A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, és clar, pujar de l'IVA.
El Tom està marxant pel costat de feina i dius que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme on n'hi ha.
El Jutén està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui que sigui que estigui davant, el principal són els interessos de Sant Just.
Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Bon dia, Sant Just.
Ara mateix són les 10 i 9 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui som dijous, 8 d'abril del 2021.
I com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua López.
I farem el Dia Internacional d'avui, 8 d'abril.
Després passarem a la lectura de les portades de la premsa, també amb la Lua.
I donarem les 5 claus informatives del dia.
Tancarem la primera part del programa, a les 10 i 50, amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius.
A segona hora, avui, farem entrevista a Raül Rodríguez,
que és el director que porta el projecte Moments Solar,
una iniciativa per promoure la instal·lació de plaques solars en domicilis particulars.
Promoguda, doncs, això, per la Federació del Gremi d'Instal·ladors de Catalunya,
que dirigeix, precisament, Raül Rodríguez.
I que ara estan fent campanya en alguns municipis com Sant Just.
Tot seguit, farem secció d'ecologisme, natura i medi ambient,
conduïda pel Sant Just en Carbre, a Gulló.
Defensor i amant a ferrin de la natura i els ecosistemes de la terra.
Avui, de 12 a 1, rebrem a la gent del programa històric Veus de la Parròquia,
que, com sempre, anuncien, comuniquen i opinen sobre la bona nova de Jesucrist,
sobre la vida de l'Església, la societat i el món.
Finalment, dedicarem uns minuts a parlar sobre curiositats científiques,
concretament, sobre curiositats del nostre planeta Terra.
Tot això serà de seguida.
Ara us deixem amb un tema musical i comencem.
No marxeu!
Ara escoltes, Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Ràdio Despert.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
0-12, la Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
0-12, la Generalitat al teu costat.
Soc llavor, soc planta, soc flor.
Soc la llavor que desperta el teu amor.
Soc la llavor que està a prop teu.
Soc la llavor del canvi i la transformació.
Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure.
Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les Parelles Lingüístiques, a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs.
Doncs vinga, perquè ara mateix són les 10 i 16 minuts
i ens toca fer les notícies i els titulars de Sant Just
d'aquesta primera hora informativa.
Avui som dijous 8 d'abril del 2021.
Ja tinc la Lua preparada.
Hola, Lua, molt bon dia.
Bon dia, Núria.
Doncs què tal?
Portem notícies, portem actualitat.
Exacte.
Sant Justenca de primera mà.
Doncs bé, escolta'm, tot teu, t'ho diràs.
Què tenim?
Doncs bueno, comencem per una notícia
que jo crec que tothom s'haurà ja enterat a hores d'ara.
Vinga, va.
I és que el govern va decretar ahir a la tarda
un nou període de confinament comarcal a tot Catalunya
a partir de divendres.
Correcte.
A l'espera de veure l'impacte de la Setmana Santa
en el nombre de contagis,
la corba d'hospitalitzacions i de casos greus creix
i la Generalitat dicta la prohibició de sortir de la comarca
com a mínim fins al dilluns 19 d'abril.
Detallem a continuació les principals coses
que es podran fer o no durant aquests dies.
El canvi més remarcat, com ja hem dit,
és la prohibició de la mobilitat fora de la comarca.
No es permeten sortides fora de la comarca
ni amb bombolles de convivència.
Es mantenen les excepcions per als desplaçaments,
per motius essencials,
com ara rebre atenció mèdica,
anar a la feina i tornar-ne,
assistir a centres universitaris i educatius,
atendre persones grans o amb dependència
o bé renovar documentació oficial.
En tots els casos, s'han de fer els desplaçaments
amb el certificat autorresponsable de la Generalitat
i el toc de queda de les 10 de la nit
i fins a les 6 del matí continua vigent.
Les reunions socials tornen a estar limitades a 6 persones,
tant si es tracta d'un lloc públic a l'aire lliure
com a l'interior.
El govern demana limitar en tots els casos
les trobades als membres de la bombolla de convivència
per reduir els riscos de contagi.
En cas de barrejar bombolles,
es demana que es prenguin totes les mesures de protecció.
Aire lliure, distància i mascareta.
És a dir, que podríem dir que les mesures
tornen a ser iguals, no?
Pràcticament.
Sí, sí.
Si ens remuntem a fa 3 setmanes,
perquè recordem que aquesta llibertat fictícia
l'hem tingut durant 3 setmanes,
doncs és com tornar a agapar-ne.
3 o 2 setmanes?
3.
El tercer cap de setmana era com aquest anterior,
com si diguéssim.
Vale, vale.
Llavors, clar, exacte.
Doncs sí, tornem una mica a el que teníem abans,
confinament comarcal,
el tema de les bombolles bastant restringit,
trobades socials limitades,
a més, s'ha acabat la Setmana Santa,
ja ho sabíem, eh?,
que el divendres es posarien en marxa un altre cop
aquestes noves mesures.
Crec que confiàvem una mica
en que això de la mobilitat no tornaríem endarrere,
però bé, sí, s'ha de fer.
Clar, exacte.
Doncs molt bé, Lua,
tornem a aquestes restriccions
que dicta el Procicat
i seguim amb més actualitat.
Doncs l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
ha treballat un pla d'accessibilitat
que té per objectiu aconseguir
el màxim grau d'accessibilitat
de les vies públiques del municipi.
El pla es presentarà als grups municipals.
Es donarà a conèixer
al Consell de Seguretat i Prevenció,
Vialitat i Mobilitat
i també es podrà consultar
la pàgina web de mobilitat de santjust.cat
per tal que la ciutadania
pugui fer aportacions
abans de ser aprovat pel ple municipal.
El document elaborat per la Diputació
preveu els criteris d'actuació
que s'han d'aplicar
per complir la normativa vigent
en el tema d'accessibilitat
en via pública i transport,
un estudi detallat del municipi
per trams de carrer
amb indicació específica
de les accions a realitzar cadascun d'ells
i una aproximació pressupostària
del cos del conjunt d'actuacions.
El document encara no està tancat
per la qual cosa l'Ajuntament
considera oportú
obrir un procés d'informació
i recollida d'observacions i propostes
per tal que l'equip tècnic
complementi el document
abans de portar-lo a la consideració del ple.
En aquesta línia
es vol implicar col·lectius de persones
especialment afectades
pels problemes d'accessibilitat
i informar del contingut
i del procés a santjust.cat,
tot obrint un canal
per recollir observacions i propostes
de la ciutadania i entitats
i completar aquest procés
amb una sessió de caràcter informatiu
i telemàtica
en la qual s'expliquin
els continguts més rellevants
i es pugui respondre a dubtes.
Tenim timings, l'UA, per això?
És a dir,
quant de temps estarà aquest document penjat?
No, de moment no.
Sabem que l'Ajuntament
està movent aquest pla d'accessibilitat
per fer els carrers.
Com un primer tast.
Suposo, òbviament,
com has comentat,
l'objectiu d'aquest pla
és fer els carrers
i les zones de Sant Just
més difícils
per a alguns col·lectius
pacificar-ho una mica
i que sigui
més accessible.
A nivell de sessió informativa
també esperem que diguin
la data
o quan la gent
pugui fer aquestes observacions
o si hi ha algú especialment afectat
a, jo què sé,
en algun carrer
o en alguna zona
també que ho pugui escriure
o que ho pugui fer
arribar als tècnics corresponents.
Molt bé,
doncs seguirem el cas
d'aquest pla d'accessibilitat.
Seguim ara
amb el tercer titular,
Lua.
Doncs avui per últim
ressaltem que en Bici Sense Edat
s'ha reunit
amb la coordinadora
de l'Hospital de Dia
i responsable
de Desenvolupament Solidari
de Sant Joan de Déu
dels serveis sociosanitaris
per tal d'oferir
la seva activitat
al centre ubicat a Esplugues
a tocar del barri nord
de Sant Just.
Aquest centre
té tres àrees,
l'àrea d'hospitalització
amb hospitalització
de mitja i llarga estada,
àrea oberta a la comunitat
amb hospital de dia
i centre de dia
i l'àrea social,
una llar residència
per a persones
amb problemàtica social
derivada d'una malaltia mental.
Per tant,
des d'en Bici Sense Edat
s'ha detectat
que hi ha diferents col·lectius
de persones
que es podrien beneficiar
del seu servei.
Fruit de la reunió
on s'ha dut a terme
una prova pilot
el darrer cap de setmana
de març,
una prova pilot
que ha estat un èxit
i per tant,
a partir del mes d'abril
es començaran a fer
passejades habitualment.
Recordem, per exemple,
així repassem una mica
de dades
que al llarg del mes de març
en Bici Sense Edat
ha realitzat
fins a 49 sortides
amb un total
de 79 passatgers
d'entre 5 i 93 anys.
voluntàries participants
ha estat 37
que juntes
han sumat un total
de 90 hores i mitja
de passeig.
Caram,
això amb dades
a Sant Just, eh?
Exacte.
Que bé,
que bé,
em sorprèn.
Escolta'm,
30 i pico voluntaris,
no sé quantes persones
beneficiades
d'entre 5 i 93 anys.
Sí, sí,
que és com quasi tothom.
Sí, sí,
escolta'm,
és que ja ho diu el títol,
en Bici Sense Edat.
Sense Edat.
Que potser al principi
ens podíem pensar
que només anava
dirigida al col·lectiu
de persones grans.
A veure,
sí que està enfocada
cap a aquest col·lectiu,
no?
Exacte,
però sí que molts cops
també poden passejar
un avi o àvia
de 90 anys
i el seu net
o rebàs net
que té 5.
Clar,
exacte.
Perfecte,
doncs escolta'm,
il·lusionats,
il·lusionades,
que en Bici Sense Edat
pugui seguir funcionant
malgrat també
les condicions
de pandèmia
i tot plegat
i pugui estar fent
aquest servei
tan simpàtic.
Exacte.
Molt bé,
doncs Lua,
hem llegit ja
els tres titulars
i informació
s'enjustenca
de primera mà.
Si et sembla,
deixem una mica de música,
parlo jo del Dia Internacional
i seguim aquí
a Just a la Fusta
amb les portades
dels diaris.
Fins ara.
Fins ara, Lua.
de la Fusta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Stupid!
Dugudes!
Vinga, doncs ara anem al Dia Internacional, 8 d'abril.
Avui és el Dia Internacional del Poble Gitano.
Es celebra el 8 de avril amb l'objectiu de reconèixer el valor d'aquest poble,
gràcies a les contribucions que la seva cultura i la història han aportat al món,
Així mateix es vol acabar també d'una vegada per totes amb l'estigma i la discriminació de la qual han estat objecte durant tant de temps.
Per aquest any 2021 la campanya va dirigida als més grans amb el següent lema diu
La nostra essència aquest any més que mai pels nostres grans, per la nostra gent gran.
Es vol llançar una campanya de sensibilització social en la que reconeix el valor de les persones grans del poble gitano com a pilar fonamental de les famílies.
Homes i dones de respecte que han sabut transmetre a les generacions futures els valors i l'orgull de la identitat gitana.
A més aquest any també es compleixen 50 anys, és a dir 50è aniversari del primer congrés mundial gitano celebrat a Londres el 1971
on es va instituir la bandera i els himnes gitanos.
Encara no es coneix la verdadera procedència del poble gitano.
El que sí que se sap és que la seva raça és antiquíssima, que li dona avui en dia una mena de misteri i fascinació.
Es creu que el seu origen és llegendari, però el poble gitano representa tota una vasta i rica cultura
que va més enllà dels clichés i dels mites que se'ls han atribuït amb el temps de ser persones bohèmies i errants que van pel món.
Molt al contrari, els gitanos han sabut guanyar-se el seu espai gràcies al seu treball i la important aportació a la societat.
L'història i la cultura de la comunitat gitana ha estat per sempre integrada al territori espanyol,
però té les seves arrels originàries a la Índia i amb el que els vol transcorrer amb els anys
és que s'ha pogut desenvolupar gràcies al contacte amb altres pobles i cultures
que sense cap mena de dubte els converteixen en ciutadans del món.
Com a part dels seus legítims drets, el poble gitano va poder institucionalitzar el seu himne i la seva bandera
ja fa 40 anys, exactament, com hem dit abans, el 1971 a la ciutat de Londres
en aquest primer congrés mundial romaní gitano.
A partir d'aquell moment va poder-se alluir el seu estandard de color verd i blau,
colors que simboliten el llarg camí que van haver d'emprendre els gitanos des de la Índia en l'època de la invasió
islàmica a partir del segle IX.
El seu himne va ser compost per Jorko Banoik, un músic d'origen serbi.
Va ser titulat Gelem, Gelem, traducte el castellà, seria Anduve, Anduve,
en honor a tots els gitanos que van desaparèixer durant el nazisme.
En l'actualitat, el poble gitano segueix lluitant per el dret a una vida més digna.
Lamentablement, és un fet que aquesta ènia ha estat oblidada
i a pesar del món modern que avui gaudeixen també moltes persones,
encara segueixen lluitant per una major integració en la societat.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
Pessigolla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Bé, doncs ara, tot seguit, passarem a fer les portades de la premsa.
Abans de res, afegir també, com al Dia Internacional del Poble Gitano,
que ve dins de les línies d'actuació, pel que fa al Departament d'Educació,
d'aquí de la Generalitat de Catalunya,
es vol promoure l'èxit escolar i social de l'alumnat gitano
i s'està duent a terme el que s'anomena
el Projecte de Promoció Escolar del Poble Gitano a Catalunya.
Està impulsat des de fa bastants anys, ja concretament des del 2006,
amb la finalitat, doncs bé, de desenvolupar una acció educativa
en zones on hi ha un alt percentatge d'alumnat gitano,
incidint en el seu èxit educatiu,
analitzant les causes de l'absentisme
i aportant solucions més enllà de les intervencions normatives
i reactives que poden acabar cronificant-lo.
En el curs 2020-2021,
el Departament ha donat un nou impuls al projecte
per donar resposta a la demanda sorgida
en els entorns més desafavorits a causa de la pandèmia,
doncs bé, amb l'objectiu de fer front
a possibles desigualtats entre l'alumnat
i garantir també l'èxit educatiu.
Doncs bé, ja ho sabeu, en el marc de les mesures
que es deriven del Pla de Millora d'Oportunitats Educatives
destinades als centres educatius
amb l'alumnat de famílies desafavorides,
s'ha desplegat mesures
per garantir la continuïtat de l'escolarització plena
de tots els alumnes
amb l'objectiu de promoure l'èxit escolar.
Ara escoltes Ràdio Desfer
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua
al programa de les parelles lingüístiques
a v-xl.cat
perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
Vinga, doncs, ara mateix,
a les 10 i 34 ja tinc preparada la Lua
per fer les portades.
Hola, Lua, de nou, bon dia.
Bon dia, Núria.
Doncs, si et sembla, comencem amb les portades
com cada dia fem.
I tant, doncs, mira, l'Àrag
obre portada amb aquesta pandèmia
amb un títol realment gros
que posa torna al confinament comarcal.
El Procicat restringeix la mobilitat
almenys fins al 19 d'abril
per l'amenaça de col·lapse hospitalari.
L'increment de l'ocupació de llits d'oci
ha sigut el detornant
de la decisió governamental.
