és en general molta calma a les principals vies. Per comentar, alguna via amb aquesta ronda litoral no acaba de fer net, sí que també està millorant, però ara ja han sentit llobregat. Ara, bàsicament, presentaria aquests 4 o 5 quilòmetres de lentitud, aturades cada cop més intermitents entre Prim, la Barceloneta, això, com et deia, a la ronda litoral de Barcelona, ja han sentit llobregat a la resta de vies, sobretot principals carreteres i autopistes catalanes. Hem de parlar ja de circulació molt tranquil·la. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Raúl Mimó. Gerardo Tata Martíno serà presentat avui com a nou entrenador del Futbol Club Barcelona per a les pròximes dues temporades. El tècnic argentí firmarà el contracte cap a dos quarts de dotze i a la una serà presentat.
Després viatjarà cap a Oslo, on demà el Barça juga el segon amistós de pretemporada contra l'equip noruec del Val Erenga. Allà tindrà el primer contacte amb els jugadors i el cos tècnic, però no és previst encara que segui a la banqueta. Parlem de natació, concretament dels Mundials de Barcelona, on Ona Carbonell continua fent història. Avui pot guanyar la seva sisena medalla a la final de rutina lliure per equips.
La nedadora barcelonina ja té una plata i quatre bronzes. L'últim el va guanyar ahir en la rutina de duo lliure. D'altra banda, dos quarts de deu de l'any, la selecció espanyola masculina de Baterpoló juga a la primera plaça del grup contra Grècia. Les noies han tancat la fase de grups amb una golejada a l'Uzbekistan. L'equip de Miki Ok acaba la fase de grups a la segona posició i a vuitens de final s'enfrontarà a Nova Zelanda. I amb motor, la Fórmula 1 torna aquest cap de setmana al Gran Premi d'Hongria abans de fer una aturada per vacances. En aquests moments comencen...
Els primers entrenaments lliures al circuit de Budapest. Recordem que Sebastian Vettel lidera la classificació general amb 157 punts, 34 més que Fernando Alonso i 41 sobre Quimi Raikkonen. Notícies en xarxa Bon dia, passen 5 minuts de les 10. Ràdio Castell
Fins demà!
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts a una nova edició del Just a l'Estiu. Aquest programa que us acompanya durant aquest mes de juliol i un parell de dies del mes d'agost a la sintonia de Ràdio d'Esvern, als 98.1 de la freqüència modulada. És la versió estiuenca, refrescant del Just a la Fusta que us acompanya durant tota la temporada a les mans...
de Carme Berdoi però a l'estiu li donem descans que pugui fer vacances la Carme i el que fem és un programa una miqueta més refrescant que ja fa uns quants dies que us acompanya aquests matins càlids, calorosos del nostre municipi
I el que fem en aquest programa és parlar d'alguns dels espais que durant la temporada han sonat amb força i que volem compartir amb tu i que creiem que són adients per l'època de l'any que vivim. I després, d'altra banda, també el que fem és refrescar-ho tot amb un bon tou de música, ja sigui actual o clàssics.
d'altres dècades, que també van acompanyant al llarg del matí. Què tindrem avui? Doncs avui, per començar, us diem, si us acabeu d'aixecar, perquè alguns ja estan de vacances, fan molt bona cara, i direm, doncs, que avui és divendres, que a vegades, quan estàs de vacances, et costa això, de saber en quin dia vius, no? A vegades em preguntes, en quin dia estic? Oi, això és maco, no saber quin dia vius, això està molt bé, però només ho pots fer quan estàs de vacances. Doncs bé, avui és divendres, pels que treballem, és un dia d'aquells macos, perquè dius...
Com deia la cançó, gràcies Déu, és divendres, thanks to God, is Friday, perquè tenim el cap de setmana per davant amb activitats al nostre municipi.
No gaire, també tot s'ha de dir perquè, clar, el cap de setmana següent és festa major i tampoc no s'han de tirar les activitats si després tens la gran festa del nostre municipi. Però avui divendres, dir-vos que és 26 de juliol del 2013, que la temperatura al nostre municipi a hores d'ara és de 25 graus. Ben bé són dos graus menys que ahir. O sigui, les coses han canviat una miqueta, però no us ho agafeu amb moltes ganes, això, perquè...
Tot i que la temperatura avui ha baixat fins als 21, cosa que ahir no va passar perquè teníem núvols baixos. Avui la temperatura és un parell de graus més baixa que ahir a la mateixa hora. La tendència és que les temperatures es disparin i que faci moltíssima calor avui també, igual que ahir. Però això en parlarem, perquè si voleu fem una miqueta de sumari del que podrem trobar en aquest programa al llarg de les properes hores. Parlarem ja només per començar.
de tota l'actualitat del nostre municipi. Recordem que ahir va haver ple municipal corresponent al mes de juliol. L'Andrea Bueno ens en farà cinc cèntims del mes destacat d'aquest ple i també d'altres notícies que omplen l'actualitat Sant Justenca. També al llarg d'aquesta primera hora farem una mica de repàs de les portades dels diaris encara tocades per aquest tràgic accident de tren que es va viure a la Corunya abans d'ahir i també d'altres actualitats que també conformen tot el que és la premsa diària al nostre país. Repassarem les portades dels diaris, la notícia
que destaca comunament a tots els diaris. També farem un repàs als diferents portals que consultem a internet, tant el 324.cat com l'última edició del diari Ara, l'Ara.cat, amb l'actualitat més recent. I també al llarg d'aquesta primera hora farem una mica de repàs a la previsió meteorològica de cara a un cap de setmana, que, ja ho diem, el titular es planteja molt, molt càlid. Probablement, i ho hem anat comentant aquesta setmana, serà el cap de setmana més càlid d'aquest any.
perquè tot apunta que després la cosa relaxa una miqueta, però sí que és cert que aquest cap de setmana es poden assolir temperatures rècord en alguns punts de Catalunya, pel que fa aquest any, pel que fa aquest any. Molt bé, doncs el que fem també és recordar-vos que a part d'aquest espai habitual de repàs dels diaris, de la premsa, del temps, avui tenim amb nosaltres en Josep Perpinyà, l'alcalde de Sant Just. L'Andrea Bueno l'entrevistarà i ens parlarà de tota aquesta actualitat Sant Justenca, marcada per una banda pel ple, per les diferents notícies i les coses que es van aprovar ahir al ple municipal,
corresponent al mes de juliol, i també d'altra banda ens parlarà una mica d'aquesta previsió de festa major i de l'actualitat del nostre municipi. Això serà quan passin aproximadament uns 10-12 minuts de les 11 del matí, anirem amb nosaltres a l'alcalde, però altres col·laboradors també faran acte de presència aquí en aquest programa. Per exemple, anirem a la Lear de Nui, que ens parlarà d'aquests invents necessaris per la nostra existència.
sobretot per l'existència femenina, perquè avui, tret que algun mascle, si el cel s'hagi posat algun cop per carnestoltes, avui parlarem de l'invent dels sostens. També parlarem avui amb la Carme Madons, parlarà de cuina d'aquestes receptes de cuina, a vegades refrescants, altres no, però que sempre és interessant donar idees a l'hora de fer un bon àpat amb la família. Astrid Goldstein, la tindrem amb nosaltres, el cor responsable, que després em miren malament.
del celler de Catmata ens parlarà d'un tipus de vi. També avui parlarem amb Diego Marcos de la llibreria Resenya fent aquestes recomanacions literàries per aquestes èpoques de l'any, com és l'estiu on podem gaudir de més temps i podem llegir alguna bona obra literària. Diego Marcos ens en farà 5 cèntims. I tot això anirà amanit amb molta música que ja comença a sonar ara mateix. Música que ens arriba de la mà de Martin Solveig i que omplirà els primers minuts d'aquest just a l'estiu. Això es diu The Night Out. Ben dia, bon dia i benvinguts.
Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Atbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Doncs un quart d'onze del matí, temperatura Sant Jus, el que deia, amb 26 graus ja en aquests moments, amb una humitat que avui no és tan elevada i potser la sensació és més agradable. Ara la pregunta és trasllada si aquesta agradabilitat que tenim en la meteorologia també ho tenim en les notícies locals. Ai, que em quedo sense veu. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, què tal? Què tal? Com estàs? Veig-vos. Quant de temps. Sí, mira, molt.
Fa molta feina que tinc ara. Molta feina. Avui és un dia d'aquests que treu fum la redacció d'informatius. El ple, l'alcalde que ens ve a veure, tot això genera molta informació i vostè ho ha de concretar tot a la una del migdia. Exacte. I també ha d'entrevistar l'alcalde que li hem de preguntar moltes coses.
moltes referents al ple, que de fet ara faré una mena de mini monogràfic, si et sembla, pel que fa al ple municipal. Ja que encara tampoc no tenim moltes activitats al municipi aquesta setmana, doncs... Perquè estem escalfant motors. Clar, clar, clar. La setmana que ve ja serà una altra cosa. Sí, la setmana que ve no ens queixarem de tanta cosa que tindrem. Doncs bé, parlem del ple. Sí, i eren... Ahir es van tractar temes dels quals ja havíem parlat aquí a la ràdio. Podríem començar a parlar del centre social El Milenari, el ple del juliol aprovat per unanimitat.
el tancament del restaurant i la cafeteria de l'equipament. Els serveis són deficitaris i des de la regidoria de serveis socials s'ha decidit prioritzar a l'hora de destinar els recursos per la gent gran. Els treballadors i treballadores tenen garantit un lloc de feina en altres restaurants, privats o en el servei públic, per tant no s'acomiadarà ningú.
I la regidora de Serveis Socials va explicar ahir el pla alternatiu que ha previst l'Ajuntament quan es tanqui el restaurant. Una sèrie de bars i restaurants assumiran el volum d'usuaris de l'equipament que vulguin dinar fora oferint-los un menú. L'Ajuntament abonarà la diferència del que costa el menú del mil·lenari amb la del nou restaurant durant un any, una diferència d'uns dos euros i mig. Gina Pol, la regidora, va recordar que aquest any ja s'han pres algunes mesures per intentar evitar el tancament, com la reducció de l'horari del menjador o la reducció del personal, però aquestes mesures...
no han funcionat, perquè el dèficit se seguia incrementant. I bé, doncs, el tancament del restaurant i la cafeteria es farà efectiu el dia 1 d'octubre. Molt bé, doncs, l'1 d'octubre ja no gaudirem d'aquest restaurant que el tenim aquí a casa nostra, aquí a Ràdio d'Esberna, el tenim present durant els matins, doncs és una llàstima. Però bé, doncs són coses que passen, coses que la crisi ens porta...
a prendre aquestes decisions, que no les prendries en una altra situació econòmica, però esperem que tard o d'hora recuperem un altre cop aquest restaurant del mil·lenari i això vol dir que sortim de la crisi i que tots tenim feina. Estupendo, estaria bé. Altres cosetes van destacar? Sí, el ple va aprovar un dels primers moviments, podríem dir-ho així, de la unificació de Promunça i Proexa, que és el trasllat del punt d'informació de l'habitatge al consistori. Això mateix. És un servei que s'oferia des de l'oficina de l'empresa municipal d'habitatge i a partir d'ara se situarà a l'Ajuntament.
En aquest punt, només es treballen els aspectes de l'habitatge que tenen a veure amb el servei públic, és a dir, que no porten cap benefici a Promunsa, com ara tramitar subvencions per rehabilitacions o d'ajuts al lloguer, o bé mantenir les bases de dades de sol·licitants d'habitatges de protecció oficial, entre d'altres. Aquest servei hauria de ser gestionat per la Diputació de Barcelona, però l'Ajuntament considera que s'administrarà millor des d'aquí, i per tant, s'inicia aquest trasllat dels treballadors també.
Aquest punt va tirar endavant ahir el ple amb el vot del govern, l'abstenció de Convergència i Unió i PP i el vot contrari de Via Democràtica. És un altre dels temes també que després li preguntarem a l'alcalde com s'està enfocat. Va votar en contra Via Democràtica. Per què? Que el punt d'informació està millor que estigui allà baix. Bueno, Via Democràtica, coneixent-los una miqueta, suposo, i això és fer teories, suposo que el que no vol és que existeixi promunça, no? No va intervenir ahir el portaveu de Via Democràtica. Sí, sí, sí, però no va fer cap intervenció. I quan votes en contra no ho justifiques?
Si vols, sí. Si no vols, no. No cal. No cal que ho justifiquis. Està molt bé. Pots parlar, tant si votes a favor com si t'abstens. Pots parlar, pots donar explicacions o pots no fer-ho. És la teva opció. Igual no estava escoltant. També cal destacar que ahir no estaven tots els regidors al ple. Faltaven el Llorenç Rey i la Núria Nicolàs de Convergència i Unió, però es van excusar i no van poder assistir al ple.
I bé, doncs, en lloc de 17 regidors, teníem 15 ahir, però bé. A la gent pugui fer vacances quan pugui. No sé si estan de vacances o què, però ja s'havien excusat. Per tant, no va ser una falta injustificada. Per tant, m'imagino que no hi ha problema. No els vam posar aquell puntet amb oli que posaven quan érem petits, quan feies falta. No, falta, no? I si et sembla, acabarem recordant o destacant altres punts del ple que van tirar endavant. I, de fet, tots els punts previstos a l'ordre del dia es van aprovar. Un dels més destacats és aquesta aprovació inicial del reglament de participació ciutadana
Un document que explica en què consisteixen aquests processos i què és necessari per convocar-ne un. I també parla del paper que té la ciutadania a l'hora d'intervenir-hi, com les audiències públiques, i de qui forma i com funcionen els Consells de Participació. Es va aprovar amb el vot de Govern, CIU i PP i l'abstenció de Via Democràtica. I les dues mocions previstes també van tirar endavant. Una d'elles la presentaven els grups del Govern, a instàncies de l'Associació de Veïns, sobre les participacions preferents de les entitats bancàries.
En el document es reclamava que l'Ajuntament faciliti l'assessorament a les persones afectades per la compra d'aquestes participacions i que les entitats informin de forma clara i per escrit, per carta, dels riscos i característiques dels productes, així com també que compensin les pèrdues que els hagin pogut generar. Aquesta moció es va aprovar per unanimitat i una altra moció que es va tractar, i aquí acabem, si et sembla, és la moció de suport a les entitats esportives. En aquest cas, el PP va votar en contra del document
perquè consideren que si una persona fa una feina per un club esportiu, encara que sigui cobrant 200 euros, ha d'acotitzar la Seguretat Social. El tema va aportar una mica de debat, Sergi Seguí va dir que aquests voluntaris ja tenen una múdua privada, i bé, doncs, el debat va anar per aquesta línia. Però veja, l'emoció també va tirar endavant. D'acord, no solucionarem res, però com a mínim se li dóna suport.
Sí. Perquè el poder que pugui tenir... I diria que d'altres plans també... El ple de Molins, diria, hi vaig llegir un tuit mentre estava al ple i diria que també es va aprovar una emoció de suport a les entitats. Suport a les entitats esportives. Bé, doncs aviam com van les coses. A veure, ho ampliarem tot a l'informatiu.
D'acord, doncs d'aquí una estoneta després de la música, el que farem és parlar de l'actualitat de les portades dels diaris. Ara, si et sembla, com que m'han tocat una mica el crustó per posar música massa moderna, perquè diuen que jo ja no tinc edat, ara me'n vaig amb l'Eric Clapton, amb el Wonderful Tonight, ara que la redacció no hi és la persona que criticava la meva modernitat. Jo he marxat. Ha marxat? Clar. Que ho escolti des del cotxe. Eric Clapton, Wonderful Tonight. Doncs mira, noia. Ja ho farà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
It's time to go home now And I've got an aching head So I give her the copies And she helps me to bear And then I tell her As I turn out the light
I say my darling, you are wonderful tonight. Oh my darling, you are wonderful.
Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu.
Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalniu.com.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Tot seguit,
Repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Doncs aquí som. Dos minuts i arribem a dos quarts d'onze del matí i el que fem ara tot seguit és parlar de les portades dels diaris de l'actualitat general i ho fem amb La Vanguardia, el periòdico, el diari Ara i el diari... I el diari... Ja està. I el diari ja està. Sí, no tenim avui el punt avui.
Vaja. No sé què passa, però darrerament ens falta de tant en tant. Molt de tant en tant. Sí, sí. Però bé, ja tenim... Tenim prou teca amb aquests tres diaris i el que fem normalment al començar és buscar si hi ha alguna notícia que coincideix a cada una de les portades d'aquests diaris i m'imagino que sí. Doncs sí, segueix sent, evidentment, l'accident de Santiago de Compostela. Diu La Vanguardia perquè anava a 190 i La Vanguardia ens ofereix una seqüència de quatre imatges
d'aquest vídeo que està corrent per la xarxa i les televisions, on es veu el convoi agafant aquesta corba i com descarrila bé. Al moment de l'accident, vaja, hi ha quatre fotos del convoi a la corba. Diu 24 de juliol, 20.41 hores, va ser així. El tren va entrar a 190 quilòmetres al revolt, el tercer vagó va fer un sotrac i el convoi va descarrilar. La pregunta que es fa a l'Avanguardia és per què anava a 190 quilòmetres.
El maquinista declara avui com a imputat. La Caixa Negra aprova que el tren circulava desbocat i la investigació haurà d'aclarir si les balises que alerten de l'accés de velocitat van funcionar. Aquesta és la notícia destacada del dia a la Vanguardia. En portada tenim també un dolor immens, 80 morts i 168 ferits. I en una altra fotografia veiem familiars de víctimes ahir abraçats plorant a l'edifici Cercia de Santiago.
Al diari Ara tenim una altra imatge punyent on veiem l'interior d'un vagó, veiem, evidentment, totalment destrossat, amb els vidres trencats, seients destrossats, diu Desolació, aquest és el titular, el maquinista a l'ull de l'huracà, 80 morts per l'accident, enmig del drama de les víctimes mortals i dels ferits, totes les mirades es van posar ahir sobre el maquinista, responsable d'haver doblat la velocitat permesa, imputat i hospitalitzat, avui declara davant el jutge.
I per últim, el periòdico utilitza un fons negre sobre el qual ha posat una foto d'una noia plorant. El titular és Galissa Chora. Almenys 80 morts en la tragèdia de Santiago. Detingut el maquinista que conduia el tren a 190. Diria que no està detingut, diria que només està imputat i custodiat per la policia. I diu que el revolt del sinistre no tenia el millor sistema de seguretat.
i tenim algunes cròniques de diferents periodistes, és el tema del dia, òbviament, al periòdico, i és com ho tracten les portades que tenim sobre la taula.
Doncs en el que són els portals digitals, tant el diari Ara com el 324 ofereixen diferents imatges. Per exemple, al 324 podem veure una imatge d'un policia nacional espanyol acompanyant amb una ferida al front el conductor d'aquest tren. Sota d'aquesta imatge, doncs,
Hi ha unes paraules que ha dit ell, l'he pifiada, em vull morir, perquè sembla ser que aquestes van ser les paraules del maquinista del tren que dimecres es va accidentar a Santiago de Compostela deixant 80 morts quan va ser conscient que el tren havia descarrilat. El conductor del convoi continua a l'hospital sota custòdia policial i s'espera que avui mateix pugui declarar davant de la policia. Alguns diuen el jutge, l'altre la policia. O sigui, suposo que... I també jo he sentit que fins que no s'acabin de...
comprovar i de saber tota la gent que mor i s'hagin localitzat totes les víctimes, no se'l farà declarar. Aquesta és la imatge principal del 324.cat. Després tenim imatges més petites, el vídeo que tu deies, també tenim un altre vídeo on es veu una grua de grans dimensions agafant un d'aquests convois que estaven just a baix i l'estan retirant de les vies.
Hi ha diferents titulars vinculats a aquesta notícia. El balanç de morts pel descarrilament de Santiago s'eleva 80, les caixes negres confirmarien que el tren anava a més del doble de la velocitat permesa, així va ser l'accident, amb el vídeo que també la gent pot consultar, i la DIF reobrirà avui dues de les vies tallades per aquest accident perquè puguin continuar circulant trens.
D'altres notícies vinculades també amb aquesta és que ja es faran proves d'ADN per identificar 13 víctimes. Per això dèiem avui que encara fins que no estiguin identificades aquestes víctimes no faran declarar aquest conductor fins que no se sàpiguen totes les víctimes qui són. I després ja una miqueta més a baix, molt més a baix,
aquest portal ja comença amb la seva normalitat de parlar d'altres notícies. En Economia, per exemple, ens parlen de CaixaBank, que va guanyar 408 milions fins al juny, un 146% més que l'any passat. Un banc, eh? Una dona de 80 anys mor en un incendi a l'Eixample. Aquesta és una notícia d'aquest matí. Una dona de 80 anys ha mort a conseqüència d'un incendi que hi ha hagut en un pis de l'Eixample de Barcelona. També se'n fa en ressò. I l'enquesta del 324.cat avui la pregunta que es fa
Us sembla bé fixar l'edat per votar als 16 anys? Un 93,3%, gairebé com a 4%,
diu que sí i la resta diu que no. O sigui que Déu-n'hi-do aquesta contesta a l'enquesta del 324.cat conforme que la gent a partir dels 16 anys aquesta opció que hi ha hagut un ple de joventut al Parlament de Catalunya aquests dies és una de les propostes que han sorgit d'aquesta trobada per parlar de la gent jove al Parlament de Catalunya. Doncs Déu-n'hi-do, l'enquesta és prou específica.
I ens n'anem a l'Ara.cat perquè, curiosament, en aquests moments està obrint amb una notícia que diu l'opció dels experts, dos punts, Catalunya ha de ser independent. Aquesta és la pregunta que s'hauria de fer en la suposat d'un referèndum. I podem veure el senyor Mas en el Consell Assos sobre la Transició Nacional, que vala una declaració unilateral com a pla B.
Però aquest pla B és una cosa que primer s'hauria de negociar amb Madrid. Una altra de les notícies destacades en portada de l'Ara és que Mas enviarà a Rajoy la carta per demanar la consulta els propers dies. Sembla ser que en declaracions a RAC1 el conseller de la presidència, el Francesc Homs, ha demanat a l'oposició respecte per l'informe del CAT-N sobre la consulta i assegura que la pregunta ha de ser fruit del consens amb la resta de partits.
D'altra banda, també podem... Ara acaba d'actualitzar la pàgina. És curiós, perquè aquests portals de cop i volta et fan un flash, i si has llegit el titular quan l'estàs llegint, doncs perfecte, però si no m'has llegit et deixa jo de dir moltes gràcies, estic molt content perquè m'has deixat la pàgina en blanc. Continua sent el mateix titular, sort que no m'ha canviat tot, i l'altra notícia destacada, a part d'aquestes dues titulars vinculats a la mateixa notícia, la transició, doncs també el diari ara es fa referència a la tragèdia de Galècia,
i fa referència a un article, que avui està dins de les seves pàgines al diari, el pitjor malson de l'alta velocitat. Un article de Maria Eugènia Ketglas, des de Santiago de Compostela, i diu que el sinistre de Santiago és el més greu des del 1998 a la Unió Europea i deixa almenys 80 morts. O sigui, després ja podem veure imatges, i es tracta molt més profundament aquesta notícia del descarrilament d'aquest tren a Galícia, a Santiago de Compostela.
Si us sembla bé, deixem els portals digitals i ens n'anem cap a les contres portals. Ah, no, la resta de notícies que volem trobar a les portades, perquè a poc a poc les portades van recuperant el seu format. Ahir recordem que totes...
les portades feien referència única, per desgràcia, notícia, però avui ja omplen altres notícies aquestes portades. Sí, i La Vanguardia ens aporta una notícia amb una mica de llum, podríem dir, potser diguem acusarada, si vols, però és aquests titulars que es fan després de conèixer dades d'ocupació, i ara La Vanguardia ens diu que l'economia torna a crear ocupació, la Turcau en 225.000 persones, recordem que estem en temporada estival,
El diari ara obre amb un tema que tu comentaves ara, independència, sí o no. Els experts proposen una pregunta clara. Consulta, el Consell per a la Transició creu que Simplicitat serà sinònim de màxima legitimitat. I plebé, l'informe defensa una declaració unilateral si l'Estat bloqueja totes les altres vies. I, per últim, el periòdico ens diu Born, centre cultural, el nou tresor de Barcelona. I és que el Born està enllestint
la resurrecció de la Barcelona del 1714, que això ens ho diu el diari ara, perquè el jaciment i el centre cultural obrirà el públic al mes de setembre. Serà maco de veure això, eh? Segurament, sí, sí. I bé, doncs, tot això al setembre, i és el que ens expliquen les portades avui, abans de la tragèdia de Santiago. Perfecte, doncs anem ràpidament a repassar aquestes contres. Comencem per la de la vanguardia? Sí.
Avui ens acosten a la història del David Stagler, que és director de l'equip d'economia de la salut a Oxford, un noi que té 30 anys, i ens diu Per cada euro retallat en sanitat, el PIB en perd un i mig. Hem investigat els errors que s'han comès amb les retallades pressupostàries en sanitat en diversos països europeus, han costat vides i patiment, però és que a més a més han estat contraproduents, han restat creixement a les economies.
Diu que ho sabem perquè els nostres càlculs, perquè ho ha reconegut també el mateix economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard, que va demanar perdó als grecs pel seu error en haver menyspreat l'efecte nociu de les retallades indiscriminades i especialment en sanitat. I conclou dient que la teoria econòmica considera que un euro d'inversió pública aconsegueix un determinat augment en el creixement d'un país. Amb només un euro ja es creix d'alguna manera aquest PIB.
És el que ens explica avui el David Stagler, una entrevista molt interessant. Sobre economia. Ens n'anem cap al diari ara? Sí, i ens acosta a la història d'Agro Harlem Brundtland, no sé si ho dic ben, no sé parlar noruec. Doncs és exprimer administre de Noruega i mare del desenvolupament sostenible. I avui l'entrevistan, perquè avui rep a la Generalitat, juntament amb Malala Josephi,
Josef Thay, el premi internacional... Sembla mentida que no sàpigues noruec, filla. No, això ja no és noruec, malala. Josef Thay... Josef Thay, 5 cèntims de la notícia. Són dues dones Premis Internacional Catalunya 2013. I aquesta dona repa aquest premi juntament amb la senyora Josef Thay. Pobret el que faci de speaker d'aquests premis, eh? Suposo que no som tan ignorants dels idiomes com jo.
Diu que no s'ha volgut perdre el minut de silenci a la plaça Sant Jaume. La periodista, la Mariona Ferrer, la presenta així. No s'ha volgut perdre el minut de silenci a la plaça Sant Jaume pel descarrilament a Galícia i arriba sufocada al Palau de la Generalitat, que és on es fa l'entrevista. Diu Grau Harlem Brundland, dels seus 74 anys,
Ja no té problemes per demanar celeritat al fotògraf. Diu, fa massa calor al pati dels tarongers. Ja no s'està per tontanies. Home, a més és Noruega, que dius. És que allà dalt tampoc no apreta tant la calor. I així s'ha desfarat aquesta dona. Diu, primera dona a ser primera mistre de Noruega en tres ocasions, entre l'any 81 i el 95, i primera a dirigir l'Organització Mundial de la Salut. Ha dedicat la seva vida a defensar els drets de les dones. I l'any 87 va unir Salut i Medi Ambient,
per crear el terme desenvolupament sostenible. I diu, si les dones impulsen el motor productiu d'un país, milloren l'economia i la societat. També deu ser interessant l'experiència d'aquesta dona a la contra del diari Ara. I mos anem cap a l'última portada d'avui, que és la del periòdico. Sí, i avui ens acosten a un cas molt conegut per tots, el de l'Esther Quintana. Diu, la mutilació ocular d'Esther Quintana, el 14N, va posar les boles de goma a la picota i va acostar al carrer Ca Felip Puig.
i ens explica en aquest article com va néixer d'alguna manera aquest cas. Diu, vull ser l'última víctima de les pilotes. Ens remunta a les declaracions que va fer Felip Puig, arrencant que un periodista li va preguntar pel cas d'una dona que havia perdut l'ull pel possible impacte d'una pilota de goma al passeig de Gràcia, i ell va dir, els Mossos no van actuar en aquella zona, lamento el que li va passar a aquella dona, però no hi tenim res a veure. Això va ser la primera versió del conseller,
El que li va passar a aquella dona va tornar amb força al cap de dues setmanes amb un vídeo de la víctima penjat a YouTube, que es va convertir en un fenomen viral, el cas Quintana acabava de néixer. D'un costat, una barcelonina en atur i d'aspecte fràgil que assegurava haver perdut un ull per l'impacte d'aquest projectil dels Mossos, i de l'altre, una conselleria d'Interior que insistia una vegada i una altra que en aquella zona no es van disparar boles de goma. I també diu en l'article que vídeos, informes, ocults i furgons fantasma van danyar la credibilitat d'Interior. I així va néixer
diu el periòdico, un símbol. I és el que tenim a la contra del periòdico avui. Doncs perfecte, Andrea. Repàs exhaustiu a tot el que és l'actualitat d'arreu del món a través de la premsa i a través dels portals digitals. Nosaltres t'emplacem cap a les 11 i a Escaig quan facis el tu, vull dir horari. I avui, doncs, amb un dia amb molta feina, també t'esperem d'aquí una estoneta a l'entrevista amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, que estarà amb nosaltres cap a les 11 i 10. Andrea, gràcies. Que vagi bé, Carles. Fins ara. Fins ara.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en mar. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamentant, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més de nit.
Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps.
Un biorritme lamental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les botjaques a les mans caminarem els passos d'altres veus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem de banda la ciutat la tarda enllarga i potser més, molt més la nit.
Doncs aquí teníem aquest pa amb bol i sal de la va dels Blaumut. Nosaltres seguim amb tu, són 3 quarts d'11 del matí i la música continua sent la protagonista aquí, als 9-8-1 de la freqüència modulada a Ràdio Desvern. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
For the night So here we are I just dream of you And all the things that I'm about to do to you And if you like what we're doing Why don't we give in for the night Well tonight Tonight we could be more than friends Well tonight
Fins demà!
