i països catalans. Per tant, si nosaltres mateixos 2.300.000 persones hem desobeït o no ho eren, anem a superar tots aquests acutaments que parlant sembla que ens posem nosaltres mateixos. Barcelona no només va ser referent als Jocs Olímpics, també va ser el referent amb les 8 hores de treball a la canadenca, amb la vegada de lloguers del 31, és a dir, Barcelona...
sigui o no sigui capitalitat, és veritat que és un referent. I en aquest sentit també pot ser un referent en diversificar l'economia, no només que sigui un referent uniforme com qualsevol capitalitat europea, que el turisme faci que perdi la seva pròpia personalitat, perquè les franquícies ho estan uniformitzant tot, sinó que sigui un referent
Doncs amb un altre tipus d'economia, amb, jo que sé, energia eòlica que podem posar a les zones industrials, revitalitzar tallers i indústries ecològicament sostenibles dintre de la ciutat. És a dir, que no tot és el turisme i el que sí que ha fet aquesta legislatura és pitjar l'escelerador
per continuar a intensificar i exigerar d'una manera invivible el model que es va crear des dels Jocs Olímpics. Carina Maxxias i Ada Colau. Sí, no, només dir-li al senyor Bosch que hauria d'informar-se millor perquè aquesta liberalització horària ve imposada per una directiva comunitària que, a més a més, s'aplica a totes les ciutats europees i que estableix una liberalització d'horaris que ha ajustat els horaris comercials a totes les capitals d'Europa i, per tant, no és una qüestió imposada... Interpretable.
pel govern de l'Estat, sí, interpretable. Però, mirem, la interpretació de la llei catalana l'ha fet el Tribunal de la Competència, que ha dit que aquestes restriccions i aquest proteccionisme lastra la competència. I, per tant, ens hauríem de fer pensar si això és bo o no és bo per al turisme. Però jo sí que penso que hauríem de parlar més de les famílies... El senyor Alfred Bosch està dient que no, però no ho ha argumentat.
No, jo també li dic que no. És plenament legal, una cosa és el que interpreti vostè i una altra cosa el que interpreten els tribunals. L'autoritat de la competència, no m'ho interpreto jo, senyor Bosch, ha de llegir una mica més. Segons quins horaris comercials, segons quins horaris comercials s'apliquessin, acabaríem amb el comerç dels eixos comercials.
que són els que creen equilibri comercial. És el que crea equilibri comercial a la nostra gent. Tampoc hi estic d'acord. Aquesta és la gran baralla. Aquesta és la gran baralla. Hi ha comerços que volen atraure la gent d'altres districtes. És un error.
En línia amb el que estava dient i aprofitant que la senyora Tarribas... Vostè ha llegit l'informe de l'autoritat de la competència perquè ho diu. L'astre la competitivitat, limita la capacitat de creació d'ocupació... Si vol fem un seminari de dret. Però abans vostè ha defensat el petit comerç. I ara està defensant la liberalització d'horaris que volen posar Madrid. Una cosa jo diria que no casa amb l'altra. Pregunti als petits comerciants a veure si estan d'acord amb la liberalització d'horaris que vostè està proponant. El que no pot ser és que tinguem
Una pèrdua d'oportunitat de negoci quan a la ciutat de Barcelona arriben els turistes i es troben tot tancat. I, a més a més, el fet és que hi ha moltes botigues que han decidit obrir per guanyar aquesta possibilitat de negoci en molts de les èpoques de l'any on la ciutat de Barcelona es converteix amb un referent turístic. Si pot ser... Des que hem d'anar donant pas a la lluita...
Bé, bé. No, no. Ada Colau. Bé, us parlava de sobirania i des de Barcelona en Comú tenim molt clara l'aposta per la sobirania real de Barcelona i de Catalunya. I sobirania en democràcia hauria de ser que efectivament la gent pugui decidir quines són les prioritats, on s'ha d'invertir, si s'han de prioritzar els drets de les persones o els beneficis de grans multinacionals.
I llavors parlem de sobirania de veritat. Nosaltres, com que estem per la sobirania, efectivament creiem que Barcelona ha de fer front a l'autoritarisme del Partit Popular, que pretén impedir el dret a decidir amb la complicitat del Partit Socialista, i estem disposats a fer-hi front i a fer el que calgui perquè es pugui decidir, però també creiem que s'ha de fer front a l'atac a la sobirania que fan diferents partits polítics, per exemple...
fent retallades que posen en perill els nostres serveis bàsics com sanitat i educació, i això ho fa Convergència i Unió amb el Partit Popular, que després fan veure que es barallen, però que després estan molt d'acord en totes les polítiques econòmiques. En l'àmbit municipal, en l'àmbit català i en l'àmbit estatal, després s'han posat d'acord, per exemple...
Convergència i Unió i el Partit Popular per fer una reforma laboral que ha generat moltíssima precarietat i molt de patiment. S'han posat d'acord per rescatar a la banca, per atemptar contra l'autonomia local, per exemple, que és algo gravíssim perquè ens impedeix molta capacitat, per exemple, de contractació a l'Ajuntament quan hi ha un moment de necessitat de serveis públics. O sigui, que a l'hora de privatitzar serveis bàsics, a l'hora de fer retallades...
A l'hora de donar impunitat a casos de corrupció gravíssims, amb això hi ha un acord. I això atenta directament a la sobirania real tant de Barcelona com de Catalunya. I llavors parlem concretament de què entenem per sobirania. Doncs parlem de política en aquest últim tram del debat, perquè val la pena saber...
on estan disposades les set formacions polítiques que avui ens acompanyen a arribar a acords, perquè hem vist un inici de campanya amb molts estirabots, que molts de vosaltres heu criticat, molts estirabots, per no dir algunes paraules que tots heu condemnat, quan es converteix el debat polític en un enfrontament,
heu d'obtenir capacitat les formacions polítiques d'arribar a acords perquè segurament és improbable una majoria absoluta a partir del 24M. Senyor Alberto Fernández Diaz, vostè està disposat a arribar a acords amb qui de les persones i amb quin de les formacions que ens acompanyen?
Aquí hi ha tres models que es posaran sobre la taula el proper diumenge. L'opció que representa un Xavier Trias, que ha optat per substituir Barcelona per l'Estelada i que ha posat Barcelona al servei d'un projecte sobiranista d'Artur Mas, oblidant-se que havia d'estar al servei dels barcelonins. I la proposta que fa la senyora Colau i el senyor Pablo Iglesias, el seu col·lega de...
demitint el desabte passat. Ara escoltava jo la senyora Colau parlant del sobiranisme, l'autoritarisme, jo la veritat és que a vegades em perdo què és el que pensa vostè, perquè a vegades l'escolto dir que va votar sí, sí, és a dir, que va votar a favor de la independència de Catalunya, i jo no sé si vostè està a favor de la independència veritablement, està a favor de la unitat, el senyor Pablo Iglesias, que també va amb la seva candidatura, que és el que pensa...
Seria bo que també ho sapiguéssim en arres de la transparència. I en qualsevol cas, la meva aposta clara, i acabo si no arriba, simplement la meva aposta clara, és per una Barcelona que ha de posar l'accent en les persones, en la feina, que ha de ser contundent en la lluita contra delinqüència i que ha d'encarar les polítiques d'immigració sense complexos. I és aquesta Barcelona més que es projecta arreu des de la seva condició de capital de Catalunya i una gran capital d'Espanya.
Senyora Colau. Jo entenc que el senyor Fernández i el seu partit tenen una idea molt limitada de la democràcia i es pensen que que la gent vulgui participar i que vulgui opinar és una molèstia insuportable. I aleshores que la gent vulgui exercir el seu dret al vot no només cada quatre anys, sinó molt més, i que vulgui participar en la decisió de tirar el seu model d'estar i la relació...
Perdoni, li agrairia respecte. Entenc que vostè no entén la participació democràtica, però estem en segle XXI, tenim la generació més formada de la història, tenim les noves tecnologies i tenim, sobretot a Barcelona, un potencial enorme que és la seva ciutadania, que té un munt de coneixement, d'experiència, un munt de riquesa cultural, professional, veïnal, per aportar i que ara mateix no s'està aprofitant per un sistema de govern com el que vostè defensa, que bàsicament vol ningunejar la ciutadania i el veu de la ciutadania. No som menors d'edat i volem decidir.
Volem decidir, sí, la relació de Catalunya amb l'estat espanyol i volem decidir també el model de ciutat per Barcelona, que és el que es decidirà el proper 24 de maig. I si em preguntava per la posició sobre la independència, li responc. A Barcelona en Comú estem pel dret a decidir com un principi democràtic irrenunciable i, per tant, farem el que calgui perquè es pugui exercir. I dins de Barcelona en Comú hi ha persones que són independentistes, hi ha altres persones que són federalistes...
altres que no ho consideren una prioritat, i tots estem d'acord, i això em sembla una grandíssima virtut, en què el principi democràtic del dret a decidir és el punt de partida compartit que és irrenunciable. I això em sembla que avui això és un valor que cal posar sobre la taula. Senyora Colau, jo agraeixo que estiguin a favor de la democràcia i que siguin demòcrates radicals, cosa, sens dubte, que compartim. Per la democràcia i sobiranistes. Però a mi també m'agradaria saber...
a l'hora d'exercir el dret a decidir, què decidiran? Què decidirà vostè? Què decidirà la seva coalició? Perquè és important per mi, i és important per molta gent a Barcelona, saber quina és la posició que vostès sustenten. Perquè sempre que demanem que es consulti la ciutadania, nosaltres, com a representants polítics, jo crec que estem obligats a dir quina és la nostra posició, clarament. Llavors, clarament, vostè, quan s'exerceixi el dret a decidir, en quin sentit l'exercirà vostè i tots els seus regidors de l'Ajuntament de Barcelona? Jo crec que aquesta pregunta és important.
i a tots ens agradaria saber-ho clarament, sí o no.
O sigui, el que es decidirà el proper 24 de maig és el model de ciutat. I el model de ciutat, si hi ha de ser igual, precaritzada, privatitzada, etcètera. Si vostè em pregunta per la qüestió catalana, és veritat. Jo no he estat mai independentista i en canvi vaig votar sí, sí. Per què? Perquè estic convençuda, i crec que això ho comparteixo amb tothom que participa a la candidatura de Barcelona en Comú, en el que és una obvietat, que és que el model d'Estat està perfectament esgotat. El que hem heretat de la transició és un model que està esgotat i cal replantejar la relació entre Catalunya i l'Estat.
Ara, quina ha de ser aquesta relació? De sobirania real, ho he dit abans. I jo tinc molt clar, i ho compartim això a Barcelona en Comú, que això de la mà de Convergència i Unió no arribarà mai. O sigui, un govern que no vol comptar mai amb la ciutadania perquè mai ha permès exercir el dret a decidir... Perdoni, Convergència i Unió se li ha habitualment amb el Partit Popular... Senyora, ha de respondre a la pregunta que li fa concretament, que és què votaran els regidors de Barcelona en Comú, en cas...
El que faran els regidors de Barcelona en comú és donar-li la paraula a la ciutadania i no parlar en nom de la ciutadania. A Barcelona nosaltres ens hem compromès a fer una consulta per exemple, saber si Barcelona s'ha de sumar a l'Associació de Municipis per la Independència. Això ho ha de decidir la ciutadania i no ho ha de decidir... Jo li estic desconent que cal canviar la relació de Catalunya amb l'Estat.
però que cal canviar-la perquè, efectivament, hi hagi una relació de respecte, de sobirania real, i jo sé que la sobirania real no arribarà ni amb el Partit Popular, però tampoc amb Convergència i Unió, que habitualment salia amb el Partit Popular per impedir el dret a decidir en moltes qüestions i privatitzar serveis bàsics i tenen casos de corrupció compartits greus. Aquesta posició, senyor Alfred Bosch, jo crec que Ada Colau l'ha expressat clarament, eh? Jo crec que sí.
Justa la justa.
Molt bon dia, un minut i un quart d'onze. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 12 de maig. Arrenquem avui una mica més tard del que és habitual perquè des de la connexió que fem amb Catalunya Ràdio aquesta hora encara s'està emetent el debat electoral. L'hem interromput finalment per engegar aquest programa que de seguida comencem parlant de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno.
amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Reus. A les 11.10 avui parlarem de la Festa de la Pau que es fa aquest dissabte. Sant Just en parlarem amb en Jesús Castro de Justícia i Pau.
I a dos quarts de tots farem tertúlia d'actualitat política enmig d'aquesta campanya electoral amb la Maria Camps i en Josep Maria Majuan. I a la tercera hora tindrem en Pep Quintana que ens explicarà un capítol més de la història de Sant Just.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Us acompanyarem, com sempre, també acompanyant-nos de la millor música. Amb la millor música.
Fins demà!
Saludem aquesta hora l'Andrea. Molt bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar avui més tard, hem dit que estàvem pendents d'aquest debat, però que no s'acabava mai, l'hem hagut de tallar al final, aquest debat que s'ha d'entendre en Catalunya Ràdio. En tot cas, parlem també d'eleccions municipals, però en clau s'enjustenca, no, Andrea?
Sí, i us podem explicar que el web senjus.cat ofereix un nou espai amb tota la informació de les eleccions municipals a través d'un nou botó situat en portada del web. Es pot accedir a un espai específic que conté informacions relacionades amb els comissis del proper 24 de maig. Aquest nou botó ofereix informació de les set llistes que concorren a les municipals i dels seus alcaldables i l'agenda electoral de cadascun, a més...
S'hi pot trobar dades vinculades amb els CENS, les meses i els col·legis electorals i les entrevistes que es faran els candidats aquí al Just a la Fusta a partir d'aquest dijous mateix. L'activitat vinculada amb les eleccions municipals de Sant Just també es pot seguir a través del Twitter amb el hashtag coixinet Sant Just24M.
L'agenda política. Eleccions municipals. Mai me'n recordo d'això d'eleccions municipals. Fa una pausa. Sí. Doncs repassem algunes de les activitats de campanya dels partits enjustencs. Breument, demà a les 10 del matí, el PSC instal·larà una taula informativa al mercat ambulant de la plaça Camuapa i dissabte organitzarà un acte amb masterclass de zumba, inflables i jocs infantils al matí al Parc Iulia Quiet al Mas Lluí.
Convergència i Unió seguirà la campanya avui amb una carpa informativa als jardins de Can Ginesta i aquesta tarda la seva candidata, Laia Flotats, participarà d'un brenant amb els residents de la llarres d'esliència Nostra Senyora de Lourdes. Si ho muntarà una paradeta també demà i dijous al Parc Canigó.
Esquerra, d'altra banda, instal·larà una carpa informativa a la plaça Camoapa demà dimecres de 12 a 2 i divendres de 4 a 6 al Parc Anigó i de 6 a 8 al Parc Maragall. I Movem Sant Jus també instal·larà diferents carpes informatives aquesta setmana, avui de dos quarts de 5 fins les 6 a les bases de Sant Pere, demà dimecres de dos quarts de 12 a dos quarts de 2 a la plaça Camoapa i el cap de setmana dissabte i diumenge a la plaça Maragall i al Parc Lluia Quietà, respectivament.
I un apunt més per recordar-vos que la Vall d'Avers organitja demà passat un debat electoral amb els 7 candidats que concorren a les municipals. Serà un debat obert que es farà a les 8 del vespre a la sala del 50 anari de la Taneu.
Molt bé, doncs és la notícia vinculada amb les eleccions municipals. Tenim per això més coses, Andrea. Parlem, per exemple, de la Festa de la Pau. Sí, que es dedicarà en guany a la llibertat d'expressió i d'informació. S'hi involucraran una vintena d'entitats i hi haurà activitats per a tothom, des de primera hora de la tarda fins la nit, tindrà lloc a la plaça de la Pau. La festa començarà a dos quarts de sis de la tarda amb una xocolatada popular i estarà presidida.
per una carpa conjunta de diverses entitats on es construirà un mur gegant dedicat a la llibertat d'expressió i d'informació. Al llarg de la tarda hi haurà diverses actuacions, com ara un espectacle de circ amb pallasos sense fronteres, la colla gegantera de Sant Jus, l'agrupació sardanista, Jus Gospel Corp, Endendara, Els Dimonis i Els Diablets. El manifest per la pau el llegirà Francesc Giral de la revista La Vall d'Avers a 3.45 de 8.
