El codirector del documental Ciutat Morta, Xavier Artigues, justifica la plantada d'ahir a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a l'hora de recollir un dels Premis Ciutat de Barcelona en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Artigues assegura que va ser una acció coherent perquè considera que Trias simbolitza una manera de fer que no toleren. Que el cos policial de la teva ciutat et torturi amb tota impunitat per a nosaltres és de molt mala educació, però encara és més de mala educació.
no fer res ni donar explicacions a les persones que t'han votat, i estem parlant de l'alcalde, per evitar que passin aquestes coses.
Esports, Robert Prat. Avui és jornada de Copa per al Barça i l'Espanyol. Es juguen els partits d'anada de les semifinals. A les 8 del vespre, Barça-Vila-Real i a les 10, Atlètic Club Espanyol. Els de la plana juguen la seva primera semifinal de Copa. El seu tècnic Marcelino diu que s'enfronten al millor Barça de la temporada. Al Barça avui hi haurà llista de convocats, diu-los Enrique, que afronten el partit com si es tractés d'un partit de Lliga i que no firma el 3-2 de l'últim partit que van jugar al Camp Nou.
L'Espanyol juga avui al Nou Sant Mamés, condicionat per les baixes. La llista de convocats inclou tres jugadors del filial, Duarte, Llónqui, Jordán. Les absences d'Ebram, Álvaro i Canyas obligaran Sergio González a fer canvis tàctics a la plantilla. El Barça a Vilarreal, a les vuit, amb transmissió de Catalunya Ràdio i l'Atlètic Club Espanyol a partir de les deu. La primera part la podreu seguir a Catalunya Informació i la segona a Catalunya Ràdio.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha anul·lat l'acord del 2012 que permetia la modificació del pla urbanístic. Fins aquí les notícies.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimecres 11 de febril.
Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. També farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps avui que torna a fer fred amb el Carles Hernández i Rius en aquesta primera hora. A les 11 i 10 entrevistarem l'historiador Josep Maria Soleil Sabatec aquest divendres. Farà una conferència en el marc del cicle sobre la guerra de successió que organitza la CEAS. Parlarem, per tant, dels principals fets d'armes de la península.
A dos quarts de dotze, un moment per la tertúlia esportiva amb el Carles Hernani Rius i l'Enric Riva. Parlarem de les sensacions pel partit del Barça d'aquest vespre a l'anada de la semifinal de la Copa del Rei.
I a la tercera hora, com queda dimecres, Astronomí, amb l'Oriol Rigat. Parlem també de l'Ateneu, amb el seu president, l'Albert Macià, de Vins, amb l'Asteri Goldstein, del Silla de Can Mata. I també tindrem els llibres amb la Silvana Vogt i l'Arnau Cònsul, que ens parlarà de què passava altres 11 de febrer de la història. Tot plegat des d'ara i fins la 1 al migdia. Comencem.
Passen 8 minuts a les 10, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Què tal? Per parlar d'Actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant d'un concurs de vídeos. Sí, parlem de la xarxa de Ciutats Educadores que coordina l'Ajuntament de Sant Just perquè ha obert el concurs de vídeos Tast de Memòries en Moviment.
Aquesta xerxa temàtica tracta la memòria de les ciutats i hi participa en una dotzena de ciutats de tot l'estat. Sant Jus, Sant Feliu, Sant Adrià del Besòs, Alcalà de Guadaira, Baracaldo, Ribes Bacia Madrid, Màlaga, Santiago, Sargossa, entre d'altres. 11 persones populars hi participen, formulant preguntes sobre el patrimoni de les ciutats participants d'aquesta xerxa, la memòria de les ciutats. L'objectiu del concurs, Tats de Memòries a Moviment,
És que tothom qui vulgui, a partir dels vuit anys, creï vídeos originals, innovadors i divertits sobre patrimoni, contestant les preguntes que formulen en una pàgina web, que ara comentarem, personalitats com ara Clara Segura, Joan Dausà, Estopa, Sidoní, Pilar Sant Pau, Antonio Rodríguez, Elisenda Roca...
També la model Sant Justinca aclara més. La idea és promoure el coneixement de les 12 ciutats que formen part de la xarxa i la memòria de les ciutades. Els vídeos han de durar de 30 segons a 3 minuts. Si han d'estar fets en qualsevol de les llengües oficials o dialectes de l'Estat, però tots han d'anar subtitulats.
en castellà. S'estableixen dues categories, una de respostes a preguntes genèriques i una altra de respostes a preguntes específiques a locals. I els premis van des d'una caixa regal per gaudir d'una estada per a dues persones en una de les ciutats de la xarxa.
Aquest seria el primer premi i el segon i tercer seria un lot cultural sobre el patrimoni de les ciutats amb entrades a museus, equipaments, llibres, entre altres. El termini d'admissió de les obres d'aquests vídeos finalitza el 9 de març i els guanyadors es donaran a conèixer durant el mes d'abril
Trobareu les bases completes del concurs i també els vídeos que formulen preguntes a aquestes personalitats a la pàgina web del concurs Tats de Memòries en Moviment. La pàgina web és en castellà i és catadememoriesenmovimiento.blogspot.com. Allà trobareu tota la informació. Molt bé, doncs mira, una bona proposta. Seguirem a veure com volia sonar tot plegat.
Tenim més coses també, Andrea? Sí, ara parlem dels establiments de Sant Just, parlem de comerços en les dues següents notícies, ara ho veuràs, perquè la major part dels establiments comercials, d'una banda, garanteixen els drets dels consumidors. A finals del 2014, l'Ajuntament, amb la col·laboració de la Diputació, va dur a terme una campanya d'inspecció i informació als comerços de Sant Just per tal de determinar si garantien, d'una banda, el dret a la informació i, de l'altra, l'exercici dels drets dels clients usuaris.
S'han visitat prop d'una seixantena d'establiments. Segons els resultats de la campanya, un 71% dels establiments inspeccionats exhibeix l'horari comercial i un 66% especifica els dies i hores d'obertura fins i tot quan l'establiment és tancat. Pel que fa als fulls de reclamació d'anúncia, pràcticament 3 de cada 4 dels comerços en tenen i un 34% exhibeix el rètol conforme els tenen.
D'altra banda, el 69% dels establiments té a la vista el preu dels productes a l'exterior de l'aparador i un 7% no ho fa, la resta directament no té aparador i el 86% exhibeix correctament els preus dels seus productes o serveis a l'interior de l'establiment.
La inclusió de tot tipus d'impostos o gravaments en el preu compleix la gran majoria de comerços i serveis que s'han visitat, el 91% en total. I finalment, d'aquests 58 establiments visitats, el 7% no presenta la senyalització i cartells fixes en català.
Doncs informació sobre els comerços enjustencs. Acabem parlant de comerç, com deies, però ara parlant de reciclatge. Sí, parlem del distintiu Trià i Triaran. 47 establiments del municipi han estat reconeguts amb aquest distintiu per reciclar correctament la matèria orgànica.
Aquests 47 comerços han rebut el distintiu ambiental municipal Triaiet Triaran 2014, un reconeixement que atorga l'Ajuntament als grans generadors de residus, que separen correctament la brossa i sobretot la matèria orgànica. El consistori va engegar l'any passat aquesta campanya, que consistia en visitar comerços i establiments grans generadors de residus, com poden ser restaurants, escoles...
hotels, residències o supermercats, per tal d'informar-los de la importància de la fracció de les escombraries i de la necessitat d'incrementar les quantitats recollides d'orgànica. Després de les primeres visites d'inspecció, 37 establiments van rebre el distintiu i en una segona roda l'han aconseguit 10 establiments més. I aquests establiments certificats es poden reconèixer perquè a la seva entrada tenen aquest distintiu ambiental TRIA i et triaran 2014.
Doncs són algunes de les notícies destacades d'aquest matí de dimecres. Més informació, com sempre, a partir dels butlletins horaris i a la una, als Sant Just Notícies, edició migdia. Ara de seguida parlem de més actualitat a nivell general. Abans proposem música aquest matí, que s'està tornant gris, eh, ja?
He començat amb sol, però veig que... Feia fred, per això. Això sí, això sí. Doncs bé, parlem d'una cançó que es diu How Big, How Beautiful, que és la nova cançó de Florence and the Machine. La vam publicar ahir, perquè aviat trauran tercer disc, i van fent això que fan als grups, que és anar fent passets i avançaments, i ahir vam publicar vídeo d'aquesta cançó. Molt bé.
una cançó que de fet és petiteta que dura menys de 3 minuts, curteta i per tant segons apuntar la Indispot podria ser que fos la d'obertura o de tancament del disc i bé, tot que sembla que de moment clar és curiós que tampoc no sap ni com es dirà tampoc aquest tercer disc i quan sortirà
Quan sortirà, em sembla que tampoc no hi ha data exacta, o almenys no la trobo aquí directament, que normalment, si se sap, ja la indiquen. I exacte, el títol no se sap, recordem que Florenton de Machine, en els seus dos últims discos, que són Langs i Ceremonials, van tenir molt bones crítiques.
I bé, en tot cas caldrà esperar encara una mica més a veure quan publica el disc. El que sí que se sap és que passarà per aquí a la vora cap a l'estiu. Actuarà el mes de juliol al fit i per tant serà un bon moment per descobrir-la si és que no se la coneix. De moment ens quedem amb aquest tema que com dèiem es diu How Big, How Blue, How Beautiful.
Bona nit.
Bona nit.
One, two. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze. Salutem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per parlar d'actualitat, ens fixem en els temes principals a les portades dels diaris. Avui parlem d'Ucraïna, Andrea. Sí, és la notícia destacada en clau internacional i també en format fotogràfic, podríem dir-ho així. La Vanguardia llegint tensió ucraïna abans de la cimera decisiva.
Kiev i els prorussos negocien aturar els combats davant la reunió de Minsk i Holanda i Merkel promouen la ciutat d'avui per frenar la guerra. De fet, també ens parla l'avantguàrdia emportada i el diari ara dels atacs a cremators que a l'est d'Ucraïna han provocat almenys sis morts civils. Els artillers abels van apuntar ahir, en aquesta ciutat. Els objectils van tocar una base militar i una àrea residencial. I a l'errada, al Parlament ucrainès,
Petro Poroshenko va assegurar que havia estat afectat el quartier general de l'exèrcit, està perta la base. Segons les autoritats regionals fidels al govern, l'ofensiva va causar 7 morts i 16 ferits civils, mentre que a la base es van registrar 10 ferits. D'altra banda, el diari ara també ens diu combats a Ucraïna abans de l'estimer a clau, que tindrà lloc avui, com dèiem, als veïns acremators que la regió ucraïnesa de Donetsk
fotografien un dels projectils que van caure sobre la ciutat ahir a poques hores de la reunió que les parts mantindran avui a Minsk per negociar la pau. I per últim, el periòdicom ens diu reunió a Minsk, que el conflicte d'Ucraïna es revifa abans de la cimera i França i Alemanya intenten arrencar un alto al foc de Putin i Poroshenko.
Doncs actualitzem la informació ara amb els digitals. Lara.cat parla d'una vintena de morts en els combats a l'est d'Ucraïna abans de la cimera per la pau. 19 soldats ucraïnesos i almenys 4 civils han mort en atacs aquest matí. Mentrestant no vam trucar a Putin per demanar-li que aprofiti l'oportunitat de Minsk per trobar la pau a Ucraïna. Merkel i Holanda auspicien el diàleg entre russos, ucraïnesos i prorussos.
I l'altre tema del dia és avui en clau política. Durant qualifica de greu la decisió de Convergència de no senyir-se la disciplina del partit. El líder d'Unió afirma que s'havia pactat el sentit del vot i Convergència. Va decidir trencar ahir la disciplina per primera vegada. Va passar al Congrés en la llei del pacte contra el jihadisme. És la notícia amb qui obre el 3-24. També ho explica l'Ara, que diu que Durant el llei era sent desautoritzat per Convergència.
També és el tema amb qui obre l'avantguàrdia que durant veu injustificable i greu l'abstenció de convergència a la votació d'aquesta llei. PSOE i PP preparen una esmena que impedeixi considerar el terrorisme als desordres i Medina carrega contra l'aval del PSOE a la cadena perpètua. El diputat basc fa sentir la seva veu discrepant a la reunió del grup socialista davant de la defensa que en feien en canvi Lucena, Chaves o Simancas.
Bona nit.
Són alguns dels temes d'aquest matí. Tornem cap als diaris per parlar ara de més actualitat, però en imatges. Quines són les fotos del dia, Andrea? Doncs la imatge destacada avui a dues de les portades, al diari Ara i a la Vanguardia, és l'enclau internacional. És aquest missil que alguns veïns de cremators que a Ucraïna han fotografiat i que va provocar la mort de set civils. Veiem el diari Ara.
Aquest missil a terra i un munt de veïns amultant el missil i fent fotografies amb els seus telèfons mòbils. Una imatge molt similar trobem també a La Vanguardia. Al periòdico, ara en parlarem, veiem un activista de Femen que es va llançar ahir sobre el cotxe de Dominic Strauss-Kahn que va declarar davant del tribunal i va dir que...
un tribunal que el jutge, recordem-ho, per proxenatisme, va dir que no sabia que les dones de les seves sorgies eren prostitutes. I veiem aquesta dona sense samarreta saltant al cotxe de Dominic Stroscant. D'altra banda, una de les protagonistes de la jornada, de fet és la fotografia comuna a tots els diaris, és aquest canvi d'imatge que ha fet l'actriu Uma Thurman i de Toto.
Tom ja està criticant, se la veu realment molt canviada. Al periòdico i a la Vanguardia han optat per dues fotografies, una foto de l'abans i una altra del després, i el diari Ara la veiem ara. Amb la imatge que vam veure tots ahir, aquesta dona és un maturman, és el que es pregunta al diari Ara.
Per últim, a La Vanguardia tenim tres imatges més. D'una banda, veiem el rei Felip VI i la reina Letícia jugant amb uns joves paraplègics en un acte. Acompanyant el titular, el rei se baixa el sou un 20% respecte al que cobrava el seu pare. També veiem una imatge de Juan Mercè que diu, detesto els escriptors mediàtics. I una imatge també de Dominic Strauss-Cant, després de declarar, diu, només eren quatre orgies a l'any.
Déu-n'hi-do. Doncs és el que tenim avui en imatges. Ens fixem en la més llegitals digitals, ara?
Atenció perquè parlem de com seria trobar-se un os a la porta de casa, però no és una hipòtesi, sinó que ha passat, ha estat una realitat això. Castelladeu, després del temporal de neu, sembla que hi ha una imatge, a més a més, que s'està impactant d'una escala d'una casa, per entendre'ns, una planta baixa, és a dir, la part del carrer, una escala de ferro, tota nevada, vull dir que impacta també la imatge de la neu, i al mig hi ha un os.
Això li ha passat a l'Òscar Montero, que és veï de Prioro a Palència, que va tenir una de les sorpreses més grans de la seva vida, perquè des de la finestra de casa va veure com un osset pujava petitet, les escales cap a la porta d'entrada. Diu que primer va avançar d'on sortir i tocar-lo, però llavors algú li va advertir que potser no ho fes, però encara que fos petit podria ser propi, seria perillós. Li va fer una foto, per això és bastant impactant i no és el primer cop que es veu un os per aquest petit poble de València.
És el més llegit del 3-24, després també que una clínica indemnitzarà dues famílies per intercanviar-los els nadons per error i el tercer que la Casa Blanca confirma la mort de la cooperant Kaila Muller, hostatge d'estat islàmic.
A l'Ara.cat, però, el més vist és el que deies ara, Uma Thurman, que apareix amb una cara nova a la presentació de The Slab. Després que Miley Cyrus presenta aquest vídeo seu en un festival de cinema pornogràfic, i pots fer clic al vídeo, doncs sembla que molta gent ha clicat perquè és la segona notícia més llegida. I després també tenim una altra notícia, més enllà de 50 ombres de grey i 10 pel·lícules pujades de to. Una recomanació que fan d'hauria el diari Ara...
I després també aquesta mateixa idea és el tercer tema més llegit a l'avantguarda. Això m'ha encuriosit, perquè a l'avantguarda el primer també és el que li ha passat a Uma Durman, el segon tema que aquí encara d'això no es despulla per Prada, però el tercer són les deu alternatives eròtiques a 50 ombres de greu. És a dir, en principi tots dos dies ho faria... Títols de llibres o pel·lícules?
Llavors, en el cas de l'Ara són pel·lícules i en el cas de l'Avantguàrdia són també, sí, sí, en clau cinematogràfic. Jo suposo que deu ser una notícia d'agència que deuen haver repicat tots dos, en tot cas, perquè si no, la idea de obrir un moment la notícia no és que no tenia la intenció de parlar d'aquests d'alternatives eròtiques, però a veure, això són les mateixes.
i sí, obren, per exemple, Secretari d'Esteven Sheinberg, Henry Enjun de Jonas Kaufman, o El Amante de Jean-Jacques Arnault, és com obre el diari ara, i La Vanguardia també comença amb Secretari, Henry Enjun i El Amante. Per tant, jo crec que això deu ser una notícia generalista, perquè cap de les llocs està firmada i que n'aprofita tots dos diaris. I coincideixen.
Sí, sí, sí, sí, és que ni tots porten els tràilers, sí, és curiós, el que passa que sí, exacte, l'Ara sí que cita EFE, l'agència EFE, i és a quarta 6 de la tarda i La Vanguardia no cita ningú. Mai, ja, però ja sabem la font. Exacte, ja se'n donen bé, l'agència. Obrim ara pàgina internacional, Andrea, cap on anem avui?
