5.100 persones. Ara hi ha a Catalunya 624.000 parats que busquen feina a través de les oficines públiques d'ocupació. És el tercer març consecutiu que disminueix l'atur i aquest any la Setmana Santa no hi ha ajudat perquè cau a l'abril. El conjunt de l'estatal nombre de parats registrats ha baixat de 16.600 persones.
L'alerta de tsunami a Xila després del terratrèmol de 8,2 graus a l'escala de Richter al nord del país ja només es manté a 14 localitats. Al Perú i l'Equador, on també s'havien activat les alertes, ja s'han cancel·lat. El sisme ha fet 5 morts. La presidenta xilena declara l'estat de catàstrofa al nord del país i visitarà avui mateix la zona afectada.
Avui es farà la reunió entre el Ministeri de Foment, els bancs i les concessionàries per tractar del rescat de les autopistes en fallida. Abertis assegura que té aprovisionats 200 milions d'euros, que és el que calcula que la companyia hi perdrà en aquesta operació.
Avui es vota en comissió parlamentària el projecte de reforma de la llei que ha de permetre la construcció del Barcelona Wall. La proposta tirarà endavant gràcies al pacte entre Convergència i Unió-PSC. Esquerra ha confirmat que mantindrà el vot contrari i el PP i Ciutadans estudien abstenir-se.
Diversos edificis d'arreu del món s'il·luminaran avui de color blau, coincidint amb el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'autisme. Es tracta d'un trastorn que afecta un de cada 150 nadons a tot el món i que, sobretot, afecta les relacions socials, la comunicació i el llenguatge.
I la jove companyia debuta avui al TNC amb el cantador de Pitarra. L'obra dirigida per Xico Masó és una paròdia en vers del mateix argument d'Il Trovatore de Verdi. Catalunya Informació. Els esports serà també en titulars.
Però es van topar amb la bona feina del porter Courtois. Gerard Piqué es va fer una fissura al maluc i s'estarà un mes de baixa. També es va lesionar Diego Costa. Ahir també Manchester United 1, Bayern de Munic 1. Avui es juga el Madrid-Borussia Dortmund sense Marcelo i el París-Saint-Germain Chelsea. A l'Euroliga de bàsquet, Milà-Barça al top 16 a partir de les 8. Els blaugranes ja tenen la feina feta un cop assegurada la primera plaça d'agost.
I el temps avui serà un dia molt ennubulat, amb poques clarianes, bufarà el vent del sud al Pirineu i les temperatures al migdia es mantindran a ratlla. Arribaran les primeres pluges al Pirineu de Lleida i la Cota de Neu se situarà al voltant dels 2.000 metres. Demà arriba el gruix de la inestabilitat amb precipitacions generals i localment abundants. Ara mateix a Barcelona tenim 13 graus a Lleida, 5, 6 a Girona i 12 graus a Tarragona.
Just a la fusta. Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la fusta d'avui dimecres 2 d'abril.
Un dimecres molt gris, molt fosc, molt anovolat. En parlarem d'aquí una estona amb el Carles Hernández i Rius, però com sempre ens posarem el dia de l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, que també ens farà un repàs de l'actualitat general del dia, avui acompanyada també de la Laura Camps.
Més coses. A partir de les 11 i 10 parlarem dels concerts, del concert de jazz que es fa aquest divendres, del cicle de jazz de l'Ateneu. En parlarem amb Jonor Pinell, un dels organitzadors d'aquest cicle. I també parlarem amb el director del documental Go To Paradise, que es projecta aquest dijous en aquest nou cicle també de l'Ateneu, sobre documentals de muntanya.
A dos quarts de dotze, tertúlia esportiva per parlar del partit d'ahir, de l'empat del Barça contra l'Atlètic de Madrid. Parlarem amb l'Enric Riba, l'Emilios Casóquio, el Carles Hernández de Rius i el Sebas Elías. I a més a més parlarem també de l'actualitat de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià, i també de llibres amb la Silvana Vox.
Tot plegat des d'ara fins la 1 al migdia. Just a la posta.
Passen 7 minuts a les 10, saludem ara l'Andrea de nou... No, de nou no, de primer mes. Bon dia, Andrea. Què tal? Bon dia. Saludem tots cops al dia, ja se'ns escapa aquesta salutació. Parlem de notícies de Sant Just. Sí, i comencem parlant de recollida selectiva de Medi Ambient, perquè durant les properes dues setmanes una vuitantena d'establiments del municipi rebran la visita d'una informadora mediambiental. Són establiments...
identificats com a grans generadors de form, és a dir, de fracció orgànica de residus municipals, que es constitueix aquest form per restes de menjar i restes vegetals de mida petita, que si es recullen selectivament es poden transformar en un compost de qualitat.
Aquesta acció forma part d'una campanya de millora de la recollida selectiva de la fracció orgànica, recordem que era, d'alguna manera, una mica una assignatura pendent aquí a Sant Just, que consisteix a fer visites als establiments generadors d'orgànica per informar-los del procés de separació de residus i resoldre també possibles dubtes. Tot plegat per incrementar les quantitats recollides d'orgànica i reduir els impropis dins la form, dins aquesta fracció orgànica, respecte a l'any anterior.
A Sant Just s'actualitzarà la informació referent de les dades recollides de residus orgànics de què disposa cadascun dels establiments visitats, que són, entre d'altres, 38 restaurants, 7 centres educatius, 5 residències de gent gran, 3 hotels, 16 parades de mercat i 9 supermercats.
també es farà una anàlisi prèvia de la participació actual dels establiments en la recollida selectiva d'aquesta fracció orgànica. És una campanya, d'alguna manera, que està patrocinada per l'Agència de Residurs de Catalunya que, com dèiem, posarà en marxa aquestes dues properes setmanes. Molt bé, doncs n'estarem al cas.
Parlem també del programa Connecta. Sí, perquè 16 alumnes de quart d'ESO de Sant Jus estan fent pràctiques en empreses del municipi a través del projecte Connecta. Recordem que va néixer fa 5 anys i que vol servir per facilitar la transició entre l'educació secundària obligatòria i la formació professional des d'una perspectiva orientadora.
S'adreça, com dèiem, alumnat de quart d'ESO i a través de l'adaptació específica del currículum ofereix la possibilitat de posar en pràctica durant dos mesos la seva vocació en una empresa, a més d'orientar els nois i noies a encarar el seu futur acadèmic. És una iniciativa escolar on col·laboren l'Institut de Sant Jus, l'Escola Madre Sacramento, l'Ajuntament
I, òbviament, també les empreses i serveis que s'assumen a la iniciativa i que acullen aquests alumnes durant dos mesos. En concret, aquestes empreses i serveis municipals que hi participen aquest any són el taller de mecànica Bona Vista, Cop i Flaix, la clínica veterinària Sant Just, l'Hospital Moisés Brogi, la Creu Roja, la Bona Aigua, l'Escola Bressol Municipal Marex, Ràdio d'Esvern, l'Arxiu Municipal i el Servei de Tresoreria de l'Ajuntament de Sant Just. Aquí a la ràdio aquests dies està sentint la Laura Camps, que forma part d'aquest programa Connecta. Exacte.
I acabem parlant del concurs de prosa i poesia, ja s'ha tancat el període de presentació d'obres i déu-n'hi-do, no? 175 obres que s'han presentat aquest any, per tant la cosa estarà molt difícil. 175 textos als Premis de Prosa i Poesia en català de Sant Just per a no professionals en aquesta 26a edició d'aquest certamen que es fa per Sant Jordi, que es coneixeran els guanyadors per Sant Jordi.
S'estableixen dues modalitats, pros i poesia i diferents categories, en funció de l'edat de les persones participants, que poden fer-ho a partir de 9 anys. La novetat d'aquesta edició ha estat que les persones participants han pogut lliurar els treballs digitalment, per internet, a través d'un aplicatiu del Consorci per la Normalització Lingüística. L'acte d'alliurament dels Premis està previst que es faci el divendres 25 d'abril a les escoles, a l'espai de formació al carrer Montserrat número 2, per tant, en el marc,
de les activitats que es faran a Sant Just aquella setmana per celebrar Sant Jordi. Perfecte, doncs també en parlarem i serà una setmana molt concentrada, segurament, perquè a més acabem de tornar de Setmana Santa i tot plegat. És veritat. I entre que Sant Jordi és el 23, que és dimecres, i que aquí a Sant Just es fa diumenge i deu haver-hi actes tots els dies, estarem una setmana completa total de festa. Sí, exacte.
Ja us anirem explicant, ara de seguir repassem les notícies a nivell general d'avui dimecres, abans una mica de música.
I això que sentim és la novetat que va llançar ahir Jack White, que de fet va anunciar segon disc en solitari, ell formava part de... The White Stripes. The White Stripes, exacte. Va treure ja un primer disc, doncs ara anuncia que entrarà un segon, que sortirà el juny, es dirà Lazzaretto, que es publicarà el dia 9 de juny pel seu propi segell, que és Thurman Records, i s'ho posarà doncs aquest segon assalt en solitari, ho llegim a Indispot, després de l'anterior que es deia Blander Bruce.
De moment no hi ha publicat que hagi de fer cap gira i que passi aquí. Per tant, de moment ens quedem amb el tema que és que torna i que presenta aquest avançament, aquesta cançó que es diu High Ball Steeper. Endavant.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tard. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nòs de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Veus de la parròquia
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe i també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sabe català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passen 3 minuts d'un quart d'onze. És un moment de parlar de l'actualitat a través de la premsa d'avui, de fixar-nos també en els digitals i a qüestions interessants que trobem avui als diaris. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
I per això el primer que fem és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. També tenim avui la Laura Camps. Bon dia, Laura, què tal? Bon dia. Per repassar diferents qüestions que tenim als diaris, avui és un d'aquests dies en què no coincideixen del tot, no?, les portades, Andrea? Exacte. De fet, hi ha un tema comú, que és el Barça, el partit d'ahir del Barça a l'Atlètic de Madrid, però ara ho comentarem amb fotografies. Per tant, destaquem els temes que...
que destacan en portada avui als diaris. Avui tampoc tenim el punt avui. Al periòdico parlen d'economia. Ens diu Alarma Europa per la caiguda dels preus. Nova amenaça de recuperació econòmica. Els països de l'eurozona insten el Banc Central Europeu a intervenir amb urgència contra la deflació. El govern central augura que el PIB espanyol pot pujar fins a l'1,5% aquest any. I en aquest sentit també llegim al periòdico que la Unió Europea exigeix reformes ràpides a Holand
El diari ara ens parlen de corrupció com a tema central, Interior pressiona els policies que investiguen Gürtel, la unitat d'afers interns els interroga sense comunicar-ho al jutge Ruth i els agents últimen un informe sobre el finançament irregular del Partit Popular.
Per últim, a La Vanguardia es fan encara ressò de les declaracions del cardenal Rocco, de l'arquibisba, a Rocco Varela per aquelles declaracions al funeral d'Adolfo Suárez. A La Vanguardia ens diu rebuig unànima a la vocació de Rocco de la Guerra Civil, malestar a l'executiu per la menció de l'arquibisba en homilia per Suárez i el PSOE mostra la seva indignació i demana funerals d'estat no religiosos. Són aquests els temes del dia, avui en portada.
Doncs actualitzem la informació a través dels digitals, que ja tira cap a altres cantons, perquè aquest matí s'han conegut les dades d'atur registrat, corresponents al mes de març, són les que fa públiques cada principi de mes al Ministeri d'Ocupació i és el tema més destacat als digitals. Catalunya ha baixat en 5.119 persones aquest mes de març, en el conjunt de l'Estat ho ha fet en 16.620 i és la caiguda més alta en un mes de març des del 2006. És com ens ho explica aquest diari, el 324.
I a la Vanguardia se'ns diu directament que cau l'atura en 16.620 persones i es creen, es parla de la xifra espanyola, i es creen 83.984 nous llocs de feina.
I també aquest gràfic que és el que presenta el diari Ara. De fet, ara ens porta un gràfic amb l'evolució de l'atur de l'últim any, en què visualment fa bastant d'efecte perquè just ara fa un any, al març del 2013, les xirres estaven molt, molt amunt i per tant tot plegat va anar baixant, es va tornar a pujar de cara a octubre a novembre i ara d'alguna manera en aquests mesos puja i baixa en funció d'aquests dies. Recordem que aquestes dades són referents a l'atur registrat, a les persones que estan apuntades
a les llistes d'ocupació, cosa que és diferent que l'EPA, que és l'enquesta de població activa, que surt de manera trimestral. Més coses, Barça i Atlètic, empat 39, també és el titular que destaca encara aquesta tarda al matí als diaris, i tenim també més notícies, com ara 5 morts per un terratrèmol de 8,2 graus a Xile i al Perú,
La presidenta de Xile, Michel Bachelet, ha declarat al nord del país zona catastròfica. L'epicentre del sisme s'ha localitzat a uns 1.500 quilòmetres marendins. És el sisme de magnitud més gran des del 2010.
Diversos diputats declaren avui en el tercer dia del judici pel setge al Parlament i també encara una última qüestió. Per exemple, expliquem que Valls prepara en volant el nou govern francès, tot i que suposo que això encara és el que encara tenim als diaris d'avui.
Passem a fixar-nos en les fotografies que ja ens has avançat, Andrea, que avui el que fan és parlar d'aquest partit d'ahir, del partit de Garça. Doncs sí, tant el perièdico com el diari Ara és la fotografia del dia. Ara llegim el Calderón de Sibira i veiem a Messi amb un...
Disputant una pilota amb un jugador de l'Atlètic, que destaca també amb portada el resultat, 1-1. El Barça haurà d'anar a Madrid a resoldre l'eliminatòria de quarts de la Champions, després d'empatar ahir davant un Atlètic ultradefensiu. I al perièdico veiem alguns jugadors del Barça, Messi, Neymar, Busquets i Jordi Alba celebrant el gol de Neymar, que va fer l'empat del Barça. I a l'avantguàrdia també veiem una fotografia més petita, en aquest cas, de Neymar celebrant el seu gol i ens diu que el Barça i l'Atlètic s'ho jugaran tot a la tornada.
El diari ara, la segona i última fotografia que tenim, és el president de Guinea, Teodor Obiang, que ens diu, ara, la zarzuela es desmarca de la invitació del Cervantes a Teodor Obiang, i per això ens el mostren en portada.
Al periòdico llegim del cultiu a la ciutat i veiem dues imatges de comparant Barcelona l'any 1956 i l'any 2009. La província de Barcelona ha quadriplicat la superfície urbanitzada dels últims 50 anys en detriment dels cultius segons el mapa de cobertes del sol que es va fer publicar ahir. I a les fotos veiem l'Hospitalet, ple de sol agrícola, la fotografia de l'esquerra.
mentre que la fotografia de la dreta de l'any 2009 el veiem totalment urbanitzat i la imatge realment es veu aquest canvi impactant en 50 anys. I per últim, a La Vanguardia, dues fotos més. D'una banda, la presa de possessió de Manuel Valls com a primer ministre francès ahir a Matignon. El titular de La Vanguardia és un català a Matignon. I també veiem la germana de Manuel Valls, la Giovanna, que avui ens explica la seva història.
I per últim, un moment de la fira d'alimentària, de la segona jornada d'alimentària. Ens diu, els grans xefs fan una degustació a cegues i veiem una taula plena de comensals amb els ulls tapats i degustant diversos plats que els oferien ahir alguns xefs.
Molt bé, doncs són les imatges dels diaris d'aquest matí. Ens fixem ara en les pàgines internacionals. Cap on anem avui, Andrea? Doncs primer de tot ens anem cap a França i les primeres passes que està fent el primer ministre francès Manuel Valls. La Vanguardia ens diu que Valls xoca amb l'esquerra. Tot just designat, el primer ministre francès topa amb fortes resistències.
Manuel Valls ha començat ensopegant amb l'esquerra, el català s'ha d'enfrontar amb una temptativa de revolta protagonitzada per la d'esquerra del Partit Socialista, la desvinculació dels seus aliats fins ara en el govern, els ecologistes, així com la franca confrontació del front d'esquerra, de qui depèn la majoria governamental al Senat.
Diu que el perfil de Manuel Valls estava cridat a provocar la irritació dels que la mateixa nit de diumenge, després de conèixer-los el cataclisme de la segona volta de les municipals per al Partit Socialista, van sortir a reclamar a Holand un gir a l'esquerra. I veiem alguns dels comentaris negatius, d'alguna manera, el descontentament que...
que han mostrat alguns membres del Parlament francès. Per exemple, el diputat Emmanuel Morel diu que va qualificar la designació de Valls d'estranya i sorprenent. I també el parlamentari Jérôme Guéig, que va assenyalar que la línia política del nou cap del govern és la que més allunya de la que nosaltres desitgem. Per tant, primers moments difícils d'Emmanuel Valls com a primer ministre francès.
I ara ens n'anem cap a Rússia. La Vanguardia també ens diu que l'OTAN suspèn la cooperació amb Moscou i la reforça amb Kiev. Rússia recorda el perill de forçar la situació amb un ingrés ucrainès. A la seva primera reunió de ministres d'afets exteriors d'ençà de l'anecció russa de Crimea,
Els 28 estats membres de l'OTAN van acordar ahir a Brussel·les suspendre tota la seva cooperació civil i militar amb Moscou, incrementar la cooperació amb Ucraïna per enfortir la seva seguretat, així com mantenir el reforç militar en curs amb efectius i maniobres a tot l'est d'Europa, incluent-hi també Ucraïna. En un esforç per aparentar, diu la Vanguardia, una unitat més que precària, l'OTAN declara il·legal i legítima l'enacció de Crimea, que qualifica d'intent, però les divisions diu que són patents.
I a l'avantguàrdia ens acaben dient que el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, glossava dilluns l'imparable avenç de l'OTAN en territori europeu. La seguretat integrada que es va prometre a Moscou fa 24 anys. Doncs són algunes de les notícies internacionals més destacades d'aquest matí. Cop d'Ullarà, què passava ara fa més temps?
