logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Però a ningú se li escapa
que el tema principal de la tertúlia avui
ha estat l'anàlisi de la situació del socialisme
després del famós cop d'estat del Comitè Federal.
Recordeu quan va guanyar el Felipe González?
Com és possible que guanyi el...
Xerif de l'Oeste, de l'estand-alone
que en diuen allà, de l'home que ho aguanta tot.
Representa els que manen sempre,
les famílies, i és la continuïtat.
Potser des de Catalunya
no en som prou conscients, però és una escletxa
molt gran. Aquí em sembla que això durarà més,
el de Nicaragua.
La sensació una mica des de fora és que la gent està
com molt farta.
Dius les mateixes paraules que jo, però amb una entonació diferent.
És perfecte.
I sense saber-ho. Moltes gràcies a tots.
Gràcies.
Dones, els diumenges esteu d'enhorabona.
Perquè cada diumenge el periòdico
us porta la revista Mujer Oi.
Moda, tendència, salut i bellesa
a la revista femenina més actual.
Cada diumenge la revista Mujer Oi
només amb el periòdico.
El matí de Catalunya Ràdio
Són les deu.
Oscar Fernández, bon dia.
Hola, Mònica, bon dia.
La jornada electoral dels Estats Units comença aquest migdia
després que Hillary Clinton i Donald Trump
hagin tancat la campanya en alguns dels estats
que seran clau.
Clinton ha fet el seu últim míting a Filadèlfia.
L'estat de Pensilvània i Trump ha passat per Michigan
i New Hampshire.
Els dos candidats han acabat la campanya
amb crides a la participació en aquestes eleccions.
Les enquestes mantenen la incertesa
sobre què és el que pot passar,
tot i el lleuger avantatge
que conserva la candidata demòcrata Hillary Clinton.
Filadèlfia ha estat, com deies,
l'escenari de l'últim bany de masses de Clinton
amb presència de 40.000 persones
que han sentit la seva crida a la unitat.
Hem de superar les divisions en aquest país.
Lamento profundament com de crispat
ha arribat a ser el to d'aquesta campanya.
A Filadèlfia, Clinton ha tingut teloners de luxe,
com ara Bruce Springsteen,
John Bon Jovi o el president Barack Obama.
Trump, de la seva banda,
ha fet dos mítings finals a New Hampshire i Michigan.
Ha tret importància el fet de no tenir teloners de luxe
i s'ha mantingut ferm en les seves crítiques cap a Clinton
i en la voluntat de tornar a fer gran el seu país.
Estic amb vosaltres, lluitaré per vosaltres
i guanyaré per vosaltres.
Junt farem Amèrica rica una altra vegada,
farem Amèrica forta una altra vegada,
la tornarem a fer segura
i tornarem a fer gran Amèrica.
De moment han votat de manera anticipada
uns 42 milions de nord-americans.
Més notícies amb Carlos Beraibar.
L'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge
fa un nou avenç en la lluita contra el càncer,
en aquest cas de colon i d'estómac.
Un 10% d'aquests càncers són resistents a la quimioteràpia
i ara s'ha descobert que això es pot veure
que les cèl·lules sanes perden una molècula
i així converteixen les cèl·lules malignes
en resistents als fàrmacs.
Els investigadors ara volen estudiar
si hi ha algun fàrmac que s'escapi
d'aquesta resistència a la quimioteràpia
i si es pot tornar a activar la proteïna determinada
de manera que també es pogués recuperar
la sensibilitat d'aquests tumors als fàrmacs.
L'estudi l'ha publicat la prestigiosa revista nord-americana
Proceedings of the National Academy of Science.
Adjudicada la redacció del projecte per ampliar un tram
de l'autopista C58 entre Terrassa i Sabadell.
La Generalitat eixamplarà i prolongarà una calçada lateral
en sentit Terrassa.
Actualment, passat l'enllaç de Sant Quirze del Vallès,
la C58 en sentit Terrassa passa de 3 a 2 carrils,
però, a la realitat, un dels dos queda retingut
per les entrades i sortides a Terrassa Est.
Això fa que només quedi un carril realment
per les altres destinacions en sentit nord
i que hi hagi retencions a les hores punta.
Ara es condicionarà un nou lateral
que unirà l'entrada de la ronda sud de Sabadell
i l'enllaç de Terrassa Est
i es podrà separar el trànsit que entri o surti per aquí
del que continuï cap a altres destinacions
del mateix Terrassa o del Bages.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos,
confia que Brussel·les valori els esforços
que el govern espanyol ha adoptat per corregir el dèficit públic
i no congeli els fons estructurals de l'any que ve
per haver incomplert l'objectiu de dèficit l'any passat.
La evolució de la recaudació del impuesto de sociedades
és fins i tot més positiva del que s'havia projectat.
Por otro lado, también tomamos medidas de cierre presupuestario
y de algún acuerdo de no disponibilidad.
Y yo creo que todas esas cuestiones lo que plantean
es que, bueno, pues España ha tomado medidas efectivas, ¿no?
Aquesta tarda, Luis de Guindos compareixerà
a la Comissió d'Economia en el Parlament Europeu
per defensar les mesures adoptades pel govern Rajoy
i evitar la suspensió d'aquests fons europeus.
L'Ajuntament de Barcelona comença a elaborar
uns cents de pisos buits a tota la ciutat
amb l'objectiu de captar-los per la Borsa de Lloguer Social.
