Se'ns parla però encara de les mateixes dades. De fet, clar, allà és la matinada, vull dir que tampoc no crec que fins aquí, d'aquí al migdia no crec que surtin més dades menys a nivell de xifres.
Se'ns diu que almenys 3 morts i 140 ferits per dues explosions a aquesta marató. Se'ns diu que una de les 3 víctimes mortals tenia 8 anys i en principi cap ciutadà espanyol estaria ferit en aquestes explosions tenint en compte que hi havia 91 corredors en aquesta marató de Boston. El diari Ara ens planteja 10 claus de l'atemptat a la marató de Boston. L'FBI investiga si darrere d'aquest atemptat hi ha un individu
o un grup autòcton o un grup terrorista estanger. La perspectiva d'una legislació federal sobre les armes de foc ha exercerat l'activitat dels grups patriòtics més violents. I tots dos, i evidentment tots els diaris digitals avui extensament a tota la seva portada li dediquen enllaços, articles ampliats o relacionats també directament amb el Twitter i Twitter.
Diàries internacionals, per exemple, es veu que Boston Globe ja ha publicat també la seva edició i l'ha penjat a Twitter la seva portada, que l'ha titulat Marató de Terror. I a banda de tot plegat, també se'ns expliquen altres notícies. D'avui, dimarts, 16 d'abril, com ara que Junqueras respon a cordó que Esquerra no descarta cap via democràtica.
que hi ha protestes a Venezuela després de proclamar Maduro guanyador o que Oriol Pujol declara al Tribunal Superior de Justícia com a imputat pel cas de les ITV. Aquests són alguns dels temes que trobem avui als digitals, ens fixem ara però en altres notícies.
Que tenim també a les portades, a banda de vostre, Andrea. Doncs també en clau internacional, l'avantguàrdia ens diu que les eleccions fracturen Venezuela, el règim xavista proclama una victòria mínima de Maduro i Capriles exigeix el recompte de vots. El règim bolivarià proclama la victòria de l'oficialista Nicolás Maduro per un marge de 235.000 vots. Mentre que l'opositor, com deia Enrique Capriles, exigia aquest recompte convençut del seu triomf a les urnas.
Això a l'avantguàrdia, el diari Ara, ens ofereixen avui una entrevista amb Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Diu, hi ha dos eixos, el nacional i el social, i l'ANC no cobria el segon. L'Assemblea Nacional Catalana no cobria el segon. Els veiem a tots dos en una imatge molt petita, en portada. Avui ens parlen de la consulta. Diu que torna a provocar topades entre Siu i Esquerra i relacionat també amb aquesta qüestió.
Ens diu que els municipis sobiranistes aposten per la revoltada fiscal. Els ajuntaments de l'Associació de Municipis per la Independència ingressaran l'IVA i l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana. I diu que l'entitat fa una crida perquè altres ciutats i empreses segueixin l'exemple. I, per últim, el periódico.
ens parla del Vas Llobregat i ens diu un gran outlet crearà mil llocs de treball a Viladecans. Impuls comercial i turístic, un grup immobiliari pacta amb la Generalitat invertir 80 milions en un centre de 2,5 hectàrees i el complex a prop de l'aeroport, el port, el tren i la C32 competirà amb la Roca Village. Molt bé, doncs és una notícia, una bona notícia que ocupa avui també la portada del periòdico. Passem ara a fixar-nos en què passava
Fons quants anys? Avui, 16 d'abril. I comencem parlant del 16 d'abril del 93, en què la portada de La Vanguardia ens deia que González formava un comitè electoral de majoria felipista. L'Ideo del Soi incorporava Serra, Ubiols i Jauregui, rescatava també Maravall.
i mantenia a Guerra, Venegas i Marugan, tot plegat ara fa 20 anys, el 16 d'abril del 93. També ens deia que un rescat de 150 milions per una jove segrestada a Madrid, un succés que commocionava la Moncloa. I Kio, que presentava a Londres una nova demanda contra de la Rosa i altres antics gestors del grup, una iniciativa que afectava...
22 antics directius als que reclamava una suma de 500 milions de dòlars. Aquesta operació que començava a destapar-se també ara fa 20 anys. En fa 15, el 16 d'abril del 98, la portada al tema més destacat era el creixement zero de l'IPC en el primer trimestre de l'any. Estem parlant del 98, finals dels 90. Durant el mes de març la inflació havia estat invariable i la taxa interanual estava en l'1,8%.
D'altra banda, ens deia també que el 95% de la població de Catalunya en tenia la llengua catalana, una notícia arran d'una enquesta, i que els Mossos desallotjaven els bombers que havien ocupat la seu d'economia. Una escena curiosa, doncs. I després també se'ns parlava del tornet jugador. Evidentment, l'avantguàrdia és un tema que sempre altra ja veiem en la portada. D'altra banda, fa 10 anys, el 2003...
Aznar deia que Síria era un país amic. Washington matisava que la seva amenaça de Masch de moment no impedia envair. I Garner reunia el general amb l'oposició d'Irak per promoure el futur govern. I milers de xiïters manifestaven a Síria. Hi havia una imatge d'aquesta gent cridant en contra de no a Saddam, no a Bush, sí a la llibertat i sí a l'Islam.
I pel que fa al Barça, els jugadors reclamaven un canvi de joc antic, que era en aquell moment l'entrenador del Barça, Luis Enrique, liderava la proposta davant dels partits del Madrid i del Juventus. I atenció, un de cada 3 euros de Barcelona anava, això era l'any 2003, cap al Fòrum 2004. L'Ajuntament duplicava les seves inversions en l'any electoral.
I passem ara al 16 d'abril del 2008, que la portada continua parlant-nos de la sequera. Govern i Generalitat segellava en el pacte de l'Ebre, l'obra de Tarragona i Barcelona es mantindria per futures crisis i el cost aniria a càrrec de les inversions de l'Estatut. D'altra banda, Itàlia encarava una nova era política amb un model bipartidista. Els petits partits que havien definit la vida de la República es reduien a la mínima expressió. Això passava fa només 5 anys.
El papa expressava als Estats Units la seva vergonya pels capellans pederastes, també fa cinc anys, i el rector de la UB, que seria secretari d'Estat d'Universitats. Són doncs els temes que es tractaven un 16 d'abril d'ara fa uns quants anys. Tornem però avui, el 2013, i parlem ara de les contraportades d'avui.
I comencem per la del diari ara, on tenim l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui el titula Escarnir, escarmantar... És un article que fa referència i parla ampliament dels escratges, una paraula que ara sentim a tot arreu. Diu que el dia 30 de març, Albert Pla, en el seu article, ha definit l'escratge com a manifestació que es convoca davant el domicili o el lloc de treball d'un personatge públic per reprovar-li el comportament en determinats afers públics o socials.
També parla del dret de manifestació, diu, però no parlem del dret de manifestació, que és perfectament reconegut i regulat. Concentracions davant de les seus dels governs o partits, davant de seus bancàries, fàbriques o universitats, són absolutament habituals i algunes han estat decisives, com l'any 2004, que van fer perdre la majoria al PP. Diu, la diferència marca el fet d'anar davant del domicili particular i de pressionar com es fa al veïnat i la família. És aquí on el terme escarni o escarment comença a tenir sentit
perquè la voluntat de concentració és aconseguir coaccionar, ni que sigui pacíficament, el personatge en qüestió, incomodant-lo davant d'un entorn personal que, d'altra banda, no té cap culpa de tenir-lo davall. Diu que aquesta invasió de l'esfera privada és el que marca, des del punt de vista del Salvador Cardús, la necessària condemna dels escratges que traspassen aquesta línia.
Doncs és el que ens ha explicat avui Sabado Cardú del diari Ara. A la contra del punt avui hi ha una entrevista però que ens deixa el següent titular. No ha estat propi, és necessari però no suficient. Entrevistant avui a David Boronat, que és emprenedor en sèrie i expert en internet. És escriptor i ara pública a Catalunya en l'Escol, una eina que es presenta avui que es completa amb el web www.propostesdepaís.cat
És un llibre que parla d'economia, diu que no és una última crida si independents, com diu el títol, si no a moure fitxa o la globalització ens passarà la mà per la cara, perquè serà molt més injust amb els països que no trobin un model de negoci. Parlant d'economia, en aquest llibre també ja es respira d'alguna manera el procés polític, diu que sí que respira independentisme,
perquè el que hem de fer seria més senzill amb un estat propi, però el llibre és més fruit de la situació econòmica que de la política. I vol ser amè i propositiu. Amb el que tenim, què podem fer per aixecar el país? Diu que els catalans tenim atributs potents per ser referents mundials, perquè som pancaires, seriosos i imaginatius.
Doncs és el que tenim avui en aquesta contraportada. A l'avantguarda llegim que cal posar en relleu els punts forts de cada regió. Avui entrevista la Ima Sanchís a Brian Stem, que és director d'un dels clústers amb més èxit dels Estats Units, Bio Crossroads, a Indiana. Un dels impulsors d'aquests tipus de clústers, el seu triomfà molt, diu que ja ha vingut a Barcelona ara,
convidat per Barcelona Activa, BioCat i el Consolat dels Estats Units per explicar el secret del seu èxit, ja que adverteix que no tots triomfan. Diu que un dels requisits essencials perquè funcionin i creïn ocupació és potenciar el que ja hi ha a la regió, el que la gent sap fer, i és imprescindible que empreses, institucions públiques i privades i universitats treballin plegades. Diu que va entendre quan estudiava que cada regió és diferent i que el que és important per als seus habitants, a banda de ser la porta per relacionar-s'hi,
és la riquesa de l'indret. Per tant, diu que cal aprofundir en tot això. Molt bé, i finalment al periòdico tenim cada dia, pot ser Blancaneu i a la tarda Rapunzel. És una noia que es diu Maritxell Jurado i que acaba de complir el somni que alimentava des de nena, ser princesa d'Euro Disney. Diu que té 18 anys i ballat des dels 3, des de petita es reconeix enamoradíssima d'Euro Disney, des de la primera vegada que hi va anar, als 5 o 6 anys. Diu que des d'aleshores, ara en té 18, des d'aleshores hi ha anat 13 vegades,
i diu que la primera vegada que va veure aquella cavalcada amb les princeses, les carrosses, es va enamorar, li va dir a la seva mare que ella volia ser una d'elles, fins que el mes de febrer la seva mare, que sempre està a internet, li va fer una trucada i li va dir hi ha una edició per Euro Disney a Madrid. I van anar cap allà, això va ser fa dos mesos, i estàvem buscant prínceps i princeses, i les proves consistien en fer tres proves, diguem-ho així.
La primera era interpretar un pirata, un malvat, un dels set nans i una princesa, sense parlar. I la segona era fer una coreografia, com si fossis un dels ballarins, que a les cavalcades van al davant de la carrossa. I la tercera era una pregunta, si tenies pírcings o tatuatges. Ella tenia un pírcing a la llengua i un almelic, deia que estava disposada a treure-se'l per fer de princesa.
i que sembla ser que al final no la van cridar. El que passa és que després la seva mare es va enterar que hi havia una altra prova a Leeds, Anglaterra, van anar cap allà i finalment ara podria treballar com a princesa a Euro Disney i complir el seu somni. Doncs mira, curiosa també aquesta història que tenim avui al periòdico. Molt bé, Andrea, doncs d'aquí ens n'anem ara cap a la notícia curiosa del dia...
Bona nit.
I atenció perquè hi ha hagut més de 34.000 candidats per 50 llocs de provadors sexuals de preservatius. Recordes, Andrea, que vam parlar-ne, no? Sí, sí. Doncs sembla que fons de l'empresa han informat que des del llançament de la convocatòria, el 3 d'abril, ara fa gairebé 15 dies, per buscar provadors oficials dels seus productes, doncs més de 152.000 persones han visitat la pàgina de Facebook. Això podríem ser nosaltres que també hem llegit aquesta informació.
Però, en tot cas, és una oferta, a més a més, que no té retribució econòmica. I de totes les visites, 34.000 han presentat la candidatura per provar aquests preservatius. Les mateixes fonts han explorat la seva satisfacció per l'èxit espectacular de la convocatòria que pot rebre de candidats encara fins demà per enviats amb gent que tingui, l'únic que tingui, l'únic que tingui més de 18 anys.
Els 50 provadors oficials triats d'aquests 34.000 de moment no rebran, com deien, retribució econòmica, però d'Urex els facilitarà un kit de productes com preservatius, joguines, lubricants, etcètera, perquè els provin i comuniquin les seves opinions. Els candidats que s'han presentat han argumentat tota mena de raons per ser considerats emprovats, des dels més romàntics, com ara perquè vull fer gaudir la meva parella, fins als més surrealistes, com ara sóc experts en matemàtiques camassútriques del 0 al 69 passant pel 33%.
o el 22. Hi ha realment de tot en aquestes opinions i sembla que suposo que els empleats de Durex o els que estan fent aquesta selecció també s'ho estaran passant bé llegint totes aquestes informacions. O sigui, si tu vols participar has de posar el motiu, d'alguna manera has d'explicar per què. Sí, has d'explicar per què tu i no els altres. En fi, doncs aquesta és la notícia curiosa del dia, d'aquí t'acomiadem ara, doncs Andrea, gràcies. Que vagi bé. I que vagi molt bé, bon dia. Fins ara, bon dia.
4 minuts i 3 quarts d'11 ens fixem ara en altres coses que trobem dins dels diaris d'avui.
I comencem per La Vanguardia, que és un dels diaris que dedica més pàgines a parlar de tot el tema de Boston. Unes fotografies potser que poden fer la sensibilitat de segons qui, però en tot cas sí que val la pena destacar que també dediquen tota una pàgina que parla dels 91 corredors espanyols tots il·lesos que descriuen l'angoixa de Boston després d'una cursa molt especial. Per tant, un conjunt de testimonis que recullen els corresponsals d'aquest diari a Washington i Nova York.
Parlant de tot plegat, se'ns destaca el titular que hem quedat tan fora de joc, també que la gent està convocionada que no hi havia a Boston obsessió per la seguretat i que la festa dels patriotes de Boston és com Sant Jordi, un dia important, però feiner, que era ahir. I també l'oncòleg Joaquim Bellmunt, que va decidir a última hora no anar a la línia d'arribada, aquelles casualitats que passen cada dia segurament, però que ens hi fixem més en moments que passen coses tan i tan fortes.
Més coses al diari. Ara avui ens trobem una entrevista que fa Mònica Terribas a Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. També la podem trobar en format televisiu a través del seu web. I el titular que se'ns destaca és o ens posem en marxa passat l'11S o adéu-siau. Diu que del projecte tot el que hem proposat al manifest n'han de parlar, que tenen idees que poden no ser majoritàries, que no volen ser un partit sinó apel·lar als que volen aturar la discrecionalitat neoliberal i que hi ha dos eixos i que el social no el cobria l'ANC.
També consideren que sense canviar les regles de joc és igual qui governi, que no hi ha cap marge i que la gent de dretes pot venir-nos pel fet que som sobiranistes. Una entrevista interessant a doble pàgina avui al diari Ara, a Forcades i Oliveres, a rendons de les seves idees, per tirar endavant o canviar algunes coses de la política actual.
