El primer ministre grec Alexis Tsipras explicarà als responsables dels principals partits polítics del país com estan les negociacions amb els creditors.
Tsipras se reunirà avui amb el líder de Topo Tami, el partit de centre esquerre que li ha promès el suport si finalment s'arriba a un acord amb la Troika.
També rebrà el líder del socialista Pesoc i el del partit de dretes Nova Democràcia.
La reunió es fa després que diumenge es van trencar les negociacions segons Atenes perquè els creditors demanen mesures poc realistes i, segons la Unió Europea,
perquè Grècia ni accepta aquestes demandes ni presenta noves propostes.
La diva del pop Ariana Grande actua a les 9 d'aquest vespre al Palau Sant Jordi de Barcelona, dins la gira de Honeymoon Tour.
La cantant nord-americana de 22 anys ha escollit Barcelona per fer l'últim concert de presentació a Europa del seu nou disc My Everything, amb temes com Problem o Break Free, que n'ha resat a les llistes d'èxits de tot el món.
Joan Laporta podria comunicar avui la seva intenció de presentar-se a les eleccions a la presidència del Barça.
La presentació de la seva precandidatura es faria aquesta setmana igual que en el cas de Josep Maria Bartomeu i de Jordi Major.
A la Copa América de Futbol aquesta matinada empat de Xile 3 a 3 contra Mèxic.
amb Claudio Bravo defensant la porteria xilena.
Bolívia ha superat l'Equador 3-2.
Aquesta nit que ve, Messi i Mascherano jugaran amb l'Argentina contra l'Uruguay i també s'enfrontaran Jamaica i Paraguai.
En hoqueja, la Copa Stanley, la final de la Lliga Norteamericana, l'ha guanyada Chicago per un global de 4 victòries a 2 davant Tampa Bay.
En Ukeyerba, el preolímpic femení de València, Espanya juga avui contra l'Argentina.
Necessita la victòria per tenir un creuament més fàcil en quart de final i tenir els Jocs Olímpics de Rio més a l'abast.
Fins aquí les notícies.
Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 7 minuts de les 10, que estarà començant just a la Fusta d'avui dimarts 16 de juny.
Comencem el programa de seguida parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa.
Parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius per saber què va passar ahir amb les pluges i com serà el temps d'aquest dimarts.
I avui també parlarem amb un dels responsables del taller de fotografia que es farà aquest cap de setmana al workshop que organitza l'associació fotogràfica Sant Just en el mar del juny fotogràfic.
i farem de retúria d'actualitat política amb la Maria Camps i el Josep Maria Majuan.
També tindrem la història de Sant Just un capítol més explicat per Pep Quintana.
T'ho heu plegat des d'ara i fins a la 1 de migdia.
Comencem.
Ara passen 10 minuts de les 10.
Saludem l'Andrea Bueno.
Bon dia, Andrea.
Hola, bon dia.
Per parlar d'actualitat, comencem un dia més parlant de política, Andrea.
Sí, ara podem parlar del pacte de govern.
Ja anem coneixent més coses d'aquest document sobre el qual es basarà l'acció municipal als propers quatre anys.
12 eixos de treball estableixen aquest pacte de govern per al mandat 2015-2019.
Són l'eix social i de les persones que l'han anomenat l'eix de la dignitat del poble educador, de la cultura, el patrimoni i les entitats, de la sobirania i de la construcció nacional de Catalunya,
del govern, la participació ciutadana, la transferència i la proximitat de governança internat, del foment del comerç, l'ocupació, l'emprenedoria i la dinamització econòmica, de les finances públiques, del territori, de la mobilitat i transport, de la sostenibilitat al medi ambient i l'eficiència energètica i d'habitatge.
Cadascun d'aquests eixos recull diferents accions previstes i a més s'estableix un apartat amb uns punts pendents de concreció, com ara la creació d'una figura de proximitat en els barris, l'obicació de la deixalleria actual i també la possibilitat de crear el hub Sant Just a l'entorn de la cruïlla entre la carretera reial i la Rambla de Sant Just, una estació intermodal de connexió de la majoria de transports que passen pel municipi, com ara el bus urbà de TMB, tramvia, autobusos interurbans,
on tots els transports estaran coordinats i integrats.
I també s'analitzarà l'impuls d'un espai autogocinat per a entitats o col·lectius artístics.
Tot això destaca i especifica en detall el pacte de govern 2015-2019, aquí l'hem resumit una mica, que es pot llegir al web municipal integrament, sanjus.cat, i també es preveu, una punt més, que el CARTIPAS s'aprovi aquest dijous demà passat en un ple extraordinari a l'Ajuntament de Sant Just.
Molt bé.
Més notícies, Andrea.
Parlem del que dèiem fa una estoneta, aquest taller que es fa cada setmana a Sant Just.
Sí, a càrrec del fotògraf català de Berga, Frederic Garrido, que em partirà aquest divendres i dissabte dos tallers sobre fotografia.
Són dues activitats que s'emmarquen als actes del Juny Fotogràfic a Sant Just.
Els tallers, per cert, un apunt canviant d'emplaçament.
En principi se n'anaven a celebrar la vagoneta, però finalment serà a l'escola de formació professional Antonio Algaró.
El primer taller del Juny Fotogràfic serà aquest divendres a les 6 de la tarda.
Garrido parlarà de què és la creativitat a través de mostres de vídeos, pintura, música, llibres o cinema, entre altres.
d'aquesta manera es pretendrà esbrinar com desenvolupar i potenciar les nostres habilitats creatives, com a mínim les habilitats creatives de les persones que existeixin.
El següent taller serà dissabte i durarà tot el dia de 10 a dues i de 4 a vuit.
Serà una activitat titulada Nindas vinculada amb un projecte de Fraderic Garrido.
S'explicarà en aquesta sessió què vol dir Nindas, què representa
i quines han estat les seves influències.
Aquest curs costarà 20 euros per als socis de l'agrupació fotogràfica Sant Just i 25 per qui no ho sigui.
Trobareu més informació al web junyfotogràfic.cat o si sentiu l'entrevista d'aquí una estona.
I acabem ara parlant d'una última qüestió, parlem del cicle d'audiovisuals de muntanya de l'Ateneu, Andrea.
Sí, perquè ja ha finalitzat i des de l'organització d'aquest cicle de documentals valoren positivament aquesta segona edició que ja ha acabat i esperen fer-ne una tercera.
El documental Núria Piques d'Una Vida va tancar el Ciclade Divisuals de Muntanya de les Sees la setmana passada amb l'assistència de Núria Piques que va fer un repàs de la seva trajectòria i també va parlar de la seva experiència recent al Nepal després del terratrèmol del passat mes d'abril.
Aquest segon Ciclade Divisuals de les Sees ha tractat diferents temàtiques però tots vinculats amb la muntanya i amb el muntanyisme.
Des de les 6 encara no s'ha decidit si hi haurà tercera edició, però, segons Bernat Macià, que és un dels organitzadors, tal com ha anat aquest any, la intenció seria continuar-la.
Per tant, tindríem una tercera edició l'any que ve, segurament.
Des del mes de març, amb projecte a la Teneu, diferents títols que han tingut una bona acollida per part dels assistents.
En concret, s'han pogut veure els documentals a Concagua, al Santinella de Pedra, a Carrac d'Als, a Sant Justein, Germà, en català,
Montagne Wilderness de Catalunya, 25 anys protegint les muntanyes, el Tour 2015 del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló i, com dèiem ara, Núria Picas, una vida.
Són aquestes les notícies més destacades d'aquest matí.
Recordeu que en tenim més, com sempre, a partir de les hores en punt, els bulletins horaris, i també a la una, els sensos notícies, edició migdia.
De seguida parlem de més notícies, més actualitat a través del recull de premsa, però abans posem música, Andrea, i avui sí que parlem de concerts.
Molt bé.
Dues dones actuen avui a Barcelona, dues noies.
Separades o juntes?
Separades.
D'una banda ho hem sentit fa una estoneta, o estàvem sentint ara l'ull a tí de Catalunya Ràdio.
És el tancament de gira... de l'última estrella del poble mundial, es podria dir així, que és Ariana Grande.
Actua avui al Palau Sant Jordi per presentar aquest de Honeymoon Tour que ha fet per Europa.
Una gira que s'ha deixat presentar al seu segon disc, My Everything.
Aquesta és una opció.
I l'altra és aquesta.
És avui?
T'ha sorprès, eh?
És dijous?
Segons la regista Time Out, és avui.
És dijous?
És avui.
Teníem desgradijous.
De fet, m'havien ofert entrades.
Encara t'ho pots pensar, potser.
Jessie J es pronuncia així, que actua avui en el marc del festival Jardins de Pedralbes.
És aquesta londinenca que Taimaula qualifica entre mig camí entre el soldadel i Amy Winehouse amb el potencial de convertir-se en la Kate Perry o pink britànica.
Actua per primer cop avui a Barcelona en aquest marc al Festival dels Jardins de Pedralbes i en la gira de presentació del seu tercer disc Sweet Talker del 2014.
Aquesta cançó canta amb l'Ariadna de bandes, no?
Diria que sí.
Amb Katy Perry, Ariana de bandes i... Amb qui et quedes, de les dues?
Jessie J. Sí, no?
Sí, sí, i tant.
Jo no les conec prou, eh, però així, amb les poques comences a sentir, crec que també... Té un talent aquesta noia espectacular.
Tens raó que, per exemple, estic mirant ara una altra pàgina que posa 18 de juny.
18 de juny és d'Ojous.
És que si tenia entrades per dijous...
Anem a mirar la web dels Adins a Vedral, no?
Ens en sortirem?
Sí, sí.
No, mirem-ho, mirem-ho, perquè si no avui sí que ens estan, perquè ara... Exacte.
18 de juny, tens raó?
Doncs està... doncs error important, perquè en principi està... l'altra informació l'hem tret així de Taimalti, del resum de la setmana, vull dir que... Potser si coincideixen, no sé, jo aquí estic fent hipòtesis, però si coincideixen a Barcelona en una mateixa setmana, amb dos dies de diferència, potser fan... fan alguna col·laboració, no?
Podria ser.
I més en aquesta cançó, per exemple, ja amb la Nicki Minaj ja serien després.
Sí, ara que llavors vol dir que ens la posarien a grande, no?
perquè no actua avui.
Actua dijous, efectivament, a les 7 de la nit.
És dijous.
L'Ariadna Aranda és avui.
Sí, esclar, esclar.
Si no és que el Carles estava dient... ens està encomunicant, també.
Sí, no, no, ho hem sentit... L'Ariadna Aranda segur que hem sentit abans també el Bullatí.
I un altre concert avui, 15 i tot.
I a capela, gairebé.
Doncs mira, avui hi ha un altre concert també, a banda del que dèiem d'Ariadna Grande.
Tothom t'ha convençut d'Ariadna Grande.
M'ha fet una mica de bandra, perquè és que acabam de sentir més a més el bulletí de les 10, llavors, i no que els estiguem copiant.
Hi ha més concerts, no?
Només un dimarts d'aquests que criden l'atenció.
Canviem totalment de tema, eh?
Sí, sí.
És Steve Gunn, que és un altre estil, com podeu veure, i és aquest punt més folc, així puntejo ciriculars hipnòtics i cançons rodones.
La crítica actua avui a la Sala Cinecàrt de Barcelona.
Aquesta cançó justament li falta potser una mica més d'entrada.
Que potser té aquesta.
Si costa arrencar una mica les cançons, potser.
Actua, com dèiem, a la sala C de Car, presentant el disc Way of Weather i les entrades costen entre 15 i 17 euros.
L'Ariadna Grande no sé què costa, a veure.
Si anem al Sant Jordi...
Potser de 40 en un o 50 en un.
Suposo, no?
Efectivament, Andrea.
De 40 a 290.
Home, molt bé.
Molt assegible, tot i això.
Encara hi ha una altra oportunitat per anar de concerts avui a Barcelona, Andrea.
Sí.
A veure.
Sorpren-nos.
Tu de moment et diaries en esticant, no?
No m'ha acabat d'agradar, tampoc.
No?
Sí, que encaixaria més en el meu perfil, però...
Ara biquinis, ara biquini.
És la banda Radio Bèrtmann, una de les bandes pioneres i més influents del rock australià, que passa per Barcelona vuit anys després de la seva anterior gira.
Van néixer a Sydney, la banda, el 74, imagina't.
Es van separar el 78 amb un sol àlbum i es van reunir nous membres de la formació el 2006.
I bé, avui actuen a viking, de vegades que van dels 20 als 25 euros.
Home, temèrica, la gent encara els vegi a veure.
Doncs li tindríem els concerts, no sé, no n'hi ha cap que m'acabi de convèncer, si hi puguis triar.
Et deixo triar, va, Andrea.
Jo entre aquests tres, com has posat, jo em quedaré amb aquests.
Amb aquests, eh?
Sí.
Doncs mira, sentim... Si en el meu part no repetirien de grandes.
Sí, exacte.
Sentim un tema com aquest que es diu New Race.
Tenen força, no?
Sí.
Avui està la bikini.
Vinga, va.
Fins ara.
Fins ara.
I'm gonna be the champ.
Keep it safe, yeah, honey.
Oh, yeah.
Hey!
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l's good jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com Conecta't al català.
Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l.
Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya.
Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Informa't en el web cpnl.cat.
A Sant Just Servei Local de Català.
Ens trobareu a les escoles.
Carrer Montserrat número 2.
Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat.
El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
2 minuts i 2 quarts d'11.
Saludem de nou aquesta hora l'Andrea.
Bon dia, Andrea.
Hola, bon dia.
Per parlar d'actualitat general, ens fixem en els diaris d'avui, les portades tornen a parlar de política.
De convergència i d'unió a l'avantguàrdia llegim que Convergència Democràtica Força Unió ha de definir-se sobre la independència.
Rull avisa que el seu programa serà innegociable a favor de l'assessació i els socialcristians repliquen que no és la millor manera de negociar.
que Convergència Democràtica exigeix a unió que es defineixi.
Avis, Josep Rull, insta al Partit Democràstic, clarís si dona suport a la independència i fractura.
Els crítics d'Unió Democràtica negociaran l'adhesió al full derrotar al marge de la direcció.
També llegim declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, en portada, diu, si no quedo primer al 27-S, plegaré.
I per últim, el periódico ens diu que Convergència Democràtica obre la porta al trencament amb Unió, Rull comunica a Espadaler que cara al 27-S l'aposta independentista és inamovible, Convergència insta la cúpula d'Unió a decidir en tres dies si s'assuma o no al pla sobiranista.
Ens diu el periódico també, fortes turbulències a la Federació Nacionalista.
Doncs actualitzem la informació amb els digitals.
I comencem encara amb aquest tema, el 324 d'Obre, justament dient que Convergència amb les Unions decideixi si volen anar junts en una candidatura pel 6 i el 27-S.