Doncs avui parlem, ho has comentat tu ara, d'aquesta jove americana que segons l'estat islàmic i segons ha confirmat també la seva família, doncs ha mort als Estats Units. Llegim a la Vanguardia ploren la mort de la jove idealista segrestada per l'estat islàmic.
Deia en una carta, la part de mi que més em fa mal em fa aixecar del llit i l'esperança de tornar a veure-us és la font de la meva fortalesa. Si us plau, sigueu pacients i oferiu el vostre dolor a Déu. Que ahir la Jean Müller va fer arribar aquesta carta als seus pares.
Però els jihadistes que l'havien segrestat en nom de Déu van matar totes les seves esperances. Van confirmar la mort d'aquesta jove de 26 anys que havia decidit dedicar la vida a ajudar els més necessitats, fossin dones maltractades d'Arizona, malalts de Sida, pàries de l'Índia o refugiats d'Israel, Palestina, Síria o d'altres països. Va ser segrestada l'any 2013. El cap de setmana passat els carcellers van fer arribar a la família les evidències de la seva mort.
Els segrestadors havien demanat un rescat de més de 6 milions de dòlars i la noia, en la carta dels seus pares, deixava clar que no volia ser una càrrega i que estava disposada a aguantar segrestada el temps que fes falta. La seva mort, malgrat que s'ha produït en circumstàncies no aclarides, sembla ser que ja és oficial, ho ha confirmat la família. Hi ha els yihadistes, que l'avan tenir segrestada durant 18 mesos, asseguren que Kai la Jean no va ser assassinada com els ostatges anteriors, sinó que va morir víctima d'un bombardeig de l'aviació Jordana. Però tampoc no han aportat proves concloents
que ho demostrin. És aquesta una de les notícies destacades avui als diaris en clau internacional. I ara parlem de la declaració de Dominic Stroscann, també totes les portades en parlaven. Llegim, per exemple, el titular de La Vanguardia, diu, no era frenètic, només quatre orgies.
L'any, Dominic Estroscan declara en aquest procés per proxenatisme que se segueix a l'Illa. Diu l'avantguàrdia impassible i resignat amb aire de fastiguejat pacient. Estroscan, el totpoderós exdirector del Fons Monetari i excandidat a la presidència de la República Francesa, va compareixer ahir al judici per proxenatisme que se segueix al Tribunal Correccional de l'Illa i en el qual li demanen fins a 10 anys de presó i un milió i mig d'euros de multa.
Diu que en aquest context l'exdirector de l'FMI va negar simplement haver comès cap delicte, va dir que desconeixia del tot que les dones fossin prostitutes, però també hi llegim, diu La Vanguardia, tot i això, un altre detall. En els missatges telefònics creuats amb els seus amics, Stroskant realment es refereix a les dones com a material, col·legues i regals de Nadal, i mai anomenen-les com podria imaginar en una gresca amb amigues.
Doncs és el que tenim avui en clau internacional, l'obrim a la pàgina esportiva. Aquest vespre hi ha partit d'anada de la Copa del Rei i l'esport diu que el Barça vol sentenciar les semifinals del Camp Nou, per això titula llançats cap a la final. A la imatge, el Trident, Luis Suárez, Neymar i Messi, braçant-se en un dels gols dels últims dies, fan de títol amb el Trident en el seu millor moment. L'equip sortirà a golejar. El partit és avui a les vuit.
i també juga a les 10 l'Atlètic Espanyol, l'Atlètic de Bilbao Espanyol, l'Espanyol en la recerca del seu somni, que és el que diu també el diari Esport. L'esportiu ho tenen clar, és el que diu del Barça, Messi i Neymar lideraran el Barça avui al Camp Nou en el primer assalt per ser a la final de la Copa amb l'objectiu d'aconseguir un bon resultat contra el Villarreal. La imatge, tots dos, Messi i Neymar, en un moment de l'entrenament.
I pel que fa a l'Atlètic Espanyol, diu il·lusionats amb el repte.
I tot i el partit d'avui, el Mundo Iportibó treu un altre tema, amb una exclusiva d'aquest diari, amb fotos exclusives d'aquest diari. Diu Braida a Barcelona, el nou responsable de futbol internacional del Barça va arribar ahir i avui veurà des de la llotja el Barça-Vilarreal. La fotografia apareix amb Charlie Reixac abraçant-se i rient. Diu que està content d'estar a Barcelona. Música
Torpedo Neymar també diu el brasiler que acostuma a marcar el submarí groc armà d'un Barça que busca la seva quarta final en cinc anys. I també pel que fa a l'espanyol diu cap a un somni tot i les baixes.
Adeu, nou Bernabéu, és com titula el diari AS, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid tira davall la remodelació de l'estadi, s'anora l'acord entre el club, l'Ajuntament i la comunitat. I també diu que el Madrid corre poc, segons l'AS els seus jugadors van fer 9 quilòmetres menys que els de l'Atlètic en el derbi, encara estan per tant buscant què va passar en aquesta derrota de 4-0 del dissabte.
I pel que fa a la Copa, segons les, Messi, Suari, Diney, Mar, amenacen el Villarreal i l'Espanyol controlarà a Dorit amb tres centrals.
Carlo Tetoca és com titula el Marc amb una imatge de l'entrenador del Madrid. Diu que el tècnic creu que sortiran de la crisi sense canviar el seu estil de joc. En canvi, els directius volen que canviï la manida de governar a la plantilla. Ell diu, però, que es manté ferm amb el seu llibret i confia en la reacció de l'equip. Amb tot l'escenari és el que diu el Barça Villarreal i penúltim obstacle, parlant de l'Atlètica Espanyol.
Ara passen sis minuts de dos quarts d'onze, agafem les contraportades dels diaris. Comencem per la del diari Ara, l'article setmanal de Josep Ramoneda, titulat avui Política i bondat. Diu, la primera part de l'article parla de la compareixença d'Artur Mas en la Comissió d'Investigació del Caso.
Pujol diu, comença dient Ramoneda, és possible que el president Mas, que va ocupar responsabilitats molt importants en els governs de Pujol, no tingués cap coneixement ni cap sospita dels tripijocs de la família de l'expresident? Diu Ramoneda, si Mas va ser convocat a la comissió d'investigació, fou principalment per respondre aquesta pregunta.
Diu, després de quatre hores i mitja d'explicacions, tot seguia igual que abans de l'entrada del president a la sala. Conclusió, les comissions d'investigació parlamentàries, tal com estan dissenyades, com una prolongació del debat polític per altres mitjans, no tenen cap sentit. De fet, va ser un debat de reprovació del president sense votació final. Per acusar, s'ha de tenir un mínim d'autoritat i fa referència directament a l'intervenció d'Alicia Sánchez Camacho. Com pot demanar la dimissió del president per negligència, per no assabentar-se del que passava, la representant d'un partit presidit per un senyor, Mariano Rajoy,
que diu que no sabia que el seu amic Lluís Bárcenas duia una doble comptabilitat del partit, pagava obres i sobres en negre, feia negocis amb les trames de l'entorn i s'enduia diners a casa. Diu Ramonera que Mas va demostrar que no les tenia totes, però se li ha de reconèixer que donava cara. I d'altra banda, ens parla de Juan Carlos Monedero, de Podem. Diu que el cas Monedero té molts vessants, uns fets que el mateix interessat no ha aclarit. L'ús per part del ministre d'Higenda d'Informació que no té dret a divulgar com una arma d'acció política partidària, per exemple.
Diu que l'actitud de Montoro és reincident, és inacceptable el concepte patrimonial que té de l'Estat. El ministre no ha de fer res de la informació de les actuacions d'Hisenda, i menys utilitzar-les per destruir l'adversari polític. Diu també Ramoneda, i acaba així, de la mateixa manera, és espectacularment cínica l'actitud de Sainz de Santa Maria, escandalitzada pel perjudici a les arques públiques que hagi causat Monedero i fugint de les càmeres a tota velocitat,
Quan li preguntes per Barcenas o Gürtel? Diu, enxampar els moralistes de Podem pecant s'ha convertit en l'esport preferit de la casta. Diu, són com nosaltres.
Doncs és l'opinió de Ramona del diari. Ara al periòdico tenim una entrevista que ens deixa el titular següent. Si sabem gestionar-lo, un conflicte no és un problema. Ara les dues entrevistes que venen parlen de paternitat i de maternitat, ja veuràs. Al periòdico entrevisten la Júlia Prunés, mare creativa, així la defineixen. La seva experiència familiar és una font de contes, xerrades i tallers.
Diu que té tres fills biològics, el Didac, l'Oriol i el Jan, i una filla de paper, la Berta, que protagonitza una col·lecció de contes sobre educació emocional que va pel quart títol i que es finança a través d'Avercami. El seu discurs sobre la gestió de conflictes en l'àmbit familiar i escolar s'allunya de fredes teories, es basa en el seu atrafegat dia a dia de mare autònoma.
Diu, jo també sóc filla i ho seré tota la vida. Jo encara aprenc coses amb la meva mare. L'educació emocional és per sempre, tant si ets nen com adult. Necessito projectar tot el que em desperta a la maternitat i miro que la meva experiència ajudi altres persones a viure a la millor. La meva feina evoluciona a mesura que la meva família creix. Quan tenia adons, també feia de doula, acompanyant altres dones durant l'embaràs i el postpart, d'assessora de lactància, d'educadora de massatge infantil i ara que ja tinc un fill adolescent m'he format en educació emocional i gestió de conflictes i faig xerrades i tallers.
I un dels recursos que ella vol introduir en les seves xerrades i tallers és el que anomena la capsa facilitadora de converses. És una capsa, diu, on posem tot el que interfereix en una comunicació i una escolta atentes, mòbils, el comandament de la tele, també les presses, el mal humor, fins i tot. Diu que vaig anar a explicar al conte de Berta, on surt aquesta capsa a l'escola dels meus fills, i a la nit vaig rebre un missatge d'una mare.
i diu Pruners, al tornar de la feina les seves filles havien fet una capsa perquè hi deixés el mòbil i per primer cop van sopar xerrant i sense tele. Una bona història avui al periòdico.
A La Vanguardia en tenim un altre, és el personatge conegut per els que segueixin a Hermano Mayor, no?, és el director d'aquest reality. Sí, és el Pedro García Aguado, terapeuta televisiu a Hermano Mayor, que també va ser olímpic, medallista olímpica, waterpolo. Diu, tant de bo, els que surten al meu reality no fossin reality, diu, és més, l'altre dia vam haver d'aturar l'enregistrament perquè una de les joves va clavar una puntada de peu a una porta i es va trencar el Tandu d'Aquiles.
Diu, jo m'estimaria més que tot fos ficció i no hi hagués nois així, però ja he fet de mitjans 120 famílies amb problemes i en falta temps perquè arriben peticions de tota Espanya. Diu, Lluís Amiguet, el seu programa també és un negoci. I García Guado respon, i també aquest diari, som empreses privades que necessiten ingressos per fer la seva funció social. I nosaltres la fem, perquè aquests nanos no són problemes aïllats, sinó símptomes del trastorn d'una generació.
I no parlo de la generació dels joves, parlo de la generació dels seus pares. Els que necessiten ajuda són els seus pares. Per comoditat i desídia han format petits monstres i n'hi ha que es converteixen en tirants sociòpates. Diu que el que han fet malament, cita alguns exemples, inconsciència, potser immaduresa. Hauríem d'exigir un examen per al carnet de paternitat abans de deixar engendrar a ningú perquè massa gent incapaç de gestionar la seva vida es llença a tenir fills sense pensar. I aquest home en té dues de filles.
I un últim apunt, Miguel li pregunta, té algun recurs d'urgència davant de casos com els que veiem al seu programa? Diu, aquests nens que creixen al centre de l'univers perquè els han fet sentir-se així, en diversos casos se'ls hem posat davant l'evidència del patiment i la solitud dels altres. Un centre on vegin misèria, abandonament, solitud, malaltia, i diu Pedro García Guadó que és allà on aquests joves reflexionen realment.
Doncs són les notícies, les contraportades del dia que ens porten a les notícia curiosa d'avui. Molt bé.
Ahir vam començar a parlar de Sant Valentí i em temo setmana temàtica perquè avui tornem a parlar d'aquesta història i parlàvem, no sé si recordaran els oients, d'aquesta proposta d'un zoo del Bronx. L'Anti Sant Valentí, no? Exacte, que era que podies apadrinar, entre cometes, perquè seria això, no? Un escarbat, posar-li el nom del teu ex i ja està. I tenies una foto de pètals de rosa i d'això. Molt bé.
Però avui parlem d'una cosa més propera, és una noia de Barcelona que s'anunciava, ho dic en passat perquè després que sortís la notícia publicada sembla que ha esborrat ja l'anunci, però bé, potser algú ha estat el temps de fer-ho, s'havia anunciat en una aplicació per vendre objectes de segona mà, doncs ella s'havia anunciat per fer de nòvia en sopars amb els pares o en el dia de valentia.
Ella, el títol era amb llogu pel 14 de febrer. Era un títol, per tant, bastant explícit. I hi havia diferents opcions. Això ho ha penjat a l'aplicació Wallapop, que és per vendre objectes de segona mà. No ven sexe, eh? Vull dir que no... Per tant, no es tractaria de prostitució. Una mica el que sorprèn, d'alguna manera, és que... Exacte. És això. Ella... Tenim aquí la imatge que el diari ara ha publicat en format captura de pantalla, tot i que després ha dit que ja no hi era, anunci.
Doncs aquesta oferta diu 30 euros. Per 30 euros teniries plan d'amics. Llavors, si vols un altre tipus de plan, per exemple, que seria nòvia i nà de la mà, seria 50. Pujo una mica més. Nà de la mà, 50. Sí, i suposo, doncs, exacte. I nòvia. Sí, i llavors, sopar d'enamorats serien 70 euros. Inclou també foto per Facebook, Instagram, Twitter i pagues tu el sopar.
Això quant? 70? Trobo que és barat, perquè entre els 50 euros que és anar de la mà i els 70, que és tota aquesta explosió social, sí que pagas més, però tens molta repercussió. I després, sopar a casa dels pares. Això inclou 100 euros perquè inclou petons, abraçades i impressionals pares. Per Sant Valentí, realment, a casa dels pares...
Llavors hi ha càrrecs extres, que serien petons, serien 20 euros d'extra. Això és vàlid, però no, no. Si vols pagar càrrec extra de petons, que et valdria pel pla nòvia de la mà, o sigui, si vols una de la mà 50 euros, però si vols petons, pagues 20 més. I el sopar d'enamorats igual, o sigui, tu pots fer-te la foto i pots anar a sopar, però si vols petons, pagues 20 euros.
I si vols abraçades 10, això en tots aquests casos. També el pla d'amics, si amb el tema amics, amb el pla d'amics no pots incloure els petons, però si vols incloure abraçades, doncs pagues 10 euros i també en tens una abraçada d'amics. I llavors sembla que també hi havia una oferta especial, que era una oferta especial estalvi per fer de nòvia els dies 13, 14 i 15, és a dir, tot a cap de setmana, des de divendres fins a diumenge, que en aquest cas valdria 250 euros l'oferta.
Aquest paquet està al vinc, l'hauria petons, abraçades, sortir el dissabte de la nit i amb fotos per les xarxes socials, WhatsApp de bon dia i de bona nit. Ah, que important. Publicacions a Facebook, sopar amb els pares el dia 13, el divendres, per tant, sopar d'enamorats el dia 14 i presentació als amics el 15. I ja després? Ja està, sí. 250 euros, això. No ho sé jo, no ho acabo de veure, no?
Se sap si ha tingut alguna apreciació. Es veu que quan es va publicar l'anunci, llavors al final de la notícia veiem que l'autora de l'anunci el va esborrar després que es publiqués aquesta notícia i per això ja no està actiu, tot i que en aquesta imatge es pot veure encara com mira. Però això és tot aquí o als Estats Units? Aquí, a Barcelona. No sé, dir-me...
Jo crec que va ser un negoci, no? Sí, Sant Valentí al cap i a la fi acaba sent un negoci, no? Molta gent també ho veu així. Exacte, en el fons, sí. Per què no? Si has de passar el teu Sant Valentí, el que passa és que, no ho sé, per què vols fer aquestes presentacions amb els teus pares i saps que després... En realitat també, d'alguna manera, és com si estigués...
Fent una farsa. Sí, pot ser que sigui un invent, eh? És a dir, pot ser que sigui un muntatge, però en tot cas no deixa de ser una mica de posar sobre la taula també què implica segons quines relacions avui en dia, no? El més important que és la xarxa social. L'aparença. Totalment. En fi, Andrea, un bon experiment. Que vagi bé. Igualment, Carme. Bon dia.
Passen dos minuts de tres quarts d'onze. Aquesta hora el que fem és explicar quins són els punts culturals d'aquest matí.
I ho fem començant parlant de Juan Mercè. Avui l'entrevista a la Vanguardia ens ho comenta l'Andrea i algun dels titulars que deixa és també que li hauria encantat ser descendent de Pirates. En el programa public el dia 2 de març la biografia de Juan Mercè.
