This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
per a la indústria química. Sara Riera, Catalunya Ràdio Palma.
El govern espanyol no té cap pla per multar els mitjans que publiquen informació que prové de secrets de sumari. Ahir a Barcelona el ministre de Justícia s'hi va mostrar partidari en el que ara diu va ser una reflexió a títol personal, Madrid Albert Calatrava. Bon dia, el ministre de Justícia Rafael Català puntualitza ara que el govern espanyol no vol sancionar els mitjans de comunicació i sosté que les seves paraules d'ahir eren simplement una reflexió sobre una directiva europea.
Albert Calatrava, Catalunya Ràdio Madrid.
L'Espanyol Jaesa Granada, aquest vespre a les 10, tanca la jornada de Lliga de primera, els blanc i blaus amb la novetat de Víctor Sánchez a la convocatòria en lloc del sancionat Héctor Moreno. L'entrenador Sergio González explica quin Granada espera. Se juegan supermanencia en primera división, no en todo vamos a esperar. Un Granada fuerte, un Granada que compite, un Granada que yo creo que la gente va a estar volcada con ellos.
També juguen avui Rayo Vallecano i València. Ahir el Madrid va guanyar l'Almeria 3-0. S'apropa a dos punts del líder Barça. Aquest matí s'obre la reserva de sol·licituds pels socis blaugrana que vulguin anar a la final de Copa. Hi ha 25.600 entrades. El termini s'acaba dilluns. En bàsquet avui dos partits pendents de la Lliga Andesa. Real Madrid 1-1 Icaja i Barça Obradoiro.
A l'NBA, Memphis ha guanyat Portland 99-93. Ara jugarà contra Golden State en semifinals del play-off. Margasol ha fet 26 punts. Fins aquí les notícies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Justa la fusta. Justa la fusta.
Molt bon dia, passen 9 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 30 d'abril.
Últim dia d'aquest mes, demà o de maig és festiu, per tant també últim just a la fusta de la setmana. Comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa, recull del mes destacat en les portades, també l'actualització als digitals, parlarem també de cultura, d'esports i una mica de tot en aquesta primera hora on també tindrem espai per parlar del temps.
sobretot a les portes d'aquest cap de setmana llarg. Sabrem què és el que fa els pròxims dies. Avui tenim al Serra una mica d'entrenyinat. El Carles Erendit i Rius ens explicarà si serà aquesta la tònica o no del cap de setmana.
Avui a les 11 i 10 entrevistarem el coordinador d'infraestructures de la Direcció de Serveis d'Urbanisme de l'AMB, l'Antoni Ferreiro, per parlar del Consell de Mediambient que s'ha anat fent durant aquesta setmana. També farem tertúlia, dos quarts de dotze amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joana Algarra, la Montse Llarrea i en Jordi Agulló.
I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Dueñas i també tindrem la Raquel de Manuel amb qui acabarem la setmana parlant de contes. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem.
I comencem saludant l'Andrea. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
Un punt destacat serà l'aprovació d'un cànon en metàl·lica a Bona per Vitàlia a Sant Just, que és l'empresa gestora de la residència i centre de dia Vitàlia. Un altre punt serà la modificació d'un seguit de normes urbanístiques del Pla General Metropolità relatives a estacionaments i aparcaments al municipi. Després, com sempre, s'obrirà el torn de precs i preguntes dels regidors i regidores i del públic assistent. Tot plegat serà avui a partir de les 7 de la tardar a les saladesacions de l'Ajuntament de Sant Just.
Parlem també de qüestions vinculades amb uns ajuts, no, Andrea? Sí, l'Ajuntament de Sant Just destinarà a 25.000 euros per sufregar la rehabilitació i millora d'edificis. El consistori ha obert una línia d'ajuts per costar ja les obres que s'hagin fet a comunitats de veïns del poble fins al dia 15 d'octubre i a temps per sol·licitar aquestes subvencions.
Hi ha tres línies d'ajuts. D'una banda, ajuts corresponents a obres finalitzades a data de 24 d'abril de 2015 que impliquin, entre d'altres, treballs estructurals, instal·lació de sensors i supressió de barreres arquitectòniques. En aquest cas, la llicència s'ha d'haver concedit entre els anys 2010 i 2015
i se subpensionarà fins a un 50% de l'impost de construcció i obres, l'ICIO. D'altra banda, se sofregaran informes d'inspecció tècnica d'edificis, per edificis plurifamiliars, amb un límit de 300 euros. I per últim, i com a novetat, se subpensionaran millores d'accessibilitat als habitatges on visquin persones majors de 62 anys o amb problemes de mobilitat. En aquest cas, l'ajut serà d'un màxim de 500 euros i corresponent al 50% de l'obra.
Per a més informació sobre aquestes subvencions, us podeu dirigir al punt d'informació d'habitatge o al web sanjus.cat. De tota manera, recordeu que teniu temps fins al 15 d'octubre per sol·licitar les subvencions.
I acabem aquest repàs amb una última notícia en clau musical, Andrea. En clau musical i de festa major, perquè ja tenim el primer nom d'un dels grups que actoren per festa major, són els Catarres. És un dels grups confirmats per aquesta festa major a Sant Just.
És un dels primers grups confirmats a la Festa Gran del Poble. Tindrem novetats musicals i esperem que recuperin temes més antics.
El Nucli ho va confirmar ahir a través del seu compte a Twitter, després de la reunió que el grup va convocar ahir al vespre per seguir treballant en la Festa Major. D'altra banda, també us podem anunciar que el Nucli ha confirmat que el Sant Justeig Néstor Ribas ha estat el guanyador del tercer concurs de cartells a Festa Major. Per tant, el seu disseny serà la imatge aquest any de la celebració.
També coneixem algunes de les activitats que tindran lloc al poble del 30 de juliol al 6 d'agost. El primer dia de festa serà, com ja és habitual les últimes edicions, el dia de les Plai. El dia 31 farà la passejada literària del centre d'estudis al Quina Barra i s'obriran les barraques del camp de futbol amb concerts a la nit.
La trobada d'entitats i el sopar de festa major seran l'1 d'agost, diumenge 2 serà el torn del berenar per la gent gran, de la pujada de la penya del moro i de la nit estelada, dimarts 4 serà el dia blau i l'últim dia, dijous 6, es farà la tradicional missa solemne, la coronació dels guanyadors de festa major i la cloenda de foc.
Doncs molt bé, pinta bé, la festa magda. I que ara falta, però el que dèiem no tant. Avui és 30 d'abril, demà és l'1 de maig, per tant d'aquí tres mesos tenim la festa majorca. Exacte.
En fi, de seguida parlem de més notícies, ara passa un minut d'un quart d'onze, però abans també acabem amb un punt musical, un de diferent que no siguin els catarres que sentim ara de fons.
Avui m'ha costat, Andrea, trobar algun tema musical que m'hagi convençut. Hi ha alguns concerts, sí, al cap de setmana segurament, però avui, per exemple, dels que hi havia, també els he trobat una mica massa alternatius. En tot cas, és el criteri. Després, entre les notícies i el temps que fem una mica de repàs, ja sentirem alguns.
Avui parlem d'un altre personatge que ens sembla que t'agrada més a més a tu Andrea, que és Florence Andemachin, i que va actuar l'altre dia seguda a la televisió britànica. Això ho llegim al portal musical Indispot, que recordem que Florence Andemachin havia traurat disc, que hem sentit ja alguns avançaments, algunes cançons ens havien agradat més que altres.
I ells titulen o posen destaca justament el fet que hagi actuat asseguda l'actual Adivisitu.
Per promocionar el seu imminent nou àlbum, que sortirà el dia 1 de juny, per tant falta un mes, és How Big, How Blue, How Beautiful, després de 4 anys de l'últim. Ella les ha començat a presentar, hi ha les cançons que ha tret, com són What Kind of Man, Senyut o Ship to Rec, i bé, en tot cas ja va actuar també a Coachella, on es va trencar un dit del peu, i que això li impedeix actuar amb normalitat o damunt dels escenaris. És veritat, ho ha anunciat al Facebook, cert?
Ara fa un parell de dies va actuar el Regne Unit i el programa Later with Jules Holland per presentar dues de les seves avançaments i ho va haver de fer tota l'estona asseguda.
Des d'un despot diuen que la seva actitud és de cul inquiet total i sembla que en qualsevol moment, si veiem el vídeo, s'haurà d'aixecar en un moment i posar-se a ballar. Però bé, en tot cas, curiós com veure també aquest vídeo. Actua amb ship to wreck, que és aquesta que sentim ara, i també es pot veure en un altre vídeo amb el What Kind of Man.
I can't catch you cos you've been here before. Cherries and olive, darling. Can't touch the floor. And oh, my love, remind me what was it that I said. I can't help but pull the earth around to make my bed.
Feel this shift to rest.
Remind me what was it that I said. I can't help but pull the earth around to make my bed. And all my life remind me what was it that I did. Did I drink too much? Am I losing touch? Did I feel the shift too late?
Just a la fusta, Sant Jús en directe.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze és moment de fer un cop d'ull a l'actualitat general del dia i primer de tot el que fem és fixar-nos en les portades. Ens fixem en el teu més destacat Andreu. Avui parlem primer de tot d'economia. Sí, avui tots els diaris en parlen. El diari ara, per exemple, ens diu que el BBBA aprima a Catalunya Caixa el cost. La suma de les dues entitats es farà retallant a Catalunya 1.750 empleats i 270 oficines.
La imatge del nou gegant financer es dona dos anys per decidir si canviar el nom del banc català. És aquesta la notícia destacada avui al diari Amportada, aquestes notícies vinculades al sector bancari. D'altra banda, llegim també aquest tema a la vanguardia emportada. El BBB reduirà la plantilla en 1.700 persones, després integrar Catalunya a banc.
El grup bancari que presideix Francisco González també tancarà 285 oficines de la xarxa comercial al territori català, el 20% del total. I per últim, el periódico també ens parla d'economia des d'una altra banda, ens diu tornar al crèdit des d'una altra perspectiva. La injecció de diners arriba al consumidor, la banca trasllada per fi la liquiditat als clients per recuperar rendibilitat i el banc central europeu adverteix les entitats financeres d'una nova bombolla amb un titular més breu
Ahir, més discreta, ens parla d'aquesta absorció de Catalunya a banc pel PPB. Ens diu 1.600 acomiadaments a Catalunya a banc. Veiem avui una mica de ball de xifres pel que fa als treballadors acomiadats per aquesta nova fusió empresarial.
Doncs ens fixaran en altres temes que tenim avui els digitals, per exemple la vanguardia que obre també en economia, l'economia espanyola creix amb força, accelera fins al 2,6%, l'IPC puja a un 1% en l'abril per l'encariment de l'electricitat.
També la Vanguardia parla de la nau russa fora de control que podria caure en qualsevol lloc. Sembla que els científics només poden calcular el punt exacte on tocarà terra poques hores abans que ho faci.
I els primers càlculs apunten que l'ANAU podria tocar terra el dia 9 de maig cap a les 7 del matí. Bé, en tot cas la setmana que ve mirarem de parlar-ne a tot plegat també amb l'Oriol Rigat. Més notícies a l'ara.cat, llegim que qüestions com ara que català el ministre desmanteix que es plantegi, s'han signat els mitjans que publiquin filtracions, com sí que es va dir ahir.
Prou de mig milió de vehicles sortiran de l'àrea metropolitana de Barcelona durant el pont de l'1 de maig, que comença per tant suposo que esteu per si sortida aquest vespre. L'associació d'arxivers denuncia que el Parlament incompleix la llei.
Els professionals asseguren que els cinc candidats de la comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública no tenen ni la formació que s'explicita a la llei de transparència. Ho llegim també avui al diari Ara.
I un altre tema que llegim al 324, que és amb el cobre aquest digital, és que Esquerra anuncia un acord amb CiU per aturar el consorci sanitari de Lleida fins que no s'arribi a un consens amb el territori. El PP acusa CiU d'accedir a aturar el consorci per un xantatge polític.
S'ha editat aquest matí la sessió plenària que ha començat ja al Parlament. Avui es debaten tres mocions sobre aquesta qüestió, una precisament per aturar aquest projecte del consorci sanitari de Lleida i bé, en tot cas, el govern es compromet a fer un informe sobre totes les delegacions rebudes durant la període d'informació pública d'aquest projecte.
Dues minuts i dos quarts, doncs ara passem a parlar de cultura, Andrea. Avui per on comencem? Doncs quan se'n parlen de literatura parlem dels Premis Crítica Cerradora i es va celebrar la 49a edició dels Guardons al Palau Moja de Barcelona i al Palmarès van predominar els autors consolidats. És un article de Jordi Nobka que llegim al diari Ara.
Llegim que el premi de novel·la va ser per Jordi Coca i El diable i l'home just, el de poesia per als 61 poemes de francès per cerisses i el de narrativa per a La pell de la frontera de Francesc Serès. Encara que el premi de traducció va ser per Folles d'herba de Jaume Ponsalorda, l'autor del qual s'havia ocupat era un dels clàssics de les lletres nord-americanes Walt Whitman.
que vindrà, ens va dir ahir l'Arnau Cònsol, Jaume Pons de l'Orda, ens anirà a recitar fragments d'aquest Cullers d'Erba el mes de maig aquí a Sant Just. Mira estupendament, recitar el poètic d'aquests que ens agafa el temps. Exacte, d'aquests que de fet ja havia vingut perquè no sé si et recordes que vam entrevistar... Potser pel novembre literari... Però de l'any passat, eh?
Jo crec que l'entrevista no és d'aquesta temporada, és de la temporada anterior. Però va ser una entrevista molt interessant. Ara de cop i volta s'ha parlat molt més d'ell. Jo en aquell moment reconec que no sabia qui era i que segurament també em vaig quedar amb el nom després d'entrevistar-lo, perquè va ser bastant una entrevista d'aquestes que et queden.
Doncs mira, tindrem a Jaume Ponsalor d'aquí a Sant Just si tot va bé. D'altra banda, destaquem també que la categoria d'estudis literaris en els Premis Cerrador es va premiar l'assaig Novela Catalana i Novela Catòlica, Salas, Bangarel, Bonet, de Carles Suc, Lluc, publicacions de la Badia de Montserrat i en l'àmbit de la recerca es va reconèixer la formació d'una identitat, una història de Catalunya, del veterà historiador Josep Fontana. També es va premiar Noms de plantes Corpus de fitonínia catalana dirigit per Joan Vallès.
entre molts altres. És una mica el repàs d'alguns dels guanyadors dels Premis Critiques Serrador, que es van llorar ahir a Barcelona. Mira, Andrea, he recuperat ara... L'entrevista? L'entrevista no, he trobat un dels talls, és evident, sigui el que deia més, de la temporada 13-14, segurament tens raó i devia ser el novembre literari del 13. Em sonava, em sonava que venia... Mira, parlava d'aquest tipus de recitals que es fan aquí a Sant Just. La veritat és que actes com aquest demostren que la poesia és viva, que la poesia funciona,
i que si l'apliques de la manera correcta, la poesia pot fer que molta gent s'enganxi i que li agradi. Hi ha molta gent que avui en dia no sap que li agrada la poesia, però, en canvi, si ho fas enviar o menjar, ho descobreixen, i això és simplement fantàstic.