És el tema més destacat també a l'Ara, tot i que ho explica diferent, Convergència només anirà amb Unió si vol la independència.
I en una altra línia, però de tota manera amb la mateixa idea, també és el tema principal de portar d'aquesta hora a l'avantguàrdia.
que diu en aquest cas que Convergència força unió a definir-se sobre la independència.
Més temes, l'ultradreta tindrà el grup parlamentari propi a l'Eurocambra, llegim el 324, que també diu que Rajoy convoca dijous al comit executiu del PP per formalitzar els canvis del partit.
Són alguns dels temes que tenim aquest matí als digitals i l'avantguàrdia també destaca que mas farem un pas enrere, cita les eleccions del 27-S, ho va dir ahir en una conversa amb Iñaki Babilondo, i mas col·lell que anima a plantar-se si el govern rebaixa la despesa, la sanitat i l'educació.
Un cop d'ull ara la informació cultural, tot i que aquesta no és la sintonia que toca, no ens situem ara sí.
Ara sí.
Molt bé.
De què parlem?
Doncs en clau cultural parlem d'un homenatge que tindrà lloc avui al Teatre Nacional de Catalunya, al dramaturg Jose Maria Beneti Jornet i també a Pasqual Maragall amb les seves dues filles.
La filla de Maragall i de Beneti Jornet conversaran avui sobre l'alzheimer dels seus pares.
El TNC homenatge avui el dramaturge, que fa pocs mesos que pateix la terorífica malaltia.
Fa molt poc, el diari Ara ens diu que la trobada entre Cristina Maragall i Carlota Benet acaba amb una abraçada sincera i tendra, amb els ulls negats.
La filla gran de Pasqual Maragall dona ànims a la filla única del drama turc Jose Maria Benet i Jornet, que ha fet públic que té Alzheimer aprofitant la data del seu 75è aniversari i la celebració aquest vespre al costat de la professió d'un acte d'homenatge al Teatre Nacional.
La Carlota, 33 anys, la Carlota Benet diu s'ha trobat sola sent testimoni de la transformació del seu pare
i ha lluitat per un diagnòstic que ha garantit el benestar de Benet i Jornet.
La notícia trista i alhora clarificadora d'arribar al desembre.
Avui es celebra aquesta trobada, com dèiem al TNC, amb Carlota Benet i Pasqual Maragall.
Per tant, un homenatge a Benet i Jornet.
Aquest vespre, d'altra banda, parlem d'un altre homenatge, en aquest cas a Pau Casals.
Barcelona reconeix la seva vigència.
La primera dia dedicada al músic bandrellenc reivindica el seu llegat musical, cultural i humà.
La persistència, diolara, en la memòria col·lectiva del cant dels ocells i del discurs a la seu de les Nacions Unides l'any 71, han deixat en segon pla la seva tascada com a revolucionari en la interpretació del violoncel i la seva recuperació de les suïts per a violoncel de Bach, entre altres montres coses.
Pau Casals va marcar un abans i un després en la interpretació del violoncel segons la violoncelista Anna Mora, directora del grup Xelo.cat.
Aquesta és una de les raons que ha endut la Fundació Pau Casals a impulsar la primera Diada Pau Casals Ciutat de Barcelona amb el propòsit que se celebri el 16 de juny de cada any.
i no només a la capital catalana.
L'objectiu és mantenir viu el llegat musical i humanístic de Pau Casals, connectar amb les noves generacions i renovar el compromís amb la música com a llenguatge universal capaç de mobilitzar el millor de les persones.
Per exemple, avui una orquestra de violoncels participa en els concerts de la Diada de Pau Casals.
En total, 49 violoncelistes al Toro Parc i l'Avinguda de Pau Casals a Barcelona acollen els actes de celebració d'aquesta primera diada.
Seran concerts
que reproduiran el model dels homenatges que el geni del Vendrell va rebre els dies 16 i 17 de juny de l'any 74.
Aleshores es va descobrir la placa de la vinguda amb la participació dels castellers del Vendrell, va rebre la medalla de la ciutat i el títol de fill adoptiu de Barcelona i el Palau Nacional.
Hi va haver un concert popular de l'orquestra Pau Casals i una formació de 40 violoncels.
Per tant, ara, des d'avui ja tenim la Diada Pau Casals Citat de Barcelona.
i encara en clau musical, ben diferent en aquest cas, parlem d'El Tonjón perquè hem conegut que actuarà a Andorra el 18 de juliol.
Es convertirà aquest en concret en el país número 100 on ha actuat El Tonjón allà de la seva vida.
El músic oferirà un concert acompanyat de la seva banda al Polis Sportiu d'Andorra que s'anuncia com la primera i última vegada que El Tonjón actuarà al Principat.
No en va, el títol de l'espectacle... Ja està.
Vull dir que no tornarà.
No hi anirà, però no tornarà més.
Exacte, però diu també el diari ara que no en va, el títol de l'espectacle serà Once in a Lifetime.
Està bé, pot ser estratègia de màrqueting per si torna.
Clar, esclar, la gent aprofita ara.
Suposo que canta aquesta cançó del Don Jo no sé's Concerts, no?
Home, jo l'esperaria, vaja, ho esperem.
Molt maca.
Sí, at your song.
Ara em sap greu tallar-me.
Per parlar d'esport potser és una mica... Sí, la veig difícil, la veig molt dura.
Aquí tenim un moment instrumental.
De quina pel·lícula era?
És una pel·lícula?
O la sortia... No, no, no, no sortia... No és per la pel·lícula, eh?
Sí, la cantava... Però la aprofitaven quan fan aquest medley.
Jo la coneixia de la vida.
Hi ha una versió molt xula també.
Parlem d'esports.
L'esportiu avui posa Luis Enrique com sostenent una bandera a Montpal i una bandera a la meitat catalana i la meitat del Barça.
6 jugadors del Barça, Alves, Piqué, Alba, Rakitic, Messi i Luis Enrique com a entrenador.
Forma part de l'equip preferit de l'ONZ Ideal de la LFP.
El titular és majoria absoluta.
Luis Enrique és protagonista del diari Esport, la portada al tia amb una fotografia de l'entrenador, i titula les peticions de Luis Enrique.
Diu que reclama un substitut per Xavi al mes de gener.
El perfil seria, diu, un Dogan, poc baix prioritari per l'estiu del 2016, però Condocvia sorgeix com a alternativa.
Segons l'esport, s'escolten ofertes per Montoya, Douglas, Adriano i Maci.
El Mundo Deportivo parla avui de Berrati, que, segons aquest diari, és l'alternativa a poc val.
Barça té en cartera l'italià del PSG per si falla el crack de la Juve, per tant, hi ha de parlar de fitxatges.
Tot i que el Marc avui parla de la classe Benite,
I fa un muntatge curiós a la portada perquè Vico l'onze del Madrid és dels més joves de la Lliga.
La mitjana és de 26,7 anys.
La mitjana de l'equip de Barça, en canvi, és de 28,3 i la de l'elèctric de 28,1.
Vico la curta edat dels blancs convida al club a no fer bogeries amb els fitxatges.
Llavors, què fan per jugar una mica amb tot això?
Doncs trien fotografies dels jugadors principals del Madrid.
És a dir, veiem avui en portada del Marca
a Cristiano, Modric, Casillas, Benzema, Trós, Ramos i uns quants més, els principals, però de petits.
Oh, que bonic!
Cristiano ha canviat molt.
Ostres, no havia vist mai una fotografia d'ell de petit.
No em costa trobar-li els trets, eh?
Així com Modric, Casillas o Benzema, sí que tenen coses que encara els hi veus, no?
O Ramos, perquè és una Cristiana, no sé, l'alt tens al cap, així de petit.
Jo he vist fotos seves d'adolescent.
De petit a petit no, però... No has patit de 3 anys.
Seria un petit de 9 o 10 anys, potser.
Sí, jo he vist fotos seves de més gran.
Sí, sí, està canviat, en fi.
Clar, és menys moreno, no?
No ho sé.
Amb les celles tapilades.
Clar, clar, clar.
En fi, doncs avui el Marc va per aquí amb la seva portada, crida l'atenció, si més no, i l'ASC parlar de castilles.
El titular es va fer en curiós perquè avui encara és 16 de juli, no sé, hi ha Copamèrica... Hi ha coses d'això.
Però, clar, atenció al titular de portada del diariades, Casillas, encara ve en samarretes.
I en la fotografia apareix una imatge promocional de les Samaractes del Madrid amb Ramos, Cristiano, etc.
i ell en primer pla amb la Samaracta Vicol Madrid l'inclou com a icona en la nova campanya de dides.
Això és el tema d'estacat de portada del diari As.
En fi, ens anem a les contraportades.
I comencem amb la contraportada del diari Ara, on llegim l'article d'opinió semanal de Salvador Cardús, titulat avui L'enverdisament.
Diu que les eleccions municipals i els pactes de govern posteriors no han ajudat gens avançant la via cap a la independència.
Les interpretacions i resultats que deien que el sobiranisme avançava han estat entre càndides i mal intencionades.
Ben al contrari, les municipals han accentuat la complexitat del procés i no han mostrat amb cruesa els peranyxs, les ingenuïtats i els límits.
Si algú comptava que després de les municipals el camí quedaria desbrossat, ja se'n pot oblidar.
S'ha acabat d'embardiçar.
Diu Cardús que l'obstacle principal ja s'havia posat en evidència la tarda passada.
Tenim uns partits, vells i nous, pensats per a un model autonòmic i als és molt difícil comprometre's per la independència sense assumir el risc d'una radical transformació, per no dir de la seva desaparició.
Per tant, la major part de resistències ho són de mera supervivència.
Per als unionistes, combatre la independència és la raó de ser, però per als dreta decidistes també és una nosa.
No qüestionen mai la sobirania d'Espanya i qualsevol futura ruptura interna la condicionen a processos constituents que haurien de passar per una hipotètica i molt llunyana reforma de la Constitució espanyola.
I acaba dient Cardús que després de tot el camí fet trobo naïf i de sabadora l'actual condescendència amb la tercera via només pel fet que ara és d'esclaves.
Ens anem ara a l'entreguista que llegim al periódigo que diu que avui el despatx dels CAPS està a la xarxa.
Sí, és l'Alex López.
López diu que de jovenet es va adonar de tot el que li agradava al comerç, tractar amb el client, el repte d'aconseguir que l'encaixés al producte que se li oferia.
és el que avui li apassiona i diu que des de fa temps que està a les xarxes socials, aprendre coses de LinkedIn, de Twitter, per comprar, vendre i negociar, ha fet d'ell un mestre de directius cada cop més concentrats en crear la seva marca personal.
Diu que tot el que avui sap i tot el que avui explica ho va aprendre gràcies a milions d'hores a internet.
Diu que gràcies a això vaig aprendre com funciona el LinkedIn.
Em va atrapar des del primer moment quan l'any 2008 una amiga me'l va mencionar per primera vegada.
Diu avui, LinkedIn té 350 milions d'usuaris de tot el món, 7 a Espanya, proveïdors i responsables de compres d'empreses de perfil mitjà i alt ja estan allà, i a més, amb nom i cognoms.
Fa 10 anys, quan un comercial per fi aconseguia entrar al despatx del propietari de l'empresa o d'un cap del departament de marketing o comercial, per la decoració del despatx podia conèixer informació que li era útil.
Per exemple, si veia un escut del Real Madrid ja sabia
de l'equip que havia de parlar i del que no.
Per les fotos de la seva taula podia intuir si tenia fills o si era aficionat a algun esport.
En aquests dos primers minuts et podia ser una idea de la seva vida personal.
Ara els caps reben en qualsevol sala totalment diàfana.
Diu parlar de xarxes socials en aquesta entrevista, diu que avui el 28% dels directius executius ja estan a les xarxes socials, és el que tots els comercials sempre havíem somiat.
Ara es té el responsable de compres a un clic i avui el despatx dels CAPS està a LinkedIn i a Twitter on pot saber on van estudiar, on van treballar, si tenen contactes en comú, de què parlen, etc.
Aquesta entrevista ens en anem ara a l'avantguàrdia on llegim que la democràcia és un oligarca.
Ho diu Jordi Principal, arqueòleg i comissari comissari de l'exposició Demos al Museu d'Arqueologia de Catalunya, comissaria de parell per Daniel Goméci per Toni Iñaco i que està oberta fins al 28 de juny.
Parla del naixement de la democràcia en aquesta entrevista.
Bàsicament diu que neix l'any 509 o 508 a.C.
a Atenes, la capital de la regió de l'Àtica.
Inventada per Clísten és aquest oligarca, membre d'una família poderosa.
Diu que després de tiranies i revoltes, ell proposa aquesta sortida als contínus conflictes atanesos, la participació de tothom.
Després la van anomenar democràcia, poder del poble, amb aire despectiu, per oposició a aristocràcia.
vol dir el poder dels millors, que és el govern dels més preparats.
El poble diu principal que el forma els ciutadans, o sigui, els titulars de drets polítics, no ho eren tots, els residents d'Atenes, per exemple, que donen excloses les dones, que eren considerades menors d'edat, i també els no nascuts de pare i mare atanesa, i els esclaus, esclar.
Explica principal que es reunien al turó Nix davant de l'Acròpolis i que hi havia unes 10.000 persones i allà votaven amb unes peces metàl·liques que eren circulars d'uns 6 centímetres de diàmetre.
Diu que votaven amb dos gerros, un de ceràmica i un altre de fusta, però només escrotaven el ceràmic.
Diu que el poder era dels ciutadans congregats.
En l'Assemblea votaven i decidien per majoria.
Hi ha altres curiositats d'aquesta entrevista.
Explica a Víctor Amela, que és qui l'entrevista li pregunta.
i explica també el que fa la democràcia atanesa amb fortaleses i debilitats.
Diu que és una idea potent i els ciutadans estaven orgullosos de ser-ho, però la democràcia sempre es debatrà en el conflicte entre la legalitat i la justícia, ahir com avui.
Doncs són les entrevistes d'aquest dimarts.
Passem ara a notícia curiosa del dia.
Ens porta a parlar de l'empresa Virgin Management perquè el propietari d'aquesta empresa, Richard Branson, ha anunciat a tan si que introduirà la baixa paternal d'un any amb el 100% del salari.
Està molt bé.
Diu que en tot cas el multimilionari, és evident que ho pot fer per això, però és igual, molta altra gent ho podria fer i no ho està fent.
Està bé aplaudir aquestes iniciatives.
Diu que ha revelat els seus plans que afecten només una part de la seva companyia, això sí.
Diu que si tu cuides els teus treballadors, ells es faran càrrec del seu negoci.
Ha decidit que les mares i pares que han treballat a Virgin Management en la branca d'inversions i concessió de llicències del grup durant 4 anys o més rebran el 100% del seu salari durant 52 setmanes.
