en aquest país i molts països d'Europa han decidit no comprometre els recursos que destinen a la recerca, inclús en períodes de crisi han mantingut aquests recursos. Sobre la nova Llei de l'Avortament que prepara el Govern Central, Anna Veiga ha assegurat que significarà un retrocés molt greu i que portarà conseqüències també greus per a la salut de les dones.
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes acusats de trecar set entitats bancàries a diversos municipis de Catalunya. Les detencions es van fer el 7 de novembre. Segons les investigacions dels Mossos, els dos homes són dos germans que haurien comès els robatoris a Barcelona, Reus, Vilafranca del Penedesi i Cornallà de Llobregat.
Els presumptes lladres utilitzaven una pistola i un ganivet de grans dimensions per intimidar els treballadors de les oficines. Es calcula que amb els robatoris haurien aconseguit més de 36.000 euros. El 9 de novembre van passar disposició judicial i se'n va decretar l'ingrés a la presó. L'Ajuntament de Tortosa ha obert una investigació després del ensorrament ahir a la tarda a dues cases al núclei antic del municipi.
14 persones han passat la nit fora de casa. Els serveis socials de l'Ajuntament de Tortosa han reubicat els veïns afectats, però la majoria tornaran als seus habitatges en menys d'una setmana. El desallotjament s'ha fet perquè es pugui netejar la runa del carrer i fer l'enderroc d'una de les parets que ha quedat dreta. El vicepresident del col·legi de parelladors i arquitectes tècnics de Barcelona, Antoni Floriach, ha denunciat a la xarxa falta de conservació.
Des de la professió ja fa temps que diem que hem de saber en quin estat de conservació tenim els edificis i sobretot en quin estat de conservació tenim molts edificis que estan desocupats. Per això es va articular al seu moment les inspeccions tècniques d'edificis.
A causa de l'esfondrament, una dona va resultar ferida amb un cop al cap i el seu estat és lleu. 1714, el preu de la llibertat. Aquest és el títol d'una minissèria de ficció que per primera vegada recrea per a televisió el 16 del 1714. Un projecte audiovisual fet a partir de la novel·la homònima d'Alfred Boschi coproduït per la xarxa audiovisual local ITV3.
Aquest migdia se'n farà la presentació oficial al Born Centre Cultural de Barcelona. La minissèria, que consta de dos capítols, recrea el món i la societat d'aquella època situant-nos entre el 1707 i el 1714, els darrers vuit anys de la guerra de successió espanyola fins a arribar al setge a Barcelona. Notícies en xarxa.
Justa la fusta!
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 12 de novembre. Un programa on començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just. També repassarem l'actualitat del dia a través de la premsa amb l'Andrea Bueno i ens fixarem en l'aprovació del temps amb el Carles Hernández i Rius.
I més coses, perquè a tres quarts d'uns parlarem amb la Rosa Maria Ballès, directora de la Biblioteca de Sant Just, per parlar, com fem cada 15 dies, de l'actualitat de la biblioteca, novetats pel que fa al sucatàl·lic o també activitats.
També avui a partir de les 11 i 10 parlarem d'actualitat política en clau municipal. Entregustarem algun dels regidors del Partit Popular que té l'Ajuntament de Sant Just per parlar d'ordenes fiscals, de pressupostos i d'altres qüestions vinculades amb l'actualitat municipal.
Farem tertúlia també amb el Jordi Ferraz i el Jaume Campraciós, i a la tercera hora tindrem el Pep Quintana, que ens parlarà, com sempre, de la setmana segons l'Almanac del Cordill, també el Coaching, amb el Francesc Urbella, i a més a més, també, com cada dimarts, parlem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Just a la costa.
Tot això a partir d'ara i fins a la 1 del migdia, i com dèiem comencem parlant de les notícies de Sant Just. I per això saludem l'Andrea. Bona, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Per on comencem avui? Doncs comencem parlant de política municipal, si et sembla, i d'aquest acte que tindrà lloc demà a Can Ginyasta, un acte obert a la ciutadania, que lideraran d'alguna manera
l'alcalde i els regidors i regidores que formen part de l'equip de govern, la PSC iniciativa i Junts per Sant Just, per explicar els objectius i reptes i amenaces del municipi l'any que ve i també es farà balanç d'aquest 2013. Tot plegat en un acte que porta per títol Sant Just 2014, balanç, reptes i amenaces.
Un dels reptes que ha de fer front a l'Ajuntament des de fa temps són els topalls per part d'administracions com la Generalitat o el Govern Central, ja siguin econòmiques o legals, i que afecten els comptes del consistori. Per exemple, les retallades en la llei de dependència o en els becs menjador són qüestions amb les que el Govern Sant Justenc no comptava en el darrer pressupost, per exemple, que ha hagut d'afrontar per atendre els que més ho necessiten.
A l'entrada, les prioritats de l'equip de govern per l'any que ve seguiran sent com fins ara l'educació i els serveis socials, i més encara en aquests anys de crisi, i també les actuacions a la via pública. De fet, ahir, Gina Pol explicava que no es veuran grans obres als carrers l'any que ve, però sí que s'intentaran assolir compromisos pendents, i un dels més estacats i reivindicats és millorar alguns espais del barri de la plena Vell Soleig.
Si voleu assistir a aquest acte, que és, com dèiem, obert, podeu exposar les vostres idees també, que sapigueu que serà demà, dimecres, al vespre, dos quarts de vuit, a la sala d'editor-cònsulta Can Ginesta.
Molt bé Andrea, perfecte, doncs queda d'ahir també, tornem a posar la música perquè és una mica estranya, tant silenci. Sí, no? Jo sabia que hauria passat, si havíeu petat el sistema o què. No, aquí estem. Llavors no et volia interrompre, queda més estrany fins i tot. Molt bé. Bé, parlem de més coses. Sí, parlem de Mat Immobiliaris i de, en concretament, la seva directora general, Inmaculada Mat, perquè ha rebut el premi IVEC 2013 per empresàries d'èxit.
És una xarxa internacional que impulsa el paper de les dones empresàries i enguany ha premiat la Trajectòria d'Immaculada de Mat al capdavant de la immobiliària que té seu aquí a Sant Just. Aquesta edició s'ha premiat la carrera d'una vintena d'empresàries d'arreu del món en una iniciativa de la Càmbra de Comerç de Barcelona amb altres càmbres com la de Manhattan i a més de Mat una altra catalana, Judith Viader, directora general de la companyia Fried Ravitz també ha estat una de les guardonades.
Els Premis i Vecs s'han lliurat aquest cap de setmana a Lima, a Perú, amb la presència del president de la Càmbia de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. Per tant, una molt bona notícia per una dona empresària com és l'Emma Colau de Mat. Molt bé, i acabem encara amb un últim punt.
Parlem ara d'algunes activitats que tindran lloc la setmana que ve a Sant Just, però cal fer inscripció prèvia per apuntar-s'hi. El Centre Cívic Joan Maragall acollirà, de fet, dos tallers que es faran en el marc de la Semana Europea de la Prevenció de Residus. Dilluns, a dos quarts de set de la tarda, tindrà lloc un taller de reparació de petits electrodomèstics, que s'ha fet algun cop aquí a Sant Just, i dimecres, dia 20, a la mateixa hora, un taller de joieria amb càpsules de cafè, ara que està tan de moda.
Tots dos tallers requereixen fer, com dèiem, les inscripcions prèviament, perquè les places són limitades, i d'altra banda, una proposta que jo trobo molt interessant, és que Cuina Miracle tornarà a fer un curs de cuina, també al centre cívic, la setmana que ve, que requereix inscripció prèvia, serà en aquest cas, 10 març, dia 19, a dues quarts de set de la tarda, i es tractarà d'una aula de cuina de risottos.
Sí, el que passa és que no puc anar-hi, però bé, el preu per participar-hi és de 9 euros amb 73 i cal 8 persones com a mínim perquè es faci el taller. Per tant, si esteu interessats en qualsevol d'aquestes 3 propostes, doncs heu de fer les inscripcions pròviament al centre CIEC Joan Maragall.
Queda dit, de seguida parlem d'actualitat en clau més general, el que fem ara, però com sempre posant música aquest matí. Avui amb un grup bastant nou, potser els coneixes, jo no els coneixia de res i he llegit a la pàgina web Indiespot que són molt emergents, per tant són desconeguts encara, es diuen.
Wolf, Alice, han tret de moment no tenen ni disc, hi ha algunes cançons penjades al seu perfil de Soundcloud, aquí fan un repàs de les cançons que havien tret fins ara, i diuen que aquesta que sentim de fons, que sentirem ara, que és la que han publicat fa poc, que es diu Blush, és una de les millors d'aquest grup que sona bastant bé.
I've got the things that you are bound to be wrong. You're going to the ends to take all you can,
Turn me down like I knew I should Punch, drunk, dumb, struck, punk, luck, happy, happy Don't shake it out, it's all good You're allowed to be what you could Punch, drunk, dumb, struck, punk, luck, happy, happy
És all good, your love's...
It hurts to say that
Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Ácbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, les blues jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Cent per cent música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71. Exacte, Club Ciutat Diagonal.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com
Un quart i mig d'onze, saludem aquesta hora l'Andrea Bueno de nou, bon dia Andrea. Hola bon dia. Tens poca llum no veig, vols que... Sí, estic una mica a les fosques. Perdó eh, no hi he pensat... No és veritat, jo abans he pensat dir que he d'enzendre llum i al final no ho és. Sí que estàs una mica apagada i aquí la webcams et veu poc il·luminada. Per la llum eh. Ara sí, gràcies Carlos.
Parlem d'actualitat, quin consideres que és el tema principal del dia a través dels diaris? Doncs avui sí que jo crec que totes les portades coincideixen en destacar les conseqüències del Tifo Haiyan a les filipines. La notícia del dia, si més no, és la imatge del dia amb moltes portades. Al diari ara, per exemple, el titular és SOS, Tifo Haiyan, les ONG i els governs es mobilitzen per mirar de paliar
Una catàstrofe que ja ha afectat 9,7 milions de filipins, amb 615.000 desplaçats. I en fotografia han triat una imatge on veiem una mare amb el seu fill amb braços amb el nas i la boca atapats passant pel costat de cadàvers a la ciutat de Bastà de Tacloban. És el que està vivint aquesta ciutat. D'altra banda, el periòdico ens diu Filipina suplica auxili. Els supervivents del Tifó necessiten ajuda urgent. És el tema del dia al periòdico.
Com un helicòpter està entregant material humanitari a alguns habitants de la localitat filipinada Capis, ahir, a la Vanguardia ens diu que la falta d'aliments porta a Filipines al caos, la destrucció de les infraestructures dificulta la arribada de l'ajuda i hi ha 4 milions de nens afectats pel tifó segons UNICEF. I en fotografia veiem un jove, un nen, envoltat de runes causades per aquest tifó.
i el peu de foto diu abandonatza a la seva sort. Per últim, el punt avui també ho recullen portada més breument, però també ens diu que Filipina ha decretat l'estat de desastre nacional en espera que arribi l'ajut. Doncs és el que tenim avui a les portades dels diaris, els digitals, però ens parlen en primer lloc d'un altre tema, que és aquest incendi que crema des d'ahir al vespre al Baix Empordà, és per tant doncs el tema d'obertura
El 324.4, que ens diu que la tramuntana dona una treva i permet l'aire als mitjans aeris contra el foc. Pràcticament el mateix titular, almenys al principi, que el de l'Ara.4, que diu que la tramuntana dona una treva al foc de la Gembordà, que continua però incideix descontrolat. Es pot dir que cal aprofitar intensament les properes hores per mirar de controlar l'incendi.
que ha canabat unes 400 hectàrees. A la nit s'ha evitat que avancés cap al massís de les Gabarras i hi ha imatges d'aquests focs, també d'uns diferents indicacions, com que hi ha 60 evacuats i els veïns de Vilopriu i Jafre, Colomés i Fuixa estan confinats, també que els bombers han enlairat cinc mitjans aeris, tres helicòpters i dos avions de vigilància i d'atac i l'interior manté activat el nivell 3 del pla Infocat.
Atenció que Montoro ha dit que la recuperació ja ha començat a Catalunya. El ministre Dizenda ha assegurat en una entrevista als Matins de TV3 que l'estat espanyol està sortint de la crisi. Montoro ha afirmat que la recuperació ha començat en sectors clau a Catalunya, com ara el turisme i l'automoció.
Les prestacions per dependents, que obren el 2014, el pressupost preveu una reducció del 19,6% dels ajuts a cuidadors familiars i el 32,3% dels vinculats als serveis. Per tant, males notícies pel sector de la dependència, un dels més castigats des dels últims anys arran d'aquesta crisi. I també 324.cat ens parla dels emotius a homenatges a Martí Pol en els 10 anys de la seva mort.
Més qüestions ara en clau internacional, Andrea, què ens expliques avui? Doncs ens centrem avui en el punt avui que ens parla de l'Iran, que ens diu que permetrà a l'ONU més inspeccions nuclears a l'Iran i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica,
A IEA van firmar ahir un acord que amplia la capacitat d'inspecció de l'organisme de les Nacions Unides a les instal·lacions nuclears de l'Iran. Tècnics de l'ONU podran supervisar el reactor d'aigua pesada d'Arak i la mina d'Urani.
d'Aknine al sud del país i aquest és el resultat de la visita a Teheran del director general de l'Agència Internacional de l'Energia i tot plegat s'implementarà durant els pròxims mesos un període en què diuen que s'intercanviarà informació rellevant mutuament acordada. Per tant, els experts estrangers que podran supervisar aquest reactor i aquesta mina de l'Iran
i ara ens anem cap a colòmbia perquè el diari ara ens diu que comença a veure possible la pau amb l'SFARC, el nou acord, concili del procés i el blinde de les eleccions. Dimecres, el govern colombià i les forces armades revolucionaries de colòmbia, l'SFARC,
Van assolir un analat i històric acord en el segon punt de l'agenda del procés de pau, que és la participació política dels guerrillers que deixin les armes. El president del país, Juan Manuel Santos, diu que, eufòric amb les notícies arribades des de l'Havana, va voler destacar que mai s'havia arribat tan lluny en unes negociacions amb els rebels. Deia que avui estic molt més convençut que la pau és possible i que no hem de resignar-nos a un altre mig segle de guerra. És el que va dir el president de Colòmbia dirigint-se al país.
Són els temes més destacats en clau internacional, alguns dels temes que podem llegir avui ampliament als diaris. Ens anem ara més enrere a fer una mica de maroteca i ens posem nostàlgics per mirar què passava fa uns quants anys. Per exemple, fa 20 anys, 12 de novembre del 93, creixement rècord de l'atur al mes d'octubre.
En tot cas, hi havia les diferents dades i era rècord perquè des de l'any 82, és a dir, feia uns anys que no es creixia, on no s'arribava a segons quines xifres que, atenció, eren, Andrea, 95.900 persones sense feina. Quantes? 95.000. 95.000. Home, dada de contraste mora. Això fa 20 anys.
Entenc que és l'aument. L'aument, sí. Sí, sí, l'atur del 93, amb tot el rècord d'aument mensual de l'atur. I la dada total quedava en 2.600.000, de tota manera bastant lluny encara, de la dada actual. Més qüestions. Se'ns deia que el papa havia estat intervingut d'una luxació en fractura en una espatlla a causa d'una caiguda. En aquell moment encara Joan Pau II.
Fa 15 anys, atenció, perquè Espanya condonava el 30% del deute a Centremèrica. El govern també anunciava una línia de crèdits tos per 18.500 milions de pessetes, tot plegatarrant dels damnificats de l'huracà mig, que en parlàvem fa uns dies. També es parlava, doncs, del caos, la gestió de les ajudes, una situació que potser ens pot tornar a sonar ara, en aquest cas, però amb aquesta desastre del sud-est asiàtic a les Filipines.