I d'altra banda hi haurà una botifarrada popular que costarà 3 euros i mig i que anirà a benefici de l'associació Periodistes Sense Fronteres.
I acabem amb un últim apunt en clau esportiva avui, Andrea. I una bona notícia perquè l'equip nacional catalana de l'Hockey Club Sant Jocs repetirà categoria la temporada que ve. L'equip està ja matemàticament salvat i manté la permanència a Nacional Catalana després d'un cap de setmana intens.
ja que la seva salvació no depenia de l'equip Sant Justenc. L'equip de casa va guanyar 6 a 9 divendres al Xum Massanet. La permanència de l'Hockey Club Sant Just, però, depenia d'un altre partit, del que disputaven el Club Petit Congrés i el Club d'Hockey Lloret dissabte. La victòria del Club Petit Congrés per 5 a 3 va fer que l'equip Sant Justenc estigués matemàticament salvat a Nacional Catalana. L'equip, doncs, manté la categoria i ara se situa en la dotzena posició de la taula a només 3 partits pel final de la Lliga d'Hockey.
Molt bé. Bona notícia. Un quart i mig, doncs. De seguida parlem de més notícies, de més actualitat en clau general, però abans el que fem a aquesta hora sempre és posar una mica de música...
Avui hem començat una mica més tard, però ens ho descuidarem, perquè parlem de nous discos. És primavera, és època en què la majoria de grups aprofiten per treure, perquè portem un parell de mesos intensos, en aquest sentit. I ara parlem d'un disc del que ja havíem anat parlant en els últims dies, no? És el nou disc de la Pegatina, que finalment surt avui a la venda. La setmana passada va sortir via web.
És a dir, que ja te'l podies comprar a través del web i també estava a plataformes com Spotify, etcètera, però avui revulsiu surt a la venda de la manera tradicional. Són 13 temes amb col·laboracions bastant interessants i bastant diferents, ja des d'Escape fins a Oques Grasses, per exemple, per tant, del més mític al més nou.
I davant la matinada delira la canalla amb un vell narinant.
Com sempre també cançons en català, cançons en castellà, una mica de tot. I un disc que ja han començat a presentar just el cap de setmana passat i que aquest divendres ho faran a Salamandra. Molt bé. El disc es diu Benaneres i, com dèiem, amb aquestes col·laboracions especials, la Salamandra el presenten només per les persones que han comprat el seu disc a través del seu web. Per tant, una mica de premi per aquesta gent que ha fet aquest disc.
aquest primer gest. I en tot cas el que fem és escoltar la cançó que es diu Hèrides de Guerra, que és la cobra. El disc diria que és el single. Yo no quiero amores porque se me secan Yo no quiero amantes para que se arrepientan No quiero matar los malos momentos
Y lloré, y lloré tanto que me vacié. Y lloré, y lloré tanto que me vacié.
que ya no planeo por uno y mil males, ya no ardería en la barricada, porque su sangre no da para nada. Y lloré, y lloré tanto que me vacié. Y lloré, y lloré tanto que me vacié.
de una noche perfecta y tengo heridas de guerra que no saben quién soy tengo heridas de guerra
I lloré tanto que me vací. I lloré. I lloré tanto que me vací. I lloré. I lloré tanto que me vací. I lloré. I lloré tanto que me vací.
Just a la fusta.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Cop d'ull a l'actualitat general del dia, aquesta a través de les portades dels diaris, primer de tot amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Bon dia. Ens fixem en el tema més destacat. Què ens expliques avui? Doncs avui el diari Ara i La Vanguardia ho tenen clar, han triat el mateix tema, el periódico no, el periódico ha triat una altra opció. Ara ho comentem, el diari Ara ens parla de la crisi humanitària, els estats europeus resisteixen a acollir refugiats,
Quotes, Brussel·les proposa que en cas d'arribades massives els immigrants reparteixin entre els països i seguretat. La Unió Europea busca ajut a l'ONU per anar contra les màfies i amnistia vol dir a segures per fugir de Líbia. És aquesta la notícia més destacada avui al diari Ara, és el tema del dia. A l'avantguàrdia llegim en Internacional que Europa reclama ajuda a l'ONU per l'ona de migratòria. La Unió Europea buscava l'Internacional a accions militars contra les màfies i Londres avisa que no acceptarà una quota obligatòria de refugiats.
És el tema més destacat també avui a l'avantguàrdia, en clau internacional. El periòdic, com dèiem, han optat per parlar-nos d'una altra qüestió. Primer pas per consolidar la recuperació, en clau econòmica. Acord social per apujar als sous l'1%. Patronal i sindicats desencallant per fi el pacte per impulsar la negociació col·lectiva. El 2016, les remuneracions podrien augmentar mig punt més en un entorn de creixement. Molt bé.
Doncs són les notícies més destacades a les portades. Fixem-nos en els digitals i obrim amb una mala notícia. Un terratrèmol de 7,4 graus que torna a sacsejar al Nepal. Han passat poc més de dues setmanes després del sisme que va deixar més de 8.000 morts al país. L'epicentre ha estat a prop de l'Averest.
És la notícia que hi haurà en els digitals a aquesta hora. D'altra banda, també hi ha altres notícies. Per exemple, a l'avantguarda llegim dos detinguts per difondre propaganda d'estat islàmic a Barcelona. Els arrestats llançaven a la xarxa material d'úrgols de l'organització a través d'una complexa xarxa de perfils virtuals.
Més temes. Avui a partit de Champions, aquest vespre, el Barça juga la tornada de la semifinal contra el Bayern de Múnich. I en l'avantguàrdia diu màxima pressió per Pep, Luis Enrique en alerta.
A l'ara llegim que Collboni busca desplaçar Colau del cos a cos amb tries en el debat de TV3, que és aquest que sentíem ara també per Catalunya Ràdio. Vost té dificultats per fer florar el debat sobre la capitalitat de la Catalunya Estat i fa enfadar ciutadans que averteixen que la vostra sobiranista condueix al caos. Fernández Díaz burxa en les contradiccions de Colau.
I, evidentment, TV3 obren, encara s'està fent el debat. Tindria sort que hem tallat, perquè encara s'està matent en directe aquest debat de TV3. Ens sembla que Mónica Taribas ja està acomiadant. I ben tot, que també hi ha hagut debat a Girona, Lleida i Tarragona. I l'aplicació del 324 permet que qualsevol persona que vulgui saber què s'ha dit encara ho pugui seguir. I després també destaquen en clau de municipals, que iniciativa denunciarà el lema del PP a Badalona, Europa.
Més qüestions, parlem ara de cultura.
I per on comencem, Andrea? Comencem parlant de teatre, parlem dels Premis Mags de Teatre, que es lliuren a Barcelona dilluns que ve. Al periòdico llegim que els Premis Teatrals homenatjaran les grans còmiques del país. Grans actrius espanyoles de tots els temps, referents i mestres de la generació actual i el paral·lel barceloní seran els protagonistes de la gala de la 18a edició dels Premis Mags de les Arts Escèniques, que se celebrarà dilluns que ve, dia 18.,
a Barcelona, ciutat que acull per tercera vegada la festa. La cerimònia d'entrega dels premis, organitzada per la Fundació SGAE, està ideada pel director i actor Esteve Ferrer i comptarà amb Carme Conesa, Maria José Peris i Teresa Vallicrosa com a presentadores. Amb el títol de Les nostres estimades còmiques, el fil conductor serà un homenatge a les grans actrius espanyoles i un reconeixement a la gran labor que han fet com a mestres per apuntar a aquest ofici.
És una de les notícies culturals de la jornada, com dèiem, la llegim al periòdico, i en aquest mateix diari llegim una primera valoració, una primera crònica del primer dia de la festa del cine, la primera jornada. Festa amb els Vengadores, el film de superherois omple les sales de públic, disposat a disfrutar de pel·lícules d'estrena per només dos euros en 90. La pel·lícula més vista el cap de setmana, Vengadores, l'era d'Ultron,
va ser la gran triomfadora d'aquesta primera jornada de la festa del Cine, es celebrada ahir. En la vuitena edició, l'oferta de Cine va tornar a omplir les ales, especialment en les sessions més tardanes, una vegada s'acaba la jornada laboral. En la primera i segona sessió, els més assidus van ser estudiants, jubilats i treballadors a l'atur encantats amb aquesta ganga que representen el Cine per un preu fins a tres vegades inferior al del cap de setmana, en molts casos, i dos euros menys que els dimecres, que és el Dia de l'Espectador.
Fins ahir s'havien acreditat més d'un milió de persones, 200.000 a Catalunya. Recordem que en principi s'ha de portar l'acreditació als cines, però com que l'objectiu és dinamitzar el sector i atraure els espectadors a les sales i evitar cues, sobretot, els organitzadors feien una mica els ulls grossos si algú no portava aquesta acreditació a sobre. Des de la primera edició del 2011 fins avui la resposta dels espectadors ha crescut sense parar. Per tant, avui segueix la festa del cine, recordem-ho fins dijous.
I acabem parlant de música i parlem avui d'Eros Ramazzotti, el cantant italià que publica nou disc, titulat Perfecto. Torna a l'actualitat discogràfica gràcies al seu tretger àlbum d'estudi, perfecto, en què torna a demostrar que no només continua sent una de les veus més personals del panorama musical,
sinó que s'ha de pedatar-se als nous temps, modernitzant el seu estil gràcies a l'aportació d'alguns dels artistes pop més interessants que operen a Itàlia. I tot sense perdre la seva essència, el seu romanticisme i les seves icòniques cançons d'amor que tornen a presidir amb elegància al repertori d'Erra Mazzotti.
N'he triat una persona, Andrea, de vella, de cançó. Ja deia jo, eh? Aquesta cançó em sona. No, ara en tot cas podem posar alguna de les noves. Aquesta va ser... Deu tenir 10 o 15 anys, no hi ha aquesta cançó? Segurament. A mi m'agradava aquesta. Com es diu aquesta? Una versioni per sempre.
Jo vaig quedar d'aquí amb remesòtics. Sí. I llavors ara, al demanar-me que parlaríem d'ell, doncs he volgut triar-la. Molt bé. No, però ara posem... Jo soc molt fan d'una cançó que va fer amb la Tina Turner. Sí? Mitge en anglès, mitge en italià. Sí, sí, sí. M'agrada moltíssim. Recordes el títol? Ah. No. Mirarà bé la tornada, eh? No recordo. A veure...
Certe amor y regal amor Una emoción de por siempre Tranquilament 15 anys, eh? Sí, sí, sí, o més, fins i tot. Em sembla que fa bastant de temps. I les noves cançons sonen així, perquè ara tu estàs explicant que s'ha modernitzat. Són del nou disc? I jo me n'he anat amb coses dels anys principis del 2000, no? Riem en verd. Con el cuore la mia libertad a ogni costo la defenderò
Bé, doncs sona aquí. No sona malament.
No, no està malament, no està malament. Està bé. Més coses, parlem d'informació esportiva. Avui, com dèiem, hi ha la tornada de les semifinals del Barça, demà també la del Madrid, i evidentment els diaris titulen aquestes prèvies. Pilota de final és el que diu l'esportiu. El Barça sortirà a marcar l'última... l'última... No llegeixo què diu, Andrea, eh? Lletra petita. Sí, sí, petita.
per ampliar l'avantatge, això sí, contra el Bayern de Múnich amb el bitllet per Berlín. Bé, en tot cas, pilota de final és com titular l'esportiu i a la imatge Leo Messi una mirada així com desafiant, curiosa en l'entrenament per això i aixecant la pilota.
Remata-o Barça, és el que diu el diari Esport. L'equip sortirà amb tot per la final. De Múnica Berlín, els blaugranes convençuts de treure el bitllet per la seva quarta final de Champions en 10 anys. I a l'imatge Leo Messi també. Destaquen també en aquest diari declaracions dels entrenadors. Luis Enrique, no especularem amb el 3-0, anirem, com sempre, a l'atac. I Guardiola, que diu que el Barça és el millor equip del món al contraatac.
De Múnich a Berlín, és el que diu el Mundo Deportivo, també trien Messi de protagonista, el Barça busca a l'Alianz Arena el passe a la seva quarta final de Champions en 10 anys. I fan una mica de joc dient Berlín i Múnich, dos punts i una línia recta, i llavors expliquen, diu, 90 minuts, 3 a 0 en la nada i 505 quilòmetres en línia recta.
És la informació esportiva que hi ha des d'enclau catalana, des de Madrid, parlant d'altres temes, evidentment, perquè hi ha partit de demà del Madrid també important, segurament més important que el del Barça d'avui. I negociable és el que diu el diari AS, parlant de Casillas. El situen en portada, paren un gol i diu Ancelotti mantindrà Casillas davant dels crítics.
I el marca, diu, secar i marcar. Secar, de secar-se, eh? No de secar la pilota. Ah, val. Secar i marcar. No l'entenc. No l'entenc? Sí, perquè fan un joc de paraules, perquè ara explico la fotografia, és un futbolista, l'estrella de la Juve, que es diu... Pogba. Pogba, exactament. I t'has fixat en el seu pentinat.
És una mica estil Neymar, no? Sí, però té més cresta, fins i tot, i això. Llavors, doncs, ells posen una imatge d'un primer pla ben gran de Pogba, i llavors, doncs, hi ha una franja que li travessa justament al front, per tant, el pentinat queda per sobre, i juguen amb el llenguatge de perruqueria, Andrea, secari i marcar. Perruqueria, escari i marcar.
Estan en tot, eh, aquesta gent? Sí, sí, sí. El passe de la final de la Champions comença per tancar la porteria en una joventusa en Pogba al comandament de les operacions. El gol, diu el marca, mans de la BBC i els tres jugons, Cross, Isco i James. I d'altra banda, pel que fa al verdit d'avui, diu el marca que Pep prepara una trampa amb paciència.
Acabem aquest repàs amb les contraportades. No, encara no, encara no acabem, de fet, encara ens queden més coses amb les contraportades. Primer de tot amb la del diari Ara, l'article que signa Salvador Cardús, el títol avui Atents a l'escola.
Diu, després de molts anys d'observar l'home, atenció, tinc la certesa que la majoria de catalans seguim desconeixent les virtuts del nostre sistema escolar i no pas perquè ens sigui distant, sinó perquè el tenim massa arran del nas. Em vaig tornar a tenir l'evidència quan el passat mes de gener vaig formar part del jurat del Premi d'Educació Ciutat de Barcelona. Tots els projectes estudiats eren excepcionals, tant les iniciatives innovadores com les experiències de treball intel·ligent i tanars per fer front a tota mena d'ades afiaments.
Diu fa poc el diàleg franc amb els responsables de l'equip d'assessorament psicopedagògic i dels serveis educatius de la Noguera durant la jornada de commemoració dels 25 i 10 anys. Respectivament, em va tornar a posar davant dels ulls aquesta realitat tan discreta com persistent de la bona feina que fan els nostres professionals a l'educació, no sempre amb tot el suport que mereixerien.
Diu, la pregunta que cal fer-se, doncs, és per què no es donen a conèixer tants i tan bons projectes d'èxit per posar-los al servei de l'incontestable estratègament d'autoestima que passa al sector educatiu. Diu també, i acaba així, que els mitjans de comunicació, particularment els públics, haurien de fer conèixer els projectes d'èxit del sector educatiu.
Doncs és l'opinió avui de Salvador Cardús. Ens en anem ara a l'entrevista que tenim al periòdico, on llegim el següent titular, atenció, perquè diu que el fracàs és desaprofitar talent en les pràctiques. Doncs ho diu Rosa Colomer, que és la responsable de les pràctiques en empreses d'alumnes que ajuden firmes a sortir a l'exterior. Diu que donar classes...