I ens fixem en la Maroteca de la Vanguardia, que avui no podem saber què passava fa 15 i 20 anys perquè justament caien divendres sant, per tant no hi havia diari. I parlem del 2 d'abril del 2004. Ara fa 10 anys el grup de l'11M comptava amb 300 activistes a Espanya. La policia calibrava la trama espanyola del grup islàmic combatent marroquí. Madrid alertava Londres de l'existència d'una cèl·lula durment britànica
i un tonacià fugit era el cervell dels atemptats d'Espanya. En fotografia una imatge de congressistes d'un pacte que era el PP, es quedava fora d'aquest pacte plural, el Congrés i el Senat, per tant una foto de família
dels firmants del pacte entre totes les forces parlamentàries, excepte el PP. Per tant, dirigents de CIU, d'Iniciativa d'Esquerra, del BNH, d'Escoa Cartasuna i també del PSOE o Izquerda Unida, entre d'altres. Els grups acordaven que el PSOE no cadés a minoria, l'entesa pactava la vicepresidència del Senat per Moles i el PP presentava sense possibilitats un candidat al Senat.
El govern vetllarà perquè no s'obligui a pagar quotes a l'escola concertada, ara això també fa 10 anys.
I acabem la portada de fa 5 anys, 2 d'abril del 2009. Obama topava amb el G20 amb l'eix franco-alemany. Els líders dels 22 països arribaven a Londres enfrontats pels plans contra la crisi. Pacte nuclear Estats Units-Rússia, també era un altre dels titulars, i a la imatge hi havia Obama a la residència oficial del líder britànic per parlar de tot plegat. I una punt més, Setmana Santa, ara fa 5 anys, es deia una escapada molt casurana.
No han canviat tant les coses en 5 anys. En punt 2, quarts d'11 del matí, és moment ara per fer un cop d'ull a les contraportades d'aquest matí. Per això tornem a saludar la Laura. Bon dia, Laura. Bon dia. Comencem repassant la del diari Ara, és l'article setmanal de Josep Ramoneda i avui el titula El rescat de la realitat.
Parla de frustracions sobre la catàstrofe socialista de França que té poc misteri i la electoral popular que tradicionalment havia votat a l'esquerra ha abandonat el partit socialista. També parla de Manuel Valls que haurà d'enfrontar-se als poderosos començant per Alemanya i no li serà suficient el seu estil dur i contundent amb els perdedors. Necessitarà també enfrontar-se als poderosos començant per Alemanya si no vol estar lligat per l'ortodoxia europea.
Parla de Superbia, parla del comiat de Suárez, que s'ha volgut prolongar amb un funeral d'estat que ha resultat lamentable i parla de realitat, comentant el que va dir Cristóbal Montoro, que els informes de Caritas sobre la pobresa no reflecteixen la realitat.
Doncs és l'opinió contundent, com sempre, de Josep Ramoneda els dimecres. Tenim més qüestions. Passem ara les entrevistes a la Contra de la Vanguardia. Avui llegim un titular interessant, que és que les xifres es poden negociar, els sentiments no. A veure, qui és? Reinhard Serten, que va guanyar un Nobel d'Economia i és nou acadèmic del RACEP,
Parla de les seves investigacions, que ha dedicat tota la seva vida a les seves investigacions i li vam preguntar què n'havia après i va comentar que el nostre principal error és creure que sabem més del que sabem. També parla sobre...
Catalunya i Espanya, que què ve una suma zero o és un nom zero o Sun Game. Ell va contestar que és un negoci en emocions que el joc converteix en un joc de suma zero en el qual un o tots perden. Així que l'estratègia guanyadora en el sentit que és la que maximitza el guany per a tothom i minimitza les pèrdues que és desactivar les emocions. I també ens dona uns consells per comprar un pis.
Molt bé, doncs és l'opinió que teníem avui a l'avantguarda. I acabem aquest repàs de contraportades amb la del periòdico. Avui llegim alerta amb els càmeres que també hi senten. A veure, de què va el teu plegat? Albert Sant Feliu necessita 45.000 euros per demostrar que les emocions són eficaços antídot contra el veri de la corrupció, ja que el director de la productora Pandora Vox TV vol fer una pel·lícula sobre la corrupció i per rodar-la demana la col·laboració econòmica dels que, com ell, se'n pregunten
alguna vegada, i jo què puc fer?
També ha gravat el tràiler i el va voler rodar amb un espai públic com a metàfora. Diu que si hem de parlar de corrupció fem un espai obert i la llum del dia, amb gent entrant i sortint. I el mit ens va acollir després que l'últim moment ens fessin fora del lloc que tenien emparaulat, per rodar dient-nos que allà no es parlava de corrupció. I diu que va fer una primera campanya de micro... Massanatge, no? A via Vermaki i com no va aconseguir la xifra ara ho està intentant per segona vegada a través d'un portal propi.
Doncs a veure si hi ha sort. Sortia una contraportada, normalment hi ha uns quants punts. Suposo que algú altre s'interessarà per tot plegat. Doncs molt bé, són les contraportades d'aquest matí. Repassem ara la notícia curiosa del dia.
És una notícia avui que va de GPS. Algun cop n'havíem parlat, Andrea, tu recordaràs, l'any passat, que vam parlar d'una dona que havia anat a buscar, no sé qui, l'aeroport, a Alemanya, però havia canviat de país, no?, una cosa molt escandalosa. Va començar a Brussel·les i va acabar a Croàcia. Algo així, exacte. Mira, veus, te'n recordaves més que jo. Despiste, no? Doncs bé, una història una mica semblant, eh? Són dos polonesos que viatjaven amb un cotxe, amb un camió, perdó,
i que van fer més de 200 quilòmetres de més a causa de la confusió, que la confusió era confondre Lión amb León. Sí, són dels camioners polonesos que se n'anaven cap a León, cap a Castilla i Lleó, i fa pocs dies van acabar a la localitat gallega de Lión. Sí, Lión, no Lión francès, eh? Ah, vale. Sí, sí, sí, jo també he pensat que era així, però no, en realitat no és d'Espanya. Sí, són 200 quilòmetres, és a dir...
En aquell moment et fa molta ràbia, però és una hora i mitja de més. En tot cas, hi ha una imatge del Google Maps on te les ensenya i sí, exacte, està a prop de Santiago, aquesta ciutat, i l'altra és León. Diu que van introduir el codi postal de Lión, que és en comptes de posar el de León, que és on volien arribar. Suposo que és una cosa de GPS, perquè és més carrer per la confusió amb el nom que el codi postal, suposo.
Diu que la confusió amb el sistema de navegació del camió també s'hi afegia al fet que els camioners no tenien ni idea de castellà i tampoc sabien pràcticament anglès, per tant no podien preguntar gaire. Que plovia molt i que tot plegat i que bé, doncs com va deixar de ploure i es va secar el camí rural per on van anar a parar.
van fer mitja volta i van encaminar-se cap a, aquest cop sí, León. Cap al real, cap al que volien anar-hi. Em compta amb els GPS, de vegades, és veritat que convé més mirar-ho a través de, potser, abans de sortir de casa, fer-te una mica la ruta, perquè de vegades... Mira, aquesta història té una mica de perdó, però...
Exacte, són exagerades, però qui més qui menys ens ha passat alguna vegada. Sí, sí, totalment. A vegades hi ha pobles que tenen noms bastant similars. O carrers que repeteixen. Sí, sí, sí. I que volies anar a un lloc i acabes a l'altra punta de la ciutat. Però bé, coses que passen. És el consell final d'avui. Gràcies, Andrea i Laura. Que vagi bé. Bon dia.
Passant sis minuts de dos quarts d'onze, fem els apunts culturals d'aquest matí. Us expliquem que surten a la venda les entrades pel concert dels Rolling Stones a Madrid, que és l'únic que es farà a l'estat. Després que la Bullipèdia de Ferran Adrià s'instal·larà a Barcelona i buscarà ser més que un cercador sobre cuina. O que el documental American Jesus s'estrena als cinemes.
I en cinema també, la nova llei de cinema no obliga les produccions europees a doblar el 50% de còpies al català. Pilarín, Vallès i el col·lectiu Wilson guanyen el 25è premi. Compte Jaume d'Urgell, el jurat ha decidit reconèixer la trajectòria de l'illustradora de Vic i la dels sis acadèmics per la seva tasca pedagògica.
L'Hospitalet homenatge de Paco Candel, l'Ajuntament del municipi, ha organitzat una desena d'activitats per recordar la figura de l'escriptor dels altres catalans amb motiu dels 50 anys de la seva publicació. I aquí també és on anem a conèixer les creus de Sant Jordi d'aquest any. Jaume Cabré, Hilary Regué i Vicky Penya són alguns dels premiats. També hi haurà comissions obriries UGT i l'escriptor Suso de Toro.
En literatura, Albert Sánchez Pinyol treballa en una segona part de Victus. L'escriptor intentarà centrar-se en la carambola històrica que va portar 10.000 catalans a llistar-se l'exèrcit francès per lluitar contra Felip V.
I el son arquivava tancant cartell. Moe, Nils, Fran, Wall i James Holden completen aquest cartell. Com a novetat, el festival col·labora amb el Mercat de les Flors que acollirà l'espectacle de dansa d'Inquisitive Middle. I acabem parlant justament del Mercat de les Flors perquè el circ contemporani ocupa aquest espai. El cicle reflecteix les tendències del sector que avui es fa a Catalunya i a Europa.
I ara ens fixem en les portades esportives d'aquest matí, després del partit d'ahir del Barça contra l'Atlètic, que van quedar empatats per un a un.
I ens fixem en la lectura que fan els diaris. El nou esportiu, per exemple, titula Quedem al Calderón i a la imatge un Neymar una mica enfadat. Diu que el Barça neutralitza l'avantatge de l'Atlético amb un golaç de Neymar i jugarà a ser en les semifinals de la Champions a Madrid on buscarà la victòria que se li resisteix contra els colxoneros.
Més optimista és l'esport, que titula golats de semis i també ensenya a Neymar, però en aquest cas celebrant aquest gol. Neymar dona vida al Barça, va igualar el gol de Diego i manté les opcions, va passar l'eliminatòria. I també en portada una imatge de Gerard Piqué, després va ser ahir el sortint de la clínica Creu Blanca. Piqué, un mes sense jugar, bateix una fissura del maluc dret i es perdrà la tornada al Calderón i la final de la Copa.
El Mundo Deportivo titula Partidas i entre parèntesis un 1, un magistral Iniesta va dissenyar el golaç de Neymar que ho va deixar tot en l'aire. El Barça va poder sentenciar però va tornar a xocar amb un bravo atlètic. I també més petitet apareix Piqué i aquesta les diu que el deixarà quatre setmanes fora del terreny de joc.
I des de Madrid l'has títolat poderós Atlético i el marca, parla també de la fe que mou la Champions. Diu que un immens Atlètic silencia el Camp Nou en un partit des Titànic i també remeta la tornada que ens espera.
Fins demà!
3 minuts i 3 quarts acabem encara de fer aquest repàs avui destacant algunes qüestions que tenim als diaris abans l'Andrea ens ha parlat de França d'aquesta creació del nou govern i de Manuel Valls en tot cas el que fem ara és fixar-nos en la Vanguardia que també avui se centra en aquest perfil de Manuel Valls i parla Gemma Saura amb la germana del primer ministre al jardí de la casa modernista que la família va comprar l'any 63 a Horta per estiuejar
També parla amb mossèn Antoni Verdura, que va batejar a Valls, diu que amb 13 anys ja s'havia llegit a mitja biblioteca. També s'explica ella, la seva germana, que es diu Giovanna, diu que a casa sempre hem parlat català, fins i tot amb la meva mare, que és suïssa. Un article que també diu que diversos mitjans, entre els quals canals de televisió francesos, buscaven ahir a Horta, al passat de Valls.
Fins demà!
on dormien Emanuel i Giovanna, un oli colorista pintat quan tenia 14 anys, on s'autoretrata amb el cap obert després de batir un accident amb amics del barri. És el perfil que llegim avui amb doble plàgina. Àmpliament, després de repassar com funciona o com ja està en aquest nou govern, ho trobem avui a La Vanguardia.
Fins demà!
El diari ara avui ens adorem a l'entrevista que trobem a les pàgines centrals. Avui hi ha Lluís Pastor, que és director d'Oberta Publishing. És l'editorial que recull els aprenentatges que difon la Universitat Oberta de Catalunya i el director Lluís Pastor és també expert en comunicació i defensa que els continguts han de ser plaents.
Diu que l'aprenentatge, si no et ve de gust, és una morga que recorda que quan era petit es passava el cap de setmana envoltat de maquetes d'avions i estava apassionat. El gran problema de l'aprenentatge és que intentem formar adults com si fossin nens.
Dicó que dóna importància a la storytelling, que és la història de la nostra vida. En el cas de la UOC tenim 20 anys d'experiència i més de 40.000 graduats que ens permeten explicar qui som. La storytelling diu que són les bones històries que podem explicar de la nostra família.
I l'entrevistador, que en aquest cas és Oriol Marc, diu és el que en política s'han digut relat. Quines institucions li pregunta, li venen al cap, que en tinguin un de molt bo. I ell diu que un que en té un de magnífic i que el podria tenir encara millor, si no fos pel caïnisme, seria el Barça.
Diu que va poder estudiar el seu impacte en 30 diaris d'arreu del món, des de la Xina fins a Xile, passant pel Brasil i l'Argentina, i té un relat que s'assembla a un conte de fades. La Masí és com l'excalibur del rei Artur i conté figures com Leo Messi i Pep Guardiola. I li pregunta qui té un mal relat i diu que Catalunya té un relat pèssim de cara en fora. I així ens va tot.
És l'opinió del Lluís Pastor que avui podem llegir en aquesta interessant entrevista al diari Ara.
I acabem aquest repàs amb l'article de Martí Pere Arnau avui al periòdico. Parla del partit d'ahir. El Barça afronta un escenari desconegut. Des de fa més d'una dècada aquest equip no afronta la tornada de quarts de final de la Champions amb un resultat que l'obliga a guanyar aquell partit o a empatar-lo a dos o més gols.
En aquests 12 anys transcorreguts, des que el 2 d'abril de 2002 el Panathinaikos va guanyar Atenes mitjançant un gol de Basianes, un Barça amb Xavi Puyol, l'equip ha afrontat els quarts sempre amb el ben a favor o sense tenir-lo en contra.
I continua aquest repàs dient que hi va haver ocasions en aquests 12 anys en què va empatar a 0 als estadis de Benfica o el Milano va empatar a 2 a casa de l'Arsenal o el PSG va obtenir victòries rotundes al Camp Nou com el 5-1 davant del Shakhtar o el 4-0 al Bayern i va guanyar a domicili com el 0-1 en el camp del Schalke. Dimecres que ve diu però no serà així, l'equip del Totamartino haurà de vèncer el Manzanares o empatar marcant almenys dos gols.
Diu que malgrat ser una tasca dura perquè aquesta atlètica és una roca en tots els sentits i ja fa massa mesos, massa partits i massa èxits perquè algú ho segueixi dubtant, malgrat ser dura és una tasca factible, bàsicament, per una característica. El Barça ja fa temps, bastant temps, que no practica el seu joc tradicional, el joc de posició.
Diu també Martí Pere Arnau que per fer jugades en té prou i de sobres el Barça perquè posseix tot el talent imaginable i un esperit competitiu tan elevat com el del seu rival, encara que ha expressat de manera ben diferent. Si bé el joc de posició sembla garantir més possibilitats, jugar a jugades pot ser suficient. I també destaca que Gagnesta i Messi són el principi i final de tot. Tots dos desborden una bona salut futbolística.
I amb aquest apunt d'esports, amb un apunt futbolístic, acabem aquest repàs. De seguida parlem del temps. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, vos? Bé, un dia, però... Grisot. Molt gris, molt trist, molt poc d'abril. Ai... Perquè tampoc plou. Però tampoc no podem estar demanant sempre... Això és un dia com molt de novembre. Hola, amb 14 graus. No, per l'aspecte. Per l'aspecte. O sigui, tot el que és lleig, trist, fosc, horrorós, sempre ha d'anar vinculat a finals d'octubre i d'hivern. A finals d'agost, no?
Vale, sí, la tristó aquella que s'acaba l'estiu. Sempre ha de ser situacions negatives, els núvols. No són situacions negatives. Un dia ennubolat també pot ser maco per algú. No sempre hem d'estar lluint el sol i fent escupines. Crec que la pluja té més fans que els dies grisos.
La pluja té més fans que els dies gris, perquè és l'avançadeta, no passa res, no podries anar a viure a Londres, eh, tu? No, crec que no. Plou poc, però sempre és més gris que pluja, però... Bueno, plou poc. Plou, però no plou tot el que alguns s'imaginen a Londres, per exemple. És una ciutat que plou el mateix que a Barcelona, a vegades ho hem comentat.
Aviam, se'ns ha mogut una mica aquesta història, el front que viatjava una miqueta cap al sud, l'han tirat una miqueta cap amunt, s'ha pujat una miqueta de latitud, però ens acabarà afectant igual, el que passa que pot portar una miqueta més de complicació en alguns avisos de la Generalitat, perquè...
del Servei Meteorològic de Catalunya, perquè és que aquest front avança... El seu centre gairebé podria passar per sobre nostre. S'ha mogut una miqueta, normalment va pel sud i ens envia béns allavantats. És un front que creuarà d'oesta, ja no ens farà aquesta situació d'allavant.
Però, com que és molt actiu, ens portarà precipitacions. Hi ha un parell d'avisos, no són molt importants, però hi ha un parell d'avisos per intensitat de la pluja, que pot superar els 20 litres per metre quadrat en 30 minuts, i hi ha un altre avís, aquí, i afegim el Baix Obregat en aquest avís, i després a les comarques gironines hi ha un altre avís que en 24 hores es poden superar els 100 litres per metre quadrat. És un avís també de caire lleu, és un de sis, del nivell dels avisos del Sèrbio Metològic de Catalunya, però bé s'ha de tenir en compte perquè això pot acabar passant.