Ara parlem de teatre, d'una obra molt curiosa que podem veure al Tantarantana.
5 joves tancats en un búnquer són educats i vigilats constantment per una misteriosa tutora. Apartats de la societat viuen en pau en una bombolla creada a mida que explotarà quan el líder del grup aconsegueix escapar. Així descobreixen que són fills i legítims de superherois de còmic i que han sigut aïllats per no perjudicar la imatge dels seus pares i la indústria que els sustenta.
Aquests cadells de superheroi es revelaran a l'escenari dalt en tarantana. La companyia La Hydra interpretarà fins al 17 de maig utilitat programada, així es diu, escrita per Marc Rosic i dirigida per Míriam Escorriola, diu Lara, que és una crítica carregada d'ironia de la societat narcotitzant que crea ciutadans apàtics.
És l'apunt d'obra curiosa que podem veure al tant de tant fins al 17 de maig. I ara parlem, Carme, acabem parlant de música, parlem dels Beatles, perquè el primer bateria dels Beatles, Pit Best, serà el convidat especial del que s'ha anomenat Barcelona Beatles Weekend, que se celebrarà al barri de Les Corts l'últim cap de setmana de juny. Maria Dolores Parrilla, que és presidenta de l'associació Beat les Corts, qui organitza aquesta trobada,
Diu que la idea és fer el Barcelona Beatles Weekend cada any i comencem quan fa 50 anys justament del concert dels Beatles a la plaça monumental de Barcelona. Seran tres dies d'actes i gent fent música i ensenyant coses dels Beatles. Algunes activitats es faran als centres cívics del districte de les Corts, tot i que el centre neuràlgic serà el Parc de l'Ava de Rida, un espai de 13.000 metres quadrats, que es convertirà en una ciutat dels anys 60, amb tavernes, rues de cotxes d'època i concerts gratuïts.
i actuaran una quinzena de grups d'homenatge als Beatles, com ara The Flaming Shakers o Ed Tulipa, i cada dues hores ens diuen també que tocarà una banda. Doncs mirada, sentim que aquest és un vídeo dels Beatles de l'any 65, justament, en un conservació en què veig que primer xerren més que no canten. Ara, ara sí, eh? Sentim els crisps de les fans. Més que ells, potser.
Sempre està bé. Jo he d'escoltar els Beatles i els grups de versions, els Flaming Shakers, que els he vist alguna vegada i també molt recomanables. No em toquen de Sant Just, potser fins i tot. A mi no em sonen, de Flaming Shakers. A mínim des que treballo aquí a la ràdio no em sona. Segur que llavors si els he vist fa menys temps. En fi, doncs això serà el mes de juny, has dit, Andrea? El mes de juny. Jo el tinc cap de setmana de juny.
I ens anem a parlar d'esports. Ens fixem en com viuen aquests dies de final de temporada els diferents diaris. Per exemple, l'esportiu avui diu Super3. És una mica el joc que fa. Clar, ha d'anar fent una mica trobar la manera de dir. Parla de Triadim d'una altra manera.
i diu el trident més realitzador de la història del Barça en una temporada en Lloberna amb gols de gran bellesa, i encara no n'ha dit prou. Clar, és una portada que podria ser d'avui, podria ser de demà i podria ser de demà passat, però clar, és el que té de fer, portades cada dia, en fi, perquè tampoc no porta cap altra idea nova, almenys en portada. Vecada prodigiosa és el que diu el Mundo Deportivo perquè avui, Andrea, fa deu anys, demà, perdó, fa deu anys que Messi va fer el seu primer gol amb el Barça.
Jo avui he sentit el moment de la narració del partit en què marca el gol, i diu Messi marca aquest primer gol. I es veu que el porter... Mira, ara t'ho explico, perquè avui el Mundo Deportivo ho posa en portada de posada. Dècada prodigiosa, demà es fan aquests 10 anys del primer gol de Messi amb el Barça. L'1 de maig del 2005, Leo Messi es va estrenar davant de l'Albacete, i hi ha una imatge d'aquest primer gol del Barça-Albacete la temporada de 2004-2005.
L'argentí ha canviat la història del Barça i del futbol i apareix en diferents imatges, en diferents lux, també diferents edats. I la seva primera víctima, la seva albuena, el porter diu que té la pilota i diu si el Museu del Barça la vol que em truqui.
Això ho diu el Buenas? Sí. Molt bé. Home, veritat que el Museu de la Sala podria tenir que estigui a l'hora, no? Segur. Seria una entracció més. I quants han fet en més d'una de les hores? Ho diu el...? No sé si ho diu aquí, clar. Hauria de ser amb el Barça, perquè imagino que ja n'hauria fet. Sí, sí, no amb el Barça. Amb el primer equip, 403.
No m'impacta tant la xifra de cop i volta. Són 10 anys jugant un partit per setmana. La mitjana serien 40 gols l'any. La portada de l'esport avui era un altre estil.
Posen Pep Guardiola, vestit d'entrenador, però no com quan fa els partits que va amb vestit i corbata, sinó vestit amb el xandall del Baire de Múnic, posant-se la mà a la cara, així com cap cot, i el titular de l'esport és Pep es posa nerviós.
Diu que no va atendre els mitjans espanyols després del caó de la Copa. Creu que té poques opcions davant del Barça? Bé, en tot cas, l'estil d'aquesta portarada d'avui també diu un trident que espanta, és el millor de la història del Barça, i va pel record del Madrid.
Des de Madrid, que parlen del partit d'ahir, una perla de James va salvar un mal partit. És l'heredicte que fa el diari AS d'aquesta victòria, de 3 a 0, ahir contra l'Almeria. I acabem amb el diari marca.
Bé, doncs no tenim mai un problema amb aquesta portada, per tant, Andrea, la hem de deixar estar i anar-nos-en cap a les entrevistes destacades d'avui.
Per exemple, l'avantguàrdia llegim que creix és construir alguna cosa més gran que el teu ego. Avui entrevistant Chris Lowney, que és ex-jesuïta i director general de GP Morgan, analitza el lideratge del Papa. Diu que va ser jesuïta durant 7 anys i després va fitxar per GP Morgan, on va treballar 17 anys més fins arribar al Comitè de Direcció d'Europa.
Diu que aquí l'entrevista li pregunta qui li va ensenyar més coses, la companyia de Jesús o la de Wall Street? Diu que les millors lliçons van servir amb totes dues. L'hàbit de reflexió jesuític 10 minuts dues vegades al dia el vaig mantenir en les dues companyies i encara el tinc en l'ONG per a l'educació que dirigeixo. Diu que ell recomana que ens aturem tots dues vegades al dia, deixi-ho tot 10 minuts i meditem.
Diu que a la vida es diu cap endavant però només s'entén cap endarrere. Treure'n l'entrellat, repensar-la i donar-li sentit és l'exercici que et prepara per construir alguna cosa més gran que el teu propi ego. Ell ho ha meditat molt, 10 minuts, com dèiem dues vegades al dia durant 40 anys. És un exercici que es recomana a creients agnòstics i dubitatius fer-nos les preguntes quotidianes. I atenció, què estic fent? Per què i per a què? Per a qui i amb qui? I la més reveladora, el que faig em porta cap on vull anar?
Diu que tant si només serveixes la teva supèrbia com la dels altres et sents buit, només tindràs sensació de créixer i millorar quan construeixes alguna cosa més gran que el teu ego. Acsegura que fins als 40 només pensaven a censos i bonificació però llavors i tot m'era útil aturar-me a fer-me aquestes preguntes. La reflexió em proporcionava una distància reconfortant i després dels 40 la responia en un altre sentit i vaig veure que acumular censos i bonificació no era el que volia.
sinó descobrir que créixer no és dominar el món sinó millorar-lo. La pràctica espiritual em va servir per prendre decisions perquè ja tenia arguments. Només me'ls havia de treballar.
Llegim que hi hagi espais urbans buits és un error. Avui entrevistant Afra Quintanes explica en què consisteix un projecte que aquí a Barcelona es diu el projecte Mentrestant, un projecte que ve de Londres. Diu que el 2009 els directors de Meanwhile Space van entendre que hi havia un problema que resumeix amb la frase següent, que hi hagi espais urbans buits és un error.
Es van identificar 24 projectes que van tenir el suport de 17 ciutats al Regne Unit a través de Meanwhile Project. Així va sorgir Meanwhile Space. Es va crear un manual d'usos i es van estandarditzar a fórmules d'acords legals. L'objectiu és reduir les barreres burocràtiques per a l'ús temporal d'espais buits i impulsar canvis en les possibilitats i la flexibilitat dels usos permesos.
Diu un edifici buit que entra en un pla urbanístic però, mentre no es porti a terme aquest pla, aquest edifici es pot convertir en una plataforma d'ús temporal que permet l'experimentació d'idees. Al principi eren projectes adreçats a artistes, ara són petites empreses que volen créixer o idees que s'han gestat i que necessiten un espai per desenvolupar-se o visibilitzar-se. Diu que a Londres ha funcionat
Molt bé, ja fa uns 4 anys que funciona aquest projecte, mentrestant diu que quan vaig començar a treballar amb In Wild Space a Londres els vaig dir que m'agradaria provar com podria integrar-se l'ecosistema a Barcelona, a Foment de Ciutat Vella, a la Regidoria de Comerç i l'ICUB van decidir acceptar un pla pilot i de moment està funcionant molt bé. I alhora llegim una entrevista amb Eva Santorària que diu que no està acostumada a ser al centre d'atenció a la seva vida privada.
Doncs és l'actriu Eva Santolària, estem molt acostumats a veure-la a la televisió, i diu que des de fa un temps ha tingut algunes etapes d'alts i baixos, fa temps que sembla que no apareix tant a la tele i sembla que no estigui fent coses, doncs no. Diu que ella va deixar penjada a la carrera de Dret per poder ser actriu. Diu que jo tenia claríssim ja des de ben petita que volia ser actriu però també m'agradava la política, els números, les lleis, i com que no entrava per nota política, Dret era una bona opció. Diu que això seguia fent classes d'interpretació,
i anava a tots els càstings que trobava, perquè sí, jo m'he empassat totes les estafes i enganyifes dels càstings. Diu que és coneguda, òbviament, per ni cega de poder, per si té vides, per companyeros... Diu, tot i la part ingènua dels meus personatges no puc evitar donar-los caràcter, i els directors em donen personatges així perquè em veuen amb caràcter.
i parla d'aquests alts i baixos. Diu que la professió és així, a vegades estàs treballant en teatre i cinc mes que quan fas a tele, i com que no hi ha tant reconeixement sembla que no facis res. Els parèntesis més intensos han sigut per tenir fills, que ha sigut una decisió conscient, el que fa patir és tornar a començar, a vegades surt bé i de seguida entres a la roda, d'altres has de picar pedra, has de tenir el cap clar no quan et falta feina, sinó quan entens, diu, i acaba així, perquè si no, l'hòstia és monumental.
Doncs mira, un altre punt de vista o un altre facet a Deba Santolària que podem descobrir avui a les pàgines d'opinió del diari Ara.
Acabem amb la notícia curiosa del dia. Andrea, tu què et sembla Barcelona? Una ciutat divertida, avorrida... M'encanta Barcelona. És la millor citatòria, ara. Sí? Sí. Doncs mira, hi ha un presentador, un còmic britànic, que troba que és la ciutat més avorrida del món. És un còmic britànic que presenta un programa a Channel 4 que recull les constants queixes d'ell mateix. És un turista en particular que va acompanyat d'un actriu
que intenta posar el contrapunt al que diu. És un programa per on viatgen per diferents punts. No només és Barcelona. I llegim això, que la Vanguardia es fa resso d'aquesta informació, és el del programa Travelman 48 Hours, de la televisió anglesa, que s'estrena aquesta setmana amb un primer objectiu, que és Barcelona. I crida l'atenció diu que les queixes constants d'aquest presentador és el còmic Richard Ayote. We're here, but should we have come?
Que bé, sentim una mica malament, que recorre la capital catalana, trobant pegues a tot el que veu, tot i que la companya Casi Barc, que li porta la contrària...
Es veu, per tant, també la ciutat, el moment en què arriba, explica que li costa cada cosa, i també hi ha un punt de queixar-se dels preus de les coses. Hi ha diferents imatges del centre de la ciutat, de la Fundació Miró, per exemple. Jo crec que és curiós de veure, perquè, a més a més, hi ha molts llocs que coneixes i ho veus des d'un altre punt de vista. Tot i que ell el que diu és, en un moment arriba a afirmar, fins i tot, que és la ciutat més avorrida del món.
Ell diu que no és una persona que disfruti gaire fent turisme, també avisa, i en cada capítol acompanya un actriu diferent. Viuen també diferents anècdotes, tastant vi, com deien també les galeries de Miró, el telefèric...
qui parla ja amb l'altre actriu i un dels moments és quan va al Camp Nou al Museu del Barça, aquest actor diu que l'avorreix molt el futbol i llavors llegeix com un llibre amb la imatge de Messi que diu que li agradaria doncs compartir l'entusiasme que té l'actriu en aquell moment però que no pot. I en tot cas doncs es van mostrant diferents racons de la ciutat, és curiós de veure això, ara veiem com situen Barcelona en un mapa d'Espanya llavors
posa en Catalunya, ensenyant fins i tot una estalada en un balcó, llavors explica aquest costat de mitjana, un sopar, un dinar, etc. a nivell infogràfic. Hi ha imatges que estic veient ara dels xupa-xups, és que estic veient tot mentre ho estic explicant i intento describre-ho, però bé, pot ser interessant també per veure com ens veuen des de fora. Qualsevol ciutat li ara sembla avorrida. Això segur, perquè aquesta és la primera, són 23 minuts de programa. Si no t'agrada fer turisme, què fas viatjant?
I què fas tu presentant un programa d'aquest tipus? Totes les ciutats es semblen avorrides. I s'allotja a la Casa Fuster, eh? Vull dir, poca broma. Per tant, és normal que... No sé, no t'agrada el suport i passar al Camp Nou. No t'agrada fer turisme i vas a la gira a coses. Bueno, no podem esperar gaire cosa més. Doncs en tot cas, jo crec que mirarem aquest programa. Sí, no? Intentem. Sí, sí, sí. És Sabelman 48 Hours, el Channel 4, i és la primera d'estrena en Barcelona.
Estupendo. En fi, Andrea, que vagi molt bé. Bona nit, Carme. I bon dia. Bon dia. En punt tres quarts d'onze, moment per fer un cop d'ull, actualitat musical, algunes propostes de cara a concerts per avui dijous.