Pujol posava condicions perquè, si ho entrés al govern espanyol, un finançament definitiu per Catalunya i negociar un estat plurinacional eren temes que ja apareixien fa 15 anys. Atenció que Curif continua ara amb el que feia en aquella època, que era fa 15 anys, com a exentrenador, criticar Bangal. L'entrenador actual del Barça deia que ell col·locaria en posicions diferents a tots els jugadors. Tot i això, aquestes declaracions apareixien per tant a la portada
de l'avantguàrdia, que també parlava de David Copperfield, te'n recordes, Andrea? El mac. Sí, exacte, diu un mac, encara no tenia gaire de nom, no? No tenia ni nom. Captiva el Sant Jordi, hi ha una fotografia d'ell, i llavors diu el mac David Copperfield, encara en aquell moment se'l qualificava després com a xicot de Claudio Schiffer, captivava els que havien acudit al Palau Sant Jordi de Barcelona. Mira, això fa 15 anys.
Ens parlava d'eleccions perquè era dimecres 12 de novembre i es llançava impedir un pacte PSC esquerra. El candidat de CiU es preguntava si Macià donaria suport als socialistes, Maragall demanava els desencatats de Convergència que votessin pel canvi o Carod que perdia el suport del líder Begés Pep Riera per la seva ambiguetat.
i l'altra gran notícia del dia era que moria Martí Pol fa deu anys per tenir notícia de portada a la vanguardia, poeta del poble.
12 de novembre del 2008, fa cinc anys, la Unió Europea plantejava reforçar la seva presència afganistan. La presidència francesa consensuava amb els 27 una proposta dels Estats Units que incluïa col·laboració indefinida. Condemnaven a 17 anys els autors del crim del caixer, aquella sentència que no veia el que es referia al cas de la indigent que van cremar viva en un caixer.
de Barcelona. I finalment es plantejaven si algú podia decidir morir als 13 anys, una nena inglesa amb l'osèmia, compliria el seu desig de morir, sense zoometres o amb difícil trasplantament, després d'una batalla legal. I era la fotografia destacada de l'avantguàrdia de fa 5 anys.
Passem ara a les contres portades d'avui. Comencem a parlar del diari ara dedicada avui a Miquel Martipol, ja es titula i tant mateix la Ramon persisteix. Doncs avui cal destacar que tenim unes contres molt maques i molt interessants, totes en clau cultural, ara veuràs.
L'article de Lara és l'article de Salvador Cardús, com deia, es fa referència a Miquel Martí Pol, diu i explica
També diu que el lactoma m'haurà de perdonar aquestes referències personals amb les quals, lluny d'exhibir res, voldria justificar i reconèixer amb humilitat la radical influència que la poesia de Martí Polm m'ha deixat per sempre. Diu, fent memòria del poema, com fa 10 anys, diu, del poema I a totes les orelles si ressonava el mar, publicat al llibre dels Sentits l'any 75,
Diu i ho faig perquè aquest sí que hauria pogut ser el veritable himne de la via catalana. Diu, i cita textualment, florim quan menys ho esperem... Florim, perdó, quan menys ho esperen, cantem quan menys els plau. Són algunes de les referències. Avui el Salvador Cortós està molt poètic i recita, de fet, també, a la Contra del Diari Ara, en aquest article en honor o en homenatge, a mi que era un martí pol.
Doncs el podem llegir avui al diari Ara. El periódico tenim que era la vida d'un monjo treballant en la seva passió. Avui entrevistan a Pilar Salle, que intenta divulgar la colossal antologia poètica a la qual el seu marit, que va morir fa cinc anys, va dedicar la seva vida. Ell era enginyer de formació, diu, però llavors ja només es dedicava a les seves investigacions, el que li agradava que eren la física i les lletres.
Diu que dedicava el mínim possible a guanyar-se la vida i al màxim el seu treball intel·lectual. Diu que els seus dos grans projectes vitals eren la Tèsida Física i l'Antologia Poètica i explica a la Pilar que al llarg de la seva vida el meu marit va llegir centenars d'antologies de poesies, primer per plaer i després per fer la seva pròpia, una antologia universal i de tots els temps, des de la mitjana fins al segle XX.
i en deia tresor poètic, i ara la Pilar està treballant per difondre aquesta antologia poètica del seu marit, del Jean-Louis. Molt bé, doncs ho descobrim avui al periòdico. El bon avui tenim que l'animació no és del modo barb, però té més pes industrial.
Ho diu Vicent Arlandis, creador, guionista i productor d'animació. Va néixer a València, va estudiar belles arts i és professor d'animació a la Universitat Politécnica de València. Té l'estudi d'animació Janky Pie i és autor de la sèrie Família.cat que a TV3 ha estrenat al web i el 33 la començarà a metre a partir del gener.
Diu que l'animació per a adults en català és una mica assignatura pendent encara. Diu que a Catalunya i en general a l'estat i a Europa s'ha fet molt poca cosa i el poc que s'ha fet sempre és percebut com a underground. Diu que he fet dues sèries, 240 al Nen Clònic i Benvinguts a Patatamon. També hi ha el cas d'Arroz Cubat, que està dirigit a un públic més generacional, un públic més de Canal 33.
I ara Família.cat és un primer intent de fer un gènere conegut i que funciona, tipus comèdia de situació familiar, com referències com els Simpsons o Padre de Família, però des d'una perspectiva catalana. I al llarg de l'entrevista, Arlandis parla de la seva feina al capdavant, sobretot d'aquesta sèrie Família.cat, i també explica que a Canal 9, diu, jo també vaig callar, i va treballar allà. Diuen, van censurar un episodi d'una sèrie sobre Benidorm.
Deu-n'hi-do. Doncs pot ser interessant, aquesta sèrie que explica també, que podrem veure aviat. I acabem amb la contra de la Vanguardia. El titular és, vol que jo sigui humil? A veure, qui és aquest personatge? És un home que es diu Dani Leon, o Lion, que és fotògraf, representant del nou documentalisme. Va néixer a Brooklyn l'any 42, i ja la Ima Sanchez, que és qui li fa l'entrevista
avança com s'ha comportat aquest home durant la conversa. Diu, arrogant, desafiant, desagradable i tot això des del minut zero. Diu, potser la fama, perquè ha exposat en llocs tan destacats com el MoMA de Nova York, l'ha fet oblidar que tots tenim els peus de fang. Diu, només al final de l'entrevista deixa de banda una mica aquesta actitud abans de dir hem acabat, agafar el seu barret de cowboy i sortir.
És una entrevista, tot i l'actitud d'aquest home, que jo he trobat molt interessant. Diu que als 20 anys va publicar les seves primeres fotos sobre el moviment dels drets civils. Els negres diu que no podien votar en 13 estats i diu que jo vaig acabar a la presó. Explica que Martin Luther King va dir que l'arc de la història es corba en direcció a la justícia. El nou alcalde de Nova York, Bill de Blasio, està casat amb una dona negra que va ser lesbiana.
Descobrim avui la vanguardia, una altra contra... doncs interessant.
I passem ara cap a la notícia curiosa del dia que avui passa pel món de la moda perquè s'han creat un vestit, un tracte, un vestit d'home. Antibales per executius, creat per un costurer de Canadà, és una botiga de roba de Toronto que ha creat una línia d'aquests vestits antibales de 3 peces per empresaris i executius que viatgen a zones perilloses inspirant en l'estil James Bond.
Ells diuen això. Defensen directament que han volgut crear un autèntic track de James Bond en disseny especial que ha donat molts mals a cap als modistes perquè hi ha molts desafiaments tecnològics i per exemple no es pot fer servir un material amb què costumen confeccionar les armilles antibales perquè és massa voluminós. Llavors es van fer diferents històries. Aquí ens ho expliquen. Atenció perquè els vestits aquests valen un mínim de 20.000 dòlars
i estan confaccionats a partir de sis fulles de nanotubs ultralleugers, introduïts al forro de la jaqueta que ofereixen protecció a ganivetades i bales de petit calibratge, però no restringeixen els moviments de qui els vesteixi.
No perdrem mai l'al·legància, no? Deu ser l'idea d'aquests vestits antibales de Canadà. Em vindré, moltes gràcies. Que vagi molt bé, bon dia.
Repassem ara l'actualitat esportiva a través de les portades dels diaris i us expliquem que el protagonista és Messi. El Mundo es titula Pla Messi i fa una seqüència del que passarà, ens ensenya 21 i 20.
Més 6 bales i 1 als 20 minuts del partit davant del Betis, dues 15, aquesta és la seva arribada a l'aeroport, i 10 del matí ahir a la Ciutat Esportiva un recull de fotos i hi ha un informe de tot el que es perd i diu que Lionel farà la primera meitat de la recuperació a Barcelona i la resta a Buenos Aires. Començarà amb 15 dies per la cicatrizació i farà una minitemporada abans de tornar-hi.
El nou esportiu demana directament que faci net. És el titular amb la imatge d'aquest futbolista del Barça. Les proves mèdiques confirmen que té un trencament al bíceps femoral que l'obligarà a perdre els vuit propers partits.
L'esport titula trencat i abatut. Diu que Messi estarà de 6 a 8 setmanes de baixa per la seva lesió muscular. Es qüestiona també per què es lesiona, l'opinió mèdica, el cas brau i els canvis de rutina postguardiola. I també parla d'aquest 2013 any maleït. Ha patit 4 lesions en 7 mesos i s'ha perdut 9 partits.
Aquests són alguns temes d'aquest matí de dimarts. De seguida parlem de la previsió del temps.
5 minuts i 3 quarts d'11, és moment per fer la predicció meteorològica amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Has de trencar la cadira aquesta, eh? Ah, sí? Està torta. Pots canviar-la en dents 4, a més al teu voltant per intentar fer un canvi. No, no, estic bé, estic bé. Si se sent un soroll molt bruixut estic a terra, tranquils, perquè hi ha poca distància, no passarà res.
Bé, parlem del temps, aquell matí es comença a notar una mica més de fred, no? Sí, la mínima avui ha baixat ja fins als 10 graus, 10 clavats, 10,2 podríem dir, ja és una miqueta més baixa i en teníem 11, gairebé 10,8, la temperatura va baixant, la mínima t'ha fet mal. La mínima és... doncs poc a poc va baixant i realment és complicada la previsió del temps de cara als propers dies. Hi ha molts mapes.
i potser fins dijous sí que tindrem una miqueta de tranquil·litat, fins i tot alguns mapes, alguns agosarats diuen dimecres, dijous, també enpluixes, però el cert és que tenim una influència de vents del nord, mala sort, perquè tenim una situació d'incendi que viatja cap al sud, que amb aquests vents del nord, tot i que hi ha moments que va afluixant, però continuaran bufant amb nosaltres. Podríem dir que no només avui, sinó que dimecres, dijous, divendres,
Tenim aquesta influència de vents del nord. Mentre tinguem aquesta influència, el que passarà és que tindrem unes temperatures una mica de ratlla, sobretot pel que fa a les mínimes. Però comentàvem la setmana passada que hi havia una depressió molt potent al nord d'Escandinàvia i aquests vents del nord, que són tan continuats a Catalunya, doncs a poc a poc aniran apropant-se i aniran portant
Una bosseta d'aire fred. Aquesta bosseta d'aire fred s'anirà apropant tant que divendres ens tira a sobre. És una bossa, aviam, són 30 graus sota zero a 5.500 metres d'alçada, uns entre dos, quatre sota zero a 1.500 i això cauria a sobre nostre a partir sobretot de divendres i una part de dissabte.
En aquesta situació el que tindrem és una inestabilitat marcada en alçada, perquè com que tenim aquest aire fred en alçada es pot inestabilitzar amb certa facilitat el temps. Alguns mapes ens indiquen que entre divendres i setembre podrien haver precipitacions, ho comentàvem ahir. Algunes deies fins i tot en forma de tempesta.
Però creiem que el més destacat és que, com que seguirem amb aquesta influència d'avents del nord i aquesta bossa d'aire fred, probablement, si les isobres, els mapes de previsió del cap de setmana, les isobres estan molt juntes, podríem parlar de la primera nevada amb una certa intensitat, i una mica destacada sobretot el que és la cara nord del Pirineu. O sigui que en zones del Pirineu, i pràcticament a tot qualsevol cota, perquè estarem en una bosseta d'aire fred,
podrien caure uns bons tos de neu i es podrien recollir quantitats de precipitació important. Si estem parlant de 2 graus sota zero a 1.500, qualsevol cota del Pirineu i prepirineu podria nevar. Alguns agosarats porten fins i tot gairebé mig metre de neu a les zones altes del Pirineu. Tot això podria passar entre divendres i dissabte.
i no cal dir també que s'enjust hi ha aquesta possibilitat que ho haurem d'anar seguint avui encara és dimarts però quan se'ns tira una bossa d'aire fred en funció de com van els vents si són una mica llevantats podem tenir sorpreses no cal dir que les temperatures baixaran clarament o sigui si avui parlem que tindrem una temperatura màxima i estem parlant del cap de setmana perquè és que pràcticament no ha de passar res aquests propers dies
però si avui es tenen previsió d'entre 19 i 20 graus de màxima i una mínima de 10, estem parlant que entre divendres i dissabte les màximes estaran a voltant dels 12 o 13 graus i les mínimes entre els 6 i els 7. És una clatellada una mica important. Suposo que qualsevol entesa en la matèria parlarà de canvi climàtic d'aquesta setmana.
Sí. Però vull dir que és un canvi bastant important i bastant destacat, coincidint amb el cap de setmana. També foto una mica de ràbia perquè hem de sortir al carrer, hem de veure els cars, hem d'estar moltes hores allà de peu veient com baixen. I realment, tot i la presència del solet, si arriba a sortir, doncs farà fred. Realment serà un cap de setmana bastant fred. Sobretot a partir de divendres.
El que recomanem és anar-ho seguint molt de prop perquè és bossa d'aire fred, divendres... Però va, abrics i això? Sí. Sí, abrics. Aviam, divendres, dissabte i diumenge, sí. Fort. Sí, o sigui... Aviam, estem parlant de màximes de 13-14 graus, que això és un dia maco del mes de gener.
i mínimes de 5-6. Aviam, a les 6 del vespre, potser passem 10, 9, 8 graus a les 6 o 7 del vespre, clar, amb 7 o 8 graus. Aquí és enjust. Sí, t'has de brigar. Sí, més amunt, més fred, clar.
Clar, per això dèiem que els incendis estaran sota zero. Les glaçades a Prepirineu, això fot una mica de ràbia perquè els que ens agrada anar a buscar bolets ens foten l'aire tot el que pogués passar. Tot i que no ha plogut i pràcticament els bolets no han sortit, només falta que ens vinguin fredorades i ara glaçades també al terra. Però és una situació bastant de fred, una situació que s'ha de seguir perquè és bossa d'aire fred a sobre de Catalunya, amb un mar molt calent, amb molts dies que no ha plogut.
Seguirem molt de prop la situació, però ara és complicat realment fer una previsió de dir mira dissabte plorar una mica al matí, durant el dia s'aguantarà, a la tarda potser plou, això és difícil ara parlar-ne perquè realment no sabem com ens afectarà aquesta bossa d'aire fred. El que està clar és que arriba, que arriba fred, que arriba un fred molt marcat, tot i que hi ha mapes que diuen que no eh, però que arriba, tenim la claredat que sembla que sé que sí, i aquest cert ens portarà, doncs això que deies tu, a portar una briga aquest cap de setmana, que després podria arreglar-se i podria tornar a pujar el temps.
Però sembla ser que no. A la setmana que ve ens quedaríem amb valors sempre per sota dels 15 graus. Serien valors màxims, que sempre ens podríem anar una mica més abrigats. Don Idò, molt bé, Carles. Doncs pendents d'aquest canvi de temps i acabant d'aprofitar aquest sol. Sí, aquest sol, aquestes temperatures de tardor que estem tenint els últims dies, 19-20 graus. Gràcies, Carles, que vagi bé. Fins demà, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Àcbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Jóves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta, al magazine del matí.
11 minuts i arribem a les 11 del matí.