Què ens espera? Doncs un dia molt tapat, ja avui quan l'Andrea, la noia d'informatius, ens avisava de bon matí, què faig, plourà o no plourà, enviava un whatsapp de bon dematí, doncs li dèiem, teòricament no ha de ploure, o sigui, les precipitacions ens han d'arribar més cap al tard, més cap al vespre.
I és això, que com que ja tenim el cel tapat i pronosticàvem un matí encara amb una miqueta de sol ahir i que els núvols anessin guanyant terreny i ja ho tenim tapat, potser la cosa s'abança una miqueta i potser aquesta tarda ja podem començar a parlar d'algunes precipitacions. Començarà per les comarques de Tarragona i de...
ponent, i a mesura que vagi avançant la tarda i el vespre, doncs aniran guanyant terreny a tot arreu. A la nit ja pràcticament plourà a tot arreu, però vull dimecres, la màxima intensitat d'aquesta tarda a vespres podria estar a les comarques de Tarragona i a les comarques de Girona. A Barcelona quedaríem una miqueta al marge, sobretot al litoral, però a mesura que avanci el que dèiem la nit, doncs aquestes pluges també arribaran a Barcelona. Sí, fins a mitjanit, ben bé, o no?
Jo crec que, com que s'ha avançat, tenim aquests núvols, crec que avui a les 8, 9 del vespre, 9 de la tarda, podríem ja parlar d'alguna precipitació. Aviam, aquest mes tenim aquestes precipitacions, aniran guanyant terreny i agafaran cos durant la matinada, i demà s'espera un dia plujós.
Entre les 12 i les 6 de la tarda és quan s'espera la màxima intensitat de la pluja. O sigui, al matí pot caure alguna coseta, però no ha de ser massa important, teòricament, i de cara a la nit, a partir de les 6, al vespre, a la nit, doncs podria també afluixar una mica la intensitat. O sigui, la màxima intensitat està marcada entre aquestes hores. Però vaja, que és un dia de pluja, un dia d'agafar el paraigua, i tampoc no passa res si l'agafem durant tot el dia, no pel fet de dir que podria ploure poc al matí. Com diumenge, però menys, no? Vas dir...
Sí, els mapes ens indiquen que pot haver més intensitat. Entre les 12 i les 6 de la tarda podem tenir precipitacions i potser amb una miqueta de sort podem arribar als 20 litres per metre quadrat a Sant Jus, que està molt bé. És gairebé tot l'episodi que vam tenir diumenge i dilluns. O sigui, que s'espera una matinada i un dijous on podem recollir i podem alimentar una miqueta més.
Aquesta serra de Coll Solaloga la teníem molt seca, que plovia molt poc i que s'havia d'anar a buscar molt avall l'aigua, doncs va bé que hi hagi aquestes precipitacions perquè quan tornem a entrar en èpoques de sequera, d'aquestes que t'agraden tu, bueno, la sequera no, que el sol i aquestes coses, doncs quan plou poc necessitem aquesta aigua que hi hagi caigut el mes d'abril.
Així doncs, una situació de precipitacions que divendres al matí, els mapes encara ens indiquen que poden haver residus residuals de pluja que afectarien comarques del litoral de Barcelona i de Girona. O sigui que divendres al matí encara podem parlar d'alguna precipitació. Sí que la tendència durant el divendres és a una millora, una clara millora, però al matí pot estrompar... Encara ens veurem així. Sí, sí.
Hi ha les previsions de dir, mira va, que avui com que ja ha de sortir el sol ja no agafo botes d'aigua, ja no agafo paraigua i potser al matí encara ens pot caure algun ruixat. Jo ho comentàvem al principi d'aquesta setmana que el divendres és un dia molt variable. Sí que el sol ha d'acabar dominant, però tenim aquesta situació que al matí encara pot haver precipitacions i d'altra banda...
de cara a la tarda poden créixer nubulades i podem tenir alguna precipitació. Sempre aquestes tempestes o aquestes precipitacions de nubulades que creixen a la tarda afecten cap al Vallès i després comencen a baixar cap al litoral. És més probable que sigui cap al Barcelonès i al Maresme que no pas al Baix Obregat.
Però no podem deixar de dir-ho perquè podria ser que ens enganxés alguna tempesteta de mitja tarda o algun ruixat de mitja tarda divendres. Tot i la presència del sol i d'un augment de les temperatures... Primavera, no? Seria això? Sí, divendres serà un dia típicament primaveral. I les temperatures ja augmenten. Si avui ara estem en 14 graus, avui es poden arribar als 15 o 16. Demà reculen una miqueta. La pluja ja farà que tinguem una mica més de sensació de fred i ens podem quedar en 14 o 15. Demà serà un dia així una mica empipador pel que fa a la temperatura.
Però tranquils, perquè divendres torna a enfilar-se cap als 18, i la gran notícia, o bona notícia, la notícia que més t'agrada, doncs és la del cap de setmana, que es pot arribar als 20 graus. I farà bo, no?, en aquest cas. Sí, farà bo. Serà un cap de setmana bastant bo, tant dissabte com diumenge, i potser a la tarda pot empipar una miqueta el creixement de nubulades i algun ruixat, però crec que quedarà una miqueta lluny de Sant Jús. O sigui, aquests ruixats poden créixer al Vallès, poden créixer a prop de Sant Jús, doncs cap al Vallès, cap al Montseny, alguna d'aquestes arribant al Maresme...
però creiem que se'n just quedarem així una miqueta al marge, veurem els núvols com creixen, però no ens han d'afectar teòricament. Això demà ho acabem de confirmar, entre demà i divendres acabarem de confirmar aquestes nubolades de mitja tarda, que els mapes algun dia te les indiquen més gruixudes, altres dies afluixen una miqueta, és aquesta imprevisió que té la primavera i que aquest cap de setmana ho podem tenir. Però vaja, el dominador comú dels dos dies és el sol, és puntual el fet que pugui créixer alguna tempesteta.
Molt bé, doncs estarem pendents. Semana moguda, esteu contents també, vosaltres? Sí, sí, home, després d'aquest avorriment tan espectacular que va ser el mes de març fins a arribar al final del mes, doncs ara és un moment així una miqueta més actiu, amb més moviment, tot i que el cap de setmana inicia una etapa anticiclònica, a més és l'aire càlid que puja de l'Àfrica i potser es queda uns quants dies.
No tenim massa bones perspectives de moviment. Tot i que alguns mapes indiquen que el divendres que ve sí que es podria reactivar algunes precipitacions al país. Esperem que no arribi a tocar el cap de setmana, perquè si no t'emprenyaràs. Però vaja, que durant bona part de la setmana que ve hi haurà tranquil·litat fins arribar a... Si ens fiem d'aquell pronòstic... Sí, del pronòstic del quart dia. Perquè el quart dia era aquell dia que va ploure. Va ploure molt. És un dels dies que m'he mullat més d'aquest 2014. Sí, sí.
doncs ja quadraria amb el que passarà demà, no?, una mica? Sí, una miqueta, aviam, al mes d'abril, si ja porta la dita és perquè... Alguna cosa té. Ah, no ho he fet encara els refranys, no, el Jordi? No, no, no, no. A més, m'estan fotent l'espai, eh? Sembla ser que agrada arreu de Catalunya perquè veig que hi ha empiolades del 3-24 que també s'hi està a apuntar. El 3-24, apuntar-se als refranys del mes, poca feina, també. Però a veure, sí, sembla que hi ha afició ara a tornar a recuperar allò que feia el sombre dels llibres quan jo era jove, eh? Que muntar la notícia i et fotia els refranys.
En picar-les. Moltes gràcies i que vagi bé. Fins ara. Fins ara.
Un minut i arribem en punt a les 11 del matí. Serà moment per connectar amb el bolletí de Catalunya Informació. Ens posarem al dia, també sentirem el bolletí informatiu dels Sant Jus Notícies i tornarem després amb més coses. Parlem del concert de jazz que es fa aquest divendres a la Taneu, també del cicle de muntanya, de documentals de muntanya que es fa demà dijous i, a més a més, tertúlia esportiva. Tot això després de les notícies. Fins ara.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Són les 11.
L'atur registrat baixa el març de més de 5.100 persones. Ara hi ha 624.000 parats a Catalunya que busquen feina a través de les oficines públiques d'ocupació. Al conjunt de l'Estat, l'atur ha disminuït de 16.600 persones. És la recolada més forta en un mes de març des del 2006. El govern espanyol valora, sobretot, que hagi pujat, segons diu, l'ocupació estable.
Es manté l'alerta de tsunami a sis localitats de Xile després del terratrèmol de 8,2 graus a l'escala de Richter, que ha sacsejat al nord del país i que ha fet cinc morts. El Perú i l'Equador, on també s'havien activat les alertes, ja s'han cancel·lat. La presidenta xilena declara l'estat de catàstrofe al nord del país i visitarà avui mateix la zona afectada.
A Vertis quantificen 200 milions les pèrdues que li tocarà assumir pel rescat de les nou autovistes espanyoles en fallida. Ho ha quantificat a Catalunya Ràdio el president de la companyia, Salvador Alemany, que insta a fer de pagament les autovies de gran capacitat que hi ha l'Estat.
Reactivar la força de l'economia francesa i garantir la justícia social, objectius del nou executiu francès, el nou primer ministre Manuel Valls, anunciarà la composició de manera imminent. Els ecologistes antics aliats dels socialistes han rebutjat formar-ne part. L'Escola de Pastors de Catalunya no té garantida la seva continuïtat pel curs que ve. La retallada de subvencions públiques dels últims temps ja ha posat en risc la sisena edició que s'està fent ara al Pirineu.
Manel Cabo Sanroque, The Free Fall Band i Xavi Alías s'incorporen al castell del festival Pop Art que es farà arbúcies a la selva el 27 i 28 de juny. Els abonaments ja estan a la venda i costen 50 euros.
El Barça empata 1 a 1 davant l'Atlètic de Madrid. Es complica l'accés a semifinals de la Lliga de Campions. A més, per Piqué, baixa 4 setmanes. Diego Costa, també lesionat. Avui se sabrà a l'abast dels seus problemes musculars. Més xàmpions avui. Real Madrid-Borussia Dortmund i PSG-Chelsea. El Bayern de Pep Guardiola va empatar a Manchester 1 a 1. Avui a la Euroliga de Bàsquet. Milà-Barça a la Ukei Lliga Vilafranca-Vendrell.
I el temps, molts núvols a l'espera que a la tarda arribin les primeres pluges per ponent. Les més abundants cauran al pitineu de Lleida. Demà s'espera una situació de pluges abundants en qualsevol punt del país, amb algunes acumulacions d'entre 50 i 100 litres per metre quadrat. I ara algunes temperatures. A Barcelona, 14 graus, a Girona en tenen 12, 13 a Lleida i 15 a Tarragona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Una cinquantena de parelles s'han apuntat al torneig de pa del solidari del Club Can Mèlic per col·laborar amb la Fundació Toret. El període d'inscripció s'acaba demà dijous al migdia. El torneig arrenca dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve, dia 12 d'abril.
La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurològic que provoca tics motors i vocals crònics. Els diners que es recaptin del torneig de Pedal Solidari de Can Meli que s'estinaran a l'acompanyament de les famílies sense recursos de la Fundació. Les inscripcions tenen un preu de 20 euros d'una categoria i 30 euros dues categories. I s'han de fer per correu electrònic abans de les 12 del migdia de demà, dia 3 d'abril, a l'adreça comunicació arroba fundaciótoret.org.
Més coses aquesta tarda es farà la segona reunió de festa major a l'Ateneu. El nucli convoca tothom qui vulgui assistir-hi per tal de seguir avançant a l'organització de la festa gran de Sant Joost, que se celebrarà del 31 de juliol al 6 d'agost. La reunió s'havia de celebrar el mes de març, però es va ajournar i finalment tindrà lloc aquest vespre a les 7 a la sala Piquet de l'Ateneu. D'altra banda, recordem que segueix obert el concurs de cartells a festa major. Fins al 22 d'abril es poden presentar les propostes al casal de joves.
El tema del cartell és lliure, però ha d'incloure algun motiu neutre, blau i groc, que faci referència a la pica baralla que caracteritja la festa major i també s'han d'incloure les frases Festa Major 2014, Sant Just d'Esvern i del 31 de juliol al 6 d'agost.
I un apunt més, s'han presentat 175 obres als Premis de Prosa i Poesia en Català de Sant Just. És la 26a edició d'aquest certamen que es fa per Sant Jordi. S'estableixen dues modalitats, prosa i poesia, i diferents categories, en funció de l'edat de les persones participants, que poden fer-ho a partir de 9 anys. La novetat d'aquesta edició ha estat que les persones participants han pogut lliure els treballs digitalment per internet, a través d'un aplicatiu del Consorci de Normalització Lingüística.
L'acte d'alliurament dels premis està previst que es faci el divendres 25 d'abril a les escoles. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ara passant 12 minuts de les 11 i a aquesta hora parlem de jazz. Aquest divendres torna aquest cicle que es fa a l'Atena de Sant Jus, que l'organitza a l'Antitat i també on era jazz sèries. I aquest divendres a les 10 a la sala del cinquantenari hi haurà David Mengu a l'Slow Quartet. Ara en parlem amb un dels organitzadors d'aquest cicle, Jonor Pinell. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? És encenar la tercera edició, no? La tercera edició, vull dir, d'aquest cicle, d'aquest 2014...
És el Quart. El Quart ja? Sí, és el Quart. En aquest cas, el nom que tenim és David Mengual Slow Quartet. Què ens pots dir d'aquest nom? Doncs, mira, és un projecte que ha rebut ja uns quants premis a nivell estatal i és un projecte liderat pel David que és un repertori original
i és un repertori que s'entra molt en... Com diu el nom, que és Slow Quartet, és un repertori en general no lent, però sí que tranquil. Sí que ho sentim de fons i transmet això que comentes. Aquest to no és una cosa accelerada, per entendre'ns. No, perquè està amb tota la intenció perquè es pugui...
com ell diu, buscar una mica el discurs de cada un dels músics el més sincer possible perquè diguéssim que com més velocitat hi ha més difícil és aconseguir això més es pot caure en tocar un altre tipus de coses i potser no tan personals no tan les que un pot dir més a temps real llavors aquest projecte, entre altres coses només això seria...
Però es basa molt en aquest aspecte, no? I la veritat és que el resultat és molt interessant. Bueno, està molt bé, la veritat. Ell toca al contrabaix, no? Ell toca al contrabaix, sí. I a partir d'aquí és quan crea aquest quartet, també, o aquest projecte, per entendre'ns. Sí, sí, sí. Bueno, originalment era amb piano i després ho va canviar a guitarra, que, bueno, ho va combinant. A vegades ho fa amb una cosa i a vegades amb una altra.
Però sempre, bueno, el resultat és, bueno, no sé, és molt bon, sí, sí. De fet, no sé si alguna vegada l'hem vist, potser Sant Just, David Mengual, o sona? Sí, jo crec que més d'una vegada ha trucat en diferents projectes i coses, però sí, sí, jo penso que sí.
suposo que és com passa, ho hem parlat en altres concerts que en realitat és que molts cops el jazz no és tan conegut però que possiblement per tant no som prou conscients que hi ha un concert que val molt la pena aquest divendres aquí Sant Just sí, sí, clar el tema del jazz segueix sent un punt minoritari sí però jo penso que a poc a poc i sobretot a Barcelona doncs
el circuit està creixent. De fet, hi ha molts músics, et falta una mica més de demanda de públic, però penso que a poc a poc, cada cop n'hi ha més. La pena més a més, de vegades, és això, que potser sí que tenim molt més al cap d'anar a Barcelona a veure concerts, potser de vegades, si mirem el que fan a casa nostra o a pobles del costat, potser ens sorprendríem, fins i tot.
Sí, sí, sí, clar, aquesta és una altra, sembla que només es faci a la ciutat, no?, i realment passen força coses, no?, a rodalies i no a rodalies, no?, però, clar, la gent, doncs, no ho sé, ja té aquesta mena de mandra, que, bueno, a mi també m'ha passat, eh?, o sigui, sembla que, bueno, si has de sortir una mica ja del centre i de ciutat, doncs, ostres, bueno...
Costa una mica més. Costa més, no? Però, bueno, és qüestió d'intentar-ho. Està clar. Aquest concert, de tota manera, sempre ho preguntem, vull dir que de vegades hi ha qui és amant del jazz i per tant hi anirà segur, potser, però pot ser, no?, una mica per gent que li interessa la música però no estigui molt ficada amb el tema? Ui, i tant, i tant, i tant. No, no, i tant. Bé, jo, clar, jo ho recomano, evidentment, no? Bé, jo penso que és un bon moment per...
Més enllà de l'estil de la música que sigui, veure una mica tot el tema de la improvisació, a temps real, al moment, entre quatre músics, en aquest cas, i una mica també diferents maneres de com es pot tocar un instrument, un mateix instrument, perquè, per exemple, l'Oriol, que és la bateria, té un enfocament de la bateria, diguéssim...
Més en general del que és convencional d'aquest allà com a instrument rítmic i acompanyant, vull dir, és un músic molt melòdic, la bateria l'utilitza d'una manera supermelòdica, de molts ambients, coses així, no? I en general els quatre components...
doncs aprofiten molt això i, bueno, jo penso que el resultat és una bona experiència per qualsevol persona, eh? Potser el jazz és veritat que a vegades és millor veure'ls, fins i tot, no?, que no només sentir-lo perquè pots fixar-te en moltes més coses, no? Sí, sí, sí, aquesta és una altra i tant, sí, sí. Serà aquest divendres a l'Ateneu, com sempre és a les 10, a la sala cinquantanària de l'Ateneu, el preu és 8 euros i 7 pels socis de l'entitat i, per tant, queda un altre concert encara d'aquest cicle, no?, un concert més.