Avui aquest grup Sheik de Buta fa... o de Buta si més no per la porta gran del City Hall. És una banda d'escar rural de les Terres de l'Ebre que presenta el seu nou disc SOM. Són 13 cançons, una de les quals és aquesta. El concert és a les 9 de la nit. Les entrades costen 5 euros. El City Hall de Barcelona.
I ells ens miren sense veure'ns, estatues d'altres regnes des dels aparadors. Amb avanets, capes i espases ensenyen els llamants i ens miren els llamants.
I un altre grup català curiolà també actua avui. En el marc dels Primavera, als barris, actua amb Dret Cred i jugando a concurs.
Coriolà de fet són aquests que sentim ara, no era Sheik, no era aquest escarrural que parlàvem de Sheikard, els vitals sentirem. Coriolà són aquests que sentim ara amb aquest tema que es diu Diamants i que forma part de l'album, el debut. Actuen per tant ells, Coriolà, avui dijous, gratuïtament,
L'espai jove Boca Nord a Horta, a partir dels quart de vuit del vespre forma part del Primavera als barris, que és un cicle de concerts gratuïts que es farà pel Carnel, la Vila de la Gràcia, el Poblacell, Sec i el Clot. Seran 12 actuacions en directe abans del Primavera Sound i avui hi ha aquesta, un disc que ha produït Mickey Pooch.
Shake sona així, escarrural hem dit. Ara sí que ens quadra una mica més amb aquesta etiqueta. Actuen avui a les 9 al City Hall per 5 euros.
Tinc les soles gastades de tant caminar, per pobles deses que han quedat oblidats. Només nens i juguents quan el sol gent va. He recollit somriures que estaven perduts, en guardó de grans i també de menuts. Sempre que em demanis, em tindré a punt. Agafen un, que sobi una estrella de llum, que cremin de cop totes les tristos i tan blis de vida i color.
I encara un altre punt per aquest vespre. Avui a l'ateneu popular de Nou Barris actua l'orquestra del Caballo Ganador. A les 9 de la nit les entrades costen 8 euros.
i és per celebrar el diari Diagonal, que arriba als 10 anys amb el lema 10 años haciéndolo. Per celebrar aquest projecte, el que fan és fer una festa d'improvisació, sobretot a la batuta de l'Orquesta del Caballo Rimador, amb Za, Sara Fontán, Rodrigo Adversaris, Guillamino, Estel Buada o Niño. Són aquestes algunes de les propostes per avui dijous a Barcelona, la vigília de l'1 de maig.
10 minuts i les 11 ha de seguir parlant del temps.
Salutem el Carles Hernández i Rius, molt bon dia. Bon dia. Per parlar del temps. Ahir no vam parlar, eh? És veritat, és veritat. Hi ha hagut canvis. Era el dia complicat de fer dimícres, no? Sí, era el dia que haguéssim quedat fatal perquè anàvem a anunciar precipitacions i al final no ens van arribar a caure. Com a mínim pel matí van circular molt a prop de Sant Just. Sí, al migdia quan sortia de la ràdio sí que caien algunes gotes així molt primetes. Sí, però aviat en zones on plovia més, però Sant Just sembla que tinguem com un parell d'aigua especial i no ens acaba de plorar tot el que voldríem o que caldria, tot i que...
hi ha algunes zones també properes. Sempre que parlem de pluja, a part dels pagès de Sant Just, que no m'estan escoltant, i també els jardins que puguem tenir al poble, sempre parlo en el sentit del Parc de Coixerola, però hi ha altres municipis també que formen part d'aquest parc, allà sí que hi ha una miqueta més de precipitació. El primer titular que voldria destacar és Aneu al Tanto, perquè d'aquí un parell de dies, o un dia, o sigui entre divendres i dissabte, tindrem temperatures de primers de juny.
però estarem a primers de maig. Constipats, no? No, ho aviso perquè és que ara venen uns quants dies de temperatures, a dir, hola, tots amb màniga curta, pantalons curts, ja no ens cal res perquè farà calor i és una situació no normal, o sigui, ens saltarem un mes durant uns quants dies perquè fa les temperatures, recordem només, només cal recordar una miqueta el mes de maig de l'any passat, que esperem que no sigui igual, que va ser fred.
però anem al tanto perquè les temperatures se'ns disparen i la gent té una facilitat i una necessitat tremenda de treure's la roba, d'anar amb màniga curta, de no portar pràcticament res, i les nits encara són una mica fresquetes, i sobretot les zones que estem amb una certa influència marítima, tot i que les nits també seran força agradables d'anar una mica al tanto, perquè si ens apropem a la costa és molt fàcil agafar la temperatura de l'aigua del mar, que es troba entre els 17 i els 18 graus,
i aquesta temperatura, si vas amb màniga, pantalons curts i xancletes ensenyant les ungles, pateixes una miqueta de fred i ve l'agostipat. Tenim una petita onada de calor. És una situació estranya, perquè és un front que no té ni intenció d'entrar massa a Catalunya, entrarà una miqueta al Pirineu de Lleida, al Pirineu Central...
A la resta hi ha un anticicló que fa força de mediterrani cap a terra i no deixa acabar de passar aquest front. És un front atlàntic que farà la seva circulació i amb aquesta frenada el que tindrem és un recorregut de vents del sud oest que serà el responsable d'aquesta pujada.
temporal de les temperatures. Podríem dir que fins ben bé dilluns a dimarts tindrem uns valors per sobre. Ara en tenim 16. Ahir a la tarda es parlava de calor. Ahir no vam arribar als 19 graus a Sant Just. La gent li pot més les ganes, suposo, o fa qualsevol cosa i diu que ja tinc calor.
És cert que si t'estàs al sol fent coses, doncs tens una mica més de calor. Ara estem amb 16 graus i mig, és una temperatura normal per l'època, però no fa calor. Que hi hagi ganes que faci calor, ho entenc. I ahir no vam arribar als 19, però avui sí que probablement arribem als 19 i fins i tot superarem als 20, perquè ja tot això comença a animar-se.
Tot i que tenim la presència d'aquests núvols, ara ho comentàvem amb l'Andrea aquí fora, que el que estem veient avui, aquests núvols baixos... Són taranyanats, eh? Sí, aquest cel és una mica tonto, però amb la presència del sol en algun moment pot quedar una mica més esmorteït, però sempre hi és. És el que tindrem tant avui com demà divendres, com dissabte. Potser dissabte farà més sol i diumenge un altre cop tornarem estant arbolits. O sigui que anirem jugant amb uns dies que no seran espetarrants, però com que la temperatura acompanyarà estarà bé. No són d'aquells dies que en el moment que tens gris
ja refresca una miqueta. No, les temperatures s'inflaran. Pel que ens marquen els mapes, és bastant espectacular, eh?, perquè podríem dir que entre divendres i dissabtes podria arribar en algun punt de Catalunya gairebé als 30 graus, o sigui que estem parlant de valors, apa, cap amunt. A Sant Just, tenim l'influència marítima, són vents dels sotuetes, arriben rescalfats, però creiem que avui podem arribar als 22, demà divendres pot superar als 24 graus, i probablement entre dissabte i diumenge podríem arribar a superar als 25 graus. Per això estem parlant de temperatures de principis de juny i no de principis de maig.
Això és el que podria passar durant els propers dies. D'altra banda, el que comentàvem, aquests núvols sembla que ens acompanyaran demà divendres, però amb el sol com a protagonista, sense precipitacions. Divendres a la tarda podrien créixer núvolades i algun ruixat cap a la zona del Pirineu de Lleida. En aquelles zones sí que s'acumularan núvols per aquests vents. Demà mateix? Demà mateix. Dissabte a la tarda també podríem tenir precipitacions cap al Pirineu de Lleida. La resta, aquesta variabilitat.
però sembla que dissabte podria fer una miqueta més de sol, que tindríem un temps una miqueta més assolellat. Les temperatures dissabte del de tot. Diumenge tornarem a aquesta variabilitat de sol i núvols, però amb el sol com a protagonista, algun ruixat de mitja tarda cap a la zona del Pirineu que ja que anirà perdent molta força, aquests seran ja més residuals, i de cara al dilluns començarem la setmana amb molta bonança pel que fa a les temperatures.
Vaixarien una miqueta. No crec que arribem als 26 de dissabte o diumenge, però potser el dilluns estem en 24. Serà una baixada progressiva molt a poc a poc. I entre dimarts i dimecres podríem ja normalitzar les temperatures al voltant dels 21, 22 graus que ja són valors que són bastant habituals el mes de maig. Pel que fa a les mínimes,
Encara seran nits fresques la propera, encara no tenim aquesta influència marcada de vents de sud, o sigui que aquesta propera ni podem tornar a baixar els 12 graus com hem tingut, però ja la nit de divendres a dissabte superarem els 15 graus de mínima, i les nits del cap de setmana, tant la de dissabte com la de diumenge a dilluns, podríem estar al voltant dels 17 o 18 graus, o sigui que són valors molt agradables. I hem d'anar al tanto perquè, clar, això és una cosa momentània la setmana que ve. La sort és que és progressiu.
És un estiuet d'aquest, no? Sí, és un petit estiuet, un petit tast d'estiuet que ja se'ns apropa, que només ens queda un parell de mesos, i aquest tast ens arriba coincidint amb aquest cap de setmana, amb aquest cap de setmana llarg, amb un dia festiu com és demà, tot i que sempre no se li ha volgut dir aquest dia festiu, sinó que és reivindicatiu. Però bé, és un dia que és festa, i bàsicament el que hem de fer és aprofitar d'escansar, que el mes de maig fa bastanta pujada i el juny també. Exacte, aniran bé aquests dies abans d'agafar l'embrenzida cap a les eleccions i tot plegat.
Molt bé, Carles, doncs gràcies, que vagi bé i bon dia. I dilluns hi tornem.
3 minuts i arribem a punt a les 11, connectarem amb les notícies i tornem després amb més coses. Marxem amb aquesta versió d'Amazonit dels pecs.
Realment et preocupa aquest aire esverit. L'altre dia ho parlaves amb un dels teus amics. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res, esperant que l'aire es torni net.
A la tarda has anat a fer un vol per la Rambla. Aquell bar ja no hi és. Els veïns es queixaven. Ara estan discutint què en faran de la casa. Potser un hipermercat.
He anat a un banc que sempre em falten. Mentrestant, vestirans, sense fer absolutament res, esperant que canviïn els temps.
La nit plena de llums trobo la teva cara, tantes bronques plegats, ja et conec la mirada, jo voldré...
No diràs que n'estàs farta la mateixa comèdia de fa tantes setmanes. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res esperant que el temps ens faci bé. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res esperant que el temps ens faci bé.
esperant que el temps ens passi bé. Bon dia, us informa Neus Bonet.
El Parlament acorda aturar el Consorci Sanitari de Lleida fins que no s'arribi a un consens al territori. El ple acaba d'aprovar les tres mocions presentades per Esquerra, Republicana, PP i Ciutadans en aquest sentit. L'acord entre Convergència i Unió i els republicans ha permès salvar l'última crisi. Esquerra ha evitat la reprovació del conseller de Salut, Boiruiz. Parlament, Carme Clèries.
Hola, bon dia. L'acord tancat a última hora entre Convergència, Unió i Esquerra Republicana pel que fa al Consorci Sanitari de Lleida denunciava just a l'inici de la sessió plenària la diputada republicana Alba Vergés. Assumpció a la illa de Convergència i Unió ratificava la sintonia recuperada amb el soci parlamentari.
Volem consens? El volem. El volem tots, el consens. Volem el consorci? Sí que el volem. Presentarem aquest informe a delegacions sobre el consorci i aturarem el procés fins a arribar a aquest consens necessari en el territori. Crec que és una bona proposta i per tant agraeixo l'acord arribat amb el grup parlamentari d'Esquerra Republicana.
La illa ha aprofitat per anunciar que si la Generalitat surt perjudicada en el cas Innova es personarà com a acusació. Tots els grups ja han demanat que la Generalitat es personi en el cas. Carme Clarías, Catalunya Ràdio Parlament.
El tamaño de la amenaza es sin presidente, sin presidente. Vamos a tener 500 a 1000 terroristas con experiencia de guerra que van a volver.
que tornarà en aquest cas a Europa des de Síria, l'Iraq o Líbia. Filiu també ha explicat que cal avançar-se i actuar primer. La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, assegura que no es pot saltar la llei en nom de la llibertat. Sense citar-lo explícitament, Madrigal adverteix el president Artur Mas que amb el seu discurs pot caure en una demagogia perillosa. Madrid, Albert Calatrava. Bon dia. En un esmorzar informatiu, la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, ha llançat un missatge que tothom ha interpretat com durretrets al president de la Generalitat.
Los que invocan la libertad para vulnerar la ley incurren en una peligrosa demagogia. Nosotros mismos somos fruto de la ilustración y que debemos combatir los mismos males que combatió la ilustración, el oscurantismo, el fanatismo...
El Parlament Europeu vota avui un informe sobre el Banque Europeu d'Inversions, que critica el crèdit per fer front a la immunització del fracassat projecte de Gas Castor, la plataforma en defensa d'Alcènia, es desplaçat fins a Estrasburg per seguir-ho en directe. Bona nit. Un vot a favor donaria força política per reclamar que no es paguin les indemnitzacions al projecte Castor, diu Evelio Monfort de la plataforma en defensa d'Alcènia. Si els eurodiputats provem que això no es pagui, tindrem
una força moral i, a més, una força política que en aquest moment no més tenim moral. Quan anem a parlar a Madrid i els diem, escolti, això no té ni cap a nosaltres. L'informe del diputat d'Iniciativa, Ernest Urtasun, es vota aquest matí al Parlament Europeu. Jaume Masdeu, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
Aquest matí ha començat a Girona el cinquè congrés internacional de la bicicleta. Les vies verdes i les activitats de cicloturisme situen les comarques gironines com a punt de referència a Europa en el turisme vinculat a aquest esport. Girona, Fèlix Martín. Bon dia. Coincidint amb el congrés s'ha organitzat també una fira del sector pel director general del patronat de turisme de Girona, Ramon Ramos. Això constata el dinamisme del cicloturisme a Girona. Justament ens estem convertint en un referent.
Tot el mercat alemany, holandès, països baixos, tenen claríssim que tenim uns espais brutals, compte que tenim 125 km de vies verdes senyalitzades des dels anys 90 premiades internacionalment en diverses ocasions. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Montserrat i Am. L'Espanyol juga aquest vespre a les 10 al camp del Granada amb la novetat de Víctor Sánchez en lloc del sancionat Héctor Moreno. La transmissió de Catalunya a ràdio començarà a dos quarts de deu. La Comissió Antiviolència es pronunciarà avui sobre els insults de part de l'afició de l'Espanyol al partit contra Barça. El comitè de competició ha multat 1.500 euros, l'Espanyol pel llançament d'un pal al derri. També avui a les 8 Rayó, València. El Madrid torna a ser dos punts del líder al Barça a la Lliga, després de guanyar i l'Almeria 3-0.