Un apunt cultural curiós ara que és que una llibreria desafia la llei del comerç i obrirà diumenge. És la Formiga d'Or de Barcelona que obrirà un festiu no previst per la proximitat de Sant Jordi. Només pretén vendre més i cada cop hi ha més establiments de la ciutat oberts als festius tot i està prohibit. Hi ha una imatge dels dos propietaris de la llibreria Happy Books, la Formiga d'Or, que anuncien que obriran aquest diumenge d'11 del matí a 8 del vespre.
Se'ns explica aquesta informació avui al diari El Punt Avui. Tots els diaris pràcticament parlen de Manel o amb entrevistes o bé destacant les cançons del nou disc. Destaquem però el que tenim al periòdico, una entrevista que fa Núria Martorell i se'ns tria el titular següent. No som virtuosos, ho tenim claríssim.
I també se'ns planteja una imatge gràfica curiosa, que és un dibuix, una mena de caricatura que ha fet Roger Padilla pel proper dominical del periòdico. Un dibuix sobre ells mateixos despullats i davant d'una entrevistadora.
És una altra de les notícies marcades d'aquest dimarts 16 d'abril i d'aquí passem però a parlar d'actualitat esportiva. I comencem parlant del nou esportiu que ens diu Tello, que ens parla de Cristian Tello, que es consolida com un valor en l'alça a la davantera del Barça i és un membre cada cop més indiscutible pel primer equip.
També se'n destaquen declaracions de Vidal en una televisió francesa que va demanar als metges que li provoquessin el coma. L'esport i el Mundo Deportivo ens parlen tots dos de l'atemptat a la marató de Boston. Massacre a Boston diu també el Mundo Deportivo. Ens ensenyen també una imatge a cadascun. D'altra banda, però també plantegen cadascú el seu tema al Mundo Deportivo. Aposta per parlar de fitxatges. Diu Neymar, Guaita, Calent. I l'esport ens diu simplement que busquen un soci per Piqué.
La Barça vol ampliar-li el seu contracte i fitxar un central que s'emmotlli a les seves característiques. En clau cultural, el Festival Insomni de Girona canvia d'ubicació per créixer. De Zombie Kids la troba Kung Fu. Canté, KD, Makako, Luquillo o Muchachito seran en concert del 20 d'abril al 4 de maig.
Totes les escèniques catalanes estaran recollides en una enciclopèdia, una iniciativa que recollirà tota la història de les disciplines teatrals de Catalunya. I jo confesso serà traduïda a l'anglès, el llibre de l'última novel·la de Jaume Cabrè.
I avui, evidentment, la notícia musical del dia, ho hem comentat també fa una estona destacant aquesta entrevista, és que treu avui Manel el seu tercer disc. De moment, com dèiem, es pot comprar ja a les botigues, també a través de l'iTunes i a través de l'Spotify només podem sentir encara una de les cançons que també és la que va publicar els mateixos artistes i que la podem sentir a través del canal YouTube. De moment, com dèiem, també han publicat alguna cançó a través de TV3
concreta, però, com dèiem, avui ja es pot trobar l'àlbum Sense de les Botiques.
Són un motor accelerant sobre el pont de Vallcara. Que soni un rock en roll que baixin les persianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. Al barri d'Oren tranquil, que hagi
s'il·lumina quan un cotxe ve d'acà.
Fins demà!
Teresa Rampell, avui l'amor per qui retorna a la ciutat. La dina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes,
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni sembla ni un tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les pauses.
i mentre et cantem milers d'homes del món amb la barbilla de passeig, somien en trobar una dona amb la teva cara.
que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va propagant com un virus tropical. Treix-la amb ell avui l'amor per mi i retorna a la ciutat.
Torna Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan ballen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs.
I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La roda torna a tres anys, ja diries que comences a notar. I ets una ufra que decidit tastar l'aigua salada. I ets una ufra que decidit tastar
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Arribem amb 6 minuts a les 11 de matí, per tant saludem ara Carles de René de Rius, bon dia Carles. Bon dia Carme. Com que tampoc canvia gaire el temps, s'estem reduint cada cop més el marge. Sí, sí que canvia, sí que canvia. Aquella petita frase que vam deixar anar ahir, tampoc no ens podem confiar massa perquè cada 3 dies és agosarat fer previsions a molt llarg termini, pot canviar la cosa i ens fem aquí molt el xulo, jo vaig fer molt el xulo dient que gairebé 15 dies sense canvis, doncs no, hi ha un front que se'ns tira a sobre que en un principi no ens havia de visitar però ens visitarà.
I ens visita a finals de setmana, però sembla que només serà divendres. Només serà divendres. No ja? Sí. Ah, sí? Sí, sí, tempestes, fins i tot, nevades per sobre dels 2.000 metres, o sigui que podem tenir un divendres una mica primaveral, sí. I l'altra bona notícia, per mi, no sé si per tothom, és que les temperatures es podrien normalitzar al cap de setmana després d'aquestes tempestes ruixats que podríem tenir divendres. Ho diem en condicional, perquè no és que no hagi de passar el frontpassa
però falta precisar si ens caurà la tempesta a Sant Jús. O sigui, pronostiquem pluges, sí, poden créixer nubulades a partir del migdia, pot ploure a la tarda, però encara no podem precisar si serà a Sant Jús. És una loteria a la primavera que va com va, hi ha inestabilitat suficient com perquè pugui passar, però sembla ser que divendres a la tarda podríem tenir una miqueta d'inestabilitat. Em sap greu perquè, clar, se'ns comença a omplir l'agenda d'activitats al nostre municipi, divendres és un dia marcat,
per no una, sinó unes quantes activitats, amb la seva controvèrsia, perquè tenim festes al Parc Maragall, perdó, al Parc Canigó, tenim festes a la plaça de la Pau, aquell equipament... No ho havia pensat, tens raó. I tot això, i estan molt vinculades a l'aire lliure, perquè el temps acompanya...
i ja veurem com acaba petant la cosa entre les 6 de la tarda i les 12 de la nit pot caure algun ruixat o alguna tempesta a Sant Jús i si no recordo malament hi ha una activitat que sí que els ingredients són bons però com que és una festa de l'espuma si hi ha una miqueta més d'aigua i tothom està mullat tampoc no passa res
Però sí que hem de ser, a més, agosarats, ja ho dic ara aquí no és una crítica, però agosarats als de l'àmpada al Canigó de muntar una festa de l'espuma en ple mes d'abril. Sí, és veritat, eh? Perquè hem dit que és aquesta demana que fa calor, però... Sí, però clar, o sigui, en el moment que es desplomi la pluja amb alguna tempesta, pensem que tornarem a la normalitat, i la normalitat no és el que estem tenint aquests dies, sinó que són temperatures clarament més baixes. No, o sigui, aviam...
La màxima de divendres podria estar al voltant del que tenim ara mateix a Sant Jús. Uns 17-18 graus, però en un aire una miqueta més fresquet.
O sigui, no hi haurà aquesta sensació de xafú, ni mala visibilitat, ni contaminació, que ahir ja podíem veure imatges de TV3 a l'Espai del Temps, com ens ensenyaven l'Skyline de Barcelona des del mar, i veies una taca marró, ja no és grisa, és que és marró, escarosa de la pròpia contaminació de la ciutat. Dius, és que necessitem ventilar una mica aquesta situació, perquè tants dies de tanta tranquil·litat, de bufar poc vent, i si bufa vent a sobres del sud,
que arriba també brut, perquè el seu recorregut és africà i arriba aquí molt brut, doncs tot això ajuda a tenir una mica de certa mala visibilitat. Bé, doncs avui parlem de tranquil·litat, continuem parlant de molta estabilitat, com pots comprovar, i veuen els nostres oients, vaig amb màniga curta, perquè avui les temperatures màximes encara poden pujar una miqueta més, o sigui que al migdia s'està molt bé,
I ahir, si vam arribar gairebé als 22 graus, avui arribarem a aquests 22. A més, ara ja en tenim 18, o sigui que probablement aquest mes dia, tot i que hi ha alguns nuvolets, això, quan fem comentaris aquí, ens creua un front per Catalunya i aquí només veurem alguns nuvolets, doncs és això. Avui ens està creuant un front per Catalunya, la seva màxima activitat està a les Illes Britàniques, i aquí només tenim la coeta d'aquell front, allò que arriba esquifit, que no ha de provocar ni precipitacions. Aquests nuvolets que tenim...
A part de la brutícia de la contaminació... Això t'anava a preguntar, aquí s'hi barreja, hi ha el que deies abans, no? La influència de la ciutat la tenim molt clara, tot i que Sant Just pugui estar una mica elevat i una mica desviat del que és la...
el que és la plana de la ciutat de Barcelona, més el delta del Llobregat, quedem una mica... Però, clar, si mirem a l'horitzó i mirem cap justament al riu Llobregat, doncs veiem aquesta contaminació que també entra pel riu. A part que també hi ha molta indústria i hi ha molta població al Baix Llobregat. Llavors, avui les temperatures màximes s'enfilen una miqueta més. Alguna tempesta despistada cap al Pirineu de Lleida, però realment són coses molt puntuals i molt anecdòtiques.
Demà dimecres la mateixa situació, les temperatures encara una miqueta més altes, o sigui que demà dimecres al migdia podríem arribar als 23.
i dijous és quan arriba la frenada, ja no seguirà pujant el termòmetre, farem tope, i dijous ja començaríem a parlar a la tarda d'algun núvolet més, és allò, l'avisa l'avant maig del que ens arribaria divendres, al matí el tindrem així una mica amb alguns núvols, a la tarda també, però el sol ha de ser el protagonista, dijous les temperatures ja estaran al màxim, creiem que amb prou feines arribarem als 23, 24, si la cosa apreta molt,
I a partir de llavors, divendres, ja notarem que l'ambient és una miqueta més fresquet al matí, els núvols arribaran, però tindran més cos, no seran tan esquífics com avui, sinó que tindran bastant més de cos. I el que dèiem, la previsió és que a partir de les 12 del migdia, fins a les 12 de la nit, hi ha la possibilitat d'inestabilitat. Quanta més pronòstic o més possibilitats o més blau tenim la precipitació a Sant Just és entre les 6 de la tarda i les 12 de la nit.
Recordeu que són mapes de 12, 18 hores i 0 hores, o sigui que entre les 12 i les 0 hores és quan tindríem la inestabilitat. A partir de llavors, clar, o sigui, ens haurà plogut o no, però haurà precipitat a l'interior, tindrem una miqueta de vents del nord, el front n'haurà passat i ens quedarà un dissabte i un diumenge marcats per una normalitat de temperatures. O sigui, que la normalitat de temperatures a les 9 del matí no es pot anar amb maniga curta i amb pantalons curts i amb sandàlies. I que a la nit farà fred. Sí.
La temperatura de sensació de la nit de divendres a dissabte serà de 7 graus de sensació. És molt poc. O sigui que baixaríem a 9-10. Clar, però tens aquella sensació de fred de la humitat que ha pogut descarregar. Molt bé, Carles. Doncs mira, novetats. Demà en tornem a parlar. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El president de Gas Natural, Salvador Gavarró, creu que la crisi s'acabarà a finals d'aquest any i pronostica que el 2014 serà l'any de l'enlairament de l'economia mundial. Gavarró ha fet aquestes declaracions durant la Junta General que Gas Natural està fent aquest matí a Barcelona. Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia, el president de Gas Natural, Salvador Gavarró, s'ha mostrat optimista de cara a la recuperació de l'economia mundial i més concretament de la situació a Espanya.
Pueden pensar que es un mismo pesimismo. Yo creo que al final de este año, sobre todo, es muy importante pasar con selecciones alemanas, porque las posiciones de Alemania después de la izquierda serán muy diferentes y mucho más flexibles. Yo creo que al final de año veremos el agujero del túnel, y espero que el 2014 la Comunidad Española empiece a despegar.
El president de Gas Natural també ha avançat, que pel segon trimestre d'aquest any, cap a setembre aproximadament, presentaran el nou pla estratègic de la companyia, un pla que inclourà ajustaments de plantilla.
L'empresa Neinbar construirà un centre comercial en botigues Outlet a Viladecans, al Baix Llobregat, que crearà un miler de llocs de treball. Així ho han confirmat fons del Departament de Territori i Sostenibilitat, que ha venut uns terrenys de 25.000 metres quadrats a través de l'Incasol. Es tracta d'uns terrenys situats a la zona de Can Alemany, de Viladecans, un espai que encara està per urbanitzar.
Neimber, una empresa amb seu a Madrid, que és la segona operadora europea d'outlets, invertirà 80 milions d'euros en el nou complex que es dirà Viladecans de Style Outlets. L'empresa, la Conselleria i l'Ajuntament de Viladecans tenen previst presentar aquest projecte econòmic aquest dijous. L'alcaldessa del municipi de l'Hospitalet del Llobregat, Núria Marín, demana al govern català que prioritzi la inversió en infraestructures per poder sortir de la crisi. Marín assegura en declaracions a la xarxa de comunicació local...
Cobres com la de la línia 9 del metro que estan aturades haurien d'acabar-se el més aviat possible. I les infraestructures no només són necessàries, són imprescindibles per desenvolupar
no només l'Hospitalet, no només la Fira, sinó tot aquest territori, que és un territori fonamental per al desenvolupament econòmic del que és aquest país. Si l'àrea metropolitana tira amb força, tirarà amb força Catalunya. Si l'àrea metropolitana i aquesta realitat i aquesta regió econòmica no tira, no té les infraestructures, no té l'empenta, no té...
el recolzament del govern, difícilment tot això serà possible. Per en Núria Marín, és inadmissible que un aeroport com el de Barcelona o la Fira, ubicada a l'Hospitalet de Llobregat, no tinguin una bona connexió amb el metro. Sis alcaldes del Garraf i del Baix Penedès es reuniran avui amb el conseller de Territori, Santi Vila, per demanar-li una solució a la discriminació històrica que pateixen pel peatge de la C32, un dels més cars de Catalunya.
A la trobada hi participarà l'alcalde del Vendrill, Benet Gené, que ha expressat la seva indignació en declaracions a la xarxa de comunicació local. Això ja és un greuge històric.
els ciutadans del Baix Penedès i una part del Garraf, sobretot del Baix Penedès, no tenim cap mena de bonificació a l'hora d'utilitzar aquesta carretera, la C32, quan tots sabem que la C31, la comarcal, la que passa per les costes de Garraf, és una via que és obsoleta, és una via que és de difícil utilització, el que fa sobretot a rapidesa,
A banda de l'alcalde del Vendrell, també es reuniran avui amb el conseller de Territori, els de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Canyelles, Calafell i Cunit per demanar-li una solució sobre el peatge de la C32.
Bon dia, us parla Roger Castelló. Barça i Panathinaikos juguen avui a Grècia el tercer partit dels quarts de final de l'Eurolliga. El primer partit a l'OACA començarà a tres quarts de nou del vespre amb l'eliminatori empatada a un. L'eslober Jack Alakovic, jugador dels dos equips, creu que el Barça pot endur-se el triomf en declaracions a la xarxa de comunicació local. Barça han de menos mucho a Pete Michael que está fuera y no puede ayudar. Pero yo creo que Barça durante...
