Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 15 d'octubre.
Un programa on començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, molt bé. Avui què ens explicaràs? Doncs parlarem de transport, festes de tardor i d'un taller que començarà d'aquí a poc. Molt bé, doncs tot això de seguida, abans que us expliquem què més tindrem al llarg del programa, des d'ara i fins a la 1 del migdia. També parlarem d'actualitat en aquesta primera hora a través de la premsa del dia. Ens fixarem en el tema principal, en articles interessants, entrevistes, cultures, sports i una mica de tot.
i parlarem també del temps amb el Carles Hernández Rius per saber com es presenta la previsió de cara els propers dies, avui que hem viscut amb aquest cel mig gris, tranquil, sense ni calor ni fred, mirarem doncs de saber si aquesta serà la tònica habitual de la setmana.
També parlarem de la grip. A partir de les 11 i 10, ahir va començar la campanya de vacunació contra la grip i, justament, avui volem parlar-ne amb una de les infermeres del Cap de Sant Just, la Sílvia Granollers, perquè ens expliqui com va aquesta campanya a Sant Just, quantes d'hores es preveu que es posin i qui ha de tenir en compte que cal vacunar-se.
Farem tartúlia amb el Pep Quintana i el Jordi Ferras, i a la tercera hora tindrem el Pep Quintana amb l'almenac del cordill, com cada setmana una nova recepta de cuina del TAS del Sandro, i també el Francesc Urbella amb el Coaching i el Diego Marcos amb els llibres. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia, i com dèiem comencem parlant de les notícies de Sant Just.
Ens ha entrat d'una manera escanyada aquesta sintonia, Andrea. En tot cas, has dit que volies començar a parlar de transport? Sí, perquè el just metro i el just tram disposaran abans de l'estiu de l'any que ve d'unes pantalles amb informació a temps real sobre parades, temps de trajecte i transbordaments.
De fet, aquest matí es presenta aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona per millorar la informació a les seves línies d'autobús. Aquesta nova tecnologia la proporciona l'empresa MyBus i s'aplicarà 18 vehicles de Sant Just, Sant Feliu, Esplugàs i la zona universitària de Barcelona, operats tots per l'empresa Soler i Sauret, que són, per tant, a banda del Just Metro i del Just Tram, l'EP1 i l'EP2 i els SF1, 2 i 3.
Aquestes pantalles a bord dels autobusos oferiran informació com ara quina és la propera parada, el recorregut i l'estinació del bus, un avís acústic de propera parada, els punts d'interès més pròxims, les parades i el temps real dels atllassos. Aquest projecte es desenvoluparà en dues fases, una primera de 13 busos durant aquest any i els 5 vehicles restants abans de maig de l'any que ve.
Suley i Sauret ha finançat aquest nou sistema amb un pressupost de 100.000 euros i la idea és que mica en mica es vagi estenent a la resta d'autobusos dels municipis de l'Arem Metropolitana. La iniciativa, com dèiem, es presenta avui a un quart de dotze del Paradó. L'acte comptarà amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, el vicepresident de Transport i Mobilitat de l'AMB, Antoni Pobeda, Jordi Sanjosé, alcalde de Sant Feliu i Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplogues, que tots faran un recorregut amb bus des del Paradó fins a la zona universitària.
D'una banda anirem parlant també, ens explicaràs com ha anat tot plegat. Més qüestions, parlem ara de les festes de tardor. Començant demà, les festes de tardor, tindrem per davant 12 dies d'activitats per tothom arreu del municipi, amb aquest cap de setmana una nova edició del Correllengua,
Concerts, teatres, espectacles infantils i conferències. Demà dimecres a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestat tindrem una sessió de l'Hora del Conte i també demà a la tarda Cuina Miracle i el Centre Cívic Joan Maragall organitzen un taller per fer panellets. Dijous al vespre es inaugurarà una exposició al celler de Can Ginestat sota el títol Sol i Sorra de Teresa Faneca i Mari Àngels González
I divendres hi haurà dues conferències. Una d'elles la impartirà Judit Covenya a Can Gynastà sobre Daniel Cardona i Sibit en el 70è aniversari de la seva mort. L'altra xerrada anirà carregada Lluís Soler, que parlarà de minerals i roques, la genesi dels jaciments minerals. Això serà a la Teneu.
i també divendres a l'Ateneu. Tindrà lloc la representació d'un espectacle de teatre musical a carrer del cor Païsmeu, que interpretarà la peça Moret 1213 Càtars, i les activitats de divendres s'acabaran amb la projecció del documental sobre Sixto Rodríguez, un documental titulat Searching for Sugarmen, i això serà el cas al de Jovas, i després es farà un concert acústic a l'exterior de l'equipament amb els músics de Sant Just. Activitats per a tothom.
en els primers dies de les setes de tarda. Comencem forts, tot plegat. I acabem amb un últim punt. Parlem de l'escola d'escriptura de l'Ataneu, perquè obrirà properament un nou taller d'escriptura creativa per a joves. El curs s'adreça a joves fins a 18 anys i seran grups reduïts d'estudiants. Seran un total de 9 sessions que s'impartiran a les escoles a partir de dilluns, dia 21 d'octubre,
Hi ha diferents horaris a triar. Els dilluns, l'opció és fer aquestes classes des de les 4 fins dos quarts de 6, o els dimarts de 6 a dos quarts de 8 del vespre. Les inscripcions encara estan obertes, estan que en divendres, i s'han de fer a la Secretaria de la Teneu, de 5 al 9 del vespre, si esteu interessats.
Molt bé, perfecte. Doncs què he dit, també? Gràcies, Andrea. De seguida parlem de l'actualitat general del dia. Abans, però, una mica de música per començar aquest matí de dimarts. I atenció, perquè avui hi ha concerts a Barcelona. Comencem la setmana ja amb força.
Avui ens deixem estar una mica de novetats i aquests descobriments que fem i ens n'anem una mica en darrere, perquè a principis dels 80 i des de la Ciutat de Boston, Barrens, White, Philly i The Savage van esdevenir en dels combos més incendiaris del rock'n'roll i del ritme en blues i després de 25 anys de silenci, déu-n'hi-do, la banda es va tornar a reunir fa dos anys, llavors el seu directe continua sent explosiu i avui els podem veure a la sala Cidecar, a Barcelona. Bona idea.
Every day I got AIDS and...
No, no, no.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Justa la fusta
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passa un quart d'onze, tornem a ser la de l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Per parlar ara de la notícia principal del dia, que avui és un dia en què no només els diaris coincideixen, sinó que a l'hora de triar titular, crec que en aquest cas no crec ni que els diaris pensessin que eren originals, sinó que sabien que tu et consideres qui menys. Exacte. Però en tot cas és que... és fort, el dit de l'Avenci, o té prou pes, per dir-ho d'alguna manera.
Exacte, són aquestes aclaracions que va fer ahir Mariano Rajoy davant dels seus barons, bé, dels barons del Partit Popular. Vull que el desequiga, que no tenim el periódico, només tenim l'ara al punt i l'avantguàrdia, i com deies, doncs a tots coincideixen. L'ara ha utilitzat un fons negre amb una imatge en primer pla de Rajoy i un titular que diu, és el que va dir, el pols del finançament. Rajoy surt a mitja davant dels barons del PP, que no hi haurà cap tracte diferencial per a Catalunya,
mentre Aznar, d'altra banda, li reclama madurar amb mas. Rajoy farà públic, es diu ara, les balances fiscals abans de final d'any, però el no finançament no es negociarà fins l'any que ve, fins al 2014. Aquest és el titular del diari Ara. El punt avui diu Rajoy jo no canvio cromos amb Catalunya, també el mateix titular semblant.
Estratègia radicalitza el discurs centralista per avavegar la irritació dels seus barons territorials i es diu gir, que Macho rectifica i diu que no defensa res específic. D'altra banda, la Vanguardia ens diu que Rajoy i els seus barons no canvien cap cromú amb Catalunya. Exactament igual, el cap de l'executiu assegura que no hi haurà un tractament singular per ningú en el finançament. La pressió del president de Madrid per canviar el sistema escalfa el debat intern del PP.
I d'altra banda, també ho destacava el diari Ara, Aznar censura el silenci del seu successor davant del desfalcament de sobirania nacional. És una de les notícies principals avui als diaris.
Doncs continua sent el tema principal del dia, el que passa és que avui Artur Mas ha estat matiner i ja ha parlat, perquè hi havia aquest acte a randons del 73è aniversari de la mort de companys, i llavors en aquest acte d'homenatge ha fet un parlament i ha respost a Rajoy, i ha dit que el que està en joc no és un canvi de cromus. Es queixa també de la mentalitat intolerant espanyola que no hagi canviat 35 anys després de la Constitució. Ha dit, per tant, que no es tracta de fer un canvi de cromus, sinó de fer la consulta.
També ha dit que el procés és un tribut a tots els que han donat la vida per Catalunya en aquests actes d'homenatge del president Companys pel 73è aniversari del seu afusellament i el president també s'ha referit a la relació amb l'Estat i al finançament. Com dèiem, ha dit que el que està en joc no és aquest canvi de gromos i ha demanat també a Rajoy que doni una resposta madura i democràtica a les aspiracions del poble català.
Esquerra presenta avui denúncia a l'Argentina per l'afusellament de companys, aquesta querella contra el franquisme. Mentrestant, des de Catalunya Ràdio, Alicia Sánchez Camacho reivindica com l'única solució real al desafiament sobiranista. La presidenta del PP català assegura al matí de Catalunya Ràdio que el govern de Mas no dialoga amb Madrid i que són els únics que mantenen el diàleg cobert amb l'executiu espanyol per evitar el xoc de trens.
I encara més a punts d'avui, per exemple, és moment d'explicar que hi ha hagut una vintena de morts en un terratrèmol de 7,9 graus a les filipines, almenys de moment és la xifra que es coneix, un cisme que ha passat aquesta matinada a la regió de Cebu, una de les més turístiques de la zona. Més d'una trentena de persones han quedat ferides.
i també acabem explicant, llegim al 324.cat, que arriben les sancions pels floristes de la Rambla que venguin souvenirs. Floristes que venguin souvenirs? Sí, des de principis d'aquest mes, tenen prohibit vendre qualsevol mercaderia que no sigui l'especifica d'aquests punts de venda, que serien flors, plantes i llavors, i l'Ajuntament els ha ofert a canvi vendre una nova línia de productes dissenyats per alumnes de l'Escola Massana, però els floristes s'hi ho posen. Vaja. Avui qui no ho faci, multa.
I deixem estar les notícies de casa nostra per mirar cap a l'estranger. Què ens expliques, Andrea? Doncs anem cap als Estats Units un dia més. El diari Ara, per exemple, ens diu els Estats Units altre cop davant l'abisme. L'administració nord-americana farà fallida dijous si no hi ha un acord per elevar el sostre de deute.
Diu demòcrates i republicans eren ahir més optimistes en la perspectiva d'un acord i afecta el estem que una fallida dels Estats Units impacti en l'economia mundial. Un tema que acueixa des de ja fa dies.
I els diaris avui, tant l'Avanguardia com l'Ara, per exemple, coincideixen a destacar una fotografia de Barack Obama, perquè sembla que ahir es va posar un davantal a la cuina d'un menjador social de Washington, i va ajudar a uns voluntaris, que de fet són funcionaris, però aquests dies no poden anar a treballar, els va ajudar a preparar el menjar que es reparteix entre els que més ho necessiten, i han triat una fotografia de Barack Obama fent aquests entrepans.
i d'altra banda ens anem a la vanguardia i una notícia que destaca i que coneixíem ahir és que Scotland Yard es segueix buscant a Madi, a Madeleine McCann, aquella nena que va desaparèixer fa uns quants anys, perquè ara s'han difós dos retrats robot d'un home que es va veure amb una nena
la nit en què va desaparèixer Madeleine McCann. A la vanguardia veiem aquests dos retrats robots i ens diu que la policia diu que és de vital importància localitzar aquest home, que pot ser que parlés alemany, i és una de les notícies que també recull la vanguardia avui a la Plana Internacional. Molt bé, doncs són alguns dels apunts internacional d'avui dimarts 15 d'octubre.
Un moment ara per mirar enrere i fixar-nos en què passava el 15 d'octubre de fa uns quants anys.
M'agradaria veure't.
i comencem parlant de fa en concret 20 anys, el 15 d'octubre del 93, que eren divendres, i si ens parlava d'economia, el tipus d'interès oficial baixava al 9,5%, que era el mínim històric, recordem que estem parlant quan encara no hi havia la unificació monetària, que tot plegat ha canviat, però era el tema principal d'aquest 15 d'octubre de l'any 1993, que també ens parlava d'altres qüestions.
i ampliem aquesta portada a la vanguardia. Fa 20 anys, per ampliar aquesta informació, avui tot plegat ens va una mica més lent del que és habitual, però en tot cas, a banda d'aquest tema econòmic, també se'ns parlava de l'assassinat d'un ministre que agraujava la crisi a Haití via la fotografia o del president Menem operat a l'Argentina d'una lesió cardiovascular.
I curiós perquè també l'economia era el tema principal del 15 d'octubre de l'any 1998, ens parlava d'inflació i en concret doncs parlava... estem fent... no veiem la lletra tan petita i ho estem fent gran però avui he de dir que costa una mica més.
La inflació queia al 1,6% i tornava a mínims històric. Estem parlant de fa 15 anys, l'octubre del 98. L'IPSA s'aproximava a la taxa mitjana de la zona euro després de la mínima pujada de preus al mes de setembre. I també se'ns parlava del violador de l'Eixample que refugiava en una residència de religiosos. Hi havia gran controvèrsia social sobre el fet de posar de presó a Francisco López Maillot.
i mediadors socials que tendrien als casos de maltractaments. La xarxa dependerà de les associacions veïnals.
Ja acabem amb l'aportada del 15 d'octubre del 2003, ara fa 10 anys. També una mica la línia d'economia, política i tot plegat. Se'ns parlava prou de Rodrigo Rato, conegut ara per ser ex-president de Banquia. En tot cas, el que se'ns parlava en aquell moment encara era de política. Rato alertava del pacte d'esquerres a Catalunya.
Preveia una gran crisi econòmica si PSC esquerra i iniciativa guanyaven les eleccions. El vicepresident animava els empresaris a que no propicessin aquest triomf i deia, triguin un govern de tres partits i patiran com a les balears. També se'ns deia que la natalitat tornava a créixer gràcies a la immigració i que la taxa internacional de l'IPC baixava el 2,9%. Eren els temes, per tant, molt d'economia, com dèiem, en 15 d'octubre.
I ara sí que ens en anem a les portades contraportades, de fet, d'avui dimarts 15 d'octubre del 2013. Comencem a parlar del diari Ara, on Sabado Carduro es pregunta avui en el seu article semenal qui ha sospès realment.
I ens parla de les notes o de l'informe del Programa Internacional per a la Valoració de la Competència d'Adults, el PIAC, i fa una mica de reflexió al voltant dels resultats que s'han obtingut. Cal dir que només la discussió de les característiques d'aquest informe, de la metodologia i de com cal interpretar els resultats, donaria per omplir moltes pàgines.