Aquest matí s'obre la reserva de sol·licituds per als socis del Barça que vulguin anar a la final de cop el 30 de maig. Hi ha 25.600 entrades. El termini s'acaba d'illuns que ve. En bàsquet, avui, dos partits pendents de la Lliga Andesa. A les 9, Barça-Obradoiro. Hi ha tres quarts de nou, Reia-Madrid i Tunicaja. I dematina de l'NBA, Memphis ha guanyat Portland 99-93 i ara jugarà contra Golden State en semifinals del Play-Off. Margasol ha fet 26 punts.
Fins aquí les notícies.
Bon dia, són les onze i cinc minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just destina 25.000 euros per sufregar la rehabilitació i millora d'edificis. El Consistori ha obert una línia d'ajuts per costejar les obres que s'hagin fet a comunitats de veïns del poble. Hi ha tres línies d'ajuts. D'una banda, ajuts corresponents a obres finalitzades a data de 24 d'abril que impliquin, entre altres, treball estructurals, instal·lació de sensors i supressió de barreres arquitectòniques.
D'altra banda, s'asofregaran informes d'inspecció tècnica d'edificis per a edificis flu-li familiars, i per últim, com a anul·latat, se subpensionaran millores d'accessibilitat als habitatges on visquin persones majors de 62 anys o amb problemes de mobilitat. Per a més informació sobre les subpensions, us podeu adreçar al punt d'informació d'habitatge o al web sanjos.cat. Teniu temps per demanar-les fins al 15 d'octubre.
Dilluns arrenca el procés de preinscripció a l'escola Bressol municipal Marex. El curs 2015-2016 al centre oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts aquest any, 31 per als nascuts l'any 2014 i 21 per als infants, que va néixer el 2013, una oferta molt similar a la del curs actual. El període de preinscripció...
En el lado o en el otro Se quiebra la balanza Y duele todo, más de todo En tu lado todo el daño Todo lo bueno en el otro Pero tú nunca te atento Siempre a que en balcón exploto Ya no puedo poseerme Intentarme ni quererme Hace tanto
o tan fuerte.
No, no.
No, no, no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Dues minuts i un quart de dotze. De seguida parlarem del Pla Especial de Collserola i és a fer la segona sessió per debatre sobre aquest tema i entrevistarem en Toni Ferreró, coordinador d'infraestructures de la Direcció de Serveis d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
No podem fer encara aquesta entrevista per tant de seguida mirarem de parlar-hi. Abans però el que farem ara és posar una mica més de música aquest matí de dijous 30 d'abril, l'últim dia d'abril, com hem dit avui a Primirola.
Ara és anar-nos a sentir un tema d'Anatxo Vegas, d'aquí feia dies que no sentíem cap cançó. Ha anunciat fa poc que estarà a un dels festivals d'aquest estiu i mentre no arriba aquest festival podem sentir encara les seves cançons. Ell ha tret nou àlbum fa relativament poc.
Veu incomposible la de Nacho Vegas.
Actora Cultura inquieta és dels noms de la nova tenda dels confirmats en aquest festival que es va saber ahir. També seran Jep i Camila Moreno, L'Hitalgisus o Pedrina i Río. Un festival on també seran, ja s'havien confirmat, per això, Màrtires del Compàs, La Pegatina, Nevises o Fridònia.
Es farà el dia 24 de juliol. El preu de l'entrada pel dia 24 és de 15 euros per les primeres 500 persones. Després costarà 20 euros anticipada i 25 a taquilla. L'entrada al festival complet serà de 56 euros. És la sisè edició del Cultura Inquieta que forma part del festival xarco. Seran 10 hores de concert el dia 24, però anirà més durant tot el cap de setmana.
I Nacho Vega s'ha publicat ara fa un any res situació amb cançons com aquesta que es diu Actores poco memorables.
Les presento a Andrés, vive solo en Madrid. Compra el ABC y escribe sonetos en latín.
Us avisoñé y su mejor amigo es un calcetín. Que pone su mano izquierda cuando quiere que alguien le comprenda por allí. Viene María, divorciada y liberal.
Tu o algun amor, pero quién los quiere y si ahí van, le echa vodka al té y se siente culpable si no va a votar. Hay gente tan adorable como actores poco memorables trabajan en mi película.
Se duermen por las esquinas, dicen que solo hacen su papel. Espían, corren, dicen a otros que jamás los vean. Y también se hacen los muertos, esto es algo bastante común.
Parecen varias fobias que no se han descrito aún. Dirías que son igual que tú. Ahí está Ramón, policía nacional. He estudiado una vez, consiguió sacar la oposición.
Hoy le visten de azul y se van a la vida de torturador. Es fente tan agradable, son actores poco memorables, por allí llegan a chingón otra lúgubre canción.
Se cree especial, pero no lo es miradlo bien. Es medio maricón y semeaba en la cama hasta los diez. Este es un ratín de gloria. No empañemos una bella historia hablando de él.
Se duermen por las esquinas, dicen que está escrito en el guion. Espían, corren, dijas a otros que huelen mejor.
Supremen los aeropuertos, pero no quieren dejarte ir. Se ofende por las cosas que a nosotros nos aburren mortalmente. Esta es Raquel, dice que algo cree en Dios.
guarda un arma ilegal con las bragas en algún cajón. Se presenta así, yo soy una hija de la transición. Al fenter tan adorable como actores poco memorables trabajan en este film.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves a Sant Just amb un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, al magazine del matí.
6 minuts i dos quarts de 12, sembla que de seguida podrem fer aquesta entrevista que us dèiem abans, però encara amb alguns punts en clau cinematogràfica, perquè avui s'estrenen diferents pel·lícules, com que demà és festiu, avui és dijous d'estrena al cinema, i us expliquem algunes de les pel·lícules que podreu trobar a partir d'aquest vespre, d'aquesta tarda, a la cartellera. Ho fem tot seguit.
I avui arribo, per exemple, al Dengadores, l'era d'Ultron. És una de les pel·lícules que es podrà veure avui.
Una pel·lícula interpretada per Scarlett Johansson o Chris Hemsworth. És una pel·lícula d'acció i d'aventures dirigida per Joss Whedon. I és una de les més esperades de les que s'estrenen avui. Tot i això n'hi ha més, també.
Per exemple, en Glau Familiar s'estrena Astèrics, la residència de los dioses, una pel·lícula que arriba des de França i d'Èlgica, una comèdia on s'explica una de les aventures d'aquest personatge dels més coneguts del món del còmic.
Lo mejor de mi és una altra d'estrenes d'aquest dijous. Està basada en la novel·la de l'autònic Oles Sparex, que explica la persona d'història de dos joves que van ser parella a l'adolescència, que venien de mons molt diferents, i després de diferents dècades on els seus camins van separar radicalment, tots dos, la Manda i el Dawson, es retroben al seu poble natal per anar al funeral d'una mica en comú, cosa que els obligarà a enfrontar-se als sentiments que encara no han desaparegut.
Mandarines, una altra pel·lícula que s'estrena avui d'un drama bèl·lic que es podrà veure en alguns cinemes. La pel·lícula arriba des d'Estònia i Jòrgia. I se centra en la història de dues persones grans erengers que viuen a Jòrgia l'any 92, en plena guerra civil.
Diuen que es mantenen al marge del conflicte però aviat trobaran soldats xatsens i georgians a prop de les seves terres. Un els convida a casa seva, entre tots dos intenten trobar la millor manera de curar les ferides, tant física com emocionalment i per tant és una història que parla de la gent sense fronteres amb diferents nacionalitats i creences religioses i sobrenemics que es converteixen de vegades enemics.
I també s'estrena avui una pel·lícula espanyola que es diu Tiempo Sinaede, una pel·lícula del gènere dramàtic que explica la història de la Maria, que interpreta Juana Costa. És una informera colombiana que va perdre la seva filla a la mà de tres paramilitars i que viatja des de Colòmbia, acompanyada pel seu fill petit fins a Santa Cruz de Tenerife per trobar i venjar-se d'un dels assassins. Guarda una foto que va trobar a casa seva que estava destruïda amb un rostre en la dedicatòria i un nom, que és el Divan, que interpreta Felix Gómez.
i Gonzalo, que és en Carmelo Gómez, un psicòleg escolar que té en existència que la seva vida d'on on gir quan coneix la Maria s'implicarà amb ella en aquesta obsessiva recerca. Una altra de les pel·lícules que s'estrena avui. Just a la Fusta, el Magasin del Matí.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conegudes o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nosaltres de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'hèrbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Passa un minut de dos quarts de dotze, aquesta hora fem tertulià.
I avui saludem el Jordi Agulló, la Joana Algarra i l'Alina Santabàrbara. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, molt bon dia. La Montse s'ha disculpat que ens ha dit que no podia venir. I per tant ens saludem des d'aquí. Veig que aneu molt estiuencs, ja, Joana i Jordi.
Sóc vergonyosa. Jo era sudorosa. El Carles ens ha avisat que aquest cap de setmana serà imponent. Estrenarem el banyador. El meu fill l'ha estrenat. Per Setmana Santa se'n va anar a la Gola del Ter. Si era la Gola del Ter és una part de Gola, oi?
que està a dintre i per tant està calorós. No, no està a dintre. Com t'has atrevit? Si devia fer un fred espantós. Diu, res mare, que tu que ets molt bovarda. En fi, bé el bon temps, cosa que també ens agrada. I avui, a més a més demà és festiu, és a dir que és una mica divendres avui. Sí, i tant.
Festiu o reivindicatiu perquè abans amb el Carles dèiem que en realitat és un dia l'1 de maig que ara l'hem adoptat molt com a festiu però que en realitat és un dia que s'han de reivindicar coses. Fa cent anys o més que era absolutament reivindicatiu. Encara més. L'alegria que teníem als anys 80-90 al moviment obrer d'haver aconseguit els convenis socials, un salari i tal que podien
Gaudí encara miraven més enllà, pensàvem en la societat de l'oci que vindria i més de treballar set o vuit hores treballarien quatre i el treballar repartiria. Aquesta era l'autòpia que, a més a més, es callaven, els tècnics de la dreta es callaven. No dient ni Pío perquè tenien el Muro de Berlín a l'altra banda i es feia la competència i tenien que mostrar als treballadors d'aquí que això era millor.
I bueno, ja les trobem que les perspectives per a vosaltres, els joves, jo soc un privilegiat, encara tinc la pensió d'això, d'herència de... De els bons temps. De bons temps, per a vosaltres és fatal, jo estic sublevat en això. Per solidaritat estic sublevat, veient els meus nebots, la meva filla, veient els joves, estic absolutament sublevat.
Pel mateix preu els paguen 900 euros i no tenen cap perspectiva de res. I licenciats, estem parlant. És una cosa increïble que mai ho podríem pensar.
Durant el llarg de la història hi ha hagut aquells periodos que són de vaques flaques i de vaques gordes. En part que jo estic en contra de tot això i que em fa molta pena, no puc plorar perquè ningú em volia, però és veritat, em fa molta pena com a tu.
A totes maneres potser una mica d'austeritat també va bé. Austeritat en el bon sentit de la paraula. Això és diferent. Austeritat l'estem dient de sempre. Amb la cura de totes les coses que tenim un món que és per tots. Jo sóc del pensament de l'Arcadi Lliberts i de la CUP que anexen això, austeritat.
Drets a totes les persones. No deixar ningú penjat. I el dret a la sanitat pública, que també se l'estan carregant, i això és horrible, el dret al treball, a la vivenda... I el dret al respecte. I a la cultura. Si es pot, vale, però si no es pot, en més d'un mòbil cada cinc mesos, serà menys. Però això és bàsic, que estigui i es pot.
Això és màgic, que estigui aquí es pot. Jo no sé si amb vosaltres i aquí en aquesta taula vaig comentar una cosa que feien ja els cinques. Estem parlant dels cinques. Aquests cinques tenien una societat la qual estava molt ben organitzada. Els nanos petits, fins als cinc anys, se'ls portaven al camp perquè muessin i corressin perquè els ocells no vinguessin a menjar-se les llavors de les gravinyes que hi havia allà del gra que hi havia.
Quan eren més grandets els ensenyaven unes cultures que ells tenien i tal. Una miqueta més grandets els ensenyaven a ser lluitadors. Si aquell es casava, per defensar el seu territori, si un es casava li donaven un tros de terra i si era solter un tros i si es casava un de doble. I quan arribava a l'edat de 40 anys
que clar, suposo que arribarien pocs, tots aquests ja tenien tot solucionat. És a dir, que era una societat que estava tothom al servei de tothom i tots en comunitat. I nosaltres, vam arribar als espanyols i ho vam desenevitar tot. A part de la desgràcia humana, Albert, el cavallo i totes les mandagues, és igual, això ja és història. Però vull dir que avui dia jo a vegades ho penso això.
Les cabeses pensantes que n'hi ha és que no acabo d'entendre com es fixen en completament tonteries quan estan passant coses verdaderament importants. El Mediterrani no està contaminat de tota la gent pobra que es té que morir.
No hi ha manera de solucionar-ho. Per què? Perquè l'home va a controlar i aquestes màfies que n'hi ha... I a vegades dius, home, hauríem de trobar solucions. I dius, no pot ser. Això que ha passat ara al... Al terratrèmol. Al terratrèmol. Hi van 5.000 i escaig de persones que estan mortes i les que no saben i les que no tenen aigua potable. I les dius, bueno...
Ara arribaran... Però si en canvi discuteixen els dirigents de tots els països. Ja no parlo d'aquí. I què passa? El Jordi encara és més jove.
Em vaig fer gran, cada vegada veig les coses amb una objectivitat que penso. Ostres, però què esteu fent? Ara, continuo pensant que l'home i les forces de la natura ho arreglen tot. Hi ha esperança, per tant. No, l'esperança i la gent jove la heu de tenir.
Vam-vos parlar un català un poc més correcte, no? Jo dic en castellà. Perquè sí, però em fa molta pena. Quan veig alumnes que he tingut que tenen entre 30 i 40 anys, l'alegria que ens tenim de veure'ns. I aleshores dius, com van les coses? Bé.
A vegades dic que faig una pregunta personal, si tens feina, sí. I et paguen al final de mes, sí. Que content estic. És una gran cosa. Perquè la feina sí que és una maldició pels protestants i aquests no. És el millor del millor, tenir feina i saber treballar. Però tenir feina dignifica l'home.
Dignifica l'home, té una feina. La cosa de l'hòstia també dignifica. Però té lo de més que ho tingui resolt. Jo crec que cada dia pot anar avançant la humanitat en aquest aspecte. Què és el temps per nosaltres i per l'home? Res. Què és l'home dins del període de temps? No res. Què és?
40, 50, 60, 70, 80 anys. I què és això envers l'univers? No res. Bueno, vamos a otra filosofía. Si voler parlarem de futbol. No, no, ja em sembla bé. No, no, la realitat és la que és. Estem aquí a la ràdio, podem posar el camp sota l'ala o podem mostrar trossos de la realitat. Retazos, es diu en castellà, tracomet, tracomet. Perquè vegin que són bilingües i ens agrada fer...