Toda la temporada ha demostrado que puede ganar grandes equipos fuera de Barcelona y yo creo que en esta eliminatoria aún veremos tres partidos. El último partido, el quinto, va a decidir.
Joe Ingalls i Marco Todorovic són dubte per aquest partit. En futbol, demà es disputen a Tarragona a les semifinals de la Copa Catalunya. El Barça jugarà amb els futbolistes del Barça B i el seu rival a les semifinals, el Nàstic, presentarà també una eliminació formada per suplents i jugadors del filial. En canvi, l'altra eliminatòria, l'Espanyol i el Llagostera, disputaran la competició amb futbolistes del primer equip. Notícies en xarxa Tot seguit
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Sant Just es prepara per viure a Sant Jordi amb activitats per tots els públics durant més d'una setmana. L'activitat principal serà diumenge a caber dia 21. Durant tot el matí a Can Gina està...
Hi haurà les tradicionals parades de llibres i roses, portes obertes a la Casa de Cultura, tallers i mostres d'activitats, entre altres coses. Tot i això, aquest dijous ja s'estrena l'exposició bestiari al celler de Can Ginesta i dissabte es farà el sisè correfoc pels carrers de Sant Just, on hi haurà set colles. També en el marc de Sant Jordi, divendres, es presentarà la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justens, que en guanyes acull quatre articles diferents. La presentació es farà divendres a les 7 de la tarda
a la sala de les golfes de Can Ginestar. I també divendres a dos quarts de vuit, a l'equipament de la plaça de la Pau, es presentarà el llibre Volum, el número 14 de la col·lecció Fragments, de les autores Soledat Sants i Marta Balada. També es presentarà l'exposició Embolica que fa fort, a l'equipament amb peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstica Carreola. Més qüestions. L'Hospital Moïseix Brogi i l'Ajuntament estrenen el Servei de Convalescència. És un programa pioner a l'àrea metropolitana adreçat a persones...
que estiguin hospitalitzades al centre mèdic i que una vegada tinguin l'alta ningú les pugui ajudar a casa per tenir problemes en la mobilitat. Les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant quatre hores a la setmana i un mes natural com a màxim. Això sí, el període d'atenció pot variar en funció de les necessitats de l'usuari. El Servei de Convalescència de l'Hospital Moïse Esbrogi preveu donar cobertura a unes sis o set persones cada any
Però això dependrà de la demanda que hi hagi. Si hi ha més gent que necessita utilitzar aquest servei, l'Ajuntament ampliarà la dotació pressupostària. I acabem amb un apunt solidari, i és que a l'Escola Montseny s'assuma la campanya de recollida de roba, calçat i altres productes tèxtils organitzada per l'ONG Global Humanitària. Es tracta d'una roba usada, sabates, jaquetes, mantes i peses tèxtils de qualsevol tipus per col·laborar amb els projectes de desenvolupament que tenen marxa l'ONG,
A països on les persones més necessitades no tenen educació, sanitat i drets fonamentals. Per col·laborar amb la causa, des de l'escola s'han repartit unes bosses als alumnes per tal que les famílies donin roba que ja no utilitzin. D'aquesta manera, Global Humanitària les podrà fer arribar a les persones que més les necessiten. El termini per portar les bosses al centre educatiu és el dia 23 d'abril.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies. Edició migdia a partir de l'1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Lived like she knew nothing less Didn't care to look like anyone else And she was beautiful, so beautiful I still hear her laugh like she's here
Fins demà!
Does the sun shine up at you when you're looking down? Do you get along with the others around? It's gotta be better than before. You don't need to worry now you're gone. Forever. Hey.
Just like you. And when I go to sleep at night, I'll thank you for each blessing things surrounding me. For every fall I'll ever break, each moment's breath I want to taste. Confidence and conscience, decadent extravagance, never-ending prominence from loving when I
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
La informació més propera al Just a la Fusta. I a aquesta hora parlem d'un projecte que implica diferents regidories de l'Ajuntament de Sant Just, un projecte que alguna vegada ja n'havíem parlat que es volia fer, de fer un conveni, l'Ajuntament de Sant Just, amb Horpapnecker, aquest poble alemany, ha germanat amb el nostre municipi,
I justament ara fa uns dies el regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes, i el d'Educació, Lles Monfort, van fer un viatge en aquesta localitat d'Alemanya per poder explicar, tractar una mica com serà aquest projecte. Avui en podem parlar amb tots dos. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia.
Un projecte que en principi seria per servir un conveni entre tots dos municipis o com aniria tot plegat? Bé, nosaltres partim d'una regió d'atmanament que ja té uns quants anys de vigència, més de 10 o 12, i s'havia centrat molt en intercanvis culturals, en intercanvis d'idiomes entre ells, en una associació d'amics bastant potent aquí i allà.
el que volíem fer era donades la situació que tenim aquí de la dificultat per trobar feina i tot plegat, doncs volíem fer créixer aquest determinament cap a sectors més d'ocupació, de trobar feina, de formació professional i fruit també de l'interès que ells tenien en col·laborar amb nosaltres en aquest sentit, vam anar a Hort a veure exactament quina era la situació i quines possibilitats se'ns obrien en aquest sentit. I quina és la situació? Què us heu trobat allà?
Doncs ens hem trobat un municipi molt ric. Penseu que Horfamnecker està al cor del lander de Baden-Württemberg, que és, amb molta diferència, el lander més potent econòmicament d'Alemanya. Allà tenen a taxa d'atur del 3%, el que vol dir que no tenen atur, i en un perímetre de 20%,
quilòmetres quadrats es concentren en aquesta zona a 5 grans fàbriques d'automòbils com són la BMW, l'Audi, la Mercedes, la Volkswagen i la Porsche. Per tant, com us podeu imaginar, és una zona molt dinàmica econòmicament
i que es troba actualment que necessiten mà d'obra qualificada per poder mantenir el ritme de creixement de la seva indústria que estan experimentant. I a banda d'aquesta situació econòmica ens hem trobat un municipi on tot funciona molt bé. Tenen un centre de formació professional excel·lent que dona resposta a moltes necessitats que tenen
en aquella zona, un institut també molt correcte i llavors també la Universitat Dual, que és una universitat ja molt pensada per la gent que ja surt de la universitat pràcticament amb feina sota el braç. Per tant, aquesta idea que ara qui es vol intentar recuperar d'una manera o altra, que és la de potenciar la formació professional, que potser durant uns quants anys
o durant masses anys, ha estat una mica qualificat o entès d'una manera complicada. Segurament pot potenciar gent que potser tenia més mala fama o que semblava que fos una cosa molt diferent. Sí, penseu que ja el nombre d'estudiants del gimnàsium, que és l'institut de batxillerat que tenim aquí, i el centre de formació professional és pràcticament el mateix.
Per tant, ells aquí no tenen el problema que tenim nosaltres aquí, que la nostra societat, el nostre nivell de formació...
Tenim aquí un rellotge de sol, tenim població molt ben formada, població sense formació, però al mig no tenim el que serien tècnics qualificats. Ells aquest problema el tenen perfectament resolt perquè tenen molta gent que se'n va fer formació professional. En Lluís ho pot explicar millor, però jo vaig quedar molt parat de realment el potenta que és la formació professional a Alemanya.
Sí, estem en un sistema molt basat en la teoria potent barrejada en pràctiques en empreses el primer dia. Llavors comencen a treballar amb aquesta dinàmica empresarial, amb aquesta dinàmica de coneixement in situ del que estan fent i l'aplicació pràctica dels seus coneixements i realment és una cosa que ens ha sorprès moltíssim. Per altra banda, el que vam veure era que realment se'ns oferien una sèrie de possibilitats que més enllà d'aquestes
situacions que tenim per característica econòmica que estem vivint. Ens hem trobat un casal de joves de Horp molt interessat en col·laborar amb el casal de joves de Sant Just, per tant aquí poden aparèixer molts projectes que poden obrir la ment de la gent jove de Sant Just, d'en vocació internacional, amb intercanvis que coneguin que hi ha realitats diferents. També ens hem trobat una escola d'idiomes a Horp, la Hermann Hesse, absolutament oberta a acollir
estudiants de Sant Just que tinguin ganes d'estar allà durant un temps aprenent alemany i ens hem donat compte que també tenim una possibilitat de poder fer intercanvis entre l'institut i el gimnasium d'allà
Doncs que realment amb el suport de l'associació d'amics de HORP, que realment tant la d'aquí a Sant Just com la d'allà a HORP han sigut el veritable coixí d'aquest projecte, podem arribar en aquests dies a trenar ja alguns projectes.
projectes concrets que ens agradaria que comencessin ja el 2013. És a dir, que hi havia una part com d'intercanvi educatiu o de joves i després una part potser encarada també cap a la feina. Exacte. I suposo que, com ens deies, encara s'està acabant de materialitzar en projectes concrets, però no sé si alguna d'aquest 2013, això que ens deies ara, si hi ha alguna cosa que ja se sàpiga en què es vol fer.
Clar, ara estem començant a caminar. Hem rebut una proposta de Hort, de poder fer el juliol algun intercanvi amb estudiants de l'institut. Per tant, ara mirarem si és possible, si arribem. Ara mateix, quan sortir d'aquí, vaig a parlar amb en Jesús, veiem si podem acabar-ho d'atrenar. Al mateix temps, hi ha voluntat de fer intercanvis concrets entre el casal de joves de Sant Joves i el casal de joves de Hort, que recomanen a tothom que s'hi vol tafanejar per al Facebook.
si hi posi i després en Joan tindré arribat a tancar acords per poder enviar currículums de gent que està formada, que té un mínim d'alemany i que pugui incorporar-se d'una manera relativament immediata en el teixit empresarial.
A part de projectes que tenen ja una dimensió més de mig termini, de col·laboracions que se'ns obren a nivell de projectes europeus, col·laboracions més de fons, que jo crec que sortiran a partir del coneixement mutu. Sí, Joan, si ho has comentat. Sí, a nivell d'ocupació hi ha aquests dos projectes, un és més a curt termini, vam arribar ja a un acord amb l'agència d'ocupació d'aquella regió,
que a partir d'ara ens enviaran ja ofertes laborals i nosaltres els podem enviar currículums de gent que parli alemany, perquè aquest sí que és un requisit que ens posen, que la gent tingui un bon nivell d'alemany. I després, en el mig termini, hi ha un programa molt interessant que ens obre moltes portes, que és que ells, a través de la seva escola d'idiomes, que és la Hermann Hesse, agafen gent jove de diferents països de la Unió Europea que tenen interès en anar a treballar a Alemanya...
I durant un període de quatre mesos els fan un curs superintensiu d'alemany. Una immersió completa en alemany que els permet al cap de quatre mesos defensar-se raonablement bé amb alemany.
i després comencen una formació ocupacional ja molt orientada a cobrir necessitats d'ocupació que tenen en aquella zona d'Alemanya. Després s'incorporen al mercat laboral, els garanteixen uns ingressos mínims, em sembla que són 1.500 euros,
I una part d'aquests, em sembla que són 170, els han de tornar per pagar la formació que han rebut a l'escola d'idiomes. És un projecte que creiem molt interessant. En Lluís i jo vam conèixer un nano de 21 anys de Màlaga que havia anat allà sense saber a Alemany el febrer. Portava dos mesos i es defensava molt bé amb Alemany. I aquest noi, un cop acabava aquest curs superintensiu,
començava un curs de formació ocupacional d'infermeria i ja li havien garantit que un cop acabés s'incorporaria en un hospital d'aquella regió. Es van oferir que l'any que ve hi puguem enviar gent d'aquí a participar en aquest programa. Aquests nois també cal dir que estan acollits en famílies, però a més a més s'ha obert una altra porta i és que l'Ajuntament de Horpamnecker ha comprat
uns edificis que eren antigues casernes militars que estan en perfecte estat
i un d'aquests edificis el volen destinar a acollir persones que temporalment van a Alemanya, ja sigui a buscar feina o a aprendre l'Alemany. I, per tant, aquesta és una possibilitat que afegeix encara més interès i cap a aquesta iniciativa. Són molts fronts, a més a més. Suposo que és com un... Exacte, moltes idees possibles, però com un punt de partida que deia al principi per redireccionar segurament
aquest desgermanament entre Sant Just i Holpapnecker. Sí, solament a la ràdio aquests últims mesos, o fins i tot aquest any invico, heu vist com cada vegada que veníem diferents regidors a parlar aquí, orientàvem les nostres polítiques una miqueta de respondre a la situació que tenim aquí, jugant amb tots els projectes nous en matèria d'ocupació...
a l'educació també en temes d'èxit escolar, que la gent agafi la formació on màxim que pugui, al casal de joves també amb tots els tallers que he anat veient que estem fent, per obrir possibilitats, obrir la mentalitat. Per tant, l'únic que estem fent amb aquest examenament és situar-lo, alinear-lo en aquesta estratègia que ja estem seguint amb els programes que estem duent a terme aquí. Per tant, era aquesta peça que ens faltava,
Teníem les condicions, teníem la gent, l'associació d'amics de JORP i de Sant Just ens està ajudant moltíssim. Per tant, és una peça més del que fa l'Ajuntament que es reorienta en aquesta estratègia de respondre a l'associació que estem aquí per donar oportunitats als ciutadans de Sant Just. I des de JORP com ho veu amb tot plegat? Quina és la resposta que heu rebut almenys per part de l'Ajuntament o aquests diferents centres que heu visitat? Doncs total disponibilitat a col·laborar. El que passa és que
tant en Lluís com jo, ens hem endut la sensació que si no reben una resposta ràpida d'aquí, el tema es pot morir perquè ells hi creuen,
però jo crec que a l'hora seran molt exigents per tant tant des de l'Ajuntament com també des de la ciutadania ens hem de posar les piles i treballar bé i amb una certa celeritat i jo des d'aquí doncs animo tots aquests que ens estiguin escoltant que
els hagi interessat alguna de les idees que hem plantejat en Lluís i jo, que es posin en contacte amb l'Ajuntament, perquè, evidentment, aquests programes, la finalitat que tenen és donar resposta a necessitats o demandes de la ciutadania de Sant Just. No té cap sentit aquest programa si al darrere, la ciutadania de Sant Just, no hi participa, no hi col·labora. No és només per gent jove, entenc, per tant, no? No, no, no.
A part, la banda formativa sí, però tota aquesta part d'empreses també passa per gent que estigui a l'atur o estigui pensant en un canvi. L'únic que han de tenir és la disponibilitat d'anar a viure a l'estranger i aprendre un idioma que no és fàcil.
Sí, en aquest marc de donar oportunitats també estem confiats que hem d'obrir camins i hem d'oferir la possibilitat de formar-se i tenir una experiència profunda, llavors també hi haurà una taxa de retorn molt important d'aquesta gent que ens arribarà també amb els coneixements i que després ens ajudarà tots i totes a tirar endavant. És només enviar...
la gent a fora, no? No, no, és enriquir el coneixement de la gent de Sant Just. Doncs ho anirem seguint, anirem parlant de tot plegat, i com dèiem, si a algú li ha interessat, doncs pot dirigir-se, suposo, a l'Ajuntament o al Servei d'Ocupació, i n'hem volgut parlar avui, doncs, després d'aquest viatge directament, doncs, amb el regidor d'Educació Llós Monfort i el d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes. Moltes gràcies a tots dos. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Don't let me be in love.