Et permet ajudar la gent a descobrir el que li agrada, li obre un món. Sempre m'ha agradat la docència per aproximar-te amb les persones, acompanyant i guiant a la mesura del possible. Va ser un professor de la universitat que em va plantejar a mi fer el doctorat i jo, precisament, amb la idea de poder dedicar-me a una classe, li vaig fer cas.
Vaig estudiar les estratègies i la metodologia per ubicar punts de venda en el mercat, però des de la recerca real del millor lloc per obrir una botiga o un supermercat. Ara dono classes de distribució comercial i retail internacional i soc codirectora del màster de retail internacional a l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF.
Diu que el 89% dels nostres graduats estan en negocis i màrqueting internacional estan treballant en primers catalanes. El 46% dels estudiants ja tenen feina abans d'acabar i de les 174 places ofertes des de les empreses per als nostres alumnes que participen en aquests moments en el programa de pràctiques en empreses reals de temps complet,
El 45% ho fan en departaments d'internacionalització i exportació del negoci i el 21% en el d'operativa, transitàries i logístiques. Diu que són pràctiques remunerades en concepte sobretot de transport i manutenció, perceben com a mínim 300 euros a jornada completa i després cada empresa acaba determinant la compensació que considera la mitjana.
El que considera, diu, la mitjana final de la remuneració ronda els 500 euros, li ha prioritat, no obstant, i d'aquí el titular, són les tasques i el projecte en què l'empresa involucria el talent de l'estudiant, perquè el fracàs d'unes pràctiques és que l'alumne quedi limitat a tasques administratives i es desaprofiti el seu talent.
Una entrevista interessant avui al periòdico i a La Vanguardia en llegim una altra que ens diu que he dedicat la meva vida a seguir la pista dels diners. És la Susanne George, té 80 anys, politòloga i filòsofa i analitza el poder de la Transnacionals.
Està considerada com la pedra a la sabata de les grans multinacionals des de fa 60 anys. En el seu últim llibre, Los usurpadores como las empresas transnacionales toman el poder, dissecciona el tractat de lliure comerç transatlàntic i explica l'amenaça que representen les transnacionals. Diu que vinc sotmesos a corporacions que no reten comptes a ningú i que ningú no ho ha triat.
Perquè determinen les polítiques oficials, són els nous amos, des del comerç, les finances, els impostos, la sanitat, fins a l'agricultura o l'alimentació. Ho fan mitjançant podresors lobbies de sectors industrials formats per organitzacions transnacionals que tenen pressupostos immensos per intervenir en els afers mundials. Hi ha empreses, el volum de vendes de les quals supera el PIB de molts països on operen.
No crec que les conspiracions ni estiguin contra de l'empresa privada, però he dedicat la meva vida i la meva feina a seguir la pista dels diners. Al principi vaig voler entendre la fam i les seves causes i li he anat connectant amb el deute, la política i l'ideologia. I acaba dient que són les classes baixa i mitjana les que acaben pagant el deute dels països en forma d'austeritat o l'anomenat ajust estructural. No obstant això, les classes privilegiades poden gaudir dels préstecs i no tenen responsabilitats.
Doncs són les contraportades d'avui que ens porten a la notícia curiosa del dia per acabar aquest bloc d'actualitat.
Tens un boli, no, davant la taula, Andrea? Sí. De quin color és? Negre. Normalment escrius en negre o en blau? La veritat és que depèn de... Aquí a la ràdio normalment anem bastant curts de bolis. Suposo que el que tingui... A mi m'agrada més el blau. No sé per què, però tiro a vegades de negre. Formes part de la mitjana de l'estat, eh? Andrea, 8 de cada 10 espanyols prefereix escriure en blau.
El contrari de la majoria de la resta dels europeus que prefereixen escriure en negre. És un estudi de Vic, d'aquests bolis que tens aquí davant i dels que fem servir aquí a la ràdio. Sembla que segons aquest estudi de la marca Vic, els usos i costums d'Espanya s'assemblen més a països com Holanda, Portugal i Suïssa.
I, en canvi, a Itàlia, Anglaterra i altres països europeus sembla que l'ús del negre és més comú. Diu que aquesta empresa és líder mundial, de fet, en Moligres, i ha informat que històricament s'ha de remuntar a principis del segle XX amb l'ús de les estilogràfiques per entendre la distinció entre tots dos colors.
i vas exactament ben encaminada amb el que deies, perquè el blau permetia distingir de forma més senzilla un original d'una còpia i en una època en què s'havia de recarregar manualment els cartitxos de tinta, el risc de tacar-se també era molt alt i el blau resultava més difícil de... més fàcil de mentejar, en aquest cas. Segons els historiadors de la companyia Vic. Actualment, però, la tria del color diuen que sí que depèn una mica del gust personal i de la tradició cultural de cada país.
Estic curiós. En aquest cas aquí a la ràdio depèn dels bolis que hi hagi per sobre les taules. Exacte. Bàsicament. Home, sí que és veritat que a l'escola et fan servir, et feien escriure a l'institut, no? Amb blau o negre. Sí. Recordo que hi ha el moment en què comences a escriure amb bolígraf i algú intentava escriure amb verd o lila o rosa i era amb blau. Era massa. Sisplau.
Igual que si fas un treball a ordinador, no? Exacte. Amb blau tampoc està bé, eh? No sé per què m'agrada més, però potser per diferenciar-ho de les impressions que fem. A mi també m'agrada més el blau, eh? No sé. A l'hora d'escriure, no sé, escriure també amb llapis és més gris, és més... Sí, sí. Més com boli. El blau ho diferencies. No sé, vaig començar a escriure, crec, amb blau a l'escola, quan m'han ensenyat a escriure amb boli. Doncs dirà 8 de cada 10 espanyols, també trien el color blau. Estem dins de la mitjana. Que vagi bé, Andrea. Molt bé, Carme. Bon dia. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta.
Debat electoral de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Berpinyà pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Laia Flotats de Convergència i Unió, Lluís Montfort de Movem Sant Just, Enric Salvadores pel Partit Popular, Sergi Seguí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pablo Barranco de Via Democràtica i Guillermo Francés de Ciutadans. Dimecres, 20 de maig a dos quarts de 10 del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet.
Ei, alcalde, que et tornes a presentar? Sí, vull tornar a ser alcalde, perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Just, la proximitat i l'experiència són valors fonamentals en aquests moments tan difícils per tothom. I què, què? Què proposeu?
Home, aviam, recuperar les inversions de la via pública, la renovació d'equipaments claus, com la bona aigua, el camp de futbol, així com la sala gran de l'Ateneu, això sí, sense oblidar les necessitats de les persones, com hem fet en plena crisi, finançant totes les beques menjador o impulsant plans d'ocupació, ajuts a les contractacions a les empreses, i penso que l'educació i la cultura són fonamentals per avançar i hem de generar més oportunitats per tothom.
Confiem en Josep Perpinyà. Vota PSC. Vota Perpinyà.
Hola, soc la Laia Flotats i vull ser la teva alcaldessa per canviar la manera de fer del nostre ajuntament. Necessitem que sigui un aliat dels veïns i veïnes facilitant la implantació de les seves iniciatives i projectes. Volem que contribueixi a revitalitzar el poble i que sigui molt més eficient en la gestió dels nostres recursos. Aquest és el meu compromís i el compromís de Convergència i Unió. Amb la teva confiança, fem reneixer Sant Just. Aquest és el teu lloc
Fins demà!
Aquesta hora parlem del temps i per això saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia. Millor que ahir. Sí? Està bé això. Doncs fa més calor, eh?
No, no, però no meteorològicament parlant, hem estat de salut, volíem dir. Llavors ens n'alegrem també. Sí, aviam, sí, comença a apretar la cosa, ja vam dir que entre dimarts, sobretot dimecres i dijous, o sigui, avui apretarà la calor més o menys com ahir, vam arribar gairebé als 27 graus, la mínima avui ha estat de 17, no pas de 15 com ahir, 15 i mig, o sigui que la cosa es va inflant cada cop una miqueta més, és una bosseta o bossassa d'aire càlid, perquè ens fem una mica la idea...
Sí. Entre dimecres i sobretot dijous, que és el dia estelar, podríem dir, a 1.500 metres d'alçada hi haurà 25 graus. 1.500 metres d'alçada és molt, eh? 25 graus a 1.500 metres. És el que hi ha ple estiu, no? Sí, són dies puntuals a l'estiu, no? No és cada dia que puguis anar al Pirineu i et trobis 25 graus de màxima. Moments puntuals del juliol i a l'agost a 1.500 metres d'alçada et pots trobar aquesta temperatura, però són dies puntuals.
Doncs aquesta puntualitat a l'estiu te la pots trobar en ple mes de maig. Així de divertida és el clima mediterrani que ens porta aquests alts i baixos. Ahir sentíem en Tomàs Molina que feia referència que si això acaba passant, perquè encara és una previsió, però vaja, tot camina cap aquí...
Feia més de 15 anys que no passava que ens trobàvem amb una bossa tan important d'aire cal i també ens ensenyaven una de les grans mals que pot portar una calor tan primerenca als nostres camps i, a més, associat, que és el més important, a una manca de pluja bastant important a les comarques de la Noia, del Baix Penedès...
En aquestes zones tot el que és el tema de la deixonsis, de la precipitació dels cereals, acaba passant factura i no ha plogut gens aquests últims dies. Tenim els camps que estan gairebé grocs, que és el que passa al mes d'agost, i haurien d'estar completament verds i els cereals poden patir si al llarg dels propers dies no acaba plovent.
Què passarà els propers dies? Hi haurà un canvi molt radical al cap de setmana. Parlem poc d'aquests propers perquè realment tant avui com demà i també dijous tindrem una situació d'estabilitat, de temperatures que cada cop seran més altes i el que dèiem, dijous arribem a aquest màxim, a 1.500 metres d'alçada, tindrem una temperatura de 25 graus. I perquè ens fem una mica la idea, entre divendres i dissabte, aquests 25 graus a 1.500 metres d'alçada passaran a 5 graus.
O sigui, el canvi és radical, seria més normal, però passem d'una situació, sobretot en muntanya, d'una situació extremadament càlida a una situació una mica per sota del que és normal. Clar que a la costa sempre tenim altres influències, que és el mar, un mar que es troba entre els 16 i els 18, i això sempre atenua una miqueta la situació del litoral. Però en muntanya es notarà moltíssim, perquè si diem que dijous serà un dia molt càlid, que s'aproparà alguns dies puntuals d'aquest estiu...
us podem dir com a titular que entre dissabte i diumenge podria anar al Pirineu, perquè hi ha previstes precipitacions en aquella zona. O sigui que és un canvi radical, ens n'anem molt amunt i després estarem una miqueta per sota. No tot arreu, estem parlant del Pirineu, a Sant Jús. Si ens centrem en Sant Jús,
Tindrem una situació de molta calor, probablement entre dimecres i sobretot dijous podem arribar a una màxima del voltant dels 29, 30 o fins i tot 31 graus, això de màxima. Però si a Sant Jus arribem a 31 graus amb una influència marítima de 16 a 18 és que fa molta calor, i això ens porta a pensar que en alguns punts de l'interior de Catalunya es rascaran els 40, que això són temperatures que potser l'estiu passat no la vam arribar cap dia. O sigui que és molta calor la que arriba, han de ser previsors. Sobretot dimecres o dijous.
Dijous és el dia. Dimecres a la nit ja serà una nit càlida, podríem dir, de 19-20 graus, i dijous serà un dia d'aquests de ple calor, d'hidratar-nos, de pensar que estem al mes d'agost. Podríem anar a la platja, no? O les temperatures del mar no... Bé, la línia de la costa serà on quedarà més frenat. La línia de la costa, la que tenim una miqueta de brisa marina i tens allà un aire condicionat tot el dia muntat entre 16 i 18 graus, clar, o sigui, no permet que la temperatura es dispari tant, però tot i així puja, però clar, no pugen tant. A la que surts,
de la influència marítima, a la que surt dos o tres quilòmetres a l'interior, la temperatura ja es dispara. Potser a la mateixa ciutat de Castelldefels ens cauran 25 graus, però a la que entris una mica cap endins i te'n vagis ja cap a Sant Jus, doncs aquests 29, 30 o 31 graus, doncs són molt marcats. O sigui, a la qual el mar deixarà de tenir la influència, es dispararà. És previsió, eh? Sempre que parlem de previsions, s'han d'agafar a poc a poc, però vaja, tot camina cap aquí. Llavors, a partir de dijous a la tardí, sobretot ja divendres i dissabte, tenim una situació bastant complicada pel que fa a un front que arriba...
que arriba amb aire fred associat, que es troba amb una massa de gaire càlid extraordinària, i això, com sempre comentem aquí, són uns ingredients molt, molt destacats pel que fa a la precipitació, perquè les tempestes és el que necessiten per ser violentes. I els mapes ens indiquen que a partir de divendres a la tarda
dissabte i diumenge en zones del Pirineu i Prepirineu els ruixats i les tempestes poden ser molt destacats podem tenir molta precipitació recordeu que portem dies dient que el desglas s'ha avançat moltíssim que els rius van de banda a banda i que només ens cal que ens caiguin precipitacions importants de cara a aquest cap de setmana perquè molts dels rius que baixen carregats aquests dies poden sortir de mare fruit d'aquestes precipitacions no el mateix cap de setmana però potser sí entre dilluns i dimarts haurem d'anar-ho seguint i també anar-hi tenint consciència així doncs, canvi radical dissabte
Si dijous parlem de 29, 30, 31 graus, divendres podria baixar cap als 25, 26, seria un dia molt semblant avui, és una retallada important. De cop i volta, divendres, quan ens acabi de creuar el front, ja dissabte parlaríem de màximes entre 21 i 22 graus, i de cara al diumenge, doncs també. O sigui, que passarem dels 30, 31 a 21, 22, 23...
Hem de pensar que no vindrà fred. Penseu-ho i foteu-vos al cap, perdó amb l'expressió, però 22-23 graus al migdia amb sol no és fred. O sigui, el que estem parlant és de calor extrema-primavera, que és un canvi que el cos tampoc no... El dia de calor extrema sí que el patirem, però després ens ve la primavera, que és agradable. No ens hem de treure l'anorac. Ara, en zones de muntanya, Pirineu, Prepirineu, dissabte i diumenge, algun jersellet s'haurà de treure en alguna zona.
Molt bé, Carles, doncs ho anirem seguint, anirem parlant aquí cada dia. Gràcies. Molt bé. Que vagi bé. Doncs vinga. I bon dia. Bon dia. Un minut i arribem a les 11 amb la previsió del temps. El que fem és connectar de seguida amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio. Posarem-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca i, a més a més, després continuem. Entrevistarem el Jesús Castro per parlar de la Festa de la Pau.
I farem tertúlia d'actualitat política, tot plegat després de les notícies. Just a la fusta, el magazín del matí.
de les 11. Bon dia.
Un altre terratrèmol de 7,4 graus ha sacsejat aquest matí al Nepal. El sisme ha obligat la població de la capital, Catmandú, a fugir dels edificis. L'epicentre del terratrèmol s'ha situat a prop del camp base de l'Everest, a uns 10 quilòmetres de profunditat, una de les zones més devastades pel sisme del 25 d'abril. Miguel Ángel Rodríguez és responsable d'emergències de Creu Roja, Espanya.
La intensidad de terremoto va a terminar de tirar por tierra las ya muy pelgarias infraestructuras y edificios dañados. En muchas zonas de Nepal había ya una devastación del 90% de viviendas en muchos distritos de Nepal. Esto va a agravar esa situación y nosotros ahora mismo estamos tratando de localizar a los equipos que tenemos en terreno.
Miguel Ángel Rodríguez, responsable d'emergències de Creu Roja a Espanya, feia aquestes declaracions a Catalunya Informació. El terratrèmol d'avui és el més important detectat al país després del de 7,8 graus de fa dues setmanes, que va fer més de 8.000 morts i gairebé 18.000 ferits. De moment, hi ha poques dades sobre les conseqüències d'aquest nou sisme que s'ha exegiat a edificis de la capital, com us dèiem, i s'ha notat també a l'Índia i Bangladesh.