I és moment de saludar la Rosa Maria Ballàs, directora de la Biblioteca Can Gynastà. Biblioteca Mararit, de fet, molt bon dia. Bon dia. Que ara ens costa fer aquest canvi de nom, eh? Sí, costa, costa. Fa 3 anys sense la que hem dit, però encara el tenim al cap. I si és la Biblioteca de Can Gynastà, exacte.
Per parlar com que de 15 dies de diferents activitats de la biblioteca i avui, ja que som avui a 12 de novembre, i hem començat ja aquests actes del novembre literari, un d'aquests certàmens o festivals fins i tot que s'organitzen conjuntament també amb l'escola d'escriptura des de fa 3 anys i que ja està arrelant fort.
Jo crec que aquí s'enjust, doncs val la pena destacar. Doncs alguns dels actes que ja s'han fet justament des d'aquí a la biblioteca també, és la setmana passada, i també el que ens espera, que encara en queden uns quants. Sí, com tu dius, és el tercer any que ho fem, i la veritat és que sí que cada any es va consolidant més, i el que plega són diferents activitats que organitzades tant des de la biblioteca com des de l'escola d'escriptura.
Algunes ja no hi podeu anar perquè ja les hem fet, però jo, si em permets, us diré que vam començar el cicle el dia 30 d'octubre amb la presentació d'un llibre molt especial, perquè és un llibre fet per als alumnes dels tallers d'escriptura.
que ja fa tres anys que estan treballant i ara han publicat el seu primer llibre. Va ser un acte molt emotiu perquè esclatava en ells cinc, va estar en Joan Margarit també que va fer la presentació i va ser molt maco.
El llibre, si el voleu, el podeu trobar a la biblioteca, es diu Lletres justes, i la veritat és que és molt maco i esperem que sigui el primer i que això continuï, perquè ells continuen treballant. Home, és especial poder fer una cosa així també, doncs dins un conjunt d'actes literaris d'aquí Sant Just, no? Sí, sí, sí. A més, la veritat és que és un fruit important, 5 persones que escriuen i que han arribat a publicar.
Penso que sí, això vol dir que aquí hi ha una llavor i que poden sortir més coses. Si esteu interessats, sapigueu que els tallers d'escriptura ara mateix els coordinen des de l'Ateneu i que el que són els tallers propiament es fa a l'edifici de les escoles. És on es va fer la presentació.
Llavors, ja la setmana passada a la Biblioteca vam tenir primer al dimecres un club de lectura de novel·la negra amb el Paco Camarasa, que potser no el conegueu, és propietari de la llibreria negra i criminal de Barcelona i el coordonador de BCN Negra i bueno, doncs s'ho van passar molt bé. Molt entanyable, no? Sí, s'ho van passar molt bé. Si us agrada la novel·la negra, des de la Biblioteca s'organitza en cada trimestre un club d'aquest tipus, llavors us podeu apuntar pels propers.
I vendres passat vam tenir un altre acte que va ser la presentació de l'últim llibre de la dietista la Pilar Sant Pau, que sabeu que ja viu aquí Sant Just. El llibre es titula Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència. I la veritat és que va ser un èxit, excitàs de públic, o sigui, no hi cabíem.
I ella va estar molt i molt bé, com sempre. Si us interessa el llibre, el podeu trobar a la biblioteca o a la llibreria Rasenya. Perfecte. Doncs això és el que ja s'ha fet. Però, com dèiem, aquest cap de setmana hi ha un acte bastant especial. Sí, aquest cap de setmana, sabeu que aquest any és l'any espriu, amb motiu del centenari del seu naixement.
Aquest cap de setmana s'ha fet un recull d'activitats que es faran a l'Ateneu i que li hem dit Festival Espriu perquè són de fet tres actes que són continuats durant la tarda, comencen a les 7 de la tarda.
Un és molt especial perquè és la presentació d'un llibre inèdit de l'espriu. És un llibre pòstum que es diu Ocnus i el parat esglai. Ho llegeixo perquè el títol és una mica difícil. Aquest llibre pòstum l'han editat Ramon Balazs i Sam Abrams, i justament serà Sam Abrams, que estarà dissabte que ve aquí a l'Ateneu, i farà la presentació d'aquest llibre, que és com un recull
d'un projecte dels últims anys de l'escriptor. És més, és un llibre d'assaig. Interessant, també, per recopilar una mica aquesta figura. Sí, llavors també hi haurà una altra presentació, en aquest cas d'un cd, és un cd
que es diu, amb música ho escoltaries potser millor, que ha estat a càrrec el recull del disc, que és a càrrec de Toni Xuclar, que Toni Xuclar serà el que estarà aquí el dissabte i que farà un petit concert i estarà acompanyat també d'un cantant de Gemma Homet i també de l'actriu Clara Segura, que ella participa també, perquè aquest disc
Té dos parts. Una primera part són interpretacions musicals, que la música l'ha fet el Toni Chuclar, però intervenen cantants com Dola Bertran, Lídia Guevara o d'altres. I la segona part són poemes musicats. Clar, segur que també ha col·laborat en aquest CD. I estarà també que interpretaran algun dels temes del CD aquest dissabte.
I la tercera cosa que trobareu aquest dissabte és un cabaret d'Espriu A, una representació de poemes d'Espriu a càrrec del grup de teatre Xans d'Esterri d'Aneu. Doncs un dissabte bastant intens, eh? Realment promet aquest cabaret.
Això aquest dissabte. Llavors, la setmana que ve, el dia 21, que és dijous a la tarda i també a l'ateneu, a dos quarts del vuit del vespre, vindrà un autor molt conegut, que és Mario Serra, guanyador de l'últim premi Sant Jordi, a presentar el seu darrer llibre, que és Plans de futur.
Per tant, tot un luxe, no?, tenir-lo aquí. Sí, també. Serà molt interessant. No sé si la gent recorda que en edicions anteriors va estar l'any passat presentant Víctus, l'any de Sant Jespinyol, i l'anterior va estar el Jaume Cabré presentant el Jo confesso. O sigui que sí que són autors prou coneguts que intentem cada any que estiguin aquí a Sant Jús algun. I això serà dijous que ve, a les 4 de 7. Perfecte.
I anem amb un parell d'actes, un dedicat als clubs de lectura. L'última setmana d'aquest mes, tot i que el programa que hi posa el 27, hi ha hagut un canvi perquè això és una programació que ens ve des de Diputació.
Serà el dia 26, això és un acte tancat a la gent de clubs de lectura, però jo també és bo que ho expliquem, que és que es fa una trobada de tots els clubs de lectura que funcionen en biblioteques públiques de la província de Barcelona, s'ha convidat a tots els clubs i llavors tota la gent que participa
Anem a Sant Cugat i es fa una representació exclusiva d'una obra de teatre que en aquest cas és adreça desconeguda a l'Auditori de Sant Cugat pels clubs de lectura. A part de la representació hi ha una xerrada amb els actors i és tot un acte per premiar o fomentar les persones que participen en aquesta activitat.
i finalment encara un últim acte, és un d'aquests novembres literaris amb moltes coses. Sí, sí, aquest any sí. Doncs el dia 30 de novembre a les 6 de la tarda també la teniu. Es claurà tot el cicle amb un recital poètic a càrrec de Jaume Pons a l'Orda i acompanyat amb un tas de vins.
Per acabar de redonir tot aquest cicle que realment té bona resposta. Esteu contents? Doncs sí, té molt bona resposta. L'any passat ja va participar molta gent i aquest any de moment amb les activitats que hem fet la resposta ha estat molt bona. Penso que sí que hi ha interès per aquest tipus d'activitats aquí a Sant Just i que la gent ho demostra d'aquesta manera.
De vegades és oferir-ho, que molts cops es pensa que no li interessen aquestes coses, però un cop ho ofereixes veus que potser té més resposta del que es creu. Animem a tothom, els que ja han participat altres vegades i els que no, que hi participin, si no totes, posa-les cap a un. I perdona perquè m'he deixat una activitat. Dintre de les activitats relacionades amb Espriu,
El diumenge que ve, que és dia 17, des de les SES han organitzat una sortida matinal literària que van a Llevaneres dedicada a Salvador Espriu. Que complementa una mica, per tant... Sí, aquesta activitat és amb inscripció. Això sí, han d'adreçar-se l'entitat a les SES per fer la inscripció abans d'aquest dia.
Molt bé, doncs, realment estem entretinguts amb aquest novembre literari, moltes coses aquí a Sant Just, les hem repassat, hem repassat aquest programa amb la Rosa Maria Vallès, directora de la biblioteca Joan Mararit, amb qui parlem doncs cada quinze dies per repassar diferents activitats que es fan des d'aquesta biblioteca d'aquí a Sant Just, d'aquí a Just, de sobre d'on som nosaltres, de la ràdio. Gràcies i tornem d'aquí a quinze dies. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. I connectem tot seguit amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i sentir també les notícies de Sant Just. Tornarem després amb més coses a partir de les 11 i 10. Són les 11.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo M.I.T. Polo i Oriol Pujador, 5 mitjans aeris i 70 de terrestres treballen contra l'incendi del Baix Empordà. El Consell interior presideix a aquesta hora una reunió amb els alcaldes afectats. Les flames han calcinat com a mínims 500 hectàrees. La biòloga Ana Veiga avisa des de la xarxa que la nova llei de l'avortament que prepara el govern de Rajoy portarà conseqüències molt negatives a les dones.
El trànsit continua els problemes a les costes del garraf. L'accident d'un camió aquest matí obliga a tallar un carril i a 10 quilòmetres de retencions. Esports, el club de futbol Mollet de la Primera Catalana acaba d'enunciar la rescissió de contracte del tècnic Claudio Festa. I en futbolsal avui a les 9 de la nit el Barça rep la visita del magne de Navarra.
Els bombers treballen amb intensitat a la comarca del Baix Empordà per intentar controlar l'incendi que crema des d'ahir i que ja ha calcinat com a mínim 500 hectàrees agrícoles i forestals. L'incendi afecta 4 municipis, Vilopriu, Fuixà, Colomés i Jafre. El vent continua bufant a la zona tot i que ha disminuït una mica respecte a les intenses ratxes de vent d'ahir a la tarda i d'aquesta matinada. Fem gira en el senyat obert, bon dia.
Bon dia, en aquests moments a l'Ajuntament de Camellera, el conseller d'Interior Ramon Espadell està reunit amb els alcaldes, els municipis afectats per l'incendi i els del voltant i també amb tots els caps de departament implicats en la mobilització contra aquest gran foc que crema des d'ahir a la tarda. Segons han explicat fa poca estona, fons de la Generalitat,
La situació estaria més controlada a la banda de Colomens i de Vilupriu, on ja va que mai a la nit i on s'hi continua vigilant, però si no hi ha un canvi de temps aquí sí que estaria més controlat. El perill, la tensió i tots els esforços es entren ara a pujar. Aquest és el punt calent de l'incendi i el que es vol és que aquest foc no travessi la carretera 666, no vagi cap a la Pera, Púbul i Madremanya, perquè llavors s'hi canfilaria cap a les cabarres. De moment, a la banda on ha cremat, ha cremat sobretot...
però si tira cap a Madremanya, cap a la Pera i cap a Pobul, allà sí que hi ha molta massa buscosa i es podria complicar encara més tot el tema.
Protecció civil de fet ha ordenat el confinament dins del núcleo urbà a Vilopriu, Fuixà, Colomés i Jaffre. L'alcalde de Jaffre, Joan Bonany, ha explicat a la xarxa de comunicació local quina part del poble ha sortit més mal parada i que estan molt atents a l'evolució del vent. Tot el que és un bosc de riviera i un paratge de bastant d'interès paisajístic i natural que, diguem-ne, allà davall, allò sí que ha quedat molt afectat, ha quedat cremat.
Però el que és la part nord de les pineres i el bosc, allò de moment està intacte. Tot i així, encara no estem, perquè estem molt a temps de la direcció i vols ser del vent, igualment com estan els Mossos, perquè encara no està acabat el tema. S'està a l'espera que s'incorporin a les tasques d'extensió dos hidroavions del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient.
La biòloga Ana Veiga ha avisat aquest matí i des de la xarxa de comunicació local que la nova llei de l'avortament que prepara el govern central, el govern de Mariano Rajoy, portarà conseqüències molt negatives per a les dones. Ana Veiga qualifica d'error gravíssim la nova normativa que s'hauria d'aprovar aquesta tardor i que suposa un retorn al sistema de supòsits que va fixar l'antiga llei de l'avortament de l'any 1985.
tornar enrere crec que és un error i probablement les dones em pagaran les seves conseqüències. En el sentit que realment s'està, si s'aprova el text del que s'ha parlat, que de fet no està encara gaire clar de quin serà, però es posaran moltes més dificultats a l'hora d'haver de justificar per què una dona vol interrompre el seu embaràs, cosa que a la llei de plaços això estava absolutament ja deixat de banda.
La investigadora també ha alertat que les retallades en recerca estan deixant al calaix projectes molt importants que no se sap quan es podran recuperar.
El trànsit, ho dèiem en titulars, continua en els problemes importants a les costes del Garraf. És a causa d'un accident d'un camió que ha passat a primera hora del matí. Hi ha deu quilòmetres de retencions. Es recomana, per tant, evitar aquesta carretera. Els fets han passat aquest matí quan un camió que transportava fruita, en sentit Barcelona, ha volcat. Ara s'està treballant per retirar el vehicle, però la via a les costes del Garraf continua tenint un carril tallat. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes acusats de trecar set entitats bancàries a diversos municipis de Catalunya.
Van ser detinguts el 7 de novembre. Segons les investigacions, són dos germans que haurien comès robatoris a Barcelona, Reus, Vilafranca del Penedès i Cornellà de Llobregat. Els presumptes lladres utilitzaven una pistola i un ganivet de grans dimensions per intimidar els treballadors de les oficines bancàries. Es calcula que amb els robatoris van aconseguir més de 36.000 euros. El 9 de novembre van passar a disposició judicial i se'n va decretar l'ingrés a la presó. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'educació, els serveis socials i les actuacions a la via pública seran les prioritats de l'equip de govern en caber. Aquest dimecres, alcalde i regidors i regidores del PSC, iniciativa i Junts per Sant Just ho explicaran en un acte obert a la ciutadania a Can Ginesta. Es detallaran els objectius i riscos del municipi el 2014 i es farà avalanç d'aquest 2013. Un dels reptes que ha fet front a l'Ajuntament des de fa temps
són els topalls per part d'administracions com la Generalitat o el Govern central, ja siguin econòmiques o legals, i que afecten els comptes del consistori. Per exemple, les retallades a la llei de dependència o en les beques menjador, aquestes són qüestions amb les que el Govern Sant Justenc no comptava en el darrer pressupost i que ha hagut d'afrontar per atendre els que més un necessiten. L'acte públic Sant Just 2014, balanç, reptes i amenaça, serà demà dimecres a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'editor cònsult de Can Ginnestau.
Més qüestions, aquest cap de setmana torna la cursa de karts de coixinets. La 37a edició de la cursa comptarà amb 118 karts participants, una desena menys que l'any passat, però tindrà novetats respecte a les edicions anteriors. Una de les més destacades és que tindran una aplicació mòbil que oferirà informació actualitzada tant pel públic com pels corredors. A més, s'estrenarà un nou servei de transport de karts, de boxes d'arribada a boxes de sortida, amb una freqüència d'uns 20 o 30 minuts,
i una altra novetat en l'edició d'enguany és que hi haurà una carpa amb un taller amb veines per reparar els cars en cas que es facin malbé.
I acabem parlant de música, teatre i literatura aquest cap de setmana a Sant Just en el marc del festival Espriu. És un dels actes més destacats del novembre literari d'enguany. Tant a dins com a fora de l'Ataneu es faran diferents activitats en honor al poeta en el seu centenari. Dissabte a partir de les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de l'Ataneu hi haurà un cabaret amb el grup de teatre Chances Terridano, una presentació d'un llibre inedit d'Espriu i un concert. A més, l'entrada costarà 5 euros pel públic general i 4 pels socis i sòcies.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I hurt myself today To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole
The old familiar stain Try to kill it all away But I remember everything What have I become My sweetest friend
Everyone I know goes away in the end. And you could have it all. My empire of dirt. I will let you down.