Doncs aquí teníeu aquesta bonica història que ens arribava de la mà d'Ina amb el Daddy Yankee i aquest More Than Friends. Seguim amb tu, seguim parlant d'històries interessants i el que farem als propers minuts és parlar una estoneta de la previsió del temps, d'un temps encara marcat per aquesta calor intensa. Ahir vam arribar un altre cop a valors molt destacats al nostre municipi, temperatures que tornaven a rondar els 30 graus
al llarg de la jornada d'ahir, en diferents moments del dia, entre les 12 i les 4 de la tarda van haver tres cops on vam arribar a superar la barrera aquesta dels 30 graus, com si diguéssim que és aquesta barrera on ja la cosa es fa una miqueta, podríem dir, insuportable. Ho diem perquè a partir dels 30, bueno, 27 o 28 ja fa molta calor i també va en funció de la humitat, però bé, ahir va ser un dia on la humitat va ser elevada
i realment també on vam patir aquestes temperatures molt altes. Avui la diferència, la petita diferència, és que el termòmetre continua al seu ritme, continua anant molt amunt, i en aquests moments a Sant Just ja gairebé rondem els 29 graus, o sigui que és una temperatura molt alta. Però, en canvi, avui no tenim aquesta influència tan marcada de vents humits de mar cap a terra, aquestes buirines baixes que es formaven a Port de la Costa i aquesta mala visibilitat...
i la humitat avui s'està mostrant una miqueta més suportable. I això, tot i que el termòmetre està molt amunt, i això ens pot portar a pensar que avui podríem superar aquesta temperatura d'ahir, que rondava els 30 graus, que en algun moment va tocar la fita dels 30 graus, i a tall d'exemple el que voldríem demostrar és, per exemple, ahir a la mateixa hora, pràcticament a les 11 del matí, a Sant Josep hi havia 65% d'humitat, hi havia un 65%.
Avui en tenim un 44. Aquesta diferència, d'aproximadament un 20%, el que et porta és una sensació completament diferent a la que poguéssim notar ahir a les 11 i avui. Això és el que està passant avui. El termòmetre continua el seu rotllo, continua pujant perquè ja 28 graus a aquesta hora del matí ens pot portar a pensar que al llarg de les properes hores la cosa apretarà, però...
El que volem dir és que si la humitat es manté baixa és una miqueta més suportable, és aquella calor que és una mica més seca, no té aquella humitat i això sempre és d'agrair perquè en aquests dies d'extrema calor, si la humitat es mostra una miqueta baixa, com està passant a hores d'ara, doncs sempre ho agrairem.
D'altra banda, també, la nit passada, no aquesta, l'anterior, la nit de dimecres a dijous, vam tenir molts núvols baixos, i aquests núvols baixos no van permetre que el valor mínim baixés, i ens vam quedar amb una mínima de gairebé 24 graus més la humitat. Avui, en canvi, aquests núvols, la nit estan més serena, no hem tingut aquests núvols, per això tenim avui humitats més baixes, i això ha permès que la mínima pogués baixar fins als 21 graus, i la nit fos una miqueta, una miqueta només, més suportable que en nits anteriors.
Bones notícies per avui divendres, però el termòmetre no ens en guarda de massa bones de notícies, perquè sembla i tot indica que estem a les portes d'un cap de setmana on la temperatura serà notícia. Ho diem perquè a l'interior de Catalunya es poden arribar a tocar els 40 graus en alguns indrets, allà on és habitual aconseguir els rècords de l'any pel que fa a temperatures càlides a Catalunya, i a Sant Just no ens quedarem curts i potser, i així ho indiquen els mapes, podríem arribar
a superar aquests 31,7, que és la temperatura màxima que hem viscut a Sant Jús aquest mes de juliol. O sigui que probablement puguem superar aquest valor i puguem arribar a 32 o 33 graus. Anirà en funció del que explicàvem abans de la humitat, el fet que tinguem més sensació o menys de calor. Però, en definitiva, es presenta un cap de setmana molt càlid, calorós, amb un ambient assolellat dissabte i diumenge. Canvia una mica la cosa perquè ens creua un front. És un front que entra pràcticament dins de l'estabilitat.
El que ens portarà és, potser sí que en algunes zones de Catalunya, sobretot a partir del migdia i la tarda, cap a les comarques de la Franja de Ponent i també Pirineu de Lleida, hi poden haver algunes precipitacions, algunes tempestes.
i durant el vespre, la nit i matinada, aquest front anirà creuant pel Pirineu i podria també aportar algunes precipitacions, com a tot el que és la resta, el Pirineu central i el Pirineu gironí, es podrien veure afectats per aquestes precipitacions durant la nit, i a partir de la tarda i durant la matinada ens podrien afectar aquestes precipitacions. En aquesta zona es quedarà un ambient una mica més suportable i més respirable, però a la resta, si no ens arriba aquesta precipitació, com és la previsió,
seguirem amb uns valors molt càlids i fins i tot diumenge l'eixafogó pel pas d'aquest front podria fer més marcada la calor, tot i que el termòmetre podés afluixar una miqueta. De cara als propers dies, què ens espera? Nois, tampoc a aquells que els agrada respirar una miqueta més bé i no patir tanta calor, no ens esperen masses canvis importants. La previsió de cara a la setmana vinent ens segueix portant dies molt semblants als d'aquesta setmana, humitats elevades, temperatures al voltant dels 30 graus, nits...
Molt càlides, molt caloroses, xafogoses, costa conciliar el son.
i això és el que tindrem bona part de la setmana que ve. Diem bona part perquè alguns mapes indiquen, i aquí falta molt i no ens la volem jugar, alguns mapes indiquen que a partir del cap de setmana, justament quan estiguem de plena festa major, no és que arribin canvis perquè fa pluja, no hem de patir per això, perquè els mapes encara no ho indiquen, però sí que arribaria un canvi pel que fa a les temperatures i baixarien bastant. Entre 2, 3 graus podríem arribar a 27, 28, fins i tot l'altra setmana ja, el dia de festa major, podríem estar amb valors de 25 o 26 graus.
que seria molt d'agrair en funció de la humitat. Però bé, falta molt per tot això, ja ho anirem parlant al llarg de la setmana vinent, i el que fem ara és escoltar una mica de música que ens portaria al punt horari de les 11 del matí. Així doncs, escoltem un clàssic, bo, però molt clàssic, eh? És una cançó que sonava l'any 1985, dins de l'època de l'Italo Disco, aquí al nostre país, una cançó que es diu My Mind,
i que interpretaven uns que es deien Twilight. Això ens portarà fins les 11 del matí. Recordeu, a les 11 en punt notícies amb la xarxa, després els serveis informatius d'aquesta casa i després l'entrevista de la setmana amb en Josep Perpinyà a partir de les 11 i 10 per parlar-nos de l'actualitat del nostre municipi. Us deixem amb Twilight i aquest MyMind des del 1985. En Paca no ha plogut, tampoc.
Bona nit.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, ha avançat en declaracions a la xarxa de comunicació local que l'executiu d'Artur Mas aprovarà dimarts vinent la reforma de l'administració local, una norma que podria entrar en vigor el febrer de l'any vinent i que neix a segura amb un ampli consens del territori. Jo crec que el mes de febrer pot estar aquesta llei aprovada,
amb aquelles millores que tingui a haver d'introduir-hi al Parlament, però en tot cas és un text que surt amb l'aval del món municipal, i això és molt important. Sempre hi ha petits aspectes que s'han de millorar, però surt amb aquest gran aval, i sobretot és una llei que ve a donar resposta al que necessita Catalunya.
Joana Ortega ha assegurat que la reforma de l'administració local que de fet ha d'aprovar avui el Consell de Ministres, és a dir, la reforma de l'administració local que prepara l'executiu de Mariano Rajoy, no s'aplicarà a Catalunya encara que l'Estat ho vulgui. D'aquí una hora el metro de Barcelona farà una aturada simbòlica de 5 minuts en solidaritat amb les víctimes de l'accident de tren a Galícia. Quan arribin les 12, els trens aturaran a l'estació més pròxima, al punt on es trobin, i reprendran la marxa a les 12 i 5 minuts.
Els passatgers se'ls informarà de la mesura per megafonia i també a través dels indicadors lluminosos de les estacions. També a les 12 del migdia la Universitat de Lleida ha convocat una concentració d'homenatge perquè a l'accident hi van morir dos estudiants de medicina d'aquest centre, una noia gallega i un noia extremenya. Santiago de Compostela, mentrestant, continuen les tasques d'identificació.
d'una vintena de cadàvers. El balanç de víctimes fins a aquest moment és de 80 morts i 130 ferits, i dels ferits n'hi ha 35 que estan en estat crític. Avui el conductor del tren, que està detingut a l'hospital, ha de declarar com a imputat davant del jutge. L'home ha reconegut que circulava a més del doble de la velocitat permesa en el tram, on el tren va descarrilar.
Alcaldes de la comarca del Berguedà reclamen a la Generalitat que reguli els terrenys d'acampada privats per evitar situacions com les d'aquest estiu en què s'han hagut d'evacuar centenars de joves per la previsió de fortes pluges. L'alcaldessa de Saldes, Dolors González, ha demanat des de la xarxa de comunicació local una normativa que permeti determinar quins espais poden ser perillosos per acampar.
És un particular que ofereix els seus terrenys a joventut perquè hi puguin haver campaments. Llavors fa un comunicat, l'Ajuntament dona a aquest veí l'autorització perquè l'hem de donar, perquè...
No, o sigui, ens podem negar, però clar, estàs negant una instal·lació amb un veí que té possibilitats de tenir uns ingressos extres. Els alcaldes de Saldes i Borradà, els municipis que tenen més terrenys d'aquest tipus, al Berguedà, es reuniran al setembre amb la direcció general de Joventut. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta nit al voltant de dos quarts de dotze un grup de quatre persones que intentava robar cables de coure a l'antic edifici de Telefònic a la ciutat de Barcelona situat a l'Avinguda de Roma. Segons fons policials, un testimoni a l'estat dels Mossos
que ha vist 4 persones que intentaven accedir a aquest edifici. Han arribat al lloc dels fets. Els agents han vist com una de les finestres estava trencada i a l'interior han localitzat aquest grup de 4 persones arrencant cables del sòtan. Els assaltants han intentat fugir però els Mossos els han pogut arrestar. I també a Barcelona els Mossos han detingut aquesta matinada al voltant de les 4 un home de 32 anys acusat de trencar els vidres del menys 15 vehicles que estaven aparcats a la plaça del Nou.
al districte de Sants-Montjuïc. L'avís l'ha donat un veí que des del seu balcó ha vist com el detingut anava trencant els cotxes. L'home ha trucat al 112 i ha pogut oferir una descripció força curada dels sospitós que ha pogut ser detingut després d'uns minuts per una patrulla que hi havia a la zona. Els Mossos d'Esquadra no descarten que hi hagi més vehicles afectats.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Gerardo Tata Martí no serà presentat avui com a nou entrenador del Futbol Club Barcelona per a les pròximes dues temporades. El tècnic argentí firmarà el contracte cap a dos quarts de dotze i a la una compareixerà davant dels mitjans de comunicació.
Després, en principi, viatjarà cap a Oslo, on demà el Barça juga el segon amistós de pretemporada contra l'equip noruec del Valerenga. Allà tindrà el primer contacte amb els jugadors i el cos tècnic, però no és previst encara que segui a la banqueta. Als Mundials de Natació, Ona Carbonell continua fent història. Avui pot guanyar la seva sisena medalla a la final de rutina lliure per equips.
La nedadora barcelonina ja té una plata i quatre bronzes. L'últim el va guanyar ahir en la rutina de duo lliure Marga Crespí. També els Mundials de Natació. Avui a partir de dos quarts de deu de la nil·la selecció espanyola de Baterpolo juga la primera plaça del grup contra Grècia. D'altra banda, l'equip femení ha tancat la fase de grups amb una golejada a l'Uzbekistan 20 a 4.
Les de Miquioques acaben la fase de grups a la segona posició i a vuitens de final s'enfrontaran a Nova Zelanda. I amb motor a la Fórmula 1, torna aquest cap de setmana al Gran Premi d'Hongria abans de fer una aturada per vacances. En aquests moments es fan els primers entrenaments lliures al circuit de Budapest, amb les altes temperatures com a protagonistes, ara mateix 43 graus a l'asfalt. Alonso està marcant de moment al millor el temps, seguit per Baton, Roman Brojan i Txeko Pérez. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenó. El ple del mes de juliol aprova per unanimitat el tancament del restaurant i la cafeteria del Centre Social al Milenari. Els serveis són deficitaris i des de la regidoria de serveis social s'ha decidit prioritzar
a l'hora de destinar els recursos per a la gent gran. Els treballadors i treballadores tenen garantit un lloc de feina en altres restaurants privats o en el servei públic, per tant, no s'acomiadarà ningú. La regidora de serveis socials va explicar ahir el pla alternatiu que ha previst l'Ajuntament. Una sèrie de bars s'assumiran al volum d'usuaris de l'equipament que vulguin dinar fora, oferint-los un menú. L'Ajuntament abonarà la diferència del que costa el menú del mil·lenari amb la del nou restaurant durant un any, una diferència d'uns 12 euros i mig.
Més qüestions? L'escola de música de l'Orfeo Enric Morera obrirà la matrícula pel proper curs el dia 9 de setembre. Al seu web trobareu el full de matrícula d'on us el podeu descarregar, omplir i lliurar després de les vacances. L'escola ofereix classes de música en grups reduïts d'alumnes, classes d'instrument individuals i música de cambra en grup. A més a més es fa un seguiment permanent del progrés dels alumnes i també hi ha la possibilitat de preparar els alumnes a proves d'accés a grau mitjà en un conservatori.
La matrícula es podrà formalitzar, com dèiem, a partir del 9 de setembre a l'escola i trobareu tota la informació al seu web, escolaoem.cat. I un apunt més per recordar-vos que els carrers de Sant Just seran de nou blaus i grocs a partir del 1 d'agost, durant la festa major. La rivalitat entre colors ja s'està deixant notar al municipi i més de 30 entitats de Sant Just estan enllestint les activitats. La festa major arrencarà dijous amb el punt de trobada del Club Desplei ara mateix a la plaça Verdaguer.
La organitza íntegrament l'entitat groga. Els blaus també tindran un dia propi, el dia 5 d'agost. La festa major també comptarà amb un munt de concerts, activitats infantils, apats populars, entre moltes altres propostes. Un cop més, les entitats s'enjustenques i el nucli s'han posat al capdavant de la preparació de la programació amb la col·laboració de l'Ajuntament. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5 i mentrestant us recordem
que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estim. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Just a l'estiu. En pocs segons arribarem a les 11 i 14 minuts. Avui és l'últim divendres de mes, això vol dir que ahir era l'últim dijous i per tant es va celebrar el ple municipal. I a banda d'això, avui és l'últim divendres abans de festa major, abans d'agafar vacances i per tot plegat
doncs hem convidat a l'alcalde de Sant Just, al Just a l'estiu, Josep Perpinyà, per parlar d'aquestes qüestions. Josep Perpinyà, bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Bé, molt bé, molt bé. Encara ja la recta final, no? Té, esperant una mica aquests dies més de festa de tranquil·litat i de compartir la festa major que queda poquet. Ara després en parlarem i en parlarem ampliament del tema. Abans, però, m'agradaria tractar un tema que ja es va fer oficial d'alguna manera al ple, que és la unificació de les dues empreses municipals, de Promunça i de Proexa,
De fet, Promunça absorbirà Proexa per tal de crear una empresa resultant que treballarà en els mateixos àmbits que treballen per separat i que tindrà un únic consell administratiu i una sola gerència.