Per exemple, és cert que som dels últims de classe, però de 34 alumnes els països de l'OCDE déu-n'hi es van presentar a l'examen. I si ve el volum publicat pel govern espanyol assegura que es va fer a tot el territori nacional, Catalunya no va participar en mostra pròpia i no podem comparar dades entre regions.
i també fa pos alguns parors. En primer lloc, caldria respondre aquesta pregunta. Les notes del PIAC es deuen a les particularitats dels diversos sistemes educatius o a les del tipus de societat que s'evalua. Vull dir, sense la LOCSE hauríem tingut més bones notes o el que ha estat determinant és el tipus de desenvolupament econòmic, fonamentat en la construcció i el turisme de masses que només necessitàvem adobre barata i desincentivava la formació. I acaba dient que el que caldria canviar és el model productiu i per això no pas l'educatiu.
Moltes gràcies.
Doncs és el que explica avui Salvador Cardús al diari Ara. Ens anima a la contra de la vanguardia, on llegim que si redueixes la teva lletra reduques el teu inconscient. Si reduques la teva lletra reduques el teu inconscient. Sembla ser que va tot relacionat. Això diu Joaquín Valls, que és reeducador de l'inconscient. Precisament és grafòleg i doctor en reeducació de l'inconscient. Diu que al Víctor Amela li fa una entrevista molt personal, en el sentit que es dedica a...
analitzar la lletra que té i la seva signatura, diu que la lletra reflexa l'inconscient, el teu inconscient, i que per això si la reduques estàs reducant el teu inconscient, diu perquè l'inconscient domina el 90% del que fas. Diu que la teva signatura i la teva lletra deleten complexes, inseguretats, apors, creences limitadores. Diu que, per exemple, si signes amb dues ratlletes verticals sobre la rúbrica, diu que estàs buscant aparentar més del que ets.
i si envoltes el nom amb unes bolutes, diu que tens complexes, diu que t'estàs aïllant d'alguna manera. I diu que si utilitzes inicials o si esborrones el teu nom, diu que ets tímid, els complexes i les teves postes estan amenaçant, diu que això no és bona vida i que per viure millor el que hauries d'assignar escrivint totes les teves lletres del nom i el teu cognom en línia recta i amb una miqueta de descendent. Diu que d'aquesta manera guanyaràs seguretat i equilibri.
Doncs convidem llegir aquesta entrevista i si cal, doncs canviar la signatura per reeducar-nos una mica diferent. Ho llegim avui a l'avantguàrdia i atenció perquè la Puna avui també en aquesta línia més d'educació emocional i aquestes coses també ens diu que si comences el dia somrient, la gent et somriu. Jo crec que no sempre.
A vegades també és difícil, però també l'actitud que es tingui davant la vida. Això diu almenys el Daniel González, que és director d'Espiritualmente, que explica que és un gran fòrum del creixement personal de les teràpies i del benestar, que es fa el 19 i el 20 d'octubre a l'Hospitalet de Llobregat, a la Farga. Diu que no és una fira convencional perquè aglutinem en un únic espai centenars de persones interessades en la temàtica,
activitats tallers, conferències i visitar la zona d'expositors. És un projecte personal que va començar fa 3 anys amb una primera trobada a Sabadell. Ell va aparcar el món de la publicitat, que és el que es dedicava per viure la vida que es deia més amb els seus valors. Treballava en una agència de publicitat i estava molt cremat perquè venia coses que no m'omplien. Vaig deixar-ho tot per muntar la meva empresa familiar
perquè volia ajudar la gent a tenir una eina per trobar alternatives i sentir-se més bé. I acaba dient, una frase que està bé, sempre dic que quan tens una preocupació has d'esborrar el pre i ocupar-te d'allò que et passa. Doncs m'interessa en vellegir, si més no, també aquestes opinions avui al diari El Pona Voi.
Passem a la notícia curiosa del dia que avui passa pels currículums. No sé si fa molt que no has actualitzat el teu, si tens un currículum a la xarxa, com ho tens? Un currículum a la xarxa sempre el tinc però crec que l'hauria d'actualitzar una mica. Doncs avui llegim que se'ns parla del concepte currículum vitae 2.0 i se'ns donen alguns consells per ser visibles.
A la xarxa sembla que fer servir un currículum 2.0 també demostra coneixements, capacitat i habilitat per interactuar amb les tecnologies de la informació, etc. i per tant que no hi hagi només un paper o un arxiu de text, ni un PDF si no,
que aprofitis doncs LinkedIn, Twitter, Facebook, tot això per divulgar la teva candidatura fins i tot a través d'un blog, etc. Sembla que la reputació online és vital per tant recordem doncs aquelles coses obvies que és començar a netejar la imatge i posar el teu nom perquè si et trobes que quan et busques el teu nom només trobes les fotos a Facebook de nit de festa potser és una mica... caldria començar a eliminar o posar més candaus a la privacitat d'aquestes xarxes socials.
També diu que és important i que qualsevol empresari potser vull que et contracti abans de fitxar-te, potser també posarà el teu nom a internet, per tant ve d'en compte amb el que hi sigui. I què més? Quins altres consells? Diu també fer un bon currículum 2.0 i en aquest sentit la web jooriento.com
Explica algunes aplicacions que més es fan servir per elaborar-lo. Per exemple, About.me, una aplicació que permet crear una targeta de presentació, de perfil on es poden connectar totes les nostres comptes en xarxes socials, blogs, etc. També hi ha CVgram, de currículum vitae, que extreu la informació dels perfils de línquet dins de Facebook i mostra el currículum en format infografiogràfic on pots adjuntar ja
Arxius complementaris, també hi ha el-empleo.com que permet construir un currículum similar a LinkedIn i moltes, moltes coses, tot i que també es recorda que últimament fins i tot hem vist un estudiant periodisme que anava pel metro cantant que el van fitxar finalment.
o una persona que la seva àvia parlava d'ell a través d'un vídeo, això també es forta molt, i si t'interessa més, sàpigues que el dia 21 d'octubre comença un curs gratuït de currículum Vital 2.0, i bé, mira, pot ser una manera de descobrir com funciona tot plegat. Molt bé, tot i que l'iniciativa de la meva àvia també m'interessa, parlaria coses molt bones. Seria una bona opció. Sí, i tant. Doncs quan el tinguis ja te'l fas saber i en parlarem. Molt bé. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, bon dia.
Ara passen 4 minuts de 2 coses d'11. I és moment d'obrir diaris i fixar-nos en diferents qüestions que tenim avui interessants a llegir els diaris. I comencem per una tendència curiosa que llegim avui al diari ara, que passa pel món de la costura.
Avui, a la secció d'estils, se'ns diu que cosir ja no és només cosa d'àvies, que la creativitat i l'estalvi propicien la cultura del do-it-yourself, fer-se la roba a casa és l'últim crit en moda. El ganchet xl és la tècnica més de moda i amb més demanda als tallers, i també hi ha tallers com, per exemple, un siu en cafè, que és com un ciber amb maquines de cosir en lloc d'ordinadors, o diferents escoles, com un taller a l'escola de costura a Girona, la nostàlgia pel que és genuir i fer-te mà, explicant part del boom de la costura.
També se'ns parla de les cites més populars de la filosofia de l'UJC a Catalunya, com el Festivalet, una fira de coses fetes a mà en què diferents artistes europeus es reuneixen per mostrar i vendre els seus productes. Es fa el 14 i el 15 de desembre d'aquest any a la sala Marquès de Comillas, al Museu Marítim de Barcelona.
També hi ha el sabato rojo, un mercat que reuneix les noves marques de moda, tant de roba i complement com d'objectes de la casa, que es fa des del 2006 cap al mes de juny. També hi ha el creativa, la fàbrica singular o el modis, diferents esdeveniments pels amants d'aquesta nova tendència que torna a ressaltar el boom de la costura.
Més coses, parlem de buscar feina ara de Baviera perquè sembla que busca cuiners. Empreses alemanyes desplacen a Barcelona per reclutar personal d'hotel i experts en fogons. Un treballador format pot guanyar entre 1.900 i 2.100 euros el mes en contractes temporals.
I, per tant, és aquesta idea dels hotels hotelers de Baviera que busquen joves catalans per aquests treballs temporals, sobretot cuiners, no concreten i no posen límits, però ahir, dos representants del sector bavarès es trobaven en una audiència de mig centenar de persones, joves fins als 30 i 30 i tants, atretes pel títol d'una sessió informativa que es deia Vols treballar a l'hostaleria al sud d'Alemanya.
Ho llegim avui a les pàgines Salmo de la Vanguardia.
I avui tots els diaris dediquen a articles a la mort als 76 anys de Max Kanner, home clau en la reconstrucció del país, de tot plegat, en destaquem un del diari El Punavuí.
És el que escriu Xavier Mora, que és biògraf de Caner, un veritable homenot, és com titula aquest article, i comença dient que un molt bon amic li va enviar un missatge ahir per anunciar-li la tràgica notícia, minuts abans que la seva dona el truqués per dir-li el que havia passat. Per casualitats de la vida, explica't Xavier Mora, jo estava impartint classe de català als meus alumnes de primer desu, tot seguit em vaig posar davant d'un ordinador per assabentar-me del que havia succeït, sabia que el Xavier Caner estava malalt i esperava des de feia dies escoltar o llegir la notícia de la seva defunció.
Explica també com va anar la relació i diu que amb ell ha marxat l'esperit d'una persona que va fer molt per Catalunya. Sempre recordarem la posada en funcionament de la gran enciclopedia catalana i d'edició en 62, que tant de prestigi han donat a les lletres catalanes. A la vegada també se'n van amb ell els records dels primers moments de la Conselleria de Cultura, les lluites amb Madrid per aconseguir certes competències per Catalunya i tot allò relacionat amb la cultura catalana, com per exemple
la revista de Catalunya, l'editorial Corial i la seva inseparable relació amb la família Coromina. Segur que allà on siguin parlaran sobre etimologia i l'origen de les paraules i també marxa amb ell una manera de fer molt directe, de no callar de res i de dir sempre les veritats. Parla també de Kanner com un home franc, un home sincer, un home que estimava Catalunya com ningú i que tot el que va fer ho va fer perquè volia i això ara és un gran valor i a la vegada un mèrit.
Un article dels molts que hi ha avui als diaris arran de la mort de Max Kanner, més qüestions ara també en clau cultural i també en clau de dol perquè ha mort a Barcelona també ahir a la nit el fotògraf mallorquí Toni Catany.
L'artista mallorquí havia exposat a tot el món i ha mort als 71 anys d'edat. Deixa així òrfana la fotografia d'Esperit Mediterrani. Més apunts culturals. Egypta alerta d'una subhasta a Londres de peces arqueològiques possiblement robades. El Ministeri d'Antiquitat està a l'espera dels documents que provin que els objectes van sortir del país legalment.
I una parròquia de l'Aran recupera tres peces robades fa 14 anys gràcies al secret de confessió. Són algunes de les notícies en clau cultural d'avui dimarts 14 d'octubre. Ara anem a l'actualitat esportiva.
Les partitules llestos pel clàssic Messi i Puyol ja estan a punt, Leo ja viatjarà a Pamplona on Puyol o Mascherano faran parella amb Bartre. El nou esportiu ens diu Eurogol, el Barça lidera amb autoritat la mitjana de gols per partit de les principals lligues europees.
I el Mundo Deportivo destapa un Neymar íntim, diu que és un malalt de la play, que li agrada el menjar japonès, que viu amb el seu pare i que el seu millor amic és Alves. També des de Pequín diu que Leo és un geni i que jugar al Barça és un orgull indescriptible. És el que explica avui el Mundo Deportivo.
I amb els títols esportius acabem aquest repàs per la premsa i per tot el que cal saber, principalment, a Grans 13 avui, dimarts 15 d'octubre. De seguida, parlem del temps.
Abans però, una mica de música en vela en Sebastian.
Now after hours, here I'm home now on a bus. Think of it this way, you could either be successful or be us. With our wailing smiles and our hugs, with our catchy tunes or words. Now we're photogenic, you know, we don't stand a chance.
Oh, I'll settle down with some old story About a boy who's just like me Thought there was love in everything And everyone yet so naive They always reach a sorry ending They always get it in the end Still it was worth it as I turned the pages all over
I'm a boy when I even taste the seeds At the final moment I cry
Oh, that wasn't what I meant to say At all, from where I'm sitting, rain Falling against the lonely tenement That set my mind to wander Into the windows of my lovers
They never know unless I write This is no declaration I just thought I'd let you know goodbye Said the hero in this story It is mightier than swords I could kill you, sure But I could only make you cry with these words Cry with these words
Oh, get me away, I'm dying. Get me away, I'm dying. Oh, I'm dying.
Get me away, I'm dying.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
Té el consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens portar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho.
11 minuts i les 11, ara escoltem l'album que té el mateix nom, justament.
And we live on borrowed time But this headshot's pretty good I've been scheming for too long I was starstruck by your mom We fall in love by accident A heavenly coincidence No matter what you think is true
Let me introduce you to some friends of mine Oh, friends of mine Oh, friends of mine
Friends of mine and we break for passing cars In the pistol ripping chase I regret the drugs you lost So I skipped our second date We fall in love by accident A heavenly coincident
No matter what you think is true. Let me introduce you to some friends of mine. Oh, friends of mine. Oh, friends of mine. Oh, friends of mine.
We fall in love by accident A heavenly coincidence No matter what you think is true Let me introduce you to Can't figure out this place Guess someone hates my guts
Bonyolons i arribem a les 11 del matí.
I el que fem ara és parlar de música, de diferents opcions que tenim per veure aquesta setmana a casa nostra, a prop de casa. Hem començat el programa de fet avui amb la cançó del matí parlant d'un concert on podem anar aquest vespre si de car, si volem tornar una mica a recuperar els aires del rim en blues. El que passa que també tenim més opcions.
En una altra línia, per exemple, aquest dijous a Les Matats podem veure The Bass Music Club.
També recordem que estan encara a l'avent de les entrades pel segon concert de Mishima. Es van posar a l'avent d'ara fa una setmana, aproximadament, per tancar la gira de l'amor feliç. S'acaba aquest concert, per tant és el 22 de novembre. S'han acabat de seguir, però, i han posat una altra data, que serà el 20 de novembre, el dimecres, dos dies abans, també a la Salapola de Barcelona.
Altres opcions que s'han anunciat fa pocs dies és per exemple el cas de motorama. El motorama que sona així.
I actuaran a la Sala Music Hall el 17 de novembre. Van vendre 150 entrades i arran de doblegat aquests russos motorama faran una segona data.
Una proposta però que ha arribat a través d'un fan que va proposar a la plataforma que el grup toqués a Barcelona i des de concert han connectat amb Motorama. Han reservat una sala i han aconseguit fins i tot els taloners. Així si s'aconsegueixen vendre 150 entrades a 14 euros durant els propers dies, de fet això va començar fa uns quants dies i encara hi ha temps, encara queden un parell de setmanes.
Si s'aconsegueix el dia 4 de desembre a Motorama tocarà a la sala CD card de Barcelona acompanyats dels locals Valius i en cas de fer-ho aquests fans es convertiria en promotors d'aquest concert per a la qual cosa podria assistir a les proves de so i fins i tot conèixer el grup en persona.
Motorama també formarà part de la segona edició del Sony de Festival a Madrid, juntament amb The Death of Pop i Fakain, i els russos practiquen aquest post-punk que sentim de fons amb tocs, segons llegim a InDispot, de Dream Pop, que ha generat una espècie de culte els últims anys.