Sí, que l'últim serà el proper 9 de maig. Esteu contents, per tant, de com ha anat funcionant? Sí, de moment està anant molt bé, molt bé. En general està venint força gent als concerts i els músics estan quedant contents, el tracte que reben i, en general, la sala, com sona... Tot molt bé. Per tant, podria rebatir-se, com si diguéssim. Sí, sí, sí. Jo penso que es repetirà, sí, sí.
Molt bé. Doncs ja anem parlant. Avui hem parlat amb Joan Orpinell d'aquest concert d'aquest divendres. David Mengo al Slow Quartet. Moltes gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres. A vosaltres. Moltes gràcies. Bon dia. Just a la fusta
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Hold on to my love.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Just a la fusta.
Un quart i mig de 12. A aquesta hora parlem d'una activitat que té lloc aquest dijous del cicle de muntanya. És la segona projecció d'aquest cicle. En aquest cas es projectarà aquest dijous a les 8 del vespre a l'Ateneu, l'Audiovisual, Pau Escalé, Gautoparadais, doblegat d'organitzades CES. I avui en parlem amb el director d'aquest documental, que també hi serà aquest dijous, que és l'Eduard Miguel. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Un documental que té una història molt potent, no? La distraueix que s'explica en aquest documental, que són 26 minuts, però diguem que és contundent el que s'explica. Sí, en definitiva aquest documental és una cosa especial, com comentes. És una mica, explica la filosofia de vida d'un escalador d'Osona, de Vic,
en Pau Escaler, que vivia la seva passió per l'escalada d'Angela amb molta, molta passió fins a arribar als seus límits. Fa dos anys, en Pau, mentre estava escalant, va tenir un accident, i l'accident el va tenir just unes setmanes després que nosaltres acabéssim el rodatge d'una pel·lícula que teníem previst fer amb ell. La pel·lícula no es va fer tal com estava prevista, però sí que de tot el que vam filmar les setmanes abans de l'accident...
i també una mica l'entrevista que ens havia concedit 15 dies abans, doncs tot això és el que recull aquest documental. Sí, ja s'anava a fer aquest documental sobre el seu punt de vista, no?, d'alguna manera, davant de l'escalar d'Angel? Sí, de fet, la idea inicial era completament diferent del que ha acabat sortint, perquè evidentment nosaltres no preveiem que passés això. La idea inicial era per uns altres camins. Nosaltres estàvem explorant una mica...
perquè la gent, els escaladors en aquest cas, perquè fan les activitats que fan, no? I es tractava no només d'agafar en Pau, sinó que agafàvem altres escaladors, concretament també un amic seu, en David Palmada Palut, i era un treball que fèiem conjuntament entre en Pau Escalia i en David Palmada.
o finalment tot aquell projecte que estava previst no es va quedar paralitzat. Clar, és a dir, condicionat evidentment per la seva mort, no? Exacte. Llavors, un cop passa això, suposo que també és un cop dur per vosaltres, no? Vull dir, a l'hora de... A part de nivell personal, vull dir que a l'hora de replantejar-ho, com ho vau fer? Vau trigar temps a decidir-ho? Com va anar? Bé, de fet sí que va ser una cosa bastant bèstia. És veritat que...
L'activitat que estava fent en Pau era una activitat d'alt risc, era realment extrema, no? I seria mentida si digués que no ens havíem plantejat mai que això podia passar, no? Però una cosa és el que tu saps que pot passar i l'altra és el que t'imagines que passarà, no? Evidentment, quan va haver-hi l'accident vam fer una reflexió conjunta amb la família, sobretot vam treballar molt amb la família,
de què havíem de fer, si operàvem tot o si volia la pena aprofitar-ne algun fragment. Entre tots vam coincidir que la manera que es coneixés realment com era en Pau i per què feia el que feia era tirar endavant un projecte encara que fos diferent. Conjuntament amb la germana, amb els germans i també amb el pare d'en Pau vam anar fent diverses revisions del material que teníem i conjuntament
vam consensuar una mica aquest petit documental homenatge. Es va estrenar, de fet, l'any passat, no, també? Un any més tard, com si diguéssim, després que ell morís. No, no, de fet, el documental es va estrenar uns mesos després. Sí, va ser un procés una mica ràpid i complicat. Vull dir que l'accident va ser el mes de març, la pel·lícula l'estrenàvem el mes de juny, perquè aprofitant un...
uns compromisos que hi havia amb la marca que patrocinava en Pau Escaler, que era Arterix, doncs ells feien un festival a Chamonix, als Alps, a l'estiu, i allà es va estrenar la pel·lícula. Per tant, directament. I com va anar aquesta estrena? Perquè també, justament, era un entorn propici a tot aquest tema, no? Sí, sí, sí. De fet, el documental s'ha passat a diversos festivals de muntanya, tant aquí a Catalunya amb moltes projeccions, com el que farem ara
demà mateix, doncs s'ha fet també a Bilbao, s'ha passat a França, s'ha passat al Pakistan, a Eslovàquia, tots festivals de muntanya, i en definitiva, més enllà del que sigui la qualitat d'imatge, que evidentment no podem competir en grans produccions, sí que molta gent s'ha quedat amb el missatge, amb el discurs d'en Pau Escaler, perquè realment crec que transmet molt el que pensa la gent que fa
esports d'aquest nivell tan extrem. Vull dir que jo crec que la reacció és sobretot pel contingut, pel missatge. Clar, per tant, és a dir, d'alguna manera heu aconseguit l'objectiu que volíeu llavors, no? Sí, sí. Vull dir que la veritat és que fa dos anys de l'accident i encara hi ha moltíssima gent que queda impactada del missatge i del que en definitiva és el que volíem, no? Transmetre
com pensa una persona i per què fa el que fa. Clar. Doncs s'explicarà això, tu hi seràs, no, també aquest dijous, en aquest cicle, la projecció d'aquest audiovisual aquí a Sant Just? Sí, sí, sí. Estem convidats, estic convidats jo a fer una petita presentació i, de fet, també, suposo que també hi haurà algun amic de per aquí a Sant Just que han dit que hi haurà algun amic d'en Pau Escalé que el coneixia molt bé i no sé si ell també s'atrevirà a parlar o a explicar alguna cosa.
Doncs serà, com dèiem, aquest dijous en aquest nou cicle de muntanya que organitza les CES. A les 8, a la sala Piquet de la Taneu, es projectarà aquest Pau Escaliga Autoparadise. Avui n'hem parlat amb l'Eduard Miguel, que n'és el director. Moltes gràcies, Eduard. Molt bé, a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins demà!
Ara passant dos minuts de dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia esportiva com cada dimecres. Amb l'Emilius Casocchio, el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riva i el Seves Elies, molt bon dia a tots, què tal? Bon dia. A més a més avui és un d'aquests dies que fa il·lusió fer tertúlia esportiva, no? No, no, no, jo en realitat no dic que...
que podrem fer l'endemà d'un partit. Sempre que he faltat dia justificant. A més, hi ha el postverbi, que no l'hem comentat. Ja sembla que sigui etern. També, exacte. Fins i tot hauríem de comentar el partit de... Recordem que la setmana passada el Carles estava molt pessimista i va dir que potser perdria el Barça contra el Celta.
Contra el Celta? Sí, no era l'alímic que es passava. Aquest dia, sí, que t'haven tres partits, deies, la setmana que ve podem estar fatal, no sé què... Pot haver perdut contra l'Espanyol, tal, tal. Home, clar, ja mireu l'opció, perd sis punts. Sí, sí, ja ho vam fallar, perd sis punts. I la Champions, on fas el ridícul, ja... Ens pot caure al cap, també, eh?
No, però aviam, estem a una alçada de la lliga que poden passar aquestes coses, i aviam, o sigui, és bastant lògic i normal, no? El Madrid va perdre, llavors... Sí, no, no, va ser molt simple, eh? No, no va entrar. Dimecres. Sí, sí. Escolteu, jo us faig una pregunta. Era penal o no el penal que li inviten a Neymar la mà?
Estic provocant, eh? Ostres, però... Perdona, perdona, si que era penal. Jo ja sabeu què és el que em refereixo. No és penal, però jo... Sí, la toca amb la Maja, López. Sí, és penal. No té criteri. No, no, però vull... Jo vaig veure-ho moltes vegades repetit i en cap moment em vaig fixar amb la mà del Neymar. No sé de què nasos estan parlant a la tele perquè no ho entenc. El control que fa és tot un nen antinatural. La toca amb el braç segur.
El que passa que quin jugador del món, des que es va inventar el futbol, va controlar una pilota amb l'espatlla sense estirar el braç. Algun jugador que no tingui braços? No, és impossible. O sigui, si tu vas així sense fotre el braç, la pilota s'empiriquin. Llavors...
Això de dins de les àrees pot afectar, no pot afectar, però això s'ha de començar a regular una miqueta, perquè el penal del Mascherano, que és claríssim, tampoc no sabem si és penal, perquè aviam, la línia està allà, el Mascherano, quan cau amb els dos peus a terra, està fora de l'àrea. No sé quina cadena es veu que vam fer un mur virtual. Sí, no, clar. Però és que aquestes cadenes són molt divertides. Sí, podés hablar de futbol. No, però és al·lucinant, perquè diuen, esto es fuera de juego. Dius, ah, vale. Però la línia que dibuixen...
Igual fa un metre d'ample al camp. M'entens? I diu, esta bota està aquí i el pie està aquí. Diu, en funció de la línia que em pintis tu, col·lega, perquè foten unes ratlles espectaculars. Mentre no esborrin jugadors amb el Photoshop, com ja ha fet algun diari. També, també algun diari ho ha fet. Aviam, doncs, jo ja et dic, eh, o sigui, a mi em costa...
Després de moltes repeticions, haver trobat el fet que el Neymar controlava la pilota. Jo crec que salta, sembla que la toqui Mòpid i l'altre... És el que veu l'Ardi. És molt complicat. És el que veu l'Ardi. Ho veiem vuit vegades i tothom acaba tirant cap als seus colors. Lògic. I és difícil, eh? I el que diu el Tata, no es parla de futbol. Ahir, per exemple, hi ha una jugada al Manchester United Bayern, que és un xut des de fora de l'àrea d'un jugador del Bayern que toca, crec, els braços de vidit.
i el locutor diu que és penal segurament vist des d'una banda o d'una altra perquè li fot un xutarro i li toca les mans no se les pot pallar aquestes situacions s'han de començar a revisar una miqueta amb una barrera de saltes, aixeques els dos braços així tapant-te el pit ara parles de la jugada del Cesc
No, però és que a qualsevol jugada, és que els hi passa molta gent, tot el desgraciat que està a la barrera, el que passa és que abans ens tapàvem una miqueta més avall i ara ens tapen més avall. El problema d'això és que hi ha àrbitres que han dit en penal i hi ha àrbitres que no. Ara no hi havia caigut jo amb això, mira que eren dolents abans xutant que et tapaves les parts. Sí. I ara et tapes la cara perquè saps que va cap amunt.
Jo crec que això s'ha de canviar, perquè amb el criteri de l'àrbitre... A mi el que em fa ràbia, sobretot, és allò de quan hi ha un error que afavoreix el Barça, o possiblement, perquè no sé si necessités error, llavors estem setmanes parlant d'això. I ara he hagut provocació, perdoneu, una mica provocador. Però vaja que al partit del Barça i l'Espanyol hi ha moltes altres coses, i són moments puntuals que sí, que poden marcar una mica la situació, però aviam...
si es busca la intencionalitat de la falta del Mascherano amb aquell tio fent un salt d'esquenes espaterrat de cames amb els dos braços oberts i li fots al mig de la cara, dius, bueno, si ho vas a buscar és complicat. És molt difícil d'aconseguir això, perquè és un gir en l'aire mirant la pilota i que li fots amb la cosa. Això s'entrena, home. Llavors, entenc que hi hagi molta gent que digui que va posar la cara a la mà del Mascherano.
Però són situacions puntuals, passen a tots els partits, eh? Carme, perdona que t'he destrotat. No, no, no, està bé. Hem començat per ordre cronològic. Us va agradar per això el partit? Va ser emocionant, home. No gaire, però bueno. Tampoc el vas poder seguir. L'Espanyol és un equip que lluita molt, que apreta molt, que marca un fort. Van fotre una despesa física espectacular i al mig del camp estava fos al minut 70 o així. Estaven patadíssims els de l'Espanyol.
I el Barça començava, però fins al minut 70 els va fer passar canutes. Per això estan. És el que diu el Tata. És molt fàcil jugar al Barça, perquè sempre jugué igual. Sempre jugué igual. Llavors et pots preparar per...
Que és el que va passar ahir. De fet, ahir l'Atlètic, d'acord, fa el seu joc, però hi havia estones del partit, moltes, que estaven als 11 gairebé dins de l'àrea. Dins de l'àrea. El Messi envoltat de 5. A veure, l'Atlètic amb un 0-0 ja li em té prou. Ja li va caure del cel al culet. Què passa? Que difícilment el Barça no marcarà. No marcarà un gol. Pot passar, eh? Però el Barça difícilment no marcarà el Calderón. Està forçat a marcar, per tant... Si no, no ha de sortir a marcar. Això està clar.
No és un bon resultat, siguem sencers. Home, pitjor era el 0-1, eh? Evidentment, el 0-1 era, no el diré definitiu, però era molt complicat. Però 1-1-1 no és un resultat d'aquests que hagis d'anar a fer la gran història. Has d'anar a fer el que fa el Barça sempre, intentar guanyar. Intentar guanyar, i punt. I ja està. El Barça amb els tres últims partits abans d'aquest, només ha marcat un gol a l'Atlètic de Madrid, no? Sí, però... L'Atlètic? Però cada partit és diferent.
Els mateixos. Pots empatar a dos i també classificar-te o pots ser un empat a un i els penals amb pintor és un valor segur. La gent pateix, no amb pintor. Jo vaig anar al camp i vaig veure... Vas trencar la ratxa. He trencat, he deixat de ser d'anís mà. A més m'anava dient això que jo quan hi havia anat mínim 4 gols
És que ja més ahir em feia el xulo, perquè jo estava supertranquil, i en el partit, tio, tu saps, veu molt relaxat, i estem perdent 0-1. Fem aquí, l'home, si està la Carme. Ara se'n tardarà, ara jugarà. Sí, sí, vaig juir un partit en què l'Arsena va guanyar per 4 o 5. Deies que Pinto... Sí, que es deia...
Aviam, Pinto primer. El fet de comentar que pot fer més a la jugada del gol. Ahir va haver tertúlia on estava allò dient si arriba a ser un porter dels bons, aquest gol no li fos. Perdona, a TV3 va dir, bueno, Pinto també es llença una mica tard.
home, no t'estrana bueno, callo perquè estem en un mitjà públic però si és el de baix el d'anglesola deixa'l perquè és així aquest nano sisplau jo el portaria a la Fórmula 1 jo com que vaig ara des del camp no puc valorar-ho jo vaig veure un xut des de molt lluny des de molt lluny, inesperat no sé si va entrar per l'escaira o no va entrar per l'escaira perquè em diuen sí
I clar, la sensació que tens des del camp és que el xut no és extremadament fort i que va des de molt lluny. No, però amb un efecte sensacional, eh? No, no, clar, jo veig... Fluixet, fluixet. O sigui, el tio quan xuta la pota li puig arriba al cap, però xuta fluixet, és allò. Clar, clar, jo ho veig... Pensa que jo ho veig des del galliner, eh? Per cert, per cert. Xuta molt fort, tio, que xuta des de fora d'ara i la pilota entra pujant. Perdoneu una cosa que m'ha vingut al cap. Jo ho veig des del galliner, tercera graderia, lateral, però tercera graderia...
Ahir, per davant de les taquilles, passo per curiositat, preu de l'entrada 152 euros, on estic jo sentat. Molt bé. 20.000 seients buits, quarts de semifinals de la Champions. Sí, perquè a la tercera agradaries bé amb algú. Tranquils, que tindrem 105.000 espectadors. Tampoc hi havia molts espectadors de l'Atlètic. Bé, les seves entrades valien 93.
Per això volen posar sortos d'ahir. No, no, no. Les ven el Barça, perquè el meu lloc no és el pitjor de l'estadi. Encara n'hi ha un altre pitjor. La més barata al camp del Bayern valia 30 euros. 35. El futbol alemany. I al camp del Manchester si fa o no fa el mateix. És a dir, les més cares de llargres del Camp Nou i després la dels equips espanyols. Ja ens ho vam trobar. 20.680 ahir a quarts de final de la Champions.
has de pagar totes les banderetes que van posant jo cada dia arribo una bandera a casa i a casa ja et diuen prou no em portis més banderetes i m'ha dit no home no, no ho he fet doncs sí, sí, el que deia 150 i no és, és a dir, és lateral tercera graderia és a dir, que és a dalt de tot
és a dir, quant deu costar una tribuna? 250 crec que val una tribuna està bé 250, impressionant si, hablem de futbol home, és un partit complicadot i des d'aquí el meu missatge perquè com que hi ha un intocable aviam quin dia podem veure un Messi com el Jordi Alba com vinies d'ahir
Jo és una cosa que deixo anar perquè... Messi ahir es va empanyar a entrar pel centre i està allà al centre i era impossible. A la primera jugada li foten un toc al genoll i diu, quan tornis a tocar la bola, rebràs. I saben com tocar-lo. I va dir, vale, dorms. I la falta que li fa returar al programa aquest...
I el tio diu, s'acabó. Jo crec que ho intenta, però és que a Madrid està molt treballat, i cada vegada que la tenia Messi tenia 4 tios al voltant. I cada vegada que algú treballa per la banda, van haver-hi unes cobertures superbé fetes.