Per què s'ha decidit fer aquesta reestructuració? Ens hem d'adequar a la situació actual. És a dir, evidentment, la crisi econòmica ens està dient moltes coses i, evidentment, també la crisi del sector immobiliari i el fet que en aquests moments per continuar fent habitatge és molt més difícil fer-lo amb el ritme que fèiem. El recurs a crèdit costa molt més, és a dir, els bancs donen molt poc crèdit, encara que tu estiguis absolutament sanejat i amb unes comptes molt positives. Les subvencions de la Generalitat pràcticament no existeixen
i això ens fa replantejar moltes coses i optimitzar i racionalitzar. La suma de les dues empreses, primer per aquest motiu, després perquè ens hem d'adequar, és a dir, els temps, jo crec que podem fer molt bona feina i aquesta empresa pot sortir molt més potent del que és en aquests moments, i això ens ha fet dir que comencem un full de ruta, un camí que espero i esperem tots plegats que al gener hi hagi ja definitivament
Promunça, de fet és Promunça que absorbeix, com tu deies, Proexa. La suma de les dues empreses, de les seves missions, dels seus objectius, dels seus actius i del seu patrimoni és una empresa que mereix una gestió i una acció de govern molt contundent i amb les idees molt clares. I el que fem és un procés lent perquè les coses han de fer bé
i amb aquesta data de gener, si tot va bé, que efectivament Proex com a tal no existirà i ha estat com una divisió dins de Promunza. Per tant, no és perquè siguin deficitàries, com s'ha dit algun cop. No, no, no. És que aquestes coses a mi em molesten molt perquè les he sentit en ocasions. El que li ha passat a Promunza és que la seva missió principal és que li costa molt més fer habitatge perquè...
L'habitatge públic, escolteu, les entitats bancàries en aquests moments estan donant molt pot crèdit, pràcticament irrisori, per fer promocions d'habitatge. Per tant, promocions en aquests moments, malgrat vol fer habitatge, perquè encara hi ha necessitats a Sant Just de persones que no poden accedir a un habitatge al mercat lliure, amb les seves diferents tipologies, inclús el lloguer,
doncs volem fer això, podem fer això, i precisament ProMunt se tanca en positiu l'any passat en 700.000 euros, és a dir, l'Ajuntament també, per tant no és un problema que algú ha comentat, jo crec que amb mala fe, perquè tristament a vegades passen aquestes coses, o per desconeixement vull pensar, no? Per tant, el que fem és sumar, reagrupar-nos, doncs encongir-nos d'aquest punt de vista, adaptar-nos a la situació econòmica, evidentment que ens diu molt,
i obrir la missió i els objectius d'aquesta nova Promunsa i, per tant, evidentment, respondre davant de tots els veïns i adjudicataris i llogaters de Promunsa, que això ningú pateixi perquè l'empresa existeix, i el que hem fet és adaptar també la seva organització.
en aquesta futura missió i objectius de l'empresa. Perquè això com afectarà qui utilitza normalment Promunça, allogaters... Res, res, absolutament res. En lloc de dirigir-se a l'oficina del Walden, s'han de dirigir a l'Ajuntament o com va? No, no, no, res. Promunça continua a estar al Walden, Promunça existeix, el seu personal, la seva gerència, el seu conseller d'administració i, per tant, tots els referents i els contractes que hi ha de lloguers, tot m'entens, és que no hi ha cap el que ha fet Promunça i, escolta, ens temm i Proexa, que era d'alguna manera una empresa que depenia...
de Promunsa amb molts actius, amb molts actius de naus industrials, de blocs d'oficines, de locals comercials. El que fem és una Promunsa, diferents divisions, i una de les divisions de Promunsa serà l'habitatge públic, però tindrà també la gestió de béns immobles industrials, d'oficines, d'aparcaments, i també, a més a més, una cosa que el projecte s'ha fet francament bé en els darrers temps,
que és la gestió de les energies alternatives i principalment fotovoltaiques. També s'obren dos models de negoci més en aquesta futura promunsa, que serà la gestió de les zones blaves del municipi, que fins ara ho teníem en una empresa externa,
o una empresa concessionària, i això ho farem des de l'empresa pública, i també la gestió, inversió i el manteniment de l'enllumenat públic, amb una inversió molt important perquè ens porti també un estalvi de la factura de consum actualment a l'Ajuntament. Això també ho farà Promunsa. Perquè, clar, això ho portava fins ara Proexa. Bé, aquests dos casos no ho portava ningú. Ho portava a l'Ajuntament amb empreses externes. I Proexa sí que tenia l'encàrrec de fer la renovació de l'enllumenat. Exacte, tenia aquest encàrrec, l'arrenca Proexa aquest encàrrec, però finalment...
doncs serà Promuncel que gestioni tot això a partir de gener. Per tant, com veus, no només serà l'habitatge, sinó que Promuncel portarà moltes coses, més aquelles que li puguin carregar a l'Ajuntament, sempre amb el criteri que siguin encàrrecs o accions sostenibles econòmicament.
el que no farà és la gestió d'equipaments. Per tant, la gestió d'equipament del centre social del mil·lenari, és el que és el centre social, no els habitatges, que és una altra cosa, això és voluntat de l'equip de GUER que es gestioni des de l'Ajuntament com un equipament més, igual que fem el Casal de Joves, el Joan Maragall, Can Ginestar, etc. Entenem que aquesta promussa no ha de gestionar un equipament de l'Ajuntament que en el seu moment se li va demanar que ho fes perquè cap empresa...
o cap, diguem-ne, no hi havia ningú que volia gestionar el centre social del Medellà, el bar i el restaurant, li vam dir, escolta, però Montsatès, que no hi ha ningú al mercat, doncs fagim això i ja n'en parlem d'aquí uns quants anys. Bé, doncs ara ja en parlem. Sí, ara precisament parlarem. Només un últim apunt pel que fa a Proexa. Estava anint al cap, el tema de la recerca de feina i tot això, gestiona la Borsa de Treball? Això és promoció econòmica, el Departament de l'Ajuntament. D'acord. No té res a veure.
Doncs a partir del gener, en principi, tindrem aquesta empresa, la nova Promunsa, podríem dir-ho així, que absorbirà Proexa. Doncs això serà el gener. Ahir el ple es va aprovar el trasllat del punt d'informació de l'habitatge al consistori, que s'ha decidit traslladar les activitats de Promunsa destinades a l'interès públic, és a dir, les que no aporten cap benefici, tipus...
L'oficina de l'habitatge hi ha ajuntaments quan es va crear, perquè la Diputació i la Generalitat, en aquest cas la Diputació ens donava una subvenció, seria bo que hi hagués una oficina d'informació de l'habitatge. Què vol dir això? Vol dir que qualsevol veí pot fer una pregunta o pot apuntar-se al cens per presentar-se en algun lloc que hi hagi una promoció pública, no només a Sant Just. O pot demanar un ajut
el seu habitatge, perquè reuneix les condicions, segons el pla de l'habitatge aprovat pel Parlament de Catalunya, per tant, aquesta febrera, escolti, jo tinc dret a això, doncs vaig a aquest punt d'informació i que em tramitin tota aquesta documentació i, per tant, em doni la subvenció, pels motius que siguin.
de rehabilitació, d'ajuda al lloguer, de la gent jove, etcètera, etcètera. Això es pot fer de dues maneres. Una, o ho feia el mateix Ajuntament, o com és el cas nostre en el seu moment, vam dir, escolta, atès que tenim Promunsa, doncs mira, li diem a Promunsa que faci això. A càrrec, diguem-ne, de les comptes de Promunsa, és a dir, perquè això és deficitari, perquè ens en tanquem, és un servei públic i, per tant, no tens cap ingrés, la gent no paga, i diu, escolta, però faci-ho, Promunsa, perquè, miri, vostè té les oficines, té la gent i tal.
En aquesta nova promunça, nosaltres entenem que aquest punt d'informació ho ha de fer l'Ajuntament, insisteixo, molts ajuntaments ho fan i, per tant, serà gestionat o portat des de les oficines de l'Ajuntament i, en aquest cas, el que fem també és l'absorció de dues persones de promunça
que en aquests moments tenien nòmina i retribucions de Promunça, passaran en nòmina i retribució de l'Ajuntament que faran aquesta feina. Per tant, bé, teníem dues maneres de fer-ho i ara hem tornat a una manera que absolutament ho ha fet molta gent i també té una coherència elevada. Doncs això es va aprovar al temps municipal d'ahir. Sí, això ho vam aprovar d'ahir. I un altre tema que es va aprovar i que comentàvem ara fa uns minuts va ser el tancament del restaurant i del bar del Centre Social El Milenari per la gent gran.
La regidora dels serveis socials de fet va dir que s'havia intentat evitar mesures tipus reducció d'horaris o de personal, però que tot i així els serveis seguien sent deficitari i aquesta ha estat la decisió final. Mira, jo primer de tot voldria destacar la unanimitat dels 17 regidors aprovant això a favor. Això és molt important. A vegades passen coses en un ple que passen sense pena ni glòria. Nosaltres ahir vam plantejar l'equip de govern i escolteu, aquest centre
Aquest servei de restaurant i bar està portant un dèficit molt elevat a Promonso, o a l'Ajuntament, és indiferent, però molt elevat. Penseu que a un menú estàvem cobrant 7 euros i mig si eres resident dels pisos del Mil·lenari, dels habitatges, i una mica més si eres una persona de fora. Si no recordo malament, fins a 9 euros. El cost que teníem, això, gairebé eren 16 euros. És a dir, estàvem gairebé perdent el doble. Per què? Per què?
Doncs perquè l'empresa municipal de l'habitatge i l'Ajuntament ha de complir absolutament totes les lleis, no? I hem de tenir els treballadors, evidentment, ben retribuïts amb el conveni, tot amb seguretat social, la cuina, doncs, complint totes les seves obligacions que la Generalitat fa a les inspeccions. I, per tant, això, quan...
seguit d'aquesta obligació, doncs només et van 20 o 25 persones, doncs amb un horari molt ampli, fa que efectivament el model de negoci analitzat per tothom, ha vingut fins i tot economistes d'ESADE, han vingut cooperatives que podien estar interessats, han vingut empreses del sector, s'ho han mirat restaurants de Sant Just, li hem ofert als treballadors, als tres treballadors que tenim allà, si volien fer-ho ells,
Després d'un anàlisi que ha durat més o menys un any, doncs arribem a la conclusió que no podem seguir d'aquesta manera. Però vull destacar que els 17 regions, això ho han entès,
i molt bé, això és fer política d'alguna manera. Escolta, planteja això el govern, l'oposició ho entén i ja està, malgrat la supressió d'un servei. Ara, alternativa, evidentment, qualsevol persona que viu en els habitatges del mil·lenari aquest servei el tindrà. I com el tindrà? Amb uns acords que hem fet amb els restaurants de l'entorn.
Per tant, si aquest veí pagava 7 euros i mig per dinar a les instal·lacions del mil·lenari i ara el restaurant del costat, m'invento, el menú val 9 o 10, l'Ajuntament paga la diferència. Per tant, el servei continua i si, a més a més, un veí o veïna dels habitatges del mil·lenari, pel que sigui, doncs perquè no es troba bé, perquè està discapacitat o perquè té alguns problemes puntuals, aquest restaurant li porta el dinar a casa. Per tant, està complementat o té una suplència de servei.
ens parlaven també, hi ha el futur d'això. Pot ser que en el futur continuï... Bé, escolti, ara hem pres aquesta decisió. Ja ho veurem d'aquí dos o tres anys. No se sap si d'aquí un temps... Bé, estem oberts, però ara toca això. Ara toca això absolutament. Doncs mantenir aquesta despesa perquè hi ha altres prioritats, com deia la regidora Gina Pol de Serveis Socials, en aquests moments imagineu-se's, feu sumes del que he dit, no? Doncs ara hi ha altres necessitats en els serveis socials, molt més
i si tu pots fer això d'aquesta manera, amb un estalvi molt important, i vull agrair a l'oposició que ho va entendre i que ha votat a favor. Perquè això s'ha explicat, tu, plegat als jugaters, m'imagino que sí. S'ha explicat als jugaters, s'ha explicat, evidentment, al centre social, a l'associació, al Consell que hi ha allà, i bé, efectivament, la majoria no entén, a altres els costa una mica més, però jo crec que quan dones una alternativa
en aquest servei, estàs dient, escolta, estem estalviant de forma important, l'Ajuntament podia assumir un dèficit, escolta, mira, si cobrem 7 i ens costa 9 o 10, doncs mira, potser sí, no?,
Però, clar, és que hi ha molt poca gent i els costos són molt elevats i, insisteixo, és un problema de model de negoci. I si tu dius, escolta, però per què no fem més hores? Bé, has de contractar dues o tres persones més i tornes a estar. És a dir, no és un restaurant que tingui una capacitat o que hi hagi una presència molt elevada de persones, no?
I només hi ha tres treballadors. Hi ha tres treballadors, però absolutament tot legal, no? I si fan una hora extra, ha de ser amb Seguretat Social, i si és el diumenge, doncs imagina't que no és el mateix que un dimecres. Per tant, tot això fa molt pocs dies. Va venir la Generalitat a fer inspecció i van passar-ho tot. No havíem vist mai una cuina i unes instal·lacions tan ben fetes com les que estem veient ara. Aquest va ser el comentari dels inspectors. És l'administració.
Tothom ha de fer-ho, no? Però nosaltres hem de donar exemple. En principi serà el dia 1 d'octubre, quan es farà efectiu el tancament? Sí, si no hi ha cap problema, diguem-ne, amb tramitacions, serà l'1 d'octubre. D'acord, doncs aquesta aprovació inicial del tancament del restaurant del mil·lenari es va fer efectiva ahir al ple i també es va aprovar el nou reglament de participació ciutadana.
la darrera data de l'any 89, i m'imagino que s'ha decidit crear un de nou per adaptar-lo als nous temps. Bé, jo crec que quan dius la data ja tothom entén que ho havíem de fer, no? Perquè l'any 89 tenies unes inquietuds, unes preocupacions, una manera de fer, i després de tants anys és evident que la voluntat del govern municipal i la voluntat de participar la ciutadania amb l'acció de govern i amb les coses que passen al municipi
doncs has de readaptar-te i has d'innovar i adaptar-te a les circumstàncies. Ara també hi ha altres maneres de participar, m'imagino amb internet... Absolutament, és que clar, parlar de l'any 89, de les noves tecnologies o de les xarxes socials, doncs ja em diràs tu. I per tant hem adaptat això, hem fet tot un procés on qualsevol persona, títol individual, partits polítics, entitats, accions de veïns, doncs han pogut participar i aquest és el resultat, una aprovació inicial, ara queda...
exposició pública, doncs, perquè si encara hi ha algú que durant dos mesos, doncs, fer alguna aportació i, evidentment, encara que no sigués així, estic convençut que sigués una bona aportació, doncs, també ho modificaríem, no? Tenim un bon reglament, agraeixo a tots els que han participat en aquest reglament de participació ciutadana i també vull dir una cosa, amb aquest reglament, doncs, hi ha menys excuses per no participar, és a dir,
Nosaltres estem oberts a escoltar la ciutadania, que facin aportacions, que diguin les seves inquietuds, però no només aquells que els afecta una cosa a titular individual, que això és normal, sinó que també expliquin coses i aportin coses i participin de les col·lectivitats. El govern ha de prendre decisions sobre la col·lectivitat. A vegades és difícil...
quan una persona diu que a mi em passa això. I segurament des d'aquest punt de vista individual podria tenir raó, però ens pertoca governar amb la globalitat i segurament a vegades les accions de govern beneficien a la majoria i podien perjudicar algú. Però és un reglament molt obert i amb molts mitjans per participar i per tant engrescar la població de Sant Just que ho faci.
També es va aprovar ahir el ple, s'està treballant en aquest nou reglament de participació ciutadana. Segurament després de l'estiu també parlarem amb el regidor de participació, el CETI Seguí. I es van presentar ahir, es van aprovar de fet dues mocions. Una feia referència a les participacions preferents de les entitats bancàries. Es va presentar als grups del govern a instàncies de l'associació de veïns.