Els que portin menys de 4 anys treballant rebran menys diners i els que portin menys de 2 anys, si volen acollir-se això, rebran només un 25% del sou.
Però bé, en tot cas, una bona mesura que aplica els treballadors de les oficines de Londres i Ginebra.
M'he canviat.
Està molt bé.
Estan contents els treballadors.
Suposo que sí.
Potser només hi ha un treballador que porta més de 4 anys.
A l'empresa caldria veure què passa amb aquests detalls.
Està bé que també ofereixi no només a mares, sinó també a pares.
Totalment.
Que vagi bé, Carme.
Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
10 minuts i les 11 saludem aquesta del Carles Hernández de Rius.
Bon dia, Carles, què tal?
Bé, d'aquella manera.
Bé, estem bé perquè ha plogut i aquestes coses, però l'estació meteorològica ens ha fet una jugada i des de les 3 del matí que no tenim registres ni sabem absolutament res, o sigui que... Sí, que ha plogut la primera hora del matí, no?
Sí, ha plogut una miqueta aquest matí, també ho ha fet una mica durant la nit, el que passa que com que estàvem just a la frontera aquella tonta, ahir va ser un dia realment espectacular.
Si agafem els tres municipis del voltant, Sant Feliu, Esplugues i Sant Just, podíem trobar tres situacions completament diferents.
O sigui que hi havia moments, a Sant Just estaven els carrers completament secs, amb es llui estava diluviant i es plogues no havia plogut, tampoc començava a ploure.
A la tarda, es plogues amb tots els carrers secs, a Sant Just havia caigut una tundra d'aigua espectacular al migdia, entre les dues i les quatre de la tarda, a Sant Feliu també plovia, però ja ho feia des de molta estona.
Probablement els plobiòmetres d'aquests tres municipis no tinguin res a veure l'un amb l'altre.
Realment ahir al migdia ja era allò de fustran, fins i tot la frustració la vam expressar a l'apartat informatiu del temps dels Sant Just Notícies al migdia, perquè és que estàvem veient com plovia Sant Feliu a bots i barrals i a Sant Just no estava callant ni una gola.
I a Molins de Reí, és una mica més enllà, però va dir l'oviat també.
Hi ha molins darrere?
Sí, molins sí.
Li queda més lluny vols dir?
No, si agafes Collserola està bastant a tocar.
A Sant Just i molins darrere hi ha un trosset que Sant Feliu s'encongeix una miqueta i estem molt a tocar.
També igual que de Vallvidrera o de Sant Cugat.
A vegades parles de Sant Just i sembla que estigui a molta distància, depèn d'aquest municipi, però hi ha molt poca distància entre el que és la frontera buscosa de Sant Just o, per exemple, de Vallvidrera a Sant Cugat.
Hem tingut precipitacions interessants.
Està al voltant d'uns 30-40 litres per metre quadrat.
Realment fa molta ràbia que el dia que hi ha una mica d'activitat l'estació meteorològica l'hi doni per desconnectar-se.
Hem de dir que es desconnecta perquè estem dins d'un cau.
La ràdio està sota terra de Can Gynestà.
Costa molt trobar aquest senyal, aquest ràdio enllaç amb l'antena que la trobem.
que la tenim just al terrat de Can Ginestà i en aquesta distància a vegades es perd aquesta senyala i costa de trobar.
I quan hi ha activitat elèctrica, en va haver molta, hi ha molts llamps i molts trons, encara tenim més interferències i ens és més complicat.
Però bé, és una situació d'inestabilitat que també ens ha portat una baixada important de les temperatures.
Podríem dir que per primer cop aquest mes de juny estem per sota de la mitjana, cosa que això durant el mes de maig i durant el mes de juny sempre hem estat o per sobre o a la mitjana.
i també felicitar aquella gent que va fer previsions del temps dient que la segona quinzena del mes de juny seria més plujosa i realment hem encetat amb una certa força.
Tot això no s'ha acabat encara.
Encara tenim un dimarts que ara llueix el sol, però fa una estoneta, per exemple, a les 7 del matí teníem tot.
Si miràvem cap a mar o miràvem cap al Baixo Bregat, cap a l'aeroport, doncs la Negró era espectacular.
La precipitació en forma de tempesta era molt important al sud del Baixo Bregat.
Aquesta frontera de precipitació, com sempre ens toca el rebre, estava entre Esplugues i Cornellà, Sant Just ja no plovia, a Sant Feliu ha plogut una miqueta, després s'ha avançat aquesta precipitació, ha arribat una miqueta a Sant Just, entre les 8 i les 9 al matí, poca cosa, però sí que hi ha hagut precipitació molt important, perdó pel mòbil, havia precipitació molt important a bona part de...
del Baixo Bregat, o sigui a Sant Feliu, a Molins de Rei... Collserola, per tant, no?
Sí, sí, sí, algunes zones de Collserola.
També ahir a la tarda, per exemple, fins que no va començar a ploure a Sant Just, teníem tot un arc de tempesta que estava aparcant pràcticament tot el parc de Collserola.
A Sant Just no plovia, però tot Collserola estava plovent i, a més, amb molta intensitat.
Després també s'hi va ajuntar la festa a Sant Just.
O sigui que ha estat una situació força distreta, força divertida, com a mínim, perquè és que...
Estàvem bastant avorridots amb el temps que estàvem tenint.
I el que dèiem, això no s'ha acabat perquè seguim en una situació d'una certa inestabilitat.
Avui dimarts encara és un dia inestable, ho han marcat els núvols aquest matí i les precipitacions.
Ara les tempestes més destacades estan al mar, però probablement a mida que vagi avançant el dia i vagi arribant la tarda, el que tindrem és un altre cop creixement de núvolades, un altre cop creixement de tempestes que podrien tocar-se en just.
Ja comencem amb el condicional perquè la cosa va a menys.
La inestabilitat més destacada se'ns en va cap a mar, cap a les Illes Balears.
Ara, per exemple, estan entrant tempestes a Mallorca, també cap a Menorca, no tant a Ibiza, però a Ibiza també arribaran.
I Catalunya ara està en una situació de tranquil·litat i estabilitat.
Però tornarà a créixer tempestes, tornarem a tenir
i podria ser el cas que algunes arribessin a Sant Just.
de tots els ruixats que esperem, que aquests sí que seran presents, aquests hi confiem a l'interior i en zones de muntanya, demà al matí, durant la matinada, aquests núvols aniran acabant de passar.
I probablement al matí encara tinguem restes de núvolositat, un dia una mica variable, amb el sol com a protagonista, però encara aniran passant alguns núvols que són les desfetes d'aquesta inestabilitat que esperem a l'interior de Catalunya i aquesta tarda, i també durant la matinada.
Però ràpidament dimecres s'ha d'anar arreglant el cel, el sol ha d'anar guanyant terreny i acabarà sent un gran protagonista.
Clar, com que hem tirat molt avall les temperatures, avui la mínima que creiem perquè se'ns ha anat l'estació a les 3 de la matinada, però estàvem al voltant, si fem cas de les estacions als pobles, al voltant dels 16 graus de temperatura, és una mínima força interessant, recordem la setmana passada, la mínima és de 21.
Aquests 16 graus són de molt agraït, perquè ventilem les cases, ens entra una miqueta d'aire més fresquet i així no patirem tant la calor que ens ha de vindre.
I la màxima vuestra al voltant dels 22 a 23 graus, tot i tenir la presència del sol, perquè l'ambient és fresquet, s'ha refrescat el terra i la temperatura li costa de pujar.
Tot i així, a l'interior les temperatures remunten ràpid i probablement puguem parlar d'una situació encara de fresqueta cap a l'interior.
Aquesta propera nit tornaran a baixar els valors.
A Sant Just no baixaran tant fins als 16 graus si no hi ha precipitació, o sigui que ens tornarem a quedar amb aquests valors de 17 o 18 graus, que també estan força bé.
I de cara ja al que resta de setmana, dijous, divendres, dissabte, parlaríem d'estabilitat.
Potser creix alguna tempesta entre divendres i dissabte a l'interior, zones de muntanya, poc important, i potser aquestes tempestes diumenge a la tarda ja guanyaran més terreny i podrien arribar a tocar Sant Just.
O sigui que el diumenge
podríem tornar a parlar d'una situació d'una certa inestabilitat de tarda, típica de la primavera, que podria arribar a Sant Just d'Esvern.
Diumenge, perquè dijous, divendres i dissabte, res de res.
Tranquilitat.
I d'altra banda, doncs, continuem amb aquesta previsió.
Seguim buscant aquests mapes del temps que ens acompanyen de cara a la setmana vinent, perquè tenim la revetlla de Sant Joan dimarts a la nit i perquè hi ha moltes activitats a l'aire lliure, coincidint amb el cap de setmana i coincidint amb aquesta revetlla, que és l'arribada de l'estiu.
i els mapes continuen indicant aquesta certa inestabilitat.
Hi ha un front que arriba dilluns, és un front que portarà tempestes i portarà ruixats a Catalunya, i dimarts ja no estem sota la influència d'aquest front, sinó que tenim la ressaca del front.
Tot apunta, a més és curiós, que la setmana vinent la iniciarem igual que avui.
Igual que aquesta setmana.
Dilluns amb inestabilitat i amb possibilitat de tempestes, i dimarts variable amb possibilitats de si no a la tarda.
O sigui que sembla que són dues setmanes una mica calcades.
Després hi ha dimecres que és festiu, dijous i vendes sembla que tornaria a l'estabilitat i el sol.
Doncs ho anirem seguint, Carles.
Gràcies.
Molt bé.
Que vagi bé, a veure si recupera l'estació.
Aviam si la recuperem.
I anem parlant de tot plegat.
Adéu, bon dia.
Un minut i les 11, connectem de seguida amb el Bullet Informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el dels Són Just Notícies i tornem després a més coses.
Parlarem del workshop de fotografia que es fa aquest dissabte i farem també tartúlia d'actualitat política amb la Maria Camps i en Josep Maria Masjuan.
Serà en aquesta segona hora de Just a la Fosta.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
Itàlia torna a reclamar la solidaritat dels socis europeus, coincidint amb la reunió on els ministres d'Interior debaten la proposta de repartiment d'immigrants.
El detonant ha estat el bloqueig de desenes de persones a Ventimiglia, a la frontera amb França.
Angelino Alfano és el ministre d'Interior italià.
Les imatges de Ventimiglia són una bufetada d'Europa i la prova que els immigrants no venen a Itàlia per quedar-s'hi sinó per moure's per Europa.
És precisament de la situació de Ventimiglia que tots n'hem de treure lliçons.
Crec que ha estat un veritable cop de puny a l'ull dels qui no hi volen veure.
Ahir el primer ministre italià Matteo Renzi advertia que sense solidaritat europea Roma té previst un pla B que posaria en dificultats la resta de socis.
Notícies breus, David Badiam.
Crítiques de l'oposició a Calafell, el Baix Penedès, pel pacte entre PSC i Ciutadans, que inclou eliminar les estelades dels assaïs públics i també reforçar la llengua castellana a l'administració.
Calafell, Àngels López.
Bon dia.
Aquest acord ha permès que Ciutadans hagi donat suport a la investidura de l'alcalde del PSC, que governarà amb Partit Popular i el Grup Unió i Alternativa Municipal.
El text deixa clar que cap dels dos partits subscriurà a la incorporació de Calafell a l'associació de municipis per la independència.
L'alcalde Ramon Ferrer treu ferro a l'acord.
Tampoc hi ha massa coses que variïn del que s'està fent fins ara.
Potser l'únic punt és en l'espai públic, però si mires aquí Calafell, jo tinc constància que només hi ha dues instal·lades en tot el que és l'espai públic.
Àngels López, Catalunya Ràdio, Calafell.
Enxampen dos conductors d'Andorra que circulaven a 200 km per hora per una carretera local de la Sagarra.
Aquesta velocitat és dues vegades superior a la permesa en aquesta via, llei de Roser Pereira.
Bon dia, els Mossos d'Esquadra els imputen un delicte contra la seguretat viària.
Els van enxampant dos controls de velocitat.
El primer va ser diumenge, a la carretera local 310, al terme municipal dels Plans de Sciola-Segarra.
Un turisme circulava a 198 km per hora quan la velocitat permesa en aquesta via és de 90.
L'altre cas va ser ahir.
Els Mossos van detectar en aquesta mateixa via una motocicleta que circulava a 207 kmh.
Era una conductora andorrana que va donar positiu a la prova de detecció de drogues.
Per aquest motiu, a més d'un delicte contra la seguretat viària, se la va denunciar administrativament per conducció sota l'efecte de substàncies estupefèens.
Rosa Pereira, Catalunya Ràdio Lleida.
Al capdavant del caïda a la península aràbica, la xarxa terrorista ha confirmat amb un missatge a internet la mort del cap de la branca i número dos de l'unització en un atac d'un dron nord-americà.
En aquest mateix enregistrament, el caïda també fa públic que el fins ara cap militar serà el nou màxim responsable a la península aràbica.
Un tribunal de Bagraina condemnat a 4 anys de presó al cap de l'oposició xeïta, Ali Salman, per incitació a la desobediència, segons una font judicial.
En canvi, el jutge ha desestimat l'acusació de complot contra el règim.
Salman, detingut el 28 de desembre passat, ha rebutjat l'acusació de complot, alhora que continua reclamant de manera pacífica reformes polítiques.
La denominació d'origen en Pordà es planteja augmentar les exportacions i també implantar-se amb més força a Barcelona, ho ha dit a Catalunya Ràdio el nou president del Consell Regulador de la denominació d'origen en Pordà, Xavier Albertí.
Girona, Isabel, Joan, hola.
Bon dia.
Els vins de l'Empordà s'esporten poc, 900.000 ampolles, l'any passat, perquè majoritàriament es venen al territori.
Xavier Albertí, president del Consell Regulador.
Som una DO, per bé o per mal, poca exportadora, crec que en percentatge la menys exportadora de Catalunya.
Segur, doncs, perquè tenim molta població al voltant, però tampoc ens ha calgut tant com en altres DOs petites, ubicades en llocs més remots d'haver d'accedir a l'exterior.
Isabel Juvenola, Catalunya Ràdio Girona.
La materonina Berta Ferreres ha guanyat medalla de plata en la prova de solo en natació sincronitzada als Jocs Europeus de Bakú.
S'afegeix a la medalla de plata que ahir va guanyar l'equip espanyol sempre darrere les russes.
Rússia encapçala el medaller dels Jocs.
La delegació espanyola suma la majoria de medalles en karate i síncro.
A la Copa América de Futbol, avui, Argentina-Uruguay, amb Messi i Mascherano, però sense Luis Suárez encara sancionat.
Partit que ha començat dos quarts de dues de la matinada.
També jugarà al Paraguai-Jamaica.
Aquesta matinada, Claudio Bravo ha jugat al Chile-Mèxic, que ha acabat amb 3 a 3, mentre Bolívia ha superat l'Equador per 3 a 2.