I uns pals espectaculars. Sí, clar, clar. És a dir, jo crec que la història és... També eren ordres, no suposo? Sí, exacte. Quan hi ha dos tocs seguits o tres, és tallar el joc. Els tres del mig del camp van acabar amb targeta. I l'àrbitre es va dedicar a mirar els dorsals. Memòria espectacular de l'àrbitre, perquè cada cop que sortia un tio era targeta per a ell. Encara que estigués a l'altra punta del camp, a mi no me l'alegis i jo no expulso ningú perquè encara aquest tio no òrbitre a la final segur.
Home, va donar un gol que no va entrar a Alemanya. És el de la xarxa? I si us hi fixeu, el gol del Barça, l'Iniesta s'ha d'esperar que s'aparti per fer el passe. Ostres, va ser més fora de joc. Això va ser increïble, eh, la posició d'àrbitre. Aguantant, aguantant, aguantant, pot sortir? Què li deia passar aquí, que està entrant i es fotran fora de joc i molt picaràs? Ahir és un d'aquells dies que dius, aquest senyor, amb el permís d'en Messi, és el millor jugador del món.
O sigui, el que va fotre a Iniesta, perquè a Iniesta també li foten pals, eh? I també té tres tius davant i també va volant a la pelota. Però clar, aquest igual li porta una fau al Mundial. És a dir, ell va fent pip, pip, pip, pip, pip, i sembla que sigui fàcil. Sí, clar. És brutal. I després la passada que li fan en Neymar, aviam, el Neymar l'ha de marcar, no és que sigui un gol fet, però li fa una passada increïble a l'espai.
Que potser ens haurem de començar a plantejar això de... Ara li diuen al Pentàgon, com a mínim al Racú, no sé. Sí, jo ho he llegit al diari, eh, també. Al Pentàgon, quan juguen... Però ja han criticat a Fàbregas, eh. Sí. Va, és que porto uns quants partits... Ah, i el van xiular. Em va sorprendre. Una miqueta. I després, a l'Esport 3, els tuits aquells, diuen si algun dia volem deixar la vangueta del Fàbregas juguem a Monza. Home, és que... No, Carles, és que... Home, és que va a un altre ritme. És que el Barça va a un altre ritme amb Cesc Fàbregas al camp. És a dir, el Barça va començar a córrer quan Cesc se'n va anar.
Jo no sé si el Barça va a un altre ritme amb César Alcant o el Barça va a un altre ritme amb Alexis Alcant. Mira, Emilio, jo crec que... Cajo que jo el canvi l'hagis fet abans. A vegades ha sortit bé i també criticar el dia següent és vantatxista. No, no, i abans que marqués el Neymar, qui no estava pensant? Vols treure el Neymar? Sí. Tens tota la raó, però jo crec que si tens... És a dir, jo què sé, tu imagina que tens d'anar al teu equip.
doncs Zidane no el posaràs a la sala de màquines on rendeix més resulta que tenim un Zidane al nostre equip que és Iniesta
que ho han fet molt bé, també ho han fet bé a la banda, però si al mig del que m'estan callat, i, ostres, si tens un tio com Iniesta, i després tens un tio com Pedro, com Alexis, que poden córrer una mica de més, i veus que no hi ha manera d'entrar, jo no dic que sigui un mal intent, és a dir, ha sortit bé, però si veus que no funciona, hòstia, no esperis l'últim quart d'hora a fer-ho. Exacte, per això he dit que jo el canvi l'hagués fet abans, o sigui, i està clar que Neymar rendeix.
100% més a l'esquerra que no a la dreta. Per què? Ell sabrà per què el posa a la dreta. No ho sé. Perquè són alineacions polítiques. Jo crec. Són alineacions polítiques. Ha de jugar Cesc, ha de jugar Neymar, ha de jugar Iniesta, ha de jugar Xavi i ens han inventat un sistema que més o menys ha funcionat.
Però quan no funciona... Pedro i Alexis, recordem que abans que tornés Messi, estaven que se sortien. No ens oblidem d'això. Llavors, que de cop i volta desapareguin del tot i que surtin quan queda un quart d'hora, quan estàs superencallat, no sé, intentar alguna cosa. M'agradaria veure l'actitud d'algun jugador quan sortís aquell quart d'hora, quina actitud tindria al camp, que aquests com a menys els pot aplaudir, que el quart d'hora que li deixen, si deixen la pell...
I també és curioso del Cesc el fet aquest que cada cop que el treuen foten l'estadística i ha fotut més de 9 quilòmetres. No, no, sí, corre, és que corre, corre. És cert, però el trote, el que no deu parar mai... No, aviam, si és una tasca fosca que és bastant bona, la del Cesc.
el que passa és que últimament no està acabant de resoldre jugades i és dels tios que a vegades s'embranca que molta gent vol entrar i és dels pocs que intenta xutar des de fora és suficient classe per fer-ho no ha de fer un joc molt bé aquest tio era el líder de l'Arsenal i marcava gols i marcava una pila de gols i aquí costa jo me'n recordo una vegada que vam jugar contra l'Arsenal que el Cesc estava legionat i era com un descarre ostres, saps?
I ara, dius, aquí s'està convertint en un jugador intrescendent. I sort que l'àrbitre pica falta de l'Albes al centre, perquè el remat de cap sol davant del porter és de dir... Ja hi va jugar... Bartra, també, no? Molt bé, és el que volia dir jo. No podem marxar d'aquí sense parlar del Bartra. Fabulós, fabulós. Sí, sí, molt bé, Bartra, molt.
Ho va saber aprofitar, no? Sí, jo crec que el Xolo Simeone va dir, merda, s'ha lajonat el Piqué. Segurament, i després de veure com jugava el Bartra encara més. Home, és que el Bartra és un tio amb la mateixa tècnica que el Piqué, té cos, va millor de cap, és un xaval que a poc a poc... No té fills. Ni la Shakira a casa, que vulguis o no, ni es pren una activia cada cinc minuts. Tu manines que arribes a casa i la Shakira et canta el boig per tu...
Bé, deixem-ho estar. Ara està lesionat. Amb uns aromes de Montserrat. El fet és que aquest xaval, la tendència, i si no pateix lesions, és que sigui molt millor. No li baixen més la clau de la rescissió, perquè aquest pas se l'emportaran. Ho vols dir?
Home, però ens hi ha renovat ara, no? Però és igual. Ha baixat la clau a 25 quilos. Ostres. Com el Tiago. Fort. És com un convidat, no? És com dir, mireu què tinc. Ara jugarà més. Ara ho jugarà tot. Ara pagarem la planificació del Subi Serreta una altra vegada.
Bartra ja... Bartra i Mascherano, si no hi hagi cap lesió. Mascherano també es va criticar molt, no, ahir? No. Era al meu voltant, llavors. Jo crec que no. Agafes el llistat i vas fent i cada 10 minuts en dius un.
jo crec que del partit d'ahir no hi ha cap per criticar potser Cesc però que Cesc fa un joc que potser no agradi però jo no critico cap dels jugadors del Barça si van deixar la pell i a més a més que cada cop que s'enfrontaven amunt de l'Atleti rebien una hòstia és que és difícil jugar així i què penseu de l'àrbitre que Courtois no es porté pel Barça perquè no sap jugar amb els peus però tu això ho ha de fer la Carme
Ara diuen que es tornarà a quedar l'Atlètic un any més. Però no pot, no? Sí que pot. El Chelsea el pots dir. Però qui té el Chelsea de porter per no voler aquest? El del casco. Però si és més bo aquest. No et pensis. El Xec és molt bo, però aquest és molt millor. El Courtois no fixarà mai pel Barça. I menys quan metges el Mourinho estigui el Chelsea. Aviam, el Courtois acaba contracte el 2015. Sí.
D'acord? Sí. I en Mauriño ja li ha dit que si vol continuar un any a l'Atlético ha de renovar per no sé quants anys. Ja. És a dir, Mauriño sap que té un... Si no, a la banqueta del... Si no, n'es quedarà dos anys a la banqueta. Ja li han dit. Fins que marxi, si no, renova. Clar, això per un porter de 20 i escaig d'anys, que està en el moment clau... Això té nom d'impressora, eh?
Epson? No. El GP. Ah. És una impressora, no? Sí, sí. Geolet Packard. Exacte. No ho sé. És un portaràs per mi, aquest nano. És molt bo, és molt bo. És a dir, jo feia temps que no... I això que si és porter pel Barça no és porter pel Barça. Clar que és porter pel Barça. Què vol dir això? És pel Barça, aquest nano?
A mi em fa molta gràcia, és a dir, ha de jugar amb els peus. Bé, escolta, ha de jugar amb... És porter... Veu veure la maca va treure l'altre dia contra Bilbao? No, i vaig veure les mans que va treure allí. Però la de l'altre dia contra Bilbao va ser... No, aquesta no la vaig veure. A un metre i mig, per tota l'escaire, espectacular. Espectacular. És de bole, ja és. El que no sé, el que no sé, perquè la veritat és que no l'he vist mai. Com juga amb els peus? No, no, com juga amb els peus, no, com para per baix. Perquè és molt alt, eh?
Jo recordo a la meva època que avui els portés alts per baix no pareu ni un any. Jo crec que el tio és molt complet. I a més té 21 anys. I a més a més porta anys a l'Atlètico de Madrid aguantant la pressió. I el noi nou que vindrà, el Ter Stegel, que segurament és un porteràs, però fixeu-vos que l'altre dia... El dia que va fer... Sí, aquest sí. Dos mil informes. Dic que aquest, el dia que fa un error...
No l'hem vist més, no han de haver fet cap més d'error, suposo, perquè si fa parades no... Sembla poc, amb una temporada dos, els fots els dos a dintre. Ara ve en porta dos. Dos, porta. Bueno, aquesta, i aquesta temporada. Porta dos gols, ja. Porta dos gols fent un misto i la mirada cap a dins. Ara, bé... Però no comencem, és a dir, igual és un bon porter aquest, eh? Aquest amb una bona catifa, sí que és jugador pel Barça, perquè el Barça la gespa la té molt bona. Fora de casa, que jugui una altra...
Pinto que es quedarà o no? El Pinto? Sí, home, clar. Esperes que sí. Aïda hi ha parlat ja amb su bizarreta. És un tio de caràcter. És més per la banqueta. És com si renovessin el Puyol perquè es quedés per fotreball. Sí, exacte. És un animador de l'estuari. Crec que Pinto no es quedarà i que pujarà el primer equip massif.
Sí? I Pinto d'entrenador de portes? No, Pinto... Oyer fora. Però se'n va. Fora? Jo és que encara no l'he vist, segur que no està fora, perquè aquest tio no... L'he cobrat, però, a final de mes, no? Sí, sí, a principi. No és com els jugadors del Bilbao Basket o d'altres equips, aquest cobra. Per això no deu voler marxar, encara que no juguis gaire.
Bé, jo crec que Oller l'any que ve se'n va i que el porter del Barça B, que ho està fent molt, molt bé, pujarà el primer equip. De moment ha pujat ja el primer equip, no, Massip, és el tercer porter. No, és el tercer, és Oller. No, ara que no està valdeix. I es podia produir el que va passar amb Rostu.
que hi havia Valdés de titular, perdó, de teòric suplent i va acabar sent el titular i potser l'any que ve el titular és massiu. Diuen que és un portaràs i que juga amb els peus. Valdés es queda. Ahir vam sentir una editorial meravellosa d'aquell paio que va tot encremat del de TV3, que va tot de maquillatge.
És veí de Sant Jús. Doncs benvingut al poble, fill. Lluís Canut? No, no, no. Xavi no sé què, no? Sí, Xavi Valls. Xavi Valls o Xavi Torres. És aquell que el coll el té blanc i tota la cara té negra. Ara resulta que han de fer un editorial de 5 minuts abans de començar el partit per engrescar la gent que està a casa.
horrorós, al·lucinant a tu t'ha engrescat a mi m'ha engrescat molt perquè la gran frase d'aquest editorial va ser hi ha alguns que no els agrada que canti la Shakira en català, però nosaltres sí i amb aquesta cançó que ens agrada tant avui guanyarem, però tu estàs tonto és un tio que està en un vidre d'esquenes, però es posa esquena xiuleu tio
Què va passar ahir amb el minut 17-40? Res, que els seguidors de l'Ètica de Madrid també portaven a presa la història. I van cantar a la Internacional. Cantaven Catalunya és Espanya. Abans del 17. Una miqueta, un segon. Bueno, aviam, no sé el ritme, i no la penso cantar perquè m'ho gravaran i encara viren que ho he dit jo. I després, llavors, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va.
I va dir, va fer alguna cosa, el Salinas es veu, la retransmissió, perquè va arribar a ser tèndic, tòpic, no ho sé, és el que volia buscar ara, a Televisió Espanyola. Sí, li van caure pals, potser va dir que estava a favor de la consulta, no ho sé.
Bé, aquest dissabte ja també, a part de jugar al Betis, ja té tot el tema del camp nou, no? La consulta, perquè vosaltres us toca votar, no? El referèndum. Jo votaré que sí al final, eh? Vol vostè que el nou camp del Barça estigui en un estat independent que es diu Catalunya? Jo crec que no votaré al final, perquè... Per què? Perquè tothom votarà que sí, ja no sap que votis tant. Però el club vol saber la teva opinió.
i regalaran una bandera de quadres perdona, un no de tant en tant de bé aquesta bandera és numerada si no direm que està tota regalada no, no, no segur que sí, perquè ho han regalat tot jo jo votaré que sí, bàsicament perquè jo estic amb el projecte però estàs a tercera graderia sense sostre però tinc molts dubtes que es cabi sent el que diuen jo en aquest país no conec un fas pel bàsquet
A mi em fa molta por perquè no conec ningú al món que hagi fet obres ni que sigui canviar-se el lavabo que amb el que li hagi pressupostat hagi preguntat a tots els veïns Perdona, obligaran a la constructora a fer una assegurança que existeixen, eh?
de preu tancat. Ah, molt bé. Bravo, bravo. És a dir, si el preu puja... Però qui voldrà assegurar això?
Aquí a Espanya poques, però a Anglaterra... Ens passarà com a Panamà, que ens pararan les obres per aquí. Perquè Wembley valia, si fa un o fa el mateix, i va costar mil. Sí, el Camp Nou ja va passar, també. Això va dir que ja estan tramitant l'assegurança, que li obligaran, la constructora ha de fer el problema. Doncs més arguments a favor del sí, perquè era a mi el que més em preocupava. De la resta de qüestions, és a dir, tot està en un timing molt ben explicat,
com ho faran, quin és el procés, com es finançarà. I li cal, eh? I, aviam, a mi em fa una mica de ràbia perquè sé que ho acaben fent per el tema dels palcos, les llotges VIP... Sí, no, això està clar. Però és veritat que avui en dia els teus competidors ho tenen,
i que d'alguna manera cal. I el que sí, jo no soc molt fan d'aquesta directiva, però el que no podem més votar en funció de si em cau bé el senyor Bartolomé. Exacte, no, això està clar. I jo sé que quan va haver-hi el canvi de les corts al Camp Nou hi havia moltíssima gent que estava en contra. On estaria el Barça si no s'hagués fet aquest pas? Sí, sí. Llavors, per tot aquest argumentari, finalment m'he decantat per un sí. Com diria la gent de la CUP, serà un sí crític, però serà un sí.
Guanyarà que sí, no? Fem nevat, digues que no. Jo crec que no, jo crec que no s'ha de fer. En cas que surti que no, es farà un altre referèndum pel tema del Palau. No sortirà que no. No hi ha oposició. Jo el que vull saber és si en aquest pressupost de 600 milions, 720 o el que sigui... Estan incloses les banderetes de cada partit. Estan incloses tots els canapers que s'han donat, tots els suplements de diaris que s'han repartit. No, no, això pel pressupost d'aquest any.
Això és car, eh? Això és molt car. Els canapers? Els canapers. El autobús de campanya que es mou. No, no, això no és car. És car, però és a dir, és car. El Barça és xavalla. I si no fessin res també ens emprenyaríem perquè no ho han explicat. És que també som d'una manera...
No ho sé, escolta, si ho fan com han dit, quedarà un espai, a més l'espai que queda obert a les Corts, que jo sempre ho he pensat d'això, és a dir, allò tan tancat... Sí, tan tancat és que és horrible. Sempre és molt lleig. Per què hem de començar el 2018? No, el 2018 no, home, el 2017. Sí, però és clar, hi ha tot el procés, és a dir, que no tenen res planificat.
No, no, no. I a part, el Barça està pagant aquest crèdit sindicat de 50 milions d'euros a l'any per pagar el deute, i quan s'arribi al punt que només es deguin 200 milions, només 200 milions, dedicaran aquests diners a... No, no ho fan per això, ho fan per assegurar-se les properes eleccions perquè els votin. Perquè tu ets una mala persona i penses malament. Segur, segur que és per això. Tu ets el Benedito, no?
Jo o de Laporta. Jo també, jo soc fan de... De quina porta? Jo soc fan des de Laporta. Però això és el que em fa ràbia. Perdona, el Laporta també volia fer un cap nou, no? I jo heu dit aquí que em fa molta ràbia que quan el Laporta va proposar 300 milions d'euros li van dir que era una barbaritat i que ells ho podien fer per 50. Però a les properes eleccions en tots els programes electorals hi sortirà, que seguiran. I més si s'ha aprovat d'una forma àmplia. I tant.
Està clar. No sé per què afectar, no? Però el Benedito ja va dir que presentaré el seu propi projecte, encara que el referèndum... Sí, ja ho sé. I el seu propi projecte, que té piscines a dalt de tot. El senyor Benedito és una mica un no a tot, eh? Bueno... No, jo crec que és un no a tot. No a tot el que no li agrada. No a tot el que no li agrada, deixem-ho així. Li agraden poques coses. Però és això, tot això. A veure, la campanya presidencial és barrejar la política amb l'esport.