I arribem al seu ritme, al ritme d'un tema que es titula Alps del seu últim àlbum, per arribar a les 11, al moment en què connectarem amb la xarxa, ens actualitzarem de què passa arreu del país i també sentirem el bitllet informatiu dels senyors notícies. Després tindrem la previsió del temps i també entrevistarem a Sílvia Granollers, infermera del CAP, per parlar de la campanya de la grip.
I'm cold in an antique bed White snow has covered my head I am slow, slow, slow, slow, slowly dying My blue-colored eyes are on the sleep light
Usuals of trees. Usuals of ice shelves. It takes my breath away. If everyone's falling on their knees. I will love the sky for this beauty.
A mi, a mi...
No. No. No.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite, Polo i Oriol Pujador. La mediació evita un miler de desnonaments a Catalunya en els últims 3 anys. Són dades que avui us pot avançar la xarxa de comunicació local. El Consell de l'Advocacia Catalana d'Illa de Barració, la proposta del govern central de tancar els jutjats territorials i traslladar-los a les capitals de demarcació. Atracament amb armada, un bar de Tàrrega ha passat aquest matí i els Mossos busquen ara l'autor d'aquest robatori.
Esports, avui es juguen dos partits de Lokey Lliga, a les 9 de la nit Vendrell Vic i a un quart de 10 Vilanova Noia. I en embol avui arrenca el Palau Blaugrana, la setena jornada de la Lliga Soval. A partir de les 8 del vespre, el Barça rep la visita de la nit a la zona de Pamplona.
La mediació ha habitat, com dèiem, un miler de desnonaments en els últims tres anys a Catalunya. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, la reducció s'ha aconseguit gràcies al servei d'assessorament hipotecari que va posar en marxa la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Des del 2010, 5.000 persones han utilitzat el servei de mediació de la Generalitat, s'anomena Ofideuta.
i han aconseguit reduir les quotes, rebaixar els tipus d'interès o allargar els terminis de les hipoteques. Tot i això, l'alternativa més demanada per les famílies amb problemes és l'adesió en pagament. Sílvia Grau, del Servei d'Assessorament en Deuta Hipotecari, en declaracions a la xarxa. Ara ens estan entrant més peticions d'adesió. Clar, en definitiva, la persona analitza i tu ja veus totes les càrregues que té. La persona diu, no, escolta, més que ja veiem que ni que ara em facis una reestructuració ni que me'n vagi amb un allargament,
el meu problema no se'm solucionarà. Llavors el que fem és demanar la dacció. Com que les entitats financeres també ens l'accepten més perquè han obert molt més el seu pla de viabilitat també amb les daccions, doncs també ho estem treballant.
La Generalitat i la Diputació de Barcelona ofereixen aquest servei d'assessorament a través d'ajuntaments i consells comarcals en més de 30 punts de Catalunya. Govern, Parlament i partits polítics ja han fet a aquesta hora les ofrenes florals a la tomba del president Lluís Companys, avui que fa 73 anys que va ser afusellat.
Artur Mas ha recordat la figura del president Màrtir i ha explicat que el procés sobiranista també és un tribut a totes aquelles persones que van morir per Catalunya. Mas ha valorat també les últimes declaracions de l'expresident Aznar i el debat sobre un nou model de finançament obert per alguns presidents autonòmics del Partit Popular.
sí que em refereixo a paraules d'expresidents del govern espanyol, que estan carregades, estan amarades d'intransigència, d'intolerància, fins i tot de belligerància. Perquè, 35 anys després d'haver-se aprovat la Constitució espanyola, ja seria hora que la mentalitat intolerant de les institucions de l'Estat començés a canviar. El que estan jocant en aquest moment, si ho podem dir d'aquesta manera, no és canvis de cromos. No estem ni en un joc de cartes ni en un joc de col·leccionables.
També des de l'ofrena, companys, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha apel·lat el diàleg i la democràcia per aconseguir la llibertat de Catalunya.
El Consell de l'Advocacia Catalana Tilla qualifica d'abarració la proposta del govern espanyol i de tancar els jutjats territorials. Segons el president del Consell, Miquel Samper, seria la fi de la justícia de proximitat i un episodi més en la cruada de Madrid per escapçar l'estat del benestar. Són declaracions a la xarxa de comunicació local.
Introduïm un altre distanciament, un altre escapçament, que és que vostè li digui, doncs, a una persona de Puigcerdà que hagi d'anar al tribunal d'instància de Girona i fer cent i escaig quilòmetres, o a una persona de la Vall d'Aran que hagi d'anar al tribunal d'instància de Lleida i fer cent i escaig quilòmetres, en carreteres que no són autopistes, precisament. Vostè li està limitant, una dècada més, l'accés a la justícia a totes les persones.
Pel que fa al desallotjament del bloc ocupat de sal previst per demà, Sant Pere avisa que amb la llei alemà el jutge no té cap obligació de suspendre'l. El centre de dia del municipi de Santa Bàrbara, a la comarca del Montsià, ha rebut el finançament que permetrà posar-lo en marxa l'any vinent. El 2014 a la Plana Ràdio, Josep Roig, bon dia.
Bon dia, aquest 2014 el reivindicat centre de dia de Santa Bàrbara podrà ser una realitat gràcies al finançament que es revia de la Generalitat de Catalunya i a la nova i definitiva injecció econòmica que ha rebut en guany gràcies al Departament de Benestar i Família que ha tingut en compte el projecte plenent la programació dels ajuts d'obra social
previstos en el conveni signat amb les caixes catalanes, entre elles amb la caixa de pensions de Barcelona. Aquest cop l'Ebrosocial La Caixa participarà del projecte amb la portació de 90.000 euros més que permetran la finalització del projecte, l'equipament per a tots els serveis i per tant la seva posada en marxa.
Seguint la programació plantejada a partir de la subvenció de l'any passat, es preveu acabar les obres al llarg d'aquest 2013 i posar en marxa els serveis a principis del 2014. De moment el nou equipament acollirà a la planta baixa un centre de dia i a la primera planta el centre obert per a infants i adolescents. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5.
El Just Metro i el Just Tram disposaran abans de l'estiu de l'any que ve d'unes pantalles amb informació a temps real sobre parades, temps de trajecte i transbordaments. Aquest matí es presenta aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona per millorar la informació a les seves línies d'autobús. Aquesta nova tecnologia la proporciona l'empresa Maivàs i s'aplicarà a 18 vehicles de Sant Just, Sant Feliu, Esplugues i la zona universitària de Barcelona operats per l'empresa
Soler i Sauret són, a banda del Just Metro i el Just Tram, l'EP 1 i l'EP 2 i també, que són línies d'esplugues, l'SF 1, 2 i 3 de Sant Feliu del Llobregat. Aquestes pantalles a bord dels autobusos oferiran informació com quina és la propera parada, el recorregut i destinació del bus, un avís acústic de propera parada, els punts d'interès més pròxims a les parades
i el temps real dels enllaços. El projecte es desenvoluparan dues fases, una primera de 13 busos durant aquest any i els 5 vehicles restants abans del maig del 2014. Soler i Seguret ha finançat aquest nou sistema amb un pressupost de 100.000 euros i la idea és que a mica a mica s'estengui a la resta d'autobusos de l'àrea metropolitana.
Es presenta avui a aquesta hora, d'aquí 10 minuts, al paradó. L'acte comptarà amb l'alcalde de Sant Just. Ajudem per pinyar el vicepresident de Transport i Mobilitat de l'AMB, en Toni Pobeda, Jordi Sancosé, alcalde de Sant Feliu i també Pilar Díaz, alcaldessa de les Plues, que farà un recorregut amb bus des del paradó fins a la zona universitària.
Demà comencen les festes de tardor. Seran 12 dies d'activitats per tothom arreu del municipi. Es farà, per exemple, una nova sessió del Correllengua aquest cap de setmana. Concerts, teatres, espectacles infantils i conferències. I tampoc faltarà els enjust al carrer. Demà dimecres a la sala d'editor cònsult de Can Gynastà. Es farà una nova sessió de l'hora de compte a dos quart de sis de la tarda amb Gina Clotet per nens i nenes d'una a dos anys.
S'han de fer més inscripcions prèvies a la biblioteca i al centre cívic Joan Maragall, demà a la tarda, taller per fer panellets amb cuina Miracle. També de cara a dijous hi haurà la inauguració d'una exposició de Teresa Faneca i Maria Àngels González del celler de Can Genestà sota el títol Sol i Sorra.
I divendres hi haurà dues conferències a Sant Just, una d'elles l'empartirà a Judic Covey i a Can Genestà sobre Daniel Cardona i Civit en el 70è aniversari de la seva mort i l'altre n'era càrrec de Lluís Soler, que parlarà de minerals i roques, la gènesis dels jaciments minerals a l'Ateneu.
Són algunes de les activitats d'aquesta demana de les festes de tardor, periòdicament en els bulletins i també informatius. Anirem informant de les activitats al complet del llarg de tota aquesta demana i també de cara a la setmana que ve, que és quan s'arriba el dia fort al Sant Just del carrer.
i acabem aquest bulletí explicant-vos que el Facebook de Ràdio Desvern fa avui 4 anys, el 15 d'octubre del 2009, l'emissora municipal de Sant Just va començar una batapa a internet per tal d'arribar a més Sant Justencs i Sant Justenques a través de les xarxes socials. Ara el Facebook de la ràdio compta amb 3.000 amics i amigues que estan al dia del que passa a Sant Just a través de les notícies que es publiquen diàriament a la cronologia i també tenen l'opció de comentar o demanar diferents temes o fer subgeriments a través d'aquesta xarxa social. A més a més,
A banda del Facebook, Radio Descern també té presència a Twitter amb 799 seguidors a dia d'avui. I de moment això és tot. Més informació al Butlletí de les 12 i a la una al Sant Just Notícies edició migdia.
s'ha sortit sol a la ciutat. De col·lo, a Tarabassa, a sa catedral, a sa calitja, a sa mascla, un bascum d'un vaixell discomar. S'ha edifici de gessar, sa desmorona, cauen reflexes de monocerena, desvidres d'aurats, faraones, obres de temps passats. Totes diferents
No hay dos iguales, un montón de gentes. Irlar baleares, oh no. Irlar baleares, oh yeah. Irlas.
Crema't sola a Ciutadella, per Sant Joan. Sones jaleo, hi ha molt de cavalls, cas de llimona i gent xoriller. Sa gent s'emociona i tires teu pell. És de retot de Fabiol, fins l'any qui ve si Déu vol.
Treu el sol a la sabina, a contra llum, es far de barbarida, a Sant Ferran, s'afonda Pepe, estaller de formentera a guitarra. Són els diferents, és. No hi ha ells els iguals, és. Un monson de gent, és. I l'arpa d'aigua, és. Oh no!
You're lied by the irons. Oh, yeah. You're lied by the irons. Oh, no. You're lied by the irons. Oh, yeah. You're lies. So I'll drink.
Serai la bràldia. No, no. Serai la bràldia. Ei, oh! Aquest és el nostre gust. No, no. Serai la bràldia. És el nostre nom, no. És l'audiència de l'any.
L'ècneb, l'ècneb, l'ècneb, l'ècneb, l'ècneb.
Estem escoltant Just a la Fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, al magazine del matí.
En punt, un quart de dotze. Parlem ara del temps amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carme. Fa un temps ensopit. Ensopit. És el que comentàvem ahir, que la llàstima és que si fa el dia ensopit, que és el que dius tu sempre, que això és de les poques coses que coincidim, que si ha d'estar el dia així, que plogui, perquè si no, no paga la pena.
I és el que tindrem, perquè és que durant la setmana, no ho tenim massa clar encara amb dijous, però durant la setmana tenim aquests fronts que arriben completament desgastats a Catalunya, però que arriben a fotre la guitxa i ens tapen els cels, són núvols alts, no han de donar precipitació, i l'únic que fan és mantenir aquesta caloreta que se'ns ha quedat així com instal·lada, tot aquell fred del divendres, i sobretot també la ressaca del cap de setmana amb aquests aires freds, amb aquestes nits serenes.
Tot això ha marxat perquè ha arribat ben apuntat, sense posar aquest tel de núvols alts a sobre de Catalunya i fa de mantenidor de temperatura. Aquesta nit hem pogut veure com la mínima ha estat de 18 graus, una mínima que si la comparem amb la nit de divendres a dissabte o dissabte a diumenge, que vam arribar als 10 graus, la diferència és molt marcada. Aquestes coses que té l'octubre, que és un mes bastant punyatero i que té dies d'estiu i dies gairebé d'hivern.
El que tindrem avui és aquest pas d'aquests núvols. Al llarg del dia es podria anar trencant una miqueta i potser a última hora ja traurà una miqueta al nas la lluna, que ja està en aquell procés de lluna plena, i ho parlàvem amb la Penya del Morro, que és una lluna molt maca la d'octubre, i la tindrem ben plena el dia 18. Per què és més maca que altres mesos?
Està més il·luminada pel sol, suposo que deu ser una qüestió de proximitat. Deu ser una qüestió de proximitat, en funció del moviment de la terra i de la inclinació que té cap al sol, a l'hemisferi nord, potser que la lluna també es queda una mica més propera al sol i té més il·luminació, es veuen més maques.
doncs serà el proper dia 18, i aquesta nit potser li veiem al nas una miqueta la lluna perquè es podrien trencar una miqueta aquests núvolets. Pot sortir el sol, eh? Són núvols alts, hi ha moments que són una mica més densos, altres estones que són una mica més... doncs, més prims i poden deixar passar el sol una miqueta. La temperatura, com dèiem, molt agradable, si la mínim estat de 18 avui, tot i la no presència del sol, podem arribar als 23 o 24 graus, o sigui que són valors molt, molt agradables comparats amb altres dies.
Demà tindrem més sol, perquè ja ens haurà acabat de passar aquest front. Seguim amb aquesta influència de vents entre sud-oest, sud i sud-est, que anirà bufant durant tota la setmana. I dijous tenim una mica d'indecisió, perquè arriba un altre front molt semblant al d'avui. Però alguns maves indiquen que té una miqueta més d'activitat, que fa una mica més de petxoca i no només seran núvols alts, sinó que potser tindrem núvols una mica més gruixuts. Això podria
amb un condicional molt gran, donar algun ruixat o alguna precipitació a Catalunya. És difícil, no està clar, hi ha mapes que diuen que és res de res, hi ha altres que diuen que podria caure algun plúgim, com que la cosa és molt mínima, i molt minsa, tampoc no hem de patir massa pel que pugui passar dijous. El que no canviarà gens ni mica, tant si plou com si no, dijous és la temperatura, que continuarà amb aquests nivells alts, amb poca variació entre màxims i mínimes, o sigui que no hem de patir massa pels encostipats aquests dies. Entre temps, no? Sí.