Avui també hi ha un amistós, Itàlia-Portugal.
I encara en futbol, el Betis present d'aquest migdia el darrer fitxatge Rafael van der Baer, exjugador del Madrid.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
Us parla Andrea Bueno.
El pacte de govern de Sant Just per al mandat 2015-2019 estableix 12 eixos de treball.
Els 3 equips que formen el govern Sant Justenc, PSC Esquerra i Movem Sant Just, han acordat aquest document sobre el que es basarà l'acció municipal als propers 4 anys.
Entre altres són l'eix social i de les persones,
l'eix del poble educador, de la cultura, el patrimoni i les entitats, i de la sobirania i de la construcció nacional de Catalunya.
Cadascun recull diferents accions previstes i, a més, s'estableix un apartat amb uns punts pendents de concreció, com ara la possibilitat de crear el hub Sant Justa, l'entorn de la cruïlla entre Carretera Reial i Rambla, una estació intermodal de connexió de la majoria de transports que passen pel municipi.
D'altra banda, es preveu que el cartipàs, per al proper mandat, s'aprovi dijous en un pla extraordinari a l'Ajuntament.
Més coses s'enjust acollirà les properes setmanes dos seminaris sobre internacionalització d'empreses.
Són dues sessions que tindran lloc a l'equipament de les escoles els dies 26 de juny i 3 de juliol.
Els dos seminaris adrecen a petites empreses autònoms i emprenedors.
El primer tractarà la introducció a la internacionalització i com fer més competitives les empreses i el segon servirà per planificar la internacionalització del negoci i aprofitar les oportunitats.
Cal fer inscripció prèvia per assistir-hi.
Per més informació podeu trucar a l'Ajuntament al 93 480 4800 o escriure a promocióeconòmica.org.
I acabem recordant-vos que dijous es tanquen les inscripcions per al casal d'estiu de l'associació Patim Patam.
Es poden fer a través d'internet, al web patimpatam.cat o presencialment a la vagoneta.
Dijous, de 5 a 8 del vespre, s'adrecen enginyeres des de P3 fins a Segonde ESO i el casal d'estiu arrencarà el 22 de juny, s'allargarà fins al 31 de juliol i es rependrà després de l'agost, de l'1 al 11 de setembre.
I això és tot de moment.
La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies, edició migdia.
Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com.
Molt bon dia.
I give a little into a moment like I'm standing at the edge.
I know that no one's gonna turn me around.
Just one more step I could let go.
Oh, and in the middle I hear the voice in the corner falling now.
I know.
But nothing's gonna wake me now.
Cause I'm a slave to the sound.
And they're calling, don't stop, no, I'll never give up.
And I'll never look back, just hold your head up.
And if it gets rough, it's time to give up.
They keep saying, don't stop, no, I'll never give up.
And I'll never look back, just hold your head up.
And if it gets rough, it's time to give up.
I'll never give up.
I'll never give up.
I'll never give up.
Don't stop, no, I'll never give up And I'll never look back Just hold your head up And if it gets rough, it's how you're gonna get rough They keep saying, don't stop, no, it's never enough I'll never look back, never give up And if it gets rough, it's how you're gonna get rough But now I'm bored Don't stop, no, I'll never give up And I'll never look back Just hold your head up And if it gets rough, it's how you're gonna get rough
I never gave up, and if it gets rough, it's time to give up.
But now I'm far...
No, no, no, no.
Dos minuts i un quart de dotze.
Aquesta hora parlem del juny fotogràfic que s'està fent aquest mes a Sant Just.
I en concret parlem de dues activitats pel cap de setmana.
El fotògraf català Fraderic Garrido hi partirà aquest divendres i dissabte dos tallers sobre fotografia que es faran a l'Escola de Formació Profesional Antoni Algaró.
Ara en parlem amb ell, tenim l'altre que té tot el telèfon.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per parlar una mica d'aquests dos tallers, d'una banda n'hi haurà un divendres a la tarda, aquest més enfocat que per a la creativitat, no?
Sí, sí, aquest és un taller que el titulem que és la creativitat, i aquí no parlem únicament de fotografies, sinó que parlem de què és la creativitat en general i aquesta creativitat que està necessària per viure, evidentment.
I a partir d'aquí ho anem treballant, el titulem veient cadascú de nosaltres, perquè tot és el més creatiu per a la naturalesa,
i l'única cosa és despertar davant d'aquesta realitat que tots la sabem però que a vegades no la aprofitem.
I evidentment la gent que toquem la fotografia és una mica de calar-la cap a aquest sentit.
Però la idea és parlar de què és la creativitat en general.
O sigui que es pot educar la creativitat.
Evidentment, evidentment.
No és una cosa innata i prou.
És innata de l'ésser humà i l'únic que llavors cal és potenciar-la i sintonitzar, com jo dic sempre, parlant de ràdio, si volem escoltar-la injust, lògicament hem de sintonitzar el dial.
doncs hem de fer el mateix, sintonitzar allò que volem i només faltar voler-ho.
Llavors, d'aquesta manera, podem aprofitar tot el nostre talent que tenim a dins i potenciar el nostre gran... aquest potencial que tenim tots dins i l'únic que fa és que encara cap allà.
Però, de seguida, sintonitzar on volem ser.
I com que l'ésser humà és capaç de fer tot això, només cal encarar-ho cap aquí, per fotografia, per pintura o per, simplement, per viure, perquè la idea és aquesta.
La credibilitat és supernecessària en totes les factors de la vida des que ens ajaquem,
fins que anem a treballar, fins que fem una activitat, per tot, per tot.
I llavors, divendres, això s'explicarà el que deies abans, una mica no només amb fotografies, sinó també amb altres elements o amb altres mostres artístiques.
Sí, sí, aquí la idea és ensenyar-los i, una mica, a través de vídeos, pel·lícules, anuncis, plàsia, literatura, pintors, frases... Tota aquesta història pot encertar una mica el que deien, la persona creadora, el talent, la memòria, la imaginació,
Tot aquesta intel·ligència que tenim tots, tant la generalitat com l'executiva, com la intel·ligència emocional... O sigui, parlar una mica de com treballa el nostre cervell, els dos hemisferis, i com es connectem.
I d'aquesta manera, veurem, trobar una mica, no tant la metodologia, sinó la idea genèrica.
Perquè la metodologia és bastant llarga, no?
I, evidentment, hi ha d'haver gent especialitzada, no?
I jo crec que descobrir totes aquestes cosetes que tots tenim, no?
I veure aviam... Toquem diversos autors, sobretot José Antonio Marina, que per mi és un dels més... gent que ha fet llibres més expressants sobre la creativitat.
I llavors, evidentment, l'Alder Robira surt per aquí, ens la surt també l'Emili Duró, tota una sèrie de gent, el doctor Mario Alonso Puig, que és sobre el tema de la neurociència, i el tema de les qüestions del cervell és una eminència.
I, o bé, passant quatre cosetes, eh?, vull dir, perquè durar dues hores i mig i a tres tirar enllar,
i és molt dents, però tot és animat, mirant d'escoltar diferents cosetes que engeguin una mica com el despertar aquest interior que tots tenim dins.
Doncs aquest serà el tall de divendres, que serà tota la tarda de divendres i després n'hi haurà un altre dissabte.
Aquest durarà tot el dia i l'activitat es titula Nindes, Frederic.
Sí, sí.
A veure, és una mica més enigmàtica, el títol, eh?
No, mira, t'explico.
Nindes representa una sèrie de fotografies que jo vaig fer durant cinc anys, amb el qual tinc una exposició, també, que és en just, amb el qual es poden veure, i Nindes ve de ninfes i fades.
És una interpretació d'aquesta realitat que parlava en interior nostre, expressada, en aquest cas, a través de fotografia.
I llavors, aquí el que intento explicar, si durant les vuit hores, és, les primeres dues hores farem una explicació del perquè,
Jo feia indes, en què m'apoyo, quins són els factors que m'han determinat per arribar a fer aquest projecte fotogràfic, quins autors m'han inspirat per fer servir aquestes fotografies, com hi arribo, com faig d'entrec tota, perquè jo faig tots els vestuaris també d'aquestes fotografies, com ho faig, per què ho faig, llavors una mica també els esquemas d'il·luminació, veure els tipus d'objectius, perquè no hi ha una part tècnica de tot això,
I llavors, fem dues sessions pràctiques, amb les quals jo us ensenyo com he fabricat tot el vestuari, i faig els vestuaris allà en directe amb dues noies.
Jo no treballo en models professionals, i em portaran dues noies, com podries ser tu mateixa, o qualsevol, eh?
I llavors la idea és veure com faig des de la bandilla, a tota la part del sostenidor, de la blusa, de les codones, de tot el cabell, i durant quasi mitja o tres quarts d'hora, faig el vestuari.
Faig unes quantes fotografies perquè vegin com ho treballo i com intento buscar, sobretot en nindes, com he dit abans, que eren ninfes i falens.
Aquí intento buscar molt la nena o l'interior, que tot està allà dins i que s'expressi a través de la mirada.
I llavors és capturar aquest moment màgic, aquest moment castellà, i llavors, a través de la càmera, fer un clic.
Llavors intento explicar com ho fa i tot això.
I que la gent, per tant, pugui veure tot aquest procés, no?
La idea és veure tot el procés.
Des del començament, com es treballa, primer el perquè, llavors com es treballa, a la tarda faig una segona sessió amb una història bastant diferent, fins a l'indes, lògicament, i les segones últimes hores fent la postproducció.
D'un cop capturar la imatge i posar-la dins del nostre ordinador, a partir d'aquí veure com es fa la selecció i quina es tria i per què es tria,
i a partir d'aquí com es fa la producció en directe d'aquesta imatge del que fa i serveix, en aquest cas un programa que és Nadiu de la nit, quantes analytics i uns filtres amb els quals, a través d'això, deixo la imatge acabada.
És des de néixer fins a que queda acabada.
Tot el procés fotogràfic.
Déu-n'hi-do.
O sigui que la gent que vingui aquest dissabte podrà veure-ho tot, pas a pas, des del punt de partida fins al resultat.
tirar fotografies i saber com es fa.
Jo intento explicar-ho tot, evidentment, faltaria més.
Aquesta és la idea.
Transmetre el que amplement em fa moure per fer aquest projecte que es titula l'indes.
Has dit que també es pot veure en algun lloc de Sant Just, no?
La teva exposició?
Sí, està exposada.
Mira, en aquests moments ara no recordo el nom.
Així, perquè és el vestíbul d'un teatre, em sembla, si no me'n recordo malament.
Ara el nom no el tinc aquí al cap.
Ja, en tot cas a veure si... Mira, sí, el vestíbul de la Taneu, ara ho veig.
A la Taneu.
Ah, Taneu, just.
Vull dir que era el vestíbul, però no recordava d'entera.
Perfecte.
Si algú vol saber com és abans d'apuntar-se pot fer-ho.
El taller aquest serà dissabte durant tot el dia.
Tothom qui si vulgui pot apuntar ho pot fer a través de junyfotogràfic.cat o afsenjus.com.
És el primer cop que participes al Juny Fotogràfic aquí a Sant Just?
El gir fotogràfic és el primer cop.
Sí, sí, sí.
És el primer cop i supercontent.
A més a més participen tres coses.
La part de cada aquesta setmana passada, el diari cap de setmana, van fer la revetlla fantàstica, meravellosa, que van fer-ho molt bé, aquí a tota la agrupació fotogràfica de Sant Just, i van passar la revetlla, meravellosa, amb música a sopar, i que és on es fa l'entrega dels premis de la lliga catalana.
Aquest any he vingut per la inauguració, per la vores, per la revetlla, ara pels dos tallers,
Jo no havia vingut mai, però aquest any m'ha agradat i supercontent de participar en moltes coses.
I superagraït, evidentment.
Suposo que és exacte, una iniciativa que permet que tothom, d'alguna manera o altra, perquè des dels més professionals, potser amb la part del concurs, que simplement els interessa i puguin anar a les exposicions, és el que permet que la fotografia s'apropi més a la gent, en tots aquests espais.
Evidentment, sí, el fet d'exposar és fantàstic, perquè aquí és on pots mostrar el que deia la teva obra,
quan vas a concurs a la jutja, ni en una exposició, tu pots posar aquesta obra que has creat, aquest concepte fotogràfic, i que l'has pogut treballar a través d'air que llavors farà durant tot el juny.
En aquest cas, tothom la pot veure, i així tot gaudir de fotografia, que és el que ens agrada a tots, evidentment gaudir de la fotografia.
El fet que tanta gent faci fotos a través del mòbil creus que fa que creixi l'interès a la fotografia o al contrari, que perdi aquesta força perquè faci que tot plegat pugui ser una foto sense dedicar-hi més temps?
Amb el mòbil ha sigut una gran... Com que han sortit les compactes i ara que tothom té un mòbil per fotografia crec que és interessantíssim perquè el que es fa és apropar aquest món de la fotografia.
Hi ha gent que està fent coses bastials amb el mòbil, inclús amb els programes que porta el mòbil, per permetre pujar a Instagram o a les xarxes socials.
I jo crec que és interessant que la gent vegi que, evidentment, a través d'un mòbil, pot arribar a aconseguir una foto fantàstica, perquè la fotografia no la fa la càmera ni el mòbil, la fa el fotògraf.
A partir d'aquí, molta gent quan comença amb aquest concepte, que no s'ho havia plantejat, o si s'ho havia plantejat, i veu el que fan els altres, és capaç de millorar, aprendre i tirar endavant.
Jo crec que és un...
És fantàstic com una palanca perquè puguem tirar endavant.
acabar de fer allò que portem dins, i per la patir, depenent de l'aparell que fem servir.
El que és un fotògraf fa fotos fantàstiques amb el mòbil, amb una càmera compacta, o inclús amb una instamàtica o un arreflex, perquè la càmera no fa el fotògraf.
És un mitjà que t'ajuda a fer una sèrie de coses.
I, per tant, també, la mirada fotogràfica, no només el tema de procés, es pot aprendre, també es pot educar.
Sí, home, sí, sí, fantàstic que es pugui educar, i a través de... o ara a internet, que ho trobes pràcticament tot, i jo crec que és important, i si en veure molta imatge, conèixer fotògrafs, que són les que t'ajuden a poder desferrullar aquella part que cadascú tenim dins, i ara tenim la possibilitat fantàstica de trobar, ja no solament amb totes aquestes activitats que fa el ginecogràfic, meravelloses, de poder ensenyar a grans fotògrafs com estan exposant aquí,
Si no, per tot el que trobem i el que fan ganes d'aprendre, ara és fabulós, no?
Com fa trenta anys, la vera, però les han complicat de trobar, que si no compraves un llibre o algú t'explicava algú, quasi no podia saber.