You stay the hell away from me, you hear? I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time
The feelings disappear You are someone else I am still right here What have I become? My sweetest friend
Everyone I know goes away in the end. And you could have it all. My empire of dirt. I will let you down. I will make you well.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11 del matí. Aquesta hora parlem d'actualitat Sant Justenca, en clau política, i ho fem saludant el president del Partit Popular de l'Ajuntament de Sant Just, Esquergill. Molt bon dia. Hola, bon dia a tothom.
Per parlar de diferents qüestions, aquest últim trimestre de l'any normalment sempre és un d'aquests que en clau municipal acostumen a ser intensos perquè és el moment en què es preparen ordenants, els pressupostos i tot plegat i també ho posen a manifest el ple municipal del mes d'octubre que vam viure fa un parell de setmanes que va ser intens per diferents motius, sobretot per
la presència del públic que donava suport a una de les emocions que es va tractar vinculada amb el cadastre. Com el va viure aquest ple intens i llarg municipal?
La veritat és que va sortir molt ben definit, va ser intens i llarg. I interessant, molt interessant perquè es tractava un tema que va ser el que va generar tota aquesta participació ciutadana amb el tema de les actualitzacions del cadastre o de les diferents línies que s'oprien ara. Hi ha dues posicions.
Aprendre, no? Dos camins que agafar i la discussió anava per aquí. Per quin camí s'ha d'agafar o seria el més adient? Exacte. De fet, Convergència Unió presentava una moció en contra de l'augment del cadastre, que és la via que vol prendre l'equip de govern. I, de fet, se n'anava que el Partit Popular està a favor, o sigui, està també en contra d'aquest augment.
Sí, nosaltres estem en contra, però al final és un tema molt tècnic, aquesta qüestió, i a més també té una part d'incertidumbre, de prendre una decisió sense saber ben bé què és el que passarà, però això és a l'ordre dels temps.
I clar, en aquesta qüestió és complicat prendre una determinació. En aquestes circumstàncies nosaltres hem optat o considerem que la millor opció és, en cas d'incertidumbre, quedar segon com està i esperar els aconteciments.
Per tant, esperar, igual que proposació, esperar el 2016, no? Sí. Sí, perquè al final el que nosaltres entenem és que el 2016 hi haurà una ponència general, catastral, que enviarà el cadastre, que dirà això és el valor d'una dècada casa, i que el que passi pel camí no influirà en aquesta última decisió. Diguem que serà la
l'apocalipsi catastral d'aquest país. I entenem que agafar un camí d'actualitzacions lineals de les ponències del cadastre sabem que té caducitat o entenem que té caducitat i que al final del viatge acabarem fent el que fem on digui el cadastre
Doncs no hi veiem el plus. Si hem de morir d'algun mal ja arribarà. No comencem a anar cap al cementeri solets. Ja ens portarem.
De tota manera, segons deia l'alcalde Josep Papinyà, la mesura que des del govern de Madrid es va prendre fa dos anys d'obligar a augmentar un 10% l'IVI als municipis que no havien fet aquesta revisió cadastral anava una mica en la línia de pressionar abans que el 2016 es faci aquesta revisió automàtica, és a dir, insistint que es faci algun moviment.
De tota manera, encara que hi hagi aquestes mesures, es prefereixen no fer res. Ja tenim aquesta, ja la va implementar l'Ajuntament. Vull dir que potser n'hi podria haver més. És que com no ho sabem? Aquesta és la part d'incertidumbre, i en cas d'incertidumbre jo crec que és millor, sempre tindrem més eines per moure'ns si ens queden quan estem que si ens embarquem en aquesta actualització catastral.
Realment no veig quin és el guany de fer-la. No veiem quin és el plus que ens dona això. Jo considero amb el grup que és millor no fer res. Esperar, deixar la ponència del cadastre com està. Ens van obligar a fer un increment d'un 10%, cert que s'ha prorrogat el tema aquest.
però també en principi té una caducitat i que retornarem la llibertat de fer amb el tipus que considerem o qui estigui al govern el que consideri. Però és interessant aquest tema perquè aquest 10% va ser molt criticat per l'equip de govern quan se'l va obligar a fer-lo.
i en lloc de ara començar a retrotraer aquesta pujada, encara es puja un 2,5% i entrarà en el tema de les taxes. Exacte, és el que anàvem a comentar ara. En lloc del compromís que estàvem molt indignats perquè ens obligaven a pujar un 10% sense voler i no necessitàvem escalers, de cop i volta no només deixem això, sinó que pugem un 2,5 més.
podíem haver baixat ara. Ara podíem haver dit no, allò que vam cobrar de més que no el necessitàvem, hem fet caixa i ara el traiem. Però això no ho hem fet. Curiós. És a dir, creuen que en el cas de l'IVIC aquest any puja un dos i mig per cent i que acumulat, per tant, en aquests dos anys acumula un increment bastant alt des del Partit Popular haguessin congelat? Jo crec que sempre que hem parlat amb aquest tema sempre he dit que la via de la despesa era la via natural per ajustar les comptes.
és un condicionant potser del nostre partit o una manera d'entendre les coses. I no sempre es pot fer, hi ha compromisos, i ho entenem, hi ha compromisos que superen l'anualitat. I no es pot dir, no, el retall o ja està. De fet, el meu partit ara fa poc ha tingut un petit, amb el tema de les beques Erasmus, un petit trasbalsament, això.
Però és que realment és la línia de la desespera, perquè els recursos de l'Ajuntament, de l'Estat en general, no surten com un arbre miraculós, surten de la butxaca dels ciutadans. Si tothom s'estreny, l'Ajuntament també s'ha d'estrenyar.
En aquest sentit es van aprovar, com dèiem, al mes de finals d'octubre aquestes es va aprovar de manera provisional. De fet, les taxes i ordenances municipals, que marquen taxes, preus públics i impostos per l'any que ve, van votar en contra tots els partits de l'oposició.
Ara estàvem parlant de l'IVI, que augmenta aquest 2,5%, de mitjana la resta d'impostos augmenten també un 2,2% i alguns arriben fins al 3,5%. Suposo que el seu vot en contra és justificar el que estàvem comentant ara, no? Per aquest augment? O hi ha algun altre motiu? No. I tampoc les trobo...
El tema de l'IVI sí que és una mica sangrant, però per coherència personal. Si has estat dient una cosa, no pots vindre ara i pujar a l'IVI. Si ja et van obligar a pujar un 10 que no volies i ara tu el pujaries un dos i mig, hi ha una incoherència tan gran que ja no fa falta ni explicar-la.
De la resta de temes hi ha tases que pugen un 3,5% i jo trobo que s'ha assenyat. És que no diré tampoc que no. No, sí. Ho fa si aquí es diu que són molt dolents i han pujat, però ens hem d'acostumar.
i crec que la línia general del que vindrà aquests anys en el tema de la fiscalitat a nivell estatal és que cada administració sigui responsable dels seus impostos. Perquè això també connectar amb tot aquest rebombori que hi ha de les dèficits fiscals i dels nois,
Cada administració ha de respondre als seus impostos i ha de finançar els serveis que dona. Hi haurà administracions que voldran donar uns serveis i altres que voldran donar uns altres, depenent de les condicions de la societat que estan administrant. I es tindran que autofinanciar. I els ciutadans tindran que sabiguer quins recursos de traude la seva butxaca a l'Ajuntament i quins serveis se'ls dona.
Hi ha activitats determinades finançades per un ajuntament.
Sempre que vinc aquí dic coses políticament poc correctes, però fer esport no és una cosa substancial. És molt interessant, dona salut, dona... és una societat sana, però no és com a substancial a l'activitat de l'Ajuntament. És una opció personal, fer-lo o no fer-lo.
Si això genera una despesa a un ajuntament, qui fa la tindrà que suportar. O en una part important, tindrà que suportar aquesta despesa. Perquè el que rep és el ciutat individual, no el conjunt dels ciutadans. Recullir la brosa és un tema que dona servei a tots els ciutadans.
Jugar partides d'escaig dona servei als que juguen les partides d'escaig. I han d'assumir una part d'aquesta despesa. Perquè altres hi ha que no ho fan, això. Que els agrada anar a passejar com jo, per coixerola, i no hi generem molta... I encara així, si allò hi generés una despesa, una part s'entindria a quin pute. Aquest és una mica el concepte que nosaltres tenim. En el cas de l'IBI, que és una cosa general, entenc que hi ha un punt de vista diferent.
Bueno, és que el cas de l'IVI té la peculiaritat d'aquesta posició prèvia de l'Ajuntament. Si no fos per aquesta posició, el semblaria bé. Al final, tindrem que arribar un moment que els municipis, la part de transferències de l'Estat o transferències de la Generalitat o transferències del Consell Comarcal, tinguin que anar amb invent per coses circumstancials i que ells mateixos siguin capaços d'administrar els seus recursos. I la part més important dels recursos d'un ajuntament
Al final és el IBI perquè és un servei que dona on estàs vivint a la vivenda i d'allà tindran que sortir mesures, neteja, policia... Serveis fonamentals i estructurals. Això és parlar a perspectiva.
Clar que tindrem que recontar tot. El que no pot ser és pujar a l'IVI i deixar els altres impostos a la mateixa condició. Tindrà que fer un reencaix de tot el sistema positiu. Això es parla ja una mica més a llarg pla. Però en aquest moment concret...
quan l'Ajuntament té una despesa corrent de 22 milions d'euros per 17.000 habitants, que està molt per damunt del que hi ha al nostre entorn, i que està bé si tu els generes, si tens la capacitat, però serveix per tots els ciutadans. Perquè és que s'han de pagar, és que els 22 milions d'euros, 6 o 7 surten de l'IVI.
I és un tema important el tema de controlar. Totes les ordenances tenen una part que és anar ajustant els serveis públics en tases a qui els està rebent, que no són fonamentals. I per una altra banda, sí que s'ha de ser curós amb un apartat que és molt important perquè
el paga tothom, tothom el suporta i home, no és petit. No estem parlant d'una cosa que tu puguis treure't. Escolta, em va malament ara la vida o no em va bé estar apuntat al tal o... i em trec. No, no, això no, a l'IVI el tens, tens una casa, tens que viure, tindràs que pagar-lo. Sí, sí. El mes que ve t'ha fet s'ha de provar el pressupost, no sé si n'han parlat amb l'equip de govern.
Doncs no, la veritat és que no. I no crec que en parlin, per tant. Sí, sí, sí, no, sí, parlarem, oi tant. Tenim una entrevista amb l'alcalde i es parlarà, clar que sí que es parlarà. Serà complicat perquè realment el pas previ del pressupost és tot el tema de taques i ja veus cap on van. No n'esperen gaire.
Diuen, des de l'equip de govern, que les prioritats d'aquest pressupost seran educació, serveis socials i millores a la via pública. No sé si comparteixen aquestes prioritats. Sí, estan fantàstiques, clar. Seguretat, via pública, serveis socials... Qui es posarà en contra? En tindrien a diferents, per això? A banda de que potser la gestionaria indiferent, però hi ha alguna prioritat que et trobin a faltar?
Mira, ara et posaré... L'altre dia, al ple de l'altre dia, van tindre una altra emoció, que nosaltres vam votar en contra, que venia, crec que la presentava iniciativa, però bueno, la presentava tot l'equip de govern, que era un tema de les ajudes menjador... Les beques menjador, sí. I nosaltres vam votar en contra.
i no és que votem en contra de les beques menjador. Però el raonament que hi ha darrere és un raonament que connectarà ara amb això que parlàvem. Hi ha 20 famílies, més o menys, que tenen un tema alimentari. Els nens no estan ben alimentats a les seves cases.
es vol, diguem, solucionar, diuen no, perquè així els donem beca de menjador, que la beca serà la meitat del cos aproximadament. Si una família no té... És que clar, això comença a fallar des del principi. Si una família té problemes per tindre una alimentació a un fill a la seva casa, que li donis la meitat del que li costa menjar, no trobo jo que sigui la solució. Però és que a més a més, no pot ser que hi hagi 20 famílies a Sant Just, que tinguin problemes per alimentar un nen.
Això és el que no es pot permetre. El que no és indignant és que li donin l'ajuda o no li donin l'ajuda o es retraci o no. El que és indignant és que hi hagi 20 nens o 30 o els fills que tinguin que arriben a la seva casa i no tenen menja. Perquè això sí que no costa res solucionar-lo. Hi ha un programa d'ajudes també.
Hi ha un programa d'ajudes, però si es queda curt, per què demanem aquestes ajudes específices? Si es queda curt el programa d'ajudes, ampliem-lo. El company d'Iniciativa va dir això i si fa falta pujarem un punt més de l'IVI. Estic d'acord. Si fan falta 70.000 euros perquè aquestes famílies no, aquests nens tinguin menjar a casa, com tant en que tindran, jo estic d'acord, pujarem un 1% l'IVI.
Però abans de pujar-li a lliure els ciutadans i deixar tot lo de més igual, potser hem de mirar que això sí és una prioritat abans que altres que s'estan implementant. Com ara? L'altre dia vam ampliar un... i això de vegades són herències, però ara hem fet una ampliació de pressupost aquest any d'1.800.000 euros per demanar un crèdit perquè l'Ajuntament assumeixi una obra que va fer de la vagoneta. Feia falta.
Si s'havia de pagar? Feia falta haver-la encarregat. Ah, l'obra. Clar, és que... No, és que és el que tenim ara. Bueno, és que aprenem cap al futur del que hem fet abans i com ens trobem ara. Perquè, si no s'assumim, feia falta.
Perquè aquestes publicitats ja estaven. Potser això és el que no entrarem al prelupós. I no dic que no es ha de fer coses, però hi ha coses que s'han de fer amb el que s'obre. Jo tinc un fill i m'encantaria portar-lo a...
Esquiar ara que arribarà l'esquí, a muntar cavall. M'encantaria que aprengués a pilotar una avioneta. De veritat, jo no crec que hi hagi ningú que no li encanti. Ja, però estem parlant d'extrems llavors. Els exemples es veuen als extrems, perquè es queden, com diuen els economistes, ceterispàrius. Però no ho faig perquè no puc. Perquè tinc unes altres prioritats.
Si fes això, a part de ruïnar la meva casa, i tindria un final que és evident i que tothom ho entén quan és la seva casa, i ningú ho entén quan parlem de l'Estat, que no es pot gastar més del que es té, ningú ho fa a la seva vida particular.
La majoria de la gent no ho fa perquè si la gent ho fes, mira com acabaria. Tothom ho sap, però quan ho fa l'Estat entenem que no, que això s'ha de gastar perquè el que no es té. Sorprenent. Si jo fes això,
Després el que no podria és dir que necessito ajuda d'ampliar els meus ingressos perquè el meu nen no menja bé a casa. És un exemple extremíssim. És evident que la gent que està en aquest problema no porta els nens a esquiar. Parlo com a societat. Una societat, com un individu, té unes necessitats fonamentals. I aquestes no trobaríem discussió en ella, segur.
Però el que no podem fer és fer les accessòries i després plorar perquè una altra administració que sí que no... I en el cas de les millores de la via pública, per tant, comparteix que s'hagin de fer o creuen que... Home, les que es tinguin que fer es tindran que fer. Però hi ha coses que emporten 15 anys sense fer i tampoc serà cosa que ara és una emergència nacional.
Però m'imagino que per la gent que les necessita sempre és una emergència. Fa 15 anys ja que eren una emergència. I no se les han fet en 15 anys. Demà l'equip de govern fa un acte sota el títol Balanç, reptes i amenaça, d'alguna manera per plantejar també, no només el pressupost, però com es planteja en el 2014. Què els sembla que facin aquest acte obert a la ciutadania? Fantàstic.
la idea de reptes i amenaces, sobretot perquè fa reptes, una de les amenaces consideren que és el tema de la Llei de Governs Locals, n'hem parlat d'altres vegades, ho entenen des del Partit Popular des d'aquí Sant Just com una amenaça? No. És que clar...