Sí, potser una miqueta de calor. Com que tenim aquests núvols i aquesta humitat, potser més d'uns, si està a l'aire lliure i està fent activitats físiques, potser sí que tindrà una miqueta més de calor. Divendres, un dia variable, més sol que núvols. Un altre cop un dia d'impàs, podríem dir. I sembla que al cap de setmana podríem canviar una miqueta d'aires i tenir un temps més estable, més presència del sol, i això sí, amb unes temperatures
En les previsions dels mapes diuen que pot arribar a 25 i en algunes zones de Catalunya entre els 25 i els 30. El cap de setmana seguirà sent, tot i la presència del sol molt càlid i molt agradable. Ahir ho pronosticàvem i els mapes continuen dient el mateix.
que podria ser un cap de setmana d'estiuet, perquè si acompanya el sol, tenim un bon temps, ja sobre la temperatura està al voltant dels 24 o 25 de màxima. Potser les nits seran una miqueta més fresques i anar una mica més al tanto, perquè tindrem nits més serenes, però les màximes seran molt agradables. El pronòstic de moment és que si els agrada el bon temps, doncs sembla que està assegurat. I la cosa es pot allargar, eh?
perquè hem mirat allà el termini, hem mirat la setmana vinent i seguirem amb aquesta tònica de no massa fred, potser sí molta diferència entre màximes i mínimes si les nits queden serenes, però continuaríem amb un temps bastant tranquil i estable, ja és molt aventurat parlar. De fet, quan vas fer la previsió de la tardor, ja avisaves que els mapes avisaven que seria poc plujós, no?
Sí. Si no plou per l'octubre, les neus després a l'hivern no acompanyen massa, però són dites tradicionals que a vegades no es compleixen. Però ja ho veurem. De moment, al mes d'octubre, ara per ara, hem tingut dos petits episodis de precipitació, que ja estem al voltant, un de 15 i un de 7 o 8. O sigui que ja estem al voltant dels 20, 20 escatx litres per metre quadrat, que ja és una quantitat més agradable que en altres dies. Però en el cas de Sant Just necessitem pluja i potser el novembre serà un mes més afortunat.
Ja veurem com va, però de moment, pluges curtes, mini, no se'n veuen per enlloc. Molt bé, Carles, doncs gràcies, anirem parlant. Que vagi molt bé. Bon dia.
You go and I'll be okay I can dream the rest away It's just a little touch of fate It'll be okay It sure takes its precious time But it's got rights and so have I
I turn my head up to the sky. I focus one thought at a time. I do not let the little thieves under my tightrope. It's like it couldn't be a longer time. I feel like I'm walking blind. I have no arrival time. There are no logical signs. There are no logical signs.
I like the way that you talk. I like the way that you walk. It's hard to recreate such an intimate you again. You wait your turn and look you. You say your sorrys and thank yous. I don't think you're ever a hundred percent in the room. You're not in the room.
I don't think you're the only one.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest, de posar-se un cinturó. No costa gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb... amb la que tinc ara.
Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, al magazine del matí.
Fins aquí el programa d'avui.
Un minut i dos quarts de dotze. De moment no hem pogut contactar amb el cap de Sant Just per fer aquesta entrevista, per parlar de la campanya de la grip que va començar ahir, com dèiem, i el que fem, per tant, és donar pas a la tertúlia. Ara, de seguida, s'incorporen a l'estudiu darrere d'Esvern, en Pep Quintana i en Jordi Ferras. Avui no tenim el Jaume Camprècies, el seguirem des d'aquí, des que ens està escoltant. I, de seguida, per tant, fem tertúlia d'actualitat.
Saludem Jordi Ferraz i Pep Quintana que estan acabant d'incorporar-se, posant-se els auriculars i apuntant-se els micròfons. Molt bon dia a tots dos.
No em sentiu a mi? Sí, Carme. No seria complicat, eh? No, no, oi Carme, et sentim. Jo veig clànsils per aquí sobre. Sí, és un d'aquests...
S'estan plantejant aquests canvis. En tot cas, veniu un dia d'aquests... que ahir, per exemple, a la tertúlia parlàvem que la gent comença a estar cansada, de segons quins temes i tot plegat, però heu arribat ja al dia en què fins i tot totes les portades dels diaris catalans avui coincideixen amb el titular ja directament. Sí que és res de canvi de cromus.
El tema del canvi de cromos que ahir va dir Rajoy sense micròfons. Ah, sense micròfons. No hi ha el tall de veu perquè els va dir directament els varons del BP. I què va ser l'Alícia que ho va xivar? No, hi havia els guardistes. No és que ho digués en secret, no s'hagi filtrat, simplement que no hi havia els micròfons a punt. Jo de col·lecció de cromos em sembla que l'única que he acabat era Marcelino Panibino.
Sempre està molt aficionat. Inclus, si tu te'n vas anar a mercat de Sant Antoni, els pots comprar, ja, l'àlbum i els cromos i tot. Per tant, volia dir que el que vulgui, eh, li canviarem el que vulgui. De fet, he sentit una tertúlia aquest matí a primera hora en un altre programa de ràdio, en una transmissora, i hem començat fent exactament, jo no t'ho he preguntat, però tu ja ho has dit, però em pregunto a tots els tertulians,
si havien fet aquestes col·leccions, com ho recordaven, una mica ja com rient-se'n de tot el que està passant perquè al final tampoc saps com prendre. Jo quan la vaig fer a la col·lecció vaig fer molta il·lusió, però és clar que era una ficció en aquell moment. Jo crec que són col·leccions que la disfrutaven fent-les i a més a més eren crius i si feia falta te'ls canviaven.
De més gran també n'hi he fet. Aquestes de botànica, dels arbres de Catalunya... Ja són molt difícils les que fan. Jo suposo que és com la política, que a vegades és una mica més difícil, i per això fan els cromos tan difícils d'entendre, perquè jo veig els cromos ara actualment i dic, i això què són? Hi ha col·leccions que, a part dels futbolistes, prenden les altres ja. I a més, no existirà aquest canvi, sembla.
Pel que diu que no vol un canvi de cromos, nosaltres estem disposats a oferir-li quantitat. Estem parlant ara de col·leccions que podem fer. Però vaja, una mica de cara també. Més que res, respecte. Tot plegat. A mi també m'ha sobtat. Són les declaracions del bigotet.
El president de la Generalitat.
És que jo no entenc el concepte, la paraula en si. Nacionalisme que no s'apliqui a un costat i no a un altre. La gent que respecta i estima el seu país no és nacionalista d'aquell país, d'una certa manera? O és que nacionalista és un ex abrupte per insultar gent que no pensa com ells?
És que fem servir les paraules que no sabem com les fem servir. Ells fan servir la seva manera el que els interessa amb ells. Aquí no som nacionalistes, som independents, segons diuen ells. I ells estan buscant el nacionalisme pur, que no sigui nacionalisme. Els nacionalismes sempre han atacat els bascos, els catalans, com a nacionalistes. Els partits nacionalistes, etcètera. Com si fos una cosa anti no sé què.
i en canvi que no ho són ells, de nacionalistes, i considero que hauríem de ser del seu país. Jo crec que ho són. Però és que la paraula l'utilitzen per acusar amb uns altres del que estan pensant, nacionalistes bascos, nacionalistes catalans,
Si és la marca espanyola.
Jo crec que el que és trista és de la manera que ens estan prenent el pèl, que no ens ho poden prendre més. Nosaltres arriba un moment que diem prou. Fa molts anys que ens ho estan prenent i ara jo crec que... Però potser es treuen la crep i ara diuen les coses tal com les pensen, això dels cromos, les tonteries aquestes, i d'aquesta manera, i el que digui l'Snar, per una altra banda, que també està gagat totalment,
El que passa és que almenys ara diuen coses, que fins ara tampoc deien res. L'absent del president, que és una mena de zombie a alguns moments, perquè no reacciona a res, deixa passar el temps perquè les coses es morin.
que li resta de vida, però ell no el repetirà, potser que surti un altre, però aquí hi ha molts presidents... De fet, avui també Elisia Sánchez Camacho, Catalunya Ràdio, ha dit que reivindica com l'única solució real el desafiament sobiranista, ella i el PP, perquè també hi ha aquesta batalla de PP-Citadans, ara.
Són les seves batalles que tenen i volen incrementar el PSC. Hi havia un titular que deia que no volia una cosa específica.
Després d'haver rebut, a davant de tots els que en diuen Barons i aquests noms tan curiosos, doncs resulta que ha renunciat a l'especificitat de Catalunya, que no calia. I així ara ja pot tirar una temporada més. Així van passant les eleccions i fins que arribin les pròximes.
Però hi ha la resta d'Espanya, el que estan dient dels barons, són els que peixuen, que són els que manen. Ja tenen tots els presidents d'Estremadura, etcètera, etcètera. Però tens el de València que hi ha a Rondina, el de Mallorca que hi ha a Rondina, perquè no els hi arriben els quartos. El de Madrid, que vol una cosa específica per Madrid, a més a més, no? Clar, vull dir, són ells mateixos. De alguna manera, també estan a dintre barallant-se per tenir quartos.
per aconseguir cobrir els pressupostos que s'han muntat, pressupostos exageradíssims en molts sentits, ja no parlem del general de l'exèrcit, i no parlo per general per grau, sinó dintre del que són els pressupostos generals de l'Estat, hi ha una partida de 30 i escaig d'augment de tant per cent per la qüestió de les forces armades, i després et trobes en altres àmbits
que hi ha unes retallades bestials. I per què l'agència ha de tenir un 30% més que no pas el pressupost anterior? Jo crec que això és la desgràcia de tots els països. No és aquí sort. Estem mirant als Estats Units el que està passant. Quants vols els hi toca. El que toca el que són l'armament potser són els que estan manant el món avui en dia. És que a més a més tenen una indústria més potent.
que hi ha als Estats Units. La indústria armamentística és la més potent que tenen. Espanya no és potent, però també n'hi ha. No, no, tant que n'hi ha. Això és el que influeix. I prevendes de gent que viu això. Com viuen, per exemple, amb els quartos dels Estats Units, l'exèrcit egipci?
els hi avoquen una millonada impressionant i ara rondinen perquè sembla que volen retallar, perquè com que estan fent algunes coses no gaire clares, doncs els associats... Aquestes operacions poc clares segurament no en sabem ni la meitat de les que es deuen fer a nivell general. I llavors els amenaça més que ho retallarem i llavors s'enfaden, no sé què, però és que viuen sense fotre brot. L'agència, per exemple, d'Egipci,
Home, després de les eleccions que hi van haver, han tornat ara i és el poder d'una altra manera de demanar. La gent és complicat perquè, clar, hi ha com molts factors, no? Perquè tot el que va passar, tot el que va esclatar l'agost era... És a dir, jo trobo que és molt complicat d'intentar-ho analitzar amb dues pinzellades, però el que sí que està clar... No, en absolut, no es pot. És que, el que dieu ara, no? Que hi ha una part molt important que va lligada amb la relació que tenia als Estats Units amb aquest exèrcit, perquè si us en recordeu abans de l'estiu...
després de les eleccions que hi van haver, que van sortir els germans musulmans, que hi va haver aquella rebel·lió per part de l'exèrcit, i que hi havia alguns mitjans que parlaven de cop d'estat, i n'hi havia d'altres que deien que no era un cop d'estat perquè en realitat era el poble el que rebel·lava amb el suport de l'exèrcit, i que va ser molt curiós de veure, jo crec, aquell moment, o quina era l'agosadia de cadascú de dir una cosa o l'altra, perquè semblava que es posessin de costat d'un o l'altre des d'una situació en què, possiblement, en general,
Molts no coneixem totes les claus profundes d'aquest conflicte. I en canvi a l'agost, com que ja estàvem en tota aquella mena de guerra civil, des d'aquelles malpenses, sí que ja es va dir que després del cop d'estat, quan el juny semblava que fos que vingués un canvi cap a bo. És complicat tot el tema d'un exèrcit. No ens hi posem ara. No, jo no us ho anava a plantejar. No, hem començat jo.
com el sentit d'exemples i polítiques tan complexes com l'Orient Mitjà i l'Orient Proper, és impossible que nosaltres en parlem de res, perquè no sabem res, no sabem res, perquè els que ho saben i ho maneguen no ho diuen, ni ho diuen, ni ho explicaran mai, perquè no és el fet. A mi el que m'indigna moltes vegades, quan llegeixo coses, notícies, inclús històriques, que parlen de per què van ajudar en aquell sector, perquè hi havia una sèrie d'elements
de minerals, o de petroli, o del que fos, doncs que interessava ser-hi, i llavors, per tant, m'aixecaven, així, literalment, m'aixecaven, en la població que hi havia allà, perquè, per aconseguir ser-hi, és clar, si tu vas analitzant, al fons, que tota la història va a base d'aprofitar aquests recursos, i per fer-ho has d'eliminar una sèrie de persones, o una sèrie de tribus, o una sèrie de pobles, realment acabes dient, escolti, saps què, com la mafalda parin, que jo baixo.
No sé si heu sentit el que ahir en la comissió que hi va haver al Parlament, que hi havia els exdirectius de Caixa Penedès, i que es negaven a respondre a les preguntes dels diputats, i si heu sentit el que van dir alguns dels diputats, i el que més ha sonat també és el de David Fernández de la CUP, que els va associar directament amb la màfia.
No, no. A mi crec que gairebé m'impacta més la cara que fan ells. Ells volen dir el que vulguis. S'ho miraven volent dir... A mi l'altre dia m'ha sorprendut i anava pel carrer perquè... el carrer... quin era aquell? Espriu, efectivament, espriu. Hi ha un xanfrà que hi havia a la Caixa Penedès.
El que va passar va ser que hi havia uns operaris que traien un cartell i en aquell moment vaig dubtar què passava.
Sí, de nit i tot. Vam treballar moltíssim. No ho dic perquè fos de nit i amb la música, sinó que, precisament, vam treballar moltíssim per canviar al cap de setmana, van canviar totes les agències, els cartells, que deu-n'hi-do la feina que van tenir. Sorprèn això. Per exemple, crec que és el Carrer Bonavista,
que hi ha la caixa o hi havia la caixa Penedès i al davant el banc de Sabadell. I ara són tots dos el mateix. Però es poden creuar només creuant al carrer. Creuant al carrer entres en una agència o en l'altra. Alguna cosa passarà. En el sentit passarà, vull dir, no pot ser que una davant de l'altra sigui el mateix banc.
de totes maneres n'hauran d'eliminar un. No, perquè ara tenen els problemes de la informàtica per canviar tot. Sí, hi haurà els canvis. És complicat, eh? I és complicat, o sigui, fer-ho, però bueno, jo crec que... Jo tinc experiències d'unim i Déu-n'hi-do amb la PPCA, eh? Els canvis que hi ha hagut... Hi haurà canvis, jo crec que el més fort serà el de Caixa Catalunya, que és el més problemàtic, en principi. Però aquest ja vindrà.
No sabrem qui s'ho quedarà. En principi el Panadegi s'ho van quedar uns i al final s'ho ha quedat el Sabadell. El Sabadell en principi també està fent l'estructuració. No més carrer, perquè estan un davant de l'altre. Les dues agències només has de creuar el carrer a bona vista i entres a l'una o a l'altra, que ara ja és el mateix. En realitat, a part de la qüestió informàtica. Però vull dir que el banc és el mateix. En costat que l'altre diu el mateix, banc Sabadell, banc Sabadell. Els clients de moment no són els mateixos, llavors el tracta el personal de si no...
Si no els canvien, si no canvien el personal, molta gent està més acostumada a anar de cara a la gent que s'ha anat tota la vida.