Aquest cents s'ha començat a fer als barris de Trinitat Nova,
el Bonpastor, Baró de Viver, el Besòs i el Maresme.
L'Ajuntament ha explicat que, un cop es determini
que un pis està buit, es posaran en contacte amb el propietari
amb l'objectiu d'aconseguir una cessió voluntària
o que, si és necessari, el propi consistori
s'impliqui en la rehabilitació.
El cents municipal continuarà després
per la Vila de Gràcia i pel Raval.
Els pagesos de les comarques de Girona
qüestionen l'eficàcia del tancament de camps per zones
per frenar la plaga de senglars,
tal com proposa la Federació de Caçadors Gironins.
Consideren que és millor reduir el nombre d'animals
i reclamen més implicació del govern català.
Anem a Girona.
Maria Rovira, bon dia.
Bon dia.
El coordinador territorial a Girona,
d'unió de pagesos, Xavier Frigola,
diu que no cal entrar en enfrontaments
entre caçadors i pagesos,
i ha destacat en aquesta emissora
les dificultats d'aplicar aquesta mesura.
Tancar perimetralment en conjunt
és problemàtic.
Molta gent ho ha fet individualment
i no ha sigut la solució
perquè els porcs arriben a entrar
si realment tenen ganes d'aquell cultiu.
I segona, que a l'hora de sortir del cultiu
també és una barrera.
El fet de coincidir molts propietaris
en la mateixa zona
també és complex que tothom es posi d'acord
i, a més, que hi ha una despesa important de manteniment.
Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Ara, els esports amb Josep Anton Aïsa.
El coordinador general dels Jocs Mediterranis
fa autocrítica,
assegura que no pot estar satisfet
per l'ajornament
i que cal reflexionar.
Javier Villamallor
diu al Catalunya el dia a Tarragona
que no dimitirà
i que l'objectiu no era fer-los el 2018.
Tarragona, Clara Chavarria.
Bon dia. Villamallor, que ha fet les primeres valoracions
en una entrevista al Catalunya el dia a Tarragona,
admet que ajornar-los és un entrebanc.
No puc estar satisfet en cap cas
perquè era un escenari que, sincerament,
des de fa tres anys,
que estem tot un equip de persones abocades
a garantir l'èxit,
doncs no és l'escenari volgut per nosaltres, sincerament.
Villamallor diu que el govern espaiol
ha estat molt passiu amb els Jocs des de l'inici.
Clara Chavarria, Catalunya, Ràdio Tarragona.
A l'agenda del dia avui tenim futbol sala,
llevant Barça i Santa Coloma a Inter.
Aquest vespre, avui tens de final de Copa,
partit únic,
en hoquei patins partits pendents,
Noi a Barça i Vic al Coi,
i a la Lliga Lep de Bàsquet,
Prat-Breogant, Castelló-Lleida
i Araberri Vitori a Barça B.
Fins aquí, les notícies.
L'ofici d'educar.
Catalunya, Ràdio.
El domini dels joves moltes vegades és instrumental.
Saben trobar el menú i saben passar la pantalla,
però això no vol dir que tinguin un domini competent.
Aquesta setmana, a l'ofici d'educar,
davant de la revolució de les noves tecnologies a l'aula,
què és l'educació digital?
L'ofici d'educar, amb Elisabet Pedrosa.
Reflexions per pares, mares i educadors.
Cada dimarts a les 7 de la tarda a catradio.cat
i tota la setmana disponible al podcast.
Catradio.cat
El matí de Catalunya Ràdio.
Amb la C, vehicle amb canvi automàtic,
línies Port i Fabengard,
navegador, llantes de 18 polsades,
matriculat el 2016 i amb 4 anys de garantia
des de 31.900 euros.
Home, doncs el classe C.
Correcte!
Aprofita l'ocasió estrella de Mercedes-Benz
i emporta't ara un classe C-220D,
semi-nou des de 31.900 euros.
Només fins al 30 de novembre o fins a esgotar existències,
vine al teu concessionari oficial.
Ester Motor, a Sabadell, Ronda, Ponent 135
i a Terrassa, Avinguda, Vallès 105.
Ester Motor, Punes.
Què? Qui?
Bàdio d'Ester,
l'amor,
vina-me avui.
Just a la fusta.
Bon dia, passant 8 minuts de les 10,
comencem amb el Just a la fusta d'avui, dimarts 8 de novembre.
Dimarts molt fred,
en què en parlarem de seguida,
de seguida o en llarg d'aquesta primera hora,
amb el Carles R. N.D. Rius,
d'aquest temps, d'aquest fred,
d'aquest dia que tenim esplèndid de sol,
però amb temperatures molt baixes.
Abans, però, el que farem serà parlar també
de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno,
cop d'ull a l'actualitat general del dia,
i també en aquesta primera hora, més del temps,
parlarem de la xerrada sobre geografies literàries
del cicle de les C.E.S. d'aquest any,
dedicada, en aquest cas, aquest divendres,
a Maria Manent i al Montseny.
A partir de les 11 parlarem de cinema,
perquè Ludovico Longhi serà aquest dimecres a Sant Just,
a Can Gina Està,
per fer una conferència sobre la comèdia italiana.
A dos quarts de 12, Tartulia,
amb Jaume Campreciós, Pep Quintana i Jordi Farràs.
I a la tercera hora tindrem un capítol més
de la història de Sant Just a la dècada dels 50,
amb en Pep Quintana.