En fotografia,
la vacuna d'Estracén
que serà només per als més grans de 60 anys.
Espanya pren aquesta decisió
després d'una reunió de ministres europeus,
tot i que l'EMA i l'OMS
consideren que els riscos són mínims.
I a la fotografia
veiem una llarga cua de persones
que suposo que deuen esperar
per ser vacunats.
En cultura,
la nova novel·la de Jaume Cabré,
addictiva i sorprenent.
I, per últim,
més declaracions de la renda a pagar
a causa dels ERTO.
Les seves retencions
són inferiors a les dels salaris.
Doncs sí, efectivament,
aquesta és la portada del diari Ara
amb el supertitular
d'aquest confinament comarcal
en el qual ens tornem abocats.
i quan digues que el titular és gros
és que realment ocupa un terç
de la pàgina
simplement les lletres.
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
La imatge, per això,
fa referència a aquestes vacunes.
Diu aquí, com has comentat,
que la d'AstraZeneca
serà només
per als més grans de 60 anys.
I també, doncs,
destaca a nivell de cultura
la nova novel·la de Jaume Cabré.
haurem de llegir-la.
Escolta'm, ara cal bé Sant Jordi
començaran a aparèixer
també novetats editorials
i recomanacions literàries
per un tub.
Molt bé, doncs, Luam,
també tenim, per cert,
a dins del diari Ara
avui ve el suplement
de les comarques gironines,
estic veient,
és a dir, està dins del diari,
que en la portada d'aquest suplement,
que és com un petitet diari,
curtet, a dins del mateix diari,
parlen de la massificació
que hi ha en els llacs d'interior,
en els gorgs,
que, clar,
la gent ja per Setmana Santa
ha començat a freqüentar-los.
Molta gent per les xarxes socials
també comença a fer fotos,
penjar vídeos i demés,
i són llocs que s'estan freqüentant
i suposo que hauran de posar
algun tipus d'aforament o de límit,
ja no només pel tema
de restriccions de la pandèmia,
sinó també per protegir
l'espai natural en si, no?
Sí, sí, bueno,
jo crec que també amb això,
o sigui, hi ha hagut aquest allau
de visitants justament ara
perquè estava tot obert.
Ara que ens tornen a tancar,
jo crec que aquest allau
de visitants baixarà.
Molt bé, doncs,
l'ho hem parlat del diari,
ara seguim ara amb la Vanguardia,
si et sembla.
Doncs, la Vanguardia
també obre amb aquesta emergència
sanitària i diu que Espanya
deixarà de vacunar amb AstraZeneca
menors de 60 anys
per evitar trombes.
En el contratemps
s'obligarà a variar
una vegada més
el procés de vacunació.
L'EMA avala l'ús d'AstraZeneca,
però el Regne Unit
la beta a menors de 30 anys.
Des d'aquesta mitjanit,
Catalunya torna al tancament comarcal
per l'arribada de la quarta onada
i rectificació,
marxa enrere la mascareta.
La platja només es farà servir
per passejar.
Continuem amb una fotografia
amb aquest menyspreu
d'Erdogan a von der Leyen.
El president turc,
Recep Tayyip Erdogan,
dreta,
va deixar dimarts sense cadira
Úrsula von der Leyen,
presidenta de la Comissió Europea
a l'esquerra,
i la va relegar a un sofà,
a diferència de Charles Michael,
president del Consell d'Europa
al centre.
En visites europees anteriors,
el protocol turc va situar
Tusk i Juncker
al mateix pla que Erdogan.
Al final de l'estat d'alarma
dispara recels a les autonomies.
El govern central diu
que la llei permet a les comunitats
aplicar limitacions.
Les autonomies
ja han manifestat temors
davant al final de l'estat d'alarma
el 9 de maig,
ja que totes les restriccions
per controlar la pandèmia
hauran de ser ratificades
pels tribunals.
El govern central afirma
que amb la llei actual
n'hi ha prou.
L'FMI vol un impost
per als rics
i les grans empreses
per a la crisi.
L'objectiu de la taxa temporal
seria repartir el cost
i reduir els dèficits.
El Regne Unit,
el Brexit,
contribueix a un rebrot
de la violència
a l'úlster.
També fan aquest apunt
a la participació.
Els barcelonins demanen
millores als entorns
escolars
en un apunt
en cultura
aquesta nova novel·la
de Jaume Cabré
que torna amb
consumits pel foc.
I per últim
un pressupost tancat.
L'impacte de la pandèmia
en TMB
ascendeix a 245 milions.
Doncs sí,
Déu-n'hi-do els destacats.
Òbviament,
en primera plana
també tot el tema
de l'emergència sanitària
amb aquesta vacuna
d'AstraZeneca
que deixarà d'administrar-se
als menors de 60 anys
per evitar les trombes.
També el tema econòmic,
aquest FMI
que vol un impost
per als rics
i les grans empreses
o temes de Brexit
i en els apunts
de cultura
la nova novel·la
de Jaume Cabré
o també
temes d'urbanisme
barceloní
pel que fa a les millores
de l'entorn escolar.
A la senyora
de Colau
se li acumula
la feina
entre pintar els carrers
i les millores
i tot.
Vaig veure l'altre dia
a l'UA
que ara estaven fent
les millores
els arreglos
per dir-ho així
del passeig de Gràcia
de les trosses
que van haver-hi fa
no sé ara mateix
un mes i mig
o així
per el tema
de Pablo Hasel
que ara estaven
tots impulsats
allà
al passeig de Gràcia
arreglant els carrers.
Bé,
aquesta és la portada
de l'Avantguàrdia
ens en falta una per això
ens falta periòdico.
Exacte,
doncs acabem com sempre
amb el periòdico
que també obre
amb aquesta tornada
al confinament comarcal
a partir d'aquesta mitjanit.
La quarta onada
força Catalunya
a adoptar noves restriccions.
Cada rebrot
s'inicia
amb una ocupació
més gran d'UCIS
que l'anterior
i creix el risc
de desatendre
l'activitat hospitalària
ordinària.
El 6% dels catalans
ja han rebut
dues dosis
de la vacuna.
Sanitat
i les autonomies
pacten suspendre
la vacunació
amb AstraZeneca
als menors
de 60 anys.
En Futografia
la literatura del futur
la revista Granta
inclou el català
David Aliaga
entre les 25 promeses
literàries
més destacades
en castellà.
Hi trobem
la Futografia
David Aliaga
retratat ahir
a Madrid.
El periòdico
també fa referència
a l'impost mínim global
a les empreses
més a prop.
Els països més rics
confien a aconseguir
un pacte
aquest mateix any.
La proposta dels Estats Units
perquè les multinacionals
tributin més
guanya adeptes
i facilita
l'acord polític.
Estratègia d'oposició
el PSC
prepara un govern
a l'ombra alternatiu
al sobiranisme
i protecció
per a tothom
augmenta el clam
per suspendre
les patents
de les vacunes.
Per últim
amb una petita
Futografia
un moral feminista
cobreix
les parets
de la model.
Doncs Sim
aquestes són
les notícies
del periòdico
parlant
de la tornada
del confinament
comarcal
a partir
d'aquesta mitjanit
i parlant
d'això
que aquesta quarta onada
ha forçat
a dubtar
aquestes noves restriccions.
També un apunt
de cultura
a la portada
amb una fotografia
del català
David Aliaga
entre aquesta llista
dels 25
bueno
les 25 promeses
pel que fa
a les
promeses literàries
i també
aquest impost
mínim global
a les empreses
la proposta
doncs això
dels Estats Units
perquè les multinacionals
tributin més
està guanyant
cada cop
més adeptes.
Molt bé
doncs Lua
aquestes són
les portades
ja les hem comentat
amb tu
tornem a trobar-nos
demà al dematí
a la primera hora
informativa
del Just a la Fusta
i al llarg del dia d'avui
els residients
encara t'escolten
a les hores en punt
amb els botlletins
horaris
dels titulars
i també amb l'informatiu
complet
a la una del migdia
i a les set del vespre
ens veiem demà
ens veiem demà
Lua
que vagi bé
igualment
fins demà
adeu
a la una del migdia
i want to be
on the cover
of Forbes magazine
smiling next to
Oprah and the Queen
oh every time
I close my eyes
I see my name
in shiny lights
yeah
a different city
every night
oh I swear
the world better prepare
for when I'm a billionaire
yeah
I would have a show
like Oprah
I would be the host
of everyday Christmas
give Traffy a wish list
I'd probably pull
a Angelina and Brad Pitt
and adopt a bunch
of babies that
ain't ever had shit
give away a few
Mercedes like
your lady had this
and last but not least
grant somebody
their last wish
it's been a couple
months that I've been
single so
you can call me
Traffy Claus
modest or ho ho
get it
I'll probably visit
with Katrina here
and damn sure
do a lot more
than FEMA did
yeah
can't forget about
me stupid
everywhere I go
I'ma have my own
theme music
oh every time
I close my eyes
what you see
what you see
I see my name
in shiny lights
I get there
a different city
every night
oh I swear
the world better
prepare
for when I'm a
billionaire
oh
oh
oh
oh
when I'm a
billionaire
oh
oh
oh
let's go
I'll be playing
basketball with the
president
dunking on his
delegates
then I compliment
him on his
political etiquette
toss a couple million
the air just for the
heck of it
but keep the 520
tens and bins
completely separate
yeah I'll be in a
whole new tax bracket
we in recession
but let me take a
crack at it
I'll probably take
whatever's left
and just split it up
so everybody that I
love can have a
couple bucks
and not a single
tummy around me
would know what
hungry was
eating good
sleeping soundly
I know we all
have a similar
dream
go in your pocket
pull out your
wallet
put it in there
and sing
I wanna be a
billionaire
so fucking bad
buy all of the
things I never had
buy everything
I wanna be on the
cover of Forbes
magazine
smiling next to
Oprah and
the queen
what up Oprah
oh every time I
close my eyes
what you see
what you see
I see my name
in shiny lights
uh huh
I get there
a different city
every night
oh I swear
the world better
prepare
for when I'm
a billionaire
oh
oh
sing
when I'm
a billionaire
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
I wanna be a
billionaire
so
fucking
bad
oh
oh
oh
iniciem la implantació
d'un nou model de recollida
de residus domèstics
per reciclar més i millor
un nou sistema
en què els contenidors
de les fraccions orgànica
i resta
s'obriran amb targeta
saps com funcionar
informa-te en el web
santjust.cat
barra residus
i els perfils de twitter
i instagram
arroba
santjustresidus
utilitza la targeta
i recicla més
i millor
pel medi ambient
a Sant Just
canviem el xip
ajuntament de Sant Just
d'Esbert
doncs bé
encara tenim alguns minuts
per parlar d'actualitat
informativa
i és que a Espanya
se suspèn la vacunació
amb AstraZeneca
menors de 60 anys
la Comissió de Salut Pública
decidirà
si les ten
els més grans
de 65
malgrat que inicialment
el topall màxim d'edat
eren els 55 anys
aquest nou canvi
en els protocols
de vacunació
amb AstraZeneca
després de l'última decisió
de l'Agència Europea
del Medicament
el Ministeri de Sanitat
i la majoria
de les comunitats
han acordat
aturar la vacunació
amb aquesta vacuna
als menors de 60 anys
i només
administrar-ne dosis
de moment
entre els 60
i els 65 anys
pel principi
de precaució
després que l'EMA
hagi conclòs
que les trombes
poden ser
un efecte secundari
de la vacuna
d'Oxford
en molts casos
excepcionals
a partir de demà
continuarem
amb l'administració
de la vacuna
d'AstraZeneca
però a persones
de més de 60 anys
ho ha assenyalat
la ministra
de Sanitat
la senyora
Carolina Dàries
Més actualitats
sabem també
que Catalunya
torna divendres
el confinament
comarcal
el Procicat
restringeix
la mobilitat
almenys
fins al 19 d'abril
per l'amenaça
també
del col·lapse
sanitari
Més notícies
aquest cop
de política
Esquerra
i Junts
reprenen
les negociacions
amb el programa
de govern
sobre la taula
Torrent
supedita
l'entrada
de Madaula
a la mesa
del Parlament
a la investidura
d'Aragonès
també
per exemple
tenim més notícies
sobre la violació
múltiple
de Sabadell
la fiscal
reivindica
la intimidació
ambiental
patida
per la víctima
després
de la polèmica
del primer dia
en el judici
per la violació
múltiple
de Sabadell
en què la víctima
va patir
una revictimització
quan va declarar
per l'interrogatori
del fiscal
aquest dimecres
ahir
es va fer
la segona
i última sessió
el fiscal
en el seu informe
final
ha evitat
referir-se
a les preguntes
del dia anterior
però
va voler ser
contundent
contra els quatre
acusats
va dir
que per la víctima
tots els que eren allà
eren
agressors materials
un dels quatre acusats
és qualificat
d'autor
i cooperador
i els altres tres
són considerats
cooperadors
però el fiscal
ha demanat
que tots siguin
condemnats
a penes
d'entre 37 anys
i mig
i 40 anys
i mig
de presó
per les tres
agressions
sexuals
ha reivindicat
això
la intimidació
ambiental
patida per la víctima
i els acusats
se n'han intentat
desvincular
el just a la fusta
parlem de tot
el que passa
a Sant Just
és una cosa
molt dura
es va pujar
de l'Iva
com està marxant
pel costat de feina
i dius que són gent
més o menys
protagonada
l'única solució
jo veig
que ha de ser
alguna cosa
revulsiva
com el que va
passar a Islàndia
cap optimisme
on n'hi ha
el Jutden
està al costat d'ells
perquè hem de trobar
alguna solució
que sigui
que estigui davant
el principal
són els interessos
de Sant Just
sempre se t'acosta
a algú
que té alguna
pregunta
o que té
alguna resposta
perquè hi ha
d'esperança
si es fa bé
Just a la fusta
vivim Sant Just
en directe
cada matí
de 10 a 1
Just a la fusta
el magazín del matí
com protegir-nos
de la Covid-19
en el dia a dia
millor a l'exterior
que a l'interior
millor amb poques persones
que amb moltes
millor dins la teva bombolla
que a fora
millor poc temps
que amb molt temps
millor persones
de risc baix
que de risc alt
informa-te'n a
canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Ràdio Nascen
Ràdio Nascen
Ara escoltes
Ràdio Nascen
98.4
Doncs bé
Ara mateix
Són les 10 i 51
temps de sobres
per fer la predicció
del temps
amb el Carles
Som dijous 8 d'abril
i esteu sintonitzant
el 98.1 FM
a Ràdio Municipal
de Sant Just
Hola Carles
Molt bon dia
Molt bon dia
Què tal?
Com a tot?