Tens un tracte més obert. La proximitat. Si ets el client industrial o comercial, hi ha uns altres tractes i una altra confiança amb les persones que fa anys que coneixes. Això passa a totes les agències. Sí, de tant en tant veus que no coneixes ningú. Jo a la caixa de pensions, per exemple, d'aquí davant del mercat,
Quan hi entro no conec absolutament ningú. Abans coneixia fa uns quants anys, tots perquè vivien allà. Em va passar fa uns mesos que vaig anar a una oficina de la Caixa i que la persona que me tenia no me'n tenia. Em va sorprendre molt.
i recordo que allò que vaig fer com vaig posar el Twitter i aquestes coses de xarxes socials i tinc un amic que és basc i em va dir que no conec gent que arran de la estructuració de caixes que han enviat gent de no sé quin banc basc, no recordo, una caixa basca que els ha absorbit la caixa i que ara els estan enviant a treballar a Catalunya, pot ser que sigui això?
Però abans de parlar-los vaig quedar a punt d'orella. Va sorprendre, perquè ni és la caixa, que sempre ens han fet creure. Un dels requisits és conèixer el català. Va ser molt amable aquesta persona. Va sorprendre. De fet, passen un curs i han de saber atendre en català i en castellà.
Això no és Mallorca, eh? No, no, va passar aquí Sant Just, això. Mallorca és un requisit, no és una obligació. En tot cas, suposo que en tota aquesta reestructuració de caixes, que en el fons crec que m'imagino que ens afectarà molt més del que ens pensem, potser, o si més no canviarà el sistema, o al revés, eh, igual simplement no ens adonarem, perquè també passaven moltes coses, mentre ens semblava que funcionava tot molt bé.
Carme, fixa't que cada vegada he utilitzat més internet per fer operacions. Això és veritat. Per on-line jo faig moltíssimes coses, transferències, consulta dels saldors, etc. A part de treure diners que no puc, des de casa engego amb un caixí automàtic. La majoria d'operacions sí que es fa per on-line.
Però que vagis, hi ha molta gent gran que va a l'oficina i, clar, has de confiar en la persona que tens allà. Llavors, si no hi confies massa i te la van canviant cada dos per tres, al seu moment que diu, la persona es desorienta. Per això van a mirar si tenen els diners allà. Que tinc els diners? Ensenyo molts. Ensenyo molts. Això sí, havien trobat gent que anava a dir, jo la tinc aquí i tant, volia dir si me'ls ensenya, que els vull veure. És complicat. És molt difícil.
Jo crec que avui estem parlant de política però hem de felicitar les Treses i Tresines. És avui el Sussan? Tu tens alguna tia a la Teresa Ferraz? Sí, però n'hi ha moltes aquí. Si ens escolta alguna, doncs felicitats. Això mateix, que ens convidi a alguna cosa. Que ens porti el vermut o...
Unes postres estaria molt bé. Qui és l'homenenjat és qui fa la convidada? Tu li pots fer un regalet si vols, però qui dona els caramels és qui celebra l'aniversari o l'onomàstica.
Teresa, hola. Home, ens pot trucar alguna si vol, no? Si vol, home, i tant. La saludem. La felicitem en directe. No ens podrem saludar. És que tant del dia parlant d'això, de cromos, de canvi de cromos, i tot això... Ja estem en els cromos, jo faré altres col·leccions ja, per això. La botànica m'agrada molt.
i les de zoologia, etc. Però és clar, hi ha animals que no els col·lexionen. L'altre dia em va passar per internet un vídeo molt concret de la història de Catalunya, molt resumida, perquè començava des de l'any 800, i m'ha agradat, la llàstima que és molt ràpida, perquè ja està passada...
En un quart d'hora tu has d'admirar la història de Catalunya. És una lliçó accelerada. És una lliçó per a la gent que no el coneix, que valdria la pena veure-la. Està molt ben feta. També em van passar aquells Sumater, aquest col·lectiu de gent no nascuda a Catalunya,
que també ha fet un vídeo molt interessant, molt ben fet, amb uns primers plans i les persones que parlen molt bé en aquest vídeo del Sumater. Les persones que no són d'aquí, que inclús el 90% o gairebé el 100% parlen aquest allà, però en canvi se senten catalanes i en el cas...
de poder votar ja algun dia o altre, doncs estan disposats a votar a la independència perquè ells són catalans, tot i que són d'adopció, però consideren que ells són d'aquí i per tant doncs estan d'acord absolutament i no han nascut aquí, parlen en castellà, tenen el seu ambient normalment és de barriades més aviat que no són, dissim, generalment catalanes, sinó gent que hi ha anat, o sigui, llocs d'immigració bastant... Exacte.
Jo crec que són coses i col·lectius molt interessants, que no és el que ens va sortir el dia 12 d'octubre la Sánchez Camacho que ens deia. Hem de reconèixer que a part dels que siguem catalans, hi ha molta gent que té ganes de tirar endavant una Catalunya, sigui com sigui, i això és el que ens hem d'agafar. Hi havia un tuit que estava molt bé, que deia, jo soc independentista, i la mare és a la manifestació del 12 d'octubre.
Però anem a dinar junts després i ja està tan contents. No entens? No, no, està clar que... La fractura social. La fractura social. Aviam, qui no és en una casa de l'Espanyol i del Barça, i poden ser dos germans o els nebots o els nets, és igual. I del Madrid? I què passa? S'ho passen, va realment bé, dinant junts i celebrant-ho tot junts, i en el seu moment tenen unes inclinacions, aficions, diem-ne esportives, com per ser del Barça o del Madrid. Això pot ser més...
Anem més seriós, depèn de com t'ho agafis, però anar a la manifestació del 12 d'octubre i l'altre ser independentista i anar junts, perquè és el normal de la casa, em sembla que és correctíssim. S'ha de respectar a tothom i les inclinacions de tothom. El que s'hauria de saber és que és democràcia respectar-se'ns els altres. Efectivament. I això no es fa ni es vol fer per part dels partits. No interessa. Com que no interessa és el problema que tindrem.
Si es respectessin les democràtiques com Déu mana, jo crec que la cosa funcionaria. Hi ha coses que se n'han rigut després tothom, respecte, per exemple, al 12 d'octubre, i no parlo de la gent ni molt menys, ni de l'acte, sinó el ball de xifres. Sí, és veritat. Com es pot dir que 160.000 persones caben en 30.000 metres quadrats que té la plaça de Catalunya, sisplau? Perquè ja has jugat amb aquest joc de... És igual, la veritat, no? És un joc brut, brut, perquè no hi ha ningú amb dos dits de front
Però llavors no s'hi ha d'entrar, no? Vull dir que també ens venia que encara els contestessin... Ah, no, però escolta, hi ha un col·lectiu que es dedica a comptar manifestacions. Hem de comptar 30.061. Clar. Com pots posar 160.000 al costat? Per què, això? Per què aquesta provocació? Per què aquesta engany de posar 160.000 persones en aquella plaça? Que és impossible que ho hagués passat per tot arreu i els cotxes passaven al vol?
no es va parar la circulació, pel passeig de Grècia passaven els autobusos turístics, etcètera, etcètera. Vull dir, no siguem un amic ombrats, no costa. Què costa? Doncs reconèixer la gent que hi havia. Molt bé, 30.000 persones són moltes persones, si tu vas a mirar bé. A aconseguir 30.000 persones, carai, i 40.000, si interessa. Però aquesta gent que estava especialitzada en comptar, m'ha comptat 30.061.
i no 160.000. És que 130.000 més on te les poses a la plaça de Catalunya. Saps quantes n'hi caben al Camp del Barça? 98.000 no sé quantes més. És igual, 100.000.
Posa tota la gent del Camp del Barça al mig de la plaça de Catalunya. Posa-la. Em fan castells. Ah, és veritat. És el que devien fer segurament. Com em recordava que era això. Em fan castells, també, sí. Al final et sents com que prenen el pèl. Aviam, aviam. Vull dir, estem parlant ara d'unes coses que ni n'hauríem de parlar, per dir-ho així, perquè no s'ho val, que es parli d'això, no s'ho val. Però és clar, és que arriba un moment que dius, escolta, ja estaré tanta comèdia i tanta cosa,
per total, doncs és igual si sereu 30, 40 o 50. Votem. I si votem es veurà. A veure què surt, no? És que jo al·lucino perquè tot el que s'està portant a terme total és per demanar una votació. Sí, però només això. I només és una votació democràtica, no és res més. Arriba un moment que queda demostrat que els problemes que té la gent a Catalunya són independents. Vull dir, no té res a veure amb el seu vot
ni partidista, ni de dretes ni d'esquerres. Ho pateix tothom. Per això la senyora Camacho va fer un gest que sorprèn una mica, perquè escolta, és que nosaltres també estem rebent, eh? Nosaltres també, eh? I anem a la plaça cada dia... Que passa que després va rectificar una mica, després, eh? Perquè li van tocar el crostó. Perquè li van tocar el crostó de dalt a baix. Però esclar, vull dir, la senyora, en aquest sentit, va fer una cosa molt lògica. Tots patim les retallades.
tant és que votis amb uns com amb els altres, perquè si vas a la sanitat, si vas a l'escola, si vas a cultura, si vas al cine, si pagues el 21% d'IVA, tant és que siguis de dretes com d'esquerres, és igual, tots. Per tant, el que va fer, un gest que em sorprèn i repeteixo, doncs a dir, és que nosaltres també ens ho pensem malament, a veure si fem alguna coseta, perquè no ens ho pensem tan malament, clar. I a sobre, esclar. Però de moment ens estan donant, ara estàveu dient el masca igual a 1.700 milions de...
Si no, no hi ha res a donar.
On van les retallades? Qui les fa? Són coses que t'ensenen. Rebaixa els impostos. Rebaixa l'IRPF. Però no deixa de cobrar la protecció solidària que li arriba.
no és una qüestió igualitària. En aquests casos també sembla que sigui difícil que es pugui entendre tot plegat. Com es pot defensar això i després dir que vols una qüestió igualitària, quan hi ha un cas d'aixecnador, si només és per aquesta comunitat és evident que hi ha un avantatge. Potser el pots justificar, però no pots defensar
els naixements en allà perquè estan quedant sense gent. No hi ha naixements. A Catalunya no hi ha els que convindria, però en allà estan incrementant perquè estan despoblant molta part del territori. Depèn de quines poblacions els hi donaran. Però és el fet de ser... Per una banda estàs criticant una cosa i per l'altra estàs donant una altra. A qui que doni ens estem retallant, perquè a més de donar retalles,
I allà no, allà, a més de retallar, donen. Exacte. Amb els quartos d'aquí. Amb els quartos d'aquí ja hi som. És que allò ja comença aquí la discussió bicentina, que ells diuen que aporten tant i que nosaltres ens emportem
tot el que ens emportem i així no s'acaba mai, d'aquesta manera no s'acaba mai. Aquí hi hauria d'haver un equilibri més gran quant a les forces polítiques que permetessin una certa balança, una certa frontista, una certa no sé què, en el sentit que no pot ser que hi hagi aquesta impunitat, per dir-ho d'una manera, de dir les coses com es diuen, sense que hi hagi cap efecte, cap resposta, res que digui, escolti, d'això ja n'hi ha prou.
Per exemple, no ho veiem enlloc. A aquest senyor no li han dit mai d'això, ja n'hi ha prou. I és un especialista. I el que tenia abans... I el debat encara pitjor. El que tenia abans també té una idea. Però jo crec que això són coses que s'han de solucionar a les votacions, i per desgràcia les votacions sempre han sortit les majories absolutes. I aquestes majories absolutes són fatals.
i en els partits actuals que aquest any va sortir, imagina't, amb tot un PP, va anar a tot Espanya, amb totes les condicions que té, pot fer el que vol i és el que està fent. I no hi ha ningú que li plantegui ara. És molt difícil. Hi ha algú que vol esgarrapar el que pugui, però és clar, si caiem del foc, que caiem del foc.
i que hi ha males brases. No saps mai qui pot sortir. Per favor. Perquè és que si hem d'anar mirant qui ens ha de demanar a nivell d'Espanya, a nivell de Catalunya, ho tenim molt clar, més o menys, qui ens ha de demanar. Almenys tenim on triar. Podem triar.
o que se vinguin tots dos. Hem tirat com a mínim entre cinc partits, com a mínim, que podem dir que ens interessa més d'aquest clàssic, però fora d'aquí... A nivell estatal només hi ha dos partits que es puguin aportar i si anem analitzant no hi ha la primera o la segona. És com els diaris i les televisions. Aquí podem triar, i és veritat que podem triar, fora d'aquí només s'entra en el mateix discurs. Llavors, és clar, si sempre és en contra d'una part,
malament rell perquè només senten la mateixa cançó i si només senten la mateixa cançó se l'aprenen.
Això és veritat, abans ens apreníem, jo sóia aquell negrito de l'aplicat l'aplical. Per què? Perquè no hi havia cap altre anunci que el donaven cada dos minuts i ens l'acabàvem aprenent. Ara no, ara és impossible, ara no hi ha cap música que duri vuit dies i per tant no tens temps d'aprendre-te-la. Però si només sents la mateixa música, en aquest cas, doncs tot el que és la informació televisiva... O t'acaba causant també indiferència al final, potser és que amb tant de rebombori al final acabes volent desconnectar.
És que arriba un moment que si vaig sentint les notícies i notícies i sempre el mateix, al final arriba un moment que desconnectes i dius, saps què, com que més o menys sempre és el mateix, quan surti una cosa nova compro el diari i ho llegeixo. És possible per a nosaltres, però si ho veig diferent, en altres llocs que no hi ha per escollir.
I si poses la tele, que és molt normal que poses la tele, només sents un tipus de televisió. Tampoc dic que tot el dia estigui en la mateixa. Però per exemple aquí tenim la sort de poder triar entre Barcelona Televisió, Llobregat Televisió, Televisió de Catalunya, etcètera, etcètera, que donen una varietat de programes que tu pots triar.
Fora d'aquí què tens? Tele5 o Antena3? Bueno, però és que aquí cada ullet a Tele5 o Tele4 també puja molt. També puja molt. No, jo dic que més que dintre d'un ventall, pots triar. Però escolta, Tele5 i Antena3 tenen unes audiències brutals. Un senyor em deia l'altre dia, quan siguem independents les audiències aquestes baixaran. I dic, de què? Per què? No tindria raó de ser. Per què?
Hi ha unes persones que els agrada aquest tipus de televisió. Al programa que fan, hi ha molta gent que se'ls mira. Home, és que si no no tindrien l'èxit que tenen. Una cosa no treu l'altra, està clar.
Doncs amb aquest últim punt acabem la tertúlia d'avui, dimarts. Que bé que estàvem ara, Carmen. Sí, esteu en València. Gràcies, Jordi Farràs i Pep Quintana. I tornem d'aquí 15 dies. I tornem d'aquí una estona, oi, Carmen? També, també. El Josep està enxufat d'aquí. No sé el que li pagueu, però bueno. Més val que no sàpiga que els sobres corren. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu.
Mitja minuta i les 12 connectem de seguida amb la xarxa i també sentirem el bullet informatiu dels Sant Just Notícies. Tornem de seguida amb una tercera hora amb moltes coses. Són les 12.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aiter, Polo i Oriol Pujador. La mediació evita un miler de desnonaments a Catalunya en els últims 3 anys. Són dades que avançarà la xarxa de comunicació local. Actes mandàl·lics a 5 oficines de Catalunya Caixa al Baix Penedès va passar aquest cap de setmana i, en el cas de Cuní, els desperfectes van ser notables. Desmantellat un grup especialitzat en robatoris a Barcelona i al Baix Llobregat hi ha 21 detinguts, dos dels arrestats en ingressat a la presó.