Però ara hi ha moltes, moltes possibilitats, i fantàstic que sigui, no?
Una altra manera d'acostar-s'hi pot ser participar en aquests tallers que es fan aquest cap de setmana, divendres, sobretat i dissabtes sobre el projecte Nintes.
Tota la informació completa la trobareu a junyfotografic.cat.
Els tallers els invertirà Frederic Garrido.
Moltes gràcies, avui hem pogut parlar amb ell per telèfon.
Gràcies, Frederic.
Moltes gràcies a vosaltres per atendre'm i per poder explicar el que faré aquest cap de setmana.
que la meva idea és que s'ho passin bé i jo també ho passo molt bé.
Per tant, que esteu tots convits.
Es nota, eh?
Jo crec que has transmès aquest entusiasme.
Que vagi molt bé i fins aviat.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Tres minuts i dos quarts de dotze, que estarà fent tertúlia.
Com que cada quinze dies saludem la Maria Camps i el Josep Maria Majuan.
Bon dia a tots dos.
Què tal?
Bon dia.
Bon dia a tothom.
L'últim dia us vaig robar uns quants minuts i avui us n'he regalat tres només.
No els compensa a tots, però bé, és un dia d'aquests en què més a més hi ha força coses per explicar o per debatre, per tant, no sé si preferiu començar parlant del que està passant a Unió i a Convergència, tot plegat, o pel tema pactes municipals, per on... què us ve més de gust començar?
Anirà igual.
Comencem pel tema municipal, que ens toca que tot ens quedi més a prop i després ens anem més a parlar de les altres feres dels partits.
En tot cas, comencem parlant de les municipals.
Fa 15 dies, justament, estàvem la primera setmana de juny, per tant, estàvem començant a veure què passava i què no passava.
La gran majoria d'ajuntaments s'han constituït oficialment i hi ha uns quants pactes.
Aquí a Sant Just hi ha el pacte PSC-Esquerra-Movem-Sant-Just, tot i que puja la presència d'Esquerra en aquest govern, veurem què passa a partir d'ara.
I després l'altre govern que ens queda a prop seria el de Barcelona, que finalment tenim Barcelona en comú, amb aquests suports que ja han aparegut més o menys a última hora, i aquests canvis a nivell general també, no només a Catalunya sinó al conjunt d'Espanya.
Ha canviat molt en 15 dies.
Com veieu les converses que hi ha hagut fins ara?
Tot ho veig bastant embolicat.
Respecte Sant Just, si comencem amb el més proper, jo diria que és més del mateix, sempre, com sempre.
Per tant, per mi, que jo us vaig dir que pensava que és important una mica de canvi, perquè hem d'anar substituint inèrcies, maneres de fer i tot això, que és molt difícil canviar-les des de dins,
Per tant, els canvis propicien precisament aquests canvis de manera de fer, més transparència, tota una sèrie d'actuacions que penso que és bo.
I això s'han just no ho han tingut.
És veritat que la balança s'ha equilibrat de manera diferent, que hi ha més gent d'esquerra, que els de Movem tenien dubtes de si entraven on entraven, per tant, ja és bo que dubtin, com a mínim per mi.
i és bo que dubtin, però de fet continua tot igual.
I per mi això és una mica de decepció, esperem que en aquests moments que jo penso que la ciutadania té que ser molt més activa del que ha sigut sempre, i ha de participar més directament, i si no la deixen participar, de protestar i participar-hi, penso que la ciutadania és la que s'haurà d'activar.
Això respecta s'enjust.
Respecte s'enjust és veritat i això que dius.
Com dic que és veritat, jo també penso igual, no vull dir res més.
que hi ha això, però també penso que amb les condicions en què es van iniciar les eleccions, el tipus de candidats que hi havia, era difícil que no fos aquest el resultat.
Això ja en havíem parlat el dia que ha passat i per tant potser que no hi donem més voltes.
Em sembla que han de fer un esforç d'això que estic tu, de transparència, de renovació, però era molt esperable que el resultat fotés una cosa així.
El que sí que és cert és que, per exemple, per fotre una idea nova, o nova, vull dir que potser no és pública,
que es va veure una discussió important aquí al parc mateix aquest.
Per tant, gent està, vull dir, amb la guerra republicana de sobre si havien d'apullar els socialistes o no, atès que hi havia aquest compromís d'apullar, diguéssim, els partits sobiranistes, no?
Em penso que era molt difícil que sent just això.
perquè, finalment, no hi havia una majoria suficient.
Però, de totes maneres, bueno, penso que aquest és un tema que no ha acabat de sortir bé, és a dir que... És que és injust o tot arreu?
En general, no hi ha hagut molts records, n'hi ha hagut, però sempre que ja es donaven per descomptat, o sigui, sempre que ha guanyat una mica, o convergència o Esquerra Republicana.
I no sempre, perquè, per exemple, si no s'hi ha equivocat,
on hi ha els Junqueras i el Misen finalment l'ha petat en Podem això ho trobo de molt mal gust, sincerament, jo políticament i a l'esquerra ja ho sabeu, cada dia menys i això ho trobo de molt mal gust, que justament els dos partits que pacten per la independència, que pacten tot això, llavors resulta que poguessin haver-hi convergència, que hi hagi suport amb ell, no arribessin un pacte d'alguna manera, no sé quin devia ser, però
un pacte havien d'arribar, no es podien posar tan tensos, tan incapaces de mostrar a la gent que no poden pactar.
Això és el que m'ha posat més horriblant.
Jo en aquest punt... Pròxim, saps?
No, encara no n'havíem entrat.
Jo a Sant Just no tinc res més a dir, perquè és que... No, i en aquest punt que dius això d'Esquerra Republicana en Podem, a Sant Vicenç dels Ors, ho faig, bueno, penso que una mica paral·lel és el que ha passat a Barcelona amb l'Ada Colau i el Bosch, i Esquerra Republicana.
Per què ho han fet?
Ells diuen que és per atraure cap al cil a la independència sectors que estan enllunyats.
Vull dir que de per si no vindrien i que ells creuen que amb la força aquesta del dia a dia, de l'estar junts, estar plegats, de donar suport del que sigui, ho aconseguiran.
Jo ho dubto això, però jo crec una mica que la idea seva és aquesta.
per al que expliquen ells mateixos.
Crec que ha sigut aquest el motiu d'aquest pacte.
N'hi ha molts que també ha sigut cosa molt personal.
Hi ha persones que no s'entenen.
Això és important, de vegades ens ho oblidem però hem de treballar junts cada dia.
Exacte, i que no hi ha manera que s'entenguin i que en canvi s'entén molt amb un altre.
Mira, aquesta persona té tendència a pactar amb aquest.
Que això en general tampoc no vol dir res perquè són circumstàncies molt particulars de diferents poblacions.
Respecte al general,
Hi ha una cosa que bàsicament podríem dir que al general és una mica la qüestió de l'Ada Colau, la nova alcaldessa de Barcelona.
Jo penso que amb aquí tothom tenim sentiments molt contradictoris.
Però una vegada, i lligant amb el que he dit abans respecte a Sant Just, agrada una mica el canvi, perquè veiem que és necessari, perquè veiem que és necessari canviar processos, maneres de fer, coses que he dit abans que des de dins és molt difícil canviar.
Però a la vegada et fa respecte la persona, penses a veure què passarà, com anirà, et genera dubtes.
Això és el que passa amb els canvis, no?
Normalment en tots els canvis en general, sí.
Però a més a la vegada fa il·lusió, que són les tres coses que dius, ostres, mirem, deixem passar el temps, mirem una mica cap on van les coses i tindrem de bones potser un criteri més clar del que passa.
Sí que cert, i en aquest cas jo fa molt de temps que ho estic dient, que el llenguatge, vull dir, ajuda o va en contra.
I en aquest cas el llenguatge de l'Ada Colau és un llenguatge tan agressiu que és difícil que costi gent cap a ella.
A no ser dels partidaris de sempre i els que té ja seus, diguem-ne, no?
És difícil pactar, és difícil parlar amb un tipus de llenguatge que ja et dic, és completament agressiu.
que en aquest moment, si haguéssim d'aconsellar fos una persona molt proper, diguéssim, escolta, a veure, canvia llenguatge, per favor, perquè potser en el fons segur que ens podem arribar a entendre moltes altres coses, no?
Bueno, a veure, jo diria que això del llenguatge s'ha de veure, eh, perquè una cosa és fer campanya electoral, que penso que ho han fet molt malament, i per aquest tipus de després i del que teies tu, i una altra cosa és seure a governar.
Jo tinc una esperança, hi ha una anàlisi que porto una esperança.
El fet que les dones han pujat del 14 al 17%, cada vegada que entren més dones, jo penso que té una gran avantatge.
perquè quan són poques, em sembla que un dia ho vaig dir, s'assemblen molts homes, però quan són moltes, com que n'hi ha entrant de diferents, crec que pot tenir unes qualitats que per governar ajuntaments i per entendre són millors coses dels homes, que són més guerrers.
Això molts homes es posaran en contra meu, però jo penso que és així.
I per tant, aquestes qualitats que són molt pròpies,
Si amb un ventall tan fraccionat com és el que hi ha avui a Catalunya, aquestes intipates que ja ho entenc qui són, però la gent ha d'intentar superar-les per la via del diàleg o per la via dels raonaments.
Perquè és l'única manera de resoldre-ho.
Si la gent es mou emocionalment,
En aquest sentit, hi ha una paraula que vaig recuperar abans de dir que em va agradar molt, que és l'alcaldessa de Madrid, que no em va agradar amb altres coses, o em va semblar que no es feia prou adequadament.
La templança, que és una virtut.
Els psicòlegs tots han acabat reconeixent la saviesa dels escolàstics, amb les virtuts i els bici, i que els humans som com som i tot plegat.
que costa molt a la ciència moderna recuperar aquestes coses per la via científica.
Jo crec que el fet que hi hagi més dones i que hi siguin amb ajuntaments importants, això és un avantatge.
I aquest avantatge, en una situació molt fragmentada, pot ser molt virtuosa de cara al futur, perquè pot ajudar, justament, als aprovaments, a les coses.
En canvi, la simple estratègia d'esquerra republicana, aquí, dels Junqueras, per entendre'ns, o el bosc,
Vull dir, no ho sé, sobretot la de Junqueras ha demorat gent.
Perquè el bosc és un cas diferent.
La gent havia votat a l'àrea Polà, hi havia la majoria... No ho sé, ho he trobat una mica diferent.
No m'agrada, però el que hi ha és començar la partida amb el peu, per molt antipaties que tinguessin.
Perquè també parlant de les antipaties, ens unim d'acostumar que una cosa són els polítics i l'altra cosa són els funcionaris.
I s'ha de donar pes a gestió en els funcionaris.
Els polítics han d'anar, han de cobrar menys per començar, han d'anar-hi menys i han de fer les fenes de decisió.
i una mica per servei al poble, en definitiva, no?
I això, de sobte, era molt ben entès.
Aquí no hi tenim i volem fer de tècnics d'educació, per exemple, no?
No.
Fem de polítics del sistema i trobem acords amb cada una de les coses.
Sí, sí.
Hi havia vegades ja... El mal humor és a casa, tu.
En el cas o jugar a futbol.
No, això tens tota la raó perquè sents opinions que et diuen, no és que l'Ajuntament de Barcelona recadeix professionals, ja hi són els professionals, ja hi són els funcionaris, ja hi són els tècnics de tota la vida que hi entenen verdaderament amb les coses.
Per tant, tens raó, els polítics són els que han de fer les polítiques i els que han de parlar de tot això.
I el que passa, que tu parlaves en general un altre cop de tots aquests canvis, de tant de Podem, com de l'Ada Colau i de tots aquests populismes que han sortit,
en el discurs continua dient, deixen sempre el marge una part de la ciutadania.
Vull dir, no parlen de cultura, està molt bé que parlin de lo social, és evident que és un prioritari, jo a tothom ja estaria d'acord, però hi ha totes altres besants que penses, ostres, també serien com a mínim de comentar.
I això era completament absent en els discursos d'aquestes persones.
I després l'altra cosa que reflexionen pensen és que tota aquesta gent té un crèdit ara.
S'ha de donar un crèdit.
Un crèdit d'actuació, un crèdit de les a venir i a veure exactament què fan.
Però comencen una mica malament.
Perquè l'alcaldessa de Madrid mateix, tot i ser jutgessa, aquesta persona que ha fet aquests tuits, aquest regidor, que de moment li han tret el càrrec o les atribucions que tenia, però s'ha quedat com a regidor, una jutgessa
És que l'havia de treure fora immediatament.
No s'entén això.
Aquesta concessió ja comença per menjar-se una mica en aquest crèdit primer que haurien de tenir.
I en el cas de Barcelona...
És una mica la coherència també.
Tu sents l'Ada Colau parlar i penses, ostres, hi ha moltes coses de les que diu que a mi m'agradaria per mi mateixa.
Vull dir, què sé jo, parla de l'aigua.
Estem pagant una aigua caríssima.
Per tant, a mi si aconsegueixo haver de tenir l'aigua de l'any metropolità, escolta, més que xampó, no?
L'altra cosa, el tramvia.
Jo també vull, deia que és injust, per exemple, que el tramvia m'arribi i em porti el fòrum.
No sé com dir-t'ho, vull dir que és una cosa que ens aniria molt bé.
I per tant, són coses positives que penses, oi, doncs mira, escolta'm, a veure si ho aconsegueix fer-ho.
Però a la vegada que penses això, també penses, ostres, és l'únic lloc que s'ha fet un referèndum.
Si el tramvia havia de passar o no passar per la Diagonal, un referèndum a la ciutadania es va fer a Barcelona, en aquest sentit.
Per tant, en principi, ja no penses en el que diu la gent, sinó que ja t'has fet tu una cosa sense reflexionar que hi ha hagut un referèndum de gent, com a mínim nomenada, i tenir-ho en compte.
I per tant, totes aquestes incoherències fan que en principis vagin menjant una mica aquest crédit que d'entrada ja dic jo que se'ls ha de donar i que tenen.
I esperem, jo almenys espero que la cosa vagi bé.
A mi, en aquest sentit, el que em preocupa una mica o el que veig que no sé com ho faran és dir, per exemple, per posar un exemple perquè sigui més clar, diferenciar molt la CUP
que aquest moviment de Podemos.
La CUP s'ho ha treballat des de baix, es tracta amb els ajuntaments, té unes idees que pots compartir o no, però des del punt de vista d'una certa coherència amb la seva pràctica s'ha anat veient.
Una altra cosa és com aconseguiran
que determinar els pensaments o creences del que es pot fer quan es tracta de la gestió no es pot fer.
L'assembliaisme no es pot aplicar a Barcelona per gestionar una ciutat de uns quants milions d'habitants.
Han de reconèixer tocar de peus a terra i veure que ja s'ha estudiat també científicament fins a quin punt pot arribar la decisió que tome cada moment.