Notícies breus. Montserrat Cavaller no ha comparegut davant el jutge aquest matí on havia de ratificar l'acord amb la Fiscalia i reconèixer que havia defraudat mig milió a Hisenda. El seu advocat ha renunciat a defensar-la. El judici s'ha suspès. Última hora des de la Ciutat de la Justícia. Bon dia.
Bon dia, ni tribunal ni fiscalia saben els motius pels quals la diva no s'ha presentat, però qui sí que ho va fer és el que fins ara era el seu advocat, que ha fet efectivar la seva renúncia a una decisió que va prendre fa una setmana per falta de confiança de la seva clienta. Ara la fiscalia requerirà a la Soprano una justificació de l'absència, després que assigni un nou advocat i finalment una nova data per fer la vista.
La taula d'entitats del tercer sector de Catalunya demana al govern que aquesta tardor concreti la integració de l'atenció social i la sanitària. Avui han presentat un informe amb les seves propostes per tal de canviar el model, com ja s'ha fet al País Basc o a Escòcia. La presidenta de la taula d'entitats, Àngels Guiteres, pronostica que els pròxims anys no es podrà garantir una atenció suficient i adequada a Catalunya per una població cada vegada més envellida, amb més malalties cròniques i amb un augment de la pobresa.
Detingudes dues persones a Cornellà al Baix Llobregat, acusades de difondre per internet continguts extrets directament dels mitjans oficials de l'organització terrorista Estat Islàmic. Segons ha informat el Ministeri de l'Interior, els detinguts, que disposaven d'una complexa xarxa de perfils virtuals, també elaboraven material propi. La policia espanyola ha escorcollat a Cornellà un pis i després ha detingut aquestes dues persones.
A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, s'hi fa el primer congrés internacional sobre contaminació acústica al mar. D'entre les prioritats que es fixen els científics que hi participen, hi ha concretar els efectes del soroll en la fauna marina i trobar solucions per reduir-ne el nivell. Vilanova i la Geltrú. Bon dia. Oceanois 2015 compta amb la participació de 200 científics de 21 països d'arreu del món. És una iniciativa de laboratori d'aplicacions bioacústiques de la UPC. El seu director és Michel André.
Aquests 200 especialistes també debatran sobre les polítiques internacionals, especialment la proposta de la Comissió Europea, que demana als estats membres que mesurin abans de 2016 els seus nivells de contaminació acústica al mar.
Esports. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat la demanda presentada per l'empresa que defensava Mario Conde i que demanava al Barça 100 milions d'euros per presumpte incompliment d'un contracte publicitari a la Masia. En futbol, l'equip blaugrana defensa un avantatge de 3-0 aquest vespre a 3 quarts de 9.
El camp del Bayern en semifinal tornada de la Champions. Ara a les 11 s'entrenen al Madrid. A la 1 parla Carlo Ancelotti, abans de rebre demà la Juventus. També a Madrid, avui intenta conciliació entre les parts per evitar la vaga del futbol. El motor Dani Pedros ha confirmat que torna aquest cap de setmana al Mundial de Motos a França després de la seva operació. A l'NBA, després dels partits de matinada, Memphis 2, Golden State 2 i empat també a dues victòries entre Atlanta i Washington.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea. El web santjust.cat ofereix un nou espai amb tota la informació de les eleccions municipals. A través d'un nou botó situat en portada del web, es pot accedir a un espai específic que compta informacions relacionades amb els comissis del proper 24 de maig. Aquest nou botó ofereix informació de les set llistes que concorren a les municipals i dels seus alcaldables i també l'agenda electoral de cadascun. A més, s'hi pot trobar desvinculades amb els cens, les meses i els col·legis electorals.
Més coses, l'associació Mundus Sant Just i el Casal de Joves s'uneixen per oferir un ampli ventall de cursos i intercanvis juvenils amb altres països d'Europa. Properament tindrà lloc una reunió informativa per explicar al jovent les possibilitats que existeixen per participar-hi. Pel que fa als cursos gratuïts es fan l'estiu, s'encloven al programa europeu Erasmus+, i tindran diferents temàtiques. I d'altra banda, el proper 20 de maig,
Es farà una reunió informativa al Casal sobre el proper intercanvi europeu juvenil de l'equipament. Serà a Eslovènia, del 25 al 29 de juliol, a la ciutat de Bresigje. Podeu trobar més informació al web casaldejoves.com.
I un apunt més per recordar-vos que la Festa de la Pau de Sant Just es dedicarà en guanya a la llibertat d'expressió i d'informació. S'hi involucraran una vintena d'entitats i hi haurà activitats per a tothom des de primera hora de la tarda fins la nit a la plaça de la Pau. La festa començarà a dos quarts de sis de la tarda amb una xocolata de popular i estarà presidida per una carpa conjunta de diverses entitats on es construirà un mur gegant dedicat a la llibertat d'expressió i d'informació.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Every sailor knows that the sea
This is as far as I could reach
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Ara passant 11 minuts de les 11, que ara parlem d'actualitat santjustenca, en concret de la festa de la Pau de Sant Just, que es fa aquest dissabte i que es dedica aquest any a la llibertat d'expressió i d'informació. S'involucran en una vintena d'entitats i hi haurà activitats per tothom des de primera hora de la tarda fins a la nit i es farà a la plaça de la Pau. Avui en volem parlar amb en Jesús Castro, president de Justícia i Pau a Sant Just. Molt bon dia, Jesús. Oh, bon dia.
Per parlar d'aquesta festa, que ja fa molts anys que es fa aquí al municipi i que, evidentment, es continua fent i cada any serà que hi ha més motius per reivindicar la pau, no? Sí, efectivament. És una qüestió de celebrar que durant tots aquests anys i aquest any també es farà, la festa de la pau. I el més important és que els infants, els nens, les nenes...
vagin agafant consciència a través de les activitats a través de les diferents accions que es fan que l'important en aquest món és que hi hagi justícia i naturalment si hi hagi justícia la pau ja hi és també
És a dir, que la justícia en realitat seria el pilar fonamental, que és el que permetria que després hi hagués la pau, que és una mica el que reivindiqueu vosaltres. Sí, sí, realment és així, perquè si veiem totes les activitats o actituds i els conflictes que hi ha, és per manca de justícia, per no dir també manca d'ètica. Però és així.
Les dades d'aquest últim any 2014, comparant, de vegades parlar amb xifres és complicat, però sí que alguns dels informes i dades que sortien deien que el 2014 havia sigut un dels anys més negatius dels últims anys en clau de conflictes armats.
Efectivament, ha sigut un any i és actualment també aquest quatrimestre un any molt negatiu en aquest sentit, però hi ha unes causes pels quals hi ha totes aquestes guerres.
Les guerres primer tenen un motiu clar que és el del repartiment de la riquesa o l'apropiament de les matèries primeres o petroli o gas natural que hi ha en els països on precisament hi ha guerra.
El control d'aquestes energies, d'aquestes fonts, porta, evidentment, per la qüestió de l'avarícia i la qüestió del poder, porta als conflictes. Perquè, a més a més, resulta que la riquesa no es reparteix i la gran majoria de la població de totes aquestes nacions són pobres o estan al límit de la pobresa, naturalment.
Després, amb l'ingredient de la facilitat que tenen perquè els diseministin armes de destrucció, doncs aquí hi ha un còctel que s'anirà repetint i es va repetint sempre, no? No hi ha durador, per tant.
Difícilment, per exemple, la costia de les armes. Sabeu que els principals bancs de Catalunya estan donant crèdits, comprant accions i donant en prèstit a les fàbriques més importants armes del món? Doncs sí. I els bancs catalans, els primers, com per exemple la Caixa...
el Santander, el Vizcaya, tots els bancs, hasta la Caixa d'Enginyers de Catalunya, subministren. I per què ho fan? Home, perquè és un negoci rodó. Poc de risc en donar els crèdits i un interès molt elevat, un retorn molt elevat en forma d'interessos o comissions. Per tant, els bancs que estan per fer diners, això...
Els interessa molt aquest negoci i tots hi participen, clar. Però, clar, aquí hi ha una cosa a dir. Els diners que hi ha en els bancs són de la població, són els nostres. Llavors utilitzen els nostres diners. Per tant, nosaltres, d'alguna manera, sense voler, som partícips d'aquest negoci.
llavors el que potser convindria fer és cada client quan tingui ocasió d'anar al banc per algun motiu dir-li escolti, vostès inverteixen en armes i llavors si el funcionari o l'empleia li diu que sí llavors els han de dir els meus diners facin el favor de no invertir en armes inverteixen en una altra cosa
És a dir, que cadascú agafa una mica aquest grau de responsabilitat. Jo crec que és interessant i és important perquè són els nostres diners, per tant, en el fons, alguna culpa tenim indirectament. Per exemple, la banca ètica això no ho fa. No solament amb això, si tampoc inverteix en indústria nuclear, ni en inversions que vagin contra natura.
Per tant, d'alguna manera seria que cadascú també, és evident que de vegades potser és més fàcil donar la culpa als governs o donar la culpa als bancs en aquest cas, i no mirar què podem fer cadascú, perquè de vegades passa això, que dius, ostres, realment veig que el món està molt malament, què faig? Seria una mica agafar aquestes petites responsabilitats. Sí, i és important això, és important perquè quan fem aquest acte, no dubteu que els consells d'administració de la banca en parlen.
entre ells i diuen, escolta, que ens diuen això, que ens diuen allò. Home, aquests últims anys també s'ha demostrat que les petites accions, si més no a casa nostra, han anat servint, no? Per exemple, en el cas, ara també al cap, un cas molt evident que seria el de la plataforma dels afectats per la hipoteca i tot el que s'ha aconseguit amb el tema dels desnonaments. Sí, sí, exacte. Potser fa cinc anys hauríem dit, ah, és impossible, no? Sí, exacte, exacte. I aquesta és una cosa que ha funcionat molt bé. I fixeu-vos que no s'ha eliminat el problema, però com a mínim
Hi ha un front d'actuació que fa que s'ho pensin abans de desnonar la gent, però no s'ho pensen gaire perquè cada dia estan desnonant gent.
No, no, això és veritat. Potser ha servit per consciència a la gent per evitar l'adhesió, per aconseguir si més no l'adhesió en pagament, que no s'aconseguia, però sí que és veritat que també ens hem acostumat fins i tot a sentir aquestes notícies, no? Ens hem acostumat, ens hem acostumat. També hi ha una altra qüestió, el rendiment que donen els bancs, els desaussis,
Perquè resulta que el que desousien continua de vent els diners que devia per la hipoteca, però resulta que, a més a més, el banc es queda com a benefici a la vivenda. La qual cosa té un benefici adicional, és una font d'ingressos, és una font de benefici. Per tant, li interessa continuar amb aquesta política. I això és el que passa.
Enguany, la Festa de la Pau també és dedicar a la llibertat d'expressió d'informació. Aquests dies, o aquests mesos, també sentim que en alguns conflictes d'alguns països molen molts periodistes. Suposo que va una mica per aquí, també, aquesta idea. Sí, de fet, és molt important que els nanos, els joves i els adults
prenguem força consciència que la llibertat d'expressió és un valor que és molt important. Mireu si és important i que destorba el poder que els reportes, els periodistes, és una de les professions que té més baixes per mort dels poders que existeixen en contra de la llibertat d'expressió.
A Mèxic porta el lideratge dels morts per informar de la realitat del país, per informar de les coses que passen al carrer. A l'Orient Mitjà també hi ha una quantitat de periodistes o bé morts o bé silenciats, o bé despedits del treball. És a dir, se la juguen molt amb la informació que donen. Per tant, el fer-los un reconeixement, ni que sigui petitet, a través d'aquesta festa de la pau...
És una cosa important, sobretot de cara als infants, perquè els infants es van educant a poc a poc i alguns d'ells seran periodistes el dia de demà i convé que sàpiguin una mica les coses, que no els expliquen a la facultat.
Clar, clar, i per tant seria exacte, vull dir que és veritat que hi hagi també aquesta consciència, no?, que dèiem al principi, que tothom també adquireixi aquesta idea del que està passant o, si més no, de no espantar-los, també, no?
Exactament. Bé, pensem que els que estan a la vorda del front, diguem-ne, o estan enmig de la batalla, no solament s'hi juguen la vida, sinó que, a més a més, la professió, la seva feina, el no poder perdre la família, són compromisos molt seriosos i que són com herois, diguem-ne, del segle actual. Abans hi havia els cavallers i ara hi ha els periodistes.
Està bé aquesta comparació, està bé aquesta comparació, perquè és una manera interessant de veure-ho. La festa de la pau d'aquí a Sant Just, també ho ha anat dient al Jesús al llarg de l'entrevista, és important també aquesta part, o aquest paper, aquesta participació important que tenen moltes entitats, però sobretot la participació dels més joves, i d'aquesta consciència, que ells ja sàpiguen de petits que hi ha aquest dia que a Sant Just es fa la festa per la pau, justament. Exacte. Perquè en el fons és el futur, no?
Sí, sí, realment els problemes que n'hi ha molts, que sempre hi ha hagut molts, i desgraciadament en principi sembla que n'hi haurà molts, la joventut és la que té la clau de volta de la qüestió. Afortunadament, totes les entitats participen en molt d'interès,
Hi ha molta gent jove al darrere, també hi participa molt d'interès l'Ajuntament de Sant Just, sempre han sigut d'alguna manera els organitzadors, i la gent que hi va és gent de tota una diversitat d'entitats enorme. Ja portem uns quants anys treballant això, i això es nota també, perquè aquells que han viscut durant 18-20 anys la Festa de la Pau...
ja s'han fet grans i això vol dir que ja... Els tenen fills, els porten a la festa... I llavors, quan estan en el treball, quan estan en la professió, tenen les obligacions professionals que els marca el guanyar-se la vida, però també tenen consciència d'haver viscut unes activitats i uns discursos i unes participacions que els han donat una certa formació.
D'alguna manera, per tant, és el fet que ja està ben consolidada, no? Sí, sí, està ben consolidada. I, per tant, no hi ha perilla, per entendre'ns. És una d'aquestes que, de vegades, hi ha festes que es diu aquest any sí, aquest any no, aquesta no hi ha dubte, en general, m'imagino.
Bé, de fet, jo penso que mentre hi hagi aquesta necessitat, s'ha de continuar fent. I crec que tots els actors pensen el mateix. És molt necessari que la justícia, d'alguna manera, es restableixi en tots els caps. I això ho voiem dir. Ara mateix, en la vaga aquesta dels empleats de la Telefónica i de Vodafón,
que estan fent una vaga ja per... diuen ells, eh? Per què no volen ser més esclaus? Perquè cobren 700 euros al mes per treballar 12 hores diàries dilluns a divendres. I, esclar, amb aquesta citació han dit prou. Aquí fa falta també que la justícia funcioni. Vull dir, una cosa són els interessos econòmics, vull dir, d'acord...
Però, a més a més, hi ha d'haver uns límits i la justícia no es pot sobrepassar. Per tant, aquestes persones necessiten un recolzament. Estem pitjor ara que fa 10 anys?
Estem millor... En quin sentit? No tant a Catalunya, sinó a nivell de pau al món, per entendre'ns, en aquests termes globals. No sé si és difícil de respondre. Home, de fet, fa 10 anys hi havia moltes guerres. Nosaltres vam fer un programa, precisament aquí a Ràdio Esmer, que em van trobar fins a 57 anys.
conflictes oberts en potència ara potser n'hi ha menys allò que a 50-100 n'hi ha 30 però sí que hi ha un conflicte molt important és el de la pobresa aquest conflicte és molt gran i aquest més aviat es manté i s'amplia
Perquè, clar, a veure, la riquesa que es crea va parar els més rics i cada vegada es tiren més. I ja no diguem la població europea, que ja està una miqueta en aquest risc. Exacte, que ara ha arribat a casa nostra i sembla que tots ens hem alarmat una mica més, però que en moltes parts del món...