Hem parlat altres vegades, ja coneixim algun de vista, però com que està avançant tot plegat encara que no estigui tancat, no sé si hi ha hagut algun canvi o es mantenen ferms en aquesta posició. És que els polítics tenen molta tendència a que si ens treuen una capacitat, això és una tragèdia per tota la societat. Ara feies una cosa i ara en farem una altra. Tiraran davant, segurament.
Jo no la trobo com una cosa cap amenaça. De fet, va també per la línia aquesta de l'autofinanciació de les administracions públiques i tindre els comptes clars. Crec que és una cosa que demana la societat,
Però en el cas de serveis socials que parlàvem fa una estona, per exemple, no podria gestionar un ajuntament. Les gestionaré una altra administració. Menys propera. Home, doncs que potser coneix menys la realitat. Però això és un òxim. No sé com es diu això. Que això algú va dir un dia i és així. No, les coses. L'administració que millor ho farà és la que es comprovi que millor ho fa. Per què ha de ser millor que ho faci una administració més propera?
perquè en principi coneix més una realitat que la que l'acaba de gestionar. També pot tindre vicis, perquè està molt proper i participa emocionalment d'ella. Tot té. Aquesta és veritat absoluta, és que no s'han comprovat. Si ho fa l'Ajuntament ho fa millor. Per què ho fa millor l'Ajuntament? En tot cas, l'ideal seria que es castigués quan es fa malament.
ja estan els ciutadans per fer-ho. Per això hem de declarar ben bé quines són les responsabilitats de cada administració i d'on treu els recursos. Perquè el ciutadà pugui castigar qui ho fa bé o malament i quan jo visqui
en un lloc i al poble VI li cobrin menys IVI i li donin més serveis jo podré senyalar al meu ajuntament i dir escolta'm què passa? Què fas malament? Perquè els del poble VI s'administren millor.
I ara no puc, perquè és un tot un revolúton, que ja està bé per molta gent, aquest tot un revolúton. Però que pel ciutadà, el que està fent és allunyar-lo de la realitat, de poder fer un anàlisi. La gent no es dedica, com nosaltres, a mirar comptes, a enterar-se del que passa a l'Ajuntament. Ah, perquè no és la seva vida, la seva vida és una altra.
I de cara a reptes, quin creu que és el principal repte per l'any que ve, pel 2014, des de l'Ajuntament de Sant Just? Quin hauria de ser el repte? La economia. Continua sent l'economia.
Avui el ministre Montoro ha dit que Catalunya està sortint ja de la crisi. Ho comparteix, aquest punt de vista? No crec que hagi dit de la crisi. Ha dit que comença a recuperar-se econòmicament. Això és una altra història. Jo sí que crec, i jo no ho crec, ho diuen tots els indicadors macro, que la recesió s'ha acabat.
Però d'això a sortir de la crisi hi ha un món. O sigui, vale, s'ha acabat la processió i ara hem de començar a sortir de la crisi. I queden anys d'ús. I dir una altra cosa seria enganyar al ciutadà. Queden anys d'ús perquè s'ha de reconstruir el que s'ha destruït en el procés aquest de crític. El que sí que he dit és, sortirem d'aquesta crisi perquè Catalunya ens en traurà.
Això és un altre input que no té res a veure... L'altre sí que l'ha dit també, l'estat espanyol està deixant enrere la crisi, ha dit, i en tot cas ha fet després aquesta afirmació parlant en clau de futur, en tot cas. Això jo crec que és un comentari polític que té una altra lectura, no tan econòmica. De la crisi les societats surten perquè surt tothom.
ningú arremple d'un dels altres. Surt una part de la societat i aquesta societat va tirant de tothom. Sortirem de la crisi perquè Andalusia sortirà, Catalunya sortirà, València sortirà i Galícia sortirà. I sortirem tots junts.
Ja per acabar, ja que abans ho ha citat també, la setmana passada tot aquest tema, tot aquest embolic que va haver amb les beques Erasmus, que finalment el Partit Popular o el ministre verd de fet va fer marxa enrere, impressionat fins i tot pel mateix partit, de tota manera va fer marxa enrere pel que fa aquest any però sí que es mantindrà de cara a aquesta eliminació, de cara a altres anys. Què li sembla aquesta mesura?
No la conec que és molt específicament. Així de primeres? Els ciutadans, jo parlo ja com a ciutadà perquè aquest àmbit polític està molt lluny del meu. Que un polític digui que s'ha equivocat i rectifiqui és una cosa molt interessant. Això, el primer. El segon és que tornem al que parlàvem abans, del petit, del micro i que anem també al macro.
Les beques erasmus segurament són una cosa fantàstica. No ho dubto, jo tant de bo ho hagués tingut quan jo estudiava a la universitat o ho hagués aprofitat si estava, que és que no sé ni si estava.
Amb els impostos de tots financiem els estudis d'una part de la societat, i no necessàriament de la part que més l'un necessita. Perquè les beques se marasmuts tenen uns condicionants econòmics que no són estrictament el que més els necessita. Llavors, jo crec, a més, crec que és una posició que no entenc per què l'esquerra la critica.
Perquè trobo que una persona que té una capacitat econòmica molt suficient, que viu en un bon lloc i que té recursos, no sé per què la societat espanyola ha de finançar un plus afegit als seus estudis universitaris. Hi ha un altre que no els té, no.
L'inici és la mateixa per tots. Com funciona ara, no? I no té molt sentit. Per lo que jo sé. No entenc la crítica. Segur que es pot substanciar. És el fet que s'elimini aquesta ajuda. Perquè entre la gran majoria estic d'acord. Entre la gent que s'ho pot permetre i la gent que ha de tenir uns ingressos molt mínims, suposo que hi ha tot aquest gran ventall. Jo he sentit un moment que el que es volia fer era
Només per la gent que tingui ingressos mínims. I jo no trobo que sigui una cosa injusta ni mala. Mira, el millor del món saps què seria? Donar-li a tothom. Però no es pot, és que tornem sempre a la mateixa història. És una crítica tèndema gògica. Li donarem a tothom.
i un salari d'aquestos, com es diu la renta universal d'aquesta, que a mi em sembla molt bé, però li donarem a tots els espanyols mil euros. Ai, t'has solucionat tot. És que és... Sí, ja és un altre... altres temes tindríem per més estona, en tot cas hem d'acabar aquí. Moltes gràcies, Òscar Gil, president del Partit Popular de l'Ajuntament de Sant Just, Sant Just i per tant regidor de l'Ajuntament de Sant Just, moltes gràcies i bon dia. Gràcies a tu. Adéu.
Just a la fusta. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Àcbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l's good jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de 11 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Justa la fusta.
5 minuts i 3 quarts de 12, és moment de fer Tartúlia avui amb el Jordi Ferras i el Jaume Campraciós. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, molt bon dia. Saludem el Pep virtualment, perquè no crec que ens estigui escoltant, però en tot cas queda saludat també i el recuperarem a la propera Tartúlia. Sí que el Pep et xerra molt.
Exacte, avui volem fer un descans. En menys temps xerrarem més. No sé si teniu algun tema especial que vulgueu tractar, si teniu alguna cosa pendent. El que em preocupa ara és l'incendi que tenim al Baix Empordà, que crec que és una cosa molt forta.
i si és un incendi molt important i si ens enganxa tot el que és la serra de les gabarres, jo crec que pot fer molt de mal. Semblava que el tema de les gabarres és el que quedava apartat, que aquesta nit havia aconseguit evitar que entrés cap allà, que com dèiem és una mica la preocupació principal. Però bé, de moment ara també estic llegint això, que intensifiquen aquests esforços per evitar que com que s'ha tornat a descontar una mica tot el tema del vent, arribi cap allà. Sí, sí, és una cosa molt forta,
que això es discuteix molt que si són els boscos bruts que si no és una feina que s'ha de fer i no s'ha fet mai i ja se'n donen compte i aquests incendis vulguem o no vulguem jo crec que la majoria d'una manera o altra són provocats perquè sols no es fan avui en dia la majoria si aquest va trobar de costat de la carretera no crec que sigui un pagès però la qüestió és que hi ha un incendi i és un incendi molt important
I et vaig sentir que un cop ja s'havia d'acarar l'incendi que encara es veia algú que havia llançat una cigarreta des del seu vehicle a la carretera. Hi ha gent que encara no és conscient de tot aquest perill.
El que passa és que els incendis que caiguin així són naturals.
Nosaltres veiem la natura en dos dies, però hi ha processos d'aquests que creuen naturalment, però a mi estan 200 anys a recuperar-se, però que és el seu element. I aquí estem en uns terrenys abandonats de la agricultura, i tot, a veure, estem parlant de Girona, però com Serola, Jordi i tu jo, com l'han conegut? L'han conegut en tot de marges, vinyes i quasi n'hi havia bosc.
I ara, jo recordo que era molt petit i que l'únic pi que vèiem era la Coscullera. I ara és un basal de pins. I els mallers i garofers que hi havia, com deia que hi havia, ja han desaparegut en combat. Sí, sí. El problema que tenim al territori nostre ha sigut aquest, que ha sigut el marxar a l'agricultura cap a les grans ciutats o als grans llocs.
queda despoblat, llavors tot això el que fa és incrementar el bosc, el bosc creix, fa la seva vida, que és el que feia. De fet, ahir sentia la dada de percentatge comparat amb la de fa 100 anys del que hi havia de terreny de bosc, que deia que potser ara en 60% seria terreny boscós i que fa 100 anys era un 10%. Per tant, tot això també multiplica les probabilitats d'un incendi, suposo. És que aquí...
Hi ha hagut gent que opina que els rossos s'han de deixar naturals com una reserva i qui diu que s'ha de cuidar. La zona de bosc que més o menys hi havia, més que era el tema de les torres, allà hi havia una neteja constant dels sota bosc pels fons de pa i pels bòvils. Això és el que es feia abans. Això no hi és, però hi ha qui diu que el sota bosc és primordial per recuperar una sèrie.
dos mons enfrontats si tot el bosc té de ser natural o hi té bé un cerce, tot el bosc, que té de ser aprofitat per l'home i una mica cultivat. Perquè, ara, això que deies tu de bosc, donant la caixa a l'ala, hi ha una fotografia de quan el doctor Andreu va inaugurar el funicular del Tibidabo, que si tu la mires es veu el funicular pel mig dels camps.
ara és impossible veure el bosc allà. Per tant ha canviat. I això també porta un consum molt més intensiu d'aigua. Els boscos, els arbres prenen molta més aigua i per tant hi ha molta menys aigua que arriba als aquifers. Per tant és un cercle, un cercle difícil de trencar però bueno, ara estem en una societat que s'ha anat concentrant tot a les grans ciutats
i han deixat els boscos abandonats i sense guardes, que eren els pagesos o la gent que vivia a l'entorn.
Més a més que estaven cuidats, els boscos feien servir, tots tenien utilitat. Quan els pegeros tallaven la fusta, la llenya per cara seva, tot això era una neteja de bosc. El bosc ha quedat tot desfasat. Ara, a part d'anar a buscar bolets cap a dalt al Pirineu, que no hi ha tanta sota bosc, però tot el que és la zona de vall obregat a l'Empordà són boscos molt bruts.
No es treu el sota el bosc, abans es feia servir, abans hi havia carboners que feien servir el carbó, tot això ha desaparegut. El que fa és fer créixer el sota el bosc i això és incendi.
El mateixos cuidadors tenen la mania, que segons ells és bona, de tot el que tallen i deixen de tallar tot el que la xapa que es podreixi. Llavors això també és un punt d'incendis. Cadascú el té amb la xapa els seus temes, però són coses primordials. Però bueno, esperem que aquest incendi no arribi més lluny.
que es pugui solucionar. Hi ha una cosa que ens parlàvem abans d'entrar, dels incendis, que és que en cert moment l'aigua no es va mantenir ni els camins de carro, ni les noves pistes, ni res. I això és un problema d'accedir-hi. Són parímetres molt grans, tancats, que no pots accedir-hi.
A vegades jo mateix he criticat a vegades el Patró de Caixerola, perquè feia certes camins on s'ampliava, però vist a l'experiència i tot i els incendis que hi ha hagut a molts llocs, només vol perdre el millor un mètode camí o de bosc per ampliar el camí, per poder tenir uns accessos fàcils pel dia de demà.
Encara que després això et permet que passin els ciclistes i se t'emportin a la primera curva que poden. Però bueno, això és un altre tema accidental. No ho sé, però jo crec que, per exemple, aquí tenim collsonoles aquí mateix. Vull dir, gràcies a Déu, fa anys que no s'incendi. Es va incendiar a sota Sant Pere Mart ja fa molts d'anys i es va fer una repopulació de pins.
i els pobres estan allà, que estan molt espessos. Llavors sí, tenim molt de desgràcia que aquí Collserola torni a sortir i no sé què, el que quedarà, perquè per molts camins que digui que té el Jaume, Collserola és molt brut. Llavors s'accedirà, suposo, però Collserola és petit.
i si comença per una punta no sé com acabarà. N'hi ha hagut uns quants. Aquest sector d'aquí no tant, però el sector de Torre Baró cada any n'hi ha un o dos. Tocant a nou barris. Esperem que no arribi.
No, no, et deia perquè em semblava interessant tot el que explicàveu perquè és un d'aquests temes que es torna... Sempre es treu quan hi ha un incendi i després ens estarem... No ens enganyem, suposo que estarem mesos sense tornar-ne a parlar fins que torni a passar alguna cosa. I tots ens en recordem, però bé. Tant el Jordi com jo, que ens agrada anar a la muntanya, que és crucialisme, enguany, per l'època que estem tots, els boscos molt secs. Vull dir, però sequíssims. L'altre dia vam estar a Roca Corva, de Vallabanyoles,
el terreny era sequíssim. Les fonts seques, els torrents... És aigua. Vull dir, una època que... normalment, tradicionalment, deies, bueno, puc anar a buscar bolets o veuré bolets. Bons o no bons? Ves una vida al bosc? És que està morta, en aquest tema. Està sec, sec, sec. Jo el dissabte vaig estar al massís de cadiretes i feia pena del sec que està.
Són zones d'aquestes que són molt crítiques, que només que hi hagi una mica de descuit per part d'alguna persona, perquè no crec que sigui un llamp perquè no plou.
però si hi ha un descuit són bombes. I després també ara jo no conec la història de les gabarres ni d'aquests sectors però a vegades sí que l'home a base d'anys ha anat modificant el terreny, però el que sigui, perquè era interessant, jo recordo una conferència d'acees de fa bastants anys que ens va explicar tot el tema dels boscos d'igualada.
que veus aquells pins blancs, que són bombes, però que tot aquest bosc, que és de finals del 19, es va fer per poder donar una resina a l'espai, a la indústria de la pell d'Igualada, i per tant es va crear tot aquells boscos que abans eren enzines, i es canvia.
I per tant també està a veure, no sé, coixerola, tot això, pipinyoner. Aquí no hi té bé pipuant, com que hi ha. Hi té bé alzines, que això sí que resisteix molt més al foc, té un sotelós diferent, i per tant jo crec que és un compendi de la mà humana. En les nostres idees, a vegades es pensen que hi ha boscos, que tu es veus i penses que allò és de tota la vida,
Ara recordo un a la riera d'Argúcies, baixant de Sant Afè, que recordo que anàvem a les Seies, i venia un jove noet i ens diu, mira, aquest bosc és plantat, i tu dius, això és impossible, hi ha unes soreres allà precioses. Diu, mira, posa't, i les veies totes alineades.
en uns quadrats més o menys perfectes. I era així. En canvi, si tu no t'ho expliquen, aquell bosc et penses que està allà dins dels romans. I no, era una plantació dels Ines Horeres a la millor de 50-690 anys.