És un document que es reclamava d'alguna manera que l'Ajuntament faciliti assessorament a les persones que puguin estar afectades i que s'informi també dels riscos i característiques d'aquests productes. Es té constància des de l'Ajuntament de Sant Justenc que estiguin molt afectats per aquesta... o que estiguin tenint problemes per les preferents? Sí, efectivament, i fins i tot va haver-hi uns actes públics que vam organitzar. Jo voldria dir el següent, i moltes vegades em coneixeu, no? Jo crec que aquí l'administració en general hem de fer una autocrítica
És a dir, una autocrítica perquè ha estat de la societat civil la que s'ha mogut. Per tant, un deu per la societat civil i per la gent que estava afectada. I després l'administració s'ha mogut. Jo crec que això hem de reflexionar, hem de pensar que les coses moltes vegades han de ser diferents. Jo n'aprenc d'això. És a dir, hi ha hagut moltes famílies i molts veïns, moltes famílies que han estat afectats
per aquestes preferents, per una manera d'explicar i d'oferir un producte de determinades entitats bancàries, no totes, determinades entitats bancàries, que en el fons el veí o el client confiaven en aquesta entitat bancària o en aquest director, no llegia el que signava, és veritat que tot ho has de llegir i tot, però jo crec que hi ha coses que s'han d'explicar i, per tant, molt bé la societat civil.
perquè realment ha dit, estic aquí, aquí han actuat malament les societats bancàries, hi ha hagut totes les associacions i entitats que s'han creat noves, no? I després surt l'administració. I això hauríem de reflexionar. No pot ser. No pot ser de cap de les maneres. Per tant, és cert, vam aprovar aquesta moció. Aquesta moció segurament fa un any que ja està passant això, doncs ja fa un any, però en general parlo de l'Estat, parlo del Parlament, parlo dels ajuntaments, no?
Doncs la societat civil es mou i crec que ens hem de moure davant d'aquestes coses conjuntament i ràpidament, no? És cert que hi ha administracions que s'han mogut més ràpid i, per tant, l'Ajuntament de Sant Just ja ha fet moltes accions, és a dir, no ha començat a moure's amb aquesta moció d'ahir perquè fins i tot va fer activitats organitzades on la sala estava plena de persones que van venir allà i jo mateix escoltava el que estava passant i això fa bastants mesos...
I aleshores hem parlat, jo personalment he parlat fins i tot amb directors d'entitats bancàries en casos concrets o he demanat reunions perquè, escolta, què ha passat, per què ha passat tot això, no? I bé, hem donat les seves versions, evidentment, amb un mercat secundari que cobria a forma molt ràpida quan aquests productes, un veí o un client el volia desfer-se d'ell, doncs el mercat secundari el agafava de seguida sense cap problema i
però quan no ha hagut mercat secundari ens ha trobat la realitat que era un producte o eren uns diners que tu et pensaves que era algun dipòsit que el podies treure i que et donava uns interessos i finalment no era així sinó que la gran majoria ni el podies treure o es van demanar com a gran solució que es transformessin en accions
de la mateixa entitat, amb molta casuística que no hi entraré, però també tots van veure en alguns casos que el dia que es cotitzava aquestes accions a l'emborsa, doncs bé, era un preu extremadament molt diferent. Això ha comportat unes pèrdues molt grans, amb alguns bancs elevades, altres menys elevades, altres van fer un oferiment que podia estar bastant bé, aquells 70-30 que s'oferia...
Però, en resum, jo crec que ha estat una manera de fer de les eines bancàries equivocada, que haurien de reflexionar molt, perquè, en el fons, els clients han d'estar ben informats i els han de generar una confiança que, en aquest cas, sabies que és absolutament el contrari. Perquè quanta gent, més o menys, es calcula que hi ha pot haver afectat? No ho sé, jo recordo que la sala estava plena, que ja hi havia més de 50-70 persones, i això vol dir que, segurament,
Doncs hi ha una sala, una convocatòria que fem, i això vol dir que n'hi ha moltíssimes més en tot Sant Lluís. Pensem que teníem 17.000 habitants, som un municipi que, en general, el nostre, diguem-ne, característica de classe mitja, algunes vegades ens diuen i també classe alta. No, jo tinc classe mitja, no? I hi ha molta gent modesta, però fa que siguem un municipi que una part important de la població, estadísticament més elevada que altres,
tenen recursos o fan coses d'aquestes. Compren accions o tenen preferents o tenen dipòsits. Per tant, som una població que estadísticament estem per sobre de la mitjana de Catalunya i, per tant, aquests productes financers ens han afectat més que un altre municipi. No és ni bon ni dolent, és així. Sí, amb aquesta emoció, per tant, el que es pretén és, d'alguna manera, que l'Ajuntament ofereixi assessorament a qui necessiti, a través de l'oficina d'atenció al consumidor,
i també exigir, d'alguna manera, les entitats bancàries que compensin pèrdues que hagin pogut provocar. Bé, ja et dic, nosaltres una cosa és l'emoció, i personalment jo n'he parlat amb moltes entitats bancàries, amb molts directors, no de sucursals, sinó de zones, de territori, sobre aquest tema i sobre altres. Ha hagut iniciatives, i jo sempre dic que
Les coses tampoc s'han d'explicar, s'han de treballar des del silenci i per tant ja surt el fruit. No cal treure, posar-se medalles i explicar cada dia el que fa un alcalde o el que fa un govern o el que fa un gerent, és indiferent, o el que fas tu. S'ha de treballar des de la modestia, des del silenci, anar fent aquesta feina i que finalment, i el que estic dient, moltes famílies de Sant Jus ho saben, ho saben.
I, per tant, aquesta feina de formiga arriba també a ajudar. Nosaltres, de forma més oficial, ho farem, com diu la moció, però ja hem fet moltes gestions i continuarem fent aquestes gestions de forma global i de forma individualitzada. No estic dient que ara l'alcalde es convertirà en el mediador absolut de totes les persones, però sí que pressionaré i continuaré pressionant
i demanen explicacions de coses que realment ni les entenc jo ni les ha entès la gran majoria de la població del país. Per tant, no estem descobrint res. Jo crec que hem descobert una manera de fer que, insisteixo, quan les coses anaven molt bé, però jo sempre he dit que quan t'ofereixen una cosa, que els beneficis o els interessos estan per sobre del 4, del 4,5 o del 5%, pensa malament.
Pensa malament perquè aquests interessos... Escolta, i t'ofereixen el 7%, el 8%, el 10%, el 12%. Escolta, pel més que preguntis bé, aviam, on t'has ficat, no? O on va el teu diner? Perquè també a vegades és un tema moral, no?
Quan aquests percentatges eren tan alts, doncs, efectivament... Desconfia. Desconfia una mica. El que passa és que vivíem una manera de fer les coses, que el diner era molt fàcil, semblava que era senzillíssim, i ens apuntàvem a tot. I això estava cobert quan fallava, quan un veí, insisteixo, volia recuperar els seus diners, ni t'assabentaves, i el banc, el que anava al mercat secundari, el mercat secundari t'ho comprava. I tu ni t'assabentaves. És a dir...
no t'atorrava el diner al banc, no, t'atorrava el mercat secundari. A qual cosa tu dius, mira, ja m'han tornat els diners, si anaves a casa estaves content. Això es trenca tot aquest sistema a partir del setembre del 2008 de la crisi financera dels Estats Units i a partir d'aquí això és una bola imparable. I un punt més que m'agradaria comentar en referència al ple té a veure amb l'altra moció que es presentava i que també va tirar endavant, una moció de suport a les entitats esportives i també hi ha gent que no entén com l'inspecció de treball pot fer
que els voluntaris dels clubs esportius cotitgin a la Seguretat Social a partir de l'octubre. Hi ha l'amenaça o hi ha el risc que molts clubs desapareguin i l'emoció va tirar endavant. Bé, l'emoció el que diu és donar temps. És a dir, donar temps perquè, evidentment, les entitats esportives en aquests moments hi ha una inspecció de treball molt contundent que diu, escolta, qualsevol persona que està treballant de qualsevol manera, encara que sigui una hora, dues o tres, o dedica un temps...
en el club, fent el que sigui, els exemples que tu has posat, de monitor, el que sigui, de les diferents tasques, doncs, clar, hem de pensar que són esports base, diguem-ne, l'esport base, on hi ha molta gent que col·labora, no? I, per tant, ha hagut una norma, o ha sortit una normativa, del que diu, escolta, vostè, doncs, d'aquí un mes i mig dos, totes les entitats esportives han de tenir això regularitzat, que això és un catacrac, perquè de cop i volta ha agafat el món de l'esport,
en general, a tot Catalunya, en una situació que no pot reaccionar, no té temps a reaccionar. Jo crec que, per l'altra banda, és cert, i això és el debat també que va fer el Partit Popular, que no va recolzar-ho, però va dir que és veritat que qualsevol persona que genera o treballa ha de cotitzar i, per tant... Encara que es guiï 200 euros, va dir. Bé, d'acord, però ull, ull amb això, perquè aquí hi ha unes coses que a vegades tampoc ens anirà a l'altre extrem. Ull amb això perquè puc compartir una part del debat
però estem parlant d'entitats, estem parlant del món voluntari també, de persones que a vegades van una estoneta, que també fan convivència, per tant, el que s'ha de buscar són aquestes mesures que estiguin cobertes legalment, és veritat que puguis cotitzar, però tampoc ens anem a l'altre extrem, no diem que tot això són treballadors del 100%, perquè hi ha gent que passa una hora a vegades. Bé, ni una cosa ni l'altra. El que demana la moció, i s'està presentant a tot Catalunya, també la Federació Municipis i l'Associació Municipis està movent, els partits polítics, la mateixa Generalitat, tots també,
estàs reflexionant al respecte, de dir, escolteu, podem estar d'acord, però busquem aquell mecanisme que doni més temps a les entitats esportives i busquem aquelles figures que segurament igual no estan en aquests moments reglamentades i que puguin donar cobertura a aquestes persones que dediquen una hora o dues o tres a la setmana o el que sigui, o els caps de setmana. Perquè si no, farem un malfavor.
perquè això vol dir, i el regidor d'esports ho comentava, un augment de la despesa de les entitats d'una mitjana del 40%. És a dir, si això a mitjans de febrer, perdó, de setembre o començant d'octubre, doncs això està regularitzat, vol dir que les entitats esportives, en general, doncs indinen una despesa superior del 40%. I això vol dir que segurament alguns desapareixen o segurament alguns haurien de prendre mesures molt dràstiques i va...
bé, doncs podria passar que el club igual no hi és i recordar també que els que estan davant o tenen responsabilitats davant d'una junta les tenen també a nivell patrimonial la qual cosa, aquí encara podria ser pitjor les conseqüències jo crec que anem per bon camí jo crec que anem per bon camí i espero i desitjo que el govern del país i diguem-ne totes les entitats supramunicipals i evidentment doncs aquestes inspeccions que s'estan fent doncs
què s'està fent, eh? Se sentin en una taula de dir, escolta, sí, però busquem aquestes figures que donin cobertura legal i, a més a més, doni vostè temps a les entitats esportives. I pel que fa a l'actualització del valor cadastral, també es parlava ahir al ple municipal, perquè Miquel Obrador, que ahir era el portaveu de Ciu perquè Llorenç Reí no hi era, va ser un dels temes que es va comentar. Asegurava que no en tenia aquest ajornament de l'actualització que es volia fer
I vostè mateix va dir que si ho tenia alguna altra proposta o alguna alternativa a l'actualització que la presentessin. El cas és, volem saber si hi ha algun avançament en aquest tema, si s'ha decidit alguna cosa... Jo el que no entenc és que ell no ho entengui. Ja, ningú entén res aquí. Perquè jo crec que això ho entén tothom, i de manera que ho expliquem, i si no tornem a explicar-ho, perquè és un tema de convenciment, i si no ho convencem és que hem de tornar a explicar-ho, no?,
Aviam, no sé si et dones un minut o et dones deu minuts, no ho sé, perquè és un tema que realment ja ho hem explicat. No n'hem gairebé de temps, però perquè... Nosaltres hem dit, escolteu, el Ministeri d'Hisenda del Centre de Gestió Cadastral diu, escolta, i Sant Just d'Esbert, vostè té els valors cadastrals molt baixos, des de l'any 96 no l'ha revisat, molt baixos, el valor cadastral, el que va al casa seva, perquè ens entenguem, el que va al casa seva està en una casella en el rebut de l'IBI. Vas allà i dius, escolta, valor cadastral...
30.000, 80.000, 200.000, doncs això és la meitat del preu que jo em vendria a la casa. És a dir, si em poses 50, jo m'ho vendria això per 100 i tothom, la gran major, diu no, de què dius? A casa meva val molt més. I per això és el que pagues els impostos. Nosaltres no hem revisat voluntàriament aquest equip de govern durant molts anys. Això perquè dius, escolta, i a més a més amb la crisi, no ho fem perquè això portarà un augment i una fiscalitat superior.
Fa molt poc, doncs fa un any, el govern de l'Estat diu, escolta, i com que vostè no fa cas, ara sí que li dic que pugi el rebut un 10%, li obliga. I Madrid ens diu, Sant Just, li obligo a pujar el rebut un 10% perquè vostè no fa cas. El que hauria de fer és pujar la fiscalitat i que els seus veïns paguin més. La revisió. La revisió. Per tant, ara surt una altra cosa, una altra amenaça o un altre oferiment que el ministeri diu, escolta, i Sant Just diu, miri, actualitzin 10 anys el seu valor cadastral.
I cada any, si vol, posi el 7%, que és el que ens toca. El 7% de les bases, del valor aquest. Nosaltres diem, home, atès que estem tan malament, ens podíem apuntar això. Però automàticament diem, escolta, sempre i quan el rebut final del veí no pugi. Això no és cap cosa de ningú. Nosaltres ja ho hem dit sempre, aquestes setmanes. Mentre el rebut final del veí no pugi. I com es fa això? Perquè del valor cadastral hi ha un tipus, un indicador...
que té facultat l'Ajuntament, que el pot baixar. Que diu, escolta, jo em pujo les bases, però toco aquest indicador, aquest coeficient, i al final vostè pagarà el mateix. Bé, escolta, doncs fem-ho. És a dir, anem actualitzant a poc a poc això, i anem baixant aquest tipus, aquest indicador, aquest coeficient, perquè el veí no pagui més. D'acord, molt bé. Conversant, si no faci res, no faci res. I com tu dius, la meva proposta és, escolta, què feu? O sigui, quina és la vostra proposta? Perquè si no fem res...
ens trobarem, que això ja ens ho han dit, no és un invent de l'alcalde ni l'equip de govern, que t'obligaran a fer-ho i no et donaran la possibilitat de fer-ho progressivament. Per tant, si no agafem això, ens podem trobar amb moltes possibilitats que aquí dos o tres anys tinguem l'obligació de fer-ho de cop. Per tant, fins i tot, jo que estic a la Comissió Territorial del Cadastre,
de Barcelona, doncs, allà, doncs, molts ajuntaments de Convergència, molts ajuntaments de Convergència s'han afegit a això. Per tant, no fem demagogi amb aquest tema. És a dir, estic convençut que si Convergència governés en aquests moments a Sant Just, faria el mateix. És que no hi ha una altra manera de fer. Per tant, el que els demano, i em veu sentir, és quina és l'alternativa. L'alternativa és que no n'hi ha. L'alternativa és que no n'hi ha. No l'han dit, perquè és que no n'hi ha. Per tant, anem esperant, aviam què passarà,
Home, això jo crec que aquest govern municipal ha estat, jo crec que en general, molt responsable amb els temes de la fiscalitat, hem estat molt moderats amb això, i el que hem de fer és governar, i que no hi hagi un moment que hi hagi un cop fort d'impostos, sinó que sigui progressiu, sempre i quan aquest valor es pugui anar baixant i que al final el rebut estigui bastant més controlat o que no et pugi, no?
insisteixo, quedem poquets a la província de Barcelona, uns 20-24, ens hem apuntat gairebé tots, gairebé tots els municipis que quedem sense fer aquesta revisió cadastral, i la majoria són convergents, la majoria són convergents, i per tant demanar-li als companys de Convergència que si no entenen alguna cosa els hi tornaran a explicar, i si no finalment que ens tingui l'alternativa, potser ens convencen.