Més qüestions, els directors de Ciutat Morta que deixen plantat tries, tot i que recullen el Premi Metàl·lic de Ciutat de Barcelona, ells diuen, han dit aquest matí Catalunya Ràdio, que simbolitza unes coses que no podem permetre que continuïn, passen per alt. Ells diuen que mal educació és que la policia de la ciutat torturi amb tota la impunitat.
Joc de Miralls arriba a l'Espai Lliure. Annie Baker, guanyadora del Pulitzer, debuta a l'Estat amb aquesta obra. David Alegret es posa al servei de Schumann al Palau de la Música. El tenor barceloní interpreta el cicle de Charlie B complet. I els socis de l'associació Orfeo Català aproven la modificació dels estatuts. La proposta de la Junta Directiva s'ha aprovat amb 350 vots a favor i 10 en contra.
Albert Serra i el seu equip conviuen en una masia de Lleida per gravar la instal·lació Singularity. És un rodatge barroquí extravagant que es fa per la Bienal de Venècia. Un clau musical Estocolm, Reykjavik i Copenhague són els primers escenaris del sonar 2015. Alguns dels artistes programats en aquestes tres edicions nòrdiques són Skrillex, Jamie XX, Kidness i Sofi, que també actuaran, de fet, a Barcelona.
I la música augmenta les vendes per primer cop en 12 anys. Creix un 21,2% a Espanya. L'artista més venut torna a ser Pablo Alborán. Mort Geiber, que és qui va ser l'autora que va recórrer la història d'Argèlia i la condició femenina.
Gerber va morir ahir, tenia 78 anys.
El Festival Emergència s'omplirà de música del Raval el dia de Sant Valentí i l'Esgai vendrà els seus teatres de la Gran Via de Madrid. L'operació arribarà als 58 milions d'euros. Cultura no veu cap indici de legalitat en aquest procés de venda. L'Opera Norma es pot veure des del Gran Teatre del Liceu i la Fura dels Baux cedeix el seu fons documental a l'Institut del Teatre.
I avui de fons sentim els u-dos amb aquest tema Ordinary Love. I el sentim perquè s'han esgotat de nou les entrades pel tercer concert d'Utbos a Barcelona. La banda de pop-rock irlandesa presentarà el seu nou treball a Barcelona els dies 5, 6 i 9 d'octubre. Anem-te a la gira i no sense experiència.
Just a la fusta. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
6 minuts i les 11. Saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps. Avui s'ha tapat ja, eh? Ha sortit el sol, però... Sí, i aquests dies així tontets serà el que tindrem des d'avui fins ben bé diumenge, eh? O sigui, dies així una mica... Quin rotllo. Amb una estoneta de sol. Bueno, ara tenim un sol esmortaït, podríem dir. O sigui, no és que estigui completament tapat, però està una mica esmortaït. L'altra història és que un dia no fa...
Estiu, no fa hivern. I ahir vam tenir un dia que vam bufar una miqueta de béns aponentats, Barcelona es va disparar a la centra de la ciutat, 18 graus, en just vam arribar gairebé als 16, ens vam quedar un pèl dels 16 graus, i clar, tothom es pensava que la primavera ja havia arribat i que ja s'havia acabat tot. I avui, clar, o sigui, la diferència de fa 24 hores a ara són 6 graus de temperatura. Ara en tenim 6, ahir en teníem 12 aquesta hora. Ostres, 6 és molt poc, eh?
Sí, va en funció, i a més ha estat una nit força curiosa, perquè ens ha sorprès força el fet que durant bona part, la mínima tornava a ser un altre cop, tot apuntava un altre cop que es repetís un dia com el de dimarts, perquè durant la nit la temperatura ha anat baixant, no és que hagi baixat massa, ha baixat fins als 6 graus, o sigui que era un valor ja que estava força normal, de cop i volta cap a les 5-6 de la matinada se'ns ha inflat cap als 8 graus, i tothom, avui a les 7 del matí pensaves, ostres, avui no serà un altre dia d'aquests així...
de poca roba, que s'està bé al migdia, que si fas activitat tens calor, i de cop i volta a les 9 del matí la temperatura ha caigut, dels 8 fins als 2,8.
ha estat una baixada bastant important, que ha coincidit també amb una pujada notable de la humitat, o sigui que la sensació de fred era una miqueta més marcada, i en canvi el vent no ha fet acte de presència, perquè pràcticament no bufa vent, o sigui que aquesta sortida, aquesta eixida de sol, doncs ens ha portat una baixada bastant clara de la temperatura i ens ha tornat a una realitat que realment no ho esperàvem, o sigui, no és que arribés camposa d'aire fred ni arribés res, sí que esperàvem que augmentés la humitat, per això d'aquests núvols,
però que aquesta humedat, que aquests béns humits de mar cap a terra ens portessin aquesta baixada tan marcada, a mi, per exemple, a mi m'ha sorprès. Bé, doncs, què tenim? Ara tenim una situació amb una influència, sense ser molt marcada, de béns de mar cap a terra, una situació d'allà avant, era aquella situació que comentàvem ahir, que hi havia una petita baixa cap a les costes de Càdiz, que estava enviant, era una petita gota freda, molt petita, no arriba ni a gota, però que està enviant una miqueta de béns humits de mar cap a terra,
I això el que està proporcionant és que bona part de la conca mediterrània estigui bastant tapat cap a les comarques de Tarragona i l'interior de Lleida, litoral de Tarragona, sobretot el delta de l'Ebre i l'interior de Lleida, tenen forces més núvols i a mesura que vas pujant els núvols tenen menys importància. O sigui, si ens anéssim ara cap a Figueres probablement no trobaríem ni un núvol.
Però nosaltres que estem al mig tenim aquesta influència de núvols que durant el dia pot anar una miqueta més i no es descarta la possibilitat que fins i tot de matinada o demà al matí pugui caure alguna goteta. O sigui que podríem parlar d'un litre o dos...
amb aquesta influència de béns de llevant que estem tenint a aquestes hores d'ara. Avui les temperatures pujaran, doncs, lo normal, fins als 10 o 11 graus, encara que estiguem ara 6, el sol es recupera ràpid a aquesta hora del dia i probablement puguem arribar, doncs, més o menys a aquest valor, eh? O sigui, estem parlant al voltant dels 11 o 12 graus, que és una temperatura més normal, que no pas als 18 o 16 d'ahir, que no és temperatura del febrer, sinó que és de març o d'abril. Home, d'abril tampoc. De març. De març, val, eh?
Març estem a l'hivern. Sí, per això, perquè el temps d'ahir tampoc era d'abril, no anaves amb jaqueteta.
Bé, però al migdia vas obrar-li a tothom. Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a... Vés a...
Sí, però a l'abril, ara no entrarem en un debat aprilenc, però a l'abril, a la nit també, i al primer del matí poses alguna més conèixer cateta, perquè si no després tens pena. Sí, però no porta d'abril. En fi, és igual. És igual. El fet és que dijous tindrem una petita pausa, d'acord? Dijous hi ha aquesta variabilitat amb núvols, però... Demà. Sí, a partir del migdia, eh? Al matí encara tenim aquestes gotes, però després s'ha d'anar obrint el sol una miqueta, seguirem amb alguns núvols.
I divendres i diumenge ens creuen dos fronts. El del divendres ens creua durant el divendres i no ha de portar precipitació. Algunes nevades al Pirineu poc importants, temperatures que no varien massa, uns valors molt semblants als d'avui. De cara al dissabte tindrem un dia variable amb sol i núvols, no esperem precipitacions i potser diumenge aquests núvols puguin ser una mica més destacats i puguin donar alguna precipitació. Però estem parlant d'una cosa molt petita, molt poc important. No seran dies esplèndids, però sí que seran dies així variables amb alguns núvols.
Seguim comentant el fet que la rua, tot i que hi apuntaven alguna variabilitat o una inestabilitat de cara al dissabte, la rua continua amb aquesta previsió de cel tapat, d'una temperatura a l'hora del carnestoltes a la tarda, al voltant dels 11 o 12 graus, que és força bona, i a partir de les 9 sí que podria baixar una miqueta, 9-10, i la temperatura podria baixar fins als 8 o 9 graus.
La part positiva és que no tindrem aquests vents humits, que això marxarà demà dijous, i que els vents ja seran una miqueta més deponent de nord-nortues i no farà massa vent tampoc. O sigui que de moment tot pinta bastant bé, tot i que no sigui un dia radiant, com a mínim aguantarà pel que fa la temperatura. No serà un dia de rigorós hivern, sinó que serà un dia dels, podríem dir, bons de febrer, tot i que el sol no farà massa presència.
Però ja ho veurem, anirem seguint durant tota aquesta setmana, aviam com va evolucionant, però ja et dic, a partir d'avui fins diumenge, dies variables, amb sol i núvols serà el que dominaran. Perfecte, Carles, doncs gràcies, que vagi bé i bon dia. Molt bé. Arribem de seguir a les 11, ara mateix, per tant, connectem-me amb el butlletit de Catalunya Ràdio. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
Almenys 200 immigrants d'origen àfrica haurien mort en un naufragi al canal de Sicília, segons s'han denunciat els supervivents rescatats, que ara són a Lampedusa. De moment, 9 persones han arribat a aquesta illa i, segons informa un portaveu de l'alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats, van naufregar pel temporal que va afectar dilluns la zona del canal de Sicília. Altres fonts que cita l'agència Reuters asseguren que el nombre d'immigrants ofegats podria arribar als 300. Aquesta mateixa font informa que tots anaven en 3 vaixells que haurien sortit de Líbia.
Notícies breus, David Badia. Pica barall al Congrés entre el president espanyol i el cap de l'oposició per l'OMCE. El líder socialista Pedro Sánchez ha avisat Mariano Rajoy que si governa la Moncloa derogarà les reformes educatives que ha fet el seu executiu. I el president espanyol li responia així. Hay una buena noticia y es que sus contrarreformas educativas durarán poco. Tan poco como su gobierno, es decir, hasta el próximo mes de noviembre.
Estoy de acuerdo con la última parte de su intervención, que si ustedes llegan al gobierno derogarían las reformas que ha hecho el Partido Popular porque ya lo hicieron en una ocasión. El problema es que en esta ocasión mucho me temo que usted no va a llegar al gobierno de España.
Bon dia. Els alumnes de l'Institut Menéndez Pelayo de Barcelona han trobat fàcil l'examen de castellà on han hagut de respondre preguntes sobre un fragment del Quixote i un article de Josep Corbella sobre els efectes dels pesticides en la mort de les abelles. A mi m'ha anat bé. Jo crec que és molt fàcil.
La comprensió de l'actual és fàcil, penso que la part més difícil és la part d'inventar-te a la redacció, però una persona que tingui imaginació no tindrà cap problema. A la redacció els han demanat que fessin un text de com a mínim 125 paraules sobre un fet misteriós per publicar-lo en el número de Halloween de la revista de l'Institut Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
El sector elèctric va tancar l'any 2014 sense dèficit tarifari per primer cop des del 2002, segons ha anunciat el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, Madrid Jordi Prats. Bon dia. El ministre d'Indústria ha defensat que les mesures impulsades pel seu govern, com ara el canvi de sistema que determina els preus de la llum o la reducció de costos d'activitats enregulades, ha permès tancar el 2014 sense dèficit tarifari. Y este año 2014, el que acaba de terminar, será el primer año de los últimos 11 donde no habrá
Jordi Prats, Catalunya Ràdio, Madrid. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, 43 caps de bombers voluntaris de Lleida i Pirineus han dimitit disconformes amb la resposta del govern a les seves peticions. Se'n reclamen millores en seguretat. Les renúncies s'afegeixen a les dels bombers de Tarragona.
Tret de sortida, la celebració del 50è aniversari de l'Institut Goodman, el primer centre de l'estat espanyol en el tractament de lesions medulars. Posteriorment també va ser pioner a ocupar-se de danys cerebrals adquirits. Precisament, la cap de la unitat de danys cerebrals, la doctora Montserrat Bernabéu, ha explicat avui al matí de Catalunya Ràdio que es plantegen aquest aniversari amb projecció de futur. Ens permetrà donar a conèixer la nostra feina, donar a conèixer el que fa el Goodman i donar a conèixer el que vol fer en un futur, perquè no es tracta de...
explicar tot el que hem fet en aquests 50 anys, sinó cap on volem dedicar tota la nostra activitat a partir d'ara.
Esports, Montse Raya. 18 convocats per el Barça-Vilarreal d'avui a les 8 del vespre. Queden fora els descartats Bravo Montoya i Sergi Roberto i els lesionats Douglas i Fernmalen. Luis Enrique no ha convocat jugadors del filial. A les 10, Atlètic Club Espanyol. Sergio González ha cridat 3 jugadors del filial per les absències de Canyes, Abraham i Álvaro. Avui a partir de les 7, Catalunya Ràdio ofereix les dues transmissions dels partits de la Copa.
Primer el Barça-Vilarreal i després la transmissió de l'Elètic Club Espanyol. La primera part de l'Espanyol es podrà seguir des de dos quarts de deu per Catalunya Informació i també per l'APP i pel web. La segona part de l'Espanyol a partir de les 11 es podrà seguir per Catalunya Ràdio. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid tomba la remodelació del Bernabéu per ampliar l'estadi i cobrir-lo.
La decisió judicial anul·la l'acord de modificació del plau urbanístic que el 2012 va acordar el govern madrileny. I a l'NB els dos germans Gasol han aconseguit un doble-doble. Pau Gasol, 26 punts i 16 rebots en el triomf dels Bulls sobre els Kings per 104-86. Marc Gasol ha notat 14 punts i ha capturat 11 rebots amb els Grizzlies que han sobrat els nets per 95-85.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. La xarxa de ciutats educadores que coordina l'Ajuntament de Sant Just obre el concurs de vídeos Tats de Memòries en Moviment. Aquesta xarxa tracta la memòria de les ciutats i hi participa en una dotzena de ciutats de tot l'estat, com ara Sant Just, Sant Feliu, Granollers, Alcalà de Guadaire, Baracaldo, Santiago de Compostela...
i Saragossa. 11 persones populars, com ara Clara Segura, Estopa o Sidoní, hi participen, formulen preguntes sobre el patrimoni de les ciutats participants a la xarxa. L'objectiu del concurs és que tothom qui vulgui, a partir dels 8 anys, creï vídeos originals, innovadors i divertits sobre patrimoni, contestant aquestes preguntes. Trobareu les bases del concurs
Més qüestions. 47 establiments en Justencs han estat reconeguts per reciclar correctament la matèria orgànica. Aquests 47 comerços i establiments han rebut el distintiu ambiental municipal, triar i triaran 2014, un reconeixement que atorga a l'Ajuntament els grans generadors de residus que separen correctament la brossa i sobretot la matèria orgànica. Després de les primeres visites d'inspecció, 37 establiments van rebre el distintiu i en una segona roda l'han aconseguit 10 més.
I un apunt més per recordar-vos que demà dijous s'inaugura el celler de Can Ginestà l'exposició Mengem-nos l'art de Miracle Serra. És una mostra de pintura i escultura que té molt a veure amb el seu llibre i de Joan Targarona, Cuina amb fruites, que es va presentar a la tardor a Sant Just. Les il·lustracions fetes durant quatre anys per Miracle Serra s'exposaran en el seu format original amb pintura i escultura al celler de Can Ginestà a partir de demà dijous a dos quarts de vuit del vespre. Es podrà visitar el celler fins al dia 12 d'abril.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Oh, I couldn't help.
I tear myself away Oh baby the rain that runs over and you're scared No consequence
Fins demà!
A jar, if I could help Just a part of you Let me drink of your tides I would pray to be the rain that runs away And you're scared with no consequence I feel like when any glass falls around your lips and I
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
One, two. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb noies de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Fins demà!
Aquesta setmana continua en marxa el cicle de la CEA sobre el període de la guerra de successió a Catalunya i aquest divendres serà l'historiador Josep Maria Soler Sabaté que farà una conferència sobre els principals fets d'armes a la península. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia, què tal?
per parlar una mica de tot plegat del que es farà una mica en aquesta conferència, perquè segurament la gran majoria coneixem sobretot la batalla de Barcelona al setembre de 1614, però n'hi ha d'altres de destacades també, no? Sí, bé, jo el que parlaré fonamentalment serà dels altres fets i episodis bèlgics que es produeixen a Catalunya i al voltant d'aquests fets, no? Per exemple, un molt, molt, molt important clau és l'ocupació de Lleida.
Hem de tenir en compte, i això tothom, en fi, fins i tot fa més agradable i bonica la història, que sembla un conte, encara que hi ha molta desgràcia i tragèdia, que totes les guerres, totes les guerres que del sud o de l'oest han vingut en contra de Catalunya sempre han entrat per Lleida. Sempre, eh? Sempre. Per quina raó? Per raons geogràfiques, per raons de determini, de teormini de les condicions del terreny, si està trencat o no està trencat. Si recordem
que el riu Ebre és un riu molt difícil de creuar, lògicament totes les tropes el que intentaran és no creuar l'Ebre. Hem de tenir en compte que fins a principis del segle XX Tortosa no tindrà un pont estable damunt de l'Ebre, perquè venen avingudes, veuen riuades, veuen crescudes, grans desgràcies que destrossen els ponts. Què fan? Entren per Lleida, perquè el segre no és l'Ebre.
Per les Terres de Lleida. Per quina raó? Us explicarem tot això, no? La raó per la qual totes aquestes guerres entren per Lleida i l'efect fonamental, que és l'ocupació de Lleida. Quan va ser? Quin any va ser? Això va ser el 1707.