Per tant, han de tocar de peus a terra.
Com a mínim tenen una experiència.
Jo em fio menys
de la casta de la meva casta, que són els sociòlegs, politòlegs, que són la meva casta, directe, d'un cada l'universitat salten a la politia i es pensen que salvaran al món bufant.
Perquè saben quatre coses, però les tenen molt encallades, a més a més, no les han canviat des de fa molts anys.
D'aquest sí que m'enfio molt poc.
La meva hipòtesi és que serà més difícil que hi hagi coherència a Barcelona
que no pas, doncs no ho sé, on hi ha la CUP, no sé quin poble de Berga, esclar que és molt més fàcil.
A Berga mateix.
A Berga, són ells.
Llavors aquí sí que a Barcelona pot ajudar molt una oposició templada, com diria la de Madrid, a part que tens tota la raó amb el que has dit, perquè si no fan això i no intenten
Aglutinar no faran res, l'única cosa que pot fer la Colau, i entendre que la veritat s'ha trencat fa molt temps, com deia l'Espriu, llavors la cosa pràctica convé que hi hagi això que molts alcaldes han dit, tenir en compte totes les opinions, perquè si no s'explou gent.
Ara els empresaris s'han convertit en dolents en quatre dies, home, però per què?
Ja ho eren abans també quan jo era petit, però després vam aconseguir que ja no fossin tant, ja tornen a ser molt dolents.
Una cosa són els empresaris, una altra cosa són quatre gamberros que maneguen i que em perdonin per insultar, que no m'agrada, però retiro la paraula.
Quatre aprofitats, aquesta és tècnica.
Freeriders, que estan a les altures del poder.
Aquests sí que no m'agraden, no?
Però no és el mateix.
Els empresaris són molt importants i molt interessants.
Una altra cosa és que es miri de què siguin demòcrates fins al cert punt, que pot ser en una empresa.
Parlem també, si voleu, que ja estem a la meitat de la tertúlia, de l'altre tema que m'imagino que quan tornem d'aquí uns dies serà resolt, perquè és el tema Unió.
Diumenge es va fer aquesta consulta, va quedar tot força dividit i Convergència va fer aquest ultimàtum, d'alguna manera, no?
Per dir de cara al 27S, si hem d'anar junts, s'ha d'acceptar això.
Us ha sorprès?
Us esperàveu que passís això?
Creieu que canviaran coses?
Creieu que no acabaran presentant-se junts?
A mi no m'ha sorprès en el sentit que tots sabem des de fa molt de temps que Unió té dues ànimes.
i això ho ha tingut tota la vida.
Vull dir, Unió, hi ha dos blocs de gent que en aquestes eleccions han sortit com clavats, per dir-ho d'alguna manera.
Potser jo imaginava que el de l'Orange era una mica més petit, però se la sap totes, i per tant ha posat una mica el roc entremig i ha aconseguit canviar les coses cap a la seva balança, però de fet no és això que hi ha al real, perquè Unió, a veure, Unió prové
i tothom aquests dies ens ho han recordat, que es va fundar l'any 1931, i ha tingut tota una sèrie de gent dintre d'unió, gent catalanista, gent molt responsable, gent de mòqueta cristiana, i gent com el senyor Colla Lantor, que per mi és l'exemple i la figura que representa tot aquest sector, que van ser molt respectats per tothom i per Convergència també.
Vull dir, i per president Pujol, encara.
Llavors, tot aquest sector de gent que segueix
les directrius, diguem-ne, del coll a l'entorn, han conformat aquesta part d'UNIO, que en aquests moments han votat el no.
I què hi ha hagut més a UNIO?
A UNIO hi ha hagut sempre una persona intel·ligent, que és el Dona Lleida, que sempre hem dit que era intel·ligent.
I amb molt de poder, segurament.
Amb molt de poder, perquè, confrontat, allà ha format aquest lobby, que dirien que és el lobby del Ponaer, i li comenten així, o digue-l'hi de l'establiment o del que tu vulguis,
Fins no fa gaire, Duran i Lleida eren dels polítics més ben valorats.
Espanya també, no només a Catalunya, abans de fa dos o tres anys.
Exacte, però perquè actuava Espanya.
I de vegades amb el Sánchez-Giuda formen el tàndem del lobby aquest.
I en aquest té un sector, té un sector de gent que deu creure que això és el que ha de fer Unió.
I en aquests moments és el que ha quedat claríssim.
I això ara també, que Convergència hagi dit que ho hagués hagut de fer abans, crec jo, el de dir que això ho fa, senzillament.
O estàs amb nosaltres o estàs en contra.
És que no hi ha alternativa.
I de cada 27 de setembre, que s'acosta tant i que el tenim aquí tan a la boia,
Vull dir, crec que s'ha de prendre una decisió ja.
El sector del castellà és el que crec que jo, que l'hi diré una mica, aquest sector del no en aquests moments, i la noia de Gispert, jo crec que estarà anant a...
o canviarà el nom?
No ho sé, perquè ells no tenen el nom d'unió.
Perdre, a haver dit aquesta petita diferència, de fet, el nom d'unió, en certa manera, el continua tenint el d'en Lleida.
I no sé el que podran fer aquests senyals.
Com a mínim, sí que es poden incorporar, encara que no sigui formalment, d'una manera més informal, no ho sé.
Això ho veurem aquesta setmana, no?
Crec que aquesta setmana s'ha de decidir tot.
Bé, no ho sé, jo d'alguna manera penso que s'ha aclarit una situació que convenia que s'aclarís per tots.
Perquè aquesta constant posar pals a la roda del grup del Duran Lleida era bastant còmode per la gent que ens ho miràvem de fora de Convergència, perquè sempre semblava que els enemics els tingués a dintre casa.
Una bona part devia ser veritat en aquest sentit.
Per tant, per mi s'ha aclarit la situació,
i per tant, tal com ja s'ha expressat el mateix president, més o menys ahir, esclar, fer una lista unitària en què és segur que s'hi puguin incorporar el sector d'aquests 50% amb una lista que no n'haurà discutit ni un nom, perquè és una lista que té un nom genèric pel que sembla, no?
La lista del president, o com li vulgui dir ell, però vull dir que de alguna manera no es ficaran si uniós o si convergència.
És una cosa diferent, justament, per fer el pas cap a la independència o com a mínim per intentar
engegar el procés d'independència d'una manera clara, no?
A mi això em sembla que ha aclarit les coses, no?
I, per tant, en aquest sentit és positiu.
Una altra cosa que també val la pena analitzar, i amb això agafo una cosa del Bosch d'avui i de l'ara, que és un català que tenim als Estats Units.
Clar, ell posa l'avirència, parla una mica d'aquest tema, o totalment, però posa amb avirència que és clar, és la contradicció principal
de la pregunta que vam fer, part de la confusió que genera després, és que si diuen que són o que volen ser un estat sobirà, un estat sobirà no té més remei que si l'estat que li ha de donar la independència, que ha de permetre que faci una cosa per la independència, s'hi enfronta sempre, no té més remei que la declaració ni lateral d'independència.
Mentre no es demostri el contrari, i això és una certa violència, però és que a la vida social hi ha un moment
Si volem desencallar un procés, no sé, no veig que hi hagi una solució.
Sempre, sempre, sempre pacífica.
S'ha d'intentar les vegades que cal.
S'ha d'acabar negociant perquè no sigui violenta de veritat.
Però violenta en el sentit d'un trencament ja ha de ser.
No necessàriament ara sigui un tractament que porti patacades.
però que porti un trencament i això és evident.
Per tant, vull dir que també s'ha de demanar, a veure què passarà.
S'ha de veure si el sector de convergència és capaç d'assumir i no anar posant vals d'or a l'esquerra republicana quan diu que realment, abans de fer, si hi ha un procés constituïd primer o molt aviat, al cap de 3 mil s'ha de fer un pas de trencament.
I això és el que veig i això és conseqüent i el que s'hi van fent altre vegada
No sé si ho portarem enlloc.
Ja de fet penso que Convergència ho té ben assumit, el que potser no t'heu assumit és en un moment en què això s'ha de fer.
Perquè el Mas l'altre dia va dir que estaven a l'últim calaix del seu escritor.
I és veritat que sense això no es pot tirar endavant.
Que hi arribarà un moment que segurament no es podrà tirar endavant.
Per tant és necessari.
En quan el que ha corregut és que unió es trencarà... Jo penso que hi ha moltes coses que s'han trencat.
S'ha trencat el PSC també.
Iniciativa?
Iniciativa.
Ha perdut militant.
Mira on soc jo tu.
Exacte.
Per tant, quan hi ha un moment de definició tan...
no sé, que això faig una mica així, provoca tensions i provoca divisions.
Però això no necessàriament és dolent.
A vegades es serveix per aclarir coses, com deies, i ja està.
Vull dir que no té més conseqüència que aquesta.
Una cosa que no entenc, de tot plegat, una cosa que no sé ni com analitzar-la, és el paper de l'última hora del procés constituient.
Primer, no entenc
Com una persona pot saltar tan ràpid de la contemplació divina, de la contemplació divina i de les vespres, que jo he cantat amb molt de gust en l'anterior, a fer un sala i que ell és la líder d'un partit que més a més farà la sant miracle d'ajuntar tots els que té sota
I a més a més agafant inclusió iniciativa que està tancada al tema de la independència, tothom s'anirà conduint el ramat en un procés que serà constituïent.
Jo de mirar-te saps què passa, que ja no hi crec.
I això realment no entenc com aquesta persona, i com l'economista que té al costat, finalment ara diu que esclar que la prioritat pot ser l'ús social.
No ho sé.
Per això, com a mínim, com a mínim com a anàlisi costa molt perquè abans deien una cosa, posaven per davant el procés constituïent de Catalunya i deien que s'ha d'arreglar tot el social.
És evident que s'ha d'arreglar.
Ara diuen una altra cosa i per tant no se sap ben bé si és que retracen el procés
de independència o s'hi posen per davant que hem de fer la revolució social i tots ser iguals com si fóssim tortuguetes.
Això ja sap que és impossible i per tant a mi em sembla que hem d'anar una mica en compte amb el llenguatge.
No amb el llenguatge, però el llenguatge és una cosa que em diu un burro veí que millor també m'he equivocat.
Però una altra cosa és una passió en un moment i una altra cosa és un llenguatge reflexionat, pensat i discutit i posat en un paper i un llapis.
I aquest és el que veig que aquests senyors no el porten, els senyors no el porten.
I d'altra banda, que personalment som una mica, a veure, som messiàniques, que és l'última cosa que jo voldria per un polític.
El messianisme... T'esporta molt això ara, no?
Sí, es porta molt.
De nou, la figura potenta, la força dels líders.
La força dels líders local?
Ai, mare de Déu.
Tanta lletra que hi ha escrit sobre això i bastant rigorosa.
Perquè també s'ha vist que en alguns casos funcionava.
Recordem que la campanya maciànica de mas va ser en fracàs, en el sentit que no va aconseguir el que volia, però en altres casos com seria el de Colau o Pablo Iglesias, sí que està funcionant.
Sí, però relativament, eh.
Perquè fixa'n el que ha tret Podem a Madrid.
Dos només, eh, a la comunitat.
Sí, sí, sí, prou.
Bueno, a la comunitat és el que sigui la manxa.
Però és l'únic que ha aconseguit treure el PP de la ciutat.
Sí.
Després de no sé quants anys, eh.
Vull dir que també... No sé si és només per la figura, evidentment.
No és només per la figura.
En aquest cas seria, a més a més, no seria de Pablo Iglesias, sinó que hi hauria un altre personatge carismàtic, també.
Vull dir que no és només això, també.
Però vols dir que més que el carisma no ha estat realment que la gent està cansada?
Clar, però fa 4 anys i en fa 12 devien estar cansats.
No tant, perquè la crisi és una cosa recent, és de 4 anys.
El 2008, 6 o 7 ja.
Va començar llavors.
Llavors jo penso que el cansament de la gent ha estat
la incapacitat més alta d'Europa de reflexionar sobre si el que va passar l'any 80, si vaig enrere del que el neoliberalisme era la solució, els problemes i que només el mercat podia resoldre segons quines coses, que hi havia hagut economistes que havien vist que això era impossible i no anaven pas ni Marx ni Lenin, el Keynes que va dir que Marx s'havia equivocat amb tot.
Hi ha un moment quan la Thatcher i el Reagan emmanen que es converteix la política amb aquesta mena de neoliberalisme que fa que ara Europa hagi navegat d'aquesta manera i que ha fracassat de moment com a Europa.
Jo penso que els líders carismàtics
Doncs mira, si serveixen, serveixen per a guanyar unes eleccions.
Saps com si et venen una camisa molt bona i et fan pagar i te la compres, perquè mira, tinc aquesta il·lusió i tu vas a sopar amb un d'aquests...
Però això és una estupidesa.
Perdona't, jo no em puc mudar massa.
No és una estupidesa, però és una cosa que es pot fer un dia o com vulguis, però en definitiva que no arregla el problema.
Si vols disfrutar de la vida has de tenir una conducta global, emocional, d'equilibri.
No és una cosa d'un bon dia.
El cotxe més gros, perquè ara surt l'últim, el rellotge aquest també.
El rellotge no.
El telèfon.
El telèfon més modern em sembla que són mals assumptes des del punt de vista de la vida en general.
I per tant és això que em queixo.
L'agromania del masclisme és això.
És una sortida per pensar que el futur serà...
No, el futur és el que és.
El món és el que és i el món no té un futur feliç.
Un futur que anirà passant.
És impossible, un futur feliç en un món que és el que és.
Estem en un món que va i ve.
Jo el que veig és això.
Ahir escoltant el regidor de la CUP de Berges, que estava tot content per la nova cosa que anava a posar, que era una ordenança municipal sobre participació, i això era la màxima il·lusió que tenia aquesta persona, i vaig pensar que a Sant Just, com a mínim fa 15 anys, o deu del Xumi, no sé si te'n recordes, però el Xumi la va fer.
I per tant, hi ha moltes coses aquestes que te la presenten com el nou amàs de l'últim i penses, no, no, si això fa 15 anys que està fet o això fa 15... Més bé, més malament, potser a vegades no es fan les coses tan vistoses o el que sigui.
Però, vull dir, anem i venim.
I jo crec que en aquests moments...
El que està passant és que hi ha molta més gent de la que ens pensem que estava per una tercera via.
Hi havia un moment en què hi havia tot un saïd d'independència perquè ens veien, ens sentíem estafats per l'Estat, perquè no solament no ens donava diàleg, sinó que ens prenia diners cada mes.
Tots érem conscients de les diferències que hi havia en el tracte amb Catalunya i això ens afectava tot.
Ens afectava tota la part social, no teníem tants diners per ensenyament, per cultura, per moltes coses.
i per tant ens afectava.