Esports, avui es juguen dos partits de l'Okell Lliga, a les 9 de la nit Vendrell Vic, i a un quart de 10 vi la nova noia. I en envolt, a partir de les 8 del vespre, el Barça rep la visita de la Naita Suna de Pamplona.
El govern, com dèiem, ha evitat gairebé un miler de desnonaments en els últims tres anys, segons les dades que ha pogut saber la xarxa, ho ha aconseguit a través del Servei d'Assessorament Hipotecari Ufideuta, un servei de l'Agència Catalana de l'Habitatge que ofereix mediació entre les famílies amenaçades per una execució hipotecària i les seves caixes o bancs.
Des de l'any 2010, 5.000 persones han utilitzat el Servei de Mediació de la Generalitat i han aconseguit reduir les quotes de les hipoteques, rebaixar els tipus d'interès o allargar els terminis. La Diputació de Barcelona també ofereix un servei de mediació hipotecària i és fruit de la coordinació amb Bofideuta i Arran d'un conveni signat l'any passat. Fins ara, el Servei d'Intermediació de la Diputació de Barcelona ha obert més de 280 expedients. Marc Castells, diputat d'Urbanisme, ho explica a la xarxa.
Hi ha gent que té dificultats de poder entendre la complicació que significa haver firmat un contracte com una hipoteca entre un banc i ell mateix. Nosaltres hem d'ajudar amb aquesta gent a que ho entengui, ajudar el banc a fer entendre que la gent que passa problemes també ha de trobar-hi solucions,
La Generalitat i la Diputació de Barcelona ofereixen aquest servei d'assessorament a través d'ajuntaments i consells comarcals en més de 30 punts d'arreu del país. Aquest cap de setmana s'han produït una sèrie d'atacs a diverses sucursals de Catalunya Caixa, a la comarca del Baix Panadès, a municipis com Calafell, Segur de Calafell, el Vendrell o l'Avisbal del Panadès. També a Conit, l'acta vandàlic va provocar que aquesta oficina no pogués obrir ahir a primera hora. Ràdio Conit, Xavi Martínez, bon dia.
Bon dia, els desperfectes a l'oficina de Conites van realitzar els rètols, el caixer automàtic, la vidriera i els alumínis amb una mena d'equitrar. També es van tapar les portes d'accés amb espuma de poliuretar i silicona. Una de les treballadores de l'entitat del municipi Eva Martínez destacava que no és una bratolada qualsevol, sinó que pot ser una acció conjunta organitzada.
Des de Cuní també explicaven que és el primer cop que a l'oficina de Catalunya Caixa el Municibi passen per una situació com aquesta, però sí que fa uns mesos a l'oficina de Dalar desapareguda Caixa Penedès una família es va tancar perquè anava a ser desnonada, com també un pare es va tancar a la del BBBA pel mateix motiu. Per aquesta afectació, l'entitat va haver d'obrir més d'una hora tard ahir al matí.
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han desmantellat un grup especialitzat en robatoris a Barcelona i a la comarca del Baix Llobregat. Hi ha 21 detinguts, una part d'ells fora de Catalunya i dos dels arrestats ja han ingressat a la presó. Els acusen doncs a robatoris, empreses i comerços d'electrònica i informàtica i venien els productes al mercat negre. També assaltaven nous industrials i robaven roba de firmes comercials conegudes o bé productes de perfumeria d'alta gamma.
Els investigadors calculen que el valor del material sustret puja a més d'un milió i mig dècades d'alta velocitat des de les estacions de Girona i Figueres de l'Alhambordà, el que significa més de 3.300 persones al dia. Aquesta mitjana s'ha incrementat en un 17% respecte dels viatgers diaris del primer mes de l'estrena de l'alta velocitat a Girona. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. El Just Metro i el Just Tram disposaran abans de l'estiu de l'any que ve d'unes pantalles amb informació a temps real sobre parades, temps de trajecte i transportaments. Aquest matí s'ha presentat aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona per millorar la informació a les seves línies d'autobús.
operats per l'empresa Soleil Sauret. Són a banda del Just Metro i el Just Tram, l'EP1 i l'EP2 i els SF1, 2 i 3. Aquestes pantalles oferiran informació com quina és la propera parada, el recorregut i la destinació del bus, avisos acústics de properes parades i els punts d'interès més propers i el temps real dels enllaços. El projecte es desenvoluparà en dues fases, una primera de 13 busos durant aquest any i el 5 l'any les restants abans de maig de 2014.
Soler i Sauret ha finançat aquest nou sistema amb un pressupost de 100.000 euros.
Més qüestions. L'escola d'escriptura de la Teneu obre un nou taller d'escriptura creativa per a joves. El curs s'adreça a joves fins a 18 anys i seran grups reduïts. Seran un total de 9 sessions que s'impartiran a les escoles a partir de dilluns i a diferents horaris, els dilluns des de les 4 fins dos quarts de 6 o els dimarts de 6 a dos quarts de 8 del vespre. Les inscripcions es tanquen divendres i s'han de fer a la secretaria de la Teneu de 5 a 9 del vespre.
I acabem recordant que demà comencen les festes de tardor. Seran 12 dies d'activitats per tothom arreu del municipi. Demà dimecres, per exemple, la sala Isidor Cònsol, de Can Ginestà, es farà una nova sessió de l'hora del compte amb Gina Clotet. I també demà, taller per fer panellets al Centre Cívic Joan Maragall, amb Cuina Miracle.
Dijous al vespre s'inaugurarà una exposició de Teresa Faneca i Mari Àngels González al celler de Can Ginnestà i divendres hi haurà dues conferències a Sant Just. Una d'elles la impartirà Judit Cobenya sobre Daniel Cardona i Civit en el 70è aniversari de la seva mort i l'altra anirà a càrrec de Lluís Soler que parlarà de minerals i roques al Lataneu. I aquest cap de setmana tindrà lloc una nova edició del Correllengua.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
You can see that you're being surrounded from every direction. Love was just something you found to add to your collection. It used to seem we were number one, but now it's out so far away.
Fem una cançó de la història de l'estiu.
Now the city Blacks out the sun That you know is rising You can show me The work that you've done Your fears have been disguising Is it just me or is everyone Hiding out between the lights
Just a simple meeting of the minds.
To call out and then surround you in every direction. Cos there's someone behind every hand and you've made a connection. And now we're free to be number one. The morning isn't far away. I had a dream we were holding on and tomorrow has become today.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passant 12 minuts de les 12, sortim aquesta hora a Pep Quintana. Bon dia, Pep, de nou. Hola, bon dia a tothom. Ara, per fer aquesta secció se'm aniran sobre l'almanac del Cordill. Ara, molt ben dit, l'almanac del Cordill, sí senyora.
I avui per on comencem parlant? De què hem de tenir en compte aquesta setmana? Aquesta setmana, doncs, si et sembla bé, comencem pel Central, que sempre va bé perquè és recordatori d'algun parent nostre o amic que fa el Sant i resulta que no ho sabem. Per exemple, ahir dilluns era Santa Tamara, Sant Just, que ja no és Sant Just el nostre, i després espera que en sortirem un altre,
Sant Calix i Sant Llop. Aquests eren els d'ahir. L'avui, qui hi ha? Santa Teresa de Jesús, que abans hem parlat de les treses que hi havia a Sant Just, moltíssimes treses, que felicitem, com felicitem a tots els altres, naturalment. I també Sant Bru. I demà Sant Galdric, Sant Bertran, Sant Gal i Santa Nerea.
I dijous, Sant Rodolf, Santa Bona Nova, curiós, Bona Nova i Víctor. I divendres, Sant Lluc, Sant Just, veus, torna a sortir un altre Sant Just, que tampoc és el nostre, es veu que el Just... N'hi ha molts. N'hi ha molts. I Santa Euda. I dissabte, Santa Rosina, Santa Verona i Santa Laura. Aquest és el més estrany, eh, Verona? Sí, Verona, sí, sembla italià, això. Verona és una ciutat italiana molt bonica.
I després el diumenge, que són les festes de Sant Galdric a Ull de Molins, és Santa Irene, Santa Aurèlia i Sant Artemi, et sembla? Tens alguna irena? Alguna? Alguna tinc. Artemi no. Artemi és més difícil. I Aurèlia? Tampoc. És molt complicat, tampoc. Tu en tens algun?
No, ho dic coneguts, sí. Hi ha una noia que es diu Orèlia que pinta divinament. Que exposa, quan feien aquelles parades d'art allà al parador, l'Orèlia portava unes acuarelles magnífiques. Sí, per exemple, coses que diu durant aquesta setmana l'Almanac del Cordill.
A veure. La xarxa diu la xarxa de Volcà. És molt curiós perquè entrem ja amb la qüestió dels déus de l'orim. I diu, boia, cercor, gilleig, Volcà, el déu de la forja i els ferrers, es va casar en Venus, la deessa de la bellesa. Aviat, però, es va sabentar que a la dona li eren fidel en Mart, déu de la guerra. Llavors, Volcà, que era un bon inventor, va preparar una xarxa de plata
que es va tancar quan els amants eren al llit. Benus i Mart van quedar atrapats, nus, davant els ulls de tots els déus del Panteó.
que es van fer amb un tip de riure. L'octubre fred mata el coquet. L'octubre fred mata el coquet. Quan l'octubre deixa de sentir el fred és quan moren els insectes i els cucs que perjudiquen els conreus.
cal que faci fred, per tenir aquests mosquits que ara últimament encara ens envolten i alguna mosca tonta, doncs així que faci una mica de fred cosa que aquesta setmana. Sembla que anem una mica al revés, però vaja... Sí, però divendres van venir bastant de fred. Sí, però aquesta setmana és la que tira una mica més segons els homes i dones del temps.
L'avellaner no arriba a ser arbre, demana terreny boirós i carregat d'humitats. L'avellana torrada és indispensable per les picades al romesco i al xató i les postres de músic. Mira. Sobretot, home, una picada d'avellanes magnífica, no? Sí. Sant Gaudric, que n'hem parlat que era el dia 16 d'octubre, o sigui demà, era pagès. Mort a Sant Martí del Canigó, les seves restes descansen a la catedral de Perpinyà. És el protector dels pagesos.
Hi ha una cançó que diu Sán Galdric del Canigó, o sigui, hi ha una cançó, sí. No la conec. No, la cantàvem l'Orfeó. És una mica difícil que la sabeixi aquesta. No ho dic sense menys, però heu de tenir tipus, no? Aviam, el bé, una gota, que sia, sempre fa bé. I en crida d'altre, d'aquí ve la d'agi. On vas bé? A on més en ser?
i així com el mal, per petit que sigui, ajuda a perdre el bé més insignificant, ajuda a salvar l'individu i fins i tot la societat mateixa. Això va dir mossèn Jacint Verdaguer, una frase d'ell. D'acord. I al final de tot diu, qui no pot haver, tall.
Es cura la cassola. Qui no pot haver tall, es cura la cassola. Vols dir alguna cosa? Si tu no pots aconseguir la cosa bona, pots conformar amb un trosset petit que sigui. Es cura la cassola. Qui no pot haver tall, es cura la cassola.
Molt bé. Doncs amb aquest acabem o tenim alguna cosa més? Amb això acabem ara aquesta setmana. Perfecte. Amb l'Amanac del Cordill. Tota setmana que ve, que serà del 21 al 27, recomano a tothom que diumenge que ve, com que estem en plenes fesses de tardor, si em permets el tall. Doncs que a la tarda a la parròquia hi ha un concert magnífic d'Orga, i que, per tant, doncs, recomano a tothom que hi vagi, perquè sentirà un organista magnífic, americà, molt amic de Sant Just i dels catalans,
que farà un concert realment extraordinari, aprofitant que tenim un instrument que es va poder afinar i posar a punt, i ara cal treure tot el partit possible. Sí, valdrà la pena, doncs. Perfecte. Molt bé, Pep, doncs gràcies i fins dimarts que ve. Que vagi bé, bon dia.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La informació més propera al Just a la Fusta.
I aquest ara és moment de parlar de cuina, per això avui saludem a la Sandra Chirivas, daltes del Sandro. Molt bon dia Sandra. Bon dia. Aquesta setmana esteu venint des daltes del Sandro per explicar-nos diferents receptes. I avui amb què en sorprendràs? Avui farem una mousaca. Molt bé. Una mousaca estil meu, que és la forma més ràpida, més comoda de fer-la. Perfecte. La gent parla de la mousaca i li fa por.
Sí, sí, ja no sabria veure'n començar, eh, realment. Però realment és molt fàcil de fer. L'únic que, bueno, has de tenir preparats diversos ingredients, però realment és molt fàcil. I a mi m'agrada la cuina feta al moment, o sigui que m'agrada fer les coses fàcils, perquè tothom les vegi al seu abast. Què ens caldria, doncs, d'ingredients? A veure, jo per la mussaca normalment utilitzo una mica de mantega, l'esvergínia, que m'agrada molt, que és l'ingredient principal de la mussaca, patata,
i després li has de fer, a veure, la moussa que porta, com si fos una crema de formatge. Porta beixamel, però hi pots posar una crema de formatge, perquè la beixamel és molt fàcil de dir, beixamel, no a tothom li surt la beixamel, la gent s'avaralla molt amb la beixamel, li surten grumos, li surt de tot, i la veritat és que la beixamel és un poco gonyazo.
Té el seu secret, no? Jo, per mi, té el seu secret. M'ha agradat aquesta definició. Hi ha molta gent que la pots suplir perfectament amb una crema de formatges, que a sobre li pots posar el formatge que t'agradi. Perfecte, sí. O sigui, realment... Vantatges. La patata.
Truco al microones. Senyors meus, la patata no fa falta hervir-la. Molt més ràpid, no? Triga molt. Jo soc... A veure, intentes minimitzar les coses perquè si no la cuina és molt avorrida. T'hi trigues molt de temps i després s'ho mengen en tres minuts. Quan emboliques un paper, emboliques un regal tot maco i després en cinc minuts te l'han estripat i dius que m'ha costat posar el llacet.
Si tu agafes un bol que es polifica al microones o normalment un bol de vidre, li fiques les patates amb pell i tot. Les tapes amb fil transparent i les fiques al microones. Si vols li pots posar una mica d'aigua al fons. Si no vols no fa falta perquè la patata ja sua tapada amb el fil. La poses 12 minuts al microones
La punxes està perfecta. Si la patata és molt grossa, l'hi poses 15. I ja tens la patata feta. La pots pelar, la deixes que es refri una mica, la pots pelar i la pots fer de tot. Perfecte. I jo feia el mateix amb qualsevol verdura pots fer. O sigui, realment, la que més trigues a la patata...
Si fas amb una altra verdura, l'únic que pots fer és posar-la al menys temps, treure-la, que sempre és millor, treure-la i anar punxant-la. Com la mussaca va fort, jo prefereixo tallar-la ben fineta.
i no fer-la abans, perquè si no, l'esvergínia és una verdura bona, però si està massa feta es queda molt tova i perd el sabor, perquè té molta aigua.