O sigui, 7 anys al 14, eh? Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Després, un altre fet molt important, importantíssim en referència a això, doncs s'explicarà per què era tan important el domini de tota la zona de la Seu d'Urgell, una plaça militar molt forta, que a més era defensable al general Moragas, quan cau la plaça del general Moragas, diguem, tot el que pot ser...
L'oest de Catalunya ja està en mans dels borbònics, la qual cosa vol dir que gairebé des d'Uncar, que dalt de tot del mar nord fins a Càdiz, tot és borbònic, a excepció de les places que resisteixen. Vol dir que hi ha una continuïtat territorial molt seguida que explicarà, diguem, els fets verds.
I la seda d'Urgell era una de les que resistia, per tant. Sí, sí, la seda d'Urgell és una de les places que, quan, no em digui, després cau a partir de la seva caiguda, que em sembla que també és el voltant del 1707, aleshores, doncs, passen aquestes circumstàncies que van cap al sud. Un altre fet molt important, diguem-ne, perquè, clar, tot un rere país amb el qual té una gran quantitat de provisions,
alimentícies, d'alimentar tot el bestià, tots els cavalls, tot el que és la cavalleria de l'època, i després és com una mena de lloc important per poder atacar l'est de Catalunya, és a dir, les terres cristis. Un altre fet molt important que també es destacarà en aquest fet serà la bàsica, bàsica influència del que s'endé al rebost de Barcelona. I el rebost de Barcelona és Mallorca. Perquè durant tota la guerra, Mallorca...
des de l'inici de la primera exposició del 1705 i durant els nou anys de guerra envien contínuament naus i llenques carregades de pòlvora, d'armes, de teules, teies, farina, vi, productes baixos, etcètera, etcètera. És a dir, Mallorca i Ibis estan tant estretament unides a Catalunya que no solament es veu amb això, sinó
en la quantitat d'artillers que envien, en la quantitat de soldats que envien, en la quantitat de suport que envien, perquè estan molt unides, perquè tots ells, després en la història d'altres per raons polítiques, però vull dir, més enllà de les divisions administratives,
molta gent crea que les Illes Balears eren mallorques en la mar. I també moltes persones de les Illes Balears, fins i tot arribant fins al present, ells es creuen catalans dins del conjunt dels països catalans, en fi, aquesta unió històrica, no? Tot i que en aquella època, evidentment, la separació o la comunica era molt més difícil que ara, vull dir que suposo que... Bueno, però tenien el domini del mar sempre bastant munt dels aliats. Totes les guerres que es produeixen a Europa, és el cas de Gibraltar, no? Sí. És a dir...
els aliats ataquen Cádiz, van fracassar i van atacar Gibraltar i encara i són. És a dir, Cádiz hauria pogut ser Gibraltar i Gibraltar seria Cádiz. Això va ser al revés. El domini del mar sempre va estar en mans de les potències marítimes.
Les potències marítimes són Holanda, són Anglaterra, i després els països, lògicament els austríacs, que se senten decebuts per l'elecció que va fer Carles II morir, i després la situació i la presència d'Àustria i de Saboia, i finalment s'hi afegeix Portugal. El domini armà sempre va estar en mans dels aliats. I aleshores un altre dels fets que parlarem, llavors serà,
tot el territori, perquè es produeixen aquesta guerra de guerrilles que es produeixen al gran país de Catalunya, que expliquen que al final de la guerra, el 1714, encara es produeix l'èxit famós de la batalla de Prats i Rei, i després la batalla de Talamanca, però que finalment, quan en perds tot això, ja només l'ofensivés sobre la ciutat de Barcelona i l'enfonsament de l'estat català. És l'última, per tant, del tot Barcelona. Sí, sí, sí, quan s'acaba Barcelona...
Hi ha una altra batalla diplomàtica, que és la batalla dels canvis de govern que es produeix entre els toris i els guatges a Anglaterra, que haguessin pogut una altra vegada plantejar-se de complir la promesa que tenien amb els negociadors catalans, amb el pacte de Gènova, que Anglaterra sempre respectaria els drets de Catalunya i els faria defensar i estaria per damunt de tots si s'inclòria la guerra i que Anglaterra no va complir si haguessin pujat una altra vegada els liberals...
és possible, però ja s'havia perdut de la ciutat de Barcelona i aleshores ja no hi havia aquesta possibilitat és a dir, és un combat i després jo l'última cosa que vull parlar d'aquests espais últims hi ha un darrer combat i aquest darrer combat afortunadament l'ha guanyat la història i és que en reproduir-se les memoris en publicar-se les memoris de Francesc de Castellbí avui dia tothom 300 anys després sap tota la història i sap que els problemes actuals de moltes coses que té Catalunya no neixen ara
en qüestió d'aquests governs centralistes i unitaristes, siguin del PP més exaltat o del PSOE més centralista, que això tot ve de fa 300 anys. Hi ha hagut aquí ja, en certa forma, la història, no l'estan guanyant els vencedors, sinó l'estan guanyant el fet de la història i la veritat històrica els que van perdre.
La t'ha dit fa 300 anys, que en realitat es diu aviat, però és molt de temps i ja venim una mica o ja es ve de tot això. Són 10 generacions, eh? No es cregui, són 10 generacions. És poc, per tant. Home, em sembla molt perquè la nostra vida és molt limitada, però nosaltres vivim ara 60 o 70 anys i tot això, és lògic, no? Però que ho pensem així, però no és tant, no és tant si es té en compte, diguem...
si es té en compte que moltes d'aquestes característiques amb el procés de la història és un procés breu de temps, 200-300 anys de la vida. Les persones és molt, però en l'evolució dels pobles no són gaire, la veritat. Per tant, segurament aquesta guerra de successió determina totalment on som ara o on hem estat durant aquests 300 anys i, per tant, si hagués acabat diferent, possiblement el curs de la història hagués canviat radicalment, vull dir que és un dels punts clau. Sí, sí, però això és el que mai podem preparar. Clar, pot passar amb tot, sí, sí.
Sí que seria entrar en una ucronia i els historiadors no són favorables a defensar les ucronies. Però sí que és veritat que això ha determinat totalment la història, diguem, la història no solament d'Espanya, sinó la història en molts llocs tinguin precedents al món, però s'ha de tenir en compte que a partir del resultat d'aquesta guerra, la gran vencedora d'aquesta guerra és Anglaterra, que pot aconseguir a poc a poc posar tot de bases al Carip i a altres zones del món.
O bé, per exemple, una altra de les característiques que es produeix és l'aliança constant i fins al present entre Portugal i Anglaterra. O bé l'inici de l'estat centralista espanyol acompanyat de violència i repressió fins al present. Això no. Això és constant. Una forma de ser amb els altres països que anaven cap a la modernitat, que són Anglaterra, Holanda i els que després han sigut els moderns del món, nosaltres ens vam aliar els que anaven cap a la monarquia afluta i el centralisme i que no són els més avançats del món.
vam perdre perquè ens vam quedar en mans dels que van guanyar la guerra però que no eren els moderns sinó els arcaics. Entre 1707, que és l'ocupació de Lleida que comentava al principi, i 1714, aquests set anys, per tant, suposo que seria molt difícil també per la població, set anys amb aquestes diferents guerrilles o aquestes diferents distàncies. S'ha d'entendre una cosa, i és que a les guerres de l'època moderna
allò que es diu la reservata a les casernes d'hivern, per això és tan important, tot el rebost de Lleida, és a dir, Lleida és tot el raó país que nodreix centenars de quilòmetres quadrats de pastures, de camps, de recs, d'horta, de l'horta de Lleida, del Segre, els exèrcits estan passius, a l'hivern no es podia combatre. Ara la humanitat hem avançat i sabem matar-nos a totes les èpoques de l'any, no? Però diguem-ne, és una broma tràgica, hem acabat, però és així. Sí, sí.
I després són guerres amb les quals hi havia conjuntures diferents, per exemple, hi ha algunes batalles amb les quals hi haurà una altra ocupació de Madrid, que és el 1709, una altra ocupació de Madrid per part dels àustres, dels austracistes, diguem, dels nostres, però el cert és que Castella se sent borbònica, a Castella hi ha des de la revolta dels comuneros tota possibilitat
tota possibilitat de divergència queda suprimida. Encara això es pot veure amb moltes característiques avui, és a dir, l'esperit en general poc crític de la majoria de la població espanyola es pot veure, en fi, la particularitat i la quantitat extraordinària de crític. Nosaltres som un poble que sempre som crítics amb tot, es pot veure des del futbol amb totes les manifestacions agudes i prevé, l'estat espanyol sempre s'ha de lideratges, ara serà aquell...
Ara serà el Felipe, ara serà el Guerra, ara serà el Zapatero, ara serà el Rajoy. És a dir, o fins i tot amb equips de futbol, sempre figures salvadores i grans lideratges. Això a Catalunya no es dona tant. Fins i tot passaria amb Podemos, eh, ara? Sí, bueno, és un altre fet, sí. És a dir, des d'una vessant més popular... La figura del líder. Des d'una reforma profunda, no és una revolució democràtica com a Catalunya, però, clar, Espanya necessita també una renovació de la baix i Podemos sé que dóna resposta a això, no?
En tot cas, es parlarà de la guerra de successió, d'aquests principals fets d'armes aquest divendres, en aquesta xerrada que organitza la CES, aquest cicle històric sobre el període de la guerra de successió de Catalunya, i serà amb l'historiador Josep Maria Soler i Sabater, avui n'hem pogut parlar que ell just a la fusta. Moltes gràcies. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. D'acord, gràcies, adeu, bon dia.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Smooth jazz o no? De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Fins demà!
Dos quarts i mig de dotze, aquesta hora és moment de fer tertúlia esportiva. A més a més, avui és dia de semifinals de Copa del Rei. A les vuit del vespre heu jugat el Barça contra el Villarreal a l'anada d'aquestes semifinals. I després també avui heu jugat l'Espanyol contra l'Atlètic de Bilbao a les deu de la nit. En parlem.
Tot plegat de seguida amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? No podríem dir-ho tertúlia, no? No, monòleg. Bé, no monòleg tampoc, perquè estaràs tu. Diàleg esportiu. No, no, no. De tota manera, obrim línia. Si algú vol intervenir, explicar quines sensacions té pel partit d'avui, tant del Barça com de l'Espanyol, doncs agrairem que vulgueu participar.
en aquesta tertúlia oberta, podríem dir així, no? O dia a la cobert esportiu. Bueno, dia... Dia important. Abans, però parlem del partit del diumenge, no? És un dia important, però les sensacions suposo que estan marcades pel que va passar en aquest partit contra l'Atlètic de Bilbao, justament, de diumenge.
A la premsa jo soc molt... Sí, insistent. Jo realment, de l'època, des del postguardiolisme, des del partit tan històrics del 2009-2010, que el Barça jugava espectacularment bé, els altres equips no sabien com jugar-li, només tenien la pilota a ell, es remenaven i tal. Des d'aquella època... Els primers anys de guardiola. Probablement l'altre dia, tot i que l'Atlètic de Bilbao tampoc no és un equip per mesurar forces, perquè...
És curiós, perquè és un equip que pràcticament és el mateix de l'any passat, però aquest any no acaba de funcionar, i això no té entrenador del mateix, han marxat alguns jugadors, però les incorporacions no són dolentes, i és estrany, suposo que és una mica psicològic o d'estat d'ànim, el fet que el Bilbao va presentar oposició, però tampoc...
Però el joc del Barça va ser molt complet. L'actitud que respirava també és aquella com d'eufòria, no?, quan es anaven accelerant també. Eufòria futbolística, eh?, o sigui, són uns jugadors que ara es troben a gust jugant, cadascú a la seva posició, doncs, se sent segur dels seus moments, els que estan entrant i estan rotant, doncs, estan...
s'estan adaptant bé a aquestes rotacions, o sigui que sembla que tot en qüestió de 15 dies hagi passat d'un merder espectacular, que el Messi no es parla amb el Luis Enrique, que el Suárez no s'adapta bé amb la seva davantera, que hi ha jugadors que no estan jugant i estan així una mica emprenyats...
que tenim un problema amb un lateral que no ha de jugar mai perquè està enfadat amb el Luis Enrique... Hi ha tota una sèrie de coses que el Iniesta no estava en el seu millor moment, que el Xavi ja estava gran... És que, clar, n'hem sentit de molt grosses. I el dissabte, o, perdó, diumenge, la vam sentir ja del tot, perquè un personatge de rac 1...
va dir que el senyor Maté no sabia què fotre amb la pilota als peus, o sigui que no sabia jugar la pilota als peus. Se li ha de recordar amb aquest senyor de RAC1 que el senyor Maté no fa masses dies va fotre un golaç de falta des de bastant lluny, donde les pica el senyor, que ja m'agradaria veure a qualsevol dels del RAC1, xutant faltes des de gairebé entre el mig del camp i la frontal de l'àrea, aviam si els hi entra també per l'escaire. O sigui que a vegades hi ha unes faltes de respecte bestials,
I el Matier és un altre tio que s'ha adaptat, que és el primer any, que a vegades depèn de qui se li dona el permís perquè durant un any es pugui estar adaptant, i altres han de resultar i han de funcionar el segon partit, si no, no serveixen per res. I el Matier és un tio que, tot i que la posició és complicada i arriben quatre pilotes comptades, el tio està fotent bons partits i, a més, no té continuïtat, que això per un jugador, també se'ls hauria de dir amb els senyors de RAC1, que un jugador, quan no té continuïtat, també depèn de quin, el perdre el ritme.
Mira els porters. No, perquè, aviam, o sigui, hi ha la part que dius, entrenen cada dia, o sigui, no perds una continuïtat de l'esport, però la competitivitat, que és molt diferent, o sigui, pel qui ha jugat a futbol sap, i suposo que ho entendràs i m'està escoltant, que una cosa és jugar un partit i l'altra és fer un entreno, per molt a tope que estiguis, i el partit diu que és, doncs, una part del servei molt important i a l'entreno no li dediques tant, tot i que vulguis guanyar un lloc a l'equip.
I aquesta continuïtat de competitivitat, encara que no sigui entrenant, no sigui jugant, doncs això els jugadors ho noten. I si no hi ha una continuïtat, doncs a vegades no funciona. Hi ha jugadors que sí, que no tenen cap problema, surten cinc minuts i et fan el partit de la seva vida. Hi ha altres jugadors que surten cinc minuts puntualment i no acaben de rutllar. Per exemple, el Pedro és un cas...
que és un nano que potser en un partit sencer costa, però és un nano que si li donen 20-30 minuts a la segona part, doncs té possibilitats, marca gols. Em sembla que el Pedro dels dos últims partits que ha sortit a la segona part ha marcat. Això ja ho feia al principi. El Pedro va començar apareixent així, te'n recordes? Sí, sí.
que era quan sortia marcada i sortia al final. Sembla una mica que li vagi bé això, eh? Jo crec que el Pedro, el xute aquest que li representa a ell, hi vaig a demostrar i tinc 30 minuts per demostrar, li va més bé que no jugar a un partit sencer, tot i que és un molt bon jugador, eh? No estic dient que sigui mal jugador, però és un molt bon jugador. Recordem que un dels grans artífecs del FC Barcelona, una de les persones intocables, una de les persones que ha donat més seguretat, l'altre dia no va jugar, és Maixerano.
que és molt fort, eh? O sigui, que el Barça va tenir una tranquil·litat total en totes les línies, va saber jugar molt bé el futbol, no va perdre en cap moment l'Oremus, l'Atlètic de Bilbao, tot i no res que vol, es posa en un 1-2, i el Barça té la tranquil·litat de seguir jugant igual i de poder marcar un 1-3 i un 1-4, i després va quedar amb el 2-4, o sigui que...
que Déu-n'hi-do, eh?, Déu-n'hi-do el partit del Barça va ser un partit que va fer història, fins i tot, gent tan negativa i tan ofuscada com els del Canal Plus i tan merengues que gairebé ploren quan el Barça guanya, es van baixar els pantalons i van dir que allò era espectacular. Bueno, un no, ho va dir l'anglès, no?, però vull dir, el Robinson, però vull dir, hòstia, realment un molt bon partit de futbol, molt, molt bon partit de futbol del Barça, els altres també es van quedar amb 10, una mica d'usos, però bueno, és el Bilbao...
i jo crec que va ser un partit per dir Déu-n'hi-do, o sigui, a vegades no hem d'anar tan ràpid a criticar, no fotent canya a la gent, perquè els equips aquests, ara de cop i volta veiem que el Luis Enrique ho està fent molt bé. Després vindran dos resultats d'orens i tornarem un altre cop igual, perquè s'han d'omplir diàries. Home, ell no baixa la guàrdia, tampoc, eh? La guàrdia de l'Orient se la vaig sentir i el to és el mateix que s'hagués perdut. No, no, no, és que està claríssim, o sigui, sí, sí, el Luis Enrique...
Quan vam fer la presentació ja ho va dir, el tio va deixar molt clar que ara estava molt bé perquè anàvem guanyant partits a la pretemporada, però quan anéssim malament se'ns tiraríeu el coll i així ha estat. De fet, diu que ahir veig que va dir un entrenador gairebé mai és feliç, acaba un partit i ja estàs pensant en el següent.
que en aquest cas és aquest d'avui contra el Villarreal, va dir que està fent una gran temporada, que per ells ser les semifinals és històric i que, per tant, fins a bo tenien una molt bona ratxa. Recordem que no va ser fàcil l'últim partit amb el Villarreal. Ara fa 10 dies.