A més que la gent fos conscient que la vida és un instant i que l'únic que és bo en aquell instant és estimar i que t'estimen. Veus com en aquesta taula n'hi ha una harmonia?
Tots pensem igual. Hi ha una cosa horrorosa, que són aquest bombardeig continu dels mitjans, sobretot no públics, dels mitjans privats que et conviden només a gastar a la societat de consum. I que tens, jo parlo per mi, i perdoneu-me si ho faig personalment,
però el meu net té 19 anys. Ja no es pot comptar la quantitat de telèfons mòbils que ha tingut. Maria, la culpa la té ell? No i sí.
No i sí. Perquè clar, dir que no és molt difícil. És molt difícil perquè m'ha tocat dir que no moltes vegades. M'ha tocat sobretot per un d'ells, pel pare del noi. M'ha tocat dir que no i veure aquella cara amb aquella ràbia de dir que si els altres el tenen per què no el puc tenir jo.
Per què no pot ser? Això està passant en 10 i 11 anys. El xantatge emocional que tots el tenen. En 10 o 11 anys és fortíssim per a pares que ho tenen clar. Les calculadores petites no van tenir calculadora fins que no van entrar a biologia a l'institut. Jo vaig sumar, vaig restar, vaig multiplicar i vaig fer regles de 3.
Per això tu ara tens 70 anys i encara saps sumar i restar i multiplicar. Les regles d'Andrés se m'han passat. Des que em vaig casar el que sé molt és dividir. Tant per això, tant per això, tant per això.
Si no saps dividir malament. Jo també tinc una herència dels pares, molt positiva, que és no gastar més.
Del que entra, oi tant? Està més del que entra. Solament en algo fonamental, com és la hipoteca de la casa, perquè hi ha més remei, però en res més. En res més. Ni per comprar cotxe ni per tal. No va tenir cotxe. El meu pare, en 17 anys, es va fer una casa
perquè tenia un trauma infantil que de petit, quan va venir per baralles amb la seva tieta i tal i que qual, un mes de març va estar ell i els sis germans que tenia a sota d'una manta, a sota d'un arbre.
No, pero bajo el olivo sí. I va dir que mai més voldria que la seva família estigués en aquestes circumstàncies. D'aspiracions hem de tenir tots. Aleshores, però escolta'm, no comprava, ell era paleta, no comprava un sac de ciment si no tenia els duros per pagar-lo. La meva mare deia, home, però mira, podem demanar un préstec i acabaríem de seguida.
No, no, no, no, escolta'm, aquí un passet darrere l'altre. Al cap i a la fi, oi que tenim una taulada i estem sota terrat? Doncs oi, ja està bé tu. No sé això, el que passa que és clar el que tu deies abans, el bombardeig de les apetències i necessitats que a vegades la gent té i dius ostrapatar i a més a més tal com estan les coses després si tens algú per deixar.
la feina és d'ells per cobrar-la, per agafar-la, per tenir-lo, perquè els impostos que els hi posen res i després es barallen entre tots. La pel·lícula que queda, per variar una mica, que és xulíssima, que jo la recomano a tothom, això que no sóc massa de cine, és aquella de... Los dioses se han vuelto locos, locos, locos. Los dioses estan locos, no l'heu vist? No. És aquella de los bosquimanos,
que són petitets i així, i resulta que passa una bioneta i tira una ampolla buida de Coca Cola. I aquells que estan tan feliços i tan contents i tot això, quan veuen aquella ampolla de Coca Cola que un la va a buscar a A, és una propietat, i a partir d'allà comença una sèrie de... Mira, és per trencar-se de riure, però té un trasfondo de que si no tens res,
Que has de tenir, no? Si tu vius... i n'hi ha una altra paraula. Avui estic filosofa. Sí, mireu, perdoneu. Però n'hi ha una cosa que sembla que té un sentit pejoratiu i no el té.
O sigui, si l'agafes no en aquest sentit. Què és el desapego? El desapego és que dius... Ah, és una persona desdañosa que no té d'allò... El desapego és una de les grans virtuts que hauríem de practicar. I què és el desapego? No és que no t'interessin els altres. Els altres s'interessen moltíssim. A més, a poc que vulguis, a mi per exemple m'interessa a tothom. Però vull dir que el desapego és no tenir necessitat de tenir.
Ja. És a dir, totes les coses no són teves. No tens sentit de la propietat de possessió. Això és el desapego. Això és el que hauríem de tenir tots. I aleshores ho compartiríem tot. Clar, allò el mio, mio... És mio, és mio i a mi no me la toques. Sí, el mio sí. I aleshores, doncs, senyors, el mensaje de radio, el desapego.
Mira jo no estic gaire d'acord amb tu perquè si tinc un llibre és meu i m'agrada i vull conservar-lo. Mira, Joana, que m'has tocat la fibra sensible. A mi m'acosta molt despendre'm d'un llibre. Però això no vol dir res. Un llibre és a part. Per mi és una sensació a l'obrir les fulles.
és d'una sensació eròtica, podríem dir. Que tan xulo que és obrir un llibre i llegir. Però bueno, no. Jo tinc molt poques coses, poquíssimes. I a més a més, me les estimo molt. Jo també. Però no em puc desprendre d'elles així alegrement.
Escolta, jo guardo papers d'alumnes que m'havien enviat, sempre els deia que escrivissin una postaleta quan se n'anessin a fora en ingles, i les guardo totes.
Vull dir això sí, però no, aquesta cosa... Ara estem parlant de possessió. Tu vols dir el seu instinto de possessió? Bueno, aquest aspecte l'he hagut de superar perquè vaig viure en la clandestinitat, després de estar en la persona molt temps, i els 40-50 llibres que llavors tenia, que tampoc eren tants,
et vaig dir que deixava la biblioteca perquè jo no podia anar carregant. Però els deixaves en bòrneos menys. Canvien de vivenda però no podia i vaig aprendre que l'essència està en altra banda. Els mil llibres que he digut a casa, fent-se pols, és orgànic i al final s'ho menjarà la terra, que és el seu. S'ho menjaran les sardinetes. Els bitxitos s'ho menjaran. Els bitxets aquells tan monos que corren. Si té una amiga ara que tenia més llibres encara,
i ara, d'aquesta part, estan negres, migmenjats, en un procés de 20-30 anys. I si no has de tirar química, has de tirar un fum de química com fan a les biblioteques. És el que jo li deia ara a l'Anna Maria, que he anat a la biblioteca. Jo per fora estic preciós i per dintre... Va, calla. No, estan foscos.
Estan foscos. Estava sense estrenar. El vaig obrir i en aquell moment no em va venir de gust llegir-lo. És de l'any 75. I ara dintre les fulles estan absolutament marrons i fora està nubíssim perquè l'has anat sacsejant. Hi ha persones que els agrada molt perquè ocupa un espai amb una estantaria.
És veritat això. Ja va haver-hi un temps el que dèiem de la societat de consum, que compraven llibres per cobrir metres de prestatgeria. Tinc la russa allà, tots els recins, paper que s'ha tirat finet, bo, ni s'ha obert alguna vegada i està totalment desfasat.
Teniu la gran sort, tots els joves, que podeu treballar amb aquest tipus d'adalantes, perquè són uns adalantes grans. A l'altre dia no sé què deien d'una paraula.
Dic, busca-la i veuràs, perquè li vaig fer la descripció amb un dels de casa. Dic, si no busca-la en el Google, en el telèfon mòbil.
Dic que tenies raó. Diu que és clar. Però és molt senzill ara de buscar... La informació de Google té dos o tres vertents. Si has acudat... Si no tens fiat de la primera que surt, has de contrastar-ho. El que teniu que vigilar, joves,
és a vegades quan a traduccions. A vegades aquestes n'he de dir perquè això m'ho tradueix. Mentira, coxina. No, no, no. Una bona traducció. És pràctic per a veure alguna paraula, però per a un text complet no. És com a auxiliar per anar de pressa. Per alguna cosa de tipus momentaníssim. No, no, perquè jo he fet traducció
d'estudiar, no de fer-la jo. Jo també hi he fet, però vull dir no. I aleshores, doncs, tens que buscar l'adjectiu adient al significat del que vol dir l'autor. És a dir, que no és una... No, no, has d'entendre. Una eina fàcil. Has d'entendre. No, no, no. Doncs veus a vegades, cada disbaràs, que dius, vale, tico. Està al fons bé, la literatura. Bueno, això no cal que corris. Segons quin autor és traduït per a una persona, dic tant del català al castellà com del castellà al català. Sí.
i realment en aquell moment no és allò. Hi ha paraules en un idioma que una paraula sol ja ho diu tot. Som-hi a truites i nosaltres ja ensenem totes les paraules. Només dius som-hi a truites. Ara dius que ho he de traduir al castellà i dius hòstia. Doncs traduce-lo, traduce-lo a l'inglès. Has de fer una explica-s'hi jo. Clar, has de pensar-ho molt i llavors sí que trobes una paraula.
Una paraula o una expressió. O una expressió que vulgui dir el que vol dir somietruïda.
Dreaming of omelettes. I el tio fa... Com o què? I se li diu espanish omelette, que és fruita de patates. Encara em veu. Encara em veu. No, bueno, això fa riure, però va ser... Sí, i tant. Ara deixem-ho a la Carmen. No m'agrada un llibre que consti una cosa. A mi ja m'agrada quan feu això.
Que consti una cosa, a mi m'agraden els llibres, deixa't estar de tants teclats, a mi m'agrada tocar-los, passar les fulles.
Si tens un dubte, vas en aquell moment allà, però si tens un dubte... Jo treballant escrivint, per dir d'alguna manera, tinc diccionaris i m'agrada tenir-los però sembla que... Però no els faig servir, Joana, perquè els tinc a prop de la taula. Però en realitat, si estàs treballant en un ordinador, el dia que està aquí, i els sinònims també, i és molt pràctic. Això mateix, clar. És molt pràctic, però és el que jo et dic, que a vegades no te'n pots refiar.
Sí, perquè és el dia, que és el mateix. O sigui, no dic el Google, el traductor. En aquest cas és diferent, però que hi ha moltes eines que se les coneixes. Sí, però mira, i t'ho dic a la història de la meva feina. O sigui, buscàvem unes dades a la Viquipèdia, res de res. No, no, no, per això dic que depèn de cada cosa. A la Viquipèdia no t'hi pots refiar. O les agafa per pinces, exacte. Aleshores vam entrar a Google. Has de saber desfiar, això és veritat.
No, som el meu fill, jo no tinc... Mira, tinc dos i no faig servir cap. I aleshores hi havia una ressenya que havia introduït un company meu d'aquells temps. I no ho deia tot bé, no era veritat. Com ahir estava també repassant un llibre d'història d'aquí de Sant Just, de segons quines persones, i les dades tampoc no eren correctes.
Això ja ho hem vist. Ja ha sortit el llibre de 50 dones. Sí, ja va sortir el dia 24. El dia següent es va posar a les llibreries. A la biblioteca, em sembla que també està. L'heu llegit sencer ja o no? Vosaltres què sortiu? No llegeixo un menjar. Va saltant.
També està fet per això. El que passa és que la cosa de la persona, i en aquest cas parlo de mi perquè estic allà, moltes vegades com és la visió de la narradora que expressa sobre allò, a vegades sí que es posa exactament el que vaig dir en aquell moment.
però n'hi ha algunes altres dades que estan bé però que no són exactes. No és que s'hagi allunyat molt de la realitat. Però en aquell moment no t'ha captat el teu pensament.
però moltes gràcies. Per això et dic que a vegades has de consultar els diccionaris dos o tres temes, perquè jo a casa un que ens va tocar per la Caixa, que és un pla fa hanès. Després aquell que feien per fascicles del Salvat.
I després hi ha un altre... Diccionaris, estàs dient. Diccionaris enciclopèdic. I després el català. I ara ja últimament el meu fill diu que no cal cap d'això més, cap suplement més, perquè tenim això, tenim la tauleta, tu, plas. I mira, les ciències han d'adelantar que és una barbaritat.
que deia Don Ilarion de La Verbena de la Padoma. La tècnica i tal, sí, però no la persona en la seva humanització. Aquest és el gran drama. Aquest és el gran drama de la humanitat. L'ésser humà no avança al mateix ritme. El que abans era el pensament, la filosofia, allò que complementa l'ésser humà,
s'ha perdut, darrere de la ciència, la ciència justa, explicar els termes. Ara darrere d'això, el que són, no s'ensenya a pensar a la gent jove.
Jo crec que ara la missió... Jo crec que no ho podem generalitzar. Ara està canviant, però hi ha hagut uns anys que ni parlar... No va haver un moment que un tipus de professorat o de professors deia que havia d'explicar aquesta matèria, explica la matèria i marxant.
però jo crec que avui dia, degut a totes aquestes adelantos que n'hi ha, que el nano pot saber més que tu d'un tema determinat, que és el que s'explica... Però l'essència què és? No, el que li he d'ensenyar l'ensenyant, i jo crec que la nova joventut, la nova fornada de mestres està per aquí, és ensenyar
que els nanos tinguin il·lusió d'aprendre, que això és molt difícil. Quan logres que un alumne s'enganxi, ja has fet el pas, perquè l'altre ja ho farà. Les humanitats s'han tret de l'estudi. Però pot fer molta cosa. L'esperança, no? És l'últim que se pierde. Diu esperança... Vine!
Escolta, que n'hi ha un punt també que no hem dit avui, que no s'ha parlat de política, el Jordi tampoc. Que jo no entenc ni jota de política, jo ho sabeu, però m'ha fet gràcia això de les llistes aquestes fantasmes. Ho he sentit una mica, ho deixem del dijous que ve.
Tindrem temps, segurament, perquè més dijous que ve serem a les portes de la campanya. A mi em sembla patètic, hipòcrita, això de les fantàrmes.
A mi el que em fa ràbia d'això és que, o sigui, amb aquestes persones afegides, dios sabe de dónde, amb això aconsegueixen uns vots que són imaginaris, perquè aquell ideari no té aquells vots, i a més a més són uns quartos que paguem tots per cada vot que trec. I llocs a la Diputació i no sé què. Aquesta especulació... Però veus, perdona, Joana,
Ara, gràcies als mitjans de comunicació, ho sabem i ens entrem de tu. Si deixen sol del català i el PP ho trauen, això no es podria. Ens donaran un cop de pal si tenim una informació especial.
Han rectificat. Han dit que no, que no s'ensenyaran. És perquè a tothom se li va tirar les barbes. És que carregar-se com funciona una mica... No, és que tornem a la censura pura i dura. Escolta'm, ja està bé. Jo he portat guions al censor que el teníem al costat de la ràdio i segons de com humor estava, i tot t'aixava tot d'una cosa que no tenia importància.
Sí, sí, això recorda un escritor basc que deia que el que més lamentava de l'època franquista és que li havia incostat un guàrdia civil al seu servei.