Li poso, que per mi m'agrada, és que faci com una petita bolognesa. Faig com una mica de... perquè tingui una mica més de sabor sete, i pugui ser plat únic. Hi ha gent que després agafa pa, sucre i ja té prou. I et té el plat complet, eh? Efectivament. Aleshores, una bolognesa bàsica. Se ve talladeta, poses una mica de carn picada, que equiva al gustó. Hi ha gent que li agrada carn picada, hi ha gent que li agrada botifarra, aquí tu mateix, després li poses...
El tomàquet igual. Que el vols comprar triturat? El compres cinturat. Que t'agrada naturalment talladet i el tornes a posar? Ja està. Com ens agradi. Efectivament. Quan està feta la bolonesa, quan el tomàquet es comença a posar, granate. Aquí és quan li has de posar la sal.
una miqueta de sucre, perquè no tinc incidència, i el proves de sal com està. I en aquest moment la bolognese està feta, perquè com la carn està feta el que s'ha de cuinar el tomàquet. El tomàquet és quan comença a agafar color i ja està feta. Això ho deixes allà i ho deixes retirat. I després agafes una safateta de fang, que tots tenim a casa.
i aleshores comences a fer capes, i la patata l'has pretallat, la tens tallada de rodanxes, l'esvergínia la tens tallada de rodanxes i el formatge, com vulguis, és que jo realment el formatge, jo saps que compro, que mava molt bé, el 4 quesos este, que ja està preparat, o sigui que el pots fer perfectament i ja serveix, efectivament.
Tampatat el Virginia i llavors posem la salsa també. Efectivament. Tu comences a fer capes. Depèn del gruix que tingui la safateta que tu tinguis de fang. Perquè aquí jugues tu. Normalment la primera capa jo hi poso una mica de bolognes a baix perquè no s'enganxi.
Fiques patates sempre a baix, que és més dura que l'esvergínia. I poses una mica més de consistència. Poses la patata, li tires una mica de bolonyesa, li pots posar una mica de formatge, poses l'esvergínia i així vas fent cap a cap fins que arribis al final de tot.
Si vols que et quedi una mica més melosa, jo hi poso normalment una mica de crema de llet. Directament. Perquè com que ja tens el formatge, després el for, una vegada es posi cua, tots els sabors es remezclen. I al final li tornes a posar formatge per sobre. Això ho fiques al for i realment el més difícil és la patata, però com que ja la tens precuïta, quan comença a posar-se coloret al formatge, està feta. Està perfecte.
Molt bé. És molt fàcil de fer. És una manera de que la gent la pugui fer a casa i no li faci por perquè realment el nom assusta. És molt fàcil de fer i està molt bona. Molt bé, doncs ho provarem. Provarem aquesta moussa que avui ens ha explicat la Sandra Chivivas. Moltes gràcies i que vagi bé fins demà. Bon dia. Adéu, bon dia.
Quatre minuts i dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora saludem el Francesc Corbella. Bon dia, Francesc. Hola, molt bon dia. A punt per parlar de coaching. Una setmana més. Avui vols parlar-nos d'esforç i sacrifici, que són dos conceptes que sentim bastant últimament. Sí, exacte. I m'agradaria començar amb una frase d'aquestes célebres que a vegades llegim o sentim. Diu, el fanatisme consisteix en redoblar els teus esforços quan has oblidat el teu objectiu.
D'acord. I diu els esforços, curiosament. L'esforç, els sacrificis són dues coses que estan bastant presents a la vida quotidiana i el problema és que a vegades els confonem, oi? Si ens preguntem quina diferència hi ha entre esforçar-se per una cosa i sacrificar-se per una cosa, doncs potser no ho tenim tan clar. Si n'hi ha alguna diferència, o si simplement és que no n'hi ha cap de diferència i és una mica el mateix.
Jo el que diria per començar és que tot és molt subjectiu. La diferència entre l'esforç i el sacrifici és que una persona s'esforça per aconseguir alguna cosa que vol. L'esforç sempre surt des d'una voluntat d'aconseguir un objectiu.
Tu tens una fita esportiva, una fita professional, una fita personal i t'esforces al màxim, o no tant, depèn, per aconseguir aquest objectiu que t'has plantejat. El sacrifici no seria exactament el mateix.
Perquè el sacrifici el que porta implícit és una pèrdua. Sacrifiquem i vol dir que perdem alguna cosa. Evidentment obtenim alguna cosa a canvi, però no és per aconseguir un objectiu sinó per aconseguir alguna altra cosa a canvi en aquest sacrifici.
i això s'ha d'entendre que realment estem perdent alguna cosa quan ens dediquem. És el que implica, no directament? Sí, implica això, no? Però a vegades es passa per alt, es passa molt per alt i de fet jo ho sento molt sovint quan escolta rodes de premsa d'entrenadors de futbol, sobretot. Sí, es porta molt en tot el tema, de fet l'esport ja implica algun sacrifici, no?
Sí, però normalment els entrenadors i la gent aquesta demana als seus jugadors que se sacrificin per l'equip. I el concepte sacrifici és un concepte que no és correcte, és un concepte equivocat. El que ha de demanar un entrenador és l'esforç. El 100% de l'esforç, el 120%, el que vulguis. Però has de demanar esforç, no sacrifici. Perquè el sacrifici comporta una pèrdua a la llarga. I aquesta persona que se sacrifica per l'equip o per obtenir un resultat o el que sigui,
en el temps no és sostenible i acabarà en un moment renunciant. Perquè sempre t'acabes preguntant jo per què m'estic sacrificant tant. Realment, quan el sacrifici, quan el que perds és tan important, doncs arriba un moment que...
Clar, ha de tenir alguna recompensa, no? Sí, ha de tenir una recompensa, però és que a més a més aquesta recompensa ha d'estar a l'alçada. Perquè és que hi ha vegades que ens sacrifiquem per coses que realment no tenen gaire sentit. I llavors en aquest aspecte...
El problema d'això és que tot això depèn molt de cadascú, perquè una persona pot pensar que jo estic fent el que sigui, i jo no ho visc com un sacrifici, i que ho estigui visquent, per exemple, com un temps que dona de manera molt grata i que no ho estigui vivint com una pèrdua. En canvi, la mateixa acció potser una altra persona sí que ho està vivint com un sacrifici.
O sigui, depèn molt sobretot de com ho està vivint la persona. Per això no podem dir que una cosa és sacrifici i una altra cosa no ho és. No podem fer una categorització de dir que aquestes coses són sacrifici i aquestes coses són esforços. És molt personal, depèn molt de la persona. Depèn de si aquesta persona considera que està perdent o no està perdent amb allò.
Suposo que saber si estàs perdent o no estàs perdent també és difícil de veure-ho al moment, que és una cosa més de donar-te'n en perspectiva, m'imagino. Sí, és una mica de parar i reflexionar-ho. No és una cosa que te'n donis compte en seguida. A més, el que ens passa a les persones és que la nostra vida quotidiana ens passa per davant.
A vegades no tenim ni temps ni la possibilitat de parar i reflexionar sobre el que estem fent, sobre quines coses fem el dia a dia que ens estan valent la pena i quines no. Llavors clar, és això que dius tu, no et pares a pensar quan estàs fent una cosa si realment el sacrifici val la pena o si no val la pena. Clar, t'ho suposo que el que estem fent, en fem cada dia de sacrificis?
Sí, a veure, de grans i petits, no? O sigui, sempre depèn del... Però sí, sempre ens estem sacrificant per alguna cosa, jo crec. Home, no es pot dir cada dia, no? Però és una cosa molt, molt, molt quotidiana, eh?, de les persones. Sobretot es veu molt el tema del sacrifici en el tema de la parella, no? A les parelles, a les famílies en general, no? És una cosa que està molt, molt present.
A vegades sembla que per al bé de la parella hagis de sacrificar certes coses. En comptes d'esforçar-te per millorar certes coses de la convivència, hi ha persones que ho viuen o ho vivim com un sacrifici. Avui em toca sacrificar-me a mi i demà et tocarà sacrificar-te a tu.
En el tema de la parella de fet és molt curiós perquè fins i tot homes i dones ho viuen de manera diferent. De fet hi ha teories així més feministes que consideren que la parella de per si ja per la dona és un sacrifici. Perquè la manera que està muntada la societat actual, la dona és la que més ha de portar
si s'entén que la dona és la que fa la feina de casa, etc. i això significa que la dona s'ha de sacrificar molt per la parella i l'home ja per definició sembla que no s'hagi de sacrificar tant. Aquestes teories amb el temps van evolucionant perquè també la societat evoluciona i el que era evident a l'època dels nostres avis ara queda molt.
Sí, jo crec que en aquest aspecte ha evolucionat bastant i diguéssim que l'esforç que ha de dedicar-hi cada un dels membres de la parella, perquè la parella t'estiria endavant, ara comença a ser ja bastant, bastant més igualat. En termes de convivència, de portar aquestes coses més de vida rutinària o diària, suposo que és un sacrifici per part de tots dos, no? I que en el fons, si cadascú visqués sol a casa seva, li passaria el mateix. Potser li sacrificaria el seu temps. Exacte, sempre que...
Diguéssim que el sacrifici és una actitud. Hi ha gent que per naturalesa es sacrifica o perquè simplement és com sap fer les coses. De fet, inclús porta implícit un cert valor. Sembla que si no et sacrifices... Hi ha gent que pensa això. És que si no em sacrifico sembla que no m'interessi. Sembla que si no m'estic sacrificant pels meus fills, per exemple, és un cas molt freqüent. Si no et sacrifices pel benestar dels teus fills, sembla que siguis una mala mare o un mal pare.
doncs no té per què. Això pot ser que hi hagi gent que ho pensi així, però això no és una veritat universal. Són creences de les persones. En canvi, altres poden pensar que no, que pels fills has de donar el que estigui a les teves capacitats, però que hi ha un conjunt, que és la família, que ha d'estar per damunt dels interessos d'un moment dels nens. És a dir, en aquest aspecte sempre hi ha moltes opinions i molts punts de vista.
Però el que sí que està clar és que sempre, tant si és sacrifici com si és esforç, el que sí que requereix és donar el màxim d'un mateix. Aquí és un punt que sempre... En quin sentit? A l'hora de... Sí, a l'hora de quan... Diguéssim que quan tu et sacrifices o t'esforces al màxim, estàs enfocant les teves forces cap a alguna cosa.
Jo dic que és molt millor l'esforç que el sacrifici perquè com he dit abans l'esforç va enfocat a un objectiu, a una fita. Clar, quan tu enfoques la teva energia a una fita el que porta implícit és una motivació. Tu tens una motivació per aconseguir aquell objectiu.
Diguéssim que no et costa aquest sobresforç, no ho vius com un sacrifici, perquè és una cosa que vols aconseguir. Si, per exemple, és una persona que està estudiant una carrera i vol ser metge, per dir alguna cosa, i està estudiant medicina,
potser totes aquestes hores que ha de dedicar a la carrera, als estudis, etc. doncs no ho viu com un sacrifici perquè realment ho està relacionant amb un somni que té l'assetge. I llavors, tenir aquesta motivació és el que et porta a donar més del 100%, a donar el màxim del que series capaç.
i això és el que ha fet que al llarg de la història haguem conegut molts casos de gent que dius, ostres, com pot ser que aquesta persona hagi aconseguit el que sigui? I des de fora, sense tenir aquesta motivació interna d'aconseguir aquest objectiu, ens ha sorprès, no? Jo, si vols, et podria dir alguns casos. Alguns exemples. Alguns exemples de persones que han passat a la història
perquè han fet coses que se suposava que no, per la que no estaven preparats. Una d'elles molt famoses és el cas de Beethoven, el famós músic, que està considerat un dels millors compositors de la història. I tant. Però n'hi ha la curiositat que era sort.
Des de fora podem pensar com pot ser que una persona sorda sigui considerat un dels millors de la història en la música que hauria d'estar molt relacionat amb la finesa de la uida. Ell tenia aquesta motivació i ho va aconseguir. Hi ha més casos, per exemple el de Van Gogh, que era una persona que tot i haver sigut un artista... Crec que els quadres de Van Gogh són dels més carts que s'han venut de la història. Però va morir pobre.
Va morir pobra i a més a més malalt. Va ser una persona que va viure gairebé tota la seva vida amb depressió. Moltes hores de la seva vida estava tancat a l'habitació en un llit. Però ell tenia aquesta cosa, ell volia pintar. I malgrat la seva malaltia va aconseguir sobreposar-se.
i seguia endavant, no? Però clar, jo crec que en aquest cas no ho devia fer potser ni com un sacrifici, sinó que és l'únic que li quedava, no? Vull dir que no era que ho visqués com... Clar. Sacrifico el meu... perquè clar... Sí, sacrifici... No ho sé, o potser sí, eh? Vull dir, potser preferia fer això en lloc d'anar-se a, no sé, a treballar el que hagués de fer en aquell moment, no? Sí, exacte, la qüestió és aquesta, que ell no ho vivia com un sacrifici, ell ho vivia com una altra cosa, no? Com una cosa que li agradava, que per ell tenia sentit, que tenia significat, i llavors pintava, i és el que...
és el que a ell li valia. També un altre cas molt curiós és el de John Nash, aquesta persona no és tan coneguda, però hem de dir que és un premi Nobel a l'estat unident, que em fa l'efecte que es va fer fins i tot una pel·lícula, ell patia esquizofrènia.
i tot i la seva malaltia, que li causava moltíssims problemes, va estar medicat amb tractaments durant molts anys, doncs tot i això va aconseguir fer algunes de les teories matemàtiques més importants que hi ha hagut. Ah, sí, és una mente meravellosa, em sembla. Sí, em sembla que sí, que és ella el que està basat. O una altra persona, aquest sí que ha molt conegut per tots, és el de Stephen Hawking, que és físic, també americà, que...
té esclerosi múltiple, és una persona que encara viu, encara escriu molts llibres però només pot moure un o dos dits d'una mà i tot i així segueix escrivint, segueix pensant i segueix fent teories. Són exemples de persones que han aconseguit fites en la seva feina o en la seva vida i en el cas de l'esport no és menys. És a dir, en el cas de l'esport també ens porten molts exemples de persones que han patit algun problema
Físic, per exemple, hem vist el cas d'aquell atleta sud-africà que li faltava una cama, que va aconseguir fins i tot anar als Jocs Olímpics. Jo estic segur que si qualsevol d'aquestes persones els preguntéssim si es van haver de sacrificar per aconseguir allò, jo estic segur que la resposta seria que no en tots ells.
Clar, quan aconsegueixes l'objectiu és més fàcil. El problema és quan hi ha aquesta frustració de vegades de dir ha valgut la pena, aquests sacrificats d'això. Possiblement quan et fas la pregunta és perquè no ha valgut la pena o perquè en aquell moment creus que no i potser més endavant canvies d'opinió. Però sí que és veritat que... Sí, i el que és segur és que al cap del temps la resposta si ha valgut la pena o no està clara. Potser en aquell moment no, però al cap d'un temps quan es mira en perspectiva segur que sí. Tindrem la resposta, no? Més endavant? Sí.
Avui hem descobert una mica més què implica el sacrifici, què implica l'esforç en aquesta secció de coaching que fem cada dimarts amb el Francesc Urbella. Moltes gràcies Francesc. Molt bé, moltes gràcies. I tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Gràcies per atendre'ns.