Per tant... L'home es presenta a una eliminatòria molt xula, Vilareal. Juga un de tu a tu, estan molt ben organitzats a darrere, tenen tios en punta que estan jugant molt bé a futbol i que tenen moltes oportunitats de gol, tenen els germans aquells... Com es diuen els... Jo ho diré, és que sense ulleres no hi veig massa.
Els dos Santos, tenen els dos germans que estan jugant molt bé a futbol en aquest equip, són ex-Barça, i jo crec que amb una molt bona defensa, també. És un partit molt guapo, eh? Jo crec que ara per ara, aquests partits tret de l'Atlètic de Madrid...
És que ni un Barça-Madrid es podria comparar amb un Barça-Vilarreal. El tipus de futbol que està jugant el Vilarreal, aquest tu-a-tu, aquest contraatac, jo crec que està fins i tot una miqueta més bé que el Madrid. Són paraules majors, però el Madrid vam poder veure com va començar extremadament enxufat.
Jo confiava que encara que comencés a enxufar el Madrid seguiria amb aquesta castanya, però els han fotut una mica les lesions, han perdut unes quantes línies importants. El Sergio Ramos semblava l'únic que se salvava d'una defensa que va una mica perduda i ara en té per un mes.
Clar, totes aquestes coses també els ha marcat una mica, no?, i estan una mica tocats. I després tenen la seva gran estrella, que és Cristiano Ronaldo, que el tio va començar temporada, per la meva opinió, passat de voltes físicament, i ara està pagant, doncs... Per una banda, ja... Home, i tot el tema de la polèmica i la festa, eh?, amb Cristiano Ronaldo, hi ha hagut molt de merder. Sí, però aviam, o sigui, tu fas 30 anys,
No, no, jo no dic que no estigui bé, però dic que hi ha hagut un rebombori bastant important dins de la mateixa plantilla, sembla. Però, Carme, és que rebombori... Sí que ets un desalariat d'un club i has de dedicar-te al club, però quan acabes el teu partit i fas els entrenaments i tu t'hi deixes la pell, tot i que l'altre dia van fer una mica el ridícul, tot s'ha de dir... Jo no crec que s'estiguessin reservant per la festa de la nit, els jugadors. Passa que ja porten un tarannal Madrid que tard o d'hora tenien que rebre una patacada.
I l'Atleti de Madrid no és una colla de coixos. L'Atleti de Madrid és un equip que està a dalt de tota la lliga espanyola, que és una de les lligues més potents del món. L'Atleti de Madrid està fent un molt bon joc. Estava amb la ràbia que el Barça s'havia crespit amb una certa facilitat.
I anaven a enfrontar-se al Madrid per poder dir anem aquí perquè encara tenim equip. Després té un tio que els escalfa lo suficient com per sortir a menjar-se els partits. I el Madrid ja portava una sèrie de partits que o se salvava de miracle o no fotien un bon partit i guanyaven 1-0. I estaven jugant que anaven així una mica a remolc. La rabieta del Cristiano Ronaldo amb dos partits de sanció ja ve d'un malestar en el camp, que les coses no estan funcionant.
Avui és veritat que és un treball esportiu i, per tant, és el seu mitjà, per dir-ho, un moment antagònic, però publica un article a la veu web, si més no, que es diu La caiguda de l'emperi cristiano. Diu que en un mes, doncs, ha tirat per terra la feina de mesos per netejar la seva imatge, des del crit, diu, a la pilotador, les agressions a Córdoba, primers capítols... I ells diuen Lamentable festejo del sábado, que sí que crec que és una mica exagerat, no?
Jo crec que ho exageren, perquè tu pots ser un jugador assalariat d'una empresa, però no t'estimes l'empresa a l'oestia, en tots els respectes, però un jugador que ve del Brasil i ve a jugar al Madrid està molt content, defensarà els colors, lluitarà i tal, però fins a cert punt, no se'n va anar a casa i es foten a plorar tota la nit.
Però no ve de Brasil. No, no, parlo de qualsevol jugador. He fotut més distància per dir que quan arriba la nit, tu no estàs pensant en el Madrid i plorant. Un aficionat al Madrid o un xaval que puja des del juvenil, doncs sí que li sap molt de greu i sap què vol dir perdre contra la nit de Madrid que et fotin una pallissa. Un altre jugador dius, bueno, escolta'm, és un partit més, com qualsevol altre, l'hem perdut, ho hem fet malament, dilluns ens caurà la del pulpo, tindrem allà un merder que ti cagues a l'entreno, l'Angelotti se'ns menjarà, però bueno, dissabte nit... O el Florentino.
El Florentino es vol que el va trucar. Sí, sí, un noi que va anar allà i tot plegat. Però Florentino suposo que no li va dir que... Però els va renyar tots. La meva Anxelotti. Si això no s'hagués dit res, doncs mira...
Són treballadors i en aquell moment el Florentino no els té treballant. Si els vol treballant en tot moment, que els posi una clàusula en el contracte de dir-los que quan acabi el partit teniu 24 hores per no fer res, per descansar i meditar. I a partir de llavors podeu fer el que vulgueu, però amb la vida privada la gent no t'hi pot fotre. Crec, eh? No ho sé. El que passa és que aquí la gent, quan el Barça perd un partit...
A mi em pot saber un greu. Això arriba a passar al Barça, encara hauria sigut pitjor, jo crec. Sí, però et poso aquest exemple. Ja pot ser Barça, pot ser Espanyol, pot ser el que sigui. Un jugador, jo què sé, l'estuani de l'Espanyol, que ve d'Uruguai. O el Barça, jo què sé, el Suárez, que també ve de l'Uruguai. Agafem aquests dos personatges. Ells perden un partit contra l'Elx, perden un partit contra el Madrid, o perden un partit contra el... És igual, el Agustera, de copa.
I quan arriba la nit, estan emprenyats perquè han perdut el partit, però després fan la seva vida normal. I no és una cosa que els tregui el son, m'entens? No els hi treu el son. I parlem de gent que són milionaris. Segons el Marc, et diu que els directius de Madrid li han demanat a Ancelotti que canviï la manera de governar la plantilla.
És que és molt difícil governar una plantilla amb tot d'estrelles. Fins ara ho feia bé. Bé, ho feia bé perquè els resultats anaven de cara. És que aquí el problema està quan els resultats no acompanyen. O sigui, tu pots ser un maleducat, pots fotre petades, pots netejar-te l'escut, però si estàs guanyant tots els partits 5-0 i marques 3 gols cada partit...
Cristiano Ronaldo és el pichichi, ha marcat 8 gols de penal, d'acord, però és un pichichi bestial per arribar a la primera volta, al final de la primera volta amb els gols que porta. I això és una cosa que al Madrid li costarà molts anys trobar un altre jugador que faci això. Que ara se li estigui tirant encara que va celebrar els seus 30 anys, qui no els ha celebrat? Bueno, i escolta, em s'ha perdut un partit per Pallissa, però no ens anirem a casa a plorar?
El proper partit guanyeu 10 a 0. Foteu-nos les piles. I això de pressió a casa, tots callats, no sortim de casa. També és veritat que està un punt del Barça, que hi ha hagut una mica de gir en tota aquesta lliga. I aquesta és la pressió que està aportant la premsa, però jo crec que no surt d'aquí. És igual que foten els del Barça, els del Madrid i els de l'Espanyol quan acaba un partit de futbol.
En el moment que tenen un contracte, hem de jugar al partit, hem de jugar aquests 90 minuts. Després el que facin amb la seva vida privada hi ha els d'això. Hi ha gent que fuma, hi ha gent que es fot fins al niap de menjar. No poden, no? Teòricament, no poden fumar. Però hi ha jugadors de futbol de primer nivell que fumen i no passa res. Bueno, sí que passa, aviam. No se sap. Ja li passarà, però vull dir... No es fa públic, si més no.
No, no es fa públic, però ja et dic jo que hi ha jugadors del Barça que van jugar diumenge i fumen. Ho saps? Sí. Molt bé. Què passarà amb l'Espanyol avui? Bé, l'Espanyol... Segits els partits, a més, vull dir, qui vagi avui a veure el de les 8 es pot quedar perquè les 10 comença l'altra.
Sí, a mi m'ha destrempat una miqueta aquesta normativa que ara resulta que el que arriba a la final, si l'equip que guanya la Copa ja té plaça a Champions, ara resulta que el que és subcampió de Copa no té opció a UEFA, es veu que ara té més...
té més opcions, li va més bé el que queda 8 a la Lliga, que té més premi, com si tinguessin que arribar a una final d'una copa, que ja m'explicaràs tu el complicat que és per anar arribant, perquè l'Espanyol s'ha anat traient de sobre equips que són pressupostàriament molt més potents que ells, i jo crec que encara que quedi subcampió en una copa,
tens tot el dret del món en una competició que és d'eliminació i que dos partits i tal, tens tot el dret del món de poder optar a la UEFA i això ho han canviat, a l'Europa League, ho han canviat i ara resulta que, no sé si anirà el vuitè o el setè, sembla que ja hi va, doncs el vuitè ara serà... Potser serà ell. Potser és l'espanyol, el que passa que hi ha molt de distància de l'espanyol... Entre el vuit i el nou, no? L'espanyol està nou, per això? No, està nou ara. Està al nou, però quan... Està a un punt. I al set? A quants punts està l'espanyol? Al set, sí.
Sí, el 7 té 35 punts. I l'Espanyol en té 23? No, no, no. El 8 és l'Eyver amb 27 i el 9 és l'Espanyol amb 26. 9 punts. No, no, hi ha distància, són equips... Però ara de cada 8, no? Has dit, o 7? Jo crec que el 8 ara, no estic massa ben informat, però jo crec que ara s'ha perdut això del que queda segon. Si el que guanya la Copa va a Champions o a Europa League, el segon no va enlloc.
I va al 8. Crec que deu ser una cosa així. I a mi em destrepo una miqueta perquè la feina que ha fotut l'Espanyol per poder arribar a aquesta final, doncs ara li fotrà una mica la gràcia, però també els dona aires i ales de fotre escanya, de poder arribar més lluny a la Lliga. I a la Copa, doncs, seguir jugant com estan jugant. Jo crec que, tot i que l'altre dia van anar ensopegant amb el València, estan fent un bon joc i ara els ve uns partits difícils, però recordo...
I tu també el recordes perquè el vas anar a veure al Bilbao de l'altre dia i jo crec que l'Espanyol pot amb aquest equip.
A veure, a més a més estan amb aquesta... Des l'altre dia sí que estan amb força, una mica. I tot i haver perdut contra València, aquest és un equip que està de pujada. I el Bilbao és un equip que està de baixada i no li estan sortint bé les coses. I també s'han de posar les piles i suposo que el Valverde els dirà «Tius, la manera de sortir el Pau avui és guanyar i aviam si ens col·loquem a la final». És una manera d'agafar trampera i potser si el Bilbao es fot a la final, l'Adèldic...
Potser agafa aire i a la Lliga comença a funcionar com l'equip que és, perquè és un molt bon equip. Aquestes virtuts, aquestes sensacions les han de transmetre els entrenadors per donar una mica de garra a l'equip. Jo veig que el Bilbao molt tocat i l'altre dia van sortir escaldadíssims. El que passa és que quin equip fa 5-6 anys no surt a vegades escaldat pel Barça? És normal.
Sí, sí, exacte. I tant. Doncs veurem què passa aquesta nit. Això, a les 8, per tant, ens queixàvem durant molt de temps. A les 8 el Barça i a les 10 l'altra. I a les 10 l'espanyol. Que guai, no? Quina nit més xula. Sí. I em sembla que, a més a més, després també la tornada també és 8 i 10, és a dir, que són aquests partits així... I la tornada ja se'n va una mica més tard, no? Seguits. Em sembla que és a principis de març, si no m'equivoco, no? O sigui, més tard. 22 de març, pot ser? Clar, és que la final és el 30 de maig. Vull dir, podria ser...
No, no, no. Ara ho miro, estic obrint la web del Barça. Diumenge 22 de març a les 9. Això és a la Barça-Madrid, es va saber ahir l'horari. Diumenge a les 9 un altre cop, que és igual que l'any passat, de fet, la tornada.
Doncs la semifinal, la tornada de la Copa, si la final és el 30 de maig, el Villarreal-Barça és el 4 de març, exacte. És a dir, unes tres setmanes, no? De tota manera, abans, també a banda de la Lliga, evidentment, doncs ja d'aquí 15 dies és el partit contra el Manchester City.
L'anada. Això al final de febrer en Gala Champions és un partit molt xulo. 24 de febrer, dimarts. El Barça arriba en molt bon moment i està a totes les competicions. Això és veritat, no té res a veure amb com està el desembre, segurament. No, i a més que l'entorn potser els deixen respirar, els deixen una miqueta més en pau. O sigui que ara per ara el Barça, doncs, crec que no sé que aquella junta alta baixa quedi eliminat, bueno, encara no se sabrà, però que ella que perdi el partit contra el Villarreal i perdi el proper partit, torni a posar el Madrid a 4 punts, que el Madrid faci un bon partit...
Però els propers partits, al principi, no serien complicats. És Barça-Llevant i Barça-Màlaga. I tots dos al Camp Nou.
No és molt difícil, no? Són dos partits, però també hem d'entrar a les rotacions, perquè s'ha de reservar una mica la gent. El Luis Enrique també ara porta uns quants partits oferint unes alineacions bastant estables. Hi ha petits canvis, però ja per una qüestió d'edat, Xavi, Iniesta, Maixerano també va xupar molts partits i ha de resultar una miqueta. A davant, per exemple, no ho està tocant i necessita un descans. I aviam qui fa descansar aquí. També és complicat, aquests són els intocables d'allà. Però bueno, ja veurem, sigui en funció...
Ara venen dos equips per poder fer rotacions. És més justificable que li diguis amb el Neymar o que li diguis amb el Messi que descansi un partit. Tot i que després la premsa se't tira el coll. Ell també es tira el coll, no? Sí, però a ningú li agrada estar de reserva. Tothom vol jugar tots els partits del món i més. Però, bueno...
Jo crec que ara Màlaga i abans són dos partits que pots presentar amb el mateix Neymar o el Suárez, que poden descansar, que surtin altres, que també hi ha altres davanters, i que puguin estar una miqueta més a punt. Home, ve ara la durícia del final de Copa, està el nivell a la Lliga i a sobre la Champions cada dos per tres, o sigui que ve un ritme bastant potent, eh? Tot i que cada Copa queden dos partits, però...
No, no, no, és un mes d'aquests intensos, és quan comença a accelerar-se tot plegat. També l'Espanyol juga contra el Màlaga dissabte, també. És a dir, que al Màlaga li toca a Espanyol aquesta setmana després Barça. Jugar a Màlaga. Jugar a Màlaga dissabte, exacte. Home, és un altre d'aquells partits importants, de l'Espanyol. O sigui, l'Espanyol, que han sopegat contra el València, no li podem dir que sigui un rival directe, però el València estarà lluitant per la Champions.
si no té Champions, estarà l'Europa League, una victòria que s'ha anat molt més bé, però jo crec que amb el Malaga li ha de fotre canya a l'Espanyol. El que va perdre l'altre dia el Power 8 ho ha de recuperar. Sí, perquè és justament, exacte, és el que està a número 7, que dèiem, està a uns quants punts de diferència, però d'alguna manera està en aquesta part de la taula. Sí, sí, han de posar les pires, és un partit important. Aviam com els hi va avui i en funció de com els hi vagi avui, encara que els entrons diguin que són dos partits, són dues històries diferents, però l'estat d'ànim d'haver aconseguit mitja classificació els pot donar ales per jugar bé a Màlaga.
I després li toca dos partits seguits en divendres, que això al Barça sí que encara no li ha passat, no? Espanyol, en divendres. Estic veient el calendari que tenen ells posats, i el 20 de febrer Getafe Espanyol, i el 27 de febrer Espanyol-Còrdoba. Curiós, eh? Sí, sí, bastant. Però bé, en tot cas... Bueno, també va ser curiós veure aquest cap de setmana el Barça jugar a les 9 quan el dimecres té un partit. Sí. Que dius, normalment jugant a dissabte, no?, quan dimecres tens un partit, o només és quan és Champions. Però bueno, no passa res.
Exacte, aquesta part segurament ens la perdem. Avui, a més a més, és el Camp Nou, el partit. Tu ja sé que no hi vas, però bé, en tot cas, és d'aquests dies de... Sí, és a les 8, que ens queixàvem que a les 10 era tard. A les 8 potser és una mica d'hora per molts, però bé. És massa aviat per agafar l'autocar des de Roses i baixar a veure el partit i després tornar a pujar, però bé. Però si vas a casa a bona hora, això sí que no ens queixarem. Si no et quedes a veure el de l'Espanyol, exacte.
En fi, doncs veurem què passa. Guanyarà, no? Creu, suposo? Jo crec que sí. Confiem que sí. Potser no para molt, però... És un partit molt intens, eh? O sigui que mola. A mi tinc ganes de veure'l. Doncs mira, queda encara 8 hores, no? Una mica. No està malament. Que vagi bé, Carles. Molt bé. I tornem de negres que ve. Gràcies, bon dia.