A mi el que m'ha agradat és que quan estava escrivint jo ho vaig entendre perfecte. Quan estava escrivint tenia que pensar si això passaria o no passaria i tal. Jo recordo que per dir-li a ma mare que el menjar havia baixat molt de tal de la persona, de la censura, li vaig dir que de la que és essència vital física de vida anem enrere. Menys mal que el censor no estava a l'altura. Però jo tampoc es va enterar. M'he tornat a contestar i diu que què vol dir això?
Diu que aquells ous fregits m'agraden. En fi, doncs acaba el temps. Tornem dijous que ve amb més coses. Gràcies, Joana, Jordi i Lina. Que vagi molt bé, que tingueu bon cap de setmana. Connectem tots aquí amb el Bullati de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Just Notícies. Tornem després amb més coses. Parlem de teatre amb la Maica Duenyes i també de contes. Tindrem la Raquel de Manuel. Fins ara.
i el domina l'emoció. Christian Segura, gràcies pel calidoscop i fins la setmana que ve. Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, els informa David Badia.
La plataforma Maria Blanca, contrària al Consorci Sanitari de Lleida, qualifica de tàctica electoral l'acord del Parlament entre Convergència Unida i Esquerra Republicana per aturar aquest projecte fins que hi hagi un consens al territori. La plataforma reclama que es retiri definitivament. Lleida, referventura. Bon dia. El portaveu de la Maria Blanca de Lleida, Gerard Salà, diu que el consens i afatilles que hi és en contra d'aquest consorci reclama que s'escolti el clam del carrer.
Entenem que aquest consens hi és i que el que s'està fent al Parlament són posicionaments tacticistes amb vista electoral. Entenem que aquests dos posicionaments s'han d'aturar i els polítics han de respondre al que ha passat al carrer. El consorci està enterrat al carrer. Rafael Ventura, Catalunya Ràdio Lleida.
Desmantellant la llei d'una organització criminal que va crear més de 20 empreses fictícies per defraudar l'Agència Tributària i la Seguretat Social. El frau supera el milió d'euros. Han atingut 40 persones. Bon dia. Dels 40 detinguts, 9 formaven part de l'organització criminal i la resta eren treballadors que haurien aprofitat aquestes empreses fictícies per regularitzar la seva situació i cobrar l'atur. També s'utilitzaven aquestes empreses per simular compres d'altres empreses
i així estalviar-se diners a la declaració a l'Agència Tributària. Tot plegat es dirigia des d'una assessoria laboral del centre de la capital del Segrià que continua oberta. Tots els detinguts han quedat en llibertat i es calcula que haurien estafat més d'un milió d'euros la majoria a l'Agència Tributària. Noelia Casellas i Ramon Dalmau, Catalunya Ràdio Lleida. Comencen a arribar al jutjat de Reus els primers detinguts dimarts per la seva presumpta relació amb el cas Innova. Reus, Manel Sastre.
Bon dia, els primers dos detinguts ja estan a l'interior dels jutjats de Reus, han arribat en una furgoneta de la Guàrdia Civil. De moment no sabem qui són, seran però els primers dels nou detinguts que declararan davant del titular del jutjat número 3, Diego Álvarez, que és l'instructor de la macrocausa d'Innova. Mentre els que han de passar a disposició judicial, hi ha també la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Teresa Gomis. A tots ells se'ls imputen delictes de prevaricació, suborn i delictes societaris i contra l'administració pública, a més a més de blanqueig de capitals. Manel Sastre, Catalunya, Ràdio i Jutjats de Reus.
Esports, Montserrat, ja. Granada espanyola, aquest vespre a les 10, en transmissió de Catalunya Ràdio, des de dos quarts de deu. Víctor Sánchez entra al lloc del sancionat Héctor Moreno. També avui a les 8, Rayo València, el Madrid torna a ser dos punts de Barça a la Lliga, després de guanyar el Marí a 3 a 0. I amb bàsquet avui dos partits pendents de la Lliga andesa. A les 9, Barça-Obradoiro, per Esport 3, i a 3 quarts de 9, Reia-Madrid Unicajà. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just destina 25.000 euros per sufregar la rehabilitació i millora d'edificis. El Consistori ha obert una línia d'ajuts per costejar les obres que s'hagin fet a comunitats de veïns del poble i a tres línies d'ajuts. D'una banda, subvencions corresponents a obres finalitzades a data de 24 d'abril d'aquest any que impliquin, entre altres, treballs estructurals, instal·lació d'ascensors i supressió de barreres arquitectòniques.
D'altra banda, s'assofregaran informes d'inspecció tècnica d'edificis i, per últim i com a novetat, se subvencionaran millores d'accessibilitat als habitatges on visquin persones majors de 62 anys o amb problemes de mobilitat. Hi ha de temps fins al 15 d'octubre per sol·licitar aquestes subvencions.
Més coses, dilluns arrenca el procés de preinscripció a l'escola Bressol municipal Marreix. El curs 2015-2016 al centre oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts aquest any, 31 per als nascuts l'any passat i 21 per als infants que van néixer el 2013, una oferta molt similar a la del curs actual. La preinscripció serà del 4 al 15 de maig, les llistes amb l'apuntació provisional les publicaran el dia 26 de maig, un destres de 3 dies de reclamacions, el 5 de juny
Es publicaran les llistes definitives i el període de matregulació finalment serà del 8 al 12 de juny. I un punt més per destacar que s'han obert les inscripcions per als casals creatius d'estiu per a nens i nenes. Els organitza l'estudi de dansa tutuguri l'espai de lliure creació Carme Malaret del 29 de juny al 17 de juliol i adreçats a nens i nenes d'entre 4 i 13 anys.
Hi ha nous tallers amb nou professorat en guany. Hi ha tallers de ceràmica, ioga, plàstica, teatre, dansa, circ, música i jocs i contes. Les inscripcions, com dèiem, ja són obertes. Les podeu fer a l'Espai de Dança Tutuguri o a l'Espai de Llibre Creació. Tots dos al carrer Bonavista. També truquen al 93 473 8309 o escrivint a espaitutuguri.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. Mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio. Molt bon dia.
Toc, toc, toc.
I think that we'll always be together We'll be riding horses all the way Cause boy, I feel that men are meant to be More than the shadows of each other
Estrode is finally standing up to the sky, boy, we're free. So what? It's fake to say how things are gonna turn out, no.
These storms are breaking over great escapes Boy, we'll come home to make it with the rain
Estraight we all lead us Through the burning flames No matter what they say We are heroes Boy, we'll get to break out Now we're finally standing up to the sky Lord, cut me, boy, what is fate To say how things are gonna turn out, no?
Can't you see that we're dead until we wake up? All your dreams are about to happen Now we are racing to the break of dawn
I aquesta hora el que fem és saludar Raquel de Manuel. Molt bon dia Raquel, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de contes, avui no és divendres, però una mica com si ho fos, i per tant doncs tanquem la setmana avui també amb tu perquè ens expliquis algun conte. Avui ens has dit que ens vols parlar més de contes de... De forats. De forats i clots. Sí. Molt bé. I amb què tal, no? I explicarem dues contes, una de l'Albert Janer i una altra que és una adaptació de Jorge Bucay d'un poema
d'un monjo tibetà. Perfecte. I llavors ens podem allà pensar sobre els forats en general. Forats de la vida, forats... En qualsevol àmbit, hauríem de traslladar això metafòricament. Perquè els contes tenen aquest poder de metàfora que tot pot ser aplicat en qualsevol aspecte de la nostra vida. I aquest es diu el forat al pont.
D'Albert Janer. Endavant. Diu que hi havia una vegada un riu i a cadascuna de les rives del riu hi havia un poble. Els dos pobles estaven units per un camí que passava per un pont. Un dia, en el pont hi va aparèixer un forat. I van començar unes disputes entre els pobles amb qui li tocava reparar el forat, perquè el forat estava al mig del pont i ens deien no sou vosaltres, no vosaltres, així. I passava i passava el temps i el forat seguia allà i els enfrontaments creixien.
Un dia va passar pel pont un cap d'aire local i es va trencar la cama, llavors no recordava que s'hi anava del poble d'allà cap aquí, llavors no sabia qui havia de responsabilitzar-se, la gent també va començar a discutir. I va passar el temps. I un dia va arribar un carro amb un viatger i va caure al forat, també. I se li va posar allà la roda, se li va trencar l'eix de la roda i el carruatge es va quedar allà en el forat.
I com que el viatger estava de pas als dos pobles, no anaven ni del primer al segon ni del segon al primer, anava així d'un lloc a l'altre una mica, doncs clar, tampoc la gent deia que no, que hi havia una responsabilitat que se li hagués trencat l'eix, no ho sabien, es rentaven les mans.
I llavors els viatgers no es va mostrar indiferent a l'accident, la gent no li va fer cas, no volien saber res del forat, i el viatger es va enfadar molt. Va dir, aviam, per què no repareu aquest forat ja? Perquè aquí pot haver un problema, li van explicar els fets, i el viatger va dir, mira, vull comprar aquest forat. Veient que la gent es discutia, va dir, vull comprar aquest forat. Qui és el propietari?
Tots els pobles van dir que era seu. Un moment, el propietari ha de demostrar que és seu, el forat. Però com? Molt fàcil. Només el propietari del forat té dret a reparar-lo.
Els habitants dels dos pobles es van posar a reparar-lo ràpidament. Vinga va, mentre el viatger fumava un cigar anava mirant com reparaven allà, també li anaven reparant l'eix del carruatge. I sí, van reparar el pont en un plis-plas, el forat ja no existia. I els habitants es van presentar davant del viatger per cobrar el forat. Bé, ja està, ja està, ja podem cobrar.
El forat? Quin forat? Jo no en veig cap. Fa temps que estic buscant un forat per comprar. Estic disposat a donar un dineral, va dir el viatger. Però vosaltres no en teniu cap de forat. M'esteu prenent el pèl o què? Va pujar al carro i se'n va anar. I a partir d'aquell dia els dos pobles van fer les paus. Van veure que allò era absurd, allò del forat. Els seus habitants diu que ara aguaiten en harmonia el pont i s'apareix un viatger, el detenen i l'estomaquen.
Molt bé, ens agrada Raquel, ens agrada molt. Aquest del forat...
Molt bé. I ara en tenim un altre. Sí. A veure. Què deies aquest? Aquest conte que ha fet una adaptació amb Jorge Bucay d'un poema d'un monjo tibetà. Perfecte. Diu... Això ens passa, eh, les persones? Sí.
El quart dia, surto de casa mirant de recordar-me que el clot a la vorera, me'n recordo i tot i així no veig el clot i caic a dins. El cinquè dia, surto de casa, recordo que he de tenir present el clot de la vorera i camino mirant cap a terra i el veig i tot i veure'l i caic a dins.
El sisè dia, surto de casa, recordo el clot de la vorera, el busco amb la mirada, el veig, intento saltar-lo, però hi caic a dins. El setè dia, surto de casa, veig el clot, agafo un brenzida, salto, amb la punta dels peus frego la vora de l'altra banda, però no és suficient i hi caic a dins.
El vuitè dia, surto de casa, veig el clot, agafo un brenzida, salto, arribo a l'altra banda, em sento tan orgullós d'haver aconseguit que ho celebro fent salts d'alegria i en fer-ho, caic altra vegada al clot. El nou dia, surto de casa, veig el clot, agafo un brenzida, el salto i continuo el meu camí. El des de dia, just avui, m'adono que és més còmode caminar per la vorera d'enfront.
Està bé, està molt bé. Doncs molt bé aquests dos contes. Donen pistes, no? Donen pistes de la vida, no? Perquè a la vida ens hem trobat forats emocionals i a vegades estem allà encallats. Ara sentim que se'n repeteixen coses a la vida. És una mica aquest forat. Per què sempre em passa això? Hi ha un dia que dius, doncs potser he de buscar una alternativa i alguna cosa que...
I aquests contes troben l'alternativa, no? Exacte. Doncs canviem de via, perquè la que estàvem agafant sempre hi ha el mateix forat. Molt bé, m'han agradat. A més a més, amb tradicions diferents. Sí, i tant, així d'orígens diferents, però temes universals com són els contes en general.
I bé, llavors tenim una petita agenda. Perfecte. Una petita només del Harlem. Tenim aquest dissabte 2 de maig una espectacle que es diu La Plaza, d'Elena Pérez, que és una madrilenya. I és un espectacle interessant perquè és d'improvisació. Que això a vegades en el món dels contes no es veu tant, perquè no és tan habitual, ella improvisarà històries... A partir del que la gent vagi aportant. A partir del que la gent vagi aportant. Difícil, eh, doncs. Sí, sí, déu-n'hi-do, eh. S'ha de tenir molta experiència. Llavors aniran creant entre totes aquestes històries
i al final sortirà un espectacle que tot passa al voltant d'una plaça, del que podem veure des d'aquesta plaça, gent que passa per la plaça, històries d'una plaça. Molt bé, molt bé, doncs interessant. Perfecte Raquel, doncs moltes gràcies una setmana més per acostar-nos al món dels contes i tornem divendres que ve o dijous o algun dia d'aquests. Divendres que ve, divendres tenim contes. Ja no és festa, o sigui que ja ens tornem a trobar.
Molt bé, doncs que vagi molt bé. Moltes gràcies i bon cap de setmana llarga. Que vagi bé. Adéu, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon jesu i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. Passant quatre minuts d'un quart d'una del migdia, ara parlem d'una audició dels tallers de música que es fa avui al vespre a les vuit. En parlem amb l'Oleguema Joan, director dels tallers de música de Sant Just. Bon dia, Olegué. Bon dia, Sant Just. Com esteu?
A punt per sentir una mica què és el que es farà aquest vespre, avui, a les vuit, eh? Molt bé. Doncs és una actuació que farem a Canxinestar, a la sala d'exposicions que hi ha de diversos artistes d'aquí de Sant Just. I bueno, serà a les vuit del vespre i aleshores tocarà un alumne de l'escola que estudia can a l'escola que es diu Àlex Virrell. Val. Per tant, de solista farà. Entenc.
Sí, l'acompanyarem nosaltres, el Marc, que toca el contrabar, i jo amb la guitarra, i aquest noi cantarà cançons de jazz. I després també hem convidat una cantant que es diu Beth Trolland, que és una noia que havia sigut antiga professora de l'escola també de música, i que també ens cantarà algunes cançons. Molt bé. Per tant, doncs molt complet, no? Perquè tindrem també la part femenina, la veu femenina, la veu masculina, que de vegades estem... Fa molt bé aquesta noia, canta molt bé.
Convido tothom a venir perquè realment va de sentir-la. On es farà el concert? A dintre? A fora? Perquè forma part d'una mica de tot aquest cicle d'aquesta exposició que es pot veure per tots els espais de Can Gynastà. Es farà a dintre al Celler. Perfecte. De fet, normalment no estem acostumats a sentir els concerts al Celler. Jo diria que no.