La pregunta és si hi haurà eleccions a l'estiu, però això ja ho veurem. I tot dependrà de si es guanya alguna cosa. Depèn del resultat. Si guanyem Lligao Champions, no hi haurà eleccions. Si només guanyem Copa o no guanyem res, hi haurà eleccions. Hi haurà eleccions, és possible. I la Champions està una mica fotuda, clar que quan al Calderón es pot marcar un golet...
guanyarem guanyarem el Calderón un a un els penals ja sabem que guanyarem el Calderón me seria emocionant no penals? no en Pinto fa molts anys que no és veritat què vol dir és veritat? és més bon parador de penals Pinto que Valdés però que ben guanyar ben guanyar un gàmper els penals contra el Milan amb Pinto de porter estic dient que és més bon parador de penals a mi em fa por Valdés no ha parat un parador en sa vida
Però molt, molt poquets. Jo, perdona, pati fins als penals que no. No cal, no cal. Ja no existeix, no, el Galdor? No, no, s'ho van treure. Sense el García, el Diego Acosta l'he dit, està molt tocat, eh? Sí, sí. Qui és el García? El Raül.
No juga aquest, tampoc? No es va notar ahir. No es va notar. Havia un tal Villa que corria per allà. Estava una mica espantat perquè pensava que va ser el mateix que l'última temporada. Se'l va xiular, també. Se'l va xiular molt. Però també se'l va aplaudir. Algú ho va aplaudir. Jo el vaig aplaudir. Se senten molt més xiulats que no els aplaudim. 5.000 persones xiulant se sent molt. Si ho vas xiular o vas aplaudir? Jo no xiulo mai, però tampoc vaig aplaudir.
Va xular, però ahir volia aplaudir. No, no, no, jo no vaig xular ni aplaudir. Se'ns acaba el temps. Que vagi bé i bon dia. Adéu.
Laurent Fabius continuaran capçalant la diplomàcia francesa en el nou govern d'Emmanuel Valls. El primer ministre de França anomenat Cégolène Royal, ex del president François Hollande, ministre d'Ecologia.
L'atur registrat ha baixat el març de més de 5.100 persones. Ara hi ha 624.000 aturats a Catalunya que busquen feina. El conjunt de l'Estat l'atur ha disminuït de 16.600 persones. És la reculada més forta en un mes de març des de 2006. El govern espanyol valora sobretot que hagi pujat l'ocupació estable.
La diputada de Convergència i Unió, Anna Isabel Marcos, declara que es va sentir amenaçada i va tenir por durant el setge al Parlament del 15 de juny de 2011. Marcos ha declarat per videoconferència des del Palau de Justícia de Barcelona perquè el judici es fa a Madrid. Allà s'han concentrat una trentena de joves en protesta per aquest judici.
A Vertis quantifiquen 200 milions les pèrdues que li tocarà assumir pel rescate de les nou autopistes espanyoles en fallida. Ho ha quantificat a Catalunya Ràdio el president de la companyia, Salvador Alemany, que ha instat a fer de pagament les autovies de gran capacitat que hi ha l'Estat.
Es manté l'alerta de tsunami a sis localitats de Xile després del terratrèmol de 8,2 graus a l'escala de Richter que ha sacsejat al nord del país i que ha fet cinc morts. El Perú i l'Equador, on també s'havien activat les alertes, ja s'han cancel·lat. La presidenta xilena declara l'estat de catàstrofa al nord del país i avui mateix visitarà la zona afectada.
Rússia podria culminar una incursió militar a Ucraïna amb entre 3 i 5 dies. Ho ha dit un alt comandament de l'OTAN que afegeix que no hi ha senyals clars de retirada de tropes russes de la frontera ucraïnesa.
General Motors demana perdó per haver trigat 10 anys a fer públic un problema de seguretat dels seus vehicles que ha causat com a mínim 13 morts per accident. Davant del Congrés dels Estats Units, la nova direcció de la companyia automobilística assegura que compensarà les víctimes dels accidents o els seus familiars.
I els webs de la promotora Doctor Music i el servei Ticketmaster continuen col·lapsats a causa de la gran demanda d'entrades pel concert que els Rolling Stones faran el 25 de juny a Madrid. Els organitzadors asseguren que les entrades sí que es poden comprar via telefònica i els punts de venda habituals i físics. Catalunya Informació. Els esports ara també titulars. El Barça ja es troba de nou al camp d'entrenament després de l'empat d'ahir a un contra l'Atlètic de Madrid a la Champions. Piqué es va lesionar, estarà un mes de baixa. A l'Atlètic de Madrid estan pendents de proves a Diego Costa.
En basca, l'imbatut Barça juga la pista del Milal Top 16 de l'Eurolliga sense Navarro amb molèsties.
I al temps, molts núvols a l'espera que a la tarda arribin les primeres pluges per Ponent. Les més abundants cauran al Pirineu de Lleida. Demà s'espera una situació de pluges abundants en qualsevol punt del país. I amb algunes acumulacions d'entre 50 i 100 litres per metre quadrat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Una cinquantena de parelles s'han apuntat al torneig de pa del solidari del Club Can Mèlic per col·laborar amb la Fundació Toret. El període d'inscripció s'ha acabat demà dijous al migdia. El torneig arrenca dissabte i s'acabarà dissabte de la setmana que ve, dia 12 d'abril.
La Fundació Toret investiga la síndrome de Toret, un trastorn neurològic que provoca tics motors i ocals crònics. Els diners que es recaptin del torneig de Padel Solidari de Can Meli que es destinaran a l'acompanyament de les famílies sense recursos de la Fundació. El campionat es divideix en categories femenina, masculina i mixta i es jugaran dos partits com a mínim.
Les inscripcions tenen un preu de 20 euros una categoria i 30 euros dues categories. S'han de fer per correu electrònic abans de les 12 del migdia del dia 3 d'abril de demà dijous a l'adreça comunicació arroba fundaciótoret.org.
Més coses aquesta tarda es farà la segona reunió de Festa Major a l'Ateneu. El nucli convoca tothom qui vulgui assistir-hi per tal de seguir avançant a l'organització de la Festa Gran de Sant Just, que se celebrarà del 31 de juliol al 6 d'agost. La reunió s'havia de celebrar el mes de març, però es va ajornar i finalment tindrà lloc aquest vespre a les 7.
a la sala Piquet de l'Ateneu. D'altra banda, recordem que segueix obert el concurs de cartells a Festa Major. Fins al 22 d'abril podeu presentar les vostres propostes al Casal de Joves. Trobareu tota la informació al blog del nucli.
I acabem aquest bolletí parlant del parc de Torreblanca perquè aquest diumenge vindrà carregat d'activitats al parc. A més de l'habitual mercat de pagès es farà una gimcana familiar i un taller d'herbes aromàtiques. La gimcana es farà a les 11 del matí per descobrir el parc a través d'activitats lúdiques i psicomotrius. El punt de trobada serà la porta d'accés a la carretera Reial.
D'altra banda, dos quarts de dotze a la plaça de la Torre es farà un taller d'herbes aromàtiques per aprendre a cultivar-les, conservar-les i cuidar-les. I com dèiem, com cada diumenge al matí, de dos quarts d'onze a dues del migdia, tindrà lloc el Mercat de Pagès. Tot plegat l'organitzen l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal, el Parc Agrari i els ajuntaments de Sant Just, Sant Joan d'Espim i Sant Felí de Llobregat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Every time did I look in the mirror All these lies in my face getting clearer The past is gone It went back like dusk had gone
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Just a la fusta.
Ara passant 12 minuts de les 12, aquesta hora saludem de nou els Seves, Elies. Bon dia, Seves, què tal? Bon dia. Per parlar de política, fem el repàs setmanal a les coses que han passat en el món de la política en diferents àmbits, eh? Avui, com sempre, comencem parlant en clau internacional, però ja ens avança que parlem de moltes eleccions, eh?
Sí, hi ha hagut diverses eleccions. La setmana intensa. Sí, la setmana passada ja hem parlat de les de França a les primàries, haurem d'acabar amb les de segona ronda. I he vist, estava esperant que passés aquest dia per pensar a veure quan triguem, que ja has descartat parlar d'Ucraïna. Sí.
Tot i que ahir va sortir una cosa que he pensat que si hagués estat per demà encara l'haguessin afegit, que és el tema del preu del gas que ha apujat un 40% en un dia. Però ja ens ha caigut també de la nostra escaleta i això que és menys actual que la de les fortades dels diaris. Bé, en tot cas, bromes a part, parlem de Turquia perquè Erdogan se salva i el seu partit s'imposa a les municipals a Turquia.
Sí, les municipals, uns resultats de les eleccions municipals que es van portar a terme aquest diumenge a Turquia, en què el primer ministre islamista, Erdogan, afrontava com un vot de confiança en els seus 11 anys en el poder, amb tres majories absolutes consecutives. I el fet és que situaven clarament el seu partit en CAP, que és el Partit de la Justícia i Desenvolupament, AKP, en les seves cicles en turc,
i amb un 98% dels vots escrotats es confirma el triomf d'aquest partit d'Erdogan, que suma escala nacional prop del 46% dels sufragis, seguit pel 28% del Partit Republicà del Poble i el 15% del Partit del Moviment Nacionalista i tan sols un 4% del Partit de la Pau i Democràcia. Per tant, que Erdogan amb un 48%, quasi un de cada dos vots, ha anat cap al subpartit. No n'hi dono.
I la tensió no para d'augmentar per la deriva totalitària d'Erdogan. Sí, Erdogan, que el veiem com un polític bastant progressista en una Turquia... Sí, sí, oberta, no? Aquest dissabte vam fer el 3-24, vaig enganxar de casualitat cap a...
les quatre, quarts de quatre, eren quarts de quatre, que feien, no ho sé, pensava que farien com els blocs informatius i no sé si és només aquell dia o no, però vaig enganxar com mitja hora, per dir-ho d'una manera, que era tot de qüestions internacionals, amb una mica més d'anàlisi, i em agradava que vam fer un reportatge una mica de Turquia i ho venien així, no deien, aquest era l'anunci quan van dir que farien les Olimpiades, no sé què tal, i t'ensenyava una cosa i t'ensenyava com s'havia anat passant, o com havia anat variant aquest anunci, per entendre.
Sí, Turquia que ha anat a una deriva preocupant. Tinc ganes d'anar a Turquia. No sé si és el millor moment, però... Ara no, però encara segueix sent pel turisme. Turquia és un molt bon lloc per anar i dubto que posin en perill. Però és que l'explosió del descontent a Turquia és una...
va sorgir una qüestió tan municipal com la demolició del parc d'Agència al centre d'Estanbul i el maig de l'any passat, del 2013, una onada de protestes contra el partit de justícia i desenvolupament del propi Erdogan. Tot i la hegemonia conservadora i religiosa a les urnes, la fractura social de Turquia enfronta ara els sectors laics i també pro-occidentals davant d'un govern marcat per gestos cada cop més autocràtics. Després de les restriccions a la venda d'alcohol
i que van aixecar la prohibició de l'ús del vel islàmic a l'administració pública, el creixent control de l'executiu sobre el poder judicial i, sobretot, el recent bloqueig de Twitter i YouTube.
fan tema molts tours que la deriva autoritària d'Erdogan s'acreixenti després del seu triomf en els comissis locals. Per tant, en els últims mesos hem vist com Erdogan ha fet una deriva bastant autoritària. Bastant bèstia, eh? Sí, la repressió policial davant de població que es manifestava en aquest parc, ara el bloqueig de Twitter i YouTube, que ho podem veure en països, no sé, com Xina...
Són la mentida, no? A més a més que pensant que d'aquesta manera podran... Bueno, no sé. Suposo que si ho fas també ja vas com a per totes i és igual, no? Pensa que això sigui... Sí, però això va passar la setmana passada, és a dir, hi havia unes eleccions molt properes que podien passar factura i no passat factura.
Bueno, suposo que és molt complicat d'entendre. Sí, també hi ha els escàndols de corrupció que més de 80 persones, entre elles els fills de tres ministres, van ser detinguts el passat 17 de desembre de l'any passat durant una reda d'anticorrupció. I una setmana després Erdogan va destituir la meitat dels membres del govern des de llavors
més de 6.000 funcionaris, entre jutges, policies i fiscals, han sigut apartats dels seus càrrecs en una operació de purga, perquè es creu que hi ha sectors contraris al règim que estan fent la vida impossible. Aquest partit d'Erdogan, i Erdogan es pren la justícia per la seva mà, i clar, això és una lluita entre els poderosos, entre les elites. Directament, no? Sí.
Doncs bé, del que estava passant a Turquia, anirem parlant també, ara parlem d'unes altres eleccions, en aquest cas a França, perquè canvia el govern després de la segona volta als municipals de França. Tots aquests canvis que estem sentint aquests dies, conseqüència d'aquestes eleccions que ja vam tractar també la setmana passada.
Sí, ja vam comentar la davallada del Partit Socialista. S'ha confirmat en aquesta segona volta a les eleccions municipals de França, on aquest diumenge s'han complert les pitjors previsions per a François Hollande i el Partit Socialista. Amb una abstenció rècord, que ja va passar a les primàries, prop del quasi el 40%, més de 4 punts per sobre del 2008, les dades dibuixen un monumental vot de càstig pels socialistes, amb un 40%.
com a 57% dels vots i dius, home, 40% dels vots no està malament. No, no. Però bé, és un càstig perquè han aconseguit mantenir la capital, París, però perden 151 ciutats, o sigui, 151 alcaldies, entre elles ciutats importants com Toulouse, Bàstia, Ajax i Sant Etienne, a mans de la centredreta, el partit de la conservació. També és un canvi total, no?
Sí, 151 ciutats, entre les quals 140 se'n van a la conservadora UMP, que sorgeix com l'avançadora indiscutible a les urnes, amb un 45% dels vots, i permet a la centredreta dividida recuperar-se després de les derrotes patides a les presidencials i legislatives del 2012.
140 que en guanya la UMP i 11 que les guanya el Front Nacional, que és el primer cop en què una pujant força política local aconsegueix 11 alcaldies. Són els seus millors resultats en els seus 42 anys d'història i un...
indubtable èxit de la persona, Marine Le Pen, ja que el partit no va aconseguir ningú en alcaldia el 2008, per tant, s'han disparat. El Front Nacional presentava 597 llistes electorals que cobrien menys d'un terç percent d'una tercera part dels 100 total, per tant, són uns resultats força bons, i tot i això, tot i presentar-se en el 33% dels municipis, o menys inclús,
recullen el 9% del total dels vots nacionals. Per tant, un bon suport electoral. Exacte. I 24 hores després, Manuel Valls, que es converteix en el nou primer ministre. Sí, el president François Alain va decidir acceptar la dimissió del seu primer ministre, que era gent Marc Aural, que no ens sonava a nosaltres, no, ja.
No, no, no, jo no el tenia gens controlat. Clar, si són del mateix partit, el president i el primer ministre, doncs... I també és veritat que Manuel Valls, com a ministre d'Interior, em sembla molt bo, perquè té origen català, si no, tampoc sé si el coneixeríem tant. Sí, no, i també per les declaracions que ha fet sobre els gitanos i per ser... Polèmic, una mica. Sí, per ser polèmic. Doncs bé, François Lan va encarregar la formació del nou govern a Manuel Valls fins al que era, fins a dia de dilluns, el titular d'Interior.
Baix, que va ser director de comunicació de la campanya presidencial d'Olant, és encara el ministre socialista més apreciat, amb un 63% d'acceptació. Tot ho ha de ser molt polèmic, eh? Clar que l'acceptació li deu venir de part del votant electoral dret. Diguem que és radical. Bueno, radical no... Sí, sí, radical. Un punt, no? Sí, té el seu punt radical.
És socialista. Sí, exacte, és de l'ala més conservadora, que ara veurem que tampoc és molt majoritari, és del seu partit. Doncs el seu ascens a la sala de màquines de l'executiu respon a una doble necessitat, primer de tot donar la volta a la calamitosa comunicació del govern i també deixar enrere quan abans el càstig de les municipals que encaminava els socialistes
cap a un abisme a les europees de maig, que serà segur i que el front nacional se les emportarà. El president sap que posar baix al front del govern irritarà l'esquerra del Partit Socialista, els verds i els aliats ocasionals del front d'esquerres, ja que el polític d'origen barcelonès, nascut a Barcelona, representa la més conservadora del partit, la corrent més minoritària, d'altra banda, perquè a les primeres del 2011...
del Partit Socialista es va presentar baix i va ser derrotat i només va obtenir un 5,6% dels vots
Que curiós, potser han canviat molt les coses també en 3 anys, no? Vull dir, ara possiblement si es tornessin a fer canviaria, no? Sí, sí, sí, i està guanyant en... Popularitat, també. Els vers ja han dit que pleguen. Sí, sí, sí, home, clar, estan posant quasi a un... Per entendre'ns aquí com es podria comparar, per exemple, per intentar-ho entendre, és a dir, amb algú del PSC que sigui així tan conservador...
Sí, què em demanes, una persona? Sí, o algú, és a dir, la més conservadora per entendre'ns, no sé si... que pogués fer entendre que els d'iniciativa per entendre'ns podríem plegar com a socis del govern...
Sí, ara la direcció que hi ha del PSC tampoc és molt catalanista. Exacte, potser és amb un tema més així, però ja aniria per aquí. Potser en Maragall hagués impactat els verds com van fer l'iniciativa. Ara no sé si impactarien amb Pere Navarro, que se'n va firmar Barcelona World, per exemple. Llavors l'iniciativa també és molt crítica ara mateix amb els socialistes.
Bé, doncs després de fer-te aquesta prova... Sí, m'he salvat. Sí, sí, has aprovat. Bé, doncs estarem pendents de tu plegat perquè estem començant a abril, vull dir que ara ens hi ha la precampanya europea, tindrem temps a parlar.
Més coses, ni Espanya ni Catalunya compleixen l'objectiu de dèficit. Titular que també podríem haver sentit l'any passat, i l'altre, no? Sí, però aquest any era com data límit, eh? Europa, heu de complir l'objectiu de dèficit. Però Catalunya ja va dir que no podria fer-ho com a 3. Clar, i què va dir Montoro? Que l'hauríem de fer sí o sí? Sí, sí, sí. I ara què ha passat? Que Espanya no ha fet els deures, doncs Catalunya tampoc no passa res, perquè no, clar, no...