Sí, a l'Àfrica he comentat abans això dels nens que es moren. Vull dir, hi ha molta gana i hi ha molta gent que pateix molt. Per exemple, aigua potable es mola molta gent a l'Àfrica per falta d'aigua potable, simplement per això. Perquè no tenen aigua potable. I això és una cosa que és molt greu. I es podria evitar. Doncs clar, que es pot evitar. Vull dir, només que hi hagi la voluntat de fer-ho.
Només que les companyies que tenen el dret en els països de distribuir l'aigua, tinguin consciència que hi ha límits que no es poden sobrepassar. Poden continuar guanyant diners, igual que les multinacionals o l'IBEX 35, però amb uns límits. Els límits quins són? El respecte als drets humans.
que són ben clars i que a més a més estan reflectits a les constitucions dels països més rics, que són els que exploten més. Per tant, a veure, posant-se una miqueta al costat de les persones que pateixin totes aquestes coses i a veure què es pot fer per canviar-ho.
Doncs aquest dissabte hi ha aquesta festa de la Pau de Sant Just. Començarà tot plegat a les quarts de sis de la tarda amb una xocolata popular. Hi haurà diferents actuacions i tot plegat s'allargarà fins a la nit per, d'alguna manera, recordar reivindicar la Pau. Aquest any a més recordem que es dedica a la festa, a la llibertat d'expressió d'informació. Avui n'hem volgut parlar de tot plegat amb en Jesús Castro, president de Justícia de Pau a Sant Just. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. A vosaltres també.
Adeu, bon dia. Adeu.
Ei, alcalde, que et tornes a presentar? Sí, vull tornar a ser alcalde, perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Just, la proximitat i l'experiència són valors fonamentals en aquests moments tan difícils per a tothom. Ara a l'Ajuntament, que esteu sols en coalició, quin estil de govern teniu? Mira, jo crec que al PSC tothom sap que hem liderat el model de municipi, que tant es fa estimar, amb complicitat amb la ciutadania, però també amb les forces polítiques progressistes i catalanistes.
Ara tenim una candidatura amb noves incorporacions, persones independents, arrelades als nostres barris, i som una opció amb vocació de govern, segura i que genera confiança. Hem de governar des de la centralitat i per tothom, amb diàleg, complicitat, proximitat i, sobretot, amb il·lusió i lideratge. Confiem en Josep Perpinyà. Vota PSC. Vota Perpinyà.
Hola, sóc la Laia Flotats i vull ser la teva alcaldessa per fer del nostre poble el millor Sant Just possible. Volem un Sant Just viu, ple d'activitat, de comerços i de negocis, ple de cultura, d'esports i d'oci. Volem un Sant Just net, bonic i endreçat.
Un Sant Just verd i florit que sigui porta d'entrada al parc de Collserola. Un Sant Just que llueixi i que recuperi el seu prestigi. Aquest és el meu compromís i el compromís de Convergència i Unió. Amb la teva confiança fem reneixer Sant Just.
Debat electoral, de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Berpinyà, pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Laia Flotats, de Convergència i Unió. Lluís Montfort, de Movem Sant Just. Enric Salvadores, pel Partit Popular. Sergi Seguí, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pablo Barranco, de Via Democràtica. I Guillermo Francés, de Ciutadans. Dimecres, 20 de maig, a dos quarts de 10 del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze, és hora de fer tertúlia, com cada 15 dies saludem a la Maria Camps i a en Josep Maria Majoan, ja els tenim pràcticament a punt. Molt bon dia a tots dos, què tal? Bon dia. Teniu algun problema auriculars, eh, potser? Sí, sí. Doncs sí, pots agafar l'un dels altres, sí, cap problema. I també obriré el micròfon, que no tenia obert el que tocava, sembla, per tant, ara sí, bon dia.
La Maria sí que l'hem sentit, eh? La Maria en sent, està instal·lada ja. Veig que portes, a més, els papers també damunt la taula. Veniu amb guió a Tartúlia. No, a més que tot un tema que va quedar aparcat l'última vegada... Ah, és veritat, és veritat que vas dir que volies... No me'n recordava ja, mira. I que per mi penso que és important i que val la pena parlar-ne. És una tonteria, eh? Comencem per això, si vols, Maria, eh? Vull dir que després entrem amb les municipals, vull dir que com t'ho vegis...
Bé, no, es tracta de les empreses aquestes d'economia col·laborativa, que han començat a créixer, per la xarxa n'hi ha moltíssimes, i a Barcelona va tenir un ressò, la de l'Uber, que feia una mica de competència als taxis, deien. Sí, sí, de fet, va haver-hi bastanta polèmica, no? Va haver-hi molta polèmica, i després l'Air Group.
que també era de pisos turístics. En base d'aquestes dues empreses que van ser sancionades i que en el seu moment semblava que ho deixaven com de banda, vull dir que totes les que anessin sorgint hi havia una sanció i prou,
Ara resulta que no, que ara resulta que estan fent un informe per fer una normativa perquè aquestes empreses, de certa manera, i amb uns límits i amb unes normes, diguem-ne, puguin arribar a ser legals.
Jo penso que això és important perquè totes les coses que estan sorgint a la xarxa responen a unes necessitats bàsiques. Els nois joves necessiten que les coses no siguin tancades, que siguin més barates, són generosos en quant a compartir i, per tant, penso que totes aquestes coses poden ser bones en general.
I m'agrada que hi hagi una normativa per regular-les, perquè això no solament són empreses que creixeran, que tindran llocs de treball... No prohibir-les directament, sinó intentar que funcionin. Exacte, intentar que funcionin. Per exemple, hi ha un exemple molt pràctic d'aquests, que és el dels taxis, els de l'Uber, que quan vas a Nova York te'n dones compte que hi ha dues xarxes de taxis.
Hi ha els taxis que tu pots aturar pel carrer i que en aquest cas a Barcelona serien els taxis normals i corrents de tota la vida, grots i negres, però també hi hauria la xarxa de taxis que tu pots trucar per telèfon, fer-los venir a casa teva i que no poden agafar ningú pel carrer, per exemple. Això és un exemple pràctic de com poden haver-hi dues xarxes i igualment les dues fer negoci i igualment les dues pagar impostos i fer el que tinguin que fer, no? Uh-huh.
Penso que hi ha altres empreses aquí a Catalunya, com és la Trip4Real, que són les guies, les que fan de guies turístiques per la ciutat, la Social Car, que és el lloguer de vehicles, i totes aquestes empreses jo crec que poden ser desbeneficiades i crear totes elles llocs de treball, que és el que ens fa falta. I, per tant, vaig pensar en aquests moments que...
Està molt centrats en la política, no?, i que de vegades això que agafa una mica més una part més general ens queda fora, segurament. Exacte, i més que tot perquè penso que sí, que és un camí que podem anar i que per mi és bo. Bé, amb això no hi havia... No ho tenia cap, però... Home, jo suposo que deus tenir una part de raó. Però, esclar, estem en un món que...
Excepte casos excepcionals, per no passar-me, les lleis continuen sent les lleis. Llavors, jo estic d'acord amb moltes coses, però penso que no es pot fer una empresa que no pagui impostos, per exemple. No, no, això és segur. Clar, bueno, llavors, aquests senyors assaltaven tota una sèrie de coses amb els taxis que tenen a veure amb la professió dels taxistes. Potser la professió dels taxistes n'abusa, com no han abusat molt de temps els metges, potser, alguns, vaja,
En el sentit que, per exemple, no vull tampoc dir coses, però que saps tu molt bé que els metges, com anaves al metge privat, posaven l'esclavage a sota, no pagaven IVA ni pagaven cap impost per aquests diners. Això ja ho he vist, no ho he vist, ho he viscut. Llavors, que això s'ha de regular en conjunt, estic d'acord. Que s'ha de favorir que els joves estiguin endavant, estic encara més d'acord. Que les empreses cooperatives, el meu entén de sonar al futur, també. Però que ara apareixin...
coses que pels seus nassos puguin fer la competència els taxistes que tenen uns costos bàsicament a mi em sembla que s'hauria de regular amb això estem d'acord he començat dient que estava contenta en el fet que es comenceixi a fer un informe per poder crear una normativa el que el COSA vol dir que si la COSA ja està regulada pagarà impostos com qualsevol hi haurà la manera de regular-les però les cooperatives estan regulades que facin una cooperativa regulada
Sí, bueno... Potser serà el camí. El fet important per mi només és que aquestes sugerències, aquestes coses que van sorgint, que veig que són útils, perquè són útils. Tu vas a Roma i pots allotjar-te a casa d'una noia, a part de fer l'amistat,
Vull dir, et surt molt més barat. Tot això és positiu. El que passa és que tot ha d'estar regulat, sí, segur, perquè no hi hagi abusos, perquè cadascú pagui el que tingui que pagar, ja està. Però el fet de la regulació, per mi, és bo. És difícil, eh? Pot ser difícil, però és bo. Per mi trobo que és molt difícil, perquè també tens raó. Vas a un lloc i coneixes una persona i no tens perquè no et convidi dormir a ser. Una cosa és una altra cosa, posar-ho a internet com a propaganda d'un lloguer.
Llavors ja no es pot fer. Si tu tens un amic i vas a viure no sé on, jo he tingut professors a casa. Però això és una cosa. I l'altre és posar-te a internet dient jo llogo habitacions. Llogo habitacions, paga-les. I el que ve de fora, que pagui el que ha de pagar. Abans que això, vull dir, també hi ha el Google, hi ha empreses internacionals que ens estan fent la pirula. Aquestes són les primeres que ho hagin d'atacar abans d'atacar el pobre ciutadà, no?
I veig que ningú s'hi posa. És veritat, tenen la manera, l'estratègia d'assemblar que no passa res. I va passant, va passant, va passant. I mira que hi ha negocis a la xarxa. Però per això no ho hem de tancar. No, no, no. Ho hem de regular i ho hem d'arreglar. Però no mai tancar portes. No, això estic d'acord. Perquè penso que no...
Parlem de política. Era un debat interessant. A mi em sembla que és un tema molt important del que està passant avui.
I parlem de política, no ho sé, és aquest moment de... Avui pensava, mira, justament venen avui, que és dia 12, no? La següent tertúlia és el 26, que per tant serà ja analitzant resultats, etcètera, etcètera. I avui estem com a principis de campanya. Us volia preguntar també... Bé, en tot cas, sí que avui quan us he comentat alguns temes que podien sortir, una de les idees era aquesta que ahir Artur Mas va advertir a Pablo Iglesias dient que la violència verbal...
acaba de generar una violència física, alguns diaris també parlaven que hi havia una mica de crispació en aquesta campanya. Vosaltres com ho veieu? Creieu que sí, que hi ha més crispació de la que hi hauria d'haver? Creieu que se n'ha fet un gran massa? Quina és la sensació que teniu? La veritat és que no segueixo prou la campanya.
Com per fer generalitzacions del tema, eh? Perquè no la segueixo només amb les coses que m'interessen o les que em diu el diari. Una mica com tothom, segurament, no? Sí, com tothom. En realitat, els que estem a dintre, ara ens oblidem que cadascú... No fem tant de cas, segurament, a les municipals. Ara, el que puc dir és les quatre imatges, no? Una és la imatge que em va donar la tele...
del Pablo Iglesias fent el míting i per mi aquella imatge és una imatge molt antiga, molt sindicalera, molt de contraposició de dret i esquerra a un nivell en què em penso que s'ha de superar en algun aspecte perquè la negociació continua sent molt important i que això no ajuda a la negociació que és el que fa falta en molts terrenys de la vida.
Llavors, a mi aquesta imatge d'ell em va ofendre. Em sap greu que facin això, no? I clar, aquest apoia la Colau. I la Colau també se n'ha anat una miqueta de la llengua o dels seus gestos una mica...
Una mica com estan per sobre del veí del mal. Lamento que l'esquerra adopti aquests comportaments. Només puc dir això. Ja està bé que es piquin una mica, però no cal que els insultin, ni cal que siguin màfies. Bé, hi ha coses que no cal. Que es poden dir amb un to més, inclús el to, amb un to més assenyat, dient que hi ha hagut aspectes de corrupció que s'haurien de corregir. Es pot gairebé dir tot, però el to també fa molt, i més en una campanya electoral.
Maria, com ho veus? Sí, no ho sé. A veure, jo penso que sí. El to que han començat a fer servir és un to que crispa. Crispa molt a tothom que ho escolta. I llavors penso que això no és bo. Això seguríssim que no és bo. El que passa és que jo, en quant a Pablo Iglesias, tinc contradiccions.
Perquè és cert que jo també el vaig sentir en el míting i em vaig pensar, aquest tio s'està passant, tornem a èpoques molt antigues i aquest to que utilitza a mi no m'agrada i a més a més al revés, és que em fa rebutjar-lo, per dir-ho d'alguna manera. La reacció és rebutjar-lo del cap. I en canvi ahir la nit va fer una entrevista amb el Cuní
que era d'aquella entrevista que hi disfrutaves una mica, perquè el nivell va ser alt, el noi aquest és molt intel·ligent i, per tant, tenia resposta a tot. I hi ha respostes, evidentment, que hi estaves d'acord, altres respostes que potser no hi estaves tant d'acord, però el to va ser molt bo, al meu entendre. Va ser molt bo, jo vaig disfrutar d'aquella entrevista i vaig pensar, això és molt diferent de Pablo Iglesias en un escenari, cridant allà com un boig i dient...
o coses que no té per què utilitzar aquest llenguatge. Per tant, per això et dic que és una dicotonomia que jo no acabo de veure què passa. Ell va insistir molt en el conill que les coses s'havien de dir i s'havien de dir pel seu nom,
i potser té raó que és evident que no ens hem d'amagar les coses és evident que hem de dir les coses pel seu nom però també és evident que hem de ser prudents en com ho diem perquè podem ofendre molta gent que no té res a veure amb allò si em permets una ironia que se m'ho corre ara potser en lloc de sinvergüenza a Catalunya en tradició comercial diem poca vergonya
que és molt més educat, molt més real, perquè tothom té una mica de vergonya i tothom té una mica de no vergonya, no ho sé. Ja em va dir això. Seguirem amb les eleccions municipals. Mira, una primera idea, que no us agradarà, ja us la dic, a mi m'estranya molt que es presentin persones embrassades,
a la política. Estaríem parlant de Sant Jus, per tant, ara. No. En general. Fonamentalment parlo... Ja ho va fer Soraya Sade de Santa Maria, ara fa 4 anys. Soraya Sade de Santa Maria, parlo de la ministra de la Guerra Socialista. Andalusia també. Parlo sobretot d'Andalusia, com veig que surto allà amb aquest estrès i que estàs faran una criatura, em posa molt nerviós.
Dius que no ens agradarà perquè et podem acusar de masclisme, no? Exacte, però jo tant me fa que m'acuseu, tant me fa no, però no crec que això sigui masclisme. Això és la defensa de la persona que ha de néixer i del rol de la dona per un parell d'anys. Llavors et pregunto ara, et sembla bé que Junqueras es presenti tot i que acabi de néixer també el seu fill? Em sembla... I que a les anteriors eleccions també estava embarassat?
Sí, però és molt diferent l'home que la dona amb el primer cuidat de la mare. La mare no és el pare, però en el cas ho vulgueu fer creure. Jo, qui ha sigut pare, sé que ser pare no ser mare. I els fills, quan són grans... De tota manera, la responsabilitat dels primers, d'un president de la Generalitat, també és dura, segurament, no? Si es presenta, també és evident que el seu paper estarà molt apartat. Doncs, de debò, si m'ho poses així, diré que també no m'agrada, sí.
També és veritat, això que dius. Ara, també reconec que pels criatures petites no és la mateixa de funció del pare que de la mare, en tantes coses, perquè l'aliment és bàsic i el cos és màsic. A més, jo trobo que això és un descrèdit per la dona, al revés del que estem dient, perquè l'estem fent com un bon mascle i la dona és una altra cosa.