I swore every time Thoughts of you would leave my head I was wrong Now I'm fine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dos quarts del matí, i com cada dos dimarts el que fem a aquesta hora és fer tertúlia amb el Pep Quintana i el Jordi Farràs. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia, Carme i a tothom. De moment a l'espera també que arribi, el jove, com preciós. A veure si arriba. A veure si arriba, exacte, perquè em sembla que fa molt de temps que no som tots tres. No, és veritat, eh? Sí, amb tu, quatre, està clar.
A veure, sí, a sort. L'altre dia hi havia el Josep que se'n va anar de pico-spardo. Sí, sí, van venir els altres. Si una cosa escribeu, tu i el Jaume. No m'agrada desaparèixer. Sí, sí, se'n va i no el giro més. Home, sí que vaig avisar, eh? Que passa que si hi ha missatgers... No, no, ho teníem, ho sabíem. El Jordi m'ataca, però jo no... Però, en tot cas, sí que era menys.
Bé, de què parlem avui? A veure, exacte. Hi ha moltes coses, eh? Sí, jo no he mirat gaire... Bé, no, no, ja veiem què surt. A veure, avui la notícia principal és aquesta, que tampoc no dona gaire peu a poder-ho parlar, però sí que s'ha de comentar que és aquest atemptat a Boston, que de moment suposo que perquè els Estats Units funcionen també d'aquesta manera, que...
L'única dada que se sap és la que ja se sabia ahir a les 12 de la nit, vull dir que si suposo que si tenen més informació potser la reservaran per fer-la amb un comunicat més general, però en tot cas el que sí que de moment sembla que no se sap és que d'on ve, no?, quin és l'origen de tot plegat en un lloc com una marató. Això seria el més important per saber, perquè de vegades sabem que en un institut hi ha aquells pobres nois
celebrats que de cop i volta entren i comencen a matar els alumnes, però amb una marató és la primera vegada, jo, que sento en un espai així a l'aire lliure i d'aquesta manera tan curiosa. En una activitat exacta, que a veure, tots els adaptats són evidentment en una escola, ja és com el més greu que podria ser, però que una cosa així que és un acte tan círic, no? Gent que va corrent pel carrer, que fa una activitat esportiva. Sí, però més que res de la gent que s'ho estava mirant, i no ha sigut només una...
explosió, o sigui, a sobre n'han trobat tres encara que no estaven per explotar. Jo en una biblioteca també n'hi havia una. Per això vull dir, això són coses molt fortes. No ho pot fer qualsevol. Els nanos aquests que tenen les armes a casa, ja ho sabem que hi ha. Allà els hi donen permís i se'ls hi va la ceba.
Sí, ja està, ja hi som. Que de fet és el desembre quan va passar tota la matança de... no recordo el nom del poble ara, però en tot cas el que es deia era que es va tornar a obrir, va ser tot el debat de les armes. Fa molts pocs mesos, fa 3 o 4 mesos, també hi ha gent que quan passen aquestes coses sembla que tampoc no es posicioni més a favor de les armes.
Sí, perquè diuen que tenen el dret a defensar-se, està clar. Però clar, amb una explosió com aquesta ja és una altra història. Hi ha una cosa que s'ha depolititzat i alguna cosa hi ha al darrere que no saben el que hi és. Heu vist imatges? Sí, aquest dematí s'han vist imatges. Només la portada del diari. N'hi ha desfereïdores, eh? Sí, sí, heu vist les imatges que han sortit tots donant per TV3 a primera hora del dematí. No, no he vist res.
i veu la primera explosió quan la gent està corrent a arribar i, sincerament, no és gens agradable. El que sí que hi ha és, clar, com que hi ha tots aquests vídeos, perquè, evidentment, s'estava fent una marató, per tant, molta gent estava pendent de tot plegat, que això potser podria servir també per veure si algú fugia o alguna cosa d'aquesta manera.
Més aviat, quan deixes una bomba, la deixes en un temporitzador. I te'n vas, fa estona que ets a casa. Sí, de moment sembla que hi ha un home ferit que està sota vigilància a l'hospital, tot i que no el vinculen encara directament als atacs, i continuen, doncs, em sembla, l'EFAI continua buscant...
Algú més. Sí, jo crec que aquestes coses, a part que són molt greus, és molt difícil de poder localitzar les persones, perquè el que fa això no ho tenen tot estudiat. Què passa que a vegades, amb el cas d'Al Qaeda o amb el cas de l'atemptat de Noruega, no recordo qui va ser l'assassí, però com que ho fan per reivindicar alguna cosa, de seguida o més tard o més d'hora sí que surten, no? I diuen, ei, sóc jo el que ha fet això perquè tot el món em faci cas. En canvi, en aquest cas...
Tampoc no... Bé, és fins i tot estrany, no?, la manera com ha acabat. Vull dir, ens ha sorprès més... Tampoc s'ho sap, però realment, quan va passar aquí un del Renfe a Madrid, fins que no es va saber que... Clar, anaven fent hipòtesis, també. I algunes defensades de sang dreta que encara reivindiquen avui l'autoria...
que no van ser els que van ser realment. Jo crec que són coses molt fortes i estem en un món que no sé què passarà però soc pessimista i ho veig molt difícil. És molt pessimista, eh, Jordi? Sí, però és que és molt pessimisme però realment costa de creure una mica que hi hagi una mica de pau perquè hi ha uns interessos creats molt grans i aquests interessos sobre l'armament amb els altres països això no s'aconseguirà treure mai perquè la majoria de països tots els venen.
perquè són coses que són incomprensibles, que hi hagi una guerra, per exemple, a l'Iraq i a l'Iran i hi hagi uns rebels que tinguin armes que no tenen un duro, algú els hi dona, els governs les compren a costa dels contribuïts, però els rebels aquí els hi dona, aquí els hi ven. No les regalen. O sigui, regar-les no les regalen. A compte del que seran, clar.
És molt difícil de poder identificar. Surtout perquè és això, que hi ha uns grans poders que són els que ho acaben decidint en aquests casos concrets. No fa massa va sortir el cas d'aquest noi, que crec que era per Mallorca, que comprava tots els explosius per internet i després volia fer un atemptat...
Vull dir, esclar, també, la possibilitat de comprar explosius per internet, que és fantàstica. Explosius i tot arreu. Vas tenir amb les drogueries, però és que ara entres a internet, a més t'explica com fer una bomba, com fer això, com fer l'altre, i com matar una persona. Ara estàvem dintre per TV3, que estava mirant, que li deien, estava parlant dels avions, de la seguretat dels avions, i, clar, que ella li deia, diu, a mi l'altre dia no em van deixar passar un tall a ungles.
i em vaig barallar amb ells perquè els li va dir si has de matar algú puc fer-ho amb les ulleres o el puc fer amb un bolígraf i això és veritat sí que és veritat que tot aquest tema de la seguretat dels aeroports que al final és ridícula fins i tot tot el que acaba passant
i llavors doncs que evidentment la seguretat 100% no existeix no pot existir i a part segons còmfins i tot és com la vigilància 100% no sé si diria que està bé però vull dir que és normal la vigilància del 100% és impossible com m'ha sobtat un tertulià d'aquest de TV3 que deia
l'únic lloc segur que tenim és el cementiri on estan tots molts m'ha sortit molt però realment en principi ningú diu res ja és el final ja és a plegar allò que apaga sí, sí, clar
Però mentre hi hagi, al món hi hagi gent, sempre hi ha els que volen la pau i els que volen la gana. Sempre hi han hagut atemptats. Això sí, això també és veritat, o amb el cas de la mort de Kennedy, que també va ser un revolsiu molt bèstia, no?, en aquest moment. Reis, presidents, gent destacada, Gandhi, etcètera, etcètera, sempre hi han hagut atemptats. I per tant, doncs, ara ho veiem d'una manera més sofisticada.
Ho veiem amb més amplificat perquè veiem les imatges en directe. Abans no hi havia les imatges. Està clar, això també ens afecta més, d'alguna manera ens arriba més. Però, malauradament, sempre hi ha hagut activitats violents. Teniu més por que abans? O ja és una cosa que ja la tenim... Recordo el cas del 11M, potser més la meva gent de la meva edat que no havien viscut tantes coses així, o que els atemptats d'ETA...
M'esgarrifàvem, però potser no et senties com que... Aquesta vulnerabilitat en pròpia pell. En canvi, en aquest cas, recordo que hi va haver un moment com més d'alerta, no? Allò, les motxilles, els metros i trens... Jo he viajat bastant pel País Basc i en èpoques, doncs, difícils. I no he tingut mai por d'anar-hi i no he tingut mai cap problema. Hi havia gent que se n'estava d'anar-hi per la por que hi hagués un atemptat o qualsevol cosa.
Això és molt relatiu, molt personal, la por. És el que busquen, no els terroristes? Crear aquest sentiment de por, suposo. És una mena de loteria, no? Vas a Barcelona i pots... Vas a una marató, a Boston, que en principi no és una ciutat d'aquesta mena. Saludem el Jaume. Sí, sí, incursor a la Santúlia, el Jaume Campreciós. Bon dia, Jaume. Que feia molt de temps, que no hi érem tots, dèiem al principi. Estava una mica més a prop.
Ja, no ho dèiem per si havia tingut temps d'arribar amb les notícies més fresques. Exacte, que ara estàvem parlant de tot plegat. Sí, però de moment avui som el trio. Avui sí, i la Carme que fa quatre.
I d'altra banda, més coses, perquè una notícia que s'ha sabut fa poca estona, que és que han condemnat finalment Isabel Pantoja i Julián Muñoz a dos anys de presó. Dos anys suposo que pots escapar-te, no? No, un sí que te'n pots escapar. Ell a dos anys de presó i ell set.
Julián Muñoz, 7. Aquest ja és una altra història. Però 2, si no tens antecedents, sí, no? No ho sé, és que... Aviam, senyor polític. A veure, si recordeu, el cas Pallarols d'aquests últims dies, que era menys de dos anys, i el jutge diu que tenen d'anar a la presó,
perquè és com escarni, perquè la gent s'ha d'anar a compte que no es pot fer tot, que tot és permès. Però ja ha anat a la presó, avui he llegit al diari. L'última notícia que he llegit és que estàvem pendent de demanar un indult. M'ha semblat llegir-ho, eh, a lo millor. Eren lletres grosses i... Per tant, jo entenc... Ara, no ho sé, vull dir, a veure... La política del país, disseny del país del costat, tampoc m'interessa molt...
No, però si, home, si tu no fas la declaració de renda pot ser que t'interessi. Bé, en rebràs les conseqüències. Bueno, però no crec que quan arribin a casa puguin trobar allò a les escombraries uns quants bitllets de 500. Amb les bosses. Amb les bosses del Corte Inglés o de qualsevol centre comercial. Bé, més val que no vinguin, eh? Perquè no tinc cap sorpreses.
doncs res, en fi no, són notícies d'aquestes que suposo que hi ha moltes televisions que en tindran superbots mesos com va passar amb la Lola Flores també en el seu moment la Lola Flores va ser un exemple de no pagar els seus impostos corresponents
I això servia una mica d'exemple... Però jo crec que això és diferent, això és corrupció. Aquí ja no es paga gent que tindrà diferències ideològiques, però aquí és corrupció 100%. El que passa és que això és un exemple per molts i que això donarà una mica de...
de camí. Que tothom és igual davant de la llei? Sí, però jo crec que no, perquè ara mateix els jutgers volen fer lo de banca, els volen jutjar, està buscant aviam a qui poden jutjar de banca i en canvi banca ja està obrint el mercat per trobar la gent. Són de fons diferents, vull dir, estan juzgant els antics gestors
els egis gestors això és com una sola cosa el que ho va fer malament hi ha les corrupcions no teníem aquell famós banquer que el van posar a la presó i vivia com un rei i al final cap ja no s'ha parlat i a les perles continua va presentar-se en un partit polític inclús en unes eleccions i a més a més és a certes emissores constitucionalistes 100%
Sí, sí, no, no. És un personatge... És un personatge, jo entenc, perillós. Home. Perillós. No anava a dir com el Joan Marc, però sí... Home, no té la capacitat. Se suposa que no té la capacitat per flotar avions ni aixells. Perquè els quarts no són seus, eh? No, però pensa que...
Va ser número 1 de la promoció d'abogats de l'Estat a Nios A. Vull dir que era número 1. Això sí, no se li nega la intel·ligència. Jo entenc que... El segon dia fent zàping, veus una tractoria d'aquelles, home, sí que aguantes són dos minuts. El tercer ja, les bateries ja estan a punt de rebentar. El tercer ja ha mirat els quadres, llavors el tercer minut ja plegues del tot.
No, però esperant que no arribi el de Boston. El de Boston, escoltem com parla, ho dic, pot passar quan sou lloc, quan sou centre, a veure, vull dir... Sí, però aquesta gent encara més, aquesta gent... No, a veure, quan era el Jordi, com ho escoltava pel cotxe, com estava just aparcant... Fantàstica, com de seguia, eh? No, a més, deixeu-ho fer un comentari, jo m'he adonat que venia tard i anava patint, dic, a veure si començava com cada dia...
5 minuts 3 tard? No, avui no, a dos quarts en punt. Ja he sentit. Hem esperat un parell de minuts. Jo crec que a dos quarts. No, no, en punt hem començat. En punt no hem començat. El Pep ja feia estona que em reclamava entrar. El Pep portava el rebaix adelantat. I que no esperem el Jaume. Quantes vegades vens i dius que ara sents una mica de música, avui he vist que ho sigut. Casi anglesos. Sí, sí. Bueno, i tornant això, a veure,
Aquestes coses poden passar a qualsevol lloc, a més a més, com tu deus molt bé, vull dir, es poden aconseguir elements per fer a qualsevol lloc, m'entens? Vull dir, des d'una botella de camping gas...
fins a comprar sofre i fer la polvola que fèiem com venen nens que explotava, vull dir, per tant, vull dir que aquí a veure, i sense servir de química, que estava una mica de química com tu deies, per internet pots arribar a fer verdaderes virgueries i no fa falta que sigui un grup terrorista només que tingui algú que tingui ganes de fer alguna cosa, fer mal vull dir, a més a més vull dir, a veure, aquest dematí aquí és... no han dit res, acaben de fer el comunicat, el diran, ens poso d'aquí un dia o dos
se celebraven coses molt concretes el dia que va començar la independència dels Estats Units aquest dia aquesta maratosa en honor de la primera disputa contra els anglesos que hi va haver a Boston pel tema d'un carregament de T després també es va celebrar la matança que hi ha de fa dos anys a un institut se celebrava també va fer 30 segons de silenci per aquella matança que havien fet l'autoleta americana
Per tant, hi ha molts elements. A més, és vostra ciutat molt anglesa. Vull dir, és la que sembla... Els paràmetres de ciutat és molt anglesa. Vull dir, sembla que no hagis canviat pas d'un país a l'altre. Com Nova York, altres ciutats són molt diferents. Aquesta és la que té més sensació d'europea. No sé, bueno, ja ens explicaran alguna cosa. Jo recordo totes les maneres, l'11 de setembre, famós.
de les Torres Bessones, que al cap de 10 minuts l'FBI va anar en el lloc on s'entrenaven els aviadors que precisament portaven aquests avions a buscar-los. O sigui, vol dir que ja els tenien més que vigilats i que sabien que havien estat ells perquè van anar a l'acadèmia a buscar-los.