Ara no se'n fan gaires, però antigament se n'havien fet. Deixar-se allà, els mitges de música havien sigut... Al celler. Perquè penso que l'espai és molt agradable i que segurament és apropiat per fer un concert d'aquest estil. Sí, perquè no és molt gran i queda com un concert íntim que la gent està molt proper als músics. I serà xulo. Hi haurà per tant la part del cantant masculí i la cantant femenina cantant alguna cançó junts o en principi cadascú farà el seu tema?
No, després tocarem algunes cançons junts, també, que cantin els dos. La Beth canta més, tipus blues, soul i música així més americana. I farem algun estàndard de jazz que el cantaran els dos junts. I després hi haurà el Marc que toca el contrabaix i la guitarra, o sigui que serà com una mica... una barreja de jazz i blues i...
una mica de tot. I per tant, doncs una mica amb aquest esperit que té aquest tipus de música de... de potser improvisar fins i tot, no?, en algun moment? Sí. Sí, hi haurà improvisació també i una mica... A veure, la idea és que el públic participi també una mica i que ens ho passem bé, que és una activitat com... per passar-nos-ho bé i presentar també gent jove de l'escola de música que també tenen moltes ganes d'actuar i que ho fa molta il·lusió. L'altre dia... Sí, sí, digues, digues. ...va actuar aquí a les escoles, aquí al pati,
a l'Àlex i va cantar unes cançons aquí i va agradar molt. Per tant, ja està entrenat una mica en aquest sentit, perquè t'anava a preguntar, suposo que la Bet deia que ja té més trajectòries, segurament, però en el cas de l'Àlex, suposo que un concert d'aquest tipus també té un punt de respecte, no? I tant, per ell és molt important això, perquè ha actuat amb les decisions que fem a l'escola al casal de joves, com el d'alumnes, que canten tots els alumnes,
Però un concert ell sol no ho ha fet mai. És el primer que farà, que estarà ell i cantarà bastants temps seguits ell.
Clar. Serà una bona oportunitat per descobrir-lo. Deu ser jove, m'imagino. 12 anys. Molt jove, per tant. 12 anys. Però ho fa molt bé. Canta molt bé. M'imagino. És d'aquests que llavors veure-la amb 12 anys val la pena perquè després, quan l'anem veient créixer, m'imagino que el moment del debut sempre fa gràcia. Està molt bé.
Ella és més gran, entenc. Sí, l'Abert té... No sé de què té, però és una professora. Però ha estat professora, vull dir, exacte. Sí, ja porta anys cantant i ja té més trajectòria de com a cantant. Doncs que es pot fer una bona combinació. Aquest concert o aquesta edició que forma part també d'aquesta exposició, que en principi la idea és també integrar una mica totes les arts d'aquí Sant Just. L'has pogut veure? Hi ha l'exposició, la què? Sí, vaig anar per veure on t'amuntaria amb l'escenari i tot això.
per mirar una mica la sala on ens posaríem i visc l'exposició, és variada, hi ha molts quadres i bueno, serà maco també tocar en un lloc que també hi ha quadres i... Clar. D'artistes de Sant Just. És a dir, combinar la música una mica també doncs amb la pintura, etcètera, etcètera, no? Fer cultura i fer art. I convido tots els uients a venir a veure el concert, és gratuït a l'entrada. Perfecte. I tothom sempre es pot prendre...
una copa per allà per Can Gynastà i estar una mica per allà que s'està molt bé. Exacte. Doncs serà avui a les vuit del vespre al celler de Can Gynastà aquest concert de l'edició dels tallers de música. Avui anem a parlar amb l'Olaguer Masjuan. Moltes gràcies, Olaguer. A vosaltres. Bon dia, Sant Just. Igualment. Esperem que vagi molt bé el concert. Moltes gràcies. Fins aviat. Bon dia. Vale, bon dia. Adéu.
Just a la fusta, al Magazine del Matí. Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes fonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs en llibres i agents de concés o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Mai que duenyes.
Doncs un minut i dos quarts d'una del migdia, saludem la Maica Duenyes. Bon dia, Maica. Bon dia. Feia temps que no sentíem la falca sencera, eh, que sempre tallem a mitges. Per parlar de teatre, que ara fa dies que més que no en parlàvem, la setmana passarem a tenir el Sant Jordi i ens hem desplaçat a l'institut. Per tant, tenim ganes de sentir coses, eh, Maica.
Doncs n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha cosetes, n'hi ha cosetes, sí. A veure, per on comencem? Va, començarem per als crios, vale? Molt bé, perfecte, home, tenim un cap de setmana llarg, també... Sí, i a més a més és important que els nens, des de principis, s'acostumin a anar al teatre, és importantíssim.
El teatre dona moltes coses a la persona. És com la música. I el teatre donen moltíssima sensibilitat. A veure, tenim dos espectacles. Un que ja s'està fent fa un cert temps i que és magnífic, que és un musical, que és la Gisela i el Libro Mágico. La Gisela i el Libro Mágico ho fan al Teatro Borràs.
I és un espectacle molt, molt, molt maco. És la fada, Gisela, que fa mil coses, li passen mil aventures, i la veritat és que és un espectacle molt ben muntat. Gisela ja saps què és el que diuen la voz de Disney en Espanya. O sigui, ella ha fet tots els musicals de Disney i li ha posat veu en castellà.
I és una obra d'aventures, un espectacle d'aventures, amb cançons, evidentment, de les més famoses pel·lícules, cançons que tothom recorda i les té en el cervell, com cançons de La vella i la bèstia, de Aladdin, del rei León, de Peter Pan, imagina't, o sigui, del Jorobado, també de Notre-Dame,
de Mary Poppins, de la Sirenita... En fi, que totes les cançons que surten d'aquest espectacle són prou conegudes, perquè no només els crius, sinó la gent que acompanya els nens, la gent gran... Puguin anticipar-les, no? Clar, també s'ho passi bé. I la veritat és que, a part que l'espectacle està molt bé, és que el repartiment també déu-n'hi-do. Està la Gisela, la Elsa Anca, el Carlos Gramaje,
que fa uns dies fa el Marissel i altres dies fa la Giselle. Déu-n'hi-do. Sí, sí. El Jaume Murator, la Maritxell Ortiz... Tota gent de musicals, eh? Sí. I és un espectacle, jo penso que és molt màgic. Com diu el títol, Gisela i el libro mágico, doncs aquest espectacle és molt màgic. I després, un altre que s'estrena aquest cap de setmana,
El Teatre Raval de Barcelona ara s'està posant molt de moda perquè ja he vist que hi ha uns quants espectacles dedicats al món dels nens que tracten de la màgia, de jocs de màgia. És veritat, perquè la màgia d'adults també està així en auge, no? Sí, a la Seca, Espai i Brossa estan fent un espectacle de màgia que és fantàstic, amb el Hudson, fantàstic.
I en aquest cas, doncs, a partir d'aquest dissabte, a partir de dos quarts de sis i els diumenges a les cinc, al Teatre del Raval fan aquest espectacle infantil que es diu Màgia Júnior.
Aquesta màgia junior és una estrena al Teatre Raval, però realment fa més de 7 anys que aquest espectacle corre per als teatres de Barcelona i de la província. Han anat també de bolos. Han tingut ja fins més de 100.000 espectadors.
Un espectacle que ja ve amb una carta de presentació molt maca. I a part de la màgia, evidentment, combinen la màgia amb l'humor. I no només és un sol mac, sinó que n'hi ha uns quants. Estan el Nano Màrquez, i tots aquests són...
Màgics. Magos. Nano Marquez, Rafael Capri, Brando i Silvana, Pablo Superstar i Eva la Dama Inquieta. I tots aquests fan aquest espectacle d'humor i de màgia.
dedicat als nens a partir dels 4 anys. No sé si serà massa aviat per portar un crio de 4 anys a un espectacle de màgia, però vaja, està, diguem-ne, recomanat a partir dels 4 anys. El que sí que és veritat és que dura poquet, perquè no dura ni una hora, són 55 minuts, i això ja està bé per als crios més petits, no? Bé, doncs, tenim dos espectacles per a nens. La màgia júnior, al Teatre del Raval,
i la Gisela i el libro mágico al Teatre Borràs. Després, volia comentar-te que ja no saben què inventar. Al Teatre ja saps que està buscant fórmules noves i m'ha fet molta gràcia perquè a la sala B aquest saps que s'estava fent blau.
ja ho vam comentar al seu dia quan es va estrenar. És una obra del Ferran Joan Miquel i la direcció és del Jordi Prat i Coll. Doncs ara s'està fent blau, com cada dia, a partir de dos quarts de deu, perquè ja saps que la sala B aquest és la sala ara mateix, que comença més tard. Per aquest dissabte dia dos i el proper dissabte dia nou,
es podrà veure a Ferran Joan Miquel, la feina del Ferran Joan Miquel, per partida doble. Perquè a les 7 de la tarda faran la crida i a les dues quarts de deu faran blau. La crida és parlar d'un home que es reparteix propagant de l'electoral
pel carrer i ofereix un folletó amb el programa polític del seu partit i li diuen que no, que no el volen. Ell insisteix per convèncer aquesta persona amb els seus arguments i bé, doncs és una obra, diguem-ne que d'actualitat.
No sé quan la va escriure, el Ferran Joan Miquel, però de fet la obra és d'absoluta actualitat, perquè d'aquí a poc ja saps, comencen les campanyes, de fet ja han començat les campanyes, i tothom busca el vot per allà on pot. Doncs això, dissabte
Aquest dissabte dia 2 i el dissabte dia 9 teniu doble sessió al mateix preu que per una. Molt bé. Que això està bé no? Dos per una. I tant. Eh? Dos per una. Però pel mateix dia? Sí, clar. Dissabte dia 2 o el dissabte dia 9. Només ho fan aquests dos dissabtes. Va, ja ho entenc.
I bueno, una comença a les 7 de la tarda i l'altra a l'hora habitual. I és un dos per un, que sempre està bé. Ara anem una mica amb les estrelles. N'hi ha moltes estrelles. Jo he escollit, evidentment, en principi, les que més m'agraden.
El dia 6 s'estrena el Teatre Acadèmia de Barcelona, una obra que a mi m'encanta, m'agrada moltíssim. La gavina d'Anton Chekhov. La gavina és una de les obres de Chekhov més complertes, més maques, i està dirigida per el Boris Rothenstein, que ja saps que és un director que encara que viu aquí tota la vida és rus,
i que coneix molt i molt bé el treball, diguem-ne, de Txahov. Ell, de fet, fa anys que m'explicava que havia fet, abans de venir aquí a Espanya, a Rússia havia fet alguna que altra pel·lícula basada, justament,
en obres d'Anton Chekhov. Llavors, a mi la Gavina m'encanta l'obra, el director és un dels que més sap sobre Chekhov, el repartiment també és de Superluxa, i per tant, doncs, bé, n'hi ha moltes gent. És d'aquests grans, eh? Sí, sí, no ho sé, ara no t'ho sabria dir, però hi ha un repartiment fantàstic.
i estarà del 6 de maig al 31, que no és massa temps, penso jo, per ser una obra tan magnífica. És el que passa de vegades, que el calendari obliga... Sí, però fa pena, no? Sí, sí. No sé què ho fa, com funciona tot el tema de la programació, si una cosa dura més o menys en teatre.
Ara s'estan fent excessions als teatres però normalment el teatre programa i ja té la programació feta i evidentment no pot allargar un espectacle que funcioni perquè ja té un altre contractat per al dia concret. Ara sí, ara es fa bastant habitualment. Uns dels que estan fent-lo molt habitualment són el lliure.
La teatre lliure, per exemple, el que estan fent al lliure del gos, doncs ho han prosogat perquè està molt bé. El que estan fent també a Montjuïc, també l'han prosogat perquè també va molt bé. Però normalment els teatres tenen la programació tancada des del principi de temporada i és molt difícil allargar una cosa per la més que vagi bé perquè ja l'altra ja està contractada per el dia que toca.
Però bé, del 6 al 31 de maig la gavina d'Antonja Hof al Teatre Acadèmia de Barcelona. Que ja sabeu, el Teatre Acadèmia on està? Està al costat del Cort Inglès de Francesc Macià. Sí, sí, sí. A prop de Sant Just, no relativament a prop, amb el tram i som en un moment. Home, no, no, és que és un dels teatres que queda més a prop de Sant Just. De Barcelona, eh? Teatres de Barcelona.
Doncs continuem amb estrenes. Relativament estrena, en aquest cas, perquè el Teatre del Raval s'estrena a partir del 14 de maig a la Burgesa. Et sona, no? No. Doncs sí, hem parlat molt aquí de la Burgesa. Doncs una altra situada, aquesta Maika. La feien al Teatre Acadèmia, justament. És un musical
I és dos personatges de l'alta burgessia vienessa de finals del segle XIX, doncs estan avorrits de la seva vida, perquè estan avorrits, perquè ho tenen tot i estan avorrits, i decideixen, cadascú per la seva part, o sigui no es coneixen eh, decideixen viure una temporada a lo pobre.
Llavors s'embruten els vestits, inventen una vida miserable i resulta que en aquest moment es troben tots dos. I s'enamoren bojament, s'enamoren, s'enamoren, s'enamoren, sense sospitar cap dels dos que no són el que semblen.
És una obra que es va fer a partir d'un text curt de Arthur Schindler. I la veritat és que està molt bé. Està molt bé perquè, a més a més, diria jo que és una trama original. Perquè és a partir de cartes que els dos protagonistes escriuen als seus millors amics on es pot veure tota l'aventura amorosa
d'amor i desamor que tenen aquests dos personatges. El repartiment és el mateix que era el Teatre Acadèmia, que és l'Albert Mora i la Laia Piró, el piano el Josep Ferrer, el violí l'Anna Fernández i la Laura Marín. I és una historieta, ja dic, de l'Arthur Schiller.
Penso que és un musical petit, sense pretensions, però que t'ho passes bé. Qui no va poder anar-hi a veure-ho al Teatre Acadèmia, perquè a més ho feien en un horari una mica estrany,
Doncs aquí poden anar al Teatre del Raval perquè l'horari és el normal de teatre que és de dijous a divendres a dos quarts de nou i el dissabte a les vuit i el diumenge a les set. O sigui que és una estrena però diguem-ne que entre cometes l'estrena. El que sí que és una estrena estrena estrena
Que no sabem pràcticament res d'ell. Res d'ell. Jo l'únic que sé és que l'autor porta messos, jo tinc relació amb ell, i porta messos desapareguts. Desapareguts del mapa perquè està treballant com un boig. Perquè d'aquí a poc s'estrenarà guapos i pobres. El musical. Una altra musical. I una altra com la idea dels pobres.
Un altre musical i una altra vegada els pobres. És un musical que a la música l'ha escrit el Xavier Torres, que és el desaparegut. Fa temps que no sabem res d'ell.