I això, mira, aprofitant també tot això dels campanyes, vaig quedar admirat ahir i molt interessat per un missatge que van donar una cadena d'aquestes que no mirem. Jo ara la miro perquè ja estic tipus de les altres, perquè el Pablo Iglesias més en faltava, el Pablo Iglesias tot un sermó, no, no, no. Perquè és intel·ligent, perquè és de ciència política, està documentat, és la seva feina, és clar, ara som gent de l'ofici. No, m'han sortit tres, no més tan sexuals, tres, en el programa de les sis.
i dues nenes i un noi. Les dues nenes, d'una d'11 anys, d'una maduresa extraordinària per l'edat, explicava la seva experiència, perquè és una manera sexualment masculina, per entendre's, amb genitals masculins, però després, de molt petita, una, l'anterior, la seva mare va dir que des dels dos o tres anys ja es notava que no volia vestir-se de nen, que no sé què...
I com van assumir aquest paper i, esclar, com van demostrar implícitament que a la canalla no neixen d'una manera o d'una altra, ni tan sols la cultura els fabrica. Són d'una manera i això és una identitat. Després la cultura hi fa la seva feina, això és una altra cosa, amb estereotips, hàbits, etcètera.
Però, a veure, aquella idea que teníem els socioles, quan jo vaig començar i encara molts la tenen, hi ha manera de convèncer-los al meu departament, que la gent ja té una identitat pròpia, perquè genèticament n'és d'una manera, i això és hormonal, no és només la cultura de sobre, que després hi fa la seva feina. I això em va admirar, que s'atrevissin a fer això, i les tres persones que m'han sortit, una mare, la mateixa nena com una altra nena, però que tenia uns anys, i el noi que en devia tenir, no sé si vine o no, que ja era una persona madura,
Com van descriure tot aquest tema gràcies a que els pares els havien sabut acompanyar, eh? I, per tant, que tenien clara, i gràcies al suport d'alguns metges o psicòlegs, eh?, perquè alguns altres van fer bastant desverats, perquè els van denunciar ells, eh? És un tema que va dir ara sense pensar-hi, perquè connecta amb el que estava dient de la maternitat, eh?
Tu, Maria, com ho veus? A veure, jo és que no hagués fet res, eh? Amb set criatures que tinc, la meva vida hauria passat sense fer absolutament res si m'hagués tingut que reservar o cuidar-me o així. Jo veig que l'embaràs és un estat, diguem-ne, que evidentment, vull dir, has de cuidar la criatura que naixerà, vull dir, que es nota l'estrès en aquests mesos d'embaràs, és millor que estiguis tranquil·la i relaxada, que no pas que estiguis estressada...
Però un cop dit això no priva absolutament de fer res. I llavors, si arriba un moment en què tens l'oportunitat, perquè també l'oportunitat aleshores no arriba tan fàcilment, si arriba un moment en què t'arriba l'oportunitat de poder estar cap de llista, que et fa il·lusió i que tens ganes, no crec que això perjudiqui massa la criatura de la veritat.
Recordem també en el cas de Sant Just que hi havia un altre candidat que era Montserrat Nebrera que va renunciar i que és laia Flotats però que es va saber fa pocs mesos també, no? Vull dir que tot ha estat una mica més precipitat que en altres casos. Exacte. Tot i que bé, de vegades quan es convoquen eleccions en el cas de més les generals quan no les calculaves també és difícil preveure perquè suposo que...
No, de fet... Tens raó. És que és un debat difícil, segons. Jo faig una campanya de defensa de la importància de la maternitat. I de no que els valors de la joventut siguin perquè tenen feina que a 40 anys han de fer una criatura. I a 40 anys no es fan bé una criatura. Però en el cas...
d'algú que decideixi ser mare, llavors vol dir que ha d'apartar durant un temps, estàs dient, i renunciar durant un temps a la seva vida professional, i és difícil, igual que per un home és difícil, però una dona suposo que també és difícil. Jo veig més difícil... Aquesta renúncia professional, no? Jo veig més difícil la continuació.
Després de l'embaràs, eh? Exacte. No, no. El fet d'estar embarassada o de tenir criatures i dedicar-te a la política. Això sí que la política és absorbent. En aquest cas sí que et donaria la raó perquè la política és massa absorbent. I llavors deixes de banda la família amb una part. És el que li ha passat al president Pujol i és el que ha passat a moltíssima gent. Vull dir, a mi mateixa. I llavors penso que això en general no és bo. Per tant, sí que... Tu te'n benedeixes, Maria?
A veure, jo em penedeixo un part. Ahir quan el Pablo Iglesias deia és que no, no, és que 8 anys ja és massa, ja és massa perquè 8 anys de la teva vida que donguis a una cosa que és absorbent al 100% quasi, vull dir, et priva de fer-te tu com a persona, de llegir, d'anar al teatre, de fer moltíssimes coses que faries normalment. Per tant, en 8 anys n'hi ha suficient. Jo potser sí que posaria límits. Si a mi em dius, te arrepenteixes, m'hagués tingut que posar límits.
Vull dir, això ho veig claríssim. Ara amb la distància. Sí, amb la distància dius, home no, aquí hauria pogut parar, i potser penso jo que sí, que és veritat, que l'absorbeix totalment i que de cara a la família...
Passa amb altres feines, també, no només amb la política. El que passa és que aquestes tenen molta repercussió pública i, per tant, és evident que tots en podem parlar més. Abans, quan parlàvem de l'estrès, he pensat que la gent que treballa en aquestes multinacionals, que van per objectius, que si no aconsegueixen l'objectiu, hi ha un dalt a baix, aquesta gent ha d'estar estressada al 100% ja en tota la seva vida, a casa ja no sé que pleguin d'aquella feina. Vull dir que també hi ha altres situacions que no siguin només la política, però, vaja, la política és absurda. Per això vol dir que s'hauria de fer una cultura...
que córrer tant i voler guanyar tant no és el que ens porta a la felicitat, sinó a moltes errors. Per tant, no és només el tema de la maternitat. Jo ho he ressaltat perquè, mira, mentre venia passava el candidat de Sant Jús que ni l'havia vist mai, només que per la foto.
Llavors m'he fet pensar i ara m'ha sortit aquí, però no vull fer una qüestió, m'has d'entendre, no vull fer una qüestió, perquè tot és, no és tot ni res, pot ser que en un cas estigui a la mar de bé, pot ser que depèn dels fills que tinguis, pot ser que el teu any no sé quin era un acord i ara n'és un altre, aquí hi ha 50 circumstàncies, jo no vull acusar ningú.
Creieu que, doncs va, desviu ja una mica el debat d'aquí Sant Just, perquè ens queden 9 minuts, i creieu que canviaran coses amb les eleccions, aquí Sant Just? Ho dic perquè, per exemple, hem sentit ara les enquestes, aquí no en tenim, aquí Sant Just, però les de Barcelona que pronostiquen aquests bons resultats per Barcelona en comú i que d'alguna manera se n'equilibrarà un canvi, o si més no, les enquestes, creieu que canviaran coses, que des de votar, com ho veieu?
Jo penso que la gent no ha votat més concert. Exacte. Llavors, a veure, el tema de les enquestes, jo penso que ens ho hem de fer mirar, perquè les enquestes s'ha d'optimament no ho encerten. I, per tant, vull dir, n'hi ha altre país. Vull dir, de vegades, de fet... Penseu que hi ha una estratègia per fer que no funcionin? Sí, et manipulen. Exacte, de dir, no, això ho fas perquè així... No.
Jo crec que es manipulen. Això que diuen cuinades o no cuinades, què vol dir? Manipulació o no manipulació? No, perquè s'han de tenir en compte els diferents factors, no? En principi hi ha tota gent que s'encarrega... Després, es volen aconseguir impactes, es volen aconseguir títols en les enquestes. I, per tant, es gasten pocs diners, perquè abans, quan es feia una enquesta ben feta,
valia molts diners i es feia amb una població molt elevada, o està més elevada, a la qual cosa et podies ajustar molt més a la realitat. Ara no, ara es fan enquestes cada setmana, o cada tres dies, o cada quatre dies, a la qual cosa ja dedueixes, que no s'hi dedicaran massa diners, i la població és de mil, s'arriba a mil, mil escats. Per tant, amb això no...
Ara mateix és dir-ho de l'Ada Colau, no? El dia següent em publicaven una altra enquesta en què el Trias ja recuperava 10 o 11. Imagina't, el dia anterior 8, el dia següent 10 o 11. Què és veritat? No ho sabem. Les realitats ara les urnes totes. Està claríssim. I aquí Sant Just com ho veieu, doncs? Creieu que hi haurà... Quines sensacions teniu?
Bueno, jo la sensació que tinc... No, no, digues tu la sensació. És igual, eh? No, jo no sé com sortirà Sant Just, perquè estic d'acord amb el que ell ha dit de les enquestes, no cal que ho tornem a explicar, a més n'he fet més. Però clar, hi ha un marge d'error, però el que tu ja has explicat. I a més hi ha una altra cosa que també ara està passant, que és com que tot plegat és molt volàtil, perquè hi ha molts partits nous, perquè passen coses cada dia, llavors encara és més difícil que ens apeguis els 500 o 1.000, si em fan 1.000...
allà no hi hagi un viatge que hi hagi 3, pensa que en 1.000 o 10 persones ja fan una certa pila, o 100, o 100 ja és molt, 10 o 15. Total, que les enquestes no es poden mirar si estan volàtil o situació i fent-les cada dia, no tenen aquest valor. Llavors, a mi el que de Sant Jus, el que m'interessa ressaltar, o el que m'ha fet gràcia, és que a l'hora de veure els programes electorals, gairebé només he vist una diferència.
important de concepte i de color, perquè quan estan dient, i em sembla que és veritat, i em sembla que està bé que passi, avui deia el diari que l'eix social compta més, menys mal, perquè clar, si tu fas eleccions municipals, l'eix social té molta importància, no? I en canvi l'altra no s'està decidint aquí, encara que hi duguem aquest color i tot plegat.
Llavors, l'única diferència que he trobat és la de Ciutadans, que té una frase magnífica que diu un projecte que defensarà la necessitat de combatre el nacionalisme i de liderar un procés de regeneració democràtica. Combatre el nacionalisme, suposo que es refereix a l'espanyol, no? Al català. I es refereix al català, evidentment. Però això sí que és l'única cosa diferent. Però també és que tothom ho reclararà tot i és el que...
Ara tothom és jove, això també, o sigui que els vells ja no servim per res gairebé. Perquè tot és jove, tot són joves, que tenen 20 anys, que fan no sé què. No, no, no n'hi ha cap de 20 anys. No n'hi ha cap de 20 anys. No, deixa'm parlar amb una mica d'ironia. Però tots tenen la paraula jove al cartell, eh?
Joves. Tu ets joveníssima, no sé quants en tenim. Gairebé 30. Però vosaltres, quan en teniu gairebé 30, la vostra generació estava més ben situada, també? Jo en tenia 40. O ja no es deia que éreu tan joves, perquè també la nostra generació sembla que seguim sent joves fins als 30 i encara no... Això tens raó.
Però bé, això és un altre debat generacional que ja el podem tenir també un altre dia. Deixem aquest tema. Tots volen arreglar referències. A veure, ningú diu que la prioritat d'aquest ajuntament que jo defenso seria arreglar aquest tros del poble que no està bé i desplejar tots els diners als nanos que no poden treballar, per exemple. O fer un servei per la gent que el poble està passant gana. Però ningú fa prioritats.
Llavors, bueno, però cadascú deu votar el que el nostre senyor l'inspira. Per tant, creieu que la campanya electoral serveix per condicionar el vot o no? Jo crec que no. No, bueno, a veure, en principi no, però una mica sí, perquè jo en aquests moments... L'heu decidit vosaltres, per exemple? El teniu decidit que votareu? Jo no. Tu no, Maria, eh? Jo sí, totalment decidiu. La Maria no. Jo no. I com ho decidiràs? Aniràs als debats electorals? Llegiràs els programes?
No, hauré de fer una reflexió profunda. Molt profunda. No, a veure, jo no el tinc decidit perquè per mi el procés és el més important que en aquests moments està passant. I per tant, tot el que pugui favorir el procés serà el meu vot. Per tant, no votaràs tant en clau municipal.
No, jo votaré en clau només en els partits que jo cregui que sí que participaran en el procés, totes, totes. Per tant, això és la primera prioritat per mi. La segona és la gent que pot fer alguna cosa per ser injust. Però que jo la vegi capacitada, que jo la vegi amb possibilitats de fer-ho, i aquí ve la disjuntiva, que no tinc a qui votar,
i que no hagin governat fins ara. Perquè, de fet, és molt fàcil dir faré, faré, faré, quan no ha fet, no ha fet, no ha fet. I, per tant, estic parlant tant dels partits que governen, del que és l'alcalde, diguem-ne, com dels partits que l'acompanyen. Perquè hi ha una cosa que a mi em fa molta ràbia, és que els partits que tota la vida acompanyen l'alcalde,
es desentenguin després de les decisions que han pres aquest alcalde i que ells diuen, no, és que nosaltres ja vam dir, és que nosaltres ja vam fer, és que nosaltres ja vam posar aquest impediment, o vam dir això, vam dir l'altre. Molt bé, sí, vau dir, vau dir, vau dir, però vau deixar fer, perquè els vots són els vots i sense els altres vots no funciona. Per tant, aquesta disjuntiva fa que la gent es desenganyi i que diguis, jo estic desenganyada, però hi ha molta altra gent que està desenganyada, que dius, bueno, ja què em véns a dir?
Ara que em veig a dir això, i després què? Per tant, si tu examines tot el que t'acabo de dir, veuràs que jo... No pots votar ningú. I per tant, ja veurem què faig. Però és així. Jo penso que hi ha coses que... Jo m'havia apuntat una mica, i ara ja parlant així, molt més seriosament. En dos minuts, eh? En dos minuts. Que hi ha una cosa que és molt important en l'alcalde que jo votaré, que sigui accessible.
I quan dic accessible és la persona, cordial, que tu et trobes, que et parla, que s'atura, i no solament de l'actual, que és una mica la seva feina, sinó també del cap de tots els altres partits. Qualsevol, eh? Hi ha caps de partits que es presenten aquí a Sant Junts que són hermètics, i els pots enviar un correu, els pots dir alguna cosa i no el contesten. Per tant, això, i per mi, és una clau molt important, perquè l'important és poder parlar amb l'alcalde i dir-li el que t'està passant, no? I per tant, això és el primer. Si això és tens raó, has de votar al Perpinyà.
Sí. Jo no penso votar. Però esclar, està a tot arreu, vas a fer això, vas darrere de tothom... Bueno, està bé, però això no sé si és fer d'alcalde, només, eh? Per tant, jo amb aquest criteri no s'obteniria. Jo he pensat tres coses. Analitzar la feina feta.
Això és una altra cosa. El que accessible a l'alcalde de Barcelona no pot ser. Però si analitzes la feina feta... Això sí. També tot sota molts problemes, eh? Sí, sí, clar. Jo dic que tu has ressaltat l'efecte de l'accessibilitat. Sí, perquè per mi és important l'accessibilitat. Per mi no, perquè un ajuntament de 16.000 habitants no pot ser tot el dia i volem parlar amb tothom.
No, està obert, està obert a la gent, vull dir, està obert a les sugerències, com a mínim tenir una mica de respecte cap a la gent, que hi ha gent que està entibada que no. Bueno, que et sigui, però que ets no. És el que demanes, eh? L'altre, el sectarisme, vull dir, no ho entenc.
Doncs amb aquestes reflexions, últimes reflexions, ho hem de deixar aquí avui. Moltes gràcies, Josep Maria i Maria. Tornem d'aquí 15 dies amb notícies fresques, amb les eleccions fetes. Ja sabrem els resultats. Exacte, que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Un terratrèmol de 7,4 graus ha tornat a sacsejar aquest matí al Nepal i ha provocat una altra vegada el pànic entre la població. Ha destruït edificis i ja s'han començat a recuperar cossos d'entre la runa. El d'avui és el més important que afecta el Nepal després del terratrèmol de fa dues setmanes que va fer més de 8.000 morts.