Un minut i connectem amb el Bulletit de Catalunya Informació, ens posem al dia de l'actualitat i no marxeu perquè ens queda encara la tercera hora de just a la fusta. Parrarem d'astronomia amb l'Oriol Rigat, també de l'actualitat de l'Ateneu, amb el seu president, l'Albert Macià de Vins, amb l'Àstric Goldstein del celler de Can Mata, amb qui farem, per tant, tast en directe amb tots els que la seguin en aquesta taula dels dimecres. Avui, a més a més, tastarem un vi que promet, amb el seu nom, és el Roig Boig.
Tindrem també els llibres amb la Silvana Vogt i sabrem què passava amb altres 11 de febrer, com avui, d'altres anys, amb l'Arnau Consult. Tot plegat després de les notícies. No marxeu, que vagi bé. Fins ara. Just a la fusta, el magazín del matí.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, us informa David Badia.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha restituït Tomàs Gómez com a màxim dirigent dels socialistes madilenys i ha proposat la creació d'una gestora per dirigir el partit a la Comunitat de Madrid. Una decisió que és conseqüència de les investigacions de la Fiscalia i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal pel sobrecost de 41 milions d'euros als treballs de la construcció del tramviat de Parla. Això va passar mentre Gómez era alcalde d'aquesta ciutat.
Notícies breus, Teresa Sales. La vicepresidenta del govern i dirigent d'Unió Democràtica, Joan Ortega, qualifica d'irresponsable l'actitud de convergència ahir al Congrés quan va votar diferent d'Unió en la tramitació del pacte contra el terrorisme jihadista. Jo el que vogo i pel que treballo és perquè els partits i els membres que en formem part actuem amb la màxima responsabilitat.
crec que l'acte d'ahir no ho és i és una irresponsabilitat a partir d'aquí. Com deia, jo crec que el que hem de fer és una reflexió profunda, el que hem de fer és parlar-ne, però això no es pot tornar a produir mai més. Unió es planteja no fer més reunions del grup parlamentari de Convergència i Unió a Madrid.
Trenem de sortir d'aquest migdia l'acuditació d'ENA a Borsa, Madrid, Pep Ruiz. Bon dia. Doncs ja és una realitat. El tradicional toc de campana, percedit per un anunci d'altaveu a l'estil dels aeroports, ha simbolitzat l'inici d'aquesta privatització, la més gran a l'estat, des de la venda tendeix al 1998. Pep Ruiz, Catalunya, Ràdio, Borsa de Madrid. Les noves tecnologies aplicades a la indústria de l'automòbil i les cases domòtiques i la connectivitat als complements de vestir, com ara els rellotges, seran les grans novetats del Mobile World Congress. L'Hospitalet d'Evit Àngela.
Bon dia. Són les novetats que ha presentat John Hoffman, el conseller delegat de GSMA, aquest matí al recinte firal de l'Hospitalet de Llobregat. Hoffman també ha destacat l'impacte econòmic que representa aquesta cita tecnològica per Barcelona. Asegura que deixarà 436 milions d'euros a la ciutat i que generaran fins a 7.000 llocs de feina indirectes. Jordi Puig, David Àngela, Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio, a la Fira de l'Hospitalet.
Els homes condemnats per maltractaments no tindran règim de visites amb els seus fills, segons ha anunciat el ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Alfonso Alonso. Ha estat a la sessió de control d'aquest matí al Congrés dels Diputats.
Esports, Montserratia. Semifinals d'anada avui de Copa de Futbol. Barça-Vila-Real. Luis Enrique considera que cal jugar com si fos un partit de Lliga per als de la plana. Serà la primera semifinal de Copa. La transmissió a Catalunya a ràdio a partir de les 7. Atletic Club Espanyol a les 10. El tècnic bàsquer Ernesto Valverde no preveu un partit obert en l'anada de Copa. La transmissió a partir de dos quarts de 10 per Catalunya Informació i el web i la segona part per Catalunya a ràdio.
I a l'NBA dobles figures dels germans Gasol. Pau Gasol, 26 punts, 16 rebots en la victòria dels Bulls sobre Sacramento, 104-86. Marc Gasol, 14-11 en el triomf de Memphis contra els nets, 95-86. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Montserrat Nebrera renuncia a ser la candidata de Convergència i Unió a les eleccions municipals al mes de maig. Justament ahir, Nebrera feia efectiva la seva renúncia, continua encapçalant la candidatura de Siu als comissis, la qual cosa ha estat acordada per unanimitat del comitè executiu local del partit. Els motius de la renúncia són personals i és una dimissió revocable, segons fons del partit.
La candidatura de Nebrera va ser proposada pel comitè executiu local del partit al juliol i ratificada per l'Assemblea, amb un 74% dels vots a favor, un 14% dels vots en contra i un 12% d'abstencions.
Parlem d'altres temes. La major part dels establiments comercials de Sant Jus garanteixen els drets dels consumidors. A finals del 2014, l'Ajuntament va dur a terme una campanya d'inspecció i informació als comerços de Sant Jus per determinar si garantien, d'una banda, el dret a la informació i, de l'altra, l'exercici dels drets dels clients usuaris. Segons els resultats de la campanya, un 71% dels establiments mostra l'horari comercial i un 66% especifica els dies i hores d'obertura, fins i tot amb l'establiment tancat.
Tal que fa als fulls de reclamació renúncia, pràcticament 3 a cada 4 dels comerços en tenen i un 34% exhibeixen el títol conforme els tenen. D'altra banda, el 69% dels establiments té a la vista el preu dels seus productes a l'exterior de l'aparador i un 7% no ho fa, la resta no té aparador.
I un apunt més en clau cultural per recordar-vos que Sant Jus viurà la festa de Carnes Foltes aquest cap de setmana. Divendres i dissabte tindrà en lloc diferents festes de carnaval al municipi adreçades a petits, joves i grans. El concurs de disfresses serà un dels protagonistes de la festa que se celebra per deser any consecutiu al poble. Demà es tanca el període d'inscripcions. S'han de fer a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de 9 a 2 i de 4 a 7 de la tarda. Les bulletes d'inscripció les trobareu a l'Ogi i també al web santjus.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Radio d'Esvern.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passant 10 minuts de les 12, saludem l'Oriol Rigat. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar una setmana més d'astronomia. Avui ens vols parlar més d'asteroides. Sí, fem uns comentaris sobre el món dels asteroides. Bàsicament, a partir de notícies que aniran sortint, però ja com he vist algunes pàgines que vaig consultant, que comencen a sortir ja les primeres fotografies del planeta anant Ceres, doncs parlarem d'això, una sonda que es diu Down,
que va ser llançada el 27 de setembre del 2007, que amb la seva missió era estudiar asteroides. Hem anat parlant d'algun tipus d'aquests asteroides, com van ser la Hayabusa japonesa, que va anar amb un asteroide, ara ha tornat a fer la Hayabusa 2, en vam també comentar-ho, i la Roseta, que està estudiant el cometa Tsuryumov-Giramisenko.
Doncs faltaven els asteroides més que res perquè una de les raons que es dona per poder fer aquest tipus d'observacions és que són remenents de la formació del Sistema Solar. És a dir, que són les restes que queden dels protoplanetes que hi havia quan anaven xocant entre ells i es anaven agregant i anaven fent planetes més grossos.
Va haver-hi una zona, en aquest cas és la zona que hi ha entre Mart i Júpiter, que bàsicament per l'acció gravitatòria de Júpiter va fer impossible que aquests planetes es segreguessin en un planeta més gros. O sigui, bàsicament, moltes vegades s'ha explicat, no? El cinturó d'asteroïdes és un planeta que es va trencar, que es va... No, bàsicament no es va arribar a formar.
En canvi, va crear, per les perturbacions gravitatòries del planeta Júpiter, va encapsular, diguéssim, en aquella zona aquest tipus de roques. I, per tant, ens ha quedat, doncs, això, com, diguéssim, entre cometes, en diem un cinturó, perquè és tota una zona...
Seria com un dònut molt gros que va des de l'òrbita de Mart fins a Júpiter, tot i que n'hi ha petitets, ja els hem parlat moltes vegades, són aquests que passen a prop de la Terra, que per qualsevol cosa que han xocat entre ells o que s'han acostat massa han anat variant la seva òrbita i fa que entrin dintre del sistema solar els planetes interiors i, en aquest cas, passin a prop de la Terra. Bé, doncs, el interessant seria poder visitar aquests trossos de Terra. Bé, han hagut de passar molts anys...
I la NASA ha enviat aquesta sonda, la sonda Down. En principi el que va fer, he explicat que la van enviar al setembre del 2007, fa molt de temps i tot just ara està arribant l'esteroide Ceres, que és el primer que es va descobrir.
I en aquest cas dirien com és que ha trigat tant. Bàsicament, perquè una de les trajectòries que ha fet servir és aquestes... Bé, el que volem és que arribi a aquest planeta anant i s'hi quedi uns dies. I per tant, investir una mica de què s'hi pot fer i aquestes coses... És a dir, entrar en òrbita. I per tant, ha d'arribar amb una velocitat igual que la que té el planeta. Això ha d'obrir molt l'òrbita, no podem fer una trajectòria directa, sinó que hem d'anar simulant la seva òrbita i anar-lo atrapant.
Doncs això es va fer, es va enviar cap a Mart, d'allà Mart va agafar molta velocitat, això sempre fa estalviar molt de combustible, és a dir, l'assistència gravitatòria que ens fa als planetes és com si tinguéssim una fona, és a dir, allò que posem una pedra a l'altra banda d'unes vetes de corda, i la fem rodar, doncs aquesta força que agafa, la força centrífuga que té el planeta amb la sonda,
la llença molt més ràpid i també fa que ens puguem allunyar sense gastar combustible. Tot i així, utilitza un motor iònic, que són d'aquests que porten xenó i que tenen un impuls molt petit, molt petit, però que porten moltes, moltes, bé, més que hores, dies i anys funcionant i, per tant, aquesta velocitat es va acumulant i va aconseguint atrapar aquest planeta. Va ser el 2011 on va visitar Vesta. Vesta va ser el quart asteroide descobert
No era tan gran, és a dir, l'únic que sí que era bastant diferent. Té un gran impacte en l'hemisferi sud, té una de les muntanyes més altes, diguéssim, del sistema solar, en proporció a aquest petit asteroide, està molt brut, i després d'haver-lo observat durant quasi un any, va sortir de l'òrbita, és que clar, l'aventura també és bastant espectacular, o sigui, entra en òrbita d'un asteroide i se'n va, és a dir, ha de tenir prou combustible com per tornar a marxar,
i en aquest cas acostar-te a Pala, a Ceres, per visitar-lo. Això ho farà, doncs, bueno, ara ja començarà a fer les primeres fotografies d'acostament, i suposo que serà cap al juny o una cosa així, doncs, bueno, tot el que estàs estudiant, des d'ara fins al juny, en principi és la missió principal, allò que sempre en parlem. I què pot passar? Què pot trobar? En principi, el que hem de mirar és una mica més la seva composició, tot i que s'ha fet des de la Terra per espectró...
És a dir, mirem la llum, la separem amb un prisma i tots aquests colors que veiem de l'art de Sant Martí realment s'hi fan unes ratlles negres i allà veiem la composició. També veure quin tipus d'orografia té, si té molts impactes. En aquest cas és bastant rodonet, no tan botorut com Vesta.
I, per tant, com pot ser la seva formació? Per exemple, Vesta tenia un interior diferenciat, és a dir, que seria com un miniplaneta. Anava tenint el que seria el nucli, després tenia el mantell i l'escorça. Ceres podria ser també molt semblant, més que res perquè és molt més gran, més del doble del que és aquest. Bé, vist això, vull dir que anirem veient notícies de mesura que ens anirem acostant i en quins resultats ens traiem.
anava a treure la típica conclusió dels cinturors d'asteroides, això que us he dit, com un gran dònut, un toroide, que se'n diu d'aquests que hi ha a partir de Mart fins a Júpiter. Dic que és un dònut perquè els asteroides tenen una mica d'inclinació, no tots estan rectes al mateix pla i llavors aquesta separació fa que sigui un...
Un dònut ben gros de pedres, però aquestes pedres són infranquejables, perquè ja sabem com són els cinturons d'asteroïdes, que estan plens de roques, que és molt difícil que una nau hi passi a través, i això ho hem vist en moltes pel·lícules, bàsicament de la Guerra de Galàxies, i després algunes altres que s'han fet, o fins i tot va haver-hi aquell joc que va ser l'any 79, que es deia Asteroids, que era un dels primers videojocs, que teníem una nau i ens anaven acostant grans pedres i les havien d'anar disparant.
Però potser després de la vida real és més fàcil del que semblava. És més fàcil, però això no es va descobrir fins a l'any 72. Ja fa 42 anys. Ara en diríem, però astronòmicament és poquet. I això com ho van descobrir? Doncs mira, vam enviar una sonda que es deia Pioneer 10. Van ser els americans. I per què van enviar aquesta sonda? Bàsicament el seu objectiu era observar i estudiar Júpiter.
Més enllà, com que no entrava en òrbita, doncs se n'anava fora el sistema solar. Però va ser el 15 de juliol de 1972, quan aquesta sonda va traspassar aquest cinturó d'estèòides que tothom, tot i que sabien que no havia de xocar, la gent no ho tenia molt clar. És a dir, ostres, allà hi haurà moltes pedres...
Els números són espectaculars, eh? Tenim més observats, crec que eren més de 100.000 asteroides de més d'un quilòmetre. De menys d'un quilòmetre podrien arribar-ne, com eren, 800 bilions, és a dir, 800 milions de milions de roques de menys d'un quilòmetre. És una passada, eh?
Són molts, però també... No tants. Tots junts farien un 4% de la Lluna, que això ja fa que sigui molt petitet la proporció. Això que d'aquests 4% de la Lluna, la meitat ja l'ocupen només 4 d'aquests cossos. En el cas Pales és el més gran, després tenim Ceres, després tenim Pales, Vesta,
I, bàsicament, amb això ho tenim tot. Llavors tenim un gran espai, perquè la gent ha d'imaginar l'espai. S'anirien de dos a tres i mitges unitats astronòmiques. I què és una unitat astronòmica? Doncs una unitat astronòmica és la separació entre la Terra i el Sol. Doncs si la multipliquem per dos o per tres, això fa una separació enorme. A més a més...
segurament aquests 20 graus que hem dit que tenien d'inclinació fa que hi hagi una unitat d'astronòmica cap amunt i una cap avall. Per tant, l'espai és realment immens, que la cosa faria que com a molt tinguéssim 22 grams d'esteroide per quilòmetre quadrat. Molt poc.
Com que això, molts, bàsicament està buit. És la part que hauríem d'entendre. És molt difícil, quan ho volem ensenyar, explicar que està tot ple de roques, però que realment estan tan separades que no es veuen unes a les altres, ni molt menys. Segurament, en la formació del sistema solar, la cosa era una mica diferent. Era tot més massificat, però després de 4.600 milions d'anys, la cosa ha quedat bastant neta. És a dir, ara nosaltres tenim ja un sistema solar realment adult, diguéssim, format, per tant, estable, entre cometes,
no haurien de tenir grans ensurs fins que no sigui que el sol deixi de tenir prou material per anar fent llum i energia. Bàsicament el que tenim són petites pedres que van voltant en aquestes zones, tenim més zones on hi ha asteroides, en parlarem cinc hores la setmana que ve, però bàsicament el que...
Arribaria a ser que aquestes pedres van ser de l'inici del sistema solar que no van aconseguir arribar a formar-se en cap planeta. No van collar, per entendre'ns. Diguéssim que és això, cap planeta el va voler, és a dir, no va tenir prou força... Les sobres, eh? Sí. Les sobres dels planetes. És allò, quan tallem el pai ens queden les molles, doncs bàsicament és el que tenim. Són petits asteroides molt interessants d'estudiar perquè bàsicament no han de ser alterats des de llavors, per tant, doncs és una manera d'entendre com van ser els inicis del sistema solar...
I, doncs, mira, a partir d'ara tindrem més imatges de Ceres, aquest gran asteroide, que té quasi mil quilòmetres de diàmetre, vull dir que és rodó, per això ara ja no és un asteroide, perdó, és un planeta nant, però, bueno, a partir d'aquí, doncs, també a principis d'estiu visitarem un altre planeta nant, en aquest cas molt més lluny de la Terra, com és Plutó.
O sigui que tenim un any una mica interessant d'esteroïdes i planetes nans. Doncs n'anirem parlant també aquí, just a la fusta. Atenció, per això, abans de marxar, Oriol, perquè t'ho comentava fora d'antena, que he llegit que ahir, i finalment van ser dues, les boles de foc que es van veure al cel en menys de 24 hores. Hi ha diferents testimonis que van veure, sobretot, a les 7.20,
de la tarda, una llum que es va poder veure des de molts punts allunyats, de fet, entre si de Catalunya, que alguns la descriuen com vent blanca, alguns verdosa, alguns diuen que es va desintegrar, bé, en tot cas, doncs, sembla que és el que va passar. Segons la xarxa espanyola d'investigació sobre bòlits i meteorits, van ser dos. L'altre, doncs, va aparèixer més aviat, poc després de les 3 de la tarda, i el més probable és que els bòlits s'haguessin desintegrat en el procés d'entrar.
A l'atmosfera, i en principi sembla que aquesta caiguda és relativament freqüent, però trobar-ne un rastre que seria el meteorit és el que és bastant poc habitual. Sí, normalment diuen que arribar a la Terra a l'any, més o menys, no sé quin com ho fan algú perquè és molt complicat, unes 500 tonelades arriben de roques extraterrestres, diguéssim.