Bé, molt bé
doncs amb el cel
molt més clar
que ahir
ja ho vas dir
que doncs tindríem
aquestes estones
variants
Sí, aviam
tenim aquells núvols
que ahir ens creuaven
que ens aportaven
una mica de nuvolositat
a la costa central
fruit d'aquest aire fred
que està afectant
tota Europa
no sé si ahir
vas poder veure
a la televisió
no crec que siguis
una persona
de Champions League
No, la veritat
és que no Carles
Doncs bé
vam estar
jo a casa
vaig estar veient
el partit
del Bayern de Múnich
que jugava
contra el Paris Saint Germain
i va estar anavant
durant tot el partit
i que Múnich
ahir estava anavant
tot i estava a primavera
i és aquesta bossa
d'aire fred
que està afectant
tota Europa
que com dèiem
ens havia d'arribar
a nosaltres
la setmana passada
que es va anar movent
durant la setmana santa
i finalment
ha entrat per França
i ha anat en direcció
o sigui França-Itàlia
i tot el que és
el nord d'Europa
també ha afectat
i nosaltres
com que estem allà
a la frontereta
en França
doncs ens ha agafat
una miqueta de resquitió
aquest aire pret
i això ha provocat
que ahir la màxima
fos de 12 graus
i mig només a Sant Jús
o sigui ara ja
en aquests moments
baixeta
sí, sí
tenim més temperatura
ara que la màxima d'ahir
o sigui que és una situació
anormal podríem dir
perquè hauríem de tenir
temperatures més altes
però la primavera
i ahir ho recordava
el Francesc Mauri
la primavera té això
té dies que són molt propers
a l'estiu
com va passar dissabte
amb gairebé 24 graus
i té dies que són molt propers
a l'hivern
és una combinació
de dies que van jugant
que fan anar de bòlit
dels que els agrada
això de la meteorologia
perquè és molt difícil
de preveure
la primavera mediterrània
i avui el que tenim
és unes temperatures
que ja s'han enfilat
fins a la màxima d'ahir
recuperem una mica
més aquests valors
però com comentàvem
a les xarxes aquest matí
sempre estarem
una miqueta per sota
del que toca per l'època
o sigui que
durant tots aquests propers dies
no estarem
amb aquelles màximes
tan bones de Setmana Santa
o amb aquelles màximes
que tocarien per l'època
o sigui que estarem
una miqueta per sota
però tampoc n'hi ha per tant
o sigui no és un fred rigorós
la mínima avui ha estat
de 7 graus
és la mínima d'aquest mes d'abril
o sigui que ja ha baixat
el termòmetre
i probablement sigui el rècord
tampoc no crec
que baixin molt més
les temperatures
perquè a mesura que anem
avançant a l'abril
doncs la primavera
es va imposant
i cada cop tenim
més bon temps
però hem de recordar
que al llarg de la història
de la meteorologia
aquí a casa nostra
doncs el mes d'abril
i el mes de maig
pot portar moltes sorpreses
fins i tot el mes de maig
o sigui que són èpoques
en què el temps
és una mica boig
i costa una miqueta
de precisar
en qualsevol moment
ens pot fer una finta
el temps
clar, quan molta gent
de fet hi ha el canvi d'armari
veient que era la setmana santa
feia caloreta
i ara de cop i volta
espera que engego una mica
la calefacció
que fa molt de fred a casa
doncs bé
avui ja hem superat
la màxima d'ahir
el que dèiem
avui podem
en comptes de 12
avui podem arribar
als 14-15 graus de màxima
o sigui que és un valor
que podríem dir
que encara està per sota
del que tocaria
però bé
ja és un valor al migdia
que està prou bé
i si a sobre fa solet
doncs està bé
però no ens enrefiem
massa d'aquest solet
perquè tindrem res sol
o sigui que
hi haurà moments
en què els núvols
poden ser una miqueta
més destacats
no hi ha previsió
que hi hagi algun ruixat
aquesta tarda
potser en alguns punts
del nord de Catalunya
però bàsicament
avui les temperatures
es queden per sota
i també tindrem
alguna mica de núvols
o sigui que anirem combinant
hi haurà moments que més
moments que menys
si al migdia
tenim un bon sol
és bastant probable
que la temperatura
es pugui enfilar
fins als 15 graus
si quedem amb aquest temps variable
doncs encara quedaríem
una mica
amb les temperatures
podríem dir
que una mica curtes
i de cara als propers dies
doncs més o menys
més o menys
anem
anem veient com
es va inestabilitzant
una miqueta la situació
o sigui aquest sol
tan bonic
que tenim avui
potser
demà divendres
dissabte
doncs no el tindrem
tan bonic
o sigui que seran uns dies
on dominaran més els núvols
que el sol
tot i que hi serà
i que
doncs ens podria portar
fins i tot
algun ruixat
de mitja tarda demà
o sigui que
tenim una situació
d'una certa inestabilitat
que entre divendres
i dissabte
doncs ens portarà
força els núvols
i que ens podria deixar
algun ruixadec
demà la tarda
de vespre
no és impossible
vaja
és difícil
perquè és més probable
que puguin caure més
cap a la meitat nord de Catalunya
cap al Montseny
cap al prepirineu gironí
barceloní
però
aquí no es descarta
és difícil
però no ho descartem
i d'altra banda
també destacar
doncs que
dissabte
seria un dia
una miqueta variable
amb sol i núvols
o sigui que tampoc
no acabaríem de fer net
com que estem parlant
de que en divendres
com dissabte
tindrem més núvols
les temperatures
es quedaran frenades
no podran pujar
tot el que voldrien
i per això estem dient
que durant uns quants dies
estarem per sota
del que tocaria per l'època
no perquè hagi de fer
un repret rigorós
sinó que el tindrem
el sol esmorteït
perquè els núvols
els guanyaran una mica
de terreny
tant divendres com dissabte
diumenge podria fer més sol
diumenge podria fer més sol
però és un dia canviant
o sigui diumenge sí que farà més sol
potser la temperatura
s'enfila una miqueta més
durant bona part del matí
primera hora de la tarda
però ràpidament
s'ennubularà
i aquesta previsió
que teníem
d'aquesta inestabilitat
que anava jugant
entre dissabte
diumenge
i dilluns
doncs bé
els mapes
a mesura que es va apropant
el cap de setmana
van anar curant
una miqueta
on podria ploure
i quan
i sembla ser que seria
la nit de diumenge
a dilluns
quan tindríem
aquesta precipitació
que podria abarcar
fins al dilluns al matí
i que faria un altre cop
baixar una mica
les temperatures
i que el dilluns
fos un dia
amb un ambient
una miqueta més fred
així que
sembla que el dissabte
el salvaríem
amb sol i núvols
diumenge faria més sol
però a la tarda
els núvols arribaran ràpid
i sembla que la nit
de diumenge
a dilluns
podríem tenir precipitacions
que podrien ser destacades
o sigui ja no estem parlant
d'aquells 20, 30, 40 litres
que marcaven abans
però sí que podríem estar
per sobre dels 10 litres
per metre quadrat
que això també és bona notícia
ens cal que ens plogui
una miqueta més
anar sumant
sí, anar sumant
perquè realment
tenim pluges molt fluixetes
o sigui penseu que
el gener van caure
42 litres per metre quadrat
el febrer només 14
el març 7 litres per metre quadrat
i aquest mes d'abril
en portem 3
o sigui que realment
necessitem una mica més de pluja
si recordeu l'any passat
amb aquells 700
gairebé 80 litres per metre quadrat
és que va ser una bestiesa
sí, el mes d'abril
ja portava molta precipitació
i aquest any no
clar, no hem tingut glòries
no hem tingut temporals
això també té la seva part positiva
però ara sí que ens plogui
tot i que els pantans
estan en una bona
amb unes bones quantitats
un bon percentatge
o sigui
estan una mica per sota
l'any passat
perquè ens va ploure molt
però vull dir que
més o menys estem en una
no hi ha un parell
de sequera important
però bueno
sempre que fem això
no vol dir que puguem
obrir l'aixeta
i fer aquelles dutxes
de 15 o 20, 30 minuts
per sortir ben arrugats
sinó que hem d'anar
sempre vigilant amb l'aigua
perquè és un bé
un bé necessari
i qualsevol moment
podem tenir una sequera
d'aquelles que fa sempre
el clima mediterrani
i podem quedar
doncs estabornit
o sigui que sempre vigilant
amb els consums d'aigua
i que la generalitat
comenci a repartir
dosificadors
això
i al final
bé
molt bé
doncs Carles
escolta'm
tenim ja la predicció
pels propers dies
demà divendres
ho acabarem també
de confirmar
de cara al cap de setmana
que vagi molt bé
que tinguis bon dia
i fins demà
que vagi molt bé
bon dia
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu

adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
els principals ajuntaments de l'àrea metropolitana
de Barcelona, sumant-se a la
petició de la capital.
Sí, reclamant que el confinament no sigui comarcal
sinó que sigui de l'àrea metropolitana
de Barcelona. És el cas dels ajuntaments
de l'Hospitalet de Llobregat, de Badalona,
de Sant Adrià de Besòs o de Viladacan,
segons que avança Catalunya Ràdio.
S'afegeixen, per tant, el que ja va dir ahir
i avui ha repetit el matí de Catalunya Ràdio
l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Els alcaldes i alcaldesses consultats coincideixen a parlar
de realitat metropolitana i troben un contrasentit
que se'ls vulgui trossejar. Per exemple,
Xavier García Albió, l'alcalde de Badalona.
A mi em sembla bastant absurd.
Per què? Perquè al final
l'àrea metropolitana és una gran
realitat territorial
i social
de
les nostres ciutats, no?
I per tant tindria molt més sentit,
molt més lògica que es faci
com a àrea metropolitana
i no com a comarques.
Però també hi ha altres alcaldes que
ja els sembla bé que el tancament sigui comarcal.
és el cas de Tiana, un dels dos únics municipis
del Maresme que es veurien afectats per aquesta
ampliació del confinament de Barcelona si fos
metropolità. La seva alcaldessa és Marta Martorell.
Que a nosaltres hi hagi molts
desplaçaments cap a Barcelona o de Barcelona
cap aquí, doncs ens complica
per exemple, doncs, els caps de setmana, no?
O sigui, nosaltres tenim...
Som dels municipis més a prop on hi ha
muntanya, on hi ha possibilitat
d'anar a caminar,
de venir a fer activitat
i llavors, doncs, tindríem
molta més gent.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
A Alemanya ha començat
negociacions amb Rússia per una possible compra
de la vacuna Sputnik en el moment que l'aprovin
les autoritats europees. Ho ha confirmat
el ministre de Sanitat, Jens Spahn.
D'aquesta manera, Berlín, per exemple, negociarà
de forma bilateral amb Moscou les quantitats
que en pot necessitar i quan se les podrien
subministrar. Segons el ministre,
Alemanya ha optat per aquesta via des que
la Comissió Europea va decidir no negociar
amb Rússia en nom dels 27.
Ahir mateix, l'estat alemany de
Baviera ja va anunciar que ha firmat un preacord
per comprar 2,5 milions de dosis
de la vacuna Sputnik, condicionat també a l'aprovació
de l'Agència Europea de Medicaments.
Recordeu que avui el Departament de Salut ha notificat
prop de 2.000 nous contagis, 28 defuncions
més, estabilitat en el nombre de malalts
que hi ha als hospitals, tot i que és veritat que puja
el nombre de pacients ingressats a les UCIs.
Avui n'hi ha 25 més que ahir.
Ja en són 483.
El risc de rebrot recula
fins als 220 punts i la velocitat de transmissió
també baixa al 0,90.
La positivitat de les proves torna a créixer
fins al 7,7%.
La incidència en relació a la població manté una clara
tendència a l'alça. Ara són 244
contagis per cada 100.000 habitants
en els últims 14 dies.
És veritat, però, que s'augmenta el ritme
de vacunació. 86.000 vacunes
més, una xifra rècord.
Ara hi ha el 15% de la població catalana
vacunada com a mínim amb una dosi, prop del 6%
amb les dues.
4 de cada 10 habitants d'entre 60 i 65 anys
ja han rebut la primera vacuna
i també han admistat la primera dosi
a 3 de cada 4 majors de 80 anys
que viuen a casa.
L'Audiència Provincial de Madrid
atura l'ingrés a presó dels condemnats
per l'assalt ultra al Centre Cultural Blanquerna
de la diada del 2013.
Alguns d'ells van demanar
en part al Constitucional,
que encara no s'hi ha pronunciat.
Avui acabava el termini
per l'ingrés voluntari.
Madrid, Rosa Parera.
Bon dia.
La secció 30 de l'Audiència de Madrid
ha suspès l'ingrés a presó
de 10 dels 14 condemnats
per la sala al Centre Cultural Blanquerna de Madrid
de la diada del 2013.
El motiu és que han presentat
recurs d'empar al Tribunal Constitucional
i s'està a l'espera que l'altribunal resolgui.
Tenien fins les 12 d'aquesta nit
per ingressar de manera voluntària a presó
per complir una pena de dos anys
i set o nou mesos de presó.
Pel que fa a la resta de condemnats,
dos han presentat la petició d'indult
i s'està a l'espera també
de l'informe del Suprem
i els altres dos
estan fugits de la justícia
i tenen una ordre de recerca i captura.
Per tant, cap condemnat
per l'atac a Blanquerna
ha ingressat a presó
per complir la condemna
imposada pel Tribunal Suprem.
Rosa Parera, Catalunya Ràdio Madrid.
Indignació al Ripollès
per l'incident a les obres d'Adiv
al túnel de Toses
amb un camió tren descontrolat
que va circular
des de les obres fins a Ripoll.
Adiv ha confirmat a aquesta emissora
que han obert una investigació
i descarta que es posés en risc
la seguretat dels passos a nivell.
Girona, Albert Raquena, bon dia.
Bon dia.
Els alcaldes de la línia R3
de Rodalies entre Toses i Ripoll
i el Consell Comarcal del Ripollès
demanen explicacions a Adiv i Renfa
pels fets d'ahir a la tarda
quan un camió adaptat
per circular sobre les vies
es va desfrenar a les obres
del túnel de Toses
i va baixar amb més de 20 quilòmetres
sense control
fins a l'estació de Ripoll.
El president del Consell Comarcal
del Ripollès, Joaquim Colomé,
qualifica de greu l'incident
i ho atribueix a una negligència.
Això podia haver representat
un risc, un perill,
també un possible descarrilament.
Això denota clarament
una negligència
o una mala praxis
a l'hora de fer aquests treballs.
Albert Requena, Catalunya Ràdio, Girona.
Els esports amb Montse Raya.
Els organitzadors del torneig de tenis
de Roland Garros
n'han posposat una setmana a l'inici.
El motiu és que confien
que millori la situació epidèmica a França
i això permeti l'augment de públic possible.
Començarà el 30 de maig
i el 12 i 13 de juny
es jugaran les finals masculina i femenina.
Encara en tenis,
Paula Abadosa jugarà aquest vespre
a partit de vuitens de final
del torneig de Charleston
als Estats Units
contra la nord-americana
Cati Magnali.
Ahir va superar la Suïssa
Belinda Benjic.
Albert Ramos també avança
la tercera ronda
del torneig de Marbella
en superar Richard Beranquis
i a Bogotá, Colòmbia,
Eliona Bolsova
va perdre en segona ronda.
En futbol,
París-Sant-Germain
i Chelsea
encaren el pas
a les semifinals
de la Champions.
El PSG
va superar 2-3
al Bayern de Munic
amb dos gols d'Empbappé.
El Chelsea
va guanyar 0-2
al camp del Porto.
Eliminatòria històrica
avui pel Granada
l'Europa League
rep el Manchester United
a partit de les 9
als quarts de final
de la competició.