Però no hi ha alternativa. De moment s'ajorna aquesta decisió. Bé, nosaltres ajornem per una cosa. És a dir, el que va fer el Consell de Ministres fa 15 dies, dir, escolti, vostè li obligo a continuar amb aquest tipus impositiu del 10% i, per tant, si li obligo, no podem fer el que estic dient. És a dir, sí a l'actualització del 7% de les valors i no pujar aquest coeficient i, per tant, això no m'ho permet perquè fa 15 dies el Consell de Ministres diu, escolti, no faci això, que el renyo, no faci això.
Per tant, escolta, parem, tornem a analitzar i aviam què podem fer. Hi ha un avantprojecte de llei en el Congrés de Diputats que parla d'això i haurem de veure com s'aprova. Què molesta tot aquest tema, o en general, que cada 15 dies, suposo que arrel de la crisi, doncs van canviar les coses. Per tant, és molt difícil preveure el que està passant, perquè aquestes normes moltes vegades no venen de Madrid, sinó venen de Brussel·les.
I dos apunts més ja per acabar l'entrevista a la Festa Major. Al final, només un apunt pel que fa al vial de Maslluí, perquè hem llegit notícies que segurament al setembre ja el tindrem obert. Bé, jo crec que ja podem donar la notícia. D'acord, m'he avançat. El cas és que hem llegit alguns bolletins informatius que segurament al setembre tindríem el vial obert. Sí, jo crec que ja podeu donar la notícia. La setmana passada vam rebre l'orda de la Junta de Compensació,
diguem-ne, dels propietaris dels Solars, que són els que fan els carrers del Mas Lluït, no ho fa l'Ajuntament, ho he dit durant quatre anys, és a dir, l'Ajuntament no fa aquests carrers, són els propietaris del Mas Lluït dels Solars, amb una junta de compensació que es diu, doncs ens van comunicar que han donat l'ordre al constructor que està fent en aquests moments, acabant la resta del carrer, que s'acabi aquest famós vial que connectarà amb la trama més urbana de Sant Just,
la qual cosa, no m'atreveixo a dir la data, però ahir mateix vaig estar passejant amb el Regió d'Urbanisme, aquest carrer està pràcticament acabat, jo crec que al setembre es podia fer la recepció de l'obra i ens agradaria que les festes de tardor fessin fins i tot una mena de festa perquè els veïns s'ho mereixen, el que han patit.
aquests quatre anys d'obres, aquests quatre anys d'uns senyors, d'uns propietaris, que tenien unes obligacions i que els hi ha costat moltíssim de fer, però la part positiva és que en aquests moments el carrer s'està fent i s'acabarà. Per tant, tenim més, si més no, que el setembre segurament quan s'obrirà... Ja em coneixes, que no dic mai dates, però et dic que el carrer queda molt poques setmanes perquè s'acabi i perquè està fet. Pràcticament és un tema més de tràmit, de recepció en aquesta obra i obrir-la.
Doncs a veure si per festes de tarda tenim aquest vial. I d'una altra festa, ara sí, una de les festes grans de Sant Just és la festa major. No voldria tancar l'entrevista sense fer una menció i parlar d'aquest tema. Comencen menys d'una setmana i una trentena d'entitats i el nucli, amb la col·laboració de l'Ajuntament, s'han posat al capdavant de les entitats.
Suposo que la fórmula està funcionant. La fórmula està funcionant. Ja fa uns anys que aquest grup de persones, de gent jove, d'entitats, a través del nucli i altres entitats, estan treballant amb moltes ganes. Això es veu de la manera que enfoquen
aquesta festa major i les anteriors han generat una il·lusió molt positiva i, efectivament, jo crec que el municipi de Sant Just tenim moltes ganes que comenci aquesta festa major, que és una mica més llarga aquest any, perquè resulta que el dia 6, que és el dia de festa major de Sant Just i Pastors, és dimecres, dia 6, per tant, hem començat
No, és dimarts. Perdó, és dimarts, hem començat bastants dies abans i serà una miqueta més llarga, però suposo que, com tots, amb moltes ganes de participar, d'intentar treure's els mals de cap que portem tots plegats i les angoixes i les inquietuds, i sortir al carrer, anar a les activitats, que n'hi ha moltes de tot tipus, i passar-ho bé amb els veïns, amb la família, amb els amics, i compartir què és la festa majorna, més riure i més ballar, etc. I passar-ho bé. I passar-ho bé. I els pregoners d'aquest any són els gegants.
Els hi toca perquè celebren el seu aniversari i és evident que quan passa això les entitats normalment a vegades busquen pregoners mediàtics però fa l'efecte que ha estat un encert que els gegants de Sant Just facin aquest prego Doncs tot això és el que tenim sobre la taula aquests dies hem parlat ampliament del ple municipal d'ahir que tenia molts temes i també de la festa major, no ho podem obviar comencen menys d'una setmana
i aquí a la ràdio també estem preparats per viure-la. Molt bé. Agraïm la presència del programa, Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just. Doncs vinga, a vosaltres i que la gent participi a la festa. Que vagi bé, bon dia. Adéu-siau, bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Hello, wherever you are, are you dancing on?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
We are the crazy people. I'm buzzing off these bubbles. I'm sipping in our guzzle. I'm the new that says Mazel to
Bona nit.
Bona nit.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La reforma de l'administració local del govern central no s'aplicarà a Catalunya. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha reconegut en declaracions a la xarxa de comunicació local que l'Estat ha garantit el respecte i la prevalença de la norma catalana en aquesta qüestió. La consellera, de fet, confirma que dimarts vinent la reunió del govern català ja donarà llum verda a la llei de governs locals. És una llei que no serà d'aplicació a Catalunya, perquè no pot ser-ho.
perquè és una llei que s'allunya totalment de la realitat catalana, perquè és una llei que, més enllà de donar resposta, el que crea és conflicte. Nosaltres respectem l'identitat catalana, l'especificitat catalana, la territorialitat, i, a més a més, amb la llei que hem elaborat des de Catalunya i que el dimarts que ve entrarà a govern, aquesta és la llei que ha de desenvolupar Catalunya, que és una llei de lleis.
Mentrestant a Madrid a aquesta hora està reunit el Consell de Ministres al Palau de la Moncloa a reunió de l'executiu central. S'espera que el govern de Mariano Rajoy aprovi precisament avui la reforma de l'administració local que fa més d'un any que s'està treballant i que proposa suprimir i treure competències a alguns municipis.
Aquesta hora es fan dues aturades simbòliques a Catalunya en solidaritat amb les víctimes de l'accident de tren a Galícia. D'una banda, tots els metros de Barcelona pararan durant cinc minuts a les estacions i, de l'altra, la Universitat de Lleida ha convocat una concentració d'homenatge. Es dona el fet que a l'accident hi van morir dos estudiants de medicina d'aquest centre, una noia gallega i un noi extrament. Santiago de Compostela, mentrestant, la policia científica ha identificat sis cadàvers més de l'accident ferroviari i faltaran set víctimes mortals per identificar. Se'ls faran les proves d'ADN.
El balanç de víctimes fins a aquest moment és de 80 morts i 130 ferits. Dels ferits, a més, n'hi ha 35 que es troben en estat crític. Avui, el conductor del tren, que està detingut a l'hospital, ha de declarar com a imputat davant del jutge. Aquesta hora es presenta a la Memòria Econòmica de Catalunya 2012, un informe que fan cada any les cambres de comerç catalanes sobre l'estat de salut de les empreses.
Enguany l'estudi constata una baixada molt gran de la demanda interna i el vicepresident de la Cambra de Comerç de Tortosa, José María Xavarría, ha apuntat avui a la xarxa de comunicació local un seguit de factors que, si es duen a terme, podrien millorar la situació. Primer, baixar els costos de producció, que les empreses ja ho estan fent. Segon, hauria de donar a l'Estat, via les administracions corresponents, un crèdit més tou a les empreses que vulguin continuar invertint al país.
Caldria també, possiblement, que la seguretat social fos més econòmica i, evidentment, baixar els impostos. Xavarría ha fet una crida a reactivar els crèdits tous per a les empreses. Des d'avui fins diumenge 4 d'agost està previst que passin per l'aeroport del Prat un milió i mig de persones amb 8.700 operacions. Avui, però, és el dia més fort per la pista catalana. El Prat Ràdio, l'Higenda Ariza.
Avui és el dia amb més operacions de la campanya estiuenca a l'aeroport del Prat. En total 940 operacions entren airements i arribades, el que suposa 160.000 passatgers. La responsable de la planificació d'operacions a l'aeroport del Prat, Begoña Carrión, explica quines són les destinacions més estagades. En l'àmbit nacional són les Isles Baleares i en quant a la Unió Europea destacamos Amsterdam, París, Roma i Frankfurt. Per el que respecte a ciutades no Schengen,
Tenemos Londres, Bucarest, Dublín i Liverpool. En el àmbito internacional destacamos el destino Moscú, como uno de los más demandados, y un nuevo destino que es San Petersburgo. Por otro lado, destacamos también Tel Aviv y Estambul, que aunque no tienen mucha operativa, han doblado su operación. Carrion també ha destacat que entre avui i el 4 d'agost sortiran i arribaran al Prat mig miler de vols charter, gairebé un 40% més que l'estiu passat.
Moscú és la principal destinació d'aquest tipus de trànsit.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Gerardo Tata Martíno serà presentat avui com a nou entrenador del Futbol Club Barcelona per a les pròximes dues temporades. El tècnic argentí està firmant el contracte i a la una compareixerà davant dels mitjans de comunicació. Després, en principi, viatjarà cap a Oslo. Demà el Barça juga el segon amistós de pretemporada contra l'equip noruec del Valerenga. Allà tindrà el primer contacte amb els jugadors i el cos tècnic, però no és previst encara que segui a la banqueta.
També en futbol, en la segona divisió B, les amenaces del reus deportiu a l'Elge han fet efecte. Finalment, el club a la Cantí ha abonat els 50.000 euros pendents del traspàs de Sergio León. En motor, la Fórmula 1 torna aquest cap de setmana al Gran Premi d'Hongria abans de fer una aturada per vacances. Fa uns minuts que han acabat els primers entrenaments lliures al circuit de Budapest.
amb les altes temperatures com a protagonistes, 43 graus sobre l'asfalt. PTL ha marcat el millor temps, seguit per Weber, Raikkonen i Fernando Alonso. I als Mundials de Natació, Ona Carbonell continua fent història. Avui pot guanyar la seva sisena medalla a la final de rutina lliure per equips. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 per l'Andrea Bueno. El ple del mes de juliol aprova per unanimitat el tancament del restaurant i la cafeteria del centre social al Milenari. Els serveis són deficitaris i des de la regidoria de serveis social s'ha decidit prioritzar a l'hora de destinar els recursos per a la gent gran. Els treballadors i treballadores han trobat feina, tenen garantit un lloc de feina en altres restaurants privats o en el servei públic. Per tant, no s'acomiadarà ningú.
La regidora de serveis socials va explicar ahir el pla alternatiu que ha previst l'Ajuntament. Una sèrie de bars i restaurants assumiran el volum d'usuaris de l'equipament que vulguin dinar fora, oferint-los un menú. L'Ajuntament abonarà la diferència del que costa el menú del milanari amb la del nou restaurant durant un any, una diferència d'uns dos euros i mig. Al tancament del restaurant, la cafeteria del centre social es farà efectiu el dia 1 d'octubre.
Més coses, arts plàstiques, idiomes, desenvolupament personal i noves tecnologies formen part de l'oferta dels cursos de Can Ginestà i del Centre Cívic Joan Maragall a partir del setembre. A Can Ginestà, per exemple, hi ha cursos per joves i adults relacionats amb les arts plàstiques, com ara a la vasta ceràmica esculturà, entre d'altres. Els cursos costen entre 55 i 75 euros al trimestre. Al Centre Cívic, d'altra banda, hi ha cursos de desenvolupament personal com ioga, zumba i patchwork. També hi ha grups de conversa en diferents idiomes
com anglès, francès o italià, i també cursos de noves tecnologies. Els preus es mouen entre els 70 i els 85 euros al trimestre. Trobareu tota la informació al web municipal santjus.cat. I un apunt més per recordar-vos que els carrers de Sant Jus seran de nou blaus i grocs a partir de l'1 d'agost, durant la festa major. La rivalitat entre colors ja s'està deixant notar al municipi i més de 30 entitats de Sant Jus estan enllestint les activitats.
La festa major arrencarà dijous amb el punt de trobada del Club Desplay ara mateix a la plaça Bardaguer. Els blaus també tindran un dia propi, el dia 5 d'agost. La festa major comptarà amb un munt de concerts, activitats infantils, apats populars, entre moltes altres propostes, organitzades sobretot per les entitats de Sant Just.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia. I mentrestant us recordem que podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com. Que vagi bé. Molt bon dia.
Bona nit.
Am I a virginal? Am I the only one? Am I sexual? Am I everything you need you better?
Fins demà!
Fins demà!
So everybody everywhere Don't be afraid, don't have no fear I'm gonna tell the world, make it understand As long as there be music, we'll be coming back again
Tros de cançó dels Backstreet Boys que recordàvem al començar aquesta tercera i última hora del Just a l'Estiu. Un Just a l'Estiu avui ple d'històries interessants que compartirem amb tu a mesura que vagi passant aquesta hora. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics i internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema. La màquina del temps.
Aquesta setmana anirem a l'any...
1914. Per parlar de la peça de roba interior femenina, per sostenir el pit o els pits, o per cobrir-los. Avui parlem dels sostenidors. Hiya, Bobby. Hi, Ken. You wanna go for a ride? Sure, Ken. Jump in. I'm a Bobby girl in the Bobby world. Life in plastic. It's fantastic. You can brush my hair.
Parlem, doncs, d'aquesta peça que, en realitat, fa no té ni cent anys. O si els té, això. Acabats de fer, no? Acabats de fer. Exacte, estava ja creant-se. Sí, sí, sembla mentida, no? Sí, sí. Bé, clar, hi havia els corsers, no?, abans. Clar, ara en parlarem. Vinga, tirem cap a aquesta època. Sí, a veure, es considera... Parlarem d'una protagonista avui, però primer, adalentem-nos. Es considera que qui va donar forma al primer sostenidor...
Va ser el dissenyador de moda francès Pierre Poiret. Poiret. Poiret. Poiret. El 1907. Jo he dit que l'invent era el 1914. Sí. Però com que el 1907, quan ho va fer aquest dissenyador de moda, no ho va patentar, sembla ser que no va... I a més a més no va tenir un gran èxit. No va passar la història per ser-ne l'inventor, doncs. Però hi ha qui diu ara que no, que va ser ell. Un de partida era ell, etcètera, no? Qui sí que el va patentar.