També sabrem com va anar l'actualitat esportiva
d'aquest cap de setmana
i el programa d'ahir el juguem a casa amb el Marc Romero.
I acabarem amb la secció de coaching
amb la Maite Barranco.
Tot plegat des d'ara
i fins la una del migdia comencem.
I comencem amb les notícies de Sant Just.
Salutant l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, què tal? Bon dia.
Què ens expliques avui?
Doncs avui parlem del Servei de Promoció Econòmica de Sant Just,
que han llegat diferents cursos formatius gratuïts
per a persones que estiguin buscant feina.
Es faran al llarg d'aquest mes de novembre a les escoles
i només cal fer inscripció prèviament per participar-hi.
Demà dimecres, per exemple,
tindrà lloc un curs d'atenció al client
en el sector de la restauració, de 10 a 2.
Els dies 11, 15, 18 i 23
es farà un taller de coaching en la recerca de feina,
un curs de 20 hores de durada que es farà també de 9 a 2.
D'altra banda, el dia 18 de novembre
es farà un curs sobre l'empresa social com a eina innovadora
per a resoldre necessitats socials.
Els dies 22 i 24
s'impartirà un curs de gamificació i innovació,
també de 9 a 2.
Els dies 29 de novembre i 1 de desembre
tindrà lloc un taller de role-playing
i el dia 30 s'ha programat un curs de manipulació d'aliments
i de cara a l'any que ve també s'ha previst
fer un curs, un taller de competències
els dies 24, 26 i 31 de gener
i el 2 de febrer.
Com dèiem, són cursos gratuïts,
però l'única cosa que cal fer per participar-hi
és omplir un formulari que trobareu al web
de promoció econòmica, que és
promocióeconòmica.sanjos.net
o bé trucant al telèfon de l'Ajuntament
al 93 480 48 00.
Molt bé, doncs una primera informació d'aquest matí.
Tenim més coses per això, Andrea.
Sí, ara parlem dels cards de coixinets.
120 cards participaran aquest cap de setmana
de la quarantena a cursa de cards de coixinets.
Són 12 cards més que l'edició de l'any passat.
Per categories s'hi han inscrit 27 cards a la vins,
19 a infantils, 10 a fèmines, 7 en categoria mixta,
17 a veterans, 7 a juniors i 33 a la categoria master-senior.
Com cada any, des d'en fa 40,
la cursa de cards se celebrarà als carrers freixes
i Creu del Padró, dissabte a partir de les 8 del matí.
Es faran els entrenaments i els cronometratges
i a les 7 de la tarda es farà una baixada nocturna de cards
per celebrar els 40 anys de la competició.
A les 9, a la plaça Bardaguer,
tindrà lloc un sopar de celebració
amb una truita de patatès gegant.
La baixada especial serà oberta a tothom
i es poden fer inscripcions per tirar-s'hi fins dijous
de forma individual.
Té un cost de 10 euros i inclou el sopar.
I pel que fa al sopar, qui no sigui corredor de la cursa
ni d'aquesta baixada especial,
costarà 4 euros amb aguda inclosa.
Al web dels cards, teniu tota la informació,
cardsdecoixinets.org
i recordem també que diumenge tindrà lloc les finals
de la quarantena cursa de cards a partir de les 8 del matí.
Doncs són les notícies més destacades.
Encara ens en queda una.
Ens en queda una, Andrea, digues.
Sí, perquè val la pena destacar-la.
Estem en els últims dies per veure l'exposició
Entre pobles de Sant Jus Solidari,
al celler de Can Ginestar.
Recordem que és una mostra fotogràfica
que ensenya entorns, personatges i situacions comuns
als dos pobles, a Camuapa i a Sant Jus,
de germana Zara, fa 25 anys.
La mostra es pot visitar fins diumenge,
al celler de Can Ginestar,
i les fotos es posaran a la venda
per un preu de 12 euros cadascuna
per col·laborar amb diferents projectes de Sant Jus Solidari.
Si en voleu alguna,
us heu de posar en contacte amb Sant Jus Solidari
al telèfon 93 473 65 84
o bé al correu sjs arroba justsolidari.cat.
Ara sí, doncs són les notícies que tenim d'aquest matí.
Més informació, recordeu, a partir dels butlletins horaris
i a la 1, als Sant Jus Notícies, edició migdia.
De seguida, més informació, més actualitat.
Avui, tothom molt pendent dels Estats Units,
tot i que fins aquí a 4 hores no passarà res,
perquè allà ara són les 4 de la matinada.
Però bé, anirem fent la prèvia durant tot el matí.
El toco ja s'està posant cap allà.
Exacte, perquè avui, dia d'eleccions als Estats Units,
que Andrea recordava avui que fa ja...
Dic perquè me'n recordo molt...
No recordo tant les de fa 4 anys, és a dir, no me'n recordo de fa 4 anys,
però sí que recordo les de fa 8 anys, perquè era quan va començar Obama,
i me'n recordo especialment d'aquí a la Ràdio d'Esvern,
perquè va coincidir que o al cap de poc, o sigui,
o era col·laborador o casualment passava per aquí Toni Muñoz,
i sé que vam parlar de política amb el Jordi i vam parlar d'Obama.
No sé, me'n recordo de just quan...
O just després de les eleccions, potser ens retindria a fer un temps,
però sí que tinc com aquest record, no?,
perquè era com un moment de canvi important.