Al cap de 10 minuts, eh? Home, és que jo crec que allò era una cosa molt forta, perquè portar un avió d'aquests, encara que es tingui un simulador aèric a casa, és difícil, eh? L'ordinador. Però vull dir que per què van anar al cap de 10 minuts a buscar-los? Però suposo que tenien imatges... Imatges de cap, ja els coneixien, és massa complicat. Ara els posaríem en camisa, doncs, abans. No, no, jo crec que...
Però s'havia de provocar una guerra o no s'havia de provocar? A veure, i després hi ha altra cosa, a veure, quan deia allà, hi ha 50.000 vídeos, 50.000 càmeres i que segur que ja buscaran i tot. Ara, sí, perquè, a més a més, amb una activitat així, la gent, el que dèiem abans, enregistra.
la carrera... Però no s'ha registrat, recordeu aquell cas macabre de Sant Just quan va a la carretera una maleta i el van perseguir perquè a la càmera que hi havia de televisió de davant no televisió, del banc ho tenia gravat o per exemple el cas de no sé si ho havia llegit als diaris però aquest cas d'una dona d'esplugues que va morir a la ronda litoral si no m'equivoco no acceden de moto
O sigui, va xocar un camió i un cotxe i tots dos van fugir, com si diguéssim, però que havien trobat qui era narrant d'això, de proves concretes, les càmeres després, identificant el cotxe, vull dir que suposo que, i més en el cas dels Estats Units en aquest sentit, doncs la investigació policial arriba més del que ens pensem. Hi ha moltes càmeres, vull dir, com és el difícil que hi ha entre els Estats Units,
et trobes càmeres per tot arreu i els pàrquings de Barcelona també hi ha vegades per les rondes a la camina jo no sé si és un radar o és una càmera de taranzi que t'està mirant això sense comptar els satèl·lits que tenim a sobre
jo crec que estem molt controlats és un fet que ha passat si mires cada matí un diari al mitjà orient van de 50 en 50 cada dia de l'home en bomba de 40, 50, 60 toquen cada dia aquest és l'altre tema que alguns morts sembla que formen part del quotidià i això és terrible hi ha
ja no ens afecta, i el mal és aquest. Aquest en cas també, que és l'espectacularitat, no?, de poder-ho veure en una imatge, una cursa, que ens semblaria que podria ser aquí al costat, doncs segurament ens impacta més que un poble que desconeguem, que també és culpa nostra, això. Per això, moltes vegades, que a veure, jo que tinc, algú diria la bona costum, jo t'ho dic, el bici, d'anar a camp del Barça,
Vull dir, a veure, sempre se sap que abans de començar els partits i tot, que hi ha, i més quan hi ha, ara que vindrà la final de la Copa d'Europa i tot això, que hi ha un registre anterior perquè n'hi hagi aquest tipus d'atemptats en bomba. Vull dir que, a veure, és molt suculent per la gent, és a buscar aquests grans espectacles de massa. Sí, home, clar, perquè fa més efecte i crida més atenció. Una propaganda més gran, evidentment.
és que no és el mateix que jo parlant del terrorisme que feia la ETA que eren coses exclusives de gent fins que va arribar al final que llavors sí que agafava molta gent amb l'hypercord quan va començar coses molt amb persones concretes jo crec que no pot ser d'aquesta manera tot és terrorisme i tot és violència per tant no pots distingir el que passa que és cert que hi ha un cert terrorisme que és de poder explicar el món
El que passa en grans accions. Recordeu, tenen els neofascistes italians al tren aquell, el túnel, el que anava que era de Milà a Roma, que vas portar dins d'un túnel.
i l'Aldo Moro l'Aldo Moro l'Aldo Moro si esclar en qüestió la política italiana exactament, jo recordo una pel·lícula importantíssima una pel·lícula italiana que era la història aquella més o menys i era molt interessant els conceptes jo vaig veure bastant directament a través del reportatge del 30 Minuts que va fer Televisió de Catalunya i a mi em va tocar doblar l'Aldo Moro en aquest cas, no?
I està clar, vull dir, això em va impactar bastant més, encara perquè va ser una qüestió purament de posar-hi la veu, però esclar, t'afectava quan havies de llegir el que aquest bon home estava escrivint des de la presó, a la seva família i a la seva dona, etcètera, etcètera. I després, quan hem vist alguns reportatges dels que van actuar dintre les brigades roges,
com justifiquen, i ho justifiquen, el que van haver de fer, precisament per la divisió política que hi havia, que tothom se'n va desentendre i va dir, oh, s'apanyereu. I tota la democràcia cristiana i companyia van dir, aquí us el deixem perquè ens fan nosa. I, clar, vull dir, aquests terroristes es van trobar en un moment determinat que havien de ser jutges i part.
No, i a més a més, aquella época, aquella volia dir-ho aquí, recordo, hi havia molta intervenció dels serveis secrets italians. Ja, sempre... Vull dir, recordo que... No sé si va ser anterior o posterior, jo pide que hi va ser posteriorment.
que en cert moment es troba l'estima dreta i l'estima esquerra i els segrets en una festa de societat. Vull dir que... Era una pel·lícula molt... Crec que era els cadàvers o així, una italiana. Però jo crec que durant això, vull dir, tot és terrorisme i es té d'anar molt amb compte en aquestes coses perquè en el fons, vull dir...
Què es busca en aquests temes? Estats Units és un país dins de tots els defectes que té. La gent està bastant convençuda de casa seva. Per tant, són unes minories. Diu que els artefactes eren domèstics, com si diguéssim.
Però ho han fet mal. Sí, clar. O sigui, que la persona que ho ha fet, que no eren grans... Especialistes, diguem-ne. Llegeixo, ara. Que també hi ha molta gent ressentida, ja, perquè... Bé, jo, que d'estiu haver estat de vacances, jo, jo, ara... Una quantitat de mutilats de guerra...
de les guerres però no de les recents, d'Iran el cas dels que van matar a Bin Laden també ha sortit als diaris em queda un exacte però que tota aquesta gent veus una certa gent
molt marginal. Va amb tots vestits en el seu uniforme, molts portar les medalles. Nascuts el 3 de juliol, aquella pel·lícula. No sé, però gent actual que es veu per Nova York, dormint a bancs o malvivint pels llocs aquests i tu és que hi ha bons pares a la gent o et diuen que hi ha molta gent que ha tornat molt a tocar d'aquestes guerres
De fora, aquesta gent a vegades fa ressentiments. A part, potser no hi va anar gent que també tenien com a única sortida pràcticament a la guerra, perquè, doncs, pels seus coneixements, per la seva formació, etcètera, etcètera. No, és al revés. Per el que sé, i ho he parlat amb gent d'allà, és que si tu vas a l'Ajessi durant 3 anys, es paguen la cara universitària. Ja, sí.
per tant el que fan és una sortida en aquella societat bastant materialista o si això és una beca perquè és molt bo i quan s'ho dins fàcil o si no altra gent l'única sortida que té és apuntar-se a l'exèrcit per poder al cap de 3 anys poder tindre uns estudis o el gas et paga els estudis abans després passar la guerra perquè necessiten tindre gent preparada en enginyeria perquè la guerra ja no és com abans
els quatre que ara van al front de Tiratino, sinó que és una tecnologia punta. És una llàstima d'estar en una guerra d'aquestes i l'Europa té que ser horrorós. Sí, però, a més a més, em dic una cosa, a veure, els Estats Units, si no recordo malament, l'estat espanyol...
hi ha una part molt important de l'exèrcit, que són gent de sud-americans. Perquè en 3 anys d'exèrcit, què que tenen ser d'Espanyola? O 4, vull dir, sé que hi ha uns paràmetres... Sí, com això dels pisos que ara també deien, que si compraves el pis... Exacte, vull dir que hi ha, no ho sé, de paràmetres que et donen...
Aquesta facilitat. Vull dir, abans, nosaltres, a la nostra joventut, tots parlàvem de... que semblava que allò que era... uns quants, ara, quan se l'exèrcit d'aquests professionals. Són professionals. Són professionals, que si no... T'imagina't ara que els nanos de d'ara anessin tots a la mili, com fèiem nosaltres.
els temps estan canviant i en canvi nosaltres vivim països quan Suècia, que creiem que és un país del paradigma de la pau, ja hi ha que fan la mili fins als 80 anys tot és exercit vas un dia de vacances pària, ja fa molts anys veïnari
i veies tot per una carretera tot de soldats i que no eren nens jovenets i dius, no, és que al mes d'agost toquen 3 setmanes de 6 militars, cada any sí, sí, sí sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, no l'antiga, no, en principi? No sé, suposo que tot aquest tema també als Estats Units, el desembre que dèiem al principi, no, que es va aixecar tot el tema del debat de les armes, però també ells tenen una opinió molt diferent de la nostra segurament, no, vull dir que
En aquest cas, no crec que per molt que Obama vagi cap a un cantó o cap a un altre, és complicat. Jo crec que això de les Bames va menys, però és que a veure, va... A mi, personalment, que a l'època que va iniciar i tot, en els plocos d'oestia sembla que siguin un...
es mira tot, a vegades mira les dates dius això va passar en 1870 i com aquell qui diu fa dos dies i després diem Europa i si no recordo malament la primera guerra mundial quan van vindre és que tenien excedent de violència als Estats Units i no van dir cap a Europa cap a lo menys
Mateven dos per dos d'un tret. Primer els vam enviar tots els presoners i malfactors cap allà, eh? Com va passar a Australia. A Anglaterra també els va enviar tota la quisqui, eh? I encara en viuen d'això. Sí, eh? Clar, allò són maneres de traslladar. Mira, ara m'ha fet pensar la imatge de la xoveneia que tenim aquí al davant, la fàbrica Sanson, perquè es va fer el més alta possible perquè llencés el fumo en un altre poble. Sí.
No té altra finalitat, això me neia, canviar el fum en un altre poble. Aquí ens hem trobat tantes vegades amb gent que diu, no, escolta, els meus aquests no els vull, i te'ls traspasso, aquí. Bueno, això sempre ha passat en tot, com hem buscat terra d'oportunitats, hi ha hagut abandodes, però també la primera onada ha sigut tota la... Però tu creus que la infanteria dels Estats Units, per exemple, no està formada per gent molt poc formada?
és el que hi ha és el que hi ha jo crec que nosaltres hem format i els negres que no els volen a casa seva que estan a l'exèrcit sí, n'hi ha molts però n'hi ha uns quants que sí
Però n'hi ha altres, que és el tema professional. Vull dir, la gent que està... Abans d'entrar a la universitat, van a les escoles que aquí s'hi ha en els instituts, a buscar gent. Sí, home, l'exèrcit els va buscar. Però ja no per entrar l'exèrcit com aquí...
Per donar-los una carrera. Per donar-los una carrera. Diu, mira, aquest xaval que és bon informàtica, doncs, 3 anys a l'assessi, 4 anys a l'assessi. Clar, està donant de lloc d'una altra manera. Dedicada al món militant. No, no, no. Al món tecnològic. Al món tecnològic. Al món tecnològic, però què? Dintre del que és la defensa... No, no, tu estudies a l'assessor normal i quan acabes te'n vas a fer la mili, la guerra. Ja, bueno, però vull dir, vols dir que l'exèrcit d'autoprofita precisament aquesta beca. Sí, però crec que són gent...
a veure, segur que si un diu que vol estudiar història de l'art aquest no li toca però un que està estudiant enginyeria o telecomunicacions o que en aquest món de les tecnologies doncs aquest sí vull dir, aquesta, bé, fins i tot ara que ho feia allà un dia tenia una companya que el seu no, un de laboratori o alguna cosa així que la seva companya tenia un noi que era als Estats Units
I que era... havia estudiat i que l'única sortida que tenia per poder fer la carrera que ell imaginava era poder entrar a l'exèrcit. Jo vaig tenir una companya a la Coral Sant Jordi, que era Siux, una noia preciosa, rosa, i era una Siux. I el seu pare era especialista en míssils. Vol dir que era Siux. En aquest cas vol dir que l'havien rescatat de la reserva. No feia senyals de fum. No feia senyals de fum, enviava míssils. No, per això...
Jo crec que és un món que és molt diferent de nosaltres. Sí, és veritat, és una altra mentalitat cultural. Una altra mentalitat, ja està, vull dir, aquí tothom diu que no és veritat, tothom té la universitat, ja hi ha la universitat, o ets molt bo i tothom existeix molt tema, o consell, això és una beca, que n'hi ha molta. Igual la sanitat. Que després la tens de retornar.
Sí, home, esclar. Se'ns acaba el temps. Avui és un tema internacional. Crec que no en dic ni un sol mot de Sant Just, avui. No, no. I això no pot ser. Hem parlat de la xamaneia. Ah, sí, senyor, perdó, m'he equivocat. Molt que heu parlat de la xamaneia. Vec que començo a tindre memòria de peix. Que vagi molt bé, gràcies. Molt bé, Déu, bon dia. Bon dia.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La plataforma en defensa de les universitats públiques catalanes reclamen els rectors que es plantin davant la generalitat i que no executin cap més retallada. Professors i alumnes incideixen especialment en els ajustos que impliquen acomiadaments a les universitats. Jordi Casinu, bon dia.
Bon dia, una demanda que han fet a les portes del rectorat de la Universitat Politécnica al carrer Jordi Girona de Barcelona, on els representants de la plataforma han decidit donar suport a la cinquantena d'interins que estan tancats des de fa sis dies al rectorat de l'UPC per rebutjar les últimes retallades del centre i que afectaran uns 300 treballadors, sobretot interins. Clara Camps és professora associada de la Universitat de Barcelona.
desobediència dels rectors de les universitats catalanes davant la situació que estem vivint perquè és d'absoluta gravetat. I cridem a la mobilització ja de tota la comunitat universitària per evitar aquesta situació que estem vivint. A més a més, tota la solidaritat amb els companys i companyes d'educació que també estan en lluita, amb els companys i companyes de sanitat i amb tots els companys i companyes que estem per la defensa d'uns serveis públics i dels drets de les persones.
Els treballadors i estudiants de la Universitat Politécnica de Catalunya han convocat vaga per als dies 25, 26, 29 i 30 d'aquest mes d'abril. Abans, però, per demà ja convocada vaga a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Escola Brassol Municipal, el Roure, de Barcelona, ha estat tancada des d'avui pels casos de l'hipogatròfia semicircular que han aparegut al centre amb dues treballadores i dos nens.
El director de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Xavier Llaveria, ha explicat a la xarxa de comunicació local que es tracta d'una mesura de precaució perquè entén que pugui preocupar especialment per l'edat dels nens afectats d'entre un i dos anys. Malgrat que és cert que estem parlant d'afectacions que no són greus, que és reversible quan la persona, el nen, deixa de tenir contacte amb la font d'exposició,
Cal dir també l'especial sensibilitat, en aquest cas, de la població afectada, que són nens petits, i això crea a vegades una angoixa especial, diferent que podria ser que aquesta malaltia fos en l'ambit laboral i, per tant, afecta a adults.