Les autoritats nepaleses han tancat l'aeroport de la capital, Catmandú, i enviaran tots els helicòpters de què disposen i equips mèdics a les zones afectades. Un testimoni sobre el terreny és la cooperant Victòria Sobirana, fundadora d'Eduqual, a Escoles Transformadores, que ha explicat a Catalunya Informació l'afectació a Catmandú. A Catmandú han hagut moltes zones afectades, també a la zona de Balajú, i s'ha extès el Terai, allà on tenim nosaltres els projectes, on hi fa el ganys. Molts districtes han quedat afectats
Cristina Bartomeu, una catalana que dirigeix una agència de trekking a Katmandú, ha explicat com ha viscut aquest nou sisme. S'ha notat moltíssim, moltíssim, moltíssim. Estàvem tots a l'oficina treballant i han sortit corrents com han pogut des del primer pis i hem sortit fora del carrer i intentant posar-nos una mica a salvo. El terratrèmol també s'ha notat a l'Índia i a Bangladesh.
Notícies breus. Montserrat Cavallet no ha comparegut davant el jutge aquest matí. Havia de ratificar l'acord amb la fiscalia on reconeix que va defraudar mig milió a Hisenda. El seu advocat ha renunciat a defensar-la. El judici s'ha suspès. Creix el nombre d'usuaris del metro de Barcelona. El març, els viatgers que van agafar el metro van ser un 2,7 més que en el mateix mes del 2014. En el conjunt de l'Estat, l'AVE, que puja a prop d'un 10%, transporta més persones que l'avió.
Gairebé un centenar d'expresos d'ETA reclamen l'amnistia per als més de 400 companys seus que continuen empresonats. En una carta que publica el diari Gara, els antics reclusos critiquen que l'esquerra bersale hagi abandonat aquesta reivindicació i que aposti per una sortida esglaonada dels presos bascos. Els Mossos d'Esquadra han interceptat dues motos que anaven a més de 200 per hora en un tram limitat a 90. Són dos andorrans, crònica des de la seu d'Urgell.
Bon dia. Una de les motos anava a 207 per hora i l'altra a 233 en un tram de la carretera C14 de Pere Mola, l'Alt Urgell, limitat a 90. Els Mossos, que els van detectar en un control mòbil de velocitat, han imputat els conductors de 26 i 48 anys per un delicte contra la seguretat en el trànsit. De moment, les motos han quedat immobilitzades i els dos homes hauran de comparèixer davant el jutjat de Solsona.
El Barça està a un pas de la quarta final de la Champions en 10 anys. A tres quarts de nou del vespre juguen al camp del Bayern de Munic la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions amb un 3 a 0 a favor de l'anada. La transmissió de Catalunya Ràdio comença a tres quarts de vuit. El partit es pot veure per TV3.
A Madrid, Carlo Ancelotti parla aquest migdia abans de rebre de mal a Juventus a l'altre semifinal. L'avantatge és 2 a 1 per als italians. També a Madrid avui, acte de conciliació per evitar l'aturada del futbol. Convocades la Federació Espanyola, l'Associació de Futbolistes i la Lliga. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Diumenge se celebra la marxa de regularitat Fulgens i Baños de les Tees. La marxa arriba enguany a la 41a edició i es farà al Bages al Parc Natural de Sant Llorenç. Les inscripcions es poden fer aquest vespre al local de l'entitat. Cada any acostumen a participar-hi una trentena o quarantena de parelles. La marxa consisteix en premir la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i anar passant pels controls dins d'un itinerari concret. Per tant, no guanya qui arriba primer a la meta.
La marxa de regularitat tindrà lloc diumenge al matí. Les inscripcions s'han de fer a 8 de 8 a 9 del vespre al local de la Ciesa de la Taneu.
Més coses, jornades de portes obertes al complex esportiu municipal La Bonaigua. Avui i demà el polisportiu obre les seves instal·lacions a tothom per tal de donar a conèixer les seves activitats i els seus serveis. La Bonaigua fa jornades de portes obertes avui i demà i tothom pot accedir-hi per tal de provar les activitats de la seva programació. L'Open Day de La Bonaigua és avui i demà de 7 del matí a 10 de la nit.
I acabem recordant-vos que 140 nens i nenes participaran diumenge de la segona triatló infantil de Sant Just. L'organitza el Club Natació Sant Just i ha omplert totes les plaçades disponibles, superant l'èxit de participació de la primera edició. Hi participaran nens nascuts entre els anys 98 i 2009, molts d'ells pertanyents al Club Natació Sant Just. I és que el club ha creat recentment l'escola, la seva secció de triatló, que compta amb més d'una vintena de nens i nenes de 6 a 15 anys.
La segona triatlo infantil tindrà lloc diumenge a partir de les 10 del matí a la Bona Aigua. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Don't see Just a boy caught up in dreams and fantasies Please see me Reaching out for someone I can't see
Let's get drunk on our Tuesday night.
It's hunting season and the lambs are on the road Searching for meaning But are we all lost stars Trying to lie on the dark
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia.
Aquesta hora saludem Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar un nou dimarts de la història de Sant Just, exacte. Sí, el naixement d'un poble. I avui també podríem parlar una mica del naixement d'un altre poble. Quin? Que és un esqueix de Sant Just.
Ah, vam començar a parlar, no? Sí, vam començar a parlar, sí, però volíem fer una mica de memòria i recuperar una mica la història del que va ser Sant Feliu de Llobregat, del que és actualment Sant Feliu, arreu d'una partió d'una part de Sant Just i una part també de Sant Joan d'Espí.
Per tant, ara ens hem de situar al 1280, com aquell que no vol la cosa. Jo no sé si has tingut ocasió de veure una sèrie televisiva que se'n deia El Ministeri o El Tiempo. No l'he vista, he sentit molt bones crítiques, però no la llista. Te la recomano, recupera-la d'allà on vulguis perquè t'ho passaràs molt bé. I aquí a mi m'hi fa pensar perquè ara de cop i volta ens traslladem al 1280, no travessem cap porta especial que ens porti en el segle XIII,
Però en canvi sí que podem parlar per les notes que tenim de mossèn Antonino, d'aquests d'Efemèride. I diu la vila d'en Sant Fliu, comencem així ja, d'en Sant Fliu vol dir que era un senyor, que es deia Sant Fliu.
Es troba citada en el document d'aquesta data en el qual el bisbe de Barcelona, Arnal, concedeix als veïns de la vila o barriada que puguin escoltar missa tots els dies i llavors fa una rastellera de dies que no poden escoltar missa ni celebrar missa en aquesta capella que tenen allà del Sant Foliú.
que era Nadal, Cap d'Any, Reis, Rams, Pasqua, Ascensió, Pantacosta, festes de Santa Maria, de Sant Joan i de tots els sants, i l'endemà d'aquestes festes. I en cas de necessitat, confessar, compregar i batejar en una capella o església que ja, de temps, havia en aquella barriada.
Per tant, molt bé. Ja tenim que el 1280 hi ha un reconeixement que aquí hi ha un nucli que està al redor d'aquest senyor Sant Feliu i que hi ha una capella, i que, per tant, comença ja a gestar-se alguna cosa. Es volen endavant dins anys, eh? Comença a agafar una mica de forma, no? És un embrió del que hi ha, no? Però ja saltem el 1414, fixa't tu, de fet, pràcticament 200 anys després, com aquell que no vol la cosa, no?,
I diu, els de Sant Feliu, d'acord amb el capítol de Canonges de la Seu de Barcelona, que era el senyor temporal de la vila, decidiren construir una nova capella dedicada a Sant Llorenç, que fou visitada pel bisbe en aquesta data, en el 1414. I el 21, diu, la nova capella construïda pels de Sant Feliu, d'acord amb el capítol de Canonges,
dedicada a Sant Llorenç, tenia capellà en aquesta data. Vol dir que ja hi havia, d'alguna manera, un capellà que, per tant, podia ja ordenar, o sigui, dir missa i la qüestió dels sagraments en aquest sector. Per tant, ja començava a haver-hi un nucli bastant important. I el 425...
Diu que també la nova capella ja té l'altar de Sant Llorenç i el de Sant Feliu. I més tard, la imatge de la Mare de Déu posada damunt d'aquest altar. O sigui, es va guarnint d'alguna manera i agafant advocacions. O sigui, de cara a Sant Llorenç, a Sant Feliu, perquè aquest Sant Feliu, al final, no sabem ben bé d'on ve. Perquè Sant Llorenç és el de la Graella, que és el patró de Sant Feliu. Però com que ja venia d'un senyor que es deia Sant Feliu en l'any 280...
Ens quedem amb Sant Feliu també. I llavors, el 1487, al cap de 60 anys, diu una sentència del vicari general de Barcelona, Pere Boada, declarar que els habitants de la vila de Sant Feliu no tenen parròquia pròpia. I que aquesta vila estava situada entre les parròquies de Sant Joan d'Espí i Sant Just d'Esvern. O sigui, els denega d'alguna manera que tinguin parròquia pròpia. El fet que no tinguin parròquia vol dir que la població tampoc, de fet, existeix. Evidentment que no es pot debolir la població. Clar, clar.
Però vol dir que com a Sant Feliu, el no tenir parròquia pròpia ja queda diluïda entre Sant Joan d'Espí i Sant Just d'Esvern. Per tant, aquelles coses tan curioses que de fet... Clar, fa molts anys d'això. Sí, sí, esclar. Però de tota manera sí que determina una mica en molts altres llocs, ha determinat, no? Evidentment que ha determinat tot això, que arribessin... Però després es converteixin en capital. Per això mateix, al cap dels anys. Hem començat el 1280. Clar, clar. I ara estaríem al 1104...
Diu, en relació a la vila de Sant Feliu, una concòrdia firmada en aquesta data amb poder del notari Joan Vilana, establir que aquells habitants podrien, sota determinades condicions, celebrar la missa en la capella que havien construït en aquell terme. Qui els hi torna, a través d'un notari, els hi dona una altra vegada la possibilitat de rehabilitar aquesta vida religiosa, d'alguna manera que puguin celebrar.
I el 1508 diu, és restaurada la capella aquesta tenint un campanar amb dues campanes. La cosa va agafant una mica més d'embranzira. I el 1520 té ajunt un cementiri.
Aquesta capella. O sigui, ja va fent feina, per dir-ho d'una manera. I el 1524, diu aquesta data, pel vicari general de Barcelona i abat de Ripoll, Jaume Ric, comissionat del bisbe, fou erigida la parròquia de Sant Feliu de Llobregat, en el territori del Baix Alpla, que hi tenia la nostra parròquia. O sigui, la nostra parròquia tenia aquest Baix Alpla i allà, per aquesta parròquia, Sant Just, eh?
Sant Just tenia al baix el pla, allà s'edifica l'església parroquial de Sant Feliu de Llobregat. Més un petit tros de territori de Sant Joan d'Espí, que també s'hi posa, i ve donar per l'església parroquial l'esmentada capella construïda dins el terme de la parròquia de Sant Just,
amb el seu campanar, sagristia, fonts baptismals, cementiri i, de més acostumat, en les esglésies parroquials, diu el decret d'erecció d'aquesta església. O sigui, que ja li passen, per dir-ho així, totes les possibilitats que es conformi com una església parroquial. I acabarem el 1778, o sigui, fem 200 anys després, que ens acostem gairebé a l'actualitat...
Tal com ho fa constar la relació de la visita pastoral feta a la nostra parròquia, la de Sant Just, els delmes encara es pagaven l'any 1778. O sigui, per tenir aquests drets d'aquesta parròquia, Sant Feliu, etc., els habitants que hi havia allà pagaven a Sant Just com un lloguer.
que en aquella època eren delmes, i el 1778 encara es pagaven delmes, i estem parlant que es va regir el 1500. O sigui, a cap de 200 anys encara estaven pagant delmes a Sant Jús com si diguéssim el lloguer de l'espai que ocupaven, fins que es redimeix el delme,
I llavors, un cop redimit, ja queda de propietat dels que estaven pagant el Delma en aquell moment i els que cobraven el Delma deixen de ser propietaris d'aquest espai. Per tant, això és el que podem dir fins a aquest punt, el naixement d'un nou poble.
Exacte, no? Li han de fer un subtítol en s'ha apartat aquesta secció. Exacte, el seu nou poble, que és el de Sant Feliu de Llobregat, que agafa una part de Sant Just i una part de Sant Joan d'Espí, el seu territori. I així es constitueix. I així es constitueix, i acabat sent, com tu molt bé deies, capital, o sigui, cap de comarca, tenien la noteria, que era important en el seu moment, etcètera, etcètera. Ara hi tenim Hisenda, jo vaig a pagar els meus impostos de Sant Feliu de Llobregat, encara...
i etcètera, etcètera. Però vull dir que, esclar, hi ha altres serveis que s'han descentralitzat, com la notaria, per exemple, que era important que fossin en punts concrets i llavors ja es va establir com, podríem dir, la porta oberta, cada poble podia tenir el seu notari.
I fins aquí, doncs, l'historiat. Ens en anem, per tant, ara a la frase de la setmana. Ara anem a la frase de la setmana. Que a més fa una setmana no en vam tenir, per tant, portem 15 dies en la mateixa i l'hem de renovar. I n'hi ha tres, per exemple, que podíem mirar. Diu, qui no diu mentides ja és prou original. I això és de l'Ubic Wittgenstein, filòsic austríac. Repeteixo, qui no diu mentides ja és prou original. L'altre diu, llegim per saber que no estem sols.
i és del Carl Lewis, escriptor irlandès. I la darrera, l'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos, i això és de la Teresa Pàmies. O sigui, entre aquests tres tu pots escollir el que et faci més gràcia. L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges, de la Teresa Pàmies. Llegim per saber que no estem sols, de Luis...
I qui no diu mentides ja és prou original del Vicksten Goodsteiner. Home, jo crec que com que he fet una mica la presselecció abans d'entrar avui, et deixo triar tu, Pep. Ah, sí, has fet la presselecció aquesta, tu? Sí, n'he tingut unes quantes, eh? M'he fet per llegir, n'he triat algunes. Jo, mira, gairebé em quedaria amb el Luis, que diu... Llegim per saber que no estem sols. Exacte. Ens agrada, no? Està bé, la fase de la setmana. Doncs ja està, fins la setmana entrant. Molt bé, Pep. Doncs moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Adéu. Bona setmana. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta. Ei, alcalde, que et tornes a presentar? Sí, vull tornar a ser alcalde perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Just, la proximitat i l'experiència són valors fonamentals en aquests moments tan difícils per tothom. I què, què, què proposeu?
Home, aviam, recuperar les inversions de la via pública, la renovació d'equipaments claus, com la bona aigua, el camp de futbol, així com la sala gran de l'Ateneu, això sí, sense oblidar les necessitats de les persones, com hem fet en plena crisi, finançant totes les beques menjador o impulsant plans d'ocupació, ajuts a les contractacions a les empreses, i penso que l'educació i la cultura són fonamentals per avançar i hem de generar més oportunitats per tothom.
Confiem en Josep Perpinyà. Vota PSC. Vota Perpinyà.
Hola, sóc la Laia Flotats i vull ser la teva alcaldessa per canviar la manera de fer del nostre ajuntament. Necessitem que sigui un aliat dels veïns i veïnes facilitant la implantació de les seves iniciatives i projectes. Volem que contribueixi a revitalitzar el poble i que sigui molt més eficient en la gestió dels nostres recursos. Aquest és el meu compromís i el compromís de Convergència i Unió. Amb la teva confiança fem reneixer Sant Just. Aquest és el teu lloc
Fins demà!
Debat electoral de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Berpinyà pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Laia Flotats de Convergència i Unió. Lluís Montfort de Movem Sant Just. Enric Salvadores pel Partit Popular. Sergi Seguí d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pablo Barranco de Via Democràtica. I Guillermo Francés de Ciutadans.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
3 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Aquest el que fem avui és parlar de música cop d'ull a l'actualitat musical del dia, que no hem repassat a primera hora, només hem parlat de discos que sortien avui, d'una banda el nou disc de la Pegatina i de l'altre el Déu Ramazotti, cadascú amb la seva línia diferent i amb un grup de fans molt nombrós, tant l'un com l'altre. Parlem però d'altres notícies en clau musical.