En fi, ho dic tot això perquè també a la secció de música
parlarem d'aquestes eleccions.
Ho fem, no sé si recordaràs, Andrea,
que vam parlar d'aquest projecte que es deia
30 Days, 30 Songs.
Sí.
Ja s'han publicat totes aquestes cançons escrites
i gravades per artistes, una mica, doncs, en contra de Trump,
i han participat des de Did Cap for Cati,
que vam sentir-lo ja, o Franz Ferdinand,
amb un tema que es deia demagog,
Did Cap for Cati van fer-ne un que es deia milions dòlars l'on.
També el Rem, Mobi, bé, i altres,
Ani Di Franco, Andrew Bert, tenim uns quants.
Ara el que estem sentint és també, doncs,
Lila Downs, amb el Dimagò.
I, de fet, no han sigut 30,
sinó que s'hi han sumat, s'hi han anat sumant més artistes
i s'ha arribat fins a les 49, 48 cançons.
Es poden sentir totes, si hi poseu
30 Days, 30 Songs, amb números, no?,
amb el 30.com, doncs, les trobareu totes allà.
No sé si tens alguna predilecció
per algun d'aquests artistes, Andrea?
Ah, potser Franz Ferdinand.
Franz Ferdinand.
Sí, o el de Rem, la de Rem no la recordo.
No, perquè la de Franz Ferdinand hi diré
que la vam sentir, i la de Rem no.
Es diu All Leader Pretend,
em sembla que l'actuació per això
la vam fer en directe enmig d'un dels seus concerts.
A més, està molt bé aquesta pàgina,
us la recomano si voleu sentir-les,
perquè et posen també les lletres, eh?
És a dir, jo ara he anat a la de Rem,
ja la llista molt fàcilment,
vaig anar a la de Rem,
i després ja, doncs, just a sota em trobo, doncs,
la lletra, per tant, doncs,
interessant per saber una mica més, doncs,
perquè no et perdis què és el que diu.
També es troba a través de Spotify,
algú que et sigui més mandrós
i li faci mandra buscar a la web.
Estupendo.
I no li faci mandra buscar a Spotify també trobareu.
I sit at my table
The waves wore on myself
It seems like it's all, it's all for nothing
I know the barricades
And I know the mortar in the wall
Breaks, I recognize the weapons
I've used them well
This is my mistake
Let me make it good
I erase the war
And I will be the one
To knock it down
I've reached understanding
Of my finest defenses
I proclaim the claims
Are left unstated
I demand the revenge
I decree your stalemate
I define my two promoters
Recognize the weapons
And practice it well
And limit them
It's amazing what devices
You can sympathize
This is my mistake
Let me make it good
Let me make it good
Let me make it good
Let me make it good
Let me make it good
I erase the wall
And I will be the one
To knock it down
Reach out for me
Reach out for me
Hold me tight
Hold that memory
Let my machine talk to me
Let my machine talk to me
This is my world
And I am
A world leader pretend
This is my life
This is my time
I have the gift
I have the gift
The freedom
To do as I see fit
It's hard
The time
I've reached the walls
That I've constructed
It's amazing
What devices
You can sympathize
This is my mistake
Let me make it good
I erase the wall
I will be the one
To knock it down
You fill in the border
You fill in the harmony
You fill in the border
I erase the wall
And I'm the only one
I will be the one
To knock it down
Just a la fusta
Smooth Jazz Club
De dilluns a divendres
De 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils
Com el chill out
L'smooth jazz
El funk
El sol
O la música electrònica
Més suol
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
Cada dia
De dilluns a divendres
I de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Estimat diari
Avui hem fet el programa 1700
De la penya del morro
A ràdio d'Esvern
Després de 9 temporades
No sé si podré continuar fent el programa
És un pes molt feixuc
Que ja no puc suportar més
Sempre penso
Va Jordi
Va
Vés l'últim
I deixa-ho
Però és que no puc
No puc
Oh senyor
Haig de ser fort
Haig de ser fort
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
Que m'està taladrant el cervell
Oh Déu meu
La penya del morro
Cada tarda de 5 a 7
Tot és un drama
A ràdio d'Esvern
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Avui a les 9 del vespre
M de Música
Un programa realitzat i presentat
Per Maria Quintana
Un programa realitzat i presentat
Aquest dimarts
A les 10 del vespre
La música coral
Més de mil anys d'història
Un programa realitzat i presentat
Per Pep Quintana
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després internet
Radio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
Per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
Més a prop teu
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Informatiu
Comarcal
Comarcal
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil
Informatiu
Per l'ús de mòbils
GPS
I aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
Tot seguit repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat
El Quiosc que t'ofereix
Totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern
Darrere el mercat
Totes les publicacions periòdiques al corrent
La Cuny
La Cuny
La Cuny
La Cuny
La Cuny
Quatre minuts i dos quarts d'onze
Cop d'ull a l'actualitat general del dia amb l'Andrea
Bé, bon dia Andrea
Hola, bon dia
Avui, com dèiem, pendents dels Estats Units, també els diaris en paper hi fan referència.
Sí, avui per mi el més original és el diari Ara.
En fotografia de portada veiem la família Simpson asseguda al sofà de casa seva
i llegim, el món aguanta la respiració, Trump o Clinton.
Els Simpson també prenen partit.
La tensió amb què es viuen les eleccions paciencials que se celebren avui als Estats Units
és tan elevada que fins i tot els Simpson, la mítica sèrie animada que està en antena des de l'any 89,
ha fet un episodi crític amb Donald Trump.