També avui
a l'Europa League
Dinamo de Zagreb
Vilareal
a Ajax Roma
i Arsenal
Slavia de Praga
i Gerard Piqué
intentarà forçar
fins a última hora
per poder jugar
al clàssic.
El jugador del Barça
encara té dolor al genoll
però de tota manera
avui té previst
un últim test
per saber si pot jugar
a partit de dissabte
contra Madrid.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Són les 11 i 8 minuts.
us informa Lua López.
Amb Bici Sense Edat
s'ha reunit
amb la coordinadora
de l'Hospital de Dia
i responsable
de desenvolupament solidari
de Sant Joan de Déu
Serveis Sociosanitaris
per tal d'oferir
la seva activitat
al centre
ubicat a Esplugues
a tocar del barri nord
de Sant Just.
Aquest centre
té tres àrees
l'àrea d'hospitalització
l'àrea d'oberta
a la comunitat
i l'àrea social.
Per tant
des d'en Bici Sense Edat
s'ha detectat
que hi ha diferents
col·lectius de persones
que es podrien beneficiar
del seu servei.
Fruit de les reunions
s'ha dut a terme
una prova pilot
el darrer cap de setmana
de març.
Una prova pilot
que ha estat un èxit
i per tant
a partir del mes d'abril
es començaran a fer
passejades habitualment.
L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
ha treballat
un pla d'accessibilitat
que té per objectiu
aconseguir
el màxim grau
d'accessibilitat
de les vies públiques
del municipi.
El pla es presentarà
als grups municipals,
es donarà a conèixer
al Consell de Seguretat
i Prevenció,
Vialitat i Mobilitat
i també es podrà
consultar
la pàgina web
de mobilitat
de Sant Just.cat
per tal que la ciutadania
pugui fer aportacions
abans de ser aprovat
pel ple municipal.
El document elaborat
per la Diputació
preveu els criteris
d'actuació
que s'han d'aplicar
per complir
la normativa vigent
en el tema
d'accessibilitat
en via pública
i transport,
un estudi detallat
del municipi
per trams de carrer
amb indicació específica
de les accions
a realitzar
cadascun d'ells
i una aproximació
pressupostària
del cos
del conjunt d'actuacions.
El govern ha decretat
ahir a la tarda
un nou període
de confinament
comarcal
a tot Catalunya
a partir de divendres.
A l'espera
de veure
l'impacte
de la Setmana Santa
en el nombre
de contagis,
la corba
d'hospitalitzacions
i de casos greus
creix
i la Generalitat
dicta la prohibició
de sortir
de la comarca
com a mínim
fins al dilluns
19 d'abril.
Així doncs,
no es permeten
sortides fora de la comarca
ni amb bombolles
de convivència.
Es mantenen
per això
les excepcions
per als desplaçaments
per motius essencials,
com ara rebre
d'atenció mèdica,
anar a la feina
i tornar-ne,
assistir a centres
universitaris
i educatius,
atendre persones grans
o amb dependència
o bé renomar
documentació oficial.
En tots els casos,
s'han de fer
els desplaçaments
amb el certificat
autorresponsable
de la Generalitat
i el toc de queda
de les 10 de la nit
i fins les 6 del matí
continua vigent.
I això ha estat tot
per les 11.
Tornem amb més informació
al bolletí horari
de les 12 del migdia.
Fins ara mateix.
Sóc llavor,
sóc planta,
sóc flor.
Sóc la llavor
que desperta
el teu amor.
Sóc la llavor
que està a prop teu.
Sóc la llavor
del canvi
i la transformació.
Sóc la llavor
que em balleix
i la que t'ajuda a viure.
Sóc llavor,
sóc la teva planta,
sóc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig de futurs.
think I might
give my heart a ride
up in the night.
No one can tip it higher.
No, it's been a while.
Baby, a while.
Don't you still feel the fire?
I saw you dancing with somebody
looking like me and you.
She know how to party
but nothing like me and you.
Got that perfect body
but she ain't got the move.
We got something bad
I got that real blue.
I made you miss it.
No, I never should have gone.
Baby, I was on the run.
on the run.
On the run.
It was heartbreak.
I can't stand another day
knowing that you are the one.
You're the one.
Give my heart a ride.
up in the night.
No one can tip it higher.
No, it's been a while.
Baby, a while.
Don't you still feel the fire?
I saw you dancing with somebody
looking like me and you.
She know how to party
but nothing like me and you.
Got that perfect body
but she ain't got the move.
We got something bad
got that real blue.
baby.
We got something bad
got that real blue, baby.
She know how to party
but nothing like me and you.
Got that perfect body
but she ain't got the moves.
We got something bad
got that real blue, baby.
We got that beautiful.
We got it.
And yeah.
We got it.
We got it.
We got it.
We got it.
We got it.
We got it.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, vivim-se'n just en directe, cada matí de 10 a 1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smooth jazz club!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club!
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club, t'hi esperem.
Fins demà!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta, no?
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo.
¡Socorro!
Ara escoltes Ràdio Desverg.
Molt bé, doncs ara mateix passen 3 minuts d'un quart de 12 del matí.
Seguim el magazín matinal de Ràdio Desverg, en just a la fusta, a segona hora del programa.
Avui som dijous 8 d'abril i ens toca fer ara mateix l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a Raúl Rodríguez, que és director del FEJICAT, la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya, per parlar del projecte Moment Solar.
És una iniciativa per promoure, doncs bé, la instal·lació de plaques solars en domicilis.
Ara mateix estan fent algunes campanyes en diferents pobles i també a Sant Just.
Però per tot això parlem millor amb ell, que ja el tinc al telèfon.
Bon dia, Raúl.
Molt bon dia i gràcies per convidar-me.
A tu per passar aquests minuts també amb la Ràdio Municipal de Sant Just.
Escolta'm, en què consisteix el projecte Moment Solar? En quin moment sorgeix?
Bé, aquest projecte va sorgir a finals de 2020.
Vam començar col·laborant amb diferents municipis.
Inicialment amb el municipi de Cuní, Taleia i el Masnou.
I, bàsicament, l'objectiu que té és poder treballar amb les empreses de proximitat,
amb les empreses del territori, per donar servei en tot l'aspecte relacionat amb la solar fotovoltaica.
Hi ha molta incertesa i molta desinformació sobre aquest tipus de tecnologia.
I nosaltres creiem que havia arribat el moment de donar una informació que fos veraç,
que no fos gens tan denciosa, informar realment el ciutadà sobre la seva capacitat
que podria tenir per actuar contra tot el que és la mitigació entorn al canvi climàtic
i les possibilitats de navegada que dona una solar fotovoltaica per gestionar l'energia al seu propi habitatge.
Clar. Has comentat que hi ha molt desconeixement pel que fa a aquests tipus d'instal·lacions,
a l'energia fotovoltaica.
En què consistiria aquest projecte?
És a dir, seria la gent que des del seu propi domicili,
des de les seves pròpies llars,
podrien utilitzar o produir, consumir aquest tipus d'energia?
Com funcionaria el sistema?
Totalment. Al final del que es tracta és de ser el gestor de la teva pròpia energia.
I això és la part més filosòfica de tenir energia,
de ser el propi productor,
el que produeix energia, gestiona l'energia
i decideix d'alguna manera com consumir-la.
Al final, totes aquestes pors que es deriven,
com a conseqüència de tota aquesta desinformació,
sobretot va lligat, doncs,
m'han instal·lat placassolars fotovoltaiques a la meva taula,
doncs això em pot provocar goteres,
no em pot provocar goteres,
com m'ho instal·laran.
És a dir, ara mateix hi ha solucions
completament viables i completament segures
per evitar qualsevol tipus de defecte
amb la pròpia instal·lació
i també l'objectiu és fer aquest tipus d'instal·lacions
amb empreses que tinguin garanties
i que siguin professionals de veritat.
El tenir placassolars fotovoltaiques a casa
el que ens permet és, com deia abans,
generar la pròpia energia i autoconsumir-la,
és a dir, que els teus propis electrodomèstics
o el consum que tinguis a casa teva
el puguis cobrir amb la generació solar fotovoltaica
que al final són uns panells fotovoltaics
que gràcies a la incidència de la radiació solar
generen energia elèctrica
i aquesta energia elèctrica passa a ser consumida.
En cas que no pugui ser consumida
hi ha dues opcions,
que el que és o bé l'amagat de matge
a través de bateries,
que és un altre sistema,
el que passa és que té les seves peculiaritats també,
o bé l'autoconsum directe,
que és el que més s'està instal·lant avui dia
per les avantatges que té
i sobretot per l'aspecte econòmic,
i en cas de no poder consumir aquesta energia
el que fa és t'abocar la xarxa
i llavors la companyia comercialitzadora
t'abona una quantitat específica
per cada quilowatt hora que s'injecta a la xarxa,
cosa que abans això no podia passar.
Hi ha molta por perquè encara el discurs de l'impost al sol
i de les limitacions de la fotovoltaica
encara està molt present amb la societat,
però la realitat és que tot això ja ha passat.
O sigui, s'ha passat pàgina des del punt de vista regulatori,
des del punt de vista de la llei,
i ara mateix, fins i tot des de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert,
s'estan donant unes bonificacions de l'IBI
molt, molt, molt bones
per tirar cap endavant aquest tipus d'instal·lacions.
Estem parlant del 50% de la bonificació de l'IBI
durant 3 anys
fins al total del 33% del cost de la instal·lació solar fotovoltaica.
O sigui que són unes ajudes molt importants
que l'Ajuntament està facilitant a tots els usuaris.
Perquè, tot i aquestes bonificacions
que puguin donar les administracions locals,
per exemple, com ho fa l'Ajuntament de Sant Just,
quines altres avantatges suposaria
la instal·lació d'un sistema de producció d'electricitat
amb aquests panells fotovoltaics?
Doncs tenia un estalvi importantíssim
dins de la factura elèctrica.
Això és un dels aspectes més rellevants
des del punt de vista econòmic,
però l'altre, que jo crec que és un aspecte
que no podem perdre mai de vista,
és l'ajuda a mitigar tot el que és l'efecte
del canvi climàtic que s'està produint.
A més a més, quan decidim donar aquest pas,
quan es decideix instal·lar una instal·lació solar fotovoltaica,
al final el que agafem són determinats hàbits,
també, per intentar consumir menys.
Això és com que al final s'acaba comprant un vehicle elèctric
o un vehicle híbrid, que fins i tot adapta a la seva conducció,
a tenir una conducció menys agressiva
i que redueixi molt el consum de combustible
o el consum d'energia,
en cas que sigui el consum elèctric,
en cas que sigui un vehicle elèctric,
doncs aquí passa exactament el mateix.
Es tracta d'adaptar els nostres hàbits
i d'intentar també ser el més eficients possibles
des del punt de vista energètic.
Diguéssim que la lluita contra el canvi climàtic
no només passa per aprofitar les millors tècniques disponibles,
això és importantíssim,
sinó també per una mica treballar els nostres hàbits de consum
i intentar ser els més eficients possibles.
Aquesta instal·lació de plaques,
per això sembla un procés una mica costós,
tant a nivell logístic com també car econòmicament parlant,
és així? És un sistema pràctic?
No ho és, no ho és.
És un sistema superpràctic.
O sigui, una instal·lació d'aquesta tipologia,
doncs pot estar en torn als dos, tres dies com a màxim
a nivell d'instal·lació.
No és una instal·lació que sigui complexa
des d'un punt de vista tècnico,
encara que cal analitzar cada cas de manera individual
i per això nosaltres no creiem en els formats,
diguéssim, estàndard que ofereixen la gran majoria de companyies grans
i per això nosaltres defensem moltíssim el que és l'empresa de proximitat,
perquè el que fa és adaptar moltíssim la instal·lació a les necessitats finals de l'usuari.
No és gens complicat,
cal analitzar que la coberta al final és un món,
però no és gens complicat instal·lar aquestes plaques soles fotovoltaiques de coberta,
perquè hi ha sistemes més que demostrats
i amb moltíssimes garanties per instal·lar aquestes plaques,
que a més a més s'instal·len de manera coplanar,
perquè moltes vegades tenim al cap aquestes plaques
que estan orientades a 45 graus de cara al sol
i que es veuen moltíssim des del carrer,
doncs aquestes plaques tenen un sistema d'instal·lació que es diu coplanar,
i el que significa és que s'han d'instal·lar completament paral·leles a la taulada,
és a dir, que pràcticament no sobressurtin de la taulada,
és que fins i tot queden boniques amb una casa
que tenen les teves plaques soles fotovoltaiques
i que el dia de demà puguis utilitzar fins i tot aquestes plaques
per alimentar un punt de recàrrega per vehicle elèctric,
és a dir, és un aspecte que hibrida perfectament
o si no a través de l'aerotèrmia,
l'aerotèrmia també que és un sistema de climatització
que no utilitza el gas,
doncs l'aerotèrmia hibrida perfectament amb la solar fotovoltaica
i això ajudaria encara més a incrementar la rendibilitat econòmica
de la propera instal·lació.
En qualsevol cas, l'aspecte econòmic no hauria de ser una barrera
perquè, com comentava, tenim les bonificacions fiscals de l'IBI.
A més a més, les empreses que formen per de moment solar
ofereixen unes condicions de finançament molt avantatjoses
i, a més a més, que permet que amb els estalvis que es produeix
anar pagant la instal·lació d'una manera molt còmode
i amortitzar-la relativament ràpid.
Ara, no ens agrada mai dir xifres d'anys de cost de l'instal·lació
perquè, al final, cada instal·lació és un món
i cal analitzar-la bé.
Perquè l'energia que s'aconseguiria
o l'energia acumulada que tindríem
es podria fer servir per qualsevol, per exemple,
per encendre la llum, per posar una rentadora,
per obrir l'aigua?
M'estaves comentant d'acumulació d'energia
i l'acumulació d'energia només es pot fer servir
sempre que hi hagi bateries.
L'únic problema de les bateries,
que és una solució molt bona,
però l'únic inconvenient és que encara és la instal·lació
perquè tu tens un element més
i encara és la instal·lació bastant
i, per tant, el termini d'amortització és molt més gran
i, per això, diguéssim que el que s'està fent més
és instal·lacions d'autoconsum pur.
És a dir, tota la generació que es genera
a través de la solar fotovoltaica,
de manera instantània,
és o consumida,
i en cas que no consumessis aquesta electricitat,
doncs directament aquesta electricitat va a la xarxa
i la companyia comerciatjadora et compensa econòmicament
aquesta energia que tu aboques a la xarxa.
Després hi ha el tema de bateries,
que, clar, el tema de bateries ja és una mica més complexa,
però també, alhora, també és força bonic,
perquè et permet encara més gestionar tota aquesta energia
acumulant-la amb unes bateries
i decidir tu quan la vols utilitzar.
Això amb el vehicle elèctric es pot fer, també, no?,
perquè el vehicle elèctric al final no deixa de ser una bateria.
I quan tu tens el vehicle elèctric connectat a casa,
doncs també es pot produir el flux bidireccional
per poder utilitzar la bateria d'aquest vehicle
per altres usos, no?
Però l'autoconsum pur,
que és, diguéssim, el que s'amortitza en menys temps,
ja és el que més s'està instal·lant,
doncs és el que et permet fer el consum instantani,
ara, per encendre llum, per posar rentadores,
per la nevera,
per un sistema de bombella encara si tens piscina,
és a dir, bueno, doncs és electricitat
que s'injecta a la teva instal·lació.