No et castigaràs a tu mateix. Montoro va assegurar el divendres que ha superat amb èxit els deures imposats per Brussel·les de rebaixar el dèficit públic. I això, tot i que la Comissió Europea exigia per 2013 que el dèficit estigués per sota del 6,5% del PIB durant 2013, i el govern va anunciar...
que el desfase pressupostari ja tenia 6,62% del PIB, 7,08% incluint les ajudes de la banca, que bé, no s'han d'incloure en aquest cas, i per tant, per un 0,12% no complien aquest objectiu de dèficit. Tot i això, l'executiu es va mostrar satisfet de la contenció del dèficit perquè només superen 12 centèsimes el límit marcat per Brussel·les per aturar aquesta sangria de les comptes públiques.
El titular disseny de Montoro va remarcar que Espanya en el seu conjunt ha complert els objectius marcats, bé, no sé per què, quasi ningú ha complert, em sembla que poques comunitats ho han aconseguit. Suposo que es posa també un objectiu molt bèstia, és a dir, que fins i tot se sap que és molt difícil de complir-lo, no? O s'intenta que s'hagi de complir?
Bé, el d'Espanya era sol·lible, el de Catalunya difícilment. S'han quedat a prop els dos, però bé, Montoro sap sortir-se'n perquè per sostenir la seva teoria va explicar que quan s'acabi de revisar el PIB per adaptar-lo a la normativa d'Eurostat, que s'adapta a les noves normes comptables, la xifra es reduirà en 1,5 dècimes i el dèficit quedarà per sota la línia vermella marcada per la comissió. Per tant, depèn de com mirem els números, de com fem...
Doncs... Sí, sí, llavors sí que ho compliran. La xifra del dèficit registrada de 2013 és només tres dècimes inferiors a la de l'any passat, quan va ascendre a 6,94%, tot i el successiu retallades i puja d'impostos. L'alegria del govern es dilueix quan s'analitza el dèficit desglosat per administracions. L'administració central...
que és l'Estat, és Madrid, és la més incomplidora amb diferència. Registra un dèficit del 4,5% davant l'objectiu del 3,8%, per tant, se'n va en un 0,7% més enllà. És l'única administració que empitjora les seves xifres respecte a l'any anterior. La Seguretat Social, per la seva banda, va presentar una davallada de l'1%, quan la meta era del 1,4%. A més, els ajuntaments han registrat un superàvit
superàvit del 0,41% del PIB, el doble de l'any passat. Per tant, és una de les administracions que, tot i que la retallaran bastant brutalment, compleixen l'objectiu de dèficit.
I Catalunya a tancar l'exercici amb un 1,97% de dèficit. Com dèiem, no arriba l'objectiu que ja el juliol o l'agost va dir que seria impossible de complir. Sí, li van fixar l'1,58% del PIB, doncs en van quasi 0,5%, i tot i això va ser dos dècimes inferiors al registrat el 2012.
La Generalitat ha denunciat de nou el desigual repartiment dels objectius entre l'administració central i les comunitats. Masculer ho ha considerat desproporcionat i ha denunciat que mentre el dèficit de l'administració central ha realitzat un esforç de contenció del 5%, entre el 2011 i el 2013 les comunitats han assumit el 52%, és a dir, més de 10 vegades més.
Les corporacions locals catalanes, per la seva banda, han donat un superàvit de 1.400 milions d'euros segons els càlculs d'economia. Per tant, corporacions locals que segueixen complint l'objectiu. De fet, el juliol, ara estava buscant què havia dit el 31 de juliol, que és quan es va pactar tot de gat, Mascolell i advertia que qualsevol xifra per sota de l'1,8% era impossible. És a dir, que encara dintre el que cap, suposo que han complert el que ells pensaven que podien arribar, no?
Sí, i veurem quin és el nou objectiu, si hi ha alguna penalització, que ho dubto, perquè si Espanya no ha complert, doncs... Seria estrany, exacte. En fi, més qüestions. Parlem ara d'un altre tema, un tema que n'hem parlat bastant aquests dies, n'hem sentit a parlar, són les primàries del PSC de Barcelona, Jaume Collboni i Carmen Andrés. La segona volta de les primàries del PSC han sortit ells, com els guanyadors.
Sí, les primàries de Barcelona dibuixen un dels escenaris més desitjats per la cúpula del partit perquè l'alcaldable de Barcelona no serà un dirigent crític. Jaume Cuivoni, considerat el candidat oficialista, es va imposar en claredat amb 2.539 vots per ser líder del PSC Barcelona. Amb tot, no ha aconseguit prou distància. D'altra banda, era molt difícil que l'aconseguís per evitar enfrontar-se la segona volta fixada pel 5 d'abril aquest dissabte amb Carmen Andrés.
una candidata ben tolerada a la seu de Nicaragua que va plegar 1.700 dos suports. Els díscols, que estaven representats amb menys o més mesura per Jordi Martí, la Llabonet i Rocío Martín Sempere, van quedar esborrats de la cursa en aquest ordre.
Collboni es va imposar a sis districtes per un de Carmen Andrés, però molt potent aquest districte, no? Sí, sí, és bastant sorprenent. Sí, sí. Collboni va arrasar bastant perquè a les Corts, Sants, Montjuïc, Ciutat Vella, Sant Martí, Sant Andreu i Horta i Guinardó va treure entre el 40 i el 50% del suport en aquests col·legis. Per tant, molt de suport. D'altra banda, Carmen Andrés només va guanyar en un districte dels que hi ha, 9 barris.
1.070 vots dels 1.702 que en va rebre en total, un 81% de suport al col·legi. Déu-n'hi-do, eh? És moltíssim clar. Sembla mentida, fins i tot, no? Sembla impossible. Sí, per això va superar Jordi Martí, que Jordi Martí es va quedar a menys de 200 vots de Carmen Andrés i va ser per aquest col·legi. Recordem que Nou Barris és un dels bastions del socialisme a Barcelona.
Si a les últimes municipals que va guanyar tries, crec que un dels, si no l'únic, un dels únics barris en què els socialistes van estar per sota de Convergència. Per la seva part, Jordi Martí.
va aconseguir tres barris, Sarria-Sant-Gervasi, Gràcia i l'Eixample, i bé, la meva previsió és que la segona volta serà un passeig per Cuivoni, perquè Carmen Andrés només té la seva gran seu, que és 9 barris. Clar, no n'hi ha prou amb això. Home, clar, els altres barris en va treure 700 vots, només en un en va treure 1.000. És difícil guanyar en un sol barri. I anem cap a la polèmica perquè Jordi Martí va impugnar les primàries per vots dels paquistanersos.
Sí, tot i això, l'autoritat electoral va desestimar la impugnació presentada per Jordi Martí. L'òrgan considera la seva resolució que el procés s'ha fet amb total netedat i transparència i que no hi ha hagut incidències destacables, malgrat la polèmica sobre els paquistanesos que van votar a Ciutat Vella i que suposadament desconeixien per què i per a què votaven.
L'autoritat electoral considera que els fets denunciats per Martí corresponen a pràctiques de mobilització de vot pròpies de les primeres obertes on podien votar persones majors de 16 anys i els ciutadans extracomunitaris amb dos anys de residència. Però la veritat és que és un fet... Sospitós i alhora que també augmenta una mica aquest descrèdit que dèiem, no? Perquè si veus que realment hi ha alguna cosa estranya, però tampoc no... Sí, jo crec que ha deslluït bastant el que va fer el Partit Socialista, que...
Ells ho intenten defensar dient que si dius això, en realitat és un comentari racista i tot plegat, però simplement el que es diu és que era el funcionament. No es tracta de qui vota o qui no vota, sinó que és igual, si fossin de gràcia les persones que fossin d'una associació i estiguessin totes allà i se'ls repartissin al sobre, es diria amb el mateix, crec.
T'exposes a això, és que si fas unes primàries on pot votar tothom, encara que no sàpiguen parlar ni català ni castellà. És el risc que jugues, no? Exacte, i bé, jo vaig estar d'encastador a Sant Gervasi i molta gent anava a votar Jordi Martí perquè el coneixia personalment, i això passa. I bé, i el paquistanès el anava a votar perquè ja havia...
hi havia qui fos que li donava el sobre i podia anar a votar és que t'exposes a aquest risc i els socialistes s'han exposat a aquest risc jo crec que no estava gaire pensat que pogués passar això i bé, ha deslluït bastant el que van fer Com va anar aquesta experiència com a encastador?
Bé, força bé. No ho havia fet mai, això d'encastar, i pensava que... És a dir, tu ets el que et posaves allà i quan surts de rebotar algú et pregunta què has votat, no? Sí, diverses preguntes. Era una enquesta de cinc minutets i bastanta predisposició a contestar, tot i que estava en un barri en què la gent coneixia una mica més el que preguntaven, perquè teníem companys que estaven en altres barris i...
I clar, preguntes de l'eix esquerra-dreta on et situes, home, no ho sabíem ben bé, on situes a Rocío Martínez Sempere? I et deien el 10 pensant-se que era el millor i no, era l'extrema-dreta, el 10. I els era igual el que els diguessis, no, no, posa'm el 10. I això passava, això passava. Clar, jo vaig tenir la bona experiència aquesta.
És curiós, no?, realment duplegat poder tenir aquest punt de vista també de... És a dir, passejar per un col·legi electoral qualsevol dia sempre és interessant, no?, per veure una mica com la gent m'hi va, però... Sí, a més, jo esperava personalment molta menys gent, perquè, clar, unes primeres de Barcelona i no gaire difusió, però realment des de les deu i mitja que va començar molta gent, a més, em va tocar fer-li l'enquesta a la dona del Jordi Martí, que em va dir, és que soc la dona del Jordi Martí, i li vaig dir, home, vine,
que vingui el Jordi, perquè està votant molta gent, i sí, sí, va venir Jordi Martí, va venir Lisseta, també, que li vam fer l'enquesta, també, va venir Rocío Martí de Sant Pere, doncs va estar interessant, i bé, els del partit, doncs, molt amables, i tot bé, tot bé, va ser una bona experiència, i bé, el meu col·legi va guanyar Jordi Martí, bastant destacat, i...
Que es va fer el recompte, no?, també com d'acabar, suposo que... Sí, no em vaig esperar perquè tenia una mica de pressa, però sí, sí, es va fer el recompte allà mateix. Molt bé, doncs bé, una experiència d'aquestes, que no sé si l'Era Europea tornarà a tocar a repetir, Cedres? En principi no, perquè ho fem sobre partits, és una investigació sobre partits i sobre militants, llavors difícilment en unes eleccions no solen anar aquest tipus d'eleccions, el grup d'investigació en el que estic.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Cebes, Elies, una setmana més per aquesta anàlisi de l'actualitat política de la setmana i tornem dimecres que ve. Doncs fins dimecres que ve, bon dia. Que vagi bé, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Smooth.
I'm going to my love.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Ilobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos quarts i mig d'una del migdia que està ara parlem de l'Ateneu i per això saludem el seu president, Albert Macià, avui des de l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Albert, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar una mica de l'actualitat d'aquesta setmana, que hi ha força coses, no, l'Ateneu? Bé, tenim un parell de coses interessants. Comencem demà dijous amb una projecció d'aquest cicle d'audiovisuals de muntanya que està fent la CEAS, que és Pau Escaler, Goutopara Tais...
Que aquest és una pel·lícula que va sobre temes d'escalada amb gel. Sí. I això serà demà a les 8 del vespre a la sala de piquet. I després, divendres, a les 10 de la nit, tenim jazz. Aquesta setmana toca jazz. Tenim David Mengu al Slow Quartet.
que és un quartet format pel David Mangual, que és contrabaixista, que és el que li dóna nom al grup, després Miquel Pinxú, saxofonista, Toni Baquer, el piano i Oriol Roc a la bateria. Crec que tornem a tenir un programa de molt alt nivell, a la Taneu, amb aquest tema de jazz. Després, diumenge, tenim una matinal de les Cees, ja sabem que les Cees cada cap de setmana té una goteta, i aquest és el panorama que tenim per aquest
Per tant, una mica d'activitats per tots els gustos, no? Efectivament, per tots els gustos. El cap de setmana passada vam tenir teatre. Sí, és veritat. Com va anar el tema de l'Espaià? Molt bé, molt bé. Va tenir una assistència molt bona de gent. Vam quedar molt satisfets i l'obra que ens va presentar el grup de la Garça de Molins de Reí va tenir el nivell que ens tenen habituats aquests espectacles a l'Espaià.
Per tant, doncs, val la pena també estar-ne al cas. I també, doncs, és a dir, que aquests últims, aquest 2014, per entendre'ns, entre aquest cicle nou també de les CES, el cicle de jazz que ha tornat, l'Espaià i, a més, del documental del mes, realment cada setmana, més o menys, hi ha una proposta cultural o altra, no? Sí, i això, si hi sumem, doncs, també les xerrades mensuals de les CES,
li sumem les tertúlies, normalment mensuals, i d'alguns altres actes que fa, per exemple, l'escola d'escriptura, i d'això, doncs, sí, pràcticament cada setmana tenim una o dues coses per poder oferir a la població de Sant Just. Sí, està viu, la teneu, no?, per entendre'ns. Aquesta és la intenció, que sigui el cor que faci bategar Sant Just.
Doncs amb aquesta reflexió que ve, amb aquesta connexió, cuida't Albert i tornem la setmana que ve. Molt bé, perfecte, moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia. Adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Cin minuts i tres quarts d'una de migdia, acabem el programa, com cada dimecres, parlant de llibres i saludant, per tant, la Silvana Vogt. Molt bon dia, Silvana. Hola, molt bon dia. Avui veig que portes tres llibres. Sí, avui estic generosa. Tots estan relacionats, hi ha alguna connexió o són propostes diferents? No, són propostes no només diferents, sinó molt diferents. Perfecte, tots són recomanacions per això. Tots són recomanacions, sí.
Doncs, a veure... El primer, un llibre que ha sortit fa re, una setmana. Molt bé. El vam presentar, crec que el dijous passat o el divendres. Una dona meravellosa, de Joan Jordi Miralles, d'editorial La Breu, una d'aquestes editorials independents que ara...
Hi ha un crític literari que les diu La Plaga Indi, perquè surten editorials independents... Hi ha moltes, és veritat, que estan creixent. Millor, perquè són els que estan fent la literatura compromesa, la literatura de la venda.
i això, m'ha assegut amb el llibre amb dues tacades, me l'he acabat, està molt però molt bé, és un llibre que està molt ben escrit i a més a més té una història molt forta, o sigui, és la Neus, una infermera de la planta nou de neurocirurgia de Belvitge, té 46 anys, un matrimoni estable, una filla,
adolescent o de vint i escaig anys i un dia decideix que la seva vida, la vida que porta no és la que ella volia tenir i la demana el divorci al seu marit i va en busca de la felicitat. I clar, el que no té en compte la Neus és que a vegades les coses no surten com una les té planificades i
I la vida, en lloc de donar-li una segona oportunitat per ser feliç, li va donant un cop rere un altre d'una bestialitat brutal. O sigui, no puc parlar molt de l'argument, perquè és un llibre que té moltes sorpreses, molts girs, i no voldria que els lectors diguin pel carrer, Silvana, m'has xafat el llibre, perquè la sorpresa aquella no havies de dir-la. Llavors, això, recomano... Però n'hi ha moltes de sorpreses. N'hi ha moltes. O sigui, és...
La vida d'aquesta dona són dos anys, potser, de la seva vida només. No és que sigui tota la vida d'ella. Però sí, des que ella tria oferir-se a si mateixa una segona oportunitat, malgrat haver de trencar el seu matrimoni, intentar arribar allà on ella volia quan era jove, doncs això. La vida que li va fent la punyeta i li va posant una pedra arreu d'una altra i aquestes pedres no són unes pedres qualsevol que la vida sí que...
de coses, sinó són fortes, difíciles, culpidores i gairebé de nockear-te. O sigui que és una... és una... la història d'una dona, d'un personatge...
Sí, és un personatge que l'arc d'evolució que fa és intentar arribar a la felicitat per viure una vida plena i acaba només sobrevivint, intentant sobreviure. A més a més, m'agrada molt el llibre perquè el Joan Jordi fa una cosa molt difícil, que sembla fàcil però que no ho és, que és avançar molt l'acció i el llibre en resum.
Fa molt resum i va al gra. Llavors es llegeix molt, molt ràpid. Té un ritme espectacular aquest llibre. El llibre comença així. Té 20 anys, ha començat a estudiar infermeria, vol acabar la carrera en 4. A continuació se n'anirà a França, aprendre francès, estallarà els cabells ben curts, vestirà sabates negres sense taló i pantalons ajustats pirates. O té tot planejat.
finalitza els estudis i de seguida troba feina a l'Hospital de Belvitge. Els seus plans comencen a trontoliar. Coneix el germà d'una companya de feina. Quan es queda embarassada, els seus propòsits, tan ben concebuts i projectats, acaben soterrats del tot. Té 26 anys.
Aquesta és l'arrencada. Et situa molt ràpidament. Molt ràpidament, tot el llibre és així, i a més a més hi ha diàlegs i descripcions i tot això, però tot el llibre és aquest. I et diu per on van els trets. I et diu per on van els trets, els somnis de la Neus eren aquests...
Ara, en aquesta primera pàgina la deixes amb 26 anys, però en la pàgina següent ja tindrà la filla, la filla serà adolescent i ja en tres pàgines decidirà divorciar-se i això, i li anirà passant de tot. Però a més a més...
És un llibre que té molt microescenaris o petits mons, com són la planta nou de l'Hospital de Belvitge, la de neurocirurgia, els malalts del cap, que està molt bé explicada.