És la imatge destacada al diari Ara, una fotografia, com dèiem, molt il·lustrativa, molt gràfica.
Al periódico, d'altra banda, llegim que el món en suspens.
Els Estats Units decideixen avui a qui entregar les regnes.
Clinton arriba a les urnes amb un lleu avantatge sobre Trump a la campanya més vergonyosa.
Els utans de 12 estats, com Ohio, Florida o Pensilvanya, sentenciaran la batalla.
En fotografia de portada han triat una imatge de Hillary Clinton fent un mític ahir al campus de la Universitat de Pittsburgh.
I veiem molts estudiants darrere seu aixecant pancartes en favor de la candidata.
I per últim, a l'avantguàrdia llegim que els Estats Units decideixen dividits si s'enroquen o sobren el món.
L'avantatge de Clinton al sondejo es puja a 3,2 punts a la recta final.
Si perd per poc, Trump provocarà una crisi política.
I en fotografia de portada han triat una imatge del president Obama sortint de la Casa Blanca en helicòpter,
dirigint-se cap a l'últim mític de la campanya electoral.
Doncs, evidentment, si els diaris en paper en parlen, encara més els digitals,
aquesta hora en què avui sí que és ben bé aquest dia.
Avui és el dia d'eleccions.
I com ens ho expliquen els digitals?
Doncs, al 3 i 24, expliquen el que comentes ara, aquesta última crida a la participació en els últims mítings de campanya.
Una fotografia de l'un i de l'altre en un moment d'aquests mítings d'ahir.
També, doncs, un mapa interactiu amb els camps de batallada de Trump i Clinton.
I també l'ara diu, l'hora de la veritat, el món pendent del final del pols per la Casa Blanca.
Els nord-americans trien avui aquest president entre Clinton i Trump després d'una campanya d'alta tensió.
Dos perfils de tots dos. Es parla de Trump com el magnat narcisista que horroritza les elits
i de Clinton, la més competent i la més detestada.
I a la Vanguardia, en aquest cas, trien la fotografia de Clinton al costat de Barack Obama ahir.
Estats Units decideix avui si s'enfronta als desafiaments del mil·lenni o s'enroca.
Aquest és el titular que posen també en digital.
Una guia també per seguir les eleccions dels Estats Units, amb els Estats Visagra,
les carreres pel Senat i el Congrés i els referèndums estatals, que seran altres dels punts forts.
I, a banda d'això, altres temes.
També a la Vanguardia parla de política espanyola.
PP, PSOE i Ciutadans evitaran salvar OMS del seu procés judicial pel 9-N.
i el PSOE ha vist al PSC que no mou la seva posició.
La nació és Espanya.
És el que han dit des del PSOE.
Pati Smith publica M-Train, el seu segon llibre en prosa,
i avui també en parla de la Vanguardia,
em fascinen les ments dels detectius.
És un titular que li destaquen a la portada digital.
I altres punts.
El diari Ara en Política Catalana diu que Junts per si referè del xoc amb la CUP
per encarrilar els pressupostos s'intensifiquen a les assemblees
per evitar una votació a cara o creu.
I el 3-24 llegim que Brussel·les ha vist al govern espanyol
que haurà de fer un ajust de 5.500 milions
i que investigadors de Bellvitge descobreixen una de les causes
de la resistència a la quimioteràpia.
Una altra notícia destacada d'aquest matí.
En punt dos quarts d'onze, Andrea, un moment per parlar de cultura
i avui comencem parlant de literatura.
Sí, el diari Ara llegim que l'humor de Juan Pablo Villalobos
ha guanyat el Premi Herralde.
L'escriptor mexicà s'emporta el Premi amb
No vull a pedir-li a nadie que me crea.
El guanyador del 34è Premi Herralde de novel·la,
Juan Pablo Villalobos,
s'enfronta als problemes més escabrosos i tràgics
amb un sentit de l'humor de l'Iran.
L'escriptor, que s'ha endut els 18.000 euros del Premi
que convoca Anagrama amb
No vull a pedir-li a nadie que me crea,
no és un desconegut per l'editorial.
De fet, Anagrama ha publicat totes les seves novel·les,
Fiesta en la madriguera,
Si viviéramos en un lugar normal
i Te vendo un perro.
Totes tres la situava a Mèxic
i s'aprovava a realitats força crues
sense adonar lliçons morals.
Per primera vegada,
amb No vull a pedir-li a nadie que me crea,
trasllada l'acció a Barcelona,
concretament a la ciutat que va descobrir
quan va aterrar la capital catalana
per estudiar un doctorat de literatura
comparada a l'autònoma l'any 2003.
Comparteix alguns trets biogràfics
amb el protagonista de la novel·la,
un mexicà que aterra a Barcelona
per escriure una tesi sobre Jorge Ibarguen Goytia
i Villalobos es va quedar aquí a Barcelona
i ha fet la seva família aquí.
La Barcelona d'aquesta novel·la,
de No vull a pedir-li a nadie que me crea,
és la d'album immobiliari
i de les trames de corrupció
i un dels personatges
és un polític nacionalista de dretes
embolicat en afers obscurs
i en vincles amb Mèxic.
Parlem ara de teatre,
ens anem cap a la sala B, que t'endria.