Això provocava que hi haguéssim molts independentistes.
Què ha passat?
No tota aquesta gent estava convençuda al 100% de fer una revolució o de fer qualsevol cosa, sinó que era part de la gent que una tercera via li anava molt bé.
Però mentre la tercera via la portaven els empresaris i la portaven això, era dolent.
I per tant la tercera via ens servia també per fomentar la independència i va quedar impossible.
Què passa ara?
Que la tercera via són les esquerres.
Vull dir, ara, tots aquests moviments, tant sigui possés constituent, tant sigui de col·laps, tant sigui el que sigui, són els que s'han posat en aquesta tercera via, perquè no hi ha res més innocent que l'Ada Palau, dient-li al Mas.
Anem juntets a Madrid a demanar que ens paguin el que ens deuen.
I, llavors, arriba un moment que som rius i dius, ostres, aquí estem, no?
Vull dir, és una mica el que ho veig jo en aquests moments actualment.
Jo penso que les coses canviïn, vull dir que la gent sigui conscient i es doni compte de com està realment la situació i que les coses canviïn.
Però jo en aquest moment la veig d'aquesta manera.
Doncs veurem què passa, perquè de vegades també hi havia un moment que semblava que tot anava molt de pressa, després no i no sé.
Sí, per això, que cada dia canvia les coses.
Vull dir que tampoc no... Estem en una societat que a dia s'hi diria no.
El meu imprensor és que ara s'acelerarà per això.
Sí?
D'aquí al setembre.
Sí.
I més enllà.
És necessari.
No, s'acelerarà, no vol dir que surti bé, tampoc.
No, no, clar, voldria dir que al setembre els resultats no sortissin com esperes segons quins partits, no?
però que s'accelerarà segur perquè la presa de posició del mas amb aquest tema s'ha vist clara i per tant vol dir que s'accelerarà tots els processos.
En fi, anirem parlant, ens tornem a trobar d'aquí a quinze dies, anirem debatent com està evolucionant tot plegat, moltes gràcies Josep Maria Mar, Joan i Maria Camps.
Al revés, que és un plaer estar aquí.
Per tots, que vagi molt bé i us esperem.
Encara no feu vacances, no?
No, encara no.
Que vagi bé, bon dia.
Adéu, bon dia.
Connectem tot seguit amb el bullat informatiu de Catalunya Ràdio amb el dels Sant Just Notícies i parlem de seguida amb el president del club de l'atisme Sant Just perquè uns quants atletes del club han guanyat algunes competicions.
Volem parlar d'aquest estat de salut, de bona salut que viu actualment el club de l'atisme Sant Just, ara després de les notícies.
Bon dia, us informa David Badia.
Els sindicats de bombers asseguren que falten recursos humans i també materials per combatre els incendis d'aquest estiu, acaben d'explicar a Barcelona Valeria Obrera.
Bon dia, segons els sindicats, el dèficit estructural de professionals és de 600 treballadors, que s'haurien d'afegir a la plantilla actual de 1.759 bombers, i les hores extras, com diu Joan Carles Terdan, del sindicat CATAC, no són la solució.
El que falta no és que els bombers facin més hores, sinó que hi hagi més bombers.
S'ha d'entendre que la capacitat de treball que té un treballador és la que és, i per tant, el que han de fer és canviar el xip.
Valeria Obrera, Catalunya Ràdio Barcelona.
Notícies breus, Carme Montero.
Forta oposició de la majoria de ministres d'Interior a les quotes per repartir els immigrants que arriben a Itàlia i Grècia entre els diversos països europeus.
Brussel·les, Jaume Masdeu.
Bon dia.
Espanya està radicalment en contra de les quotes per país per acollir els demandants d'asil.
El ministre Jorge Fernández Díaz diu que provocaria un efecte crida que encara empitjoraria la situació.
Nos tememos sinceramente que esa iniciativa pueda generar un efecto de llamada y por tanto, con la mejor intención, con la mejor intención, no solo no contribuir a resolver el problema, sino en su caso a implementarlo.
Jaume Masdeu, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
La policia investiga la mort violenta d'una dona en un domicili de Sant Antoni de Portmanya.
Bon dia, la Guàrdia Civil va rebre ahir a les 10 de la nit l'avís d'un ciutadà que havia trobat aquesta dona mort a casa seva a Sant Antoni de Portmany.
Segons ens han confirmat, es tracta d'una mort violenta, estaríem parlant d'un assassinat a ganivetades.
Ara mateix, les autoritats policials estan investigant els fets i no han donat més detalls, tampoc sobre la identitat de la víctima, perquè aquest cas està sota secret de sumari.
Serà Riera, Catalunya Ràdio Palma.
El vicepresident de la Patrona a l'Espanyola, COE, demana més facilitats per contractar i per acomiadar.
Antonio Garamendi ha participat a les jornades econòmiques de Santander.
Enviat especial a la capital càntabra, Àngels Lafuente.
Bon dia.
A Beratí, l'acomiadament, sobretot pels treballadors en contractes indefinits, flexibilitzar la sortida i l'entrada del mercat laboral, són les propostes d'Antonio Garamendi, vicepresident de la COE.
Despido libre, sí, pero bueno, es que en el fondo el despido es libre hoy en día.
Será más caro o menos caro, pero realmente el despido hoy en día, cuando una empresa quiere prescindir un trabajador, yo creo que prescinde, vamos.
Esport, Japantameïsa.
i Bolívia 3-Ecuador 2.
Aquesta nit jugaran a Argentina amb Messi i Macerano contra l'Uruguay i el Paraguay contra Jamaica.
Aquest matí, als Jocs Europeus de Bacu, la catalana Berta Ferreras ha guanyat medalla de plata en solo de natació sincronitzada.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
No, no, no.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts us parla Andrea Bueno.
Estan just avui lligades les properes setmanes del seminari sobre internacionalització d'empreses.
Són dues sessions que tindran lloc a les escoles els dies 26 de juny i 3 de juliol.
S'adrecen a petites empreses, autònoms i emprenedors.
El primer tractarà la introducció a la internacionalització i com fem més competitives les empreses, i el segon servirà per planificar la internacionalització del negoci i aprofitar les oportunitats.
Cal fer inscripció prèvia per assistir-hi trucant a l'Ajuntament al 93 480 4800 o escrivint a promocióeconòmica.org
Més coses.
Dijous es tanquen les inscripcions per al casal d'estiu de l'associació Patim Patam.
Es poden fer a través d'internet, al web, patimpatam.cat, o presencialment a la vagoneta, dijous de 5 a 8.
S'adrecen nens i nenes des de P3 fins al segon d'ESO.
El casal d'estiu de Patim Patam arrencarà el 22 de juny i s'allargarà fins al 31 de juliol i es rependrà després de l'agost, de l'1 al 11 de setembre.
I un apunt més per recordar-vos que la agrupació sardanista Sant Just assistirà a finals de mes a la plec sardanista de Llançà.
Serà el dia 28 i participaran les coples Ciutat de Girona, Bisbal, Jova i Baixa Empordà.
L'entitat sardanista Sant Justenca ha obert les inscripcions per assistir i es tancaran una setmana abans.
Aquest diumenge dia 21 de juny.
I això és tot de moment.
La informació local tornarà en menys d'una hora.
Més ampliar dels Sant Just Notícies d'edició migdia a la una.
Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
Don't make a scene, dear Everybody's been here
Come back around I've heard the sound The tip of your tongue
I don't need nothing.
Let there be something worth fighting for.
You don't mean nothing.
There's something we're fighting for.
You're the beautiful one.
I said, love, you don't mean nothing.
I said...
Yes, beautiful woman.
Beautiful woman.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia de 11 a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegits de concerts o cinema.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un minut i un quart d'una al migdia.
Aquesta hora parlem del club atletisme Sant Just.
Saludem el seu corredor esportiu, Carles Martínez.
Molt bon dia, Carles.
Ben parlar justament ara fa pocs dies per parlar de la cursa que s'organitza d'aquí una setmana per Sant Just, però avui m'ho hem trucat per felicitar-te, per felicitar el club, perquè teniu bones notícies pel que fa a alguns bons resultats dels vostres atletes.
Doncs sí, ara hem fet el campionat de Catalunya aquest cap de setmana passat i hem aconseguit cinc medalles.
Portàvem quinze de les finals i cinc dels quals han guanyat medalla.
Ha guanyat un de mitjans franquisos, ha guanyat un benjamí masculí, ha guanyat una medalla per fer la postura de bronça, diguem, i després un altre també benjamí masculí.
Un altre 80 metres llisos, infantil, femenina, la Neusa fent medalla de plata.
Un altre pilota, l'Edwin Masculí, fent medalla de plata també.
I un últim, la Bronza, 60 metres llisos, l'Edwin Masculí.
100 medalles.
Per tant, a més amb categories diferents, tant masculina com femenina.
Sí, maridans, barcanins, alemins, infantils, de tot.
I ara tenim una nena també que està classificada dintre de 3 setmanes per al campionat d'Espanya de l'Aiolip.
També caler fa venir.
Home, déu-n'hi-do, perquè... I a més a més, aquest cap de setmana també tenim 9 nenes classificades que formen un equip per al campionat de clubs d'Espanya, també a l'Aiolip.
i anirem aquest cap de setmana a competir amb aquestes 9 nenes a un campionat de club.
Doncs l'enhorabona perquè són una part guanyadors en campionat de Catalunya, després en representació també a aquests campionats espanyols, segurament, com que l'elatisme no és un d'aquests esports que siguin dels que sentim a parlar més sovint, potser passa més desapercebut, però en tot cas són molt bons resultats per molts atletes, no només per un, per tant pel club.
Sí, sí, cada any estem assolint més posicions, més medalles, més campionats, més de tot.
Bueno, venen més nens també, cada any anem amb un entorn de nens, d'entrenadors, i bueno, la cosa va en progressió.
És clar, perquè és un club que, a més a més, és relativament jove, també està, d'alguna manera, anar-se consolidant, poc a poc.
Sí, sí, fa cinc anys o més, i bueno, anem en progressió, ara fins a on, i és anar tirant i cantar.
Aquests nens que ara tenim molts, ja, infantils i cadets,
Estàvem tirant cap amunt fins que tinguem les lletres de senior i un club complet, diguem.
Esperàveu que anés tan bé la participació en aquests campionats de Catalunya, Carles?
A les prèvies teníem 30 nens, 5 nens.
Les 30, 15 i les 15, 105 medalles.
Mai saps com anirà, perquè teníem alguna medalla possible en un altre cas, però era una nena que li feia mal la cama.
i de tenir la balla no tenir res.
Però mai ho saps, és una cosa que mai ho saps.
En canvi, en un altre dia que no pensàvem que guanyaríem, l'hem guanyat.
Això és una mica la sort, a vegades influeix moltes coses.
La feina la fem ben feta, intentem sempre tirar els ments, no machacar-los molt físicament, més tècnica que física, física també, però bueno, sense...
amb mesura sempre.
I evidentment no és l'únic objectiu, però les medalles suposo que són una recompensa important per als diferents regletes.
A part de les medalles, tenim molts nens que progressen molt a les seves marques.
Després no tenen una medalla, però realment en una progressió molt bona amb diferents proves.
amb una aprovació molt bona.
No tenen recompensa de medalles, però realment ho fan molt bé.
Medalles tenen molt pocs i són molt clares, diguem, d'aconseguir.
En tot cas, a més a més, aquest cap de setmana, per tant, aneu cap a participar a aquests campionats d'Espanya.
Sí, anem amb les noies infantils, amb 9 noies, que te les farà dues proves i 5 d'elles fan també un relleu.
I bueno, és una competició bonica perquè a cada prova es conseneixen punts i van sumant punts i el que conseneix més punts és el que guanya el campionat.
I es resol el mateix cap de setmana, el campionat, per tant?
Sí, el dissabte i el diumenge estarem allà.
Perfecte.
A quin lloc és, d'Espanya?
A Valladolid.
Perfecte.
Doncs veurem com va.
En tot cas, volíem felicitar-vos també per aquests bons resultats del club atlatisme Sant Just.
N'hem parlat amb el coordinador esportiu Carles Martínez.
Que vagi molt bé també aquest cap de setmana i fins aviat.
Molt bé.
Quan vulgueu, doncs nosaltres hem de parlar amb vosaltres.
Perfecte.
Que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies.
Bé.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Passen 21 minuts de les 12 del migdia, és moment ara per explicar-vos les notícies musicals del dia.
Avui comencem parlant per això d'un personatge que en realitat el que està fent és cansar la gira, ara de seguida sentirem de qui estem parlant perquè és Stromae que sembla que finalment
No passarà per exemple pel FIP, que era una de les actuacions que tenia previstes dels caps de cartell del FIP 2015, que es farà del 16 al 19 de juliol a Benicàssim.
L'artista belga ha hagut de cancel·lar totes les seves dates estiuenques per la seva prescripció mèdica per un incòmode imprevist, que són els efectes secundaris del tractament preventiu contra la malària.
que pot haver-li afectat després de la seva gira per terres africanes.
Fins i tot ha hagut d'estar hospitalitzat per observar-lo i recuperar-lo.
I sembla que els seus representants hauran amès un comunicat on informen del que ha passat, expressen disculpes tant als promotors i vencedors com a tots els seguidors, evidentment, del músic.
Formidable.
Formidable.
Tu étais formidable, j'étais formidable.
Nous étions formidable.
Formidable.
Tu étais formidable, j'étais formidable.
Nous étions formidable.
Passem ara a una altra notícia, en aquest cas parlem d'una novetat que ha arribat fa poques hores.
En realitat ho llegim a través del web d'indiespod, que explica que Nathalie Press ha publicat videoclip molt estiu del tema Birds of Prey.
És un videoclip protagonitzat per la mateixa Nathalie Pres i dirigit per Malia James de Dundum Girls.
Un videoclip molt colorit, molt estiuenc i recordem que Nathalie Pres passarà per Barcelona finals d'agost.
You don't leave me no choice but to run away You are a girl to pray with a heart made of night I had a bad love to pay And if he didn't tell about it
Mm-mm-mm-mm...
Parlem de més qüestions, ens anem ara a un plató televisiu perquè el xoc de la televisió britànica que feia friday va fer que divendres passat actuessin qui sentim ara de fons, la Young Gallery Roger Deltry cantant My Generation.
Un dels representants d'Oasis i l'altre de Defu que van cantar aquest tema.
Precisament del trista de gira pel Regne Unit celebren el cinquanta aniversari de Defu.
I al setembre començarà la gira pels Estats Units.
Ho llegim a la pàgina web de la revista musical Mondo Sonoro, on també s'explica que no va ser l'única actuació en aquest programa de divendres, perquè també van aparèixer els Blur, interpretant dels seus temes més coneguts, aquest coffee and TV.
Un tema publicat en l'àlbum 13 publicat el 1999.
La van recuperar en directe divendres passat.