I es podria combinar el sistema aquest de plaques fotovoltaiques
amb el sistema d'energies no renovables,
amb el sistema convencional?
Perquè, clar, no ho sé, em ve al cap, eh?
Potser és un dubte molt tonto per dir-ho així,
però hi ha un dia que fa núvol
i no hi ha sol, per exemple.
No hi ha, les preguntes totes són aquelles que no es fan,
o sigui que, no, no.
Això és un aspecte que a vegades nosaltres
també pensem que quan hi ha núvol
doncs no es genera electricitat.
Òbviament el rendiment de la instal·lació cau, no?
O sigui, no és el mateix un dia que hi hagi molta radiació solar
un dia on estigui tot ple de núvols, no?
Però encara i així la instal·lació continua funcionant, no?
És a dir, continua funcionant amb un rendiment una miqueta més baix,
però continua funcionant aquí.
I el problema, sobretot, és analitzar el tema de les ombres, no?
Que no es produeixin ombres a la instal·lació
i, bueno, doncs això, doncs l'instal·lador professional
doncs quan va a fer la visita in situ
doncs analitza, no?, les possibles problemàtiques
que hi hagi d'ombres.
El tema és que, clar, si no hi ha sol,
com igual que l'energia eòlica,
doncs si no bufa el vent,
doncs no es genera electricitat
o es genera molt poca electricitat
i contra això, doncs, no es pot lluitar.
O sigui, això són els elements de la natura
i, al final, aquí la natura també mana.
La realitat és que quants dies de pluja tenim
en determinades zones de Catalunya, no?,
o quants dies d'endugulat
que no et permetin tenir generació fotovoltaica,
doncs realment són pocs.
Clar.
I, amb tot això, creieu que la ciutadania
està prou conscienciada
de les energies renovables
i dels beneficis que aporten?
Bé, per això va néixer Moment Solar, no?,
perquè nosaltres vam detectar
diverses coses aquí, no?
Primer, que hi havia una desinformació,
segurament fruit, a vegades,
per un accés d'informació
d'algunes companyies
o per anuncis
amb comunicació una mica tendenciosa, no?,
i, per una altra banda, també,
possiblement per la manca de coneixement
sobre la tecnologia, no?,
i sobre tot el que havia passat anteriorment
entorn a les lleis,
l'impost al sol
i, bueno, tota aquesta rumorologia
que, al final, doncs,
encara que hagi canviat el panorama legislatiu,
doncs es va arrossegar en el temps, no?,
més que res perquè, bueno,
cada dia, doncs,
ja tenim prou feines amb el nostre dia a dia,
doncs, a vegades, com per preocupar-nos,
doncs, quins són els canvis legislatius
que es produeixen en el sector energètic.
Llavors, nosaltres creiem
que havia arribat el moment
de posar-nos com a punta de llança.
Nosaltres, com a FECICAT,
al final som una entitat sense ànim de lucre
i creiem que era molt important
traslladar la ciutadania
d'una manera completament transparent
aquest tipus de canvis que s'havien produït, no?,
i les avantatges que hi havia
entorn a aquesta tecnologia.
Això, per una banda,
i, per altra banda, doncs,
engrescar a les empreses instal·ladores,
instal·ladors del territori, no?,
el tirar cap endavant
i empènyer d'un dels seus clients
doncs aquest tipus de tecnologia, també, no?
I, bueno, doncs,
és aquesta doble passant.
Lluitar una mica contra la desinformació
i per això fem jornades
amb els municipis, doncs,
per explicar els avantatges
que té aquest tipus de tecnologia.
Per una altra banda,
també treballem amb les empreses instal·ladores
que, bueno, doncs,
que volen formar part d'aquest projecte,
que el consideren interessant
i que se senten completament partícips
d'aquesta transformació energètica.
Perquè una cosa nosaltres tenim claríssima
i és que la transició energètica
que estem obligats a tirar cap endavant
o es fa a través de les mans
d'una empresa instal·ladora
o no es farà,
perquè al final són elles
les que s'han d'encarregar
i d'executar aquest tipus d'instal·lacions.
Clar, perquè a Catalunya
es compleixen les lleis,
les directives europees
pel que fa al tema de producció de renovables,
els objectius de l'Agenda 2030...
Bueno, acabes d'obrir un valor...
Sí, no?
Una mica complicat.
Sí, una mica complicat.
Una mica complicat.
A veure, aquí hi ha diferents camps
i sota el nostre punt de vista
i la nostra perspectiva
és que no s'està fent prou
per assolir els objectius
que ens marquen des de la Comunitat Europea
i Catalunya principalment
està molt endarrerida
amb tota aquesta qüestió, no?
Aquí hi ha diversos aspectes.
Nosaltres ara mateix en moments salar
el que estem comentant
sobretot és la generació distribuïda
que es diu, no?
És a dir, sobretot potenciar
la generació salar fotovoltaica
sobre de les taulades,
dels habitatges, no?
Perquè hi ha un potencial importantíssim.
Però aquí no hem de perdre de vista
que de cara al 2050
hem de tenir moltíssima generació
de renovables,
moltíssima generació.
Si volem fer realment
aquesta transició energètica, no?
I, bueno, hi ha treballs administratives
que no permeten
la implantació de parcs solars fotovoltaics
o de parcs eòlics, no?
I això és un problema.
Això és un problema
que tenim com a país, no?
I sobre el qual
les diferents entitats
que estem en aquest àmbit
treballem amb molta força
per intentar desencallar
aquestes qüestions, no?
Malgrat això,
nosaltres creiem
que un aspecte molt important
és transmetre aquest coneixement
i aquesta informació a la ciutadania
perquè se senti lliure
de prendre decisions
i que aquestes decisions
intentin fer el més correcte possible, no?
I més enllà, doncs,
de les inversions
que es poden produir
en parcs solars fotovoltaics
o parcs eòlics
que al final aquí hi ha
doncs empreses
que decideixen invertir
en aquest tipus d'instal·lacions,
doncs clar,
nosaltres estem posant el focus
en el consumidor final, no?
I què és el que pot fer
el consumidor a casa seva
doncs per
per posar el seu granet de sorra
en totes aquestes qüestions.
Sempre tenint en compte
doncs que al final
la instal·lació
surt a compte
o sigui que
que si ara mateix
doncs
ens posem a analitzar
que surt més a compte
si tenir
una quantitat X al banc
que no et dona
absolutament
cap tipus de rendiment
és més
doncs molt probablement
i a més a més
amb els tipus d'interès
tal com estan
doncs ja
el que fan és
cobrar-te interessos, no?
Per tenir determinats
en dipòsits
doncs
certament
doncs
al final
una instal·lació
solar fotovultai
que no deixa de ser
una inversió
que a futurs
et reportarà molt més
que no pas deixar
aquests diners
al banc, no?
I ja per acabar
Raül
Sant Jús
per exemple
s'ha sumat
darrerament
a l'Associació
de Municipis
i Entitats
per a Energia Pública
què et sembla
en aquesta mena
d'accions
d'actuacions
polítiques
a nivell
de les administracions?
Sí, perdona
que és que no
no
no dic
que per exemple
que algunes
de les accions
o polítiques
que estan
donant a terme
alguns municipis
com Sant Jús
és per exemple
sumar-se
a l'Associació
de Municipis
i Entitats
per a l'Energia Pública
què et sembla
en aquesta mena
d'actuacions?
Bé
em semblen
iniciatives
molt bones
al final
els ajuntaments
tenen
la major part
dels ajuntaments
de Catalunya
estan
dins del pacte
dels alcaldes
amb la gent
de 2030
per la reducció
de CO2
i jo crec
que qualsevol
iniciativa
que ajudi
a empoderar
la ciutadania
i a reduir
i a mitigar
l'impacte climàtic
ha de ser
benvinguda
jo crec
que tenim
aquesta responsabilitat
com a societat
nosaltres
ho sentim així
nosaltres
com a Fesicat
entenent que més enllà
doncs d'òbviament
de defensar un col·lectiu
que són els instal·ladors
ens sentim partícips
de totes aquestes actuacions
i bueno
només podem fer
que recolzar-les
Molt bé
doncs Raül
se'ns acaben els minuts
de l'entrevista
ha estat un plaer
tenir-te aquí
al Just a la Fusta
res més
que acabis
de tenir un bon dia
i molts èxits
també amb la iniciativa
de Moment Solar
Un plaer per nosaltres
i animar tota la ciutadania
que s'animi en aquest projecte
perquè ara és el moment
el moment solar
que vivim nosaltres
Molt bé Raül
que vagi bé
Vinga
gràcies
adeu-siau
adeu-siau
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Graca
Atega
Bona nit
classe
Tràgit
porta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé-t'aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Doncs vinga, perquè ara comencem la secció de Medi Ambient
amb l'arbre a Gulló, que ja el tinc al telèfon.
Hola, arbre, molt bon dia.
Bon dia, a tots els oients.
Com anem, bé?
Bé, bé, bé.
Aguantant aquesta tongadeta de fred.
Bé.
que, bé, el que fa falta en la natura
que en altres hi ha els arbres de la plantació
i en general, és aigua, eh?
Aigua.
A veure si estigui sàptim el diumenge,
que per mal que sàpiga els que treballen
a la playa,
cau tormentes d'aigua
i hi ha previsions de 4 o 5 dies al mes.
Oja, tan de bo.
Passa això i callen, eh?
Diuen abril, aguas mil.
Sí, sí.
Aquest matí ho comentàvem amb el Carles,
aquí fent la secció del temps,
que realment, comparat amb l'any passat
o l'any que va haver-hi el tema de la borrasca de Glòria,
realment, clar, aquest any els ploviòmetres
estan bastant més baixos, però bé.
Estan bastant baixos, sí.
És bé, és bé.
Des d'aquí mateix veig aquí la muntanya
de la penya del Moro
i és tan marró, marró,
d'això, d'aquests tres,
que falta la manca d'aigua.
Molt bé, doncs, Arbre,
tenim temes a destacar
per fer la secció d'avui, no?
Sí, tenim la segona part,
recordem que estem parlant
dels refugiats
climàtics.
Ah, exactament.
Que són les persones
que han de marxar
de la zona on estaven vivint
per culpa d'una crisi climàtica,
d'una crisi política,
de la sequera,
de la crisi climàtica,
de l'augment del nivell del mar
en les illes del Pacífic,
de la invasió
dels grans vaixells
japoneses com espanyols,
de la pesca,
de la pesca,
que fan pesca industrial
i arrasen els bancs pesquers
del Senegal
i de Samàlia,
d'aquestes zones,
i les criatures
que vivien de la pesca diària,
en subsistència,
estaven bé,
eren feliços,
pescaven un pes drògia,
tenien per la família,
doncs no tenen res
i també fugen cap a Europa,
són els que venen empater.
I aleshores estem parlant
que l'ONU
s'hi reclama
com a representants
dels drets humains
que van aixer
sota la bandera
dels drets humans,
els països
que feien aquesta pauta
i acullen refugiats polítics
quan hi ha persecució política
a persones,
doncs també que es faci
la figura
de refugiats climàtics.
Com tu vas dir l'altre dia,
l'ONU ja diu
que en uns anys
hi haurà 250 milions
de refugiats climàtics.
Tant de vols
si això no arriba aquí
i s'eviti.
Llavors,
en la primera part,
vam explorar una mica
ràpidament el problema,
i ara voldríem dir
les perspectives,
remarcar les perspectives
de futur.
I començaré
per una cosa
de casa nostra.
De casa nostra.
Digue'm,
hem esproperat.
Està
molt...
Ja hem vist
estudiar-me a Barçó,
hem vivint
amb el mar,
i tot com contínuament
des de fa molts anys
venen llevantades
i les platges
que ha costat
que regeneren
en baixeix,
que arrasen
la sota,
les algues
en el mar,
un vaixell
per agafar sorra,
i la gran gent
ve una llevantada
i s'ho porta per davant.
Si vas a la Barceloneta
veus que hi fa
fins a dos i tres metres
d'alçada
que ja van
uns clots
enormes.
i això és una economia
enorme
per a la zona.
Ara centrem
en el Delta
de l'Ebre.
El Delta
de l'Ebre
que han escut
en els 500.000
anys últims
del que arrosseguen
el riu Ebre
abans
de tenir
mequidensa
que el frena,
un gran pantat
de mequidensa,
frena
totes
les
que arrosseguen
el que porta,
sorres,
s'ha format
d'aquestes sorres
que arrosseguen
el riu.
En el xoc
en les oles del mar
i el xoc
del riu
que arrosseguen
material,
el material
va quedant-se,
va quedant-se,
xoc
i va quedant-se
i s'ha format
tot el Delta
de l'Ebre
que està enric
en arros,
el ser enric
en turisme
en el camp
de riu mar,
té forma
d'arrò
i té
els pobles.
de Maria,
Josep
i una gent.
Aquesta gent,
lamentablement,
o tan de bo
que trobem
una solució,
haurà
de ser
emigrat
climàtic
quan les aigües
tornen
a tregar-se,
perquè són
les perspectives,
per tant,
per la pujada
de temperatura
que dilata l'aigua,
per la descrita
de desglaziar,
que també
fa augmentar
el nivell
de l'aigua,
i perquè
el riu
no té força
perquè
espantants
que no
arrosseguen
el material.
És un empat
entre
la força
del mar
i la que
baixa
el riu
arrosseguen
el material,
mantenia
i creixia
i ara
si s'ha anat
per allà,
verran que
per una banda
surt el riu,
per un altre,
és un element
viu.
Llavors,
tots aquests
pobles,
que necessiten
5.000 o
10.000
habitants
en total,
seran
refugiats
climàtics,
però aquí,
per sort,
a la zona,
Fartosa,
i els pobles
que hi ha allà,
la Polla,
al voltant,
tots aquests
es poden acollir,
els que vagin.
L'Estat
haurà de
fer
les cases,
barris nous,
però el poden acollir
perquè és una zona
que no està molt poble.
Això és un refugiats
climàtic.
ara,
pensem,
fem un salt,
Bangladesh.
Uh,
quin salt,
bastant gran,
eh,
de l'ampolla
Bangladesh.
Sí,
Bangladesh,
el Nilo,
que també són
deutes,
és que la tendència
és a que desapareguin.
Bangladesh
té només
en la zona
que toca
el mar
20 milions
de persones
que viuen
de la sostén
diària
de l'arròs.
Si puya
a nivell
del mar,
aquests 20
tiraran enrere,
i enrere
no poden anar
a ningú joc.
i és un problema
i un drama
per la humanitat.
Què fem?
Això ja ho saben.
S'ha de
fer comitès
d'estudiosos
que estudien el tema,
que vegin
que solucions fer
i tal.
Ho ha de fer.
En el delta del Nilo,
igual,
el delta del Nilo
a l'estandria,
tot això,
que és la part més rica,
no?
En s'ha de
dir que és un desert,
no?
Aquesta també
està condenada,
això.
Això són
refugiats climàtics,
i
s'hauria
de posar
comitès
de científics
a estudiar
com pal·liar això
o com fer front
a aquest tema.