El tema principal d'avui, de fet estic mirant encara els digitals i tots plegats continuen destacant aquest tema principal emportada. Més qüestions, d'una banda hi ha tot aquest tema del Partit Socialista, que no sé si us fa mandra entrar-hi, però bé, tampoc sona res de nou, però després del que va passar aquest cap de setmana, avui he vist que el president de la Generalitat en relació tot plegat
ha carregat contra el PSC per haver-se despenjat de l'acord de la comissió pel dret a decidir, per reclamar l'estat de la competència per celebrar referèndums, i ha dit directament no entenc res del que passa al PSC, que suposo que potser fins i tot dins del mateix partit també hi ha una mica, segons com aquesta sensació. Jo suposo que ja de tot. Sempre es veia dir que el PSC tenia dues ànimes.
Clar, no, i ara és un moment en què es manifesten més que mai. I ara no saps, però a vegades. Ara sembla que surten a un públic i no sé, no sóc dels socialistes, per tant, pots veure el que surt al carrer, però tampoc tens la informació del que passa dins. I després estem entrant en aquestes coses que et penses que són majoria, o millor són quatre, o és a l'inversa. Per tant, com diu aquest tema, crec que l'important moltes vegades és votar, i si es vota sabrem quina... Què passa?
Quina ànima és més viva? A mi una és molt viva als mitjans de comunicació, però l'altra les urnes. Això també pot passar en el cas dels diaris espanyols. Justament parlàvem a la tertúlia d'això, que els diaris principals espanyols, que serien grups com ABC El Mundo i La Razón, després hi ha el país, però no sé si tres quartes parts de la població es compreguen amb les idees d'aquests diaris o simplement és una cosa més de grups mediàtics. De vegades també pot passar això.
També passa a Catalunya, perquè a vegades la dreta espanyola és molt més present a la premsa. Sí, és molt més present i els mitjans de comunicació tradicionalment, i més ara que són del gran capital, tenen tendències molt clares. Qualsevol mitjà de comunicació està lligat als mitjans, i per tant són unes cadenes de transmissió del seu pensament.
que ho penen el rest del país? No ho sé, perquè a fin i a cap, després també tots, bugam o no bugam.
Pensem o induïm, estem una mica induïs, poca comenta la premsa. Sí, sí, no i tant. El poder que té és important. És important. Vosaltres ara tenim poder també. Esteu fent tertúlia en una ràdio. Em sembla que no arribem tant. No, tant crec que no. Jo espero que els nostres comentaris arribin als senyors importants i que els faci pensar i que ens deixin un dia aquests posar les urnes com toca i votar.
No crec que... no sé si passem del vaixobregat, jo sé que el vaixobregat agafa, no sé. I no sé si el CNI també... Per internet, per internet. No té bé que el CNI ens estigui en consideració i passi les nostres coses als seus superiors i es facin cas.
Una altra notícia que m'ha sorprès d'aquesta setmana és aquest de la pianista de Puigcerdà. No sé si ho heu sentit. Sí, això ho estàvem comentant ara. Ho trobo cada cop més fort. És a dir, com més llegeixo i més intento entendre el que passa, menys ho entenc i més m'impressiona. No ho sé, ahir ho vaig estar, per la meva part ho vaig estar llegint i vaig dir que estic d'acord perquè em pots estar d'acord que tindré una persona
Tocant un instrument, tot el cendí a casa, com a mínim, tens que tenir una habitació insonoritzada, encara que ella es digui que ho tenia, no ho sabem.
i l'altre, que m'ha estranyat molt, que a part de la sentència que li posen, del 7 anys i mig, 4 anys d'inhibitació... De la seva feina. De la seva feina, a sobre, demanen 20.000 euros per la... Per banyes, no? Per banyes i per judicis. Llavors això, per mi, que sembla que sigui una cosa molt desagradable, perquè una cosa que et posi una sanció i l'altra que ja et demanin tantes coses. Una cosa és una multa que...
Jo suposo que també si hagués sigut una persona, si en comptes de ser la filla de Pepet fos la filla d'una altra, no crec que hagués passat res. Que és més un conflicte entre veïns, no pot ser? Jo vaig tocar el piano una hora cada dia durant tres o quatre anys, segurament. És molt diferent perquè eren cinc hores.
Sí que no havia arribat mai en conflicte i els meus veïns no es queixaven, però en tot cas pots entendre alguna cosa així, però vull dir que és a dir, d'aquí arribar a tot aquest judici hi hauria d'haver molts passos intermitjos. Jo crec que és una cosa que es devia enquistar.
que s'havia d'enquistar i una vegada s'enquista és molt difícil, però tu has tocat un tema important, Carme, que és el tema de l'existència musical a casa en les condicions actuals, on les parets són fàcils... Sí, sí, és una altra història. I després aquest... No ho has entès, sinó... perquè la xifra actualment protegeix molt el silenci. Una cosa, vull dir, on arriba
la llibertat de cada persona dins de casa seva. A tocar el piano, cap pot, que la millor el veí no el sent, però el veí de dos pisos de sobre el sent correctament.
Jo això ho entenc, també he tocat instruments a casa o tinc encara solen instruments a casa meva, però clar, suposo que llavors un veí pot queixar-se, pot trucar a la porta i dir, escolta, no toquis, tal, per arribar a aquest extrem. Però és que aquí hi ha una professionalitat d'una persona que
es va guanyar la vida tocant el piano. Jo tampoc, jo no hi he patit. Ara t'he de dir una cosa, tu a mentresta meva, algun dia de l'escola de música, dels tallers de música, que tenen les portes obertes, aquests dies, en aquest estiu que estem patint, i que no és de Sant Martí, sinó que ja ha durat tot el mes. No, el Carles diu que és tardor, després això discutiu amb ell. No està d'acord amb aquestes teories. No, però que no fa fred i tens les festes, que les pots tenir obertes,
En quan en quan sento alguna flauta travessera, i la sents, i no molesta perquè està lluny, però sentir tot allò al costat, a més a més, un concert pot... a mi m'agrada la música i tot està bé, però quan en sap gent que dius torna a repetir els parades... i aquesta en sap. Ara imagina't un que no en sap que comença tot el dia a tocar dos remifasso.
De tota manera, independentment, o si realment li molestava i no podia dormir, però arribar a aquest extrem de la condemna de 7 anys i mig de presó, que espero que no per aquí vulgui anar, no? La sentència la trobo molt desmesurada. No, la sentència no, perdoneu. La petició. La petició, la sentència... No, és diferent. És diferent. No, no, d'un moment està en judici i l'acusació demana 7 anys. El jutge després decidirà.
Quines condicions, quines coses, i tot. Jo crec que és un problema que tenim a aquesta situació actual.
que és en tot el tema del soroll, fins on pots arribar, fins on no pots arribar, i després també la llibertat teva, dins la casa teva, on tens tota la llibertat i on comença a molestar els veïns. Perquè, bueno, sembla aquest cas, però quants veïns de vegades sents que algú a Sant Just, o bé, Sant Just, on sigui, posa la música molt forta i acaba anant a la Guàrdia Urbana. Si tu a casa teva fas una festa privada,
És aquest món de convivència, aquesta llei segona.
On estan? Els límits aquests que depenen moltes vegades d'aquesta convivència. Que cada ajuntament té un protocol de bona convivència. Un protocol de convivència. Ciudadana. Però bueno, on acaba? I ara tampoc se'n sejava de 11 de matí a 3 de la tarda o de 11 de la nit a 3 de la matinada.
No ho crec això eh, no ho crec. Jo, quan vaig sentir la notícia fa uns 6 mesos o més, em va sobtar i em va deixar una mica preocupat. M'haurem com a resolt, perquè se'ns acaba el temps, però en tot cas... D'aquí un mes no t'ho haurem de parlar. No, 15 dies, no? No, però 15 dies sí, però les sentències es tornen a sortir. A veure, la justícia és lenta, no. No t'ho estirem 15 dies per la justícia.
Doncs gràcies Jaume i Jordi, tornem d'aquí a 15 dies, amb piano o sense? Sense el piano, bueno. Vaig bé, bon dia. Que sigui un local. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, 5 mitjans aeris, 70 terrestres treballen contra l'incendi del Baix Empordà. El conseller d'Interior presideix aquesta hora una reunió amb els responsables d'Interior i després amb els alcaldes. Les flames han calcinat 500 hectàrees. 17 dotacions als bombers treballen també en un incendi. A aquesta hora, en una nau abandonada al polígon de Can Bernades, a Santa Perpeto de Mogó, de Vallès Occidental, els treballadors de les fàbriques del costat estan confinats.
Un home ha quedat ferit de gravetat aquesta matinada. L'explosió de gas botà aterrassa l'estructura de l'edifici. No ha patit d'anys. Esports al Club de Futbol Mollet acaba d'anunciar la rescissió del contracte del tècnic Claudio Festa.
Els màxims responsables del Departament d'Interior i els bombers estan reunits a aquesta hora. Ho fan per avaluar la situació de l'incendi que afecta la comarca del Baixa Empordà. El foc crema des d'ahir sense control i afecta una superfície d'un miler d'hectàries de quatre municipis. Vilopriu, Fuixà, Colomés i Jafre. A aquesta hora, aquests alcaldes i altres de la zona s'han d'incorporar a aquesta trobada amb el conseller d'Interior. La reunió s'està fent al municipi de Camallera. Fem gira, no s'ha ni atobert. Bon dia.
Bon dia, el foc ja ha passat de la zona de Vilopriu i Colomer, zona cremat aquesta nit, i ara està afectant a Fuixà. Els esforços dels bombers s'entren a evitar que travessin la carretera C66 en direcció a la Pera i Púbul, ja que llavors posarien perill al massís de les Cabarres. Segons les primeres estimacions, el perímetre de l'incendi és d'unes mil hectàrees, i se n'haurien cremat la meitat, especialment zones de Conreu. El Consell d'Interior analitzarà la situació amb els comandaments d'Interior a l'Ajuntament de Camallera,
i s'afegiran a la trobada de trets alcaldes dels municipis de la zona. La tramuntana ha amainat durant el matí i ha deixat treballar els efectius aeris, però ara sembla que torna a prendre força.
Com dèiem en titulars, els bombers també treballen a aquesta hora. L'extinció d'un altre incendi, en aquest cas, s'ha declarat en una nau abandonada del polígon de Can Bernades al municipi de Santa Perpétua de Muguà del Vallès Occidental. És una antiga fàbrica d'accessoris per a cotxes i l'incendi provoca una gran columna de fum negre que és tòxic. Això fa que, tot i que estan vies d'extinció, els bombers hagin confinat els treballadors de les indústries properes. Ara mateix hi treballen 17 dotacions. El trànsit continua també els problemes a aquesta hora. Les costes del garraf és a causa d'un accident d'un camió a primera hora del matí.
Es dona pas alternatiu als vehicles a l'altura de Sitges i s'està retirant el vehicle accidentat. Ara hi ha dos quilòmetres i mig de retencions en els dos sentits. Segons el Servei Català de Trànsit, en aquesta carretera de les costes d'Algarraf, aquest matí un camió que transportava fruit en sentit Barcelona ha volcat. I també problemes a l'autopista del Vallès. La C58 està tallada a terraça en els dos sentits per un altre accident. Un camió ha xocat contra un pont aquest matí i ha caigut l'excavadora que transportava.
Es desvien els vehicles per la carretera B120. Hi ha mig quilòmetre de retencions en els dos sentits a la C58, a l'altura de Terrassa. En l'accident, si ha vist implicat, un altre camió ha passat cap a dos quarts de nou del matí.
Aquesta setmana la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha començat les obres per acabar d'urbanitzar el tram comprès entre el Passeig Marítim i el Passeig de Riells a l'Escala. Es tracta d'un tram malmès per la darrera Llevantada. Radio l'Escala, Berta Mas Poc, bon dia.
Bon dia, es tracta d'un tram de terra de 80 metres de llarg que havia quedat pendent d'arranjar quan Costa es va refer el passeig marítim, destrossat durant la llevantada del 2008. Densada aquelles obres que l'Ajuntament de l'Escala reclama aquesta actuació, ja que considera que es tracta d'una obra imprescindible per a millorar la imatge dels passejos, Víctor Pugues, el regidor d'Urbanisme de l'Escala.
I aquesta era una obra del tot necessària, del tot imprescindible, en teníem nosaltres, per acabar de lligar la connexió entre el poble, entre el passeig del mar i Riells. Era un tram petit, d'aproximadament 80 metres de longitud, amb una amplada d'uns 4 metres, i la idea és que es faci amb la mateixa estètica que s'ha fet el passeig, amb un formigó tintat. Les obres tenen un cost de més de 100.000 euros que sumeix integralment costes. Els treballs van començar dilluns i s'allargaran 3 setmanes com a mínim.
i a Terrassa un home de 49 anys ha quedat ferit greu a causa de l'explosió de gas botà en el seu habitatge a Canal Terrassa. Marta Nier, bon dia.
Bon dia. Un home de 49 anys ha patit cremades greus en una explosió de botar aquesta matinada a Terrassa. Els bombers de la Generalitat han rebut l'avís quan passaven 7 minuts de les dues de la matinada. Fins al lloc dels fets, a la plaça del Triomf, s'han desplaçat 5 dotacions dels bombers. Segons les primeres informacions, la deflagració hauria estat provocada per una fuita de botar l'interior del pis. Com a conseqüència de l'ona expansiva, els vitres de l'habitatge del costat s'han trencat i han afectat lleument dos vehicles estacionats al carrer.
Segons les valoracions dels tècnics municipals no hi ha hagut afectació estructural de l'immoble. El veí del pis sinistrat ha estat evacuat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona en estat greu per cremades de segon grau al 54% del cos. El sistema d'emergències mèdiques ha desplaçat una dotació.
Bon dia, són les dotze i cinc, us parla Andrea. L'autobús L10 arribarà al Mas Lluís el dia 25 de novembre. L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinya, ha confirmat que el bus connectarà el barri amb el local i urbà del municipi abans del previst, ja que la data oficial era el de desembre.
Ja s'han instal·lat dues parades al barri, l'autobús tindrà una freqüència de pas de 40 minuts, un fet que alguns veïns no veuen amb bons ulls. La regidora de transport de FED i Napol comparteix aquesta opinió, però també ha explicat que servirà per saber quines són les necessitats reals del barri en un primer moment. La freqüència de pas de 40 minuts de l'L10 pel Mas Llull és una mesura provisional que podria anar millorant amb el temps.
Més qüestions, la directora general d'Inmaculada Amat rep el premi IVEC 2013 per empresàries d'èxit. IVEC és una xarxa internacional que impulsa el paper de les dones empresàries i enguany ha premiat la trajectòria d'Inmaculada Amat, al capdavant de la immobiliària.
Aquesta edició s'ha premiat la carrera d'una vintena d'empresàries d'arreu del món en una iniciativa de la Cambra de Comerç de Barcelona, a més amb altres cambres. A més de Mat, Judit Viader, directora general de la companyia Frit Ravits, ha estat una de les guardonades. Els premis han lliurat aquest cap de setmana a Perú.
I un últim punt. Música, teatre i literatura aquest cap de setmana al Festival Espriu. És un dels actes més destacats del novembre literari d'enguany. Dissabte, a partir de les 7 de la tarda, a la sala del cinquantanari de la Teneu, hi haurà un cabaret amb el grup de teatre Chance d'Ester Rydano, una presentació d'un llibre inèdit d'Espriu a càrrec del crític literari Sam Abrams i un concert amb Toni Xuclar i Gemma Homet i amb la intervenció de l'actriu Sant Justenca Clara Segura. L'entrada al Festival Espriu costarà 5 euros pel públic general i 4 pels socis i sòcies.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia a partir de la una i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Here I feel better today. I think that it was just a phase. My whole outlook's changed. I've even stopped feeling strange. I can understand why you was mad now. Why should you be the one who has to lose out? Just cos I'm on one. I said I'm always gonna have things going on. I feel so much better today. Chasing the bad things.