I, per tant, va passar a la història, com la inventora del sostenidor va ser la jove Mari Phelps Jacobs. Llavors, parlem d'aquesta noia. Qui era? Doncs mira, era una noia de l'alta societat novaiorquesa que un bon dia de 1913 es va comprar un vestit de nit escotat. Era una niña avient. Es va comprar un vestit de nit escotat per tal d'assistir a un acte social i ser la triomfadora de la nit. Però, quan se'l van provar, va observar horroritzada
que es veia la cotilla, el que seria en castellà el corset, i que duia a sota. Per tant, es veia tota la cotilla farcida de vernilles, civelles, tirants i llacets. I va dir, no, no, no, això no pot ser. Per tant, sense pensar-s'ho dos cops, Jacobs, amb l'ajuda de la seva donzella francesa, va agafar dos mocadors de seda, els unir pels extrems i cosir uns tirants fets amb cinta de color rosa i se'ls posar al tors, amb substitució de la cotilla. D'aquesta manera tan senzilla...
Havien nascut els sostenidors. Fàcil, eh? Sí, sí. La peça de llençeria que en pocs anys desterraria per sempre la cotilla de l'eixugar femení. La cotilla, també anomenada corset, era d'ús obligat des del segle XVI quan fuga introduïda per Caterina de Medici, esposa del rei Enric II de França. La funció d'aquesta faixa de la cotilla era modelar la silueta femenina d'acord amb un cànon estètic determinat.
per mitjà de la compressió exercida per una estructura reforçada amb barnilles, sobrenatges, malucs, cintura, ventre i pits. O sigui, que afectava tot el cos, tota l'anatomia femenina. És curiós veure fotografies que jo n'he vist fent la secció...
De com era una dona sense res, la mateixa dona, i després li posaven el corset i com li canviava, de cop tenia cintura. Perquè ara s'està posant de moda, segons quines botigues de roba interior femenina. Sí, torna una mica... Però bé, jo crec que ja no tan apartantant i tot, sinó més estètica no pas. Més de realçar i aquestes coses. I amagar formes. Sí, sí. D'aquí ve, doncs, de la cotilla, l'exectiu encotillada com a sinónim de constreta. Anaven més apretades que una altra cosa.
L'invent de la Mary Phelps Jacobs causa sensació entre el seu selecte cercle íntim, va triomfar amb el vestit i amb l'invent, i familiars i amics li van suplicar que els comercialitzés i alliberés la dona d'aquests enfarfecs innecessaris de la cotilla. Bé, de fet, més que dir-li o demanar que ho comercialitzés, van demanar permís perquè eren ells mateixos sostenidors. Llavors Jacobs, veient que podia ser un bon negoci, m'ha dit ja ho comercialitzaré jo.
I va demanar la patente el 1914. Inicialment, Jacobs anomena l'invent braserie, un terme francès que fins aleshores definia una peça de roba interior infantil. Més endemà, el mot quedaria reduït a bra, que és la denominació habitual anglosaxona del que nosaltres anomenem sostenidors. Paraula també provinent del francès suatène gauche. Ah, sí? Sí, suatène gauche.
Jacobs inicia la comercialització dels primers brasiers a través del seu pseudònim, que ara és Crosby. És a dir, no volia que sortís el seu nom de Marie Jacobs. Per tant, apareixia... Com un nom artístic. Sí, que ara és Crosby. Els sostenidors van tenir una inesperada acceptació social i les demandes van ser molt elevades, molt grans. El seu poder de subjecció, cal dir que era nul. No aguantava, no estava prou... Encara no funcionava prou bé. No funcionava com ara.
Però afavoria la moda, que hi havia aleshores, dels anys 20, de llisar els pits fins a convertir les dones en nines andrògines. Allò semblaven noietts. Però precisament la manca d'estratègia de màrqueting i publicitat van fer que l'empresa de la Caris Crosby o la Mary Jacobs acabés fent fallida.
Per aquest motiu, i perquè ja estava cansada, hem dit que era una nena avient i que no, tampoc volia treballar allò. No tenia ganes de fer un gran negoci, segurament. Doncs va dir, mira, es va vendre la patent a la Warner Brothers Corset Company, que és una empresa fabricant de cotilles amb seu a l'estat de Connecticut, que no tenia cap connexió amb els magnats del cinema, perdó molt que es dinés Warner, però la va vendre, això, magnats, per 1.500 dòlars. Mmm...
Al cap de 30 anys, els germans Warner havien fet una fortuna de més de 15 milions de dòlars. Comparem el que els va costar comprar la patent. Hi ha diferència. I plorem. Sí, la Mary Jacobs es dedica, en canvi, va deixar totalment aquest món, i es dedica a la literatura. Escriu poesia i va ser editora d'autors com Ernest Hemingway i Dorothy Parker. Sí, sí. Canvi total.
Acollits amb una notable acceptació, com ja hem dit, l'ús generalitzat dels sostenidors va venir impulsat, sorprenentment, per una confrontació bèl·lica. La primera guerra mundial, que durà del 1914 al 1918,
provocar una escassetat de matèries primeres imprescindibles per a la indústria de la guerra, incluent-hi bona part dels materials que s'utilitzaven per a la producció de cotilles. D'aquesta manera, abandonar la cotilla i passar-se als sostenidors va ser considerat una actitud patriòtica. Curiós, eh? Sí, sí. Hi ha una dada que diu que amb la gran quantitat de cotilles que es van arribar a donar per trotisme als Estats Units, van fer servir els materials que eren des d'això...
material... Què diria? Ferro. Ferro tampoc, eh? Però sí, com si ho van fer servir per armament, es van estalviar no sé quants bilions i és com si haguéssim rebut una inversió no sé quants bilions en dòlars perquè van poder fer servir el material de les cotilles per això, perquè no tenien res quasi en aquell moment. I llavors, clar, què més patriòtic que no dir dono la meva cotilla o les meves cotilles i ja em compraré un sostenidor. No, no, molt curiós. Sí.
Durant els anys 20, com ja hem dit, l'anomenada flipper era la moda que exigia a les dones un pit pla i un aspecte semblant, com hem dit, a un ullet. Per tant, tots aquells primitius sostenidors, com ja hem dit, no sostenien els pits, sinó que més aviat els aplanaven per mitjà de la pressió. Per tant, ja els anava bé a elles, però molta funció, què vols que et digui? No tenien. Va ser un emigrant, l'emigrant russa Ida Kaganowicz, més coneguda com la Ida Rosenthal,
que introduir la forma arrodonida amb copes separades i perfectament amutllables a la forma dels pits. Aquesta modista, emigrant russa-jueva, va alterar la tendència al promoure uns sostenidors que realçaven el gust, ja no amagaven les formes. Combinant la seva pròpia experiència com a modista i els patrons de paper, va agrupar les dones americanes en categories segons la mida del pit.
i va produir una línia de sostenidors que realçaven la figura femenina durant les diferents edats de la dona, tant a la pubertat com a la maduresa. Molt bé, va començar a traçar una mica el que seria ara. El que coneixem ara, sí. Exacte. La Ida estava segura que en el món de la moda la tendència acabaria sent realçar la figura femenina. Per aquest motiu, el 1928, Rosenthal funda l'empresa Maidenform, paraula que pot ser traduïda per forma de joveneta. Mhm.
Després d'una gran tasca en la que va mesurar el pit i l'esquena de centenars de dones de totes les edats, Rossenthal va establir un sistema de talles tan efectiu i pràctic que encara ara és vigent. El model que coneixem de tres talles de copa d'acord amb les diverses fases del creixement femení. Molt curiós, realment. Sí, sí.
I ara ens situem als anys 30, i entra també un altre personatge. Sí, un fabricant que diries que hi pinta aquí, doncs sí, un fabricant de pneumàtics, Dunlop. Dunlop va aconseguir transformar l'àtex, el líquid extret del cautxú, en un teixit elàstic comercialitzat amb el nom de l'àstex.
El nou teixit revoluciona la llançaria, especialment els sostenidors, que van adoptar una forma més simplificada i perfectament adaptable als volums del cos. Així, doncs, el 1935, la Warner amplia el tallatge amb un sistema de classificació de les copes segons les lletres A, B, C i D. Sistema que, amb algunes modificacions, segueix en ús. Ara tenim les talles. 90A, 90B, 90C...
pels qui no ho sàpiguen, ve a ser una mica la mida de l'esquena. Una cosa és la copa i l'altra és la mida de l'esquena. Bé, doncs, després de la Segona Guerra Mundial, anem avançant una miqueta, l'ús dels sostenidors es generalitza ja, totalment, fins a esdevenir imprescindible. Però a finals dels anys 60, una nova generació de dones contestatàries ho posava en dubte. El 1968, un nodrit grup de feministes, no veiorqueses,
Van organitzar una protesta, coincident amb l'elecció de Miss Amèrica, pel seu caràcter, deien, degradant respecte a la condició femenina. Sí, bueno, encara duren ara, no?, aquests certàmens, però bé, diguem-ne que en aquell moment van dir que això era degradant. Aleshores, el que van fer, una de les coses que diuen que van fer va ser emplaçar, bueno, col·locar un gran covell d'escombraries on van dipositar diversos objectes opressius cap a les dones, entre els quals un gran nombre de sostenidors.
L'episòdic es convertia en una llegenda urbana de proporcions universals, encorre la veu que s'havia fet una gran foguera i les dones anaven llançant els sostenidors. Però és bo que mai no va ser així. Aquesta idea que anem amb els sostens en realitat és una llegenda urbana. Sí, una cosa és que després, a partir d'això sí que en algun acte es va fer, la guerra del Vietnam, els hippies, els sostenidors... Com a actes simbòlics. Sí, sí.
Ja va començar una mica això, doncs també els anys 70 el Rassó fou molt gran i consideraven els sostenidors com una opressió cap a la dona. I s'estenga el costum d'això, de prescindir-ne. Mentre en el món de la indústria de llançaria s'ensenien els llums d'alerta, de dir, ostres, imagina que ara... Però bé, no va ser així. It's a heartache Nothing but a heartache
Hits you when it's too late Hits you when you're down Per tant, va ser només com una cosa més simbòlica, no?, que segurament després gent que havia seguit aquest moviment hippie, doncs, va acabar-se posant els sostens. Sí, sí, els homes cremaven les cartilles que els enviaven a l'exèrcit, no?, i les dones, doncs, potser cremaven els sostens, llavors o se'ls treien, sigui com sigui, que a finals dels anys 60 i principis dels 70 vam preguntar a la modista, recordem-la, Ida Rosenthal,
si aquest moviment significava la desaparició del negoci dels sostenidors. I ella contesta el següent, també, Tela. Diu, tothom té dret de vestir-se o desvestir-se, però després dels 35 anys, la dona no té una figura que li permeti prescindir del sostenidor. El temps està al meu favor. Tot cau.
I de fet té raó no sentir que la gent els ha continuat fent servir durant tota la vida. Per tant, des de ben petites i fins a dones ben grans. Sí, ja no ens els traiem mai. De fet, ja dic, aviat es va consolidar l'ús dels sostenidors i de mica en mica es van fent igual de pràctics. I potser sí que de mica en mica es van anar fent més bonics. No m'agrada fer servir la paraula bonic, però és que és així. Ja van passar de la funció més pràctica...
Que fossin una mica més estètics i motiu de seducció, també. És un element més per seduir o per... La llençaria. La llençaria femenina i, doncs, picardia d'aquestes coses. Però bé. I res, doncs, com a curiositat, hi ha molts països, evidentment, no tot arreu es diu igual, no? Però, per exemple, l'Argentina encara diuen corpinyo, el sostenidor, sí, sí. I després tenim llocs com Bolívia que diuen... Allà diuen sostén, però porta senos...
És molt visual, no? Porta senes, bueno, de fet, sostenidors. Sí, sí. És aguantar, no? Sí, aguantadors, no? I allocs encara continuen amb el brasier.
a Colòmbia, a Xile, a Costa Rica, diuen brasier. I després tens l'exemple de cua ajustador. Bé, te l'ajusta tot un poc. Però bé, bàsicament serveix això, el brasier, el bra, el sostén i el corpinyon només a l'Argentina. És curiós. Tot és per denominar el mateix. O la mateixa llengua que en diferents països es diu d'una manera o una altra.
Doncs molt bé, Léa, avui hem descobert una mica la història dels sostenidors. Aquest sí que és un element de la peça quotidiana, habitual, de cada dia. Potser no pel món masculí, però... Però per les noies, exacte. I pel món masculí la coneix bastant. Per què negar-ho? Doncs d'aquesta manera tanquem aquesta secció d'avui, aquest invent. Hem recorregut cap a l'any 1914 per saber d'on venien els sostens. Gràcies a Léa i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adeu. Adéu, bon dia.
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost, veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Adéu del cel 98.1
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquí teníeu aquest tros de cançó des del 1982. F.A.R. David ens portava això que es deia Words i que arribava al número 1 de les llistes d'aquell any durant molts mesos i a molts punts d'arreu del món. Words!
Aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de cuina amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. I com sempre, doncs, descobrir una nova recepta, un nou plat. Avui què farem? Avui ens ho treballarem una miqueta perquè em sembla que els estic posant massa fàcils als nostres oïdors. Avui farem unes escalopes petitones, no petitones, vull dir que les tallarem per la meitat guisades, que no fem mai guisats.
És veritat. I no ho fem mai perquè és... Més laboriós, no? Més laboriós. Però, bueno, un dia no passa res, eh? Aquí agafem... Tenim les escalopines. Sí. Les tallem... Bueno, diu la carnissera, que les talli finetes, que siguin trossets...
Bé, això ho podria fer a casa vosaltres. Tampoc heu de dir a la carricera que... Llavors, una miqueta de farina blanca, ni un ni res, eh? Una miqueta de farina blanca, sac-sac, ho passeu per la paella. Però visto i no visto. Perquè allò deixarà, la farina deixarà anar amb el color com un poço. Aviam, un... Aviam, per estranyir la salsa, després. Per espacir la salsa, com estic avui. Per espacir... La farina aquesta deixarà
per espaciar la salsa, que farem després. D'acord. Agafeu les calopines, sac-sac, les passeu per la paella i les deixeu en un plat. Llavors fem un bon sofregit, però un sofregit que la ceba s'ha de cobre molt i torrar al final. Sí, bastant tastona, no? Sí, perquè agafi un bon color fosc, perquè és un plat guisat.