Exacte, i a la Vanguardia,
a les pàgines de la Vanguardia,
la històrica sala estrena oficialment
la nova seu del Poble Nou
amb una obra de Benet i Jornet
i presenta les seves futures línies d'actuació.
A la imponent sala de la vella cooperativa
Pau i Justícia al Poble Nou
hi ha representants de la Generalitat i de l'Ajuntament,
també del món teatral,
com el fundador de Focus, Daniel Fernández,
i la presidenta d'ADET,
cara patronal del sector, Bet Urfila,
i també hi ha autors teatrals.
Són 3.000 metres quadrats d'aquest edifici,
a no dir per fora,
però a l'interior del qual els arquitectes
han conservat tots els fantasmes,
parets encantallades incloses.
L'obra que estrena tot plegat,
que estrena aquest espai,
és la desaparició de Wendy,
d'Uriol Brogi,
escrita per Josep Maria Benet i Jornet l'any 73.
Les funcions de la desaparició de Wendy comencen demà,
però l'estrena oficial serà dilluns.
Aleshores, també hi haurà la posada de llarg de la nova Beckett,
després de deixar la històrica seu de Gràcia,
on la va fundar José Sanchís Sinisterra el 1989.
Després de molts obstacles,
els últims anys,
la Beckett per fi pot créixer.
Això sí, necessita dos milions d'euros anuals,
perquè la nova seu,
que té dues sales de teatre,
funcioni a tota màquina.
I acabem parlant de música,
avui de Saf Aridant.
Andrea, explica'ns qui és.
Exacte, és un músic israelià,
músic i cantant israelià,
que actua avui al Festival de Jazz de Barcelona.
La seva veu és la seva principal carta de presentació
per a un públic que, curiosament,
va descobrir el seu art massivament gràcies a un remix.
I és precisament la dualitat
el que caracteritzarà el concert d'aquesta nit
del músic i cantant israelià a Safavidant
al voltant al Bolldam Festival de Jazz de Barcelona,
a actuar a l'Auditori a les 9 del vespre.
Una vetllada emmarcada en el seu
Into the Labyrinth Tour,
una gira en solitari
en què ofereix versions acústiques de temes,
sobretot del seu últim àlbum, Gold Shadow.
Diu que ell creu que, per damunt de tot,
la clau de l'èxit de la seva música
és l'honestedat.
Diu que és no només la clau de la meva vida,
sinó l'element que uneix totes les parts del que faig.
La gent pot saber amb precisió com soc
i el que sento per les lletres de les meves cançons.
No m'amago, m'agrada mostrar-me quan pateixo,
quan ho vaig superant,
quan m'acosto a estar bé a mi mateix.
Diu que la meva música és honesta o no és meva.
Molt bé, doncs avui se'l pot descobrir en directe, no?
A veure si podem sentir-lo també ara per situar-nos.
Tu el coneixies, Andrea?
Sí, coneixia.
De fet, conec el remix.
Que, clar, jo el vaig conèixer amb aquesta,
amb la cançó més coneguda,
que suposo que és la que et sortirà a tot arreu,
a YouTube, a Spotify, si poses el seu nom.
Com es deia, la més coneguda?
No me'n recordo.
One day, una cosa així?
Sí, pot ser, pot ser.
A veure si podem...
Sí, exacte.
Aquesta no és One day, per això, eh?
Aquest és un dels temes...
La segona que et surt a la llista.
Bona veu.
Sí.
De fet, el primer cop que el vaig sentir-ho
vaig pensar que era una dona.
Sí.
Sí, s'ho sembla, eh?
Amb la cançó aquesta més coneguda.
El One day és aquest.
Exacte.
Val, ara sí, eh?
Ja ens hem situat.
Sí, va ser que era una dona.
Mira, doncs el deixem mentre parlem d'esports.
Ja calem...
Si ens deixen?
Perquè ja calem pogut sentir poc, doncs,
durant aquest espai de música.
No ho sé si el podem deixar sentir durant els esports,
perquè veig que ens falla, eh?
Això potser l'altre sí que ens anava bé, no?
Sí.
El Lower My Head,
que forma part del Bolxada.
O en fi.
Doncs mira, haurem de deixar aquesta.
Com aquest, molt bé.
Què diuen els diaris esportius?
Doncs no s'ho mereix, diu el diari esport,
avui contundent, a la seva portada.
I de qui parlen?
Doncs ho aclareixen a la fotografia.
On veiem de fons el Camp Nou
i després, doncs, en un primer pla,
un personatge.
Que és Cristiana Ronaldo.
El que passa és que apareix en un look així una mica diferent, no?
Perquè el tenim així, doncs...
No, no és el Camp Nou.
És que m'ha semblat que és el Camp Nou
perquè de fons hi ha més si jugant.
Ah, és un muntatge estrany.
Sí, hi ha un fons que és un estadi.
Un estadi que jo no l'identifico,
potser algú sigui per la part del sostre,
però petitet hi ha Messi, doncs, jugant.
Sí.
I llavors, per això ho he pensat.
Però llavors ell apareix en un primer pla, doncs,
vestit així, elegant i amb ulleres, no?
Diu, i el Madrid converteix la renovació Cristiana
fins al 2021 en un acte de campanya
per la pilotador.
L'enlluernadora actuació de Messi a Sevilla
contrasta amb el pitjor moment
de la carrera del portuguès.
Per això, doncs, aquest contundent no s'ho maneix
a la portada del diari esport.
L'esportiva avui parla de Messi.