I ho fem, per exemple, amb una confirmació a un grup que ara se'n té de fons, un festival que no és ben bé al costat de casa però que si algú es fan molt fàcil d'aquest grup pot agafar el cotxe o un avió per arribar-s'hi.
perquè és Iron & Wine. De fet, sentim aquesta sintonia de fons que també forma part de les sintonies del repàs de l'actualitat del dia, però en tot cas, Iron & Wine actuarà a Bilbao dins del Vimeleip 2015.
I seran també Benjamin Clementine, Andy Botwell, entre d'altres. Un festival que es farà a Bilbao el divendres 30 i el dissabte 31 d'octubre. Els abonaments ja estan a la venda, costen 64 euros si es compren abans del 31 de maig. Després el preu pujarà i les entrades per dia valen 44 euros. Un dels noms més destacats, per tant, és el de Iron & Wine. Eyes wide
Naked as we came One will spread our Ashes round the yard She says if I leave
Però hi ha més opcions, més notícies musicals, no cal que ens quedem només amb aquesta notícia que va d'un concert, sinó que parlem de Sam Smith.
Bona nit.
Aquesta veu jove i premiada al llarg d'aquest any és un dels primers confirmats del Decode 2015. This ain't love, it's clear to see But darling, stay with me Why am I so emotional
No, it's not a good look and some self-control. Deep down I know this never works. But you can lay with me so it doesn't hurt. Oh, won't you stay with me? Cause you're all I need.
El festival es farà el 12 de setembre a Madrid i aquest nom és un dels confirmats, Sam Smith del cap de cartell, també hi seran All Fighters, Sweat, Ethel, Submaria, Super Submarina, The Back Signs, entre molts d'altres, però el nom més destacat d'aquestes confirmacions és Sam Smith, també hi haurà Crystal Fighters i el que dèiem, The Back Signs o Sweat amb nou disc, a més a més.
Serà el dissabte 12 de setembre a Madrid. Aquesta cançó és una de les més conegudes segurament d'aquest artista. Tenim per això altres dels noms que hi sonaran a punt. Ara sentirem com sonen. Aquests són, per exemple, Runaway de The Black Chain.
Fins demà!
Bones propostes.
Serà tot plegat el 12 de setembre. Parlem ara d'una altra novetat de Magde Marco, que ha presentat nou tema. Es diu The Way You'd Love Her, que és aquesta cançó que sentit de fons. Ara va publicar, fa un any, ara fa un any que va publicar, volíem dir, Salad Days,
I ja vam ser que en traurà un altre. En aquest cas es tracta d'un mini LP que es dirà Another One. Hi haurà vuit noves cançons, poca broma, entre les quals i aquesta, aquest avançament que sentim, que es pot sentir ara. El disc sortirà el dia 7 d'agost. Vindrà a presentar-lo al setembre a Europa, però en principi no està previst que actui a l'estat espanyol. Llegim a Mondo Sonoro. El tema sona molt i molt bé i fa força estiu.
Fins demà!
Fins demà!
Són aquestes algunes de les notícies musicals d'aquest matí.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen 8 minuts de dos, quarts d'una del migdia, i parlem d'un vídeo que s'ha convertit en un antídot contra l'insomni.
ja té 7 milions de visites a les xarxes un d'aquests vídeos virals que bé, en tot cas és la gravació d'un paisatge idíl·lic irlandès i poca broma perquè el vídeo dura 8 hores i acumula com dèiem aquestes més de 7 milions de visites a la xarxa en aquest temps i pretén relaxar a tothom això és el que se sent en aquest vídeo així és com comença i mostra un paisatge molt bonic d'un riu un riarol i tot de verd
d'Irlanda. Sembla que aquest sort relaxant a través d'aquest vídeo és el que aconsegueix que molta gent pugui dormir, pugui conciliar el son.
Tot de començar resulta sent un projecte de l'artista visual Johnny Lawson pel seu canal de vídeos relaxants de YouTube, però ara s'ha convertit en un poderós antídot contra l'insomni per molta, molta gent. Això és el que van comentar els usuaris de YouTube d'aquest vídeo. Diu que persones que tenien dificultats per dormir van començar a escriure'l des de tot el món i que van començar deixant-li missatges dient que estaven ajudant-los a dormir-se i que fins i tot atenció perquè el vídeo s'estava utilitzant com part d'un assaig clínic
en alguns hospitals de Londres, com a eina de relaxació amb pacients que han passat per l'UCI.
Doncs simplement és aquest el sol, bastant curiós, de vegades es busquen les solucions a partir d'estratègies més complicades i mira, sembla que podria ser tot una mica més fàcil, segons com.
A banda d'aquesta notícia el que volem fer també és parlar una mica d'esports, perquè ja ho hem dit aquest matí a primera hora, avui jornada important per al Barça que juga la tornada de la Lliga de Campions, de la semifinal de la Lliga de Campions.
I ens fixem, per exemple, en com ho explica el canal Esports 3, que recorda que el Barça no ha guanyat mai a Múnich, tot i que l'equip Laurano té tot de cara per aconseguir aquest vespre el bitllet per la vuitena final de la Copa d'Europa de la seva història, que seria la quarta en nou anys, en casca i arriba, evidentment.
Beckenbauer va dir ahir que sense Messi el Barça seria un equip qualsevol, ho recull avui en declaracions també el Mundo Deportivo, que també explica que el Barça està tancat en el seu quartier general. Els jugadors no han sortit del seu hotel de Múnich i només Luis Enriqueu ha fet uns minuts a primera hora per saludar uns coneguts.
Per tant, tranquil·litat en aquest hotel de Westing Grand on s'allotja l'equip Laurana a Múnich. Luis Enrique ha sortit en quart d'heu del matí de matí, això sí, a la porta, per ser-ho coneguts, però al cap de poca estona ja ha tornat cap a l'hotel on s'ha mantingut amb la seva mà dreta Juan Carlos Unzue. És l'última hora des de Múnich que publica el Mundo Deportivo.
que també juga amb aquests titulars. Berlín passa per Múnich, que és un dels que destaca, on fa també la seva aposta per l'equip, que podria treure Luis Enrique aquest vespre. Diuen Ter Stegen a la porteria, la defensa Alves Piquem a Xerano i Alba, i després tindríem a Busquets, Rakitic i Niesta, i evidentment Messi, Luis Suárez i Neymar a la davantera.
També en aquest diari hi ha gent declaracions de Tata Martino, que diu que Messi està com en la seva millor època. I Lu Suárez, que diu que Cristiano no té el mateix nivell que quan va debutar, en canvi.
Són els titulars en clau esportiva d'aquest matí, a l'espera que d'aquí a vuit hores justes comenci aquest enfrontament del Barça contra el Bayern de Múnich al camp del Bayern de Múnich. En el cas del diari ara llegim també el mite de Guardiola com a icona de la nova generació d'entrenadors s'està desmuntant. Aquest diari fa un recull d'opinions amb articles de la premsa esportiva en relació a aquesta figura, aquest mite de Guardiola.
Per exemple, Josep Maria Casanovas al diari Esport, que diu que...
El mite de Guardiola s'està desmuntant, el que dèiem ara, els mals realitats li estan passant factura. El seu carisma i prestigi cotitza a la baixa. També en aquest diari, a l'esport, Joan Bails diu que ahir, quan Guardiola va dir que el Barça s'ha convertit en el millor equip del món en contraatac, és perquè volia dir exactament això. El que no volia dir és que el Barça és ara el millor equip del món. I això, els cracs del vestidor del Barça, atent sempre a tot, no els han agradat aquestes declaracions.
I Emilio Pérez de Rozas, també al diari Esport, diu que és possible que tot el que s'està dient Díquer Casillas sigui veritat, però no és menys cert que el porter no ha fet res per mereixer aquest tract. En aquest cas, un altre dels protagonistes d'aquests dies de la príncia esportiva, en els articles d'opinió, és el porter del Real Madrid.
En aquesta línia, Paco García, el marca, diu que Iker se'l mesura pel seu estat de forma, que no és el mateix d'un porter que guanyava partits i tapava els errors dels altres, i per ser l'assenyalat de l'anterior entrenador entre una cosa i l'altra, sense que el club ho hagi aturat, la reacció de la grada cap al capitán et puja en detó fins a convertir-se en insuportable.
I Alfredo Relanyo, al diari A, es diu que al Xavi li canta en el Camp Nou, Xavi, queda't, davant la sospita o la certesa que vol marxar discretament. Mentrestant, al Bernabéu es bronquen Casillas, culpable de continuar aquí després d'haver estat assenyalat pel brut dit de Mourinho. Aquell home va deixar una olor apodrit al Madrid que encara no s'aclarirà. Així de contundent és avui Alfredo Relanyo, al diari A.
Més opinions sobre Guardiola. Sant Inolla, el Mundial Deportivo, diu que Guardiola no sembla que torni a provar la defensa de 3, però seguirà provant el centre del camp eix del seu futbol. El Barça s'agrada aguantar els primers minuts d'envestida bàbara i la clau estarà a marcar un gol a Múnich. En aquesta ocasió, segurament Guardiola utilitzarà una davantera de 3 puntes.
I Carles Raixac diu que, en la seva opinió, el Barça ha de sortir a tenir la pilota més que la va tenir en el Camp Nou. Va haver-hi una fase mitjana des de l'inici de la segona part, tant que el Bayern la va tenir més que el Barça. Llavors el Barça va patir una mica perquè va haver de córrer massa. En fi, opinions per fer bullir l'hora, com dèiem, a 8 hores que es produeixi aquest enfrontament entre el Barça i el Bayern de Múnich, la tornada de la semifinal de la Champions.
Camí de la 1 al migdia ens n'anem a escoltar una mica de música i ara ho farem amb els Antoni Afon.
Però no ho farem amb un tema original seu, sinó una versió que feien d'una cançó de Serrat en el disc d'homenatge per al meu amic Serrat, on parla justament de futbol. És el tema titulat Kubala. Sona així. Ampele era Ampele I Maradona un i prou D'Istefa no era un pou De picardia
Honor i glòria al esquí han fet que arribi el sol del nostre futbol de cada dia. Tots tenen el seu mèrit, lo seu a cadascú, però per mi ningú, com en Cubala, es prega el respectable silenci.
Fins demà! Fins demà!
La maga amb el cos s'empenta amb el cul i se'n surt esperor. I espixa el central amb un teva meva amb dedicatòria. I la toca just per posar-la en el camí de la glòria. Visca el coneixement i l'alegria del joc. Adornada amb un toc de fantasia.
Futbol en color, bocada de gourmet, punta de ganxat, canyella fina.
La pare amb el cap, la baixa amb el pit, la dorm amb l'esquerra. Treveix el mig camp amb l'esferic enganxat a la bota. Se'n va del volant i entra en l'àrea gran rifant la pilota. La maga amb el cos, empenta amb el cul i se'n surt d'esperó. I es pixa el central amb un teva, meva, amb dedicatòria.
I la toca just per posar-la en el camí de la glòria. Permeteu-me glosar la glòria d'aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrere. Amb la joia d'aquí ha jugat al seu costat i du el seu retrat a la cartera.
La pare amb el cap, la baixa amb el pit, la dorm amb l'esquerra. Reveix el mig tramp amb l'esferic enganxat a la bota. Se'n va del volant i entra en l'àrea gran rifant la pilota. L'amaga amb el cos, s'empenta amb el cul i se'n surt d'esperot. I es pixa el central amb un teva meva amb dedicatòria.
I la toca just per posar-la en el camí de la glòria. Els seguidors van per un cantó i l'orquestra va per un altre, és evident, eh? I en pelé, en pelé...
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Set minuts i arribem a la una del migdia. És moment, per tant, de tancar el just de la fusta d'avui, dimarts 12 de maig. I ho fem agrair a la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea Bona al serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius en la previsió del temps. Avui també hem entrevistat Jesús Castro, president de la secció local de Justícia i Pau, per parlar de la festa de la Pau que es fa aquest dissabte. I hem fet tertulia amb la Maria Camps i en Josep Maria Majoan.
A la tercera hora hem parlat, ho heu sentit amb en Pep Quintana, també per descobrir un capítol més de la història de Sant Just. I des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i avui en un programa amb molta música. Tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a una del migdia, que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Fins demà!
Debat electoral de Ràdio d'Esvern. Amb Josep Berpinyà pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Laia Flotats de Convergència i Unió, Lluís Montfort de Movem Sant Just, Enric Salvadores pel Partit Popular, Sergi Seguí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pablo Barranco de Via Democràtica i Guillermo Francés de Ciutadans. Dimecres, 20 de maig, a dos quarts de deu del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, they don't, they say they don't Oh, babe I've never been so lost I wanna hear you lie One last time Just one last time
Fins demà!
Just leave it out, just leave it out. I never tried to trick you, babe. I just tried to work it out. But I was swallowed up by doubt. If only things were black and white. Cause I just want to hold you tight without holding back my mind.
Fins demà!
És la una, bon dia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. El web santjust.cat ofereix un nou espai amb tota la informació de les eleccions municipals. A través d'un nou botó situat en portada del web, es pot accedir a un espai específic que conté informació relacionada amb els comissis. Queden només 12 dies pel 24 de maig.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dimarts, 12 de maig. En titulars, destaquem altres qüestions de la jornada.
La Festa de la Pau es dedicarà dissabte a la llibertat d'expressió i d'informació. S'involucrarà en una vintena d'entitats i haurà activitats per a tothom durant tota la tarda. Un dels objectius és conscienciar de la importància per aconseguir la pau. Muntos Sant Just i el Casal de Joves s'uneixen per oferir un ampli ventall de cursos i intercanvis juvenils amb altres països d'Europa. Pròperament tindrà lloc una reunió informativa per explicar al jovent les possibilitats que existeixen per participar-hi.
I el Nacional Catalana de l'Hockey Club Sant Just aconsegueix la permanència matemàticament per la temporada que ve. L'equip manté la categoria després d'un cap de setmana intens, ja que la salvació no depenia de l'equip Sant Justenc. Bloc d'informació electoral, 24 de maig. Eleccions municipals a Sant Just d'Esvern.
Bon dia. El web sanjus.cat ofereix un nou espai amb tota la informació de les eleccions municipals. A través d'un nou votó situat en portada del web es pot accedir a un espai específic que conté informacions relacionades amb els comissis del proper 24 de maig. Aquest nou votó ofereix informació de les set llistes que concorren a les municipals i dels seus alcaldables i l'agenda electoral de cadascun.
A més, s'hi pot trobar dades vinculades amb els cens, les meses i els col·legis electorals i les entrevistes que es faran els candidats a Ràdio d'Esvern al Just a la Fusta a partir d'aquest dijous. L'activitat vinculada amb les eleccions municipals a Sant Just també es pot seguir a través del Twitter amb el hashtag CoixinetSantJust24M. L'agenda política. Eleccions municipals.
Fem tot seguit un repàs de les activitats més destacades en campanya electoral. Demà a les 10 del matí el PSC instal·larà una taula informativa al mercat ambulant de la plaça Camuapa i dissabte organitza un acte amb masterclass de Zumba, inflables i jocs infantils a les 11 del matí al Parc Iulia Quieta al Mas Lluïl.
Convergència Unió seguirà la campanya avui amb una carpa informativa als jardins de Can Ginestà i a la tarda la candidata, Laia Flotats, participarà d'un brenar amb els residents a la llar residència Nostra Senyora de l'Ordès. Siu muntarà una paradeta també demà i dijous al Parc Canigó. El 15 de maig serà el torn de les escoles i del Parc Iuliaquieta. Dissabte organitzen una fidegua popular al Parc de la Plena Pedrosa i participaran de la Festa de la Pau. Diumenge faran un esmorzar al camp de futbol.
Esquerra Republicana instal·larà una carba informativa a la plaça Camoapat d'Anma dimecres de 12 a 2 i divendres de 4 a 6 al Parc Anigó i de 6 a 8 al Parc Maragall. El cap de setmana instal·larà una paradeta dissabte de 10 a 2 al mercat i diumenge 11 a 1 al Parc Iuliaquia.