Ara els tècnics de l'Agència de Salut Pública buscaran les possibles causes d'aquests casos de l'hipotrofi a l'escola Bersol. Es dona el fet que la llar d'infants està al costat de la Biblioteca Agustí Santillas de Barcelona, que està tancada des del desembre de l'any passat justament perquè hi van aparèixer casos d'aquest trastorn. Consisteix en l'aparició d'un enfonsament en la pell, de braços i cuixes, principalment d'un dit d'ample acompanyada de vegades de vermelló.
Ja ha començat al Palau de la Generalitat la reunió habitual dels dimarts del Consell Executiu. Una trobada marcada aquesta setmana per les declaracions del Consell de Justícia, Germà Gordó, que ahir assegurava que la consulta sobiranista només es podrà fer si hi ha acord amb el Govern Central. Aquest matí, en declaracions a la xarxa, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha valorat aquestes declaracions. Entenem que és normal que el Consell de Justícia vulgui fer una consulta dins de la legalitat, però entenem que això tampoc és el que...
ha dit el president Mas. Nosaltres amb qui confiem plenament és en el president Mas i ell no ha parlat d'aquesta manera, precisament tot el contrari. Aquesta tarda, per cert, el president de la Generalitat, Artur Mas, es reunirà amb representants de l'Associació Catalana de Municipis per la Independència.
La cantant Isabel Pantoja ha estat condemnada a dos anys de presó per blanqueig de capitals i a pagar una multa de més d'un milió cent mil euros. Tot i la condemna, però, l'artista no ingressarà en cap centre penitenciari perquè la pena no és superior als dos anys, així ho preveu la llei. Pel mateix cas, una peça separada del cas Malaya, l'exalcalde de Marbella, Julián Muñoz, ha estat condemnat a set anys de presó i també se'l condemna per soborn passiu. La seva exdona, Maite Zaldívar, ha estat sentenciada a més de tres anys de reclusió
En aquest cas, la llei sí que preveu, en principi, que ingressi a la presó, i Muñoz i Zaldívar han estat condemnats a pagar també multes milionàries. Muñoz haurà d'abonar prop de 4 milions d'euros i Maite Zaldívar gairebé 2 milions i mig.
Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça de bàsquet juga aquesta nit a partida, tres quarts de nou del vespre, el tercer partit dels quarts de final de l'Euroliga contra el Panatina i Cors Grec. És el primer partit a l'OACA en una eliminatòria que de moment està empatada a un. L'eslobeja Kalakovic, jugador dels dos equips, creu que el Barça pot endur-se el triomf. Ho diuen declaracions a la xarxa de comunicació local. El Barça han de menos mucho a Pete Michael, que está fuera y no puede ayudar. Pero yo creo que el Barça, durante...
I fem també un apunt d'envol perquè avui a les 8 del vespre el Barça rep la visita del Valladolid en un partit avançat de la jornada 26 de la Lliga Sobal. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Buenos. Sant Just es prepara per viure a Sant Jordi amb activitats per tots els públics durant més d'una setmana. L'activitat principal serà diumenge que ve, dia 21. Durant tot el matí a Can Ginestà,
Hi haurà les tradicionals parades de llibres i roses, portes obertes a la Casa de Cultura, tallers i mostres d'activitats, entre altres coses. Tot i això, aquest dijous ja s'estrena una exposició sobre el bestiari, el celler de Can Ginestà, i dissabte es farà el sisè correfoc pels carrers de Sant Just. També en el marc de Sant Jordi, divendres, es presentarà la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs, que en guany recull quatre articles diferents. La presentació es farà a les 7 de la tarda, divendres, a la Sala de les Golfes de Can Ginestà.
I també divendres, però dos quarts de vuit del vespre, l'equipament de la plaça de la Pau els presentarà el llibre Volum, el número 14 de la col·lecció Fragments de les autores Soledat Sanz i Marta Baladà. A més, també es presentarà l'exposició Embolica que fa fort a l'equipament amb peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstica Carreau Blau. Més qüestions. El celler de Can Matà prepara part demà dimecres a la tarda, un tas de caves i altres escomosos al casal de joves.
Aquesta sessió és la quarta sessió de degustació que el celler organitza l'equipament aquest any. Al tas d'aquest dimecres s'estaran un total de 7 cabes i escumosos. Al tas costa 8 euros i s'ha de fer inscripció prèvia per assistir-hi al casal de joves. A més, és imprescindible ser major d'edat per participar-hi. Tot plegat començarà a partir de les 7 de la tarda. I acabem aquest bolletí amb un apunt d'agenda més. Aquest dijous, dia 18, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic Salvador Espriu
tornen els diàlegs per la independència. És la dotzena edició dels diàlegs que, en aquest cas, comptaran amb Lluís Bonet i Manel Cardenya, de l'Associació Sobirania i Justícia, i parlaran sobre el tema del futur de les pensions. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
I play my part And you play your game You give love A bad name And you give love A bad name I put your smile On your lips Blood red nail
Gràcies.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat treu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
I aquesta hora parlem d'activitats de Sant Jordi que comencen ja aquesta setmana. Per exemple, aquest dijous s'estrena l'exposició bestiàric al celler de Can Genestà i en parlem aquesta hora amb el Rafa Guillén del Drac de Sant Jus. Molt bon dia, Rafa. Hola, bon dia. Una mostra que organitzeu des del Drac, directament? Sí, des del Drac i amb la col·laboració de la Federació Bestiàric del Baix Jorregat. Per tant, entenem que si és una exposició de bestiàric hi haurà una representació d'alguna manera o altra
de diferents bèsties, no?, de la comarca. Efectivament. De fet, són una relació d'unes 30 bèsties que tenim a la comarca, sí. Déu-n'hi-deu, per tant, 30 bèsties en una comarca que més o menys és gairebé un avar municipi. Sí, pràcticament tots els municipis del Baix del Bregat tenen representació de bestiari, sí. Serà una exposició fotogràfica? Bé, de fet, són uns plafons fotogràfics, sí.
en què, a part de la valoració de la bèstia, també es mostren les característiques tècniques com el pes, el material en què està feta aquesta bèstia, l'any de construcció, els punts de foc, etc. Per tant, per fer una mica de repàs d'inventari o algú que no els conegui, poder saber què és el que tenim aquí a prop de casa, d'alguna manera o altra. Sí, efectivament, així és. El Drac de Sant Lluís, segurament, deu ser una de les més noves d'aquest conjunt de bèsties.
Sí, per ara és la més nova que forma part de la federació, sí. El drac de fet va sorgir, ara no sé si m'equivocaria, però aquest any serà el 6 de Correfoc i suposo que més o menys deu tenir 6 o 7 anys, no, el drac de Sant Just? Sí, és el 6 de Correfoc i l'entitat té 7 anys, però de fet el drac el van batallar l'any 2008.
Per tant, també molt recent tot plegat, però en prou trajectòria hi ha alguns correfocs i tot plegat. Com valoreu aquesta experiència? Bé, molt positiva, molt positiva. Hem participat a moltíssims correfocs d'arreu de Catalunya i especialment als nostres voltants, als del Baix Llobregat, perquè com són els feins és sempre més fàcil de poder-ho organitzar i així, i molt bé, molt bé, estudiant-ho.
En aquesta exposició que podrem veure a partir d'aquest dijous, dèiem que es podran veure totes les bèsties del Baix Llobregat i aquestes característiques, no sé si n'hi ha algunes que podrà cridar més l'atenció o si cadascú té les seves peculiaritats. Bé, la veritat és que aquest món del bestiari és molt, molt divers, no són tots iguals, ni molt menys. Hi ha bèsties metàl·liques o de ferro, com l'Albertat de Cornellà, que pesa quasi 2.000 quilos, i el nostre, que és un
el drac grifenyo, que és un drac relativament petit i que es porta per una persona i és de fibra a vidre, n'hi ha altres de roba, com el de Sant Feliu. Hi ha de moltes menes, tamans i formes i és una mica el que fa peculiar al món del bestiari. No són només dracs, no? Per tant, el que podrem veure... No, no, no. El concepte bestiari agrupa tot el que són figuracions homòrbiques de qualsevol mena. O sigui, hi ha de tot. Hi ha dracs, hi ha cucs,
n'hi ha garces, ocells, n'hi ha tota mena de bèsties. Realment la tradició que hi ha també, no només a la comarca, sinó a Catalunya, amb tot el món del foc, és intensa i sembla que en lloc d'acabar-se aquesta sí que tingui relleu generacional, no? Sí, la veritat és que sembla que sí, tant a la nostra comarca com a la resta, on de fet va néixer, perquè de fet la nostra comarca es va incorporar una mica més tard en el món del bestiari,
però sí que arreu s'està impulsant i hi ha moltes iniciatives que estan començant ara. I coincidint amb aquesta exposició amb Sant Jordi i, evidentment, amb l'aniversari de tot plegat, perquè és el primer cop que es va fer aquest dissabte, es fa el sisè correfoc pels carrers de Sant Jus. Com serà aquest correfoc? Bé, serà el sisè correfoc, com bé has dit, amb la...
amb la facilitat que ara tenim d'haver fet 5 prèviament i també mantindre el mateix recorregut que l'any passat ens va agradar força, ens va sentir totes les colles força còmodes. Quin recorregut era? Doncs mira, el recorregut comença a la plaça Barbeguer, exactament el nom dels carrers que no me'ls sé de memòria ara,
Però, diguéssim, comença a plaça Verdaguer, baixar fins a la Rambla i arribar fins al Casal de Joves. Diguéssim, on fem l'entès final i ja s'acaba. A la plaça Verdaguer, al començament, fem una performance de foc, que l'any passat també es va començar a fer, però que aquest any s'ha potenciat força, ajudats pel grup de Pastorets i el grup de dansa Totoguri.
i jo penso que pot ser un espectacle que aquest any pot estar força bé al començament. Quantes colles participaran al Correfoc? Mira, de l'Estiari nosaltres hem convidat a tres més la nostra quatre, o sigui, són quatre dracs. Bé, de fet, clar, no són dracs, no? Per sonar un asa, per exemple, no? És l'asa Innocència i de Vilassà, no? Però nosaltres som tres colles que hem convidat la nostra i, per altra banda, el grup de Dimonis Apaiums han convidat també a dues o tres colles més de Diables.
però s'entre 8 i 9 colles Déu-n'hi-do, per tant pot ser un carrer foc bastant lluit i a més a més també llavors això serà aquest dissabte com dèiem, a partir de suposo quan es faci fosc m'imagino que serà a partir de 9 a les 9 del vespre comença la plaça Bardaguer i suposo, no sé si ara ja que és la sisena vegada la gent de Sant Just s'anima més a venir si heu notat alguna evolució pel que fa a la gent que hi ha de públic
Bé, la veritat és que els primers anys la gent s'ho mirava més de lluny i la gent va participant, tot el poble va coneixent el que és més el correfoc, els comerços es protegeixen, ens ajuden, la gent comença a participar, la gent ja ho espera i bé, jo crec que sí que en aquests 6-5 anys hem millorat molt. Està contents, per tant? Sí, molt contents, molt contents. La veritat és que quan vam començar...
tot eren dubtes, no?, perquè, clar, un poble en què no hi havia cap tradició del món del foc, no?, i la veritat és que l'acollida ha sigut molt bona i jo penso que podem fer grans coses. Doncs segur que sí, de moment aquest dijous recordem que s'inaugura aquesta exposició al celler de Can Genestà i, d'altra banda, aquest dissabte, a partir de les 9 de la nit, hi haurà aquest correfoc pels carrers de Sant Just. No sé si abans també hi ha tabalada i, si a algú li interessa, doncs pot acostar-se ja més d'hora.
Sí, de fet, una estoneta abans, cap a dos quarts de nou, des del mercat, farem una tabalada amb el grup de tabalers de les Colles, que participa en el Correfoc, mirar des del mercat fins a la plaça Verdaguer. I la idea d'aquesta tabalada és que la gent, que estigui per allà, aportar la gent cap a la plaça Verdaguer, per dir-ho. Perfecte. Doncs moltes gràcies, Rafa Guillén, del Drac de Sant Just, per explicar-nos com seran
als actes d'aquests dies vinculats amb el món del foc al municipi. Gràcies i que vagi molt bé, molta sort. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, bon dia.
I com passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia, repassem la història de Sant Just amb el Pepe Quintana. Molt bon dia de nou, Pep. Hola, bon dia, què tal? Ara per parlar dels anys 70, no? Si m'ho equivoco. Sí, els 70. Acabàvem els 72 la setmana passada. Exacte. Que dèiem que el Museu Arqueològic de Barcelona havia iniciat l'excavació oficialment de la Panyol Moro, del poblat ibèric que hi havia. I que encara n'hi ha, esclar. I per una altra banda que Sant Just es recollien moltes tones de...
d'escombraries cada dia, que s'abocaven en aquell abocador que hi havia al costat mateix. Per tant, aquesta era la notícia. El 73 encara és més escàs. Sí, no passa gaire cosa. No, és que no entenc què passava aquests anys. Es veu que hi havia una inactivitat absoluta o no hi havia la persona que apuntava què passava. Això podria ser. Ens trobem el 73, per exemple, que diu la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aprova el pla parcial del polígon del sud-oest
fet sobre les bases d'edificis ja existents. O sigui, el que ordena és la zona industrial, el púlgono industrial que coneixem encara actualment. Ja hi havia naturalment una sèrie de fàbriques, hi havia bòbiles, hi havia fundicions, etcètera, i llavors ordenen una mica aquell territori i delimiten el que és la zona industrial d'aquest sector d'allà.
I, per una altra banda, s'inicien una cosa important, evidentment, les obres de construcció de l'edifici igual d'17. I, per tant, tenim que el 73 s'inicia aquesta obra que es fa sobre l'antiga fàbrica de ciment. Clar, clar, això sí que és un d'aquests moments clau, no?, llavors, per Sant Just. S'endarroca la fàbrica de ciment, mantenen, doncs, algunes de les peces...
més emblemàtiques, com Arrasovell, naturalment, i després també hi ha una part que actualment ocupa el taller d'arquitectura d'en Bufill, que és de la pròpia fàbrica, amb la seva estructura de ciment armat, etcètera, etcètera. Molt curiós, hem parlat d'una vegada. Tu què recordes, Pep, del 73, quan es va començar a construir? Perquè suposo que les sensacions havien de ser molt diverses, no? Sí, està clar. Jo recordo, per exemple, que quan anàvem a veure el futbol,
perquè el camp ja era allà mateix, després quan la van traslladar des de Can Sagrera fins al davant del cementiri, ens passava per sobre les vagonetes de la pedra que venia, de la pedrera de dalt, que després feien la molta dintre la fàbrica i en feien el ciment. El fum, naturalment, que hem comentat fa una estoneta que si les jovenelles ens servien per llançar el fum al poble del veí, que és ben veritat. I, per una altra banda, també el fet que moltes persones aquí Sant Justi treballaven
Hi havia la cooperativa. Després, quan va deixar de funcionar, en un dels espais d'antics habitatges s'hi va fer l'escola Montseny. Quan va sortir de l'Ateneu, abans de construir-se l'actual escola Montseny, hi va haver una època que van estar en uns espais de dintre la fàbrica de ciment. I la fàbrica de ciment, amb el seu fum i el seu soroll i el seu tràfeg, l'he viscut durant molts anys. Clar, clar.