I aquesta hora parlem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Rasenya. Bon dia Diego, què tal? Hola, bon dia Carme. Per parlar avui en primer lloc d'un llibre que es titula I el rassó de les muntanyes, que és de Khaled Hosseini. Sí, aquest senyor ja va precedir per dos grans èxits. El que passa és que l'últim, ja ni recordo, potser fa cinc anys que es va publicar aquí, que era...
El llibre ja havia fet tot el seu recorregut, com diu quan van fer la pel·lícula.
Per tant va ser el toc final, no? Sí, sí. Llavors ara ens arriba un tercer llibre d'ell, que és El Rassó de las Montañas, i tornem a l'Afganistan, igual que eren els dos llibres anteriors. Aquí ens explica la història d'un parell de germans
que són un nen i una nena, petits, de 9 i 4 anys o algo així, em sembla recordar que tenen al començament, que estan molt units. No se sap per què, a part de ser germans i allò, senten com una atracció especial d'un per l'altre. El que passa és que ells viuen en una aldeia d'Afganistan,
amb els mitjans i els problemes de supervivència que hi ha en aquelles terres. Ens parla de com els nens, quan arriba l'hivern, si les famílies no tenen suficient diners per comprar-los i robar, és molt possible que morin, que no passin d'aquell hivern. Llavors, és com el pare, a través del seu cunyat que treballa a Cabul amb una família adinerada,
Arriba a prendre la decisió de vendre a la filla, quan la filla té tres o quatre anys. El pare era un gran narrador d'històries. Els nens els encantaven les històries que els explicava els pares. Llavors comença amb el viatge cap a Cabull per entregar la nena
el matrimoni ha dinerat que no podia tenir fills i que es volen fer càrrec de la nena. I a partir d'aquí, el matrimoni es fa càrrec de la nena, i a partir d'aquí hi ha tot un trencament amb la seva família biològica per part de la nena. Llavors arriba un moment en què el pare adoptiu, diguem que ho grau ben malalt, i la mare, i les coses comencen a complicar una mica,
Afghanistan, la mare és filla d'Afganès i francesa, en el qual és considerada una mica libertina dins dels ambients d'Afganistan, una mica no bastant. Llavors, quan el padrastre, diguem, el pare adoptiu, cau malalt, la mare adoptiva decideix emigrar a França amb la seva filla. I a partir d'aquí ja es produeix
una ruptura total. I a partir d'aquí, l'Encale Joseini va saltant d'un personatge a un altre, però a cada personatge li concedeix moltes pàgines de narració, en la qual va explicant tots els fets, com van succeint i com es va desenvolupant la trama. Com la família biològica de la nena aquesta pràcticament desapareix,
i com es comencen a succeir tots els fets que ja més o menys coneixem que ha anegut a Afghanistan, la pujada dels talibans, primer la invasió soviètica, com van rebutjar la invasió de la guerra amb Rússia, la pujada dels talibans i després al final la Lliga Nord, ell parla de la Lliga Nord,
una mica, si també amb la intervenció de forces nord-americanes, però parla més de la Lliga Nord, com es fa del control del país. I a partir d'aquí, és quan unes relacions que estan molt trencades, diguem, tant a dins de la família com a dins del país, entre la gent del país, s'han de començar a reconstruir. És com arriben les ONGs, el país ha de prestar ajuda
i a intentar reconstruir tot el que es pugui reconstruir. I en tot això hi ha una altra banda de narració que succeeix a París, que és on ha anat a parar la nena. I ens explica com ha estat la seva vida a França.
com ella demanava a la seva mare que li expliqués la seva procedència i com arriba a un punt en què sospita realment que era una nena adoptada. Llavors, clar, li agafen les inquietuds de conèixer el seu país i, si és possible, la seva família. Té uns records
molt diluïts de la seva infantesa i d'un senyor que es deia Navi, que era el seu oncle. Encara que des del moment en què ella és venuda a aquesta família, l'oncle li diu que no li ha de dir oncle, que no li ha de dir oncle mai més, sinó que ell seria el Navi, que era el jardiner i xófer d'aquesta família.
llavors van passant tota una sèrie de contagiaments, van morint els personatges, i aquest navi és qui es queda, diguem, en la propietat ja pràcticament destrossada després de tantes guerres de Kabul. Llavors escriu una carta, quan ja està també en seu estat final, adreçada a la seva neboda, on li explica tot el tema.
Això li dona a un senyor d'una ONG els quals ell té acollits a casa seva i aquest senyor de la ONG via internet localitza la noia aquesta i li fa coneixement de la nota que li ha deixat el seu oncle. I és a partir d'aquí com es tornen una mica o intenta tornar a refer
la relació amb la seva família biològica, exacte. Déu-n'hi-do. El que passa és que no ha arribat temps de retrobar-se amb el seu germà, però el que sí es retroben són els fills del germà amb els fills i amb ella. Amb els fills d'ella i amb ella. És una història, com totes les que explica l'alcalde Joseini, que són històries d'aquestes que acaben entrant-te bastant. El que passa és que
Jo l'únic que he trobat és que hi ha molts personatges. És llarga la novel·la? Deu ser d'unes 400-500 pàgines. Estan repartits per tant, no? Sí, però hi ha molts personatges. I a més a més, toca moltes parts diferents del món. Des de família que ha emigrat i ha anat a parar a Amèrica. En algun moment també surten, quan venen els que viuen a París, venen a estiuajar aquí a Mallorca.
viatges a l'Índia, surt una mica de recorregut per tot el món. Jo és l'únic que li he trobat que en algun moment pot ser el labyrinthí, perquè a més a més hi ha molts salts temporals, endavant i endarrere, endavant i endarrere, constantment. Clar, cada vegada que canvia un personatge, aquest personatge va fent la seva narració. De situar-se, clar, clar. El que passa és que no la fa lineal i sequencial.
sinó que va saltant d'uns tems a uns altres. Dins de la seva mateixa narració es produeixen uns altres records dins del moment present.
i llavors ha de reviure algun moment del passat. Jo és l'únic que l'he trobat, però, vaja, prestand una miqueta d'atenció, no hi ha perill de perdre'l, ni molt menys. Doncs una bona proposta. Aquest dia al Rassó de les Muntanyes, de Calais-Joseïnis, la primera recomanació, la recomanació així més potent que fem cada setmana. Ara passem a més avenços editorials. Per exemple, Mu, de David Seifert.
Sí, mira, la setmana passada parlàvem de l'humor alemany. Aquest autor també és alemany, però és un humor molt diferent. El David Schaeffer es va donar a conèixer aquí.
amb un llibre que des de llavors deu fer com deu anys igual, no ha parat de vendre's, que es diu Maleït Carme. Sí, hem parlat algunes vegades, no? Sí, parla d'un tema de reencarnacions i de més, no? A partir d'ahir, va anar fent el Jesus més estima i una família feliç. I diguem, l'enllaç comú que tenen tots aquests llibres és que en tots hi ha com una transmutació dels personatges
o bé perquè es reencarnen o bé perquè es transformen en altres personatges o apareixen en un altre temps. I els conflictes venen per aquí. Aquí, ara, entra dins del món animal.
que són unes vaques. El nom ho indicaria. Hi ha una vaca que està tremendament enamorada d'un toro que es diu Champion fins que el veu flirtejar amb una altra vaca, amb una altra vaca més banal o més tonteta que és la Susi. Una vaca més bleda, per dir d'alguna manera. Llavors se sent desil·lucionada. Tot això també se cementa que el propietari de la granja
ha decidit vendre's la propietat, en el qual ella ja es veu l'escorxador. Llavors li arriba la notícia que hi ha un país, que és l'Índia, on les vacances són sagrades.
i el que decideix ella, amb algunes vacances més, és anar-se'n a la Índia, i és tot el trajecte aquest cap a la Índia. Està bé. Divertint, doncs, segurament. És aquest mu, com deien de David Safir. Passem ara a una altra novetat, que és el nen que no tocava de peus a terra, de John Boyne. John Boyne és l'autor d'una novel·la que es va vendre molt per a tots els públics, que era El noi del pijama de ratlles. Ho recordem.
Després ha tret alguna coseta més, però han passat completament desapercebudes. I aquesta torna també editada per un segell que es diu Fanbooks, que és especialitzat en literatura juvenil. I aquí ens explica la història d'un nen, un nen tan especial
que neix en una família totalment normal. I què té d'especial aquest nen? Doncs que només donar a llum la seva mare, el nen sembla que desafia les lleis de la gravetat i comença a sorar. Està flotant. Com si l'evités, no? Exacte, sí, sí, no, no, l'evita. Directament. Sí, sí, sí. I queda flotant allà al sostre de l'habitació.
I després de passar per metges i més metges, el diagnòstic és clar, és que no obeix les lleis de la gravetat i el seu estat natural és el de flotar. I els seus pares no saben què fer amb ell i només hi ha una opció, que és deixar-lo que marxi volant.
El punt de partida d'aquesta història ens en anem ara cap a, quan en dèiem, xampany de Rafael Nadal. Rafael Nadal és, no sé si s'han de dir aquestes coses o no, és germà del quin Nadal del polític.
Ah, no ho sabia jo això? Sí. Doncs mira, no ho sabia. Sabia que eren família, tants germans i tots de Girona, però no els tenia directament associats. I fa un parell d'anys, jo l'any passat, no recordo ben bé ara, va treure un llibre que es deia Quan érem feliços. Va tenir bastant un cert èxit. I ara, diguem que fa...
un trasllat en el temps, se'n va més lluny en el passat, i aquí el que intenta recuperar és una mica la història del seu besavi. És deia Francesc Coller, que amb només 16 anys va decidir deixar la casa paterna i emigrar, va emigrar a França, i va crear un petit imperi a dins del món aquest de l'elaboració de vi de xampany.
Molt bé, doncs era aquesta història que segurament també, arran de l'èxit potser de l'anterior, compensarà si més no a l'hora de decidir-se, no? Perquè va agradar. Sí, sí. I acabem amb l'últim punt també, que és l'últim llibre de Pilar Sant Pau, Menjar bé una qüestió d'intel·ligència es titula. Sí, mira, aquest llibre també el tindrem aquesta setmana ja a les llibreries.
Em vaig trobar a la Pilar fa uns dies, jo ja sabia què publicava, li vaig comentar, he vist que treus un nou llibre, em va dir, sí, però aquest serà diferent, aquest serà no més científic, no és que sigui més científic, sinó que em sembla, pel que em va dir, que prescindeixi una mica dels petits relats o microrelats que ella anava introduint.
els seus llibres i va més de cada gra i de fer més difusió, diguem-ne, científica de tot el tema de l'alimentació. I és això, perquè són llibres sense argument,
i és això per ensenyar-nos a menjar millor, a cuidar-nos millor. Doncs també he de dir-te aquesta novetat. Moltes gràcies Diego Marcos de la llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Llibertat de la Lli
4 minuts ja arribem en punt a la 1 del migdia, per tant és moment de tancar aquest just a la fusta d'avui dimarts 15 d'octubre.
Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea, bueno, els serveis informatius, el Carles, Hernández i Rius en la previsió del temps, avui també hem fet tertúlia amb en Pep Quintana i en Jordi Ferras, i hem tingut també l'almalac del cordill amb el Pep Quintana, com que dimarts el coaching amb el Fantàs Corbella, la cuina, aquesta setmana estem parlant amb la Sadat Sirivas del Tast del Sandro, que ens porta cada dia una recepta diferent, i també ara fa no res acabem de parlar amb en Diego Marcos de la lliberia ressenya de llibres.
Us ha parlat Carme Erdoi, tornarem demà més coses a partir de les 10, com cada dia, i recordeu també que podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa d'avui a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu fàcilment al web de la ràdio www.radiodesert.com. Ara us deixem amb el bitllet informatiu del Sant Just Notícies, amb l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu un bon dimarts.
M'agradaria veure't.
però de sobte en son, encara en gran unitat, es desplata com si fos un matí.
i en aquest intercanvi aparent, les veritats es confonen al que ho ha de ser valent i en l'estona que passa entre coberts i guantent, va creixent la certesa que no ens necessitem. No ens necessitem, no ens necessitem,
No sé si m'entens, però tu ja m'entens. Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. Durant el vell tancut, ràdio d'esvent.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El just metro i el just tram disposaran abans de l'estiu de pantalles amb informació a temps real sobre parades, temps de trajecte i transbordaments. Aquest matí s'ha presentat aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona a Sant Just, Esplugues i Sant Feliu. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia de 8 i març 15 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Es redueixen els delictes i faltes a Sant Joostal 2012. L'any passat es van registrar 28 delictes al municipi per cada mil habitants quan la mitjana és de prop de 67. També baixen els accidents de trànsit i les víctimes. Són dades de la memòria 2012 de la policia local. L'Ajuntament engega un concurs de receptes de cuina d'aprofitament d'aliments. L'objectiu és evitar que es llenci menjar i fer servir sobres d'altres plats. Els premis es lliuraran el 22 de novembre al Centre Cívic Joan Maragall.
I en clau cultural, demà comencen les festes de tardor. Seran 12 dies d'activitats com el correllengua, concerts, teatres, conferències i el Sant Just al carrer. Aquesta setmana destaca una xerrada sobre Daniel Cardona, la marxa de l'associació de veïns i com deia amb el correllengua.
Bon dia al Just Metro i al Just Tram disposaran abans de l'estiu d'unes pantalles amb informació a temps real sobre parades, temps de trajecte i transbordaments. Aquest matí s'ha presentat aquest nou servei que posa en marxa l'àrea metropolitana de Barcelona per millorar la informació a les seves línies d'autobús. Aquesta nova tecnologia la proporciona l'empresa Maibas i s'aplicarà a 18 vehicles de Sant Just, Sant Feliu, Esplugàs i la zona universitària de Barcelona operats per l'empresa Soleil Sauret.
són a banda del Just Metro i el Just Tram, l'EP 1 i l'EP 2 i els SF 1, 2 i 3. Aquestes pantalles a bord dels autobusos oferiran informació com quina és la propera parada, el recorregut i destinació del bus, els punts d'interès més pròxims a les parades i el temps real dels enllaços.
Això vol dir que, en arribar a cada parada, la pantalla mostrarà els mitjans de transport amb els quals es pot transbordar, així com el temps real d'espera per autobusos i tramvies. En un futur proper, indicarà també els de ferrocarrils de la Generalitat i Renfà. Antoni Poveda, vicepresident de Transport i Mobilitat de l'AMB, ha explicat aquest matí algunes de les característiques del sistema.
és un sistema inter dintre de l'autobús amb una informació molt precisa per tal de poder desplaçar-se i fer interconnexió amb altres mòduls de transport. Aquestes pantalles permeten, en aquest moment, posar tuits de la empresa d'informació, de qualsevol tipus d'incidència. Permet, a més a més, que en el futur també podrem oferir wifi als usuaris del transport públic d'aquestes línies.
Les pantalles també oferiran informacions d'interès, com tuits de l'empresa, avisos en temps real de possibles incidències o avisos i afectacions del servei. A més, la intenció és incorporar wifi en un futur proper. Sentim de nou Antoni Povera. Per tal que amb els smartphones cadascú de nosaltres podem tenir conèixer i és un projecte que en aquest moment no únicament