I'm so glad I turned the corner, man, cos I was sick of feeling rough. I was getting paranoid about the silliest of stuff. I was on my weak side, I was pulling my hair and I just about had enough. And all I needed was just a hug and that little bit of love. I feel so much better today. I chase the bad things out of my way.
I don't really do feel so much better. I really do feel so much better. I gotta phone my phone to tell ya. Maybe even write you a love letter.
I'll chase the bad things away
And yeah, I really do feel better. And it almost don't feel right. So I'm gonna store this port away for a bit. Cos no say there's gonna be harder times. Cos it's always your favourite top you blimp. But think, man, it could have been your skin. And I think that we might just be OK. But what does it matter either way? Cos she's the one that's always there. Yeah, she's the one that always cares. Yeah, she's the one that's always there. You're sure the one that always cares. I love ya!
Sabeu d'on ve l'aigua d'Espou?
Veniu amb la família al Museu Ágbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Àcbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i aprend català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Aquesta vegada parlem d'Almanac de Cordill, com cada setmana amb el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia. Què, de nou?
Per parlar, doncs, d'alguna manera, de curiositats, no? Sí, exacte. Aquesta setmana venen bastantes cosetes curioses, aquesta setmana, en el calendari, vull dir, en el Manac del Cordill. Per exemple. Per exemple. Doncs diu, infusió o tisana. Aviam, és diferent, eh? I aquí explica per què. Diu això, diu. La infusió es fa escalfant aigua. Quan és a punt d'abolir, apaguem el foc. I posem les plantes, remenem i tapem.
Ho deixem reposar uns minuts i després colem. És ideal per flors i fulles. Això seria la infusió. Llavors la tisana es fa bullir l'aigua amb les plantes a dins. Fixa't que abans feia bullir l'aigua. Jo a vegades em faig la infusió que faig molt malament perquè la faig de microones.
Sí, però algun cop li havia posat directament les herbes ja dintre i la gent em deia que està molt malament i veig que sí que es pot fer. M'estava fent una tisana en lloc de fer una explosió. No et fas una explosió si fas una tisana. Diu que és ideal per tronquets, escorces i branquetes necessiten el bulliment per treure els principis actius terapèutics.
No és flors ni fulles, que seria en el cas de la infusió. Aquí són coses més consistent, que necessita que l'escorsa s'estalviï una mica perquè surti en aquests principis terapèutics. Parlem del centurau. Ahir dia 11 va ser Sant Martí, Sant Astrid i Santa Mena. Home, mira, l'Astrid Goldstein del serie de Can Mata.
Dimarts, avui. En Sant Renat, Tristany, Josefat i Nil. I conec un Nil. Nil ara és un nom molt posat entre els nens. Sí, jo conec un noi americà que es diu Nil, que és l'organista que va venir a fer el concert a les festes de Tardò. Dimecres, demà. Sant Dídac, Santa Agustina i Sant Leandre. De Leandre també en conec. Jo també en conec un.
Aviam, el dijous, Sant Serapi, és un nom una mica així, Sant Serapi. Més difícil aquest, no? Sí, una mica com curiós, no? Serapi, bé. I divendres, Sant Albert, Sant Leopold i Sant Eugeni. Coneixem Albert, Eugeni, també, vull dir que Déu n'hi do. Són sants que s'han anat posant... Una setmana activa. Sí, bastant, eh? Aviam, el dissabte és fira de banyoles. Si vas a banyoles hi haurà fira, eh?
I els sants Humar, Gertrudis i Edmond. Conec Edmond, conec Gertrudis, no conec cap Humar. Jo en conec un d'Humar. Mira, veus? Ja estem... Un nom que no m'acaba d'agradar, eh?
El portell l'hi van posar, eh, tu? Sí, sí, però el trobo difícil. No sabia que era Sant Omar. Doncs bé, Sant Omar. I diu menja. És Nostra Senyora de l'oli... Ai, no, calla, que he dit jo. Nostra Senyora de l'oli. Mostre de l'oli a Reus. Ah, seria estrany, seria estrany. Que posen la lletra molt petita. Ja quadra una mica més. Sí, mostra de l'oli a Reus, eh. Doncs mira, també cap de setmana d'activitats. San Iscla, Santa Victòria, Santa Hilda i Sant Gregori.
Mira, també en conec. Ilde no, però Iscle, Victòria... Sí, és que coneixes gent molt rara. Has vist? Sí, sí. Iscle no és gaire gran, té més o menys la meva edat, el que conec, que és estrany. Sí, molt força. Mira, aquí hi ha una cosa curiosa que ens passa aquests dies, que resulta que, aviam si el temps canvia d'un cop, no? Però diu això, diu, l'estiuet de Sant Martí gairebé no falta mai a la seva cita anual.
Cap a mitjans de novembre, els primers freds fan una treva. La llegenda diu que aquesta estiueta és una ofrena de Sant Martí a un pagès que l'havia ajudat i que se li havia queixat que els primers freds li mataven cada any del llavor tot just sembrada.
Mira, doncs aquest any suposo que li fa en favor més gran. Tot i que al revés. Sí, no ho sabem ben bé. Aviam, diu, de tot Sants, a Sant Martí, onze dies i un matí. Sí, clar. Que és del refranc que tenim aquí. Molt bé. Però no vol dir gaire cosa, aquest refranc.
De tot Sant a Sant Martí, 11 dies. Perquè ens en recordem de quan és Sant Martí. 11 dies i un matí. Què diu més? Diu que arribat d'Amèrica el tabac no es va convertir en un gran negoci fins als darrers anys del 1600. Pensa que el 1492 va ser quan Colom se'n va anar cap allà, va portar les espècies i tot això.
Els de drogues van dedicar llavors una bona part del seu negoci a la venda del tabac. Els de drogues es van posar a vendre tabac i van fer dinerons. Els metges cirurgians i apotecaris recomanaven el tabac per les seves virtuts medicinals.
i l'historiador, García Esputxé, explica que alguns capellans fumaven fins i tot celebrant la missa. Ah, sí? Home, déu-n'hi-do, han canviat els temps. Una mica, eh? Ara no et deixen fumar ni aquí dintre, eh? No, no, aquí dintre no. Si no sortim aquí fora al pati. Exacte, al carrer. Diu, qui pogués ser doctor i saber una medicina per curar el mal d'amor, quants aimadors curaria?
Si voléssim fer curadors... És difícil, és difícil. Sort que encara no existeix la pastilla per fer-ho, perquè si no, si curem tot amb pastilles, segur que es vendria. Doncs això és el que hi ha aquesta setmana, Carme. Molt bé, Pep, doncs tornem la setmana que ve. Gràcies, que vagi bé, bon dia.
Ara passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia i és moment de saludar el Francesc Urbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, doncs bé.
Per parlar una setmana més de coaching, avui vols parlar més a més de normes. Sí, les normes. Tots en tenim, no? Sí, tots en tenim. De fet, davant de la tertúlia parlàvem una mica de les normes de civisme, de convivència arran d'aquest cas d'aquesta pianista que han condemnat 7 anys de presó. I hem acabat parlant de convivència ciutadana, és a dir que en el fons tots estem regulats per aquestes normes en tots els àmbits de la vida.
En tots vol dir en tots. De fet, comencem parlant d'un experiment que es va fer fa uns quants anys, l'any 1967, per un equip que liderava el doctor Stevenson. L'experiment va consistir en el següent. Es van posar a set micos en una gàbia, en un tancat. I en un costat d'aquest tancat hi havia una escala d'aquestes altes.
i a dalt de tot de l'escala hi havia un plàtan. Quan els micos van veure que hi havia un plàtan, el que feien era enfilar-se a l'escala per agafar el plàtan. Automàticament, en el moment en què un micro tocava el plàtan,
Sortia un xorro d'aigua gelada cap a tots els micos. Regava tots els micos amb aigua gelada. Això no els agradava gens. Quan vam veure que la cosa anava per aquí, què van començar a fer els micos? Quan un micos se li ocorria anar cap a l'escala, els altres se li acostaven i li donaven cops i el feien baixar de l'escala.
I al cap d'una estona, al cap d'un temps, vam veure que els micos deixaven de pujar per l'escala. Per què? Perquè no valia la pena que un menjés un plat, ni que els altres s'acabessin tots rojats d'aigua freda. Aleshores l'experiment van canviar-lo una mica. I van fer el següent. Van agafar un dels cinc micos que hi havia a la gàbia i el van treure. I al seu lloc hi van posar un de nou.
Clar, quan aquell micos va entrar a la gàbia, va adaptar-se una mica i va veure que hi havia un plàtan. Però de cop i volta va anar cap a l'escala. I què van fer els altres micos? Van fer el de sempre, no? Anar cap a ell, ni se t'acudeixi pujar per l'escala. I li van donar un cop i cap a baix. I al cap d'una estona d'intentar-ho, doncs aquell micos va desistir perquè cada cop que intentava pujar per agafar el plàtan, la resta venien i el colpejaven i el feien baixar.
Aleshores va canviar una mica l'experiment i van canviar un altre micomés, no? Sí. I van fer el mateix. A mesura que van anar passant el temps van anar canviant els micos. Un era un altre i era un altre. Què va passar quan ja no quedava cap dels cinc micos inicials?
Es van trobar que hi havia cinc micos a la gàbia, cap dels cinc havia estat mai ruixat per cap aigua gelada, però curiosament els micos seguien fent el mateix que feien els seus antecessors. Cada cop que un micro volia pujar per agafar el plàtan doncs el colpejaven i l'impedien pujar. Però el cert és que cap d'ells havia estat mai ruixat i per tant no sabien ben bé per què ho feien. Però en aquell grup es va crear la norma que ningú podia pujar a buscar el plàtan
Però no se sap per què. Una mica les normes tenen això. A vegades tenen un objectiu, però de vegades és més una qüestió de costum o inèrcia. Sí, moltes vegades no sabem per què es fan les normes, però es fan. De fet, n'hi ha coses molt curioses en la nostra vida quotidiana que ens trobem i que no sabem
Per exemple, per què quan les persones es saluden ens donem la mà dreta?
Això ve inicialment perquè abans quan els homes anaven armats i portaven espasa, com que l'espasa s'agafa amb la mà dreta, el que no pots fer és saludar algú i portar l'espasa a l'hora. És una cosa o l'altra. Aleshores, donar la mà dreta era un símbol de dir estic desarmat davant teu o si em mostro sense intenció d'atacar-te.
Era un gest de... diguéssim, de... bueno, de cavallositat o el que sigui. Però en canvi avui en dia, que evidentment la gent no va amb espases pel carrer, doncs segueix fent el mateix, segueix una mica... segueix portant aquell costum que es fa de fa 200-300 anys enrere. El que passa és que a vegades les persones sí que tenim normes que ens preguntem i això per què.
Sí. Històricament hi ha hagut una evolució. Abans, quan els homes eren més primaris que ara i no entenien moltes coses, per exemple, per què cauen els llamps o per què hi ha volcans o per què trona o totes aquestes coses, quan se li buscava un per què no el trobaven. Llavors, aquí és on va néixer les religions, que donaven resposta... Explicaven una mica tots aquests fenòmens. Clar, es van crear normes de convivència
Que venen d'allà. Sí, venen d'això. I per què ens hem de portar bé amb els pares perquè si no Déu et enviarà a l'infern. És una mica aquesta evolució. No sabem per què passen les coses, doncs sí que ho sabem. Passen perquè ho diu Déu. Perquè hi ha algú superior que ho mana que ha de ser així. En aquesta evolució, a mira que van passar els anys i anaven creixent els pobles i les civilitzacions,
El fet de tenir una norma de 10 manaments, com era el cas de la religió catòlica, no era suficient per governar tota la civilització. Va ser quan va néixer durant l'imperi romà el Codi Civil. Hi havia un compendi de normes molt més extens que us regulaven pràcticament tot. Tot el que hi havia hi havia unes normes que us regulaven.
Així és com una mica neixen les civilitzacions que tenim avui en dia. Què és el que busquen, en el fons, les normes? Perquè, sobretot, els pares que tenen fills adolescents, moltes vegades... Em demanen uns límits, en el fons. Sí, però, i a vegades els fills els preguntarien jo per què ho he de fer, realment. O sigui, les normes sempre, sobretot en aquesta data adolescent, donen un cert rebuig, no voler complir-les.
però sempre tenen un per què. El que busquen les normes en el fons és que hi hagi un ordre social i una convivència. En el fons del que es tracta és que les persones puguem tenir expectatives, puguem crear expectatives del que passarà. Per exemple, imagina't que no hi haguessin semàfors. Clar, si no hi ha semàfors, quan arribes a una cruïlla has de parar, perquè tu no pots preveure que no vindrà ningú o que el que vingui per l'altra banda pararà.
El fet que hi hagi una norma... Jo almenys ho he pensat, allò de ser aturat amb semàforo i penso que realment tots funcionem, algú ara podria arrencar. Podria arrencar. Però precisament la clau que una norma funcioni és que el seu compliment sigui obligatori. Perquè en el mateix cas del semàforo, tu imagina't que complir el semàforo fos opcional.
serviria d'alguna cosa, un semàfor, si fos opcional, si el tinguessis vermell i poguessis passar igual? No, perquè tu quan arribes a un semàfor et preguntaràs el que ve per l'altra banda, frenarà o no frenarà? Jo sé que té vermell però i si no ho compleix? És a dir, d'alguna manera el compliment de les normes, el fet que sigui obligat a complir-lo és el que fa que les persones puguin tenir aquesta tranquil·litat
de que sabem que després d'una cosa passarà una altra. I això és el que permet que la societat s'evolucioni. En definitiva el que permet en això és que hi hagi un ordre, un ordre en la societat i que cadascú que té un lloc a la societat la resta estigui més segurs que el complirà. Una mica tenir aquesta esperança que les coses funcionaran si tots compleixen les normes.
I és així normalment no? Fins que s'han de canviar les normes suposo llavors. De vegades és el cas de la pianista que tu comentaves al principi. A vegades passa que tens unes normes que queden o desfasades o que no s'adapten al moment o no s'adapten a la circumstància.
Llavors és quan es tracta de replantejar-se quines normes tenim i quines normes ens estan regint. Evidentment, com que la societat avança i evoluciona i les circumstàncies no són sempre les mateixes, la normativa també s'ha d'adaptar. D'alguna manera és el mateix que passa a nivell polític amb tot això de la Constitució, de si s'ha de reformar la Constitució o si no s'ha de reformar.
Bé, els Estats Units han reformat 50.000 vegades la Constitució, perquè entenen que els temps de quan es va crear i els temps d'ara són diferents. Per tant, la norma bàsica de convivència també ha d'anar... I aquí per què ens costa tant? Bé, perquè jo crec que... Refereixes la reforma de la Constitució? Per exemple, sí. Perquè hi ha poders, suposo que hi haurà poders que tenen interessos en que no es canviï. Una mica, quan les persones pensem més en l'interès personal que en l'interès de la societat,
és quan intentem que les normes es facin al gust d'un mateix. A més, si una persona adapta les normes al seu propi interès,
Clar, quina seguretat donar a la resta de la societat això. Complicat. Una mica complicat. I si vols per acabar t'explicaré una petita anècdota curiosa. Aquestes coses que evolucionen i no sabem bé per què. Mira, a l'època dels romans van decidir quan...
perquè la gent ens pugui entendre una mica si tornos a la pel·lícula Vénur, l'escena aquella famosa de la cursa de cavalls. En aquelles curses de cavalls, no sé si us recordareu, eren carros d'una persona tirats per quatre cavalls. Quan els romans van començar a fer aquestes curses, van decidir que la manera més adequada de posar els cavalls era els quatre un al costat de l'altre.
Si m'haguessin dit com posarien els cavalls, jo pensava que un darrere l'altre. Ells van decidir que els posarien quatre al costat de l'altre. Després, com que quatre eren molt cars, hi havia alguns que només en tenien dues. I els dos què feien? Una al costat de l'altre. De manera que els caros romans eren tirats per dos cavalls d'un al costat de l'altre.