Diu, el més gran, en imatge, doncs, el futbolista,
diumés i torna a reclamar el tronc del futbol mundial
amb una exhibició a Sevilla
que el fa mareixador dels principals premis individuals.
I, finalment, el Mundo Deportivo,
que avui, doncs, també portada curiosa,
posa de vest, amb lletres així grans.
El que passa és que jo primer pensava
que era un altre alfabet, aquest de vest,
perquè és un tipus de tipografia,
així com que separa la part de l'alt de l'h,
per exemple, de la de sota.
I no, no, és de vest, però no sé si simbolitza alguna cosa
o veus la tipografia d'alguna marca en particular.
Diu, de vest i punto.
El seu últim recital, un motiu més per donar-li la pilota d'or.
Per tant, doncs, també avui demandes
a tots els diaris catalans en aquesta línia.
I, evidentment, què fan els diaris de Madrid?
Doncs, la fotografia de Cristiano amb Florentino.
Aquest és el meu penúltim contracte.
I el marca, que parla de nit d'estrelles.
A qui més destaca en aquesta portada és Cristiano Ronaldo,
però parlen dels premis de futbol marca 2015-2016.
Així que s'oblidem avui de la pilota d'or.
En fi, parlem ara de les contraportades.
I comencem amb el diari ara, Andrea,
i l'article que signa avui Salvador Cardús,
que el titula Sanc, volem sang.
Diu, la Sevesa Popular deia que mai no es pot dir
d'aquesta aigua no en veuré.
Diu, la qüestió es va plantejar fa uns dies,
quan es va contrastar la trista intervenció
del portaveu del PSOE, Antonio Hernando,
en què va justificar una decisió políticament barruera
a la sessió d'investidura de Mariano Rajoy,
amb els vídeos que han corregut per la xarxa
i que afirmava amb aplom
que mai no farien el que van acabar fent i defensant.
Diu, però no vull entrar ara
en aquesta volatilitat intrínseca
de la lògica de la política,
entesa com l'art del que és possible,
i encara menys, jutjar Hernando,
a qui diria que el PSOE va posar de portaveu
per humiliar-lo i liquidar-lo políticament.
Diu, no, on vull posar l'accent
és en les conseqüències d'aquesta presència
d'un record que no es pot oblidar,
que no es pot redimir
i que, per tant, fa molt difícil reinterpretar el passat,
és a dir, fer-ne memòria.
Perquè la memòria no és només de record,
sinó que necessita l'oblit per esdevenir
una narració que atribueixi sentit al passat
en una perspectiva de futur.
Diu que la teologia o la filosofia
n'han parlat i la literatura,
per no citar els clàssics,
aquí tenim Vicenç Villatoro,
que va escriure a l'excel·lent
la memòria del traïdor,
o també la neurologia,
que explica que el cervell necessita oblidar
per tal de fer memòria.
I com ha fet notar Theodor Plantiga,
a una cronologia exhaustiva d'esdeveniments,
l'única poseria de manifest
és la seva incoherència intrínseca,
que impedeix qualsevol exercici de memòria.
Molt bé, ens anem a la Vanguardia.
Avui entrevisten
a un divulgador i investigador científic.
Sí, Michael Shermer,
que també és defensor de l'escepticisme,
és professor de les universitats
Claremont, Graduate i Chapman
i presentador d'Exploring the Unknown.
Ha fet de l'escepticisme
la seva bandera i el seu negoci.
També ha fundat una revista
que es diu Esceptic.
Diu,
jo era un cristià evangèlic,
un autèntic creient,
fins que vaig començar a estudiar
la psicologia de la creença.
Vaig poder veure
que totes les creences religioses
es basaven en qüestions socials,
culturals, emotives o psicològiques.
La fe
és un aprenentatge
i una transmissió.
Si neixes a l'Índia,
seràs hindú,
i si neixes a Amèrica,
seràs cristià,
però no hi ha una física índia
i una física americana,
només hi ha una ciència.
La ciència parla de la realitat,
una cosa que podem demostrar,
que és indiscutible,
i la fe religiosa
és una corsa personal.
Diu que un cristià
diu que Jesús
va ressuscitar d'entre els morts,
un jueu no s'ho creu,
i no hi ha manera
de considerar la veritat
de tots dos,
però a la ciència
tot és demostrable.
Explica també
que avui podem provar
els nostres orígens
de forma empírica,
no necessitem Déu per això,
i tenim una idea
bastant clara
que l'univers
va sortir del no-res
per si sol,
sense una font externa.
I acaba dient
la ciència
té respostes definitives,
però el creador de l'univers
va escriure més d'un llibre,
la Bíblia,
el Corà,
i es pregunta per últim
quin és el bo?
I ens anem ara a acabar
amb el periòdicó
on tenim avui
l'enrevista
un xarcuter
i l'actor apassionat.
Sí,
és Albert Solís
i pel carrer
no va mirant
el mòbil,
sinó llegint,
vam llegint
mentre camina,
diu que
com una espècie
d'Olisses Lima,
aquell personatge
que llegia a tot arreu,
fins i tot a la dutxa,
Solís,
xarcuter d'ofici,
és un d'aquells
rars espècimens
en què no només
senta necessitat
de fer-ho,
sinó que té estratègies
per fer-ho millor.
És el lector caminant.