També, com la Neus viu a Gavà, tota la gent que viu a Gavà, Gavà a l'hivern, sense turistes, les gavines, la plaja... Aquest paisatge estrany, no? Aquest paisatge sí que el coneixem més per la part dels turistes i no, és com la desolació total. I, clar, ja fa el trajecte en tren de Gavà a Belvitge.
I també tot el món dels trens, de les rodalies, de la gent, dels revisors. O sigui, són mons que estan molt bé explicats, molt ben descrits, molt ben narrats. I llavors, t'he portat un exemple dels diàlegs entre les infermeres. El llibre no és només de ritme, sinó també de reflexions. Diu, al costat la Mercè està discursejant a un alumne de pràctiques. Els familiars es cansen perquè els malans no revifen.
i al mateix temps es cansen perquè no es moren. És brutal. O sigui, va donant cops així que penses... Sí, sí, amb moltes ganes de llegir-lo, eh? I la Neus, aquella dona que tenia aquells somnis que tria a divorciar-se per buscar la vida plena, acaba, més o menys, d'aquesta manera.
Passa el cap de setmana a Gavamar, fa córrer les cortines, la casa puta soledat, la novera és pràcticament buida. Les quatre coses que hi queden, un parell de peces de frutes i un iogurt i un ou, semblen estar en mal estat, en el mateix mal estat en què ella es troba. Aparentment, el que és la closca, l'embolcal, es conserva indemne, però l'interior està podrit.
Creu que si enceta cap de les quatre coses cometrà el sacrilegi d'inspeccionar dins la seva pròpia ànima. Una meravella. Aquest és l'evolució del personatge, aquest és el llibre que llegiran els lectors des de l'intent de la felicitat a intentar sobreviure. És una dona meravellosa. És la primera novel·la?
No, té cinc, crec. Jo he llegit una que es deia Luther de la balena, que és molt bona també, és més de ciència-ficció i aquesta és l'última, però no, és un noi que té obra i és un escritor molt, però molt, molt talentós. A més a més,
És molt difícil que un home arribi a la psicologia o a descriure la psicologia femenina, o sigui, ha triat un personatge femení com a protagonista i l'ha clavat, o sigui, és brutal, molt brutal. Doncs queda apuntat, tenim més propostes per això avui, Silvana. El nutxo ordine, la utilitat de l'inútil, manifiesto.
Jo l'he portat a l'edició d'acantil·lado, però en català està a quaderns cremes, també amb una tradició deliciosa, o sigui, que vulgui en català que no s'ho pensi. És un ensai del Nuc Jordino, que és professor de filosofia, que el que fa és viure en aquesta època i s'adona que la cultura està en estat terminal gairebé llavors,
Escriu un assaig on fa la seva teoria i la seva reflexió i la seva mirada sobre el món de que només paga la pena allò que serveix per alguna cosa o que fa diners i no l'inútil en el sentit d'inútil de la cultura, de mirar una obra d'arte, de mirar un quadre.
I no només és la seva mirada sobre tot això, sinó que repesca els grans filòsofs i pensadors de tots els segles, des de Kant, Rousseau, Hobbes, Locke, tota la gent dels grans que han parlat sobre aquest tema. I diu així, el llibre trata d'això.
En el universo del utilitarisme, en efecto, un martillo vale más que una sinfonía, un cuchillo más que una poesía, una llave inglesa más que un cuadro, porque es fácil hacerse cargo de la eficacia de un utensillo, mientras que resulta cada vez más difícil entender para qué pueden servir la música, la literatura o el arte. Es una maravilla. Aquest es el manifest, aquesta es la presentación del libro, La utilidad de lo inútil. A més a més això, el títol és boníssim.
Sí, sí. Declaració d'intencions també en el títol. Declaració d'intencions. Porta 5 edicions en acantil·lado. Crec que en quaderns crema també.
Perfecte. I acabem encara amb una altra proposta que està de moltes pàgines, eh? Sí. Aquesta, perquè són los cuentos completos de Lydia Davis. Normal trobaran els lectors en castellà, editado por Seis Barral. Res, és una contista desconeguda, però és una meravella, però una cosa brutal que dius com pot ser que aquesta dona no hagi guanyat el Nobel o no es conegui... D'on és ella? Qui és? Ella és nord-americana, Lydia Davis,
de Massachusetts, té alguna novel·la, però sobretot té contes, aquestes són els cuentos completos, els que jo traigo, però també hi ha petits, sí que hi ha alguna cosa editada. I això és brutal, el món que explica és una meravella, la mirada d'ella és meravellosa, hi ha contes de deu pàgines, microrrelats, contes llargs, contes curts, amb personatges femenins, amb animals, o sigui, és...
És d'aquests llibres per tenir a la tauleta o de nit o al costat del sofà i mentre el Barça juga i fa l'entretiempo acabes el llibre, llegeix un conte curt i ja està. És d'una sabidoria espectacular, molt recomanable.
Doncs tenim tres propostes avui, a més a més, com que ara en principi encara queda, però de cara a Setmana Santa, que sembla que hi haurà potser més dies per llegir, doncs val la pena apuntar-los. Sí. I a més a més, un, hem dit, molts contes que es poden llegir per parts i els altres que també són... Sí, bueno, l'assaig també per llegir... Amb calma, eh?, tranquil·lament. Sí, tampoc...
Home, ja es pot combinar, no? No sé si tu, Silvana, haig de llegir més d'un llibre alhora. Sí, sí, sí. Hi ha gent que no ho vol fer així, hi ha gent que diu que al revés, o sigui que... Sí, sí, però mira, aquest, el de Nutschordina, la utilitat de l'inútil, és perfectament combinable amb una dona meravellosa, perquè aquest té un ritme espectacular i aquest és de lectura més lenta.
Llavors, quan la Neus rep un cop de la vida i dius, pobreta, ella volia ser feliç, doncs te vas al Noixordina i legeixes què pensava Kant sobre l'arte. Sobre el tot plegat. I llavors vas a dormir al llit. No sé si tranquil exacte, però bé. En fi, dono moltes gràcies, Silvana. Tornem dimecres que ve a més llibres. Perfecte. Que vagi bé, bon dia. Gràcies.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Smoove Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concessor al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, quarts d'11, 60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
5 minuts i la 1 amb el migdia, tanquem ja aquest just a la fusta. D'avui, dimecres 2 d'abril, agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, a l'Andrea Bono, als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps, avui hem parlat amb Joan Orpinell, un dels organitzadors del concert que es fa aquest divendres dins del cicle de jazz, també hem parlat d'un altre cicle, del cicle de documentals de muntanya, demà s'enprojecta 1 i hem parlat amb el seu director, la Eduard Miguel.
Hem fet tertulia esportiva amb el Carles de René de Rius, l'Enric Riva i l'Emilios Casocchi amb el Seves Elias. I també amb el Seves hem parlat de política, hem fet el políticament correcte, després hem parlat de l'Ateneu amb l'Albert Macià. I hem acabat jo, sentit fa poca estona, parlant de llibres amb la Silvana Boc.
Us ha parlat des de les 10 Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses a partir de les 10 i fins la 1. I ara, com sempre, us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea. Bueno, res més, que vagi bé, que passeu molt bon dimecres.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Fins a perdre el contacte amb tu mateix Té la llum d'un matí de dissabte I l'elegància d'un prim Que no et sents culpable A dir el vols córrer Com pels seus efectes L'ància que cura No te la ven a cap altre objecte A brisa que t'encinsa i el neve Saps que mai serà teva És com d'un oás i un miratge I aquí la mira i venera
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
La música que t'encisa i eleva, li demana el dia, que excepte de la nit, de la vida, de la mort, el vell del jove, el ric del pobre, marcat de tot allò que no està en venda, la brisa només bufa per tornar-te a sorprendre.
Però en una lloc, què era?
Sintonitzes ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio TASFEL 98.1 Ràdio TASFEL
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Demà dijous la CEA recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Go to the Paradise. És un audiovisual sobre aquest escalador català que va morir en un accident a la muntanya fa tot just dos anys. La projecció comptarà també amb el seu director Eduard Miguel. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimecres 2 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Una vuitantena d'establiments de Sant Jous rebran les properes setmanes la visita d'informadors mediambientals. L'objectiu és informar del procés de separació de residus per millorar la recollida de la fracció orgànica.
16 alumnes de Quart d'ESO de Sant Just fan pràctiques en empreses del municipi a través del projecte Conecta. És una iniciativa d'èxit escolar que es fa des de fa 5 anys i de la qual participen l'Institut, l'Escola Madre Sacramento, l'Ajuntament i Empreses i Serveis. I el jazz del David Manguals l'ou quartet sonarà divendres a la nit a l'Ateneu. És el quart concert del cicle de jazz que es fa un cop al mes a l'entitat i aquest cop David Manguals torna a Sant Just per portar el seu nou projecte. L'organitzen Onerja, Sèries i l'Ateneu.
Bon dia, demà dijous la CEAS recordarà l'alpinista Pau Escaler projectant el documental Pau Escaler Go to the Paradise, un audiovisual sobre aquest escalador que va morir en un accident a la muntanya fa tot just dos anys. La projecció forma part del primer cicle de audiovisuals de muntanya de la CEAS i comptarà amb el seu director Eduard Miguel. Sant Just Notícies.
La idea inicial del documental d'Eduard Miguel era recollir les experiències de Pau Escaler i del seu amic i company David Palmada i explicar als espectadors per què escalaven en gel. Però unes setmanes després d'acabar el rodatge, Pau Escaler va morir en un accident d'escalada a Gavarnier. La idea del documental, per tant, es va haver de replantejar. Ho ha explicat el Just a la Fusta, el seu director Eduard Miguel. Fa dos anys, en Pau, mentre estava escalant, va tenir un accident...
i l'accident el va tenir just unes setmanes després que nosaltres acabéssim el rodatge d'una pel·lícula que teníem previst fer amb ell. La idea inicial era completament diferent del que ha acabat de sortir, evidentment nosaltres no atreveiem que passés això. Es tractava no només d'agafar en pau sinó que agafàvem altres escaladors, concretament també un amic seu, en David Palmar de Palut.
I després de parlar amb la família de Pau Escaler es va decidir fer aquest documental i d'aquesta manera retre un homenatge a l'escalador per tal que tothom conegués per què arriscava la seva vida per la seva passió. Quan va haver-hi l'accident vam fer una reflexió conjunta amb la família, sobretot vam treballar molt amb la família, de què havíem de fer, si operàvem tot o si volia la pena aprofitar-ne algun fragment. Entre tots vam coincidir que la manera que es coneixés realment
com era en Pau i perquè feia el que feia era tirar endavant un projecte encara que fos diferent. El documental Pau Escaler, go to the paradise, ha passat per molts festivals de muntanya d'arreu del món, com ara Bilbao, França, Pakistàn i Eslovàquia. El seu director, Eduard Miguel, assegura que els espectadors destaquen el missatge que transmet l'audiovisual. Més enllà del que sigui la qualitat d'imatge, que evidentment no podem competir en grans produccions,
Sí que molta gent s'ha quedat amb el missatge, amb el discurs d'en Pau Escalera, perquè realment crec que transmet molt el que pensa la gent que fa esports d'aquest nivell tan extrem. La reacció és sobretot pel contingut, pel missatge.
El documental Pau Escaler, Go to the Paradise, es podrà veure demà a la sala Piquet de l'Ateneu a les 8 del vespre, un acte on també assistirà el director Eduard Miguel. La propera sessió del primer cicle d'audiovisuals de Muntanya de la Cea serà el maig amb el tour 2014 del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. El juny, travessa dels Pirineus, primera catalana per Daniel Cardona i el juliol una selecció de curtmetratges d'internet.
Podeu trobar més informació sobre aquests documentals al web de la CEAS, sanjust.org barra CEAS.
Ara passen 5 minuts de la una del migdia i parlem de medi ambient. Una vuitantena d'establiments de Sant Just rebran les properes setmanes la visita d'informadors mediambientals per parlar-los del procés de separació de residus. Són establiments identificats com a grans generadors de residus urbànics que, si es recullen i se separen correctament, es poden transformar en un compost de qualitat. Sant Just Notícies.
Un informador els visitarà per tal d'explicar-los més coses sobre el procés de separació de la fracció orgànica per evitar-ne la presència d'impropis i per aclarir possibles dubtes. És una campanya patrocinada per l'Agència de Residus de Catalunya. Entre d'altres, formen part d'aquesta vuitantena d'establiments, 38 restaurants, 7 centres educatius, 5 residències de Gingran, 3 hotels, entre d'altres. La fracció orgànica és la més inestable dels residus municipals. A causa del seu elevat contingut en aigua, al voltant del 80% en pes...
i en matèria orgànica, i a Sant Just compta amb un alt nivell d'impropis. Una assignatura, per tant, pendent del municipi pel que fa a la recollida orgànica.
Més qüestions que hem destacat també en titulars. 16 alumnes de quart d'ESO de Sant Just fan pràctiques en empreses del municipi a través del projecte Connecta. És una iniciativa d'èxit escolar on col·laboren l'Institut de Sant Just, l'Escola Madre Sacramento, l'Ajuntament i les empreses i serveis que s'assumen a la iniciativa. Sant Just Notícies.
El programa Connecta va néixer fa 5 anys i vol servir per facilitar la transició entre l'educació secundària obligatòria i la formació professional des d'una perspectiva orientadora. S'adreça a l'alumnat de Quart d'ESO i a través de l'adaptació específica del currículum ofereix la possibilitat de posar en pràctica durant dos mesos la seva vocació en una empresa. A més d'orientar els nois i noies a encarar el seu futur acadèmic amb motivació.
Les empreses i serveis municipals que hi participen aquest any són el taller de mecànica Bona Vista, Copi Flash, la clínica veterinària Sant Just, l'Hospital Moïsès Brogi, la Creu Roja, el Complex Esportiu Municipal La Bona Aigua, l'Escola Bressol Municipal Marrex, Ràdio d'Esvern, l'Arxiu Municipal i el Servei de Tresoreria de l'Ajuntament.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I obrim plana econòmica. Els grups polítics municipals treballen en un acord pel que fa a l'actualització del valor cadastral a Sant Just. Els grups que formen part de l'equip de govern han proposat als partits de l'oposició formar una comissió de treball per tal d'arribar a un consens pel que fa a aquesta qüestió que va comportar un debat important a Sant Just a finals de l'any passat. Sant Just Notícies.
L'acord que proposa l'equip de govern consisteix a acollir-se a l'actualització del valor cadastral un màxim de dos anys, és a dir, 2014 i 2015, ja que el 2016 l'oficina del cadastre ja establirà el valor de tots els habitatges de l'estat espanyol. Ho ha explicat Anna Torrella, regidora d'Hisenda, el Just a la Fusta.
és un acord en què plantegem com a màxim dos anys d'actualització, és a dir, 2014-2015, perquè el 2016 és quan el cadastre diu que aplicarà els valors de referència i, per tant, la feina ja estarà feta. Però no estarem deu anys fent actualització de valors, no té cap sentit. És, com has dit, un període de transició que el cadastre ens ha demanat que anem fent a poc a poc i anem treballant amb ells i que ells aplicaran de facto quan tinguin ja tots els valors de referència aprovats.
És un acord que l'equip de govern proposa als grups de l'oposició i que també portaran a debat amb les associacions de veïns properament, si és possible, abans del ple d'abril. La intenció és que totes les parts arribin a un consens pel que fa a l'actualització dels valors cadastrals de Sant Just, ja que govern i oposició consideren que aquests valors del municipi estan molt per sota dels valors de mercat.
De fet, Llorenç Rey, portaveu de Convergència i Unió, reconeix aquest desequilibri, però recorda que la darrera actualització del cadastre està mal feta i que hi haurà santjustencs que es veuran perjudicats per la decisió d'equiparar les bases al valor del mercat. Si bé és cert que en el global de la població de Sant Just, com ja en retran moltes vegades, els valors cadastrals són baixos, diríem que el valor cadastral de Sant Just...
Estava molt per sota del que li pertocaria si tinguessin que tindre en compte que aquest valor cadastral hauria de ser aproximadament el 50% del valor de mercat, fruit d'un cadastre que sempre hem manifestat que estava molt mal fet. Aquests increments suposen problemes per molta gent.
Llorenç Rey, per tant, assegura que sí, ho formarà part de la mesa del treball, però que encara no veuen la part positiva de l'actualització progressiva. Independentment de què podem estar dintre d'aquesta comissió per fer aquest seguiment i agraïm la bona disposició de l'Ajuntament a entrar a debatre una mica el tema i a fer-ne entre tots, no tan sols el govern, sinó entre el govern, oposició i associacions de veïns, un seguiment acurat. El que sí que sé és que a data d'avui, i de veritat que no, i hem dedicat
moltes hores a analitzar-ho, a revisar-ho i a veure-ho, però no li sabem veure les bondats d'aquest increment. Com dèiem, les properes setmanes s'han de reunir els grups de l'Ajuntament per seguir treballant a la comissió sobre el cadastre, ja que tenen la intenció de presentar l'acord al ple del mes d'abril.
Sant Just Notícies. I encara un punt més en clau econòmica. L'Ajuntament de Sant Just utilitzarà el romanent positiu de tresoreria per pagar factures pendents de 2013, aixugar deute i fer inversions a la via pública. Al ple del mes de març, la regidora d'Hisenda va anunciar que tresoreria va tancar 2013 amb un saldo positiu de 751.000 euros, que són els diners que s'utilitzaran per tirar endavant aquests objectius. Anna Torrella, regidora d'Hisenda de Sant Just, ha explicat al Just a la Fusta en què consisteix el romanent líquid de tresoreria.
De tots els ingressos que tinc, que igual de 100 n'he cobrat 80, tinc unes despeses que potser no les he pagat totes i tinc uns diners al banc. El romanen líquid de tresoria vol dir d'aquests diners que tinc més el que tinc pendent de cobrar menys el que tinc pendent de pagar, és el que em queda de líquid. Tot això no vol dir que sigui el líquid que tinc en el romanen.