És diferent que quan fem un sofregit per fer un tomàquet. Una miqueta de tomàquet que es vagi coent i aquí per donar-li aquest color posem en el sofregit unes pastanagues que hi ha en aquestes baby, que són una delícia, per donar-li una miqueta de top, perquè s'han de posar una miqueta de verdura, perquè si no la carçola... Perquè el plat també ho porta. Agafeu un puerro, talleu, el fiqueu aquí que hagi fent xutxup,
I les verdules és a gust vostre, eh? Llavors agafem un got de vi, que pot ser, no cal que sigui de 24 estrelles, no, ja el tirem, allà tenim la carn i la posem amb la verdura. Molt bé. És un estofat, és un estofat Mont de Llorerondo. I agafem i tirem un got de vi, que s'esbrava l'alcohol, no teniu cap problema. Amb la farina, on hem fet la carn, aquell oli l'afegim.
perquè té això de la farina l'anem a preparar una miqueta i si veieu que es queda massa líquid afegiu una cullereta de maicena que jo us recomano sempre perquè no s'ha de cobre com la farina la farina sí que l'he enfregit abans però la farina crua costa molt de pair i moltes vegades ho he dit i insisteixo i llavors la solució és la maicena si veus que et queda massa líquid la salsa això és un plat per sucar i pa
perquè la salseta està boníssima. Home, clar, si fem l'estofat, exacte. Exacte, és un estofat, eh? I el pa. Llavors, aquest plat, si no hi he posat massa verdura, podeu acompanyar-ho amb una miqueta d'arròs blanc o una miqueta de pasta. I teniu un plat completíssim. Perfecte. I una miqueta variat de fer. Molt bé. Aviam, en soma és un estofat. Un estofat amb carn molt tendre. Però com que en fem menys, no? Com que en fem menys, un dia ja potser que treballem una miqueta. I tant. Molt bé, Carme. Doncs gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs tros de cançó que ens arribava de la mà de Bruno Mars i aquest Locked Out of Heaven. Amb ell arribem a tan sols 20 minuts i la una de la tarda aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern als 9.8.1 de la freqüència modulada. Això és el Just a l'Estiu.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ràdio Passeu 98.1
I per tant, saludem com sempre aquesta hora l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Bon dia Astrid. Bon dia. Què tal? Bé. Avui per parlar de la varietat de raïm Morenillo, un nom curiós que és autòctona de la Terra Alta. Ens has cantat d'una foto al Twitter, de fet la que hem de retuitejar també.
Que bé, fa bona pinta, no? Sí, és allò que dius, no la veus blabosa, la veus morenillo. Jo crec que és la millor descripció que se li pot fer en aquest raïm, no? Perquè tant el raïm com després el vi tenen aquest to, que a més amb aquest lèxic tan típic de la Terra Alta, l'anomenen lo morenillo, perquè és aquella varietat de raïm
que té un cert grau de color, però que no arriba a tindre la intensitat com podria tindre fins i tot una carinyena. Llavors, clar, si no li han dit el morenillo, morenillo, perquè és anar madurant aquest raïm, que té, per cert, una maduració bastant lenta. A veure, per situar-nos-hi, és una varietat que la trobem a la Terra Alta i en poca quantitat.
Molt exclusiva, no? Sí, molt residual, hauríem de dir quasi bé. És una varietat de raïm que deu de fer 5 anys o així, calculo més o menys. La vaig descobrir anant a una fira a Batea, quan encara teníem tota aquella moda dels vins...
de molt de grau alcohòlic, molta extracció, que eren allò totalment opacs, que miraves una copa i gairebé a través no veies res, no? I allò que dius, comences a tenir la necessitat de... A veure si comences a trobar vins una mica més relativament lleugers, no? I sense voler vaig trobar un vi, el Templari, elaborat pel celler Bárbara Forés, que duia un tant per cent de morenillo, i clar, et sorprenia, perquè el veies tan transparent que era totalment atípic.
Era un vi que gairebé, mira, ni me'l donaven a tastar perquè, veus, és el típic. Com que no dona gaire grau, no dona gaire color, doncs el tenim aquí una mica apartadet. Clar. Realment va ser una sorpresa perquè, clar, per exemple, ara, pugen les temperatures. Segurament tots pensarem molt més en beure vins blancs, no? Sí. No té per què. Exacte, no té per què, no? Podem buscar vins una miqueta més lleugers. Ja hem parlat també del trepat. El trepat també és d'aquelles varietats...
relativament lleugeres. Doncs vaig descobrir aquest vi, vaig quedar com enamorada, a més de l'etiqueta hi posava vi vermell, que és el que li acostumen també a dir ells, no? Perquè quan tens ja el vi, és realment... Que no és rosat, no? Que no és rosat, és senzillament vermell. L'expressió de... No és un vi negre. O sigui, tampoc el veien com a negre i li van posar vi vermell. També amb una mica aquell punt nostàlgic de com se'ls deien els vins abans, no? Perquè, clar, si tenim la...
Ideia d'anar a buscar el lèxic de França, el vi guix, o sigui, vi vermell. És aquí que anem una mica amb el negre, no? Buscant, suposo que el tinto. Sí, clar, clar. Si tenim blancs, els tenim vermells. Sí. Llavors, bueno, el vaig trobar encantador i vaig quedar enamoradíssima. A poc a poc vaig anar descobrint les...
La poca quantitat de vinya que té aquest celler, que a més casualment el té sota la serra de Pàndols, a prop de Gandesa, en una zona ovaga, i és un raïm que comparat amb la resta que trobem a la zona de garnatges i carinyenes, és el que madura molt més tard. Llavors, com veieu a la foto, el gra és grossot,
I quan està madu-madu és murat, murat, murat, d'aquells murats que ens farien pensar amb la vestimenta que porten alguns capellans o així, saps? Aquell doll, realment murat. Llavors, des de fa poc, comencem a veure...
una mica el ressorgiment de la Terra Alta, i alguns cellers que ja comencen a fer els seus vins, també, amb una proporció d'aquesta varietat de raïm, o algun, fins i tot, ja fent-lo 100% amb orenillo. Déu-n'hi-do, per tant, no? Poquet a poquet es van recuperar... És fruita, bàsicament, és molta fruita vermella, algun toc de fruita madura... Pensem que, com que té una maduració molt lenta, doncs també és allò que dius, el collen...
relativament madur, perquè ja les verem arrondant cap a passada, quasi ve el Pilar, avoltant cap a mitjans d'octubre, allò que ja és força tardana. I el color, llavors? I el color és... Mira, a veure si després busco... Una imatge del vi, no? Em sembla que no en tinc ara, cap aquí del Morenillo. No, i per no equivocar-me. És un color que és molt vermellós, però alhora és transparent.
és allò que us podem veure a través. Per exemple, vins del tros, l'any passat va treure un morenillo, el primer quasi bé, podríem dir 100% morenillo de la zona, i a veure, no és que arribi a ser transparent del tot, però buscar allò molta maceració amb les pells aconsegueixes tindre un cert grau d'opacitat, no? Però tot i així és un raïm, un vi, que no té una gran càrrega de color, no?
El celler Pinyol també n'ha tret un, o sigui, van traient poc de cosa, el que va ser que els preus acostumen a ser una mica alts. Això també n'hem de parlar. Prenjol aquest de celler Barbaraforès, com que va amb copatge amb garnatge negre, el preu ronda els 12 euros més o menys. Força juganer, a la que ja anem amb varietat 100% Morenillo, el de vins del tros rondaria els 24 euros.
L'altre se'n pot anar cap a 30. I poquet a poquet veiem que comença a aparèixer en el copatge d'altres vins. És maco veure com es recuperen aquestes varietats.
que són tan nostres, i fins i tot em comentaven que moltes vegades segurament no hi havia allò, la vinya de Morenillo, sinó que aquesta varietat de raïm estava plantada igual entremig de la garnatxa. Perquè, clar, sempre s'ha donat molt de valor als raïms que donin molt de color i molt de grau. Pensem que el quilo de raïm sempre s'havia pagat en relació al grau alcohòlic. Llavors, clar, si tens un raïm que et dona poc,
Si mires des del punt de vista econòmic, molta gent optava per arrencar-lo i plantar d'altres. Segurament per això estava també molt barrejat amb altres varietats de reimplantades. Molt interessant perquè veiem que està bologinant bastant tot aquest món del vi. Suposo que sempre, però evidentment ara si anirem cada setmana a mirar-ho...
Però veig que hi ha com molt moviment, no? Moltes coses noves, també. Molt, molt. És allò que són com petites lluites, que li dic jo, perquè sobretot la Terra Alta, que ens queda molt lluit, no? És allò que no és visible. Però fins i tot aquí al Penedès molta gent també està recuperant xarel·los molt vells que fins ara no li donaven gaire importància i anaven per fer copatge pel cava.
I ara ja comencen a fer vins. I realment hi ha una preocupació i moltes ganes de recuperar el que és propi, no? I donar-li valor a tota aquesta història. Està bé, que també ho puguem recordar. Vull descobrir aquesta varietat d'aquest vin. L'omorenillo, més bé, un cert encant. Exacte, amb aquest nom, que el trobem a la Terra Alta. Exacte.
Doncs gràcies Astrid, a veure si trobem aquesta imatge per veure com és el color del vi i quan seria amb el 100%, com hem dit. Exacte.
I tornem la setmana que ve? Tornem la setmana que ve, que us parlaré, també per deixar una mica els últims temes que he fet els últims dies, parlarem de, per exemple, moltes vegades sentim a dir, o llegim en una contraetiqueta, aquest vi, el raïm està plantat en orientació sud, en orientació oest, és terreny calcari, és terreny argilos. Doncs buscarem, per exemple, zona priorat, que és relativament petita, i parlarem de tres vins amb tres tipus de terreny.
Molt bé. Tornarem a jugar una mica. Exacte. Perfecte, Astrid. Doncs gràcies i fins dimecres que ve. Fins dimecres. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Where is the love?
Doncs aquí tenies aquest tros de cançó de la mà dels Black Eyed Peas.
Where is the love, un dels primers èxits d'aquest grup, el que pràcticament va donar a conèixer aquesta formació arreu del món. I també aquí, a casa nostra, amb ells arribem a tan sols sis minuts per arribar al punt horari de la una de la tarda. I ho farem amb uns consells publicitaris i amb una altra cançó que ens portarà a aquest punt horari que comentàvem. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu?
Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial als celebracions al web restaurantalnius.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessos al cinema.
I hear the songs from the places where I was born
Don't you worry, don't you worry now Yeah
Fins demà!
Bona nit.
She has got a plan for you.
Quin tros de cançó editat aquest 2013 de la mà de tres grans DJs anomenats ara Swedish House Mafia, Don't You Worry Child. Un tros de cançó que ens porta a posar el punt i final d'aquest programa del dia d'avui. Ha estat un plaer en Josep Perpinyal, hem tingut avui amb una entrevista interessant, l'Andrea Bueno fent un repàs a l'actualitat, la Lear de Nui amb aquests invents, avui parlant dels sostens, també amb la Carme Amador parlant de cuina, l'Astrid Goldstein...
parlar-nos d'una nova branca del vi de Catalunya, i també hem parlat de la previsió del temps, hem fet repàs a les portades dels diaris i hem definitivament fet moltíssimes coses interessants. Això es diu just a l'estiu, estem cada setmana d'aquest mes de juliol amb vosaltres, el juliol que a poc a poc va que avança, però la setmana que ve encara hi serem tota sencera, amb molta actualitat referent a aquesta festa major que està al caure. Així doncs, fins la setmana vinent, bon cap de setmana, és la una de la tarda.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El govern català aprovarà dimarts de la setmana vinent la llei de règims locals, la normativa que regularà el pes i les competències que tindran els municipis de Catalunya. La vicepresidenta del govern, Joan Ortega, ho ha pensat aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local. Asegura Ortega que la norma neix, a més, amb el consens del territori i que el mes de febrer de l'any vinent ja podria estar vigent. Jo crec que el mes de febrer pot estar aquesta llei aprovada,
amb aquelles millores que tingui a haver introduïr-hi al Parlament, però en tot cas és un text que surt amb l'aval del món municipal, i això és molt important. Sempre hi ha petits aspectes que s'han de millorar, però surt amb aquest gran aval, i sobretot és una llei que ve a donar resposta al que necessita Catalunya.
Joan Ortega ha assegurat que la reforma de l'administració local que ha d'aprovar precisament avui el Consell de Ministres no s'aplicarà a Catalunya encara que l'Estat ho vulgui. La normativa que prevaldrà serà la catalana. Les cambres de comerç catalanes demanen al govern que emprengui accions per millorar la competitivitat de la indústria. Aseguren les cambres que el teixit industrial català ha de ser el motor per sortir de la crisi. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia. L'estudi fet per les Cambres i que s'inclou a la memòria econòmica que han presentat aquest matí conclou que els governs han de situar la indústria en el centre de les seves polítiques i proposen cinc eixos d'actuació en l'àmbit del finançament, amb reduccions de la fiscalitat, amb més facilitats administratives i també amb una millora de la formació professional dual i l'aposta pel transport ferroviari de mercaderies. El president de la Cambra de Manresa, Pere Casals, ha dit que la indústria ha de recuperar els valors culturals
i també econòmics del país. Com a repte principal de país, crear un sector manufacturé fort i recuperar aquests valors econòmics i socials associats a la cultura industrial. Perquè al final el que hem d'aconseguir és prestigiar el sector industrial català tant a dins com a fora de les nostres fronteres. El president de la Generalitat, Artur Mas, li ha assegurat que per impulsar la indústria...
El que cal és un nou estat ocuo de Catalunya, que passa necessàriament per la consulta sobiranista. La policia científica ha rebaixat a 78 el nombre de morts per l'accident de 30 dimecres a Galícia, després que l'últim nombre de víctimes mortals fos de 80. Encara queden 6 víctimes mortals per identificar, perquè van quedar calcinades en el vagó que es va incendiar, i per aquest motiu...
Els faran les proves d'ADN. Mentrestant, ha transcendit que al conductor del convoi li imputen un fet delictiu vinculat a l'autoria d'aquest accident. L'home ja va reconèixer poc després del sinistre que circulava a 190 km per hora, quan només es pot anar a 80 en el tram on el tren va descarrilar. El Servei Català de Trànsit posa en marxa aquesta tarda el dispositiu de l'operació sortida de vacances d'agost. Es preveu que entre avui i demà sortin de l'àrea metropolitana de Barcelona més de mig milió de vehicles.
El director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, explica el dispositiu. Utilitzarem les mesures d'ampliació d'un carril de tornada, ampliació del carril bus, ús preferent d'algunes rotondes, principalment d'aquelles vies de la costa amb el seu tram de la C31, i sobretot la presència de Mossos per poder, en els punts que considerem més conflictius a l'hora que hi hagi més densitat de trànsit, puguin agilitzar d'alguna manera aquest circuit de vehicles, tant d'anada com de tornada de les carreteres.
L'autopista AP7, tant en sentit Tarragona com en sentit Girona, serà la via que acumularà un volum més gran de vehicles. Màxima expectació aquesta hora al Camp Nou a Barcelona, després que Gerardo Tata Martino hagi signat aquest matí el nou contracte com a entrenador del Barça del primer equip per a les properes.
Dues temporades, el tècnic ha de comparèixer d'un moment a l'altre davant dels mitjans de comunicació. Després, en principi, l'Argentí viatjarà ja cap a Oslo, on demà el Barça juga el segon amistós de pretemporada contra l'equip noruec del Valerenga. Allà tindrà el primer contacte amb els jugadors i el cos tècnic, però no és previst encara que sigui a la banqueta.
També en futbol, el Girona fitxa Jorge Palazzi, el porter té 25 anys i arriba procedent del Vilarreal, signa per a les dues properes temporades. El presentaran aquesta tarda a dos quarts de cinc a l'estadi de Montilivi. Els Mundials de Natació que s'estan fent a la ciutat de Barcelona, on Carbonell continua fent història, avui pot guanyar la seva sisena medalla a la final de rutina lliure per equips. La nedadora barcelonina ja té una plata i quatre bronzes. L'últim el va guanyar ahir en la rutina de du o lliure amb Marga Crespi.
I també els Mundials de Natació. Avui, a partir de dos quarts de deu de la nit, la selecció espanyola de Waterpollos jugarà a la primera plaça del grup contra Grècia. Notícies en xarxa.
Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Atomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Saint Patrick's Press School. Inaugurem la primera setmana de setembre. La ràdio de Sant Just.