Perquè, a més, recordo que tenien el número 4 de telèfon. O sigui, el telèfon de la fàbrica de ciment Sanson era el 4. I, precisament, jo que estava a la centraleta telefònica, per això me'n recordo,
doncs no anàvem a cobrar el telèfon perquè era una empresa prou important de Barcelona i ja els cobraven directament les trucades des de la central de Barcelona. Jo no hi havia d'anar, a la fàbrica de Sinén, però en canvi formava part de la nostra vida, la fàbrica aquí Sant Just, evidentment. Està clar. Perquè fins que no va parar, doncs la vàrem notar d'una manera o d'altra, no? Bé, amb benefici i no tan benefici en algun sentit, no? Per tant...
Doncs s'obre les, diguéssim, aquesta fàbrica, és quan es construeix el 73, es comença a construir el Walden 7. Doncs és un d'aquests punts clau, sobretot per l'última meitat o l'últim quart de segle, no? Sí. Surt també el primer bolletí que se deia Informació Municipal de Sant Custo d'Esvern.
O sigui que l'Ajuntament comença a publicar un butlletí municipal el 73. Llavors què passa? Fora d'aquí, aquelles coses que sempre fan referència perquè ens poden afectar més o menys, diu Signatura entre els Estats Units i Vietnam del Nord per posar fi a la guerra del Vietnam iniciada 10 anys abans. Moren Pablo Picasso i Pau Casals el 73, tots dos.
L'OPEP decideix doblar el preu del barril de petroli i comença una crisi sense precedents en els països industrials. L'11 de setembre del 73, un cop d'estat militar enderroca el govern democràtic de Salvador Allende a Xile. Fixa't si passen de coses, eh? Aquest any us estava molt tranquil·lets, comença en el Walden, però fora d'aquí van maldades en algun sentit o en algun altre, no? Atemptat mortal de Carrero Blanco, també el 73...
president del govern espanyol, i el succeeix, Arias Navarro. O sigui que mira si passen coses, Picasso, Casals, l'OPEP, l'11 de setembre amb la Llende i el Carrero Blanco. Tot això el 73. Déu-n'hi-do. Anem al 74, què passa al 74? Hi ha un nou govern municipal amb la incorporació de sis nous regidors. Els representants són escollits de la manera següent. Mira, un terç de l'Ajuntament directament per la població.
O sigui, la població pot triar aquesta part, no? Un terç de regidors. Un de cada tres, no? Mitjançant votació pública dels caps de família i dones casades. O sigui, qui podia votar aquest terç? Doncs els caps de família i dones casades. Un terç pels organismes sindicals.
amb votacions escalonades de compromissaris. O sigui, un altre era, doncs, aquest... organismes sindicals. Sí, sí. Tenim uns del poble, els d'altres sindicats, i el terrestant és elegit pels regidors dels terços anteriors, o sigui, tot queda a casa...
Entre els veïns que pertanyen a entitats econòmiques, corporatives, culturals i depredadors, aquests altres dos terços trien uns altres d'aquestes entitats esportives, culturals o representatives per acabar de completar el que és el consistori. Una mica complicat, no?, en principi. El mandat és per sis anys.
Durant sis anys has d'estar allà. Es renova per meitat cada tres anys. Una vegada renova un regidor per terç i un altre dos regidors per terç. Déu-n'hi-do. Les qüestions de les renovacions de les juntes, dels ajuntaments, sempre són un pèl així. Ja. Diem-no una mica complicades des del meu punt de vista, no? Aviam, què passa més? Sí, inauguració de la remodelació de la plaça Verdaguer i de la creu de les víctimes de la guerra. I es comença a conèixer com el rentapeus.
Ah, sí, sí, exacte. 74 es fa tota la remodelació d'aquest espai de davant mateix de l'Ajuntament. Recordem que en un dels angles hi ha una pedra gran, un monòlit, que diu per totes les víctimes de la guerra. O sigui, en aquest cas ja no eren los caídos por Dios y por España que hi havia fins en aquell moment, sinó que aquesta creu de la gent que va morir per la guerra van ser tots els que van morir per una guerra, no? Ja. O sigui, això és la distinció que hi ha en aquest cas.
Què passa més? Bé, hi ha redacció i aprovació professional del Pla Parcial de la Bonaigua i zones colindants, la Plana Pedrosa, la Miranda i la pròpia Bonaigua. Per tant, urbanitzar una part més de Sant Just.
Ja hem dit sempre que Sant Lluís és modern. Es va urbanitzant de mica en mica, es va enllumenant en algunes coses, es posa en arbrats en algun altre, s'asfalta algun carrer, algun sector, però sempre estem parlant, fixa-t'ho, dels anys 70. Ja sé que tu no havies nascut, però... No, no, va al seu ritme, no? Sí, de totes maneres, vull dir, esclar, és un poble modern. Jo sempre hi he dit d'aquesta manera, no? Que fa poc que el tenim urbanitzat del tot, pràcticament. Encara potser quedaria algun raconet que caldria mirar bé, eh?
L'Antoni Colli Cluells era el director que tenia l'Orfeó Enri Morera i deixa la direcció d'aquesta entitat l'any 74. Important perquè s'hi va estar a 19 anys. I l'Orfeó tenia 3 dies a la setmana d'assaig. Cosa que actualment, en una hora i mitja, la gent... Per què? Pels coneixements que tenen la majoria de música, o sigui...
Les entitats que funcionen més bé són els que la gent també, per sort, està més preparada musicalment. I llavors, amb menys temps, tenen la possibilitat de preparar els programes. Nosaltres assajàvem tres vegades dilluns, dimecres i divendres a l'Ateneu. Tres vegades, un parell d'hores cada dia. O sigui, eren sis hores a la setmana dedicades a l'assaig. Per què? Perquè memoritzàvem... Ara, fixa't un detall per això. Quan nosaltres volem cantar una cançó de la nostra època, que ara en fem aquest sistema, ens en recordem.
Després, quan ja sabíem més música i dedicàvem menys temps, no la podem cantar, perquè no l'havíem memoritzat. És molt curiós, però és important veure d'aquesta manera. En canvi, et dóna la partitura i seràs més capaç de seguir-la, perquè ja no la tens memoritzada. En canvi, abans ens hi passàvem hores i hores repetint. Què passa més? Aviam, per exemple, es reforma la sala de sessions de l'Ajuntament i es construeix el frontal de la façana principal.
La façana també s'endreça, d'alguna manera. Aviam, remodelació del grup escolar Montserrat. Mira, ara ja el tenim remodelat del tot una altra vegada, eh? Exacte. Aquests dies de Sant Jordi es farà la inauguració oficial de tots aquests canvis. Però en aquell moment, doncs, aquella escola que havia sigut l'escola de l'Ateneu de tota la vida, que havien construït els socis quan sortien de la feina i, doncs, tenien la voluntat d'anar allà, seguir treballant, fins i tot hi havia claró, doncs, d'aquesta manera, va quedar constituït a l'escola Montserrat
després, quan va tenir el nom d'Escola Montserrat. Aquí es fa una remodelació perquè, esclar, amb els anys, pensem que allò era del 18, del 19 i del 20, resulta que li convenia una remodelació. I l'any 74 es fa aquesta remodelació de l'Escola Montserrat, cosa que avui dia ja ha passat d'una altra manera. Què passa més? S'instal·la una estació depuradora al polígon industrial. Clar, produïm molts residus i es posa una depuradora en el polígon que dèiem abans. Desapareix la figura del serenu nocturn...
Vaja, ens quedem ser sereno. No fa tant, eh? Vull dir que, Déu-n'hi-do. El sereno, aquell moment que jubila el senyor Bartomeu Fajardo, que doncs era el sereno. Teníem un vigilant i teníem un sereno. Doncs el 74 això s'acaba. Ja el sereno diu adeu, em jubilo i aplega i no em posa cap més ja.
I fora d'aquí s'acaba el creixement interromput de l'economia occidental. Aquí ja la cosa va a la baixa. Es crea per ell la Corporació Metropolitana de Barcelona, formada per 27 municipis, que després han tingut les seves vicissituds entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Corporació Metropolitana, etcètera, que hi ha hagut sempre de més i de menys.
Déu-li-do, doncs sí, sí, deixem-ho aquí. La setmana que ve dius que no hi ha programa. Exacte, tornem, per tant, al 30 de vil. Molt bé, doncs amb molt de gust. Molt bé, Pep, doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
I aquesta nit unia ens indica que és l'hora de parlar de televisió amb l'Alba Conesa, per això la saludem, molt bon dia. Parla sobretot d'estrenes aquesta setmana, no? Doncs sí, així és, algunes en tenim. Sí, comencem parlant d'antena 3, que estrena demà la segona temporada de Con el culo a l'aire. Sí, la cadena ha decidit que aquesta comèdia substitueixi l'1 al misterio de Calenda en la nit dels dimecres i doncs haurà de competir a Telecinco amb Hay una cosa que te quiero decir, a 4...
amb la recent arribada Homeland, que hem dedicat a rat amb bones edats d'audiència, i a la U de Televisió Espanyola amb el concurs Masterchef, que, tot i no haver seduït en la seva estrena, intentarà, com no, anar captant nous espectadors. Per tant, doncs, con el cul a l'aire, demà es trenen la segona temporada amb tota aquesta competència a les altres cadenes.
D'altra banda, després de con el culo a l'aire, Antena 3 restrenarà Buena Gente. Sí, la sèrie còmica que la productora Globomedia va fer per la sexta, abans de la seva fusió amb Antena 3, tornarà a metres a la cadena principal del grup A3 Media, per tant Antena 3, un any i mig després que acabés la segona temporada,
a La Sexta. Buena Gente va començar sent la millor estrena d'una ficció a La Sexta però va anar perdent espectadors setmana rere setmana i finalment en la seva primera temporada només va aconseguir un 6,6% de mitjana que encara va empitjorar en la segona temporada a La Sexta. Per tant, ara Antena 3 vol provar sort a veure si amb l'empenta de Con el cul a l'aire
doncs estrenant Buena Gente just darrere aconsegueix treure rendibilitat d'aquesta sèrie. I Juego de Tronos es podrà veure des del primer episodi a Neox. Sí, Neox reescenarà també aquesta sèrie demà a les 10 de la nit, nou mesos després que veiés la llum en obert a través d'Antena 3. Recordem que Juego de Tronos es va convertir en la millor estrenadora ficció estrangera
a Antena 3, tot i que després va anar baixant i finalment la mitjana de la primera temporada es va quedar en un 12,6%. Ara el que farà Neux és intentar enganxar nous espectadors per l'estrena pròximament de la segona temporada a Antena 3. Molt bé, doncs a veure com funciona, que suposo que també anirà bé tot plegat. Lo sabe no lo sabe, que començarà a emetres també els dissabtes.
Sí, des d'aquest dissabte, de fet, el programa presentat per Juan Rabonet s'emetrà, a part de dilluns a dijous, també els dissabtes a les 9 de la nit. I en alguns programes s'ha incorporat també la corbata de plata, que vol dir que els concursants podran guanyar un premi final de fins a 10.000 euros en cas que els toqui aquesta corbata de plata. I recordem que el premi final més alt fins ara era en els 6.000, per tant, 4.000 més
en aquest programa, en aquest concurs que està recent de dilluns a dijous entre setmana a 4. Molt bé, doncs també suposo que he d'aprofitar una mica el filó de les coses que funcionen. A 4 també estrena aquest dijous desafió en el abismo. Sí, es tracta del nou reality d'aventures presentat per Jesús Calleja en què deu aspirants aliens al món de l'esport extrem lluitaran per arribar a la final.
Algunes de les proves a les quals hauran d'enfrontar-se són, per exemple, bussejar al llarg de 150 metres de túnels estrets o bé descendides d'un helicòpter a 30 metres d'altura, intenses jornades de trekking, de senderisme i també llançaments en tirolina de 220 metres de longitud. Tot això ho faran en les selves de Mèxic i Guatemala,
i l'objectiu és acabar formant part de la parella que haurà d'enfrontar-se al desafió final, que és baixar l'Oio Simarrón de Guatemala, que és una de les cavitats més profundes de la Terra. Déu-n'hi-do, doncs. Aquests dos participants que aconsegueixen arribar fins aquí, podrà obtenir el Premi Final, que és un viatge al voltant del món per dues persones. Déu-n'hi-do. Comentar que, com us podeu imaginar, la gravació d'aquest reality ha suposat també...
fets extrems pels propis membres de l'equip de rodatge, 36 dies de rodatge i un recorregut de 2.500 quilòmetres amb 35 localitzacions diferents, totes com dèiem a les selves de Mèxic i de Guatemala, i a més amb l'anècdota que a la meitat del rodatge l'equip es va veure sorprès per un fort retrèmol de 7,4 graus en l'esquerra de Richter que va fer tremolar Guatemala i Mèxic
i que va provocar més de 40 morts el passat 7 de novembre de 2012. Per tant, el programa serà realment un desafí en l'abisme, no? Recordem que l'estrena és aquest dijous a 4. I NRG, que si no recordo malament, és aquest canal que era per homes, no? Pensa per publi masculí, oi? Reforça la graella amb nous programes. Sí, en concret seran 3 programes del gènere documental, Infraganti, Cerdos Salvajes i Los Restaurantes Más Friquis del Mundo,
Infraganti s'emet dissabtes i diumenges a un quart de vuit de la tarda i mostra com diferents persones són sorpreses, evidentment amb les mans a la massa, Infraganti. Per exemple, lladres que cometen petits furs i hi ha un detectiu que els està seguint i tot això s'està gravant i s'emet com aquest nou programa d'Energy. Pel que fa a los restaurantes más friquis del mundo, que es va estrenar ahir dilluns, és un reality canadenc
que s'emet entre setmana a partir de dos quarts de set del vespre i el seu títol ho diu tot, doncs, los restaurantes más friquis del mundo. N'hi ha, per exemple, locals ambientats en una presó, també un establiment on el cambrer és un mico, vaja, una mica... Estrany. Cullós tot plegat i amb aquesta línia dels restaurants, bars i tot això que sembla que està també de moda, com el sals de trampolí a televisió, no?
Sí, i finalment aquest tercer espai que us comentava, Cerdas Salvajes, és un docu-reality que encara no té data d'estrena a Energy i que el que fa és reflectir com la família Campbell lluita per rescatar els residents dels ranxos de Texas que són una mica immersos en el caos que han causat milions de jabalís. Per tant, una mica amb la idea que està els por sanglès a Collserola però bastant amplificat.
a Texas. Molt bé, doncs això no deixa de ser curiós també, dins de tot aquest pack. I la sèrie Isabel, més notícies, triomfa a l'estranger? Sí, dèiem que els seus productes estàvem buscant finançament estranger per la tercera temporada i realment ho tenen ben encarrilat perquè en la cinquantena edició del Mercat de Continguts Televisió TV aquesta sèrie Isabel ha despuntat com una de les produccions espanyades més demandades
l'han comprada per la seva missió a Regne Unit a Irlanda i també arribarà al públic de Rússia, de Sèrbia i Croàcia i s'ha tancat finalment un acord de distribució amb França. A l'altre de l'Atlàntic, tant El Salvador com Uruguai, Colòmbia i Mèxic també podran seguir la història dels Reis Catòlics en aquesta primera temporada de la sèrie Isabel.