Quan van evolucionant a l'edat mitjana van començar a aparèixer aquells carruatges tan grossos que portaven els reis. I com anaven aquells carruatges? Els cavalls anaven de dos en dos, eren files de dos cavalls. I això es va anar mantenint i va arribar a l'època més moderna que van aparèixer els tramvies. Els primers tramvies eren trets per cavalls.
I com anaven els cavalls? Potser van decidir els romans de dos en dos. Una al costat de l'altra. Com que ja teníem la mida dels tramvies feta de dos cavalls, quan ja no feien falta cavalls i els tramvies eren elèctrics, quina mida tenien els tramvies? Doncs la mida dels dos cavalls.
I quan es van fer trens que eren més potents i anaven d'això, quina mida tenien els trens? Ja que s'havien fet trenvies d'aquella mida, els trens de la mateixa mida. Curiosament, la mida dels trens d'avui en dia ve regida per la mida que es feien els carros dels cavalls a l'època romana.
Encara va més enllà. Quan es van fer els transbordadors especials per anar a la Lluna es van adonar que tenien un problema i és que quan el volien transportar al coet des d'on es construïa fins on es llançava havien de passar per túnels però els túnels estaven fets a la mida del tren.
I la mida del tren volia dir que eren molt estrets, de manera que van haver d'adaptar els coets per anar a la lluna a la mida dels carros, dels cavalls, dels romans de fa 2.000 anys. Que fort! Molt curiosa, no ho sabia tot això. Crec que poc a poc no deus saber aquesta idea de com evoluciona tot plegat i com ens influeixen en les normes de fa més de 2.000 anys d'història. Doncs sí, influeixen bastant. Sí, que ens hauríem de replantejar una mica més les coses de vegades i pensar per què fem el que fem. Possiblement és la lliçó que podríem treure també d'avui. Això mateix.
Moltes gràcies Francesc i tornem la setmana que ve amb més històries. Que vagi molt bé, bon dia.
Si véns a ballar amb mi, ja està nit, tan càlida i estelada, i et mes que no vas fer una roba de càlcul, l'última vegada podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. Finalment tens por, perquè has vist en mi la cara fosca de la jugada. Espero que sabràs entendre que no em trec, que era jo qui s'equivocava.
No hi ha encara prou cançons per saber quan anem aquí ni com. No hi ha encara prou cançons per saber si és veritat que sí. Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos.
no obeir el que ens indica el cor, denotir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cor.
Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cor.
Dona dir el que criden els ulls. No seguir el camí de les mans. No sentir el que proclama el cos. No obeir el que ens indica el cor. No obeir el que ens indica el cor.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pou?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracare amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
T'has apuntat ja al nou Club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71. Exacte, Club Ciutat Diagonal. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Un moment per la literatura. Com sempre, serà el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carmen. I avui comencem parlant d'un llibre que es titula Cómo gobernar un país, però que el signa Cicerón. Vull dir que no és un manual nou que hagi aparegut, no? No, si és una novetat de fa dos mil anys.
ni més ni menys. El que passa és que hi ha un subtítol aquí que jo no m'havia fixat abans de llegir-lo i m'he fixat després, que diu una guia antigua per a polítics moderns. Jo mentre llegia el llibre, mentre l'anava llegint és un llibre petitet, són deu lliçons, no hi ha més.
i a més a més estan en bilingüe, en llatí i en castellà. O sigui que si el llibre és petit i et deu lliçons en bilingüe, vol dir que es llegeix en un plis-plas.
I és això, que jo anava llegint i anava pensant en els nostres polítics actuats. Haurien d'aprendre, no, suposo, d'ell? O podrien fiar-se a alguns d'aquests consells que planteja? Aplicar-los, directament. Directament aplicar-los.
Perquè és que, a veure, però tots, eh, no només els polítics aquí, nostres, catalans, espanyols, europeus, nord-americans... Tots, tots ho haurien d'aplicar, perquè aquí estan des dels drets humans fins a tractar casos de corrupció, de com s'ha d'exercir el poder, etc. I a dir que són deu lliçons. Després comentaré una cosa que em va cridar molt l'atenció amb els temps que estan corrent. Sí?
i són deu lliçons, en una que parla d'unes lleis universals, que aquestes lleis universals no són ni més ni menys que els drets humans, que aquí fins a mitjans del segle XX no van difondre les nacions
La mejor forma de gobierno es la que se basa en el equilibrio de poderes, de lo devastador que son, por ejemplo, las mayores absolutas o la recuperación del poder por una persona.
Tot això ja es deia fa 2.000 anys, eh? Sí, sí, sí, això. A veure, són discursos i cartes, perquè hi ha una mica de tot, ja et dic, de Cizeron. Després diu, qui ens dirigeix ens ha de posar un caràcter i una integritat excepcionals. Aquesta és la tercera lliçó. En la quarta diu, s'ha de tenir a prop els amics, i més a prop, encara, els enemics.
Després fa una recomanació que diu que la intel·ligència no és dolenta. Són els títols d'aquestes lliçons. Després estan desenvolupades.
Després diuen, la sisena, per obtenir resultats és fonamental fer concessions. Després, no s'han de pujar els impostos si no és absolutament necessari. Està bé. Estem a la setena. La vuitena, la immigració enforteix un país. La novena, mai s'ha de començar una guerra injusta. Tot això a nosaltres en la nostra corta vida
Carme, ho hem viscut. Sí, sí, tant. Bueno, hem viscut el contrari de tot això. Situacions al revés, no? Exacte, que han fet... O no es podria haver aplicat aquesta idea. Han fet el que Cizeron recomanava que no es faci, no? Bueno, el que mai s'ha de començar, una guerra injusta, i l'última és que la corrupció destrueix una nació.
I en aquesta última, caram, que ell intervé en un judici en contra de qui era, em sembla recordar, governador de Sicília per corrupció.
Ell fa tota l'argumentació del judici perquè condemnin aquest senyor per corrupció. I acaba amb una coletilla que em va deixar allò aplastillat al sofà. Acaba dirigint-se a qui ha d'emetre la sentència. I concretament li diu segons com ho pots interpretar com una coacció.
li diu que tots els fets que ell ha narrat en la seva acusació d'aquest senyor corrupte estan demostrats i que si aquest senyor no el condemna, que es prepari el jurat perquè ell el que interpreta és que han estat subornats per aquest senyor i llavors no pararà de perseguir-los fins que descobreixi la veritat i acabin tots a la presó.
Deu-n'hi-do, eh? Així, sí, sí. Home, es podria rescatar més, és un llibre molt primet, no? Sí, sí, sí. Realment es pot fer una lectura ràpida. Si és que és això, si és que és un llibre pràcticament d'una sentada. El que passa és que aquest llibre és d'una sentada, el que no podem caure és en el parany d'agafar-los per la primera pàgina, fins que te l'acabes, no? Clar, clar. Millor que cada una de les lliçons, t'aturis una miqueta...
T'aturis una miqueta, reflexionis i després puguis fer una reflexió general. Hem de dir una cosa, al Cizeron li van tallar el cap. O sigui, quan el triomvirat aquell de Julio César i demés, ell es va rebotar perquè ell era partidari, diguem que era un demòcrata.
Llavors, a veure, no li va semblar tan malament els plans que tenia César, i els heu triomfilat per Roma, però es va apartar una mica de tota aquesta gent. Però després, quan van començar a desaparèixer alguns d'aquests personatges, i va entrar Marco Antonio al poder, va ser quan algú que propera Marco Antonio va fer que li talléssim el camp.
L'interessant de llegir avui la proposta és com governar un país de Cissadó que el trobem en aquesta edició fàcilment recuperable. Val la pena tenir en compte que existeixen aquestes obres. Ara passem cap a novetats. Per exemple, una cacetula Casino Santa Isabel de Gemma Freixas.
Sí, mira, això és una novel·la d'intriga de la descolonització de la Guinea espanyola, que és quan decideixen una mica abandonar, que és el que s'ha fet sempre des d'aquest país amb les colònies, abandonar-les i deixar-les a la seva sort.
Després apareix un mor, perquè hi ha d'haver un mor, però no té transcendència dins de la narració ni és un mor molt natural. I és això, recria els darrers mesos de la presència espanyola en aquestes terres i el desastre del procés de descolonització.
Parla de decisions polítiques irresponsables, interessos econòmics en matèries de petroli, dels cacauets i el que val més i que no es parla mai en aquests llocs, que és de la discriminació racial i sexista. Que sembla que quan els espanyols van colonitzar tant Amèrica com Àfrica,
no van haver problemes d'aquest tipus. No és cert, no és veritat, sí que van haver i molts problemes d'aquest tipus. Doncs tenim aquest Casino Sant d'Isabel. Més novetats, per exemple, una que es diu La pitjor mare del món. El manual. És d'Anna Manso. Sí. A veure, això és un llibre, diguem, d'humor.
però que pot servir perfectament perquè aquestes mares que han de fer aixecar-se els nens de bon matí, els nens que no volen sortir del llit i que en un espai de temps molt curt han d'aconseguir que els nens tinguin un aspecte presentable i quan arribin a la porta de l'escola
i que un cop els han deixat, doncs han d'anar empalmant una cosa amb una altra.
La tasca domèstica que s'ha dit durant molts anys. Perquè s'ho puguin prendre amb una mica de filosofia, relaxar-se i realment veure que hi ha coses que no són tan importants. Per relativitzar una mica, no? Sí, es pot suavitzar una mica tot. Aquí l'autora, el que s'hi fa és donar la benvinguda
a les mares que llegin aquest llibre al club de les mares imperfectes. Està bé, està bé, doncs la pitjor mare del món aquest manual. I acabem amb una nova biografia de Miquel Martipol que l'altre dia no sabia que havia ficat tant de temps, ja fa 10 anys que va morir Miquel Martipol. Sí, sí, sí, fa 10 anys. Mira, aquesta biografia que escriu l'Ignasi Pujadas se centra bàsicament en
en el moment en què van dictaminar la malaltia d'en Martí. Jo recordo que, a més a més, el primer llibre que vaig llegir d'ell, que em va impressionar moltíssim, es deia En vidres a sang.
i jo a aquest llibre no li he tornat a veure amb aquest títol. És més, no me'l demanen a la llibreria. A la llibreria demanen l'estimada Marta. El més demanat és l'estimada Marta.
És més, fins i tot, jo el que acostumo a tenir allà és una edició que hi ha de les obres complertes de Martí Pol en La Butxaca. Ho he buscat de vegades i he vist que no hi era, en Vidres a la Sang.
Bàsicament és això. Biografies de Martí Pol últimament han sortit. Ha sortit la que va fer l'any passat el Lluís Llach, l'estimat Miquel. I ara surt aquesta. El que passa és que aquesta està més centrada en l'època en què se li dictamina
la malaltia i és quan, diguem, la temàtica, fins i tot la temàtica d'ell, fa un gir i com es veu afectat per aquest dictamen fins que, en certa manera, entre cometes podem dir, quedar assumit.
Interessant també, segurament, descobrir aquesta faceta, potser menys explicada de Miquel Martí Pol. És l'última recomanació d'avui. Tornem amb més coses la setmana que ve. Moltes gràcies, Marcos de la Lloberia de Resenya. Que vagi molt bé i bona setmana. Gràcies a tu, Carme. Que vagi bé.
La informació més propera al just a la fusta. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem.
5 minuts i la bona del migdia, tanquem per tant aquest just a la fusta d'avui, dimarts 12 de novembre, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea de Bones Serveis Informatius, el Carles Hernández i Rius de la Provisió del Temps, avui també hem parlat amb Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Mararit, hem parlat del novembre literari que està en marxa encara al municipi, i a més a més també a la segona hora hem entrevistat l'Òscar Gil, president del Partit Popular a Sant Just, també hem fet tertúlia amb en Jordi Ferràs i en Jaume Campracies, i en aquesta última hora
Hem parlat de la Demàleg del Cordill amb en Pep Quintana, també de llibres, ara mateix amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya, i a més a més també hem tingut un moment per parlar de Coaching amb el Francesc Urbella.
Ara marxem, us deixem amb l'informatiu migdia. A partir de la una tornarem demà, des de les deu i fins a la una, amb moltes més coses, com sempre. I el que fem és marxar a ritme de música. Avui ho fem amb els Wild Nothing. I aquesta cançó que es titula s'ha marcada el dia i, per tant, per recordar una mica l'estiu que ja comença a quedar-nos lluny.
No! No!
Música. Música.
M'agradaria veure-la.
I'm driving to your parents' house just for a visit I'm sleeping in your brother's bed
Sabeu d'on ve l'aigua dels pou?
Veniu amb la família al Museu Akbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Àcbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. És la una i un minut, bon dia. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El partit popular Sant Justenc troba incoherent que es faci a Sant Just l'actualització cadestral i que el govern no hagi rebaixat l'IVI. El president del partit considera que l'equip de govern tenia el compromís de baixar-lo. Tot i això, Òscar Gil considera que l'augment de la resta de taxes és assenyat. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimarts 12 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'equip de govern parlarà demà dels reptes i amenaces de l'Ajuntament. L'any que ve, alcalde i regidors i regidores explicaran en un acte públic quins són els objectius i riscos del municipi al 2014. Música, teatre i literatura aquest cap de setmana al Festival Espriu és un dels actes més destacats del novembre literari d'enguany. Tant a dins com a fora de la Teneu es faran diferents activitats en honor al poeta en el seu centenari.
I aquest cap de setmana tornen els CARS de Cuixinets. 118 CARS baixaran pels carrers Freixes i Creu del Pedró en la 37a edició de la cursa. Enguany comptaran 3 novetats, una aplicació mòbil i la introducció del servei de transport de CARS i d'un taller mecànic.
Bon dia. La secció local del Partit Popular troba incoherent que es faci a Sant Just l'actualització cadestral i que el govern no hagi rebaixat l'IVI. Oscar Hill considera que l'equip de govern tenia el compromís d'abaixar-lo després que l'executiu central va imposar l'increment del 10% l'any passat i que no ho ha fet. Per aquest motiu, el partit va votar en contra de les ordenances al darrer ple municipal. Sant Just Notícies.
El PP no va donar suport a l'aprovació provisional de les ordenances per aquest compromís que l'Ajuntament no ha complert, una reivindicació que també ha manifestat el grup local de Convergència i Unió. El president del PP, Òscar Gil, n'ha parlat al just de la Fusta. Aquest 10% va ser molt criticat per l'equip de govern quan se'l va obligar a fer-lo.
i en lloc de ara començar a retrotraer aquesta pujada, encara es puja un 2,5% ja entrant al tema de les taxes. En lloc del compromís que estaven molt indignats perquè ens obligaven a pujar un 10% sense voler i no necessitàvem escalers, de cop i volta no només deixem això, sinó que pugem un 2,5% més. Ara podíem haver dit no, allò que vam cobrar de més que no el necessitàvem, hem fet caixa i ara el traiem, però això no ho hem fet.
Recordem que a Libi s'apujarà un 2,5% l'any 2014, els increments seran del 3,5% com a màxim, i de mitjana els impostos directes i les taxes creixeran un 2,2%. Tot i votant contra de les ordenances perquè l'Ajuntament no ha rebaixat Libi, Oscar Hill considera que l'increment de la resta de taxes és assenyat.
El tema de l'IVI sí que és una mica sangrant, però per coherència personal. Si has estat dient una cosa, no pots venir ara i pujar a l'IVI. De la resta de temes, hi ha tases que pugen un 3,5% i jo trobo que s'ha assenyat. Fàcil aquí és dir, mira, són molt dolents i han pujat, però crec que la línia general del que vindrà aquests anys en el tema de la fiscalitat és que cada administració sigui responsable dels seus impostos.
I és que segons el president del PP de Sant Just, perquè l'IVI cobreixi molts serveis públics no vol dir que sigui l'únic impost que s'ha de pujar. I la part més important dels recursos d'un ajuntament al final és l'IVI perquè és un servei que dona on estàs vivint a la vivenda i d'allà tindran que sortir mesures, neteja, policia... Serveis fonamentals i estructurals. Això és parlar a perspectiva. Clar que tindran