Per tant, sí, és una cosa bastant usual, amb velocitat comú, i això està lligat amb els meteorits i els bòlits. Bòlits és quan ja són meteorits més grossos, que fan molta més llum, de vegades fan sol i tot quan es trenquen, o quan per la velocitat trenquen la barrera del so. Per tant, sí, sí, és una disciplina bastant d'orilla d'observar pels astrònoms, perquè ja has d'estar al camp...
Hi ha un lloc una mica fosc, però sí, sí, es poden veure. I està bé que qui les hagi vist ho pugui reportar. Això també està bé perquè de vegades, si són prou grossos, arriben restes al terra. Si sabem quina és la trajectòria que ha fet per diferents fonts i diferents punts de vista, es pot traçar ben bé la trajectòria i anar a buscar més o menys en aquella zona i ens hi trobem alguna pedreta, en aquest cas extraterrestre, i que la poguéssim... Tot i que vindrà molt desfeta, però realment són petitetes. Encara que la gent es pensi que són grans roques...
Fan molta llum i molt soroll, però són petitetes. En fi, doncs gràcies, Oriol. Que vagi bé i et quedes, no?, ara a la tertúlia de vins. Fins ara. Fins ara. Estem escoltant just a la fusta. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts de vuit del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. Just a la fusta. Sant Just en directe.
5 minuts i dos quarts del migdia, aquesta hora el que fem és saludar ara l'Astric Goldstein del cell de Can Mata i també l'Albert Màcia, president de l'Ateneu. Molt bon dia a tots dos, què tal? Molt bon dia. Per parlar prim i de tot de l'actualitat de l'entitat, Albert, ens portes les diferents activitats que es fan els propers dies, el que la setmana passat va ser intens, però aquest també hi ha coses, eh?
Aquestes coses normalment intentem que sempre n'hi hagi, no? I si no, com és el cas d'aquest cap de setmana, ja tenim la CEES que sempre està disposada d'anar a patejar-se a les muntanyes al país. Exacte. Comencem precisament amb la CEES aquest divendres, amb una conferència d'en Soler Sabater.
dins del cicle que fan de la guerra de successió 1700-1714, que és el cicle que van començar a l'octubre i que acabarà al mes de juny. I aquesta conferència porta per títol principals fets d'armes a la península. Això serà el divendres a les 8 del vespre, com sempre a la sala Piquet. Perfecte, que obrirà el cap de setmana, per tant. I vinculat amb aquest cicle tenim l'excursió del diumenge,
que és a Viver-Sarrateix, de Viver-Sarrateix a Cardona. Una excursió pel Baix, és una comarca que... Farà fred, sí. Sí, però és una comarca que hi anem poc a l'agenda per aquí. No sé per què. Jo hi vaig molt perquè la meva família és d'allà. Sí, sí, el que té família... Però que m'ha semblat...
A vegades és una zona que jo també com a excursionista, i comentant-ho amb altres... Està poc explotada, eh? Perquè cadascú té les seves manies, els seus llocs i els seus llocs preferits, però és una zona que normalment està poc explotada. Doncs mira, una bona oportunitat d'aquest diumenge. Això serà aquest diumenge. Com sempre, les dues activitats formen part del cicle, però es pot anar una o l'altra amb independència.
I bé, i el diumenge a la tarda, a dos quarts de vuit, a la sala cinquantenari, tindrem un nou recital poètic. Amb vi també, no, Astrid? Amb la col·laboració del celler de Can Mata, que tenim l'Astrid, que sempre porta aquestes... I en aquest cas, la poetessa que llegirà els seus poemes és la Mireia Calafell.
que després, a veure si la Silvana ens en pot parlar, però Astrid, devins què tindrem? Ho saps ja? No, encara no. Encara ens ho té a guardar. Encara, eh? Exacte. M'entens el misteri. Jo crec que ho decideixis expressament un cop marxes del programa per no poder-nos-ho explicar. No, no, és que no ho faig expressament. És allò que dius, ha d'haver-hi aquell punt de... Doncs, toca aquest.
Sí que en tinc tres o quatre així en ment. Deu tenir una preselecció. Exacte, tenia els preseleccionats, però és una mica allò de buscar la connexió en...
Amb la poetesa, bàsicament. I en aquest cas, per tant, encara no l'hauries trobat. No, n'hi ha un vi que a més hem tastat aquí. Ah, sí, aquí a la ràdio, eh? Sí, és allò que dius, té forces punts, és el clar, aquell vi natural de Fincaparera, que a més és allò que dius, s'ha de tenir el xarel o el punt de Guigustramner, és allò que...
Com molt de tallors amb cada varietat. I crec que pot tindre molt bona correcció. Molt bé. Doncs igual és aquest, doncs el canvi d'última hora. Però en qualsevol cas, com sempre, disfrutarem d'una bona... A les quarts de vuit és, eh? A les quarts de vuit a la sala... Per acabar el diumenge, home, és un bon pla, no? Més que res, que hi ha carnes toltes dissabte...
estem en uns dies el Barça no juga a les 9 aquest diumenge tot perfecte, tot en ordre sí, perquè això del Barça és una cosa que hem d'anar mirant contínuament és el primer que es mira jo l'altre dia feia una reunió d'una altra cosa per programar activitats per febrer, març i abril i al final vaig obrir la web del Barça i la de la Champions perquè si no és impossible hi ha un calendari d'aquests que t'hi pots subscriure del Gmail amb el calendari del Barça
Jo hi estic suscrit. I ja ho tens directament. Cada vegada que hi ha partit em surt automàticament. Mira, és una bona opció. Perquè si no, no pots planificar res. No, no, exacte. Malament que planifiquem nosaltres una activitat i vingui el Barça. Sí, sí, totalment. Ja tenim problemes a vegades que hi ha coses com, per exemple, les de l'Espaiar que les hem de contractar amb temps.
Clar, clar. El que és trist és que si hi ha el Barça no es pugui fer res més. Ja ens passarà, em sembla, que el dia que tenim l'SBAR, que el tenim l'SBAR a l'SBAR, que em sembla que tenim partit. Llavors, ens... Doncs no direm gaire, quin dia és el partit. Ens queda la cosa de... La veritat, ens fot molt. Hauria d'haver-hi una planificació amb una mica més de temps. Exacte, que el sapiguessim a ventilació, no? A les entitats ens enfonsa, això.
En fi, doncs bé, aquestes són les activitats perquè cap de setmana no ens en deixem cap, no Albert? No. Estan totes repassades, per tant, el que fem ja de seguida és obrir els vins d'aquest dimecres.
Aquesta sintonia que ens indica que és moment de destapar l'embolla de vi, omplir les copes de la gent que ocupa la taula d'aquesta tertúlia just a la fusta, per tant, doncs, l'Oriol Rigatz, l'Albert Macià, l'Astrid Goldstein que està avui omplint les copes de l'Astrid, que crec que encara no havíem fet mai així, eh, Astrid? Sempre ho feiem abans, i mira, ara algú si et veu a través de la webcam pot veure com serveixen copes. I també tenim la Silvana Boc, bon dia, Silvana. Bon dia.
que s'incorpora també a la taula. Avui, a més, amb un vi que m'agrada molt el nom, jo t'ho he dit abans, Astrid, que es diu Roig Boig. Roig Boig. I mira quina... Quin color. Sí, sí, sí. Que un queda enamorat. Sí. Un color rosat, un color rosat. Clar, l'has triat pel dia 14 de febrer, Astrid, eh? No.
Ja m'imagino que no hi has pensat, però ara... No, no hi he pensat. O sigui, he estat triat una mica perquè és allò que dius, mira que he fet dos dies ben macos, i avui... Sí, tenim un sol una mica esmortaït, com ha dit el Carles. Doncs roig boig i aquest vi que té aquest roig pàl·lid, això sí. És preciós. Però m'agrada molt el color, eh? Sí, sí, un color rosat que fa joc amb el rosat de l'etiqueta. Sí, sí. Sembla que sigui el mateix color.
Doncs, Roig Boig, l'esteu tastant no en primícia, però fa relativament poc que ha sortit al mercat. Número d'ampolles també molt, molt, molt limitat. Seller La Salada del Toni Carbó, un dels copropietaris del Seller Mascandí, que ja sé que esteu enamorats del prohibit. Ah, sí, de veritat.
el vincle també ens va agradar moltíssim és allò que dius ja comencen a ser una mica afillats són de la casa ja poden venir aquí però justament per això per aquestes petites produccions que fan de vins que ens sorprenen tant
I que no deixen de ser varietats de raïm que quasi bé hem oblidat. Hem parlat molt de la somoll, hem tastat molts somolls fins i tot. A l'estiu vam tastar un somoll d'aquest celler, el Meceners, que era aquí dalt al jardí. Tenia un color semblant aquest, no? Era molt viu, era un color que ens va enamorar moltíssim.
I en aquest cas, aquest esfumós, que jo crec que ja us ha sorprès en principi, perquè no anàvem tant a suro, va amb una xapa, que m'heu dit, porta cervesa? No, no porta cervesa. Però que ens hem de començar a acostumar. Amb aquests taps, eh? Sí, perquè... Ai, Oriol, que no tenies el micro obert, ara sí, eh? Per què? Preguntem amb l'Oriol a tu.
No, a l'Oriol l'he portat un... L'he portat... És un glaçonet, suposo que és perquè... És perquè mantingui la temperatura. Clar que passejant pels carrers de Sant Just la temperatura tampoc és tan alta. O sigui, avui podia haver anat gairebé amb la mateixa temperatura. Sí, avui el prete no ens va esperar. I per què trobem aquestes plaques? Bé, perquè no estem tastant un cava. O sigui, l'ampolla sí que l'associem amb un cava. Hem vist un gas carbònic. Per això és un ancestral...
Què vol dir això? Un vi escomós elaborat segons el mètode ancestral. Te'n recordes del vesper de la Gloriosa? Em sona molt el nom, però no l'identifico. Me'n recordo molt. Us vaig portar el seu viticultor, l'Ignasi, que no té sa llei a la vora. És veritat, sí, sí.
que era aquell escumós elaborat a un xerelu i macabeu. I que no se li podia dir cava perquè no entra dins de la reglamentació d'aquesta denominació. Que és un ancestral molt, com diu el seu nom, són aquells vins que comencen fent la primera fermentació en dipòsit, com fan tots els vins, després s'embotellen, encara tenint sucres residuals, i acaba la seva fermentació. No hi ha edició de ferments...
Sintètics. És allò que dius, és molt natural, fermenta quasi bé el raïm, comença a fermentar quan vol i acaba la fermentació també realment quan vol. És fàcil que quedi un punt de sucre residual justament per això, perquè són llevats totalment naturals.
A diferència del cava, el cava és, primer fem un vi blanc, o sigui, provoquem un vi blanc, després el posem, ho fem al copatge i el posem a dins d'una ampolla de cava i afegim sucres i llevats sucres, perquè clar, ja no en té, perquè és un vi blanc.
perquè és un vi, bàsicament, i afegim llevats perquè no en té, després d'una fermentació no ens queden ni sucres ni llevats, per tant, ho afegim. I provoquem una segona fermentació dins de l'ampolla. Sempre té molt més gas i té unes altres característiques. En aquest cas, el raïm es cull més madur i el seu procediment totalment natural, la bombolla també és totalment natural.
És més fina i delicada. Un cop està servit ja no penses en el cava. Sí que si el mires de prop és que és preciós el color. I si li mires de prop veus les bombolletes perquè són molt fines, molt subtils. Exacte, és que fins i tot quan comprem un cava rosat els rosats no són mai d'aquestes tonalitats. Per què? Perquè primer hem tingut un raïm
I hem fet una fermentació i ha tingut una criança i una segona fermentació. O sigui, ha passat, com a mínim, un any i pico. Per tant, el color ha anat canviant i va amb unes altres tonalitats més...
Més pàlides, més fosques. Depèn de quins. Exacte, i segons la varietat. En aquest cas estem parlant de l'última collita, en 2014. I per tant, per això d'aquest color, perquè és més recent. Perquè encara tenim fruita. M'agrada més aquest color, que els altres rosats m'entren més pels ulls.
A mi em fa pena veure'l. És que fa bonic. És tan maco que dius no. Jo em sembla que ho tastarem. El trobo molt bonic. Potser perquè veig el reflex aquí amb el vidre. Aquí tindríem un viescomós, mètode ancestral, sense llevats afegits, sense sulfurós afegit, una mica per protegir-lo. Si tinguis carbònic,
ja té un punt de protecció. Clar. Varietats de raïm. Què té? Trobem una miqueta de xarelo, una miqueta de... trobat...
Tenim una miqueta de somoll. Aquestes més o menys en sonen. Sí. Però també trobem una miqueta de Mònica. Mònica. Aquest no el coneixia. Vendó. Conanau, que seria la garnatxa. És el nom que se li dona a la garnatxa sobretot a l'illa de Sardenya. O sigui, aquelles varietats perdudes que les estem recuperant. O sigui, seria quasi una recuperació total. No sé de què vindrà el nom de roig boig. Però més en importa... No crec que aquest roig et torna boig. Clar.
Segur, m'imagino que també, a més a més, amb el color, però porta moltes varietats, llavors, estret de veïn. Pensem que la quantitat, o sigui, o la producció d'aquestes varietats és molt mínima. Clar. Llavors, també té un punt de joc. Jo aquest vi el vaig tastar sense veure ni l'etiqueta ni saber el nom, i pel color se'm va quedar...
sí, sí, entra molt per la vista no es pot apreciar en la webcam perquè és molt petita l'ampolla, la copa però bé, a veure si potser puc acostar la que tinc jo directament a la càmera faré una foto i si no la penjaré
Una mica es veu, però és que no, és que s'ha de veure. Exacte, la foto es pot apreciar més perquè canviarà el tema. Va, anem a olorar-lo. Va, oloreu-lo. A veure què ens trobem. Són maduixetes. I ja es veu l'acidesa, eh, també. Són maduixetes salvatges. Sí, és veritat que pots recordar. Per sort encara són relativament salvatges.
Però respira d'acidesa, eh, també. Ja trobem de xile que menen. Això sí que és un crim. Jo em sembla que començaré una campanya per prohibir el que no toca menjar. Jo ja, a títol personal, ja la vaig. Jo tot el que fa la temporada...
A més a més, està mig verd i té un gust de suro, quasi, de vegades, perquè està en càmeres amb molt de temps, i dius, home, no, quan toca i està bé, doncs... I que et ve de l'altra punta del món, que dius... És tanta do, com les veus. Això no cal que vingui altres, sinó que vingui madur i que vingui fet, clar, això s'aguanta menys amunt. Doncs aquí és allò que dius, aquells aromes...
típics que trobem en els caves, que serien molts torrats, molt... molt forn, molta pastisseria. Clar, aquí no els tenim, no tenim aromes de criança, mantenim els de la fruita, els del raïm. Sí, de tota manera sí que hi ha alguna cosa que a mi em pot recordar, no sé què és, eh? Potser és la que això, la cidesa o alguna cosa que ja em fa pensar en el tema del cava. Clar, perquè ho fem associacions. Clar, ràpides. Doncs què, el tastem astrit. Ens dones permís? Vinga.
És molt sorprenent, per dir alguna cosa ràpidament i després hi entrar. Me l'esperava també un gust més... Desintens? És que sí que vés la maduixa directament, gairebé. Una cides molt fresca, aquest concítric. Entra molt lentament. No és aquella cides que trobem amb molts altres caves.
I no s'hi nota l'alcohol, no? De primeres? Són 12 graus i mig. Ai, 12, són 10 graus. Sí, sí, perquè es nota, no?, que és suau. És allò que dius, clar, com que no hi ha hagut un afegit de res, és allò que dius, els ancestrals, podríem dir, tenen aquesta virtut de no tindre una proporció d'alcohol gaire alta. Per tant, te'l fa molt portable. Tens-ne que uns 2 grams de sucre residual, quasi ben i es nota...
però també ens el fa sí, sí, sí que m'estegues que te'l faci fresc és allò que dius l'acides és el que et donarà aquella virtut de mantindre-la en el temps i tant però és llaminé és allò que t'està provocant és com el color sí, no enganya només també suau, no? és el que et diu després del gust sí, que podria ser molt deperitiu
Això també va dir, mira, veus, ara semblarà que t'estigui copiant, però he pensat, dic, mira, encara diré que em recordaria més per un entrant, no? Per això, per aquest cítric, no? O per... Tan evident, no? Per unes amanides, un entrant... Per obrir alguna cosa, no? Exacte, o per res. Quan parles d'aquells sopars o dinars quan fem amabats especials que proposes menús i dius, aquest seria, doncs, pels entrants. Podria anar bé, aquest, no? Jo crec que sí. Més sorprenent. Tens aquella percepció que és tan delicat que dius, depèn de què, no m'atreveixo.
Jo volia fer un comentari amb això quan estem parlant dels aperitius. Ara, si us heu fixat en les sèries que fan a televisió, bàsicament les americanes, a les que les descuiden, tothom està prenent una copa de vi negra, a més a més, allò...
Amb molta naturalitat. Jo ho trobo una mica com fort, no podria anar millor un vi blanc, un rosat, allò, clar, amb un bon plat. Home, Oriol, si penses que fa, no sé, 20-30 anys a dales... Amb la copa de whisky, sempre amb el got de whisky, posar gel i deies, realment es prenen tants whisky's un darrere l'altre?