Doncs sorprèn, a mi em sorprèn, encara que triomfi. I finalment que la televisió, un apunt més, és el mitjà més influent per formar opinió. Sí, en aquesta línia de les enquestes, que també vam comentar-ne una sobre la confiança dels espectadors en la televisió de setmana passada, doncs en aquest cas parlem de l'abans dels resultats del baròmetre de Mars que ha fet el Centre d'Investigacions Sociològiques,
i que conclou que la televisió és el mitjà en què els espectadors espanyols veuen les notícies amb més freqüència. Un 71,4% ho fa diàriament, seguit de la ràdio, que hi veuen les notícies diàriament un 30,7%, i a continuació ja vindrien els diaris. Aquestes xifres també inclouen aquells que segueixen les notícies directament als webs,
de les respectives televisions, ràdios o diaris, no només en el que serien els mitjans tradicionals, sinó també les pàgines web que, com sabeu, estan també fortes en aquest sentit i cada vegada hi ha més gent que utilitza internet per informar-se. D'altra banda, una altra dada d'aquest baròmetre és que el 56,8% dels encastats
assenyalen a la televisió com el seu mitjà preferit per obtenir informació. El principal motiu pel qual escollen un mitjà per informar-se és la facilitat d'accés i la rapidesa també amb què proporciona les notícies. Per tant, serien dues característiques que compliria la televisió. Però, tot i així, la característica més valorada és que tracti la informació de manera imparcial i objectiva. I aquí, doncs, ja sabem...
que no sempre és així però vaja, s'intenta, m'imagino i després a l'hora de formar-se una opinió sobre un assumpte els dos senyors situen a la televisió com el mitjà més influent que és aquest titular que comentaves seguida de la ràdio que està gairebé empatada amb la premsa escrita Déu-n'hi-do, doncs tot plegat suposo que és evident que un minut a la televisió sempre sap que dona molt, no sé si poder però sí que ressò segurament, per tant
a l'hora de donar opinions encara més. I aquests són els temes que ens has volgut destacar avui del món de la televisió. Alba, moltes gràcies per acostar-nos una setmana més a l'actualitat televisiva. Un plaer, com sempre. I tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Igualment, adeu. Just a la fusta, el magazín del matí.
Gràcies.
Moment ara per parlar de llibres. Ho fem cada setmana amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí a Sant Just. Molt bon dia, Diego. Què tal? Hola, bon dia, Carme. I avui, ara sí, a una setmana justa de Sant Jordi. Per tant, la manera que farem és presentar un llibre i després fixar-nos en un parell que arribaran aviat a la llibreria. I en aquest cas sí que segurament parlarem amb un dels que possiblement seran dels que més es vendrà, o potser no, perquè a vegades hi ha aquests fenomen sorpresa,
De cara a Sant Jordi, no dic que sigui dels millors, però l'Albert Espinosa acostuma a vendre molts llibres, no, Diego? Sí, sí, sí, acostuma a vendre. El que passa és que, a veure, l'Albert Espinosa no entra dins de la línia d'aquests escriptors, diguem, que busquen el bestseller o que els llibres no tenen els ingredients de bestseller i no...
No acostuma a ser el llibre més venut. No? Però potser ara amb un públic més jove, arran de polseres vermelles, gent que vulgui... No, això l'any passat... Ja va passar. Sí, ja va vendre bastant amb el si tu em dius vina. Ho deixo tot, però...
però diguem, vine. Exacte. Que els títols que tria també són una mica... Curiosos. Aquest es diu, no ho hem dit encara, brújoles que busquen sonrises perdides. Sí, ha sortit a la vegada en català i en castellà. El que passa és que jo diria que l'Albert Espinosa escriu en castellà i després són traduïts al català. Però, bueno, es publiquen simultàniament. Et deia...
Et deia que no acostuma a ser o és difícil que sigui el llibre més venut perquè els llibres de l'Albert Espinosa a mi em costa una mica definir-los de com són, no? Perquè sí que acostumen a tenir una o dues línies argumentals, de vegades hi ha dues en el mateix llibre perquè hi ha dues històries que són paral·leles. Sí.
però no costa molt trobar un fil conductor únic, allò idotípic dels llibres que van cap al bestseller, que és que en una de les 50 primeres pàgines, per exemple, hi hagi un assassinat, una mica més endavant un enamorament, una pèrdua de la parella i després la trobada de la parella, la fórmula quasi típica, una mica de sexe i de més.
Llavors aquí, a veure, ens trobem amb un llibre en què ens parla de les relacions d'una família que pràcticament està desintegrada. No, pràcticament no, està desintegrada. Perquè són quatre germans, pare i la mare.
Llavors, ja gairebé només començar el llibre, ja et parla de la mort de la mare, el dia que va morir la mare, que una mica era l'element aglutinador de la família. El pare es dedica al cinema, amb el qual està entregat, és un pare pràcticament desaparegut pels fills. Només apareix per fer prohibicions als fills i cridar-los l'atenció per alguna cosa.
Llavors, en què ens trobem? Bé, tot això ho vas veient a mesura que vas llegint perquè amb el que es troba el personatge principal és que l'enfermera del pare el crida perquè no pot fer-se càrrec del seu cuidador i llavors o busquen algú que ho faci o
Com el protagonista havia promès a la seva mare, quan arribés el moment, ell se n'encarregaria de cuidar el pare. Un pare pel qual el sentiment que té és d'odi. Déu-n'hi-do, doncs, no? Això és una mica el que se'ns planteja, parteix d'aquí. Sí, després, a veure, la cosa va canviant una mica. El que passa és que et vas trobant... És un llibre que, a mesura que el vaig llegint, vas pensant...
És durillo, tal com ho ha plantejat aquest noi, no? Perquè tenim... Centrant-nos en el protagonista. El primer que perd és a la mare. Decideix marxar de casa, poc després de desaparèixer la mare. És el primer dels quatre germans que marxa de casa. Forma la seva família, té un parell de nenes bessones...
i al poc temps perd a la dona en un accident de cotxe. Llavors, a mesura que vas llegint, i és un personatge que es troba pràcticament sol amb les dues nenes bessones, i a mesura que vas llegint, tots els personatges dels quals han anat parlant han anat morint, han anat desapareixent.
I llavors és això, que quan es torna a trobar, després de molts anys, quan el cri de l'enfermera es torna a trobar cara a cara amb el seu pare, es troba que la malaltia que té el seu pare és Alzheimer i no el reconeix. El rep, com si fos com que el pare s'havia dedicat al cinema... Sí, sí.
el rep com si fos l'ajudant de direcció de la pel·lícula. I el rep li diu que l'endemà estigui allà a les 8 del matí perquè s'han de dedicar a buscar exteriors i tenen molta feina i de més. A poc a poc es va aclarint una mica, arriba algun moment de lucidesa en què el pare el reconeix ja com a fill, però també van a buscar altres elements de la família, altres germans, diguem,
I et trobes que els sentiments que tenen vers el seu pare són els mateixos o pitjors. És a dir, que no l'estimen, no? No, no, no. Tots tenen... A veure, que possiblement el que menys odia el pare sigui ell. Sí. Que tots els altres l'odien més que ell, no? Fins al punt d'haver agressions físiques. Llavors, per això et deia que els llibres de l'Espinosa, de vegades... A veure, són històries que acostumen a estar molt bé.
amb una càrrega sentimental considerable. El que passa és que no són llibres per la temàtica i de més, i tal com ell la desenvolupa perquè es converteixin en grans vendes. La gent el que busca és una altra cosa, no és aquest patiment i aquesta angoixa. Sí, sí, està clar.
Doncs, en tot cas, és aquesta brújoles que busquen somrises perdides, aquests títols que també caracteritzen els llibres d'Albert Espinosa. Sí, és una frase molt... Perquè en algun moment, el protagonista, en algun moment que està parlant amb la seva mare i ell entra perquè ve d'haver tingut algun contacte amb el pare, entra a veure la seva mare, la seva mare té els punys tancats, no? I li diu, mira, en aquest punt,
si me l'obres tinc un somriure i és la manera que té la mare de treure-li un somriure i a l'altre punt tinc un somriure més ample de més felicitat encara i és una mica la manera que té de trencar el gel la mare per això deia que era l'element aglutinador de la família que es comença a descomposar un cop desapareix
doncs és el que trobem en aquest llibre de la Berta Espinosa un dels llibres que ha arribat també fa relativament poc a les llibreries i que avui hem presentat aquí al Just a la Fusta ara ens fixem en altres llibres que també som ben a punt d'aparèixer com per exemple El Catarro Imperfecto de Víctor Amela sí a veure Víctor Amela ens explica que fa 30 anys a la casa familiar que tenien a Morella al derrocar una paret o alguna cosa així sí
va aparèixer un ganivet i una pedra, que, segons diu, era un ganivet i una pedra amb inscripcions clarament càteres. Llavors, diu que es va posar a investigar i va trobar l'antecedent càter de la seva família i, a partir d'aquí,
va decidir de fer el llibre on diu que tot el que ens explica és una història que quasi li arriba en versió directa. Això és el que diu ell. Sí, sí, parteix d'aquí. Llavors, ens anem al segle XIII. A veure... En tenim en Guillem Belibasta, que és el protagonista...
que el mateix dia que compleix 26 anys comet un assassinat. I es convenç a si mateix que no havia tingut més remei que cometre l'assassinat pel bé de la seva família. Llavors, les seves aspiracions, que eren de dur una vida tranquil·la i acomodada... Perillen una mica, no? Sí, es tornen i es converteix en un fugitiu que no deixarà mai de córrer i de sentir-se
Desconfiat i està espantat la resta de la seva vida. A veure, durant la seva peregrinació es va trobant personatges molt diferents i molt pintorescos, alguns, no? Des d'una viuda molt emancipada a un pastor d'ovelles, a un cazarrecompenses, a un d'aquests de la Inquisició...
que a veritat la seva aspiració un prefecte de la té d'Hicenda i l'inquisidor la seva aspiració és treure del forat a tots els heretges que hi hagi en el país perquè la seva aspiració és la d'arribar a papa i aquest protagonista és un home fugós i ambiciós i que només li movia l'interès de mantenir i engrandir la seva herència familiar
la nova situació canvia la seva perspectiva i llavors és quan neix en el seu interior el desig de ser un prefecte i a partir d'aquí hi ha tota la lluita amb la vida que acostuma a caracteritzar aquestes novel·les històriques en les que el protagonista aconsegueix el que desitja, no?
Doncs no sé si és la primera novel·la de Víctor Amel en ficció, o si ja havia escrit alguna altra cosa. Jo diria que en ficció és la primera. Sí, havia escrit altres coses, però d'altres temes. En una altra línia. Doncs veurem quina sortida té aquest càtara imperfecto. I d'altra banda, acabem amb una última novetat, que seria la isla de les Mil Fuentes, de Sara Lark. Sara Lark és una autora alemana que està afincada a Espanya. No sé on viu exactament, però bé, és...
jo aquí es va dedicar durant molt de temps a seguir turístic, i per això, perquè a mi m'ha sorprès una cosa, aquesta dona, molta gent la recordarà perquè és l'autora de la trilogia del País de la Nube Blanca, que són tres novel·les que passen a Nova Salanda. Llavors, en aquesta de l'isla de les Mil Fuentes, se'n va a Jamaica,
i de Nova Zelanda a Jamaica. Llavors, clar, a mi em va sorprendre, i jo, hosti, aquesta noia primer escriu sobre Nova Zelanda i ara escriurà sobre Jamaica. I quan m'he posat a llegir sobre ella, he vist que era guia turística, clar. Igual, possiblement, sí, possiblement, allí he viatjat per tot el món. I sap de què parla. A partir d'aquí és quan ha començat a...
a dedicar-se a escriure amb tot el bagatge que hagi acumulat. Ens trobem amb això, a l'isla de Jamaica, i després que Davidua, la Nora, que és la filla d'un comerciant londinenc, es torna a casar en un matrimoni de conveniència...
amb un vidu que és propietari d'una plantació de sucre. Però la vida allà al Carim no és com ella l'havia imaginat, fins que arriba un dia que hi ha un assalt durant la nit a la plantació de sucre, en la qual es verà involucrada. Els ressaltants són rebels relacionats amb una antiga esclava que havia treballat a la plantació.
A partir d'aquí és quan ens tornem a trobar en què la protagonista ho perd tot, fins i tot el marit, però clar, que es troba en què pot tornar a començar de nou i no perdre l'esperança de trobar un nou amor i sentir-se, diguem, alliberada de tots els lligams que havia tingut fins llavors, no?
D'on és l'argument d'aquesta isla de les Mil Fuentes, de Sara a l'Arc, i amb aquest llibre acabem aquest repàs per les novetats literàries que fem cada dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. La setmana que ve no ho farem en dimarts perquè veu justament en Sant Jordi, per tant el deixarem treballar en condicions, però mirarem de parlar l'endemà per saber com ha anat el Sant Jordi aquí a Sant Just, Diego. Sí, o si ho necessites fer-me una trucada, el que no et garanteixo és que et pugui atendre, però ho intentaria. Perfecte, moltes gràcies i que vagi bé. Molt bé, Carme, gràcies. Adéu, bon dia.
Menys d'un minut per arribar en punt a la una de la migdia, per tant, tanquem aquest just a la fusta d'avui.
Dimarts, 16 d'abril, agraïm la gent que ha fet possible el programa, l'Andrea Bueno, el Carles Hernández de Rius, el Pep Quintana, el Jaume Campreciós, el Jordi Ferraz, també els regidors Lluís Monfort i Joan Bassaganyes, Rafa Guillén, del Drac de Sant Just, el Diego Marcos, de la llibreria Resenya, l'Alba Conesa, i també tots els plegats que hem fet possible aquest programa d'avui. S'ha parlat Carme Verdoy i tornem demà, com sempre, a partir de les 10 i fins la 1 del migdia i podeu recuperar sempre que vulgueu qualsevol contingut
a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesen.com. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra han detingut una dona al municipi de Trem, a la comarca del Pallars Jussà, que va simular el seu propi segrest. Els fets van passar divendres, tot i que no han transcendit fins ara fa només uns minuts. La noia de 27 anys pretenia aconseguir 5.000 euros.
cobrant el rescat dels seus segrets. Segons fons dels Mossos, el pare de la noia va rebre un missatge de mòbil després que la seva filla no tornés a casa i en què li demanaven el pagament d'un rescat a canvi de deixar la noia en llibertat. Els Mossos van iniciar una investigació que els van portar fins a un amic de la noia. Ell va confessar que la suposada víctima estava a casa seva i que mai havia estat segrestada. La noia també ha reconegut els fets i es troba detinguda.