I sentia que no hi hagués ningú que ho fos.
I seguim encara més notícies musicals.
Ara parlem de Kurt Weill, que ha anunciat noves dates i passarà, sembla, per casa nostra.
En tot cas, provàvem de sentir un dels seus temes en un siet disc i, com deien dates, a Barcelona.
Actuarà l' dia 22 de novembre a la Sala de Polo Barcelona i l'endemà ho farà a Madrid.
En tot cas, serà la marca del Primavera Saunders, els concerts que fan al novembre.
I edita això, que publicarà nou disc, que ha publicat teaser del nou disc, que ho va fer ahir.
i sembla que al final anuncia que sortirà a la tarda.
Possiblement el mes de novembre hi haurà presentat aquest nou disc.
Ara sentíem un dels seus temes anteriors.
Estàvem mirant de sentir, se'ns ha tallat aquesta cançó.
que és Blackberry Song, una de les cançons que forma part del Caelis Prodigy, un dels seus últims àlbums.
Parlem de més temes de seguir encara en clau musical.
I ho fem ara parlant de Sant Vincent.
Ara mirem de sentir-la de fons per parlar d'aquesta informació que ens situa, en tot cas, a parlar de Sant Vincent, que ha estat aquest cap de setmana al Festival de Chicago, que organitzaven els Wire, i que reuneix un conjunt de concerts que s'han fet a diferents llocs d'Estats Units i Regne Unit.
En tot cas, Sant Vincent farà un mixtape per a un fan afortunat.
Ella animarà els seus seguidors explicant 50 paraules o menys, el motiu pel qual els faria feliços tenir una llista de cançons dedicada directament per a ella.
La història que la conmogués més seria la guanyadora.
El concurs va tenir un gran èxit de convocatòria i en unes hores es va tancar.
Queda ara a conèixer quina és la història guanyadora que es mantindrà anònima.
El tuit d'agraïment de la cantant deia gràcies per les vostres històries.
No puc esforçar per llegir-les totes.
En tot cas tot plegat en el marc d'aquest festival Chicago.
Volem sentir-la però veiem que tenim alguns problemes avui amb les cançons.
Ara sí.
Ara la sentíem enmig d'una actuació, preferíem sentir-la amb un so més net.
A veure si de seguida podem recuperar aquesta melodia de Sant Vincent per acabar per tancar aquest repàs musical per les notícies del dia.
Ara sí.
Passa un minut de dos quarts d'una del migdia mentre sentim aquest cruel descendent.
No, no.
Passant 5 minuts de dos quarts d'una del migdia i parlem ara d'una altra qüestió en clau musical també d'alguna manera o en clau estiuenca sobretot.
En tot cas, mirarem a veure si ens pot entrar del tot aquesta cançó per parlar d'aquest anunci de la coneguda marca de cervesa que arriba cada any, que aquest any ha canviat i s'ha convertit en un curt, un curt que es va estrenar justament ahir dilluns.
Es pot veure en diferents espais de la xarxa.
Durant aquests dies s'havia pogut veure el teaser i l'anunci per televisió i ara són 10 minuts, un curt que es diu D'acord, el curt que ha fet Alejandro Menávar i on els protagonistes són Dakota Johnson, Quim Gutiérrez i també Natàlia Atena.
la manera de celebrar l'estiu d'alguna manera que té aquesta marca de cervesa que durant els últims anys ens havia acostumat a sentir cançons enganxoses i ara el que fa és fer aquest canvi, portar-nos una mica més enllà, canviar el concepte d'aquestes campanyes per fer un estiu.
De tota manera l'escenari també continua sent la platja, en aquest cas s'ha triat a Ibiza,
Però la història sí que és diferent de la que estàvem més acostumats a veure en els últims anys.
També hi ha un acuret treball visual, una curada selecció musical, però després d'unes quantes temporades amb aquests videoclips de grups pop hi ha un canvi.
A aquest salt qualitatiu hi ha aquest cormetratge d'acord que reuneix unes quantes estrelles.
I a més també amb banda sonora original.
Aquesta és la cançó principal.
Es diu Our Place i és de Maya Vidal.
Un videoclip que en català es diu... un curt, perdó, que es diu d'acord, però en castellà en canvi es diu vale.
Vénavers envoltat d'un equip de prestigi internacional com el fotografer Duc Grau, la directora d'art Ana Álvar González, que és la guanyadora d'un Goyo per Penegra.
I la música, com dèiem, no ha desaparegut del tot.
És aquesta, la banda sonora principal d'aquesta pel·lícula.
A la xarxa ja ho sabeu, opinions de totes manes, gent que diu que no li agrada, gent que diu que sí, gent que diu que són pesats, els altres que els agrada com fan aquest canvi, en fi, opinions com sempre per tots els gustos.
No!
No!
You're gonna take me, take me for a ride And I'll be right outside Where it goes, where it goes You're gonna take me, where it goes, where it goes You're gonna take me, take me for a ride
There's a place for you and me There's a place...
4 minuts i 3 quarts d'una del migdia.
A aquesta hora parlem d'un top ten que fa Ada Castells a la revista Time Out sobre la ciutat analògica de Barcelona.
Alguns espais que la converteixen en una ciutat menys digital del que potser alguns voldrien i parla per exemple en primer lloc de l'espai NAC situat al carrer de la França, així que del poble sec, on hi ha un espai dedicat a la fotografia analògica on es fan exposicions, s'organitzen tallers i es revelen fotos en un laboratori com els d'abans.
En segon lloc, en aquest rànquing hi situa les botigues vintage perquè de fet la proliferació d'aquestes botigues amb càmeres analògiques o altres enginys d'època semblen un desafiament en plena era digital.
Són espais plens de rampoines, aparells amb màgia i molt perillosos per als fetichistes i els col·leccionistes romàntics.
Després també situa el Barcelona MP7, un cicle de música contemporània del CDCB que es celebra al llarg de la temporada, que també ha parat atenció a la música electrònica que es fa amb avarells analògics com la de Zombie Zombie, Akron i Diego García, amb el seu laboratori sonor.
Un altre dels imprescindibles en aquest llistat són els rellotges.
Moltes farmàcies ens informen de l'hora i la temperatura de manera digital, però la ciutat encara perdur en rellotges com els d'abans.
Fins i tot n'hi ha de sol, i tot i que això sí que és més complicat de saber-los i interpretar.
Els punts verds fa ja cinc anys que en el millor dels casos els punts de reciclatge es van saturar de televisions analògics i s'acaducaven a marxes forçades.
Hi ha un col·leccionista de televisors del poble nou que possiblement es va aprofitar de tants aparells obsolets.
Ens idem a posició i situa un laboratori de modelació al Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Universitat de Barcelona.
Hi ha un laboratori de modelació analògica per estudiar els processos geològics a escala, és a dir, és com una maqueta del que pot arribar a passar sota els nostres peus.
També hi ha les pardetes d'artesans, a part de les fixes que hi pot haver al final de la Rambla o al portal de l'Àngel, la ciutat és plena de filetes d'artesans que estan als antípodes del món digital i que, per tant, se situen en la sintonia analògica perquè diu que un dia també se'n podria parlar.
O els missatgers, la versió més analògica dels enviaments en contraposició als missatges digitals que ens passem a través del mòbil.
En la seva presència corpòria, amb filats del Donamoto o també amb bicis, la prova que no tot es pot enviar encara de manera virtual.
Hi ha quioscos que van tancant, per desgràcia els que encara consumeixen paper, però encara hi ha aquest espai de preliminació diària o setmanal per trobar-se amb l'oferta analògica dels mitjans de comunicació cada cop més digitalitzats.
I en desena posició hi ha Maurici Pla, l'escriptor que té un llibre quaderns Crema que va titular sobre la imaginació analògica.
L'Otriamon, Breton, Rosel no es parla de càmeres analògiques ni reivindica la música electrònica, sinó que compara poetes i entreu al sud.
En fi, és el que tenim en aquest rànquing de ciutat analògica que fa A de castells de la revista Taimau.
Directe final del Just a la Fusta d'avui dimarts.
Ho fem ara amb un tema que forma part de l'àlbum de versions halògenes.
És un àlbum que es va fer com a homenatge a Antoni Afon, tot i que es va fer abans que el grup decidís que plegava.
Hi ha un munt de versions molt interessants, en alguns casos fins i tot alguns diuen que són millors que les originals, alguna.
de grups ben diversos d'aquí i d'allà que homenatgeven o versionaven alguns dels temes més coneguts d'Antoni Afon.
Un que potser no és tan conegut però que ens agrada, agrada la cançó original i també la versió que en fa Mishima, és aquesta que es diu Final.
Digue'm les coses alegres pels matins, quan el meu natural és trist i sé que tot s'estima entre somnis i confusions.
Digue'm diluïs de sorra i de meteors, quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons.
Són problemes
Puntuals són defectes naturals.
Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut.
Ja se'm gira un hum cap a l'intern i no vull cometre cap més idea.
Digue'm les meravelloses instal·lacions
piràmides inferiors i grans hotels, total equipatges a prestacions.
Quin exemple més escas, quina ruïna, quin final.
Quin exemple
Més escans i una ruïna infinar.
I amb les coses alegres pels matins
Quan el món natural és trist, i em sé que tot s'estima entre somnis i confusions.
Hi ha un dinonís de sorra i de meteors, amb moltes imitacions, i sé que el món és ple d'espaguetis i de canelons.
Digue'm els uistis d'acord amb l'eva veu,
No vull conèixer cap més idea.
Quin exemple més escas.
Quina ruïna, quin final.
Quin exemple més escas.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes fonorets o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música.
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Set minuts i la una del migdia és el moment de tancar el Justa la Fusta d'avui dimarts.
Setze de juny.
I ho fem agraïnt la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno al Serveis Informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps.
Avui hem entrevistat també Frederic Garriga, fotògraf, que cap de setmana impartirà diversos cursos en just en la mar del juny fotogràfic.
Hem fet artúlia d'actualitat política amb la Maria Camps i en Josep Maria amb el Joan.
I també hem entrevistat en Carles Martiner, director esportiu del club del latís Massengius, arran de les últimes victòries que han aconseguit atletes del club.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia de 10 a 1 del migdia.
Ara d'aquí a cinc minuts arriba l'Andrea Bueno amb els Enjust Notícies, edició migdia per posar-vos el dia de tota l'actualitat s'enjustenca.
Per part nostra, res més, tornem demà amb moltes més coses com cada dia.
Adéu a una, que vagi bé, que passeu un molt bon dilluns.
Va arribar el tiet amb la barba llarga.
Els avis feien dinar especial.
i estaven bé, i eren disretes, però era difícil treure's del cap, el fer volar, però no vinc al carrer, que m'agrada bastant.
Per fi, a baix, vam situar-nos en una distància prudencial, de les senyores que es consejaven
i van baixar els altres a la venessa.
Ai, la venessa com li deu anar.
Menjava pipes a l'orgància, se'n fotien des del banc.
Fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi
Deixeu-me un pir, feu-vos enrere, deixeu-me un pir, colla de matats, que això és que anem, que això el que vol és un bon joc de nens.
Senyors, tant bo és insistir com saber-se retirar
No, no, no, no.
Ara naquil·les les imatges d'on optaràs i en aquest món entre els meus fons no hi haurà mai els detalls.
Però mesura seré jo una cosa m'expindré de retallar, que la inventesa serà divertida, màgica lliure de got acceptats.
Ei Vanessa, si sents això, una abraçada molt gran.
És la una, bon dia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia, amb Andrea Bueno.
El pacte de govern de Sant Just per al mandat 2015-2019 estableix 12 eixos de treball.
PSC Esquerra i Movem han acordat aquest document sobre el que es basarà a l'acció municipal els propers 4 anys.
També s'estableixen accions pendents per concretar.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia, d'avui dimarts 16 de juny.
En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
Ha mort Lluïsa Colomer, una de les primeres bibliotecàries de Sant Just.
Colomer va morir ahir als 77 anys.
Ella i Maria Teresa R van ser les dues persones que van estar al capdavant del Servei de Biblioteca de Sant Just i que va arrencar avui fa tot just 50 anys.
El fotògraf Frederic Garrido impartirà aquest cap de setmana i dissabte a dos tallers sobre fotografies.
Són dues activitats que s'embarquen en els actes del Juny Fotogràfic.
Se celebren a l'Escola Antoni Algaró.
I en clau esportival, el club atletisme Sant Just aconsegueix 5 medalles al campionat de Catalunya.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat el campionat que plegava atletes darrere del país i 15 de Sant Just el club participarà aquesta setmana del campionat d'Espanya.
Bon dia.
El pacte de govern de Sant Just per al mandat 2015-2019 estableix 12 eixos de treball.
Els 3 equips que formen el govern Sant Justenc, PSC Esquerra i Movem Sant Just han acordat aquest document sobre el que es basarà a l'acció municipal els propers 4 anys.
A més, estableix un apartat amb uns punts pendents de concreció.
Sant Just Notícies.
són l'eix social i de les persones, anomenat l'eix de la dignitat, del poble educador, de la cultura, el patrimoni, les entitats, de la sobirania i de la construcció nacional de Catalunya, del bon govern, la participació ciutadana, la transparència i la proximitat de governança interna, del foment del comerç, l'ocupació, l'emprenedoria i la dinamització econòmica,
de les finances públiques, del territori, de la mobilitat i transport, de la sostenibilitat, el medi ambient i l'eficiència energètica i d'habitatge.
Cadascun d'aquests eixos recull diferents accions previstes pel que fa a l'apartat amb accions pendents de concreció i apareixen la creació d'una figura de proximitat en els barris, l'obicació també de la deixalleria actual i la possibilitat de crear el hub Sant Just a l'entorn de la cruïlla entre carretera radial
i Rambla de Sant Just, una estació intermodal de connexió d'en la majoria de transports que passen pel municipi Bus Urbà, TMB, tramvia i autobusos interurbans on tots els transports estaran coordinats i integrats.
També s'analitzarà l'impuls d'un espai autogestionat per a entitats o col·lectius artístics.
Tot això destaca i especifica en detall el pacte de govern 2015-2019 que es pot llegir al web municipal www.santjust.cat Sant Just Notícies
Els representants dels grups que formen part del govern, Josep Pinyà, Sergi Segui i Lluís Montfort, asseguren estar satisfets amb aquest pactat de govern, ja que és ric i ambiciós.
Segons Pinyà, les necessitats de les persones són un objectiu prioritari per tots tres, perquè formen part d'un govern progressista, ho deia el just de la Fusta.
Quan tu comparteixes el 80% del teu programa electoral, perquè hi ha una cosa que ens uneix, que és que som d'esquerres, som progressistes, vol dir que la primera
Cosa que tens al cap és ajudar la gent amb aquests programes socials, principalment educatius, formatius.
Això és l'equitat.
On està aquesta necessitat?