El libretto l'ha fet el Toni Martín i la direcció escènica també. Aquests dos homes, el Xavi Torres i el Toni Martín, havien treballat junts a diferents musicals, com a Merry Me a Little, després també uns quants musicals que havien fet junts. I de cop i volta van dir
Per què no fem un musical nosaltres? I s'han posat. I s'han posat i ho han tret. Jo estic desitjant de veure-ho. L'espectacle inicia les funcions prèvies el dia 8 de maig. A partir del 8 de maig es pot anar a veure. Jo penso que estarà molt bé. Perquè a més a més, aquesta obra està basada en un llibre
en un llibre de l'Alfredo Ruiz, que és una crònica que està feta a través d'entrevistes amb gent de Barcelona, però amb entrevistes reals, vull dir que no... Sí, en persones... Sí, en persones... O sigui, barreja una mica realitat, eh? Sí, amb nom i cognom, eh?
I llavors, bé, doncs és una obra que explica situacions i vivències de cadascun dels... surten vuit personatges. I bé, i potser ens veurem... Reflectits una mica. Notarem exacte que la realitat
que aborda aquest musical, doncs és la que estem visquent, justament avui. El repartiment també és un repartiment ple de gent que fa musicals, l'Helena Gadel, l'Ivan Lavanda, la Mariona Castillo, la Montserrius, el Fran Cantet, el Xavi Duc, sí, sí, tot són de musical, la Gracia Fernández i el Jorge Velasco.
Jo crec que estarà molt bé. Estic desitjant de veure-ho i ja us comentaré el guapo si pobres com ha anat. No sé si hem dit en quin teatre l'estrenen. Al Teatre Goya, de Barcelona. Parlant del Teatre Goya, mira, ho fem tot seguit. Perquè això hem dit que s'estrenarà el dia 8. Que fan les prèvies el dia 8.
I la notícia és que de plaça del Diamant la Colometa s'acomiada de Barcelona, s'acomiada aquest diumenge justament, però qui vulgui anar aquest dissabte
celebraran 100 funcions. I faran una nit especial. A mi m'han convidat i a més m'han dit així, però suposo que es pot dir que hi haurà una festa amb pastís. Però hi pot anar tothom qui vulgui o és exclusiu?
La Lolita Flores bufarà les espelmes del pastís i després se li farà un ram de flors i tot això. Després veurem la obra una altra vegada.
El diumenge dia 3 s'acomiada ja de Barcelona. Aquesta plaça del Diamant li està donant moltes alegries al Joan Oller, que és el director, perquè va iniciar temporada aquí a Barcelona el 9 d'abril, al Boia,
I gairebé cada dia estan o exaurides les localitats o més o menys el 90, 95, 97% plena la sala. O sigui que han anat molt i molt bé. Però veus el que estaven dient? No la prorroguen.
Perquè ja estan els guapos i pobres, que és el que hem parlat abans, ja estan en dia i hora per començar. Saps què vull dir? I llavors sempre passa igual. Aquesta colometa, aquesta Plaza del Diamante de la Mercè Rodrera, que és una obra preciosa, si algú no ha llegit La Plaza del Diamante, per favor,
Que ho faci. Abans d'anar-la a veure millor, no? És una obra a mi ja fa molts anys que m'acompanya contínuament. La vas vellegint, eh? Preciosa, sí. La gira d'això va començar el desembre del 2014 a Vilers. Ha fet gira per tota la geografia espanyola. Ha estat a Vilers, a Hospitalet, a Màlaga, en fi a tot arreu. Fins ara porten
Més de 9.000 espectadors, que són molts espectadors, i en la majoria de localitats on ha fet la gira, el cartell d'entrada desescaurida serà pràcticament diari. Llavors, quan marxi d'aquí de Barcelona, continua la gira per Espanya,
Estarà a Sant Sebastià, a Cornellà, que tornarà aquí a Premià de Mar, Sant Filiu de Guixol, o sigui que encara queda per aquí, per Catalunya, però també estarà a Córdoba, en fi, que té una llarga vida. Aquesta, la Plaça del Diamante, de Mercè Rodoreda dirigida per al Joan Olle, i amb la Lolita Flores fent de colometa.
Si voleu anar el dissabte a la Cent Funcions, a l'aniversari de Cent Funcions... Hi haurà festa. Hi haurà festa. Mira que sempre és un al·licient més, no? Sí. Bé, l'altre dia vaig anar...
a veure una cosa que es va estrenar a la sala Montaner, que es diu Idiota, simplement. Molt bé, en títol directe. Sí. I és del Jordi Casanovas, un gran director, que estem esperant que arribi a Barcelona al seu últim treball de la trilogia, que l'ha fet per Catalunya, però a Barcelona encara no ha arribat.
Bé, doncs aquest idiota està interpretat per Ramon Madaula i l'Anna Según, i la veritat és que és una obra... Jo m'ho vaig passar bé. És un divertimento, no té més, vull dir, no cal buscar-li res més. És un home que està a l'atur, que està molt malament de diners, evidentment, i li ofereixen, doncs, un... fer... ser el protagonista d'un experiment que fa.
i ell es presenta. I llavors, bé, doncs, tota la obra és que li fan unes preguntes i unes proves i tal, i que ell està contínuament dient que no, que això no ho fa, que això no ho fa, però clar, quan després li diuen que no li pagaran, si no ho fa, torna una altra vegada a continuar. I és molt divertida. El Madaula està molt bé, fa un personatge
Jo diria que molt atípic per a ell perquè fa un personatge així una mica ortero, que no estem massa acostumats a veure'l i la Nazaguna està en el seu personatge de psicòloga i tal.
Un espectacle divertit. Vam estar parlant una estoneta després d'acabar la representació i li vaig preguntar com anava la obra que ella ha escrit i ha dirigit i que estan fent a l'Atrium de Coses Nostres.
i la veritat és que em va dir que estava anant molt bé, molt bé. Coses Nostres, recordeu-lo, és una història que parla una mica dels artistes i bé, és una història que va funcionar entre un director de teatre nacional
Com podria ser? Podríem parlar de Barcelona.
que jo què sé, volia ser qualsevol crític famós. Posem el nom que vulguem. Sí. I llavors és com un diàleg, tota l'obra és un diàleg. I bé, el Raimon Molins, que és un dels protagonistes, doncs és super, super bo. És el que fa de crític i té unes paraules i unes frases i uns acudits fantàstics.
Coses Nostres em va dir el Ramon que anava molt bé, i també em va comentar una mica que ell va escriure aquesta obra, que és la primera obra que escriu el Ramon Madola, perquè de moment era només que actor, ara en aquest estat d'autor i director.
Em va comentar que ell l'havia escrit com una declaració d'amor al teatre. Està bé, el seu particular homenatge. L'està fent a l'Atrium, ha tingut molt bones crítiques i de moment diu que va molt bé de localitats, de venda de localitats.
Per tant, el Ramon Madaula té dos interessos avui mateix a Barcelona. Un, a l'Atrium, en Coses Nostres, que està escrita i dirigida per ell, i un altre, a la sala Montaner, amb aquest idiota que és del Jordi Casanovas i que hi interpreta juntament l'Anna II.
És divertida, no demana més. I està bé també, no?, per combinar una cosa amb l'altra. I després volia comentar que encara s'està fent un altre musical, no? Un musical en musical. Sí, sí, un cop es veu que una cosa funciona, suposo que tal com estan els temps, convé. Bé, sí, sí, però deu-n'hi-do. A mi és que els musicals no m'agraden gaire. M'ho miro des de fora, però entenc que si funcionen i es fan bé està perfecte.
Jo sempre dic, a mi personalment, com a musical rodó, que totes les cançons són bones i que tota la trama és fantàstica. Jo sempre dic que és Miserables i Maricel.
i a partir d'aquí n'hi ha molts musicals macos. Molts. Però aquesta és la base, eh, Marta Maca? Són els bàsics. Sí, sí, perquè totes les cançons que surten, tota la música és bona. No és un musical d'aquests que a fluixar va cap a dalt, baixa una altra vegada, que n'hi ha molts que són així. Si són curtets, mira, encara bo, no? Sí. Doncs, bé.
A la sala Flyer estan fent una cosa també que està tenint molt d'èxit. M'han comentat també que estan exaudint de les localitats molts dies. La sala Flyer està a Sants. No hi eren mai encara. A la plaça de Sants. Podries anar-hi perquè estan fent una obra que es diu Tortugues, la desceleració de les partícules
Aquesta obra ha tingut el premi de la crítica de 2014 i realment està tenint molt d'èxit. Estarà fins al 18 de maig, encara hi ha temps per anar-hi.
i si no heu anat mai a la Sala Flyer, ara és el moment perquè la obra està super, super bé. I després al Teatre Nacional ja sabeu que estan fent purga, que ja ho vam comentar l'altre dia, que és un drama...
pujent i difícil. Sabent què es va veure, no? I també podrien acabar dient que el Teatre Poliorama torna una altra vegada al Cavernícola. El Cavernícola és un monòleg que va fer molt d'èxit, és molt bo, i que es podrà tornar a veure al Teatre Poliorama.
I no oblideu, per acabar ja, que Maricel, parlant de Maricel, s'acomiada de nosaltres, s'acomiada de Barcelona, el 31 de maig. Un mes, per tant, queda de funcions, eh? És l'última funció i no hi ha manera de pròrroga. No faran tan poc, en principi, l'última vegada que vaig parlar amb el Bozzo,
No tenien intenció de moure l'espectacle perquè són moltíssima gent i hauria de ser un festival potent que els portés. I en aquest moment no hi ha manera.
Però no us feu massa cas del que estic dient, perquè sí sembla, perquè m'ho va comentar, que sí, tot va bé, i tots els participants en Maricel en aquell moment poden dedicar-se, però vindrien la propera temporada. Ah, molt bé, doncs llavors no està malament. Però està a l'aire encara. De moment aquest mes s'ha d'aprofitar. Sí, exacte. Perfecte, Maica. De moment fins al 31.
Doncs amb aquest punt acabem. Hem fet una bona repassa de tot el panorama, moltes coses per veure, per molts públics diferents, per tant val la pena que aquests dies aneu al teatre. És veritat, per molts públics diferents, perquè hi ha teatre de text, musicals...
Teatre per riure, com aquest idiota... Vull dir que hi ha una mica de tot, sí. Per tots els gustos. Doncs així marxem, Maica, que vagi molt bé. Bon cap de setmana i tinta setmana que ve. Igualment. Bon cap de setmana, que és llarg. Sí, per això. Adéu. Adéu, bon dia. I el que fem és acomiadar-nos, marxem, perquè... Falten només 3 minuts per arribar a la 1 de migdia i tanquem, per tant, el just a la fusta d'avui, dijous 30 d'abril.
Agraïm la gent que l'ha fet possible al programa l'Andrea Bueno als Serveis Informatius i a la producció el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem fet tartúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joana Algarra i en Jordi Agulló. Hem parlat amb l'Olaguer Mas Joan dels tallers de músics pel concert que es fa avui al celler de Can Genestà aquest vespre a les 8.00. Hem tingut la Raquel de Manuela amb els seus contes i també hem parlat, ho heu sentit ara, de teatre, amb la Maica Dueñas.
Des de les 10 ha parlat Carme Averdó i tornarem dilluns amb més coses. Demà, 1 de maig, dia del treballador. És festiu, no hi haurà, per tant, la programació habitual. Ens retrobem dilluns ara de seguida però arriba l'Andrea Bueno amb els Sant Just Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dijous i que tingueu bancat de setmana.
There's a light in the window That reminds me of heaven And the love light and glow on your face But it's cold here in Iceland And the drunks on the streets Tie chains onto misery's gates
Sometimes I see angels, the wind Just a breeze off their wings And I think of your feet And my mind starts spinning With all of those possible things Like it does sometimes in the end
I'm sorry.
és la una bon dia tot seguit les notícies de sant just sant just notícies edició migdia amandrea bueno
L'Ajuntament de Sant Just destinarà 25.000 euros per sofregar la rehabilitació i millora d'edificis. El consistori ha obert una línia d'ajuts per costejar les obres que s'hagin fet a comunitats de veïns del poble. Fins al 15 d'octubre hi ha temps per sol·licitar les subvencions. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dijous 30 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Sobren les inscripcions per als casals creatius d'estiu per a nens i nenes. Els organitzen l'estudi de dansa tutuguri, l'espai de lliure creació Carme Malaret. Es faran del 29 de juny al 17 de juliol. Els Catarres actuaran a Sant Just per festa major. És un dels primers grups confirmats a la Festa Gran del Poble, que se celebrarà del 30 de juliol al 6 d'agost. El Nucli també ha confirmat que Néstor Ribas ha guanyat el concurs de cartells.
I també parlarem d'algunes activitats del cap de setmana, d'un concert a buit, a jazz i blusa, carrer dels tallers de música, al celler de Can Gina Està i també de la festivitat de la Cruze Mayo de la Casa Regional d'Extremadura.
Què tal? Bon dia. L'Ajuntament de Sant Just destinarà 25.000 euros per sufregar la rehabilitació i millorar d'edificis. El Consistori ha obert una línia d'ajuts per costejar les obres que s'hagin fet a comunitats de veïns del poble. Fins el 15 d'octubre hi ha temps per sol·licitar aquestes subvencions. Sant Just Notícies.
Hi ha tres línies d'ajuts d'una banda, ajuts corresponents a obres finalitzades a data de 24 d'abril de 2015 que impliquin, entre altres, treballs estructurals, instal·lació de sensors i supressió de barreres arquitectòniques. En aquest cas, la llicència s'ha d'haver concedit entre els anys 2010 i 2015 i se subvencionarà fins a un 50% de l'impost de construcció i obres LICIO.
D'altra banda, s'assofregaran informes d'inspecció tècnica d'edificis per a edificis prolifamiliars amb un límit de 300 euros. I per últim, i com a novetat, se subvencionaran millores d'accessibilitat als habitatges on visquin persones majors de 62 anys o amb problemes de mobilitat. En aquest cas, l'ajut serà d'un màxim de 500 euros i corresponent al 50% de l'obra. Per a més informació sobre les subvencions, us podeu dirigir al punt d'informació d'habitatge o al web www.
Santjust.cat, recordeu que teniu fins al 15 d'octubre per sol·licitar les subvencions. Santjust Notícies.
Ara passen tres minuts i mig de la una del migdia. Més qüestions. En clau política, aquest vespre se celebra el ple municipal del mes d'abril. És un ple amb únicament 7 punts a l'ordre del dia i no es debatrà cap moció. Serà l'últim ple abans de les eleccions municipals, el 24 de maig.
Sant Just Notícies. Un dels punts destacats serà l'aprovació d'un cànon enmetàl·lic a Abonà per Vitàlia a Sant Just, empresa gestora de la residència i centre de dia Vitàlia. Un altre punt serà la modificació d'un seguit de normes urbanístiques del Pla General Metropolita relatives d'estacionaments i aparcaments a Sant Just. Després s'obrirà el torn de precs i preguntes dels regidors i regidores i del públic assistent tot plegat avui a partir de les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Recordem que és oberta a tothom.