T'haig de comentar,
Arbre,
que
sí que el canvi climàtic
i els desastres
provoquen
cada vegada
més
desplaçaments.
estic aquí,
he entrat
a la web
d'ACNUR,
que és l'agència
de la ONU,
que es dedica
a parlar,
a tractar
tot el tema
dels refugiats,
concretament
a ACNUR
en el comitè espanyol,
és a dir,
a la delegació
que hi ha aquí
a Espanya.
I amb dades
diuen que des del 1970
s'han duplicat
aquests riscos
de desplaçaments
forçats
per desastres naturals.
És a dir,
que
el conflicte polític,
per exemple,
efectivament
no és l'única
causa
dels desplaçaments,
sinó que,
per exemple,
bé,
els efectes
del canvi climàtic,
els desastres naturals,
la degradació
ambiental,
les sequeres,
inundacions,
la desertificació,
per exemple,
que fan malbé
collites,
que agreugen
les conseqüències
de les guerres,
doncs això
que obliguen
també a milers
de persones
de tot el món
abandonar
les seves cases.
I, per exemple,
situa països
amb exemples
dramàtics
com a Somàlia,
al Yemen
o, per exemple,
a Sudán del Sud.
Tot i això,
t'haig de dir,
Arbre,
que a CNUR
la denominació exacta
de refugiat climàtic
no està contemplada
en el dret internacional.
No, no, no,
això que diria
al principi
no està contemplada.
I aquest programa
la manera passada
que no estàs,
donarà
un clip d'alarma
que tindria
que estar contemplat.
Perquè,
segons
una convenció
de l'Estatut dels Refugiats,
que es va fer
l'any 1951,
el refugiat,
ja ho vam dir
també al programa passat,
es defineix
com una persona
que ha de creuar
una frontera internacional
degut a un temor
fundat
per motius
de raça,
religió,
nacionalitat,
pertinença
a un grup social
particular,
però, clar,
no s'inclou
a persones
que hagin de fugir
per temes
de...
de...
de...
de...
de medi ambient.
Sí, sí,
de clima, sí.
Per tant...
De desastres naturals
i de clima, sí.
I sí, sí.
A CNUR,
en lloc d'anomenar-los
refugiats climàtics,
el que fa
és referir-se
com a persones
desplaçades
en el context
de desastres
i de canvi climàtic.
Ho comenta així.
I xifra,
per exemple,
que l'any 2017
es van registrar
17,2 milions
d'aquests nous
desplaçaments
interns
relacionats
amb els desastres naturals.
Sí, exacto.
Molt bé,
molt bé que ho haig
mirat
i dit
per rebenir
la informació.
Entre el que es trata,
aquest programa
del que tractàvem,
els van a passar
a dir
que cal
fer aquesta
denominació
de refugiats climàtics
perquè
els països
d'Occident
s'ho prenguin seriosament,
posen els seus
tècnics estudials
i a veure
que són qui
aporten
els científics
i tot
a veure
què es fa
en tot
aquest problema
que tenim
per davant.
Et recordo
que en aquest programa
jo també
quan feien tertúlies,
també
les senyores
que jo te'n recordo,
la Lina,
la tal...
A la Lina,
la Joana,
la Monse,
sí, sí.
Sí,
ja referíem
que en Finlàndia,
en Dinamarca,
tenen un comitè
d'experts
que estudia
què se consideren
els propers 15 anys.
I en tot
el que és polític
ara puyen un,
després estudien
els altres
i van fent
assaltos de mata,
no,
i tenen un programa
de coses fonamentals
de la zona,
del país,
per a 15 anys
endavant,
que serà de l'energia,
que serà de l'aigua,
de grans temes,
no,
que es fa
de l'habitatge,
etc.
I és un comitè d'experts
que treballa
en 15 anys
de previsió.
Per això
és el que es caldria
fer,
donar-li recursos
a l'ONU,
al país de la Rígida
i tal,
perquè preveix
quins un dels temes.
T'ho màgina,
20 milions de persones
que ho tenim
de Bangladesh,
el que puja
a l'Iberia del Mar.
Ja.
I vol dir,
a milers,
a milers,
a milers,
o sigui,
la gent
amaga el cap,
no vol veure,
però això no era
la realitat,
eh?
Clar,
no, no,
Déu-n'hi-do.
Que no,
que no,
que està allà davant.
Per exemple,
el que has comentat,
Índria i Blanc-Ladeix,
el maig del 2009,
va haver-hi
un cicló
anomenat Fanny,
que va produir
molts desplaçaments,
per exemple,
de més de 3,4 milions
de persones,
un dels,
bueno,
dels desplaçaments
i de les majors evacuacions
preventives
que es van registrar.
També,
per exemple,
el 2019,
a l'Amèrica del Sud,
entre el gener i el juny
del 2019,
van haver-hi
unes inundacions
a la conca de l'Amazones
i al rió de la Plata,
que van provocar també
400.000 nou
desplaçaments
a Argentina,
a Bolívia,
a Brasil,
l'Uruguai,
per exemple,
o un terratrèmol
al juny del 2019,
estic llegint també
a la Xina,
un terratrèmol
de magnitud 6,
que també va portar
al desplaçament
de 80.000 persones,
o a Somàlia,
entre els mesos
de gener i juny
del 2019,
també 72.000 persones
van estar
desplaçades
per raó
de sequera,
i és que,
doncs bé,
això,
Somàlia,
ha estat afectada
per la sequera
de l'Àfrica Oriental
ja des de l'any 2015.
Per tant,
són dades i xifres
bastant fortes.
Sí,
i ara
una petita reflexió
que ens queden
un minut o dos,
una petita reflexió
humanitària
de futur.
Els que pensen
que tancen
les fronteres
i això
no és més
que Paz del Banyol,
o Paz catalans
o Paz francesos,
estan en un error enorme
l'aigua,
l'aire,
l'aigua,
l'aire,
els recursos naturals,
l'energia i tal,
són mundials
i ens requereixen
una governabilitat
mundial
i humanitària
que ho corregula.
I no es pot abandonar
a tal
perquè en altres coses
no és veritat
que l'abandona,
però Espanya
és culpable
de què li passa
en general.
i en Sobàlia
que en aquí
que és de costar
molt car,
han tingut
que enviar
vaixells
de guerra
allí
per defensar-nos
diuen
dels piràters
i els piràters
són
o gent
que ha comprat
armes,
mercaders d'armes
que són d'oxidents,
que es fabriquen
aquí,
que han agafat
la potència
i han agafat
armes
i tal
i assalten
a baixells
perquè no tenen
per pescar.
I ara
som piràters
que l'armada
acaba allí,
l'armada
està allí
patrullant.
L'armada
costa
un oficial
i de fora
de casa
que vol dir
que treballa
24 hores
aquest desplaçament
es multiplica
el treball
seu
en 10 per 10.
De 3.000 euros
passen
a 20.000
o 30.000
que cobren
i estan
3.000 o 6
de guàrdia
allí,
ara estan
permanents
allí,
els paixells.
A part que no
n'hi ha
pirates
que diuen
l'eventa
cometes,
gent desesperada
que es diquen
això.
Que a més
estan armats
per els grans
assassins
de l'Història
per venedors
d'armament,
venedors
d'armes,
mercaders
de l'amor.
Déu-n'hi-do.
Jo
soc d'esperances
com l'Arcadi
i tot
i un company
d'ell
es trobàvem
passejant
per la
en totes
les grans
manifestacions
de solidaritat
i que eren
minoritars
sempre es trobàvem
i caminàvem
junts.
Tinc esperances
i no tenen esperances
fins al final.
El tancar
fronteres
com
predica
algun partit
d'aquí
que ja sabem
i alguns
és impossible.
L'egoisme
no construeix,
destrueix,
posa barreres
i és més car.
clar.
Molt bé,
doncs Arbre,
acabada la reflexió,
si et sembla,
tanquem l'espai d'avui,
la secció d'avui,
molt interessant.
Hem seguit parlant
dels refugiats
pel clima,
conceptes
a tenir en compte
i dels quals
entre tots
podem fer-hi front
d'alguna manera
o altra.
Marbre,
que tinguis
bona setmana
i que acabis
també
de tenir un bon dia
i ens tornem a trobar
la setmana vinent.
i la setmana que ve,
que ja el dia del tema
encara no ho sé.
Fantàstic.
No et preocupis,
ara.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ven, te vacila un poquito
que aunque yo me haga loquito
me encanta y lo sabe
y si está loca, loquita mía
yo sé quién eres realmente
y no lo que ellos saben.
Esa mami me tiene loco
ya casi no cojo playa
contando lunares
Ahora vente donde tú ya sabes
La verdad que conocerte no entraba a mi plan
Mira, aquel día hacerme un fuerte pitote
Todos en la caleta, botados, ¿no? Suponte
Todos resacosos que esa noche fue de lote
Y pa' recuperar pa'l charco con el sol en el cogote
Estábamos con Cuco y con el beat y tranquilotes
Y de pronto de la nada aparece un fuerte perote
Que entra por ahí tirándonos besos
Me giro pa'l note y digo, patria, eso, te lo juro
No sé cómo explicarlo, era de fuera de la restinga o algo
Era preciosa y quedó navio que la mirábamos
Que ese tiro de piloto adrede para se picando
Y cuando salió del agua
Todos súper cantosos en plan
Nos acercamos a hablar en plan
A ver qué surge y nos suelta
No sobran, si yo vine con un...
Vente, vacila un poquito
Que aunque yo me haga loquito
Me encanta y lo sabe
Y si está loca, loquita mía
Yo sé quién eres realmente
Y no es lo que ellos saben
Don Patricio, mami, báilame el venado
Juega con los tazos y el bollicao
Yo la pienso mucho, ella me tiene loquito
Pero dile a esa jevita que no estoy casado
Tu ropa en mi cuarto desordenado
Deja ya ese guacho, guatón culiao
Hace ya un verano que no te damos verano
Pero el día del concierto está soleado
Papas arrugadas, mojitos pescao
Hasta una fontana, chiquito tumbao
Yo vine a buscarte, pero mami, ¿qué tienes?
Ay, si te lo pongo dedicado
Pura crema, arroz con habichuela
Déjate de especia, mami, vamos al grano
Dos minuts, Òscar Fernández, bon dia
Hola, bon dia
El nou confinament comarcal
que entra en vigor la propera mitjanit
ja torna a causar indignació a les Terres de l'Ebre
Sí, també al Pirineu i a l'àrea metropolitana
però a les Terres de l'Ebre concretament
fa mesos que demanen que es contemplin
les quatre comarques com una unitat
a efectes de mobilitat
Empresaris i alcaldes d'allà insisteixen
que no es pot aplicar les restriccions de Barcelona
en un territori amb una densitat de població
molt baixa i amb moltes relacions
socioeconòmiques entre comarques
Tortosa, Anna Farràs
Bon dia, el territori considera incomprensible
que s'apliquin les mateixes mesures a l'Ebre
que en zones superpoblades
i amb una incidència de la Covid més alta
Maria José Fernández és presidenta
de l'Associació d'Empresaris Ebrecs
No se'm ha tingut en compte per a res
ja no el que pensem sinó el que necessitem
i continuarem les seues, no?
A l'Ebre el confinament comarcal
té un alt impacte econòmic
perquè el comerç i els serveis
que necessiten les quatre comarques
es concentren a les capitals
com Tortosa i Emposta
Catalunya Ràdio Tortosa
Més notícies amb Carlos Baraibar
Alemanya opta per la via bilateral
i comença a negociar amb Rússia
pel seu compte
per una possible compra de la vacuna Sputnik
La compra es faria efectiva
quan les autoritats europees
aprovin la vacuna russa
segons ha confirmat el ministre
de la Manja de Sanitat
Jens Spahn
en declaracions a la cadena WDR
Les negociacions serviran
per determinar les quantitats necessàries
i quan es podrien subministrar
D'aquesta manera
Alemanya s'aparta
de l'estratègia europea de vacunació
que fins ara era de tancar
acords de compra en bloc
per els 27
Dins de la Unió Europea
Hungria és l'únic país
que està administrant la vacuna russa
Altres, Txec i Eslovàquia
l'han comprat
però no l'estan utilitzant
En aquest país últim
l'acord amb Moscou
va provocar una crisi política
La CUP no serà un problema
si han de facilitar
un govern d'esquerra
en minoria
però insta als republicans
i a Junts per Catalunya
que es posin d'acord
La diputada del Congrés
Mireia Veí
ho ha dit a Televisió Espanyola
La CUP ha dit
que facilitarà
tant a la mesa
com al govern
que hi hagi un govern d'esquerres
independentista
Per tant, la CUP no serà un problema
El que passa
és que el que
també pensem nosaltres
és que
s'han d'utilitzar
amb responsabilitat
els resultats que hi ha hagut
L'independentisme
ha tret més del 50%
i per tant
en una situació de crisi
econòmica i sanitària
com la que hi ha
l'independentisme
està a l'alçada
Mireia Veí ha afegit
però que
no hi ha les condicions
perquè la CUP
entri en el futur govern
L'Ajuntament de Lleida
ha decidit flexibilitzar
les condicions
per facilitar
l'obertura
de nous centres de culte
del nucli urbà de la ciutat
D'aquesta manera
el consistori veu viable
que es pugui fer
una mesquita
al carrer del nord
que planteja
la comunitat islàmica
més nombrosa de Lleida
Lleida Estela Bussoms
Bon dia
Segons la regidora
de Drets Civils
de la Païria
la republicana Sandra Castro
amb la normativa actual
del 2016 aprovada
per l'antic govern socialista
és impossible
obrir cap oratori nou
en un barri de la ciutat
Consideren aquesta ordenança
massa restrictiva
i ara es canviarà
perquè pugui donar cabuda
entre d'altres
a la nova mesquita
del carrer del nord
que es troba
al canvi
de la posició
de la comunitat musulmana
que renuncia
a fer una gran mesquita
i opta per fer oratoris
en diferents punts de Lleida
És un model
que preferim
el fet
que hi hagi
petits oratoris
als barris
al cap i a la fi
és on viuen les persones
on hi fan la vida
on van a comprar
on porten els infants
al parc
etc.