Diu que ara està llegint,
atenció,
la divina comèdia
en florentí antic,
diu,
però jo no parlo
ni domino
el florentí antic,
diu,
tant de bo,
diu,
parlo castellà,
català,
francès i anglès,
això sí,
però per això
vaig pensar
que al ser una llengua romànica,
em refereixo al florentí antic,
diu,
vaig pensar que seria fàcil,
diu,
i no,
però vaig trobar el sistema
per apreciar-lo
i entendre'l.
Aquest és un exemplar
per a estudiants,
li ensenya
el Mauricio Bernal,
que és qui l'enrevista,
diu,
tot això són notes al peu,
el que faig és el següent,
en una primera lectura
llegeixo la poesia
i les explicacions,
després faig una segona lectura
en què llegeixo només la poesia
i finalment entro a internet
i llegeixo la traducció al castellà,
per tant té els seus truquets.
Diu,
jo crec que és important
llegir les coses en l'idioma
en què van ser escrites,
en les traduccions
es perden matisos,
i també explica
que llegeix pel carrer
des que era molt petit,
diu,
és un costum que tinc
i com que tinc molt poc temps per llegir,
doncs llegeixo al metro,
anant a la feina,
i després durant el curt tros
queda caminar fins al local.
I fins i tot explica
un truc que ha desenvolupat
per llegir més concentrat
quan va pel carrer.
Diu,
quan veig algú
que fa el meu mateix camí
i porta un pas lleuger com el meu,
em poso al darrere,
em dic els meus pigalls.
Diu,
llegeixo més i més bé
quan trobo un pigall.
Molt bé,
doncs curiós també
aquest personatge
que tenim avui
de contrafortada al periòdico,
però a mi era interessant,
no?,
més curiosa.
En fi,
obrim ara la caixa de música
quan passen,
falten tres minuts
per tres quarts d'onze.
Avui tenim,
no és dia de moltes efemèrides,
Andrea,
musicals.
Però n'hi ha algunes
de les sacades,
per exemple,
si ens anem al 8 de novembre,
de fa uns quants anys ja.
Parlem dels Beatles
i parlem d'aquest tema
que és la primera cançó
com de cara a dels Beatles
que havia composat
George Harrison
i que arribava també
a la llista d'ècnics
d'èxits
del Regne Unit,
tal dir com avui
de fa 47 anys,
el 1969,
8 de novembre
de 1916.
M'agrada aquesta cançó
justament
de les Beatles.
Sí,
diferent,
més de llàmer
de tipus d'etapa
de les Beatles.
I parlem també
de David Bowie.
Perquè avui fa 41 anys
que feia el seu debut televisiu
als Estats Units
interpretant Fame,
en aquest cas,
a més,
el CBS TV show
de Cher.
David Bowie
estava vivint
Living, eh?
Living?
Continuem en aquesta línia
d'incloure
anglicismes.
Estava vivint
a Nova York
a l'hora
que ell
havia escrit
una cançó
amb John Lennon
per participar
en aquest show.
No he interpretat
aquest tema,
però mira,
ens agrada
aquest Modern Love
de Bowie també.
Més coses.
Ens anem
fem un salt bastant
cap endavant, eh?
I ens anem a la dècada
dels 90.
Una cançó
que segur que coneixes,
Andrea, no?
Sí, tant.
De quin any estem parlant?
2000 o 99?
1998.
Avui fa 18 anys
que Robbie Williams
arribava la seva segona
setmana
com a número 1
a les llistes
d'èxits
del Regne Unit
amb l'àlbum
I've been expecting you,
que tenia cançons
com aquest Millenium
que va ser
el single més destacat
i que va arribar
a vendre
fins a dos milions
i mig de còpies.
I de fet,
tres anys més tard,
també un 8 de novembre,
dient important
per Robbie Williams,
perquè
va guanyar
un premi MTV.
Sí,
millor
artista masculí.
I ens anem ara
amb una altra efemèride
que ens porta
cap a més endavant,
tot i que ens fa parlar
d'una banda
amb molta història
al darrere.
Carlem d'ICDC,
Andrea,
no sé si ets molt fan
d'aquest grup,
però tal dia
com avui,
de fa vuit anys,
el 2008,
ICDC,
aconseguien
la seva segona setmana
al cap d'una
de les llistes d'èxits
amb Black Eyes,
que era el quinze àlbum
d'estudi
de la banda
i va ser
el segon àlbum
més venut
de l'any 2008.
Va ser número 1
fins a 29 països,
inclòsos
Austràlia,
Canadà,
Regne Unit
i Estats Units,
també.
I aquesta és la cançó
que obria
aquest disc.
I acabem avui
amb un aniversari.
Molt bé.
Parlem de The Cure
perquè avui fa anys
Paul Thompson
també conegut
com a
Phil Thompson
avui fa
en concret
va néixer
el 1957
per tant
fa 49 anys
59 anys
perdó
músic britànic
conegut
per la seva feina
amb The Cure
de fet és un dels fundadors
d'aquesta banda
membre fundador
juntament amb Robert Smith
Michael Dempsey
i
Lol
Tollhars
va abandonar per això
la banda
abans que publiquessin
el seu àlbum de debut
això sí
és a dir que hem aprofitat
per parlar de The Cure
perquè a més a més
venen a Barcelona
aviat aquest mes de novembre
el dia 26 de novembre
i hem dit
va aprofitem
per felicitar també
aquest personatge
en fi Andrea
gràcies
que vagi bé
bon dia
abans que
a la intersection
– Sà, sà, sà, sà, sà
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit