veiem més morri. I aquesta obra, el 30 d'abril, ja s'entenem amb el 30 d'abril, diguem-ne que tota la morrieria, tota la ironia, tot el sarcasme, tot aquest humor i foteta del Joan Oliver, del Pere IV, hi és també en teatre. Pensant que l'obra original...
Ell, quan l'escrivia, i això està documentat, sabia que no la podria estrenar. I per què no la podria estrenar? Doncs, senzillament, per la situació d'inici. Durant el franquisme, el Joan Oliver es va atrevir a escriure una obra que planteja una Catalunya independent d'Espanya. De fet, l'estat espanyol és una república i Catalunya és una monarquia, d'acord? Regnada, o sigui, dirigida pel monarca Jaume VIII, d'acord?
que veurem que li passen moltes coses. I l'obra en si, dins la forma, no deixa de ser un bodevil, una obra d'entrada i sortides, d'enganys, d'enganys. Veurem que el Joan Oliver, aquest Jaume VIII, és un rei carregat, carregat, carregat de deutes, deu molts diners a tothom per diferents coses, s'ha separat de la reina, la reina li agrada al teatre, això li porta molts mal de caps al rei,
però a la vegada per fer diners volen els seus ministres de la guerra, el volen convèncer perquè faci una guerra per reconquerir Mallorca, que encara està de part dels anglesos, i aquí és la situació inicial, un rei carregat de deutes que vol fer aquesta guerra per tenir més diners, per aconseguir Mallorca, perquè hi ha uns pous de petroli, no sé què què es diu, hi ha el turisme, i per tant aconseguir més diners. Però, i aquí ja estic parlant massa, però és l'última cosa que vi dé, al final del primer acte,
amb aquest rei carregat de deutes, que està prenent castellà, que està prenent castellà, una altra vegada el mur de Joan Oliver, li toca ni més ni menys que la loteria. 30 milions de pessetes. I a partir d'aquí el rei diu, ostres, potser ja no vull fer més de rei, però tu ha viut la vida que és el que no he pogut fer durant tots aquests anys. No diré res més de l'argument, però ja ho veus que és un argument molt valent. Escrit el franquisme, Catalunya independent,
Imagina't si sí, tant. Vull dir que és molt novedós, no? Exactament. Si hagués aparegut aquest argument potser fa 15 anys també s'hauria semblat com nou i això estem parlant del franquisme. Sí, sí. L'obra, nosaltres l'hem retallat molt. Ahir, aquests dies, els últims assajos, mesuràvem l'obra i ens durarà com sempre amb el 2050 i crec que és una bona mesura per tot el teatre amateur que una obra duri
hora i quart, hora i mitja, si és comèdia i tot plegat, crec que és una bona mesura, aquí ja podríem encetar un debat molt llarg, però jo crec que és una bona mesura. L'obra original no dura una hora i quart, en dura molt més. Ja quan la van fer lliure, el Pere Planeia em deia que també la van retallar molt, perquè el mateix Joan Oliver, com que sabia que aquesta obra no l'estrenaria, no la podria estrenar, ell va fer... Clar, ja no tenia tant en compte. Va dir, aquesta obra és igual, ja... I nosaltres hem tallat algunes trames,
i hem reduït fins a fer-la això, un espectacle d'una hora i quart, fet per aquesta companyia especial de teatre del 2050, que si fem una mica de resta, estem al 2015, i van néixer tots, o sigui, l'any 2000 feien 50 anys tots els membres de la companyia, aquest any se leuren 15 anys i tenen tots 65 anys. Déu-n'hi-do. I la companyia continua en marxa fent coses, no? En una marxa increïble, el que passa és que a vegades les memòries, els músculs, els tons musculars no van com...
com fa quins anys, potser, o com això, però de ganes els sobren. El que passa és que també tenen moltes coses. Jo m'he donat d'una cosa, que és que porto amb ells uns set o vuit anys dirigint. Jo porto aquesta la quarta obra que els dirigeixo, sempre ens duren un pèl massa els processos d'assaig, però m'he donat que tenen moltes ganes de continuar. Home, està molt bé. I sobretot, però sobretot està molt bé.
Però sobretot que la jubilació fa que la gent no pari de fer coses. I això és fantàstic. Jo aquests últims anys he viscut les prejubilacions i aquest any les jubilacions de tots els membres de la companyia. I no pots pensar la de coses amb què s'han ocupat. Vull dir, ara tenen molt menys temps que el que tenien abans quan estaven treballant. I llavors això és fantàstic. Aquesta mena de marxa que porten és genial, genial.
Tenim, Roger, també la Maica Duenyes, perquè és just els dijous, aquesta la parlarem també de teatre. Hola, Maica. Hola, bon dia, t'estic sentint. Ah, llavors el debat de l'hora i quart del Teatre Matera aquí el podrem tenir, el podrem tenir. Estàs entusiasmat, no? A mi m'agradaria saber per què vas escollir aquesta obra, perquè és complicada, eh? Sí, em triàvem... Vam acabar el Florido Pencil, sempre aquest any...
Com que vam fer gira del Florido Pencil, som en vam anar finalment a 6-7 poblacions, també vam durar més, i vam dir, bueno, què ens vam fer? Anàvem llegint, anàvem llegint, i la mala sort o la bona sort no ens va fer trobar altres obres que sempre 9-10 personatges, perquè aquesta companyia sempre treballem tots, com si diguéssim, o volem treballar tots,
I llavors, bé, el procés també que està vivint el país, en aquest cas, vam dir, ostres, hi ha aquesta obra, que jo sabia que ha fet el lliure pels meus contactes també, o pels meus coneixences, que hi hagi els contactes, coneixença i treball amb el Pere Plamella, i vaig dir, ostres, jo això és una situació que no està malament, llegim-la. I va agradar també...
Vam dir, home, quan l'hem anat treballant tot plegat, és una obra que es veu que està escrita a ratx, que hi ha moltes línies dramatúrgiques o línies d'acció que no arriben enlloc. Vull dir, que està escrita realment perquè el Joan Oliver va dir, bueno, jo vull escriure això, sobre aquest país independent que es diu Catalunya, i tampoc no s'hi va mirar massa a poder-la estrenar i a poder dir, oh, és que això és una obra rodona.
Però té un final també que és molt sorprenent, no aixecarem res de res, és molt bo, és la sàtira pura. I vam dir, bueno, doncs ens anava bé pel repartiment i vam decidir fer-la així, tal qual. Vull dir, també no hi ha tampoc moltes raons per, com el Florido Pencil, tot d'una, doncs vam llegir, la vam trobar, vam riure molt, i em diuen, és que em parla de la nostra escola, doncs endavant.
I aquí segurament té alguna cosa a veure el procés que està vivint el país.
i diria, escolteu, que això ja fa temps que donava el franquisme i hi havia gent que pensava en la independència. Imagina't. I fa molts anys, a més a més, que es va estrenar el 30 d'abril al lliure. Està ben escollida per això que estàs dient, per el moment que estem vivint. Has retallat molt, Roger? He retallat, he retallat. Sobretot el segon i el tercer acte. Ens sembla perfecte. I això, he de dir que el lliure també ho va fer. Sí, sí, sí.
Perquè és una mica massa llarga. Sí, el tercer acte es veu que era... L'original, l'original, els tercers actes normalment pel públic que ens agrada, això ho diem, han de ser més aviat curts d'arribar cap al final, de córrer cap al desenllaç de l'obra, no? I això el que era, l'original és, o és, molt, molt, molt llarg. I ja vaig agafar la versió del lliure, que ja estava retallat, i ja vaig encara retallar més part del segon acte, també, i tot plegat.
I ja et dic, vull dir, ens durarà una hora i quart, més o menys, i ara amb els canvis potser una hora i vint com a màxim. Però bé, és divertida, és molt divertida, sí, sí. Aviam, com ens sortirà això? Doncs serà diumenge, perdó, a les 8 del vespre, eh? A les 8 del vespre, sí, senyora. Perfecte, les entrades s'han de comprar el mateix dia, ja anticipada, com va? No, el mateix dia. Fàcil, doncs. Aquest es veu del 2050, com que mouen molta gent...
no tenen por. No tenen por. Està bé, està bé. Perquè el grup generacional, no el grup de teatre, el grup generacional són molta gent i a part cadascú truca als amics i com que és una vegada cada dos anys, perquè fem una vegada cada dos anys, o cada tres, doncs, hòstia, que tornen aquests. I sigui per mal, sigui per bé, doncs venen a veure. I Déu-n'hi-do, jo recordo bastant ple sempre amb aquesta companyia que sap mobilitzar i és una de les coses més...
magues, vull dir que perquè sàpiguem-ho mobilitzar Home, és que els actors agraeixen molt que tinguin un teatre ple ho agraeixen moltíssim I tant, i a més amb els dos nivells amb el nivell amateur i amb el nivell professional sempre estaré al teatre ple però amb el nivell amateur haver treballat en aquest cas d'aquests dos anys o a vegades són nou mesos o tres o vuit o què sigui però veure-ho fas una o dues vegades i que no estigui ple ajuda molt
Ajuda molt a sentir les respiracions i els riures i a veure que has fet una feina i que tindrà sortida. I que estan gaudint el públic que es tracta. Molta, molta, molta, molta merda. Molt merda, Roger, per tu i per tota la companyia. Gràcies, Roger. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Vinga, adeu-sia, gràcies.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Quatre minuts i arribem a dos quarts del migdia. De seguida continuem parlant de teatre. Amb la Maica Dueña repassarem què és el que podem veure els propers dies a banda d'aquesta obra que hem comentat ara, que es farà diumenge a Sant Just.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Ara sí, ja l'hem sentida, però posem la sintonia que la presenta. Maica, bon dia. Bon dia, bona hora. Per parlar de la cartellera, avui veig molts pares sobre la taula. Sí, i curiosament, aquesta música que vosaltres esteu escoltant, que escoltem cada dijous, va ser l'apoteosi final de la gran, gran festa que es va fer dilluns passat al Teatre Victòria.
La festa era fantàstica, era celebrant les 1111 funcions, que es diu ràpid, però costa molt d'arribar a això. Evidentment estan comptades les funcions que es van fer el 88, les funcions que es van fer al Nacional, però de totes maneres 1111 funcions són moltes.
I, a més a més, l'actual muntatge, el que estan fent ara, que és magnífic, ja ho hem comentat aquí, ha tingut, des que es va estrenar aquesta temporada, 200.000 espectadors. Doni-do, eh? Bones xifres. Llavors, amb això, els de Dagoll de Gom, que els agraden molt les festes i les jaranes, tot sigui dit,
Van dir, va, anem a celebrar això. I ho han celebrat com sempre ho fan, o sigui, a lo grande. Va haver-hi presentadors, el Toni Vinyal, que anava vestit amb el vestit vermell que sortia el Sisa, en Antaviana. Ai, perdona, en la nit de Sant Joan, que era el que el Sisa feia també...
I després el Pep Cruz, que també no només va presentar l'acte, sinó que ens va dedicar un bolero preciós, el Somos. Somos magnífic. I a part de tot això, es va sentir tota una sèrie de cançons de musicals famosos...
El Marc Vilavella va cantar la balada per un loco de Piazzola, un tango. Vull dir que hi va haver-hi una mica de tot. I després van fer un poti-poti, un remake o com li vulguis dir, amb un número...
que van cantar el lalà de la Maciel, el vivo cantando, en fi, quien maneja mi barca. Una mica em va recordar una mica els Premis Goya d'aquest any, que van començar també fent un poti poti de cançons.
Bé, musicals a Dojo... En fi, una gran, gran, gran festa. També va haver-hi a l'Orfeo Català, cantant una cançó de la Vampira del Raval, que és d'Albert Ginovar, que és del mateix autor de Maricel.
I ja estaven tots supercontents, la veritat, molt contents, molt. L'Anna Rosa Sisquer, ja el Bozzo, ja el Periel, el Miquel Periel, allà al barco, al damunt del barco, més contents que, bueno, va ser una festa fantàstica. I és curiós perquè van pensar, en principi, abans de fer això del Maricel, el Maricel ho van fer...
El 76, però només de text, el text de Maricel. Sense musical, eh? Sí, sense musical. I va ser, o sigui, la versió original, vaja. I no va tenir massa èxit.
I llavors, el 87, estàvem pensant que farien, que farien i que farien. Van pensar en la jaula de les loques, el fantasma de l'òpera... En fi, que al final van dir, i per què no fem un musical d'aquest Maricel? I la van encertar. I tant, a vegades pots equivocar-te, però en aquest cas, al revés. És fantàstic. Una gran festa per commemorar els 1111 funcions de Maricel.
el Betxo va comentar també que no en aquest moment tal com estan les coses no podríem fer gira perquè estan les coses com estan i són 40 actors i 20 músics o sigui que és una mica difícil poca gent s'ho pot permetre però que acabaran aquesta temporada i que es repensaran
si tornen o no tornen. Jo crec que sí que tornen, eh? Jo penso que sí, però vaja. Bé, una gran festa, una gran notícia per una altra que és molt trista, perquè s'acaba el Festival Shakespeare.
Finalment, eh? No havíem anat parlant que anàvem unida d'all, no? Sí. El Festival Xespi va començar a Santa Susana, al Maresme. Després va anar a Mataró. Després Mataró un any no es va poder fer perquè Mataró a últimíssima hora va dir que no ho feia. Això recordo.
I llavors, en Montse Belveí, que és la directora actual del Festival Shakespeare, es va apropar a la Perla 29, a veure si podien des de la Perla 29 fer el festival. I bé, aquí a Barcelona ha estat tres anys de festival.
I la veritat és que fa molta pena perquè hi ha una xarxa europea per tot Europa de festivals de Shakespeare. Nosaltres, o sigui, aquesta gent del Festival Shakespeare, nosaltres des d'aquí, des de Barcelona, estaven dins de la xarxa europea de Festival Shakespeare, però clar, no es pot fer un Festival Shakespeare, em comentaven, amb 80.000 euros.
amb 80.000 euros no es pot fer un festival Shakespeare quan qualsevol obra costa com 10 vegades més i llavors al final han decidit no fer-ho o sigui que una mala notícia per al teatre
Doncs sí, perquè era un bestial que tenia prestigi, també. I a més a més era... Bueno, a mi Xespi ja saps que m'agrada molt. No diré que... Però m'ha fet molta pena. O sigui, són notícies que et donen pena perquè vas com una mica cap enrere, no? En aquest sentit. Bé, una altra de dolenta, encara que tothom s'ho imaginava, no?
La Carme Sevilla oficialment té Alzheimer. A més a més està en un estat molt avançat. Es va començar a donar compte el 2009 i jo crec que directament a la televisió també es veia quan ella presentava el programa de cinema espanyol.
I ara està en una residència, una residència de Madrid, a Arabaca, i segons el seu fill, que és qui es cuida d'ell, evidentment, no coneix a ningú, absolutament a ningú. O sigui que està ja, diguem-ne, en les últimes.
Em sap greu perquè ha estat una gran actriu, una gran estrella, a més a més, que ha portat al cinema espanyol pertot arreu. I sap greu que una persona així acabi d'aquesta manera. Després de fer servir tant la memòria, perquè una actriu ha de fer servir molt la memòria, que acabi sense tenir ni una miqueta de memòria. Una infermetat horrible, l'Alzheimer.
Bé, una altra cosa. És una bona notícia, perquè des que es va estrenar el curiós incident del gos a mitjanit... Sí, la setmana passada, no? Sí. Doncs estan esgotades les localitats cada dia, cada dia, cada dia, cada dia. Molt bé.
I llavors, doncs... Home, està rebent molt bones crítiques, no? Sí, sí, sí. I a més és un tema interessant, perquè és un noi jovenet de 15 anys que també parla d'una infermetat horrible, que és l'autisme, però que és superintel·ligent.
I llavors hi ha un gos que s'ha mort i ell descobreix qui l'ha matat. Bé, doncs està dirigida per Julio Manrique, els actors estan fantàstics i prorroguen fins al 24 de maig. Però la gent que vulgui anar a veure-ho
que no es distregui, que no es dormi, perquè sembla que són molts dies, però ràpidament s'omple el teatre lliure de Montjuïc. Recordem que està interpretat el protagonista, perquè és absolut, un protagonista absolut. El Pol López, que ja l'hem vist moltes vegades i és un actor jove, però magnífic, també va fer allò dels gossos, allò de... Te'n recordes? Allò de...
no me'n recordo com es deia l'obra n'ha fet moltes, la d'Esparestex sí, però allà també era ell solet que s'ho menjava i s'ho feia bé, doncs aquí està fantàstic i l'adaptació ha estat a càrrec de la Cristina Genovat la direcció dels Julio Manrique tot queda en la família i després doncs estan els habituals que treballen en Julio Manrique
La notícia és que han prorrogat fins al 24 de març. I què més? Ara parlarem una miqueta d'una cosa que es fa molt pocs dies i val la pena anar-hi a veure-la. A l'Almeria Teatre es fa una cosa que es diu Invasió subtil i altres contes. El títol no diu massa
Però és una obra, un espectacle, que està basat una mica en tota l'obra de Pere Caldés, que aquest any se celebra l'aniversari de la seva mort. Pere Caldés ja saps que és un magnífic autor, un poeta, un dramaturg, tot el que vulguis.
I bé, doncs han triat una mica de tot dels seus treballs i dels seus llibres i fan aquest espectacle que estarà el 24, el 25 i el 26, o sigui aquest cap de setmana, a l'Almeria Teatre i comença a les 8 de la tarda.
I una altra cosa que tenim també per anar a veure, que també estan molt pocs dies, és una zarzuela. Una zarzuela que la podrem veure al Teatre Joventut d'aquí d'Hospitalet, o sigui, aquí a prop. Ara s'estan posant molt de moda, ja ho saps tu, els musicals. I jo sempre que parlo de musicals dic el mateix, l'origen dels musicals aquí...
en el nostre país, és la zarzuela. La zarzuela és el musical per excel·lència. Després s'han anat fent altres coses, però diguem-ne que l'arrel és la zarzuela. Doncs en el Teatre Joventut, aquest cap de setmana també, divendres, dissabte i diumenge, el que passa és que és una hora una mica rara per fer-la. Jo us dic, perquè el divendres és a les set de la tarda.
Una mica d'hora. Hi ha gent que plega més dolors divendres, però sí, sí, és d'hora. Dissabte a les 6 i diumenge a les 6 també. Bé, doncs aquesta zarzuela es diu El Cesado Casado. És una zarzuela que el llibret original és de Carlos Frontaura i la música original és de Barbieri, que ha fet moltíssimes zarzueles. I és una comèdia, una comèdia.
És d'un home que treballa en el ministeri, Ginés Casado, i quan fa tres dies que s'ha casat resulta que el cessen perquè canvia el ministre. Això passava molt en l'època en què es va escriure la zarzuela, que és quan estaven uns quants mesos manant uns i altres manant els altres.
I llavors es queda sense feina i no sap com dir-li a la seva dona, perquè acaben de casar-se i no sap tampoc com guanyar-se la vida. I per casualitat arriba un senyor a casa seva i creien que és una pensió i li demana veure si tenen habitacions per una llarga temporada.
I a l'altre es queda una mica així, diu... Ui, a veure, això d'on ha vingut, l'aprofito. I llavors, lloga a les habitacions aquesta parella i surt una mica de la misèria. I llavors, a partir d'aquí, són dues parelles, no?, els que estan acabats de caçar i els visitants...
I a partir d'aquí comença tot una esbuixerrada història. Diem que és una zarzuela on estan dues sopranos, Mariona Pallac i Marta Casal. Hi ha un tenor, que és el Rafael Aragonès, i el Jaume Costa, que no es pot dir que sigui un tenor, però és un actor cantant que ho fa força bé. Per tant, per la gent que li ha agradat la zarzuela, té un espai molt a prop d'aquí de Sant Lluís, al Teatre Joventut de l'Hospitalet,
I la veritat és que pinta molt i molt bé, perquè a més a més aquesta companyia es dedica bàsicament a fer això, a fer zarzueles. O sigui que ja ho tenen per la mà, no? Tenen la mà trencada de fer-ho. I després també volia comentar...
Mira que estem parlant només de coses que es fan, però aquest dissabte també, 18 d'abril, a qui li interessi el Teatre Lliure fan una taula rodona amb Vicenç Navarro.
Perquè com que ja saps que estan fent això del valor dels diners, doncs el Vicenç Navarro, que és economista i és catedràtic de polítiques de la universitat i ha estat professor de la Johns Hopkins University de Baltimore, bé, és un gran, gran, gran expert en economia.
I farà una taula rodona el dissabte 18 a partir de dos quarts de vuit de la tarda a la sala de premsa de l'Espai Lliure. El títol de la conferència no pot ser d'una altra manera que el valor dels diners.
I està moderat per un periodista prou conegut, perquè és de Catalunya Ràdio, que és l'Àlex Vox, que també es dedica gairebé sempre a la política monetària. És una altra manera de passar el dissabte, a més a més és entrada lliure,
Sí, sí, està molt bé, molt interessant. I pot ser molt interessant. Molt bé. I ara, després de totes aquestes notícies... Anem amb estrenes, no? Sí, anem a parlar una miqueta per als nens, que també tenen dret. També, és veritat, també i tant.
Un espectacle que jo vaig veure fa unes quantes temporades i que és preciós, magnífic, és els tres porquets de la companyia Dream Teatres. Es podrà veure el 18, el 19, el 25 i el 26 d'abril, o sigui, aquest cap de setmana i el proper cap de setmana, els dissabtes a dos quarts de 6, el diumenge a les 12 i a dos quarts de 6, fan dues el diumenge, i és una versió actualitzada, evidentment, i musical,
D'aquest conte. I jo me'n recordo que em va agradar moltíssim, moltíssim. I la veritat és que, a més a més, la companyia Dream Teatre ho fa tot amb molta cura i respecta molt els nens, saps què vull dir? Sí, és una bona manera d'entrar-hi, en públic familiar. Això és important. S'agraeix. Molt, s'agraeix molt, la veritat. Bé, i després, per acabar una mica així de les notícies,
al Teatre Tívoli, al Sister Act, la funció última. Aquesta setmana, també? El 26, per tant. No n'hi do, aquest abril, doncs. Sí, sí. O sigui, que la gent que no hagi vist el Sister Act, doncs que s'espavili perquè acaba aquest diumenge.
I una altra cosa que acaba i que també ha passat tota la temporada amb nosaltres, però per si algú se l'ha escapat, que se'n recordi, que també és l'última setmana del que estan fent el poliorama, Polònia, el musical.
O sigui que aquest cap de setmana tenim moltes coses, moltes coses, moltes coses. I la veritat és que val la pena de tot el que estic... M'ha costat molt... Fer la selecció, no? Sí, fer la selecció perquè tenia moltes coses a dir. Només, si tenim un minutet, recomano un parell de coses que he vist aquesta setmana i que m'han semblat magnífiques. He vist més d'un par de coses, però només parlarem d'un par de coses.
Els veïns de dalt. Està bé. Oh, fantàstica. No havíem parlat, eh? Deien que tenia aquestes bones crítiques. És fantàstica. Una comèdia del Sesgaray, interpretada per la Nora Navas, el Jordi Rico, la Gata Roca i el Pere Alquilloé. És una comèdia rodona, absolutament rodona, on parla dels problemes
de parella i la veritat és que et sents tocat perquè sobretot el personatge que interpreta el Pere Alquillo té unes sortides que fan riure al públic però a la vegada deixes de riure i et fa pensar de veritat us recomano per passar una molt bona estona perquè és tan fantàstica més i perquè està molt ben dirigida
Primer cop que dirigeix teatre. Sí, exacte, és la primera vegada que fa teatre, que escriu i dirigeix teatre, i la veritat és que s'han sortit molt bé, molt bé, molt bé. De veritat, un divertimento, però que a més a més, a més de passar-ho bé, no sé, és fantàstic perquè et fa pensar i sobretot perquè...
Estàs allà i, bueno, t'oblides de tots els problemes que tens. Que això és difícil, eh? I tant. És difícil. Per tant, recomanable, eh? Els veïns de dalt. I, a més a més, si voleu anar, espabileu-vos perquè estava el teatre pleníssim el dia que vaig anar. Em funciona molt bé el boca a orella, no? Sí. I em van comentar de taquilla...
que pràcticament està cada dia igual. O sigui que poca broma. Si voleu anar, ja podeu. I després he vist una cosa preciosa, magnífica, molt ben interpretada, que és una altra cosa diferent dels veïns de dalt, que és la Plaça del Diamante.
de la Mercè Rodreda. Tenies ganes, eh? Sí, tenia moltes ganes. I no t'ha sabut, veig. He vist totes les places del diamant que s'han fet aquí a Barcelona i per mi és la millor interpretació, la millor, la millor, la millor. La Lolita Flores m'ha sorprès moltíssim.
perquè està molt comedida, però t'arriba tant el drama que ha viscut aquesta colometa, aquest personatge de la Mercè Rodoreda, i és preciós. Imagina't, és un monòleg, que la gent no vagi pensant que és de riure, ni de ballar, ni de cantar, és un monòleg...
La Lolita Flores, el personatge de la colometa, està tota l'estona asseguda a un banc, que pot ser del parc, pot ser des d'un parc, és un banc, simple i llenament. I no es mou d'allà.
I a més a més, a mi em va sorprendre perquè jo esperava que gesticulés molt, perquè clar, quan estàs asseguda i estàs expressant els sentiments, però està molt, molt, molt...
Molt comedida. No sé la paraula que podria dir. Però, en canvi, els seus sentiments, les seves emocions, t'arriben fins al moll de l'os. Molt maco aquest espectacle, tot i que és un monòleg que no té res a veure amb el que he recomanat anteriorment dels vells de dalt. Bé, dels estils diferents per acabar una mica avui.
I ho deixem aquí, no? Perquè la setmana que ve parlaré d'un altre que vaig veure. Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Igualment. Adéu, bon dia.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Deu minuts i la una del migdia. I el que fem a aquesta hora és parlar del procés de preinscripció de l'Escola Brassol Municipal Marrex. Arrenca el dia 4 de maig. Avui justament hi ha hagut la primera visita, la primera jornada de portes obertes al centre i dimarts que ve a la tarda n'hi haurà una altra. Ara en parlem amb la directora de l'Escola Brassol Municipal Marrex, Dèlia Risques. La tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Dèlia. Hola, bon dia. Per parlar una mica de, primer de tot, com ha anat aquesta jornada d'avui...
Doncs molt bé. Ha vingut força gent? Acostuma venir més gent a la tarda, potser? La provada del matí sempre acostuma a ser menys nombrosa que la de la tarda, però déu-n'hi-do. Hem donat sobre uns 25 documents per fer preinscripcions. Déu-n'hi-do. La preinscripció és del 4 al 15 de maig. Recordem que el nombre de places depèn també de cada edat. Quina és l'oferta que hi ha per aquest any d'Èlia?
Doncs aquest any hi ha 8 places per nens nascuts el 2015, 31 places per nens i nenes nascuts el 2014 i 21 places per infants nascuts el 2013. Són menys o més que altres anys? Sempre tenim la mateixa oferta de places. El que passa és que és veritat que en funció del nombre de nens, en funció de la demanda, s'adequa una mica l'oferta i per tant...
Aquest any que estem actualment es van ofertar menys places de dos anys perquè teníem un grup mixt. D'acord. I, per tant, suposo que una de les preguntes o inquietuds dels pares sempre és saber quins són els criteris per poder tenir una plaça. Sí, aquesta és la pregunta estrella, i saber quanta gent es queda fora. Mira, els criteris són els mateixos que teníem l'any passat,
primer és les famílies residents del municipi, que tenen dos punts, i les que no són residents del municipi, però que treballa o ve el pare o ve la mare o ve tots dos, també tenen punts. Són necessitats educatives especials de la criatura, si tenen germans matriculats al centre o el fet que el pare, mare o tutora legal hi treballin, les famílies nombroses i menoparentals,
La renda per càpita de la unitat familiar, quan el pare, la mare o la tutora legal o un germà o una germana tenen una discapacitat igual o superior al 33%, o quan hi ha famílies amb necessitat social. Aquests serien els principals criteris, no? Sí. Per tant, després, un cop hi hagi aquests criteris, hi ha tot aquell verem, hi ha els sorteig i tot aquest procés que es fa més endavant. Sí, sí, sí, efectivament.
El 4 és quan comença aquest procés de preinscripció. A l'Escola Brassel Municipal Marrex és l'única Brassel Municipal que tenim a Sant Just i que també té un projecte molt concret, no, Dèlia? Suposo que també és el que avui heu explicat a les famílies. Sí, avui hem fet un format una mica diferent a les altres anys perquè hem elaborat un vídeo perquè les famílies puguin veure amb més moviment què és l'escola i quin és el projecte d'escola. Sí.
I això és el primer que hem vist. I després el que hem explicat, tota aquesta part més d'organització i funcionament. I per últim hem parlat del procés de preinscripció. Les famílies estaven força contentes. I per últim han pogut venir a veure l'escola, que és el...
el que molts d'ells tenen moltes ganes de fer. Clar, clar. A veure com són les instal·lacions, no? Sí, sí, sí. En quines característiques destacaria, sobretot, de l'escola de Barcelona-Marrex, d'Èlia? Bé, nosaltres hem explicat que, tot i que parlem d'escola, Marrex és un centre d'educació integral adreçat a infants de 0,3 anys i les seves famílies, i, per tant, també els hi expliquem que hi ha el servei d'espai nadó i d'espai familiar. Mhm.
però després parlem de l'escola, sobretot els expliquem que és un servei educatiu que té com a finalitat el desenvolupament integral de les criatures, és a dir, de tota la globalitat de la persona, i llavors una mica els expliquem els quatre pilars bàsics que té el projecte, com nosaltres treballem. Un d'ells és el joc i l'experimentació, que és una mica l'eina que serveix
perquè els infants aprenguin aquesta part d'aprenentatge. L'altre és la vida quotidiana, les rutines, com està estructurat el dia, el fet que cada dia té una estructura igual que l'altre, permet tot el treball de l'autonomia. L'altre pilar també són els vincles afectius que l'infant estableix amb els altres nens i les altres nenes, però també amb altres adults.
I una mica donant molta importància a aquest fet, ja que sense això l'aprenentatge no es produeix de la mateixa manera. I l'últim pilar d'aquest projecte són les famílies, són ells. I abans ens hem explicat que l'escola és una escola oberta, que les famílies tenen un pes molt important, que formen part de l'escola, i hem donat algunes penzellades als projectes que fem amb les famílies.
Perfecte, doncs una mica s'han pogut fer una mica, els heu fet cinc cèntims de tot el que es fa des de Marrecs, que suposo que sempre és difícil de resumir. Molt difícil, molt, molt, sí. Però que bé, en tot cas, exacte, és una mica per saber, m'imagino que les famílies també amb aquestes edats tan delicades tenen ganes també de conèixer què és el que poden aprendre o què és el que poden fer, no? Sí.
Sí, sí, tenen ganes de veure-ho i el fet de poder haver fet un vídeo aquest any, doncs jo crec que ha sigut com molt vivencial. Clar, és veritat que també els del matí poden veure també una mica el funcionament del centre, però en canvi els que vinguin dimarts que ve el vídeo justament els pot anar molt bé per això, no? Sí, perquè quan venen a la tarda a la visita que fan a l'escola no hi ha els nens ja i per tant no veus l'escola funcionant.
Clar, esteu contents des de Marrex, una mica hem anat parlant, cada any parlem en aquest moment de preinscripcions i una mica del funcionament i ara ja fa anys que havíem anat parlant de les retallades que hi havia hagut per part de la Generalitat. Segurament, malauradament, ja ens hi hem acostumat, però com ho porteu tot plegat ara, Dèlia?
Aviam, les retallades per part de la Generalitat hi són, és a dir, els diners que ells o que des de la Generalitat s'estan destinant al 0-3 cada cop han estat menys. Però és veritat que des de l'Ajuntament en aquest cas hi ha un interès perquè l'escola no perdi qualitat i qualitat educativa amb els nens i que per tant des de l'Ajuntament s'ha compensat d'alguna manera aquesta pèrdua.
i llavors en el dia a dia no es percep com a pèrdua personal ni pèrdua en materials o en instal·lacions. Tot això des de l'escola la veritat és que s'ha pogut mantenir. Perfecte. Doncs bé, almenys, si més no, és una mala notícia, però la bona seria que segurament per la professionalitat que teniu pot tirar endavant el centre també. Gràcies.
Les famílies no ho veuen, no ho noten, no en són conscients segurament tampoc. No, no, perquè això continua funcionant i funcioni amb la mateixa qualitat. És cert que hi ha coses que hem hagut d'ajustar en temes d'organització, però també és cert que per nosaltres la prioritat són els infants i que per tant...
Tota aquesta part hem intentat cuidar-la molt, intentar mantenir el fet de fer una atenció individualitzada als nens en la mesura del possible, intentar tenir espais per poder treballar en petit grup. Això hem preservat que això no ha deixat de fer.
Doncs moltes gràcies, Delia Risc, que és directora de l'Escola Brassel Municipal Marrex. Recordeu que dimarts que ve a les 5 de la tarda una altra jornada de portes obertes al centre de cara a la preinscripció en aquesta etapa educativa al 03. Gràcies i que vagi bé. Gràcies. Bon dia. Gràcies. Bon dia.
Un minut i la una del migdia. És moment per tancar a Sill Just a la Fusta. D'avui, dijous, 16 d'abril, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. També avui hem parlat amb Toni Cabré, que demà farà una tertúlia sobre el teatre català. Hem fet tertúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló.
Hem parlat amb el Roger Cònsul, que divendres, diumenge, el grup del 2050 estrena Obra, 30 d'abril de Joan Oliver, ell els ha dirigit. Hem parlat també amb la Maica Dueñas, amb qui també hem repassat la cartellera teatral. Acabem de parlar amb l'Adèlia Riesques, de l'Escola Barcelona Rex, i des de les 10 us ha parlat Carme Berdoi. Tornem demà amb més coses com cada dia, de 10 a 1 de migdia. Que vagi bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant tu.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Aquest vespre es donarà el tret de sortida oficial al Sant Jordi a Sant Just. Serà amb la inauguració de l'exposició Invaí Can Ginestà, una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarantena d'artistes que han decorat tots els espais de Can Ginestà. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 16 d'abril. En titulars destacem altres qüestions de la jornada.
El 4 de maig arrenca el procés de preinscripció a l'escola Bressol Municipal Marrex. Del 4 al 15 de maig tindrà lloc la preinscripció del primer cicle d'educació infantil i la llar d'infants Sant Justenca ha fet avui la primera de les jornades de portes obertes. La vagoneta acull avui una xerrada informativa sobre el casal d'estiu que es farà a l'escola Montserrat. El gestiona l'associació Patim Patam i comptarà amb sis setmanes d'activitats per a nens i nenes. Els capgrossos de Sant Just seran protagonistes.
I recuperarem algunes de les activitats destacades de Sant Jordi a Sant Just, com ara la tertúlia de demà sobre l'estat actual i els reptes de futur del Teatre Català amb Toni Cabrem, o la celebració de Sant Jordi diumenge als Jardins de Can Ginestar.
Bon dia. La inauguració de l'exposició Invaí Can Ginestà donarà el tret de sortida avui als actes oficials de Sant Jordi a Sant Just. És una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarantena d'artistes que han fet les seves aportacions per decorar tots els espais de Can Ginestà, inclosos la façana i els arbres dels jardins. L'objectiu és demostrar que les parets no tenen per què ser barreres per la creativitat. Ho han destacat el regidor de Cultura de Sant Just, Sergi Seguí, i la primera atinent d'alcalde Gina Pol, el Just a la Fusta.
rebentar les portes i les parets de Can Ginestà. És a dir, el que passa dins de Can Ginestà s'ha de saber a tot el poble i ha de sortir a fora. I aquesta exposició ho fa. Enveeix diferents espais no habituals on podem trobar art a Can Ginestà. És a dir, surt de la sala d'exposicions i arriba a la biblioteca, arriba als jardins, arriba al cim, arriba a la sala Isidore Cònsol, arriba a tot arreu, arriba als passadissos.
que tanta gent, perquè hem calculat que són gairebé més de 50 persones, s'han posat d'acord perquè la creativitat inundi un espai com Can Ginestar. Són moltes les participants que hi ha, vinculades al col·lectiu d'arts just, hi ha molta gent vinculada amb arts plàstiques, amb el carrau, i jo crec que els hem de felicitar que hagin arribat una entesa i hagin decidit que les parets no són límits, sinó que són oportunitats i que ocupant el jardí i parets externes, internes, portes i façanes, pots tenir un Sant Jordi molt més creatiu que surti de les pàgines d'un llibre
Per seguir, a més, la implicació de tanta gent en l'exposició, Invaí Can Ginestà pot suposar noves col·laboracions entre artistes. Perquè no era un projecte de només dues persones, sinó que és un projecte que ha vinculat a moltíssims col·lectius, a moltes persones individuals, i això és una riquesa brutal. Perquè a partir d'aquí poden sorgir moltes més coses. A partir d'aquestes col·laboracions poden sorgir projectes molt, molt, molt, molt més...