Més que no pas
un gran
centre de culte
Estela Bussoms
Catalunya Ràdio Lleida
L'aerolínia Vinter
enllaçarà
l'aeroport de Reus
amb les Canàries
amb dos vols setmanals
a partir del mes de juliol
És el primer vol regular
entre Reus
i les Illes Canàries
directe
permetrà enllaçar
de forma gratuïta
amb els vols interns Canaris
Tarragona Manel Sastre
Bon dia
El servei de Vinter
per la Costa d'Aurada
es farà
amb avions de 132 places
que sortiran
els dijous
i diumenge
segons el coordinador
de la companyia
Juan Ramsden
el destí
és molt atractiu
A Barcelona
llevan otras compañías
pero Tarragona
es una ciudad
también muy bonita
y además
tiene por aventura
y tiene una serie
de posibilidades
que creemos
que va a ser muy interesante
Manel Sastre
Catalunya Ràdio
Tarragona
Els esports
amb Josep Antoni
Comencem
amb una última hora
de l'entrenament del Barça
pendents de l'evolució
de la lesió
de Gerard Piqué
amb vigílies del clàssic
Ruth Vilar
Bon dia
Hola, bon dia
Doncs Piqué
s'ha entrenat avui
amb el grup
i tot i que és complicat
que pugui arribar
al 100% pel clàssic
des de l'equip
s'és avui més optimista
que en els últims dies
Recordem que Piqué
va recaure d'una lesió
greu al genoll
a principis de març
i han t'ha afectat
els lligaments
al Dodó
li ha impedit
entrenar-se
aquesta última setmana
Qui no s'ha entrenat avui
és Griezmann
absent
amb permís del club
per qüestions personals
Ruth Vilar
Catalunya Ràdio
Barcelona
El torneig de tenis
de Wimbledon
es manté en el seu calendari
previst
amb inici el 28 de juny
segons acaba
d'anunciar en un comunicat
La decisió arriba
pocs minuts després
que Roland Garros
anunciés que retarda
el seu inici
una setmana
el 30 de maig
buscant encabir
més públic
i confiant
que la pandèmia
estarà més controlada
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
són les 12 i 7 minuts
us informa
Lua López
El govern
ha decretat ahir a la tarda
un nou període
de confinament comarcal
a tot Catalunya
a partir de divendres
a l'espera
de veure l'impacte
de la Setmana Santa
en el nombre
de contagis
la corba
d'hospitalitzacions
i de casos greus
creix
i la Generalitat
dicta la prohibició
de sortir de la comarca
com a mínim
fins al dilluns 19 d'abril
No es permeten
llavors
sortides fora de la comarca
ni amb bombolles
de convivències
mantenen les excepcions
per als desplaçaments
per motius essencials
com ara rebre
atenció mèdica
en la feina
i tornar-ne
assistir a centres
universitaris i educatius
atendre persones grans
o amb dependència
o bé renovar
alguna documentació oficial
En tots els casos
s'han de fer els desplaçaments
amb el certificat
autorresponsable
de la Generalitat
L'Ajuntament de Sant Jus
ha iniciat una col·laboració
amb Moment Solar
un projecte
que neix amb l'objectiu
de promoure
la transformació
cap a l'energia solar
fotovoltaica
a les llars de Catalunya
treballant amb les empreses
instal·ladores de proximitat
que són les que poden oferir
el millor suport
i manteniment
Moment Solar
és una iniciativa
de la Federació de Gremis
d'Instal·ladors de Catalunya
que integra
20 associacions territorials
de tot Catalunya
amb una cobertura
de 5.600 empreses
i professionals
acreditats
El projecte també
compta amb el suport
de l'Institut
de l'Energia
de la Generalitat
de Catalunya
Aquest projecte
es presenta
com l'enllaç
entre les empreses
instal·ladores locals
i la clientela
oferint així
un servei personalitzat
d'acord amb les característiques
de l'habitatge
i del seu consum elèctric
per tal d'establir
un suport prolongat
en el temps
L'Ajuntament de Sant Just
d'Esvern ha treballat
un pla d'accessibilitat
que té per objectiu
aconseguir el màxim
grau d'accessibilitat
de les vies públiques
del municipi
El pla es presentarà
als grups municipals
es donarà a conèixer
al Consell de Seguretat
i Prevenció
Vialitat i Mobilitat
i també es pot consultar
a la pàgina web
de mobilitat
de santjust.cat
per tal que la ciutadania
pugui fer aportacions
abans de ser aprovat
pel ple municipal
El document elaborat
per la Diputació
preveu els criteris d'actuació
que s'han d'aplicar
per complir la normativa vigent
en el tema
d'accessibilitat
amb via pública i transport
Un estudi detallat
del municipi
per trams de carrer
amb indicació específica
de les accions
a realitzar cadascun d'ells
i una aproximació
pressupostària
del cos del conjunt
d'actuacions
i això està tot per les 12
tornem amb més informació
al Sant Just Notícies
complet de la una del migdia
Fins ara mateix
Hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi
Vols practicar el català
o ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat
per la llengua
al programa
de les parelles lingüístiques
a B-X-L.cat
Perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
La plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor
Caballero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
De veritat
De veritat
que
jo no puc
Així jo no puc treballar
Algú fa aquesta
No, no, no
Som una bona colla
I tant
Pessigolla
Pessigolla
Ui, ui
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio Desver
Un lloc de tots
i per tots
Efectivament
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Vet aquí una vegada
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí
Us hi esperem a tots
Els matins
de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
Veus de la parròquia
Programa d'informació
i formació humana
i cristiana
de la parròquia
dels Sants
Just i Pastor
de Sant Just d'Esverra
A veus de la parròquia
L'Espai
Ser Cristià Avui
Amb aquesta música
de Johan Sebastián Bach
iniciem el programa
Ser Cristià Avui
que tractarà concretament
en l'espai
d'aquest dijous
de si les dones
poden entrar
en el Ministeri Litúrgic
Estaria molt bé
que hi hagués més presència femenina
el que passa
que no n'hi ha cap
hem d'excusar
l'assistència
de l'Imma Periques
però no patiu
tornarà la setmana que ve
aquesta mateixa hora
Sí que estem
amb el Carles
compartint
aquesta estona
de ràdio
a les zones
de ràdio d'Esvern
Comencem
Endavant Carles
penso que tenies
unes qüestions
a plantejar
Sí, tinc unes quantes preguntes
per exemple
una és
el papa Benet XVI
va fer dos viatges
als països catalans
que són recordats
per raons
no exactament pastorals
per quines causes
encara ens en recordem
d'aquestes
d'aquestes presències papals
Efectivament
el papa Benet XVI
va venir
als països catalans
el 8 i el 9 de juliol
de 2006
en l'encontre mundial
de les famílies
aquest era
el lema
de la convocatòria
Encontre mundial
de les famílies
però
a part dels seus actes
propis
d'aquestes
efemèrides
va haver-hi
una despesa
important
en muntatge
en viatges
etc.
I això
està demostrat
que
el PP
de València
va desviar
diners
que anaven
per aquest
encontre mundial
a les butxaques
particulars
de certes
personalitats
és una separata
del cas
Gürtel
que està
encara
en alguna part
en mans
del jutjat
ara bé
després d'aquesta
presència
a València
el 2006
el papa
Benet
torna
aquesta cop
a Santiago
Compostela
i a Barcelona
els dies
6 i 7
de novembre
de 2010
és a dir
4 anys més tard
i aquí sí que ja
entrem
en un tema
que és aquest
motiu
pel qual avui
fem aquest programa
dedicat al Ministeri
de les Dones
recordem
l'estada
d'aquest
papa
aquesta segona vegada
a Barcelona
quan
en la consegració
de la Sagrada Família
van veure
que els olis
que es vessen
sobre l'altar
després
l'altar major
després s'han de recollir
s'ha de netejar
aquest altar
doncs
van sortir
unes monges
fregant
l'altar
i
semblava
que era
doncs
com una qüestió
exclusivament
de les dones
el fet de
netejar
de fer
una feina
diguéssim
per
pensada
per elles
no
ni homes ni dones
i no
altres participacions
diguem-ne
amb més
dignitat
sinó
la neteja
per això
aquesta
consegració
de la Sagrada Família
encara la recorda
i va
propiciar
unes
queixes
per part de
col·lectius
femenins
que ha portat
a una
situació
que anirem desgranant
al llarg del programa
d'avui
que
les dones
es planten
i volen
participar
d'una manera
més directa
més concreta
en els actes
litúrgics
doncs
en aquest cas
ens podria portar
una mica
a fer-nos
aquesta pregunta
les dones
entren
en els ministeris
litúrgics?
certament
el papa actual
el papa
francès
pretén
fer passes
a favor d'això
a favor d'aquests
ministeris
i en general
de la participació
de la dona
a la litúrgia
però
topa
amb una estructura
curial
la curia
vaticana
limita molt
l'acció
del papa
amb un ressò
molt gran
per part de la premsa
es va publicar
el motu proprio
adreçat
a la prefectura
de la congregació
de la doctrina
de la fe
que al front
de la qual
hi ha
el jesuit
de mallorquí
Lluís
Ladària
el papa
de Roma
va comunicar
a aquesta
congregació
que s'encarrega
dels temes
doctrinals
que a partir
d'aquell moment
estaria
estarien autoritzades
les dones
per poder fer
intervencions
litúrgiques
és a dir
sembla una cosa
potser
tan banal
però
no
no ho és
perquè com veurem
doncs
li dona
una certa categoria
què li ordenava
el papa
amb el prefecte
de la congregació
que fes
doncs que
en certa manera
no
sancionés
i
s'afavorís
la participació
de la dona
però
atenció
en tres
punts
concrets
que són els següents
primer
llegir les lectures
seria un ministeri
del lectorat
els actes
bitúrgiques
en les misses
hi ha lectura
de la paraula
de Déu
doncs ho poden
fer les dones
segon
ajudant
al servei
de l'altar
el que seria
la qualitat
en aquest cas
doncs és
traslladar
el missal
d'una banda
a l'altra
preparar
els cupons
el vi
per la consegració
això una dona
qualsevol
no ha de ser
monja
per poder
no ha de ser
monja
no ha de ser
una laica
pot ser
una laica
i el tercer punt
és
donar la comunió
seria
el ministeri
sacramental
bé
aquests són
els tres punts
que
ja ara
sí
estan
diguem-ne
afavorits
oficialment
i si més no
almenys no
no sancionats
si ho fa una dona
ja però
clar
això oficialment
no
però això ja ho feien
no les dones
certament
aquí cal explicar
que es feia
sí senyor
però
per voluntat
dels consells pastorals
de certes parròquies
és a dir
a les parròquies
hi ha el consell pastoral
que són
un representant
dels moviments
que hi ha
en aquella parròquia
i aquests consells
acostumen a ser
proactius
és a dir
afavoridors
en aquest cas
per exemple
de la participació
de les dones
no
esclar
s'ha de comptar
també
amb l'equiescència
amb el consentiment
naturalment
dels rectors
efectivament
a la nostra parròquia
mateix
a Sant Justus d'Esvern
ja es feien
coses d'aquestes
quines es feien?
les dones
ja intervenien
en lectures
abans
d'aquest
motopropi
del gener
del 2021
també
les dones
repartien
la comunió
igualment
portaven
el sacrament
a casa
a les persones
grans
o impossibilitades
també
s'ajudava
a l'altar
el que seria
fer
d'una certa manera
sense cap to
despectiu
fer
d'escolanet
i per descomptat
un tema
que ja fa molt de temps
que es fa
aquí a la parròquia
i a moltes altres parròquies
és la catequessi
o catequessi
quasi
tot arreu
estar
en mans
de dones
i quan jo era petit
l'exclusivitat
era
ara
la pandèmia
vírica
dificulta
una mica
certes iniciatives
com aquestes
que hem esmentat
Sant Jus
ja ho feia
això
l'únic que ara
el papa
li vol donar
una mica més
de
no
no de voluntarisme
sinó
d'acció
ministerial
per exemple
es pensa
que les persones
que facin
aquests
ministeris
donar la comunió
ajudar
les lectures
etc
haurien de tenir
un nomenament
un nomenament
del rector
o visse del lloc
i això
és el que ara
s'està esperant
aquí tenim una mica
de dificultat
a casa nostra
en general
perquè no sabem
si estem sota la jurisdicció
de la conferència
episcopal espanyola
o
de la conferència
terraconellona
que seria
les diòcesis
del
principat
llavors
es notarà alguna novetat
en què les dones
puguin acostar-se
al que seria
el diaconat
o el presbiterat
bé
això és un objectiu
que hi ha moltes dones
que
consideren
que el presbiterat
i el diaconat
les seves
les seves característiques
també haurien de recórrer
o sigui
també haurien de recaure
millor dit
en aquestes
les dones
que estiguin preparades
ara
això
es va cap aquí
o no es va cap aquí
si els sínodes
sectorials
els sínodes
són reunions
de bisbes
sectorials
que poden ser
per localització geogràfica
o per concepte
o per concepte
per exemple
el sínode
de la joventut
o el sínode
de les dones
si aquests sínodes
que acostumen a ser
actius
van fent força
s'anirà
en la direcció
que s'esmenta
amb aquesta pregunta
caminant
cap al diaconat
i que s'anirà
i que s'anirà
a les dones
jo penso
que
depèn
depèn del poble
de Déu
és a dir
depèn d'aquests sínodes
si van tenint
aquesta voluntat
d'anar en aquesta direcció
ara
el mateix motu pròpio
fa
una clara distinció
diu que això són ministeris
ministeris
als quals poden accedir
les dones
però
no porten cap a una horda
no porten cap al sacrament
de l'horda
de
bueno
a favor de les dones
el sacrament de l'horda
diàcons
presbíteres i bisbes
està reservat
encara
als
mascles
diguem
els homes
llavors
com si t'haguessin vist
des de fora
quin ressò
té aquesta qüestió
de la no ordenació
de les dones
a la societat
bueno
com us deia
doncs
hi ha
aquesta
aquestes ganes
per dir de les dones
hem pogut veure
si he tingut ressò
hem fet una mica
de recull
de premsa
sobre
aquest tema
i
hem trobat
algun article
interessant
per exemple
el periòdico
el periòdico de Catalunya
amb la seva versió
escrita
en paper
del dimecres 13 de gener
2021
es parla
un lector
va escriure
cartes del director
i deia
que les dones
siguin lectores
ajudin a l'altar
o donin la comunió
no és cap novetat
perquè ja es fan moltes
diòcesis
des de fa anys
amb la seva decisió
papa
dona per tancat
l'accés
a les dones
de la declaració
començant pel diaconat
és a dir
el que hem dit
recentment
no pinta bé
una església
que es nega a establir
un tracte igualitari
per a les dones
per a qual cosa
la misogínia
es manté
malgrat
l'abans
de les societats democràtiques
respecte a les dones
que són presents
en totes les professions
en totes les esferes
de poder sociopolític
és a dir
seria aquesta
mania
encara
en contra de les dones
argumentar que Jesús
va elegir
només homes
no és convincent
tenint en compte
que la societat
de llavors
era patriarcal
no hi ha cap dubte
que ara
sí que elegiria dones
però l'església
es nega a contemplar
aquesta possibilitat
un fet
que la desmereix
només queda
una porta oberta
la rebel·lia
del sínode de dones
per l'any 2022
clamant
per la igualtat
hem vist pel·lícules
també
que es parlava
d'evangelis
escrit per dones
que es van
com a amagar
perquè
com que això
del patriarcat
es volia fer
una cosa
que només fos
exclusiva d'homes
exacte
sobre el que diu
aquest lector
del periòdico
diguéssim
que
hi ha qui diu
que una
defensa
de l'exclusiva
participació
del patriarcat
en la litúrgia
és que Jesús
va escollir
apòstols
homes
i concretament
a l'últim sopar
com va si
t'havien tingut la foto
serien
de
dotze
homes
però
esclar
per aquesta raó
també
hauria de dir
què eren
en aquella època
doncs
eren homes
i jueus
doncs
només podrien
fer
de capellans
els homes jueus
en canvi
són homes
de tot el món
bé
això
si aniran
també
aquest lector
diu que
hi ha un cine
de dones
reivindicatives
preparat per l'any que ve
i a veure
si es van fent
passos d'aquest tipus
també hem trobat
de la revista
l'Agulla
un article
d'en Josep Lligades
en què
bueno
parla de
Jesús
assumeix
la condició humana
a mitges
és a dir
només accepta
que
siguin els homes
o que tinguin
accés
per dir-ho així
accés directe
a Déu Nostre Senyor
és un article
que
és
més llarg
no tenim temps
ara
d'entrar-hi
és molt interessant
i com que
del Ministeri
de les Dones
en seguirem parlant
d'aquí
una setmana
doncs
ho deixem per llavors
molt bé
doncs
perfecte
Lluís
acomiadem
aquest espai
fins la setmana vinent
moltes gràcies
a tots els oïdors
el dijous
de la setmana que ve
tornarem a estar amb vosaltres
adeu-siau
adeu-siau
bon dia
Els matins
de 10 a 1
Sant Jús
a la ràdio
Just a la fusta
got on board
a westbound
747
de 10 a 1
Didn't think
before
deciding
what to do
Oh
that talk
of opportunities
TV breaks
and movies
Rang true
Sure and true
Seems it never rains
in Southern
California
Seems I've often heard
that kind of talk
before
It never rains
in California
But girl
don't they warn ya
It pours
Man it pours
Out of work
I'm out of my head
Out of self-respect
I'm out of breath
I'm underbugs
I'm underfed
I wanna go home
It never rains
Rains in California
But girl
don't they warn ya
It pours
Man it pours
Will you tell the folks
back home
I nearly made it
At offers
But don't know
Which one
To take
Please
Don't tell them
How you found me
Don't tell them
How you found me
Give me a break
Give me a break
Seems it never rains
In Southern
California
Seems it never rains
In Southern
California
Seems I've often heard
That kind of talk
Before
It never rains
In California
But girl
Don't they warn ya
It pours
Man it pours
Man it pours
riff
Or
ieg
mill mi
R
Is
Listen it up
And
For
For
delivering
In
Ingredients
How you found me
A Sant Just, canviem el xip.
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funciona?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram, arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esverca.
Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia?
Millor a l'exterior que a l'interior.
Millor amb poques persones que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla que a fora.
Millor poc temps que molt temps.
Millor persones de risc baix que de risc calc.
Informa-te en el canal salut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua.
Al programa de les Parelles Lingüístiques
av-xl.cat
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
Cent milions i mig de futurs.
Just a la fusta.
El magazín del matí.
viu.
Vinga, va, doncs, ara ja encarem l'últim espai d'avui dijous 8 d'abril del 2021
aquí, just a la fusta, al magazín matinal.
Doncs bé, parlem de curiositats sobre la Terra, és a dir, curiositats de les ciències ambientals.
La Terra és l'única entre els planetes del nostre sistema solar.
Les seves condicions particulars han donat lloc a tot tipus de vida,
incluent milions d'espècies de plantes i animals.
El planeta és increïblement divers, té muntanyes altes, valls profundes,
boscos humits, deserts, àrids, climes càlids i freds.
Els seus 195 països tenen més de 7.500 milions de persones, ni més ni menys.
La Terra, de fet, és el tercer planeta des del Sol i té un radi de 6.371 quilòmetres.
És el cinquè planeta més gran del nostre sistema solar
i és l'únic conegut que segurament tindrà aigua líquida a la seva superfície.
També és el major dels quatre planetes rocosos.
El seu nom, per si no ho sabíeu, també és especial i únic,
doncs que la resta de planetes del sistema solar
van ser anomenats en honor a una deitat grega o romana,
com per exemple Venus, la deessa romana de l'amor,
o Júpiter, que és Zeus en la mitologia grega,
també para de tots els déus de l'Olimp.
Entre les dades més conegudes sobre el nostre planeta,
sabem que orbita al voltant del Sol una vegada cada 365,25 dies.
És a dir, que la Terra, a part de girar sobre ella mateixa,
també gira al voltant del Sol
i triga aquests dies, 365, a fer una volta completa.
Donat que els nostres anys del calendari tenen només 365 dies,
fiquem un dia adicional de salt cada quatre anys
per modificar aquesta diferència.
És el que nosaltres coneixem com els anys vigestos.
Tot i que no puguem notar-ho,
la Terra es mou a través de la seva òrbita
a una velocitat mitja d'uns 30 quilòmetres per segon.
Durant aquest circuit, el nostre planeta
es troba en un promig de 150 milions de quilòmetres
de distància del Sol,
una distància que li porta a la llum del Sol
uns 8 minuts en arribar a la Terra.
Els astrònoms defensen aquesta distància
com una unitat astronòmica,
que es coneix com UA,
una mesura que serveix com a pràctica còsmica.
La Terra gira sobre el seu eix cada 23,9 hores,
definint el dia i la nit pels habitants de la superfície.
Aquest eix de rotació està inclinat
a uns 23,4 graus del pla de l'òrbita de la Terra
al voltant del Sol.
És a dir, que la Terra no està recta, per dir-ho així,
sinó que està una mica inclinada.
Per aquesta raó, també és el que ens ofereix
les anomenades estacions de l'any,
primavera, estiu, tardor, hivern.
Qualsevol que sigui de l'hemisferi
que s'inclini més cap al Sol
experimenta l'estiu i viceversa.
En la primavera i la tardor,
cada hemisferi rep quantitats similars de llum.
En les dues dates específiques,
cada any, anomenades equinoxis,
els dos hemisferis s'il·luminen de la mateixa forma.
Doncs bé, anem a parlar d'especificitats concretes de la Terra.
I és que la Terra té un 70,8% d'aigua
i la resta, el 29,2, és terra.
De tota aquesta quantitat d'aigua,
d'aquest 70,8% d'aigua,
gairebé tot, és a dir, el 96,5%,
es troba dins dels oceans
i l'altra mica es troba en els llacs d'aigua dolça,
en els glaciers o també, per exemple,
en els casquets polars.
La composició química de la Terra.
Doncs bé, la Terra està composada
per un 34,6% de ferro,
un 29,5% d'oxigen,
també té un 15,2% de silici,
un 12,7% de magnesi,
un 2,4% de níquel,
un 2% de sofre
i un 0,05% de titani.
La massa de la Terra total
és d'uns 5,97% per 1.024 kg.
Degut a que la Lluna segueix
una òrbita elíptica al voltant de la Terra
i a que la Terra segueix
una òrbita elíptica al voltant del Sol,
la distància entre la Terra
i els dos cossos varien el temps.
La distància promitja entre la Terra
i la Lluna és a 384.000 km.
I la distància promitja, com hem dit,
entre la Terra i el Sol
és d'uns 150 milions de quilòmetres.
Quin és el punt, per això, més alt de la Terra?
Doncs bé, el punt més alt de la Terra
és el Mont Everest,
un pic de l'Himalaia
que arriba als 8.848 metres
sobre el nivell del mar,
és a dir, uns 8,8 km
per damunt del mar.
El primer ascens confirmat de la muntanya
va tenir lloc el 29 de maig del 1953.
Aquell dia, el neozolandès Edmund Hillary
i el xerpa nepalí Tenzing Norgay
coronaven el cim del Mont Everest
per primera vegada a la història.
És a dir, coronaven el cim del món.
Pel contrari, el punt més baix de la Terra
és el Mar Mort d'Israel,
que arriba als 417 metres
per sota del nivell del mar.
El mar és conegut pel seu alt contingut de sal
que permet als nedadors
flotar pràcticament a l'aigua.
I tot i el seu nom,
és un lloc ben viu.
Doncs podem trobar pelicans,
alguna mena de cigonyes,
crustacis
i una gran abundància
de microorganismes halòfils,
és a dir, organismes que estan adaptats
per viure en aigües amb altes quantitats de sal.
Quin és el lloc, per això,
més profund de l'oceà?
Doncs bé, el punt més baix de la Terra,
a l'oceà,
és una secció de la fossa de Mariana,
coneguda com l'abisme de Challenger
o el sisma de Challenger.
Té una profunditat
de pràcticament
10,8-10,9
quilòmetres sota el nivell del mar.
L'alta pressió
de l'aigua en aquesta àrea
fa que sigui una zona molt difícil
d'explorar.
Penseu que aproximadament
és 1.095 vegades
més gran que la de la superfície.
El 2012, l'explorador
i el director de cinema James Cameron
es va convertir en la primera persona
en baixar en solitari
al punt més baix de la Terra.
Doncs bé, parlem ara de temperatures.
La temperatura més alta
registrada a la Terra,
atenció,
va ser de 56,7 graus.
Va passar a Greenland Ranch,
a la vall de la mort de Califòrnia,
als Estats Units,
un 10 de juliol de l'any 1913.
La segona més alta
va ser registrada
a San Luis Rio, Colorado,
a Sonora, Mèxic,
amb un total de 52,5 graus centígrads.
Després, més tard,
el 15 de juny del 1966,
i també, sense cap dubte,
es tracta dels majors rècords
meteorològics mundials.
Aquesta temperatura, 52,5.
Doncs bé,
la temperatura més baixa,
com no podia ser d'una altra manera,
registrada a la Terra,
va ser a l'Antàrtida,
concretament a Bostock.
Va passar l'any 1983,
un 21 de juliol,
i la temperatura registrada
va ser de menys 98 graus centígrads.
Aquest rècord va ser obtingut
amb dades satèl·lits,
en uns 1.000 llocs ubicats
a la capa de gel
de l'Antàrtida Oriental.
La base Bostock
és una estació d'investigació de Rússia,
a l'Antàrtida Oriental,
que es troba a una elevació
de 3,5 quilòmetres.
La població de la Terra.
Doncs bé,
segons dades,
del desembre del 2018,
farà dos anys i mig,
aproximadament,
la població mundial
s'estimava en 7.537 milions de persones.
Els països més poblats,
doncs bé,
Xina,
la Índia,
els Estats Units,
Indonèsia i Brasil.
El creixement anual
de la població
a partir del 2018
s'estima al voltant
del 1,09%,
el que significa,
doncs,
que la població
augmenta
en 83 milions
de persones
cada any.
Déu-n'hi-do.
Quants països té la Terra?
Doncs bé,
hi ha 195 països al món,
incluïda també
la Santa Seu,
la ciutat-estat del Vaticà,
i també l'estat de Palestina,
els dos reconeguts
per les Nacions Unides
com a estats observadors
no membres.
El país més nou del món
és Sudán del Sud,
que es va fundar
l'any 2011
després de separar-se
de la República
del Sudán.
El 19 de març,
un enorme abisme
ha sorgit
del Gran Vall
del Rif
de Quènia
després de les fortes pluges
i de l'activitat
sísmica.
Aquesta escletxa
va mesurar
diferents quilòmetres
de llarg
i tenia
més de 15 metres
d'ample.
Representa
els canvis
que actualment
s'estan produint
a gran profunditat
sota la superfície
de la Terra
en plaques
de l'escorça
que hi ha
sota d'Àfrica.
Recordem
que Àfrica
s'assenta
sobre dues plaques.
La major part
del continent
descansa
sobre la placa
núvia,
però part
de l'Àfrica oriental
es troba
a la placa
somalí.
Els canvis
tectònics
impulsats
impulsats
per el mantell
actiu
estan separant
les plaques
el que pot
donar
a obrir
escletxes
a la superfície.
Sens dubte
passaran
desenes
de milions
d'anys
fins que el continent
s'acabi
separant
en dos parts.
El terreny
pel que caminem
hem de tenir en compte
també que recicla.
El cicle
de les roques
de la Terra
transforma
roques ígnees
en roques sedimentàries
i en roques
metamòrfiques
i al revés
també.
El cicle
no és un cercle
perfecte
però els conceptes
bàsics
funcionen així.
Diu
que el magma
de les profunditats
de la Terra
emergeix
i s'endureix
en roca
que és la part ígnea.
Els processos
tectònics
eleven
aquesta roca
a la superfície
on l'erosió
afeita
els trossos.
Aquests petits fragments
es depositen
i s'enterren
i la pressió
des a dalt
els compacten
roques sedimentàries
com la pedra
aranisca
per exemple.
Si les roques sedimentàries
s'enterren
encara
més profundament
diguem
que d'alguna manera
es cuinen
en roques metamòrfiques
sota molta pressió
i molta calor.
Pel camí
per suposat
les roques sedimentàries
poden ser erosionades
o les roques metamòrfiques
poden tornar
a elevar-se.
Però si les roques
metamòrfiques
queden atrapades
en una zona
de subducció
poden acabar
transformades
de nou
en magma.
Bé, parlem
per exemple
de les aus
i és que
ja entren
9.000 i 10.000
espècies d'aus
al planeta Terra
en tot el món.
Sorprenentment
només a Colom
i a Oaperú
existeixen
més de 1.800 espècies.
La més comú
no és
el colom
o
per exemple
el gorrió
com alguns
es poden pensar
sinó
la gallina
domèstica
de les que
hi ha
unes 24.000
milions
d'espècimens.
Els faissans
i
les codornius
també són
les següents
espècies
més nombroses.
Per tant
per molt
cap al carrer
veiem coloms
que sapiguem
que l'espècie
d'au
més típica
seria
la gallina
domèstica.
Parlem ara
també de minerals
per exemple
altres curiositats
doncs bé
un mineral
que mai abans
havia vist
a la naturalesa
va emergir
recentment
en un petit diamant
excavat a la mina
culinant
de Sud-Àfrica.
Tot i que
mesura
només
3 mil·límetres
de longitud
el diamant
conté una gran
quantitat
d'informació
pels geòlegs
sobre
aquesta raresa
conegut
com a
perobostica
del silicat
de calci.
Tot i que
és estrany
trobar-lo
a la superfície
de la terra
es creu
que la
perbotica
és molt
comú
sota la terra
i és potser
el quart mineral
més comú
a l'interior
però
és inestable
i per tant
és excepcionalment
difícil
d'ubicar
sobre la terra.
El diamant
descobert
el 2018
probablement
va sorgir
a una profunditat
d'aproximadament
700 quilòmetres
i la seva
estructura robusta
va protegir
i preservar
el mineral
visible
a simple vista.
Bé, doncs
ara deixem
un tema
musical
i seguirem
després
amb més curiositats
del nostre planeta
el planeta Terra.
Just a la fusta
I need to know
someone
who's warmer
than the sunshine
could be
that you're
the one
for me
Ooh
You touch me
deeper
darling
All my emotions
started
Come to me
now
and you
will see
And I'm
never gonna
give you up
for someone
else's love
Never gonna
let you go
and lose
the one
I love
Oh
tonight
Tonight
Some people
never know
the true magic
of the moonlight
You give me
everything
I need
Woman
Woman
You really
love me
Anticipation
is growing
Come to me
now
so you
will see
That I'm
never gonna
give you up
for someone
else's love
Never gonna
let you go
And who's
the one
I love
Oh
Tonight
Tonight
Tonight
Oh
Forever
We're
Together
Strong
Oh
Together
Here
Forever
We're
in love
Never gonna
give you up
for someone
else's love
You're mine
forever
Never gonna
let you go
and lose
the one
I love
Never gonna
give you up
for someone
else's love
Never
Never
wanna
let you go
No one
else's love
Never
Oh
Never
Never
Never
Never
Never
never
never
else's love
Never
No
Never
Never
Never
less's love
Never gonna
La informació més propera al Just a la Fusta.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvert, un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots!
Un programa de contes que es realitza el grup Marc,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Mestres Rosa Sensat.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
And I wonder

Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501