Ha canviat, això vol dir que ha canviat. Exacte, és allò que dius, si fem una mica memòria de sèries d'això, de Dalas i de fa mes, anàvem directament a Bourbons. Bourbons a Granella. I encara tenien sol. O sigui, és allò que sí que quedàvem per sopar. A dins d'una casa sempre els veies amb una gota a la mà. Potser passa encara en aquestes coses. Igual sí, a la migracia. No, deixa de ser aquell punt de...
una mica de tradició és allò que dius sí que pleguen de la feina molt més d'hora que nosaltres i quan arrius a casa segurament et ve molt més de gust i aquí hi ha més el costum de fer la cervesa per entendre'ns a fora al carrer però a casa jo sempre ho he observat una mica allò de dir, mira, arriben a casa, es retroba tota la família a casa i comparteixen copes
Sí que normalment quan en una pel·lícula acostumes a veure una dona amb la botella amunt i avall és perquè té algun problema o està histèrica. O sigui, moltes vegades és allò que dius... Ostres, no veus l'home sol. Normalment surt la dona. Ho hauria d'analitzar tot aquest tema. O aquelles galletes de gelat, que la gent ja li va fotent. Està molt nerviós. Jo ho analitzo, aquestes coses. Però això sí que només els personatges masculins no en mengen, els gelats aquests, és veritat. No.
No, i tampoc acostumen a beure el vi sol, no? Se'n van més al bar a fer la copa. Normalment acostumen a sortir la dona. En fi. Borratxa. Sí, o amb un problema o... Exacte, depressiu. No, normalment surt l'escriptor frustrat. Ah, també, també. Hi ha unes quantes pel·lícules de l'escriptor frustrat, allò. Però directament amb l'ampolla. En aquest cas, exacte. No, no, seria per un aperitiu. M'agrada molt el color astre. Jo crec que la ciutana se'ns posi a escriure alguna cosa.
Sí, que una poesia. A l'antiga cara d'Huma Thurman. No, una cosa més eròtica. Fins i tot, no? Escolta, per un altre dia, a mi m'agradaria, ja com a novato... Peticions, vinga. Això de cava, no cava... Què està passant? Què està passant? Que la gent comença a dir
obrir els ulls, ja diu prou avui per exemple al centre cívic Maragall fem un tast de vins escomosos, caves i altres un bolles, ho heu volgut posar així perquè és allò que dius, ara quan tu vas a comprar un vi escomós trobes des d'ancestrals
acabes a Clàssics Penedès i Clàssics Penedès no deixa de ser molts cellers que havien estat dins la denominació d'origen Cava que han dit, eh, jo així d'aquesta forma no treballo tant sigui per varietats com per zona com per preus com per modus de fer i se surten i entren a dins de la denominació d'origen Penedès que ha fet tota una normativa completament nova on sí, són acollits
I n'hi ha d'altres que ni aquest, ni aquest, ni l'altre, i jo soc jo, i no passa res. Jo crec que estem en un moment... Exacte, de canvi, no? Sí, sí. El que és important és... Amb el tap ja en trenquen. Fa declaració d'intensions. Els col·leccionistes de xapes de cava... Mala sort. Però és que no necessitem, tampoc, aquell tap de suro, no? O sigui, ho hem vist, la pressió no és tan alta, doncs...
De totes maneres, aquí és on entran els petits cellers, és a dir, clar, en una gran superfície la gent volcava i poca cosa més. Un petit celler és on te podeu oferir una cosa que dius, mira, això és igual de bo, s'ha fet diferent i ho podeu explicar una mica. Fins i tot, no és per res, però aquell comentari de que bé que senten aquest estil de vinges comosos, no? Perquè el raïm no s'ha collit tan verd, no hi ha aquella criança tan llarga, o moltes vegades es prioritza.
Una forma de treballar on després fa mal el carbó... La producció, el volum de producció... Aquí està, no? Hi ha formes de treballar i d'altres. Llavors, sota un mateix paraigües hi ha gent que treballa molt bé, molt seriosament, i d'altres que... Llavors, el que hem de fer és anar a petits cellers a buscar... Exacte, és el que promocionem des d'aquí. El problema és que poques ampolles has dit d'aquesta, no? Sí, no sé quantes, però n'hi ha poques. Jo m'he afanyat a...
Una bona colla, perquè la idea ja seria de buscar un poeta a qui li es caigui el vi. Sí, avui he fet una mica al revés. Si no, tastem-lo abans a veure quin poeta podríem acompanyar. Aquest roig boig que vaig dir que no seria fàcil i que no seria qualsevol poeta. Doncs diumenge tenim una. Clar, és la que dèiem abans. Però vaig a buscar...
Els petits detalls, com em va comentar l'Arnau, que li agradava. Molt bé. Doncs, en fi, ens anem a parlar de llibres, perquè si no també, com cada dimecres, el temps ens volarà. I, per tant, Silvana, avui ens portes un llibre, que el veig des d'aquí el títol, Dios lo ve. Dios lo ve, de Óscar Tusquets Blanca.
Ara que parlàvem de fer les coses bé, que l'Oriol deia, ah, aquests petits txellers que te'ls recomanaran bé, un escumós ben fet, doncs aquest llibre va justament d'això, de fer les coses bé. Suposo que tothom ha estat al British Museum, a Londres, i tu no, segur. Tu no, tu a McLaren.
Ara ja no. En el British hi ha la sala de les escultures gregues del Partenon i jo he trobat en aquest llibre alguna persona que com jo i suposo que com algú de nosaltres el que li va sobtar molt més que veure les estàtues que són impressionants és que pots passar per darrere de les estàtues i estan absolutament treballades i tallades com si fossin la part visible.
I llavors, Oscar Tusquet Blanca, jo tinc fotos de totes les esquenes de les estàtues, Oscar Tusquet Blanca va escriure aquest llibre, Dios lo ve, basant-se en aquests, tant pintors com escultors, jardiners...
i gent del món de l'art en general, que són tan obsessius amb la seva feina i amb el seu treball i amb l'art, que no només fan bé les coses que es veuen, sinó també tota la part que queda amagada. Llavors, el Dios lo ve, el títol surt, em sembla que Fidias, quan estava amb els escultors del Parc Tenon,
li van demanar per què hem de fer la cara d'aquest cavall exactament com la que queda visible si total quedarà amagada i pegada al marbre i ell li va respondre perquè dius ho ve i aquest deu que no és el deu sinó dius del catolicisme sinó això la perfecció de l'art el compromís per l'art
I és un llibre que està molt ben escrit, és una meravella, de debò, perquè serveix no només per parlar d'escultura i d'arquitectura, sinó per parlar de com fem les coses els escriptors, o sigui, quantes vegades corregim... Del procés, no? Clar, del procés, quantes vegades corregim els manuscrits, quant de compromesos estem amb la nostra feina, amb la nostra labor, amb les nostres paraules. I és una meravella, hi ha una part...
que parla d'una pel·lícula de Víctor Erice, El sol del membrillo, que va sobre el pintor Antonio López. Tota la pel·lícula està filmada mentre Antonio López està intentant copiar un membrillo del pati o de casa seva i, bé, dies i mesos, intentant copiar exactament la forma del membrillo. Fins que arriba un amic del pintor i li diu, què et sembla? I diu, no, crec que hauries de modificar l'enquadre de la pintura
Haciendo descender tota la copa del membrillero. I llavors el amic li diu, però això m'obligaria a tornar a començar, no? Després de ser pintures, no, una altra vegada tornar a començar.
I el pintor, Antonio López, le responde, no te de pena, todo este trabajo queda en el cuadro. I és això, o sigui, és aquesta meravella, que a més a més jo que treballo amb escriptors i amb novel·listes, i a vegades els ves corregir i recollir, i fem una altra vegada les sinopsis, i tornem a escriure, i és això, sempre les dic, no, totes les coses que hagis esborrat de la teva novel·la o del teu conte o del teu escrit, queda, o sigui, hi ha l'ànima. Té un sentit.
I és això, o sigui, és molt maco, és de bo, és un diós-lobé, amb un pròleg d'Eduardo Mendoza, espectacular també, i una anècdota d'aquest llibre que em va agradar molt, i és que l'arquitecte de Hitler estava absolutament preocupat i tornava boig a Hitler perquè estava amoïnat pensant que, clar, el Tercer Reich estava pensat per quedar durante
per sempre però sigui l'imperi per sort no però ell estava molt amoïnat perquè deia com seran les nostres runes perquè les runes de tots els imperis són malgrat que queden cascotes però són majestuoses i nosaltres treballem en ciment i en formigó i el formigó té un procés de decadència molt fort i llavors les nostres runes no estaran a l'alçada de les dels altres imperis
I clar, dius, mare meva, no? Doncs això, malgrat que estava amb qui estava aquest arquitecte, aquesta obsessió per la perfecció i per la bellesa i perquè tot estigui ben fet, fins i tot la part amagada. Per què? Perquè Dios lo ve. I Dios qui és? El públic.
Doncs molt recomanable, jo crec que sí, sí, sí. Te'n llegiràs alguna cosa, Silvana? No, no llegiré. Doncs l'haurem de llegir a la gent a casa. O sigui, són d'aquests capítols cortos però que s'han de llegir sense... Sense context queda raro, no? Sí, sí. Perfecte. Doncs queda dit aquest Dios lobe. Editorial Anagrama, per cert. Perfecte. I aprofitem ara per saludar també l'Arnau Cònsol. Bon dia, Arnau. Molt bon dia.
Per recordar què passava a un altre 11 de febrer, no? De fa més temps. Realment haurem de pensar això dels dies 11 acabarà sent simbòlic de veritat. Sí, t'ha sorprès? Un dia tocat per la divinitat, eh? Sí, sí, perquè... Jo crec que el més similar que haguem pogut conèixer nosaltres en vida de, si no un déu, un profeta, el qual ha seguit... Si no ha seguit gent, com a mínim ha dit coses realment importants, podria ser Mandela, per exemple. Ja seríem tots bastant d'acord. Algú que ha creat...
No diré escola, que probablement en crearà, i ell en tot cas ja venia de Gandhi. Però bé, tal dia com avui de l'any 1990, i d'això ja en fa... 25. 25 anys, doncs va sortir de la presó.
11 de febrer. Després d'anys i panys empresonat per, teòricament, incidació a la violència, surt reformat absolutament en la seva visió de com s'havia de transformar el país i, evidentment, comença la transformació de Sud-àfrica, la fi de l'Apartheid i, doncs, una mica la, no divinització, però sí la grandesa d'aquest personatge. Ja surt sent algú molt conegut i molt respectat i fins i tot temut
pels boers, o sigui, pels sud-africaners, pels blancs que dominaven Sud-àfrica, però que, evidentment, després es converteix en una figura mundial. Però, clar, 11 anys abans, l'any 1979...
Aquí sí, un líder absolutament diví, o si més no, el xupons sabe, va declarar o va proclamar la república de l'islam, o sigui, islàmica de l'Iran. Aquí es deia la Yadolá Ruhollah Khomeini.
Que va ser molts anys, molts anys, era portada de diaris, gairebé diari. Un home temut, un home que es deia que dormia dret, que feia por als nens, si també na saben... És que si miraves la seva fotografia, no m'estranya, eh? Realment, ell es creia, evidentment, també un enviat i el que fa és proclamar un règim, això, teocàtic. És a dir, a partir d'ara, Iran, antic regne pagà dels xars, que són tots uns... no creuen que realment sigui important...
la religió, la tenien allà gairebé com per adorn i per uns grans monuments, doncs no, no, a partir d'ara l'Alcorà és la llei. 11 de febrer de 1979, què va passar? Doncs que l'URSS va trobar que aquí podríem posar-hi unes bases, li podem donar tot suport, serà tot el xalat que vulgui, però ja ens va bé, i els Estats Units va dir, no, nosaltres allà.
i va venir de guerra a Iran-Iraq, i un dels focus que, vulguis que no encara sé, fins avui, d'uns calents. Fa 36 anys, eh? Sí, la neta. I, mira, l'última intervenció divina, aquesta sí, absolutament directa, si més no, pels que hi creguin, en un 11 de febrer, doncs va passar l'any 1858, i bastant més a prop d'aquí, eh? Ha començat a Sud-àfrica, ens han anat a Iran, i ara ens anem al Pirineu,
un poble partit, que llavors jo crec que no era ni poble, Lourdes, tal dia com avui, es diu que va tenir lloc la primera aparició de la Mare de Déu a la pastora Bernadeto Subiru. Un 11 de febrer també, eh? L'11 de febrer del 1858. Això es va saber molt més tard. I reconstruint el que deia la nena, que després se li va aparèixer altres cops, van arribar a la conclusió que la primera vegada havia sigut l'11 de febrer
Doncs, evidentment, si l'any el teníem clar, 1858. Després, Lourdes s'ha convertit en el Quere, un poble que no ho sé, no devia ser gaire més gran que Espes. Espes potser no el coneixeu, però és igual, és un poble per tu, on viuen quatre persones al mig de la Riga Gorsa. En aquest cas era al costat francès del Pirineu,
N'hi ha una novel·la preciosa que us recomanem moltíssim, que és Les senyoretes de Lourdes, del Pep Coll. Si us interessa el tema. Suposo que els altres també està ple del llibre. I va d'aquesta història, justament? D'aquesta història que explica aquestes aparicions i com es transforma el poble i aquestes senyoretes que, bueno, no saps...
Deixa, evidentment, el dubte de si eren unes senyoretes diferents que si li van aparèixer la nena, o si la nena veia el que veia, o si... Avui hem vingut-se'ns. Sí, és lo bé, les senyoretes de Lourdes... És cosa del dia, segonament. És 11 de febrer. És 11 de febrer.
En fi, doncs així acabem aquest espai d'avui. Moltes gràcies, Arnau Cònsol, Silvana Bogdars, Tric Goldstein, Albert Macià i Oriol Rigat. Tornem dimecres que ve amb més coses, més vi, més llibres, més de tot. Que vagi bé i bon dia.
Tres minuts i arribem a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem aquest just a la fossa d'avui dimecres 11 de febrer. I ho fem agraint la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps.
I també a la tertúlia esportiva, avui hem entrevistat Josep Maria, Soler i Sabater, que divendres farà una tertúlia a l'Atener, una conferència en el marc del cicle sobre la guerra de successió que organitza la SEAS.
Hem parlat d'astronomia avui amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern, també de l'actualitat de l'Ateneu, amb el seu president, l'Albert Macià, i ara també ho heu sentit, hem parlat de vins, amb l'Astrid Goldstein, d'Alcide de Can Mata, de llibres, amb la Silvana Bob i de què passava. Altres 11 de febrer, amb l'Arnau Consum.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornem demà amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a 1 de migdia. Ara ha de seguir d'arribar l'Andrea Bueno amb els Sant Just Notícies. Que vagi bé, que passeu un bon dimecres.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Montserrat Nebrera renuncia a ser alcaldable de Convergència i Unió a les municipals. Segons fons directes del partit, Nebrera va fer efectiva ahir la seva renúncia, continuar encapçalant la llista convergent per motius personals i de forma irrevocable. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 11 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
La major part dels establiments comercials de Sant Just garanteix els drets dels consumidors. L'Ajuntament adopta terme una campanya d'inspecció als comerços per determinar si garantien aquests drets en resultats òptims. La xarxa de ciutats educadores que coordina l'Ajuntament obre el concurs de vídeos Tast de Memòries en Moviment. Consisteix en crear vídeos originals responent les preguntes que fan a internet persones populars sobre el patrimoni local.
I les principals batalles que van tenir lloc a la península pels vols del 1700 s'entraran en la propera conferència de les CES. L'historiador Josep Maria Soler conduirà la xerrada i parlarà de tres fets destacats com l'ocupació de Lleida i de Mallorca.
Bon dia. Montserrat Nebrera renuncia a ser la candidata de Convergència i Unió a les eleccions municipals. Segons han confirmat fons directes del partit, Nebrera va fer efectiva ahir la seva renúncia a continuar encapçalant la candidatura de Ciu als comissos del mes de maig, la qual cosa ha estat acordada per unanimitat del comitè executiu local. Montserrat Nebrera presenta la seva renúncia per motius estrictament personals, segons la secció local de Ciu, i de forma irrevocable.
Nebrera es presentava com a independent. La seva candidatura va ser proposada pel Comitè Executiu Local del partit el mes de juliol passat i ratificada per l'Assemblea amb un 74% dels vots a favor, un 14% dels vots en contra i un 12% d'abstencions. Abans de la secció local de Ciu, la trajectòria política de Montserrat Nebrera havia estat vinculada en part al Partit Popular català ja que va ser diputada del partit des del 2006 fins al 2010.
El mes de juliol, quan es va proclamar que Nebrera seria la número 1 de Ciu en les llistes, explicava el just a l'estiu de Ràdio d'Esvern el projecte que havia d'iniciar el partit a Sant Just. D'entrada, l'objectiu principal era aconseguir la majoria absoluta per poder dur a terme els projectes de Ciu.
Sant Just té un problema de proximitat amb Barcelona que ha fet que moltes de les coses que es podien fer a casa nostra, en aquest petit país que és Catalunya, aquestes coses no siguin realitat. És a dir, la gent fuig per anar a prendre una copa, per anar a fer un àpat i Sant Just té moltes coses a oferir. Entre altres coses que és una porta a colserola importantíssima que té moltes coses a oferir des del punt de vista lúdic i des del punt de vista cultural. Però més ha de començar a pensar en gran.
Amb la seva renúncia ahir de forma irrevocable,